ATE

centre d’informació
d’entitats i col·lectius
de sant cugat del vallès

NE U
ANY 6, NÚMERO 145 DIJOUS 10 DE DESEMBRE de 2009

9 3 . 6 7 5 . 3 8 . 5 4
redaccio@ateneu.cat

SÍ The City’s Last Noise

publiquen el seu primer
disc, Secret of an innocent
pàgina 11

(vull que la Nació Catalana esdevingui un Estat de Dret, independent, democràtic i social, integrat en
la Unió Europea, vull que el meu govern disposi de més recursos per a la sanitat, l’educació i les
infraestructures, vull que el meu estat respecti la meva llengua, vull decidir amb quins països sóc
solidari, vull que la senyera onegi a la seu de les Nacions Unides, vull decidir qui és el meu cap
d’estat i vull no haver de pensar més en els monòlits del Tribunal Constitucional)

NO
Participa al primer
Concurs de Fotografia de
Nadal del diari Ateneu

(no vull que la Nació Catalana esdevingui un Estat de Dret, independent, democràtic i social, integrat
en la Unió Europea, vull que l’Estat espanyol continuï espoliant Catalunya, vull que el meu aeroport
de referència sigui Barajas, vull seguir vibrant amb els èxits de la roja, crec que les fronteres són cosa
del passat (però les d’Espanya que no me les toquin), vull seguir sent súbdit de la dinastia borbòni-
ca, tot esperant el regnat del futur Felip VI)
Personalitats de la societat
catalana donen suport a la
consulta popular del 13 de
desembre a Sant Cugat
pàgina 16
 editorial

O Sí o No, això, s’aconsegueix atrapar els pocavergonyes, el sistema ha

però vota
Aquest diumenge, 13 de
desembre, Sant Cugat serà
un dels 170 municipis on
la ciutadania podrà exercir
el dret i la manifestació
més democràtica possible,
com és participar, votar i
decidir. Aquest diumenge,
més de 700.000 catalans i
catalanes seran consultats
sobre el futur de la nació
dijous 10 de desembre de 2009
Ull a la cimera de Copenhagen
L'Observatori del Deute en la Globalització (ODG) ha posat
en marxa un nou blog (http://blogodg.wordpress.com) per oferir
a entitats, mitjans de comunicació i l’opinió pública infor-
mació concisa, immediata i de qualitat sobre les principals
temàtiques i les negociacions que tindran lloc a la
Conferència de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic de
Copenhaguen. En el blog s’oferiran 10 textos d’anàlisi sobre
temes relacionats amb el Canvi Climàtic. Qüestions com el
paper que juguen diferents actors en les negociacions, les
implicacions de diferents propostes que hi ha sobre la taula
per lluitar contra el canvi climàtic o els temes que queden
de ser legal i, a més a més, moralment acceptat. Només fal-
taria que amb les dèbils lleis que tenim en aquest país, els
polítics amb comportaments reprobables, per més legals que
siguin, sortissin ben parats. Seria com dir que tot s’hi val.
Siguem més seriosos! J. Fernández Ciurana
Suports a la consulta popular
És vergonyós que a l'any 2009 una consulta social desperti
polèmica. Aquestes reaccions demostren la immaduresa, la
incoherència i la manca real de drets humans que encara
patim. Quines altres bestieses, doncs, no s'han d'esperar de

catalana. Les consultes
han fet aflorar les
contradiccions de molts
autoanomenats
demòcrates i partidaris de
la participació i les
consultes populars,
sempre que, és clar, no es
tracti de qüestionar la
sagrada unitat del regne
d'Espanya. D'aquests,
fora de les negociacions, seran analitzades per diferents
investigadors i experts. A més, entre el 7 i el 19 de desem-
bre, tres desplaçats informaran diàriament de tot el que suc-
ceeix tant a la cimera oficial de Copenhaguen com a la cime-
ra alternativa organitzada per entitats de la societat civil i
que es durà a terme simultàniament. El blog ofereix la pos-
sibilitat de subscriure’s i rebre els textos diaris que s’hi publi-
caran. Observatori del Deute en la Globalització
nosaltres? Dono el meu suport a la consulta del 13-D i felici-
to la Plataforma Santcugatenca per l'Autodeterminació per
la feina que està fent. Sílvia Servant
La democràcia no és un punt final, un estat de coses, una
situació immutable. La democràcia és un procés inesgotable,
un procediment per a prendre decisions que es funda en la
igual dignitat de naixença, en la Nació. El dret de decidir és
un dret inalienable de qui ha nascut i qualsevol impediment
al seu exercici és, senzillament, una obstrucció al procés de

2
n'hem vist de tots colors,
els que han votat en
contra de les mocions de
suport, al·legant que no
interessa a la ciutadania,
que no solucionarà “els
problemes reals de
Catalunya” (sic!) o que no
és el moment, i, fins i tot,
n’hi ha hagut que s'han
negat a exercir el vot en el
Ple municipal, segurament
com a mostra de
menyspreu a les consultes
populars. Doncs, arribat
aquest punt, diumenge
tindrem la millor
oportunitat per demostrar
allò que som: demòcrates,
oberts, integradors i
emprenedors. I sobretot
de decidir el que volem
ser: un estat independent,
social i de ple dret integrat
en el marc de la Unió
Europea... O bé continuar
sota el jou d'Espanya i de
les seves lleis i
organismes repressors,
que utilitzen la constitució
i els tribunals, més com un
codi penal que no com
una eina de construcció
democràtica. Diumenge,
Tu decideixes.
Com està el personal del PP! democratització que va començar molt abans del 1978 i que
no va acabar aleshores. Des de llavors, cada vegada que hem
La senyora Nebrera, exmembre del Partit Popular, ha estat participat democràticament en la vida pública -votant, mani-
acusada d’usar massa sovint l’AVE per anar a Madrid, viat- festant-nos, reunint-nos, opinant... -, la democràcia ha avan-
ges que feia també a l’agost, quan diuen que aquesta senyo- çat. Quan no ho hem fet, ha retrocedit. Raimundo Viejo
ra estava de vacances. És curiós com filen de prim amb una
senadora que els va plantar per impresentables i com prote-
geixen, amaguen i, de fet, donen suport a personatgets
d’una condició moral reprobable (Balears, Madrid, València
i el que vindrà!). Ara amb la conya marinera de si el sistema cartes dels lectors
Sitel és legal o no, pretenen desmuntar el cas Gürtel en la
part que afecta l’honorable Camps. Home! Estaria bé que tor- Vols fer sentir la teva veu? Envia’ns una carta donant-
nessin a sortir ben parats com en el famós cas Naseiro de nos la teva opinió sobre qualsevol tema relacionat
Galícia. Jo no sé si el sistema és legal o no, però si, amb tot amb Sant Cugat a redaccio@ateneu.cat
Participa al primer Concurs
de Fotografia de Nadal que
organitza el diari Ateneu!
El Nadal és moltes coses.
Algunes de molt bones, d’altres
no tant. Trobades familiars,
decoracions apoteòsiques,
tradicions pintoresques, consum
desmesurat, contrastos entre
rics i pobres... Envia les millors
fotografies que facis aquestes
festes a l’adreça redaccio@ate-
neu.cat. El millor guanyarà un
curs de fotografia a l’Ateneu i un
lot de llibres. També hi haurà
premis per al segon i el tercer.
Llegeix les bases a la pàgina 5.

