El Caucas. Política I Llengües PDF

El Caucas
Poltica i llenges
Textos per entendre una de les regions ms conictives
i complexes del mn.
c o l l e c c i n a c i o g r a f i e s , 1
NACIOGRAFIES
Nmero 1, 2011
Edita:
Centre Internacional Escarr per a les Minories tniques i les Nacions (CIEMEN)
C/ Rocafort, 242 bis. 08029 Barcelona. Catalunya
Coordinaci:
David Fornis
Assessorament lingstic:
Maria Areny
Disseny i maquetaci:
Ferran Royo
(c) per a cadascun dels textos:
Aureli Argem, Francesc Serra, Jlia Cordonet, David Fornis, Demis Polandov, Paul Goble, Ivan
Sukhov, Marta Ter, Jordi Barcardit, Sophie Tournon, Christian Hailer, Arnau Flrez, Vladmir
Lazarev i Liudmila Pravikova
NACIOGRAFIES
Nmero 1, 2011
Edita:
Centre Internacional Escarr per a les Minories tniques i les Nacions (CIEMEN)
C/ Rocafort, 242 bis. 08029 Barcelona. Catalunya
Coordinaci:
David Fornis
Assessorament lingstic:
Maria Areny
Disseny i maquetaci:
Ferran Royo
(c) per a cadascun dels textos:
Aureli Argem, Francesc Serra, Jlia Cordonet, David Fornis, Demis Polandov, Paul Goble, Ivan
Sukhov, Marta Ter, Jordi Barcardit, Sophie Tournon, Christian Hailer, Arnau Flrez, Vladmir
Lazarev i Liudmila Pravikova
E L S P OBL E S DE L CA UCA S
COL L E CCI NA CI OGRA F I E S
N me r o 1 . A n y 2 0 1 1
E L S P OBL E S DE L CA UCA S
COL L E CCI NA CI OGRA F I E S
N me r o 1 . A n y 2 0 1 1
S u ma r i
7
1. BLOC INTRODUCTORI
Una collecci renovada, per Aureli Argem - . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11
El Caucas, una rea de transici, per Francesc Serra - . . . . . . . . . . . . . . . . 17
Una introducci al trencaclosques caucsic, per Jlia Cordonet i David -
Fornis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
Cartograa del Caucas - . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29
Cronologia - . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
2. BLOC POLTIC. EL CAUCAS DEL NORD
Circssia virtual, per Demis Polandov - . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37
Els balkars pressionen de nou per la seva prpia repblica nacional, per -
Paul Goble . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41
El dilema ingix, per Ivan Sukhov - . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44
Miratge de pau a Txetxnia, per Marta Ter - . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49
El Daguestan evita la guerra (de moment), per Jordi Bacardit - . . . . . . . . . 53
3. BLOC POLTIC. EL CAUCAS DEL SUD
Lerror de clcul georgi, per Jordi Bacardit - . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59
Osstia del Sud i Abkhzia: semblants, per diferents, per Jlia Cordonet i -
David Fornis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62
Els meskhetians deportats de Gergia: entre integraci i repatriaci, per -
Sophie Tournon . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66
Armnia, entre la histria i el pragmatisme, per Jordi Bacardit - . . . . . . . . 70
LAlt Karabakh, a lull de lhurac, per Jordi Bacardit - . . . . . . . . . . . . . . . 73
El nus azerbaidjans, per Christian Hailer - . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76
LAzerbaidjan i les minories: el tortus cam cap al reconeixement, per -
Arnau Flrez . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80
S u ma r i
7
1. BLOC INTRODUCTORI
Una collecci renovada, per Aureli Argem - . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11
El Caucas, una rea de transici, per Francesc Serra - . . . . . . . . . . . . . . . . 17
Una introducci al trencaclosques caucsic, per Jlia Cordonet i David -
Fornis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
Cartograa del Caucas - . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29
Cronologia - . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
2. BLOC POLTIC. EL CAUCAS DEL NORD
Circssia virtual, per Demis Polandov - . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37
Els balkars pressionen de nou per la seva prpia repblica nacional, per -
Paul Goble . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41
El dilema ingix, per Ivan Sukhov - . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44
Miratge de pau a Txetxnia, per Marta Ter - . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49
El Daguestan evita la guerra (de moment), per Jordi Bacardit - . . . . . . . . . 53
3. BLOC POLTIC. EL CAUCAS DEL SUD
Lerror de clcul georgi, per Jordi Bacardit - . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59
Osstia del Sud i Abkhzia: semblants, per diferents, per Jlia Cordonet i -
David Fornis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62
Els meskhetians deportats de Gergia: entre integraci i repatriaci, per -
Sophie Tournon . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66
Armnia, entre la histria i el pragmatisme, per Jordi Bacardit - . . . . . . . . 70
LAlt Karabakh, a lull de lhurac, per Jordi Bacardit - . . . . . . . . . . . . . . . 73
El nus azerbaidjans, per Christian Hailer - . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76
LAzerbaidjan i les minories: el tortus cam cap al reconeixement, per -
Arnau Flrez . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80
S u ma r i
8
1
BL OC I NT RODUCT ORI
4. BLOC LINGSTIC
El bilingisme al Caucas del Nord i la identitat lingstica, per Vladmir -
Lazarev i Liudmila Pravikova . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87
Les llenges del Caucas, o com un microcosmos est connectat amb tot el -
mn, per David Fornis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102
5. DOCUMENTS
Els principis de Madrid per a la resoluci del conicte de lAlt Karabakh - . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 109
Pla de pau dels sis punts - . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111
Decrets de reconeixement dindependncia dAbkhzia i Osstia del Sud -
per part de Rssia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 112
S u ma r i
8
1
BL OC I NT RODUCT ORI
4. BLOC LINGSTIC
El bilingisme al Caucas del Nord i la identitat lingstica, per Vladmir -
Lazarev i Liudmila Pravikova . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87
Les llenges del Caucas, o com un microcosmos est connectat amb tot el -
mn, per David Fornis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102
5. DOCUMENTS
Els principis de Madrid per a la resoluci del conicte de lAlt Karabakh - . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 109
Pla de pau dels sis punts - . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111
Decrets de reconeixement dindependncia dAbkhzia i Osstia del Sud -
per part de Rssia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 112
Bl o c i n t r o d u c t o r i
1 1
Una collecci renovada
Aureli Argem, president del CIEMEN
El 1981, fa, doncs, exactament trenta anys, el CIEMEN creava una collecci
de petits llibres titulada Altres Nacions. La collecci va tenir una vida cur-
ta. No perqu els arguments que tractava, de carcter monogrc, haguessin
perdut inters, sin perqu els lectors ens urgien de fer revista de notcies i
anlisis sobre temes dactualitat. Sempre relacionats amb les altres nacions, s
a dir, amb les nacions prohibides, no reconegudes o ignorades. El CIEMEN
atengu aquesta demanda i, en veure que no podia cobrir els dos camps el
monogrc, ms atemporal, i el dels fets ms immediats, va optar per deixar
aparcada lesmentada collecci. Aparegu, en compensaci, uns mesos ms
tard, la revista Europa de les Nacions. Una revista que, a partir del 1987, sha
anat publicant peridicament i que, des de fa tres anys, sha completat amb el
diari digital Nationalia.
Amb el mateix esperit i objectius que don vida a Altres Nacions neix o re-
neix la present collecci de llibres, publicats, per ara, virtualment. Hem reprs
el cam, grcies a les possibilitats, tamb econmiques, que ens dna ledici
digital. I tamb, perqu continuem opinant que les monograes sn un instru-
ment de reexi i formaci de primer ordre.
El nom de la publicaci no s el mateix que tenia fa trenta anys. El canvi
de nom indica, sobretot, que no es tracta duna mera continuaci, sin duna
proposta renovada. Duna proposta renovada que vol tenir en compte que no
ens hem quedat en el passat i que estem atents als canvis de circumstncies que
hi ha hagut tamb en el mn de les nacions sense estat: en aquest perode, per
exemple, hi ha hagut la caiguda de limperi sovitic, que ha perms lemer-
gncia de tants pobles ns aleshores sotmesos o deixats de banda; sha donat
una millora en els reconeixements pblics i privats dels drets dels pobles, si b
sn aplicats noms en alguns dells i a comptagotes... Ara ens cal fer ress del
fenomen que representa el progrs espectacular de la globalitzaci, que va des-
vertebrant, si ms no en la prctica, tantes fronteres que dividien la humanitat
i que est obrint esperances a tantes nacions partides a trossos.
Per ms que avui la informaci sobre les nacions sense estat s molt ms
rigorosa i plural que fa trenta anys, aix no vol dir que la comprensi del que
1 1
Una collecci renovada
Aureli Argem, president del CIEMEN
El 1981, fa, doncs, exactament trenta anys, el CIEMEN creava una collecci
de petits llibres titulada Altres Nacions. La collecci va tenir una vida cur-
ta. No perqu els arguments que tractava, de carcter monogrc, haguessin
perdut inters, sin perqu els lectors ens urgien de fer revista de notcies i
anlisis sobre temes dactualitat. Sempre relacionats amb les altres nacions, s
a dir, amb les nacions prohibides, no reconegudes o ignorades. El CIEMEN
atengu aquesta demanda i, en veure que no podia cobrir els dos camps el
monogrc, ms atemporal, i el dels fets ms immediats, va optar per deixar
aparcada lesmentada collecci. Aparegu, en compensaci, uns mesos ms
tard, la revista Europa de les Nacions. Una revista que, a partir del 1987, sha
anat publicant peridicament i que, des de fa tres anys, sha completat amb el
diari digital Nationalia.
Amb el mateix esperit i objectius que don vida a Altres Nacions neix o re-
neix la present collecci de llibres, publicats, per ara, virtualment. Hem reprs
el cam, grcies a les possibilitats, tamb econmiques, que ens dna ledici
digital. I tamb, perqu continuem opinant que les monograes sn un instru-
ment de reexi i formaci de primer ordre.
El nom de la publicaci no s el mateix que tenia fa trenta anys. El canvi
de nom indica, sobretot, que no es tracta duna mera continuaci, sin duna
proposta renovada. Duna proposta renovada que vol tenir en compte que no
ens hem quedat en el passat i que estem atents als canvis de circumstncies que
hi ha hagut tamb en el mn de les nacions sense estat: en aquest perode, per
exemple, hi ha hagut la caiguda de limperi sovitic, que ha perms lemer-
gncia de tants pobles ns aleshores sotmesos o deixats de banda; sha donat
una millora en els reconeixements pblics i privats dels drets dels pobles, si b
sn aplicats noms en alguns dells i a comptagotes... Ara ens cal fer ress del
fenomen que representa el progrs espectacular de la globalitzaci, que va des-
vertebrant, si ms no en la prctica, tantes fronteres que dividien la humanitat
i que est obrint esperances a tantes nacions partides a trossos.
Per ms que avui la informaci sobre les nacions sense estat s molt ms
rigorosa i plural que fa trenta anys, aix no vol dir que la comprensi del que
1 2
1 3
conictes que emergeixen a causa de les explotacions dels cobejables recursos
naturals condudes pels grans poders, de dintre i de fora, i les sofertes societats
autctones, pobres i empobrides, que no poden beneciar-sen com en tenen
dret...
Al Caucas shi aplica una mena de conte que sexplica tamb en altres indrets
ms o menys semblants del mn. s aquell que diu que Du, desprs dhaver
expulsat Adam i Eva del parads i haver ajudat la seva descendncia a repar-
tir-se harmnicament pel planeta Terra, es va distreure i li caigu de les mans
una quantitat tan gran de persones, llenges, cultures... que desprs dhaver-se
dispersat desordenadament per terra acab convertint-se en un embolic que
ning no ha estat mai capa de comprendre ni desfer. La realitat s que per la
geograa, per la histria, pel constant anar i venir de tants pobles que congu-
ren la histria del Caucas, podrem comparar el conjunt del territori que porta
aquest nom el nom dun dels descendents directes de No a una esponja. A
una esponja que ha absorbit gent vinguda de tot arreu, que lha deixada passar
o que lha retinguda. En un vaiv de segles i segles que es perden en lantigor
ms pregona.
Ja els grecs contemplaven aquest aiguabarreig com un signe de vitalitat abun-
dosa, com lexponent dun dels pilars que sostenen el mn, plantat al lloc on
Zeus havia encadenat Prometeu, smbol entre altres coses del benefactor per
excellncia, sacricat per a expandir els bns que ms convenen als humans.
Uns bns que descendien de les altes muntanyes i pujaven de les profundes
valls que formen el paisatge del Caucas, dels camins que han traat pobles
nmades i pobles que shan estabilitzat, del nixer i morir dun reguitzell de
llenges i cultures diverses, dencontres i desencontres de tota mena, amb vides
religioses dependents dun ampli ventall de creences, i amb la presncia suc-
cessiva dimperis dominadors i lluites dalliberament nacional...
Tot aix s el Caucas, el dahir i el davui. Actualment encara, amb uns po-
bles que sn sobirans, amb els estats propis, aconseguits a dures penes; daltres
que lluiten per la seva emancipaci, amb armes o sense; alguns que no sn ni
reconeguts, per que es mouen com si ho fossin; daltres que han de sobre-
viure supeditats als interessos dels vens o a la merc de petits Estats o de grans
potncies els dirigents dels quals es comporten com a tirans, disposats a fer all
que volen dels seus presumptes esclaus.
Si fssim una fotograa panormica del Caucas, hi veurem uns paisatges
curulls de matisos, de colors, de llums i ombres; uns paisatges sorprenents, me-
ravellosos, duns atractius incomparables i misteriosos. Ja per la seva ubicaci,
realment sn i reivindiquen hagi arribat a un nivell acceptable. Tenim enfront
una balana en qu el desequilibri entre els dos plats s patent. Un dels plats,
el ms pesant, est ple de referncies sobre la vida daquestes nacions que, com
ja denuncivem fa trenta anys en la presentaci de la collecci precedent,
continuen sent anecdtiques i esbiaixades, productes dactituds tacades per la
ignorncia, el menyspreu o lodi. Laltre plat cont informacions ms objec-
tives i, per tant, ms properes a la realitat, per el seu pes en lopini pblica
no deixa de ser escs. La seva presncia en els grans mitjans de comunicaci s
feble, incapa de contrastar, amb prou fora meditica, les desinformacions que
ens donen aquells que no es cansen de proclamar que les altres nacions, les
que han estat injustament prohibides, fan nosa; sn, per principi, conictives,
enemigues de la convivncia.
Daqu la necessitat de crear iniciatives per a portar a terme una pedagogia
que generi canvis de mentalitat. Una pedagogia que, duna banda, ajudi a treu-
re prejudicis i, de laltra, doni suport als qui cerquen informacions dedignes
per a promoure un discurs sobre els drets inalienables de tots els pobles, el
respecte dels quals constitueix la base duna democrcia i duna convivncia
compartida igualment per tothom. Es tracta duna pedagogia que sigui capa,
tamb, de fer-nos entendre com, de les manipulacions, en sn vctimes tots els
pobles. Tant els qui, des de la seva pretesa superioritat, sn instrumentalitzats
per anar contra altres pobles, com els qui, considerats inferiors, shan dencarar
als primers pobles per a exigir-los que no els impedeixin de ser lliures.
En sntesi, la renovada collecci, centrada en temes tractats monogrca-
ment, intenta ser un mitj per a poder-nos amarar de la cultura del respecte als
drets de tots els ssers humans. Concretament, del respecte als pobles estudi-
ats, al seu ser distints, enmig dels altres pobles, a la seva prpia i intransferible
dignitat.
Els pobles del Caucas
El primer volum de la nova collecci est dedicat als pobles del Caucas. Uns
pobles que es troben a la crulla dun zona del mn especialment complexa,
que ens suscita un viu inters, en molts aspectes.
Els pobles del Caucas se situen, en efecte, en una rea a cavall dsia i Eu-
ropa, en qu molts dels grans problemes que somouen la humanitat hi han fet
niu. En sn indicis els nombrosos moviments demancipaci nacional que shi
manifesten, sovint amb virulncia; els xocs de civilitzacions expressades, tamb
sovint, a travs duna multitud de llenges, cultures i confessions religioses; els
1 2
1 3
conictes que emergeixen a causa de les explotacions dels cobejables recursos
naturals condudes pels grans poders, de dintre i de fora, i les sofertes societats
autctones, pobres i empobrides, que no poden beneciar-sen com en tenen
dret...
Al Caucas shi aplica una mena de conte que sexplica tamb en altres indrets
ms o menys semblants del mn. s aquell que diu que Du, desprs dhaver
expulsat Adam i Eva del parads i haver ajudat la seva descendncia a repar-
tir-se harmnicament pel planeta Terra, es va distreure i li caigu de les mans
una quantitat tan gran de persones, llenges, cultures... que desprs dhaver-se
dispersat desordenadament per terra acab convertint-se en un embolic que
ning no ha estat mai capa de comprendre ni desfer. La realitat s que per la
geograa, per la histria, pel constant anar i venir de tants pobles que congu-
ren la histria del Caucas, podrem comparar el conjunt del territori que porta
aquest nom el nom dun dels descendents directes de No a una esponja. A
una esponja que ha absorbit gent vinguda de tot arreu, que lha deixada passar
o que lha retinguda. En un vaiv de segles i segles que es perden en lantigor
ms pregona.
Ja els grecs contemplaven aquest aiguabarreig com un signe de vitalitat abun-
dosa, com lexponent dun dels pilars que sostenen el mn, plantat al lloc on
Zeus havia encadenat Prometeu, smbol entre altres coses del benefactor per
excellncia, sacricat per a expandir els bns que ms convenen als humans.
Uns bns que descendien de les altes muntanyes i pujaven de les profundes
valls que formen el paisatge del Caucas, dels camins que han traat pobles
nmades i pobles que shan estabilitzat, del nixer i morir dun reguitzell de
llenges i cultures diverses, dencontres i desencontres de tota mena, amb vides
religioses dependents dun ampli ventall de creences, i amb la presncia suc-
cessiva dimperis dominadors i lluites dalliberament nacional...
Tot aix s el Caucas, el dahir i el davui. Actualment encara, amb uns po-
bles que sn sobirans, amb els estats propis, aconseguits a dures penes; daltres
que lluiten per la seva emancipaci, amb armes o sense; alguns que no sn ni
reconeguts, per que es mouen com si ho fossin; daltres que han de sobre-
viure supeditats als interessos dels vens o a la merc de petits Estats o de grans
potncies els dirigents dels quals es comporten com a tirans, disposats a fer all
que volen dels seus presumptes esclaus.
Si fssim una fotograa panormica del Caucas, hi veurem uns paisatges
curulls de matisos, de colors, de llums i ombres; uns paisatges sorprenents, me-
ravellosos, duns atractius incomparables i misteriosos. Ja per la seva ubicaci,
realment sn i reivindiquen hagi arribat a un nivell acceptable. Tenim enfront
una balana en qu el desequilibri entre els dos plats s patent. Un dels plats,
el ms pesant, est ple de referncies sobre la vida daquestes nacions que, com
ja denuncivem fa trenta anys en la presentaci de la collecci precedent,
continuen sent anecdtiques i esbiaixades, productes dactituds tacades per la
ignorncia, el menyspreu o lodi. Laltre plat cont informacions ms objec-
tives i, per tant, ms properes a la realitat, per el seu pes en lopini pblica
no deixa de ser escs. La seva presncia en els grans mitjans de comunicaci s
feble, incapa de contrastar, amb prou fora meditica, les desinformacions que
ens donen aquells que no es cansen de proclamar que les altres nacions, les
que han estat injustament prohibides, fan nosa; sn, per principi, conictives,
enemigues de la convivncia.
Daqu la necessitat de crear iniciatives per a portar a terme una pedagogia
que generi canvis de mentalitat. Una pedagogia que, duna banda, ajudi a treu-
re prejudicis i, de laltra, doni suport als qui cerquen informacions dedignes
per a promoure un discurs sobre els drets inalienables de tots els pobles, el
respecte dels quals constitueix la base duna democrcia i duna convivncia
compartida igualment per tothom. Es tracta duna pedagogia que sigui capa,
tamb, de fer-nos entendre com, de les manipulacions, en sn vctimes tots els
pobles. Tant els qui, des de la seva pretesa superioritat, sn instrumentalitzats
per anar contra altres pobles, com els qui, considerats inferiors, shan dencarar
als primers pobles per a exigir-los que no els impedeixin de ser lliures.
En sntesi, la renovada collecci, centrada en temes tractats monogrca-
ment, intenta ser un mitj per a poder-nos amarar de la cultura del respecte als
drets de tots els ssers humans. Concretament, del respecte als pobles estudi-
ats, al seu ser distints, enmig dels altres pobles, a la seva prpia i intransferible
dignitat.
Els pobles del Caucas
El primer volum de la nova collecci est dedicat als pobles del Caucas. Uns
pobles que es troben a la crulla dun zona del mn especialment complexa,
que ens suscita un viu inters, en molts aspectes.
Els pobles del Caucas se situen, en efecte, en una rea a cavall dsia i Eu-
ropa, en qu molts dels grans problemes que somouen la humanitat hi han fet
niu. En sn indicis els nombrosos moviments demancipaci nacional que shi
manifesten, sovint amb virulncia; els xocs de civilitzacions expressades, tamb
sovint, a travs duna multitud de llenges, cultures i confessions religioses; els
1 4
1 5
El Caucas, una rea de transici
Francesc Serra i Massansalvador, professor de Relacions Internacionals
(Universitat Autnoma de Barcelona)
En general entenem el Caucas com aquella regi al voltant de la serralada del
Caucas que fa de parti entre Europa i sia i, al mateix temps, uneix la mar
Negra amb la mar Cspia. Aix confereix a la regi un carcter estratgic es-
pecial, a cavall entre dos continents i en lencreuament histric dalgunes de les
civilitzacions ms inuents del mn, entre lOrient Mitj i Prsia al sud, sia
central a lest, lestepa russa al nord, i Anatlia a loest. El resultat s la presncia
a la zona duna forta barreja cultural, amb presncia i inuncies dalgunes
grans cultures millenries, mentre que els diferents esdeveniments histrics
han portat a la formaci de noves entitats nacionals que han convertit la regi
en una de les ms complexes del mn des del punt de vista de la varietat hu-
mana i cultural.
Aquesta posici estratgica tradicional es mant a lactualitat, en qu el Cau-
cas continua sent una rea en disputa entre la inuncia de diverses potncies.
Desprs de la dissoluci de lURSS, el 1991, Rssia hi va mantenir una forta
presncia poltica i ns i tot militar. No noms els pasos de la regi van conti-
nuar dins de la Comunitat dEstats Independents (CEI), organitzaci liderada
per Moscou; lexrcit rus, a ms, hi va intervenir durament en dues ocasions
(1994 i 1999) per restablir el control sobre Txetxnia i la resta de la regi.
Lintervencionisme de Rssia a la regi queda ms manifest amb la presncia
de tropes russes dinterposici als conictes de lAlt Karabakh, Abhkzia i
Osstia del Sud. Aquestes tropes han servit al Kremlin com a instrument de
pressi poltica sobre els altres pasos del Caucas; la tensi que ha produt
aquesta situaci t el mxim exponent en lenfrontament entre Gergia i les
tropes russes dagost de 2008, que es va traduir en un increment de la tensi
regional i la sortida de Gergia de la CEI.
Daltra banda, el Caucas t una importncia estratgica internacional, en ser
una regi de pas privilegiat dhidrocarburs des dsia central i el Caspi cap
a Europa occidental. Des de 2005, loleoducte Bak-Tblisi-Ceyhan (BTC)
representa una alternativa a la dependncia europea de les vies dabastament
energtic per Rssia, per la qual cosa ha comportat un escenari denfronta-
entre la mar Negra i la mar Cspia, entre serralades ingents, que tenen una de
les seves corones emblemtiques en el mont Ararat, on, segons llegendes anti-
gues, es troben les restes de larca de No. Unes serralades que es deixen caure
per sotalades exuberants duna vegetaci tan variada que va des de tota classe
davets, pins i roures en estat salvatge als conreus de fruites, verdures i vinyes
de tipus mediterrani.
Tanmateix, all de ms caracterstic del Caucas, com apuntava al comen-
ament amb el conte de la distracci divina, s la seva pluralitat lingstica i
cultural, un autntic mosaic fet de peces relativament petites (en el conjunt del
Caucas hi habiten uns trenta milions de persones); amb una remarcable proli-
feraci de llenges (entre seixanta i setanta, segons com es cataloguin), algunes
de ben consolidades i orgulloses dels propis alfabets; amb una opulncia cultu-
ral que sexpressa sovint a travs de creences religioses fora diverses (cristians
ortodoxos amb divisions internes notables, musulmans tamb dividits,
jueus, restes de religions ancestrals...).
A ms de la importncia cabdal que, per al patrimoni de la humanitat, t tota
aquesta riquesa humana i de la natura, molts analistes coincideixen a opinar
que, en aquesta part del planeta, es juga un futur que sestn ms enll de les
redudes problemtiques que experimenta el Caucas. Perqu el Caucas s una
zona envejada pels dirigents de la Federaci Russa, de la Uni Europea, dels
Estats Units dAmrica, dels Estats islamitzats, de Turquia... Cal prestar-hi aten-
ci i s necessari, igualment, que les aportacions humanes dels pobles caucsics
siguin un estmul perqu tots els pobles siguin respectats pel que sn i, abans,
coneguts i reconeguts.
Aquest s, en tot cas, lobjectiu del present llibre i dels que vindran, escrit
per especialistes que cooperen, pedaggicament, a superar tanta ignorncia
sobre determinats pobles i analitzen, amb rigor, tot all dallionador que ens
ofereixen els pobles del Caucas.
1 4
1 5
El Caucas, una rea de transici
Francesc Serra i Massansalvador, professor de Relacions Internacionals
(Universitat Autnoma de Barcelona)
En general entenem el Caucas com aquella regi al voltant de la serralada del
Caucas que fa de parti entre Europa i sia i, al mateix temps, uneix la mar
Negra amb la mar Cspia. Aix confereix a la regi un carcter estratgic es-
pecial, a cavall entre dos continents i en lencreuament histric dalgunes de les
civilitzacions ms inuents del mn, entre lOrient Mitj i Prsia al sud, sia
central a lest, lestepa russa al nord, i Anatlia a loest. El resultat s la presncia
a la zona duna forta barreja cultural, amb presncia i inuncies dalgunes
grans cultures millenries, mentre que els diferents esdeveniments histrics
han portat a la formaci de noves entitats nacionals que han convertit la regi
en una de les ms complexes del mn des del punt de vista de la varietat hu-
mana i cultural.
Aquesta posici estratgica tradicional es mant a lactualitat, en qu el Cau-
cas continua sent una rea en disputa entre la inuncia de diverses potncies.
Desprs de la dissoluci de lURSS, el 1991, Rssia hi va mantenir una forta
presncia poltica i ns i tot militar. No noms els pasos de la regi van conti-
nuar dins de la Comunitat dEstats Independents (CEI), organitzaci liderada
per Moscou; lexrcit rus, a ms, hi va intervenir durament en dues ocasions
(1994 i 1999) per restablir el control sobre Txetxnia i la resta de la regi.
Lintervencionisme de Rssia a la regi queda ms manifest amb la presncia
de tropes russes dinterposici als conictes de lAlt Karabakh, Abhkzia i
Osstia del Sud. Aquestes tropes han servit al Kremlin com a instrument de
pressi poltica sobre els altres pasos del Caucas; la tensi que ha produt
aquesta situaci t el mxim exponent en lenfrontament entre Gergia i les
tropes russes dagost de 2008, que es va traduir en un increment de la tensi
regional i la sortida de Gergia de la CEI.
Daltra banda, el Caucas t una importncia estratgica internacional, en ser
una regi de pas privilegiat dhidrocarburs des dsia central i el Caspi cap
a Europa occidental. Des de 2005, loleoducte Bak-Tblisi-Ceyhan (BTC)
representa una alternativa a la dependncia europea de les vies dabastament
energtic per Rssia, per la qual cosa ha comportat un escenari denfronta-
entre la mar Negra i la mar Cspia, entre serralades ingents, que tenen una de
les seves corones emblemtiques en el mont Ararat, on, segons llegendes anti-
gues, es troben les restes de larca de No. Unes serralades que es deixen caure
per sotalades exuberants duna vegetaci tan variada que va des de tota classe
davets, pins i roures en estat salvatge als conreus de fruites, verdures i vinyes
de tipus mediterrani.
Tanmateix, all de ms caracterstic del Caucas, com apuntava al comen-
ament amb el conte de la distracci divina, s la seva pluralitat lingstica i
cultural, un autntic mosaic fet de peces relativament petites (en el conjunt del
Caucas hi habiten uns trenta milions de persones); amb una remarcable proli-
feraci de llenges (entre seixanta i setanta, segons com es cataloguin), algunes
de ben consolidades i orgulloses dels propis alfabets; amb una opulncia cultu-
ral que sexpressa sovint a travs de creences religioses fora diverses (cristians
ortodoxos amb divisions internes notables, musulmans tamb dividits,
jueus, restes de religions ancestrals...).
A ms de la importncia cabdal que, per al patrimoni de la humanitat, t tota
aquesta riquesa humana i de la natura, molts analistes coincideixen a opinar
que, en aquesta part del planeta, es juga un futur que sestn ms enll de les
redudes problemtiques que experimenta el Caucas. Perqu el Caucas s una
zona envejada pels dirigents de la Federaci Russa, de la Uni Europea, dels
Estats Units dAmrica, dels Estats islamitzats, de Turquia... Cal prestar-hi aten-
ci i s necessari, igualment, que les aportacions humanes dels pobles caucsics
siguin un estmul perqu tots els pobles siguin respectats pel que sn i, abans,
coneguts i reconeguts.
Aquest s, en tot cas, lobjectiu del present llibre i dels que vindran, escrit
per especialistes que cooperen, pedaggicament, a superar tanta ignorncia
sobre determinats pobles i analitzen, amb rigor, tot all dallionador que ens
ofereixen els pobles del Caucas.
1 6
1 7
Fins al comenament del segle xx la regi era un autntic mosaic hum,
en qu les comunitats vivien barrejades, especialment als centres urbans, per
tamb al medi rural; daltra banda, en nombrosos casos, aquestes comunitats
humanes no estaven denides en els termes nacionals o tnics llavors estan-
darditzats a Europa, de manera que les poblacions sidenticaven en termes
lingstics, religiosos, tribals, clnics o geogrcs dintensitat variable. Els es-
deveniments bllics del comenament del segle passat, per, van contribuir a
redibuixar el mapa de la regi; en primer lloc, les matances armnies a Turquia
van provocar una forta concentraci de refugiats daquest origen al Caucas.
Poc desprs, el nou Estat sovitic va territorialitzar lrea, creant divisions na-
cionals que van forar nous desplaaments humans i concentracions de les
comunitats en els seus territoris. Finalment, la mateixa Revoluci Russa va
xar la distribuci nacional a tot el seu territori, creant identitats all on mai
no havien existit (els txetxens, per exemple, o els kabardins, denits a partir
de criteris lingstics igualment creats amb criteris cientcs), mentre que es
negava lexistncia a daltres, com ara els meskhetians o els cosacs. El resultat
s un Caucas ms denit en termes identitaris i poltics, per on es perd un
fort component de coexistncia entre comunitats i, per qu no dir-ho, de sana
indenici identitria. El procs sha vist accelerat a partir de la dissoluci de
lURSS, amb noves repatriacions i la fugida de collectivitats provocada pels
conictes recents. Com a conseqncia, la tendncia a la regi s lhomogene-
tzaci, de manera que en el cas dels tres Estats independents, per tamb de
la majoria de les regions autnomes, la immensa majoria de les poblacions es
correspon amb la comunitat titular.
El principal grup de poblacions, per la seva adscripci lingstica, sn els
pobles turquesos; molt vinculats als turcs dAnatlia, sn musulmans, sunnites
o, majoritriament a lAzerbaidjan, xites. Es tracta principalment dels zeris,
per tamb de petits pobles dispersos al Caucas septentrional com ara els
kmiks, els nogais, els balkars o els karatxais. Tradicionalment tenen un cert
ascendent cultural a la regi.
Els pobles que parlen llenges caucsiques sn diversos i estan fora disper-
sos per la regi. El principal s el georgi, bastant fragmentat regionalment
per amb conscincia de collectivitat i amb una llarga histria com a entitat
poltica unida. Sn cristians ortodoxos, amb patriarcat propi, tot i que hi ha
minories musulmanes a Adjria i altres regions. Tamb parlen llenges cau-
csiques la majoria dels pobles muntanyencs nord-caucsics (txetxens, vars,
lesguians, tabassarans, ingixos, abkhazos, kabardins, txerquessos, adigus, etc.).
ment entre Rssia i Occident. Aquesta via caucsica tamb s la ruta de pas
del gasoducte Nabucco, que pretn portar gas natural des dsia central ns
a Anatlia i dall a la Uni Europea. Totes aquestes rutes energtiques han
dibuixat un mapa geoestratgic a la regi: si loleoducte BTC ha lligat polti-
cament Gergia i lAzerbaidjan als interessos occidentals, el projecte del gaso-
ducte Nabucco est inuint els governs dsia central perqu es desvinculin
de la inuncia de Rssia.
Des del punt de vista poltic i geogrc, la regi es pot dividir en dues grans
rees: el Caucas septentrional, en territori europeu, pertany a la Federaci
Russa. Dins daquesta gran regi podem distingir la part al peu de les mun-
tanyes del Caucas, on romanen fortes minories tniques de grups inuts pel
poble rus, per no assimilats al poble rus. Es tracta de pobles que, en general,
sn de llengua caucsica o turquesa i de religi islmica, sovint barrejada amb
creences ancestrals, que havien combatut durament lexpansi de Rssia a la
zona. Viuen bsicament a les repbliques autnomes, doest a est, dAdigu-
sia, dels Karatxais i els Txerquessos, dels Kabardins i dels Balkars, dOsstia
Septentrional o Alnia, dIngixia, de Txetxnia i del Daguestan. Ms al nord
daquestes repbliques hi ha una rea poblada bsicament per russos, si b amb
importants minories ucraneses i cosaques, entre daltres. Es tracta dels krais
(districtes) de Krasnodar i Stvropol. Encara que aquests lmits tradicionals del
Caucas sn en general coneguts i acceptats, i gaireb coincideixen amb la regi
econmica del Caucas Septentrional (Severo-Kavkazskii), administrativament
poden variar notablement. Segons la distribuci russa de districtes federals, el
districte del Caucas Septentrional, creat el gener de 2010, no inclou el krai de
Krasnodar ni Adigusia. De vegades sinclou en aquesta regi lblast (regi)
de Rostov i/o la repblica autnoma de Calmquia, a la costa del Caspi.
Al sud de la serralada, geogrcament a sia, hi ha les tres repbliques in-
dependents dAzerbaidjan, Gergia i Armnia, que ns al 1991 formaven part
de la Uni Sovitica. Dins de lAzerbaidjan hi ha la repblica autnoma de
Nakhtxivan i la regi autnoma de lAlt Karabakh, i a Gergia es troben les
repbliques autnomes dAbkhzia i Adjria, i la regi autnoma dOsstia del
Sud. Tanmateix, arran dels conictes a la regi de comenament dels anys no-
ranta, agreujats en el conicte georgi-rus de 2008, tant Abkhzia com Osstia
del Sud estan ocupades per tropes russes i funcionen com estats independents,
en algun cas amb un ms que tmid reconeixement internacional. Igualment,
lAlt Karabakh, i algunes regions adjacents, des de la dissoluci de lURSS est
ocupada per tropes armnies i virtualment s una part ms de lEstat armeni.
1 6
1 7
Fins al comenament del segle xx la regi era un autntic mosaic hum,
en qu les comunitats vivien barrejades, especialment als centres urbans, per
tamb al medi rural; daltra banda, en nombrosos casos, aquestes comunitats
humanes no estaven denides en els termes nacionals o tnics llavors estan-
darditzats a Europa, de manera que les poblacions sidenticaven en termes
lingstics, religiosos, tribals, clnics o geogrcs dintensitat variable. Els es-
deveniments bllics del comenament del segle passat, per, van contribuir a
redibuixar el mapa de la regi; en primer lloc, les matances armnies a Turquia
van provocar una forta concentraci de refugiats daquest origen al Caucas.
Poc desprs, el nou Estat sovitic va territorialitzar lrea, creant divisions na-
cionals que van forar nous desplaaments humans i concentracions de les
comunitats en els seus territoris. Finalment, la mateixa Revoluci Russa va
xar la distribuci nacional a tot el seu territori, creant identitats all on mai
no havien existit (els txetxens, per exemple, o els kabardins, denits a partir
de criteris lingstics igualment creats amb criteris cientcs), mentre que es
negava lexistncia a daltres, com ara els meskhetians o els cosacs. El resultat
s un Caucas ms denit en termes identitaris i poltics, per on es perd un
fort component de coexistncia entre comunitats i, per qu no dir-ho, de sana
indenici identitria. El procs sha vist accelerat a partir de la dissoluci de
lURSS, amb noves repatriacions i la fugida de collectivitats provocada pels
conictes recents. Com a conseqncia, la tendncia a la regi s lhomogene-
tzaci, de manera que en el cas dels tres Estats independents, per tamb de
la majoria de les regions autnomes, la immensa majoria de les poblacions es
correspon amb la comunitat titular.
El principal grup de poblacions, per la seva adscripci lingstica, sn els
pobles turquesos; molt vinculats als turcs dAnatlia, sn musulmans, sunnites
o, majoritriament a lAzerbaidjan, xites. Es tracta principalment dels zeris,
per tamb de petits pobles dispersos al Caucas septentrional com ara els
kmiks, els nogais, els balkars o els karatxais. Tradicionalment tenen un cert
ascendent cultural a la regi.
Els pobles que parlen llenges caucsiques sn diversos i estan fora disper-
sos per la regi. El principal s el georgi, bastant fragmentat regionalment
per amb conscincia de collectivitat i amb una llarga histria com a entitat
poltica unida. Sn cristians ortodoxos, amb patriarcat propi, tot i que hi ha
minories musulmanes a Adjria i altres regions. Tamb parlen llenges cau-
csiques la majoria dels pobles muntanyencs nord-caucsics (txetxens, vars,
lesguians, tabassarans, ingixos, abkhazos, kabardins, txerquessos, adigus, etc.).
ment entre Rssia i Occident. Aquesta via caucsica tamb s la ruta de pas
del gasoducte Nabucco, que pretn portar gas natural des dsia central ns
a Anatlia i dall a la Uni Europea. Totes aquestes rutes energtiques han
dibuixat un mapa geoestratgic a la regi: si loleoducte BTC ha lligat polti-
cament Gergia i lAzerbaidjan als interessos occidentals, el projecte del gaso-
ducte Nabucco est inuint els governs dsia central perqu es desvinculin
de la inuncia de Rssia.
Des del punt de vista poltic i geogrc, la regi es pot dividir en dues grans
rees: el Caucas septentrional, en territori europeu, pertany a la Federaci
Russa. Dins daquesta gran regi podem distingir la part al peu de les mun-
tanyes del Caucas, on romanen fortes minories tniques de grups inuts pel
poble rus, per no assimilats al poble rus. Es tracta de pobles que, en general,
sn de llengua caucsica o turquesa i de religi islmica, sovint barrejada amb
creences ancestrals, que havien combatut durament lexpansi de Rssia a la
zona. Viuen bsicament a les repbliques autnomes, doest a est, dAdigu-
sia, dels Karatxais i els Txerquessos, dels Kabardins i dels Balkars, dOsstia
Septentrional o Alnia, dIngixia, de Txetxnia i del Daguestan. Ms al nord
daquestes repbliques hi ha una rea poblada bsicament per russos, si b amb
importants minories ucraneses i cosaques, entre daltres. Es tracta dels krais
(districtes) de Krasnodar i Stvropol. Encara que aquests lmits tradicionals del
Caucas sn en general coneguts i acceptats, i gaireb coincideixen amb la regi
econmica del Caucas Septentrional (Severo-Kavkazskii), administrativament
poden variar notablement. Segons la distribuci russa de districtes federals, el
districte del Caucas Septentrional, creat el gener de 2010, no inclou el krai de
Krasnodar ni Adigusia. De vegades sinclou en aquesta regi lblast (regi)
de Rostov i/o la repblica autnoma de Calmquia, a la costa del Caspi.
Al sud de la serralada, geogrcament a sia, hi ha les tres repbliques in-
dependents dAzerbaidjan, Gergia i Armnia, que ns al 1991 formaven part
de la Uni Sovitica. Dins de lAzerbaidjan hi ha la repblica autnoma de
Nakhtxivan i la regi autnoma de lAlt Karabakh, i a Gergia es troben les
repbliques autnomes dAbkhzia i Adjria, i la regi autnoma dOsstia del
Sud. Tanmateix, arran dels conictes a la regi de comenament dels anys no-
ranta, agreujats en el conicte georgi-rus de 2008, tant Abkhzia com Osstia
del Sud estan ocupades per tropes russes i funcionen com estats independents,
en algun cas amb un ms que tmid reconeixement internacional. Igualment,
lAlt Karabakh, i algunes regions adjacents, des de la dissoluci de lURSS est
ocupada per tropes armnies i virtualment s una part ms de lEstat armeni.
1 8
1 9
Una introducci al trencaclosques caucsic
Jlia Cordonet i David Fornis, investigadors del CIEMEN
El Caucas s un territori situat entre dues mars, la Negra a occident i la Cspia
a orient, creuat per una cadena muntanyosa que fa de barrera natural entre Eu-
ropa i sia. Per la seva situaci geogrca s una terra dencontre i de xoc, una
crulla de cultures, de religions, de poders, de mons i de llenges. El Caucas
gaudeix duna gran diversitat despcies animals i vegetals aix com de nom-
brosos recursos naturals, petroli incls. El seu vessant meridional va ser terra de
pas duna de les famoses rutes comercials de la seda i, en conjunt, el seu valor
estratgic ha fet patir a la regi invasions i guerres constants.
Avui dia, el Caucas es troba dividit en quatre estats reconeguts per la comu-
nitat internacional: la Federaci Russa, al nord, i Gergia, Armnia i lAzer-
baidjan, al sud. Per les fronteres administratives no reecteixen lautentica
complexitat daquesta regi on viuen una seixantena de pobles i nacions,
molts dels quals mantenen la llengua i cultura prpies. Molts, verament reduts
en nombre i alguns, en el llindar de lextinci.
Els conictes que han assolat la regi des de la desintegraci de lURSS el
1991 han creat tres estats de facto que no sn reconeguts pels seus estats de
iure ni per la majoria de la comunitat internacional: Abkhzia i Osstia del
Sud, dins de les fronteres de Gergia (reconeguts, per, per la Federaci Russa
i Nicaragua el 2008) i lAlt Karabakh, dins de les fronteres de lAzerbaidjan.
Alhora, la Federaci Russa sorganitza administrativament al Caucas a travs
de les anomenades repbliques nacionals, s a dir, repbliques federades que
tenen una o ms nacions titulars, que no tenen per qu ser les niques daquell
territori. Una realitat complexa que s font de tensions i de conicte com ho
demostra la guerra entre Gergia i la Federaci Russa lany 2008 i que no
tenen una soluci fcil, ja que les seves arrels senfonsen profundament en la
histria de la regi i en les conseqncies de les estratgies i jocs poltics dels
diversos imperis que lhan dominada. s necessari citar, com a mnim, la Gran
Migraci de 1880, que buid el territori de poblaci autctona que fugia de
la invasi de lImperi rus (lanomenada Guerra del Caucas), i les deportacions
estalinistes que seguiren a la Segona Guerra Mundial, quan pobles sencers fo-
ren deportats a lsia Central.
Els armenis, concentrats a la repblica dArmnia i a lAlt Karabakh, a ms
de les regions frontereres de Gergia i de lAzerbaidjan, han viscut una forta
cohesi arran de larribada de milers de refugiats, sobretot de la Turquia actu-
al, per tamb daltres rees de lantiga URSS. Tanmateix, darrerament estan
vivint una forta emigraci per raons econmiques. Els armenis sn cristians
orientals, de tradici monosita, amb un patriarcat propi independent.
Diversos pobles del Caucas tenen una arrel lingstica iraniana, que pro-
bablement denota un assentament molt antic a la regi. Entre ells hi ha els
ossetes, entre Rssia i Gergia, una part dels quals s musulmana i una altra,
ortodoxa. Els ossetes sn coneguts a lrea per ser una aliats tradicionals de la
presncia russa al Caucas. Tamb parlen una llengua iraniana els tats, un inte-
ressant grup una part del qual practica la religi jueva.
Finalment, els pobles eslaus estan representants sobretot pels russos, predo-
minants a les estepes del nord de la regi, a ms de fortes comunitats ucraneses
i cosaques, i grups ms reduts de bielorussos i polonesos. Els eslaus de la regi
solen ser cristians ortodoxos o de petits grups dissidents de lortodxia. Les
importants comunitats eslaves que hi havia en el perode sovitic al sud de la
serralada prcticament han desaparegut, per la cultura russa hi mant una
certa inuncia, que minva a causa de les tensions regionals.
La regi del Caucas ha estat testimoni de conictes diversos i sagnants, tant
interns (Txetxnia) com internacionals (Alt Karabakh) o internacionalitzats
(Abkhzia, Osstia del Sud). Aix fa que lrea continu sent un lloc daten-
ci essencial en les relacions internacionals i que, per desgrcia, hagi reprs el
seu paper com a lloc denfrontament entre grans potncies. Tanmateix, tamb
ha estat, i esperem que ho torni a ser, un lloc de trobada entre comunitats, i
dentesa i convivncia entre cultures en un indret particularment divers del
planeta.
1 8
1 9
Una introducci al trencaclosques caucsic
El Caucas s un territori situat entre dues mars, la Negra a occident i la Cspia
a orient, creuat per una cadena muntanyosa que fa de barrera natural entre Eu-
ropa i sia. Per la seva situaci geogrca s una terra dencontre i de xoc, una
crulla de cultures, de religions, de poders, de mons i de llenges. El Caucas
gaudeix duna gran diversitat despcies animals i vegetals aix com de nom-
brosos recursos naturals, petroli incls. El seu vessant meridional va ser terra de
pas duna de les famoses rutes comercials de la seda i, en conjunt, el seu valor
estratgic ha fet patir a la regi invasions i guerres constants.
Avui dia, el Caucas es troba dividit en quatre estats reconeguts per la comu-
nitat internacional: la Federaci Russa, al nord, i Gergia, Armnia i lAzer-
baidjan, al sud. Per les fronteres administratives no reecteixen lautentica
complexitat daquesta regi on viuen una seixantena de pobles i nacions,
molts dels quals mantenen la llengua i cultura prpies. Molts, verament reduts
en nombre i alguns, en el llindar de lextinci.
Els conictes que han assolat la regi des de la desintegraci de lURSS el
1991 han creat tres estats de facto que no sn reconeguts pels seus estats de
iure ni per la majoria de la comunitat internacional: Abkhzia i Osstia del
Sud, dins de les fronteres de Gergia (reconeguts, per, per la Federaci Russa
i Nicaragua el 2008) i lAlt Karabakh, dins de les fronteres de lAzerbaidjan.
Alhora, la Federaci Russa sorganitza administrativament al Caucas a travs
de les anomenades repbliques nacionals, s a dir, repbliques federades que
tenen una o ms nacions titulars, que no tenen per qu ser les niques daquell
territori. Una realitat complexa que s font de tensions i de conicte com ho
demostra la guerra entre Gergia i la Federaci Russa lany 2008 i que no
tenen una soluci fcil, ja que les seves arrels senfonsen profundament en la
histria de la regi i en les conseqncies de les estratgies i jocs poltics dels
diversos imperis que lhan dominada. s necessari citar, com a mnim, la Gran
Migraci de 1880, que buid el territori de poblaci autctona que fugia de
la invasi de lImperi rus (lanomenada Guerra del Caucas), i les deportacions
estalinistes que seguiren a la Segona Guerra Mundial, quan pobles sencers fo-
ren deportats a lsia Central.
Els armenis, concentrats a la repblica dArmnia i a lAlt Karabakh, a ms
de les regions frontereres de Gergia i de lAzerbaidjan, han viscut una forta
cohesi arran de larribada de milers de refugiats, sobretot de la Turquia actu-
al, per tamb daltres rees de lantiga URSS. Tanmateix, darrerament estan
vivint una forta emigraci per raons econmiques. Els armenis sn cristians
orientals, de tradici monosita, amb un patriarcat propi independent.
Diversos pobles del Caucas tenen una arrel lingstica iraniana, que pro-
bablement denota un assentament molt antic a la regi. Entre ells hi ha els
ossetes, entre Rssia i Gergia, una part dels quals s musulmana i una altra,
ortodoxa. Els ossetes sn coneguts a lrea per ser una aliats tradicionals de la
presncia russa al Caucas. Tamb parlen una llengua iraniana els tats, un inte-
ressant grup una part del qual practica la religi jueva.
Finalment, els pobles eslaus estan representants sobretot pels russos, predo-
minants a les estepes del nord de la regi, a ms de fortes comunitats ucraneses
i cosaques, i grups ms reduts de bielorussos i polonesos. Els eslaus de la regi
solen ser cristians ortodoxos o de petits grups dissidents de lortodxia. Les
importants comunitats eslaves que hi havia en el perode sovitic al sud de la
serralada prcticament han desaparegut, per la cultura russa hi mant una
certa inuncia, que minva a causa de les tensions regionals.
La regi del Caucas ha estat testimoni de conictes diversos i sagnants, tant
interns (Txetxnia) com internacionals (Alt Karabakh) o internacionalitzats
(Abkhzia, Osstia del Sud). Aix fa que lrea continu sent un lloc daten-
ci essencial en les relacions internacionals i que, per desgrcia, hagi reprs el
seu paper com a lloc denfrontament entre grans potncies. Tanmateix, tamb
ha estat, i esperem que ho torni a ser, un lloc de trobada entre comunitats, i
dentesa i convivncia entre cultures en un indret particularment divers del
planeta.
2 0
2 1
conviuen sn indoeuropees o altaiques i el seu arrelament s producte dels
vaivens de la histria, tot i que moltes han evolucionat a la regi i en sn
autctones.
En un context aix, s comprensible la dicultat dabordar la qesti identi-
tria al Caucas. No s tan sols que cada persona se senti lligada al seu poble o
naci, en contrast amb una identicaci estatal (txetxens per contra de russos;
abkhazos per contra de georgians...), com passa a tantes nacions sense estat del
mn. s que els vincles familiars i clnics shi conserven extraordinriament
forts. Noms les disputes entre clans, per exemple, permeten explicar algunes
de les violncies actuals dins de territoris com Ingixia o el Daguestan. A la
major part del Caucas, les identitats i les lleialtats sn mltiples, se superposen
unes sobre altres i a cada indret ho fan de manera diferent.
El pes de la histria
En la conguraci daquest trencaclosques no han estat pas aliens processos
histrics com les migracions i invasions successives, que han acabat afaionant
una terra que s, tota sola, com un petit continent. Els interessos i jocs poltics
dels diversos imperis que hi han intervingut al llarg dels segles hi han deixat
com a herncia les seves civilitzacions, per tamb greuges histrics.
Si ens referim al Caucas del Nord, que pertany a Rssia, podem fer-ne una
anlisi succinta dividint-lo en tres sectors: el Caucas nord-occidental, el Caucas
nord-central i el Caucas nord-oriental
3
.
El nord-occidental, tradicionalment, mantenia llaos amb lImperi otom i
donava lesquena a Rssia. El 1864, desprs de quasi cinquanta anys de guerra,
lImperi rus, amb lajuda dels cosacs, va expulsar el 80% de la poblaci autc-
tona, episodi conegut com la Gran Migraci, que va ser linici de la dispora
de molts dels pobles de lrea cap a lImperi otom i ms enll. Els circassians
que no van marxar van quedar repartits en territoris que avui sn tres rep-
bliques diferents i sels va considerar tres pobles distints: adigus, txerquessos i
kabardins. Els turcs de les muntanyes van ser dividits entre karatxais i balkars,
tot i que la seva proximitat al Caucas nord-central els feia veure Moscou amb
ms bons ulls. Un altre poble de la zona, labaz, va quedar molt debilitat i avui
dia no s naci titular de cap unitat administrativa. La seva proximitat amb els
abkhazos fa que molts es traslladin al sud. El Caucas nord-occidental s la zona
3 Seguim lesquema de Colarusso, J. Peoples of the Caucasus. A: Encyclopedia of Cultures and Daily Life.
Pepper Pike (Ohio): Eastword Publications, 1997.
Les invasions i les deportacions han mogut amunt i avall pobles i nacions,
i amb ells, les seves llenges i cultures. Les interrelacions entre tots els pobles
que habiten avui dia el Caucas sn tan extenses que, en ocasions, hi ha disputes
sobre lorigen duna dansa determinada o sobre les tradicions nacionals ms
arrelades. Alhora, shan creat i ests elements comuns per de riquesa particu-
lar, com les llegendes i sagues Nart, presents a la majoria de pobles caucsics
del nord.
Amb tot, la diversitat s lelement ms present a les muntanyes caucsiques:
diversitat lingstica, religiosa i cultural, per tamb econmica, poltica i soci-
al. I el predomini duna intensa autoidenticaci de grup, naci o clan que cap
dels intents de creaci de lhomo sovieticus no va poder eliminar.
Llengua i identitat
Avui, a la regi caucsica, hi conviuen 53 llenges parlades i dues de sig-
nes, sense comptar aquelles ja extintes la ms recent, lubikh, el 1992. Totes
senllacen amb una cultura i tradici prpies, fruit de les sntesis dinuncies
que cadascuna ha intercanviat amb les llenges i cultures venes o foranes amb
qu sha relacionat. Vint-i-dues daquestes llenges no tenen tradici escrita
i, per tant, la perpetuaci de la histria, poesia, cant, literatura oral, llegendes,
costums, manera dentendre el mn..., en denitiva, de lnima dels pobles que
les parlen, depn de la supervivncia de la paraula. I aquesta supervivncia no
est gens garantida. LAtles de la Unesco de les llenges amenaades del mn
en certica la desastrosa situaci: de 52 llenges presents al Caucas, noms cinc
no shi esmenten i, per tant, sn considerades fora de perill
1
. Entre les que pre-
senten una millor salut pel que fa al seu s social al Caucas del Nord es poden
citar el txetx, lingix, el kabard i les principals llenges del Daguestan
2
.
La particularitat lingstica del Caucas va ms enll de labundncia de llen-
ges i (des)equilibris sociolingstics: sha de comptar el valor de la seva origi-
nalitat. El Caucas ha generat tres famlies lingstiques prpies, independents
entre s, de les quals existeixen 37 llenges: la famlia caucsica meridional o
kartveliana, la famlia caucsica nord-occidental o abkhazoadigu i la famlia
caucsica nord-oriental o nakhodaguestnica. Les altres 15 llenges que hi
1 UNESCO Interactive Atlas of the Worlds Languages in Danger: http://www.unesco.org/culture/ich/
index.php?pg=00206 [Consulta: 31 de mar de 2010]
2 Per a aquesta qesti, s molt til consultar Lazarev, Vladimir i Pravikova, Ludmila. The North Caucasus
Bilingualism and Language Identity. A: Proceedings of the 4th International Symposium on Bilingualism.
Sommerville (Massachussets): Cascadilla Press, 2005; p. 1309-1327. En aquest nmero de Focus CIEMEN
us noferim un extracte.
2 0
2 1
conviuen sn indoeuropees o altaiques i el seu arrelament s producte dels
vaivens de la histria, tot i que moltes han evolucionat a la regi i en sn
autctones.
En un context aix, s comprensible la dicultat dabordar la qesti identi-
tria al Caucas. No s tan sols que cada persona se senti lligada al seu poble o
naci, en contrast amb una identicaci estatal (txetxens per contra de russos;
abkhazos per contra de georgians...), com passa a tantes nacions sense estat del
mn. s que els vincles familiars i clnics shi conserven extraordinriament
forts. Noms les disputes entre clans, per exemple, permeten explicar algunes
de les violncies actuals dins de territoris com Ingixia o el Daguestan. A la
major part del Caucas, les identitats i les lleialtats sn mltiples, se superposen
unes sobre altres i a cada indret ho fan de manera diferent.
El pes de la histria
En la conguraci daquest trencaclosques no han estat pas aliens processos
histrics com les migracions i invasions successives, que han acabat afaionant
una terra que s, tota sola, com un petit continent. Els interessos i jocs poltics
dels diversos imperis que hi han intervingut al llarg dels segles hi han deixat
com a herncia les seves civilitzacions, per tamb greuges histrics.
Si ens referim al Caucas del Nord, que pertany a Rssia, podem fer-ne una
anlisi succinta dividint-lo en tres sectors: el Caucas nord-occidental, el Caucas
nord-central i el Caucas nord-oriental
3
.
El nord-occidental, tradicionalment, mantenia llaos amb lImperi otom i
donava lesquena a Rssia. El 1864, desprs de quasi cinquanta anys de guerra,
lImperi rus, amb lajuda dels cosacs, va expulsar el 80% de la poblaci autc-
tona, episodi conegut com la Gran Migraci, que va ser linici de la dispora
de molts dels pobles de lrea cap a lImperi otom i ms enll. Els circassians
que no van marxar van quedar repartits en territoris que avui sn tres rep-
bliques diferents i sels va considerar tres pobles distints: adigus, txerquessos i
kabardins. Els turcs de les muntanyes van ser dividits entre karatxais i balkars,
tot i que la seva proximitat al Caucas nord-central els feia veure Moscou amb
ms bons ulls. Un altre poble de la zona, labaz, va quedar molt debilitat i avui
dia no s naci titular de cap unitat administrativa. La seva proximitat amb els
abkhazos fa que molts es traslladin al sud. El Caucas nord-occidental s la zona
3 Seguim lesquema de Colarusso, J. Peoples of the Caucasus. A: Encyclopedia of Cultures and Daily Life.
Pepper Pike (Ohio): Eastword Publications, 1997.
Les invasions i les deportacions han mogut amunt i avall pobles i nacions,
i amb ells, les seves llenges i cultures. Les interrelacions entre tots els pobles
que habiten avui dia el Caucas sn tan extenses que, en ocasions, hi ha disputes
sobre lorigen duna dansa determinada o sobre les tradicions nacionals ms
arrelades. Alhora, shan creat i ests elements comuns per de riquesa particu-
lar, com les llegendes i sagues Nart, presents a la majoria de pobles caucsics
del nord.
Amb tot, la diversitat s lelement ms present a les muntanyes caucsiques:
diversitat lingstica, religiosa i cultural, per tamb econmica, poltica i soci-
al. I el predomini duna intensa autoidenticaci de grup, naci o clan que cap
dels intents de creaci de lhomo sovieticus no va poder eliminar.
Llengua i identitat
Avui, a la regi caucsica, hi conviuen 53 llenges parlades i dues de sig-
nes, sense comptar aquelles ja extintes la ms recent, lubikh, el 1992. Totes
senllacen amb una cultura i tradici prpies, fruit de les sntesis dinuncies
que cadascuna ha intercanviat amb les llenges i cultures venes o foranes amb
qu sha relacionat. Vint-i-dues daquestes llenges no tenen tradici escrita
i, per tant, la perpetuaci de la histria, poesia, cant, literatura oral, llegendes,
costums, manera dentendre el mn..., en denitiva, de lnima dels pobles que
les parlen, depn de la supervivncia de la paraula. I aquesta supervivncia no
est gens garantida. LAtles de la Unesco de les llenges amenaades del mn
en certica la desastrosa situaci: de 52 llenges presents al Caucas, noms cinc
no shi esmenten i, per tant, sn considerades fora de perill
1
. Entre les que pre-
senten una millor salut pel que fa al seu s social al Caucas del Nord es poden
citar el txetx, lingix, el kabard i les principals llenges del Daguestan
2
.
La particularitat lingstica del Caucas va ms enll de labundncia de llen-
ges i (des)equilibris sociolingstics: sha de comptar el valor de la seva origi-
nalitat. El Caucas ha generat tres famlies lingstiques prpies, independents
entre s, de les quals existeixen 37 llenges: la famlia caucsica meridional o
kartveliana, la famlia caucsica nord-occidental o abkhazoadigu i la famlia
caucsica nord-oriental o nakhodaguestnica. Les altres 15 llenges que hi
1 UNESCO Interactive Atlas of the Worlds Languages in Danger: http://www.unesco.org/culture/ich/
index.php?pg=00206 [Consulta: 31 de mar de 2010]
2 Per a aquesta qesti, s molt til consultar Lazarev, Vladimir i Pravikova, Ludmila. The North Caucasus
Bilingualism and Language Identity. A: Proceedings of the 4th International Symposium on Bilingualism.
Sommerville (Massachussets): Cascadilla Press, 2005; p. 1309-1327. En aquest nmero de Focus CIEMEN
us noferim un extracte.
2 2
2 3
Fronteres qestionades
El canvi constant de fronteres s precisament un dels factors que ajuda a
entendre la inestabilitat poltica al nord de la serralada. En citarem dos casos.
Les repbliques de Karatxai-Txerqussia i de Kabardino-Balkria shan vist
unides, dissoltes, tornades a unir i els seus pobles, ns i tot, deportats en di-
verses ocasions entre 1922 i 1957. La peculiaritat s que, del punt de vista tnic,
