ATE

centre d’informació
d’entitats i col·lectius
de sant cugat del vallès

NE U
ANY 6, NÚMERO 146 DIMECRES 23 DE DESEMBRE de 2009

9 3 . 6 7 5 . 3 8 . 5 4
redaccio@ateneu.cat

El Mercat de Pagès
de la plaça de Pep Ventura,
promogut per l’Ateneu,
es converteix en quinzenal
pàgina 7

uns més que altres? tots, home, tots!

Jordina Pomares:
“Abans de la consulta
d’Arenys de Munt, jo
no era independentista”
pàgina 16

L’Ateneu rep un premi de

la Federació d’Ateneus en
reconeixement a la seva
activitat sociocultural
pàgina 11
 editorial

Bones Festes! Que no ens enganyin Posicionament sobre la consulta

La Terra va donant voltes
al voltant del Sol, i de tant
en tant (cada 365 dies,
concretament) anem
dient: “Bon Nadal!”
Bon Nadal, doncs, i Feliç
Any Nou, també.
Sí, perquè d’aquí no-res
comença el 2010, una
altra dècada (qui ho havia
dimecres 23 de desembre de 2009
El 27,5% de participació és un gran èxit, dir el contrari és
una gran mentida. No ens deixem enganyar: Sabeu quin
percentatge d'electors (sobre cens electoral) va treure el
PSC? El 15,21%. Sabeu amb quin percentatge del cens elec-
toral governa el Tripartit? El 28,5%. Sabeu a hores d'ara
quin percentatge obtindria el PP sobre el cens electoral i
guanyaria quasi per majoria absoluta? El 24%.
Després del terratrèmol de diumenge, s'han alçat moltes
veus parlant de si un 15%, un 20% o un 30% és poc o molt.
Sabeu quin és el percentatge del cens electoral que va obte-
nir el 2006 el PSC per poder governar a Catalunya? Us ima-
El tracte que aquest diari va fer del 13D m'ha decebut i
empipat. Dir que si voto independència demostro que vull
més recursos per a la sanitat, educació, infraestructures,
m'estimo el català i el país, i, si voto que no, vol dir que no
me l'estimo, no vull més recursos, no faig respectar el cata-
là, permeto l'espoli a Catalunya, vull vibrar dels èxits de la
roja i vull ser súbdit dels Borbons i Felip VI, és una forma
molt barroera de no respectar la diversitat de pensament.
És una forma molt maniquea d'explicar la realitat, tot
negant que hi ha persones com jo que vull defensar
Catalunya com el que més i sense identificar-me amb la

de dir!) i ho celebrarem no
només per inèrcia, sinó
perquè ens ve de gust.
Deixarem enrere un 2009
que ha estat moltes coses
i molt poques, depenent
de com l’hagi viscut
cadascú. Com sempre, hi
ha hagut grans fites
col·lectives. La crisi a
banda, que ja fa temps
que campa, el 2009 serà
recordat perquè als Estats
2 Units van convertir un
negre en blanc (Barack
Obama) i perquè un negre
que s’havia convertit en
blanc (Michael Jackson) es
va morir. El 2009, pels
independentistes, serà
recordat com l’any que va
començar el procés
d’independència (pels
altres no, clar...). Per
alguns, serà l’any en què
els va tocar la loteria, per
altres (la majoria), com
l’any que tampoc. Per
alguns serà l’any en què
van trobar l’amor, per
altres l’any en què van
viure la mort (o totes dues
coses), per alguns haurà
estat un any de grans
retrobaments, per altres
de grans pèrdues. Però el
més probable és que passi
desapercebut com un any
més, un any en què hi ha
hagut de tot, coses bones
i coses dolentes, un any
tan i tan poc especial com
tots els altres... I això és,
al capdavall, el més
important, sempre que en
siguem conscients i ho
sapiguem valorar.
gineu quin percentatge del cens va votar Montilla? Doncs independència. Bernardo Escudero Pachón
exactament un 15,21%. Sorpresos? És tan senzill com saber
que el PSC va treure un 26,8% dels vots emesos sobre una
participació total d'un 56,77%. Potser el que sorprèn és que La bicicleta, a debat
l'endemà d'unes votacions tothom s'atreveixi a opinar sub-
jectivament sobre si un cert nombre de vots és molt o poc, Davant les declaracions del Síndic de Greuges de Sant
però ningú sigui capaç de donar xifres que corroborin la Cugat sobre la prohibició de la circulació de bicicletes a les
seva opinió. Quant suma tot el tripartit sencer? Doncs zones de vianants, ProBici-BACC vol expressar el seu posi-
PSC+ERC+ICV van sumar el 2006 ni més ni menys que un cionament. La nostra associació defensa l'espai dels via-
28,54%. Poc o molt? nants tant o més que el de les bicicletes. Estem d'acord que,
I ja que parlem de sobiranisme, potser una altra bona a l'eix Monestir-Estació FGC, es controli l'ús de la bicicleta
dada seria saber quin percentatge del cens va votar els par- en horari comercial. Però en canvi, no veiem bé que es
tits considerats catalanistes. Doncs si sumem els vots de CIU demani prohibir la circulació en tota la zona de vianants.
i els d'ERC a les últimes catalanes el total de vots és d'un En lloc de, a cop de normativa, prohibir espais de circula-
25,82% del cens. Sorpresos un altre cop? ció, es poden fer campanyes educatives a escoles i IES
Potser ara que un 30% del cens on s'ha fet la consulta ha sobre l'ús cívic de la bicicleta. Cristian Amer (ProBici-BACC)
votat a favor de la independència ja no ens semblarà tan
poca cosa i la gent podrà valorar-ho millor. Arribar a les
xifres a què s'ha arribat amb els mitjans amb què s'ha fet és
extraordinari. De fet, qualsevol opció política catalana que
cartes dels lectors
Vols fer sentir la teva veu? Envia’ns una carta donant-
hagués aconseguit que la votés un 30% del cens hauria asso-
nos la teva opinió sobre qualsevol tema relacionat
lit una única cosa: la majoria absoluta al Parlament de
amb Sant Cugat a redaccio@ateneu.cat
Catalunya. Josep Comas i Font
Envia les teves millors fotos
d’aquestes festes i guanya un
curs de fotografia a l’Ateneu!
Fins al dia 7 de gener tens
temps de participar en el primer
Concurs de Fotografia de Nadal
que organitza el diari Ateneu.
Envia d’1 a 5 fotografies
relacionades amb qualsevol
aspecte del Nadal (tradicions,
consumisme, decoració,
àpats...) a redaccio@ateneu.cat
i podràs guanyar un curs de
fotografia a l’Ateneu i un lot de
llibres. També hi haurà premis
per al segon i el tercer.
Llegeix les bases a la pàgina 7.

Centre d’Informació
d’Entitats i Col·lectius

Edita: Ateneu Santcugatenc Coordinació: Oriol Sumsi Consell de redacció: Natàlia Led, Enrique Ortega, Toni Ramon Redacció i maquetació:
Oriol Sumsi Correcció: Isabel Carreño Han col·laborat en aquest número: Laura Alegre, Ignasi Bea, Riki Benito, Isabel Carreño, Joana
Chordà, Enrique Ortega, Josep Maria Ponti, Ferran Pontón, Carles Sànchez Màrquez, Pablo Vázquez, Clara Vergés Disseny original: Andrés
Herrera, Panorama Zero, Estudi Kunste Pictogrames: Sergi Barnils Impressió: Imprintsa Dipòsit legal: B-2869-2004 Tirada: 6.000
exemplars Les opinions dels col·laboradors no necessàriament són compartides pels responsables de l’edició.
societat
El poder de la societat civil
El passat 13 de desembre, Sant
Cugat va viure un esdeveniment
que fàcilment es pot qualificar d’his-
tòric. Per primer cop (ningú recorda
res semblant) una iniciativa genuï-
nament popular en forma de refe-
rèndum va mobilitzar massivament
la ciutadania i va deixar gran part
de la classe política fora de joc.
Massa anys acostumats a tenir la
paella pel mànec. Massa anys fent
veure que escoltaven la societat civil
La consulta, fruit d’una
iniciativa dels ciutadans,
ha deixat la majoria de
polítics fora de joc
però sense escoltar-la de veritat.
Fins que, de cop i volta, com qui no
vol la cosa, un grup de ciutadans
decideix organitzar una consulta i
milers i milers de ciutadans decidei-
xen donar-hi suport.
Aquest efecte del “fora de joc” ha
produït escenes molt curioses. Des
de la banda “espanyolista conscient”
s’ha titllat les consultes d’il·legals,
una imprecisió (per ser suaus) molt
sorprenent. Des de la banda “no
nacionalista” (o “espanyolista in-
conscient”, en podríem dir) les reac-
cions han anat des d’una suposada
indiferència a una defensa fervent
de l’Estatut, passant pels diferents
intents, completament infructuosos,
de boicotejar el procés.
Algunes de les reaccions més
curioses han estat les dels que podrí-
em anomenar “nacionalistes amb la
boca petita”. Com a exemple, tenim
l’actitud un xic desconcertant de l’al-
calde, Lluís Recoder. Recoder va
concedir i desconcedir dues vegades
una entrevista a aquesta publicació
(malentesos i problemes d’agenda,
segons els serveis de premsa de
l’Ajuntament), va votar anticipada-
ment i sense avisar els mitjans de
comunicació (com sí que es fa en
totes les eleccions) i finalment va
aparèixer de cop i volta al Club
Muntanyenc el dia de la consulta
(recordem que ja havia votat) per fer
declaracions a totes les televisions
del món.
Altres reaccions les podríem con-
siderar fins i tot desmesurades, en
tot cas precipitades i fruit de la irre-
flexió. Sense anar més lluny, el Diari
de Sant Cugat de divendres passat
publicava un nou “estirabot” de
Arnau Maspons, Ateneu, Madrid.
Jordi Casas, on carregava contra
l’última portada del diari que teniu
a les mans. Titulada “Intolerància”,
la peça mostrava el que en certs sec-
tors ha provocat (i provoca) el pro-
cés de la consulta, i desenvolupava
tota una sèrie de reflexions (o irre-
flexions, més aviat) properes a la
Hi ha hagut reaccions
de tota mena, ja fossin
fruit de l’entusiasme, el
menyspreu o la irreflexió
negació de la llibertat de premsa.
Irreflexions perquè només així es pot
entendre que algú pugui pensar que
una publicació de 6.000 exemplars
surt al carrer sense el consentiment
de l'editor i del consell de redacció.
Irreflexions perquè només així es
pot entendre que algú pugui pensar
que entre les condicions per conce-
dir una subvenció pública a una
entitat, hi ha la ideologia. Les seves
paraules aïrades contrasten amb les
moltes mostres de suport que s’han
rebut pel posicionament d’aquesta
publicació i de l’entitat que l’edita.
dimecres 23 de desembre de 2009
Els resultats
Les interpretacions sobre els resul-
tats de la consulta del 13-D també
han estat molt diverses. En el con-
junt de Catalunya (o en el conjunt
dels municipis on es va fer la consul-
ta, per ser precisos) el “Sí” va guan-
Mirant els números,
el resultat de la votació
està tan lluny de ser un
èxit com de ser un fracàs
3
yar amb un 94,71% dels vots i una
participació del 27%. En el cas de
Sant Cugat (vegeu quadre a la pàgi-
na següent), els resultats van ser
molt similars, tot i que una mica a la
baixa: 92,34% de vots a favor i un
25,6% de participació.
Partidaris i defensors de la con-
sulta es van afanyar a fer valora-
cions. Els uns la consideraven un
èxit, els altres un fracàs. Com passa
sovint, segurament el que s’acosta
més a la veritat no és ni una cosa ni
l’altra. En paraules de l’analista de la
Vanguardia Carles Castro, “el resul-
tat del 13-D està tan lluny de l’èxit
com del fracàs” si els números s’ana-
litzen correctament. Segons Castro,
“les magnituds del suport electoral
no es poden calcular mai sobre el
100% dels electors teòrics, sinó sobre
el percentatge màxim de ciutadans
que han votat alguna vegada a
Catalunya: el 80%”. D’aquesta ma-
nera, la participació final no signifi-
(continua a la pàgina següent)

