..

/

LA QUESTIO

\

DE LES COLONIES

INDUSTRIALS

L'EXEMPLE DE L'AMETLLA DE MEROLA

per

Ignasi Terradas i Saborit

Manresa, 1994

Amb el suport de:

>< Q)

"1:J

. .:

Fundacio Caixa de Manresa

A'"

~

AJUNTAMENT DE PUIG-REIG

CONSELL COMARCAL DEL BAGES

Aquest Ilibre es una edici6 revisada i ampliada de Les colonies industrials. Un estudi entorn del cas de I' Ametlla de Merola (Laia, maig de 1979)

Reservats tots els drets. No es permesa la reproducci6 total 0 parcial d'aquesta obra amb qualsevol tecnica 0 rnitja, inclosa la totocopia, sense permfs previ i per escrit de I'editor.

© Ignasi Terradas i Saborit, 1994

Edita: CEB Centre d'Estudis del Bages

(Via de San! Ignasi, 40 - Tel. 874 11 55 - 08240 Manresa) i Ambit de Recerques del Berqueda

ISBN: 84-87618-19-7 Diposit Legal: B-1.9007 / 94

Disseny de la col-Ieccio: QUADRAT, s.1. - Manresa Producci6: ANGLE EDITORIAL

(Carri6, 5, 1 r - Tel. 872 2747 - 08240 Manresa) Impressi6: IMPREMTA ORRIOLS - Balsareny

6

,

Index

Proleg _

8

1. Introducci6 _

12

2. Els trets distintius de les colonies industrials _

24

3. La questio de les colonies industrials:

estalvi energetic 0 projecte social a llarg termini? _

42

4. Les colonies i els costos de producci6:

la costosa propina hidraulica 0 l'estalvi circumstancial _

66

5. La localitzaci6 de la colonia industrial:

la prioritat social i l'aplicaci6 especial d'una

legislaci6 en el context de 1'Estat espanyol del s. XIX _

92

6. Els precedents i l' empresa a llarg termini:

el desenvolupament del patrimoni industrial Serra Feliu 130

7. L'empresa a llarg termini: els penodes critics 158

8. Poble i colonia:

demandes industrials i complexitat social 180

9. Politic a, cultura i religi6:

demandes industrials i complexitat social 216

10. Epfleg 236

en

(tj

.;::

(j)

:::l "U c:

en Q)

c: ·0

o u

en Q)

Q) "U

:2 (j)

Q) ':::l a-

ctS -1

8

Prilleg

Quan en una sobretaula dels dinars que fern els professors d'universitat abans de cornencar les classes de la tarda, Ignasi Terradas va comentar-me que havia revisat el seu llibre sobre Les colonies industrials i que no acabava de trobar on editar-Io, no vaig poder-me estar d'oferir-li la possibilitat de publicar-Io ales col-leccions del Centre d'Estudis del Bages. Hi havia una rao geografica, ja que l' Ametlla de Merola, tot i esser del terme municipal de Puig-reig, es a tocar el Bages i, per tant, podia formar part de les publicacions del Centre; pero hi havia una altra rao mes acadernica: els centres d'estudis son vistos amb un caire localista i no hi ha manera d'aconseguir una projeccio que vagi mes enlla del marc local. Elllibre d'lgnasi Terradas ens havia d'ajudar, sens dubte, a reforcar la idea que els centres d'estudis no son entitats que es miren el melic del seu terri tori i contribueixen poe a coneixer d'una forma global el pais.

Ignasi Terradas va acceptar immediatament. No em va estranyar. Ell es un antropoleg-historiador que ha fet investigacio trepitjant el terreny (recordeu els treballs sobre Serrateix 0 sobre el Cavaller de Vidra) i coneix a fons aquesta xarxa d'estudiosos i investigadors que hi ha arreu de les comarques, amb els quaIs mante unes bones relacions personals. Treure elllibre en un Centre d'Estudis no era altra cosa que un reconeixement a aquest entramat. I, sincerament, personalment Ii agraeixo.

Mes endavant, quan les coses ja estaven encarrilades, em va demanar que Ii fes un proleg. I no m'hi vaig poder negar, ateses les circumstancies que acabo d'explicar, tot i que no se si soc la persona mes indicada per fer-ho.

Elllibre que teniu a les mans va sortir per primera vegada I' any 1979 a l'editorial Laia. Era la tesi de l'autor elaborada mentre treballava a la Universitat de Manchester iamb unes excel-Ients possibilitats de comparar el que havia passat a Anglaterra i a Catalunya i veure fins a quin punt el fenomen de les colonies era tipic dins dels processos d'industrialitzacio. La tesi barrejava tecniques d'investigacio historica amb tecniques dinvestigacio antropo logic a en un tema que havia estat gairebe sempre en mans d'especialistes en economia. I no hi ha dubte que elllibre fou, i es, polemic, ates com aborda el tema de les colonies.

EI text que ara podeu utili tzar ha estat ampliament revisat fonamentalment en dues direccions: comprovar si les tesis defensades aguanten els esdeveni-

ments que s'han produit des que es va realitzar la investigacio (crisi economica de final dels anys setanta, I' aiguat de 1982, la crisi en els darrers anys 1989-1992, relacionada amb la competencia amb teixits de paisos del Tercer Mon, etc.) i aportar nous arguments i discutir -tal com senten en el marc academic- el que es el nus fonamental delllibre: les colonies no es van construir per aprofitar I' aigua, sino pels avantatges socials que implicava la seva ubicacio i la inversio a llarg termini. Els capitols 3 i 4 son dedicats a aquest tema i, ben segur, reobriran un nou tema prou important per a la comprensio de la industrialitzacio catalana de la segona meitat del segle XIX.

L' analisi de l' evolucio de les dades de pues de filar i telers a Catalunya posen en evidencia que hi ha un desplacament de les zones de la costa (Barcelones i Maresme) cap ales conques fluvials del Llobregat i del Ter. Les fabriques de riu es generalitzen a partir de la decada dels setanta del segle passat. Els Serra i Feliu son de Vilassar ivan al Llobregat a muntar una colonia i els Rosal-una historia coneguda gracies al treball de Moreu-Reyson de Berga pero han passat pel Maresme abans de tornar a la seva ciutat natal. Les estadistiques i aquests dos exemples sembI en demostrar que hi ha un replegament de la industria cotonera de Barcelona cap ales conques del Llobregat. Quina n' es la rao? Per a alguns, que el carbo catala era de baixa qualitat i importar-Io era car; per tant, I' opcio de la maquina de vapor no era rendible i les empreses catalanes buscaren la forca hidraulica per moure les maquines de filar i els telers, sobretot quan es va generalitzar l'us de la turbina. Per aixo, els fabric ants anaren rius amunt a fundar fabriques i colonies. Es la tesi defensada pels historiadors de l'economia. Per a Ignasi Terradas, en canvi, no es l'aigua el que fa anar els industrials a l'interior, ja que, com a molt, I' aigua nomes produeix un 30 % de I' energia necessaria i totes les fabriques tenen maquines de vapor que fan funcionar per sobre de la seva capacitat: es la recerca de la pau social, de salaris baixos i de la consolidacio d'un projecte a llarg termini -la colonia. L'aigua es, amb les seves paraules, una costosa propina hidraulica.

Cal agrair moltes coses al treball d'lgnasi Terradas. En primer lloc, que es un treball d'historia i d'antropologia, la qual cosa, agradi 0 no, aporta visions i reflexions que, des de punts de mira que nomes tenen en consideracio algunes variables economiques, a vegades costa d'entendre. L'empresari de I' Ametlla de Merola tambe busca el benefici, pero ho fa tenint en compte variables polftiques, socials que tenen rendibilitat a llarg termini. Opcions que en el curt termini no s'entenen pero que en la historia posterior Ii venen a donar la rao. En segon Hoc, perque entra en la discussio acadernica de problemes, i aixo es sa per als qui ens dedi quem a intentar entendre les claus del passat. I, ames, es una discussio interdisciplinaria que no sol esser habitual en el camp de temes que semblen mes reservats als historiadors de l' econo-

9

en

cti

.;::

u.;

:::> ""0 c

en <D

c ·0

o u

10

mia. En tercer lloc, perque el microcosmos de I' Ametlla, tal com ell el dibuixa al llibre, es ric de matisos de com les relacions socials es concreten i son plenes de contradiccions i, sovint, tenen poe a veure amb els models generals elaborats per entendre els conflictes de classe. I, en quart lloc, perque en el llibre de I'Ametlla els empresaris i els obrers son ben vius i l'economia no es una ciencia de variables sense persones, sino que l'economia es societat i es politica. I sense politica no s' enten l' economia.

Pero elllibre obre, de nou, un munt d'interrogants, que nomes assenyalo i que suposo que aniran sorgint en el futur del debat. Cal dir, d'entrada, que la industrialitzacio s'estudia a partir del coneixement del final-per exemple la imatge de colonies consolidades 0 de la consolidacio de nissagues industrials- com si sempre les fabriques 0 les families haguessin estat iguals. I aleshores deixem de banda el proces historic que les ha generades, que acostuma a esser rnes complex. Caldria precisar quan els Serra Feliu fan teoria de colonia i son conscients que entre les mans tenen una cosa diferent, perque, al cornencament, no hi ha gaire diferencies amb altres fabricants que van amb les seves maquines d'aquf cap alla. Hi ha tambe un problema de representativitat. No cal rediscutir la importancia dels estudis de cas com a metode per desxifrar realitats. Un cas sol existir perque n'hi ha daltres com ell, pero la historia posterior del Llobregat insinua que el cas de I' Ametlla es forca atfpic: ni es frequent que fossin industrials de la costa els que fessin les colonies, ni I'opcio de politic a social dels Serra Feliu sembla tan coherent i generalitzada. El final tan diferent de l' Ametlla en relacio amb molts patrimonis industrials sembla corroborar-ho.

Si l'aigua es tan poe important, (,per que no hi ha ni una sola fabrica al Bages construida fora del curs d'un riu? Haurem d'esperar I'arribada de l'electricitat perque alguns pobles allunyats dels corrents fluvials tinguin la seva fabrica. Es contesta que es I'exernpcio fiscal de l'us de I'energia hidraulica, pero ningu no ha quantificat aquest estalvi que, a mit jan segle XIX, no crec que fos especialment significatiu. I, per que els fabricants, fins i tot els que tenen colonies, prefereixen, quan volen ampliar la seva capacitat productiva, llogar altres fabriques abans d'ampliar la propia? Si l'aigua no fos important -0 un estalvi energetic relativament petit- s 'haguera pogut ampliar la fabrica alla on s'havia construit. I tot sernbl a indicar que no es construeix una sola nau amb maquinaria fora del curs fluvial. Nemes alguns magatzems que no necessitaven energia.

Aixo no argumenta a favor de pensar que l'aigua es la clau per entendre el desplacament de la costa cap a l'interior. Senzillament perque, en el cas del Bages i del Bergueda, no tine tant clar que hi hagi cap desplacament. Ales estadfstiques de 1860, el Bages concentra el 15 % de les pues i el 8 % dels telers, es la segona i la tercera comarca en pues i telers de Catalunya, respec-

tivament. El 1932, ocupara el primer i el segon lloc. Algun avantatge tenia ja el Bages en aquell moment que hauria d'explicar aquesta especialitzacio, Es mes, quan sanalitza qui construeix les fabriques i colonies, hom s'adona que el cas dels Serra Feliu es excepcional. La major part son bagencs (de Manresa 0 de Sallent) i berguedans. Pel que coneixem del cas d'aquests bagencs, no podem parlar que tinguessin les fabriques a Barcelona i ara es repleguin, sino que tenen tres 0 quatre fabriques al Bages i reorganitzen el seu negoci amb la construccio, no sense dificultats financeres, d'una fabrica que esdevindra colonia. Es el cas dels Pons, del Viladomiu 0 del Torra. La conquesta dels rius es obra d'industrials bagencs i berguedans. Som potser davant d'un aprofitament d'avantatges de situacio que inclou moltes coses: laigua, les exempcions fiscals, la legislacio que afavoria I' ocupacio de territoris despoblats, salaris baixos perque el textil ocupava sobretot dones i els ingressos familiars es complementaven amb I' agricultura, entrenament laboral de la rna d' obra, costos de terrenys i de construccio baixos, etc. I aquests avantatges foren aprofitats de forma diversa i donen models de relacions laborals diferents: la colonia, pero tambe la fabrica que feia treballar tot un poble -com el cas d' Artes amb la fabrica Berenguer 0 Navarcles amb la fabrica de Sant Benet- i la semicolonia que nomes reunia uns quants pisos per acollir els treballadors que vivien massa lluny.

Tot aixo no resol el deb at, perque senzillament cal mes investigacio sobre el tema i sobre casos concrets. Hem treballat massa amb les estadfstiques of icials dient que eren dolentes per acabar fent-les servir com un valor absolut; cal retornar als estudis de cas 0 als estudis sobre zones concretes investigant quan, com i de quina manera es fan les fabriques, qui les fa, si qui les fa es qui les fa servir i si qui les fa servir ho fa durant gaire temps. No invento res de nou. EIllibre d'Ignasi Terradas continua essent una lfnia excel.lent de treball i un model interessant a seguir. Durant aquests darrers anys no s 'ha avancat gaire en aquesta direccio i cal que ho fern per poder aportar arguments mes categories al debat que aquest llibre mante ben viu.

LLOREN<; FERRER I ALOS Professor del Departament d'Historia Contemporania de la Universitat de Barcelona i president del Centre d'Estudis del Bages

c ·0

o u

en <D

<D ""0

:2 u.;

<D ':::> c-

eo ~

11

en

Cii

";::

(j)

:::J -0 C

en Q)

c -0

o

u

en Q)

Q) -0 '0

~

Q) ':::J CT

C1:l --'

12

1. tntroduceld

Aquest estudi va comencar com a part d'un projecte dinvestigacio financat pel Social Science Research Council de la Gran Bretanya i dirigit pel Dr. Bryan Roberts. EI treball realitzat a l' Arnetlla de Merola no hauria estat possible sense I' ajuda incondicional de Serra Feliu, empresaris i treballadors. El seu interes i entusiasme m'han estat imprescindibles. Tarnbe vull fer constar el meu agrarment als qui, amb el seu estimul i ajuda, han fet possible aquesta i altres publicacions de la meva investigacio. Tine especialment presents Llorenc Ferrer, J. M. Fradera, Josep Fontana, Ian Gough, Joseph Harrison, Miquel Izard, Josep R. Llobera, Alan Macfarlane, Josep Oliveras, Bryan Roberts, Antoni Segura, Antoni Serra i Marti i Baruch Sorj.

La investigacio sobre el tema de les colonies industrials em va esser estimulada en gran part perque aleshores treballava a la Universitat de Manchester com a «Research Associate» i vaig poder estudiar alguns aspectes dhistoria industrial en un bressol molt documentat. Es per aquest motiu que em va semblar que laproximacio comparada a la historia industrial de Catalunya i Anglaterra podria esser forca fructffera.

El treball d'aquesta investigacio el vaig portar a terme entre 1973 i 1978. Les estades a l' Ametlla de Merola foren realitzades els anys 1974 i 1975. Vaig entrevistar la poblacio i em vaig dedicar a l'estudi dels arxius de Serra Feliu durant aquests dos anys. Les informacions i opinions dels ametllans apareixen al llarg d ' aquest llibre intercalades amb les dades documentals. Cree que ambdues son importants i tracto de relacionar-les de cara a obtenir explicacions de la complexitat social de la colonia industrial.

Tretze anys despres d'haver publicat Les colonies industrials he preparat aquesta segona edicio tractant de reforcar alguns arguments amb mes informacio i mirant de desenvolupar-los en un context critic mes ampli. Per aixo he modificat i ampliat gairebe tots els capitols, encara que els arguments i la reconstruccio historica son els mateixos.

La questio principal que vull destacar amb I' estudi de les colonies industrials es pot presentar de manera doble: d'una banda es tracta de veure com historicament un fenomen que aparentment es de pura iniciativa economic a, s'explica mes plausiblement en termes de complexitat social, com el muntatge d'una industria que, en qualsevol cas, pressuposa una

societat humana s'ha d'explicar segons la complexitat d'aquesta societat, a menys que quedes totalment anul-Iada. Es a dir que tant les iniciatives empresarials com les laborals no es poden entendre nomes entre la fabrica i el mercat. La famflia, l'Estat, l'educacio, la religio i la cultura en general hi son presents. En el cas de les colonies, el sosteniment d' aquesta complexitat en un espai reduit fa que es pugui explicitar mes palesament que en espais mes amplis amb representacions mes separades de tots els aspectes de la complexitat social.

D'altra banda, el reconeixement d'aquesta complexitat ens du a valorar seguiments i discontinuitats entre les diferents parts, ates que el reconeixement d'una complexitat impedeix el domini absolut dels imperatius d'un factor social sobre els altres. Aixf, encara que l'imperatiu d'un negoci prevalgui sobre altres necessitats socials, no es mai suficient per explicar la realitat, mentre aquesta encara es pugui anomenar social. Hi ha encara cabuda per a importants diferencies en el comportament social de les persones i en les seves expressions culturals.

EI fenomen de les colonies industrials demostra que I' economia com a teoria i practica es tan necessaria com insuficient per explicar la historia i la realitat viscuda a l'entorn de les empreses industrials. Una perspectiva realista ha de tenir en compte factors que aparentment semblen aliens a una iniciativa economic a i tambe cal entendre el determinisme economic segons les diverses situacions que s'han evidenciat al llarg de la historia. Em sembla que no existeix un model iinic per explicar la vida social en el mon dominat pel capitalisme, tot i que aquest domini pot arribar a esser aclaparador. Les societats humanes tracten sempre de construir i reconstruir la complexitat, tant les anomenades primitives com les modernes. I encara que es pretengui substituir la complexitat i varietat socials pel convencionalisme d'una sola dimensio social, com ho preten el totalitarisme politic, religics 0, mes recentment, economic, la complexitat social es manifesta si mes no marginalment: un cas com el de les colonies industrials mostra el vaive entre la dependencia i la llibertat que es donen entre les accions economiques i les de les altres institucions i relacions socials i culturals.

Aixi, en una colonia industrial l 'actuacio empresarial no es pot separar -com es fa en les representacions economicistes del capitalisme- de la vida social de tot un poble, d' un entramat juridic i politic que caracteritza uns perfodes histories, d'una Esglesia i una moral publica, d'unes tradicions i adaptacions familiars i d'unes decisions personals i d'educacio cultural. En una colonia industrial s'ha trobat historicament mes incrustacio visible entre tots aquells factors mentre que en la societat mes amplia s'han presentat molt mes separats: treball, famflia, religio, moral, ideologia, etc.

en

~

(j)

:::J -0 C

en

"~

c -0

o u

en Q)

Q) -0 '0

~

Q) ':::J CT

C1:l --'

13

14

Tot fenomen empresarial es, abans i per sobre de tot, unfet social, una activitat que relaciona d'una manera determinada les vides de les persones. Aquesta activitat i relaci6 condiciona totes les altres. L'origen de I'empresa es un tracte social mes 0 menys predominant, pero dificilment exclusiu.

Per aixo, en una formaci6 empresarial cal veure primer elfet social, quin es el tracte que es donen les persones implicades, empresaris i treballadors. D' aqui sorgeix la trama que inclou i exclou altres factors. I quan parlem de tracte, parlem d' opcions de responsabilitat recfproca, de conflictivitat i d' alienaci6 0 estranyament entre les persones i entre aquestes i les seves activitats. Aixi, en el sistema de colonia sevidencia un tracte diferent al del sistema de fabrica mes estricte. I aixo s ' explica per opcions, decisions, persistencies, respostes i actituds caracterfstiques dels ernpresaris i els treballadors implicats en el desenvolupament historic d'una colonia industrial.

El proposit daquest llibre es doble. D'una part, l'escric adrecant-me als estudiosos. Pero tambe vull que tingui sentit i valor per a tots els qui estan vinculats a les colonies industrials. Per aquesta rao, si be no defugire cap dels plantejaments analities i teorics d'aquest estudi, intentare desenvolupar-los tan clarament i raonable com em sigui possible.

En voler estudiar la qiiesti6 de les colonies industrials, aquestes fabriques de teixits instal- lades als rius i allunyades dels pobles, sern va presentar ben aviat un problema de metode. No hi havia practiment cap treball especffic del fenomen de les colonies industrials i els materials per al seu estudi tampoc no havien estat minimament arreplegats 0 centralitzats. Es a dir, que em trobava que per fer una recerca sistematica havia d'anar fabrica per fabrica inventariant dades i reconstruint histories. Per aquest motiu, que mhauria fet la investigaci6 interminable, vaig decidir de seguir un camf intermedi. Aquest va consistir a combinar una aproximaci6 general al tema amb una recerca intensiva d'una sola colonia. Aixo sense descartar investigacions parcials en altres colonies, que, com veurern, han ajudat molt a interpretar i diferenciar aspectes del sistema de colonia industrial.

Centrar la recerca en una sola colonia industrial no implica que aquesta sigui representativa de tots els casos. No es tracta que hagi considerat la possibilitat d' escollir un cas de colonia que per extensio! es pugui aplicar a d'altres. El que sf que permet l'estudi intensiu d'un cas, sempre que no vagi del tot sol, es poder presentar la recerca d'una forma mes propera i pregona als seus protagonistes. Es a dir, que el que es pot perdre en generalitzaci6 es guanya en tangibilitat.

Per aconseguir aquest objectiu havia de buscar un exemple de colonia viu, desenvolupat, tangible iamb consistencia historica, un cas de colonia forca «realitzat». D'aquesta manera es veurien mes les implicacions i les

Imatge actual de la resclosa de l'Ametlia de Merola amb un cabal optirn.

possibilitats del sistema de colonia. D' acord amb aquesta perspectiva, diferents consideracions em van fer escollir l' Ametlla de Merola.

L' Ametlla de Merola es situada a lalt Llobregat, dins el terme municipal de Puig-reig, en el lfrnit del Bergueda amb el Bages. Com les altres colonies, es en el marge dret del Llobregat, prop de la carretera. Fabrica, habitatges, horts i bose ocupen la depressi6 d'un meandre que el riu fa a la seva dreta.

L' Ametlla presenta a primera vista les caracterfstiques mes destacades d'una colonia industrial. El poblament es al costat de la fabrica amb una urbanistica ordenada i closa. Hi ha tots els serveis i entitats que acostuma a tenir un poble. Es tracta d'una empresa familiar tradicional i les primeres explicacions que hom rep dels seus habitants al-ludeixen ales velles practiques de tipus paternalista i a les quasi llegendes que encara ho s6n meso En conjunt, I' Ametlla es presenta com un model classic de colonia.

'0

'(3

U :::l "0

g

11::

15

en

Cii

. ;:::

en

OJ "0 c:

en Q)

c: -0

o u

en Q)

Q) "0

:Q en

Q) ,OJ cr ctl --'

16

D'altra banda vaig triar Serra Feliu perque no era una empresa estancada 0 en crisi (1974). Es tractava d'una firma, Serra Feliu, en proces de creixement i adaptaci6 a nous canvis en el mercat. Es a dir, que la situaci6 industrial de l' Ametlla era dinamica iamb perspecives de futuro Per tant ha estat possible d'estudiar la transformaci6, no una exclusiva decadencia, del sistema classic de colonia .

L' Ametlla tambe te una particularitat que ben aviat em va semblar interessant. La colonia va resultar d'un canvi de localitzaci6 d'una fabrica de teixits anteriorment instal-lada a Vilassar. El canvi de localitzaci6 es va dur a terme en temps de la darrera carlinada, que fou bastant sonada per diferents indrets del Bergueda, incloent-hi Merola. La zona era clarament dominada per la ideologia i la practica social carlines. Aixo contrastava vivament amb la localitzaci6 anterior de Vilassar, al Maresme, on tradicionalment elliberalisme tenia mes preponderancia. Aquest canvi geografic coincidia amb l'oposici6 que sha assenyalat a diferents nivells entre la Catalunya dellitoral i la Catalunya de l'interior. I, com veurem, aquest contrast va tenir un paper forca destacat.

Les primeres opinions i reaccions davant del sistema de colonia solen esser d'una critica general i senzilla que es refereix ales possibilitats del paternalisme i del despotisme privat. Aquest tipus de crftica tendeix a menysprear la heterogeneitat que existeix darrera d'aparences uniformes. L' analisi detallada de les colonies industrials revela una situaci6 forca complexa i incorrectament reduida a patrons simplistes. Ames, l'utilitarisme ha produit un empobriment de la consciencia historica i cultural de forca pobles.'

Per tant, aquest estudi no defugira cap plantejament que es refereixi a la complexitat de la vida social, encara que no s ' ajusti necessariament a la pauta que hom exporta del viure en una colonia industrial.

El metode que he emprat en aquesta investigaci6 ha intentat d ' esser multidisciplinari per tal de copsar la historia de les relacions tant economiques com polftiques i ideologiques de la colonia.

S'ha volgut evitar I'exces d'especialitzaci6 disciplinaria, que tendeix a separar i estranyar les parts (que previament i convencionalment s'han pres com a «parts» d'un fenomen donat). He assajat de seguir el suggeriment de Kula' en el sentit que l'investigador ha d'aprendre a servir-se de les troballes de I' especialitzaci6, pero sense aillar-les en entitats separades.

Els puntals de l'argument d'aquest llibre s6n formats per dues consideracions. Primer, relacionar la implantaci6 de colonies industrials amb les convulsions politiques de mit jan segle XIX.4 Segon, relacionar-ho amb la manca de coordinaci6 dels interessos de la burgesia catalana i l'Estat espanyol. Com veurem, despres de descartar uns quants arguments de caracter

economicista, intento de fonamentar els motius principals d'Instal-Iacid de colonies industrials a Catalunya amb raons que tenen forca a veure amb el context polftic.

Aixf relego l ' aprofitament hidraulic a una circumstancia favorable per a la nova industrialitzaci6 rural, pero considero que la causa fonamental d'aquesta es un projecte ampli de polftica social per mantenir una empresa a llarg termini iamb una mentalitat de conservaci6 i enfortiment d' un patrimoni, caractenstica que a Serra Feliu es mante fins a l' actualitat.

Que els aranzels proteccionistes 0 que l' energia hidraulica puguin afegir mes oportunitat de guanys 0 estalvis no vol dir que siguin la causa que el sistema de fabrica 0 la colonia industrial sorgeixin com a noyes formes socials de producci6. Per a aixo cal tota una polftica social, tota una mentalitat i practica de tracte huma que els factors materials de producci6 no expliquen. Perque sorgis el sistema fabrica, perque fos possible la relaci6 empresari-treballador, calgue la formaci6 d'un mercat de rna d'obra i de capitals. I, despres, que unes per sones tractessin, gairebe nomes amb els seus capitals, unes altres que gairebe nornes eren tractades per la seva feina. Un cop aquest tracte s'hague normalitzat, el fet social del sistema de fabrica ja estava instituit i el calcul de producci6 es comenca a fixar en els factors materials de competici6 entre empreses.

Perque sorgfs el sistema de colonia industrial, calgue una opci6 empresarial en la qual I' empresari impulsava una accio social que no s' esqueia en el sistema de fabrica, L'empresari de colonia opta per un tracte amb els treballadors que anava mes enlla de la fabrica i assumia una autoritat social i cultural de caracter public que l'implicava amb responsabilitats administratives i politiques que el sistema de fabrica deixava per a l'Estat 0 per a ninguo

La rna dobra, per la seva part, responia de manera diferent al sistema de fabrica estricte. En principi, cal tenir en compte la propia reivindicaci6 de la condici6 proletaria: estabilitat, continuitat i suficiencia individual i familiar del treball i la seva remuneraci6. A aixo s' afegeixen els procediments de patronatge empresarial, que poden oscil-lar entre la planificaci6 acurada del benestar de la poblaci6 i el despotisme mes desentes, provocant respostes diverses en la poblaci6 obrera.

L'aprofitament hidraulic fou la «costosa propina» economica d'una politica social empresarial. Aixo s'ha de entendre en un context historic: el d' uns empresaris que opten per una iniciativa a llarg termini i que transcendeix els interessos mes immediats de la propia industria. La durada del negoci preval sobre una rapida amortitzaci6. Ara be, aquesta politica social, per esser una relaci6 de classe i no una relaci6 entre socis, resta mes aviat implfcita. L'aprofitament dels recursos hidraulics fou l'aspecte visi-

c:

:Q

17

18

ble i explicit de I' operacio, de la mateixa manera que el proteccionisme arancelari fou invocat com a motiu explicit d' exit industrial, menystenint la supeditacio real que es demanava ales condicions dels treballadors davant d'un objectiu jutjat dinteres cornu. Aixo fou clar per perfodes com el dels anys 1840. Pero no es pot dir que el proteccionisme arancelari fos la causa de la industrialitzacio creixent, sino que fou una facilitat posterior a la causalitat basica: poder utilitzar una forca de treball amb factors d' augment de la productivitat.

EI fenomen de les colonies industrials es una opcio de classe, no es una opcio de persona. Aixo em sembla clar. Es concebuda per a un tracte entre classes; per aixo, com en el sistema de fabrica, la polftica es tambe una polftica de classes. Pero es una opcio diferent iamb un sentit propi del patrimoni, de la durada del negoci, del caracter familiar de l'empresa i de la responsabilitat planificadora envers la poblaci6 obrera.

L'opcio mes integral dels empresaris de colonia no es pot desvincular d'una serie d'idees conservadores sobre la solidesa dels negocis, la responsabilitat moral i el paternalisme social. Es tracta d'una mentalitat conservadora que encara recollira intensament Prat de la Riba i que es representativa d'una part de la burgesia catalana. Tanmateix, la instal-lacio de colonies fou una opcio, no fou una sortida unica. Alguns empresaris optaren pel model de colonia mes acabat que significava un comprornfs a llarg termini amb I'empresa, la poblaci6 obrera i I'Estat, altres ho feren a mitges en llocs ja mig urbanitzats 0 amb polftiques socials rnes tfmides i altres no ho feren, esperant que la conflictivitat disrninufs i no es fes necessaria la inversio social que suposa la colonia.

Mateu Serra i Tauran i els seus descendents optaren per una colonia industrial forca planificada, i es per aixo que la historia de I' Ametlla de Merola es la d'una colonia que ens parla mes clarament de tot el que ha implicat la polftica social en forma de colonia industrial.

zar molt meso Es a dir, shavia de fer carrec de qiiestions que actualment hom atribuiria exclusivament a la competencia publica,

L'Estat espanyol al segle XIX encara era en una situacio mes rudimentaria que els altres Estats europeus. I aixo no era degut a un retard en el seu creixement, sino precisament a la decadencia en relacio amb el creixement considerable de la seva etapa absolutista. Aquesta decadencia s' expressa principalment en els desastres colonials i en la manca d' una dominacio politica homogenia per tots els racons de I 'Estat espanyol, cos a que va desembocar en continues lluites civils i en una normalitat legislativa i administrativa quasi nul-la per deixar arrelar qualsevol transformaci6 social. Aixo feu que Catalunya, en cornparacio amb Anglaterra, per exemple, sindustrialitzes amb uns trets molt similars, com veurern, pero dins d'un context politic oposat.

Davant de les caractenstiques de I 'Estat espanyol vuitcentista, la Revolucio Industrial a Catalunya prengue un caire forca polititzat que actualment costaria de comprendre. Ara be, aquesta necessaria polititzacio dels protagonistes de la Revoluci6 Industrial a Catalunya, per mes dinamica i transformadora que sembles, fou sempre insuficient per a suplantar la debilitat polftica de l'Estat espanyol. D'enca de llavors, la burgesia catalana sha mig enfrontat, tot repenjant-s 'hi, a un Estat percebut potser com a massa groller, fastiguejador, pero amb el qual alhora es compta per pura necessitat." Aquesta duplicitat ha caracteritzat sempre la burgesia catalana i I'ha feta fracassar com a forca polftica transforrnadora.' La dependencia «instintiva» de la burgesia catalana envers l'Estat espanyol fou tambe sublimada. La tasca industrialitzadora aparegue com a quelcom de prometeic. S' idealitza la lluita contra un Estat espanyol arcaic. I, com suggereix Coromines," la industria es convertf en certa epoca en un ideal pario de la Patria, la Fe i I' Amor.

Dins d'aquest context enfocare el sistema de colonia industrial com una solucio parcial, encara que historicament definitiva, a la problematic a plantejada entre I'Estat espanyol i les consequencies polftiques de la industrialitzacio a Catalunya.

El sistema de colonia s'inscriu en un intent forca ambicios d'una part dels fabricants catalans. La colonia industrial plantejava un nou sistema social per als treballadors. En principi, aquests quedaven arllats d' altres nuclis industrials i en regim dexclusiva dependencia d'un' sol empresari. Alhora, la interacci6 entre els treballadors de la mateixa fabrica augmentava al mateix temps que el contacte entre aquests i els empresaris. L'ambient cultural i ideologic de la colonia -en el cas de I' Ametlla aixo es ben pales- fou estimulat pels empresaris. Es va intentar d'inscriure l'obrer de colonia dins d'un ambient cultural tfpicament petit-burges. Aixo

* * *

Un article postum de Vicens i Vives' ens recorda ellligam mes estret que existia entre els moviments politics i economics al segle XIX en comparaci6 amb la centuria actual. Aixo es deu a I 'autonomia relativa que els aparells politics han anat obtenint com a resultat del creixement extraordinari de I 'Estat modern. Es a dir, que abans les decisions que ara hom pensa reduides estrictament al context economic, eren molt mes influides i entrelligades pel context politic. L'acci6 privada no es podia recolzar en un Estat tan organitzat i omnipresent com l 'actual i per aixo s'havia de politit-

:2

u U :::J "C o

...

"E

c ·0

o u

en Q)

Q) -0

:2 en

Q) '::::> 0-

ctl ....J

19

-

20

-

ten~nt en compte Ies connotacions de seny, resignaci6 i laboriositat de la petrta burgesia catalana. Aquesta perspectiva es reconeguda per un dels de:ensors .morals del sistema de colonia, el pare Miquel d'Esplugues: «~ ha escnt que els pobles fel icos no tenen historia, i de la poblaci6 Coloma Guell es podria dir que no en te gens ni mica, que es inedita rigorosarnent, en ~l sentit, pero, que les convulsions socials mai no hi tingueren re~ercusslOns notables. El caracn-- mateix de la colonia, des del punt de mira de la seva distribuci6 urbana, on el simple obrer es instal.lat com un petit burges en la mes noble accepci6 d' aquesta paraula ... ». 9

,E.mpero: ni l'utopisme socialista de les colonies de Robert Owen, ni la mistica puntana de les colonies angleses, ni el paternalisme catolic de colonies franceses i catalanes, no poden encobrir la similaritat de les seves condic~o~s materials .. D: acord a~~ el material disponible sobre la colonia prot~t~pIca ~el «soc iali srne UtOPIC», New Lanark, 10 i el testimoni d' alguns ~IsItants,. es pot concIoure que la base material d' aquesta colonia era practicament .I~ual a la de les altres colonies industrials. Aixf, la composici6 de l~ pO~I,a~lO, l~ ~e.~a densitat, la distribuci6 i la quantia dels sous, I' especia~It~ac~o I la dIVISlO del treball (malgrat el proposit rota tori entre agricuItura ~ fabnc.a exposat per Robert Owen), tot resulta igual Com en una colonia mdustnal ordinaria. Encara mes, New Lanark era una societat anonima i <I'expenencjn socialista» era en tot cas subordinada als dividends dels SOCIS.

E~cara que les doctrines liberals dellaissezjaire i dellIiurecanvisme han Interpretat el segle XIX Com una epoca de poca intervenci6 i incumbencia estatals, aixo no es cert," sobretot en la comparaci6 entre Estats. Tornant al que deiem abans, citant en Vicens i Vives, si be en general el segle XIX presenta arreu una economia amb un Estat poe desenvolupat, quan comparem Anglaterra i Catalunya podem apreciar un contrast molt notable en aquest sentit.

A Espanya la manca d'un desenvolupament estatal adient a la Revoluci6 Industrial va impulsar ellIiurecanvisme13 mes aviat Com un fatalisme que no com un~ opci6 economicament sospesada. L'intervencionisme, que, malgrat els Ideals dellaissezjaire, s'anava imposant a Anglaterra,'4 va Contrastar amb la debilitat amb que el sistema politic espanyol va afrontar les conseqUencies de la Revoluci6 Industrial a Catalunya.

~l f~t que a C.atalunya I' empresari es fes carrec de qUestions de politica social I co~erCIal que derivaven de la industrialitzaci6, mentre que a Anglaterra dIrectament oli indirectament aquestes questions eren cada co

' Ii p

mes estata .Itzades, ~'ha interpretat en relaci6 amb la crisi de I'Estat espa.

nyo! ~el vUIt-~ents. Es en aquest context que intentare de situar la dimensi6 pohtIca del SIstema de colonia. L 'argument es que el sistema de colonia

industrial a Catalunya, polfticament parlant, va representar una adaptaci6 de caracter fix a labsencia cronica de I'accio d'un Estat central. Aleshores el sistema de colonia a Catalunya apareix en part en resposta al fracas liberal de I'Estat espanyol mirant de garantir I'Individualisme economic i la iniciativa privada sota l'ordre social del capitalisme industrial.

He de fer constar, pero, que les polftiques liberals de I'Estat angles incloien tant la repressi6 mes brutal de la poblacio obrera com una legislaci6 que, a batzegades, tracta de reformar les seves condicions laborals. Un Estat mes fort no vol dir necessariament un Estat mes benefactor.

He d' acIarir el caracter parcial de la perspectiva teorica d' aquest estudi.

El que plantejo sobre la relacio entre fabricants catalans i Estat espanyol en relacio amb el desenvolupament de colonies industrials, no es un argument totalitzant. Aquest estudi no tracta de les relacions de tota una burgesia industrial, tota una cIasse treballadora i tots els aparells estatals. Nomes es consideren les relacions d'una part daquests grups. La historia que tracto d'interpretar tot reconstruint-la es feta dinterrelacions parcials, no de confrontacions massives.

Moltes vegades I' avenc dialectic de la historia es produeix mes per apedacarnents de les relacions socials que per la transformaci6 radical d' aquestes. Fins i tot una gran transformaci6 pot apareixer nornes a una distancia considerable en el temps, quan tots els «pedacos», totes les solucions parcials, cobreixen la panoramica social. Considero el sistema de colonia a Catalunya com un d'aquests «pedacos». Com una alternativa parcial a la situaci6 critic a i ambigua produida per les consequencies de la Revoluci6 Industrial a Catalunya i l'acci6 de l'Estat espanyol. La crisi de I'Estat espanyol del vuit-cents va donar com a resultat diversos fenomens de fragmentaci6 polftica. Es a dir, que la fallida d'una centralitzaci6 liberal adient al desenvolupament del capitalisme industrial fou contrarrestada per un creixement desigual de poders politics locals. Aixo va significar una privatitzaci6 d'Incumbencies publiques que, si be es va considerar sempre anomala, tambe fou sempre persistent. Aquest fenomen ha estat generalment reconegut com a caciquisme. El caciquisme seria, doncs, una forma de fragmentaci6 polftica i privatitzaci6 dincumbencies piibliques no tan relacionada amb forces locals com amb les fallides centrals del segle XIX espanyol. Si be aquesta tendencia es podria considerar en principi inconsistent i effrnera, un «pedac», tingue un arrelament i una persistencia extraordinaris. Cree que les colonies industrials, i abans els casalots carlins, sinscriuen a Catalunya dins de la tendencia caciquista de I' estructura polftica espanyola. Arreu d'Espanya es troben formes similars de fragmentaci6 polftica i privatitzacio.

EI sistema de colonia industrial tampoc no es pot deslligar del seu con-

c -0

o '-'

en

~

Q) "0 '0

en

Q)

':::> a-

ctS -...l

en

.~ en

:::> "0 c

en

.~

c

:2 o '-' en Q)

Q) "0

:~ en

Q) ':::> a-

ctS -...l

21

22

text. La colonia va afectar tota una poblaci6 de fabricants, treballadors, pagesos, vilatants locals, botiguers i negociants rurals, etc. Tot queda implicat en el fer-se de les colonies. A mes, em sembla que el cas de I' Ametlla de Merola es particularment interessant pel que fa als lligams entre la historia local i la historia nacional. Es un cas, com veurem, que pot il-lustrar i replantejar forca questions d'historia de Catalunya.

NOTES

1. A Anglaterra, especialment dins la tradicia de i'antropologia politica de "L 'escote de Manchester», s'ha desenvolupat I'"extended case method». Aixo vol dir que quan un investigador es troba davant d'una societat complexa i messiva tria i'estudi d'un grup 0 unitat d'aquesta que es presenta com a representatiu del conjunt. Aleshores les conclusions que hom n'extreu es consideren extensibles a altres casos. Vegeu Van Velsen, " The Extended-Case Method and Situational Analysis» a Epstein A. L. (ed.), The Craft of Social Anthropology, 1967.

2. Per a un estudi equidistant d'aquest defecte vegeu l'obre de E. P. Thompson, The Making of the English Working Class. Londres, 1968.

3. Vegeu Kula, w., Problemas y rnetodos de la historia econornica. Barcelona, 1973.

4. Per a una impressio massiva d'aquesta situecio vegeu J. Benet, C. Marti, Barcelona a mit jan segle XIX. Barcelona, 1977. Miquel Izard ha trobat algunes dades que testimonien els anys 1870 el desotecement de tebriques cap a l'interior per tal de trobar una me d'obra mes oocl! que la de la ciutat. Vegeu "Entre la impotencia y la esperanza: La union manufacturera (1872-73)>>. Estudios de Historia Social, num. 4, Madrid, 1978.

5. J. Vicens Vives, "EI moviment obrerista cetete (1901-1939). Recerques, num. 7, 1978.

6. Vegeu els comentaris extrsordtnsriement tucias de Josep Pia sobre l'Estat espenyol i Catalunya a Prosperitat i rauxa de Catalunya. Barcelona, 1977. Especialment les pp. 11-17, 28-29, 54-61, 135, 149, etc.

7. Vegeu un dels attims estudis d'aquesta questio, torce precis, a J. Harrison, "EI man de la gran industria i el fracas del nacionalisme cstete de dreta (1901- 1923)>>. Recerques, num. 7, 1978.

8. Pere Coromines, Obres completes. Barcelona, 1972, p. 147.

9. EI primer comte de Guell, Barcelona, 1921. Aquesta monografia Ie alguns persqrets dignes de formar part de la llegenda ioeotoqtce sobre les colonies industrials: "Arreu transpira l'amor de l'obrer al petro, convertit en pare veritable del seu obrer, i encsmecio visible de la seva providencie en aquest mon. .. ».

10. New lanark. Tracts by Robert Owen.

Miscellaneous. Londres. British Library.

11. Baines, E., Mr. Owen's establishment, at New lanark, a failure. Leeds, 1838.

12. Sobre aquesta polemics vegeu la sintesi d'Arthur Taylor, laissez-faire and State Intervention in Nineteenth-century Britain. London, 1977.

13. «Et tliurecsnvisme era la formula economica ideal de la precarietat de l'Estat i del burocratisme ignorant, pobrissim, indiferent, ineticec, imperant. La peninsula esdevingue el pais classic del contraban». J. Pia, op. cit., p. 135.

14. Cf. D. Roberts, Victorian Origins of the British Welfare State. Yale, 1960; A. Taylor, op. cit.; Lubenow, W. C. The Politics of Government Growth. Newton Abbot, 1971. De fet, aquest argument es molt complex i s'aparta de l'interes especffic d'aquest //ibre.

23

en

Cti

.;::

u;

:;:, "0 c::

en

.~

c:: ·0 o <.>

en Q.l

Q.l "0

:2 u;

Q.l ,:;:,

0- ro -'

24

2. Els trets distintius de les colonies industrials

Ara veurem, d'una forma general, com eren considerats aquests dos tipus de colonia pels seus contemporanis: pels seus defensors i pels seus detrac-

tors.

La posici6 empresarial davant el sistema de colonia

Abans de procedir a lanalisi concreta d'una colonia industrial, cal parlar dels comentaris i descripcions que van suscitar les colonies industrials en diversos llocs. Aixo ens ajudara a situar millor la colonia dins del context social i cultural dels diferents parses en els quaIs es desenvolupa. Al mateix temps, podrem comencar a configurar les caracterfstiques que les colonies tenen en cornu i que justifiquen la seva analisi especffica.

Es veu que per animar la convocatoria de I'exposicio universal de Paris, el govern frances va proposar uns premis als fabricants que haguessin dut a terme «plans d'empresa industrial en els quals els interessos dels patrons i dels obrers s'haguessin harmonitzat». Els industrials britanics no es van voler presentar en aquest concurs perque el van considerar «indiscret». Ames, segons la seva posicio, l' actitud dels patrons davant dels seus obrers havia desser uniforme, i mes tractant-se d'exposar-Ia internacionalment. De tot a manera, l'any 1867, els Ashworth van proporcionar un informe de les seves fabriques de prop de Bolton (New Eagley Mills).' Cal remarcar que d'antuvi Ashworth fa constar que els sous que es paguen en les seves fabriques son exactament iguals com a tot arreu, un dels punts sensitius de les colonies (perque la rna d'obra rural es considerava mes barata que la urbana). L'emfasi de 1'informe presentat per Ashworth recau en I' educacio dels treballadors.

Ashworth destaca el caracter progressiu i ponderat del creixement de la seva industria. En principi, Ashworth diu que abans del 1817 la primera porcio del seu establiment industrial constava d'una petita fabrica de filar coto moguda per una roda d'aigua de 10-12 CV i donava feina a unes cinquanta

«mans»?

Amb aquests elements inicials es va desenvolupar la colonia. Eis Ash-

worths varen construir cases de pedra per als treballadors, que constaven de dos pisos. Per a «families reduides», segons diu el text, constaven de dos dormitoris al pis de dalt, i per a families mes grans, de tres 0 quatre dormitoris. A la planta baixa hi havia una sala d'estar (sitting room), una cambra que servia de cuina i menjador (living room) i una habitacio on hi havia ellavabo i el safareig. Al darrera hi havia una eixida emmurallada que donava la volta a tota la casa. EI propietari s' encarregava de pagar les poor-rates (impostos de beneficencia per als pobres de la localitat), d' altres imposicions i de proporcionar l' aigua per a cada casa. A la colonia no hi havia ni taverna (tavern) ni bar (beer house). Eis mes propers els tenien a quasi un parell de quilorne-

tres de distancia.

L'any 1825 es va inaugurar l'escola. Ashworth fa constar que aleshores la idea d'una escola diurna adherida ales fabriques era totalment innovadora. Nomes s'havia sentit parlar de la de New Lanark de R. Owen. Al mateix temps Ashworth declarava que «al Lancashire, la majoria de la classe treba-

Eis «pobles de fabrica» al comencament de la Revolucio Industrial

En el seu pals d' origen, Anglaterra, les colonies en principi no van constituir una organitzacio massa diferenciada dins del que a I'epoca de la Revolucio Industrial s'anomenava el «sistema de fabrica» (factory system). De fet, les primeres fabriques es van installar al camp per aprofitar els salts d' aigua; aixi, cap a I'ultim terc del segle XVIII, les fabriques escampades pel camp constituien necessariament l'unica localitzacio de la industria textil, Per aixo no es van considerar «colonies» com a Catalunya, on el seu desenvolupament es posterior a la concentracio urbana de la industria a partir de la utilitzacio del vapor.

Aquestes primeres fabriques que, de forma incipient, originaven caracteristiques similars a les colonies propiament dites, eren conegudes amb el nom mills (la mateixa paraula que serveix per a designar el molf), i el vemat que constituien amb el de mill village, es a dir, poble de fabrica. Moltes d'aquestes fabriques havien estat abans molins, serradores i ferreries.

Les primeres descripcions d'aquestes fabriques son molt subjectives i reflecteixen la sorpresa de la innovacio, la desconfianca i el males tar causats per aquesta nova forma de treball.

Aviat foren objecte de diverses consideracions i critiques de caracter social i moral. EI sistema de la colonia que es desenvolupa recollia diverses propostes dels observadors i critics del sistema de fabrica encara que aparences i realitats discrepessin, com acostuma a passar en aquests casos. Fos com fos, al Regne Unit es desevoluparen dos models de colonia industrial. Un de mes influenciat per l'anomenat socialisme utopic i un altre de mes adherit a la ideologia del capitalisme conservador.

25

26

!ladora es analfabeta' i la seva educacio pot semblar un experiment de tendencia dubtosa i fins i tot perillosa». Aquest punt de I' educacio encara era prou controvertit entre la burgesia anglesa el 1867 perque Ashworth el consideri amb forca atenci6. Aixf discuteix la possibilitat del «xicot forca intel-ligent a I' escola que esdeve el leader d'una vaga». Diu que «els propietaris poden naturalment sentir-se pregonament mortificats davant l'exhibici6 d'un ressentiment d'aquesta men a, pen) precisament no hi ha d'altres mitjans mes efectius que el de l'escolaritzaci6 per treure la infatuaci6 i la ignorancia; aixf es com poden refer tot el que hom havia destruit i incrementar I' eficiencia de I'ensenyament per si mateix». Sembla, doncs, que la majoria deIs fundadors de colonies industrials no consideraven I' educaci6 i la seva ideologia una cosa diferent en relacio amb l'estructura material de la producci6.

D'altres caracteristiques de la colonia, segons Ashworth, son: la regularitat del treball, sentir-se identificat i Iligat localment mitjancant els lligams excIusius entre la fabrica i la !lar familiar, I'endogarnia local com a prova d'estabilitat i desig de continuitat i l'escassetat de fills il-legitims com a prova de moralitat. Al mateix temps, Ashworth assenyala un fet cornu en les colonies; forca gent te considerables estalvis invertits en Banes i companyies, i tam be en la compra i construcci6 de cases. En aquest mateix ordre diu que «la perseveranca de moltes persones en el coneixement practic els ha permes d' aIlunyar-se de les files del treball (labor) i esdevenir directors de fabriques tmillmanagers)».

Tots aquests elements van anar units al creixement de New Eagley, que de cinquanta treballadors que tenia el 1817 va passar a set-cents (130 CV) I' any 1867. La societat va prendre una forma definitiva quan es van associar, I' any 1833, Henry i Edmund Ashworth amb la promesa que, mentre fossin socis d'aquesta societat, no entrarien ni individualment ni col-Iectiva en cap altra.

Els Ashworth eren tipicament lliurecanvistes ivan ajudar decididament Cobden i Bright en la Anti-Corn Law League (Lliga contra la Ilei del blat). Aquesta Ilei imposava una protecci6 dels preus del blat. Els fabricants creien que si no es permetia la importaci6 de blat, els preus del pa augmentarien de manera que pressionarien els jornals i al mateix temps perjudicarien les relacions entre parses que podien importar teixits d' Anglaterra (pels voltants del 1830, la industria textil del Lancashire exportava quasi el 80 per cent de la seva producci6) i exportar-hi gra.

En relacio amb la polftica, Henry Ashworth creia que «la responsabilitat de l' Estat s' havia de reduir a la provisi6 d' educaci6, I' estimulaci6 de I' estudi de la ciencia i dels invents, el reforcament de la Ilei del contracte, la defensa de la llei de patents i la disseminaci6 d'rnformacio».'

Aquesta es, segurament, la gran diferencia entre els industrials de colonia

anglesos i els catalans. A mes que tots dos tenien funcions privatives que mes tard ha anat prenent l' administraci6 publica, els anglesos pretenien desvincular -encara que aixo era un perfeccionisme de la racionalitat Iliurecanvista mes aviat quimeric=-" la seva empresa comercial de la protecci6 militar i diplomatica de I'Estat, i en canvi eIs catalans necessitaven sempre explfcitament la protecci6 aranzelaria per al seu comerc. Tot i que per al cas de les colonies industrials la presencia de l'Estat en la infrastructura industrial fos

gairebe nul-la.

Al Regne Unit tant les colonies d' estil paternalista com les utopiques vol-

gueren fer la impressi6 que la seva incumbencia estava purament restringida al camp «economic». En aquest sentit, la reforma social que propugnaven s' enfocava mirant a I' opini6 burgesa mes aviat com una maniobra per a reduir costos que no com una aventura polfti ca. Aquestes reformes socials de les colonies industrials es consideraven Iligades totalment a la iniciativa privada sense que I'Estat s'hi hagues de ficar. Aixi, ironicament, la propaganda de caire politic que Robert Owen desplegava davant del gran public sobre les seves colonies utopiques, en canvi ales organitzacions i als teorics de la burgesia industrial de I' epoca es presentava com de caire estrictament economic i restringit a l'acci6 de la iniciativa privada."

EI sistema de colonia segons I'oplnio de I' Administracie britanica

Des del punt de vista de les autoritats publiques angleses, el sistema de colonia tenia uns avantatges molt lloables: «una fabrica ben ordenada en un districte rural representa un gran avantatge, ja que els pares 0 germans deIs qui hi treballen poden dedicar-se a l'agricultura i, d'aquesta manera, la seva setmanada es pot duplicar 0 triplicar segons els membres de cada familia que trebaIlen. Ames, tenen coses millors que ales ciutats, lloguers mes baixos i amplies zones verdes. Hi ha molt menys a1coholisme i immoralitat, per aixo els amos hi tenen en rnes alta consideraci6 els seus treballadors que no pas a les ciutats, i Ilurs relacions s6n mes personals.

»Tambe ales fabriques del camp l' atmosfera es molt mes pura, i el niveIl de vida, la salut i l' aspecte ffsic dels treballadors s6n molt millors que ala ciutat...». ES curi6s de remarcar que tota aquesta descripci6 benevola de la colonia es feta per justificar I' augment de temps de treball en les fabriques mogudes per forca hidraulica per a recuperar les hores perdudes durant les epoques de secada i les inundacions: «1' experiencia de molts anys ha provat que el trebaIl d'hores extra per a recuperar les perdudes en epoques de secada 0 en inundacions no perjudica la salut dels treballadors».'

-

27

U) ::::I

'E

~

"l:J U)

~

U)

w

(f)

~

(j)

:::l ""D C

(f) (])

c

:2

28

Eis apolegs: Anglaterra

En aquest sentit Escocia era, respecte al Lancashire, un pais forca adequat per al desenvolupament de colonies industrials a causa de les condicions favorables per a la formaci6 de rna d' obra segmentaria. Es a dir, complementant altres activitats, com l' agricultura i la ramaderia. El caracter rural de la rna d' obra predisposava a suavitzar les fluctuacions de la feina en les fabriques a causa de la complementarietat proporcionada en el terreny familiar per les ocupacions rurals en la ramaderia, l ' agricultura, la pesca i tambe la migraci6 a grans industries, com les de construcci6 naviliera a Glasgow. En canvi, la rna d'obra del Lancashire estava molt mes lligada exclusivament a la industria cotonera.

Una caracterfstica d'aquesta fase rural de la industrialitzaci6 es l'associaci6 del paternalisme i el sentit de la propietat dels amos a llur origen terratinent. En aquest cas, hom remarca en alguns d'ells un domini i una intromissi6 en els afers privats dels treballadors que molts observadors relacionen amb el feudalisme. De fet, era el caciquisme allo que politicament definia la colonia tipica. Cal tenir en compte que, malgrat els esforcos centralitzadors de l'Estat angles, la fragmentaci6 polftica era considerable i forca pobles, ciutats i regions eren controlats pels cacics de la Revoluci6 Industrial: aixf els Platt a Oldham, els Strutt a Milford 0 els Evans a Darley Abbey."

Un dels grans apologistes del «sistema de fabrica» va esser Andrew Ure, autor de La filosofia de les manufactures 0 una exposici6 de I' economia cientifica, moral i comercial del sistema de fabrica a la Gran Bretanya. Parlant de la colonia de David Dale, que esdevindria famosa despres per l'experimentaci6 reformista de Robert Owen, diu: «Escocia te moltes fabriques a la vora de les seves romantiques rieres, entre una poblaci6 nistica ... Mr. David Dale en va construir una prop de Lanark aprofitant els salts del Clyde. Aquest cavaller, distingit tant per la seva pietat com pel seu esperit d'empresa, ha establert un sistema de disciplina per treure a fora el vici i la irreligiositat. .. Els seus plans filantropics evidencien clarament que el treball de la fabrica no es incompatible amb la satisfacci6 i la virtut... Els operaris, homes i dones, tenen un comportament moral tan bo com els del vemat, els quals no estan corromputs per una llei de pobres mal administrada i constitueixen un exemple just de la pagesia escocesa ... Els habitants tenen cases mes confortables i de qualitat superior que la dels pagesos veins ... ». Ure considerava que I'exit d'una colonia ben portada residida en la iniciativa de l'empresari: «A tal amo tal treballador. .. L'amo (master) que te un bon sentit de la puresa en el cor augmenta la moralitat dels treballadors, pero si es descurat i gandul la seva manca de responsabilitat esdevindra falta de respecte i negligencia en el treball dels treballadors». Al mateix temps, Ure recalca la importancia del fet que pares i fills treballin ala mateixa fabrica, cosa que estableix un continuum entre les relacions familiars i les del treball. Aixi, diu que encara que els pares no siguin els encarregats dels seus propis fills a la fabrica, procuraran tractar els fills dels altres de la mateixa manera que ells desitgen que hom tracti els seus.

La fabrica de David Dale tenia nou-cents trenta treballadors i a la colonia hi vivien 2.000 habitants. Cada setmana filaven de vint-i-tres a vint-i-quatre tones de cot6. L'any 1835, any de la publicaci6 del llibre d'Ure, a la industria textil d'Escocia hi treballaven un 50 per cent mes de dones que homes, dels quals mes de la meitat eren nens. L'any 1850 el total d'empleats ales fabriques de cot6 escoceses connectades comercialment amb Glasgow era de vuit mil set-cents noranta-set homes i vint-i-set mil cine-centes vint-i-vuit dones (en total trenta sis mil tres-cents vint-i-cinc). La majoria de les fabriques anaven ja amb vapor (71.005 CV) i la forca hidraulica nomes proporcionava 2.842 CV.'

Al Lancashire treballaven molts nens, la qual cosa ampliava el nombre d'homes. La persistencia de la ruralitzaci6 de la industria textil a Escocia (homes i nens treballant a la ramaderia i a l' agricultura) d6na una desproporci6 mes accentuada entre la rna d'obra feme nina i la masculina.

Les colonies utopiques

Les colonies d'inspiraci6 mes 0 menys owentista ofourierista van poder salvar les aparences de «socialisme utopic» durant ben poe temps. Aquestes aparences eren una barreja dingenuitat i paternalisme frequents en les experiencies utopiques, Aixi, encara que, d'una manera general, arquitectonicament, es projectaven com una men a de «palaus», la seva estructura material definitiva era similar ales altres colonies «paternalistes»; nomes un vernfs ideologic que emfasitzava algunes reformes educatives les en diferenciava.

L'estructura de la disciplina del sistema tradicional de fabrica es reflectia en els seus projectes utopics. Aixf, en un dells hom proposa una colonia d'unes sis mil persones, tres mil de les quaIs han de tenir uns vint-i-un anys i esser casades, i unes cinquanta haurien de tenir mes de quaranta anys, tambe casades. «Els joves per a treballar i els homes d' edat mitjana com a reguladors»." Aixo es precisament l'estructura demografica artificial del sistema de colonia. Implica la utilitzaci6 de rna d'obra segrnentaria i un desenvolupament especffic dels cicles de procreaci6 i saturaci6 de la familia domestica,

Baines," parlant de New Lanark, posa en relleu les constants de qualsevol colonia, encara que s' autodenomini diferent. Aixi, en una poblaci6 de dos mil dos-cents noranta-tres individus, hi ha mil tres-centes vuitanta dones i

U) ::::I

'E

...

.!!! "l:J U)

~

U)

w

29

.!!!. w

30

quatre-centes vuitanta-tres criatures menors de deu anys. Aixo confirma el caracter de la composicio d'edat i sexe especffics a les colonies, on hi ha una prolongacio considerable de la solteria i immigracio de families nombroses i alhora de persones sense familia.

Baines destaca que el desenvolupament de I'accio cultural a New Lanark s'ha de relacionar per una part amb l'absencia de «cases piibliques» (tavernes, cafes, etc.) i per I'altra amb I'aillament dels habitants, «si es que es pot parlar daillament quan dos mil cine-centes persones son aplegades dintre d'un recinte d'una quarta part de milla quadrada». Baines recalca tarnbe que els sous son mes baixos a New Lanark que al Lancashire i que, ames, la sisena part del sou va a un fons de mutualitat. Tambe a New Lanark hi havia menys agricultura i mes concentracio d'habitatges (i d'habitants per casa) de les que el mateix Owen disposava per al seu tipus de colonia.

Dodd explica aquesta fortificacio de la fabrica perque els Strutt son els cacics de r area i la necessiten com a defensa. Resulta que els Strutt van tenir diverses topades amb la gent de la contrada perque van desnivellar els preus que els botiguers tenien establerts amb la instal-lacio d'una botiga grandiosa que constituia un «supermercat» economic per a l 'area. En consequencia, una vegada, els botiguers i amos de petits tallers per a qui la cornpetencia dels Strutt era molesta, els van cremar els magatzems de coto. Des d'aleshores els Strutt van desenvolupar el sistema de colonia fortificada, on els seus treballadors, com el cas dels Ashworth, es «barrejaven ben poe amb gent daltres fabriques i per aixo mateix tenien una disciplina moral considerable ... Perc si no fos per la seva situacio peculiar d'influencia polftica, tant els Ashworth com els Strutt no haurien pogut realitzar el que van aconseguir»."

Les colonies textils al Regne Unit tenien els seus precedents, encara que amb una estructura demografica, social i cultural ben diferent, en les «colonies» mineres i ferriferes. Pero en les colonies textils van representar molt mes: «EI patriarcal poble de fabrica (factory village) va suscitar una crida al sentit de I' ordre i del feudalisme benevol tan apreciat per una generacio que rebia la influencia de la disciplina de l'evangelisme que ressorgia. Eren, cosa facil d' oblidar actualrnent, una creacio deliberada sense I' assistencia de I'Estat 0 de l'autoritat local i sense serveis publics. La fabric a, els canals i la resclosa, els tallers, les cases, les carreteres i els ponts, la fonda, el garatge, lesglesia i loratori, les cases dels directius, tot va esser dissenyat i es va desenvolupar sota la mirada del propietari. La major part del treball era directe, es a dir, poe automatitzat; adhuc la maquinaria es construia, en gran part, en els mateixos tallers de la fabrica. La rna d' obra havia d' esser atreta i mantinguda. La comunitat idealitzada que Robert Owen va pensar que inventava a New Lanark, no era massa diferent de les de Cromford i Belper (Strutt) que la van precedir»."

Durant una epoca, les colonies van esser, al Regne Unit, la forma tfpica d' organitzacio social de la industria textil. Aixf, I' any 1816 les fabriques mes grans eren les colonies de Robert Owen a New Lanark i les de Strutt a Belper i Milford. I encara que les fabriques de ciutat van esser rapidament mes nombroses amb la utilitzacio del vapor, nomes una mitja dotzena passaven dels sis-cents treballadors."

Un altre disseny, producte del «sistema de fabrica» del tipus colonia, es la fabrica rodona dels Strutt, a Belper. Fitton ens la descriu de la manera segiient: «construida els anys 1803-13, va comencar a funcionar el 1816. La massissa construccio de pedra d' aquesta fabrica es basa en la idea del Panopticon de Samuel i Jeremias Bentham ... L'edifici es dividit en vuit segments i al centre hi ha un inspector que, com una aranya al centre de la seva teranyina, pot controlar la marxa de la fabrica. Bentham va sostenir aquesta

Els critics

Un dels detractors mes cone guts del «sistema de fabrica» i que era contemporani d'Owen es Dodd. Encara que la identitat de Dodd i el paper que va tenir no son massa clars, sembI a evident que, com a minim, va visitar amb cert detaIl forca fabriques textils angleses abans dels anys 1840. Tampoc Dodd no emfasitza gaire l'especificacio del sistema de colonia, ja que veu en el «sistema de fabrica» el determinant principal de la colonia, independentment de les formes de vida social i cultural que hi son associades.

Dodd" va visitar les colonies dels Ashworth i dels Strutts. De la primera en diu que els amos inspeccionaven les cases dels treballadors de tant en tant i que aquests treballadors es negaven a conte star algunes de les seves preguntes encara que els amos no hi fossin presents. Dades daquest tipus, habituals per als coneixedors de les colonies, son les iiniques que Dodd presenta com a variants especffiques de la colonia dintre del sistema de fabrica. Dodd tambe ens fa adonar de la importancia de la inculcacio i la justificacio del «sobreesforc», cornu a tot el sistema de fabrica. Els Ashworth tenien a I' entrada de la fabrica un retol que deia: «Recorda, tambe, que qualsevol cosa que l'home ha fet es capac de tornar-la a fer».

