Beruflich Dokumente
Kultur Dokumente
1.1 Elaborar els plans territorials parcials i plans directors territorials Durant aquesta legislatura sha engegat un dels impulsos ms importants donats mai a la planificaci territorial de Catalunya. En aquest temps sha posat en marxa lexecuci de 6 plans territorials darreu del pas, previstos des de 1983 i encara no redactats, aix com la revisi del Pla territorial de les Terres de lEbre, lnic vigent fins ara. En aquest context, durant lany 2005 shan presentat els avantprojectes del Pla territorial de lAlt Pirineu i Aran i el del Pla director territorial de lEmpord. Aix mateix, sha emprs la redacci de 19 plans directors urbanstics. En el seu desenvolupament sha donat prioritat a aquells que comprenen zones sensibles, on les tensions docupaci de sl sn especialment intenses. Lobjectiu daquests plans s establir el sistema despais oberts, ordenar el creixement urb i determinar lencaix de les principals infraestructures que afectin a aquestes comarques. Dacord amb aix, ja han estat aprovats els plans del sistema costaner (I i II) i el Pla de Gallecs. Aix mateix, el Govern ha aprovat el Decret d'aprovaci del Reglament pel qual es regula el procediment d'elaboraci, tramitaci i aprovaci dels plans territorials parcials. El Decret aprovat estableix el procediment a seguir per a l'aprovaci dels plans com ho disposa la Llei de poltica territorial, s a dir, preveient que l'exercici d'aquesta competncia pot correspondre, indistintament, a l'Administraci autonmica o a les entitats locals. Perqu les entitats locals puguin exercir aquesta iniciativa cal, com a mnim, l'acord dels dos teros dels municipis afectats i que aquests representin els dos teros de la poblaci de l'mbit Aix mateix, s voluntat del Govern que el procs de planificaci es produeixi amb la mxima participaci del conjunt d'agents socioeconmics i de la ciutadania en general. Tenint en compte aquesta voluntat, el present Decret preveu una molt mplia participaci institucional i social en diferents moments de l'elaboraci dels plans, tant abans de la seva aprovaci inicial com amb posterioritat a aquesta. A tall d'exemple, el Reglament estableix que en el procs d'elaboraci de l'avantprojecte s'han de consultar els departaments de la Generalitat, els ens locals, les institucions i consorcis de desenvolupament territorial i les entitats i organitzacions vinculades professionalment o socialment al territori. Aix mateix, es poden promoure debats pblics i reunions de treball en qu es faciliti l'expressi d'idees, propostes i objectius amb relaci als plans. Finalment, d'acord amb la normativa comunitria, aquest Decret t en compte que en el procs d'elaboraci i tramitaci dels plans territorials parcials cal incorporar l'avaluaci ambiental establerta en una Directiva de 2001, relativa als efectes de determinats plans i programes en el medi ambient, en els termes que hi sn establerts. i) Plans territorials parcials i plans directors territorials Pla territorial de lAlt Pirineu i Aran El 19 dabril de 2005 es va publicar lEdicte pel qual se sotmet a informaci pblica lavantprojecte del Pla territorial parcial de lAlt Pirineu i Aran per un perode de 4 mesos. El mes dabril es va editar en format CD - Rom aquest avantprojecte, que es va distribuir als ajuntaments, consells comarcals i entitats rellevants del territori perqu poguessin
expressar la seva opini i tamb es va publicar al web del Departament per tal de donar-li una difusi ms gran. Es va editar un full informatiu Coneix-lo i participa-hi, per tal de fomentar la participaci durant la fase dexposici pblica de lavantprojecte. Es van organitzar sessions informatives adreades als alcaldes i als consells comarcals el 20 dabril de 2005 a la Val dAran, 21 dabril al Pallars Sobir, 27 dabril a lAlt Urgell i Cerdanya i l11 de maig a lAlta Ribagora i el Pallars Juss. El Pla territorial de lAlt Pirineu i Aran abasta les comarques de la Val dAran, lAlta Ribagora, el Pallars Sobir, el Pallars Juss, lAlt Urgell i la Cerdanya. Lobjectiu s garantir que el territori pirinenc funcioni i es desenvolupi de la manera ms eficient i ms sostenible possible. Es pretn protegir lentorn, evitar la dispersi urbana i reforar els principals nuclis municipals. A banda daquest Pla, el Departament tamb impulsa els plans directors urbanstics de la Cerdanya, la Vall dAran i el Pallars Sobir per tal dordenar i precisar, a una escala de ms detall, les estratgies i determinacions del Pla territorial. Aix mateix, shan preparat unes normes arquitectniques complementries per als municipis pirinencs amb la finalitat de preservar la tipologia i larquitectura tradicional dels nuclis de muntanya. El Pla territorial se centra en els tres sistemes bsics de lestructura i la funcionalitat del territori: 1. Assentaments urbans: es pretn ordenar el creixement urbanstic futur daquestes comarques. En aquest sentit, es plantegen 3 objectius estratgics: enfortir la xarxa urbana, ordenar el creixement urbanstic i potenciar lactivitat econmica. 2. Espais oberts: es diferencia, segons el seu valor i funci territorial, les diferents classes de sl que han de quedar al marge dels processos durbanitzaci i estableix la normativa de protecci i les directrius de gesti de cadascuna per tal de protegir el paisatge i la connectivitat ecolgica, garantir sls agrcoles, ramaders i forestals productius, i mantenir els compromisos dels planejaments urbanstics acompassant els creixements. Concretament, estableix una gradaci de protecci del sl dinters mitjanant la definici de tres categories bsiques despais oberts: protecci especial, protecci territorial i protecci preventiva. 3. Infraestructures de mobilitat: el Pla dna molta importncia a les infraestructures que relacionen el Pirineu amb els eixos de mobilitat de ms dinamisme econmic i social de Catalunya i les infraestructures que afavoreixen la cohesi territorial a lmbit, defineix el paper de lAlt Pirineu i lAran en els fluxos transpirinencs de persones i mercaderies i, sobretot, defineix les prioritats a mitj termini. En aquest mbit es consideren actuacions prioritries: La construcci del tnel de Toses (alternativa baixa 80 segons l estudi informatiu del Ministeri de Foment i allegaci del Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques), i les variants, ja fora de lmbit de lAlt Pirineu i Aran, de Ribes de Freser i Campdevnol. El condicionament del coll de Comiols, entre Artesa de Segre i Tremp. El condicionament del coll de la Creu de Perves, entre la Pobla de Segur i el Pont de Suert. El condicionament de leix occidental entre Sopeira i el Pont de Suert i la segregaci de lN-230, al seu pas per lAran (tnel i pocs accessos), si finalment esdev autovia leix occidental. Els condicionaments del port del Cant i del port de la Bonaigua, sense excloure, a ms llarg termini, solucions en tnel. El manteniment de la xarxa local i capillar que estructura els sistemes urbans.
