2 - Introducció Al Programari de Base I A La Virtualització PDF

Introducci al programari de
base i a la virtualitzaci
Josep Pons Carri
Implantaci de sistemes operatius (ASIX)
Sistemes informtics (DAM)
Sistemes informtics (DAM) Introducci al programari de base i a la virtualitzaci
ndex
Introducci 5
Resultats daprenentatge 7
1 Introducci al programari de base 9
1.1 Estructura i components dun sistema informtic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9
1.1.1 La informaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9
1.1.2 La informtica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
1.1.3 Sistema informtic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14
1.1.4 Perifrics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18
1.1.5 Adaptadors per a la connexi de dispositius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
1.2 Xarxes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22
1.2.1 Tipus de xarxes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22
1.2.2 Cablatge i connectors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25
1.2.3 Models OSI i TCP/IP . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
1.3 El sistema operatiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32
1.3.1 Estructura del sistema operatiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35
1.3.2 Components dun sistema operatiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41
1.3.3 Objectius i funcions dun sistema operatiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49
1.3.4 Tipus de sistemes operatius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53
1.4 Tipus daplicacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61
1.5 Llicncies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63
1.5.1 Tipus de llicncies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65
2 Introducci a la virtualitzaci 67
2.1 Introducci a la virtualitzaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67
2.2 Arquitectures. Tipus de mquines virtuals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68
2.2.1 Mquines virtuals de procs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69
2.2.2 Mquines virtuals de sistema . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72
2.2.3 Virtualitzaci en el sistema operatiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77
Sistemes informtics (DAM) 5 Introducci al programari de base i a la virtualitzaci
Introducci
En el mn i la societat actuals vivim envoltats dinformaci; mai com ara la
humanitat no havia disposat dun accs tan ests a la informaci ni a tanta
informaci. Aix comporta que en moltes situacions cal tractar tot aquest volum
dinformaci, i aquest tractament es fa basant-se en el que es coneix com a sistema
informtic.
Aleshores aquesta unitat didctica inclosa dins del mdul Implantaci de sis-
temes operatius, permet realitzar les primeres passes en el coneixement dels
sistemes operatius veient-ne la seva importncia dins del sistema informtic i
estudiant el funcionament i lestructura daquests sistemes juntament amb la
corresponent installaci a les mquines. Tamb podreu veure la importncia
actual de la virtualitzaci en lentorn dels sistemes operatius.
En lapartat Introducci al programari de base, podreu veure com dins daquest
sistema informtic hi ha la part fsica de les mquines, el maquinari; la part lgica,
el programari; i la part humana, que s la que gestiona les dues anteriors. Aquesta
s lestructura de funcionament a partir de la qual saconsegueix un tractament
automtic de la informaci; aquest s el sistema que us permetr tractar grans
volums dinformaci i fer-ho duna manera automatitzada.
Aleshores dins daquest sistema informtic hi haur una srie de components que
caldr destacar com sn els perifrics, s a dir, els elements que la mquina o
mquines del sistema informtic utilitzaran per comunicar-se amb la part humana
i que permetran les entrades i sortides dinformaci.
Un altre element a destacar dins daquest apartat ser el de les xarxes, ja que quan
el volum de la informaci a tractar s molt gran sacostuma a fer a partir dun
sistema informtic format per un conjunt de mquines i un conjunt de programari
ms un conjunt de recursos humans. En aquesta situaci, els ordinadors acos-
tumen a estar interconnectats formant una xarxa dordinadors. En la formaci
duna xarxa intervenen molts elements, tant els mateixos ordinadors a connectar
com la manera en qu es connecten entre ells, i els elements que sutilitzaran per
connectar-los, els diferents tipus de cables, els connectors. A vegades si la xarxa
s prou gran i extensa, la seva formaci requereix un estudi previ amb lelaboraci
dels mapes fsics i lgics referents a la interconnexi dels ordinadors i a la seva
situaci, ubicaci i a com ens dirigim a cada un segons ladreament fsic o lgic.
A banda de les xarxes, en aquest apartat veureu un altre element important en la
part del programari del sistema informtic, que correspon al sistema operatiu de
cada mquina. Caldr veure quina estructura t aquest sistema operatiu, quina s
la seva arquitectura i quins tipus de sistema operatiu teniu actualment al vostre
abast. Aquests sistemes operatius han de garantir el funcionament correcte de
les diferents aplicacions de programari que sutilitzaran en el tractament de la
informaci, en cada una de les mquines del sistema. Tenint en compte que en
lactualitat hi ha diferents sistemes informtics corresponents a diferents entorns,
com els de programari propietari o privatiu, de pagament i els de lmbit del
programari lliure, tamb caldr veure quines seran les diferents llicncies de cada
un daquests grups de sistemes operatius.
Finalment en aquest apartat, juntament amb el sistema operatiu, per completar la
part del programari del sistema informtic hi ha les diferents aplicacions segons
el tipus de treball que han de fer amb la informaci que sha de tractar. Hi
haur aplicacions de programari destinades al mateix sistema operatiu i altres de
destinades al treball directe amb la informaci. En aquest segon grup hi ha un
ventall molt ampli daplicacions i s un sector en moviment continu.
En l apartat Introducci a la virtualitzaci, podreu veure que tenint en compte el
fet que les mquines actuals cada vegada disposen de ms recursos, hi ha hagut un
sector que ltimament ha recuperat protagonisme, com s el de la virtualitzaci.
Ats que els ordinadors difcilment funcionen a ple rendiment mentre es fan
servir, en certa manera els seus recursos es desaproten, i per tant ofereixen la
possibilitat daprotar aquest maquinari mitjanant la virtualitzaci per donar-los
ms potencialitat. Aix, ltimament sha ests molt laplicaci de la virtualitzaci
a lhora dinstallar diversos sistemes operatius en una mateixa mquina amb la
nalitat de tenir-los en actiu al mateix temps, s a dir, no tenir diversos sistemes
operatius installats en un ordinador i decidir en el moment de larrancada en quin
es vol treballar, sin tenir-los oberts al mateix temps.
Per treballar els continguts daquesta unitat, s convenient anar fent les activitats
i els exercicis dautoavaluaci, i llegir els annexos del material web.
Resultats daprenentatge
En nalitzar aquesta unitat, lalumne/a:
1. Installa sistemes operatius, analitzant-ne les caracterstiques i interpretant la
documentaci tcnica.
Identica els elements funcionals dun sistema informtic i els seus meca-
nismes dinterconnexi.
Identica les caracterstiques, funcions i arquitectura dun sistema operatiu.
Compara diferents sistemes operatius i les seves versions i llicncies ds,
en funci dels requisits, caracterstiques i camps daplicaci.
Utilitza mquines virtuals per fer tasques de conguraci de sistemes
operatius i analitzar els resultats.
1. Introducci al programari de base
Mai com ara no shavia disposat de tanta informaci ni dun accs tan ests a
aquesta, de manera que en molts casos fer el tractament daquest volum dinfor-
maci esdev una tasca complexa. Una tasca que saconsegueix automatitzar i
simplicar grcies als sistemes informtics.
1.1 Estructura i components dun sistema informtic
Vivim en un mn i una societat envoltats dinformaci, gaireb podrem denir la
nostra era com lera de la informaci, de manera que ens cal poder desxifrar, triar
i tractar tot aquest volum dinformaci. Tant en la nostra vida quotidiana com en
la professional tenim la necessitat de tractar importants quantitats de dades i de
treballar-hi, de manera que en molts casos sense lajuda de la tecnologia tant de
les mquines com dels programes que aquestes ens permeten utilitzar, i ns i tot
daltres persones, no serem capaos de processar aquestes dades.
Com millor sigui la interrelaci entre aquestes tres parts -mquines, programes
i recursos humans-, millor i ms eca ser el tractament que podrem fer de les
dades que componen la informaci que volem tractar.
1.1.1 La informaci
No tota la informaci s sempre del mateix tipus i tampoc sha manipulat ni es
manipula de la mateixa manera. En tot procs de comunicaci hi ha implicats tota
una srie delements i sutilitzen diversos procediments.
Podem denir la informaci de diverses maneres:
La informaci s el resultat de la manipulaci de les dades, treballant-
les i ordenant-les amb la nalitat de produir un coneixement.
La informaci s tota forma de representaci de fets, objectes, valors,
idees, etc., que permet la comunicaci entre persones i ladquisici
del coneixement de les coses.
Les dades sn tot all que
forma la informaci.
Un carcter s cada un dels
smbols que forma part de
la informaci.
Elements de la informaci
La informaci est formada per dades, les quals sn fets, objectes, que no han
estat manipulats.
Les dades no sn totes del mateix tipus. Si pensem en la nostra adrea postal (per
exemple, C/ Muntaner, 100, 3r), podem comprovar que hi ha diferents tipus de
carcters.
Podem classicar les dades segons els tipus segents:
Numriques. Formades per nombres (0, 1,..., 9).
Alfabtiques. Formades per lletres (A, B,..., Z).
Alfanumriques. Formades per tots els carcters. Amb aquestes
dades no es poden fer operacions matemtiques.
Representaci de la informaci
Per a un ordinador totes les dades sn nombres: les xifres, les lletres, qualsevol
smbol, i ns i tot les instruccions sn nombres. Aix vol dir que qualsevol
quantitat, frase o dada semmagatzema en forma de nombre o, ms concretament,
en forma de zeros i uns.
Obligat per la seva arquitectura, lordinador emmagatzema les dades utilitzant un
sistema de numeraci diferent del sistema decimal: el sistema binari.
Mesura de la informaci
En el camp de la informtica, per mesurar la informaci, sutilitza una unitat base
i els seus mltiples. Prendrem com a primera unitat el bit (binary digit).
El bit s la unitat base de mesura de la informaci, que indica la quantitat
mnima que forma la informaci. Es representa mitjanant dos smbols, 0 i
1, anomenats bits.
Amb un sol bit noms es pot emmagatzemar un 0 o b un 1. Aquesta opci dna
2
1
combinacions possibles.
Un grup de 8 bits sanomena byte. Tamb es coneix amb el nom doctet.
Amb un byte (8 bits) es pot emmagatzemar un smbol de 256 (2
8
) combinacions
possibles.
Fa alguns anys, aquesta unitat era sucient per mesurar la quantitat dinformaci
que hi havia en aquells moments, per avui resulta massa petita per als grans
volums dinformaci que es manipula i sutilitzen prexos per anomenar als
mltiples del byte. Sutilitzen prexos del SI o b els prexos binaris (IEC
60027-2).
En la prctica popular, els prexos binaris corresponen a nombres similars als
factors indicats en el SI. Els primers sn potncies amb base 2, mentre que els
prexos del SI sn potncies amb base 10. Aquesta diferncia pot donar lloc a
confusi a lhora de mesurar quantitats de dades. Per tal devitar-ho, lany 1998 la
IECva desenvolupar un estndard on es varen denir unitats per a aquests prexos
binaris. A la taula 1.1 podeu comparar tots dos sistemes de mesura de mltiples
de bytes.
Ttr 1.1. Mltiples de bytes del SI i de la IEC
Prex del SI (SI) Prex binari (IEC 60027-2)
kilobyte kB
10
3
bytes
kibibyte KiB
2
10
bytes
megabyte MB
10
6
bytes
mebibyte MiB
2
20
bytes
gigabyte GB
10
9
bytes
gibibyte GiB
2
30
bytes
terabyte TB
10
12
bytes
tebibyte TiB
2
40
bytes
petabyte PB
10
15
bytes
pebibyte PiB
2
50
bytes
En el mn informtic, el qual ja sha ests cap a la vida quotidiana, s molt habitual
utilitzar els prexos del SI quan realment haurien de fer servir els prexos de la
IEC. Per exemple, ens podem trobar especicacions tcniques que parlen de GB
(gigabytes) quan realment haurien de dir GiB (gibibytes). Aix passa perqu sn
prexos de mesura molt similars. Fixeu-vos que 1 megabyte (1 MB) equival a
1.000.000 de bytes (10
6
), i 1 mebibyte (1 MiB) equival a 1.048.576 bytes (2
20
).
A mida que els prexos augmenten (Gibi, Tebi,...), tamb sincrementa la difern-
cia entre tots dos sistemes. Aix doncs cal parar atenci a la utilitzaci correcta
de les unitats.
La capacitat demmagatzematge s el camp daplicaci habitual dels prexos
binaris i de les mesures informtiques a partir del byte. En el camp de les mesures
de les velocitats de les comunicacions s ms comuna la utilitzaci de prexos del
SI i dunitats a partir del bit. Aix doncs us podeu trobar amb la velocitat duna
xarxa indicada a 100 megabits per segon (100 Mbps).
Codicaci de la informaci
La conversi de les dades que es volen emmagatzemar a un determinat codi es
coneix com a codicaci.
La nostra manera natural de codicar nombres s amb el codi de xifres arbigues,
on representem les quantitats numriques amb 10 xifres, del 0 al 9.
Per a la representaci de nombres s habitual la utilitzaci de codis numrics. Les
El SI s un sistema
internacional de mesura.
Utilitza potncies amb base
10.
ASCII: american standard
code for information (codi
estndard americ per a
lintercanvi dinformaci)
codicacions que sutilitzen en el camp de la informtica sn:
codicaci binria. Utilitza 1 bit per xifra. Cada xifra pot valer: 0 o 1.
codicaci octal. Utilitza 3 bits per xifra. Cada xifra pot valer: 0, 1, 2, 3,
4, 5, 6, 7.
codicaci hexadecimal. Cada xifra ocupa 4 bits. Cada xifra pot valer: 0,
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 ,8 ,9, A, B, C, D, E, F.
Aquestes codicacions sn mltiples de 2, i es fan servir perqu els ordinadors,
internament, realitzen els clculs matemtics amb aritmtica binria.
La codicaci hexadecimal s la que ms habitualment sutilitza ja
que fa que els valors numrics quedin amb el menor nombre de xifres
de totes tres codicacions. Per exemple, ladrea MAC duna targeta
de xarxa es codica amb sis nombres hexadecimals, per exemple
00:16:0a:1c:7b:34. Si lescrivssim utilitzant sis nombres binaris tindrem
00000000:00010110:00001010:00011100:01111011:00110100.
Quan les dades a codicar sn carcters alfabtics o alfanumrics sutilitzen codis
que admeten la representaci de ms smbols. Algunes codicacions habituals
sn:
codicaci ASCII. Utilitza 7 bits per carcter. Permet la representaci de
128 smbols diferents. Tamb es coneix com a codicaci ISO/IEC 8859.
codicaci ASCII estesa. Utilitza 8 bits per carcter. Permet 256 smbols.
Hi ha diverses extensions de lASCII en funci dels smbols que ha de
representar.
codicaci Unicode. T tres formes de codicaci, on pot utilitzar 8, 16 o
32 bits (UTF-8, UTF-16 i UTF-32). Actualment t denits ms de 50.000
smbols. Aquesta codicaci unica alfabets, ideogrames i daltres formes
descriptura.
Tamb hi ha daltres codicacions de 8 bits fora utilitzades que ens podemtrobar,
com les denides per lISO (un exemple ns la ISO 8859-1 dabast europeu) i per
Microsoft utilitzades en els seus sistemes operatius (per exemple la codicaci
Windows-1250 per als sistemes llatins).
Hi ha sistemes operatius que a lhora dinstallar-los ens demanen amb quina
codicaci es vol treballar ja que pot haver-hi diverses possibilitats totes vlides.
Als sistemes Linux, per exemple, sens pot donar a triar dentre La ISO 8859-1, o
la ISO 8859-15 la qual afegeix el smbol de leuro a la ISO 8859-1.
Tractament de la informaci
La informaci ha estat manipulada i tractada de diferents maneres, segons el
moment histric i els avenos tecnolgics que hi ha hagut en cada poca.
Podem denir el tractament de la informaci com el conjunt doperacions
que shan defectuar sobre les dades que componen la informaci.
En tot procs de tractament de la informaci es considera que hi ha unes dades
dentrada i unes dades de sortida. Tal com es pot observar en la taula 1.2, quan es
processa la informaci es diferencien tres operacions: entrada, procs i sortida.
Ttr 1.z. Operacions amb la informaci
Operacions Funcions
Entrada Recollida de la informaci
Depuraci de les dades
Emmagatzematge de les dades en un suport
Procs Aritmtic
Lgic
Sortida Recollida dels resultats
Distribuci de la informaci
El tractament automtic de la informaci neix al voltant dels anys quaranta
quan surten al mercat les mquines automtiques, que tracten la informaci
sense la participaci de les persones.
En el moment en qu es comena a utilitzar el concepte de tractament automtic
de la informaci, tamb es comena a utilitzar el terme informtica.
1.1.2 La informtica
Davant del repte de realitzar un tractament sobre un gran volum dinformaci, i la
necessitat deines que facilitin aquesta tasca, apareix la informtica.
El terme informtica va aparixer a Frana lany 1962 sota la denominaci
dinformatique. Aquesta paraula t el seu origen en les paraules:
INFORmation autoMATIQUE
Posteriorment, va ser acceptada per tots els pasos europeus; a Espanya el 1968
amb el nom dinformtica. En els pasos de parla anglesa es coneix com a
computer science.
Podem denir la informtica com la cincia que estudia el tractament
automtic i racional de la informaci.
Dintre del concepte dinformtica, podem trobar tota una srie de tasques que es
poden fer i que podem englobar en aquest concepte, dentre les quals podem citar
les segents:
Els suports sn elements
materials utilitzats per
guardar informaci.
El terme computer science
fa referncia a la cincia
dels ordinadors o dels
computadors.
El terme omtica fa
referncia a la utilitzaci de
la informtica en els
departaments de gesti
administrativa de lempresa.
El desenvolupament i la millora de noves mquines, s a dir, de nous
ordinadors, i dels elements que hi estan relacionats.
El desenvolupament i la millora de nous mtodes automtics de treball, que
en informtica es basen en lanomenat sistema operatiu (SO).
Construcci daplicacions informtiques, conegudes amb el nom de pro-
grames o paquets informtics.
1.1.3 Sistema informtic
La nalitat dun sistema informtic s aconseguir el millor tractament automtic
possible de la informaci. En aquesta tasca hi intervenen tres elements principals.
Un sistema informtic est format per un conjunt delements
interrelacionats: maquinari, programari i recursos humans.
Cal involucrar tots els elements que hi intervenen combinant-los de la millor
manera possible si es tracta doptimitzar el processament de les vostres dades.
Cal determinar quin s el programari que sajusta millor a la vostra mquina i cal
veure quins sn els programes adequats per al tractament que voleu de les vostres
dades, i al mateix temps cal que la persona que utilitza la mquina i el programari
en conegui el funcionament. De la bona relaci entre aquests tres elements sorgir
un bon tractament de la informaci.
En funci del volum dinformaci amb qu shaur de treballar, un sistema pot
estar format per un sol ordinador amb el programari corresponent i lusuari de
la mquina, o b pot estar format per moltes mquines connectades entre elles
que utilitzen una gran diversitat de programari i un nombre elevat de persones
treballant-hi. Fins i tot, si el volum de la informaci a tractar s molt gran, pot ser
que diversos sistemes informtics estiguin interconnectats i treballin plegats.
Recursos humans
Lelement hum s el ms important dels que formen part dun sistema informtic.
Sense les persones que estan al crrec de la informtica, no hi hauria la part fsica
ni la part lgica.
Des del moment en qu el sistema informtic es converteix en una estructura
gran, aix implica un determinat nombre de persones que treballen i, per tant, una
estructura denida i una distribuci de les tasques i responsabilitats com tamb
una bona administraci dels recursos humans. Aquesta estructura est formada
