Torrevella. El paradigma del caos PORTADA PORTADA Torrevella.

El paradigma del caos

Q
uan Fanny Serrano no era regi-
dora socialista, els plenaris de
Torrevella duraven tres quarts
com a molt. Des del 2011, quan
va entrar al consistori, sallarguen mig
dia tirant curt. Pedro ngel Hernndez
Mateo, alcalde des de 1988 grcies
a una moci de censura fins al final
de la legislatura passada, ha tingut la
sort de no conixer la realitat actual.
Ben mirat, la vida diria a la pres s
ms calmada que no la vida poltica
nascuda desprs dels ltims comicis
municipals.
El PP governa a Torrevella amb la
comoditat habitual, una majoria ab-
soluta estrenada el 1991 i revalidada
cinc vegades. La diferncia s que ara
no sols hi ha Els Verds que clamen
en el desert, sin tamb una escissi
dels populars (Alternativa Popular de
Torrevieja (APTce)) i un PSOE que
fiscalitza la feina de lalcalde i els seus
regidors, per comptes de fer de convi-
dat de pedra o, encara pitjor, dadvocat
defensor.
Amb les prebendes i els sobresous
que els ofrenava, Hernndez Mateo va
tenir loposici que qualsevol alcalde
somia. Una oposici que hi s per no
molesta, s a dir, legitima el sistema
democrtic sense posar-lo en prctica.
Lany 2008 quatre dels set regidors
socialistes de Torrevella entre els
quals hi havia el portaveu al consistori,
Manuel Vera van ser expedientats per
lexecutiva de la formaci per indis-
ciplina. Aquests, per, van ser ms
indisciplinats encara i van aprofitar la
majoria en el grup socialista de lAjun-
tament per decretar lexpulsi dels
altres tres regidors, afins a la direcci.
Ac el PSOE sempre ha estat un
satllit del PP; mai no ha tingut cap cri-
teri poltic, i ha assumit completament
les seues doctrines, explica Domingo
Soler, que ha passat unes quantes hores
al sal de plens. Regidor popular al
consistori del 1983 al 2000 i del 2007
al 2011, va ser sots-director general del
Ministeri de Defensa amb Federico Tri-
llo. El gener del 2011 va escindir-sen
per liderar lAPTce, la gran sorpresa
dels comicis dara fa tres anys, quan
aquesta formaci novella va aconseguir
el 14,6% dels sufragis i quatre actes de
regidor. El seu distanciament dHernn-
dez Mateo va ser-ne la causa. Desprs
va voler aspirar a la presidncia del PP
local i va ser expulsat per haver creat
un corrent dopini en el si del partit.
Van acompanyar-lo ms de 300 mili-
tants. A ms de regidor a Torrevella, era
vice-president de la Diputaci dAlacant
amb Jos Joaqun Ripoll. Un zaplanista
de pedra picada, vaja.
El PSOE ha perdut molt de temps
amb Hernndez Mateo, afirma Soler,
Lex-alcalde empresonat
i el regidor alliberat
La poltica local de Torrevella gira al voltant de lomnipotent ex-alcalde
Pedro ngel Hernndez Mateo, ara empresonat, i del regidor dHisenda
i diputat provincial de Turisme, Joaqun Albaladejo, que dedica quatre hores
setmanals a la immobiliria familiar. El primer edil, Eduardo Doln, s lhome
de palla de tots dos, per el PP pot perdre el poder desprs de 27 anys.
16 EL TEMPS 26 DAGOST DEL 2014
E
F
E
26 DAGOST DEL 2014 EL TEMPS 17
Torrevella. El paradigma del caos PORTADA PORTADA Torrevella. El paradigma del caos
que els recrimina ara, amb efecte retro-
actiu, les poques iniciatives que van
tramitar durant els anys que Pedro va
ser lalcalde. La poltica es fonamen-
ta en lhonradesa i la humilitat, i ell no
en tenia gens.
Alguns empresaris diuen que Her-
nndez Mateo va endur-se massa pocs
diners i que, a ms, era tan ingenu que
va inscriure-ho tot al Registre de la
Propietat, explica una font del consis-
tori. Aix s, el que va ser alcalde del
1988 al 2011 mai no va tenir telfon
mbil, sin que es comunicava amb
el dalguna altra persona o a travs de
cabines. Lnica menci seua que apa-
reix al sumari voluminosssim del cas
Brugal, que ha sacsejat la poltica del
Baix Segura i de la ciutat dAlacant, fa
referncia, precisament, al fet que no
tinguera telfon propi.