Centre d’Informació
d’Entitats i Col·lectius

Edita: Ateneu Santcugatenc Coordinació: Oriol Sumsi Consell de redacció: Natàlia Led, Enrique Ortega, Toni Ramon Redacció i maquetació:
Oriol Sumsi Correcció: Isabel Carreño Han col·laborat en aquest número: Elisabet Alguacil, Ignasi Bea, Sara Bella, Riki Benito, Isabel Carreño,
Joana Chordà, Anna Fernàndez, Miquel Montserrat, Irene Panadés, Josep Maria Ponti, Pablo Vázquez, Clara Vergés Disseny original: Andrés
Herrera, Panorama Zero, Estudi Kunste Pictogrames: Sergi Barnils Impressió: Imprintsa Dipòsit legal: B-2869-2004 Tirada: 6.000 exemplars
Les opinions dels col·laboradors no necessàriament són compartides pels responsables de l’edició.
societat
L’hora de la veritat
Finalment ha arribat el moment.
El moviment iniciat a Arenys de
Munt el passat 13 de setembre
arriba a Sant Cugat. El proper
diumenge, dia 13, tots els santcu-
gatencs majors de setze anys estan
convidats a respondre la pregun-
ta: “Està d’acord que la Nació
Catalana esdevingui un Estat de
Dret, independent, democràtic i
social, integrat en la Unió Eu-
ropea?” El referèndum no tindrà
cap mena de validesa legal, però és
indubtable que passarà a la histò-
ria pel seu simbolisme i per trac-
tar-se d’una estratègia insòlita en
l’independentisme català.
N’hi ha que ja han votat
A part dels arenyencs, hi ha sant-
cugatencs que ja tenen la feina
feta. I és que a hores d’ara ja han
participat a la consulta 1.016 per-
sones, un 1,7% del cens electoral.
Ho han fet entre el passat dia 21 i
dimarts passat a l’espai cultural i
gastronòmic Terra Dolça, que
durant aquests dies ha funcionat
com a urna del vot anticipat. Una
urna que, per cert, ja compta amb
el vot de l’alcalde, Lluís Recoder,
que hi va acudir discretament (per
no dir en secret) el Dia de la
Immaculada Concepció.
Falangistes a Sant Cugat
Les veus contràries a la consulta
s’han anat fent sentir periòdica-
ment. Una de les més radicals, si
bé no la més majoritària, és la de la
Falange Española de las JONS.
Aquest grupúscul ha anunciat que
es manifestarà a Sant Cugat.
Primer pretenien fer-ho el mateix
diumenge, dia de la consulta, però
el departament d'Interior de la
Generalitat només autoritza la
concentració el dia abans. La
Falange ha recorregut aquesta
decisió, i ara mateix no se sap si,
com va passar a Arenys, la justícia
l’acabarà permetent el mateix dia.
Tots a la plaça
Després que l’Ajuntament negués
l’ús del pavelló municipal a la Pla-
taforma Santcugatenca per l’Auto-
determinació (que aplega més de
40 entitats), serà la plaça d’Octavià
on es farà l’acte unitari de final de
campanya, d’àmbit nacional, demà
divendres a les 19.30. Redacció
ON ES POT VOTAR?
CLUB MUNTANYENC
SANT CUGAT
Plaça de la Vila, 2
(al costat de l’Ajuntament)
LA UNIÓ SANTCUGATENCA
Avinguda d'Anselm Clavé, 17
L’ATENEU
Plaça de Pep Ventura, 1
L’ATENEU “CASAL DEL BARRI”
Avinguda de Cerdanyola, 19
MONESTIR
Plaça d'Octavià, 16 baixos
(Galeria OdóArt)
ESCOLA D’ARQUITECTURA
C/ de Pere Serra, 1-15
CAN CADENA
Plaça de Can Cadena,
Valldoreix
EL CLUB
Passeig de Sevilla, 53
Mira-sol
QUI POT VOTAR?
-Majors de 16 anys
-De qualsevol nacionalitat
-Empadronats a Sant Cugat
COM?
Acreditant la identitat i la resi-
dència a Sant Cugat del Vallès
Amb DNI, NIE i/o Certificat
d'empadronament. El Certificat
d'empadronament es pot
sol·licitar a les oficines d'aten-
ció ciutadana del consistori.
Aquest certificat caduca als 3
mesos i, per tant, haurà d'estar
expedit després del 13/09/09.
La cosa va anar
del canto d’un duro
Com mostra a la perfecció Woody
Allen a Match Point, hi ha moments que
el destí penja d'un fil. Al llarg de la his-
tòria, hi ha hagut diverses ocasions en
què la humanitat i els seus valors han
perillat seriosament. Homes notables i
exèrcits valerosos van fer el que havien
de fer, sense demanar res a canvi.
300
Com que a hores d’ara tothom ha vist
dijous 10 de desembre de 2009
la pel·lícula, resumiré: Leònides i la
seva guàrdia espartana de 300 guer-
rers van robar un temps preciós a
Xerxes i els exèrcits perses, possibili-
tant la resistència dels grecs. Si no
hagués estat per l'heroica batalla de les
Termòpiles, és probable que la civilit-
zació occidental, tal i com l'entenem
(diners, èxit i Dan Brown) hagués des-
aparegut. Com a conseqüència evi-
dent, a les Rambles, en comptes d'ha-
ver-hi mims pertot, hi hauria un basar
immens, ens dedicaríem a fer entrar
3
serps en cistells al ritme del flabiol i,
molt probablement, passejaríem tigres
i elefants amb el morrió reglamentari.
La guerra la va guanyar la Unió Soviètica
Ara que -amb una ignorància que
espanta- tothom aprofita per deixar
anar que comunisme i feixisme són
dues cares de la mateixa moneda,
convé recordar i fer un minut de silen-
ci -com a mínim- pels 20 milions de
ciutadans de la URSS que van morir a
la Segona Guerra Mundial. Mentre els
francesos saludaven a la romana i els
britànics evacuaven Dunkerque humi-
liats, el sacrifici de milions de joves
soviètics aturava l'essència de la mal-
vestat i la síntesi de la irracionalitat. Si
no hagués estat per Leningrad, els
sacrificis d'Stalingrad i l'ímpetu dels
tancs a Kursk, l'exèrcit de les tenebres
hauria implantat un Reich de mil anys.
Evidentment, catalans, jueus, esque-
rrans i altra fauna hauríem acabat a
Madagascar. En el millor dels casos.
El triomf de la Voluntat
Ja ben entrat el segle XXI, el pragma-
tisme, la garreperia i la resolució per la
via fàcil van posar en entredit la culmi-
nació de l'esforç, la modèstia i la feina
ben feta. Després que un manxec (que
hauria de ser nacionalitzat català pels
serveis prestats) enfonsés l'antiespecta-
cle al minut 93, la darrera batalla va
ser lliurada a la Città Eterna. S'hi van
presentar i van vèncer. En una clara
metàfora del país que tenim i que
estem orgullosos de tenir, Eto'o al
minut 10 i Messi al 70 van concretar
l'ajuda africana i llatinoamericana a les
tropes catalanes. Ignasi Bea
 ateneu

Dues noves mostres de fotografia als espais de l’Ateneu

L’Ateneu és, també, un espai d’art, i
aquest mes ho demostra no amb
una, sinó amb dues exposicions.
D’una banda, els alumnes dels
cursos de fotografia de l’Ateneu i el
grup de Joves Jubilats s’uneixen en
l’EXPO - FOTO 2009, que omplirà
les parets de la Sala d’Actes fins al 31
de desembre. D’una gran varietat
temàtica i tècnica, la mostra reuneix
imatges de viatges a llocs com
Lisboa, París i Menorca, detalls de la
naturalesa i grans paisatges, cels de
capvespre i albades, jocs de llum i
dijous 10 de desembre de 2009
aquest cas a les parets de l’Ateneu
Plaça, es podran admirar les “Ex-
periències capturades” de Gemma
Sagarra. Aquesta dissenyadora grà-
fica santcugatenca ha fet una selec-
ció de fotografies on, segons les
seves paraules, presenta “les sensa-
cions que tinc a l’hora de capturar
experiències puntuals”, amb el
denominador comú de “representar
els màgics moments que ens dóna la
mare natura”.
Acosta’t quan vulguis a l’Ateneu i
no perdis aquestes dues gran opor-

fins i tot una “fotodenúncia”. tunitats de conèixer l’art que es fa a

També fins a finals d’any, però en Sant Cugat. Redacció

Estratègies per abordar els conflictes de manera positiva

A l'últim article vam esmentar l'as-
sertivitat. Vam comentar que és el
tipus de comunicació que ens per-
met defensar les nostres idees,
valors i creences, tot respectant la
posició de l'altre.
Això ens permet expressar de
manera respectuosa el nostre punt
de vista sense reprimir o callar
alguns temes per por, inseguretat o
simplement incapacitat per fer-ho.
Aquesta llibertat també permet res-
pectar el nostre interlocutor i manté
la nostra autoestima. Algunes tècni-
ques per a fer-ne ús són:
El banc de boira: Hem d'imaginar
que davant nostre tenim una boira
que ens protegeix de les paraules
del nostre interlocutor. La tècnica
consisteix a reconèixer que la perso-
na amb la qual estem parlant té part
de raó (o pot tenir-la) però nosaltres
també. Per exemple: “Treu-te
aquests pantalons, sembles un
pallasso!”, o “És possible que tingui
un aspecte una mica desenfadat,
però em sento bé amb aquests pan-
talons, així que no me'ls treuré”. Així
reduïm l'ansietat que ens poden
provocar les agressions verbals.
La interrogació negativa : Ens
permet demanar explicacions sobre
les crítiques que fan cap a nosaltres
o les nostres accions. És a dir, no
acceptarem directament una crítica
o un insult, sinó que en sol·licitarem
el perquè. Per exemple: “Això que
dius és estúpid”, o “Què té d'estúpid
pensar que trobaré una feina més
ben pagada?”
A l'Ateneu (recursoshumans@ate-
neu.cat) trobareu assessorament per-
sonalitzat i tallers pràctics de cerca
de feina i habilitats. Clara Vergés
ateneu

