Anivellament de coneixements en el trnsit batxillerat/universitat: anlisi dels continguts en microscpia al grau de Farmcia

MC. Barcel, A. Gmez Garreta, MA. Ribera, E. Aguilar & C. Blanch Laboratori de Botnica, Facultat de Farmcia, Universitat de Barcelona www.ub.edu/botanica/
CONTEXT ACADMIC -Assignatura Introducci al Treball de Laboratori (Grau de Farmcia,1er Curs/1er Semestre, 3 Crdits prctics). Lloc: ULD Bloc 2. Tcniques de laboratori: microscpia i estereomicroscpia ptiques. A ms dels objectius transversals, shi desenvolupen els segents objectius especfics
Adquisici de coneixements: Descripci de lestereomicroscopi i del microscopi ptic: parts integrants (lents oculars, objectius, etc.). Micrometria. Adquisici dhabilitats: Manipular el microscopi i lestereomicroscopi. Micrometria. Observar mostres microscpiques que requereixen prestacions especfiques dels aparells.

METODOLOGIA - Durant el curs 2010-2011, es van recopilar les dades denquestes incloses a les llibretes de laboratori dels alumnes, per comparar el nivell de coneixements previs adquirits durant el Batxillerat sobre el contingut de la prctica Microscpia i estereomicroscpia ptiques. Es van processar dades de 200 estudiants (57 % dels matriculats). A partir de les respostes shan definit un total de 20 tems: 19 que desglossen els continguts adquirits de nou a la sessi (no adquirits prviament al Batxillerat) i 1 per als estudiants amb tots els continguts adquirits abans dingressar a la UB. Coneixements de microscpia necessaris per a cursar el grau de Farmcia Conceptes de contingut desglossats a partir de lenquesta de pregunta oberta
s prctic del microscopi s doli dimmersi (i observaci a x1000)- Funcionament de la illuminaci del microscopi s de diafragma i de condensador - Noms de diafragma Noms de condensador Enfoc- s de diferents objectius Descriptiva i parts del microscopi - Maneig del microscopi- Mesures micromtriques s previ de la lupa Sistema dilluminaci de la lupa - Maneig de la lupa - Preparaci de mostres - Neteja de material/residus Realitzaci de dibuixos i esquemes Observaci binocular - Reflexi de la llum.

La resposta a aquests tems ens dna lidea del nivell adquirit al batxillerat RESULTATS Noms un 1,5 % dels estudiants enquestats manifesta haver assolit tots els objectius formatius exigibles per a iniciar el Grau de Farmcia durant el Batxillerat, mentre que un 24,4% dels alumnes no havia fet servir mai abans un estereoscopi binocular i un 6,4% tampoc havia treballat mai amb un microscopi (malgrat el que indiquen els programes de batxillerat). El gruix principal destudiants es situa a la franja intermdia, amb desconeixement previ parcial dalguns tems, essent els numricament ms importants: ls doli dimmersi (no adquirit prviament pel 54% destudiants) i ls del micrmetre ocular i la prctica de mesures (no adquirit prviament pel 33 % destudiants). DISCUSSI I CONCLUSIONS Durant el batxillerat, gran part dels alumnes no assoleixen el nivell que contenen els programes Es demostra la convenincia de continuar i reforar aquest bloc docent a lassignatura ITL per anivellar coneixements previs fora desiguals (desprs de cursar-la, se superen els objectius formatius amb taxes dxit properes al 100%) La distribuci actual del temps de les diverses parts de la prctica sadequa a la compensaci de les mancances detectades de les habilitats i coneixements tericament adquirits al batxillerat Lheterogenetat de coneixements detectada entre els alumnes pot estar relacionada amb la diversitat de vies daccs al grau de Farmcia aix com a les diferncies en la prctica docent i els recursos disponibles als centres de batxillerat
Assignatura BIOLOGIA
Microscopi

1,5 3,5 3,5 11,5 11,5 9,0 6,5 1,5 1,5 0,5 54,0

oli mesurar Illuminaci micro Diafragma-condensador Enfocar Microscopi Parts micro Maneig micro Diafragma

22,0 23,0 33,5

Preparaci de mostres Condensador Dibuix i esquemes Tot fet Objectius

El perfil dels alumnes de nou accs al Grau de Farmcia s molt heterogeni (pas dorigen, tipologia i qualitat de linstitut de Batxillerat, etc.) per s determinant la gran variaci en la formaci preuniversitria especfica. Les dades corresponents al perfil daccs del curs 2010-11 inclouen 5 tipus dorgens diferents (de les 18 vies daccs possibles, Taula 1). El 19 % no prov de les PAAU. Els que han accedit via PAAU ho han fet per 5 rutes (Taula 2, inclosa la via dArts) i lanlisi revela que la majoria no han cursat ni Biologia ni Fsica com a assignatura despecialitat (noms un 15% en total, Taula 3) cosa que explicaria alguns dficits formatius en lmbit de la microscpia. Del total dalumnes provinents de les vies 4 i 8 (Cursos Formatius de Grau Superior = FP) el 43% han cursat el CFGS de Laboratori de diagnstic clnic (que inclou treball amb microscopi) i un 10%, Fabricaci de productes farmacutics i afins

COMPLEMENTARIETAT ENTRE MATRIES BIOLOGIA/FSICA Taula 1. Vies daccs al Grau de Farmcia (2010-11). Font: UB

LOGSE o COU LOGSE 1: Cientfico-tcnica

Alumnes (%) 13 67 3 17 10

Matria cursada Matemtiques Cincies de la terra i el mediambient Fsica Qumica Biologia

Alumnes (%) 52 21 11 4 4

Figura 1. El decret que ordena lensenyament de Batxillerat (2009-2010) per als alumnes de grau enquestats (curs 2010-2011) inclou continguts de microscpia noms a les assignatures de Biologia i de Fsica

LOGSE 2: Cincies de la Salut LOGSE 5: Arts COU A: Cientfico-tecnolgica COU B: Biosanitria

Taula 2. Via daccs PAUU en % dalumnes (2010-11). Font: UB

Taula 3. Matries cursades al Batxillerat (en % dalumnes) (2010-2011). Font: UB

Finanat parcialment pel Grup dInnovaci Docent GIBAF