Sie sind auf Seite 1von 171

Poltica colonial y organizacin del trabajo en

la isla de Fernando Poo: 1880-1930


Gonzalo Sanz Casas








ADVERTIMENT. La consulta daquesta tesi queda condicionada a lacceptaci de les segents condicions d's: La difusi
daquesta tesi per mitj del servei TDX (www.tdx.cat) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intellectual
nicament per a usos privats emmarcats en activitats dinvestigaci i docncia. No sautoritza la seva reproducci amb
finalitats de lucre ni la seva difusi i posada a disposici des dun lloc ali al servei TDX. No sautoritza la presentaci del
seu contingut en una finestra o marc ali a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentaci
de la tesi com als seus continguts. En la utilitzaci o cita de parts de la tesi s obligat indicar el nom de la persona autora.


ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptacin de las siguientes condiciones de uso: La
difusin de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tdx.cat) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de
propiedad intelectual nicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigacin y docencia. No se
autoriza su reproduccin con finalidades de lucro ni su difusin y puesta a disposicin desde un sitio ajeno al servicio
TDR. No se autoriza la presentacin de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de
derechos afecta tanto al resumen de presentacin de la tesis como a sus contenidos. En la utilizacin o cita de partes de
la tesis es obligado indicar el nombre de la persona autora.


WARNING. On having consulted this thesis youre accepting the following use conditions: Spreading this thesis by the
TDX (www.tdx.cat) service has been authorized by the titular of the intellectual property rights only for private uses placed
in investigation and teaching activities. Reproduction with lucrative aims is not authorized neither its spreading and
availability from a site foreign to the TDX service. Introducing its content in a window or frame foreign to the TDX service is
not authorized (framing). This rights affect to the presentation summary of the thesis as well as to its contents. In the using
or citation of parts of the thesis its obliged to indicate the name of the author.
T e s i s presentad?, par?, l a obtencin d e l j r ? d a de Oactar,
POLTICA COLONIAL Y Oa gAf J I ZAGI ON DL TRA3AJ0
EN LA ISLA DE FERNANDO POO: 1330-1930.
Di r e ct or -Pon e n t e ;
Dr. Cla u d i o Es t e v a Fabre gat
Departamento de Antropologa C u l t u r a l
Fa cu lt a d de Geografa e H i s t o r i a
U n i v e r s i d a d de B a r ce lon a
Pre s e ntada por D.
Gonzalo Sanz Gasas
U n i v e r s i d a d de B a r ce lon a
9a r ce lon a , Noviembre 1933
INTRODUCCIN
I. FERNANDO POO: LA TRANSICIN DE UN
ENCLAVE E3GLAVISTA-COME. IAL A UNA
COLONIA AGRICQLA-K1ERCANTIL.
1.1. - aantg Is a be l de Fernando Po:
Un encla*je e s cla v i s t a -comB r ci a l d e l
g olfo de B i a fr a en e l marco de l a
e xoans i 6n c o l o n i a l de l a ori me ra
mi tad d e l s i g l o XIX.
1.2. - Colonizacin y Poltica de
poblami e nto sn Fernando Po ( l ) :
Colonos espaolea en l a segunda
mitad d e l s i g l o XIX.
1.3. - Golon i za ci a n y poltica de
poblamiento en Fernando Po ( l l ) :
E l s i s te ma de colonizacin p e n a l.
I4-.- Metrpoli y colon i a a f i n a l e s
d e l s i g l o XIX: De l i d e a l a l a r e a li d a d
c o l o n i a l .
I I . FEBNAMDD POO: UNA COLOMIA AGRICCLA,
11.1. - Un modelo de calanizacin
econmica.
11.2. - Apuntes histricas de l a
a g r i cu lt u r a c o l o n i a l en l a i s l a de
Fernando Po,
11.3. - La prooi s dad de l a t i e r r a
en l a colon i a de Fernando Poo.
11.4. - 1 c u l t i v o d e l cacao:
As oe ctos tcnicos v econmicos.
I I I . LA FORMAGIQM UNA SOCIEDAD COLONIAL:
LOS COLONIALES.
111.1. - As pe ctos de l a v i d a s o c i a l y
de l a ideologa de los colon i a le s .
111.2. - Los colon i a le s y los problemas
de l a a g r i cu lt u r a de exportacin en l a
i s l a de Fernando Po,
IV. ACTITUDES DE CLASE ENTRE LOS FINQUSRDS
DE FERNAMOQ POO.
I V . l . - Los fi n q u e r os colon i a le s y l a
cuestin a r a n ce la r i a .
T\l.2.- Los -ginqueros colon i a le s
y e l t r a oa j o. P03
V. N0TA3 3IBLI0GRAFICA3. 2^19
VI. AFGHIVOS Y DOCUMENTACIN. 303
VII. BIBLI03RAFIA. 32S
o 50 100
100 Nn
CAMERUM
O
t PRt NC| p
<5'
UjLoeeyEs.
1. D CoftfSco-
S A O ron O
B E PUBLI CA
0L
o
1
In t r od u cci or i .
E l a bj e t i v o p r i n c i p a l de e s t a t e s i s d oct or a l es e l
de d e s c r i b i r y a n a li z a r l a s formas de empleo d e l t r a ba j o en l a s
p la d t a ci on e s colon i a le s de l a i s l a de Fernando Po e ntre 1330 Y
1930. Dentro d e l r e l a t i v a de s conoci mi anto d e l fenmeno de l a co-
lonizacin espaola en Gui ne a Ecu a t or i a l, l a s r e la ci on e s d e l t r a
bajo en l a a g r i cu lt u r a c o l o n i a l de Fernando Po -atin s i e ndo uno
de los as pe ctos cla v e s d e l proce s a c o l o n i a l han s i d o y, en gran
medida, s i gue n s i e ndo an un enigma para l a investigacin s obre
e l tema.
E l inters por e l e s t u d i o de l a s formas de uso y
de empleo d e l t r a ba j o en Fernando Po es d oble : Por una p a r t e ,
como e v i d e n ci a histrica que mereca s e r d e s cr i t a empricamente
e i n v e s t i g a d a y, por ot r a , como ejemplo histrico que poda s e r
obj e t o de reflexin terica. En p r i me r lu g a r , no e s toy plenamen-r
t e de acuerdo con a q u e lla teora segn l a cu a l l a organizacin
d e l t r a ba j a en l a s s aci e dade s colon i za d a s dependi fundamentalmen
t e d e l modela de colonizacin impuesto por l a metrpoli. Es t a t e -
ora, d e s a r r olla d a y s os t e n i d a por algunos a u t or e s como, e n t r a
t r os , R.J. Hammond en s us e s t u d i os s obre l a colonizacin portugus
s a en Afari ca, a l i d e n t i f i c a r c i e r t a s prcticas colon i a le s con u-
naideologa c o l o n i a l "caduca" han provocado un e fe ct o r e d u cci o-
n i s t a en e l anlisis de l o s proce s os de colonizacin. As, l a re n
t a b i l i d a d ecanmica de l a colon i a dependi d e l mtodo c o l o n i a l em
ple ado que d e r i v a ba , en 'ultima i n s t a n ci a , d e l grado de d e s a r r ollo
econmico y poltico de l a metrpoli colon i za d or a . De e s t e modo,
segn R.J, Hammond o M, B a r r a t Brovvn, e l "fr a ca s o" de e xp e r i e n -
c i a s colon i a le s como l a portugue s a ( y par extensin tambin l a es
paola) fu e e l'r e s u lt a d o de l a imposicin Se mtodos colon i a le s
"de s fs s adps " por unas metrpolis que pre s e ntaban un abusado a t r a
so sacio econmico y poltico, en comparacin a ot r a s p a t e n ci a s
colon i a le s europeas. Es t os s i s te mas colon i a le s "caducos" e x fi li ca
ban a su ve z e l uso de mecanismos extraeconmicos en l a obte n-
cin d e l t r a ba j o indgena. La coercin fsica sn i a contratacin
de t r a ba j a d or e s y l a s con d i ci on e s s e mi e s cla v i s t a s d e l t r a ba j a
p r a ct i ca d a s en la s colon i a s portugue s as de frica -e i mi t a d a s
por l a s espaoles en Fernando Po , eran sntomas de ".inadecua-
das" polticas colon i a le s que obs t a cu li za ba n e l l i b r e d e s a r r ollo
de la s le ye s de l a economa c a p i t a l i s t a que, en modo alguno, pre
c i s a d e l uso-de mecanismos c o e r c i t i v o s para log r a r l a expansin
econmica..
En segundo lu g a r , menos con v i n ce n t e me pare ce l a
teora d e s a r r olla d a por algunos a f r i c a n i s t a s fr a n ce s e s como, en-
t r e ot r os , P.-Ph. Rey y C l , Me i lla s s ou x en l o s anos s e t e n t a . Se -
gn e s tos autore s , l a intervencin de mecanismos extraeconfimicos
en l a organizacin d e l t r a ba j a en l a s s oci e dade s colon i za d a s no
fu e un hecho de excepcin, s i n o una "ne ce s i dad" d e l ca p i t a li s mo
parsf s u p e r a r l a r e s i s t e n c i a de l a s s oci e dade s no c a p i t a l i s t a s .
As pues, l a expansin d e l ca p i t a li s mo precis, como una e xi g e n -
c i a histrica, d e l e s t a ble ci mi e n t o de un "modo de produccin co-
l o n i a l " , t r a n s i c i o n a l , ca r a ct e r i za d o por l a cr e ci e n t e i n t e r v e n -
cin d e l aparata m i l i t a r c o l o n i a l y por e l e le vada ndice de v i o
l e n c i a fsica y psicolgica que presidi l a s r e la ci on e s s oci a le s
en la s s oci e flade s colon i za d a s . En e l apartado IV,2., s e expone u
na crtica ms d e t a lla d a de e s t a teora que, a l i d e n t i f i c a r e l
conce pto de modo de produccin con una de te rmi nada forma de orga
nizacin d e l t r a ba j o, i n cu r r e en un abus i vo me cani ci s ma qae-.,;.
desvirta l a r e a li d a d d e l proceso c o l o n i a l .
La t e s i s ce n t r a l de e s t a investigacin, s i n negar
l a s r e p e r cu s i on e s d e l modelo o de l a Doltica c o l o n i a l en e l"p r o
ce s o de l a colonizacin, aunque li mi t a n d o sus e fe ct os , i n t e n t a d
demostrar que los empleadores d e l t r a ba j a e li g e n una forma u ot r a
detuso o de empleo d e l t r a ba j o no con d i ci on a d os por una f i d e l i d a d
a los p r i n c i p i o s de l a colonizacin o a una tica e mpre s ari al de
t i p o c a p i t a l i s t a , s i no ms bi e n i n flu e n ci a d a s por un conjunto de
fa ct or e s que van desde una determinada ideologa d e l t r a ba j o que
a d s cr i be , a p r i o r i , a l t r a ba j a d or a fr i ca n o en l a divisin s o c i a l
d e l t r a ba j o, ha s t a una e s p e ci fi ca "r a ci on a li d a d " s ubordi nada a l
clculo econmico que, en d e f i n i t i v a , re mi te n a l proce s o de l a
formacin d l a s oci e d a d c o l o n i a l .
Ahora bi e n , e l uso de de te rmi nadas formas de empleo
no dependi nica n i mecnicamente d e l modelo de colonizacin im-
puesto por l a metrpoli, pero tampoco de l a definicin a p r i o r i
de la s a ct i t u d e s de l o s empleadores r e s p e ct o a l t r a ba j o. E l com-
portami e nto y la s d e ci s i on e s de l o s empleadores colon i a le s ha ci a
e l t r a ba j o indgena e ran e l r e s u lt a d a de un la r g o a p r e n d i za j e , de
una acumulacin de e x p e r i e n ci a s , de l a i n ci d e n ci a de fa ct or e s e s -
t r u ct u r a le s (poltica colon i a l) y coyu n t u r a le s [ mov i li d a d de mano
de obra en l o s mercadas de t r a ba j a ) que acabaron por con fi g u r a r
una determinada ideologa d e l t r a ba j o y l a p r e fe r e n ci a por unas
formas de empleo de los t r a ba j a d or e s , Al mismo tiempo, l a s o l u -
cin d e .los problemas en l a obtencin de t r a ba j a d or e s fu e un f a c -
t o r d e ci s i v o para l a adopcin de p os i ci on e s da cla s e e n t r e l o s co
l o n i a l e s . En e s te s e n t i d o, a medida que s e expansionaba l a a g r i * -
cu lt u r a c o l o n i a l y s e con s oli d a ba una nueva s oci e d a d en Fernando-^
pQQ, l a poblacin c o l o n i a l fue configurndose como una cla s e s o-
c i a a l acumular y comparti r e xp e r i e n ci a s e n t r e s y a l or g a n i za r
s e e n 'la de fe ns a de sus i n t e r e s e s .
Lo que t r a t o de demostrar es que l a eleccin de los
colon i a le s en fa v or d e l uso d e l t r a ba j o for za d o de l a poblacin
indgena en l a a g r i cu lt u r a c o l o n i a l de Fernando Po fu e , en suma,
una decisin cuyo p r i n c i p a l obj e t i v o e ra e l de con s e g u i r una ma-
no de obra abundante y econmicamente ba r a t a . Y, en l a coyuntura
d e -la s pri me ras dcadas d e l s i g l o XX, e l t r a ba j a forzado e ra una
a lt e r n a t i v a que responda a l a s e xp e ct a t i v a s econmicas de los
p la n t a d or e s colon i a le s en Fernando Po. Pe ro, a l mismo tiempo,
e l t r a ba j a forzado no e r a l a nica forma de obte ne r t r a ba j o abun
dante y barato y es, pre ci s ame nte , en e l re chazo de ot r a s formas
de empleo d e l t r a ba j a donde se de s cubra l a i n f l u e n c i a de fa ct or e s
no econmicos: La poltica c o l o n i a l , e l rgimen de l a propi e dad
de l a t i e r r a indgena y sus r e p e r cu s i on e s en Is mov i li d a d de. l a
poblacin indgena; e l grado de intarioripacin de l a tradicin
e s c l a v i s t a y su proyeccin en l a s con d i ci on e s de t r a ba j o; l a i d e
ologa r a c i s t a g e n e r a li za d a e n t r e l a poblacin c o l o n i a l y su i n -
ci d e n ci a en l a s r e la ci on e s con l a poblacin indgena; l a p r op i a
e xp e r i e n ci a de l o s p la n t a d or e s colon i a le s como p r op i e t a r i os de 1
l a t i e r r a y empleadores d e l t r a ba j a ; e t c.
A medida que se d e s a r r olla ba l a investigacin l a
ne ce s i dad d e l e s t u d i o de los as pe ctos mi cr os oci a le s se hi zo ms
e v i d e n t e . E l anlisis d e l pensamiento terico y de l a l e g i s l a -
cin colon i a le s e ran i n s u f i c i e n t e s para d e s cu br i r cmo se haba
formada l a s oci e d a d c o l o n i a l , qu t i p o de r e la ci on e s c a r a c t e r i z a
ban l a v i d a s o c i a l y econmica, cules e ran l o s v a lor e s c u l t u r a -
l e s que presidan l a s oci e d a d c o l o n i a l , e t c. Es t os i n t e r e s e s o-
r l e n t ? . n n l ' ' . i nv/ sst i geci n h?.ci3 l e r econnt r uoci ' n d s l a h i s t a -
r i ' ? . de l a s oc i e da d y de l a pobl a ci n C T l o n i a l e s , l o que adet i s
e r a p o s i b l e me d i a n t e l a ut i l i z sci n de l a i nf or m- ' ^. ci n o r - . l y de
l a docume n t a ci n p r i v a d a pr oc e de n t e de l o s a n t i g ua s c o l o n i a l e s .
A h or a bi e n , l a s o pi n i o n e s de l o s e x - c o l o n i a l s s pr s s e n t a t a a n d i f i -
c ul t a de s de con t r a st a ci n . ^ i n duda , e l t r - . b^. i o de ca mpo e n F e r -
n a n do Po ha br a p o s i b i l i t a d o un a a mpl i a ci n de l a s f u e n t s s de
i n f or ma ci n y un a ma yor c a pa c i da d de cantra3t? . ci n de l a s n o t i -
c i a s e i n f o r ma c i o n e s de qus di spon a ; pe r o d i v e r s a s r a z on e s h a n
i mpe di da l a n e c e s a r i a tama de da t os s obr e e l t e r r a m. A p a r t i r
de 1970, l a i n e s t a b i l i d a d pol t i ca de Gui n e a E c u a t o r i a l , l a r , d i -
f ci l e s r e l a c i o n e s h i s pa n o- g ui n e a n a s , l a f a l t a de f i n a n ci a ci n
o f i c i a l y pr i v a da que p e r mi t i e r a l a con t i n ua ci n de l a i n v e s t i g a
ci n en F e r n a n do Po, y mi o r o o i a si t ua ci n p s r s o n a l y c r a f e s i o n a l
h a n o bl i g a da a r e n u n c i a r a l t r s b a j o de ca mpa e n l a r e a l i za ci n
de e s t a t e s i s d o c t o r a l . E s t ? c i r c u n s t a n c i a no sl o h a l i m i t a d o
l a cont r ^- st eci n de o pi n i o n e s e i n f o r ma c i o n e s de l a s a n t i g ua s co
l o n i a l e s , s i n o que a de ms ha i mp e d i d o i n c l u i r e l e s t u d i o de l a
pobl a ci n i n d ge n a de F e r n a n do Po. Un " p u o u r r i " Rt n Qhi s t r i co
de l a pobl a ci n bu bi e r a , da dd l a e x i g ua i n f i r ma ci n e t n ogr f i ca
e n c a n t i d a d y c a l i d a d , un a ma l a sol uci n de di f ci l j ust i f i cpci n
y de dudos a u t i l i d a d pa r a l o s o b j e t i v a s de l a i n va st i ga ci n .
L a a dscr i pci n de s s t a e s t udi o e. l a i s l a de F e r n n
do Po y a l o s aos c n mn r e n di dos e n t r s l ' ^' O y 1930 p r e c i s a un a
j ust i f i ca ci n . F e r n a n do Po f or ma ba pa r t ? de l o s T e r r i t o r i o s s -
2
pa n ol e s d e l G o l f o de Gui n e a que oc upa ba n 23. 051 Km y c-Dmorandan,
2
a de ms de l a i ' s l a de 2. 017 Km , un t e r r i t - i r i a c o n t i n e n t a l , R o
Muni, de 25.017 Km y l a s i s l a s de Annobn, 17 Km , Cor i s e o,
2 ?
15 Km , y l o s i s l o t e s de Elobe y Grande, 2,27 Km , y Elobe y Peque
2
o, 0,19 Km . La i n s u la r i d a d de Fernando Po d e li mi t a un t e r r i t o
r i o con unas caractersticas especficas que lo d i s t i n g u e n d e l
con t i n e n t e y que, adems, e l d e s a r r ollo de l a colonizacin con-
virti en e l p r i n c i p a l ce n t r o econmico y poltico d e l conjunto
de l a colon i a d e l g olfo de Gui ne a. Fernando Po acogi a l ncleo
ms i mportante de l a poblacin c o l o n i a l y l a expansin cot ^e r ci a l
y agrcola d i e r on a l a i s l a un protagonismo econmica slo con-
t r a r r e s t a d o por e l d e s a r r olla econmico de l a zona con t i n e n t a l
(RO Muni) a p a r t i r de l o s anos cu a r e n t a . Adems, l a colonizacin
de Fernando Po revisti unas caractersticas e s p e ci fi ca s que f a -
c i l i t a r o n l a configuracin de una s oci e dad c o l o n i a l con una or g a -
nizacin s o c i a l ms comple ja y unas formas cu lt u r a le s p r op i a s . La
expansin de l a a g r i cu lt u r a c o l o n i a l en Fernando Po, basada en
e l s i s te ma de p la n t a ci on e s de di cadas a l c u l t i v o d e l cacao, conce -
di a l a i s l a una p e cu li a r i d a d econmica, s o c i a l y c u l t u r a l que
j u s t i f i c a b a l a eleccin de Fernando Po, d i fe r e n ci a d o d e l r e s t o
de l a colon i a , como obj e t o de e s t u d i o.
E l permodo cronolgico de 1830 a 1930 corre s ponde
a una e tapa de gran comple ji dad socio-econmica, poltica, cu lt u
r a l y a l mismo tiempo d e ci s i v a en l a formacin de l a goci e dad co
l o n i a l en Fernando Po, En esos aos, a l ncleo de poblacin co-r
l o n i a l e s t a ble ci d a en e l s i g l o XIX s e sum una inmigracin tni-
ca y cu lt u r a lme n t e t a n heterognea como l a a n t e r i or , que d e s a r r o
li e l come rci o y l a a g r i cu lt u r a colon i a le s , favoreci l a i n s t a u
racin de un nuevo t i p o de r e la ci on e s s oci a le s y, a l misma t i e m-
po que defina l a s categoras s oci o-cu lt u r a le s de l a n a ci e n t e so
c i e da d, a x pe r i me n t t S ' los e f s c t a s de l a de s i g ua l da d Bconnica y de
l a e st r at i f i caci n s o c i a l . L os a n os c n mc r s n di dos e n t r e 1330 y
1930 ma r ca n l a d e f i n i t i v a t r - ' . nsi ci n de F e r n a n da Po de un a c o l a
n i a c o me r c i a l a un a c o l o n i a a gr col a - come r ci a l y, t ambi n e n esos
a os, l a pobl a ci n c o l o n i a l d e f i n i d a por e l f a c t o r t n i co- cul t u-
r a l y por e l pode r e con mi ca s e con sol i d como l a p r i n c i o a l f u e r
z a s o c i a l y e con mi ca de F e r n a n do Po,
L a p r i o r i d a d c on c e di da a l o s a s pe c t os mi c r o s o c i a l e s
a n e l e s t udi a d e l f e n me n o c o l o n i a l , a un que i n t e n t a n do n o o l v i d t ^r
l a i n c i d e n c i - de l a di me n si n ma o r o s o c i a l e n e l pr oc e s o de l a c o-
l on i za ci n , e x i gi un a ma yor se l e cci n de l o s da t os , n o t i c i a s e
i n f o r ma c i o n e s de que di spon a . 1 intiTs pa r l a v i d a s o c i a l , l a s
r e l a c i o n e s i n t e r p e r s o n a l e s , l a c u l t u r a y l a s e x p e c t a t i v a s s o c i a -
l e s y e con mi ca s de l o s c o l o n i a l e s d i r i g i e r o n l e s l e c t u r a s h a c i a
l a s p u b l i c a c i o n e s pe r i od st i ca s l o c a l e s , l o s f o l l e t o s p u b l i c i t a -
r i o s , l a s me mor i a s de l o s c o l o n i a l e s , l o s d i b u j o s , l a s i l u s t r a d o
n e s , e t c . ; e s d e c i r , h a c i a a que l ma t e r i a l que compl e me n t a ba l a do
cume n t a ci n o f i c i a l y p r i v a d a y l a i n f or ma ci n o r a l o bt e n i da de
l o s a n t i g uo s c o l o n i a l e s . S i n e mba r g o, l a p r i n c i p a l d i f i c u l t a d r a -
di c a ba e n s i modo de a r t i c u l a r l o s n i v e l e s ma cr a y mi c r o s o c i a l e s
e n l o g r a r s i a de cua do t r ? . t i ? . mi e n t o t e r i co y u t i l i z a r e l mt odo
ms e f i c a z pa r a l a con se cuci n de l o s o b j e t i v o s de l a i n v e s t i g a - ,
ci n . E l pr obl e ma e r a a l de d e s c u b r i r l o s d i s t i n t o s e q u i l i b r i o s
ma cr o y mi c r o s o c i a l e s y e l modo e n que i n f l u a n a n e l pr oc e s o de
f or ma ci n de l a s a c i e da d y de l a mbl s c i n c o l o n i a l e s , y cTn t r f e
b a j a r l a s me t a dol gi ca me n t e . En e, - ?t e s s n t i d o , sl o pue do a n un c i a r
que e s t a t e s i s pl a n t e a l a cue st i n , a un que no a r or t a un a t e or a
f o r ma l i z a d a e n l a di r e cci n a pun t a da , y l a s pgi n a s s i g u i e n t e s
c o n s t i t u y e n un e s f ue r z a de l i mi t a d o s r e s u l t a d o s . cn c a mbi a , e s t a
i n ve st i ga ci n s a s p i r a a o f r a c e r un a s n t ssi s c a pa z de d e s c r i b i r
y e x p l i c a r l a c o mpl e j i da d de l a s oc i e da d y de l a pobl a ci n c o l o -
n i a l e s y de s us pr obl e ma s .
E l pr e s e n t e e s t udi o s e d i s t r i b u y e e n c ua t r o a c a r t a
dos g e n e r a l e s que c o n t i e n e n s us c o r r e s po n di e n t e s ca p t ul os. En e l
pr i me r a pa r t a do de de s c r i be l a i ma a r t a o c i a de l o s c i r c u i t o s come r
c a l e s de l f r i ca a t l n t i ca e n e l o r i g e n , e l d e s a r r o l l a y l a s c a -
r a ct e r st i ca s de l a v i d a s o c i a l , e con mi ca y c u l t u r a l de S a n t a I -
s a be l de F e r n a n da Po. E l s e g un do a pa r t a da e st de di c a do a l a a -
g r i c u l t u r a c o l o n i a l e n s us a s pe c t os t cn i cos y ms e s t r i c t a me n t e
e con mi cos. En e s t e a pa r t a do, me i n t e r e s a a d v a r t i r l a c o n t r a d i c -
ci n que pr oduj o e l mode l o de col on i za i n e con mi ca i mpue s t o por
l a pol t i ca c o l o n i a l e n e l d e s a r r o l l o de l a a g r i c u l t u r a c o l o n i a l ,
y s us c on s e c ue n c i a s e n e s t a f a s e de t r a n si ci n h a c i a un a c o l o n i a
a gr col a . L os a s pe c t os s o c i a l e s , i de ol gi cos y c u l t u r a l e s que ds
f i n a n a l a s oc i e da d c o l o n i a l e st n d e s c r i t o s e n e l ' t e r c e r a pa r -
t a do. L a e x pan si n de l a a g r i c u l t u r a c o l o n i a l or i gi n un a n ue va
di vi si n s o c i a l d e l t r a b a j o , al t e r l a or ga n i za ci n s o c i a l , f a v o
r e c i o s i s ur g i mi e n t o de n ue vos g r upos s o c i a l e s , ace n t u l a de s -
i g u a l da d e can mi ca y l a e st r a t i f i ca ci n s o c i a l , de f i n i un a i d e o -
l og a y un a c u l t u r a e spe c f i ca me n t e c o l o n i a l s s y a ce l e r e l pr o -
c e s o de l a f or ma ci n de l a s c l a s e s s o c i a l e s . P i e n s o que de bo e x -
p l i c a r por qj h a y un o l v i d o de l i be r a do d e l t e ma de l a s mi s i on e s
e n e s t e a pa r t a da y e n e l c on j un t a de l a t e s i s . L a i mp o s i b i l i d a d
de c o n s u l t a r f ue n t e s de- pr i me r a mano a c a us a de l a n e g a t i v a de
l a con gr e ga ci n r e l i g i o s a c l a r e t i a n a n o h a podi do s e r c o n t r a r r e s -
t a da c on e l r e c ur s o de l a i n f or ma ci n f r a g me n t a r i a , d i s p e r s a y,
en ocas i one s , equvoca ci t a d a en l o s d i v e r s a s t e xt os que tratcm
de l a actuacin de l a s mi s i one s cla r e t i a n a s durante l a colon i za d
cin. La i mp or t a n ci a de la s mi s i one s en e l proce s o c o l o n i a l ha o
bli g a d o, por la s razone s apuntadas, a omi t i r e l tema ante l a oos i
bli d a d de i n c u r r i r en grave s e r r or e s de anlisis dada l a i n s u f i -
ci e n ci a de los datos y de l a s n ot i ci a s de q-.jo disoona. "El cuarto
apartado trat:.; de algunas de la s e s t r a t e g i a s empleadas por l o s co
l o n i a l e s fr e n t e a determinados problemas, en e s p e ci a l, ante e l
llamada problema brace ro y l a cuestin a r a n ce la r i a . La or g a n i za -
cin de a cci on a s conce rtadas , l a toma de d e ci s i on e s comunes f r e n -
t e a e s t os problemas y l a creacin y l a financiacin de e nti dade s
para l a de fe ns a de los i n t e r e s e s de los coloni '^.l^s , eran sntomas
de l a aqnsolidacin de p os i ci on e s de cla s e e n t r e l a poblacin co-
l o n i a l en una s aci e dad ca r a ct e r i za d a por un e le vado ndice de con
f l i c t i v i d a d s o c i a l .
Por ltimo q u i e r o e xpre s ar mi g r a t i t u d a todas a-
q u e lla s pe rs onas que de un modo u ot r o ayudaron a l a realizacin
de e s t a t e s i s d oct or a l. Pe ro, en e s p e ci a l, mi agrade ci mi e nto a l
Dr. Gla u d i Es t e v a Fa br e g a t , d i r e ct or de e s t a t e s i s , por l a s a ce r -
tadas op i n i on e s , s u g e r e n ci a s e i n for ma ci on e s de que me hi zo part
ci p e en l a s con v e r s a ci on e s mantenidas durante e l d e s a r r ollo de l^a
investigacin. Al p r ofe s a r En r i c U ce la y Da Ga l por sus con s t r u ct i
vas crticas y e l tiempo dedicado a cor r e g i r muchos de l o s equvo
eos que or i e n t a ba n mis pri me ros pasos en e l e s t u d i o d e l tema. Al
departamento de Antropologa C u l t u r a l y a todos sus miembros por
su a li e n t o y por l a s a t e n ci on e s r e ci bi d a s . Mo q u i e r o o l v i d a r a
p r ofe s or e s como e l Dr. Mi q ue l Barcel, que me i n i c i a r o n en e l t e -
ma y siempre han dado muestras de colaboracin, ayuda y ami s tad.
Mi g r a t i t u d a l 3r . 3afc.sl Cardona, abog-do de l a
Casa de l a Guinea Ecu a t or i a l an B a r ce lon a , por f^.cilit:?.rme e l ac
ceso a l fondo documental y bibliogrfico de l a ci t a d a e n t i d a d .
Tambin, e s toy en deuda con e l 3r . Ga r los Snico por su a ma bi li -
dad a l pe rmi ti rme con s u lt a r su magnfica b i b l i o t e c a y por l a s
cha r la s y e n t r e v i s t a s conce di das . A Montse In i e s t a , mi a g r a d e ci -
miento por su p a ci e n ci a y por e l t r a ba j o en l a transcripcin me
canogrfica de l a t e s i s d oct or a l. Y a los miembros d e l t r i b u n a l ,
l a s g r a ci a s por haber acce di do a formar p a r t e de l, por l e e r es
t a t e s i s y por sus op i n i on e s y crticas.
1 2
I, Fernando P6o; La transicin de un e n cle v e
e s cla v i s t a -come r ci a l a. una colon i a agroola-mercantil.
1 3
1.1.- Sa n t a Is a be l de Fernando P6o: Un e n cla v e e s c l a v i s t a y caraer-
c i a l d e l g olfo de B i a f r a . en e l roarco de l a expansin c o l o -
n i a l en l a p r i me r a mi tad d e l s i g l o XIX.
Inti roducci fi n
En l a s pginas s i g u i e n t e s intentar mos trar que l a
poblacin de Por t -Cla r e n ce , r e ba u t i za d o con e l nombre de Santa I -
s a be l de Fernando Po por l a s espaolas, surgi bajo e l i mpuls o
d e l comerciQ c o l o n i a l atlntico durante l a pri mara mi tad d e l s i -
g lo XIX. Es d e ci r , l a h i s t o r i a de Fernando P6a y, en p a r t i c u l a r ,
de Santa Is a be l a s t u v i e r on con d i ci on a d a s ms p or l a evolucin ge
n e r a l de l a s t r a n s a cci on e s come r ci a le s an e l g olfo de B i a f r a ,
que p or l a accin especfica de un determinado p la n da colon i z a -
ci 5n . As,,la p e x v i v e n ci a de Santa Is a be l de Fe mando Po, a me-
di ados d e l s i g l o XIX, e ra l a confirmacin de un t i p o de s a ci e d a d
y de una poblacin colon i a la s que haban demostrado s u ca p a ci d a d
de adaptacin a l o s cambios y a l a s v i c i s i t u d e s d e r i v a d a s de l a s
t r a n s for ma ci on e s -paso d a l trfico de e s cla v os a l de ma t e r i a s
pri mas y productos agrcolas- d e l come rci o c o l o n i a l en e l frica
occi d e n t a l.
Si n embargo, e l d e s a r r ollo s o c i a l y econmico de
Santa Is a be l de Fernando Po a l margen de l a i n f l u e P c i a espao-
l a con t r a d i ce , en c i e r t o modo, e l hecho de que l a i s l a fr i e r a una
colon i a espaola desde l a fi r ma d e l t r a t a d o hispano-portugus
d e l Pardo en 177B. En e s t e s e n t i d o, l a p i d or i d a d de l o s i n t e r e -
s e s e s cla v i s t a s espaoles en e l g olfo da B i a f r a y l a a u s e n ci a de
un p la n de colonizacin en l a i s l a e x p li ca n , por una pai i :e , l a
prdida d e l con t r ol r e a l s obre l a i s l a por l a corona espaola en
be n e fi ci o ds I n g l a t e r r a y, p or ot r a , l a marginacin de l a navega
cin come r ci a l espaola de l o s ce n t r a s y de l a s r u t a s come r ci a -
l a s d e l fri ca atlntica.
1 5
As, cuando l a poltica c o l o n i a l espaola i n i c i a
en 1858 s u pri me r p la n e fe ct i v o de colonizacin en Fernando Po,
t r a n s cu r r i d os oche nta aos desde l a adquisicin de l a i s l a y
"sus de pe nde nci as ", encontir en Santa Is a be l un e nclave tpico
d e l frica occi d e n t a l con un s u s t r a t o de poblacin de di cada a
l o s ne goci os come r ci a le s , i n t e g r a d a a l mbito me r ca n t i l y c u l t u -
r a l d e l frica atlntica, que lamentaba e l r e l a t i v a a le j a mi e n t o
de l a i n f l u e n c i a britnica y s e resista a l proye cto c o l o n i a l es
panol porque, en ltima i n s t a n ci a , ste obli g a ba a l a marginacin
de Santa Is a be l r e s p e ct o a l o s c i r c u i t o s come r ci a le s d e l frica
occi d e n t a l.
En l a segunda mi tad d e l s i g l o XIX, l a s d i f i c u l t a -
des de l a poltica c o l o n i a l espaola para colon i z a r Fernando Po
y "sus de pe nde nci as " eran, en gran medida, l o s problemas de un
Es tado que i g n or a ba prcticamente todo de s u "colon i a ", que nada
r e p r e s e n t a ba econmica y polticamente en e l comeircio c o l o n i a l
d e l fri ca atlntica y que, en d e f i n i t i v a , muy poco poda o f r e -
ce r a una poblacin, como l a de Sa n t a Is a be l, que haba t r a n s for
mado s us e s t r u ct u r a s s oci a le s , econmicas y c u l t u r a l e s a l margen
de l a i n f l u e n c i a espaola.
I , - La l i t e r a t u r a c o l o n i a l - a f r i c a n i s t a espaola ha c a l i f i c a d a ,
re i te radame nte , de "ocasin p e r d i d a " l a h i s t o r i a de l a colon i z a -
cin espaola en Fernando Po. No voy a t r a t a r aqf de r e s ca t a r
nostlgicas v oca ci on e s a f r i c a n i s t a s , s i n o ms bi e n de sealar l a s
caus as y l a s r e p e r cu s i on e s d e l tardo y mal aprovechamiento -des
de una p e r s p e ct i v a come r ci a l y c o l o n i a l - de l a s p os i bi li d a d e s es
t r a t ^ i c a s de l a i s l a de Fe mando Po por l a poltica c o l o n i a l
espaola.
Durante l a p r i s i e r a mi tad d e l s i g l o XIX, l a impor-.
t a n oi a de Fernando P6o se desarroll parale lame nte a l a t r a n s -
formaci one s d e l come rci o atlntico y a l i n i c i a de l a expansin
c o l o n i a l y come r ci a l en e l i n t e r i o r d e l con t i n e n t e a fr i ca n o. En
e s t e s e n t i d o, l a posicin geogrfica de Fe rnando Po en e l fri -
ca a cci d e n t a l d i o a l a i s l a un destacado inters martimo, comer
c i a l y poltico. Fernando Po, un t e r r i t o r i o i n s u l a r en forma de
parale logramo de unos 72 kilmetros de la r g o por 32 kilmetros
da ancho, s i t u a d o e n t r e l o s 3948' y l o s 3312' de l a t i t u d n or t e y
l o s 1287' y l o s 12240' de lon g i t u d e s t e , es una de l a s i s l a s ma-
yor e s como SaS Thom, Prncipe, Annobn, e t c., que forman p a r t e
d e l g olfo de B i a f r a . Pe ro, adems, Fernando Po a d q u i e r e un nota
ble v a lor estratgico en l a zona por s u localizacin fr e n t e a l a
desembocadura d e l ro Nger y por s u pns xi mi dad a l a cos t a , unos
50 kilmetros.
Ahora bi e n , l a poltica c o l o n i a l espaola no q u i -
so, y cuando l o intent p os t e r t on n e n t e ya e r a demasiado t a r d e , a
pr*ovechar l a s venjbajas estratgicas de Fe rnando Po jsara e s t a ble
ce r una zona de i n f l u e n c i a c o l o n i a l en e l g olfo de B i a f r a , En l a
p r i me r a mi tad d e l s i g l o XIX, l a corona espaola no fu e ms all
da l o s propsitos e s cla v i s t a s en l a s ''posesiones" d e l g olfo de
Gui ne a y no supo, en ningn momento, adaptars e a l cambia de s i g -
no de l a demanda come r ci a l en e l Afi * i ca atlntica ( !) En gran
medida, l a f a l t a de un p la n de consolidacin y/o de expansin co
l o n i a l en Fernando Po fu e , a l mismo tiempo, caus a y con s e cu e n ci a
d e l desinters de l a poltica c o l o n i a l espaola por Fernando Po
y "s us de pe nde nci as ". Un desinters, por una p a r t e , impuesto
por l a p r i or i d a d de l a poltica espaola en l a s colon i a s ame ri ca
1 7
as y, por ot r a , por l a e x clu s i v i d a d de l o s obj e t i v os e s cla v i s t a s
desde l a a d q u i s i oi d n , en 1773, de unos e n cla v e s en e l g olfo de
B i a f r a por e l t r a t a d o hispano-portugus d e l Pardo.
La poltica e x t e r i or espaola asista i mpote nte e
i mp a s i ble a l a c r i s i s d e l trfico de e s cla v os y a s u sustitucin
p or un no menos f l o r e c i e n t e come rci o de ma t e r i a s pri mas y agrco
l a s . A p a r t i r de 1327 l a aropiiacin d e l rea geogrfica de accin
de l a e s cuadra a n t i e s c l a v i s t a a l g olfo de Be ni n y a l a baha de
B i a f r a y l a fi r ma , en 1333, de un nuevo t r a t a d o angla-espaol pa
r a l a represin d e l come rci a de e s cla v os que posibilit, l e g a l -
mente^ p e r s e g u i r a l o s barcos e s cla v i s t a s espaoles que pperaban
a l s u r d e l ecuador -persecucin e xt e n s i v a a l o s e s cla v i s t a s poi>-
tuguBs e s y brasileos en 1339 y en 1345 re s pe cti vame nte -, r e d u j o
s e ns i ble me nte l a s p os i bi li d & d s s de l a zona como fu e n t e para e l a
p r ov i s i on a mi e n t o de e s cla v os , y, l o que fu e pe or, margin a l a
navegacin come r ci a l espaola de l o s c i r c u i t o s come r ci a le s d e l A
f r i c a atlntica. En suma, l a p r i or i d a d y e x clu s i v i d a d de l o s i n -
t e r e s e s e s cla v i s t a s en de tri me nto de un p la n de consolidacin co
l o n i a l y corae roi al en Fernando Po y "s us dependencias**, no slo
a n u la r on l a s p e r s p e ct i v a s de e s t a ble ce r una zona de i n f l u e n c i a
a l s e r v i c i o de l o s i n t e r e s e s c o l o n i a l e s y come r e i a le s espaoles,
s i n o que i n clu s o, a mediados d e l s i g l o XIX, cu e s t i on a r a n l a sobte
rana espaola en Fernando Po,
De poco servan l a s re come ndaci one s de l o s r e p r e -
s e n t a n t e s espaoles ( 2) como Ale j a n d r o Cre us , vicecnsul de
Accr a , y l a s propue s tas de l a Soci e dad Econmica B a r ce lon e s a de
Amigos d e l Pas, p a r a s u p e r a r l a roarginacin d e l come rci o espaol
en e l frica atlntica. A p e s a r de l o s i n for me s y l a s propue s tas
de l a s cnsules espaoles s obre l a ne ce s i dad de colon i z a r Fernn
do Po y fa v or e ce r l a a ct i v i d a d come r ci a l en e l g olfo de B i a f r a
(3) , e l gobi e rno espaol s e mostraba re mi s o y d e cla r a ba i r r e a l i -
za ble l a promocin de e xp e d i ci on e s me r ca n t i le s gubernamentales
(4) . Es t a inhibicin o f i c i a l e r a , a l mismo tiempo, i mpote nci a pa
r a hace r fr e n t e a l a s cons e cue nci as da l a presin de l a e s cuadra
a n t i e s c l a v i s t a britnica s obre l a navegacin come r ci a l espaola,
^e n a s r e p r e s e n t a d a por unas pocas factoras de l a s ca s a s comer-
c i a l e s Vi d a l y Ri bas , Ca r los Montagud y Ca o Ma r t or e ll y B o f i l l ,
e s t a ble ci d a s en l a s cos t a s afari canas ( s ) . En 1838, Ramn An g la -
s e l l , v i c e d i r e c t o r de l a Soci e dad Econmica B a r ce lon e s a de Ami-
gos d e l Pas , de nunci aba l a actuacin de l a f l o t a a n t i e s c l a v i s t a
con t r a l a navegacin come r ci a l ca t a la n a en l a s ca s t a s a fr i ca n a s
( s ) : En 1855, l a cor be t a "Fernando Po" de l a ca s a Vi d a l y Ri bas
e r a d e t e n i d a , juzgada por e l t r i b u n a l mixto para l a represin d e l
t i ^ f i c o de e s cla v os de S i e r r a Leona y d e cla r a d a "mala p r e s a "; en
1857, l a cor be t a "Con chi t a " tambin de Vi d a l y Ri bas e r a a p r e s a -
da y condenada bajo l a acusacin de trfico de e s cla v os ; l a p ola
e r a "Taimada", de l a f i n n a Montagud y Ca, log r a ba e s capar a l a
peEsecucin a que fu e s ome ti da por un cr u ce r o ingls; e l be rgan-
tn "Don Juan" de Montagud y Ca, permaneca de te ni do un mes en
S i e r r a Leona, e t c. ( 7) . En p a la br a s de Ramn An g la s e ll, e s t os he
chas condenaban a l os t r a ci s mo a l a navegacin come r ci a l ca t a la n a
en e l l i t o r a l a fr i ca n o, s i e l gobi e rno espaol no tomaba medidas
a l r e s p e ct o ( B ) .
E l g obi e r n o espaol atribua l o s "ate ntados " a; l a
mari na come r ci a l espaola en frica, a l a a g r e s i v i d a d de l a pol-
t i c a come r ci a l i n g le s a y a l "abuso* de l a f l o t a a n t i e s c l a v i s t a
que, amparada en e l derecho de v i s i t a e s t i p u la d o en e l jjratado
angla-espaol en 1335, detena, juzgaba, condenaba y ocas i onaba
grave s prdidas econmicas a l come rci o espaol en l a s cos t a s a-
f r i c a n a s . Pe ro e l fr a ca s o d e l come rci o espaol en e l frica atlih
t i c a no poda i mputars e , simplemente, a l a h os t i li d a d britnica,
s i n o ms bi e n a l a s cons e cue nci as de l a p r i or i d a d y de l a pe rmi -
s i v i d a d d e l trfico i l e g a l de e s cla v os por p a r t e de l a s a u t or i d a
des espaolas. Adems, l a a u s e n ci a de una poltica de colon i z a -
cin espaola en e l frica s ubs ahari ana y, en p a r t i c u l a r , en Fe r
nando Po y "sus de pe nde nci as " difcilmente podan p r ot e g e r y o-
fr e ce r una zona de i n f l u e n c i a come r ci a l a l a navegacin me r ca n t i l
espaola porque, en ltima i n s t a n ci a , como reconoca un parlamen
t a r i o espaol, Espaa no e r a una p ot e n ci a n i m i l i t a r n i i n t e r n a -
ci on a l con capaci dad para poner f i n a l o s apre s ami e ntos britni-
cos de barcos me r ca n t i le s espaoles y para hace r e fe ct i v a s l a s
i nde mni zaci one s re clamadas que, t r a n s cu r r i d os l o l aos, an no
haban s i d o s a t i s fe cha s por l a s a u t or i d a d e s britnicas ( 9) ,
La t ole r a n ci a de l o s g obi e r n os espaoles fr e n t e a l
trfico i l e g a l de e s cla v os y s u i n d i f e r e n c i a a n t e l a s p o s i b i l i d a
des cola n i a le s y come r ci a le s de Fernando Po y s u zona de i n f l u -
e n ci a p e r mi t i e r on l a intervencin i n g le s a que, a d i f e r e n c i a de
Espaa, s i dispona de un proye cto de consolidacin come r ci a l y
poltica en e l g olfo de B i a f r a . En e s t e s e n t i d o, e l con t r ol de
Fernando Po e ra da v i t a l i mp or t a n ci a para l o s i n t e r e s e s brit-
n i cos en l a zonaj Por una p a r t e , desde Fernando Po e r a p os i ble
a t a ca r con ms e f i c a c i a e l come rci o i l e g a l de e s cla v a s que s e
d e s a r r olla ba a l o la r g o d e l l i t o r a l e n t r e e l cabo Lpe z y l a des
embocadura d e l ro Muni y, p or ot r a , desde l a i s l a se poda as e -
g u r a r mejor l a i n f l u e n c i a britnica en e l g olfo de B i a f r a y, en
p a r t i c u l a r , en l a desembocadura d e l r i o Nger con los obj e t i v os
de con t r ola r e l come rci o d e l a ce i t e de palma y de p e n e t r a r ha ci a
e l i n t e r i o r apjrovechando l a n a v e g a bi li d a d f l u v i a l d e l Nger.
Di v e r s os t e s t i mon i os de l a poca dan n o t i c i a de
l a i ropotanci a d e l come rci o, e s c l a v i s t a y de ma t e r i a s pri mas , en
e l g olfo de B i a f r a . Jos de Moros y Morelloi, v i a j e r o espaol que
visit l a s i s l a s de Annobn, de Fernando Po y l a s cos t a s de B i a
f r a e n t r e 1835 y 1839, afi rmaba! "Ignoro e l nSraero e xacto, pero
ore o qu e no bajarn de 100 l o s buques que con e s t e u ot r o obj e t a
s a le n anualmente de n u e s t r a s A n t i l l a s para hace r e l trfico de
e s t a s cos t a s " ( l O ) . La desembocadura d e l ro Mui e r a uno de l o s
ce ntjxjs t r a d i c i o n a l e s de l a a ct i v i d a d come r ci a l en donde, a pe s ar
de los t r a t a d os a n t i e s c l a v i s t a s , e l trfico i l e g a l de e s cla v os
segua ejercindose en l a s factoras come r ci a le s como, p or ejem-
p lo, l a d e l menorquln B a lt a s a r Sim que "por l o s aos de 1834
1835 sali de La Habana con buque p r op i o y e fe ct os de t r a t a , ( , , , )
pudo abordar a Cor i s e o y all estableci s u factora..." ( H )
La represin d e l trfico de e s cla v os permiti a In g la t e r r a , basan
dose en e l derecho de e s t a ble ce r en l a s p os e s i on e s espaolas un
t r i b u n a l mixto p a r a l a represin d e l come rci o de e s cla v os e s t i p j j
la d o en e l t r a t a d o anglo-espaol de 1817, canvei^rf.r l a i s l a de
Fernando Po en un ce n t r o de ope raci one s de l a e s cuadra a n t i e s -
c l a v i s t a y en una base desde donde d i r i g i r l a s e xp e d i ci on e s b r i -
tnicas a l rfo Nge r. En e fe ct o, a l mismo t i a n p o que l o s barcos
a n t i e s c l a v i s t a s as olaban l o s depsitos de l a t r a t a de e s cla v os
e s t a ble ci d os en l a s desembocaduras de l o s ros Ga lli n a s , Volt a ,
Nger, Muni, e t c. y, en 1840, destruan l a s factoras de l a i s l a
de Cor i s e o ( l 2 ) , en 1832, desde Fernando Po, M. L a i r d y R. Lander.
i n i c i a b a n l o s v i a j e s de exploracin a l e s t u a r i o de Nger {,12). De
e s t e modo, Fernando P6o, aunque nominalmante colonial.espaola, a
p a r t i r de 1327 qued i n t e g r a d a en l a prctica a l mbito come r ci a l
y c o l o n i a l britnico en e l frica atlntica,
I I . - La s r e la ci on e s e n t r e e l come rci o europea, a fr i ca n o y ameri.
cano ( 14) merecen algunas con s i d e r a ci on e s porque es difcil com-
pre nde r l a dimensin y l a s r e p e r cu s i on e s d e l comercio en e l A f r i
ca atlntica, en l a e tapa e s c l a v i s t a y en e l p e r i od o p os t e r i or
de come rci o "lcito", s i ste es r e d u ci d o y d e s cr i t o en trminos
de fr a u d u le n t os true q ue s e n t r e come rci ante s ne gre ros f a l t o s de
escrpulos y "p r i mi t i v os " a fr i ca n os que a s i s t e n impvidos a l ex-
p o l i o . Por e l con t r a r i o, y aunque con d e s i g u a l i n t e n s i d a d , l o s
d i v e r s os pue blas s i t u a d os a l s u r d e l d e s i e r t o d e l Sahara, en e l
l i t o r a l y tambin en e l i n t e r i o r d e l con t i n e n t e , no pe rmane ci e -
r on i mp a s i ble s ante l a s nuevas e x p e ct a t i v a s econmicas s u r g i d a s
en l o s i n t e r ca mbi os come r ci a le s con Europa y con Amrica, E l cam
bi o de l a demanda cor a e r oi a l atlntica, d e l coraeroio de e s cla v os
a l de ma t e r i a s parimas y de productos agrcolas, sigui encontrar!
do en l a s formaci one s s o c i a l e s s ubs ahari anas s us p r i n c i p a l e s a -
bas te ce dore s , s i bi e n l a s r e s p u e s t a s y l a ca p a ci d a d de adasuacin
de l a s economas y de l a s cu lt u r a s a fr i ca n a s v a r i a r on en relacin
a l a de pe nde nci a r e s p e ct o a l trfico de e s cla v os , a l a s p o s i b i -
li d a d e s de s a t i s f a c e r l a nueva demanda come r e i a l o a l a s caract
rsticas s oci a le s , polticas y c u l t u r a l e s .
Ahoro bi e n , j u n t o a l a s r e p e r ou s i on e s econmicas
d e l comeroio atlntico -p or ot r a p a r t e bi e n documentadas y exten
d i d a s por l a bibliografa e s p e ci a li z a d a -, me i n t e r e s a s ubrayar
l a s cons e cue nci as s oci a le s y c u l t u r a l e s d e r i v a d a s da l o s i n t e r -
2 2
cambios come r ci a le s en l a s cos t a s a fr i ca n a s . E l hi s t or i a d or cuba
no Juan Pre z de l a Ri v a ilS) ha d e s cr i t o con d e t a l l a l a comple-
j i d a d d e l s i s te ma da cambios, de pe s os y medidas, de e q u i v a le n ci
a s y de os ci la ci on e s en l a s "monedas de cos t a " i n t r od u ci d a s por
e l come rci o atlntico: E l paquete, l a p i e za , l a ba r r a , e l akey,
e l c a u r i , l a onza y s us submltiplos, a d v i e r t e n de l a magnitud e
i mp or t a n ci a de l a s t r a n s a cci on e s comerciELes que a t r a j e r on y con
ce n t r a r a n n & le os de poblacin europea y a fr i ca n a en l o s grandes
ce n t r os y en l o s pequeos e nclave s come r ci a le s d e l l i t o r a l a fa r i
cano.
E l a ba s t e ci mi e n t o d e l trfico de e s cla v os , de ma-
t e r i a s pri mas y de productos agrcolas, e s t i mu la e l d e s a r r ollo
de nuevas a ct i v i d a d e s come r ci a le s , de s e r v i c i o s , y multiplic e l
nmero de agentes, factoras y depsitos come r ci a le s . La p r e s e n -
c i a , a l o la r g o de l a cos t a atlntica, de come rci ante s y fa ct or e s
blancos , negros y mulatos, e l uso g e n e r a li za d o d e l "p i d i n g -En g li s h"
en los pue rtos y ce n t r os come r ci a le s que facilit e l mutuo e nte n
di mi e nto e n t r e compradores y vendedores, y l o s con t a ct os r a c i a -
l e s y c u l t u r a l e s d e i lv a d os de l a a ct i v i d a d come r ci a l e ran, e n t r e
ot r os , sntomas de l a aparicin y de l a consolidacin d unas nu
vas r e la ci on e s s oci a le s en l a s cos t a s occi d e n t a le s de. fri ca ( 16 ) ,
Es t a s r e la ci on e s s oci a le s s u r g i d a s de l o s i n t e r ca mbi os come r ci a le s
con Europa y Amrica re mode laron l a s e s t r u ct u r a s econmicas, s oci a
l e s y polticas, ace ntuaron l a divisin s o c i a l a l fa v or e ce r y po
t e n ci a r l a acumulacin de r i q u e za ma t e r i a l, a ce le r a r on l a s con t r a
d i cci on e s i n t e r n a s en muchas s oci e d a d e s a fr i ca n a s , e xas pe raron
l a s t e n s i on e s y l a s r i v a l i d a d e s e n t r e l o s p u e bla s a fr i ca n os y, en
d e f i n i t i v a , a lt e r a r on e l mapa socio-poltico y c u l t u r a l d e l A f r i
ca s ubs ahari ana,
A mediados d e l s i g l o XIX, o^nta Is a be l de Fernando
P6o no difera en sus a ct i v i d a d e s econmicas y en s u organizacin
de ot r os ce n t r a s come r ci a le s e s t a ble ci d os en e l frica atlntica.
Santa Is a be l e r a un e nclave c o l o n i a l con una e s t r u ct u r a de fa ct o
ra come r ci a l, formado y d e s a n ^lla d o bajo e l impulso me r ca n t i l
- e s c l a v i s t a , de ma t e r i a s pri mas y de productos agrcolas- de l a
pri me ra mi tad d e l s i g loXIX, Su emplazamiento y s u poblacin adve r
tan de s u integracin en l o s c i r c u i t o s come r ci a le s d e l frica a t
lntica. La pequea loca li d a d de Santa Is a be l e s taba s i t u a d a en
e l l i t o r a l n or t e de l a i s l a y s e e le vaba s obre una p la t a for ma a
unos 1000 p i e s s obre e l n i v e l d e l mar, Jernimo Us e ra y J. J. Na-
v a r r o, miembros de e xp e d i ci on e s o f i c i a l e s que v i s i t a r o n Fernando
Po en 1343 y 185B re s pe cti vame nte ( l 7 ) , ofr e ce n en s us memorias
d e s cr i p ci on e s de Santa Is a be l: 1 t r a za d a de l a ci u d a d semejaba
un cuadrado, cruzado por t r e s "ave ni das " p a r a le la s , que nacan
de ot r a comfln j u n t o a l a p la ya y atrave s adas , en p e r p e n d i cu la r , .
por c a l l e s . A excepcin de unas pocas ca s a s de dos p i s os y e d i f i
cadas con ma t e r i a le s de importacin, e l r e s t o e ran en s u mayora
de p la n t a baja, con s t r u i d a s con maderas d e l paa, y de te cho i n -
cli n a d o .
Santa Is a be l e r a un e n cla v e come r ci a l en e l g olfo
de B i a f r a : Los depsitos y l o s almacenes de mercancas s e a li n e a
ban en l a p la ya en e s pe ra de l a navegacin come rxi i al atlntica y,
en l a s c a l l e s de l a "ci udad", lasfactoras come rci aban con e l n
t e r i o r de l a i s l a y abastecan a l a poblacin de Santa Is a be l,
La v i d a econmica e s t a ba basada en e l mantenimiento de l a s r e l a -
ci on e s come r ci a le s con l a navegacin me r ca n t i l atlntica, s obre
todo britnica. Unas r e la ci on e s " come r ci a le s que g a r a n t i za ba n e l
a v i t u a lla mi e n t o de l a poblacin de Santa Is a be l y se d e s a r r o l l a
ban a un t r i p l e n i v e l : Comercio en e l i n t e r i o r de l a i s l a , con
l a zona con t i n e n t a l ms prxima -en p a r t i c u l a r con e l mbito co
me r oi a l de l a desembocadura d e l ro Nger- y con e l e x t e r i or . a
mes, g a l l i n a s , a ce i t e de palma, p i e l e s , e t c., proce de nte s de l o s
poblados d e l i n t e r i o r , a cambio de tabaco, plvora, t e l a s , aguar
d i e n t a , armas bla n ca s y de fuego, e t c., e ran t r a n s p or t a d a s en pe
quenas embarcaciones, i nte rcambi ados y a d q u i r i d os por l a s fa ct o-
ra, come r ci a le s de Santa Is a be l y ve bdi dos para e l consumo de
s u poblacin o en l a cos t a con t i n e n t a l a cambio de ganado vacuno
o cabro que e ra re ve ndi do en l a c a p i t a l o en l o s barcos fonde a-
dos en l a baha de Santa Is a be l, La a ct i v i d a d come r ci a l con e l
e x t e r i or , acaparada por l o s mercantes britnicas, r a d i ca ba en l a
exportacin de a ce i t e de palma, maderas fi n a s , ma r fi l, p i e l e s ,
e t c., a cambio de carbn, ropas, ca lza d o, obj e t os de hi e r r o y a
ce r o, muebles, come s t i ble s , plvora, tabaco, d i n e r o, e t c.
La poblacin de Santa Is a be l, de IS^W a 1B6Q, os
cil e n t r e 600 y l.QOO ha bi t a n t e s * La s .'n ot i ci a s e i nfajrmaci one s
s obre e s t a poblacin, adems de poner de ma n i fi e s t o l a e s ca s a
p r e s e n ci a de poblacin espaola, r e v e la n , por una p a r t e , una acu
s ada he te roge ne i dad tnica e n t r e sus ha bi t a n t e s , donde una mino-
ra de poblacin bla n ca de or i g e n europeo, s obre todo ingls, co
exista con una mayora de poblacin a fr i ca n a y, por ot r a , una
c i e r t a homogeneidad c u l t u r a l conformada por l a e s t r e cha v i n cu la -
cin de e s t a poblacin a .la tradicin e s c l a v i s t a y come r ci a l d e l
frica atlntica. En 1843 Jernimo U s e r a reconoca e n t r e l a po-
blacin de Santa Is a be l a 16 r e s i d e n t e s i n g le s e s , en s u mayora
2 5
mi s i on e r os y come rci ante s ; a 2 espaoles y a un americano de Cam
peche, mari ne ros de un barco ne gre ro apresado por l a f l o t a a n t i -
e s c l a v i s t a y ahora de di cados a l come rci o e n t r e l a i s l a y e l con-
t i n e n t e ; a l come rci ante holands Lyn s la g e r , ayudanta d e l goberrra
doni de l a i s l a John B e e cr oft ; a un a n t i lla n o ge re nte de una f a c -
tora come r ci a l britnica; a fa mi li a s proce de nte s de S i e r r a Le o-
na, Cabo Cos ta, Accr a y de l a s i s l a s portugue s as de Prncipe y
Sao Thra; a e s cla v os li be r a d os y desembarcados en l a i s l a por l a
e s cuadra a n t i e s c l a v i s t a y a unos 300 crumanes de di cados a l t r a n s
p or t e como porte adore s (is)
Los ce ns os de l a poblacin de Santa Is a be l, r e a l i
zados en marzo de 1356 y en noviembre de 1353 [ 19) , pe rmi te n co-
noce r con ms d e t a l l e l a composicin, por s e xos , e l or i g e n , aspee
t os de l a organizacin s o c i a l y de l a s a ct i v i d a d e s econmicas de
l o s ha bi t a n t e s de Santa Is a be l de Fernando Po. Ambos ce ns os con
fi r ma n una e s t r u ct u r a de poblacin en l a composicin de sexos
-tpica de l o s e n cla v e s come r ci a le s d e l fri ca occi d e n t a l-, ca r a c
t e r i z a d a por un fu e r t e d e s e q u i li br i o a fa v or de l a poblacin mas-
c u l i n a que re pre s e ntaba, en 1356 y 1353 re s pe cti vame nte , un 6 ^ y
un 61^ fr e n t e a un S^Ji y a un 33^4 de l a pobalcin fe me ni na.
En cuanto a l or i g e n de l a poblacin de Santa I s a -
be l, e l ce ns o de 1355 c l a s i f i c a b a a s us ha bi t a n t e s en cu a t r o g r u
pos y l o s distribua por "n a t u r a li d a d e s ". Por orden de i mportan-
c i a numrica, l a poblacin de Santa Is a be l e r a c l a s i f i c a d a d e l
s i g u i e n t e modo: E l p r i me r grupo, c a l i f i c a d o de "r e s i d e n t e s , que no
sob n i s u bd i t os i n g le s e s n i e s cla v a s l i b e r t o s , y t r a ba j a n como a r -
te s anos y cri ados * * , proceda de d i v e r s os puntos de l a cos t a a c c i -
d e n t a l e, i n clu s o, de Amrica (Sonny, i s l a s de Prncipe y Sa8 Tho
2 6
rae, Accr a holands, Bimbia, Ca la ba r Vi e j o, Cameroons, Be ni n, eos
t a d e l Kru, Jamaica, e t c.) , y r e p r e s e n t a ba aproximadamente e l 42)4
de l a poblacim t o t a l de Santa Is a be l. Un segundo grupo, e l 24%,
e s taba formado por " l i b e r t o s por l o s buques de guearra i n g le s e s de
l o s negros capturadas en la ensenadas..., y s u or i g e n remita a
Lagos, Aboh, Ca la ba r Vi e j o, Cameroons, Kabenda, Congo, Fopoh y A
s u " ( 20) . unos 223 r e s i d e n t e s que re pre s e ntaban e l 2S5(> de l o s 95S
ha bi t a n t e s ce ns ados en 1355, eran n a t u r a li za d a s como "Santa Is a -
b e l " , s e t r a t a ba de l o s "hurfanos de a n t i g u os col& nos , l a mayo-
ra de l o s cu a le s v i n i e r on con e l Capitn Qwen en 1327" y funda-
r on e l e nclave de Por t -Cla r e n ce , Por ltimo, e l censo de 1856 da
ba l a c i f r a de 105 "r e s i d e n t e s i n g le s e s ", e l lOfo de l a poblacin,
proce de nte s de In g la t e r r a , S i e r r a Le ona, Acor a ingls y Cabo Gos
t a .
A mediados d e l s i g l o XIX, Sa n t a Is a be l ds Fernando
Peo e r a un e nclave c o l o n i a l de di cado a l coroe rci o d e l g olfo de 3im
f r g . Su heterognea poblacin reuna a mari nos , remeros, e s t i ba -
dore s , p or t a d or e s , ca i p i n t e r os , albailes, he r r e r os , cr i a d a s , es
cla v os y a una minora de t r a f i c a n t e s y hacendados. Es t os ltimas,
l o s europeos y l o s "Santa Is a be l" e ran l a " a r i s t o c r a c i a " s o c i a l y
econmica de l a i s l a . Una a r i s t o c r a c i a mu lt i n a ci on a l, i l u s t r a d a
y c o l o n i a l que s e eriga en l a lite de l a v i d a s o c i a l y monopo-
l i z a b a l a s a ct i v i d a d e s econmicas de Santa Is a be l, Eran e n t r e o-
t r o s , e l cnsul britnico H utchi ns on, e l ex-gobernador de Fernn
do Po, B e e cr oft , l a f a m i l i a de or i g e n holands Lyn s la g e r , e l a -
ge nte come r ci a l Stammore, r e p r e s e n t a n t e de H o r s f a l l y Ca,, l o s
D i b o l l , l o s Simpson, l a v i u d a "de c o l o r " Mathees ( 2 l) o e l p la n -
t a d or John Sparharrk, segn e l gobe rnador espaol ( 22) , unnorte -
2 7
americano a fi n ca d o en l a i s i a , conoci da e n t r e los t r a fi ca n t e s de
e s cla v os en La Habana y en B r a s i l .
La s a u t or i d a d e s y l o s v i a j e r os espaoles quedaron
s i ngularme nte i mpre s i onados por l a cu lt u r a y l a i mp or t a n ci a s o c i a l
y econmica de e s t a a a r i s t ocr a ci a , s obre todo, de aqulla de or i g e n
a fr i ca n a . En 13^, J. J. Navarro ppi naba: "Los negros r e s i d e n t e s ,
a excepcin de los crumanes, vestan todos a l a europea, y son muy
polticos y c i v i l i z a d o s (..}i Los padres de f a m i l i a de alguna f o r
tuna e nvi aban a s us hi j os a l o s cole g i os de S i e r r a Leona; as es
que l a condicin de muchos negros de Santa Is a be l ser con oci d a
con d e ci r , que slo son a fr i ca n os en n a ci on a li d a d ; en todo l o de
ms sonv.europeos." ( 23) . Pe ro, s i n duda, l o que ms preocupaba a
l a administracin c o l o n i a l espaola eran l a s cons e cue nci as de l a
hegemona s o c i a l , econmica y c u l t u r a l britmica en Santa Is a be l,
En 1337, Ale j a n d r o Cre us , vicecnsul en Accr a , a fi r ma ba : Fernando
Po es por s us costumbres, i di oma y a fe cci on e s , una colon i a i n g l e
s a ms bi e n que espaola, (24)
I I I , - Durante una g r a n .p a r t e de l a segunda mi tad d e l s i g l o XIX,
uno de l o s obj e t i v os p r i o r i t a r i o s de l a poltica c o l o n i a l espao
l a en Fernando Po fu e e l da con t r a r r e s t a r l a hegemona britnica
y, a l mismo tiempo, con s oli d a r l a soberana c o l o n i a l espaola en
l a colon i a . Ahora bi e n , l a u r g e n ci a de l a poltica c o l o n i a l espa
ola en Fernando Po por s u s t i t u i r l a i n f l u e n c i a britnica y "es
p a n oli z a r " l a colon i a , comport un doble fr a ca s o que, en gran me
d i d a , condicion e l p os t e r i or d e s a r r ollo de Fernando Po como co
l o n i a : En pri me r lu g a r , l o s p la n e s de colonizacin e x t i r p a r l a
he r e n ci a c u l t u r a l britnica en c i e r t o s s e ct or e s de l a s oci e d a d
de Santa Is a be l, n i e v i t a r que l a s factoras e x t r a n j e r a s s i g u i e -
2 8
r a n controlari do l a raa/of p a r t e de l a s a ct i v i d a d e s come r ci a le s ; y,
en segundo lu g a r , l a mayor p r e s e n ci a a d mi n i s t r a t i v a y l o s ensayos
de colonizacin espaoles i n ci d i e r on en l a rpida de cade nci a s o-
c i a l , econmica y c u l t u r a l de Fernando Po. Di v e r s os t e s t i mon i os
confi rman e s t e doble fr a ca s o de l a colonizacin espaola de Fer*-?
nando Po, S i , en 1858, e l e s t a t u t o orgnico de l a colon i a deca
raba que no se poda con s e n t i r que en Fernando Po y sus dependen
c i a s n i se p r ofe s e l a religin n a ci on a l, n i tre mole s u ban-
de ra, n i s e hable s u i di oma, n i s e obs e rve n s us costumbres** ( 25) ;
a f i n a l e s d e l s i g l o , Ra fa e l U& de La br e a fi r ma ba : " E l dominio po
s i t i v o de Espaa no e x i s t e ms que en l a [arte de l a cos t a ( ., .) .
Son l o s e x t r a n j e r os , i n g le s e s , l o s que s e e nri que ce n en Fernando
Po; alemanes en Cor i s e o y Elobe y, " (2S)
El come rci o en Fernando Po no slo e s taba con t r o
la d o -y sigui a s i has ta bi e n e ntrado e l s i g l o XX- por l a s fa ct o
ras come r ci a le s e x t r a n j e r a s , s i n o que desde 1860 aproximadamente,
coi n ci d i e n d o con l a afirmacin poltica da l a soberana espaola
en Fernando Po, l a v i d a s o c i a l y econmica de Santa Is a be l la n g u i
deci stenida en una fu e r t e c r i s i s . En 1359 Fr a n ci s co Ja v i e r B a l m
seda, un deportado poltico cubano con fi n a d o en l a i s l a de Fernn
do Po, descubra l a caus a d e l d e t e r i or o de Sa n t a Is a be l con e s t a s
p a la br a s : "Al p os e s i on a r s e Espaa de l a i s l a , e mi graron l a rep
b l i c a de L i b a r l a , Lagos , S i e r r a Le ona, Vi c t o r i a y otaros puntos nu
merosas fa mi li a s , l a s cu a le s pe rte ne ce n e s as cas as , l a s mejores
de l a poblacin, que se ha lla n i n ha bi t a d a s y en estado de r u i n a
(,'..) a le j a d a l a i n f l u e n c i a i n g le s a , Santa Is a be l ha v e n i d o( , ..)
decayendo rpidamente, ha s t a e l punto de v e r s e r e d u ci d a en l a a c-
t u a li d a d menos de l a t e r d e r a p a r t e de l a poblacin que tena te
2 9
ce d i e z anos". ( 27) . E l impacto de l a colonizacin espaola haba
de s plazada a Fernando Po de l o s c i r c u i t o s come r ci a le s britnicos
en e l frica atlntica y, en modo alguno, l a navegacin come r ci a l
espaola e ra capaz de ofr e ce r unas r e la ci on e s econmicas s i mi la r e s
en magnitud y be n e fi ci os . La drstica reduccin d e l volumen de l a s
t r a n s a cci on e s come r ci a le s decidi e l c i e r r e de muchas factoras y
l a emigracin de una p a r t e de l a " a r i s t o c r a c i a " de Santa Is a be l
-s obre todo de aqulla ms v i n cu la d a c u l t u r a l y econmicemiente a
l a i n f l u e n c i a britnica- a ot r os ce n t r a s econmicos d e l frica oc
c i d e n t a l . La c r i s i s de l o s ne goci os d e l come rci o convirti a San-
t a Is a be l en un e nclave domde e s cas e aba e l t r a ba j o bi e n remunera-
do, con problemas de i n d i g e n ci a y donde e l fr a ca s a de l o s plane s
de colonizacin econmica ensayados por l a administracin espao-
l a en l a dcada de l o s 60, auguraban para Fernando Po un fu t u r o
e s pe ranzador.
Ahora bi e n, cabe p r e g u n t a r s e por qu fracas tan
e s t r e p i t os a me n t e l a colonizacin espaola en Fernando Po duranfee
l a segunda mi tad d e l s i g l o XIX, Amplios s e ct or e s de l a h i s t o r i o -
grafa c o l o n i a l y a f r i c a n i s t a espaola contempornea responsabil
zan, con unanimidad, a l a poltica c o l o n i a l espaola por s u d e f i -
ci e n t e organizacin y su g e n e r a li za d a i n t o l e r a n c i a de l a s desven-
t u r a s colon i a le s espaolas en e l s i g l o XIX. La s acus aci one s de i n
t ole r a n ci a , represin, s e n t i mi e n t o e s c l a v i s t a , e t c , r e a li z a d a s
por Balmaseda a l a colonizacin espaola en Fernanda Po [ 23) , t i e
nen con t i n u i d a d y, s i s e q u i e r e , confirmacin en de s tacados colo-
nialstas como Ra fa e l MS de La br a o Fe d e r i co Montalvo, miembro de
l a comisara r e g i a de Espaa en e l frica occi d e n t a l, que en 1902
sealaba: uno de n u e s t r os e r r or e s en ma t e r i a c o l o n i a l : cr e e r ,
s i n que e l Ejrcito y l a U a r i n a , s i mple s i ns trume ntas , tengan l a
cu lp a , que l o s s oldados y l o s buques de g u e r r a , no l a previsin,
no la s re formas tiles y meditadas, s os t i e n e n o s a lv a n l a s colo-
n i a s cuando stas, por una caus a por ot r a , por muchas r e u n i -
das, de ci de n emanciparse; no hay ms que comparar nue s tros pre s u
pue s tos de ante s con los de cu a lq u i e r ot r a nacin c o l o n i a l , para
obs e r v a r que n u e s t r a s pos e s i one s fu e r oh siempre e s e nci alme nte mi
l i t a r e s , por cu lp a de n u e s t r a poltica fu n e s t a ; [ ^ ) .
La e v i d e n ci a histrica ha confi rmado y corroborado
muchas de l a s crticas d i r i g i d a s a l a poltica c o l o n i a l espaola,
t a n t o en s us d i r e c t r i c e s g e n e r a le s como en sus e x p e r i e n ci a s con-
cr e t a s como, e n t r e ot r a s , l a de Fernando Po y "sus de pe nde nci as "
Pe ro, me pare ce excesivamente s i mple r e s p on s a bi li z a r a l a "ca d u ci
dad" d e l colon i a li s mo espaol y a s us p r op i os e i rrore s de l a 'deca-
d e n ci a de Santa Is a be l y de l o s fr a ca s os colon i a le s en Fernanda
Po. En t r e ot r a s razone s , porque s i , por una p a r t e , l a poltica
c o l o n i a l espaola no supo con t r a r r e s t a r l a s cons e cue nci as d e l des
plazami e nto de Fe mando Po de l o s c i r c u i t o s come r ci a le s britni-
cos ; por ot r a , l a colonizacin espaola en Fernando Po s e propo-
na, t r a s e l obli g a d o f i n de l a e tapa come r ci a l-e s cla v i s t a , con-
v e r t i r l a i s l a en una colon i a me r ca n t i l y agrcola C ^) f Y p a r a
e l l o s e e nfre ntaba con l a s con s e cu e n ci a s de un vaco histrico-co
l o n i a l espaol en Fernando Po de prcticamente SO aos, y con l o s
obstculos d e r i v a d os de una s oci e d a d con fi g u r a d a econmica, s o c i -
a l y cu lt u r a lme n t e , pri me ra, por una la r g a tradicin e s c l a v i s t a y
segundo, por una tradicin come r ci a l y c o l o n i a l s u r g i d a a l amparo
de l a i n f l u e n c i a britnica era e l frica occi d e n t a l.
3 1
I.2.- Colon i za ci fi n y poltica de poblami e nto en Fernando Po Cl ) :
Colonos espaolee en l a segunda mi tad d e l s i g l o XIX.
32
Introduccin
Una de l a s caractersticas de l a colonizacin'espa
ola en e l g olfo de Gui ne a fu e l a p r e s e n ci a mi n or i t a r i a de p obla -
cin espaola en l a colon i a . Es t e hecho con fi r ma e l fr a ca s o de l a
poltica c o l o n i a l espaola en uno de sus obj e t i v os pioritarios;
Con v e r t i r l a s "pos e s i one s " de Gui ne a y, en p a r t i cu la r , l a i s l a de
Fernando Pao en un ce n t r o de atraccin para l a emigracin proce -
de nte de l a metrpoli.
En e fe ct o, en 1OT4 l o s p la n e s de promacin y desa
r r o l l o l a colonizacin en l a Gui ne a espaola e s taban obs t a cu li
zados porque, segn reconoca e l mi n i s t e r i o de Es tado, ".,.no e x i s
t e an en a q u e lla s loceLidades nmero s u f i c i e n t e de cabe zas de f a
m i l i a espaolas, , " ( l ) . La prctica a u s e n ci a de ce ns os de po-
blacin durante e l s i g l o XIX y ha s t a bi e n e ntrado e l s i g l o XX, y
l a e s cas a f i a b i l i d a d de l a s c i f r a s y n o t i c i a s s obre l a poblacin
de l a colon i a que ofr e ce n v i a j e r os y cr on i s t a s , no i mpi de n e s t i -
mar que durante e l s i g l o XIX l a poblacin bla n ca e s t a ble ci d a en
l a colon i a espaola d e l g olfo de Gui ne a escasamente alcanz e l
ce n t e n a r de ha bi t a n t e s ( 2 ) . H as ta prcticamente l o s aos v e i n t e ,
l a poblacin blanca e s t a ble ci d a en l a colon i a no super l o s 500
ha bi t a n t e s . En 1923, e l censo de l a poblacin bla n ca e xi s te tate en
l a Gui ne a espaola ofreca l o s s i g u i e n t e s datos [ 3) :
3 3
Elobe y-
Coarisco
"T^^ernando Po Con t i n e n t e Annabn T o t a l
NACIONALIDADES V. H. T. V. H, T. V. H. T. V. H. T.
ESPAOLES 344 32 425 51 10 51 30 9 :B 425 101 526
PORTUGUESES 109 8 117
-
- 1 -
1 110 a 113
INGLESES 19 6 23 6
-
6 2
-
2 27 5 33
ALEMANES 42 3 47 14 2 16 3
- 3 59 7 56
TURCOS 19 11 30 19 11 30
OTROS PASES 7 3 10 3 1 4

