ATE
centre d’informació
NE U
Ganes de conèixer
Sant Cugat destaca per la gran
presència de centres d’educació
superior pàg. 3
Pere Narbona, president de l’Aula
d’Extensió Universitària: “Som molt
conscients del que no sabem” pàg. 4
d’entitats i col·lectius
de sant cugat del vallès
ANY 6, NÚMERO 140 DIJOUS 1 D’OCTUBRE de 2009
9 3 . 6 7 5 . 3 8 . 5 4
redaccio@ateneu.cat
Joan Fàbregas:
“No sé quin llibre triar,
no n’he llegit cap...
Llegiu-vos-els tots!”
pàg. 7
Jiggy
Coneix els protagonistes
del primer concert
del Mou-te tardor
pàg. 13
El sincrotró ALBA, pol d’atracció per a
investigadors i empreses per promocionar Eduard Garcia:
la I+D+i al Vallès pàg. 5 “La gent ja no mira
el cel de nit... En part
Carles Perelló, excatedràtic de Matemàtica perquè no es veu”
Aplicada a la UAB: “Cal potenciar tot tipus pàg. 16
de coneixement” pàg. 3
 editorial
Ciutat per aprendre
Entre els molts indicadors que defi-
neixen una ciutat, un dels més
importants és el dels recursos que
ofereix per millorar els coneixe-
ments dels seus habitants. Donant-
hi un cop d’ull global, es veu de
seguida que Sant Cugat compta
amb una àmplia oferta de recursos,
que engloben universitats, centres
d’estudis, acadèmies i escoles
diverses, i que es troben a més
complementades per una conside-
rable presència d’entitats de divul-
gació científica i per una de les
associacions de formació continua-
dijous 1 d’octubre de 2009
da enfocada a la gent gran (l’Aula
d’Extensió Universitària) més acti-
ves del país. Però una de les qües-
tions a considerar són les possibili-
tats que la població té d’accedir a
aquests recursos. La distinció entre
públic i privat es pot tenir més o
menys en compte, però no deixa de
ser significativa. Sant Cugat es pot
enorgullir de posseir centres com la
Universitat Internacional de
2 Catalunya, o el rutilant campus
d’Esade-Creapolis, però cal no obli-
dar que es tracta de llocs on no
tothom, ni molt menys, pot posar
els peus, un fet que reflecteix, en
part, el tipus de ciutat que tenim.
Canviar-ho (en un o altre sentit) és
una decisió col·lectiva que ens ha
de tenir a tots com a agents. Sigui
com sigui, el vell objectiu de la
Il·lustració té Sant Cugat com un
més que plausible escenari. Abans,
com ara, es tractava d’extendre el
coneixement. Esperem que aquesta
extensió sigui en tots els sentits.
Promou: Ateneu Santcugatenc Coordinació: Oriol Sumsi Consell de redacció: Natàlia Led, Oriol Sumsi Redacció i maquetació: Oriol Sumsi
Correcció: Isabel Carreño Han col·laborat en aquest número: Laura Alegre, Grup local d’Amnistia Internacional, Ignasi Bea, Riki Benito, Joana
Chordà, Marta Miralpeix, Ferran Ponton, Aina Serra, Pablo Vázquez, Clara Vergés, Ullals Disseny: Andrés Herrera, Panorama Zero, Estudi de dis-
seny i comunicació gràfica Kunste Pictogrames: Del mural de Sergi Barnils a l’Ateneu-Casal del Barri Impressió: Imprintsa Dipòsit legal núm.
B-2869-2004. Tirada: 6.000 exemplars. Les opinions dels col·laboradors no necessàriament són compartides pels responsables de l’edició.
Activitats extraescolars
Amb l’arribada del nou curs escolar, arriba també l'allau
d'ofertes d'activitats extraescolars que diverses empre-
ses, associacions i entitats del poble proposen a les famí-
lies santcugatenques per a completar l'educació que els
nens i nenes reben a l'escola durant l'any. M'agradaria
demanar una especial consideració a les entitats que es
dediquen a l'educació en el lleure, com els esplais i agru-
paments escoltes, que no són pocs en aquesta ciutat.
Aquest tipus d'entitats treballen, en la majoria dels casos,
sense ànim de lucre, és a dir, que els monitors i monito-
res no són assalariats com en altres casos (casals, cursets
esportius, acadèmies d'idiomes…). Aquest funciona-
ment, ni més ni menys legítim que el d'altres ofertes, va
d'acord amb un ideari i un plantejament educatiu clar i
concret, el qual crec que no s'hauria d'oblidar ni con-
fondre si s'hi vol participar. Vull fer una crida, doncs, a
totes aquelles mares i pares que s'estiguin plantejant d'a-
puntar les seves filles i fills a un projecte d'aquest tipus
perquè tinguin en ment la seva responsabilitat activa en
el projecte. Trobo imprescindible trencar certs tòpics
com el de pensar que un esplai és el mateix que un can-
gur, o que els monitors que hi treballen cobren per fer
el que fan. Res més lluny, de fet. Els i les monitores
emprenen aquesta tasca cada any per voluntat pròpia
(sovint compaginant-la amb els estudis universitaris i/o
una feina remunerada), i ho fan perquè creuen en el seu
projecte. És per això que és igual de necessari que les
famílies que en formen part hi creguin en la mateixa
mesura. Participar d'un projecte d'educació en el lleure
exigeix un cert grau de compromís i unes responsabili-
tats actives que haurien de ser evidents, començant per
conèixer els estatuts i el projecte educatiu de l'entitat en
qüestió i respectar-lo de la millor manera possible: pre-
nent-hi part activa, revisant-lo i treballant cooperativa-
ment amb l'equip de monitors i monitores. Amb això, i
per acabar, vull recomanar i animar totes les famílies a
que es donin l'oportunitat de viure una experiència
educativa com aquesta, per aprendre plegades (nenes,
mares i monitores) aquest apassionant ventall de contin-
guts, procediments i valors que no es troben a l'escola.
Xavi Manyoses Rocamora
Edita: Centre d’Informació
d’Entitats i Col·lectius
Agraïment
Un cop finalitzades Les Lectures a la Fresca d'enguany
que han congregat al voltant de 1100 persones a les pla-
ces santcugatenques, volem fer aquesta nota d'agraï-
ment a totes aquelles persones que l'han fet possible. I
en especial al nombrós grup d'actors i actrius de la ciu-
tat i a la seva directora. Enguany han estat: Encarna
Adelantado, Anna Cristina Aguilera, Joan Berlanga,
Josep Bisbal, Roser Casamitjana, Joan Fàbregas,
Salvador Fenollar, Gisela Figueras, Carme González,
Sònia Guimerà, Marta Jener, Guillem Mariné, Ricard
Mariné, Carla Mercader, Gemma Molera, Martina Pérez
Vilarasau, Àlvar Roda, Marcos Rodríguez, Albert Ruiz,
Llorenç Serrahima, Xavier Tor, Núria Tubau i Dolors
Vilarasau. Un agraïment especial a Maria Fabre, crea-
dora del vano-emblema de l'edició d'enguany i als
autors, Víctor Alexandre i Josep Maria Sala-Valldaura.
El nostre reconeixement a l'equip de col·laboradors i
tècnics, als mitjans que n'heu fet difusió i a les institu-
cions públiques i privades que han col·laborat, en parti-
cular a l'Ajuntament de Sant Cugat en la persona de
Xavier Escura. I per últim, el nostre agraïment, als veïns
de les places i als espectadors que donen sentit amb la
seva presència a aquests cinc anys de teatre al carrer.
Fins l'any que ve! Associació Amics de Pedra i Sang
cartes dels lectors
