ATE

centre d’informació
d’entitats i col·lectius
de sant cugat del vallès

NE U
A N Y 7, N Ú M E R O 1 4 9 DIJOUS 4 DE FEBRER de 2010

9 3 . 6 7 5 . 3 8 . 5 4
redaccio@ateneu.cat

Els Geganters i els

Castellers de Sant Cugat
estrenen la temporada

això no són flors

pàgina 5

Encetem una nova secció

sobre nutrició i receptes
parlant de la vitamina C
pàgina 15

és contaminació
PLASTIC BOY

Enric Dalmau:
“El sector del plàstic
dificulta la lluita contra
l’excés de bosses”
pàgina 16
 editorial

Creixem
A partir d’aquest número
que teniu a les mans,
serà fixa al diari una nova
secció (una doble nova
secció, de fet) sobre
nutrició. A la pàgina 15,
just al costat de l’agenda,
el nutricionista Gerard
Pintó (aquell noi que vam
entrevistar fa un parell de
mesos a la contraportada)
ens farà tot un seguit de
dijous 4 de febrer de 2010
No a les càmeres de videovigilància
Davant la imminent instal·lació de càmeres de videovigilàn-
cia anunciada pel regidor de seguretat ciutadana, des de la
CUP, volem manifestar el següent:
El procés previ a aquest sorprenent anunci ha estat, al
nostre entendre i creiem al de bona part de la ciutadania,
confús i controvertit. En diverses ocasions el regidor de
Seguretat Ciutadana ha afirmat aquest mateix fet, per fer-se
enrere a corre-cuita a posteriori al·legant que no era una
prioritat. No s’ha obert en cap moment un diàleg real amb
la ciutadania. Fet que tant els comerciants com els veïns han
demanat en reiterades ocasions, al contrari, s’ha fet cas omís
a la preocupació creixent dels santcugatencs i el senyor
efectives. Aquesta por, de base irracional permet per altra
banda actuar amb el monopoli de la violència i la repressió,
ens venen por, i ens canvien la llibertat a canvi de seguretat,
i nosaltres piquem.
En comptes d’atacar el verdader problema que sí que ens
assota i afecta tots i totes que són les desigualtats socials.
Com sempre els poderosos es cobreixen les espatlles sense
importar-los el perquè dels conflictes, sense importar-los
gens ni mica violar les llibertats individuals i col·lectives, de
moviment i d’intimitat.
Demanem la immediata derogació de la proposta d’im-
plantaci ó de càmeres de vigilància. CUP de Sant Cugat

classes magistrals sobre
aquelles coses que tenim
tan a prop però de les
quals, sovint,
desconeixem tantes
coses: els aliments. En
aquesta primera entrega,
per exemple, ens
il·lustrarà sobre les
característiques i
principals “aplicacions”
2 poblacions on es registren menys delictes amb violència),
de la vitamina C, aquesta
companya nostra de cada
dia, la vitamina més
important de les que es
fan i es desfan. I per
complementar-ho, l’espai
de nutrició anirà sempre
acompanyat (per això
parlàvem de doble
secció) d’una recepta.
Els professors de cuina
de l’Ateneu ens
explicaran, pas per pas,
la manera més fàcil, bona
i original de preparar
l’aliment en qüestió, tot
plegat complementat amb
apunts pràctics que
inclouran, fins i tot, els
llocs on podem comprar
els productes que no es
troben a tot arreu (però
que són, sempre, més a
prop del que ens
pensem). Per obrir boca,
en aquest número, un
deliciós flam d’hibiscus.
Esperem que us agradi...
Però sobretot, això sí:
quan aneu a comprar els
ingredients, demaneu
que no us els posin en
bosses de plàstic!
Martorell ha respost sempre tirant pilotes fora. Atenció, joves escriptors
Exigim saber quina és la situació que ha canviat, en plena
crisi econòmica i època d’obligada d’austeritat, perquè el Les revistes Secundèria i L'Hiperbòlic organitzen concursos de
senyor Martorell consideri que les càmeres sí que són ara creació literària, de fotografia i de vídeo per a joves i estu-
una prioritat. Volem saber també el cost real d’aquesta diants de tots els territoris de parla catalana. En les darre-
implementació així com l’empresa a la qual es fa l’encàr-rec, res edicions hi han participat més de 3.000 estudiants de
ja que és ben sabut que el sr. Martorell té un càrrec directiu Secundària, Batxillerat, universitaris i de CF. Aquest any es
en una important empresa de seguretat, que entre altres posen en marxa quatre concursos, coneix-los i participa-hi
coses distribueix i instal·la sistemes de videovigilància. a través del web www.ficcions.cat. Edicat
No només posem en dubte la necessitat real d’aquestes
càmeres (és per tots sabut que Sant Cugat és una de les
sinó que creiem fermament que aquesta és una subtil
cartes dels lectors
Vols fer sentir la teva veu? Envia’ns una carta donant-
maniobra del consistori en pes per tendir cap a un status nos la teva opinió sobre qualsevol tema relacionat
quo d’hipervigilància i control. L’obsessió de l’equip de amb Sant Cugat a redaccio@ateneu.cat
govern per fer de Sant Cugat una urbanització de porexpan
l’arrossega a manies persecutòries i innecessàries preocu-
pants. Un tarannà que ja s’ha implementat en altres pobla-
cions, i que ha tingut un resultat nefast per a la vida asso-
fe d’errates
En el número anterior, a la pàgina 5, al peu de foto es
ciativa, els moviments socials i la vida de carrer en general.
donava a entendre que el PACMA era l’únic impulsor
Cal recordar que els poders fàctics i les oligarquies políti-
de la ILP que busca abolir les curses de braus a
ques han buscat sempre encomanar i infondre el temor a la
Catalunya, quan en realitat aquesta té darrere moltes
població. La por, el temor a ser robat és una arma de les més
més associacions i voluntaris
poderoses i barates que existeixen. Una de les fal·làcies més
El principi del final
Els que no ho entenen, no ho
entenen... Però els que sí, ho
entenen molt. El fenomen Lost, la
sèrie de televisió nord-americana
que arrasa a tot el món, també
arriba a Sant Cugat, i de quina
manera! El Casal de Joves
TorreBlanca passarà, en pantalla
gegant i versió original subtitulada,
el primer capítol de la sisena i
última temporada. Serà el proper
dimarts, dia 9, a les 22.15. Podràs
esperar? Comença el compte
enrere: 42, 23, 16, 15, 8...

Centre d’Informació
d’Entitats i Col·lectius

Edita: Ateneu Santcugatenc Coordinació: Oriol Sumsi Consell de redacció: Natàlia Led, Enrique Ortega, Toni Ramon Redacció i maquetació: Oriol Sumsi
Correcció: Isabel Carreño Han col·laborat en aquest número: Victor Baldellou, Ignasi Bea, Riki Benito, Esther del Campo, Isabel Carreño, Joana Chordà, Anna
Fernàndez, Fundació Catalana per a la Prevenció de Residus i Consum Responsable, Pilar Gurriarán, Annabell Manjarrés, Miquel Montserrat, Irene Panadés,
Gerard Pintó, Pablo Vázquez, Clara Vergés Disseny original: Andrés Herrera, Panorama Zero, Estudi Kunste Pictogrames: Sergi Barnils Impressió: Imprintsa
Dipòsit legal: B-2869-2004 Tirada: 6.000 exemplars Les opinions dels col·laboradors no necessàriament són compartides pels responsables de l’edició.
societat
Bosses de plàstic: ja n’hi ha prou
En alguns llocs del planeta, com en aquesta carretera de la Pampa argentina, el problema de les bosses de plàstic és molt més “visible” que aquí. / PILAR GURRIARÁN
Quatre pomes, una bossa de plàs-
tic... El diari i un parell de revistes,
una bossa de plàstic... Mig quilo de
llenties bullides, una bossa de plàs-
tic... Un pa de pagès tallat, una bossa
de plàstic... Una ampolla d’aigua i
un paquet de galetes, una bossa de
plàstic... I podríem seguir així fins a
l’infinit. Es calcula que cadascú de
nosaltres utilitza unes 300 bosses de
plàstic a l’any, gairebé una per dia.
La “vida” d’una bossa
de plàstic va molt més
enllà del seu ús pràctic,
arriba fins als 400 anys
Això és de mitjana, perquè vist l’ús
que en fem, encara sembla poc.
Quan és moltíssim. A escala mun-
dial, aquestes xifres fan por: es cal-
cula que en només un any circulen,
al nostre planeta, entre cinc-cents
mil milions (500.000.000.000) i un
bilió (1.000.000.000.000) de bosses
de plàstic. Només de pensar-ho fa
posar les mans al cap.
El pitjor és que la vida que li
donem a cadascuna d’aquestes bos-
ses no passa d’uns quants minuts,
mentre que la vida que té, després
que deixem d’utilitzar-la (després
que haguem fet les quatre passes
que hi ha entre la botiga i casa nos-
tra, posem per cas) s’allarga segles.
Per si fos poc, l’energia i les matèries
primeres que s’utilitzen per fabricar-
les no són pas infinites... Què hem
de fer, doncs, davant de tal disbarat?
Com diu el membre de Green-
peace Enric Dalmau a la contrapor-
tada, el que hem de fer és tan simple
com deixar d’utilitzar-les. Això vol
dir recuperar “antigues” pràctiques
com són l’ús del cistell, el cabàs o els
carros... “Antigues” perquè, si fem
una mica de memòria, no fa pas tant
que aquest enorme despilfarro va
començar: va ser als anys 70, no pas
abans. L’ús indiscriminat de les bos-
ses de plàstic és un símptoma més
del delirant creixement econòmic i
consum energètic de les últimes
dècades, i la seva progressiva des-
aparició serà (siguem optimistes) el
símptoma de la progressiva presa de
consciència dels perills que afecten
el medi ambient i de la cura que
entre tots hem de tenir del planeta.
Perquè això sigui possible, però, i
com també indica Dalmau a l’entre-
vista, no n’hi ha prou amb la inicia-
tiva individual. Cal que els governs
facin una aposta ferma i decidida
per solucionar el problema. No és
que no s’hagin fet coses... El proble-
ma és que s’han fet, com passa tan
sovint, a mitges. D’una banda, “per-
metent” que les grans superfícies
substituissin les tradicionals bosses
de plàstic per altres pretesament
sostenibles, sigui d’altres materials
plàstics menys perjudicials, sigui
amb la promoció d’altres materials
compostables que no ajuden a can-
viar els hàbits de la població. I d’al-
tra banda, fent passos enrere pel
que fa a la legislació.
L’ús abusiu de les bosses
va començar a la dècada
dels 70, es tracta de fer
el que ja es feia abans
El govern de l’Estat havia posat
l’any 2010 com l’any on es reduïria
al 50% l’ús de bosses, però ara
aquest termini ja s’ha estirat fins al
2012. A més, ja es preveu que si en
dijous 4 de febrer de 2010
3
aquest període la reducció no arriba
al 30%, s’optarà pel cobrament de
les bosses. Aquesta alternativa seria
vàlida si s’incrementés la xifra, anant
La potent indústria del
plàstic és un dels factors
que suavitzen les
mesures dels governs
més enllà dels risibles cèntims d’ara i
passant a taxes més significatives
com els 20 cèntims que s’han
implantat a Irlanda, on l’ús s’ha
reduït un 70%.
Un cop més, passa com amb tan-
tes altres coses: en comptes de
copiar, simplement, la legislació dels
països que funcionen, les nostres
administracions busquen solucions
originals. O més que originals, de
compromís, perquè no cal oblidar
que l’Estat espanyol és el primer
productor europeu de bosses de
plàstic, amb més de 700 empreses i
11.000 treballadors. Però això tam-
poc no és excusa. Altres països
també apliquen, amb èxit, una cosa
que es diu recol·locació. Redacció