Una de les colonies mes «tipiques» dintre del sistema es segurament la dels Strutt, a Milford. Dodd ens la descriu aixf: <des fabriques son voltades de fortificacions ... per a comunicar les fabriques hi ha una galeria d'uns tretze peus d' amplada que travessa la carretera. En aquesta galeria hi ha espitlleres per a canons, fusells, etc., les quals dominen completament qualsevol pertorbacio que sapropi ales fabriques per la carretera ... L'altre costat I'edifici es rodejat daigua amb una muralla fortificada tambe amb espitlleres».

c -0

o u (/) Q)

Q) -0

-0

~

Q) ,~ 0- ctS --1

31

tn ::::I

- t::

.~

~ tn

~

tn W

26

lladora es analfabeta ' i la seva educacio pot semblar un experiment de tendencia dubtosa i fins i tot perilIosa». Aquest punt de l'educacio encara era prou controvertit entre la burgesia anglesa el 1867 perque Ashworth el consideri amb forca atencio. Aixf discuteix la possibilitat del «xicot forca intel-ligent a I' escola que esdeve elleader d'una vaga». Diu que «els propietaris poden naturalment sentir-se pregonament mortificats davant l'exhibicio d'un res sentiment d'aquesta mena, pero precisament no hi ha d'altres mitjans mes efectius que el de l'escolaritzacio per treure la infatuacio i la ignorancia; aixf es com poden refer tot el que hom havia destruit i incrementar I'eficiencia de l'ensenyament per si mateix», Sembla, doncs, que la majoria dels fundadors de colonies industrials no consideraven l' educacio i la seva ideologia una cosa diferent en relacio amb I' estructura material de la produccio.

D' altres caracterfstiques de la colonia, segons Ashworth, son: la regularitat del trebalI, sentir-se identificat i IIi gat localment mitjancant els lIigams exclusius entre la fabrica i la lIar familiar, l'endogarnia local com a prova d'estabilitat i desig de continuitat i I'escassetat de fills il-legftims com a prova de moralitat. Al mateix temps, Ashworth assenyala un fet cornu en les colonies; forca gent te considerables estalvis invertits en Banes i companyies, i tambe en la compra i construccio de cases. En aquest mateix ordre diu que «la perseveranca de moltes persones en el coneixement practic els ha permes d'allunyar-se de les files del treball (labor) i esdevenir directors de fabriques (millmanagers)».

Tots aquests elements van anar units al creixement de New Eagley, que de cinquanta treballadors que tenia el 1817 va passar a set-cents (130 CV) I' any 1867. La societat va prendre una forma definitiva quan es van associar, l'any 1833, Henry i Edmund Ashworth amb la promesa que, mentre fossin socis d'aquesta societat, no entrarien ni individualment ni colIectiva en cap altra.

Eis Ashworth eren tfpicament lIiurecanvistes ivan ajudar decididament Cobden i Bright en la Anti-Corn Law League (Lliga contra la lIei del blat). Aquesta lIei imposava una proteccio dels preus del blat. Eis fabricants creien que si no es permetia la importacio de blat, els preus del pa augmentarien de manera que pressionarien els jornals i al mateix temps perjudicarien les relacions entre paisos que podien importar teixits d' Anglaterra (pels voltants del 1830, la industria textil del Lancashire exportava quasi el 80 per cent de la seva produccio) i exportar-hi gra.

En relacio amb la poiftica, Henry Ashworth creia que «la responsabilitat de l'Estat s'havia de reduir a la provisio d'educacio, l'estimulacio de I'estudi de la ciencia i dels invents, el reforcament de la lIei del contracte, la defensa de la lIei de patents i la disserninacio d'informacio».'

Aquesta es, segurament, la gran diferencia entre els industrials de colonia

anglesos i els catalans. A mes que tots dos tenien funcions privatives que mes tard ha anat prenent I' administracio publica, els anglesos pretenien desvincular -encara que aixo era un perfeccionisme de la racionalitat lIiurecanvista mes aviat quimeric-> la seva empresa comercial de la proteccio militar i diplomatica de l'Estat, i en canvi els catalans necessitaven sempre explfcitament la proteccio aranzelaria per al seu comerc. Tot i que per al cas de les colonies industrials la presencia de l'Estat en la infrastructura industrial fos gairebe nul-la.

Al Regne Unit tant les colonies d' estil paternalista com les utopiques volgueren fer la impressio que la seva incumbencia estava purament restringida al camp «economic». En aquest sentit, la reforma social que propugnaven s'enfocava mirant a lopinio burgesa mes aviat com una maniobra per a reduir costos que no com una aventura poiftica. Aquestes reforrnes socials de les colonies industrials es consideraven lIigades totalment ala iniciativa privada sense que l'Estat s'hi hagues de ficar. Aixf, ironicament, la propaganda de caire politic que Robert Owen desplegava davant del gran public sobre les seves colonies utopiques, en canvi ales organitzacions i als teorics de la burgesia industrial de l'epoca es presentava com de caire estrictament economic i restringit a I'accio de la iniciativa privada."

El sistema de colonia segons I'oplnki de I' Administracio britanica

Des del punt de vista de les autoritats piibliques angleses, el sistema de colonia tenia uns avantatges molt lloables: «una fabrica ben orden ada en un districte rural representa un gran avantatge, ja que els pares 0 germans dels qui hi treballen poden dedicar-se a I'agricultura i, d'aquesta manera, la seva setman ada es pot duplicar 0 triplicar segons els membres de cada familia que treballen. Ames, tenen coses millors que ales ciutats, lloguers mes baixos i amplies zones verdes. Hi ha molt menys alcoholisme i immoralitat, per aixo els amos hi tenen en mes alta consideracio els seus treballadors que no pas a les ciutats, i Burs relacions son mes personals.

»Tambe ales fabriques del camp I' atmosfera es molt mes pura, i el nivell de vida, la salut i l' aspecte ffsic dels treballadors son molt millors que a la ciutat...». Es curios de remarcar que tota aquesta descripcio benevola de la colonia es feta per justificar l' augment de temps de treball en les fabriques mogudes per forca hidraulica per a recuperar les hores perdudes durant les epoques de sec ada i les inundacions: «1' experiencia de molts anys ha provat que el treball d'hores extra per a recuperar les perdudes en epoques de secada 0 en inundacions no perjudica la salut dels treballadors».'

tn ::::I

- t::

- tn

~ tn

~

!!!. w

c:: -0

27

32

idea senzilla d'arquitectura perque la considerava d'utilitat per ales presons ... Aquesta fabrica rodona encara tenia un aspecte mes pragmatic. L'inspector situat al centre podia aillar qualsevol segment de la fabrica tancant les portes que el comunicaven amb la resta, en cas d'algun accident, d'incendi, etc.»."

Es curi6s de remarcar el caracter de doble utili tat de la majoria dels serveis de les colonies, la qual cosa en fa ambivalent la funci6: el control del treball i/o la seguretat material de l' edifici en el cas que acabem d' esmentar; la defensa de I'exterior i/o el control de I'interior en el cas de les muralles; la dependencia del treballador i/o la seva seguretat en el cas dels habitatges constnnts per l'amo; la instrucci6 del treballador i/o la inculcaci6 ideologica en el cas de I' escola, etc. Tot aixo defineix el caracter paternalista de la colonia, el qual es basa en I'aprofitament d'aquest caire ambivalent que acabem d'assenyalar: es pot ai1lar una poblaci6 tant per a protegir-Ia com per a dorninar-Ia; es poden educar les persones tant per a ampliar el seu coneixement d'una forma desinteressada com per a inculcar-Ios uns habits especffics; es pot dissenyar un edifici tant per a constrenyer els qui I' ocupen com per a donar-Ios seguretat. Tot, evidentment, depen del context social en que aixo passa.

EI sistema de fabrica que te una organitzaci6 social a I'estil d'una colonia, es reforcat en alguns paisos, com en el cas catala, pels precedents del paternalisme rural de les grans cases de pages. Aixf, per a Russia, Rimlinger" assenyala el caracter «patriarcal» en les relacions patr6-obrer i diu que, quasi un quart de segle despres de l'emancipaci6 del servatge rural, el govern va deixar completament en mans privades la determinaci6 dels jornals, de les condicions de treball i de la «disciplina de fabrica».

Ais Estats Units sembla" que les companyies d'assegurances estaven interessades en el sistema de colonies perque els oferien seguretat contra incendis, robatoris i destruccions, a causa del control social existent a la colonia. Tanmateix, Ies colonies americanes eren fetes segons el patr6 britanic. Les caracterfstiques eren tambe les tipiques de totes les colonies: aillament relatiu de la resta de les poblacions, ocupacions agraries per a donar feina als homes, casa assegurada al treballador i trets paternalistes, com el fet de consultar el director sobre com invertir estalvis, com educar els fills, etc.

Al Brasil, els precedents de les explotacions rurals previes al sistema de fabrica, tambe van acompanyar la instauraci6 de les colonies. «EIs amos de fabric a del segle XIX van continuar tractant els treballadors de la mateixa manera que ales plantacions patriarcals de cafe 0 sucre es tractava els esclaus 0 jornalers.» " Encara que I' afirmaci6 de Stein pot no esser exacta, sf que les descripcions que trobem de les colonies del Brasil fan pensar que el tipus de paternalisme que s'hi desenvolupa s'assemblava en certa manera a

I' anterior sistema de plantacions. A mes, en aquest pais els industrials pertanyien generalment a families terratinents que formaven l' oligarquia polftica del pais." Al mateix temps les colonies tenien enquadrats els antics «homes de confianca» del terratinent; la lleialtat personal definia les seves relacions amb I' amo i aixi es reproduia la situaci6 caciquista.

Ames, dintre de la fabrica, aquests «homes de confianca» (encarregats, contramestres) eren «amos>; de la seva secci6. D' aquesta manera, en la me sura que asseguraven la seva lleialtat envers lamo, podien fer el que volien dintre del seu territori, cosa que al mateix temps enfortia la seva autoritat i control dins la colonia. Evidentment, si el control era efectiu, l'amo en quedava satisfet. Res no podia estar mes lluny de la modern a descentralitzaci6 tecnica. D' altra banda, aquests «homes de confianca» eren els puntals per a assegurar el fracas de la sindicalitzaci6 dels treballadors.

Es interessant de remarcar el fet que al Brasil, i probablement a molts altres Ilocs, les colonies eren construides d' acord amb consells i plans britanics cap als anys 1870-80.21 Aixo podria tenir relaci6 amb I'interes dels fabricants de maquinaria anglesos per estimular amb seguretat els seus mercats a d'altres paisos.

Caracteristiques de la rna d'obra del sistema de colonia

EI caracter segmentari de la rna dobra que combinava l'agricultura amb la industria, sembla esser tarnbe un dels trets comuns de les colonies. Aquesta complementarietat fou especialrnent important en cas os com el belga i el catala, on la pagesia estava molt mes arrelada a la terra en regims de masoveria. La persistencia dels drets del domini util va frenar la proletaritzaci6 estricta en la familia.

Ais Estats Units, els treballadors de les fabriques de colonia eren antics teixidors a rna disseminats per les muntanyes de Kentucky i de Tenessee que convivien amb d'altres familiars que s'havien establert com a arrendataris als voltants de les colonies."

A Anglaterra, per aixo, la precocitat de la proletaritzaci6 dins les transformacions agraries capitalistes va donar com a resultat migracions mes massiyes ales ciutats i el seu creixement industrial concentrat. Les colonies angleses van comencar a desapareixer durant I'epoca de mecanitzaci6 del teixit. Dues tendencies dernografiques han configurat les colonies en diferents epoques. Per una banda, I' afluencia de rna d' obra infantil i juvenil disposava les colonies a base de pensions, cases d'aprenents i cases de noies. Les families, tots els components de les quais residien dins del recinte de la colonia, eren nomes les dels encarregats i contramestres. Despres, el desenvolupament

33

.!!!. w

en

cti

.;::

u;

:::> ""0 c:

en (])

c:

:2

o <..>

en (])

(]) ""0

:2 U;

(]) ':::> CT

co ......J

34

dels serveis auxiliars de la fabrica i les noyes oportunitats de treball que s' oferien per a l' area contigua van fer que s'hi establissin mes families completes."

Vance creu que el caracter cel-lular" de la industria textil era de gut principalment a la primera tendencia demografica de col-locacio, es a dir, que en utilitzar, fonamentalment, rna d'obra complementaria ales activitats agraries, cada fabrica necessitava un radi d'accio considerable per a no entrar en competencia amb les altres. Ara be, sembla que la proletaritzacio decisiva va tenir Hoc quan, en mecanitzar-se la industria, tots els artesans escampats pel camp van haver d'anar a treballar als centres fabrils. L'increment de productivitat de les plantes industrials ja havia trencat els preus d' oferta dels artesans i creat nova rna d'obra per ales fabriques. Aquest proces fou ames reforcat per migracions d' origen agrari.

Una certa cornplernentacio sembI a persistent, pero, en els casos de Belgica, Catalunya i Nova Anglaterra, on l'existencia de masoveries i d'altres formes d'arrendament o/i parceria conjuntament amb el treball ala fabrica van servir per a arreglar mes les families pageses, sobretot mitjancant el treball de les noies -<<les fabricantes». A Belgica adhuc la gent que anava a treballar ales grans ciutats procedia de masies dels voltants, on continuava vivint. La proliferacio de les explotacions agraries d'arrendament i parceria estables facilitava aquest entroncament entre la industria i l'agricultura sense produir les grans aglomeracions i despoblacions del proces tfpic d'industrialitzacio arreu del mon.

Quant a la distribuci6 de l'habitatge en relaci6 amb la categoria dels treballadors, el cas mes exagerat es el conegut per «sistema de Waltham»." Aquest sistema va esser implantat a Lowell (Nova Anglaterra) per la Merrimack Manufacturing Co., cap a11823. Cosistia a allot jar els treballadors en una mena de cases-hostal de diferents categories, segons la seva qualificacio professional. Uns inspectors hi controlaven la moralitat i la disciplina. Tot aixo feia, com era el cas de Styal, prop de Manchester, amb els aprenents, que la gent que no tenia una qualificacio alta treballes poc temps en aquest tipus de colonies. L' ambient de disciplina que s'hi respirava convertia la colonia en una mena d'intemat que hom desitjava temporer i nomes considerava «suportable» per als joves que hi anaven en qualitat «d' aprenents». Lowell era una de les fabriques on la major part de la rna d' obra la componien noies i conques.

sistema de colonia son les de Prat de la Riba." Sembla que no es una simple coincidencia, i encara menys pel que es despren dels seus textos, que el teoritzador del nacionalisme catala ho fos tambe de la privatitzaci6 de quefers publics de l'Estat espanyol, que des de Catalunya hom veia encara mes decadent i sinistre. Tot el capitol sise del seu assaig Ley Juridica de la Industria es dedicat a les colonies industrials. En Prat de la Riba es basa en la romanitzacio per justificar una «reestructuracio» de la industria seguint el model del sistema de colonia: «convertido al cristianismo el senor de la villa, levantose inmediatamente allado del pretorium el templo de lesucristo; cada dominium tuvo su iglesia y su pastor; el bautizo dignific6 a los esclavos; el matrimonio indisoluble destruy6la promiscuidad ... Algo muy parecido ha de efectuarse hoy ... La industria modema ha reunido en las grandes capitales una inmensa poblaci6n obrera sin tradiciones y sin hogar, confusa, abigarrada, en la cual han prendido facilmente todas las corrupciones. La sociedad actual ha de ser re-creada.»

De tots els llocs es nornes a Catalunya on el sistema de colonia te alguna

cosa a veure, especfficament, amb unes caracterfstiques relatives a I'estructura politica de l'Estat. La colonia industrial apareix a Catalunya no com una industrialitzaci6 rural necessaria en I' etapa previa a la utilitzaci6 del vapor i la mecanitzaci6 definitiva del textil, sino com una reacci6 a la industrialitzacio urbanitzada que es cornenca a desenvolupar cap als anys 1830. Aquesta reestructuraci6 social de la industria a traves del sistema de colonia esta lligada especfficament amb una situacio de debilitat i decadencia general de l'Estat espanyol. Aquests fets son contemporanis del desenvolupament del pre-nacionalisme. Es a dir, que la privatitzacio que fa la colonia de les funcions estatals es paral-lela a la presentacio d'una estructura politic a altemativa de l'Estat vigent express ada a traves d'un nacionalisme. Aixo no implica pas que els qui privatitzen les funcions publiques -els amos de les colonies- hagin de participar del nacionalisme catala, sino que, simplement, tot el que el nacionalisme significava en un ambit mes ampli, davant de la fallida de l'Estat espanyol per a transformar economicament, socialment i culturaIment el pais, la colonia, en forma paral-lela, ho significava en la localitza-

cio de la industria.

La ideologia que Prat de la Riba argumenta per a les colonies es clara-

ment impregnada del catolicisme social frances i presenta l' altemativa religiosa ales reformes laiques d'Owen i Fourier: «En la colonia industrial puede rodearse a los obreros de un medio sano ... Se trata de un micleo de poblaci6n que va a formarse ante los ojos del director 0 del duefio ... las reuniones del club pueden ser reemplazadas por las solemnidades religiosas ... La formaci6n de este ambiente moralizador depende de la voluntad de un

hombre: el duefio.»

Els apolegs del sistema de colonia a Catalunya

Segurament, I'exposicio i l'apologia mes pregones de la intencionalitat del

-

35

c -0

o u

o» Q)

Q) "0 '0

~

Q) '=0 0-

ro ---'

36

Despres daixo segueix la critica a I'Estat, tfpica d'un al-legat spenceria, pero que aquf porta mes implfcita la decepcio duna historia concreta i recent: «El Estado es un coloso erizado de canones y bayonetas, condenado a contemplar impasiblemente como a su alrededor germinan todos los errores y todos los males y se desarrollan violentas crisis, que amenazan derribarlo y destruirlo. El Estado moderno es eflorescencia de unas ideas y doctrinas que 10 hacen sistematicamente impotente: las mismas ideas que 10 engendraron cuidaron de que naciese manco y 10 lograron. Poco 0 nada debe esperarse, por consiguiente, de su actividad. Por 10 demas hay tareas que, aun suponiendolo bien constituido, escapan a su accion ... La accion directa y mas importante corresponde de derecho a un poder menos extenso y, por 10 mismo, mas eficaz, mas proximo, mas diffcil de burlar, mas especialista y por ende mas adecuado a su objeto y mas conocedor de las exigencias del caso concreto: el poder del patrono, jefe de la familia industrial.»

De fet, el que hom demana es nomes una descentralitzacio, ja que l'Estat, malgrat tot, es basicament indispensable per a la defensa de les condicions juridiques que permeten el desenvolupament de la propietat privada." Ara be, la dissociacio, encara que fictfcia, d'un dret excIusivament privat i d'un aItre excIusivament public -per tal de donar una representacio separada del que es posseeix individualment i del que ha calgut fer col-lectivament per arribar a aquesta forma de propietat- fa dir a Prat de la Riba que: «la regencracirin ha de verificarse a espaldas del Estado, fuera de su cfrculo de accion: tendra que refugiarse en los dominios privados y hacer uso del mismo instrumento: del derecho de propiedad ... En la actual descomposicion social el unico poder civil que, a pesar de los ataques sufridos, se mantiene robusto y vigoroso, es la potestas in re, el dominio sobre las cosas; a este debemos acudir, pues, en busca de la energia y firmeza que necesitamos en la actual crisis social».

Prat de la Riba creu que el domini privat es converteix en el regim politic de la colonia amb un paternalisme ambivalent al qual hem fet referencia abans: « ... todas 0 casi todas las facuItades de que necesita el patrono para la formacion del medio rnencionado, tienen su rafz en el derecho de propiedad, pueden fundarse en la facultad de no permitir dentro de su casa mas que determinadas practicas y costumbres, de expulsar a los que se apartan de elIas, de imponer a los que en ella quieran vivir el cumplimiento de las reglas y preceptos de policfa que juzgue pertinentes, de prohibir la entrada en la misma de las personas y de las cosas, periodicos y libros por ejemplo, que no le acomoden. El duefio de la casa, el jefe de la familia industrial, fija un regimen determinado; al entrar en la familia industrial los obreros aceptan vol untariamente este regimen ... »,

El paternalisme, fonamentalment, es basa en una prete sa naturalitracio

d'una practica cultural. Es a dir, primer s' accepten sense discussio les atribucions socials i ideologiques del pare en la familia monogama com un fet natural, incIoent-hi tot de costums i polftiques especffiques d'un pais. De fet, aquestes atribucions varien considerablement entre cultures i paisos i tambe entre perfodes histories,

Ara be, si es pot imitar el que hom considera natural, innat, en un altre nivell de la societat, la innovacio «copiada» quedara mes justificada per la seva sernblanca amb el que ja es acceptat. El paternalisme de colonia apareix aixi, amb els seus trets familiars, mes natural i justificat que la impersonalitat de les relacions industrials en un medi urba modern: «La colonia industrial ha de constituir una sociedad aparte; en ella los obreros han de vivir sujetos a un regimen de direccion moral y de tutela radicalmente distinto del de las ciudades. Bajo la accion de una severa disciplina moral y religiosa, los resultados no se harfan aguardar.»

De totes maneres, Prat de la Riba accepta la intervencio estatal en el despotisme privat: «El jefe de la casa industrial ha de aspirar, como el jefe de familia, a modelar a su pequefia comunidad segun los preceptos del Decalogo ... La posibilidad de que el patrono abuse de su autoridad ... De ahf que deb a el Estado intervenir para limitar en estos casos su poder.»

Pero sempre queda clar que la colonia dona una oportunitat per a la no interferencia de la Iegislacio en les «questions laborals»: «La materia relativa a los incidentes del trabajo podrfa ser desarrollada en el seno de la colonia industrial mucho mejor que en las mas pomposas leyes emanadas de los mas sabios legisladores de la tierra. En contacto inmediato con los hechos y con las necesidades, penetrada de la idiosincrasia de la industria ... la entidad colonia industrial regularia con perfecto conocimiento de causa todos los detalles.»

Miquel Izard" esmenta algunes opinions que van suscitar les colonies industrials, com l'article que va publicar Morote, el 1891,29 despres d'haver visitat algunes colonies de I'alt Llobregat, titulat «El feudalismo en las fabricas». En aquest article, hi trobem quasi una caricatura de la colonia: «EIs obrers de la colonia hi entren resant i en surten. A la fabrica hi ha un capella i vuit monges, els quals tenen un extens i delicios asil. A la colonia hi viuen mes de dos mil individus; els nens comencen a treballar als set anys, els obrers estan amuntegats en habitacions immundes, i el patro, gracies al privilegi de la colonia, paga dues mil pessetes de subsidi industrial quan abans en pagava mes de vuit mil... Als obrers els es prohibit de llegir diaris que no siguin essencialment catolics; son obligats a comprar tots els aliments a la cantina de la colonia. El diumenge al mati 0 el mateix dissabte a la nit, I' amo ja ha reemborsat tots els jornals de la setmana que acaba de pagar. Nemes es un canvi, no es cap pagament. Els diners passen de la caixa del fabricant a

U) :::J

- s::::

- U)

"C U)

~

U)

w

c -0

o u

en Q)

Q) "0 '0

~

Q) '=0 0-

ro ---'

37

U) ::s

- s:::

~

"0 U)

~

~ w

en

Cii

.;::

W

:::J "0 c

en Q)

c -0

o u

38

les mans del treballador i d'aquestes mans tornen a la caixa del fabric ant per conducte de la botiga d'ultramarins, que es seva; del cafe, de la fleca, de les cases, de l'estanc, que tambe son seus ... Tot es seu i, per regIa general, tot es molt dolent.;.»

EI concepte de «feudalisme industrial» utilitzat pels lerrouxistes ve d' aquesta epoca. Segons Izard," tant els obrers com alguns fabricants per als quaIs les colonies resultaven competidores diffcils (baixos sous, poca contribuci6 fiscal, energia hidraulica gairebe de franc) es van oposar a aquest «feudalisme industrial». Ara be, no he pogut trobar cap traca d'un moviment de fabric ants del pIa contra els de la muntanya per aquestes raons.

9. La tendencia a capitaIitzar l'empresa. L'industrial veia les colonies com a quelcom mes que fabriques. Aixo depenia evidentement molt de la personalitat del fabric ant. Ara be, en la majoria dels casos, i comparant-ho amb fabriques de ciutat aixo es ben pales, l'empresari va fer sempre tot el possible per «tirar endavant». No es el mateix plegar una fabrica que plegar un poble.

10. L'ernfasi en l'educaci6, la moral i la religio. L'industrial considerava forca important I'aspecte ideologic per a mantenir l'hegemonia del seu ordre

social.

Encara que tots aquests trets han existit d' alguna manera 0 altra en colo-

nies diferents i en epoques distintes, cal dir que el sistema de colonia tal com apareix ideologicament no ha existit mai en la seva perfeccio. Hi ha hagut tendencies. Aixo si, dins d'aquestes, el model classic del sistema de colonia hi

ha dominat forca.

Sumari del sistema de colonia

Eis trets distintius que al meu entendre justifiquen que hom pugui parlar d'un sistema de colonia industrial textil es poden agrupar en els punts segiients:

1. La privatitzaci6 dincumbencies piibliques ernfasitzant el dret extrem de la propietat privada, en una epoca de creixement estatal pero alhora pIe de crisis.

2. L'aillament de la poblacio de la fabrica d'altres poblaments, vigoritzant aixf els lligams de dependencia amb l' empresa propia.

3. Hi ha una incrustaci6 de les relacions de parentiu, veinatge i ami stat amb les relacions laborals i un continuum establert entre la produccio i el consum.

4. EI regim politic de la colonia pot esser equiparat al despotisme privat, a una variant del caciquisme. Eis empresaris poden, encara que no ho escolleixin, intervenir en els assumptes privats dels treballadors, La vida publica i privada a la colonia es quasi una sola cosa com passa amb les poblacions rurals i aillades,

5. Hi ha una possibilitat de paternalisme basat en practiques ambivalents on control politic i proteccio civil es troben barrejats, i per aixo fa pensar en al feudalisme.

6. Malgrat I'aparenca purament «economica» d'una planta industrial, la colonia ha d'integrar funcions politiques necessaries en I'ambit local. Aixf, els directius de la colonia s6n en part batlles, jutges i administradors,

7. EI caracter segmentari de la rna d'obra de la colonia, que acostuma a complementar, en el mateix individu 0 en els seus familiars, activitats propies d' una ruralia.

8. La tendencia que les responsabilitats del treball satribuissin a families senceres i no iinicament als individus en questio. Aixo era resultat de la cohesio farnilista estimulada per la mateixa polftica de seleccio i promocio del personal.

39

!!!. w

40

NOTES

7. February 25 th, 1878, Factory Consolidation Act. «Reason for allowing Country Mills (Textile) driven by water-power to work up time lost by drought or floods».

tn
::::J
'E
Entrepreneurial History, vol. III, num. 4, 117: «EI noble concepte de la propietat ~
privada no era smenecet per nocions "t::I
1952, p. 168. tn
polftiques que el poguessin desfalcar. La ~
22. Cf. Young, T. M., La industria algodonera propietat privada es va mantenir com
en America. Barcelona, 1904. una defensa entre I'Estat i I'individu i va !!!.
donar als anglesos una torce caracterfsti- w
23. Cf. Vance, I. E., «Housing the Worker: ca que en temps passats va desfer tant sa
The Employment Linkage as a Force in els intents cap a monarquies aespoti- ctS
''::::
Urban Structure». Economic Geography, ques com cap a parlaments ambicio- en
::::J
vol. XLII, num. 4, 1966. 50S». "0
C
Revoluci6 industrial i obrerisme. Barcelo- en
24. Op. cit., p. 306. 28. Q)
na,1970. c
,0
25. Op. cit., p. 313. 0
u
29. Com veurem mes endavant, el sistema en
26. Prat de la Riba, E., Ley juridica de la de colonia a I'alt Llobregat va rebre I'any ~
industria. Barcelona, 1898. Dec a Josep 1890, despres de vagues i lock-outs, una Q)
"0
Oliveras haver-me descobert i fet pensar consolidacio considerable dels seus trets :2
sobre aquest text. mes disciplinaris. en
Q)
,=>
Izard, op. cit., p. 56. 0-
27. Resutta interessant la citecio de Gauldie 30. ctS
a Cruel Habitations. London, 1974, p. .....J 1. Ashworth Papers. John Rylands Library, Deansgate, Manchester.

2. En angles s'utilitza «me» tant en singular com en plural com a equivalent del nostre «me d'obre», Es interessant de remarcar aquests details perque t'us dels conceptes hands (me d'obre), labourers (treballadors), workers (treballadors), labor force (torce de treball que cal no confondre amb e/labour-power que defineix Marx) i altres depenen de contextos especifics i no es tracta d'un us indiscriminat com a primer cop d'ul! podria semblar. Hom se n'adona a treves de la lectura de cartes, articles i d'altres documents contemporanis, concretament, de l'epoce de la Hevolucio Industrial. Hands (mans) es d'us corrent entre els fabricants al segle XIX i connota l'epreciecio de I'obrer com a «factor de produccio», Aquesta paraula es la que acostuma a designar els obrers en els betencos setmanals i cstcuts 0 accounts economics.

3.

Notem que en aquest cas, per exemple, per considerar els treballadors mes com una totes politica que com un factor de produccio s'empre el terme working class (classe treballadora). A Anglaterra aquest terme tie estat d'us cornu per la burgesia, mentre que a Espanya ha estat mes restringit a la conntecio de «ltuite a confticte de classes".

4.

Rhodes Boyson, The Ashworth Cotton Enterprise. Oxford, 1970, p. 223.

5.

«Els orfgens lIiurecanvistes de la industria cotonera anglesa son un mite. Tot el que ets industrials volien era /libertat dins I'esfera de la produccio; la /libertat dins resters comercial es veia com un peritt», K. Polanyi, The Great Transformation. Boston, 1957, p. 136.

6.

Vegeu: «Mr. Owen's proposed arrangement for the distressed working classes shown to be consistent with sound principles of political economy in three letters addressed to David Ricardo", London, 1819, en Tracts by Robert Owen a la British Library (Museu Btitenic).

8. Per ames intormecto sobre la utititzeclo del vapor i la torce ttidrsutice a la industria brltsnice al segle XIX vegeu Musson, A. D., «Industrial motive power in the U. K. 1800-1870". The Economic History Review, vol. XXIX, nom. 3, 1976.

9. Vegeu Lindsay, J. «An Early Industrial Community» Business History Review, vol. 34, num. 3, 1960.

10. Thimbleby, J., Monadelphia or the formation of a new system of a Society without the intervention of a circulating medium, 1832, British Library.

11. Baines, E. op. cit.

12. Dodd, W., The factory system illustrated.

London, 1842.

13. Dodd, w., op. cit., p. 203.

14. Fitton, R. i Wadsworth, A., The Strutts and the Arkwrights, 1758-1830. Manchester, 1958, p. 97.

15. Op. cit., p. 195.

16. Op, cit., p. 219.

17. Rimlinger, G. V., «Autocracy and the Factory Order in early Russian Industrialization". Journal of Economic History, vol. XX, nom. 1, 1960.

18. Cf. Herring, H. L., Welfare works in mill villages. North Carolina, 1929.

19. Stein, S. J. The Brazilian Cotton Manufacture, 1850-1950. Harvard, 1957, p. 50.

20. Juarez Brandao i Rubens Lopez, «Relations Industrielles dans deux communautees Bresuiennes». Sociologie du Travail, No. Sp., 1961.

21. Stein, S. I., «The Brazilian Cotton Textile Industry 1850-1950". Explorations in

41

en ctS -;::

en

:::::l -0 c:

en

-~

c: -0 o

(.)

en Q)

Q) -0

:~ en

Q) ':::::l a-

ctS ---l

42

3. La qfiesti{j de les colonies industrials: estalvi energetic 0 projecte social a lIarg termini?

Pel que fa a les colonies industrials, en la citaci6 anterior s'haurien d' afegir, a partir de «Naturalment», els costos dels transports de cot6 i roba, el preu de la maquinaria tambe importada com el cot6 i el carb6, distingint inversions a curt i llarg termini i, tot plegat, encarat al cost d' oportunitat de les inversions «improductives» que suposen la construcci6 d'un poble 0 colonia. Pero en cap cas no es pot oblidar que, en la industria textil, al llarg del segle XIX els costos laborals s' enduen la maxima proporci6 de la comptabilitat a curt termini (entre el 50 i el 80 %) i que fins i tot aixo proporciona greus problemes de liquidesa que, en part, foren solucionats pel circuit de consum intern que l'empresari desenvolupa en algunes colonies. Per la resta, l'impagament de sous es confon amb lock-outs i fallides atribuides a altres causes i no es te en compte lexperiencia que registren moltes autobiografies

obreres al respecte.'

Segons les dades elaborades en un treball col-Iectiu inedit' lordi Nadal

reflexiona sobre la producci6 i consum d'aigua i carb6 a Catalunya entre 1841 i 1935. S6n, pero, unes xifres poe Mils per explicitar la questio de les colonies industrials, ates que no parlen de clients reconeguts com a textils ni especifiquen els rams que fan uns usos de I' aigua molt diferenciats, com pot esser el cas del lli, dels tints i acabats 0 de filatura i el tissatge nomes per moure maquines.

Aixi, per exemple, aquestes xifres ens diuen que entre 1870 i 1890 (epoca

d' engegada de diverses colonies industrials) el consum d' aigua puja de 125.472 tones equivalents de carb6 (conversi6 que es fa basant-se en el rendiment de turbines modernes, no de convertidors que llavors feien anar les fabriques en part, lHP=7 TEC) a 216.585 i que el consum de carb6 ho fa de 187.355 a 547.387. No es necessari dir-ho percentualment: l'augment del consum de carb6, cornencant essent superior al de l'aigua (d'entrada, doncs, el carbo car no sembla un obstacle insalvable) continua augmentant proporcionalment per damunt de l' augment del consum d' aigua. Aixo, encara que es inespecffic, no desdiu el que despres dire per a les colonies: el carb6 com a complement hidraulic va pel damunt en consum. No es que l'aigua substitueixi una part proporcional de carb6, sin6 que representa sempre un complement inferior al carb6. Pero, encara aixf, insisteixo que aquestes xifres poden inclou;e despeses del ram de l'aigua (fabriques amb tints i acabats) que no s6n colonies i altres establiments. Si no es te en compte la propia comptabilitat empresarial a llarg i curt termini no es pot treure cap conclusi6 sobre la realitat especifica del consum energetic.

El coeficient d'utilitzaci6 hidraulica no era tampoc tan alt com suggereix lordi Maluquer." A part de les irregularitats en el subministrament de materia primera i de les parades per exces d'emmagatzematge, no es treballava en horaris dependents dels cabals fluvials per aprofitar aquesta energia al

L' explicacio politica i social que en els capitols segUents tracto de donar, en comptes de la de l'estalvi energetic, com a rao economica i politica per al desenvolupament de les colonies industrials ha estat poe considerada per la historiografia economica catalana recent.' Ara assajare de discutir els raonaments a favor de l'estalvi energetic com a causa de la implantaci6 i desenvolupament de les colonies industrials.

Jordi Nadal/ sembla acceptar el concepte de revoluci6 industrial i el relaciona amb el canvi energetic que suposa el vapor relacionat amb la mecanitzaci6 i I' augment consegtient de productivitat. Per al cas catala, pero, observa que la manca de carb6 va fer que ben aviat la industria textil cerques I' energia en els aprofitaments hidraulics. Creu que la diferencia en els costos energetics entre Anglaterra i Catalunya es la principal responsable de l'encariment relatiu de la producci6 catalana. Considerant unes dades elaborades per uns tecnics de «La Espana Industrial» diu textualment: «La cornparanca entre la despesa anual ocasionada per un cavall de vapor efectiu de 75 quilogrametres a Sants i a Anglaterra, establerta pels serveis tecnics de "La Espana Industrial, S.A." l'abril de 1866, ho diu quasi tot sobre el talo d' Aquil-les de la industrialitzaci6 catalana.»

I continua: «Naturalment, les condicions no son iguals. Hi ha diferencia en el cost de la maquina, en el preu dels diners, en els dies festius, en la durada de la jornada laboral, en la remuneraci6 i el rendiment del treball obrer; pero el que marca la diferencia es el cost del combustible, que les fabriques angleses obtenen a 2,95 rals el quintar metric i les catalanes a 23,50. Aquesta es la partida que desnivella el pressupost i acaba per fer que la despesa del cavall de vapor sigui, a casa nostra, prop de tres vegades superior a la normal» (la normal representa la d' Anglaterra).

Efectivament, el carb6 angles es mes barat a Anglaterra i mes car a Catalunya. Tambe ho es I'asturia. Pero aquest encariment del carb6, que representa davant la massa salarial i encara davant els costos de transport? Nadal ens proporciona un detaIl al parlar del cas de Sants: la remuneraci6laboral de maquinistes i fogoners es el doble a Sants que a Anglaterra.' Que passa si dupliquem tota la massa salarial (filatura, teixits)?, que representa davant del cost energetic encara que trip Ii cat? Ho veurem concretament quan parlem del que anomeno «la costosa propina hidraulica».

.!."!!

(.) o In

C1I

U

C1I

'0

... c..

o .~ ;~

OJ

CD

c:

C1I

~ ~

In W

c: -0

o (.)

en Q)

Q) -0

:~ en

Q) ':::::l a-

ctS ---l

43

o

en

(ij

.;::

en

:::l "0 c:

en

.~

c: ·0 o

u

en

2 Q) = :9 en Q)

':::l cr

C\l -l

44

L'entrada del cot6 cap als anys 1910. Aquest es el tipus de transport que reflecteix la comptabilitat durant el primer mig segle d'activitat industrial a l'Amelila

L'expedici6 de la roba cap als anys 1910

maxim. Altres consideracions feien que s'hagues de treballar molts mesos nomes amb carb6 (normalment quasi la meitat de l'any) i d'altres amb carb6 i aigua. Cal recordar que el calendari laboral de les colonies no tingue mai en compte l'oferta hidraulica efectiva i que els canvis en els toms i les parades i engegades de diverses seccions estigueren mes aviat motivades per la situa. ci6 del mercat i per questions laborals que no pas per altres factors. Nemes quan e1 riu era sec i la demanda de roba 0 fil era escassa, llavors es parava la fabrica i s'iniciaven obres d'infrastructura a la fabrica i a la colonia.

Jordi Nadal paria del perfode 1860-1900 com de «desencfs respecte al carb6 autocton» i diu que el carb6 d'importaci6 era reservat «a les poques industries que el poden pagar (la llanera i la farinera, per exemple), als mitjans de transport en curs de modernitzaci6 i a I' enllumenat dels nuclis urbans». Davant daixo, cal dir que la fabrica de Mateu Serra Tauran era cotonera, importava carb6 de Cardiff i instal-lava noyes maquines de vapor en ampliar el tissatge. Cal puntualitzar que el textil ni queda exclos del carb6 ni es el principal beneficiari del consum de I' aigua.

Si el carb6 angles era car, tambe ho eren les maquines i no per aixo els industrials s'estaven de comprar-les. Les firmes combinades, les colonies del Llobregat despres de 1860 no anaven amb berguedanes mes 0 menys modernitzades. Un altre cop cal veure que hi havia ales fabriques concretes. Hi havien selfactines i continues de la casa Platt i telers Crompton, entre altres marques britaniques. Tanmateix, es copiaren alguns d'aquests telers pero les innovacions -mes cares- hagueren de continuar important-se.

Tambe s'ha de tenir en compte que el carb6 estranger continuava entrant a Catalunya, encara que les xifres oficials no ho registrin del tot. EI mateix passava amb la suposada existencia de fabriques actives, pero que venien forca roba de contraban,

Nadal no oblida remarcar que: «Si, al principi, la mala fi de la fabrica Bonaplata, la guerra carlina iI' oposici6 de la ciutadania per motius que avui anomenanem ecologies i de seguretat hi han imposat un compas despera, immediatament despres, a partir de 1840, la fabricaci6 en general es decanta decidida pel motor triomfant arreu d'Europa». Pero, de guerres cariines,

o

45

en co .;::

(j)

~ ""C C

en Q)

c -0 (5

u en Q)

Q) ""C '0

~

Q) ,~ 0- ro --.J

46

Nau de telers anglesos amb els embarrats i corretges propis d'una dlstnbuclo enerqetica amb torca desgast i poca optimitzaclo

Eis telers Picanyol sense Ilancadora iamb una infrastructura energetica, de rnanteniment i una ambientacio torca diferents, contrasten amb I'antiga maquinaria.

encara n'hi haura dues mes i de moviments revolucionaris i de resposta social ala industrialitzacio n'hi hauran en diversos perfodes, especialment en 1854-55 i 1868-72, i de batzegades econorniques cal destacar sobretot la de 1863-66, pero precisament la instal-lacio de colonies industrials es fa enmig -preveient-la recurrencia daitals sotragades. La formaci6 de colonies industrials te a veure precisament amb una pacificaci6 social mal garantida.

Tampoc es pot entendre l'oposici6 al sistema de fabric a com senten ara la protesta contra la contaminaci6 industrial. El sistema de fabrica era mal vist pel tracte huma que suposava, perque deixava sense feina els artesans, perque feia caure els sous dels treballadors sempre que podia, perque reduia la maniobra i la capacitat del treballador i perque man tenia un tipus de feina que malmetia la salut ffsica i psfquica dels treballadors. No era una oposici6 «irracional» al progres ni era una consciencia ecologista 0 nomes sanitaria la que criticava el sistema de fabrica: era una ra6 crftica i humanista que Engels exposa empfricament.

Encara que el carb6 estranger era car, es comprava i no hi ha notfcies de fabriques que parin per manca de carbo com les que paren per manca de coto o de rna d'obra. El mateix lordi Nadal ens informa de la irnportancia del carb6 importat i de la migradesa de les iniciatives d'explotaci6 carbonera autoctona: «De 1841 al 1900, l'Era del Vapor, Catalunya ha cremat 17.223 milions de tones de carbo de pedra, i distriburdes aixf: 1,214 dautocton, 0,490 d'espanyol i 15,579 d'estranger». Es a dir que el 90,11 % de carb6 era de procedencia estrangera.

Evidentment que si es podia estalviar es feia amb aigua 0 encara amb

tracci6 animal iamb llenya, com ho feren diverses fabriques del mateix litoral del Maresme fins a final del segle XIX. Aixf explicaven fins fa poe alguns pagesos el motiu principal de la desforestaci6 de rouredes i alzinars per carboners i llenyataires que, en part, fornien materia energetic a ales

fabriques textils.

L' any 1860 el textil cotoner, segons una font estadfstica,' es impulsat per

"~

u o U)

~

u II)

'0 c..

o .~ ;a;

~

II) c II)

">

co

u;

W

47

!!!

o o tn

C1>

U

C1>

"0' Q.

o o

;a;

m ... C1> c:

C1>

's Cii u;

w

48

6.017 cavalls de vapor (127 maquines) i per 1.800 cavalls hidraulics (80 salts). Aquesta desproporci6 es a l'origen de la implantaci6 de les colonies textils. Si realment l'aprofitament hidraulic hagues representat una clara renda diferencial a favor de les fabriques de riu, que impel-lia als que continuayen optant pel vapor al costat mateix dels que utilitzaven l'aigua? Diu el professor Jordi Nadal: «Les fabriques cotoneres abandonen els recintes urbans i s'instal-len a la riba del Llobregat 0 del Ter: el 1911, 141 de les 311 filatures i 1.300.000 pues de les 1.800.000 existents, usaran l'energia hidraulica com a principal i la del vapor (0 la de l ' electricitat, que no deixa de ser un us secundari de l'aigua) com a complementaries durant l'estiuada. De fet, un nombre considerable de les maquines que es munten de 1860 en endavant s6n simples motors auxiliars que funcionen, quan ho fan, unes poques setmanes».

SembI a com si Catalunya oferfs cada vegada mes rius i mes cabals. La versi6 de Maluquer sembl a rnes conscient de la rapida saturaci6 dels aprofitaments hidraulics catalans. De fet, la distancia entre un desguas i una resclosa s'allarga quan l'obra hidraulica augmenta de dimensions, amb la qual cosa el nombre d' aprofitaments hidraulics de les grans fabriques de la segona meitat del XIX es menor que el de moIins i fabriques de riu anteriors. Aixo ha de servir tambe per modificar la versi6 continuista entre la industria textil i la proto-industria 0 les fabriques de riu de final del XVIII i cornencament del XIX i els molins anteriors. Hi ha discontinuitat, i aquesta representa forcosament una disminuci6 quantitativa de salts aprofitats una vegada que es fan grans rescloses com les de les colonies.

Es a dir que, per una banda, els primers aprofitaments hidraulics no ofereixen tanta rendibilitat diferencial com per inhibir els veins que no se n' aprofiten; i, per altra banda, despres, els nous aprofitaments ja mes eficacos no poden esser mes abundants que els antics. EI creixement industrial passa forcosarnent per mes localitzacions no hidrauliques, pero en pobles i viles de determinades contrades rurals catalanes i passa per una creixent utiIitzaci6 del vapor.

Ales xifres que Nadal utilitza, cal enfrontar-hi les de la propia comptabilitat empresarial com tambe les declaracions i protocols de l'empresari. D' aixo en parI are en els capitols seguents mostrant: 1) Que el propi empresari tractava d'amagar la presencia important de maquines de vapor (cosa que devia afectar I'estadfstica que serva l'argumentaci6 mes estrictament hidraulica). Aixo ho feia per beneficiar-se de l'exempci6 fiscal que la llei atorgava a qui nomes aprofites el recurs hidraulic." 2) Que el mateix empresari menciona explfcitament -i tambe la patronal- la causa social que representa abandonar Barcelona i la seva rodalia i, al mateix temps, la polftica social que es manifesta en el muntatge d'una colonia. Que ve a demanar l'exemp-

ci6 fiscal, no tant per I' aprofitament hidraulic, sin6 per haver construit un poble i haver, aixf, fomentat el benestar material en una zona rural i dins d'un ordre social acceptable. 3) Que nomes en l'actualitat amb el panta de la Baells, el Llobregat pot proporcionar -i encara mitjancant la conversi6 hidroelectrica-> una mitjana del 30 % de l'energia necessaria per la fabrica. Pero que aixo continua sense representar el motiu de persistencia de la fabrica i de I' activitat comercial que Ii es vinculada, tenint en compte la seva locaIitzaci6. Unes condicions socials que han operat a llarg termini continuen essent importants per explicar la continuitat general de la colonia i el compromfs empresarial amb aquesta continuitat. Fins i tot es una questio de disciplina familiar tant dels treballadors de la colonia com dels empresaris suecessius.

Es evident que tant la fabrica de riu com la colonia industrial fan tot el que poden per aprofitar la forca hidraulica. No ho discuteixo. De la mateixa manera que els empresaris s' esforcen per obtenir proteccionisme 0 per evitar impostos 0 coses semblants. Pero aixo s6n oportunitats posteriors a la decisi6 fonamental, la d' afrontar, la de construir i encaixar tot un sistema de fabrica i el seu mercat laboral i de mercaderies. Primer hi ha el fabricant, el treballador i el futur comprador i proveidor, les altres coses venen despres. Es aixf com podem entendre que un cop el sistema de fabrica i el seu mercat s6n acceptats com a sistemes socials, es faran totes les maniobres necessaries per fer-los sobreviure i per desenvolupar-Ios. Pero la implantaci6 d'un sistema social sera prioritaria: en les colonies trobem materialitzada aquesta preocupaci6. Es tracta dun pIa a llarg termini que nomes escolliran uns quants empresaris i encara amb apIicacions desiguals. Excel-liran els que coneixen mes la societat de I' entorn i venen be perque treballen a mans de comercials segures 0 perque s ' engresquen directament amb una empresa comercial d' esc ala considerable.

I que representava l'estalvi produit per l'aprofitament hidraulic davant dels costos de transport de la localitzaci6 rural? EI mateix professor Nadal ens d6na xifres sobre la importancia dels costos de transport del mateix carb6 a Catalunya I'any 1865. Ens diu que l'hulla de Sant Joan de les Abadesses sortia a 72 rals la tona a peu de mina i que, a aquest preu, s'hi havien d'afegir 168 rals per esser transportada a Barcelona. Despres diu que aquest viatge de 116 Km representava 192 rals (error tipografic"). En qualsevol cas, 168 0 192 rals s6n confrontats als 117 rals que «costava el transport maritim d' un mateix pes de carb6 de Newcastle, al nord d' Anglaterra, ala nostra ciutat». L' any 18669 la «Central Carbonffera» declara que a peu de mina el carb6 Ii surt a 44 rals la tona i que, tant a Barcelona com a Lleida, es yen a 112,5 rals i que aixo es nomes un 35,6 % rnes barat que el millor carb6 de Cardiff.

Tres observacions: 1) Aquest cost de transport no s'adiu amb el calcul de

.!!!

o o tn

C1>

U

C1>

.0'

Q.

o

49

50

l'Espanya Industrial, que es molt mes desfavorable per al carbo importat, calcul emprat pel mateix autor. Aixo s'hauria d'esbrinar, pero no modifica substancialment el fet que: 2) El transport de carbo dins de Catalunya costa com a minim el doble del seu preu de sortida. En el cas de la colonia industrial, aquest augment s'ha d'aplicar tambe al transport de coto, roba, ciment, fustes, etc. Si la colonia no representes un avantatge empresarial al marge d'aquests costos, no s'explicaria la seva persistencia malgrat tants costos desfavorables a curt termini. Recordem aquf que l'economia intern a de la colonia industrial presenta deficits i crisis de liquiditat a curt termini, pero que aixo queda subsanat per operacions a llarg termini. Aquestes demostren mes la seva viabilitat que no pas els avantatges a curt termini en el funcionament de la fabrica. 3) L'aigua que significa estalvi de carbo no arriba a compensar en la colonia industrial dels anys 1860-80 el cost de transport del carbo necessari per a la maquina de vapor «complementaria».

I no hem d'oblidar que precisament «La Espana Industrial» no es transformara en colonia prop d'un riu per aprofitar la forca hidraulica, en canvi sf que desenvolupara algunes mesures de paternalisme industrial.

Em sembla que el professor lordi Nadal sobrevalora dues caracterfstiques de l ' aprofitament hidraulic en el cas de les colonies industrials. En primer lloc, la realitzacio mecanica efectiva del rendiment hidraulic i, en segon lloc, el cabal del que ell mateix, seguint Deffontaines en parlar del Llobregat, anomena «indigents» rius catalans.

Es cert que el rendiment de les turbines era alt. L' Ametlla de Merola disposava d'una turbina lonval, notfcia que Nadal te en compte en el seu treball, pero com veurem, la realitzacio efectiva del seu rendiment hidraulic no assolia mes del 30 % de l'energia necessaria per moure tota la fabrica.

EI mateix estudi parla de la potencia que les turbines poden desenvolupar a pIe rendiment, pero aixo no ho pot correlacionar amb la demanda energetica de cada fabrica, S'evidencien, en aquesta, alt-i-baixos en la produccio que no coincideixen necessariament amb I' oferta hidraulica. En aquest sentit, el coeficient d 'utilitzacio tampoc no es tan alt com Maluquer imagina quan compara el recurs hidraulic amb altres formes d' energia. 9 hi,

Es significativa la conclusio de Nadal: «De totes maneres, els rius de que parlem han ofert, a canvi d'una instal-Iacio poe costosa, la forca gratuita necessaria per a moure les fabriques textils de la segona meitat del segle XIX: de 40 a 600 CV». Que vol dir aquesta oscil-Iacio", i que vol dir que hi hagi fabriques que nomes necessitin «la turbina mes poderosa de 48 cavalls (1864)>> i d'altres tres turbines de 180 cavalls cadascuna (1894) 0 dues de 160 cavalls (Colonia Pons, 1894) 0 dues de 400 cavalls cadascuna (1894)? Si tenim en compte que fabriques com la Pons i la Rosal necessitaven, l'any 1894, practicarnent la mateixa quanti tat d' energia, d' on treien la diferencia

entre tals potencials? Forcosament del vapor. I si I' aprofitament hidraulic no era tan efectiu, per que aquestes turbines? Recordem d'una banda l'exempcio fiscal atorgada d' acord amb la magnitud de I' aprofitament hidraulic i, de I'altra, la disparitat entre l'oferta hidraulica d'un riu com el Llobregat i les obres necessaries per aprofitar un riu tan pobre: rescloses perque baixi pel canal tota l'aigua del riu en comptes d'aprofitaments parcials com en els rius mes cabalosos i esforc per augmentar la productivitat energetica. Aquesta s'explica mes per la pobresa dels cabals que per la necessitat d'estalviar la mateixa aigua.

Ames, el mateix autor tampoc passa per alt l'evidencia comparativa amb els parsos amb rendiments hidraulics molt superiors al catala, com es el cas de diverses regions industrials nord-americanes. Alla sf que es va poder disposar de cabals regulars i enormes. Ni el Llobregat era un riu de la vessant atlantica nord-americana ni el carbo catala era un carbo com el de Cardiff. Evidentment, els grans rius no es podien importar, pero el carbo sf.

Maluquer'" cita un informe tecnic de 1898 en que es parla que, en un any plujos, s'ha de recorrer a la maquina de vapor durant mig any i «si las lluvias faltan, como sucede corrientemente, la maquina de vapor es la que hace el gasto, figurando como verdadero motor de la fabrica ... ».

Potser en algun moment el professor Nadal comparteix el que considero com una «costosa propina», Aixf podria esser quan diu que «cal ben entendre tanmateix, que tot i la seva esplendor, l'altemativa hidraulica adoptada per la industrialitzacio catalana ha estat un mal menor, pero un mal al cap i ala fi. S'ha de reiterar, en efecte, que l'energia optima a la segona meitat del segle XIX es, sense discussio, l'energia de l'hulla, feta efectiva per mitja de la maquina de vapor».

L' argument que tracto de desenvolupar en els capitols segiients en relacio a aquest «mal menor» es en sintesi el segiient: la decisio per localitzar la industria cotonera en zones rurals i en forma de colonies es una opcio social dirigida a desenvolupar unes condicions laborals a llarg termini; llavors, I' avinentesa de I' aprofitament hidraulic i l' exempcio fiscal que es dona per a aixo i per contribuir al foment economic de les poblacions rurals arrodoneix la causa i accio principal, que es eminentment social. Per a l' empresari de colonia el cost d'oportunitat seria alt si el mesures a curt termini i en termes de factors de produccio tambe a curt termini i sense preocupar-se de la reproduccio d'aquests. Pero com que tria una preferencia pel rendiment a llarg termini, per a ell el cost d' oportunitat es mes baixo Per aixo no descapitalitzara o plegara, com faran altres fabricants davant de les dificultats que es presenten a curt termini.

La inversio en una colonia no es pot jut jar en termes de la comptabilitat a curt termini. L' obra hidraulica tambe es a llarg termini, pero precisament

.!!!

o o fI)

Q)

u

Q)

·0

D-

o .~ ;a;

~

Q) s::::

Q)

.:;:

m

iii

w

51

en ro .;::

en

~ -0 C

en

.~

c

:2

o u

en Q)

Q) -0

'0

en

Q) ,~ 0- ro --'

52

tarnbe a llarg termini suposa comptar a curull amb el vapor i es un cost menor que el de la colonia i un estalvi menor que l'augment de les despeses de transport del mateix carb6, materia primera i manufacturada,

La logica de la meva argumentaci6 ve a dir que, contrafactualment, els industrials catalans haurien optat mes majoritariament per la industrialitzaci6 urbana i nornes amb vapor i carb6 si les condicions socials i polftiques haguessin estat unes altres, si I'Estat espanyol els hagues protegit mes directament, tant en la repressi6 del moviment obrer com en reformes socials. Aixo es el que succef a Anglaterra, on augments la industrialitzaci6 urbana, comptant amb la mateixa ocupaci6 de l' exercit quan es jutja convenient. Es desenvoluparen encara algunes colonies prou mes excepcionalment i quan el sistema de fabrica fou reformat ja mes per les iniciatives estatals que per les empresarials, llavors la privatitzaci6 de la polftica social minva encara meso

Gracia Dorel-Ferre'?" considera que la meva argumentaci6 sobre les causes de la localitzaci6 de les colonies industrials no era prou convincent ja que es tractava essencialment d'un estudi de cas i podia no esser representatiu." Ella opta, tot i que fa tambe un estudi de cas amb la colonia Sed6, per aplicar les dades generals proporcionades principalment per Jordi Nadal i Albert Carreras. No utilitza la documentaci6 de l'empresa per acceptar-les 0 no. No estudia els costos de producci6 i les decisions empresarials en relaci6 amb aquests, ni estableix tampoc la demanda energetica efectiva de la fabrica per demostrar la suficiencia de l'oferta hidraulica. No obstant aixo, po sa de manifest la memoria de 23 de juny de 1846 d' Angel Camon 12 on es cita l' adreca que fa I' empresari de la Sed6 (llavors «Miquel Puig i Cia»), Miquel Puig al Govern Civil de Barcelona, en la qual despres d'exposar-hi les possibilitats de l' aprofitament del LIobregat, passa a justificar socialment -com fara en Mateu Serra per I' Ametlla de Merola-la colonia. Encara que Gracia Dorel diu que es tracta d'una justificaci6 paternalista, les paraules s6n aquestes: «En fi, situant la fabric a lluny de les aglomeracions, no tindra les dificultats que representen les grans masses obreres per la salut, la moral i la tranquil-Iitat publica». Dorel-Ferre ho comenta aixi: «Donar feina evitant la concentraci6 obrera i consegiientment les repercussions socials, heus ad un argument de pes. Mereix subratllar-se sense atorgar-li una irnportancia excessiva, Sens dubte, en una epoca de trastorns urbans frequents, l' argument tindria sentit. Pero no es pot concloure que les fabriques sinstal-len al costat de l'aigua per raons socials. Hi haura l 'ocasio de demostrar que Miquel Puig no sinstal-Iava en un oasi de tranquil-litat. En el seu exposat el component tecnic es preponderant i molt desenvolupat».

Pero si tot es tan clar, per que s' eludeix sense cap estudi, sense cap analisi, la questio social? Per que no es discuteix com a minim amb la mateixa cura amb la qual se segueixen els aprofitaments hidraulics? Per que no es pot

comentar la historia social i politica -incloent la polftica economic a i social i l'estat de la hisenda publica- per veure fins on les consideracions «d'ordre public» que fan un Miquel Puig 0 un Mateu Serra s6n menyspreables davant de la ra6 hidraulica?

Ara, insisteixo, per entendre l' argumentaci6 social com a ra6 causal per sobre de circumstancies mes 0 menys afavorides d'una opci6 d'industrialitzaci6, com pot esser per un cas un aprofitament hidraulic, per un altre una facilitat d'importaci6 0 exportaci6, per un altre una proteccio, etc., cal veureho en la perspectiva de llarg termini. I aquesta perspectiva fou una opci6 mes i menys escollida per alguns fabricants. Cal distingir la voluntat de fer una empresa a llarg termini, de l'oportunitat d'un negoci mes aviat conjuntural, encara que els casos reals se situm entre ambd6s extrems."

D' altra banda, ni la Sed6 ni I' Ametlla ni les altres colonies foren un oasi de pau social. El sistema de fabrica comporta conflictes obvis que afecten qualsevol politica que vulgui superar-los. Ara, la continuitat comparativa del sistema de colonia es palesa. Aixo no descarta exits urbans ni fracassos immediats del sistema de colonia. Com qualsevol opci6 humana no es perfecta ni imitada per tothom.

En el cas de la colonia Sed6, Gracia Dorel-Ferre" admet que vint anys despres de la inauguraci6 de la fabrica les compres de maquines de vapor mes eficients i el consum de carb6 esdevenen palesos. No hi ha, pero, dades quantitatives per poder valorar aquestes inversions.

Tot i que la mateixa autora admet que la partida mes important de despeses es la constituida pels salaris, no te en compte la realitzaci6 historica d' aquesta partida ni la proporci6 que representa davant dels costos de transport ni davant l'estalvi proporcionat per l'energia hidraulica, L'unic calcul que ofereix del consum de carb6 es nomes el que sembla destinat a la planta d' acabats. 15

En l'exposici6 de Dorel-Ferre" es veu com les ampliacions d'obres i maquines hidrauliques van acompanyades tambe d' altres per obtenir mes energia de vapor. Aixf, l'any 1891 encara es creu que les maquines de vapor s6n insuficients i sen demanen d'altres de mes potents. L'autora creu sempre en el paper secundari i auxiliar del vapor, pero no el demostra maio I no te gens en compte una questio una mica capciosa, pero important, donada la relaci6 entre I' estat i la industria: com mes aigua sembli que es fa rendir i menys vapor, mes desgravaci6 fiscal. Es segurament per aquesta ra6 que, quan en LIuIs Sed6 demana 1a nova concessi6 de 8.000 litres per segon, fa cons tar la necessitat i alhora el caracter secundari 0 complementari del vapor. Quan es tindra energia electric a, aquesta sf que donara mes rendiment a l'energia del salt d'aigua. Pero mai s'ha de perdre de vista que una concessi6 de 8.000 litres per segon al LIobregat es una concessi6 virtual, no es real.

<'IS U o en Q)

ti

Q)

"0' a

o

u

;a:;

~

Q) s:::

Q)

";::

<'IS

C;;

W

en

m

.;::

en

~ -0 C

en Q)

c ·0 (5

u en Q)

Q) -0 ·0

~

Q) ,~ 0- ro --'

53

en

""iii

.;:::

en

:::J "0 C

en

."!"

c

:2

o u

en Q)

Q) "0

'0

t;

Q) ':::J cr

ctS --'

54

Com ara que les concessions de 9.000 lis son en realitat per a cabals maxims i eventuals de 5.000 lis.

Quan es preveu l'estalvi produit per la nova instal-lacio hidroelectrica, es equivalent (funcionant especialment durant els mesos de pluges) a 325 tones de carbo a l'any (1903). Aixo signifiquen 81.250 pessetes de beneficis, que es poden calcular al 250 %. Pero, i,que son aquestes 325 tones equivalents obtingudes pel consum energetic de la fabrica (recordem que es produeixen hidroelectricament, la forma de mes alt rendiment) davant de les 1.812 tones que es consumien l' any 1878 0 les 1.612 del 1879 i que segons l' autora eren quasi totes consumides per la planta de tints i acabats?" Es a dir, el rendiment hidraulic quan ja s'utilitzava I' energia hidroelectrica representava el 17,9 % 0 el 20,1 % del total del carbo consumit respectivament els anys 1878 i 1879 i aixo nomes els sis mesos durant els quals es suposava que el Llobregat baixaria ple.

I be, ens trobem que es gasta molt mes carbo que energia hidraulica, tant en termes d'energia absoluta com en termes del seu cost economic (comptant l' estalvi hidraulic en relacio amb la despesa «auxiliar» de vapor 0 electricitat). Encara que el carbo sigui car i l'aigua barata, la questio es molt simple, no hi ha prou aigua. L'empresari no dubta a invertir en processos industrials en els quaIs I' estalvi hidraulic no arriba a Ia meitat de Ies despeses en carbo. Encara que el carbo fos car es podia obtenir i aixo no era un fre en els plans de produccio. I cada vegada que s'optimitza el rendiment hidraulic perque s' amplia la maquinaria, tam be calen mes cavalls de vapor que nomes es poden obtenir cremant carbo.

Encara que l'estudi de lordi Maluquer" matisa la questio hidraulica amb alguna consideracio social, dona suport basicament a aquesta rao com a causa de la instal-lacio de colonies industrials. Per aixo no te en compte tampoc el cost a llarg termini de la colonia i el dels transports un cop es localitza la fabrica a una distancia francament encaridora de les materies primeres i manufacturades. Tampoc compara historicament la comunicacio entre fabriques i mercats a Anglaterra i als Estats Units i els cabals dels rius d' aquests paisos que son aprofitats per la industria amb els del Llobregat 0 el Ter.

Tanmateix, tracta d' establir una certa continuitat" entre la «proto-industria» 0 les manufactures instal-lades en antics molins i les fabriques que, des dels rius, hauran de competir comptant amb molta mes rna d'obra, mes mercaderies per transportar i tambe amb vapor. Aquest criteri mes aviat continuista sembla passar per alt els factors classics de productivitat que palesen el fenomen de Revolucio Industrial, tot i que des de fa temps se'n vagi matisant la pretesa aparicio abrupta. Aquests factors classics que constitueixen la propia perioditzacio de la historia economic a son fonamentalment: una energia mes productiva (maquina de vapor), un treball mes productiu (una nova

forma d' explotar el treball mitjancant la mecanitzacio i un nou tracte social proporcionat paradigmaticament pel sistema de fabrica) i un mercat mes extens (despres de l'entrada mes absoluta de terres, diners i treball en el mercat, la seva extensio politic a pel mon). Ara, enfront d'aquests criteris, lanalisi d'altra banda acurada i sistematica de Maluquer sembla mes amatent als criteris «proto-industrials» d'estalvi, mes que als industrials de productivitat: energia menys costosa (aigua), treball en funcio de l'energia, no de la maquina i mercats amb costos de transport poe competitius.