Les actuacions de millora de les lnies ferroviries Lleidala Pobla de Segur i Ripoll Puigcerd. La posada en marxa de laeroport regional de lAlt Pirineu i Andorra.
Daquesta manera es preveu la construcci de 104 km de nou traat amb variants, tnels i nous accessos i el condicionament de 54 km de la xarxa actual. Pla territorial de les comarques centrals Shan intensificat els treballs corresponents a lavantprojecte del Pla territorial parcial de les comarques centrals per tal de poder-lo presentar a principis de 2006. Es presenta lestat dels treballs dels Pla director urbanstic del Pla del Bages al Consell Comarcal del Bages el 17 de juny i el 5 doctubre al Consell dalcaldes a Santa Maria dOl. Pla territorial de Ponent Shan intensificat els treballs corresponents al Pla territorial parcial de Ponent amb lobjectiu de tenir lavantprojecte enllestit a principis de 2006. Les sessions pbliques de participaci en lelaboraci del Pla han estat: el 27 de gener a Trrega, el 3 de febrer a Balaguer i el 9 de febrer a Lleida. Pla territorial de les comarques gironines Mitjanant la signatura dun conveni de collaboraci sencarreguen els treballs de la diagnosi del Pla territorial de les comarques gironines a la Universitat de Girona. Els treballs delaboraci es concentren en les comarques de lEmpord i de la Garrotxa mitjanant els respectius plans directors territorials. Pla director territorial de lEmpord El 6 de maig de 2005 es va publicar lEdicte, pel qual se sotmet a informaci pblica lavantprojecte del Pla territorial parcial de lEmpord per un perode de 4 mesos. El mes de maig es va editar en format CD - Rom aquest avantprojecte, que es va distribuir als ajuntaments, consells comarcals i entitats rellevants del territori perqu poguessin expressar la seva opini i tamb es va publicar al web del Departament per tal de donar-li una difusi ms gran. Es va editar un full informatiu Coneix-lo i participa-hi, per tal de fomentar la participaci durant la fase dexposici pblica de lavantprojecte. El 4 de maig a la seu del Museu de la Pesca de Palams, es va presenta el Pla als consells comarcals i alcaldes del territori, i tamb a la seu del Consell Comarcal del Baix Empord a la Bisbal dEmpord. Aix mateix, el 10 de maig s va fer una sessi explicativa al Consell Comarcal de lAlt Empord a Figueres adreada als alcaldes. Tamb es va presentar a la Cambra de Comer de Girona el dia 8 de juny i el 14 de juliol al Collegi dArquitectes de Catalunya - Demarcaci de Girona. Es va organitzar una nova sessi dalcaldes a la Bisbal dEmpord el dia 1 de setembre. Els objectius daquest Pla director, el primer que es fa daquest territori, sn protegir lentorn, evitar la dispersi urbana i reforar les principals ciutats com a centres de serveis per tal de garantir el benestar de la poblaci. El Pla de lEmpord s el primer pas en lelaboraci del Pla territorial de les Comarques Gironines que est en fase de redacci i es preveu que estigui enllestit el 2006. El Pla Director territorial de lEmpord ordena el territori de lAlt i el Baix Empord amb lobjectiu de garantir que el territori empordans funcioni i es desenvolupi de la manera ms eficient i sostenible possible.
