El negoci de la soja, contra Casaldliga

GUSTAVO DUCH

| Actualitzada el 18/12/2012 Diari ARA Els titulars de premsa fa uns dies ho deien aix: "Pere Casaldliga, obligat a fugir de Sao Flix do Araguaia per les amenaces de mort que ha rebut de grans terratinents per la seva defensa dels drets indgenes". Nosaltres hi afegim que les amenaces a Dom Pedro, com l'anomenen a Brasil, sn una altra mostra d'una globalitzaci que fa de l'alimentaci de les persones un negoci assass per al planeta i per a molts milions de persones. I Catalunya no hi s aliena. s ben conegut que els interessos econmics, poltics i/o geoestratgics van ser durant bona part del segle XX els causants de les expulsions o fins i tot dels exterminis d'un gran nombre de pobles indgenes a tot Amrica, incls el Brasil. Com el poble xavante, de la terra indgena Mariwatsd, els integrants del qual van ser deportats el 1964 en avions militars al sud de la regi per deixar lloc a la companyia agropecuria Sui-Miss. En poc temps, Sui-Miss es convertiria en una de les principals hisendes del mn. Ms tard, en aquestes mateixes terres hi van entrar altres empreses i unes poques famlies que les convertirien en grans latifundis. Aprofitant la falta de regularitzaci de les terres, moltes es van revendre illegalment a petites famlies pobres que, tot i sabent que les terres eren originriament indgenes, hi veien una oportunitat per sortir de la misria. A pocs quilmetres d'aquest lloc hi viu des de fa 44 anys en Pere. I grcies al comproms de persones com ell i a la lluita incessant de les poblacions indgenes i d'altres collectius, s'ha desbloquejat el reconeixement a la histria de la poblaci indgena xavante de Mariwatsd, fins al punt que ara, complint un mandat judicial, s'ha decidit executar el retorn de les terres que sempre havien habitat. Per esclar, en ms del 80% de les terres Mariwatsd ara hi viuen "nous ocupants" que no estan d'acord a ser reubicats o despossets d'aquesta terra. I s en aquest moment de reparaci histrica quan grans terratinents, utilitzant en la primera lnia del front les famlies dels petits assentaments, estan passant de la pressi poltica a l's de la fora. I han comenat amenaant qui ms clarament s'ha posicionat amb el seu testimoni, en Pere Casaldliga i altres persones o organitzacions que han defensat que la terra sigui retornada a qui li pertany, i que les famlies enganyades que hi viuen siguin reubicades en altres terres no utilitzades on podrien recuperar la seva activitat. No s d'estranyar que sigui ara, quan el monocultiu de soja per alimentar al bestiar est ja trepitjant l'rea indgena Mariwatsd i apunt d'arribar a Sao Flix, que es vol silenciar, entre d'altres, la veu compromesa d'en Pere Casaldliga. Es vol imposar novament el monopensament neoliberal segons

el qual acumular riquesa s una excusa suficient per amenaar la defensa dels drets fonamentals. s ara quan els cal silenciar qualsevol veu que pugi frenar l'aven d'aquest agronegoci mundial, del qual a Catalunya tenim part de la soluci. No cal anar all per veure-ho amb els nostres ulls. Es pot fer per internet sense sortir de davant la pantalla de l'ordinador, amb un programa que permeti veure la Terra des d'imatges aries, fixant-nos en el Brasil, el Paraguai, l'Argentina, Bolvia o altres pasos que ens exporten la soja o el blat de moro. Sense necessitat d'ampliar gaire es pot veure com la selva s'est tornant quadriculada, en grans parcelles, amb unes carreteres enmig que faciliten l'exportaci de la soja des d'all fins al port de Barcelona, Tarragona o qualsevol part del mn. I aquesta soja entra dins el pinso dels nostres porcs, gallines o vaques, en un model productiu intensiu i contaminant que enriqueix uns pocs a la mateixa velocitat que ofega la petita pagesia catalana. En definitiva, comena a ser el moment que ens sentim ms partcips de determinades notcies: unes mares argentines que denuncien avortaments per culpa de les fumigacions dels camps de soja al costat del seu barri; l'assassinat al Paraguai de deu pagesos que es resistien a abandonar els seus assentaments perqu grans companyies volen per fer monocultiu de soja, o la mort de Miguel Galvan, un pags argent assassinat per la mateixa cobdcia. Potser aix comenarem a entendre que, per evitar que gent com en Pere Casaldliga siguin amenaada per la seva defensa dels drets indgenes, tamb cal que nosaltres lluitem aqu perqu l'alimentaci catalana estigui basada en els nostres propis recursos productius i en les mans de moltes, petites i sostenibles agricultures locals. [ Gustavo Duch s coautor d'aquest article amb David Fit. ]