Maluquer sembla decantar-se per una continuitat" potser excessiva entre les fabriques de riu que gairebe nomes filaven i les que necessitaran el vapor, dedicades, al Llobregat, a filar i a teixir. Ara, en parJar de la mecanitzaci6 i de l'us del vapor d6na compte de la preferencia per una localitzacio urbana sense, pero, explicar-ne el per que. En canvi, tant Maluquer com Nadal es fixen en la destruccio de Ia fabrica Bonaplata l'any 1835, comentant que el fet inhibi forca I' empresariat del sector. La qiiesti6 social apareix tfrnidament. Es aixo consequencia d' anteriors abusos historiografics 0 d' estretesa de mires? M'inclino a pensar que es el primer. Pero aixo no justifica tant menysteniment de la qiiesti6 social, de tot el que suposa el tracte social donat ala poblacio treballadora. lordi Maluquer" reconeix que des de mit jan segle XIX «tenian que imponerse inevitablemente Ia maquina de vapor y el carbon mineral, las bases de la industrializacion contemporanea ... Pero ademas, s610 la maquina de vapor permitia alcanzar las concentraciones de energia necesarias para las plantas fabriles de gran dimension ... ». Les economies d'escala no podien desenvolupar-se en una suposada continuitat proto-industrial, es tractava de tot un nou complex. Aixo es el que significa la Revoluci6 Industrial propiament dita. Maluquer la constata parcialment quan comenta unes informacions de Francisco lose Orellana de 1860: 1.800 CV hidraulics davant de 6.017 CV de maquines de vapor. En aquest sentit, Maluquer sembla no compartir I'optimisme de lordi Nadal pel rendiment hidraulic real: «las 93 maquinas de vapor que se habian instalado para 1850 sumaban una fuerza iitil mayor que todas las ruedas hidraulicas empleadas por este sector lfder de la industrializaci6n catalana a 10 largo del siglo XIX». La participacio de la potencia hidraulica instal-Iada el 1860 era de menys del 30 % del total. I a partir d'aquest temps s'instal-len les colonies, en les quals qualsevol augment de maquinaria implica tant un esforc per obtenir mes rendiment hidraulic com per ampliar la forca de vapor. I aixo darrer amb mes constancia i necessitat.

D'altra banda Maluquer reconeix que les exempcions fiscals «que concedi6 la administraci6n por razones politico-sociales y los niveles mas bajos de los salarios nominales en las poblaciones rurales» complementen la demanda de recursos hidraulics per explicar la localitzacio de les colonies industrials."

~

o o U)

G>

c:;

G>

'0'

0..

o .~ ;:u

~

G> c:

G>

.=:: !!!

U)

w

en Q)

c ·0

o u

en Q)

Q) "0

'0 en

Q) ':::J xr

ctS --'

55

.~

u o U)

CI)

ti

CI)

'0 a.

o

en

Cii

.;::

en

=> -a c::

en Q)

c:: -0

o

'-' en

~

Q) -a '0

~

Q) ,=> 0- m --l

56

La seva posicio apareix, llavors, eventualment equanime. Pero si es possible parlar de causalitat historica hem d' anar mes lluny. I en questions d'Economia Politica ames d'un context hi ha una causalitat. Admetre un «ambient» social com una circumstancia mes de I' entramat industrial suposa desconsiderar la causalitat social del propi fet industrial, el fet que sense un nou tracte social entre les persones la resta no te sentit, Abans que s'apliquessin diverses possibilitats tecniques per fer rendir el treball des d'una perspectiva capitalista, calia que simplantes una societat diferent. La causa historica de la revoluci6 industrial i del capitalisme en general es sociaL lies remodelacions basiques de la industrialitzacio son tambe socials. Una forma de treballar, una relaci6 determinada de I'home amb la maquina no s'implanta fins que no apareix un nou tracte entre les persones que la possibilita. Aquest tracte i les seves evolucions son la causa de la industrialitzacio entesa com a fet historic de la societat humana. Els coneixements tecnics i els recursos naturals venen despres dels imperatius i limits socials. Les «forces productives» no tenen un desenvolupament autonorn, es un tracte social determinat que pot produir aquesta impressio. De la mateixa manera que altres tractes poden produir impressions contraries.

Jordi Maluquer utilitza una referencia d' Albert Carreras per a dir que «el bajo nivel de los salarios 0 la mayor disciplina laboral no explican la ocupacion exhaustiva de las riberas de los rfos, puesto que esas mismas circunstancias se hubieran a1canzado sobre el eje de la costa 0 de las lfneas del ferrocarril, 10 que habrfa reducido los costes del transporte ... Merece la pena recordar aiin que las industrias que instalaron junto a los rios fueron, dentro del sector textil, las dedicadas a procesos mas intensivos en energia y menos en trabajo, 10 que parece contradictorio con el supuesto objetivo primordial de minimizar los costes salariales»." A aquesta afirmaci6 em sembla que es poden objectar tres argumentacions:

1) A la segona meitat del segle XIX son diversos els empresaris que valoren l' estabilitat lab oral vinculada a un patronatge exercit per ells mateixos, mes que no pas uns sous mes baixos 0 una rna d' obra mes «disciplinada» sense res meso Si I'empresari mante fabriques a llarg termini en un pais amb considerables revoltes socials, guerres civils i fallida de les infrastructures piibliques com es el cas catala a partir de la segona meitat del segle XIX, no es per raons estrictes de mercat. No es pot menysprear una secci6 de l' empresariat que opta per una iniciativa d' autentica polftica sociaL Aquesta politica no veu la poblaci6 obrera nomes com un factor salariaL Aixo es un reduccionisme liberal i marxista que en realitat nomes correspon a una justificaci6 ideologica eventuaL Perque els negocis es mantinguin, cal assegurar les condicions socials de la seva reproducci6, i aquestes escapen al calcul economic a curt termini. Aquestes condicions pertanyen a l' esfera publica

dels contractes i les obligacions i nomes I'Estat 0 una polftica social alternativa poden assumir-les,

2) Ames, el cost laboral en el textil es la partida comptable mes cara ide pagament mes dificultos per la seva frequencia en relaci6 amb el moviment general de liquiditat del negoci textil. Es el que menys pot esperar i es el factor mes productiu. Per aixo, una de les politiques del sistema de colonia passa per la desmonetitzacio de les remuneracions laborals i per la suplencia facil de I'absentisme lab oraL

3) Sempre que es vol emprendre una accio polftica mes implfcita que explfcita, s' acostuma a fer us de raons explfcites i legftimes de I' acci6 empresa, Aixf, si un estat decideix l'annexi6 d'un territori no dira mai que es per simple ambicio, parlara de drets anteriors 0 d' aspiracions justes. 0 si un estat fa una fallida en la seva hisenda 0 en la seva planificaci6 militar, no parlara d'irresponsabilitat 0 incapacitat, sino mes aviat de mala sort 0 de raons d'estat. Aixo es politica, Si un grup d'empresaris escull una acci6 po Iftica, tarnbe es natural que esculli la discreci6 que acompanya a aquest tipus d' accio. Parlar explfcitament del fracas de I' Estat espanyol en polftica social, de l' exit revolucionari, dels interessos que possibiliten les guerres carlistes, dels defectes de politics i funcionaris, etc. no era un discurs polftic d' acord amb els objectius empresarials. Era mes eficient afrontar alternativament tot aixo i apaivagar la gravetat dels fets: haver de fer pobles i dir que es va a buscar aigua.

Pero la realitat social primordial no es pot escamotejar. Aixf ho palesen les declaracions dels empresaris quan l'Estat els tracta seguint el joe estricte de l' aprofitament d' aigues -exempci6 fiscaL Llavors els empresaris salten i recorden a l'Estat que es tracta d'una cosa molt mes greu. Una cosa que el politic coneix perfectament, pero que el funcionari d'hisenda 0 el recaptador local pot ignorar. La mateixa patronal tambe ho palesa en les seves actes." Llavors es reconeix que s' esta construint tot un poble amb tota la infrastructura material i social i que es fa fent d'estat en bona part i, a mes, davant d'una situaci6 ja viscuda d'incapacitat publica per afrontar les consequencies socials del capitalisme industriaL Es evident que es tracta d'una opci6 d'una part de I'empresariat, igualment com la revolucio es una opcio d'una part dels treballadors, i aixf en altres coses. Es una opci6 que veuran sobretot els fabricants de les mateixes zones que poden afavorir socialment el sistema de colonia. Per aixo, com ames coneixedors del taranna social d'aquests llocs, prendran la iniciativa en aquest nou sistema de poblament industrial."

Les plantes industrials de les colonies son economies d'escala dins el textil, S6n plantes grans que, per aquest fet, estalvien costos de produccio. La dimensi6 augmenta l'eficiencia relativa de la seva organitzaci6 del treball i dels factors de produccio que s'hi negocien. EI fet que siguin una economia

.~

u o U)

CI)

ti

CI)

'0 a.

o

57

.~

u o U)

Q)

"0

Q)

'0 0..

o

.~ ;~

~

Q) I::

Q)

~

CO

Ui

w

sa ro ";::

en

::::l "0 c:

(J) Q)

c: -0 o

u (J) Q)

Q) "0 '0

~

Q)

'::::l 0-

ro ...J

58

d'escala fa que estalvis i productivitats s'hagin de pensar d'acord amb aquest fet. Aixf, un sentit de proporcions ha de guiar el calcul de costos i rendiments. Proporcionalment, el treball es el factor de major magnitud i interdependencia entre els altres agregats. Perdre eventualment la disponibilitat laboral es molt mes catastrofic per a una economia d'escala que per a una unitat mes discreta de producci6. Per aixo, quan per exemple el 1890 s' acomiada al personal com a represalia per una vaga del sector i saprofita una crisi de vendes per provocar un lock-out, es te molta cura a fer-ho amb molta ficci6 per recuperar la major part de la rna d'obra. Es mes un primer assaig de «reestructuracio» que no pas un tracte displicent amb la rna d' obra, com si es pogues substituir com qualsevol altre factor de producci6. Es clar que altres empresaris la tractaren aixf. Pero el sistema de colonia era una altra opci6 que encaixava mes amb les necessitats laborals d'una economia d'escala.

En les teories de localitzaci6 industrial, la importancia del factor treball es palesa." La disponibilitat de rna d'obra i la proximitat del mercat s6n els factors que han pesat mes en la localitzaci6 industrial. La colonia industrial suposa, en principi, la perdua dels avantatges d'una economia daglomeraci6. Els costos de localitzaci6 urbans eren menors al segle XIX en les aglomeracions industrials. Despres, el transport terrestre s'abaratf i es normalitza, alhora que es feu mes rapid. Pero abans que passes aixo la localitzaci6 es pensava mes en termes de disponibilitat d'una rna dobra a curta distancia i de proximitat al mercat de proveidors i clients.

Positivament, l'opci6 socio-polftica com a causa de la localitzaci6 industrial de les colonies ha estat argumentada per Jorge Durand en el cas mexica." Aixf, destaca com els industrials, tot considerant els avantages hidraulics de la instal-lacio rural, la descarten perque es al camp on precisament la conflictivitat social es troba mes radicalitzada, i fora dels terratinents que disposen d'un poder local de tipus caciquista, els fabric ants urbans no s'inclinen per imitar-los, malgrat les possibilitats per aprofitar excel-Ients recursos hidraulics.

A Mexic te lloc un fenomen ben significatiu i aclaridor dels motius principals per quedar-se ala ciutat 0 anar a fer fabriques prop d'algun riu: com que les condicions socials mes adients es troben a la ciutat, es fan obres in gents per portar aigua cap als recintes urbans, no per sortir-ne, i aixo nomes per unes quantes fabriques que volgueren estalviar-se una part d'energia de vapor. Aquest es el cas de la fabrica «Hercules» de Queretaro i d' algunes altres. D'altra banda, el distanciament de les ciutats (excloent Mexic), de l'acci6 directa de I'Estat, feu que el regim de colonia es pogues donar dins de les ciutats mateixes (semblantment a una colonia com la Giiell a Catalunya). Es en aquest sentit que conclou Jorge Durand: «Las ciudades y sus inmedia-

ciones estaban mejor comunicadas y protegidas que el medio rural, 10 que garantizaba mejor el abastecimiento de materias primas, la estabilidad de la producci6n y la salida de los productos ... los industriales podian ejercer el control social de las colonias, incluso dentro de las propias ciudades, el estado les habia delegado facultades politicas y los dejaba hacer. La verdad es que no era necesario retirarse a lugares alejados para poder ejercer el control total sobre las colonias industriales y los trabajadores, 10 podian hacer dentro del medio urbano sin que nadie se preucupara por ello, es mas, eran considerados como los grandes benefactores del proletariado y del pais en general»."

I, precisament en el perfode de «pax porfiriana», quan el camp sembla mes segur que en el perfode anterior, llavors les fabriques comencen a traslladar-se fora de les ciutats. Quan estaven a la ciutat, no era per motiu de I' aigua, tot i que se la feien portar sempre que podien. Si hi haguessin anat per I' aigua abans de 1875, no s' enten perque despres d' aquesta data en marxen precisament anant al camp on el porfiriat sembi a haver imposat l'ordre i on en realitat sempre hi ha hagut mes aigua. Aixf mentre que una fabrica havia demanat una concessi6 hidraulica de 310 litres per segon en un medi urba, una altra -d'envergadura semblant- en demanava 6.385 litres per segon en un medi rural.

D' altra banda el treball de Jorge Durand ressalta durant el perfode de localitzaci6 urbana primer i despres durant el nou periode rural de les colonies el factor socio-pohtic com el mes viu i ponderat pels industrials en les seves poiftiques de localitzaci6 i configuraci6 del sistema de fabrica.

H. I. Dutton i J. E. King" han mostrat com a Anglaterra mateix el caciquisme politic tingue una certa efectivitat en les mateixes ciutats industrials, encara que ben emparat -sobretot per la forca del propi exercit->- pel govern angles, per l'Estat. Pero que tot i aixf aquest caciquisme industrial no obtingue els seus proposits i la presencia social i polftica de I 'Estat es feu cada cop mes necessaria. En realitat entre 1836 i 1854 aquests cacics industrials paternalistes no desenvoluparen colonies industrials estrictes sin6 politiques filantropiques no planificades. I encara foren excepcionals, ates que la majoria d'industrials hi veia despeses iruitils, en aquesta filantropia. El mateix Robert Owenja s'havia trobat amb objeccions d'aquest tipus amb els seus socis de New Lanark: s'oposaven a les inversions educatives que ell proposava.

La classe obrera no fou mai sensible del tot a aquesta filantropia no planificada que passava per alt la questio de les hores, els sous i les condicions de vida real. Questio que la colonia industrial propiament dita es planteja d'una manera planificada i a llarg termini. Aquesta es la diferencia entre el paternalisme difus i no planificat que te Hoc durant tot a la industrialitzaci6 i la polf-

59

.~

(.) o U)

Q)

"0

Q)

.~

c.. o .~ ;:p

~

Q) s::::

Q)

~ oS

U)

w

60

tica social mes planificada i estudiada a llarg termini que sefectua nomes en la colonia industrial propiament dita.

Dutton i King admeten, en aquest sentit, que «un patro paternalista ha de proveir, sino sous alts, almenys una ocupaci6 regular i uns ingressos segurs, juntament amb una responsabilitat sobre I 'extensio de la jornada laboral». Aixo es precisament mes a prop d'un emprenedor de colonia clas sica que no pas d'un filantrop difus.

Pero Dutton i King emfasitzen que, a Anglaterra, l'estabilitat d'ocupaci6 «era l'ultima cosa que es podia esperar d'un fabricant de coto». Les fluctuacions del negoci eren i son una realitat historica inescapable. Davant d' aixo s'ha de dir una vegada mes que la decisio de crear una colonia industrial no podia inspirar-se en projectes de rendibilitat economica estricta, sino en una consideracio economica a llarg termini i una altra d'extraeconomica tambe a llarg termini: haver d'introduir algun tipus de responsabilitat, planificacio i control en les relacions entre classes socials.

Per aixo, quan un industrial angles feia el que un catala que havia bastit una colonia industrial a llarg termini faria habitualment, semblava un exempIe extraordinari. Es en aquest sentit que Dutton i King assenyalen que quan l' any 1839 un empresari va continuar pagant els treballadors enmig d' una depressio seriosa, el Northern Star, el periodic cartista, va lloar aquesta iniciativa de Robert Gardner. Es tractava d'una acci6 excepcional. Si Catalunya visque una revoluci6 i tot un aixecament obrer entre 1854-55, Anglaterra experimenta lock-outs i vagues entre 1853-54. Llavors, tot el paternalisme difus no va servir de res i I 'Estat va intervenir directament, empresonant, jutjant i reprimint militarment com ja havia fet en les decades anteriors des de Peterloo. Dutton i King" conclouen que la competivitat i les perspectives de rendiment economic excloien del tot la consideracio d'un paternalisme eficient. I aquest, tant en metodes de persuasio com de coercio, resta ineficac a Anglaterra, i l'Estat hi va intervenir directament. En canvi, el plantejament, en principi mes extraeconomic, d'una filantropia mes aviat planificada i el d'un contracte laboral col-Iectiu a llarg termini es fara nomes en el regim estricte de colonia, quan precisament es tindra molt menys en compte la intervencio estatal. Aixo sera una caracterfstica molt mes catalan a que anglesa.

Al mateix temps, el desenvolupament del moviment sindical arreu d' Anglaterra impossibilita que en la majoria de contrades es poguessin fer experiments de colonia capitalista paternalista. Hagueren d' aparentar un cert caient socialista (New Lanark) 0 plegaren aviat com a colonies estrictes (Greg, Oldknow, Strutt...). I mes endavant, ala segona meitat del segle XIX, es parlaja tambe d'un sindicalisme mes groc, burocatitzant i litigant, mes compatible amb la diferencia patronal i comptant amb I'Estat per a toe'

Dutton i King plantegen raonablement que perque el paternalisme fos efectiu calien dos requeriments que quasi no s'evidenciaren gens a Anglaterra: el compromfs dels fabricants amb I'exit real del seu metode, passant per la capacitat i voluntat d'esmercar diner i dedicaci6 en aquesta activitat que no te repercussions ni immediates ni correlatives amb el negoci industrial. L' altre requeriment era que els treballadors acceptessin majoritariament aquest tracte diferenciat d'altres experiencies amb la patronal. Ni una cosa ni I' altra, afirmen els autors, s' efectua al nord de Lancashire entre 1836 i 1854, on mes es parlava de paternalisme industrial a Anglaterra.

Dutton i King afirmen sense embuts que en la industria cotonera I'estabilitat de I' ocupaci6 i dels ingressos era la principal preocupacio dels treballadors. EI paternalisme diftis no respongue tan be a aquesta prioritat com el paternalisme planificat de la colonia classica, Perque es materialitzes la filantropia 0 seguretat social planificada de l' obrer, calia que l' empresari sortfs dels parametres estrictament economics i es planteges coses tan allunyades del negoci i el mercat com les condicions i les consequencies generals i particulars de la forrnaci6 d'un poble. I fes aixo precisament perque aquesta preocupacio publica no era assumida per qui semblava assumir-ho, I'Estat.

En conjunt, Dutton i King expliquen el poe desenvolupament del paternalisme industrial a Anglaterra a causa de priori tats economiques (fluctuacions del mercat) de la majoria dels industrials, la forca del moviment obrer davant del paternalisme difus i la presencia de I'Estat en totes les confrontacions de classe. Despres, els nous sindicats i l'Estat substituirien encara mes les anteriors iniciatives privades del paternalisme difus.

En canvi, a Catalunya, ens trobarfem primer amb un moviment obrer triomfant a la ciutat, un Estat fracassat a I'hora de reprimir-Io 0 de transformar-Io en aliat i una resposta de privatitzacio d'incumbencies estatals davant la fallida social de l'Estat. Tot i aixi, es evident que el model de colonia industrial es limitat: el poble supera la fabrica, la consciencia social continua superant la domesticaci6 del mercat i, per aixo, les contradiccions latents i els conflictes obrers continuaran. Pero, mentrestant, s'hauran configurat unes altres poblacions en relacio amb la industrialitzacio. I cal tenir molt en compte que la reivindicaci6 obrera d'una major estabilitat 0 continuitat en ellIoc de treball, hi hagues 0 no hi hagues una crisi, suposava un plantejament irrenunciable per part del treballador com a esser social i encaixava amb l'opci6 patronal d'una filantropia planificada. Aixi, les colonies industrials, encara que foren d'iniciativa patronal, respongueren socialment a la reivindicacio obrera d' estabilitat laboral greument amenacada per l' anarquia 0 competitivi tat del mercat.

En relaci6 amb la Italia de la segona meitat del segle XIX, Luigi Guiotto" opina que la qiiesti6 social es determinant per explicar el fenomen de les

sa ro .;::

en

~ "0 c

(/) Q)

c -0

o u (/) Q)

Q) "0

'0

~

Q) ,~ 0- ro -l

61

62

colonies industrials. L'aprofitament hidraulic es evidentment mencionat i igualment com a Catalunya, el vapor l' acompanya, tot i que els rius son mes generosos. Ara, l' argumentacio de Guiotto ressalta el caracter sociologic de l'empresa de colonia: una resposta global a un problema global, la questio social. Fins i tot creu que el paternalisme industrial es la resposta privada al desenvolupament de la consciencia de classe. Ara, si nomes fos aixf, tot funcionaria com en un sistema de vasos comunicants. La realitat sembi a una altra: opcions diverses dels empresaris, dels treballadors, dels polftics i dels funcionaris; qiiestions de tracte i responsabilitat bastant personalitzades abans que de pur reflectiment de sistemes economics i interesos immediats; conflictes i treves tambe mes diferenciats ... El poble, la societat, la cultura superen, si no s' arriben a destruir greument, el que nomes son contractes entre facultats materials i interessos privats a curt termini.

El treball de recerques que estan duent a terme diversos arquitectes" sobre les colonies industrials mostra tambe com, des del punt de vista arquitectonic i urbanfstic, te sentit l'explicacio de prioritats socials i demografico-laborals a llarg termini a l'hora d'entendre el fenomen de les colonies industrials: el cost i el disseny de la colonia, la concepcio planificada d'aquesta, eillarg termini previst en l' ocupacio i transforrnacio del sol, el caracter dels edificis socials, religiosos i culturals, el casal de l' amo i els habitatges dels treballadors, tot parla d'una logica de despesa publica «improductiva», ens parla d'un empresari que edifica un poble per a una poblacio que depen de la seva industria i que vol que aquesta dependencia tingui durada i estabilitat. Aquestes despeses representaren un cost d' oportunitat considerable, i a part de la construccio inicial, suposaren un manteniment que encara dura. L'empresari hagues pogut descuidar la colonia (alguns ho feren amb resultats negatius, malgrat que posseren la mateixa energia hidraulica que els altres) i encara ara es veu que els fabric ants que mantenen aquestes industries es perque no segueixen un criteri de negoci estricte i de descapitalitzacio cap a altres negocis, si ho dicta un alt cost d' oportunitat. Encara ara l'hegemonia del rendiment capitalista per sobre dels imperatius naturals i socials d'una poblacio no es un exit total.

Pel que fa a l' experiencia de la poblacio obrera, el fet colonia com a poble es aclaparador. I aquesta experiencia sempre ha estat present, quan no tambe compartida, per l'empresariat. Aixo vol dir coses com ara que, per exemple, la poblacio de la colonia recordi tant 0 mes les seves vivencies culturals, esportives, religioses 0 familiars, com les mes estrictament fabrils. Es a dir, que malgrat que la colonia es va plantejar en bona part per afavorir directament la produccio industrial, el fet que aquesta era un poble va fer que transcendis aquest objectiu mes d'una vegada. Per aixo te sentit que, per exemple, Rosa Serra i Ramon Vilades, en parlar de la colonia Pons" arribin a parlar

tant de la fabrica com de l' esglesia, quan parlen del poble constituit per la colonia.

En el cas de I' Ametlla de Merola, als aspectes socials de l'empresa a llarg termini cal afegir-hi la voluntat de les generacions de la familia Serra per desenvolupar i mantenir un patrimoni amb una generosa polftica de reserves. Sense aquests dos factors la continurtat de l' empresa a llarg termini no hagues estat efectiva.

Quan es pregunta als ametllants per que es va fer la colonia industrial, la majoria respon que es per la necessitat d'obtenir aigua i rna d'obra abundant, una dotzena de persones parlen que han sentit a dir que, aixf, es lliurava dels impostos, i dues persones coincideixen a dir que les colonies es feren d'aquella manera perque «el govern no hi volia intervindre».

Quan se 'Is diu que potser una rao important fou obtenir una rna d'obra amb menys problernes socials que ales ciutats, i en parlar de la historia social del pais, reformulen les seves opinions anteriors en termes histories: «es clar, en aquells temps ... », i parlen dels seus records de la Guerra Civil i de l'escassa intervencio de I' Ajuntament de Puig-reig a la colonia.

m

'u o <II

!!!

o CI)

.~

c.. o .!::? ;a;

~

CI) s::::

CI)

..::: ~

<II W

u;

::::l "0 C

en (])

c

:2

o u

en (])

(]) "0 '0

u;

(]) '::::l 0-

eo --.J

63

64

NOTES

28. Id., op. cit., p.34.

1. o'ence de la publicecio de Les colonies industrials (Barcelona, 1979), I'argumentecto a favor d'una explicecio mes estrictament energetica per la tocetitzecio d'aquestes tebriques ha estat emprada per alguns historiadors de I'economia. Comencsre discutint les aportacions del professor Jordi Nadal que em semblen les mes sistemetiques i completes de les publica des, tot i que existeix una obre ineoue de Jordi Nadal, A. Carreras, Jordi Maluquer i Carles Sudrie que citen els treballs publicats i titulada «Produccio i con sum d'energia en el creixement economic modern: el cas cetete», ala qual no he tingut ecces. Jordi Maluquer m'ha indicat i ha publicat tsmbe en part el seu contingut.

2. Jordi Nadal, "La tormscio de la industria moderne» a Catalunya, la tabrica d'Espanya Barcelona, 1985.

3. J. Nadalop. cit. Taula 1 bis.

4. Cf. les citades per David Vincent sobre I'Anglaterra de la primera meitat del XIX. Bread, Knowledge and Freedom. Cambridge, U. P., 1981.

5. Vid. nota 1.

6. Jordi Maluquer "Las tecnices hidreutices y la qestion del agua en la especializacion industrial de cetetorie. Su evolucion a largo plezo». a Agua y Modo de Produccion, Barcelona, 1990.

7. J. Nadal, op. cit.

8. Aixi, quan Nadal troba que els fabricants resten importencis a la mequine de vapor (op. cit. p.53), pel fet de consumir tam be energia bidreulice, hauria de tenir en compte l'interes que tenen per demostrar que son elegibles per I'exempcia fiscal que atorga la lIei sobre aprofitament de cursos d'aigua.

9. Continuem amb I'obra de Nadal. Som ara a la pagina 50.

9 bis. Cf. J. Maluquer, op. cit., pp. 320 iss.

10. Maluquer, op. cit., p. 344.

10 bis. Gracia Dorel-Ferre. Les Colonies Industrielies en Catalogne: Ie cas de la Colonia Sedo. Tesi Doctoral. Paris:

EHESS. Desembre 1989.

29. Dutton, H. I. i King, J.E. "The limits of paternalism: the cotton tyrants of North Lancashire, 1836-54". Social History. Vol.7, num. 1, 1982.

11. Id.p. 9.

12. p. 250 i 298 de la tesi (Arxiu Sedo}.

30. Op. cit.

13. Malgrat que Josep Puig explicita la voluntat per fer una empresa a lIarg termini en el seu projecte de 1875. (Gracia Doret-Ferre op. cit. II, p.404).

31. Cf. Joyce, citat per Dutton i King, op. cit.

32. Luigi Guiotto La fabrica totale. Paternalis-

14. Id., op. cit., II, p. 515.

15. Id., pp. 356-7.

16. Vid. op. 111,442.

17. Id., II, p. 357. Altres dades que dona Oorel-Ferre names de dos anys i dos interrogants entre 1850 i 1866 no son considerades per calcular ni per la oropie autora.

18. Jordi Maluquer de Motes. "Las tecnices bidreutices i la qestion del agua en la especielizecion industrial de Cetetuiie. Su evotucion a largo ptezo», a Agua y Modo de Producci6n. Barcelona, 1990.

19. Id., p. 330.

20. Id., op. cit., p. 334.

21. Id., p. 335.

22. Id., p.340. Per eixo cita un escrit de 1913 de Foment del Treball en el qual es tenen en compte aquests factors.

23. Id., op. cit., p.342.

24. Tal com cita Maluquer, op. cit., p. 340.

25. Ct. t.torenc Ferrer. Article en curs de publicecio.

26. Webber, Michael J. Industrial location.

Beverly Hills, 1984.

27. Jorge Durand. Los obreros de Rio Grande. EI Colegio de Mtchoecsn, Mexico 1986.

mo industriale e cilia sociali in Italia. Mila, 1979.

33. Salvador Tetrsqo, Cristina Pettee i altres. «l.es colonies industrials" Espais, MaigJuny 1987. Manuel Ribas -Les colonies industrials a Cetelunye» (Conterencie a Girona. La Fontana d'Or 8-6-86).

34. R. Serra i R. vueoes. La Colonia Pons de Puig-Reig. Berga, 1987.

65

m <..>

:::s

'~

"C ..c m c

c..

e

c..

m <n

.B

<n o <..>

m ...J

en <U .;::

u;

:::s "0 c

en Q)

c

:2

o u

en Q)

Q) "0

'0

u;

Q) .:::s cr <U ...J

66

4. Les colonies i els costos de preduceld; la costosa propina hidraulica 0 I'estalvi circumstancial

des en medi urba, es deu mes a l'estabilitat laboral i polftica d'aquest sistema que a I' estalvi energetic mitjancant la utilitzacio de la forca hidraulica, malgrat les raons que s'han fet explfcites en aquest sentit.

Es comencant amb algunes dades disperses de la comptabilitat de les sis empreses esmentades que em proposo demostrar aixo. Durant el perfode d'investigacio em vaig anar adonant del segilent: 1) A partir de cert volum de produccio, normalment sobrepassat amb el salt mecanitzador de mit jan segle passat, que esta d' acord amb la grandaria mitjana 0 gran de les colonies industrials, la forca hidraulica passa a proporcionar normalment nornes un 30-40 % de l'energia total i encara aquesta proporcio es en realitat menor, perque el rendiment no es constant. Aixo evidentment tractant-se dels rius d' aquestes colonies, com el Mersey 0 el Llobregat. 2) La desmonetitzacio salarial i la circulacio interna «sui generis» de diner «de fabrica» integren molt mes que en un medi urba les relacions socials de produccio i consum i creen uns lligams de dependencia i exclusivitat que obviament reforcen l'estabilitat laboral. 3) En les colonies sesdeve una conjuminacio especial entre l' agricultura i la industria en el sentit que si be els sous industrials i el producte agrari (0 els sous agraris) s'integren economicament en la familia, en canvi politicarnent el «rnon agrari» esta forca dissociat del «mon industrial», de tal manera que en el cas catala es produia una subordinacio de les tensions i els conflictes industrials, especialment de dones i criatures, als agraris dels caps de familia. I precisament la integracio politica de les reivindicacions agraries rebia una expressio marcadament conservadora, carlista.

Aixo es complementava amb l'arllament i la integracio i la dependencia verticals de les families que vivien totalment dins la colonia. El fet que l' alt Llobregat constitufs una bossa carlina i que encara s'anes omplint amb immigrants pre-pirinencs de l' alt Bergueda i el Solsones, de dar estigma carh, podia ser quelcom mes atractiu per a uns fabric ants del Maresme liberal, on hi havia les fabriques dels Serra i dels Rosal, que tota l'aigua del Llobregat. La colonia quedaria aixf protegida polfticament per dintre i per fora.

Aquesta situacio ha tingut continuitat historica tal com ho mostren els fracassos en lorganitzacio de moviments obrers permanents en larea de les colonies; i ames ha quedat palesa en al desorientacio dels treballadors de colonia davant d'esdeveniments revolucionaris, com durant el «trienni bolxevic» 0 la revolucio del 36. D'altra banda, la mobilitat social i la seguretat laboral dels individus lligats a grups de parentiu afectes al stablishment de la colonia, encara que d'una forma limitada, sf que han constituit una recompensa eficient per a bastants dels qui han respectat la definicio de colonia.

Abans de la segona meitat del segle passat, en que es produf un salt mecanitzador molt important, les «fabriques de riu» a Catalunya i els «pobles de fabrica» a Anglaterra podien justificar la seva localitzacio principalment per

La intencio original d' aquest capitol era d' esbrinar amb exactitud els canvis que el sistema de colonia comportava en els costos de produccio, per veure si es podia parlar 0 no de renda diferencial continuada de la colonia en relacio amb les altres fabriques. Malauradament no he pogut trobar les dades suficients per a aquest objectiu, ja que la comptabilitat estudiada es molt dispersa cronologicament i molt desigual quant ales magnituds que pren en consideracio: anys 0 mesos en els quals es calcula el preu del coto consumit, no es calcula el cost energetic; altres exercicis calculen la fabricacio de I' any en curs barrejada amb I' estoc anterior, i encara que es pot notar que a vegades ho diferencien, no ho aclareixen; els sous solen apareixer barrejats amb altres costos com impostos 0 recanvis; els preus de les unitats que componen els factors de produccio quasi mai no son donats i menys calculats, i ja no cal parlar dels de venda; en els balances quasi mai no s' especifiquen tots els diferents components de l' actiu i el passiu, cosa que fa impossible la comparacio historica de les proporcions dels esmentats components per a cada exercici; etc.

Es a dir, que una analisi completa dels comptes m'ha estat impossible.

Resulta curios que tant les tres empreses angleses -Ashworth, Greg i Oldknow- com les tres catalanes -Feliu, Rosal i Serra-, en que he pogut examinar algunes restes de comptabilitat, tinguin en cornu d'una manera calcada les dificultats que acabo d'esmentar. Evidentment les caracterfstiques propies de la facturacio del textil al segle XIX homologuen els calculs anglesos i catalans. Cal assenyalar la similaritat entre I' estructura financera del textil anglesa i la catalana: interes en la capitalitzacio dels beneficis, capacitat de maniobra emparada per les operacions de paper (especialment les lletres dels proveidors), integracio vertical del putting-out, etc. I concretament en les colonies cal remarcar, a part d' altres factors, el recic1atge i desrnonetitzacio dels sous a traves de la botiga i dels lloguers, que son de I' amo. Tot aixo fa que, amb vista a la fabricacio, es barregin conceptes (jomals i primeres materies) perque una magnitud pot apareixer com un saldo anterior (jornals menys lloguers i deutes de botiga) que s' afegeix sense conceptualitzar-se explfcitament a un rossec.

Ara, la informacio sembla suficient per poder dir que, si el sistema de colonia ha proporcionat una renda diferencial en relacio ales fabriques situa-

m <..>

:::s

'~

"C ..c m c

c.. o

c..

m <n o

Ui

o <..>

m ...J

67

ca

.!::! ::l

-~

"0 ..r:: ca c:

c..

e

c..

ca UI o

en

o o

ca -'

c:: -0

o u

(f) Q)

Q) "0

:2 en

Q) ':::l CY

ell -'

68

la questio hidraulica. Pero despres de 1850 aquesta era menyspreable amb el vol urn de producci6 i productivitat aconseguits, per la qual cosa els beneficis de Ia localitzaci6 i l'estructuraci6 de colonia radicarien en altres questions.

Ara be, m'ha estat impossible de demostrar amb dades exphcites que el sistema de colonia va significar la possibilitat d'obtenir avantatges respecte a les fabriques situades en un medi urba -en el cas catala-> perque I' estabilitat laboral era continuament sacsejada a la ciutat. De totes maneres, intentare d'acostar-me a aquesta hipotesi de la forma mes convincent possible amb les dades de que disposo, ja que crec que historicament es la mes solida. De fet, tradicionalment el factor determinant dels canvis de localitzaci6 en la industria textil s' ha atribuit a questions relacionades amb la rna d' obra. I

A mes, fins i tot els anys 1780 i 1790 a Anglaterra els anuncis economics que feien referencia a la instal-Iacio de «pobles de fabrica» insistien tant 0 mes en I'estabilitat i la barator de la rna d'obra com en els avantatges hidrauIics.' Eis anuneis apareguts al diari a Manchester durant aquest penode referents a arrendaments 0 vendes de fabriques insistien en punts com «situat a una distancia convenient de Manchester, en un camp molt poblat» sense mencionar l'avantatge hidraulic eoneret. I en aquells en que s'esmenta que la situaci6 es excel- lent per a la utilitzaei6 hidraulica, no s'hi deixa de remarear la barator de la rna d'obra, la contractaci6 de eriatures «sense problemes», l'absencia d'altres industries als voltants, etc.

La resclosa de l'Ametlia de Merola amb un cabal optirn per esser aprofitat com a energia hidraulica

La questio hidraulicar les colonies angleses

CV. EI cost del carb6 havia augmentat quatre lliures per setmana. En circumstancies normals la forca hidraulica representava 12,4 CV. En conc1usi6, nomes el 29 % de I'energia que es eonsumia era, dones, de procedencia hidraulica.

D'altra banda, els costos de producci6 de l'any 1851 (treballant a una mitjana de seixanta hores per setmana) assignen ales despeses energetiques un 4,4 % del costos totals. 0 sigui, que en termes absoluts l'estalvi d'energia no podia influir tant en les decisions com I' estalvi en setmanals, que representaven com a minim un 60 % dels costos totals sense comptar les primeres materies. I comptant les primeres materies, les despeses energetiques utilitzant nomes vapor oscil-Iaven entre un 1,1 i un 1,4 per cent. La importancia de I' energia hidraulica, que era en un principi condici6 inexcusable a causa de l 'absencia del vapor, representava molt poe en termes absoluts dins els costos de producci6, i en termes relatius a la mateixa energia consumida un cop es va generalitzar la utilitzaci6 del vapor tampoc no estalviava gaire carb6.

A Quarry Bank, la fabrica dels Greg a Styal, prop de Manchester, durant

la primera metitat de I' any 1840 els costos de producci6 a filatura inclouen un 18,3 % de despeses de transport (dues-centes dues lliures i divuit xflings)

El material que m'ha estat possible d'analitzar, suggereix que els avantatges de la utilitzaci6 de la forca hidraulica eren mes que contrarrestats pel cost de transport. Aixo sense comptar el cost social de la colonia.

Sobre I' estalvi relatiu de carb6 degut a la utilitzaci6 de forca hidraulica a mit jan segle passat a Anglaterra, nomes disposem d'unes dades referides a fets esdevinguts accidentalment. Es tracta que en una de les fabriques dels Ashworth I' any 1851 s' enfonsa la teulada del canal procedent de la resc1osa, amb el conseguent estroncament de la forca hidraulica. Durant el perfode de reconstrucci6 del canal -7 1/4 setmanes-Ia fabrica va anar nornes amb vapor. Al cap d'aquestes setmanes s'havien consumit 513/4 tones de carb6 per setmana i en les 7 1/4 setmanes precedents a I' aturament hidraulic se n'havien consumit 36 3/4 per setmana per a moure la maquina de vapor complernentaria. Aixi, doncs, el consum de carb6 en parar la forca hidraulica s'havia incrementat unes 15 tones per setmana.

Mentre es duien a terme les reparacions, dues maquines de vapor feien anar tota la fabrica (trenta mil pues i tres-cents telers). Cadascuna tenia 93

ca

.!::!

::l

-~

"0 ..r:: ca c:

'0.. e

c..

ca UI

.2

UI o o

ca -'

(f)

Cii

.;::

en

:::l "0 c::

(f) Q)

c:: -0

"0

u

(f) Q)

Q) "0 -0

~

Q)

':::l CY

ell -'

69

CIS

.~

:::l

.~

"C ..r::

CIS c:

'c.. e

Co

CIS UI

.2

II> o o

CIS ....I

c::

:2

o (.)

en Q)

Q) = -0

~

Q)

'::I 0"

ctI .....J

70

i el cost del carbo, que es complementari a la forca d'un salt de 4,2 metres, constitueix un 9,8 % dels costos, sense comptar ni els sous ni les materies primeres. Als teixits, el transport representa un 7,9 % (cinquanta lliures deu x.) i el carbo un 2,3 % (catorze lliures cine x.). Desconeixem la proporcio de telers manuals que encara anaven. Si partim de la base que la forca hidraulica contribuia nomes en un 30 % de I' energia total consurnida, tenim que si la despesa total del carbo era de cent vint-i-dues lliures sis X., la forca hidraulica constituia un estalvi de cinquanta-dues lliures cine x. Es a dir, que l'estalvi proporcionat per l'energia hidraulica nomes arriba a un 20,8 % de les despeses que ocasionava el transport de mercaderies.

Aixo vol dir que un cop don at el salt mecanitzador de mit jan segle passat conjuntament amb la normalitzacio de la utilitzacio del vapor, la questio de I' aigua, que evidentment era crucial el segle XVIII quan es van fundar aquestes fabriques, va passar a un ordre menys important. Cal recordar que es precisament a partir d' aquest salt mecanitzador (va coincidir quasi maternaticament a Anglaterra i Catalunya) quan a Catalunya comencen les colonies i a Anglaterra van desapareixent 0 be deixen de creixer. Les colonies que quedaran a Anglaterra trobaran uns avantatges similars a les colonies catalanes i que tenen a veure mes aviat amb la questio de l'estabilitat laboral. Per Quarry Bank concretament la transforrnacio de la filatura en la decada del 1830 va significar passar de quatre mil quatre-centes setze pues a divuit mil cine-centes. Pero ni la resclosa de fusta que encara es conserva al riu Bollin es va reformar ni el riu era adequat per a fer-ho per tal d'ajustar-se ales noyes necessitats energetiques. EI vapor es va imposar majoritariament com una cosa normal.

La resclosa i la sobreeixida del canal en un moment de cabal optirn

Els Feliu i els Rosal: transport i forca hidraulica

mule-jennies) valorades en cinquanta mil rals, un bata en tres mil i unes cardes en setze mil. De telers n'hi havia cent trenta valorats en nou mil vuitcents rals. De coto hi havia paques de Nova Orleans valorades en vint-i-set mil cent quatre rals, i deu de Pernambuco valorades en vint mil nou-cents sis rals (0 sigui que la paca americana anava a tres mil tres-cents vuitanta-vuit i la brasilera a dos mil noranta rals). L'existencia de coto filat es valorava en set-cents setanta-dos mil cent seixanta-un rals i les empeses teixides en trenta sis mil cine-cents. Tenint en compte que treballaven a mans per als Nadal i Ribo, l'estoc es bastant considerable. Potser aixo es pot explicar per l'extraordinaria mala collita d'aquest any, que va provocar una crisi de subsistencies arreu d'Espanya.

Quant a I'energia utilitzada, sabem que I'any 1861la filatura anava moguda per tres cavalleries i els telers per vapor. L' any 1859 la proporcio entre el carbo gastat i la produccio venuda era d'un 1,5 %. Quant als animals, no sabem les despeses que comportaven.

Des de I'any 1892 fins al 1900 tenim les despeses de transport ocasionades en aquesta colonia de Parets. Dins dels costos totals de fabricacio i sense comptar el coto, el transport en constitueix el 8,5 %, el carbo el 5,9 % i els sous el 69,1 %. Aquestes proporcions es mantenen aproximadament en el mateix valor durant tots aquests anys. L'establiment de la colonia a Parets,

Els comptes que ens han deixat els Feliu ens permeten d'analitzar encara una mica mes els costos de produccio del sistema de colonia. Aquests, igual com els Serra al principi, treballaven per als Nadal i Ribo de Mataro. Els beneficis anaven a mitges. Anton Feliu va aportar l'edifici i pagava un lloguer de la maquinaria a Nadal i Ribo, A mes, Nadal i Ribo inicialment va financar els Feliu com a proveidor i client alhora. Part de la produccio es venia directament a Mateu Serra, pero mai no superava el 10 % del facturat per a Nadal i Ribo. Tambe, en una proporcio molt mes menor, els Feliu van vendre a Pau Serra i Cia. de Vilassar. Tot aixo des de la segona meitat del segle passat.

Segons un inventari fet a final de 1857, la fabrica constava d 'una nau i un magatzem valorats en cent mil i vint mil rals, respectivament. A filatura hi havia quatre selfactines valorades en seixanta mil rals, dotze mulgenis (sic,

co o

:::l

.~

"C ..r:: co c:

Co o

c..

co II>

.2

II> o o

co ....I

71

co

.~

::::J

'~

~ ..c co r::::

'Q..

e

c..

co U)

.B

U)

o o

CO .....I

72

que es pot considerar que va comencar a treballar a ple rendiment cap a I'any 1888, es a dir, deu anys despres de la seva fundacio, es degue a motius semblants als que van determinar als Serra la fundaci6 de I' Ametlla. Sembla que els Serra van influir els Feliu en aquest sentit.

Les dades proporcionades per les colonies dels Rosal i dels Feliu ens assabenten que la qiiesti6 de la forca hidraulica era irrellevant respecte a la decisi6 de canviar de lloc i d' establir el sistema de colonia. Aixf, per exemple, mentre els Rosal eren a Mataro, utilitzaven fusta en comptes de carb6. Aquesta fusta nomes costava un 0,62 % dels costos totals. La maquina de vapor era de 40 CV. I sembla que moltes fabriques van consumir gran part de boscos d' Argentona, Orrius, Cabrera i Vilassar.

A Vilassar els Feliu feien anar els embarrats amb mules com en una sfnia adhuc despres de mit jan segle XIX. En el seu cas el canvi de la localitzacio era en part justificat per les peculiaritats deilli. Es deia que la humitat del Valles seria forca apropiada per a aquesta fibra. Alguns dels treballadors de Vilassar es van desplacar a la nova colonia de Parets. Ates que la forca hidraulica no s'emprava a Parets, no podem comparar les variacions de costos energetics despres del canvi geografic. Ara podem donar per cert que els costos generals de transport i serveis auxiliars es van apujar. Un altre cop el factor decisiu sembla haver estat d' ordre poiftic i a llarg termini. Algunes persones assabentades d'aquesta firma creuen que el canvi es produf essencialment a causa de circumstancies del moviment obrer a Vilassar.

La resclosa durant una riuada. A dalt, el poble de Galera (vers els anys 1920)

La costosa propina hidraulica a I' Ametlla de Merola

en un medi deprimit i descongesti6 urbana) que amb la qiiesti6 estricta de I'aprofitament hidraulic. Aixf, tal com ho veurem en el proper capitol, demana l'exempci6 per la necessitat del vapor per tal de no parar la fabrica, I aquesta argumentaci6 s'ha de relacionar tambe amb la presentaci6 fiscal del vapor com a «forca auxiliar», I' exageraci6 de la concessi6 hidraulica nominal per sobre del cabal real maxim del riu, i la continua exposici6 dels resultats socials de la colonia com un assentament que resolla problematic a social que es coneixia en la industrialitzaci6 urbana.

Pero el que em sembla mes significatiu i que es pot comentar amb xifres concretes es el significat de l' energia hidraulica a Serra Feliu en I' actualitat. Tinguem en compte que ara, comptant amb el panta de la Baells iamb una turbina d'alt rendiment, la competencia amb el segle passat hauria d'esser inqiiestionable: mes cabal constant i mes rendiment de salt. La fabrica ha anat creixent i es consum mes energia, la proporci6 pero de la que sobte hidraulicament a I' Ametlla continua en torn del 30 % del total consumit, i la valoraci6 en costos mante una proporci6 similar. S'ha anat fent, doncs, el mateix que es feia al comencament: augment de consum energetic per ampliaci6 de maquinaria, augment de potencia i rendiment hidraulics i augment d'energia obtinguda amb vapor i despres comprada (electrica) a I'exterior.

Com en les altres colonies industrials, a I' Ametlla sempre que es va ampliar la maquinaria es va procurar augmentar la potencia i el rendiment hidraulics i alhora les del vapor. Aixi, sembla que sempre s'ha mantingut una proporci6 d'un 30 % d'energia proporcionada per la forca hidraulica i la resta pel vapor o despres per I' electricitat comprada a I' exterior. Proporci6 similar per tant a la de les colonies angleses. Tenint en compte els costos del transport, aquest estalvi representava ben poe al segle XIX, pensem nomes en les dades dels Rosal i Feliu i en les proporcionades per Jordi Nadal que ja he comentat. A mes, pero, hi ha el cost a llarg termini de construcci6 i manteniment de la colonia que es perllonga durant tot el darrer terc del segle XIX i primer del segle XX.

Quan Mateu Serra entra en conflicte amb I' Ajuntament de Puig-reig per utili tzar la maquina de vapor i no pagar contribucio, po sa de manifest que la intenci6 de la llei d'aprofitament daigues que concedia I'exempcio fiscal s'adiu mes amb l'esforc social de I'empresari de colonia (estfmul economic

co

.~

::::J

'~ :2

..c

co r::::

c.. o

is..

co U)

.B

U)

o o

co .....I

73

a:s u

::J

'~

"C ..r::::: a:s c:

c.

e

c.

a:s o o

Cij

o u

a:s .....I

74

Des de l'any 1985, Serra Feliu disposa d'una nova turbina de 1.250 kw de potencia nominal. Es del tipus Kaplan tubular d'eix horitzontal i construida en un taller de Bilbao amb patent suissa. Porta acoblat un generador electric Fenia amb potencia real de 1.190 kw EI corrent es produeix a una tensi6 de 3 x 380/220 volts. La concessi6 hidraulica nominal es de 9.000 litres per segon, bastant per sobre dels 5.000-5.500 de cabal maxim del Llobregat en I'actualitat. EI salt net es de 15,5 m.

Entre 1986 i 1991 aquesta turbina ha produit 33.741.900 kw i per arribar als 114.558.500 kw consum!ts per tota la fabrica shan hagut de comprar 80.816.700 kw a l'exterior. Es a dir, que el 70,5 % de l'energia consumida s'ha comprat fora. Insisteixo en el fet que mes rendiment hidraulic despres de la construcci6 del pants de la Baells i de la nova turbina, ara per ara, no es pot demanar, i, amb tot i aixo no es passa de la proporci6 tradicional que ens donen els exemples del segle passat, no es passa del 30 %.

Calculem ara el valor de l'estalvi pel darrer any, 1991. En aquest any la fabric a ha consumit en total 19.350.000 kw D'aquests, n'ha comprat a I'exterior 14.000.000 i la resta els ha produit la propia turbina. Ha produit, doncs, e127,6 % de tota l'energia consumida. El cost dels 14.000.000 de kw comprats a l'exterior es de 162.650.000 pts. i el cost dels 5.350.000 kw produits a I' Ametlla es de 20.330.000 ptes. Per tant, davant del cost total, el cost energetic intern representa un 11,1 %. Si aquesta energia que es produeix a l'interior shagues de comprar, s'hauria comprat a un preu minim de 10,60 ptes/kw i maxim de 12,10 ptes/kw. CaIculada al preu maxim (per considerar I'estalvi maxim) es de 5.350.000 kw x 12,10 ptes. el kw = 64.735.000 ptes. Si restem el cost de 20.330.000 pts. (3,80 ptes. el kw) ens donen 44.405.000 ptes. d'estalvi, 0 sigui e127,3 % del que es paga d'energia exterior. L'estalvi, doncs, no passa del 30 % de l'energia que no s'obte amb recursos hidraulics propis.

I aquest estalvi, que representa davant d'altres costos? Si la qiiesti6 hidraulica es determinant davant del factor laboral, la proporci6 hauria d'esser considerable. Dones be, tot i que l'energia electrica es cara -ara tambe es pot dir que valla pena fer-se-Ia un hom mateix aprofitant els salts d'aigua com es podia dir al segle passat amb el carb6-, l'estalvi de la propia producci6 hidraulica es nomes un 5,19 % del cost laboral de I' empresa. Es mes facil pensar, amb els mimeros a la rna, que les qiiestions laborals en una empresa de teixits han merescut mes interes que I' estalvi energetic. Estalvi que ha estat mes aviat una propina costosa, perque al segle passat els costos de transport superaven amb escreix l'estalvi hidraulic, Ara han disminuit de valor, ates que la infrastructura viaria i els medis actuals de transport ho faciliten. Tot i aixi, I'any 1991 eJ cost de transport de materia primera i roba es eI 56,3 % de l' estal vi hidraulic. Es a dir, que encara ara, i dins la petita pro-

La botiga cap als anys 1920. La seva envergadura (com la del mercat de la placa contigua) responia no solament ales necessitats de la colonia, sino tarnbe ales dels pagesos de la rodalia

porci6 del valor de l'estalvi hidraulic en relaci6 als costos laborals, els costos de transport escapcen mes de la meitat d'aquest estalvi. Es clar que ara aquests costos tenen un altre significat que al segJe passat i comencament del XX, ja que incideixen de manera similar en altres fabriques que no s6n colonies a causa de la relativa dispersi6 dels diferents centres de fabricaci6 i distribuci6 al mercat. Pero si nornes a Parets entre 1892 i 1900 la relacio percentual de costos de transport, energia consumida i sous era de 8,5 %, 5,9 % i 69,1 % respectivament en relaci6 als costos totals, el transport sobrepassava no nomes un suposat estalvi energetic parcial sin6 tot el valor de I' energia consumida que no era hidraulica.

Per aixo crec que es pot qualificar I' estalvi energetic aconseguit amb recursos hidraulics propis de costosa propina si es considerava motiu principal dinstal-Iacio de les colonies, i destalvi circumstancial si es considera subsidiaria a la causa social de la instal-lacio del sistema de colonia: l' obtenci6 d'una productivitat continua i polfticament estable malgrat el factor de produccio mes car a curt i llarg termini, la rna d'obra, obtenci6 que ultrapassa els criteris estrictament economics de la producci6 i la productivitat i ha d'encaixar en una perspectiva politica i social a lIarg termini.

a:s

.~

::J

'~

"C ..r::::: a:s c:

'0.

e

c.

a:s 11'1

.s

11'1 o u

a:s .....I

en

co

.;::

en

=> "0 c:

en Q)

c: -0 o

'-' en Q)

Q) "0 '0

~

Q) ,=> 0-

'" .....I

-

75

Eis avantatges de la firma combinada

EI pagament dels jornals a la colonia i la botiga

En les colonies textils de l'alt Llobregat s'hi desenvolupa una doble estrategia per fer cara ales fluctuacions del mercat espanyol: la fabricaci6 massiva d' articles d' empesa i la combinacio de filats i teixits. A Anglaterra la firma combinada tambe es va desenvolupar fins a la meitat del segle passat i despres ana desapareixent.

Els Ashworth constituiren un cas tfpic de firma combinada. En principi, les dades que hi ha de la seva comptabilitat il-Iustren I' estructura financera comuna de la industria textil: en l'actiu, l'immobilitzat hi te un pes especffic considerable i es treballa per encarrecs, de tal manera que els estocs acostumen a esser reduits; en el passiu, els proveidors hi constitueixen una proporci6 molt considerable donant a l'empresa capacitat de manufacturar malgrat demores en les vendes.' Tambe les reserves son excepcionals, encara que no hi havia cap legislaci6 compulsiva en aquella epoca. Les despeses assignades a l'amortitzaci6 son probablement les iiniques que poden amagar grans beneficis 0 en alguns casos descapitalitzacio, Les proporcions del 1831 eren:

Actiu: 76,1 % immobilitzat, 23,6 % estocs, 0,1 % remanent de caixa. Passiu: 38,4 % proveidors, 32 % amortitzacio, 11,5 % reserves, 10 % beneficis.

Els costos de producci6 del 1832 tenen proporcions iguals als catalans: 44,7 % cot6 (molt menys car que l'obtingut a Catalunya), setmanals 30,3 %, energia 1,4 %, impostos 0,2 %, assegurances 0,6 %, contribucio immobiliaria 1,3 % (es va crear una societat immobiliaria perque en cas de bancarrota els terrenys i edificis quedessin emparats), amortitzacio 21,2 %.4

Ara, tenint en compte l'estructura financera de la firma, ordinaria dins el textil, podem apreciar els avantatges de la firma combinada d'acord amb la taula seguent:

L'aillament de la colonia centrava tot el consum dels treballadors en la botiga instal-Iada per la mateixa empresa. Aixo va permetre la difusio durant algun temps de practiques de desmonetitzaci6 dels jomals i balances de compensaci6 entre aquests i les despeses efectuades a la botiga. Aixf l' empresari no es veia sempre obligat a obtenir diners en efectiu per pagar la totalitat de les setmanades. Alhora existia la possibilitat que I' empresa especules amb els preus de botiga. Pero tota I' evidencia que he pogut recopilar es contraria a aquesta possibilitat. Mes que els avantatges estrictament economics, allo que la botiga de la colonia proporcionava mirant a l' empresari era una dependencia exclusiva del treballador pel seu consum que contribuia a l'estabilitat laboral i polftica. Com que tant els ingressos com el consum del treballador depenien de l'empresa, qualsevol conflicte podia afectar tots dos alhora.

L' opini6 dels ametllans que han estat encarregats en la colonia (care, botiga, farrnacia, obres i altres serveis) es que la colonia sempre ha representat perdues per a l'empresa i que aquesta ha anat posant diners contfnuament, tot i que han existit plans d' autofinancament de la colonia. Aixf, durant un temps, els beneficis del cafe, la botiga i la farmacia s' invertiren en I' esglesia i el sacerdot, les obres dels carrers i alguna cosa mes, pero no s'hi arribava, i els comptes de perdues es consideraven normals. En canvi, es parla d'altres colonies en que l'empresari fixava els preus amatent a no tenir perdues i, en d' altres, les botigues eren propietat de particulars. Aixo es podria relacionar amb I' exit de la botiga i el mercat de I' Ametlla a la rodalia.

Quant al mecanisme exacte de pagament de sous tfpic de les colonies, en queden pocs rastres materials i potser massa caricatures. De totes maneres, els Oldknow ens han deixat la documentaci6 rnes completa en aquest sentit que he pogut trobar.'

Cap a l'any 1787 ala fabrica dels Oldknow a Mellor hi treballaven vint-icine dones i tres-cents homes. La majoria d' aquests ultims eren criatures. Unwin" caracteritza la polftica d'Oldknow com d'un «despotisme benevolent». La seva acci6 no es va concentrar solament en la industria, sino que va intervenir en la realitzacio d' obres de comunicacio i de millores agrfcoles. En aquesta ultima activitat Oldknow va considerar seriosament el foment de l'agricultura mirant al manteniment de la rna d'obra segmentaria que es necessitava a la fabrica.' Aquesta experiencia agricola dels Oldknow fa pensar forca en la dels Rosal, i ames s' esdeve que tots dos representaven els cacics de la poblaci6 de la zona. Un tret d'aquesta organitzacio que transcendia a la fabrica era I' extraordinaria mobilitat laboral dels homes dins dels negocis dels Oldknow, cosa que facilitava la seva integracio clientelista.

ANYS BENEFICIS BENEFICIS BENEFICIS VALOR TOTAL DE
FILATURA TEIXITS TOTALS LA PRODUCCIO
1854 2.392 525 2.918
1856 7.470 65.302
1860 5.162 4.452 9.615 82.768
1862 4.028 734 4.763 89.940
1863 11.376 3.450 14.826 105.505
1864 5.204 449 5.654 100.597
1865 923 6.492 7.416 92.662
1866 2.694 4.284 6.979 88.022
1867 1.261 6.184 7.445 92.915
76 co o

:::J

'~

-c .J:: co c:

"a. e

c..

co en

.B

en o o

co .....I

en

Cti

";::

u;

:::J "0 c::

en Q)

c:: -0

a

u

en Q)

Q) "0 '0

~

Q) ':::J 0-

eo .....I

77

cu u

::s

'~

"C ..r:::: cu c

.0.

e

c..

cu II) o

en

o u

cu ...J

78

Aixf, mentre la majoria de dones i criatures eren abocades a la fabrica, els homes alternaven entre la mateixa fabric a, les granges, el bose, les mines, la construccio, etc. Tot propietat dels Oldknow."

Quant a la desmonetitzacio dels sous, hi ha algunes dades concretes com les de la paga corresponent al juny del 1805. Aquest mes, d' una paga de dues-centes vint-i-set lliures, dinou X., el 0,7 % es pagava en peces dor, el 1,9 % en peces de plata, 0,7 % en peces de coure, 39 % en bitllets de bane i la resta en bitllets «de fabrica». Ames d' aquests bitHets de fabrica, els treballadors disposaven d'uns balances que acreditaven en contra dels sous les despeses de botiga, lloguers i altre bens proporcionats per l' amo. Es a dir, que cal tenir en compte que les proporcions anteriorment esmentades de pagament de sous equivalen normalment als saldos a favor del treballador que consten en aquests balances individuals. En general, ames, el pagament monetitzat anava a parar als encarregats, el director i els «homes de confianca».

El sou dels aprenents era un 61,4 % mes baix que el dels mecanics, i el de les dones ho era un 56,7 %. (Aquests calculs es basen sobre els totals pagats a aprenents, dones i mecanics durant els anys 1811-1812). El cost per «rna» i per setmana, com a mitjana, es calculava a 7 x. 4,4 p. i el preu de cada mil troques de fil a 15 x. 4,4 p. El coto constituia un 61,2 % dels costos totals de la filatura.

Els Oldknow portaven un «l1ibre de notes» (report book) sobre el comportament dels treballadors. Era un llibre en que s'anotaven cada dia les faltes de disciplina del personal. Marcaven amb un 0 cada falta i la majoria de la gent en tenia un parell 0 tres per dia. Tambe hi havia anotacions com «molt gandul», «xerrameca», «molt destraler i dolent», etcetera."

Com ja hem dit anteriorment, el pagament que no s' efectuava en moneda o bitHets de bane, es feia de dues maneres: a traves de bitllets de circulacio interna i a traves de balances familiars i individuals. Amb el primer metode hom donava al treballador un bitHet equivalent a una quanti tat de diner que nomes es podia negociar a la botiga 0 ala fabrica (els lloguers que hom pagava per les cases, per exemple, eren descomptats a la mateixa fabrica). La formula del bitHet era: «Paguis a ... 0 ordeni's tantes lliures, xflings i penics en bens equivalents a aquesta quantitat». Els bitHets anaven numerats i portayen la data d' emissio. EllS de marc del 1794 es van expedir en el pagament quinzenal dels sous un total de cent seixanta-sis bitHets (setanta-dues lliures i catorze xflings), que equivalien aproximadament a un 34 % del total pagat en concepte de sous.

A la John Rylands Library" es conserva un feix daquests bitllets. Els mes antics son fets a rna i despres ja apareixen impresos. Son del 1793 i el 1794. Al darrera de cada bitHet hi figura una llista del que s'ha comprat a la botiga

La playa on tenia lIoc el tradicional mercat de I'Ametlia

d' acord amb el valor del bitHet. El fet que els bitllets estiguessin forca ben conservats em va fer pensar que possiblement els deurien canviar immediatament a la botiga un cop cobrades les pagues.

La importancia dels lloguers es molt variable segons la colonia. En general, els lloguers solien esser baixos comparats amb els de ciutat i tenint en compte els avantatges d'espai suplementari mes facils d'aconseguir en una colonia. L'any 1810 els Oldknow treien un 19,7 % de les pagues, corresponent als lloguers dels treballadors.

A l ' Ametlla, entre els anys 1920 i 1930 el lloguer de les cases venia a representar una setena part de les despeses alimentaries d'una famflia amb quatre fills i un 0 dos avis, a mes del matrimonio Els lloguers eren de 3 0 4 pessetes i es guanyaven unes 25-30 ptes. per setmana (teixidors). El valor dels lloguers es deprecia a I' AmetHa. Fins a I' any 1970, cap lloguer no passava de les 30 ptes. mensuals i, en l' actualitat, no passa de 1.000 ptes. (1990)

Sembla que la intencio de la construccio de cases per als treballadors, a part raons polftiques, no era tant la d' obtenir una renda considerable de la casa per se, sino mes aviat la de comptar a la llarga un factor constant que es restava dels sous. Per aixo la inversio que els fabric ants de la colonia feien en un principi en l'habitatge dels treballadors mancava de les consideracions

cu u

::s

'~

"C ..r:::: cu c

c.. o

0..

cu II) o

en

o u

cu ...J

c:: ,0

79

C'II o

~

'~ :2

..t::

C'II r:::

c.. o

a

C'II <n

.B

<n o o

C'II ...J

en

Cti

-.:=

en

::::> --c c::

en Q)

c:: ,0

o

u

en Q)

Q) --c

-0

~

Q) '::::> 0-

ro ----'

80

especulatives mirant a apujar progressivament les rendes, cosa que estaria en contradicci6 amb la politica d' estabilitat salarial de I' epoca de les colonies. La inflaci6 es considerava deguda exclusivament a costos externs.