El Pla se centra en els tres sistemes bsics de lestructura i la funcionalitat del territori: - Assentaments urbans: es pretn ordenar el creixement urbansitic futur de les seves comarques. En aquest sentit, es plantegen tres objectius estratgics: reforar la xarxa urbana i ordenar el creixement urbanstic, limitar la dispersi de la urbanitzaci i regular el creixement de la segona residncia i potenciar lactivitat econmica diversificada. - Espais oberts: el Pla diferencia diversos tipus de protecci del sl no urbanitzable segons el seu valor i funci territorial i estableix la normativa de protecci i les directrius de gesti per a cada tipologia. Lobjectiu s protegir els espais naturals i garantir la connectivitat ecolgica, protegir les rees de valor agrcola i el paisatge com a patrimoni cultural i actiu econmic. Concretament, estableix una gradaci de protecci del sl dinters mitjanant la definici de tres categories bsiques despais oberts: protecci especial, protecci territorial i protecci preventiva. - Infraestructures de mobilitat: lavantprojecte tracta les infraestructures de mobilitat com a elements bsics de lordenaci del territori des de la perspectiva funcional i geogrfica. LEmpord est creuat per limportantssim eix de connexi amb Europa que representen lN-II, lAP-7 i el ferrocarril, properament amb prestacions dalta velocitat. Tamb hi ha perspectives de millora de les connexions transversals, N-260 i, ms endavant, el ferrocarril transversal. En aquest context, lavantprojecte proposa reforar lesquema daccessibilitat a lEmpord en pinta des de leix nord-sud de grans infraestructures amb una successi prou regular daccessos cap a la costa. Un dels criteris del Programa de Planejament Territorial s atendre especialment la vialitat que estructura territorialment els sistemes urbans. En aquesta lnia, lavantprojecte proposa configurar un sistema de connectivitat interior en el qual sn vies principals el tram Santa Cristina dAro-Mont-ras, que caldr anar adaptant a la seva funcionalitat suburbana, i el tram la Bisbal-Figueres, amb la previsi dun nou traat complementari Riumors-Forti-Perelada. Tamb lavantprojecte proposa alternatives de relaci funcional i espacial entre les infraestructures de mobilitat i els sistemes urbans, en especial el de Figueres que, per la seva complexitat i implicacions, cal que en aquesta fase del pla sigui enteses com un assaig. Lavantprojecte mant tamb, de moment, obertes dues opcions bsiques pel que fa a la variant de la Bisbal. Lavantprojecte aporta, aix mateix, recomanacions i criteris dintegraci de les infraestructures en el paisatge; amb aquesta lgica, el Pla considera com un component bsic de la percepci del paisatge de lEmpord la xarxa de vies integrades que formen les carreteres locals i pistes. Pla director territorial de la Garrotxa Shan intensificat els treballs encarregats amb lobjectiu de tenir lavantprojecte enllestit a mitjan de 2006. Tamb sha encarregat lInforme ambiental del Pla director territorial de la Garrotxa a la Vola, el qual formar part de lavantprojecte del mateix Pla director. Pla territorial metropolit de Barcelona LInstitut dEstudis Territorials ha portat a terme els treballs segents: - Estat i avaluaci dels espais oberts a la regi metropolitana de Barcelona - Perfils socioeconmics dels territoris metropolitans - Cartografia de base i estat del planejament urbanstic en lmbit del Pla. En data 7 de novembre de 2005 es va constituir la Comissi dOrdenaci Territorial Metropolitana de Barcelona, en la qual es va lliurar documentaci, que detallem tot seguit,
per tal que fos adoptada pels membres de la Comissi com a referncies de partida per al treball de la Comissi en el procs delaboraci del Pla territorial metropolit de Barcelona. Aquests documents sn els segents: - Criteris per a una poltica territorial de regi de Barcelona (2003). Sntesi propositiva dun treball ms ampli elaborat per Barcelona Regional amb la collaboraci de lAjuntament de Barcelona i la Diputaci de Barcelona. - Criteris del Programa de Planejament Territorial de Catalunya (2004). - Escenaris de mercat de treball, demografia i habitatge. 2002-2006 (2005). Aplicaci als diversos mbits territorials de Catalunya del model Carrera - Mones de simulaci de levoluci del mercat de treball i les seves repercussions en la poblaci i la demanda dhabitatge. Sha signat un conveni de collaboraci amb els ajuntaments de larc metropolit per a facilitar la seva participaci en els treballs tcnics delaboraci del Pla. Pla director territorial de lAlt Peneds Els dies 18 de febrer, 3 i 17 de mar, a la seu del Consell Comarcal de lAlt Peneds, es van celebrar unes jornades pbliques de debat sobre el Pla director territorial de lAlt Peneds. Al desembre de 2005 es va presentar lAvan del Pla, que es va editar en format CD - Rom i es va distribuir a tots els municipis de la comarca. Ha estat durant tres mesos a consulta pblica per tal de qu es puguin formular observacions i suggeriments que es tindran en compte per a lelaboraci del projecte del Pla que, posteriorment, ser objecte de tramitaci. Pla territorial del Camp de Tarragona Sha continuat amb els treballs delaboraci de lavantprojecte del Pla territorial del Camp de Tarragona. Mitjanant un conveni de collaboraci amb la Universitat Rovira i Virgili se li ha encarregat lelaboraci de la diagnosi socioeconmica de lmbit del Camp de Tarragona. Pla territorial de Terres de lEbre Els treballs delaboraci i adaptaci daquest Pla segueixen el seu curs. Shan encarregat diferents estudis externs, entre els quals podem esmentar el relatiu la Xarxa despais naturals a les Terres de lEbre.