Vols fer sentir la teva veu? Envia’ns una carta al lector
donant-nos la teva opinió sobre qualsevol aspecte
relacionat amb Sant Cugat a redaccio@ateneu.cat
societat
L’educació superior a Sant Cugat
Amb els seus nou centres d’estudis superiors, la nostra ciutat és un dels millors llocs
del país perquè, qui vulgui aprendre (i s’ho pugui pagar), trobi la seva oportunitat
El campus d’Esade a Sant Cugat va obrir les portes a principis d’any. / CEDIDA
Sant Cugat és una ciutat famosa
per la gran quantitat de nens i
nenes que hi viuen, convertint-la
en una de les poblacions més joves
del país. Les seves vint-i-una esco-
les d’educació infantil i primària i
els seus onze centres on s’impar-
teix batxillerat es complementen
amb els seus nou centres de for-
mació universitària o de formació
professional superior, i amb un
centre de formació d’adults.
Poques ciutats, sense ser capi-
tals provincials ni de comarca, es
deuen poder enorgullir d’una
concentració tan gran de centres
universitaris. Sant Cugat acull la
Universitat Internacional de
Catalunya (UIC), i les seves 16
titulacions universitàries, l’Escola
Tècnica Superior d'Arquitectura
de la Universitat Politècnica de
Catalunya (UPC), el campus
Cal potenciar tot tipus de coneixement
El procés d'increment del coneixe-
ment i el seu traspàs a la societat i
al teixit empresarial és de màxima
importància, puix el nostre país es
troba avui molt depenent de la tec-
nologia estrangera.
Per tal que la gent adquireixi
coneixement cal que hi estigui
interessada i que hi hagin les vies
per a adquirir-lo. Quin coneixe-
ment cal potenciar? Tot, tant l'hu-
manístic com el científic i, certa-
ment, el tecnològic, amb especial
intensitat cap a les noves tecnolo-
gies; i, naturalment, l'administra-
d’Esade (on s’estan traslladant
estudis que fins ara es duien a
terme a Barcelona) i té més que a
prop la Universitat Autònoma de
Barcelona (UAB) amb la seva ofer-
ta de 67 títols universitaris. A
banda d’aquestes, força conegu-
des, la ciutat acull també les
Escoles Universitàries Gimbernat i
Tomàs Cerdà, adscrites a la UAB
(que imparteixen graus en infer-
meria, fisioteràpia, informàtica i
serveis), i l’Institut de Teologia
Fonamental del Centre Borja, vin-
culat a la Companyia de Jesús,
present a la ciutat des del 1984.
El Centre de Formació d'Adults
o Escola d'Adults de Sant Cugat
serveix perquè les persones adul-
tes puguin obtenir el títol de gra-
duat en educació secundària
(GES) i accedir als diversos nivells
superiors del sistema educatiu.
ció d'empreses i el coneixement de
l'economia mundial. També el
coneixement de l'anglès i d'altres
llengües: francès, alemany, rus,
japonès i xinès. L'interès per a
l'adquisició de coneixement, en
general, s'estimula a través de les
escoles i de la difusió cultural:
bones biblioteques, conferències,
exposicions, concursos, actes, etc.
El procés de traspàs, o diguem-
li aprofitament, d'aquest coneixe-
ment cap a la empresa és la part
més difícil de programar: el conei-
xement ha de ser l'adequat per a
L’oferta enumerada es comple-
menta amb altres maneres d’am-
pliar coneixements. Més enllà de
l’escola municipal de música i de la
d’arts plàstiques i disseny, hi ha 18
centres d’ensenyament de llen-
gües, 8 centres d’arts gràfiques i
manuals, 3 centres d’educació
especial, 11 centres d'estudis i
reforç i 2 on s’ensenya informàtica
i Internet.
A nivell d'Ajuntament, i a banda
del Pla Local d'Innovació (vegeu
pàg. 5), està en procés de creació
l’espai Coneixement & Empresa,
que vol connectar el món empre-
sarial amb el món educatiu i l’ad-
ministració pública per impulsar
la societat del coneixement en una
aposta per promoure un teixit
empresarial d’alt valor afegit i la
creació de coneixement a través de
l’educació i la formació. Redacció
realitzar una feina especialitzada o
per tirar endavant una idea inno-
vadora. Hi ha al menys dues
maneres en què els coneixements
poden ajudar a l'empresa: una a
través dels treballadors de l'em-
presa (incloent els directius i els
treballadors autònoms); i l'altra,
potser la més interessant, a través
de la creació de noves empreses
(que també posa sobre la taula la
necessitat de capital). Les dues vies
s'han de potenciar. Carles Perelló,
excatedràtic de Matemàtica Aplicada a
la Universitat Autònoma de Barcelona
Fèlix Bitllet
Conegut ja com a Fèlix Bitllet per la
seva devoció pels bitllets de 500
euros, l'expresident del Palau de la
Música és un home de sort. En un
altre país ja estaria a la garjola per
haver-se apropiat de més de 3
milions (si en reconeix 3 és que com a
mínim en són 6...), però a l'Estat
espanyol, el país de la tolerància, l'en-
riquiment il·lícit no és cap garantia
d'anar a la presó. De fet, comenten
que aquestes dues setmanes que han
passat des de la seva "confessió" se les
ha passat a casa mirant Perdidos tran-
dijous 1 d’octubre de 2009
quil·lament, com fa la majoria de la
gent normal. Un tio planer, vaja
En el fons, no ha fet res de nou i
cal confiar que si va fer obres a casa
seva i se n'anava a Bora Bora amb
tota la família era perquè el cos li ho
demanava. Clar que sí tu!, la vida està
per gaudir-la, i el pobre Millet neces-
sitava calmar l'ansietat que li produïa
gestionar el Palau, militar a la FAES
de l'amic Aznar i sopar caviar i llagos-
ta dia sí dia també. 3
En realitat, Millet tan sols s'ha
apuntat al carro de la fiesta nacional,
que al contrari del que ens han venut
sempre, no consisteix a torturar un
animal, sinó a robar a tort i a dret i
-sobretot- fer-ho amb naturalitat. Un
altre requisit imprescindible per par-
ticipar de la fiesta és posar cara de
sorpresa i negar les acusacions rotun-
dament en el moment en què t'en-
ganxen. Passat un temps prudencial,
s'admet el petit desfalc, es demana
perdó i llestos. Evasió fiscal, frau,
malversació, estafa o apropiació inde-
guda són les diverses modalitats d'a-
quest entreteniment que tant es prac-
tica a l'Estat espanyol i que té en
alguns personatges il·lustres els seus
màxims experts: Roldán, Conde,
Zaplana... La llista seria inacabable.
Guàrdies civils que en comptes de
gastar-s'ho en motos s'ho embutxa-
quen i marxen a Laos, banquers que
roben centenars de milions i quan
surten es presenten a les eleccions,
etcètera. El cas de l'expresident de la
Comunitat Valenciana és el millor de
tots: se'l grava dient que s'ha ficat en
política per folrar-se, el tio fa com si
res i després es dedica a obsequiar-
nos amb lliçons de moral i de decèn-
cia. Olé!
Fèlix Millet pot estar d'enhorabo-
na perquè ha anat a cometre el delic-
te al bressol de l'art de “xoriçar”. Si
en comptes de dir-se Millet i ser una
persona respectable fos un lladregot
mort de gana o una prostituta de la
Rambla, el pes de la llei cauria impla-
cablement sobre seu. Ignasi Bea

