Collecci De Cent en Cent 11

100 invents que

han canviat el mn

Daniel Closa i Autet

100 invents.indd 5

21/6/11 10:51:47

Primera edici: setembre del 2011

Daniel Closa i Autet
Cossetnia Edicions
Edita: Cossetnia Edicions
C/ de la Violeta, 6 43800 Valls
Tel. 977 60 25 91
Fax 977 61 43 57
cossetania@cossetania.com
www.cossetania.com
Disseny i composici: Imatge-9, SL
Impressi: Romany-Valls, SA
ISBN: 978-84-9791-863-3
Dipsit legal: B-25.632-2011

100 invents.indd 6

21/6/11 10:51:47

100 invents que han canviat el mn

NDEX
Introducci............................................................................................................11
1. La roda..............................................................................................................13
2. El martell...........................................................................................................15
3. La destral...........................................................................................................17
4. La palanca..........................................................................................................19
5. Larada................................................................................................................21
6. El mol de vent..................................................................................................23
7. La roda hidrulica..............................................................................................25
8. Larc i les fletxes.................................................................................................27
9. Lham.................................................................................................................29
10. La sella de muntar............................................................................................31
11. La plvora.......................................................................................................33
12. La dinamita......................................................................................................35
13. La mineria........................................................................................................37
14. El vidre............................................................................................................39
15. La forja............................................................................................................41
16. El pa.................................................................................................................43
17. La cervesa........................................................................................................45
18. El vi.................................................................................................................47
19. El cautx..........................................................................................................49
20. Els plaguicides.................................................................................................51
21. Els aliments transgnics...................................................................................53
22. Els daus............................................................................................................55
23. El pany i la clau...............................................................................................57
24. La xarxa de carreteres......................................................................................59
25. Els ponts..........................................................................................................61
26. Les ciutats........................................................................................................63
27. La xarxa de clavegueram.................................................................................65
28. El vter............................................................................................................67
29. El paper...........................................................................................................69
30. La impremta....................................................................................................71
31. La mquina de vapor.......................................................................................73
32. El motor dexplosi..........................................................................................75

100 invents.indd 7

21/6/11 10:51:48

Daniel Closa i Autet

33. Lanestsia........................................................................................................77
34. Laspsia...........................................................................................................79
35. Els antibitics..................................................................................................81
36. Els anticonceptius orals...................................................................................83
37. El cond..........................................................................................................85
38. El dentifrici......................................................................................................87
39. Els tampons.....................................................................................................89
40. La xeringa hipodrmica...................................................................................91
41. La vacuna.........................................................................................................93
42. Els trasplantaments drgans............................................................................95
43. La brixola.......................................................................................................97
44. La vela.............................................................................................................99
45. Els fars...........................................................................................................101
46. El GPS...........................................................................................................103
47. Lescafandre autnom....................................................................................105
48. El submar......................................................................................................107
49. Lavi..............................................................................................................109
50. El coet...........................................................................................................111
51. El satllit artificial.........................................................................................113
52. El microscopi.................................................................................................115
53. El telescopi....................................................................................................117
54. Els raigs X......................................................................................................119
55. El forn de microones......................................................................................121
56. El radar..........................................................................................................123
57. El telgraf......................................................................................................125
58. La rdio.........................................................................................................127
59. El telfon.......................................................................................................129
60. El telfon mbil.............................................................................................131
61. La fotografia..................................................................................................133
62. El cinema.......................................................................................................135
63. La televisi....................................................................................................137
64. Lenergia nuclear............................................................................................139
65. Lenergia solar................................................................................................141
66. La bombeta elctrica.....................................................................................143
67. La pila i la bateria..........................................................................................145
68. El lser...........................................................................................................147
69. El cable de fibra ptica..................................................................................149
70. El transistor....................................................................................................151
71. El microxip....................................................................................................153
72. Lordinador personal......................................................................................155
73. Internet..........................................................................................................157
74. Lescriptura.....................................................................................................159
75. Les matemtiques.......................................................................................... 161
76. El zero...........................................................................................................163