ii) Plans directors urbanstics El Pla director urbanstic s linstrument encarregat destablir les directrius per a coordinar lordenaci urbanstica dun territori dabast supramunicipal, de vetllar per un desenvolupament urbanstic sostenible, i destablir les mesures de protecci del sl no urbanitzable, aix com els criteris per a lestructuraci orgnica daquest sl. s necessari redactar aquests plans directors urbanstics perqu el Pla territorial parcial, pel seu mateix contingut, no pot arribar al grau de precisi exigible en lestabliment de directrius, determinacions i mesures per aplicar en aquest mbit i, per tant, s indispensable la formulaci duna figura de planejament adequada als problemes que ha de resoldre. Plans directors urbanstics en curs
Shan formalitzat els documents que expressen els objectius i els propsits generals dels plans directors i shan trams als ens locals corresponents a lmbit de cada pla perqu, tal com estableix larticle 81 de la Llei durbanisme de Catalunya, se sotmeti a consulta de tots els ens locals afectats mitjanant la tramesa del Document dobjectius i propsits de cada un dels plans. Aix, shan integrat en aquest procs els plans en les dates segents: Pla director urbanstic del Pallars Sobir Pla director urbanstic de la Val dAran Pla director urbanstic del Pla de Bages Pla director urbanstic de la Conca ddena Nous plans directors urbanstics Sha encomanat la redacci dels plans directors urbanstics a equips exteriors, en concret a professors del Departament dUrbanisme i dOrdenaci del Territori de la Universitat Politcnica de Catalunya mitjanant convenis amb aquesta Universitat. Al llarg de lany 2005 shan establert els convenis per a lelaboraci dels plans segents: Pla director urbanstic de la plana de Vic Pla director urbanstic del sistema urb de Figueres 19/05/2005 20/09/2005 12/07/2006 12/07/2006 22/07/2006 27/07/2006
Al llarg de 2005 sha encarregat la redacci del Pla director urbanstic del sl no urbanitzat de la Serra de Rodes i entorns i ha estat sotms a licitaci pblica el Pla director urbanstic del sistema urb de Girona. Aix mateix, continua lelaboraci i tramitaci del Pla director urbanstic de la Vall den Bas, de la Vall del Ges i Bisaura i sha acordat lelaboraci dels plans directors de la Cerdanya, el de les colnies industrials del Llobregat i el de lmbit central del Camp de Tarragona. Pla director de les estacions de muntanya Com a continuaci dels treballs ja realitzats de diagnosi de la situaci sobre la base de definir les propostes del Pla, i per tal de resoldre els problemes detectats en la diagnosi, shan encarregat dos estudis: un centrat en lelaboraci de les propostes dordre sectorial i laltre en les propostes dordre territorial del Pla director de les estacions de muntanya. Els equips desenvolupen els treballs amb la previsi de lliurar el document de propostes, tant sectorials com territorials del Pla, a mitjan de 2006. Pla director urbanstic del sistema costaner (PDUSC-1 i PDUSC-2) El mes de maig de 2005 es va aprovar el Pla director urbanstic del sistema costaner (PDUSC-1) com un instrument de planificaci supramunicipal, que protegeix la prctica totalitat de sl no urbanitzable i de sl urbanitzable no delimitat situats dins els 500 metres damplada de la lnia de la costa. El Pla preveu la protecci definitiva de ms de 23.500 hectrees com a sl no urbanitzable costaner. Posteriorment, el mes de desembre de 2005 es va aprovar el Pla director urbanstic del sistema costaner per sectors de sl urbanitzable sense pla parcial aprovat (PDUSC-2) que completa lanterior i centra el seu inters en els sls que, encara que estan classificats com a sl urbanitzable delimitat, no disposen de pla parcial definitivament aprovat, per la qual cosa la seva posici immediata en relaci amb la costa aix com pels seus valors intrnsecs, fan preveure que la seva incorporaci al procs edificatori podria generar un impacte important. Aquest nou Pla afecta un mbit de 656 hectrees que conformen 44 sectors de 22 municipis catalans.
El Pla director urbanstic del sistema costaner per sectors de sl urbanitzable sense pla parcial aprovat (PDUSC-1)
El Pla director t com aobjectius identificar, protegir i posar en valor els espais costaners lliures actualment docupaci, amb la finalitat de contribuir al desenvolupament urbanstic harmnic de la costa catalana. Per aix, els seus propsits generals sn de quatre tipus: a) Urbanstics: evitar la consolidaci dun continu edificat que podria arribar a cobrir la prctica totalitat de la lnia de la costa. b) Patrimonials: preservar els espais costaners pels seus valors paisatgstics, culturals i simblics. c) Ambientals: possibilitar la preservaci dun medi particularment frgil com s el costaner i la seva continutat amb el sistema despais oberts de linterior. d) Econmics: gestionar lespai com un recurs essencial per al desenvolupament econmic, el turisme i la qualitat de vida. Per tal dassegurar la connexi despais naturals, preservar les planes fluvials i els entorns dels espais PEIN (Pla especial dinters natural), garantir el compliment dels objectius del Pla i leficcia de les seves determinacions, el Pla no sha limitat noms a la protecci del sl que encara no ha sofert un procs de transformaci urbanstica en els primers 500 metres sobre la lnia de la costa, sin que en diversos mbits sestn ms enll, en sls dinfluncia de la costa. En conjunt, el Pla preveu la protecci definitiva ms de 23.500 hectrees com a sl no urbanitzable costaner. A aquestes shi podrien afegir unes 1.000 hectrees ms, en cas que els ajuntaments aix ho decideixin per tractar-se de sls inclosos en lmbit del Pla director per que no necessriament han de ser sl no urbanitzable costaner (identificat amb el codi CE). Del total, 7.050 hectrees sn espai PEIN i unes 16.500 sn sl no urbanitzable costaner amb diferents nivells de protecci segons les seves caracterstiques. Una vegada aprovat definitivament, les determinacions del PDUSC sn executives i vigents des del moment de la seva publicaci al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Els ajuntaments han disposat dun termini de 6 mesos per aprovar inicialment ladaptaci dels seus plans municipals i un mxim de 2 anys perqu saprovin definitivament. El Pla director urbanstic del sistema costaner per sectors de sl urbanitzable sense pla parcial aprovat (PDUSC-2)
El departament ha aprovat definitivament el Pla director urbanstic dels mbits del sistema costaner integrat per sectors de sl urbanitzable delimitat sense pla parcial aprovat (PDUSC-2). Aquest nou Pla completa el primer Pla director urbanstic del sistema costaner (PDUSC-1) La necessitat dordenar aquestes noves rees del territori costaner sorgeix quan es constata que hi ha sls que, si b estan classificats avui de sl urbanitzable delimitat, no disposen de pla parcial definitivament aprovat i que, per la seva posici immediata en relaci amb la costa, aix com pels seus valors intrnsecs, fan preveure que la seva incorporaci al procs edificatori podria generar un impacte important. El nou Pla protegeix el sl costaner, preserva el seu paisatge, evita un continu urb, afavoreix corredors ecolgics, interconnecta espais lliures i garanteix ms la qualitat dels espais de la costa catalana.