Rendiment econòmic i
drets dels immigrants
Davant de la tramitació al Congrés
espanyol de la reforma de la Llei
d'Estrangeria, s'està perdent una molt
bona oportunitat d'aprofitar aquesta
reforma per adequar la legislació
espanyola a les normes internacionals
de drets humans. En opinió
d'Amnistia Internacional, tota refor-
ma d'una llei hauria de ser plenament
coherent amb els tractats internacio-
nals de drets humans signats per
l’Estat espanyol. Això no obstant,
aquest Projecte de Llei continua
tenint un enfocament més centrat en
la seguretat i el rendiment econòmic
que en la consideració dels immi-
dijous 1 d’octubre de 2009
grants com a persones.
Per exemple, continua reflectint
un apropament a les persones immi-
grants en termes de criminalització;
en aquest sentit, amplia el termini
d'internament de 40 a 60 dies, un ter-
mini que podria ampliar-se encara
més si la persona està tramitant l'asil.
També continuen sense respectar-se
de forma plena els drets dels menors
no acompanyats, entre ells el dret a
4 no ser retornat al seu país si no hi ha
garanties que hi podrà desenvolupar
una vida digna.
La protecció de les dones víctimes
de tràfic tampoc no és una prioritat
en l’actual Projecte de Llei, ja que es
prioritza la lluita contra el crim orga-
nitzat enfront de la protecció de les
víctimes d'aquesta greu violació dels
drets humans. En aquest sentit, el
permís de residència de la víctima se
supedita al fet que denunciï o
col·labori amb les autoritats, aportant
dades essencials per a la investigació
policial.
Per tant, malgrat comptar amb
algunes disposicions positives, com
pot ser el reconeixement dels drets de
reunió, manifestació, associació, sindi-
cació i vaga per als immigrants en
situació irregular (drets que, fins ara,
la legislació no reconeixia!), aquesta
nova reforma de la Llei d'Estrangeria
continuarà tenint moltes mancances.
Pensem que l'adopció d'un enfoca-
ment de drets humans en un tema
com aquest milloraria la comprensió
de les causes de la immigració: els
seus vincles amb la pobresa, la manca
de desenvolupament econòmic i les
creixents desigualtats entre els països
i dins dels propis països.
Vols col·laborar amb Amnistia
Internacional? Ens reunim cada quin-
ze dies a l'Ateneu, per participar en
les campanyes d'AI i treballar per
casos concrets. Les reunions són ober-
tes a tothom. Per contactar amb nosal-
tres, pots escriure'ns a: cerdanyola@am
nistiacatalunya.org
Grup local d’Amnistia Internacional
Pere Narbona, president de l’Aula d’Extensió Universitària per a la Gent Gran:
“Som molt conscients del molt
que ens falta per aprendre”
Àmbit d’acció:
Estimular l'activitat mental
dels majors de 55 anys i
desenvolupar les relacions
entre persones amb eixos
d'interès cultural similar.
Fundació: 2000
Seu: C/ Dos de Maig, 2 bis
Web: www.aulesantcugat.com
Telèfon: 93 583 66 96
Quin és l’objectiu de l’AEU?
Fonamentalment volem sensibi-
litzar la gent gran del que passa
al món, donar a conèixer les
grans novetats que van sorgint...
En definitiva, no “passar” de
temes, sinó al revés, conèixer
amb amplitud el que passa per
poder-hi participar.
Una mena d’actualització?
Sí, fer que la gent gran no es
quedi enrere. A més, com que
fomentem la participació aconse-
guim que la gent gran aporti les
seva experiència i les seves idees.
Com s’hi pot participar?
Tothom qui vulgui (la gent gran,
s’entén) es pot fer soci, pagant
una quota anyal. Això dóna dret
a assistir a totes les conferències
que es fan, i participar en tots els
viatges i activitats.
Com escullen els temes?
Ho discutim cada trimestre, i
anem marcant les línies que
creiem que són les més punyents
i interessants del moment. I a
partir d’aquí dissenyem les activi-
tats. Això no vol dir que no
“colem” temes que no tinguin res
Hem sabut trobar els
temes que interessen
a la gent gran que
vol seguir aprenent
a veure quan tenim l’oportunitat
de portar algun conferenciant
interessant. Com sempre, volem
continuar donant resposta a les
grans preguntes... Qui som?
D’on venim? On anem? Això, el
curs passat ho vam fer amb l’es-
tudi de la civilització grega i la
seva influència.
Quants són actualment?
Uns 600.
Això és molta gent.
Suposo que hem sabut trobar els
temes que realment interessen la
gent. El que hem vist és que,
encara que ens trobem al final de
la nostra “carrera”, volem apren-
dre tot el que puguem. Per grans
que siguem i experiència que tin-
guem, som molt conscients que
ens falta molt per aprendre.
Pere Narbona / ATENEU
Tinc entès que sovint tenen pro -
blemes d’espai.
Sí, sobretot quan fem activitats
per a 300 o 400 persones, que és
un format que fem sovint. No hi
ha veritables locals, aquí, que
puguin encabir tanta gent.
L’únic, per ara, és el Sant Cugat
Trade Center.
Perquè a l’Arxiu Nacional, on fan
gran part de les conferències,
quanta gent hi cap?
130 persones.
I al Trade Center?
Entre 300 i 400.
associacions
I al Teatre-Auditori?
Allà hi caben fins a 800 persones,
però és massa car.
I quina solució hi ha?
Fins ara ho hem fet dividint els
grups, però hi ha casos en què
això no és possible, com per
exemple quan un conferenciant
no pot fer dues sessions. En el
futur, si continuem així, haurem
de buscar una solució més clara.
Com ara?
Hauríem de trobar locals de les
dimensions que necessitem però
que no ens costessin res. En
No hi ha cap local a la
ciutat que s’adeqüi a
les nostres necessitats,
o no el podem pagar”
altres ciutats hi ha associacions
similars a la nostra que compten
amb locals cedits pels respectius
ajuntaments o per altres admi-
nistracions. Això salva qualsevol
situació.
Però l’Ajuntament els ajuda, no?
Sí, a nosaltres l’Ajuntament ens
ha ajudat sempre, amb una apor-
tació econòmica cada any. Però és
clar, només que fem dos o tres
actes al Teatre-Auditori, ja se’ns
han esmunyit tots els diners d’a-
questa ajuda.
Cal un nou equipament?
No ho sé, perquè el tema és com-
plex. Sigui com sigui, tard o
d’hora haurem de trobar el local
que ens permeti fer el que fem. I
no només nosaltres, perquè som
conscients que hi ha altres enti-
tats que tenen problemes simi-
lars. Oriol Sumsi
societat
I+D+i: una opció responsable
El sincrotró ALBA de Cerdanyola serà un atractiu per a investigadors i empreses que promocionarà la I+D+i al Vallès
El darrer mes de juny l'Ajuntament
de Sant Cugat va firmar el Pla Local
d'Innovació, una proposta on tots
els partits del ple municipal acorda-
ven unes línies d'actuació comunes
pel que fa a innovació entre 2009-
2012. Aquest pla va sortir d'un pro-
cés participatiu, amb tallers i un bloc
a la xarxa, per tal que els santcuga-
tencs s'impliquessin en la direcció
que ha de prendre la ciutat en
aquesta matèria. Tot i que el ressò
del procés va ser limitat, el Pla ha
tirat endavant per marcar les línies a
seguir en el que es consideren,
segons l'Ajuntament, els trets dife-
rencials de la ciutat: el medi ambient
i l'economia del coneixement.
A banda d'aquest acord munici-
pal, és visible que al Vallès i a Sant
Cugat especialment estan fent apos-
tes pioneres pel que fa a innovació.
L'ALBA, el sincrotró del Vallès
En primera instància cal entendre
què és un sincrotró. Es tracta d'una
infraestructura circular on s'hi acce-
leren partícules. Dins el sincrotró un
feix de partícules, com ara electrons,
és accelerat mitjançant camps elec-
tromagnètics fins a assolir una velo-
citat similar a la de la llum. Quan
aquesta partícula gira emet tangen-
cialment feixos de llum, la llum de
sincrotró, d'ampli espectre, és a dir,
des de llum visible per l'ull humà
fins a llum invisible com raigs X.
Aquest feix de llum que surt tangen-
cialment de les partícules arriba a
laboratoris annexos al sincrotró on
s'utilitza per a la recerca ja que per-
met veure i treballar amb materials
diminuts. Igual que un microscopi
funcionant amb llum visible pot dis-
tingir objectes de fins a poques
mil·lèsimes de mil·límetre i els raigs
X permeten veure àtoms des de mil
vegades més a prop, l'ampli espectre
de la llum de sincrotró permet ana-
litzar a fons les complicades estruc-
tures de macromolècula com proteï-
nes o ADN. L'aplicació d'aquesta tèc-
El sincrotró permet
estudiar la matèria des
de molt més a prop que
amb els microscopis
nica la trobem en nombrosos camps
de la ciència. En la medicina per
conèixer l'estructura de teixits can-
cerígens, per exemple, o en física
per estudiar les característiques de
les partícules sota certes condicions.
El sincrotró del Vallès, l'ALBA, té
140 metres de diàmetre, un camp de
futbol i mig i, comptant els edificis
annexos on hi ha els laboratoris,
ocupa una superfície de 22.872
metres quadrats. Aquesta infraes-
tructura es va començar a construir
El sincrotró de Cerdanyola
converteix la zona en un
gran atractiu per a les
empreses d'innovació
el 2006 a Cerdanyola del Vallès i es
preveu que començarà a funcionar
el 2010. Al voltant del sincrotró es
pretén construir una ciutat amb
3.500 habitatges (40% públics) i
nombrosos edificis per empreses
privades catalanes, espanyoles i
europees atretes per aquest centre
d'investigació. Aquest accelerador
de partícules es considera un dels
més importants d'Europa juntament
amb el de Grenoble, i és l'únic situat
al sud-oest d'Europa.
El consistori busca
participar en l’Institut
Europeu de I+D que
acollirà Budapest
Proposta de seu de l'Institut Europeu
d'Innovació i Desenvolupament
Durant l'any 2008 Sant Cugat del
Vallès era una de les candidatures
amb més possibilitats d'acollir
l'Institut Europeu d'Innovació i
Desenvolupament. Finalment, la seu
va ser atorgada a Budapest
(Hongria) per tal d'equiparar les ins-
Esquema de l’estructura del sincrotró ALBA, que permet accelerar partícules a velocitats properes a la de la llum.
titucions europees entre l'est i l'oest
d'Europa. Aquest organisme va néi-
xer amb l'objectiu de fomentar l'ex-
cel·lència en la innovació europea,
atraient els millors investigadors i
nombroses sumes de capital públic i
privat que permetessin equiparar la
I+D+i europea amb l'americana,
amb el Massachusetts Institute of
Technology (MIT) d'EUA com a
referent. Aquesta institució hagués
convertit Sant Cugat en un referent
internacional en matèria d'investiga-
ció i desenvolupament, el que es
considera la clau del creixement de
les economies del segle XXI. Tot i no
poder acollir aquesta institució (i
mentre es continua treballant per
participar-hi d’alguna manera), hi
ha altres iniciatives a la ciutat.
Altres iniciatives
Sant Cugat intenta apostar per la
innovació amb diverses iniciatives,
Esade-Creapolis és la darrera aposta
de la ciutat, amb la creació d'un lloc
on estudiants i empreses es trobin
per engegar noves propostes
empresarials. D'altra banda, la ciutat
s'ha afegit des de principis de l'any
2009 a la Xarxa Eurocities, junta-
ment amb 10 ciutats vallesanes més.
Aquesta xarxa agrupa 130 ciutats
d'arreu d'Europa per tal d'establir
vincles de cooperació en matèria
d'innovació. En la mateixa línia,
però de dimensions locals, des de
febrer del 2008, Cerdanyola, Rubí i
Sant Cugat han creat el Catalonia
Innovation Triangle (CIT), un con-
sorci entre les tres ciutats per pro-
mocionar la construcció de Parcs
Empresarials per atreure el sector
privat i incentivar l'aprenentatge
continu, la investigació i la innova-
ció. Finalment, cada dos mesos té
lloc el Santcugatribuna, un espai de
debat on a traves de ponències i
fòrums, especialistes, empresaris,
polítics i ciutadans troben un lloc de
discussió, formació i relació.
És evident doncs, que l'Ajuntament
Esade-Creapolis, el CIT,
el Santcugatribuna i la
xarxa Eurocities mostren
dijous 1 d’octubre de 2009
l’aposta per la innovació
aposta per aquesta línia, tot i que és
evident que encara cal materialitzar
totes aquestes relacions, consorcis,
acords i xarxes per tal que les noves
generacions de la ciutat creguin en
la innovació, la investigació i l'apre-
nentatge com un futur enriquidor i
possible. Aina Serra
Una aplicació artística 5
de la llum de sincrotró
El grup d'investigació Anàlisi de
Materials del Patrimoni Cultural
(AMPC) de la UPC està usant el sin-
crotró de Grenoble per trobar pro-
ves científiques de la relació entre
pintors i escoles durant la transició
del Gòtic al Renaixement, a través
de l'estudi de les pintures del segle
XV i en acord amb el Museu
Nacional d'Art de Catalunya.
Aquest estudi, iniciat a Grenoble,
es preveu que podrà continuar a
Cerdanyola del Vallès tan bon punt
engegui el 2010 el sincrotró ALBA.

