L'EVOLUCI DE LA INSURGNCIA La majoria de grups armats dels anys 70 han desaparegut o s'han reconvertit en moviments poltics

L'ocs de la guerrilla
CRISTINA MAS ARA, 12/01/2013

BARCELONA | Actualitzada el

L'ocs de la guerrilla L'assassinat, dijous, de tres activistes kurdes a Pars en ple procs de negociaci entre el Partit dels Treballadors dels Kurdistan (PKK) i el govern de Turquia ha commocionat el Kurdistan. Les FARC de Colmbia, Sendero Luminoso al Per, els Tmils de Sri Lanka i el Front Moro d'Alliberament Islmic a les Filipines estan immersos en processos de negociaci o descomposici. Estem vivint el final de l'ocs de la lluita guerrillera que va comenar els anys seixanta, emmirallant-se en Cuba i el Vietnam. Alhora apareixen nous grups, com Al-Qaida, que responen a una forma diferent d'insurgncia. La paraula guerrilla neix a comenaments del segle XIX per descriure la lluita desigual de la resistncia espanyola contra la invasi napolenica. s la tctica de combat del dispara i corre : petits grups amb armes lleugeres que noms poden aspirar a fer emboscades davant d'un exrcit militarment molt superior, parapetats en zones rurals o urbanes de difcil accs per a les unitats regulars. Desprs la Xina de Mao els donaria un contingut revolucionari, que adoptarien els moviments de resistncia a la II Guerra Mundial. El moment d'or de la guerrilla vindria a l'Amrica Llatina, l'sia i l'frica amb la Guerra Freda: quan el mn es repartia entre Washington i Moscou, les dues superpotncies s'enfrontaven indirectament finanant i armant estats satllit o les seves insurgncies. "Les guerrilles es van reforar amb armament, doctrina militar i una base ideolgica", explica Laia Balcells, investigadora de la Universitat de Duke. Per als anys 90, la desintegraci del bloc sovitic va suposar l'inici del seu final. "No noms van perdre la principal font de recursos sin tamb el fonament poltic: els activistes es van despertar en un nou mn amb la seva ideologia feta miques". Entre el 1944 i el 1990 el 67% dels conflictes al mn enfrontaven estats amb alguna forma de guerrilla. Desprs de la caiguda de l'URSS, el percentatge baixa fins al 26%. Actualment en queden molt pocs. Vicen Fisas, director de l'Escola de Cultura de Pau de la UAB, apunta ms raons per a l'ocs: "Hi ha una deslegitimaci de la violncia i una falta d'efectivitat de les guerrilles, que desprs de molts anys lluitant sense aconseguir resultats acaben generant reaccions contrries". El PKK vol una autonomia L'assassinat de les tres activistes kurdes arriba quan Ankara havia assolit un principi d'acord amb la direcci del PKK basat en un alto el foc i un replegament dels seus guerrillers a l'Iraq a canvi

d'alliberar centenars de presoners poltics i reformar la Constituci per donar alguns drets als 15 milions de kurds que viuen a Turquia. Desprs de tres dcades de conflicte i ms de 45.000 morts, el PKK -amb el seu lder Abdullah Ocalan empresonat des del 1998- ha rebaixat els plantejaments d'independncia i reunificaci del poble kurd en un sol estat per defensar una autonomia. Les FARC negocien Les Forces Armades Revolucionries de Colmbia -que sense el suport de l'URSS han sobreviscut fins ara amb el narcotrfic- i el govern de Bogot han obert un procs negociador sota mediaci internacional per posar fi a cinquanta anys de conflicte. El govern de Juan Manuel Santos vol que les converses donin fruits abans del novembre per mant les operacions militars. La guerrilla ha signat un alto el foc unilateral fins al 20 de gener. Sobre la taula hi ha l'amnistia, la desmobilitzaci dels guerrillers, la participaci poltica de les FARC, el reconeixement de les vctimes i la reforma agrria. El procs de Colmbia contrasta amb el del Per, on el govern d'Ollanta Humala es nega a negociar amb els maoistes de Sendero Luminoso. L'excepci talibana L'Iraq i l'Afganistan sn l'excepci en la reculada global de les guerrilles, pel sorgiment de moviments d'insurgncia contra l'ocupaci militar encapalada pels Estats Units. Deu anys desprs de la invasi impulsada per Georges W. Bush, les tropes internacionals han comenat la retirada de l'Afganistan, que s'ha de concloure el 2014, sense haver estabilitzat el pas. En parallel, Kabul negocia la pau amb els talibans, que ja disposen per aix d'una oficina a Doha (Qatar). Els Tmils, exterminats La guerra contra els Tigres d'Alliberament de la Terra Tmil, que reclamaven la independncia de la regi del nord-est de Sri Lanka, va comenar el 1983. Desprs de diversos processos de pau fallits, la insurgncia va ser eliminada pel govern enmig de greus acusacions de violacions dels drets humans. L'ONU va calcular al mar que ms de 5.600 persones van desaparixer al pas, en un conflicte amb 86.000 morts. Hezbollah, amb Al-Assad La guerrilla xita nascuda a principis dels anys 80 per combatre l'ocupaci israeliana del sud del Lban s'ha convertit en un estat dins l'estat, amb una potent xarxa social, televisi i fins i tot un equip de futbol propi. Desprs de derrotar l'ofensiva israeliana del 2006, el seu lder, Hassan Nasrallah, va guanyar un gran prestigi a la regi i ms enll. Per l'esclat de la Primavera rab l'ha agafat a contrapeu: desprs de donar suport a les revoltes de Tunsia, Egipte i Lbia, els xites han preferit mantenir la seva aliana amb el rgim de Baixar al-Assad a la vena Sria i contribuir a la repressi de la revolta des de les seves fronteres, cosa que mina el seu pes a la zona. Altres fenmens: l'IRA i ETA Tot i que no encaixen en la noci de guerrilla, l'Exrcit Republic Irlands (IRA) i Euskadi Ta Askatasuna (ETA) poden inscriure's en els moviments de lluita armada d'inspiraci d'esquerra sorgits la segona meitat del segle passat. En el cas de l'IRA, el canvi d'estratgia poltica va comenar els anys 90 i encara avui t alguns dissidents. "Per ETA, que ja havia perdut molta capacitat operativa des del 1992, i tamb el suport de part de la societat civil basca, la clau s l'11-S d'Al-Qaida: quan tens un petit comer no pots competir contra un supermercat", destaca Antoni Segura, del Centre d'Estudis Histrics Internacionals.