De : Salva Cuat Tamarit 4 Curs 2010/2011

1. Museu detnografia:
Lexposici La ciutat viscuda tractava sobre la vida a Valncia pel segle XIX ; com vivien , com vestien , com treballaven , i fins i tot, com es divertien els menuts. Ens mostraren a que es dedicava la poblaci , quines eren les principals ciutats de lpoca i on es concentraven les principals fbriques. Ens varen mostrar la indumentria de la poblaci burgesa i els joguets de lpoca , alguns peridics i ens van explicar com es vivia. Tamb, ens van explicar un poc com va evolucionar la ciutat de Valncia a partir de la ciutat romana. Ens van explicar a partir de quin perode es va comenar a gaudir de les innovacions de la revoluci industrial com posar laigua potable a la ciutat , la llum , el clavegueram Ens contaren moltes coses sobre com es treballava a les fbriques. Ens explicaren que els xiquets treballaven , que la jornada laboral era de Sol a Sol , que si queies mal no feia falta que tornares al dia segent perqu et substituen , i que per mixes poques es comena a reunir-se en gremis per defensar els drets dels treballadors. Al final de la visita ens mostraren com era un bar dpoca i comentaren que en aquesta les dones no hi anaven perqu estava molt mal vist que ho feren.

1.2 La beneficncia:
La casa de Beneficncia s va construir en 1841 sobre les restes de lantic convent de la corona per iniciativa de la diputaci provincial. Consisteix en una successi de cossos dedificis construts en torn de huit patis de zcals alicatats , que reflexen clarament la imatge dun hospici de segle XIX. Per probablement el mes destacat de tots siga lEsglsia , construda el 1883 per Joaqun Belda al estil neobizant. De la planta rectangular , te el sostre pla sostingut per una armadura metllica i una curiosa cpula de ferro amb vidrieres de colors , mentre que les parets y el sostre se vesteixen amb pintures dAntoni Cortina imitant lesttica de mosaics , amb figures dngels i Sants , aix contribu a crear una atmosfera de misteri , adequadament illuminada, recordant linterior dun temple bizant. En lactualitat ha sigut completament rehabilitat.

La beneficncia de Valencia a lactualitat.

2. Asil del marques de campo:

Edifici d'inspiraci goticista construt per Jos Camaa a partir de 1882 per encrrec del marqus de Camp. En la fatxada principal que dna al carrer de la Corona i que dna accs a l'esglsia destaca l'arc apuntat i el gran balc sobre la portada, aix com la profusi de detalls flamgers en arcs i cornises. Es tracta de la transposici del llenguatge formal gtic a l'arquitectura del ferro de finals del XIX, amb un resultat quelcom ingenu, per molt al gust de l'poca. En la segona meitat del XIX van veure la llum diferents institucions assistencials promogudes per destacats personatges de la burgesia local. Aquest del marqus de Camp estava concebut com a asil per a xiquets, i s'ubicava en el que era un actiu barri industrial amb nombroses vivendes obreres.

Asil del Marques del Campo a lactualitat.

3. Museu Histric Municipal:

Enfront del convent de Santo Domingo, formant part de l'entorn de la histrica plaa de Tetuan, es troba el palau dels comtes de Cervell, edifici de singular importncia en la histria contempornia de la ciutat ja que, quan va ser derrocat el Palau del Reial en 1810, va passar a convertir-se en la residncia oficial dels monarques en les seues visites a la ciutat. En 1814, per exemple, va ser rebut en ell Ferran VII, guarnint-se a aquest efecte amb arcs de triomf, allegories i retrats del rei; al palau va firmar el decret que dissolia les Corts i derogava la Constituci de 1812, i anys ms tard, en 1840, la seua esposa Maria Cristina va abdicar ac de la regncia. L'edifici va ser construt en el segle XVIII pels comtes de Cervell, senyors d'Orpesa, encara que noms la fatxada es conserva amb el seu aspecte original, d'estil neoclssic, flanquejada per dos torres i amb dos pisos de balcons. Desprs de la seua recent rehabilitaci, el palau acull a ms del museu, lArxiu Municipal de Valncia i la Biblioteca Municipal Serrano Morales.

3.2 Redacci:
En aquesta hem aprs moltes coses i hem pogut veure moltes coses interessants com les imatges dels monarques o la Constituci de 1812 de Cadis, es tracta de figures o documents que ens van ha ajudar a entendre millor la histria tant de la nostra ciutat com el paper important que aquesta prenia en aquella poca passada. A ms de que ens ajuda ha entendre com la nostra ciutat ha arribat a ser tal i com s actualment, hem pogut observar el llarg recorregut que aquesta ha experimentat en les darreres poques i com dimportants han estat aquests canvis que ha sofrit. Una de les coses que ms mhan cridat latenci han sigut els retrats i les mones antigues que ens mostren tamb com fou viure en aquella poca i levoluci que per exemple la moneda ha experimentat des daleshores fins avui.

4. Plaa de Tetuan:
El Convent de Sant Domnec o Sant Domingo s un dels monuments gtics ms importants de la ciutat de Valncia, fundat per Jaume I i llar de Sant Vicent Ferrer i Llus Bertran, visitat i protegit pels reis d'Arag i de la casa d'ustria, diverses vegades seu de les Corts valencianes, precedent de les llotges de Palma i de Valncia i gran focus religis i cultural. Monument historicoartstic des del 1931, s un edifici poc conegut a causa del seu restringit horari de visites, ja que alberga la Capitania General de Valncia des de1840.

5. Opini personal:
Lexcursi ha estat molt interessant ja que hem pogut descobrir com era la vida a la nostra ciutat en una poca que ens resulta difcil dimaginar pel fet de semblar-nos tan llunyana. Hem observat que moltes de les construccions que per a nosaltres podrien semblar antigues i passades dels nostres temps encara es troben en us i que, a ms a ms, tenen funcions molt important a Valncia i en continuaran tenint en un futur. Lexcursi ha estat divertida ja que en compte de seure cara a un llibre hem pogut passejar-nos pels carrers i veure nosaltres mateixos all que podem trobar als llibres i que de vegades ens sembla que no va amb nosaltres, hem vist que molts llocs pels que moltes vegades hem passat per davant seua no son el que realitat ens semblaven. Ens hem adonat que no coneixem la nostra ciutat tan be com nosaltres pensem conixer-la.