Per determinar quins sectors urbanitzables delimitats sense pla parcial aprovat sinclouen entre els mbits de protecci daquest nou Pla director, shan tingut en compte els criteris segents: - Coherncia amb el Pla director urbanstic del sistema costaner (PDUSC-1) - Relaci del sector amb lactual nucli urb i el model urbanstic vigent. - Evitar la continutat dels fronts urbans al llarg de la costa. - Incompliment dels terminis en el desenvolupament de la programaci del planejament. - Evitar la creaci de nou sl edificable isolat i majoritriament envoltat de valor ambiental. - Afavorir la connexi ecolgica entre espais declarats dinters natural i els despecial qualitat paisatgstica i ambiental. - Assegurar la connexi costa-interior mitjanant la preservaci dels espais lliures. - Protecci dels sistemes hidrulics. Lmbit territorial del Pla director aprovat comprn 44 sectors de sl urbanitzable delimitat situats en un total de 22 municipis, amb una superfcie global de 650 hectrees. El PDUSC-2 estableix en aquests sectors dos nivells diferents de protecci: - sl no urbanitzable costaner (nivell mxim de protecci) - rgim actual de sl urbanitzable delimitat (de manera total o parcial). Sestableixen determinacions especfiques delimitant els espais que shauran de preservar i directrius per una implantaci paisatgstica correcta de les edificacions permeses. Una vegada ja sha aprovat definitivament, les determinacions del PDUSC sn executives i vigents des del moment de la seva publicaci. Els ajuntaments disposen dun termini de 6 mesos per aprovar inicialment ladaptaci dels seus plans municipals i un mxim de 2 anys perqu saprovin definitivament.
Per tal dassegurar la conservaci del sl protegit, el DPTOP ha creat un fons per ajuts al finanament dintervencions paisatgstiques en sl no urbanitzable del sistema costaner, com la construcci i el manteniment de camins de ronda, la millora daccessos per vianants, la reconstrucci de terrasses i marges o lenderroc dinstallacions o edificacions obsoletes o illegals. Dacord amb aix, shan atorgat els ajuts de la segona convocatria del Pla director urbanstic del sistema costaner. En efecte, el conseller de Poltica Territorial i Obres Pbliques va resoldre el mes dagost atorgar ajuts per valor d1,2 MEUR a 13 projectes de caire paisatgstic en sl no urbanitzable del sistema costaner. El fons s dotat mitjanant els pressupostos de la Generalitat de Catalunya i ja lany 2004 va permetre subvencionar amb 790.000 euros actuacions a onze municipis. A aquests ajuts shi sumen els de la segona convocatria, que augmenten significativament els de la primera, amb una inversi de 1.186.312 euros en 13 projectes diferents a la costa catalana, que suposaran una inversi global, amb laportaci dels municipis, duns 3,3 MEUR. Limport mxim de cada subvenci s del 50% del cost de les actuacions previstes, amb el lmit de 180.000 euros per cada municipi beneficiari. Aquestes actuacions shauran dexecutar en un perode mxim de dos anys. rojecteSubvenci
Municipi
Actuaci
Subvenci (euro)
Roses
Castell dEmpries Sant Pere Pescador Sant Feliu de Guxols Lloret de Mar Santa Susanna Sitges
El Vendrell Torredembarra Mont-roig del Camp Vandells i lHospitalet de lInfant Ametlla de Mar Amposta Total
Adquisici duna finca al paratge natural de Punta Falconera Adequaci paisatgstica del paratge de Rubina, al Parc Natural dels Aiguamolls de lEmpord Ruta de via verda per bicis i vianants Vorera per a vianants a cala Ametller Arranjament del cam de ronda, des del Castell den Plaja fins a la cala den Trons Construcci de dos passos inferiors a la via del tren Adequaci del cam de ronda dels Colls de Miralpeix Arranjament de marges i tanca del camcarril bici entre el Vendrell i Sant Salvador Accs a lespai natural de la platja de Torredembarra Restauraci de dos trams del cam de Sanitat (accs a platges) Millora al medi natural al PEIN la RojalaPlatja del Torn Adquisici de parcella per nou accs i laparcament a la platja de lestany Tort Arranjament del cam de Baladres
180.000
Tamb, sha inaugurat lexposici "Amb vistes al mar" a Barcelona, i que posteriorment sha portat a Tarragona, Girona i Tortosa. Aquesta exposici t com a objectiu explicar als ciutadans qu s i per a qu sha fet el Pla director urbanstic del sistema costaner. Es pretn mostrar com, mitjanant una acci urbanstica, es pot preservar una part molt important dels espais litorals de la costa catalana que encara estaven sense urbanitzar. Pla director urbanstic del paratge de Gallecs El 2005 sha aprovat el Pla director urbanstic del paratge de Gallecs, un espai de 774 ha de gran valor paisatgstic. El Pla aprovat t tres objectius principals: a) Conservar lliure durbanitzaci lespai de Gallecs, que es mantindr aix com a espai natural, terreny agrcola i mbit de lleure en la natura per als ciutadans de les poblacions venes. b) Ordenar la urbanitzaci de lentorn del paratge i les rees de contacte entre lespai construt i lespai lliure. c) Garantir la gesti de lmbit de Gallecs amb la participaci de les administracions locals i la Generalitat. Daquesta manera, el Pla director garanteix la no urbanitzaci de les 774 hectrees dun espai dalt inters natural i agrcola que compleix, a ms, la funci de separador entre els mbits urbanitzats de la riera de Caldes i el Tenes, aix com de connector natural entre els espais de la serralada litoral (cingles del Bert, el Farell) i la serralada Litoral (serra de Marina, Cllecs).