Ames dels bitllets de circulaci6 interna, hi havia el sistema de balances individuals 0 familiars, que mes d'un cop van constituir la forma de pagar per a la totalitat dels sous, llevat dels encarregats i contramestres. Aquest sistema de balances consistia en un full en el qual a dalt de tot figurava el saldo del balanc a favor 0 en contra del portador i en dues columnes se sumaven per una banda les despeses de lloguers, botiga, serveis, etc., i, per I' altra, els sous de tota la familia, si el sou era familiar, 0 be el d'un sol individu. Al darrera hi havia escrit el balanc del darrer full per si s'havia de sumar 0 restar d'alguna de les columnes, i tambe s'hi mencionaven mes especificament les mercaderies comprades.

Cal destacar que si be aquest sistema estalviava la circulaci6 fiduciaria bancaria, que en aquells temps era diffcil d' aconseguir pels empresaris d'aquests llocs, no estava necessariarnent en relaci6 amb un endeutament del treballador, que eilligaria aixf mes estretament a I'amo. La majoria d'aquests fulls donen un balanc favorable al credit del treballador. Ames, el pagament amb bitllets de fabrica es feia precisament per la quantitat de credit que donava el balanc, encara que mes endavant es va prescindir dels fulls de balanc i es va incrementar l'us de bitllets de fabrica.

La dependencia treballador-amo amb caracter exclusiu es podria definir, mes que per un possible endeutament, a traves de l'especificitat del consum del treballador: aquest nomes podia comprar en la botiga de l' amo i no tenia altra alternativa, 0 be per ai1lament 0 be a causa d'aquest tipus de pagament desmonetitzat. L'endeutament, en el cas dels Oldknow, era precisament al reves, perque l' amo retirava una setzena part del sou del treballador i no la hi pagava fins al cap de tres mesos. D'aquesta manera es pot dir que l'hipotecava per evitar un abandonament sobtat de la feina. Aixo reflecteix I' escassetat de la rna d'obra en aquestes arees rurals angleses, que obligava els amos a adrecar-se sovint a parroquies ben llunyanes demanant «pobres» (parish poors), acollits ala «llei del pobre», per a la fabrica.

Evidentment, en fusionar-se sous i despeses -sense la presencia d'un equivalent monetari que transcendfs la colonia-c-L'amo podia especular no solament amb uns sous diferencials en funci6 de laillament de la colonia, sin6 ames amb la correspondencia entre aquests sous i els preus de la botiga. Ara be, tota l ' evidencia de colonies catalanes i angleses en aquest sentit (especialment las dels Strutt i la dels Serra) ens mostra que precisament els preus de la botiga de la colonia eren mes aviat favorables; fins i tot per a la poblaci6 verna, de tal manera que aixo va arribar a crear conflictes entre els petits comerciants instal-lats de feia temps a la zona i els nous fabricants. 0

sigui, que sembla que tant la botiga com el lloguer de les cases no es consideraven fonts de benefici, sin6 estalvis salarials.

Valla pena daturar-se a considerar la transcendencia de la botiga, que si be en un principi nomes havia estat ideada amb vista als treballadors de la colonia i segons sembl a sense pretensions de «guany» directe, sin6 mes aviat d' estalvi en les despeses de setmanals, ala llarga es va convertir, en algunes colonies, en una especie de superrnercat per a tota la zona. EI transport resultava mes barat per als fabricants que per als petits comerciants de la zona, ja que podien aprofitar-se de les trameses periodiques i necessaries de materies per a la fabrica. Ja hem vist que l'origen de la fortificaci6 de la colonia dels Strutt era el resultat d'un atac dut a terme pels petits comerciants que es van veure perjudicats per la competencia de la nova i gran botiga. Aixf, doncs, si la botiga va arribar a ser en alguns casos una font de beneficis important, es degue mes a I'existencia de clients exteriors a la colonia que als mateixos treballadors.

A l' Ametlla els anys 1885-86 la botiga proporcionava pa i farina a tres forners de Navas; oli, grans i diversos productes a l'hostal de la Granota; roba a tres sastres de Manresa, dos traginers aragonesos, un sastre de Gironella i quatre de SalIent; vi a vinaters de Puig-reig, la Galera i Navas; blat de moro, oli, farina i pinsos a tres tractants en bestiar. Amb aixo n' hi ha prou per adonar-se de la importancia del preu diferencial de la botiga de l' Ametlla respecte als petits comerciants de la zona.

L'any 1886, trenta masovers, deu propietaris i una mitja dotzena de persones de professions diferents consten com a clients permanents de l' Ametlla. Gent de la Galera, Gaia, Viver, el Mujal, Serrateix, Navas, Merola ... tota la rodalia hi es representada. Cal esmentar que moltes d'aquestes masoveries tenien membres de la seva familia treballant a I' Ametlla, com per exemple els casos de la Vinyabella, el Patilles de la Galera, el Cisteller de la Galera, I' Alsina del Rac6, els Salla, etc. La botiga, doncs, constituia entre altres coses un element integrador de la rodalia i fins i tot ben aviat a I' Ametlla es va organitzar un mercat setmanal com en els pobles pagesos importants, al qual acudien a vendre i a comprar traginers, negociants i pagesos.

Ara passem a considerar el que les despeses de la botiga representaven en relaci6 amb els sous. Tenim que a Mellor!' una familia acostumava a gastar les tres quartes parts del que guanyava en la botiga i eilloguer. En aquesta mateixa fabric a dels Oldknow el sou familiar d'una familia en que el pare era pe6 quedava distribuit de la manera segiient I' any 1793:

C'II o

~

'~ :2

..t::

C'II r:::

c.. o

a

C'II <n o

en

o o

C'II ...J

81

co o

:::::J

-~ :5!

.J:

CO s::::

0.. o

a

CO U)

.B

U)

o o

CO ....I

(J)

CO

.-=

en

::> "0 c

(J)

.~

c -0 o u (J) Q)

Q) "0

:2 en

Q) '::> 0-

ro ....I

82

27,4%
D I
! 0 6,5%
: 0
I 15,6%

0 0 D
14,5% 12,2% 1,6%(nen) mill ora salarial d' aquest perfode. Amb la revoluci6 i la guerra els valors d' aquest quocient seran d' 1,9 encara el 1936, 1,2 el 1937, 1,6 el 1938 i 39, i baixara a 1,3 l' any 1940, el mateix valor que tenia el 191 L Despres els valors esmentats ja seran mes alts, pero cal recordar que en aquesta epoca de racionament i estraperlo la botiga ja no servia tots els nombrosos clients que havia tingut per la rodalia. A partir de llavors sf que aquest quocient entre els setmanals i la recaptaci6 de la botiga quasi nomes fa referencia a la poblacio interna de la colonia. 0 sigui, que l'fndex 1,3 el1940 es molt mes baix que el mateix el 1911, ja que aquest any la recaptaci6 de la botiga incloia clients de fora la colonia. Fins al 1949 el valor mitja aproximat del quocient sera de 2, i pujara a 2,8 el 1950, any en que els beneficis es duplicaran sobradament. Despres, fins 1959 tindra un valor mitja de 3,3, i es duplicara amb l'arribada dels convenis col-lectius el 1962.

Finalment, l'increment definitiu de la capacitat adquisitiva dels sous de la colonia significara la «descolonitzacio». Es a dir, la substituci6 de les practiques paternalistes dels comptes compensats fabrica-botiga per la independencia entre els sous i el consum. La «descolonitzacio» implica la ruptura del continuum entre ingressos i despeses dins un circuit empresarial. Aixf, doncs, aquesta ruptura trencara uns dels lligams de dependencia exclusiva que afavorien l'estabilitat laboral i politica a la colonia.

Aquesta distribucio es treta d'un grup representatiu de fulls de balanc en els quaIs els caps de familia no son «mecanics» i, per tant, encara que siguin una minoria, ja que la majoria dels homes adults fan una feina especialitzada, tot el que cobren apareix en els fulls de balanc. Cal remarcar la importancia del nombre de fills solters a mesura que es van fent grans, perque el sou puja considerablement. Aquest fet l' examinarem mes detingudament en el cas de l' Ametlla.

A l' Ametlla tenim, encara que nomes a partir del 1911, la relacio entre el total de setmanals pagats i el total ingressat a la caixa de la botiga. Si no fos perque la botiga tenia tants clients externs, podnem apreciar amb certa exactitud l' evolucio de la capacitat adquisitiva dels sous en relacio amb els preus de la botiga, encara que d'una manera absoluta, que mes que res ens donaria el marge de maniobra alternativa dels sous en la seva totalitat. Ara be, aquesta relacio sf que es il-lustrativa de la situacio economica de la zona, en reflectir diferents moments histories. Aixi, del 1911 al 1914 el quocient entre els setmanals i la recaptacio a la caixa de la botiga es mante entorn del 1,3 i puja a 1,5 a partir del 1914-15, potser d'acord amb l'euforia del comencament de la primera guerra mundial, que a l' Ametlla va duplicar els beneficis". Tot i augmentar els sous, el quocient entre mercaderies fabricades i despeses de fabricacio durant aquests anys va augmentar un enter, implicant un augment substancial de productivitat. Ara be, immediatament es produeix la baixa a partir del 1916-17 fins al 1919, anys en que el quocient entre setmanals i botiga passa a un 1,2 % a causa de la inflaci6 i la crisi de subsistencies d'aquest periode que ja estudiarem mes endavant.

L'exercici del 1920-21 ens mostra el punt culminant de la crisi, A la botiga tot son deutes i a l'hivern es produeix un locaut. Encara que els treballadors de l' Ametlla no van anar a la vaga, el sindicat lliure va obligar l'empresa allocaut perque els ametllans no ajudessin els parats d'altres fabriques.

Pel 1922 el quocient sous/recaptacio botiga puja a 1,6 is' estabilitza entorn d' 1,5 els anys seguents, Durant la Segona Republica mantindra una mitjana d'I,9 i l'any 1933 arribara fins a 2,1, cosa que reflectira la relativa

Els «aprenents»

Un altre aspecte remarcable de les colonies en relaci6 amb l'estabilitat i la docilitat laboral, era l'us massiu de nens com a «aprenents». Aquests vivien en la colonia com en un internat en que no se'ls donava cap diner per tal de vetllar sobre el seu comportament «moral». La responsabilitat de l'amo es referia a I' alimentaci6, el vestit i l ' educacio, de tal manera que els nanos tenien poques alternatives, per no dir cap, en el consum i les activitats fora del treball. El caracter segmentari d'aquesta rna d'obra no es manifestava solament per l' edat de contractacio, sino que ames es procurava contractar el maxim nombre de gent compresa en aquesta edat d'aprenentatge i la majoria d'ells deixaven el treball precisament un cop passat aquest perfode.

Aquest temps «d' aprenentatge», que era el mes susceptible ala sobreexplotacio, durava uns cine anys. Comencava, segons dades dels 1830, entre els 12-13 anys fins els 17-18 anys. Es a dir, el perfode dadolescencia. Com que a partir del 1830 l'edat minima oficial reconeguda per a comencar a treballar era de tretze anys, en les llistes de l' epoca sempre figura l' edat minima com la mes frequent en contractar les criatures.

Es interessant seguir un registre de treballadors de l'any 184913 de la fabri-

co o

:::::J

-~ :5!

.J:

co s::::

.0..

o

c..

co U)

.B

U)

o o

co ....I

(J)

co

.-=

en

::> "0 c

(J) Q)

c -0

o u (J) Q)

Q) "0

:2 en

Q) '::> 0-

ro -'

83

ca ca de Quarry Bank a Styal, prop de Manchester, on es pot apreciar la baixa a escriure a parroquies bastant llunyanes de Cheshire, Staffordshire i Derby- ca
u U
::::I proporci6 de permanencia dels treballadors reduida als quatre 0 cine anys .de shire demanant pobres per la fabrica (tambe es conserven cartes d'ofertes de ::::I
'~ '~
"C sobreexplotaci6 d'adolescents. D'acord amb aquest registre he confeccionat pobres de llocs encara mes llunyans"). Les condicions de treball no es poden "C
.c .c
ca aquesta taula del personal: dissociar de l'existencia d'aquest turnover tan elevat. Aquesta cara de l'esta- ca
s:::: s::::
CL bilitat polftica mostra precisament una gran inestabilitat ocupacional. CL
0 0
0.. ANY ALTA NOMBRE I SEXE EDAT OFICIAL NOMBRE DE BAIXES Dels quatre-cents disset treballadors que hi havia a Quarry Bank 1'any 0..
ca ALTA ABANS DE CINC ANYS 1817, dos-cents seixanta eren menors de vint-i-un anys, vint-i-sis entre nou i ca
<n <n
0 0
t;; (des del 1849) tretze anys; cent-cinquanta cine entre tretze i divuit. Fins aquf els «apre- t;;
0 0
u nents». I setanta-nou entre divuit i vint-i-un anys. El pes relatiu dels apre- u
ca ca
...J 1838 12 dones 14 nents era mes considerable abans de la segona meitat del segle passat. ...J
a» 2 homes en
~ 14 Aquest factor va ser, doncs, molt avantatj6s en aquella epoca, no solament (;j
.;::
(j) 1839 14 dones 13 16 mirant a l'estabilitat polftica, sin6 evidentment perque es tractava d'una rna (j)
:;:, :;:,
"0 1840 15 dones 13 9 d'obra forca barata. Cal remarcar que aquest «aprenentatge» no tenia per "0
c c
en 7 homes (2 sobre 13 4 finalitat la promoci6 dels aprenents, l'objectiu era el periode en si mateix. en
Q) Q)
c 1841 2 dones s::::
,0 13 -0
0 (5
u 6 homes 4 u
en en
~ 1842 21 dones (3 sobre 13 10 El sou social de la colonia: I' Ametlla ~
Q) Q)
"0 17 homes (2 sobre 13 8 "0
:2 '0
(j) 1843 18 dones (1 sobre 13 9 Parlo, en referir-me al sistema de colonia, d'estabilitat politic a mes que de ~
Q) Q)
,:;:, 18 homes (1 sobre 13 rna d'obra barata, si be sembla evident que la rna d'obra d'aquestes fabriques ,:;:,
cr 12 cr
ctl ctl
...J 1844 33 dones (3 sobre 13 15 instal-lades en un medi rural es mes barata que la de ciutat, segons diferents ....J
27 homes (2 sobre 13 17 testimonis de l' epoca; l' estabilitat politica -absencia de conflictes greus i
1845 25 dones 13 10 dificultat de propagaci6 i organitzaci6 de moviments obrers- em sembla
22 homes 15 mes important com a factor decisiu en la localitzaci6 de les colonies catala-
1846 27 dones 13 7 nes que la barator de la rna d'obra per si mateixa. I encara si la rna d'obra es
24 homes 12 pot considerar mes barata -fins fa poe encara era vi gent la divisi6 catalana
1847 4 dones 13 3 entre el pla, la mitjana i l' alta muntanya-, pel que fa als sous nominals per-
6 homes 3 cebuts en la colonia tenim ames I'existencia d'un salari social a la colonia
1848 26 dones 7 molt dificil d'avaluar en comparaci6 amb la ciutat. Aixi, i aixo variara tambe
13 homes (1 sobre 13) 4 entre les diferents colonies, existeixen unes despeses socials d'educaci6,
1849 12 dones esbarjo, assistencia sanitaria, obres publiques, reparacions, etc., que en el cas
8 homes de l' Ametlla superen sobradament un pressupost corrent d'una administraci6
publica per a tals afers. En conjunt, crec que suposant que encara que es
poguessin calcular acuradament totes aquestes despeses socials i s' arribes a
Aproximadament la meitat dels treballadors marxaven als quatre 0 cine la conclusi6 que la rna d'obra de colonia resultava mes barata que a la ciutat,
anys d'haver comencat a treballar. I bastants marxaven molt abans. Sobre la intenci6 de l'empresari de colonia era buscar l'estabilitat polftico-Iaboral i
aixo cal tambe recordar els anuncis recollits per Wadsworth 14 als diaris de precisament per aixo existia aquest salari social, a vegades considerat forca
Manchester com el segiient: «Dos aprenents escapats ... s' ofereix per la seva car, de tipus paternalista.
captura una recompensa generosa». L'opini6 dels ametllans yells (1974) es que, pel que fa a la rna dobra,
La plantilla tenia normalment un moviment -turnover- de mes d'un sempre ha estat mes barata a la muntanya (recordem la divisi6 salarial entre
50 %. I aixo malgrat 1'escassetat de la rna d'obra que obligava els empresaris pla, mitja-muntanya i muntanya), i que, ames, I'Esglesia ha influit
84 85 ca

"~

:::J

'~

"1:J ..t:: ca c

"is..

e

c..

ca UJ o

Cii

o '-' ca ...J

en

cti

.;::

en

::I ""C c:

en Q)

c: ,0

o

u

en Q)

Q) ""C '0

~

Q) '::I 0-

ro ...J

86

poderosament en les colonies en el conservadorisme de la rna d'obra. A part de les prediques, insisteixen en l' associacionisme religi6s masculf i femenf promogut per la mateixa Esglesia.

Seguint amb aquest argument, el sistema de colonia no es planteja en termes de la racionalitat capitalista industrial «tfpica» que s' atribueix a aquestes epoques i que busca la reproducci6 de la forca de treball amb un cost mfnirn, emparat per un exercit de reserva; sin6 que mes aviat el sistema de colonia s'inscriu en una racionalitat reformista i que prefereix l'estabilitat a la barator, entenent que inicialment s'ha de procurar la primera per gaudir realment de la segona. Al mateix temps aixo pot estar lligat, en el cas catala, a un augment de la productivitat del treball aparellat als canvis mecanitzadors de mit jan segle passat, epoca precisament de la fundaci6 de les colonies pioneres a l'alt Llobregat. La comparaci6 entre les despeses efectuades a la fabrica i a la colonia ens poden proporcionar una estimaci6 de la importancia de la inversi6 en obres socials i similars a la colonia. Quan hom pensa en una renda diferencial a favor de la colonia, s'ha de pensar tambe en l'obra social d'aquesta, que no es pot deslligar de les seves consequencies mirant a estimular la responsabilitat, la laboriositat, l' estabilitat i la disciplina dels treballadors.

Desgraciadament, disposem de poques dades de l' Ametlla per a comparar despeses que l'empresa va fer a la fabrica i a la colonia. De totes maneres, alguna cosa se 'n pot treure. Aixf, tenim que als anys 1928-29, quan comencen les dades, l'empresa tenia un compte de despeses ordinaries i periodiques de la colonia i uns pressupostos a part per a obres de mes envergadura. Les despeses ordinaries de la colonia solen oscil-Iar entorn de la meitat de les de la fabrica (descomptant evidentment les despeses extraordinaries de fabrica, com la inversi6 en maquinaria, per exemple). A partir del 1930 s'inicia una epoca d'inversions considerables mirant a l'augment del benestar social de la colonia, coincidint amb els projectes i les reformes republicans que el sector public comenca a desenvolupar. Aquestes reformes dels anys 30 van afectar practicament els pisos i les cases de la meitat dels carrers, l'abastiment d'aigua potable, l'escorxador, els safareigs, etc ...

Aquestes despeses de l'empresa en I'obra de la colonia no van parar despres de l'any 36, sin6 que, i potser aixo caldria relacionar-ho amb la manca de treball a la fabrica, es van expandir amb reformes i altres innovacions durant lepoca de la guerra. Evidentment, durant la revoluci6 hi va haver canvis, com la instal-lacio de la CNT a la casa de les monges i la instal-lacio d'una biblioteca a la placa de l'Esglesia, que passaria a esser la placa de la Republica.

Moltes d' aquestes obres del temps de la guerra es feren mes en funci6 de les reformes i els canvis ideologies que de raons exc1usivament utilitaries,

En una colonia vema a l' Ametlla es va destruir una bassa perque l'havien feta els «rojos». Poe temps despres es va construir, ja que era necessaria. Naturalment a l' Ametlla a partir del 1939 es van fer obres d'acord amb la nova situaci6 politica; un local de «Falange», obres ala casa del director, de les monges, etc. Durant la guerra, les poques noies que van quedar van passar a viure a la torre, ja que «Ia casa de les noies» havia estat habilitada com a local sindical.

Els anys 1940, l' empresa encoratja uns treballadors perque amb un cami6, anessin a buscar menjar a les cases de pages, desafiant l' acaparament i el racionament oficials de queviures amb motiu de l'escassetat de I'epoca. L'empresa paga tots els queviures aixf obtinguts per esser distribuits entre els ametllans. La Guardia Civil de Puig-reig va tolerar aquesta activitat. Aixo es feu sisternaticament entre 1940 i 1945. S'adquiria gra, verdura i algun animal, pero sobretot farina.

De l' any 1942 al 1947 i aprofitant l' absencia d' encarrecs de fabricaci6 es van fer obres considerables al canal i ala resc1osa. Aquestes van partir d'un pressupost de tres-centes mil pessetes; hi van treballar dues-centes persones de la fabrica i vint-i-sis manobres durant cent vint-i-dos dies. Pero a part aquestes obres importants, no es van deixar de fer reparacions a la colonia i ala fabrica, com tambe, notablement, a l'esglesia.

Com a mostra de la importancia dels contorns de l' Ametlla, mirant al rec1utament de rna d'obra, cal dir que l'any 461'empresa va fer engravar la carretera de Viver des de can Coromines fins a Navas. Hom anava a buscar gent -«les fabricantes»- amb camions per aquestes contrades. Aquest mateix any tambe es va asfaltar la carretera.

A partir dels anys 50 comencen importants reformes als pisos del carrer VeIl, carrer de Montserrat, placa del Mercat i carrer Ample. D'aquesta epoca tenim els comptes de les pinturesi les reparacions que gratuYtament i amb quanti tat fixa anual es concedien als treballadors. Les pintures acostumaven a oscil-Iar entre les dotze milo quinze mil pessetes i les reparacions entre quaranta mil i seixanta mil en total. Durant aquest temps I' empresa va llogar uns pisos a Navas que eren per a inquilins que treballaven a la fabrica.

Entre l'any 56 i el58 es va reformar considerablement el teatre i el camp de basquet i es va comencar a engrandir la sala gran dels telers. L'any 1960 les obres de la colonia van prendre una nova embranzida reform ant pisos, pintant exteriors i arreglant voravies.

A partir de l'any 1962 fins a l'any 1972, la diferencia entre les despeses de fabrica i les de colonia es cada vegada mes gran a favor de les de fabrica. Aixo va aparellat amb l'inici d'una nova etapa, significada pels convenis collectius i una nova reestructuraci6 deI'empresa, que li fara donar el salt

ca

"~

:::J

'~

"1:J ..t:: ca c

"is..

e

c..

ca UJ

s

UJ o '-' ca ...J

c: ,0

o u

en Q)

Q) ""C

:~ en

Q) '::I 0-

ro ...J

87

co o

:::J

'~ :2

..r:::

CO r::::

'0..

o

Q.

CO U)

.2

U)

o o

CO ....J

en ell .;::

en

~ "0 C

en Q)

c ·0

o

u

en Q)

Q) "0 '0

~

Q) ,~ 0- ell ...J

88

de productivitat mes sobtat de la seva historia. La taula segiient ens pot donar una idea d'aquesta evolucio dels anys 60.

En forca colonies l ' accio privada encara ha proporcionat fins fa poe millors nivells de vida social que la publica. Especialment pel que fa a l'habitatge, lassistencia sanitaria i I'educacio. Aixo vol dir que en alguns casos la transferencia de les responsabilitats publiques de la colonia a un municipi hagues portat a un deteriorament de les condicions existents 0 be a una situacio desigual entre privilegiats i desposseits dels antics serveis que en regim de colonia pertocaven a tothorn.

Actualment (1991), poques persones de les que viuen a I' Ametlla treballen a la fabrica. Ara, el cap de familia 0 algun altre membre acostuma a treballar-hi, Els jubilats no son foragitats de les cases com ha passat en altres colonies. A la colonia viuen unes 480 persones i menys de la meitat treballen a Serra Feliu. Les despeses actuals de l ' empresa en la colonia continuen essent les del seu manteniment general i el subministrament d' aigua. L'empresa es fa carrec de les obres de pavimentacio, de la conservacio de les plantes, de l ' esglesia, en general dels vials i de la urbanistica externa. L' Associacio de Veins hi col-labora treballant. Aixf, per exemple, la pintura per ales facanes es proporcionada per l'empresa i els residents s'encarreguen de pintar 0 fer pintar.

La construccio d'un polisportiu es feu amb un 80 % daportacio de la Generalitat i un 20 % de I'empresa. L' Ajuntament de Puig-reig es fa carrec de la recollida d' escombraries i ho cobra directament als residents. Els impostos de clavegueram i associats no son pagats per l'empresa que es fa carrec d'aquests serveis, nomes ho son la contribucio cadastral com a propietaria de terres, fabrica i cases.

D' altra banda, diffcilment s'ha pogut esperar una despesa publica mes gran de l'Estat espanyol en un context europeu on l'avenir immediat significa, dins l' ordre actual, una reduccio de les despeses piibliques, especialment de les que no tenen a veure directament amb la defensa de l'Estat.

L'argument principal que vull exposar consisteix en aixo, Les provisions «paternalistes» del sistema de colonia es feren pensant a llarg terme. Es creia mes en els beneficis derivats d'una rna d'obra estable i de confianca que en els d'una rna d'obra estrictament barata. La inversio que una colonia industrial significava per a un fabricant textil era quelcom que no s' ave a la idea dels negocis precipitats del ram. Altres consideracions havien dentrar en joe. Aquestes consideracions ens defineixen l'empresari no unicament com un negociant, sino com un politic, un ideoleg i un filantrop. Crear una colonia industrial no era crear una fabrica. Era crear una societat amb totes les seves consequencies culturals, politiques i ideologiques.

En aquest capitol he intentat de descartar l'argument economicista del sistema de colonia: les colonies no responien a la recerca d'una renda diferencial basada en l'estalvi de carbo 0 en la rna d'obra barata. Per comencar, el

DIFERENCIES ENTRE LES DESPESES ORDINARIES DE FABRICA ILES DE COLONIA (1962-1972)

1962 802.105
1963 83.942
1964 88.008
1965 46.871
1966 27.831
1967 322.439
1968 903.962
1969 593.308
1970 1.683.935
1971 1.288.865
1972 3.058.257 Aquests anys mostren la importancia de la capitalitzacio de la fabrica a traves de millores tecnologiques. Alhora I' empresa va frenar la seva «inversio colonial» a causa de l'alca salarial generalitzada pels convenis col-lectius. El sou social de la colonia representava un super-sou en relacio amb les altres fabriques no incloses en el sistema de colonia. Ames, la liberalitzacio que s'iniciava a Espanya prometia desenvolupaments mes grans de I'accio publica en el terreny del benestar social. El sistema de colonia no podia proporcionar els estandards moderns de con sum col-lectiu que el medi urba proporciona en la societat de masses. El comportament del consumidor modern en benestar, educacio i qiiestions sembl ants necessita un context molt mes heterogeni que el que pot proporcionar el sistema de colonia tradicionaL Ara be, la ineficiencia de les millores promeses pel moviment de creixement estatal encara han fet fins fa poc actuals algunes practiques -moltes d'elles en versio moderna (facilitats financeres per als treballadors, incentius, economats, patronats, etc.)- del tipus de colonia.

Ara be, el sou social de la colonia que tradicionalment es relacionava amb l' estabilitat politic a dels treballadors, es converteix mes aviat en un quefer estrictament economic. L'empresa tendeix a transferir les seves obligacions colonials 0 be ales autoritats piibliques 0 parastatals 0 be als mateixos treballadors. Encara sernbla pero, que si l'Estat espanyol ha crescut, els seus recursos adients al benestar social no s'han deixat veure i per aixo situacions del tipus colonia es mantenen i fins i tot proliferen.

CO o

:::J

'~ :2

..r:::

co r::::

c.. o

Q.

co U)

.2

U)

o o

co ....J

89

(/) ctl .~

en

:::::l -0 C

(/)

. ~

c -0 o

<.> (/) Q)

Q) -0

'0

~

Q)

':::::l c:r

ctl --1

90

transport era mes car que el carb6 estalviat. I la rna d' obra en el sistema de colonia, si be a vegades era molt barata com en el cas dels aprenents, requeria unes despeses socials mes 0 menys patemalistes que l'empresari de ciutat estalviava. En el proxim capitol intentare de portar la implantaci6 del sistema de colonia a Catalunya en el marc de l'economia politica espanyola del segle XIX.

NOTES co
"~
"5
1. Hammond, S., "Location Theory and the 7. Op. cit., p. 167. .~
"C
Cotton Industry". Journal of Economic ..r::::
History Supplement, 1942. 8. Op. cit. co
c
"0..
2. Wadsworth Papers, John Rylands 9. English Ms. 815. John Rylands Library e
Library. Manchester. (JRL). CL
co
U>
3. Eis comptes dels Ashworth iI.lustren la to. English Ms. 819. B
semblencs entre les firmes textile angle- U>
0
ses i les catalanes, on el cicte de produc- 11. Cf. supra. u
co
cia disposa quasi nomes de recursos ...J
propis. 12. EI volum de vendes indica que aquest (/)
moviment no es deu a una possible Cii
.~
4. Totes aquestes dades de comptabilitat escassetat de bens de consum a la boti- en
provenen de les romanalles que hom pot gao :::::l
-0
estudiar a la John Rylands Library, sec- c
cia de manuscrits anglesos, Deansgate, 13 . Colonia de Styal, Worker's register, Cen- (/)
Q)
Manchester. Eis papers san agrupats tral Reference Library (CRL). Local c
sota el nom de la firma: Ashworth, Oldk- Records, Manchester. :2
0
now, etc. <.>
14. (/)
Wadsworth papers. JRL. ~
5. Oldknow Papers. via. supra. Q)
15. Greg's papers. CRL. -0
:s:>
6. Unwin, G. Samuel Old know and the en
Arkwrights. Manchester, 1924. Q)
':::::l
c:r
ctl
--1 91

.!!! r:::

:2

o u

.!!!

Q) -a

'0

'u

ca

~

ca u o

ca --I

92

5. La lncalitzaeie de la colonia industrial: la prioritat social i l'apllcacld especial d'una legislacio en el context de l'Estat espanyol dels. XIX

ment la colonia. La desurbanitzacio ailla les unitats fabrils i complementa la industria i l'agricultura, i la privatitzacio aguditza L'aillament, donant-li una expressio juridica i jerarquica.

A continuacio intentare de seguir els precedents i el desenvolupament de les colonies amb vista a evidenciar una perspectiva teorica, Per aixo cal seguir, d' acord amb un ordre metodologic que sembla adequat a aquesta investigacio: lr) La historia de l'Estat espanyol pel que fa referencia, sobretot, al seu desenvolupament fiscal,' que, al cap i a la fi, constitueix la seva base material i ac1areix forca questions de la relaci6 Estat-indiistria. 2n) La formaci6 d'una c1asse de fabricants catalans en funci6 de les possibilitats i les interaccions que puguin tenir amb l'Estat espanyol. 3r) La formaci6 d'una c1asse treballadora a Catalunya dins del context ambigu de les relacions entre l'Estat espanyol i els fabricants catalans.

Tractate de desenvolupar aquesta tematica a partir de la comparacio entre Catalunya i Anglaterra. L' extrema similaritat dels seus trets industrials en l' ambit local i el contrast dels seus regims politics crec que ofereixen un bon motiu de reflexi6.

La perspectiva teorica d'aquest llibre es pot plantejar de la manera seguent: les colonies industrials de mit jan segle XIX a Catalunya van representar un particularisme historic. Una forma particular d'adaptar la industrialitzaci6 catalana a la situacio critica de I'Estat espanyol, especialment pel que aquesta crisi significava en les relacions dels fabricants, treballadors, comerciants i polftics. EI fet que altres factors s'afegissin a aquesta rao, crec que no li treu el seu caracter primordial.

Mentre que el patr6 d'industrialitzaci6 generalitzada i que a Espanya no s'ha introduit fins als anys 19601, significa el desenvolupament d'un sector public industrial i d'una infrastructura material i social al servei de la firma privada, la industrialitzacio catalana va tenir Hoc al segle passat dins del context d'un estat en crisi i, consequentment, disminuit per aquest desenvolupament. Aixo va fer que per una banda els fabricants optessin per privatitzar diverses funcions propies de l'Estat, i que per l'altra adhuc presentessin, encara que parcialment, alternatives en les formes del regionalisme i del nacionalisme.'

Aixf, les colonies catalanes representen una regressi6 als inicis de la Revoluci6 Industrial, quan la funci6 de l'Estat en la industrialitzacio era mfnima. Es a dir, que quan el capitalisme industrial a Anglaterra, basat en el mateix sistema de fabrica que a Catalunya abans de la segona meitat del segle passat, passava despres a compenetrar-se amb l'Estat amb vista a una polftica conjunta d'expansio internacional, a Espanya els fabricants catalans i I'Estat mantenien unes relacions ambigues i mes aviat distants.

La fallida de I'Estat en allo que es refereix al desenvolupament eminentment urba de la industria (control coercitiu i normatiu de les relacions industrials), queda expressada tarnbe per la «desurbanitzacio» que van comportar les colonies. Aquestes apareixen com una regressi6 al model manufacturer, en el qual s' alternava el treball de la industria amb el de l' agricultura. Encara que, com veurem, evidentment hi ha moltes diferencies entre les colonies i les manufactures rurals, sf que cal considerar certa estabilitat produida per un medi rural conservador en la industria, en contrast sobretot amb la inestabilitat social de la rna d'obra urbanitzada.

Es a dir que, per una banda, la desurbanitzaci6 de la industria i, per I' altra, la privatitzacio de les funcions publiques defineixen polfticament i social-

EI desenvolupament fiscal de I'Estat i la industria: Espanya i Anglaterra

EI desenvolupament capitalista del segle XVI ja va marcar el contrast entre Espanya i Anglaterra. Mentre que en aquest iiltim pafs I' avenc industrial anava guanyant terreny, a Espanya es dibuixava una decadencia economic a interior que contrastava violentament amb les expectatives i els fets imperials: A Anglaterra, al segle XVI, es van introduir reformes en I' aparell estatalles quais no arribarien a Espanya fins al segle XIX i encara d'una forma mig fracassada. La reforma anglesa del segle XVI va comportar la nacionalitzacio i la comercialitzaci6 dels bens de I'Esglesia i d'una part de la noblesa, el cornencament d'un proces de proletaritzaci6 complementat pel «dret dels pobres» (poor law), les enclosures (tancaments de pastura), I'enriquiment progressiu de capes mitjanes de la pagesia, i l'emigracio.'

Hill destaca la circularitat i la precocitat amb que ja al segle XVI es va desenvolupar la industria anglesa: «els jornals baixos van estimular la produccio industrial, especialment en la industria de la roba. Aquest creixement va estimular el sistema de pastura tancada (enclosures), que obligava molts pagesos a abandonar les seves terres. El canvi en la manera de pasturar en una epoca en que les poblacions urbanes anaven creixent, va comportar un augment brutal dels preus dels aliments. Eis jornalers sense terres no es podien defensar dels seus amos: I'atur mantenia els jornals baixos ... ». Des d'aleshores Anglaterraja comptava cada vegada mes amb les condicions per

c ·0

o <.>

rn Q)

Q) "0

:2 en

Q) ,~ 0- Ol -'

93

c: ,0

o <..>

en Q)

Q) -0

:2 u;

Q) ':::J 0-

(1j ....J

94

al creixement i el manteniment d'un proletariat industrial, condicions que a Espanya no van apareixer del tot.

Un altre aspecte del contrast entre Espanya i Anglaterra" es la manca a Espanya d'una alianca entre una part dels terratinents i el comerc mes concurrencial, que va preparar la destrucci6 de la burocracia reial i de les jurisdiccions feudals angleses el 1640, A partir de llavors, el govern central va perdre el seu poder per a establir monopolis i per a controlar l' administraci6 de lalleujament dels pobres. Tarnbe es produf un canvi substancial en els impostos creant-ne de directes.

Aixo de banda, el paper que I 'Estat va tenir a Anglaterra com a absorbent de capital es similar al que sha assenyalat per a Espanya i sembla que ni aixo ni el desenvolupament d'un mercat estable i diferenciat fossin els factors determinants per a la industrialitzaci6 definitiva d' Anglaterra. Anglaterra no va comptar amb una revoluci6 financera amb vista a la industria, sin6 amb vista al gran comerc i la guerra. La Corona depenia de prestecs dels comerciants i els banquers de Londres. Segons Hill," «el nou sistema fiscal va ajudar l'acumulacio i la concentraci6 de capital. El Bane d' Anglaterra feia prestecs al govern amb un interes del vuit per cent i podia imprimir bitllets. El pagament de I'interes del deute public, garantit pel Parlament, necessitava forts impostos que transferien la riquesa, tant dels jornalers com dels terratinents als financers ... Despres del 1714, el capital privat no va poder oferir mes del cinc per cent d'interes sobre prestecs, mentre que el govern pagava interessos molt mes alts: l' efecte era de desviar els recursos de la industria i l'agricultura cap a l'Estat -principalment per financar la guerra ... ».

Segons Dickson," el capital angles invertit en prestecs al govern entre 1688 i 1756 provenia essencialment de Londres, mentre que als Paisos Baixos els inversors en el deute public angles eren mes de les ciutats provincials que d' Amsterdam. Anglaterra era concentrada financerament en la City. En conclusio, Hill ve a dir que encara que l'expansi6 imperial anglesa va proporcionar molts capitals, aquests no van anar a parar precisament a la industria, en els primers passos del desenvolupament de la qual a Anglaterra es van destacar mes aviat els estalvis familiars i per associaci6 d'individus, aixf com la seva capacitat de reinversi6 -que es el que capitalitzava en definitiva la industria de llavors-, tal com Shapiro" confirma per mes endavant.

D'altra banda, cap al 1780, Anglaterra havia incrementat molt la seva riquesa en la superficialitat de la propia civilitzaci6; pero encara era una societat no democratica. Malgrat la revoluci6 del segle XVIII, la casa dels lords, la monarquia i l'Esglesia anglicana no havien deixat d' ocupar les posicions privilegiades.

Tal com Bairoch fa veure, l'expansi6 imperial anglesa no va esser el detonant de la Revoluci6 Industrial, pero sf que sense l'imperi angles el creixe-

ment industrial s'hauria estancat 0 fins i tot hauria esdevingut regressiu. La diferencia entre la industria cotonera catalana i l ' anglesa quant a la seva historia i caracterfstiques locacionals i organitzatives, no es deguda tant a la manca d'aquest detonant imperial a Espanya com als efectes de feed-back que la situaci6 imperial podia produir, igual com a Anglaterra, un cop iniciada la Revoluci6 Industrial. Les caracterfstiques 0 factors motors de la industrialitzaci6 no van esser, doncs, basats en I' estimul comercial, sin6 basic ament en la presencia complernentaria de dos factors: una rna d' obra no necessariament nombrosa, perc sf pobra, i uns canvis tecnologics capacos d'aprofitar-se d'aquesta pobresa. El sistema de fabrica com a innovaci6 qualitativa va esser mes estimulant per la competencia avantatjosa sobre el treball manual que per les possibilitats d'un comerc en expansi6. Aquesta expansi6 era un fenomen mes quantitatiu que qualitatiu pel que feia referencia estricta al proces del treball en el sistema de fabrica.

El fet que el determinant de I' estructura de la industria es trobi dins del mateix proces de producci6 en sentit estricte, proporcionaria les bases per al desenvolupament d'una teoria del valor basada en el treball i no en les oportunitats d'oferta i demanda, fonament de l'Economia politica i de la crftica que Marx li feu.

Abans, la fragmentaci6 de la producci6 i el protagonisme internacional del comerc podien interpretar-se com que el motor de I'economia es trobava mes en la circulaci6 que en la producci6. En aquest context l'intercanvi semblava esser I'operacio fonamental per a crear valor. Pero amb la concentraci6 de la producci6 i el salt de productivitat de la Revoluci6 Industrial es va fer mes clar que era rnes aviat en I'esfera de la produccio, no de l'intercanvi, on el valor es creava. Em sembl a que fou aquesta transformaci6 la que va donar un estfmul considerable al desenvolupament d'una teoria del valor basada en el treball.

Resulta colpidora la declaraci6 seguent, com a mostra que la proletaritzaci6 era el veritable detonant del capitalisme industrial: «El poder dels treballadors per a donar feina a d'altres i per a consumir els productes industrials (referint-se a mitjans de producci6) ha d'esser limitat pels sous.»'o

Si a Anglaterra la Revoluci6 Industrial es va poder remolcar en l'imperi, a Espanya el creixement industrial catala va haver d' enfrontar-se a un Estat en decadencia interior i imperial. L'artificiositat de I'Estat espanyol-un pont internacional al servei d' oligarquies europees dominant uns territoris bastant desiguals des del punt de vista de la seva estructura economica i social- va esclatar el segle XIX en perdues colonials (les noyes metropolis havien reestructurat el capitalisme internacional i Espanya hi sobrava), guerres civils i aixecaments mes 0 menys revolucionaris. En aquests, al posit de la lluita de classes s' afegiren les contradiccions d'un Estat on cap transformaci6 no

.!!!

r:::

~

o u

~

CI) '0

:2

u ra

~

ra u o

ra ....I

en

~

u;

:::J -0 .!:::

en

.~

c: '0

o

<..>

en Q)

Q) -0

:2 u;

Q) ':::J 0- (1j ....J

95

co s:::: -0

(5

o

~

CI) "C

:2

o co

~

co o o

co ...J

96

havia explicitat les posicions de les fraccions burgeses que en el mon occidental esdevenien cada cop mes amplies i heterogenies.

Fontana" ha revelat el punt de suport, i de desequilibri alhora, de la societat espanyola de I' antic regim: «la contradiccion insoluble en que se debatio el Estado espafiol entre mayo de 1814 y marzo de 1820, empefiado por una parte en mantener integra la estructura del anti guo regimen, en medio de una Europa que cambiaba rapidamente, y obligado, por otra, a adaptarse a las nuevas circunstancias y a organizar la defensa contra la revolucion: encerrado en el dilema entre la voluntad de conservar una estructura de la sociedad y del disfrute del poder -politico y economico->, y la imposibilidad de obtener los recursos necesarios para cumplir este objetivo sin tocar a esta misma estructura. Desgarrado por este problema, el Estado espafiol marcho de tumbo en tumbo hasta desplomarse casi sin resistencia en 1820, vencido por su propia quiebra mas que por la fuerza del embate revolucionario».

L' epoca de Carles IV (1788-1807) fins a I' ocupacio francesa va significar la desfeta internacional d'Espanya com a metropoli colonitzadora. Les guerres colonials de 1797-1808, com assenyala Izard," van comportar el bloqueig de la peninsula, la qual cosa va afectar tant el comerc internacional com el nacional de cabotatge, i quant al deute public, els «vales» reials van baixar d'un 75 % del seu valor nominal el1798 a un 25 % el 1801. Aquest any el govern va suspendre el pagament d'interessos. Pero la invasio napoleonica i la restauracio absolutista acabarien d' enfonsar les finances. Segons Fontana," els ingressos de l'Estat espanyol van passar de 1.200 milions de rals anuals per a 1785-1808 a menys de 700 per a 1814-1820. Ames, la fallida de les entrades que provenien de les colonies va determinar una major pressio fiscal amb consequencies impopulars.

El trienni constitucional va fracassar a causa de la crisi economic a que arrossegava de I' etapa anterior" i la manca de poder suficient per a canviar radicalment de polftica. L' any 1820 el deute public superava els 14.000 milions de rals i en necessitava 235 anuals per pagar els interessos. Aixo va promoure el comencament de la desamortitzacio, una practica plena de sotracs i ineficiencia durant el segle passat. A mes, I' augment de la pressio fiscal en una epoca de recessio de la recaptacio tributaria va tenir un paper determinant en els aixecaments reialistes de cara a obtenir l' alianca d' amplis sectors de la pagesia," que entraren en un moviment tfpic de revolta fiscal. 16

Si be el replegament economic espanyol, consequencia del seu fracas internacional, va trencar moltes perspectives comercials a la industria, no va afectar essencialment els factors que, en parlar d' Anglaterra, hem considerat com els determinants basics del proces dindustrialitzacio. Aixf entre 1792 i 182r el textil catala va mantenir, com a minim, el caliu indispensable per a la seva arrencada dels 1830, tot conservant-se en un sistema manufacturer.

Vista aerla de I"Ametlia de Merola: els horts de Is trebaliadors, els camps de blat de Is masos de la rodalia, les arbredes seguint els meandres del Llobregat, altres colonies rnes amunt, la carretera per davant del mas Grapal. ..

Segons el mateix Fontana," cap al 1820 es calculava que la industria cotonera catalana donava ocupacio a cent mil homes i la seva produccio tenia un valor de 215 milions de rals anuals, transformant seixanta mil quintars de fibra.

Per altra part, a causa de l' estancament de les relacions comercials internacionals que va seguir la guerra dindependencia (contraban a part), entre 1815 i 1830, els industrials catalans comencaren a considerar el mercat espanyol mirant al futur desenvolupament de la seva industria. Pero amb el fracas de lexperiencia liberal es trigaria molt a realitzar, i encara d'una manera molt imperfecta, un desenvolupament relatiu de les forces productives agraries per a permetre una industrialitzacio basada en un mercat nacional.

La reacci6 donaria cada cop menys oportunitats a la liberalitzaci6, i les experiencies mes 0 menys revolucionaries, com Marx en donaria compte, vindrien cada vegada mes espaiades: sis anys (1814-1820), deu anys (1823- 1833), onze anys (1843-1854), dotze anys (1856-1868), cinquanta-sis anys

.~

s:::: -0

(5

o

~

CI) "C '0

'u

co

~~

co o o

co ...J

en co .;::

U;

:::> "0 c:

en Q)

c: -0

97

en

Cii

.;::

U;

:::s "0 c:

en

.~

c: ·0 o u

en Q)

Q) "0

'0

U;

Q) ':::S cr

C<l ...J

98

(1874-1930), i de 1939 endavant. L'herencia imperial espanyola havia deixat uns aparells d'Estat que tant costaven de reestructurar com de desapareixer. Des de llavors, la societat espanyola va res tar marc ada per un caracter hfbrid, manifestat alhora en regressions i utopies.

Les relacions entre els fabricants catalans i 1'Estat espanyol passarien per dos nivells diferents: 1) El de la proteccio al seu comerc, que mostraria la posicio insegura dels fabricants catalans dins la burgesia espanyola en generaL 2) El de «1' ordre public», que asseguraria I' actuacio pactada de tota la burgesia espanyola malgrat algunes diferencies effmeres i en tot cas subordinables. Aixo feia que la industria catalana es desenvolupes rnes «en paral-lel» que d'una forma integrada dins de 1'economia espanyola, El lliurecanvisme fou en part impulsat per la manca de credibilitat de les Finances en les possibilitats fiscals de la industria nacional en el seu comencament. Hom preferia gravar la importacio de cereals i texitis."

La debilitat economica interior i la fallida colonial van fer que, perque 1'Estat pogues mantenir el credit del de ute espanyol a l' estranger i aixf conservar el seu poder encastellat, s'hagues de perjudicar el financament nacional de l'Estat. Com diu Fontana:" «el cumplimiento de las obligaciones del gobierno hacia sus acreedores nacionales era simplemente un deber moral, mientras que el de las que se habfan contrafdo en el extranjero resultava una condicion indispensable para seguir obteniendo dinero con la negociacion de nuevos emprestitos».

L'immobilisme caracteritzava aquesta polftica fiscal."

Fontana acaba dient que cap al 1833: «10 mas grave del caso era que este se producfa en una Europa donde todas las potencias estaban siguiendo un camino opuesto, donde todas tenfan en 1833 presupuestos considerablemente mas elevados que los de comienzos de siglo. Se necesitaba mas dinero para mejorar la administracion pero, sobre todo, para sostener un ejercito permanente y una marina que protegiese el comercio y abriese los mercados coloniales a las exportaciones de las nuevas industrias.; Uno de los precios que hubo que pagar por la aceptacion de unos ingresos bajos fue la decadencia del ejercito y la ruina total de la marina, 10 que implicaba la renuncia definitiva ala reconquista de las colonias americanas y la dimision de Espana de su papel de gran potencia europea ... No ha de extrafiar que la situacion militar fuese desastrosa en vfsperas de la primera guerra carlista», Veiem, doncs, que en el comencarnent d'una guerra civil i en un Estat decadent iamb poe credit, se situa l' arrencada de la industria cotonera catalana: utilitzacio del vapor, aranzels mes proteccionistes i mes control sobre el contraban. Un comencarnent indecfs i que va precedir una caiguda immediata de les inversions I'any 1833,22

Ara be, aquesta inestabilitat no va afectar qualitativament el sistema de

fabric a, que era similar a I'angles. Per exemple, no va retardar ni la mecanitzacio ni va desintegrar el sistema de fabrica." No va passar com en alguns paisos llatino-americans i africans en els quals el treball domestic es va proIon gar i la instal-lacio de fabriques textils es va fer com un afegit 0 complement de firmes ja existents i dedicades a altres activitats, com plantacions 0 altres tipus de manufactura ruraL A Catalunya, com a Anglaterra, les fabriques rurals no diferien en tecnologia de les urbanes. Una vegada es va difondre la mecanitzacio, aquesta va afectar totes dues situacions d'una manera sembl ant. A Catalunya el sistema de fabrica no es va articular amb manufactures rurals precedents sino que les va substituir. Per aixo i per les condicions laborals resultants s'ha de parlar d'una revolucio industrial a Catalunya.

La fallida financera de I'Estat espanyol: desamortitzaci6 i deute public

Els esdeveniments de la historia espanyola del segle XIX poden amagar per la seva complexitat l' estructura fonamental de I'Estat espanyol que ressenyem. El mateix Marx, malgrat la defensa de Sacristan," apareix ullpres pels esdeveniments mes momentanis i, a part la seva observacio sobre els «cicles revolucionaris», no al-ludeix a cap estructura secular a fons.

L' estructura financera de l'Estat es una clau per a explicar algunes reaccions de la industria que daltra manera nomes es poden explicar parcialment. Tota la infrastructura de la industria depen de les condicions en que creix l'Estat modern. Ara intentare seguir dues de Ie fonts de creixement de l'Estat espanyol del segle XIX i les conscqiiencies de les seves vicissituds en relacio amb la industria.

Potser un dels indicadors mes clars de la indecisio i la ineficiencia amb vista a sortir de la societat de «lantic regim», ha estat el proces desamortitzador. De fet, la desamortitzacio a Espanya es va plantejar mes mirant d' obtenir directament fons per ales despeses del pressupost estatal que amb vista a una possible reforma agraria. Al segle XIX la relacio entre la desamortitzacio i el deute public cornenca amb el dec ret de Corts del 13 de setembre del 1813, Encara que hi havia precedents, aquests eren massa febles per a poder-Ios tenir en compte. La desamortitzacio va esser plantejada com una mesura sanejadora de finances pels diferents governs liberalitzadors. A part el decret esmentat, els decrets de I' 1 d' octubre del 1820 i el reial decret del 3 de setembre del 1835 coincidien en aquesta perspectiva. El reial decret del 19 de febrer del 1836, que coincidia ames amb la supressio de la Mesta i precedia el decret sobre «llibertat industrial», que marcaria un altre esglao per al textil catala, declarava abans del seu articulat: «Atendiendo ala necesidad y conveniencia de disminuir la deuda publica consolidada, y de

99

100

entregar al interes individual la masa de bienes rafces que han venido a ser propiedad de la Nacion, a fin de que la agricultura y el comercio saquen de ellos las ventajas, que no podrian conseguirse por entero en su actual estado, o que se demoranan con notable detrimento de la riqueza nacional otro tanto tiempo como se tardara en proceder a su venta». L'article onze del decret establia la possibilitat de pagar ales subhastes de bens nacionals amb tftols de deute public pel seu valor nominal.

EI reial decret del 5 de marc del 1836 ratificava el desig d'aplicar «a la amortizacion de la deuda publica todos los valores procedentes de la supresion y monasterios y conventos, y de la adjudicacion al Estado de los bienes y derechos que les pertenecieron ... ». En aquest decret es declaraven en estat de redempcio tots els censos pertanyents a comunitats religioses suprimides. L' article dotze especificava que «el productointegro de la redencion de dichos censos, imposiciones y cargas, se aplicara a la extincion de la deuda del Estado».

Diferents lleis van haver d' anar ratificant el proces desamortitzador dins la mateixa etapa liberalitzant, senyal de les dificultats i les especulacions que aquesta trobava durant la primera guerra carlista dels set anys. La legislacio durant 1836 i 1837 es abundant i cornpren sis lleis, dues reials ordres i tres reials decrets."

EI 1841, en acabar la guerra, el deute exterior era de 5.857,3 milions de rals," s'Introduia un aranzel mes lliurecanvista i Barcelona esclatava en una revolucio. Pero el 1840 havia significat un «boom» per a la importacio de coto. El contraban de cote teixit «nomes» equivalia a un 57,8 % de la produccio nacional" i la mecanitzacio prenia un ritme accelerat. Aquest mateix any es promulgava una llei amb mes especificacions sobre el pagament dels bens desamortitzats amb titols del deute public. El deute exterior aniria creixent: 2.444 milions de pessetes el1869, 3.839 el1873 i 4.379 elI877.28

A partir del 1843-44 torn a la reaccio is' inicia la «dec ada moderada» de Narvaez. Es crea la Guardia Civil, se suprimeix la milicia nacional, es frena la desamortitzacio i es tomen els bens a I'Esglesia. EI reial decret del 26 de juliol-8 d'agost del 1844 suspenia la venda de bens desamortitzats i la llei del 3 d' abril del 1845 manava de tomar-los. Tot aixo anava acompanyat d'una repressio dacord amb la nova Constitucio autoritaria, amb la qual toparien diferents pronunciaments. Sembla que els fons que la desamortitzacio hauria pogut aportar a l'Estat es van substituir per la creacio d'un nou impost indirecte que venia a representar I' altre extrem de la palanca, amb un significat social contrari a la reforma liberalitzant. La llei del 23 de maig del 1845 ereava la contribucio de consums, I'impost indirecte per excel-lencia que, com diu Alcubilla: «no recae sobre ninguna manifestacion ni apariencia de riqueza, sujeta con material igualdad y por 10 tanto con barbara desproporcion al

La playa de l'esqlesia. AI fans a la dreta, la casa del director i, a contmuacio, rnes en primer terme, la casa de les manges que havia fet tarnbe d'internat de trebaliadores. La resldencia del senyor rector es darrera I'arc de la dreta al fans.

pobre y al rico». Com a contrapunt de la desamortitzacio, aquest impost es va suprimir amb la revolucio de 1854, es va restablir el 1856, es va tomar a suprimir el 1868 i es reestableix, encara, el 1870 ...

De fet, cada vegada mes les etapes liberalitzants i les «moderades» s'anaren adaptant, mes per inhibicio que per intervencio, ales necessitats de la relativa industrialitzacio catalana, la qual cosa reflectia el fracas del progressisme. La liberalitzacio a Espanya s' aniria conformant cada vegada mes en la formacio d'un bloc «moderat», comptant amb la reraguarda d'una reaccio sobrevalorada per diferents conjuntures historiques, Tortella" creu que, fonamentalment, I' endarreriment economic espanyol no es degut a la seva decadencia com a imperi ni a peculiaritats geopolftiques 0 geoeconomiques, sino a «las estructuras sociales, politicas y culturales seculares desarrolladas desde la Reconquista, la expansion imperialista del siglo XVI y el caracter rigido, esclerotico y sofocante de la Contra-Reforma».

Ara be, aquesta estructura estatal no va significar un obstacle series per al desenvolupament de la iniciativa privada capitalista. Com diu Gonzalez Por-

c::

:2

o u

Ul <Ll

<Ll '"D

-0

.~

<Ll ,'" CJ

en -'

101

as c ,0

o u

~

C1) "'C

'0 U as

~

as u o

as ...J

(f)

CO

.;:::

u;

::::J ""C c

(f) Q)

c ,0

o o (f) Q)

Q) ""C

:2 u;

Q) .::::J 0- ctl ...J

102

tilla;" «La actitud fiscal del Estado en la segunda mitad del siglo XIX, bien consciente 0 inconscientemente, fue favorable a los intereses de los industriales y comerciantes, permitiendoles acumular capitales, mientras el grueso de los ingresos de la Hacienda procedian del sector agricola y de los impuestos indirectos y monopolios. Simultaneamente el gobierno invertfa importantes sumas del presupuesto en obras piiblicas, en material belico y vestimenta para los soldados.» Com que comptava amb una base fiscal debil, el govern es debate entre la insolvencia i l' oferta d'interessos elevats pels prestecs que contreia. El pagament d'interessos es va suspendre considerablemente durant els anys 1847-48 (Narvaez), 1850-52 (Bravo Murillo) i 1858-63 (O'Donnell). Aquest iiltim penode coincidi clarament amb un augment de les despeses militars." Aixo va provocar el tancament de les principals borses europees ala negociacio de tftols espanyols durant els anys 1851 i 1861. D'altra banda, el govern oferia interessos bastant elevats que temptaven els inversors privats. Segons Tortella, el Bane de Barcelona, entre 1858 i 1867, va concedir prestecs que eren garantits per accions i obligacions ferroviaries en una quanti tat quatre vegades superior als que ho eren per tftols industrials, i quasi el doble dels primers eren prestecs sobre tftols de deute public. Encara que alguns d' aquests prestecs podien anar a parar a la industria, aquesta va apareixer poques vegades com a garantia.

Del 1857 al 1860 el pressupost destinat al deute public havia passat de 128,1 milions de pessetes a 89,2 milions, mentre que el militar havia passat de 95 milions de pessetes a 211 milions. No tot el pressupost militar anava destinat a la repressio que va seguir la Vicalvarada, que institui el «bienni liberal», el qual va tornar a restablir el proces desamortitzador, sino que en la seva major part es va dedi car a empreses que la caricatura ens descriu millor: «Apenas hace Espana un pequefio progreso hacia la recuperacion, apenas siente el estomago un poco lleno, cuando sintiendose joven y vigorosa como en el pas ado y rica ya con unos cuantos dolares en el bolsillo vuelve a caer en locuras de juventud y esas persecuciones de espejismos que causaron la ruina de su sistema. Se amenaza a Mexico y otros Estados trasatlanticos, se ataca a Conchinchina para agradar a unos misioneros, se coloniza Fernando Poo y Anabon (sic, sic) para convertir al Africa Occidental, Mindanao 10 mismo, se planean expediciones y congresos para ayudar al Papa y ala Duquesa de Parma y riltimamente se esta en visperas de declarar la guerra a Marruecos ... se ha aumentado el ejercito en unos pocos afios de setenta y dos mil hombres que tenfa en los tiempos de Espartero ... ahora las sumisas Cortes acaban de permitir un aumento hasta ciento sesenta mil.» Aixf s'expressava el con sol america l'any 1859.32

La conjuntura econornica s'afegia a l'estructura peculiar de l'Estat espanyol perpetuant l' estancament, quan no la regressio, de la industria. El 1856

adhuc es va discutir seriosament la possibilitat de prohibir-la." Per a la decada posterior a 1857, Tortella" assenyala tres raons principals i dues d'addicionals per les quals els fabricants de coto deixaven d'invertir: 1) La crisi produida a Barcelona durant els anys 1857-59 com a consequencia de la revolucio del 1854.2) La manca de coto de 1862-65, deguda a la guerra de secessio nord-americana. 3) La depressio de 1864-68 (bancarrotes de ferrocarrils i escandols financers). 4) La llei de desamortitzacio del 1855, que, en ad metre titols de deute public menyspreats fins al seu valor nominal per a pagar els bens desamortitzats, va atreure la inversio cap a la compra d' aquests tftols; i 5) l' atraccio i la comoditat dels banes i ferrocarrils com a camp d'inversio.

Cal remarcar el fet, tambe assenyalat per Tortella referent a l'empresa Sedo, que un context de depressio generalitzada, si be frena la inversio, pot assegurar la capitalitzacio, i aixf contribueix a la continuitat de les industries ja establertes. El textil catala cau en gran part dintre d'aquesta actitud. L'exemple caracterfstic el constitueixen precisament les firmes d'aquest estudi.

Pero l'estructura financera de l'Estat espanyol va complementar negativament la inseguretat comercial del textil catala, Aquest va tenir un desenvolupament financer autocentrat i sotmes a infinitud de fluctuacions de factors en gran part estranys al seu control a causa de la poca forca politica dels industrials catalans.

L'Estat, els fabricants i els treballadors: Anglaterra i Catalunya

Aquf tornarem a la comparanca amb Anglaterra per veure les direccions oposades que va seguir el desenvolupament estatal en relacio amb la industria. A partir de la segona meitat del segle XIX les caracterfstiques divergents d'ambdos estats encara es feren mes punyents.

Els advocats dellaissezJaire a Anglaterra van haver d'acceptar i encoratjar la centralitzacio estatal precisament per controlar la societat industrial.

Tambe s'hagueren de preocupar pels recursos col-lectius del benestar social, perque l'individualisme economic ho necessitava. L'Estat liberal angles s' enfrontava amb les consequencies de la Revolucio Industrial i n' estimulava la marxa. I malgrat el signe dels seus governs, acabava sempre per acceptar imperatius liberals.

Ara be, la industria cotonera anglesa va comencar molt mes deslligada de les activitats estatals del que hom creu generalment quan es pensen les possibilitats comercials de l'imperi britanic. L'inseriment de la industria cotonera anglesa en el comers; imperial no cornenca a tenir pes fins als anys posteriors

103

en eo .;::

en

=> ""0 c:

en Q)

c: -0

(5

<.> en Q)

Q) ""0 -0

~

Q) ,=> 0- eo --l

104

ala desfeta napoleonica. Durant el perfode 1819-1821, l'exportaci6 ja representa un 52,8 % de la producci6 total. Ara be, resulta colpidor d'examinar la documentaci6 anterior a aquestes dades per la seva similitud amb la industria cotonera catalana: caracter familiar de les empreses, putting-out verticalment estructurat, petits capitals, inestabilitat del mercat (a Manchester entre 1786 i 1835 van fer fallida sis-cents quinze comerciants de coto)."

Bairoch," culminant una serie d'investigacions, ha remarcat la manca de relleu del comers; internacional en la genesi de la Revoluci6 Industrial a Anglaterra. A mes, diu que no hi ha correlaci6 en el terreny internacional entre els llocs implicats en l'expansi6 comercial i els llocs on s'ha desenvolupat la industrialitzaci6 (i.e. Belgica, Suissa), Aixo no implica que I' origen dels capitals invertits en la industria pugui esser comercial, pero llegint I'article de Bairoch queda clar que, quant a la Revoluci6 Industrial anglesa del segle XVIII, l' exportaci6 cotonera era molt feble com a causa rnotora. L'exportaci6 d'indianes catalanes a les colonies va esser molt mes considerable, proporcionalment a la producci6, que I' anglesa. Com a maxim, a Anglaterra, entre 1760 i 1790 -1' epoca de la mecanitzaci6-, es va arribar a exportar entre un 15 i un 20 % de la producci6 total.

EI que Fontana" planteja per a la industria cotonera catalana el segle XVIII es pot aplicar a l'anglesa, encara que sembi a que el mateix Fontana es bas a en una perspectiva que feia radicar massa el " desenvolupament de la Revoluci6 Industrial en el comers; internacional de la roba. Ara be, com diu Bairoch, «es evident que si el comers; exterior ha tingut una importancia feble en la genesi de la Revoluci6 Industrial anglesa, aixo no implica que no n'hagi tingut per ales fases ulteriors. Efectivament, i en aixo sf que el punt de vista tradicional es correcte, es indiscutible que els mercats internacionals han contribuit d'una forma decisiva en el que hom podria anomenar la fase de consolidaci6 0 de maduraci6 de la Revoluci6 Industrial anglesa». En conclusi6, Bairoch ve a dir que sense la revoluci6 agricola i la revoluci6 industrial, Anglaterra hauria pogut perdre la seva supremacia comercial. Aquest seria el cas espanyol, per exemple. Pero tambe la industrialitzaci6 podia consolidar-se sense el comers; imperial, com es el cas de Suissa i Belgica al segle XIX.

Si l'organitzaci6 comercial de la industria cotonera anglesa va estar mes aviat desvinculada, en un principi, de les empreses imperials de l'Estat, tambe els fabricants exigien la desvinculaci6 en materia jurfdica i disciplinaria, en general, referent a l' ernpresa. Eis mateixos economistes classics es van oposar als decrets de fabrica (Factory Acts) que I'Estat promulgava, a que per altra part s'oposaven pressions conservadores que temien la descapitalitzaci6 de les seves oligarquies financeres i comercials a favor de la nova industria cotonera."