Ja ningú parla
de Iugoslàvia
Fa poc va desaparèixer el domini
d'Internet .iu, fet servir a les webs de
l'antiga Iugoslàvia. Iugoslàvia, més
enllà d'Itàlia i més a prop que
Romania, era un país dels Balcans.
No fa tant, la gent hi anava de viatge.
La costa de l'Adriàtic o els Jocs
d'Hivern de Sarajevo'84 eren bones
excuses per acostar-se a una
República Socialista que harmonitza-
va la complexa composició ètnica de
dimecres 23 de desembre de 2009
la regió. Les empreses estatals fabrica-
ven en sèrie l'automòbil del poble
Yugo, i Stoijkovich i Katalinsky elimi-
naven Espanya als mundials.
La fi del domini .iu és la culminació
d'un llarg procés que va començar a
finals dels 80 i que tenia com a objec-
tiu acabar amb l'últim reducte socialis-
ta al vell continent. Mentre molts s'a-
fanyaven a enretirar els retrats de
Tito i canviaven tot el que havien
aconseguit a canvi de TV per cable i
4 sex-shops, Sèrbia es resistia a privatit-
zar el patrimoni nacional i seguia
ancorada en una idea gens de moda,
la sobirania nacional. Ho pagaria car.
La maquinària mediàtica va ser
implacable, i els catalans ens vam afar-
tar de veure imatges de bosnis morts
a mans dels criminals serbis genètica-
ment sanguinaris. Mentre Occident
condemnava Sèrbia, finançava els
exèrcits croates i bosnis i promociona-
va el filonazi Tudjman presentant-lo
com “l'amic dels nens”.
Mentre Izetbegovic rebia armes de
Bin Laden i els croats expulsaven de
Krajina centenars de milers de serbis
que hi habitaven des de feia segles,
només se'ns parlava d'Srebrenica, el
pretext per acabar amb les restes del
socialisme iugoslau.
Els mateixos que van mentir amb
Vietnam i menteixen amb Afganistan,
ens van mentir amb la matança del
mercat de Sarajevo, i també ho van
fer amb Kosovo. L'OTAN, organitza-
ció de filantrops sense ànim de lucre,
va dur a terme l’única intervenció
militar de la seva història contra
Sèrbia. El que no havien merescut les
dictadures llatinoamericanes o les
neteges ètniques africanes, ho merei-
xia Sèrbia. A la Haia, només s'hi
asseuen serbis. Que curiós.
Avui, Belgrad, un dels focus de lli-
bertat del segle XX, és una ciutat
deserta i mig en runes. Els croats, que
van buidar de serbis la regió de
Krajina, tenen el seu Estat subvencio-
nat, i a Kosovo mana una coalició de
proxenetes i mafiosos jihadistes que
es dediquen a buidar xalets de la
Costa Mediterrània en el seu temps
lliure. Ignasi Bea
El balanç de la consulta
(ve de la pàgina anterior)
ca que la independència tingui el
suport de tres de cada deu elec-
tors, sinó de tres de cada vuit. Tot
plegat sumat a dos fets molt
importants: d’una banda, que a la
consulta el cens es va ampliar a
ciutadans que normalment no
votarien (menors de 18 anys i
immigrants), i, de l’altra, que no
podem comptar tots els electors
que no van votar com a partidaris
del “No”, com bé fa notar Jordina
Pomares a l’entrevista de la con-
traportada.
Des de la Plataforma Santcuga-
tenca per l’Autodeterminació, or-
ganitzadors de la consulta, no
tenen cap dubte que “si la consul-
ta hagués estat organitzada per la
La Plataforma afirma
que la consulta va ser
un èxit, tot i els factors
que tenia en contra
Generalitat de Catalunya la parti-
cipació hauria estat més elevada”.
La Plataforma indica com a ele-
ments que van provocar l'absten-
ció que la consulta no era vincu-
lant, el pressupost limitat i l’equip
no professional, que es restringia a
l’àmbit local, el nul suport de les
institucions, la no acceptació del
vot per correu, i la campanya de
descrèdit que hi ha hagut.
Com remarca la Plataforma (i
com apunta també Josep Comas a
la pàgina 2), els vots rebuts pel
“Sí” són comparables als rebuts pel
tripartit (PSC+ERC+ICV) en les
anteriors eleccions al Parlament,
són superiors als rebuts pel partit
Seu Vots
Club Muntanyenc 3.747
La Unió Santcugatenca 1.360
L’Ateneu 1.950
L’Ateneu (Casal del Barri) 785
Monestir 1.658
Escola d’Arquitectura 1.475
Valldoreix (Can Cadena) 2.068
Mira-sol (El Club) 947
Vot anticipat 1.173
TOTAL 15.163
Resultats detallats de la consulta independentista a Sant Cugat (dades de la Plataforma Santcugatenca per l’Autodeterminació)
guanyador a les eleccions al
Parlament de Catalunya el 2006
(CiU), són superiors als rebuts per
Lluís Recoder, que actualment
governa amb majoria absoluta, i
són superiors també als que va
rebre la Constitució Europea.
Observant les dades generals, la
Plataforma afirma que amb la con-
sulta s’observa un creixement de
l’independentisme, i conclou que
“el 13-D a Sant Cugat va ser un
èxit de participació i que els resul-
tats, lluny de veure’s menystin-
guts, han de ser aprofitats per con-
tinuar avançant vers l'assoliment
d'aquest somni col·lectiu que és la
independència de Catalunya”.
Participació i compromís
Les consultes van permetre visua-
litzar la capacitat, la implicació i la
unitat d'acció de la societat civil a
l’hora de liderar un projecte
col·lectiu, engrescador i de futur.
De la mateixa manera, també s'ha
pogut comprovar l'allunyament o
l'estat de fora de joc dels dos prin-
cipals partits polítics catalans,
alguns nedant i guardant la roba
per mantenir-se en l’eterna ambi-
güitat, altres negant el dret de
consulta amb arguments poc con-
vincents i contradictoris. De la
L’equip de govern de
Sant Cugat manté una
ambigüitat en relació a
les entitats del poble
mateixa manera, alguns equips de
govern, posem per exemple Sant
Cugat, mantenen constantment
una ambigüitat total a l’hora de
donar suport a les entitats del
Sí No
3.504 (93,51%) 177
1.254 (92,2%) 90
1.799 (92,25%) 116
728 (92,73%) 48
1.536 (92,64%) 106
1.350 (91,52%) 109
1.958 (94,68%) 93
901 (95,14%) 44
972 (82,86%) 22
14.002 (92,34) 805 (5,31%)
societat
poble. Per una banda hi ha un
cert reconeixement a la tasca que
realitzen a favor de la identitat, la
cultura, el lleure i la cohesió social
Calen nous processos de
participació que permetin
a la ciutadania tenir un
poder real de decisió
de la ciutat, molt útil a l’hora de
confeccionar discursos o d'omplir
alguna recepció oficial amb un
acte de cultura tradicional i popu-
lar però amb un marcat caire fol-
klòric, i per l'altra, no acaben d'as-
solir una relació real per a l'exe-
cució de programes d'interès
públic, optimitzant els recursos
que ja existeixen i teixint compli-
citats amb les entitats. Malgrat
això, Sant Cugat gaudeix, de
moment, d'una xarxa d'entitats i
serveis liderada per una societat
civil activa i compromesa que sí
que compta amb milers de ciuta-
dans i ciutadanes que la fan possi-
ble, participen de les seves activi-
tats i evidentment col·laboren en
el seu manteniment.
L'Ajuntament, com a adminis-
tració més propera a la ciutada-
nia, ha de vetllar per fer possible
una participació de qualitat, que
vagi més enllà de les bones inten-
cions a les quals estem massa acos-
tumats. Es troben a faltar nous
processos de participació que par-
teixin d'una bona informació i
diagnosi, amb espais adequats per
al debat, la reflexió, la decisió i el
seguiment. Sinó, ja s'ha demostrat
la capacitat de la població a orga-
nitzar-se quan ha volgut decidir.
Oriol Sumsi / Toni Ramon
Blanc Nul
61 5
12 4
27 8
7 2
16 0
16 0
14 3
2 0
15 164
170 (1,12%) 186 (1,23%)
ateneu

Carta als Reis (i als santcugatencs)

Fer una carta al Reis, per a l'Ateneu, és apel·lar a la societat civil de Sant Cugat. Mai millor dit la societat civil, els
ciutadans de Sant Cugat, que ens donim suport. Ens cal, ho precisem, i ens és necessari per ambdues parts.