per les parts segents:
Usuari: persona que utilitza la informtica com a eina per desenvolupar
el seu treball o ajudar-se en una activitat. Cal tenir uns coneixements
informtics bsics, i, particularment, posseir uns grans coneixements sobre
el funcionament de laplicaci informtica que est utilitzant, com, per
exemple, lusuari daplicacions omtiques.
Personal informtic: conjunt de persones que desenvolupen diferents
funcions relacionades amb la utilitzaci dels ordinadors en una empresa.
Controlen i manipulen les mquines perqu donin el servei adequat a
aquelles persones que necessiten utilitzar la informtica per a les seves
necessitats com a usuaris. El personal informtic es pot classicar en els
grups segents:
Direcci. Entre daltres funcions, t la de coordinar i dirigir la part
informtica o algunes de les seves rees (un departament, una rea de
programaci, una rea danlisi, etc.).
Anlisi. El personal que pertany a aquest grup sn els responsables
dintentar trobar solucions o millores informtiques als problemes que
es plantegin.
Programaci. Tradueixen a llenguatge de programaci les soluci-
ons proposades pels analistes. La seva funci tamb s la de fer la
traducci de les diferents accions al llenguatge natiu de la mquina
(llenguatge mquina). Per provar-lo utilitzen jocs dassaigs que sn
proposats pels mateixos analistes.
Explotaci. Sn els responsables dexecutar els programes o les
aplicacions que hi ha i de comprovar el funcionament dels equips i
dels sistemes que hi ha.
Operadors. Sencarreguen del funcionament, lexecuci i els proces-
sos directes del sistema, la preparaci dels suports, els perifrics i el
material informtic.
Programari
El programari s la part que permet tant als usuaris com al personal informtic
interaccionar amb la mquina i aconseguir aix un bon tractament de les dades i de
la informaci, que s la nalitat de tot sistema informtic. Aquesta part del sistema
informtic tamb es coneix a vegades com a part lgica a causa del seu carcter
intangible. En angls, i moltes vegades per extensi tamb en altres pasos, es
coneix com a software.
Aquesta part lgica t el seu origen en les idees (conceptes) i est composta per
tot all que fem servir en el camp de la informtica que no podem veure ni tocar
(els jocs dordinador, els programes de comptabilitat, els sistemes operatius, etc.).
Els llenguatges de
programaci sn un conjunt
de regles o normes que
xen la sintaxi que cal
utilitzar per donar ordres a
un ordinador (exemples: el
llenguatge C, Cobol, etc.).
Programari (software)
El programari s aquell
component que es pot utilitzar en
el mn informtic que no t
existncia fsica i que per tant no
podem veure ni tocar; s a dir, el
conjunt de:
Idees.
Dades o informacions.
Accions.
Un ordinador s un aparell
o element fsic que permet
manipular dades seguint
una llista dinstruccions.
No tots els elements lgics fan les mateixes funcions, per la qual cosa els
podem classicar en:
Programari bsic: s el conjunt de programes que lequip fsic
necessita per tenir capacitat de treballar. Aquests conguren el que
sanomena en un sistema informtic el sistema operatiu (per exemple,
Unix, Linux, etc.).
Programari daplicaci: sn els programes que fan que lordinador
desenvolupi una determinada tasca (per exemple, els jocs, els
programes de gesti comercial, els programes de gesti de nmines,
etc.).
Maquinari
En un sistema informtic destinat a tractar un nombre elevat dinformaci, a banda
de lelement hum i del programari, el tercer element important s el maquinari.
El maquinari s tot element fsic, material, del sistema informtic com pot ser un
ordinador, un teclat, una pantalla, suports demmagatzematge, cables de connexi
i un llarg etctera.
Dins daquest conjunt considerable delements fsics que conformen una part
important del sistema informtic hi ha un element que sobresurt per damunt de la
resta per la seva importncia que s lordinador. La importncia daquest element
del maquinari rau en el fet que s leina que, amb lajuda del programari, permet
dur a terme el tractament automtic de la informaci.
El conjunt daccions que sordenen i que executa un ordinador es coneix amb el
nom de programa.
En general, un programa s un conjunt daccions que shan de fer seguint
un ordre determinat per resoldre un determinat problema.
Lligat al concepte de programa tenim el daplicaci informtica.
Una aplicaci informtica s un conjunt dun o ms programes per realitzar
un determinat treball en un sistema informtic.
Aleshores un ordinador est format bsicament per dues parts ben diferenciades:
la part del maquinari (hardware) i la part del programari (software). Segons
lestructura de maquinari de Von Neumann, un ordinador consta de quatre
seccions principals:
La unitat aritmeticolgica (en angls, arithmetic logic unit o ALU)
La unitat de control
La memria central
Els dispositius dentrada i sortida (E/S).
Aquestes quatre parts estan interconnectades mitjanant una srie de connexions
de conductors anomenats busos.
La memria s un conjunt de celles numerades demmagatzematge, en qu cada
una correspon a un bit o unitat dinformaci. En general, aquest tipus de memria
s la que es pot reescriure milions de vegades i que, per tant, rep el nomde memria
RAM (de langls random access memory).
La unitat de control, la unitat aritmeticolgica i els registres formen el conjunt que
es coneix com a CPU (sigles de langls central processing unit, unitat central
de processament). La unitat de control llegeix i interpreta les instruccions del
programa una a una i les converteix en una srie de senyals de control que fan les
altres parts de lordinador.
LALU t la capacitat de fer dos tipus doperacions: aritmtiques i lgiques. El
conjunt doperacions aritmtiques que pot fer aquesta unitat pot ser divers, anant
des de sumes i restes, passant per multiplicacions i divisions i arribant ns a
arrels quadrades i funcions trigonomtriques. Les operacions lgiques que sempre
retornen un 0 o b un 1 corresponen a comparacions i a altres operacions lgiques
com AND, OR, XOR, XNOT, etc.
Les diferents parts principals de lordinador estan situades i interconnectades entre
elles en lelement conegut com a placa mare dins de lordinador. Podrem dir que
la placa mare s el component que agrupa tota la resta i que permet que es puguin
comunicar entre elles.
En una placa mare tpica podem trobar el microprocessador, la memria
principal i tamb altres components com lemmagatzematge extern i els
controladors de vdeo i so. Tamb shi poden afegir altres elements com a
targetes dexpansi amb protocols com el PCI o b mitjanant cables, tot i
que cada vegada s ms habitual que alguns daquests dispositius ja estiguin
integrats directament a la placa com s el cas dels controladors de vdeo i
so, el de xarxa Ethernet, els ports USB, etc.
En un ordinador personal tpic, aquesta placa mare sallotja dins de la torre
juntament amb la font dalimentaci i alguns dispositius demmagatzematge o
dentrada i sortida com ara els discos durs o els CD o DVD.
La funci dels dispositius dentrada i sortida en un ordinador s obtenir informaci
del mn exterior i tamb comunicar els resultats obtinguts per lordinador a
lexterior. Hi ha un ventall molt extens de dispositius dentrada i sortida, com el
teclat, ratol, pantalla, impressora, unitats de disc, cmeres web, etc., tots agrupats
sota el nom de perifrics.
CPU
s el component del computador
que interpreta les instruccions
que hi ha en els programes i
processa les dades. s un dels
components essencials duna
computadora juntament amb la
memria principal i els
dispositius dentrada i sortida.
1.1.4 Perifrics
Generalment, els perifrics es poden trobar fora de la caixa o torre de lordinador,
tot i que en alguns casos com en els ordinadors porttils poden estar integrats dins
de la mateixa mquina, com s el cas del teclat, ratol, pantalla, cmera web, etc.
Per tant, podrem dir que el concepte de perifric fa referncia no tant a la posici
fsica dun component determinat com a la seva situaci lgica o de connectivitat
respecte al bus o connexi principal del sistema. Podrem dir que tot all que no
sigui la CPU, la memria principal, la memria secundria, com per exemple el
disc dur, i el bus o connexi del sistema es considera perifric. Podrem descriure
un perifric de la manera segent:
Entenem per perifrics el conjunt de dispositius que, sense pertnyer
al nucli fonamental de lordinador, format bsicament per la CPU i la
memria principal ms la secundria, permeten fer all que coneixem com
a operacions dentrada i sortida (E/S), complementries al procs de treball
amb les dades que du a terme la CPU.
Un cop hem vist qu entenem per perifrics i quina s la seva funci dins del
sistema informtic, els classicarem aquests perifrics tenint en compte una srie
de criteris:
Segons la funci que tinguin els perifrics els dividim en:
Perifrics dentrada. La seva funci s lentrada de dades des de
lexterior ns a la memria principal de lordinador (per exemple, el
teclat, el ratol, lescner, etc.).
Perifrics de sortida. La tasca daquests dispositius s la de treure les
dades de la memria principal a lexterior (per exemple, el monitor,
les impressores, el plter, etc.).
Perifrics dentrada/sortida. Sn els dispositius que tenen la
capacitat de poder fer les dues funcions anteriors, en una mateixa
mquina (per exemple, les unitats de discos magntics, les unitats de
cintes magntiques, etc.).
Perifrics demmagatzematge. Sn els dispositius que guarden
dades i informaci permanentment a diferncia de la memria RAM
que sesborra al tancar lordinador i per tant, s voltil i temporal.
Perifrics de comunicaci. Sn aquells perifrics que sencarreguen
de comunicar-se amb altres mquines ja sigui per treballar
conjuntament o b per a enviar o rebre informaci.
Els perifrics no sn fcils ni cmodes dutilitzar per als processos. Daltra banda,
aquests no necessiten conixer les caracterstiques dels perifrics, noms els inter-
canvis de dades. Per tant, aquests detalls han destar amagats i aix les operacions
dentrada/sortida seran independents del tipus i model del dispositiu. Generalment
els perifrics es troben fora de lordinador, encara que alguns (com per exemple,
la targeta de so) sn dins de lordinador. La transferncia dinformaci entre el
processador i els perifrics es fa a travs del cam: processador, controlador,
bus extern, interfciei perifric. En la gura 1.1 teniu un esquema de loperaci
dentrada/sortida.
Ftctu 1.1. Esquema de loperaci dentrada-sortida
1.1.5 Adaptadors per a la connexi de dispositius
Els ordinadors no serien gaire tils sense els perifrics que permeten laportaci de
dades i la recuperaci del tractament daquestes. Hi ha molts tipus de perifrics
segons el tipus de dades que transmeten i, per tant, perqu el vostre ordinador
pugui treballar amb dades, cal que hi pugueu connectar aquests perifrics. Cal
distingir entre la connexi fsica del perifric a lordinador i la transmissi
posterior de les dades ns a arribar al processador o b el cam invers.
Com que hi ha una gran diversitat de perifrics, tamb teniu una gran
diversitat de connexions fsiques daquests amb lordinador. Aquestes
connexions sn les que sanomenen adaptadors.
Una vegada heu connectat fsicament el perifric amb lordinador mitjanant
ladaptador, cal que les dades es transmetin ns a la CPU: aix es produeix per
mitj dels busos o dispositius de connexi.
Quan els dispositius sn prou complexos, entre el dispositiu i la CPU cal afegir
un maquinari anomenat controlador. Aquests controladors contenen lestat del
dispositiu, el controlen i comproven les dades que shan transferit.
Finalment, perqu la comunicaci entre el perifric i el processador sigui possible,
a banda de la connexi fsica tamb sn necessaris uns components de programari,
els anomenats drivers (o programes controladors), que es troben situats dins del
nucli del sistema operatiu destinats a controlar i gestionar cada perifric.
Drivers
Els drivers consten dun programari i una srie dinformacions tcniques carac-
terstiques del mateix dispositiu al qual estan associats, de manera que la nalitat
daquest conjunt de programes s poder gestionar cada un dels diferents perifrics.
Un driver consta dun conjunt de programes i taules dinformaci que
formen part del nucli del sistema operatiu, i la seva nalitat s executar i
controlar totes les operacions dentrada i sortida sobre qualsevol perifric
que hi hagi connectat a lordinador.
Aquest programari se situa dins del nucli mateix del sistema operatiu i, per
tant, s diferent segons el sistema operatiu en qu treballeu. Generalment,
aquests drivers els proporciona el fabricant del perifric, ja que hi ha dhaver
un driver per cada perifric i per a cada sistema operatiu. Els fabricants de
drivers acostumen a proporcionar els drivers corresponents als sistemes operatius
propietaris, de pagament, i no acostumen a proporcionar els drivers corresponents
per als sistemes operatius de codi lliure. Aquest punt s un problema per a aquests
sistemes operatius, ja que cal aconseguir els drivers per altres vies que no sn
el fabricant i a vegades sn drivers programats per usuaris daquests sistemes
i no sempre amb les mateixes prestacions que els del fabricant. Tot i aix, en
aquest sentit es van produint avenos, i alguns fabricants comencen a proporcionar
drivers per a tots els sistemes operatius.
Dispositius de comunicaci. Busos
Els diferents perifrics shan de poder comunicar amb la CPU i intercanviar-hi
dades. Aquest ux dinformaci transcorre per mitj dels dispositius de connexi
o el que es coneix com a busos. Aquests busos no sn ms que un conjunt de
cables o de pistes en un circuit integrat pels quals es transmeten dades en forma
dimpulsos elctrics.
Un bus de connexi s el conjunt de circuits encarregats de la connexi i de la
comunicaci entre la CPU i la resta delements de lordinador. Un bus s un
conjunt de cables conductors o pistes dun circuit imprs que proporcionen
un cam per al ux dinformaci, en forma dimpulsos elctrics, entre els
diferents elements que formen lordinador.
Per cada pista o cable circula 1 bit dinformaci. Aleshores, un conjunt o un bloc
de bits es pot transmetre un bit darrere laltre pel mateix cable en el que es coneix
com a transmissi en srie, o b es pot transmetre per diferents cables a la vegada
en el que es coneix com a transmissi en parallel. Aleshores tenim dos sistemes
de transmissi de dades per un bus:
En parallel. Aquests sistemes permeten transmetre diversos bits simultni-
ament per diversos ls (com, per exemple, els busos FSB, ISA, ATA, SCSI,
PCI, etc.). Dintre dels busos en parallel hi ha amplades de bus diferents
(normalment de 8, 16, 32 i, actualment, 64 bits de transmissi parallela).
En srie. Transmeten un bit darrere laltre, seqencialment. En sn
exemples els busos USB, FireWire, Serial ATA, PCI Express, etc.
Tradicionalment, els busos eren en parallel i estaven lligats a la freqncia del
rellotge del bus. Actualment, sestan fent busos en srie molt rpids aprotant les
seves caracterstiques elctriques i grcies al fet que aquests busos no estan lligats
al rellotge.
Moltes vegades, en fer referncia als busos, no solament sinclouen en el concepte
els canals o lnies de transmissi, sin que tamb shi associen les ranures, slots o
connectors nals que permeten comunicar els diferents elements del sistema amb
la placa base.
Adaptadors
Heu de considerar que un adaptador s un dispositiu que permet connectar un
perifric a lordinador. Entenem per dispositiu lelement fsic que permet la
connexi del perifric, per no la continuaci en forma de bus de dades ns
a la CPU. Aleshores els adaptadors tenen la nalitat dacoblar el perifric a
lordinador, fan de connexi entre el perifric i el bus que ha de traslladar les
dades ns a la CPU.
En alguns perifrics complexos com, per exemple, per a la reproducci del so, es
requereix ls dun controlador entre el perifric -en aquest cas, per exemple, uns
altaveus- i la CPU de lordinador, ja que la reproducci del so permet mltiples
opcions que estan regulades pel controlador: per exemple, modicar el volum,
controlar els greus, afegir efectes a la reproducci del so, etc. La utilitzaci dels
controladors coneguts com a targetes controladores fa que en aquests casos es
necessitin dos adaptadors, un per connectar la targeta a la placa, i un altre per
connectar el dispositiu a la targeta controladora. s a dir, la targeta controladora
es colloca entre el perifric i la CPU, de manera que necessita una connexi entre
el perifric i la targeta, i una connexi daquesta a la placa mare perqu les dades
puguin transcrrer entre el perifric i la CPU.
A ms de les targetes controladores, tamb hi ha targetes per ampliar les capa-
citats de lordinador com, per exemple, targetes amb connexions USB, targetes
amb ports, targetes capturadores de vdeo, etc. Com en el cas de les targetes
controladores, les targetes que amplien la funcionalitat dels ordinadors necessiten
uns adaptadors per poder-les connectar a la placa. Una vegada connectades
a la placa, aquestes targetes ofereixen ms funcionalitats a lordinador i ms
adaptadors dels que ja incorpora la mateixa placa mare. Els dos tipus de targetes,
les controladores i les que amplien les funcionalitats, es coneixen amb el nom de
targetes dexpansi.
El telfon fou patentat cap
all lany 1876 per
Alexander Graham Bell.
1.2 Xarxes
Fent una ullada a la histria podrem veure que des de lany 1833, en qu grcies
a Samuel Morse va aparixer el telgraf, levoluci que han patit les xarxes de
comunicaci ha estat molt gran. En primer lloc, es van desenvolupar tota una srie
de xarxes dedicades a la transmissi dinformaci telegrca i posteriorment es
va seguir el mateix procs amb les xarxes telefniques.
Per aquest panorama va canviar substancialment amb laparici de lordinador
cap all als anys 1940, ja que aleshores va aparixer la necessitat de comunicar els
computadors entre ells; aquest fet va permetre el desenvolupament de xarxes de
comunicaci especialitzades en la comunicaci entre ordinadors. Durant aquest
perode de temps, sha desenvolupat una gran quantitat de tecnologies i tipus de
xarxes per a la transmissi cada cop ms ecient, rpida i econmica.
Davant daquesta diversitat de tipus de xarxes, podrem denir una xarxa infor-
mtica aix:
Una xarxa informtica s un grup dordinadors interconnectats amb la
nalitat dintercanviar dades o b de compartir recursos.
Com a resultat daquesta evoluci, en lactualitat conviu una gran quantitat de
tipus de xarxes. Un exemple important de xarxa tant per la seva dimensi com per
la seva evoluci rpida i complexa s la xarxa dInternet.
1.2.1 Tipus de xarxes
Sn moltes les connexions entre ordinadors que es poden fer, hi ha moltes opcions
i possibilitats, depenent de la nalitat o de la mida de la xarxa, pot ser petita o
molt gran, en funci de la distncia entre els ordinadors que pot arribar a diversos
pasos, de si hi ha jerarquia entre les diferents mquines, etc. Cada una daquestes
opcions determinar un tipus diferent de xarxa. Les necessitats de treball amb la
informaci i la disponibilitat de recursos determinaran en gran mesura quin s el
tipus de xarxa que shaur de crear. Cal esmentar el fet que un mateix ordinador
pot arribar a pertnyer a diverses xarxes alhora.
Tipus de xarxes segons labast
Lrea que controla una xarxa pot ser molt diversa, pot ser des duns pocs metres
ns a assolir distncies entre pasos, de manera que tindreu diferents xarxes segons
sigui lamplitud de la distncia a qu es troben els diferents ordinadors que shan
de connectar. En funci de la necessitat de labast de la xarxa, podreu tenir
diversos tipus de xarxes, com ara una Xarxa drea personal (PAN, personal
area network), una Xarxa drea local (LAN, local area network), Xarxa drea
metropolitana (MAN, metropolitan area network) o b una Xarxa drea estesa
(WAN, wide area network).
Tipus de xarxes segons el mtode de connexi
Una classicaci de les xarxes segons el mtode de connexi consisteix a dividir-
les bsicament en dos tipus:
Xarxes guiades. Aquestes xarxes utilitzen uns mtodes de connexi que es
coneixen com a guiats. Aquests mtodes consisteixen en la utilitzaci de
cables fsics per connectar les diferents mquines que componen la xarxa.
Els tipus de cables que sutilitzen poden ser diversos: cable coaxial, bra