L’Ateneu t’ajuda amb els regals de Nadal

No saps què regalar aquest Nadal?
La crisi ha fet un mal especial a la
teva butxaca? No et preocupis més.
Si vols fer un regal original i valuós,
l’Ateneu et proposa que regalis lli-
bres de la seva biblioteca. Per posar-
t’ho fàcil, aquest any s’han elaborat
tota una sèrie de lots pensats per a
tot tipus de destinataris.
La responsable del programa de
foment de la lectura de l’Ateneu,
Flora Bacquelaine, explica que “es
poden triar lots ja fets, ben emboli- si ens dieu que és pel Nadal, també
cadets i preparats per regalar”, i que us els embolicarem”.
“també hi ha la possibilitat que us Tot plegat, a més a més, a uns
preparem els lots al vostre gust, ja preus sense competència, ja que el
sigui amb novel·la policíaca, clàssics preu dels llibres depèn de la volun-
catalans, altres literatures, llibres tat del comprador.
infantils, etcètera”. Amb aquesta iniciativa, l’Ateneu
Com sempre, hi ha l’opció de vol seguir fomentant la cultura i el
venir a l’Ateneu i fer el que s’ha fet consum responsable de cara a les
sempre, que és triar i remenar entre festes, i tot plegat a través d’una de
els milers de volums disponibles, les millors coses que existeixen, que
“amb l’afegit”, explica la Flora, “que són els llibres. Redacció

Bases del Concurs de Fotografia de Nadal del diari Ateneu

dijous 10 de desembre de 2009

1. Hi pot participar tothom que vulgui.
2. Els participants han d'enviar un màxim de 5 fotografies relacionades directament o indirectament amb el Nadal (festes nadalenques, període de compres, consum, tradicions, contradic-
cions socials, personatges, decoració, àpats...) a l'adreça redaccio@ateneu.cat.
3. El període de recepció de les fotografies comença el 10 de desembre de 2009 i acaba el 7 de gener de 2009 a les 23:59. Les fotografies (preferiblement en format jpg) s'enviaran com a
arxius adjunts a un missatge de correu electrònic fent constar les dades completes (nom, cognoms, número del DNI, adreça i número de telèfon de contacte) del participant.
4. Hi haurà tres guanyadors. El primer podrà participar gratuïtament en un curs de fotografia de l'Ateneu (o en qualsevol altre curs de l'Ateneu) del segon o el tercer trimestre del curs
2009-2010 i obtindrà també un lot de llibres de la biblioteca de l'Ateneu. El segon i el tercer obtindran dos lots de llibres provinents de la biblioteca de l'Ateneu. L'Ateneu es reserva el dret
de determinar els lots o bé deixar que els guanyadors escullin els llibres del seu lot. Tots tres guanyadors obtindran gratuïtament, també, un carnet trimestral que l'acreditarà com a “Amic
de l'Ateneu” i li permetrà gaudir dels seus avantatges.
5. El jurat estarà format pel president de l'Ateneu, Ramon Pros, per la professora dels cursos de fotografia de l'Ateneu, Patrícia Burrieza, pel coordinador del diari Ateneu, Oriol Sumsi,
i per dos altres treballadors de l'Ateneu. El seu veredicte serà inapel·lable.
6. El resultat del concurs serà comunicat als guanyadors per telèfon i posteriorment serà fet públic a través del diari Ateneu. 5
7. El copyright de totes les fotografies enviades serà dels respectius participants. Els participants, però, cedeixen a l'Ateneu el dret de publicar-les al diari Ateneu tantes vegades com vul-
gui i de manera indefinida.
8. La interpretació de les bases, així com qualsevol modificació d'aquestes, recau exclusivament sobre l'Ateneu.
 Amb el suport de: practicat

DUBTES FREQÜENTS Algunes frases d’ús comú en diferents idiomes (5)

Sentir i escoltar

Aquests dos verbs tenen un sentit Quan busquem pis Buscando piso En cherchant maison Cercando casa Looking for a flat Pisu bila gabiltzanean
diferent i clar, però malgrat això,
de vegades els confonem. El fet - Hola, bon dia, - Hola, buenos -Bonjour, je - Salve, cerco un -Hello. Good - Kaixo, egun
d'escoltar implica un acte volun- Busco un pis de dias. Busca un cherche un appartamento in morning. I am on, inguru
tari, significa “parar atenció a lloguer per piso de alquiler appartement en affitto in questa looking for a flat honetan alokai-
alguna cosa”, “parar les orelles”, aquesta zona. en esta zona. location dans zona. to rent in this ruan bizitzeko
podem escoltar música, o escoltar cette zone. area. pisu baten bila
algú quan parla. Sentir, en canvi, nabil.
és percebre algun so per mitjà - En tenim un -Tenemos uno muy -On en a un très - C'è ne abbiamo - We have one - Heme, ondoan,
dels sentits i no suposa cap mena molt a prop d'a- cerca de aquí proche d'ici. uno molto vicino very near here. badaukagu bat.
d'acte voluntari, podem sentir so- quí. di qui.
rolls, sentir els veïns, sentir plou-
re, sentir el vent, però no necessà- - Quantes habi- -¿Cuantas habi- -Combien de - Quante stanze - How many - Zenbat gela
riament els hem d'escoltar. tacions té? taciones tiene? chambre a-t-il? ne ha? rooms does it ditu?
have?
- N'hi ha tres, a -Tiene tres, a parte -Il y en a trois, - C'è ne sono tre, - Three, apart - Hiru; jangela,
dijous 10 de desembre de 2009

Moltes vegades sentim però no

escoltem, podem sentir una músi- part del menjador, del comedor, la plus la salle à a parte la sala da from the living- sukaldea eta
ca però si no ens agrada no l'es- la cuina i el bany. cocina y el baño. manger, la cuisine pranzo, la cucina room, the kitchen komunaz gain.
coltarem. Normalment sentim la et la salle de bain. e il bagno. and the bathroom.
ràdio, per quan alguna cosa és del - Està ben comu- - ¿Está bien -Il est bien - È ben comuni- -Is it well situa- - Komunikazio
nostre interès, llavors hi parem nicat? comunicado? situé? cato? ted? onak ditu?
atenció i l'escoltem.
- És molt a prop - Está muy cerca -Il est juste à côté - È molto vicino - It's very close to - Tren geltokitik
de l'estació i de la de la estación y de de la gare et d'un alla stazione dei the station and the eta autobus gelto-
parada de l'auto- la parada de auto- arrêt de bus. treni e alla ferma- bus-stop. kitik oso hurbil
bús. bús. ta dell'autobus. dago.

8 - Hi ha mobles? - ¿Está amuebla- -Il est meublé? - È ammobilia- - Is there any - Ba al dago alt-
do? to? furniture? zaririk?

- Hi ha un llit de -Tiene una cama - Il y a un lit dou- - C'è un letto di - There is a double - Birentzako ohe
matrimoni i un de matrimonio y ble et une armoire. matrimonio ed un bed and a wardro- bat eta armairu
armari. un armario armadio. be. bat.