A la pres. Ni aix no ha pogut
evitar que lenxamparen, i ha acabat
a la pres, condemnat a tres anys de
reclusi per haver teledirigit el sucs
contracte de recollida de fem de la
poblaci, taxat a linici en 100 milions
deuros, que va endur-se Acciona i que
laugment de la poblaci ha multiplicat
gaireb per dos. El 31 de juliol, un cop
esgotats tots els recursos i sense lin-
dult del Govern espanyol, Hernndez
Mateo entrava al penal de Campos del
Ro (Mrcia) per passar els prxims
tres anys de vida. El TSJCV li va con-
cedir el privilegi descollir el recinte
penitenciari.
Com s lgic, per, lex-alcalde de
Torrevella va fer mans i mnigues
per salvar-se de les reixes. El movi-
ment ms important va ser una petici
dindult per raons humanitries un
intent in extremis que va resultar in-
til signada per 31 dels 55 diputats
del PP a les Corts i una miscellnia
de la societat torrevellenca: des de
capellans, monges i catequistes fins a
lex-presidenta de lAsociacin contra
el Cncer o la presidenta de Viudas de
la Esperanza, des de representants de
les colnies sueca i ucranesa fins a
familiars de malalts dAlzheimer o de
disminuts fsics, des dex-regidors so-
cialistes fins a ex-regidors del PP local,
com Daniel Plaza, medallista en els
Jocs Olmpics de Barcelona que ha ha-
gut de dimitir per haver trucat amb el
telfon mbil pagat per lAjuntament a
centenars de lnies ertiques i de con-
tacte amb prostitutes, un cas pel qual hi
ha imputats dos regidors populars ms.
Tamb signaven la petici, s clar, lin-
tendent de la policia local, Alejandro
Morer; linspector Carlos Illn, a qui
van entrar a robar a casa cosa que va
desencadenar el cas de les tortures, i,
curiosament, una inspectora dHisen-
da, Inmaculada Gmez.
A Torrevella, Acciona no sols sha
endut la contracta del fem. Tamb hi ha
aixecat el palau desports, el de la m-
sica, el teatre, el conservatori enllestit
des del 2011 per encara no obert i
diverses infraestructures dependents
de la Generalitat (collegis, lauditori
internacional) i del Govern espanyol
la construcci i gesti posterior de la
dessaladora, que va costar 300 milions
deuros, tamb porta la seua emprem-
ta. s un monocultiu que crida molt
latenci, tenint en compte que els 250
treballadors de la recollida de fem, a
sou dAcciona, els tria lAjuntament
a discreci. Amb els 600 funcionaris
municipals i els 70 que treballen a
lempresa mixta de laigua, vora un
miler de persones i per extensi,
les seues famlies depenen dun sou
municipal. Encara que a Torrevella hi
ha uns 42.000 electors, lndex de par-
ticipaci s baixssim: en els comicis
locals del 2011, per exemple, noms
van votar el 53% dels inscrits.
Ms causes pendents. Si els pro-
blemes dHernndez Mateo amb la
dona de la balana se circumscrigueren
a la condemna per la contracta del fem,
encara grcies, per el drama s de
volada. Els Verds van denunciar la no-
convocatria de plenaris a lestiu, una
causa per la qual lex-primer edil est
imputat, i sobretot la sospitosa com-
pra, el 2000, duna finca rstica de 18
hectrees a la vena Almorad, tamb
governada del PP, a canvi de 180.000
euros i la venda immediata el 2002,
un cop requalificada per 5,4 milions
a la mercantil Edn del Mar, una cons-
tructora molt coneguda a Torrevella
amb els propietaris de la qual lex-al-
calde torrevellenc mantenia molt bona
relaci. Desprs dhaver tancat negocis
tan runosos com aquest, per, se nhan
enemistat.
Sempre mhe trobat sol davant el
perill, explica lecologista Jos Manuel
Pedro ngel Hernndez Mateo, alcalde de Torrevella durant 23 anys, en una de les seues ltimes
visites al TSJCV. Des del 31 de juliol s empresonat a Campos del Ro (Mrcia). Sobre aquestes
ratlles, el regidor Joaqun Albaladejo (esquerra) i lactual alcalde de Torrevella, Eduardo Doln.