ptica, etc.
Xarxes no guiades. Com el seu nom indica, aquestes xarxes utilitzen
mtodes de connexi que es coneixen com a no guiats, s a dir, els mtodes
sense l o wireless en angls. Aquestes connexions entre els ordinadors
poden ser de diversos tipus segons el tipus dones que utilitzin: ones de
rdio, infrarojos, microones, etc.
Tipus de xarxes segons la funcionalitat
Les xarxes tamb es poden classicar segons el tipus de relaci que sestableix
entre les diferents mquines que la formen, aquesta relaci pot ser bsicament de
dos tipus: client-servidor o b digual a igual, que es coneix com a P2P o peer-to-
peer.
La primera de les dues formes, la client-servidor, estableix una jerarquia entre els
ordinadors, i en una denici ms acurada podrem dir:
En informtica sanomena arquitectura de xarxa client-servidor la relaci
que sestableix entre dos ordinadors, en la qual el servidor ofereix un
recurs de qualsevol tipus a laltre, el client, perqu en tregui algun prot
o avantatge. Generalment, dun servidor sen benecien diversos o molts
clients.
El segon tipus de xarxa correspondria a la situaci digual a igual, sense jerarquia
entre les mquines connectades a la xarxa. La denici podria ser:
Les xarxes digual a igual deneixen un sistema de comunicaci que no
t clients ni servidors xos, sin una srie de mquines que es comporten
alhora com a clients i com a servidors de les altres mquines de la xarxa. En
aquest sistema les dades es transmeten per mitj duna xarxa dinmica.
Exemples daplicacions que
utilitzen xarxes digual a
igual: BitTorrent, eDonkey,
etc.
Protocols
Aquests estableixen una
descripci de com han de ser els
missatges per poder ser
intercanviats pels diferents
equips. Tamb estableixen les
regles que han de seguir per
aconseguir-ho.
Tipus de xarxes segons la topologia
Quan parlem de connectar diversos ordinadors entre ells per formar una xarxa,
aleshores apareix la topologia.
Es coneix com a topologia de la xarxa el tipus denlla o cablejat que
interconnecta els diferents ordinadors de la xarxa. Aleshores, atenent al tipus
dinterconnexi, un ordinador de la xarxa pot tenir enllaos amb un o ms
dels altres ordinadors.
Hi ha diverses topologies o estructures de connexions entre les mquines duna
xarxa. Tot seguit veurem un recull de les ms importants:
Xarxa en anell. La xarxa en forma danell s una topologia en qu cada
node o ordinador de la xarxa t una nica connexi dentrada i una de
sortida, cada node o ordinador es connecta amb el segent ns que al nal
lltim es connecta amb el primer.
Xarxa en anell doble. Una xarxa en anell doble correspon a una xarxa
drea local (fent referncia al seu abast), en la qual els ordinadors o nodes
estan connectats en un circuit doble tancat o danell.
Xarxa en estrella. De la interconnexi dels ordinadors en forma destrella,
cal destacar que tots els nodes o mquines estan connectats a un node central
o concentrador (hub) mitjanant enllaos punt a punt, de manera que aquest
node central actua dencaminador per transmetre els missatges entre les
mquines. Aquest tipus dinterconnexi s fcil dimplementar, ns i tot
en xarxes grans, acostuma a ser econmica i una fallada duna mquina no
afecta la resta.
Xarxa en bus. Aquesta tipologia de xarxa s aquella en qu tots els nodes o
ordinadors estan connectats a un mitj de comunicaci com bidireccional
que es coneix com a bus, on es troben ben denits els punts de terminaci.
Xarxa darbre. La xarxa en forma darbre o jerrquica s una xarxa en qu
cada node pot estar connectat a un node superior i del qual poden penjar
diversos nodes inferiors formant un arbre. Aquesta topologia s com una
srie de xarxes en estrella connectades entre elles de manera que no hi ha
un node central en tot larbre. En canvi s que hi ha un node denlla troncal
que acostuma a ser un concentrador o un switch des del qual es ramica la
resta de nodes.
Xarxa en malla. La xarxa en forma de malla s aquella en qu cada
node est connectat amb un o ms nodes; daquesta manera quan sha
denviar un missatge entre dos nodes es pot triar, dentre diverses rutes,
la ms adequada. Actualment aquestes xarxes sn recomanables per a
installacions sense l o wireless.
Finalment, pel qu fa al tipus de xarxes segons la interconnexi, cal que tingueu en
compte que hi ha la possibilitat que una determinada xarxa estigui formada per una
combinaci de ms dun dels models anteriors. No sempre sn xarxes unisistema.
Aix, per exemple, us podeu trobar amb una xarxa amb estructura bus-estrella, etc.
Tipus de xarxes segons la direccionalitat de les dades
Ara farem una classicaci de diferents tipus de xarxes atenent a com es transme-
ten les dades dins de la xarxa. No a com estan interconnectats els ordinadors en la
xarxa ni a com sn les dades que es transmeten, sin a com es transmeten. Aix,
bsicament tenim tres tipus de transmissi de les dades:
Simplex (unidireccional). En aquest tipus de transmissi de les dades,
simplement hi ha un ordinador dins de la xarxa que transmet les dades, i un
altre ordinador que les rep. Un exemple pot ser la transmissi dudio o de
vdeo per Internet, que en terminologia anglesa es coneix com a streaming.
Half-duplex o semidplex (bidireccional). s un tipus de transmissi en
qu en un instant determinat, cada equip b rep dades, b en transmet.
Full-duplex o dplex (bidireccional). Aquest s el cas de transmissi de
dades per una xarxa en el qual tots dos ordinadors poden enviar i transmetre
a la vegada; s el cas, per exemple, duna videoconferncia.
1.2.2 Cablatge i connectors
Bsicament hi ha dos tipus de xarxa depenent del mtode escollit per connectar
els ordinadors entre ells: el mtode de cables i el mtode sense cables o sense l.
Tot i la proliferaci recent de les xarxes que utilitzen les ones per interconnectar
les mquines, les xarxes amb l continuen tenint la seva vigncia i importncia, de
manera que moltes de les xarxes que es continuen muntant sn xarxes que utilitzen
cables.
A lhora de muntar una xarxa dordinadors amb cable, cal que tingueu en
compte quines sn les diferents possibilitats a lhora de fer fsicament aquesta
interconnexi. Una vegada decidit o establert quina ser la topologia de la xarxa
pel qu fa a lestructura de la connexi entre els diferents ordinadors que la
componen (anell, malla, etc.), caldr que decidiu quin tipus de cable sutilitzar
per fer les connexions i tamb quins seran els connectors que permetran connectar
aquests cables amb els diferents elements que conguraran fsicament la xarxa
(targetes de xarxa, rosetes, concentrador, switch, etc.).
Trobareu una descripci
ms detallada de cada
tipus de cables i
connectors als annexos
de la unitat.
Per tant, a lhora de fer la connexi fsica en el muntatge de la xarxa hi ha dos
elements importants que heu de tenir en compte: els cables i els connectors. En
funci dels parmetres de la xarxa (com la velocitat en la transmissi de les dades,
la distncia, etc.) escollireu un determinat tipus de cable, i en funci de quins
elements fsics conformin la vostra xarxa (com el tipus de targetes de xarxa que
incorporin les vostres mquines, els tipus dencaminadors que utilitzareu) haureu
descollir els tipus de connectors adequats per poder connectar el cable que heu
escollit amb aquests components.
Els cables ms habituals amb els quals us podreu trobar sn els de parells
trenats, coaxials i de bra ptica, cada un dells amb els determinats connectors
corresponents.
1.2.3 Models OSI i TCP/IP
Cap all als anys setanta, lorganisme de normalitzaci ISO va dissenyar un model
de referncia amb lobjectiu de facilitar el desenvolupament destndards de xarxes
de computadores. El model sanomen interconnexi de sistemes oberts (open
system interconnection, OSI). La idea del sistema obert s permetre el desenvo-
lupament de protocols que permetin interconnectar sistemes desenvolupats per
diferents fabricants.
El model OSI divideix el conjunt de protocols que formen part duna xarxa
dordinadors en set nivells, cada un independent del altres i amb unes funcions
especques. La terminologia introduda en aquest model de referncia sha
convertit en un llenguatge com en el context de les xarxes dordinadors. En el
model OSI cada nivell s independent, ofereix serveis al nivell superior i fa servir
el nivell inferior (excepte el nivell fsic) per implementar els seus serveis.
El model que segueix la xarxa Internet s el model conegut com a TCP/IP. s un
model desenvolupat abans del model OSI, a ms a ms el desenvolupament de
TCP/IP va seguir una evoluci ms pragmtica que lespecicaci formal que
hi ha en el model OSI.
Aquests dos models ens determinen clarament lestructura global del funciona-
ment duna xarxa, englobant des del maquinari utilitzat, els cables i connectors,
passant per les normes que determinen com han de ser els paquets que circulen
per la xarxa, les regles que han de seguir en el seu cam per la xarxa, ns a quines
aplicacions utilitzen els serveis de la xarxa i com les utilitzen. s a dir, els models
OSI i TCP/IP engloben tot all que t a veure amb el funcionament duna xarxa.
Hi ha alguns conceptes de xarxa daquests models que sutilitzen en la installaci
i conguraci dels sistemes operatius. Anem a veurels.
Adreament fsic
A lhora dintegrar un ordinador en una xarxa cal conixer que cada un dels
dispositius tindr una adrea fsica, la qual permetr identicar lenlla en la xarxa
a nivell fsic, de manera nica. Aquest adreament fsic correspon al nmero
didenticaci en el nivell 2 del model OSI i sanomena MAC (media acces
control, o b adreament de control daccs al medi) tant si correspon a una placa
de xarxa com a Wi-Fi, adaptador, encaminador, etc.
Ladreament fsic o MAC de cada component s individual i nic per a cada
dispositiu, s un identicador de 48 bits (sis blocs hexadecimals) que correspon
nicament a un dispositiu de xarxa. Un exemple dadrea MAC seria: 00-08-74-
4C-7F-1D
El protocol encarregat desbrinar ladreament MAC dun dispositiu s lARP
(address resolution protocol). Aquest protocol permet que els ordinadors facin
difusi duna petici ARP demanant ladrea MAC que correspon a una adrea
IP en concret. Cada mquina va aprenent les adreces MAC i IP dels seus vens,
emmagatzemant aquesta informaci en una taula de correspondncia IP-MAC,
anomenada taula ARP.
Perqu pogueu veure quina s ladrea MAC de la targeta de xarxa dun ordinador
en concret, cal que actueu de maneres diferents segons el sistema operatiu que
hi ha installat en la mquina. Aleshores lobtenci de ladrea MAC segons el
sistema operatiu s:
Per a sistemes operatius privatius de lentorn Windows, cal obrir un terminal de
lnia dordres (fent cmd desde Inici/Executar) i escriure la instrucci ipcong/all.
Aleshores us apareixer sobre la pantalla del terminal tot dinformaci sobre cada
una de les targetes de xarxa de qu disposi lordinador i entre aquesta informaci
trobareu ladrea MAC, com podeu veure en la gura 1.2.
Ftctu 1.z. Informaci de la MAC en un entorn Windows
Per a sistemes operatius basats en Unix (com GNU/Linux o Mac OS), cal obrir
un terminal de lnia dordres (cal buscar Aplicacions\Sistema\Terminal o consola)
i escriure amb privilegis de root lordre segent: ifcong -a. Aleshores, en la
Adrea IP
Les adreces IP (versi 4) consten
dun nmero de 32 bits agrupats
en quatre octets de manera que
especiquen una mquina dins
duna xarxa seguint el protocol
TCP/IP.
pantalla del terminal apareixeran les diverses targetes de xarxa de qu disposa
lordinador amb la informaci corresponent de cada una, entre la qual localitzareu
la MAC, com podeu veure en la gura 1.3.
Ftctu 1.j. Informaci de la MAC en un entorn Linux
Adreament lgic
A lhora de muntar una xarxa informtica, no nhi ha prou com a pas previ
delaborar dun mapa amb les corresponents adreces fsiques o MAC i com estan
connectats entre ells i amb la resta de dispositius. Tamb cal tenir en compte que
els ordinadors es conguren amb adreces lgiques, sense importar on estan situats
fsicament.
Ladreament lgic de cada un dels dispositius de la xarxa s un dels elements
del nivell 3 del model OSI (nivell de xarxa). concretament en el model TCP/IP
sutilitza el protocol daquest nivell anomenat IP (Internet protocol).
El protocol IP sutilitza per identicar unvocament tots els ordinadors duna
xarxa amb una adrea IP. Un exemple dadrea IP s 192.168.3.76. Aquest
s un protocol utilitzat a Internet, i la primera versi, i encara la ms
utilitzada, s la IPv4, tot i que actualment la versi IPv6 est en un fort
desenvolupament.
Els dispositius de xarxa que ens trobemen un ordinador ja disposen dadrea fsica
(ladrea fsica MAC corresponent). Per tal de poder treballar amb aquests dispo-
sitius amb un adreament lgic, caldr congurar-los ladrea IP independentment
de quina sigui la MAC i, per tant, aix permet que Internet sigui independent de
la tecnologia de xarxa utilitzada.
Com que una adrea IP s un nombre que identica unvocament un dispositiu
lgic connectat a la xarxa, aleshores, dins duna mateixa xarxa cada adrea IP que
sutilitzi ha de ser nica, no hi pot haver dues adreces IP iguals en una mateixa
xarxa. Segons el protocol IP, versi IPv4, una adrea IP es representa mitjanant
un nombre binari de 32 bits.
Les adreces IP sexpressen com nombres de notaci decimal, es divideixen els 32
bits de ladrea en quatre octets (un octet s un grup de 8 bits); el valor decimal
mxim de cada octet s de 255 (el nmero binari de 8 bits ms alt s 11111111, i
aquests bits de dreta a esquerra tenen valors decimals d1, 2, 4, 8, 16, 32, 64, 128,
la suma dels quals s 255). Un exemple tpic duna IP en xarxa local podria ser
192.168.1.234.
El que s important s que una adrea IP us proporciona informaci sobre la xarxa,
la part de ladrea que es coneix com el netid, i informaci sobre la mquina, la
part de ladrea que es coneix com el hostid. Tenint en compte que el lmit entre
el netid i el hostid s variable, el que cal destacar s el segent:
Una adrea IP determina un ordinador dins duna xarxa.
Adreces privades
Hi ha tota una srie dadreces IP que no estan assignades a ordinadors dInternet
i que sanomenen adreces privades. Aquestes adreces es poden utilitzar a lhora
de congurar una xarxa IP privada (heu de tenir en compte que aquestes no sn
enrutables a Internet):
1 adrea de classe A: 10.0.0.0 - 10.255.255.255 (mscara 255.0.0.0)
16 adreces de classe B: 172.16.0.0 - 172.31.255.255 (mscara 255.255.0.0)
256 adreces de classe C: 192.168.0.0 - 192.168.255.255 (mscara
255.255.255.0)
Aquestes adreces privades es poden utilitzar per a les mquines o hosts, per quan
aquestes mquines vulguin navegar per Internet caldr que ho facin mitjanant
una traducci dadreces utilitzant un router o encaminador. Aquest sistema de
pont entre les dues xarxes dIP, la pblica i la privada, es coneix amb el nom de
NAT.
Mscara de xarxa
La mscara de xarxa permet distingir els bits que identiquen la xarxa i els
que identiquen el host o mquina en una adrea IP. Per exemple, una mscara
255.0.0.0 indica que el primer octet identica la xarxa i els altres tres octets
identiquen el host. Donada una adrea de classe A, 15.10.4.2, sabemque pertany
a la xarxa 15.0.0.0 i el host o mquina a qu es refereix s el 10.4.2 dins daquesta
xarxa.
En algunes notacions, la mscara sescriu comptant els bits que hi ha a 1, aix per
exemple la mscara 255.255.255.0 tamb es pot escriure com a 24.
VPN o xarxes virtuals
VPN sn les inicials angleses de virtual private network, s a dir, xarxa privada
virtual. Les xarxes VPN sn una tecnologia que permet, a una xarxa drea
NAT s lacrnim de
langlsnetwork address
translation o traducci
dadreces de xarxa.
local, estendres per una xarxa pblica o no controlada. s a dir, una xarxa
local t continuaci en una altra ubicaci fsica totalment separada i per a aix
sutilitza la connexi dInternet. Un exemple seria la connexi de dues sucursals
duna empresa utilitzant la infraestructura dInternet; per exemple, els usuaris o
provedors es connecten amb lempresa des de llocs remots (domicili particular,
hotel, pasos estrangers, etc.) utilitzant Internet coma vincle daccs i, una vegada
estan autenticats, tenen un nivell daccs molt similar al que tenen a la xarxa local
de lempresa.
Aquest tipus de xarxes redueixen despeses, donen condencialitat i seguretat a les
dades transmeses i faciliten la comunicaci entre usuaris ubicats en llocs distants.
IP dinmiques
Les IP les podem posar manualment en cada mquina mitjanant les eines
dadministraci de la targeta de xarxa (amb una eina dentorn grc del programari
de la targeta o a partir de lentorn grc del mateix sistema operatiu o b
llanant una consola i utilitzant ordres de consola; sempre tenint els permisos
dadministrador), o b podem no posar la IP manualment en una mquina i deixar
que sigui un servidor DHCP el que sencarregui de donar una IP a cada mquina
quan sengegui. DHCP signica dinamic host conguration protocol, per tant, en
la xarxa hi ha dhaver un servidor amb el servei DHCP activat. Quan un ordinador
sencn, fa una petici dIP a la xarxa, de manera que el servidor la rep i li retorna
una IP. Aix implica que cada vegada que engeguem la mquina el servidor ens
donar una IP en relaci amb les IP que ja ha anat donant a altres mquines, amb
la qual cosa cada vegada tindreu un IP diferent, daix ve el nom de dinmica.
Actualment aquest s el sistema de funcionament de la majoria de companyies
que ofereixen serveis dInternet, cada vegada que el vostre router o encaminador
sencn fa una petici dIP i la companyia que teniu contractada li serveix una
IP, amb la qual cosa, cada vegada que reinicieu el vostre encaminador de casa
navegareu per la xarxa dInternet amb una IP diferent. Aix s perqu les IP dins
del protocol IPv4 sestan acabant i, per tant, les companyies ja no poden continuar
oferint IP xes als clients. Aix potser canviar quan entri en funcionament el nou
protocol IPv6. Aleshores, des del router o encaminador cap a dins de casa vostra,
els vostres ordinadors poden tenir una IP xa que vosaltres els haureu donat o b
treballaran amb el DHCP activat i aleshores s lencaminador el que els serveix
una IP cada vegada que enceneu un ordinador de casa (aquesta acostuma a ser la
conguraci per defecte) de manera que lencaminador s el que fa el servei de
NAT (o de traducci dIP entre la vostra de lordinador, IP privada, i la que utilitza
lencaminador per navegar per Internet, IP pblica).
Protocol IPv6
El nou protocol de treball per a les IP ser el IPv6. Aquest protocol funciona igual
que lIPv4 actual, s a dir, assigna IP a les mquines, per en comptes dutilitzar
quatre octets de 8 bits, 32 bits en total, utilitza 128 bits. Aix signica que hi ha
lopci dobtenir 2
128
IP diferents (surt a milions dadreces IP per a cada persona
de la Terra).
Client-servidor
Dins duna xarxa dordinadors, concretament, dins de lapartat del mapa lgic es
poden establir categories entre les diferents mquines sense que aix modiqui la
connexi fsica. Una daquestes jerarquies de mquines s la que es coneix com a
client-servidor.
En informtica sanomena arquitectura client-servidor la relaci establerta
entre dues entitats (per exemple, dues mquines de la xarxa), el servidor que
ofereix algun tipus de recurs (fsic, un CD, o de programari, un processador
de textos, etc.), i el client, de manera que aquest client en tregui prot. El
ms habitual s que diversos clients saprotin dun servidor.
Per a la comunicaci entre els clients i el servidor sutilitza un protocol de comu-
nicacions que descriu la manera en qu es poden comunicar i quines informacions
poden intercanviar (per exemple, el protocol HTTP s el que sutilitza per servir
pgines web). Dins daquesta arquitectura client-servidor, un servidor adopta un
paper passiu, espera peticions, i quan les rep les processa i les envia, mentre que
un client adopta un paper actiu, envia una petici i desprs es mant a lespera,
i quan rep la resposta la processa. Com a exemples de client-servidor, teniu un
servidor de pgines web, un servidor de correu, un servidor darxius, un servidor
daplicacions, etc.
Domini
En una xarxa dordinadors treballant en larquitectura client-servidor, en de-
terminades aplicacions daquesta arquitectura com la dun servidor darxius o
daplicacions, cal utilitzar el que es coneix com a domini:
