Óscar Romero i l'Any Litúrgic

La col·lecció Emaús vol oferir llibres

de lectura assequible que ajudin

a viure el camí cristià en el moment actual.

Per això porta el nom d'aquell poble

cap a on anaven dos deixebles desesperançats

quan es van trobar amb Jesús,

que es va posar a caminar al costat seu,

i els va fer entendre i viure

la novetat de l'Evangeli.

Judá García

Óscar Romero i l'Any Litúrgic

Col·lecció Emaús 131

Centre de Pastoral Litúrgica

Director de la col·lecció Emaús: Josep Lligadas

Disseny de la coberta: Mercè Solé

© Edita: CENTRE DE PASTORAL LITÚRGICA

Nàpols 346, 1 – 08025 Barcelona

Tel. (+34) 933 022 235 – Fax (+34) 933 184 218

cpl@cpl.es – www.cpl.es

Edició digital setembre 2016

ISBN: 978-84-9805-757-7

Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, llevat d’excepcions previstes per la llei. Adreceu-vos a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos) si us cal fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47).

Pròleg

Em plau de presentar aquest estudi del P. Judá José David García Avilés, que és fruit de la seva investigació per a l’obtenció de la llicenciatura en Teologia Litúrgica a l’Institut Superior de Litúrgia de Barcelona, de la Facultat de Teologia de Catalunya; a més he tingut l’honor de dirigir aquest treball. La relació de fonts sobre les quals ha treballat l’autor, que forçosament s’abreuja en aquesta publicació parcial del seu estudi, demostra que la investigació no s’ha limitat a considerar les homilies del beat màrtir Óscar A. Romero, sinó que ha estat transversal, per les referències contínues a altres obres de l’arquebisbe salvadorenc.

En haver escollit com a tema l’estudi de l’any litúrgic, el P. García Avilés s’ha ubicat en el punt axial del pensament litúrgic de monsenyor Romero. En efecte, és des de l’any litúrgic que es percep clarament la seva intel·ligència litúrgica global; és en aquest àmbit en què les denúncies profètiques de monsenyor Romero, en les seves homilies, en les quals esmentava persones i fets concrets, mostren la seva profunditat teologal: no eren propaganda antigovernamental o subversiva, com se l’acusà, sinó lectura creient i magisterial de la història a partir de la Paraula divina proclamada en la litúrgia. Amb la seva beatificació s’han desvetllat definitivament els dubtes sobre l’ortodòxia doctrinal del pensament de monsenyor Romero i sobre la seva opció personal com a pastor.

Gràcies a aquest llibre, doncs, els lectors s’acostaran a la vida i l’obra d’un arquebisbe centreamericà que pagà amb la seva vida la fidelitat a l’Evangeli proclamat; va ser mort precisament mentre celebrava l’Eucaristia, quan havia pronunciat la seva última homilia per una difunta: caigué glossant l’esperança en la plenitud del Regne de Déu abans d’oferir el pa i el vi.

És de desitjar que el pare Garcia Avilés segueixi aprofundint en el pensament litúrgic de monsenyor Romero amb la mateixa competència que ha demostrat en aquest treball inicial, que ha merescut de ser publicat amb tanta celeritat.

Dr. Gabriel Seguí

Institut Superior de Litúrgia de Barcelona

Introducció

El llibre que teniu a les mans és una edició parcial d’una tesina que parla sobre l’any litúrgic en les homilies del beat Óscar Romero, que ha significat dues coses per a nosaltres: un vertader repte i una tasca d’enriquiment personal, perquè el seu pensament és ampli i en el context en el qual vam decidir emprendre camí la seva figura resultava incòmoda i complexa per a molts.

Diu un famós poema d’Antonio Machado: Caminante no hay camino, se hace camino al andar. Bé, aquesta ha estat precisament la nostra principal motivació: obrir un camí d’investigació teològico-litúrgica contextual per donar en el futur una aportació a la teologia litúrgica en general, basant-nos en el pensament d’aquest màrtir llatinoamericà, cosa que comportaria una novetat en un àmbit acadèmic d’alt nivell, perquè no hi ha estudis seriosos sobre ell que tinguin aquest enfocament.

Igualment, el nostre objectiu era descobrir com es cristal·litza històricament una manera de fer teologia sapiencial, és a dir, aquest saber, celebrar, sentir i actuar en un sol acte, cosa que ha caracteritzat el temps dels sants Pares de l’Església i que ara, en la seva persona, es torna objecte d’atenció, perquè té el potencial de ser una proposta de mètode teològic pròpiament llatinoamericà.

No tenim cap dubte que el seu pensament és font de riquesa teològico-litúrgica pròpiament dita, i en aquest sentit volem descobrir què diu sobre l’any litúrgic des del seu enfocament històrico-salvífic, cristològic i eclesio-sacramental, punts que considerem fonamentals per entendre les seves homilies.

Ja ho ha dit el doctor Gabriel Seguí, hem tingut com a font principal del nostre treball una obra completa del seu pensament, publicada de manera oficial en llibres impresos i en una pàgina web, confeccionada per l’oficina de canonització de l’arquebisbat de San Salvador, on podem trobar principalment articles de premsa que daten del 1939 al 1978, totes les seves cartes pastorals i les seves homilies com a arquebisbe de San Salvador en el trienni 1977-1980. Igualment, ens hem auxiliat d’abundant material que complementa la seva biografia i el context històric en què va viure, així com altres obres que ens ajuden a enfortir els diferents temes tractats.