Una vegada aprovat el Pla, shan iniciat els trmits per la qualificaci de Gallecs com espai obert de protecci especial dins el Pla territorial metropolit que el Departament est elaborant. Aix mateix, el paratge ha estat incls pel Departament de Medi Ambient i Habitatge en el Pla despais dinters natural (PEIN). Per a la gesti de lespai, es preveu la constituci dun Consorci integrat pels municipis afectats (Lli de Vall, Mollet del Valls, Montcada i Reixac, Palau-solit i Plegamans, Parets del Valls, Poliny i Santa Perptua de Mogoda), la Generalitat i altres institucions que vulguin adherir-se, que rebr el sl protegit en rgim de cessi i el gestionar per tal de garantir-hi la continutat de les activitats agrcoles, la preservaci del paisatge i ls com espai de lleure destinat als ciutadans. Finalment, el Pla preveu lordenaci dels espais situats entre les rees ja urbanitzades i la xarxa viria existent en lentorn de lmbit preservat. Aix, el contacte entre els teixits urbans i lespai obert tindr un carcter harmnic i ordenat.
Xarxa ciclista bsica de Catalunya Durant aquest any shan finalitzat els treballs corresponents a lavantprojecte de la Xarxa Ciclista Bsica de Catalunya de la zona de lAlt Pirineu i Aran i lestudi detallat de les rutes duna xarxa bsica ciclista a les comarques de lAlt Urgell, lAlta Ribagora, el Pallars Juss, el Pallars Sobir i la Val dAran.
10
Daltra banda, est en fase delaboraci el Projecte de decret daprovaci del Reglament de la Llei durbanisme amb la finalitat de donar participaci a la ciutadania, als agents econmics i socials i a les administracions pbliques en el procs delaboraci daquest projecte normatiu. Laprovaci del Decret s un element essencial per tal de desenvolupar les previsions de la Llei durbanisme pel que fa a la reserva de sl per a habitatge protegit, la recuperaci de les plusvlues urbanstiques per la comunitat, la sostenibilitat ambiental del desenvolupament urbanstic i lincrement de lautonomia local en aquest mbit.
ii) Ajuts per al foment del planejament Ajuts per a la redacci de plans urbanstics El DPTOP ha destinat prop de 3 MEUR a 100 municipis de tot Catalunya en el marc de la segona convocatria dajuts per cofinanar la redacci de plans dordenaci urbanstica municipal, programes dactuaci urbanstica municipal i plans urbanstics derivats diniciativa pblica. Aquestes subvencions tenen com a objectiu ajudar els municipis a actualitzar els seus planejaments urbanstics i a adaptar-los a lactual normativa urbanstica.
11
Aquests ajuts semmarquen en el programa de foment del planejament que du a terme el DPTOP amb la finalitat de millorar les condicions urbanstiques dels municipis catalans, facilitar la generaci de sl urbanitzable i garantir un desenvolupament sostenible. En parallel, aquesta iniciativa pretn clarificar i fer ms consistent lordenament jurdic urbanstic catal. El DPTOP va atorgar 3 MEUR a 110 municipis per a lelaboraci de figures de planejament urbanstic. Els ajuts van incloure la redacci de catlegs de masies i cases rurals en sl no urbanitzable. El lmit de la subvenci s de 50.000 euros, per evitar la concentraci de quanties en pocs municipis. El DPTOP ha destinat per aquesta convocatria 3 MEUR, 1 MEUR durant el 2005 i els 2 MEUR restants en lexercici segent .
mbit territorial mbit Metropolit Comarques Centrals Alt Pirineu i Aran Comarques de Ponent Comarques Gironines Camp de Tarragona Terres de lEbre Nombre de municipis 20 municipis 20 municipis 12 municipis i 1 consell comarcal 16 municipis 12 municipis 14 municipis 5 municipis Subvenci (euros) 764.231,63 588.428,00 270.989,18 391.604,20 324.178,70 418.717,12 233.460,88
Ajut tcnic per a la redacci de plans dordenaci urbanstica Parallelament, a principis de 2005 es van atorgar en una altra lnia dajuts un total d1,2 MEUR en concepte dassistncia tcnica a 67 municipis que encara no disposen de cap figura de planejament urbanstic general, ni de cap delimitaci de sl urb amb normes urbanstiques. En efecte, la Generalitat ha atorgat ajut tcnic a 67 municipis per a la redacci de plans dordenaci urbanstica, desprs de la convocatria que va obrir amb lobjectiu que els municipis que no compten amb cap figura de planejament urbanstic general en disposin dun en el termini ms breu posible, en compliment de la disposici addicional tercera de la Llei 2/2002, de 14 de mar, durbanisme. La voluntat s que els plans siguin instruments operatius de fcil interpretaci i aplicaci i ajustats al nivell de complexitat urbanstica del municipi. La redacci dels plans anir a crrec del Departament. En total, 82 municipis han sollicitat acollir-se a aquesta convocatria. La Generalitat ha acceptat les sollicituds de 67 municipis i nha desestimat 15, perqu es van presentar fora de termini o perqu els ajuntaments ja estaven tramitant o havien encarregat la redacci del seu pla dordenaci municipal.