En una xarxa, sanomena domini un conjunt dordinadors de la xarxa
que deleguen o conen a un altre ordinador de la xarxa, conegut com a
controlador de domini, ladministraci dels usuaris i els privilegis que
tenen aquests usuaris en aquesta xarxa.
Si la xarxa no s gaire gran, el controlador de domini pot ser un sol ordinador
equipat amb un sistema operatiu del tipus servidor. s important la tasca del
controlador de domini, ja que no solament selecciona els usuaris que es poden
connectar al domini i utilitzar els serveis que shi presten sin que, a ms, estableix
les regles i privilegis que tenen aquests usuaris. Daquesta manera, en una xarxa
on sha establert un domini (tamb hi ha la possibilitat destablir diversos dominis
amb diferents relacions de conana entre aquests), quan un servidor rep una
petici dun usuari, aquest servidor pregunta al controlador del domini si aquest
usuari pertany al domini, i en funci de la resposta del controlador del domini el
servidor dna servei a lusuari o no. Depenent del tipus de servidors de la xarxa,
i de la grandria que aquesta xarxa pugui tenir, hi ha la possibilitat que el servidor
i el controlador de domini sigui la mateixa mquina dins de la xarxa.
Visualitzar ladrea IP
Quan us trobeu administrant una xarxa, o b elaborant un mapa lgic de la xarxa,
i vulgueu visualitzar o saber quina IP t una determinada mquina, depenent del
tipus de sistema operatiu de qu disposi la mquina, el procs a seguir ser diferent
per saber quina s la IP de la mquina. Si el sistema operatiu s privatiu de
lentorn Windows, caldr que aneu a Inici\Executar\Escriure cmd i sobrir la
consola dordres MS-DOS: aleshores haureu dintroduir en la consola la instrucci
ipcong/all, aix us mostrar per pantalla tota la informaci referent a la targeta
de xarxa amb la qual estigui treballant lordinador, i entre aquesta informaci
hi haur ladrea IP. Si el sistema operatiu s de lentorn de programari lliure,
Linux, aleshores caldr que aneu al men de Sistema, i busqueu i seleccioneu
Consola o Terminal, i aix us obrir una consola en la qual haureu dentrar amb
drets de root, per exemple, escrivint su root, aleshores us demanar la contrasenya
(password) del superusuari i desprs que introduu lordre ifcong. Aix us donar
tota la informaci dels diferents dispositius de xarxa que tingui lordinador amb
la conguraci que tingui cada un. Entre aquesta informaci trobareu ladrea IP.
Finalment, a lhora de treballar amb les xarxes, hi ha una instrucci molt important
que serveix en els sistemes operatius privatius i lliures que s ping. Aquesta
instrucci va seguida de ladrea IP a la qual volem enviar un senyal en forma
de paquets de xarxa, i aleshores aquesta IP ens contestar. Aix es fa servir molt
per vericar la connexi fsica de dues mquines que estan dins de la mateixa
xarxa o subxarxa.
Daquesta manera lelaboraci dun mapa lgic duna xarxa ha dincloure tots
aquests elements que acabeu de veure. En un mapa lgic hi ha dhaver els
diferents ordinadors que componen la xarxa distributs segons la connexi lgica
a la xarxa, obviant-ne la situaci fsica, i a ms en cada un daquests ordinadors
sha dincloure la informaci de la seva adrea IP, tant si s servidor com client,
la mscara de xarxa o subxarxa, el nom dusuari de la mquina, si pertany a un
domini o no, i la contrasenya daccs al domini si nhi ha.
En el mapa lgic sha de plasmar la situaci lgica de cada ordinador juntament
amb la informaci dels parmetres de ladreament lgic.
1.3 El sistema operatiu
Actualment, un ordinador s una mquina molt complexa que pot constar dun
o ms processadors, discos, escners, targetes de comunicacions, impressores,
mdems, etc. Els dispositius que cont lordinador sn de tipus divers (ptics,
magntics, etc.), tenen un funcionament molt variat, la tecnologia de funciona-
ment i el tipus de suport utilitzat tnen caracterstiques diferentes. Aix, si un
usuari vol fer servir aquest sistema de manera ecient, necessita conixer-ne les
caracterstiques, controlar-ne el funcionament, etc. Per tant, cal pensar que hi
ha dhaver una soluci que permeti als usuaris utilitzar aquesta mquina duna
manera ms senzilla, fcil i ecient.
Per facilitar ls de lordinador sha posat per sobre del maquinari una capa
de programari amb lobjectiu de gestionar les diferents parts de lordinador
de manera ecient i, alhora, presentar a lusuari una mquina virtual
molt ms senzilla dentendre i utilitzar. Aquesta capa de programari s
lanomenat programari del sistema, la part ms important del qual s el
sistema operatiu.
Podem denir el sistema operatiu tenint en compte diferents parmetres de
valoraci:
Segons la funci que tingui. Un sistema operatiu s el suport lgic
que controla el funcionament de lequip fsic.
Des del punt de vista de lusuari. Un sistema operatiu s un conjunt
de programes i funcions que amaguen els detalls del maquinari donant
a lusuari un cam senzill i exible daccs al sistema.
Des del punt de vista de gestor de recursos. Un sistema operatiu
s ladministrador de recursos oferts pel maquinari per obtenir un
rendiment ecient.
Des del punt de vista del sistema i doperaci. Un sistema operatiu
s el conjunt de programes relacionats entre si, que contribueixen al
fet que lordinador faci correctament el seu treball.
Podem imaginar un sistema operatiu com els programes, que fan utilitzable el
maquinari. El maquinari proporciona la capacitat bruta doperaci; els sistemes
operatius posen aquesta capacitat doperaci a labast dels usuaris i administren
de manera segura el maquinari per aconseguir un bon rendiment.
Els sistemes operatius sn abans de tot administradors de recursos; el principal
recurs que administren s el maquinari de lordinador (els processadors, els
mitjans demmagatzematge, els dispositius dE/S, les dades, etc.).
En funci de la comoditat i ecincia, un sistema operatiu s un conjunt
de programes que actuen com a intermediari entre lusuari i el maquinari de
lordinador i el seu propsit s proporcionar lentorn en el qual lusuari pot
executar programes. Aleshores, lobjectiu principal dun sistema operatiu
s aconseguir que el sistema de computaci sutilitzi de manera cmoda i
lobjectiu secundari s que el maquinari de lordinador sutilitzi de manera
ecient.
Des del punt de vista de comunicaci entre lusuari i el maquinari,
un sistema operatiu s un conjunt de programes que controlen lexecuci
de programes daplicaci i actuen com una interfcie entre lusuari i el
maquinari dun ordinador; aix, un sistema operatiu explota i administra
els recursos de maquinari de lordinador amb lobjectiu de proporcionar un
conjunt de serveis als usuaris del sistema.
Enllaadors i depuradors
Els enllaadors sn programes
que permeten crear programes
executables. Els depuradors sn
programes que permeten fer un
seguiment dels programes
informtics per comprovar-ne
pas a pas el funcionament.
Mquina virtual o estesa
Una mquina virtual s una
interfcie que mant una
mquina mitjanant la qual ens
dna comunicacions amb els
dispositius de lordinador.
Daquesta forma nosaltres
treballem a un nivell superior
eliminant la complexitat
daquests dispositius. Aix
podem mantenir diferents
sistemes operatius en
funcionament sobre una mateixa
mquina.
En la gura 1.4 es mostra els nivells de programari i maquinari dun ordinador.
Tamb podeu observar com el sistema operatiu s lnica capa que treballa
directament amb el maquinari. Per sobre del sistema operatiu es troba un nivell
format pels traductors, editors de text i els intrprets dordres. Els dos primers
tipus de programes, juntament amb els enllaadors i els depuradors, sn tils
per crear un nivell dabstracci cmode per al desenvolupament de programes.
Ftctu 1.q. Nivells de programari i maquinari dun ordinador
La uni dels programes de les dues capes intermdies de la gura 1.4 conformen
el programari de sistemes dun ordinador. Finalment, hi ha el nivell constitut pels
programes daplicaci; aquests programes no donen un servei a altres programes,
la seva nalitat s resoldre problemes concrets. Sn els programes que executa un
usuari no informtic. Pertanyen a aquesta capa els processadors de text, els fulls
de clcul, les agendes electrniques, els jocs, etc.
El maquinari facilita els recursos bsics de computaci, mentre que els programes
daplicaci deneixen com shan dutilitzar aquests recursos per resoldre els
problemes dels usuaris. Pot haver-hi molts usuaris diferents tractant de resoldre
problemes diferents. Consegentment, s habitual lexistncia de diferents pro-
grames daplicaci. El sistema operatiu controla i coordina ls del maquinari per
part dels diferents programes daplicaci dels diversos usuaris.
Els sistemes operatius construeixen recursos dalt nivell que denominem virtuals,
a fora damagar els que realment hi ha en el nivell baix i que anomenem fsics.
En conseqncia, des del punt de vista de lusuari o del procs, la mquina fsica
s convertida pel sistema operatiu en una mquina virtual, tamb coneguda com
a mquina estesa i que, a diferncia de la fsica, ofereix a lusuari moltes ms
funcions i ms comoditat a lhora dutilitzar-la.
A ms, el sistema operatiu proporciona serveis dels quals no disposa el maquinari,
com per exemple la possibilitat dutilitzar lordinador per diversos usuaris, la
multiprogramaci, etc.
En la gura 1.5 es pot visualitzar la relaci que hi ha entre els usuaris i el sistema
operatiu.
Ftctu 1.g. Esquema de relaci entre els usuaris i el sistema operatiu
1.3.1 Estructura del sistema operatiu
Els sistemes operatius han presentat o presenten diferents estructures a nivell
intern.
Estructura monoltica
s lestructura dels primers sistemes operatius. Podeu veure un esquema de
lestructura monoltica dels sistemes operatius a la gura 1.6.
Lestructura monoltica est formada per un programa que estava integrat
per un conjunt de rutines entrellaades de tal manera que cada una podia
cridar qualsevol altra. Lestructura consisteix en el fet que no hi ha estructura.
Les tres principals caracterstiques daquesta estructura sn:
1. s molt comuna. No existeix estructura prpiament o s mnima.
2. El sistema operatiu s una collecci de procediments que es poden cridar
entre si.
3. Cada procediment t una interfcie ben denida en termes de parmetres i
resultats.
Un procediment s un bloc
daccions que sn cridades
des dun mateix programa.
Una interfcie s un conjunt
deines que faciliten la
comunicaci entre els
usuaris i el sistema.
Ftctu 1.6. Estructura monoltica
Estructura jerrquica o en capes
A mesura que anaven creixent les necessitats dels usuaris tamb anaven creixent
els sistemes operatius. Aleshores, va caldre una ms bona organitzaci del
programari, per la qual cosa es fu necessari un altre tipus dorganitzaci. Una
manera dorganitzar millor les coses va consistir a dividir el sistema operatiu en
petites parts independents, per amb capacitat de relaci amb les altres, de tal
manera que cadascuna estigus perfectament denida i amb una interfcie amb la
resta dels elements.
Normalment aquest sistema sestructurava en capes en qu cada una tenia assig-
nades funcions concretes i especialitzades. Aquesta divisi en capes va donar lloc
a la divisi en funcions.
En lestructura jerrquica els sistemes operatius sestructuren en les capes
segents:
Planicaci del processador: gestiona el processador i la manera
com poden accedir al processador els diferents programes.
Gesti de memria: gestiona la memria i la utilitzaci que sen pot
fer per part dels diferents programes.
Gesti dentrada/sortida: gestiona cada un dels perifrics de
lordinador.
Sistema de txers: gestiona la informaci dels usuaris i xa els
mecanismes de protecci necessaris per aconseguir un sistema de
seguretat acceptable.
Programes dusuari: aplicacions especques dutilitzaci per part
de lusuari.
Lestructura jerrquica tamb es pot representar en forma danelles (capes cir-
culars). Les funcions dun nivell superior poden invocar-ne daltres dels nivells
inferiors, per no les dels nivells superiors. En la segent gura 1.7 podeu veure
un esquema de lestructura jerrquica dels sistemes operatius.
Ftctu 1.y. Estructura de sistemes jerrquics o en capes
Estructura mquina virtual
Aquests sistemes presenten al programa una mquina que sembla idntica a la
mquina real, anomenada mquina virtual. El nucli daquest sistema operatiu
sanomena monitor virtual. El sistema de mquina virtual separa dos conceptes
que solen estar junts en tots els sistemes operatius: la multiprogramaci i la
mquina estesa.
El monitor virtual t com a missi fer la multiprogramaci presentant
als nivells superiors tantes mquines virtuals com se sollicitin. No sn
mquines esteses sin una replica exacta de la mquina real, de manera que
en cada una daquestes es pot executar un sistema operatiu diferent, que ser
el que ofereixi la mquina estesa a lusuari.
Quan un programa executa una crida, la crida sagafa i senvia al sistema operatiu
de la seva prpia mquina virtual perqu la gestioni.
Les crides sn funcions que t el mateix sistema operatiu per fer
determinades tasques que poden ser invocades de diferents maneres en
determinats moments.
Les 5 caracterstiques principals del monitor virtual sn:
1. Proporciona varies mquines virtuals a la capa superior.
2. Las mquines virtuals instrumenten cpies exactes del maquinari simple,
amb el seu mode nucli /usuari, E/S, interrupcions i tot el que t una
mquina real.
3. Poden executar qualsevol sistema operatiu de forma directa sobre el maqui-
nari.
4. Les diferents mquines virtuals poden executar diferents sistemes operatius
i en general aix ho fan.
5. Suporten perifrics virtuals.
El VM/370 dIBM s un
exemple de sistema
operatiu representatiu de
lestructura de mquina
virtual.
El client representa aquell
element que demana un
servei a un altre anomenat
servidor.
Mode nucli i mode usuari:
El mode nucli s lentorn en el qual es pot gestionar el maquinari. En el
mode usuari no s possible interactuar de manera directa amb el maquinari.
Estructura client/servidor
Es tracta de traslladar tot el codi possible a les capes superiors i alliberar tant com
es pugui les capes inferiors del sistema operatiu per aconseguir un kernel mnim.
La idea principal de lestructura client/servidor s implementar la major part
de les funcions del sistema operatiu en la capa dels processos de lusuari.
Dos elements sn la base daquesta poltica: elnucli i els processos. Es
tracta de dissenyar un nucli tan petit com sigui possible, i de subministrar
mecanismes per a la gesti daccessos a la memria i la comunicaci entre
programes. Les poltiques, les xen els programes que fan moltes vegades
les funcions que abans feien els sistemes operatius.
Els processos tant poden ser servidors com clients. Un programa daplicaci
normal s un client que crida al servidor corresponent per accedir a un txer o per
fer una operaci dE/S sobre un dispositiu. A la vegada, un programa client pot
actuar com a servidor dun altre. El nucli t com a missi establir la comunicaci
entre els clients i els servidors.
En la segent gura 1.8 podeu veure un esquema de lestructura client/servidor
dels sistemes operatius. En aquest model, que es presenta en la gura, lnic que
fa el nucli s controlar la comunicaci entre els clients i els servidors. En separar
el sistema operatiu en parts, cada una controla una faceta del sistema, comel servei
a txers, servei a processos, servei a terminals o servei a la memria; cada part s
petita i controlable. A ms, tots els servidors sexecuten com a processos en mode
usuari, i no en mode nucli, no tenen accs directe al maquinari. En conseqncia,
si hi ha un error en el servidor de txers, aquest pot fallar, per aix no afectar el
funcionament general de tota la mquina.
Ftctu 1.8. Estructura client-servidor
Mode usuari i mode supervisor
El mode usuari ofereix els entorns on corren totes les aplicacions dusuari. Per
exemple els programes Win32 corren en el subsistema Win32.
El mode nucli, supervisor o privilegiatse situa entre el mode usuari i la capa
fsica (el maquinari) i evita que el mode usuari accedeixi directament al maquinari.
El mode nucli s la residncia dels diferents serveis del sistema operatiu que
sencarrega de totes les operacions internes daquest sistema operatiu.
En resum, podem dir que mentre sest executant una crida del nucli estem en
mode nucli i quan estem executant codi que no pertany al nucli es diu que estem
en mode usuari. Aix garanteix a nivell de maquinari que cap programa dusuari
pugui accedir als recursos generals del sistema, llevat que utilitzi crides al nucli,
les quals podran establir, en funci dels permisos, laccs al maquinari.
Hi ha diversos models client/servidor:
El client s un procs i el servidor s el seu sistema operatiu. Aquest
cas representa una crida al sistema.
El client i el servidor sn processos del sistema operatiu. En aquest
cas sutilitzen les crides al sistema per posar en contacte el client i el
servidor.
El client i el servidor sn processos de sistemes operatius diferents.
En aquest cas sutilitzen les crides al sistema daccs a la xarxa per
comunicar processos en mquines diferents.
En la segent gura 1.9 podeu observar diferents models client/servidor.
Ftctu 1.. Models client-servidor
Una tendncia dels sistemes operatius moderns s la de traslladar el codi a capes
superiors, i eliminar la major part possible del sistema operatiu per mantenir un
nucli mnim. El punt de vista usual s implantar la majoria de les funcions del
sistema operatiu com processos dusuari. Per sollicitar un servei, com la lectura
dun bloc dun txer, un procs dusuari (anomenat en aquest cas procs client)
envia la sollicitud a un procs servidor, que realitza el treball i retorna la resposta.
Objecte
Un objecte s un element que t
unes propietats i shi poden fer
unes determinades accions. Els
ordinadors, els usuaris o les
impressores sn alguns exemples
dobjectes. Algunes accions que
en podem fer sn crear,
modicar, copiar, etc.
Estructura orientada a lobjecte
Els nous sistemes operatius sestan desenvolupant dacord amb metodologies
orientades a objectes. En comptes de veure el sistema operatiu com una collecci
de funcions que es poden executar, la concepci dels nous sistemes es basa en una
collecci dobjectes.
El nucli del sistema operatiu ser el responsable del manteniment de les denicions
del tipus dobjectes suportats i del control dels privilegis daccs a aquest. Quan
un programa vol fer alguna operaci sobre un objecte determinat, haur dexecutar
una crida al sistema operatiu indicant quins drets t per poder-lo utilitzar i quina
operaci interna tracta de fer.
Estructura Multiprocessador
Cada cop calen sistemes ms rpids que suportin un volumde feina ms gran, o per
abordar problemes ms costosos en temps de clcul. Una manera daconseguir-ho
es basa en la combinaci de processadors. Aquesta opci s la ms econmica i
permet construir sistemes amb un creixement escalar segons les necessitats.
Podem classicar les arquitectures multiprocessador segons la relaci que hi ha
entre processadors i memria:
Multiprocessadors acoblats fortament. Aquest sistema tamb sanomena
sistemes de memria compartida. En aquest cas, cada processador veu i,
per tant, pot accedir directament a la totalitat de la memria.
Multiprocessadors acoblats dbilment. Tamb sanomenen sistemes de
memria distribuda. Cada processador t accs noms a una memria
privada. Els processadors es comuniquen entre ells a travs de mecanismes
de missatges.
Estructura per funcions
El codi del sistema operatiu es pot organitzar per les seves funcions. En la gura
1.10 teniu un model de sistema operatiu per tipus de funcions. En aquest cas
les agrupacions es fan segons el tipus de servei que es vol donar, sense tenir en
compte la proximitat o la distncia del maquinari, com en el cas de lestructura en
capes. Aquestes agrupacions es poden fer a partir de serveis dE/S, la gesti de la
memria, etc. Aquesta estructura dna una organitzaci vertical.
Ftctu 1.1o. Model de sistema operatiu per tipus de funcions
1.3.2 Components dun sistema operatiu
Cada sistema operatiu t la seva estructura concreta depenent de la seva nalitat,
la seva mida,... Per bsicament tots contenen els mduls segents:
El nucli o kernel.
Ladministrador de memria.
El sistema dentrada/sortida.
Ladministrador darxius.
Sistema de protecci.
Interfcie dusuari.
Nucli o Kernel