Tambe els terratinents temien la perdu a del seu poder politic davant del creixement sobtat de la nova classe dels industrials.

Resulta forca aclaridora la perspectiva teorica de Lane" per a explicar l' evoluci6 de les relacions entre la industria i l'Estat segons la ideologia liberal. Aquest autor diu que les relacions industria-Estat s'han desenvolupat en dos estadis histories. EI primer estadi ha arribat «quan als mercaders que reben rendes de protecci6 (rendes que s'obtenen dins d'un sistema de protecci6 al comerc) i als terratinents que en reben de la terra els toea mes plusvalua economic a que als posseidors de feus i els monarques. En aquest estadi, les empreses que s'especialitzen en I'ris de la violencia reben menys plus-valua que les empreses que compren la protecci6 als governs. Les rendes de protecci6 i les rendes de la terra substitueixen el tribut com a fonts d'ingressos mes considerables, Com que els mercaders dediquen gran part de les seves entrades a l'acumulaci6 de capital, hom inverteix una proporci6 mes gran de plus-valua en l'expansi6 de les empreses comercials, en les millores agrfcoles i en noyes industries.

»EI pas a un altre estadi te Hoc quan les millores tecnologiques -innovacions industrials- arriben a ser mes importants que les rendes de protecci6 com a fons de beneficis. Aleshores les empreses productores i utilitzadores de violencia es posen cada vegada mes sota el control dels seus clients i els governs es tornen mes dernocratics. La formaci6 del credit que hom havia creat basicament per servir les empreses que donaven protecci6, ara respon a les necessitats de l'innovador industrial. Aixf arribem al capitalisme, segons el model Schumpeteria»,

Lane afegeix que la separaci6 entre els «negocis» i el «govern» es relativament recent i correspon a la mateixa natura del desenvolupament historic del capitalisme. Lane parteix del concepte de protecci6 com una utilitat en el sentit economic liberal. Segons aquest autor, la dissociaci6 entre les forces polftiques i les activitats econorniques depen de l'increment de la demanda efectiva sobre aquesta utili tat. Aleshores aquesta dissociaci6 es deguda simplement a la divisi6 del treball introduida per la nova especialitzaci6 creada per la generalitzaci6 de la demanda de protecci6 polftica.

Aquesta teoria revela la intenci6 de la ideologia liberailliurecanvista: l'Estat s'ha de comportar com una empresa i nomes ha d'entrar en contacte amb les altres quan aquestes Ii demanen els seus productes, la protecci6 i I'tis de la violencia. D'aquesta manera, l'Estat quedaria dins d'una mena de circuit comercial com qualsevol altra ernpresa. Aquesta era la quimera de la fase historica del capitalisme «concurrencial».

D'altra banda, les raons per a defensar eilliurecanvisme no estaven solament en funci6 de les possibilitats del comers; corrent. S'ha de tenir en compte que, per exemple, uns lliurecanvistes tan decidits com els fabric ants i els

105

as s:::: ,0

o u

~

CI.I "'C

'0 U as

~

as u o

as ...J

a»

C<i

.;::

en

~ "0 c::

a» Q)

c:: ,0

o

u

so Q)

Q) "0

'0

~

Q) ,~ 0- ro ...J

106

comerciants de Manchester feien entrar, entre altres llocs, teixits de contraban als Estats Units des del Canada. Encara que el lliurecanvisme havia elaborat tota una teoria per defensar-se, en la practica es definia mes aviat per un oportunisme basat en l'hegemonia mundial britanica, malgrat les seves protestes d' apoliticisme comerciaL

L' elogi mes 0 menys explicit que els lliurecanvistes feien del contraban, els portava a conclusions que esdevenien contradictories pel principi de la seva economia politica, Per aixo resulta interessant el paragraf segiient, que es refereix a Espanya: «El contraban es, en un "Estat artificial" (aixo es, un Estat proteccionista 0 prohibicionista), all6 que el cornerc es en un "Estat natural" (0 sigui, lliurecanvista), es a dir, beneficios a la nacio, La peninsula iberica es subministrada de tabac, fruites seques i altres productes a traves dels contrabandistes de Gibraltar, els quals transiten ben armats, guard ant certa distancia amb les grans ciutats i desafiant el govern;" el poble es amist6s amb ells perque de fet el beneficien, Entre aquests contrabandistes n'han sortit molts guerrillers que van defensar el seu pais durant la guerra contra Napoleo, ja que per a ells i per a molts d'altres un govern es una cosa i el pais una altra; un home pot estimar de veri tat la seva patria sense respectarne les lleis 0 els governants»." Si en aquest paragraf es canvia, per exemple, la paraula contrabandista per la de revolucionari, ja tenim per terra els principis de l' economia liberal Iliurecanvista.

o sigui que, en la practica, i sobretot tractant-se del propi pais, ellaissez faire, com reconeixen diversos autors," era rnes un ideal mitificador que una realitat. La intervenci6 estatal es va fer necessaria amb el beneplacit dels fabricants, tant per a controlar la «guerra of egad a» de la Revolucio Industrial o «lluita de classes» com per a coordinar diferents aspectes de I' economia global, com el sistema monetari i creditici i el suport militar al comerc internacionaL

De totes maneres, a l'interior d' Anglaterra, i fins a un cert punt, sf que abans de mit jan segle passat el «sistema de fabric a» semblava desenvoluparse d' acord amb els principis «apohtics» dellaissezJaire a causa de les caracteristiques morfologiques de la industria cotonera. Segons Chapman," entre 1770 i 1803 a Anglaterra es van desenvolupar tres tipus de fabrica que s6n els mateixos que trobarem a Catalunya, amb proporcions similars, uns quaranta 0 cinquanta anys mes tard, El tipus A es el de la petita filatura portada per una familia i tres 0 quatre treballadors addicionals; es el cas de la primera fabric a de I' Ametlla i de les filatures de Berga de1s anys 1820.45 El tipus B es el mogut per forca hidraulica: el prototipus de l' Arkwright i la majoria de les colonies. El tipus C, que va esser construit a Anglaterra per un petit nombre d'enginyers itinerants, es el de la fabric a de vapor que es va comencar a edificar cap al 1790 en medis mes urbanitzats.

El financament del textil es un altre punt que situa aquesta industria en I'aparenca de concurrencia dellaissezJaire. De fet, tant a Catalunya" com a Anglaterra," el financament a llarg termini del ram textil per part de grans capitals estava en competici6 amb el financament del deute public, les companyies de canals (Anglaterra), el comerc de finques i els ferrocarrils. Pero el mes important per al textil era el financament a curt termini," que a Anglaterra comptava, semblantment com a Catalunya, amb la negociaci6 de lletres de canvi, que va enriquir moltes persones -bill brokers-, els prestecs constituits pels mateixos proveidors intermediaris cotton brokers, la dilacio en el pagament dels jornals, l' acceptacio de deutes per part de1s botiguers (en les colonies es tractava de la mateixa ernpresa). Shapiro afirma que per al financament a llarg termini nomes es poden considerar els estalvis personals i llur associacio, aixi com l' e1evada taxa de reinversi6 -caracteristica lligada al caracter familiar de I' empresa.

Al principi" a Anglaterra les inversions de capital fix eren petites, igual com a molts llocs, ja que aprofitaven antics molins, fargues, ferreries, rescloses de regadiu 0 basses, antics tallers artesanals i magatzems 0 pallisses, aixf com eines i treballadors d'altres industries. Aixo es el que fa dir a Chapman que «quan mes hom mira amb el microscopi la industria cotonera en les seves primicies, aquestes semblen menys revolucionaries». Tota aquesta articulaci6 del comencament del «sistema de fabrica» amb els precedents preindustrials donava tambe un caracter immanent al nou capitalisme industrial, que enfortia mes la seva aparenca d'independencia respecte als organismes de mes alta direcci6 i control del pais.

Pero mai no s' ha d' oblidar el caracter rupturista 0 revolucionari del sistema de fabrica, disposant d'un proletariat i d'uns medis mecanics sense precedents per augmentar la productivitat del treball de filar i teixir.

Diferents factors es van sumar a aquest fenornen, com el de la relativa estabilitat de les noyes poblacions obreres, els quals ben aviat van convertir el sistema de fabrica en una instituci6 «tradicional»." Es a dir, justificada per ella mateixa i establerta en els fonaments de la civilitzaci6 moderna.

Tambe a Anglaterra, com a Catalunya -i aquest es el cas dels Peels, Strutt, Me Connell, Kennedy, Oldknow, Ashtons-, molts capitals abocats al textil provenien de families de petits propietaris -yeomen- que a poe a poe van crear firmes textils forca importants, En aixo cal subratllar la importancia tant 0 mes gran de la capacitat de reinversi6 mantinguda sobre la inversio inicial mes aviat petita, que es el que assegurava la capitalitzacio definitiva de I' empresa.

Totes aquestes caracterfstiques, lligades a la fase «concurrencial» del capitalisme industrial, impregnada d'una ideologia liberal-lliurecanvista, son concomitants al sistema de colonies. Les colonies angleses constitueixen

.~

s:::: ,0

o u

~

CI.I "'C

:2

u as

.~

as u o

as ...J

107

co c -0

o to>

~

C1) "0

'0 to> CO

~

CO to> o

CO ...J

en

~

u;

:::J -c c::

en Q)

c:: -0 o u

en Q)

Q) -c

'0

~

Q) ':::J 0-

ctS ...J

108

l'expressio mes tfpica d'aquesta primera fase industrial relativament dissociada d'una intervenci6 estatal decidida, centralitzada i programatica, Els fabricants de colonia solien esser adherents distingits i instigadors de la causa lliurecanvista ide l'expansio de les iniciatives privades, que despres s'anirien considerant d'incumbencia publica. Per aixo, gent com els Ashworths 0 els Greg esdevenien filantrops, pedagogs, mecenes, etc.

Sanderson" destaca el fet que, per exemple, el desenvolupament de I'educaci6 moderna va sortir precisament de les colonies i del sistema de fabrica, de mans d'un reformador com Owen 0 d'un pragmatic convencut com Greg (que mantenia correspondencia amb d' altres fabriques del continent sobre el tema de l'educacio), encara que precisament en aquest camp, l'Estat angles hi va intervenir ben aviat.

Sanderson acaba dient que «Anglaterra es va industrialitzar sense massa control 0 activitat per part de l'Estat, adhuc la noci6 d'Estat no era massa clara per ella mateixa. Per aixo les tasques encaminades a fer cara als efectes de la industrialitzacio van partir de societats d' amics, Esglesies dissidents, organitzacions caritatives, parroquies, comites de metges, associacions obreres, firmes industrials i entitats semblants, les quaIs moltes vegades prenien funcions bastant externes ales seves activitats centrals»."

La relacio ambigua, 0, millor dit, poe definida explicitament que s'assenyala entre la burgesia catalana i l'Estat espanyol, tambe es podia observar d'una manera bastant semblant entre la burgesia mancuniana i l'Estat angles abans del 1820. Read= afirma que si be els comerciants de cot6 es distingien dels fabricants per la seva actitud mes conservadora, tant els uns com els altres abonaven el govern d'una manera mes aviat vaga i sense coneixer massa la politica governamental, exceptuant el cas que estigues especfficament implicada en els seus negocis.

Ara be, la presencia feble de l'Estat en el sistema de fabrica es feu cada dia mes inviable. Dos fenomens escometien perillosament el negoci textil. Per una part, els financers tradicionals «sescandalitzaven» dels beneficis que proporcionava aquesta industria i volien disciplinar-la piiblicament. De fet, es tractava de la questio de les Corn Laws i del temor d'haver d'augmentar els interessos de capitals invertits en negocis tradicionals, si la rendibilitat del textil anes creixent. Per altra part, les reivindicacions obreres anaven prenent forca i l' aristocracia obrera que en el medi rural se solidaritzava mes amb l' amo, en el medi cada vegada mes urba de la industria sintegrava mes facilment, abans de l'emergencia massiva d'una aristocracia obrera els anys 1870, amb les reivindicacions dels altres treballadors. Foster" subratlla la presencia constant de tropes en els centres industrials en les primeres decades del 1800 com un fet normal a Anglaterra.

Segons un testimoni de l'epoca," «si algu hagues estat a Bolton 0 a Oldham

lany 1813 0 e11819, s 'hauria trobat amb un districte ocupat militarrnent, governat per magistrats que parlaven de la poblaci6 d'aquestes ciutats, en les seves cartes al Home Office, com a obertament hostil». La «guerra of egad a» de la revoluci6 industrial arribava al seu punt crftic. Un fet ocorregut a Manchester I' any 1819 va constituir la prova de foc que va obligar a definir les posicions dels fabricants, comerciants, treballadors i politics amb mes claredat i perspectiva de futur: la matanca de Peterloo. La violencia exercida a la placa de Sant Pere de Manchester el 1819 va constituir un simptorna i un sfrnbol del fet que la «guerra of egad a» que comportava la industrialitzaci6 hauria de canviar la seva estrategia. La mateixa atribuci6 de la paraula Peterloo -apareguda al «Manchester Observer»- al-ludeix a I'equivalent nacional de Waterloo. Si la victoria sobre Napoleo convertia Anglaterra en la prirnera potencia mundial, Peterloo, la victoria facil sobre la classe treballadora, arnenac;ava la imatge de la civilitzaci6 britanica, De fet, cal tenir en compte que l'us continuat de la repressi6 militar envers la classe treballadora podia soscavar el planteig liberal del mercat de treball, basat en un contracte lliure i responsable. Evidentment, en un moment en que la productivitat del treball cornenc;ava a desenvolupar-se massivament, I'estabilitat i la confianca en la rna d'obra es feia mes important que la politic a del sou de subsistencia en combinaci6 amb I'atur.

Aquesta questio va fer que la burgesia industrial projectes refiar-se de les reformes socials introduides a l'Estat central. Seguint I' argument de Lane, la «demanda politica» es generalitza encara mes, la qual cosa va repercutir en un major creixement de l'Estat central i una major garantia, tambe, per ales operacions de I'individualisme economic.

Peterloo va significar per als fabricants mancunians quelcom de semblant als esdeveniments de 1854-56 a Barcelona per als fabricants catalans. Si a Anglaterra la solucio eventual va raure en un desenvolupament mes gran del radi d'accio social de I'Estat central, a Catalunya, en substituci6 d' aixo, la privatitzacio, la fragmentaci6 politica, es desenvolupa,

Despres d'haver estudiat I'interessantfssim material sabre Peterloo a la John Rylands Library," em sembI a que es pot considerar com la confluencia dels fets seguents: 1) Les reivindicacions dels teixidors manuals (nomes a l'area de Manchester n'hi havia quaranta mil) i dels filadors davant de la reduccio del preu dels jornals: de 1810 a 1819 els sous dels teixidors havien baixat de catorze a 7,9 xflings sense que els preus disminurssin en la mateixa proporci6. 2) La propaganda radical de tipus jacobi que encaixava amb la situaci6 obrera i promovia la convocatoria anual de Parlaments, el sufragi universal, la votaci6 secreta i I'atac als decrets del blat (perquc consideraven, igual com els lliurecanvistes, que inflaven els preus dels aliments. 3) L'ansietat del poder local per afirmar la seva autoritat caciquista, que no va voler seguir els consells mes moderats del Home Office.

co c -0

"0

to>

~ C1) "0

:2

to> co

.~ Cii

to> o

co ...J

c::

:2

o u

en Q)

Q) -c '0

i;

Q) ':::J 0-

ctS ...J

109

110

Com a consequencia, el canvi d' estrategia que s' anava perfilant despres d'expectatives 0 fets com el de Peterloo, va consistir en: 1) Una centralitzaci6 de les decisions repressives, de manera que les autoritats locals no ho interpretessin com una perdu a de poder. Sembla que aquest punt va guanyar forca, concretament amb la New Poor Law del 1834.57 2) Un desenvolupament de la consciencia politica dels fabricants i comerciants que fins aleshores havien abonat el govern local 0 central d'una manera vaga. Aixo va significar un augment de l'eficiencia administrativa i un control mes gran de la corrupci6 caciquista local. La «demanda politica» dels fabricants es feia sentir." 3) Les primeres passes cap al desenvolupament del modem Estat liberal i la dissociaci6 entre el que es "laboral" i el que es "politic", 0 l'intent de despolititzaci6 del conflicte social capitalista que donaria lloc mes tard al fabianisme i al sindicalisme britanics.

Tot aixo va esser copsat d'una forma implfcita en el moviment de liberalitzaci6 que es comenca a notar a Anglaterra a mit jan segle passat." Aquesta liberalitzaci6 es portava a terme amb vista a la inauguraci6 d'una nova epoca de capitalisme industrial britanic, caracteritzat per un augment en la productivitat del treball, l'exportaci6 de capitals cap a les colonies i els paisos que depenien mes 0 menys de la potencia britanica, i fen omens de caracter demografic, els quais, segons Foster, caracteritzen I'estructura de I'imperialisme britanic.

La legislaci6 que fa referencia directament al sistema de fabrica a Anglaterra apareix mes aviat espaiada en un principi i pren un caracter reformista cronic a partir de la segona meitat del segle passat. Aquesta cronicitat, versi6 juridica de la doctrina economica formalitzada modemament com de «stop and go» (parar i tomar a arrencar), caracteritzara la nova estrategia de liberalitzaci6. L'any 1802 es promulgava el primer decret «social» en relaci6 amb el sistema de fabrica: el decret sobre la salut i la moral dels aprenents. El 1816 es feia l' enquesta de Peel sobre el treball ales fabriques. Despres, els decrets apareixerien sistematicament: 1833 (Althorp), 1844, 1847 (deu hores), 1867, 1874, 1878. El 1885 s'establia el primer decret sobre I'habitatge de les classes treballadores. Sigui com sigui, malgrat I'aparent intervenci61egal i exec uti va de l'Estat, la iniciativa privada continuava controlant gran part de la «disciplina laboral». Aixf, I'any 1833, Pollard'? assenyala el segtient nombre de firmes que utilitzaven diferents tipus de mesures disciplinaries, tfpicament privades, per tal d'assegurar l'obediencia laboral (nomes el caracter d'aquestes mesures indica la importancia de la rna d'obra infantil): acomiadament, tres-centes cinquanta-tres firmes; amenaca d'acomiadament, quaranta-vuit; multes, cent-una; castig corporal, cinquanta-cinc; queixes als pares, tretze; empresonament a la fabrica, dos; distintius degradants, tres.

Encara que l'Estat introduf algun canvi en el control del sistema de fabrica, la nova estrategia basada en arrencades i parades croniques continuava

essent fatal, especialment per conjuntures economiques depressives. Per aixo, despres de la primera guerra mundial, l' any 1919, amb motiu del centenari de Peterloo, diversos escrits posaven de manifest que s'havia guanyat molt poca cosa fins llavors. Algii descriu 1919 com «Labourloo» 0 la desfeta del treball:" un mili6 de parats, deficit d'habitatges, un segle de capitalisme mundial hegemonic i un deute nacional de 8.000 milions de lliures, i encara Winston Churchill en demanava 600 milions mes per a mantenir l'exercit.

La riquesa d' Anglaterra fou el seu gran comerc, el seu exercit, la seva «civilitzaci6». La industria se'n va aprofitar. Pero fins despres de la segona guerra mundial, i d' acord amb la conjuntura polftica d' aquesta guerra, Anglaterra no es va veure obligada a pagar el seu tribut a la dernocracia, i encara ho feu per evitar una depressi6 economica. De fet, les xifres s6n clares:" el quocient entre les despeses dels consumidors i les de les autoritats piibliques es va mantenir al voltant de 16-17 entre 1860 i 1880 i va baixar a un valor mitja d' 11 fins al 1914. EI 1939 es reduia a 6,9, pero despres de la segona guerra mundial faria la davallada decisiva corresponent al creixement del sector public lligat amb el «Welfare State»: 3,5 e11945-54 i 3,9 el 1950- 59.

Kuczynski= va publicar un treball ales acaballes de la segona guerra mundial en el qual va arribar a la conclusi6 que, a la Gran Bretanya, malgrat els avantatges que l'imperi podia proporcionar i el fet que part de la classe treballadora angles a se u'hagues beneficiat, les condicions de treball dels obrers anglesos en general s'havien deteriorat. Kuczynski afegeix que «la deterioraci6 de les condicions laborals es camuflada enormement per qualsevol avanc en la nostra complexa civilitzaci6».

Aixi, doncs, el desenvolupament del «Welfare State» en relaci6 amb la industria no ha estat tan continuat i cumulatiu com discontinu i a sotragades. De totes maneres, ha marc at la localitzaci6 de la industria i la seva organitzaci6 des de mit jan segle XIX, cosa que a Espanya succeeix de forma diferent.

El contrast de Catalunya

La industria cotonera catalana es va anar desenvolupant travessant diferents conjuntures -segons Izard." 1808-32, del mercat colonial al mercat nacional: 1832-61, expansi6; 1862-71, crisi i fam de cot6; 1871-84, recuperaci6; 1885-90, nova crisi; 1891-98, nou mercat colonial-, pero mantenint una estructura peculiar quant a la seva relaci6 amb l'Estat: 1) Relativament deslligada de l' acci6 estatal com en la primera etapa de revoluci6 industrial angles a, i 2) cosa que la diferenciaria de la segona etapa, sense poder remolcar-se a una expansi6 comercial dirigida per l'Estat, d'acord amb la feblesa

.!!!

r::: .0

o <.>

.!!!

CI.) "0 -0 <.> co

~

co <.> o

co ...J

en

co

-;::

en

~ ;:::J r:::

en Q)

c ·0

o <.>

en Q)

Q) ;:::J

:~ en

Q) ,~ 0- m ...J

111

.!!!

c: .0

"0

o

~

CI) "0

'0

'(3

as

±!

as o o

as ...J

en

(tj

u;

:;:, "C c::

en Q)

c:: ·0

(5

<..> en Q)

Q) "C '0

.~

Q) ,:;:,

0- ro -'

112

d' aquest i deixant en mans de la iniciativa privada gran part de les tasques socials i economiques que a Anglaterra comencaven a integrar mes estretament industria i politica nacional. D'acord amb aixo, crec que la debil pressio fiscal i la privatitzacio de funcions publiques en la industria cotonera catalana (amb la consequent amplitud de maniobra social que aixo pot comportar) son factors que s'han d'afegir a l'element que Izard" considera mes destacat a partir de la segona meitat del segle, amb vista a la reduccio de costos: «la reduccio del cost de produccio no podia aconseguir-se ni a traves de les primeres materies, ja que aquestes procedien d'un mercat exterior i per a elles regien uns preus internacionals, ni a traves de la rna d' obra, que ja cobrava uns sous baixos, com en qualsevol pais en iniciar-se la Revolucio Industrial. Nemes hi havia un camf, el d'un considerable augment en la productivitat, cosa que nomes podia aconseguir-se mitjancant la mecanitzacio».

L'allunyament i la compatibilitat alhora entre ladministracio publica espanyola i la industria quedaven patents en la instruccio sobre govern i administracio local del 1850: «Entre todas las industrias, de las que mas necesita nuestro pais, es de las agncolas, base y fundamento de la prosperidad de la labranza [som en una epoca de lliurecanvisme] ... las industrias fabriles de otro orden, cuando se alimentan en los campos y caserios, en la casa del labrador, y como medio supletorio 0 de ahorro en las familias [qiiestio que juntament amb el "foment de la poblacio rural" constituiria la base jurfdica de la qual s'aprofitarien les colonies industrials a], son las que mas progresan, las iinicas que rivalizan con esas industrias acumuladas y gigantes, en que el concurso de brazos se ha sustituido por la inversion de capitales inmensos representados en maquinas y talleres. Esa industria rural (Ilamemosla asf) de Escocia, de Suiza y Alemania es la iinica que compite con la colosal de Inglaterra, y aun la excede en muchos ramos.

»Esa industria es la mas acomodada a nuestro suelo, la que requiere los capitales que no poseemos, la que conserva y protege la moralidad de los pueblos, la que no amenaza el orden y la tranquilidad de los mismos, ni favorece los trastornos [tema que sortira en Ia justificacio de la colonia ... ]. Esto no se opone a que la autoridad proteja cual debe, la industria fabril acumulada por todos los medios que esten a su alcance ... Proteccion, y muy eficaz, debe dispensar la autoridad a las indus trias de todo genero, y no haciendolo caera en grave responsabilidad; fomentar el espiritu de asociacion, iinico medio de reunir capitales suficientes, es el primer medio que debe emplear. .. Vigilar porque el espfritu fiscal no la grave, en cuanto no deba hacerlo dentro de la ley, es un deber del que no pueden dispensarse. Impedir que a las primeras materias se las cargue con arbitrios en los pueblos, y que se les exijan derechos de puertas contra la prohibicion de la ley, es una obligacion que esta Ie impone.»

L'establiment legal de colonies industrials a Catalunya

En pie bienni liberal, set mesos despres de promulgar-se la llei Madoz de desamortitzacio, enmig de la inestabilitat social a Andalusia i Catalunya, es promulgava la llei del 21 de novembre del 1855 sobre l'establiment de colonies agricoles. La privatitzacio comencava a guanyar el terreny perdut per La liberalitzacio, Es a dir, que a Espanya s'hi dibuixava el caciquisme en general com una expressio de fallida reformista publica i de la seva substitucio pel reforcament de les prerrogatives privades en I'ambit local. Aquesta llei era la primera que proporcionava privilegis fiscals a negocis privats que s' establien de nou: «Durante los diez afios, contados desde la fecha de la concesion provisional, y dentro de igual periodo de la fecha de las plantaciones, los colonos establecidos en terrenos baldfos y realengos no pagaran ninguna clase de contribucion directa ... Podran los colonos extranjeros introducir libremente a su entrada en el Reino todos los efectos de su equipaje y los instrumentos, herramientas, maquinas y demas titiles que necesiten para su trabajo.» De fet, aquest estfmul a la colonitzacio tambe es pot considerar precisament com una politic a d'iniciativa estatal. Ara be, en els seus objectius l'Estat s'inhibeix de la intervencio que el caracteritzaria polfticament com a reformista. No es tracta de reformar unes estructures, sino d' obrir la valvula a la problematica existent i deixar considerablement descontrolat el que en surti,

La situacio social de llavors pot quedar suficientment illustrada amb les xifres seguents: el quocient percentual entre el preu del blat i els jornals havia passat de 91,2 % el1853 a 74,9 % el 1855 i l'any segiient baixa a un 66,6 %. Sembla que la guerra de Crimea va esser la responsable d'aquest augment que va fer pujar rapidament els preus del blat, perque era exportat, i en canvi els sous van augmentar pOC.66

Aquestes lleis sobre colonies agrfcoles i foment de la poblacio rural sembla que han passat relativament desapercebudes per a la majoria d'historiadors quant al seu significat politic. Com anirem veient mes endavant, mostren una estructura de reciprocitat entre l'Estat i el sector privat que correspon al pacte mes 0 menys implicit entre tots dos organismes d'acord amb la ideologia liberal que assenyalavem anteriorment quan parlavem dels estudis de Lane. Aquest pacte es revela en les lleis sobre colonies de la manera segiient: si l'Estat no pot proporcionar els serveis pels quais la societat civil es compromet a mantenir-lo, el sector privat no esta tan obligat a mantenir-Io i adhuc es veu obligat a substituir-lo en part. La fallida liberalitzant de l'Estat espanyol durant la segona meitat del segle passat donaria Hoc a aquesta substitucio parcial. La primera colonia instal-lada a l'alt Llobregat de que tenim notfcia es la colonia RosaJ,67 establerta I' any 1858. Aquestes

.!!!

c:

:5:! o o

~ CI) "0

:2

o as

~

as o o

as ...J

113

co c: ,0

"0

o

..!!! Q) '1:J

:2

o co

~ c;

o o

co ....I

114

colonies textils van inscriure's en la legislacio d'una manera peculiar, perque es basaven fonamentalment en establiments agraris. Aixf, la colonia Rosal, segons Santamaria," figura com una «institucio de beneficiencia agricolaindustrial». La colonia Rosal, de fet, mes endavant fou tambe una colonia agricola (Granges). Santamaria ens parla del «desarrollo economico-benefico» d' aquesta colonia i en ve a remarcar el caracter paternalista, consequencia de la privatitzacio i la influencia de la religio, que tipifiquen l'estil de vida de colonia. Acaba dient que: «Nunc a hubo huelga alguna en dicha fabrica, ni se registran escandolos, pues cualquier bIas femia, inmoralidad 0 introduccion de malos periodicos es castigada con el despido del culpable».

Amb el fracas del bienni liberal es tornava a la constitucio «moderada» del 1845. La «guerra of egad a de classes» produia una situacio vertiginosa que desembocaria en una radicalitzacio creixent de la polftica espanyola a consequencia del seu fracas repressiu i benefactor. La industria textil sembla que seguia, en lfnies generals -encara que amb la lentitud que la caracteritzavaja de «tradicional» des d'un principi-, uns canvis de localitzacio movent-se cap a I'interior. D'aquesta manera, cap al1861 es pot apreciar una disminucio sensible de la industria del Maresme, mentre que es nota un augment en la de I'interior."

L'any 1850 a Vilassar hi havia cine empreses de filats (dues mil quaranta pues) i trenta-cinc de teixits (mil setanta-tres telers manuals); I'any 1861 nomes n'hi havia una de filats (tres-centes seixanta de pues) i catorze de teixits (quatre-cents catorze telers manuals i cent vuitanta-set de mecanics). AI mateix temps smstal-Ien telers manuals ales masies de Gaia, a Viver, a Serrateix, etc."

Aquests teixidors manuals eren englobats dins del mateix sistema de putting-out de les «fabriques del riu» i tots plegats eren dominats per comerciants de Berga, Girone!la, Salient, Cardona i Manresa. Shapiro" assenyala l'estabilitat del sistema de putting out entre filatures ja mecanitzades i teixidors manuals rurals. Aixf, a Anglaterra I' any 1834 encara per cada teler rnecanic n'hi havia dos de manuals.

Alguns van interpretar la politica de colonitzacio com un desig de creixement demografic amb consequencies proletaritzadores. De fet, aixo lliga amb el que he dit. La desconcentracio urbana no es incompatible amb el despoblament rural i la concentracio en nous centres 0 arees regionals. Les colonies del Llobregat, concretament, van desconcentrar part de la industria urbanitzada prop de Barcelona i al mateix temps van despoblar relativament la regie pre-pirinenca. Es a dir, que si be la firma guanyava rna d'obra diferent, quant als seus precedents politics, els antics treballadors es quedaven practicament tots ala ciutat, la qual cosa aguditzava mes encara la conflictivitat urbana, i el que s' obtenien eren nous proletaris. Potser en aquest sentit

EI cami de la resclosa a la tardor. Lloc de passeig de diverses generacions d'ametlIans. EI canal as a la dreta de la fotografia.

s'exclamava el senador Fermin Caballero? quan considerava que la poblacio existent a Espanya I' any 1863 era suficient i que del que es tractava era de mi!lorar-ne les condicions i no d'augmentar-la numericament,

La legislacio segiient referent a les colonies fou la !lei de I'll de juliol del 1866 sobre el foment de la poblacio rural. Aquesta !lei concedia beneficis, drets i exempcions als qui establissin «caserias». L' article tercer disposava que «no se impondra contribucion de ninguna clase a los edificios que formen la casena, ni a los que se construyan para cualquier profesion, industria u oficio, asi como tampoco a los que vivan en ellos». L'exempcio seria de quinze anys quan la distancia entre l'establiment i el poble mes proxim fos de dos a quatre quilometres, de vint anys si fos de quatre a set quilometres i de vint-i-cinc anys si fos de mes de set quilometres (les distancies es prendrien des de I' extremitat del poble, no des del centre). Els beneficis d' aquesta !lei tambe incloien la llicencia gratuita d'armes i I'exernpcio del servei militar per als pobladors.

Aquesta llei era promulgada el mateix any en que culminava una depressio economic a en la qual havien concorregut la «farn del coto», les bancarrotes de les companyies de ferrocarrils, lescandol de Overend, Gurney & Co.

.!!!

c: ,0

o o

..!!!

Q) '1:J

:2

o co

~

co o o

co ....I

c ,0

115

116

-una companyia anglesa que es disposava a invertir a Espanya quan aquesta ja havia arribat a la bancarrota- i la contractacio creditfcia natural a aquest ambient. Prim i Pavia intenten un pronunciament, pero fracassen. Tarnbe te lloc l' aixecament dels «seixanta-sis sergents», que son executats. Apareixen en la clandestinitat els partits democratics de Castelar i Pi i Margall, que constituiran l'ultima oportunitat amb vista a una temptativa liberalitzadora, esborrada per la restauracio del 1874.

Si be les dues lleis del 1855 i el 1866 ja van esser aprofitades per les primeres colonies industrials, la llei del 3 de juny del 1868 consolida la politica de colonitzacio. Aquesta llei tambe es promulgava en circumstancies critiques per a l'Estat i la societat en general: s'estava a un pas de la revolucio de Setembre, la qual va posar fi ala possibilitat liberalitzadora presentada pels progressistes i la Unio Liberal.

Una llei anterior, la del 29 de maig del 1868, concedia I'exempcio del pagament de l'impost de translacions de domini ales vendes de finques destinades a colonies agricoles i a la seva transmissio per causa de successio. La nova llei del 3 de juny del 1868 refonia les prescripcions de les anteriors i declarava derogades les disposicions que s'hi oposessin. Es la que d'una forma mes precisa legislava sobre el sentit de les colonies. L' article lr disposava que «los que construyan una 0 mas casas en el campo, 0 hagan en el otras edificaciones con destino a la agricultura 0 a otra industria (aqui ja s' especificava la possibilitat de les colonies industrials, encara que les mineres no hi eren compreses), los que las habiten, las industrias, profesiones u oficios que en ellas se establezcan, y las tierras que les estuvieran afectas y que no excedan de 200 Ha., disfrutaran de las exenciones y ventajas que se expresan ... segun la distancia de la casa 0 edificacion a la poblacion mas inmediata». L'article 5e concedia, gratuitament, l'us d'armes als propietaris que visquessin en les finques incloses en aquesta llei, «como igualmente a los administradores y mayordomos, mayorales, capataces y demas personas de la finca que a juicio del propietario y de la autoridad de la poblacion mas proxima inspirasen completa confianza». Aixf mateix, l' article 6e disposava que «los hijos de los propietarios, administradores 0 mayordomos que vivie sen en la finca rural beneficiada por la presente ley, los de los arrendatarios 0 colonos, y los de los mayorales y capataces, a quienes cupiere la suerte de soldados despues de dos afios de residencia en la misma finca, seran destinados a la segunda reserva. Igual ventaja disfrutaran los dernas mozos sorteables despues de llevar cuatro afios consecutivos de habitar en la caserfa, si les cayera la suerte de soldados.

»Mas si durante el tiempo que les tocare servir en el ejercito activo fuesen despedidos de la finca 0 voluntariamente pasasen a otro sitio que no disfrute de los beneficios dispensados por la presente ley, extinguiran el tiempo que

les faltase de servicio militar como si habiesen hasta entonces estado en las filas».

En I'article 25 tambe se cita explfcitament la inclusio en els beneficis dels «establecimientos industriales». Aixi, doncs, tant les colonies agricoles com les industrials podien fruir d' aquest pacte regressiu en el mon capitalista occidental de l'epoca: ala inhibicio estatalli corresponia la privatitzacio. No es pagarien tants impostos ni es faria el servei militar, ja que l'Estat no tindria despeses en les colonies industrials. Ara be, tant la policia com les obres piibliques i socials quedaven considerablement privatitzades. Els resultats serien obvis: paternalisme, «despotisme privat», caciquisme i «regeneracionisme» catolic.

Aixf si els amos consideraven profitosa I'exernpcio fiscal que concedia l'Estat a les colonies, els treballadors tam be es beneficiaven de I'exempcio de quintes pel servei militar.

Un Estat benefactor no va esser percebut pels ametllans segons declaracions d'alguns mes veIls (1974) fins que no arriba l'obra de la Mancomunitat de Catalunya. Es significatiu que fos una inicitativa estatal catalana i no espanyola la que es fes notar primer com alternativa al regim de privatitzacio al qual els ametllans estaven acostumats.

Alguns treballadors ja jubilats (1974) han interpretat tarnbe la fundacio de les colonies industrials com una entesa entre la industria i I'Estat. Aquest darrer «els dona facultats per fer el que volguessin», donat que l'Estat «nomes estava interessat a posar industries». Aixf s'explica l'exempcio fiscal i la llibertat d'actuacio dins la colonia.

L' article 26 de I' esmentada llei disposava que «los propietarios que aspiren al disfrute de los beneficios dispensados por la presente ley, acudiran al alcalde del distrito municipal donde radicare la finca 0 fincas, con una solicitud al gobernador de la provincia expresando la situacion, cabida y linderos, estado, clase de cultivo, si los hubiere, y contribucion que a la sazon pagasen los terrenos que sean materia del procedimiento oficial». Despres, l'alcalde a traves d'unajunta pericial informaria el governador, el qual, en el terme d'un mes, emetria el veredicte.

Abans de la restauracio, l'ultim esforc reformista va cristal-Iitzar en la llei del 24 de juliol de 1873 sobre la regulacio del treball ales fabriques. Cal remarcar que el1869 s'havia fundat el sindicat del textil, Les tres classes de vapor." Aquesta llei, la majoria de les disposicions de la qual serien obligades per la restauracio, especificava els 10 anys com I' edat minima per al treball, la jornada de cine hores per als nens menors de tretze anys i les nenes de catorze; la de vuit hores per als nois de tretze a quinze anys i les noies de catorze a disset, i prohibia el treball nocturn per als joves menors de quinze anys i les noies menors de disset «en los establecimientos que se emplean

c:

:2

o <..> CJ) Q)

Q) -0

'0

:.;.;

Q) ,'" 0-

ctS --'

117

.!!!

s::::

:2

o c.>

.!!!

Q) .::J

'0 c.> ca

~ CO

c.>

.2

ca ....I

118

motores hidraulicos 0 de vapor». Hom considerava que la nit comencava a Ies 8,30. Establia tambe les bases d'una escolaritzaci6 minima ide l'assistencia medica, aixf com la creaci6 de jurats mixtos de treballadors, fabricants, mestres i metges, presidits pel jutge municipal, per a obligar a complir la llei.

L'Estat espanyol abandonava l'ultirna possibilitat de reforma o/i repressi6 amb els mateixos problemes que havien col-Iapsat les anteriors: el deute exterior s'elevava a 2.444 milions de pessetes el1869 i passa.a 3.839 el 1873, pero amb la mateixa discrepancia dels anys 1860. La guerra, aquest cop carlista, absorbf el pressupost i negligf el deute public." Evidentment, el credit nomes es podia mantenir, sobretot a I'estranger, permetent 1'espoliaci6 de la riquesa nacional. A aixo hi col-laboraven en part la politic a lliurecanvista i les facilitats que hom donava a les inversions estrangeres. La dependencia de l'exterior passava per la bancarrota estatal. El deute exterior aniria pujant; I' any 1877 era de 4.379 milions de pessetes. Pero la garantia financera de l'Estat no dependria de la producci6 nacional, sin6 de les facilitats donades a I'imperialisme estranger. La base material de l'Estat sallunyava del condicionament positiu de la producci6 i del mercat nacional.

trucci6 de la colonia ha implicat la inversi6 de «cuantiosisimos capitales completamente exentos de interes por muchos afios, y venciendo numerosas y costosisimas dificultades por raz6n de aquella situaci6n en esta montana de Catalufia, por carencia de materiales y personal, por insuficiencia de comunicaciones, por ... grandes dispendios y disgustos. Digno es esto de alguna protecci6n por parte de la au tori dad de V.E. del Gobierno tan amantes del fomento de la riqueza y bienestar piiblicos». Cal remarcar que aixo no es retorica davant la historia general i local i els fets geografics: transport diffcil, escassetat de materials, situaci6 pionera, inversi6 a llarg termini competint amb amortizacions mes rapides, etc.

A consequencia de les lluites carlistes que duraren fins ben tard en aquesta contrada, l'ajuntament de Puig-reig fou saquejat i es va perdre I'expedient original de Mateu Serra. Per aixo, per lagost del 1878 es va fer una nova petici6 per a obtenir les exempcions contributives d' acord amb la llei del 3 de juny de 1868. L'ajuntament de Puig-reig va presentar alguna resistencia a la concessi6 de colonia a l' Ametlla. Evidentrnent, la concessi6 representava la perdu a d'una oportunitat fiscal no gens menyspreable llavors. Aixo va portar a una den uncia (el cas va durar del 1877 al 1880) per «supuesta defraudaci6n en la fabrica por la maquina de vapor de la misma». A causa de les caracterfstiques del Llobregat, la fabrica necessitava una maquina de vapor per a compensar les deficiencies del riu. Els denunciants agafaren aixo com un pretext per dir que la fabrica no anava moguda amb les aigues del riu, sin6 amb vapor, i que per aixo l' establiment industrial no contribuia ala politica d'estalvi de carb6 estranger, que estimulava l'us de l'energia hidraulica mitjancant la concessi6 de colonia. Pero sembla que la questio del carb6 fou quelcom conjuntural que s'afegf en aquesta epoca a la concessi6 de colonia a establiments industrials que podien esser moguts per forca hidraulica. Es a dir, que si be la polftica de «colonitzaci6» fou quelcom anterior, un fet conjuntural s'hi va sumar a partir de 1877, el qual fou aprofitat d'una forma negativa per l' Ajuntament de Puig-reig: a partir d' aquest any es va inaugurar una politica proteccionista respecte a Anglaterra que perjudicava la importaci6 de carb6 de Cardiff, a part que la restrici6 del con sum d' aquest producte estranger podia ajudar a equilibrar la balanca de pagaments. EI govern va considerar llavors oporni d'estimular la instal-lacio d'indristries aprofitant els rius recordant que hom podia acollir-se als beneficis de la llei del 3 de juny de 1868. L' Ajuntament de Puig-reig va donar a entendre que nomes les industries que no consumissin carbo podien demanar la concessi6 de la colonia, quan per una banda aquesta concessio, originariament, era independent del problema del carb6 en concret, i per altra banda el Llobregat exigia la forca complementaria del vapor.

Mateu Serra havia installat la maquina de vapor l' any 1874. Des de lla-

Mateu Serra i Tauran i les raons del sistema de colonia

A l' Ametlla pel setembre del 187175 les obres de la fabrica van esser autoritzades oficialment i es va comencar a treballar el29 d'abril del 1874. L'any 1875 la fabrica tenia tres-cents telers i vuit mil pues de filatura. Hi treballayen vuit-centes persones i s'havien construit setanta cases. La inestabilitat politica de l'epoca contribui possiblement al fet que Mateu Serra no tramites l'expedient per ala concessi6 de colonia a Governaci6 fins eljuny de 1875. Per l'abril d'aquest mateix any una ordre reial confirmava l'exempci6 d'impostos de con sums i contribucions en les colonies.

En I' expedient de Mateu Serra es fa constar que durant els anys 1872-74 s'ha construit «una f'abrica para hilados i tejidos de algod6n con todas las dernas edificaciones convenientes y adyacentes ala misma, y una gran barriada 0 grupos de casas para habitaci6n de los numerosos trabajadores que aquella necesita, y a los cuales se ha dotado del correspondiente sacerdote, maestro, medico y cirujano, y tiene en construcci6n ... escuelas, iglesia, etc.» Tambe es parla que a la colonia hi ha correus i que la poblaci6 mes proxima (Puig-reig) es a sis quilometres. Aleshores Navas era un petit agrupament de cases conegut per «cases de Navas».

En aquest mateix expedient ja es parla de la «torre»: «ha construido ademas una cas a sola y separada algo mejor dispuesta y decorada para habitaci6n del infrascrito y su familia». Aixf mateix hom fa constar que la cons-

.!!!

s::::

:2

o c.>

.!!!

Q) .::J

'0

'(3

ca

:~

ca c.>

.2

ca ....I

119

.!!!

s::::

:2

o u

~

Q) "C '0

'(3

as

:~

as u

.2

as ....I

~ ro .;::

en

=> "0 c::

en <ll c:: -0 o

<..>

en <ll

<ll "0

'0

~

<ll ,=> 0- ro ....I

120

vors la fabrica va amp liar una mica la maquinaria: quinze telers i unes quantes cardes de meso Aixo fou tambe aprofitat pels denunciants, que donaven a entendre que la maquina de vapor era per a l' ampliacio de la fabrica. Tot plegat va produir un informe oficial que aconsellava la imposicio fiscal per la maquinaria de vapor de vuitanta cavalls, ames d'un recarrec de set mil cent dinou pessetes, que equivalien a l'any de contribucio. La reaccio de Mateu Serra no es feu esperar: l'agost del 1877 presentava una instancia per a defensar-se contra les acusacions de defraudacio fiscal degudes a la utilitzacio de la maquina de vapor.

En Mateu Serra destacava que hom ja havia atorgat els beneficis i I'exernpcio que concedeix I'article 270 de la llei d'aigiies del 3 d'agost de 1866 i que a causa de les insuficiencies croniques del cabal del Llobregat havia hagut de proveir-se d'una maquina de vapor complementaria. Mateu Serra, sense al-Iudir a la conjuntura del moment, que mancava d'expressio juridica clara, esgrimia la llei del 3 d'agost del 1866 (complementaria de la de I'll de juliol del mateix any i de la qual ja hem parlat abans). Es queixava que «se han presentado ahora unos agentes u oficiales de esta Administracion Economica, manteniendo que la existencia de dicha maquina de vapor perjudica y hasta destruye aquella exencion de la contribucion concedida por la ley y el decreta de autorizacion, de manera que por tener la tal maquina de vapor, siquiera sea como fuerza supletoria, debe pagar el infrascrito contribucion industrial por la fabrica a pesar de la exencion que la ley concede».

L'article 270 de l'esmentada llei deia que «los mecanismos y establecimientos industriales que dentro de los rfos 0 en sus riberas aprovechen el agua como fuerza motriz, estaran exentos de contribucion durante los diez primeros afios». Davant d'aixo, en Mateu Serra subratllava que la fabrica no havia estat mai accionada nomes pel vapor, sino que aprofitava tota l'aigua que el riu podia donar.

Mateu Serra interpretava aquesta llei del 3 d' agost del 1866 en el sentit que: «el objeto que la ley se prop one de favorecer los aprovechamientos y usos de las aguas ptiblicas, yendo a situar los establecimientos fabriles a larga distancia del mercado 0 punto de expedicion y evitando de esta manera la aglomeracion de gentes y obreros en grandes centros industriales, peligrosa siempre para el orden publico: objeto que no se realizarfa si debieran tambien satisfacer contribucion por la maquina de vapor, siquiera fuese fuerza supletoria, por ser mas conveniente y ventajoso el industrial tener un establecimiento en aquel punto de expedicion .. :l,Cual fue el proposito de la ley al conceder aquella exencion de contribucion? El fomentar la riqueza del pais por medio del aprovechamiento de las aguas publicas, que corren inertes e improductivas por sus cauces, y favorecer a la poblacion rural, levantandose edificios a orillas de los nos ... toda vez que sin ninguna clase de subvencion,

sin perjudicar en 10 mas minimo al Estado, antes al contrario, procurando para el mismo mayor riqueza y haciendo el infrascrito fabricante costosos sacrificios, ha colocado a los habitantes de aquella comarca 0 casena en estado de no tener nunc a que emigrar de ella por tener con el auxilio de la maquina de vapor la fuerza motriz, y por tanto el trabajo asegurados ... Podrfa pretenderse quiza por esta Administracion economica que la referida maquina de vapor supone y representa un aumento de fuerza que permita al exponente colocar mas maquinaria ... si bien hay mayor mirnero de telares, en cambio hay menor numero de husos, que es 10 que precisamente consume mas fuerza. Por otra parte, es menester observar que la fabrica esta situada enteramente en despoblado a seis kilometres de distancia de poblacion y se han tenido que crear en la fabrica casas para los obreros, etc ... »

Llavors cita l' article 3r de la llei de I'll de juliol de 1866, que diu: «No se impondra contribucion de ninguna clase a los edificios que formen caserfa, ni a los que se construyan para cualquier profesion, industria u oficio, as! como tampoco a los que vivan en enos». I cita, ames la llei de 3 de juny de 1868, que especifica que seran exempts de contribucions i d'altres impostos els qui construeixin una 0 dues cases allunyades de 2,4 a 7 quilornetres d'una poblacio.

La posicio de Mateu Serra es clara. No s'entrete en interpretacions mes 0 menys oportunistes, sino que va al gra: les colonies ten en la finalitat de descongestionar els centres urbans, de desenvolupar una poblacio, com diu ell, sense subvencio estatal i sense donar problemes a I'Estat, encara que de tot aixo no en parli massa explfcitament la llei." Mateu Serra posa en evidencia els papers de 1'Estat i de 1'industrial privat en el cas de les colonies. Si al primer se li fa el favor de dispensar-Io de les seves incumbencies, tampoc no se'n pot exigir al segon el pagament. La questio de l' «orden publico» es el nucli de I'al-Iegat de Mateu Serra. Si 1'Estat se n'inhibeix i la questio queda privatitzada, l'exempcio fiscal, mes que una ajuda al foment de la industria, es l'obligacio, en aquest cas, d'un mal proveidor.

Cal recordar que Mateu Serra havia estat alcalde de Vilassar abans de fundar-se la colonia de l' Ametlla i, per tant, la politica local no era una cosa nova per a elL Com a pioner d'una de les primeres colonies de I'alt Llobregat va haver de compaginar diferents posicions politiques de l'epoca. Si hagues pres partit decidit per una d'elles, aixo li hauria pogut causar grans trasbalsos. Aixf va combinar la tradicio liberal de la industria amb l'hegemonia carlina de la pagesia del Bergueda, la qual cosa li va proporcionar un alleugeriment en les tensions entre industria i pagesia en aquella zona, sobretot mirant ala competencia en el reclutament de la rna d'obra. Sembla que el respecte que els industrials van mostrar en relacio amb el carlisme era degut a l' actitud conservadora que els carlins imbuien sobre la pagesia, de la qual hom

Cii

u o

as ....I

121

as c ,0

"0

o

~ CI) ~

:2

o as

~

as o o

as ...J

122

reclutava els treballadors. En certa manera, la fragmentaci6 polftica de les masies cariines, amb el seu patronatge exclusiu, era reproduida en les colonies.

Aquesta articulacio entre els efectes del carlisme i les colonies fou bastant subtil a I' Ametlla, encara que, com veurem en pariar de la poblacio, tingue forca importancia en la seva fundaci6. Mateu Serra va mostrar una prudencia industrial caracteristica, pel fet de no transcendir el compromfs politic local a ambits politics mes amplis. En canvi, en el cas dels Rosal, sf que aquesta articulacio va tenir mes transcendencia, tenint en compte sobretot la proximitat de Berga i I' efecte de la premsa 10ca!.77 La premsa liberal considerava els Rosal carlistes i cacics destacats del partit de Berga. Durant l'epoca dels partits que s'alternaven liberals i conservadors, els Pons van assumir el paper liberal i els Rosal el conservador i es van presentar per a diputats. Seguint la lectura de la premsa berguedana de l ' epoca, hom te la impressi6 que els Rosal van establir una mena de «carlisme industrial», que devia constituir la base social i cultural que diverses colonies van copiar despres, derivant cap a un paternalisme catolic influit per la doctrina social que es desenvoluparia en l'epoca de Lleo XIII.

Cariisme, fragmentaci6 politica i caciquisme, feblesa centralitzadora i regionalisme, tot te relaci6. Vicens Vives," encara que veu una «feblesa conge nita» en el caciquisme de Catalunya, afirma que abans del 1901 gracies al caciquisme comparegueren els primers representants autoritzats del regionalisme.

Tornant al cas de Mateu Serra, l' Administracio economic a es va mostrar tossuda i va rec6rrer a la qiiesti6 de l' augment de maquinaria no des del 1874, que era quan s'havia instal-Iat la maquina de vapor, sino des del 1871, quan es va presentar la primera memoria. D'aquesta manera el veredicte donat a l'octubre del 1877 deia: «no mencion6 el interesado mas que doscientos telares mecanicos y hoy tiene funcionando ciento quince mas y veinte cardas de que tampoco entonces hizo mencion, 10 que acaso haya hecho necesario aumentar la fuerza motriz por medio de la maquina de vapor. .. Declaro y fallo que D. Mateo Serra ha incurrido en defraudacion a la contribucion industrial, y en su consecuencia le condeno a pagar diez mil novecientas noventa y nueve pesetas a que ascienden en junto las cuotas del afio y medio que ha debido satisfacer, mes siete mil doscientas setenta y nueve pesetas de recargo equivalente a las cuotas del afio». L'advocat de Mateu Serra va interposar recurs sobre la base que «las leyes sobre fomento no son ni pueden ser anuladas por Hacienda». A mes «hay falta y muy manifiesta en afirmar, penetrando atrevidamente en las intenciones, que la fuerza del vapor es 0 ha sido para el aumento de maquinaria». El recurs de Mateu Serra tornava a insistir sobre el significat social de la colonia: «con motivo de la escasez

del caudal de aguas del rfo Llobregat en ciertas temporadas del afio, quedaba paralizada gran parte de la fabrica y sin trabajo muchos de aquellos vecinos que se preparaban a emigrar, por 10 que resolvio a ultimos del afio 1874 colocar como coloco una maquina de vapor simplemente como fuerza auxiliar 0 supletoria de la hidraulica que faltase, al objeto de asegurar el trabajo de aquella colonia ... casi todos los fabricantes se encuentran en este caso».

Finalment, pel juliol del 1878, la direcci6 general de contribucions de l' Administraci6 econornica «absuelve a D. Mateo Serra de la denuncia y supuesta defraudacion ... Declarando, primero, que no existe la denunciada defraudacion de la contribucion industrial por D. Mateo Serra y, segundo, que se forme expediente de asimilacion por el motor de vapor que se emplea como auxiliar del hidraulico». Aleshores la filatura tenia tres batans, vint cardes, sis manuars, dues bobinadores, cine metxeres, sis maquines de filar «de fi» i catorze selfactines. Els teixits tenien cine ordidors, dues bitlleres, una maquina de parar i tres-cents disset telers.

Pel juliol del 1880 el director general d'Instrucci6 Publica, Agricultura i Industria informava que «siendo varios los ayuntamientos que en diferentes ocasiones han acudido en alza ante este Ministerio contra las concesiones hechas por los gobernantes de provincia de los beneficios que otorga la ley de tres de junio de 1868 referente al fomento de la poblaci6n rural...se invita a los ayuntamientos a seguir recurso en cada caso». L' Ajuntament de Puigreig va aprofitar I' ocasi6 per a contraatacar immediatament. Per aixo en Mateu Serra ha de tornar a escriure una instancia al governador civil per defensar els drets que te segons la llei del 1868 enfront la intransigencia de I'ajuntament de Puig-reig. Immediatament es ratificava l'exempci6 fiscal i aquest mateix any es concedia l'estatut de colonia a l' AmetIla. Per aixo, encara l'any segiient, el Govern Civil va haver de ratificar la concessi6 de colonia «ante las pretensiones del ayuntamiento de Puig-reig para con los herederos de Mateo Serra, Jaime y Antonio Serra».

Diversos treballadors que vaig poder entrevistar els anys 74-75 i que entraren a treballar a la fabrica en el segon i encara al primer decenni del segle actual, opinen que el primer amo de I' Ametlla, Mateu Serra i Tauran, havia d'esser un home de coneixements amplis, ja que planifica la colonia tenint cura de molts detalls, des de l'adequaci6 topologica dels edificis fins a, per exemple, el mateniment d'arbredes per guanyar terres al riu i horts per alguns treballadors.

Ames dels arguments generals anteriors, pretendre que persones com Mateu Serra i Tauran varen constituir colonies industrials nomes per aprofitar i'energia hidraulica 0 sobretot per aquest motiu es menystenir la seva iniciativa polftica i social, les qualitats per a tal iniciativa i la tasca de l' empresari industrial per una epoca diferent de la nostra, mes atenta a la complexitat

as o o

as ...J

en

co

.;::

(j)

"" -0

c:

en Q)

c: -0

o

(.)

en Q)

Q) -0

'0

~

Q)

,"" cr

ccs ...J

123

co s:::: ,0

o o

~

C1> "0

'0 o CO

.~

CO o o

CO --I

124

de l' ordre social i ales condicions de vida dels treballadors, tasca que suposa un interes extes i constant per part de les autoritats de fet 0 de dret. Aixo independentment que aquesta atencio servis proposits mes 0 menys reformadors 0 repressius. El cas es que diversos empresaris servaren la seva ambicio industrial sense desentendre' s de les consequencies socials d' aquesta i afrontant-les personalment sense comptar amb politiques estatals de benestar social, repressio 0 marginacio,

Sembla que hi va haver certa oposicio al fet que les fabriques de riu gaudissin de les prerrogatives d'una llei que en principi tenia un caracter de colonitzacio eminentment agraria. Amb motiu de tot aixo Alcubilla" comenta que «las leyes que tienen por principal objeto el fomento de la poblacion rural, como las de seis de mayo y veinte y uno de noviembre de 1858, las de once de julio de 1866, las de tres de junio de 1868 y dernas disposiciones ... disfrutan injusta 0 inmotivadamente de ellas, segun nuestras noticias instalaciones agricolas y aun fabriles, que por su situacion, proporciones y objeto nunca debieron obtener el privilegio y que no obstante 10 han alcanzado». En aquest sentit, l' any 1892, les Corts van decidir de formular un projecte de llei reformant la del 3 de juny del 1868, i deixaven en suspens la facultat de concedir exempcions 0 atenuants de contribucions que d' acord amb les lleis sobre el foment de la poblacio rural i d' aigues corresponia d' atorgar al ministre de Finances segons I' article onze de la llei del 18 de juny del 1885. Pero la debilitat, tant fiscal com administrativa de l'Estat no va perjudicar la privatitzacio sobre la qual es basava el sistema de colonia.

A l' Ametlla, l'octubre de 1900 s'obtenia una extensio, per part de Finances, dels beneficis de colonia agricola a la fabrica en si. Abans de l'any 1988, el negociat de l' administracio de contribucions i rendes havia certificat la concessio de colonia segons la llei de 1868, d' acord amb la qual, les colonies com la de l' Ametlla s'hi inscrivien com a «agraries i industrials». No se sap ben be si en relacio amb aquest fet es va promoure una politic a de compra d' alguns terrenys per a servir d'horts per a treballadors. Els Rosal a Granges sf que van constituir una veritable colonia agricola. De fet, labsencia d'un mercat proper i suficient va desenvolupar forcosament granges i conreus en les mateixes colonies per al seu propi abast.

trials a Anglaterra despres de la segona meitat del segle XVIII es relacionava amb la presencia de rna d'obra rural segrnentaria, aprofitament hidraulic i teixidors manuals per a «treballar a mans» (putting-out) per a la fabrica de la colonia. A Catalunya les colonies es van establir despres de la segona meitat del segle XIX com a resultat de la fallida politica de la industrialitzacio urbanitzada. Ames, la hipotesi que les colonies es van establir per utili tzar la forca hidraulica queda criticada per I' analisi dels costos de produccio. Cree que l'estabilitat politic a i laboral considerada a llarg termini seria l'rinica «renda diferencial» a considerar en el cas de les colonies catalanes.

2n) L'organitzacio intema de les colonies industrials britaniques es tambe semblant a la de les catalanes. Ara be, a Anglaterra sembla que el despotisme privat fou mes exagerat que a Catalunya. Allf hi hague casos d'amos armant treballadors contra d' altres, fortificant colonies, perseguint aprenents, retenintjomals, etc. Tot mes exacerbat. Tambe hi havia menys colonies i desapareixien mes davant la industrialitzacio urbana de la segona meitat del segle XIX. A Catalunya passava al reves, es desenvolupaven precisament en la segona meitat del segle XIX. Les colonies catalanes de l'alt Llobregat es van instal-lar amb una perspectiva polftica mes solida. Les colonies britaniques, ben al contrari, tenien unes perspectives mes restringides per a una classe treballadora que tot just s' estava formant. No havia passat prou temps per haver-se desenvolupat una politica estable envers les condicions laborals. Mes tard les colonies Owenistes van reaccionar precisament contra aquesta situacio primerenca, mirant a llarg termini.

3r) Les colonies catalanes van fer mes us de la rna d'obra segrnentaria complernentaria de l' agricultura que les angleses. A Anglaterra hi havia mes homes adults treballant a la filatura, per exemple, mentre que a Catalunya practicarnent nomes eren dones. Aquesta diferencia prove de dues estructures agraries diferents: Anglaterra tenia molts mes jornalers sense terres i Catalunya tenia mes mas overs que enviaven part de la seva famflia a treballar ales fabriques.

4t) Tambe en relacio amb l'estructura agraria, les colonies catalanes, mes que les angleses, reflectien corrents politics locals. Aixo era degut a la complernentacio entre ocupacions rurals i industrials i a la polftica reaccionaria, carlina, que imperava en el camp catala, que procurava una rna dobra, per dir-ho d'alguna manera, mes «contrarrevolucionaria». En canvi, a Anglaterra la integracio de les colonies industrials en els ambients rurals produia uns resultats forca heterogenis. Per exemple, els Strutt se sosteniren sempre amb I 'hostilitat de la rodalia.