10 4 14
TOTALES 540 115 655 74 13 87 36 9 45 650 137 787
Brevemente, e l censo pe rmi te obs e r v a r que l a poblacin
de r a za bla n ca se h a l l a de s i gualme nte r e p a r t i d a por e l t e r r i t o r i o ,
concentrndose e l 83^ en l a i s l a de Fernando Po; l o s espaoles e s -
t a ble ci d os en Fernando Po r e p r e s e n t a n e l 6 ^ de l a poblacin t o t a l
de r a za bla n ca y, a s u ve z, s e a p r e ci a un acus ada d e s e q u i li br i o en
l a composicin de s e xos e n t r e l a poblacin bla n ca , con un 8^o da
poblacin mas culi na por t a n slo un 17^ de poblacin fe me ni na.
S i bi e n en l a s dcadas s i g u i e n t e s aument t a n t o l a
c i f r a a bs olu t a de poblacin bla n ca [2.215 ha bi t a n t e s en 1935, 3.319
en 1942, 2.434 en 1950 y, en 1960, 5.363) carao l a poblacin de o-
r i g e n espaol en Fernando Po, l a ba j a proporcin de l a poblacin
bla n ca r e s p e ct o a l a poblacin t o t a l de l a i s l a ( e n 1920 r e p r e s e n
t a ba t a n slo e l 4,#, enlSSO e l 5,9^3 y en 196Q e l 8,7fo) sigui
s i e ndo l a tnica dominante, a l i g u a l que e l pre domi ni o de l a po-
blacin mas culi na s obr e e l nkero de mujeres que, en 1950, o f r e -
ca, l a proporcin de 218 hombres por cada 100 mujeres
E l le n t o cr e ci mi e n t o de l a poblacin bla n ca en
l a Gui ne a espaola, a ce le r a d a coyunturalme nte en los aas v e i n -
t e y de nuevo a p a r t i r de l o s aos cu a r e n t a , fu e l a cons e cue nci a
de los e fe ct os n e g a t i v os de una poltica de.colonizacin i n i c i a
da en l a segunda mi tad d e l s i g l o XIX y, obstinadamente mantenida
en la s pri me ras dcadas d e l s i g l o XX,
A continuacin, expondr l a s razone s que provoca
r on e l t r i p l e fr a ca s o en l o s p la n e s de inmigracin de colon os es
paoles en Fernando Po como poltica de propaganda y promocin
de l a colon i a en l a metrpoli, coma poltica de atraccin para
l a inmigracin de colon os espaoles a l a i s l a y, tambin, como
e x p e r i e n ci a econmica,
I , - La poltica c o l o n i a l espaola en Fernando Po opt por e l
as e ntami e nto de colon os espaoles en l a i s l a , como l a mejor ga-
ranta para e l d e s a r r ollo de l a economa c o l o n i a l y para l a c i -
vilizacin de l a poblacin indgena de l a colon i a . Ahora bi e n ,
cabe pre guntars e p or qu, a pe s ar de l o s r e i t e r a d os fr a ca s os en
l o s p la n e s de inmigracin y as e ntami e nto de colon os en l a i s l a ,
l a colonizacin espaola sigui f i e l a l p r oye ct o c o l o n i a l bas a-
da en e l e s t a ble ci mi e n t o de colon os espaoles en Fernando Po,
En 1940 J . Cs ar B a n ci e lla , un idelogo a f r i c a -
n i s t a d e l Nuevo Es tado, insista en e l carcter e s e n c i a l i s t a de
l a colonizacin espaola: "Para n u e s t r a empresa c o l o n i a l en Gui
nea, n os ot r os contamos con e l pri me ra de l a s elementos, seala-
do i nde le ble me nte en n u e s t r a h i s t o r i a ; no nos es dable i n f u n d i r
"alma" a l a colonizacin gui ae e ns e , v i v e y p a l p i t a en n os ot r os
mismos, es e l alma espaola que con mate rnal s o l i c i t u d s e i n f i l
t r o en l a g i g a n t e s ca t a r e s que Espaa se impuso a l d e s cu br i r un
mundo y que p a l p i t a y a l i e n t a en l a s Le ye s de In d i a s ", (s) ^s t a
la r g a c i t a no es simplemente l a expresin de c i e r t a i d e a c o l o n i -
a l cr e a d a en un momento histrica de e fe r v e s ce n ci a u n i v e r s a l i s t a
de l o hi s pano, s i n o que, aunque p r ov i s t a de una ampulosa y e x a l-
t a d a retrica, es ms bi e n l a con t i n u i d a d de una tradicin i d e o-
lgica pre s e nte en l a h i s t o r i a d e l pensamiento y de l a poltica
colon i a le s espaolas ( S) .
Es t e d i s cu r s o c o l o n i a l , que e nti e nde l a colon i a a
cin como sinnimo de civilizacin, inspir'a l a poltica colo-
n i a l espaola e l proye cto de con v e r t i r l a i s l a de Fernando Po
en una colon i a de poblami e nto espaol. E l p la n de colonizacin
de 1SQ7 resuma l a s v e n t a j a s y l o s obj e t i v os de l a poltica de
poblami e nto: "Bajo todos l o s a s p e ct os que s e mi re , se hace nece
s a r i a l a inmigracin p e n i n s u la r a e s t os t e r r i t o r i o s , no ya t a n
slo por l o que s e r e f i e r e a e x p lot a r l a r i q u e z a que e s t e exube
r a n t a s u e lo, ('..) s i n o que tambin p or l o que s e r e f i e r e a l a "
p a r t e que a fe ct a a l a civilizacin y a l a poltica, pue s to que
en con t a ct o e s a inmigracin con l o s n a t u r a le s , pronto stos se
asimilarn a n u e s t r a s costumbres y adquirirm hbitos y con oci -
mi e ntos d e l t r a ba j o, admirando de ce r ca n u e s t r a s u p e r i or i d a d ,
a ct i v i d a d e i n t e l i g e n c i a , que l e s servir de estmulo y s e l o -
g r a r l a a d e la n t a r rpidamente en l a colonizacin agrcola y comer
c i a l de e s t os t e r r i t o r i o s " C^) .
E l i d e a r i o c o l o n i a l edpaol e x p li ca l a colon i za r -
cin espaola como un a con t e ci mi e n t o especfico en l a h i s t o r i a ,
d i fe r e n ci a d o y ca r lt i co de a q u e lla s "ot r a s colon i za ci on e s " que
slo han buscado e l e n r i q u e ci mi e n t o y l a explotacin econmica
en l a s colon i a s . Es t a " o r i g i n a l i d a d " d e l colon i a li s mo espaol,
que en l a legislacin propugna e l i g u a li t a r i s mo r a c i a l e i nduce
a l me s t i za j e y a l a fusin de r a za s , s e e x p li ca ideolgicamente
a s i mismo en. l a s p r op i a s r a fe e s de l o espaol, me ^la de pue-
blos y cu lt u r a s no europeos [ f e n i c i o s , romanos, moros, judxos ,.
...}, que otorgan a l espaol una visin y una a ct i t u d no d i s c r i
mi n a t or i a s e i n t e g r a d or a s d e l indgena. As , l a dimensin c i v i l i
zadora d e l colon i a li s mo espaol e nti e nde que colon i z a r es propa
g a r l a religin catlica, pero tambin d i f u n d i r unas pautas c u l
t u r a le s y unas formas de v i d a para con v e r t i r a l indgena en un
s e r c i v i l i z a d o . En e s t e s e n t i d o, s e a s i s t e a una sobrevaloraoin
de l o espaol -y, a s u ve z, a una infravaloracin d e l indgena-,
en l a f i g u r a d e l colon o i n mi g r a n t e , s u f a m i l i a y s u t r a ba j o como
nicos y ve rdade ros artfices de l a "autntica" colonizacin, ca
pace s de a r r a n ca r a l indgena de s u i n f e r i o r i d a d n a t u r a l y de
t r a n s for ma r l a inhspita s e lv a en un jardn agrcola.
De e s t e modo, en l a segunda mi tad d e l s i g l o XIX
l a poltica c o l o n i a l espaola ensay v a r i os p la n e s de coloni za?-
cin con e l obj e t i v o p r i o r i t a r i o de e s t a ble ce r en Fernando Po
un ncleo permanente de poblacin espaola. E l poblami e nto de
l a i s l a con colon os proce de nte s de l a ijietrpoli pre s e ntaba unas
caractersticas muy s i mi la r e s a l o s as e ntami e ntos p la n i fi ca d os
de colon os p r a ct i ca d os por algunos e s tados europeos, como Por t u
g a l, en sus colon i a s . E l as e ntami e nto p l a n i f i c a d a , a d i f e r e n c i a
d e l as e ntami e nto espontneo de colon os , exiga una mayor i n t e r -
vencin o f i c i a l a d mi n i s t r a t i v a y, s obre todo, econmica en l a s
fu n ci on a s de organizacin, d e s a r r ollo y supervisin de l o s asen
tami e ntos de l o s colon os i nmi grados .
3 7
Bas te a l r e s p e ct o, con brevedad, re s umi r l a s ven
t a j a s que ofreca a los colonos i n mi g r a n t e s e l reglamento de c
Ionizacin de 1394: 1 Es tado cargaba con l o s gas tos d e l tran
porte ; e l colono feciba una v i v i e n d a , 30 pesos para gas tos de
instalacin, l o s tiles n e ce s a r i os para e l c u l t i v o , 2 hectreas
de t e r r e n o desboscadas y p la n t a d a s con 500 p i e s de caf y ot r os
5D0 de cacao exentos de tributacin durante cu a t r o aos que, a
s u vez f i n a l i z a d a e l p la za , pasaban a l a propi e dad d e f i n i t i v a d e l
colon o. Adems, e l Es tado e ntre gaba a l colono una me ns uali dad de
30 pesos durante t r e s aos y medio que aumentaba en un lOfa por
l o s h i j o s naci dos , proporci onaba a s i s t e n c i a mdica y me di ci nas
g r a t u i t a s y ceda a l colono dos t r a ba j a d or e s crumanes par t r e s
aos, mantenidos por e l Es tado durante l o s pri me ras d i e ci ocho me
s e s . ( B ) .
En e l caso espaol, l a e x p e r i e n ci a de los a s e n t a
mi e ntos de colon os en Fernanda Po por cue nta d e l Es tado slo
sirvi, como apuntaba, e n t r e ot r os , e l a f r i c a n i s t a 3. Beltrn y
Rzpide, p a r a de mos trar l a aclimatacin d e l europeo en l a s zonas
media y a l t a de l a i s l a , pe ro, desde e l punto da v i s t a econmico,
e l s i s t e ma fu e ca r o, le n t o y d e f i c i e n t e . C^)
I I . - La caus a p r i n c i p a l d e l fr a ca s o de l o s as e ntami e ntos de co
lon os y, en g e n e r a l, de l a i n s u f i c i e n t e inmigracin de poblacin
espaola a Fernando Po, fu e , s obre todo, l a fama de l a i n s a l u -
br i d a d de l a i s l a p a r a l a poblacin de r a za bla n ca . Es t a imagen
de Fernando Po fu e , durante aos, l a opinin ms g e n e r a li za d a
que de l a colon i a s e tuvo en l a metrpoli. En 1933, e l p e r i od i s
t a F, Madri d escriba: "ILa gui ne a Espaola! IFernando Po! Cu
antas ve ce s hemos odo en l a mesa d e l caf, ( ...) , en e l ca s i n o,
38
en l a Redaccin, en l a reunin ca s e r a , l a voz de qui e n a d v i e r t e
que Fernando Po es l a a n t e s a la de l a muerte?" {,10),
Pa r a una gran p a r t e de l a ppinin pblica, l a i s
l a de Fernando Po e r a un pas de s conoci do o, peor an, trgica
mente re cordado como una tumba s e gura para l a poblacin bla n ca .
La representacin de Fernando Po como una colon i a -ce me n t e r i o .
para e l colon i za d or blanco s e erigi en e l mayor obstculo p a r a
l a a flu e n ci a de poblacin i n mi g r a n t e y de c a p i t a l e s proce de nte s
de l a metrpoli. Es t e hecho, e n t r e ot r os , e x p li ca e l cambio i m-
puesto durante l a segunda mi tad d e l s i g l o XIX en los obj e t i v os
de l a poltica de l a s as e ntami e ntos : De l a i n i c i a l f i n a l i d a d de
e s t a ble ce r un ncleo de poblacin espaola p a r a p ot e n ci a r e l de
s a r r o l l o ds l a economa c o l o n i a l , a l a de con t r a r r e s t a r l a i ma-
gen de i n s a lu br i d a d de Fernando Po d i fu n d i d a en l a metrpoli y
de mos trar, mediante l o s as e ntami e ntos de colon os , l a a cli ma t a -
cin de l a poblacin bla n ca en l a colon i a .
Ahora bi e n, a pe s ar de l a i n s i s t e n c i a c a s i tpica
en l o s e fe ct os n e g a t i v os d e l cli ma de Fe rnanda Po p a r a l a pobM?
cin blanca, pi e ns o que es i mportante p r e ci s a r l a i n c i d e n c i a r e -
a l que t u v i e r on s obre e l fr a ca s o de l o s as e ntami e ntos de colon os
en Fernando Po, l a i n s a lu br i d a d de l a i s l a , p or una p a r t e , y l a
organizacin de l a s e xp e d i ci on e s y de l o s e s t a ble ci mi e n t os , por
ot r a .
En s e pti e mbre de 1359, un i n for me d e l'hos p i t a l mi
l i t a r de Santa Is a be l ( l l ) comunicaba l a hospitalizacin de veiEl
t i s i e t e miembros de l a s fu e r za s armadas en e l pri me r raes da estn
c i a en l a i s l a - l o que r e p r e s e n t a ba un ^ ms s obre l a previsin
de hospitalizacin p r e v i s t o en e l pre s upue s to anual ( 12) -, y aa
d i a a continuacin: nada decimos de l o que debe s uce de r r e
l a t i v o l a s cola n a s , pues ya se conoce que s i los i n d i v i d u os de
t r op a que por su edad, e s tada, habitacin y ali me ntos s e encuen-
t r a n en situacin incomparablemente metjor que l o s dems de l a co
l o n i a y an a s i se puede con s i d e r a r por ahora i n s u f i c i e n t e e l
qui nce por ci e n t o de hos p i t a li d a d , ..." Los temares apunta
dos en e l i nforme mdico s e confirmaTOn en l o s meses s i g u i e n t e s .
En di ci e mbre de 1859, e l gobernador de l a colon i a comunicaba a l
Mi n i s t r o de U ltramar: l a s numerosas s o l i c i t u d e s de colon os
p i d i e n d o r e g r e s a r a l a Pennsula..." C^^) , El gobi e rno ace ptaba
l a repatriacin de l o s colon os y, en s e pti e mbre de 18S3, suspen
da temporalmente e l t r a n s p or t a de colon os a Fernando Po por _
cue nta d e l Es tado, (iS) ^1 balance de e s t e pri me r as e ntami e nto
de colon a s fu e e l s i g u i e n t e : Atacados por l a s f i e b r e s , de l o s '
119 colon os , 2 de s e rtai tan, r e g r e s a r on a Espaa 92 y slo 8 p e r -
mane ci e ron en Fernando Po ( I S ) .
El fr a ca s o de l a expedicin de colon os espaoles
en 1359 fu e a t r i bu i d o a l a i n s a lu br i d a d de l a i s l a para l a po-
blacin bla n ca [ 17) ; pe ro, no escapaban a l o s r e s p on s a ble s de l a
colonizacin de Fernando Po ot r os fa ct or e s que hablan contribu
do a hace r ms i n s os t e n i ble l a permanencia de l o s colon os i n mi -
grados en l a i s l a . Pa r a P. Lpe z Aylln, gobe rnador de l a c o l o -
n i a e n t r e 1BS2 y 1865, l a i n s a lu br i d a d de l a i s l a para l a p obla
cin bla n ca disminua con e l aumento de l o s medios de a s i s t e n c i a
y opi naba: " , , , s i l a mor t a li d a d fu e e x ce s i v a en l a pri me ra expe-
dicin, debe a t r i b u i r s e l a s malas con d i ci on e s en que se encon-
t r a ba n l o s colon os , s i n ha bi t a ci on e s y mala alimentacin" [ la ) ,
A l a f a l t a de con d i ci on e s s a n i t a r i a s s e uni Bron l a a u s e n ci a de
de una i n fr a e s t r u ct u r a mnima para l a instalacin de l o s colon os
e, i n clu s o, e l i ncumpli mi e nto de l a s promesas hechas a l o s c o l o -
nos por p a r t e d e l gobi e rno, ya que de los ci n cu e n t a mi l duros pve
supuestados, s Slo s e gas taron nueve o d i e z mi l ( 19) .
'^iez meses despus, en 1369, se r e p i t i e r o n l o s e-
r r or e s en un segundo ensayo de as e ntami e nto de colonos en Fernn
do Po. En un i nforme d i r i g i d o a l Mi n i s t r o de Ultramar, e l gobe r
nador de l a colon i a e xp li ca ba cmo l a . f a l t a de v i v i e n d a s adecua-
das para l o s colon os oblig a a l o j a r a l a s f a m i l i a s en una cuadra
d e l ejrcito, i mprovi s ando con lon a s l a s ha bi t a ci on e s , y l o s de*-
ms colon os fu e r on i n s t a la d a s en algunas ca s a s de l a v e ci n d a d , en
loca le s propi e dad d e l Es tada e, i n clu s o, en carbone ras de l a mari
na m i l i t a r (2D|. A l o s t r e s meses de e s t a n ci a en l a i s l a s e produ
j e r on l a s pri me ras vctimas e n t r e l a s fa mi li a s de los colon os i n -
migrados en 1369j muri e ron 3 mujeres, 3 nias y 3 nios a caus a
de l a f i e b r e ( 21) , y algunos colon os enfermas f a l l e c i e r o n en: l a
travesa de re gre s o a l a metrpoli ( 22) .
Los as e ntami e ntos de colon os en Fernando Po f r a c a
s aron por l a f a l t a de una i n fr a e s t r u ct u r a econmica y s a n i t a i r la
capaz de a t s n d e r y fa v or e ce r e l e s t a ble ci mi e n t o de l a s f a m i l i a s
i n mi g r a n t e s ; pe ro, a l a f a l t a de medios se sum una e v i d e n t e im-?
provisacin en l a organizacin de l a s e xp e d i ci on e s de colon os .
Sorpre nde l a l i g e r e z a demostrada p or e l Mi n i s t r o de U ltramar en
l a seleccin dd l o s colon os que deban v i a j a r y e s t a ble ce r s e en
Fernando Po: De l o s 35 colon os lle g a d os a l a i s l a en. j u l i o de
1869, encontramos 12 pe rs onas menores de S anos, s i e ndo l a compo
sicin d e l grupo l a s i g u i e n t e : 9 hombres s i n f a m i l i a , 6 p a r e j a s
s i n h i j os , 4 f a m i l i a s de 4 miembros, 3 f a m i l i a s de 5 miembros, 2
fa mi li a s de S miembros, 1 f a m i l i a de 7 miembros y 1 f a m i l i a de B
miembros ( 23) . Los o f i c i o s de l o s colon os eran muy d i v e r s os y no
siempre l o s ms adecuados pafca l o s t r a ba j os de construccin y e l
d e s a n r ollo de los c u l t i v o s agrcolas: En una relacin de 116 s o-
l i c i t u d e s para e n i g r a r como colonos a Fernando Pao hallamos , jun
t o a a g r i cu lt or e s , albailes, ca r p i n t e r os y panaderos, tambin a
j oye r os , s a s t r e s , e ba n i s t a s , i mpre s ore s , e s cu lt or e s , doradore s ,
maestras y j or n a le r a s ( 24) .
Los colon os y sus fa mi li a s no e ran por s s olos
una garanta para e l xito de l o s as e ntami e ntos y para e l de s a-
n r o l l o de l o s c u l t i v a s agrcolas. Consumado e l fr a ca s o de l a s e -
gunda expedicin de colonos , e l gobernador de Fernando Po, pese
a r e con oce r en l a i n s u f i a i e n c i a de medios econmicos y s a n i t a r i a s
l a caus a d e l d e s a s t r e de ese nuevo ensayo, c a l i f i c a b a a l o s col
nos i nmi grados de ge nte paco i l u s t r a d a , holgazane s y ave nture ros
p a r a l o s que colon i z a r es no t r a ba j a r ( 23) , T a l ve z e ran te nde n-
ci os a s l a s op i n i on e s d e l gobe rnador s obre l o s colon os , pe ro s e
r a c i e r t o que los e mi grante s que s o l i c i t a b a n i r a Fernando Po
como colon os eran, en s u mayora', pobre s , carecan de c a p i t a l y
tenan e s cas os conoci mi e ntos agrcolas.'
E l balance de l a colonizacin y de l o s asentamien
t os de colon os prode de nte s de l a metrpoli no pudi e ran s e r ms
n e g a t i v a s , como reconoca, en 1869, e l gobi e rno espaol a l a f i r -
mar: "Desde 1853 ha s t a l a fe cha van gas tados en a q u e lla colon i a
s obre 50.000.000 de r e a le s ; y, a pe s ar de e s t e s a c r i f i c i o , no ex
i s t e un e d i f i c i o de mampasterfa, n i un pue blo nuevamente cre ado,
n i un indgena o bubi con q u i s t a d a a l a civilizacin espaola, pe r
maneciendo todos e l l o s como hace doce aos" ( 26 ) . En e fe ct o, no
slo l a colonizacin espaola en Fernando Po no haba experimen
tado prcticamente ningn ade lanto, s i n o que, adems, e l fr a ca s o
de los as e ntami e ntos de colon os haba a r r u i n a d o, a su ve z, l a s i
n i c i a t i v a s o f i c i a l e s de s ti nadas a l d e s a r r ollo econmico de l a c
l o n i a como, e n t r e ot r os , a l e s t a ble ci mi e n t o de g r a n j a s agrcolas
e xpe ri me ntale s , l a supresin y l a reduccin de l o s de re chos de a
duanas p a r a algunas mercancas d e l comercio e ntre Fernando Po y
l a metrpoli, l a s f a c i l i d a d e s para l a adquisicin de t i e r r a s para
e l c u l t i v a y l a colaboracin d e l Es tado en l a promocin de Isss
c u l t i v o s d e l algodn, e l tabaco, e l cacao, e l caf, e t c. ( 27) ,
E l r e s u lt a d a ne gati vo de los as e ntami e ntos de co-
lon os oblig a una revisin de l e poltica de colonizacin en Fe r
nando Po y propici l a bsqueda de ot r a s a lt e r n a t i v a s -como l a
deportacin de poblacin r e clu s a y l a inmigracin for za d a .de mano
de obra , a l o s fr a ca s a d a s e s t a ble ci mi e n t os de colonos l i b r e s en
Fernando Po. En-1339, l a seccin de U ltramar opi naba s obre e l ea
t a ble ci mi e n t o de colon os en Fernando Po: "La colonizacin por me
d i o de fa mi li a s de t r a ba j a d or e s , que es l a ve rdade ra colonizacin,
no puede e fe ct u a r s e con buen r e s u lt a d o, s i n o en t e r r i t o r i o s cuya
l a t i t u d y cli ma sean semejantes,..." 23). De hecho, no se cu e s -
t i on a ba e l pari nci pi o de colonizacin basado en a l as e ntami e nto de
fa mi li a s de colonos , pero s l a e fe ct i v i d a d de e s t os as e ntami e n-
t os , mi e ntras no existir una i n f r a e s t r u c t u r a capaz de s u p e r a r
l o s problemas de aclimatacin de l o s colon oa bla n ca s . E l mismo i n
forme ci t a d o con s i d e r a ba que " . . . l o que pueda hace rs e y se hace,
es e x p lot a r e s tos t e r r i t o r i o s i l u s t r a r s us ha bi t a n t e s por me
d i o de Europeos, (...) que con c a p i t a l e s i mportados e s t a ble ce n en
e l l o s e xp or t a ci on e s agrcolas e i n d u s t r i a l e s de l a s que son Je fe s
4 3
y Di r e ct or e s , empleaddo como br a ce r os los indgenas i n d i v i
dos de t a za s a fi n e s ..." ( 29) . Los as e ntami e ntos de colon os en
Fernando Pao d i e r on l a razn a a q u e llos que d e s ca li fi ca ba n a l t r a
bajador blanco como fu e r za de t r a ba j o a p t a en l a colon i a . La po
blacib blanca, por s us d i f i c u l t a d e s de aclimatacin, ms a caus a
d e l a t r a s o econmico y s o c i a l de l a colon i a que de l a i n s a l u b r i -
dad: de l a i s l a , se convirti en una mano de obra poco r e n t a ble
por s u v u ln e r a bi li d a d a l a s enfermedades t r o p i c a l e s y por s u e le
vado cos t e econmico.
Si n embargo, l a poltica c o l o n i a l espaola en Fe r
nando Po s e mantuvo f i e l a sus p r i n c i p i o s de colonizacin y, a
f i n a l e s d e l s i g l o XIX, promocion un nuevo as e ntami e nto p l a n i f i -
cado de colon os en l a i s l a . Es t a nueva e x p e r i e n ci a d e s p r ov i s t a de
obj e t i v os econmicos y s i en cambio, olarame nte or i e n t a d a a> f i . .
nes propagandsticos, sirvi p a r a demostrar, por una p a r t e , que
e r a p os i ble l a aclimatacin de l a poblacin bla n ca en l a i s l a y,
por ot r a , confirm una vez ms que l a colonizacin basada en e l
as e ntami e nto p la n i fi ca d o de colon os e r a e l s i s t e ma ms cos t os o e
conmicamente para e l Es tado y, a s u ve z, ms inadecuado p a r a e l
d e s a r r ollo de l a a g r i c u l t u r a c o l o n i a l .
E l ensayo s e realiz en d os 'e xp e d i ci on e s de c o l o -
nos de 9 y S f a m i l i a s , que lle g a r on a Fennando Po en 1392 y en
1396 re s pe cti vame nte . Los colon os procedan de Ar g e l, aunque e ran
o r i g i n a r i o s de Va le n ci a , Ali ca n t e , Murci a, Alme ra y B a le a r e s , E l
gobi e rno cuid que e l as e ntami e nto de l o s colon os se s i t u a r a , en
un lu g a r fa v or a ble p a r a l a mejor aclimatacin de l a poblacin bla n
ca, s e eligi l a l o c a l i d a d de Basil a 450 metros de a l t u r a s obre
e l n i v e l d e l mar y a ocho kilmetros de Santa I s a b e l , En un i n f o r
me s obte e l estado de saXud de l o s colonos e s t a ble ci d os en B a s i
IS, e l gobernador de l a colon i a opi naba c i n c i e r t o optimismo:
" . . . l a s fa mi li a s de S 8 h i j o s son l o s que no s e encuentran en
comple ta buena s a lu d de bi da a l a f a l t a de alimentacin n e ce s a r i a
( ...) , l a s de funci one s s e compensan con l o s naci mi e ntos y l a s es
pe ranzas que t i e n e n los colon os d e l buen xito de sus t r a ba j os
es que todos han a d q u i r i d o 3 6 4 hectreas ms de l a s que s e l e s
con ce d i e r on " ( 30) . La evolucin d e l as e ntami e nto de Basil en e
c i s e i s aos fu e e l s i g u i e n t e : Lle g a r on a l a i s l a 15 hambres, 14
esposas y 51 h i j o s . En l a i s l a n a ci e r on ot r os 17 ftijos. Se e fe c-
tuaron S bodas e n t r e l o s hi j os , de l a s que n a ci e r on 15 n i e t os . En
e s e perodo de tiempo, f a l l e c i e r o n 24 pe rs onas y, en 1907 vivan
38 colon os en e l poblado de Basil ( 3 l ) .
Como ocu r r i e r a en a n t e r i or e s ensayos de colon i z a -
cin l a f a l t a de previsin, de organizacin y l a e s cas a atencin
en l a seleccin de l o s colonos i nmi gradas que, como sealaba e l
gobe rnador de l a colon i a , desconocan en algunos cas os "... l a s
fae nas agrcolas por haber s i d o a n t e r i or me n t e ot r a s ocupaci one s "
( 32) , condenaron l a e x p e r i e n ci a a un nuevo fr a ca s a econmico. Si n
embargo, para e l gobi e rno, a pe s ar d e l e le vado cos t e econmico
que e l ensayo supuso para e l Es tada, e l e s t a ble ci mi e n t o de l a s co
lon a s en Basil fu e un xito que utiliz con f i n e s propagandsti-
cos para a t r a e r nuevos colon os a Fernando Po, s i bi e n en l a me-
mori a de l o s colon os de Basil qued e l re cue rdo de una e xp e r i e n
c i a ms prxima a una t r a g e d i a que a l a s promesas de un "Eldorado"
en t i e r r a s c o l o n i a l e s . Lu i s Ramos Izq u i e r d o, gobernador da l a co
l o n i a e n t r e fe br e r o y noviembre de 1907, reproduca l a s palabi'as
de uno de l o s a n t i g u os colon os e s t a ble ci d os en Basil: "La prime
r a expedicin, s u lle g a d a a Basil, encontr slo s e i s ca s a s
chozas hechas. Es t a s eran de ma t e r i a le s d e l pas (calab y bamb)
y reunan psimas con d i ci on e s de habitacin; l a s t r e s fa mi li a s
que quedaron s i n ca s a se hubi e ron de a r r e g la r como p u d i e r on y una
[ l a de G a s t e l l ) e s tuvo habi tando l a ca s a de l a Compaa Trasatln
t i c a por e s paci o de s e i s meses ( ...) , inmensamente pe ore s e ran
l a s de alimentacin; (...) e s t u v u i e r on por e s p a ci o de t r e s meses
s i n probar e l pan..." ( 33) ,
La e x p e r i e n ci a de l o s as e ntami e ntos de colon os por
cu e n t a d e l Estado no slo no modific p os i t i v a me n t e l a imagen que
l a opinim pblica de l a roeti-poli tena de l a colon i a , s i n o que
contribuy a d e t e r i o r a r l a an ms . Fernando Po sugui siendo una
i s l a i n fe ct a d a de ani male s e i n s e ct os propagadore s de enfermeda-
des raartales, donde l a s condi ts i ane s s a n i t a r i a s e ran p r e ca r i a s .La
i s l a e r a una colonia-prisin, lu g a r de deportacin y ca s t i g o, don
de s e con fi n a ba a l a poblacin r e c l u s a . E l gobi e rno no dominaba
a d mi n i s t r a t i v a ; n i mi li t a r me n t e l a zona con t i n e n t a l (Ro Muni) de
l a colon i a , donde l a poblacin indgena e r a h o s t i l a l a colon i z a
cin. La p r os p e r i d a d econmica de Fernando Po e r a un engao: La
i n fr a e s t r u ct u r a de l a colon i a e r a i n e x i s t e n t e , l o s indgenas" e ran
re mi s os a l t r a ba j o en l a s f i n c a s agrcolas, e l g obi e r n a no a s i s -
ta n i tcnica n i fi n a n ci e r a me n t e a los colon os , y l a especulacin
y l a us ura regan l a s r e la ci on e s econmicas de l a colon i a .
Es t a s , e n t r e ot r a s rabones, con fi g u r a n una imagen
profundamente n e g a t i v a de l a colon i a que s e erigi, en ltima in
t a n ci a , en e l p r i n c i p a l obstculo p a r a l a a f l u e n c i a de pobiacin
y de c a p i t a l e s proce de nte s de l a metrpoli.
4 6
1.3,- Colonizacin y poltica de poblamieritD en Fernando Peo [ l l ) ;
E l s i s te ma de colonizacin p e n a l.
"Adis, i s l a de Fernando Po, s e p u lcr o
de t a n t os mrtires cubanos y f i l i p i -
nos, amigos d e l corazn y compaeros
de d e s g r a ci a , adis!l..*
( E . Valds In fa n t e : p. 8 0 )
Introduccin
La con v e n i e n ci a o no de t r a n s for ma r l a i s l a de Fe r
nando Po en una colon i a p e n i t e n ci a r i a e s tuvo en e l pri me r plano
de l o s de bate s de l a poltica c o l o n i a l espaola en e l g olfo de
Guinea, has ta bi e n fentrado e l s i g l o XX. La Seccin de U lt r a ma r -
d e l Cons e jo de Es tado, en con t r a d e l p a r e ce r d e l gobernador, de
Fernando Po y de l a Comisin p e n i t e n ci a r la formada en s e pti e mbre
de 1 8 8 1 p a r a d e li be r a r s obre l a le g i t i mi d a d de l o s e s t a ble ci mi e n -
t os de r e clu s os en Fernando Po, opi naba: " . . . l a colon i a p e n i t e n -
c i a r i a d e l g olfo de Gui ne a no es conve ni e nte l a nacin en gene-
r a l , n i d i cha s pos e s i one s en p a r t i c u l a r ; . . , " Cl)
Ninguna o r i g i n a l i d a d haba en l a s propue s tas fa v o
r a bi e s a l e s t a ble ci mi e n t o de colon i a s p e n i t e n ci a r i a s en Fernando
Po, No slo existan ejemplos de contrastacin y s e gui mi e nto co
mo l a s e x p e r i e n ci a s de In g la t e r r a en A u s t r a l i a o de Por t u g a l en
Angola, s i n o que, adems, e l confi nami e nto de poblacin r e clu s a
y l a emigracin for za d a haban s i d o ensayados v e i n t e aos ante s
en l a misma colon i a de Fernando Po, Le galme nte , nada s e opona
a l e s t a ble ci mi e n t o de l a s colon i a s p e n i t e n ci a r i a s , no haba i n -
comp a t i bi li d a d alguna e ntre e l proye cto p e n i t e n ci a r i o en l a i s l a
de Fernando Pfip y e l cdigo pe nal [ 2 ) ; pero, p a r a l a Seccin de
U ltramar d e l Consejo de Es tado, l a colonizacin de Fernando Po
con poblacin r e clu s a contradeca e l p r i n c i p i o mismo de l a colo-
nizacin: "Es t a forma de colonizacin ila p e n i t e n ci a r i a ) , s i de
algn modo pare ce til a l o s penados, no r e s p e t a los de re chos de
l o s indgenas, ponindolos en con t a ct o con l a p a r t e ms cr i mi n a l
y degradada de l a poblacin de l a metrpoli y hace i n e fi ca ce s l o s
e s fu e r zos de l o s que ensenan l a civilizacin l o s pue blos s a lv a -
j e s . . . " (3).
No bas taba, como propona Fr a n ci s co La s t r e s , un
e n t u s i a s t a de fe ns or d e l s i s te ma de colonizacin pe nal, con or g a -
n i z a r "...de un modo s e r i o l a colonizacin p e n i t e n ci a r i a , , .." ( 4 ) ,
n i argumentar, en s u fa v or l a s upue s ta y nada con v i n ce n t e " u t i l i -
da" o funcin "re ge ne radora" de l a s colon i a s p e n i t e n ci a r i a s para
l o s r e clu s os i porque a l a s razone s tnico-civilizadoras que se: o
ponan a l a deportacin de poblacin r e clu s a a l a s colon i a s , se
aadan ot r a s de ndole prctica: E l t r a ba j o d e l penado, opi naba
e l Cons e jo de Es tado, no puede s e r t a n p r od u ct i v o como e l d e l hom
bre l i b r e ; no ofreca garantas de con t i n u i d a d porque, una v e z
ct r a p li d a l a condena, abandonara l a i s l a o, como suceda en l o s
e s t a ble ci mi e n t os p e n i t e n ci a r i os de Si dne y y de Guayana, e r a muy
e le vada e l nmero de fugas y d e s e r ci on e s e n t r e l a poblacin r e c l u
s a . Adems, insista e l Condejo de Es tado, e l p a s i ble xito de
l a s colon i a s p e n i t e n ci a r i a s dependera de c i e r t a s con d i ci on e s ca
pace s de a fr on t a r l a s e pi de mi as , l a s i n s u r r e cci on e s , e l orde n p
b l i c o , e t c., es d e ci r , se p r e ci s a ba de una i n f r a e s t r u c t u r a admi-
n i s t r a t i v o - m i l i t a r y de unos r e cu r s os que, en aq ue l e ntonce s , no
existan en l a colon i a de Fernando Po y cu ya provisin comporta
ba un n ot a ble incremento p r e s u p u e s t a r i o por p a r t e d e l Es tado [s).
Si n duda eran cojrre ctos l a s a p r e ci a ci on e s y l o s a r
gumentos que se oponan a l s i s te ma de colonizacin pe nal; pero e-
s as mismas razone s r e for za ba n , i n d i r e ct a me n t e , l a p os t u r a fa v or a -
ble a l e s t a ble ci mi e n t o de l a s colon i a s p e n i t e n ci a r i a s a l sealer
e l a t r a s o de l a colonizacin espaola en l a i s l a de Fernando Pfio.
En d i v e r s a s oca s i on e s , l a poltica c o l o n i a l espaola no dud en
r e con oce r que l a caus a d e l fr a ca s o de l a s e xp e d i ci on e s o f i c i a l e s
de colon os l i b r e s e r a a t r i b u i b l e a l a i n s a lu br i d a d de l a i s l a pa
r a l a poblacin de r a za blanca, pero tambin a l a f a l t a de p r e v i
s i 6 n y de una i n fr a e s t r u ct u r a mnima e idnea p a r a e l asentamien
t o de l o s colonos i nmi grados [ s]. E l fr e n o de l a cor r i e n t e s n i g r a
t o r i a ha ci a l a colon i a de Fernando Po, d e cr e t a d a por e l gobi e rno
en 1 B6 0 ( ? ) , y e l conve nci mi e nto de que l o s colon os blancos no e-
r a n aptos para e fe ct u a r t r a ba j os "duros " que r e q u i r i e s e n un e l e -
vado e s fu e r zo fsico, provocaron un dficit de mano de obra cuyo
e fe ct o ms i nme di ato fu l a paralizacin de l o s t r a ba j os de i n f r a
e s t r u ct u r a c o l o n i a l .
En 1380, Fernando Po segua s i e ndo una colon i a
pobre, i mp r od u ct i v a y cos t os a ; l a a ct i v i d a d come r ci a l con l a me-
trpoli e r a prcticamente i n e x i s t e n t e ; l o s c u l t i v o s agrcolas s e
d e s a r r olla ba n con e x ce s i v a l e n t i t u d y, como reconoca l a p r op i a
administracin c o l o n i a l , Fernando Po e ra colon i a ",,, l a cu a l
en mucho tiempo no irn colon os l i b r e s ; . . , " ( s) . La e le vada mor-
t a l i d a d de l a poblacin blanca, l e i n s u f i c i e n c i a s a n i t a r i a , e l
de s conoci mi e nto de l a s caractersticas ecolgicas de l a . i s l a y
de s us p os i bi li d a d e s de explotacin econmica, haban conformado
una imagen n e g a t i v a de l a colon i a sn l a metrpoli que, a pe s ar de
l a promocin y de l a s f a c i l i d a d e s p a r a l a adquisicin de t i e r r a s
de c u l t i v o en l a i s l a , no haban log r a d o a t r a e r n i l a emigracin
espaola, n i los ca p i t a le s de l a metrpoli.
Si n embargo, l a e x p e r i e n ci a de l a s colon i a s p e n i -
t e n c i a r i a s en Fernando Po no d i o l o s r e s u lt a d a s esperados por-
que, en pri me r lu g a r , e l t r a ba j o de l o s de portados no s olu ci on a
l o s problemas d e r i v a d os de l a e s cas e z de mano de obra y, an seguin
do lu g a r , porque e l confi nami e nto de poblacin r e clu s a deterior
an ms l a Imagen de Fernando Po en l a metrpoli. A l fr a ca s o d e l
s i s te ma de colonizacin p e n i t e n ci a r i a en Fernando Po con t r i bu ye
r on tanto razone s de carcter prctico d e r i v a d a s de l a i mp r ov i s a
cin y de l a desorganizacin en l o s con fi n a mi e n t os , como l a opo-
sicin de c i e r t o s s e ct or e s de l a opinin pblica a l a deportacin
de r e clu s os a l a i s l a de Fernando Po ( 3) ; pe ro, adems de e s t os
fa ct or e s , me i n t e r e s a s ubrayar e l hecho de que l a d e s con fi a n za
ha ci a l a i d e a de con v e r t i r a l a poblacim r e clu s a en "age nte " de
l a colonizacin fu e , en suma, l a caus a d e ci s i v a d e l revs d e l sis
tema de colonizacin pe nal en Fernando Po.
E l s i s t e ma de colonizacin pe nal propue s to p or l a
poltica c o l o n i a l espaola p r e s e n t a unas c a r a c t e r l a t i c a s p r op i a s
que l o d i fe r e n ci a n no slo de ot r os modelos de colon i a s p e n i t e n -
c i a r i a s como, por ejemplo, l a e x p e r i e n ci a i n g le s a en A u s t r a l i a ,
s i n o, i n clu s o, de t i p o s ms s i mi la r e s como e l portugus. l deba
t e sobee e l s i s te ma de colonizacin p e n a l me di ante l a deportacin
de "degradadas" a l a s colon i a s portugue s as de Ultramar, s e ce n t r a
ba en l a localizacin d e l confi nami e nto y no en l a e f i c a c i a de l a
penalizacin, que s a con s i d e r a ba como intrnsecamente buena. La
poltica c o l o n i a l portugue s a v a lor a ba l a deportacin a l a s ^c o l o -
n i a s como una t e r a p i a de rehabilitacin para l a poblacin pe nal
que, adems, ahorraba e s fu e r zos econmicas y humanos a l a c o l o n i
zacin ( l O ) ' cambio, para l a poltica c o l o n i a l espaola, l a
colonizacin con penados quebraba e l p r i n c i p i o que i d e n t i f i c a b a
colonizacin con civilizacin. As, por ejemplo, e l r e ce la ha ci a
l a e f i c a c i a d e l t r a ba j o de l o s de portadas e xpre s a l a duda s obre
e l s i s te ma de colonizacin - e l p e n i t e n ci a r i o- que con t r a d i ce e l
p r i n c i p i o ideolgico de l a colonizacin espaola. Es t a con t r a d i c
cin, que hipotec en gran medida e l xito de l a s e s t a ble ci mi e n -
t os p e n i t e n ci a r i a s en Fernando Po, aunque no impidi e l uso de
l a poblacin r e clu s a en l o s t r a ba j os de colonizacin, hi zo que '.
l a e x p e r i e n ci a de l a s colon i a s p e n i t e n ci a r i a s s e or i e n t a s e n ms
en e l s e n t i d o d e l confi nami e nto y e l t r a ba j a como un ca s t i g o para
e l depotado, que en e l de l a radicacin y l a rehabilitacin d e l
penado por e l t r a ba j o en l a colon i a ,
I , - En l a segunda mi tad d e l s i & lo XIX, unos ci e n t os de r e clu s os
y de t r a ba j a d or e s for za d a s fu e r a n d e s t i n a d os a l a i s l a de Ferman
do Po por l a s a u t or i d a d e s espaolas. La documentacin con s u lt a -
da no pe rmi te e s t a ble ce r con e x a ct i t u d e l nmero de poblacin con
fi n a d a en l a colon i a , pero s es p os i ble ofr e ce r algunos datos e
i n for ma ci on e s a l r e s p e ct o.
E l plante ami e nto fon n a l de e s t a ble ce r poblacin r e
clu s a e i n mi g r a n t e s for za d a s en Fernando Po surgi de l a con flu -
e n ci a de t r e s fa ct or e s : E l fr a ca s o de l o s primearos as e ntami e ntos
de colon os l i b r e s en l a colon i a , e l conve nci mi e nto de l a i n s a l u -
br i d a d de l a i s l a p a r a l a poblacin de r a za bla n ca y, en t e r ce r
lu g a r , l a u r g e n ci a de d ot a r a l a colon i a de l a i n f r a e s t r u c t u r a ns
ce s a r la para su d e s a r r olle s o c i a l y econfimico.
E l ensayo de colonizacin protagoni zado, en 1359
y 1360, por una fu e r za m i l i t a r e x p e d i ci on a r i a y ci e n t o v e i n t e co
lon os espaoles, mereca a l s i g u i e n t e come ntari o d e l mi n i s t r o de
l a Su e r r a y de Ultramar: " . . . l a p r op i a e x p e r i e n ci a a cr e d i t a i g u a l
mente cuan noci vo es a l o s europeos e l cli ma de aque l pas, en
s us a ct u a le s con d i ci on e s s a n i t a r i a s , pues aunque l a compaa slo
ha t e n i d o s e i s bajas por defuncin, son bas tante fr e cu e n t e s los
r e g r e s os a l a Pennsula por razn de enfermedades,..." ( l l ) . La
improvisacin y l a p r e ca r i e d a d de l a s con d i ci on e s s a n i t a r i a s -r e
conoci das por l a p r op i a administracin c o l o n i a l espaola-, i n t e n
s i f i c a r o n an ms l o s r i g or e s cliraatolgicod de l a i s l a p a r a l o s
colon os i nmi grados que, a l o s pocos meses, diezmados por l a s f i e
bre s , r e g r e s a r on a l a metrpoli. La con s e cu e n ci a i nme di ata d e l
ce s e de l a inmigracin a l a colon i a fu e e l dficit de mano de o
br a y l a paralizacin d l o s t r a ba j a s de colonizacin. En j u l i o
de 1362 P. Lpe z Aylln, gobernador de Fernando Po e n t r e 1352 y
1865^ d e cla r a ba : " E l mayor, e l nico obstculo que s e me presejn
t a es l a f a l t a a bs olu t a de brazos y p a r t i cu la r me n t e de p p e r a r i os
..." [12), En resumen, l a s d i f i c u l t a d e s de l a colonizacin espa-s
ola en Fernando Po s e pre s e ntaban d e l modo s i g u i e n t e : E l a t r a -
so econmico y s o c i a l de l a colon i a tena s u or i g e n en l a f a l t a
de una mnima i n fr a e s t r u ct u r a c o l o n i a l que obs t a cu li za ba e l as e n
tami e nto de l o s colomos y de l o s t r a ba j a d or e s bla n cos en l a cola
n i a y, a s u ve z, e l fr e n o de l a cor r i e n t e e mi g r a t or i a de p obla -
cin l i b r e a Fernando Po provocaba una e s ca s e z de t r a ba j o espe-
c i a l i z a d a que impeda d ot a r a l a colon i a de e s a nasesaia i n f r e s
t r u ct u r a c o l o n i a l .
La poltica c o l o n i a l espaola en Fernando Po abor
d l a solucin d e l dficit de t r a ba j o mediante l a deportacin de
poblacin pe nal y e l t r a s la d o forzado de emancipados proce de nte s
de Cuba, In clu yo a l o s emancipados en e l ensayo de l a s colon i a s
p e n i t e n ci a r i a s por t r e s razone s : Pri me ra, por l a p r op i a condicin
d e l emancipado, es d e ci r , i n d i v i d u o ca r e n t e de l i b e r t a d p le n a y,
aunque de clarado l i b r e por l a le y, ( 13) , e s taba s u j e t o a l a tut
l a d e l gobi e rno de l a colon i a por l o s ci n co aos de duracin d e l
con t r a t a . Segunda, s i bi e n e l reglamento para l o s emancipados es
t i p u la ba para stos l a percepcin de un s a l a r i a , l a manutencin,
e l v e s t i d o, l a a s i s t e n ci a s a n i t e i r i a a cargo d e l gobi e rno y f a c i -
l i t a b a , una ve z cumplido e l "con t r a t a ", l a radicacin como peque
os colon os de l o s emancipados de l a i s l a ; l a o f e r t a d e l g obi e r -
no obtuvo de l o s emancipados cubanas e s cas a atencin: As, en oc
t u br e de 1351, e l gobi e rno espaol ordenaba a l gobernador de Cu-
ba e l embarque for za d o, a l "...no p r e s e n t a r s e emancipados que
q u i e r a n i r voluntari ame nte a Fernando Po,.,," ( 14) , Y, en t e r ce r
lu g a r , emancipados y de portadas p a r t i ci p a r a n de una misma expe-
r i e n c i a cot i d i a n a basada en e l s i s te ma de colonizacin p e n a l en
l a i s l a de Fernanda Po.
La s pginas s i g u i e n t e s s i gue n con c i e r t a f i d e l i d a d
l o s r e la t os de l a s memorias de dos de portados cubanos, Fr a n ci s co
Ja v i e r Balmaseda y Emi li a Valds In fa n t e [ 13) , que con s t i t u ye n