Torrevella. El paradigma del caos PORTADA PORTADA Torrevella. El paradigma del caos
18 EL TEMPS 26 DAGOST DEL 2014
Q
uan vinc de fora per la carre-
tera i penetre al Baix Segura,
memocione tant...! Ni Tu-
nsia ni el Shara, a s que
s un desert! Tenim una vall amplssi-
ma, un cel enorme com el de Texas o
Austrlia, duna aridesa espectacular.
s laridesa, all que matrau ms,
relata Michael Allhoff, que ha recorre-
gut mig planeta i ha trobat el seu mn
ideal a Torrevella i comarca. Periodista,
ha anat ms de 30 vegades a Mxic, ha
travessat amb veler loce Atlntic, de
Rio de Janeiro a Ciutat del Cap, i ha
visitat en caravana la zona fronterera
del Paquistan i lAfganistan.
Nascut lany 1964 a Kronenburg, a
la frontera amb Holanda, va acostu-
mar-se a anar amunt i avall des que era
un nad. La feina docent del pare el va
dur a viure cinc anys a Buenos Aires
i set anys a Valncia, on va dirigir el
Collegi Alemany. Al seu pas va estu-
diar histria i cincies poltiques, per
sha dedicat professionalment al perio-
disme. Establert a Starnberg (Baviera),
feia de corresponsal de viatges de re-
vistes com Geo Saison, GQ, Readers
Digest, BMW Magazin, Marie Claire...
Ha escrit per a ms de 30 publicacions,
els seus articles shan reprodut en
ms de 300 diaris i s autor de llibres
sobre Hispanoamrica, com Patag-
nien. Com a periodista ha visitat 120
pasos, per on se sent ms a gust s a
Doln, regidor des del 1991, abans amb
Esquerra Unida i des del 2003 en repre-
sentaci dEls Verds. Quan era coordi-
nador general dEUPV, Joan Rib va ve-
nir a dir-nos que ens dedicrem a criticar
el PSOE i no el PP, diu. Una crtica que
estn a la fiscalia: Quantes denncies
per infraccions urbanstiques hi hem pre-
sentat i el fiscal anterior, Ricard Cabedo,
va fer el sord?. Ell mateix contesta la
pregunta: En van ser moltes, per la fa-
mlia de la seua dona [la socialista Juana
Serna] t una de les immobiliries ms
importants de la zona.
Dimmobiliries tamb en sap molt
el totpoders regidor dHisenda actu-
al, Joaqun Albaladejo, el Juano, que
compatibilitza aquest crrec amb el
de diputat de Turisme de la Diputa-
ci dAlacant, que inclou la destacable
presidncia del Patronat Provincial de
Turisme de la Costa Blanca, una rea
que afecta municipis tan importants
com Benidorm, Dnia, Xbia o Calp.
Aquesta feina titnica, no obstant aix,
no labsorbeix completament, perqu
Albaladejo ha demanat quatre hores
setmanals de lliure disposici que li per-
meten de dedicar-se a la immobiliria
Juana, propietat de la famlia.
s lalcalde a lombra, ho dicta tot
al nio-alcalde que tenim, assegura
Domigo Soler amb referncia a la tutela
que Albaladejo exerceix sobre Eduardo
Doln, successor dHernndez Mateo.
Albaladejo prov del socialisme his-
tric, per va veure clar que amb el PP
podria tenir un sou i un bon cotxe. Aix
que arribem al Govern, aixecarem totes
les catifes i sabrem qu ha passat, ac.
Ac ha passat que, agafes lex-
pedient urbanstic que agafes, cont
illegalitats, opina Fanny Serrano, la
regidora socialista que ha revolucio-
nat Torrevella. Experta en urbanisme,
est farta descoltar frases com ara a
Torrevella aix mai no ho hem fet aix
o us han enviat ac per fregir-nos a
denncies. Encara que procedeix de
la Vila Joiosa (Marina Baixa), els seus
avis eren de Torrevella, per no conei-
xia lentorn amb profunditat. Passen
coses molt estranyes: la Generalitat
Valenciana ha destinat 90.000 euros a
repartir-los entre les famlies en risc
dexclusi social i lAjuntament nha
retornat 45.475 perqu diu que no nhi
ha tantes! I ara, quan han cobrat lim-
post de lIBI, lhan posat en un dipsit
a termini perqu diuen que no hi ha
pagaments pendents!