Epfleg: punts de contrast entre les colonies angleses i les catalanes

En relacio amb el que s'ha anat ressenyant fins ara, crec oporni d' establir les segiients conclusions comparatives de les colonies angleses i catalanes:

Ir) La gran sernblanca morfologica entre les colonies angleses i catalanes correspon a causes historiques diferents. L'establiment de colonies indus-

U) ctl ''::::

U;

~ '0 c::

U)

.~

c:: ,0

a

u U) Q)

Q) '0

:'2 u;

Q) ,~ cr ctl ---J

125

.~ NOTES .~
c c
.0 :2
0
(.) 1. Per a aquesta qiiesti6 vegeu P. Vilar, 8. Dickson, P.G., The Financial Revolution nacional, para que a largo plazo aumen- 1831 1.629,4 id 0
(.)
~ "La Catalunya industrial: reflexions sobre in England, 1967. tara la recaudaci6n de tributos y cubrir la 1832 2.090id ~
Q) una arrencada i sobre un desti». Recer- etapa intermedia con la venta de bienes 1833 Q)
"C
ques, num. 3, Barcelona, 1974. J. Nadal, 9. Shapiro. S., Capital and the Cotton nacionales. S610 que ni para aumentar la "C
-0 1834 4.000id :2
(.) EI fracaso de la Revoluci6n Industrial en Industry in the Industrial Revolution. Cor- riqueza bastaba con constituir un minis- (Fontana, op. cit., 1973, p. 276; Tortella,
ca (.)
~ Espana. Barcelona, 1975. p. 23. nell. 1967. terio de Fomento General del Heino, ni la G., Los orfgenes del capitalismo en ca
ca minidesamortizaci6n propuesta podfa Espana. Madrid, 1975). .~
(.) 2. Sense entrar detalladament en aquesta 10. AlThe Free Trade Advocate and Journal proporcionar todos los fondos requeridos ca
..2 (.)
qiiesti6, dire que, com s'he assenyalat a of Political Economy, vol. I, num. 1, 1829. a corto plazo. Ni esta caricatura inofensi- 27. Izard, op. cit., 1967. ..2
ca
...J partir de les observacions de Pierre Vilar va aceptaron las fuerzas inmovilistas del ca
...J
en sobre el contrast entre la polftica catala- 11. Fontana, J., La quiebra de la monarqufa regimen. Fue preciso el cambio politico 28. Cf. Anes, G., "La agricultura espanola
Cti absoluta. Barcelona, 1971. que sigui6 al fracaso del golpe de estado en
.;:: na del 1640 i la del 1714, el pre-naciona- desde comienzos del siglo XIX hasta Cti
en lisme burqes cetste ha estat torce auto- carlista de La Granja para que se les 1868: algunos problemas». Ensayos .;::
en
=> regulat per les seves possibilitats 12. "Inversion de capitales en la primera eta- permitiera aplicar el programa de 1831, sobre la economfa espanola a mediados =>
"0
c: d'intervencionisme espanyol. Es a dir, pa de la industrializaci6n cetetene», cuando era demasiado tarde ... cafa la del siglo XIX. Madrid, 1970. "0
c:
en que de la manera que la burgesia catala- Exposici6n documental y bibliografica Monarqufa Absotute.» (Fontana, op. cit., en
Q)
na sembla assolir alguna capacitat de sobre la industria textil catalana. Terras- 1973, p. 337). 29. Op. cit. Q)
c: c:
·0
(5 direcci6 politics a nivell espanyol, el seu sa, 1973. ·0
(5
<.> nacionalisme 0 be quedava satisfet 0 be 22. L'obra mes acabada que conec sobre el 30. «Acumulecion de capital y crisis en el <.>
en
~ dequeia. La discussi6 del fenomen de les 13. Op. cit., p. 297. tema em sembla la tesi doctoral de sector agricola». La cuesti6n agraria en en
~
Q) colonies en relecio al nacionalisme Miquellzard, La Revoluci6n Industrial en la Espana conternporanea. Madrid, 1976. Q)
"0
requeriria un di8leg amb les obres de 14. Moral, J., «La presion fiscal en el trienio Espana: exposici6n de la industria algo- "0
-0
~ Josep M. Fradera, Enric Ucelay de Cal, constitucionet», Hacienda Publica Espa- donera catalana: 1832-1861; 1967. 31. Tortella, op. cit., p. 225. Gnaf. VII, 5. -0
Q) Jordi Casassas, Borja de Riquer, Josep nola, num.Z], 1974. ~
,=> Q)
0- Termes, Ricard Vinyes i a/tres. Totes 23. Per a I'estructura economics del sistema 32. Tortella, op. cit., p. 256. ,=>
0-
ro elles han estat publica des aespres de la 15. Moral, J., op. cit. Torras J., Los alzamien- de tebrice a Catalunya durant aquell ro
...J ...J
primera eotcio d'aquest IIibre i no he tos realistas durante el trienio constitu- temps, vegeu la primera part de la tesi 33. Maluquer, op. cit., p. 123.
pogut incorporar-Ies com hauria desitjat. cional. Tesi doctoral. Bellaterra. doctoral de J. Maluquer de Motes, La cri-
Aixo resta per a una tercera edicio ... He sis del modelo liberal en Espana: el naci- 34. Op. cit., p. 224.
de dir, pero, que malgrat algunes critt- 16. Per a la teoria i la tustorie de les revoltes miento del movimiento obrero y las pri- 35. Wadsworth Papers, op. cit.
ques em mantinc en la perspectiva i en fiscals vegeu Ardant, G., Theorie sociolo- meras formaciones socialist as.
les possibilitats d'una ntstorie compara- gique de I'impot. Parfs, 1965; i Histoire Bellaterra, 1975. 36. Bairoch, P., "Commerce International et
da. de l'impot, Paris, 1972. genese de la Revolution Industrielle
24. Sacristan creu que quan Marx escrivia Anglaise». Annales, 1973, nom. 2.
3. Per desenvolupament fiscal s'enten aquf 17. Fontana, J., «Colepso y transformaci6n sobre la revotucio del 1854, primer inten-
el creixement proporcionat de la tributa- del comercio exterior espeiiol entre 1792 tava esgotar tots els arguments que es 37. Fontana, J., «Comercio colonial e indus-
cio i del deute public, de tal manera que i 1827». Moneda y Credito, 1960. trobaven a nivell superstructural abans trlelizecion: una reflexi6n sobre los orige-
la tributecio recaptada es suficient per a d'argumentar des de la base. Vegeu el nes de la industria moderna en Catalu-
pagar els interessos del deute public i 18. Fontana, J., "La Hevolucio de 1820 a seu proleg a i'edicio castellana dels nye», a Nadal et al. Agricultura, comercio
que, ames, el deute public pot esser Ceteiunye», 1961. escrits de Marx sobre Espanya. (Alianza colonial y crecimiento econ6mico en la
iinencst sense emenecer (amb interes- Edit, Madrid). Espana Conternporanea. Barcelona,
sos desproporcionats 0 bancarrotes que 19. Fontana, J., Hacienda y Estado en la cri- 1974.
afectaran immediatament la circutecio sis final del Antiguo Regimen espafiol, 25. La font es el Diccionario de la Adminis-
creditfcia) de descapitalitzar el sector pri- Instituto de Estudios Fiscales, 1973, p. traci6n Espanola d'Alcubilla. Madrid, 38. Cf. la vtsio de Hobsbawn a Industry and
vat. 145. 1892. Empire tot i admetre les condicions que
Marx explicita per a la Revolucio Indus-
4. Hill, C.H., Reformation to Industrial Revo- 20. Op. cit., p. 281. 26. EI deute estranger va augmentar espec- trial anglesa.
lution. London, 1969. Vilar, P., Creci- tacularment del 1824 al 1834:
miento y Desarrollo. Barcelona, 1964. 21. «Hecie 1831 resu/taba evidente que el 1824 334 milions de rals (valor nominal) 39. Walker, K.O., "The Clasical Economists
sistema no podfa seguir funcionando sin 1825 314,8 id and the Factory Acts». Journal of Econo-
5. Hill, op. cit. mejoras sustanciales. Lo que el equipo 1826 299,1 id mic History, vol. II, 1941.
Lopez Ballesteros propuso entonces era 1827 360,5 id
6. Hill, op. cit., p. 72. una grosera caricatura de los planes de 1828 1.147,5 id 40. Lane, F., "Force and Enterprise in the
polftica economica de la etapa liberal: 1829 1.108id creation of Oceanic Commerce». The
7. Op. cit., p. 146. buscar el crecimiento de la riqueza 1830 1.538,6 id tasks of Economic History, 1950. «Eco-
126 127 .!!:!

c

:2

o (.)

~

Q) "C '0 (.) ca

~

ca (.)

.2

ca .....I

128

nomic consequences of Organized vtolence»; Journal of Economic History, vol. 28, nom. 4, 1958.

41. Segons in formes consulars brttenics, a Espanya hi havia cent mil homes armats engegats en el contraban; i en total unes tres-cents mil persones s'hi dedicaven. «Els principals fabricants de Barcelona mantenen les seves tebrioues de coto mes com una mascara per a importar contraban de Frenc« i Anglaterra que per a vendre el que menutecturen»: House of Commons Sessional Papers. March, 1844, London.

42. The free Trade Advocate and journal of Political Economy, vol. II, nutn. 12, 1829.

43. Barlet Brebner, J, «Leissez-teire and State Intervention in XIX tho Century Britain». The Tasks of Economic History, 1948; Sorenson, R., "Some Classical Economists, Laissez Faire and the Factory Acts». Journal of Economic History, vol. XIII, nom. 3, 1952.

44. "Fixed Capital Formation in the British Cotton Industry 1770-1815». Economic History Review, vol. 23, num. 2, 1970.

45. Segons dades del Registre d'Hipoteques ide la Propietat de Berga (RPB).

46. Cf. Tortella, op. cit.

47. Cf. Shapiro, op. cit., p. 149.

48. Shapiro, op. cit.

49. Chapman, op. clt., p. 252.

50. Thompson, E.P., op. cit.

51. "Education and the Factory in Industrial Lancashire, 1780-1840». Economic History Review, vol. XX, num. 2, 1967.

52. Op. cit. p. 279.

53. Read, D., Peterloo. The "Massacre» and its Background. Manchester, 1958.

54. Foster, J, Class Struggle and the Industrial Revolution. London, 1974.

55. Wadsworth Papers. JRL.

56. Constituit principalment per informes, corresponaencie, fullets, pamfiets i estadfstiques socials locals.

71. Shapiro, op. cit. valdria a reconeixer que Espanya no
podia fer cara al proqres capitalista
72. Cf. Nadal, J. op. cit., p. 23. modern.
73. Sabre la seva nistoris, vegeu Izard, op. 77. Sistach i de Martin, La prensa peri6dica
cit., 1970. bergadana 1812-1969. Berga, 1970, pp.
34, 50, 54, etc.
74. Tortella, op. cit., p. 255.
78. Vicens i Vives a Industrials i politics del
75. Totes aquestes dades procedeixen de segle XIX. Barcelona, 1972, p. 286.
J'Arxiu Serra Feliu (ASF). Barcelona.
79. Alcubilla, op. cit. Colonias, p. 985.
76. Si la legislacio ho hagues sdmes, equi- 57. Roberts, D., Victorian Origins, op. cit., p. 67.

58. Eis fabricants mancunians havien edrecet cartes al Home Office indignantse per la repressio que la yeomany va efectuar a la playa de Sant Pere de Manchester i demanant una eccio mes decidida i intervencionista del Home Office.

59. Cf. Foster, op. cit.

60. Pollard, S., "Factory Discipline in the Industrial Revolution». Economic History Review, vol. XVI, num. 2, 1963.

61. Wadsworth Papers, cit. J.R.L.

62. Deane, P.G., Cole, w., British Economic Growth 1688-1959. Cambridge, 1967. Tot i que les estadfstiques presentades per aquests autors han estat molt criticades, no deixen d'esser significatives pel que ara ens interessa «qrosso modo».

63. Kuczynski, J, A Short History of Labour Conditions unde Industrialism. London, 1944.

64. Izard, op. cit., 1967.

65. Op. cit., p. 274.

66. Tortella, op. cit., p. 126.

67. Cf. Moreu-Rey, Enric, "Una dinastia industrial. Eis Rosal de Berqs» a Homenatge a Jaume Vicens i Vives, 11, Barcelona, 1967, pp. 447-457.

68. Santamarfa, V., Derecho consuetudinario y economia popular de las provincias de Tarragona y Barcelona. Madrid, 1901.

69. Izard, op. cit., 1967.

70. Hi ha evidencies en /a documentecio de les masies de la rodalia i en el R.P.B. A Serrateix cap a J'any 1830 hi havia catorze telers manuals repartits per les masies.

ca c

:2

o (.)

~

Q) "C

:2

(.) ca

:~

ca (.) o

ca .....I

U) ctl .;::

en

::::I '0 <=

U) Q)

<= -0

o

c..> U) Q)

Q) '0 '0

~

Q) '::::I 0-

ctl ...J

129

U>

'E

Q) "C Q) o

e

c..

U> w

130

6. Els precedents i I'empresa a lIarg termini: el desenvolupament del patrimoni industrial Serra Fellu'

Pel que fa a la relaci6 parentiu-industria, el cas Serra Feliu resulta dinteres particular per a l'estudi de la industria textil catalana i pel que te de representatiu en la historia del pais: 1) Els segles XVII-XVIII els Feliu de la Penya representen el recobrament economic del Principat davant de la crisi espanyola, i com a consequencia entren en el conflicte nacional contra els Borbons. 2) Al mateix temps, la branca Serra es prou representativa de la pagesia catalan a dellitoral que va decantar petits capitals cap a la industria local en l' epoca del desenvolupament de les hortes i vinyes del Maresme. 3) Tant la branca Serra com la Feliu es van decidir per la desurbanitzacio de la industria textil, fundant colonies, moguts per uns interessos similars i estretament lligats ala situaci6 polftica i economica de la Catalunya del segle XIX. 4) Les branques col- laterals s'han distingit tambe per una presencia notable en el context economic de diferents epoques, com es el cas del negoci de comerc de vins dels Serra Buixo iniciat en la decada del 1890, en plena recuperaci6 del mercat colonial, i que va entrar en crisi despres de la Primera Guerra Mundial amb motiu de la contracci6 de les exportacions a Franca.

Eis dos troncs centrals d' aquest grup de parentiu, pel que fa al desenvolupament del patrimoni industrial, s6n els Serra i els Feliu. Eis primers ens recorden I' origen agrari dels petits capitals destinats a la industria que van anar creixent a poe a poco Eis segons representen l'origen comercial dels capitals industrials. Es a dir, les dues branques representen les dues formes basiques del capital industrial.

Actualment (1991), la fabrica de I' Ametlla de Merola posseeix una seccio de filatura i una altra de teixits. La filatura consta de dues plantes, una de convencional amb 37 continues (16.176 pues) i sis continues de retort (792 pues), i una planta de filatura robotitzada de «cap obert» amb sis continues (1.296 rotors).

La seccio de texits te 96 telers de pinca Picafiol P G W - 6R, 60 telers de pinca Picafiol GTM-6 R, 24 telers de pinca Picafiol GTM-A-6 R, 72 telers tipus Versamat de Saurer-Diedric de 186 em d'amplada i quatre telers del mateix tipus i marca de 225 ern. Tots ells van amb maquineta Staubli. Son telers d' alta velocitat. Els Saurer fan 250 passades per minut, i els Picafiol GTM arriben a fer-ne 450.

A mes, hi ha les maquines de preparacio de filats i teixits i les d' acabat de filatura. A la filatura convencional hi treballen 96 persones (3 toms), ala de «cap obert» 20 persones (5 toms), al retort 12 persones (5 toms), a I'entorxat 6 persones, a la preparacio de teixits 57 persones (3 toms) als telers 202 persones (4 toms), als seveis auxiliars 61 persones (2 toms) i a la turbina quatre persones.

Tot aixo vol dir una capacitat de producci6 de 4.000 tones de filat i 10 milions de metres de teixits, capacitat notable si es te en compte que l' organitzaci6 actual de la produccio permet en poe temps servir comandes d' envergadura.

Aquesta situacio actual -com sempre ha reconegut la mateixa empresa- es deu a una polftica de manteniment i desenvolupament del patrimoni industrial que es palesaja a l'arrencada que protagonitza Mateu Serra i Tauran i que es consolida amb Anton Serra i Feliu. Es tracta d'una trajectoria de capitalitzacio i manteniment de recursos propis per afrontar diverses situacions critiques que exposarem en el proper capitol. Ara considerem els antecedents i les primeres passes en la formacio i desenvolupament del patrimoni industrial de Serra Feliu.

EI quadre de parentiu adjunt a aquest capitol es per a poder seguir millor el que anire exposant.' No es tracta ara de fer un estudi genealogic, sino d'investigar nomes totes aquelles relacions de parentiu que hagin estat implicades en els precedents, la formaci6 i la consolidacio del patrimoni industrial Serra Feliu.

Els Feliu de la Penya

He seguit la branca Feliu fins a Salvador i Francese Feliu de la Penya guiant-me per testaments, capitols matrimonials i contractes mercantils immobiliaris.' Aquesta familia es troba, el segle XVII, establerta entre Barcelona i Mataro.' El pare del fam6s Salvador Feliu de la Penya era un botiguer de teles' que I'any 1682 sestablf com a mercader, pero va morir cine anys despres. El seu germa Francesc fou proposat per a «ciutada honrat» l'any 1670.6 L'hereu mercader fou Salvador Feliu de la Penya (1674-1741). Aquest va continuar, tot engrandint-Io, el negoci del seu pare. Pero Salvador no solament va progressar rapidament com a comerciant, sin6 que va defensar com un dels capdavanters els interessos economics del Principat. 7 Feia part del que Pierre Vilar" anomena aquesta burgesia mercantil catalana que ha somniat esdevenir una altra Holanda per al «comerc lliure». Nova reacci6 contra la «decadencia». De fet, com diu aquest autor, Matar6 va arribar a esser el simbol d' aquest «comerc lliure» a causa de l' absencia de drets

131

<n

E

II) "'C II) o II) ....

Q.

.!!!. w

c:: -0

o u

132

sobre el trafic.? Dins d' aquest context, I' any 1709, en Salvador Feliu de la Penya fundava amb un altre «ciutada honrats de Barcelona (ell ho havia esdevingut un any abans)'? iamb un pages viticultor de Vilassar la Companyia Nova de Gibraltar, una ambiciosa empresa de comerc atlantic."

Possiblement aquesta iniciativa de Salvador era influida per Narcfs Feliu de la Penya, que havia «somniat inserir tota I' economia del Principat en una Companyia iinica i potent, encara que les seves creacions efectives, i les de la seva famflia, es realitzaven dins d'una xarxa complexa de companyies modestes i effmeres cadascuna de les quals s'assemblava menys a una empresa que a una part seccionada de totes les iniciatives i associacions de "l'ernpresari?»."

Narcis Feliu de la Penya, com a representant del que s'ha anomenat la generacio del 1680 (caracteritzada per un renaixement comercial i un deelivi dels gremis artesanals a partir d'un periode critic), era promotor d'una politic a mercantilista i proteccionista amenacada pels impostos i les concessions que afavorien els interessos creats especialment, des de feia temps, pels comerciants andalusos. Aixi va financar i, a mes, va impulsar com a «economista» moltes empreses. Tot aixo el va enfrontar ben aviat amb els interessos borbonics. Comercialment, els borbons representaven la introduccio de les manufactures franceses al Principat." Narcis, l'any 1697, va lluitar contra Felip V quan els francesos assetjaren Barcelona. Per aixo va ser a la preso fins a I' octubre del 1705, en que va eselatar la guerra de successio. Pierre Vilar" caracteritza aquesta guerra de la manera segiient: «contrariarnent al moviment del 1640, pages, defensiu, separatista i exclusivament catala, el moviment de 1705-1714 ha fet reviure el record de la Corona d' Arago i s'ha fundat sobre les esperances i els temors d'una classe mitjana en via de reconstitucio en l'Espanya mediterrania, menys separatista, per a altra banda, respecte a Espanya, que desitjosa d'intervenir en el destf espanyol». Nards Feliu de la Penya havia pens at en la creacio d'una «Companyia Nautica Mercantil Universal»" com a alternativa al monopoli de Cadis-Sevilla. La Companyia Nova de Gibraltar en va esser un reflex massa feble i effrner."

Salvador es va distingir el 1705 per la rebuda feta a l'arxiduc Carles a Mataro. L'any 1708 va esser promogut a ciutada honrat com el seu onele Francese, Durant el setge borbonic era conseller segon i va dirigir la junta de proveiments de la ciutat. Va esser partidari fanatic de la resistencia, influit en part per alguns frares, i es va oposar a la rendicio que oferia el Due de Berwick el 3 de setembre. Pero l'onze de setembre va haver de presidir la transmissio de poders, li van confiscar les propietats i va ser desterrat durant tres anys."

Els resultats de la guerra van retraure temporalment Ia famflia Feliu de la

Mateu Serra Tauran, fundador de la colonia i pioner de la industria textil tam be a Vilassar de Dalt

Penya del seu protagonisme economico-polftic. Aleshores Mataro era un centre «d'oposicio rancorosa» i economicament estagnant."

Salvador Feliu de la Penya s'havia casat amb Maria ColI i d'Isern, d'una familia d'hisendats de Vilassar." EI seu fill Salvador, ja resident a Vilassar com a «hisendat-" sense que hom Ii conegui cap activitat mercantil 0 industrial, va morir abans que el seu gerrna Aleix. Aquest ultim va acomplir el carrec de relator de la reial audiencia del Principat.

Sembla que l'epoca de neoforalisme borbonic" de Carles III (1765-1778) va afavorir novament els Feliu de la Penya i ja Josep Albert, net del fames

133

2!

r:::

CI) "0 CI) U CI)

a

II) w

en

(tj

.;::

en

~ <::I c

en

.~

c

:2

o u

en Q)

Q) <::I

:2 en

Q) .~ 0- ct! --'

134

Salvador, apareix com a fabric ant de filats de cot6 a Vilassar" l' any 1787, en el qual firmava capitols matrimonials amb Francesca Vives i Vila, filla d'uns hisendats de Cabrils.

Resulta curi6s el fet que, a partir d' aquesta generaci6, la branca Feliu de la Penya dedicada a la industria abandona el cognom «de la Penya», mentre que la branca dels hisendats el continua portant. La tradici6 de la familia sembla relacionar aquest fet amb el desig de deixar el protagonisme politic que acompanyava les activitats economiques dels Feliu de la Penya. Aixi, en els capitols matrimonials de Josep Albert Feliu Babot amb Francesca Vives i Vila el cog nom «de la Penya» nornes s' aplica al seu germa hereu Francese, la branca del qual ja no donara cap mes descendent dedicat al comerc 0 a la industria. Aixi, ironic ament, el nom «de la Penya» a Vilassar" an ira associat a uns hisendats que ja no se'ls considerara hereus de tot un impuls comercial del Principat. Des de llavors els Feliu es trobaran en una situaci6 similiar a la dels Serra, discreta, emprenedora i aparentment sense precedents.

simbol de l'augment de la productivitat agraria lligada al mercat urba d'un gran centre comercial, Barcelona. Aquest creixement demografic va repercutir en les possibilitats de la industria, que venia, per altra part, a tancar aquest vincle establert entre les demandes dels sectors agrari i comercial. Cap al 1780 el contrapunt comercial era establert per «un sistema actiu d'intercanvis interns a curta distancia i per les influencies d'algunes grans exportacions»."

Mentrestant, ala Catalunya dels altiplans, protagonista dels «temps moderns» de la fi del segle XV a mit jan segle XVIIJ,27 on es formaran les colonies del Llobregat i Cardener, el creixement economic hi te unes caracteristiques especifiques. Potser la de mes relleu es la del desenvolupament de la seva producci6 de cereals," que respon en part ales especialitzacions de l' agricultura dellitoral que els ha an at descartant. Aixo sense deixar el sistema d'explotaci6 de la Masia, ja que representa un equilibri «entre el progres de l'agricultura i la conservaci6 del bose malgrat les rornpudes»."

En aquest context i precisament en la dec ada dels 1780 el Reial Patrimoni establia emfiteuticament un moli fariner dins la hisenda de Francese Alsina, a Merola. L'establiment exigia una entrada de dos-cents rals i un cens anual de cine rals." Aixo tingue lloc pel marc de I'any 1786.

Mentrestant, Josep Albert Feliu i Babot residia i tenia la fabrica a Vilassar. Ara be, no sabem a quin indret del poble; pero sf que relativament aviat va projectar construir-ne una altra en el lloc dit de «detras del Castell», com consta en l' establiment que li feu l' any 1795, per un cens anual de quinze lliures, en Francese Estruch, fabricant de selles de muntar de Barcelona. Aquest establiment consistia en un tros de terra campa de dos cossos i mig a favor de Josep Albert Feliu i Babot, el qual, encara que en documents anteriors consta com a fabricant, en aquest consta com a pages.

A diferencia dels Serra, que comencaran la seva experiencia a partir dels anys trenta del segle passat, els Feliu s6n uns clars representants del continuum entre l' arrencada de la industria del 1780 i la del 1830. Anton Feliu Vives representara la nova generaci6 del 1830 coincidint aproximadament amb Mateu Serra Tauran.

A lalt Llobregat uns quants molins foren establerts durant la segona meitat del segle XVIII en relaci6 amb l'expansi6 comercial de l'agricultura dels cereals. Aixi, la majoria de «fabriques de riu» sinstal-laven aprofitant els salts d'anteriors molins. Els fabricants, moltes vegades, s'aprofitaven de la ruma economic a dels pagesos d' aquests molins en epoques de males collites per comprar el seu capital agrari a baix preu. En el cas de l' Ametlla es pot comprovar aquesta situaci6.

Pel maig del 1814, Francese Alsina i el seu fill subestableixen a favor de Josep Comas i Ametlla el moli que els fou establert pel Reial Patrimoni

Vilassar-l' Ametlla: les oportunitats del creixement industrial

El cas de Josep Albert Feliu Babot es el d'un cabaler que es dedica a la industria, mentre l'hereu ho fa al patrimoni agrari. Pero un cop donat el primer pas, seran tant els hereus Serra com els Feliu els qui mantindran els patrimonis industrials i, en principi, els germans tambe en participaran. Pero, ciclicament, els cabalers de les noyes generacions tambe decantaran les seves parts heretades cap a diferents sectors, de la mateixa manera que el patrimoni industrial s'havia iniciat com un decantament del rural. Aixi l'hereu de la industria sassemblara en moltes coses a l'hereu de la hisenda rural: caracter prelatiu de les seves decisions, participaci6 majoritaria en el capital, supeditaci6 d' altres possibilitats financeres al patrimoni principal.

Es precisament en l'epoca que Molas" denomina de «valoraci6 del fabricant» (1780-1800) en que Feliu Babot inicia la seva filatura de cot6 a Vilassar relacionada amb la manufactura d'indianes. Es l'epoca inicial de la revoluci6 industrial. Vilassar havia passat de 1.243 habitants el 1718 a 2.448 el 1787.25 Pierre Vilar assenyala l' epoca del 1755 al 1798 com la de la «primera acumulacio» 0 de capitalitzaci6 de la industria, en que Catalunya es veie afavorida per la revifalla colonial i una polftica proteccionista que va potenciar la provisi6 de cot6 i el cornerc de les indianes. Aixi es va anar configurant la «Marina» del Maresme concretament: el creixement dernografic derivat en principi de l' extensi6 del conreu de la vinya i de la intensificaci6 i diversificaci6 dels conreus de regadiu d6na lloc al paisatge de les «hortes»,

II)

E

CI) "0 CI) U

e

c..

~ w

en

(tj

.;::

en

~ <::I c

en Q)

c -0 (5

u en

~ Q) <::I

:2 en

Q) .~ 0- ct! --'

135

.!!!

c:

CD "0 CD u

e

c..

!!!. w

136

l'any 1786. Aleshores el molf es trobava derruit, probablement a consequencia de la invasio francesa. Evidentment el rnolf podria haver estat abandonat per qualsevol altra rao, pero en fer constar la paraula «derruit- en el subestabliment i havent passat tan poe temps, sembla que devia haver estat destrossat per algii. Aquest subestabliment comprenia tambe un terreny de tres quartans. Al cap d'un parell d'anys, pel man; del 1816, el pare i el fill Alsina absolen Josep Comas i Ametlla del pagament del canon anual de blat al qual estava obligat, en virtut de l' establiment del molf, pel preu de sis-centes cinquanta lliures. De fet, en Josep Comas i Ametlla I'any segiient nomes va pagar tres-centes cinquanta lliures, amb la qual cosa veiem que va continuar pagant el canon de blat anual.

Possiblement del nom d' «Ametlla de Merola» ve d' aquest rnoliner, Josep Comas i Ametlla, el qualla major part de les vegades (sobretot al comencament) es an omen at Josep Ametlla, sense el Comas (ASF I RPB). Podria esser que fos mes conegut per l' «Ametlla» que per «Comas», perque la casa de la seva familia materna era mes coneguda, ja que era propietari del Mas Ametlla de Casserres (RPB). Aixi, el nom I' «Ametlla» el va donar el moliner, primer en viure-hi, de la mateixa manera que despres molts treballadors de l' Ametlla provinents de cases de pages donarien el nom de la seva masia de procedencia a la seva casa de la colonia.

Per l'abril del 1824 Josep Comas i Ametlla (RPB) promet establir en parceria, a partir del gener del 1825, el molf de l' Ametlla a Josep Figols, moliner de Montmajor. De cada tres parts de les moltures, dues seria per a I' amo i I'altra per al moliner, llevat de les glans, que es repartirien a la inversa.

De la invasio napoleonica es va passar ales primeres topades de tipus carlf, que comencaren amb I'adveniment del trienni constitucional el 1820 i que per testimonis documentals de diferents masies foren bastant fortes a Merola, Viver-Serrateix i Gaia. El molf continuava derruit; la industria, parada. EI contraban i l' especulacio de les existencies es convertien en factors centrals de l'economia, tant a la Catalunya dellitoral com a la de l'interior.

Per l'agost del 1824 (RPB), Josep Comas i Ametlla i Celdoni Corbera estableixen un conveni mitjancant el qual el primer pagara anualment al segon un cens de mitja quartera de segol pel juliol, a canvi que I' altre es comprometi a moldre-hi tots els grans necessaris per ales despeses de casa seva en el molf «que el mismo Comas intenta fabricar en el terrnino de la heredad La Ametlla». Pel gener del 1825 (RPB) el Reial Patrimoni autoritza Josep Comas i Ametlla a construir un moli fariner de dues moles i un pelador de blat «en terreno de su propia heredad Hamada La Ametlla y paraje nombrado la Quera». Tot plegat per un cens de quinze rals anuals i una entrada de tres-cents cinquanta. En aquesta autoritzacio no s'esmenta I'ante-

Anton Serra i Feliu. La seva gesti6 perrnete I'aprofitament de la conjuntura favorable de la Primera Guerra Mundial i, a i'ensems, la superaci6 de la crisi posterior amb previsions semblants ales reestructuracions dels anys 1960 i 1970

U)

;:

CD "0 CD U

e

c.. U) w

137

en

'E

C1) "'C C1) o

e

c..

en W

en

~

en

:;:, ""0 C

en Q)

c -0

o <..>

en Q)

Q) ""0 '0

~

Q) ,:;:, 0- ct:! ~

138

rior moli, la qual cosa fa pensar que la seva destruccio devia esser quasi total.

A Vilassar, per l'octubre del 1826 (ASF), Jaume Vehil i Bassa establia perpetuament un terreny per a construir dues cases a favor d' Anton Serra Vives, al mateix temps que venia un tros de terra al seu fill Jaume. Es curios de saber que aquest mateix terreny havia estat establert pel juliol del 1660 a Genfs Bassa, pages, per Pere Isern, I'avi de la muller de Salvador Feliu de la Penya. Els Serra eren ale shores uns petits propietaris de Vilassar, i els Serra Cal vet van continuar com a pagesos i «hisendats», mentre que el fill d' Anton Serra Vives (i temporalment tambe el seu germa), Mateu, s'establiria com a «fabricant». Possiblement en aixo va influir-hi Salvador Tauran, que devia esser onele de Mateu, perque pel desembre del 1827 Salvador Tauran, fabricant de filats de Vilassar, yen a Anton Serra i Vives un cos de casa al carrer de l'Hospital. Aquesta casa sevia de fabrica de filats i Salvador la va vendre per tres-centes sentanta-vuit lliures «per a expedicio de mos negocis». De fet era per tornar un prestec que l' any anterior li havia fet Anton Serra mitjancant la hipoteca d'aquesta casa-fabrica. Possiblement el fet que el negoci li anes malament el va portar a prendre aquest decisio.

Pel maig del 1828 Anton Serra fa donacio al seu fill Mateu d'una casa i un solar de domini directe de lesglesia parroquial de Vilassar (ASF). En aquest document no s'explica la procedencia de la casa, pero facilment es podria tractar de l' anterior casa-fabrica. Tambe en aquest document hom anomena Anton Serra «pages». Al 1840 ja se l ' anomenara «hisendat». Segons la tradicio oral, els Serra eren uns immigrants d' Arago, que de parcers, a can Grases, van convertir-se en «hisendats». Aquesta immigracio fou corrent al Maresme a I'epoca d'extensio de la vinya i del desenvolupament de les hortes a que hem fet referencia abans.

canal per a dirigir I' aigua sobrant del moll de l' Ametlla a un salt de vint pams. En cas que no sobres massa aigua, Rutllan te dret a utilitzar tota la que pugui passar per un conducte d' un pam d' alcada i un pam i mig d'amplada. Pel febrer del 1832 (RPB) Josep Rutllan i Tomas Bach, de Berga, estableixen un conveni amb Josep Comas i Ametlla per instal-Iar una fabrica de maquines de cardar coto. Aixi rectifiquen l' anterior conveni i el moliner es converteix en «fabric ant» . Queden d' acord que J osep Comas construira una casa per a quatre rnaquines grans de cardar coto i el conducte per a dirigir l'aigua a aquestes maquines des de la bassa del moli, prenent-la per la part dreta del riu Llobregat.

La meitat de la casa-fabrica shaura de situar en la penya de Josep Rutllan i l'altra meitat en la de Josep Comas. Hom preveia que al cap de sis mesos ja es podria comencar a fabricar. El conducte de I' aigua havia d' esser d'un pam d'alt per dos d'ample. Les maquines les hi posava Rutllan i l'edifici, una palanca i el canal, Comas i Ametlla. El conveni afegeix que un cop estigui tot acabat, hauran de passar comptes per saber la capitalitat de cada part i els beneficis corresponents. Ames, es preveia l'allotjament dels treballadors en el moll i l'eleccio d'un majordom amb el consentiment de totes dues parts.

Per l'octubre del 1832 (RPB) el moliner yen a Josep Rutllan tota l'aigua necessaria per a la fabrica, i a Joan Reitg li reconeix un altre debitori, hipotecant en aquest cas les moltures d'un altre moll que te al Mas Ametlla de Casserres. Possiblement aquests debitoris estaven relacionats amb la construccio de la fabrica prevista pel moliner,

La instal-Iacio d' una fabrica de riu en l' antic molf de I' Ametlla nomes per a «quatre maquines grans de cardar coto» correspon sens dubte al perfode dextensio del sistema de putting-out 0 «treball a mans». Es a dir, cada fabrica representava nomes un proces seccionat de tota la fabricacio i dintre d'una estructura jerarquica en la qualla «concurrencia» 0 «competencia» no era tan gran entre capitals de diferent envergadura com entre capitals dimportancia similar. I en el cas que algun d' ells falles, els primers que en pagaven les consequencies eren els qui «treballaven a mans» per a ell, es a dir, les seves propies prolongacions, encara que jurfdicament apareguessin separades de la firma mare.

A Vilassar, els Feliu entren en aquesta arrencada dels 1830 l' any 1835, quan Esteve Ballester i Poal (AIL), mestre calderer de Barcelona, yen a Antoni Feliu, «fabric ant de filats de coto vef del poble de Sant Genfs de Vilassar», una quadra i un hort «per a plantar un bogit (vogi) per a filats de coto». Hom vol edificar la fabrica «en un canto de l'hort al costat de I'obrador i hort que Pau Terrades i Boquet, fuster, te davant de casa seva». El preu de la venda era de mil quatre-centes lliures.

L'arrencada de la decada de 1830

A partir del 1830, el moll de l' Ametlla ja es comenca a «relacionar» amb la industria textil, Aixf, per l' abril del 1830 (RPB) J osep Comas i Ametlla deelara un debitori de cine-centes lliures a favor de Joan Reitg hipotecant les moltures del molf de l' Ametlla, En no poder-li pagar el deute, al cap de quatre mesos li yen per cine anys la part dominical de les moltures del moli de l' Ametlla per sis-centes lliures.

Despres, pel desembre del 1831 (RPB), el moliner yen a Josep Rutllan de Berga" una «penya de catorze per cine canes» de domini directe de la Canongia de Solsona per vint-i-cinc lliures; i estableixen el conveni que el comprador podra construir els edificis convenients per a una fabrica i un

c -0

139

U)

"E

Q) "g Q) Co) Q)

Q.

!!!. w

140

A l' Ametlla el moliner continua endeutat. Per l'agost del 1835 (RPB) declara un debitori d' anteriors deutes a Joan Reitg, prometent-li «pagarle y satisfacerle el total ganacial [set-centes seixanta lliures] a el correspondiente por raz6n de su capital en la sociedad de la fabrica principiada por Jose Comas allado del molino de I' Ametlla, en compafiia con Jose Rutllan y Tomas Bach». Aixo fara entrar en la societat Joan Reitg en comptes de Comas i Ametlla.

Pel novembre del 1836 (RPB) Comas ven per nou-centes lliures a Josep Rutllan la meitat de la part «que Ie corresponde en aquel edificio fabrica de cardar algod6n construido a las inmediaciones del molino nombrado de la Ametlla ... con la mitad del conducto del agua, canales, ruedas, maquinas y demas que el comprador tiene en cornpafifa con el vendedor y con Tomas Bach en fuerza de escritura de sociedad entre los tres firmada a 22 de febrero de 1832». Aleshores aquesta fabrica de riu ja s'anomena l' Ametlla.

Pel gener del 1838 (RPB) Joan Reitg entra en la societat, la qual, ara, quedara constituida per l'esmentat Josep Rutllan i Josep Soler en comptes de Tomas Bach. Aquest Josep Soler era «Maestro cardero de la villa de Olot». La societat continua amb la finalitat de cardar cot6 a l' Ametlla. De capital, Soler n 'hi posa nou-centes setanta-vuit lliures, Reitg tres-centes setanta-cinc i Rutllan dues mil cent setanta-cinc. La fabrica es va trans formar, i de les quatre maquines de cardar va passar a quatre maquines de filar franceses de cent vint pues cada una, una metxera i una maquina de cardar.

Pel juny del mateix any, els Feliu de Vilassar amplien el seu patrimoni mitjancant l' establiment que els fa Esteve Ballester d'una casa de dos cossos amb un hort emmurallat, anomenada Can Poal, a canvi d'una entrada de dues mil dues-centes lliures i d'un cens anual de setze. El cens va esser redimit I'any 1840 per cinc-centes cinquanta lliures. La cas a provenia d'uns pagesos de Vi1assar (AIL) que I'havien venuda l'any 1788 a Esteve Ballester.

Mentre al Maresme, e1s Feliu i els Serra es troben en plena arrencada del textil, a I' Ametlla les coses no van tan be. Pel desembre del 1842 (RPB) Josep Rutllan, que tenia molts deutes amb mecanics i cotonaires, admet com a socis Joan Ribera, pages de Copolat, i Salvador Vaquer, fabricant de cot6 de Ceres, a la fabrica de filats de l' Ametlla. Aquests socis aporten com a capital el pagament dels deutes de Rutllan (set-centes tres lliures per als cotonaires i set-centes noranta per als mecanics). La societat s'escriptura per quatre anys.

A Vilassar sernbl a que, a mes de Mateu, el germa Pau s'ajunta al projecte d'una fabrica de vapor. L'anterior encara anava moguda per una mula. Aixi, pel setembre del 1849 (ASF) apareixen els dos germans com a «fabricants» amb motiu d'una escriptura de servitud signada per Jaume Torras i Espinach, tambe «fabricant», per a construir un brae de mina. Al mateix mes Jaume Finet i Cahue, pages, estableix perpetuament als germans Pau i Mateu Serra Tauran la facultat de buscar aigiies en una peca de terra. Per aixo sembla que la fabrica encara no es construiria mentre no tinguessin un terreny adequat amb aigua abundant per a la maquina de vapor.

Aquest es un aspecte una mica menyspreat de les dificultats de la industria del Maresme. El pais no disposava de reserves d'aigua i era mes aviat sec en comparaci6 amb altres contrades de l' interior, no tenia rius i I' agricultura extensa i intensa a tot arreu competia per la utilitzaci6 de l' aigua. A aixo cal afegir-hi la possible influencia de la crisi del 1847-48, que va fer plegar mes de quaranta firmes industrials a Barcelona i que fou motivada per les males collites de l' anyada, igual com alguns moviments socials derivats dels alcaments europeus del 1848.

Es a dir, que el projecte existeix i es van fent passos decisius, com la recerca de l' aigua, pero per als Serra llur «revolucio industrial» va tenir un comencament molt lent. Pel marc del 1854 (ASF) en Mateu Serra i Tauran i en Genis Serra i Vehil, tots dos com a fabric ants independents, estableixen un conveni per a l'explotaci6 de mines d'aigua amb els propietaris Genis Comas i Maria Lloveras. Segurament la proximitat de les dues fabriques va esser la causa que fessin junts aquest conveni.

Despres, per I' abril del 1854 (ASF) Melchor Bruguera i de Manning estableix a Mateu Serra i Tauran, «fabric ant», un tros de terra per a la construcci6 d'una fabrica moguda amb vapor, amb la condici6 que I'aigua que utilitzes per a la maquina de vapor passes despres a esser propietat dels Bruguera. Ames, la concessi6 de I' aigua es a tftol de precari incondicional. L'establiment compta d'entrada amb un parell de pollastres i un cens de dinou lliures, tretze sous i nou diners, que es fa constar com a irredimible. Aquestes terres -dues quarteres i tres quartans- formaven part del mas Rafart, que abans s'havia dit Riera i, encara abans, Conill. Sabem que el

Els anys de tempteig: la meitat del segle XIX

Pel maig del 1840 Anton Serra, que en lloc de pages ja se I' anomena «hisendat», ven al seu fill Mateu, «fabric ant de textils», el domini titil d'un tros de terra «baix esperanca de la qual d'alguns anys a aquesta part hi construeixi una fabrica». Aquesta propietat era una segregaci6 d'una finca de domini directe de Salvador Feliu de la Penya Sala Isern. En fer-se la transacci6 es va redimir el cens per cent lliures. De fet, es tractava d'un subestabliment, ja que Salvador Feliu de la Penya l'havia establert a Jaume Bassa l'octubre del 1826.

~

c Q) "g Q) Co) Q)

Q.

U)

w

c -0

141

<n

'E

Q) "'C Q) o

e

c..

<n W

en ro .;::

u.;

OJ "0 c

en <D c ·0 o u

en <D

<D "0

:2 u.;

<D ,OJ 0- ro --'

142

segle XVII aquesta herencia era de domini directe de Pere Desbosch i de S. Vicenc i els posserdors del domini iitil del mas constaven com a «homes propis, solids i afocats, tinguts i obligats a prestar sacrament i homenatge»." Aquest fou un dels senyorius jurisdiccionals que, en rehabilitar-se pel febrer del 1837 la llei de 3 de maig del 1823 i el decret de Corts del 6 d' agost del 1811, va quedar abolit per la seva natura jurisdiccional.

El mateix any 1854 van comencar immediatament les obres de la fabrica de Vilassar en el terreny suara esmentat. Per aixo Mateu Serra va rescindir el contracte amb Domingo Girones de Mataro, per a qui sembl a que treballava a mans en l'anterior fabrica moguda per traccio animal i que era instal-Iada en el terreny que el seu pare li va vendre l'any 1840. La primera fabrica era situada probablement al carrer d'en Bassa, que desembocava quasi davant de la nova fabrica.

Aquest mateix any les coses prenen tambe a I' Ametlla un ritme mes accelerat. Pel juny (RPB-ASF) Ramon Ametlla i Serra, de Puig-reig, que podia esser el mateix fill de Josep Comas i Ametlla i que ja ha perdut definitivament el cognom Comas (es clar que es podria tractar d'un altre parent que hagues heretat de Josep Comas), yen el molf fariner juntament amb un tros de terra a Francese Sunyer i Enrich, fabric ant de Balsareny. El preu de venda es de sis-centes cinquanta lliures, 0 sigui, el mateix que trenta-vuit anys enrera era fixat pels Alsina com a preu de la redernpcio del canon de blat a que els Ametlla estaven obligats. Sembla, doncs, que la venda es va fer a un preu bastant baixo Segurament que el negoci de filats havia anat daltabaix cap a final dels 1840. Francese Sunyer i Enrich va comprar el molffabrica per destinar-lo ala fabricacio de filats i teixits a una escala mes gran. Tambe si el tancament de I' anterior fabrica sembla coincidir amb la crisi que esclata des del 1848 fins a11851, el projecte de la nova s'inscriu en I' onada de mecanitzacio de la filatura que va provocar la reaccio dels treballadors contra les selfactines, que disminuien la plantilla i substituien els homes per les dones."

Encara que Francese Sunyer i Enrich va morir el mateix any de la compra, immediatament els marmessors representats per Pere Cruells van obtenir I'autoritzacio de Foment per a la construccio d'una fabrica de filats i teixits (RPB i ASF). Sunyer i Enrich es disposava a fer una inversio considerable en la nova fabrica de «filats i teixits». Ho podia fer, segons el seu testament, per la quanti tat de censals que havia comprat i per les accions de ferrocarril que posseia. Precisament aquest decantament cap a la industria textil d'un financer de prestecs assenyala el moviment contrari. Ara be, al mateix temps hi havia d'altres factors, com la Guerra de Crimea, que van ajudar el ram textil, encara que el va interrompre el 1862 «la fam de coto» produida per la Guerra de Secessio americana.

Pero sf que en general s'ha d'assenyalar un factor que caracteritzara les relacions parentiu-industria textil a Catalunya. Es tracta del fet que, globalrnent, a partir de mit jan segle XIX, el textil s' anira configurant com un sector cada vegada mes «personalitzat», es a dir, adscrit a families concretes. Sembla que les oscil-Iacions del mercat espanyol van consolidar el sistema de putting-out; les possibilitats dInversio, fluctuants, relacionades mes 0 menys amb el sector public (desamortitzacio i deute public) 0 amb el capital estranger van consolidar el textil com un sector oligopolic tan diffcil de capitalitzar per la precarietat del mercat com tan resistent ala descapitalitzacio a causa del caracter dinastic de la industria.

Seguint Maluquer," pels volts del 1850 el sistema de putting-out a Catalunya es caracteritzava pels lligams quasi exclusius entre el petit productor i la gran fabrica. Una sisena part dels obrers del textil treballaven «a mans» per a altres firmes, Aixo permetia l'increment de la produccio per a la gran firma sense haver d'invertir en capital fix. Aixf els rises quedaven disminuits en perfodes de depressio que afectaven, llavors, directament els petits productors. Aquest sistema de petites unitats de produccio tambe servia per a frenar les reivindicacions obreres, Les petites empreses estaven mes donades a una «autoexplotacio» deguda a la utilitzacio de membres de la mateixa famflia com a rna dobra. Despres, d'altra banda, la seva vinculacio dependent d'altres firmes els posava, a tots plegats, en una situacio subordinada semblant a la que sestablia entre amos i treballadors en el marc d'una politica economic a proteccionista.

Aixi, malgrat I' aparent fragmentacio del textil, es tractava d'una industria d' estructura oligopolica. Adhuc les firmes mitjanes s'inscrivien dins d'aquesta estructura i fins i tot la colonia de l' Ametlla al segle passat tenia com a clients d'altres fabric ants mes que no pas acabadors. Evidentment, la importancia de la industria era proporcional a la seva adscripcio exclusiva a una firma 0 firmes mes grans segons epoques. Sigui com sigui, el mercat espanyol, caracteritzat per una baixa varietat i productivitat agricola depedent contfnuament de I' exit 0 el fracas de les collites, va desenvolupar aquesta estructura amortitzadora.

EI comem,;ament de la colonia de l' Ametlla

Dins d' aquest context, tant els Feliu com els Serra treballaven en principi per a «Nadal i Ribo» de Mataro. L'empenta del negoci de Vilassar va canviar la situacio: l'any 1864 es constituien en societat Antoni Nadal i Pujola i Mateu Serra i Tauran amb la denominacio «Mateo Serra y Compafifa», amb la qual cosa es fusionava en part la societat Nadal i Ribo amb la nova com-

~

c Q) "'C Q) o Q)

Co

<n W

143

~

t::

CI) "'C CI) U

e

c..

rn W

144

panyia. La creaci6 de la nova societat, precisament en plena fam de coto," coincideix amb la fundaci6 de I' Ametlla, que es la que donava Hoc a la constituci6 de «Mateo Serra y Compafiia». Durant la crisi cotonera motivada per la Guerra de Secessi6 nord-americana es van fer les obres de I' Ametlla. Segons les memories d' Agusti Morta i Soler, les obres de la primera fabrica de Mateu Serra a I' Ametlla devien comencar entre els anys 1864-65, pero fins el 1871 no es posaria en marxa un projecte mes ambicios dins d'una conjuntura mes favorable, la de la «febre d' or»."

EI pare d' Agusti Morta feia de paleta en les obres del 1864-65. EI mestre d' obres es deia Relat d' A viny6. Aleshores els treballadors s' allotjaven al molt i els moliners feien de dispesers. EI moliner, durant la construcci6 de la fabrica, va establir la primera «botigueta de plats i olles» i pro vela alhora els comestibles, i tambe era l'arrendatari de l'hostal i la cotxeria de la Granota. Segons Agusti Morta, tot plegat Ii representava una forma de «negoci llavors molt esplendid fins que va passar el tren».

Pel desembre del 1870 (ASF) Joan Aisina establi emfiteuticament a Mateu Serra un terreny mig vinya mig erm d' 1 ha, 12a, 35 ca. EI cens era de dues-centes vuitanta-vuit pessetes cada any (el 3 % donava un capital de nou mil sis-centes cine pessetes). En I'acord es fa constar que «el Sr. Serra construira una fabrica que contara con un huerto. Dara anualmente al Sr. Aisina ochenta cargas de basuras y la instalacion de comercios quedara supeditada a la voluntad del Sr. Alsina». Mateu Serra es compromet igualment a pagar quaranta pessetes cada any en cas que fes servir el moll. Fins I' octubre de11964 no es va redimir (per sexanta-dues mil cine-centes pessetes) I' obligacio de proporcionar adobs als Aisina.

Pel gener del 1871 (ASF) Mateu Serra presentava una memoria a Foment per a «poder instal-lar una fabrica de filats i teixits». En aquesta memoria es fa constar que ja pel desembre del 1859 s'havia concedit a Pere Cruells i a altres marmessors de Francese Sunyer I' autoritzaci6 per a construir una fabrica de filats i teixits, construcci6 que no es va dur a terme. Despres, cap als anys 1864-65, com he dit anteriorment, Mateu Serra, que ja havia comprat els terrenys de Cruells, va comencar les obres d'una fabrica pensant, segons diu ell, que podia fer us de la concessi6 que anteriorment havia obtingut Pere Cruells. Pero, com que les obres van durar massa, les va haver de suspendre perque havia caducat el temps fixat per realitzar-les, segons la concessio feta a Pere Cruells. Per tot aixo, en aquesta memoria del 1871 demana una nova autoritzacio que modificara considerablement el projecte anterior, ja que la fabrica no es construira al costat del molf com la que shavia projectat anteriorment, sino sobre els nous terrenys adquirits per establiment el desembre del 1870 a Joan Aisina del Grapal.

Aixf amb la concessio del 1870 hom pensa continuar emprant la resclosa

'CAN VEHIL'?

VEHIL I BASSA VEHIL

n~

JAUME ~ ANTON

ARMENGOL ARMENGOL

r-----------6

MAGI

JOSEPA

JAUME

TERESA (t 181S)

'CAN MEUCH' CORNELLA DE LLOBREGAT

'CAN GENIS D'EN VEHIL', VILASSAR

MELICH +

PORTILLO

r

MAGDALENA FRANCESC

CAMPRECI6s

FRANCESC

[ COLL

--r

r, ~;;..:E'__R_'RA_'_V_"V"E"_S_b--'l 4un n_ ~RRA CALVET

ANTON + it 11

.. : : PAU JAUME JOSEP

: :

,---''''''''''-'---'-=''---:--...,,---, i i

: VIVES

,---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------i

-I JOSEP AlBERT + JAUME f::,

Fabricant de filats (Del Sant Crist) L

de cot6 a Vilassar

TAURAN TAURAN

I SALVADo~-~-mm---:lcA

6 ~abrlcantde fllatsde cote

MATEU 1 (1807 -1885)

JUAN

'CAN JAUME MATEU'

SERRA

BUIX6

FEUU DE LA PENYA

~ 1.

SALVAOOR It 1686) Botiguerde teles

:1

FRANCESC CiutadA honrat 1670

Q

'CAN MATEU DEL NEN' +

PERE ISERN de Vilassar Testament 1629

SIGNES CONVENCIONALS
+ HISENDATS. PAGESOS
X COMERCIANTS DE VI
1 FABRICANTS DE TEIXITS
FUNCIONARIS
D 'INDIANOS'
0 n~:CNICS I PROFESSIONALS
V MILITARS
1\ ECLESIAsTICS
> COMERCIANTS DE COT6 I ROBA
< EMPLEATS
0 AL TRES COMER«OS I BOTIGUES 6 PERE DE VILASSAR +

L--r-----"

D'ISERN I

PERE Testament1694

SABOT

1

ALEIX L .- --'l M. ROSA

Testament1781-1782

Relator de la Reiat Audiencia del

Principatde Catalunya

I

FELIU DE LA PENYA BABOT

+

SALVADOR Testament Ins

JOAOUIM ROSA

o 0

ROSA

6 (5 12

MANELA JOSEFA ALEIX

0(5(5

JAUME TERESA EULALIA ROSA

ESTRADA I VIVES SERRA MARQUES

uus W M. BLANCA (!) 1 1

ENRIOUETA CESAR ENRIC

VENTOSA + X PASCUAL X

~ENRIC

GOELL

Mn. EUDALD

SERRA VEHIL

PIBERNAT

GARI

JAUME

PAU

SANTIAGO ANTONIO ENRIQUETA

MELICH VEHJL

ANGEL

PAULA

FRANCESC

RUfiNA

EDUARD

VILA

+ FRANCESC

o VILA?

i

SALA I VILUMARA

FRANCEtc tL .!!18r06'- __ -.J? EUDALDA

I

CARBONELL FELIU DE LA PENYA SALA IISERN

+ .PERE i A MATllDE I "t.LVADOR 9

MARTIR L--.1 LI -'_

FELIU PEIX

PRATS I CATALA DE VILASSAR

CASANOVA

tt:

RIERA

6

RUFINA

VICENTA

JOAOUIM TERESA

~

ANTONI

TERESA

I

JAUME

I

> FRANCESC

SERRA

FRANCISCA CUNtLl

MARIA

=3

=3

=4

'CAL TRABAL', SALLENT
RIERA I BRUNAT+ ANTONI EULALIA JOSEP MARIA PERE JOAOUIM
cS 2.
MONTSERRAT PERET
SERRA RIERA
I
0,6.
JOSEP Ma
It 1973)
MATEU CARLES MERCE M.CARME
ANTONI ENRIC MONTSERRAT CONCEPCI6
=4
ANTONI JOSEP Ua JORDI RAMON ELISABETH M. ROSA ANTONI rt 1920)

del molf, eixamplant nomes el canal. Repetim que en la concessi6 feta a Pere Cruells s'havia projectat la fabrica adossada al molt, pero com que la dissenyada per Mateu Serra era mes gran i «siendo adem as necesario edificar algunas casillas inmediatas a ella que sirvan de viviendas para los operarios», es va construir en I' ernplacament de I' actual nau vella de filats. Aquesta fabrica s 'havia projectat per a deu mil pues de filatura i dos-cents telers moguts per un parell de turbines de l'anomenat «sistema Pouval». Pel setembre d'aquest mateix any (ASF), el Foment feia la concessi6 de dos mil tres-cents cinquanta litres d'aigua per segon per a moure la maquinaria de la fabrica i el moll fariner de dues moles. Les obres de la reclosa i del canal es van acabar definitivament l'any 1874. El4 d'agost del 1874, al mateix temps que es retirava el diposit efectuat a Foment per a cobrir tota la temporada que duressin les obres, es concedia un permis per a amp liar el canal de desguas.

En construir-se la fabrica de l' Ametlla, la de Vilassar no va parar, sin6 que fins i tot, entre 1863 i 1875, havia augmentat la maquinaria per un valor de quaranta quatre mil set-centes seixanta-cinc pessetes (ASF).

Pel febrer del 1874, Joan Alsina i Casals (AS F) va vendre per onze mil trenta-sis pessetes a Mateu Serra I' establiment ernfiteutic realitzat pel desembre del 1870. Aleshores la fabrica i els habitatges del carrer veIl ja havien estat construits. Durant el anys 1873-74 va tenir lloc la construcci6 de la fabrica definitiva, el «carrer vell» (la part tocant a la fabrica) i el canal. Hi treballaven aleshores cine-centes persones, quasi el mateix nombre que actualment. La colonia tenia noranta habitacions i un edifici per a cent cinquanta noies, amb cuines, menjadors i dormitori; una esglesia amb una cabuda de sis-centes persones i un mestre per a «petits i grans»." Segons un certificat notarial del juliol del 1878: «ha convertido D. Mateo Serra aquel paramo 0 desierto que antes era en un verdadero pueblo con sus correspondientes tiendas de comestibles ... Cultivandose tambien muchas tierras que no se hubieran cultivado nunca». La colonia ja era un fet.

El creixement sostingut de la colonia

Despres, pel 1880, hom comencaria a amp liar l' extensi6 de la colonia per a incloure-hi mes edificis, per la qual cos a es va comprar als Alsina 1 ha i 22 a. de terreny. Es tambe l'any 1880 quan I' Ametlla rep oficialment la concessi6 de «colonia» (Reial Ordre de 13 agost 1880).

Agustf Morta en les seves memories assenyala els anys 1882-83 com els de la finalitzaci6 de les obres, incloent-hi la muralla de tres metres d' alcada i les cases, «al principi mal fetes».

147

148

Per l 'octubre del 1887 (sis anys despres de la mort de Mateu Serra) es presenta l'escriptura de dissoluci6 de la societat comanditaria «Mateo Serra y Cia.» establerta entre Joaquim Ribo, gerent de «Nadal i Ribo» (aquesta societat va canviar de nom el 1875 i passava a «J. Rib6 i Cia.») i Mateu Serra, amb un capital escripturat de vuit-centes mil pessetes en total (a parts iguals). De fet, la part que actuava com a soci comanditari era la «Nadal i Ribo», ja que Mateu Serra no va delegar ningu per portar l'ernpresa, i encara a mes ell mateix hi actuava com a dele gat (per la meitat del capital interessat en la societat) de Nadal i Rib6. Per aixo probablement es feu la societat en comandita. S'ha de tenir en compte el paper que va tenir l'empresa mare «Nadal i Rib6» en el financament de r Ametlla. Els Nadal i Rib6 tenien una fabrica a Balsareny i una altra a Vilanova i la Geltni quan van fundar la de I' Ametlla, per a la qual van aprofitar la maquinaria de la de Vilanova (d'un valor de cent mil pessetes).

El fet de tenir una fabrica a Balsareny es probablement el que va ajudar els «Nadal i Ribo» a fixar-se en l' Ametlla per a I'emplacament d'una nova fabrica. La divisi6 del financarnent fou similar a la feta anteriorment entre Rutllan i l' Ametlla; el primer (Nadal i Rib6) hi va posar la maquinaria i el segon els terrenys i els edificis. Els «Nadal i Ribo», com en Rutllan abans, representaven la «part comercial» de I' empresa, la que en un principi corria menys risco

Pel juliol del 1887 (ASF) es constituf la ra6 social «Serra Herrnanos» sense la part de «1. Rib6 i Cia.», encara que aquests continuaven com a clients principals. L' empresa ja s'havia independitzat formalment dels qui els havien financat com a proverdors (en part) i clients al mateix temps, seguit el sistema de putting-out catala abans esmentat. De fet, aquest deslligament es produia a l'epoca que Izard" caracteritza (1885- I 890) com d'una nova crisi provocada per I'aparicio de la fil-loxera a Catalunya i per la polftica lliurecanvista de la restauraci6 expressada en el tractat comercial amb Franca el 1882 (exportaci6 de vi a canvi de manufactures franceses). Despres s'hi afegf un conveni comercial amb Anglaterra. En aquest perfode es quan semblen fusionar-se mes solidament els interessos dels industrials catalans. L'any 1885 es presenta a Alfons XII el «Memorial de Greuges» en defensa dels interessos «morals i materials de Catalunya». L'any 1886 es funda la Cambra de Comerc i el 1888 juntament amb el Foment preparen l'exposicio de Barcelona.

La protocol-litzacio de la societat «Serra Hnos.» tingue lloc el maig del 1888 (ASF). Antoni i Jaume Serra i Monna es comprometien a fer-se carrec de I'empresa amb igual responsabilitat durant vint-i-cinc anys (<<la gerencia y la administraci6n correran a cargo de ambos socios, y en este concepto tendran los dos indistintamente el uso de la firma social»); encara que el

capital es repartia entre un 58 % de I' Antoni -l'hereu- i un 42 % d'en Jaume. Es feia constar per primera vegada que la companyia no es dissoldria quan morissin els socis, sin6 que la continuarien els hereus. L'empresa adquiria aixf formalment el seu caracter dinastic despres de I' obra pionera de Mateu Serra.

A Vilassar, els Feliu tambe treballaven pels «Nadal i Ribo». Anton Feliu Peix era un membre destacat de l'Institut Industrial de Catalunya, el qual I' any 1879 es va fusionar amb el Foment de la Producci6 Nacional representant un proteccionisme moderat (eren partidaris d'una certa llibertat en les primeres materies i els aliments), la qual cosa va donar Hoc a l'Institut del Foment del Treball Nacional. Anton Feliu tambe era membre del «Cfrculo Hispano Ultramarino de Barcelona». Per aquella epoca el patrimoni dels Feliu s'havia anat engrandint amb la compra de nous terrenys i cases i fent operacions financeres que culminarien amb la construcci6 d'una nova fabrica-colonia a Parets. Quan va morir, l' any 1890, Anton Feliu Peix deixava quatre cases, una fabrica i una vinya a Vilassar, i a Parets una fabrica, quinze cases per a treballadors i un terreny per a noyes edificacions.

Anton Feliu es va destacar tambe com a promotor d' obres de caracter politic i social en l' ambit local, mes 0 menys relacionades amb la industria. Cal recordar tambe que Mateu Serra havia estat batlle de Vilassar. En aquest context s6n interessants les cartes escrites per J. Valenti de Cabrera, candidat a diputat, a Anton Feliu Peix. Dos topics de l' epoca hi dorninen, per una banda la construcci6 de carreteres, la qual cos a interessava molt els industrials, i per I' altra, la polftica proteccionista. En relaci6 amb aquest tema, J. Valenti diu: «Mucho le agradecere me dispense el obsequio de continuar prestando su valioso apoyo a mi candidatura. Me parece que ahora mas que nunca conviene que vayan al Congreso de diputados contribuyentes que cifren el porvenir en la producci6n agricola 0 industrial. Ambas van a desaparecer si no se da al traste con los tratados vigentes y no se reforman los aranceles en senti do protector» (era l'any 1890).

A partir del 1890 es van produir unes transfornacions forca importants a I' Arnetlla, de les quals ens ocuparem mes endavant. Pel 1891 els germans Serra formulen un expedient per a la construcci6 d'una nova resclosa. Pel maig del 1892 (ASF) Margarida Marsinyac i Riera i Esteve Relat i CoIl (Cal Riera) presenten una oposici6 en aquest projecte, ja que diuen que en tenen un altre d' alternatiu i que ames la resclosa nova inundaria les seves terres. Com que el projecte de Relat sembla inexistent, el dictamen es favorable als germans Serra, els quals pel juliol del 1893 (ASF) presenten la memoria definitiva per a construir una resclosa al mateix Hoc on hi havia I' antiga amb un pressupost de cinquanta mil pessetes.

En principi, la instal-lacio de la colonia sembla que no va provocar cap

U)

"E

CI) ~ CI) u CI)

c..

U) w

149

U)

'E

CI) "0 CI) o CI)

c.. !!!. w

en C'CS ";::

en

:::::l "0 <=

en Q)

<= -0

150

enfrontament sobre les propietats de les terres que hom venia. Pero pel 1893 i 1916 van sorgir algunes dificultats tipiques del dret catala, en el qual els senyors del domini directe al cap de poe temps intenten no reconeixer l'emfiteusi del posseidor del domini iitil de les finques. Amb aixo, Jaume Codina, conegut -igual que el seu fill- pel «Patilles», es va veure embolicat en aquest qilestio. Pel gener del 1832 els Alsina havien «asensat un tros de terra per horta a favor de Jaume Codina a la vora del riu», afirmant que «10 sobredit estabIiment seria perpetu reservant-se el dret de fadiga en cas que 10 Jaume Codina i els seus vulgan vendre 0 empenyar 0 arrendar dit hort». En construir-se la nova resclosa l'any 1893, els germans Serra van haver de compensar Josep Codina de la perdua d'un hort perque Ii havia quedat inundat. Per aixo, «una vez terminada la presa que construiran los Sres. Serra Hnos., queda obligado D. JuanAlsina a ceder a D. Jose Codina en la orilla de la nueva playa un trozo de terreno de igual. cabida que el que hoy ocupa, viniendo a cargo de los Sres. Serra Hnos. el arreglo de dicho terreno, hasta dejarlo en estado de huerto» (ASF). Aixo impIicava la compra, per part dels Serra als Alsina, de I' antic terreny d' en Codina. Es a dir que, com que l'establiment era perpetu, I' Alsina estava obIigat a donar-li un altre hort de la seva propietat.

Ara be, l' any 1916 a Cal Riera van vendre, com si fossin bens seus, un terrenys a Anton Serra i Feliu entre els quaIs hi havia l'hort del «Patilles» que I' Alsina s'havia cornpromes a restituir. L' Alsina ja I 'havia venut a Gabriel Closa i aquest a Cal Riera «escurriendo el Sr. Alsina por la doble venta el bulto», com diu l'advocat del «Patilles». L'assumpte es va acabar de la manera segiient: Anton Serra i Feliu va comprar per quatre mil pessetes l'hort del mateix «Patilles» i aixf Ii va reconeixer el domini uti! (abril 1920), mentre I' Alsina renunciava al dret de fadiga i se suposa que entra en plet amb en Closa i els de Cal Riera perque havia venut el domini titil d'un terreny que estava sota emfiteusi des del 1832, reconegut en el conveni del 1893 quan I' Alsina va comprometre's a restituir I'estabIiment amb motiu de la inundacio produida per la resclosa de la fabrica.

Eis germans Serra i Monna van ampliar considerablement el patrimoni de l' Ametlla. EI 1896 compraven al Grapal 53 ha i 86 a de terreny i el 1901 uns 900 m". A mes, en la seva epoca es quan, com veurem mes endavant, I' Ametlla va inscriure's amb les seves caracterfstiques propies de colonia.

En el testament d' Antoni Serra i Menna (1905, ASF) es posa en relleu I' orientacio del patrimoni industrial cap al qual esdevindra la branca Serra Feliu, ja que es destaca de la familiaritzacio prelativa d' Anton Serra i Feliu amb la industria, a mes de nomenar-Io el seu hereu: «declaro que la distribucion de bienes que en este testamento he hecho entre mis hijos y las diferentes disposiciones que respecto a estos dejo ordenadas, no obedecen en modo

alguno a preferencias de carifio, pues que a todos por igual profeso entrafiable afecto, sino que para ello he tenido en cuenta las respectivas circunstancias y condiciones de los mismos y muy especialmente por 10 que atafie a mi hijo Antonio, el ser mi hijo primogenito, y Ia eficaz cooperacion de ayuda que desde muchos afios a esta parte viene prestandome en mis negocios». Com a hereu, Antoni Serra i Menna posseia el 58 % del capital social de «Serra Hermanos». A la seva mort, l'any 1905, va deixar en patrimoni credits hipotecaris a favor seu per un valor total de 1.243.000 pessetes, set cases (sis d'elles a Vilassar), un bose, un hort, un solar, el 58 % de l' Ametlla (valorada en 1.092.667 pessetes), l 'hort de Can Cahue de Vilassar, la «Torre del Bonitxo» de Sallent i uns censos amb un valor total de quatrecentes vuit mil pessetes de pensions anuals.