- Quan el podria -¿Cuando lo - Quand est-ce - Quando posso - When can I - Noiz ikusi ahal
Podem dir: “Escolto a veure si veure? podría ver? que je pourrais vederelo? see it? dut?
sento pujar algú per l'escala.” / le voir?
“Em sents bé? perquè sinó cridaré
més. O potser no m'escoltes?” / - Aquesta tarda, a -Esta tarde, a las -Cet après-midi, à - Questo pomerig- - This afternoon - Gaur arratsalde-
“Jo només era allà, no escoltava dos quarts de cinc, cuatro y media, ¿le quatre heures et gio, alle quatroe at half past four if an, lau eta erdie-
pas, però ho vaig sentir” li va bé? va bién? demie, ça vous mezza, li va bene? it's O.K with you? tan. Ondo irudit-
convient? zen?
Podem sentir a dir: “Ahir al matí
es podien escoltar les trons”. Dit -D'acord, fins -De acuerdo, - D'accord, à cet - D'accordo, fino -That's fine. See -Ados, arratsal-
així no seria correcte. Els trons, aquesta tarda. nos vemos esta après-midi. a questo pome- you this afterno- dera arte.
evidentment, els podem escoltar tarde. riggio on.
sempre que vulguem, però només -Fins després. -Hasta luego - À tout à l'heure. - A dopo / A presto -So long! -Gero arte.
els podrem sentir si hi ha tempes-
ta. Isabel Carreño Amb la col·laboració de Tove Langkjaer, Josean Odiaga, Giovanni Pagliarulo, Nicolas Decamps

