______________________________________Centre de Documentaci i Experimentaci en cincies

Les empremtes d ADN. Proves de paternitat. Guia didctica

En gran grup: la presentaci i el debat final. En dos grups: el treball prctic (un grup lapartat A i laltre el B) El grup que porti a terme lapartat A necessitar per fer la prctica al laboratori virtual, els documents que es troben a la carpeta mostres de DNA. Respostes a les preguntes: A.-PROVES DE PATERNITAT- (Famlia Pi-Blanch i presumpta filla) Activitat.- 1- Informe pericial de paternitat 1.-Fonaments biolgics Els perfils de DNA utilitzen les variacions (o polimorfismes) de repeticions de seqncies de DNA. Els polimorfismes es troben principalment en les regions intergniques (no en els gens) dels cromosomes, especialment a prop dels centrmers. Sn seqncies polimrfiques els microsatllits short tandem repeats (STR) seqncies de 2 a 8 nucletids que es repeteixen. En un locus polimrfic, cada unitat pot estar repetida diferent nmero de vegades. Sanomenen allels a les variants (nm. de repeticions) que t cadascun en un mateix locus de cada cromosoma homleg. Cada persona hereta un cromosoma homleg de cadascun dels seus progenitors i, per tant, un allel de cada locus amb polimorfismes. Observarem els dos allels dun sol locus de cada individu estudiat. Si s la filla, un allel ha de coincidir amb el del pare i un altre amb el de la mare. Si sestudien suficients marcadors, el perfil gentic final pot ser relativament nic a cada individu. 2.- Metodologia 1.-Extracci del DNA de les 3 mostres de saliva: La saliva cont cllules de lepiteli bucal que es desprenen contnuament. Amb una soluci de sal comuna (NaCl) provoquem la lisi de les cllules i els nuclis, quedant lliure les fibres de cromatina. El detergent compleix la missi de formar un complex amb les protenes histones i separar-les del ADN. 2.-Enzims de restricci Tallen els extrems que flanquegen el tndem 3.- Electroforesi Separaci dels fragments d ADN segons la longitud. La mostra de fragments d ADN (que tenen crrega negativa) es fan crrer sobre un gel d agarosa i saplica un corrent elctric. Els fragments ms petits d ADN corren ms de pressa a travs del gel cap a lelctrode positiu. 4.- Southern ("Southern blot")

1/4

______________________________________Centre de Documentaci i Experimentaci en cincies Simpregna el gel d agarosa amb una dissoluci alcalina, l ADN s desnaturalitza i se separen els dos filaments. Es posa una lmina de nil prima sobre el gel i damunt un paper assecant. El DNA monocatenari es transfereix a la superfcie de la membrana de nil. 5.- Hibridaci amb sonda radioactiva. La sonda s una molcula petita d ADN senzilla complementria de la mostra que volem identificar. Per facilitar la detecci s marcada amb un istop radioactiu. Sincuba la membrana de nil en una dissoluci que cont la sonda radioactiva . La sonda noms sunir a un fragment d ADN que contingui una seqncia de nucletids complementria. Es renta lexcs de sonda no enganxada. 6.- Detecci de polimorfismes mitjanant una autoradiografia. Les sondes es localitzen utilitzant raigs X. Observarem dues bandes que tenen diferent posici (per allels heterozigtics) o una banda (per allels homozigtics) que corresponen als dos allels dun sol locus de cada individu estudiat. Si s la filla un allel ha de coincidir amb el pare i un altre amb la mare. En el laboratori virtual de la Universitat Internacional Virtual podreu: Enzim EcoRV . La seqncia diana s: gat_atc| cta_tag 3.-Resultats. Interpretaci dels resultats Observarem dues bandes que tenen diferent posici (per allels heterozigtics) o una banda (per allels homozigtics) que corresponen als dos allels dun sol locus de cada individu estudiat. Si s la seva filla un allel ha de coincidir amb el pare i un altre amb la mare. En el carril del mig, que correspon a la presumpta filla, una banda (1053k) coincideix amb la del pare i laltra coincideix amb la de la mare (908k). Autoradiografia dels resultats 4.- Conclusi Podem concloure que: S, s la seva filla biolgica.

2/4

______________________________________Centre de Documentaci i Experimentaci en cincies

B.-PROVES DE PATERNITAT- (La famlia Puig-Costa i presumpte fill) Activitat.- 1- Informe pericial de paternitat 1.-Fonaments biolgics Sanalitzen 15 marcadors autosmics STR (fragments curts d ADN repetit) i el marcador de gnere Amelogenina (sexe). Un individu t 2 cpies (allels) per a cada marcador, un lhereta de la mare i laltre del pare. Es comparen els perfils gentics de la mare i el fill amb el del presumpte pare. Cada pic representa un allel. Cada locus est representat per un parell de pics (heterozigot) o per un sol pic (homozigot). En cada pic hi ha el nmero de repeticions. Quan noms sen veu un vol dir que lallel s homozigtic. 2.- Metodologia 1.-Extracci del DNA de les 3 mostres: Ja explicat 2.-Amplificaci de la regi d ADN que cont el polimorfisme PCR. Samplifiquen noms els allels (microsatllits) dels marcadors. Samplifica la mateixa regi d ADN en cada un dels cromosomes homlegs. Els primers s marquen amb marcadors fluorescents. Els allels amplificats sn fluorescents. 3.-Electroforesi Ja explicat 4.-Detecci dels marcadors Cada fragment amb marcador fluorescent s detectat quan passa per un lser situat a lextrem del gel. El lser llegeix els 4 colors i dibuixa un grfic dacord amb les mides i els colors dels fragments amplificats. 3.-Resultats. Interpretaci dels resultats.

3/4

______________________________________Centre de Documentaci i Experimentaci en cincies

Genotip:

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 13/17 29/30 11/10 13/11 16/17 9/9,3 8/12 11/13 24/24 14/13 14/17 8/8 15/14 12/ No hi ha cap incompatibilitat gentica entre els pares i el presumpte fill. Tots els allels de cada marcador del fill corresponen un amb els de la mare i laltre amb els del pare. La compatibilitat en tots els marcadors significa que la prova de paternitat ha estat provada a un grau raonable i que existeix una relaci biolgica entre els participants en la prova. 4.- Conclusi Podem concloure que: els individus analitzats sn els pares biolgics. Autocorrecci

4/4