Per a l'Ateneu, amb el seu munt de serveis per a tothom, petits i grans, entusiastes de la cultura i els llibres, de
l'aprenentatge i el lleure, de la convivència i les relacions interpersonals, dels compromesos amb els valors cívics i amb la
societat santcugatenca.

Per als ciutadans de Sant Cugat, la pertinença i integració a la comunitat santcugatenca tot participant activament i
comunitàriament per a la millora de la nostra col·lectivitat local. Participant d'aquest compromís col·lectiu que desitgem.

Tot això és possible sumant en un projecte comunitari. Apel·lem que us sumeu a l'Ateneu. Per aquest any que comença,
fes-te “Amic de l'Ateneu”, participa a les activitats, n'hi ha per a tots en un ampli ventall de possibilitats. Apunta't a

dimecres 23 de desembre de 2009

comprar al Mercat de Pagès de productes ecològics, dos dissabtes al mes el 2010. Vine a gaudir dels espais de l'Ateneu
fent de la trobada un nou punt de relació personal. Participa a cursos i tallers. Dóna i intercanvia llibres a l'abast de
tothom. Participa en el projecte de Cooperació Internacional per a la consolidació dels Ateneus de Colòmbia, i un llarg
seguit d'activitats més.

Tot això i molt més no és possible sense el teu compromís, que per petit que sigui, esdevé essencial i necessari. Ho diem
així per deixar clar que les coses no són ni fàcils ni senzilles. Tots els que conformem l'equip de gestió de l'Ateneu, els
usuaris dels serveis, els participants a les activitats ens encoratgem cada dia més a fer i gaudir de la prestació mútua i
col·lectiva que és l'Ateneu per a Sant Cugat.

Apel·lar a la vostra generositat pel 2010 és la nostra petició. 5

Moltes gràcies.

Ramon Pros i Vila, president de l'Ateneu Santcugatenc

 Amb el suport de: practicat

EL PLAYBACK DE NADAL
Connecta’t a www.youtube.com,
busca el títol de la Nadala, i canta:
El desembre congelat
El desembre congelat,
confós es retira.
Abril de flors coronat,
tot el món admira.
Quan en un jardí d'amor
dimecres 23 de desembre de 2009
Caga Tió
Originalment, el tió era el tronc que
cremava al foc a terra de la llar, i que
en cremar donava escalfor i llum. A
partir d'aquesta forma més primitiva
el tió evoluciona i actualment és un
tronc que esdevé un ésser màgic que
s'ha d'alimentar i que per Nadal
dóna regals. El fet de donar obsequis
als infants per Nadal, d'una forma
més o menys miraculosa és un cos-
tum força generalitzat. Al centre i al
nord d'Europa el costum és trobar
els regals als peus de l'arbre de

neix una divina flor

d'una rosa bella Nadal, però la insòlita operació de
fecunda i poncella. fer cagar el tió, sembla que és exclu-
siva dels Països Catalans.
El primer pare causà Aquest costum presenta moltes
la nit tenebrosa varietats, fins al punt que sembla Nens i nenes el bastonegen amb Caga tió,
que tot el món ofuscà que a cada lloc ho fan a la seva entusiasme cantant la cançó apro- caga torró;
la vista penosa manera i en moments diferents. En piada i sota la manta apareixen, per si no et daré
mes, en una mitja nit, alguns llocs es fa cagar el tió a la vigí- pura màgia, dolços i joguines. Entre cop de bastó.
brilla el sol que n'és eixit lia, abans de sopar, en altres es fa en picada i picada, s'envia la canalla
d'una bella aurora tornar de la Missa de Gall, però el fora de l'estança, a escalfar, remullar Caga tió, tió de Nadal;
que el cel enamora. més freqüent és fer-ho el matí de o esmolar els bastons. Hi ha llocs posarem el porc en sal,
Nadal, ja que el tió cagarà els que, amb un sentit més religiós de la gallina a la pastera,
6 torrons i neules que es menjaran per l'acte, se'ls fa resar un parenostre al i el pollí a dalt del pi.
postres després del gran àpat. pessebre. Per indicar que ja no caga- Toca, toca Valentí.
Un costum força estès és el de rà res més, en alguns indrets, apa- Ara passen bous i vaques,
donar menjar al tió. Uns dies abans reixen cebes o carbó. I gallines amb sabates
se'l situa en algun racó, ben abrigat El repertori de cançons de tió i galls amb sabatons.
amb una manta, i cada vespre se li existents a la nostra tradició popular Correu, correu minyons,
posa menjar. El matí es comprova si és enorme. Com que és un costum que la tieta fa torrons,
s'ho ha menjat tot, i si és així és bon familiar, és possible trobar en un el vicari els ha tastat,
senyal, ja que, si la quitxalla no fa mateix poble diferents variants de la diu que són un poc salats.
bondat, el tió fa vaga de fam. cançó del tió. Hi ha unes versions Ai el brut, ai el porc,
Quan arriba el dia, se'l situa a la més conegudes, de les quals, d'una ai el cara, cara, cara,
El mes de maig ha florit, vora del foc, ben tapat amb una casa a l'altra, poden tenir petites ai el brut, ai el porc,
sens ésser encara manta, per tal que no es refredi. variacions. Isabel Carreño ai el cara de pebrot.
un lliri blanc i polit,
de fragància rara,
que per tot el món se sent
de Llevant fins a Ponent,
tota sa dolçura
i olor amb Ventura. Algunes frases d’ús comú en diferents idiomes (6)
-Bon dia. Hi ha - Buenos días. -Bonjour. Est-ce - Buongiorno. -Hello. Is there -Egun on.
una farmàcia ¿Hay una farma- qu'il y a une C'è una farmacia a chemist's near Hemen ingu-
per aquí a prop? cia aquí cerca? pharmacie près qui vicino? here? ruan ba al da
El Noi de la Mare d'ici? farmaziarik?
-Sí, n'hi ha una - Sí, hay una muy -Oui, il y en a une -C'è ne una molto -Yes, there's one -Bai, oso hurbil
Què li darem a n'el Noi de la molt a prop. Miri, cerca. Mire, vaya tout près d'ici. vicino. Guardi, near here. Turn dago bat. Begira,
Mare? tiri cap a l'esque- hacia la izquierda. Regardez! Vous giri a sinistra. Al left. At the first jo ezkerrera. Lehe-
Què li darem que li sapiga bo? rra. A la primera En la primera tournez à gauche. primo angolo, giri corner you turn nengo izkinan
Li darem panses amb unes balan- cantonada, giri a esquina, gire a la Au premier croise- a destra e vedrà la right and the che- eskuinera jo eta
ces, mà dreta i veurà derecha y ya verá ment, prenez à farmacia. mist's is there. botika ikusiko
Li darem figues amb un paneró. la farmàcia. la farmacia. droite et vous ve- duzu.
rrez la pharmacie.
Què li darem al Fillet de Maria? -D'acord. Moltes - De acuerdo. -D'accord. Merci -D'accordo. -O.K. Goodbye -Oso ondo.
Què li darem al formós Infantó? gràcies. Muchas gracias. beaucoup. Grazie tante. and thank you Eskerrik asko.
Panses i figues i nous i olives, very much.
Panses i figues i mel i mató. -De res. Adéu. - De nada. Adiós. -De rien. Au -Di niente. Ciao -You're welcome. -Ez horregatik.
revoir. Bye Agur.
Tampatamtam que les figues son (a prop / lluny, (cerca / lejos (près / loin, (vicino / lontano, (near / far, (hurbil / urrun,
verdes, amunt / avall, arriba / abajo en-haut / en-bas, su / giù, up / down gorantz / behe-
Tampatamtam que ja maduraran. a la dreta / a a la derecha / a à droite / à a destra / a right / left) rantz, eskuinera
Si no maduren el dia de Pasqua, l'esquerra) la izquierda) gauche) sinistra) / ezkerrera)
maduraran en el dia del Ram.

Amb la col·laboració de Tove Langkjaer, Josean Odiaga, Giovanni Pagliarulo, Colette Pointeau
ateneu