Assessora’t a l’Ateneu:
Les competències
Un procés de selecció de personal exi-
geix una definició acurada del perfil
necessari per al lloc de treball a cobrir,
tant des del punt de vista de la com-
petència tècnica, com de la competèn-
cia personal. Cada lloc de treball té
associat un perfil de competències
que són una combinació de coneixe-
ments, habilitats, actituds i responsa-
bilitats que influeixen en el comporta-
ment d'una persona.
Un exemple és la Comunicació,
que és la Capacitat per exposar infor-
mació o idees de forma clara i concisa,
assegurant la seva comprensió per
part dels interlocutors, facilitant el
dijous 1 d’octubre de 2009
diàleg i identificant les reaccions del
receptor.
Així, doncs, quan algú llegeix el teu
currículum i la carta de presentació,
quan et truquen per citar-te a una
entrevista, quan t'entrevisten… i en
definitiva en tots els contactes que
l’organització té amb tu, es tenen en
compte aquestes competècies requeri-
des per al lloc de treball i se cerquen
evidències de la seva existència.
6 Quin avantatge tinc jo com a can-
didat? La persona que farà la selecció
vol trobar-les i jo tinc diverses oportu-
nitats per demostrar-li. Si sóc
Programador, voldran algú
Organitzat, si treballo en una
Recepció, la Facilitat de Contacte serà
vital. Si em truquen d'una empresa
familiar, valoraran la Fidelitat i la
Polivalència, una multinacional segu-
rament se sentirà còmoda amb perso-
nes amb Capacitat de Visió Global.
Només cal preparar-se i fer un
exercici d'Autoconeixement.
A l'Ateneu trobareu, si ho desitgeu,
assessorament personalitzat i la possi-
bilitat de participar en tallers pràctics
de cerca de feina. Més informació a
recursoshumans@ateneu.cat C. Vergés
“No sé quin llibre triar, no n’he llegit cap”
Joan Fàbregas declamant a la biblioteca de l’Ateneu.
Quin llibre ens recomanes?
Cap.
Cap?
Em fas triar llibres, però jo no n'he
llegit cap.
No m’ho crec. Si ets el que se sap
més coses de memòria del poble!
Perquè fa temps que les sé.
Algunes fa cinquanta anys que les
sé i encara me'n recordo. Però
quan aquest registre s'acabi (el
cap), es fondran els ploms.
Però tot això que saps és que t'ho
has llegit, no?
Home, les obres de teatre sí. Ara,
llegir llibres no. Jo, mira, els dos
llibres que he llegit, que com que
els he llegit ja no els he de memo-
ritzar, són el del Lluís Companys i
el del Francesc Macià.
Però deus haver llegit més que
aquests dos llibres.
No, no, no. D'obres de teatre sí.
I la Bíblia ?
Tampoc, me la sé de memòria.
I com te l'has après?
Llegint-la.
Tu enganyes!
La Bíblia sí, però això és una cosa
de cadascú. La tinc en tres volums.
I la vaig comprar jo, no és d'a-
quests que vénen a casa, els “casti-
gos” de Jehovà. Quan vénen els
dic: “Escolti, la meva religió és la
catòlica”. A mi no em faran can-
viar. A més, els dic: “Vostès estan
fent coses que són falses, perquè si
el seu fill s'està morint i se li ha de
fer una transfusió de sang i no li
fan, això és assassinar el nen”.
Ells diuen que Déu ho vol.
Que Déu ho vol, sí, i què més!
Total, que dius que no t'has llegit
cap llibre, a part d'aquests dos i de
la Bíblia?
No.
D'acord. Per tant quin llibre ens
recomanes?
Jo? La Bíblia. La Bíblia, si vas a
mirar, tampoc és que sigui... La
Bíblia la van escriure els apòstols. I
llavors cada apòstol explica la
mateixa idea però amb diferent
concepte. L'únic va ser quan Sant
Pere i Sant Pau es van barallar, i
després va venir el Papa de Roma,
i el Papa d'allà, el Papa Luna, que
estava allà a Peníscola, que ja m'ex-
plicaràs...
Dos papes.
Els animals, que són irracionals,
moltes vegades són més racionals
que nosaltres.
No tenen Papa ells.
No per això, sinó perquè un lleó,
per exemple, si no té gana no
Éls animals són irracionals,
però de vegades són més
racionals que nosaltres...
Ells només maten per gana
matarà. Les bèsties maten quan
tenen gana. I aquí de vegades
maten encara que no tinguin gana.
I dels llibres que hi ha aq uí?
Perquè la Bíblia jo no l'he vist...
Potser hi és, eh? Però alguna obra
de teatre, o algun llibre d'aquestes
poesies que recites?
A mi totes m'agraden. Mira: el
Pere Quart, el Joan Maragall,
l'Espriu... Poesies sí. El que passa
és que tampoc en sé gaires. Només
em sé aquella que diu:
“Catalunya...” -que això és de l'Àn-
gel Guimerà- “...pobre mare, no et
ateneu
Joan Fàbregas
Joan Fàbregas, més conegut com a
Fabri, va néixer el 1925 a l’antiga
vila de Gràcia, a Barcelona. El 1960
es va establir a Sant Cugat, on de
seguida va arrelar i va continuar lli-
gat al teatre amb companyies com
l’Agrupació Teatral Joan Maragall,
Fila Zero i Amics de Pedra i Sang.
També va col·laborar, conjuntament
amb el seu inseparable amic Joan
Llamas, a la creació de la secció
teatral del Club Natació Sant Cugat,
i en entitats com la Unió
Santcugatenca i l'Esbart. L’any
2006 va ser nomenat, precisament
amb Joan Llamas, com a fill predi-
lecte de la ciutat. També és un dels
més veterans col·laboradors de l’an-
tiga Ràdio Sant Cugat.
sento els glatits del cor! Qui t'ha
vist i qui et veu ara! Un temps llui-
tant per l'honor: avui amb fang a
la cara, cercant només grapats
d'or!” Llavors hi ha aquell, que va
fer una poesia verda... Ara no me'n
recordo.
Per això van bé, els llibres.
Sí, bé, però mira... De la Guerra
Civil espanyola hi ha un llibre,
Els llibres d’història et fan
trencar el cap, trobo que
són molt millors els de
poesia, de qualsevol autor
també. Però jo no l'he llegit mai ni
el penso llegir. Perquè jo ja vaig
viure el que va passar... Ara diuen:
“S'ha de recordar la història!” Sí,
però s'ha de recordar pensant que
no et passarà mai més allò. Però
resulta ser que encara pot passar.
Tu creus?
Ja ho veuràs.
Per què?
Perquè la cosa està fotuda... Ara
vol manar tothom.
Aviam, per acabar. Dels que hi ha
aquí, recomanes algun llibre o no
en recomanes cap?
Mira, si volen llegir, que triïn els
que vulguin. Però si volen llegir i
no es volen trencar el cap, perquè
hi ha llibres que et fan trencar el
cap, sobretot els d'història, que
agafin versos, de qualsevol autor,
que tots són bons. I a més també et
fan pensar, de vegades. Però de
tots els que hi ha aquí, si vols que
et digui la veritat, no n'he llegit
cap. I no he vist teatre.
Sí que n'hi ha.
Doncs si troben Terra Baixa, que la
llegeixin. Oriol Sumsi
ateneu
Pilar Castañón inaugura el nou curs artístic
amb una exposició de quadres a l’Ateneu Plaça
A la imatge s’aprecia la tècnica mixta de Pilar Castañón, que combina olis, acrílics, estucats i collage.
El nou curs significa també, a
l’Ateneu, el retorn de les exposi-
cions que, mes rere mes, omplen
les parets de la Sala d’Actes i de
l’Ateneu Plaça. Per estrenar la
La figura femenina és gairebé omnipresent en l’obra de la pintora.
temporada, a partir de la setmana
que ve ja es podran admirar les
obres de Pilar Castañón.
Tot i que aquest és el primer
cop que Castañón organitza una
mostra, aquesta artista barceloni-
na ja fa temps que pinta. Des de la
seva escola de pintura i decoració
Manitas de Plata, està en actiu des
de fa més de deu anys. Alguns
dels seus quadres els ven directa-
ment a particulars, i ara veu
aquesta exposició com una opor-
tunitat d’ampliar el públic.
Els seus quadres, gairebé tots
pintats sobre panells de fusta de
gran format, combinen tècniques
molt diverses, incloent olis, acrí-
lics, estucats i pastes de relleu,
sense oblidar l’ús del collage i del
decoupage, consistent a enganxar
al quadre retalls de paper de
diversos colors i formes.
Parlant de les seves influències,
Castañón confessa l’entusiasme
que sent per Las Meninas de
Velázquez, i destaca també la seva
admiració per Modigliani, Sorolla
i sobretot per Fernando Botero,
de qui admira la capacitat de
crear un estil propi.
“Crear, el que és crear, és crea
poc -explica-, i m’entusiasma la
capacitat d’alguns artistes de fer-
se reconèixer”. Tot i que admet
que li fa una mica de vergonya fer
la seva primera exposició, assegu-
ra que la il·lusió pot més que la
timidesa. Oriol Sumsi
PRACTICAT: practica el català! Amb el suport de:

El playback del practiCAT: “Irreality Show”

Entra a www.myspace.com/therisas, Crida més i t’entendran. Crida més i t’entendran
escolta la cançó “Irreality Show” del La imatge és el més important. La imatge és el més important.
grup santcugatenc The Risas i Dins la pantalla la vida va passant. Prova a canviar de canal.
segueix la lletra: Diuen que a fora hi ha una altra realitat. Però tot es trenca en un instant.

Veig per aquest vidre Veig per aquest vidre En què una nit de tempesta
quinze morts a Afganistan que el temps no canviarà. per un llamp descarat
mentre una dona Projectes d’estrelles la vida se’m va apagar.
explica com l’han maltractat. fan de tot, menys cantar. Dins la pantalla

DUBTES FREQÜENTS
La son i el son, i també el somni

dijous 1 d’octubre de 2009

La son són les ganes de dormir. 9
Així diem: "Estic mort de son"

El son és el fet de dormir. Diem:

"He fet un son molt llarg", "Havent
dinat sempre faig un son",
El somni és allò que somiem.
Diem: "Després t'explicaré el
somni que he tingut".

The Risas durant un dels seus concerts.

Algunes frases d’ús comú en diferents idiomes (1)

Hola! Adéu. A reveure Buen viaje Hasta pronto. Hasta Excuse me
¡Hola! Adiós. Hasta otra Bon voyage mañana. Hasta luego Mi scusi
Bonjour! Au revoir Have a nice trip A bientôt. A Entschuldigen Sie
Hello! Goodbye Buon viaggio demain. A tout à
Salve! Arrivederci Gute Reise l’heure Gràcies Si somiem coses desagradables,
Hallo! Auf Wiedersehen See you soon. See you Gracias diem, però: "He tingut un mal
Fins aviat. Fins tomorrow. See you Merci son", en comptes de dir "un mal
Bon dia. Bona Bon viatge demà. Fins després later Thank you somni", perquè llavors dormim
tarda. Bona nit A presto. A domani. Grazie malament i per tant tenim un "mal
Buenos días. Buenas A più tardi Danke son". Isabel Carreño
tardes. Buenas noches Bis bald. Bis Morgen.
Bonjour. Bonsoir. Bis später Com està?
Bonne nuit ¿Qué tal está?
Good morning. Good Com es diu? Comment allez-vous?
afternoon, good ¿Cómo se llama? How are you?
evening. Good night Comment vous Come sta?
Buongiorno. appelez-vous? Wie geht es Ihnen?
Buonasera. What’s your name?
Buonanotte Il suo nome? Molt bé, gràcies
Guten Morgen. Ihr Name, bitte? Muy bien, gracias
Guten Tag, Très bien, merci
guten Abend. Perdoni Fine, thank you
Gute Nacht Perdone Bene, grazie
Escusez-moi Sehr gut, danke
 Amb el suport de:
Els immigrants empresaris: introducció
Amb l’objectiu de donar a conèixer la realitat immigrant de Sant Cugat i trencar tòpics sobre les seves activitats,
hem preparat una sèrie de reportatges sobre diversos negocis regentats per immigrants
En un món globalitzat, en el qual les
economies de mercat de les societats
avançades funcionen com una unitat
en temps real i a escala planetària,
els factors de producció assumeixen
una gran mobilitat. Les noves tecno-
logies de la comunicació i el trans-
port hi contribueixen. El factor de
dijous 1 d’octubre de 2009
10
Un dels molts comerços regentats per immigrants que hi ha a Sant Cugat, aquest a l’avinguda de Cerdanyola. / ATENEU
producció més global és el capital,
que circula, es gestiona, a nivell pla-
netari. El factor treball adquireix
mobilitat pròpia, es converteix en
un recurs global, en la forma d’im-
migració. El tercer factor de produc-
Continua viu l’estereotip de
l’immigrant que no s’integra
i que dificulta la convivència
ció (coneixement) és mòbil i global
arran de l’expansió d’Internet i l’e-
xigència d’un nivell més alt d’educa-
ció i formació professional, per
cobrir la demanda de tasques d’un
sistema de producció progressiva-
ment complex.
Una altra característica dels movi-
ments migratoris actuals és la seva
transnacionalitat o transnacionalis-
me. Els moviments migratoris ja no
són uni o bidireccionals, des d’un
punt d’origen fi ns a un altre de des-
tinació (i/o retorn), sinó que són cir-
culars o polièdrics, en totes direc-
cions, en l’espai.
A Espanya, com a porta d’entrada
de la «fortalesa europea», els fluxos
migratoris provenen, des dels anys
vuitanta, del Marroc i altres països
del Magrib. Des de la dècada dels
noranta, són els llatinoamericans
(equatorians, colombians, etc.) els
qui componen majoritàriament els
fluxos. Al començament del segle
XXI, s’hi afegeixen persones proce-
dents dels països de l’est d’Europa
(romanesos, polonesos, búlgars).
S’estableixen principalment a les
comunitats autònomes de Madrid,
Barcelona, València i Andalusia, on
troben feina majoritàriament en els
sectors econòmics de la construcció,
l’agricultura i el servei domèstic. Un
tret característic d’aquests darrers
fluxos n’és la feminització i l’aug-
ment en formació professional i
nivell d’estudis d’aquests/es immi-
grants, la qual cosa respon a les
variacions de la demanda de la
societat receptora.
Aquest canvi intern en la compo-
sició dels fluxos migratoris fa més
complex l’imaginari social sobre els
immigrants, generalment concep-
tualitzats com a mà d’obra poc qua-
lificada. Es posa de manifest el seu
paper com a actors clau en els fluxos
econòmics (importació de capital),
de capital humà (habilitats i coneixe-
ment) i relacionals (transnacionalis-
me). Aquests elements conformen el
capital social (xarxes), base per
un altre sant cugat
emprendre una iniciativa laboral,
alternativa a l’ocupació com a assala-
riats: els negocis ètnics.
Els negocis regentats per perso-
nes d’origen immigrant, provinents
de països no comunitaris estan
transformant el context urbà i eco-
nòmic de les nostres ciutats. Es trac-
ta generalment de petits negocis de
base familiar. Comencen a proliferar
durant la dècada dels noranta,
sobretot en barris amb una marcada
concentració de població estrangera,
com per exemple el Raval a
Barcelona, els barris de Lavapiés,
Usera o Vallecas a Madrid, o Russafa
a València. Amb l’arribada del nou
segle, la seva expansió és cada cop
més perceptible en molts barris i ciu-
tats de tota la geografia.
Un element comú a bona part
d’aquests negocis –en especial dels
comerços– és la seva ubicació inicial
en barris amb importants dèficits
sociourbanístics, receptors d’ante-
riors fluxos migratoris. En són una
excepció els comerços xinesos, els
quals presenten un patró de distri-
bució espacial molt més dispers. Les
pautes de distribució espacial dels
negocis dels immigrants mostren
una alta correlació amb les pautes
residencials dels col·lectius de perti-
nença. El cas espanyol es caracterit-
za per la tendència a la dispersió
dels negocis pel territori, així com
per la diversitat i l’heterogeneïtat de
les iniciatives empresarials dels
immigrants, pel que fa a les seves
motivacions com a empresaris i les
característiques dels seus negocis.
Contràriament als estereotips que
tendeixen a simplificar i a vincular
aquest tipus de negocis a pràctiques
marginals i perifèriques, que contri-
bueixen a la degradació econòmica
de la zona on s’instal·len, la realitat
contradiu aquestes percepcions. A
través de les experiències dels
mateixos empresaris d’origen immi-
grant i de la contextualització de les
zones urbanes objecte d’estudi, pro-
porcionem una visió global del feno-
men. N’expliquem la complexitat i
l’heterogeneïtat pel que fa a les cau-
Els immigrants acaben
enfocant els seus negocis
a tota la població
ses per les quals alguns immigrants
decideixen establir-se pel seu comp-
te; els tipus d’iniciatives empresa-
rials; les estratègies de gestió i fun-
cionament d’aquests negocis; les
pautes de mobilitat social d’aquestes
trajectòries empresarials incipients;
la transformació econòmica i social
induïda; i, per acabar, els seus vin-
cles i la seva relació amb l’entorn, en
la societat receptora.
Els immigrants es converteixen
en empresaris, assumeixen el risc,
perquè es troben incrustats en i
emparats per xarxes socials que els
proporcionen informació sobre l’en-
torn, mà d’obra, proveïdors, clients i
formes de finançament. Al seu torn,
l’estructura socioeconòmica i institu-
cional de la societat receptora condi-
ciona la ubicació d’aquestes activitats
emprenedores en determinats
entorns urbans.
Un cop instal·lats allà, els immi-
grants busquen desmarcar-se d’un
model ètnic, per intentar accedir a
una parcel·la més gran de mercat,
que inclogui els autòctons i els
estrangers en general. Això és així,
perquè la lògica d’obtenció del
màxim benefici amb un cost mínim
s’imposa a altres raons culturals o
pròpiament ètniques. Si bé la forma
més habitual d’activitat empresarial
són els comerços, aquesta lògica
empresarial s’estén a tota mena d’i-
niciatives al seu abast. Extret del lli-
bre L’empresariat immigrant a Espanya,
de Carlota Solé, Sònia Parella i Leonardo
Cavalcanti, amb la col·laboració d’Albert
Terrones, Paula Martínez, Enrique Ortega
i David Garcia, GEDIME, 2007
societat
Temps de consultes
El passat dia 13 va tenir lloc a
Arenys de Munt una consulta en
relació a la independència de
Catalunya. Celebrem l'èxit de la
iniciativa i els felicitem. Arenys de
Munt ha estat el primer poble que
ha dut a terme una consulta
popular perquè tots els arenyencs
i arenyenques, que volguessin,
L’alcalde d’Arenys de Munt, Carles Móra, va presidir ahir al vespre una trobada a
la Casa de Cultura on va parlar de la necessitat d’organitzar noves consultes.
poguessin manifestar la seva opi-
nió responent a la pregunta: “Està
d'acord que Catalunya esdevingui
un Estat de dret, independent,
democràtic i social, integrat a la
Unió Europea?”
Aquesta consulta, que com
qualsevol altra que permeti als
ciutadans d'un poble, ciutat, regió
o nació, donar la seva opinió res-
pecte a la construcció d'una deter-
minada infraestructura, les curses
de braus o com volen organitzar-
se políticament, és plenament
legítima, legal i normal en qualse-
vol dels estats de dret existents, i
fins i tot plenament constitucional
a l'imperialista Estat colonial
espanyol.
El dret d'opinió és un dels drets
inalienables de les persones, que
emana de la llibertat d'expressió,
En marxa la 34a Festa de Tardor
La festa de les entitats d’enguany arribarà els dies 6, 7 i 8 de novembre
i té com a lema provisional “Per Sant Cugat: Associa’t, participa i decideix”
L'assemblea d'Entitats de la Festa
de Tardor ha convocat una sèrie
de reunions per programar la
festa d'enguany, que es realitzarà
els dies 6, 7 i 8 de novembre.
Com cada any, l'objectiu és
aconseguir una àmplia participa-
ció i la implicació de totes les enti-
tats per tal de donar-se a conèixer
a tots els ciutadans i les ciutadanes
de Sant Cugat.
A l'edició de l'any passat es van
aplegar prop de 80 entitats, xifra
sense la qual no pot existir cap
estat de dret ni es pot parlar en
absolut de cap mena de democrà-
cia. Ningú que es digui demòcra-
ta (i tingui dos dits de front o un
mínim de vergonya) s'atreviria a
negar o a obstaculitzar una cosa
tant bàsica i normal com que les
persones puguin expressar lliure-
ment la seva opinió respecte a
com volen que sigui el seu futur
com a poble. Només la caverna
espanyolista té el valor de qüestio-
nar-ho i de posar-hi entrebancs.
Per tal com ha anat tot plegat,
una consulta com la d'Arenys de
Munt, que no havia de ser cap
cosa de l'altre món, representa un
pas important en l'aprofundiment
democràtic i una afirmació de les
llibertats individuals i col·lectives.
És un acte d'afirmació nacional,
de fermesa en les nostres convic-
cions d'autodeterminació, de
coratge i rebuig de la por, de
defensa de la pau, la llibertat i la
dignitat. Un exemple davant l'ac-
titud antidemocràtica dels ene-
mics de la Nació catalana.
Un dels altres drets fonamen-
tals és el d'autodeterminació, al
que la comissió espera i treballa
per superar.
La decisió del lema d'enguany
(que provisionalment és “Per Sant
Cugat: Associa’t, participa i deci-
deix”) i el fil conductor de la festa
es prendrà en la reunió que se
celebrarà avui, 1 d'octubre, on les
entitats acabaran de perfilar les
activitats que es duran a terme.
Les reunions se celebraran
totes a la Casa de Cultura a partir
de les vuit de la tarda, i tenen el
1951 fou recollit en la Declaració
Universal dels Drets Humans de
l'ONU i al 1966, l'Assemblea
General de les Nacions Unides
proclamà el dret a l'autodetermi-
nació que té qualsevol poble. És
un dret que ha estat històricament
reivindicat pel nostre poble, i pro-
clamat com a imprescindible i
irrenunciable pel Parlament de
Catalunya en les seves resolucions
del 12 de desembre de 1989 i del
27 de setembre de 1991, reser-
vant-se el dret a exercir-lo, quan
ho consideri convenient, però
que, fins ara, els nostres parla-
mentaris mai han intentat exercir.
Per això cal que el poble faci saber
als polítics catalans, de manera
clara i incontestable, quin és el
futur que vol, i una bona manera
de fer-ho és donant la veu i el vot
a la ciutadania en forma de con-
sulta popular.
És per això que s'ha constituït
la Plataforma Santcugatenca per
l'Autodeterminació, i ho ha fet
amb l'objectiu d'impulsar una
consulta sobre la independència a
Sant Cugat, per tal que tothom
pugui expressar lliurement la
seva opinió. Per l'èxit de la consul-
ta cal un ampli suport i recolza-
ment social i institucional, que
tothom qui cregui realment en la
democràcia, en el dret d'opinió i
en la llibertat d'expressió, hi par-
ticipi. Amb aquesta finalitat es
convoca totes les persones i enti-
tats de Sant Cugat (cíviques,
socials, polítiques i culturals) per-
què formin part de la Plataforma,
i per constituir la Comissió que
organitzi i dugui a terme la con-
sulta popular sobre la indepen-
dència al nostre municipi.
Comencem a decidir! Un país
lliure, un país millor! Plataforma
Santcugatenca per l’Autodeterminació
calendari següent:
1 d'octubre
15 d'octubre
29 d'octubre
5 de novembre
12 de novembre
La comissió organitzadora de la
festa té una adreça de correu elec-
trònic per comunicar i/o sol·lictar
qualsevol informació: festatardor
@yahoo.es. Redacció