Més enllà del
50% de reducció
Des de la Fundació Catalana per a la Prevenció de
Residus i Consum Responsable, es valoren positi-
vament les accions per a reduir les bosses de plàs-
tic que estan fent les cadenes comercials i distri-
buïdors catalans actualment.
Aquest fet mostra la repercussió i efectivitat que
han tingut les accions i campanyes que des de la
societat civil i les entitats ecologistes i de consumi-
dors hem estat fent durant més de 14 anys i espe-
cialment la campanya. “Catalunya lliure de bos-
ses!” que ha obtingut el suport de desenes d’ajun-
taments, consells comarcals, entitats, associacions
dijous 4 de febrer de 2010
de comerciants, gremis i cadenes i comerços cata-
lans...
Aquestes actuacions van portar durant l’any
2009 a crear la Comissió de les bosses de plàstic. El
dictamen de la Comissió, presentat el juliol de
2009, però, no va reflectir el consens que es va
La Comissió de les bosses de plàstic
va cedir a les pressions de la
iniciativa privada i va establir acords
4 voluntaris en comptes d’obligacions
aconseguir entre els participants consumidors,
ecologistes i la fundació per a l’aplicació de l’im-
post ambiental sobre la bossa de plàstic; sinó que
va cedir a les pressions de la iniciativa privada amb
l’aplicació d’acords voluntaris, quan precisament
aquest factor no estava previst als objectius de la
creació de la Comissió:
“Substituir la distribució gratuïta de bosses de plàstic
de nanses al consumidor final pel sistema més adient que,
més enllà dels acords voluntaris amb els distribuïdors,
asseguri una reducció efectiva i sensible del nombre de
bosses distribuïdes” (Llei 16/2008)
Des de la Fundació estarem amatents als resul-
tats d’aquestes iniciatives i, com vàrem proposar al
govern de la Generalitat i als partits parlamentaris
catalans, proposem no esperar solament la reper-
cussió de la iniciativa privada del sector de la dis-
tribució -que han d’assolir el 50% de reducció de
les bosses de plàstic per a finals del 2010- sinó anar
Societat civil, entitats i associacions,
el sector del comerç, organitzacions
i partits han de col·laborar per
acabar reduint l’ús de les bosses
preparant experiències pilot per a provar l’eficà-
cia d’aplicar un gravamen ambiental amb preu
dissuasiu, per si no s’arriba a assolir el 50% de
reducció.
Esperem que la societat civil catalana, les enti-
tats i associacions, el sector del comerç català, les
organitzacions i els partits donin suport a aquestes
propostes i exigències al govern català perquè
reguli i apliqui les seves competències i no deixi en
mans privades el futur ambiental del país.
Continuem demanant una “Catalunya lliure de
bosses!” com a motor de canvi d’una desitjada
societat catalana que sigui conscient que cal anar
cap a la “revolució verda”. Fundació Catalana per
a la Prevenció de Residus i Consum Responsable
Bossa caca
Una bossa del desaparegut PRYCA (Precio y Calidad), testimoni de la permanència del plàstic. / ESTHER DEL CAMPO
Calculo que, pel cap baix, a la bossa de Pryca
retratada aquí sobre li queden 385 anys de vida,
d'uns 400 que en té abans de la seva descompo-
sició. I que ben aviat, totes les bosses de plàstic
també seran tan històriques com aquesta. Tot i
La campanya té darrere Carrefour,
l’antic Pryca, que ofereix com a
alternativa bosses reutilitzables
i les biodegradables de midó
que Catalunya ja té des del 2008 el seu propi
Dia Català sense Bosses de Plàstic -amb el
suport de l'Agència de Residus de Catalunya-,
tot just amb la rentrée escolar de la passada tar-
Una de les moltes aparicions del “lema”. / ARXIU
societat
dor es va iniciar una campanya publicitària con-
tundent amb el lema “Bolsa caca”, darrere la
qual hi trobem Carrefour (antic Pryca), que l’1
d’octubre va deixar de repartir bosses de plàstic
i ara ofereix alternatives sostenibles com les bos-
ses reutilitzables i les biodegradables de midó.
Eroski -ara amb Caprabo- va secundar la inicia-
tiva i va prestar-se a “regalar-nos” un cèntim
d'euro per cada bossa que no gastem.
Això no obstant, l'Asociación Española de
Industriales de Plásticos no creu que el seu pro-
ducte hagi de dur darrere una aposició tan vul-
gar com "caca". És més, han denunciat que els
supermercats volen retallar costos important les
de midó des de la Xina, i amb l'atur hem topat.
ATUR CACA. Vist així, no sembla tan noble
causa, doncs. Però no ens deixem dur pels vils
interessos mercantilistes d'uns i d'altres.
Tot i així, si bossa és caca i hipotèticament sal-
vem el medi ambient mentre comprem ham-
burgueses embolicades en film transparent i
servides en safates de poliestirè -no gaire més
Deixar d’utilitzar bosses de plàstic
pot significar la resurrecció
del tradicional carretó, que la crisi
omplirà de marques blanques
degradables que les bosses-, salvarem el carretó
de la compra, que és una bona notícia per al
sector secundari i així canviarà la fisonomia dels
nostres carrers. En època de crisi, tots durem
productes de marques blanques al carretó, fins
ara una espècie en extinció a les nostres contra-
des. Caldrà veure si la indústria del carretó
comença a anar sobre rodes. I si no, sempre
podrem dir que potser els temps del Pryca sí
que eren temps de vaques grosses, tot i que les
nostres vaques sempre han sigut tan magres
com les d'ara. Esther del Campo
societat
Els Geganters estrenen temporada
La Trobada Gegantera de Mollet
del Vallès, del passat diumenge
24, va servir per encetar la
Temporada dels Geganters de
Sant Cugat. Una quarantena de
santcugatencs es van desplaçar a
la vila del Vallès per acompanyar
el Joan i la Marieta en la seva pri-
mera actuació de l’any. El bon
temps va permetre que la cercavi-
la gaudís d’una bona participació
ciutadana i que la plaça Prat de la
Riba estigués plena de gent que va
poder gaudir dels balls finals de
les colles convidades. El to festiu
de la diada, però, no va fer obli-
dar els fets tràgics de Haití i va
comptar amb un acte on totes les
Colles van animar tothom a fer un
donatiu per aquesta causa.
La temporada es presenta molt
engrescadora, amb actuacions
repartides per tot el principat.
Ciutats com Arenys de Mar, Sant
Vicenç dels Horts, Els Pallaresos o
la mateixa ciutat de Barcelona,
veuran ballar els nostres gegants
al so de les gralles i els tabals. A
més de la participació a les
Trobades Geganteres d’altres ciu-
tats, els geganters tornaran a
organitzar la Trobada Gegantera a
la nostra ciutat en el marc de la
Festa Major. Aquesta Trobada serà
la 24a i rebrà la visita de més de
deu parelles de gegants.
Els Geganters de Sant Cugat
també participaran en les festes
tradicionals de la vila, com Sant
Últimes notícies dels Castellers
El passat dissabte 30 de gener va
tenir lloc l'assemblea ordinària
dels Castellers de Sant Cugat, on
Santi Casanova va ser reelegit com
a president i Èric Bellmunt com a
cap de colla.
Els objectius socials d'aquesta
temporada passen per potenciar
el local social, situat al carrer
Santa Maria, 6; acollir-nos al pro-
jecte “Tots som una colla”, per la
integració d'immigrants al món
casteller, projecte impulsat per la
Coordinadora de Colles de
Catalunya i la Generalitat; iniciar
una campanya publicitària i un
pla de comunicació per donar a
conèixer la colla dins i fora de
Sant Cugat; a banda de mantenir
el dia a dia de la colla, amb calço-
tades, concerts, partits de futbol...
Medir o la Festa de la Tardor, i per
descomptat no faltaran al tradicio-
nal ball del “Paga-li, Joan”.
En l’apartat musical, els cursos
de gralla i tabal que s’ofereixen a
la Casa de Cultura continuaran
per donar una formació adequada
El Joan i la Marieta a Mollet del Vallès. / GEGANTERS DE SANT CUGAT
als músics de la colla i, a la vegada,
oferir una opció d’oci als joves de
la nostra ciutat.
I aquesta temporada s’enceta
amb una gran notícia per al nos-
tre gegantó. En Valentí, el gegan-
tó del Taller Triangle que des de
fa un parell d’anys acompanya el
Joan i la Marieta en algunes
actuacions, ha estat convidat per
la Coordinadora de Geganters de
Barcelona a participar a les Festes
A nivell tècnic es pretén descar-
regar els castells de la gamma alta
de 7 (3de7xs, 4de7a, 5de7) abans
del mes de juny, per poder garan-
tir el 2de7 abans de Festa Major i
plantejar-se el 4de8 per la segona
meitat de temporada.
El passat diumenge al migdia
es va jugar la tornada del partit,
Novells vs Veterans dels Castellers
de Sant Cugat, en què novament
van guanyar els veterans, en
aquesta ocasió 2-4. Així doncs,
després de 4-8 de l'anada, els vete-
rans es proclamen campions d'a-
quest any.
Aquesta setmana comencen els
assaigs. Divendres 5 de febrer, a
les 21.00 al Club Muntanyenc, es
dóna el tret de sortida a la tempo-
rada amb els ulls posats al 28 de
de Santa Eulàlia. Del 6 al 12 de
febrer, en Valentí s’exposar à en
una mostra de gegantons d’Escola
al Pati Manning de la Casa de
Caritat de Barcelona. I en el marc
de les mateixes festes, el 13 de
febrer, els joves de la colla faran
ballar en Valentí en ocasió de la
Trobada de Gegantons, que cons-
tarà d’una cercavila des de la
plaça dels Àngels fins a la plaça de
Sant Jaume, passant per les
Rambles.
Enguany els Geganters de Sant
Cugat tornen amb més il·lusió i
energia per a participar d’aquesta
tradició que enriqueix la nostra
cultura i que dóna diversió a
petits i grans! Carles Falp
febrer, que tindrà lloc la primera
actuació de la temporada, a
Sabadell. Els assaigs són dimarts
de 20.30h a 22.30h i divendres de
21h a 23h.
S'obren les incripcions al segon
semestre de l'Escola de gralla i
timbal dels Castellers. Els alumnes
de l'escola reben classes particu-
lars d'una hora a la setmana amb
professors qualificats, amb estudis
superiors de gralla i timbal, a
l'Escola Joan Maragall. A més,
cada dissabte al matí es fa un
assaigs de grup a la Casa de
Cultura. Els interessants poden
escriure contactegrabals@castellers-
desantcugat.org. El dissabte 27 de
febrer es farà l'audició de final de
primer semestre a les 18.30 a la
Casa de Cultura. Castellers
La brea
i les plomes
Hi ha un malson que em persegueix:
Em llevo i vaig al quiosc a adquirir
premsa i revistes que contribueixin a
enriquir l’esperit. Del munt de diaris
que hi ha, només tres són en català.
De revistes, la proporció encara és pit-
jor. Resignat, decideixo anar al cinema
per oblidar. La pel·lícula que vull
veure, però, no hi és en català, i com-
prendreu que “t’estimo” o “has begut
oli Joe” no és el mateix que “te quiero” i
“voy a llenarte de plomo forastero”. A la
dijous 4 de febrer de 2010
universitat un alumne escandinau diu
que no entén el català i el professor
decideix unilateralment que les classes
seran en castellà. Protesto i se’m titlla
d’intolerant. De nazi.
Compro un Dvd d’una pel·lícula
que fa temps que cercava, El vampiro de
Dusseldorf, de Fritz Lang. La puc veure
en castellà, anglès o alemany. Els subtí-
tols estan en arameu, llatí, suomi i dues
dotzenes de llengües mortes. Han obli-
dat el català, però es tracta d’un error.
5
Segur.
Com que al final he aconseguit
adquirir un diari en la llengua dels
meus pares, em disposo a submergir-
me en l’actualitat, i veig amb estupe-
facció que els empresaris del cinema
volen fer vaga per protestar contra
una llei que imposa el català. Segueixo
llegint i veig que la imposició vol acon-
seguir un 50% de pel·lícules en català!
Tots a la vaga. CCOO, UGT i CGT.
Clar i català
Fa temps que sospitava que les princi-
pals centrals sindicals, a més a més de
groguejar progressivament, estaven al
bàndol del capital. Ara, confirmo que
també estan al bàndol d’Espanya. El de
les declaracions en blanc i negre, el
dels manifestos per la convivència i el
del negacionisme que afirma que a
casa nostra mai s’ha perseguit el català
com ara es fa amb el castellà. Els
empresaris i els qui secunden la vaga
són uns miserables. Que tanquin i no
tornin a obrir. Bon vent i barca nova.
Els hi paguem bitllet d’anada per allà
on vulguin.
La part propositiva
Posem fil a l’agulla, busquem solu-
cions. Aquí en va una: Els últims dies
han estat marcats per la polèmica del
cementiri nuclear d’Ascó. Matem dos
ocells d’un tret, que no anem sobrats
d’armament. Agafem la porqueria
nuclear i sepultem els vaguistes a les
seves sales de cinema ara que, malau-
radament, quedaran buides. O això o
recuperem un clàssic punitiu del far
west: la brea i les plomes. A vagues
retrògrades, mètodes pretèrits. I. Bea