12
Aix mateix, shan iniciat els treballs per elaborar la nova generaci de plans comarcals de muntanya per al quinqueni 2006-2010. A la reuni del Consell General de Muntanya van iniciar-se els treballs per elaborar els plans comarcals de muntanya per al quinquenni 2006-2010. Amb lobjectiu de donar un nou impuls a les poltiques de muntanya, sha donat una nova orientaci a aquests plans, un instrument de planificaci socioeconmica dabast quinquennal que recull les inversions prioritries en aquestes zones tant de la Generalitat com de lEstat. El Consell General de Muntanya ha debatut els treballs del Departament per elaborar la quarta generaci de plans comarcals, amb uns mecanismes ms gils, eficients i participatius. En aquest sentit, es pretn posar lmfasi en les inversions dinters comarcal i de dinamitzaci socioeconmica que permetin crear llocs de treball estratgics. En parallel, saugmentar la participaci del territori, i senforteix el paper dels ajuntaments amb la seva incorporaci com a interlocutors en lelaboraci i, en especial, en el desenvolupament i lexecuci dels plans. Com a principal millora, sintroduir en aquests plans comarcals un nou programa, el programa dactuacions pilot, per a projectes denvergadura que requereixin la coordinaci de diferents organismes i agents. Aquestes actuacions tindran com a trets caracterstics: - Dinamitzaci econmica: sadrearan al foment de lactivitat econmica de les zones de muntanya, amb lobjectiu de crear llocs de treball estratgics. - Collaboraci amb agents privats: podran comptar amb la participaci dels agents privats a ms de la de lAdministraci. - Actuacions integrals: abastaran, a ms de la inversi en una obra determinada, les actuacions complementries que incideixin en el desenvolupament econmic. - Exemplars: permetran dur a terme intervencions innovadores i amb visi de futur que puguin servir de model a altres territoris de muntanya. Aquest programa dactuacions safegir als programes ja existents per a la millora de camins i per a la dinamitzaci territorial.
ii) Ajuts per a les comarques i zones de muntanya Daltra banda, la Generalitat t establerta una poltica de subvencions a comarques i zones de muntanya, que permet la realitzaci de programes dactuacions especfiques per a aquestes rees. Aquests programes es gestionen a travs dunes lnies dajut i en sn beneficiaris 30 consells comarcals, els 10 de les comarques de muntanya (son lnies ja previstes en els plans comarcals corresponents), i els 20 de les comarques que inclouen municipis declarats com a zona de muntanya. Enguany, la Generalitat ha subvencionat amb 9 MEUR actuacions adreades a larranjament i/o pavimentaci de la xarxa venal i rural de camins a les comarques i zones de muntanya. Els ajuts tenen com a finalitats principals: millorar la comunicaci amb la xarxa de carreteres; millorar la comunicaci de les petites poblacions, la poblaci disseminada i les explotacions agrries; facilitar laccs dels nuclis rurals i habitatges disseminats a la xarxa de carreteres; facilitar laccs a punts dinters turstic o paisatgstic i crear i senyalitzar itineraris turstics. A ms, els ajuts tamb van destinats a actuacions especfiques per a petits nuclis i el poblament disseminat, com larranjament dequipaments culturals i turstics, infraestructures als petits pobles i projectes de promoci econmica.
13
Aquesta lnia dajuts deriva de la programaci establerta en els plans comarcals de muntanya 2001-2005, que sadrecen a les comarques de muntanya a Catalunya (lAlta Ribagora, lAlt Urgell, el Bergued, la Cerdanya, la Garrotxa, el Pallars Juss, el Pallars Sobir, el Ripolls, el Solsons i el Conselh Generau dera Val dAran).
iii) Es refora el conveni Pirineus i sincrementa la dotaci en promoci turstica de les comarques pirinenques i la Val dAran. Els departaments de Poltica Territorial i Obres Pbliques i de Comer, Turisme i Consum, juntament amb els patronats de turisme de les diputacions de Lleida, Costa Brava-Girona i el Conselh Generau dAran, han signat un conveni per realitzar un pla dactuacions de promoci turstica, que permetr destinar 339.000 EUR a les comarques del Pirineu. Aquesta inversi suposar un increment del 8,7% respecte de la despesa realitzada en promoci turstica durant lany 2004. El conveni semmarca en el Pla estratgic de les comarques de muntanya, que en matria de turisme persegueix la consolidaci dun model propi i especfic per a la Val dAran i les comarques del Pirineu catal (lAlta Ribagora, el Pallars Sobir, el Pallars Juss, lAlt Urgell, la Cerdanya, el Solsons, el Ripolls, la Garrotxa i lAlt Empord). Lobjectiu s posar en valor els recursos turstics daquestes comarques, posant laccent en la diversitat de loferta, la desestacionalitzaci i la internacionalitzaci dels Pirineus catalans com a destinaci de vacances. En aquest sentit, lacord preveu la promoci turstica dels valors naturals i culturals dels Pirineus, compatibilitzant un s de les activitats tradicionals amb les noves estratgies de desenvolupament. Daquesta manera, es pretn rellanar la marca Pirineus a travs dun pla dactuacions de promoci turstica: la creaci de la Xarxa dOficines dels Pirineus per facilitar la promoci conjunta entre les comarques, ledici duna nova guia turstica que aglutinar els productes turstics transversals dels Pirineus i la millora del web de la marca Pirineus. Per altra banda, s prevista la creaci de la Secretaria Tcnica Pirineus, que sencarregar de proposar i executar les actuacions de mrqueting, gestionar el pressupost i realitzar les tasques administratives i de comunicaci.
14
Millorar la xarxa viria amb uns 1.500 nous km dautovies i el condicionament i increment de la qualitat del global de les carreteres. Preveu una inversi de 37.115 MEUR fins a l'any 2026, dels quals ms de 25.000 MEUR, un 68% del total, es destinaran al ferrocarril i uns 12.000 MEUR a les carreteres. Planificar una xarxa integrada, multimodal i transversal, concep les infraestructures de manera global independentment de la seva titularitat i preveu eixos que acaben amb la radiocentralitat comunicativa. Aportar una mobilitat ms sostenible i segura, equilibrada socialment i viable econmicament, tenint en compte les creixents necessitats de mobilitat de viatgers i mercaderies, a ms de promoure un repartiment modal en favor del ferrocarril i seguint criteris territorials de sostenibilitat i seguretat.