txerquessos i kabardins sn circassians, mentre que karatxais i balkars sn dos
pobles turquesos estretament relacionats. La lgica de les unitats tniques sobre
la qual en teoria es bastia ledici administratiu sovitic hauria recomanat la
creaci duna sola repblica de Circssia i una altra de Karatxai-Balkria, per
els dirigents moscovites es van estimar ms dividir-los. Avui, els qui van quedar
en minoria balkars i txerquessos encara reclamen, sense xit, una repblica
prpia.
Un altre cas, violent. Fins al 1944, el districte de Prigorodni, ara a Osstia
del Nord, formava part dIngixia. Els ingixos hi eren majoria, per en ser
deportats per Stalin, el dictador va decidir datorgar el districte a Osstia. Ms
endavant, als ingixos sels va permetre tornar de lexili, per Prigorodni mai
va ser retornat a Ingixia. El 1992 va esclatar un conicte armat entre ingixos
i ossetes pel seu control. El resultat, 650 morts i el manteniment de lstatu quo
de Stalin.
En tots dos casos i sen poden citar ms: zones txetxenes al Daguestan, una
vall georgiana dins dOsstia del Nord, pobles daguestnics a cavall entre el
Daguestan i lAzerbaidjan..., les fronteres van quedar xades denitivament
amb la caiguda de la Uni Sovitica el 1991, com totes les altres amb lex-
cepci dIngixia, que va separar-se de Txetxnia. La tesi ocial russa s que
lestabilitat recomana no tocar fronteres i que a la regi hi ha problemes fora
ms greus que aquest i en aix tenen ra les autoritats; altra cosa s qu fan
per solucionar-ho. Per, en aquest cas, els fets han acabat negant els postulats
terics: al nord del Caucas no es poden tocar llindars entre repbliques perqu
aix obriria la capsa de Pandora, per al sud, a Gergia, Moscou pot reconi-
xer les independncies dAbkhzia i Osstia del Sud, i aix no li planteja cap
problema. Mentrestant, pobles com els abazins (Karatxai-Txerqussia) o els
nogais (Txetxnia, Daguestan, territori de Stvropol) esperen, sense xit ns
ara, que sels permeti crear almenys un districte autnom que doni expressi
poltica a la seva identitat.
on sha arribat a equilibris poltics ms estables, en bona mesura pel fet que hi
ha menys tnies i el pes demogrc dels russos i cosacs s ms alt.
El Caucas nord-central tendia a buscar ajut en Rssia davant les invasions
dels ttars de Crimea i les aliances amb lImperi rus van ser anteriors a les de
la resta de territoris caucsics. Osstia, per exemple, va establir-hi les primeres
aliances poltiques el 1796
4
. Kabardins i balkars tamb poden ser considerats
part del Caucas nord-central i, de fet, una princesa kabardina es va casar amb
Ivan el Terrible el 1561, per els seus llaos amb els pobles ms occidentals i
el fet que siguin musulmans els ossetes sn majoritriament cristians ortodo-
xos podria explicar per qu Rssia no els sol tractar com a aliats.
El Caucas nord-oriental la regi en la qual aquest dossier posa especial
atenci a travs de tres articles especcs s molt ms complex. Tradicional-
ment, la zona semmirallava en les civilitzacions de lOrient Mitj i conside-
rava Rssia com enemiga. Lannexi russa va topar amb una forta resistncia,
liderada pel fams imam Xamil, i no va ser ns al 1859 que lImperi no va
aconseguir dominar-la. Sembla que lesperit de resistncia no va abandonar-la
mai. Els ingixos i els txetxens, histricament emparentats, estan avui dividits
en dues repbliques. El Daguestan, la repblica ms complexa del Caucas,
consta de ms de trenta grups tnics i lingstics.
LImperi rus, i desprs lURSS, van utilitzar la diversitat interna i lexistn-
cia de greuges histrics entre els diversos pobles del Caucas per imposar-hi
els seus interessos. Lannexi russa al nal del segle xix va implicar un intent
de russicaci de la regi, que es va dur a terme mitjanant la repressi. La
Revoluci Russa i la guerra civil que la va seguir van permetre el sorgiment
de moviments dalliberament nacional al Caucas i, ns i tot, la proclamaci,
el 1917, de la Repblica de la Muntanya
5
. Als anys 1920, la poltica del lliure
desenvolupament dels pobles va dur a una explosi cultural, amb lestandar-
ditzaci de moltes llenges i la profusi de publicacions. Aquest oriment va
ser breu i el van seguir les purgues i repressions dels anys 1930. Entre 1943 i
1944, Stalin va ordenar la deportaci a lsia Central dels karatxais, els balkars,
els nogais, els ingixos i els txetxens, acusats falsament de collaborar amb les
forces invasores alemanyes. Les terres daquests pobles van ser cedides a les
repbliques venes. No sels va permetre tornar ns al 1957. Des de llavors, hi
ha disputes territorials entre la majoria dels pobles caucsics.
4 Colarusso, op. cit.
5 La Repblica de la Muntanya abastava les terres de les actuals repbliques de Txetxnia, Ingixia, Osstia
del Nord, Kabardino-Balkria i Karatxai-Txerqussia, aix com part del territori de Stvropol. Es va declarar
independent de Rssia el 1917. El 1920 fou ocupada pels bolxevics i annexionada a la Uni Sovitica.
2 2
2 3
Fronteres qestionades
El canvi constant de fronteres s precisament un dels factors que ajuda a
entendre la inestabilitat poltica al nord de la serralada. En citarem dos casos.
Les repbliques de Karatxai-Txerqussia i de Kabardino-Balkria shan vist
unides, dissoltes, tornades a unir i els seus pobles, ns i tot, deportats en di-
verses ocasions entre 1922 i 1957. La peculiaritat s que, del punt de vista tnic,
txerquessos i kabardins sn circassians, mentre que karatxais i balkars sn dos
pobles turquesos estretament relacionats. La lgica de les unitats tniques sobre
la qual en teoria es bastia ledici administratiu sovitic hauria recomanat la
creaci duna sola repblica de Circssia i una altra de Karatxai-Balkria, per
els dirigents moscovites es van estimar ms dividir-los. Avui, els qui van quedar
en minoria balkars i txerquessos encara reclamen, sense xit, una repblica
prpia.
Un altre cas, violent. Fins al 1944, el districte de Prigorodni, ara a Osstia
del Nord, formava part dIngixia. Els ingixos hi eren majoria, per en ser
deportats per Stalin, el dictador va decidir datorgar el districte a Osstia. Ms
endavant, als ingixos sels va permetre tornar de lexili, per Prigorodni mai
va ser retornat a Ingixia. El 1992 va esclatar un conicte armat entre ingixos
i ossetes pel seu control. El resultat, 650 morts i el manteniment de lstatu quo
de Stalin.
En tots dos casos i sen poden citar ms: zones txetxenes al Daguestan, una
vall georgiana dins dOsstia del Nord, pobles daguestnics a cavall entre el
Daguestan i lAzerbaidjan..., les fronteres van quedar xades denitivament
amb la caiguda de la Uni Sovitica el 1991, com totes les altres amb lex-
cepci dIngixia, que va separar-se de Txetxnia. La tesi ocial russa s que
lestabilitat recomana no tocar fronteres i que a la regi hi ha problemes fora
ms greus que aquest i en aix tenen ra les autoritats; altra cosa s qu fan
per solucionar-ho. Per, en aquest cas, els fets han acabat negant els postulats
terics: al nord del Caucas no es poden tocar llindars entre repbliques perqu
aix obriria la capsa de Pandora, per al sud, a Gergia, Moscou pot reconi-
xer les independncies dAbkhzia i Osstia del Sud, i aix no li planteja cap
problema. Mentrestant, pobles com els abazins (Karatxai-Txerqussia) o els
nogais (Txetxnia, Daguestan, territori de Stvropol) esperen, sense xit ns
ara, que sels permeti crear almenys un districte autnom que doni expressi
poltica a la seva identitat.
on sha arribat a equilibris poltics ms estables, en bona mesura pel fet que hi
ha menys tnies i el pes demogrc dels russos i cosacs s ms alt.
El Caucas nord-central tendia a buscar ajut en Rssia davant les invasions
dels ttars de Crimea i les aliances amb lImperi rus van ser anteriors a les de
la resta de territoris caucsics. Osstia, per exemple, va establir-hi les primeres
aliances poltiques el 1796
4
. Kabardins i balkars tamb poden ser considerats
part del Caucas nord-central i, de fet, una princesa kabardina es va casar amb
Ivan el Terrible el 1561, per els seus llaos amb els pobles ms occidentals i
el fet que siguin musulmans els ossetes sn majoritriament cristians ortodo-
xos podria explicar per qu Rssia no els sol tractar com a aliats.
El Caucas nord-oriental la regi en la qual aquest dossier posa especial
atenci a travs de tres articles especcs s molt ms complex. Tradicional-
ment, la zona semmirallava en les civilitzacions de lOrient Mitj i conside-
rava Rssia com enemiga. Lannexi russa va topar amb una forta resistncia,
liderada pel fams imam Xamil, i no va ser ns al 1859 que lImperi no va
aconseguir dominar-la. Sembla que lesperit de resistncia no va abandonar-la
mai. Els ingixos i els txetxens, histricament emparentats, estan avui dividits
en dues repbliques. El Daguestan, la repblica ms complexa del Caucas,
consta de ms de trenta grups tnics i lingstics.
LImperi rus, i desprs lURSS, van utilitzar la diversitat interna i lexistn-
cia de greuges histrics entre els diversos pobles del Caucas per imposar-hi
els seus interessos. Lannexi russa al nal del segle xix va implicar un intent
de russicaci de la regi, que es va dur a terme mitjanant la repressi. La
Revoluci Russa i la guerra civil que la va seguir van permetre el sorgiment
de moviments dalliberament nacional al Caucas i, ns i tot, la proclamaci,
el 1917, de la Repblica de la Muntanya
5
. Als anys 1920, la poltica del lliure
desenvolupament dels pobles va dur a una explosi cultural, amb lestandar-
ditzaci de moltes llenges i la profusi de publicacions. Aquest oriment va
ser breu i el van seguir les purgues i repressions dels anys 1930. Entre 1943 i
1944, Stalin va ordenar la deportaci a lsia Central dels karatxais, els balkars,
els nogais, els ingixos i els txetxens, acusats falsament de collaborar amb les
forces invasores alemanyes. Les terres daquests pobles van ser cedides a les
repbliques venes. No sels va permetre tornar ns al 1957. Des de llavors, hi
ha disputes territorials entre la majoria dels pobles caucsics.
4 Colarusso, op. cit.
5 La Repblica de la Muntanya abastava les terres de les actuals repbliques de Txetxnia, Ingixia, Osstia
del Nord, Kabardino-Balkria i Karatxai-Txerqussia, aix com part del territori de Stvropol. Es va declarar
independent de Rssia el 1917. El 1920 fou ocupada pels bolxevics i annexionada a la Uni Sovitica.
2 4
2 5
dcada les coses han canviat. La classe dirigent txetxena adopta cada cop ms
clarament un discurs islamista ha introdut la xaria a Txetxnia el 1998 i es
radicalitza: els vells lders nascuts i crescuts en poca sovitica com Dudiev
donen pas a una generaci jove, seguidora de les tesis de Xamil Bassiev, qui
propugna una lluita dinspiraci islamista que s abraada per Abdul-Khalim
Saduliev i Dokka Umrov, lders de la resistncia txetxena. Saduliev, el 2005,
crea el Front Caucsic, una eina de coordinaci dels diversos grupuscles rebels
islamistes (o jamaat, en la terminologia usada a la zona) que han anat apareixent
al Caucas del Nord i aqu sinscriu, per exemple, latac de Nltxik. Umrov,
successor de Saduliev, fa el pas denitiu el 2007 en declarar el naixement de
lemirat del Caucas, un estat autoproclamat que hauria dabastar tot el Caucas
septentrional des de Karatxai-Txerqussia ns al Daguestan.
s molt difcil calcular quants militants t el Front Caucsic. Lhistoriador i
analista txetx Mairbek Vatxagiev diu que, noms a Txetxnia, deuen ser entre
1.000 i 1.500, i a Ingixia, ms de 1.000
9
. El mar de 2008, fonts ocials russes
armaven que el nombre de rebels a tot el Caucas del Nord era de 400 o 500.
Sigui com sigui, el que sembla cert s que centenars de joves es veuen atrets a
les les insurgents, i tant la manca de perspectives econmiques (pobresa, atur)
com la violncia i la impunitat de les autoritats ocials hi tenen fora a veure.
Memorial no ha deixat de denunciar les atrocitats (assassinats, desaparicions,
crema de cases, revenges) del president txetx prors Ramzan Kadrov i del seu
(ns lany passat) homleg ingix, Murat Zizikov. En un comunicat publicat
el 2009, Memorial alertava del perill de desestabilitzaci al ve Daguestan, i no
tan sols perqu els grups armats islamistes tamb siguin actius a loest daquesta
repblica. Si, ns ara, la repblica ha mantingut un equilibri precari entre les
diverses tnies que la composen (vegeu larticle daquest dossier que en parla),
lentitat considera que la lluita per la inuncia entre grups clnics suposa
una amenaa encara ms gran que la dels rebels armats. El sistema clnic,
diu Memorial, genera corrupci, deixa la gent sense esperances per a una
vida digna i acaba provocant assassinats poltics. Endems, el clanisme, com
a sistema tancat, fa que part de la gent consideri que una forma de trencar-lo
s unir-se a la lluita per un estat islmic.
Si al Daguestan lestabilitat penja dun l, a Ingixia fa temps que es va tren-
car, i la substituci al capdavant de la repblica del molt qestionat Zizikov
9 Les cites a Mairbek Vatxagiev que cont aquest article provenen de la conferncia que lhistoriador va
oferir al Pati Manning de Barcelona el 27 de mar de 2009, en el marc de la jornada Conictes i Justcia al
Caucas del Nord, organitzada per la Lliga dels Drets dels Pobles.
Atur, pobresa, violncia
Diem tot just abans que, actualment, el Caucas del Nord viu problemes
bastant ms apressants que el de les delimitacions frontereres. La situaci eco-
nmica ns un dels principals. Les repbliques caucsiques presenten alguns
dels pitjors indicadors de tota la Federaci Russa. Un exemple: entre 1999 i
2006, Ingixia va ser lnica unitat federal on el creixement industrial va ser
continuadament negatiu. Un altre: el 2008, es calculava que latur a Txetxnia
atenyia el 80% de la poblaci activa. Encara un ms: lOrganitzaci de les Na-
cions Unides per a lAlimentaci i lAgricultura (FAO) diu que el 80% de la
poblaci del Caucas del Nord viu per sota del llindar de la pobresa estatal.
Si leconomia s un dels grans maldecaps per a bona part de la poblaci cau-
csica, la violncia ns un altre. Violncia de grups armats rebels, per tamb
de les prpies autoritats de les repbliques. Violncia que afecta els ciutadans,
a voltes atrapats entre dos focs, per tamb les forces de seguretat russes. Les
dades de Memorial, una de les entitats russes ms destacades pel que fa a la
denncia de les violacions dels drets humans al Caucas, assenyalen que les
forces russes van perdre 163 homes al Caucas del Nord noms durant lestiu i
la tardor de 2008; lany 2009, ns al principi de maig, nhavien mort 68 ms
6
,
i les coses encara van empitjorar ms durant els mesos destiu, quan en van
morir uns altres 152
7
.
Aquestes baixes sestan produint sobretot al Caucas nord-oriental, per no
exclusivament. Una repblica com Kabardino-Balkria, pacca durant la dar-
rera dcada del segle passat, ha vist augmentar el grau dinseguretat al seu ter-
ritori. El punt dinexi va ser latac que un grup de rebels islamistes va pro-
tagonitzar, loctubre de 2005, contra la capital de la repblica, Nltxik, durant
el qual van morir 35 policies i 92 assaltants. Per qu la violncia sha traslladat
des del seu feu tradicional txetx cap a la zona occidental del Caucas?
Una de les respostes la trobem en el canvi de mentalitat que, entre el 1998
i el 2007, t lloc en tot un sector de la resistncia txetxena. Si, el 1991, Djk-
har Dudiev
8
pretenia bastir un estat independent, txetx i laic, al cap duna
6 Memorial Human Rights Center. The situation in the conict zone of the North Caucasus. October
2008-May 2009. Moscou, 2009. Disponible a http://www.memo.ru/2009/05/29/2905094.htm [Consulta:
31 de mar de 2010]
7 Memorial Human Rights Center. The situation in the conict zone of the North Caucasus. June 2009-
October 2009. Moscou, 2009. Disponible a http://www.memo.ru/2009/11/17/1711092.htm [Consulta:
31 de mar de 2010]
8 Lder txetx que va proclamar la independncia de Txetxnia el 1991 i que en fou el primer president
democrticament escollit.
2 4
2 5
dcada les coses han canviat. La classe dirigent txetxena adopta cada cop ms
clarament un discurs islamista ha introdut la xaria a Txetxnia el 1998 i es
radicalitza: els vells lders nascuts i crescuts en poca sovitica com Dudiev
donen pas a una generaci jove, seguidora de les tesis de Xamil Bassiev, qui
propugna una lluita dinspiraci islamista que s abraada per Abdul-Khalim
Saduliev i Dokka Umrov, lders de la resistncia txetxena. Saduliev, el 2005,
crea el Front Caucsic, una eina de coordinaci dels diversos grupuscles rebels
islamistes (o jamaat, en la terminologia usada a la zona) que han anat apareixent
al Caucas del Nord i aqu sinscriu, per exemple, latac de Nltxik. Umrov,
successor de Saduliev, fa el pas denitiu el 2007 en declarar el naixement de
lemirat del Caucas, un estat autoproclamat que hauria dabastar tot el Caucas
septentrional des de Karatxai-Txerqussia ns al Daguestan.
s molt difcil calcular quants militants t el Front Caucsic. Lhistoriador i
analista txetx Mairbek Vatxagiev diu que, noms a Txetxnia, deuen ser entre
1.000 i 1.500, i a Ingixia, ms de 1.000
9
. El mar de 2008, fonts ocials russes
armaven que el nombre de rebels a tot el Caucas del Nord era de 400 o 500.
Sigui com sigui, el que sembla cert s que centenars de joves es veuen atrets a
les les insurgents, i tant la manca de perspectives econmiques (pobresa, atur)
com la violncia i la impunitat de les autoritats ocials hi tenen fora a veure.
Memorial no ha deixat de denunciar les atrocitats (assassinats, desaparicions,
crema de cases, revenges) del president txetx prors Ramzan Kadrov i del seu
(ns lany passat) homleg ingix, Murat Zizikov. En un comunicat publicat
el 2009, Memorial alertava del perill de desestabilitzaci al ve Daguestan, i no
tan sols perqu els grups armats islamistes tamb siguin actius a loest daquesta
repblica. Si, ns ara, la repblica ha mantingut un equilibri precari entre les
diverses tnies que la composen (vegeu larticle daquest dossier que en parla),
lentitat considera que la lluita per la inuncia entre grups clnics suposa
una amenaa encara ms gran que la dels rebels armats. El sistema clnic,
diu Memorial, genera corrupci, deixa la gent sense esperances per a una
vida digna i acaba provocant assassinats poltics. Endems, el clanisme, com
a sistema tancat, fa que part de la gent consideri que una forma de trencar-lo
s unir-se a la lluita per un estat islmic.
Si al Daguestan lestabilitat penja dun l, a Ingixia fa temps que es va tren-
car, i la substituci al capdavant de la repblica del molt qestionat Zizikov
9 Les cites a Mairbek Vatxagiev que cont aquest article provenen de la conferncia que lhistoriador va
oferir al Pati Manning de Barcelona el 27 de mar de 2009, en el marc de la jornada Conictes i Justcia al
Caucas del Nord, organitzada per la Lliga dels Drets dels Pobles.
Atur, pobresa, violncia
Diem tot just abans que, actualment, el Caucas del Nord viu problemes
bastant ms apressants que el de les delimitacions frontereres. La situaci eco-
nmica ns un dels principals. Les repbliques caucsiques presenten alguns
dels pitjors indicadors de tota la Federaci Russa. Un exemple: entre 1999 i
2006, Ingixia va ser lnica unitat federal on el creixement industrial va ser
continuadament negatiu. Un altre: el 2008, es calculava que latur a Txetxnia
atenyia el 80% de la poblaci activa. Encara un ms: lOrganitzaci de les Na-
cions Unides per a lAlimentaci i lAgricultura (FAO) diu que el 80% de la
poblaci del Caucas del Nord viu per sota del llindar de la pobresa estatal.
Si leconomia s un dels grans maldecaps per a bona part de la poblaci cau-
csica, la violncia ns un altre. Violncia de grups armats rebels, per tamb
de les prpies autoritats de les repbliques. Violncia que afecta els ciutadans,
a voltes atrapats entre dos focs, per tamb les forces de seguretat russes. Les
dades de Memorial, una de les entitats russes ms destacades pel que fa a la
denncia de les violacions dels drets humans al Caucas, assenyalen que les
forces russes van perdre 163 homes al Caucas del Nord noms durant lestiu i
la tardor de 2008; lany 2009, ns al principi de maig, nhavien mort 68 ms
6
,
i les coses encara van empitjorar ms durant els mesos destiu, quan en van
morir uns altres 152
7
.
Aquestes baixes sestan produint sobretot al Caucas nord-oriental, per no
exclusivament. Una repblica com Kabardino-Balkria, pacca durant la dar-
rera dcada del segle passat, ha vist augmentar el grau dinseguretat al seu ter-
ritori. El punt dinexi va ser latac que un grup de rebels islamistes va pro-
tagonitzar, loctubre de 2005, contra la capital de la repblica, Nltxik, durant
el qual van morir 35 policies i 92 assaltants. Per qu la violncia sha traslladat
des del seu feu tradicional txetx cap a la zona occidental del Caucas?
Una de les respostes la trobem en el canvi de mentalitat que, entre el 1998
i el 2007, t lloc en tot un sector de la resistncia txetxena. Si, el 1991, Djk-
har Dudiev
8
pretenia bastir un estat independent, txetx i laic, al cap duna
6 Memorial Human Rights Center. The situation in the conict zone of the North Caucasus. October
2008-May 2009. Moscou, 2009. Disponible a http://www.memo.ru/2009/05/29/2905094.htm [Consulta:
31 de mar de 2010]
7 Memorial Human Rights Center. The situation in the conict zone of the North Caucasus. June 2009-
October 2009. Moscou, 2009. Disponible a http://www.memo.ru/2009/11/17/1711092.htm [Consulta:
31 de mar de 2010]
8 Lder txetx que va proclamar la independncia de Txetxnia el 1991 i que en fou el primer president
democrticament escollit.
2 6
2 7
qui mant una notable relaci econmica
12
i militar
13
i gaudeix de bona sin-
tonia amb lIran. Pel seu cant, lAzerbaidjan s un estret aliat de Turquia i t
les relacions amb Armnia trencades des de la guerra de lAlt Karabakh, que va
enfrontar ambds pasos a les primeries de la dcada passada.
LAlt Karabakh s, precisament, un dels tres estats no reconeguts a qu ens
referem en el primer pargraf daquesta introducci. Aquest territori de ma-
joria nacional armnia es va separar de lAzerbaidjan per unir-se a Armnia o
b constituir un estat independent, cosa que va aconseguir de facto lany 1992,
per no de iure: cap pas del mn no lha reconegut, ni tan sols Armnia. Una
mica diferent s la situaci de les altres dues repbliques autoproclamades,
Abkhzia i Osstia del Sud: desprs danys dostracisme diplomtic, ambdues
van ser reconegudes per part de Rssia lagost de 2008, moviment que de mo-
ment tan sols han seguit Nicaragua, Veneuela i la petita illa ocenica de Nau-
ru, per que els ha servit per situar les seves realitats al panorama mundial.
Lexistncia daquests tres casos serveix per recordar que, a lespai del Caucas
meridional, hi ha daltres realitats nacionals encara latents i no resoltes que,
eventualment, poden fer perillar lestabilitat dels estats respectius. Els armenis
sn majoria a la regi de Javakhtia, al sud de Gergia, i es queixen de la seva
marginaci poltica i econmica per part de Tbilisi; hi ha un nucli de poblaci
de naci talix al sud-est de lAzerbaidjan, a la frontera amb lIran, que al prin-
cipi dels anys 1990 va provar de constituir-se en repblica separada; al nord del
mateix Azerbaidjan hi ha prop de 180.000 lesguians que, de forma intermitent
al llarg de la histria, han provat dorganitzar-se per reivindicar els seus drets
nacionals... La manca de respecte pels drets de tots aquests collectius, les ten-
dncies uniformitzadores dels Estats respectius i la centralitat del Caucas en el
joc geoestratgic euroasitic sn tres elements que, combinats, poden donar
peu a resultats i processos inesperats, com lexemple dAbkhzia i dOsstia del
Sud es va encarregar de demostrar lany 2008.
12 Rssia s el principal soci comercial dArmnia, tant pel que fa a les importacions com a les exporta-
cions, segons les dades de 2008 del CIA World Factbook.
13 Armnia s lnic Estat del Caucas membre de ple dret de laliana militar que encapala Rssia,
lOrganitzaci del Tractat de Seguretat Collectiva, i que tamb agrupa Bielorssia, el Kazakhstan, el Kir-
guizistan, el Tadjikistan i lUzbekistan.
per Iunus-bek Ievkrov, loctubre de 2008, no ho ha resolt. Larticle sobre
la situaci a Ingixia que us presentem en aquest nmero tracta sobre les
perspectives que es van obrir amb larribada al poder de Ievkrov. Si, durant
els primers mesos, semblava que el nou lder reestablia ponts amb loposici,
mirava de reduir les tensions entre els diversos clans locals i prenia el bon cam
per controlar les violacions comeses per les prpies forces estatals, la realitat
s que durant el 2009 la violncia sha mantingut alta. Un dels punts lgids
daquesta situaci va produir-se el 22 de juny, quan el propi Ievkrov va ser
vctima dun atac amb cotxe bomba que el va deixar molt malferit. Ievkrov es
va recuperar per ser testimoni de la mort per part dels serveis especials russos
dun dels lders rebels islamistes a Ingixia, Sad Buriatski, al principi del mes
de mar de 2010
10
.
La zona meridional
La zona meridional del Caucas, a diferncia de la septentrional tota ella
part de la Federaci Russa, est dividida entre tres repbliques sobiranes i
reconegudes internacionalment Gergia, Armnia i lAzerbaidjan i tres re-
pbliques independents de facto per no reconegudes majoritriament Abk-
hzia, Osstia del Sud i lAlt Karabakh. Curiosament, la diversitat nacional al
sud del Caucas s molt ms petita que al nord, per aix no ha impedit que la
zona meridional hagi acabat ms dividida polticament. Aix sexplica, s clar,
perqu els tres Estats sobirans actuals eren repbliques dins de la Uni Sovi-
tica que no estaven incloses dins de Rssia. I, evidentment, la major feblesa
dels Estats georgi i azerbaidjans en comparaci amb la fortalesa del rus ha
afavorit laparici daltres realitats poltiques.
El Caucas del Sud ha estat un dels escenaris on els poders regionals i globals
han anat jugant la seva particular partida de control poltic i econmic mun-
dial durant la darrera dcada del segle passat i la primera daquest. Gergia,
abocada a una mar Negra la ribera occidental de la qual ja forma part de la
Uni Europea, ha apostat fortament per la integraci europea i atlntica des
que el seu president, Mikhel Saakaixvili, va arribar al poder lany 2004
11
. Per
contra, Armnia sha convertit en el principal aliat regional de Rssia amb
10 Rebel Ideologist Killed After Filming Last Sermon. A The Moscow Times. 9 de mar de 2010.
Disponible a http://www.themoscowtimes.com/news/article/rebel-ideologist-killed-after-lming-last-
sermon/401154.html [Consulta: 31 de mar de 2010]
11 Un dels grans objectius de Saakaixvili abans de la guerra que va enfrontar Gergia amb Rssia lestiu
de 2008 era, precisament, lingrs del seu pas a lOTAN.
2 6
2 7
qui mant una notable relaci econmica
12
i militar
13
i gaudeix de bona sin-
tonia amb lIran. Pel seu cant, lAzerbaidjan s un estret aliat de Turquia i t
les relacions amb Armnia trencades des de la guerra de lAlt Karabakh, que va
enfrontar ambds pasos a les primeries de la dcada passada.
LAlt Karabakh s, precisament, un dels tres estats no reconeguts a qu ens
referem en el primer pargraf daquesta introducci. Aquest territori de ma-
joria nacional armnia es va separar de lAzerbaidjan per unir-se a Armnia o
b constituir un estat independent, cosa que va aconseguir de facto lany 1992,
per no de iure: cap pas del mn no lha reconegut, ni tan sols Armnia. Una
mica diferent s la situaci de les altres dues repbliques autoproclamades,
Abkhzia i Osstia del Sud: desprs danys dostracisme diplomtic, ambdues
van ser reconegudes per part de Rssia lagost de 2008, moviment que de mo-
ment tan sols han seguit Nicaragua, Veneuela i la petita illa ocenica de Nau-
ru, per que els ha servit per situar les seves realitats al panorama mundial.
Lexistncia daquests tres casos serveix per recordar que, a lespai del Caucas
meridional, hi ha daltres realitats nacionals encara latents i no resoltes que,
eventualment, poden fer perillar lestabilitat dels estats respectius. Els armenis
sn majoria a la regi de Javakhtia, al sud de Gergia, i es queixen de la seva
marginaci poltica i econmica per part de Tbilisi; hi ha un nucli de poblaci
de naci talix al sud-est de lAzerbaidjan, a la frontera amb lIran, que al prin-
cipi dels anys 1990 va provar de constituir-se en repblica separada; al nord del
mateix Azerbaidjan hi ha prop de 180.000 lesguians que, de forma intermitent
al llarg de la histria, han provat dorganitzar-se per reivindicar els seus drets
nacionals... La manca de respecte pels drets de tots aquests collectius, les ten-
dncies uniformitzadores dels Estats respectius i la centralitat del Caucas en el
joc geoestratgic euroasitic sn tres elements que, combinats, poden donar
peu a resultats i processos inesperats, com lexemple dAbkhzia i dOsstia del
Sud es va encarregar de demostrar lany 2008.
12 Rssia s el principal soci comercial dArmnia, tant pel que fa a les importacions com a les exporta-
cions, segons les dades de 2008 del CIA World Factbook.
13 Armnia s lnic Estat del Caucas membre de ple dret de laliana militar que encapala Rssia,
lOrganitzaci del Tractat de Seguretat Collectiva, i que tamb agrupa Bielorssia, el Kazakhstan, el Kir-
guizistan, el Tadjikistan i lUzbekistan.
per Iunus-bek Ievkrov, loctubre de 2008, no ho ha resolt. Larticle sobre
la situaci a Ingixia que us presentem en aquest nmero tracta sobre les
perspectives que es van obrir amb larribada al poder de Ievkrov. Si, durant
els primers mesos, semblava que el nou lder reestablia ponts amb loposici,
mirava de reduir les tensions entre els diversos clans locals i prenia el bon cam
per controlar les violacions comeses per les prpies forces estatals, la realitat
s que durant el 2009 la violncia sha mantingut alta. Un dels punts lgids
daquesta situaci va produir-se el 22 de juny, quan el propi Ievkrov va ser
vctima dun atac amb cotxe bomba que el va deixar molt malferit. Ievkrov es
va recuperar per ser testimoni de la mort per part dels serveis especials russos
dun dels lders rebels islamistes a Ingixia, Sad Buriatski, al principi del mes
de mar de 2010
10
.
La zona meridional
La zona meridional del Caucas, a diferncia de la septentrional tota ella
part de la Federaci Russa, est dividida entre tres repbliques sobiranes i
reconegudes internacionalment Gergia, Armnia i lAzerbaidjan i tres re-
pbliques independents de facto per no reconegudes majoritriament Abk-
hzia, Osstia del Sud i lAlt Karabakh. Curiosament, la diversitat nacional al
sud del Caucas s molt ms petita que al nord, per aix no ha impedit que la
zona meridional hagi acabat ms dividida polticament. Aix sexplica, s clar,
perqu els tres Estats sobirans actuals eren repbliques dins de la Uni Sovi-
tica que no estaven incloses dins de Rssia. I, evidentment, la major feblesa
dels Estats georgi i azerbaidjans en comparaci amb la fortalesa del rus ha
afavorit laparici daltres realitats poltiques.
El Caucas del Sud ha estat un dels escenaris on els poders regionals i globals
han anat jugant la seva particular partida de control poltic i econmic mun-
dial durant la darrera dcada del segle passat i la primera daquest. Gergia,
abocada a una mar Negra la ribera occidental de la qual ja forma part de la
Uni Europea, ha apostat fortament per la integraci europea i atlntica des
que el seu president, Mikhel Saakaixvili, va arribar al poder lany 2004
11
. Per
contra, Armnia sha convertit en el principal aliat regional de Rssia amb
10 Rebel Ideologist Killed After Filming Last Sermon. A The Moscow Times. 9 de mar de 2010.
Disponible a http://www.themoscowtimes.com/news/article/rebel-ideologist-killed-after-lming-last-
sermon/401154.html [Consulta: 31 de mar de 2010]
11 Un dels grans objectius de Saakaixvili abans de la guerra que va enfrontar Gergia amb Rssia lestiu
de 2008 era, precisament, lingrs del seu pas a lOTAN.
2 8
2 9
Mapa del Caucas en la seva rea regional
Font: Wikipedia
Producte regional brut i producte interior brut per cpita (2007)
Territori Poblaci Producte regional brut
(en rubles)
PRB per cpita
(en rubles)
Krasnodar 5.101.081 h. 655.298.300.000 r. 128.462 r.
Stvropol 2.701.215 h. 221.118.800.000 r. 81.859 r.
Osstia del Nord 701.444 h. 53.667.900.000 r. 76.510 r.
Adigusia 441.199 h. 29.158.000.000 r. 66.088 r.
Karatxai-
Txerqussia
428.706 h. 28.239.100.000 r. 65.870 r.
Daguestan 2.658.630 h. 166.720.900.000 r. 62.709 r.
Kabardino-
Balkria
891.299 h. 50.385.200.000 r. 56.530 r.
Txetxnia 1.183.745 h. 46.782.200.000 r. 39.520 r.
Ingixia 492.669 h. 14.834.800.000 r. 30.111 r.
Estat Poblaci Producte interior brut
(en rubles)
PIB per cpita
(en rubles)
Rssia 142.220.968 h. 16.949.370.000.000 r. 119.677 r.
Fonts: Servei dEstadstica de lEstat Federal (per a les dades dels territoris) i Fons Monetari Internacional
(per a les dades econmiques globals de Rssia).
Aliances militars al Caucas i entorn
Nom Membres al Caucas i
entorn
Membres fora del
Caucas
Organitzaci del Tractat
de Seguretat Collectiva
(OTSC)
Rssia i Armnia,
protegint de facto
Abkhzia, Osstia del Sud
i lAlt Karabakh
Bielorssia, Kazakhstan,
Kirguizistan, Tadjikistan i
Uzbekistan, amb un acord
permanent amb la Xina
de lAtlntic Nord
(OTAN)
Turquia. Lany 2008,
lOTAN en va prometre
lingrs a Gergia
EUA, Canad i la majoria
destats dEuropa
2 8
2 9
Mapa del Caucas en la seva rea regional
Font: Wikipedia
Producte regional brut i producte interior brut per cpita (2007)
Territori Poblaci Producte regional brut
(en rubles)
PRB per cpita
(en rubles)
Krasnodar 5.101.081 h. 655.298.300.000 r. 128.462 r.
Stvropol 2.701.215 h. 221.118.800.000 r. 81.859 r.
Osstia del Nord 701.444 h. 53.667.900.000 r. 76.510 r.
Adigusia 441.199 h. 29.158.000.000 r. 66.088 r.
Karatxai-
Txerqussia
428.706 h. 28.239.100.000 r. 65.870 r.
Daguestan 2.658.630 h. 166.720.900.000 r. 62.709 r.
Kabardino-
Balkria
891.299 h. 50.385.200.000 r. 56.530 r.
Txetxnia 1.183.745 h. 46.782.200.000 r. 39.520 r.
Ingixia 492.669 h. 14.834.800.000 r. 30.111 r.
Estat Poblaci Producte interior brut
(en rubles)
PIB per cpita
(en rubles)
Rssia 142.220.968 h. 16.949.370.000.000 r. 119.677 r.
Fonts: Servei dEstadstica de lEstat Federal (per a les dades dels territoris) i Fons Monetari Internacional
(per a les dades econmiques globals de Rssia).
Aliances militars al Caucas i entorn
Nom Membres al Caucas i
entorn
Membres fora del
Caucas
de Seguretat Collectiva
(OTSC)
Rssia i Armnia,
protegint de facto
Abkhzia, Osstia del Sud
i lAlt Karabakh
Bielorssia, Kazakhstan,
Kirguizistan, Tadjikistan i
Uzbekistan, amb un acord
permanent amb la Xina
de lAtlntic Nord
(OTAN)
Turquia. Lany 2008,
lOTAN en va prometre
lingrs a Gergia
EUA, Canad i la majoria
destats dEuropa
3 0
3 1
Una cronologia dels pobles minoritzats del Caucas
1817 LImperi rus inicia la conquesta del Caucas.
1834 El lder var Xamil es converteix en imam del Daguestan i encapala la
resistncia contra Rssia durant el proper quart de segle.
1859 Xamil es rendeix i, amb ell, bona part dels resistents a locupaci russa al
nord-est del Caucas.
1864 Rssia declara la seva victria a la guerra contra els circassians, amb la
qual cosa es considera completa la conquesta del Caucas nord-occidental.
1917 Triomfa la Revoluci Russa, cosa que signica la de lImperi rus i el
collapse de ladministraci tsarista. Al nord del Caucas es funda la Repblica
de la Muntanya, que inclou els pobles txetx, ingix, osseta, kabard, balkar i
els del Daguestan.
1918 Es funden les repbliques transcaucsiques de Gergia, Armnia i lAzer-
baidjan. Gergia preveu lautonomia interna dAbkhzia, Adjria (Batumi) i
Zaqatala (regi de majoria tnica zeri que avui forma part de lAzerbaidjan).
Armnia i lAzerbaidjan es disputen el control del Karabakh i Nakhtxivan.
1920 Lexrcit sovitic envaeix la Repblica de la Muntanya i la desmantella.
1921 Les tres repbliques transcaucsiques no poden evitar ser absorbides per
la Rssia sovitica.
1922 Es funden les repbliques socialistes sovitiques de Gergia, Armnia i
lAzerbaidjan, com a parts integrants de la Uni Sovitica.
1931 Per acabar amb una certa ambigitat en el seu estatus, Stalin rebaixa
Abkhzia a repblica autnoma i la subordina a Gergia. Lestalinisme com-
porta la georgianitzaci dAbkhzia mitjanant la prohibici de labkhaz a les
escoles.
Grups etnolingstics de la regi caucassica
Font: Wikipedia
3 0
3 1
Una cronologia dels pobles minoritzats del Caucas
1817 LImperi rus inicia la conquesta del Caucas.
1834 El lder var Xamil es converteix en imam del Daguestan i encapala la
resistncia contra Rssia durant el proper quart de segle.
1859 Xamil es rendeix i, amb ell, bona part dels resistents a locupaci russa al
nord-est del Caucas.
1864 Rssia declara la seva victria a la guerra contra els circassians, amb la
qual cosa es considera completa la conquesta del Caucas nord-occidental.
1917 Triomfa la Revoluci Russa, cosa que signica la de lImperi rus i el
collapse de ladministraci tsarista. Al nord del Caucas es funda la Repblica
de la Muntanya, que inclou els pobles txetx, ingix, osseta, kabard, balkar i
els del Daguestan.
1918 Es funden les repbliques transcaucsiques de Gergia, Armnia i lAzer-
baidjan. Gergia preveu lautonomia interna dAbkhzia, Adjria (Batumi) i
Zaqatala (regi de majoria tnica zeri que avui forma part de lAzerbaidjan).
Armnia i lAzerbaidjan es disputen el control del Karabakh i Nakhtxivan.
1920 Lexrcit sovitic envaeix la Repblica de la Muntanya i la desmantella.
1921 Les tres repbliques transcaucsiques no poden evitar ser absorbides per
la Rssia sovitica.
1922 Es funden les repbliques socialistes sovitiques de Gergia, Armnia i
lAzerbaidjan, com a parts integrants de la Uni Sovitica.
1931 Per acabar amb una certa ambigitat en el seu estatus, Stalin rebaixa
Abkhzia a repblica autnoma i la subordina a Gergia. Lestalinisme com-
porta la georgianitzaci dAbkhzia mitjanant la prohibici de labkhaz a les
escoles.
Grups etnolingstics de la regi caucassica
Font: Wikipedia
3 2
3 3
1992 Ingixos i ossetes senfronten pel control del districte de Prigorodni,
a Osstia del Nord per anteriorment territori dIngixia. Lrea roman en
mans ossetes. El soviet suprem dAbkhzia proclama la sobirania de la repbli-
ca, acci a la qual Gergia respon mitjanant una invasi militar.
1993 Les forces abkhazes conquereixen Sukhumi i aconsegueixen la inde-
pendncia de facto dAbkhzia, que ning no reconeixer durant quinze anys.
Txetxnia declara la seva independncia de Rssia.
1994 Se signa lalto el foc que posa a la guerra del Karabakh, que queda
completament sota control armeni.
1994-1996 Primera guerra txetxena, que acaba amb el resultat de milers de
combatens morts en ambds bndols, desenes de milers de civils assassinats i la
signatura dun acord de pau a Khasaviurt (Daguestan).
1999-2000 Segona guerra txetxena, que se salda de nou amb milers de vc-
times mortals i, a diferncia de la primera guerra, amb el control de la major
part del territori txetx per part de Rssia. Durant tota la dcada segent, la
resistncia txetxena, cada cop amb un carcter ms islamista, continuar com-
batent contra la presncia russa al pas.
2004-2005 Tot i que el Kremlin dna suport a Raul Khadjimba a la presidn-
cia dAbkhzia, lopositor Serguei Bagapx s escollit president del pas desprs
dun acord amb lanterior.
2008 Rssia i Gergia senfronten militarment desprs de latac georgi con-
tra Osstia del Sud. Victria russa, que reconeix les independncies dAbkhzia
i Osstia del Sud.
1943-1944 Les autoritats sovitiques declaren els calmucs, els txetxens, els in-
gixos, els balkars, els karatxais i els turcs meskhetes culpables de collaborar
amb lAlemanya nazi. Tots aquests pobles sn deportats al centre dsia.
1944-1952 Stalin i Lavrenti Beria tanquen les escoles abkhazes i installen
milers de mingrelians a Abkhzia, cosa que contribueix a minoritzar el poble
abkhaz dins de la seva prpia terra.
1957 Mort Stalin, Nikita Khrusxov denuncia les deportacions estalinistes i
permet el retorn, als seus territoris ancestrals, als pobles deportats durant la
Segona Guerra Mundial.
1965 Multitudinria manifestaci a Erevan a favor del reconeixement ocial
del genocidi armeni coms per lImperi otom. Com a resposta, tres anys des-
prs la Uni Sovitica inaugura a Tsitsernakapert un monument en memria
de les massacres.
1978 Manifestacions a Tbilisi contra la proposta de la Repblica Socialista
Sovitica de Gergia delevar lestatus ocial del rus i igualar-lo al del georgi.
Les protestes, un xit del nacionalisme georgi, aconsegueixen que les autori-
tats sovitiques georgianes es facin enrere.
1989 Els abkhazos noms sumen el 17,8% de la poblaci dAbkhzia, segons
el cens sovitic daquell any. Esclaten enfrontaments entre abkhazos, georgians
i forces sovitiques a Sukhumi, amb el resultat duna vintena de morts geor-
gians.
1990 Osstia del Sud declara la seva independncia de Gergia.
1991 Gergia, Armnia i lAzerbaidjan declaren la seva independncia de la
Uni Sovitica. El mateix any, els armenis de lAlt Karabakh voten en refern-
dum a favor de la independncia de lAzerbaidjan daquest territori. El Govern
azerbaidjans ho rebutja i comena una guerra entre Armnia i lAlt Karabakh,
dun bndol, i lAzerbaidjan, de laltre. A Abkhzia, els abkhazos voten a favor
de mantenir-se dins duna Uni Sovitica descentralitzada, mentre que els
georgians boicotegen la votaci.
3 2
3 3
1992 Ingixos i ossetes senfronten pel control del districte de Prigorodni,
a Osstia del Nord per anteriorment territori dIngixia. Lrea roman en
mans ossetes. El soviet suprem dAbkhzia proclama la sobirania de la repbli-
ca, acci a la qual Gergia respon mitjanant una invasi militar.
1993 Les forces abkhazes conquereixen Sukhumi i aconsegueixen la inde-
pendncia de facto dAbkhzia, que ning no reconeixer durant quinze anys.
Txetxnia declara la seva independncia de Rssia.
1994 Se signa lalto el foc que posa a la guerra del Karabakh, que queda
completament sota control armeni.
1994-1996 Primera guerra txetxena, que acaba amb el resultat de milers de
combatens morts en ambds bndols, desenes de milers de civils assassinats i la
signatura dun acord de pau a Khasaviurt (Daguestan).
1999-2000 Segona guerra txetxena, que se salda de nou amb milers de vc-
times mortals i, a diferncia de la primera guerra, amb el control de la major
part del territori txetx per part de Rssia. Durant tota la dcada segent, la
resistncia txetxena, cada cop amb un carcter ms islamista, continuar com-
batent contra la presncia russa al pas.
2004-2005 Tot i que el Kremlin dna suport a Raul Khadjimba a la presidn-
cia dAbkhzia, lopositor Serguei Bagapx s escollit president del pas desprs
dun acord amb lanterior.
2008 Rssia i Gergia senfronten militarment desprs de latac georgi con-
tra Osstia del Sud. Victria russa, que reconeix les independncies dAbkhzia
i Osstia del Sud.
1943-1944 Les autoritats sovitiques declaren els calmucs, els txetxens, els in-
gixos, els balkars, els karatxais i els turcs meskhetes culpables de collaborar
amb lAlemanya nazi. Tots aquests pobles sn deportats al centre dsia.
1944-1952 Stalin i Lavrenti Beria tanquen les escoles abkhazes i installen
milers de mingrelians a Abkhzia, cosa que contribueix a minoritzar el poble
abkhaz dins de la seva prpia terra.
1957 Mort Stalin, Nikita Khrusxov denuncia les deportacions estalinistes i
permet el retorn, als seus territoris ancestrals, als pobles deportats durant la
Segona Guerra Mundial.
1965 Multitudinria manifestaci a Erevan a favor del reconeixement ocial
del genocidi armeni coms per lImperi otom. Com a resposta, tres anys des-
prs la Uni Sovitica inaugura a Tsitsernakapert un monument en memria
de les massacres.
1978 Manifestacions a Tbilisi contra la proposta de la Repblica Socialista
Sovitica de Gergia delevar lestatus ocial del rus i igualar-lo al del georgi.
Les protestes, un xit del nacionalisme georgi, aconsegueixen que les autori-
tats sovitiques georgianes es facin enrere.
1989 Els abkhazos noms sumen el 17,8% de la poblaci dAbkhzia, segons
el cens sovitic daquell any. Esclaten enfrontaments entre abkhazos, georgians
i forces sovitiques a Sukhumi, amb el resultat duna vintena de morts geor-
gians.
1990 Osstia del Sud declara la seva independncia de Gergia.
1991 Gergia, Armnia i lAzerbaidjan declaren la seva independncia de la
Uni Sovitica. El mateix any, els armenis de lAlt Karabakh voten en refern-
dum a favor de la independncia de lAzerbaidjan daquest territori. El Govern
azerbaidjans ho rebutja i comena una guerra entre Armnia i lAlt Karabakh,
dun bndol, i lAzerbaidjan, de laltre. A Abkhzia, els abkhazos voten a favor
de mantenir-se dins duna Uni Sovitica descentralitzada, mentre que els
georgians boicotegen la votaci.
2
BL OC P OL T I C.
E L CA UCA S DE L NORD
2
BL OC P OL T I C.
E L CA UCA S DE L NORD
Bl o c p o l t i c . E l Ca u c a s d e l No r d
3 7
Circssia virtual
Demis Polandov, periodista
14
Durant el 2009, lanomenada qesti circassiana va saltar a la palestra ines-
peradament. Com ms ens acostem als Jocs Olmpics de 2014 a Sotxi, ms
discussi hi haur sobre el que lImperi rus li va fer al poble circassi (adigu)
als segles xviii i xix (alguns ho han anomenat genocidi).
Circssia, actualment, noms s un projecte virtual. Aquesta no s una des-
cripci pejorativa, sin simplement una constataci de fets. Internet ha es-
devingut la plataforma on els circassians que viuen a diferents parts del mn
poden trobar-se i intenten construir alguna cosa semblant a una ideologia
nacional. Breument, aquesta ideologia pot ser descrita aix: reconeixement in-
ternacional del genocidi circassi, el dret dels emigrants circassians a tornar a la
seva ptria histrica i la reconstrucci i renovaci de Circssia.
Es podria suposar que una part important duna ideologia aix fos establir
objectius dins dun pla dacci especc. Per el 2009 ha demostrat clara-
ment que aquest programa no existeix, i que s molt dubts que es cre mai.
Aquesta s la conclusi que es pot extreure, no dels debats idealistes als f-
rums dinternet, sin als esdeveniments ben reals que van tenir lloc al nal de
lany. Els incidents en qu alguns lders del moviment nacional a Adigusia i a
Kabardino-Balkria van ser assaltats i apallissats no han rebut cap resposta de
la comunitat circassiana.
Laparent ira amb les pallisses als frums circassians dinternet contrastava
radicalment amb la completa indiferncia que es va mostrar al mn no virtual.
No hi va haver manifestacions ni protestes pbliques.
Daix, potser noms en tenen la culpa els mateixos lders? Per qui sn els
lders circassians pels quals la gent est disposada a implicar-shi? Per als acti-
vistes nacionals, la resposta ha de ser motiu de certa frustraci. La concentraci
celebrada fa dos mesos a la capital, Txerkessk, durant la qual dues mil perso-
nes van demanar la divisi de Karatxai-Txerqussia en repbliques separades,
havia estat provocada clarament per un esdeveniment que va ser molt difs a
14 Aquest article es va publicar originalment en angls a la revista en lnia Prague Watchdog el dia 6 de
gener de 2010. Disponible a http://www.watchdog.cz/?show=000000-000024-000004-000020&lang=1
[Consulta: 30 de mar de 2010]. Reprodut per cortesia de Prague Watchdog.
3 7
Circssia virtual
Demis Polandov, periodista
14
Durant el 2009, lanomenada qesti circassiana va saltar a la palestra ines-
peradament. Com ms ens acostem als Jocs Olmpics de 2014 a Sotxi, ms
discussi hi haur sobre el que lImperi rus li va fer al poble circassi (adigu)
als segles xviii i xix (alguns ho han anomenat genocidi).
Circssia, actualment, noms s un projecte virtual. Aquesta no s una des-
cripci pejorativa, sin simplement una constataci de fets. Internet ha es-
devingut la plataforma on els circassians que viuen a diferents parts del mn
poden trobar-se i intenten construir alguna cosa semblant a una ideologia
nacional. Breument, aquesta ideologia pot ser descrita aix: reconeixement in-
ternacional del genocidi circassi, el dret dels emigrants circassians a tornar a la
seva ptria histrica i la reconstrucci i renovaci de Circssia.
Es podria suposar que una part important duna ideologia aix fos establir
objectius dins dun pla dacci especc. Per el 2009 ha demostrat clara-
ment que aquest programa no existeix, i que s molt dubts que es cre mai.
Aquesta s la conclusi que es pot extreure, no dels debats idealistes als f-
rums dinternet, sin als esdeveniments ben reals que van tenir lloc al nal de
lany. Els incidents en qu alguns lders del moviment nacional a Adigusia i a
Kabardino-Balkria van ser assaltats i apallissats no han rebut cap resposta de
la comunitat circassiana.
Laparent ira amb les pallisses als frums circassians dinternet contrastava
radicalment amb la completa indiferncia que es va mostrar al mn no virtual.
No hi va haver manifestacions ni protestes pbliques.
Daix, potser noms en tenen la culpa els mateixos lders? Per qui sn els
lders circassians pels quals la gent est disposada a implicar-shi? Per als acti-
vistes nacionals, la resposta ha de ser motiu de certa frustraci. La concentraci
celebrada fa dos mesos a la capital, Txerkessk, durant la qual dues mil perso-
nes van demanar la divisi de Karatxai-Txerqussia en repbliques separades,
havia estat provocada clarament per un esdeveniment que va ser molt difs a
14 Aquest article es va publicar originalment en angls a la revista en lnia Prague Watchdog el dia 6 de
gener de 2010. Disponible a http://www.watchdog.cz/?show=000000-000024-000004-000020&lang=1
[Consulta: 30 de mar de 2010]. Reprodut per cortesia de Prague Watchdog.
3 8
3 9
est molt fragmentada i tamb s molt passiva. De fet, per primera vegada en
vint anys, recentment la dispora va expressar el seu disgust quan el Congrs
de lAssociaci Internacional Circassiana (AIC) va escollir president Kanxobi
Ajakhov, un banquer de Kabardino-Balkria i sequa del president kabard.
Observant amb horror els procediments de votaci que prevalen a la Rssia
contempornia, la dispora ns i tot va dir algunes paraules sobre aix... per
va votar com sesperava que ho fes. De fet, encara es pot dir que els repre-
sentants dels 700.000 circassians russos continuen dictant les condicions de
lexistncia de la dispora circassiana de diversos milions de persones, la qual
clarament s incapa dagafar el moviment a les seves mans. I pel que fa a qui
dicta les condicions als circassians russos, penso que ser clar per a tothom.
A propsit, van transcrrer menys de dos mesos entre lelecci dAjakhov i
linici de les pallisses dactivistes circassians a Kabardino-Balkria, amb el silen-
ci absolut de lAIC. Des de lelecci, lnica acci de lAIC ha estat una crida
al president Medvdev que diu que els circassians podrien prendre part als Jocs
Olmpics de 2014, especialment en el programa cultural. Una conclusi digna
de lactivitat de lorganitzaci, unint tots els circassians del planeta.
Els islamistes van aconseguir explotar aquesta crida de manera elegant. An-
zor Astemirov, el notori lder wahhabita, va escriure una carta oberta en de-
fensa dAskerbi Melinov -lnica persona que va parlar contra el document.
Astemirov va escriure: Ziuixkan Askerbi, sou lnic circassi que ha expressat
una protesta a la concentraci organitzada per les estructures colonials i els
titelles del Kremlin. Lnic que ha protestat ocialment contra la celebraci
de la fastigosa Swiniada 2014 sobre els ossos dels nostres avantpassats! Vs
sou el Sausiriko (guerrer llegendari circassi, tr.) dels temps actuals, foscos i
turbulents. La nostra esperana s que les guspires que heu fet encendran la
ama. Un canvi elegant destil, to i vocabulari dun home que, ns fa molt
poc, era lassot del nacionalisme circassi, lnic competidor real de la ideologia
islamista en el mn circassi.
Potser lnic moment positiu per al nacionalisme adigu el 2009 va ser
laugment de linters en la qesti circassiana entre els analistes poltics rus-
sos. Poso la paraula positiu entre cometes deliberadament, perqu els colum-
nistes de Rssia tenen poca cosa positiva a dir sobre els circassians. Lanalista
poltic Mikhal Tulski, que al principi de lany havia aconsellat la distribuci
de condons als pobles txetxens, explicava llargament i amb la seva caracterstica
expressivitat que la deportaci dels circassians havia estat voluntria. La veritat
s que ho va dir en una trucada de telfon per internet. Contra els circassians,
la repblica, el rebuig de la candidatura parlamentria de loligarca Viatxeslav
Derev (que havia estat nominat pels lders del Partit Rssia Unida per al crrec
de representant de lAssemblea Nacional de Karatxai-Txerqussia al Consell
de la Federaci Russa). Lempresari Ral Araixukov va ser nomenat al seu
lloc. No vull ofendre els activistes circassians que van assistir a la concentraci
a Txerkessk molts dels quals probablement hi van prendre part, tal com ho
veien ells, per defensar els seus interessos nacionals, i eren molt sincers, per
el fet que la reuni es pogus celebrar, i que els activistes no fossin arrestats
abans que pogus tenir lloc, va ser a causa de Derev. Les autoritats estan ben al
corrent de qui hi havia darrere de la concentraci, i per qu havia de continuar
endavant.
Circssia tamb t altres lders, els islamistes (tamb coneguts com a sala-
stes). Sovint, sn individus als quals ning no coneix en persona, per els
resultats de les activitats dels quals atemptats sucides, atacs a funcionaris i
personal de seguretat, assassinats de clergues islmics tradicionals, etctera sn
ben visibles.
Circssia t els seus oligarques i els seus wahhabites, per dels lders nacionals
circassians no nhi ha rastre. I hi ha raons perqu sigui aix. La dispersi dels
circassians a Rssia (deixem la qesti de la dispora per ara) en tres entitats
federals diferents va dur a la creaci de tres elits. A Kabardino-Balkria i a Adi-
gusia ells sn les elits governamentals. A Karatxai-Txerqussia sn lelit dels
negocis. A ms destar completament controlats pel Kremlin, aquests grups
tenen interessos que senzillament no poden coincidir amb els de la naci
circassiana. La idea duna Circssia unida tan sols evoca les idiosincrsies de
les autoritats russes, i articular-la en pblic senzillament equival a un sucidi
poltic. A ms, la creaci duna entitat aix signicaria tres vegades menys llocs
de treball per als burcrates locals.
La situaci a Kabardino-Balkria ha de ser enfocada de forma separada. s
lnica regi on els circassians constitueixen la majoria absoluta de la poblaci.
No tan sols lelit governant est preocupada per no perdre aquest estatus, sin
tamb un nombre considerable de kabardins. Aquests kabardins sn, efecti-
vament, la fora que mant el president Kanokov al poder. En el context del
nacionalisme circassi, aquesta autodeterminaci dels kabardins noms pot ser
anomenada separatisme intern.
La qesti de la dispora -o, com als activistes circassians els agrada dir, la
dispora circassiana de diversos milions de persones- s molt complicada, de
fet. La dispora, efectivament, compta amb molts milions de persones, per
3 8
3 9
est molt fragmentada i tamb s molt passiva. De fet, per primera vegada en
vint anys, recentment la dispora va expressar el seu disgust quan el Congrs
de lAssociaci Internacional Circassiana (AIC) va escollir president Kanxobi
Ajakhov, un banquer de Kabardino-Balkria i sequa del president kabard.
Observant amb horror els procediments de votaci que prevalen a la Rssia
contempornia, la dispora ns i tot va dir algunes paraules sobre aix... per
va votar com sesperava que ho fes. De fet, encara es pot dir que els repre-
sentants dels 700.000 circassians russos continuen dictant les condicions de
lexistncia de la dispora circassiana de diversos milions de persones, la qual
clarament s incapa dagafar el moviment a les seves mans. I pel que fa a qui
dicta les condicions als circassians russos, penso que ser clar per a tothom.
A propsit, van transcrrer menys de dos mesos entre lelecci dAjakhov i
linici de les pallisses dactivistes circassians a Kabardino-Balkria, amb el silen-
ci absolut de lAIC. Des de lelecci, lnica acci de lAIC ha estat una crida
al president Medvdev que diu que els circassians podrien prendre part als Jocs
Olmpics de 2014, especialment en el programa cultural. Una conclusi digna
de lactivitat de lorganitzaci, unint tots els circassians del planeta.
Els islamistes van aconseguir explotar aquesta crida de manera elegant. An-
zor Astemirov, el notori lder wahhabita, va escriure una carta oberta en de-
fensa dAskerbi Melinov -lnica persona que va parlar contra el document.
Astemirov va escriure: Ziuixkan Askerbi, sou lnic circassi que ha expressat
una protesta a la concentraci organitzada per les estructures colonials i els
titelles del Kremlin. Lnic que ha protestat ocialment contra la celebraci
de la fastigosa Swiniada 2014 sobre els ossos dels nostres avantpassats! Vs
sou el Sausiriko (guerrer llegendari circassi, tr.) dels temps actuals, foscos i
turbulents. La nostra esperana s que les guspires que heu fet encendran la
ama. Un canvi elegant destil, to i vocabulari dun home que, ns fa molt
poc, era lassot del nacionalisme circassi, lnic competidor real de la ideologia
islamista en el mn circassi.
Potser lnic moment positiu per al nacionalisme adigu el 2009 va ser
laugment de linters en la qesti circassiana entre els analistes poltics rus-
sos. Poso la paraula positiu entre cometes deliberadament, perqu els colum-
nistes de Rssia tenen poca cosa positiva a dir sobre els circassians. Lanalista
poltic Mikhal Tulski, que al principi de lany havia aconsellat la distribuci
de condons als pobles txetxens, explicava llargament i amb la seva caracterstica
expressivitat que la deportaci dels circassians havia estat voluntria. La veritat
s que ho va dir en una trucada de telfon per internet. Contra els circassians,
la repblica, el rebuig de la candidatura parlamentria de loligarca Viatxeslav
Derev (que havia estat nominat pels lders del Partit Rssia Unida per al crrec
de representant de lAssemblea Nacional de Karatxai-Txerqussia al Consell
de la Federaci Russa). Lempresari Ral Araixukov va ser nomenat al seu
lloc. No vull ofendre els activistes circassians que van assistir a la concentraci
a Txerkessk molts dels quals probablement hi van prendre part, tal com ho
veien ells, per defensar els seus interessos nacionals, i eren molt sincers, per
el fet que la reuni es pogus celebrar, i que els activistes no fossin arrestats
abans que pogus tenir lloc, va ser a causa de Derev. Les autoritats estan ben al
corrent de qui hi havia darrere de la concentraci, i per qu havia de continuar
endavant.
Circssia tamb t altres lders, els islamistes (tamb coneguts com a sala-
stes). Sovint, sn individus als quals ning no coneix en persona, per els
resultats de les activitats dels quals atemptats sucides, atacs a funcionaris i
personal de seguretat, assassinats de clergues islmics tradicionals, etctera sn
ben visibles.
Circssia t els seus oligarques i els seus wahhabites, per dels lders nacionals
circassians no nhi ha rastre. I hi ha raons perqu sigui aix. La dispersi dels
circassians a Rssia (deixem la qesti de la dispora per ara) en tres entitats
federals diferents va dur a la creaci de tres elits. A Kabardino-Balkria i a Adi-
gusia ells sn les elits governamentals. A Karatxai-Txerqussia sn lelit dels
negocis. A ms destar completament controlats pel Kremlin, aquests grups
tenen interessos que senzillament no poden coincidir amb els de la naci
circassiana. La idea duna Circssia unida tan sols evoca les idiosincrsies de
les autoritats russes, i articular-la en pblic senzillament equival a un sucidi
poltic. A ms, la creaci duna entitat aix signicaria tres vegades menys llocs
de treball per als burcrates locals.
La situaci a Kabardino-Balkria ha de ser enfocada de forma separada. s
lnica regi on els circassians constitueixen la majoria absoluta de la poblaci.
No tan sols lelit governant est preocupada per no perdre aquest estatus, sin
tamb un nombre considerable de kabardins. Aquests kabardins sn, efecti-
vament, la fora que mant el president Kanokov al poder. En el context del
nacionalisme circassi, aquesta autodeterminaci dels kabardins noms pot ser
anomenada separatisme intern.
La qesti de la dispora -o, com als activistes circassians els agrada dir, la
dispora circassiana de diversos milions de persones- s molt complicada, de
fet. La dispora, efectivament, compta amb molts milions de persones, per
4 0
4 1
Els balkars pressionen de nou per la seva prpia
repblica nacional al Caucas del Nord
Paul Goble
15
Enutjats pel que ells veuen com un enfocament etnocrtic de la majoria ka-
bardina que domina la Repblica de Kabardino-Balkria, i espantats per les
demandes circassianes per a la formaci duna sola repblica per a aquesta na-
cionalitat, els balkars turquesos demanen de nou la formaci duna repblica
balkar dins de la Federaci Russa.
Numricament petita, s difcil que la naci balkar aconsegueixi el seu ob-
jectiu: efectivament, un canvi en aquesta direcci no tan sols conduiria a la
desaparici de la Repblica de Kabardino-Balkria sin tamb al desmante-