Els moviments socials es pronuncien
En el marc del II Fòrum Social
Català, els moviments socials de
Catalunya ens hem reunit a Barce-
lona, en uns moments en què la crisi
global capitalista ens colpeix amb
força, generant un augment de l’a-
tur, la pobresa, les desigualtats i la
repressió, sense precedents en les
darreres dècades.
Davant d’aquesta situació, denun-
ciem les polítiques dels governs i de
les institucions internacionals, enca-
minades a donar suport i enfortir el
sistema capitalista i patriarcal, res-
ponsable de la crisi, a socialitzar les
dijous 4 de febrer de 2010
La presidència espanyola
de la UE desenvoluparà
el Tractat de Lisboa, que
no té l’aprovació popular
pèrdues i augmentar l’explotació de
la majoria de les persones i dels
pobles per part d’una minoria que
posseeix el poder econòmic mun-
dial. Ens neguem a acceptar que els
responsables d’aquesta crisi en sur-
6 tin beneficiats, mentre que es conso-
lida un sistema que mercantilitza
tots els aspectes de la nostra vida.
Durant aquest primer semestre
de 2010, la UE està presidida per
l’Estat espanyol i es pretén adoptar
decisions importants, per desenvo-
lupar el Tractat de Lisboa. Aquest
Tractat, que manté en essència el
contingut de la Constitució europea
rebutjat per diferents referèndums,
ha estat aprovat sense debat ni
coneixement de la immensa majoria
de la població europea, demostrant
un cop més el caràcter antidemocrà-
tic del procés de construcció política
de la UE. Com si res no hagués suc-
Un taller de l’AVAN ajuda a millorar la memòria
L'associació AVAN organitza un cop
més els “Tallers de millora de la
memòria”. Aquesta iniciativa va
adreçada a totes aquelles persones
majors de 50 anys que presenten
queixes subjectives de pèrdua de
memòria i que vulguin millorar-les.
La idea que l'edat va associada
invariablement a una pèrdua de
memòria és falsa. Moltes vegades les
falles de memòria que expressen les
persones grans són lleus, i la majoria
són degudes a falta d'atenció a l'hora
de fer les activitats, per la qual cosa
són susceptibles de millorar. En
aquesta tallers s'explica com funcio-
na la memòria, per què es produei-
xen els errors i s'ensenyen tècniques
i estratègies per tal de millorar-los.
Aquests tallers es fan per grups,
ceït en aquest darrer any, els
governs europeus continuen basant
el futur de la UE en les polítiques
neoliberals i neocolonials. El Tractat
de Lisboa consolida el lliure mercat i
la competència com a l’element
essencial de la política econòmica, al
El Fòrum Social Català es va celebrar a la seu de la Universitat de Barcelona. / FSCAT
mateix temps que força la privatitza-
ció dels serveis públics i de les pen-
sions, precaritza el treball i incre-
menta la pobresa, afavorint l’acumu-
lació de la riquesa en mans d’una
minoria. Aquestes polítiques consoli-
den un sistema basat en l’explotació
de les persones i la natura, que
manté la injustícia climàtica, la des-
igualtat entre homes i dones, nega
l’accés a un habitatge digne, alimen-
ta la xenofòbia i el racisme, nega els
drets dels pobles i provoca conflictes
i guerres per motius econòmics.
Però nosaltres sabem que aquesta
amb un mínim de 6 persones i un
màxim de 15, conduïts per un neu-
ropsicòleg. Els tallers tenen una
durada de tres mesos i s'estructuren
en una sessió setmanal d'una hora i
mitja de durada.
Nivell I: dirigit a aquelles perso-
nes que no han realitzat cap Taller
de Millora de la Memòria anterior-
ment, on s'expliquen i s'apliquen les
nocions bàsiques. Té una durada de
12 sessions.
Els tallers es començaran a finals
del mes de febrer del 2010. Per a
més informació, podeu trucar a la
seu de l'associació AVAN a Sant
Cugat al número 93 841 38 42. El
preu del taller és de 60 euros, i la
data límit d'inscripció el 19 de
febrer. Redacció
crisi ha estat provocada pel sistema
capitalista i que no té sortida des de
dins del propi sistema. Volem un
canvi de sistema, que garanteixi els
drets i les llibertats individuals i
col·lectives, i que posi l’economia al
servei de les persones, amb un
model productiu destinat a satisfer
les necessitats socials i respectuós
amb la natura. Volem una democrà-
cia econòmica social i solidària, sota
El 13 de febrer es
començaran a preparar
les mobilitzacions contra
la cimera de Madrid
el principi de la sobirania alimentà-
ria dels pobles. Volem una Catalu-
nya en un món sense pobresa ni
exclusió, amb ocupació estable i sala-
ris dignes, amb serveis públics uni-
La pèrdua de memòria es relaciona, també, amb la pèrdua d’habilitats. / JOHNTEX
societat
versals, gratuïts i de qualitat, amb
plena igualtat entre dones i homes,
on el treball reproductiu sigui com-
partit per tots i totes, sense discrimi-
nació per motius de nacionalitat,
ètnia o orientació sexual, sense
nuclears ni transgènics, on la desmi-
litarització, la pau i la solidaritat
entre els pobles sigui una realitat.
Sabem que, per aconseguir aquests
objectius i canviar les polítiques neo-
liberals de la UE, és necessària la
mobilització social. Per això, fem
una crida a organitzar una àmplia
mobilització contra l’Europa del
Capital, la Crisi i la Guerra, al llarg
d’aquest semestre durant la presi-
dència espanyola de la UE. En con-
cret, cridem a organitzar una impor-
tant mobilització els dies 4, 5, 6 i 7 de
juny, durant la cimera de caps d’es-
tat de la UE i dels països del
Mediterrani, que tindrà lloc a
Barcelona. També cridem a prepa-
rar les mobilitzacions de l’1 de Maig
contra l’Europa del Capital, i a
donar suport actiu a les convocatò-
ries del 8 de març, Dia de les dones.
També convidem a participar en
les mobilitzacions que es faran a
Madrid els dies 17 i 18 de maig, amb
motiu de la cimera de caps d’estat
UE-Amèrica Llatina. Per preparar
aquestes mobilitzacions cridem a
participar a l’assemblea que tindrà
lloc el proper dia 13 de febrer, a les
10 hores, a l’Ateneu La Torna,
carrer Sant Pere Màrtir número 37
de Barcelona. Perquè no volem dei-
xar el nostre futur en les mateixes
mans de qui ens ha conduït a aques-
ta situació, ens hem de mobilitzar.
Declaració de l’Assemblea de Moviments
Socials de Catalunya - FSC 2010
 societat