dos i mportante s fu e n t e s de informacin s obre l a r e a li d a d de l a s
ensayas de l a s colon i a s p e n i t e n ci a r i a s en Fe rnando Po.
F. J . Balmaseda, un de portado poltico cubano que
lleg a Fernando Po en mayo de 1369, ca lcu la ba en unos 440 e l
nijmero de cubanas en Santa Is a be l. Es t a poblacin, que r e p r e s e n -
t a ba c a s i e l 0=/d de l o s ha bi t a n t e s de l a c a p i t a l en aque l ao,
e s tab formada por unos 290 de portados y unos 150 emancipados. Se
gn Balmaseda, l o s con fi n a d os pertenecan a dos e xpe di ci one s ; l a
pri me ra databa de oct u br e de 1366 y e s taba formada por 90 cubanos
de los que, en 1859, quedaban 40 s u p e r v i v i e n t e s ; l a segunda depor
t 6 a 250 cubanos, i n clu i d o e l p r op i o Balmaseda, a l a i s l a de Fe r -
nando P6o en mayo de 1369. Los emancipados, c a l i f i c a d o s "congos"
en e l ce ns o de l a poblacin de 3anta Is a be l e l 31 de enero de 1869
formaban p a r t e dd l a pri me ra y nica expedicin de emancipados cu
baos de 120 hambres y 30 mujeres que fu e r a n d e s t i n a d os a l a i s l a
en agos to de 1862,
Pe ra stos no fu e r on n i l o s nicos de portados , n i
l o s nicos cubanas confinado's en l a i s l a de Fernando Po, S i ex-
ceptuamos l a narracin de F. J. Balmaseda s obre l a expedicin de
1 8 ^ y e l r e la t o de E, Valds In fa n t e de l a expedicin que, en
1397, deport a 119 cubanos y a 217 f i l i p i n o s en Fernando Pa, .
slo disponemos de bre ve s n o t i c i a s s obre ot r a s con fi n a mi e n t os y
d e p or t a ci on e s . As, par ejemplo, aunque s i n r e fe r e n ci a de or i g e n ,
lle g a d a y permanencia en l a colon i a , e l pre s upue s to d e l gobi e rno
de Fe rnando Po para 1359, p r e ci s a ba : "No s e comprende en e s t e
pre s upue s to e l haber de l o s 25 con fi n a d os que e x i s t e n en Fe r n a n -
do Po,..," il6]. En cambio, tenemos n o t i c i a de l a lle g a d a , en
s e pti e mbre de 1361, de 13 p r e s i d i a r i o s espaoles y de s u bre ve
e s t a n ci a dd unos meses en l a i s l a ( 17) , A f i n a l e s de 1865, cono-
cemos e l confi nami e nto de 19 de portados polticas espaoles y de
90 r e clu s os cubanos ( i B ) . A p a r t i r de l a dcada de l o s aos s e te n
t a , l a s d e p or t a ci on e s de poblacin r e clu s a para formar colon i a s
p e n i t e n ci a r i a s en Fernando Po pare ce n i n t e r r u mp i r s e ; pero na,
por e l con t r a r i o, e l confi nami e nto en' l a colon i a como ca s t i g o.
n e s te s e n t i d o, l a deportacin d e l g e n e r a l Vi lla ca mp a -artfice
d e l pronunci ami e nto de septiembre de 1335 en Madrid-, a Fernando
Po y despus t r a s la d a d o por motivos de s a lu d a Me l i l l a donde f a
lleci il9 )f es un caso ms que se suma a l confi nami e nto de p r e -
s os polticos cubanos que haban p a r t i ci p a d o en l a "Gue rra de l o s
Di e z Aos " [ 2 0 ) y a l a n o t i c i a de l a deportacin, en 1397, de l o s
cubanos y l o s f i l i p i n o s r e la t a d a por E. Valds In fa n t e . La s n o t i -
c i a s s obre confi nami e ntos en Fernando Po no acaban a f i n a l e s d e l
s i g l o XIX, ya que, en fe br e r o de 1932, l a colon i a de Gui ne a fue
de s i gnada lu g a r de deportacin para ms de un ce n t e n a r de anar^
q u i s t a s , e n t r e los que s e e ncontraban Du r r u t i y Ascaso ( 21) .
La s u e r t e de e s t a s e xp e d i ci on e s de de portadas , en
p a r t i c u l a r durante l a segunda mitad d e l s i g l o XIX, y l a s v i c i s i t u
des de su confi nami e nto fu e r on , en gran medida, l a cons e cue nci a
de l a indefinicin de l a poltica c o l o n i a l espaola e n t r e e l s i s -
tema de colonizacin pe nal y l a i d e a de l a deportacin como c a s t i
go. Es t a ambigedad s e concretiz en una suma de d e f i c i e n c i a s que
i ba n desde l a f a l t a de con d i ci on e s para r e n t a b i l i z a r e l t r a ba j o
de l o s con fi n a d a s , has ta l a corrupcin de l a administracin col
n i a l y l o s malos t r a t os i n f r i n g i d o s a los de portados por l o s fu n
ci on a r i os colon i a le s .
En j u l i o de 1362, e l gobernador de Fernando Po se
haca eco de l a i n s a lu br i d a d de l a i s l a y e l escaso xito de l a s
medidas de aclimatacin: " E l Barracn de Basil no nos ha dado r e
s u lt a d os , r a r o es e l da en que no v i e n e n enfermas con ca le n t u r a s
d e l pas, dos t r e s s oldadas y con fi n a d os :..." ( 22) . Los t e s t i mo
n i os s obre l a i n s a lu br i d a d de Fernando Po.y l a s con d i ci on e s s a -
n i t a r i a s de l a colon i a son con s t a n t e s y a d v i e r t e n de l a gravedad
de l a situacin. E l ci t a d o Fr a n ci s co Ja v i e r Balmaseda narraba, en
iaS9, l o s mortale s e fe ct od de l a f i e b r e , e l hambre, l a disentera,
e t c., en ms de l a mitad de l o s 90 cubanos de portados en IBSS y,
a continuacin, aada: " . . . e l r e s t o, as ce nde nte unos 40, e s t a -
ban en l a i s l a n u e s t r a lle g a d a , t a n haraposos en su mayor p a r t e ,
t a n depauperados fsica y moralmente.,." CP133) E l p r op i o Balma
s e da haca balance de l a expedicin de de portados en 1369: A l o s
qui nce das de l a lle g a d a ya haba 93 enfermos de fi e br e , 10 de
l o s cu a le s estaban moribundos Cp.l62), Aproximadamente en dos me
s e s murieron ocho deportados; durante l a travesa de r e g r e s o, de
130 de portadas pereceran 37 y, en Mahn, moriran 14 ms CPP249
250) .
En 1398, E. Valds In fa n t e ofreca l a relacin de
l o s cubanos y f i l i p i n o s f a l l e c i d o s en c a s i un ao de confi nami e n
t a en Fernando Po; De 119 de portados cubanas, muri e ran 41, que-
daron en l a i s l a 40 y r e g r e s a r on 33 a Cuba, Los 217 f i l i p i n o s s u
f r i e r o n una mor t a li d a d ms a l t a : Fa l l e c i e r o n 110 y s obr e v i v i e r on
107 ( p, 7l) . En t r e l a s caus as de l a mor t a li d a d , junto a l a s e n fe r
medades t r op i ca le s , Valds In fa n t e i n s i s t e en l a mi s e r i a , e l harn
bre y l o s malos t r a t os s u fr i d os por l o s con fi n a d os en l a i s l a de
Fernanda Pao, Los mismos e r r or e s que h i ci e r a n fr a ca s a r , t r e i n t a
aos atrs, l a s d e p or t a ci on e s de 1366 y de 1869 s e repetan, y
acimentaban a f i n a l e s d e l s i g l o XIX; por l a crispacin de l a c r i -
s i s c o l o n i a l espaola en Cuba y en Fi l i p i n a s , Balmaseda r e cor d a -
ba l a s p a la br a s d e l gobernador de Fernando Po, Joaqun de Sousa
y Ga lla r d o, a los de portados cubanos: "No puedo ofr e ce r os r e cu r -
s os de ningn gnero, i d o, pues, li br e me n t e con t a l de no s a l i r
de l a i s l a ; ali me ntaos y a loj a os como podis" ( pp. 12-13). La r
p i d a degradacin de l a s con d i ci on e s de v i d a de los de portados e ra
cons e cue nci a d i r e ct a de l a improvisacin y l a p r e ca r i a i n fr a e s t r u c
t u r a de l a colon i a : "Todos los das s e aumenta e l nmero de los
i n d i g e n t e s , que as pueden lla ma r s e a q u e llos que care ce n de r e n -
t a s y han consumido l o s pequeos fondos que t r a j e r on de Cuba, Van
pasando una ca s a que ha a lq u i la d o para l o s pobres e l Gobernador
y all r e ci be n un poco de a r r oz y t oci n o d i a r i a me n t e :..." [ F.J.
Balmaseda, p.35),
A f i n e s d e l s i g l o XIX, l a s con d i ci on e s de v i d a de
l o s con fi n a d os en Fernando Po no slo no e xpe ri me ntaron mejora
alguna s i n o que, i n clu s o, empeoraron. Valds In fa n t e d e s cr i be as
l a v i v i e n d a de los de portados : "Pasamos a l Barracn, que es una
ca s a grande de 96 pasos de la r g o por v e i n t e de ancho [ l o s med i n
f i n i d a d de ve ce s en mis paseas i n t e r i o r e s ) formada con chapas,
construccin i n g le s a de hi e n r o g a lv a n i za r lo, tubo de zi n c de cae
ln y con slo una p u e r t a en s u fr e n t e " ( p.BS) .
La difcil s u p e r v i v e n ci a de l o s de portadas e r a e l
r e s u lt a d o d e l pre domi ni o de l a i d e a d e l confi nami e nto como c a s t i
go s obre e l p r i n c i p i o de .la reduccin de l a condena por e l t r a ba
j o y l a radicacin d e l deportado en l a colon i a . Numerosas t e s t i -
monios de nunci an l a i n t o l e r a n c i a y l a represin s u fr i d a por los
de portados en l a i s l a de Fernanda Po. Los g u a r d i a s c o l o n i a l s s e
espaoles son c a l i f i c a d o s de "...bandi das s acados de l a s crce-
l e s , . . . " v e s t i d os de s oldados , de "lobos " por s u cr u e ld a d y s u e
ensaamiento en e l t r a t o con l o s de portadas . [ 23) . Valds In fa n -
t e d e s cr i be e l e s tada de l o s d e t e n i d a s en l a crcel de Santa Is a
be l: "En e l l a v i v a r i a s c o n g r i l l o s , ot r os mancornados con ca
dsnas que pendan de pescuezo pescuezo y por ltimo, ot r os que
lle v a n d o a n i l l a a l cu e llo con cadena, de l a punta de sta penda
pesado t r ozo de madera que tena que l l e v a r e l hombro e l penado..."
CP.55). La s i n fr a cci on e s de l o s de portados e ran s anci onadas con
ca s t i g os cor p or a le s que, en oca s i on e s , provocaban l a muerte d e l
deportado [24). , E l p r i n c i p i o d e l confi nami e nto como ca s t i g o pa-
r a e l penado y su interiorizacin en l a mayora de los fu n ci on a -
r i o s de l a colon i a , e x p li ca l a sustitucin de l a d i s c i p l i n a de -
l a s colon i a s p e n i t e n ci a r i a s por l a prctica g e n e r a li za d a da l a
v i o l e n c i a y los malos t r a t os s u fr i d a s por e l de portada.
Ahora bi e n , e l fr a ca s a ds l a e x p e r i e n ci a da l a s .
colon i a s p e n i t e n ci a r i a s en Fernanflo Po re mi te , tambin a l a o3>-
ganizacin de l a s e xp e d i ci on e s de de portados . E l or i g e n mismo de
l o s con fi n a d os hi p ot e ca ba e l xito d e l ensayo. A d i f e r e n c i a de
l a colonizacin pe nal i n g le s a en A u s t r a l i a -donde l o s de portados
e ran cons i de rable me nte jvenes [promedio de edad de 26 anos) e
incluan a ms muje re s - (25), en Fernando Pao hallamos r e clu s os
polticos y pre s os comunes de portados con edades que os ci la ba n
e n t r e l o s d i e z y l o s oche nta aos (26) y l a prctica a u s e n ci a de
mujeres e n t r e l o s con fi n a d os [27). En l a memoria d e l ce n t e n a r i o
cubano Es te ban Monte j o, r e p r od u ci d a por fs/ligue Barne t, e s taba pre
sent e l re cue rdo de l a s d e p or t a ci on e s a Fernando Po, en tiempos
d e l gobernador Pola v i e j a : "Aq u e llo e r a un ca s t i g o fu e r t e , porque
esa i s l a e r a d e s i e r t a . Er a una i s l a de cocod r i los y t i bu r on e s . A
h s olt a ba n a l o s ne gros y no s e podan i r . A Fernando Po manda
ban a la d r on e s , chu los , cu a t r e r os y r e be ld e s . A todo e l que l l e -
vaba un t a t u a j e l o embarcaban, 3a entenda que e l t a t u a j e e r a se
n a l de rebelda con t r a e l gobi e rno espaol. Los aigos tambin
i ba n a e s a i s l a , y a ot r a s que se llamaban Ce uta y Chafari nas ,"
Pola v i e j a mandaba a l o s aigos porque l deca que e ran anar-
q u i s t a s [ .., ) . Las mujeres tampoco i ba n . Es as i s l a s e ran de hom-
bre s nada ms " ( p.SS) , Las op i n i on e s coi n ci d e n . En unas oca s i on e s
como e n t r e l o s de portados cubanos an l a eapedicin de 1355 haba
a s e s i n a s , la d r on e s , borfachos , q u i me r i s t a s , e t c., ( 23) , que p r o-
vocaban c o n f l i c t o s y desrdenes en l a colon i a ( 29) ; s i n embarga,
en ot r a s , los con fi n a d os e ran banqueros, prrocas, p r op i e t a r i os ,
hacendados, mdicos, p e r i od i s t a s , a t e . ( 30) .
La coi-rupcin de algunos fu n ci on a r i os e ra snto-
ma de l a p r e ca r i a organizacin de l a colon i a . Los g u a r d i a s colo-
n i a le s extremaban l a s malas con d i ci on e s de ha bi t a bi li d a d , h i g i e -
ne y t r a t o para o b l i g a r a l o s de portados a abandonar e l barracn-
p r e s i d i o, con l o cu a l, seala E. Valds In fa n t e , "...renunciba-
mos a n u e s t r a pensin d i a r i a , que como es n a t u r a l, seguira f i g u
randa en cue ntas be n e fi ci o de los Ad mi n i s t r a d or e s de l a Colon i
a..." ( p .33) . Es t a misma desorganizacin e r a l a caus a de l a fuga
de l o s de portados , a ve ce s , p r op i ci a d a y f a c i l i t a d a por l o s p r o-
p i os fu n ci on a r i os colon i a le s ( 3 l ) ,
Algunos hi s t or i a d or e s d e l colon i a li s mo espaol en
e l frica e cu a t or i a l han i n t e n t a d o amorti guar l a dramtica imagen
s u r g i d a de l a e x p e r i e n ci a d e l s i s t e ma de colonizacin pe nal en
Fernanda Po, a l i g n or a r u ocu lt a r e l t r a t o r e ci bi d o por l o s con
fi n a d a s e, i n clu s o, a l a fi r ma r que e ran ",,. ali me ntadas de i g u a l
manera que l a marinera, s i n s e r sometidos a ningn t r a ba j o manu
a l e xce s i v o, , .." ( 32) . Es t a opinim con t r a d i ce , de hecho, e l ob-
j e t i v o mismo de l a s d e p or t a ci on e s a Fernando Po y, en modo a lg u
no, coincide con l a memoria de l o s de portadas . Confi nados y eman
ci pados fue ron t r a s la d a d os a Fernando P5o bi e n p a r a "cu br i r e l
f i c i t de mano de obra y r e a l i z a r t r a ba j os de i n fr a e s t r u ct u r a co-
l o n i a l , o bi e n para r e d i mi r sus condenas en e l cas o de l o s depor
tados . La caus a de l a mor t a li d a d ds l o s de portados , menor e n t r e
los emancipadas, no porque r e ci bi e r a n un mejor t r a t o, s i n o por
di s pone r de una mayor capaci dad de adaptacin a l medio y a l a s
con d i ci on e s de t r a ba j o ( 33) , r a d i ca ba s obre todo en l a d e f i c i e n -
t e alimentacin, en l a f a l t a de medidas s a n i t a r i a s y en los t r a -
bajos fsicos a que e ran d s s t i n s d os por l a s a u t or i d a d e s colon i a -
le s espaolas. En j u n i o de 1361, e l gobe rnador de Fernando Po
reciba l a orden de cu s t od i a r a los con fi n a d os "...y e mple arlas
en l o s t r a ba j os emprendidos en l a i s l a , para que Vd, l o s consid
r e o t i l e s " ( 34) . Decisin que fu e s us pe ndi da unos meses despus
porque, segn afi rmaba e l p r op i o gobernador de l a colon i a , no po
dan r e s i s t i r e l t r a ba j o s i n con t r a e r l a s f i e b r e s . ( 35) . Valds
In fa n t e , en su memoria de 1393, d e s cr i be algunos as pe ctos d e l t r a
bajo de l o s de portados en Fernando Po: Los de portados cubanas,
que eran obli g a d os a d e p os i t a r sus ca p i t a le s en l a H aci e nda de l a
colon i a , perciban una e xi gua ca n t i d a d por semana que cobraban en
v a le s de factora, e s taban e qui paradas laboralme nte a l o s t r a ba j a
dore s crumanes, perciban t r e s duros a l mes como j or n a l y t r a ba j a
ban con t r a t a d os por e l gobernador dn l a s obras pblicas o para
p a r t i cu la r e s ." ( p.45-46) .
E l re ndi mi e nto d e l t r a ba j o de l o s de portados j u s -
t i f i c a b a e l r e ce lo expresado por l a Seccin de Ultramar d e l Con-
s e j o de Es tado en 1334 s obre l a e f i c a c i a d e l t r a ba j o de l o s pena
dos en l a colon i a de Fernando Po. S i de l o s emancipados, op i n a -
ba e l gobernador.de l a colon i a , que "...aunque r a za v i c i o s a y mal
6 1
t r a ba j a d or a porque pare ce e s cog i e r on l o peor, han trado s i n em-
baro l a animacin a e s t a Ci udad por l o que r e s p e ct a l a s obras
pblicas" ( 32) ; l a e x p e r i e n ci a con l a poblacin de portada fue un
autntico fr a ca s o desde e l punto de v i s t a econmico. No slo por
que, como sealaba F. La s t r e s , s e han enviado Fernando .
Po y l a s Mari anas los con s p i r a d or e s v e n ci d os y algunas ve ce s
l o s vagos y hombres de mala conducta;.,." (-.31) que en modo a l
guno con t r i bu ye r on con su t r a ba j o a l d e s a r r ollo econmico de l a
colon i a , s i n o que adems e l ensayo d e l s i s t e ma de colonizacin pe
n a l en Fernando Po grav en eKceso, y s i n con t r a p a r t i d a , l o s pr_e
s upue s tas colon i a le s .
La razn p r i n c i p a l d e l revs de l a s colon i a s p e n i
t e n ci a r i a s , que,tan n e g a t i v a s r e s u lt a d os d i o a l a calanizacin de
Fernanda Po, queda r e fle j a d o en l a s p a la br a s de Emi li o 3a n e l l i ,
un de s tacada a f r i c a n i s t a espaol de f i n a l e s d e l s i g l o XIX, a l a-
fi r ma r : "Ningn empleo pueden t e n e r esos s e r e s e n v i le ci d os que
se han le vantado en armas con t r a l a madre p a t r i a ; por con s i g u i e n
t e , con l o s conoci mi e ntos que l a e x p e r i e n ci a r e p a r t a , podran en
vrse has ta 2.000 de a q u e llos d e s g t a ci a d os que, r e p a r t i d a s con-
venientemente en l a i s l a , s u j e t os un rgimen c o l o n i a l amoldado
s us con d i ci on e s , daran grande impulso l a explotacin agrco
l a y come r ci a l, , ., " (pp.72-73),
En resumen, l a e x p e r i e n ci a de l a s colon i a s p e n i t e n
ciaras, por l a s razone s ya apuntadas, convirti l a i s l a de Fe r -
nando Po en un dramtico lu g a r de reclusin para l a poblacin
con fi n a d a . La suplantacin de un ve rdade ro s i s t e ma de colonizacin
pe nal por l a prctica de l a deportacin como ca s t i g o para e l r e -
clu s o, i n t e n d i fi ca d a a medida que se or g a n i za ba l a c r i s i s c o l o n i -
a l a n t i l l a n a , no slo logr e l i ncumpli mi e nto de los obj e t i v os
econmicos p r e v i s t os con l a deportacin, s i n o que, adems, cre
y difundi una imagen n e g a t i v a de Fernando Fo que fren an ms
l a inmigracin de colonos l i b r e s a l a colon i a . As f pues, e l ensa
yo de l a s colon i a s p e n i t e n ci a r i a s en Fernando Po transform l a
colon i a , p a r a l a mayora de l a opinin pblica de l a metrpoli,
en una i s l a ce me nte ri o para l o s r e clu s os all con fi n a d os .
63
I.4.- Metrpoli y colon i a a f i n a l e s d e l s i g l o XIX;
De l i d e a l a l a r e a li d a d c o l o n i a l .
Introduccin
En j u n i o de 1S07, A, B a r r e r a , entonces ex-goberna
dor g e n e r a l de l a Su i n e g espaola, afi rmaba en una con fe r e n ci a
leda en l a Re al Soci e dad Geogrfica: "...de nada nos han s e r v i -
da a q u e lla s le cci on e s , pues encontr, en lu g a r de una Colon i a l i e
na de v i d a y de p r os p e r i d a d , una Colon i a burocrtica, prxima s u
a g r i cu lt u r a l a r u i n a , y en l a que cada cu a l atenda ms s u
inters p e r s on a l que a l de l a Pa t r i a ; y na slo aprend e s to, s i
no a lg o ms doloros o afiin, y fu e e l que anualmente s e consumen en
a q u e l T e r r i t o r i o dos mi llon e s y medio de pe s e tas , s i n que e s a
ca n t i d a d , que s i n p r ot e s t a da e l con t r i bu ye n t e p e n i n s u la r , p r o-
duzca inters alguno a l a Nacin" ( l ) .
La s op i n i on e s de A. B a r r e r a , p e r s on a li d a d en mado
alguno sospechosa de a n t i colon i a li s mo, eran l a expresin d e l ge-
n e r a li za d o pesimismo de l a opinin pblica espaola y de l a s or
t i c a s de c o l o n i a l i s t a s y a f r i c a n i s t a s d i r i g i d a s a l a poltica co
l o n i a l d e s a r r olla d a por l o s g obi e r n os de l a Restauracin.
En l a s pginas s i g u i e n t e s intentar mos trar, por
una p a r t e , l o s p r i n ci p a le s ras gos que ca r a ct e r i z a r on l a poltiea
e x t e r i or espaola en frica y su profunda contradiccin con e l
programa y con l o s obj e t i v os d e l movimiento a f r i c a n i s t a espaol
y, p or ot r a , e l modo en que e s t a poltica a fr i ca n a , s ubordi nada
por l a c r i s i s c o l o n i a l que desemboc en e l d e s a s t r e d e l 93, fu e
obj e t o de s e be ras crticas por l o s a f r i c a n i s t a s a caus a de sus
r e p e r cu s i on e s en l a colonizacin de l a s llamadas pos e s i one s e s pa
olas.en e l g olfo de Gui ne a,
6 5
I.- En e l ltimo t e r c i o d e l s i g l o XIX se forma en Espaa un mo-
vi mi e nto a f r i c a n i s t a que, i nfructuos ame nte , intent conve nce r a
l a opinin pblica espaola y a l o s gobi e rnos de l a Restauracin
de,.la ne ce s i dad de una poltica a fr i ca n a . La h i s t o r i a d e l frica
nismo espaol en sus aos de mxima i n t e n s i d a d , prcticamente en
t r e 1376 y 1393, fu e en gran medida e l contrapunto da l a e v olu ci
n de l a poltica c o l o n i a l y e x t e r i or espaola abocadas an una
profunda c r i s i s que, a su ve z, hi zo fr a ca s a r e l programa de l o s
a f r i c a n i s t a s . En e s t e s e n t i d o, l a s propue s tas , a cci on e s y crti-
cas de l o s a f r i c a n i s t a s pe rmi te n un s e gui mi e nto y una valoracin
d e l grado de sensibilizacin de e s t e mi n or i t a r i o grupo ante e l
fenmeno c o l o n i a l y l a s d i r e c t r i c e s de l a poltica espaola en A
f r i c a a f i n a l e s d e l s i g l o XIX ( 2) .
La p a s i v i d a d d e l gobi e rno espaol ante l a s campa-
as de exploracin y expansin europeas en fri ca y l a f a l t a de
una poltica e x t e r i or adecuada, que no slo marginaba a Espaa
de l a cor r i e n t e de expansin c o l o n i a l en frica, s i n o que, i n c l u
so, amenazaba con hace r p e r d e r la s .v e n t a j a s l a s v e n t a j a s econmi
cas y polticas en Marruecos cons e gui das por e l t r a t a d o de Wad-
Ras en 13S0, mov i li za r on a un grupo de a f r i c a n i s t a s que, en 1376,
s e reuni en torno a l a Soci e dad Geogrfica de Madri d con e l obj
t i v o p r i o r i t a r i a de promover e i mp u ls a r una poltica i n t e r n a ci o-
n a l espaola que s u p e r a r a l o s lmites de l a d oct r i n a d e l regene-
raci oni s mo i n t e r i o r .
E l a fr i ca n i s mo espaol particip, a l i g u a l que sus
homnimos europeos, de l a s mismas i n q u i e t u d e s c u l t u r a l e s e i n t e -
r e s e s econmicos y polticos. La s razone s de l a creacin, en 1377,
de una f i l i a l espaola de l a Asociacin {jara l a Exploracin d e l
frica, e ran expuestas por e l p r e s i d e n t e de l a Soci e dad Geogrfi
ca de Madri d, F. Goe llo, con e s t a s p a la br a s : "Espaa debe a d he r i r
se a l pensamiento de l a Asociacin i n t e r n a ci on a l organi zada en
B r u s e la s p a r a e xp lor a r y c i v i l i z a r e l frica ce n t r a l, no slo por
haber s i d o e s pe ci alme nte i n v i t a d a para e l l o y por secundar e l hu
ma n i t a r i o proye cto de l a s ot r a s naci one s de Europa, s i n o p r i n c i -
palmente por s e r una de l a s que ms pueden ganar cuando se log r e n
a q u e llos r e s u lt a d os , 3e obs e rva ya en l a s e xpe di ci one s a ct u a le s
que s e a t i e n d e tanto a l o s de s cubri mi e nto e s e nci alme nte cient-
f i c o s como a l a investigacin de l o s r e cu r s os come r ci a le s en l a s
comarcas r e cor r i d a s y a los medios de e s t a ble ce r r cambios v e n t a -
j os a s con e l l o s . S i , como es de e s pe rar, se da ahora gran i mpul-
so a l a s e xp lor a ci on e s , puede con s i d e r a r s e prximo e l da en que
s e abran a l comercio e xte ns as y r i c a s r e g i on e s y es n e ce s a r i o no
d e s cu i d a r s e y a cu d i r ante s de que ot r os pases l o monapolicen
completamente" ( 3) ,
Si n embargo, para l o s a f r i o a n i s t a s no se t r a t a ba
simplemente de con v e r t i r Espaa en una p ot e n ci a colon i za d or a , s i
no, a n t e tode , de t r a n s for ma r la en un autntico pas c a p i t a l i s t a .
La obra y l a accin de l o s a f r i c a n i s t a s est p r e s i d i d a por una
crtica con s t a n t e y profunda de l a r e a li d a d socio-econmica, po-
ltica y c u l t u r a l espaola. La modernizacin de l a s e s t r u ct u r a s
d e l pas, suguiendo e l ejemplo europeo, e r a l a condicin ne ce s a-
r i a p a r a l a regeneracin de Espaa; una regeneracin que p r e ci s a
ba, adems, de una adecuada poltica e x t e r i or que c o n v i r t i r a a .
Espaa en un pas colon i za d or . Dos c i t a s i l u s t r a n en e s te punto
e l pensamiento a f r i c a n i s t a ; en 1377, F, Goe llo sealaba: "Todas
l a s n a ci on e s van ocupando t e r r i t o r i o s o acumulando s us mi s i one s
y factoras en l o s puntas ms v e n t a j os os para .el d e s a r r ollo de
s u come rci o [) Y s p r e ci s o que sigamos s u ejemplo" C*^); V J
Cos t a recomendaba: "Que l o s come rci ante s y n a v i e r os , que e n ca r e -
cen l a f a l t a de mercados y de f l e t e s , t i e n d a n l a v i s t a ms all
de n u e s t r a s cos t a s , pprendan e l camina de frica [) lle v a n d o
a Marrue cos cada ao un milln de q u i n t a le s de azcar y d i e z mi -
llon e s de metros de algodn, s umi ni s trando a l o s a zu ca r e r os un .
mercado en sustitucin d e l que estn pe rdi e ndo en l o s Es tados .U-
n i d os y a l o s algodone ras un nuevo mercado en sustitucin d e l que
estn pe rdi e ndo en l a pennsula" ( o) ,
A p e s a r da l o s lmites de l a economa espaola [ S) ,
e l movimiento a f r i c a n i s t a no dudaba que Espaa poda as umi r e l
pe de metrpoli ( 7) y comp e t i r con ot r os pases europeos en l o s
mercados a fr i ca n os : "las de una vez. s e ha i n d i ca d a que t a n t o en
t e j i d a s de algodn como en paos y t e j i d os .d e oro y seda, p od r fa
Catalua, con rauchad p r oba bi li d a d e s de xito, s os t e n e r l a compe-
t e n ci a con Fr a n ci a e In g la t e r r a , que ot r o t a n t o p u d i e r a s uce de r
r e s p e ct o a l t ( v e r d e ) , artculo^de t a n gran consuma en Marrue cos ,
aprovechando l a lnea de vapore s que nos pone en comunicacin con
Fi l i p i n a s ; que tambin podramos lu cha r en e l ramo de bujas t a n
ade lantado ya en Espaa y que monopoli zan actualme nte l o s Frane e
s e s , que n u e s t r os cafs de Cuba y Pu e r t o Ri co haran fcil campee
t e n ci a a .los que hoy i n t r od u ce n l o s Fr a n ce s e s eb ca n t i d a d e s bas -
t a n t e i mp or t a n t e s , que ot r o t a n t o ha de d e ci r s e de l o s l i e n z a s de
Gorua, l o s algodone s de Andaluca, l o s paos de Sranada y Bjar,
e l azcar de l a s Ca n a r i a s , e l hi e r r o da Vi zca ya ..." (a).
Ahora bien,, e l p r i n c i p a l obstculo que s e opona
a l a expansin come r ci a l apuntada por l o s a f r i c a n i s t a s e r a e l
s i s te ma p r a ta cci on i s t a , impuesto por e l'd e cr e t a de 27 de j u l i o
de 1375 y l a le y d e l 17 de j u l i o de 1376. La poltica econmica
p r ot e cci on e i s t a fu e re i te radame nte de nunci ada y v a lor a d a por l o s
a f r i c a n i s t a s oomo l a ve rdade ra enemiga de l o s i n t e r e s e s econmi-
cos de Espaa ( 9) . Como han sealado M.C, Lcuyer y C. Se rrano
[ lO ] , l o s a f r i c a n i s t a s no lle g a r on a con s i d e r a r e l s i s t e ma p r o-
teccionsta como l a ve rdade ra caus a de l a s d i f i c u l t a d e s d a l pas,
s i n o ms bi e n como l a manifestacin de un mal m s profunda, l a
f a l t a de espfcitu de empresa de l a burguesa espaola. Pa r a l o s
a f r i c a n i s t a s , cuyo pensamiento econmico e s t a ba basada en e l l i
brecambisrao como m otoB d e l d e s a r r ollo econmico n a ci on a l, p r e t e n
de r s olu ci on a r l o s problemas de Espaa si n t e n e r en cue nta l o s a
con t e ci mi e n t os que sucedan en e l r e s t o d e l mundo e ra un e r r or
histrico: "Re conce ntradas de s graci adame nte desde hace muchos a-
os todas l a s mi r a s y fu e r za s v i t a l e s de n u e s t r a nacin en slo
l a s cu e s t i on e s i n t e r i o r e s , que nos conducen a una prxima y s e gu
r a rui na,, es muy p r oba ble y en extremo s e n s i ble que, a l q ue re r
r e cor d a r y ate nde r a n u e s t r a s p os e s i on e s en frica, slo podamos
exclamar: es muy t a r d e * ( l l ) .
E l a fr i ca n i s mo espaol aglutin a una heterognea
i n t e l e c t u a l i d a d [ l 2 ) de cla s e media, r e for mi s t a , cuyo p r i n c i p a l
obj e t i v o fu e p ot e n ci a r l a expansin de Espaa en e l mundo, aun-
que con e s p e d i a l atencin ha ci a e l con t i n e n t e a fr i ca n o. Pa r a e l l o ,
e l movimiento a f r i c a n i s t a organiz "actos pblicas como e l Congre -
so Espaol de Geografa Come r ci a l, ce le br a d o en Madri d en noviem-
bre de 1383 o como e l "meting" d e l T e a t r o de l a Alhambra en mayo
de 13845 cre a s i ci a ci on e s como l a Soci e dad de A f r i c a n i s t a s y Co-
l o n i s t a s ; public r e v i s t a s de inters geogrfico, come r ci a l y co-
l o n i a l , y financi v i a j e s de exploracin como l o s de I r a d i e r y
y O s s or i o a Guinea, y B o n e l l i a Ba de Oro en 1334, y l o s de A l -
uare z Fuga, Ge rve ra, uiroga y B i zzo a l Sahara an 1336.
E l programa de l o s a f r i c a n i s t a s , cuyos ce n t r a s de
inters apuntaban ha ci a warruecos, e l Sahara occi d e n t a l, l a cos -
t a de Gui ne a y l a i s l a de Fernando Po, pre s e ntaba n ot a ble s d i f e
r e n ci a s r e s p e ct o a l romanti ci s mo a f r i c a n i s t a s u s ci t a d o por l a gue
r r a de frica en 1359 ( l 3 ) . fv.G. Lcuyer y G. Se rrano han s ubraya
do l a d i s t i n t a base ideolgica que s us te ntaba a uno y a ot r o a f r i
cani s mos . Fr e n t e a l mi li t a r i s mo de l o s e n t u s i a s t a s a f r i c a n i s t a s
de l a campaa de 1359, e l a fr i ca n i s mo d e l ltimo t e r c i o d e l s i g l o
aIX propugnaba e l p a ci fi s mo y l a potenciacin de l a s r e la ci on e s
come r ci a le s : "M mi j u i c i o , l o s mayores enemigos de l a i n f l u e n c i a
espaola, a lle n d e e l Es t r e cho, son l o s t e j e d or e s de algodn de ':
fvlanchester y l o s r e fi n a d or e s de azcar de ^a r s e l l a y s i queremos
r e cobr a r e l t e r r e n o p e r d i d o, hemos de op on e r le s por todo ejrci-
t o e l ejrcito de a zu ca r e r os de 'laga y de algodone ros de 3a r ce
lon a " ( 14) , 3e ha bla produci do una r u p t u r a -con los v a lor e s d e l a
fr i ca n i s mo t r a d i ci oma l; l a colonizacin se formulaba bajo esque-
mas de civilizacin: ".,,una poltica a c t i v a y ds intervencin en
l a s cos t a s de [.'tarruecos; pero poltica que s e proponga por obj e
t i v o l a i'egeneracin de aque l pue blo y s u unin f r a t e r n a l a Espa'-
a por l o s vnculos morale s que nacen siempre d e l ma g i s t e r i o t u -
t e l a r e j e r ci d a de s i nte re s adame nte por un pue blo r e s p e ct a de ot r o"
( l 3 ) . La colonizacin e r a una e tapa i n e l u d i b l e de l a evolucin
histrica: "La ocupacin d e l t e r r i t o r i o de unos pue blos por i n d i
vi duos de ot r os pue blos e l l o que con s t i t u ye l a calonizacin: es
t e hecho con s t a n t e en l a h i s t o r i a nos demuestra que ese movimien
to de expansin es una de l a s formas en que s e r e v e l a - l a marcha
majestuosa y p r og r e s i v a de l a humanidad ha ci a l a perfeccin" (13),
Adems, l a pltica e x t e r i or e x p a n s i on i s t a propue s ta por l o s a f r i
caistas se j u s t i f i c a b a por l a he r e n ci a histrica, por l a t r a d i -
cin n a ci on a l: "La Soci e dad Geogrfica (...) cr e e lle g a d o e l mo-
mento de emprender una campaa a c t i v a y de hechas has ta con s e g u i r
que Espaa reanude sus g lor i os a s t r a d i ci on e s como nacin e xp lor a
dora y c i v i l i z a d o r a p or e x ce le n ci a " ( l 7 ) . Por ltima, e l d i s cu r -
so ideolgica d e l a fr i ca n i s mo espaol qued s e n t e n ci a d a por J.
Gas ta en s u d i s cu r s o d e l 30 de marzo de 1334, a l for mu la r l a i -
de nti dad n a t u r a l e n t r e Espaa y e l frica d e l Nor t e , Rasgos comu
nes geogrficos, geolgicos, botnicos, climatolgicas e, i n c l u -
so, de pare nte s co tnico e n t r e espaoles y be re be re s convertan
a unos y a ot r os en miembros_de ua misma comunidad n a t u r a l y r a
c i a l : "En t r e l a s v a r i a s capas de poblacin que l a h i s t o r i a ha i -
do s upe rponi e ndo s i g l o t r a s s i g l o , e n t r e e l Pi r i n e o y e l Sahara,
una r a za , por l o menos p r i mor d i a l, l a ms ave ntajada, l a dominan
t e ha s i d o comn a ba r r u e cos y Espaa" (1B),
Si n embargo, e l mavimiento a f r i c a n i s t a no logr
con v e r t i r a Espaa en una p ot e n ci a c o l o n i a l . La e x p e r i e n ci a de \-
l o s a f r i c a n i s t a s constituy un d oble fr a ca s o porque, en p r i me r
lu g a r , la,ppinin pblica no particip mayori tari ame nte en l o s
p r oye ct os de expansin c o l o n i a l y, en segundo lu g a r , l a poltica
a fr i ca n a , de l o s g obi e r n os de l a Restauracin s e desarroll a l
margen de l a s propue s tas y de l o s obj e t i v os de ICEB a f r i c a n i s t a s
espaoles.
La s campaas de sensibilizacin d e .la opinin p-
b l i c a or g a n i za d a s por l o s a f r i c a n i s t a s log r a r on d e s p e r t a r un ma-
yor inters por los -te mas a fr i ca n os y as, en l o s aos oche bta,
7 1
s u r g i e r on nuevas a s oci a ci on e s de a f r i c a n i s t a s como l a Unin H i s p a
no-mauritana, l a Soci e dad de Geografa Me r ca n t i l, o l a Soci e dad
de A f r i c a n i s t a s de S e v i l l a ; pe ro en modo alguno mov i li za r on a l a
burguesa espaola en fa v or de una poltica de expansin c o l o n i a l .
A excepcin de algunas a s oci a ci on e s (19) Que re pre s e ntaban a s e c
t or e s de l a burguesa f i n a n c i e r a y come r ci a l, prximas a l a doc-
t r i n a li br e ca mbi s t a , l o c i e r t o fu e que l a burguesa mantuvo una
posicin d i s t a n t e y, a p a r t i r de l a c r i s i s de 1890-92, netamente
h o s t i l ha ci a cu a lq u i e r propue s ta de l a expansin c o l o n i a l que s u
p u s i e r a una reduccin de l a s t a r i f a s p r ot e cci on i s t a s . T r e s fa ct o
r e s , e n t r e ot r os , e x p li ca n e l r e t r a i mi e n t o de l a burguesa ante
una poltica de expansin: Pr i me r a , e l li bre cambi s mo e s gri mi do
por l o s a f r i c a n i s t a s s e e n fr e n t a ba d i r e ct a me n t e con l o s i n t e r e s e s
de ampli os s e ct or e s de l a burguesa espaola que apos taba por una
poltica econmica p r ot e cci on i s t a ; seguhdo, l a e x p e r i e n ci a de a l -
gunas s oci e d a d e s como l a At la s Compaa, l a ompaa de Pesquer-
as Ca n a r i o-a fr i ca n a , , l a Compaa Me r ca n t i l H i s panm-afri cana y l a
Compaa Trasatlntica, haban s i d o y e ran de ms que dudosa r e n
t a b i l i d a d econmica; y, por ltimo, l a f a l t a de apoyo gubernamen
t a l a l a s i n i c i a t i v a s de expansin colon i a l.' A l r e s p e ct o, una bue
na muestra fu e l a r e s p u e s t a d e l i n s t i t u t o de Fomento d e l T r a ba j o
Na ci on a l a l a invitacin cu r s a d a por l o s a f r i c a n i s t a s p a r a part
c i p a r en e l Congreso de Geografa C o l o n i a l y Me r ca n t i l de 1383:
"Ente rada e s t a Ju n t a de d i cha comunicacin, no ha podido menos de
con s i d e r a r a lt a me n t e .p la u s i ble e l pensamiento de l a Soci e dad Seo
grfica en cuanto t i e n d e a s e n t a r l a s bases p a r a r e i v i n d i c a r l a
1 p t i ma i n f l u e n c i a que a n u e s t r a nacin corre s ponde en e l imper-
r i o c o l o n i a l d e l mundo; y as bajo e s t e conce pto, como en cuanto
a l o s medios que deben emplearse para dar extensin a nue s tro co
me rci o y r e s p e t a bi li d a d a nue s tro nombre, ninguna duda cabe que
ha de s e r conve ni e nte y que es oportuna l a reunin propue s ta por
esa Soci e d a d . No e nti e nde poz" e s t o, sim embargo, l a j u n t a de e s t e
ce n t r o con t r a e r desde ahora e l compromiso de con cu r r i r a di cho ac
t o, l o cu a l queda pe ndi e nte de u l t e r i o r e s r e s olu ci on e s " ( 2 J) .
Los g obi e r n os de l a Fi e s tauraci Sn no secundaron l a s
i n i c i a t i v a s e a p a n s i on i s t a s de l o s a f r i c a n i s t a s . La p r e s e n ci a de
3. Moret en e l mi n i s t e r i o de Es tado a p a r t i r de 1385 y l o s cambi-
os i n t r od u ci d os en l a poltica e x t e r i or espaola [ 21) , i n s p i r a -
dos en e l programa de l o s a f r i c a n i s t a s , fu e r on una breve excep-
ci Sn en l a tnica g e n e r a l de l a poltica e x t e r i or ca r a ct e r i za d a
por e l r e t r a i mi e n t o y l a i n d i f e r e n c i a en l o s as untos i n t e r n a ci om
n a le s . E l d i s cu r s o de cla u s u r a de Cnovas d e l C a s t i l l o a l congre
so en 1333 anunci aba de forma inequvoca l a p os t u r a d e l gobi e rno
espaol ante e l programa de l o s a f r i c a n i s t a s : "De s confi ad en s u -
ma de e xpans i one s e xce s i v a s y muy p r i n ci p a lme n t e de conquistaos
colon i a le s que os hayan de cos t a r ms de l o que v a le n en s o que
s obre todo estn, v a lg a n o no, por encima de v u e s t r os medios a c-
t u a le s " [ 22) .
La poltica espaola, f i e l a l a d oct r i n a d e l r e g e
ne raci oni s mo i n t e r i o r , desestim l a s p r op u e s t a s dd l o s a f r i c a n i s
t a s fa v or a ble s a una rpida y e f e c t i v a ocupacin de l a s p os e s i o-
nes espaolas en e l A f r i c q . Durante e l "me e ti ng" d e l T e a t r o de
l a Alhambra en marzo de 1884, e l movimiento a f r i c a n i s t a expuso a
l a opinin pblica l a s d i f i c u l t a d e s que atrave s aban l o s i n t e r e s e s
espaoles en frica:..En e l n or t e de frica, l a s a s p i r a ci on e s fr a n
ce s as a un i mpe ri o c o l o n i a l con t i n u o proponan,desde los t e r r i t o -
r i o s ocupadas en A r g e l i a y en T ne z, un a bmi ci os a expansioneismo
que amenazaba l a e s t a bi li d a d poltica de iviarruecos y p r e s a g i a ba
un i n c i e r t o fu t u r o p a r a Ps i n t e r e s e s espaoles en l a zona, a l a
ve z que inestimafaa e l derecho de ocupacin espaola de Santa Cruz
de Mar Pequea. En e l Sahara occi d e n t a l, l a Soci e dad de A f r i c a -
n i s t a s y Colon i s t a s solicit d e l gobi e rno l a ocupacin d e l Ro
de Oro ante l a p r e s e n ci a de factoras i n g le s a s y fr a n ce s a s en e l
l i t o r a l atlntico-sanariano; y, en e l frica Ecu a t or i a l, Cnovas
haca cas o omiso de l o s i nforme s que anunci aban l a ocupacin d e l
g olfo de Gui ne a por i n g le s e s , fr a n ce s e s y alemanes, y e l con t r ol
frcincs de l a i s l a de Cor i s e o y de l a zona d e l ro B e n i t o en l a
Gui ne a con t i n e n t a l espaola.
Ante e s t os hechos, l a poltica e x t e r i or espaola
emprendi una s e r i e de a cci on e s d e s t i n a d a s a de fe nde r sus intepe
s e s en a q u e lla s zonas ms amenazadas por e l expansionismo colo-
n i a l de l a s p ot e n ci a s e urope as . En e l S a h a r a a cci d e n t a l, l a p r e -
s e n ci a espaola s e afianz t r a s d e cla r a r bajo s u soberana l a
cos t a atlntica compreadida e n t r e e l cabo B oj a d or y e l cabo B la n
co, no s i n ante s a ce p t a r de Fr a n ci a e l carcter p oov i s i on a l de
l o s lmites d e l t e r r i t o r i o espaol, y de In g la t e r r a l a l i b e r t a d
de come rci o y pe s ca en e l l i t o r a l s a ha r i a n o. En e l g olfo de Gu i -
nea, l a expedicin de I r a d i e r y O s s or i o tuvo que r e n u n ci a r a su
obj e t i v o i n i c i a l de i n c l u i r bajo soberana espaola una l a r g a
fr a n j a cos t e r a que comprenda l a regin de Camarones y se e xte n-
da ha s t a e l ro Wuni, a l con fi r ma r l a ocupacin alemana de l a
regin cos t e r a comprendida e n t r e e l r i o d e l Rey y e l ro Campo,
l a adquisicin por In g la t e r r a d e l l i t o r a l e n t r e l o s ros Nger y
Ca la ba r Vi e j o, y e l avance fr a n ca s en l a regin d e l Wuni.La expe
dicin de I r a d i e r y'O s s or i o explor l o s v a l l e s de l o s ros B e n i -
t o y Muni y, en nombre de l a Saci e dad de A f r i c a n i s t a s y Colon i s -
t a s , s u s cr i bi d t r a t a d os con l o s j e fe s indgenas -que no fu e r on
r a t i f i c a d o s ofi ci a lme n t e por e l g obi e r n o- y que, segn l o s expo
r a d or e s , ponan bajo soberana espaola un t e r r i t o r i o de a p r ox i -
madamente 13,000 kilmetros cuadi?ados.
La resolsjcin de l a confe r'e nci a de Berln en fa v or
d e l derecho de ocupacin s obre l a base de l a p r e s e n ci a e f e c t i v a
en un t e r r i t o r i o y no, simplemente, amparado en e l derecho de des
cu br i mi e ht o agrav, a p a r t i r de 1333, e l l i t i g i o hi s p a n o-fr a n e e s
por l a ocupacin d e l t e r r i t o r i o d e l funi en e l g olfo de Sui ne a,
La d i p loma ci a espaola, i n ca p a z de ofr e ce r prue bas de s u s obe r a -
na en l a cos t a ms all d e l cabo San Juan, i n v oca ba l o s de re chos
de ocupacin d e r i v a d os d e l t r a t a d o hispano-portugus d e l Fardo de