The End...
És curiós com en pot arribar a ser de
capritxosa la memòria. Encara no sé
per quin motiu el meu cervell emma-
gatzema amb més facilitat els finals
terrorífics, tràgics i dramàtics de les
pel·lícules i, en canvi, sovint oblida els
detalls dels finals feliços. Potser per-
què acostumen a ser desenllaços més
previsibles o menys imaginatius?
Amb els finals de les pel·lícules es
donen comportaments molt curiosos:
trobem els espectadors que tenen la
imperiosa necessitat de compartir el
dijous 10 de desembre de 2009
final tan bon punt surten de la sala
(que deuen ser cosins germans dels
que van comentant el film com si es
tractés d'un partit de futbol). Hi des-
cobrim els que es pensen que els
altres no entendran com acaba la his-
tòria i quan arrenca la trama ja estan
dient allò de “com que no ho enten-
dràs, ja t'avanço que tot és un somni,
que el protagonista és mort i que l'as-
sassí és el majordom”, i es queden tan
amples perquè t'acaben de fer un
10 favor. També hi ha els que, un cop
finalitzat el film, perjuren que “des
del primer minut” havien endevinat
el desenllaç, o els que no han entès la
trama i esperen els comentaris dels
altres per opinar. També destaca un
petit grup que fa com el meu pare
que, quan comencen a aparèixer els
crèdits, asseguren: “jo aquesta ja l'he
vista”, quan és mentida! Sense obli-
dar les subespècies formades pels que
no recorden com acaben, els que no
veuen mai el final perquè sempre s'a-
dormen, i els més creatius, que barre-
gen finals de diferents títols.
Vist aquest catàleg, m'agradaria
repassar alguns films que no he
pogut oblidar. Em vénen a la ment
títols com Allò que el vent s'endugué
(1939) de Victor Fleming, perquè
després de tres hores em vaig sentir
estafada amb un final sense respostes;
El graduado (1967) de Mike Nichols
per l'element sorpresa; Carrie (1976)
de Brian De Palma, perquè hi vaig
descobrir el cinema de terror; Psicosi
(1960) d'Alfred Hitchcock, perquè
vaig començar a descobrir el complex
univers del mestre del suspens;
Memento (2000) de Christopher
Nolan perquè, per molt que ho he
intentat, encara no he entès el final (o
era el començament?); i podria afe-
gir-ne moltes altres, com El sexto senti-
do, El club de la lucha, Nueve Reinas…
Tot plegat em serveix d'excusa per
acomiadar-me d'aquesta columna,
des d'on vull agrair la gran llibertat
que el diari Ateneu m’ha donat per
publicar les meves històries, i perquè
m'he divertit tant com quan recordo
el ball final de Pequeña miss Sunshine.
The End. Elisabet Alguacil
Quin iuiu! (o “Mama, por!”)
En la publicitat de cine a diaris i
revistes cada clixé dibuixat va pre-
cedit o seguit de petits escrits. Un
patiment per als publicitaris que
han d’idear eslògans diferents dels
milers anteriors. Se’m quedà gravat
un per a Oficial y caballero que deia:
“No importa si usted vio buenas pelícu-
las. Venga a ver ésta, se sentirá mejor,
será feliz!”
Quina barra!, ja que era impossi-
ble ser feliç veient el senzillet i mas-
clista film de Taylor Hackford. Però
tant li fa, la idea era clara: has
pagat, doncs tindràs dret a un espai
de festa, a un desofec, a una “felici-
tat” audiovisual. Perquè els exhibi-
dors mai dubten que el seu paper a
la vida és assolir dos plaers mutus:
el teu, el de desconnectar, el d’ells,
el de cobrar els teus diners! I la
resta és silenci (com bé deia el títol
de Helmut Kautner).
I des de temps immemorials ens
han volgut “gratificar” a base de
fer-nos molta por. Sabeu que
L’arribada del tren a Ciotat (dels
Didactisme reflexiu
La darrera pel·lícula d'Alejandro
Amenábar, Ágora (2009), presenta
alguns paral·lelismes amb l'adapta-
ció cinematogràfica de Joseph
Losey de Galileo (1974), un dels tex-
tos teatrals més coneguts de Bertolt
Brecht.
Ambdues pel·lícules prenen com
a referència un personatge històric
(Hipatia i Galileu Galilei respectiva-
ment) per abordar algunes refle-
xions entorn al coneixement cientí-
fic i la religió. Al marge de les possi-
bles connexions temàtiques, les
dues pel·lícules també compartei-
xen la voluntat de situar aquestes
reflexions en un primer pla tot evi-
tant, al mateix temps, la deriva cap
a un cinema “elitista”.
Sovint, el cinema amb major
càrrega reflexiva tendeix a utilitzar
fórmules narratives i recursos estè-
tics que el "condemnen" als circuïts
minoritaris. El cinema amb volun-
tat d'arribar al "gran públic", en
canvi, sovint tendeix a evitar un
Lumière) esglaiava el públic, que
creia que el tren se’ls venia a sobre,
i s’aixecaven de la cadira. Aprenien
ràpid la diferència entre dues
dimensions i tres dimensions, en la
qual mai havien pensat. (Parlem del
segle XIX.) Al final reien de la seva
por. Riure, això serà el cor de l’es-
pectacle.
Aviat algú va veure que també
era gratificant un modus més seriós
de fer-nos por. El primer Golem
(H.Galeen), o aquell Nosferatu tan
punxegut de Murnau. Després, si
ens saltem anys d’expressionismes
artístics, degenerem cap a un
Disney que incendiava el bosc d’en
Bambi o enfurismava la madrastra
de Blancanieves. Molts l’han seguit,
convençuts que als nens els agrada
la por. Sí, però no els agrada gens
que els facin terror pànic (des
d’Spielberg a R. Rodriguez han
anat torturant infants). Més cap
aquí, la distribució de cinema
començà a enfocar cap a públics
adolescents, i és quan els produc-
tors van desplegar ja tot el cinisme.
Cosa que es comenta poc, sobretot
perquè quan el cine gore es passa de
rosca, aleshores fa riure. El que us
deia, fer riure dóna diners.
Pel camí s’han carregat un gène-
re (el de terror ben entès) que havia
donat glòries. Frankensteins a part,
excés de reflexivitat per ser més
atractiu per a tot tipus d'espectador.
La proposta d'Amenábar denota
una certa voluntat de trencar
aquesta frontera, atès que situa
algunes reflexions "filosòfiques"
com a protagonistes d'una super-
producció de gènere, un format
que tradicionalment ha estat domi-
nat per l'espectacularitat i la càrre-
ga dramàtica. La pel·lícula de Losey
també trenca aquesta barrera, però
renunciant als formats convencio-
nals del cinema d’“entreteniment”
per seguir l'estela del treball realit-
zat per Brecht en el món del teatre.
El resultat també és una obra acces-
sible per a tots els públics, però en
aquest cas dotada d'una major pro-
funditat reflexiva, fonamentada en
uns magnífics diàlegs que pivoten al
voltant de la figura contradictòria
de Galileu.
Bertolt Brecht va treballar en la
creació d'un nou teatre que, defu-
gint el paternalisme, esdevingués
cinema
només cal citar Yo anduve con un zom-
bie (J. Tourner), o les primeres de
La invasión de los ladrones de cuerpos
(Siegel) i La noche de los muertos
vivientes (Romero). I una única bona
mixtura entre la por i el riure, les
Pequeña tienda de los horrores, ver-
sions de Corman i de Sharman.
Totes tenien algun sentit -a vegades
un sentit polític- i en cap d’elles l'ú-
nic sentit era, com és ara, el gran
guignol descarnat.
Tot ve perquè al Festival de
Sitges molts joves assaltaren la pla-
tea per a consolidar la connexió
entre el gore i el riure i el xisclar. A
la recerca d’esglais orgàsmics, tot a
base de budells esventrats, destrals
voladores i dits escapçats un a un.
Com que no sóc dels que de petit
jugués amb calaveres (digueu-li
Halloween, digueu-li el tren de la
bruixa) em miro aquesta moda des
de fora. Per això veig que la cosa ve,
sobretot, de com estrenyen les ma-
res a la tan americana obligació de
“la Festa” (ja sabeu, “Neeeens i nee-
eenes, farem una festa mooooolt
divertida!”). Vull dir que el cinema
aquí no ha estat la causa, sinó el
subproducte d’una evolució social.
La que ens vol fer digerir tant de
“sang i fetge” com hi ha al món
(potser l’Iraq, el Sudan?) però sem-
pre... tot rient. Miquel Montserrat
popular i, alhora, interpel·lés el
gran públic amb qüestions d'alta
volada intel·lectual. Aquest projecte
passava per renunciar a les fórmules
dramàtiques habituals per experi-
mentar amb noves tècniques narra-
tives i estètiques que estimulessin la
capacitat reflexiva de l'espectador.
El seu “teatre èpic” ha estat, sens
dubte, un dels projectes més relle-
vants (i influents) del segle XX en
l'avenç cap a un art que combini
didactisme i profunditat conceptual.
Difícilment la versió de Joseph
Losey de Galileo, elaborada amb
mitjans tècnics dels anys setanta,
pot esdevenir avui en dia una
pel·lícula atractiva per al gran
públic. Tot i així, pel·lícules com
aquesta són un bon exemple que és
possible realitzar pel·lícules "reflexi-
ves" i, alhora, accessibles a tothom,
sense necessitat de recórrer a unes
fórmules comercials que tenen un
encaix difícil amb la profunditat
reflexiva. Riki Benito
música i art
Primer disc de The City’s Last Noise
La revista Go Mag publica el seu
número de desembre i ho fa acom-
panyada d'un disc de regal entre
les seves pàgines. El disc en qües-
Els cinc integrants de The City’s Last Noise. / SANTI DE PABLO
tió és la primera referència dels
The City's Last Noise, cridats a ser
un dels grups revelació d'aquest
any en el panorama musical inde-
The City’s Last Noise
van guanyar el concurs
Go Blind i ara treuen
el seu primer àlbum
pendent. Amb el seu àlbum de
debut, titulat Secret of an innocent,
els The City's Last Noise fan una
passa de gegant en la seva carrera
com a grup, introduint-se al gran
públic amb un concert de presen-
tació a la sala Apolo i ocupant la
portada d’aquesta revista, conver-
tida en la principal valedora del
grup, després que fossin escollits
com a guanyadors del concurs de
bandes Go Blind.
El Gerard de Pablo, cantant del
grup, explica que “els esdeveni-
ments han anat caient com peces
The City’s Last Noise recomana:
The Beautiful Taste
Pop rock i de vegades pur punk que
t'endinsa a les profunditats més fos-
ques i a la llum més pura en un tancar
i obrir d'ulls. Un directe “tsunàmic”.
del Tetris i finalment hem acabat a
l'estudi”. Els cinc membres de la
banda, el Gerard, la Maria, el
Tristán, el Jorge i el Guillem, no
s'havien marcat mai cap objectiu
més enllà d'expressar la seva
necessitat artística. El Gerard ens
confessa l'única condició que ha
regit el funcionament de The
City's Last Noise des d'un principi:
“Fem la música que volem escoltar.
El més important és que ens agra-
di a nosaltres”.
Com a grup, intenten mante-
nir-se al marge de les tendències i
les modes, mantenint la seva arrel
indie, una etiqueta que descriu la
seva voluntat d'explorar i sorpren-
dre amb la música que componen.
Els The City's Last Noise es defi-
neixen a si mateixos com un grup
de pop rock progessiu, que ofereix
una música “experimental, simfò-
nica, espectacular, misteriosa,
introspectiva”. El Gerard comenta
que “no ens veiem plenament
identificats amb cap altra banda”.
Tot i això, el públic sovint compa-
ra The City's Last Noise amb
Fitzgerald & Amstrong - Together
De cop t'envolta el fum d'un tabac
exquisit i amb la mà acaricies una
copa del millor whisky escocès al
New York més negre.
grups com Jeff Buckley, Pink
Floyd, David Bowie, Muse, Radio-
head o Pixies, tots ells grups i artis-
tes amb una forta personalitat i
manera de fer única, un detall que
pot servir per entendre la seva
autenticitat.
La seva principal finalitat com a
grup és emocionar, ja sigui en disc
o sobre l'escenari. Tots ells s'han
El seu so s’ha comparat
amb el de Jeff Buckley,
Pink Floyd, David Bowie,
Pixies i Radiohead
implicat a fons en el seu disc de
debut Secret of an innocent, perme-
tent que el grup pogués arribar a
l'essència de les seves pròpies can-
çons. “És aquesta frescor el que
crec que arriba tan directament al
públic, i això és una cosa que hem
notat, t'ho puc assegurar” explica
el cantant.
El Gerard és l'únic membre
santcugatenc del grup, però els
The City's Last Noise no són pas
un grup desconegut a la nostra
ciutat, on ja han tocat en directe.
“Si no fos per la gent de Cugat.cat
i l'Ateneu crec que no existiríem a
Sant Cugat” agraeix.
L'any 2006, el Gerard i la Maria
van concebre The City's Last
Noise a mig camí entre una platja
de Formentera i una petita habita-
Només un membre del
grup és de Sant Cugat,
però tots tenen un bon
record de la ciutat
ció de l'Eixample. Avui, al 2009,
els The City's Last Noise seguei-
xen explorant nous camins d'un
viatge que tot just acaba de
començar. Pablo Vázquez
Yes - Close to the Edge
Viatges psicotròpics i paisatges apo-
calíptics. T'enlairen amb una papallo-
na gegant per sobre boscos de colors
que sempre t'hagués agradat veure.
Josep Renau
La Guerra Civil espanyola fou un
període molt intens pel que fa a la
producció de cartells: se’n contabilit-
zen uns 2.000 diferents. Al Centro
Documental de la Memoria Histórica
s'hi troba la col·lecció més important.
Esdevingué una de les manifestacions
més importants de la plàstica espan-
yola en aquells anys, al servei, és clar,
de les necessitats propagandístiques
de cada bàndol. Destaquen però en
qualitat i quantitat els cartells republi-
cans, amb creadors com Renau, Goñi,
dijous 10 de desembre de 2009
Bardasano, Gaya, Bas, Ballester, etcè-
tera. Existien molts tallers a la ciutat
de Barcelona, sent també Madrid i
València ciutats amb gran activitat.
Del valencià Renau és un dels cartells
més coneguts, La Victòria. No és
estranya aquesta productivitat, ja que
aquest format, on es conjuga la força
de text i imatge, és adequadíssim per
a transmetre missatges directes i con-
11
tundents. Així, des del s. XIX el car-
tellisme s'havia emprat per a fins
comercials i polítics, però entrà de ple
en la propaganda política amb l'arri-
bada de la Revolució Russa i la
Primera Guerra Mundial; un exem-
ple conegut és el de l'oncle Sam
demanant voluntaris al front. A
banda de la seva feina en cartells,
durant la Guerra Civil Josep Renau
(1907-1982) fou director general de
Belles Arts del govern de Largo
Caballero i organitzà l'evacuació del
Prado. Renau tenia una visió pròpia,
que es pot considerar molt estreta, de
la funció de l'art i l'artista pel que fa al
compromís polític i social. Pertanyia
al PCE i fou molt crític amb altres
cartellistes amb els quals va mantenir
dures polèmiques (Gaya en concret).
No creia en la lliure i individual
expressió artística, sinó que aquesta
es veia subjecta a les necessitats de la
col·lectivitat. En qualsevol cas, Renau
és considerat un dels millors artistes
plàstics d'Espanya en els anys de la
guerra i fou conegut internacional-
ment. El seu treball no es limità als
cartells, també sobresortí en els foto-
muntatges, sempre des d'un punt de
vista ideològic, i en aquest camp des-
taca la sèrie Fata Morgana USA: The
American Way of Life molt crítica amb
el capitalisme nord-americà. Els seus
fons es conserven a l'Institut Valencià
d'Art Modern. Irene Panadés
 agenda