L’EMD posa online la gent gran de Valldoreix

L’EMD de Valldoreix acaba de con-
vocar una nova edició del projecte
FòrumGran. Amb aquesta iniciativa,
que arriba a la cinquena edició, l’à-
rea de Gent Gran de l’EMD, amb el
suport de la Diputació de Barcelona-
Xarxa de Municipis, es busca que la
gent gran perdi la por a les noves
tecnologies i vegi Internet com una
eina útil per comunicar-se.
El programa FòrumGran consis-
teix en la creació d’un espai fòrum a
Internet on tota la gent gran de
Valldoreix pot rebre i enviar missat-
dijous 4 de febrer de 2010
aprenen les claus per utilitzar Inter-
net i les seves eines. El curs explica,
de forma didàctica i senzilla, com la
utilització d’aquests nous recursos
tecnològics és tan fàcil com fer servir
un estri tan habitual com el coman-
dament del televisor. En aquesta
línia, el projecte també ofereix un
servei de préstec temporal del mate-
rial informàtic necessari perquè les
persones interessades puguin pro-
var a casa seva l’experiència.
El FòrumGran està adreçat a
totes les persones residents a Vall-

ges. D’aquesta manera les persones
usuàries estan informades i poden
mantenir la comunicació sense ne-
cessitat de moure’s de casa.
El projecte s’inicia amb un curs
de formació en utilització de noves
tecnologies, en què els alumnes
doreix i majors de 65 anys. Els cur-
sos de formació s’aniran repetint de
forma periòdica en funció de la
demanda de nous usuaris.
Per a tots els interessats, es pot
trucar al 93 674 27 19 o escriure a
bustia@valldoreix.cat. Redacció L’edat avançada no ha de ser un impediment per navegar per Internet. / EMD VALLDOREIX

8 Els Minyons Escoltes restauren Can Cadena

Minyons Escoltes i Guies de
Catalunya (MEGC) rehabilitaran la
masia de Can Cadena. L’actuació
servirà per adequar l’edifici que
actua com a seu central de l’Oficina
de Serveis Generals (OSG) de l’enti-
tat escolta catalana.
La intervenció té per objectiu res-
taurar el parament de la façana i el
rellotge de sol, que presideix la
mateixa façana de la masia valldorei-
La façana de Can Cadena. / MEGC
xenca, elements que en aquests mo-
ments es troben en molt mal estat.
Els treballs de rehabilitació van a
càrrec de l’empresa de Barcelona
Trium Arquitectura i tenen un cost
proper als 20.000 euros. Les despe-
ses de l’actuació es financen gràcies a
una subvenció de la Secretaria de
Joventut de la Generalitat de Cata-
lunya i la previsió és que els treballs
durin un mes.
L’Oficina de Serveis Generals dels
Minyons Escoltes i Guies de Cata-
lunya és l’òrgan general de gestió i
servei de l’entitat. El seu objectiu és
vetllar per la implementació i l’ope-
rativitat de les decisions adoptades
pels òrgans de govern i ofereix ser-
veis i suport logístic als agrupa-
ments, les demarcacions i els equips
generals que l’associació té repartits-
per tot el país. Redacció
ateneu
Intervenció comunitària a Colòmbia
L’any 2010 les iniciatives d’inter-
venció a la comunitat han comen-
çat amb el peu dret. El centre cul-
tural i cívic Ateneo Santa Marta va
acomiadar l’any passat amb el seu
esdeveniment mensual, i va rebre
l’any nou amb carnaval i festa a la
plaça de la catedral de la ciutat.
Fins ara s’han realitzat quatre
edicions de l’esdeveniment ano-
menat “Miércoles de Ateneo”, en
el qual s’ha inaugurat una exposi-
ció d’arts plàstiques, fotografia i
escultura, seguida d’una tertúlia, i
s’han fet presentacions de música,
poesia, teatre i dansa. Ressaltar el
folklore i brindar l’espai per al
creixement dels artistes locals és
una de les qualitats que les perso-
nes reconeixen al centre cultural,
i una de les principals raons per la
qual avui en dia ja hi ha 171
Amics de l’Ateneo inscrits als nos-
tres cursos de ioga, pintura, dan-
sa, promoció de la lectura, guita-
rra, anglès, plastilina, decoració,
tango, cor i flauta.
La celebració del dia dels nens
per Halloween va ser un esdeve-
niment que no es va poder deixar
escapar, ja que la població infantil
és important per al futur i el de-
senvolupament d’una comunitat
més democràtica. De la mateixa
manera, el medi ambient adqui-
reix vital importància aquest
2010, i començarem amb un cicle
de tertúlies sobre medi ambient i
desenvolupament sostenible, amb
l’objectiu d’incloure la comunitat
en projectes de conservació dels
recursos naturals, essent Santa
Marta una ciutat que per la seva
geografia la seva principal font
econòmica és l’ecoturisme.
Una altra de les activitats que
implementa l’Ateneo Santa Marta
dins del seu programa d’interven-
ció a la comunitat és la guia turís-
tica realitzada als alumnes de dife-
rents escoles de la ciutat, visitant
llocs significatius com són museus,
monuments, el centre històric i els
parcs, com a activitat lúdica i de
reconeixement de la cultura a tra-
PROPERES SESSIONS DE SUPORT A LES PERSONES A L’ATENEU
Seminari: Millora el teu currículum
Dia: 11 de febrer
Hora: 10h - 14h
Preu: 10 €
Cal inscripció prèvia de plaça a través de recursoshumans@ateneu.cat o al 93 674 51 95.
La festa de Cap d’Any i el Carnaval es van unir a la plaça de la catedral. / ATENEO
vés del joc i el tour. Fins ara s’ha Gaira, ha permès que els artistes
dut a terme aquesta activitat amb d’aquests indrets tinguin un espai
dues escoles de barris dels afores per mostrar a Santa Marta el seu
de la ciutat. talent i, a més a més, obtenen de
El contacte amb els gestors cul- l’Ateneo un lloc en el qual han
turals dels barris de Cristo Rey, pogut interactuar mitjançant ter-
María Eugenia, Los Alpes B, Valle túlies, trobades i exposicions d’i-
de Gaira, Pescaíto, Las Malvinas i dees i d’art. Annabell Manjarrés
Xerrada de l’Ateneo en una de les escoles de Santa Marta. / A. M.
Seminari: Entendre l'entrevista de selecció
Dia: 18 de febrer
Hora: 10h - 14h
Preu: 10 €
Assessora’t a l’Ateneu:
tipus de pensament
Fins ara hem vist la diversitat d’habilitats
i aptituds d’una persona i la importància
de l’autoconeixement per a adquirir-les o
millorar-les. Avui volem centrar-nos en
les cognitives, formades per un seguit de
capacitats desglossades en diversos tipus
de pensament:
Causal. Capacitat per a determinar l’o-
rigen dels problemes, analitzar els factors
i fer diagnòstics de la situació. Si sóc cau-
sal, penso que tinc gran part de protago-
El pensament alternatiu
permet imaginar solucions
noves per a vells problemes
dijous 4 de febrer de 2010
nisme en el que passa; no atribueixo res
a la sort. No em paro a fer comentaris del
tipus: em té mania, quina mala sort que
tinc. Per a desenvolupar-lo haig de prac-
ticar la identificació de problemes i les
seves causes.
Alternatiu. Capacitat d’imaginar el
major nombre de solucions originals a
un problema. Un cop coneixem el pro-
blema, qui té aquest tipus de pensament
acostuma a plantejar diferents sortides a 9
una mateixa situació. Així evitem actuar
sense pensar. Com tot, amb la pràctica
millorem.
De conseqüència. Capacitat de preveure
el resultat de les nostres accions. Puc tre-
ballar-ho pensant en alguna cosa que no
ha passat: què passaria si els pantalons
fossin tots verds?
De perspectiva. Capacitat de posar-se en
el lloc de l’altre. És qui fa possible les
relacions socials i íntimes. Acostuma a ser
difícil per a les persones agressives.
De mitjans. Capacitat de fixar objectius
i organitzar els mitjans de què es disposa
Si pensem “en conseqüència”
podem preveure els resultats
de les nostres accions
per aconseguir un fi. Marcar-me on vull
anar per mi mateix o amb ajuda del coa-
ching, i com arribar-hi.
A l’Ateneu (recursoshumans@ateneu.cat)
trobareu assessorament personal i tallers
pràctics de cerca de feina i habilitats. Fem
formacions a mida. Clara Vergés
Seminari: Com parlar en Públic
Dia: 16 de febrer
Hora: 10h - 14h
Preu: 20 €

