Qumica General

Departament de Qumica Inorgnica

La Qumica s la cincia que descriu la matria, les seues propietats fsiques i

qumiques, els canvis que experimenta i les variacions denergia que acompanyen
a aquestos canvis. s una cincia molt ampla i est present en la nostra vida, en el
nostre entorn. s una cincia experimental que est en continua evoluci. Aquesta
cincia, igual que altres experimentals evoluciona segons el mtode cientfic :
Experincia - Dades experimentals - Llei - Teoria
Si qualsevol experincia posterior entra en conflicte amb la teoria, aquesta ha de
canviar.

Tema 1
Estructura atmica

TEMA I.

En aquest tema estudiarem com sha aplegat al

coneixement actual de lestructura atmica i com aquest coneixement s
de gran utilitat per explicar i correlacionar les propietats fsiques i
qumiques dels elements i els compostos.

ESTRUCTURA ATMICA. Constituci de ltom. Equaci de

Schrdinger per a ltom dhidrogen. Orbitals atmics. toms

polielectrnics. Configuracions electrniques. Sistema Peridic.

Ltom. Amem a fer un poquet dhistria

Demcrito (450 A.C.)

La matria est formada per partcules molt xicotetes i

indivisibles.
John Dalton (1803). Anomena toms a les partcules fonamentals
que constitueixen la matria i intenta explicar les lleis estequiomtriques.
Primera teoria atmica. Postulats:

Els toms sn indivisibles i no es poden crear ni destruir en una

reacci qumica.
Cada tom dun element s exactament igual a un altre del

mateix element i diferent daltres toms daltres elements.

Quan els toms es combinen entre si, ho fan en proporcions de

xicotets nmeros enters.

Per a finals del segle XIX i principis del XX, es donaren a conixer una
srie de fets experimentals que entraren el conflicte amb el model de
Dalton. Aix, a principis del segle XX es descobreixen les partcules
subatmiques
3

Partcules subatmiques: La

primera partcula subatmica que es va

descobrir va ser lelectr (amb carrega negativa). Es coneixia que la matria s
elctricament neutra, per tant els toms devien tamb contenir partcules amb
carrega positiva.
Thomson en 1904 va proposar un model atmic en el qual els electrons estaven

dispersos en una substancia gelatinosa carregada positivament.

Partcules subatmiques
Electr (primer) Prot (segon) Neutr (tercer)
Designaci
Massa (uma)
Massa (SI: g)
Carrega
Carrega (SI: culomb)
Espn
Vida mitja

e-, e, 0,0005486
9,109 x 10-28
-1
-1,602 x 10-19
1/2
estable

p+, p, P, H+
1,00757
1,673 x 10-24
+1
1,602 x 10-19
1/2
estable

n, N
1,0087
1,675 x 10-24
0
0
1/2
12 min

Experiment de Rutherford (1910).

El model de Thomson no podia explicar

lexperiment de Rutherford. En aquest experiment, es va fer incidir un feix de partcules
(He2+) sobre una lamina molt fina dor. Es va observar que la majoria de les partcules
a penes es desviaven, altres es desviaven moltsim, incls algunes rebotaven als seus
punts de partida.

Model atmic de Rutherford (tom nuclear)

Tota la carrega positiva i la major

part de la massa de ltom estan

concentrades en un nucli dens
situat al centre de ltom. Els
electrons fora del nucli ocupen una
regi de radi aprox. 100.000
vegades el del nucli (crosta
electrnica). Si ltom fos un camp
de futbol, el nucli equivaldria a una
mosca situada al seu centre.
La carrega positiva dun tom es
deu als protons.

Dimetre atmic 10-8 cm (1)

Dimetre nuclear 10-13 cm

En el model de Rutherford ltom presenta dues parts

ben definides:
NUCLI: dens que cont protons i neutrons.
CROSTRA ELECTRNICA: que cont electrons. Aquesta s la
que interv en les reaccions qumiques.

Partcules subatmiques
Partcules subatmiques
Designaci
Massa (uma)
Massa (SI: g)
Carrega
Carrega (SI: culomb)
Espn
Vida mitja

Qumica General

Electr

Prot

Neutr

e-, e, 0,0005486
9,109 x 10-28
-1
-1,602 x 10-19
1/2
estable

p+, p, P, H+
1,00757
1,673 x 10-24
+1
1,602 x 10-19
1/2
estable

n, N
1,0087
1,675 x 10-24
0
0
1/2
12 min

El nmero de protons del nucli rep el nom de nmero atmic i es simbolitza

per Z. En ltom neutre: n de protons = n delectrons. DEFINIREM:
TOM: Partcula ms xicoteta dun element que pot prendre part en una reacci
qumica.
MOLCULA: Combinaci dtoms que presenta propietats caracterstiques: O2,
N2, H2O....
ELEMENT: Substancia en la qual tots els seus toms sn de la mateixa classe o
que tots els seus toms presenten igual nmero atmic, Z, encara que poden
presentar distint nmero mssic: O2, N2, Cu...
ISOTOPS: Elements amb el mateix n atmic i distint n mssic. Representaci:

E
Z

nmero atmic = n de protons: Z

nmero de neutrons: N
nmero mssic: A= Z+N

Exemples: ????
COMPOST: Substancia que cont dos o ms classes dtoms: H2O, H2SO4,
NaCl.... CUIDADO
O2, H2 sn molcules dun element, per, H2O, H2SO4 sn molcules dun
compost.
IONS: toms que han perdut (cations) o guanyat (anions) electrons: O2-: ani
xid, Na+: cati sodi
8