Rennes a Cotlliure
Qui no coneix avui Cotlliure per la
claredat de les seves aigües mediter-
rànies? Per la llum rogenca que des-
prenen les seves casetes costaneres?
Per la imponent silueta del castell
dels reis de Mallorca? I, naturalment,
pels xiprers que aixopluguen per
sempre el cos de don Antonio?
Però encara un altre fet fa destacar
Cotlliure en el plànol de la Catalunya
Nord: cap al 1905, Matisse i Derain,
atrapats pels colors d'aquest poblet
de pescadors, inicien el que es coneix
com fauvisme, moviment pictòric sor-
git com a reacció a l'anàlisi impressio-
El fauvisme va néixer
dijous 1 d’octubre de 2009
a Cotlliure com a reacció
a l’impressionisme
nista de la llum, on els protagonistes
seran els colors saturats a la recerca
de l'expressivitat, sense interès per
les formes, llums ni volums realistes.
L'origen del terme es troba en una
frase del crític Louis Vauxcelles, que
al Saló de Tardor de 1905, en veure
una escultura d'estil clàssic envoltada
12 de pintures de Matisse i Derain, cri-
dava: “Donatello parmi les fauves!”
(“Donatello entre les feres!”).
Doncs bé, tot i que aquest movi-
ment duraria poc a la França de prin-
cipis de segle, hi ha avui qui ha acon-
seguit mantenir vives les petjades d'a-
quells pintors de fa cent anys, i que
ens proporciona encara un altre
motiu per conéixer Cotlliure: Rennes
van de Riet.
Rennes és un pintor suec que viu a
cavall entre París i aquesta vila medi-
terrània, població que es reserva per
als mesos d'estiu, com molts altres
artesans que han establert allà el seu
taller. Dins la llarga tradició del pai-
satgisme català, Rennes podria ser un
pintor més, però la força d'aquest
ésser absolutament emocional con-
El pintor suec Rennes
van der Riet manté viva una
pintura hereva del fauvisme
verteix la seva pintura en quelcom
diferent. S'apropa al fauvisme en l'ús
de colors saturats i impossibles, amb
els que crea paisatges marítims irreals
amb la mateixa transparència d'un
joc de nens innocent, i amb l'honeste-
dat de l'artista que estima el que fa.
La seva vitalitat es transmet a la seva
pintura impetuosa, plena de referèn-
cies inesperades. Rennes ens ofereix
una obra generosa, barreja d'estils i
en permanent procés d'aprenentatge
i creació. No deixeu de visitar el seu
atelier a la Rue Arago d'allà on el mar
trenca entre estos días azules y este sol de
la infancia. Marta Miralpeix
Gloriosos Bastards
Espero que l'amic Quentin em per-
donarà que afuselli -mai millor dit-
el títol de la seva darrera producció
per presentar les tres novetats que
avui us porto. Totes tres novel·les
comparteixen un mateix esperit ico-
noclasta i extrem, i els seus autors
són tres veritables outsiders de la lite-
ratura actual.
Començem amb El Bufón de
Christopher Moore publicat per
Ediciones B (desgraciadament
Christopher Moore
sense traducció al català a dia d'a-
vui). Aquest nou acte vandàlic de
l'autor de El ángel más tonto del
mundo i ¡Chúpate esa! consisteix en
Dies de tardor
Ara que a poc a poc la normalitat
torna a les nostres cases. Els nostres
horaris es converteixen en rutina,
els nens i les nenes ja van a escola.
Els dies s'escurcen lentament i
comença a sentir-se una suau fres-
queta que anuncia que la tardor és
arribada. La tardor assenyala dies
de pluges, de capvespres rogencs i
de muntanyes de fulles dels arbres
caiguts... Són dies també dels pri-
mers refredats, dels primers
bolets... Dies de transició que apun-
ten a hivern, dies que anuncien que
arribarà el fred que arribarà la
Castanyada, Tots Sants i la Festa de
Tardor. Seran dies que haurem de
romandre més temps a casa.
Què podem fer per combatre el
fred i l'apatia que els sol acompan-
yar? Doncs, de propostes no en
manquen; cal que ens adaptem i
aprofitem el temps de diverses però
interessants maneres. Una bona
opció és veient pel·lícules per recor-
dar dies passats; una altra proposta
una irreverent versió del Lear de
Shakespeare narrada desde el punt
de vista de Bolsillo, el bufó del rei.
El priàpic protagonista no perdrà
cap oportunitat per vexar verbal-
ment a tothom que es trobi davant,
arrambar-se a qualsevol dona que
se li posi a tret (sigui serventa, prin-
cesa, monja o fantasma) i arrancar-
nos una rialla a cada plana. Si no
esclafiu a riure amb les aventures de
Bolsillo, Babas (el seu idiota i
gegantí aprenent) i el pobre Lear és
que la crisi us ha afectat de debò.
No adient per a gent políticament
correcta.
El nostre segon “bastard” és Nick
Cave. El mític líder de The
Birthday Party i The Bad Seeds
torna a demostrar les seves dots lite-
ràries després de deixar-nos un bon
gust de boca amb la seva faulkneria-
na opera prima Y el asno vio al ángel
(1991). En aquesta segona novel·la,
La mort de Bunny Munro (Empúries /
Papel de liar) el cantant australià
dibuixa la indefectible caiguda d'un
anti-heroi en la més pura línea
d’Irvine Welsh o Martin Amis. La
història narra les vicissituds d'un
venedor porta a porta obsessionat
pel sexe que es veu obligat a realit-
zar la seva ruta comercial acompan-
yat del seu fill i el fantasma de la
seva dona que s'acaba de suïcidar,
mentre són perseguits per un assas-
sí pertorbat disfressat de dimoni
(amb banyes i trident inclosos) tot
és aprofitar l'oferta assequible del
Cicle Cinema d'Autor que aquesta
nova temporada ens ofereix títols
Un fotograma d’Okuribito.
força interessants com per exemple
Pranzo di Ferragosto, The Salt of the
Sea, Okuribito, o Tres dies en família
art i literatura
transportant-nos per un seguit de
paisatges de l'Amèrica del Nord més
profunda i més sòrdida; aquella que
acostuma a protagonitzar les lletres
de Cave. Fugiu-ne els esperits sensi-
bles: Nick Cave escriu amb gran sol-
vència literària però sense pietat pel
lector o pels seus personatges.
I per finalitzar un autor novell:
Josh Bazell i la seva Esquivant la mort
(Bromera / Anagrama). Una entre-
tinguda història d'acció i intriga a
mig camí entre Els Soprano i House
on el protagonista Peter “Zarpa de
Oso” Brown -un exassassí convertit
en metge en un tronat hospital de
Manhattan per gràcia del programa
de protecció de testimonis- ens mos-
Moore, Cave i Bazell
tenen l’esperit iconoclasta
de Quentin Tarantino
trarà com no hi ha gaire diferència
entre treballar per a la màfia o per
a la sanitat pública i com pot resul-
tar de perillós barrejar tots dos
mons. És especialment preocupant -
i divertit- el relat que fa l'autor del
món hospitalari nord-americà,
sobretot si tenim en compte que ell
mateix és llicenciat en medicina per
la Universitat de Colúmbia. Un lli-
bre que us atraparà des del principi
i en acabar pensareu: m'ho podia
haver passat millor? Fins que tin-
guem la propera novel·la de Tom
Sharpe, no. Ferran Ponton
són algunes d'aquestes propostes.
Una altra proposta, que per mi
és ideal i per qui tingui temps és lle-
gir. Ja sabeu, llegir ens fa més grans,
més savis i més lliures. Podeu llegir
clàssics o rellegir aquelles novel·les
que vau deixar pendents durant
l'estiu o en temps passats... I qui tin-
gui i pugui gastar i per passar una
enriquidora estona prèvia a la lectu-
ra que passi per una llibreria i que
demani consell de la nova oferta
que podem trobar als prestatges de
les llibreries.
Finalment, la darrera proposta
per qui s'ho pugui permetre és
assistir al teatre, ja que l’oferta que
podem trobar és molt diversa i per
a tots els gustos.
Deixeu-me acabar amb un con-
sell: consumiu cultura, que darrera-
ment els que manen no la valoren i
retallen el pressupost que han d'in-
vertir-hi... Llavors què ens estranya,
que el nostre nivell cultural sigui a
la cua d'Europa? Laura Alegre
música
Jiggy inaugura avui l’edició de tardor del Mou-te
Aquest cap de setmana torna el cicle
musical Mou-te en la seva edició de
tardor. En aquesta ocasió s'han pro-
gramat cinc concerts que se celebra-
ran entre els mesos d'octubre i
novembre i que portaran al Teatre
La Unió a Ix!, La Papada de Rocío,
El Arjé, Rembrandt42 i els Jiggy, que
són precisament el grup que tocarà
avui mateix, 1 d’octubre.
Quan la Sarah va decidir muntar
un grup, la cançó de Will Smith
“Getting Jiggy With It” estava molt
El Mou-te tardor també
portarà Ix!, La Papada de
Rocío, El Arjé i Rembrandt42
al Teatre la Unió
de moda, i d'aquest títol va ser d'on
van treure la paraula Jiggy, que pas-
saria a ser el nom del seu grup. Estar
jiggy significa “estar del bon rotllo” o
emocionat per alguna cosa. Quan la
Núria explica que “a Jiggy volem
transmetre bon rotllo, aquesta és la
nostra filosofia” no és d'estranyar
que escollissin aquest terme per
batejar la formació.
Jiggy es va fundar a Terrassa l'any
2003, però el grup compta amb
membres provinents de diferents
Jiggy està format per
dos santcugatencs,
dues terrassenques
i un basc de Zumarraga
llocs. La Sarah i la Núria són terras-
senques, en Joseba és de Zumarraga,
al País Basc, i en Toni i l'Arnau són
de Sant Cugat. El grup que va fun-
dar la Sarah al 2003 ha passat per
diferents etapes amb diferents com-
ponents fins a arribar a la formació
actual amb l'Arnau al baix, en Toni a
la guitarra, en Joseba a la bateria, la
Núria al teclat i segona veu, i la
Sarah com a cantant principal.
La música dels Jiggy és una fusió
de molts gèneres sobre una base
eminentment pop. En els seus temes
El grup combina una base
de pop amb rock, metal,
música negra, hip-hop i
fins i tot estridència punk
podem trobar matisos més roquers,
contundència metal, ritmes de músi-
ca negra o estridència punk. La
Núria ens explica que “la clau és que
cadascú té les seves influències, però
tots compartim una base de rock”.
“Una cançó pot tenir guitarres meta-
leres però la bateria pot estar fent un
Els cinc components de Jiggy.
ritme de hip-hop, la vocalista estar
fent una melodia pop i jo uns cors
R&B, ens agrada experimentar i
fusionar al màxim els estils”, afegeix.
Per fer-se una idea de la disparitat
Jiggy recomana:
Hanson - Middle of Nowhere
La Núria recomana aquest disc ja que va
ser el primer que va tenir entre les mans
i la seva primera influència musical quan
tot just quan començava a compondre.
d’influències entre les quals es
mouen els Jiggy només cal veure
alguns dels grups que citen entre les
seves preferències: Evanescense,
Kelly Clarkson, Metallica, Incubus,
Metallica - Black Album
Els tres nois del grup recomanen aquest
clàssic del gènere que ha estat una gran
influència per ells. Un disc amb estil i
amb composicions atemporals.
Madonna, Destiny's Child, Hanson o
Aretha Franklin. Les seves cançons
expliquen històries de tot tipus, d’a-
mor, d'amistat i de la vida en gene-
Aquest estiu el grup ha tret
el seu primer disc d’estudi,
titulat Amateur i que es pot
descarregar gratuïtament
ral, que són les fonts de les quals beu
el grup a l'hora d'escriure la seva
música. “El públic també se sent
identificat amb moltes de les histò-
ries, i els pot ajudar a reflexionar”,
dijous 1 d’octubre de 2009
apunta la Núria, recordant que a
part del missatge de les seves lletres,
la part instrumental també té un
paper molt important en la trans-
missió de sentiments.
Aquest estiu els Jiggy van llançar
Amateur, el seu primer EP. Per al
grup no es tracta només del seu pri-
mer disc gravat en un estudi profes-
sional, sinó que marca una evolució
positiva en la seva història. El disc
està disponible per descarregar gra- 13
Pel concert del Mou-te, els
Jiggy prometen un directe
potent, bona química i
complicitat amb el públic
tuïtament a la web del grup, i a més
a més el podeu trobar en versió en
anglès i en castellà.
Jiggy estaran tocant aquest pro-
per dissabte en un concert que
il·lusiona els seus components “per-
què toquem en una de les nostres
ciutats”. La Núria ens convida al
concert prometent “un directe
potent, una bona química entre els
components i molta complicitat amb
el públic”. Pablo Vázquez
Nirvana - Nevermind
La Sarah recomana aquest disc del trio de
Seattle liderat per Kurt Cobain. Uns dels
discos més importants de la dècada dels
90 que s'ha convertit en tot un referent.
 agenda