DUBTES FREQÜENTS
Precisar
Hi ha algunes paraules que, tot
i ser correctes ortogràficament,
de vegades no les utilitzem en
el sentit que correspon. Si les
escrivim al processador de tex-
tos de l'ordinador amb el
corrector ortogràfic activat, mai
no ens les marcarà com a inco-
rrectes, ja que només n'analit-
za l'ortografia, i no l'ús correcte
en el context. Aquest és el cas
de precisar, que és correcte en
català, però que de vegades l'u-
tilitzem malament. Precisar és
estrictament “determinar algu-
dijous 4 de febrer de 2010
na cosa amb precisió”. Segur
que haurem vist en algun esta-
10
bliment un rètol que ens diu
“Es precisa dependenta”. Si ho
posem així, sembla que estem
dient que ja en tenim una però
que no sabem ben bé com és i
l'estem mirant de determinar.
Si necessitem cobrir un lloc de
treball haurem de dir “Es
necessita dependenta”, però
mai no utilitzarem el verb preci-
sar. Tampoc no és correcte si
diem “és precís que hi vagi”,
hem de dir, “és necessari o cal
que hi vagi”. Isabel Carreño
Amb el suport de: practicat
El playback del practiCAT: “Mudança”
Entra a www.myspace.com/minebarcelona, escolta la cançó “Mudança”, de Mine!, i segueix la lletra:
Els mobles de sempre Cansats de la feina
i caixes plenes només queda un sofà que fa pena.
de condons i corbates. Una vida de mudances.
Una vida de mudances. La meva condemna ja m'espera
Les meves sabates en un pis mal pintat.
ja no canten
i només es pregunten que passa. Una vida de mudances,
et perds totes les vacances.
Tot esta canviant,
la meva ciutat, Això casi s'ha acabat,
ja no reconec res. busca un lloc a prop
per aparcar i descansar.
Un matí perdut, Això casi s'ha acabat,
estic molt cansat, busca un lloc a prop per descansar
sort que estic amb tu. aquí al costat.
La diada de la Candelera
La Candelera tanca el cicle de Nadal i per tant és el dia
indicat per desmuntar el pessebre i desar les figures fins
l’any vinent.
La diada de la Candelera, el 2 de febrer, es troba 40
dies després del solstici d’hivern, és just al mig entre l’ini-
ci i l’acabament de l’hivern, i des del punt de vista meteo-
rol ògic es diu que, segons la fase de la lluna, es pot saber
quan falta perquè arribi el bon temps, això dóna lloc a
moltes prediccions que es reflecteixen en refranys i dites
populars: Si la Candelera plora, l´hivern és fora; si la
Candelera riu, el fred és viu. La intenció d’aquesta dita és
que segons si el dia de la Candelera plou o no, tardarà
més o menys a arribar la primavera. Hi ha però, una altra
interpretació, i és aquella que es fixa amb la lluna, si hi ha
Adéu, figuretes, fins al Nadal que ve! / YEAR OF THE DRAGON
lluna nova es diu que la Candelera plora i la primavera
s’avança, si en canvi hi ha lluna plena es diu que la Des del punt de vista litúrgic, la Candelera commemo-
Candelera riu i llavors la primavera tardarà més a arribar. ra la presentació de Jesús al temple de Jerusalem i la
A les zones del Pirineu es creu que per aquesta data l’ós Purificació de la seva mare, Maria, un ritus obligatori en
comença a despertar de la hibernació: Per la Candelera, l'ós la tradició jueva basat en l’oferta i benedicció de candeles
surt de l'ossera. Es creu que aquest dia l’ós es desperta i surt de cera. Antigament, es partien candeles beneïdes durant
de la cova i que si hi ha lluna plena torna al seu refugi i aquest dia que es guardaven tot l’any i s’encenien en oca-
prolonga la hibernació quaranta dies més; si hi ha lluna sions molt especials. És una festa molt arrelada a
nova, surt del seu cau perquè l’hivern s’ha acabat. Catalunya amb festes majors arreu del país i és la patrona
També arriben les primeres cigonyes, primer símptoma dels cerers i els electricistes.
de la millora en el temps i que la primavera comença a I si per la Candelera és tradició l’espelmeta, l’endemà,
treure el cap. El dia ja s’ha allargat prou, i per això es diu: Sant Blai són els caramels beneïts contra el mal de gola, i
Per la Candelera, una hora entera i Per la Candelera, el Sol ja en aquesta mateixa setmana el dia 5 és santa Àgata, que és
corre per la carretera. el dia en què manen les dones. Isabel Carreño