100 invents.indd 8

21/6/11 10:51:48

100 invents que han canviat el mn

77. Lbac.............................................................................................................165
78. La criptografia...............................................................................................167
79. El calendari....................................................................................................169
80. El revlver..................................................................................................... 171
81. Ladhesiu........................................................................................................173
82. La balana......................................................................................................175
83. La moneda.....................................................................................................177
84. El teler...........................................................................................................179
85. La cremallera.................................................................................................181
86. El llit..............................................................................................................183
87. Les ulleres......................................................................................................185
88. La llauna........................................................................................................187
89. El frigorfic.....................................................................................................189
90. El rellotge......................................................................................................191
91. Lalamb..........................................................................................................193
92. Els llumins.....................................................................................................195
93. Els pous.........................................................................................................197
94. El termos.......................................................................................................199
95. La mquina descriure....................................................................................201
96. El bolgraf......................................................................................................203
97. El mirall.........................................................................................................205
98. El perfum.......................................................................................................207
99. La pintura......................................................................................................209
100. La msica.....................................................................................................211

100 invents.indd 9

21/6/11 10:51:48

100 invents que han canviat el mn

Introducci
Si actualment disposem dun nivell de vida que els nostres avantpassats difcilment podien imaginar s, sobretot, perqu al llarg de la
histria hem anat acumulant novetats que ens permetien viure millor.
Aquests invents podien ser coses abstractes, com la msica o el zero,
o b objectes que podem tocar i fer servir, com el paper o els submarins. Cada invent sacumulava als ja existents per fer-nos la vida
una mica millor. Almenys en teoria. De vegades feia la vida millor
als militars, que podien matar amb ms eficincia, per les coses sn
com sn i potser els humans no hem mostrat gaire seny al llarg de la
histria.
Saber una mica com shan inventat les coses i quin ns lorigen ens
ajuda a valorar lenginy hum i ens permet apreciar millor el moment
que ens ha tocat viure. Tamb ens permet fer lexercici dimaginar
com seria el nostre mn si algun daquests invents no hagus funcionat
Dinvents que han marcat un abans i un desprs, nhi ha molts ms
de cent, per descomptat. Aqu he fet un recull, inevitablement personal, dalguns dels ms representatius i mirant de picar una mica de
tots els camps. La tria s discutible i segur que cada persona nhauria
triat alguns de diferents. A ms, costa molt allar-se de les prpies
arrels culturals i madono que el meu punt de vista s marcadament
eurocentrista. Molts invents tenen una histria similar, iniciats a Mesopotmia o Egipte, implantats pels romans, estancats a lpoca medieval i redescoberts al Renaixement. No s que a la Xina o Amrica
no inventessin gaires coses. Simplement s que la mirada sha fet des
daqu. Un detall que sempre cal tenir present per no pensar que aqu
som el melic del mn.

11

100 invents.indd 11

21/6/11 10:51:48

100 invents que han canviat el mn

01 / 100
La roda
Quan es parla dinvents fets pels humans, el primer que acostuma
a venir al cap s justament la roda. Aquest s un dels estris que han
acompanyat els humans des de fa millennis i que sembla que s a
la base de la nostra tecnologia. s curis com una simple superfcie
circular unida a un eix permet tantes possibilitats, quasi tantes com
mquines som capaos dinventar els humans. No s perqu s que hi
ha pocs ginys que no incorporin una roda en alguna part del mecanisme.
Normalment pensem en la roda sobretot amb relaci als vehicles.
No cal dir que aix ha facilitat el transport duna manera notable,
per les primeres rodes que coneixem es van fabricar a lantiga Mesopotmia, fa uns sis o set mil anys, i no tenien res a veure amb el
transport, sin amb la cermica. Eren torns de terrissaire. Van haver
de passar uns quants segles abans que alg penss a capgirar el mecanisme i el poss sota un vehicle per donar lloc al carro.
Aix va facilitar extraordinriament el transport. Amb molta
menys fora es podien moure pesos molt ms grans. El motiu s que
la roda t un punt de contacte amb el terra molt petit i que, a sobre,
no llisca. Aix fa que el fregament sigui mnim i gaireb tota la fora
saprofiti per desplaar la crrega.
La roda va ser un dels grans invents de la humanitat. Daix, no
nhi ha cap dubte.
Per aix, una de les coses ms sorprenents que trobem quan descobrim les civilitzacions americanes, els inques, els maies o els asteques,
s que, malgrat el gran desenvolupament que van assolir, no feien
servir la roda. Almenys, no per fer anar carros. Perqu ximples no ho
eren, per descomptat, i s que shan trobat rodes en joguines asteques.
A ms, el concepte de roda el feien servir per fer els calendaris, per