El nucli s el mdul ms baix del sistema operatiu, descansa directament sobre
el maquinari de lordinador. Entre les tasques que fa hi ha la manipulaci de les
interrupcions, lassignaci de treballs al processador i el de proporcionar una via
de comunicaci entre els diferents programes.
En general, el nucli sencarrega de controlar la resta dels mduls i sincronitzar-ne
lexecuci. El nucli cont:
Un planicador, el qual sencarrega dassignar el temps de processador als
programes, dacord amb una certa poltica de planicaci que varia dun
sistema operatiu a un altre. Normalment sutilitza una jerarquia de prioritats
Al planicador tamb sel
reconeix amb el nom de
dispatcher.
que determinen comsassignar el temps de CPUa cada programa. Una po-
ltica de planicaci molt comuna en els sistemes operatius multiprogramats
i multiaccs sn les tcniques de time slicing (fracci de temps). Sassigna
a cada programa un cert interval de temps del processador. Si el programa
no ha acabat durant aquest temps, torna a la cua de programes.
Submdul per al control dinterrupcions (FLHI, rst level interruption
handler). Aquest submdul est vinculat al planicador, ja que sutilitzen
interrupcions per modicar la seqencialitzaci del processos. s lencar-
regat de donar resposta als quatre tipus dinterrupcions:
Interrupcions de programa
Interrupcions de rellotge del sistema
Interrupcions dentrada/sortida
Interrupcions per fallada del maquinari
Comunicador de processos (semfors, mecanismes de waiting/signal):
encarregat devitar els bloquejos entre processos, i ajuda a la tornar a posar
en marxa els processos, tasca molt important en el control de concurrncia
en sistemes operatius multiprogramats i de processos distributs.
El nucli del sistema operatiu generalment realitza les funcions segents:
Manipulaci dinterrupcions.
Creaci i destrucci de processos.
Canvi destats de processos.
Despatx (dispatcher).
Suspensi i represa de processos.
Sincronitzaci de processos.
Comunicaci entre processos.
Manipulaci de blocs de control de procs.
Suport dactivitats dE/S.
Suport de lassignaci i desassignaci demmagatzematge.
Suport del sistema darxius.
Suport de mecanismes de crida/retorn al procediment.
Suport de certes funcions estadstiques del sistema.
Les funcions del nucli les podem resumir dient que permeten lexistncia
dun ambient en el qual sigui possible donar servei a diversos usuaris i
mltiples tasques en forma concurrent, repartint al processador entre tots
ells i intentant mantenir en grau ptim una atenci individualitzada.
El sistema operatiu disposa de tres mecanismes daccs al nucli: les
excepcions, les interrupcions i els salts no programats (traps). Aquestes
tres s basen essencialment en la tcnica de la interrupci de lexecuci dun
programa.
El sistema operatiu disposa de tres mecanismes daccs al nucli, per lnic
daquests esdeveniments que pot fer servir lusuari per fer una petici al sistema
operatiu s el salt no programat.
Un salt no programat es produeix quan el processador executa la instrucci de
llenguatge mquina trap. En lexecuci daquesta ordre estan implicades tres
accions: el canvi de mode dexecuci, lexecuci duna rutina de servei i el canvi
de mode dexecuci.
Nucli del sistema operatiu UNIX
El nucli del sistema operatiu Unix (anomenat kernel) s un programa escrit
gaireb tot en llenguatge C, excepte duna part corresponent a la manipulaci
dinterrupcions, expressada en el llenguatge assemblador del processador en qu
opera.
El kernel opera comun assignador de recursos per a qualsevol procs que necessiti
fer s de les facilitats de lordinador. s lelement central del sistema Unix.
El kernel t el control sobre lordinador; per tant, cap altre procs pot interrom-
prel; noms pot cridar-lo perqu proporcioni algun servei dels ja indicats. Un
procs crida al kernel mitjanant mduls especials anomenats crides al sistema.
El kernel consta de dues parts principals:
La secci de control de processos: aquesta, assigna recursos, programes,
processos i dna suport a les demandes de servei.
La de control de dispositius: supervisa la transferncia de dades entre la
memria principal i els dispositius perifrics.
En termes generals, cada vegada que un usuari utilitza qualsevol tecla dun
ordinador, o que shagi de llegir o escriure informaci des de les unitats mag-
ntiques, sinterromp el processador i el nucli sencarrega defectuar loperaci
de transferncia.
Administrador de memria
Aquest mdul sencarrega dassignar certes porcions de la memria principal
(RAM) als diferents programes o parts dels programes que la necessiten, mentre
que la resta de dades i els programes es mantenen en els dispositius demmagat-
zematge massiu.
La memria virtual s una
tcnica de gesti de
memria en la qual no s
necessari tenir en un mateix
moment tot el programa en
la memria principal per
poder-se executar.
Coll dampolla: quan
salenteix el rendiment del
sistema per collapse, per
excs dinformaci i poca
capacitat, etc.
s dir que ladministrador de memria s el que:
Ubica, reemplaa, carrega i descarrega els processos en la memria princi-
pal.
Protegeix la memria dels accessos no volguts (accidentals o intencionats).
Permet compartir zones de memria (indispensables per a la cooperaci de
processos).
Un administrador de memria necessita cinc funcions bsiques:
Reubicaci: permet el reclcul dadreces de memria.
Protecci: evita laccs de posicions de memria sense perms.
Compartici: permet a processos diferents accedir a un mateix lloc de
memria.
Organitzaci lgica: permet que els programes sescriguin com mduls
compatibles i executables per separat.
Organitzaci fsica: permet lintercanvi de memria principal i memria
secundria.
Per dur a terme aquestes funcions ens trobem amb sis tcniques utilitzades
per ladministrador de memria:
Partici xa
Partici dinmica
Partici simple
Segmentaci simple
Memria virtual paginada
Memria virtual segmentada
La forma ms comuna dadministraci de la memria implica crear una
memria virtual; amb aquest sistema, la memria de lordinador apareix,
per a qualsevol usuari del sistema, ms gran del que s.
Sistema dentrada/sortida (E/S)
Aquest component presenta a lusuari les dades com una qesti independent
del dispositiu; s a dir, per als usuaris, tots els dispositius tenen les mateixes
caracterstiques i sn tractats de la mateixa manera, en qu s el sistema operatiu
el responsable datendre les particularitats de cada un.
Hi ha cinc funcions que el sistema dentrada/sortida(E/S) ha de complir:
1. Garantir laccs als dispositius tenint en compte que un procs sols pot
accedir a les parts a qu tingui dret.
2. Oferir un servei als processos, sense necessitat de conixer el dispositiu
dE/S.
3. Tractar les interrupcions, senyals rebuts pel processador dun ordinador,
indicant que ha dinterrompre el curs de lexecuci actual i passar a executar
un codi especc per tractar aquesta situaci, generada pels dispositius.
4. Planicar els accessos dels dispositius de manera que sen pugui realitzar
un s equitatiu.
5. Mantenir lecincia del sistema procurant que no apareguin colls dampo-
lla.
En el moment en qu el dispositiu, tant dentrada com de sortida, fa un accs al
sistema, el mateix gestor fa una diferenciaci clara dels dispositius i els divideix
en els segents:
Dispositius de bloc. Sn els dispositius que tenen emmagatzemada la
informaci mitjanant blocs amb longitud xa, s dir, es podr llegir,
escriure i fer-hi operacions de cerca. Exemple: el disc dur, CD, etc.
Dispositius de carcter. Sn els dispositius que envien i reben informaci
per mitj de carcters, sense tenir una longitud xa. Aquests dispositius es
podran llegir per no shi podran fer operacions de cerca.
Daltra banda, i depenent de les caracterstiques del dispositiu E/S, cal distingir
tres tipus dE/S en funci de la sincronitzaci del controlador:
E/S programada. La sincronitzaci s du a terme fent un bucle despera
activa ns a obtenir lestat del controlador actiu.
E/S per interrupcions. El controlador activa una interrupci, senyal rebut
pel processador dun ordinador, indicant que sha dinterrompre el curs
dexecuci actual i passar a executar un codi especc per tractar aquesta
situaci, que permet la comunicaci del sistema operatiu i deixa que el
sistema operatiu faci altres tasques. s la base que permet implementar
un sistema operatiu multiprogramat.
E/S per DMA. Els dispositius de blocs que necessiten una transferncia
de dades molt elevada han dutilitzar laccs directe a memria per a les
operacions dE/S.
Les tcniques ms utilitzades pels sistemes operatius per gestionar les entrades/-
sortides sn dues:
Gesti de cues o spooling (simultaneous peripheral operation on-line).
Les dades de sortida semmagatzemen de manera temporal en una cua
situada en un dispositiu demmagatzematge massiu (lspool), ns que el
dispositiu perifric corresponent es troba lliure; daquesta manera sevita
que un programa quedi retingut perqu el perifric no est disponible. El
sistema operatiu disposa de crides per afegir i eliminar arxius de la cua del
gestor de cues (spooler).
Buering. Espais de memria principal que es reserven per a lemmagat-
zemament intermedi de les dades que venen o van als dispositius dE/S;
aix saconsegueixen compensar les diferents velocitats que presenten els
dispositius externs i els dispositius interns, i sincrementa lecincia del
sistema sobretot en els sistemes operatius multiprogramaci.
Administrador darxius
Aquesta part del sistema operatiu sencarrega de mantenir lestructura de les dades
i els programes del sistema corresponents als diferents usuaris i dassegurar ls
efectiu dels mitjans demmagatzematge massiu.
Ladministrador darxius tamb supervisa la creaci, actualitzaci i eliminaci
dels arxius, mantenint un directori amb tots els arxius que hi ha en el sistema
en cada moment, i coopera amb el mdul dadministraci de memria durant
les transferncies de dades des de i cap a la memria principal i dels mitjans
demmagatzematge massiu per mantenir lestructura de lorganitzaci.
Els arxius emmagatzemats en els dispositius demmagatzematge massiu tenen
diferents propsits. Alguns contenen informaci que pot ser compartida. Uns
altres sn de carcter privat i ns i tot secret. Per tant, cada arxiu est dotat dun
conjunt de privilegis daccs, que indiquen lextensi amb la qual es pot compartir
la informaci continguda en larxiu. El sistema operatiu comprova que aquests
privilegis no siguin violats (administraci de seguretat).
Hi ha unes condicions bsiques que tot gestor darxius ha de concedir a tots els
usuaris, i sn:
Poder crear, llegir, esborrar i intercanviar txers.
Tenir el control dels txer daltres usuaris.
Controlar quin tipus daccs satorga a la resta dusuaris.
Poder ordenar els txers mitjanant directoris.
Poder moure informaci entre txers.
Permetre crear i restaurar cpies de seguretat.
Poder crear accessos directes.
Hi ha diferents sistemes darxiu, s a dir, diferents maneres dorganitzar la infor-
maci que semmagatzema en les memries dels ordinadors com, per exemple:
FAT, FAT32, EXT3, NTFS, XFS, etc.
Vegem en la taula 1.3 una comparativa clara dels avantatges i inconvenients que
t cada sistema darxius:
Ttr 1.j. Comparativa de diferents sistemes darxius
Sistema darxius
NTFS FAT32 EXT3
Criteris Windows 2000
Windows XP
Windows Vista
Windows 7,...
Windows 2000
Windows XP
Windows Vista
Windows 7,...
Distribucions Linux
Mxim nombre
darxius
2
32
-1 clsters 2
16
-2 per carpeta
Variable
Mxima dimensi de
larxiu
2
44
bytes (16 TiB)
menys 64 kiB
4GB menys 1 byte 16 GiB 2 TiB
Sistema de protecci
Com que el sistema operatiu cada vegada s ms complex, hem desperar ms
errors relacionats amb la seguretat.
Desgraciadament la complexitat est relacionada amb la dicultat de mantenir en
ordre tots els objectius marcats pel mateix sistema operatiu, aix doncs podem
armar que com ms cosses intenti fer un sistema operatiu ms vulnerable podr
arribar a ser, sempre que el sistema de protecci no sigui ladequat.
Aqu es gestionen els mecanismes que controlen laccs als programes o als
usuaris per poder arribar als recursos del sistema.
Aix doncs, aquest sistema sencarrega del segent:
Distingir entre ls autoritzat i no autoritzat
Especicar els controls de seguretat a fer
Forar ls de mecanismes de protecci
Hi ha desenvolupats diferents models genrics de protecci de recursos per als
sistemes operatius, per controlar laccs dels usuaris als recursos que poden ser
protegits o per controlar el mateix sistema operatiu, que de vegades pot tenir
un accs no apropiat. Tot seguit veurem alguns dels models de protecci ms
importants:
Model de la matriu daccs: es tracta de denir una matriu en funci del
conjunt de permisos daccs (lectura, escriptura, etc.) que especica els
diferents permisos que t el subjecte per a cada objecte en funci de les
operacions que pot fer. Matriu[subjecte,objecte].
Model de seguretat amb acreditaci i amb informaci classicada:
Cap usuari no pot llegir la informaci classicada per sobre del seu
nivell dacreditaci.
Cap usuari pot rebaixar la classicaci de la informaci.
Interfcies dusuari dels sistemes operatius
Una interfcie dusuari s el conjunt delements amb qu els usuaris es comuni-
quen o interaccionen amb els ordinadors o altres mquines.
Els sistemes operatius ofereixen dos tipus diferents dinterfcies dusuari:
Interfcies dusuari alfanumriques o de lnia dordres
Interfcies grques dusuari
Les interfcies dusuari de lnia dordres (o CLI, de langls command line
interface) ofereixen un entorn textual en qu lusuari pot introduir instruccions
o ordres que lentorn interpretar i el sistema operatiu executar. Podeu veuren
un exemple a la gura 1.11:
Ftctu 1.11. Interfcie dusuari de lnia dordres
Una interfcie grca dusuari (o GUI, de langls Graphic User Interface)
s una interfcie dusuari que utilitza elements grcs i el llenguatge visual per
interactuar de manera intutiva amb el sistema.
Les interfcies grques dusuari que ofereixen els sistemes operatius actuals
requereixen, bsicament, la interacci de lusuari per mitj del ratol, tot i que
tamb solen oferir suport per a la interacci per mitj del teclat.
Els elements grcs que solen incloure les interfcies grques dusuari sn els
segents:
Sistemes de nestres, que permeten organitzar cada tasca de lusuari en una
nestra diferent.
Icones o imatges petites que representen objectes del sistema que pot
utilitzar lusuari per realitzar les seves tasques.
Botons i barres deines integrades per conjunts de botons amb funcionalitats
semblants.
Sistemes de mens desplegables, agrupats segons funcionalitats.
Barres de desplaament verticals i horitzontals per visualitzar diverses
zones de la pantalla.
Pestanyes, que organitzen les diverses parts duna tasca en subpantalles.
Els sistemes operatius actuals, com les interfcies de les aplicacions, ofereixen
interfcies grques dusuari molt evolucionades, basades en criteris dusabilitat
i que potencien els models mentals, facilitant la intuci dels usuaris i tenint molt
en compte les caracterstiques psicolgiques de les persones.
Tot i que hi ha altres tipus dinterfcies dusuari -com ara interfcies basades en
el reconeixement de la veu, tctils o basades en mens-, els sistemes operatius
ofereixen de manera generalitzada els dos sistemes bsics: interfcie grca
dusuari i interfcie de lnia dordres. De vegades, per, poden oferir, de manera
addicional, altres tipus dinterfcies.
Respecte a les interfcies que els sistemes operatius ofereixen als usuaris, la
tendncia actual s presentar interfcies grques.
A la gura 1.12 podeu veure un exemple duna interfcie grca:
Ftctu 1.1z. Interfcie dusuari grca
1.3.3 Objectius i funcions dun sistema operatiu
Els principals objectius dels sistemes operatius sn:
Incrementar la productivitat dels usuaris (facilitant ls).
Procs i programa
Un procs s un programa en
execuci. Un programa s un
conjunt daccions que permet
resoldre una situaci
determinada.
Proporcionar un entorn cmode i una abstracci del maquinari a lusuari.
Optimitzar la utilitzaci dels components o recursos del maquinari.
Gestionar els recursos del maquinari i del programari
Decidir qui, quan, com i durant quant de temps sutilitza un recurs.
Resoldre conictes entre peticions concurrents de recursos, preservant la
integritat del sistema.
Maximitzar el rendiment del sistema informtic.
Permetre la concurrncia de processos.
Possibilitar lexecuci de qualsevol procs en el moment que se solliciti,
sempre que hi hagi sucients recursos lliures per a ell.
Ser ecient quant a reduir el temps que ocupa cada treball, el temps que no
sutilitza la CPU, el temps de resposta en sistemes multiaccs i el termini
entre dues assignacions de CPU a un mateix programa.
Ser ecient quant a augmentar la utilitzaci de recursos en general, com ara
la memria, els processadors, els dispositius dE/S, etc.
Ser able, s a dir, un sistema operatiu no ha de tenir errors i ha de preveure
totes les possibles situacions.
Ser de grandria petita.
Possibilitar i facilitar tant com es pugui el dileg entre el maquinari i usuari.
Permetre compartir entre diversos usuaris els recursos de maquinari que t
un ordinador.
Permetre als usuaris compartir dades entre ells, en cas necessari.
Facilitar les operacions dE/S dels diferents dispositius connectats a un
ordinador.
Les funcions dels sistemes operatius sn:
Dna comoditat. Un sistema operatiu fa ms fcil ls de lordinador.
Dna ecincia. Un sistema operatiu permet que els recursos de lordinador
susin de la manera ms ecient possible.
T habilitat per evolucionar. Un sistema operatiu shaur de construir de
manera que permeti el desenvolupament, prova o introducci efectiva de
noves funcions sense interferir amb el servei.
Sencarrega dadministrar el maquinari. El sistema operatiu sencarrega
de manipular de la millor manera els recursos de lordinador quant al
maquinari, aix s, assignar a cada procs una part del processador per
poder compartir els recursos.
Relaciona dispositius (gestionar-los a travs del nucli del S.O). El sistema
operatiu sha dencarregar de comunicar els usuaris amb els dispositius
perifrics, quan els usuaris ho demanin.
Organitza les dades per a un accs rpid i segur.
Gestiona les comunicacions en xarxa. El sistema operatiu permet a lusuari
manipular amb gran facilitat tot all que fa referncia a la installaci i s
de les xarxes dordinadors.
Facilita les entrades i sortides. Un sistema operatiu permet fer ms fcil a
lusuari laccs i manipulaci dels dispositius dentrada/sortida de lordina-
dor.
Dna tcniques de recuperaci derrors.
Evita que altres usuaris interfereixin. El sistema operatiu evita que els
usuaris es bloquegin entre ells, informant-los si aquesta aplicaci lest
utilitzant un altre usuari.
Genera estadstiques.
Comparteix el maquinari i les dades entre els usuaris.
Facilita la gesti de la memria.
Accepta els treballs i permet conservar-los ns que nalitzen.
Detecta errors i actua de manera apropiada en el cas que es produeixin.
Controla les operacions dE/S.
Controla les interrupcions.
Planica lexecuci de tasques.
Entrega els recursos a les tasques.
Retira els recursos de les tasques.
Protegeix la memria contra laccs indegut dels programes.
Suporta el multiaccs.
Proporciona a lusuari una manipulaci fcil de tot el sistema.
Aprota els temps morts del processador.
Comparteix els recursos de les mquines entre diversos processos al mateix
temps.
Administra de manera eca el sistema com un tot.
Permet que els diferents usuaris es puguin comunicar entre ells, aix com
els protegeix uns daltres.
Dna als usuaris la facilitat dutilitzar de manera senzilla tots els recursos i
facilitats del sistema.
En un sistema de temps real
el sistema dna resposta en
el mateix moment en qu es
demana un intent daccs a
un recurs.
Administra i organitza els recursos per utilitzar-los de la millor manera
possible.
Controla laccs als recursos del sistema.
En general, es pot dir que els sistemes operatius fan dues funcions:
1. Faciliten la constituci duna mquina virtual o estesa. El sistema operatiu
posa al servei de lusuari una mquina virtual que t unes caracterstiques que
sn diferents (i ms fcils dabordar) que les de la mquina real subjacent. Algunes
rees en les quals s freqent que la mquina virtual sigui diferent de la mquina
real que la suporta sn:
Entrada/sortida (E/S). La capacitat dE/S dun maquinari bsic pot ser que
sigui extremadament complex i que requereixi sosticats programes per a la
seva utilitzaci. Un sistema operatiu evita a lusuari el problema dhaver de
comprendre el funcionament daquest maquinari, posant al seu abast una
mquina virtual ms senzilla dusar.
Memria. Molts sistemes operatius presenten la imatge duna mquina
virtual en qu la memria difereix en grandria de la de la mquina real
subjacent. Aix, per exemple, un sistema operatiu pot utilitzar memria
secundria (discos magntics, etc.) per crear la illusi duna memria
principal molt ms extensa de la que es disposa en la realitat. Alternati-
vament, pot repartir la memria principal entre diversos usuaris, de forma
que cada un dells vegi una mquina virtual en qu la memria sigui ms
petita que la de la mquina real.
Sistema de txers. La majoria de les mquines virtuals incloent-hi un
sistema de txers per a lemmagatzematge a llarg termini tant de programes
com de dades. El sistema de txers est basat en la capacitat demmagat-
zematge sobre cinta o disc de la mquina real. El sistema operatiu, per,
permet a lusuari accedir a la informaci emmagatzemada a travs de noms
simblics en lloc de fer-ho a travs de la seva posici fsica en el mitj
demmagatzematge.
Protecci i tractament derrors. Des del moment en qu la majoria dels
ordinadors sn compartits per un determinat nombre dusuaris, s essencial
que cada un dells estigui protegit dels efectes dels errors o de la mala fe dels
altres. Els ordinadors varien considerablement respecte al grau de protecci
que proporciona el seu maquinari bsic, i s missi del sistema operatiu
constituir una mquina virtual en la qual cap usuari pot afectar de manera
negativa el treball dels altres.
Interacci a nivell de programa. Una mquina virtual pot possibilitar
la interacci entre els diferents programes dels usuaris de forma que, per
exemple, la sortida dun dells sutilitzi com a entrada dun altre. La
naturalesa concreta duna mquina virtual dependr de laplicaci particular
a la qual es destini. Aix, per exemple, les caracterstiques duna mquina
virtual que controli un sistema de temps real ser diferent de les duna
mquina virtual que sutilitzi per al desenvolupament de programes.
2. Faciliten la utilitzaci compartida de recursos. Un sistema operatiu ha
daconseguir que es comparteixin els recursos dun ordinador entre un cert nombre
dusuaris que treballen de forma simultnia. La nalitat daix est en el fet
dincrementar la disponibilitat de lordinador respecte als usuaris i, al mateix
temps, maximitzar la utilitzaci dels recursos com processadors, memries i
dispositius dE/S. La importncia de la utilitzaci ecient daquests recursos
inueix en el cost dutilitzaci del sistema informtic.
En resum es podria dir que els sistemes operatius sn un conjunt de
programes que creen la interfcie del maquinari amb lusuari, i que tenen
dues funcions primordials, que sn:
Gestionar el maquinari: es refereix al fet dadministrar duna forma
ms ecient els recursos de la mquina.
Facilitar el treball a lusuari: permet una comunicaci amb els
dispositius de la mquina.
1.3.4 Tipus de sistemes operatius
Cal tenir present que la classicaci dels sistemes operatius ve donada per la
funcionalitat.
Podem classicar els sistemes operatius segons:
La utilitzaci de recursos, s dir, processos concurrents.
La interactivitat amb lusuari.
El nombre dusuaris que hi poden accedir.
El tipus daplicacions.
El nombre de processadors de qu disposa lordinador.
Tanmateix podem trobar una altre tipus de classicaci amb criteris diferenciats:
El tipus de tecnologia
La propietat i llicncia ds
Lestat de desenvolupament (histrics o actius)
Cal tenir present que aquesta ltima classicaci pot ser transversal i que s millor
tenir un tipus de sistema operatiu adequat a la necessitat especca de lusuari que
el fa servir. Aix, doncs, no hi ha sistemes operatius millors ni pitjors, sin que s
Els paquets en un sistema
per lots corresponen a blocs
dinformaci.
lusuari qui ha de determinar quin s el sistema operatiu ms adequat a les seves
necessitats.
Podem classicar els sistemes operatius seguint els criteris segents:
Segons la utilitzaci de recursos. Aquesta classicaci fa referncia al
nombre de programes que es vol executar simultniament.
Sistemes monoprogramats. Noms admeten un programa en el
sistema i no permeten fer s de les tcniques de multiprogramaci.
El programa s carregat en memria i s all ns que acaba de ser
executat. Durant aquest perode de temps no es pot executar cap altre
programa.
Sistemes multiprogramats o multitasca. Utilitzen tcniques de mul-
tiprogramaci i poden admetre un o ms programes dun o diversos
usuaris simultniament. Aquests sistemes els podem classicar de la
manera segent:
Multitasca apropiativa. Consisteix en el fet que el sistema ope-
ratiu pot treure el control que t un programa sobre el processador.
Multitasca cooperativa. El programa controla el processador i
s el responsable que altres programes tamb es puguin executar.
Segons la interactivitat. Aquesta classicaci t en compte el tipus de feina
a qu sn destinats els sistemes.
Sistemes de processament per lots (batch). Poden utilitzar la
multiprogramaci per executar diversos programes a la vegada. En
el procs per lots, cada treball efectua una srie de passos seqencials
relacionats. Tots els paquetsdun mateix treball sajunten per formar
un nic lot.
Sistemes de temps compartit (times sharing). Sistemes que accepten
que diversos programes competeixin pels recursos del sistema. Aix
implica que la CPU s assignada durant un perode de temps limitat,
anomenat quntum. Aix, quan un programa deixa dexecutar-se,
allibera la CPU.
Sistemes de temps real (real time). Sistemes multiprogramats i
interactius ms exigents, basats en una resposta rpida sobre els
sistemes que es vol controlar a partir de les informacions rebudes. Els
sistemes que no necessiten una resposta rpida sanomenen de temps
diferit.
Segons el nombre dusuaris. Classiquem els sistemes en funci del
nombre dusuaris que poden accedir a un ordinador.
Sistemes monousuari. Noms permeten en un determinat moment
la connexi dun nic usuari a la vegada en el sistema. Utilitzen
tcniques de monoprogramaci executant un nic programa o poden
ser sistemes multiprogramats, que faciliten a lusuari lexecuci duns
quants programes a la vegada.
Sistemes multiusuari. Utilitzen tcniques de multiprogramaci i
ofereixen la possibilitat que diversos usuaris accedeixin a la vegada
al sistema, i es pot utilitzar tamb temps real i temps compartit.
Segons el tipus daplicaci. Aquesta classicaci es basa en el tipus
daplicacions informtiques que executar el sistema.
Sistemes de propsit general. Es caracteritzen per la capacitat de
poder executar qualsevol tipus daplicaci informtica.
Sistemes de propsit especial. Han estat dissenyats especcament
per donar servei a determinades aplicacions informtiques.
Augmenten la productivitat. En els sistemes orientats a augmentar la
productivitat, lusuari t una visi idntica a la que tindria, per exemple,
en un sistema monoprocessador de propsit general.
Augmenten la velocitat. En els sistemes orientats a augmentar la velocitat,
lusuari treballa de manera diferida. En aquest cas, el desenvolupament de
les aplicacions i el treball interactiu en general sefectuen en un sistema previ
al multiprocessador anomenat front-end, que s lencarregat denviar a les
cues de treball diferit els processos que shan de dur a terme, i de recollir-ne
els resultats.
Segons el nombre de processadors. Aquesta classicaci es basa en la
quantitat de processadors de qu disposa lordinador.
Sistemes monoprocessadors.Lordinador disposa duna nica CPU i
per tant tots els programes shan dexecutar en la mateixa CPU.
Sistemes multiprocessadors o multiprocs. Lordinador disposa de
diverses CPU, aix permet que un mateix treball o diferents treballs
sexecutin en diferents CPU. En funci dels objectius de rendiment
que tinguin xats, els sistemes operatius multiprocessador poden
tenir bsicament dues aparences externes. Els sistemes operatius
multiprocessador poden classicar-se en funci de la seva estructura
interna en:
El model de supervisors separats. En el model de supervisors
separats cada processador t un sistema operatiu independent que
funciona com un sistema gaireb allat.
El model mestre/esclau. En aquest model un processador, el
mestre, s lencarregat dexecutar el sistema operatiu. La resta
de processadors, els esclaus, es dediquen a executar els processos
que el mestre encarrega.
El model simtric. En aquest model tots els processadors tenen
les mateixes competncies. En general els recursos de tot el
sistema estan a disposici de tots els processadors. En aquest
cas, a diferncia dels dos casos anteriors, el sistema sexecuta en
parallel.
Segons la distribuci de les tasques del sistema. La feina es reparteix entre
diversos processadors connectats en xarxa.
Bus
Els busos sn lnies de
comunicaci entre els principals
components de lordinador. Hi
ha els tipus segents:
Bus de control: lnies
de comunicaci per on
circulen senyals de
control.
Bus de dades: lnies de
comunicaci per on
circulen les dades.
Bus del sistema: lnies
de comunicaci entre el
processador, la
memria i els
perifrics.
Sistemes centralitzats. Una mateixa mquina realitza totes les tas-
ques del sistema operatiu.
Sistemes distributs. Un sistema operatiu distribut s un sistema
operatiu que engloba i gestiona un entorn distribut de manera transpa-
rent per a lusuari. Podrem denir lentorn distribut com diversos
sistemes interconnectats amb una xarxa que sn capaos de cooperar
i comunicar-se grcies a aquesta xarxa i al programari que la gestiona.
Cada processador t la seva prpia memria local, no comparteixen
rellotge. La comunicaci entre els processadors s a travs de lnies
de comunicaci, busos dalta velocitat o lnies telefniques. Hi pot
haver processadors de diferents grandries i funcions. Cada sistema
situat de cada mquina pot realitzar tasques diferents i especques i
daquesta manera millorar el rendiment del sistema.
Externament els sistemes operatius distributs poden oferir els mateixos serveis
que un sistema de propsit general. Internament la seva estructura es basa en el
model client/servidor.
Podem classicar sistema operatius distributs en:
a) El model monoltic Aquest model s el que han utilitzat els sistemes operatius
tradicionalment. El sistema monoltic s un sistema operatiu en qu els serveis que
ofereix estan gestionats per servidors que majoritriament formen part del nucli
del mateix sistema i, per tant, es troben dintre del seu espai protegit. En cada
node de la xarxa sexecuta el sistema complert i internament els diferents nuclis
es coordinen per portar a terme la gesti dels diferents recursos. En la gura 1.13
podeu veure un esquema del model monoltic.
Ftctu 1.1j. Model monoltic
b) El model micronucli El micronucli s una capa de programari que es troba en
totes les mquines del sistema, i que cobreix el maquinari i proporciona un entorn
bsic on sexecuten els servidors que conguren els anomenats subsistemes. En
la segent gura 1.14 podeu veure un esquema del model micronucli.
Ftctu 1.1q. Model micronucli
Tendncies actuals i futures dels sistemes operatius
Podem resumir les tendncies actuals i futures en sistemes operatius en els
segents punts:
Parallelisme:
Increment de multiprocessadors.
Extensi de llenguatges parallels.
Commutaci distribuda: increment de les xarxes dordinadors connecta-
des.
Sistemes tolerants a falles.
Interfcies dusuaris ms amigables:
Desenvolupament dinterfcies grques.
Incorporaci de la multimdia en les interfcies.
Reconeixement de la veu.
Immersi en lentorn: realitat virtual 3D (tres dimensions),tecnologia
que permet simular situacions reals.
Sistemes oberts: estandarditzaci de sistemes per compatibilitzar els dife-
rents fabricants a nivell de:
Comunicacions de xarxa.
Interfcies dusuari ofertes.
Aplicacions ofertes (diverses plataformes).
Multimdia s el conjunt
dequipament informtic que
permet gestionar text,
imatges, so, vdeo, etc.
Sistemes orientats a objectes: aplicaci de tcniques dorientaci a objec-
tes als sistemes operatius.
Personalitats mltiples: en una mateixa mquina i en un sistema operatiu
bsic poden existir diferents sistemes operatius.
Ftctu 1.1g. Model en xarxa i model distribut
Els sistemes operatius segueixen evolucionant. La principal tendncia quant a
organitzaci dels treballs s convertir-se en sistemes operatius distributs.
Els sistemes operatius distributs estan dissenyats per a ls en grup dordinadors
connectats per independents que comparteixen recursos. En un sistema operatiu
distribut, un procs pot executar-se en qualsevol ordinador de la xarxa per
augmentar el rendiment daquest procs.
En els sistemes distributs totes les funcions bsiques dun sistema operatiu, com
mantenir els sistemes darxius, garantir un comportament raonable i recuperar
dades en cas de problemes, resulten ms complexes.
No sha de confondre un sistema operatiu de xarxa amb un sistema
operatiu distribut. En un sistema operatiu de xarxa els ordinadors
estan interconnectats a travs dels mitjans de comunicacions: programari
i maquinari. En aquest tipus de xarxa els usuaris saben on est executant-se
el seu treball i guardant la seva informaci.
En canvi, en els sistemes operatius distributs hi ha un programari que
distribueix les tasques dels usuaris sobre una xarxa dordinadors, i per als
usuaris s transparent on es realitzen les seves tasques i es guarda la seva
informaci.
En la gura 1.15 podeu veure un esquema del model en xarxa i del model distribut.
Principals sistemes operatius
Alguns dels conceptes que sutilitzen a lhora de treballar amb els sistemes
operatius i les seves inicials estan recollits a la segent taula 1.4:
Ttr 1.q. Llista dacrnims anglesos relacionats amb els sistemes operatius.
S.O Acrnim
MVS multiple virtual storage
MV/SP multiple virtual/storage system product
VM virtual machine
VAX virtual address extension
OS operating system
DOS disk operating system
IBM international business machines
DEC digital equipment corporation
En el camp informtic hi ha i hi ha hagut un gran nombre de sistemes operatius.
Alguns sn simples adaptacions o variacions daltres. Vegem-los.
Dintre dels sistemes de tipus multiusuari podem destacar els segents:
MVS. s un sistema basat en larquitectura 370 dIBM. Al principi
dels anys vuitanta apareixen les versions ms potents, com la MVS/
SP, i un any desprs apareix la versi MVS/ESA, amb ms prestacions.
Hi ha una varietat denominada VM, que converteix una nica mquina
real en un conjunt de mquines virtuals. Dintre daquesta mquina,
lusuari pot executar qualsevol sistema operatiu.
DECVMS o VMS de DEC. Es basen en larquitectura de Digital
i tenen el seu origen en el sistema operatiu VMS dels sistemes
VAX. Pretenen que les aplicacions puguin compartir la informaci i
els recursos independentment del sistema informtic en qu sestan
executant.
Unix. s un sistema multiusuari, creat a partir del llenguatge C. s modular
i admet programes de diferents fabricants. El nucli s interactiu, el shell es
pot convertir en un llenguatge de programaci, t moltes utilitats i eines
de desenvolupament. En el mercat hi ha diverses versions amb una certa
compatibilitat entre si: SCO Unix, Linux, BSD, AIX, Solaris, etc.
El Theos s un sistema multiusuari que est destinat a la gesti de petites
i mitjanes empreses. Posseeix una gran facilitat de programaci i s molt
fcil daprendre. Lestructura darxius s semblant a la del sistema DOS. El
Xenix s un altre sistema multiusuari. s una variant dUnix pensada per a
entorns multiusuari. Hi ha versions compatibles amb Unix System V.
Dins dels sistemes del tipus monousuari tenim:
OS/2. s un sistema multitasca dissenyat per a ordinadors personals. El
seu funcionament es basa en un processador per a cada usuari i disposa
duna interfcie grca de connexi. Hi ha versions tamb per a xarxa (OS/2
WARP Server).
DOS. Sistema operatiu monotasca i monousuari. Ha estat un sistema
molt utilitzat des de laparici del primer PC. Avui dia, la tendncia s
que desaparegui per les limitacions que t. Hi ha diferents fabricants que
comercialitzen el DOS amb diferents noms. Les marques ms conegudes
sn les versions MS-DOS (Microsoft), i PC-DOS (IBM).
Windows-x. Tenen una arquitectura de 32 bits, multitasca que permet
executar mltiples aplicacions simultniament i de manera completa sempre
que les aplicacions siguin de 32 bits. Destaca per tenir un entorn grc molt
potent. Hi ha diferents versions amb caracterstiques diferents: Windows
3.x, Windows 95, Windows 98, Windows NT Workstation, Windows 2000
Professional Edition, Windows 2003 Standard Edition, Windows Vista, etc.
Tots aquests sistemes operatius, ja siguin monousuari o multiusuari, han incorpo-
rat poc o molt la interconnexi grca dusuari (GUI), que permet una utilitzaci
ms fcil del sistema a base delements grcs.
Un altre factor que cal tenir en compte, i que est relacionat amb els sistemes
operatius actuals, sn les xarxes locals, algunes de les quals utilitzen sistemes
operatius especials (Windows NT Server, Windows 2000Server, Windows 2003
Enterprise Edition etc.) i daltres que funcionen ecientment amb modicacions
dels sistemes operatius anteriorment comentats (Unix/Xenix, OS/2 i DOS).
Cada sistema operatiu t les seves prpies limitacions, normalment a causa
de la seva losoa de funcionament o de les disponibilitats de memria i
de recursos fsics. En el mn MVS, per exemple, preval la seguretat i la
abilitat de les aplicacions, mentre que en altres entorns es valoren ms les
capacitats de clculs o la rapidesa del desenvolupament.
En els sistemes operatius propietaris de lentorn dels miniordinadors, com
lOS/400, creat per a lordinador IBM AS/400, i el VMS de DEC, creat per al
WAX Computer, el futur que tenen est lligat al maquinari concret.
LUnix ha estat creat i pensat per a tot tipus dordinadors. Aix ha provocat
que algunes versions hagin hagut de ser redudes per poder-ne utilitzar en els PC
(Minix). Avui dia, per, el desenvolupament dels microordinadors de 64 bits, amb
capacitats ms potents de maquinari, fan que el seu futur sigui molt prometedor,
especialment la versi Linux per la seva gratutat dutilitzaci i la seva contnua
evoluci.
Els sistemes DOS estan limitats pel fet de ser monousuari i monotasca, excepte
si es combina amb versions de lentorn Windows 9x, ja que ofereix la possibilitat
de poder treballar en multitasca. Laparici de les xarxes drea local (LAN)
ha resolt algunes limitacions, ja que avui dia hi ha la possibilitat de la integraci
entre sistemes que fa pocs anys era impensable (Unix/NetWare, Unix/Windowsx,
Unix/DOS, etc.).
Durant la dcada dels noranta ha sorgit un nou entorn que s el dels sistemes
clients/servidors. Aquest concepte no est limitat a la grandria dels ordinadors
sin a la funci que tenen. Laparici de les xarxes dordinadors personals
interconnectades ha motivat laparici de nous equips, la funci essencial dels
quals s centralitzar determinats serveis per oferir-los a un conjunt dordinadors de
la xarxa. Un servidor pot, per exemple, oferir disc dur a altres ordinadors ampliant
la capacitat demmagatzematge daquests o, ns i tot, tenir dnica cpia de les
aplicacions. Els sistemes operatius ms utilitzats per a sistemes servidor/client
sn Unix, OS/2 i Windows NT, Windows 2000 Server, Windows 2003 Standard
Edition, etc.
La majoria dels sistemes operatius actuals han estat dissenyats perqu siguin fcils
dutilitzar. En contrapunt, els sistemes operatius del futur estaran dissenyats per
a un s i desenvolupament fcils. El disseny estar fet amb poques disminucions
quant a la seva facilitat dimplementaci, amb lexcepci de la seva modularitat
i estandarditzaci. A causa daquests principis de disseny, el sistema operatiu
del futur no ser difcil dimplementar. Aquestes mateixes qualitats de treball
dels programadors, tamb quant a la majoria dels projectes de desenvolupament,
necessitaran noms assemblar objectes dalt nivell. Aquests mduls, que shauran
de dissenyar, seran reutilitzables i fcilment adaptables a les necessitats de cada
programador.
1.4 Tipus daplicacions
Lordinador est format per dos elements fonamentals: lelement fsic o maquinari