Poca transparncia. Dac a un
any, quan entre el nou Govern, sabrem
per quin motiu tenien tant dinters a
posar els diners en un dipsit, insisteix
Domingo Soler. Lany 2008, linforme
anual de Transparncia Internacional (TI)
va considerar lAjuntament de Torrevella
el segon menys transparent dels 110
consistoris ms importants de lEstat es-
panyol. I en lexercici segent, el 2009,
va aconseguir el dubts honor de ser el
menys transparent de tots. Per deixant a
part lopacitat, impera el caos.
Els alumnes del collegi pblic Mar
Azul, a la urbanitzaci del mateix nom,
encara esperen una escola com cal des
que el 2005 van inaugurar el centre, que
est construt ntegrament amb aules
prefabricades. Amb tot, hi ha hagut
fins a quatre collegis i tres instituts
totalment prefabricats que han convis-
cut alhora. Molts joves de Torrevella,
de fet, mai no han estudiat en una aula
convencional, sin que han enllaat
collegi i institut prefabricats. Aix i la
complexa diversitat que es respira, amb
un percentatge elevat de fracs escolar,
provoquen que molts mestres siguen
interins i aprofiten la ms petita ocasi
per marxar.
Sn unes deficincies de qu no parla
la televisi local de la ciutat, Torrevieja
TV, controlada per la dona del metge
Antonio Garca que va cedir els ter-
renys on saixeca lhospital pblic, de
gesti privada, que porta el seu nom i
un enginyer murci que t una empresa
delectrnica. Una de cada dues hores
dels vdeos de larxiu sn dactes en
qu apareix lalcalde Hernndez Ma-
teo. Vaig quedar espantat!, exclama
un ex-redactor de la cadena que va
comprovar in situ el vet al regidor
ecologista Doln. Dirigida per Yo-
landa lvarez, ns lautntic ideleg
Francisco Reyes, collaborador dels
diaris La Verdad i Las Provincias, del
grup Vocento, per sobretot funcionari
de lAjuntament en lescala laboral de
pe. Com que encara li sobra temps,
tamb dirigeix la revista Vistalegre,
on evoca la Torrevella del passat, una
ciutat que potser no va existir mai. Tot
all potser va ser un miratge.
Lalemany Michael Allhoff i la noruega Anita
26 DAGOST DEL 2014 EL TEMPS 19
Torrevella. El paradigma del caos PORTADA PORTADA Torrevella. El paradigma del caos
Torrevella des de fa una dcada. s re-
dactor en cap del setmanari en alemany
Costa Blanca Nachrichten, que t un
tiratge de 25.000 exemplars, una edici
anglesa, Costa Blanca News, i una al-
tra de russa Novosti Costa Blanca. Ms
de 70 pgines sobre lactualitat dOliva
(Safor) a Cartagena (Mrcia).
Difcilment trobars enlloc la qualitat
de vida de Torrevella, afirma Allhoff.
Tens tots els avantatges de viure a la
costa en una ciutat que dalguna manera
continua sent un poble, com es demostra
a lhivern, quan el centre de la ciutat est
molt ms encalmat. Encara es mant
viva la indstria pesquera i salinera,
que es remunta molts segles enrere i va
inspirar les havaneres grcies al contacte
amb Cuba, les Filipines i Colmbia.
Encara avui podeu veure els vells capi-
tans dels vaixells asseguts a la terrassa
del Casino Cultural, pots parlar amb la
tercera generaci de la famlia Sez, que
en el passat van fer les veles de tants iots
i del fams pailebot Pascual Flores, i
ara fan les dels velers moderns i les dels
grans iots russos.
Torrevella no s una ciutat chic, sin
que toca de peus a terra. Ac la gent t
paraula, queden un centenar de saliners
i una flota de 30 pescadors, encara que
noms cinc siguen patanegra, com sn
coneguts els del poble de tota la vida,
continua Allhoff, que admet tenir una
visi excessivament romntica, per ja
magrada que siga aix.
No ho fa per convncer-se a si ma-
teix. El va convncer el clima. Tenim
3.300 hores anuals de sol, una xifra
inigualable a tot Europa! Ni Almeria
no en t tantes; som en un indret
nic. Tres graus ms de mitjana que a
Dnia, Benidorm o Alacant, grcies a
les muntanyes de Cartagena, que atu-
ren les pluges. De maig a octubre del
2005 no va caure ni una gota daigua!