llament de la Repblica Karatxai-Balkar, un altre estat binacional en el qual,
per contra, sn els karatxais turcfons els qui superen en nombre i dominen
els txerquessos circassians.
En conseqncia, Moscou far tot el que podr per evitar que els balkars
aconsegueixin els seus objectius, ns i tot havent-hi una possibilitat molt real
que alguns, a la capital russa, puguin veure lesfor dels balkars com una con-
tramaniobra a la circassiana, especialment si es t en compte el nerviosisme de
Moscou al voltant de la inestabilitat a prop de la regi on est previst que se
celebrin els Jocs Olmpics de Sotxi.
Aix s especialment cert perqu Turquia -malgrat que en aquests moments
s la llar de cinc milions de circassians- sest oferint com a lder del mn tur-
cfon i, aix, ara podria controlar els activistes circassians si es considera que els
balkars i els karatxais, ambds pobles turcfons, estan sent maltractats.
Tant els 80.000 balkars com els 140.000 karatxais, els dos pobles turquesos en
aquesta regi, sn minories dins duna regi dominada pels circassians. Amb-
ds van ser deportats per Stalin al nal de la Segona Guerra Mundial, i quan
sels va permetre tornar, de nou van ser combinats amb grups circassians.
Amb la dissoluci de la Uni Sovitica, algunes persones dels dos grups
van fer pressi per aconseguir la seva prpia repblica nacional. Els balkars la
van fer especialment forta el 1996, i de nou el 2006, per en ambds casos els
15 Aquest article es va publicar originalment en angls al bloc de lautor, Window on Eurasia, el dia
30 dagost de 2010. Disponible a http://windowoneurasia.blogspot.com/2010/08/window-on-eurasia-
balkars-again-push.html [Consulta: 15 doctubre de 2010]. Reprodut per cortesia de Paul Goble.
Andrei Epifantsev qui fa dos anys va explicar als russos totes les vileses de la
poltica georgiana durant els darrers 600 anys va utilitzar una artilleria ms
pesant en publicar un enorme article a internet titulat El genocidi que mai
no va existir.
A diferncia dels analistes poltics russos, el Govern rus va fer pocs atacs
contra els nacionalistes circassians durant lany. Va haver-hi trobades amb la
dispora i un projecte de llei a la Duma per conferir lestatus de compatri-
otes als circassians: el Govern va fer obertures moderades, conscient de la
singularitat del moment preolmpic. La cosa principal s preservar la pau, la
qual, per suposat, tamb fa molt per ajudar el reconeixement de la indepen-
dncia dAbkhzia per part del Govern lany passat. Per quan durar? Quan
esdevindr alguna cosa real el projecte de la Circssia virtual? Sn preguntes
difcils, i cap testimoni imparcial gosaria donar-los respostes inequvoques. Ja
ho veurem.
4 0
4 1
Els balkars pressionen de nou per la seva prpia
repblica nacional al Caucas del Nord
Paul Goble
15
Enutjats pel que ells veuen com un enfocament etnocrtic de la majoria ka-
bardina que domina la Repblica de Kabardino-Balkria, i espantats per les
demandes circassianes per a la formaci duna sola repblica per a aquesta na-
cionalitat, els balkars turquesos demanen de nou la formaci duna repblica
balkar dins de la Federaci Russa.
Numricament petita, s difcil que la naci balkar aconsegueixi el seu ob-
jectiu: efectivament, un canvi en aquesta direcci no tan sols conduiria a la
desaparici de la Repblica de Kabardino-Balkria sin tamb al desmante-
llament de la Repblica Karatxai-Balkar, un altre estat binacional en el qual,
per contra, sn els karatxais turcfons els qui superen en nombre i dominen
els txerquessos circassians.
En conseqncia, Moscou far tot el que podr per evitar que els balkars
aconsegueixin els seus objectius, ns i tot havent-hi una possibilitat molt real
que alguns, a la capital russa, puguin veure lesfor dels balkars com una con-
tramaniobra a la circassiana, especialment si es t en compte el nerviosisme de
Moscou al voltant de la inestabilitat a prop de la regi on est previst que se
celebrin els Jocs Olmpics de Sotxi.
Aix s especialment cert perqu Turquia -malgrat que en aquests moments
s la llar de cinc milions de circassians- sest oferint com a lder del mn tur-
cfon i, aix, ara podria controlar els activistes circassians si es considera que els
balkars i els karatxais, ambds pobles turcfons, estan sent maltractats.
Tant els 80.000 balkars com els 140.000 karatxais, els dos pobles turquesos en
aquesta regi, sn minories dins duna regi dominada pels circassians. Amb-
ds van ser deportats per Stalin al nal de la Segona Guerra Mundial, i quan
sels va permetre tornar, de nou van ser combinats amb grups circassians.
Amb la dissoluci de la Uni Sovitica, algunes persones dels dos grups
van fer pressi per aconseguir la seva prpia repblica nacional. Els balkars la
van fer especialment forta el 1996, i de nou el 2006, per en ambds casos els
15 Aquest article es va publicar originalment en angls al bloc de lautor, Window on Eurasia, el dia
30 dagost de 2010. Disponible a http://windowoneurasia.blogspot.com/2010/08/window-on-eurasia-
balkars-again-push.html [Consulta: 15 doctubre de 2010]. Reprodut per cortesia de Paul Goble.
Andrei Epifantsev qui fa dos anys va explicar als russos totes les vileses de la
poltica georgiana durant els darrers 600 anys va utilitzar una artilleria ms
pesant en publicar un enorme article a internet titulat El genocidi que mai
no va existir.
A diferncia dels analistes poltics russos, el Govern rus va fer pocs atacs
contra els nacionalistes circassians durant lany. Va haver-hi trobades amb la
dispora i un projecte de llei a la Duma per conferir lestatus de compatri-
otes als circassians: el Govern va fer obertures moderades, conscient de la
singularitat del moment preolmpic. La cosa principal s preservar la pau, la
qual, per suposat, tamb fa molt per ajudar el reconeixement de la indepen-
dncia dAbkhzia per part del Govern lany passat. Per quan durar? Quan
esdevindr alguna cosa real el projecte de la Circssia virtual? Sn preguntes
difcils, i cap testimoni imparcial gosaria donar-los respostes inequvoques. Ja
ho veurem.
4 2
4 3
dels aspectes que preocupen al grup -per exemple, el control de les terres de
pastura o el seu accs- sn tan explosius que ns i tot el simple fet de plantejar-
los amenaa de desencadenar violncia.
En qualsevol vas, un lder del Consell va dir que, si els poders que siguin no
donen resposta a les demandes dels balkars, llavors els balkars demanaran al
centre federal lautodeterminaci, o b la inclusi dins del territori de Stvro-
pol, un canvi amb qu alguns nacionalistes russos podrien estar dacord, per
que alhora posaria en qesti totes les divisions territorials i administratives a
la regi.
dirigents russos els van censurar durament, i va semblar que els moviments es
dissipaven. Ara, no obstant aix, els balkars estan tornant a fer peticions.
El mar de 2010, el Consell dAncians del Poble Balkar va reclamar la for-
maci duna repblica balkar, per el 31 de maig el Tribunal Suprem va li-
quidar lorganitzaci, argumentant que les peticions del Consell violaven la
Constituci de la Repblica de Kabardino-Balkria i amenaaven la pau in-
tertnica a la repblica
16
.
Per el Consell va apellar, i el Tribunal Suprem rus va suspendre la decisi del
tribunal de la Repblica de Kabardino-Balkria, una acci que per si mateixa
va dur el Consell a redoblar les seves demandes per a la creaci duna repblica
independent i els scals de Kabardino-Balkria a iniciar un nou cas contra el
Consell i els seus membres per extremisme.
Al nal dagost, el Consell va anunciar que estava comenant a preparar lor-
ganitzaci dun congrs panbalkar, que presumiblement implicaria turcfons
no tan sols de Kabardino-Balkria sin de tot el Caucas del Nord, per discutir
qu fer per tal daconseguir lautodeterminaci del poble balkar
17
.
El lder del Consell, Oius Gurtuiev, va dir que la convocatria duna reuni
aix s la continuaci de les trobades en tots els punts de poblaci balkars que
havien decidit delegar autoritat plenipotenciria per a la defensa dels interes-
sos del poble balkar al Consell dAncians del Poble Balkar, una armaci que
s plausible, per impossible de contrastar.
Gurtuiev va afegir que el seu grup havia estat obligat a prendre aquesta de-
cisi desprs que alguns burcrates de nacionalitat balkar haguessin escrit al
representant plenipotenciari del Caucas del Nord, Aleksandr Khloponin, dient
que el Consell no reecteix lopini general de la naci balkar.
En altres comentaris, Gurtuiev va dir que el Consell havia format una alian-
a amb lorganitzaci Elbrus de Karatxai-Balkria, amb el grup Balkria i amb
la Uni de Camperols, que havien decidit de consolidar [les seves] forces per
tal de plantejar al Govern els assumptes que inquieten el nostre poble.
Gurtuiev i altres portaveus van destacar que el grup sempre actuaria dins de
la llei, que no estava nanat des de lestranger i que estava interessat a negoci-
ar sobre temes urgents ms que no pas en els gestos o les postures. Per molts
16 . Caucasus
Times, 29 dagost de 2010. Disponible a www.caucasustimes.com/article.asp?id=20272 [Consulta: 15
doctubre de 2010].
17 .
Kavkazskii Uzel, 25 dagost de 2010. Disponible a www.kavkaz-uzel.ru/articles/173346/ [Consulta: 15
doctubre de 2010]
4 2
4 3
dels aspectes que preocupen al grup -per exemple, el control de les terres de
pastura o el seu accs- sn tan explosius que ns i tot el simple fet de plantejar-
los amenaa de desencadenar violncia.
En qualsevol vas, un lder del Consell va dir que, si els poders que siguin no
donen resposta a les demandes dels balkars, llavors els balkars demanaran al
centre federal lautodeterminaci, o b la inclusi dins del territori de Stvro-
pol, un canvi amb qu alguns nacionalistes russos podrien estar dacord, per
que alhora posaria en qesti totes les divisions territorials i administratives a
la regi.
dirigents russos els van censurar durament, i va semblar que els moviments es
dissipaven. Ara, no obstant aix, els balkars estan tornant a fer peticions.
El mar de 2010, el Consell dAncians del Poble Balkar va reclamar la for-
maci duna repblica balkar, per el 31 de maig el Tribunal Suprem va li-
quidar lorganitzaci, argumentant que les peticions del Consell violaven la
Constituci de la Repblica de Kabardino-Balkria i amenaaven la pau in-
tertnica a la repblica
16
.
Per el Consell va apellar, i el Tribunal Suprem rus va suspendre la decisi del
tribunal de la Repblica de Kabardino-Balkria, una acci que per si mateixa
va dur el Consell a redoblar les seves demandes per a la creaci duna repblica
independent i els scals de Kabardino-Balkria a iniciar un nou cas contra el
Consell i els seus membres per extremisme.
Al nal dagost, el Consell va anunciar que estava comenant a preparar lor-
ganitzaci dun congrs panbalkar, que presumiblement implicaria turcfons
no tan sols de Kabardino-Balkria sin de tot el Caucas del Nord, per discutir
qu fer per tal daconseguir lautodeterminaci del poble balkar
17
.
El lder del Consell, Oius Gurtuiev, va dir que la convocatria duna reuni
aix s la continuaci de les trobades en tots els punts de poblaci balkars que
havien decidit delegar autoritat plenipotenciria per a la defensa dels interes-
sos del poble balkar al Consell dAncians del Poble Balkar, una armaci que
s plausible, per impossible de contrastar.
Gurtuiev va afegir que el seu grup havia estat obligat a prendre aquesta de-
cisi desprs que alguns burcrates de nacionalitat balkar haguessin escrit al
representant plenipotenciari del Caucas del Nord, Aleksandr Khloponin, dient
que el Consell no reecteix lopini general de la naci balkar.
En altres comentaris, Gurtuiev va dir que el Consell havia format una alian-
a amb lorganitzaci Elbrus de Karatxai-Balkria, amb el grup Balkria i amb
la Uni de Camperols, que havien decidit de consolidar [les seves] forces per
tal de plantejar al Govern els assumptes que inquieten el nostre poble.
Gurtuiev i altres portaveus van destacar que el grup sempre actuaria dins de
la llei, que no estava nanat des de lestranger i que estava interessat a negoci-
ar sobre temes urgents ms que no pas en els gestos o les postures. Per molts
16 . Caucasus
Times, 29 dagost de 2010. Disponible a www.caucasustimes.com/article.asp?id=20272 [Consulta: 15
doctubre de 2010].
17 .
Kavkazskii Uzel, 25 dagost de 2010. Disponible a www.kavkaz-uzel.ru/articles/173346/ [Consulta: 15
doctubre de 2010]
4 4
4 5
que si el moviment islmic prospera a les provncies caucsiques de Rssia,
llavors Rssia tindr coses bastant ms serioses de qu preocupar-se que no pas
Gergia o lAzerbaidjan. La probabilitat que aix passi no s pas insignicant:
Moscou no ofereix a la gent jove del Caucas cap programa alternatiu de de-
senvolupament. Per a aquells que shan quedat a casa, hi ha atur i un descens en
la qualitat i la disponibilitat duna educaci bsica, i per a aquells que marxen
per trobar la felicitat i la prosperitat a les regions russes, hi ha una xenofbia
creixent i la crisi nancera.
Ingixia s un lloc on el foc, virtualment, va comenar davant dels nostres
ulls. El problema, inicialment, rau en la proximitat a Txetxnia. Quan la guer-
ra va comenar a Txetxnia el 1999, a Ingixia manava el president Aixev,
qui no va permetre que les estructures de lordre pblic russes combatessin
els rebels a Ingixia de la forma com ho feien a Txetxnia. Els russos ho van
veure com un signe de separatisme i van intentar rellevar Aixev, que era molt
popular, podia actuar com a negociador amb Maskhdov i, almenys, donava
estabilitat al territori dIngixia. El nou president Zizikov, que va ser escollit
el 2002 amb lassistncia prctica i activa del Kremlin en el recompte dels vots,
i que va ser tornat a nomenar el 2006 desprs que les eleccions dels lders
regionals fossin abolides, va permetre que les estructures de lordre pblic
entressin a Ingixia.
El resultat va ser clar ben aviat: el 2004 va haver-hi un intent de fer saltar pels
aires la comitiva de Zizikov, Bassiev va ocupar Nazran amb un gran grup de
combatents en unes hores i va prendre el control de la meitat de la repblica,
i uns rebels van entrar a Beslan des del territori dIngixia. Potser a Zizikov
se li podrien haver perdonat els errors de les forces federals a les operacions
especials en qu van morir i desaparixer ciutadans paccs i els qui van so-
breviure es van unir als rebels, enduts per lodi si hagus introdut qualsevol
mena de millores al problema de la pobresa i de latur. Aix no va passar, mal-
grat tots els seus esforos i, certament, malgrat tots els informes que va enviar
al Kremlin. Des del nal de 2007, van comenar a sentir-se constantment les
demandes per al cessament de Zizikov. Al mateix temps, van comenar alguns
processos poltics que no plaen al Kremlin: lassemblea dels teips
19
ingixos,
per exemple, va delegar representants per a un Parlament regional alternatiu.
Tan aviat com Rssia va reconixer la independncia dAbkhzia i dOsstia
del Sud de Gergia, aquest Parlament va prometre immediatament que plan-
19 Clans [nota de la redacci]
El dilema ingix
Ivan Sukhov, periodista
18
Caucas: nord versus sud
El Caucas del Nord est ntimament connectat amb el Caucas del Sud, tant
tnicament com territorial. Per exemple, els abkhazos estan relacionats amb els
txerquessos, els kabardins i els abazins del vessant nord. La majoria dels ossetes
viuen a Rssia. Els txetxens tenen una dispora molt forta i particular a Ger-
gia, i hi ha un grup de pobles del Daguestan que estan dividits per les fronteres
russogeorgiana i russoazerbaidjanesa. Als anys 1990, hi havia un ampli ventall
de moviments etnoseparatistes al llarg daquestes fronteres. Els lders daquells
moviments encara sn vius. El que es pregunten ara mateix s: per qu el prin-
cipi dautodeterminaci s aplicable per als ossetes i els abkhazos, per no per
als pobles de les terres altes del sud de Rssia?
Aquesta qesti no sescolta gaire sovint, nicament perqu les idees etno-
separatistes han perdut fora de la seva popularitat. Al principi dels anys 1990,
les nomenklatures de les autonomies que havien estat formades a la Uni So-
vitica van reforar el seu poder alant la bandera del populisme nacional. No
s popular esmentar-ho, per molts funcionaris estatals que encara treballen
en institucions governamentals del Caucas del Nord brindaven per la llibertat
de Txetxnia, el 1996-1998, a festes on eren presents Xamil Bassiev i Aslan
Maskhdov. Ara, aquests funcionaris sn ben odiats per la poblaci, amb lex-
cepci mateixa de Txetxnia, on sn vistos justament com a lladres, subornats,
malversadors i, de vegades, ns i tot assassins. Hi ha odi contra les autoritats
regionals, que sn percebudes com una branca de Moscou.
No hi ha oposici civil. En canvi, hi ha un moviment dislam poltic, que
creix lent per segur, i que existeix a totes set de les regions caucsiques rus-
ses, inclosa Osstia amb la seva majoria cristiana. Els islamistes han proclamat
labolici de les fronteres tniques i una guerra per establir la llei de la xaria
arreu del Caucas. Al capdavall, no necessiten pistoles ni explosius: estan fent
la guerra per les mentalitats de la gent jove i tenen una gran oportunitat de
guanyar-la. Quan hom mira cap al Caucas del Sud, es pot dir amb seguretat
18 Aquest article va ser publicat originalment en angls a la revista en lnia www.opendemocracy.net el 17
de novembre de 2008. Extracte reprodut per cortesia de lautor i openDemocracy.net.
4 4
4 5
que si el moviment islmic prospera a les provncies caucsiques de Rssia,
llavors Rssia tindr coses bastant ms serioses de qu preocupar-se que no pas
Gergia o lAzerbaidjan. La probabilitat que aix passi no s pas insignicant:
Moscou no ofereix a la gent jove del Caucas cap programa alternatiu de de-
senvolupament. Per a aquells que shan quedat a casa, hi ha atur i un descens en
la qualitat i la disponibilitat duna educaci bsica, i per a aquells que marxen
per trobar la felicitat i la prosperitat a les regions russes, hi ha una xenofbia
creixent i la crisi nancera.
Ingixia s un lloc on el foc, virtualment, va comenar davant dels nostres
ulls. El problema, inicialment, rau en la proximitat a Txetxnia. Quan la guer-
ra va comenar a Txetxnia el 1999, a Ingixia manava el president Aixev,
qui no va permetre que les estructures de lordre pblic russes combatessin
els rebels a Ingixia de la forma com ho feien a Txetxnia. Els russos ho van
veure com un signe de separatisme i van intentar rellevar Aixev, que era molt
popular, podia actuar com a negociador amb Maskhdov i, almenys, donava
estabilitat al territori dIngixia. El nou president Zizikov, que va ser escollit
el 2002 amb lassistncia prctica i activa del Kremlin en el recompte dels vots,
i que va ser tornat a nomenar el 2006 desprs que les eleccions dels lders
regionals fossin abolides, va permetre que les estructures de lordre pblic
entressin a Ingixia.
El resultat va ser clar ben aviat: el 2004 va haver-hi un intent de fer saltar pels
aires la comitiva de Zizikov, Bassiev va ocupar Nazran amb un gran grup de
combatents en unes hores i va prendre el control de la meitat de la repblica,
i uns rebels van entrar a Beslan des del territori dIngixia. Potser a Zizikov
se li podrien haver perdonat els errors de les forces federals a les operacions
especials en qu van morir i desaparixer ciutadans paccs i els qui van so-
breviure es van unir als rebels, enduts per lodi si hagus introdut qualsevol
mena de millores al problema de la pobresa i de latur. Aix no va passar, mal-
grat tots els seus esforos i, certament, malgrat tots els informes que va enviar
al Kremlin. Des del nal de 2007, van comenar a sentir-se constantment les
demandes per al cessament de Zizikov. Al mateix temps, van comenar alguns
processos poltics que no plaen al Kremlin: lassemblea dels teips
19
ingixos,
per exemple, va delegar representants per a un Parlament regional alternatiu.
Tan aviat com Rssia va reconixer la independncia dAbkhzia i dOsstia
del Sud de Gergia, aquest Parlament va prometre immediatament que plan-
19 Clans [nota de la redacci]
El dilema ingix
Ivan Sukhov, periodista
18
Caucas: nord versus sud
El Caucas del Nord est ntimament connectat amb el Caucas del Sud, tant
tnicament com territorial. Per exemple, els abkhazos estan relacionats amb els
txerquessos, els kabardins i els abazins del vessant nord. La majoria dels ossetes
viuen a Rssia. Els txetxens tenen una dispora molt forta i particular a Ger-
gia, i hi ha un grup de pobles del Daguestan que estan dividits per les fronteres
russogeorgiana i russoazerbaidjanesa. Als anys 1990, hi havia un ampli ventall
de moviments etnoseparatistes al llarg daquestes fronteres. Els lders daquells
moviments encara sn vius. El que es pregunten ara mateix s: per qu el prin-
cipi dautodeterminaci s aplicable per als ossetes i els abkhazos, per no per
als pobles de les terres altes del sud de Rssia?
Aquesta qesti no sescolta gaire sovint, nicament perqu les idees etno-
separatistes han perdut fora de la seva popularitat. Al principi dels anys 1990,
les nomenklatures de les autonomies que havien estat formades a la Uni So-
vitica van reforar el seu poder alant la bandera del populisme nacional. No
s popular esmentar-ho, per molts funcionaris estatals que encara treballen
en institucions governamentals del Caucas del Nord brindaven per la llibertat
de Txetxnia, el 1996-1998, a festes on eren presents Xamil Bassiev i Aslan
Maskhdov. Ara, aquests funcionaris sn ben odiats per la poblaci, amb lex-
cepci mateixa de Txetxnia, on sn vistos justament com a lladres, subornats,
malversadors i, de vegades, ns i tot assassins. Hi ha odi contra les autoritats
regionals, que sn percebudes com una branca de Moscou.
No hi ha oposici civil. En canvi, hi ha un moviment dislam poltic, que
creix lent per segur, i que existeix a totes set de les regions caucsiques rus-
ses, inclosa Osstia amb la seva majoria cristiana. Els islamistes han proclamat
labolici de les fronteres tniques i una guerra per establir la llei de la xaria
arreu del Caucas. Al capdavall, no necessiten pistoles ni explosius: estan fent
la guerra per les mentalitats de la gent jove i tenen una gran oportunitat de
guanyar-la. Quan hom mira cap al Caucas del Sud, es pot dir amb seguretat
18 Aquest article va ser publicat originalment en angls a la revista en lnia www.opendemocracy.net el 17
de novembre de 2008. Extracte reprodut per cortesia de lautor i openDemocracy.net.
4 6
4 7
grau de violncia a Txetxnia, aix ha passat perqu en va fer fora les tropes
federals i va transferir les funcions dordre pblic a les estructures locals, for-
mades majoritriament per antics separatistes, que havien lluitat contra Rssia
en una o dues guerres, per que ara li han declarat la seva lleialtat. Aquesta
txetxenitzaci dIngixia hauria enutjat els generals federals, que generalment
veuen la poltica de Moscou a Txetxnia com una capitulaci. Barallar-se amb
els generals tampoc no forma part dels plans de Medvdev. A ms, la policia
de Kadrov a Ingixia, malgrat la semblana tnica de txetxens i ingixos, no
seria molt diferent de les tropes federals: els homes de Kadrov a Ingixia tam-
b sn estrangers, ns i tot si parlen una llengua comprensible. I, nalment,
si Ingixia i Txetxnia sunissin, aix privaria Ingixia de la base formal per
a les seves reivindicacions territorials a Osstia del Nord. Quan Txetxnia i
Ingixia eren una sola regi autnoma a lURSS, les terres del sud de Stvro-
pol que van ser lliurades a Txetxnia-Ingixia el 1957 van ser considerades
una compensaci pels territoris que sestaven disputant amb els ossetes. Si
formessin part de Txetxnia-Ingixia, als ingixos sels negaria el dret formal
de demanar la rehabilitaci territorial (les terres de frontera els van ser preses
durant la deportaci estalinista de 1944). Aquesta unitat amb Txetxnia podria
resoldre el problema entre ossetes i ingixos des del punt de vista de Moscou.
Per detonaria la bomba del nacionalisme ingix i inevitablement convertiria
de nou la frontera ossetoingixa en una lnia de front.
Posposant de forma intelligent el projecte duni de Txetxnia i Ingixia i
Grozni clarament havia intentat donar vida a aquesta projecte a loctubre, el
president Medvdev va escollir la tercera opci. Les primeres passes de lhome
que ha nomenat, el coronel de la divisi dIntelligncia Iuns-bek Ievkrov,
han redut de forma signicativa la tensi a Ingixia. Loposici civil est satis-
feta amb el nomenament. El govern odiat ha estat cessat. Ievkrov ha proms
una investigaci objectiva dels crims ms prominents en qu estan implicades
les forces de seguretat, i tamb ha proms de reduir-ne el nombre a la regi.
El nou president Ievkrov pot tenir xit?
Per aix no s ni tan sols la meitat del problema. Aquestes sn les passes que
qualsevol altra persona que hagus rellevat Zizikov hauria dut a terme. Lxit
futur depn de si Ievkrov realment podr inuir en la qualitat del treball de
les estructures de seguretat federals, o si tot romandr igual i Ievkrov mateix
sacabar convertint en una cpia de Zizikov amb bigoti. Lexperincia de
Zizikov a la divisi dIntelligncia s un bon senyal. El lideratge de la divisi
tejaria la qesti de la secessi dIngixia de Rssia, fora que es resolgus el
problema de Zizikov.
Es van formar tres grups ben diferents a Ingixia: el de Zizikov, que no
podia ser cessat sense que Moscou perds credibilitat, per que alhora sestava
tornant perills de mantenir-lo al poder; loposici civil, que en demanava la
dimissi, i els islamistes radicals, que augmentaven en nombre com ms temps
romania al poder Zizikov i que, amb armes a les mans, cercaven no tan sols el
relleu de Zizikov, sin tamb lestabliment de la xaria.
Aquesta situaci es va exacerbar pel fet que, des de 1992 (i, parlant estricta-
ment, des de molt abans), Ingixia i Osstia del Nord havien estat en conicte
per les seves fronteres. Els ossetes estan en conicte amb Gergia al sud de la
serralada Caucsica i, al nord, amb Ingixia. s obvi que si Rssia es posiciona
com a defensora i garant dels ossetes, el sentiment antiosseta (i, s ms, lantirs
tamb) sincrementar a Ingixia, de la mateixa manera que ho far la simpatia
envers Gergia. No hi ha cap necessitat de plantejar conspiracions georgia-
noingixes, amb implicacions dels txetxens de Pankisi, com alguna gent pensa.
s la lgica de diverses boles de billar que estan unes al costat de les altres: en
toques una i sen mou una altra; i si en colpeges una a latzar, no s clar en
quina direcci anir.
Zizikov cessat
Finalment, cessant Zizikov, Moscou ha pres la mesura correcta i ms ade-
quada entre les poques possibilitats disponibles. De fet, hi havia tres opcions.
La primera era fer tornar Aixev a Ingixia, com demanava loposici ingixa.
La segona era unir Ingixia amb Txetxnia i lliurar-les totes dues a Ramzan
Kadrov, de forma que ell pogus resoldre els problemes all com els ha resolt
a casa. La tercera era reemplaar el president dIngixia amb alg altre que no
fos Aixev.
La primera opci era impossible a causa de les relacions dAixev amb els
poltics federals que prenen les decisions. Potser no t relaci amb Medvdev,
per en t ms que sucient amb Putin. La seva sola implicaci en els intents
de trobar una soluci pacca a la crisi de Beslan el 2004 era ja sucient per a
una forta antipatia mtua.
La segona opci hauria donat molta fora a Kadrov, a qui Medvdev no
veu com el seu home al Caucas, entenent evidentment que aquest lder jove
i independent noms pot ser considerat un home de Putin si shi posa molta
imaginaci. A ms, si Kadrov ha aconseguit assolir una reducci general del
4 6
4 7
grau de violncia a Txetxnia, aix ha passat perqu en va fer fora les tropes
federals i va transferir les funcions dordre pblic a les estructures locals, for-
mades majoritriament per antics separatistes, que havien lluitat contra Rssia
en una o dues guerres, per que ara li han declarat la seva lleialtat. Aquesta
txetxenitzaci dIngixia hauria enutjat els generals federals, que generalment
veuen la poltica de Moscou a Txetxnia com una capitulaci. Barallar-se amb
els generals tampoc no forma part dels plans de Medvdev. A ms, la policia
de Kadrov a Ingixia, malgrat la semblana tnica de txetxens i ingixos, no
seria molt diferent de les tropes federals: els homes de Kadrov a Ingixia tam-
b sn estrangers, ns i tot si parlen una llengua comprensible. I, nalment,
si Ingixia i Txetxnia sunissin, aix privaria Ingixia de la base formal per
a les seves reivindicacions territorials a Osstia del Nord. Quan Txetxnia i
Ingixia eren una sola regi autnoma a lURSS, les terres del sud de Stvro-
pol que van ser lliurades a Txetxnia-Ingixia el 1957 van ser considerades
una compensaci pels territoris que sestaven disputant amb els ossetes. Si
formessin part de Txetxnia-Ingixia, als ingixos sels negaria el dret formal
de demanar la rehabilitaci territorial (les terres de frontera els van ser preses
durant la deportaci estalinista de 1944). Aquesta unitat amb Txetxnia podria
resoldre el problema entre ossetes i ingixos des del punt de vista de Moscou.
Per detonaria la bomba del nacionalisme ingix i inevitablement convertiria
de nou la frontera ossetoingixa en una lnia de front.
Posposant de forma intelligent el projecte duni de Txetxnia i Ingixia i
Grozni clarament havia intentat donar vida a aquesta projecte a loctubre, el
president Medvdev va escollir la tercera opci. Les primeres passes de lhome
que ha nomenat, el coronel de la divisi dIntelligncia Iuns-bek Ievkrov,
han redut de forma signicativa la tensi a Ingixia. Loposici civil est satis-
feta amb el nomenament. El govern odiat ha estat cessat. Ievkrov ha proms
una investigaci objectiva dels crims ms prominents en qu estan implicades
les forces de seguretat, i tamb ha proms de reduir-ne el nombre a la regi.
El nou president Ievkrov pot tenir xit?
Per aix no s ni tan sols la meitat del problema. Aquestes sn les passes que
qualsevol altra persona que hagus rellevat Zizikov hauria dut a terme. Lxit
futur depn de si Ievkrov realment podr inuir en la qualitat del treball de
les estructures de seguretat federals, o si tot romandr igual i Ievkrov mateix
sacabar convertint en una cpia de Zizikov amb bigoti. Lexperincia de
Zizikov a la divisi dIntelligncia s un bon senyal. El lideratge de la divisi
tejaria la qesti de la secessi dIngixia de Rssia, fora que es resolgus el
problema de Zizikov.
Es van formar tres grups ben diferents a Ingixia: el de Zizikov, que no
podia ser cessat sense que Moscou perds credibilitat, per que alhora sestava
tornant perills de mantenir-lo al poder; loposici civil, que en demanava la
dimissi, i els islamistes radicals, que augmentaven en nombre com ms temps
romania al poder Zizikov i que, amb armes a les mans, cercaven no tan sols el
relleu de Zizikov, sin tamb lestabliment de la xaria.
Aquesta situaci es va exacerbar pel fet que, des de 1992 (i, parlant estricta-
ment, des de molt abans), Ingixia i Osstia del Nord havien estat en conicte
per les seves fronteres. Els ossetes estan en conicte amb Gergia al sud de la
serralada Caucsica i, al nord, amb Ingixia. s obvi que si Rssia es posiciona
com a defensora i garant dels ossetes, el sentiment antiosseta (i, s ms, lantirs
tamb) sincrementar a Ingixia, de la mateixa manera que ho far la simpatia
envers Gergia. No hi ha cap necessitat de plantejar conspiracions georgia-
noingixes, amb implicacions dels txetxens de Pankisi, com alguna gent pensa.
s la lgica de diverses boles de billar que estan unes al costat de les altres: en
toques una i sen mou una altra; i si en colpeges una a latzar, no s clar en
quina direcci anir.
Zizikov cessat
Finalment, cessant Zizikov, Moscou ha pres la mesura correcta i ms ade-
quada entre les poques possibilitats disponibles. De fet, hi havia tres opcions.
La primera era fer tornar Aixev a Ingixia, com demanava loposici ingixa.
La segona era unir Ingixia amb Txetxnia i lliurar-les totes dues a Ramzan
Kadrov, de forma que ell pogus resoldre els problemes all com els ha resolt
a casa. La tercera era reemplaar el president dIngixia amb alg altre que no
fos Aixev.
La primera opci era impossible a causa de les relacions dAixev amb els
poltics federals que prenen les decisions. Potser no t relaci amb Medvdev,
per en t ms que sucient amb Putin. La seva sola implicaci en els intents
de trobar una soluci pacca a la crisi de Beslan el 2004 era ja sucient per a
una forta antipatia mtua.
La segona opci hauria donat molta fora a Kadrov, a qui Medvdev no
veu com el seu home al Caucas, entenent evidentment que aquest lder jove
i independent noms pot ser considerat un home de Putin si shi posa molta
imaginaci. A ms, si Kadrov ha aconseguit assolir una reducci general del
4 8
4 9
Miratge de pau a Txetxnia
Marta Ter, Lliga dels Drets dels Pobles
Deu anys desprs del seu inici, la primavera del 2009, Rssia va anunciar la
de loperaci antiterrorista a Txetxnia i lassoliment de lestabilitat a la
zona. Tanmateix, la realitat a Txetxnia i a la resta del Caucas del Nord s
lluny de ser estable: aix ho demostren els assassinats dactivistes i periodistes
que denuncien el terror que apliquen les forces de seguretat de lEstat sobre la
poblaci civil i els atemptats comesos per la insurgncia armada.
A primer cop de vista, sembla que a Txetxnia la situaci shagi normalitzat.
La seva capital, Grozni, i les principals ciutats daquesta repblica han ressor-
git de les runes en qu les havien convertit els bombardejos sistemtics. Ara
es poden veure avingudes modernes, places ben cuidades i ns i tot shi ha
construt la mesquita ms gran dEuropa. I, per acabar de donar una imatge de
normalitzaci, labril de 2009, el Ministeri de lInterior rus declarava la de
loperaci antiterrorista a Txetxnia (iniciada el 1999), fet que suposa que les
tropes russes installades a la regi, uns 20.000 soldats, hagin de ser retirades
gradualment de la Repblica.
Si anem una mica ms a fons, per, ens adonarem que la reconstrucci fsica
de part del pas i laixecament del rgim antiterrorista no s res ms que una
pantalla que amaga un sistema de terror i repressi que desmenteix la versi
triomfalista del Kremlin.
La guerra bruta de Kadrov
La de loperaci antiterrorista decretada pel Kremlin i la retirada gradual
de tropes russes que aix suposa no tindr massa impacte en la poblaci txet-
xena perqu, des del 2004, les tasques de combatre els insurgents han passat a
mans de lhome fort del Kremlin a la regi, el txetx Ramzan Kadrov, i dels
seus rgans de seguretat, els kadrovtsi. De fet, aquesta decisi del Kremlin
dabandonar del tot Txetxnia no fa ms que reforar el poder de Kadrov a la
regi, on t plens poders per fer el que vulgui.
Kadrov ha instaurat un rgim totalitari que escampa el terror sobre la pobla-
ci mitjanant unes forces de seguretat que segresten, torturen i assassinen amb
impunitat total. De fet, segons lONG russa de drets humans Memorial, des
de lanunci de la de loperaci antiterrorista, el nombre de crims comesos
s lleial a Medvdev i t les seves prpies idees sobre la necessitat de refor-
mar ladministraci al Caucas del Nord. Per hi ha ocials de seguretat que
no estan contents amb la marxa de Zizikov, perqu era una gura que els
convenia. Semblen estar preparats per fer esforos considerables per impedir
que Ievkrov reforci la seva posici. De quina facci de les forces de seguretat
guanyi depn en molts aspectes quina posici surt reforada a Moscou a mig
termini: la del cercle de Putin, que va entendre la necessitat de cessar Zizikov,
per que encara no nest contenta, o la del cercle de Medvdev.
Ievkrov no pot esdevenir el Kadrov ingix: no s un comandant de camp, i
a Ingixia li manca lexcepcional classe de combatents que es van unir al bn-
dol de la legalitat. Abans no hi havia lluita a Ingixia, per quan va comenar,
la columna vertebral del seu exrcit van ser els joves islamistes. No sn veterans
cansats de dues guerres amb les tropes federals i s prcticament impossible de
treurels del bosc. No els importa si hi ha al poder Ievkrov o Zizikov. I, si
Ievkrov esdev un altre Zizikov, la guerra no far sin intensicar-se.
Lnic cam alternatiu per a Ievkrov s assolir una certa independncia po-
ltica basada en la plataforma ideolgica de les tradicions ingixes i, en ltima
instncia, en el nacionalisme ingix moderat. Dins dIngixia, aquest cam en-
cara no el t tancat: pertany al grup subtnic dels orstkhoi, gran i inuent, i les
seves primeres passes van rebre laprovaci consensuada dels principals teips.
El problema s que aquest cam va directament contra la forma favorita de
Moscou de funcionar a les regions: dels lders regionals sespera que no siguin
gaire independents. El dilema ingix es presenta malament per a Moscou: un
governador que sigui un titella signica una probable escalada de la guerra i
un governador independent s un comproms seris, un refs del concepte de
Putin dadministraci al Caucas i del sistema federal globalment.
4 8
4 9
Miratge de pau a Txetxnia
Marta Ter, Lliga dels Drets dels Pobles
Deu anys desprs del seu inici, la primavera del 2009, Rssia va anunciar la
de loperaci antiterrorista a Txetxnia i lassoliment de lestabilitat a la
zona. Tanmateix, la realitat a Txetxnia i a la resta del Caucas del Nord s
lluny de ser estable: aix ho demostren els assassinats dactivistes i periodistes
que denuncien el terror que apliquen les forces de seguretat de lEstat sobre la
poblaci civil i els atemptats comesos per la insurgncia armada.
A primer cop de vista, sembla que a Txetxnia la situaci shagi normalitzat.
La seva capital, Grozni, i les principals ciutats daquesta repblica han ressor-
git de les runes en qu les havien convertit els bombardejos sistemtics. Ara
es poden veure avingudes modernes, places ben cuidades i ns i tot shi ha
construt la mesquita ms gran dEuropa. I, per acabar de donar una imatge de
normalitzaci, labril de 2009, el Ministeri de lInterior rus declarava la de
loperaci antiterrorista a Txetxnia (iniciada el 1999), fet que suposa que les
tropes russes installades a la regi, uns 20.000 soldats, hagin de ser retirades
gradualment de la Repblica.
Si anem una mica ms a fons, per, ens adonarem que la reconstrucci fsica
de part del pas i laixecament del rgim antiterrorista no s res ms que una
pantalla que amaga un sistema de terror i repressi que desmenteix la versi
triomfalista del Kremlin.
La guerra bruta de Kadrov
La de loperaci antiterrorista decretada pel Kremlin i la retirada gradual
de tropes russes que aix suposa no tindr massa impacte en la poblaci txet-
xena perqu, des del 2004, les tasques de combatre els insurgents han passat a
mans de lhome fort del Kremlin a la regi, el txetx Ramzan Kadrov, i dels
seus rgans de seguretat, els kadrovtsi. De fet, aquesta decisi del Kremlin
dabandonar del tot Txetxnia no fa ms que reforar el poder de Kadrov a la
regi, on t plens poders per fer el que vulgui.
Kadrov ha instaurat un rgim totalitari que escampa el terror sobre la pobla-
ci mitjanant unes forces de seguretat que segresten, torturen i assassinen amb
impunitat total. De fet, segons lONG russa de drets humans Memorial, des
de lanunci de la de loperaci antiterrorista, el nombre de crims comesos
s lleial a Medvdev i t les seves prpies idees sobre la necessitat de refor-
mar ladministraci al Caucas del Nord. Per hi ha ocials de seguretat que
no estan contents amb la marxa de Zizikov, perqu era una gura que els
convenia. Semblen estar preparats per fer esforos considerables per impedir
que Ievkrov reforci la seva posici. De quina facci de les forces de seguretat
guanyi depn en molts aspectes quina posici surt reforada a Moscou a mig
termini: la del cercle de Putin, que va entendre la necessitat de cessar Zizikov,
per que encara no nest contenta, o la del cercle de Medvdev.
Ievkrov no pot esdevenir el Kadrov ingix: no s un comandant de camp, i
a Ingixia li manca lexcepcional classe de combatents que es van unir al bn-
dol de la legalitat. Abans no hi havia lluita a Ingixia, per quan va comenar,
la columna vertebral del seu exrcit van ser els joves islamistes. No sn veterans
cansats de dues guerres amb les tropes federals i s prcticament impossible de
treurels del bosc. No els importa si hi ha al poder Ievkrov o Zizikov. I, si
Ievkrov esdev un altre Zizikov, la guerra no far sin intensicar-se.
Lnic cam alternatiu per a Ievkrov s assolir una certa independncia po-
ltica basada en la plataforma ideolgica de les tradicions ingixes i, en ltima
instncia, en el nacionalisme ingix moderat. Dins dIngixia, aquest cam en-
cara no el t tancat: pertany al grup subtnic dels orstkhoi, gran i inuent, i les
seves primeres passes van rebre laprovaci consensuada dels principals teips.
El problema s que aquest cam va directament contra la forma favorita de
Moscou de funcionar a les regions: dels lders regionals sespera que no siguin
gaire independents. El dilema ingix es presenta malament per a Moscou: un
governador que sigui un titella signica una probable escalada de la guerra i
un governador independent s un comproms seris, un refs del concepte de
Putin dadministraci al Caucas i del sistema federal globalment.
5 0
5 1
li va b tenir un assass dirigint una de les repbliques que formen part de la
Federaci Russa.
Un mes ms tard daquesta mort, a Grozni va tornar-se a repetir un altre
assassinat, seguint el mateix modus operandi que en el cas anterior. Ara, per,
les vctimes eren activistes: Zarema Sadulieva i el seu marit, Alik Dzhabrailov,
que van ser segrestats a Grozni i van aparixer lendem morts a trets.
A diferncia de Natlia Estemrova, que treballava en casos ms delicats
per les autoritats txetxenes (segrestos, assassinats i tortures comesos pels rgans
de seguretat de la Repblica), Zarema Sadulieva i el seu marit treballaven en
assumptes purament humanitaris, oferint ajuda mdica a nens vctimes de la
guerra i la violncia. Segons arma Txerkassov, membre de Memorial, les-
cenari de les seves morts possiblement va ser el segent: els kadrovtsi van
endur-se Alik Dzhabrailov per interrogar-lo sobre suposades connexions amb
combatents, per sels va escapar la m durant linterrogatori i el van matar.
La seva dona, embarassada de cinc mesos, era un testimoni incmode del que
havia passat i van assegurar el seu silenci assassinant-la tamb.
Un altre assassinat escandals va ser el dUmar Isralov. Aquesta vegada, fora
de Txetxnia, en ple cor dEuropa. Isralov, que havia demanat asil a ustria el
2006, va ser assassinat el 2009 a Viena quan sortia dun supermercat. Isralov
era un combatent que havia passat a ser guardaespatlles de Kadrov i era, doncs,
testimoni de les prctiques del president txetx.
Poc abans de ser assassinat, Isralov havia presentat, al diari The New York
Times, un informe detallat de la seva feina, on declarava que Kadrov torturava
personalment els detinguts. Parallelament, Isralov havia presentat davant el
Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) una demanda contra Rssia
en la qual acusava el president de Txetxnia Ramzan Kadrov de recrrer sis-
temticament a tortures i segrestos. Durant la investigaci daquest assassinat, la
policia austraca va descobrir lexistncia duna llista de 300 txetxens refugiats
considerats enemics del rgim de Kadrov que haurien de ser eliminats.
La insurgncia: de nacionalistes a islamistes
s important destacar que la insurgncia armada a Txetxnia ha passat de
ser nacionalista a islamista. Ara els combatents ja no lluiten per Itxkria (tal i
com sanomena la Txetxnia independent), sin per la creaci dun emirat al
Caucas del Nord.
Des del 1991 ns al 2006, el gruix de loposici armada lluitava per un estat
txetx laic, i el seu lder, Aslan Maskhdov, rebutjava, com a mtode de pressi
pels rgans de seguretat ha augmentat considerablement si el comparem amb
la xifra dels dos anys anteriors. Les prctiques ms freqents per reprimir la
insurgncia armada sn el segrest de familiars dels combatents, incendis a les
seves cases, escarnis pblics televisats i robatori de les seves propietats.
Les xifres que lONG Memorial posa sobre la taula no deixen cap dubte: de
gener a novembre de 2009, es van denunciar 87 segrestos de civils, la major
part dels quals van ser perpetrats per membres dels rgans de seguretat. En la
majoria dels casos, les vctimes van ser posades en llibertat desprs dhaver estat
torturades i amenaades. La justicaci de les autoritats: la necessitat dur a ter-
me mesures de prevenci terrorista. Lobjectiu principal daquests segrestos
s, per, mantenir latmosfera de terror dins la societat txetxena. Daltra banda,
la mateixa ONG calcula que les denncies representen tan sols un 30% dels
segrestos reals que es produeixen.
Quant a la crema de cases de parents de combatents, des de lestiu de 2008,
nhan estat incendiades ms duna cinquantena.
Com a resposta, loposici armada tamb sha fet ms forta, shan coms ms
atemptats contra els agents de les forces de seguretat i sha optat tamb, des de
nals de 2009, per cometre actes terroristes contra civils a Rssia.
Defensors indefensos
La persona que va documentar la majoria dabusos de les forces de segure-
tat contra la poblaci civil va ser Natlia Estemrova, treballadora de lONG
Memorial a Grozni, assassinada el 15 de juliol de 2009. Estemrova era una de
les principals fonts dinformaci independent que denunciava el terrorisme
destat que opera a la Repblica, a qui les vctimes acudien per demanar ajuda.
Els seus ltims informes, que denunciaven nous segrestos, execucions extraju-
dicials i afusellaments pblics, van indignar les autoritats txetxenes, ja que els
feien responsables de practicar una guerra bruta sistemtica contra els familiars
dels insurgents i contra tot aquell que fos sospits de tenir algun vincle amb la
guerrilla (sovint sense fonamentar).
El director de lONG Memorial, Oleg Orlov, va ser taxatiu en el comunicat
que va publicar lendem de lassassinat: S, segur, qui s culpable de la mort
de la Nataixa. Tots coneixem aquesta persona. Es diu Ramzan Kadrov; s el
president de la Repblica Txetxena. Ramzan ja havia amenaat la Nataixa, la
ultratjava, la considerava la seva enemiga personal. Desconeixem si ha estat
ell qui ha ordenat lassassinat de la Nataixa o han estat els seus consellers ms
prxims per complaurel. I mentrestant, sembla que al president Medvdev ja
5 0
5 1
li va b tenir un assass dirigint una de les repbliques que formen part de la
Federaci Russa.
Un mes ms tard daquesta mort, a Grozni va tornar-se a repetir un altre
assassinat, seguint el mateix modus operandi que en el cas anterior. Ara, per,
les vctimes eren activistes: Zarema Sadulieva i el seu marit, Alik Dzhabrailov,
que van ser segrestats a Grozni i van aparixer lendem morts a trets.
A diferncia de Natlia Estemrova, que treballava en casos ms delicats
per les autoritats txetxenes (segrestos, assassinats i tortures comesos pels rgans
de seguretat de la Repblica), Zarema Sadulieva i el seu marit treballaven en
assumptes purament humanitaris, oferint ajuda mdica a nens vctimes de la
guerra i la violncia. Segons arma Txerkassov, membre de Memorial, les-
cenari de les seves morts possiblement va ser el segent: els kadrovtsi van
endur-se Alik Dzhabrailov per interrogar-lo sobre suposades connexions amb
combatents, per sels va escapar la m durant linterrogatori i el van matar.
La seva dona, embarassada de cinc mesos, era un testimoni incmode del que
havia passat i van assegurar el seu silenci assassinant-la tamb.
Un altre assassinat escandals va ser el dUmar Isralov. Aquesta vegada, fora
de Txetxnia, en ple cor dEuropa. Isralov, que havia demanat asil a ustria el
2006, va ser assassinat el 2009 a Viena quan sortia dun supermercat. Isralov
era un combatent que havia passat a ser guardaespatlles de Kadrov i era, doncs,
testimoni de les prctiques del president txetx.
Poc abans de ser assassinat, Isralov havia presentat, al diari The New York
Times, un informe detallat de la seva feina, on declarava que Kadrov torturava
personalment els detinguts. Parallelament, Isralov havia presentat davant el
Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) una demanda contra Rssia
en la qual acusava el president de Txetxnia Ramzan Kadrov de recrrer sis-
temticament a tortures i segrestos. Durant la investigaci daquest assassinat, la
policia austraca va descobrir lexistncia duna llista de 300 txetxens refugiats
considerats enemics del rgim de Kadrov que haurien de ser eliminats.
La insurgncia: de nacionalistes a islamistes
s important destacar que la insurgncia armada a Txetxnia ha passat de
ser nacionalista a islamista. Ara els combatents ja no lluiten per Itxkria (tal i
com sanomena la Txetxnia independent), sin per la creaci dun emirat al
Caucas del Nord.
Des del 1991 ns al 2006, el gruix de loposici armada lluitava per un estat
txetx laic, i el seu lder, Aslan Maskhdov, rebutjava, com a mtode de pressi
pels rgans de seguretat ha augmentat considerablement si el comparem amb
la xifra dels dos anys anteriors. Les prctiques ms freqents per reprimir la
insurgncia armada sn el segrest de familiars dels combatents, incendis a les
seves cases, escarnis pblics televisats i robatori de les seves propietats.
Les xifres que lONG Memorial posa sobre la taula no deixen cap dubte: de
gener a novembre de 2009, es van denunciar 87 segrestos de civils, la major
part dels quals van ser perpetrats per membres dels rgans de seguretat. En la
majoria dels casos, les vctimes van ser posades en llibertat desprs dhaver estat
torturades i amenaades. La justicaci de les autoritats: la necessitat dur a ter-
me mesures de prevenci terrorista. Lobjectiu principal daquests segrestos
s, per, mantenir latmosfera de terror dins la societat txetxena. Daltra banda,
la mateixa ONG calcula que les denncies representen tan sols un 30% dels
segrestos reals que es produeixen.
Quant a la crema de cases de parents de combatents, des de lestiu de 2008,
nhan estat incendiades ms duna cinquantena.
Com a resposta, loposici armada tamb sha fet ms forta, shan coms ms
atemptats contra els agents de les forces de seguretat i sha optat tamb, des de
nals de 2009, per cometre actes terroristes contra civils a Rssia.
Defensors indefensos
La persona que va documentar la majoria dabusos de les forces de segure-
tat contra la poblaci civil va ser Natlia Estemrova, treballadora de lONG
Memorial a Grozni, assassinada el 15 de juliol de 2009. Estemrova era una de
les principals fonts dinformaci independent que denunciava el terrorisme
destat que opera a la Repblica, a qui les vctimes acudien per demanar ajuda.
Els seus ltims informes, que denunciaven nous segrestos, execucions extraju-
dicials i afusellaments pblics, van indignar les autoritats txetxenes, ja que els
feien responsables de practicar una guerra bruta sistemtica contra els familiars
dels insurgents i contra tot aquell que fos sospits de tenir algun vincle amb la
guerrilla (sovint sense fonamentar).
El director de lONG Memorial, Oleg Orlov, va ser taxatiu en el comunicat
que va publicar lendem de lassassinat: S, segur, qui s culpable de la mort
de la Nataixa. Tots coneixem aquesta persona. Es diu Ramzan Kadrov; s el
president de la Repblica Txetxena. Ramzan ja havia amenaat la Nataixa, la
ultratjava, la considerava la seva enemiga personal. Desconeixem si ha estat
ell qui ha ordenat lassassinat de la Nataixa o han estat els seus consellers ms
prxims per complaurel. I mentrestant, sembla que al president Medvdev ja
5 2
5 3
El Daguestan evita la guerra (de moment)
Jordi Bacardit, periodista
El Daguestan compleix molts dels factors sociopoltics que lanlisi terica
ha identicat com a desencadenants de conictes violents: t una forta frag-
mentaci tnica i lingstica, una histria traumtica de conicte amb Rssia,
un terreny inaccessible propici als moviments guerrillers, conictes armats
en territoris limtrofs a Txetxnia, etc. Malgrat aix, el pas ha esquivat una
situaci de conicte generalitzat. s cert que a lactual repblica federada russa
hi ha molts problemes (corrupci institucionalitzada, pobresa i laposta dun
segment de la poblaci pel gihadisme). Tanmateix, tot indicava que el Dagues-
tan hauria dexperimentar una situaci bllica com la vena Txetxnia i no ha
estat aix. Per qu?
Analitzem, primer, els factors que el Daguestan t i que, en el pla teric,
afavoreixen el conicte armat. Si habitualment el Caucas es posa com a exem-
ple mundial de gresol de cultures, el Daguestan s, sens dubte, la versi ms
extremada daquesta diversitat. Les xifres parlen per si soles: amb noms 2,5
milions dhabitants, el pas t ms de 30 tnies i ms de 30 llenges. Potser
el que encara s ms signicatiu s que ltnia majoritria (els vars) noms
representa el 28% de la poblaci i la segona (els darguans), el 20%. s a dir, que
cap tnia s realment majoritria... El fet que entre les tnies del Daguestan se
nincloguin de la famlia caucsica, de la turquesa, de la persa i de leslava no fa
sin reforar la hiperfragmentaci tnica.
Aix mateix, el Daguestan t un currculum ampli de lluita contra el domini
rus. Durant tot el segle xix la repressi de lexrcit dels tsars hi va ser especi-
alment ferotge. Les rebellions dels daguestnics tamb foren constants. Fins i
tot la repblica sovitica autnoma del Daguestan es va proclamar repblica
sobirana el 1991, cosa que demostra que la reivindicaci independentista es
va mantenir viva durant el llarg perode dadoctrinament sovitic. Moscou no
va acceptar pas la sobirania daguestnica, per aix no va desencadenar cap
guerra, a diferncia de Txetxnia.
Precisament, el Daguestan ha aconseguit mantenir-se al marge del conicte
txetx, malgrat que, en molts casos, les guerres a pasos vens acaben contami-
nant els territoris limtrofs (a Europa hem pogut observar b com les guerres
a lantiga Iugoslvia van fer crixer enormement la ma a Bulgria). A ms
contra Rssia els actes terroristes, orquestrats per lala ms radical de la insur-
gncia, liderada per Bassiev.
No obstant aix, aquesta lnia ms moderada representava un gran perill per
al Kremlin, que no volia negociar de cap manera amb els independentistes
txetxens. Aix, amb lassassinat a mans de les tropes russes del president txet-
x Aslan Maskhdov, que havia estat democrticament escollit desprs de la
primera guerra, va desaparixer qualsevol possibilitat duna sortida pacca al
conicte i duna estabilitzaci real de la zona.
Des daleshores, la guerrilla sha radicalitzat i islamitzat. Actualment, el cap
de la resistncia s Doku Umrov, qui es va proclamar emir del Caucas del
Nord el 2007. Labril del 2009 va fer declaracions anunciant que, a partir
daquell moment, considerava objectius de la seva lluita no noms els membres
dels cossos de seguretat de lestat, sin tamb els civils, i declarant que la seva
lluita arribaria al cor de Rssia. Latemptat amb bomba el novembre del 2009
al tren Nevski Express i els dos atemptats sucides al metro de Moscou del
passat mes de mar en sn un trist exemple.
Txetxnia s un miratge: la reconstrucci de la capital i la proliferaci de
cotxes de luxe a mans dels homes lleials a Kadrov oculten una realitat terrible.
A ms, aquesta repblica ha exportat una violncia extrema a repbliques com
ara el Daguestan i Ingixia, que ns fa poc temps eren relativament tranquilles
i on ara no passa un dia sense que es produeixin morts, b a mans dels cossos
de seguretat, b a mans dels islamistes.
El panorama, doncs, s molt pitjor que fa deu anys, quan va comenar la
primera guerra amb Txetxnia. I si el model doperaci antiterrorista que
Moscou va adoptar a Txetxnia es repeteix en aquestes repbliques, noms
podem esperar ms vessaments de sang dinnocents.
5 2
5 3
El Daguestan evita la guerra (de moment)
El Daguestan compleix molts dels factors sociopoltics que lanlisi terica
ha identicat com a desencadenants de conictes violents: t una forta frag-
mentaci tnica i lingstica, una histria traumtica de conicte amb Rssia,
un terreny inaccessible propici als moviments guerrillers, conictes armats
en territoris limtrofs a Txetxnia, etc. Malgrat aix, el pas ha esquivat una
situaci de conicte generalitzat. s cert que a lactual repblica federada russa
hi ha molts problemes (corrupci institucionalitzada, pobresa i laposta dun
segment de la poblaci pel gihadisme). Tanmateix, tot indicava que el Dagues-
tan hauria dexperimentar una situaci bllica com la vena Txetxnia i no ha
estat aix. Per qu?
Analitzem, primer, els factors que el Daguestan t i que, en el pla teric,
afavoreixen el conicte armat. Si habitualment el Caucas es posa com a exem-
ple mundial de gresol de cultures, el Daguestan s, sens dubte, la versi ms
extremada daquesta diversitat. Les xifres parlen per si soles: amb noms 2,5
milions dhabitants, el pas t ms de 30 tnies i ms de 30 llenges. Potser
el que encara s ms signicatiu s que ltnia majoritria (els vars) noms
representa el 28% de la poblaci i la segona (els darguans), el 20%. s a dir, que
cap tnia s realment majoritria... El fet que entre les tnies del Daguestan se
nincloguin de la famlia caucsica, de la turquesa, de la persa i de leslava no fa
sin reforar la hiperfragmentaci tnica.
Aix mateix, el Daguestan t un currculum ampli de lluita contra el domini
rus. Durant tot el segle xix la repressi de lexrcit dels tsars hi va ser especi-
alment ferotge. Les rebellions dels daguestnics tamb foren constants. Fins i
tot la repblica sovitica autnoma del Daguestan es va proclamar repblica
sobirana el 1991, cosa que demostra que la reivindicaci independentista es
va mantenir viva durant el llarg perode dadoctrinament sovitic. Moscou no
va acceptar pas la sobirania daguestnica, per aix no va desencadenar cap
guerra, a diferncia de Txetxnia.
Precisament, el Daguestan ha aconseguit mantenir-se al marge del conicte
txetx, malgrat que, en molts casos, les guerres a pasos vens acaben contami-
nant els territoris limtrofs (a Europa hem pogut observar b com les guerres
a lantiga Iugoslvia van fer crixer enormement la ma a Bulgria). A ms
contra Rssia els actes terroristes, orquestrats per lala ms radical de la insur-
gncia, liderada per Bassiev.
No obstant aix, aquesta lnia ms moderada representava un gran perill per
al Kremlin, que no volia negociar de cap manera amb els independentistes
txetxens. Aix, amb lassassinat a mans de les tropes russes del president txet-
x Aslan Maskhdov, que havia estat democrticament escollit desprs de la
primera guerra, va desaparixer qualsevol possibilitat duna sortida pacca al
conicte i duna estabilitzaci real de la zona.
Des daleshores, la guerrilla sha radicalitzat i islamitzat. Actualment, el cap
de la resistncia s Doku Umrov, qui es va proclamar emir del Caucas del
Nord el 2007. Labril del 2009 va fer declaracions anunciant que, a partir
daquell moment, considerava objectius de la seva lluita no noms els membres
dels cossos de seguretat de lestat, sin tamb els civils, i declarant que la seva
lluita arribaria al cor de Rssia. Latemptat amb bomba el novembre del 2009
al tren Nevski Express i els dos atemptats sucides al metro de Moscou del
passat mes de mar en sn un trist exemple.
Txetxnia s un miratge: la reconstrucci de la capital i la proliferaci de
cotxes de luxe a mans dels homes lleials a Kadrov oculten una realitat terrible.
A ms, aquesta repblica ha exportat una violncia extrema a repbliques com
ara el Daguestan i Ingixia, que ns fa poc temps eren relativament tranquilles
i on ara no passa un dia sense que es produeixin morts, b a mans dels cossos
de seguretat, b a mans dels islamistes.
El panorama, doncs, s molt pitjor que fa deu anys, quan va comenar la
primera guerra amb Txetxnia. I si el model doperaci antiterrorista que
Moscou va adoptar a Txetxnia es repeteix en aquestes repbliques, noms
podem esperar ms vessaments de sang dinnocents.
5 4
5 5
histria amb les decisions que prenem en cada moment. El curs de la histria
no est predeterminat; depn, exclusivament, de nosaltres.
Tanmateix, armar que el Daguestan ha aconseguit evitar ns ara una guerra
generalitzada no vol pas dir que hagi resolt tots els seus problemes. Ben al con-
trari: continua estant en una situaci de risc elevat. Prova daix, el president
rus Medvdev ha assegurat que, tan sols entre el gener i el juny del 2009, han
estat assassinats al Daguestan 75 membres de les forces de seguretat, 48 civils i
112 militants islamistes. Precisament, a principi de juny, el ministre de lInteri-
or del Daguestan, Adilguerei Magomedtagurov, fou mort a trets per gihadistes.
Magomedtagurov dirigia la lluita contra els islamistes radicals, una lluita que
va comenar el 1999 amb lanomenada llei antiwahhabita, que pretenia tallar
de soca-rel el sorgiment de focus islamistes radicals importats directament de
Txetxnia. La llei, per, es va aplicar indiscriminadament: es van tancar moltes
mesquites, diversos lders religiosos van ser expulsats del pas i, en general, es
van perseguir sectors islamistes moderats.
Dins daquest clima de repressi, es va encetar un cicle de violncia i re-
acci que ha perdurat ns avui en dia. La principal organitzaci gihadista i
autora de la majoria dels atemptats al Daguestan sanomena Shariat Jamaat
20