HISTÒRIA Dijous 20.00 12.00

10 de desembre Casal Cultural de Mira-sol ZEM Jaume Tubau
Sant Cugat del Vallès Jornada de ball social Torneig de Pàdel de Tardor
Aprofitant l’avinentesa que aquest proper 13 de desembre 19.30 i 22.10 Organitza: Ajuntament Organitza: Ajuntament
celebrarem al nostre municipi la consulta sobre la indepen- Cinemes Sant Cugat
dència, avui voldria fer una petita introducció històrica sobre Cinema d'autor. La question 22.00 12.00
els orígens de la nostra població. humaine, de Nicolas Klotz Teatre-Auditori Pati de Llibres
La vila de Sant Cugat es formà a ponent del monestir i va Preu: 4 euros Teatre: Una comèdia Trobada familiar amb autors.
pertànyer a la seva jurisdicció. Cap al segle IV, al lloc on avui Org: Cinesa, Ajuntament espanyola, de Yasmina Reza Llibres pop-up de creació
dia es troba el monestir, ja s’hi trobava una fortalesa roma- Organitza: Ajuntament catalana (cal inscripció).
na, posteriorment coneguda com a Castrum (campament for- 20.30 Organitza: Pati de Llibres
tificat) Octaviarum, que protegia l’encreuament de la Via Plaça d'Octavià 22.00
Augusta amb la Via d’Ègara. La tradició cristiana situa en Quedem? Casa de Cultura 16.00
aquest lloc on l'any 313 va ser martiritzat Cucuphas (Cugat), Participem al Nadal a Casa Jam de Jazz a càrrec de Centre Cívic
vingut de l’Àfrica per predicar la fe cristiana en territori romà. Organitza: Òmnium Cultural Marko Iohikari, contrabaix, El Molí de les Planes
La construcció del monestir al segle IX va contribuir al crei- Ramon Ángel, bateria, Vicens Taller. Parlem de motos
xement del poble durant l'Edat Mitjana, que ben aviat es va Solsona, guitarra Organitza: Ajuntament
convertir en un centre d'atracció comercial. Divendres Organitza: Joventuts Musicals
Els orígens del monestir els trobem en el moment en què 11 de desembre Teatre-Auditori
dijous 10 de desembre de 2009

es va decidir unir l'església que contenia les restes de Sant 22.00 Dansa. El Trencanous
Cugat amb el Castrum Octaviarum. El territori dels seus pri- 18.00 Sala El Siglo Mercantic 19.00 Assaig obert
mers dominis es va organitzar en cinc parròquies. Una d'a- Casal de Joves TorreBlanca Concert de Jazz a càrrec 22.00 Actuació
questes parròquies, la més propera al monestir, fou la de Monogràfic: sexualitat i plaer d'Àngela Suárez Quintet A càrrec del Ballet de Moscou
Sant Pere d'Octavià. Del monestir, en destaca el seu claus- Organitza: Ajuntament Org: Club de Jazz Organitza: Ajuntament
tre, obra de l'artista Arnau Gatell i un clar exemple d'art Sant Cugat-Promúsica
romànic català construït al segle XII. 18.00
Durant la República, entre els anys 1936 i 1939, el nom Punt d'accés a la Floresta Diumenge
oficial de la població va ser Pins del Vallès. Hora del conte: Dissabte 13 de desembre
A l'actual escut de Sant Cugat aprovat l'any 2001, hi apa- Les butxaques de la terra 12 de desembre
reix un monestir benedictí, en representació del Monestir de A càrrec d'Ada Cusidó
Sant Cugat, la principal edificació del municipi. També hi Organitza: Ajuntament De 10 a 13.30 i de 17 20.30 De 9.00 a 20.00
14 figuren les dues claus de Sant Pere (en referència a la parrò- Botiga d'Intermón-Oxfam
quia de Sant Pere d'Octavià) i els quatre pals de color ver- 18.00 (carrer Enric Granados, 10) Consulta per a
l'Autodeterminació
mell sobre el camp d'or, que recorden els privilegis reials Casa de Cultura Celebració del 2n Aniversari
que varen ser concedits al lloc. Cinema: de la botiga a Sant Cugat
Vegeu punts de votació a
Actualment, el terme comprèn la ciutat de Sant Cugat, cap El laberinto del Fauno Degustació de cafè, xocolata
www.consultasantcugat.cat
administratiu, el poble de Valldoreix i nombroses urbanitza- Org: Associació d'amics i altres productes de Comerç Org: Plataforma
cions i barris, entre els quals destaquen la Floresta, les amigues de l'Escola d'Adults Just. Org: Intermón-Oxfam Santcugatenca per a
Planes de Vallvidrera i Mira-sol. Anna Fernàndez l'Autodeterminació
19.00 10.00
Cafè Auditori Pavelló de Valldoreix
FILOSOFIA Parlem de... teatre 2a Jornada multiesportiva de 10.00
Amb Ramon Madaula, Sílvia Voleibol per a nens i nenes ZEM Jaume Tubau
Parmènides (IV) Munt i Mònica Randall de 2n de primària Torneig de Pàdel de Tardor
Quina pèssima traducció del poema de Parmènides que vaig Organitza: Ajuntament Organitza: Ajuntament Organitza: Ajuntament
publicar en els últims dos números! Queda clar que el
Google no és el mateix que els monjos medievals! I malgrat
tot, crec que és suficient per entrar de ple en el seu pensa-
ment i distingir les “dues vies del coneixement” que carac- L’AGENDA
teritzen la seva teoria, “els dos únics camins d’investigació
que es poden concebre”. La de l’ésser i la del no-ésser. DE VALLDOREIX
Parmènides fa una neta distinció entre “la ben arrodoni-
da veritat” i “les opinions dels homes” (que són falses, evi- Dissabte 12 12.00 Divendres 18
dentment). Una de les seves originalitats, però, és que en Plaça del Casal de Cultura
comptes de rebutjar “les opinions”, que és el que d’alguna Sortida matinal Ballada de Sardanes 21.30
manera feia Heràclit, diu que és necessari conèixer-les Art i Bíblia de la mà amb la Cobla Vila d'Olesa Nau de Cultura
(sense concedir-los cap “convicció vertadera”, això sí), d'Arnau Cadell, Un passeig Org: EMD Valldoreix Conspiración de silencio,
conèixer-les per poder jutjar-les correctament. pel Claustre de Sant Cugat de John Sturges, dins el VI
Cal dir que més enllà d’aquesta concessió inicial, Informació i inscripcions 17.30 Cicle de Cinema d'Entitats
Parmènides es comporta com un filòsof qualsevol, és a dir, al 93 674 38 11 Nau de Cultura Org: Entitats Culturals,
afirma que el que ell diu és la veritat. Però és una veritat Org: Centre d'Estudis de Anem al Cabaret amb els Associacions Veïnals i EMD
força curiosa. Tornant als seus “camins”, els defineix dient Valldoreix, Valldaurex Marxosos del Vallès
que mentre en el primer “l’ésser és i el no-ésser no és”, en Col: EMD Valldoreix Org: Marxosos del Vallès
el segon “el no-ésser és i l’ésser no és”. Això, que sembla un Col: EMD Valldoreix Dissabte 19
simple joc de paraules, farà trencar el cap a més d’un.
Perquè clar, diu Parmènides, “és necessari dir i pensar Diumenge 13 De 10.00 a 14.00
que el que és, és, ja que l’ésser és i el no-ésser no és, afir- Dilluns 14 Plaça Casal de Cultura
macions que t’invito a considerar bé”. Considerem-les bé, 11.00 Fira de Nadal dels Artesans
doncs. Si seguim el seu pensament, resulta que si només és Sala del Casal de Cultura 19.30 de Valldoreix, amb
el que és, el que no és, no és ni pot ser, i per tant qualsevol Espectacle familiar: Biblioteca Vall d'Or xocolatada i activitats per
canvi és impossible. Com? Que no és possible el canvi? No Tutti colori amb la Mort de dama de Llorenç a nens: manualitats, jocs...
ho entenem, i ens deixem “arrossegar, sords i cecs, atordits, Companyia L'Estenedor Villalonga en el Grup de Organitza: Col·lectiu
multitud sense discerniment per a la qual ésser i no-ésser és Preu: 2 euros Lectura en Català/Castellà Artesans de Valldoreix
el mateix i no és el mateix”. Oriol Sumsi Org: EMD Valldoreix Org: EMD Valldoreix Col: EMD Valldoreix
agenda