1773 y los documentas s u s cr i t os por l a expedicin de I r a d i e r y O
s s or i o con l o s j e fe s indgenas; por s u p a r t e , Fr a n ci a no admita
e l t r a t a d o d e l Pardo como prueba le g i t i ma d or a de l o s de re chos es
paoles, d e cla r a ba "r e s n u l l i u s " l a zona y r e p li ca ba con , los t r a
tados log r a d os por sus e xp lor a d or e s con l o s j e fe s indgenas que
reconocan l a soberana fr a n ce s a [23},
La p r e ca r i e d a d de l a poltica e x t e r i o r y c o l o n i a l
espaola, agravada por l a c r i s i s en l a s colon i a s espaolas d e l
Ca r i be y por l a s n o t i c i a s de Ici ocupacin alemana de l a s i s l a s
Ca r oli n a s en agos to de 1333, experiment un rpido d e t e r i or o en
e l g olfo de Sui ne a como con s e cu e bci a d e l con t e n ci os o f r o n t e r i z o
hi s p a n o-fr a n e e s en e l Muni, La comisin mi xta fa ma d a para d e t e r
minar l a s bas e s de. un acuerdo s obr e l a soberana de ambos pases
en l a zona no impidi, a pe s ar da l a declaracin de r e s p e t o a l
"s t a t u s quo" en t a n t o duraran l a s n e g oci a ci on e s , que l a s r e l a c i o
nes e n t r e r e p r e s e n t a n t e s fr a n ce s e s y espaoles en l a zona fu e r a n
cada ve z ms c o n f l i c t i v a s a caus a de l a s mutuas a cu s a ci on e s de
alteracin d e l "s t a t u s quo" e x i s t e n t e ( 24) . La a ct i t u d d e l g obi e r
no espaol en e l c o n f l i c t o y l a situacin de l a s i n t e r e s e s c o l o -
n i a le s espaoles en e l .uni e ran e n j u i ci a d os , en 1391, por e l go
be mador de Fernando Pao con e s t a s p a la br a s : "La situacin es i n
s os t e n i ble , pues lle vamos s e i s aos de s tatu-quo, que ha s i d o una
ve rdade ra d e s g r a ci a p a r a Espaa, (...) Fr a n ci a cue nta con ms d i
ero y ms-buque y s obre todo con una poltica ms con s t a n t e pues
all no se ha dudada nunca de t e n e r siempre l o s barcas n e ce s a r i os
para s os t e n e r v i v a su i n f l u e n c i a i r cre ando l o s i n t e r e s e s que
ante s no t e n i a , a l paso que n os ot r os nos hemos pasada aos e n t e -
r os s i n un buque que p u d i e r a moverse en l a Colon i a (...) dejando
ca e r e l p r e s t i g i o (...) y muy e s pe ci alme nte en e l "u n i , debiemdo
con fe s a r (.,.) que tenemos hoy mucho t e r r e n o p e r d i d a con r e s p e c-
t a a l ao 1336,..." ( 25) .
Sus pe ndi das l a s n e g oci a ci on e s en 1391 a l no l l e -
gar a un acuerdo d e f i n i t i v o , s e re anudaron l a s cohv e r s a ci on e s
hi s p a n o-fr a n ce s a s en fe br e r a de 1900, Pe ro, p a r a e ntonce s , l a s i
tuacin habla cambiado en s e n t i d o d e s fa v or a ble para l o s i n t e r e -
s e s espaoles: E l d e s a s t r e c o l o n i a l d e l 93 ha bla s e nte nci ado e l
hundimiento de Espaa en e l con ci e r t o de l a poltica i n t e r n a ci o-
n a l e i n f l u ye en l a cosecucin d e l t r a t a d a s u s c r i t o por Len y
C a s t i l l o y Delcass, en j u n i o de 1900, que pona f i n a l o s conte n
ci os os franco-espaoles y d e li mi t a ba r e cor t a n d o aus tanci alme nte
l a s p r e t e n s i o n e s . t e r r i t o r i a l e s espaolas, l a s fr on t e r a s de ambos
pases en e l Sahara occi d e n t a l y en e l g olfo de Sui ne a ( 2a ) .
I I , - A p r i n c i p i o s de s i g l o , muy pocos dudaban de que l a poltica
espaola haba jugado -y p e r d i d o- sus ltimas bazas en l a polti-
ca i n t e r n a ci on a l y que, en d e f i n i t i v a , l a acumulacin de e r r a r e s
haba conduci do i n d e fe ct i ble me n t e a l d e s a s t r e c o l o n i a l de 93, E l
africaniso espaol cada ve z ms mi n or i t a r i o, con menor p r oye c-
cin s o c i a l y ijs i mpote nte para conve nce r a l a opinin pblica
y a 105 gobi e rnos de l a con v e n i e n ci a de r e a l i z a r empresas colo-
n i a le s , haca suyas e s t a s r e fle x i on e s , aunque a l mismo tiempo en
tenda qus l a i n d i f e r e n c i a y e l abandonismo de l a p o l i t i o a e s pa-
ola r s s p e ct o a l a s olv i d a d a s p os e s i on e s d e l g olfo de Su i n e a h i -
potecaban e l pre s ante y e l fu t u t o de l o s r e s t os da un i mpe ri o ca
l o n i a l .
Desde e s t a p e r s p e ct i v a , e l a fr i ca n i s mo elabor un
d i s cu r s o c o l o n i a l que s e desarroll e n t r e l a idealizacin de l a
colon i a , en p a r t i c u l a r Fe mando Po, y l a ms cr u d a descripcin
da l a r e a l i d a d de s u e s tado de colonizacin. Es d e ci r , por una
p a r t e , s a propag y difundi una imagen i d e a l i z a d a de l o s r e cu r -
sos y p os i bi li d a d e s , s obre todo, econmicas de l a colon i a ha s t a
e l extremo de que, en oe as i one s , Fernando Po fu e r e ba u t i za d o co
rao l a "nueva Cuba", A s u ve z, e s t a imagen e ra con t r a s t a d a con l a s
r e i t e r a d a s de nunci as de l o s e r r or e s de l a colonizacin que c o n s t i
tuan, para l o s a f r i c a n i s t a s , l a caus a p r i n c i p a l d e l a t r a s o e co-
nmico s o c i a l y a d mi n i s t r a t i v o que ofraca l a c o l o n i a .
1 diagnstico g e n e r a l de e s t e fr a ca s o nos l o ofr e
ca E , B o n e l l i , m i l i t a r y de s tacado a f r i c a n i s t a : " . . . l a s caus as
de l o s fr a n ce s e s ( ..,) , obedecen p r i n ci p a lme n t e a l desconocimiein
t o a bs olu t o de todo rgimen s i s t e ma c o l o n i a l en harmona con
s us con d i ci on e s climatolgicas; l a i g n or a n ci a de l o s productos
que puedan obte ne rs e de su feracsimo s u e lo; l a e s cas a atencin
p r e s t a d a p a r a imponer n u e s t r a i n f l u e n c i a e n t r e loa indgenas, y,
s obre todo, l a ca r e bci a de un c r i t e r i o f i j o S i n v a r i a b l e , , . . "
(27). en suma, para E. B o n e l l i y para l o s a f r i c a n i s t a s no haba
una poltica c o l o n i a l d e fi n i d a y e s t a a u s e n ci a haba s i d o s uplan
tada, durante ms de un s i g l o de terica soberana, por i mp r ov i -
s a ci on e s en s u mayora de s ace rtadas ,
Pe ro, cul e ra en r e a li d a d e l estado de l a colon i
zacin en l a i s l a de Fernando Po, La mayora de l o s a f r i c a n i s t a s
estaban de acuerdo en d e s cu br i r Fernando Fo como una i s l a "...en
que [) s s exuberante l a vegetacin, y aq ue l s u e lo a s t a e s t r a -
t i f i c a d o de t a l conformi dad que s e s i e n t e a n s i os o de fe cu n d i za r ;
es carao un huevo de oro pue s ta par l a n a t u r a le za en aque l lu g a r
d e l T.undo, y que slo e s pe ra e l ave p r ot e ct or a que l o cu br a y- d i
ca lor ; s u situacin geogrfica no puede s e r ms v e n t a j os a a l ha-
l l a r s e en e l de ntro de l a gran ensenada de B i a f r a , donde van a
desembocar caudalos os ros, a r t e r i a s v i t a l e s d e l con t i n e n t e " ( s ) ,
Y, s i n embarga, en 1SB7, e l e xp lor a d or A. Ossorio,como en 1907 e l
ex-gobernador A. B a r r e r a , seguan lamentando e l carcter improdtw
t i v o de l a colon i a ( 29) . S i Fernando Po, a p e s a r de sus idneas
con d i ci on e s , no log r a ba con v e r t i r s e en una f l o r e c i e n t e colon i a a
grcola-mercantil, e l l o e r a i mputable a l a f a l t a de c a p i t a l e s , a
l a e s cas e z de brazos y a l a i n e x i s t e n c i a de vad de comunicacin
que p e r mi t i e r a n p e n e t r a r ha ci a e l i n t e r i o r ( 30) ; pe ro, en t i lt i ma
i n s t a n ci a , e s t a s y ot r a s d e f i c i e n c i a s e ran con s e cu e n ci a de l a or
ganizacin poltica y a d mi n i s t r a t i v a v i g e n t e en l a colon i a . A,
B a r r e r a no dudaba en sealar que p a r a l a solucin de l a e s cas e z
de brazas "...e r a i n d i s p e n s a ble l a instalacin de l o a pue s tos de
polica..." [ 31] , y zr;3pan3abi li zaba e l d e s ci i n t r ol a d mi n i s t r a t i -
vo de que " . . . l a comarca , - s r i c a de l a i s l a no produzca i n g r e s o
de ninguna n a t u r a le za ; nadi e sabe dnde empiezan y dnde acaban
l a s fi n ca s , algunas apenas s i se sabe qui e n pcrts ne oe n y ot r a s
s3 ha lla n en poder de pe rs onas que no t i e n e n derecho e l l a s . . . "
[32), "ampoco v a ci la ba an a fi r ma r que l a p r os p e r i d a d de l a colo-
n i a exiga " . . . l a disminucin y l a modificecin d e l p e r s on a l que
all s e enva, p e r s on a l que, [...} como funcionaios no renen
l a misma condicin en l a g e n e r a li d a d da los cas os , [...) por de
conoce r l a s ms de l a s veces su come ti do,..." [33]. La p r e ca r i a
organizacin poltica 51 a d mi n i s t r a t i v a en l a colon i a e ra l a r a -
zn de que en l a Su i n s a con t i n e n t a l "...n u e s t r a soberana es r e -
con oci d a iQnicamente en l o s pue blos cos t e r os , cuyos j e fe s a ca t a n
l a s rdenes y mandatos que se l e s comunican; en cambio, pocos
son l o s j e fe s del, i n t e r i o r que nos re conoce n como dueos d e l t e -
r r i t o r i o , e x i s t i e n d o e n t r e e l l o s l a i d e a de s e r p or completo i n -
de pe ndi e nte s ..." [34). La f a l t a de con t r ol poltico r e a l p o s i b i -
l i t a b a que l a s s u ble v a ci on e s de l o s pobladas fang en e l .'uni s e
r e p i t i e r a n con e x t r a or d i n a r i a fr e cu e n ci a [33). La opinin e r a u-
nnime e n t r e fu n ci on a r i os , colon os y a f r i c a n i s t a s : Si n autoid-dad
c o l o n i a l no e r a p os i ble d e s a r r o l l a r una poltica indgena i n d i s -
pe ns able para e l d e s a r r ollo de l a colon i a , y conclua G, Grana-
das: "En ma t e r i a de colonizacin olvi damos l o s mtodos, pe rdi mos
l a e x p e r i e n ci a y los hombres de compe te nci a no l o s empleamos; y
como e l xito no depende slo de l a s r i q u e za s p r op i a s de a q u e lla s
fe cundas t i e r r a s , s i n o de l a poltica que s i g u e n n u e s t r os g obi e r
nos, [ ) ! no s orpre nde que con e l s i s te ma s e gui do has ta hoy de
l a " v o l u b i l i d a d ' , s i n orientacin d e fi n i d a , no se haya hecho nada
s e r i o n i O t i l para a q u e lla s colon i a s . Sst j u s t i f i c a d o por l o t a n
t o e l r e t r a i mi e n t o d e l pblico para todo cunto s e r e la ci on a con
a q u e llos t e r r i t o r i o s de Sui ne a" [ 35] .
Por ltimo, e n t r e l a s caus as d e l r e t r a i mi e n t o d e l
pblico de l a metrpoli ha ci a l a Su i n e a espaola e s taba e l con-
ve nci mi e nto de que l a colon i a e r a un lu g a r de difcil a cli ma t a -
cin p a r a l a r a za bla n ca , Oe poco servan l a s recomentaciones pa
r a l a mejor aclimatacin d e l europeo o l a s idlicas d e s cr i p ci on e s
de Fernando Po y su climatologa: no dudo en as e gurar que
l a te mpe ratura de t a n hermosa i s l a es ms be ni gna que l a d e l i n -
mediato con t i n e n t e , y que en s u con s e cu e n ci a l a s f i e b r e s no son
en e l l a , ( , ., ) , de ca r a ct e r e s t a n mali gnos como en d i cha regin
a fr i ca n a , donde, [,,.}, s e han e s t a ble ci d o mi llon e s de europeos
de l o s pases fros d e l Norte , [ , , .) . Su s olo as pe cto e x t e r i or
bas ta para hace r comprender que no es i n s a lu br e . Surcada de nume
r os a s ros que desembocan en d i v e r s os p a r a j e s de s us cos t a s , y
que t i e n e n bi e n marcada cor r i e n t e , g r a ci a s l o acci de ntado d e l
s ue lo, cumple ma r a v i lla con s us p i cos de unas 3.333 metros de
a l t i r a l a condicin de poder uno e l e g i r para v i v i r l a a l t i t u d que
ms con v e n i e n t e p a r e zca en e s t a s l a t i t u d e s , con l a ci r cu n s t a n ci a ,
C.,,J, de ha lla r s e adegis fa v or e ci d o su cli ma por e l be n e fi ci os o
i n f l u j o de l a s elevadsimas montaas de Camarones,.cuyas ci mas ,
en c i e r t a s .Spocas d e l ao, estn cubi e rjzas de n i e v e " ( 37) , Si n
embargo, e l optimismo de A, Qs s or i o poco poda con t r a r r e s t a r l a
opinin rotunda de uno de los miembros de l a comisin r e g i a que
viaj a l a coi a n i a despus d e l t r a t d o de 1300: "Lo que e x i s t e r e s
pe cto Sani dad en n u e s t r a Administracin c o l o n i a l , no puede l l a -
marse "s i s t e ma s a n i t a r i o ' , , . , " ( 33) ,
Todo pareca e x i g i r un cambio general- y drstico
de l a poltica de colonizacin que p u s i e r a f i n a l a imagen d d_e
solacin que proye ctaba l a colon i a , an donde un tornada haba me
di o d e s t r u i d o e l cu a r t e l de Santa Is a be l, l a tubera de con d u cci
n de aguas a l a ci u d a d e s taba corroda y oxi dada, l a e s c a l e r i -
l l a d e l mue lle s e caa a pedazos y en e l pue rto haba barcos po-
d r i d a s ( 39) . 1 entusiasmo c o l o n i a l de l o s a f r i c a n i s t a s pareca
i g n or a r que l a hipottica r e n t a bi li d a d de l a 3inea espaola e r a
poca garanta para e s t i mu la r una d e ci d i d a intervencin guberna-
mental y para a t r a e r s i n r e ce los l o s c a p i t a l e s de l a metrpoli,
porque: "Los g a s t os colon i a le s aumentarn l a s p e s a d i lla s de l o s
con t r i bu ye n t e s , l o s c o n f l i c t o s y razonami e ntos con ot r a s n a ci o-
nes sumarn nuevas i n q u i e t u d e s l a s que ya s e nti mos por e l rum-
ba i n c i e r t a de l a poltica e x t e r i or , y l a e s t e r i l i d a d de l a s eos
t a s a fr i ca n a s donde f l o t e n u e s t r a bandera, llegar s e r p r ov e r -
b i a l y cr e a r un as tada de opinin que p i d a imponga su aband
no d e f i n i t i v o " ( 4 0) .
En d e f i n i t i v a , a p r i n c i p i a s de s i g l o l a r e a li d a d
ds una metrpoli en de cade nci a y de un e mbri onari a t e r r i t o r i o co
l o n i a l s e impona s obre l a n os t a lg i a i mp e r i a l de un puado de a-
f r i c a n i s t a s y l a idealizacin de una pequea colon i a s i t u a d a en
e l frica e cu a t or i a l, de t a l modo que e l fu t u r o de l a colon i a es
paola en e l g olfo de Su i n e a segua s i e ndo t a n i n c i e r t o como en
l a s dcadas pre ce de nte s .
8 1
Fe rnando Poo: Una colon i a agrcola.
8 2
TL. !, - " Un modelo de colonizacin econmica.
8 3
A f i n a l e s d e l s i g l o XIX, l a imagen de Ferbando
Fo como un "e ldorado" apareca fre cue nte me nte en l o s d i s cu r s os
y en l a l i t e r a t u r a a f r i c a n i s t a de l a poca. 1 entusiasmo d e l mo
vi mi e nto a f r i c a n i s t a , secundado con maderacin por l o s g obi e r n os
espaoles de l a Restauracin, difunda y p u bli ci t a ba d e s cr i p ci o-
nes de l a colon i a como,las s i g u i e n t e s : "...hllase c a s i e n t e r a -
mente cu bi e r t a por grande s bosques, que guardan l a s ms e s ti madas
e s e n ci a s y l a s maderas ms buscadas por l a i n d u s t r i a , caus a de
sus di me ns i one s y de s u e xce le n t e c a l i d a d " ( 1 ) j y refirindose
a sus p os i bi li d a d e s agrcolas: "...s e p r e s t a n a todos l o s produc
t os t r o p i c a l e s , s i n ce d e r en ca li d a d a l o s me jore s de Cuba y F i -
l i p i n a s ; todo e s t e conjunto hace de Fernando Pdo l a ve rdade ra
Pe r la d e l S o l f a de Guinea,,, ( 2 ) ,
La campana de promocin de l a colon i a , i n i c i a d a a
p a r t i r de 1330, e r a l a expresin de l a v olu n t a d d e l Es tado e s pa-
ol p or p ot e n ci a r l a colonizacin de l a i s l a de Fernanda Po, En
c i e r t o modo, l a poltica c o l o n i a l espaola en e l g olfo de Su i n e a
haba superado e l s e n t i mi e n t o de fr a ca s a que haba i n s p i r a d o a l
gobi e rno, en 1872, a l d e cla r a r : ",,*: l o s s i s t e ma s de c o l o n i z a -
cin ensayadas en l a i s l a da Fe rnando Po en e l t r a n s cu r s o de
t r e ce aos han s i d o completamente i n e fi ca ce s , y es p r e ci s a v a r i -
a r l o s mtodos y emprender nuevos caminos, o r e n u n ci a r desde le
go a l o s que en t a n la r g o perodo de tiempo, () demuestran l a
poca v i r t u d de l o s p r oce d i mi e n t os empleados p a r a fu n d a r all una
gran poblacin c i v i l i z a d a ( ...) Qu i n i e n t oa s s e t e n t a y t r a s p e r -
sonas han pasddo ofi ci a lme n t e a l a i s l a de Fe rnando Po desde
1858 a 13S9, omisin hecha d e l g r a n nmero de empleados c i v i l e s
y m i l i t a r e s que e s taban en con d i ci on e s de e s t a ble ce r s e en e l pas
can B l carcter de colon os [ ...) . '^s l a s e xp e d i ci on e s que han a -
r r i ba d o a l a i s l a , i n clu s o l a que fu e or g a n i za d a por e l Gobi e rno
Pr ov i s i on a l, ( .,.) , slo queda un i n d i v i d u a con ve rdade ro carc-
t e r de colono, de di cado a l a explotacin agrcola; l o s dems, o
han muerto, o han re gre s ado a l a Pennsula" [ 3 ).
Los re ve s e s s u fr i d os en l o s ensayos o f i c i a l e s de
c u l t i v o s agrcolas y en l a s as e ntami e ntos de colon os en Fernando
Pao en l o s aos s e s e n t a advertan, como reconoca l a a d mi n i s t r a -
cin c o l o n i a l , d e l fr a ca s o de l o s p r oce d i mi e n t os de colonizacin
anple ados , pe ro en modo alguno cu e s t i on a ba n l a s p os i bi li d a d e s de
explotacin econmica de l a i s l a de Fernanda Fo. E l mi n i s t e r i o
de Ultramar reciba inforiTies como e l de Aq u i le s Glaudn, p r ofe s or
d e l Cole g i o Na v a l, basados en una plantacin de cacao de 400 hec
t a r e a s con un balance f i n a l , a l cabo de d i e z aos de explotacin
agrcola, de 1.393.369 pesos fu e r t e s de supervit ( 4 ) . La s e c c i
n de U lt r a ma r d e l Cons e jo de Es t a d a comentaba en 1334, con c i e r
t a s or p r e s a , que "...una f i n c a de Fernando Po, comenzada a ex-
p lot a r en 1373 y que produjo e l p r i me r ano 300 pe s e tas , lleg a
p r od u ci r 73.923 en 1332, cantando e l p r op i e t a r i o e l t r a ba j o de
2 ^ krumanes 51.733 pe s e tas , de moso que l a g a n a n ci a lquida a s -
cendi 24.173 p e s e t a s ..." {S],
3 i bi e n no haba dudas s obre l a s p os i bi li d a d e s a -
groolas de Fernando Po, por qu, e ntonce s , l a colonizacin da
l a i s l a s e d e s a r r olla ba t a n le ntame nte ? La caus a d e l a t r a s o e co-
nmico y s o c i a l de l a i s l a r a d i ca ba , segn apuntaba . B o n e l l i ,
en e l t i p o de colonizacin empleada: " . . . l a s colon i a s que mayo-
r e s r e n d i mi e n t os han produci do l o s Es tados de Europa son aque-
l l o s que se con s t i t u ye r on bajo l a accin de pode ros as Compaas,
8 5
p r ot e g i d a s por e l Sobi e rno, ( ...) Pe^^ en Espaa, desgraciadamen
t e , e s t e s i s te ma cue nta con numerosos d e t r a ct or e s ; ..." [ 6 }. La
polmica en t or n o a l modelo de colonizacin ms e f i c a z para e l '
d e s a r r olla agrcola de l a colon i a presidi l a s debates s obre l a
colonizacin de Fernando Pdo a f i n a l e s d e l s i g l o XIX. A pe s ar d e l
ne gati vo r e s u lt a d a de l a s e x p e r i e n ci a s a n t e r i or e s , l a poltica
c o l o n i a l espaola sigui con fi a n d o en l a inmigracin de f a m i l i a s
de colon os y en l a concesin de pequeas e xt e n s i on e s ds t e r r e n o
para e l c u l t i v o agrcola, como e l s i s t e ma ms idneo para e l de-
s a r r o l l o de l a a g r i c u l t u r a c o l o n i a l en Fe rnando Po.
Una ve z ms, cabe p r e g u n t a r s e por qu s e eligi
e s te modelo de colonizacin. En pri me r lu g a r , p a r a e l Es tada e s -
paol l a eleccin de un t i p o de colonizacin u ot r o dependa ms
de fa ct or e s econmicos y polticos que e s t r i ct a me n t e ideolgicos:
Por una p a r t e , a l depender e l pre s upue s to de Fe rnando Po y s us
de pe nde nci as de l a s economas de l a s colon i a s de Cuba y Fi l i p i n a s ,
e l Es t a do espaol no quera con v e i r t i r s e en e l p r i n c i p a l protag
^n i s t a de l a accin f i n a n c i e r a en Fe rnando Po porque, por razone s
polticas y econmicas, e l l o s i g n i f i c a b a un i ncre me nto pre s upue s -
t a r i o que en modo alguna sera bi e n r e ci bi d a s i recaa t a n t o en
l a s economas de Cuba y de Fi l i p i n a s , como en e l T a s a r a de l a me
trpoli. Por ot r a p a r t e , l a solucin menos comprometida para e l
gobi e rno e r a conve nce r a l o s p os i ble s colon os i n mi g r a n t e s de l a s
e x p e ct a t i v a s econmicas de Fernando Po y p ot e n ci a r , con l a apar
tacin d e l c a p i t a l y d s l t r a ba j o de l a s colon os , l o s c u l t i v a s a -
grcolas en l a colon i a . Adems, l a i n i c i a t i v a d s l Es tado en l o s
as e ntami e ntos de colon a s en Fe rnanda Po haba s i d o c r i t i c a d a por
s us n e fa s t os r e s u lt a d os econmicos.
En segundo lu g a r , l a frmula basada en l a e x p lot a
cin agrcola de pequeas con ce s i on e s de t e r r e n o a cargo de fa mi
l i a s de colon os coincida con l o s p r i n c i p i o s d e l colon i a li s mo es
paol: "...s e n t a r l a s bases de l a pequea propi e dad que t a n t o l i
ga a l hombre con l a t i e r r a , que l e propofcciona l o s medios de v i -
da en cambio d a l t r a ba j o con que l a f e r t i l i z a , ..." [7], Pe ro .
existan ot r a s razone s que r e for za ba n e l proye cto de colonizacin
basado an l a inmigracin de colon os . La seccin de lti'amar d a l
Cons e jo de Es tado sealaba que l a mayora de l o s colon os e ran po
bre s , carecan de c a p i t a l , y l a concesin de pequeas e xte ns i one s
de t e r r e n o, i n i ci a lme n t e de 3 hectreas que podan aumentar a me
di da que e ran pue s tas en c u l t i v o [ 8 ), ofreca l a s v e n t a j a s de u
na moderada demanda de t r a ba j o y un pequeo deserabolso de c a p i t a l .
Por ltima, todos y cada uno de loa d e cr e t os y r
denes d e s t i n a d os a r e g u la r l a propi e dad en l a colon i a menciona-
ban, explcitamente, l a obligacin d e 'r e s p e t a r " . . . l a propi e dad,
l o s de re chos y l a s legtimas ne ce s i dade s de l o s indgenas en l o s
trminos-prevenidos en l a Le y 3 S , ttulo 3, l i b r o 22; y en l a 3S,
ttulo 12, l i b r o 4 2 , y en ot r a s d e l Cdigo de In d i a s " [ 9 ) . Y,
tambin en e s t e punto, ot r a s caus as permitan comprender e l exce
so de ce lo demostrado p or l o s g obi e r n os espaoles en l a a p l i c a -
cin de un i d e a r i o c o l o n i a l que s e remontaba t r e s s i g l o s atr'a:
En 1392, l a seccin de U ltramar d e l Con s e j a de Es tado emita s u
opinin d e s fa v or a ble s obre una s o l i c i t u d de 130.000-hectreas de
t e r r e n o en Fernando Po argumentando, e n t r e ot r a s razone s , l a
con v e n i e n ci a de no conce de r e xt e n s i on e s de t e r r e n o que p u d i e r a n
p r od u ci r c o n f l i c t o s con l o s indgenas ( l O ) . No e ra .una con s i d e r a
cin a r b i t r a r i a . E l d e cr e t o d e l 11 de j u l i o de 1904 s e p r on u n ci a
ba sn e l misma s e n t i d o, ed recomendar e l re s pe to de l a propi e dad
indgena p a r a e v i t a r l o s " . . . c o n f l i c t o s que por l o menos habrn
de d i f i c j l t a r l a s buenas r e la ci on e s que con l o s pue blos aborge-
nes deben p r ocu r a r v i v i r siempre a u t or i d a d e s y colon os " [ l l ) . De
e s t a modo, c a s i sistemticamente, l o s rganos de con s u lt a de l a
administrucin c o l o n i a l que opi naban s obre l a s con d i ci on e s da t e -
r r e n os s u p e r i or e s d 30 hectreas, dsnegaban l e s s o l i c i t u d e s argu-
mentando, de forma r e i t e r a d a , l a obli g a t or i e d a d de "...r e s p e t a r
l a p r op i e d a d de l o s indgenas, como l a s Le ye s de In d i a s p r e s cr i be n
. . . " [12); mi e ntras que l a s p e t i ci on e s de t e r r e n os para e l c u l t i v o
i n f e r i o r e s a 33 hectreas ei^an conce di das s i n e s p e ci a le s obj e cci a -
nes p or e l gobi e rna de l a colon i a [ l 3 ) .
En e s t a situacin, y bajo e s t a s con d i ci on e s , l a pol
t i c a c o l o n i a l espaola defini, en e l a r t i cu la d o de un conjunto de
d e cr e t os a p a r e ci d os en 1330 y 1904, l a s d i r e c t r i c e s de l a colon i z a
cin de Fernando Po, E l reglamento da colonizacin d e l 24 de d i -
ciembre de 1394, afi zroaba: "Dependiendo e l p or v e n i r de l a i s l a de
Fernando Po p r i n ci p a lme n t e d e l d e s a r r ollo que a d q u i e r a e l c u l t i v a
de p la n t a ci on e s y l a mayor ca n t i d a d de t e r r e n o que s e de di que a l a
a g r i cu lt u r a y, s i e ndo escaso a l nmero de pe rs onas que a t a l e s t r a
bajos s e de di can de l o s n a t u r a le s a n a t u r a li za d a s , l a s f a m i l i a s '.
que deseen pas ar a l a i s l a como colon os s e comprometern a d e d i ca r
se a l a a g r i c u l t u r a " ( 14 ) . E l re glame nto de coloni-acin, a l cu a l
podan acoge rs e l a s fa mi li a s "de c a l o r " ds l a s A n t i l l a s y ds F i l i -
pi nas , ofreca v e n t a j a s pero tambin c i e r t a s con d i ci on e s a l o s co-
lon os d i s p u e s t os a a coj e r s e a l ci t a d o re glame nto. As, l a orden de
1394 recomendaba que l a s f a m i l i a s de cola n a s e s t u v i e r a n compuastas
por l o menos, de cu a t r o pBi-sonas p a r a que, en caso de a u s e n ci a de
algn rrembro, "...haya qui e n continis l o a tr' . . . baj 3s emprendidos,.'.
y, en e s te inisrao s e n t i d o, se f i j a b a un mnimo d cu a t r o aos para
l a a d q u i s i ci i Sn da l a propi e dad d e f i n i t i v a s obr s l a concesin pro-
v i s i o n a l . E l reglamento r e for za ba l a uni dad de l o s grupos fa mi li a
r e s a l a d v e r t i r que s i algn i n d i v i d u o de l a s fa mi li a s Golon2ad
ras q u i s i e r a separa.rse de e l l a para t r a ba j a r por su cue nta,
(...) no tendr deracho a ninguna ci a s e de a u x i l i a s , Por l
timo, l a interrupcin da los c u l t i v o s agrcolas durante t r e s me-
ses p or l o s colon os s u j e t os a l a t u t e la , d e l malamento de colon i z a
cin e r a s anci onada can l a r e t i r a d a de l o s a u x i l i o s d e l Es tado y
l a caduci dad da l a concesin p r ov i s i on a l d e l t e r r e n o ( l o ) .
Si n embargo, a l a t r a s o econhilco y s o c i a l da Fe r -
nando Po segua s i e ndo n ot a ble : /.isntras l a i s l a de 3ao Thom
e xportaba, en e l ao 1300., a lg o ms de 12 mi llon e s de k i l o s de
co.cao ( 16) , Fernando Po tan s.'lo e xportaba 1.123.320 k i l o s de
cacao en ISO l ( l 7 ) . La expansin de l a a g r i c u l t u r a c o l o n i a l s o-
bre l a bese de fa mi li a s da colon os de di cadas a l c u l t i v a agrcola
ds pequeas propi e dade s de fcierr.i no e r a p os i ble s i n una in.xima
proteccin econmica d e l Est\do, y e l l a conver-ta e x p e r i e n ci a s
cerno e l as e ntami e nto de colon os en 1392 y en 139S en un s i otama
de colonizacin e xce s i vame nte cos t os o para s i .Es t a d o que, adarns,
haba demostrada su i n e f i c e c i a en l o s a n t e r i or a s e ns ayos .
Pa r a un amplio s e ct or d e l a fr i ca n i s mo espaol, e l
le n t o d e s a r r ollo da l a colonizacin en Fe rnando F5o e ra a l r e s u l -
tado de una poltica Cci r a ct e r i za d a por l a improvisacin y por l a
a u s e n ci a de a q u e llos r e q u i s i t o s que deban p r e s i d i r toda accin
colon i za d or a : "... todo s i s te ma c o l o n i a l es bueno cuando s e fu n -
da en l a s con d i ci on e s de l o s t e r r i t o r i o s en explotacin, cu a li d a
des s obr e s a li e n t e s de l o s indgenas y s e r i g e por un Gobi e rno i n
t e l i g a n t a y una .Administracin r e ct a y econmica. La formacin
de una colon i a t i e n e s u ns fi r me base en e l c a p i t a l y e l t r a ba -
j o, en sus d i v e r s os rdenes; y l a r e s u lt a n t e de e.'itas fu e r za s s e
ala (} 2 l i ncre me nto me r ca n t i l, i n d u s t r i a l y agrcola, que
son l o s signos-.de c u l t u r a n l a s modernas c i v i l i z a c i o n e s . Colo-
nos la br a d or e s s i n ca p i t a le s a u x i l i a r e s no oonsegirn jams e l
de s e nvolvi mi e nto de todos l o s ramos de r i q u e za ds una comarca;
e l come rci o s i n garantas de s e g u r i d a d con t r a los abusos de una
administracin t or p e r u i n os a , 6 i n d e fe n s a con t r a p r oba ble s a t a
quBs de l a s indgenas, luchar con panosas con t r a r i e d a d e s , sucum
biendo despus de bstriles s a c r i f i c i o s ' * ( 13) .
Pre ci s ame nte , l a colonizacin espaola an Fe r n a n -
do Po adoleca de l o que apuntaba,y tambin v a t i ci n a ba , E, 3 a n e
l l i . La crtica de a f r i c a n i s t a s como a l ci t a d o 3 o n e l l i , A, 3arr_s
r a , a. Seltrn y Rzpide y ot r os a l o s as e ntami e ntos de colon os
fu e unnime, pero i n ca p a z de mod i fi ca r l a s d i r e c t r i c e s g e n e r a le s
de l a poltica c o l o n i a l espaola en Fernanda Po, 3 i l a opinin
de algunos a f r i c a n i s t a s poda en c i e r t o modo d e s c a l i f i c a r s e por s u
condicin de r e p r e s e n t a n t e s de compaas c o l a n i a l e s -ste e r a e l
cas o de E, 3o n Q l l i , con t r a t a d a por l a compaa Trasatlntica-;
l a s crticas y l a s re come ndaci ans s d e l gobe rnador A. B a r r e r a , no
v i n cu la d a a l o s i n t e r e s e s de l a s compaas c o l a n i a l e s , apuntaban
en e l mismo s e n t i d o: "Hay que a cu d i r a l concurs o, empresas par
t i c u l a r e s qus acometan e s t e elemento de p r og r e s o y de i mp r e s ci n -
d i ble n e ce s i d a d para l a explotacin de a q u e llos r i c a s t e r r i t o r i o s ,
empresas que ofr e xca n garantas y s i n que e l Es tado p i e r d a un -
tomo de s u soberana, ..." [ 19) .
La polmica e ntre l a s p a r t i d a r i o s de l a c o l o n i z a -
cin econSmica madiante compaas' a ola n i a l33 y aquellvos ot r os quo
vean en Fernando Po un d e s t i n o n a t u r a l para una p a r t e de l a emi
grccin espaola se sald en fa v or de stos ltimos, y no por r a -
zones meramente ideolgico-coloniales s i n o, s obre todo, p or l a ne
g a t i v a de l a poltica c o l o n i a l espaola a adoptar ot r o s i s t e ma de
colonizacin que, en d e f i n i t i v a , e x i g i e r a mayares e s fu e r zos pol-
t i c o s y econmicos. l e fe ct i v o con t r ol poltico y a d mi n i s t r a t i v o
da l a colon i a constituy un f a c t o r ta i n d i s c u t i b l e s cons e cue nci as
en l a determinacin d e l modelo de colonizacin a s e g u i r en l o s t e
r r i t o r i o s d e l g olfo de Sui ne a, A f i n a l e s d e l s i g l o XIX en Fe r n a n -
do Po, pese a s e r e l t e r r i t o r i o ns "colon i za d o", e l i n t e r i o r y
e l s ur de l a i s l a eran poco con oci d os y de l a poblacin indgena
se i g n or a ba prcticamente todo; en l a zona con t i n e n t a l de l a col
n i a , Ro /iuni, l a soberana espaola se reduca a unos pocos n-
cle os cos t e r os amenazados, has ta e l t r a t a d o de Pars de ISOO, p or
l a s r e i v i n d i ca ci on e s t e r r i t o r i a l e s fr a n ce s a s y, tambin, por l a s
i n cu r s i on e s de l o s pue blos fang s obre l o s pue blos p la ye r os y l a s
factoras come r ci a le s europeas e s t a ble ci d a s en l a cos t a .
En d e f i n i t i v a , l o s tericos a f r i c a n i s t a s de l a coi
Ionizacin difcilmente podan conve nce r a unos g obi e r n a s que e d i
fi ca ba n l a poltica c o l o n i a l espaola, en un d e li ca d o e q u i l i b r i o
que combinaba e l e s e n ci a li s mo ideolgico-colonial con l o s impera
t i v os econmicas y polticos de una metrpoli en fr a n ca decaden-
c i a en e l mbito ds l a poltica c o l o n i a l e i n t e r n a ci on a l.
9 1
II.2.- Apuntes H i s t or d cos de l a a g r i c u l t u r a c o l o n i a l
en l a i s l a 'de Fernando P6o.
A mediados d e l s i g l o XIX, l a lite s o c i a l y e cQn
mica de Fernanda Po, s i g u i e n d o e l ejemplo de l a s v e ci n a s i s l a s
de 3ao Tham y Prncipe, inici l a s primeras, fi n ca s agrcolas en
l o s a lr e d e d or e s de 3anta Is a be l. En 1334 se i mportaron s e mi lla s
de cacao proce de nte s de 3ao Thom [ l ) y, en 1333, e l gobernador"
Ga r la s Chacn r e la ci on a ba l o s p r op i e t a r i os da t e r r e n os en Fernn
da Po ( 2) . A e s tas p r op i e t a r i a s , cuya p r i n oi p r .l a ct i v i d a d econ
mica segua s i e ndo e l come rci o, s e samaron ot r os p la n t a d or e s co-
ma Gparhrrk, A. Ga z u lla a e l amaricana Lla r s i n s , fi n q u e r o en l a
i s l a ds Prncipe, que s o l i c i t a b a d e l gobi e rno espaol una c on c G-
s i d n da 0 hectreas da t e r r e n o para c u l t i v a r aigadn, caf y
c a c a o en Fe rnanda Fo 3]. En 13S3, un i nforme basado an l a s pla
t a ci on e s d e l anti guo come rci ante de e s cla v os Sp a r hr r k s ubrayaba
l a s v e n t a j a s d e l c u l t i v a d e l c a c a o "...rbol que edt d e s t i n a d o
(...) s e r una fu e n t e -d e r i q u e za ..." ( 4) .
En los aos oche nta y noventa, l a a j r i c..; lt u r a co-
l o n i a l , en Fernando Fo, has ta e ntonce s r e p r e s e n t a d a por l a s p i o-
neras p la n t a ci on e s de fs r n a n d i n os como Vi v ou r , Jone s , 3ougan,
Ki ns on, e t c., y c o l o n i a l e s como J. Montes de Oca, Rog ozi n s ki , F,
Roca, F. Romera, l a compaa Trasatlntica, l a misin cat.lica,
algunos de portados cubanos a mn i s t i a d os y e s t a ble ci d os e n l a i s l a ,
e t c. ( 3) , experiment un nuevo i mpuls o con l a lle g a d a da nuevas
colon os que, acogi dos a l a reglamentacin de l a propi e dad de l a '
t i e r r a en l a colon i a , de s bos caron l o s t e r r e n os , aproveci- i ar "on l a s
producci one s espontneas de caucho, pltanos, bananas, palme ra
de a ce i t e , abac, cocos , maderas, e t c. ( o) , y p la n t a r on rboles
de caf y, sabr todo, de cacao en s us jvenes f i n c a s agrcolas.
La. div&rsificacin de c u l t i v o s , caracterstica de
l as pri me ros pasos da l a a g r i cu lt u r a c o l o n i a l en Fernando Po,
fue abandonada muy pronto por l a p r e fe r e n ci a d e l c u l t i v o d a l ca -
cao. La produccin de tabaco y caa de azcar en Fernando Po,
cuyo c u l t i v o fue i n t r od u ci d o por l o s de portados cubanos, pe s e a
su buena ca li d a d ( ?) no poda compe ti r con l a s producci one s de
l a i s l a de Cuba que, adems, cubran ampliamente l a s i mp or t a ci o-
nes de e s tos productos en l a metrpoli. E l c u l t i v o d e l algodn
fue abandonado por sus e xi g e n ci a s tcnicas, sus re ndi mi e ntos ba-
j os y s u ca li d a d , mermada a caus a da l a s l l u v i a s a i s la d a s y l o s
rocos que manchaban l a f i b r a C^) E l aprove chami e nto y e l c u l t i
vo de ot r os productod como l a q ui na, l a ca n e la , l a v a i n i l l a , e l
cla v o, e l caucho, e t c., no e ra econmicamente r e n t a ble a caus a
de l a e s cas a demanda. En cojiibio, como s ubraya J, Nos t i , l a s ve n-
t a j a s d e l cacao r e s p e ct o a e s t os productos , i n c l u i d o e l caf, e
ran e v i d e n t e s : "Unas ne ce s i dade s de mano de obr a por uni dad d
s u p e r f i c i e i n f e r i o r (...}; con l o s datos de l a 3r a n j a de Santa I
s a be l en e l perodo 1333-1947, se pueden d e d u ci r , e n l o s c u l t i v a s
i n d i ca d a s e s t a s ne ce s i dade s por 100 hectreas: ca ca ot e r o, - 45 hom
bres; tabaco, 210 hombres; algodn, 215 hombres; ca n e la , 130 hom
bre s ; ca fe t o, 70 hombres; (,..}. E l ca ca ot a l es de todos l o s c u l
t i v os t r o p i c a l e s e l que mejor re produce l a s con d i ci on e s d e l bos-
que v i r g e n , y, por t a n t o, con l l a . conservacin de l a f s r t i l i -
dad est ips as e gurada que con un c u l t i v o a n u a l, ya que en ste
entonces, como ahora, no s e poda re pone r e l s u e lo con e l nico
abono p os i ble : a l estircol, porque no exista una ganadera aao
ci a d a a l a a g r i c u l t u r a . Es t a enorme v e n t a j a d e l ca ca ot a l no pas
i n a d v e r t i d a a l o s pri me ros cu lt i v a d or e s . () E. paro e s t a ci o-
n a l i n e x i s t e n t e por l a obli g a t or i e d a d de l a contratacin por un
ao y medio sera en e l ca ca ot a l muy l i g e r a , y en e l s i s te ma de
con t r a t a s e q u i v a le a una mejor distribucin de l a mano de abra a
l a la r g o d a l ano en comparacin con los ot r os c u l t i v o s " ( 9) . Por
ltima, e n -la eleccin d e l cacao como c u l t i v a p r e fe r s n ci a l an l a
i s l a de Fernando Po ci te mos , una ve z ms, a l xito de l a s p la n -
t a ci on e s de cacao en Sao T'nom, y l a s p a s i bi li d a d e s de cor t e r ci a ^
lizacin d e l producto ante e l cr e ci mi e n t o de l a demanda mundial
a f i n a l e s d e l s i g l a XIX.
Antes-de e n t r a r en e l e s t u d i o d e l c u l t i v o d e l ca -
cao en s us as pe ctos tcnicas y econmicos, pi e ns o que es ne ce s a-
r i o exponer brevemente l o s ras gos g e n e r a le s de l a fisiografa de
l a i s l a de Fernando Fo que, en gran medida, con s t i t u ye r on fact
r e s cla v e s en e l d e s a r r ollo de l a a g r i c u l t u r a c o l o n i a l d e l cacao.
La i s l a de Fernando Po, de n a t u r a le za volcnica,
est compuesta por dos grandes maci zos , uno s e p t e n t r i on a l y ot r o
me r i d i on a l, s e parados p or una depresin cuya a l t i t u d mxima no
re bas a l o s l.OCD metros que d i v i d e l a i s l a en dos mi tade s y pone
en comunicacin l a bahas de San Ca r los y de Concepcin, s i t u a -
das sn l o s la d os occi d e n t a l y o r i e n t a l de l a i s l a . 1 macizo v ol
ca n i ca d e l n or t e est dominada por e l p i ca de Santa Is a be l [3007
me tros ) , y e l s u r de l a i s l a p r e s e n t a e l macizo me r i d i on a l y l a
Ca ld e r a de San Ca r la s con una a l t i t u d mxima de 2.230 metros. Los
s u e los estn formados por la v a s baslticas; en l a s zonas ba j a s ,
l a s s u e los t i e n e n un or i g e n a l u v i a l , mi e n t r a s qus l o s s u e los de
l a s zanas a l t a s se han formado por l a decamposicin " i n s i t u " de
l a r oca . Segn '.'/. L. Kubi e na y U. de Tern, e l t i p o de s u e lo do-
minante es e l braunlehm, as d e ci r , "un s u e lo silitico, con fu e r
t e descomposicin qumica, una e s t r u ct u r a densa en g e n e r a l, una
gran p l a s t i c i d a d y a d he s i v i d a d , que s e compone microscpicamente
de una masa ba s a l densa, pabi-^e en e s p a ci os , que est color e a d a u
niformemente de hidrxido de hi e r r o, en gran p a r t a p e p t i za d o y
fcilmente d i f u s i b l e " i l O ) , En l a i s l a , l a r oca basltica da un
braunlehm r i c o en hidrxido de carbono, e l conte ni do en humus a l
canza v a lor e s de 4 a 13 por ci e n t o, l o s v a lor e s da pH no d e s ci e n
den de 6, l o que pe rmi te c a l i f i c a r a l o s s u e los de ne utros y e l
color de stos o s c i l a d e l pardo r o j i z o , que es e l dominante, a l
tono r o j i z o en l a s p a r t e s rnenos l l u v i o s a s , y a l pardo en l a s que
r e ci be n mayores p r e ci p i t a ci on e s ( l l ) . La t i e r r a es de n ot a ble f e
r a ci d a d j cu bi e r t a de una ca p a , v e g e t a l en cuya composicin l a pro"
porein da humus excede en muchos cas os d e l 33p, s i e ndo e l r e s ^o
de l o s componentes ma t e r i a s fe r r u g i n os a s , slice y a r c i l l a ( l 2 ) ,
1 r e l i e v e es a cci d e n t a d a ; l a s la d e r a s de gran pe ndi e nte estn
i n t e r r u mp i d a s por acusadas a lt u r a s y profundos -barrancos p or l o s
gue 'los ros y a r r oyos , de rgi.Tten t o r r e n c i a l , e r os i on a n l o s ba-
s a lt os ( 13) ,
Fernando Poo s e i n clu ye de ntro d e l rea climtica
a cu a t a r i a l de fri ca,'L a l a t i t u d y e l r e l i e v e de l a i s l a , as co
no l a proxi mi dad d e l con t i n e n t e son l o s p r i n c i p a l e s fa ct or e s , en
t r e ot r os , que d e fi n e n una climatologa e cu a t or i a l ca r a ct e r i z a d a
por l a s d i fe r e n ci a s y l a s os ci la ci on e s climticas que experimen-
tan l a s p a r t e s s e p t e n t r i on a l jy me r i d i on a l de l a i s l a . En tS.rminas
g e n e r a le s , Fernando Po t i e n e una te mpe ratura media anual- de
2330, l a humadad atmosfrica da una media r e l a t i v a d e l 90^a y l a
media a bs olu t a a lca n za v a la r e s de 23 gramos por metro cbico, l a s
p r e ci p i t a ci on e s son abundantes con una media a n u a l de 1,398,4 mi-
lmetros, l a s e s t a ci on e s de s e ca en. las- meses de di ci e mbre , enero
y fe br e r o, y de l l u v i a s a p a r t i r de abri l-mayo ha s t a noviembre,
9 6
s succisn con l a intei-fei-'enoia cl una " s e q u i l l a " en los 'neass de
j u l i o y agos ta; y los fu e r t e s v i e n t os , s obre todo proce de nte s d e l
sudoeste, son fr e cu e n t e s en l o s cambios de estacin [ l ^^].
E l s i g u i e n t e cuadra da J, Nos t i (13) pre s e nta, con
c i e r t o d e t a lle , l a s caractersticas ecolgico-clirnticas de l a i s -
l a de Fe rnanda roo:
Alt u r a
en metras Cli ma