i recluta amb molta facilitat joves islamistes que han sofert la persecuci del
govern. Molts daquests joves tamb salien a lorganitzaci perqu viuen en
una situaci de molta pobresa i, a causa del sistema de clans i de la corrupci,
no veuen altra sortida per prosperar que el terrorisme islamista. En efecte, tal
com va admetre el mateix president daguestnic, Mukh Alev, el mercat negre
controla ns al 70% de leconomia i sn els clans els que precisament el gestio-
nen. El sistema de clans fa que la corrupci estigui a lordre del dia: els llocs de
treball a lAdministraci saconsegueixen amb suborns, els comerciants donen
un tracte preferent a les forces de seguretat a canvi de protecci, etc. De re-
sultes, les capes ms desafavorides de la poblaci, apartades dels clans, es troben
marginades del sistema i molts dels seus integrants opten pel gihadisme com a
forma de redempci i, alhora, com a nica via per posar als clans corruptes.
Les reserves de petroli i de gas que t el Daguestan, juntament amb els drets
de pesca que li pertoquen a la mar Cspia, no fan sin donar fora a les mes
i perpetuar els clans i la pobresa de la majoria de la poblaci. Si no sestableix
un sistema que redistribueixi el poder poltic i econmic, el ms probable s
que el gihadisme es continu expandint al Daguestan. I que, de resultes, en una
20 Shariat Jamaat s la secci daguestnica del Front Caucsic (vegeu, en aquesta mateixa publicaci, Una
introducci al trencaclosques caucsic).
a ms, el gihadisme txetx hauria pogut seduir un pas tan musulm com el
Daguestan. El 1999, el lder independentista txetx Bassiev va posar a prova
laposta poltica del Daguestan amb una incursi militar gihadista que no va
prosperar, en bona part, per la manca de suport popular.
Finalment, el pas caucsic tamb s un territori muntanys i inaccessible, i
aquest s un dels factors que afavoreixen el conicte en tant que els moviments
guerrillers es poden refugiar a les muntanyes i organitzar una resistncia contra
les forces militars convencionals, habitualment poc exibles. La dispersi de la
poblaci en zones rurals no fa sin augmentar el poder potencial dun movi-
ment guerriller. Per aix tampoc va ser sucient per abocar el pas al caos.
Aix les coses, tot feia preveure un esclat de violncia al Daguestan. Tanma-
teix, hi ha una srie de decisions a voltes fortutes i a voltes no tant que han
portat el pas per un cam histric molt ms amable. Vegem-les.
En primer lloc, lexperincia daguestnica de lpoca sovitica fou menys
traumtica que la txetxena: Stalin, mentre va donar ordres dexecutar milers
de txetxens i en va organitzar una deportaci massiva, va optar per una po-
ltica ms contemporitzadora amb el Daguestan, buscant lequilibri entre les
diverses tnies per guanyar-se el suport de les elits locals. Daquesta manera,
els txetxens van acumular greuges i van traar una lnia de continutat amb les
lluites histriques contra lopressi russa. En canvi, els daguestnics van veure
estroncada la lluita contra els russos i, ns i tot, en vista dels viaranys que se-
guien els txetxens, van reforar la poltica de suport al Kremlin, per evitar una
situaci tan traumtica com la de Grozni.
En segon lloc, i no pas menys important, lexpansi de la religi musulmana
a ms del 90% de la poblaci va actuar delement cohesionador de la societat i
va posar a segles denfrontaments entre les tnies daguestniques. Finalment,
lequilibri entre tnies es va segellar amb un sistema de distribuci del poder
poltic que hi assegurava la presncia de membres de les principals tnies du-
rant lpoca sovitica. Aquestes regles saplicaven ns i tot en les posicions de
direcci de lAdministraci pblica, les universitats, les empreses pbliques, etc.
Desprs de lesfondrament de lURSS, es va instaurar un sistema de cohabita-
ci intertnica amb un consell executiu (el Gossovet) que garantia la presncia
de les catorze tnies principals del pas, de manera que totes se sentien repre-
sentades pel govern i beneciades pel pacte.
En denitiva, el Daguestan demostra que, malgrat que tot estigui orientat
cap una banda, malgrat que tot sembli decidit, podem canviar el curs de la
5 4
5 5
histria amb les decisions que prenem en cada moment. El curs de la histria
no est predeterminat; depn, exclusivament, de nosaltres.
Tanmateix, armar que el Daguestan ha aconseguit evitar ns ara una guerra
generalitzada no vol pas dir que hagi resolt tots els seus problemes. Ben al con-
trari: continua estant en una situaci de risc elevat. Prova daix, el president
rus Medvdev ha assegurat que, tan sols entre el gener i el juny del 2009, han
estat assassinats al Daguestan 75 membres de les forces de seguretat, 48 civils i
112 militants islamistes. Precisament, a principi de juny, el ministre de lInteri-
or del Daguestan, Adilguerei Magomedtagurov, fou mort a trets per gihadistes.
Magomedtagurov dirigia la lluita contra els islamistes radicals, una lluita que
va comenar el 1999 amb lanomenada llei antiwahhabita, que pretenia tallar
de soca-rel el sorgiment de focus islamistes radicals importats directament de
Txetxnia. La llei, per, es va aplicar indiscriminadament: es van tancar moltes
mesquites, diversos lders religiosos van ser expulsats del pas i, en general, es
van perseguir sectors islamistes moderats.
Dins daquest clima de repressi, es va encetar un cicle de violncia i re-
acci que ha perdurat ns avui en dia. La principal organitzaci gihadista i
autora de la majoria dels atemptats al Daguestan sanomena Shariat Jamaat
20