El PITC coexisteix amb daltres plans i programes dinfraestructures, que tenen els seus propis mbits geogrfics i sectorials, en funci del marc competencial propi de les institucions que els impulsen. En relaci amb tots aquests programes, el PITC vol ser linstrument que permeti el desenvolupament coordinat de les xarxes viries i ferroviries a Catalunya, tant pel que fa al transport de viatgers com de mercaderies. El Pla substituir el Pla de carreteres i els plans sobre infraestructures ferroviries i logstiques redactats el 2003, que no arribaren a ser aprovats definitivament. Aix mateix, el nou Pla coexistir i complementar el Plan de infraestructuras y transportes (PEIT) del Ministeri de Foment, el Programa dautovies del DPTOP, el Pla director dInfraestructures de lATM i la Xarxa viria i ferroviria transeuropea de la Comissi Europea. El document, en la seva tramitaci, ser obert en la fase de seguiment a la collaboraci i participaci institucional i ciutadana. Una vegada elaborat, el projecte, se sotmetr properament a informaci pblica i institucional. Durant aquest trmit, el Pla comptar amb laportaci dels informes dels ajuntaments catalans, la Federaci de Municipis de Catalunya, lAssociaci Catalana de Municipis i Comarques, organitzacions empresarials i sindicals ms representatives i altres organismes i entitats de la mobilitat. Tamb se sotmetr a lavaluaci estratgica ambiental. Una vegada fetes les adaptacions adients, ser aprovat pel Govern, que ninformar al Parlament. Finalment, el Pla dinfraestructures del transport de Catalunya (PITC) ha estat aprovat pel Govern el mes de juliol de 2006. Comporta una inversi de 44.800 MEUR fins a l'any 2026, dels quals ms de 31.000 MEUR, un 70% del total, es destinaran al ferrocarril i uns 13.000 MEUR a les carreteres. Incrementa, aix, la inversi en 7.000 MEUR respecte de la previsi del document inicial, que es destinaran majoritriament a noves actuacions ferroviries i de transport pblic.
ii) Directrius nacionals de mobilitat Les Directrius nacionals de mobilitat, amb carcter de pla territorial sectorial i com a principal instrument de planificaci que preveu i desenvolupa la Llei 9/2003, de la mobilitat, sn el marc orientador per a laplicaci dels valors de la mobilitat sostenible, segura i integradora de la societat mitjanant la previsi de les orientacions, els criteris, els objectius temporals, les propostes operatives i els indicadors de control que contenen. Durant el 2005 van finalitzar els estudis tcnics per a la seva redacci, relatius als aspectes segents: - Mobilitat de persones en els mbits interurbans i de llarg recorregut - Mobilitat de persones en els mbits urbans i metropolitans de Catalunya - Distribuci urbana de mercaderies - Logstica, transport de mercaderies de llarg recorregut i de pas - Coordinaci i integraci dels anteriors treballs especfics
15
Les Directrius estableixen sis principis i configuren les mesures que, dacord amb la disposici actual, pugin afavorir el saldo positiu del balan del transport: - La millora de la competitivitat del sistema productiu nacional - Laugment de la integraci social aportant una accessibilitat ms universal - Lincrementen de la qualitat de vida dels ciutadans - La millora de les condicions de salut de la ciutadania - Ms seguretat en els desplaaments - Unes pautes de mobilitat ms sostenibles. A partir de la integraci dels esmentats principis i requisits, les Directrius nacionals de mobilitat estableixen la seva estratgia, consistent a millorar laccessibilitat dels diferents mbits funcionals del territori, reduint els costos socials i ambientals que sn imputables a la mobilitat generada per la configuraci del territori. Lestratgia s triple, ja que es fonamenta en el desenvolupament simultani dels criteris segents: 1. Organitzar els usos del territori i la xarxa dinfraestructures de tal manera que minimitzin la distncia dels desplaaments 2. Traspassar desplaaments als mitjans de transport ms adients a cada mbit 3. Millorar leficincia prpia de cada mitj de transport. Aix, les Directrius tenen lobjectiu genric segent: ms accessibilitat, menys impactes Cal establir una clara diferenciaci entre: - elements a maximitzar (ms accessibilitat, millor qualitat, millor competitivitat) - elements a minimitzar (impactes socials, ambientals i territorials). Assolir simultniament aquests dos objectius requereix les eines adients, que no sn noms les infraestructures i serveis de transport, sin tamb els processos de planificaci i gesti. Les directives tenen el seu sistema davaluaci en 26 indicadors, els quals tamb permetran establir comparatives amb la resta dels pasos de la Uni Europea. Sn aplicables als plans directors de mobilitat, als plans especfics i als plans de mobilitat urbana, els quals sn previstos en la Llei 9/2003. Aconseguir la seva implantaci generalitzada i prioritzar les mesures que poden mostrar resultats a curt termini per tal dincorporar progressivament a la societat nous valors economicoambientals i reduir les externalitats negatives de la mobilitat, s un dels reptes del Programa. Els treballs preparatoris i les mateixes directives van ser debatudes, consensuades i informades en el si del corresponent grup de treball del Consell Catal de la Mobilitat, durant les dues reunions que van tenir lloc durant els mesos de maig i juny, desenvolupant aspectes relatius a mobilitat quotidiana, la distribuci urbana de mercaderies, logstica i accessibilitat als llocs de treball, en s de les atribucions consultives, assessores i de concertaci i participaci que la Llei 9/2003 li atorga, i com a trmit previ i preparatori de linforme que haur delaborar una vegada les directives hagin superat el trmit dinformaci pblica i institucional.
16