Amb laigua del Tajo-Segura en tenen
prou, de tota manera. La dessaladora
de Torrevella, que va entrar en funci-
onament amb dos anys de retard pel
blocatge de Francisco Camps, partidari
del transvasament de lEbre, ara ma-
teix exporta tota laigua que produeix.
Certament, per, molts metges del
nord dEuropa han recomanat als seus
pacients de mudar-se al Baix Segura,
on malalties com lartritis, lartrosi, el
reuma o la psoriasi poden curar-se o,
almenys, no agreujar-se. Lefecte de
les salines s molt beneficis, explica
Allhoff, que quan troba a faltar els
paisatges verds alemanys, sen va al
naixement del riu Mundo, a Riopar
(Mrcia), i en quede ben satisfet.
La passi pel sol dels estrangers s
absoluta. Aquest periodista que hi
viu amb la dona i els dos fills, Daniel i
Sara, de 15 i 13 anys, respectivament
mostra sis dits de les mans per referir-
se al mxim de dies seguits que no lha
vist des que viu a Torrevella. Fa fora
temps dall, per recorde que tantes
jornades de nvols em van deprimir
bastant; ja estic tan habituat al sol que
no puc viure sense, reflexiona.
s fcil de trobar estrangers que des-
taquen els 10 anys ms de vida que
pots aconseguir residint a Torrevella.
El sol encomana alegria, et fa estar
ms actiu, dormir menys i eixir de casa,
i tot plegat redunda en benefici de la sa-
lut, argumenta Chantal, una dona belga
enamorada de la dieta mediterrnia.
Loli verge doliva s com lor lquid,
emfasitza Michael Allhoff, que coneix la
histria de lentorn i sestima molt lhor-
ta que van llegar els musulmans, un
jard immens de carxofes i tomaques, la
segona ms important desprs de la de
Valncia. Una horta arrasada, per, per
la proliferaci massiva durbanitzaci-
ons, moltes dillegals, que han pervertit
aquell paisatge tradicional. Per qu no
he de morir-me ac?, es pregunta, de
tota manera, Allhoff, que confessa que la
seua esposa no ho t tan clar.
Lnic per que aquest alemany posa
a la vida a Torrevella s que siga terra
Els 40.000 fills de Ra
Per qu hi ha ms de 40.000 residents europeus
a Torrevella? Qu els deu atreure tant?
A ms del preu assequible dels habitatges, el sol.
Les 3.300 hores anuals de sol. Oh, rei Ra!
Myhri, amb Mario, un dels seus nts, viuen a Torrevella de fa anys i no sen pensen anar.
Torrevella. El paradigma del caos PORTADA PORTADA Torrevella. El paradigma del caos
20 EL TEMPS 26 DAGOST DEL 2014
de ning. Es nota que som a lextrem
sud de la Comunitat Valenciana, sem-
bla la ciutat sense llei, per la crisi sha
endut molta gent dolenta. Quan hi va
hver el boom urbanstic, la presncia
de grups mafiosos resultava ms evi-
dent, per darrerament els assassinats
han baixat molt, fins i tot els robatoris
a les cases... La presncia creixent de
la gurdia civil i de la Interpol hi deu
haver tingut molt a veure.
Aix no obstant, la colnia principal
no s la policaca, sin langlosaxona.
Ms de 12.000 britnics han establert la
residncia a Torrevella. En general, es
mostren esquius. Costa molt de trobar-
ne algun que parle castell, perqu molts
sn jubilats que amb prou feines ixen de
la urbanitzaci si ho fan, s per anar als
centres comercials de La Zenia o Punta
Prima, poblats majorment per anglesos,
o per fer trmits al centre, acompanyats
dintrpret i que duen la mateixa vida
que al seu pas, per amb un sol que els
dibuixa un somriure dorella a orella.
Honorio Fernndez, lleons, presideix
lAssociaci Europea de Consumidors i
Usuaris (AECU), amb la seu a Torrevella,
cosa que li ha perms de tractar amb
molts estrangers de la comarca. Es co-
munica en cinc idiomes i centra lactivi-
tat en els abusos urbanstics comesos els
darrers anys no sols a Torrevella, sin a
1 i 2. De la urbanitzaci Las To-
rretas, lAjuntament no en vol
saber res: els carrers no estan
asfaltats i ni tan sols no actua
en els casos dacumulaci de
deixalles dalgun ve.