i recluta amb molta facilitat joves islamistes que han sofert la persecuci del
govern. Molts daquests joves tamb salien a lorganitzaci perqu viuen en
una situaci de molta pobresa i, a causa del sistema de clans i de la corrupci,
no veuen altra sortida per prosperar que el terrorisme islamista. En efecte, tal
com va admetre el mateix president daguestnic, Mukh Alev, el mercat negre
controla ns al 70% de leconomia i sn els clans els que precisament el gestio-
nen. El sistema de clans fa que la corrupci estigui a lordre del dia: els llocs de
treball a lAdministraci saconsegueixen amb suborns, els comerciants donen
un tracte preferent a les forces de seguretat a canvi de protecci, etc. De re-
sultes, les capes ms desafavorides de la poblaci, apartades dels clans, es troben
marginades del sistema i molts dels seus integrants opten pel gihadisme com a
forma de redempci i, alhora, com a nica via per posar als clans corruptes.
Les reserves de petroli i de gas que t el Daguestan, juntament amb els drets
de pesca que li pertoquen a la mar Cspia, no fan sin donar fora a les mes
i perpetuar els clans i la pobresa de la majoria de la poblaci. Si no sestableix
un sistema que redistribueixi el poder poltic i econmic, el ms probable s
que el gihadisme es continu expandint al Daguestan. I que, de resultes, en una
20 Shariat Jamaat s la secci daguestnica del Front Caucsic (vegeu, en aquesta mateixa publicaci, Una
introducci al trencaclosques caucsic).
a ms, el gihadisme txetx hauria pogut seduir un pas tan musulm com el
Daguestan. El 1999, el lder independentista txetx Bassiev va posar a prova
laposta poltica del Daguestan amb una incursi militar gihadista que no va
prosperar, en bona part, per la manca de suport popular.
Finalment, el pas caucsic tamb s un territori muntanys i inaccessible, i
aquest s un dels factors que afavoreixen el conicte en tant que els moviments
guerrillers es poden refugiar a les muntanyes i organitzar una resistncia contra
les forces militars convencionals, habitualment poc exibles. La dispersi de la
poblaci en zones rurals no fa sin augmentar el poder potencial dun movi-
ment guerriller. Per aix tampoc va ser sucient per abocar el pas al caos.
Aix les coses, tot feia preveure un esclat de violncia al Daguestan. Tanma-
teix, hi ha una srie de decisions a voltes fortutes i a voltes no tant que han
portat el pas per un cam histric molt ms amable. Vegem-les.
En primer lloc, lexperincia daguestnica de lpoca sovitica fou menys
traumtica que la txetxena: Stalin, mentre va donar ordres dexecutar milers
de txetxens i en va organitzar una deportaci massiva, va optar per una po-
ltica ms contemporitzadora amb el Daguestan, buscant lequilibri entre les
diverses tnies per guanyar-se el suport de les elits locals. Daquesta manera,
els txetxens van acumular greuges i van traar una lnia de continutat amb les
lluites histriques contra lopressi russa. En canvi, els daguestnics van veure
estroncada la lluita contra els russos i, ns i tot, en vista dels viaranys que se-
guien els txetxens, van reforar la poltica de suport al Kremlin, per evitar una
situaci tan traumtica com la de Grozni.
En segon lloc, i no pas menys important, lexpansi de la religi musulmana
a ms del 90% de la poblaci va actuar delement cohesionador de la societat i
va posar a segles denfrontaments entre les tnies daguestniques. Finalment,
lequilibri entre tnies es va segellar amb un sistema de distribuci del poder
poltic que hi assegurava la presncia de membres de les principals tnies du-
rant lpoca sovitica. Aquestes regles saplicaven ns i tot en les posicions de
direcci de lAdministraci pblica, les universitats, les empreses pbliques, etc.
Desprs de lesfondrament de lURSS, es va instaurar un sistema de cohabita-
ci intertnica amb un consell executiu (el Gossovet) que garantia la presncia
de les catorze tnies principals del pas, de manera que totes se sentien repre-
sentades pel govern i beneciades pel pacte.
En denitiva, el Daguestan demostra que, malgrat que tot estigui orientat
cap una banda, malgrat que tot sembli decidit, podem canviar el curs de la
5 6
3
BL OC P OL T I C.
E L CA UCA S DE L S UD
situaci dinestabilitat, es faci trontollar el delicat equilibri entre les tnies del
pas.
Grups tnics del Daguestan
Nom Percentatge
vars 29,4
Darguans 16,5
Kmiks 14,2
Lesguians 13,1
Russos 6,7
Laks 5,4
zeris 4,3
Tabassarans 4,3
Txetxens 3,4
Nogais 1,5
Rtuls 0,9
Aguls 0,9
Tsakhurs 0,3
Altres 1
Font: Cens rus del 2002
5 6
3
BL OC P OL T I C.
E L CA UCA S DE L S UD
situaci dinestabilitat, es faci trontollar el delicat equilibri entre les tnies del
pas.
Grups tnics del Daguestan
Nom Percentatge
vars 29,4
Darguans 16,5
Kmiks 14,2
Lesguians 13,1
Russos 6,7
Laks 5,4
zeris 4,3
Tabassarans 4,3
Txetxens 3,4
Nogais 1,5
Rtuls 0,9
Aguls 0,9
Tsakhurs 0,3
Altres 1
Font: Cens rus del 2002
Bl o c p o l t i c . E l Ca u c a s d e l S u d
5 9
Lerror de clcul georgi
La guerra dOsstia del Sud de lagost del 2008 va posar al descobert les con-
tradiccions o, si es prefereix, la gran complexitat de la poltica internacional.
Duna banda, Gergia, un pas que histricament ha lluitat contra locupaci
dels grans imperis, va provar de sotmetre per la fora dos territoris dscols: Os-
stia del Sud i Abkhzia. I, de laltra, una Rssia que defensava aferrissadament
el principi internacional de la integritat territorial dels estats, com per exemple
en el cas de Srbia amb Kosovo, va donar suport militar a dos territoris que
pretenien separar-se del seu Estat.
El Govern georgi de Mikhel Saakaixvili sha comportat sovint amb les
minories nacionals com un actor imperialista. Malgrat representar un pas cap
a la democratitzaci del pas des del 2003 amb la Revoluci Rosa, Saakaixvili
ha optat per ls de la fora per mantenir sota control tot el territori estatal. Cal
recordar que tant Osstia del Sud com Abkhzia han mostrat la voluntat de ser
independents en diverses ocasions. En efecte, els sud-ossetes van proclamar la
independncia dOsstia del Sud el 1990, just desprs que el Consell Suprem
Georgi prohibs les candidatures territorials a les eleccions georgianes, amb
la intenci clara de foragitar les formacions poltiques ossetes. Un any abans,
el Consell Suprem Georgi tamb havia establert el georgi com la llengua
principal de lEstat, per davant de losseta. Aix mateix, el govern secessionista
dOsstia del Sud, que funcionava com un estat independent de facto, va or-
ganitzar el novembre del 2006 un referndum dautodeterminaci en qu, se-
gons les autoritats de Tskhinvali, va guanyar el s per un 99% dels sufragis i un
95% de participaci. El plebiscit no va ser reconegut per les Nacions Unides,
la Uni Europea ni lOSCE, entre daltres motius, perqu la poblaci geor-
giana no va participar en la contesa electoral. Tanmateix, les eleccions van ser
escrutades per 34 observadors internacionals dAlemanya, ustria, Polnia i
Sucia en 78 collegis electorals i, amb tota seguretat, la majoria de la poblaci
preferia la independncia. El Govern de Saakaixvili, doncs, es va escudar en la
penetraci de la ma a Osstia del Sud i la inuncia russa sobre el territori,
tots dos fets ben certs, per justicar la conquesta dun territori manu militari.
Similarment, en ple apogeu del desmembrament de la Uni Sovitica, Abk-
hzia es va voler desmarcar del procs independentista georgi i va votar en
5 9
Lerror de clcul georgi
La guerra dOsstia del Sud de lagost del 2008 va posar al descobert les con-
tradiccions o, si es prefereix, la gran complexitat de la poltica internacional.
Duna banda, Gergia, un pas que histricament ha lluitat contra locupaci
dels grans imperis, va provar de sotmetre per la fora dos territoris dscols: Os-
stia del Sud i Abkhzia. I, de laltra, una Rssia que defensava aferrissadament
el principi internacional de la integritat territorial dels estats, com per exemple
en el cas de Srbia amb Kosovo, va donar suport militar a dos territoris que
pretenien separar-se del seu Estat.
El Govern georgi de Mikhel Saakaixvili sha comportat sovint amb les
minories nacionals com un actor imperialista. Malgrat representar un pas cap
a la democratitzaci del pas des del 2003 amb la Revoluci Rosa, Saakaixvili
ha optat per ls de la fora per mantenir sota control tot el territori estatal. Cal
recordar que tant Osstia del Sud com Abkhzia han mostrat la voluntat de ser
independents en diverses ocasions. En efecte, els sud-ossetes van proclamar la
independncia dOsstia del Sud el 1990, just desprs que el Consell Suprem
Georgi prohibs les candidatures territorials a les eleccions georgianes, amb
la intenci clara de foragitar les formacions poltiques ossetes. Un any abans,
el Consell Suprem Georgi tamb havia establert el georgi com la llengua
principal de lEstat, per davant de losseta. Aix mateix, el govern secessionista
dOsstia del Sud, que funcionava com un estat independent de facto, va or-
ganitzar el novembre del 2006 un referndum dautodeterminaci en qu, se-
gons les autoritats de Tskhinvali, va guanyar el s per un 99% dels sufragis i un
95% de participaci. El plebiscit no va ser reconegut per les Nacions Unides,
la Uni Europea ni lOSCE, entre daltres motius, perqu la poblaci geor-
giana no va participar en la contesa electoral. Tanmateix, les eleccions van ser
escrutades per 34 observadors internacionals dAlemanya, ustria, Polnia i
Sucia en 78 collegis electorals i, amb tota seguretat, la majoria de la poblaci
preferia la independncia. El Govern de Saakaixvili, doncs, es va escudar en la
penetraci de la ma a Osstia del Sud i la inuncia russa sobre el territori,
tots dos fets ben certs, per justicar la conquesta dun territori manu militari.
Similarment, en ple apogeu del desmembrament de la Uni Sovitica, Abk-
hzia es va voler desmarcar del procs independentista georgi i va votar en
6 0
6 1
(bsicament, per la baixada en picat del preu del cru, del qual depn tant leco-
nomia russa), segurament el Kremlin no hauria actuat amb la contundncia
amb qu ho va fer lagost del 2008.
referndum, el 1991, romandre a la Uni Sovitica, amb un 98,6% dels vots
favorables i un 52,3% de participaci. Altre cop, els georgians no van assistir a
les eleccions amb la intenci de deslegitimar el procs. I, altre cop, el Govern
georgi va voler prescindir de la voluntats dels abkhazos, i va voler imposar la
seva voluntat amb la fora. Tanmateix, els georgians van perdre la guerra del
1992-1993 i els abkhazos van fer com els sud-ossetes: proclamar una indepen-
dncia que no reconeixia cap estat per que exercien de facto.
Que el comportament del Govern georgi en la guerra dOsstia del Sud si-
gui antidemocrtic, per, no vol pas dir que lactuaci del Kremlin en ambds
conictes sigui legtima. Per a Rssia, la guerra dOsstia del Sud havia de mar-
car el punt dinexi en lerosi desbocant de la seva antiga rea dinuncia.
Efectivament, en els darrers anys, Rssia no havia fet ms que perdre poder en
els pasos vens: primer, les repbliques bltiques van acabar integrades a la UE.
Desprs, les revolucions de colors van fer perdre la inuncia de Moscou en
pasos tan importants com Ucrana i Gergia, i tamb el Kirguizistan. Moscou,
per, envalentida pel progrs econmic entre el 2000 i el 2007 (el PIB real
rus va augmentar un 7% de mitjana en aquest perode), va decidir posar punt
i nal al seu retrocs internacional. Daquesta manera, primer, va donar suport
al Govern bielors de Aleksandr Lukaixenko davant duna nova revoluci de
colors que nalment va fracassar. A ms a ms, el Kremlin va oposar tota la
resistncia que va poder a la independncia de Kosovo del seu aliat tradicional
serbi. Parallelament, es va oposar a lescut antimssils nord-americ a Polnia i
a la Repblica Txeca. Segons Washington, el sistema de defensa havia de pro-
tegir Europa i els EUA dels mssils que lIran estava a punt de desenvolupar,
com per exemple, el Shahab-6. Per el Kremlin hi estava completament en
contra perqu addua que el dispositiu permetria controlar tots els moviments
aeris russos ns als Urals.
A tot aix, els membres de lOTAN van emetre una declaraci labril del
2008 que armava que Ucrana i Gergia entrarien un dia en lorganitzaci
atlntica. Segurament, lampliaci de lOTAN i la independncia de Kosovo
van ser les gotes que van fer vessar el got duna Rssia que es veia enfortida
per leconomia. I per aix Moscou va decidir donar un cop de puny sobre la
taula i enfrontar-se militarment amb Gergia (un fet indit des de la Guerra
Freda), per aconseguir el control dOsstia del Sud i dAbkhzia. El gran error
estratgic de Saakaixvili, ns i tot ms gran que el desperar un possible ajut
nord-americ, va ser el de no entendre el canvi de posici del Kremlin. De
fet, vist amb perspectiva, ara que la crisi econmica ha tornat a amansir Rssia
6 0
6 1
(bsicament, per la baixada en picat del preu del cru, del qual depn tant leco-
nomia russa), segurament el Kremlin no hauria actuat amb la contundncia
amb qu ho va fer lagost del 2008.
referndum, el 1991, romandre a la Uni Sovitica, amb un 98,6% dels vots
favorables i un 52,3% de participaci. Altre cop, els georgians no van assistir a
les eleccions amb la intenci de deslegitimar el procs. I, altre cop, el Govern
georgi va voler prescindir de la voluntats dels abkhazos, i va voler imposar la
seva voluntat amb la fora. Tanmateix, els georgians van perdre la guerra del
1992-1993 i els abkhazos van fer com els sud-ossetes: proclamar una indepen-
dncia que no reconeixia cap estat per que exercien de facto.
Que el comportament del Govern georgi en la guerra dOsstia del Sud si-
gui antidemocrtic, per, no vol pas dir que lactuaci del Kremlin en ambds
conictes sigui legtima. Per a Rssia, la guerra dOsstia del Sud havia de mar-
car el punt dinexi en lerosi desbocant de la seva antiga rea dinuncia.
Efectivament, en els darrers anys, Rssia no havia fet ms que perdre poder en
els pasos vens: primer, les repbliques bltiques van acabar integrades a la UE.
Desprs, les revolucions de colors van fer perdre la inuncia de Moscou en
pasos tan importants com Ucrana i Gergia, i tamb el Kirguizistan. Moscou,
per, envalentida pel progrs econmic entre el 2000 i el 2007 (el PIB real
rus va augmentar un 7% de mitjana en aquest perode), va decidir posar punt
i nal al seu retrocs internacional. Daquesta manera, primer, va donar suport
al Govern bielors de Aleksandr Lukaixenko davant duna nova revoluci de
colors que nalment va fracassar. A ms a ms, el Kremlin va oposar tota la
resistncia que va poder a la independncia de Kosovo del seu aliat tradicional
serbi. Parallelament, es va oposar a lescut antimssils nord-americ a Polnia i
a la Repblica Txeca. Segons Washington, el sistema de defensa havia de pro-
tegir Europa i els EUA dels mssils que lIran estava a punt de desenvolupar,
com per exemple, el Shahab-6. Per el Kremlin hi estava completament en
contra perqu addua que el dispositiu permetria controlar tots els moviments
aeris russos ns als Urals.
A tot aix, els membres de lOTAN van emetre una declaraci labril del
2008 que armava que Ucrana i Gergia entrarien un dia en lorganitzaci
atlntica. Segurament, lampliaci de lOTAN i la independncia de Kosovo
van ser les gotes que van fer vessar el got duna Rssia que es veia enfortida
per leconomia. I per aix Moscou va decidir donar un cop de puny sobre la
taula i enfrontar-se militarment amb Gergia (un fet indit des de la Guerra
Freda), per aconseguir el control dOsstia del Sud i dAbkhzia. El gran error
estratgic de Saakaixvili, ns i tot ms gran que el desperar un possible ajut
nord-americ, va ser el de no entendre el canvi de posici del Kremlin. De
fet, vist amb perspectiva, ara que la crisi econmica ha tornat a amansir Rssia
6 2
6 3
sentiment duni i ha aconseguit conservar la seva llengua. La construcci, el
1985, del tnel de Roki, que uneix els dos territoris, va facilitar la preservaci
dels llaos a banda i banda de la serralada Caucsica
22
.
Les tensions entre ossetes i georgians, ja patents a les revoltes ossetes del
principi del segle xx, van escalar amb la glasnost de Gorbatxov i van esclatar
en un conicte armat el gener de 1991. La guerra va provocar lexili de ms
de 100.000 sud-ossetes a Osstia del Nord
23
, aix com la fugida duns 23.000
georgians a daltres zones de Gergia, a ms de lensorrament de leconomia
sud-osseta i una prdua important dinfraestructures. Els abkhazos, per la seva
banda, tamb van lliurar la seva guerra particular contra Gergia entre 1992
i 1993, i en ambds casos el resultat va ser similar. A Osstia del Sud, lalto el
foc va deixar el territori dividit: ms de dos teros van quedar en mans ossetes
i laltre ter restant la regi dAkhalgori va romandre controlat per Gergia.
A Abkhzia, les forces abkhazes es van quedar amb el 85% del pas, mentre que
el 15% restant la gorja de Kodori va restar controlat per Gergia.
Aix, les repbliques dAbkhzia i dOsstia del Sud es van convertir en in-
dependents de facto. Desprs duns anys datzucac, les tensions van anar pujant
dintensitat a partir de 2004, procs que va desembocar, lestiu de 2008, en
una guerra llampec de cinc dies on la intervenci russa va decantar la balana
a favor dAbkhzia i dOsstia del Sud, ara s, ambdues amb el control de tots
els seus territoris i amb el reconeixement ocial per part de Rssia, Nicaragua
i Veneuela. La pitjor part en el conicte se la van endur de nou els residents
dOsstia del Sud: 23.000 ossetes i 15.000 georgians van abandonar les seves
llars. A Abkhzia els residents de la gorja de Kodori uns 2.000 georgians de
llengua svanetiana tamb van ser expulsats. Leconomia sud-osseta va acabar
desfondrar-se i de fer-se totalment dependent de Rssia.
Els interessos geoestratgics, damunt la taula
Per, que ha motivat la Federaci Russa a intervenir? Ocialment, la protec-
ci dels ciutadans russos dOsstia del Sud i dAbkhzia, que sn molts grcies
a la poltica russa de concedir passaports a tots els sud-ossetes i abkhazos que
ho han demanat. Per, darrere daquests argument, shi endevinen moltes ms
causes. Es poden citar, per exemple, les ambicions imperialistes russes a la regi
22 El tnel de Roki ha estat una font de nanament important per al govern independentista i lnica
entrada de productes durant gaireb dues dcades dembargament per part de Gergia.
23 Un efecte dmino interessant: la ubicaci dels refugiats sud-ossetes a la zona de Prigorodni va causar
un breu conicte armat entre la Repblica Autnoma dOsstia del Nord i la vena Repblica Autnoma
dIngixia, que considerava aquest territori histricament ingix.
Osstia del Sud i Abkhzia: semblants, per
diferents
Quan es parla de les repbliques autoproclamades o novament independents,
o secessionistes de Gergia, el paquet sempre inclou com en un magma
informe dos territoris que ni tan sols es toquen: Abkhzia i Osstia del Sud.
El decurs de la histria ha fet que ambds territoris hagin acabat seguint
trajectries paralleles en els darrers anys, ns al punt que tots dos han estat
reconeguts com a estats independents per part de la Federaci Russa, el seu
gran i nic protector. Per val la pena aturar-se un moment per discernir les
notables diferncies que hi ha entre lun i laltre per entendre una mica millor
el joc poltic, econmic i militar de la zona.
Actualment la naci osseta es troba dividida en dues administracions o-
cialment reconegudes: la Repblica dOsstia del Nord, dins de la Federaci
Russa, i lEntitat Administrativa Provisional dOsstia del Sud, a Gergia, el
territori de la qual actualment s un estat de facto, la Repblica dOsstia del
Sud. No s una qesti insignicant: a diferncia dels abkhazos del Caucas
21
,
que viuen prcticament tots dins de les fronteres de la Repblica dAbkhzia,
els ossetes que viuen a la seva repblica independent de facto sn una mino-
ria (menys del 20% de la poblaci osseta total). Aix, lgicament, planteja un
problema evident de coherncia de part russa: si Moscou ha reconegut a tota
la naci abkhaza el dret a constituir-se en repblica sobirana, s difcilment
justicable que la naci osseta, tota la naci osseta, no pugui fer el mateix.
Els ossetes, de fet, shan acabat acostumant a les fronteres de 1918, quan el
trencament de lImperi rus va fer caure els dos territoris sota administracions
diferents. Administrativament, Osstia del Sud es convert en la Regi Aut-
noma dOsstia del Sud el 1922 i mantingu aquest mateix grau dautonomia
ns al nal de 1990, quan Gergia lanull com a conseqncia de la decla-
raci unilateral de sobirania dins de lURSS de la Repblica Democrtica
dOsstia del Sud, el 20 de setembre de 1990. Tot i la separaci no noms ad-
ministrativa sin sobretot geogrca que patia, el poble osseta ha mantingut un
21 Fem la distinci entre els abkhazos del Caucas i els abkhazos de Turquia, numricament superiors
als primers, que sn els descendents dels qui van emigrar des dAbkhzia cap a lImperi otom durant les
dcades de 1860 i 1870.
6 2
6 3
sentiment duni i ha aconseguit conservar la seva llengua. La construcci, el
1985, del tnel de Roki, que uneix els dos territoris, va facilitar la preservaci
dels llaos a banda i banda de la serralada Caucsica
22
.
Les tensions entre ossetes i georgians, ja patents a les revoltes ossetes del
principi del segle xx, van escalar amb la glasnost de Gorbatxov i van esclatar
en un conicte armat el gener de 1991. La guerra va provocar lexili de ms
de 100.000 sud-ossetes a Osstia del Nord
23
, aix com la fugida duns 23.000
georgians a daltres zones de Gergia, a ms de lensorrament de leconomia
sud-osseta i una prdua important dinfraestructures. Els abkhazos, per la seva
banda, tamb van lliurar la seva guerra particular contra Gergia entre 1992
i 1993, i en ambds casos el resultat va ser similar. A Osstia del Sud, lalto el
foc va deixar el territori dividit: ms de dos teros van quedar en mans ossetes
i laltre ter restant la regi dAkhalgori va romandre controlat per Gergia.
A Abkhzia, les forces abkhazes es van quedar amb el 85% del pas, mentre que
el 15% restant la gorja de Kodori va restar controlat per Gergia.
Aix, les repbliques dAbkhzia i dOsstia del Sud es van convertir en in-
dependents de facto. Desprs duns anys datzucac, les tensions van anar pujant
dintensitat a partir de 2004, procs que va desembocar, lestiu de 2008, en
una guerra llampec de cinc dies on la intervenci russa va decantar la balana
a favor dAbkhzia i dOsstia del Sud, ara s, ambdues amb el control de tots
els seus territoris i amb el reconeixement ocial per part de Rssia, Nicaragua
i Veneuela. La pitjor part en el conicte se la van endur de nou els residents
dOsstia del Sud: 23.000 ossetes i 15.000 georgians van abandonar les seves
llars. A Abkhzia els residents de la gorja de Kodori uns 2.000 georgians de
llengua svanetiana tamb van ser expulsats. Leconomia sud-osseta va acabar
desfondrar-se i de fer-se totalment dependent de Rssia.
Els interessos geoestratgics, damunt la taula
Per, que ha motivat la Federaci Russa a intervenir? Ocialment, la protec-
ci dels ciutadans russos dOsstia del Sud i dAbkhzia, que sn molts grcies
a la poltica russa de concedir passaports a tots els sud-ossetes i abkhazos que
ho han demanat. Per, darrere daquests argument, shi endevinen moltes ms
causes. Es poden citar, per exemple, les ambicions imperialistes russes a la regi
22 El tnel de Roki ha estat una font de nanament important per al govern independentista i lnica
entrada de productes durant gaireb dues dcades dembargament per part de Gergia.
23 Un efecte dmino interessant: la ubicaci dels refugiats sud-ossetes a la zona de Prigorodni va causar
un breu conicte armat entre la Repblica Autnoma dOsstia del Nord i la vena Repblica Autnoma
dIngixia, que considerava aquest territori histricament ingix.
Osstia del Sud i Abkhzia: semblants, per
diferents
Quan es parla de les repbliques autoproclamades o novament independents,
o secessionistes de Gergia, el paquet sempre inclou com en un magma
informe dos territoris que ni tan sols es toquen: Abkhzia i Osstia del Sud.
El decurs de la histria ha fet que ambds territoris hagin acabat seguint
trajectries paralleles en els darrers anys, ns al punt que tots dos han estat
reconeguts com a estats independents per part de la Federaci Russa, el seu
gran i nic protector. Per val la pena aturar-se un moment per discernir les
notables diferncies que hi ha entre lun i laltre per entendre una mica millor
el joc poltic, econmic i militar de la zona.
Actualment la naci osseta es troba dividida en dues administracions o-
cialment reconegudes: la Repblica dOsstia del Nord, dins de la Federaci
Russa, i lEntitat Administrativa Provisional dOsstia del Sud, a Gergia, el
territori de la qual actualment s un estat de facto, la Repblica dOsstia del
Sud. No s una qesti insignicant: a diferncia dels abkhazos del Caucas
21
,
que viuen prcticament tots dins de les fronteres de la Repblica dAbkhzia,
els ossetes que viuen a la seva repblica independent de facto sn una mino-
ria (menys del 20% de la poblaci osseta total). Aix, lgicament, planteja un
problema evident de coherncia de part russa: si Moscou ha reconegut a tota
la naci abkhaza el dret a constituir-se en repblica sobirana, s difcilment
justicable que la naci osseta, tota la naci osseta, no pugui fer el mateix.
Els ossetes, de fet, shan acabat acostumant a les fronteres de 1918, quan el
trencament de lImperi rus va fer caure els dos territoris sota administracions
diferents. Administrativament, Osstia del Sud es convert en la Regi Aut-
noma dOsstia del Sud el 1922 i mantingu aquest mateix grau dautonomia
ns al nal de 1990, quan Gergia lanull com a conseqncia de la decla-
raci unilateral de sobirania dins de lURSS de la Repblica Democrtica
dOsstia del Sud, el 20 de setembre de 1990. Tot i la separaci no noms ad-
ministrativa sin sobretot geogrca que patia, el poble osseta ha mantingut un
21 Fem la distinci entre els abkhazos del Caucas i els abkhazos de Turquia, numricament superiors
als primers, que sn els descendents dels qui van emigrar des dAbkhzia cap a lImperi otom durant les
dcades de 1860 i 1870.
6 4
6 5
Quin futur espera a Osstia del Sud, amb una economia devastada, lamenaa
duna nova guerra, amb part de la poblaci a lexili, la comunitat internaci-
onal en contra i un padr amb els antecedents de la Federaci Russa? Pinten
bastos.
mitigades durant la dcada de 1990, com a conseqncia de la crisi nacional
desprs de la desaparici de la Uni Sovitica, i recuperades amb fora durant
la primera dcada del segle xxi de la m de Vladmir Putin, el desig devitar
com fos lentrada de Gergia a lOTAN, o la protecci dels seus interessos
com a provedor de gas a Europa
24
. O senzillament resulta que defensant els in-
teressos sud-ossetes no noms dna suport a un poble caucsic histricament
aliat seu i cristi, sin que, alhora, respon al reconeixement occidental de la
independncia unilateral de Kosovo percebuda com una ofensa a Moscou
promovent les seves prpies causes. Qui sap, podria estar castigant Gergia
per les seves tendncies occidentals. Tal com els russos sempre armen, a Rs-
sia noms lentenen els russos.
En el cas particular dAbkhzia i heus aqu una diferncia crucial respecte
dOsstia del Sud, la seva situaci al llarg de la costa de la mar Negra la con-
verteix en un important enclavament estratgic. Lagncia Itar-Tass ha arribat a
publicar citant fonts de la marina russa que, en el fons, linters per Abkhzia
rau en el fet que el Ministeri de Defensa rus hi vol traslladar la ota de la mar
Negra quan, el 2017, hagi de marxar de Sebastpol, a Ucrana. Aix no ha estat
pas conrmat per ning
25
, per el president abkhaz, Serguei Bagapx, va adme-
tre el maig passat que, efectivament, a la ciutat dOtxamtxira shi installaran sis
bucs de guerra russos
26
. Sigui com sigui, la costa abkhaza s molt a prop dels
ports georgians de Poti i Batumi, del turc de Trabzon i dels russos de Sotxi
i Novorossisk. Aix vol dir estratgia militar, per tamb potencialitat per a
intercanvis comercials intensos i per al desenvolupament turstic comptant, a
ms, que el 2014 se celebren els Jocs Olmpics dHivern a menys de 40 quil-
metres de la seva frontera septentrional, en els quals les autoritats abkhazes te-
nen posades grans esperances pel que fa al progrs econmic de la repblica.
Per contra, Osstia del Sud es troba completament enclavada entre els pics
del Caucas i lhostil Gergia, amb Roki com a nic cord umbilical i amb un
territori que ofereix pocs recursos naturals. La poblaci sobreviu majoritri-
ament de lagricultura de subsistncia i de les ajudes dels seus familiars nord-
ossetes i de lEstat rus, mantenint-se grcies a les forces armades daquest pas.
24 El fet de desestabilitzar Gergia podria alentir el projecte de canalitzaci de gas Nabucco, que unir
els mercats dEuropa amb lOrient Mitj i lsia Central a travs de Turquia i la seva frontera amb Gergia
i lIran.
25 I, de fet, lopci ms lgica per a traslladar la ota sembla el port de Novorossisk, en territori de la
Federaci Russa, on sestan fent intensos treballs de condicionament des de 2007.
26 Itar-Tass: Number of Russian troops in Abkhazia and South Ossetia to be cut. Consultable a lenlla
http://www.itar-tass.com/eng/level2.html?NewsID=13954484&PageNum=0 [Consulta: 15 de setembre
de 2009]
6 4
6 5
Quin futur espera a Osstia del Sud, amb una economia devastada, lamenaa
duna nova guerra, amb part de la poblaci a lexili, la comunitat internaci-
onal en contra i un padr amb els antecedents de la Federaci Russa? Pinten
bastos.
mitigades durant la dcada de 1990, com a conseqncia de la crisi nacional
desprs de la desaparici de la Uni Sovitica, i recuperades amb fora durant
la primera dcada del segle xxi de la m de Vladmir Putin, el desig devitar
com fos lentrada de Gergia a lOTAN, o la protecci dels seus interessos
com a provedor de gas a Europa
24
. O senzillament resulta que defensant els in-
teressos sud-ossetes no noms dna suport a un poble caucsic histricament
aliat seu i cristi, sin que, alhora, respon al reconeixement occidental de la
independncia unilateral de Kosovo percebuda com una ofensa a Moscou
promovent les seves prpies causes. Qui sap, podria estar castigant Gergia
per les seves tendncies occidentals. Tal com els russos sempre armen, a Rs-
sia noms lentenen els russos.
En el cas particular dAbkhzia i heus aqu una diferncia crucial respecte
dOsstia del Sud, la seva situaci al llarg de la costa de la mar Negra la con-
verteix en un important enclavament estratgic. Lagncia Itar-Tass ha arribat a
publicar citant fonts de la marina russa que, en el fons, linters per Abkhzia
rau en el fet que el Ministeri de Defensa rus hi vol traslladar la ota de la mar
Negra quan, el 2017, hagi de marxar de Sebastpol, a Ucrana. Aix no ha estat
pas conrmat per ning
25
, per el president abkhaz, Serguei Bagapx, va adme-
tre el maig passat que, efectivament, a la ciutat dOtxamtxira shi installaran sis
bucs de guerra russos
26
. Sigui com sigui, la costa abkhaza s molt a prop dels
ports georgians de Poti i Batumi, del turc de Trabzon i dels russos de Sotxi
i Novorossisk. Aix vol dir estratgia militar, per tamb potencialitat per a
intercanvis comercials intensos i per al desenvolupament turstic comptant, a
ms, que el 2014 se celebren els Jocs Olmpics dHivern a menys de 40 quil-
metres de la seva frontera septentrional, en els quals les autoritats abkhazes te-
nen posades grans esperances pel que fa al progrs econmic de la repblica.
Per contra, Osstia del Sud es troba completament enclavada entre els pics
del Caucas i lhostil Gergia, amb Roki com a nic cord umbilical i amb un
territori que ofereix pocs recursos naturals. La poblaci sobreviu majoritri-
ament de lagricultura de subsistncia i de les ajudes dels seus familiars nord-
ossetes i de lEstat rus, mantenint-se grcies a les forces armades daquest pas.
24 El fet de desestabilitzar Gergia podria alentir el projecte de canalitzaci de gas Nabucco, que unir
els mercats dEuropa amb lOrient Mitj i lsia Central a travs de Turquia i la seva frontera amb Gergia
i lIran.
25 I, de fet, lopci ms lgica per a traslladar la ota sembla el port de Novorossisk, en territori de la
Federaci Russa, on sestan fent intensos treballs de condicionament des de 2007.
26 Itar-Tass: Number of Russian troops in Abkhazia and South Ossetia to be cut. Consultable a lenlla
http://www.itar-tass.com/eng/level2.html?NewsID=13954484&PageNum=0 [Consulta: 15 de setembre
de 2009]
6 6
6 7
2. Una poblaci dispersada
Desplaats de per vida, els meskhetians sintegren en els seus llocs dacollida
centreasitics, principalment a les zones rurals, mentre una elit militant poc
nombrosa duu a terme una lluita oberta i pacca per reclamar el dret de
retornar a Gergia. Les concentracions, cartes de peticions i enviaments de
delegacions a Moscou i a Tbilisi mai van fer doblegar-se les autoritats centrals
i georgianes, per qui el problema dels meskhetians, de manera semblant a la
qesti dels ttars de Crimea un altre poble deportat que milita segons el
mateix modus operandi no tenia cap importncia. El moviment meskheti,
escindit identitriament entre els proturcs i els progeorgians, t el mrit dexis-
tir i de reunir els meskhetians al voltant de les qestions de la seva histria
i del seu origen. No obstant aix, la seva nica victria real va ser, el 1957,
lobtenci del dret a installar-se a lAzerbaidjan, on van anar progressivament
al voltant de 50.000 meskhetians, amb lesperana segura de poder arribar a
Gergia. El 1989, mentre la Perestroika fa tremolar la fortalesa sovitica, aixe-
caments qualicats detnonacionalistes inamen lsia central. A lUzbekistan,
esclaten pogroms a la vall de Fergan, emprenent-la violentament amb els
meskhetians. Al voltant de 100.000 dells fugen de la zona, per milers, cap a
Rssia, lAzerbaidjan i Ucrana, cosa que accentua encara ms la dispersi de
la seva poblaci. Cap meskheti no s acollit en una Gergia decididament
tancada. Noms alguns individus aconsegueixen de penetrar-hi illegalment,
per en sn expulsats cada vegada, per les autoritats sovitiques o per les forces
del primer president de la Gergia independent, Zviad Gamsakhurdia.
3. La repatriaci impossible
A la caiguda de lURSS, la situaci dels meskhetians empitjora dramtica-
ment. Mentre que la immensa majoria daquesta poblaci, estimada entre les
300.000 i les 500.000 persones, adquireix la ciutadania del seu pas dintegra-
ci, 40.000 meskhetians de Fergan sn acollits com a refugiats a lAzerbaid-
jan. Com a cas ms extrem, els prop de 15.000 meskhetians de la regi russa de
Krasnodar veuen com sels nega la ciutadania russa i tots els drets fonamentals:
sense papers, sn aptrides subjectes a totes les derives possibles per part de
les autoritats, dels seus patrons i, de manera general, de la xenofbia creixent
en una regi particularment preocupada pels problemes tnics: guerres a
Txetxnia, tensions al Daguestan i a Osstia del Nord, conictes ms o menys
latents a les repbliques binacionals. Aquesta situaci, nica considerant la in-
tegraci de milers de meskhetians en altres llocs de Rssia, s denunciada re-
Els meskhetians deportats de Gergia: entre
integraci i repatriaci
Sophie Tournon, doctora en Lletres i Civilitzacions Orientals i investi-
gadora del Centre de Recherches Russes et Euro Asiatiques (CREAA),
INALCO
La minoria meskhetiana, deportada de Gergia per Stalin, es troba avui dia en
situaci de dispora desmembrada en lespai postsovitic, i encara ms enll.
Aquests musulmans turcfons i russfons no tan sols tenen ciutadanies dife-
rents, sin que mantenen una relaci complexa amb la seva histria i la seva
prpia identitat tnica. Actualment, la qesti de la repatriaci a Gergia t
una importncia bastant relativa, per s un smbol fort, tant per als meskhe-
tians com per a Gergia.
1. Resum histric
Els musulmans de Meskhtia no tan sols tenen una histria i una geograa
compartides entre Gergia i Turquia, sin tamb una relaci uctuant amb la
seva identitat. Les poques recerques sobre el seu tema els presenten b com a
descendents de les tribus turqueses, b com a georgians islamitzats i sotmesos al
jou dels otomans. El fet s que els meskhetians, o turcs meskhetians, al principi
del segle xx van lluitar sovint amb els otomans contra els georgians, abans de
ser integrats nalment dins de lURSS en tant que zeris. Privats de contactes
amb la Turquia enemiga, els meskhetians no van ser assimilats dins la naci ge-
orgiana, mentre que els adjars musulmans de la regi adjacent van ser acollits
com a georgians de soca-rel, malgrat la seva fe.
En plena Segona Guerra Mundial, el Kremlin va procedir a una neteja de les
fronteres sovitiques i a una depuraci tnica, amb la deportaci de diverses
poblacions de les zones occidentals cap a lOrient. Els meskhetians formen
part daquests pobles castigats per Stalin. Prop de 100.000 persones (essen-
cialment dones, infants i gent gran, ja que els homes eren al front de guerra)
sn deportades amb trens cap a lsia central el 1944. La zona netejada s
repoblada parcialment i de seguida per georgians desplaats, els pobles sn
abandonats o destruts, i Meskhtia, com tota rea fronterera, s posada sota
control militar estricte.
6 6
6 7
2. Una poblaci dispersada
Desplaats de per vida, els meskhetians sintegren en els seus llocs dacollida
centreasitics, principalment a les zones rurals, mentre una elit militant poc
nombrosa duu a terme una lluita oberta i pacca per reclamar el dret de
retornar a Gergia. Les concentracions, cartes de peticions i enviaments de
delegacions a Moscou i a Tbilisi mai van fer doblegar-se les autoritats centrals
i georgianes, per qui el problema dels meskhetians, de manera semblant a la
qesti dels ttars de Crimea un altre poble deportat que milita segons el
mateix modus operandi no tenia cap importncia. El moviment meskheti,
escindit identitriament entre els proturcs i els progeorgians, t el mrit dexis-
tir i de reunir els meskhetians al voltant de les qestions de la seva histria
i del seu origen. No obstant aix, la seva nica victria real va ser, el 1957,
lobtenci del dret a installar-se a lAzerbaidjan, on van anar progressivament
al voltant de 50.000 meskhetians, amb lesperana segura de poder arribar a
Gergia. El 1989, mentre la Perestroika fa tremolar la fortalesa sovitica, aixe-
caments qualicats detnonacionalistes inamen lsia central. A lUzbekistan,
esclaten pogroms a la vall de Fergan, emprenent-la violentament amb els
meskhetians. Al voltant de 100.000 dells fugen de la zona, per milers, cap a
Rssia, lAzerbaidjan i Ucrana, cosa que accentua encara ms la dispersi de
la seva poblaci. Cap meskheti no s acollit en una Gergia decididament
tancada. Noms alguns individus aconsegueixen de penetrar-hi illegalment,
per en sn expulsats cada vegada, per les autoritats sovitiques o per les forces
del primer president de la Gergia independent, Zviad Gamsakhurdia.
3. La repatriaci impossible
A la caiguda de lURSS, la situaci dels meskhetians empitjora dramtica-
ment. Mentre que la immensa majoria daquesta poblaci, estimada entre les
300.000 i les 500.000 persones, adquireix la ciutadania del seu pas dintegra-
ci, 40.000 meskhetians de Fergan sn acollits com a refugiats a lAzerbaid-
jan. Com a cas ms extrem, els prop de 15.000 meskhetians de la regi russa de
Krasnodar veuen com sels nega la ciutadania russa i tots els drets fonamentals:
sense papers, sn aptrides subjectes a totes les derives possibles per part de
les autoritats, dels seus patrons i, de manera general, de la xenofbia creixent
en una regi particularment preocupada pels problemes tnics: guerres a
Txetxnia, tensions al Daguestan i a Osstia del Nord, conictes ms o menys
latents a les repbliques binacionals. Aquesta situaci, nica considerant la in-
tegraci de milers de meskhetians en altres llocs de Rssia, s denunciada re-
Els meskhetians deportats de Gergia: entre
integraci i repatriaci
Sophie Tournon, doctora en Lletres i Civilitzacions Orientals i investi-
gadora del Centre de Recherches Russes et Euro Asiatiques (CREAA),
INALCO
La minoria meskhetiana, deportada de Gergia per Stalin, es troba avui dia en
situaci de dispora desmembrada en lespai postsovitic, i encara ms enll.
Aquests musulmans turcfons i russfons no tan sols tenen ciutadanies dife-
rents, sin que mantenen una relaci complexa amb la seva histria i la seva
prpia identitat tnica. Actualment, la qesti de la repatriaci a Gergia t
una importncia bastant relativa, per s un smbol fort, tant per als meskhe-
tians com per a Gergia.
1. Resum histric
Els musulmans de Meskhtia no tan sols tenen una histria i una geograa
compartides entre Gergia i Turquia, sin tamb una relaci uctuant amb la
seva identitat. Les poques recerques sobre el seu tema els presenten b com a
descendents de les tribus turqueses, b com a georgians islamitzats i sotmesos al
jou dels otomans. El fet s que els meskhetians, o turcs meskhetians, al principi
del segle xx van lluitar sovint amb els otomans contra els georgians, abans de
ser integrats nalment dins de lURSS en tant que zeris. Privats de contactes
amb la Turquia enemiga, els meskhetians no van ser assimilats dins la naci ge-
orgiana, mentre que els adjars musulmans de la regi adjacent van ser acollits
com a georgians de soca-rel, malgrat la seva fe.
En plena Segona Guerra Mundial, el Kremlin va procedir a una neteja de les
fronteres sovitiques i a una depuraci tnica, amb la deportaci de diverses
poblacions de les zones occidentals cap a lOrient. Els meskhetians formen
part daquests pobles castigats per Stalin. Prop de 100.000 persones (essen-
cialment dones, infants i gent gran, ja que els homes eren al front de guerra)
sn deportades amb trens cap a lsia central el 1944. La zona netejada s
repoblada parcialment i de seguida per georgians desplaats, els pobles sn
abandonats o destruts, i Meskhtia, com tota rea fronterera, s posada sota
control militar estricte.
6 8
6 9
nia i esperar a rebre lestatut indit de repatriat, una mena daptrida soft,
tot esperant el lliurament eventual del precis passaport georgi. Dalta banda,
entre la quantitat de documents requerits, es demana la prova impossible de la
seva qualitat de deportats. A ms, les demandes han de ser presentades abans de
la data lmit de 31 de desembre de 2009. Aquest dia, prop de 4.000 peticions
haurien estat presentades i acceptades, ben poques en comparaci amb les esti-
macions fetes per les associacions meskhetians. La seva avaluaci i la repatriaci
haurien de comenar a partir de gener de 2011.
Els prop de 1.500 meskhetians ja presents a Gergia es declaren globalment
satisfets per la seva situaci, per les seves condicions reals dintegraci fan
reexionar. Estigmatitzats per la seva llengua i per la seva cultura (religi)
musulmana, els repatriats fan front a diversos problemes econmics i socials
(compra de terrenys i dimmobles, recerca de feina, de sortida del territori na-
cional, etc.). Tamb fan front a les pressions destinades a convncer-los de la
seva identitat georgiana i, en certa mesura, de convertir-los a lortodxia.
En aquest context, per als meskhetians que desitgen tornar a Gergia, es
tracta diniciar diverses lluites: lluita poltica contra els prejudicis i les discrimi-
nacions dels quals sn vctimes, lluita pedaggica per restablir la seva histria
i apaivagar els records concurrents georgians i turcs, i lluita jurdica pels seus
drets i el seu reconeixement. Per, vista la situaci social, econmica i poltica
particularment inestable de Gergia i la feblesa tant numrica com estructural
dalgunes associacions meskhetians de Gergia i daltres llocs, levoluci de la
situaci dels meskhetians continuar depenent de la voluntat de les autoritats
georgianes, de la mentalitat de la poblaci local i del suport de les ONG que
nestan al capdavant. Finalment, es planteja la qesti de la situaci dels mesk-
hetians ms o menys integrats pel mn, i del seu desig de quedar-shi o del seu
dret a tornar a la terra dels seus ancestres.
Fonts
Premsa
Kavkazski Uzel, Kavkazski akcent, premsa georgiana -
Informes dONG
Memorial (Rssia), ECMI (Gergia), OSI (Gergia) -
Obres
Trier, T.; Khanzhin, A. The Meskhetian Turks at a Crossroads. Integration, repatriation or -
Ressetlement ? Munster: Lit Verlag, Societal Transformation, 2007
Campana, A.; Dufaud, G.; Tournon, S. Les Dportations en hritage. Les peuples rprims du -
Caucase et de Crime hier et aujourdhui, Presses universitaires de Rennes, 2009
gularment per lONG russa Memorial. El seu cas fa reaccionar els Estats Units,
que organitzen una ajuda humanitria de gran abast. El 2004, milers daquests
meskhetians aptrides reben el dret dinstallar-se en territori nord-americ, en
qualitat de refugiats prioritaris.
Per la seva banda, la Gergia dEdvard Xevardnadze es troba sola davant de
la qesti de la repatriaci dels meskhetians. Com que ja no es pot amagar
darrere del refs rgid del Kremlin sota el pretext de la protecci de les fron-
teres, el govern georgi que tan sols ha acollit alguns centenars de meskheti-
ans argumenta la incompatibilitat cultural dels georgians i dels meskhetians,
i el risc de conicte en cas de repatriaci. De fet, Gergia a penes controla el
seu territori i les seves regions amb una presncia forta de minories tniques:
conictes oberts a Abkhzia i a Osstia del Sud, latents a Javakhtia (minoria
armnia), a Kvemo Kartli (minoria zeri) i a Pankisi (minoria txetxena). La
repatriaci de milers de meskhetians es percep, en el millor dels casos, com una
nova font de desequilibri demogrc, econmic i tnic, i en el pitjor, com una
palanca per a la inestabilitat, manipulada per una Rssia desitjosa de conservar
la seva antiga parcella sud-caucsica. En tots dos casos, les autoritats, els mitjans
georgians i una part de lelit intellectual i de la poblaci georgiana soposen
de vegades, violentament a la repatriaci dels meskhetians, qualicats de
turcs deslleials.
4. El pes dels organismes internacionals
Presents en diferents parts de lantiga URSS, als Estats Units i a Turquia, i
fent front a diversos problemes econmics, socials i humanitaris, la qesti
meskhetiana depassa el marc estret dels afers estrictament nacionals. Daqu la
preeminncia del paper mediador de les organitzacions no governamentals i
intergovernamentals en aquesta causa espinosa on Rssia i els estats de lsia
central sn, tamb, parts implicades. El Consell dEuropa, del qual Gergia
esdev membre el 1999, inclou la resoluci del problema meskheti entre les
condicions dadmissi de Gergia al seu si. Aquesta instituci, aix com nom-
broses ONG, sobretot el Centre Europeu per als Afers de les Minories (ECMI)
i lOpen Society Institute, de la Fundaci Soros (OSI), juguen un paper de
primer ordre en la reavaluaci daquesta causa per part del govern georgi.
Ara b, aquest darrer aspecte no obre de veritat lexpedient de la repatria-
ci dels meskhetians ns al 2006, sota la coacci. s adoptat, nalment, un
projecte de llei, de contingut ben criticable. En aquesta ocasi, els meskhetians
que vulguin tornar a Gergia han de renunciar prviament a la seva ciutada-
6 8
6 9
nia i esperar a rebre lestatut indit de repatriat, una mena daptrida soft,
tot esperant el lliurament eventual del precis passaport georgi. Dalta banda,
entre la quantitat de documents requerits, es demana la prova impossible de la
seva qualitat de deportats. A ms, les demandes han de ser presentades abans de
la data lmit de 31 de desembre de 2009. Aquest dia, prop de 4.000 peticions
haurien estat presentades i acceptades, ben poques en comparaci amb les esti-
macions fetes per les associacions meskhetians. La seva avaluaci i la repatriaci
haurien de comenar a partir de gener de 2011.
Els prop de 1.500 meskhetians ja presents a Gergia es declaren globalment
satisfets per la seva situaci, per les seves condicions reals dintegraci fan
reexionar. Estigmatitzats per la seva llengua i per la seva cultura (religi)
musulmana, els repatriats fan front a diversos problemes econmics i socials
(compra de terrenys i dimmobles, recerca de feina, de sortida del territori na-
cional, etc.). Tamb fan front a les pressions destinades a convncer-los de la
seva identitat georgiana i, en certa mesura, de convertir-los a lortodxia.
En aquest context, per als meskhetians que desitgen tornar a Gergia, es
tracta diniciar diverses lluites: lluita poltica contra els prejudicis i les discrimi-
nacions dels quals sn vctimes, lluita pedaggica per restablir la seva histria
i apaivagar els records concurrents georgians i turcs, i lluita jurdica pels seus
drets i el seu reconeixement. Per, vista la situaci social, econmica i poltica
particularment inestable de Gergia i la feblesa tant numrica com estructural
dalgunes associacions meskhetians de Gergia i daltres llocs, levoluci de la
situaci dels meskhetians continuar depenent de la voluntat de les autoritats
georgianes, de la mentalitat de la poblaci local i del suport de les ONG que
nestan al capdavant. Finalment, es planteja la qesti de la situaci dels mesk-
hetians ms o menys integrats pel mn, i del seu desig de quedar-shi o del seu
dret a tornar a la terra dels seus ancestres.
Fonts
Premsa
Kavkazski Uzel, Kavkazski akcent, premsa georgiana -
Informes dONG
Memorial (Rssia), ECMI (Gergia), OSI (Gergia) -
Obres
Trier, T.; Khanzhin, A. The Meskhetian Turks at a Crossroads. Integration, repatriation or -
Ressetlement ? Munster: Lit Verlag, Societal Transformation, 2007
Campana, A.; Dufaud, G.; Tournon, S. Les Dportations en hritage. Les peuples rprims du -
Caucase et de Crime hier et aujourdhui, Presses universitaires de Rennes, 2009
gularment per lONG russa Memorial. El seu cas fa reaccionar els Estats Units,
que organitzen una ajuda humanitria de gran abast. El 2004, milers daquests
meskhetians aptrides reben el dret dinstallar-se en territori nord-americ, en
qualitat de refugiats prioritaris.
Per la seva banda, la Gergia dEdvard Xevardnadze es troba sola davant de
la qesti de la repatriaci dels meskhetians. Com que ja no es pot amagar
darrere del refs rgid del Kremlin sota el pretext de la protecci de les fron-
teres, el govern georgi que tan sols ha acollit alguns centenars de meskheti-
ans argumenta la incompatibilitat cultural dels georgians i dels meskhetians,
i el risc de conicte en cas de repatriaci. De fet, Gergia a penes controla el
seu territori i les seves regions amb una presncia forta de minories tniques:
conictes oberts a Abkhzia i a Osstia del Sud, latents a Javakhtia (minoria
armnia), a Kvemo Kartli (minoria zeri) i a Pankisi (minoria txetxena). La
repatriaci de milers de meskhetians es percep, en el millor dels casos, com una
nova font de desequilibri demogrc, econmic i tnic, i en el pitjor, com una
palanca per a la inestabilitat, manipulada per una Rssia desitjosa de conservar
la seva antiga parcella sud-caucsica. En tots dos casos, les autoritats, els mitjans
georgians i una part de lelit intellectual i de la poblaci georgiana soposen
de vegades, violentament a la repatriaci dels meskhetians, qualicats de
turcs deslleials.
4. El pes dels organismes internacionals
Presents en diferents parts de lantiga URSS, als Estats Units i a Turquia, i
fent front a diversos problemes econmics, socials i humanitaris, la qesti
meskhetiana depassa el marc estret dels afers estrictament nacionals. Daqu la
preeminncia del paper mediador de les organitzacions no governamentals i
intergovernamentals en aquesta causa espinosa on Rssia i els estats de lsia
central sn, tamb, parts implicades. El Consell dEuropa, del qual Gergia
esdev membre el 1999, inclou la resoluci del problema meskheti entre les
condicions dadmissi de Gergia al seu si. Aquesta instituci, aix com nom-
broses ONG, sobretot el Centre Europeu per als Afers de les Minories (ECMI)
i lOpen Society Institute, de la Fundaci Soros (OSI), juguen un paper de
primer ordre en la reavaluaci daquesta causa per part del govern georgi.
Ara b, aquest darrer aspecte no obre de veritat lexpedient de la repatria-
ci dels meskhetians ns al 2006, sota la coacci. s adoptat, nalment, un
projecte de llei, de contingut ben criticable. En aquesta ocasi, els meskhetians
que vulguin tornar a Gergia han de renunciar prviament a la seva ciutada-
7 0
7 1
russogeorgiana, que, malgrat durar pocs dies, va causar talls en el subministra-
ment del petroli a Armnia. Per la seva banda, Gergia mai ha acabat de veure
amb bons ulls les bases militars russes en territori armeni, ats que incrementa
la sensaci georgiana dencerclament rus.
Daltra banda, laliana militar amb Rssia, que es tradua en bases militars
russes a Armnia, per tamb en la participaci dErevan en lOrganitzaci del
Tractat de Seguretat Collectiva (lactual alternativa russa a lOTAN), no podia
treure Armnia de la mala situaci econmica. Com tampoc ho podia fer la
inuncia del lobby armeni en les diferents administracions nord-americanes.
Amb prcticament totes les fronteres tancades, Armnia estava condemnada.
Davant daquesta evidncia, la societat armnia ha ents que la reobertura de
la frontera amb una potncia comercial com Turquia era indispensable per po-
der prosperar. Per, per a fer-ho, la societat armnia sha hagut de sobreposar
al dolor moral de pactar amb el poble responsable del seu genocidi. La contra-
partida s encetar una nova etapa en qu Armnia pot alliberar el seu potencial
com a societat. Cal recordar que, malgrat tenir poc ms de 3 milions dhabi-
tants, Armnia s una de les nacions ms antigues. Durant segles, va prosperar
econmicament com poques altres nacions, grcies a una xarxa de comunitats
darmenis al mn que li servia de plataforma comercial. Aix mateix, malgrat
estar situada a la crulla de grans civilitzacions que collidien peridicament i
envaen el territori armeni (lImperi bizant, Rssia, lImperi otom i Prsia),
els armenis van aconseguir fer perdurar la llengua, un alfabet propi, i tamb
una esglsia apostlica prpia. De fet, Armnia fou el primer pas del mn a
adoptar el cristianisme com a religi ocial (any 301).
Lobertura de la frontera entre Armnia i Turquia s, literalment, lobertura
dArmnia cap al mn, en el sentit que Erevan trenca lencerclament a qu
havia estat sotmesa ns ara per Turquia i lAzerbaidjan, tant en lmbit eco-
nmic com en el cultural. En lagenda poltica dambds pasos, per, caldr
treballar a mig termini en una soluci pactada sobre lAlt Karabakh i sobre el
reconeixement turc del genocidi, per tal que cap de les parts radicalitzades ho
pugui aprotar per torpedinar el restabliment de les relacions diplomtiques
turcoarmnies. A poc a poc sha de crear un clima de conana que, duna
banda, obligui Armnia a retornar la part de territori zeri que no forma part
de lAlt Karabakh i, de laltra, obligui Turquia a reconixer el genocidi, amb la
contrapartida que aix no impliqui acceptar reivindicacions econmiques ni
territorials armnies.
Armnia, entre la histria i el pragmatisme
El Govern dArmnia i el de Turquia van acordar loctubre de 2009 obrir
la frontera comercial entre els dos pasos. Es tracta dun pas histric cap a la
normalitzaci de les relacions turcoarmnies i, el que s ms important, cap
a la soluci dun conicte que ha causat molt dolor i molta pobresa. Ambds
executius han optat per una opci pragmtica: Armnia ha decidit posposar
la reivindicaci histrica que Ankara reconegus el genocidi armeni abans
dasseures a la taula negociadora, a canvi de poder fer comer amb els turcs; i
Turquia ha acceptat dialogar malgrat que Erevan no sha retirat de lAlt Kara-
bakh (un territori que ocialment forma part de lAzerbaidjan per que, de
facto, funciona com una repblica independent proarmnia), per tal dampliar
el mercat i guanyar inuncia a la zona en detriment de Rssia.
La reobertura de la frontera, per, no s pas una renncia a les reivindica-
cions histriques dambds pasos. Tant Turquia com Armnia esperen, amb
aquest gest, crear un clima de prou conana com per, en el futur, poder
resoldre al seu favor el contencis de lAlt Karabakh i el del genocidi armeni.
Tanmateix, el motor daquest rapprochement han estat, un cop ms, els inte-
ressos econmics dambdues parts. En efecte, malgrat el creixement econmic
dArmnia dels ltims anys, el pas caucsic s el 98 estat dun total de 192 en
renda per cpita. Segons les dades del mateix Govern, el 25% de la poblaci viu
en la pobresa i, el que potser s ms preocupant, una quarta part del PIB sn
transferncies monetries de la dispora armnia. De fet, la populosa i auent
dispora armnia tamb ha contribut desproporcionadament amb inversions
al pas, sobretot en infraestructures. El teixit productiu armeni, doncs, encara
est molt afectat per lanquilosat sistema sovitic i la conversi cap a una eco-
nomia de mercat est dominada, un cop ms, per la corrupci.
Amb els anys, la societat armnia, histricament dinmica i prspera, havia
assumit que bona part de les dicultats econmiques per les quals passava teni-
en un origen geopoltic. En efecte, Armnia es trobava tenallada a lest i al sud
pel conicte amb lAzerbaidjan i la provncia azerbaidjanesa de Nakhtxivan; a
loest, per Turquia; i lnica sortida comercial que tenia ns ara era a travs de
Gergia, per on transitava el 80% del comer armeni. I, de fet, ni tan sols Ge-
rgia era un soci estable, com es va poder comprovar lany 2008 amb la guerra
7 0
7 1
russogeorgiana, que, malgrat durar pocs dies, va causar talls en el subministra-
ment del petroli a Armnia. Per la seva banda, Gergia mai ha acabat de veure
amb bons ulls les bases militars russes en territori armeni, ats que incrementa
la sensaci georgiana dencerclament rus.
Daltra banda, laliana militar amb Rssia, que es tradua en bases militars
russes a Armnia, per tamb en la participaci dErevan en lOrganitzaci del
Tractat de Seguretat Collectiva (lactual alternativa russa a lOTAN), no podia
treure Armnia de la mala situaci econmica. Com tampoc ho podia fer la
inuncia del lobby armeni en les diferents administracions nord-americanes.
Amb prcticament totes les fronteres tancades, Armnia estava condemnada.
Davant daquesta evidncia, la societat armnia ha ents que la reobertura de
la frontera amb una potncia comercial com Turquia era indispensable per po-
der prosperar. Per, per a fer-ho, la societat armnia sha hagut de sobreposar
al dolor moral de pactar amb el poble responsable del seu genocidi. La contra-
partida s encetar una nova etapa en qu Armnia pot alliberar el seu potencial
com a societat. Cal recordar que, malgrat tenir poc ms de 3 milions dhabi-
tants, Armnia s una de les nacions ms antigues. Durant segles, va prosperar
econmicament com poques altres nacions, grcies a una xarxa de comunitats
darmenis al mn que li servia de plataforma comercial. Aix mateix, malgrat
estar situada a la crulla de grans civilitzacions que collidien peridicament i
envaen el territori armeni (lImperi bizant, Rssia, lImperi otom i Prsia),
els armenis van aconseguir fer perdurar la llengua, un alfabet propi, i tamb
una esglsia apostlica prpia. De fet, Armnia fou el primer pas del mn a
adoptar el cristianisme com a religi ocial (any 301).
Lobertura de la frontera entre Armnia i Turquia s, literalment, lobertura
dArmnia cap al mn, en el sentit que Erevan trenca lencerclament a qu
havia estat sotmesa ns ara per Turquia i lAzerbaidjan, tant en lmbit eco-
nmic com en el cultural. En lagenda poltica dambds pasos, per, caldr
treballar a mig termini en una soluci pactada sobre lAlt Karabakh i sobre el
reconeixement turc del genocidi, per tal que cap de les parts radicalitzades ho
pugui aprotar per torpedinar el restabliment de les relacions diplomtiques
turcoarmnies. A poc a poc sha de crear un clima de conana que, duna
banda, obligui Armnia a retornar la part de territori zeri que no forma part
de lAlt Karabakh i, de laltra, obligui Turquia a reconixer el genocidi, amb la
contrapartida que aix no impliqui acceptar reivindicacions econmiques ni
territorials armnies.
Armnia, entre la histria i el pragmatisme
El Govern dArmnia i el de Turquia van acordar loctubre de 2009 obrir
la frontera comercial entre els dos pasos. Es tracta dun pas histric cap a la
normalitzaci de les relacions turcoarmnies i, el que s ms important, cap
a la soluci dun conicte que ha causat molt dolor i molta pobresa. Ambds
executius han optat per una opci pragmtica: Armnia ha decidit posposar
la reivindicaci histrica que Ankara reconegus el genocidi armeni abans
dasseures a la taula negociadora, a canvi de poder fer comer amb els turcs; i
Turquia ha acceptat dialogar malgrat que Erevan no sha retirat de lAlt Kara-
bakh (un territori que ocialment forma part de lAzerbaidjan per que, de
facto, funciona com una repblica independent proarmnia), per tal dampliar
el mercat i guanyar inuncia a la zona en detriment de Rssia.
La reobertura de la frontera, per, no s pas una renncia a les reivindica-
cions histriques dambds pasos. Tant Turquia com Armnia esperen, amb
aquest gest, crear un clima de prou conana com per, en el futur, poder
resoldre al seu favor el contencis de lAlt Karabakh i el del genocidi armeni.
Tanmateix, el motor daquest rapprochement han estat, un cop ms, els inte-
ressos econmics dambdues parts. En efecte, malgrat el creixement econmic
dArmnia dels ltims anys, el pas caucsic s el 98 estat dun total de 192 en
renda per cpita. Segons les dades del mateix Govern, el 25% de la poblaci viu
en la pobresa i, el que potser s ms preocupant, una quarta part del PIB sn
transferncies monetries de la dispora armnia. De fet, la populosa i auent
dispora armnia tamb ha contribut desproporcionadament amb inversions
al pas, sobretot en infraestructures. El teixit productiu armeni, doncs, encara
est molt afectat per lanquilosat sistema sovitic i la conversi cap a una eco-
nomia de mercat est dominada, un cop ms, per la corrupci.
Amb els anys, la societat armnia, histricament dinmica i prspera, havia
assumit que bona part de les dicultats econmiques per les quals passava teni-
en un origen geopoltic. En efecte, Armnia es trobava tenallada a lest i al sud
pel conicte amb lAzerbaidjan i la provncia azerbaidjanesa de Nakhtxivan; a
loest, per Turquia; i lnica sortida comercial que tenia ns ara era a travs de
Gergia, per on transitava el 80% del comer armeni. I, de fet, ni tan sols Ge-
rgia era un soci estable, com es va poder comprovar lany 2008 amb la guerra
7 2
7 3
LAlt Karabakh, a lull de lhurac
Jordi Bacardit
Enmig de les muntanyes del Caucas, entre Armnia i lAzerbaidjan, hi ha un
petit territori de 4.400 kilmetres quadrats, on viuen tan sols 138.000 habi-
tants i que, malgrat tot, se lhan disputat diversos imperis durant segles: lAlt
Karabakh. Durant el segle xx ha estat lescenari denfrontaments sagnants entre
armenis i zeris. s un daquells pasos territori de ning: ocialment forma
part de lAzerbaidjan, per de facto s una repblica independent proarmnia.
Un territori fantasma, on la llei saplica arbitrriament. Tanmateix, Bak sem-
pre ha considerat la recuperaci del control sobre lAlt Karabakh una qesti
de principi. I a ning se li escapa que, en qualsevol moment, el conicte latent
pot esclatar i desencadenar inestabilitat a la regi.
De fet, la reobertura de la frontera entre Armnia i Turquia ha tornat a posar
sobre la taula el conicte de lAlt Karabakh. Cal recordar que el 1993 Turquia
va tancar la frontera amb Armnia per protestar contra el que considerava una
ocupaci armnia de lAlt Karabakh, un territori que ns aleshores controlava
Bak. Daquesta manera, Turquia feia costat un cop ms als zeris, un poble
amb forts lligams culturals i lingstics amb els turcs. En nombroses ocasions,
Ankara havia advertit que la retirada armnia de lAlt Karabakh era una con-
dici sine qua non per al restabliment de les relacions diplomtiques. Malgrat
aix, Turquia i Armnia han reobert enguany la frontera sense que Armnia
hagi modicat la posici sobre el territori en disputa. Precisament per aix, a
lAzerbaidjan shan encs totes les alarmes, perqu el gest de Turquia es podria
interpretar com una acceptaci tcita de la independncia de lAlt Karabakh.
Davant daquesta lectura, diversos estaments azerbaidjanesos defensen una in-
tervenci militar a la zona per recuperar el control de lAlt Karabakh, i per
evitar que la independncia de facto del pas es consolidi denitivament.
Els partidaris de recuperar militarment el Karabakh tamb addueixen una
ra de timing. En efecte, els ingressos petroliers han perms al rgim azerbaid-
jans dinvertir massivament en armament militar. En concret, Bak ha gastat
els darrers temps al voltant de 1.000 milions de dlars a lany en despesa militar,
mentre que Armnia hi ha destinat 250 milions de dlars. Daquesta manera,
la relaci de forces militars sha decantat els darrers anys clarament a favor de
lAzerbaidjan. Parallelament a lexpansi econmica grcies a lextracci del
Una aliana militar amb Armnia refora la presncia de
Rssia al Caucas del Sud
Arnau Flrez, periodista
Lestreta aliana entre Rssia i Armnia ha estat enfortida una mica ms amb
el pacte que els dos pasos van signar lagost de 2010, segons el qual Rssia
es converteix en el garant de la seguretat dArmnia, i a travs duna esmena
del tractat de 1995 que regula la presncia de tropes russes al pas per la qual
es prorroga la cessi de la base militar russa de Gyumri ns al 2044 alhora
que naugmenta el nombre defectius. A ms, sestableix que el paper de les
tropes ser no noms defensar els interessos de Rssia, sin tamb protegir
la seguretat dArmnia i del seu exrcit. Per fer efectiva la promesa, estableix
el comproms de Rssia doferir armament modern i equipament militar
especial a Erevan.
La consolidaci del rol de Rssia al Caucas meridional podria ser determi-
nant per a la resoluci del conicte de lAlt Karabakh, de majoria armnia i
independent de facto, per administrativament azerbaidjans. Lenfortiment
de la posici armnia pot ser una dicultat afegida per a lAzerbaidjan, que
es resisteix a perdre el territori, per no t sucients garanties militars per
impedir-ho.
Aquest posicionament, per, no ha estat gaire ben rebut per alguns sectors
dins de la mateixa Armnia. s el cas del Partit del Patrimoni, una formaci
menor de loposici. El seu lder considera que les nostres autoritats diuen
que s a tothom, i lamenta que un cop ms la inuncia russa a la regi hagi
crescut en contra dels interessos nacionals armenis.
Daltra banda, en el que s un complicat joc dequilibris, algunes fonts as-
seguren que Moscou podria haver venut armament a lAzerbaidjan, principal
adversari regional dArmnia. Sembla que Bak hauria adquirit una srie de
mssils antiaeris, una arma defensiva, per que deixaria lartilleria azerbaidja-
nesa molt ben preparada per defensar la infraestructura de gas i petroli, un dels
principals punts estratgics del pas.
Qui no sembla haver-se posat gaire nervis per lacord russoarmeni s
lOTAN. El seu representant especial al Caucas del Sud, Robert Simmons,
deia el mes de setembre que lorganitzaci atlntica admet i t clar que Arm-
nia forma part de laliana militar encapalada per Moscou, lOrganitzaci del
Tractat de Seguretat Collectiva (OTSC), i que aix no contraria pas el quarter
general de Brusselles. LOTAN fa frontera amb lOTSC precisament aqu:
Turquia s membre de la primera organitzaci i Armnia, de la segona.
7 2
7 3
LAlt Karabakh, a lull de lhurac
Jordi Bacardit
Enmig de les muntanyes del Caucas, entre Armnia i lAzerbaidjan, hi ha un
petit territori de 4.400 kilmetres quadrats, on viuen tan sols 138.000 habi-
tants i que, malgrat tot, se lhan disputat diversos imperis durant segles: lAlt
Karabakh. Durant el segle xx ha estat lescenari denfrontaments sagnants entre
armenis i zeris. s un daquells pasos territori de ning: ocialment forma
part de lAzerbaidjan, per de facto s una repblica independent proarmnia.
Un territori fantasma, on la llei saplica arbitrriament. Tanmateix, Bak sem-
pre ha considerat la recuperaci del control sobre lAlt Karabakh una qesti
de principi. I a ning se li escapa que, en qualsevol moment, el conicte latent
pot esclatar i desencadenar inestabilitat a la regi.
De fet, la reobertura de la frontera entre Armnia i Turquia ha tornat a posar
sobre la taula el conicte de lAlt Karabakh. Cal recordar que el 1993 Turquia
va tancar la frontera amb Armnia per protestar contra el que considerava una
ocupaci armnia de lAlt Karabakh, un territori que ns aleshores controlava
Bak. Daquesta manera, Turquia feia costat un cop ms als zeris, un poble
amb forts lligams culturals i lingstics amb els turcs. En nombroses ocasions,
Ankara havia advertit que la retirada armnia de lAlt Karabakh era una con-
dici sine qua non per al restabliment de les relacions diplomtiques. Malgrat
aix, Turquia i Armnia han reobert enguany la frontera sense que Armnia
hagi modicat la posici sobre el territori en disputa. Precisament per aix, a
lAzerbaidjan shan encs totes les alarmes, perqu el gest de Turquia es podria
interpretar com una acceptaci tcita de la independncia de lAlt Karabakh.
Davant daquesta lectura, diversos estaments azerbaidjanesos defensen una in-
tervenci militar a la zona per recuperar el control de lAlt Karabakh, i per
evitar que la independncia de facto del pas es consolidi denitivament.
Els partidaris de recuperar militarment el Karabakh tamb addueixen una
ra de timing. En efecte, els ingressos petroliers han perms al rgim azerbaid-
jans dinvertir massivament en armament militar. En concret, Bak ha gastat
els darrers temps al voltant de 1.000 milions de dlars a lany en despesa militar,
mentre que Armnia hi ha destinat 250 milions de dlars. Daquesta manera,
la relaci de forces militars sha decantat els darrers anys clarament a favor de
lAzerbaidjan. Parallelament a lexpansi econmica grcies a lextracci del
Una aliana militar amb Armnia refora la presncia de
Rssia al Caucas del Sud
Lestreta aliana entre Rssia i Armnia ha estat enfortida una mica ms amb
el pacte que els dos pasos van signar lagost de 2010, segons el qual Rssia
es converteix en el garant de la seguretat dArmnia, i a travs duna esmena
del tractat de 1995 que regula la presncia de tropes russes al pas per la qual
es prorroga la cessi de la base militar russa de Gyumri ns al 2044 alhora
que naugmenta el nombre defectius. A ms, sestableix que el paper de les
tropes ser no noms defensar els interessos de Rssia, sin tamb protegir
la seguretat dArmnia i del seu exrcit. Per fer efectiva la promesa, estableix
el comproms de Rssia doferir armament modern i equipament militar
especial a Erevan.
La consolidaci del rol de Rssia al Caucas meridional podria ser determi-
nant per a la resoluci del conicte de lAlt Karabakh, de majoria armnia i
independent de facto, per administrativament azerbaidjans. Lenfortiment
de la posici armnia pot ser una dicultat afegida per a lAzerbaidjan, que
es resisteix a perdre el territori, per no t sucients garanties militars per
impedir-ho.
Aquest posicionament, per, no ha estat gaire ben rebut per alguns sectors
dins de la mateixa Armnia. s el cas del Partit del Patrimoni, una formaci
menor de loposici. El seu lder considera que les nostres autoritats diuen
que s a tothom, i lamenta que un cop ms la inuncia russa a la regi hagi
crescut en contra dels interessos nacionals armenis.
Daltra banda, en el que s un complicat joc dequilibris, algunes fonts as-
seguren que Moscou podria haver venut armament a lAzerbaidjan, principal
adversari regional dArmnia. Sembla que Bak hauria adquirit una srie de
mssils antiaeris, una arma defensiva, per que deixaria lartilleria azerbaidja-
nesa molt ben preparada per defensar la infraestructura de gas i petroli, un dels
principals punts estratgics del pas.
Qui no sembla haver-se posat gaire nervis per lacord russoarmeni s
lOTAN. El seu representant especial al Caucas del Sud, Robert Simmons,
deia el mes de setembre que lorganitzaci atlntica admet i t clar que Arm-
nia forma part de laliana militar encapalada per Moscou, lOrganitzaci del
Tractat de Seguretat Collectiva (OTSC), i que aix no contraria pas el quarter
general de Brusselles. LOTAN fa frontera amb lOTSC precisament aqu:
Turquia s membre de la primera organitzaci i Armnia, de la segona.
7 4
7 5
a lAzerbaidjan, un pas amb forts vincles culturals i lingstics amb els turcs.
Des dun bon principi estava clar que la decisi generaria un conicte tard o
dhora, ats que, el 1924, el 94% de la poblaci era armnia.
Aix les coses, des de la inclusi de lAlt Karabakh a lAzerbaidjan, les auto-
ritats de Bak van dur a terme una poltica planicada de repoblament zeri
del territori, alhora que aplicaven una poltica cultural de desarmenitzaci. Tot
plegat va atiar un conicte que va ressorgir amb fora al nal dels vuitanta, co-
incidint amb el desmembrament de la Uni Sovitica. Diversos assassinats van
desembocar en pogroms darmenis a ciutats zeris, replicats per desplaaments
forats dzeris que vivien a lAlt Karabakh.
Entre el 1991 i el 1994 els armenis de lAlt Karabakh, amb el suport dAr-
mnia, i lAzerbaidjan es van enfrontar militarment pel control del territori.
Malgrat laparent superioritat militar azerbaidjanesa, els armenis van guanyar
la guerra. Molts analistes assenyalen que la clau de la victria armnia fou la
conquesta zeri del corredor de Latxin, que unia momentniament lAlt Ka-
rabakh amb Armnia. El tancament daquest pas va allar els armenis de lAlt
Karabakh per complet i, per tant, els va deixar en una posici dhaver descollir
entre lluitar o morir. Daquesta manera, molts dels armenis de lAlt Karabakh
que haurien preferit fugir del conicte i refugiar-se a Armnia no van tenir
cap altre remei que lluitar per sobreviure. Daltra banda, cal tenir en compte
que, dacord amb el cens del 1979, els armenis continuaven sent la majoria de
la poblaci (76%) i els zeris, la minoria (23%).
Per ja se sap que, desprs de les guerres, ha de venir la diplomcia per
resoldre els problemes de fons. En efecte, la victria militar dels armenis no
s sucient per assegurar la independncia del pas i, abans que lAzerbaid-
jan, envalentit pels ingressos del petroli, decideixi prendres la justcia pel seu
compte i recuperar militarment lAlt Karabakh, caldr impulsar un comproms
permanent entre les parts involucrades.
petroli, Bak ha aconseguit guanyar inuncia tant als pasos occidentals com
a Rssia i al mn musulm. Per s ms, segons diversos estudis, els ingressos
petroliers de lAzerbaidjan comenaran a disminuir cap al 2012, amb la qual
cosa el moment idoni per intervenir militarment seria abans del declivi.
Davant daquest perill, s del tot imprescindible que el Grup Minsk de lOS-
CE, que actua com a mediador en el conicte, exerceixi pressi poltica i eco-
nmica per tal de forar les parts a una entesa. Especialment els copresidents de
lorganisme (Frana, Rssia i els Estats Units) han de pressionar per comenar
immediatament unes negociacions dacord amb els termes proposats el 2006:
la renncia de ls de la fora; la retirada armnia de la part zeri al voltant de
lAlt Karabakh (en denitiva, del permetre de seguretat que van conquerir
els armenis al principi dels noranta); i un estatus inter per a lAlt Karabakh,
amb forces de pau internacionals incloses, ns que es convoqui un referndum
dautodeterminaci, en el qual hauran de participar els zeris desplaats (tot i
que creiem que no es pot fer del retorn dels desplaats una qesti de principi,
perqu cal ser conscient que un Alt Karabakh mixt seria, molt probablement,
un autntic polvor i que, a ms, obriria la porta a la reivindicaci del retorn
dels armenis desplaats de lAzerbaidjan).
La pretensi zeri
Com es pot comprovar, els principis establerts pel Grup de Minsk fan pre-
veure que, si sapliquessin, lAlt Karabakh mantindria la seva independncia,
perqu els armenis han conformat la majoria de la poblaci en tots els pero-
des i, lgicament, lopci independentista guanyaria fcilment el referndum.
I s que la pretensi zeri sobre lAlt Karabakh des del principi del segle xx
no noms vulnera el dret democrtic a lautodeterminaci, sin que tamb t
un marcat deix imperialista. En efecte, lAlt Karabakh ha estat habitat des de
fa segles per armenis. Durant la revoluci, els bolxevics es van comprometre
a atorgar el territori a Armnia, per tal dassegurar-se el suport dErevan. Tan-
mateix, com en tantes daltres promeses bolxevics a les minories nacionals, al
nal els lders de la revoluci van prioritzar daltres interessos. Aix les coses, el
1924 el rgim sovitic va crear la Regi Autnoma de lAlt Karabakh dins de
la Repblica de lAzerbaidjan. Lobjectiu daquesta decisi fou atraure la Tur-
quia dAtatrk a la revoluci bolxevic. Una bona forma per a fer-ho era la de
donar a Ankara expectatives de poder reconstruir la seva rea dinuncia, just
desprs del collapse de lImperi otom al nal de la Primera Guerra Mundial.
I Moscou va decidir fer una picada dullet a Turquia concedint lAlt Karabakh
7 4
7 5
a lAzerbaidjan, un pas amb forts vincles culturals i lingstics amb els turcs.
Des dun bon principi estava clar que la decisi generaria un conicte tard o
dhora, ats que, el 1924, el 94% de la poblaci era armnia.
Aix les coses, des de la inclusi de lAlt Karabakh a lAzerbaidjan, les auto-
ritats de Bak van dur a terme una poltica planicada de repoblament zeri
del territori, alhora que aplicaven una poltica cultural de desarmenitzaci. Tot
plegat va atiar un conicte que va ressorgir amb fora al nal dels vuitanta, co-
incidint amb el desmembrament de la Uni Sovitica. Diversos assassinats van
desembocar en pogroms darmenis a ciutats zeris, replicats per desplaaments
forats dzeris que vivien a lAlt Karabakh.
Entre el 1991 i el 1994 els armenis de lAlt Karabakh, amb el suport dAr-
mnia, i lAzerbaidjan es van enfrontar militarment pel control del territori.
Malgrat laparent superioritat militar azerbaidjanesa, els armenis van guanyar
la guerra. Molts analistes assenyalen que la clau de la victria armnia fou la
conquesta zeri del corredor de Latxin, que unia momentniament lAlt Ka-
rabakh amb Armnia. El tancament daquest pas va allar els armenis de lAlt
Karabakh per complet i, per tant, els va deixar en una posici dhaver descollir
entre lluitar o morir. Daquesta manera, molts dels armenis de lAlt Karabakh
que haurien preferit fugir del conicte i refugiar-se a Armnia no van tenir
cap altre remei que lluitar per sobreviure. Daltra banda, cal tenir en compte
que, dacord amb el cens del 1979, els armenis continuaven sent la majoria de
la poblaci (76%) i els zeris, la minoria (23%).
Per ja se sap que, desprs de les guerres, ha de venir la diplomcia per
resoldre els problemes de fons. En efecte, la victria militar dels armenis no
s sucient per assegurar la independncia del pas i, abans que lAzerbaid-
jan, envalentit pels ingressos del petroli, decideixi prendres la justcia pel seu
compte i recuperar militarment lAlt Karabakh, caldr impulsar un comproms
permanent entre les parts involucrades.
petroli, Bak ha aconseguit guanyar inuncia tant als pasos occidentals com
a Rssia i al mn musulm. Per s ms, segons diversos estudis, els ingressos
petroliers de lAzerbaidjan comenaran a disminuir cap al 2012, amb la qual
cosa el moment idoni per intervenir militarment seria abans del declivi.
Davant daquest perill, s del tot imprescindible que el Grup Minsk de lOS-
CE, que actua com a mediador en el conicte, exerceixi pressi poltica i eco-
nmica per tal de forar les parts a una entesa. Especialment els copresidents de
lorganisme (Frana, Rssia i els Estats Units) han de pressionar per comenar
immediatament unes negociacions dacord amb els termes proposats el 2006:
la renncia de ls de la fora; la retirada armnia de la part zeri al voltant de
lAlt Karabakh (en denitiva, del permetre de seguretat que van conquerir
els armenis al principi dels noranta); i un estatus inter per a lAlt Karabakh,
amb forces de pau internacionals incloses, ns que es convoqui un referndum
dautodeterminaci, en el qual hauran de participar els zeris desplaats (tot i
que creiem que no es pot fer del retorn dels desplaats una qesti de principi,
perqu cal ser conscient que un Alt Karabakh mixt seria, molt probablement,
un autntic polvor i que, a ms, obriria la porta a la reivindicaci del retorn
dels armenis desplaats de lAzerbaidjan).
La pretensi zeri
Com es pot comprovar, els principis establerts pel Grup de Minsk fan pre-
veure que, si sapliquessin, lAlt Karabakh mantindria la seva independncia,
perqu els armenis han conformat la majoria de la poblaci en tots els pero-
des i, lgicament, lopci independentista guanyaria fcilment el referndum.
I s que la pretensi zeri sobre lAlt Karabakh des del principi del segle xx
no noms vulnera el dret democrtic a lautodeterminaci, sin que tamb t
un marcat deix imperialista. En efecte, lAlt Karabakh ha estat habitat des de
fa segles per armenis. Durant la revoluci, els bolxevics es van comprometre
a atorgar el territori a Armnia, per tal dassegurar-se el suport dErevan. Tan-
mateix, com en tantes daltres promeses bolxevics a les minories nacionals, al
nal els lders de la revoluci van prioritzar daltres interessos. Aix les coses, el
1924 el rgim sovitic va crear la Regi Autnoma de lAlt Karabakh dins de
la Repblica de lAzerbaidjan. Lobjectiu daquesta decisi fou atraure la Tur-
quia dAtatrk a la revoluci bolxevic. Una bona forma per a fer-ho era la de
donar a Ankara expectatives de poder reconstruir la seva rea dinuncia, just
desprs del collapse de lImperi otom al nal de la Primera Guerra Mundial.
I Moscou va decidir fer una picada dullet a Turquia concedint lAlt Karabakh
7 6
7 7
nants allegant falta de garanties. LOSCE va denunciar els fets tot i que tamb
va reconixer millores respecte a les eleccions anteriors.
Darrerament, el rgim ha anat ms enll encara en el seu afany per assegurar-
se el poder. La Constituci de 1995 limitava els mandats presidencials a dos
i, per tant, aquestes haurien dhaver estat les darreres eleccions en qu Ilham
Alev shauria pogut presentar. Per al mar de 2009 es va fer un referndum
per canviar la Constituci, que, entre daltres mesures, proposava no limitar els
mandats presidencials i restringia la llibertat de premsa. Aquesta modicaci
de la Constituci va ser votada favorablement per una mplia majoria. La ra-
pidesa amb qu el Parlament va passar la proposta sha dinterpretar com un