Formacin

H as.
L i t o r a l ;;.anglar 30
0-10 l l u v i a s : 1.2D0-3.000 H alfila
te mpe raturas : 17- 332 Cor t i n a l i t o r a l 300
Pr i ma r i o 30.000
i o-a:o dem
Bosque denso
i n f e r i o r
Cacao, caf
O t r os c u l t i v o s
Se cundari o
40.000
3,000
12,000
600-
-800
A l t u r a
l l u v i a s : 2.500-4.000
te mpe raturas : 14-32^
3osque denso
s u p e r i or
Pr i ma r i o
C u l t i v o s
33.000
300
300-
-1.300
Alt u r a
l l u v i a s : 3,000-4.000
te mpe raturas : 10-302
Bosque s u bt r op i ca l
Pr i ma r i o
C u l t i v o s
Prade ras
30.000
500
4,000
1.300-
-2,900
Montaa Bosque s u ba lp i n o 11.000
1.300-
-2,900
l l u v i a s : 2.000-3.000
te mpe raturas : 4-302 '.'.atorral s u ba lp i n o 2.300
flonznico'
10-1.000 l l u v i a s : 4,000-12.000
te mpe raturas : 10-332
Bosque monznico
24,000
As pues, e l cacao ncontr en la s s u e los de Fe r
nando Po, s obra todo en l a s t i e r r a s da l a s zonas bajas , l a s con
d i ci a n e s idneas para su d e s a r r ollo.
E l cacao (theobroma cacao L.) es un rbol o r i g i -
n a r i o de Mxico, Amrica ce n t r a l y maznioa. En t r e l a s v a r i a d a
des d e l theobroma, como e l cacao de Socomusco, Caracas , j u a ya -
q u i l , T r i n i d a d , Maracai bo, Baha, 3aS Thom, e t c., e l cacao ms
camn de Fernando Po p r e s e n t a unas s e mi lla s r e g u la r e s , a lg o a r
p la s t a d a s , e l epidermo de color p a r d o-r oj i zo cla r o, e l olor t-
p i co y e l dabor spero ilo ), Oegn J. Nos t i , l a composicin as.^
d i a d e l fr u t o d e l cacao en Fernando Po es l a s i g u i e n t e :
-Pinia: 74,S5s ca s ca r a s
2S,^4 s e mi lla fresca:-4., 25'- aguas e s cu r r i d o
21,3Jc s e mi lla fe rme ntada: l l , l ^ s prdi
da secado
10,2 cacao
come r ci a l.
La composicin d e l grano medio con t i e n e : Manteca,
43,11^0; nitrgeno, 2,25l; e xt r a ct o acuoso en fro, 13,3^1; t a n i -
nos,' 6,4/'!;; c e l u l o s a , 4,14fs; almidn, 3,3I?;4; ce n i za s , 3,8SJ ; t e o-
bromina y cafena, 1,37/; agua 7,33= ( 17) ,'
E l cacao s e m u l t i p l i c a por s e mi lla , la ' p i n a germi
na e n t r e l o s 3 y l o s 23 das. A l o s t r e s aosi de enero a oct u -
bre f l o r e c e , a lca n za l a madures e n t r e marzo y s e pti e mbre y f r u c -
t i f i c a e n t r e j u l i o y d i ci e mbr e . E l rbol d e l cacao l l e g a a l a
p le n a produccin a l o s 12 aas y s u v i d a ecanmica dura ha s t a
l o s 33 40 aos . Una ve z formado, en un rtiarca r e a l de 3 p or 4
metros, a lca n za l o s S metros de a l t u r a . H l c u l t i v o d e l cacao pr_e
c i s a de un cli ma hmedo, clido y de e s t a ci on e s do s e ca poco pro
longadas y dbiles ( l3) -. Los s u e los ms idneos son l o s a r c i l l o -
s os , l o s a r ci llos o-li mos os , fr e s ca s y bi e n dre nadas . Los t e r r e -
nos ms apropi ados son a q u e llos que con t i e n e n de 10 a 20 por
1.000 de c a l y 2,5 por 1.000 de cido fosfrico, s i bi e n una me
j o r garanta para e l d e s a r r ollo de l a p la n t a s e obt i e n e e nri q ue
ci e ndo e l t e r r e n o con potas a y zoe ( 19) . Aunque en algunas par
t e s e l cacao s e cultiv con ba s t a n t e xito ha s t a una a l t u r a de
1.000 metros s obre e l n i v e l d e l mar, en g e n e r a l e l rbol d e l ca
cao no s e d e s a r r olla bi e n a una a l t i t u d mayor de SOO me tros . La
zona ms fa v or a ble es l a de 30 a 100 metros de a l t u r a , sn lu g a -
r e s a br i g a d os y ce r ca de l a s p la ya s d e l mar. En Fernando Po,
subrayaba J. Rodrguez ba r r e r a , "...poco ha t e n i d o que preocur:.
pars e e l' a g r i c u l t o r en l a saleccin d e l terTeno, y como l a ma-
yor p a r t e de l a s f i n c a s se han hacho an l a s zonas ba j a s , cytya
a l t u r a .nxima no re bas a da l o s 300 metros s obre e l n i v e l d e l mar
pocas son l a s que hayan dejado de dar e l r e s u lt a d o a p e t e ci d o a
con s e cu e n ci a de l a s malas cu a li d a d e s de l a composicin d e l s ue -
lo ( 20) .
A p a r t i r de e s t e conjunto de d-.tos, l a s u p e r f i c i e
de l a i s la 'p u e d e d i v i d i r s e en d i s t i n t a s zonas agronmica-climti
ca s . E l i nforme de Ferrndiz, en 1930, ofr a ce una infojrmacin
bas tante p r e ci s a s obre l o s c u l t i v a s que se p r a ct i ca ba n en l a s za
as baja, i n t e r me d i a y a l t a , en que e l a u t or distribua l a s upe r
f i c i e de l a i s l a .
En l a zona baja, con s i d e r a d a ha s t a una a l t u r a de
300 metros a lr e d e d or de'.la cos t a , " . . . l a te mpe ratura as ca lu r os a
232 a 3 3 2 ; l a humedad e x t r a or d i n a r i a , a saturacin; aun sn poca
de 3-3Cd.s e l as pe cto d e l campo nos hara pe ns ar en l l u v i a s n a ct u r
as pasadas inadveidas; l a a li i e r ba s estn l l e n a s de roco que
en l a s s i t i o s sombreados dura c a s i todo e l da" ( 21) . Sn e s t a z
na se d:r.ban l o s c u l t i v a s s i g u i e n t e s : E l cocot e r o, buenos r e n d i -
mientos, a pas ar de l a s pocas p la n t a ci on e s que e x i s t e n .y l o mal
a t e n d i d a s que estn. E l pltano se - desarr- A l a c on gran fu e r za ,
l o s raci mos son grande s y l a s f r u t a s numerosas, de buen tamao,
y mayor vax^iedad que sn Canarias- 1 abac se da como e l plta-
np, aunque l o s problemas r a d i ca n en l a f a l t a de ensayas para l a
preparacin de l a f i b r a . La palme ra de a ce i t e cr e ce y se propaga
espontneamente en l a i s l a , hay bosques n a t u r a le s y se e x p lot a
come rci alme nte muy poco. La caa de azocar, no obs t a n t e s u buen
re ndi mi e nto, es difcil que s e e xt i e n d a s u c u l t i v o por l o muy ..
a cci d e n t a d a d e l t e r r e n o, l a e s cas e z de br a ce r a s y l a ca r e n ci a
da ganada, que muere atacado por l a mosca T s e -T s e . E l maz s e
siembra a muy pequea e s ca la . E l a r r oz no s e c u l t i v a por l a con
figuracin de l a i s l a , l a f a l t a de ri e gos ..organi zados , l a a s ca ^
s e z de brazos y de ganado. E l c u l t i v o d e l naranjo y d e l li mon e -
ro obt i e n e buenas re ndi mi e ntos en ca li d a d y abundanci a, ae s pe cto
a l c u l t i v a d e l cacao, Fe rrndi z deca: "Es e l producto base de
l a r i q u e za de l a I s l a ; l o s rboles s a d e s a r r olla n s olos , espen
didamente,. s i n grandes a t e n ci on e s n i cui dadas con t a l que estn
bi an sombreados; y dan muy buen r e n d i mi e n t o, que p u d i e r a acre ce n
t a r s e s i s e l e d i e r a un- poco da c u l t i v a . [,..) Junto a l a c a sta ,
en l a s f i n c a s player'as que d e bi e r on s e r la.3 p i on e r a s en i r f a r -
m ndosB hay bas tante a r bola d a v i e j o , ya 3n de cade nci a, que van
s ubs ti tuye ndo a q u e llos a g r i c u l t o r e s por ca fe t os [ p. 14) .
1 0 0
La zona i n t a ma d i a , de una a l t u r a c-imprendida en
t r e 320 y 3CQ metras, segn Ferrndiz de "...te mpe ratura todava
a lt a , 253 a 302, p3co s o p o r t a b l e , ( p , 15) , s e c u l t i v a n : E l ca
cao, ba s t a n t e bi e n has ta l a s 400 433 metras de a lt u r a j e l caf
bien; l o s pltanos bi e n; l a palma de a ce i t e , como en l a zona ba-
j a ; e l nars njo y e l li mone ro mejor que en l a zona baja; l a s v e r -
duras y l a s hor t a li z a s muy bi e n; y e l ganado comienza a poder v
v i r , porque no es fr e cu e n t e l a mosca T s e -T s a ( p . 17) ,
En l a zona a l t a , con a lt u r a s de ms de 3'J3 metros
y te mpe raturas muy agradable s , fr e s ca s durante l a noche y fras
por encima de los 1.000 metros de a l t u r a , l o s pltanos y e l a ce i
t a de palma abundan menos que en ot r a s zonas, y e l cacao "..,fl
j e a mucho, s e da mal; l o s rboles son r a los , dan mucha menos fr j j
t a y de peo"" ca li d a d , s u v i d a es coi 't a ". En cambio, a l nai^^anjo,
e l li mone ro, l a s h o r t a l i z a s y a l caf se dan mejor que en l as Z
as media y b a j a ( p . 17) .
1 i nforme no naca s i no con fi r ma r l a p r a fs r a n ci a
d a l cacao s obte ot r os c u l t i v o s , en p a la br a s de Farrndiz: "Puado
d e ci r s e , [ ...) , que I j a hacenderos o l a I s l a padecen l a f i e b r e
d e l cacao, y es n a t u r a l que as s e a ya que su c u l t i v o es e l ms
s e n c i l l o y menos e xi g e n t e " ( p, 17) .
La i mp or t a n ci a p r od u ct i v a y econ^nica d e l c u l t i v a
d e l cacao en l a a g r i cu lt u r a c o l o n i a l de Fe rnando Fo queda r a f U
j a d a en e l cuadro s i g i e n t e :
1 0 1
X\Q 1911
exportacin [ t ot a le s ) Exportacin ( cacao)
Peso(Kgs.) Va lor [ r t a s .) Fe s o[Kgs .) Va lor [ Pt a s .)
Fernando Pdo
a l a metrpoli
3.422.054,03 3.733.339,35 3.333.333 3.332.133,43
Fernando Po
a l e x t r a n j e r a
199.412,33 162.903,72 133.053 151*127,00
T ot a le s 3.321.475,56 3,901,443,37 3.496.311 3.733.250,45
AO 1932
Exportacin [ t ot a le s ) Exportacin [ cacao]
PesaCKgs.) Va la r [ Pt a s .) Pesa[Kga.) ya lor ( Pt a s .)
** amando Po
a l a metrpoli
10.^9.519 23,135,495 9.922.423 27,422.317,4
Fernando Po
a l e x t r a n j e r a
2.215,036 3,532,271,33 1.313.330 3,239,754,3
T ot a le s 12.515.535 31,633.765,85 11.235.753 30,712,271,9
(22)
Una rpida l e c t u r a de l o s datos e xpue s tos pe rmi
t e sealar que, en p r i me r lu g a r , e n t r e 1911 y 1933 l a e x p or t a ci
n de Pernando Poo en v a l o r ki logramos s e ha mu lt i p li ca d o p or
343| mi e n t r a s qus a l v a l o r en p e s e t a s , durante esos mismos aas,
se multiplic ^or 312, En segundo lu g a r , l a s u p e r i or i d a d de l a
exportacin da Fernando Po a l o s p u e r t a s de l a metrpoli [ B a r ce
1 0 2
lon a , Va le n ci a , Ali ca n t e , Cdi z, Vi go, Gorua, Gijn, Santander,
B i lba o, San Sebastin, Pa s a j e s y Ca n a r i a s ) r e s p e ct o a l a e xporta-
cin a l e xt r a n j e r o, p r i n ci p a lme n t e a l o s p u e r t os de Li v e r p ool,
Londre s , Hamburgo. y aotterdaro, es c a s i a bs olu t a : Sn 1911, l a ex-
portacin a l a metrpoli r e p r e s e n t a ba e l 94,4'5' en ki logramos , y
e l 95,^) en pe s e tas d e l t o t a l da l a s e xp or t a ci on a s ; en 1932, l a
tnica se mantuvo y l a exportacin a l a metrpoli s i g n i f i c a b a e l
32,S5i en ki logramos y e l 83,3^1 en pe s e tas da todas l a s mercancas
e xportadas por l a colon i a de Fernando P5o. En t e r ce r lu g a r , l a im
portaola d e l cacao en a l conjunto da l o s productos e xportados
por Fernando Po como e l caf, l o s cocos , l a copra, l a almendra
de palma, l a s bananas, l o s pltanos, e l m a r f i l , l a madera, e t c.,
e ra d e ci s i v a : La exportacin de cacao r e p r e s e n t a ba , en 1911 e l
9o,5/fl en ki logramos y e l 9S,6^c en p e s e t a s y, en 1932, e l 39, 7f j en
ki logramos y e l 9 5 , e n pe s e tas , d e l t o t a l de l a exportacin de
Fe mando Po a l a metrpoli y a l e x t r a n j e r o, ''.s concre tame nte ,
e l cacao e xportado con d e s t i n o a l a metrpoli s i g n i f i c a b a , en '1
1911, e l 97, en ki logramos y e l 93,3^1 en p e s e t a s y," en 1932, e l
33,G^s en ki logramos y e l 39' , ^; en pe s e tas d e l t o t a l de l a e xporta
cin a l a metrpoli; mi e ntras que en l a exportacin a l e x t r a n j e r o,
e l cacao tambin dominaba, en 1911, . con e l 79,2;1 en ki log r a mos y
e l -92,754 en pe s e tas y, en 1932, con e l 39,254 en ki log r a mos y e l
92,7Jo en pe s e tas , l a s e xp or t a ci on e s de Fe rnando Fo a l "e xtranje ro.
La ampliadin d e l rea de c u l t i v a en l a i s l a de Fe r
nando Po, ms de veintids mi l hectreas en 1 9 3 s i n con t a r l a s
fi n ca s indgenas, posibilit e l i ncrame nto de l a produccin y de
l a Biiportacin d e l cacao que, en l o s anos t r e i n t a , cubri y r e ba -
s l a s ne ce s i dade s d e l consumo de cacao dd l a metrpoli: "Bespeo-
t a a l cacao, cuya produccin alcanz 14.000 tone ladas en e l ano
flltimo, podemos as e gurar qeu cubre sobradamente l a s ne ce s i dade s
da Espaa en l a fabricacin de chocola t e , con s t i t u ye n d o en grave
problema que t a l aumento de produccin no s e haya v i s t o compensa-
do por ot r o i g u a l en e l consumo" ( 23) .
La s c i f r a s da l a exportacin de cacao, desde l o s
474 ki logramos e xportados en 1339, muestran l a evolucin d e l c u l -
t i v a d e l cacao en l a i s l a de Fe rnanda Po:
Cacao Cacao Cacao
Aos BxpDrtado(Tn.) Aos e xportado( T n.) Aos e xportado( T n.)
1901 1.133 1911 3.323 1321 r s .T Ol
1302 1.193 1912 2.229 1922 10.090
1903 1.734 1913 4.331 1923 3.540
1904 2.053 1914 3.144 1324 6.021
1903 1.335 1913 4.139 1923 5.904
1906 1.557 1916 4.404 1923 6.753
1907 2.439 1917 3,743 - 1927 3.433
1903 2.267 1918' 4.4S4 1 9 3 3.554'^'
1909;:. \.:-2.669 1919 4.540 1929 3.330
1910 2.462 1920 5.050 1930 11.606
T ot a le s 19.343 39,487 32,649
(24)
E l aumento de l a
exportacin de cacao no ofr e ce dudas:
La s 82^640 t on e la d a s de cacao e xportada por l a colon i a de Fe rnn-
do Po e n t r e 1S21 y 1930 s i g n i fi ca ba n , r e s p e ct o a l a dcada 1901-
-1910, un uncremento d e l 427,50 en l a exportacin d e l cacao.
1 0 4
II.3.- La propi e dad de l a t i e r r a en l a colon i a de
Fe rnando Fo.
La organizacin jurdica da l a propi e dad en l a co
l o n i a d e l g olfo de Gui ne a fu e r e g u la d a por e l rgimen y e l r e g la
ment de l a propi e dad promulgados en 1904 y 1903 re s pe cti vame nte
( l ) . E l rgimen de l a propi e dad, v i g e n t e ha s t a l a suspensin de
l a s con ce s i on e s de t e r r e n os en 1930, tena dos propsitos p e r fe c
tamente d e fi n i d os : Por una p a r t e , comooer, or d e n a r y l e g a l i z a r
e l e s tado de l a propi e dad, s obre todo rstica, en l a colon i a , y,
por ot r a , f i j a r en forma jurdica l a s d i r e c t r i c e s g e n e r a le s y b
s i ca s p a r a l a expansin y a l d e s a r r ollo d e 'la propi e dad en l a c
l o n i a .
En t r e 1330 y 1393, segn l o s datos de' l a Soci e dad
Geogrfica de ?^iadrid, fue ron conce di das ms de 3.000 hectreas
de t e r r e n o en l a i s l a de Fernando Po y, en 1899, l a s conce s i ort-
nes de t i e r r a s ascendan a 3.696 hectreas [2). La rpida expan-
sin de l a propi e dad de l a t i e r r a , safare todo s i s e compara con
dcadas a n t e r i or e s -e n t r e 1362 y 1869 fu e r on conce di das 1.542
hectreas, y en l o s aos s e t e n t a t a n slo 37 hectreas- [s), e-
r a e l r e s u lt a d o d e l r e la n za mi e n t o de l a colonizacin en Fernando
Po apoyado en oca s i on e s por l a propaganda o f i c i a l , como l a s exr*
p e d i ci on e s de colon os proce de nte s de Ar g e l, i n s t a la d os en l a iss:^
l a en 1392 y en 1896, y en uhos p r i n c i p i a s genricos de colon i z a
cin que f a c i l i t a b a n l a adquisicin de t i e r r a s a l o s colon os d i s
pue s tos a con v e r t i r s e en cu lt i v a d or e s da productos agrcolas.
E l d e cr e t o d e l 26 de noviembre de 1330 prevea
dos medios' p a r a l a adjudicacin de t e r r e n a s p a r a e l c u l t i v a en . "
Fernando Peo y s us de pe nde nci as : Conce s i one s a ce ns o, mediante
e l pago de un canon a n u a l de 5 ce ntavos de peso por hectrea, y
con ce s i on e s por compra, que pasaban a s e r propi e dad d e f i n i t i v a
1 0 6
d e l colono una ve z v e r i f i c a d a e l pago de un paso por hectrea
[ 4) , De e s t e modo l a s v e n t a j a s para e l acce s o a l a propi e dad a-
t r a j e r on a un buen nmero d e "ca lon i a le "d i s p u e s t a s a con v e r t i r s e
en come rci ante s y en p r op i e t a r i os de l a s t i e r r a s , o p a r a emplear
se en l a s factoras y en l a s fi n ca s agr'colas. SI i ncre me nto de
l a demanda de t i e r r a s configur un mapa de l a propi e dad a g r a r i a
en Fernando Po ca r a ct e r i za d a por l a multiplicacin de pequeas
y medianas e xp lot a ci on e s agrcolas: " . . . l a mayor p a r t e son de me
no de 20 hectreas, slo hay algunas de 50, una de 100, dos de
200, una de 400, ot r a de 330 y o t r a de SJO" ( S ) .
E l rpido aumento de l a s con ce s i on e s de t e r r e n os
en Fernando Po a f i n a l e s d e l s i g l o XIX haba provocado p r e ci s a -
mente por l a a u s e n ci a de' un e s t a t u t o jurdico de l a propi e dad a?-
decuado, un cmulo de i r r e g u la r i d a d e s que permitan c a l i f i c a r de
catica l a situacin de l a p r op i e d a d de l a t i e r r a en l a colon i a .
La poltica o f i c i a l de concesin da t i e r r a s en Fernando Po ha-
ba log r a d o e fe ct i v a me n t e e l i ncre me nto de l a propi e dad rstica
pe ro, a l mismo tiempo, l a a r bi t r a r i e d a d y l a f a l t a de previsin
a d mi n i s t r a t i v a s haban impedida e s t a ble ce r l a s con d i ci on e s ne ce -
s a r i a s para un slido d e s a r r ollo de l a a g r i c u l t u r a c o l o n i a l , co-
mo E, S o n e l l i sealaba: "No cabe la-menor duda de. que a l Es tado,
a l sealar e l r e d u ci d o p r e ci a da ci n co p e s e t a s por hectrea ds
t e r r e n o v i r g e n s i n r ot u r a r , persegua a l nobilsimo propsito
de ate nde r l a formacin de grande s p la n t a ci on e s y con s e g u i r
l o s n a t u r a le s be n e fi ci os de s u c u l t i v a . Pe ro e s t a s con ce s i on e s ,
prodi gadas de modo i r r e f l e x i v o i n j u s t i f i c a d o (...) y, s i n t e n e r
sn cu e n t a l o s r e cu r s os de que dispona cada a g r i c u l t o r , han dado
un r e s u lt a d a fu n e s t o, cre ando un gran d e s con ci e r t o en l a p r op i e -
dad, y a continuacin aada: "Ex i s t e sn Santa Is a be l un
p r op i e t a r i o que posee en l a s i nme di aci one s de l a ci u d a d una s e r i e
de conce s i one s que se e le van 500 hectreas de t e r r e n o; y pe-
s a r de l a s aos t r a n s cu r r i d os , slo ha log r a d o poner en e xplotan
cin una vigsima p a r t a e s cas a de d i cha s u p e r f i c i e " [s).
Propi e dade s i n c u l t a s , d e f i c i e n c i a s agrcolas y un
abs oluto desorden a d mi n i s t r a t i v o ca r a ct e r i za ba n l a propi e dad rus
t i c a de f i n a l e s d e l s i g l o pasado an l a i s l a de Fernando Po: "En
los ltimos v e i n t e aos d e l s i g l o XIX se r e a l i z a n en l a i s l a f r e
cue nte s cori cas i one s de t e r r e n os , [ ) ! para e xp lot a ci on e s agr-
cola s , t a n t o en fa v or de europeos como de indgenas, [..); no
hay l a menor representacin cartogrfica de l a s zonas de C Qnc asi_
n, l o s li n d e r a s son d e s cr i t os vagamente y, a l o ms, apare ce n
algunas conce s i one s , l a s pequeas, con r e p r e s e n t a ci on e s planim-
t r i c a s a base de formas r e ct a n g u la r e s , pero cuya situacin es
hoy i mp os i ble de d i s c e r n i r , de donde s urge l a catica situacin
jurdico c a t a s t r a l , , , " [ 7] ,
De hecho, l a situacin d e s c r i t a e r a en gran medi-
da e l r e s u lt a d o de l a no dotacin de una normati va jurdica gene
r a l p a r a l e l a a l proce s o da colonizacin. En iaS4, e l Cons e jo de
Fi l i p i n a s y de l a s Pos e s i on e s d e l g olfo de Sui ne a, a l i n for ma r
s obre un proye cto l e g i s l a t i v o para l a colon i a e laborado por l a
Seccin de Gr a ci a y J u s t i c i a , recomendaba que se ",,.vaya l e g i s -
lando p a r ci a lme n t e , medida que l a s ne ce s i dade s s u r j a n y segn
l a ndole de l o s ca s os ". A pe s ar de que l a a u s e n ci a de un cue rpo
l e g i s l a t i v a en l a c o l o n i a provocaba, como reconocan l a s e n t i d a -
des ci t a d a s , que l o s bi e n e s i nmue ble s , l o s con t r a t os , l o s t e s t a -
mentos, l o s matri moni os , e t c., s i g u i e r a n rigindose en l a prcti
ca por l a s le ye s d e l pas, que l a v i da s o c i a l e s t u v i e r a an s us -
penso por l a imprecisin jurdica de l a legislacin v i g e n t e en
l a colon i a , y que "...no se ha dado todava un paso e fi ca z para
de te rmi nar l a s le ye s c i v i l e s y pe nale s que han de r e g i r en e l pa
s..."; l e g i s l a r a medida que l a s ne ce s i dade s l o fu e r a n exgiendo
e ra l a propue s ta o f i c i a l para unos t e r r i t o r i o s colon i a le s que,
segn l o s rganos con s u lt i v os ds l a poltica c o l o n i a l , '*..., ca -
re ce n actualme nte de elementos n i an para c o n s t i t u i r una c o l o -
n i a agrcola propiamente d i cha , v i n i e n d o formar, por-conce pto,
una Estacin Naval por ot r o y en l o que con ci e r n e l a s i s l a s uw
na Factoraj y s i e ndo an e s cas os l o s e laue ntos , as en Fernando
Po como en e l Con t i n e n t e , para or g a n i za r con e l l o s , mediante t i
empo y t r a ba j o, unaKverdadera Colon i a ; re cordando adems, que l a
poblacin europea es en d i cha s p os e s i on e s i n s i g n i f i c a n t e y com-
pue s ta c a s i en t o t a l i d a d de fu n ci on a r i os d e l Es tada; y que l a ex
t r a n j e r a , ta Tibi n muy cor t a , no p r ofe s a l a Religin Catlica n i
ha bla e l espaol n i es tampoco de pura r a za europea, ( 3) ;
E l e s tada de l a colonizacin, l a e xi gua p r e s e n ci a
de poblacin bla n ca e, i n clu s o, l a dudosa pure za de l a s angre de
l a poblacin europea podan s e r fa ct or e s que j u s t i f i c a r a n , en l a
ptica ideolgica de l a calanizacin espaola, l a s p r e ca u ci on e s
jurdico-coloniales del Cons e jo de Fi l i p i n a s ; pe ro e l c r i t e r i o
de a p l i c a r un mnimo l e g i s l a t i v o segn fu e r a n s urgi e ndo l o s p r o-
blemas fu e desbordado p or e l proce s o c o l o n i a l en s mismo y, en
e l cas o de l a propi e dad de l a t i e r r a , p or l a rpida expansin de
l a s con ce s i on e s de t e r r e n os . As, e l rgimen y e l re galme nto de
l a p r op i e d a d de 1^34 y 1903 s u r g i e r on p or l a n e ce s i d a d pe ro, tam
b i l n , con l a u r g e n ci a de i n t e n t a r orde nar un e s tado de l a p r op i e
1 0 9
dad de l a t i e r r a que, p r e v i a y a r bi t r a r i a me n t e , se habxa foraado
jurdicamente l e j o s d e l con t r ol de l a administracin c o l o n i a l .
E l rgimen de l a propi e dad da 1904, en su captulo
de di cado a l a s a d q u i s i ci on e s de p a r t i cu la r e s no indgenas a n t e r i o
r e s a l a promulgacin d e l d e cr e t o, f i j a b a e l trmino de un ao pa
r a que l o s p a r t i cu la r e s poseedores de t i e r r a s confi rmas e n l o s t-
t u los de l a propi e dad segn l a nueva normati va. La s con d i ci on e s
para l a confirmacin de ttulos, p r e v i o i nforme d e l i n s p e ct or de
colonizacin y resolucin de l a confirmacin a cargo da una comi
sin i n t e g r a d a por e l gobe rnador g e n e r a l, e l j u e z de p r i me r a i n s
t a n ci a y e l a d mi n i s t r a d or de H aci e nda, exigan e l a ct o de ocupa-
cin; es d e ci r , e l desmonte, l a roturacin, l a construccin de e
d i f i c i o s , l a plantacin o l a s i e mbra y e l pago de 15 p e s e t a s por
hectrea ( 9 ) . Si n embargo, en e s t e punto como en ot r od , e l rgi -
men de l a propi e dad no d i o en l a prctica l o s r e s u lt a d os e s p e r a -
dos. Los problemas de l a propi e dad en l a colon i a d e l g olfo de
Gui ne a no d e r i v a ba n , di re ctame nte , de l a formulacin d e l d e cr e t o
mismo - s i bi e n , en e s t e s e n t i d o, hay d i v e r g e n ci a s de c r i t e r i o ein
t r e l o s j u r i s t a s ( l O ) - s i n o fundamentalmente de l a r e con oci d a a-
plicacin d e fe ct u os a d e l rgimen y d e l re glame nto de l a propi e dad
por l a f a l t a de fu n ci on a r i os competentes y de medios adecuados.
J . Muoz y Ne z de Prado, cuya obra de di cada a l a
p r op i e d a d en l a Gui ne a espaola p u bli ca d a en 1929 e s de obli g a d a
l e c t u r a para a bor d a r .e s t e tema, reproduca l a opinin d e l sx-go-
be rnador O, Saave dra y Magdalena despus de s u v i s i t a de i n s p e c-
cin a l a c o l o n i a en lOT S; "Algo compli cado e l s i s t e ma establec
do p or e l ci t a d o Re al d e cr e t o y Reglamento y Ar a n ce le s p a r a s u e
jecucin, aprobados p or Re ale s rdenes de 16 de enero de 1905,
1 1 0
l a la bor d e l Re g i s t r a de l a Propi e dad de a q u e lla Galana no pue-
de s e r ms d e li ca d a y mi nuci os a, e xi gi e ndo por p a r t e d e l e ncarga
do de aq ue l Re g i s t r o todos l o s conoci mi e ntos tcnicos que r e q u i e
re d i cha de pe nde nci a [ ) No con cu r r i e n d o e s t a s ci r cu n s t a n ci a s
en e l Se cr e t a r i o encargado d e l Re g i s t r o de l a Propi e dad, ste
vi e ne s i e ndo un caos [) habiendo ordenado a l Jue z de pi'imera
i n s t a n ci a , [ ...) , una v i s i t a de inspeccin e s i t r a or d ln a r i a y gene
r a l a aq ue l Re g i s t r a , me comunic que e ran t a n t a s l a s f a l t a s ad-
v e r t i d a s como l a s a s i e n t os e i n s cr i p ci on e s , ..." {l l ).
E l d e cr e t o de l a propi e dad de 1904, adems d e l a r
t i cu la d o de di cado a l r e g i s t r o de l a propi e dad, hi p ot e ca s y ot r os
temas, daba p r i or i d a d a l a forma de adquisicin de l a propi e dad,
a l a s propi e dade s i n c u l t a s y a l a propi e dad indgena. En pri me r
lu g a r , e l rgimen de l a propi e dad no d i fe r e n ci a ba a espaoles,
indgenas y e x t r a n j e r a s : "Podrn hace rs e en fa v or de espaoles,
sean o no indgenas, de e s t r a n j e r os y de pe rs onas jurdicas o so
ci e d a d e s , t a n t o n a ci on a le s como e s t r a n j e r a s " [ a r t . 19) . La s con-
ce s i on e s ha s t a IBO hectreas e ran con ce d i d a s par e l gobe rnador
g e n e r a l, mediante e l pago de 33 p e s e t a s par hectrea en l a i s l a
de Fernando Poj cuando l a s s o l i c i t u d e s comprendan e n t r a 100 y
10,000 hectreas, l a concesin e r a d e ci d i d a por e l mi ni s ti 'o de -
Es tado, a ttulo te mporal por ci n cu e n t a aos y e s taban s u j e t a s
a l pago de un canon a n u a l de 3 p e s e t a s por hectrea en Fe rnando
Po; y p a r a a q u e lla s s o l i c i t u d e s de 10.000 hectreas en a d e la n t e ,
l a decisin y l a s con d i ci on e s de l a concesin dependan d e l Conf
s ajo de Mi n i s t r a s [ a r t . 2 l ) . En segundo lu g a r , e l rgimen de l a
propi e dad estableca normas para acabar con l a s propi e dade s i n -
cu lt a s : La s s o l i c i t u d e s de concesin, adems de l a documentacin
111
p r e ci s a , deban e n t r e g a r un depsito d e l 10% da l a ca n t i d a d que
importaban l a s conce s i one s s o l i c i t a d a s , como "...garanta an a l
caso de obte ne r l a concaoin para e l cumpli mi e nto de sus obli g a -
ci on e s ..." i a.x, 24); a l dacrato negaba nuevas con ce s i on e s a aqu_e
los p r op i e t a r i os ^ue no t u v i e r a n en explotacin dos -berceras par
te s d e l t e r r e n a conce di do, y amenazaba con l a caduci dad de l a cori
cesin s i en e l p la za de ci n co aos no e r a pue s ta en explotacin
l a mi tad de l o conce di da [artculos 23 y 30) . En t e r ce r lu g a r , l a
propi e dad indgena e r a r e con oci d a por e l d e cr e t o de 1S04: "Nadie
podr t u r ba r a l o s n a t u r a le s en l a q u i e t a y pacfica posesin da
l a s t i e r r a s que habi tualme nte ocupan..." [ a r t . 10) . E l rgimen
de l a propi e dad prevea l a delimitacin de l a propi e dad indgena
Ca r t . l l ) , estableca que l o s usos y costumbres da los n a t u r a le s
regiran l a propi e dad indgena y l o s modos de t r a n s m i t i r l a a ot r o
indgena y protega l a propi e dad indgena a l sealar: "No produ-
cir e fe ct os le g a le s l a transmisin de bi e n e s de indgenas a no
indgenas, n i l a constitucin de derShos r e a le s s obre l o s mismos,
mi e ntras no obtenga l a aprobacin de l a Au t or i d a d 'j u d i ci a l compe
t e n t e " [ a r t . 14) .
Unos aos dsspus, e l balance da l o s obj e t i v os pr
v i s t o s en e l rgimen y en e l re glame nto de l a propi e dad poda ca
l i f i c a r s e , en muchos aspectos,, de n e g a t i v o. En 1929, J, Muoz ti
ez de Prado opi naba: " E l rgimen de l a Pr op i e d a d no ha a lca n za -
do e l de bi do d e s e n v olv i mi e n t o, y por t a n t o, hoy nos encontramos
como en e l 13 de marzo de 1S05, en que entr en v i g or . Es d e ci r ,
an pe or, pues cu a lq u i e r camino que se emprenda s e encontrar
can e l r e s i s t e n t e obstculo de l o s de re chas cre ados a l amparo de
una legislacin que ha s i d o de fe ctuos ame nte a p li ca d a , ..." [ l 2 | .
1 1 2
La i n s u f i c i e n c i a da medias y de fu n ci a n a r i os ade-
cuadas ara l a caus a de l o s d e fe ct os en l a aplicacin de l o s pre
ce ptos y que p o s i b i l i t a b a , en l a prctica, e l g e n e r a li za d o incum
p li mi e n t o de l a legislacin en l a colon i a . Veamos algunos cas os :
F. Lpe z Canto, fundador y d i r e c t o r de l a publicacin q u i n ce n a l
"La.iVaz de Fernando Po", sealaba: "...hay impuestos que no s e
cobran en l a i mp or t a n ci a que s e d e bi e r a como es l a contribucin
t e r r i t o r i a l que slo pagan l o s p r op i e t a r i os bi e n conoci das , aque
los que estn en relacin con s t a n t e con l a s o f i c i n a s d e l Es tado,
pero hay lue go una porcin de e l l o s que par e s t a r i n t e r n a d a s y o
t r os porque han hecho p la n t a ci on e s s i n an s i q u i e r a t e n e r t i t u l o
de p r op i e d a d y por con s i g u i e n t e no apare ce n p a r a nada en e l Re-
g i s t r o , que pasan d e s a p e r ci bi d os ( ) Es t os bu r la d or e s de l a
le y re pre s e ntan,' a l menos, dos t e re e ras p a r t es ..." , La de-
f i c i e n t e aplicacin d e l rgimen de l a p r op i e d a d haba p e r mi t i d o
a l a s compaas e x t r a n j e r a s r a d i ca d a s en l a c o l o n i a i n cu mp li r e l
artculo 19 d e l d e cr e t o de 1904,. q u e -e s t i p u la ba l a obligacin de
t e n e r un r e p r e s e n t a n t e espaol y , en 1926, l a administracin co
l o n i a l se haca eco de l a infraccin y f i j a b a un p la zo de s e i s
meses para s u cumpli mi e nto ( 14) , A l a i n obe d i e n ci a de l a l e g i s l a
cin s e aadan l a s ca n s e cu e bci a s de l a na diferenciacin de l a
propi e dad de l o s e x t r a n j e r a s r e s p e ct o a l a de l o s indgenas y de
l o s espaoles en e l d e cr e t o de 1904 y que mereca de A, Fre z P
r e z, p r e s i d e n t e d e l con s e j o permanente de l a Cmara Agrcola O f i
c i a l de Fernando P(5p, e l come ntari o y l a recomendacin s i g u i e n -; .
t e s : s on muchas l a s ca s a s , i n g le s a s , portugue s as , fr a n ce s a s
y alemanas p r i n ci p a lme n t e , que no slo v i e n e n e xplotando all c u l
t i v o s cuya i mp or t a n ci a s upe ra a l a de l a mayora de l o s establec
mi e ntas agrcolas n a ci on a le s , s i n o que van prope ndi e ndo haci a.una
1 1 3
extensin cr e ci e n t e que adems de v e j a t o r i a para n u e s t r os c o l o -
nos, p u d i e r a r e p r e s e n t a r p a r a e l p or v e n i r un p e li g r o, [ ..] , r e -
gulando p a r a l o s u ce s i v o en s e n t i d o de limitacin l a p r op i e d a d
p r i v a d a inmueble de l o s e x t r a n j e r os [ ...) , f i j e n , como mximum,
en una t e r ce r a p a r t e de l a s que s a acue rde n en fa v or de l o s na-
ci on a le s , l a s con ce s i on e s de t e r r e n os para e l c u l t i v o s u s ce p t i -
ble de s e r otorgadas a l o s e x t r a n j e r os , [ l o ) .
aas pe cto a l a propi e dad indgena, e l obli g a d o re_s
peto y l a proteccin r e con oci d os en e l d e cr e t a de 1904., e, i n s i s -
tentemente re cordados en d e cr e t a s p os t e r i or e s , fu e r on l e t r a muer
t a en l a prctica. J . Wunoz y Ne z de Prado imputaba a l a e s ca -
s e z de fu n ci on a r i os l a caus a de l a i n obs e r v a n ci a de l a le y, que
de cu mp li r s e , como afi rmaba en 1927 e l come n t a r i s t a "Rui az" de
La Gui ne a Espaola, no habran muchos indgenas p e r d i d o
sus propi e dade s , n i estaran ot r os en situacin l i t i g i n o s a " ( i S ) ,
La - adminis-^racin c o l o n i a l as taba a l cor r i e n t e de l a s . i n f r a c c i o
nes come ti das y sus r e p e r cu s i on e s , a l r e con oce r que e ran " . . . f r e
cue nte s l a s de nunci as de unos p r op i e t a r i os con t r a ot r os por i n -
cu r s i on e s en sus r e s p e ct i v a s f i n c a s , moti vadas c a s i siempre por
de s conoci mi e nto de l o s ve rdade ros lmites de stas, ()
no tendra razn de s e r s i e x i s t i e r a e l de bi do r e s p e t o a l o l e -
g i s la d o s obre e l rgimen de l a p r op i e d a d , ..." ( l 7 ) . Pe ro e l i n -
cumpli mi e nto de l o s p r e ce p t os d e l rgimen de l a p r op i e d a d no e r a
p r i v a t i v o de l o s fi n q u e r os , s i n o d e l funci onami e nto de l a p r op i a
administracin c o l o n i a l que, en 1926, admita l a e x i s t e n ci a de
"...con ce s i on e s i mportante s de e xt e n s i on e s de t e r r e n a s , hechos
de forma a l t e r n a t i v a y an s i n d e t a l l a r con e x a ct i t u d s u pe rme -
t r o, s i n que d e j e de haber alguna no empezada a c u l t i v a r , no obs
1 1 4
t a n t a haber e xpi rado con cr e ce s l o s p la zos conce di dos por e l Es -
tado..." ( 13) . Por lti.T.c, bas te resear brevo-iente a l i nforme
ds l a i n s p s cci Sn , r e a li z a d a en j u n i o de 1323, a l r e g i s t r a da l a
propi e dad da l a colon i a : "Aun estando formado en l a s con d i ci on a s
r e g la me n t a r i a s , l o s e xpe di e nte s adole ce n da la s s i g u i e n t e s de-
fe ct os , que hacen que l a identificacin de l a s fi n ca s no s e a una
r e a li d a d : a) No t e n e r relacin e l punto de p a r t i d a para le v a n t a r
e l plano de l a f i n c a con ningn punto f i j o de l a misma, b) Le van
t a r s e d i cho plano s i n a u d i e n ci a n i intervencin de l o s dueos de
l o s t e r r e n os coli n d a n t e s , c) E l t e n e r s e que c i t a r como li n d e r os ,
en muchas conce s i one s , montes d e l Es tado en t r e s o cu a t r o l i n d e -
r os . Adems no s e j u s t i f i c a n en d i cha s e xpe di e nte s l a s con d i ci o-
nes de te rmi nadas en l o s nmeros 3 y 7 d e l a r t i c u l o 25 d a l ci t a d a
Reglamento, pues s e ha despojado a muchas t r i b u s indgenas de :
sus t e r r e n a s y aun cuando en muchas s o l i c i t u d e s , e l expanente ma
n i f i s s t a d e cla r a r no t e n e r ot r a s con ce s i on e s , en e l mismo ttulo
de concesin se pone como li n d e r o, f i n c a de l a propi e dad d a l ad-
q u i r a n t e . Por no habe rs e ordenado en de bi da forma l o s e xpe di e nte s
de caduci dad, r e s u lt a una f i n c a i n s c r i t a das ve ce s en e l Re gi s uro
de l a Pr op i e d a d , ..." il9 ).
En e s t a s con d i ci on e s no es di fci l comprender l o s
problemas que impiden d e s c r i b i r y a n a l i z a r con d e t a l l e l a e v olu -
cin de l a propi e dad de l a t i e r r a en Fernando Pao. La infor-acin
Sobre a l nmero ds p r op i e t a r i os , fi n ca s , con ce s i on e s d e f i n i t i v a s
y p r ov i s i on a le s , f i n c a s en a r r i e n d a , p r op i s d -d indgena y no i n -
dgena, hectreas en explotacin agrcola, propi e dade s i n c u l t a s ,
c u l t i v a s , e t c., no slo es i mp r e ci s a , d e s i g u a l y extremadamente
d i s p e r s a , s i n o adems de dudosa f i a b i l i d a d . En e l mejor de l o s ;
1 1 5
cos os , l a s n ot i ci a s r s a j g i d a s pe rmi te n a d v e r t i r l a s lneas gene-
r a le s de l a evolucin de l a propi e dad en l a colon i a .
.Aos
H as.
toncedidas
H as,
en c u l t i v o Fi n ca s
1399 3.596 2.166
1909 13.233 11.320 SOO
1914 16.000 10-12.000 1,330
1923 22.466
1940 42.323 2.529
Pa r a l o s aos 1339 y 1909, l a informacin que o-
fr e ce n l a Soci e dad Geogrfica y e l Comit de De fe ns a Agrcola de
Fernando Poo s obre e l e s tado ds l a p r op i e d a d de l a t i e r r a y l a s
e xp lot a ci on e s agrcolas en l a i s l a es ba s t a n t e p r e ci s a : 'ia slo
l a s con ce s i on e s de t i e r r a aumentaron de 3,593 a 13,233 hectreas,
s i n o tambin l o s t e r r e n os en c u l t i v o , a l p a s a r de 2,153 a 11,320
hectreas, l o que signific una s e n s i ble reduccin de 3.3:K! hact
re as de t e r r e n os s i n de s bos car en 1399 a 1.913 hectreas en 1S09,
Adems, mi e n t r a s en 1399 l a s 2,165 hectreas e s taban p la n t a d a s de
Cacao c a s i en su t ot a li d a d , en 1909 e l c u l t i v o d e l cacao ocupaba
unas 9,020 hectreas y e s taban de di cadas 2,300 hectreas a ot r os
c u l t i v o s . Si n embado, no hay informacin s obre l a propi e dad i n -
dgena y l o s c u l t i v o s de sus f i n c a s ; l o s 309 p r op i e t a r i os ci t a d os
en 1399 y l a s 300 f i n c a s re s e nadas sn 1909 s e r e f i e r e n , en uno y
ot r o cas, a pxjpietarios y f i n c a s c o l o n i a l e s Los datos d e l
ao 1914 r e cog i d os de l a obra de F, d e l Ro Joan, comandante e i n
ge ni e ro j e fe de Obras Pblicas en l a Seccin Colon i a l d e l mi n i s -
t e r i o de Es tado, aunque r e la t i v a me n t e i mp r e ci s a s , ofr e ce n c i e r t a s
garantas de v e r a ci d a d s i s e con t r a s t a n , .con l a t e n d e n ci a a l a ex
pansin de l a propi e dad y d e l c u l t i v o en Fernando Po, r e con oci -
da por ot r os autore s , a p a r t i r de 1910 [ 2 l ) .
La documentacin de p a r t i cu la r e s e i n s t i t u c i o n e s
p r i v a d a s as notori ame nte ms p r e ci s a , comple ta y a j u s t a d a a l a
r e a li d a d , que l a documentacin o f i c i a l para e l a s t u d i o de l a co-
l o n i a de Fernando Po. 1 a r chi v o de l a Cas a de l a Su i n e a Ecuato
r i a l , en B a r ce lon a , di s pone de una "relacin de d e cla r a ci on e s j u
radas " en donde fi g u r a n e l nombre d e l p r op i e t a r i o y l a s hectreas