3 i 4. A la urbanitzaci Lagosol,
les voreres sn diminutes, i a
Los Balcones costa de saber el
nmero exacte de cada casa de
tants que nhi ha.
5 i 6. El palmerar de la cala Fer-
rs, privat, ser pblic a canvi
que els propietaris hi aixequen
apartaments a la vora.
1 2
3 4
5 6
26 DAGOST DEL 2014 EL TEMPS 21
Torrevella. El paradigma del caos PORTADA PORTADA Torrevella. El paradigma del caos
Oriola, Catral, Almorad, Rojals... El
cas dels anglesos s limperialisme del
segle XXI, sentencia. No sols no es
preocupen daprendre la llengua, sin
que sn els ms acomodaticis i els menys
reivindicatius, i si mai sassocien, de se-
guida sn dominats pel Govern local que
hi haja, que acostuma a ser del PP.
Dels fiords a les salines. Anita
Myhri, noruega, s que parla un castell
perfecte. De jove va traslladar-se a Ren-
nia-Westflia, on va casar-se amb el seu
primer marit. Era el 1986, tenien 40 anys
i van provar de viure al pas escandinau,
per al cap de tres mesos els va quedar
clar que no era el lloc ms convenient.
En relaci amb Alemanya, tot era molt
ms car, i el meu home, que cobrava una
pensi, havia de passar-ne una part a la
seua ex-dona, de manera que sobreviure
a Noruega era complicat, diu.
Qu men dius, de marxar a Espa-
nya?, va preguntar-li a ell un bon dia.
Havia llegit al diari lanunci duna
immobiliria que venia apartaments i
bungalous per la part dAlacant, i vam
animar-nos a donar-hi una ullada. Sab-
em que hi feia sol i que ens agradaria,
recorda. I aix va deixar la seua feina en
un laboratori, i van acabar a Las Torretas
II, una de les urbanitzacions ms modes-
tes de Torrevella, aixecada a partir dels
anys 70, sense carrers asfaltats ni pre-
sncia policaca, si s que no hi ha una
urgncia vital. Ja fa 11 anys que els vens
van denunciar la presncia dun ve amb
la sndrome de Digenes que acumula
les deixalles a la vora del seu xalet sense
que el consistori no hi faa res.
Per la primera casa que van comprar,
la senyora Myhri i el seu home van
abonar 29.000 marcs. Ara en t quatre,
totes a Las Torretas II: dues dunides,
una altra per a convidats i una de llo-
gada. La platja s lluny, per tant li fa,
amb el sol, ja en tinc prou. Ella va
quedar vdua i va casar-se amb un altre
alemany, a qui va conixer a Torrevella,
una ciutat on es relaciona amb tothom i
viu encantada. Magradaria estalviar-
me els tres o quatre viatges al centre
que he de fer cada vegada que em cal
resoldre algun trmit a lAjuntament,
per si la gent viu contenta aix, qu hi
podem fer? Es guanya alguns dinerets
com a traductora de noruec, dalemany,
dangls... Per no de rus.
Els russos, ucranesos i lituans vi-
uen una mica al marge. Dels primers,
nhi ha vora 5.000, i van augmentant,
perqu sn els qui busquen les millors
parcelles verges; per exemple, les de la
zona del cap Cervera, on el programa
Un, dos, tres va fer-se un fart de regalar
apartaments a la dcada dels 80, o les de
la urbanitzaci Los Balcones, migparti-
da per una ampla avinguda que porta el
nom de Ucrana. Els russos rics de de-
b, per, sestimen ms dinstallar-se a
la platja dOriola, on queda ms terreny
per construir i fins i tot ensumen la mar.
Aix els estalvia de fer la pregunta que
els primers compatriotes seus repetien
amb insistncia en arribar a Torrevella:
I aquest xalet de davant, qu em costa-
ria enderrocar-lo? Aquest s un xalet
privat, senyor, hi resideix una famlia,
els contestaven. Ja ho s, per s que
vull veure la mar.
E
F
E
E
F
E
1. A Torrevella ja hi ha uns
5.000 russos. El dia de les
eleccions, el municipi t un
centre propi de votaci.
2. Al cap Cervera, les po-
ques parcelles lliures les
ofereixen a ells.
3. La urbanitzaci La Pa-
loma es va fer amb fons
pblics desviats irregular-
ment.
4. Els ucranesos, amb avin-
guda prpia a Los Balco-
nes, tamb van augmen-
tant.
1
2
3 4