moviment per a evitar que durant els propers anys sorgeixin lders alternatius
que puguin amenaar lhegemonia del clan Alev. Aix doncs, amb el tema
successori tancat des del primer any del mandat, el president pot dedicar-se a
governar sense haver-se de preocupar de possibles amenaces internes.
En segon lloc, hi ha el problema econmic. Com molts pasos productors de
petroli, lAzerbaidjan s absolutament dependent de les exportacions daquest
b. Lany 2008, el 97,1% de les exportacions van ser en forma dhidrocarburs
o algun dels seus derivats. Aquesta dependncia, a ms, sha anat accentuant
amb els anys, a mesura que sincrementava el nivell de producci, sobrien
nous pous i es milloraven les infraestructures dexportaci. Tenir una part tant
important dels ingressos nacionals lligada al preu duna sola matria primera
que uctua als mercats internacionals, absolutament fora del control de lEstat,
fa que el pas sigui molt vulnerable a aquestes oscillacions. Aix doncs, els anys
2007 i 2008 van ser molt bons, donat que el preu del petroli va superar de bon
tros el preu establert als pressupostos de lEstat. Per els del 2009 es van fer
comptant un preu mitj de 70 $US per barril, requisit que no sha complert i
que est previst que deixi un 9% de dcit en els pressupostos. Aquest dcit
es nanar a travs del fons sobir de petroli de lAzerbaidjan (SOFAZ).
Independentment de les oscillacions del preu del petroli, est previst que la
producci diria de petroli azerbaidjans toqui sostre els propers anys i comen-
ci a declinar. Si lEstat no ha fet un esfor extraordinari per diversicar leco-
nomia, lAzerbaidjan es veur abocat a una situaci econmica complicada
que pot donar lloc a inestabilitat interna i a situacions de conicte exterior.
Finalment, en tercer lloc, cal destacar el conicte sobre la regi dAlt Ka-
rabakh. La derrota davant els rebels armenis el 1994 sobre aquest territori s
encara avui un trauma ben viu a la societat zeri. La recuperaci, encara que
sigui parcial, de les provncies perdudes sorgeix en qualsevol negociaci inter-
El nus azerbaidjans
Christian Hailer, consultor en turisme i en desenvolupament
LAzerbaidjan s un dels tres estats reconeguts internacionalment que confor-
men el Caucas meridional. La majoria dels seus 8 milions i mig dhabitants
sn musulmans xites. Aquesta s potser la diferncia principal amb el seu gran
aliat, Turquia, on sn sunnites i amb qui comparteixen forts lligams histrics i
lingstics. Tot i ser un pas petit en poblaci i en extensi, lAzerbaidjan est
cridat a jugar un paper important en la poltica energtica mundial durant els
propers anys. Les seves reserves de petroli i de gas (7.000 milions de barrils i
850.000 milions de metres cbics respectivament) i la possibilitat dintercon-
nexi amb Europa a travs de Gergia i Turquia fan que aquest pas shagi
convertit en una alternativa real a la dependncia europea de Rssia en temes
energtics. La construcci de loleoducte Bak-Tbilisi-Ceyhan (BTC) que
transporta petroli des dels pous de la mar Cspia ns al port de Ceyhan a
Turquia, acabat el 2006, va ser el primer pas en aquest sentit. El projecte Na-
bucco, que pretn construir un nou oleoducte que connecti el BTC a travs
de Turquia i de lEuropa de lest ns a Viena, s el segon pas. Daltra banda, els
governs del Kazakhstan i daltres pasos de lsia central tamb han expressat
el seu inters a construir connexions amb el BTC tot creuant la mar Cspia.
Aix, evidentment, no agrada gens al gegant rus i posa lAzerbaidjan al centre
de lhurac.
Aix les coses, lAzerbaidjan t davant seu desaaments importants. En pri-
mer lloc la poltica interna del pas, dominada pel clan dels Alev des del 1993,
es caracteritza per la poca transparncia democrtica i un altssim nivell de
corrupci. De fet, lAzerbaidjan s considerat un dels pasos ms corruptes
del mn: se situa en el nmero 158 dun total de 180 en lndex de corrupci
percebuda (2008). Formalment el pas s una repblica presidencialista, amb
separaci de poders i on el president i el Parlament sescullen democrtica-
ment. En realitat, per, el poder est concentrat a les mans del president Ilham
Alev i els seus homes de conana. Les darreres eleccions presidencials, que
van tenir lloc al 2008, van estar marcades per la marginalitzaci dels candidats
opositors als mitjans de comunicaci, per ls de laparell de lEstat per afavorir
la reelecci del president i pel boicot per part dels principals partits no gover-
7 6
7 7
nants allegant falta de garanties. LOSCE va denunciar els fets tot i que tamb
va reconixer millores respecte a les eleccions anteriors.
Darrerament, el rgim ha anat ms enll encara en el seu afany per assegurar-
se el poder. La Constituci de 1995 limitava els mandats presidencials a dos
i, per tant, aquestes haurien dhaver estat les darreres eleccions en qu Ilham
Alev shauria pogut presentar. Per al mar de 2009 es va fer un referndum
per canviar la Constituci, que, entre daltres mesures, proposava no limitar els
mandats presidencials i restringia la llibertat de premsa. Aquesta modicaci
de la Constituci va ser votada favorablement per una mplia majoria. La ra-
pidesa amb qu el Parlament va passar la proposta sha dinterpretar com un
moviment per a evitar que durant els propers anys sorgeixin lders alternatius
que puguin amenaar lhegemonia del clan Alev. Aix doncs, amb el tema
successori tancat des del primer any del mandat, el president pot dedicar-se a
governar sense haver-se de preocupar de possibles amenaces internes.
En segon lloc, hi ha el problema econmic. Com molts pasos productors de
petroli, lAzerbaidjan s absolutament dependent de les exportacions daquest
b. Lany 2008, el 97,1% de les exportacions van ser en forma dhidrocarburs
o algun dels seus derivats. Aquesta dependncia, a ms, sha anat accentuant
amb els anys, a mesura que sincrementava el nivell de producci, sobrien
nous pous i es milloraven les infraestructures dexportaci. Tenir una part tant
important dels ingressos nacionals lligada al preu duna sola matria primera
que uctua als mercats internacionals, absolutament fora del control de lEstat,
fa que el pas sigui molt vulnerable a aquestes oscillacions. Aix doncs, els anys
2007 i 2008 van ser molt bons, donat que el preu del petroli va superar de bon
tros el preu establert als pressupostos de lEstat. Per els del 2009 es van fer
comptant un preu mitj de 70 $US per barril, requisit que no sha complert i
que est previst que deixi un 9% de dcit en els pressupostos. Aquest dcit
es nanar a travs del fons sobir de petroli de lAzerbaidjan (SOFAZ).
Independentment de les oscillacions del preu del petroli, est previst que la
producci diria de petroli azerbaidjans toqui sostre els propers anys i comen-
ci a declinar. Si lEstat no ha fet un esfor extraordinari per diversicar leco-
nomia, lAzerbaidjan es veur abocat a una situaci econmica complicada
que pot donar lloc a inestabilitat interna i a situacions de conicte exterior.
Finalment, en tercer lloc, cal destacar el conicte sobre la regi dAlt Ka-
rabakh. La derrota davant els rebels armenis el 1994 sobre aquest territori s
encara avui un trauma ben viu a la societat zeri. La recuperaci, encara que
sigui parcial, de les provncies perdudes sorgeix en qualsevol negociaci inter-
El nus azerbaidjans
Christian Hailer, consultor en turisme i en desenvolupament
LAzerbaidjan s un dels tres estats reconeguts internacionalment que confor-
men el Caucas meridional. La majoria dels seus 8 milions i mig dhabitants
sn musulmans xites. Aquesta s potser la diferncia principal amb el seu gran
aliat, Turquia, on sn sunnites i amb qui comparteixen forts lligams histrics i
lingstics. Tot i ser un pas petit en poblaci i en extensi, lAzerbaidjan est
cridat a jugar un paper important en la poltica energtica mundial durant els
propers anys. Les seves reserves de petroli i de gas (7.000 milions de barrils i
850.000 milions de metres cbics respectivament) i la possibilitat dintercon-
nexi amb Europa a travs de Gergia i Turquia fan que aquest pas shagi
convertit en una alternativa real a la dependncia europea de Rssia en temes
energtics. La construcci de loleoducte Bak-Tbilisi-Ceyhan (BTC) que
transporta petroli des dels pous de la mar Cspia ns al port de Ceyhan a
Turquia, acabat el 2006, va ser el primer pas en aquest sentit. El projecte Na-
bucco, que pretn construir un nou oleoducte que connecti el BTC a travs
de Turquia i de lEuropa de lest ns a Viena, s el segon pas. Daltra banda, els
governs del Kazakhstan i daltres pasos de lsia central tamb han expressat
el seu inters a construir connexions amb el BTC tot creuant la mar Cspia.
Aix, evidentment, no agrada gens al gegant rus i posa lAzerbaidjan al centre
de lhurac.
Aix les coses, lAzerbaidjan t davant seu desaaments importants. En pri-
mer lloc la poltica interna del pas, dominada pel clan dels Alev des del 1993,
es caracteritza per la poca transparncia democrtica i un altssim nivell de
corrupci. De fet, lAzerbaidjan s considerat un dels pasos ms corruptes
del mn: se situa en el nmero 158 dun total de 180 en lndex de corrupci
percebuda (2008). Formalment el pas s una repblica presidencialista, amb
separaci de poders i on el president i el Parlament sescullen democrtica-
ment. En realitat, per, el poder est concentrat a les mans del president Ilham
Alev i els seus homes de conana. Les darreres eleccions presidencials, que
van tenir lloc al 2008, van estar marcades per la marginalitzaci dels candidats
opositors als mitjans de comunicaci, per ls de laparell de lEstat per afavorir
la reelecci del president i pel boicot per part dels principals partits no gover-
7 8
7 9
Un altre factor a tenir en compte s que, a causa de la reducci de la produc-
ci de petroli per esgotament dels pous i per culpa dels preus baixos, lecono-
mia azerbaidjanesa podria entrar en una crisi important els propers anys. No
seria el primer cop que un govern autocrtic, com el dIlham Alev, decids
reduir la pressi interna organitzant una guerra popular externa, com seria la
reconquesta de Karabakh. El petroli li ha donat els recursos per a fer-ho. Cal-
dr estar atents a com es desf el nus azerbaidjans.
Algunes dades de loleoducte Bak-Tbilisi-Ceyhan
Amb 1.768 quilmetres, loleoducte Bak-Tbilisi-Ceyhan (BTC) connecta
la planta de producci de petroli de Sangachal, a la costa azerbaidjanesa de la
mar Cspia, amb el port turc de Ceyhan, a la Mediterrnia oriental.
La capacitat de loleoducte s dun mili de barrils de petroli diaris.
La lnia est operada per la Baku-Tbilisi-Ceyhan Pipeline Company (BTC
Co), un conglomerat donze empreses encapalades per British Petroleum
(30% del grup) i entre les quals tamb destaquen lazerbaidjanesa SOCAR
(25%), la nord-americana Chevron (8%) i la noruega Statoil (8%).
El traat de loleoducte fa un gran revolt per evitar de travessar Armnia
(estat enfrontat tant amb lAzerbaidjan com amb Turquia) i bona part dels
territoris kurds de Turquia.
Parallel al BTC transita el gasoducte Bak-Tbilisi-Erzurum, que extreu
igualment el gas de la mar Cspia i que tamb est operat per un consorci
dempreses liderat per British Petroleum i Statoil.
Font
British Petroleum, BTC HPBH -
nacional en qu aquest pas juga un paper rellevant. El conicte es remunta als
anys nals de la Uni Sovitica. LEstat sovitic tenia una estructura etnofede-
ral basada en tres nivells bsics dautonomia. En primer lloc hi havia les rep-
bliques socialistes sovitiques, que eren el nivell ms alt dautonomia i, sobre el
paper, sobiranes. Desprs venien les repbliques autnomes. Aquestes estaven
dins les repbliques sovitiques i tenien un cert grau dautogovern respecte
aquelles, per no eren sobiranes. Finalment, les regions autnomes (blasts)
eren el nivell ms baix, amb una autonomia limitada respecte a les repbliques
sota les quals estaven assignades. LAlt Karabakh, tot i estar poblat per armenis
i malgrat ser un territori contigu a Armnia, va ser assignat a lAzerbaidjan
com a regi autnoma. La ra mai ha quedat del tot clara. Ocialment es va
argumentar que el principal mercat per als productes de Karabakh era lAzer-
baidjan i, per tant, tenia sentit assignar-lo a aquesta repblica. Fos com fos, cap
al nal dels vuitanta, els armenis de Karabakh, que en aquell moment eren el
76% de la poblaci, van reclamar en diverses ocasions integrar-se a Armnia.
Les tensions van anar escalant i, amb el collapse de limperi sovitic, el con-
icte es va transformar en una guerra oberta entre els rebels armenis i el nou
estat de lAzerbaidjan. Armnia va donar suport a la part rebel i, desprs de sis
anys de conicte, tres dels quals amb la intervenci directa dels nous exrcits
armeni i azerbaidjans, es va signar un alto al foc que deix aproximadament
un 16% del territori dAzerbaidjan sota control armeni. Evidentment aquesta
situaci no satisf lAzerbaidjan, que intenta posar sobre la taula de negociaci-
ons aquest fet cada cop que en t locasi.
La situaci, per, pot estar comenant a canviar amb lhistric acord que van
signar al principi doctubre de 2009 Turquia i Armnia, i que suposa obrir el
cam per a la normalitzaci de relacions entre ambds pasos. En aquest acord
no es fa menci a la resoluci del conicte de lAlt Karabakh, cosa que re-
presenta una gran novetat, ats que ns ara havia estat una condici turca per
obrir qualsevol negociaci. Aix aparentment distancia lAzerbaidjan del seu
aliat tradicional. Al dia segent de la signatura, per, funcionaris turcs deien en
declaracions ocials que, perqu lacord fos raticat pel seu Parlament, seria
convenient abordar el tema de Karabakh. En tot cas, la resposta azerbaidjanesa
a lacord i a levidncia que lAlt Karabakh no entra de forma directa en les
negociacions va ser obrir-se a la possibilitat de vendre tot el seu gas a Rssia,
cosa que complicaria la viabilitat econmica del projecte Nabucco, que tant
interessa als Estats europeus.
7 8
7 9
Un altre factor a tenir en compte s que, a causa de la reducci de la produc-
ci de petroli per esgotament dels pous i per culpa dels preus baixos, lecono-
mia azerbaidjanesa podria entrar en una crisi important els propers anys. No
seria el primer cop que un govern autocrtic, com el dIlham Alev, decids
reduir la pressi interna organitzant una guerra popular externa, com seria la
reconquesta de Karabakh. El petroli li ha donat els recursos per a fer-ho. Cal-
dr estar atents a com es desf el nus azerbaidjans.
Algunes dades de loleoducte Bak-Tbilisi-Ceyhan
Amb 1.768 quilmetres, loleoducte Bak-Tbilisi-Ceyhan (BTC) connecta
la planta de producci de petroli de Sangachal, a la costa azerbaidjanesa de la
mar Cspia, amb el port turc de Ceyhan, a la Mediterrnia oriental.
La capacitat de loleoducte s dun mili de barrils de petroli diaris.
La lnia est operada per la Baku-Tbilisi-Ceyhan Pipeline Company (BTC
Co), un conglomerat donze empreses encapalades per British Petroleum
(30% del grup) i entre les quals tamb destaquen lazerbaidjanesa SOCAR
(25%), la nord-americana Chevron (8%) i la noruega Statoil (8%).
El traat de loleoducte fa un gran revolt per evitar de travessar Armnia
(estat enfrontat tant amb lAzerbaidjan com amb Turquia) i bona part dels
territoris kurds de Turquia.
Parallel al BTC transita el gasoducte Bak-Tbilisi-Erzurum, que extreu
igualment el gas de la mar Cspia i que tamb est operat per un consorci
dempreses liderat per British Petroleum i Statoil.
Font
British Petroleum, BTC HPBH -
nacional en qu aquest pas juga un paper rellevant. El conicte es remunta als
anys nals de la Uni Sovitica. LEstat sovitic tenia una estructura etnofede-
ral basada en tres nivells bsics dautonomia. En primer lloc hi havia les rep-
bliques socialistes sovitiques, que eren el nivell ms alt dautonomia i, sobre el
paper, sobiranes. Desprs venien les repbliques autnomes. Aquestes estaven
dins les repbliques sovitiques i tenien un cert grau dautogovern respecte
aquelles, per no eren sobiranes. Finalment, les regions autnomes (blasts)
eren el nivell ms baix, amb una autonomia limitada respecte a les repbliques
sota les quals estaven assignades. LAlt Karabakh, tot i estar poblat per armenis
i malgrat ser un territori contigu a Armnia, va ser assignat a lAzerbaidjan
com a regi autnoma. La ra mai ha quedat del tot clara. Ocialment es va
argumentar que el principal mercat per als productes de Karabakh era lAzer-
baidjan i, per tant, tenia sentit assignar-lo a aquesta repblica. Fos com fos, cap
al nal dels vuitanta, els armenis de Karabakh, que en aquell moment eren el
76% de la poblaci, van reclamar en diverses ocasions integrar-se a Armnia.
Les tensions van anar escalant i, amb el collapse de limperi sovitic, el con-
icte es va transformar en una guerra oberta entre els rebels armenis i el nou
estat de lAzerbaidjan. Armnia va donar suport a la part rebel i, desprs de sis
anys de conicte, tres dels quals amb la intervenci directa dels nous exrcits
armeni i azerbaidjans, es va signar un alto al foc que deix aproximadament
un 16% del territori dAzerbaidjan sota control armeni. Evidentment aquesta
situaci no satisf lAzerbaidjan, que intenta posar sobre la taula de negociaci-
ons aquest fet cada cop que en t locasi.
La situaci, per, pot estar comenant a canviar amb lhistric acord que van
signar al principi doctubre de 2009 Turquia i Armnia, i que suposa obrir el
cam per a la normalitzaci de relacions entre ambds pasos. En aquest acord
no es fa menci a la resoluci del conicte de lAlt Karabakh, cosa que re-
presenta una gran novetat, ats que ns ara havia estat una condici turca per
obrir qualsevol negociaci. Aix aparentment distancia lAzerbaidjan del seu
aliat tradicional. Al dia segent de la signatura, per, funcionaris turcs deien en
declaracions ocials que, perqu lacord fos raticat pel seu Parlament, seria
convenient abordar el tema de Karabakh. En tot cas, la resposta azerbaidjanesa
a lacord i a levidncia que lAlt Karabakh no entra de forma directa en les
negociacions va ser obrir-se a la possibilitat de vendre tot el seu gas a Rssia,
cosa que complicaria la viabilitat econmica del projecte Nabucco, que tant
interessa als Estats europeus.
8 0
8 1
La manca de respecte de les minories a lAzerbaidjan s un problema ntid i
que sarrossega des de la independncia, i que daltra banda se suma a daltres
plenament vigents al pas, com la corrupci i la falta de transparncia, o la
violaci constant de la llibertat de premsa. Sovint, els problemes es presenten
barrejats, com s el cas del periodista talix Novruzali Mammadov, director del
Centre de Cultura Talix, que el 2008 va ser acusat de ser un espia al servei de
lIran i un any desprs va morir mentre complia sentncia en una pres azer-
baidjanesa.
Les niques mesures concretes que els successius governs han anunciat des
de Bak en la lnia del respecte de les minories sn una certa garantia legal
que tothom t el dret de preservar la seva identitat tnica i nacional article
8 de la Llei de la cultura i la raticaci, lany 2000, de la Convenci Marc
per a la Protecci de les Minories Nacionals, del Consell dEuropa. Tanmateix,
s revelador el fet que, deu anys desprs daquesta raticaci, el pas encara no
hagi establert el marc legislatiu en el qual shauria de desenvolupar aquesta
mesura.
La veu de les minories
Organitzacions de defensa de les diverses tnies del pas han provat repetida-
ment de fer-se sentir i capgirar la tendncia al que han batejat com a azerit-
zaci. Lesguians, vars i talixos han estat els ms actius amb les seves protestes,
tot criticant el fet que Bak no noms concentri el poder en la majoria zeri
del pas, sin que a ms estigui duent a terme una poltica dassimilaci contra
les minories. Largument principal que esgrimeixen s el suposat enviament
forat dvars, tsakhurs i lesguians al front bllic durant el conicte armat amb
Armnia sobre lAlt Karabakh. La resposta sistemtica de lAzerbaidjan con-
sisteix a rebutjar aquestes crtiques i argumentar que es tracta noms de mo-
viments alimentats per Rssia, el seu principal adversari regional, juntament
amb Armnia.
Una de les principals organitzacions del moviment lesgui, Samur, centra les
seves reivindicacions en la suavitzaci de la frontera que separa els lesguians de
lAzerbaidjan dels del Daguestan, de manera que els membres daquesta co-
munitat tinguin facilitats per passar duna banda a laltra, i tamb que es cons-
titueixi una rea de lliure comer en aquest territori. Malgrat ser una demanda
molt ms lleugera que les reivindicacions independentistes de principis dels
anys noranta, ara per ara Bak s reticent a avanar en aquesta direcci, entre
LAzerbaidjan i les minories: el tortus cam cap
al reconeixement
Ms enll de la qesti dels hidrocarburs i el conicte de lAlt Karabakh, que
sn encara els dos punts calents de lAzerbaidjan, aquest important actor regi-
onal afronta un altre repte en poltica interior, potser el ms com dentre els
pasos caucsics: la gesti de la diversitat tnica i lingstica.
Segons les dades del cens de 1999, el darrer disponible, lAzerbaidjan s un
pas de gaireb 8 milions dhabitants, el 91% dels quals sn dtnia zeri. El 9%
restant sel reparteixen ms duna dotzena de comunitats tniques distintes,
la ms nombrosa de les quals s la lesguiana, amb un 2,2% del total i ms de
178.000 persones, que viuen principalment al nord del pas, a la frontera amb
el Daguestan. De fet, aquest poble parla una llengua daguestnica, i comparteix
forts vincles amb la comunitat lesguiana del sud del Daguestan.
Els russos formen la tercera comunitat del pas, amb un total de 141.000 per-
sones (1,8%), seguits pels talixos, un poble irani integrat per unes 77.000 per-
sones (1%, encara que algunes fonts
27
eleven la xifra a ms de 200.000), vars
(51.000), turcs meskhetians (43.000), ttars (30.000) georgians (15.000), kurds
(13.000), tats (10.000) i jueus (9.000), entre daltres. Aquestes xifres exclouen la
poblaci armnia, unes 120.000 persones, que viuen principalment a la rep-
blica autoproclamada de lAlt Karabakh, de iure sota administraci zeri.
A diferncia daltres estats i repbliques del Caucas, i molt especialment el
Daguestan, lAzerbaidjan modern mai sha constitut com a pas multitnic,
sin com a estat unitari i centralitzat, i lingsticament i cultural zeri. Malgrat
alguns enunciats vagues a la Constituci i algunes mesures legislatives, Bak
mai sha caracteritzat per fer passes efectives en aquesta direcci. El conicte
de lAlt Karabakh ha contribut a reforar una postura monoltica per part de
lEstat, tot frenant, sota el pretext de la lluita contra el separatisme, tota mesura
que pogus derivar en el reconeixement dels drets collectius de qualsevol dels
pobles del territori. La Llei de la llengua estatal de 2002, que recorda que la
llengua zeri s considerada lnica llengua prpia de lAzerbaidjan, s un clar
exemple daquesta actitud.
27 Gerber, Lea. Minorities in Azerbaijan. CIMERA, 2007.
8 0
8 1
La manca de respecte de les minories a lAzerbaidjan s un problema ntid i
que sarrossega des de la independncia, i que daltra banda se suma a daltres
plenament vigents al pas, com la corrupci i la falta de transparncia, o la
violaci constant de la llibertat de premsa. Sovint, els problemes es presenten
barrejats, com s el cas del periodista talix Novruzali Mammadov, director del
Centre de Cultura Talix, que el 2008 va ser acusat de ser un espia al servei de
lIran i un any desprs va morir mentre complia sentncia en una pres azer-
baidjanesa.
Les niques mesures concretes que els successius governs han anunciat des
de Bak en la lnia del respecte de les minories sn una certa garantia legal
que tothom t el dret de preservar la seva identitat tnica i nacional article
8 de la Llei de la cultura i la raticaci, lany 2000, de la Convenci Marc
per a la Protecci de les Minories Nacionals, del Consell dEuropa. Tanmateix,
s revelador el fet que, deu anys desprs daquesta raticaci, el pas encara no
hagi establert el marc legislatiu en el qual shauria de desenvolupar aquesta
mesura.
La veu de les minories
Organitzacions de defensa de les diverses tnies del pas han provat repetida-
ment de fer-se sentir i capgirar la tendncia al que han batejat com a azerit-
zaci. Lesguians, vars i talixos han estat els ms actius amb les seves protestes,
tot criticant el fet que Bak no noms concentri el poder en la majoria zeri
del pas, sin que a ms estigui duent a terme una poltica dassimilaci contra
les minories. Largument principal que esgrimeixen s el suposat enviament
forat dvars, tsakhurs i lesguians al front bllic durant el conicte armat amb
Armnia sobre lAlt Karabakh. La resposta sistemtica de lAzerbaidjan con-
sisteix a rebutjar aquestes crtiques i argumentar que es tracta noms de mo-
viments alimentats per Rssia, el seu principal adversari regional, juntament
amb Armnia.
Una de les principals organitzacions del moviment lesgui, Samur, centra les
seves reivindicacions en la suavitzaci de la frontera que separa els lesguians de
lAzerbaidjan dels del Daguestan, de manera que els membres daquesta co-
munitat tinguin facilitats per passar duna banda a laltra, i tamb que es cons-
titueixi una rea de lliure comer en aquest territori. Malgrat ser una demanda
molt ms lleugera que les reivindicacions independentistes de principis dels
anys noranta, ara per ara Bak s reticent a avanar en aquesta direcci, entre
LAzerbaidjan i les minories: el tortus cam cap
al reconeixement
Ms enll de la qesti dels hidrocarburs i el conicte de lAlt Karabakh, que
sn encara els dos punts calents de lAzerbaidjan, aquest important actor regi-
onal afronta un altre repte en poltica interior, potser el ms com dentre els
pasos caucsics: la gesti de la diversitat tnica i lingstica.
Segons les dades del cens de 1999, el darrer disponible, lAzerbaidjan s un
pas de gaireb 8 milions dhabitants, el 91% dels quals sn dtnia zeri. El 9%
restant sel reparteixen ms duna dotzena de comunitats tniques distintes,
la ms nombrosa de les quals s la lesguiana, amb un 2,2% del total i ms de
178.000 persones, que viuen principalment al nord del pas, a la frontera amb
el Daguestan. De fet, aquest poble parla una llengua daguestnica, i comparteix
forts vincles amb la comunitat lesguiana del sud del Daguestan.
Els russos formen la tercera comunitat del pas, amb un total de 141.000 per-
sones (1,8%), seguits pels talixos, un poble irani integrat per unes 77.000 per-
sones (1%, encara que algunes fonts
27
eleven la xifra a ms de 200.000), vars
(51.000), turcs meskhetians (43.000), ttars (30.000) georgians (15.000), kurds
(13.000), tats (10.000) i jueus (9.000), entre daltres. Aquestes xifres exclouen la
poblaci armnia, unes 120.000 persones, que viuen principalment a la rep-
blica autoproclamada de lAlt Karabakh, de iure sota administraci zeri.
A diferncia daltres estats i repbliques del Caucas, i molt especialment el
Daguestan, lAzerbaidjan modern mai sha constitut com a pas multitnic,
sin com a estat unitari i centralitzat, i lingsticament i cultural zeri. Malgrat
alguns enunciats vagues a la Constituci i algunes mesures legislatives, Bak
mai sha caracteritzat per fer passes efectives en aquesta direcci. El conicte
de lAlt Karabakh ha contribut a reforar una postura monoltica per part de
lEstat, tot frenant, sota el pretext de la lluita contra el separatisme, tota mesura
que pogus derivar en el reconeixement dels drets collectius de qualsevol dels
pobles del territori. La Llei de la llengua estatal de 2002, que recorda que la
llengua zeri s considerada lnica llengua prpia de lAzerbaidjan, s un clar
exemple daquesta actitud.
27 Gerber, Lea. Minorities in Azerbaijan. CIMERA, 2007.
8 2
8 3
gosen reclamar els seus drets culturals i lingstics, especialment den del
clima sorgit del conicte al Karabakh.
Tamb al Consell dEuropa, una resoluci sota la Convenci Marc per a la
Protecci de les Minories Nacionals concloa, el 2004, que hi ha una srie de
problemes amb els drets humans que tenen un impacte sobre les minories i
alertava especialment dels efectes limitadors que la Llei de la llengua estatal de
2002 t sobre les llenges de les altres comunitats tniques.
El llarg cam
En denitiva, lAzerbaidjan es troba encara lluny doferir les garanties mni-
mes exigibles a qualsevol estat multitnic. Si b s cert que hi ha membres de
les comunitats minoritzades que participen en el Parlament i el govern, Bak
hauria de fer ms per assegurar la plena representaci, especialment a travs
dorganismes especcs creats per aquesta funci. Les millores en el camp cul-
tural, des de lensenyament en llengua prpia ns als mitjans de comunicaci,
sn tamb una gran assignatura pendent.
Sens dubte, la pressi internacional pot ajudar a fer avanar la situaci. En
aquest sentit, la primera passa ms evident s la superaci del conicte de lAlt
Karabakh, que ja compta amb la mediaci de lOrganitzaci per la Seguretat i
la Cooperaci a Europa (OSCE). Una vegada rebaixada la tensi sobre el ter-
reny, Bak podria emprendre mesures de construcci de pau i conana amb
la comunitat armnia i, de retruc, plantejar-se tota una srie de cessions a la
resta de comunitats tniques, amb la seguretat de no alimentar nous processos
independentistes.
daltres coses perqu la mateixa comunitat zeri es troba en una situaci similar
amb el ve meridional, lIran, on viuen milions dzeris al nord del pas.
Poc a poc, les reivindicacions dautonomia poltica cedeixen el lloc a de-
mandes culturals, com ara leducaci en la llengua prpia i el nanament de
mitjans de comunicaci en aquestes llenges.
Altres minories, com la talix, compten amb grups actius en les seves reivindi-
cacions poltiques, i sobretot culturals, per sn poc efectius a causa del temor
de la majoria de la comunitat a la repressi i la persecuci. Segons Lea Gerber,
la prctica damagar el propi origen tnic i limitar la seva identitat a lmbit
familiar s molt freqent entre aquesta i daltres minories.
Lopini de la comunitat internacional
Fora de les fronteres prpies, diverses institucions internacionals han mostrat
la seva preocupaci per lestat de la qesti tnica a lAzerbaidjan. Tal i com
recorda Minority Rights Group, encara s hora que el pas adopti qualsevol
legislaci nacional en matria de drets de les minories.
El Comit per a lEliminaci de la Discriminaci Racial (CEDR) de les
Nacions Unides va denunciar, lany 2005, la discriminaci contra els armenis
de lAzerbaidjan i, en un informe publicat lany passat
28
, recomanava espec-
cament al govern de Bak que promogus la representaci dels diversos
grups tnics al Parlament, i tamb la creaci dun rgan consultiu nacional
que inclogui representats de les minories, de manera que puguin prendre part
en els processos de presa de decisions. I, ms enll de la representaci poltica,
aquest comit tamb animava lexecutiu a establir una xarxa pblica descoles
que ofereixin ensenyament en i sobre les llenges minoritzades, incloent-hi
larmeni.
Altres institucions que shan pronunciat sobre la qesti inclouen la Co-
missi Europea contra el Racisme i la Intolerncia (ECRI), organisme del
Consell dEuropa centrat en la defensa dels drets humans. Tot i reconeixent, al
seu informe del maig del 2007
29
, que les minories nacionals sn presents a la
vida poltica azerbaidjanesa i al Parlament, lECRI recomana la creaci dun
organisme pblic de representaci de les minories, ja que aquestes sovint no
28 Observacions nals del Comit per a lEliminaci de la Discriminaci Racial. Azerbaidjan. CERD
Nacions Unides. 7 de setembre de 2009
29 Comissi Europea contra el Racisme i la Intolerncia (ECRI), Segon informe sobre lAzerbaidjan.
CRI(2007)22, 24 de maig de 2007.
8 2
8 3
gosen reclamar els seus drets culturals i lingstics, especialment den del
clima sorgit del conicte al Karabakh.
Tamb al Consell dEuropa, una resoluci sota la Convenci Marc per a la
Protecci de les Minories Nacionals concloa, el 2004, que hi ha una srie de
problemes amb els drets humans que tenen un impacte sobre les minories i
alertava especialment dels efectes limitadors que la Llei de la llengua estatal de
2002 t sobre les llenges de les altres comunitats tniques.
El llarg cam
En denitiva, lAzerbaidjan es troba encara lluny doferir les garanties mni-
mes exigibles a qualsevol estat multitnic. Si b s cert que hi ha membres de
les comunitats minoritzades que participen en el Parlament i el govern, Bak
hauria de fer ms per assegurar la plena representaci, especialment a travs
dorganismes especcs creats per aquesta funci. Les millores en el camp cul-
tural, des de lensenyament en llengua prpia ns als mitjans de comunicaci,
sn tamb una gran assignatura pendent.
Sens dubte, la pressi internacional pot ajudar a fer avanar la situaci. En
aquest sentit, la primera passa ms evident s la superaci del conicte de lAlt
Karabakh, que ja compta amb la mediaci de lOrganitzaci per la Seguretat i
la Cooperaci a Europa (OSCE). Una vegada rebaixada la tensi sobre el ter-
reny, Bak podria emprendre mesures de construcci de pau i conana amb
la comunitat armnia i, de retruc, plantejar-se tota una srie de cessions a la
resta de comunitats tniques, amb la seguretat de no alimentar nous processos
independentistes.
daltres coses perqu la mateixa comunitat zeri es troba en una situaci similar
amb el ve meridional, lIran, on viuen milions dzeris al nord del pas.
Poc a poc, les reivindicacions dautonomia poltica cedeixen el lloc a de-
mandes culturals, com ara leducaci en la llengua prpia i el nanament de
mitjans de comunicaci en aquestes llenges.
Altres minories, com la talix, compten amb grups actius en les seves reivindi-
cacions poltiques, i sobretot culturals, per sn poc efectius a causa del temor
de la majoria de la comunitat a la repressi i la persecuci. Segons Lea Gerber,
la prctica damagar el propi origen tnic i limitar la seva identitat a lmbit
familiar s molt freqent entre aquesta i daltres minories.
Lopini de la comunitat internacional
Fora de les fronteres prpies, diverses institucions internacionals han mostrat
la seva preocupaci per lestat de la qesti tnica a lAzerbaidjan. Tal i com
recorda Minority Rights Group, encara s hora que el pas adopti qualsevol
legislaci nacional en matria de drets de les minories.
El Comit per a lEliminaci de la Discriminaci Racial (CEDR) de les
Nacions Unides va denunciar, lany 2005, la discriminaci contra els armenis
de lAzerbaidjan i, en un informe publicat lany passat
28
, recomanava espec-
cament al govern de Bak que promogus la representaci dels diversos
grups tnics al Parlament, i tamb la creaci dun rgan consultiu nacional
que inclogui representats de les minories, de manera que puguin prendre part
en els processos de presa de decisions. I, ms enll de la representaci poltica,
aquest comit tamb animava lexecutiu a establir una xarxa pblica descoles
que ofereixin ensenyament en i sobre les llenges minoritzades, incloent-hi
larmeni.
Altres institucions que shan pronunciat sobre la qesti inclouen la Co-
missi Europea contra el Racisme i la Intolerncia (ECRI), organisme del
Consell dEuropa centrat en la defensa dels drets humans. Tot i reconeixent, al
seu informe del maig del 2007
29
, que les minories nacionals sn presents a la
vida poltica azerbaidjanesa i al Parlament, lECRI recomana la creaci dun
organisme pblic de representaci de les minories, ja que aquestes sovint no
28 Observacions nals del Comit per a lEliminaci de la Discriminaci Racial. Azerbaidjan. CERD
Nacions Unides. 7 de setembre de 2009
29 Comissi Europea contra el Racisme i la Intolerncia (ECRI), Segon informe sobre lAzerbaidjan.
CRI(2007)22, 24 de maig de 2007.
4
BL OC L I NG S T I C
4
BL OC L I NG S T I C
Bl o c l i n g s t i c
8 7
El bilingisme al Caucas del Nord i la identitat
lingstica
Vladmir Lazarev i Liudmila Pravikova, Universitat Estatal Lingstica de
Piatigorsk
30
1. La situaci lingstica al Caucas del Nord
La situaci lingstica s percebuda com un model de distribuci social i
funcional i de jerarquia de llenges que coexisteixen dins dels lmits duna
unitat politicoadministrativa o rea sociocultural donades, aix com tamb les
prctiques socials i culturals aplicades en referncia a aquestes llenges.
Les caracterstiques destacades de la situaci lingstica al Caucas del Nord
sn les segents: diversitat lingstica, alta concentraci de diverses llenges en
una regi petita, especicitat de la distribuci de les llenges, multilingisme,
no coincidncia de les fronteres lingstiques, tniques i geogrques, lex-
tensi del rus com a factor principal per al manteniment del multilingisme,
la variaci sociolingstica de llenges titulars i no titulars
31
, lexistncia de
llenges escrites i orals, i la sensibilitat en la premsa de les inuncies etnopo-
ltiques, socials, culturals, religioses, educatives i daltres sobre el funcionament
de les llenges.
1.1. El mosaic territorial de les llenges
La localitzaci en lespai, o territorialitat, s de gran importncia en els as-
sumptes lingstics (Nelde, Norman & Colin, 1992). La distribuci de les llen-
ges en lescenari de set repbliques i tres territoris russos del Caucas del Nord
no est regulada per principis sistmics. Els tipus de distribuci de llenges
sn diferents pel que fa a la forma de la seva difusi geogrca, coexistncia/
venatge i concentraci. Podrem distingir entre els segents tipus de model:
dun extrem a un altre (disperses, escampades), pedaos, amanida, mono-
30 Aquest article s un resum tradut del text que els autors van publicar originalment en angls a ISB4:
Proceedings of the 4th International Symposium on Bilingualism, ed. James Cohen, Kara T. McAlister, Kel-
lie Rolstad, and Jeff MacSwan, 1309-1327. Somerville, MA: Cascadilla Press, 2005. Reprodut per gentilesa
de Liudmila Pravikova.
31 A la Federaci Russa, per llengua titular sentn la llengua que parla la naci titular o poble titu-
lar duna determinada repblica o regi federada. Aix per exemple, el txetx s la llengua titular de la
Repblica de Txetxnia, de la qual els txetxens sn el poble titular (n. del t.).
8 7
El bilingisme al Caucas del Nord i la identitat
lingstica
Vladmir Lazarev i Liudmila Pravikova, Universitat Estatal Lingstica de
Piatigorsk
30
1. La situaci lingstica al Caucas del Nord
La situaci lingstica s percebuda com un model de distribuci social i
funcional i de jerarquia de llenges que coexisteixen dins dels lmits duna
unitat politicoadministrativa o rea sociocultural donades, aix com tamb les
prctiques socials i culturals aplicades en referncia a aquestes llenges.
Les caracterstiques destacades de la situaci lingstica al Caucas del Nord
sn les segents: diversitat lingstica, alta concentraci de diverses llenges en
una regi petita, especicitat de la distribuci de les llenges, multilingisme,
no coincidncia de les fronteres lingstiques, tniques i geogrques, lex-
tensi del rus com a factor principal per al manteniment del multilingisme,
la variaci sociolingstica de llenges titulars i no titulars
31
, lexistncia de
llenges escrites i orals, i la sensibilitat en la premsa de les inuncies etnopo-
ltiques, socials, culturals, religioses, educatives i daltres sobre el funcionament
de les llenges.
1.1. El mosaic territorial de les llenges
La localitzaci en lespai, o territorialitat, s de gran importncia en els as-
sumptes lingstics (Nelde, Norman & Colin, 1992). La distribuci de les llen-
ges en lescenari de set repbliques i tres territoris russos del Caucas del Nord
no est regulada per principis sistmics. Els tipus de distribuci de llenges
sn diferents pel que fa a la forma de la seva difusi geogrca, coexistncia/
venatge i concentraci. Podrem distingir entre els segents tipus de model:
dun extrem a un altre (disperses, escampades), pedaos, amanida, mono-
30 Aquest article s un resum tradut del text que els autors van publicar originalment en angls a ISB4:
Proceedings of the 4th International Symposium on Bilingualism, ed. James Cohen, Kara T. McAlister, Kel-
lie Rolstad, and Jeff MacSwan, 1309-1327. Somerville, MA: Cascadilla Press, 2005. Reprodut per gentilesa
de Liudmila Pravikova.
31 A la Federaci Russa, per llengua titular sentn la llengua que parla la naci titular o poble titu-
lar duna determinada repblica o regi federada. Aix per exemple, el txetx s la llengua titular de la
Repblica de Txetxnia, de la qual els txetxens sn el poble titular (n. del t.).
8 8
8 9
1.2. La llengua russa com a llengua bsica per a lintercanvi intercultural
verbal
Ls de la llengua russa al Caucas del Nord podria ser analitzat des de la
perspectiva de lhegemonia lingstica. La llengua russa ocupa un lloc especial
al Caucas del Nord, com a llengua de comunicaci internacional i intertnica.
s una mena de llengua nacional auxiliar de contacte, la llengua dintercomu-
nicaci entre la multiplicitat de pobles del Caucas del Nord. La majoria de la
poblaci usa el rus, per noms ns la llengua materna de la meitat.
2. La situaci del bilingisme al Caucas del Nord
La situaci lingstica es caracteritza per lheterogenetat i la diversitat, que
s causada per la diferent conguraci etnolingstica de cada regi i, per so-
bre de tot, per lestatus fctic de la llengua russa, que juga el seu paper en la
construcci de lestat-naci. Totes les unitats del Caucas del Nord es poden
classicar en els segents grups:
2.1. Regions russes amb domini lingstic principal del rus
Ls prevalent del rus a les regions russfones (territoris de Stvropol i Kras-
nodar i blast de Rostov) determina el manteniment del bilingisme estable
llengua tnica-rus, de tipus asimtric o unidimensional, que no s pblic, sin
individual pel seu carcter. Les comunitats tniques que viuen en aquestes
regions (armenis, grecs, alemanys, jiddisch, gitanos, ossetes, txetxens, adigu-
s, azerbaidjanesos, ttars, turcs, turcmans, coreans, etc.) practiquen contactes
verbals intertnics en les seves llenges tniques, per en un entorn rus shan
de comunicar en rus. El bilingisme individual noms funciona dins del marc
familiar, per la qual cosa el podem anomenar bilingisme familiar. Aquest tipus
de bilingisme s practicat en les famlies dels pobles dels grups tnics autc-
tons del Caucas que viuen als territoris russos.
El bilingisme familiar de les minories tniques als territoris russos varia en
relaci amb lhbitat, educaci dels membres de la famlia, edat, relacions fami-
liars de jerarquia i grau de domini de la llengua nadiua (comprensi / parla).
Als territoris urbans, a les famlies de gent educada (doctors, professors, engi-
nyers) els pares poden parlar la llengua materna quan parlen entre ells, per els
lls no la parlen (la comprenguin o no). De vegades entenen la llengua, per
contesten en rus, quan la conversa sadrea a ells. s prctica comuna entre les
famlies de tres generacions de mantenir el bilingisme entre generacions (els
avis parlen amb els lls i lles en la seva llengua nadiua, per aquests parlen
lingisme adjacent coordinat, enclavaments lingstics, dividides. Les llen-
ges del Caucas del Nord estan disperses arreu del territori en la seva forma
especca.
Model dispers/escampat. Algunes llenges majoritries sn parlades en to-
tes les unitats territorials i administratives. Aquestes llenges sestenen per gai-
reb totes les unitats del Caucas del Nord: rus, ucrans, bielors, armeni, ale-
many, grec, jueu, ttar i gitano
32
. La majoria pertanyen a la famlia indoeuropea,
i noms algunes, a la turquesa. Aquestes llenges sn utilitzades intensament
per la majoria de la poblaci a casa, majoritriament per parlants tnics, per
la llengua russa s parlada en esferes institucionals i no institucionals arreu del
Caucas del Nord com a llengua de contactes intertnics i com a llengua dels
negocis i de les comunicacions ocials.
Model dels pedaos. Aquestes llenges es freguen i estan en contacte.
Ocupen rees geogrques separades, com en alguns indrets al Daguestan,
Karatxai-Txerqussia, Kabardino-Balkria, amb una mica de coincidncia ter-
ritorial. Aix, el karatxai s parlat en territoris separats de Karatxai-Txerqussia.
Els pobles vens parlen txerqus o nogai, i a la frontera dels seus assentaments
compactes, la gent parla ambdues llenges i sn bilinges.
Model de lamanida. Una barreja de llenges diferents sense un territori
directament lligat a una llengua en particular. En general, s la situaci a la
regi de Stvropol, a la regi de Krasnodar i a lblast de Rostov. En moltes re-
gions de llengua russa existeix una gran diversitat lingstica: gent de diferents
nacionalitats se sustenten en petits grups tnics i parlen la seva prpia llengua,
normalment noms a casa seva, junt amb el rus, mentre que els seus vens par-
len una altra llengua. etc. Viuen una vida tancada dins de les seves comunitats
i, per tant, no parlen cap altra llengua que la materna i el rus.
Model dels enclavaments lingstics. s el tipus de localitzaci allada duna
llengua en un territori tancat dins dun altre territori (per exemple, la llengua
nogai al territori de Stvropol o ladigu al territori de Krasnodar).
Model dividit. Algunes de les llenges del Caucas del Nord es localitzen en
territoris de repbliques nord-caucsiques adjacents (per exemple el kabard
en dues repbliques), ja estiguin incloses a la Federaci Russa (Daguestan-
Rssia) o en estats externs (Daguestan-Azerbaidjan).
32 Russian, Ukrainian, Belorussian, Armenian, German, Greek, Jewish, Tatar, Gypsy, a loriginal.
8 8
8 9
1.2. La llengua russa com a llengua bsica per a lintercanvi intercultural
verbal
Ls de la llengua russa al Caucas del Nord podria ser analitzat des de la
perspectiva de lhegemonia lingstica. La llengua russa ocupa un lloc especial
al Caucas del Nord, com a llengua de comunicaci internacional i intertnica.
s una mena de llengua nacional auxiliar de contacte, la llengua dintercomu-
nicaci entre la multiplicitat de pobles del Caucas del Nord. La majoria de la
poblaci usa el rus, per noms ns la llengua materna de la meitat.
2. La situaci del bilingisme al Caucas del Nord
La situaci lingstica es caracteritza per lheterogenetat i la diversitat, que
s causada per la diferent conguraci etnolingstica de cada regi i, per so-
bre de tot, per lestatus fctic de la llengua russa, que juga el seu paper en la
construcci de lestat-naci. Totes les unitats del Caucas del Nord es poden
classicar en els segents grups:
2.1. Regions russes amb domini lingstic principal del rus
Ls prevalent del rus a les regions russfones (territoris de Stvropol i Kras-
nodar i blast de Rostov) determina el manteniment del bilingisme estable
llengua tnica-rus, de tipus asimtric o unidimensional, que no s pblic, sin
individual pel seu carcter. Les comunitats tniques que viuen en aquestes
regions (armenis, grecs, alemanys, jiddisch, gitanos, ossetes, txetxens, adigu-
s, azerbaidjanesos, ttars, turcs, turcmans, coreans, etc.) practiquen contactes
verbals intertnics en les seves llenges tniques, per en un entorn rus shan
de comunicar en rus. El bilingisme individual noms funciona dins del marc
familiar, per la qual cosa el podem anomenar bilingisme familiar. Aquest tipus
de bilingisme s practicat en les famlies dels pobles dels grups tnics autc-
tons del Caucas que viuen als territoris russos.
El bilingisme familiar de les minories tniques als territoris russos varia en
relaci amb lhbitat, educaci dels membres de la famlia, edat, relacions fami-
liars de jerarquia i grau de domini de la llengua nadiua (comprensi / parla).
Als territoris urbans, a les famlies de gent educada (doctors, professors, engi-
nyers) els pares poden parlar la llengua materna quan parlen entre ells, per els
lls no la parlen (la comprenguin o no). De vegades entenen la llengua, per
contesten en rus, quan la conversa sadrea a ells. s prctica comuna entre les
famlies de tres generacions de mantenir el bilingisme entre generacions (els
avis parlen amb els lls i lles en la seva llengua nadiua, per aquests parlen
lingisme adjacent coordinat, enclavaments lingstics, dividides. Les llen-
ges del Caucas del Nord estan disperses arreu del territori en la seva forma
especca.
Model dispers/escampat. Algunes llenges majoritries sn parlades en to-
tes les unitats territorials i administratives. Aquestes llenges sestenen per gai-
reb totes les unitats del Caucas del Nord: rus, ucrans, bielors, armeni, ale-
many, grec, jueu, ttar i gitano
32
. La majoria pertanyen a la famlia indoeuropea,
i noms algunes, a la turquesa. Aquestes llenges sn utilitzades intensament
per la majoria de la poblaci a casa, majoritriament per parlants tnics, per
la llengua russa s parlada en esferes institucionals i no institucionals arreu del
Caucas del Nord com a llengua de contactes intertnics i com a llengua dels
negocis i de les comunicacions ocials.
Model dels pedaos. Aquestes llenges es freguen i estan en contacte.
Ocupen rees geogrques separades, com en alguns indrets al Daguestan,
Karatxai-Txerqussia, Kabardino-Balkria, amb una mica de coincidncia ter-
ritorial. Aix, el karatxai s parlat en territoris separats de Karatxai-Txerqussia.
Els pobles vens parlen txerqus o nogai, i a la frontera dels seus assentaments
compactes, la gent parla ambdues llenges i sn bilinges.
Model de lamanida. Una barreja de llenges diferents sense un territori
directament lligat a una llengua en particular. En general, s la situaci a la
regi de Stvropol, a la regi de Krasnodar i a lblast de Rostov. En moltes re-
gions de llengua russa existeix una gran diversitat lingstica: gent de diferents
nacionalitats se sustenten en petits grups tnics i parlen la seva prpia llengua,
normalment noms a casa seva, junt amb el rus, mentre que els seus vens par-
len una altra llengua. etc. Viuen una vida tancada dins de les seves comunitats
i, per tant, no parlen cap altra llengua que la materna i el rus.
Model dels enclavaments lingstics. s el tipus de localitzaci allada duna
llengua en un territori tancat dins dun altre territori (per exemple, la llengua
nogai al territori de Stvropol o ladigu al territori de Krasnodar).
Model dividit. Algunes de les llenges del Caucas del Nord es localitzen en
territoris de repbliques nord-caucsiques adjacents (per exemple el kabard
en dues repbliques), ja estiguin incloses a la Federaci Russa (Daguestan-
Rssia) o en estats externs (Daguestan-Azerbaidjan).
32 Russian, Ukrainian, Belorussian, Armenian, German, Greek, Jewish, Tatar, Gypsy, a loriginal.
9 0
9 1
blaci urbana sobre la rural i, nalment, la prevalena quantitativa de poblaci
cristiana sobre la musulmana creen les precondicions per al domini de fet de
la llengua russa, encara que, cal reconixer-ho, en un grau inferior que a la
repblica dAdigusia. La posici dominant prctica de la llengua russa porta a
la prdua dhabilitats en la llengua nadiua. A les ciutats, la gent jove usa el rus
per a la comunicaci convencional, i a les famlies les generacions joves parlen
rus i contesten en rus encara que els pares els parlin en osseta. Aquest tipus de
bilingisme a Osstia del Nord podria ser catalogar de bilingisme difs, i hi
ha una tendncia evident al bilingisme de substituci per un prctic mono-
lingisme rus.
En relaci amb aix, el govern de la repblica duu a terme una poltica lin-
gstica rgida, dirigida a la construcci de la llengua osseta. Losseta sensenya
a les escoles secundries, algunes assignatures a les universitats tamb sense-
nyen en osseta, i hi ha demandes radicals per limitar els drets dels russfons: els
que volen ocupar determinats llocs a lAdministraci han de dominar les dues
llenges la titular i la de lEstat, el rus. La llengua osseta shauria dutilitzar en
totes les esferes de les comunicacions ocials i de negocis. Algunes daquestes
mesures poden semblar inusitadament rigoroses, per no hi ha res prou rigo-
rs quan es tracta de donar suport a una llengua que es mor. Aquesta poltica
lingstica estatal senfronta, primer, amb lestatus de la llengua russa, i segon,
amb la tendncia objectiva dun bilingisme que est espontniament en de-
cadncia i amb el monolingisme actiu rus de la poblaci local. La formaci
dun bilingisme llengua tnica-rus es troba en un estadi inicial, i noms s
mantingut en matrimonis mixtos. La russoflia duna Osstia del Nord que s
predominantment cristiana est determinada pel conicte recent amb la mu-
sulmana Ingixia, com a resultat del qual hi va haver moltes vctimes mortals
en ambds bndols. Quan es determinen les identitats tniques i lingstiques,
a la gent se li pregunta quina s la seva llengua materna; la resposta s que
ho s la llengua tnica, per ho fan exagerant el seu coneixement de la llen-
gua materna per raons nacionalistes o pragmtiques. Les persones enquestades
prcticament no saben la llengua, o la coneixen de forma fragmentria i passi-
va. Malgrat tot, vinculen identitat lingstica amb identitat tnica. Per aix les
respostes sn inadequades.
amb els nts en rus). s un exemple de bilingisme familiar heterogeni. El ll
parla amb la seva mare en armeni. Aquesta parla en rus amb la dona del seu ll
i els nts. El marit, la dona i els seus lls es comuniquen en rus.
2.2. Repbliques tniques amb domini de la llengua russa i un bilingisme
afeblit
La repblica dAdigusia ocupa un lloc especial, perqu territorialment est
situat dins del territori de Krasnodar. A Adigusia existeix el bilingisme o-
cial estatal, amb el rus i ladigu com a llenges estatals. De facto, la situaci s
lluny de ser ideal. En aquest territori existeix un bilingisme tnic denclava-
ment. La poblaci autctona de la repblica, els adigus, constitueix al voltant
del 22%, mentre que els russos sn el 68%. A banda, la repblica est completa-
ment envoltada de territoris russfons. Tot aix inueix les caracterstiques del
bilingisme adigu-rus. La situaci de la llengua s alarmant, i est conduint
a la prdua de la llengua entre les famlies dadigus tnics, especialment a les
ciutats. Les generacions urbanes ms velles coneixen la llengua adigu, per ja
de forma passiva (bilingisme passiu). Als pobles on no sn nombrosos hi ha
una forma de bilingisme comunitari amb component tnic marcat, i els joves
que marxen cap a ciutat deixen de fer servir la seva llengua materna, de for-
ma que es converteixen en monolinges russos. Aix, la repblica dAdigusia
dna un exemple de bilingisme de vestigi o dextinci, i la llengua titular
pateix lamenaa de lextinci. Malgrat que la universitat adigu t un depar-
tament de llengua i literatura adigus, que existeix una instituci de recerca
sobre la histria, llengua i literatura, i que els mitjans de comunicaci publi-
quen en llengua adigu, les mesures preses per les estructures governamentals
sn insucients i no efectives.
Un altre exemple de bilingisme afeblit s la repblica dAlnia-Osstia del
Nord. La distribuci tnica s la segent: ltnia autctona (els ossetes) cons-
titueix al voltant del 53% de la poblaci, mentre que els russos sn el 29,9%.
Uns altres 14 pobles constitueixen al voltant del 17% de la poblaci. Com a
norma general, sn russfons, o usen un bilingisme actiu rus-llengua tnica.
Totes aquestes condicions han condut al domini del rus en totes les esferes
de la vida.
A Osstia del Nord els ossetes estan dividits en dos grups, en relaci amb
la seva llengua i religi. La majoria (els kudar i els iron) sn cristians i alguns
(els digor) sn musulmans. Els factors de polietnicitat i multilingisme en
aquest repblica, com la quantitat de poblaci russa, el predomini de la po-
9 0
9 1
blaci urbana sobre la rural i, nalment, la prevalena quantitativa de poblaci
cristiana sobre la musulmana creen les precondicions per al domini de fet de
la llengua russa, encara que, cal reconixer-ho, en un grau inferior que a la
repblica dAdigusia. La posici dominant prctica de la llengua russa porta a
la prdua dhabilitats en la llengua nadiua. A les ciutats, la gent jove usa el rus
per a la comunicaci convencional, i a les famlies les generacions joves parlen
rus i contesten en rus encara que els pares els parlin en osseta. Aquest tipus de
bilingisme a Osstia del Nord podria ser catalogar de bilingisme difs, i hi
ha una tendncia evident al bilingisme de substituci per un prctic mono-
lingisme rus.
En relaci amb aix, el govern de la repblica duu a terme una poltica lin-
gstica rgida, dirigida a la construcci de la llengua osseta. Losseta sensenya
a les escoles secundries, algunes assignatures a les universitats tamb sense-
nyen en osseta, i hi ha demandes radicals per limitar els drets dels russfons: els
que volen ocupar determinats llocs a lAdministraci han de dominar les dues
llenges la titular i la de lEstat, el rus. La llengua osseta shauria dutilitzar en
totes les esferes de les comunicacions ocials i de negocis. Algunes daquestes
mesures poden semblar inusitadament rigoroses, per no hi ha res prou rigo-
rs quan es tracta de donar suport a una llengua que es mor. Aquesta poltica
lingstica estatal senfronta, primer, amb lestatus de la llengua russa, i segon,
amb la tendncia objectiva dun bilingisme que est espontniament en de-
cadncia i amb el monolingisme actiu rus de la poblaci local. La formaci
dun bilingisme llengua tnica-rus es troba en un estadi inicial, i noms s
mantingut en matrimonis mixtos. La russoflia duna Osstia del Nord que s
predominantment cristiana est determinada pel conicte recent amb la mu-
sulmana Ingixia, com a resultat del qual hi va haver moltes vctimes mortals
en ambds bndols. Quan es determinen les identitats tniques i lingstiques,
a la gent se li pregunta quina s la seva llengua materna; la resposta s que
ho s la llengua tnica, per ho fan exagerant el seu coneixement de la llen-
gua materna per raons nacionalistes o pragmtiques. Les persones enquestades
prcticament no saben la llengua, o la coneixen de forma fragmentria i passi-
va. Malgrat tot, vinculen identitat lingstica amb identitat tnica. Per aix les
respostes sn inadequades.
amb els nts en rus). s un exemple de bilingisme familiar heterogeni. El ll
parla amb la seva mare en armeni. Aquesta parla en rus amb la dona del seu ll
i els nts. El marit, la dona i els seus lls es comuniquen en rus.
2.2. Repbliques tniques amb domini de la llengua russa i un bilingisme
afeblit
La repblica dAdigusia ocupa un lloc especial, perqu territorialment est
situat dins del territori de Krasnodar. A Adigusia existeix el bilingisme o-
cial estatal, amb el rus i ladigu com a llenges estatals. De facto, la situaci s
lluny de ser ideal. En aquest territori existeix un bilingisme tnic denclava-
ment. La poblaci autctona de la repblica, els adigus, constitueix al voltant
del 22%, mentre que els russos sn el 68%. A banda, la repblica est completa-
ment envoltada de territoris russfons. Tot aix inueix les caracterstiques del
bilingisme adigu-rus. La situaci de la llengua s alarmant, i est conduint
a la prdua de la llengua entre les famlies dadigus tnics, especialment a les
ciutats. Les generacions urbanes ms velles coneixen la llengua adigu, per ja
de forma passiva (bilingisme passiu). Als pobles on no sn nombrosos hi ha
una forma de bilingisme comunitari amb component tnic marcat, i els joves
que marxen cap a ciutat deixen de fer servir la seva llengua materna, de for-
ma que es converteixen en monolinges russos. Aix, la repblica dAdigusia
dna un exemple de bilingisme de vestigi o dextinci, i la llengua titular
pateix lamenaa de lextinci. Malgrat que la universitat adigu t un depar-
tament de llengua i literatura adigus, que existeix una instituci de recerca
sobre la histria, llengua i literatura, i que els mitjans de comunicaci publi-
quen en llengua adigu, les mesures preses per les estructures governamentals
sn insucients i no efectives.
Un altre exemple de bilingisme afeblit s la repblica dAlnia-Osstia del
Nord. La distribuci tnica s la segent: ltnia autctona (els ossetes) cons-
titueix al voltant del 53% de la poblaci, mentre que els russos sn el 29,9%.
Uns altres 14 pobles constitueixen al voltant del 17% de la poblaci. Com a
norma general, sn russfons, o usen un bilingisme actiu rus-llengua tnica.
Totes aquestes condicions han condut al domini del rus en totes les esferes
de la vida.
A Osstia del Nord els ossetes estan dividits en dos grups, en relaci amb
la seva llengua i religi. La majoria (els kudar i els iron) sn cristians i alguns
(els digor) sn musulmans. Els factors de polietnicitat i multilingisme en
aquest repblica, com la quantitat de poblaci russa, el predomini de la po-
9 2
9 3
A la inversa, no passa. De manera que s possible parlar de bilingisme llen-
gua tnica-rus i tamb de bilingisme i multilingisme llengua minoritria-
llengua minoritria.
A Kabardino-Balkria tamb observem un bilingisme equilibrat. La com-
posici tnica de la repblica s la segent: 50% de kabardins, menys del 10%
de balkars, al voltant dun 32% de russos i el restant 10%, daltres nacionalitats
(jueus, grecs, coreans, txetxens i daltres). A causa dels factors demogrcs i
tnics abans esmentats, hi ha un bilingisme llengua tnica-rus i tamb bilin-
gisme i multilingisme llengua minoritria-llengua majoritria. La situaci
del bilingisme a la repblica difereix de lexistent a Karatxai-Txerqussia. La
majoria de la poblaci de ltnia titular, els kabardins, que viuen al camp i als
assentaments locals (auls) s, per regla general, tnicament monolinge. Entre
ells existeix un bilingisme asimtric llengua tnica-rus amb un component
de la llengua tnica molt marcat. El component russfon es realitza a travs
dels mitjans de comunicaci, sobretot de la televisi, i a travs del sistema
deducaci secundria. A les ciutats, que no sn nombroses, el bilingisme
llengua tnica-rus s sostingut per la polietnicitat dels seus habitants, pels re-
cursos administratius en llengua russa, leducaci en llengua russa a les escoles
de grau mitj i a les universitats, els mitjans de comunicaci i els matrimonis
mixtos. La poblaci tnica
33
a les ciutats, predominantment gent jove, es co-
munica en rus amb els russos als llocs pblics, i en la comunicaci intertnica
els joves tamb es poden comunicar en rus, de forma que aquest tipus de bilin-
gisme pot ser qualicat de passiu i no practicat. Per tant, els indicadors de la
validesa del bilingisme tnic-rus mostren una comunicaci en rus en entorns
tnicament homogenis. La quantitat de monolingisme dins de les famlies
tniques kabardines i balkars s ms elevat que a Karatxai-Txerqussia, per la
preponderncia de la poblaci rural.
A la repblica sha desenvolupat un bilingisme/multilingisme llengua t-
nica minoritria-llengua tnica majoritria. Els ossetes saben balkar i kabard,
els balkars saben kabard i els kabardins noms saben kabard. Tamb hi ha
el tipus de bilingisme de les famlies mixtes, qualicat com a tnic-tnic, el
component principal del qual s determinat pel lloc de residncia. Si una fa-
mlia mixta viu en una rea habitada sobretot per kabardins, als entorns rurals
linfant parla activament en llengua kabardina, a banda de tenir un coneixe-
ment passiu del balkar; si la famlia viu en un lloc on la majoria de la poblaci
33 Per poblaci tnica, a Rssia, sacostuma a entendre tots aquells grups tnics no russos. Aquesta idea
tamb es troba, en aquest mateix pargraf, en el concepte de famlia tnica (n. del t.).
2.3. Repbliques amb un bilingisme equilibrat
Aquest tipus de bilingisme podria ser percebut com un bilingisme de
pndol, a costa de lampliaci del seu component tnic o, pel contrari, del rus-
sfon. Aquest grup inclou Karatxai-Txerqussia i Kabardino-Balkria.
A Karatxai-Txerqussia els russos constitueixen el 42%, i malgrat que la
poblaci russfona amb altres tnies allctones (ucranesos, bielorussos, ar-
menis, grecs) arriba al 45%, s a dir, prcticament la meitat de la poblaci de
la repblica el doble que a Osstia del Nord, aqu assistim al domini dun
bilingisme actiu llengua tnica-rus, amb una component tnica creixent. La
cosa s que, com a norma general, la poblaci rural s monotnica. Sn karat-
xais, abazins, txerquessos i nogais que viuen en auls (pobles petits). Els russos
daquesta repblica no coneixen les llenges de les altres tnies locals.
Basant-nos en la ubicaci, el bilingisme tnic pot ser dividit en bilingisme
rural i bilingisme urb. Al camp, el bilingisme llengua tnica-rus sembla asi-
mtric, a causa del domini del seu component tnic local. La prova ns el bi-
lingisme rural i familiar: en una famlia tothom parla la llengua local, i als llocs
pblics i a la feina hi ha bilingisme actiu. Els habitants de les ciutats, al contra-
ri, usen el bilingisme amb un component rus molt marcat, i la comunicaci
es duu a terme bsicament en rus. Aix s aix sobretot a causa de la rdio, la
premsa i sobretot la televisi multicanal, que, pel seu atractiu informatiu, no es
pot comparar amb les emissions en llenges locals. Per tant, podem dir que, en
entorns de poblacions monotniques, hi ha un domini del bilingisme llengua
tnica-rus amb un marcat component tnic, mentre que en entorns de ciutats
politniques amb infraestructures industrials, culturals i informatives desenvo-
lupades, preval un bilingisme amb un component rus marcat. El reforament
daquesta ltima tendncia s fomentat per les prctiques de lensenyament
mitjanant el rus a les escoles i a les universitats. Els actes ocials tamb es fan
en rus. La poltica lingstica es dirigeix a lamplicaci i extensi de les llen-
ges autctones: en moltes escoles, lensenyament dalgunes assignatures es fa a
travs de les llenges locals, a la rdio i la televisi es dedica un temps limitat a
les emissions en llenges locals, i les comunicacions dels negocis poden fer-se
en les llenges titulars en cas de necessitat.
Al Caucas del Nord tamb sobserva un bilingisme, sense el rus, llengua
tnica-llengua tnica, que s gradual i unidimensional. s determinat pel lloc
quantitatiu duna poblaci determinada en lescala demogrca de la repbli-
ca. Aix, els abazins menys nombrosos dominen la llengua txerquessa, que s
parlada prop del seu entorn, i en aquestes condicions tamb saben el karatxai.
9 2
9 3
A la inversa, no passa. De manera que s possible parlar de bilingisme llen-
gua tnica-rus i tamb de bilingisme i multilingisme llengua minoritria-
llengua minoritria.
A Kabardino-Balkria tamb observem un bilingisme equilibrat. La com-
posici tnica de la repblica s la segent: 50% de kabardins, menys del 10%
de balkars, al voltant dun 32% de russos i el restant 10%, daltres nacionalitats
(jueus, grecs, coreans, txetxens i daltres). A causa dels factors demogrcs i
tnics abans esmentats, hi ha un bilingisme llengua tnica-rus i tamb bilin-
gisme i multilingisme llengua minoritria-llengua majoritria. La situaci
del bilingisme a la repblica difereix de lexistent a Karatxai-Txerqussia. La
majoria de la poblaci de ltnia titular, els kabardins, que viuen al camp i als
assentaments locals (auls) s, per regla general, tnicament monolinge. Entre
ells existeix un bilingisme asimtric llengua tnica-rus amb un component
de la llengua tnica molt marcat. El component russfon es realitza a travs
dels mitjans de comunicaci, sobretot de la televisi, i a travs del sistema
deducaci secundria. A les ciutats, que no sn nombroses, el bilingisme
llengua tnica-rus s sostingut per la polietnicitat dels seus habitants, pels re-
cursos administratius en llengua russa, leducaci en llengua russa a les escoles
de grau mitj i a les universitats, els mitjans de comunicaci i els matrimonis
mixtos. La poblaci tnica
33
a les ciutats, predominantment gent jove, es co-
munica en rus amb els russos als llocs pblics, i en la comunicaci intertnica
els joves tamb es poden comunicar en rus, de forma que aquest tipus de bilin-
gisme pot ser qualicat de passiu i no practicat. Per tant, els indicadors de la
validesa del bilingisme tnic-rus mostren una comunicaci en rus en entorns
tnicament homogenis. La quantitat de monolingisme dins de les famlies
tniques kabardines i balkars s ms elevat que a Karatxai-Txerqussia, per la
preponderncia de la poblaci rural.
A la repblica sha desenvolupat un bilingisme/multilingisme llengua t-
nica minoritria-llengua tnica majoritria. Els ossetes saben balkar i kabard,
els balkars saben kabard i els kabardins noms saben kabard. Tamb hi ha
el tipus de bilingisme de les famlies mixtes, qualicat com a tnic-tnic, el
component principal del qual s determinat pel lloc de residncia. Si una fa-
mlia mixta viu en una rea habitada sobretot per kabardins, als entorns rurals
linfant parla activament en llengua kabardina, a banda de tenir un coneixe-
ment passiu del balkar; si la famlia viu en un lloc on la majoria de la poblaci
33 Per poblaci tnica, a Rssia, sacostuma a entendre tots aquells grups tnics no russos. Aquesta idea
tamb es troba, en aquest mateix pargraf, en el concepte de famlia tnica (n. del t.).
2.3. Repbliques amb un bilingisme equilibrat
Aquest tipus de bilingisme podria ser percebut com un bilingisme de
pndol, a costa de lampliaci del seu component tnic o, pel contrari, del rus-
sfon. Aquest grup inclou Karatxai-Txerqussia i Kabardino-Balkria.
A Karatxai-Txerqussia els russos constitueixen el 42%, i malgrat que la
poblaci russfona amb altres tnies allctones (ucranesos, bielorussos, ar-
menis, grecs) arriba al 45%, s a dir, prcticament la meitat de la poblaci de
la repblica el doble que a Osstia del Nord, aqu assistim al domini dun
bilingisme actiu llengua tnica-rus, amb una component tnica creixent. La
cosa s que, com a norma general, la poblaci rural s monotnica. Sn karat-
xais, abazins, txerquessos i nogais que viuen en auls (pobles petits). Els russos
daquesta repblica no coneixen les llenges de les altres tnies locals.
Basant-nos en la ubicaci, el bilingisme tnic pot ser dividit en bilingisme
rural i bilingisme urb. Al camp, el bilingisme llengua tnica-rus sembla asi-
mtric, a causa del domini del seu component tnic local. La prova ns el bi-
lingisme rural i familiar: en una famlia tothom parla la llengua local, i als llocs
pblics i a la feina hi ha bilingisme actiu. Els habitants de les ciutats, al contra-
ri, usen el bilingisme amb un component rus molt marcat, i la comunicaci
es duu a terme bsicament en rus. Aix s aix sobretot a causa de la rdio, la
premsa i sobretot la televisi multicanal, que, pel seu atractiu informatiu, no es
pot comparar amb les emissions en llenges locals. Per tant, podem dir que, en
entorns de poblacions monotniques, hi ha un domini del bilingisme llengua
tnica-rus amb un marcat component tnic, mentre que en entorns de ciutats
politniques amb infraestructures industrials, culturals i informatives desenvo-
lupades, preval un bilingisme amb un component rus marcat. El reforament
daquesta ltima tendncia s fomentat per les prctiques de lensenyament
mitjanant el rus a les escoles i a les universitats. Els actes ocials tamb es fan
en rus. La poltica lingstica es dirigeix a lamplicaci i extensi de les llen-
ges autctones: en moltes escoles, lensenyament dalgunes assignatures es fa a
travs de les llenges locals, a la rdio i la televisi es dedica un temps limitat a
les emissions en llenges locals, i les comunicacions dels negocis poden fer-se
en les llenges titulars en cas de necessitat.
Al Caucas del Nord tamb sobserva un bilingisme, sense el rus, llengua
tnica-llengua tnica, que s gradual i unidimensional. s determinat pel lloc
quantitatiu duna poblaci determinada en lescala demogrca de la repbli-
ca. Aix, els abazins menys nombrosos dominen la llengua txerquessa, que s
parlada prop del seu entorn, i en aquestes condicions tamb saben el karatxai.
9 4
9 5
una forma literria de la llengua majoritria. Per exemple, al grup lings-
tic caucsic nord-oriental (daguestnic) hi ha subgrups com lvar-andi-dido
(akhvakh, andi, var, bagvalal, bezhta, botlikh, txamalal, hinukh, godoberi, hun-
zib, karata, khvarxi i dido), lak-dargu (dargu, khaidaq, kubatxi
34
, lak, tindi
35
),
lesgui (agul, artxi, budukh, krits, lesgui, rtul, tabassaran, tsakhur).
Daltra banda, al Daguestan no tan sol hi ha un bilingisme endotnic llen-
gua minoritria-llengua majoritria, sin tamb un bilingisme i multilingis-
me exotnic llengua minoritria-llengua majoritria. Els parlants de llenges
minoritries coneixen les llenges de la majoria que pertanyen a una famlia
lingstica diferent. Parlen zeri, georgi, kmik, var i altres llenges majorit-
ries. El bilingisme llengua minoritria-llengua majoritria s un bilingisme
del tipus matrioixka
36
. Per tant, al Daguestan existeixen un bilingisme i un
multilingisme de distncia i de no-contacte entre el rus i la llengua tnica.
A les poques ciutats que hi ha, el bilingisme rus-llengua tnica ha adquirit
algunes caracterstiques del bilingisme de contacte, per el paper dominant
el juguen el bilingisme i el multilingisme de no-contacte, amb lexcepci
de les esferes de leducaci, la comunicaci dels negocis i, de forma passiva,
als mitjans de comunicaci. A les ciutats, el paper capdavanter el juguen el
bilingisme i el multilingisme de contacte entre llengua majoritria i llengua
minoritria.
Al Daguestan tamb hi ha un model de bilingisme de frontera geogrca,
que s nic pel fet que no s unidimensional, sin bidimensional en compara-
ci amb els bilingismes rus-llengua tnica i llengua majoritria-llengua mi-
noritria. Per exemple, la gent que viu prop de la frontera amb Txetxnia parla
txetx, i els txetxens parlen les llenges de frontera del Daguestan. El mateix
es podria dir del bilingisme entre les llenges del Daguestan i lAzerbaidjan i
les llenges del Daguestan i Gergia.
34 Alguns autors consideren que el kubatxi i el khaidaq, parles relacionades estretament amb el dargu, sn
llenges independents, mentre que daltres les classiquen com a dialectes (n. del t.).
35 El tindi acostuma a classicar-se com a llengua del grup var-andi-dido. Els autors, per, lhan incls
dins del grup lak-dargu (n .del t.).
36 Per la denominaci que reben les nines tradicionals russes, buides per dintre i que es poden obrir per
la meitat, que contenen a linterior un conjunt de nines idntiques, de mida decreixent, posades luna dins
laltra (n. del t.).
parla balkar, linfant parla sobretot en balkar, per sovint entn el kabard. Sha
informat de casos dinfants que viuen en entorns multitnics i que parlen
ambdues llenges amb el mateix grau de domini. La llengua materna s en
molts casos la llengua que les mares parlen amb els seus lls en els seus primers
anys de vida.
2.4. Bilingisme de llengua tnica majoritria-llengua tnica minoritria
(Daguestan)
El Daguestan s una repblica politnica. Dacord amb diferents fonts, hi vi-
uen entre 35 i 50 pobles autctons i diversos pobles allctons territorialment
(tats, zeris, nogais, turcs, txetxens). Els russos constitueixen ns al 7% de la
poblaci. Viuen sobretot a la capital del Daguestan, Makhatxkal, i en daltres
ciutats petites. Al Daguestan, el bilingisme s sobretot de no-contacte, o de
poc contacte, entre el rus i la llengua tnica. El coneixement de la llengua t
el suport dels mitjans de comunicaci, del sistema educatiu, de la comunicaci
ocial dels negocis, i molt rarament, de la comunicaci natural en els entorns
russfons. La retirada de la poblaci russfona dels territoris del Daguestan ha
incrementat lestatus del bilingisme de no-contacte entre el rus i la llengua
tnica. Com a comunitat politnica, el Daguestan sempre ha necessitat una
llengua de comunicaci intertnica. Aquest paper el complia el kmik una
llengua de la famlia turquesa i lrab entre els cercles educats. Desprs de la
guerra del Caucas, el rus es va convertir en llengua franca. El bilingisme de
no-contacte entre el rus i la llengua tnica s una mena de bilingisme que t
el suport articial de contactes indirectes (mitjans de comunicaci, educaci,
per no comunicaci directa).
La posici geogrca del Daguestan, prop de Txetxnia, Gergia i lAzer-
baidjan, duna banda, i lespecicitat de lentorn geogrc, amb petits assenta-
ments isolats els uns dels altres per les muntanyes, de laltra, conrmen un pai-
satge lingstic extraordinriament divers, en el qual pobles que viuen a banda
i banda dun riu no sentenen. El Daguestan s una regi amb rees isolades i
tancades pels costats on preval un monolingisme tnic i un multilingisme de
llenges de majories i minories nacionals. Sovint, la llengua tnica majoritria
s la base per a la formaci dun bilingisme o multilingisme que t dues
formes de concretar-se. Una llengua majoritria es caracteritza per la presncia
de dialectes i llenges que formen un grup determinat per la llengua majori-
tria que tenen una proximitat lingstica diferent de la llengua dominant. En
aquest cas, els parlants daquestes llenges i dialectes, com a norma, dominen
9 4
9 5
una forma literria de la llengua majoritria. Per exemple, al grup lings-
tic caucsic nord-oriental (daguestnic) hi ha subgrups com lvar-andi-dido
(akhvakh, andi, var, bagvalal, bezhta, botlikh, txamalal, hinukh, godoberi, hun-
zib, karata, khvarxi i dido), lak-dargu (dargu, khaidaq, kubatxi
34
, lak, tindi
35
),
lesgui (agul, artxi, budukh, krits, lesgui, rtul, tabassaran, tsakhur).
Daltra banda, al Daguestan no tan sol hi ha un bilingisme endotnic llen-
gua minoritria-llengua majoritria, sin tamb un bilingisme i multilingis-
me exotnic llengua minoritria-llengua majoritria. Els parlants de llenges
minoritries coneixen les llenges de la majoria que pertanyen a una famlia
lingstica diferent. Parlen zeri, georgi, kmik, var i altres llenges majorit-
ries. El bilingisme llengua minoritria-llengua majoritria s un bilingisme
del tipus matrioixka
36
. Per tant, al Daguestan existeixen un bilingisme i un
multilingisme de distncia i de no-contacte entre el rus i la llengua tnica.
A les poques ciutats que hi ha, el bilingisme rus-llengua tnica ha adquirit
algunes caracterstiques del bilingisme de contacte, per el paper dominant
el juguen el bilingisme i el multilingisme de no-contacte, amb lexcepci
de les esferes de leducaci, la comunicaci dels negocis i, de forma passiva,
als mitjans de comunicaci. A les ciutats, el paper capdavanter el juguen el
bilingisme i el multilingisme de contacte entre llengua majoritria i llengua
minoritria.
Al Daguestan tamb hi ha un model de bilingisme de frontera geogrca,
que s nic pel fet que no s unidimensional, sin bidimensional en compara-
ci amb els bilingismes rus-llengua tnica i llengua majoritria-llengua mi-
noritria. Per exemple, la gent que viu prop de la frontera amb Txetxnia parla
txetx, i els txetxens parlen les llenges de frontera del Daguestan. El mateix
es podria dir del bilingisme entre les llenges del Daguestan i lAzerbaidjan i
les llenges del Daguestan i Gergia.
34 Alguns autors consideren que el kubatxi i el khaidaq, parles relacionades estretament amb el dargu, sn
llenges independents, mentre que daltres les classiquen com a dialectes (n. del t.).
35 El tindi acostuma a classicar-se com a llengua del grup var-andi-dido. Els autors, per, lhan incls
dins del grup lak-dargu (n .del t.).
36 Per la denominaci que reben les nines tradicionals russes, buides per dintre i que es poden obrir per
la meitat, que contenen a linterior un conjunt de nines idntiques, de mida decreixent, posades luna dins
laltra (n. del t.).
parla balkar, linfant parla sobretot en balkar, per sovint entn el kabard. Sha
informat de casos dinfants que viuen en entorns multitnics i que parlen
ambdues llenges amb el mateix grau de domini. La llengua materna s en
molts casos la llengua que les mares parlen amb els seus lls en els seus primers
anys de vida.
2.4. Bilingisme de llengua tnica majoritria-llengua tnica minoritria
(Daguestan)
El Daguestan s una repblica politnica. Dacord amb diferents fonts, hi vi-
uen entre 35 i 50 pobles autctons i diversos pobles allctons territorialment
(tats, zeris, nogais, turcs, txetxens). Els russos constitueixen ns al 7% de la
poblaci. Viuen sobretot a la capital del Daguestan, Makhatxkal, i en daltres
ciutats petites. Al Daguestan, el bilingisme s sobretot de no-contacte, o de
poc contacte, entre el rus i la llengua tnica. El coneixement de la llengua t
el suport dels mitjans de comunicaci, del sistema educatiu, de la comunicaci
ocial dels negocis, i molt rarament, de la comunicaci natural en els entorns
russfons. La retirada de la poblaci russfona dels territoris del Daguestan ha
incrementat lestatus del bilingisme de no-contacte entre el rus i la llengua
tnica. Com a comunitat politnica, el Daguestan sempre ha necessitat una
llengua de comunicaci intertnica. Aquest paper el complia el kmik una
llengua de la famlia turquesa i lrab entre els cercles educats. Desprs de la
guerra del Caucas, el rus es va convertir en llengua franca. El bilingisme de
no-contacte entre el rus i la llengua tnica s una mena de bilingisme que t
el suport articial de contactes indirectes (mitjans de comunicaci, educaci,
per no comunicaci directa).
La posici geogrca del Daguestan, prop de Txetxnia, Gergia i lAzer-
baidjan, duna banda, i lespecicitat de lentorn geogrc, amb petits assenta-
ments isolats els uns dels altres per les muntanyes, de laltra, conrmen un pai-
satge lingstic extraordinriament divers, en el qual pobles que viuen a banda
i banda dun riu no sentenen. El Daguestan s una regi amb rees isolades i
tancades pels costats on preval un monolingisme tnic i un multilingisme de
llenges de majories i minories nacionals. Sovint, la llengua tnica majoritria
s la base per a la formaci dun bilingisme o multilingisme que t dues
formes de concretar-se. Una llengua majoritria es caracteritza per la presncia
de dialectes i llenges que formen un grup determinat per la llengua majori-
tria que tenen una proximitat lingstica diferent de la llengua dominant. En
aquest cas, els parlants daquestes llenges i dialectes, com a norma, dominen
9 6
9 7
2. 5. 2. La situaci durant el perode de conictes socials i militars a Txetxnia
En el perode de conictes socials i militars a Txetxnia, la situaci respecte
al bilingisme va canviar signicativament, Primer, el sistema deducaci mitja
i superior es va ensorrar. Aquest sistema acostumava a ser una font de forma-
ci del bilingisme de contacte. Les emissions dels mitjans de comunicaci
en rus com a font del bilingisme de no-contacte van deixar de funcionar. La
retirada dels russos i dels pobles allctons russfons de Txetxnia va eliminar
lespai natural de la comunicaci ocial en entorns institucionals i el de la
comunicaci informal als llocs pblics. Tot aix va desembocar en el fenomen
del bilingisme en funci de ledat. La generaci de txetxens que t 20 anys
37