En aquest llibre ens hem limitat als següents aspectes: ubicar el beat Óscar Romero en el marc del moviment litúrgic i la reforma litúrgica del segle XX; escatim sobre el concepte d’any litúrgic en el seu pensament, subratllant la seva dimensió pedagògica i teològica; després fem una anàlisi general sobre cadascuna de les parts principals de l’any litúrgic, deixant de banda un estudi específic de cadascuna de les seves parts, cosa que correspondria a un treball sistemàtic posterior; per acabar, plantegem algunes propostes d’espiritualitat i pastoral de l’any litúrgic, sense pretendre que siguin definitives.

Finalment vull donar gràcies a Déu per permetre’m editar aquesta part del meu treball d’investigació; també a l’Institut Superior de Litúrgia de Barcelona per donar-me l’oportunitat de desenvolupar aquest tema en el seu àmbit acadèmic i donar-me suport en aquesta edició; al Dr. Gabriel Seguí i Trobat pel valuós acompanyament i assessoria; també vull expressar el meu agraïment al Dr. José Gay Bochaca per la seva col·laboració tècnica en les dificultats de redacció; de la mateixa manera, a Mn. Xavier Ribas i la parròquia de Sant Pere i Santa Teresa de Gavà, del bisbat de Sant Feliu de Llobregat, per la seva ajuda afectiva i efectiva; i, per acabar, a la meva família per seu suport incondicional.

I. Breu biografia del beat Óscar Romero

Cronologia

Óscar Romero, arquebisbe de San Salvador

Inesperadament, davant la renúncia de Mons. Luis Chávez González, el 3 de febrer de 1977 és nomenat Óscar Romero nou arquebisbe de San Salvador, notícia que deixà desconcertats i perplexos a molts; i més si pensem que molts esperaven que el nomenament fos per a Mons. Arturo Rivera Damas, ja que segons el criteri dels sorpresos, era qui havia acompanyat la pastoral de conjunt de l’arquebisbat de San Salvador per molts anys com a bisbe auxiliar i, per aquesta raó, l’idoni per continuar amb els plans de pastoral traçats durant la dècada anterior.

Del punt de vista històric, Óscar Romero fou testimoni de com es va anar aguditzant l'odi de classes que les ideologies havien començat dècades enrere, i que ell mateix havia advertit. Sabia que en el fons tot radicava en la por que provocava la presència del comunisme com a alternativa popular, i en el tancament total a qualsevol solució política per part del govern.

Va veure com el panorama general d’El Salvador va ser enfosquit per un gavadal de massacres i assassinats col·lectius, tant de persones que pertanyien a l’oligarquia del país i personatges diplomàtics o empresaris importants d’altres països, com de persones que pertanyien a organitzacions revolucionàries populars, o a la població en general; l’origen de tots aquests crims eren les raons polítiques i ideològiques.

També va patir perquè l’oligarquia militar i el govern estaven convençuts que a l’Església de San Salvador hi havia capellans que predicaven l’odi i la subversió comunista, i concloïen que calia una persecució directa contra l’Església, que es concretà en l’expulsió d’alguns sacerdots estrangers, l’encalç o sospita general de qualsevol home amb la vestimenta clerical, actes terroristes contra la persona de l’arquebisbe i entitats catòliques, o l’eliminació selectiva del clergat i agents de pastoral laics del país.

De la mateixa manera lamentava com les organitzacions populars veien la revolució armada com l’única solució al sistema polític injust i opressor d’El Salvador, i com començaren a segrestar i assassinar gent important del país a canvi de presos polítics o de recompenses econòmiques amb què pensaven finançar les seves pròpies entitats, o com profanaven els temples al ser ocupats amb finalitats polítiques o per dur a terme certes protestes amb una relativa protecció.

Tanmateix mai es va negar a fer de mitjancer entre les parts en conflicte. Ara bé, els militars també profanaren en alguna ocasió temples catòlics i l’Eucaristia. En aquests casos va fer actes de desgreuge i una crida a la conversió.

En termes generals, va fer una interpretació de fe sobre la sang vessada per capellans, religiosos i religioses i laics compromesos, i el matís martirial dels quals no el posem en dubte en cap moment. Amb tot hem d’afegir que, interiorment, sempre donà oportunitat per al sa dubte, i romangué obert a escoltar totes les versions sobre els assassinats; en aquest sentit va ser un home prudent, ja que no es deixà portar pel fanatisme o l’eufòria del moment, sinó que sempre aconseguí de donar la paraula oportuna.

Al mateix temps, davant d’aquesta espiral de violència moguda i sostinguda per dues ideologies antagòniques que era a punt de trencar el país en dues parts, sempre advocà per mantenir l’equilibri social i polític del país en la seva condició d’arquebisbe metropolità de San Salvador, no del punt de vista tècnic i professional, sinó a partir dels principis de la Doctrina Social de l’Església. Amb tot, quan els abusos eren molt concrets