Assessora’t a l’Ateneu:
El Mercat de Pagès es torna quinzenal Els “bons propòsits”
Des que es va inaugurar la passa- Ja arriba Nadal. És un bon moment per
da primavera, el Mercat de Pagès als bons propòsits, diuen. Penseu anar
ha tingut una tan bona acollida més de dos cops al gimnàs? Fer règim?
de públic que tothom ha vist que Deixar de fumar? O potser us plantegeu
amb una edició al mes no n’hi ha estudiar i reciclar-vos? Segur que més
prou. És per això que, a partir d'un s'ha proposat trobar parella!
del proper 30 de gener, aquest És innegable la influència que té can-
punt de trobada entre produc- viar d'any, som éssers temporals i ens
tors i consumidors d’aliments regim per calendaris que organitzen la
ecològics se celebrarà en dissabtes nostra existència. Us heu plantejat mai
alterns, cada quinze dies. com seria la vostra vida sense un 31 de
L’estructura serà la mateixa,
l’únic que canviarà és la periodi- Els propòsits no tenen
citat. Hi continuarà havent fruita per què complir-se, però
i verdura, embotits i formatges, ajuden a orientar-nos

dimecres 23 de desembre de 2009

pa artesanal, vi, bolets i tot aquest
llarg etcètera que, gràcies a la desembre? O un 23 d'abril? Probable-
seva qualitat, han aconseguit ment un xic més avorrida, però potser
fidelitzar un públic sempre crei- no ens caldrien dates per a recordar que
xent format per centenars de hem de demostrar estimació a les perso-
santcugatencs que han vist que el nes que ens importen.
natural és simplement millor. Intenteu imaginar-vos vivint en un
El Mercat de Pagès continuarà món on no sabem quin dia cobrarem,
tenint lloc a la plaça de Pep quan acaba el contracte de lloguer o
Ventura, durant tot el matí, i con- quanta estona hem de bullir l'arròs.
tinuarà també acompanyat de Complicat? Potser el temps simplement
diverses xerrades i activitats serveix per a recordar-nos que estem en
temàtiques. Redacció El Mercat de Pagès se celebrarà cada quinze dies a partir del 30 de gener. / ARXIU aquest món de pas i que quan arriben les 7
factures, preparem les vacances o el
rellotge marca les 00:00, prenem més
consciència que un altre minut s'ha esca-
pat fugaçment. O potser creiem que el
Bases del Concurs de Fotografia de Nadal nostre temps no és el mateix que per als
altres. I amb aquest argument tots els
1. Hi pot participar tothom que vulgui. propòsits que escrivim quan acaba l'any
2. Els participants han d'enviar un màxim de 5 fotografies relacionades directament o indirectament amb el Nadal (festes nada- continuen escrits però ara amb el paper
lenques, període de compres, consum, tradicions, contradiccions socials, personatges, decoració, àpats...) a l'adreça una mica més arrugadet.
redaccio@ateneu.cat. No existeix cap llei universal que digui
3. El període de recepció de les fotografies comença el 10 de desembre de 2009 i acaba el 7 de gener de 2009 a les 23:59. Les que els propòsits d’any s’hagin de com-
fotografies (preferiblement en format jpg) s'enviaran com a arxius adjunts a un missatge de correu electrònic fent constar les dades plir quan aquest acaba. Per tant tenim tot
completes (nom, cognoms, número del DNI, adreça i número de telèfon de contacte) del participant. el temps del món per decidir-nos. En tot
4. Hi haurà tres guanyadors. El primer podrà participar gratuïtament en un curs de fotografia de l'Ateneu (o en qualsevol altre cas, si us decidiu ara i creieu que aquests
curs de l'Ateneu) del segon o el tercer trimestre del curs 2009-2010 i obtindrà també un lot de llibres de la biblioteca de l'Ateneu.
El segon i el tercer obtindran dos lots de llibres provinents de la biblioteca de l'Ateneu. L'Ateneu es reserva el dret de determinar Potser el temps serveix per
els lots o bé deixar que els guanyadors escullin els llibres del seu lot. Tots tres guanyadors obtindran gratuïtament, també, un car- recordar-nos que en aquest
net trimestral que l'acreditarà com a “Amic de l'Ateneu” i li permetrà gaudir dels seus avantatges. món hi estem de pas
5. El jurat estarà format pel president de l'Ateneu, Ramon Pros, per la professora dels cursos de fotografia de l'Ateneu, Patrícia
Burrieza, pel coordinador del diari Ateneu, Oriol Sumsi, i per dos altres treballadors de l'Ateneu. El seu veredicte serà propòsits us ajudaran a desenvolupar-
inapel·lable. vos com a persones, contacteu amb nosal-
6. El resultat del concurs serà comunicat als guanyadors per telèfon i posteriorment serà fet públic a través del diari Ateneu. tres a recursoshumans@ateneu.cat, on tro-
7. El copyright de totes les fotografies enviades serà dels respectius participants. Els participants, però, cedeixen a l'Ateneu el dret bareu assessorament personalitzat i
de publicar-les al diari Ateneu tantes vegades com vulgui i de manera indefinida. tallers pràctics de cerca de feina i habili-
8. La interpretació de les bases, així com qualsevol modificació d'aquestes, recau exclusivament sobre l'Ateneu. tats. Bones Festes! Clara Vergés

PROPERES SESSIONS DE SUPORT A LES PERSONES A L’ATENEU

Sessió: Coaching
Dia: 12 de gener
Hora: 12.00 - 13.30

ASSESSORAMENT PERSONAL

Estàs pensant a millorar els teus punts forts? Et planteges iniciar el camí cap al teu
benestar? Vine a la propera Sessió Informativa Gratuïta. Cal inscripció prèvia de
plaça a través de recursoshumans@ateneu.cat o al 93 674 51 95.