encara parla rus, perqu el rus era ensenyat a les guarderies i a les escoles. Els
nens de ns a 10 o 12 anys no saben rus, perqu no van anar a escola durant
la guerra, i per tant, no van estudiar la llengua russa ni van escoltar la rdio ni
van mirar la televisi. La part de la poblaci que va emigrar cap a la Rssia
central es va submergir en una atmosfera de bilingisme totalment natural
rus-llengua tnica. La part de la poblaci que ha roms a Txetxnia noms
parla el txetx. En altres paraules, hi ha un vincle denitiu entre la presncia
en contacte o no-contacte del rus i el manteniment i desenvolupament del
bilingisme txetx-rus. Amb leliminaci de la llengua russa de les esferes de
comunicaci, el factor que conforma el bilingisme rus-llengua tnica tamb
ha desaparegut.
La situaci a Ingixia no ha canviat gaire des de linici dels conictes. El
sistema deducaci mitja i superior ha funcionat i funciona en rus. Els mitjans
de comunicaci continuen treballant, com abans. Per aix les generacions ms
velles i ms joves gaudeixen de la mateixa manera dun bilingisme de contac-
te i de no-contacte entre el rus i lingix. Cal assenyalar, no obstant aix, que la
poblaci russa, que no havia estat majoritria abans, va marxar de la repblica,
cosa que va canviar els equilibris. La base per a la formaci i manteniment
dun bilingisme natural i informal entre el rus i la llengua tnica va deixar
dexistir. Linux dun gran nombre de txetxens des de Grozni i daltres rees
ha creat les precondicions reals per a lestabliment dun bilingisme unidimen-
sional txetx-ingix.
37 Recordeu que aquest text va ser publicat lany 2005 (n. del. t.).
2.5. Bilingisme trencat (Txetxnia i Ingixia)
Aquest grup s representat per les repbliques txetxena i ingixa. Per tal
danalitzar la situaci bilinge daquestes repbliques s important distingir els
perodes dabans de les accions militars a Txetxnia i durant aquestes accions.
2. 5. 1. La situaci bilinge abans dels conictes militars a linici de la dcada de 1990
Com a font de dades, usem el cens de poblaci de 1989, quan encara existia
la Uni Sovitica, donat que reectia la situaci en temps de pau. Dacord
amb aquestes dades, a la Txetxnia de llavors hi havia un 66% de txetxens, un
24,8% de russos, un 2,3% dingixos i un 6,9% daltres nacionalitats (ucrane-
sos, bielorussos, armenis, jueus, ossetes, georgians i alguns representants dal-
tres nacions). En altres paraules, era una regi politnica amb prevalena dels
pobles autctons. A la repblica dIngixia hi havia, en aquella poca, un
74,5% dingixos, un 10,3% de txetxens, un 13,2% de russos i un 2% daltres
nacionalitats. En aquestes repbliques, la poblaci autctona vivia sobretot
a les rees rurals. La gent es comunicava entre ella a casa en la seva llengua
nadiua. Era un perode de domini del monolingisme tnic que, a lespera
de leducaci (de forma activa) i als mitjans de comunicaci es coordinava
amb un bilingisme de no-contacte, donat que al camp no hi havia russos. A
les rees urbanes, i sobretot a la capital, Grozni, la fotograa del bilingisme
era multicolor. A lentorn domstic i al carrer, la gent parlava sobretot txetx
i ingix respectivament. A les institucions deducaci superior, aix com als
llocs pblics, quan es parlava amb russfons hi havia bilingisme de contacte
rus-llengua tnica. El mateix passava a lesfera de les comunicacions ocials
i de les comunicacions de negocis. El model de bilingisme de no-contacte
entre el rus i la llengua tnica existia als mitjans de comunicaci. La necessitat
dusar el rus, causada per la voluntat daccedir a leducaci superior, per la
possibilitat de traslladar-se a les regions centrals, Moscou o Leningrad, o per
motius econmics, aix com la comunicaci amb la poblaci russa a les ciutats,
enfortia les formes de bilingisme de contacte i de no-contacte entre el rus i
la llengua tnica. A Txetxnia i a Ingixia, a causa de lhomogenetat tnica de
la poblaci, no existia i no existeix el bilingisme/multilingisme sistmic de
llengua tnica majoritria-llengua tnica majoritria. Era possible, tanmateix,
parlar de bilingisme geogrc de frontera.
9 6
9 7
2. 5. 2. La situaci durant el perode de conictes socials i militars a Txetxnia
En el perode de conictes socials i militars a Txetxnia, la situaci respecte
al bilingisme va canviar signicativament, Primer, el sistema deducaci mitja
i superior es va ensorrar. Aquest sistema acostumava a ser una font de forma-
ci del bilingisme de contacte. Les emissions dels mitjans de comunicaci
en rus com a font del bilingisme de no-contacte van deixar de funcionar. La
retirada dels russos i dels pobles allctons russfons de Txetxnia va eliminar
lespai natural de la comunicaci ocial en entorns institucionals i el de la
comunicaci informal als llocs pblics. Tot aix va desembocar en el fenomen
del bilingisme en funci de ledat. La generaci de txetxens que t 20 anys
37