en c u l t i v o , d i s t i n g u i e n d o hectreas en propi e dad, a r r i e n d o pbli-
co, a r r i e n d o p r i v a d a o dudoso y a d mi n i s t r ci ci on e s , con fe cha d e l
31 de enero 1923. Los datos son l o s s i g u i e n t e s : En propi e dad,
17,063-23-55 hectreas; en a r r i e n d o pblica, 3.333-37-43 hectre
as; en a r r i e n d a p r i v a d o o dudosa, 1.334-27-35 hectreas; admi ni s
t r a ci on e s , 143-9 5-63 hectreas; t o t a l en c u l t i v o , 22,446-36-36 :v
hectreas que no i n clu ye n l a propi e dad indgena ( 22) . Por ltimo,
he tomado l a informacin de J. Mos t i Nava p a r a los aos cu a r e n t a
porque pe rmi te conoce r algunos as pe ctos de l a p r op i e d a d indgena,
a l d i f e r e n c i a r sta de l a s f i n c a s y de l a s con ce s i on e s a espao-
l e s y e x t r a n j e r os :
Fi n ca s europeas
Nmero
de fi n ca s
Su p e r fi ci e
C o nc edida (H as.)
Espaolas
445 24.079
Ex t r a n j e r a s
133 3.4:B
T o t a l
583 32.517
Fi n ca s indgenas
"hmero
de f i n c a s Ocupan (H as.)
Conce di das 985 5.699
Si n conce de r 961 4.112
T o t a l 1.946 9.311
(23)
La t e n d e n ci a g e n e r a l de l a p r op i e d a d de l a t i e r r a
en Fernando Pao e n t r e 1910 y 1925, coi n ci d i e n d o con l a e tapa d e l
gobernador A. B a r r e r a , fu e e l aumento de l a s u p e r f i c i e cu lt i v a d a
en l a i s l a . A pe s ar de l a . a u s e n ci a de c i f r a s , l a mayora de l o s
a u t or e s coi n ci d e n en sealar que e l aumento ds l a propi e dad col'
Ri a l i s e realiz en de tri me nto de l a propi e dad indgena: " . . . l a
legislacin an no se haba p e r fe cci on a d a ha s t a e l punto de imp_e
d i r l a expoliacin t e r r i t o r i a l d e l negro, por vas completamente
le g a le s ; ..." (24),
La expansin.de l a p r op i e d a d de l a t i e r r a fu e pro
tagoni zada por l a s pequeas conce s i one s ; bu bi s que s e c o n v i r t i e -
ron en a g r i cu lt or e s i n d i v i d u a l e s y p la n t a r on pequeas f i n c a s de
cacao; t r a ba j a d or e s i n mi g r a n t e s , que, una ve z f i n a l i z a d o s sus con
t r a t a s de t r a ba j o, s a ~Qs e n t a r a n en l a i s l a , fundaran poblados co_
, -no l o s ds . i usol a y de Cloncepcin, sa a cog i e r on a l a s f a c i l i d a d e s
d s l rgimen dd l a propi e dad para l a s colon os e xt r a n j e r os y adqui
r i e r a n t e r r e n o s en donde cu lt i v a r a n productos agroolas, s obre
todo cacao. Es t e fue a l caso de un buen nmero ds s u bd i t os l i b e -
riana3..En 1913, e l t o t a l de e xpe di e nte s de fi n ca s de l i b e r i a n o s
en Fernanda Po ara de 129 y ocupaban unas 330 hectreas de t e -
r r e n o. La p r ov i s i on a li d a d de l a s t i t u l a s de propi e dad e r a n ot a -
ble , t a n slo 43 e xpe di e nte s tenan ttulos d e f i n i t i v o s y e l r e s
t o, 35, e s taban en tramitacin o l o s e xpe di e nte s d e t e n i d os por
f a l t a de pago. La s f i n c a s tenan pocas hectreas: de l o s 129 ex-
p e d i e n t e s slo 3 superaban l a s 20 hectreas y e l promedio e r a de
6,5 hectreas por f i n c a s [ 23) .
Los ras gos genei-ales de l a e s t r u ct u r a de l a p r o-
pi e dad de l a t i e r r a en Fe rnanda Po apare ce d e s c r i t a en e l s i -
g u i e n t e cuadra, que ha s i d o con fe cci on a d o con l o s datos de l a
"relacin de d e cla r a ci on e s j u r a d a s " de 1923:
Ag r i cu lt or e s H ectreas
H as ta 50 H as. 91 31,1 1.773 7,9
Oe 30 a 100 H as. 29 16,2 2.131 9,5
e 100 a 300 "
47 26,4 10.364 47,0
De 300 a 1.000 " 10 3,6 6.333 30,3
fv's de 1.000 Has.. 1 0,3 1.100 4,9
T ot a le s 173 100 22.443 100
1 1 9
La ".-laain de dijclaracions j u r a d a s " d e l ano 23
que d i a t i n g u x a e ntre l o s t a r r e a os en propisd::d, a r r i e n d o pblico,
a r r i e n d o p r i v a d o y a d mi n i s t r a ci on e s , muestra s i pre domi ni o da l o s
t e r r e n os en propi e dad, a l 75, 01; ; , s obre l a s hectreas en a r r i e n d o
pblico o p r i v a d o, e l 14,935"- y e l 3, 3^ re s pe cti vame nte , y l a s ad
mi n i s t r a ci on e s que re pre s e ntaban sa lo e l Q, 6 3i i .
La distribucin de l o s a g r i cu lt or e s ate ndi ando a l
nmero de hectreas en propi e dad, arr'iendo y a d mi n i s t r a ci on a s que
c u l t i v a n con fi r ma , por una p a r t e , l a i mp or t a n ci a numrica de l o s
a g r i cu lt or e s qua poseen tenemos i n f e r i o r e s a 30 hectreas, e l 31
51,17o, s i bi e n s u i mp or t a n ci a dacre ce en cuanto a l a s hectreas
ocupadas, t a n slo e l 7,^/^ d e l t o t a l j i n clu s o, en e l cas o de i n -
cor p or a r en un mismo grupo a l o s a g r i cu lt or e s que poseen t e r r e n os
e n t r e 30 y 100 hectreas junto a l o s cu lt i v a d or e s de t e r r e n os "i n -
f e r i o r e s a 30 hectreas, se r e a fi r ma l a ralacin i nvs rs amante . .
p r op or ci on a l e n t r a e l nmero de a g r i cu lt or e s y l a s hectreas po-
s e i d a s . Por ot r a p a r t a , l o s a g r i c u l t o r e s qua pasean t i e r r a s supa
r i o r e s a l a s 100.he ctre as con s t a t a n e l proce s o de concentracin
de l a propi e dad de l a t i e r r a i n i c i a d o a f i n a l a s d e l s i g l o XIX y
que, en l a dcada da l o s aos v e i n t e , d i o lu g a r a l a formacin .
de i mportante s con ce s i on e s , desde e l punto de v i s t a fi n a n ci e r o,
de di cadas a l a s e xp lot a ci on e s agrcolas y de ma t e r i a s pri mas an
l a i s l a de Fernando Po.
1 2 0
II.4.- E l c u l t i v o d e l cacao: As pe ctos tinicos y econmicos.
1
I . - La p r i n c i p a l a ct i v i d a d scanmica en Fernando Fo g i r a ba en
torno a l c u l t i v o d e l cacao. E l modelo de explotacin agrcola-co-
l o n i a l e s taba re pre s e ntado por un t i p o i n t e n n e d i o de fi n ca -p la n t a
cin que se s i t u a ba e n t r e l a pequea f i n c a indgena, menor de 2D
hectreas, y l o s ne goci os de una compaa como l a Colon i a l frica,
na, a n t i g u a Trasatlntica, cuyas propi e dade s rsticas en Fernando
Pao superaban l a s 2.GC0 hectreas en 1333 [ l ) .
La s p la n t a ci on e s agrcola-coloniales, de di cadas a l
c u l t i v o d a l cacao, no diferan en su e s t r u ct u r a y organizacin de
l a s tpicas p la n t a ci on e s agrcolas s u r g i d a s en l a s colon i a s ameri
canas despus de l a c r i s i s econmica d e l s i g l o XVII. Si n duda,
l a s p la n t a ci on e s de Fernando Po eran he re de ras de l a l a r g a t r a d i
cin de l a s p la n t a ci on e s agrcola-esclavistas a n t i lla n a s , an esp
c i a l cubanas, y luso-brasileas. La tradicin e s c l a v i s t a d e l g o l -
fo de Sui ne a, l a s r e la ci on e s de Fernando Po con Cuba, l a de porta
cin y l a inmigracin for za d a de poblacin cubana a Fe rnanda Po,
l a s r e la ci on e s econmicas y c u l t u r a l e s con Sao Tham, e t c., cons -
tituan un le gado econmico-cultural que contribuy a i mp la n t a r
un modelo de explotacin agrcola, basado en e l s i s t e ma de f i n c a -
-plantacin en l a i s l a de Fe rnando Fo,
Algunos de l o s r a s g os p r i n c i p a l e s de l a economa de
plantacin e s taban p r e s e n t e s en l a s fi n ca s -p la n t a ci on e s de Fernn
do Po: La plantacin agrcola es una organizacin ecanmica f o r -
mada, fi n a n ci e r a me n t e ! por una compaa de a c c i o n i s t a s . La i n v e r -
sin de c a p i t a l mone tari o es e le v a d a en razn d e l v a lor da l a t i e
r r a , e l t r a ba j o y e l equipo p r od u ct i v o. E l s i s t e ma de plantacin
est basada en l a a g r i c u l t u r a come r ci a l y ofr e ce un a l t o grado de
e'specializacin en un s olo producto para e l mercado. La s r e l a c i o -
1
nes econmicas cj n e l mercado son i n t e n s a s , Y l a r a ci on a li d a d e-
coniaica d e l p la n t a d or se i d e n t i f i c a con e l clculo econmico ca-?
p i t a l i s t a ( 2) .
d e s cr i bi d , a ttulo de ejemplo, e l t i p o i n t e r me d i o de explotacin
agrcola c o l o n i a l en Fernando Fo; por una p a r t e , e l patri moni o
rstico de una s oci e d a d annima y,., por ot r a , l a e s t r u ct u r a de una
plantacin agrcola de di cada a l c u l t i v o d e l cacao.
La -propiedad rstica de e s t a s oci e d a d annima, o r i -
g i n a r i a de l a p r ov i n ci a de B a r ce lon a , y e s t a ble ci d a en Fernando
Po a f i n a l e s d e l s i g l o XI X, e s taba formada, ha ci a 1904, por t r e s
f i n c a s . Una propi e dad e s taba s i t u a d a en l a cos t a o r i e n t a l de l a '.
i s l a , tena una extensin s u p e r f i c i a l de 113 hectreas, li n d a ba :,
con l a p la ya , dispona de una ca s a de p la n cha s de hi e r r o para v i -
vi e nda de l o s blancos y cobe r t i zos para los t r a ba j a d or e s crumanes
y d i s t a ba cu a t r o horas en bote de l a c a p i t a l . 1 v a lor de e s t a fi
ca e r a e l s i g u i e n t e : " . . . 113 hectreas de l a s que slo s a con s i d e -
ran 5 en produccin p a r a s u p l i r d e f i c i e n c i a s 2305 por hectrea
de produccin anual c a p i t a l i z a d o a l, l Ofo = 10. 000 [ . . . ) . 103 hect
r e a s p a r a p la n t a r 3$ 340" . La segunda f i n c a , j u n t o a l a baha
de Concepcin, tena una v i v i e n d a de ca la ba para l o s crumanes; e l
v a lor de e s t a f i n c a de 40 hectreas ",.. de l a s que hay una peque
r a p r op i e d a d e r a l a ms i mportante , e s taba s i t u a d a a t r e s kilme-
t r os de Santa Is a be l y cr u za d a por l a " ca r r e t e r a " que una a l a
c a p i t a l con l a poblacin de Sasil. Es t a f i n c a dispona de l a s
con s t r u cci on e s s i g u i e n t e s : Un e d i f i c i o de madera for r a d o y cu bi e r
t o can .-planchas de hi e r r o g a lv a n i za d o y te cho d e l mismo ma t e r i a l.
La con s u lt a de l a documentacin p r i v a d a me pertnite
a parte , de plantacin e s ti madas ^ una
1
de unos 14 par 3 .ietros, D-..r,pusato de unaa bajos d e s t i n a d os a a l -
macn y d e p os i t a d he rrami e ntas y ds un p i s a con ha bi t a ci on e s y
galeras para v i v i e n d a de l o s bla n cos . Unas cans trucci oncs s de ca -
l a b a , da 33 pi r 7 metros, con coci n a y la v a d e r o, servan da vivan
da para l a s t r a ba j a d or a s crumanes. Los cr i a d os ne gras de l a f i n c a
habi taban una ca s a de ca la ba , can ou bi a r t a do zi n c, da unas 14 por
3 raetros. E l sacadero da cacao y l a maq ui nari a de caf ocupaban un
e d i f i c i o ds madera con te cha da zi n c, de unos 12 metras de la r g o
par 3 metros de ancho. Una ca s a de calab, tambin can tacho de
zi n c, ds 6 por 6 metros, e ra l a v i v i e n d a ds l o s ca r p i n t e r os . For
ltimoi,! l a f i n c a contaba con un g a l l i n e r o y una cuadra. 1 v a lor
de e s t a f i n c a , segn un i n v e n t a r i o r e a li -a d o en .1904 quG na e v a lu
aba econmicamente l a s con s t r u cci on e s d e s cr i t a s , e ra e l s i g u i e n t e :
De l a s 112 hectreas "...hay 70 sn produccin y de l a s que s e con
s i d e r a n slo 45 para s u p l i r d e f i c i e n c i a s EGDS por hectrea, r e -
pre s e ntando un producto lquida anual de 9.0000 que ca p i t a li z a d a s
a l WFJ s i g n i f i c a n . . . 90,000 [ ) ^i e z hectreas de plantacin
r e ci e n t e a30w...2.0CO [...}. T r e i n t a y das hectreas para plan--
t a s 53,,,lc<3", As pues, s i p a t r i mon i o r.stica da e s t a s a ci e d a d
econmica, s i n v a lor a r l a s con s t r u cci on e s e x i s t e n t e s n i D1 mate- '.
r i a l u t i l i z a d a para e l c u l t i v a agrcola, poda e s t i ma r s e en unos
102.360 duros .
Un d i bu j o a e s ca la da l a t e r ce r a propiadat d e s cr i t a ,
r e a li z a d a en 1921, d e t a lla ba l a p a r t e c e n t r a l de l a f i n c a , donde
e s taban i n s t a la d os los d i s t i n t a s e d i f i c i o s y con s t r u cci on s s que
p r a ci s a ba l a plantacin como uni dad de l a produccin agrcola.
Sobre un plana r e ct a n g u la r , l o s e d i f i c i o s e s taban a
grupados en das con j u n t a s d i fe r e n ci a d a s , de t a l moda que aparecan
d i s t r i b u i d o s y encuadradas en dos mi tade s t r i a n g u la r e s apue s tas y
1
s i t u a d a s a ambas la d os de una s upue s ta d i a g on a l que a t r a v e s a ba e l
p a t i o ce n t r a l. La s u p e r fi ci e t r i a n g u la r p r i n c i p a l a li n e a ba , en
pri me r lu g a r , l a "aas a-Sre nja", un e d i f i c i o da nadara for-rada y
cu bi e r t o con planchas de hi e r r o g a lv a n i za d a y te cho d e l mismo ia-
t s r i a l , de unos 19 metras de fr e n t e por 11,90 metros do fondo. La
"Oas a-3ranja" e r a l a v i v i e n d a da los bla n ca s y e s taba formada por
unos bajos de s ti nados a almacenas y d a p j s i t os de he rrami e ntas , y
un p i s o a lt o rodeado de una ampli a g a le r fa , donde se ubi caban una
s a la c e n t r a l , un cu a r t o de s ti nado a repostera y botiqun y t r e s
d or mi t or i os . En un e d i f i c i o ms pequeo, anexo y comunicado con
l a "Gasa-Granja", se e ncontraba l a coci n a i a su la d o, e l g a l l i n e -
r a con su p a t i o; a continuacin, una v i v i e n d a de 3,90 por 3,70 ra_e
t r os para e l capataz; lue go, e l depsito da l a lea y, en ngulo
r e ct o aunque separado d e l depsito, e l s e cade ro pai'a e l cacao da
22 metras de la r g o por 5 metros de ancho.
Fr e n t e a l a e n t r a d a de l a "Gas a-3ranja", y a unos
21,7 metros de d i s t a n ci a , atrave s ando e l p a t i o c e n t r a l , un r e c i n -
to cu bi e r t o da 7,33 por 3,50 metros, con un depsito de agua y ba
o, e s t a ba de s ti nado p a r a l a fermentacin d e l cacao. A l a i z q u i e r
da de e s t e r e ci n t o, haba un s e mi lle r o de cacao y de caf y, a
continuacin, un t e r r e n o de 22 p or 30 metros para hu e r t a . A l a de
re cha d e l l o c a l para l a fermentacin d e l cacao, una construccin
de calab cu bi e r t a con planchas de hi e r r o g a lv a n i za d o, de unos 3
metros de fr e n t e por c a s i 15 metros de p r ofu n d i d a d , pre s e ntaba l a
s i g u i e n t e distribucin i n t e r i o r : En l a fa cha d a p r i n c i p a l l a s ca -
s as d e l s e re no, cr i a d os y coci n e r o; despus, l a s naves i s y23 con
l i t e r a s , que e ran l a v i v i e n d a d e .los t r a ba j a d or e s proce de nte s de
Monrovi a y, detrs de l a s naves, un c a r r a l p a r a con e j a s y un e s t a
1 2 5
blo par., e l ca ba llo. La cas a d e l coci n e r o, 1..= .^ dos naves y e l e s -
t a blo tenan s a li d a s a un r e ci n t o denominado l o c a l de s ti nado a l o s
monrovias. Separado de e s t a s e r i e de e d i f i c i o s y formando ngulo
r a ct o, ot r o a li n e a mi e n t o de con s t r u cci on e s comprenda: Un t e r r e n o
de 30 por 33 metros de s ti nado a hue rta; un bao para l o s patos y,
por ltimo, ot r a construccin en forma r e ct a n g u la r , de calab y
cu bi e r t a de hi e r r o g a lv a n i za d o, de 27 por 7,30 mstros, para v i v i e n
da de l o s t r a ba j a d or e s d i s t r i b u i d a i n t e r i or me n t e , en ha bi t a ci on e s
para matri moni as y cu a t r o naves can l i t e r a s , una para l o s t r a ba j a
dars "kamerons** con su cor r e s p on d i e n t e l o c a l en l a fachada s e pa-
rado de l a s ot r a s t r e s naves y e l l o c a l d e s t i n a d a a l o s t r a ba j a d o
r e s denominados "ba t a s ".
La informacin'puede comple tars e con una relacin
de l o s i ns trume ntas ds t r a ba j a u t i l i z a d o s p a r a e l c u l t i v o agrco-
l a de l a f i n c a , e n t r e l o s muchas u t e n s i l i o s i n v e n t a r i a d a s , encon-
tramos l o s s i g u i e n t e s ; Una mquina para d e s c a s c a r i l l a r caf, s o l -
dadore s , f i l i b a r q u i n e s , bracas , enfarmadores, l l a v e s i n g le s a s , pa
l e t a s da albail, t i j e r a s p a r a cor t a r hoj a la t a , una r a s p a , a l i c a -
t e s , un c a r t a alambre, c e p i l l a s de ca r p i n t e r o, una raoldura, un f r a
mi l, un farlopn, una maceta de albail, un m a r t i l l o , s u e la s de ma
no de ca r p i n t e r o, s e r r u chos , cortafros, una barre na de ca r p i n t e r o,
una csclera^rdascientos "ca la bos e s " o "calabs" para s e ca r cacao,
ci e n t o s e t e n t a y ci n co maquetas de acaro p a r a chape ar, veintids
maquetes de hi e r r o p a r a chape ar, d i e z maquetas de ace ro para s s p a r
gar, s i e r r a s grandes, chapas, veintitrs azadones, d i e ci ocho p i ca s ,
cu a t r o mquinas para s u l f a t a r , una bscula grande , ot r a bscula pe
quena, una "amaca" ( s i c ) , una ca mi lla , t ma le s de hi e r r o, t ma le s
de madera, d i e c i s e i s hi e ri zos de p a r r i l l a para e l horno s e cade ro, una
c a r r e t i l l a de mano, una o l l a grande p a r a coce r pltanos para l o s
1
brace ras , t r a ce hachas, un conca de ca r p i n t e r a , das mollas , cunas,
un g r i l l o e le vador, mi l k i l o s de s u lfa t o de cobre , ca j a s para f e r
mentar e l cacao, nove ci e ntos sacos, ganchos para cor t a r l a p i n a
d e l cacao, una mquina v e n t i la d or a , li ma s , cr i ba d or e s par?, la v a r
e l cacao,un ca ba llo, una montura y g u a r n i ci on e s . For ltimo, l a
s oci e dad cantaba con dos ba lle n e r a s y \jari os cayucos p a r a e l s e r -
v i c i o de de sus f i n c a s .
La pre me di tada disposicin de l a s d i s t i n t a s cons -
t r u cci on e s de l a f i n c a y l a gran d i v e r s i d a d y ca n t i d a d de l o s tns
trunientos de t r a ba j o a d v i e r t e n de l a p r e ci s a organizacin tcnica
y econmica d a l proce s o de l a produccin d e l cacao, d e r i v a d a de
l a comple ji dad misma d a l c u l t i v a de ca t e producto eigrcola.
I I . - l c u l t i v o d e l cacao [3] s e i n i c i a , una vez s e le cci on a d o a l
te rre no," cor) e l desbosque. E l desbosque d e l t e r r e n o es c a s i t o t a l ;
l o s rboles, l a s malezas y l o s t r a n cos son cor t a d a s ante s de t e r -
minar l a estacin de l a s l l u v i a s , se l a s d e j a s e ca r , s e cor t a n l a s
ramas, se amontonan y s e queman. ^n embargo, determinados rboles
como l o s bucare s , l a s a ca ci a s , l o s ce dros , alguna palmara de a c e i -
t e y l o s rboles de k ola no son desboscados por su funcin de pro-
t e ct or e s d e l cacao como rboles de sombra. n con d i ci on e s ptimas,
cada hectrea p la n t a d a da cacao debd t e n e r 20 rboles de sombra e
bidamente r e p a r t i d os ; por ejemplo, l o s pltanos s e i n t e r ca la n con
l a s p la n t a s d a l cacao a razn de un pltano por cada dos cacaos .
Una v e z r e a li z a d o e l desbosque y proveda l a plantacin de l o s r
bole s de sombra, s e t r a za n l o s caminos y l o s cuadros de l a p la n t a
cin. Los caminos son r e ct os y de unos 7 u 3 me tras de ancho; l o s
cuadros t i e n e n .u n a s u p e r f i c i e de una hectrea para, de e s t e modo,
a i r e a r l o s cacaos y f a c i l i t a r l a racolsccin, e l r s p s r t o de l a s
1 2
ce n i za s y da l a s abanos. Deapus da t r a z a r loa caminos y forman .,
los cuadros , sa proce de a sealar con e s t a ca s l o s s i t i o s donde han
de s e r plantados l o s cacaos . La s i e ui bra d a l cacao es por grano y
sa r e a l i z a en apoca da l l u v i a s ; as d e ci r , e n t r e los mesas de :,iarzo
y s e pti e mbre . Pri me ra, sa abre n unos hoyos de aproximadamente SO
por SO por 50 centmetros an l o s s i t i o s sealados con l a s e s t a ca s ;
unos das ante s da empezar a p la n t a r e l cacao se r e lla n a n l o s ho-
yas con t i e r r a , ramas y hojas s e cas , s e c i e r r a a l hoyo con l a mis
ma t i e r r a antas axtradasfarmando una pequea c o l i n a y se a s i e n t a
procurando que l a t i e r r a d e l hoyo qyjede a l n i v e l d e l r e s t o d e l t_e
r r e n o. Luego, can un bastn terminado en punta, se hacen t r e s pe-
queas aguje ros , en forrna de tringulo, d i s t a n t e s de 13 a 20 ce n -
tmetros e n t r e s y can uoa p r ofu n d i d a d de 2,3 3 centmetros. ."'
Pa r a p r e s e r v a r y f o r t a l e c e r l a s e mi lla , sa a s p olv or a a con c a l y
con ce n i za ante s de s e mbrarla. E l grano sa coloca en l o s aguje ros ,
da -forma q u e -la p a r t e ms de lgada a s t a a r r i b a , y se r e cu br e con
t i e i ^r a . 1 grano germina con r a p i d e z; a l f i n a l de l a s i g u i e n t e e_s
tacin s e ca de s e r sembrado, l a p la n t a a lca n za de 23 a 33 centrn_s
t r os de a lt u r a ; e ntoncas , s s s acan l a s dos plci ntas ms e nde ble s y
se d e j a l a ms r obu s t a . A continuacin, s a r e v i s a l a plantacin y
l a s f a l t a s s a reponen con nuevas s e mi lla s .
Ante s de'.que empiecen l a s pri me ras l l u v i a s s a proG
de a l a poda o li mp i e -a d e l cacao qua, tambiSn, i n clu ye l o s rbo^
l e s de sombra. Con c u c h i l l o , machete, podadoras y s i e r r a s de mano
s a li mp i a e l rbol d e l cacao de l o s chupones, l a s ramas s e cas y
l o s r e br ot a s . La s he r i d a s p r od u ci d a s en e l t r on co d e l cacao duran
t e l a poda s e tapan con alquitrn v e g e t a l. A l ao de p la n t a d a l a
s e mi lla , en e l cacao s e forma una corona de 3 a 5 ramas, s e e li g e n
128
l a s t r e s .r.s r obu s t a s y se cor t a n l a s ^r.s raquticas. La i mportan
c i a de l a poda r a d i ca en l a previsin ds l a s enfermedades que a t a
can e l d e s a r r ollo d e l c a c a o; E l rr.ildeu, o p i n a negra d s l cacao,
e l "pasmo d e l c a c a o" , l a " v i r u e l a d s l cacao", e l ".jusano d e l caca
o", l a " b a r r e n i l l a d e l cacao", e l mono, l a a r d i l l a , e l groiipic,
los r a t on e s , e t c., son, e ntre ot r os , enemigas qus atacan a l t r a n -
co, l a s hojas , la s ramas, l a pulpa, e l fr u t o y, en oca s i on e s , pr o
vocan l a muerte d e l rbol d s l cacao. Con t r a l a s nferrnedadas d e l
cacao se r e a l i z a n pulve ri :;aci one s con l a n i cot i n a de l a p la n t a d e l
tabaco, hi r v i e n d o durante media hora 13 k i l o s de hojas da tabaco
con 100 l i t r o s de agua; tambin s e usa como i n s e c t i c i d a e b u l l i c i o
nes con hojas de tomateras en floracin [ 4 ] . Pa r a p r ot e g e r e l gra
no de los rae dore s s e con fe cci on a n unos ca s t a s da canas de bamb
que s e coloca n en cada hoya en forma i n v e r t i d a , y con l a ayuda de
p e r r os f o x - t e r r i e r s s e l a ca za a l a s r oe d or e s y a l o s grompi c;
La floracin d e l cacao se produc en a b r i l o r.iayo
y l a rscoleccin d e l fr u t o s e i n i c i a en e l ines de agos to, con t i n i j
ando, de forma simultnea, floracin y recoleccin duran'ce s e i s
meses. 3 i bi e n a l cu a r t o y q u i n t o ao de sembrado e l rbol ya pro
ducB de 330 a 400 gramos de f r u t o preparado y seco, una p la n t a -
cin de cacao a lca n za su p le n a produccin, en l a s zonas ba j a s de
l a i s l a , a l o s s i e t e a ocho aos de su s i e mbra en s e mi lla . Va r i os
fa ct or e s i n flu ye n en e l re ndi mi e nto de l o s cacaos : Las ca n d i ci on e s
da l o s s u e los , e l emplazamiento geogrfica de l a r i n ca , l a d i s t a n -
c i a a que s e hayan plantado l o s rboles d e l cacao y, sabr todo,
e l c u l t i v o que ha r e ci bi d o l a plantacin, Pe ro, una plantacin 1
bi e n cu lt i v a d a , a 3 metros de d i s t a n c i a un rbol de l o s ot r a s y
en t e r r e n o.y zana apropi ados , puede r e n d i r unos 300 granos de ca ^
1 2 9
cao seco por rbol; o sea, un promedio de unos B30 900 k i l o g r a -
mos de cacao por hectrea.
Las p i n a s de cacao maduras t i e n e n forma almendrada,
un color anaranjado y, ante s de que ennegrezcan por exceso ds ma-
duracin, son r e cole ct a d a s . La recoleccin s e r e a l i z a con machete,
con un gancho en e l extremo de un p a lo de 3 metros y con un s aco.
Al cor t a r l a s p i n a s maduras, s e d e j a en e l rbol una p a r t e d e l pe
dnculo que l a s sostena; l a s p i n a s cor t a d a s se d e p os i t a n en e l
saco y, 3 s u ve z, l o s rboles s e li mp i a n de l a s p i n a s muertas, r o
i d a s y de l o s chupones. La s p i n a s y ca s ca r a s enfermas son d e p os i -
tadas en grandes hoyos p u d r i d e r os y cu bi e r t a s con capas de c a l v i
va. La s p i n a s maduras cor t a d a s s e amontonan en l o s cu a t r o vrtices
de l o s cuadras de l o s caminos.
La s p i n a s maduras de cacao s e abre n con machete,
golpendolas con un p a lo y, tambin, hacindalas choca r e n t r a s.
En e l i n t e r i o r de l a p i n a l o s granos de cacao en forma de mazorca
estn embadurnados de una p u lp a mu ci la g i n oa a y v i s cos a . E l graoo
acompaada de una p u lp a v i s cos a s a le de l a p i n a , s e d e p os i t a todo
para que fe rme nte en un r e ci p i e n t e y, de e s t e modo, s e p a r a r l a p u l
pa de l o s granos . En Fe mando Poo se emplean en a s t a t a r e a ca s t os
de carbone ro, for r a d os en s u i n t e r i o r con ha j a s de pltano, y con
una ca p a ci d a d ds 13 a 20 k i l o s p a r a pone r e l grano. En trminos
g e n e r a le s , s e a fi r ma que mi l p i n a s de cacao pesan 476 k i l o s y dan
unos 39 k i l o s de granos fr e s cos y unos 54 k i l o s de granos s e cos ,
mi e n t r a s que para obt e n e r un k i l o de cacao seco se n e ce s i t a n apro
ximadamente unas 20 p i n a s .
La buena ca li d a d d e l cacao depende, 'en gran medida,
de l a fermentacin. L.JS granos extradas de: l a s p i n a s son con d u ci
das a urt l o c a l de s ti nado a l a fermentacin. Es t e l o c a l , que est
cu bi e r t o con planchas de hi e r r o g a lv a n i za d o, es muy v e n t i la d o pa-
r a , da e s t e modo, con s e g u i r l a reduccin a l i q u i d o da l a pulpa .
que e nvue lve e l grano. Las granos son de pos i tados en unos cajone s
ds madera, d i v i d i d os en dos p a r t e s , for r a d os con hojas de pltano,
de unos 2 3 metros de lon g i t u d , un metro, de ancho y un metro de
a lt o, cuyo fondo pe rmi te con f a c i l i d a d l a s a l i d a d e l lquido. Se-
gn e l cu r s o de l a fermentacin, l o s granos son t r a s la d a d os de una
p a r t e a ot r a d e l cajn. De hecho, l a fermentacin empieza a l a s 6
horas de e s t a r e l grano de cacao en e l cajn y, a l. segundo da, .::
e l cacao es cambiado ds lu g a r en e l cajn y tapado e l fr u t o con ';
hojas de pltano para, e l t e r ce r da, r e p e t i r l a operacin en sen
t i d o i nve r.s a.
Pa r a e l secado de l o s granos de cacao s e u t i l i z a ca
l a r s ola r y ca lor a r t i f i c i a l . En una p a r t e d e l p a t i o de l a f i n c a
s e sita e l te nde de ra s obre e l que se coloca n l o s t a ble r os con l o s
cacaos . Si n embargo, a l c o i n c i d i r l a recoleccin con l a Spoca de
l a s l l u v i a s , e l secada a l s o l es i n s u f i c i e n t e y s e p r e ci s a e l s e -
cado a r t i f i c i a l , en e l l o c a l re s guardado de l o s age nte s atmosfri
eos, fre cue nte me nte de manipostera y cu bi e r t o con planchas de zi n c,
s e d e p os i t a n l o s t a ble r os con l o s cacaos, y, generalmente por medio
de hogares de lea, s e e le v a l a te mpe ratura. La desecacin debe -
s e r rpida para e v i t a r que contine l a fermentacin que p e r j u d i ca
a l fr u t o y l e da un c o l o r muy os curo, 1 grano est seco cuando _
33 ha de s pre ndi do de toda e l agua y, a l a p r e t a r e l grano con l a
mano, l a c a s c a r i l l a s e rompe, y no s e p e r ci bo humed-'d en e l i n t e - '
r i o r d e l grano.
Por ltimo, los granos son t r a s la d a d os a l a s almace
1 3 1
nes para s e r re s guardadas ds l a ha.iadad y all permanecen has ta
unas das antas de s e r t r a n s p or t a d os , en s acas -e nvas e de &3 k i l o s ,
has ta los puntos de anbarque.
La evaluacin ecanmica r e a l da una f i n c a de cacaa
durante e l pri me r cu a r t a de s i g l o , en Fernando Fo p r e s e n t a impar
tante e d i f i c u l t a d e s no slo por l a s i * e s t r i cci on e s a l acce s o da l a
documentacin e x i s t e n t e a, i n clu s o, por e l carcter i ncomple ta e
.impreciso' en l o s clculos econmicas da l a s f i n c a s e fe ctuados por
l o s p r op i a s fi n Pu e r os , s i n o tanibin porqus a l panorama de l a s ex-
p lot a ci on e s agrcola-coloniales ofrsca una i p p or t a n t e d i v e r s i d a d
en algunas as pe ctos cla v a s como, e n t r e ot r os , l a dimensin s upar-
f i o i a l de l a s e xp lot a ci on a s agrcolas, e l emplazainiento geogrfi-
co de l a s fi n ca s , , los conaci r.i i ante s tcnicos a p li ca d os a l c u l t i v o
y, s obre todo, e l grado de capitalizacin de l a s fi n ca s ca ca ot e -
r a s .
De l o s i n for oe s que he podi do con s u lt a r hay uno r e a
li z a d a sn 190S p a r F. j a ba t a r , er.iplaado de l a compaa Trasatln-
t i c a , que t a n t o por s us come ntari os a d i ci on a le s como por e l d e t a -
lla d o anlisis de l a p a r t e numrica d e l e s t u d i o, con s t i t u ye un
t r a ba j o e jamplar s obre l a r e a l i d a d y l a s problemas econmicos de
l a . a j r i c u l t u r c . c .'loni.^l en la . i s l a de Fe rnando Fo [ s ) ,
A continuacin, s i g u i e n d o e l s s t u d i o da F. Sabate r,
expondr una recopilacin por conce ptos y por aas de l o s g a s t os
y l o s i n g r e s os ca lcu la d os para una plantacin de cacao de X hec^
t a r e a s de t e r r e n o v i r g e n s obre l a base s i g u i e n t e : Dos aos para
de s bos car y p la n t a r , a 23 hectreas por ao. Ci n cu e n t a bracer'as
para desbosque y plant-icin, s ue ldo y manutencin, y cos t o en ^'on
r ov i a ba j o con t r a t a ds dos aoa. Un e ne .rjudo, s uolda y .arnuijun-
1 3 2
cin. Una cas a v i v i e n d a par;. ^1 ancar^ado. Una cas a v i v i e n d a pai-'a
crusnanas. Una embarcacin o caballera para ate nde r aauntaa n l a
c a p i t a l . Ma t e r i a l p a r a t r a ba j os . Gas tos da hos p i t a l, medicamentos,
cu r a ci on e s y e s t a n ci a s . Impre vi s tos , v i a j e s , snfsrr.iedades raayores,
r e p a r a ci on e s en e d i f i c i o s y erfibarcacin o cui dado de l a caballera
e t c.( 3)
Los conce ptos y l a s clculos ax;cuestos en l o s cua-.
uros 1 y 2 r e q u i e r e n algunas a cla i -a ci a n e s , n l a rscopilacin da
l o s g a s t os , s i apartado de l o s cos t e s de instalacin no contempla .
l a e x i s t e n ci a d e l s e cade ro y-:dol,. almacn en l a plantacin; e l e s -
t u d i o prs ve e que e l remanente obte ni do a l o s t r e ce aos debe s e r
i n v e r t i d a en p a r t e pe ra l a construccin de e s t os e d i f i c i o s . La s
con d i ci on e s econmicas d e l' encardado empleado en l a f i n c a son de
t i p o medio; es d e ci r , un s ue ldo y una manutencin mensuales de
230 y 2D0 pe s e tas re s pe cti vame nte , v i a j e s pagadas y alguna g r a t i -
ficacin aconinica e x t r a . 1 e s t u d i o e s ti ma l a s ne ce s i dade s de
br a ce r os en ua planj:acin de 30 hectreas durante t r e ce anos, s u
pone que cada des aos se contratarn l o s br a ce r os no'cesarias y -i
no t i e n e en cue nta l a e s cas e z de mano de obra en Fernando Po, SI
p r e ci o t i p o de 43 p e s e t a s por p a s a j e e r a r e a l y corresponda a l
p r e ci a f i j a d o por l a compaa Trasatlntica pai-a e l t r a s n p or t e de
los t r a ba j a d or e s l i b e r i a n o s . Le manutencin de l a s br a ce r os est
ca lcu la d a no slo s obre l a reglamentacin o f i c i a l e ntonce s vigsn45
t e de l a racin d i a r i a por hombre, l/2 k i l o de a r r oz y 100 gramos
de pescado, s i n o que i n clu ye l a p e r d i d a de j or n a le s por enfermeda
des, l a prdida de l o s de re chos de expatriacin pagados en Monro-
v i a p a r de funci one s , l a s cons e cue nci as de l a f a l t a de algn t r a ba
j a d or pn l a plantacin por stas u ot r a s razone s , e t c. Los s u e l-
dos estn ca lcu la d os de acuerdo con l o s con t r a t a s de t r a ba j o para
brace ros entonces v i g e n t e s i-;a '.'onroviaj as d e ci r , 23 pe s e tas men-
s u a le s para e l ca p a t a z y 20 pe s e tas a l mes para e l br a ce r o. Y, l a s
ca n t i d a d e s as i gnadas a los g a s t os por hospitalizacin, v a r i a s e im
p r e v i s t a s no estn a lza d a s y pueden e s t i ma r s e normales.
E l e s t u d i o de F. Sabate r de una plantricin de 30 hec
t a r e a s ca lcu la ba , a p a r t i r d e l t e r ce r ano de produccin, un r e n d i -
miento de 700 k i l o s de.cacao por hectrea. La merma en e l peso d e l
grano f i j a d a en.un 4^/0 e ra cor r e ct a y corresponda a un ?p de polvo
y ot r o por f a l t a en e l peso d e l grano debido a l tiempo de e ns a-
que. 1 producto de l a ve nta d e l cacao es e l r e s u lt a d a de l a ca n t i
dad de grano neto de meraa y e l p r e ci o de l a v e n t a . l p r e ci o, de
2,70 p e s e t a s e l k i l o da cacao, poda obte ne rs e en e l mercado s i l a
realizacin d e l cacao s e haca por cue nta d e l p r op i o p la n t a d or y
esperando l a oportuni dad de mercado. Los gas tos de remesa, siempre
por cue nta d e l p la n t a d or y envo a ca s a p r op i a , eran l o s siguien-
t e s : 1 f l e t e de Santa Is a be l de Fernando Pao.-a Espaa, SJ pe s e tas
cada l.OCO k i l o s de caCiio; un 10^'- de capa s obre e l f l e t e , 3 pe s e -
t a s l o s 1.000 k i l o s j l o s derechos, de embarque, a 0,75 pe s e tas ca -
da 1.000 k i l o s ; l o s envases p a r a e l cacao, a 1 p e s e t a l a unidad;
y l o s j or n a le s , l o s a ca r r e a s , l a s fa ct u r a s y plizas para l a s a -
duanas, de IDO a'230 pe s e tas segn l a s remesas. La comisin e r a -
d e l s obre e l producto obte ni do de l a ve nta d e l cacao; e s t a co- i
misin e r a e l t i p a n a t u r a l de cor r e t a j e p a r a l a s t r a n s a cci on e s de
compra-venta. Los de re chos de aduanas, e l captulo ms i mportante
de gas tos , a razn de 0,90 p e s e t a s e l k i l o de cacao coz^respondan
a l a iegislacin de aduanas v i g e n t e .
E l e s t u d i o de l o s g a s t a s y de l o s i n g r e s os de una
plantacin de 33 hectreas en t r e ce aos pe rmi te e x t r a e r algunas
cj n clu s i on e s : For una parte , l a s gas tos t ot a le s , c a p i t a l dsserAbol
sado ms i n t e r e s e s ds ese c a p i t a l , ascendan, a l cabo de t r e ce .'
aos, a 391,401 p s s e t a s . Es t a cantidc..d carrasponda, por una p a r t a
a un c a p i t a l desembolsado de 321,929 pe s e tas y, por ot r a , a los i n
t a r e s a s devengados por ese c a p i t a l a l anual, o saa, 59,472 pasa
t a s , que re pre s e ntaban despus da l o s t r e ce aos, un 21,?/c s obre
e l c a p i t a l desembolsada. E l f a c t o r t r a ba j o, enc;rgado y br a ce r os ,
se e le vaba a 270.179 pe s e tas y fr a n t e a l a s 31,733 pe s e tas da los
gas tas de instalacin, ma t e r i a l y v a r i os , s i g n i f i c a b a qua e l ca p i
t a l i n v e r t i d o en t r a ba j o r e p r e s e n t a ba a l B3,S^/u d e l t o t a l desambal_
sado. Por ot r a p a r t e , e l producto de l a ve nta da l o s 233,920 k i l o s
de cacao neto obt e n i d a s en nueva aos, a un p r e ci a madio de 2,'X3
p e s e t a s e l k i l o , ascendala 535,334 p e s e t a s . Ahora bi e n , l o s g a s -
t os a d e d u ci r d e l producto de l a v e n t a d e l cacao sumaban 272.333
p e s e t a s y, e n t r e e s t os gas tos , l o s de re chos de aduanas r e p r e s e n t a
ban e l 37,3^4, Una vaz de duci da e l t o t a l de l o s g a s t os de r e a l i z a -
cin d e l cacao d e l producto de l a ve nta, e l i n g r e s o ne to de l a
ve nta d e l cacao quedaba en 413,201 pe s e tgs ; en ot r e a p a la br a s , ..
los g a s t os y, en p a r t i c u l a r , l o s de re chos de aduanas haban re du-
ci d o en un 39,3v e l v a lor d e l producto da l a ve nta d e l cacao.
De l o s datos e xpue s tos s a de s pre nde que l a s p a r t i d a ,
ms cos t os a s para l a economa de l a plantacin e ran l a mano de o-
bra y l o s de re chos de aduanas. Si mp li fi ca n d o l o s d i v e r s os gas tos
a l a uni dad k i l o de cacao, a l remanente lquido por k i l o da cacao
e ra e l s i g u i e n t e :
1 < K
p e s e t a s /ki lo
1,300
1 II
II >
Gas tos instalacin, c u l t i v a ,
1,253
II II
II II
Remanente lquido por k i l o cacao....
11 II
Por ltimo, s i deducimos de l o s i n g r e s os ne tos ,
413.331 pe s e tas , e l t o t a l g e n e r a l de desembolsos e i n t e r e s e s ,
391.401 pe s e tas , e l remanente a l o s t r e ce aos de plantacin, a-
morti zados l o s desembolsos y l o s i n t e r e s e s , fu e de 21,300 p e s e t a s .
En d e f i n i t i v a , e l clculo econmico de una p la n t a -
cin de 50 hectreas en Fernando Po demostraba que e l proce s o de
l a produccin d e l cacao, p r i n c i p a l producto de exportacin de l a
i s l a , e s taba en exceso e n ca r e ci d a por l a poltica a r a n ce la r i a v i -
gente y por e l e le vado cos t e de l a mano de obra empleada que, en
ltima i n s t a n ci a , convertan i a plantacin de cacao en Fe rnando
Po en una empresa econmicamente a r r i e s g a d a y poco r e n t a ble : "Sn
l a s a ct u a le s ci r cu n s t a n ci a s , es mate ri alme nte i mp os i ble p r e t e n d e r
que l o s grandes O a p i t a le s s e expongan l a creacin de Flantaci o-:.
nes, y e s t e r e t r a i mi e n t o, que, es en p e r j u i c i o d e l d e s a r r ollo y
p or v e n i r de la .Colon i a , no debe s or p r e n d e r , p or cuanto en l a Pe-
nnsula, cu a lq u i e r ne goci a que se e s t a ble zca , r i n d e ms, y con mu
ensima ms s e g u r i d a d , que l o quey en l a a ct u a li d a d p r op or ci on a u
na Plantacin de cacao" ( 7) ,
a:
o
d,
<!
o
o
<
O
05
O
H J
m
p
w
o
os
o
A .
O
i-<
O,
w
u


