Carmen Hernndez Mrmol ACTIVITATS ELS FETS DOCTUBRE

2n N Batx. Noct.

Histria 21/2/12

El 6 dOctubre de 1934 Llus Companys va fer un acte de fora contra el govern central. Va trencar les relacions amb les institucions i va proclamar lEstat Catal dins de la Repblica Federal Espanyola. a) Buscar informaci sobre Llus Companys i escriu una redacci amb els seus principals trets biogrfics. Llus Companys i Jover, va ser un poltic catal, president del Parlament de Catalunya entre el 1932 i el 1933, ministre del Govern Espanyol (2n semestre del 1933) i president de la Generalitat de Catalunya entre 1934, desprs de la mort de Maci, i 1940. Abans havia estat president del partit ERC entre el 1933 i el 1934. Provenia duna famlia pagesa i es va traslladar a Barcelona per estudiar Dret a la Universitat. La poltica li va atraure molt, va fundar a la Universitat lAssociaci Escolar Republicana i va ser militant de la Uni Republicana. Participa en la creaci de la Solidaritat Catalana desprs dels fets del Cu-cut! i quan es va dissoldre va adherir-se a la Uni Federal Nacionalista Republicana, arribant a ser president al 1910. A banda de la seva activitat poltica, en la seva vida professional va ser advocat laboralista de sindicalistes i va collaborar en diversos diaris republicans. El 23 de Gener de 1939, abans de que les forces feixistes entrin a Barcelona sexilia a Perpiny juntament amb el Lendakari Aguirre, posteriorment a Pars. A lAgost de 1940 s detingut a Frana d on no havia volgut marxar per no perdre contacte amb el seu fill, qui tenia una greu malaltia mental. El jutgen a Madrid i va ser afusellat per consell de guerra, sense garanties i de forma illegal, el 15 dOctubre de 1940 al castell de Montjuic. Lltim que va cridar va ser Per Catalunya!. b) A qui es refereix amb lexpressi forces monarquitzants i feixistes? -Al partit de la CEDA. Es creia que era un partit simpatitzant amb la monarquia, cosa que era molt perillosa per la continutat de la Repblica Espanyola i a ms es creia que tenia una tendncia feixista. c) Quines circumstncies poltiques van envoltar aquesta proclama? -Est relacionada amb la Revoluci dAstries. La CEDA havia guanyat les eleccions, per els partits desquerra no sen refiaven. Veien aquest partit com a un partit monrquic i a ms a ms feixista. Hitler havia guanyat les eleccions a Alemanya. Per aquest motiu i per evitar revoltes, el president de la Repblica Espanyola: Niceto Alcal Zamora, va atorgar els poders de govern al Parit Radical, regentat per Lerroux. Aquest partir governava amb lajuda dels vots de la CEDA i aquest partit va exigir tres ministres al parlament. Com a conseqncia sorganitza una vaga general sindicalista que t un seguiment desigual per tota Espaa menys a Catalunya i a Astries.

Carmen Hernndez Mrmol

2n N Batx. Noct.

Histria 21/2/12

Durant 15 dies Astries va ser un gran camp de batalla. Aquesta revoluci va ser un preludi de la Guerra Civil, molt violenta. El govern va enviar, soldats, soldats ms ben preparats de la Legi per lluitar contra la revolta. Franco s qui dirigeix tota lofensiva contra Astries. La vaga tamb es va seguir a Catalunya, per amb molt menys xit. La CNT no va acceptar la vaga i aix va condicionar que ERC i el govern catal es queds sense suport per combatre. Durant el dia 6 algunes forces fidels al govern van ocupar diversos punts de la ciutat de Barcelona i al vespre va ser Llus Companys qui va emetre el discurs anterior proclamant la Repblica Catalana dins de lespanyola. En 15 dies a Astries hi va haver ms de 1.000 morts i uns 30.000 detinguts. En prcticament 12 hores a Barcelona uns 40 morts. d) Com justifica Companys la seva actuaci? -Pensa que el govern actual s contrari al pensament inicial que en un principi tenia la Repblica Espanyola i acusa al Partit Radical i la CEDA de trair-la. Creu que la situaci de la Repblica est en perill i comenta que les forces que sn veritablement republicanes shan aixecat en contra del govern. Comenta que Catalunya no es pot creuar de braos mentre que a Espanya hi ha un moviment de protesta en contra de la situaci i sha de solidaritzar amb els germans que estan morint per la causa. Trenca tota classe de relaci amb les institucions espanyoles i assumeix el poder de la proclamaci de Lestat Catal dins de la Repblica Espanyola. e) Com van acabar els fets del 6 doctubre? -Es van nomenar militars per ocupar els llocs de President de la Generalitat i dalcalde de la ciutat, durant un temps. Es van prohibir diaris, el Parlament clausurat i alguns ajuntaments es van dissoldre. Lestatut es va suspendre i la llei de contractes de conreu tamb va ser anullada. A ms, Companys els membres d ERC van ser condemnats a 30 anys de pres.