Un teatre, vint llibres, i un milió de films
Estava reveient l’altre dia Una jornada
particular (quina horrible traducció de
l’italià!), del molt correcte Ettore
Scola. Sí, home, aquella en què tot el
que passa està subratllat en tercer pla
per discursos emfàtics i tronats de
Mussolini a la ràdio. Doncs allí resulta
que el director, malgrat la troballa del
sensacional bloc de pisos que fa d’únic
escenari, i d’uns fastuosos travellings,
ha optat per “no fer cine”. No s’aparta
ni una coma d’un text molt i molt tea-
tral. Sofia Loren i Marcello
Mastroianni, que aquí acceptaren ni
dijous 4 de febrer de 2010
assemblar-se a ells mateixos a fi que
cap glamour traís el fons de la peça, es
limiten a recitar (què dic recitar!, gai-
rebé a llegir i prou) allò que els perso-
natges tenien a dir.
Era una opció. A molta gent no li
desagradà. En les relacions cine-teatre
durant més d’un segle n’hi ha hagut
diverses altres. Curiosa darrerament
la de Cesc Gay, amb la seva V.O.S. Va
passar-la a cinema -l’obra teatral inicial
12 era ja d’ell- però a desgrat, perquè, -
deia-, almenys en teatre un muntatge
aguanta molts dies en cartellera, que
en cine no. I sobretot, que a ell li
hagués agradat estrenar- la en TV, que
és on captes de cop una burrada de
públic. (Tampoc és ben cert, ja que si
estrenes a TV3 l’oferiran a partir de la
1 de la nit!). A veure si s’aclareix!
Aquest és un dels tipus de relació
conflictiva. La dels dubtes “empresa-
rials” entre les dues o tres Arts. De la
que menys es parla. Perquè el conflic-
La llavor de la violència
La violència és omnipresent en bona
part del cinema que consumim avui
en dia. No hauria de tenir res d'ex-
cepcional, doncs, que un cineasta l'ha-
gi convertit en el leitmotiv de la seva fil-
mografia. Però el cinema de Michael
Haneke és una autèntica rara avis en
la cinematografia actual. Lluny de
recórrer a la violència com a recurs
estètic al servei de l'espectacle, les
seves pel·lícules disseccionen aquest
material sensible amb gran lucidesa,
tot desemmascant els mecanismes que
sustenten la violència exercida -bé de
forma explícita, bé de forma simbòli-
ca- des de posicions de poder.
La seva darrera pel·lícula, La cinta
blanca (2009), està ambientada en un
petit poble protestant del nord
d'Alemanya que, abans de l'inici de la
Primera Guerra Mundial, veu pertor-
bada la seva aparent harmonia per
uns successos violents. Amb un estil
narratiu tan inquietant com fascinant,
te normal resideix més en si l’adapta-
ció d’una peça al cine és reeixida, en si
és superior en llenguatge i emoció a
l’obra inicial. O no. Notablement en el
cas Shakespeare. Hi ha exemples clàs-
sics en què l’èxit de les “seves” pel·lícu-
les fou a partir de “fidelitat teatral” fil-
mada, i d’altres casos en què, al con-
Teatre filmat: Bellocchio dirigeix Enric IV, amb Marcello Mastroianni i Claudia Cardinale.
trari, vingué d’una valenta reinterpre-
tació. O dels fracassos sonats, també
per les dues bandes.
De Shakespeare us en parlo un
altre dia, monogràficament. En cine
dóna per a moltíssim. Tornem on haví-
em començat. Quan el cine arrancà
com a indústria d’entreteniment trobà
avantatges respecte al teatre. Per
Haneke passeja l'espectador per tots
els racons del poble, des dels espais
públics que vertebren la vida en
comunitat fins als espais més íntims de
les llars, tot indagant en les causes d'a-
quests brots de violència.
La pel·lícula no ofereix respostes
clares, es limita a esbossar unes rela-
cions interpersonals fonamentades en
la violència que condueixen a un espi-
ral de violència amb límits imprevisi-
bles. Els infants del poble són educats
sota una estricta rigidesa moral impo-
sada des de l'autoritarisme i la discipli-
na. Des de ben petits interioritzen que
la impuresa moral ha de ser castigada
i reprimida mitjançant càstigs severs.
Una puresa moral que els seus pares
no practiquen, però sí prediquen i
imposen mitjançant unes relacions
paterno-filials basades en una violèn-
cia psicològica i física severa.
A través d'aquest model educatiu i
aquesta lògica de normativització de la
exemple, “obria l’escenari”, reflectia
paisatges i oferia molta velocitat en les
accions, es podien “enquadrar” millor
els detalls efectistes, es podien mostrar
actors que no fossin actors (nens,
robots, animals, etc. -d’aquí els èxits
profunds de Rin Tin Tin, Lassie o
Chita-), s’oferia més comicitat (aquell
famós cine mut “de persecucions”),
s’usaven més trucs i trucatges (tema
que culmina amb els omnipresents
efectes especials d’avui), es podien
muntar gags, o reinventar els fulletons
amb les “sèries” d’episodis, més enda-
vant s’usarà i abusarà dels primers
plans, etc. etc. I tot es tanca, ara, amb
les actuals pantalles circulars tipus
Una de les imatges de la pel·lícula.
cultura
Planetari o, si voleu, amb l'Imax i el
3-D Digital. Per no recordar que la
còpia d’una obra de cine pot oferir
milions de representacions, i arreu del
món, i per sempre.
Inconvenients també n’hi havia, al
principi la manca de sonor portava a
què la feina dels actors s’exagerés
enormement, sovint era una “panto-
mima”. I podria dir-ne uns quants
més si tingués espai. Però, atenció!, a
l’inici, tots els principis bàsics del
Teatre no venien modificats al filmar-
los. Un escenari, una història, la intri-
ga per quina seria l’escena següent, i
enfront... unes butaques. Ben igual.
Quedava el tema de les dues dimen-
sions, el que tot passava a ser gens aco-
lorit però més “lluent”, i les pulsions
entre espectadors i actors, que es dis-
paraven. Però poc més. Després apa-
regué una inicial reacció de respecte
cap el Teatre (...aquella “noble Art”
que no havia quedat tan abrillantada i
popularitzada com el “barroer” cine-
ma!). Més tard, la contrareacció, ara
els calia ennoblir el nou cine, tot fent
que tornés a semblar teatre! Text, i
text, i text, i decorats de cartró-pedra.
És en aquell moment històric -el
qual al seu torn també passà de moda-
que es podria començar el relat de vint
llibres, i ben diferents, sobre el llarg
segle de relacions conflictives entre
Teatre i Cinema. Qualsevol especta-
dor, vosaltres també, en podria parlar,
ja que constantment n'hi ha una o
altra mostra. Miquel Montserrat
violència, la pel·lícula intenta desem-
mascarar alguns dels mecanismes pels
quals és transmesa d'una generació a
una altra. Els infants que creixen en
l'atmosfera irrespirable d'aquest po-
ble, vint anys després es convertiran
en els protagonistes de la barbàrie
nazi. En definitiva, amb aquesta histò-
ria Haneke explora els orígens del
nazisme. Però més enllà d'aquesta rea-
litat històrica concreta, aquesta
pel·lícula esdevé una metàfora univer-
sal sobre els orígens de la violència.
Certament, les pel·lícules de Hane-
ke no estan pensades per a la diversió.
Tot i així, malgrat el desassossec que
provoquen, són pel·lícules altament
estimulants. La cinta blanca, a més, al
marge d'una notable profunditat ana-
lítica i una gran solidesa narrativa,
captiva per la bellesa de les seves imat-
ges en blanc i negre. Poques pel·lícules
han abordat el fenomen de la violèn-
cia amb tanta brillantor. Riki Benito
cultura
Un videoclip “liao”
Els santcugatencs Corcho van presentar diumen-
ge passat el seu primer videoclip rodejats pels seus
amics i seguidors al Bar Augusta. En família, van
gaudir d'aquest vídeo que acompanya “El liao”, un
dels temes més populars del seu àlbum de debut,
publicat ja fa gairebé dos anys.
En Manel Grau, guitarrista del grup, explica
que “després de gravar el disc, va sorgir la idea de
fer un videoclip, ens feia molta il·lusió”. Una idea
que es va dur a terme gràcies a la feina dels dos
creadors, en Lluís Fàbregas i en Cristian Sanz, que
també és el mànager de la banda. Tots dos són
grans amics i corcheros consagrats. Des d'un princi-
pi van tenir molt clar com havia de ser el vídeo.
Segons en Manel, “només ells podrien haver fet
un vídeo que mostrés el sentiment de Corcho”.
En els cinc minuts que dura, la càmera segueix
el protagonista a través d'una història on hi ha
Quatre fotogrames del videoclip de El liao, que mostra diferents escenaris de Sant Cugat.
molta cervesa, molts amics i molta música. En
Manel explica que “l'argument del vídeo, a part de
la història del protagonista, és la d'una família d'a-
mics que ens agrada passar-ho molt bé, amb
rock&roll i molta diversió”. Aquesta és segurament
la combinació de factors que defineixen l’essència
El Bohemia, l’Augusta i diversos
carrers de la ciutat són l’escenari
d’aquest primer videoclip, signat
per Lluís Fàbregas i Cristian Sanz
de Corcho, que es mostren al vídeo tal com són a
la vida real. Els santcugatencs reconeixeran ràpi-
dament els escenaris escollits, des dels carrers de
la ciutat al bar Bohemia, passant pel Bar Augusta,
gairebé una segona casa per al grup i on és fàcil
que hi tinguin posat el seu disc a qualsevol hora.
A l'hora d'escollir “El liao” com a single per fer
el videoclip no va existir cap mena de discussió.
“Volíem fer el video de ‘El liao’ perquè, a part de
ser la cançó que dóna nom al disc, hi col·laboren
els Benito Kamelas, i volíem que sortissin al nostre
primer videoclip com a mostra d'agraïment per
“Youtube és una bona arma per
donar a conèixer grups com el
nostre, ja que poques televisions
emeten videoclips del nostre estil”
tota l'ajuda i l'amistat que ens uneix”, ens confessa
en Manel. Corcho van ser un dels convidats a la
festa sorpresa que es va organitzar per celebrar el
desè aniversari dels valencians Benito Kamelas,
un dels grups que manté millor relació amb els
santcugatencs.
Veient aquest vídeo, es pot veure Corcho en el
seu estat més natural. En el temps que dura la
cançó és fàcil fer-se una idea de quin tipus de grup
són Corcho i entendre per quin motiu fan la músi-
ca que fan. Rock en castellà, moltes guitarres,
melodies corejables, molts amics, massa cervesa i
moltes ressaques per compartir.
El videoclip es pot veure a Youtube, una de les
plataformes més útil per als grups que volen com-
partir la seva música, els seus videoclips i els seus
vídeos en directe. Sobre aquesta manera de pro-
mocionar-se, en Manel ens comenta que “és una
bona arma per donar a conèixer els grups, ja que
de fet, poques televisions emeten videoclips de
grups del nostre estil i que siguin poc coneguts, i
molta gent descobreix grups gràcies a això”.
Amb el vídeo gravat, presentat i ja corrent per
Internet, ara toca començar a pensar en els pro-
pers concerts i en temes pel segon disc, que els cor-
cheros estan esperant impacientment. P. Vázquez
Ornament i màgia
dijous 4 de febrer de 2010
Aquest petit cap, de poc més de 3 cm d’alçada
i en estat fragmentari, és un penjoll de pasta
de vidre datat entre els segles V i IV a.C.
Formaria part d’un collaret que algú duria fa
quasi uns 2.500 anys.
Ubicat actualment al Museu Arqueològic
de Catalunya, a Barcelona, prové del jaciment
ibèric del Brull, a Osona. Es tracta, doncs,
d’una peça d’ornamentació ibèrica? En reali-
tat no. Vindria de l’altre extrem del
Mediterrani. Pel que sembla, els artesans
13
autòctons en desconeixien les tècniques d’ela-
boració, i aquests tipus d’objecte arribaren pel
comerç marítim, que llavors controlaven els
fenicis. Els fenicis eren uns virtuosos en l’ela-
boració de denes de vidre, i les exportaren
junt a altres productes com la fusta de cedre o
el teixit de Tir. Distribuïts per tota la
Mediterrània, a Empúries en canalitzaven
una part cap als centres indígenes propers, on
podien redistribuir-los dins la seva zona d’in-
fluència. Normalment s’han trobat a necròpo-
lis, en enterraments de les elits locals. Els pen-
jolls de vidre es realitzaven a partir de matè-
ries poc costoses (sorra, sosa, òxids metàl·lics)
però necessitaven una tecnologia delicada i
precisa. Això, junt amb la seva rica policromia
i brillantor, les convertia en peces de luxe,
equiparables a l’or.
A l’antiguitat es considerava que penjolls
com aquest estaven dotats de qualitats màgi-
ques i religioses que protegien el portador. Si
l’observem, a part dels vistosos colors, crida
l’atenció el prominent ull obert de bat a bat.
Això és degut a la creença en els benèfics efec-
tes de la representació de l’ull que es remun-
ta al Neolític i és comú, encara avui, a moltes
cultures (Turquia i Grècia, per exemple). L’ull
protegia del mal d’ull, i es portava en amulets
o es pintava en les construccions o les tombes.
La dena o el penjoll en forma d’ull tenen
origen mesopotàmic; amb la invenció i la
introducció del vidre fou un dels primers
objectes creats amb aquest material, a causa
de la semblança que ofereixen amb l’ull real.
El més comú era que s’obtinguessin mitjan-
çant l’aplicació de gotes de vidre fos, una
sobre l’altra. Els penjolls de cap masculí, com
aquest del Brull, segurament eren vistos com
una forma més desenvolupada de la sola
representació de l’ull; la forma del cap com-
pleta, suposaren que augmentarien aquests
poders protectors. Irene Panadés Guerrero
 agenda

HISTÒRIA Dijous Dissabte Mostra d'art al carrer

4 de febrer 6 de febrer Organitza: Firart

Pere Anguera i Nolla 19.30 i 22.00 12.00 D'11.00 a 13.00

El passat 4 de gener va morir l'historiador, escriptor, catedrà- Cinemes Sant Cugat Observatori de Valldoreix Capella de Sant Domènec
tic de la Universitat Rovira i Virgili i expresident del Centre de Cinema d'autor: Taller del Sol Portes obertes a la capella
Lectura de Reus (2001-2007), Pere Anguera. S'havia especia- Ex, todos tenemos uno, Informació i inscripcions: Organitza: Ajuntament
litzat en la història del segle XIX, en particular van destacar del director Fausto Brizzi valldoreix@gmail.com
els seus estudis sobre el carlisme i sobre els orígens del cata- Org: Cinesa, Ajuntament Org: Associació Astronòmica 12.00
lanisme polític però també van ser importants les seves Valldoreix-Sant Cugat Plaça d'Octavià
obres sobre la ciutat que el va veure néixer i on va viure tota 20.00 Ballada de sardanes
la vida: Reus. Alexandria Llibres 19.00 amb la Cobla Marinada
Llicenciat en geografia i història per la Universitat de Presentació del llibre ZEM Rambla del Celler Org: Entitat Sardanista SC
Barcelona l'any 1977, aviat va destacar en l'àmbit local, Transforma tu vida, Curset de ciclisme per a
sobretot a través de la seva col·laboració amb l'Associació de Gueshe Kelsang Gyatso adults: Xerrada sobre 18.00
d'Estudis Reusencs. Amb el pas del temps va anar aconse- A càrrec de Darío Núñez, massatge i ciclisme (1a part) Casal Cultural de Mira-sol
guint un ressò nacional cada vegada més gran fins a ser con- mestre de meditació Org: Unió Ciclista Sant Cugat Ball de la gent gran
siderat un dels grans renovadors de la historiografia local i Organitza: Alexandria Llibres Organitza: Col·lectiu de la
nacional dels Països Catalans. 22.00 Gent Gran de Mira-sol
Anguera ha mort deixant una quarantena de llibres i 20.00 Teatre La Unió
dijous 4 de febrer de 2010