10.00 19.00 20.00 22.00 17.30

Parc de la Pollancreda Casa de Cultura Casa de Cultura Teatre-Auditori Centre Cívic Molí de les Planes
6 Hores d'Orientació Taula rodona sobre el 10è Presentació del número 32-33 Teatre: Ricard II Caga Tió
per la Marató de TV3 aniversari de la primera de la revista GAUSAC: de William Shakespeare Organitza: Grup de Dones de
Organitza: Club Senglar edició de Pedra i Sang “Torre Negra, natura” Organitza: Ajuntament la Creu d'en Blau, Ajuntament
Orientació Sant Cugat Org: Amics de Pedra i Sang Org: Grup d’Estudis Locals
22.00 18.00
10.00 21.00 Teatre La Unió Centre Social i Sanitari
Pl. de la Creu d'en Blau Dimarts Teatre-Auditori Concert: Unplugged, de la Floresta
Fira de Santa Llúcia 15 de desembre 4a Nit de l'Esport grans èxits a capella, Concert de Nadal amb la Coral
Org: Ajuntament, Comissió 13a edició dels Premis a càrrec de Petit Comité Tardor, pica pica i conversa.
de Festes de les Planes 17.30 Esport en Marxa Org: La Unió Santcugatenca Org: Coral Tardor
Teatre-Auditori Organitza: Cugat.cat
12.00 Conferència-concert: De 18.30 a 19.30
Teatre La Unió Isaac Albéniz, Dissabte Eix de Vianants
Teatre infantil: El molinet l’home i el compositor. Divendres 19 de desembre Nadales al carrer'09
màgic, a càrrec de Mireia Org: AEU 18 de desembre Organitza: Comissió d'Escoles
Fernández i Ruth García De 9.00 a 14.00 de Música de Sant Cugat
Org: La Unió Santcugatenca 19.30 17.30 Plaça Pep Ventura

dijous 10 de desembre de 2009

12.00
Casa Aymat
Portes obertes i visita guiada
a l'exposició permanent
Organitza: Ajuntament
18.00
Teatre-Auditori
Concert de Macedònia:
Fruites nadalenques
Org: La Xarxa, Ajuntament
19.30
La Bohemia
Jam Session amb Bagés-
Bertran- Colls -Monfort Grup
Organitza: Jazzenviu
Dilluns
14 de desembre
Abacus Sant Cugat
Durant les hores d’obertura
i fins al dia 20 de desembre
Mostra de revistes QUIOSC.CAT
Organitza: Associació de
Publicacions Periòdiques
en Català (APPEC)
10.15
Zem Rambla del Celler
Ritmes llatins per a la gent
gran (Inscripcions a l'OMET)
Organitza: Ajuntament
Cafè Auditori
Presentació del llibre:
Espectacles per a nois i noies
a Catalunya cinema, dansa,
música i teatre, de Martí Olaya
Organitza: Ajuntament
20.00
Sala d’Actes de l’Ateneu
Conferència: Estratègies per
una vida més saludable.
L’alegria en l’alimentació.
Entrada gratuïta. Copa de cava
i suc per als assistents.
Organitza: Centre de Salut
Integral “Devas”, Ateneu
Dimecres
16 de desembre
20.00
Casal de Joves TorreBlanca
Fòrum de debat:
Música i oci jove a Sant Cugat
Organitza: Ajuntament
Dijous
17 de desembre
19.30 i 22.00
Cinemes Sant Cugat
Cinema d'autor. Un conte de
Noël, d’Arnaud Desplechin
Organitza: Ajuntament, Cinesa
Plaça de Barcelona Mercat de Pagès 20.00
Gimcana comercial D’11.00 a 13.00 Casal Cultural de Mira-sol
Vegeu més informació a Taller de compostatge Concert de Nadal
www.santcugat.cat Cal inscripció prèvia a Organitza: Associació de Veïns
Organitza: Federació produccio@ateneu.cat Sant Joan de Mira-sol
d'Associacions de Org: Ateneu Santcugatenc
Comerciants de Sant Cugat 21.00
De 10.00 a 20.00 Monestir
V Camí de Justícia Plaça dels Quatre Cantons Concert de Nadal
Places limitades, inscripcions Fira d'Artesans de Sant Cugat a benefici del projecte de
al Club Muntanyenc (dissabte i diumenge) cooperació a Malawi “Petits
Org: Ajuntament de Sant Org: Associació d'Artesans SC Músics del Món”
Cugat, Ajuntament de Org: Cor Infantil Sant Cugat,
15
Cerdanyola, col·laboren el 11.00 Cor Aglepta, Aula de So-CISC
CMSC i el CIMS de Cerdanyola Plaça dels Quatre Cantons
Màgia amb el Mag Magoo 22.00
20.00 Org: Federació d'Associacions Teatre-Auditori
Seu de la UNIPAU de Comerciants de Sant Cugat Concert: The sound of Gospel
Nits temàtiques. Anàlisi de la Amb el Black Heritage Choir
pobresa i d'aquells països 12.00 Organitza: Ajuntament
que estan dominats per ella. Pati de Llibres
Llibre El club de la miseria. Trobada familiar amb autors:
Qué falla en los países más Això és art! Això és un artista! Diumenge
pobres del mundo, a càrrec Organitza: Pati de Llibres 20 de desembre
de José M. Perceval
Organitza: Universitat 12.00 10.00
Internacional de la Pau Biblioteca del Mil·lenari Carrer Santiago Rusiñol
Hora del conte: Petjades de Mostra d'art al carrer
22.00 drac, sabates de bruixa Organitza: Firart
Casa de Cultura Organitza: Ajuntament
Jam de Latin Jazz
A càrrec de Felix Ramos, 17.30
piano, Yonder Peña, bateria, Teatre La Unió Si voleu publicar les vostres
Guelmy Vázquez, baix Espectacle de màgia infantil: activitats, poseu-vos en
Organitza: Joventuts Magicians contacte amb nosaltres a:
redaccio@ateneu.cat
Musicals de Sant Cugat Org: La Unió Santcugatenca

E HORITZONTALS
E EncR Uats
Mo t S 1. Al contrari que els torrons, elles tornen al niu amb l'arribada del bon temps. El dia assenyalat. 2. Empaita
les mosques amb intencions sexuals. La nota que millor afina el camioner. 3. El passat de la nostra ciutat,
ho és. Aquesta cosa deformada ens informa de l'edat de qualsevol arbre. 4. Una baralla ben escapçada.
L'adverbi més esperat d'una boda. 5. Dues que tenen fred. Infecció que dificulta les remullades estiuenques.
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 6. Aquesta vocal no assisteix ni a les juntes ni als plens, però sí que va a les reunions. Tapar la malifeta d'un
altre. 7. Comença a sentenciar. L'ase ha perdut el cap. Les parells queden ben enteses. La primera. 8. Una
1
lletra que es pot dir sense obrir la boca. Unir-se sense guió previ. 9. Així, els polítics, semblen més
2 intel·ligents. Servei públic. 10. Un mariner lladregot. Al nord d'Ítaca.
3
VERTICALS
4 1. Amb la roba ben posada es pot fer un bon espectacle. Com més pelut, més atractiu. Codi postal. 2. Un que
té fama de forçut sense haver participat en cap combat. No es pot dir mai, això. 3. Cometre-les et fa més savi.
5
La Lira no vocalitza. 4. Can pardal. Una de les que torna a casa amb el torró. 5. On s'està millor que a casa.
6 Nascut, ras i curt. 6. Si té por, li duc jo. La tia va donar tant la nota que va deixar la seva companya perple-
7
xa. 7. Fan bona parella amb els uts. Els nostres antecessors. 8. Pluralitza. Culleres, quins mol·luscs! Un romà
sol. 9. Mil tres-cents tres. Punt cardinal que és afrancesat. 10. Li falten hores, pel gust de molts. Senyora
8 escurçada. Sense ell el dia es fa llarg, moooolt llarg. Sara Bella
9
SOLUCIONS DELS MOTS ENCREUATS DEL NÚMERO 144: HORITZONTALS: 1. TRABAL. ES. 2. AER. PUM. O. 3. BARBACOES. 4. APORT. DUR. 5. CADER-
10 NERA. 6. RNUI. ROM. 7. MEA. DIN. A. 8. EI. OAM. AL. 9. IXEN. ILLA. 10. ROTUATNAC. VERTICALS: 1. TABAC. MEIR. 2. REAPAREIXO. 3. ARRODNA. ET. 4.
B. BREU. ONU. 5. APATRIDA. A. 6. LUC. N. IMIT. 7. MODERN. LN. 8. E. EURO. ALA. 9. SOSRAMALAC.