Els immigrants empresaris: els restaurants exòtics
La proliferació d'establiments que
ofereixen productes considerats
exòtics és un dels principals indica-
dors que donen compte i fan visible
la presència multiètnica actual en
l'espai urbà de les principals ciutats
del nostre país. Artesania, roba,
complements, decoració i una gran
dimecres 23 de desembre de 2009
10
Una típica botiga de productes importats, en aquest cas d’Amèrica del Sud, amb banderetes de l’Equador, l’Argentina i el Brasil, entre altres.
varietat de condiments i aliments
s'han fet ja familiars per a determi-
nats segments de consumidors. Ara
per ara, no resulta nou trobar, per
exemple, comerços especialitzats en
la importació de productes alimen-
Els restaurants destaquen
per l’ús que fan d’allò
ètnic com a reclam exòtic
taris d'altres latituds, dirigits no
només a connacionals sinó també a
una clientela més àmplia atreta pels
sabors exòtics. I si seguim per la
senda de la gastronomia, els restau-
rants ocupen un lloc prominent
entre els prototips d'empreses que es
caracteritzen per utilitzar allò que és
ètnic com a exòtic.
Un simple cop d’ull a les guies
d'oci que circulen per Sant Cugat
permet localitzar fàcilment els
reclams publicitaris d'establiments
que ofereixen menjar italià, asiàtic o
francès, braseries argentines o res-
taurants mexicans. I un passeig pel
centre de la propera Barcelona des-
cobreix una oferta culinària encara
més variada amb origen al Vietnam,
Corea, Brasil, Senegal o el Magrib.
Davant d'aquesta diversitat, convé
delimitar el nostre objecte, ja que la
vitalitat de l'enteniment no depèn
d'aglomerar, sinó de separar, distin-
gir i matisar. Així, doncs, un element
que permet definir aquest tipus de
negoci és l'explotació d'elements
culinaris d'altres gastronomies dife-
rents de la pròpia. Ens trobem, lla-
vors, davant la dificultat de precisar
els límits de l’exotisme (allò que se'ns
presenta com estrany o extravagant)
quan esdevé en costum l'apropiació i
hibridació d'ingredients i condi-
ments entre estils i tradicions culinà-
ries diverses.
Un segon element definitori, que
indueixi amb freqüència a confusió,
és identificar l'exòtic amb l'origen
ètnic o nacional de qui posseeix la
propietat de l'establiment o dels seus
treballadors. Encara que freqüent,
tal condició no és determinant. No
mereixerien, per tant, la considera-
ció d'exòtics els restaurants tradicio-
nals (els de tota la vida) traspassats,
davant la falta de recanvi generacio-
nal, a persones immigrades que con-
Sant Cugat compta amb
molts establiments que
ofereixen menjar forani
serven la mateixa oferta de menú i la
decoració del local per mantenir a
la clientela. I tampoc aquells que
aposten per la cuina d'autor o crea-
tiva en un ambient decorat a l'estil
minimalista. En canvi, no és difícil
trobar, entre els que regenten res-
taurants exòtics, empresaris autòc-
tons que mantenen algun tipus de
vincle estret amb un país determinat
o aquells que opten, per oferir pro-
ductes d'un país diferent al seu com
a estratègia comercial. Un últim ele-
ment que caracteritza aquests esta-
bliments és la seva orientació vers
una clientela àmplia, que es fa pale-
sa amb la profusió de símbols origi-
nals, la decoració, el vestit dels cam-
brers o una cuidada selecció de
música tradicional, destinada a
atreure l'atenció i excitar sensitiva-
ment els comensals.
L'explotació d’allò que és exòtic
pot ser entesa com l’essencialització
d'estereotips de determinats països o
grups ètnics. És comú en restaurants
de menjar xinès o kebabs, podent
trobar elements decoratius i una
oferta culinària idèntica en qualsevol
ciutat europea mitjana. En aquest
sentit, resulten paradigmàtiques les
franquícies de restaurants de menjar
italià, mexicà o asiàtic que s'apro-
pien i exploten allò que és ètnic mac-
donalitzant-se, és a dir, reproduint el
model i la lògica de producció i
comercialització destinat al consum
de masses. Aquests processos de
exotització parteixen d'un planteja-
ment essencialista que veu les cultu-
res com a realitats perfectament
definides, coherents i homogènies,
nítidament diferenciables. Com si la
cultura es tractés d'una segona pell.
L’exotització esdevé així en la folklo-
rització de l'altre, normalitzant la
un altre sant cugat
diferència i inserint-la en categories
culturals manejables.
En un altre ordre d'idees, l'expli-
cació de l'emergència de restaurants
exòtics passa necessàriament per la
transformació esdevinguda en les
últimes dècades en els hàbits de con-
sum i d'oci de determinats segments
de població. En aquesta línea, han
estat fonamentals, en primer lloc, els
canvis en les pràctiques dietètiques
de la població, a partir de l'apropia-
Molts locals ofereixen
una visió folkloritzada de
la cultura i la gastronomia
ció i adequació als comportaments
quotidians del discurs alimentari, lli-
gat a la pròpia evolució de la ciència
nutricionista i a la constitució d'un
veritable camp nutricional, on con-
flueixen no només laboratoris i insti-
tuts d'investigació, sinó també indús-
tries alimentàries, serveis nacionals
de salut, així com experts de tot
tipus. I, en segon lloc, la fragmenta-
ció i segmentació del model de con-
sum majoritari i normalitzat, direc-
tament vinculat a les representa-
cions socials promogudes pels mit-
jans de comunicació de masses i a la
mercantilització intensiva de totes
les relacions socials. Fragmentació i
segmentació que ha comportat l'apa-
rició de submodels de consum d'i-
dentitat que suposen percepcions
molt més personalitzades de l'acte de
consum i es desenvolupen segons
lògiques molt més contextuals.
Noves formes de consum
com l’slow food lluiten
contra l’estandarització
Ressenyem aquí una línia de dife-
renciació neoelitista, nascuda de l'as-
censió de les noves classes professio-
nals, que han consolidat en el seu
entorn un segment de consum
ostentós on la distinció, qualitat,
exclusivitat i preu trenquen amb el
producte típic de consum de preu
mig per a les classes mitjanes. I, en
contraposició, altres formes alterna-
tives de consum no convencional
impulsades per els nous moviments
socials que, moltes vegades, guiats
per valors tradicionals, fan una críti-
ca directa als estils i hàbits de con-
sum majoritaris. Opcions actuals
com el comerç just, de reciclats, o el
slow-food expressen formes comer-
cials localitzades i comunitàries de
consum voluntàriament auster per
mostrar una identitat que es resis-
teix a la massificació i despersonalit-
zació. Enrique Ortega
entitats
Avís per a qui vulgui participar a la Cavalcada
Els tres Reis Mags d’Orient tornaran a cavalcar per Sant Cugat el proper 5 de gener. / ARXIU
“La Caixa” subvenciona quatre entitats locals
Femarec, Minyons Escoltes Guies
Sant Jordi de Catalunya - Valldo-
reix, l’Associació per la Innovació
Estratègica Vegga i l’Ateneu Sant-
cugatenc, van signar la setmana pas-
sada quatre convenis de col·labora-
L’Ateneu, Femarec, Vegga
i els Minyons Escoltes es
reparteixen 43.000 euros
ció amb l’Obra Social “la Caixa” per
un valor total de 43.000 euros.
Aquests ajuts responen a projectes
concrets d’aquestes quatre entitats
amb seu a Sant Cugat, que vetllen
per la cohesió, la integració i la par-
ticipació de tots els agents socials.
L’Ateneu ha rebut 12.000 euros
per al seu projecte “L’Ateneu Inte-
gra”, que té com a objectiu dinamit-
zar i proporcionar recursos a la ciu-
tadania per millorar la seva qualitat
de vida, treballant valors com el res-
pecte a la diferència, la convivència
en la diversitat, l’accés popular a la
Noves del Centre Excursionista Independent
El passat dissabte dia 12 de desem-
bre es va celebrar l’assemblea ordi-
nària del Club Excursionista Inde-
pendent de Catalunya. Es van apro-
var els comptes del 2009 i es van
acceptar els pressupostos per al
2010. Aprofitant l’acte, es va cele-
brar un sopar per a tots els assistents
on es van donar els diplomes als 33
membres que van participar a la
Copa Catalana de Caminades de
Resistència 2009, i que amb la seva
participació hem aconseguit que
enguany l'entitat hagi aconseguit el
Sots Campionat de Catalunya per
entitats el passat 12 d'octubre i el
cultura i a la formació i la lluita con-
tra la desigualtat per qüestions de
gènere, origen o situació social.
L’associació Femarec, amb Glòria
Representants de les entitats després de la signatura del conveni. / ATENEU
Rognoni, podrà fer crèixer el seu
projecte de “Teatre Social”, que
busca integrar a través del teatre les
persones amb discapcitat psíquica.
Sots Campionat de la Copa Català
de Caminades de Resistència 2009,
classificant a set membres com a
finalistes absoluts de l’esmentada
prova. Proposant com objectius per
a la propera temporada l’increment
del nombre de socis, així com la par-
ticipació a proves de nivell interna-
cional i nacional (Marató dels Sables,
Ultra Trail del Montblanc, 100
milles del País Basc, UltraTrail
d'Andorra, etcètera) sense oblidar la
lluita pel primer lloc de la Copa
Catalana de Caminades de Resis-
tència 2010. Xavier Sans, president
del CEI - Catalunya
Posem en coneixement de l'opinió
pública que en l’organització de la
10a Cavalcada de Reis i concreta-
ment en l'apartat del Concurs de
Carrosses, que normalment acom-
panyen a Ses Magestats els Reis
Mags d'Orient, es va celebrar la reu-
nió habitual de cada any, per tal
d’informar de les normes i de les
possibles variacions que puguin sor-
gir, el dia 1 de desembre, a les nou
del vespre als locals de l'Ateneu.
Així mateix, fem saber que les
entitats, comerços, empreses, etcète-
ra, que vulguin participar a la
Cavalcada de l’any 2010 i en el 10è
Els Minyons Escoltes podran tirar
endavant el seu projecte d’oferir
casals d’estiu a l’escola Mestre
Morera, de la Ciutat Meridiana de
Barcelona, i l’Associació Vegga po-
drà estendre per tot el país un pro-
grama informàtic que permet una
participació ciutadana real.
Un moment de l’assemblea del Centre Excursionista Independent, amb seu a Floresta. / CEI
Concurs de Carrosses, que el proper
dia 28 de desembre, a les vuit del
vespre i a L'Ateneu Santcugatenc,
celebrarem la darrera reunió per tal
d'ultimar els detalls del dia 5 de
gener, i així saber, per la bona marxa
de la Cavalcada, quantes carrosses
participaran.
Les entitats, comerços i empreses
que no asisteixin a aquesta convoca-
tòria, malauradament seran exclosos
del Concurs i és possible que durant
el recorregut figurin en darrera
posició de la rua, o sigui, darrera de
la carrosa Reial de Baltasar. Amics
dimecres 23 de desembre de 2009
dels Veterans i la Regalèssia
Premi al foment de la lectura
D’altra banda, l’Ateneu Santcuga-
tenc va rebre, també la setmana pas-
sada, i en el marc de la 20a edició
dels Premis Ateneus que organitza la
Federació d’Ateneus de Catalunya,
11
el Premi a l’Activitat Sociocultural
pel seu servei d’intercanvi de llibres.
Actiu des de fa un parell d’anys, s’in-
tegra en el seu ambiciós projecte de
Foment de la Lectura, no només a
Sant Cugat sinó a través dels tres
Ateneos que l’entitat ha obert al nord
de Colòmbia. Cal dir que aquest
projecte no seria possible sense la
L’Ateneu ha rebut també
un premi pel seu servei
d’intercanvi de llibres
participació dels ciutadans, que
aporten llibres voluntàriament, que
l’Ateneu acull i integra en el servei
d’intercanvi i n’envia, també, una
bona part a Amèrica per a la difusió
de la cultura. Redacció

