Beruflich Dokumente
Kultur Dokumente
És cert que la pirateria informàtica ha supost un bon pal per a les indústries que
viuen de la música o de les películes, puix ha fet que les vendes baixen prou, segons
ells a mínims històrics, pero tampoc és manco cert que eixes indústries nos estan
cobrant pels seus productes un preu, a voltes un tant prohibitiu, (i en respecte als
preus prohibitius, no vullc clavar-me ara en els preus dels programes informàtics, que
també tenen la seua quota de descàrregues pirates), sent eixe preu un tant prohibitiu
el que en certa manera ha fomentat la pirateria. Pense que si el preu final de venda
haguera segut un preu competitiu i assequible per a tot lo món des d'un principi, la
pirateria no haguera existit, o a soles en eixa mínima cantitat que 'des de sempre' ha
estat assumida en tots els àmbits, puix no tindria trellat fer una faena que pot inclús ser
molt pesada, si ya que la donen feta i a bon preu.
Pero lo que també és cert, és que tots no utilisem les descàrregues com a mig
per a tindre música o películes, pero en canvi sí que utilisem les nostres càmares de
vídeo per a gravar als nostres fills, les nostres eixides d'excursió o vacacions o els
nostres actes públics, per a després poder passar-los a DVD i conservar-los en la
nostra discoteca o videoteca, i ahí apleguem al punt en que la SGAE comença a no fer
les coses com cal, puix el famós cànon digital presupon que tots som uns lladres,
deixant a banda eixa màxima de la justícia que diu que, “Tots som inocents mentres no
es demostre lo contrari”, puix en respecte al cànon, la màxima seria que, “Tots som
culpables i no pots demostrar lo contrari”, fent que yo pague més per lo que igual no
deuria fer-ho.
1
després del concert el 10% de lo recaptat, que aplegà a ser 5.000€, que ara després
del rebombori que ha portat els seus actes, s'excusa en badoques alegacions i
desconeiximent, aplegant a dir que si cal tornarà els diners. ¡No SGAE, a bou passat
no es tornen els diners! Les coses s'han de pensar millor abans de fer-les.
Pero no acaba ahí l'història del camí de la SGAE cap a la seua autodestucció, puix ara
comença a demanar accions prou greus en contra de les conexions dels ordenadors a
Internet.
Quan la SGAE tenia la paella pel mànec, era quan devia d'haver sabut cóm fer
les coses per a que lo que hui en dia estem patint no haguera aplegat a viure's, pero
ya clavats de ple en esta situació, lo pijor és que no sap cóm afrontar-la i molt manco,
cóm eixir d'ella, pero ofegar als usuaris finals no és la millor opció que han pogut triar.