encara parla rus, perqu el rus era ensenyat a les guarderies i a les escoles. Els
nens de ns a 10 o 12 anys no saben rus, perqu no van anar a escola durant
la guerra, i per tant, no van estudiar la llengua russa ni van escoltar la rdio ni
van mirar la televisi. La part de la poblaci que va emigrar cap a la Rssia
central es va submergir en una atmosfera de bilingisme totalment natural
rus-llengua tnica. La part de la poblaci que ha roms a Txetxnia noms
parla el txetx. En altres paraules, hi ha un vincle denitiu entre la presncia
en contacte o no-contacte del rus i el manteniment i desenvolupament del
bilingisme txetx-rus. Amb leliminaci de la llengua russa de les esferes de
comunicaci, el factor que conforma el bilingisme rus-llengua tnica tamb
ha desaparegut.
La situaci a Ingixia no ha canviat gaire des de linici dels conictes. El
sistema deducaci mitja i superior ha funcionat i funciona en rus. Els mitjans
de comunicaci continuen treballant, com abans. Per aix les generacions ms
velles i ms joves gaudeixen de la mateixa manera dun bilingisme de contac-
te i de no-contacte entre el rus i lingix. Cal assenyalar, no obstant aix, que la
poblaci russa, que no havia estat majoritria abans, va marxar de la repblica,
cosa que va canviar els equilibris. La base per a la formaci i manteniment
dun bilingisme natural i informal entre el rus i la llengua tnica va deixar
dexistir. Linux dun gran nombre de txetxens des de Grozni i daltres rees
ha creat les precondicions reals per a lestabliment dun bilingisme unidimen-
sional txetx-ingix.
37 Recordeu que aquest text va ser publicat lany 2005 (n. del. t.).
2.5. Bilingisme trencat (Txetxnia i Ingixia)
Aquest grup s representat per les repbliques txetxena i ingixa. Per tal
danalitzar la situaci bilinge daquestes repbliques s important distingir els
perodes dabans de les accions militars a Txetxnia i durant aquestes accions.
2. 5. 1. La situaci bilinge abans dels conictes militars a linici de la dcada de 1990
Com a font de dades, usem el cens de poblaci de 1989, quan encara existia
la Uni Sovitica, donat que reectia la situaci en temps de pau. Dacord
amb aquestes dades, a la Txetxnia de llavors hi havia un 66% de txetxens, un
24,8% de russos, un 2,3% dingixos i un 6,9% daltres nacionalitats (ucrane-
sos, bielorussos, armenis, jueus, ossetes, georgians i alguns representants dal-
tres nacions). En altres paraules, era una regi politnica amb prevalena dels
pobles autctons. A la repblica dIngixia hi havia, en aquella poca, un
74,5% dingixos, un 10,3% de txetxens, un 13,2% de russos i un 2% daltres
nacionalitats. En aquestes repbliques, la poblaci autctona vivia sobretot
a les rees rurals. La gent es comunicava entre ella a casa en la seva llengua
nadiua. Era un perode de domini del monolingisme tnic que, a lespera
de leducaci (de forma activa) i als mitjans de comunicaci es coordinava
amb un bilingisme de no-contacte, donat que al camp no hi havia russos. A
les rees urbanes, i sobretot a la capital, Grozni, la fotograa del bilingisme
era multicolor. A lentorn domstic i al carrer, la gent parlava sobretot txetx
i ingix respectivament. A les institucions deducaci superior, aix com als
llocs pblics, quan es parlava amb russfons hi havia bilingisme de contacte
rus-llengua tnica. El mateix passava a lesfera de les comunicacions ocials
i de les comunicacions de negocis. El model de bilingisme de no-contacte
entre el rus i la llengua tnica existia als mitjans de comunicaci. La necessitat
dusar el rus, causada per la voluntat daccedir a leducaci superior, per la
possibilitat de traslladar-se a les regions centrals, Moscou o Leningrad, o per
motius econmics, aix com la comunicaci amb la poblaci russa a les ciutats,
enfortia les formes de bilingisme de contacte i de no-contacte entre el rus i
la llengua tnica. A Txetxnia i a Ingixia, a causa de lhomogenetat tnica de
la poblaci, no existia i no existeix el bilingisme/multilingisme sistmic de
llengua tnica majoritria-llengua tnica majoritria. Era possible, tanmateix,
parlar de bilingisme geogrc de frontera.
9 8
9 9
famlia branca llengua
caucsica nord-
oriental o
nakhodaguestnica
var-andi-dido akhvakh
andi
bagvalal
botlikh
godoberi
karata
tindi
txamalal
var
bezhta
dido
hinukh
khvarxi
hunzib
lesguiana agul
artxi
budukh
krits
rtul
tabassaran
tsakhur
udin
lesgui
lak-darguana lak
dargu
nakh bats
ingix
txetx
khinalug khinalug
Les 53 llenges que es parlen al Caucas
38
altaica monglica calmuc
turquesa turcman
zeri
nogai
kazakh
kmik
karatxai-balkar
caucsica nord-
occidental o
abkhazoadigu
abkhazoabazina abaz
abkhaz
circassiana adigu
kabard o txerqus
38 En negreta, llenges amb tradici escrita.
9 8
9 9
caucsica nord-
oriental o
nakhodaguestnica
var-andi-dido akhvakh
andi
bagvalal
botlikh
godoberi
karata
tindi
txamalal
var
bezhta
dido
hinukh
khvarxi
hunzib
lesguiana agul
artxi
budukh
krits
rtul
tabassaran
tsakhur
udin
lesgui
lak-darguana lak
dargu
nakh bats
ingix
txetx
khinalug khinalug
Les 53 llenges que es parlen al Caucas
38
altaica monglica calmuc
turquesa turcman
zeri
nogai
kazakh
kmik
karatxai-balkar
caucsica nord-
occidental o
abkhazoadigu
abkhazoabazina abaz
abkhaz
circassiana adigu
kabard o txerqus
38 En negreta, llenges amb tradici escrita.
1 0 0
1 0 1
Les quinze llenges caucsiques ms parlades
Llengua Llocs on es parla Milions de parlants
zeri Azerbaidjan, sud del Daguestan, est de Gergia 8,9
georgi Gergia, nord-est de lAzerbaidjan, sud
dIngixia
3,8 a 4
armeni Armnia, Alt Karabakh, sud de Gergia,
Abkhzia, Krasnodar
3,4 a 4,5
txetx Txetxnia, oest del Daguestan 1,4
var Daguestan, nord de lAzerbaidjan 0,8
lesgui Sud del Daguestan, nord de lAzerbaidjan 0,52
osseta Osstia del Nord, Osstia del Sud, est de
Kabardino-Balkria, sud de Stvropol
0,5 a 0,6
kabard Nord de Kabardino-Balkria, Karatxai-
Txerqussia i Osstia del Nord, illots a
Stvropol, Krasnodar i Adigusia
0,45 a 0,6
kmik Daguestan, nord de Txetxnia i dOsstia del
Nord
0,45
mingreli Est de Gergia 0,4
talix Sud de lAzerbaidjan 0,4
ingix Ingixia, est dOsstia del Nord 0,3
lak Daguestan 0,15
adigu Adigusia, sud de Krasnodar 0,13
tabassaran Sud del Daguestan 0,11
Fonts
Linguamn i Mercator (CIEMEN) -
caucsica meridional
o kartveliana
georgi georgi
zan mingreli
laz
svan svaneti
indoeuropea armnia armeni
lomavren
baltoeslava rus
hellnica grec
indoirnica tat
khaladj
talix
kurd
osseta
1 0 0
1 0 1
Les quinze llenges caucsiques ms parlades
Llengua Llocs on es parla Milions de parlants
zeri Azerbaidjan, sud del Daguestan, est de Gergia 8,9
georgi Gergia, nord-est de lAzerbaidjan, sud
dIngixia
3,8 a 4
armeni Armnia, Alt Karabakh, sud de Gergia,
Abkhzia, Krasnodar
3,4 a 4,5
txetx Txetxnia, oest del Daguestan 1,4
var Daguestan, nord de lAzerbaidjan 0,8
lesgui Sud del Daguestan, nord de lAzerbaidjan 0,52
osseta Osstia del Nord, Osstia del Sud, est de
Kabardino-Balkria, sud de Stvropol
0,5 a 0,6
kabard Nord de Kabardino-Balkria, Karatxai-
Txerqussia i Osstia del Nord, illots a
Stvropol, Krasnodar i Adigusia
0,45 a 0,6
kmik Daguestan, nord de Txetxnia i dOsstia del
Nord
0,45
mingreli Est de Gergia 0,4
talix Sud de lAzerbaidjan 0,4
ingix Ingixia, est dOsstia del Nord 0,3
lak Daguestan 0,15
adigu Adigusia, sud de Krasnodar 0,13
tabassaran Sud del Daguestan 0,11
Fonts
Linguamn i Mercator (CIEMEN) -
caucsica meridional
o kartveliana
georgi georgi
zan mingreli
laz
svan svaneti
indoeuropea armnia armeni
lomavren
baltoeslava rus
hellnica grec
indoirnica tat
khaladj
talix
kurd
osseta
1 0 2
1 0 3
La famlia kartveliana (la del georgi) queda fora de la hiptesi anterior, per
b que durant el segle xx alguns lingistes han mirat de provar la seva relaci
amb el basc (cosa que, avui, sembla descartada). A partir dels estudis del dans
Holger Pedersen (1903), els russos Vladislav litx-Svtitx i Aaron Dolgopolski
van desenvolupar la hiptesi de la macrofamlia nostrtica durant la dcada de
1960, teoria que actualment mant el nord-americ Allan Bomhard. Encara
molt discutida, la hiptesi propugna que el grup kartveli est relacionat amb
les famlies indoeuropea, urlica, altaica i dravdica, entre daltres... cosa que
el situa al bell mig dun enorme grup que abasta des dIslndia ns a lndia i
Sibria! El kartveli, segons les idees de Bomhard, shauria separat de les altres
famlies cap a lany 8.000 aC, a linici de la revoluci neoltica. Lexplicaci de
les llenges i gens de Cavalli-Sforza apunta en la mateixa direcci.
Cognoms per trobar caucsics arreu
Si els gens sn un enorme recurs per traar les anades i vingudes dels grups
humans arreu del planeta, el mateix es pot dir dels cognoms, testimonis de la
procedncia (a voltes llunyana) dels avantpassats. En aquest apartat excelleixen
els armenis, forats per les circumstncies a dur els seus cognoms (tan fcilment
reconeixedors, amb el seu -ian nal caracterstic) literalment a tots els racons
del mn, des de Sria (on va nixer el primer president de lArmnia indepen-
dent, Levon Ter-Petrosian), ns a Califrnia (de la qual George Deukmejian
va ser governador a la dcada de 1980) i des de Frana (bressol del cantant
Charles Aznavour, nascut Aznavourian) ns a Xipre (on Marios Garoyian es va
convertir en president del Parlament el 2008). Tamb delaten els seus propieta-
ris els cognoms georgians, la majoria acabats en -vili, -adze, -idze o -eli. Encara
que lempremta georgiana a escala mundial s menor que larmnia, limpacte
del seu portador ms conegut no s pas per ser menystingut ni oblidat: Isif
Djugaixvili, ms conegut pel sobrenom de Stalin.
Els patronmics del Caucas tamb parlen de fusions culturals i dencreua-
ments lingstics peculiars. Si mai hom satura a analitzar els cognoms del Da-
guestan, sadona que les llenges rab i russa shi combinen per donar denomi-
naci a una enorme quantitat dels seus ciutadans, per exemple els nombrosos
que es diuen Magomdov. De fet, resulta curis veure dobles tautologies del
Les llenges del Caucas, o com un microcosmos
est connectat amb tot el mn
David Fornis, investigador del CIEMEN
Al bloc introductori daquest volum hem comentat succintament que un dels
trets denidors del paisatge hum del Caucas s la seva enorme diversitat lin-
gstica, segurament la ms gran de tot el continent europeu. Ja hem dit que
la regi ha estat el bressol de tres famlies lingstiques completes (la caucsica
nord-occidental o abkhazoadigu, la caucsica meridional o kartveliana i la
caucsica nord-oriental o nakhodaguestnica), a les quals cal sumar tot un se-
guit didiomes indoeuropeus i altaics, alguns presents des de fa millenis, com
losseta. Per ms enll daix, un dels aspectes ms singulars i potser no tan
coneguts s el que fa referncia als vincles i connexions entre les llenges del
Caucas i la resta de llenges del mn. Algunes, sorprenentment allunyades del
punt de vista geogrc.
Una de les coses que porten de corcoll a molts lingistes s trobar-se amb
llenges o petites famlies lingstiques que no poden agrupar. Centenars des-
tudiosos shan abocat a trobar parents a les anomenades llenges allades, del
basc al ket i del buruixaski al purhpecha
39
. Tamb, s clar, a les tres famlies
exclusives del Caucas. Una manera original de buscar aquestes vinculacions
s creuar les dades lingstiques amb les mostres gentiques de les poblacions
actuals que les parlen. Luigi Luca Cavalli-Sforza ho va tractar a Gens, pobles i
llenges, on es planteja que les dues famlies caucsiques del nord estan empa-
rentades amb el basc i lextint etrusc, a loest, i amb les llenges sinotibetanes,
na-den
40
, buruixaski i lextint sumeri, a lest. Aquesta idea, desenvolupada al
llarg del segle xx per lingistes com Morris Swadesh, Serguei Strostin, Ser-
guei Nikoliev i John Bengston, s lluny de ser acceptada per la majoria de la
comunitat acadmica, per s una de les hiptesis sobre les quals actualment
treballen lingistes com Edward Vajda, que el 2008 va aconseguir aportar pro-
ves que la famlia na-den est emparentada amb el ket, precisament una de les
llenges que formen part de la hiptesi de Strostin i Bengston.
39 El ket s lnica llengua supervivent de la famlia ienisseiana, parlada a Sibria; el buruixaski s una
llengua del nord del Pakistan; el purhpecha s emprat a lEstat mexic de Michoacn.
40 La famlia sinotibetana inclou, entre daltres, el xins, el tibet i el birm. La na-den, parlada a lAmrica
del Nord, agrupa el navajo, lapatxe i el tlingit, entre moltes daltres.
1 0 2
1 0 3
La famlia kartveliana (la del georgi) queda fora de la hiptesi anterior, per
b que durant el segle xx alguns lingistes han mirat de provar la seva relaci
amb el basc (cosa que, avui, sembla descartada). A partir dels estudis del dans
Holger Pedersen (1903), els russos Vladislav litx-Svtitx i Aaron Dolgopolski
van desenvolupar la hiptesi de la macrofamlia nostrtica durant la dcada de
1960, teoria que actualment mant el nord-americ Allan Bomhard. Encara
molt discutida, la hiptesi propugna que el grup kartveli est relacionat amb
les famlies indoeuropea, urlica, altaica i dravdica, entre daltres... cosa que
el situa al bell mig dun enorme grup que abasta des dIslndia ns a lndia i
Sibria! El kartveli, segons les idees de Bomhard, shauria separat de les altres
famlies cap a lany 8.000 aC, a linici de la revoluci neoltica. Lexplicaci de
les llenges i gens de Cavalli-Sforza apunta en la mateixa direcci.
Cognoms per trobar caucsics arreu
Si els gens sn un enorme recurs per traar les anades i vingudes dels grups
humans arreu del planeta, el mateix es pot dir dels cognoms, testimonis de la
procedncia (a voltes llunyana) dels avantpassats. En aquest apartat excelleixen
els armenis, forats per les circumstncies a dur els seus cognoms (tan fcilment
reconeixedors, amb el seu -ian nal caracterstic) literalment a tots els racons
del mn, des de Sria (on va nixer el primer president de lArmnia indepen-
dent, Levon Ter-Petrosian), ns a Califrnia (de la qual George Deukmejian
va ser governador a la dcada de 1980) i des de Frana (bressol del cantant
Charles Aznavour, nascut Aznavourian) ns a Xipre (on Marios Garoyian es va
convertir en president del Parlament el 2008). Tamb delaten els seus propieta-
ris els cognoms georgians, la majoria acabats en -vili, -adze, -idze o -eli. Encara
que lempremta georgiana a escala mundial s menor que larmnia, limpacte
del seu portador ms conegut no s pas per ser menystingut ni oblidat: Isif
Djugaixvili, ms conegut pel sobrenom de Stalin.
Els patronmics del Caucas tamb parlen de fusions culturals i dencreua-
ments lingstics peculiars. Si mai hom satura a analitzar els cognoms del Da-
guestan, sadona que les llenges rab i russa shi combinen per donar denomi-
naci a una enorme quantitat dels seus ciutadans, per exemple els nombrosos
que es diuen Magomdov. De fet, resulta curis veure dobles tautologies del
Les llenges del Caucas, o com un microcosmos
est connectat amb tot el mn
David Fornis, investigador del CIEMEN
Al bloc introductori daquest volum hem comentat succintament que un dels
trets denidors del paisatge hum del Caucas s la seva enorme diversitat lin-
gstica, segurament la ms gran de tot el continent europeu. Ja hem dit que
la regi ha estat el bressol de tres famlies lingstiques completes (la caucsica
nord-occidental o abkhazoadigu, la caucsica meridional o kartveliana i la
caucsica nord-oriental o nakhodaguestnica), a les quals cal sumar tot un se-
guit didiomes indoeuropeus i altaics, alguns presents des de fa millenis, com
losseta. Per ms enll daix, un dels aspectes ms singulars i potser no tan
coneguts s el que fa referncia als vincles i connexions entre les llenges del
Caucas i la resta de llenges del mn. Algunes, sorprenentment allunyades del
punt de vista geogrc.
Una de les coses que porten de corcoll a molts lingistes s trobar-se amb
llenges o petites famlies lingstiques que no poden agrupar. Centenars des-
tudiosos shan abocat a trobar parents a les anomenades llenges allades, del
basc al ket i del buruixaski al purhpecha
39
. Tamb, s clar, a les tres famlies
exclusives del Caucas. Una manera original de buscar aquestes vinculacions
s creuar les dades lingstiques amb les mostres gentiques de les poblacions
actuals que les parlen. Luigi Luca Cavalli-Sforza ho va tractar a Gens, pobles i
llenges, on es planteja que les dues famlies caucsiques del nord estan empa-
rentades amb el basc i lextint etrusc, a loest, i amb les llenges sinotibetanes,
na-den
40
, buruixaski i lextint sumeri, a lest. Aquesta idea, desenvolupada al
llarg del segle xx per lingistes com Morris Swadesh, Serguei Strostin, Ser-
guei Nikoliev i John Bengston, s lluny de ser acceptada per la majoria de la
comunitat acadmica, per s una de les hiptesis sobre les quals actualment
treballen lingistes com Edward Vajda, que el 2008 va aconseguir aportar pro-
ves que la famlia na-den est emparentada amb el ket, precisament una de les
llenges que formen part de la hiptesi de Strostin i Bengston.
39 El ket s lnica llengua supervivent de la famlia ienisseiana, parlada a Sibria; el buruixaski s una
llengua del nord del Pakistan; el purhpecha s emprat a lEstat mexic de Michoacn.
40 La famlia sinotibetana inclou, entre daltres, el xins, el tibet i el birm. La na-den, parlada a lAmrica
del Nord, agrupa el navajo, lapatxe i el tlingit, entre moltes daltres.
1 0 4
1 0 5
Els dominis otomans, per, eren molt extensos a la transici del xix al xx,
i alguns grups dexpulsats van fer ms via que no pas els que es van quedar a
Anatlia. s el cas dels txetxens, que, cinquanta anys desprs de fugir del Cau-
cas, van decidir tornar a traslladar-se encara ms cap al sud i no es van aturar
ns arribar a lactual Jordnia, on van establir-se a la ribera del riu Zarqa, un
auent del Jord. Desprs de ms dun segle, els descendents daquells pioners
han mantingut viu ls de la llengua txetxena, enmig dun mar arabfon, ns
i tot si la majoria dells sn incapaos descriure-la
42
. Un cas ms, entre els
diversos que hem presentat en aquest article, que exempliquen els contactes
que el conjunt de llenges del Caucas han mantingut i mantenen amb la resta
del mn i les empremtes que hi han deixat.
Les mitologies tamb parlen dherois semblants
Les llegendes i histries acostumen portar gravada a foc la histria de
les llenges. Passa que, sovint, cal gratar sota la superfcie i comparar. Un
excellent punt de partida per capbussar-se en la literatura popular cau-
csica sn les sagues Nart, un conjunt de llegendes piques originries
del Caucas septentrional i que sn patrimoni dels principals pobles que
hi viuen. Aix, tenen sagues Nart els txetxens, els ingixos, els ossetes, els
karatxais, els balkars, els circassians, els abazins i els abkhazos. s a dir, to-
tes les nacions al nord de la serralada, exceptuant-ne les del Daguestan.
Particularment interessants sn les connexions que alguns acadmics
han establert entre les sagues caucsiques i les llegendes daltres indrets
del mn. Aix, un dels principals estudiosos daquests relats, John Cola-
russo, ha apuntat les similituds de les sagues del Caucas nord-occidental
amb les mitologies escandinava i grega, i ns i tot ha plantejat la possi-
bilitat que les Nart estiguin a lorigen (o hi tinguin alguna relaci) del
cicle artric medieval
43
.
43
42 La informaci sobre els txetxens de Jordnia es basa en la recerca del professor Was Kailani, un resum
de la qual s publicat al web del Centre Belfer per a la Cincia i els Afers Internacionals, a ladrea http://
belfercenter.ksg.harvard.edu/publication/12785/chechens_in_the_middle_east.html [Consulta: 15 de juny
de 2010]
43 Per a aquesta qesti, es pot consultar Colarusso, John. Nart Sagas from the Caucasus: Myths and Le-
gends from the Circassians, Abazas, Abkhaz, and Ubykhs. Princeton University Press, 2002.
tipus Magomedal Magomdovitx Magomdov (dtnia darguana i president
del Consell dEstat del Daguestan entre 1987 i 2006) o el seu ll Magomed-
salam Magomedalevitx Magomdov (president daquesta repblica des de
2010). Els noms rabs Magomed, Salam i Al es combinen amb les desinncies
russes -vitx, -vitx, -ev i -ov ,igual com ho fan una mica ms al sud, entre els
zeris, que acostumen a dur cognoms de lestil liyev, Maqomayev, Sultanov o
Abbasov.
Llenges exportades ara i abans: del Caucas a Jordnia i de
lArarat als Pasos Catalans
En aquest segle xxi en qu a Occident es troba gent de gaireb tot arreu,
no s difcil aventurar que shan establert ponts lingstics amb el Caucas: no-
ms centrant-nos en la situaci dels Pasos Catalans podem dir que, a mes de
mar de 2010, es comptaven 4.800 persones de nacionalitat armnia i 3.400
de nacionalitat georgiana
41
. A Catalunya, la comunitat armnia ha fundat lAs-
sociaci Cultural Armnia de Barcelona, que des de 2007 imparteix classes
de llengua armnia a la capital catalana. Al Pas Valenci, i ms concretament
a Mislata (un dels centres de poblaci armnia ms importants aqu), existeix
una publicaci peridica en aquest idioma, Hayreniq. Pel que fa als georgians,
encara que menys organitzats en el pla associatiu que els armenis, tenen certa
presncia (i amb ells, la seva llengua) a Barcelona, Berga i altres localitats.
Per la creaci dillots lingstics caucsics a centenars o milers de quil-
metres de distncia no s pas cosa de fa quatre dies. O, dit duna altra manera,
i a despit del que creu molta gent: els contactes entre comunitats allunyades
shan produt de manera abundant des de la nit dels temps, i la installaci de
grups humans lluny del seu Heimat, tamb. Pel que fa al tema que ens ocupa,
locupaci russa del Caucas del Nord va provocar al segle xix la sortida de
milers i milers dabkhazos, circassians i txetxens, entre daltres pobles, envers
lImperi otom, germ de religi. Aix, per exemple, explica que una llengua
caucsica, lubikh, sans a morir (amb el seu darrer parlant, Tevk Esen) a la
vora del mar de Mrmara, prop de les clides costes de lEgeu, a la porta de la
cristiandat ortodoxa grega.
41 Dades extretes de linforme trimestal Extranjeros con certicado de registro o tarjeta de residencia
en vigor y Extranjeros con autorizacin de estancia por estudios en vigor a 31 de marzo 2010, pub-
licat pel Ministeri de Treball i Immigraci del govern dEspanya. Disponible en format PDF a http://
extranjeros.mtas.es/es/InformacionEstadistica/Informes/Extranjeros31Marzo2010/Archivos/Informe_
Trimestral_31marzo_2010.pdf [Consulta: 15 de juny de 2010]
1 0 4
1 0 5
Els dominis otomans, per, eren molt extensos a la transici del xix al xx,
i alguns grups dexpulsats van fer ms via que no pas els que es van quedar a
Anatlia. s el cas dels txetxens, que, cinquanta anys desprs de fugir del Cau-
cas, van decidir tornar a traslladar-se encara ms cap al sud i no es van aturar
ns arribar a lactual Jordnia, on van establir-se a la ribera del riu Zarqa, un
auent del Jord. Desprs de ms dun segle, els descendents daquells pioners
han mantingut viu ls de la llengua txetxena, enmig dun mar arabfon, ns
i tot si la majoria dells sn incapaos descriure-la
42
. Un cas ms, entre els
diversos que hem presentat en aquest article, que exempliquen els contactes
que el conjunt de llenges del Caucas han mantingut i mantenen amb la resta
del mn i les empremtes que hi han deixat.
Les mitologies tamb parlen dherois semblants
Les llegendes i histries acostumen portar gravada a foc la histria de
les llenges. Passa que, sovint, cal gratar sota la superfcie i comparar. Un
excellent punt de partida per capbussar-se en la literatura popular cau-
csica sn les sagues Nart, un conjunt de llegendes piques originries
del Caucas septentrional i que sn patrimoni dels principals pobles que
hi viuen. Aix, tenen sagues Nart els txetxens, els ingixos, els ossetes, els
karatxais, els balkars, els circassians, els abazins i els abkhazos. s a dir, to-
tes les nacions al nord de la serralada, exceptuant-ne les del Daguestan.
Particularment interessants sn les connexions que alguns acadmics
han establert entre les sagues caucsiques i les llegendes daltres indrets
del mn. Aix, un dels principals estudiosos daquests relats, John Cola-
russo, ha apuntat les similituds de les sagues del Caucas nord-occidental
amb les mitologies escandinava i grega, i ns i tot ha plantejat la possi-
bilitat que les Nart estiguin a lorigen (o hi tinguin alguna relaci) del
cicle artric medieval
43
.
43
42 La informaci sobre els txetxens de Jordnia es basa en la recerca del professor Was Kailani, un resum
de la qual s publicat al web del Centre Belfer per a la Cincia i els Afers Internacionals, a ladrea http://
belfercenter.ksg.harvard.edu/publication/12785/chechens_in_the_middle_east.html [Consulta: 15 de juny
de 2010]
43 Per a aquesta qesti, es pot consultar Colarusso, John. Nart Sagas from the Caucasus: Myths and Le-
gends from the Circassians, Abazas, Abkhaz, and Ubykhs. Princeton University Press, 2002.
tipus Magomedal Magomdovitx Magomdov (dtnia darguana i president
del Consell dEstat del Daguestan entre 1987 i 2006) o el seu ll Magomed-
salam Magomedalevitx Magomdov (president daquesta repblica des de
2010). Els noms rabs Magomed, Salam i Al es combinen amb les desinncies
russes -vitx, -vitx, -ev i -ov ,igual com ho fan una mica ms al sud, entre els
zeris, que acostumen a dur cognoms de lestil liyev, Maqomayev, Sultanov o
Abbasov.
Llenges exportades ara i abans: del Caucas a Jordnia i de
lArarat als Pasos Catalans
En aquest segle xxi en qu a Occident es troba gent de gaireb tot arreu,
no s difcil aventurar que shan establert ponts lingstics amb el Caucas: no-
ms centrant-nos en la situaci dels Pasos Catalans podem dir que, a mes de
mar de 2010, es comptaven 4.800 persones de nacionalitat armnia i 3.400
de nacionalitat georgiana
41
. A Catalunya, la comunitat armnia ha fundat lAs-
sociaci Cultural Armnia de Barcelona, que des de 2007 imparteix classes
de llengua armnia a la capital catalana. Al Pas Valenci, i ms concretament
a Mislata (un dels centres de poblaci armnia ms importants aqu), existeix
una publicaci peridica en aquest idioma, Hayreniq. Pel que fa als georgians,
encara que menys organitzats en el pla associatiu que els armenis, tenen certa
presncia (i amb ells, la seva llengua) a Barcelona, Berga i altres localitats.
Per la creaci dillots lingstics caucsics a centenars o milers de quil-
metres de distncia no s pas cosa de fa quatre dies. O, dit duna altra manera,
i a despit del que creu molta gent: els contactes entre comunitats allunyades
shan produt de manera abundant des de la nit dels temps, i la installaci de
grups humans lluny del seu Heimat, tamb. Pel que fa al tema que ens ocupa,
locupaci russa del Caucas del Nord va provocar al segle xix la sortida de
milers i milers dabkhazos, circassians i txetxens, entre daltres pobles, envers
lImperi otom, germ de religi. Aix, per exemple, explica que una llengua
caucsica, lubikh, sans a morir (amb el seu darrer parlant, Tevk Esen) a la
vora del mar de Mrmara, prop de les clides costes de lEgeu, a la porta de la
cristiandat ortodoxa grega.
41 Dades extretes de linforme trimestal Extranjeros con certicado de registro o tarjeta de residencia
en vigor y Extranjeros con autorizacin de estancia por estudios en vigor a 31 de marzo 2010, pub-
licat pel Ministeri de Treball i Immigraci del govern dEspanya. Disponible en format PDF a http://
extranjeros.mtas.es/es/InformacionEstadistica/Informes/Extranjeros31Marzo2010/Archivos/Informe_
Trimestral_31marzo_2010.pdf [Consulta: 15 de juny de 2010]
5
DOCUME NT S
5
DOCUME NT S
Do c u me n t s
1 0 9
Els principis de Madrid per a la resoluci del
conicte de lAlt Karabakh
El novembre de 2007, la presidncia tripartita del Grup de Minsk de lOrga-
nitzaci per a la Seguretat i la Cooperaci a Europa (OSCE), s a dir, els Estats
Units, Frana i Rssia, van presentar als ministres dAfers Estrangers armeni i
azerbaidjans una srie de propostes que havien de servir de marc per superar
el conicte de lAlt Karabakh. Aquestes propostes es coneixen amb el nom de
Principis Bsics per a la Resoluci Pacca del Conicte de lAlt Karabakh, i
tamb sn conegudes amb la denominaci ms curta de Principis de Madrid,
donat que es van presentar a la capital espanyola.
LOSCE, de manera ocial, no va presentar un resum daquests principis
ns al juliol de 2009, desprs duna trobada entre els presidents nord-americ,
francs i rus. El text que hi ha a continuaci s un extracte de la nota que va
emetre lOSCE amb motiu de la trobada
44
:
Els ministres dels Estats Units, Frana i Rssia van presentar una versi
preliminar dels Principis Bsics per a una soluci a Armnia i lAzerbaidjan el
novembre de 2007 a Madrid.
Els Principis Bsics reecteixen un acord raonable, basat en els principis de
no utilitzaci de la fora, integritat territorial, i igualtat de drets i autodeter-
minaci dels pobles, de lActa Final dHlsinki.
Els Principis Bsics demanen, inter alia:
el retorn dels territoris que envolten lAlt Karabakh a control azerbaidja-
ns;
un estatus provisional per a lAlt Karabakh que doni garanties de seguretat
i autogovern;
un corredor que enllaci Armnia amb lAlt Karabakh;
la futura determinaci de lestatus legal nal de lAlt Karabakh a travs
duna expressi de voluntat vinculant legalment;
el dret de totes les persones desplaades internament i dels refugiats a re-
tornar als seus llocs de residncia originals; i
44 El document original, en angls, es pot consultar al web de lOSCE, a ladrea http://www.osce.org/
item/51152 [Consulta: 7 de febrer de 2011]
Do c u me n t s
1 0 9
Els principis de Madrid per a la resoluci del
conicte de lAlt Karabakh
El novembre de 2007, la presidncia tripartita del Grup de Minsk de lOrga-
nitzaci per a la Seguretat i la Cooperaci a Europa (OSCE), s a dir, els Estats
Units, Frana i Rssia, van presentar als ministres dAfers Estrangers armeni i
azerbaidjans una srie de propostes que havien de servir de marc per superar
el conicte de lAlt Karabakh. Aquestes propostes es coneixen amb el nom de
Principis Bsics per a la Resoluci Pacca del Conicte de lAlt Karabakh, i
tamb sn conegudes amb la denominaci ms curta de Principis de Madrid,
donat que es van presentar a la capital espanyola.
LOSCE, de manera ocial, no va presentar un resum daquests principis
ns al juliol de 2009, desprs duna trobada entre els presidents nord-americ,
francs i rus. El text que hi ha a continuaci s un extracte de la nota que va
emetre lOSCE amb motiu de la trobada
44
:
Els ministres dels Estats Units, Frana i Rssia van presentar una versi
preliminar dels Principis Bsics per a una soluci a Armnia i lAzerbaidjan el
novembre de 2007 a Madrid.
Els Principis Bsics reecteixen un acord raonable, basat en els principis de
no utilitzaci de la fora, integritat territorial, i igualtat de drets i autodeter-
minaci dels pobles, de lActa Final dHlsinki.
Els Principis Bsics demanen, inter alia:
el retorn dels territoris que envolten lAlt Karabakh a control azerbaidja-
ns;
un estatus provisional per a lAlt Karabakh que doni garanties de seguretat
i autogovern;
un corredor que enllaci Armnia amb lAlt Karabakh;
la futura determinaci de lestatus legal nal de lAlt Karabakh a travs
duna expressi de voluntat vinculant legalment;
el dret de totes les persones desplaades internament i dels refugiats a re-
tornar als seus llocs de residncia originals; i
44 El document original, en angls, es pot consultar al web de lOSCE, a ladrea http://www.osce.org/
item/51152 [Consulta: 7 de febrer de 2011]
Do c u me n t s
1 1 0
Do c u me n t s
1 1 1
Pla de pau dels sis punts
El 12 dagost de 2008, el president francs, Nicolas Sarkozy, i el rus, Dmitri
Medvdev, van acordar un pla de pau de sis punts per posar punt i nal al
conicte entre Rssia, Abkhzia i Osstia del Sud, duna banda, i Gergia, de
laltra. El text de lacord
45
, que van acabar signant tamb els presidents georgi,
Mikhel Saakaixvili; sud-osseta, Eduard Kokoiti, i abkhaz, Serguei Bagapx, s
el segent:
1. No recrrer a la fora.
2. Cessar les hostilitats de manera denitiva.
3. Donar lliure accs a lajut humanitari.
4. Les forces militars georgianes shauran de retirar als seus llocs habituals
dacantonament.
5. Les forces militars russes shauran de retirar a les lnies anteriors a lesclat
de les hostilitats. Tot esperant un mecanisme internacional, les forces de pau
russes posaran en marxa mesures addicionals de seguretat.
6. Inici de discussions internacionals sobre les modalitats de seguretat i des-
tabilitat a Abkhzia i a Osstia del Sud.
45 Loriginal, en francs, pot ser consultat al web del Govern georgi, a ladrea http://smr.gov.ge/uplo-
ads/le/Six_Point_Peace_Plan.pdf [Consulta: 30 de mar de 2010]
garanties internacionals de seguretat que inclourien una operaci de man-
teniment de pau.
La raticaci daquests Principis Bsics per part dArmnia i de lAzerbaid-
jan permetr preparar un acord global per garantir un futur de pau, estabilitat
i prosperitat per a Armnia i lAzerbaidjan i la regi en general.
Do c u me n t s
1 1 0
Do c u me n t s
1 1 1
Pla de pau dels sis punts
El 12 dagost de 2008, el president francs, Nicolas Sarkozy, i el rus, Dmitri
Medvdev, van acordar un pla de pau de sis punts per posar punt i nal al
conicte entre Rssia, Abkhzia i Osstia del Sud, duna banda, i Gergia, de
laltra. El text de lacord
45
, que van acabar signant tamb els presidents georgi,
Mikhel Saakaixvili; sud-osseta, Eduard Kokoiti, i abkhaz, Serguei Bagapx, s
el segent:
1. No recrrer a la fora.
2. Cessar les hostilitats de manera denitiva.
3. Donar lliure accs a lajut humanitari.
4. Les forces militars georgianes shauran de retirar als seus llocs habituals
dacantonament.
5. Les forces militars russes shauran de retirar a les lnies anteriors a lesclat
de les hostilitats. Tot esperant un mecanisme internacional, les forces de pau
russes posaran en marxa mesures addicionals de seguretat.
6. Inici de discussions internacionals sobre les modalitats de seguretat i des-
tabilitat a Abkhzia i a Osstia del Sud.
45 Loriginal, en francs, pot ser consultat al web del Govern georgi, a ladrea http://smr.gov.ge/uplo-
ads/le/Six_Point_Peace_Plan.pdf [Consulta: 30 de mar de 2010]
garanties internacionals de seguretat que inclourien una operaci de man-
teniment de pau.
La raticaci daquests Principis Bsics per part dArmnia i de lAzerbaid-
jan permetr preparar un acord global per garantir un futur de pau, estabilitat
i prosperitat per a Armnia i lAzerbaidjan i la regi en general.
Do c u me n t s
1 1 2
Decrets de reconeixement dindependncia
dAbkhzia i Osstia del Sud per part de Rssia
El 26 dagost de 2008, el president de la Federaci Russa, Dmitri Medvdev,
va signar dos decrets sobre el reconeixement de la independncia de les rep-
bliques dAbkhzia i dOsstia del Sud. Tot seguit, el text del reconeixement
dAbkhzia; el text referit a Osstia del Sud s exactament igual, tot substituint
el mot Abkhzia per Osstia del Sud:
Decret sobre el reconeixement de la Repblica dAbkhzia:
1. A la llum de lexpressi de la lliure voluntat del poble abkhaz, reconixer
la Repblica dAbkhzia com un Estat sobir i independent;
2. El Ministeri dAfers Estrangers de la Federaci Russa mantindr nego-
ciacions amb la part abkhaza sobre lestabliment de relacions diplomtiques i
sobre lacord per preparar els documents adequats;
3. El ministre dAfers Estrangers de la Federaci Russa est autoritzat a man-
tenir, amb la participaci dels cossos federals i autoritats executives interessats,
negociacions amb la part abkhaza sobre la preparaci dun esborrany de tractat
sobre amistat, cooperaci i assistncia mtua, i presentar aquests documents en
lordre adequat per a la signatura;
4. En relaci amb la crida del president de la Repblica dAbkhzia al Mi-
nisteri de Defensa de la Federaci Russa, assegurar, abans de la conclusi del
tractat al pargraf tres daquest decret, la implementaci per part de les forces
armades de la Federaci Russa de funcions de manteniment de pau al territori
de la Repblica dAbkhzia.
Do c u me n t s
1 1 2
Decrets de reconeixement dindependncia
dAbkhzia i Osstia del Sud per part de Rssia
El 26 dagost de 2008, el president de la Federaci Russa, Dmitri Medvdev,
va signar dos decrets sobre el reconeixement de la independncia de les rep-
bliques dAbkhzia i dOsstia del Sud. Tot seguit, el text del reconeixement
dAbkhzia; el text referit a Osstia del Sud s exactament igual, tot substituint
el mot Abkhzia per Osstia del Sud:
Decret sobre el reconeixement de la Repblica dAbkhzia:
1. A la llum de lexpressi de la lliure voluntat del poble abkhaz, reconixer
la Repblica dAbkhzia com un Estat sobir i independent;
2. El Ministeri dAfers Estrangers de la Federaci Russa mantindr nego-
ciacions amb la part abkhaza sobre lestabliment de relacions diplomtiques i
sobre lacord per preparar els documents adequats;
3. El ministre dAfers Estrangers de la Federaci Russa est autoritzat a man-
tenir, amb la participaci dels cossos federals i autoritats executives interessats,
negociacions amb la part abkhaza sobre la preparaci dun esborrany de tractat
sobre amistat, cooperaci i assistncia mtua, i presentar aquests documents en
lordre adequat per a la signatura;
4. En relaci amb la crida del president de la Repblica dAbkhzia al Mi-
nisteri de Defensa de la Federaci Russa, assegurar, abans de la conclusi del
tractat al pargraf tres daquest decret, la implementaci per part de les forces
armades de la Federaci Russa de funcions de manteniment de pau al territori
de la Repblica dAbkhzia.
C/ Rocafort, 242 bis
08029 Barcelona
Catalunya

El Caucas. Política I Llengües PDF

Hochgeladen von

Dokumentinformationen

Originaltitel

Copyright

Verfügbare Formate

Dieses Dokument teilen

Dokument teilen oder einbetten

Freigabeoptionen

Stufen Sie dieses Dokument als nützlich ein?

Sind diese Inhalte unangemessen?

Copyright:

Verfügbare Formate

El Caucas. Política I Llengües PDF

Hochgeladen von

Copyright:

Verfügbare Formate

El Caucas

Das könnte Ihnen auch gefallen