El símbol ferit Dijous 7a FESTA DEL 11.oo

Aquests dies les elits del país deuen estar absolutament 1 d’octubre BARRI DEL MONESTIR Jardins de Sant Francesc
consternades. Durant un bon grapat d'anys un dels seus Escacs simultanis
fills més il·lustres ha estat saquejant les arques d'una de 19.00 DIJOUS 1
les institucions més honorables del país. Ni més ni menys Casa de Cultura 16.00
que un dels símbols emblemàtics de l’“esforç” que durant Acte de cloenda del 25è 17.30 Club Petanca Sant Francesc
dècades han fet les seves famílies per mantenir el nom del aniversari del Taller Triangle Casa de Cultura Trofeu de petanca
país ben alt. Organitza: Ajuntament Inauguració exposició de
Que un dels teus et traeixi i et robi, ha de fer mal, per maquetes i pintura 17.00
més diners que tinguis. Ara bé, allò que més mal els deu 19.30 i 22.00 Pistes Sant Francesc
haver fet és que s’hagi tacat el seu honor i el dels seus Cinemes Sant Cugat DIVENDRES 2 4 hores de patinatge
avantpassats. Històricament l'alta burgesia catalana s'ha Cinema d'Autor. Pranzo di i balls de saló
projectat a si mateixa com a principal impulsora i protecto- Ferragosto, del director 19.00
ra de l'activitat cultural més prestigiosa del país. Aquesta Gianni di Gregorio Jardins del Monestir Plaça del Coll
dedicació, a fons perdut, per edificar una cultura catalana Org: Cinesa, Ajuntament Traca inici de la festa 17.30.
de primer nivell, ha estat objecte de nombrosos elogis i Animació infantil
reconeixements (així ho testifiquen la quantitat de conde- 20.00 Plaça del Rei 18.10
coracions, carrers i places que han rebut -i reben- per Sala Capitular 19.30 Les nostres cultures amb el
aquestes serveis a la pàtria). Inauguració de l’exposició Pregó grup de ball del CPA, Grupo
Ara, tot d'un plegat, aquest prestigi queda en entredit. Francesc Cabanas Alibau. 20.00 Rociero de Rubí i grup local
Els fets del Palau de la Música posen en perill, ni que sigui 100 anys Xocolatada popular Las Malvalocas
per uns dies, una de les principals fonts de legitimació de Organitza: Ajuntament 20.30 22.00
dijous 1 d’octubre de 2009

la seva posició de poder; el seu compromís “desinteressat” Degustació popular Concert amb grups locals
amb la causa del país. Un compromís del qual les nostres 21.00 21.30
institucions tradicionalment s'han congratulat -i han presu- Teatre-Auditori My Beautiful Laundry DIUMENGE 4
mit- a bastament. Concert de Rosario
Molt probablement, el que menys els deu doldre són els (també l’endemà a les 22.00) DISSABTE 3 10.30
diners que puguin haver perdut en aquest afer. El pitjor és Preu: 38 euros Plaça del Coll
que s'hagi esquitxat el seu honor i que la seva històrica Organitza: Ajuntament 9.00 Inflable infantil i dibuix
contribució social estigui a l’ull de l'huracà. A la resta de Jardins del Vallès
mortals, en canvi, el que més ens dol són la quantitat de De 9.30 a 19.15 Passejada popular fins a 14.15
diners públics que s'han esfumat. Casa de Cultura l’ermita de Sant Adjutori Jardins de Sant Francesc
Això sí, aquest cas ens està permetent conèixer una Taula rodona: Contextos Paella popular
14
mica més a fons el funcionament d'unes estructures de funeraris a la Mediterrània 10.30
poder que habitualment no transcendeixen a la llum públi- nord-occidental (ss. V-VIII). Plaça del Coll 18.45
ca. Durant uns dies tenim una munió de periodistes inda- Org: Aredat. Col: GEL i Museu L’inflable, per jugar saltant! Plaça del Coll
gant les connexions existents entre les principals institu- de Sant Cugat Entrega de premis
cions econòmiques, culturals i socials del país, i recons- 10.30
truint les xarxes de solidaritat i camaraderia que les susten- Divendres Plaça de Sant Francesc 19.00
ten. Com es diu en castellà, no hay mal que por bien no 2 d’octubre Cercavila amb caparrots, Plaça del Coll
venga. Riki Benito 23.00 música, gegant i diables Cantada d’havaneres i final
Teatre la Unió de festa
Concert. Mou-te Tardor 10.30
amb Jiggy Jardins de Vallès Organitza: AV del Monestir
FILOSOFIA Org: Cugat.cat, Ajuntament Trofeu de bitlles catalanes Col·labora: Ajuntament

Heràclit (IV)
Encara Heràclit. La seva visió global de la realitat, més enllà
de les visions parcials que ens són habituals, no ha perdut
L’AGENDA
cap interès amb els vint-i-cinc segles que ens separen. A VALLDOREIX
Heràclit ens intenta fer elevar per sobre de la nostra manca
de perspectiva. I ho fa parlant, naturalment, de déus, com
Divendres 2 Dissabte 10 català/castellà
correspon a la seva època, però ho fa per referir-se a una
Llegim i comentem
entitat superior, per sobre els homes i diferent dels homes,
21.30 10.30 a 14.30 mensualment un llibre.
i no per imposar cap Déu fet a imatge i semblança de l’ho- Comentarem Un buen
Nau de Cultura Sala del Casal de Cultura
me, com fan jueus, cristians i musulmans. partido de Vikram Seth
VI Cicle de Cinema Europeu Curs de tast de vins
Diu: “Per a la divinitat totes les coses són belles i justes, Parlami d’amore (VOSE) vertical de III nivell Org: EMD de Valldoreix
mentre que per als homes unes són justes i unes altres Org: EMD Valldoreix Org: Associació de Veïns de
injustes”. És a dir, que totes les distincions que fem, tots Ca N'Enric la Miranda Dijous 15
els nostres contraris, ja sigui el bé i el mal, el bell i el lleig, Diumenge 4 Col: EMD Valldoreix
el just i l’injust, no tenen sentit des d’un pla superior. I 19.00
atenció que Heràclit no diu que hi hagi coses absolutament 19.00 Dilluns 12 Biblioteca Vall D'Or
justes i coses absolutament injustes, sinó tot el contrari, Lloc a determinar Trobades amb escriptors:
Recital de Música de 10.00 Parlem amb Enric Larreula
que és que, en el pla absolut, no hi ha diferències, i quan
Cambra i Cant Ermita de la Salut Org: EMD Valldoreix
ha de triar si, en el pla absolut, tot és just o injust, o bell o
Org: Joana i Carles Aplec de la Salut
lleig, es queda amb la bellesa i la justícia. Una elecció.
Col: EMD Valldoreix Org: Entitats Culturals, Divendres 16
Parlant de déus, i per veure que Heràclit no parla dels
Associacions Veïnals i EMD
déus fets a imatge i semblança dels homes, diu: “En va es 21.30
Dijous 8 Valldoreix
purifiquen tacant-se amb sang, com si algú, estant brut de Nau de Cultura
fang, es volgués netejar amb fang: semblaria boig, si algú 17.30 Dimarts 13 VI Cicle de Cinema
el veiés. I adrecen les seves pregàries a objectes, que és Biblioteca Vall d'Or D'Entitats
com si un boig es posés a parlar amb la casa on viu”. Expliquem contes!! 19.30 Mamma Mia!
El cas és que al 2009 ens continuem netejant amb fang i La Clara i el bosc Biblioteca Vall d'Or de Phyllida Lloyd
parlant amb objectes diversos. Oriol Sumsi Org : EMD Valldoreix Grup de Lectura en Org: EMD Valldoreix
agenda

Dissabte Diumenge Dilluns 20.00 21.30

3 d’octubre 4 d’octubre 5 d’octubre Monestir Oficina de Turisme
Conferència. Teixidores i Visita guiada.
Tot el dia 10.00 18.30 filòsofes: l'art de la De nit al Monestir
Sortida naturalista i Sortida plaça Quatre Cantons Casal Cultural de Mira-sol comunicació a la mediterrània Cal reserva prèvia Oficina de
ornitològica al pantà de Foix 26a Mitja Marató Llars verdes. Tallers A càrrec de Maria Àngels Turisme. Org: Ajuntament
Informació: 93 717 18 87 Organitza: Ajuntament, Club per estalviar a casa Roque, Doctora en
Organitza: ADENC Tennis Natació SC, CMSC Organitza: Ajuntament Antropologia i membre de 22.00
De 10.00 a 14.00 Institut Europeu de la Casal de Joves TorreBlanca
10.00 Carrer Santiago Rusiñol Dimarts Mediterrània. Org: Firart Nit de Cantautors
Oficina de Turisme Mostra de Firart 6 d’octubre Organitza: Ajuntament
Visita guiada. El campanar, Mostra d'art al carrer 20:00
l'església i el claustre Organitza: Firart 18.00 Terra Dolça
Cal reserva prèvia Centre Cívic Sagrada Família La Nació pedroliana. Diumenge
Organitza: Ajuntament 13.00 (Provença, 480) de Barcelona L'origen d'una lluita. 11 d’octubre
Canals, Galeria d'Art El Pla Territorial Metropolità Commemoració dels 20 anys
10.45 Visita comentada a l'exposició de Barcelona a debat de la mort de Pedrolo. 12.00
Plaça de Sant Pere de Romà Vallès Org: ADENC-EdC, PTP, COAMB, Org: Terra Dolça Casa Aymat
Visita guiada a l’exposició (també els dies 8, 11, 15 i 18) DEPANA i EaA Portes obertes i visita guiada.
“Ibers. La nostra civilització Informació: 93 675 49 02 Divendres Organitza: Ajuntament
abans de Roma” Organitza: Canals 19.30 9 d’octubre
Cal reserva prèvia Club Muntanyenc Sant Cugat

dijous 1 d’octubre de 2009

Informació: 93 583 08 74 D'11.00 a 13.00 Xerrada-col·loqui. 22.00 Dimarts
Organitza: Òmnium Capella de Sant Domènec Conviure amb l'Alzheimer Teatre La Unió 13 d’octubre
Portes obertes a la Presentació del DVD produït Teatre: Exitus,
16.00 capella de Sant Domènec per l'Ajuntament i Cugat.cat. amb Diego Lorca 18.30
Plaça d'Octavià Organitza: Ajuntament Organitza: Associació de i Pako Merino Centre Social i Sanitari
Festa de la Gent Gran Col: APAC i Penya Regalèssia. Familiars de Malalts Organitza: La Unió de la Floresta
Organitza: Ajuntament d'Alzheimer Santcugatenca Llars verdes. Tallers per
12.00 estalviar a casa
A partir de les 18:00 Monestir 20.00 Organitza: Ajuntament
Carrer Major Portes obertes i visita guiada Cafè Auditori Dissabte
Festa 20 anys Baobab a l'exposició permanent: Parlem de... Shakespeare 10 d’octubre 15
Activitats, sopar i ball “Oració, treball i poder” Amb Carles Martínez (Hamlet), Dimecres
Organitza: Ajuntament Manel Barceló i Carme 11.00 14 d’octubre
18:30 González (Ricard II) Plaça de Barcelona
Terra Dolça 12.00 Organitza: Ajuntament Visita guiada. 20.00
Espectacle infantil Monestir Entre copes a l'Eixample Casal de Joves TorreBlanca
El professor Ta-Tatxan i els Visita guiada a l'exposició Cal reserva prèvia Oficina de Fòrum de debat.
seus invents llunàtics amb en temporal “Francesc Cabanas Dijous Turisme. Org: Ajuntament Els joves i les drogues
Roger, el lladre de guants Alibau. 100 anys" 8 d’octubre Organitza: Ajuntament
blancs. Preu: 5 euros Organitza: Ajuntament 12.oo
(consumició i berenar). 19.30 i 22.00 Monestir
Org: Terra Dolça 12.00 Cinemes Sant Cugat Visita teatralitzada. Deixeu
Teatre La Unió Cinema d'autor. Faubourg 36 parlar els capitells: ells ho
22.00 Teatre infantil. de Christophe Barratier saben tot... Si voleu publicar les vostres
Teatre-Auditori El Patufet valent Preu: 4 euros A càrrec de Mira-sol Teatre activitats, poseu-vos en
Magia Potagia Org: La Unió Santcugatenca Org: Ajuntament, Cinesa Organitza: Ajuntament contacte amb nosaltres a:
amb Juan Tamariz redaccio@ateneu.cat
Organitza: Ajuntament