13

100 invents.indd 13

21/6/11 10:51:49

Daniel Closa i Autet

exemple. Per, a lhora de portar crregues, seguien carregant-se-les

a les espatlles. O, millor encara, a les espatlles dels esclaus.
Tot plegat indica que la roda, malgrat ser indiscutiblement til,
no era imprescindible per construir una civilitzaci. I seria un gran
error considerar aquelles cultures americanes poc avanades. Si no
van desenvolupar la roda hi havia un motiu. I amb tota probabilitat
aquest motiu era, simplement, que no disposaven de bestiar per estirar els carros.
A Amrica no hi havia cavalls, bous, ases o cap animal que es
deixs domesticar i que fos prou gran per ser til com a bstia de tir.
Les llames o les vicunyes que els inques podrien haver emprat no es
deixen domesticar fcilment i no accepten que les lliguin a un carro.
I sense una fora motriu important les virtuts de la roda disminueixen
molt, almenys dentrada.
Per terres americanes s que hi van crrer els cavalls, per es van
extingir fa molts milers danys, de manera que, quan la civilitzaci
que els podia fer servir va florir, ja no en quedaven. Aix va donar un
avantatge decisiu als conqueridors quan van arribar. No noms pels
cavalls, que tamb, sin perqu el fet de disposar de bestiar de crrega els va facilitar ls de la roda.
I amb la roda va venir, tot seguit, bona part de la tecnologia del
Vell Mn. Millors sistemes de transport que van facilitar el comer
i lintercanvi didees entre cultures, millor tecnologia, naus amb ms
capacitat, armes ms poderoses

14

100 invents.indd 14

21/6/11 10:51:49

100 invents que han canviat el mn

02 / 100
El martell
s una de les eines ms simples, modestes i menys sofisticades,
per tamb s la ms important de totes, ja que segurament va ser la
primera que va fer servir un sser viu semblant a un hum. El primer
pas va ser un martell i, a partir dall, tota la civilitzaci.
En realitat, els martells ms antics dels quals tenim coneixement
daten de fa dos milions sis-cents mil anys. En aquella poca ja hi
havia ssers amb prou enteniment per agafar una pedra de forma i
mida apropiades i fer-la servir per colpejar i trencar coses. Al capdavall, un martell s una eina per augmentar la fora dels cops que
donem. Al comenament, el mnec del martell era el bra i el cap
del martell una pedra ben triada. Per all tan simple va multiplicar
les capacitats daquells animals. De fet, la capacitat de fabricar eines
com aquestes s una de les caracterstiques que van fer que els considerssim humans. I, com que eren hbils fent les eines, parlem de
lHomo habilis.
Faltava molt perqu apareguessin els Homo sapiens o el nostre cos,
lHomo neanderthalensis, que ja tenien unes capacitats tecnolgiques increblement superiors, per amb el martell es va iniciar el cam.
El que passa s que la fora amb qu pica el martell depn de com
s de pesat i compacte el cap i de quina llargada t el mnec. Als
primers martells el mnec tenia la mida del bra, per aix es podia
millorar. Nhi havia prou de lligar fermament la pedra a una fusta, un
os o algun material semblant. Sembla fcil, per van haver de passar
quasi dos milions danys per aconseguir-ho. Els martells ja complets
ms antics que hem trobat tenen uns trenta mil anys.
A partir daquell moment es van comenar a sofisticar bsicament
triant materials ms compactes, pesants i resistents per fer el cap i
ms cmodes per al mnec. La grcia del martell s que transforma