i lelement lgic o programari.
Sistemes propietaris i
sistemes oberts
Un sistema propietari s aquell
sistema que per a la seva
utilitzaci cal estar registrat. Els
sistemes oberts permeten la seva
utilitzaci de manera lliure.
Programa: seqncia
dinstruccions que un
ordinador pot interpretar i
executar.
El maquinari (hardware) fa referncia a tot all que podem veure i tocar (el
monitor, el teclat, la CPU, etc.).
El programari (software) fa referncia als elements que no tenen existncia
fsica, com les idees, els conceptes, els programes, les aplicacions, etc.
Ara ens centrarem en el programari, que s on es troben els diferents tipus
daplicacions. Podem fer una diferenciaci clara entre:
Programari del sistema. Constitueix el conjunt de programes que con-
trolen el funcionament de lordinador juntament amb els recursos i la
resta de programes, proporcionant a lusuari una interfcie cmoda en la
comunicaci amb lordinador. Dins daquest programari podem diferenciar
entre:
Programari de control. s el programari orientat a facilitar i millorar
el rendiment dels processos en lordinador; aquest programari sagru-
pa depenent del recurs a optimitzar. Podem dir que el programari de
control inclou una combinaci dels elements segents:
Sistema operatiu. s el conjunt de diferents programes que
controlen el funcionament dun ordinador. Possiblement s la
part ms important del programari del sistema.
Controladors de dispositius (drivers). Programes que permeten
al sistema operatiu interactuar amb el perifric.
Programari de serveis. s el conjunt de programes o utilitats que permeten
la construcci de programes incloent eines com ara:
Compiladors. Tradueixen programes amb llenguatge font en progra-
mes que poden ser interpretats pels objectes.
Editors de textos. Amb qu es pot escriure text i desar-lo en la memria
secundria.
Depuradors. Programes que permeten depurar o netejar els errors dun
altre programa.
Cal tenir present que avui en dia hi ha eines especialment dissenyades per al
desenvolupament de programari base com ara els IDE (entorns integrats de
desenvolupament) amb una bona interfcie grca per a lusuari en qu sagrupen
totes les eines anteriors de manera que el programador no necessiti introduir
mltiples ordres per interpretar, compilar i depurar.
Programari daplicaci. En aquest grup trobem tot el programari que
permet a lusuari dur a terme una o diverses tasques especques. Dins
daquest grup podem diferenciar entre:
Programari daplicaci horitzontal. s el tipus de programari que
es pot utilitzar per a diferents nalitats.
Processadors de textos. programes orientat a la creaci de
documents de text com per exemple: Lotus Word Pro, Microsoft
Word, Corel WordPerfect, OpenOce.org Writer.
Fulls de clcul. Sn programes orientats a la utilitzaci din-
formaci en qu es requereixen clculs matemtics, com ara:
Quattro Pro, Lotus 1-2-3, OpenOce.org Calc, Microsoft Excel.
Bases de dades. Sn programes que permeten manipular grans
quantitats de dades relacionades. Aquests programes sn els
mateixos sistemes gestors de bases de dades que fan que lusuari
interaccioni amb la mateixa BD. Exemples: MySQL, Microsoft
Access,dBase, etc.
Comunicaci de dades. Sn programes que ens permeten navegar
per la xarxa mundial de la informaci Internet. Exemples: Safari,
Mozilla Firefox, MSN Explorer, Internet Explorer, Netscape
Navigator, Kazaa, MSN Messenger Yahoo! Messenger, Opera,
etc.
Programari daplicaci vertical. s el tipus de programari fet a mida
per a les necessitats de lusuari o lentitat que compra aquest tipus de
programari.
Aplicacions per gestionar les multes de trnsit. Aquestes aplica-
cions sn especques per als mossos desquadra, per no per a
qualsevol altra entitat.
Aplicacions per gestionar les nmines dels treballadors duna
empresa X. Aquestes aplicacions sn especques per a lempresa
X, ja que tenen unes necessitats especques.
Aquesta s una manera de simplicar la quantitat de programari daplicaci que
podem trobar avui en dia. Cada vegada es creen ms aplicacions horitzontals
especques al sistema operatiu depenent de si el sistema operatiu s de programari
lliure o de propietari.
1.5 Llicncies
A qualsevol creador li agrada que la seva obra sigui reconeguda, perqu vol tenir
un reconeixement no lucratiu o b perqu en vol treure un rendiment econmic.
Aix ens dna peu a parlar en termes informtics del segent:
La llicncia s el contracte entre el programador dun programari sotms a
la propietat intellectual sobre el drets dautor i lusuari, en qu es deneixen
amb precisi els drets i deures de cada part. s el programador, o la persona
a qui li hagi donat perms sobre els drets dexplotaci, qui tria el tipus de
llicncia segons es vulgui distribuir el programari.
Codi font
Conjunt de lnies de text que sn
les instruccions que ha de seguir
lordinador per executar un
programa.
El copyright o drets dautor s la forma de protecci proporcionada per
les lleis vigents a la majoria de pasos, als autors de programari tant per al
publicat com per al pendent de publicar.
El copyleft s lanttesi del copyright, mitjanant la legislaci prpia dels
drets dautor, per assegurar que la persona que rep una cpia o obra derivada
del programari pugui fer servir, modicar i tamb distribuir tant el treball
com les seves versions.
Cal tenir present que hi ha diferents tipus de programari en funci del propietari
que lha creat, com tamb de la disponibilitat dutilitzaci i distribuci posterior;
aix, doncs, podem fer una distinci com:
Programari lliure (free software). Programari que es pot modicar per
fer-hi millores i redistribuir-lo al pblic, copiat i utilitzat per a qualsevol
propsit; per tant, ha danar acompanyat del codi font per poder fer efectives
aquestes llibertats que el caracteritzen.
Programari de domini pblic. s un programari que no requereix
llicncia. Els drets dexplotaci sn per a tota la humanitat, perqu pertany
a tots per igual. s un programari que qualsevol pot fer servir sempre dins
de la legalitat i fent referncia a lautor original. Aquest programari pot
venir dun autor que lha donat a la humanitat o els drets dautor del qual
han expirat.
Programari semilliure. s un programari que mant les caracterstiques
del programari lliure per als usuaris individuals o entitats educatives sense
cap lucre, per que prohibeix aquestes llibertats per a una utilitzaci
comercial.
Programari gratut (freeware). s un programari que es pot redistribuir
lliurement per no es pot modicar perqu el codi font no est disponible.
Aix doncs, un programari gratut no s un programari lliure.
Programari de prova o shareware. s un programari que permet la
redistribuci, per no inclou el codi font i, per tant, no es pot modicar.
A ms, passat un perode de temps, normalment es necessari pagar una
llicncia per continuar-lo utilitzant.
Programari descatalogat o abandonware. s un programari en qu els
drets dautor no sn reconeguts o en qu la companyia que els va crear ja
no el ven; aix, doncs, apareix el terme abandon, que ve de ser abandonat.
Programari piratejat o warez. s un programari que es distribueix violant
el copyright de lautor; aix doncs, est fora de la llei.
Programari de propietat. s un programari en qu per copiar-lo,
modicar-lo, redistribuir-lo o utilitzar-lo sha de sollicitar perms al pro-
pietari o pagar. Tamb sanomena programari no lliure, programari privat,
programari privatiu, programari amb propietari i programari de propietat.
Programari comercial. s un programari creat per una empresa que vol
treure benecis de la seva utilitzaci.
1.5.1 Tipus de llicncies
Per fer una distribuci ms simplicada dels diferents tipus de llicncies que
trobem en el mercat, ens centrarem en dos punts de vista:
Des del punt de vista del programari de propietat:
Llicncia CLUF (contracte de llicncia per a lusuari nal) o EULA
(end user license agreement). Llicncia per la qual la utilitzaci del
producte sols est permesa a un nic usuari, en aquest cas el comprador.
Aquesta llicncia es troba en format paper en el mateix producte o en format
electrnic. Tant el Word com lExcel de Microsoft sn exemples clars
dutilitzaci daquesta llicncia.
Codi obert o open source. Mostra una visi prctica; s a dir, la distribuci
del codi font fa que el programari sigui de qualitat millor, ms segur, creatiu,
evolucioni ms rpidament i sorienti a les necessitats de lusuari. Darrere
del codi obert samaga una empresa amb generacions de benecis. En canvi,
el programari lliure dna una visi ms moral i defensa la utilitzaci del
programa perqu es pugui copiar, distribuir, estudiar o modicar sense cap
restricci.
Aix doncs, hi ha dos tipus de llicncies, la de codi obert i la de programari
lliure, encara que totes dues sacostumen a barrejar i a conixer amb el terme
de programari lliure. El ms estricte seria considerar-les per separat, tot i
que el programari lliure compleix tots els requisits per ser programari de codi
obert; aix, la llicncia de programari lliure GNU/GPL es podria considerar
una llicncia de codi obert.
Des del punt de vista del programari lliure considerem les llicncies:
Llicncia GPL (general public license of GNU). Es tracta duna llicncia
que fa servir el copyleft. Lusuari t dret a utilitzar el programa amb llicncia
GNU GPL, modicar-lo i distribuir les versions modicades i obligar que
aquestes versions modicades estiguin sota la llicncia GNU GPL; s a dir,
si tenim un codi A amb llicncia GPL i modiquem part del programa
i afegim un codi B, obtenim el conjunt A+B sempre amb llicncia GNU
GPL. El GNU s un projecte creat lany 1984 per desenvolupar un sistema
operatiu com si fos lUNIX per de programari lliure.
Llicncia AGPL(llicncia pblica general dAero). Es tracta duna am-
pliaci de la GPL dissenyada especcament per assegurar la cooperaci
amb la xarxa si el programari es troba a servidors de xarxa; s a dir, inclou
lobligaci de distribuir el programari si aquest sexecuta per oferir serveis
per mitj de la xarxa.
Llicnncia LGPL(lesser general public license of GNU). Es tracta de la
llicncia que tenen les biblioteques de programari lliure.
Llicncia FDL (free documentation license). Es tracta de la llicncia que
tenen el manuals i la documentaci en general del programari lliure.
Per acabar, en la taula 1.5 farem una comparativa entre la llicncia EULA i la
GPL:
Ttr 1.g. Comparativa entre la llicncia de tipus EULA i la de tipus GPL
Llicncia EULA sistema operatiu Windows XP Llicncia GPL sistema operatiu Linux
Es prohibeix la cpia. Permet la cpia, modicaci i redistribuci del
programari, ja que t el codi font.
s pot utilitzar amb un nic ordinador amb un mxim
de dos processadors.
Es pot vendre i es poden cobrar serveis sobre el
programari.
No es pot utilitzar com a servidor web (web server ) ni
com a le sever.
Qualsevol patent sobre el programari ha de ser
llicenciada pel beneci de tots.
Cal registrar-se als trenta dies dutilitzaci. El programari modicat no ha de tenir cost per a la
llicncia.
La llicncia pot deixar de ser vlida si sefectuen
canvis al maquinari.
No
Si la companyia vol, les actualitzacions del sistema
poden modicar la llicncia.
No
Noms es pot transferir una vegada a un altre usuari. Es pot trametre a molts usuaris.
Imposa una limitaci sobre lenginyeria inversa. No
Dna dret a Microsoft perqu en qualsevol moment
pugui recollir informaci sobre el sistema i la seva
utilitzaci i perqu lliuri aquesta informaci a tercers.
No
La garantia s per als primers noranta dies. No ofereix garantia.
Les actualitzacions i els pedaos no tenen garantia. Proporciona garantia dels drets de lusuari a la cpia,
modicaci i redistribuci del programari.
Cost per obtenir la llicncia. Llicncia gratuta.
2. Introducci a la virtualitzaci
Ats el nivell creixent de recursos de les mquines que formen part dels sistemes
informtics, es produeix el fet que en determinats moments aquestes mquines
no utilitzen una bona part de la seva potencialitat. Per aprotar aquesta situaci
apareix de nou un terme ja antic en el mn de la informtica com s el de la
virtualitzaci.
Daquesta manera, per mitj de la virtualitzaci, es volen aprotar les mquines
per fer la simulaci de maquinari, o sobretot ltimament la installaci de diversos
sistemes operatius virtuals en una mateixa mquina.
Aquesta virtualitzaci es fa de diferents maneres segons quina tcnica sutilitza,
i darrerament han estat moltes les mquines virtuals que han anat apareixent i
desenvolupant-se amb noves versions.
2.1 Introducci a la virtualitzaci
La virtualitzaci en el mn de la informtica va arrancar ja ens els anys seixanta
i va tenir diferents aplicacions que anaven des de sistemes computacionals com-
plexos ns al treball de capacitats o components individuals.
En molts moments les capacitats de les computadores no sutilitzen al mxim,
de manera que deixen un marge per a laprotament daquests recursos. Per la
qesti s com es poden utilitzar aquests recursos en determinats mbits si a la
mquina ja hi tenim installats el sistema operatiu i una srie de programaris. Aix
dentrada semblaria que noms podemoptimitzar els recursos de la mquina a base
dinstallar i executar ms programari. La virtualitzaci obre la porta a aprotar
aquests recursos de mquina en tot tipus de situacions, ns i tot a tenir diversos
sistemes operatius dins de la mateixa mquina i treballant a la vegada. La manera
en qu aix es pot materialitzar s el que es coneix com a virtualitzaci.
La virtualitzaci consisteix en labstracci dels recursos de la mquina per
poder-ne utilitzar els que sobren i crear mquines virtuals que utilitzen aquest
maquinari (hardware) com si estigus perfectament lliure.
Aleshores, a partir de la virtualitzaci es pot compartir una mquina fsica per
executar diverses mquines virtuals, de manera que aquestes comparteixen els
recursos lliures de la mquina com la CPU, la memria, el disc i la connexi de
xarxa que daltra manera estarien lliures esperant un pic de feina.
A ms a ms, la virtualitzaci permet utilitzar aquestes mquines virtuals amb
independncia del maquinari. Aix saconsegueix ocultant els detalls tcnics
mitjanant el mtode de lencapsulaci.
Una mquina virtual permet tenir diversos ordinadors virtuals executant-se sobre
el mateix ordinador fsic. Aix saconsegueix mitjanant software o programari,
una capa de programari que crea una capa dabstracci entre el maquinari de la
mquina fsica o host i el sistema de la mquina virtual. Aquest s el mtode
per crear una versi virtual dun dispositiu o recurs tant si s tot un servidor com
simplement un disc dur, una xarxa o un sistema operatiu.
Aquesta virtualitzaci es produeix mitjanant aquesta capa de programari cone-
guda com a mquina virtual. Aquesta es coneix com a programari amtri, en
angls host que simula un entorn de maquinari capa dallotjar un programari
guest o hoste. Aquest programari guest, que pot arribar a ser un sistema
operatiu complet, sexecuta com si estigus allat en una plataforma de maquinari
autnoma.
En informtica, una mquina virtual s un programari que emula una
computadora i pot executar programes com si fos una computadora real.
Una caracterstica de les mquines virtuals s que els processos que executen estan
limitats pels recursos i abstraccions proporcionats per elles.
Una de les utilitzacions ms esteses de les mquines virtuals consisteix a executar
sistemes operatius per provar-los. Daquesta manera podreu executar un sistema
operatiu que vulgueu provar, per exemple, un Linux, des del sistema operatiu
habitual, per exemple un Mac OS X, sense necessitat dinstallar-lo directament
en la vostra mquina i sense por que es desconguri el sistema operatiu primari.
2.2 Arquitectures. Tipus de mquines virtuals
Lapantallament del maquinari dun ordinador com si fos una mquina totalment
autnoma a partir de lencapsulament proporcionat per la capa de programari
anomenat mquina virtual es pot produir bsicament de dues maneres diferents.
Aquesta classicaci es produeix segons la funcionalitat de la mquina virtual i
segons el seu grau dequivalncia a una veritable mquina autnoma.
Aleshores hi ha dos tipus de mquines virtuals: les mquines virtuals de procs
i les mquines virtuals de sistema.
Segons aquesta classicaci, les mquines virtuals de procs serveixen per virtu-
alitzar noms determinats processos, mentre que les mquines virtuals de sistema
permeten allotjar, per exemple, tot un sistema operatiu hoste grcies al programari
amtri de la mquina virtual.
2.2.1 Mquines virtuals de procs
La mquina virtual de procs, tamb coneguda com a mquina virtual daplica-
ci, sexecuta com un procs normal dins dun sistema operatiu i suporta un sol
procs. La mquina sinicia automticament quan es llana el procs que es vol
executar i satura quan aquest procs ha nalitzat. Lobjectiu daquesta mquina s
proporcionar un entorn dexecuci independent de la plataforma de maquinari i
del sistema operatiu, de manera que amagui els detalls de la plataforma subjacent
i permeti que un programa sexecuti sempre de la mateixa manera sobre qualsevol
tipus de plataforma.
Un dels exemples ms coneguts daquest tipus de mquina virtual s la mquina
virtual de Java. Un altre exemple seria la de lentorn .Net de Microsoft, que
sanomena common language runtime. Altres exemples de mquines virtuals de
procs sn els segents: Macromedia Flash Player, SWF, Perl virtual machine,
Perl i un llarg etctera.
Molts daquests exemples corresponen a mquines virtuals destinades a poder
executar diversos processos de diferents llenguatges de programaci. La nalitat
sempre s apantallar el maquinari del procs a executar; daquesta manera, es pot
programar el procs sense tenir en compte en quin tipus de mquina sexecutar.
En tots, lestructura de la mquina virtual s similar.
A part de les mquines virtuals destinades a executar llenguatges de programaci
en diferents entorns de maquinari, tamb hi ha les mquines virtuals de procs
que es dediquen a simular maquinari, de manera que permeten que determinades
aplicacions pensades per a altres arquitectures de processador es puguin executar
sobre un maquinari que en teoria no suporten.
JVM. Mquina virtual de Java
Una de les mquines virtuals de procs ms utilitzades s la mquina virtual de
Java a causa de la quantitat daplicacions que utilitzen aquest llenguatge de progra-
maci. El Java s un llenguatge de programaci de lempresa Sun Microsystems
que originriament sanomenava Oak, que va ser pensat i programat per utilitzar
en petits dispositius electrodomstics, per sense xit comercial. Aleshores els
seus creadors es van trobar amb un llenguatge amb una tecnologia forta, ecient,
orientada a objectes, independent de larquitectura per que no servia per a res.
Per al cap de poc temps a Sun es van adonar que aquestes caracterstiques eren
perfectes per a les aplicacions per a Internet; daquesta manera, amb uns petits
retocs, Oak es va convertir en Java. En el moment en qu el navegador Netscape
va incorporar el Java, linters per aquest llenguatge es va disparar ns als nivells
actuals i va fer que la mquina virtual corresponent fos igual dimportant.
Aleshores aquesta mquina virtual de Java introdueix un nou nivell dabstracci i
de projecci entre la mquina i el programari que shi executa. Aix encara t un
inters ms especial quan el codi que esteu executant pot provenir dalg que lha
programat a laltra punta del mn.
La diferncia principal entre un llenguatge com el Java que sexecuta en la JVM i
un llenguatge com el JavaScript s lecincia.
Per executar un programa escrit en un llenguatge completament interpretat, lintr-
pret ha de fer lanlisi lxica i sintctica en el moment dexecutar el programa, la
qual cosa provoca una sobrecrrega considerable en lexecuci daquest programa.
En canvi, els llenguatges basats en una mquina virtual acostumen a ser ms
rpids, ja que divideixen la tasca dexecutar un programa en dues parts: en la
primera es fa lanlisi lxica i sintctica del programa font, per generar el programa
en instruccions del processador virtual (codi intermedi), i en el segon pas es fa una
iteraci sobre el codi intermedi per obtenir lexecuci nal del programa.
Entre les propietats del llenguatge Java hi ha la portabilitat (s possible executar
el mateix arxiu de classe .class en una mplia varietat darquitectures de maquinari