monografies i centenars d'articles publicats que avalen la Monestir Teatre: Totes volem ser 19.30
seva trajectòria. Per destacar-ne alguns, Menjacapellans, Conferència: Dibuixar Jackie Kennedy, seguit de La Bohemia
conservadors i revolucionaris (1991), Déu, rei i fam (1995), El o l'art d'explicar històries Torno de seguida Jam Session amb David
català al segle XIX. De la llengua de poble a la llengua nacio- A càrrec de Marta Balaguer, Organitza: Fila Zero Mengual Maitia Trio
nal (1997), Literatura, pàtria i societat. Els intel·lectuals i la il·lustradora santcugatenca Organitza: Jazzenviu
nació (1999), El carlisme a Catalunya, 1827-1936 (1999), Els Org: Firart 23.00
precedents del catalanisme. Catalanitat i anticentralisme, Terra Dolça
1808-1868 (2000), Vers una Catalunya nacional (2004) o 21.00 Monòleg teatral amb l'actor Dilluns
Cataluña en la España contemporánea (2006). També era Teatre-Auditori Gerard Sesé i l'espectacle en 8 de febrer
membre del consell assessor de la revista L'Avenç, on havia Teatre: Un dios salvaje, català El del guapo.
dirigit el suplement “Plecs d'història local” entre el 1997 i el de Yazmina Reza Organitza: Espai Cultural i De 22.30 a 23.30
14 2000 i col·laborador habitual del diari El Punt. Amb Maribel Verdú, Aitana Gastronòmic Terra Dolça Casal de Joves TorreBlanca
Però la seva obra historiogràfica no pot deslligar-se de la Sánchez-Gijón, Pere Ponce Aprèn a ballar el Ball de
seva activitat cívica. Des del Centre de Lectura, des de la seva i Antonio Molero Diumenge Gitanes abans del Carnaval
militància al PSAN als anys setanta i des de la seva implica- (també divendres a les 22) 7 de febrer (també dimecres 10
ció en l'Assemblea de Catalunya, la qual li va valdre el seu Organitza: Ajuntament de 21.30 a 23.00)
empresonament l'any 1981. 9.00 Org: Comissió de Gitanes
L'Ajuntament de Reus va decidir, el 4 de desembre de Club Muntanyenc Sant Cugat
2009, atorgar el seu nom a la segona biblioteca pública de la Divendres Passejades per Collserola:
ciutat, que està en procés de construcció. Anna Fernàndez 5 de febrer Descobreix el pantà de Can Dimarts
Borrell, Sant Adjutori i el Forn 9 de febrer
17.00 Ibèric. Itinerari a peu
Casal de Joves TorreBlanca Org: CMSC, Ajuntament 19.00
FILOSOFIA Campionat de cartes màgic Monestir
Inscripcions al Casal De 10.00 a 14.00 Homenatge als pioners
Zenó (I) Org: Front Freak TorreBlanca Carrer de Santiago Rusiñol de la preservació
Som a Elea, doncs, però deixem d’una vegada Parmènides i
avancem parlant del seu deixeble Zenó, que era tan de la
broma que va crear tota una sèrie de teories “impossibles”
per defensar el seu mestre i que, de rebot, el van fer famós
a tot el món. Es tracta de les seves famoses apories (des- L’AGENDA
torbs, en diu l’etimologia), un conjunt de raonaments o pro- DE VALLDOREIX
blemes lògics que va llançar a la cara de tot aquell que nega-
va (o nega) les paraules de Parmènides. Si el mestre deia
“tot està quiet” i la gent replicava que “tot es mou”, Zenó, en Divendres 5 Dijous 11 Dissabte 13
comptes de defensar el primer, negava el segon. Que és una
tècnica bastant habitual. 22.00 17.30 17.00
La més famosa és la paradoxa d’Aquil·les i la tortuga. Nau de Cultura Biblioteca Vall d'Or Nau de Cultura
Explica la història que diu que l’heroi de Troia, mostrant la Presentació del disc Expliquem Contes: Festa de Carnestoltes del
seva magnanimitat, va concedir cert avantatge al rèptil Rosebud, de Vidal Matrioska, Maria i el núvol Casal d'Avis de Valldoreix
abans d’una carrera que pretesament havien de fer. & The Baffled Kings i Les 3 capsetes, amb l'ós Org: Casal d'Avis
“Comença un parell de metres més endavant, si vols, o fins (guanyador del cicle Mou-te mandrós (de 3 a 5 anys)
i tot un parell de quilòmetres”, diu que li va dir-li, “que ja t’a- Primavera de l’any passat) Entrada lliure.
traparé”. El cas és que un cop començada la carrera, natu- Organitza: EMD Org: EMD Valldoreix Diumenge 14
ralment i bastant ràpid, en cert moment Aquil·les va arribar
al punt on havia començat la tortuga... Però que es va trobar 11.00
que aquesta ja havia avançat una miqueta respecte el seu Diumenge 7 Divendres 12 Plaça del Casal de Cultura
punt inicial. Llavors, esclar, Aquil·les va haver d’avançar fins Festa de Carnestoltes
a arribar a aquest segon punt, però quan hi va arribar va 19.00 22.00 amb Lluís Pinyot i la
veure que la tortuga, novament, s’havia tornat a moure, i per Sala Casal de Cultura Nau de Cultura Tremenda Banda,
tant que havia de córrer encara més fins a arribar a aquest Teatre: Programació Cicle de Cinema pels Drets xocolatada, premis per
tercer punt... I que quan hi va arribar, esclar, es va trobar que continuada (a determinar) Humans: Moolaadé, a les millors disfresses
la tortuga ja no hi era, que havia avançat fins a un quart Org: Grup de Teatre Espiral d’Ousmane Sembene (infantils/joves/adults)
punt... Etcètera, etcètera, etcètera. Oriol Sumsi Col: EMD Valldoreix Org: Amnistia Internacional Org: EMD Valldoreix
agenda
del patrimoni local
Organitza: Ajuntament
19.00
Casal Cultural de Mira-sol
Xerrada sobre les
malalties neurològiques:
La fibromiàlgia
Organitza: Ajuntament
22.15
Casal de Joves TorreBlanca
LOST: Projecció del primer
capítol de la sisena i última
temporada en pantalla
gegant i V.O.S.
Org: Ajuntament
Dijous
11 de febrer
18.30
Centre Cívic
El Molí de les Planes
“Dia de la Truita”:
Concurs de truites, entrega
de premis i berenar conjunt
Organitza: Ajuntament
19.30 i 22.00
Cinemes Sant Cugat
Cinema d'autor:
Secret Sunshine (Milyang),
del director Lee Chang Dong
Org: Cinesa, Ajuntament
20.00
Terra Dolça
Xerrada: Com es pot
solucionar el conflicte polític
entre Palestina i Israel?
Organitza: Espai Cultural i
Gastronòmic Terra Dolça
20.30
Casal Cultural de Mira-sol
"Dia de la Truita":
Sopar de carmanyola del
col·lectiu de la gent gran
Organitza: Col·lectiu de la
Gent Gran de Mira-sol
21.00
Local social dels Castellers
(carrer de Santa Maria, 6)
Projecció del documental:
Castellers del món
Org: Castellers de Sant Cugat
23.00
La Bohemia
Toca’m els dijous!
Concert de Corcho
Organitza: La Bohemia
Divendres
12 de febrer
17.00
Casal Cultural de Mira-sol
Carnestoltes infantil
Organitza: Ajuntament
CARNAVAL
Poliesportiu de Can Llobet
17.00
Mercat d'intercanvi, jocs
i tallers amb el Casal Infantil
de la Floresta i el Centre
Obert de Can Llobet
18.00
Animació infantil
19.00
Xocolatada popular
Organitza: Ajuntament
Dissabte
13 de febrer
De 9.00 a 14.00
Plaça de Pep Ventura
Mercat de Pagès
Org: Ateneu Santcugatenc
11.30
Plaça Creu d'en Blau
Rua de Carnestoltes,
animació musical amb la
Banda de les Planes,
animació infantil i
pica-pica per a tothom
Organitza: Comissió de
Festes de les Planes
CARNAVAL
12.00
Plaça de Lluís Millet
Sortida de la cercavila
de gitanes (carrer Valldoreix,
Santa Maria, Endavallada,
Major, Plaça d’Octavià)
13.00
Plaça d’Octavià
Pregó de Carnaval
i ball de gitanes
14.00
Plaça d’Octavià
Brou de Carnaval
14.30
Plaça d’Octavià
Dinar popular (6 euros)
19.30
Plaça del Doctor Galtés
Convocatòria del
concurs de comparses
20.00
Concurs de comparses
(carrer Valldoreix, Santa
Maria, Quatre Cantons,
Santiago Rusiñol)
20.30
Plaça d’Octavià
Les comparses a l’escenari
21.30
BARnaval: proposta festivo-
musical-carnavalesca
descentralitzada a diferents
espais del centre
Organitza: Profeslo
18.00
Teatre La Unió
Mostra dels tallers de teatre
de la Unió. Actuació del grup
d'alumnes adults
Org: La Unió Santcugatenca
18.30
Casa de Cultura
Concert d'hivern:
Recital líric amb imatges
Organitza: Ajuntament
19.00
ZEM Rambla del Celler
Curset de ciclisme per a
adults: Xerrada sobre
massatge i ciclisme (2a part)
Org: Unió Ciclista Sant Cugat
19.30
Bacco Restaurant
Cata de 9 vins Riesling,
xerrada i sopar
Cal fer reserva per telèfon al
93 674 30 69 o 606 752 166
Org: Bacco Restaurant
23.00
La Unió Santcugatenca
Ball de Carnaval
A càrrec del grup Solista
Org: La Unió Santcugatenca
Diumenge
14 de febrer
9.00
Club Muntanyenc Sant Cugat
Passejades per Collserola:
Descobreix la ruta de les
talaies. Desplaçament amb
cotxes particulars
Org: CMSC, Ajuntament
CARNAVAL
10.30
Plaça de Sant Francesc
Xocolatada
11.30
Plaça de Sant Francesc
Sortida de la cercavila infantil
12.30
Plaça d’Octavià
Ball de Gitanetes
i Ball de Carnaval infantil
Organitza: Profeslo
18.00
Casal Cultural de Mira-sol
Ball de la gent gran i
celebració del Carnestoltes
Organitza: Col·lectiu de la
Gent Gran de Mira-sol
19.30
La Bohemia
Jam Session amb
Victor de Diego Trio
Organitza: Jazzenviu
Si voleu publicar les vostres
activitats, poseu-vos en
contacte amb nosaltres a:
redaccio@ateneu.cat
NUTRICIÓ
La vitamina C
Tots sabem què és la vitamina C: sabem que ens la mengem,
sabem que la taronja en té molta, sentim a dir que va bé pels
refredats... Però coneixem realment quines propietats té?
Des de petits que sentim dir que és molt bona pels refre-
dats. Realment ens en protegeix? No està gens clara aquesta
relació directa, però sí que és clara la seva propietat estimu-
ladora del sistema immunitari, ja que l'enforteix molt. Així,
doncs, podem dir que la relació seria indirecta, ja que un sis-
tema immunitari fort no es constipa.
Vivim, però, en ciutats plenes de fum, amb estrès, tabac,
cafè i mals hàbits en general, i el nostre cos pateix un enve-
lliment prematur. La vitamina C és una gran antioxidant, i una
substància que, a part de frenar aquest envelliment, és anti-
cancerígena. Aquest envelliment prematur de les nostres
cèl·lules també el podem exterioritzar si no cuidem la nostra
pell. La vitamina C també intervé en la formació de col·lagen,
que ens farà tenir un millor aspecte. També prevé anèmies o
dijous 4 de febrer de 2010
ajuda a millorar-les, ja que millora fins a tres vegades l'ab-
sorció de ferro!
Més important és la seva funció amb el sistema connectiu.
Això implica una salut de venes, artèries i capil·lars que aju-
darà la seva permeabilitat, susceptibilitat a hemorràgies
traumàtiques que després el nostre cos arregla amb tiretes
de colesterol, ajuda a evitar coàguls a les artèries. També
millorarà el flux sanguini en general... Gent amb problemes
cardiovasculars o que en vulgui evitar, aquí té una ajuda.
Sabíeu que la vitamina C la poden produir per ells matei-
xos la majoria d'animals? Només els que s'alimenten (o s’a-
limentaven, com és el nostre cas) principalment a base de
15
fruites no ho fan. Això ens diu molt d'on es troba l'ésser
humà en referència a l'alimentació.
D'on la podem aconseguir? De fruites i verdures en gene-
ral (crues millor, ja que amb la cocció la vitamina marxa). Els
cítrics com la taronja o la llimona en tenen molta, però el
pebrot en té més. L'atzerola en té molta, i la reina és la llavor
de la gavarra, una espècie de rosa silvestre. Interessant, no?
La vitamina de la vida està ben a prop. Gerard Pintó
Flam d’hibisc, baies de Goji i cítrics
amb sopeta de kiwi
Ingredients (6 persones)
1 litre d’infusió de Flor d’Hibisc (1 litre d’aigua per 20 grams
de producte, unes 4 cullerades soperes) - 6 cullerades de
postres de flocs d’Agar-agar - 6 cullerades de postres de
xarop d’agave - els grills de 2 mandarines - 28 o 34 baies de
Goji - Ratlladura de pell de taronja i llimona - 5 kiwis - 1/3 de
litre de suc de poma.
Preparació dels flams
1. Poseu a bullir 3/4 de litre d’aigua. Quan bulli, afegiu l’hi-
bisc, deixeu que bulli 10 minuts, coleu-ho i torneu-ho a
posar a foc lent.
2. Afegiu l’alga Agar-agar, prèviament dissolta en ¼ de litre
d’aigua freda, el xarop d’agave, la ratlladura i les baies de
Goji, removeu-ho fins que bulli i apagueu el foc.
3. Poseu-ho en 6 motllos de flam incloent alguns grills de
mandarina, deixeu-ho refredar i poseu-ho a la nevera un
parell d’hores.
Sopeta de kiwi i presentació
1. En un recipient, emulsioneu amb el minipimer els kiwis,
pelats i tallats, amb el suc de poma.
2. Als plats, desemmotlleu els flams, banyeu-los amb la
sopeta de kiwi i decoreu-ho amb grills de mandarina.
A Sant Cugat, trobareu l’alga Agar-agar, el xarop d’agave i el
suc de poma ecològic al Super Natural (Sant Ramon, 4) i la
flor d’hibisc al Temps de Te (Sabadell, 10). Victor Baldellou