15

100 invents.indd 15

21/6/11 10:51:49

Daniel Closa i Autet

lenergia cintica del moviment en lenergia mecnica del cop. Ens

cal una certa fora i de vegades lajut de la gravetat per posar en marxa el martell. Com ms pesant sigui el cap i ms gran sigui la velocitat
que li donem, ms fort ser limpacte quan tota aquella massa saturi
de cop.
Per aix cal un equilibri. Si el mnec s massa llarg resultar complicat de moure, mentre que si s massa curt no li podrem donar
prou velocitat. I amb el cap tenim un dilema semblant. Si s massa
lleuger no picarem fort, per si s massa pesant costar de manipular
i no li podrem donar velocitat. Per aix al final van anar apareixent
diferents tipus de martells en funci de les necessitats. No s el mateix trencar lloses de terra que clavar claus duna capseta o esclafar
braos dels enemics. Normalment ja no pensem en un martell com
una arma, per durant un cert temps es van fer servir martells amb
aquesta finalitat. Fins i tot un du nrdic, Thor, es representa amb el
seu martell de guerra.
El martell s una eina particular en el sentit que transmet immediatament la sensaci de poder. Tan bon punt el tenim a la m notem
que som capaos de fer alguna cosa que abans no podem fer. La sensaci no s la mateixa quan agafes un tornavs o una serra. La utilitat
del martell s simple, efectiva, biomecnica. Una primera eina que
ens va obrir el cam cap a la humanitat tal com la coneixem avui.

16

100 invents.indd 16

21/6/11 10:51:49

100 invents que han canviat el mn

03 / 100
La destral
Si la primera eina va ser el martell, en forma duna pedra ben pesant amb la qual es podia obrir el cap a lenemic de torn o a lanimal
que volem caar, tot seguit alg va inventar la destral. El motiu s
senzill, una destral primitiva s poc ms que un martell mal fet o
trencat. Si la part del cap del martell queda esberlada i agafa forma tallant, sobtadament ja tenim una destral. Potser va ser intentant
trencar alguna cosa, o potser va ser en una lluita, que aquell martell
imperfecte va quedar clavat en algun indret del cos dun enemic en
lloc de simplement esclafar-lo.
Si ho analitzem, a la destral hi trobem les mateixes parts que al
martell. Un mnec per agafar-la i un cap que, en aquest cas, ha de ser,
a ms de resistent, esmolat. Si el martell era la fora bruta, la destral
ja aportava una certa elegncia. El cop no trenca, sin que talla. Ideal
per obtenir fusta i coses que calgui trencar sense destrossar.
Com que la zona dimpacte s una banda molt estreta de la destral,
les caracterstiques de leina tenen ms requeriments que no pas el
martell. En aquest cas s ms important que estigui esmolada ms que
no pas que sigui pesant. Per tamb ha de tenir una certa massa per
augmentar la potncia del cop. Tot plegat donava inicialment unes
limitacions, ja que s difcil fer bones destrals. Les primeres eren de
pedra, per amb el temps van veure que els ossos donaven millor resultat, ja que es podien esmolar amb ms facilitat. Per amb larribada
dels metalls la destral va arribar a la majoria dedat.
Les destrals van trobar la seva utilitat entre les eines ms necessries per a la supervivncia, per tamb van ocupar de seguida un lloc
entre les armes dels guerrers. Hi ha moltes imatges de soldats dels
temps antics empunyant una destral de guerra. Una arma temible
quan es feia servir correctament, per que tenia una limitaci que

17

100 invents.indd 17

21/6/11 10:51:49

Daniel Closa i Autet

la va condicionar fins que gaireb va desaparixer amb el pas dels

segles.
I s que, amb una destral, un guerrer pot fer uns atacs formidables,
terribles, per poca cosa ms. Costa molt fer servir la destral com a
arma de defensa. Amb una espasa pots atacar i defensar-te. Amb la
destral noms pots atacar. Si perds la iniciativa, ja has begut oli.
Per, per algun motiu, les destrals van agafar de seguida un cert
aire ritual. Bona part de les destrals que ens han arribat dels temps antics estan en perfecte estat, sense senyals de desgast. Un fet que sexplica si eren eines rituals i no eines per fer una funci determinada.
Finalment i, de nou, igual que passa amb el martell, la destral s
un eina ben pensada i dissenyada. Per aix, uns quants milers danys
desprs dinventar-la, se segueix fent servir. Els llenyataires lhan
substitut per la serra, per no completament, i els bombers encara
porten destrals per obrir-se pas a travs dobstacles. Per no parlar dels
aizkolaris, que nhan fet un esport, s clar.

18

100 invents.indd 18

21/6/11 10:51:50