Aleshores, pel febrer del 1906 (ASF), es continua la societat «Serra Hnos.», canviant el nom pel de «Serra y Serra» (onele i nebot). I pel 1909, amb motiu de la mort de Jaume Serra i Monna, la branca Serra i Buixo es representada al negoci per en Mateu.

Mentrestant, els Serra Vehil, col· laterals immediats dels Serra Feliu, havien establert una fabrica de filats i teixits a l' Alguarie (Segria) i despres una de teixits de pana ales Corts. Pel febrer del 1879 s'escripturava la societat col·lectiva «1. Serra i Cia.». De fet, el negoci s'havia comencat ja algun temps abans pel pare, Pau Serra i Armengol, i el seu fill Jaume. Els altres hi participarien directament en arribar a la major edat.

EI capital escripturat era de cent set mil pessetes i la societat es proposava continuar les obres de la fabrica de l' Alguaire. Aquesta fabric a fou tambe una colonia, coneguda pel nom de «Colonia Serra». EI salt d'aigua fou concedit I'any 1874. Es preveia la fabricacio de filats i teixits. Aixf mateix, els socis contreien I' obligacio de no descapitalitzar Ia industria invertint en

altres.

No sabem com es va financar aquest negoci, pero pel 1910 (ASF) ens

assabentem que «Serra Hnos.» havia fet un prestec a «J. Serra i Cia.» pel valor de quatre-centes mil pessetes iamb el qual s'hipotecava Ia filatura de la Noguera Ribagorcana. Possiblement, el presctec estava relacionat amb la nova fabrica de teixits. Encara que el negoci manufacturer va anar malament, Francese Serra i Serra, hereu de Jaume Serra Vehil, va establir-se com a cotonaire, negoci continuat despres pel seu fill, Francese Serra

Melich.

Cap al 1913 (ASF) la finca de Ia fabrica de I' Ametlla ocupava 98.577 m-.

La «torre», 252 m', i la fabrica, 2.308 m'. L'energia venia d'una turbina de tres-cents cinquanta cavalls i tres motors suplementaris de gas pobre de cent cavalls cada un i una maquina de vapor de vuitanta cavalls. A Vilassar, per aquesta epoca la fabrica vivia els iiltims anys del seu funcionament i nomes

U)

'E

CI) "0 CI) o

e

CL U) W

-

151

~

s:::

CI) "0 CI) (,) CI)

Q. .!!! w

o u

CIJ Q)

Q) "0

:2 en

Q) '::::> 0-

ro ---'

152

tenia una maquina de vapor de setze cavalls i una caldera de trenta. La finca de la fabrica de Vilassar ocupava 61 a 20 ca. Ellfquid imposable era de siscentes setanta pessetes.

A partir del 1913, la branca de Serra Buix6 comenca a transferir la seva part del patrimoni industrial a Anton Serra i Feliu. Pel juliol d' aquest any (ASF), Jaume i Vicenc Serra i Buix6, que es dedicaven al negoci de vins des del 1890, venen al seu cosf Anton el 14 % que els tocava dherencia paterna. La branca Serra Buixo, representada en el negoci per Mateu, va decantar-se, d'aquesta manera, de l'empresa familiar, la qual es va concentrar en mans d'un sol hereu, el qual Ii va donar una nova empenta aprofitant la conjuntura favorable de la Primera Guerra Mundial. Cal remarcar, entre altres coses, que la diferencia d'edat (vint anys) entre Antoni i Jaume Serra Monna devia influir en el fet de familiaritzar el fill d' Antoni Serra i Monna amb I'empresa amb mes avantatge que els de Jaume, els quais, ames, ajudats pel seu pare, es van establir com a comerciants de vins.

Aquesta concentraci6 del capital de l'empresa evita tambe el perill de descapitalitzaci6 present sempre en el cas de molts hereus d'una sola industria.

Sembla que van esser els Serra Feliu els qui des d'un principi van tenir la intenci6 de comprar als Serra Buix6 la seva part en el negoci. Com a consequencia, ja quan van casar-se Jaume i Vicenc Serra Buix6, el seu pare els va iniciar el negoci de comerc de vins.

Pel juliol del 1914 (ASF) es Mateu Serra i Buix6 qui yen al seu cosf Anton Serra i Feliu el4 % (del 7 % que Ii corresponia) de tota lherencia paterna. Per I' abril del 1917 els fills i la mare Serra B uix6 venen el 24 % que els quedava de I'herencia del patrimoni industrial deixat pel seu pare al mateix Anton. Arnb aixo ja es liquida definitivament la societat «Serra y Serra», passant a «A. Serra i Feliu».

Mn. Eudald Serra i Buix6 va aportar els guanys de la venda de la seva part a la fundacio del Foment de Pietat, entitat promoguda per ell mateix i pel P.I. Casanova, jesuita. Segurament que els altres germans devien aportar-los al seu comerc de vins.

Concretament, per I' abril del 1917 es protocol·litzava la dissolucio de la societat «Serra y Serra» (ASF), la part activa de la qual (valorada en siscentes quaranta-una mil tres-centes quaranta-una pessetes) passava a mans d'Antoni Serra i Feliu. Al mateix temps els Serra Buix6li concedien un prestec de tres-centes mil pessetes a un interes anual del 15 %.

Des del 1890 fins a I'epoca en la qual Anton Serra i Feliu es va fercarrec exclusivament de la fabrica, hom pot parlar d'una epoca, potser la mes «tfpica» de colonia, caracteritzada per la consolidacio de l' Ametlla com a colonia «paternalista-religiosa». La intervenci6 constant dels amos canviava

de naturalesa el paper del director, el qual, despres, a partir d' Anton Serra i Feliu es caracteritzaria per uns principis mes pragmatics. Igualment la famflia dels amos es va relacionar molt mes aleshores amb la colonia que no pas ho feu despres.

La Primera Guerra Mundial" va significar una conjuntura molt favorable

per a I' expansi6 de la industria textil a Catalunya, la qual cosa Ii va permetre de subministrar material no solament a Franca, Italia i Serbia, sino tambe als clients sud-americans d' Anglaterra. Aixo va repercutir en l' ampliacio i la fundaci6 de noyes industries textils. L' economia del pals es va distorsionar. Per una banda els avantatges de l' exportaci6 drenaven els recursos del mercat nacional, i per l' altra, a consequencia de la guerra, les importacions van disminuir considerablement. El resultat fou una crisi de subsistencies i una inflaci6 que va esser pitjor quan va acabar la guerra perque no s'havia fet cap esforc per capitalitzar i desenvolupar el mercat posant com a base els beneficis que shavien obtingut. La nova situaci6 va provocar una concentraci6 financera de la capitalitzaci6 que consolida I' estructura oligarquica de I' economia espanyola: els famosos cent grans capitalistes, que posseien el 83 % de la banca, el 81,4 % dels ferrocarrils, el 76 % dels olis, el 57 % del sucre, el61 % del carb6, el 79,5 % de I'electricitat, e151,8 % de la mineria, el 91,7 % de la siderurgia, el 57,3 % de les navilieres i el 100 % del tabac."

Dins d'aquesta conjuntura Anton Serra i Feliu es va aprofitar per capitalitzar mes I'empresa, com veurem mes endavant, el contrari d'altres dels empresaris. Els Serra Buixo, que exportaven vins a Franca, durant la guerra, com al principi ho feien amb les colonies, van entrar en crisi cap a I' any vint, en que acudeixen als seus col-laterals Serra Riera per obtenir prestecs, avals i altres solucions per als creditors. En aquest sentit les dues branques de la famflia es concedeixen prestecs entre ells a partir de les tres-centes mil pessetes anteriorment deixades pels Serra Buixo a Antoni Serra i Feliu (ASF). Pel febrer del 1923, els germans Serra Riera (ASF) juntament amb la seva mare redimeixen un prestec a «Hijos de Jaime Serra» (Jaume i Vicenc Serra i Buix6) «en atenci6n al estado econ6mico en que se encuentran los expresados hermanos». A viat, pero, van abandonar en part aquest negoci, i Jaume va esser administrador de la casa de vins de Perelada. Eis fills van continuar en un negoci de vins a Alella (<<Jaime Serra»).

Significat de la historia economica dels Serra Feliu

Penso que la figura central del patrimoni Serra Feliu es Anton Serra i Feliu. En ell coincideixen la culminaci6 del desenvolupament pioner de la indus-

U)

"E

CI) "0 CI) (,)

e

c.. U) w

153

~

I::

CI) "C CI) U CI)

c..

<n W

o u (/) Q)

Q) "0

:2 en

Q) ':::J 0-

ctl -'

154

tria i el seu replantejament, ja que es precursor de les reestructuracions del sector. En la seva gerencia es produiren can vis importants en la fabricaci6, l' administraci6 i la part comercial. En la direcci6 de la fabrica hi va comencar d'haver un emfasi mes seri6s en I'eficiencia tecnica que en les habituds de disciplina moral. Es van introduir modificacions en la filatura i els telers i es van canviar les turbines. Els clients es van diversificar i en canviaren bastants.

EI grup de parentiu comenca basicament amb pagesos 0 hisendats i comerciants, els quaIs coincideixen amb les dues activitats mes importants del Principat al segle XVIII. La branca comercial es va distingir pel seu protagonisme politic, cosa que no passara amb els seus successors, encara que durant el «neoforalisme» de Carles III, Aleix Feliu de la Penya va tenir un carrec subaltern proxim ales activitats polftiques. Despres, la branca Feliu de la Penya se secciona entre la industria desenvolupada al darrer terc del segle XVIII i la hisenda agraria, expressi6 antitetica de I'esforc empresarial dels Salvador i Nards Feliu de la Penya.

La branca Serra sembla tenir un «origen humil», de pagesos immigrats de l' Arag6 que a poe a poe, dins de la conjuntura agraria del Maresme, van creixent economicament fins a trobar-se preparats en l' arrencada de la industria cotonera dels 1830. A partir de llavors, el cot6 sera el patrimoni dels hereus. En la resta dels fadristerns tindrem: comerciants de vi relacionats amb les expansions conjunturals del mercat exterior, funcionaris en les epoques ja mes modernes de desenvolupament economic, a part el cas dels Feliu de la Penya; i «indianos» 0 «americanos» que repatriaven els seus capitals des pres del desastre colonial 0 que senzillament el sofrien, com Pau Serra i Monna, que al principi es va dedicar a l'empresa de l' Ametlla i despres va marxar cap a America, Eduard Serra i Monna, que va establir una casa de comers; a I'Havana, i els parents per afinitat dels Serra Riera. Els tecnics i professionals apareixen rnes recentment.

Hi va haver pocs militars i eclesiastics en aquestes families. De fet, nomes hi ha un militar a la branca agraria dels Feliu de la Penya, que al seu temps es distingf com a escriptor. Aquest fet reflecteix la preferencia generalitzada de tota la familia per les activitats mes productives.

Quant a l'heretament del patrimoni industrial, el conflicte es pot presentar mes en les generacions de «nets» que en les de «fills». Es a dir, que l'herencia en la primera generacio s:egueix el sistema de l'hereu, encara que mes atenuat, 0 adhuc mes endavant pot convertir-se en una equogenitura, pero a la segona generaci6 les subdivisions fragmentarien escessivament el patrimoni, per la qual cosa 0 be es concentra en una branca com en el cas Serra i Feliu 0 be sarriba a algun acord representatiu com posteriorment.

Els Serra Feliu representen un cas d'empresa enfrontada amb les dificul-

tats d'una industrialitzaci6, la catalana, dins d'un mercat poe integrat. La inversi6 que feren en construir colonies fou d'un rise dels mes importants de l'Europa industrialitzada. EI periode 1854-1874 va veure una revoluci6, .un enfonsament delliberalisme, la «farn de coto», la revoluci6 del 68, la falhda de la Republica i una guerra carlista que esgotava l'Estat espanyol. Quan va arribar la restauraci6 del 1874, la colonia ja s'havia fet.

A part de la fallida politic a de Ia industrialitzaci6 urbanitzada, que crec que va motivar les canvis de localitzaci6 cap a l'interior, hi ha ~1tres fact~rs favorables a aquest moviment. Els molins i les primeres «fabriques de nu» proporcionaven una infrastructura minima amb que comencar. EI preu de la terra baixava sovint en les crisis agraries del segle XIX, la qual cosa permetia l'especulaci6 dels industrials. En aquest sentit les transaccions del 1854 i el 1870 s6n especialment sospitoses.

En el proxirn capitol intentare de complementar aquest amb dades mes

quantitatives per poder arribar a una interpretaci6 dels fets mes plena.

~

I::

CI) "C CI) U CI)

Q.

<n w

155

<n

'E

II) "0 II) o

e

c..

<n W

156

NOTES

cial d'instal·lacia d'industries a tots dos IIocs.

1. Els materials d'aquest capitol provenen fonamentalment de I'Arxiu Serra Feliu (A SF). Arxiu de la Industria Linera (AIL) i registre de la Propietat de Berga (RPB). Algunes dades han estat confirmades tembe per la tredicio oral, pero poques vegades ens n'hem servit exclusivament; si arriba el cas, ja ho assenyalem. Les dificultats que he trabat per publicar aquest /libre (enllestit des de I'any 1991) han fet que, quan es parla d'actualitat, aquesta es refereixi doncs a 1991. En altres casos que especifico arribo fins a 199201993.

2. La part superior d'aquest quadre es complementa, pel que fa a la familia Feliu de la Penya, amb el publicat per Pere Molas i Ribalta a Cornerc i estructura social a Catalunya i Valencia als segles XVII i XVIII. Barcelona, 1977, p. 159.

3. Arxiu de la Industria Linera (AIL). Barcelona. algunes d'aquestes dades complemen ten tes fonts presentades per Pere Molas, op. cit.

4. La branca dels botiguers era establerta a Barcelona, la de ciutadans, a Metero. Per exio, ambdues tenien una procedencia pairal de Metero. Pere Molas, op. cit., p.154.

5. Aleshores les botigues eren companyies generalment constituides per una part financera, una altra de comerciant i una altra d'administrativa que coincidien sovint en dos 0 tres socis, cada un dels quais exercia un d'aquests cerrecs. P. Vilar, La Catalogne dans l'Espagne Moderne, III, p. 383.

Aquest botiguer, Salvador Feliu, va formar una companyia de comerc de teixits amb el mercader Pau Feu. Entre el1676 i el 1686 Salvador Feliu va administrar la companyia. Vegeu la nistoria de la companyia a Pere Molas, op. cit.

6. La seva filla es va casar I'any 1686 amb Josep Feu. Aquesta linia va unir-se I'any 1768 amb el fiscal de t'Audiencie de Catalunya, Manuel Sistemes. Vegeu Pere Molas, op. cit., pp. 154-159.

7. Abans de la seva majoritat tingue per tutors Narcis Feliu, Francesc Feliu de Metero, Pau Feu i Montserrat Pedret. La fortuna que va deixar el seu pare comprenia censos, censals, cases al carrer dels Canvis Veils, credits, etc. Vegeu Pere Molas, ibid.

19. Els Isem eren ciutadans honrats des del 1643 i cavaliers des del 1677. P. Molas, Cornerc ... , p. 158.

20. Fou regidor, batlle i sindic de Vilassar.

Molas, ibid., p. 158.

21. A partir del 1771, el texti/ tome a desenvolupar-se dins una politica proteccionista. EI 1777 Carles 1/1 autoritza formalment els catalans a negociar amb les colonies americanes. Les mequines de filar "jennies" s'introduiren a Catalunya cap a11784.

8. P. Vilar, Catalunya dins l'Espanya Moderna. Barcelona, p. 416.

9. Vegeu Joaquim L/ovet, Mataro 16S0- 1719. EI pas de vila a ciutat i a cap de corregiment. Metsro, 1966. Molas Ribalte, P. V. Societat i poder politic a Mataro, 171S-1S0S. Meteto, 1973iop. cit.

22. Aqui comen9a una excepcio a «i'existencia vegetativa i rutinsri« que Molas (op. cit. p. 158) assenyala per als Feliu de la Penya a partir del triomt de les tropes borbOniques.

10. Sobre I'ennobliment dels feliu de la Penya, vegeu P. Molas, Cornerc i estructura social. .. , pp. 116, 157 ...

11. Vegeu tembe P. Molas, op. cit.

23. I a Metero probablement, d'acord amb les observacions de Pere Molas.

12. P. Vilar, La Catalogne ... , III, p. 383 i Le Manual de la Companyia Nova de Gibraltar, 1709-1723. Paris, 1962.

24. Los grernios barceloneses del siglo XVIII.

Madrid, 1970.

13. P. Molas, Cornerc ... , pp. 112-117.

25. Sobre i'evolucio de la pobtecio del Maresme, vegeu Iglesies, J., La poblacio del Maresme a la lIum de Is censos generals. Metero, 1971.

14. Catalunya ... , p. 422.

15. Vegeu P. Molas. Cornerc ... , pp. 90-93.

26. P. Vilar, Catalunya ... , p. 335.

16. AI meu entendre, la prootemetice de Narcis Feliu de la Penya va consistir en el fet que, com a projectista, ellimitaven les dimensions reals dels seus negocis i, com a mercantilista, ellimitava precisement la magra ressonencie politice dels seus projectes. Per eixo em base en les observacions de Pierre Vilar, op. cit. Pere Molas, op. cit. i Henry Kamen, "EI Penix ceteten: la obra renovadora de Narciso Feliu de la Petie», Estudis, I, Valencia, 1972 i la seva introduccio al Fenix de Cataluna. Barcelona, 1975, pp. 2-3.

27. Id. I, p. 268.

28 Palesa en les llistes de collites que he pogut trobar a Serrateix (masoveries de Santamaria i Seves) i a Gaia (masoveries de la Vall de Vilaramor).

29. Ibid., III, pp. 185 i 330.

30. Antre esmentant en el text tots aquests preus, perque s'hi pot apreciar una aiterencie considerable entre els del Maresme i els de I'alt L/obregat, que ens dona una idea aproximada dels cost ini-

31. Josep Rutllan donava treball a mans (putter-out) a petites seccions de filatura. Va aprofitar-se de la debilitat financera de I'Ametlla en aquells moments per establir-s'hi.

32. Els Desbosch, senyors del castell de Vi/assar, van IIuitar pels seus drets jurisdiccionals fins ben tard. Curiosament, el seu origen era burqes i havien comprat el castell a Berenguer de Sant Vicen9 I'any 1352. Vegeu Carreras i Candi, F., Lo Castell de Burriach 0 de Sant Vicents. Metsro, 1900.

33. Cf. Maluquer de Motes, La crisis ... , p. 136.

34. Id., op. cit.

35. EI1860 eI95,5% del coro era nord-americs. Vegeu Izard, M.: Hevolucio industrial i obrerisme, p. 23.

36. Izard (op. cit.) caracteritza el periode del 1871 al1884 com de recuperecio, en el qual el comerc del vi es va aprofitar de la plaga de la tit-toxere a Frence, i es va desenvolupar la mine ria, la qual cosa va incrementar la demanda de textits. Recordem, pero, que entre 1869 i 1875 el conflicte carli fou sonat a la muntanya catalana i el Berquetie romsnque sota una tntiuencie considerable del carlisme.

37. Memories d'Agusti Morta.

38. Izard, op. cit.

39. Vegeu Roldan, Delgado, Munoz, La forrnacion de la sociedad capitalista en Espana, 1914-1920. Madrid, 1973.

17. Cf. Pere Molas, Cornerc, p. 157.

40. Id., pp. 416-419.

18. P. Vilar, Catalunya ... , II, p. 422.

~

r::::

II) "0 II) o II)

a

<n W

157

158

7. L'empresa a lIarg termini: els perfodes critics

Aixi, una empresa industrial pot tenir una acefalia comercial si aquesta activitat va a carrec d'una altra de la qual ella nomes es client. Es el cas del putting-out 0 del capital comercial amb poca inversio fixa i forca fluctuacions descapitalitzadores, tfpiques d' un mercat poe integrat 0 insegur. L'empresa industrial pot ser tambe un minim de produccio assegurada en qualsevol cas per a I' exercici comercial, deixant al putting-out 0 «treball a mans» la resta de la produccio per comercialitzar. I tambe es pot donar I' encaixament rnes equilibrat entre la capacitat comercial i la industrial de I' empresa. Tots aquests casos i les seves variants son freqiients a Catalunya, mes 0 menys segons les epoques, pero es I'ultim cas el que em sembla que reflecteixen mes fidelment la majoria de les colonies de I' alt Llobregat i I' Ametlla en particular. Si be la doble produccio de filatura i teixits pot atenuar, en part, dificultats economiques derivades de fluctuacions diferencials dels preus, sembla que I'estabilitat comercial de Ies firmes combinades de I' alt Llobregat ha tingut mes a veure amb I' especialitzacio tradicional en una produccio relativament alta i continuada. Es a dir, que s'ha tractat d'una oferta amb vista a cobrir el consum tradicional del textil de qualitat regular (quant a l'escala de preus del consumidor). Ara be, aixo ha resultat mes complex. La produccio d'articles d'empesa en comptes de fantasia ha obligat cada cop mes a la transformacio d'aquests articles abans d'arribar al mercat, atrofiant la plus-valua comercial de I'empresa productora. L'empresa ha quedat llavors sec cion ada entre la produccio tradicional i la demanda mes moderna, 0 be s'ha orientat en transicio de I'una a l'altra.

Es a dir que l'empresa s'ha vist obligada cada cop mes 0 be a desenvolupar una produccio mes propera a la comercialitzacio confeccionant articles de fantasia i buscant la novetat, 0 be a resignar-se, en un camf que tard 0 d'hora porta a la descapitalitzacio, a perdre la plus-valua apropiada per la comercialitzacio d' articles de qualitat regular.

Aixo implica una complexitat cada cop mes creixent en l' administracio de I' empresa, ja que els costos i Ies fluctuacions en la demanda van prenent un aspecte cada cop mes diferencial. L' Ametlla s'ha anat adaptant a aquesta dinarnica d'una forma sempre sostinguda. En aquest sentit s'ha trobat amb uns precedents, que seguidament exposare, no gaire oposats a Ies exigencies de l' actual dinamica de mercat.

Per explicar-se la continui'tat de Serra Feliu davant d' altres empreses i colonies que han an at optant per tancar, els treballadors de I' Ametlla (1974-75) ho atribueixen a tres causes: I) A l'honradesa dels amos, que encara que poguessin obtenir algun benefici i treure's preocupacions plegant, han optat per salvar i expandir l' empresa sempre que han po gut, tant de cara al que es el patrimoni de la seva familia com de cara al que es la vida de tota una poblacio, 2) Ales qualitats emprenedores i comercials dels successius gerents de I' empresa, que han aconseguit superar les diverses crisis. 3) A la lleialtat dels treballadors envers la iniciativa dels empresaris.

Segons aquestes opinions, l'exit de I'empresa a llarg termini es una creacio del taranna dels successius gerents al qual, de bon grat, col-Iaboren els treballadors.

A aquestes opinions s'han d'afegir el propi fenomen sociologic de la fabrica-colonia: la interdependencia i reforcament entre ambdues que produeix una resistencia cap a I'exterior forca superior a la de les fabriques mes discretament repartides en aglomeracions socials i en economies d'aglomeracio urbana i industrial.

Per comprovar aquestes afirmacions seguirem les fases mes critiques de la historia economica de I' Ametlla. Les experiencies que m'han sembi at mes importants en aquest sentit son: la crisi del 1890; la conjuntura alcista de la Primera Guerra Mundial i la contraccio posterior als anys vint, I'intent d'una experiencia col-lectivitzadora; el proteccionisme autarquic dels anys de la postguerra, la relativa liberalitzacio amb l'aparicio dels convenis col-Iectius i la necessitat de reestructurar l'empresa incrementant Ia productivitat els anys 1960, la inundacio de 1982 i la crisi actual (1988-92) davant el comerc de teixits no europeus, produrts i comercialitzats amb costos privats i subvencions piibliques diferents dels europeus iamb una polftica de la CEE de practiques ambigiies en relacio amb el proteccionisme del textil dels paisos de la mateixa CEE.

Tres activitats economiques configuren essencialment la dinamica d'una empresa: I' administrativa, la productiva 0 industrial i la comercial. Segons la posicio mes 0 menys monopolitzada 0 concurrencial de I'empresa -independent 0 integrada en altres-, aquestes tres activitats poden tenir una importancia molt diferent a I'hora d'avaluar l'empresa en la seva totalitat.

La crisi del 1890

Aquf intentare de complementar amb algunes dades de comptabilitat el que mes endavant tracto sobre els fets del 1890 que van contribuir a la cristal-litzacio del sistema de colonia propiament dit.

II)

.!:!

,"t: "Co)

II) Q) "C

,S!

CD

c.. II) w

o u (J) Q)

Q) "'0 '0

~

Q) ,OJ cr co -l

159

U) o

'1:

o

U) CI) "0

,~ Cii

Q.

!!! w

en

Cti

.;::

en

~ <:l c::

en Q)

c:: -0

160

A partir del 1883 a Catalunya s'inicia una crisi economica motivada principalment per l'aparici6 de la fil-Ioxera, una politica de caracter lliurecanvista (sobretot amb Anglaterra) i la depressi6 de les financeres locals, que comencaran a esser absorbides definitivament per les de nivell nacional i internacional, Es l'any de la presentaci6 del «Memorial de Greuges» per part de la burgesia catalana al rei. L'any segilent es fundava la Cambra de Comerc. La crisi repercuteix en el textil i podria trobar-se internacionalment articulada amb la dels volts de1s 1890.1

Despres, a partir del 1891 coincidint amb una polftica rnes proteccionista, que influira sobretot en els negocis catalans a Cuba i Filipines, s'iniciara una etapa de recuperaci6 que durara fins al desastre colonial del 1898.

Prendre com un index bastant significatiu danalisi la relaci6 entre el volum de mercaderies venudes i el de setmanals retriburts.' Aquest index es titil per mostrar les crisis de sobreproducci6 tal com la de I' Ametlla, que va desembocar en vagues i locauts el 1890.

Aquest index es mante baix a l' Ametlla des del 1885 fins al 1887, als volts de tres, Despres, del 1888 al 1889 es remunta un enter. Per I' exercici genet-marc del 1890 es troba a 5,3; pel d' abri1-juny a 3,4 i pel de ju1io1- setembre a 5, I; baixant a 3,2 pel d'octubre-desembre, EI 5, I de juliol-setembre del 1890 era degut a la baixada en e1 pagament de setmanals concomitant ala vaga i els locauts de juliol i agost del mateix any. 0 sigui que la crisi de vendes era evident el 1890, encara que ja era perceptible el 1885. L' index es va incrementar a 6,2 pel genet-marc del 1891.

En I' exercici del 1887 hi van haver perdues considerables. En canvi a l' any segilent els beneficis, si be bastant baixos, eren equivalents -una mica superiors- ales perdues de I' any anterior. Ara be, fins al juny del 1890 els beneficis es dupliquen anualment, i es tornen a reduir a la meitat I' any 1891 a consequencia de 1a crisi de vendes, vaga i locaut del 1890. En aquests anys destaca molt mes que en e1 periode posterior a la Primera Guerra Mundial el pes especific de1s proveidors en el financament de I'empresa,ja que constitueix entorn d'un 36 % del passiu. Shapiro ha destacat el mateix per a Anglaterra.' Resulta que el financarnent de l'empresa a traves dels proveidors es feia en un 90 % 0 mes mitjancant pagares en circulaci6. Aquestes lletres eren descomptades per banes aprofitant el cicle relativament curt de la transformaci6 del diner en mercaderia i d' aquesta en diner en la industria textil. Els cotonaires creditors descomptaven les lletres en banes i aixf escurcaven encara mes el temps entre la venda de les manufactures transformades i el pagament que seIs faria procedent dels clients dels fabricants. L'empresa aixf veia transformats els seus creditors en prestamistes mitjancant la intervencio del banco Ara be, aquestes operacions les feien banes comercials, mes que industrials, i per aixo aquest financament a traves dels pagares-lletres de

canvi va romandre independent d'operacions creditfcies amb vista a la industria, la qual cosa no va desenvolupar la capacitat financera que hagues pogut

tenir el textil.

L'actiu d'aquesta epoca no es diferencia gaire de l'actual: un 44 %

d'immobilitzat, un 30,2 % d'existencies, un 25,8 % de clients i un 0,6 % de caixa (caixa de fabrica nomes). L'any 1890 va esser una sotragada important per a l' Ametlla, pero no va deprimir el projecte fabril i el de la colonia. Al contrari, com veurem mes endavant, l'ocasi6 es va aprofitar per consoli dar-

10 amb reforc,

La Primera Guerra Mundial i despres

La posici6 d'Espanya amb motiu de la Primera Guerra Mundial va constituir un efecte molt important mirant a la consolidaci6 del capitalisme espanyol, amb unes caracteristiques propies, posades en relleu per Roldan, Delgado i Munoz en una obra de sintesi." Ara be, si en general sabem mes sobre les conscqtiencics directes i immediates d' aquesta epoca, em sembla que I' estudi detail at de casos diferents portaria tambe a unes apreciacions diferencials de1s efectes d'aquests anys. Cree que la situaci6 general, marc ada primer per un moment alcista i despres de crisi, es menys significativa que la provocada per divergencies entre diferents sectors de l' economia en articular-se amb exigencies d'una nova estructura mundial.

D'acord amb I'enfocament de Coontz.l Ies crisis del capitalisme contemporani s'han d'atribuir als desequilibris entre els dos grans sectors 0 departaments de l' economia: el productor de bens de producci6 0 de capital (Dept. I) i el productor de bens de consum (Dept. II).

Malgrat el seu possible creixement financer, Catalunya va mantenir les seves inversions productives des de la Revoluci6 Industrial fins als anys 1910, principalment en el sector de bens de cons urn. Aixo la feu dependent de l'exterior per a la provisi6 de bens de producci6.

L' especialitzaci6 de la inversio catalana cap al textil vol dir tambe que a Catalunya la renda diferencial s'escapava del Departament I. Tant la disponibilitat com la seguretat de rna d' obra barata i/o abundant i la rapida amortitzaci6 de la maquinaria feren de la industria textil una inversio de gran rendibilitat. Nemes el conformisme financer del deute public i l'associaci6 al gran capital no catala podia competir amb linteres de les inversions textils. Cal remarcar que els beneficis del textil eren prou alts per a engrescar el rise privat i prou fluctuants per a no engrescar grans capitals financers 0 be per a no amenacar-Ios de descapitalitzaci6 relativa.

La dependenci a catalana respecte a l' exterior per a obtenir bens del

161

en

Cii

.;::

en

~ "0 C

en Q)

c -0 o

(.)

en Q)

Q) "0 '0

~

Q) ,~ 0- ctl ---l

162

Departament I es va consolidar al voltant de la Primera Guerra Mundial. Aquesta fase definitiva, que va frenar a tot el mon capitalista les rendes diferencials del sector productor de bens de cons urn, fou semblant a una crisi per augment de costos de produccio: va sorgir el monopoli, que podia controlar els preus de la produccio de bens de capital.

L'estructura monopolica permet de fixar els preus dels bens de produccio fins un limit. Fins aquest, les inversions en les industries de bens de consum no entren en recessio seriosa. Obviament la monopolitzacio amb els nous preus de bens de produccio obliga el sector de bens de consum a incrementar la seva productivitat per tal d'assolir una rendibilitat no inferior a la del capital del sector de bens de capital. Aquest augment de productivitat repercuteix en una nova demanda (tecnologia nova) de bens de produccio per part de les industries de bens de consum. Aixf, amb la monopolitzacio la dependencia tecnologica queda consolidada, i ames l'augment de productivitat implica una tecnologia mes desenvolupada que ja nomes la capacitat dels monopolis pot aconseguir.

Els esforcos per desenvolupar un sector de bens de produccio a Catalunya fracassaren. Ni una articulacio amb monopolis estrangers ni la creacio de nacionals no va reeixir. Els beneficis aconseguits pel sector de bens de consum davant la conjuntura favorable de la Primera Guerra Mundial tampoc no podrien haver fet massa per desenvolupar un sector de bens de produccio a causa de la internacionalitzacio rapida de l'estructura monopolica d'aquest.

L' estrategia dels dos sectors des de I' aparicio del monopolisme ha estat diferent. EI sector Il s' especialitza mes i es fragmenta en petites unitats de produccio que desapareixen en epoques de crisi. D' altra banda, el sector I concentra el capital, pero diversifica la produccio. Es a dir, que incorpora diferents branques per poder tenir productes altematius per a oferir al mercat en epoca de crisi. Aixf, I' estructura monopolica del sector I crea una tendencia cap una integracio de firmes que abans estaven separades, pero accentua una produccio polimorfa amb vista a diferents mercats. Per contrast, l'augment de productivitat del sector II porta a una major fragmentacio de les unitats de produccio, ja que el mercat de bens de consum esta mes desmembrat que el de bens de produccio, Aixo s'esdeve fins i tot quan els productes arriben al consumidor a traves d'una integracio vertical (que va de la filatura a la confeccio),

Com a exemple del que die, tenim que l'augment de productivitat de les noyes maquines de teixir mante I'especialitzacio, mentre que les fabriques productores d'aquestes maquines en diversifiquen cada vegada mes la produccio, que s' adreca ja a altres industries, ultra la del textil,

Aixf, les industries del sector II adopten dues solucions per adaptar-se a l'estructura monopolica. 0 be augmenten la productivitat per tal de fer cara a

la inflacio resultant del monopoli que fa pujar els preus del sector I, 0 be exhaureixen les possibilitats d' obtenir una renda diferencial tot descapitalitzant l'empresa, superamortitzant l'immobilitzat 0 aprofitant l'especulacio del sol venent la fabrica,

En fer-se carrec de l' Ametlla, Anton Serra i Feliu, amb una extraordinaria visio de futur -tot i que les limitacions de l'epoca eren considerables-, va optar decididament per la primera solucio i se'I pot considerar un pioner del que esdevindria una necessitat imperiosa els anys 1960: la reestructuracio del proces productiu del textil, que en comportaria I'automatitzacio creixent.

L'epoca al voltant de la Primera Guerra Mundial marca aixi, despres d'un boom artificios degut a l'exportacio als paisos belIigerants, el final del textil com una industria privilegiada per uns superbeneficis considerables. lies empreses que continuaran entestades a seguir els seus antics precedents hauran de fer fallida irremissiblement.

Aquest canvi historic del volum de beneficis es pot apreciar d'una forma general en les ratios entre el volum de setmanals i el de beneficis, i el de les mercaderies venudes i el de setmanals:

ANYS MERCADERIES/SETMANAlS SETMANAlS/BENEFICIS
1911-12 5,8 1,88
1912-13 6,6 1,63
1913-14 5,6 4,86
1914-15 5,3 2,29
1915-16 5,4 2,19
1916-17 6,2 5,9
1917-18 7,3 1,29
1918-19 7,2 1,76
1919-20 5,7 0,75
1921 4,3 1,07
1922 4,6 2,3
1923 4,5 1,59
1924 4,5 -2,096
1925 4,6 3,8
1926 4 8,82
1927 4,1 5
1928 4,2 3,55
1929 4,1 15,4 <n o

~"E

o <n CI) "0 o ';::

CI) a.

!!!. w

163

164

La ratio mercaderies/setmanals despres del 1920 ja no torna a passar del cine com era normal abans del 1920. Aixo reflecteix la inflaci6 de preus de productes re1acionats amb l'exportaci6 durant 1a guerra, amb el conseqiient augment del cost de la rna dobra (mediatitzat per nombroses vagues). EI volum de setmanals va passar de sis-centes quaranta-sis mil sis-centes cinquanta-tres pessetes l' any 1922 a 1.342.894 pessetes l' any seg~ent. 0 sigui: que es va produir un augment d'un 48,1 % nomes superat pel pnmer convem col-lectiu de 1962. Aquest va conjuminar-se amb l'encariment dels productes de les industries basiques un cop acabada la guerra.

L' Ametlla no sembla que hagues exportat massa teixits durant la Primera Guerra Mundial, si no es que ho va fer indirectament a traves de clients acabadors afincats a Barcelona. Els beneficis extraordinaris de 1919-1920 s6n deguts mes a I' encariment del preu de la roba que no pas a un augment de la producci6 0 productivitat.

Entre 1914 i 1916 la ratio entre el volum de mercaderies i les despeses de fabricaci6 es mante entre set-vuit i despres el1923 i mes endavant no pas sara de cine. Els costos augmenten, doncs, globalment, a partir de la contracci6 dels 1920. La crisi per sobreproducci6 va arribar a I' Ametlla el 1916-17 a consequencia de la perdua de la capacitat adquisitiva del mercat nacional davant de la demanda exportadora dels paisos bel-ligerants. Aquests anys es va aconseguir un subsidi d' atur per part de l'Estat i la fabrica treballava tres dies per setmana, encara que els obrers en cobraven cine. EI 1917-18 cornenca la polftica decidida d' Anton Serra Fe1iu. Es canvia el director i es comenca una renovaci6 de maquinaria. S'estudien els costos en la fabricaci6 de filats i teixits en forma bastant detallada. Aquesta temporada es yen la fabrica de Vilassar, parada des de feia temps, i una quarta part de l' aigua de la finca.

E11919-20 l'augment de la productivitat era un fet. Va sobrarfins i tot fil comprat per a teixir. S'havia introduit una reforma a les continues que feien el fil mes resistent i encara avui (1974) ho recorden alguns teixidors. Aquest any els beneficis es van incrementar un 67,5 %, pero com a minim un 24 % d' aquest increment es fals a causa de la inflaci6 (es tracta del mateix percentatge en que augmenta la re1aci6 setmanals-preus botiga).

E1 1920 esc1ata la crisi definitiva. La inflaci6 es galopant i l'augment salarial del 1923 encara es lluny. A la botiga hi ha deutes per sobre d'un 15 % del volum de setmanals pagats. Aquesta diferencia entre beneficis (preus) i sous no servira per aixo de massa estfrnul inversionista, com alguns podrien esperar. Ben al contrari, la resposta obrera no es fa esperar. A I'hi.vern ~~ patronal opta pel locaut davant la contracci6 de la demanda en plena inflacio

galopant.

A l' Ametlla el sindicat lliure (patronal) va obligar l'empresa allocaut, tot

La inundaci6 de 1982. L'enlrada devastadora de la riuada a la Iabrica, cap a miljanil

i que els obrers de la colonia no feien costat a les decisions de la CNT. L'excusa era per tal d'evitar que els ametllans ajudessin els parats. EI sindicat lliure s'obstinava a mantenir uns nivells salarials totalment desfasats per la inflaci6 que ells mateixos havien provocat amb l'exportaci6 anarquica als paisos bel-Iigerants, que produf una crisi de productes basics al propi pais. EI locaut a I' Ametlla va durar sis setmanes, al cap de les quals es va obligar els treballadors a la dessindicalitzaci6.

La repressi6 de Martinez Anido a Barcelona amb la instauraci6 de la dietadura de Primo de Rivera sembla convencer bona part de la patrona1 del que Anton Serra Feliu ja creia en comencar la seva gesti6: s'havia de reestructurar e1 textil augmentant la productivitat per treure'l del vici dindustria familiar rendista en que s'havia convertit. La racionalitat superamortitzadora de la burgesia industrial era deguda als efectes de la primitiva mecanitzaci6 que va depreciar tant el valor de la rna d'obra. Araja no es podia tornar enrera i els seus successors aixf ho van comprendre. Pero sense la dictadura l' augment del cost laboral hauria aparegut com una «revolucio» per a la burgesia.

L' any 1923 els setmana1s augmenten un 48,1 %, la qual cosa significa (guiant-nos per la relacio dels preus de la botiga i dels setmanals) un augment d'un 0,3 % de la capacitat adquisitiva des del 1911. La inversi6 en maquinaria es superior en un 51 % al valor amortitzat. Es tracta sobretot de la instal-lacio d'unes turbines noyes. Durant aquests anys del 1923-24 es para la fabrica a I' agost per les obres de Ies turbines. Ames es fan obres en altres

<II o .... ... o

<II CI) '0

,~ li;

a. <II w

165

166

instal-lacions. EI 1925 la inversi6 en les obres es superior en un 38 % al valor amortitzat. Tambe s'instal-len telers Rutti. Tot aixo implica unes perdues el 1924 de sis-centes vuit mil vuit-centes vint-i-tres pessetes. EI fet que aquestes «perdues» coincideixin quasi matematicament amb el preu de les noves turbines fa pensar que, mes que com a «perdues», s'hagin d'interpretar com a esgotament de les reserves, que eren forca magres aleshores. Perque, aixo de banda, no es nota cap canvi substantiu ni en la venda ni en les provisions respecte a l'any anterior, en que els beneficis foren de vuit-centes quarantatres mil vuit pessetes.

A la capitalitzaci6 i modernitzaci6 de la fabrica Anton Serra i Feliu hi adjunta un «capitalitzacio» de la colonia que estimula amb la seva presencia i iniciativa personals, com encara recorden alguns treballadors (1974-75): electricitat a les cases, Germandat de Sant Mateu com a seguretat social i de pensions, Orfe6 de I' Ametlla, teatre, noves festes majors ... Aixf, amb Anton Serra i Feliu es continua i desenvolupa el projecte fabrica-colonia a llarg termini, malgrat la crisi i conflictes de 1923-24 i les temptacions descapitalitzadores que afectaren altres negocis.

A partir de 1924la davallada de beneficis es prolonga fins a11929. Es tracta de la depressi6 a nivell internacional reflectida en la crisi de les exportacions i en l'estancament de la produccio, Davant d'aquesta situacio es promulga un reial decret el juliol del 1926 prohibint I' obertura de noves fabriques i creant el «Comite Regulador de la Industria Algodonera»,

D'altra banda, tampoc no es va aprofitar la conjuntura alcista de la Primera Guerra Mundial per a desenvolupar un sector public tant a nivell empresarial com administratiu que ordenes una mica I' economia espanyola. Ben al contrari, el proces monopolista de I'epoca va reforcar l'estructura oligarquica, tot desentenent el sector public dels interessos menys immediats als negocis oligarquics. No es va fer cap pressi6 fiscal. La relacio entre renda nacional i ingressos publics fou d' un 12 % el 1913, un 6,6 % el 1917, un 5,8 % el1918 i un 9,7 % i el1921'

Aquesta dissociaci6 entre els sectors de I' economia, reforcada per l'entroncament de l'oligarquia en les creixents necessitats monopolfstiques del sector I, definf el caracter «autoritari» del capitalisme espanyol, que nomes proporciona mesures proteccionistes al sector II en comptes d'una infrastructura publica mes adequada per a una reforma liberal.

Una sala de telers durant la inundaci6 de 1982

zadora a I' Ametlla mostra la forca del sistema de colonia, en el quaIl' aillament i la dependencia en exclusiva de la ploblacio comprometen els treballadors a protegir el patrimoni industrial. Aixi, la fabrica no era solament considerada la propietat de l' amo, sino mes aviat l'unic mitja de vida i treball de la poblaci6.

Com que el comptable de l' empresa va continuar essent el mateix d' abans de la col-lectivitzacio, les dades no presenten cap ruptura interpretativa de la marxa del negoci. Per aixo es relativament facil d'apreciar l'efecte de la col-lectivitzacio en l' empresa.

L'austeritat del comite d'empresa de l' Ametlla va ser forca remarcable.

No es va rebentar en cap moment el cicle de produccio, tot i que no es venia. Es a dir, que es va fer tot el possible per continuar produint sense pensar a plegar i repartir-se el que quedes de disponible en l'empresa. Aixo es molt important perque es tracta del fet d'una empresa «col-lectivitzada» que, sense abandonar I' organitzaci6 capitalista de la fabricacio i la comercialitzacio, pot fer cara a una crisi de contracci6 de la demanda, davant la qual una empresa anonima capitalista es veuria impotent. Dit d'una altra manera, l'autogesti6 d'aquest col-Iectivisme, que no va abandonar l'organitzaci6 capitalista del negoci, va tenir una capacitat extraordinaria per a fer cara a una crisi intensa i llarga que cap firma anonima no gosaria suportar. Aixo vol dir que la col-lectivitzacio a I' Ametlla i segurament altres llocs va salvar la continuitat de I' empresa dins el capitalisme industrial.

La coHectivitzaci6

Aquesta seccio complementa algunes de les coses que esrnentare en parlar mes endavant de la vida politica local a I' Ametlla. L' experiencia col-lectivit-

<I) o

~

.... o <I) Q) -c

,2 G;

c.. <I) w

(f)

m

.;::

U;

:::J -c c

(f) <D C ·0

(5

u (f) <D

<D -c

'0

~

<D ':::J 0"

co --l

167

en

cti

en

~ -0 c:

en

.~

c: ·0 o u

en

~

Q) -0

-0

~

Q) ,~ 0- ro -'

168

Durant aquesta epoca dautogestio per part del cornite d'empresa (la direccio de la fabrica i l'administracio comptable van quedar en principi en les mateixes mans), el problema mes gran fou el de 1'escassetat de les vendes i el subministrament de coto. Ja en un principi, en esclatar la revolucio, una vaga de transports va dificultar el subministrament de coto.

L'augment salarial fou controlat pel comite d'empresa i reduit a un minim no superior a la capacitat adquisitiva dels anys 1920, encara que superior a la dels anys immediats de la postguerra. Entre el 1937 i el 1938 es produeix un augment salarial d'acord amb la inflacio dels preus de l'ordre aproximat d'un 44 %, i aixi es torna ala capacitat adquisitiva d' abans del 1931, perque a partir d'aquest any havia augmentat una mica, especialment 1'any 1933.

Les perdues durant els tres anys de col-lectivitzacio corresponen quasi maternaticarnent als augments salarials d'un any a I'altre, cosa que palesa l' estancament de la produccio.

Durant lepoca de col-Iectivitzacio les vendes reposen en gran part en comandes de 1'Estat: un 54,6 %. Un 31,6 % es yen a altres empreses col-leetivitzades i un 13,7 % al sector privat no col-lectivitzat,

La majoria d'empreses col-lectivitzades a les quais es venia durant aquesta epoca eren clients habituals que s'havien «col-lectivitzat». Cal dir tambe que, segons alguns informants, la collectivitzacio es demanava a vegades per evitar la intromissio d'altres treballadors en l'empresa. Aixo explica potser el gran aillament de lautogestio col-lectivista d'aquesta epoca, Els contractes es van establir amb les empreses ja habituals 0 be amb el sector public, pero no es va fer massa per una cogestio que coordines la produccio i la venda entre diferents colonies.

La «col-lectivitzacio» a I' Ametlla no va ser sino una gesti6, repeteixo, per part d'un comite de treballadors que no va transformar ni l'organitzaci6, la remuneracio i el rendiment diferencials del treball d'abans de la «col-lectivitzacio». La ignorancia dels obrers amb vista a 1'administraci6 de l'empresa feu de la col-Iectivitzacio el que va ser institucionalment, quasi nomes un decret. La colonia tampoc no va esser afectada per cap transformaci6 substancial,

Al llarg d'aquests anys nomes sembla prevaler un objectiu: fer anar endavant l'empresa tot sacrificant millores socials. El grau en que aixo es va aconseguir sembla degut al fet que els treballadors van assumir l' autogestio com una responsabilitat patrimonial. El sistema de colonia, en que la poblacio es veu tan Jligada a la marxa de la fabrica, havia d'influir en aquesta actitud,

Durant els anys 1937-38 es va conservar fins i tot mtegre un saldo de beneficis a favor de la gerencia, encara que despres ja no figura en el major del 1939. Pero torn a a apareixer en el primer major elaborat immediatament

despres de l'ocupacio dels «nacionals», Per aixo es possible que aquest saldo (unes cent-noranta mil pessetes) shagues volgut mantenir durant tot aquest temps.

Diversos trebaJladors recorden el perfode de la col-lectivitzacio com un lapse en el que realment no va canviar I' estructura de la fabrica, nomes els noms propis dels carrecs. Hi havia menys feina, pero els sous no variaren, encara que s' assignaven nomes segons la categoria laboral i ja no es treballa mes a preu fet.

D'altra banda, la majoria dels treballadors que havien arrendat horts al Grapal no varen pagar els arrendaments durant el periode de guerra civil. Sembla que nomes un treballador va continuar pagant l'arrendament amb regularitat.

El periode de la postguerra: entre l'autarquia i la dependencia

Encara que els anys 1940 no van modificar el sistema de colonia d'una mamera palesa, sf que van reforcar-ne els trets paternalistes. Evidentment, el triomf d'una mentalitat reaccionaria despres de la guerra contribuia a aixo.

Una de les contradiccions del regim politic espanyol de la postguerra era la de la seva afirrnacio autarquica, que havia d' encaixar amb la seva dependencia de l' exterior.

La industria textil catalan a dels anys 40 reflecteix una part d' aquesta contradiccio, Tant la compra del coto com la venda de bona part de la roba depenien de l' estranger. Aixo era degut a la necessitat dels contractes bilaterals, en els quals Espanya actuava de pais manufacturer. D'altra banda, «I'autarquia» organitzava aquesta dependencia dins el seu sistema de patronatge, Aixo donava lloc a I'especulacio sobre les quantitats lfrnit de cot6 i llicencies de fabricacio que l' Administraci6 concedia segons criteris favoritistes i nepotics.

Es a dir que, en un principi (la produccio de coto nacional, estimulada en gran part per industrials catalans, no va comencar fins als 1950), la industria cotonera no responia ales necessitats d'un mercat nacional integrat ni a l'aprofitament d'uns recursos propis del pais, sino que, com abans, nomes s' aprofitava de facili tats relatives per al proces de produccio, No es podia considerar ni de bon tros «autarquica».

Ames, quan la produccio de coto nacional va arribar a saturar el mercat cap als anys 1960, ho feu emparada per una polftica aranzelaria proteccionista del coto que ha significat una amenaca constant als costos de fabricacio, sobretot tenint en compte les constants devaluacions de la pesseta des d'aleshores.

en

cti

.;::

en

~ -0 c:

en Q)

c: ·0

o

u

en Q)

Q) -0

:2 en

Q) ,~ 0- «s -'

169

(J)

co

-;::

(j)

:::I -0 c:

(J) (])

c: ,0

o

<..> (J) (])

(]) -0 '0

~

(])

':::I 0-

ro ---.J

170

L' obtencio de coto durant la postguerra" va esser sotmesa ales arbitrarietats del repartiment de les quantitats limit de coto. A causa de l'escassetat d' aquesta materia es va crear un mercat negre on el coto es venia a preus molt superiors als oficials. Alguns fabricants feien mes negoci amb la fabrica parada venent el seu coto al mercat negre que treballant.

A I' Ametlla I' escassetat de coto es feu sentir ben aviat i la fabrica va haver de parar periodicament. L'any 19421'empresa es constitu'ia en societat anonima i des de llavors podem seguir una mica mes la marxa del negoci a traves de les actes del cons ell d'administracio,

Els aturs de la fabrica van esser aprofitats per a arreglar el canal i la resclosa. Tambe es pagava un subsidi d'atur a l'empresa. EI primer semestre del 1942 es va tancar amb perdues, pero el segon, treballant sis dies a filats i quatre a teixits, al principi, es van aconseguir unes comandes d'Intendencia que van comportar un superavit considerable en acabar I'any i es pogueren treballar els sis dies per setmana.

Durant aquesta epoca la negociacio salarial era quasi nul, la. Els sous augmentaven d'acord amb criteris patronals de subsistencia. Dins del sistema de colonia, la responsabilitat mes directa dels amos sobre la vida dels treballadors fins i tot fora de la fabrica feu que aquests estiguessin minimament proverts. Els amos van procurar per tots els mitjans que a la botiga no hi faltessin aliments i que no es deteriores la salut de la gent, a causa de la miseria d'aquells anys. En aquest sentit el medi rural fou forca important, per una banda per la possibilitat d' adquirir d' «estraperlo» queviures de les masies dels voltants, i per I' altra pels horts, que van complementar de forma indispensable els recursos habituals de la colonia,

Els primers augments salarials es van «oferir» en conceptes tals com els de «plus de vida cara» (seixanta pessetes mensuals als homes i quaranta ales dones sense distincio de categories, agost 1942), «plus de carestia de la vida», «plus de carregues familiars» (maig 1943), L'empresa va constatar que a causa del sistema de colonia ja havia proven els treballadors en un grau superior al prescrit pel govern,

La fabricacio continuava estimulada per les comandes d Tntendencia.

Aixf, durant l'any 1942 es fabricaven panes i sacs amb aquesta finalitat. Durant el primer semestre del 1942 s'havien treballat nomes cinquanta-tres dies en filats i trenta en teixits i durant el segon s'havien augmentat a cent trenta-nou i noranta-cinc, respectivament, per rao de les comandes militars.

EI 1943, a causa del viratge que prenia la Segona Guerra Mundial, el transport de coto nord-america a Espanya va entrar en dificultats. Per aixo la fabrica va tornar a parar i es van fer obres a la resclosa per reparar I' erosio de la seva base. Durant aquests anys de 1943-441'atur va ser progressiu i es treball a en la resclosa i en el canal. A mit jan 1944 s'havien treballat cent divuit

dies a filats i vuitanta-un a teixits, Per I' estiu s' avancaven les vacances i es parava la fabrica durant dues setmanes per la falta de coto.

D' acord amb la llei de 30 de desembre del 1943, en que s ' instava les empreses a invertir les seves reserves en capital fix, es va comencar una politic a de millores tecniques de la fabrica, comencant pel condicionament de 1'aire. A partir del 1947 les inversions ja superaven el doble del valor d'amortitzacio de l'immobilitzat (excepte els edificis i la resclosa).

Durant I' any 1945 es va establir un «plus extraordinari fix» d' acord amb la inflacio galopant. Els setmanals entre 1944 i 1945 quasi es van haver de duplicar. I el1946 encara s'augmentava el «plus extraordinari», Aquest any es va comencar a pensar en l'establiment d'un economat a la botiga i es va destinar un 20 % de la reserva especial a la construccio de noyes cases per

als treballadors.

A final del 1946 la fabrica nomes treballava per a l' exportacio. Durant

aquests anys l' Ametlla rebia el coto essencialment a traves de CIT A (Consorcio de Industriales Textiles Algodoneros), que es va fundar l'any 1944. La constitucio del CITA representa un pas forca important daquella epoca que caracteritza la posicio ambigua de la burgesia industrial catalana respecte a l'Estat espanyol. Com diu Maluquer," com que els aliats que ja dominaven el comerc transatlantic es negaren a estendre certificats de navegacio a favor de I' «Estat Nacional-Sindicalista» espanyol i de les seves agencies, els fabricants van voler crear una institucio privada de caracter tradicional iformalment independent de I'Estat espanyol ide les seves institucions mes afins. Aixf va neixer el CIT A on l'unic control public era de caracter aranzelari.

Va ser a traves del CIT A que la fabrica de l ' Ametlla aconseguia les importacions de coto a canvi de les exportacions de roba. Paral-lelament al CIT A, existia un mercat negre de comptes combinats que especulava amb els preus (simulant preus alts de roba i baixos de coto) amb vista a aconseguir llicencies d'Importacio de grans quantitats, adquirint previament divises en

forma il-legal.

L' Ametlla sembla que es va beneficiar bastant del CIT A, i encara que la fabrica va parar cronicarnent, no va fer-ho setmanes seguides com altres

fabricants.

D'altra banda, les restriccions electriques daquests anys van fer necessa-

ria la utilitzacio de motors auxiliars de gas pobre moguts pel carbo de Figols que, mes que pobre, es podia dir miserable, De totes maneres, nomes el 1945 la mala qualitat del carbo va obligar a alguns aturs a l'hivem.

El que cal recordar daquest periode es la relativa dissociacio -el CITA n' es un simptoma- entre la presentacio oficial del paper dels industrials catalans en la postguerra i llurs necessitats pragrnatiques. Es a dir, que si la pressio laboral havia disminuit per la forca, en canvi les dificultats comer-

171

en o

- ....

o

en CI) "0

,~ CD

Q.

!!! w

172

cials havien augmentat a consequencia de les condicions del nou regim polftic. Per aixo els industrials catalans actuaven com una classe de suport, pero no excessivament integrada al proces polftic, ja que aquest tenia els seus avantatges i els seus inconvenients. Precisament les fortunes dels anys 40, mirant als industrials, es van fer mes per circumstancies de relacions amb el poder que per raons de «competitivitat de mercat».

reconeixer una bona part dels membres del jurat, encara que entre aquests la reaccio fou majoritariament favorable. El jurat atribuia el seu poe impacte, principalment, a una manca de preparacio 0 experiencia i ala poca influencia dels vocals entre els treballadors; i en menor grau a la lentitud a posar en practica les millores acordades i a la desconfianca dels obrers envers el jurat. Evidentment, el context politic dins del qual va sorgir el jurat d' empresa feia destacar mes les seves possibilitats dernagogiques que les dobtencio de millores.

En la funcio del jurat d'empresa cal destacar, a l'Ametlla, que hom no l'emprava solament per qiiestions relacionades exclusivament amb la fabrica, sino tambe amb la colonia. Aixf, el 1958 fou a traves del jurat d' empresa que es va negociar el millorament de les cases de la colonia i l'establiment d'un economat en la botiga que fes de «super-mercat».

El1959 es va elaborar el primer conveni collectiu de la industria textil cotonera, que no va ser acceptat per I' Administracio, Es va tomar al sindicat per revisar-lo d'acord amb un pia de reestructuracio de la industria textil que era pendent daprovacio. El problema era lligar l'augment salarial amb una reestructuracio tecnologica que augmentes la productivitat. Aquesta reestructuracio es va posar en marxa \'any 1961 i I'empresa s'hi va adherir aquest mateix any. Al mateix temps cal assenyalar que els estigmes de la polftica economica autarquica entorpien una mill or marxa de la reestructuracio. En aquesta epoca la produccio de coto nacional era molt important a consequencia de la politica autarquica iniciada abans. Aixo feia protegir el coto nacional mes car de produir que el d'importaci6, gravant I'importat amb el consegiient augment dels costos i el perjudici de la qualitat.

EI 1961 s' inicien un altre cop les gestions per a elaborar un conveni col-Iectiu per a la industria textil. Abans de la seva aplicaci6 el 1962 ja s'havien unificat els sous de les tres zones, passant les dues mes baixes a zona primera. En principi el conveni va provocar, segons el jurat, una reacci6 en la majoria dels treballadors de temor enfront de les noyes normes sobre activitat minima i rendiment normal.

La implantaci6 d'aquest primer conveni va significar un augment del 60 % en el total de la nomina. Al mateix temps l'empresa gestionava un credit per a la renovaci6 de la maquinaria, es projectava la supressi6 dels telers mecanics i I' augment dels automatics i es feien proves amb la fibra artificial d'Enkalene.

A mit jan del mateix any, tanmateix, ja s'havia sol-licitat un expedient de crisi per a autoritzar a treballar tres dies per setmana durant tres mesos per ra6 de la crisi de venda. L'expedient es va aprovar, pero l'empresa no en va haver de fer us. Pero ben aviat la gerencia es queixava que el preu del cot6 tornava a crear problemes per a cobrar la producci6 en el mercat. El 1962,

Els 1960: els convenis col-lectius i la reestructuraci6

Despres del pla d' estabilitzaci6 del 1959, Espanya entra en una fase liberalitzant de la seva economia. La concurrencia obliga a pensar mes en l'increment de la productivitat i en la selecci6 d'industries amb mes renda diferencial. De totes maneres, la protecci6 estatal directa 0 indirecta a alguns sectors continua contradient aquest impuls liberalitzant.

El textil es afectat extraordinariament per aixo, D'una industria de capital fix forca amortitzat amb una rna d' obra barata, ha de passar a una industria capac de competir amb sectors mes dinamics nodrits per una rna d'obra rnes cara, incrementant la productivitat i modificant la producci6 mirant a un mercat mes desenvolupat.

Aixf, al problema inversionista per reestructurar l'empresa s'hi afegeix el d'adaptaci6 de la producci6 a un mercat canviant. La manca de confianca en I'exit en una direcci6 0 l'altra, augmentada per l'escassa capacitat financera del textil, produeix la crisi. L'empresa pot preferir la descapitalitzaci6 en benefici d'altres sectors mes rendibles que la reestructuraci6 d'avenir incert.

A Serra Feliu, en principi durant els anys 1963-65 es van fer dos plans de renovaci6 de maquinaria. Pero el 1966-671'estat del negoci es considera critic. L' any 1968 s' estudia i es comenca una politic a de reducci6 de plantilla. S'imposa una reactivaci6 mitjancant una producci6 d'articles mes variats. Al mateix temps l'empresa es veu obligada a «descolonitzar» per reduir costos. Aixi, la botiga passa a ser arrendada per un particular, el correu a I' administraci6 de Correus, i la fabrica, progressivament, deixa de fer tradicionals serveis gratuits a les cases de la colonia.

L'any 1969 ja comenca definitivament el pia de reestructuraci6 i se suspenen els tramits administratius de l'expedient de crisi que s'havia formulat.

Abans, de fet, I' any 1957, ja s 'havien pensat plans per a rnodernitzar l'empresa. No s'ha de creure que els efectes de l'estabilitzaci6 foren sobtats, sin6 que ja es veia venir la necessitat d'una liberalitzaci6 de I' economia amb un augment de la productivitat. Aquest any sinaugura un nou procediment de negociaci6 entre els treballadors i la gerencia, el jurat d' empresa. La impressi6 que el jurat feu en l'empresa fou mes aviat indiferent, segons va

173

rn o

~

o rn Q) "'C

~g

Q) Q.

rn W

174

dins la polftica d'estalvi de despeses socials que en la colonia impliquen «descolonitzacio», l'empresa anul-la l'assignaci6 que feia a la germandat de Sant Mateu.

Examinant la comptabilitat entre 1959 i 1963 s' aprecia un increment proporcional del passiu a causa de la importancia de l'encariment de les primeres materies d'una maniobra comercial mes retardada. La ratio clients/proverdors passa de 2,19 el 1959 a l , 7 el 1961-63. EI s beneficis per aixo no disminuiexen fins al 1962. Les reserves entre 1959 i 1960 s' incrementen en quasi un milio de pessetes. Entre 1958 i 1962 el volum de setmanals augmenta en un 76,5 %. Pero la ratio entre volum de setmanals i volum de beneficis es mante entre 1958 i 1963 quasi constant entre 6,1 i 6,6.

EI 1963 la crisi continua. Des del febrer d'aquest any s'augmenten els lloguers de les cases, encara que aquest augment es molt baix i no significa ni de bon tros cap possibilitat d'introduir les cases de la colonia en el mercat de cases de l' area. No es tracta tant d'un pas «descolonitzador» com d'un ingres una mica mes elevat per a compensar d'alguna manera els augments salarials per si mateixos.

Durant aquest any es negocia un credit bancari per a renovar la maquinaria. Al cap d'uns mesos el govern publica un decret sobre la segona fase del pIa de reestructuracio de la industria textil en el qual hi ha una regulacio de la concessio de credits per a la renovaci6 de maquinaria.

L'automatitzacio que augmentara la productivitat, reduira al mateix temps la plantilla. L'empresa estudia la possibilitat d'una ampliacio vertical de la industria (confeccio) per a absorbir especialment la rna d'obra femenina sobrant. Finalment sinstal-lara una planta de confeccio en associacio, primer, amb una firma alemanya, i despres amb una d'italiana.

Durant aquest penode es va anar substituint el personal femenf del torn de nit per masculf. EI torn de nit es va establir a partir del primer conveni per etapes. Hi ha anat acudint forca gent de fora. Especialment de Serrateix, on els va a buscar un autobtis, i de Balsareny a con sequencia del tancament d'una fabrica.

A comencarnent del 1964 shavia acabat practicament el primer pla de renovaci6 de maquinaria en l'empresa i s'iniciaven gestions per a adquirir un altre credit per a un segon pla. EI segiient conveni col-lectiu en un principi es planejava d'ambit empresarial, pero ben aviat es va decidir de negociar-lo en I' ambit interprovincial. A mit jan 1965 ja entrava en pIe rendiment la nova empresa de confeccio.

Des de llavors l'empresa ha afrontat els canvis competitius que s'han presentat els anys 1960 i 1970. Ha disminuit la plantilla, pero no s'ha desdit de la colonia i ha mantingut els jubilats en els seus habitatges.