Estimats Tió i Reis Mags...
Estimats Tió i Reis mags, enguany
m'he portat força bé, és cert que no
em desagrada el “new look” de Ber-
lusconi i que he anat a votar a la con-
sulta i que he tingut mals pensaments
envers a anar a veure Spanish Movie,
però, tot i així, penso que el meu com-
portament ha estat força correcte i,
per això, us demano que em porteu
algun dels llibres que tot seguit us faig
esment. En primer lloc em faria molta
il·lusió No quisiera palmarla de Boris
Vian a l'editorial Demipage. Una joia
dimecres 23 de desembre de 2009
de llibre, editada amb un gust extra-
ordinari. En motiu del 50 aniversari
de la mort del seu autor i en home-
natge al dibuixant de Montreal
Thierry Martin (mort durant el pro-
cés d'il·lustrar aquesta compilació),
aquest llibre inclou 24 poemes tra-
duïts per 26 escriptors i músics de la
talla de Javier Krahe, Luis Alberto de
Cuenca, Jenaro Talens o Santiago
Auserón i 19 il·lustradors que omplen
aquesta antologia de suggerents
12 recreacions pictòriques induïdes per
M’he portat força bé,
tot i que no em desagrada
el “new look” de Berlusconi
i vaig votar a la consulta
les aparentment senzilles, però sem-
pre agredolces, composicions de Boris
Vian. Un llibre que no pots deixar de
fullejar mentre t'endinses en el món
oníric i urbà del poeta francès autor
de Que se mueran los feos.
Idees per regalar aquestes festes
Arriben dies en què regalar esdevé un
acte rutinari, ara els amics invisibles,
ara el Tió i Nadal o bé, al cap de pocs
dies, els Reis Mags... Regalar llibres és
una bona opció, ja que podem triar i
remenar edicions més o menys econò-
miques, podem escollir entre gèneres,
autors i realment ens sorprendrà la
gran diversitat i varietat que trobem
en la nostra llengua.
Una bona alternativa és el que ens
proposa l'Ateneu: regalar llibres de
segona mà, amb uns packs temàtics
força atractius i que ens poden fer
quedar d'allò més bé. Si no tenim cap
inconvenient, sempre podem recór-
rer a la reutilització de llibres.
Sempre podem anar més enllà, ja
que pensem que cada persona és un
món i té uns gustos, però mira, unes
propostes o recomanacions us podran
donar idees per a fer un bon regal.
També m'ha picat l'ullet una
novel·la anomenada Amberville de
Tim Davys, publicada a Columna
Editorial en català i a Anagrama en
castellà. Aquesta entretinguda trama
detectivesca amb ambientació estil
Sam Spade o Philip Marlowe té una
particularitat que la fa sobresortir d'a-
Us demano els últims
llibres de Boris Vian, Tim
Davys i del galaico-catalán
David Monteagudo
quest gènere: tots els seus protagonis-
tes són animals de peluix. Totalment
humanitzats en els seus defectes i
vicis, aquests animals de pelfa encap-
çalats per l’Èric Ós començaran una
cursa contrarellotge per deslliurar el
mafiós Nicolau Colom de la llista de la
mort i així salvar la vida de la gens
innocent Emma Conill. Escrita amb
pseudònim, Amberville és una novel·la
d'intriga que s'endinsa en la novel·la
fantàstica de caire metafísic apropant-
se a llibres emblemàtics com Rebel·lió a
la Granja d'Orwell o El turó de
Watership de Richard Adams, on més
enllà de l'acció trepidant hi ha una
metàfora sobre els anhels i preocupa-
cions dels éssers humans.
I per acabar -i si pogués ser- també
us demano Fin, editat per El
Acantilado, de David Monteagudo,
un autor gallec que viu a Catalunya i
que amb 40 anys i treballant a una
L’Ateneu proposa regalar cultura.
La portada d’Amberville recrea amb animals un famós quadre d’Edward Hopper.
fàbrica de cartrons a Vilafranca ha
decidit provar sort a la literatura amb
un encert espectacular. Fin és la histò-
ria d'un grup d'amics vorejant la qua-
rantena que després de 25 anys deci-
deixen retrobar-se a un refugi allun-
yat de la civilització. Una ombra de
sospita recau sobre tots ells fruit d'un
pecat de joventut, però, a poc a poc,
una sèrie d'esdeveniments inexplica-
bles crearan un atmosfera densa, de
Els best-sellers, avalats per la críti-
ca, les vendes i els premis, escrits per
novel·listes consagrats o per novells,
tots ells passen cada dia el sedàs de les
opinions del públic, dels lectors, dels
Una bona alternativa són
els llibres de segona mà
de l’Ateneu, agrupats en
atractius packs temàtics
crítics, i són portada. Comparteix les
històries que commouen a milions de
lectors amb aquests llibres com poden
ser La mà de Fàtima d'Ildefonso
Falcones, La casa del pròposit especial de
John Boyne o els premis Planeta d'a-
quest any.
Si volem anar més enllà, i ens hi
atrevim, podem recórrer a l'assaig
que despertarà el gust per la història,
literatura
rancúnies i retrets que atraparà el lec-
tor en un sentiment d'angoixa crei-
xent mentre els protagonistes comen-
çen a desaparèixer un per un.
Paral·lelismes amb La pell freda de
Sánchez Piñol, La Carretera de
Comarc McCarthy i fins i tot El
Mecanoscrit del Segon Origen de Manuel
de Pedrolo. Un debut prometedor.
Bones Festes a tothom!
Ferran Pontón
els temes ocults, la naturalesa, o per
tot allò que et pugui interessar. No
només els llegiràs, sinó que, després,
pensaràs en ells i en els temes que han
tractat, i moltes vegades t'apassiona-
ràs. Hi ha molts autors i títols, de
novetats podem trobar-ne mil i una...
Per tant passeu una bona i acollidora
estona a les nostres llibreries, mireu,
pregunteu i gaudiu de l'acció de rega-
lar cultura en un moment en què
sembla que aquesta és la gran oblida-
da pels que manen.
Supose que enteneu el que vull dir,
i si hem de regalar per regalar, per-
què toca, com a mínim regalem amb
seny, intentem evitar els excessos
nadalencs. Recor-deu que llegir ens fa
grans, un poble que llegeix és un
poble que es desenvolupa; un poble
que llegeix no està condemnat a l'ex-
tinció. Laura Alegre
art i música
Una llum a les tenebres
de Caravaggio
A propòsit de l'obra de Michelangelo
Merisi “Caravaggio” (1571-1610), l'his-
toriador Roberto Longui va sentenciar:
“Sense ell no hagués existit un Ribera,
un Vermeer, un La Tour ni un
Rembrandt. I Delacroix, Courbet i
Manet haurien pintat d'una altra mane-
ra”. Per altra banda, Paúl Valery resu-
mia: “El que, després del Renaixement
comença amb Caravaggio, és la pintura
moderna”. No els manca pas raó en les
seves consideracions de l'obra de Cara-
vaggio, a qui gosaria definir com l'artis-
ta més misteriós, i sens dubte el més
revolucionari, de la història de l'art. De
la seva paleta se'n desprèn un llenguat-
ge realista, teatral, dramàtic, una inten-
sitat efectista que assoleix a través dels
vehements contrastos de clarobscur, i de
la desvinculació absoluta del desig idea-
lista. En aquesta particular recerca del
naturalisme realista en oposició al classi-
cisme imperant, el pintor italià no va
dubtar a buscar als substrats socials els
seus models per a les seves obres: pros-
titutes, captaires i joves van esdevenir
els protagonistes d'obres sacres, que
escandalitzaran amb freqüència i seran
rebutjades per conviccions religioses.
Entre els models utilitzats per Caravag-
gio, destaca amb llum pròpia la figura
de Fillide Melandroni, una prostituta
establerta a Roma per la qual el pintor
té una especial devoció, atès que la fa
aparèixer a l'obra Santa Catalina
d'Alexandria (1598), a la Conversió de
Magdalena, del mateix any, al Retrat
(perdut durant la Segona Guerra
Mundial) i a la sublim Judith tallant el cap
d'Holofernes (1599).
Els darrers estudis han revelat dades
importants relacionades amb aquesta
enigmàtica figura: Fillide habia nascut
el 8 de gener de 1581, per tant, quan
Caravaggio la va convertir en la sensual
Judith només tenia 18 anys. Sens dubte,
l'artista fa un exercici magistral de pin-
tura, convertint la bella jove que ha arri-
bat al taller per fer de model en una
Judith carregada d'erotisme i bellesa
pertorbadora. No seria arriscat afirmar
que ens trobem davant d'un dels rostres
més bells i sublims de la història de l'art,
sense desmerèixer la Doña Amalia de
Llano de Federico de Madrazo y Kuntz
(1853) i l'escatològica Ofèlia de John
Everett (1851-1852). Carles Sànchez
Recomanacions nadalenques
BON IVER - Blood Bank EP
Ja fa gairebé dos anys del primer disc de Bon Iver, For Emma, Forever Ago, un LP
que va convertir-se immediatament en un dels referents de la nova onada indie-
folk nord-americana. Després d'un final de relació dolorós, el líder de Bon Iver,
Justin Vernon, va fugir a una cabana al nord de l'Estat de Wisconsin durant tres
mesos, un retir que va desembocar en el que seria l'àlbum de debut del grup.
Un any després, al 2009, Bon Iver tornaven a la càrrega amb Blood Bank, un EP
de quatre cançons que barreja la calidesa amb la fredor hivernal.
dimecres 23 de desembre de 2009
PISSED JEANS - King of Jeans
Un cop de puny en mig de la cara. Cada nou àlbum de Pissed Jeans és una nova
mostra de com fer soroll de veritat. Dotze cançons de pur noise rock i punk hard-
core ple de guitarres totalment desbocades i ritmes eixordadors, gairebé perju-
dicials per la salut de les orelles. Seguint la línia marcada per Jesus Lizard o els
últims Black Flag, Pissed Jeans agafen el relleu del caos i la destrucció musical.
DINOSAUR JR - Farm
El trio de Massachusetts van reunir-se l'any 2007, deu anys després de la disso-
13
lució del grup, demostrant que encara segueixen sent els reis del rock alterna-
tiu. Beyond va representar la tornada de Dinosaur Jr al panorama actual, amb
un disc impecable marca de la casa. J Mascis, que continua lluïnt la seva llarga
cabellera, però una mica més blanca, sembla tenir un repertori etern de solos de
guitarra impossibles i cançons inimitables. Farm és la seva última referència, un
disc majestuós, que recull l'herència de tota la seva obra anterior per situar-los
al cim de l'altar del rock actual.
NIRVANA - Bleach Deluxe Edition + Live at Reading
Els més nostàlgics rebran amb llàgrimes als ulls aquesta reedició del primer disc
de Nirvana. Bleach va veure la llum l'any 1989 i va marcar les primeres passes
del que es convertiria en un dels grups més importants dels 90. Vint anys des-
prés, SubPop reedita aquesta joia ja de la música moderna en una bonica edició
especial en vinil de color blanc. Per rematar la jugada, es pot acompanyar aquest
disc amb el DVD del concert que van oferir els de Seattle al festival de Reading
de 1992. Més d'una hora de filmació amb vint-i-quatre clàssics imprescindibles.
YO LA TENGO - Entrades per al concert del 19 de març a la Sala Apolo
Deu mesos després de la seva última visita, Yo La Tengo tornaran a Barcelona
per presentar el seu últim disc, Popular Songs. Convertida ja en una banda de
culte, els de New Jersey són un dels exponents indiscutibles de l’indie més autèn-
tic. Yo La Tengo són capaços de segellar, amb tota naturalitat, orgasmes de noise
interminables saturats de feedback i estridència, i acompanyar-ho tot seguit del
pop-rock més relaxant i hipnòtic. Veure la classe i l'estil del seu guitarrista, Ira
Kaplan, en directe és un espectacle pel qual val la pena pagar.
PRIMAVERA SOUND - Entrades per al festival. Del 27 al 29 de maig
Sens dubte, la millor notícia del 2009 va ser la reunió de Pavement per a una
gira mundial l'any 2010. El que va ser un dels millors grups dels 90 (per molts
el millor), estaran a Barcelona el proper maig. Un somni fet realitat per a tots
els fans dels de Stephen Malkmus, que tindran l’oportunitat de veure un dels
grups més influents de les últimes dècades. Els acompanyen al cartell una altra
llegenda dels 90 com són els Pixies, que ja saben el que és tocar al Primavera.
Altres confirmacions imprescindibles ja anunciades són els The Fall, Wire,
Mission of Burma o Wilco. Pablo Vázquez
 agenda