os
0
a.
1
O
<
M
f l .
O
O
o
T
C8
3
U
ir-
i!
I!
! l
11
! l
II
sasaaaq.ui to
3 sosxoqnisssc -P
0-4
% 9 sosxoqtnasaa
/s sasaasr^ui
as
83
CU
sosxoqmsssa
ta
as
+)
ta
-p
a*
en
o
CtJ
o
<
03
a
cu
sopxsns
w
(i,
S3q.jodBSc[
uoTodiaosui
m
a.
BXAoauoM
U8 oq.soo
P
0-
sopBqsaq.
sox Baed x^tasq-Bi
opsSaBoua x^P M
UOT0BXBq.SUI
m
El,
to Oi OJ r - l O) o to t>
T-t CVJ OI
3
to
00
to o
N
tn
O S O OJ O O
00
oa
tr> to M 00 -l OJ to o to t~ O
ta
to to O i to O l to O to OJ ( M OJ 03
m -4 05 to t^ OJ r ~ 0 0 to
to to OJ O )
o
03 OS <3* OJ to
i n O O to OJ O t -t






*
00 00 to m to OJ
to 00 OJ
O O O O o O o O
to t - t>- t>-
to
to o O t^ f~ t - tv t -
o 0) o to 00 to oo to oo to 00 to
s o <M OJ O O t-t o a <M t -t O
o O o O O O o o O O O o o
o o O o
O
o o o o o O o o
tn m I O







*

OJ to OJ O O O O OI OJ O O
i n 00 OJ o O O O O OJ O 01
0 0 co t - t>. t - t -
to to to to l O to to to co to 10


w









O o
OJ
o o o o I O
03 t -t T - l t-t t-t t - i t -t t - l t H t -t t - l
O O o o o o O o O o O o o
O O m I D m tn i n m l O l O i n
to to OJ OJ OJ OJ O OJ 03 O O i 01
os O O
>*
m
^-
b-
00 00 00
OO OO OO oo
00

*

-

*

*
i n to to OJ OJ O O O O O O O)
O o o o o o o O O o O O O
D I <>
to
to to to to to to to to to
H O OJ
o o o
O O o O o o
*








*
OJ o to 0 to to to to
t-<
O l O o 00 o o t -t o t -t o t-t o
o
( O
o
to 15 l O i n to i n to to l O
to 03 03 OI
to
01
to
O
o o o o in i n l O i n m i n i n
i n O OJ O OJ O O! O
ea
OJ O to to T - l t - t t - l T - l t-t t-t t- l
CM 03 t - ( t H t-t t -t t -t t H t-t r - l t - l
l O i n (O to to to 10
t - -t t -t
3 z 00 z
OO

00 ; 00
-
00


<*
en
-
O o o o O o o O O O o O o
o o
i n
o o o o o o o O o
o o
t - i n
U 5
i n
Ifi
i n
I O
o
II
H 1!
a> li
to II
11
O II
t - II
r r II
n
05 11
to II
11
O ) II
O II
a>ti
II
t-t 11
oitl
to II
n
o u
o II
i n 11
ti
O II
to II I!
a>II
!> n
o> II
II
os II
os II
t-t II
o li
i n II
to II
II
to II
P J I!
I!
11
t f fi
O l
O ti
to II
II
tOt!
t 11
II
ii
i n I
b - l
Ol
I
O 1
I
i nf
OJ II
lOlt
tl
II
t-t I
I
i n l
to I
<s 1
t o l
1
o O
O o .
o o
o o
o o
o o
o o
o o
o
o
o o
o o
t n i O U 3 U 5 S 5 l O l i n i O 5 I O l O l O
o
o II
O H
O H
II
OO l
1_
I
Ol
o 11
03 11
11
o II
II
i r
O l l
IO II
03 II
11
t H II
H l
to ja o
= = = = = = =^ r = = = =
00
o
o
to
u n
-11
11
li
to II

SI
1
1
t t
1
to 1
li
11
11
O It
11
II
o 11
o II
11

it
O 11
1
1
to
I
II
00
11
to II

II
11
t H
11
II
00
II
II
i n
11
O u
11
II
n
H
1
o ti
1

1
to 1
1
t 1
1
t H 1

1
b- i
1
in
1
1
t> 1
T H 1
1
1
OJ !
to 1
to
i
<o
to
o
to
to
t H
to
o
o
1!
Ij
to II
IO 11
00 t
II
OI 01 OI OI O) 01 01 01 OI
Hoi t OT f n t o t . o o o o
01 OI 01
t H 03 to
M
O
ta
co
m
o
- H
ta
i

M
e

r
a
03 H
O
m
O
1)

r H
m
t
O
aj
o

4> H
u
O
U
5
>
>>
o
U
(D ta
Xi c
o
i n o
O
<S
o OJ
> b
H ^C S
- P +J
r - l
3 (D
x:
>> l O
OJ
a
o s>
H T 3
0
01 o
es - H
4 J +>
t 3
H o
O
>
H
.-I
3
O
c8
p
O
4 J
t
o
H
O
ts$
t
w
t
o
o
C 42 T
oq.3u o:;.onpoa(i ^
cu
co
o
a
<
B::).U8A onpoad
Xsp atonpsp B -P
BirenpB ap
S0t[03j;3(I
ta
ca
+)
a.
UOISXDIOO
sp so:^sB9
Bq.tisA ap
o:^onpoj<j
o%9u osad ^
OBOBO
osad u a BBuaw
OBOBO ap Bt[oasoo
O o o i n i o t o t o w t o i o
C M O i n O O O O O O
0 0 3
oj ^ in in in
c a
i n tv t~ IN
^ O T - H x - l
<-< 0 5 O O O o o
W li
r^ tt
r-t 11
en II
to o> o <o t o t o
r-( M to to M
to to
to to
to l l
r - l 1!
' ' II
= II
II
t o n
00 it
to n
11
11
=== II
O
o
o o o o o
i n o o o o
t o o m m i n
o
o
o
o
m to T H t - ( - (
evj to to to
t o t o
to
05 in
in lo -t T -i t-t
05 in 00 oo 00 00 00
00
T - 4 1-1
OJ II
b - l l
M i l
- II
O l
l O 11
O l
II
c o l !
tol l
OJ Il
II
O l
o l
r - i i n o i o i o i o t o i o i o
c M t o i n o o o o o o
inifjtoot~-t^t-~t^t.
. - l M c a O J O J N O l N
NI IM o o o o o O O

i n to C\I
c\J
(M
-P






o o o o O O
O) t35 0 5 o> 0 5
O
t o

in
o o o O O
to o O O o
t- 00 to to to
*
o 00 to to l o
r - l C J to to to
o O
o o
to to

to to
to to
o
c a
o o o o o
o o o o
t>- ca
o o
o o
t - l T-4
tOI
T H I
I
ca 11
t o i
I
o i
w II
_ 1
_ ij
rii
0011
in 1
I
l OI
0011
to II
II
= 1!
O l
c a l
0 5 I
I
to l l
i n i
o r
O H
0011
i n i i
li
II
11
it
II
11
11
11
11
11
II
II
II
II
II
11
to II
ca ii
i O li
ca
O
ca
m
to
to
II
I!
II
II
_ _ _ II
to 11
H II
ca II
co
ca
o
o
o

t o
o o o o o o o o
o o o o o o o o
l O O O O O O O O
eo o i n if l
TH to to to to
13 m ID
to to to
l
O l 00
O l 00
1
to
.il
^1 03
Ol
ca
N I
j a o t j <a m ja. 'H
c
o

0$
+>
O,
33
6
' i
S
d O l O l Ot 01 01 01 O l o
i n t o o o o o > O T - t c a i o
T 4 T - l T -
ta
o
as
o
<D
Ti
O
H
TJ

u
cu
ca
m
u
O
M
C8
ta
Ol O l O l
m to
O l
00
>J >i >> >1
03
cd
l U
u
-P r = =
o
4)
i
ca = : = 0)
T3
O
SU r = =
ex,
T3
0
3 = = :
cS
01 O l 01 O l
to t>- 00 a>
o o o o
ca
as
su
-p
o
03
es
o t O l Ol O l
1- 4 c a t o ^
>5 > i >5 >>
C Q
cc
03
U
-P