i de programari), el dinamisme (ja que les classes sn carregades en el mateix
moment dutilitzar-les), lecincia i la seguretat.
La clau de moltes daquestes caracterstiques es troba en la JVM. Aquesta JVM s
el nucli del llenguatge de programaci, i all es troba el motor que en realitat
executa el programa Java. Sempre que sexecuta un programa de Java, les
instruccions daquest programa no sn executades pel maquinari que hi ha a sota,
sin que es passen a un element de programari intermedi, que s lencarregat que
les instruccions siguin executades pel maquinari. s a dir, el codi Java no sexecuta
directament sobre un processador fsic, sin sobre un processador virtual Java.
En la gura 2.1 podeu veure la capa de programari que implementa a la mquina
virtual de Java:
Ftctu z.1. Estructura de la JVM en una mquina
Aquesta capa de programari oculta els detalls inherents a la plataforma, a les
aplicacions Java que shi executen al damunt. Com que la plataforma Java es
va dissenyar pensant que simplementaria sobre una mplia gamma de sistemes
operatius i de processadors, es van incloure dues capes de programari per
augmentar-ne la portabilitat. La primera, dependent de la plataforma, sanomena
adaptador, mentre que la segona, que s independent de la plataforma, sanomena
interfcie de portabilitat. Daquesta manera, lnica part que sha descriure per
a una plataforma nova s ladaptador. El sistema operatiu proporciona els serveis
dutilitzaci de nestres, xarxa, sistema darxius, etc.
Sun, lempresa de la JVM, utilitza el terme mquina virtual de Java per referir-se
a lespecicaci abstracta duna mquina de programari per executar programes
Java. Lespecicaci daquesta mquina virtual deneix elements com el format
dels arxius de classe de Java (.class), com tamb la semntica de cada una de les
instruccions que componen el conjunt dinstruccions de la mquina virtual. Les
implantacions daquesta especicaci es coneixen com a sistemes en temps de-
xecuci Java. Un sistema de temps dexecuci inclou tpicament la arquitectura
segent que podeu veure en la taula 2.1:
Ttr z.1. Sistema que utilitza Java JIT
Sistema en temps dexecuci Java JIT (just in time)
Motor dexecuci El processador virtual que sencarrega dexecutar el
codi generat per algun compilador de Java.
Gestionador de memria Encarregat dobtenir memria per a les noves
instncies dobjectes i fer tasques de recollida de
brossa (desbloqueja memria dobjectes instanciats
que ja no sutilitzen).
Gestionador derrors i excepcions Encarregat de generar, llanar i atrapar excepcions.
Suport de mtodes nadius Encarregat de cridar mtodes de C++ o funcions de
C des de mtodes Java o viceversa.
Interfcie multils Encarregada de proporcionar el suport per a ls i
monitors.
Carregador de classes La seva funci s carregar dinmicament les classes
Java a partir dels arxius de classe (.class).
Administrador de seguretat Sencarrega dassegurar que les classes carregades
siguin segures, com tamb de controlar els accessos
a recursos del sistema.
Installaci de la mquina virtual de Java, JVM
Tot i que gaireb amb tota seguretat en la installaci del sistema operatiu de la
mquina ja sinclour la installaci de la mquina virtual de Java, en cas dhaver
de fer vosaltres una installaci daquesta JVM, caldr anar a la pgina ocial de
Sun. Com que la mxima utilitat de la JVM s que fa transparent el maquinari
per a lexecuci de les aplicacions de Java, sha de poder installar la JVM per a
qualsevol maquinari i per a qualsevol sistema operatiu, tant de lentorn privatiu
com de codi lliure. Per tant, si busqueu la pgina ocial de Sun i aneu a lapartat
de descrregues de la JVM, veureu que heu descollir el vostre maquinari i el
vostre sistema operatiu. Cal que mireu que, al costat de la descrrega de larxiu
corresponent de la mquina virtual, tamb hi hagi un enlla amb lajuda per
installar-la. Si us baixeu la JVM corresponent a la vostra mquina i sistema
operatiu i seguiu correctament les instruccions que hi trobareu, veureu com no
hi ha cap problema a installar-la.
Desavantatges de les mquines virtuals de procs
Una de les raons per les quals les mquines virtuals no sn la soluci denitiva
de la computaci s que afegeixen una gran complexitat al sistema en temps
dexecuci. Per exemple, la JVM espera que la computadora sobre la que corre
suporti lestndard dIEEE per als nombres de punt otant de 32 bits i 64 bits. La
majoria ho fan, per nhi ha algunes que no, la qual cosa implica un treball extra.
Per el desavantatge principal dels llenguatges basats en mquines virtuals s
que efectivament sn ms lents que els llenguatges completament compilats, a
causa de la sobrecrrega que genera tenir una capa de programari intermdia entre
laplicaci i el maquinari de la computadora.
2.2.2 Mquines virtuals de sistema
Les mquines virtuals de sistema, o tamb anomenades mquines virtuals de
maquinari, permeten a la mquina fsica subjacent multiplexar-se en diverses
mquines virtuals, cada una executant el propi sistema operatiu.
A la capa de programari que permet la virtualitzaci sanomena monitor de
mquina virtual, MMV o tamb hipervisor.
Aquesta capa de programari MMV gestiona els quatre recursos principals duna
computadora:
CPU
Memria
Xarxa
Emmagatzemament
Amb aquesta tcnica de lemulaci del maquinari saconsegueix el que es coneix
com a virtualitzaci completa. Aix permet que cada mquina virtual pugui
executar qualsevol sistema operatiu suportat pel maquinari de la computadora (en
les tcniques ms modernes ja no cal que el sistema operatiu sigui compatible amb
el maquinari de la computadora); daquesta manera els usuaris de la mquina po-
den executar simultniament dos o ms sistemes operatius diferents en mquines
virtuals. Una mquina virtual de sistema permet tenir diversos ordinadors virtuals
executant-se sobre el mateix ordinador fsic.
ltimament, aquestes mquines virtuals han guanyat molta importncia, ja que les
mquines actuals tenen molts recursos de maquinari i permeten la implementaci
de diversos sistemes operatius dins una mateixa mquina, de manera que es poden
simular moltes situacions reals sense necessitat dimplementar-les realment. Per
exemple, en un PCde taula o ns i tot en un porttil, podeminstallar un conjunt de
sistemes operatius, un de servidor i la resta coma mquines client, fer la simulaci
duna xarxa amb un servidor darxius i provar la gesti dels usuaris i els privilegis
daquests sense necessitat dimplementar realment la xarxa.
Un monitor de mquina virtual (MMV) admet diversos tipus darquitectura:
1. Clssica. En aquesta arquitectura el monitor de la mquina virtual sexecuta
directament sobre el maquinari. Aleshores els sistemes operatius hostes corren
directament sobre la capa de programari que hi ha damunt del maquinari, lMMV
o lhipervisor. Aquest sistema es coneix com lhipervisor de tipus I, hipervisor
I. En la gura 2.2 podeu veure lestructura daquesta arquitectura:
Ftctu z.z. Aquesta s lestructura de funcionament dun hipervisor del
tipus I.
Aquesta arquitectura no carrega excessivament el sistema, permet una bona
optimitzaci dels recursos de la mquina, per requereix que els sistemes operatius
que installeu en la mquina virtual siguin compatibles amb el programari de la
mquina. Com a exemple de mquina virtual del tipus hipervisor I podeu trobar
la versi ESX de VmWare.
2. Indirecta. En aquesta arquitectura, el monitor de la mquina virtual sinstalla
damunt del sistema operatiu que hi ha en la mquina, en comptes de fer-ho
directament damunt del maquinari, i els sistemes operatius virtuals sexecuten
damunt de lMMV. Daix ve el nom dindirecta. Tamb es coneix amb el nom
dhipervisor II. Actualment, aquesta arquitectura s una de les ms utilitzades, i
podreu trobar moltes mquines virtuals que la utilitzen. En aquest sistema, sest
executant el sistema operatiu amtri i les seves aplicacions i a ms a ms sexecuta
la mquina virtual com una aplicaci ms, i els diferents sistemes operatius sn
instncies de la mquina virtual, com podeu veure en la gura 2.3:
Ftctu z.j. Aquesta s lestructura de funcionament de lhipervisor de
tipus II.
En aquesta arquitectura, igual que passa amb la dhipervisor I, noms es poden
intallar sistemes operatius virtuals que siguin compatibles amb larquitectura del
processador i altres recursos de la mquina.
Dexemples de mquines virtuals que utilitzen aquest sistema en trobareu molts,
les ms comunes sn les segents: VmWare, VirtualBox, Microsoft Virtual PC,
KVM i un llarg etctera. Algunes daquestes mquines virtuals sn de pagament,
com la VmWare, Microsoft Virtual PC i Oracle Virtual Box, i altres sn de codi
lliure, com la VirtualBoxOSE o b la KVM. La VmWare i lOracle ofereixen
versions gratutes, encara que en el cas de la VmWare, amb menys prestacions.
LOracle, la propietria actual de VirtualBox ofereix versions de codi lliure com
la VirtualBoxOSE o b un s personal restringit per a la versi Oracle VirtualBox.
Algunes daquestes mquines virtuals de codi lliure poden crrer en sistemes
operatius privatius, com el Windows, o b en els de codi lliure com el Linux.
Entre els inconvenients daquesta arquitectura, trobarem el fet que lhipervisor de
tipus II s menys ecient que el de tipus I, per sobretot que no es pot installar un
sistema operatiu que no sigui compatible amb larquitectura del processador de la
mquina.
3. Paravirtualitzaci. El fet que en els sistemes dhipervisor I i II noms es
poden installar sistemes operatius en la mquina virtual que siguin compatibles
amb larquitectura del processador (la majoria de vegades x86), i a sobre comporta
una disminuci en el rendiment en el sistema operatiu virtual de prop del 20% en
la majoria de casos, s un entrebanc en el mn de la virtualitzaci.
Davant daquest fet apareix una tcnica que es coneix com a paravirtualitzaci,
que representa una soluci intermdia en el cam de poder virtualitzar qualsevol
sistema en qualsevol maquinari i fer-ho prcticament sense penalitzaci en el
rendiment del sistema operatiu virtualitzat, o b amb penalitzacions molt baixes
de prop del 2%-8%.
Per aconseguir aquest funcionament, la mquina virtual sinstalla directament
sobre el maquinari, fent el que es coneix com una installaci de baix nivell,
molt a prop del mateix maquinari. Aleshores, aquesta tcnica requereix modicar
els sistemes operatius hostes per ser installats en la mquina virtual. Aquest s
linconvenient principal de la paravirtualitzaci, que necessita sistemes operatius
modicats, tot i que ofereixen les mateixes prestacions, i aix passa desapercebut
per a lusuari, i redueix el ventall de possibilitats dels sistemes hostes.
Un exemple important de la paravirtualitzaci s Xen. Xen s una mquina virtual
de codi lliure que proporciona virtualitzacions dalt rendiment sobre mquines
darquitectura x86, per hi ha una limitaci de sistemes operatius modicats aptes
per ser installats en la mquina virtual Xen. Actualment hi ha alguns Linux,
NetBSD i una versi inicial del Windows XP, per que no es pot llanar al pblic
perqu necessita llicncia, com a sistemes operatius disponibles per a la mquina
Xen.
Tot i aix, aquesta mquina virtual t les seves utilitats i aplicacions (IBM les
utilitza en els seus servidors i ordinadors centrals), de manera que les companyies
principals fabricants de processadors, Intel i AMD, ja shan afanyat a treure
versions dels seus processadors compatibles amb la mquina virtual Xen de
manera que no caldr adaptar els sistemes operatius a la mquina virtual, i aix
permetr installar qualsevol sistema operatiu amb un alt rendiment.
4. Full virtualization. El fet que els hipervisors I i II requereixin que el sistema
operatiu a virtualitzar sigui compatible amb el maquinari de la computadora, i
que el rendiment daquest sistema virtual es vegi penalitzat, tret que sutilitzi la
paravirtualitzaci amb la limitaci corresponent dels sistemes a virtualitzar, fa que
la virtualitzaci tingui traves per assolir la situaci en qu es pugui virtualitzar
qualsevol sistema operatiu en qualsevol arquitectura de maquinari. Aix s el
que es coneix com a full virtualization o virtualitzaci completa. La qesti
s aconseguir mquines virtuals que apantallin el maquinari i a ms lemulin per
poder installar tot tipus de sistemes operatius en qualsevol maquinari, sigui quina
sigui larquitectura del processador.
En aquesta arquitectura, la mquina virtual sinstalla directament sobre el maqui-
nari, els sistemes operatius virtuals sexecuten sobre la mquina virtual, i aquesta
emula el maquinari quan aquest no s compatible amb el sistema operatiu.
Actualment els fabricants de processadors estan fent models de processadors amb
la mxima compatibilitat amb les mquines virtuals (AMD-V, Intel VT-x) per
facilitar la virtualitzaci total o completa.
Com a exemples de mquines virtuals que poden fer virtualitzaci completa hi
ha Mac-on-Linux, Parallels Workstation, algunes versions de VmWare, com la
VmWare GSXServer, VirtualBox i algunes altres. En el cas de Vmware, utilitza
una tcnica coneguda com a translaci binria per modicar automticament les
instruccions de programari x86 que simula una virtualitzaci completa.
Entre les aplicacions de les mquines virtuals de sistema sobresurten les segents:
A les Activitats hi ha una
activitat amb lexplicaci
de com installar VMWare.
Arquitectura dinstruccions (ISA). La mquina virtual pot proporcionar
una arquitectura dinstruccions ISA que sigui lleugerament diferent de la
vertadera mquina; s a dir, es pot simular maquinari.
Coexistncia de sistemes operatius. Diversos sistemes operatius poden
coexistir sobre la mateixa mquina, slidament allats els uns dels altres, per
exemple, per provar un sistema operatiu nou sense necessitat dinstallar-
lo directament. Daquesta manera lMMV ofereix un entorn dexecuci
complet, s a dir, ofereix la possibilitat dinstallar un nou sistema operatiu,
amb les seves aplicacions, els seus usuaris, la seva gesti del disc, de la
xarxa, etc.
Consolidaci de servidors. Diverses mquines virtuals, cada una amb
el propi sistema operatiu anomenat sistema operatiu hoste o guest, es
poden utilitzar per consolidar servidors. Aix permet que serveis que
normalment shaurien dexecutar en computadores diferents per evitar
interferncies, es poden executar en la mateixa mquina de manera comple-
tament allada i compartint els recursos duna nica computadora. Moltes
vegades, la consolidaci de servidors contribueix a reduir el cost total de les
installacions necessries per mantenir els serveis, ja que permeten estalviar
en maquinari.
Optimitzaci de recursos. Avui en dia, la virtualitzaci s una opci molt
bona, ja que en la majoria dels casos les mquines actuals estan essent
infra-utilitzades, ja que disposen duna gran capacitat de disc dur, de
memria, etc. En molts dels casos arriben a utilitzar noms en un 30%
o 60% de la capacitat dels seus recursos. Virtualitzar la necessitat de
noves mquines en una que ja existeix permet un estalvi considerable de
les despeses associades com energia, manteniment, espai fsic, etc.
VMware
Dins de les mquines virtuals de sistema hi ha una mquina virtual, la VMware,
que es troba dins de les mquines virtuals de pagament, encara que tamb disposa
dalgunes distribucions lliures. Aquesta mquina virtual s un programari de
virtualitzaci disponible per a arquitectura x86 de processadors. La VMware pot
funcionar en Windows, Linux i Mac OS X que utilitzi processadors Intel. Dins de
les versions gratutes hi ha les VMware Player, VMware Server i VMware ESXi, i
la versi comercial VMware ESX Server. En aquest cas, la mquina virtual lliure
tant per al Windows com per al Linux s la VMware Player.
La VMware permet installar sistemes operatius hostes tant de lentorn Windows
com Linux i Mac OS (per a versions de processador Intel), tant de 32 bits com
de 64 bits. Si heu dinstallar, per, un sistema operatiu virtual de 64 bits,
primer caldr que us assegureu que el vostre processador s de 64 bits, i sobretot
que s del tipus AMD64-VT o Intel64-VT, s a dir, un processador amb suport
especc per a la virtualitzaci. Si teniu un processador de 64 bits per no
amb lespecicaci VT, no podreu virtualitzar sistemes operatius de 64 bits amb
aquesta mquina virtual, i haureu dinstallar la versi corresponent a 32 bits. En
cas que no sapigueu si el vostre processador compleix aquest requisit o no, en la
pgina dMVware teniu lopci de baixar-vos una petita aplicaci en Linux, una
imatge ISO que heu de gravar en un CD, i arrancar el vostre ordinador amb el
CD, i aleshores automticament us donar la informaci corresponent del vostre
processador i sabreu si suporta o no la virtualitzaci de sistemes de 64 bits per
mitj de VMware Player.
VirtualBox
Un exemple de les mquines virtuals de sistema que utilitza larquitectura d-
hipervisor del tipus II s la VirtualBox. Actualment aquesta mquina virtual
pertany a lempresa Oracle, per continua distribuint versions de codi lliure
VirtualBoxOSE i ns i tot distribueix una cpia de la versi comercial per a s
personal. VirtualBox s un programari de mquina virtual per a arquitectures de
processador x86 i AMD64/Intel64 que permet installar sistemes operatius hostes
en larquitectura dhipervisor del tipus II. Dins dels sistemes operatius amtri
en els quals podem installar la mquina virtual VirtualBox, hi ha els segents:
GNU/Linux, Mac OS X, OS/2 Warp, Microsoft Windows, i Solaris/OpenSolaris.
Dins daquests sistemes podem virtualitzar FreeBSD, GNU/Linux, OpenBSD,
OS/2 Warp, Windows, Solaris, MS-DOS i molts daltres.
2.2.3 Virtualitzaci en el sistema operatiu
A banda de la virtualitzaci per processos, com s el cas de la JVM (mquina
virtual del Java), que permet lexecuci de programes de Java en qualsevol
mquina, i de les mquines virtuals de sistema (que virtualitzen tot el maquinari)
que permeten installacions de sistemes operatius virtuals, hi ha un tercer nivell de
virtualitzaci. Aquest nivell de virtualitzaci no s una capa de programari que
apantalla el maquinari, sin que es tracta de virtualitzar el mateix sistema operatiu,
el mateix kernel del sistema operatiu.
En aquest sistema, el kernel dun sistema operatiu permet crear diverses instncies
despais dusuari, conegudes com a contenidors totalment allades i que permeten
installar un sistema operatiu en cada una. Aquests compartiments tamb es
coneixen com a entorns virtuals. Aix t aplicacions com, per exemple, en les
zones de Solaris (Solaris zones) en qu el sistema actua com si realment hi hagus
diversos servidors executant-se en diverses mquines diferents.
Un exemple de mquina virtual treballant sobre el kernel del sistema operatiu s
la KVM (kernel-based virtual machine). Aquesta mquina permet implementar
virtualitzaci completa (full virtualization) amb un sistema operatiu Linux i un
processador x86. Est formada per un mdul del nucli (kvm.ko) i eines en lespai
dusuari. s totalment de programari lliure. El component KVM per al nucli est
incls en les distribucions del Linux des de la versi 2.6.20 del nucli.
La KVM permet executar mquines virtuals a partir dimatges de discos de
A les Activitats hi ha una
activitat amb lexplicaci
de com installar
VirtualBox.
Kernel
s el nucli dun sistema operatiu,
format per una srie de
programari que sencarrega de
gestionar els recursos mitjanant
serveis de crida al sistema, s a
dir, facilita a les diferents
aplicacions un accs segur al
maquinari de lordinador.
sistemes operatius sense modicar; aleshores, cada mquina virtual t el propi
maquinari virtualitzat: targeta de xarxa, disc dur, targeta grca, etc.
Com a requisits, la KVM necessita un processador x86 amb suport virtualization
thecnology (AMD-V, Intel VT-x) i permet executar sistemes operatius com, per
exemple, el GNU/Linux (32 bits i 64 bits) i el Windows (32 bits).

2 - Introducció Al Programari de Base I A La Virtualització PDF

Hochgeladen von

Dokumentinformationen

Originaltitel

Copyright

Verfügbare Formate

Dieses Dokument teilen

Dokument teilen oder einbetten

Freigabeoptionen

Stufen Sie dieses Dokument als nützlich ein?

Sind diese Inhalte unangemessen?

Copyright:

Verfügbare Formate

2 - Introducció Al Programari de Base I A La Virtualització PDF

Hochgeladen von

Copyright:

Verfügbare Formate

Introducci al programari de

Das könnte Ihnen auch gefallen