SOCIOLOGIA Dimecres De 17.00 a 20.00

23 de desembre Plaça d'Octavià PEDRA I SANG
El consum com a salvació L'Enlluminada!
Com cada any, el Nadal arriba ben farcit de novetats comer- De 10.00 a 13.00 + Xocolatada Sala Capitular del Monestir
cials. D'entrada, arrufem el nas davant la invasió de publici- Plaça de Pep Ventura
tat nadalenca que ens comença a assetjar molt abans que Mercat d'intercanvi Dies 25 i 26 a les 20
arribi el fred. Però, finalment, sort en tenim! Org: Ateneu Santcugatenc Dijous Dia 27 a les 19 i a les 21
Amb els nivells de benestar material que hem assolit, 24 de desembre Dia 28 a les 20 i a les 22
cada dia és més complicat fer un regal. Els més previsors fa 10.00
setmanes (per no dir mesos) que hi donen voltes. Els més Plaça de la Unió 18.00 i 19.00 Preu: 15 euros, venda
despistats hauran de córrer, com cada any. Ningú escapa a la Taller de màgia Jardins del Monestir anticipada a la Casa de
necessitat de trencar-se les banyes per superar amb èxit el Org: Federació Pessebre vivent 2009 Cultura. L'entrada inclou la
ritual del(s) regal(s) nadalenc(s). d'Associacions de Organitza: Grup de Joves visita guiada La ruta de
Els regals acompleixen una funció social de primer ordre: Comerciants de Sant Cugat de la Parròquia Saltells pels llocs on van
reforçar els nostres vincles afectius. En una festa que, supe- passar els fets històrics de
rat el seu origen religiós, principalment manté el seu sentit 11.30 11.00 i 12.30 Pedra i Sang. Sortida de la
com a espai de trobada familiar, el regal esdevé un element Monestir L’Envelat (plaça d’Octavià) llotgeta del Museu una hora
clau. Paradoxalment, però, hem acabat convertint aquest Taller: Taller d'estels de Nadal abans de cada funció, els
dimecres 23 de desembre de 2009

ritual en un autèntic maldecap. Ens hem autoimposat uns Per Nadal... una postal! Organitza: Ajuntament dies 26, 27 i 28
nivells d'exigència tals que, any rere any, acabem recorrent a Elaboració de postals Organitza: Ajuntament
les novetats que ens ofereix el mercat per tal d'estar a l'altu- nadalenques amb escriptura 12.00
ra. Segurament no és ni l'opció més barata ni la que ens fa medieval per a infants a L’Envelat (plaça d’Octavià)
sentir més orgullosos, però, sense dubte, és la més efectiva. partir de 5 anys Els nens entrevisten l'alcalde
No és el mercat qui ens sotmet a la seva suposada cons- (cal fer reserva prèvia Organitza: Ajuntament Dissabte
piració consumista; som nosaltres mateixos els qui dema- trucant al 935 896 366) 26 de desembre
nem al mercat que ens ofereixi una sortida (fàcil) per superar Organitza: Ajuntament 17.00
aquest calvari en què hem convertit el Nadal. Amb el nas Plaça de Sant Pere D'11.00 a 14.00
tapat ens carreguem de productes de dubtosa utilitat (o 17.00 Caga Tió Plaça d'Octavià
directament de nul·la utilitat), amplificant així un espiral con- Monestir Organitza: Federació Jocs reciclats
sumista que ens condueix fins a l'absurd. En som conscients, Dibuixa'm un conte de Nadal d'Associacions de Per a totes les edats
però hem fet contenta la nostra gent i, per fi, podem oblidar- Narració de contes amb Comerciants de Sant Cugat Organitza: Ajuntament
14 nos del tema fins l'any vinent. Esperem, això sí, que un any il·lustracions simultànies
més el mercat ens torni a oferir la seva ajuda. Per a infants 18.00 11.30
El consum ha acabat per dotar de sentit a la festa. Més a partir de 4 anys L’Envelat (plaça d’Octavià) L’Envelat (plaça d’Octavià)
que un mitjà, sembla haver-se convertit en el seu fi. Ben (cal fer reserva prèvia Màgia: Instants Danses i cançons
mirat, però, el Nadal no és res més que la màxima expressió trucant al 935 896 366) Amb el Mag Edgard amb Ai Carai!
d'una evidència: que cada dia requerim més del consum per Organitza: Ajuntament de la Companyia Mag Lari Per a totes les edats
dotar les nostres vides de sentit. Riki Benito Organitza: Ajuntament Entrada lliure
18.00 Organitza: Ajuntament
L’Envelat (plaça d’Octavià) 18.00 i 19.00
FILOSOFIA Gran festa d'inauguració Jardins del Monestir 19.00
amb "Marramangu" de Pep Dues sessions UREF
Parmènides (V) Callau i els Pepsicolen Pessebre vivent 2009 Pastorets a la Floresta
Parmènides diu, i es queda tan ample, que el canvi és Cal recollir una invitació al Organitza: Grup de Joves Organitza: Agrupació
impossible. Com? I per canvi entén qualsevol mena de Punt d'Informació de la Parròquia Teatral La Floresta
canvi, inclòs el moviment. Com és possible? Això va contra
tot el que nosaltres pensem habitualment. Ell insisteix: “No
cal témer que ningú provi mai que el que és no és. Tu allun-
ya del teu esperit aquest camí d'investigació, i no deixis que
el costum adquirit per múltiples experiències t'obligui a diri- L’AGENDA
gir per aquest camí uns ulls cecs, unes oïdes sordes i unes
paraules d'un llenguatge vulgar”. Parmènides ens aconsella DE VALLDOREIX
(per dir-ho així) no fer cas de les opinions sinó de la raó. I
segons ell la raó diu: “Hi ha molts senyals que l'ésser és Dimecres 23 Dilluns 28 Dissabte 2
increat, imperible, perquè és complet, immòbil, etern. No va
ser, ni serà, perquè és alhora sencer en l'instant present, un, Inici Esplais de Nadal 19.30 17.00
continu. Perquè, quin origen pots buscar-li? Com i d'on +info: www.valldoreix.cat Biblioteca Vall d'Or Parròquia de Sant Cebrià
haurà crescut? No et deixaré dir ni pensar que és del no- Org: EMD Valldoreix Bille en tête d’Alexandre Concert de Nadal
ésser. Ja que no pot dir-se ni pensar-se que no és. Quina Jardin al Grup de Organitza: Coral Esclat
necessitat ho va fer sorgir tard o d'hora, si ve del no-res? Així 11.00 Lectura en Francès
doncs, és necessari que sigui absolutament, o que no sigui Sala Casal de Cultura Places limitades - gratuït Diumenge 3 i dilluns 4
en absolut. Cap poder em persuadirà que deixi dir que del Espectacle familiar: Pepo, Org: EMD Valldoreix
no-ésser podria néixer quelcom al seu costat. Així la justícia la formiga gandula, De 18.00 a 20.00
no afluixa els seus llaços i no li permet néixer ni morir, sinó de la companyia de titelles Dimecres 30 Seu APV Valldoreix (Rbla.
que ho subjecta amb fermesa. La decisió porta a això: és o El forat del niu. M. Jacint Verdaguer, 18)
no és. Per tant, necessàriament cal abandonar el camí Org: EMD Valldoreix 11.00 Carter Reial
impensable i innombrable, ja que no és el camí vertader, i Sala Casal de Cultura
emprendre l'altre, que és real. Perquè, com hauria començat Diumenge 27 Cinema Familiar: UP Dimarts 5
en el passat? Si ha començat, no és. I el mateix si ha de de Pete Docter
començar algun dia. Així queda extingida la generació, i la 12.00, 12.45, 17.30 i 18.30 i Bob Peterson A partir de les 18.00
destrucció és inconcebible. L'ésser tampoc és divisible, per- Sala del Casal de Cultura (animació). Església de l'Assumpció
què és tot ell idèntic a si mateix. No pateix ni augment, cosa Escenes del Pessebre. Places limitades. fins plaça de Pompeu Fabra
que seria contrària a la seva cohesió, ni disminució, sinó Interactiu i benèfic. Entrada lliure. Cavalcada Reial
que tot està ple d’ésser”. Té raó? Oriol Sumsi Org: Grup de Teatre Espiral Org: EMD Valldoreix Org: Creu Roja i EMD
agenda

20.00 19.00 i 20.00 22.30 21.00 Dijous

Centre Cívic Creu d'en Blau
Quinto de Nadal
Organitza: Comissió
de Festes de les Planes
Diumenge
27 de desembre
De 9.00 a 13.30
Sortida del Club Muntanyenc
Passeigs per Collserola
Torrent de Colobrés, ermita de
Tolores, fonts del Socaire.
No cal inscripció prèvia.
Organitza: CMSC
Casal Cultural de Mira-sol
Dues representacions
Pastorets a Mira-sol
Representació dels Pastorets
de Folch i Torres
Organitza: Mira-sol Teatre
19.00
Teatre-Auditori
Cantata de Nadal
Director: Xavier Baulies
Orquestra Camerata Sant
Cugat, Camerata Coral Sant
Cugat del CMSC, Coral
Polifònica de Tremp, Cors
Infantils de Solsona, Grup
Coral Casp de Barcelona, Cor
L’Envelat (plaça d’Octavià)
Africa Zahouli, en concert
Grup guanyador del concurs
Tria la teva música... Africana
Inclou taller de dansa africana
Org: Joventuts Musicals
de Sant Cugat
T’ATREVEIXES?
Activitats per a joves
de 12 a 16 anys
Dies 28, 29 i 30 de 17 a 20
Dia 31 d'11 a 14
Teatre-Auditori 31 de desembre
Concert de Nadal
Festival de valsos i danses a 11.00 i 12.30
càrrec de l'Orquestra L’Envelat (plaça d’Octavià)
Simfònica de Sant Cugat Taller de joguines animades:
Organitza: Ajuntament Borinots, amb l'Obrador Lúdic
Organitza: Ajuntament
23.00
L’Envelat (plaça d’Octavià) 20.30
Cloenda del cicle Mou-te Casal Cultural de Mira-sol
tardor. Concert del grup Festa de Cap d'Any del
guanyador: Rembrandt42 Col·lectiu de la Gent Gran
Organitza: Ajuntament Sopar de carmanyola i show.
Organitza: Col·lectiu de la
Gent Gran de Mira-sol
Dimecres
30 de desembre
Dissabte

dimecres 23 de desembre de 2009

D'11 a 14 i de 17 a 20
Plaça d'Octavià
Jocs reciclats
Per a totes les edats
Organitza: Ajuntament
11.30
Monestir
Taller: Fem un fanalet!
Elaboració d'un fanalet de
Nadal i visita als capitells més
emblemàtics del claustre.
Per a infants a partir de 5 anys
Organitza: Ajuntament
Infantil Fusió de Sant Cugat, CEIP Joan Maragall i
Cors Infantils Pins del Vallès i Skate Park de la Pollancreda 11.00, 12.00 i 13.00 2 de gener
Collserola de Sant Cugat. L’Envelat (plaça d’Octavià)
Org: Camerata Sant Cugat Combinat de circ Marató de Contes De 10.00 a 21.00
Iniciació a les acrobàcies Amb Cesc Serrat, Jordina Plaça del Rei
19.30 Capoeira Biosca i Anna Roca Fira d'artesania de Reis
La Bohemia Hip-hop Organitza: Ajuntament (dies 2, 3, 4 i 5)
Jam Session Break Dance Organitza: Ajuntament
amb Jazzenviu Grup Skate 11.00
Organitza: Jazzenviu Competició de bàsquet 3x3 Avinguda de Francesc Macià 18.00
Competició de futbol sala cantonada Josep Carner L’Envelat (plaça d’Octavià)
Taller de màgia Fem sonar les musiquetes
Dilluns Organitza: Ajuntament Org: Federació d'Associacions Musiquetes per a la Bressola
15
28 de desembre de Comerciants de Sant Cugat Organitza: Ajuntament