43
K
ca r r r :
03
O
43
T3
O l 01 01 01 01
r-l to T' tn
O O O O O
ns ^ o 43
i38
I I I . - La formacin de una s oci e d a d c o l o n i a l ;
Los c o l o n i a l e s .
XIX. 1- As pe ctos de l a v i d a s o c i a l
y de l a ideolo~a de l o s c o l o n i a l e s .
i39
I n broducci'jn
La plantacin agrcola cnmo uni dad de produccin y
e l c u l t i v o d e l cacao como p r i n c i p a l fu e n t e de r i q u e za econ.nica
i n cor p or a r on y desari'^allaran nuevas formas socio-econmicas y cu l
t u r a le s en Fernando r oo. La expansin de l a a g r i cu lt u r a c o l o n i a l
d i o lu g a r a una nueva s oci e d a d y a unas nuevas i 's laci one s s oci a -
l e s , profundamente me di ati zadas por una c-re ci e nte c o n f l i c t i v i d a d
s o c i a l que se mani fe s taba a n i v e le s St n i cos y de cla s e , que p r o-
vocaron l a radsfinicin econmica, s o c i a l y c u l t u r a l de l a s g r u -
pos s oci a le s sn l a colon i a .
La'comple ji dad tnica, c u l t u r a l y econmica de una
colon i a como Fernando Po d i f i c u l t a , en extremo, cu a lq u i e r i n t e n
t a de distincin de l o s grupos s oci a le s e x i s t e n t e s en l a colon i a
durante e l pri me r t e r c i o d e l s i g l o X)<, SI problema es bsicamen-
t e metodolgico. La eleccin de un c r i t e r i o -tnico, econmico,
c u l t u r a l , poltico, es por s s olo i n s u f i c i e n t e p a r a d e f i -
n i r , c a r a c t e r i z a r y d i fe r e n ci a l" l a poblacin de Fernando Fo en
grupos s oci a le s y para e x p li ca r l a s r e la ci on e s intergrpales. A-
dsms, r e c u r r i r a l conce pto de modo de produccin para, lu e g o,
d e r i v a r grupas y/o cla s e s s oci a le s p r -s e n t a , como mStodo, ms . -
problemas que s olu ci on e s , dada l a i n s u f i c i e n c i a terica de e s t e
conce pto en s u aplicacin a s oci e dade s no c a p i t a l i s t a s o en t r a n
sicin a l ca p i t ^i li s mo. En gran medida, e s t a s d i f i c u l t a d e s s u r -
gen d e l hecho de que Fe rnando Pao e r a una s a ci e d a d en transicin,
C5n-una-e s tructura econmica y s o c i a l de t i p o c a p i t a l i s t a , aCn
dbilmente con s oli d a d a que, a medida que s e expanda, t r a t a ba de
1 4 1
i.r.poner una nueva d i v i s i j n d a l t r a ba j o y unas foarmaa cu lt u r a le s
que se oponan a l a s a ct i v i d a d e s econmicas, a l a organisacin
s o c i a l y a l a s prcticas c u l t u r a l e s da l a poblacin colon i za d a .
En e s t e s e n t i d o, ms que una e s t r i c t a i d a n t i f i c a -
cin de l o s grupos s oci a le s , me i n t e r e s a c a r a c t e r i z a r l a s r e l a -
ci on a s s oci a le s s u r g i d a s d e l proce s o de transformacin da Fernn
do Po en una s oci e d a d agrcola-comercial en e s t r e cha relacin
con e l mercado; e l modo en que e s t a s r e la ci on e s s oci a le s i nci di da
ron en l a v i d a s o c i a l , ge ne raron unas formas c u l t u r a l e s , una i d
ologa c o l o n i a l y con v u ls i on a r on l a organizacin s o c i a l de l a co
l o n i a .
I.- E l d e s a r r ollo urbano de Santa Is a be l es una, e n t r e ot r os ,
de l o s i n d i ca d or e s ms r a le v a n t e s de l a s t r a n s for r i i a ci cn e s acon-
mioas y s ooi a la s experimentadas por l a colon i a de Fernando Po [ l ) .
Santa Is a be l haba dejado de s e r a q u e lla pequea
poblacin de p r i n c i p i o s de s i g l o formada por unas decenas de ca -
sas y apenas 1.3D ha bi t a n t e s , para con v e r t i r s e , en l a dcada de
l o s aos t r e i n t a , en una ci u d a d c o l o n i a l de c a s i 3,000 ha bi t a n t e s
donde se conce ntraba l a mayora de l a poblacin bla n ca de l a co-
l o n i a [ 2 ) , Santa Is a be l reuna l o s i n g r e d i e n t e s de una s oci e d a d
c o l o n i a l : La s c a l l e s p r i n c i p a l e s y a l ce n t r o de l a ci u d a d e s taban
a s fa lt a d a s . La p la za de Espaa, ce n t r o neurlgica de l a ci u d a d ,
e s taba formado por l a r e s i d e n ci a d a l gobe rnador, l a ca t e d r a l y 1
l o s e s t a ble ci mi e n t os come r ci a le s . La ci u d a d , desde 1323, d i s p o-
na de una c e n t r a l elctrica, Muchas v i v i e n d a s e s taban e d i fi ca d a s
con ma t e r i a le s de construccin i mportados , tenan p la n t a ba j a y
un p i s o, y e s taban a li n e a d a s formando c a l l e s . Los e s t a ble ci mi e n -
t os come r ci a le s , l o s bare s y algunas pe ns i one s para v i a j e r os s e
1 4 2
distribuan por l a ci u d a d que,, desde 1304., contaba con e l pri me r
ci n e de l a colon i a . Y, en l a p e r i f e r i a de l a ci udad, se ampntona
ban l a s chozas con s t r u i d a s con calab y ipa de l o s t r a ba j a d or e s
a fr i ca n os ds Santa Is a be l,
La multiplicacin de l a s a ct i v i d a d e s agrcola-cor-
me r ci a le s en Fernando Po transform Santa Is a be l en e l p r i n c i -
p a l ce n t r o come r ci a l de l a colon i a . A l a tradicin come r ci a l de
Santa Is a be l se sumaban su condicin de c a p i t a l a d mi n i s t r a t i v a
de l a colon i a y s u posicin estratgica en l a i s l a , - E l embarcad
ro de Santa Is a be l e r a lu g a r de paso obli g a d o de p a s a j e r os y mer
cancas para e n t r a r y para s a l i r de l a c o l o n i a . De Santa Is a be l
zarpaban l a s vapores i n t e r c o l o n i a l e s que ponan en con t a ct o Fe r -
nando Po con e l, r e s t o de l a colon i a y, en s u baha, e l trfico
martimo s e i n t e n s i f i c a b a con l o s a t r a q u e s -e s ca la de l o s buques
de ot r a s n a ci on a li d a d e s an s us travesas por e l frica atlntica.
La demanda cr e a d a p or l a expansin de l a a g r i c u l t u
r a c o l o n i a l favoreca y p ot e n ci a ba l a s a ct i v i d a d e s come r ci a ls s
de l a s fi r ma s come r ci a le s que, desde Santa Is a be l, distribuan "'.
l a s mercancas i mportadas a travs de l a r e d da factoras de co-
mercio s i t u a d a s estratgicamente en l a c o l o n i a . E l come rci o CQ1
n i a l reuna a fu n ci on a r i os , fi n q u e r os , empleados, marinos y, s o-
bre todo, a come rci ante s y p la n t a d or e s que compraban, vendan y
e s pe culaban en l a s t r a n s a cci on e s come r ci a le s . Gomo a fi r ma ba un
v i a j e r o en 1932, Santa Is a be l e r a l a ci u d a d de l o s n e g oci a s [ S ] ,
E l carcter eminentemente come r ci a l, adems de po-
ltica, de Santa Is a be i s i t u a ba en un p r i me r plano de l a a c t i v i -
dad econmica de l a colon i a a l o s e s t a ble ci mi e n t os come r ci a le s .
La i mp or t a n ci a econmica de l a s factoras come r ci a le s creci, en
143
relacin d i r e ct a , a su cipacidad de adaptacin a l a s e xi g e n ci a s
d e r i v a d a s d e l d e s a r r a llo de l a a g r i c u l t u r a c o l o n i a l . As, e n t r e
1911 y 1932, e l volumen de l a s mercancas i mportadas en Fernando
Po pas re pe nti name nte de algo ms de s e i s mi llon e s a c a s i once
mi llon e s de k i l o s . 1 v a lor de l a importacin en Fernanda Po,
estimado en 12.340.340 pe s e tas en 1932 i ^), e ra acaparado y neg
ci a d o por l a s grande s cas e s come r ci a le s como l a compaa T r a s a t
lntica, '.Voermann y Ca,, John H olt y Ga., La Vi g a t a n a , Arabas
3ay, J . Ma lla , Pre z y Ca., ''1, A, Mor i t z, Fr i e d r i c h , e t c. que,
con ot r a s fi r ma s come r ci a le s , con t r ola ba n l a s a ct i v i d a d e s de im-
portacin - exportacin y ejercan de cor r e a de transmisin, de
paso i n t e r me d i o y obli g a d o, e n t r e l o s ce n t r os de produccin y l o s
mercados de ve nta.
La factora haba fi n a n ci a d a no pocas p la n t a ci on e s
agrcolas, E l f i n q u e r o estableca una pequea t i e n d a donde venda
e i n t e r ca mbi a ba productos con l a poblacin indgena, como 3. Mu-
gueri^a re cordaba: "Los p r i mi t i v os p la n t a d or e s , que se d e d i ca r on
a l c u l t i v o d e l cacao y d e l caf, l o hi ci e r on , ( ..,) , en pequeas
p a r ce la s , pe ro e s to no obs t a n t e t u v i e r a n que imponerse grande s
s a s r i f i c i o s , pues apenas s i contaban con l o ms i n d i s p e n s a ble pa
r a l o s pi'imeros g a s t os . Pa r a mejor a u x i l i a r s e , c a s i todos s e \ / e
ron obli g a d os e s t a ble ce r s e en pequeas factoras, que l a s p r o-
porci onaban algunas be n e fi ci os , d e s t i n a d os inmediatamente s u -
fr a g a r y a mp li a r l o s gas tos de su explotacin agrcola" ( o) . En
oca s i on e s , e l ave nture ro come r ci a l haba acumulado una rpida
for t u n a en s u i mprovi s ado cobe r t i zo ds calab y ipa, i n s t a la d o
en e l cr u ce da l o s caminos o ce r ca de l o s pobladas indgenas com
prando, vendiendo e i nte rcambi ando mercancas y productos con l o s
i n d fg e n a s j pe ro, tambin, muchos pequeos fa ct or e s i ndBpe ndi e nte s
1 4 4
se haban arrui nado fr e n t e a l a competencia de l a s grandes fi r ma s
ca me r ci a le s , fue rte me nte ca p i t a li z a d a s , qua monopolizaban c l co-
mercio de l a colon i a .
La factora coma r ci a l e r a una t i e n d a de p r o v i s i o -
nes de todo t i p o, no e s p e ci a li za d a , donde s e ofraca a l c l i e n t e '
desde vveres en cons e rva a i n s t r u me n t os de msica. Un c o l o n i a l
narraba sus i mpre s i one s a l e n t r a r , por p r i ma r a ve z, en l a fa ct o-
ra a donde i b a empleado: "Me h a llo a n t a una r^abitacin da peque
as di me ns i one s . Un mos trador en cu r v a p a r t a a l l o c a l . Sn a l fon
do hay anaque le s l l e n o s de p i e za s da t e l a , de ca j a s , l a t a s de
con s e r v a y bot e lla s da l i c o r e s . May tambin perfumes y loz a y
cristalera en abundanci a. Mea colg a d os sombraros, g a r r a s , ca lz a
dos, ca mi s e t a s r a j a s y grandes pauelos da ca lor e s v i v os . Una pe
quena p a r t a d a l mos trador est' cu bi e r t a por una planoia da plomo.
Es e l s i t i o de s ti nado a t a be r n a ..." ( S) .
La factora come r ci a l, T un p r -i n ci p i o de di cada c a s i
an e x clu s i v a a l ,comercio con l a poblacin indgena, tendi a d i -
v e r s i f i c a r l a ' o f e r t a de mercancas en razn a l a p lu r a li d a d cu lt u
r a l y a l i a a-npliacin d e l e s p e ct r o s o c i a l de l a c o l o n i a . E l i ncr
ment g e n e r a l d e l consumo, fa v or e ci d o p or c l aumento de .lla p obla -
cin de or i g a n eujiapeo- e s t a ble ci d a en l e colon i a , y por l a p r e s e n -
c i a de un mayor nmero da br a ce r os con t r a t a d os en l a s p l a n t a c i o -
nes agrcolas, oblig a l a s factoras a r e e s t r u ct u r a r sus nagoci
os come r ci a le s . En l o s anos t r e i n t a , l o s despachos come r ci a le s
seguan vendiendo grc.ndos ca n t i d a d e s de quincallera, tabaco, te
l a s , l i c o r e s , g or r a s , ate ,, a l a poblacin indgena; tambin ha-
ban aumentado l a s p a r t i d a s de productos i mportados para e l con-
sumo ds l a poblacin c o l o n i a l corno vveres, ma t e r i a le s para l a
1 4 5
con s t r u cci a n , a^uas u i i n a r a ls s , .-nc-dioinas, patrlao, cai-bn, t a j i
d-33 de ca li d a d , raue'jles, v e hi cu lcs a motor, e t c.; pe ra, aobre t
do, l a s i mportaci one s de v i n a s y l i c o r e s , de pesc:-do seco y de n
r r oz pre s e ntaban un aumento espsctcculart La enti-ada, en 1932,
de ms de un milln d os ci e n t os mi l l i t r o s de v i n o, erve-:a, ans,
ron, coac, d i i s ky, vermut, e t c.; de ms de un inilln de k i l o s
de pescado seco y de c a s i dos mi llon e s y medio de k i l o s de a r r oz
(7), no estaban d e s t i n a d os a l consumo da l a r e d u ci d a poblacin
bla n ca de l a colon i a , s i no para c u b r i r l a s necesid-^.des de l a s pla
t a ci on e s con sus br a ce r a s , de l o s come rci ante s en sus t r a n s a cci o-
nes come r ci a le s con l o s indgenas y de l o s r e clu t a d or a s en sus 0 -
p a r a ci on e s de contratacin de t r a ba j a d or e s p a r a l a s fi n ca s agrc
l a s c o l o n i a l e s .
La ci u d a d de 3anta Is a be l e r a e l exponente de l a S
ci e d a d c o l o n i a l s u r g i d a en Fernando Po bajo l a i n f l u e n c i a de l a s
a ct i v i d a d e s agrcolas y come r ci a le s . La d i v e r s i d a d de or i g e n en-
t r e l o s ci udadanos de Santa Is a be l e ra muy acus ada: Espaoles,
portugue s e s , alemanes, i t a l i a n o s , i n g le s e s , fr a n ce s e s , s i r i o s ,
fe r n a n d i n os [poblacin de r a^a ne gra o r i g i n a r i a de Santa Is a be l] ,
poblacin a fr i ca n a de l a zona con t i n e n t a l e i s l a s de l a colon i a
y t r a ba j a d or e s proce de nte s de L i b e r i a , de l a s colon i a s i n g le s a s ,
fr a n ce s a s y portugue s as . La s d i fe r e n t e s pautas de consumo de l a s
d i s t i n t a s comunidades tnica-culturales e ran una muestra de l a
p lu r a li d a d c u l t u r a l de l a poblacin de l a colon i a , pero tambin
da l a d e s i g u a ld a d econmica y de l a jerarquizacin v i g e n t e en una
s oci e d a d c o l o n i a l que d i s cr i mi n a ba tnica, c u l t u r a l y econmica-
mente a sus ha bi t a n t e s .
Santa Is a be l, l a ci u d a d de l o s ne goci os , e r a tam-
1 4 6
bin e l ce n t r a da l a v i d a s o c i a l da l u colon i a . La ci udad caneen
t r a ba l a poblacin c o l o n i a l . Alt os fu n ci on a r i os da l a a d mi n i s t r a
cin, jerarquas eclesisticas, grandes p la n t a d or e s a agrcolas
B i mportante s came rci antas , pequeas fi n q u e r os , capatace s , geren
t a s y empleados europeos de plantacin y ds factoras, e t c., par
t i ci p a ba n de unas formas s oci a le s y de unas prcticas cultralas
que l o s d i fa r a n ci a ba n da l a poblacin da r a za negra, 1 c o l o n i a l
s i n for t u n a se con s i d e r a ba miembro da e s a aa;nunidad de colon i a le s
que pareca i g n or a r como grupo s o c i a l l a s profundas d i fe r e n ci e s
econmicas y s oci a le s que s e paraban a s us miembros. Lo i mportan-
t e , p a r a e l pequeo c o l o n i a l , e r a d i s t i n g u i r s e de l a poblacin a
f r i c a n a , no "ennegrecerse'*, r e for z a r s u i d e n t i d a d c u l t u r a l ; es
d e ci r , v i v i r a l a "europea", 1 c o l o n i a l pobre deba conformars e
con v e s t i r su t r a j e blanco de algodn, cu br i r s e con un sombrero
a l a moda europea, r e u n i r s e y con v e r s a r con ot r os colon i a la s y
mos trar, pblicamente, que perteneca a l ambiente c o l o n i a l : "n
Santa Is a be l se haca una v i d a as az europea. Se usaba con e x ccs i
va fr e cu e n ci a e l cu e llo y l a cor ba t a , Y l a ame ri cana, Ua sS s i
alguno lleg a u s a r bot i n e s ... Todos tenamos chupa y smoking, Y
se jugaba todas l a s t a r d e s a l "t e n n i s " (,..}, Y fu n ci on a ba un ca
s i n o t a n coquetn, t a n i lumi nado ,,," {3],
La lite c o l o n i a l ocupaba l o s pri me ros bancos du-
r a n t e l a misa d omi n i ca l en l a ca t e d r a l de Sa n t a Is a be l; paseaba
en coche s de ca ba llos o en l o s pri me ros vehculos a motor impor-
tados de Europa con s us ca r os y e le g a n t e s t r a j e s ; y or g a n i za ba
f i e s t a s s oci a le s an s us grandas mansiones, J, "as r e cor d a ba e l
e s p le n d or y e l l u j o de l a s f i e s t a s de l a a r i s t o c r a c i a de Santa I
s a be l: "Las paradas d e l .saln-.estp for r a d a s con t a l a s de v i v os
cola r e s . De la r g os alambras psnden unas f a r o l i l l o s a l a ve naci ana,
que r e f l e j a n en su artstica cu bi e r t a de p a p e l l a lla ma dbil y
te mbloros a que p a l p i t a en su i n t e r i o r . Ante m pasan be lle z a s f e r
nandi nas con e l t r a j e blanca () Y 3^ e s cot e que d a j a a l de s cu-
bi e r t a una garganta da bano g u a r n e ci d a de c a l l a r e s de p e r la s
( ..) . Pasan tambin e l l o s , con l a pe che ra de l a cami s a de inma-
cu la d a bla n cu r a " [9 ).
1 c o l o n i a l pobre no e ra i n v i t a d o a l o s b a i l e s de
l a lite c o l o n i a l ; no obs tante , poda a cu d i r a l b a i l e d e l sbado
por l a noche, amenizado par l a banda de msica de l a Gu a r d i a Co-
l o n i a l en e l l o c a l de un anti guo almacn "..., donde concurran
muchachas indgenas y blancos de segunda categora ( algunos empl"_e
ados, de pe ndi e nte s , s i r i o s . . . ) , ..." ( l O ) . E l c o l o n i a l s i n f o r t u -
na quera s e r r e con oci d o en l a mi s a d omi n i ca l y, v e s t i d a con s u
t r a j e i nmaculado, con fu n d i r s e con l a lite c o l o n i a l paseando por
B l ce n t r o urbano de Sa n t a Is a be l; aguardaba i mpaci e nte l a lle g a d a
d e l cor r e o mensual de l a pennsula en e l vapor ds l a Trasatlnti-
ca; despeda a l o s ' c a l a n i a i a s que v i a j a ba n a l a metrpoli, s a lu d a
ba a l o s recin lle g a d os en e l pue rto de Sa n t a Is a be l y asista,
una v e z a l ao, a l a gran efamrides de l a colon i a , l a c e l e b r a c i -
n d e l s anto d e l r e y: "Es t a noche hay iluminacin en l a p la za . Se
ce le br a e l s anto d e l Rey de Espaa. La ci u d a d p r e s e n t a un fants-
t i c a a s p e ct o. En e l Sobi e r n o c i v i l , La Vi g a t a n a , La Ca t a la n a , l a
Casa Misin y en l a factora ds l a Compaa Trasatlntica s e ven
colg a d u r a s r oj a s y a ma r i lla s y un c o l l a r de lu ce s engarzadas en
vasas de color e s , f.liranda a l a baha s e d i s t i n g u e n l o s caoneros
y e l pontn cu bi e r t os de l u c e c i t a s , ( ...) . La galera de l a Cas a
Sobi e rno est l l e n a de gente,. En l a s j a r d i n e s de l a p la za han co
148
l oc a do f a i ' o l i l l a s a l a v e n e c i a n a ( . . . ) . Ne g r a s y n e g r os da n z a n
pa r l a s c a l l a s a l s on d e l bombo y de l o s p l a t i l l o s . E l g obe r n a -
dor , r e c i b i d o l a v i s i t a de t odos l o s bl a n c a s de l a c o-
l o n i a ( . . . ) . L os bl a n c o s be be n y br i n da n pa r Espa a , e n l a g a l e -
r a d e l S obi e r n o c i v i l . A l pr i n c i - , . i o h a bl a n r e pos a da me n t a , s i n .
l e v a n t a r l a v oz . L ue g o l a be bi da h a c e s u e f e c t o ( . . . ) . Ma y qui e n
g r i t a : V i v a Espa a ! " ( l l ) .
L a pobl a ci n a f r i c a n a e r a ma y o r i t a r i a ; e n 1342, r e
pr e s e n t a ba e l 3Gfs de l o s h a b i t a n t e s de S a n t s I s a b e l , E s t a po bl a -
ci n de r a z a n e g r a , f or ma da e n un 42^' - por pobl a ci n de o r i g e n e x
t r a n j e r a y e l r e s t o por i n d ge n a s de l a c o l o n i a , e s t a ba c ompue s t a
por c a r p i n t e r a s , e ba n i s t a s , p i n t a r e s , a l ba i l e s, mozos da f a c t o -
r a , c r i a d o s , c a ma r e r os , l a v a n de r a s , e s t i b a d o r e s , e t c . y, a pa r -
t i r ds l o s a os t r e i n t a , me cn i cos y ch f e r e s. J un t o a e s t a po bl a
ci n , de l a que de be e x c l u i r s e a l a s f e r n a n di n o s que por s u i mpor
t a n c i a e con mi co- soci a l y s us ca r a ct e r st i ca s c u l t u r a l e s pe r t e n e -
c a n a, l a l i t e c o l o n i a l , un bue n n me r o ds t r a ba j a dox ' a s de ca mpo
[ br a c e r o s ) pe r ma n e c a t empor al t v ent a e n l a c i uda d; un os , e n e s pe r a
de s u t r a s l a d o a l a s f i n c a s a gr col a s y, o t r o s , de s e r r s pa t r i a -r
dos un a v e z c umpl i dos s us c o n t r a t a s a s u l ug a i " da o r i g e n .
L a s d i f e r e n c i a s e n t r e l o s c o l o n i a l e s y l a pobl a ci n
a f r i c a n a n a r a di c a ba n , s i mpl e me n t e , e n que st a l t i ma e s t a ba a ds
c r i t a a l o s t r a b a j a s ms pe n os a s , pe or r e mun e r a dos y da ms n or
p r e s t i g i a e n l a e s c a l a s o c i a l . L a a l i me n t a ci n , e l v e s t i d o , l a v i
v i e n da , e n t r e o t r o s , de s v e l a ba n l a a c us a da dc s i g u- i l da d e con r dca
y s o c i a l que d i f a r s n c i a b a e l os c o l o n i a l c a da I03 c a l o n i z a d- j s . E l
r gi me n a l i me n t i c i o d e l t r a b a j a d o r a a a l a r i a J o a f r i c a n o c a n t r a t a do
e n l a c i uda d con si st a a n s u r a ci n da a r ' r a z , da pa s c a do s e c a , da
14 9
a c3lt 2 da palma y de bananac, y e s t a d i ot c. v^na impuesta ms
par fa ct or e s econmicos que c u l t u r a l e s , i l trr.bajadar a fr i ca n o
deseaba v e s t i r un t r a j e blanco y, t a l ve z, a d q u i r i r un "za la cof"
o una gramola; s i n embarga j- deba conformars e con un " d o t a "
-pauelo grande e nvue lto desde l a c i n t u r a ha s t a media p i e r n a -,
una ca mi s e t a y una g or r a . En Santa Is a be l, l a mano de obra a f r a
cana viva en l a s pue s tas de t r a ba j a o sn l a s chazas , c o n s t r u i -
das con ma t e r i a le s d e l pas, en l a s ba r r i os -p obla d os de l a p e r i -
f e r i a de l a ci u d a d .
La poblaci 3n.de r a za negra na pax^ti ci paba en l a vi_
da s o c i a l de l a s colon i a le s ; a l a sumo, e r a i n v i t a d a o a lq u i la d a
como comparsa extica para ame ni zar con sus ba i le s - e l b a l e l e -
alguna f i e s t a "n a ci on a l". E l |:rabajador a s a la r i a d o afric-'.no, des
a r r a i g a d o de su ca;nunidad y en un medio s o c i a l h o s t i l , t r a n s i t a -
ba de l a choj-a a l t r a ba j o y, aon ot r os miembros de su grupo tni
co, acuda l o s das f e s t i v a s a l a factora-taberna, 3u v i d a s o-
c i a l y c u l t u r a l se transfar;':iaba, paulati name nte , como r,iS'jltado
de l a d e s i g u a l combinacin de ISJS pautas socio-cul'cudales con
l o s nuevos v a la r e s cu lt u r a le s y l a s formas de v i d a de l a s oci e -
dad c o l o n i a l , uuandj e l t r a ba j a d or a fr i ca n o re gre s aba a au p obla
da, s us fa mi li a r e s y amigos l e i n t e r r og a ba n s obre e l modo de ad-
q u i r i r a q u e llos p r od u ct os que formaban s u pequeo a j u a r de mer-
cancas de factora, y que e ra obj e t a da l a actuacin y de l a en
v i d i a de muchos. Entonce s , e l br a ce r o, e l cr i a d o, e l e s t i ba d or ,
e xp li a oa ba l a s formas jerrquicas y e l rango s aci e 1 de l a
s oci e d a d -colon i a l, como s u patrn - e l "massa"- l a llamaba "3oy'%
como l a mujer blanca e r a l a /' m i s s i " , que e l t r a ba j a fcciia un de-
terminado v a l a r en d i n e r o a .en productos , que l a s mercancas t e -
150
n ' a n un p r e c i a e n l a s f . - . c t s r ' a s , que l a s ppe r a c i o n s s c o r n e r c i ul s s
e n t r e l o s " n j a s s a s " e r a n d i s t i n t a s a l a s que e l l o s p r a c t i c a b a n ,
e t c . Pe r o c l t r a b a j a d o r a f r - i c a n o t a mbi n e x p l i c a b a s u s o l e da d e n
e l ba r r a c a n de br a c e r o s da l a pi ant acr l n o e n l a c h oz a de l a c i u
da d, s us d i f i c u l t a d e s pa r a e n t e n de r l a s r de n e s d a l "inessa", l a
e s c a s e z de muj a r e s , l a r e pr e si n de l a g u a r di a c o l o n i a l , l a cr -
c e l , e t c . ; t odo un cf l r . i ul o da f r u s t r a c i o n e s e i n s a t i s f a c c i o n a s que
l a pobl a ci n n e g r a e x - a r i me n t a ba e n l a s o c i e da d c o l o n i a l y qua
i n t a n t a b a a pl a c a r - - pa g a n do y be bi e n do t odo t i p o da be bi da s al coh
l i c a s , de s de g i n e br a o wh i s k y, h a s t a b o t e l l a s ds c o l o n i a [12] ,
e n l a s f a ct or a s- t i e n da de l a pl a n t a ci n o de l a c i uda d de S a n t a
I sa be l
I I , - F e r n a n do Po e r a un a . s o c i e da d e s t r a t i f i c a d a y j e r a r q u i z a d a
s obr e l a ba s e d e l c o n t r o l de l o s r e c ur s o s e st r a t gi cos y d a l pr e s
t i g i o s o c i a l de r i v a do de e s t e c o n t r o l . E l domi n i o de l o s r e c ur s o s
e con mi cos y d e l e s t a t u s s o c i a l e r a l a e x pr e si n de un os v a l o r e s
c u l t u r a l e s g e s t a dos por un a mi n or a de pobl a ci n i n t e r r a c i a l que -
s e h a b a c o n s o l i da do , a l mi smo t i e mpo, que l a s oc i e da d c o l o n i a l ,
. S r a n de s pl a n t a dor e s , - c o me r c i a n t e s , p r e s t a mi s t a s , f u n c i o n a r i o s de
l a a dmi n i st r a ci n , e mpl e a da s de f a ct or a , mi s i o n e r o s , c a pa t a c e s
ds pl a n t a ci n , pe que os f i n q u e r o s , e t c . , con st i t u a n a s t a p o b l a -
ci n c o l o n i a l qus s e de f i n a ms po r s u a dscr i pci n a un a s a c t i v i
da da s' e con mi ca s, un a s pr ct i ca s s o c i a l e s y c u l t u r a l e s , que por
s u o r i g e n e s t r i c t a me n t e r a c i a l .
L a l u c h a de e s t a pobl a ci n por l o g r a r un ma yor c on
t r o l da l o s r e c ur s o s e con mi cos y por me j o r a r s u e s t a t u s s o c i a l
con ve r t a a F e r n a n do Pa o e n un a s o c i e da d a l t a me n t e compe t i t i va
un a c ompe t a n c i a que , a l a j ^r ui n a r a much os y e n r i que c e r a un os po
1 5 1
eos, obs t a cu li za ba l a conesin i n t e r n a como j r u p o s o c i a l basada
en i d e n t i d a d e s tnicas, cu lt u r a le s o de ot r o t i p o. La ans i e dad
por hace r r e a li d a d l a s e s p e ct a t i v a s i n d i v i d u a le s e ra una de l a s
caus as de l a i n e s t a b i l i d a d s o c i a l da l a colon i a , que se mani fe s -
taba en l a s a cci on e s i dc los i n d i v i d u os y en l a s r e la ci on e s i n t e r
p e r s on a le s . As, e l c o n f l i c t o presida l a v i d a cot i d i a n a y l a
v i o l e n c i a fsica y psicolgica ca r a ct e r i z a ba l a s r e la ci on e s s oci
a le s que p r e ci s a ba n , para s u s u p e r v i v e n ci a , de l a i n t r a n s i g e n ci a
de un d i s cu r s o ideolgico y c u l t u r a l que tena como p r i n c i p a l ab
j e t i v o l a legitimacin de l o s ms p r i v i l e g i a d o s en e l pode r.
Si n embarga, e s t a v i o l e n c i a que se proyectahb- de ,
forma i n d i s cr i mi n a d a , s e ejerca con e s p e ci a l i n t e n s i d a d s obre
los a g r i cu lt or e s de s u bs i s t e n ci a , l o s cazadore s , l o s empleados y
bt a ce r a s de plantacin, l o s p or t e a d or e s , l o s cr i a d os , e t c. E l co
l o n i a l d e s p r e ci a ba l a cu lt u r a y l a condicin tnica d e l a fr i ca n o
porque, segn a q u e l, e ran l a s caus as p r i n c i p a l e s de l a a c t i t u d
r e f r a c t a r i a d e l a fr i ca n o ha ci a l o s v a lor e s de l a s a ci e d a d colo-
n i a l ; pei'^o, tambin,'menospreciaba e l t r a ba j o d e l br a ce r o, d e l
porte ador,' d e l cr i a d o, e t c., porque e ran ocupaci one s que s e a t r i
buan a l a poblacin de r a za ne gra por s u r a ci a lme n t e r e con oci d a
i n f e r i o r i d a d biolgica y c u l t u r a l . E l c o l o n i a l e r a s u p e r i or y,
pre ci s ame nte , e s t a pre e mi ne nci a autootorgada s e le g i t i ma ba biol
g i ca y cu lt u r a lme n t e ( l 3 ) . Su e s t a t u s s o c i a l e s taba as oci ado a
l a condicin de p r o p i e t a r i o ^ de patrn, de empleador y, en moda
alguno, a l a condicin d e l a s a la r i a d o, d e l t r a ba j o manual, que
l e s i t u a ba sn l o s n i v e le s ms ba j os de l a pirmide s o c i a l ,
1 d i s cu r s o r a c i s t a a r a , en ltima i n s t a n c i a , un
d i s p o s i t i v o ideolgico que e x p li ca ba una de te rmi nada organizacin
s o c i a l y una especfica divisin d e l t r a ba j o. A medida que l a so
ci e d a d y l a economa colon i a le s se expandan y con s oli d a ba n , a l
d i s cu r s o r a c i s t a cobraba i n t e n s i d a d e n t r e l o s colon i a le s , en pe r
t i c u l a r cuando l o s problemas amenazaban con a r r u i n a r l a economa
c o l o n i a l y e s t e grupo s o c i a l , l o s colon i a le s , tomaba a ct i t u d e s
ds c l a s e .
Es t a ideologa c o l o n i a l que dominaba l a s r e la ci on e s
s oci a le s en Fernando Po adquira su ms autntica expresin en
l a v i d a cot i d i a n a de l a colon i a , A continuacin, he s e le cci on a d o
algunas d e s cr i p ci on e s , n a r r a ci on e s y op i n i on e s de colon i a le s , en
donde apare ce n algunos de l o s tpicos ms caractersticos de l a
ideologa d a l c o l o n i a l .
F, f.'.adrd r e t r a t a ba en e l ave nture ro Lu ci a n o A l i e r
uno ds l o s t i p os d e l c o l o n i a l espaol i nmi grado a Fernando Po:
"Para unos, Lu ci a n o A l i e r , h i j o de buana f a m i l i a , malgast hereri
c i a t r a s he r e n ci a por l o s ca ba r e t s dd f.'adrid y de B a r ce lon a , y
un buen da, con ms deudas que amigos, decidi i n i c i a r s u emaiv-
cipacin s o c i a l p or s u p r op i a i n i c i a t i v a C ) i lle v a n d o por t o-
da c a p i t a l s e i s o s i e t e pe s e tas p e r d i d a s en los . b o l s i l l o s e n t r e
l o s r e s t os de un tabaco de p i ca d u r a , , . Pa r a ot r os , Lu ci a n o A l i e r ,
producto de l a cla s e media, de e nzarzo an una v i d a de con q u i s t a s
fcilas o de ca r a s ave nturas , guard d i n e r o que no e r a s yyo, e s -
tuvo a punto de i r a l a crcel y huy ha ci a l a i s l a fa r n a n d i n a
en bus ca de s u p r op i a salvacin.,.Otros crean que Lu ci a n a A l i a r
e ra un desasfjerado de l a v i d a y que pens qua l a Su i n e a no sera
n i ms n i menos h o s t i l que cuai i to l a rode aba" i l ^ ) ,
La hui da, l a a v e n t u r a , l a desesperacin, e ran
rabones t a n pode ros as p a r a muchos i n mi g r a n t e s como l a misin evan
15S
j e l i z a d o r a para e l mi s i on e r o, como e l s e n t i mi e n t o colon i za d or de
algunos fu n ci on a r i os , o como a l i d e a li s mo de aque l c a r l i s t a que
confe s aba a su compaero de v i a j e : "Iba a Fernando Poo con e l f i n
de r e u n i r algn c a p i t a l , que* pensaba d e d i ca r a l a propaganda ds
su i d e a " [ J . Mas, pp. 71-72), Paco i mportaban l o s moti vos , p or -
que, en d e f i n i t i v a , e l i n mi g r a n t e a l a colon i a e s taba d i s p u e s t o
a todo: " " i r s us te d, amigo; l a mayor p a r t a de l o s qus venimos a
Sui ne a venimos por desesperacin y ambi ci an. Queremos hace r en
d i e z aos l a for t u n a qua tardaramos v e i n t i c i n c o o t r e i n t a an l a
Pennsula** ( F. Madri d, p. 79) ,
E l a p r e n d i za j e d e l c o l o n i a l empezaba durante l a t r a
vesa a Fernando Po, En muchas oca s i on e s , a l i n mi g r a n t e obs e r v a -
ba por p r i me r a ve z e l ocano, sufra l o s sntomas d e l cambio c l i -
mtico a l aproxi mars e a l ecuador, v i s i t a b a l a s pue rtos de l a cos -
t a d e l frica y en s us con v e r s a ci on s s con l o s c o l o n i a l e s vetara*?
nos comparta l a n os t a lg i a , con t r a s t a ba s u pptimismo con l a s ad-
v e r t e n ci a s ds l o s ms e xpe ri me ntadas , i r d t i g a ba s us temares y rs*-
ciba l o s pri me ros con s e j os : "Ya estamos en t e r r s n a p e li g r os a , .
Su e le habe r q u i e n s e toma-medio gr'amo ds q u i n i n a p a r a p r e s e r v a r -
s e de l a s f i e b r e s " ( j.Mas , p. 52),' E l colon i a l-a bs a r -v a ba a sus
compaeros da v i a j e ; algunos fi n q u e r os , - f^^ctores, empleados, mi -
s i on e r os y muy pocas muje re s . En l a cu bi e r t a d s l barco, l o s pas a
j a r os lean y conve rs aban; e l cola n i a l* n ov e l escuchaba can a t e n -
cin l a s ave nturas , l a s ancdotas y l a s n o t i c i a s de l a c c l o n i a
narradas por l o s v i e j o s caloniales La lle g a d a do l o s p i on e r os a
l a i s l a , l a s pri me ras f i n c a s , l a s a lv a , l a s indgenas, l o s anima
l e s , l a ca za d e l e le fa n t e , ^
Tsnbin, p or ve z primera,- e l i n mi g r a n t e tornaba con
t a ct o cj n l a poblacin a fr i ca n a . La e xts naa narracin da Jos a Mas
un '5evil3.ana da doca aHos que i ba arnpleado a una factora da Fe r -
nando Po, s obra los nuevos p a s a j e r os ambareadas en c^l pue rto ds
Freato'An ae re e s s e r r e s p a t a d a : "Los comi3aeros da v i a j e haban au
mentado durante n u e s t r a cor t a a u s e n ci a , 1 s i l e n c i a qua antas r s i
naba en aque l s i t i o habase cambiado o-n una e s truandos a aritera;
l a einara, tan li mp i a , e s taba ahora convarti de . an un v a ci a d e r o de
cscaraa de naranja y de pltanos, y a l amblante despeda un t u fi ^
l i o p e cu li a r a i n con fu n d i bla . Ola a carne de n e j r os ; o l o r pene-
t r a n t e y molesto en sumo grado [ , , , ) . Por l a craara passbansa a l
gunos negros jvenes, v i s t i e n d o a l a europea y de mi rada i n t e l i -
gente; pero chi cos y grandes, varane s y iismbras, amaban un voce
ro i n f e r n a l , pues todos queran ha bla r a l mismo tiarapo. Con l a
v i s t a buscamos a Jess, e s te caraarero admi rable y s e r v i c i a l , [,.}
l e preguntamos s i haba muchos p a s a j e r os da a q u e lla os cu r a p i e l ,
y nos ca n t a s t e , oh e s pantos a r e s p u e s t a !, que s e reunan t r a s muja^
r e s , ci n co hombres y dos c h i q u i l l o s , Paro comern con nos otros ?
-exclamamos c a s i a l a par mi amigo Ga r le s y yo, esperando con an
s i a l a contestacin, pues de e l l a dapenda s abe r s i perderanios
e l estmago en l o s pocos das que nos r e s t a ba n de v i a j e . Jass
nos tijo que comeran en l a cmara y alamismo tiempo que n os ot r os ,
pe ra en una masa a p a r t e . Respiramos s a t i s fe cht os como s i nos hubi a
ran q ui tado un gran peso de encima" CJ'''as,pp, 4.3-44),
A medida que e l buque de l a compaa Trasatlntica
se aproximaba a Fe rnanda Fo, e l i n mi g r a n t e senta l a n os t a lg i a
y l a i n q u i e t u d de q ui an s e e n fr e n t a a l o de s conoci do: "We i nvade
una melancola d e s a la d or a , s e me jante a l a que angusti mi alma eni
l a t a r d e i n o l v i d a b l e de l a s a l i d a de Cdi z, Los r e cu e r d os da l a
p a t r i a q u e r i d a surgen ante m can tada s u fu e r za e vocadora. Lo e
nigmtico me rode a, 3olo ante e l c i e l o y e l mar, me f a l t a n l a s
fu e r za s , rae s i e n t o d S b i l , enfenno, cobarde " [ j , ,'a3, pp.' 75-73),
Durante muchas noches, e l c o l o n i a l sentir y compartir l a n os t a l
g i a en l a f i n c a o en l a factora, a ms de 3,CGC kilmetros de
d i s t a n ci a de l a metrpoli. Pe r o, a s t a t r i s t e z a s e quebraba, p a r a
unos, con l a impresin de l a p r i me r a v i s t a da l a i s l a t "La emo-
cin que me produce e l p a i s a j e q u i t a fu e r za a l a melancola de ...
mi alma [ j , 'v*as, p. 7S) , Pa r a ot r os , con e l buque lle g a ba n l a s
e s pe radas n o t i c i a s de l a metrpoli: " E l cataln se e ntus i s ma da
o i r r e l a t a r l o s a d e la n t os de s u pas; e l s e v i l l a n a suena con e l
p a t i o andaluz, C) ^1 bilbano, con s u cos t a br a v i a y sus gran
des fbricas; e l g a d i t a n o, con l a s c a l l e s bla n ca s de s u ci u d a d de
p la t a C) -a evocacin es t a n i n t e n s a , [ j . t'.as, p, 30) , Y
por f i n , p a r a todos , Santa Is a be l da Fe rnando Pa -es: "Una baha
p r e ci os a C)! cos t a s a ca n t i la d a s , or la d a de e xube rante ve g
tacin, eternamente v e r d e . La s aguas mansas, de c o l o r a zu l os cu r o,
j
Y s obre l o s a ca n t i la d a s , s i g u i e n d o l o s a r cos de l a doble baha y
hundindose en e l bosque inmensa, una ci u d a d de ensueo. Gasas
ci r cu n d a d a s de galeras, con muchas ve ntanas v e la d a s por e l mi s -
t e r i o de l a s p e r s i a n a s , C..), detrs de cuyas r s n d i j j a s s e adi\d.
nan unos oj os que mi ran o unos odos i n d i s c r e t o s . La s das t or r e s
agujas da l a ca t e d r a l, dan a l a ca p i t ci l de l a colon i a uh s e l l o
i n con fu n d i ble de l a Es paa a r c a i c a . La p la za de Espaa y e l p a la
CO d e l Gobi e rno san l a e n t r a d a que corre s ponde a una cosmpolis
t r o p i c a l [ E , Ga r le s , pp. 9-10). Cuanta e l buque fondeaba en l a
baha -no "haba mue lle de a t r a q u e - e l recin lle g a d o perciba l a
emocin d e l p r i me r e ncue ntro y a fi r ma ba con e s pe ranza: "A l o s nue
vas nos s a lu d a n camo a a n t i g u os con oci d os [ , , , ) , Una ola de f r a -
1 5 6
t e r n i d a d e nvue lve a a s t a s ca mp e t r i ot a s (...}. Aqu se ve a das
anti guos camaradas que se abrazan; all ot r os dos se miran unos
i n s t a n t e s y a l re conoce rs e g r i t a n a l unsono y se e s tre chan l a
mano. Todos pare ce n miembros de una numerosa f a m i l i a que se han
re uni do despuSs ds la r g o tiempo de separacin" ( j , 'vas, pp. 79-
30) .
Es t a imagen idlica d e l v i a j e y do l a colon i a , que
s e r e p i t e en l a s memorias y en l o s re cue rdos de v i a j e r os y de co
l o n l a l e s , no e ra simplemente l a expresin d e l impacto que reciba
-y r e ci be - e l europea en l o s trpicos, s i n o que tambin e r a e l ve
s u lt a d o de l a ne ce s i dad d e l c o l o n i a l de e la bor a r un d i s cu r s a que
trans formaba l a colon i a en "s ld or a d o" capaz do con t r a r r e s t a r l a s
i n a d a p t a ci on e s y l a s mltiples d i f i c u l t a d e s que amenazaban l a s
expectati"ofas econmicas y s oci a le s d e l c o l o n i a l . Porque e l colo-
n i a l senta l a amenaza con s t a n t e s obre s u v i d a . A s u lle g a d a a
Fernando P6a, e l i n mi g r a t e ha v i s t o l a p a li d e z en l o s r os t r os ds
l o s colon i a le s , que d e la t a ba n l a pobre za de l a s angre , l a hu e lla
de alguna f i e b r e , de l a disentara, Sa l paludi s mo, ... E l c o l a -
n i a l haba s e n t i d o un gran ca n s a n ci o a l s u bi r e l d e s n i v e l de 400
metros de l a mtica "Cue s ta de l a s f i e b r e s " . La "maldicin" de l -
l a s enfermedades t r o p i c a l e s produca l a a n g u s t i a y e l pesimismo
en e l c o l o n i a l : "En q u i n ce das han de s apare ci do de l a i s l a p or
l a misma ca u s a l a f i e b r e ocho bla n cos . La proporcin de ba j a s
es a t e r r a d or a . E l mdico no s e e x p li ca e s t a mor t a li d a d ( .) ^1
ms le v e d olor de cabe za pone un a n i l l a de a n g u s t i a s obre mi co-
razn. Qu i s i e r a hu i r rpidamente, pe ra no hay ramadi o. E l buque
espaol tardar aun dos meses en a r r i b a r a l p u e r t o. Hay que r e -
s i s t i r , hay que conformars e . Y todas l a s noches, a l ca e r r e n d i d o
y a t e r r or i z a d o s obre e l le cha , me pregunto;; A qui Sn l e tacar
maana?" [ J . Kas, p. 143) ,
1 c o l o n i a l tsraa e l ca lor s ofoca n t e , a cos t a r s e che
rre ando de s udor y d e s p a r t a r de madrugada arrapado can l a sbana
y c a s i s i n t i s n d a fra, l a brusquedad en l o s cambios da astacin,
l o s tornados , l a s e lv a inhspita, los anmalas fantsticos, y da
ba acos tumbrars e a l a gran v a r i e d a d de i n s e ct os y a sus p i ca d u r
r a s . Pe ro, a l misma tiampo, e l c o l o n i a l s e asombraba ante l a ba-
l l a z a y l a fe cu n d i d a d de l a n a t u r a le za en o l trpico: " E l basque
s e d e s p i e r t a . Cruzan l a s palomas s i l v e s t r e s , l o s mi r los metlicos
y bandadas de lor os , que toman descanso en l a s a l t a s ce i ba s , bajo
l a c a r i c i a d e l da que nace C..} y l o s r a yos d e l s o l , d s d i s n t os
a i mp la ca ble s , van abs orbi e ndo de l a s hoj a s da l a s rboles l a s g
t a s de roca que.se formaron durante e l mi s t e r i o litrgico da l a
madrugada ( ...) . P a l p i t a e l bosque bajo l a zarpa a r d i e n t e d e l s o l ;
cr u j e n l a s hojas y e s t a l l a n l o s clices de l a s f l o r e s t r o p i c a l e s .
Se p e r s i g u e n l o s pjaros en e l e s p a ci o, lle v a d a s por l a fu s r z a i n
domable d e l deseo. Si lba n y s a r e t u e r ce n en s us a n i l l o s l a s cu le -
br a s . Re volote an l o s i n s e ct os con zumbido da colmena. E l i n q u i e t o
y rpida antlop-e-siante-err'sus nrvibd" giles e l s opor d a l medio
da y s e t i e n d e en l a m i n t r i n ca d o, huyendo de l a hoguera s o l a r .
Los r e p t i l e s s e a r r a s t r a n ha ci a l o s borde s d e l a r r a yo. La s ardi-*-
l l a s buscan l a sombra y e l fr e s co en l a oquedad de un t r a n co [)
E l s ol i n ce n d i a l a t i e r r a [ ., , ) , Una p la ya e s t r e cha y sombreada
por l o s br a zos i nnume rable s de l o s rboles. A l fr e n t e , e l mar,
t r a n q u i l o , -sereno, besado por l a lu n a . La s aguas dulcemente mue-
r e n en l a o r i l l a , s i n r u i d o, extandindose sotare l a are na como un
v e la de p l a t a . De una punta de t i e r r a s e r e cor t a en e l a zu l crds
no d e l c i e l o l a s i l u e t a da un a r b a l i l l o . Ni una lu z , n i un ru-i or:
15 8
solo ve z un cuando se a g i t a n r.-iiateriosamsnto la e hojas de un
cocoter-o. La s e s t r e l l a s b r i l l a n con i n t e n s i d a d . La lu n a es un su
d a r i o que se e xt i e n d e s obre l a s ola s muertas. Hay un s i l e n c i o au
gus to, i n f i n i t o [ J. Mas, pp. 113-114.).
Pa r a a l c o l o n i a l , l a e xube ranci a y l a fe cu n d i d a d d
de l a s e lv a t r o p i c a l e xp li ca ba n e l e roti s mo d e l negro: " E l be le -
l e 33 una. .dci iZa axclus i vai .i e nte ertica, no t i e n e r e r -i i n i s ce n ci a s
g u e r r e r a s ; es el b a i l e de una r a za op t i mi s t a , sscptica y muy sari
s u a l ( ) -^ s e n s u a li d a d os una de l a s c a r a c t e r i s t i c a s m s ex -
tremadas en los negros e cu a t or i a le s . Loa excesos s e xu a le s favor
ci d e s por l a i n d ole n ci a y 3.ntimulad33 por a l cli ma y l a p oli g a mi a ,
con t r i bu ye n a l a degeneracin de a q u e lla s r a za s " ( E. Ga r le s , p,2D)
La s oci e d a d y l a , c u l t u r a c o l o n i a l e s re chazaban y repriman l a v i -
da s e xu a l de l a poblacin a f r i c a n a . E l mi s i on e r o, e l fu n ci on a r i o
y e l c o l o n i a l crean d e s cu br i r en l a s e x u a li d a d d e l negro e l ari
gen d e l a t r a s o de l a s s a ci e d a d e s a fr i ca n a s , de l a d i s t a n c i a c u l -
t u r a l que s e paraba a l negro d e l blanco; y, como l a s e lv a t r o p i c a l ,
l a desordenada s e x u a li d a d d e l negro deba s e r con t r ola d a y orde na
da por l o s p r i n c i p i a s de l a c u l t u r a c o l a n i a l .
Al mismo tiempo, e l c o l o n i a l de r a za bla n ca n a r r a -
ba y describa, no s i n c i e r t a admiracin, e l cue rpo de l o s bracee
r os a fr i ca n os : ",.,; e s t os os te ntando sus cue rpos de g i g a n t e s , a
q u e llos sus pechos hercleos y brazos de l nE s v i r i l e s , , . . " [ j , ^
fvlas, p, 45) . E l c o l o n i a l r e ce la ba de l a fu e r z a , de l a p ot e n ci a T*
fsica d e l bracsx-o, que i d e n t i f i c a b a can l a "br u t a li d a d ", que s e
complaca en r e l a t a r con mi n u ci os i d a d y d e t a l l e : " E l v i a j o mulato
atenda complaci e nte a e s t os hombres que dei-^rochaban e l d i n e r o
ganado en t r e s aos de l a b o r i n ce s a n t e . Dej que en l a s a la b a i
1 5 9
leiran y j i -i t a r a n a p la ca r . In danzan b:'rj-ra3 de GU pas c.braz-
bansa IS iiombras y l a s .-.nujarcs; j obr s un uraza can .-.lculin
ace ro s e a p la s t a ba n l e s puntas da unas pscivoa rodondos; '.aai^a un
.v.uslo da lneas femeninas y de p i e l .-,uave cama l a fr a n t e da un
antlope s a vaa una -.lano ancha, c a s i cuadrada, de fe la n j e s hue-
sudas. En e l fondo obscu'ro de a q u e llos r-oatros de s e ncajados or-
baramenta por e l a lcohol tenan l a s p u p i la s bla n cu r a y j i - i l l o Ja
e s n a lt a (....), uno de a q u e llos ho:-;ibrea, pasando su -ano por l a
ci n t u r a de una muchachi ta c a s i impber, que tena l o s p a chi t os
duros como p i n a s , y deslizndole an au odo unes pala/oras, abri
l a p u e r t a de atrs de l a s a l i t a , [) y closaparaci con l a mu-
chacha [.,.}. La p a r e j a haba s e gui do ha s t a coloca r s e bajo l a
sombra de unas palme ras . All a l negro musculoao abraz a la a d o-
le s ca n t e con e l deseo y l a br u t a li d a d d e l mecho" J . '.'as, pp.
154- 133].
La mujer afri cana", -su be lle z a extica y su desnu-
d e z'n a t u r a l e ran obj e t o de l a atencin d e l clonial, J, fv'as r e ca r
daba a l a mujar d e l ca p a t a z de br a ce r os embar'cados en e l pue rto
de Fre e town: una ne gra de, r os t r o fe o, e s p a ld a , pachos y br ^
ZQSj e ran s uave s , li mp i a s y f i n a s l a s lneas de a q u e lla p i a l do
abano, y r e s a lt a ba n b r i l l a n t e s y e r e ct os sus bi e n moldeados s e nos ,
naci e ndo sus curvas , a l p r i n c i p i o c a s i i mp e r ce p t i ble s , de l a s a x i
l a s de sus brazos torne ados y d e s cr i bi e n d o en su t r a ye c t o r i a dos
medias ci r cu n fe r e n ci a s , que s e perdan en l a s lneas de s u v i e n -
t r e , cu bi e r t o con e l pauelo de c o l o r " [ j . f.'as, p, 47) , Pe ro e s -
t a b e l l e z a n a t u r a l de la .mu j e r a fr i ca n a sufra un rpido envejec
miento vctima da l a p oli g a mi a , d e l de s orde n s e xu a l y de l a br u -
t a l i d a d derk negro: "La hembra tampoco os t e n t a ampli tud y be lle z a
de lneas, y l a contemplacin de s u desnudez r e a v i v a l a repugnan
1 6 0
c i a " ( J . l'as, pp, 73-33).
Z l c o l o n i a l p r oye ct a una visin profundamente er-
t i c a da l a mujer afri ccxna. Si n embargo, algunas a n t i g u a s colon i a
Is s i n s i s t e n - en afi rmai - que l a mujar ne gra "no s i e n t e " o "s i e n t e
poco" sexualmante, y que su a c t i t u d es i n d i f e r e n t a en a l amar.
Es t a opinin se r e p i t e una y ot r a vez en l a s memorias: " E l amor
en e l trpico as una atencin ms . No i mp a r t a . Le negra s e same-
t e bondadosamente a l amor s i n d a r le i mp or t a n ci a " [ J . '.'.as, p . 37);
y, en e l mismo s e n t i d o: s i bi e n l a mujer ne gra no s s sxag
radamente s e xu a l, su i n d i f e r e n c i a , acaso producto da l a e d c l a v i -
tud, Gs a bs olu t a ante l a s i n s i n u a ci on e s l u j u r i o s a s d e l varn; coj
cede t a n poca i mp or t a n ci a a l a ct o s e xu a l que con s i d e r a no v a le
l a pena de opone rs e " [ E, Ca r i e s , p . 21) , En le. s oci a d a d c o l o n i a l ,
para bla n cos y ne gras , aunque por d i s t i n t a s razone s , l a mujer a-
fr i oa n a e r a cod i ci a d a como obj e t a s e xu a l: " . . . l o s indgenas, ex-
tremadamente l u j u r i o s o s y capace s de todas l a s felonas p a r a con
s e g u i r sus deseos, [) bla n cos enardscitos por e l cli ma y
l a for za d a a bs t i n e n ci a de l a s ltimos das de v i a j a y los pri me -
r a s de v i d a t r o p i c a l " [ E. Ga r le s , p. 21) ,
Algunas de esas mismas c o l o n i a l e s que denunciaban
l a e s cla v i t u d da l a muje r a fr i ca n a , no dudaban en u t i l i z a r l a como
obj e t o de sus desahogos s e xu a le s : "La asecianza de l a s bla n cos es
ms i r r e s i s t i b l e y, a veces,ms br u t a l. La mujer de color es muy'
cod i ci os a y I s g u s t a mucho e ngalanars e con l a quincallera de l a s
"factoras'; da ah que s e e n t r e g a s e fcilmente a cambio de un
i n s i g n i f i c a n t e regalo", que ave ce s v a le poca c a l d e r i l l a . En ot r a s
oca s i on e s , n i e l ceba es n e ce s a r i a , pues atrada con engaos, cae
por l a noche an algn r^ancho de blancos , pas a por todas l a s ca -
mas" [:Z. Grls, p. 22],
La s "rai ni ngas ", concubi nas o amantas n e j r a s da los
colon i a le s , ocupan un lu g a r i mportante en l a a t a r t u l i a s de l a s
a n t i g u os c o l o n i a l e s . Sn un tono con fi d e n ci a l, loa a x -colon i a le s
e x p li ca n ave nturas y ancdotas da sus r e la ci on a s s e xuale s con mu
j a r a s indgenas, pe ra respondan con vaguedad e impreoisin a l a s
pre guntas s obre l a s r e la ci on a s a fe ct i v a s y amorosas -y no e s t r i c
tamente. s e xu a le s - e n t r e l o s colon i a le s y l a s 'nujerss a fr i ca n a s .
En e s t e as pe cto, hay un hecho i mportante : La poblacin me s t i za
no apare ce jamt'is en l a s estadsticas y ce ns os o f i c i a l e s de l a po
bla ci on de l a colon i a ; es d e ci r , no hubo un r s ca n a ci mi e n t o o f i c i
a l d e l fenmeno d a l me s t i za j e , bi e n por razonas ideolgico-racia.
l e s , o bi s n porque e l me s t i za j e careci de i mp or t a n ci a demogrfi
ca y s o c i a l sn l a ca lSi n i a ,
1 me s t i za j e existi,, Pars onalme nts ha cane ci do a'
pe rs onas de padre espaol y madre bubi , pero fu s un fenmeno mar
g i n a l en l a colon i a de Fe rnando Po, y no slo porque l a p obla -
cin ma s cu li n a da r a za bla n ca fu e r a s i e mpre muy mi n or i t a r i a , s i n o
s obre todo porque cu lt u r a lme n t e e l c o l o n i a l re chazaba e l me s t i za
j e por razone s de p r e s t i g i o s o c i a l y, en sus p r oye ct os , a s p i r a ba
a r e g r e s a r cuanta ante a a l a metrpoli, e n r i q u e ci d o, pero no a-
compaado de una e s pos a de r a za ne gra y de una f a m i l i a ...aatiza.
La s r e la ci on e s s e xu a le s i n t s r r a c i a l e s se p r od i g a r on
a p e s a r de l a represin o f i c i a l d i r i g i d a , s obre todo, a e v i t a r l a
prostitucin da l a s mujeres a fr i ca n a s . Un a n t i g u o c o l o n i a l me ex-
plic d i v e r t i d o que, en c i e r t a ocasin, un gabernador.de l a c o l o -
n i a , p r e s i on a d o por l a s a u t or i d a d e s r a l i g i o s a s amenaz con mu lt a r
a l o s c o l o n i a l e s que mantuvi e ran r e la ci on e s ilcitas con mujares
a fr i ca n a s y, p a r a e l l o , orden l a v i g i l a n c i a nocturna do l a s v i -
vi e ndas de los ca lo.n i a le s a l o s g u a r d i a s indgenas. La insdida
fue un a bs olu t o fr a ca s o, l a s mi ni nge s s i g u i e r on acudiendo a l o s
le chos de l o s colon i ci le s s o l i t a r i o s , porque a Ss tos l e s bas taba
con s obornar a los g u a r d i a s indgenas que, adems, a peticin d e l
" c l i e n t e " , s e encargaban de p r op or ci on a r l a s mi ni ngas a l c o l o n i a l .
Si n embargo, en muchas oca s i on e s , a l c o l o n i a l encorn
t r a ba en s u mi n i n g a a l a companex'a de su s ole d a d , capaz de s os e -
gar s u n os t a lg i a en l a f i n c a a le j a d a en e l i n t e r i o r de l a i s l a ,
rode ada de s e lv a t r o p i c a l y a mi le s de Kilmetros de l a metrpo-
l i , Lu ci a n o A l i e r , recin lle g a d o a Fe rnando Fo, visit l a ca s a
de un c o l o n i a l compaero de v i a j e , "Lle g a r on a una choza, 'inintf
ga e s pe raba en l a p u e r t a . Er a un ane gra pamie. 3u amo haba mar -
chado a l a metrpoli y volva. E l l a l a e s pe raba, - Es t a es mi mu
j e r . Bueno, eso da mi mujer es un d e ci i ". Es t oy e nne gre ci do, Gomo
t a n t a s otros ,. Al l l e g a r aqu, t a n bi Sa pensaba l o que us te d est
pensando ahorat^T o no me e n t i e n d a con- e s t o, aunque s e a p or medi-
ci n a ", P'ero^ya s e i r a us te d acostumbrando" [ F. ?.'adrid, p. 57) , O
tros,, como En r i q u e , y en opinin de su amigo Jos a '.'as: "...H aba
cons e gui do e l r a r o p r od i g i o de r e u n i r en una s ola iembra a l a e_s
cla v a y a l a amante" [ j.Mas , p . 173] ,
Es cla v a s y amantes, e s to e r a l a que a l p a r e ce r q u
ran muchos colon i a le s que fu e r a n sus mi ni ngas , como e l fi n q u cr o
Lu i s e s t a ble ci d o en 3i a p p a e x p li ca ba a sus c o n t e r t u l i o s c o l o n i a -
l e s : "A l o s dos a t r a s meses conoc a Fanny, Er a l a negra ms ba
n i t a de l a i s l a , 3us oj os tenan l a expresin d u lce y suave de u
na nia; pareca una Vi r g e n c i t a ne gra, t.'uchas ve ce s l a compar
con l a Vi r g e n de r.'ontserrat ( ...) . Desd e ntonce s tuve una mujer
que me cui daba; su d oci li d a d y sus a t e n ci on e s fu e r on r a yos de
I
1 6 3
l u z que e.lu;:ibr:ron a lg o l a aoladar! y t r i s t e z a da mi v i d a " [ J. "a s
p.123). La s a t i 3fa cci 3n d a l fi n q u a r a L u i s a lca n za ba a l 'x t a n i s
a l r e cor d a r : "Yo me tend an un divn [...) y Fanny s e ach a mis
pas como un f a l d a r i l l a . Yanny nos t r a j o un c a f a , Osspus l o s br a
zas de mi mu j e r ci t a ne gra s e colg a r on da mi c u e l l o , - Qu i s i e r a
-me d i j o - haber n a ci d a bla n ca p a r a s e r ms d i g n a de t i " ( J . Mas,
p. 132}.
E l c o l o n i a l opona s oci e d a d y cultura., c a l o n i e l as a
sacx ^da d y cu lt u r a indgenas. E l c o l o n i a l describa a l indgena
en triTiinos j ocos os y d e s p r a ci a t i v os . Los co.nentarios s e suceden:
E l negro de s pi da mal o l o r j s u cue rpo puede s e r en oca s i on e s fu e r
t e y pode ros a, pe ro c a s i siempre est s u ci o y f a l t o de hi g i e n e .
Los g e s t a s d e l indgena son g r ot e s cos y ridculos. La s languas i rj
dgenas son a r ca i ca s , i ncample tas s i n comp r e n s i ble s , y emplean un
p u p u r r i de i di omas para mal e nte nde rs e con l o s c o l o n i a l e s . E l ca -
rcter d s l nagro es i n f a n t i l , ingenuo, ca r e e s de p e r a on a li d a d y
cuando i mi t a a l blanco ca s an e l ridculo. Los hbitos y l a s coa -
turabres de l a s pue blos indgenas son rudi ai en t a r i o s, v i c i a s e s y de
generados, cama l o demuestran sus praticas s e xu a le s y su e ntu-
siasmo par l a s be bi das alcohlicas. Los j e f e s ds poblado, parada
g i cos "r e ye s " ds indgenas, asemejan payas os v i e j os d i s fr a za d os
y cu bi e r t a s de plumas. E l br u j o, e l f e t i c h e r o , e r a un i n d i v i d u o
d e s p r e ci a ble , un op or t u n i s t a que ate mori zaba y viva de l a i g n o-
r a n ci a de sus v e ci n os , ... En f i n , l a l i s t a de tpicos es i n t e r -
minable."
E l c o l o n i a l n e ce s i t a ba r e a fi r ma r sus v a lor e s c u l t u
r a le s y, e ntonce s , ca r i ca t u r i z a ba , deformaba-.y t e r g i v e r s a ba a l
indgena y s u c u l t u r a . Pr a e l c o l o n i a l , fr e n t e a l "mon'cn" de
chozas , con s t r u i d a s da calaba y ds nip.v. s obro l a t i a r r a , de pe-
qoaas dimansioni^s, f i i l t a s de h i j i e n i i y da v s n t i l^.Gi a n , can po-
bre s y r u d i ma n t a r i os u t a n d i li os , donde s s apiaban l a s fa mi li n s
indgenas; l a ci u d a d da 3a nta Is a be l con sus c a l l a s a s fa lt a d a s ,
sus ampli os e d i f i c i o s ancalatos y su v i d a econmica y s o c i a l , c-
r g , en d e f i n i t i v a , l a constatacin da l a s u p e r i or i d a d de l a s o-
ci s d a d y de l a cu lt u r a colon i a la s , que re pre s e ntaban a l progras o
de l a civilizacin en un t a r r i t o r i o cu bi e r t o de s e lv a y ocupado
pe r r a za s a t r a s a d a s .

Das könnte Ihnen auch gefallen