“El sector del plàstic dificulta la
lluita contra l’excés de bosses”
L’Enric Dalmau és el coordinador
dels voluntaris de l’ONG internacio -
nal Greenpeace a l’àrea metropolita -
na de Barcelona. Amb ells, ha dut a
terme diverses campanyes de cons-
cienciació, com la que alerta del pro -
blema que les bosses de plàstic supo -
sen per al futur del planeta.
Com heu lluitat contra les bosses?
Hem fet diverses sortides a centres
comercials per donar a conèixer el
problema tant als consumidors com
als comerciants.
Quina resposta heu obtingut?
Bàsicament, el que vol el comerciant
és que aquest canvi d’hàbits no li
suposi una pèrdua econòmica. Hem
trobat molt bona disposició, però
“Les bosses de plàstic
són només la punta de
l’iceberg de la cultura
de l’usar i llençar”
també molta prudència. L’argument
és: “Sí, jo ho faré, però quan ho faci
tothom”. Pel que fa als consumidors,
ens hem trobat que molts, de motu
proprio, ja no fa servir les bosses, i van
amb cistell o porten una bossa de
casa. El problema són els fabricants i
els polítics. Hi ha una manca de
valentia política, això és claríssim...
Caldria posar mesures més diligents,
més atrevides.
Perquè la solució quina seria?
El problema és que les bosses de mà
són només la punta de l’iceberg de
tota una tendència general, que és la
de la cultura de l’usar i llençar. La
bossa de plàstic és una cosa que té
una vida completament limitada,
perquè generalment només dura de
la botiga a casa, però que en canvi,
durant la seva fabricació, s’ha utilitzat
una energia i s’ha generat una gran
quantitat de residus i substàncies
tòxiques molt important. Quan la
llencem, a més, torna a generar resi-
Enric Dalmau (ajupit) amb altres voluntaris durant una de les seves campanyes. / GREENPEACE
dus, sobretot si es crema, ja que la
majoria estan fetes de plàstics, deri-
vats del petroli. A més a més, està
contaminant la resta de residus, ja
que sovint es barreja amb altres
coses, i dificulta el reciclatge.
Què hem de fer, doncs?
Pel que fa a les bosses, la solució és
deixar d’utilitzar-les, simplement.
Utilitzar el carretó, o el cabàs, o una
bossa de roba... Coses que es poden
reutilitzar moltíssimes vegades. De
fet, això no és res de l’altre món, per-
què és el que s’havia fet tota la vida.
És una cosa completament assolible,
només ens hem de comparar amb
països com Alemanya, on ja fa moltís-
sims anys que no hi ha bosses, i
tothom porta la seva quan va a com-
prar. Si no, l’ha de comprar. Una pe-
tita mesura com crear un petit grava-
men monetari per cada bossa, d’en-
Enric Dalmau, voluntari de Greenpeace
tre 10 i 20 cèntims, n’hi hauria prou.
És petit, però es nota. Amb això s’es-
talviaria molt.
Les bosses de plàstic que ens presen-
ten com a sostenibles, ho són?
Evidentment són millors, però no
són la solució. N’hi ha de fècula de
patata, o de midó de blat de moro...
Són productes que són compostables,
“Cal tornar a utilitzar
amb tota normalitat
altres sistemes com
el cistell o el carretó”
però sempre és millor, evidentment,
una bossa que portis tu, que fa estal-
viar energia i materials. Llavors hi ha
les de polietilè, que es desintegren
amb la llum, però és el mateix pro-
blema: són bosses de plàstic, amb
materials derivats del petroli, que són
de difícil reciclatge i que triguen molt
més a desintegrar-se del que els fabri-
cants diuen.
Sempre amb els fabricants.
Moltes vegades no som conscients de
la potència que té el hòlding dels
fabricants dels embalatges. Hem de
pensar que cada cosa que comprem
“No som conscients de
la gran quantitat
d’envasos que utilitzem,
i tot per un sol ús”
és un envàs. És un sector molt potent
i molt perjudicial per al medi am-
bient, perquè posa en circulació una
quantitat impressionant de produc-
tes. Hem de tenir en compte que tots
aquests embalatges s’han hagut de
fabricar, s’han hagut d’extreure ma-
tèries primeres del medi ambient...
Tot aquest procés ja ha deixat una
petjada ecològica, però si hi sumem
la vida dels envasos com a residus,
continuen generant problemes im-
portants, sobretot si s’incineren. Això
podria funcionar en un planeta infi-
nit, però no el nostre.
En quin moment es troba la lluita
contra aquest problema?
Pel que fa a les bosses de plàstic,
estem tirant enrere, ja que l’Estat
havia previst que el 2010 s’acabaria
amb la distribució gratuïta de les bos-
ses de plàstic, i finalment això no serà
així, segurament per pressions del
sector del plàstic.
És un problema polític, doncs?
Calen lleis més atrevides, i fer políti-
ques més decidides com les que fan a
països com Suècia, on als supermer-
cats hi ha expenedors de productes
com el sabó líquid, i la gent porta el
seu envàs de casa i l’omple. Són peti-
tes coses, però totes sumades són
molt importants. Oriol Sumsi