HORITZONTALS
1. Moscou-Vladivostok per la via ràpida. 2. L’home més gelós de la història. Umberto... Erto... Erto... Erto. El braç
E
M O TS ENCR UatS
d’en John. 3. Sóc bastant ric. Els jueus es van inventar que només n’hi ha un. Igualment. 4. Fixaries el vaixell. On
la rambla comença a baixar. 5. La que fa tretze. Pruna. Banyut (del revés). Comença l’espectacle. Tarima olímpi-
ca. 6. Ara mateix. Enciclopèdia Catalana. 7. Em tiro, em penjo, em disparo, m’empasso dos pots de pastilles i/o
em tallo les venes. És igual que tanquin aquesta, perquè ja n’estan obrint una altra. 8. Sota els carrers de
Londres. 9. Semblant. S’enganxa per naturalesa. 10. Després del sol. A les portes d’Andorra. Transpiri (del revés).
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12
11. Sembla que tingui tres anys. Illa francòfona. Acaba l’espectacle. 12. Envoltat d’horitzons. Totxo comunista. El
1 millor remei contra el cafè.
2 VERTICALS
3 1. Les postres que més deceben en bars i restaurants. Vulgar i menyspreable (del revés). 2. Fer el niu (del revés).
Una patada a Pompeu Fabra. 3. A principis d’agost. Penja d’un fil. És d’Ohaio. 4. Propaganda franquista.
4 Pajarraco normalitzat. 5. Fa companyia. Sortejaré (del revés). A mi, almenys, em fa pensar en un bruixot. 6. Del
5 valencià. Només hi ha una pedra preciosa de color verd, i és aquesta (del revés). 7. Pic sense pic. Digueu a l’al-
calde que no se n’oblidi. La punta del llapis. 8. Faci salts. A tort i a dret. El dissetè dels Estats Units (mal escrit,
6 pel que es veu). 9. Comença a existir. La nostra comunitat, diuen (del revés). La que fa dotze, ara. 10. Algú li ha
7 tallat el cap al Josmar (del revés). Potser ho desitges massa. 11. Fulla d’herba (del revés). Diu que no ho ha dit.
Nineta. 12. La terra promesa, o potser ja no. Hi estan acostumats. Oriol Sumsi
8
9 SOLUCIONS DELS MOTS ENCREUATS DEL NÚMERO 138: HORITZONTALS: 1. SUBMARINISME. 2. ORELLES. NUET. 3. LENX. S. ACCIO. 4. UTZ.
U. TRACTE. 5. CRIATURA. EA. 6. IANÇ. RADIE. O. 7. O. ENIGMATIC. 8. NARASEP. AXIS. 9. AFER. NOBLESA. 10. RES. ACL. INEF. 11. IR. I. IICC.
10 LR. 12. SOT. A. TALLA. VERTICALS: 1. SOLUCIONARI. 2. URETRA. AFERS. 3. BENZINERES. O. 4. MLX. AÇNAR. IT. 5. AL. UT. IS. A. 6. RES.
11 URGENCIA. 7. IS. TRAMPOLI. 8. N. ARADA. B. CT. 9. INCA. ITALICA. 10. SUCCEEIXEN. L. 11. MEITA. CISELL. 12. ETOE. O. SAFRA.

12 SOLUCIONS DELS MOTS ENCREUATS DEL NÚMERO 139: HORITZONTALS: 1. SOLUCIONARI. 2. URETRA. AFERS. 3. BENZINERES. O. 4. MLX.
AÇNAR. IT. 5. AL. UT. IS. A. 6. RES. URGENCIA. 7. IS. TRAMPOLI. 8. N. ARADA. B. CT. 9. INCA. ITALICA. 10. SUCCEEIXEN. L. 11. MEITA. CISELL.
12. ETOE. O. SAFRA. VERTICALS: 1. SUBMARINISME. 2. ORELLES. NUET. 3. LENX. S. ACCIO. 4. UTZ. U. TRACTE. 5. CRIATURA. EA. 6. IANÇ.
RADIE. O. 7. O. ENIGMATIC. 8. NARASEP. AXIS. 9. AFER. NOBLESA. 10. RES. ACL. INEF. 11. IR. I. IICC. LR. 12. SOT. A. TALLA.

“La gent ja no mira el cel de nit...
en part perquè tampoc es veu ”
Des del seu petit observatori cons-
truït als darreres d'una casa del pas-
seig del Mas Roig, els membres de
l'Associació Astronòmica Valldoreix-
Sant Cugat lluiten contra la contami -
nació llumínica amb el seu petit però
valent telescopi, un aparell que grà -
cies a les últimes tecnologies els per -
met veure, segons diuen, tan lluny
com el Hubble.
Buscàvem una associació que divul -
gués la ciència, i ràpidament vam
pensar en vosaltres.
Sí, és el que fem. Nosaltres fem acti-
vitats, més o menys una cada mes.
Ara per la Festa Major també vam fer
una observació, i van venir-hi més de
vint persones. Pensem que s'ha de
fer, això de divulgar les ciències del
cel. És una cosa que fins fa escassa-
ment un segle era una riquesa i un
patrimoni que tenia la humanitat,
però que s'ha anat perdent.
Què vols dir?
Que hi ha massa llum al cel, de nit. I
no que vingui del cel, precisament.
Per sort ara també hi ha una cam-
panya a nivell mundial sobre el cel
fosc. I de fet tant aquí Valldoreix com
a Sant Cugat s'han fet coses i s'estan
fent coses, com canviar l'enllumenat,
fent que només enfoqui avall. És una
cosa lenta però que a poc a poc, i des-
prés de tenir clar on està el proble-
ma, s'està millorant.
La llum que emetem no deixa veure
les estrelles?
Podríem dir que sí i podríem dir que
no. Evidentment allà on el cel és més
clar és on es podem fer millors obser-
vacions astronòmiques, on qui vulgui
pot mirar el cel, i delectar-se de la
riquesa que té el cel... Ara, també és
cert que amb els mitjans digitals que
hi ha ara no és tan important. Des
d'aquest observatori es poden captar
tota mena d'astres: nebuloses, galà-
xies, cúmuls, cometes... Es pot captar
de tot. Visualment no, és clar, perquè
l'ull té una limitació, però amb una
bona càmera digital i sense gaire trac-
tament informàtic es poden fer foto-
grafies molt espectaculars.
Aquest telescopi que teniu aquí, dins
de tota la gamma de telescopis que hi
ha, on se situaria?
Depèn de si parlem a nivell d'aficio-
nat o a nivell professional. A nivell
professional estem parlant de telesco-
pis de metres de diàmetre, i clar,
aquest a nivell professional no tindria
cap valor. Però a nivell d'aficionat es
troba dins de la gamma mitjana, i s'hi
Eduard Garcia a l’observatori de l’Associació Astronòmica. / ATENEU
poden fer força coses. També s'ha de
dir que aquest telescopi, amb aquesta
càmera digital, pot tenir els mateixos
resultats que podria tenir un obser-
vatori professional amb un gran
telescopi fa trenta anys.
Revolució digital?
Home, la fotografia convencional era
la base de les observacions que es
feien antigament... I es pot dir que
en cent anys no havia evolucionat
gens. Ara, en canvi, amb l'aparició
dels dispositius digitals, aquest món
s'ha ampliat moltíssim, i el resultat
que s'obté ara és milers de vegades
més sensible i precís que no pas amb
una placa fotogràfica de les d'abans.
Déu n'hi do.
Fa cinquanta anys, amb un telescopi
com aquest, d'unes dimensions relati-
vament petites però amb la tecnolo-
Entrevista a Eduard Garcia, físic
gia digital, hauríem estat al nivell dels
millors observatoris del món.
Perquè ens entenguem: què es pot
veure a través del vostre telescopi?
A veure, primer de tot cal distingir si
parlem de veure a través del telesco-
pi o veure a través d'una pantalla
d'ordinador. Visualment, es poden
veure bastantes coses, sobretot els
objectes brillants, com la Lluna, els
planetes... En canvi, els astres més
dèbils, com poden ser nebuloses,
galàxies, cúmuls estel·lars, cometes,
es veuen una mica, però costa. El
mateix li passaria a un gran telescopi
aquí al mig de la ciutat, que està
massa il·luminat. Ara, això canvia
completament quan col·loquem un
dispositiu digital per captar imatges.
Explica, explica.
Aquests aparells permeten captar
imatges amb una banda espectral
molt més àmplia que no pas la que
captem a ull nu, que només va del
vermell al violeta. A més a més, exis-
teixen filtres anticontaminació, que
permeten superar l'excés de llum de
les ciutats. Un cop vaig quedar molt
sorprès en veure una exposició que
comparava fotografies d’un aficionat
d'Eivissa amb altres del telescopi
Hubble. Eren pràcticament iguals.
Les observacions que feu “serveixen”
per alguna cosa, és a dir, estan coor -
dinades internacionalment?
Una de les coses que fem aquí es
col·laborar amb el Minor Planet
Center, que depèn de la Unió
Astronòmica Internacional. Fem
observacions astromètriques detalla-
des i les enviem allà, que recullen les
dades de tota mena d'observadors.
Això permet fer el seguiment dels
astres, sobretot d'asteroides i come-
tes, que d'altra banda és un treball
que els professionals ja no fan.
L'astronomia ha avançat tant que ara
falten hores a les nits per fer tota la
feina que es pot fer. Aleshores hi ha
feines com aquestes, que abans feien
els observatoris importants, que ara
se'n poden encarregar els aficionats.
Heu descobert algun astre?
No, encara no, però jo tinc amics i
coneguts que sí que han descobert
algun asteroide, i supernoves, i astres
que fa uns anys estaven completa-
ment barrats a l'accés d'un aficionat.
Ara és habitual que un aficionat
pugui descobrir un asteroide.
És fàcil, doncs?
Més que fàcil, és una qüestió de cons-
tància. Es tracta d'anar observant,
d'anar prenent imatges, d'anar con-
trastant amb els mapes del cel, de
mirar Internet per veure què es
coneix i què no. És qüestió de temps.
Com valores el coneixement que la
societat té de l'astronomia?
La cultura de mirar el cel s'ha perdut
força... Entre altres coses perquè ens
l'han tret, el cel. Abans es veia un cel
fantàstic, des d'aquí, ara només es
veuen quatre estrelles. Això, sumat al
gran cúmul d'activitats que podem
arribar a fer dins de casa, com la tele-
visió, Internet, etcètera, fa que tam-
poc es faci gaire això tan senzill que
és contemplar el cel. Encara hi ha
molta feina a fer per divulgar aques-
ta ciència, complicada però molt
maca i agraïda, i que amplia molt els
horitzons que tenim en el nostre dia
a dia. Oriol Sumsi