“Catalunya serà un dels nous
estats del segle XXI”
Joel Joan
Actor i director
Després de tres-
cents anys de no
poder dir en veu
alta què penseu
que seria millor
per al vostre país,
ara en tindreu
l'oportunitat. Voteu tant els inde-
pendentistes com els unionistes. El
13-D arriba la llibertat a Sant Cugat.
Felicitats com a barceloní. Em feu
molta enveja.
Oriol Junqueras
Historiador i diputat a l’Eurocambra
Més de la meitat
dels actuals estats
d'Europa han
assolit la seva
independència
en el decurs del
segle XX i Cata-
lunya serà un dels nous estats del
segle XXI. El proper 13 de desem-
bre, Sant Cugat celebrarà un refe-
rèndum sobre aquesta qüestió i jo,
des de la capital de la Unió Europea,
vull fer arribar als santcugatencs tot
el meu suport.
Joan Laporta
President del Futbol Club Barcelona
La gent té molt
poques ocasions
de poder mani-
festar lliurement
la seva opinió en
un acte cívic i
democràtic res-
pecte a qüestions importants i con-
cretes que l'afecten, com ara diposi-
tant una papereta en una urna. Un
referèndum, com tota consulta per
mitjà de la qual el poble és pugui
expressar lliurement amb relació a
assumptes que el concerneixen, és
una expressió de la més pura demo-
cràcia. Pel que fa a les consultes
populars sobre la independència,
penso que el poble català té tot el
dret de preguntar-se i de respondre
amb plena llibertat. Per això dono
tot el meu suport a la consulta que el
13 de desembre se celebrarà a Sant
Cugat del Vallès i animo i encoratjo
tots els santcugatencs i santcugaten-
ques a participar-hi; que vagin a
votar fent ús de la seva llibertat, ja
que tot i les greus mancances demo-
cràtiques que patim, aquesta és una
de les millors maneres que tenim
per anar avançant i aprofundir en
llibertat i democràcia.
Suports a la consulta del 13-D
Hèctor López Bofill Montserrat Carulla Matthew Tree
Professor de dret constitucional a la UPF Actriu Escriptor
Dono suport al La consulta té tot Al llarg de 25
referèndum per el meu suport. anys de residèn-
la independència Catalunya té dret cia a Catalunya
que es farà el a ser indepen- he passat per
proper 13 de dent i, per des- diverses opcions
desembre a Sant comptat, té dret polítiques respec-
Cugat del Vallès i a preguntar-s'ho. te al país; al prin-
desitjo que sigui un èxit, tant de par- Les consultes demostraran que l'in- cipi era autonomista, fins que vaig
ticipació com de vots afirmatius. dependentisme és molt més elevat veure que d'autonomia de debò, no
del que alguns ens volen fer creure. n'hi havia; després em vaig fer fede-
Per això desitjo que la consulta de ralista, fins que vaig entendre que la
Salah Jamal Sant Cugat sigui tot un èxit. paraula 'federalisme' no sortia als
Metge i historiador diccionaris utilitzats pels polítics que
Com a ciutadà de tallen el bacallà a Madrid; i final-
Catalunya origi- Sebastià Alzamora ment, en veure que el conflicte eco-
nari de la Pales- Poeta nòmic, cultural, social i polític entre
tina ocupada pels La consulta po- Catalunya i l'Espanya monolingüe
colonialistes pular de Sant segueix en peu, he arribat a l'única
israelians, crec Cugat és una conclusió possible: només la inde-
que el poble de excel·lent mostra pendència acabarà amb aquest con-
Catalunya i tots els del Món tenen de salut demo- flicte, cosa que beneficiarà tant els
dret a l'autodeterminació i, per des- cràtica. Només catalans com els espanyols.
comptat, a preguntar-s'ho. Que la aquells que te- Substituïm una mentida -la suposa-
consulta sigui pacífica i tot un èxit. men o odien la llibertat poden mos- da unitat d'Espanya- amb una veri-
trar-se en contra del fet que els ciu- tat com una casa: si no es pot con-
tadans es pronunciïn sobre els viure amb igualtat de drets, s'ha d'i-
Patrícia Gabancho assumptes que els concerneixen. Ja niciar el divorci.
Periodista sabem (ens ho recorden tothora)
El fonament de que és legítim no desitjar la inde-
tota democràcia pendència, però sobretot cal recor- Sam Abrams
és la participació dar que també ho és desitjar-la, ex- Poeta i crític literari
i lliure expressió pressar-ho i participar activament. La Declaració
dels ciutadans en d'Independència
qualsevol afer dels Estats Units,
que els pertoqui. Jordi Cabré del meu país,
Molt més si es tracta d'un tema tan Escriptor proclamada el 4
transcendent com és la llibertat. És Fa quasi tres de juliol del
precisament per la força i extensió dècades del 1776, comença
que té l'independentisme com a pacte constitucio- afirmant la necessitat de "dissoldre
opció factible per a Catalunya que nal i aquest pacte els vincles polítics que l'han lligat a
l'Estat espanyol, i els seus represen- resulta, avui, un altre país, i prendre el seu lloc
tants entre nosaltres, mostren la completament entre les nacions de la terra...". Crec
seva incomoditat davant les consul- insuficient pel que Catalunya està arribant vertigi-
tes populars per l'autodeterminació. que fa a les aspiracions d'autogovern nosament al moment en què serà
Aquesta incomoditat no ha de frenar que havia tingut Catalunya dins inajornable dissoldre els vincles que
l'impuls català per decidir lliure- l'Estat espanyol. No només ha resul- l'han lligada a Espanya i prendre el
ment l'abast de l'ambició col·lectiva. tat insuficient, sinó que, a més, ha seu lloc legítim entre les nacions de
quedat incomplert i vulnerat siste- la terra com un igual. És més, crec
màticament. El nou pacte proposat, sincerament que si Catalunya no
Èric Bertran en forma de nou Estatut, no sembla pren aquesta determinació acabarà
President de Nous Catalans Joves haver de tenir millor sort: ans al deixant d'existir després d'un llarg i
Els mateixos que contrari. És l'hora, doncs, que els dolorós procés de deteriorament i
s'oposen al dret a catalans ens formulem la pregunta decadència. Les consultes del dia 13
decidir són els democràtica sobre si volem conti- de desembre, i molt particularment
qui estan en con- nuar pertanyent a aquest Estat o si la consulta que ens afecta com a ciu-
tra de la llibertat volem salpar cap a horitzons més tadans de Sant Cugat, són un pri-
de Catalunya. Els amplis. És l'hora de decidir sobre la mer pas cap a la independència de
catalans hem de llibertat. L'àmbit municipal és el Catalunya, un primer pas cap a la
votar -i hem de votar que sí- el pro- començament d'una nova onada plena realització d'aquest país per
per dia 13 de desembre per demos- democràtica dins del nostre país, primera vegada en l'era moderna.
trar que som més demòcrates que que com en els anys 70 ha de ser És una gran oportunitat i és una
aquesta gent i que creiem en les lli- completament imparable. Sense gran responsabilitat. Desitjo que tots
bertats individuals i col·lectives. Si complexos. Sense por. I sense cap els conciutadans meditin bé el seu
alguns no creuen en la democràcia, més límit que els que ens posem vot i que votin a favor de Catalunya,
nosaltres sí. Tot el meu suport. nosaltres mateixos. a favor d'un Estat català.