12.00 i 13.00 11.00 i 12.30 12.00 18.00

L’Envelat (plaça d’Octavià) L’Envelat (plaça d’Octavià) Dimarts Casa Aymat Centre Cívic
Dues sessions Taller de la broma: 29 de desembre L'Anna de la Llana i el tapís El Molí de les Planes
Espectacle de Màgia Brullufes voladores perdut. Joc de pistes per a Carter Reial
amb Mag Fèlix Cal recollir un passi gratuït 11.00 infants a partir de 5 anys Organitza: Comissió de Festes
Cal recollir un passi gratuït Plaça de la Vila Organitza: Ajuntament de les Planes, Ajuntament
Organitza: Ajuntament 18.00 Contes màgics
L’Envelat (plaça d’Octavià) Organitza: Federació 17.00 23.00
18.00 Teatre musical: d'Associacions de Monestir L’Envelat (plaça d’Octavià)
L’Envelat (plaça d’Octavià) El llibre de la selva Comerciants de Sant Cugat Taller: El meu petit campanar La Carrau, en concert
Pallassos: Repris Companyia Veus Veus Construcció de campanars Organitza: Ajuntament
amb la cia. Teatre Mòbil Organitza: Ajuntament 12.00 en miniatura amb
Organitza: Ajuntament Monestir materials reciclats
20.00 Monjos i oblats Organitza: Ajuntament
19.00 Ateneu Santcugatenc al monestir de Sant Cugat Si voleu publicar les vostres
UREF Reunió sobre la Cavalcada i el Gimcana de descoberta del 22.00 activitats, poseu-vos en
Pastorets a la Floresta Concurs de Carrosses de Reis monestir per a infants L’Envelat (plaça d’Octavià) contacte amb nosaltres a:
Organitza: Agrupació Organitza: Amics dels a partir de 5 anys Nit de Swing redaccio@ateneu.cat
Teatral La Floresta Veterans i la Regalèssia Organitza: Ajuntament Organitza: Orfeó Gracienc

E
E Enc R Uats
Mo t S
HORITZONTALS
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1. Un caos organitzatiu, diuen, i total per res. 2. Arracada xarnega (amb perdó). Intenten fer el mateix (del
revés). 3. Una mica rar. Ramon Llull amagant la panxa. Tens a la manera antiga (del revés). 4. Paraula de be.
1 Que no és una llimona, et dic. És una mica infantil. 5. Estimar una italiana. Prefix portuguès (del revés). 6.
2 Roques de Savoia. Posi espècies. 7. Part indissoluble de la sal. Et començo a escoltar. Com diuen “saps” a
Sabadell. 8. Un ull molt obert. Aquesta valenciana (del revés). Podria ser un trauma. 9. Capital dividida.
3 Vocals toreres. 10. Professionals de l’embotiment.
4
VERTICALS
5 1. Amics de les carbasses. 2. El regal de Melcior. Una de les maneres que el cor té de dir prou. 3. Xica, pica,
6 pellarica, camatorta i becarica. L’alcalde està afònic (del revés). 4. D’on vénen els tres reis. Aprenent. El
somni de Lluís Gavaldà. No necessàriament de peluix. 5. Paperetes que no valen per res. Mitja camisa (del
7 revés). 6. L’aire que respiren els barrufets. Però valent. 7. Mal amagat. Un emo despentinat (si és que és
8 possible). Instrument de jaz. 8. Sacsegis ben sacsejat. És a Itàlia. 9. La tretzena. Universitat Internacional
d’Andorra. Potser no ho és, però llueix. 10. Ho neguen tot. Oriol Sumsi
9
10 SOLUCIONS DELS MOTS ENCREUATS DEL NÚMERO 145: HORITZONTALS: 1. ORENETES. D. 2. BORINOT. MI. 3. RURAL. SOCA. 4. ARALLA. SI.
5. ED. OTITIS. 6. O. ENCOBRIR. 7. S. SE. NEE. A. 8. M. UNIRSE. 9. CALLATS. SP. 10. PIRATA. ITA. VERTICALS: 1. OBRA. OS. CP. 2. ROURE. MAI.
3. ERRADES. LR. 4. NIAL. NEULA. 5. ENLLOC. NAT. 6. TO. ATONITA. 7. ETS. IBERS. 8. S. OSTRES. I. 9. MCIII. EST. 10. DIA. SRA. PA.

“Abans de la consulta d’Arenys
jo no era independentista”
Ara que, després de tot aquest temps
preparant-la, ja s’ha celebrat, quina
sensació t’ha deixat la consulta?
Estic molt contenta del que hem fet
entre tots. Ha estat impressionant.
N’estic molt satisfeta. A nivell orga-
nitzatiu, tot i les seves mancances, al
final s’ha resolt molt bé.
Quan fa dos mesos es va fixar la data
del 13-D, es dubtava si es podria
aconseguir. Creus que amb més
temps hagués sortit millor?
Jo crec que no. Crec que precisament
perquè teníem aquesta data tan a
prop, ens hi vam posar tots al 100%,
ens vam posar les piles al màxim i
vam agafar una velocitat brutal.
“Seria un gran error
pensar que tots els
que no van votar són
partidaris del No”
Aquest ritme és el que ens ha fet arri-
bar just al dia de la consulta. Si això
s’hagués dilatat més, probablement
ens haguéssim endormiscat.
Des del primer moment es va fer una
crida als voluntaris. Quina resposta
hi ha hagut?
La resposta ha anat creixent, ha anat
en funció de com el missatge anava
arribant. A mesura que s’ha anat
coneixent més, de mica en mica s’hi
ha anat apuntant més i més gent.
Ha faltat gent?
No, al final ho hem quadrat tot, i la
quantitat de gent que necessitàvem és
la quantitat de gent que hem tingut.
Quanta gent hi ha participat?
Cinc-cents voluntaris.
Al final hi va participar prop d’un
25% dels santcugatencs. Creus que és
una bona xifra?
Personalment crec que sí. Considero
que és un gran èxit. Nosaltres, des de
l’organització, partíem que un 10%
Jordina Pomares, coordinadora dels voluntaris del 13D
Jordina Pomares ha coordinat els cinc-cents voluntaris que han fet possible la consulta.
de participació ja era un èxit. I final- error. Els que no hi han anat, ens
ment s’ha mobilitzat molta més gent quedem amb el dubte de què hagues-
de la que tothom s’esperava. sin votat. També es deuen haver que-
dat a casa partidaris del “Sí”.
Vistos els resultats, hi ha hagut gent
que ha dit que només han anat a Quina impressió has tingut dels polí -
votar els partidaris del “Sí”. tics? Al final sembla que s’hi han
També ha anat a votar la gent que apuntat més dels que semblava.
deia que “No”. Alguns hi han anat. És un reflex del que ha anat passant
amb la població. Al principi ningú es
mullava, pensant que la cosa es que-
“A mesura que han daria en no-res. A mesura que la cosa
vist com creixia tot ha anat tirant endavant, els polítics
plegat, els polítics han han anat veient que els podia afavo-
rir, i s’han anat mullant més. Això és
anat pujant al carro”
bo per tots.
Hi ha anat qui ha volgut. El que sí Com et vas convertir en la coordina -
que no es pot fer és pensar que tota dora dels voluntaris?
la gent que no hi ha anat són parti- Quan va començar tot no m’ho
daris del “No”. Això seria un gran hagués ni imaginat. Jo vaig anar a
Arenys, per veure-ho, i em va agra-
dar molt. Un cop es va plantejar de
fer la consulta aquí Sant Cugat, molts
amics meus s’hi van ficar. A les pri-
meres assemblees no vaig poder-hi
“El nou moviment va
començar fa només tres
mesos, i de moment no
ha parat de créixer”
anar, però un cop m’hi vaig animar,
ja va estar. Hi havia tanta cosa a fer
que cada cop m’hi vaig ficar més.
De què creus que servirà, la consulta?
Crec que serà un pas més en aquest
camí que va comenar a Arenys de
Munt, que ha passat per Sant Cugat,
i que després anirà a molts altres
municipis de Catalunya. És una
oportunitat perquè els ciutadans
expressin allò que senten.
Creus que servirà perquè algun dia
es faci una consulta vinculant?
Sí. La força de totes les consultes, les
que s’han fet i les que es faran, no es
pot quedar en res. Això tot just acaba
de començar. Hem de pensar que va
començar a Arenys fa només tres
mesos! Ha crescut molt ràpid. I la
gent s’ho ha anat plantejant, molts
han canviat d’idea. Jo no era inde-
pendentista abans d’Arenys.
Aquesta sí que és bona!
T’ho dic de veritat. Abans de tot això,
no ho veia clar. Tenim moltes idees
que no ens replantegem, heretades, i
molta por, i tot plegat frena el pensa-
ment independentista. Tot canvia
quan deixes de veure-ho com una
cosa minoritària. I et diré que en
gran part aquest canvi ha estat grà-
cies als voluntaris, que m’han trans-
mès moltes idees que jo no m’havia
plantejat. La seva energia i les seves
ganes m’han fet canviar de pensa-
ment. He vist molta il·lusió i moltes
ganes de formar part d’aquest movi-
ment històric. Oriol Sumsi