La visita del president de la Generalitat amb motiu de la lnundacio de 1982. En primer terme, cons de filat enfangats per la riuada

La inundacio de 1982

Pel novembre de 1982 una inundacio sense precedents va afectar greument la fabrica de l' Ametlla. El desastre va suposar un nou desafiament que, si be en altres empreses ajuda a decidir la seva fi, a l' Ametlla va consolidar una vegada mes la responsabilitat patrimonial dels empresaris i la solidaritat dels tre-

balladors envers aquest patrimoni.

Les memories del Consell d' Administraci6 son prou eloqiients i no cal

afegir-hi comentaris. Diu la de 1982:

«EI que sf s'ha de fer constar com a fet importantissim per la superviven-

cia de l' empresa es la resposta tan positiva de tot el nostre personal sense cap excepcio, que s'ha dedicat de pIe a la reconstrucci6 de la fabrica sense comptar les hores ni de dia ni de nit, motivant aixi tarnbe als jubilats, veins, amics, etc., que en nombre d'uns 600 han acudit tambe a ajudar en el seu temps lliu-

reo

«Aquest fet ha estat ben cone gut arreu de Catalunya com un exemple

desforc per a la consecuci6 d'un objectiu cornu i com hem dit ha estat decisiu per ala nostra continuitat».

175

176

I es conclou l' any 1983:

«El fet de les inundacions i la rapida recuperaci6 de les instal-Iacions de l' Ametlla de Merola ha estat molt comentat arreu i ha merescut que es parles de nosaltres molt freqiientment durant 1983. Varem sortir repetidament a la televisi6. Un jurat constituit per EI Periodico va considerar el fet com una de les millors iniciatives empresarials de l' any 82 i ens varen concedir una distinci6 en un acte public en el mes de juliol, Per altra part, la Generalitat va concedir-nos una menci6 especial, en atorgar el premis ala Productivitat de 1982, aquesta vegada dirigida als treballadors de la fabrica i recollida pel president del Cornite d'Empresa, en el mes de gener passat. Amb aquests motius, hem estat objecte de notfcies amb certa frequencia i fins i tot instrument de propaganda polfti ca.

«Per la nostra part hem tingut cura d' agrair tots els ajuts que varem rebre tant particulars com oficials i com a culminaci6 varem oferir una festa a unes 1.300 persones que, directament 0 indirecta, varen participar en el salvament. «Podem dir, en resum, que tot plegat ha incrementat el nostre prestigi davant dels nostres clients i l' Administraci6».

La crisi actual (1988-92)

Una vegada mes les condicions del mercat amenacen greument la continuitat economic a de Serra Feliu. Elllenguatge dels industrials es tan 0 mes catastrofista que el dels pagesos i la realitat els d6na sovint la ra6. Evidentment, les empreses economiques no s6n eternes, encara que quan van estretament associades amb tota la vida d'una familia, com passa amb forca pagesos 0 amb la d'un poble com en el cas de l' Ametlla de Merola, i historicarnent s'han anat repetint els esforcos de continuitat i desenvolupament, un hom pensa en la renovaci6 de la iniciativa i la resistencia social i econornica, imposant-se ales insulses i terribles fluctuacions del mercat.

Sigui com sigui, el que ens interessa mostrar es que, ara per ara, la resistencia de l'empresa economica encara es atribuida a la solidesa patrimonial historicament desenvolupada i a la col-laboracio dels treballadors, tal com s'ha fet pales arran de la inundaci6 de 1982. EI financament amb recursos propis, malgrat tot, no ha parat de pujar entre 1966 i 1989 (em manquen estadfstiques serials mes recents) i s'ha invertit amb l'objectiu de superar, amb socis comercials, les noyes condicions del mercat. Les memories dels anys 80 i 90 repeteixen elleit-motiv: «Si no fos perque la situaci6 patrimonial es molt solida, diffcilment s'hagues pogut superar una crisi tan intensa i llarga, com ha passat a tantes empreses textils» (1981), « ... valors patrimo-

La neteja dels materials afectats per la riuada durant la visita que etectua el president de la Generalitat, el qual es rnostra admirat i complagut de la reaccto rapida, eficient i soudaria de Is ametllans i velns de I'Ametlia per recuperar-se del desastre

nials ben respectables fruit de la bona marx a d' anys anteriors que varen quedar com a reserves ... » (1990).

En definitiva, l'empresa es queixa de la competencia de teixits manufacturats en paisos del tercer m6n on «els components del seu cost s6n no tant la rna d'obra barata com les subvencions, el dumping de tota mena i tambe la pressi6 d'una oferta condicionada per elevats estocs i per empreses amb grans dificultats que necessiten liquiditat immediata».

L' any 1989 Serra Feliu es considerava una empresa «mes ben situada que la mitjana per superar aquests temps amb productes diferenciats que requereixen una estructura flexible i adaptable que certament tenim». Pero l' any 1990 es queixa que «cada vegada hi ha menys clients que siguin capacos d' acreditar un producte (mes car) de moda especialitzat com el que nosaltres estern preparats per produir». Davant daquesta situaci6, l'empresa ha optat per associar-se amb alguns clients, integrant els marges comercials de proverdor i client en un esforc iinic de penetraci6 en el mercat. Ara, tot just

II) .....

~

..... II) Q) "0

~g

Q) c..

!!!. w

c ·0

177

U)

.~

."!::

U

U) Q) "0

,g

Q) c.. U) w

178

pel 1988 hi havia preus de mercat que representaven una depreciaci6 del 40-50 % del cost. Aixo es pot repetir.

EI domini d' una estructura mundial del mercat poe rectificada per la CEE sembla esser I'amenaca principal a la col-locacio de la producci6 textil catalana.

Per l' experiencia historica, es tracta una vegada mes de I' embat dissolvent del domini de mercat contra un patrimoni familiar i contra I' existencia social d'una poblaci6.

Actualment, tant en la practica com en la ideologia -per mes que alguns pretenguin la inexistencia d'ideologies- els imperatius de l'economia especulativa i de negoci fet en el mercat dissolen les creacions econorniques fetes amb vincles socials, solidaritats de parentiu i amistat i esforcos perseverants.

Aixo suposa una contradicci6 creixent entre la cohesi6 i responsabilitat socials que, d'una banda, demanen els Estats, les corporacions i la ciutadania i, d' altra banda, el negoci absolutista que, amb el pretext de crear riquesa, estrafa els vincles socials i arracona les iniciatives i les polftiques economiques fetes sobre la base de relacions humanes que duren.

La pressi6 del mercat actual doblega i liquida societats senceres. La resistencia es dificultosa. Es tracta d'un repte de llibertat i opressi6 alhora. Les magres i incertes sortides que tenen els treballadors fora d'un lloc de treball que tambe els representa privacions i perdues, les tenen tambe semblantment els empresaris manufacturers fora i dins de l' opci6 de continuar com a tals.

A I' Ametlla aixo ha representat lescapcament d'una part del patrimoni i una drastica reducci6 de la plantilla (1992-93). Sembla que -com en altres casos-I'Estat hauria de distingir i protegir mes acuradament els patrimonis que impliquen I' existencia de tota una poblaci6 0 complex social dels que nomes fonamenten un negoci anonim, Em sembla que nomes en aquest sentit de responsabilitat social, un Estat pot demostrar que posseeix una polftica nacional. EI tipus de negoci 0 economia per a mantenir un patrimoni social es una altra questio.

NOTES

1. Per a una visio tradicional d'aquesta situaci6 vegeu Brown, E. i Handfield, "The Climateric of the 1890's". Oxford Economic Papers, 1952. Per una critice desmitificadora d'aquesta, i per corol-leti, d'altres recessions delsegle XIX, vegeu S. B. Saul, The Myth of the Great Depression, 1873-1896. London, 1969.

2. Aquestes dades provenen dels llibres de comptabilitat de Serra Feliu, especialment del Major i del Diari.

3. Shapiro, op. cit.

4. La tormacion ... , op. cit.

5. Productive labour and effective demand.

London, 1975.

6. Aquest signe negatiu es deu al fet que la xifra d'aquest any indica perdues.

7. Roldan et al. op. cit., p. 227.

8. Vegeu Maluquer Sostres, J., La politica algodonera, 1940-1970. Barcelona, 1973, pp. 130 ...

9. Op. cit., p. 131.

10. Cf. Ibid., p. 132.

U)

.~

."!:: ... Co)

U) Q) "0

,g

Q) c..

..!!! w

179

.!!:!

c: .0

"0

Co)

CI) .0 o c..

en ro -;::

en

:;:, "0 c

en Q)

c

:2

o <.> (J) Q)

Q) "0 '0

~

Q) ,:;:, 0- ro -l

180

8. Poble i colonia: demandes industrials i complexitat social

de la Granota, entre la carretera i la riera de Merola. La resta anava i venia des de les seves masies.

Els llocs d' origen dels ametllans han estat distribuits per tota la regi6. De les families que encara tenen algun membre a la colonia n'he pogut treure les proporcions segiients (sobre un total d'unes quaranta families): zona MerolaGaia-Navas: 44 %; zona Viver-Serrateix-el Pujol: 9 %; zona BalsarenySallent: 19 %; zona Lladurs-Sorba-Tentellatge: 6 %; zona Organya-La Vansa: 3 %; zona Gosol-Macaners-Ia Pobla: 6 %; zona Casseres-Berga: 13 %. Com es pot veure, l' Ametlla va aglutinar una poblaci6 diversa, pero d'una experiencia rural caracterfstica de la Catalunya interior pre-pirinenca. El taranna de I' Ametlla s'ha de lligar forcosament a aquest medi historic i no solament ales influencies de la cultura de tipus industrial.

Aixi, els primers treballadors de l' Ametlla venien quasi tots de pages.

Provenien de la rodalia i de tota la zona pre-pirinenca. Alguns arribaren sols i altres ja amb familia. Sovint, despres d' arribar un d' ells, atreia d' altres membres de la seva parentela que no tardaven a demanar feina (mitjancant els primers) i es quedaven a treballar a l' Ametlla.

La demanda laboral industrial seleccionaria els pagesos arribats a I' Ametlla segons la seva posici6 inicial i el volum de la seva familia.

Entre els primers treballadors de la fabrica de l' Ametlla, alguns tractaven de continuar treballant la terra. Per aixo es feren 0 romangueren quartaires de vinyes i terres de seca i aviat s'estengueren els horts arrendats pel Grapal i alguns comprats per Serra Feliu al costat del Llobregat.

En relaci6 amb aquestes activitats agraries, alguns ametllans parlen de la «vocaci6 de pagesos» de molts treballadors que no es troben a gust a la fabrica, alguns dels quais procuraven enviar-hi la dona i els fills i ells anaven al camp (encara que alguns ho feien per anar a cacar 0 al cafe). I la majoria obtingueren horts que, en part, ajudaren ales necessitats de la casa.

Un treballador que va comencar a treballar l' any 1899, recorda (1974) com al comencament feia el torn de nit-mati, des de les 12 de la nit fins ales 12 del migdia del dia segiient. A partir de 1901, treballant a la filatura, comencava a dos quarts de set del vespre i acabava a un quart de sis del mati. La jornada laboral havia passat de 12 hores a 10 hores i 3/4. Nominalment eren 11 hores pero ell recorda que els deixaven sortir un quart abans. No recorda exactament per que, pero ho interpreta com una propina de I' amo. A un quart de sis anava a dormir, fins a la una del migdia (dormia, doncs, set hores i uns dos/tres quarts). Despres de menjar anava a treballar al camp unes tres hores en una masoveria mes aviat petita, a un quart d'hora de l' Ametlla. EI seu pare feia de segador, a mes de tenir cura de la masoveria, i per aixo anava cada any a segar a la Marina i a la Cerdanya.

Entre final i comencament de segle s' estengue l' us de minyones ales

A alguns ametllans no els agrada la denominaci6 «colonia industrial» aplicada a l' Ametlla. Prefereixen esser considerats com un «poble». «Colonia industrial» per a ells sona a quelcom artifici6s i abstracte, mentre que el nom de poble proporciona una identitat mes escaient a la seva sensibilitat social.

S6n diversos els ametllans que m'han assenyalat (1974-75) que la mentalitat i els valors de la poblaci6 de I' Ametlla han estat sempre afins als dels pobles de la rodalia i que mai s'han identificat amb un nucli industrial allunyat de la vida i costums de l' entorn rural. Des dels casaments fins ales festes majors (amb un ball de nans i cascavells que representa una variaci6 local original de ball estes pels pobles veins) i des de les converses fins als habits quotidians, tot parla d'un poble allunyat de la ciutat, amb uns ritmes mes rurals que urbans. El temps i un taranna rurals han fet de l' Ametlla un poble, malgrat la seva dependencia del ritme laboral de la industria.

D' acord amb els ametllans en la identificaci6 local (fins a 1974) han prevalgut dos noms: L 'Ametlla i Can Serra Feliu. La Colonia de I'Ametlla, I'Ametlla de Merola i la Fabrica Serra i Feliu han estat mes rars. La identitat ha utilizat uns noms que fan clara referencia col-loquial a un poble, l'Ametlla, i a una fabric a Serra Feliu, no a una colonia industrial, fenomen de mes diffcil identificaci6 en l'intercanvi col-loquial.

Els primers treballadors vingueren a l ' Ametlla cap als anys 1863-64.

Aquests treballaren d' antuvi en la construcci6 de la fabrica. Eren entre quaranta i seixanta i la majoria feia de paleta.' Aquests treballadors venien de tres llocs diferents. Alguns d' ells ja havien treballat previament en la fabrica de Pere Cruells. Altres vingueren de cases de pages de la rodalia i la resta de Balsareny. Aleshores Balsareny era un petit poble que havia desenvolupat considerablement la industria textil. Sembla que la majoria d' aquests treballadors eren mossos de masies que havien emigrat abans des de larea prepirinenca i des de l' Arag6. El mestre d' obres de l' Ametlla es deia Relat i era d'Aviny6.

Durant els esdeveniments de la revoluci6 del 1868 els treballadors van esser acomiadats en bloc. Despres es contractaren novament alguns d'ells i d' altres ho foren de bell nou. Per aquell temps nomes hi havia homes treballant en la futura colonia industrial. Alguns d' ells vivien al molf. El moliner havia transformat el molf en una petita fonda i botiga. Altres vivien a l'hostal

.!!:! c:

~

o Co)

CI)

:c o c..

181

.!!!

I::

:.2

o (.)

Q)

:c

o a.

c:

:2

o u

en Q)

Q) "0

'0

~

Q)

':::> 0-

C1l -l

182

cases d' alguns treballadors de l' Ametlla. La seva tasca principal era fer de mainaderes mentre els pares de les criatures treballaven a la fabrica. Eren noies de cases de pages que tractaven d'introduir-se a la fabrica i, mentrestant, s'oferien com a minyones a canvi de pura subsistencia. Situaci6 que reflectia probablement la crisi agraria finisecular especialment vinculada a la plaga de la fil-loxera.

La presencia i el record de les feines del camp davant de les de la fabric a ha estat palesa entre els pobladors pagesos de l' Ametlla. Tanmateix, mossen Lluis Calveras opinava (1974) que el treballador que compagina la feina de la fabrica amb la del camp 0 dels horts, posseint un sentit del treball tant segons la disciplina laboral fabril com segons la relacio amb l' experiencia del temps i de les plantes en l' agricultura, aconsegueix un major equilibri personal i una maduresa mes tranquil-la.

D'altra banda, l'opini6 que la feina actual resulta mes irritant per a l'organisme huma i que la d'abans era sovint mes humiliant pel tracte que hom rebia, es compartida per ametllans amb trajectories ideologiques tant de «dretes» com «d' esquerres»,

La identitat dels primers ametllans, el nom de referencia que s'utilitzava entre ells, es componia d'un 0 dos noms segons tres possibilitats: a) el nom de la casa de pages originaria 0 de l' ocupaci6 inicial; b) el nom de pila del cap de casa i el del poble de procedencia; c) el nom de pila del cap de casa i el de la casa de pages originaria 0 de la casa segons una ocupacio original.

Els noms de les cases de l' Ametlla venen sovint de les masies 0 llocs de procedencia dels seus ocupants. Aixi: Cal Verneda (Merola), Cal Daina (Puig-reig), en Pere de Berga, el Ros d'016 (Santa Maria d'0l6), Barons (Castelladral), Serreta (Gaia), Vilafresca (Merola), Putxa (Merola), Canadell (Gaia), Vanca (Tuixen), el Cisteller (la Galera), Jaumet de Casserres, Argelaguer (Gaia), la Codina (Gaia), Cortius (Gaia), Fuster de la Costa (el Mujal), Seubota (el Pujol), Niss6 (Merola) ...

Altres noms fan referencia ales ocupacions dels seus primers habitants.

Aixf: Ca l'Espardenyer, Barrinaire, Campaner, Teuler, Boter, Music, Pastor, Pastoret, Correu, Manyanet, Carreter, Escrivent, Turbinaire, Barber, Xollador., D'altres son motius propis de qualsevol poble.

L'any 1870 la fabrica va comencar a funcionar. Els nous treballadors van ocupar el costat antic del carrer vell, on les cases eren pisos. La rna d' obra segrnentaria de joves i dones venia de les masies properes. Algunes d' elles eren ames d'una hora de cami. Aviat es construf la «casa de les noies» per a les pageses que vivien lluny. Acostumaven a marxar els diumenges a casa seva.

La carlinada dels anys 1870 va fer venir unes quantes persones a treballar a l' Ametlla i a poblacions de la conca del Llobregat. Algunes a consequencia

de les devastacions produides per la guerra i altres per escapar del reclutament dels carlins, que anaven de masia en masia cercant voluntaris.

Des d' aleshores l' origen dels treballadors que han anat entrant a l' Ametlla ha canviat poe, llevat del perfode actual, on la immigraci6 de no catalans ha esdevingut important. De totes maneres, la proporci6 de treballadors no catalans a l' Ametlla es baixa. D'altra banda, el periode de la Primera Guerra Mundial va produir un despoblament considerable de l' area pre-pirinenca a consequencia de l'augment de la demanda laboral dels centres fabrils que es beneficiaven de l'augment de les exportacions.

L' Ametila ha desenvolupat dos tipus d'estructura demografica. Un que correspon mes aviat ales caracteristiques internes del sistema de colonia i un altre que pertany a la relacio complementaria entre la colonia i el seu medi rural. Aquest era forca poblat per la rodalia de l' Ametlla per ra6 del desenvolupament agrari. Els establiments de noyes masoveries i contractes amb quartaires i mossos havien augmentat a consequencia de les possibilitats comercials de la producci6 agricola en els mercats de Cardona, Siiria, Solsona, Montmajor, Gironella i d'altres. L'expansi6 fou forta amb l'extensi6 de la vinya i el comerc del segol i de l'ordi a I'ultim quart del segle XVIII, tal com ho testimonien les collites.i lengrandiment de les masies per a donar habitatge a quartaires i mossos, les artigues 0 boigues que hom esmenta en documents de I'epoca' i les tines de les masies. Cap a final dels anys 1820 es va reprendre l'expansio. Molta gent de l'alt Bergueda i el Solsones van baixar Llobregat avail cap al Bages. Quan la industria es desenvolupa a l'alt Llobregat, la poblaci6 era pul-Iulant, L'empenta demografica i comercial de l'agricultura de l'alt Llobregat tipifica les conclusions de Pierre Vilar respecte al segle XVIII. El que es produia a l'alt Llobregat en acabar el segle XVIII es el que va fer dir a Vic ens i Vives que «Catalunya era perfecta».'

Ames, la zona era plena de teixidors manuals i altres artesans. Els noms d' algunes masies encara fan referencia a aquestes activitats: ferrers, vidriers, teixidors, moliners, fusters, etc- EI patr6 dhabitat de la masia de seca d'aquesta zona no va precipitar nuclis de poblaci6 estil poble. El poblament fou fragmentat, dispers, pero forca equilibrat. Encara ara, si des de Mont Bordo 0 Fou hom mira cap a Montmajor i Puig-reig, es pot apreciar l'equilibri de l' explotacio de la masia, la seva distribucio altern ada amb el bose i la mena d'ornamentaci6 de les grans extensions de seca amb petits horts 0 marges d'antigues vinyes.

Aquesta estructura del poblament encaixava d'altra banda amb la fragmentaci6 politica genumament expressada pel carlisme. Ames, la instituci6 de l'hereu, lligada a la politica que esmento i a una mentalitat economica que quasi es podria qualificar de fisiocrata, afavoria la mobilitat de la poblacio. I encara la condicio d' hereu gravat en la majoria dels cases' accentuava la

as I:: .0

(5

(.)

~

.c o a.

183

.!!:!

c: .0

o Co)

..!!!

.J:l o a..

184

separaci6 de qualsevol activitat economica d'un familiar de la que no estigues compromesa directament amb el patrimoni agrari. Es a dir, que si be en forca casos aquest podia avalar i estimular les iniciatives dels cabalers, les activitats d'aquests es presentaven com a ruptura i separaci6 de l'empresa agraria. I per als masovers ser cabaler en l' alt Llobregat equivalia practicament a esdevenir proletari. Nadal," entre altres, ha posat de relleu la importancia de la instituci6 de l'hereu en la societat agraria amb vista a la formaci6 de petits capitals per a la industria textil.

Hi ha un contrast marcat entre I' estructura demografica de les colonies angleses i catalanes. A Anglaterra els contractes que combinen parceria i arrendament i els de tipus emfiteutic, com a Catalunya, eren infreqiients. La pagesia anglesa estava mes diferenciada entre pagesos de granja i pagesos sense terres.' Aixo va repercutir en una utilitzaci6 mes reduida de rna d'obra de complement agricola en les colonies. A Catalunya, en canvi, l'oferta de rna d' obra era tal que a I' Ametlla i a altres colonies les noies de pages que no podien aconseguir un treball a la fabrica es quedaven de minyones a les cases dels treballadors de la colonia esperant obtenir-Io. Els anys 1910-20 aquestes noies guanyaven unes dotze pessetes al mes i l'estatge anava a carrec de la casa on feinejava. Aquesta quanti tat era el doble del que es pagava peilloguer d'una casa.' Ellloguer, en el cas d'una familia de contramestre casat i amb dos fills treballant ala fabrica, era una setena part del que es gastava en alimentaci6. Molts contramestres i teixidors van tenir minyones forca temps sense que aquestes pensessin a anar a treballar a la fabrica.

En canvi, els anys 1940 la situaci6 fou invertida. Aleshores hi havia poc treball ales fabriques a con sequencia de la crisi de postguerra, mentre que l'agricultura tenia forca oportunitat a causa de I' estraperlo. A partir de llavors I' Ametlla va comencar a contractar treballadors de lluny de la comarca. Aviat la immigraci6 de no catalans va resoldre l'escassetat de rna d'obra produida per la contracci6 de l'ofera laboral agraria. Al mateix temps, en desenvolupar-se altres industries a I' alt Llobregat que van comptar amb forca immigrants, fou possible desenvolupar una nova rna d'obra segmentaria. Aixf el cas mes caracteristic ha estat el constituit per caps de familia treballant a les mines de Salient, Balsareny, Cardona 0 Suria i les seves mullers i filles treballant en el textil.

Dins la colonia ben aviat es va desenvolupar implfcitament i explfcita una jerarquia constituida per la influencia que hi exercien diverses families d' acord amb els carrecs que tenien. A partir del 1890 algunes d'aquestes famflies van protagonitzar dins la colonia les actuacions tipiques d'una «aristocracia del treball» estretament lligada als interessos que els semblaven esser els dels amos.

L' augment de la poblaci6 ametllana ha estat mes aviat artificial, produit

EI carrer rnes veil de I' Ametlla, amb cases de pisos, vers els anys 1960

per la immigraci6. Malgrat aixo, l'augment natural intern, despres que una generaci6 massiva de treballadors s'hi va haver instal-lat i procreat, fo~ semblant al del medi rural de I' entorn. Aixi, tant la nata Ii tat com la mortalitat de l' Ametlla no tenen uns trets gaire diferenciats dels de les poblacions vemes.

La mortalitat infantil i juvenil ha baixat en la mateixa proporci6 que ala rodalia. D' acord amb les xifres elaborades per Mn. Lluis Calveras, entre 1887 i 1889 es van morir seixanta-nou persones de menys de deu anys i vinti-una d'edat compresa entre els deu i els trenta anys. Entre 1900 i 1920, quan la quanti tat de la poblaci6 de la colonia era aproximadament la mateixa que els anys 1880, es mante la mateixa tendencia, amb vuitanta-un morts de menys de deu anys i vint-i-set entre deu i trenta anys. Des dels anys 1920 la

ca c: .0

"0

Co)

..!!!

.J:l o a..

185

186

ctI c:

• 0

(5

o

mortalitat infantil es va reduir com a resultat de les millores sanitaries de l'epoca .

La fertilitat a la colonia, per altra part, va declinar. Aixi, entre 1887 i 1896 van neixer dues-centes trenta-cinc persones, mentre que entre 1897 i 1906 nomes en nasqueren cent vuitanta-sis, i entre 1907-1916, cent setanta-quatre. Finalment, entre 1917 i 1926 nomes noranta-tres. Aquest declivi de la fertilitat em sembla que es deu a I'estructura demografica de caracter canviant de la colonia. Aixo es, al principi la fabric a es va omplir per una part de treballadors que vivien fora (la majoria dones i joves) i que constituien la rna d'obra segmentaria, i per I'altra, de treballadors que vivien dintre la colonia i que acostumaven a esser families nombroses. Despres de la Primera Guerra Mundiall'endogamia de colonia va repercutir en matrimonis tardans amb pocs fills i en solteria prolongada 0 be definitiva.

Al comencament, quan s'havia de poblar la colonia es contractaven farmlies nombroses. Un cop la colonia va quedar considerablement saturada, els descendents van seguir el patro abans esmentat, solteria prolongada i matrimoni tarda, i aixf es produf el dec1ivi de fertilitat. Aquest comportament encaixava amb la demanda laboral de la fabric a, concentrada en rna d'obra jove. I, molt important en regim de colonia, els caps de famflia que tenen fills solters poden concentrar mes sous i per mes temps. La tradicio oral atribueix a algunes famflies aquesta practica d'estalvi a traves del manteniment de familiars solters treballant a la fabrica, En elHibre de setmanals del 1890 hi ha una llista de persones d' aquestes families, que encara anomenen la gent gran de I' Ametlla, a les quals es pagava un 6 % anual d'interes per uns estalvis que havien lliurat a l'empresa. Son dotze treballadors que per altra part van continuar percebent els setmanals durant ellocaut i la vaga del 1890.

Eis can vis dernografics a les colonies es fan notar forca amb els salts de productivitat. Aixf, podem examinar el cas de Sytal," forca i.lustratiu d' aquesta evolucio, L' any 1790 la plantilla era constituida per cent setantanou treballadors, entre els quais vint eren aprenents, cinquanta-dos filadores, seixanta-sis treballaven ales cardes, divuit ales bitlleres i vint-i-tres en els serveis mecanics i auxiliars. Al principi aquesta fabrica s'anomenava Quarry Bank.'? EI total d'empleats a la colonia, comptant les granges, era de doscents seixanta-tres. L'histograma dels SOUSII mostra una base relativament estreta ocupada pels aprenents i per algunes noies. Eis dos segments superiors son constituits per dones, i el superior, exclusivament per homes. Molts dels homes son parents de les dones dels segments inferiors. La resta dels treballadors anaven diariament a la fabrica des del poble vel de Wilmslow.

No hi ha cap famfla que tingui tots els seus membres en el mateix segment de I'histograma: els aprenents perque els seus pares son de fora, les dones 0 be perque els seus marits i pares treballen en les granges del Greg a

la colonia 0 be perque estan en el segment superior (de nou penics per setmana). La diferencia entre els sous de les dones i els dels homes era mes gran que la dels sous dels aprenents en comparacio amb els de les dones.

L' any 1834 la plantilla va augmentar a tres-cents divuit treballadors, pero mantenint-se el mateix patro de distribucio, Ara be, amb I'expansio de la filatura entren noyes filadores i bitlleres en el segment de sis-vuit penics per setmana.

L'any 1836 es produeix un augment salarial que amplifica la base i dona lloc a noyes estratificacions entre els homes. Aixo correspon a l'increment de productivitat degut a la nova mecanitzacio de la filatura, que es consolida a final dels 1830. Aquest nova mecanitzacio porta a la devaluacio del treball femenf i juvenil, mentre s'incrementa l'especialitzacio dels homes. Aleshores el treball femenf i juvenil es troba cada vegada mes deslligat dels homes de la colonia. L'augment salarial dels homes comenca a permetre ales seves mullers i filles de quedar-se a casa alternant amb feines com costura, tenir cura del bestiar de les granges, etc.

L'any 1842 els teixidors apareixenja per sobre dels sous de filats. La mecanitzacio fragmenta els estrats superiors, pero tambe augmenta el nombre de treballadors qualificats (senior minders). El 1852 Styal mostra el patro classic de la forma combinada amb mes teixidores que filadores.

Dins dels costos totals del mes de gener del 185212 els sous de filatura constituien ellO,6 %, els de teixits 1'11,5 % i el coto emprat e155,1 %. El cost de la rna d'obra era equivalent a un 40,1 % del cost de la primera materia. La venda de teixits proporciona mil vuit-centes seixanta-quatre lliures i la del fil cent trenta-quatre lliures. L' estoc de teixit es valorava a 4,381 lliures i el del filat a cent cine Hiures. Pel gener el valor afegit per a la fabricacio era de dos mil nou-centes setanta-sis !liures, el 47 % del preu total del producte. L'estoc era considerable. El cost de la rna d'obra era e122,4 % del preu brut de les vendes (jornals = 668,3 lliures) i el cost del coto nera el 49,9 (mil quatre-centes vuitanta-sis).

L'any 1866 hi ha un increment marc at de la produccio de fil. Els beneficis de filatura excedeixen en un 150 % els dels anys 1850. Aquest superbenefici va resultar probablement de tenir un estoc de coto considerable durant la «fam de coto» produtda per la guerra civil americana.

Per contrast, els histogrames de 1906 i 1927 es basen en una rna d' obra que nomes teixeix. Aquest canvi ocorregue cap al 1900 seguint la tendencia generalitzada de les firmes d' especialitzar-se geograficament en arees de filar 0 de teixir (Lancashire en el primer cas; West Yorkshire, Blackburn en el segon).

Els histogrames de salaris de la colonia dels Feliu a Parets, nomes de teixits, donen mes Hum sobre la poblacio de la fabrica. Es poden fer a partir del

~

..c o Q.

.~

c:

:2

o o

Q) ..c o Q.

en

~

en

:;:, "0 C

en Q)

c -0

o

u

en Q)

Q) "0 '0

~

Q) ,:;:, 0- ro ---I

187

.!!!

c: .0

"0

(.)

.!!

.c o c..

en

~

en

:::J "0 c:

en Q)

c: ·0 a

<.>

en Q)

Q) "0 '0

~

Q) ':::J 0"

ctl ....J

188

1884, l' any en que la producci6 de Parets ja era un 64 % de la fabrica de Vilassar. Les dones s'especialitzaven en la preparaci6 de teixits i els homes eren teixidors i mecanics. La divisi6 sexual del sou es total. Els teixidors presenten una fragmentaci6 considerable perque eren pagats a tant la peca, Aixi, la seva posici6 era variable. EI treballar a tant la peca augmentava I' explotaci6 dels aprenents per part dels adults. Encara que aixo sembla molt mes agut a Styal que a les colonies catalanes.

A con sequencia del moviment obrer del 1890 (el punt culminant de Les Tres Classes de Vapor), el treball a tant la pec,:a fou substituit pels jornals per hores de feina. Aixo es reflecteix en els histogrames dels sous per la reducci6 de la proliferaci6 de segments de teixidors i pel seu consequent allargament. Despres, I'any 1892 els teixidors mas cuI ins eren substituits per femenins. Sembla que el que s'havia aconseguit amb la supressi6 del trebaII a tant la peca ara es perdia amb el descens dels jornals motivat per l'entrada de dones a teixir. En els histogrames queda pales que els sous de les noyes teixidores s6n iguals als d'una bona part dels que treballen en la preparaci6 dels teixits i inferiors als dels antics teixidors.

La complementarietat tradicional entre les ocupacions agraries i industrials a I' Ametlla, i a l'alt Llobregat en general, ha anat desapareixent. L'augment de productivitat, especialment els anys 1960, ha canviat les caracterfstiques tradicionals de la demanda laboral. L'evolucio de les piramides d'edat i sexe de la fabrica de I' AmetIIa des del 1949 al 1967 mostra els efectes de l'increment de productivitat. Aquest canvi va seguir la nova politic a derivada dels convenis col-lectius i la tendencia reestructuradora del textil. El tret mes caracterfstic de l'evoluci6 d'aquest perfode es la reducci6 de rna d'obra femenina a me sura que s'ha anat introduint nova maquinaria.

Els nous estandards de productivitat demanen una rna d'obra mes qualificada, experimentada i fidedigna que abans. Encara que en part el sistema de colonia ha ajudat a formar aquest tipus de rna d'obra, d'altra banda Ii ha escapcat la versatilitat i la iniciativa que hom pensa trobar amb mes facilitat en un medi urba. En aquest sentit el poble de Navas, cada cop mes desenvolupat, fIa afavorit I' AmetlIa proporcionant-li una alternativa propera i adient ala «descolonitzacio».

D'un altre costat I'empresa es va aprofitar de la possibilitat d'un sobrant de rna d'obra femenina (complementant les ocupacions dels seus familiars en la industria, la mineria i l'agricultura) per tal dmstal-Iar una planta de confecci6 a la colonia en associaci6 amb una firma estrangera. L'oferta laboral per aquesta industria, Bonser, no va venir de la font tradicional, l'agricultura, sin6 sobretot del complement al mateix textil i a la mineria. L'empresa ha organitzat un servei de transport per portar-hi a treballar noies des de Navas, Balsareny i la Coromina (Cardona). D'aquestes noies un 32,4 % vivien a

Un altre carrer de l'Ametlla, amb cases de cos, a la decada de 1970

Balsareny, un 34,1 a Navas, un 19,6 a l' AmetIIa i un 7,6 % ala Coromina. L'ocupaci6 dels seus pares, germans i marits es distribueix de la manera seguent: un 36 % al textil, un 29 % a les mines, un 19,2 % ala construcci6 i un 8 % a I'agricultura.

Aquesta distribuci6 de les ocupacions dels familiars masculins suggereix que la modernitzaci6 tecnologica del textil comporta una major ~uantitat ~e rna d' obra masculina en proporci6 a la femenina, i per tant el textil absorbeix mes que abans (encara que en xifres absolutes molt menys) rna d'obra masculina. Ultra les mines, que constitueixen un benefici substancial per als familiars masculins, els petits negocis i la construcci6, sobretot els 1960, s'encarreguen de complementar tambe l'ocupaci6 femenina en el textil,

En fer l'estudi de l' Ametlla (1974-75), la poblaci6 de la fabrica es distribuia de la manera seguent: d'un total de cine-cents cinquanta-quatre individus, tres-cents sis eren homes i dos-cents quaranta-vuit dones. Es a dir, que el 44,8 % era rna d' obra femenina i la tendencia ha estat la de disminuir aquest percentatge. La concentraci6 i automatitzaci6 del treball ha portat a aixo, conjuntament amb l'accentuaci6 de l'absentisme en les dones,. Un absentisme de tendencia cronica i llarga que es pot relacionar amb les millores salarials dels seus familiars masculins iamb les noyes exigencies d'una major productivitat del treball.

.!!!

c:

:2

o (.)

CI) .c o c..

189

.!!!

t::

:2

o u

Q)

:is

o D..

en <tI .;::

u.;

::J ""0 c:

en Q)

c: ,0

o <.)

en Q)

Q) ""0

:2 u.;

Q) '::J cr

<tI ---'

190

Cada cop mes hi ha hagut un augment dels treballadors casats a Serra Feliu, que han assolit un 70,8 % del total de la poblaci6 de la fabrica. Precisament es tracta de la rna d'obra adulta mes necessaria en l'actualitat per la seva experiencia, fiabilitat i estabilitat. Aixf com, per exemple, en la industria automobilfstica I' automatitzaci6 augmenta el nombre de feines rutinaries, al textil passa al reves, I' automatitzaci6 concentra funcions que abans eren fragmentades i que feien diferents treballadors. Es interessant poder seguir I' evoluci6 de la residencia dels treballadors dels ultirns anys de la postguerra enca. En principi fins I' any 1948 la proporci6 de treballadors vivint a la colonia es superior a la dels que vivien fora i la disminuci6 de plantilla sembla c6rrer paral-lela. Despres, a partir del 1949 fins al 1952 apareixen mes treballadors vivint fora de la colonia. Entre aquests anys el percentatge d'immigrants no catalans treballant a la fabrica i vivint fora de la colonia ha passat d'un 6,6 % a un 12,5 % (i l'any 1953 arriba a un 15 %). Encara que el percentatge no es alt en comparaci6 amb llocs mes urbanitzats, sf que reflecteix l'impacte de la immigraci6 en el context de l'alt Llobregat, especialment vinculat a la mineria, a la construcci6 i al textil." Despres, a partir de 1952-53 fins 1956 aproximadament es produeix una alca sensible en el nombre de treballadors vivint en la colonia, tot i que el percentatge d'immigrants continua pujant. Durant aquest temps i fins als volts del 1960 es mantindra la majoria ocupacional dels residents a la colonia. Ara be, l'any 61 per primera vegada els residents fora colonia ja sobrepassaran els de dintre, coincidint amb un 24,8 % de treballadors immigrants, percentatge que quedara estabilitzat aproximadament fins ara.

La reducci6 de plantilla afectara diferentment els dos tipus de residents, pero acabara significant una major utilitzaci6 de rna d'obra exterior a la colonia per part de la fabrica (un 55,2 % el 1974-75).

Quant a I' evoluci6 de la residencia dels de fora de la colonia, cal assenyalar l'augment de treballadors vinculats a Navas i la disminuci6 dels residents en la zona exclusivament agraria de la Galera-Gaia. Aixo de banda, l'augment de treballadors provinents de Viver-Serrateix a partir del 1960 correspon a una acci6 con creta de I' empresa proporcionant un transport per a anar a buscar pagesos per fer el tom de nit.

Actualment (1974-75), de la poblaci6 que treballa a la fabrica, nomes un 24,7 % s6n fills de I' Ametlla. La resta es distribueix d'una forma forca equitativa per tota la zona: 8,4 % Navas, 9,8 % Viver-Serrateix, 9,6 % la GaleraGaia, 5,8 % Balsareny, 5,3 % alt Bergueda, 6,7 % alt Bages, 6,5 % alt Solsones, 10 % resta de Catalunya, i els altres s6n nascuts fora de Catalunya.

El fet que els homes no residents en la colonia augmentin no vol dir que proporcionalment tambe ocupin llocs millors a la fabrica. De fet, la poblaci6 masculina de la colonia consolida millors ocupacions i aixo tambe es reflec-

teix en part en l'augment de baixes femenines dins la colonia. Aquestes baixes s6n les mes notables de tota l'evoluci6 dels anys 1960.

Els ametllans reconeixen (1974) que sempre ha determinat mes la fabrica a la colonia, que no pas al reyes. Pero cal matisar aquesta afirmaci6 tambe en direcci6 contraria: 1) Tradicionalment s' entrava a treballar a la fabrica a partir de la petici6 que els pares formulaven a la direcci6. 2) Segons el pes del cap de familia a la fabrica, pero tambe segons I'autoritat d'aquest en la fabrica i en la colonia i el bon nom 0 mal nom, I' opini6 formada a la colonia sobre la seva familia pel sacerdot, els majordoms i el director i fins i tot l' amo, podien decidir, sospesant tot plegat, sobre la futura contractaci6 com tambe sobre la promoci6. 3) Quan precisament algu menys apreciat a la colonia passava per davant d'un altre en una promoci6, llavors es produia un comportament de sanci6 negativa a la colonia: evitaci6 de tractes, relaci6 mes formal, converses criticant la promoci6, deferencies amb el menystingut i la seva familia, etc.

El deterrninisme del rang laboral es fa pales en I'experiencia dels jubilats que assoliren llocs d' encarregat 0 de direcci6 a la fabrica. En comparar els tractes d' abans i despres de la jubilacio, conclouen que la gent «saludava el carrec, no la persona».

Trobar-se com a veins la mateixa gent amb qui es treballa, conviure amb continuitat les relacions laborals i les de veinat i poble ha significat dues coses: 1) Un joe sociologic entre vida veinal i vida laboral, que encara que amb la influencia preponderant de la darrera, com he dit, no s'ha de menystenir la influencia de la primera. 2) Moralment i psicologicament, els fracassos, exits i constrenyiments de l'esfera laboral s'han vist traslladats a la vida de la colonia amb la seva consegiient duplicaci6, per be i per mal. D'aixo es queixen molts ametllans que consideren que en la societat contemporania es millor tenir per separat I' existencia laboral de la resta de la vida quotidiana.

L' apatia, la inhibici6 i la depressi6 m'han estat comentades per alguns ametllans com a caracterfstiques derivades potser mes de l'estretor de la vida de la colonia que del ritme i l'espai fabrils. Pero no hi ha acord en l'atribuci6 de les causes i, malgrat certa recurrencia, tot fa pensar que els efectes psicologics del treball industrial s6n importants i que serien la causa principal que despres algun ambient de la colonia els multipliques i els dones una forma personal i familiar concreta. De tota manera, l'ansietat competitiva per obtenir ocupacions i promocions a la fabric a sembla haver trobat un terreny fertil en un veinat estret com el de la colonia. A part, pero, cal destacar que, sobretot per la poblaci6 jove el control social i moral de la colonia ha afavorit sense dilacions els compromisos laborals i personals: 0 be marxar de la colonia i buscar feina 0 casar-se fora, especialment les dones 0 be quedar-se.

D' altra banda, alguns ametllans que coneixen la vida social d' altres

co t:: .0

o u

~

..c o D..

c:

:2

o <.)

en Q)

Q) ""0 '0

~

Q) '::J rr

<tI ---'

191

.!!!

I:: .0

o u

Q)

:is

o a..

I:: ·0

o u

en Q)

Q) "0

'0

~

Q) ':::l 0-

ro ---'

192

pobles, comparant I' Ametlla amb aquests troben aquf unes relacions de veinat mes dilatades i fortes. El vemat inclou mes gent en les expectatives de cadascii i tambe per mes coses. En canvi, les colles d'amics es consideren mes reduides, els rangs i els toms laborals obstaculitzant diverses trobades d'afinitats personals. Pero la solidaritat veinal es te per important quan es comparada amb la dels pobles veins. Amb motiu de les inundacions de 1982, a I' esforc que treballadors i empresaris van abocar per redrecar la fabrica hi va respondre tota la colonia, i I' exemple estimula l ' ajut de la ruralia de I' entorn. Davant de fabriques que van aprofitar el desastre per tancar 0 reduir la produccio, ja hem vist que Serra Feliu en sortf amb mes vigor material i social. Fou la iniciativa d'un veinat davant d'un patrimoni que es te tambe com apoble i d'uns empresaris davant d'un patrimoni que tenen tambe com e familia.

El poble 0 colonia es troba, pero, relativament estratificat. Els carrers de I' Ametlla han presentat des del comencament de la colonia una fesomia com de barri especffic a causa que els rangs laborals s'han concentrat de manera diferenciada a cadascun d'ells. Aixi, s'ha configurat una urbanitzacio en la qual encara que aparentment pot semblar homogenia, els seus habitants han reconegut una diferenciacio notable de classes de treballadors,

Navas apareix com el nucli de poblacio substitut per excel-Iencia de la colonia i, per tant, representant de la «descolonitzacio». El nombre de dones de Navas treballant ala fabrica tambe disminueix seguint mes la pauta de les de I' Ametlla que la de les que en general viuen fora. Es a dir, que Navas seria el nucli reproductor de les ocupacions que abans acostumaven a residir en la colonia. 0 sigui, que les dones de Navas que anteriorment treballaven a I' Ametlla, han tingut mes tendencia que les d'altres llocs a donar-se de baixa de l'empresa. Aixo correspon per una part al millorament del nivell d'ocupacio dels treballadors de I' Ametlla residents a Navas i per l'altra, en general, a les possibilitats professionals de Navas.

La zona de Viver-Serrateix presenta historicament una disminucio poe significativa en la seva aportacio de dones «fabricantes» durant els anys 50. La represa de rna d'obra d'aquestes poblacions comencara des del 1960 per al torn de nit.

Respecte a I' estat civil dels habitants de la colonia treballant a la fabrica, cal remarcar: 1) La relativa estabilitat de la solteria masculina en comparacio amb la femenina. Aquesta ultima baixa progressivament a consequencia de la disminucio, en general, de feines de peo femenines i, en particular, que aquestes feines han estat represes per dones de fora. Les de I' Ametlla s' han donat de baixa majoritariament 0 be han consolidat llocs de treball mes cobejats, corresponents mes aviat ales casades. El nombre de casades treballant a la fabrica per aixo tampoc no disminueix tant com el de solteres. L'edat acti-

va de les casades es, malgrat tot, forca jove. 2) El nombre d'homes casats de la colonia contrasta vivament amb el de fora colonia. Mentre els primers segueixen una pauta mes aviat estancada, els segons augmenten progressivament a la fabrica. Ara be, aquest augment no ha correspost tant a la «descolonitzacio» com a la consolidacio de les millores ocupacionals dels ametllans.

La disminucio relativa de les dones solteres vivint fora contrasta amb I' augment dels solters, que s' explica tambe en part per la mobilitat laboral dels aprenents i carrecs subsidiaris, serveis auxiliars propis de rna d'obra juvenil. Dins del total de la fabrica, els solters actualment (que son majoritariament cada vegada mes de fora de la colonia) constitueixen un 27,8 % del total de la rna d'obra (1974-75).

La reduccio de la plantilla, un cop inaugurat el perfode dels convenis col-lectius, s'ha anat fent progressivament. D'una forma massiva s'ha realitzat a partir dels anys 1970 coincidint amb la reestructuracio administrativa i tecnologica de l'empresa.

El moviment de personal amb vista a la seva reduccio consistia en un principi nomes a no donar noyes altes, perque les baixes habituals ja eren suficients. La reduccio de plantilla a I' Ametlla, per la seva situacio en una regie amb activitats economiques diverses i complementaries, no ha tingut els dramatics efectes d'altres llocs on el textil s'ha trobat en una mena de monopoli geografic.

La piramide de la poblacio actual de I' Ametlla es tipica de les colonies industrials de I' alt Llobregat." El tret mes destacat en relacio amb l' entorn rural es la proporcio alta de poblacio adulta activa. Per altra part, a l' Ametlla, a diferencia d' altres colonies, els jubilats han pogut romandre en la colonia. Per aquest motiu els segments superiors de la piramide de poblacio de I' Ametlla son mes amplis que els de les colonies on aixo no ha passat.

Una caractenstica dels treballadors de Serra Feliu ha estat, a consequencia del sistema de colonia, la seva antiguitat. Un 58,3 % dels treballadors (anys 1974-75) hi han treballat des del seu matrimoni fins al primer net. Ara be, la rna d' obra juvenil es preponderant en relacio amb I' adulta jove.

La continuitat laboral es considerada tradicional a I' Ametlla. «Abans, si marxava una familia, era tot un esdeveniment», es diu. I tambe «es mirava que les families fossin d'aqui».

Tradicionalment, els fills hereus es quedaven a les cases dels seus pares i no rebien casa 0 pis nou. Aquests es donaven als cabalers.

L'antiguitat dels treballadors de I' Ametla contrasta amb la d'altres fabriques i colonies de la rodalia. L' arne tll a ha mantingut el seu lloc de treball tota la vida i encara quasi es pot dir que l'ha llegat. Si s'hagues arribat a formalitzar un heretament de llocs de treball, ens haguessim trobat quasi amb

.!!!

I::

~

o u

Q)

:is o a..

en

~

.;::

(j)

:::l "0 C

en Q)

c

:2

o u

en Q)

Q) "0 '0

~

Q) ':::l 0-

ro ---'

193

.!!!

s::: .0

o o

~

.c o c..

194

un dret emfiteutic, amb una reivindicacio obrera basada en la continuitat de l'usdefruit i en una percepci6 conservadora del dret de propietat. Subjectivament, ho han arribat a sentir aixf aquells treballadors amb carrecs importants a la fabrica i que els seus pares i avis n' obtingueren de similars. En aquest sentit, s'ha percebut un cert domini familiar sobre la selecci6 i promocio laborals.

La influencia tradicional de la parentela en la seleccio i promoci6 del personal es quelcom admes obertament per les ametllanes i mes aviat contrarrestat 0 negat pels ametllans (1974-1975).

La tradicio de contractar fills de families de l' Ametlla abans que d' altres llocs fou assumida per l'empresa com una responsabilitat normal. Encara que aviat es produiria la competencia entre algunes families per col-locar fills ala fabrica i per la promoci6 dels que ja hi eren. En aquest sentit, la forca dels primers encarregats en la subsegiient ocupaci6 familiar resultava important.

Per entrar a la fabrica, el costum era que els pares anessin a de~a~ar feina per als seus fills al director, encara que segons l' edat i les circumstancies familiars un hom podia anar a demanar feina sense cap intermediari familiar.

A partir dels anys 1970, la polftica de contractacio d' ametllans fills d'ametllans i la configuraci6 per families de les distribucions laborals patiran un canvi important. El que era tingut com un avantatge politic i psicologic, la confianca en la successio, es considerara com un llast que pot perjudicar els criteris d'economia i productivitat dels llocs de treball. Aixo, precisament, coincidira amb una iniciativa empresarial de descolonitzacio.

Quant al nombre de fills de les famflies ametllanes, tenim que els matrimonis amb fill iinic constitueixen un 25,6 % de tots els casos, iamb dos fills, el 17,9 %. Amb tres fills, e14,3 %. Aixo assenyala un patr6 dernografic en certa manera oposat al tradicional, en el sentit que abans hi havia menys matrimonis pero amb mes fills, juntament amb alguns matrimonis tardans amb pocs fills 0 cap. Ara hi ha mes matrimonis pero amb menys fills i molt menys matrimonis tardans.

Els treballadors de Serra Feliu residents a Navas presentaven les proporcions seguents l'any 1962: casats amb un fill, 36,1 %; amb dos, 33,3 %; amb tres, 10,5 %, iamb quatre, 3,8 %, d'un total de cent noranta treballadors.

Actualment (1974-75) dels matrimonis que nomes tenen un fill, un 35,7

% estan dins la colonia i un 64,3 % fora. Amb dos fills n'hi ha seixanta-vuit dintre i setanta-nou fora. Amb tres n'hi ha setze dintre i vint-i-quatre fora. Amb quatre, disset dintre i set fora. Amb cine, deu dintre i tres fora.

Es a dir, que l' Ametlla continua presentant de totes maneres les families mes nombroses, en gran part perque pertanyen ales ocupacions mes consolidades de la fabrica. D'altra banda, I'afluencia de treballadors de fora deixa sense significat els matrimonis ametllans amb un 0 dos fills, actualment forca comuns i primerencs.

Quant a la composici6 d' edats (seguint en l' actualitat: anys 74-75), la rna d' obra juvenil ha perdut importancia absoluta. Aixf tenim que entre els quinze i els vint anys hi ha un percentatge acumulat de I'll %. Entre els vint-i-un i els vint-i-sis, d'un 20 %; entre els vint-i-set i els trenta-tres, d'un 30 %; entre els trenta-quatre i els trenta-nou, d'un 40 %. Pero nomes entre els quaranta i els quaranta-set hi ha un 21 % de la poblacio laboral, i el percentatge s'acumula a un 61 %. I entre els quaranta-vuit i els cinquanta-sis hi ha un altre 22 %, i el percentatge s'acumula en un 86 %. Es a dir, que la poblaci6 activa preponderant se situa entre els quaranta i els cinquanta-sis/cinquanta-set anys. Tot aixo contrasta amb la rna d' obra tradicional, menys especialitzada i expertao

Les ocupacions previes del personal concorden tambe amb la continuitat i la preponderancia del textil en l'area i I'estabilitat i l'antiguitat considerables de la plantilla de Serra Feliu. Un 60,7 % dels treballadors actuals (1974-75) van comencar a treballar a I'empresa com a primera ocupacio. Despres es destaquen altres empreses de teixits-filats, que constitueixen un 12,6 % i el 9 % venen de pages. Procedents d'altres colonies hi ha un 4,2 %. De la construcci6 en prove un 1,4 %, de la mineria un 1,6 %, de petites industries un 3,2 % ide comercos un 4 %.

L'antiguitat mesurada a partir del 1974-75 revel a un 34 % en percentatge acumulat, amb una data de contractaci6 a I' empresa anterior al 1950; fins el 53 % de percentatge acumulat amb una data de contractacio anterior (inclusivament) a I'any 1959. Ara be, a partir del 1970 hi ha una contractacio considerable de gent nova, d'acord amb la reestructuraci6 de J'empresa, que representen un 23 % de la plantilla. Aquests son contractats entre l'any 1970 i e11974.

Les ocupacions dels pares i mares dels treballadors son forca significatives per a aclarir la formacio segmentaria de la rna d' obra i la seva continuitat en el sistema de colonia. L' ocupacio dels pares dels treballadors era a Serra Feliu mateix en un 57 %. Seguida en un 25,8 % a pages; un 4,2 % en la construccio; un 3,4 % en serveis; un 3,2 % en la mineria; un 2,5 % en altres industries; un 1,8 % en altres fabriques de teixits i un 0,7 % en altres colonies. Respecte a aixo ultim cal assenyalar que cada colonia complementa 0 trans vasa rna d'obra a la poblacio 0 poblacions vemes llevat d'altres colonies. EI moviment de plantilla entre colonies es molt reduit i la tendencia es per a cada colonia intercanviar personal amb la resta del medi industrial i rural propers. Aixo cal explicar-ho d'acord amb la gran hornogeneitat del sistema de colonia -malgrat les, tambe grans, diferencies entre tipus de colonia=-, quan se'l compara amb el medi rural circumdant. Els treballadors tendiran a consolidar mes aviat la feina en la colonia 0 a sortir-ne, pero anar a un altre lloc a fer-ne una de similar no significara un avantatge si no es tracta d'una promoci6. Pero aquesta es mes facil en la colonia d'un mateix.

.!!!

s::: .0

"0

o

CI) .c o c..

195

ctI c: -0

(5

(,)

~

..c o c..

196

Les ocupacions de les mares dels treballadors segueixen una pauta similar ala dels pares, pero aceentuant eneara mes la seva adscripcio com a rna d'obra segrnentaria al textil (amb les variants tardanes de les excedencies, llargues malalties 0 baixes, en consolidar-se satisfactoriament I' ocupacio d'altres membres de la familia). Aixf, un 61 % de les mares treballava a Serra Feliu, un 23,6 % s'estava a casa, un 7,9 % treballava de pages, un 4 % en altres fabriques textils i un 1,8 % en serveis.

L'hegemonia de la poblacio de colonia mirant a locupacio de les diferents seccions de treball queda patent en les proporcions segtients: en les of icines, de setze empleats, onze son de la colonia. De1s set carrecs directius mes importants, cine resideixen a la colonia. En els serveis auxiliars d' obres, electricitat, fusteria, etc. (considerablement qualificats), un 75,9 % de1s empleats resideixen a la colonia.

En can vi, dels treballadors de filats nomes hi ha un 23 % residint a la colonia. A telers, on els sous son mes alts, els residents a colonia ja constitueixen un 38,5 %, i a preparacio de telers, on hi ha mes especialitzacio en la rna d'obra femenina, un 49,1 %. Dels contramestres, un 76,9 % resideixen a la colonia, i en la resta d'encarregats, el 86,7 %.

Si nomes considerem les dones, es veu molt mes la preponderancia de les que viuen dins la colonia en ocupar les secions mes remunerades. Aixf, mentre a filats nomes un 20,7 % de les dones resideixen a la colonia, a teixits constitueixen un 50 % i son e156,7 % de les teixidores.

Els lloes oeupats per homes de menys antiguitat en la fabrica tarnbe corresponen a residents extems. Els treballadors de mes antiguitat de Serra Feliu son en un 75 % residents de la colonia. Quant a les dones, el patro es encara mes aceentuat en alguns casos. Aixf, a telers les residents extemes que no tenen coeficient d' antiguitat constitueixen un 88,9 % del total de les exemptes d' aquest coeficient. En el total de treballadores sense coeficient d' antiguitat, les residents extemes son el 83,7 %. Amb coeficient tres son un 82,9 % i amb sis un 70,4 %. Amb nou son un 37,8 %. 0 sigui, que tenen una prop orcio mes baixa que en els homes a partir d' aquf, pero abans estan en proporcio mes alta. Aixo reflecteix la continuitat en I'ocupacio de les dones, pero amb menys durada. Es a dir, que solen tenir una epoca activa mes curta, pero mes estable quant a l'exc1usivitat dellloc de treball.

La correlacio entre I' ocupacio previa i la posicio en e1 grup de parentiu de1s treballadors de Serra Feliu com a caps de famflia, fills 0 avis revela la continuitat dinastica del textil. Aixf, entre la generacio d' avis actuals un 51,4 % d' aquests van comencar a treballar a Serra Feliu. En la generacio dels pares, un 53,3 %, i en la dels fills, un 83,6 %. Segons com, aquestes dades son sorprenents, perque assenyalen un considerable i creixent arrelament dinastic de l' ocupacio a Serra Feliu que l'heterogeneitat relativa del desenvo-

La playa de l'esqlesia, una tardor de Is anys 1930. A la playa hi tenen Iloc diversos actes de les testes majors i les ballades tradicionals

lupament economic actual sembla negar. Pero d'altra banda el desenvolupament de l'empresa ho ha permes.

En altres fabriques de teixits, no colonies, hi havia treballant un 14,9 % dels avis, un 16,9 % dels pares i un 5,9 % dels fills. A pages un 13 % de1s avis, un 5,2 % dels pares i un 2,6 % dels fills. En la mineria nomes hi havia treballat un 1,6 % dels avis i les altres generacions se n'havien abstingut. En la construccio un 1,3 % de1s avis i nomes un 0,2 % dels pares. En petites industries i tallers un 2,2 % dels avis i un 0,7 % de1s pares. L'ocupacio textil s'ha anat aecentuant, doncs, en la generacio dels fills com a ocupacio previa, i especialment dins la mateixa fabrica. Cal mencionar que els qui van comencar a treballar en altres colonies constitueixen un 2,4 % de la generacio dels avis, un 1,1 % de la de1s pares i un 0,7 % de la de1s fills.

Dividint aquesta correlacio entre els residents dintre i fora de la colonia ens dona el segtient: considerant els residents dins la colonia, un 67,3 % de la generacio de1s avis havia comencat a treballar a la colonia (1' adscripcio a la colonia es obviament mes alta que en I' estadfstica general). De la de1s pares

ctI c: -0

(5

(,)

~

..c o c..

c

:2

197

198

.!!!

c: -0

(5

o

ho ha fet un 63,6 % i de la dels fills un 93,4 %. La baixada en la generaci6 dels pares s'ha d'explicar en gran part per la crisi del textil durant els iiltims anys de la Republica i forca part de la postguerra.

De miner nomes n'havia fet un 2,4 % de la generacio dels avis. De pages un 7,9 % de la generaci6 dels avis i quasi cap de les altres. Un 7,9 % de la generacio dels avis havia treballat en altres empreses textils no colonies i un 18,2 % de la dels pares tambe ho ha fet. En els fills quasi cap.

Respecte a petites industries, hi havia treballat un 4 % de la generaci6 dels avis i un 13,6 % de la dels pares. I en altres colonies hi havia treballat un 4,2 % de la generaci6 dels avis, un 4,5 % de la dels pares i un 3,3 % de la dels fills.

Considerant ara aquestes correlacions, per als habitants de fora de la colonia l'adscripci6 textil queda obviament reduida. De la generaci6 dels avis un 34,8 % va comencar a treballar a Serra Feliu, de la dels pares un 49,1 % i de la dels fills un 77,4 %. De la dels avis un 22,2 % va comencar a treballar en altres empreses textils -no colonies- de la dels pares un 16,4 % i de la dels fills un 8,6 %. A pages hi treballaven (molts mes que en la colonia, naturalment) de la generaci6 dels avis un 18,4 %, de la dels pares un 7,3 % i de la dels fills un 3,2 %. En la construcci6 hi van comencar a treballar un 4,4 % de la generaci6 dels avis i un 1,8 % de la dels pares. En la mineria nomes s'hi va ocupar previarnent un 3,2 % de la generacio dels avis. En les petites industries i negocis de la generaci6 dels avis s'hi havia ocupat previarnenr un 5,2 %, de la dels pares un 1,9 % i de la dels fills un 1,7 %. El textil configura sobretot en la filatura l'escalaf6 de nivells salarials mes baixos despres de l'agricultura i el peonatge de construccio. Per aixo ara s'hi va mes directament i abans es procedia mes d'ocupacions agraries i de peonatge divers.

Quant a I'ocupacio previa en altres colonies, destaca un 3,8 % de Ia generacio dels avis, un 9,1 % de la dels pares i un 2,2 % de la dels fills.

Respecte a I'absentisme, destaca la periodicitat amb que es donen les baixes i la seva escassa durada. Un 50 % dels treballadors acostumen a tenir la baixa entre un i tres cops I'any, pero de curta durada. Eis estudis de Baldamus 15 relacionen l' absentisme amb l' «alienaci6» entesa mes aviat com l' «stress» 0 l'esgotament. Es a dir, que es considera que l'absentisme laboral s'ha anat deixant implicitament com una qiiesti6 en que no solament concorren circumstancies objectives, sino tambe la decisi6 del treballador d' autorregular el seu ritme psicofisiologic.

En aquest sentit la distribucio mes aviat regular i cronica de l' absentisme fa pensar en el seu caracter funcional. Evidentment i per aquesta ra6, l'absentisme funcional no obeeix necessariament ales pressions experimentades en la fabrica. L'absentisme funcionallaboral pot tenir relaci6 amb I' stress de la familia 0 de la xarxa social mes que amb el del treball.

ABo que passar a treballar i viure en una colonia ha significat per als pagesos acostumats a una vida camperola es considerablement important per a entendre el taranna rural de la colonia. A l' Ametlla crec que aquest taranna rural, que te a veure mes amb la pagesia de la rodalia que amb altres nuclis urbanitzats de I'alt Liobregat, encara es conserva forca (1974). Consisteix essencialment en un sentit de comunitat, una demarcaci6 clara i intensa de les relacions socials, una gran preocupacio per la propia famflia i parents, una etica omnipresent, etc. Es a dir, el que acostuma a caracteritzar les poblacions pageses tradicionals.

En fer preguntes als ametllans mes veIls, que han vingut de pages, sobre I'impacte del sistema de colonia en les seves vides, donen unes respostes

G>

::c

o a.

AI' Ametlla, a partir de l' increment en la producti vitat del treball, per aixo, l'absentisme ha augmentat tambe i s'ha introdui't tambe amb mes regularitat. Pels volts d'un 10 % entre 1966-69, s'ha arribat a passar a un 18 % el 1973 i un 15,2 % el 1974. La poblacio laboral femenina, mes donada a I'absentisme pel doble stress laboral i familiar, s'ha destacat mes en aquest sentit.

El creixement de Navas es forca important per a la poblacio de l' Ametlla.

De totes les poblacions de I' alt Llobregat, Navas es la que ha crescut mes rapidament, amb un index de creixement de tres-cents cinquanta-cinc, El textil ha tingut un pes especffic considerable en aquest creixement. Es tracta d'un municipi que ha passat de 1.418 habitants el 1900 a 2.672 el 1920, 3.682 el 1936, 3.514 el 1950 (Navas va tenir una reducci6 notable de la poblacio els anys 1940),4.068 el1960 i 5.036 e11970. Tot ve a indicar que el patro de creixement demografic de Navas ha estat en certa manera antitetic al de l' Ametlla per la seva abundor de families nuclears reduides i joves. Cal destacar que amb l'estructura lab oral actual de la fabrica, un poble com Navas encaixa ja mes que la colonia les necessitats de la industria despres de la reestructuracio. Navas ha de tenir un paper forca important en aquest sentit si la «descolonitzacio» de l' Ametlla va endavant. Des d'aquest punt de vista I' Ametlla, si passes a incorporar-se plenament a I' administracio publica, seria logic que ho fes amb la de Navas i no amb la de Puig-reig, on actualment pertany.

Ara be, per altra part el creixement urbanfstic desordenat de moltes poblacions a partir dels 1960 no afavoreix la «descolonitzacio», com tampoc no l' afavoreix la capacitat dels organismes publics catalans i espanyols per a tractar una poblacio de colonia com la de I' Ametlla d'una forma millor de com ho ha fet l'empresa privada.

co ·0

o u

* * *

.!!!

c: .0

o o

G> ..c o a.

199