INCONVENIENTS DEL MODEL DE RUTHERFORD

Incapa dexplicar els espectres atmics (experimentals) que

insinuen que sols sn possibles certs valors denergia per a

lelectr en ltom (energia discontinua). Per a la fsica clssica
lenergia s continua.
A ms a ms, viola les lleis de la fsica clssica; per aquesta, s
inexplicable que les carregues positives i negatives es mantinguen
separades. Per a la fsica clssica lelectr seria fsicament
inestable; aix:
Si lelectr es mantinguera estacionari deuria ser atret pel nucli i
collapsar amb ell.
Si lelectr estiguera en moviment, dacord amb les lleis
electromagntiques aniria perdent energia i finalment cauria
sobre el nucli.
PER EXPLICAR EL ESPECTRES HI HA QUE RECORRER A LA
FSICA QUANTICA DESENRROLLADA A PRINCIPIS DEL SEGLE
XX
9

Per explicar aquestos fets:

Energia dun
sistema
Fsica Clssica

Un sistema pot
tenir qualsevol valor
denergia (continua)

La nova
Fsica Quntica

Un sistema sols
pot tenir uns
determinats valors
denergia (discontinua)

hiptesi difcil dacceptar en 1900

Hiptesi de Plank: Teoria atmica de Bhor
10

Abans de passar a estudiar la teoria atmica de Bhor anem a estudiar els

espectres:

ESPECTRES
Gran part dels coneixements que es tenen
actualment sobre lestructura atmica shan
obtingut a partir de lanlisi de la llum absorbida o
emesa pels toms la qual cosa dona lloc als
ESPECTRES.
ESPECTRE: conjunt de lnies o bandes que
resulten de labsorci o emissi de la llum pels
toms (o substancies en general)
ESPECTROSCOPIA: tcnica que socupa de
lanlisi de la llum absorbida o emesa per les
diferents substancies.

11

Refracci de la llum. Espectre visible. Com sobt?

Les radiacions que componen la llum natural (llum

blanca) viatgen en laire a la mateixa velocitat (c)
mentre que en altres medis com el vidre ho fan a
distintes velocitats. Per tant, la llum natural es
refracta o descompon quan passa dun medi a
laltre. Per aix, la llum blanca procedent del sol o
dun filament incandescent duna bombeta, es
dispersada en una banda continua de colors que
correspon a totes les longituds dona de lespectre
visible.
Aquest espectre s VISIBLE, CONTINU i de BANDES: estan presents totes les
longituds dona que componen la regi visible de lespectre electromagntic.
Lexemple ms com despectre continu s larc iris que es produeix quan les gotes
de pluja actuen com prismes i dispersen la llum solar.
12

Espectres atmics. Espectres de lnies (discontinus)

Si la font de llum s per exemple una llampera de descarrega lluminosa que conte un
element gasos, lespectre que sobserva sols est format per lnies.
Els espectres atmics (de lnies) estan produts per la dispersi de la llum emesa per
toms gasosos en estat excitat. En un espectre de lnies sols estan presents unes
determinades longituds dona.

(a) i (b) Llum emesa pels gasos hidrogen i heli sotmesos a descarrega elctrica. (c), (d) i (f) Llum emesa quan
sexciten a la flama Li, Na i K. El vapor de sodi emet una llum groga caracterstica de modernes llampares de
llum.
Cadascun dels elements de la diapositiva quan s'exciten presenten un color caracterstic. Lespectre de
cadascuna daquetes llums presenta sols unes lnies i la posici daquestes lnies () s distinta i
caracterstica per a cada element i aquest espectre constitueix lempremta de lelement.
13

Espectres
En un espectre es representa grficament la intensitat de la radiaci,

emesa o absorbida per una mostra, en funci de la de dita radiaci.

Dos tipus despectres:
Absorci: resulta de lanlisi de la llum que emet un foc llumins
conegut quan est obligat a travessar determinades substancies. Ens
informa de la radiaci que absorbeix la substancia
Emissi: resulta de lanlisi de la llum emesa per una substancia
incandescent. Ens informa de la radiaci que emet la substancia.
Lespectre atmic s el registre de totes les transicions electrniques
possibles dels electrons dun tom.
Aquest es una dada experimental que demostra que lenergia s
discontinua. Hi haur que tractar el problema a travs de la fsica
quntica
Per, per a comprendre la fsica quntica s necessari tenir cert
coneixements sobre les ones.
14

LA LLUM (Propietats de les ones).

A continuaci es mostren els cientfics que han estudiat els fenomen de la llum i la seua contribuci a les distintes
teories:

Newton (1675), teoria corpuscular de la llum

Huygens, naturalesa ondulatria
Young (1800), teoria ondulatria, explicava reflexi i
refracci
Rentgen
(1895),
descobr
els raigs
X teoria
Fresnel (1815),
base
matemtica
de la
ondulatria
Plank (1900), radiaci dun cos negre
Einstein (1905), efecte fotoelctric
Compton (1922), dispersi de la llum

Totes les radiacions que componen la llum solar

viatgen per lespai a una velocitat constant de 3.108 m/s
i es comporten com ones.

velocitat
amplitud
longitud dona
freqncia

c (ms-1)
A
(m)
(s-1)

=c
15

PROPIETATS DE LES ONES

Per a comprendre la teoria quntica (Planck), s necessari tenir cert coneixement sobre la

naturalesa de les ones.

Tots els tipus de radiaci electromagntica (REM) es poden descriure en terminologia
ondulatria.
Qualsevol ona es pot descriure per la seua i A.

Figura 7.2. a) longitud dona i amplitud. b) Dos ones que tenen distinta longitud dona i freqncia: La de lona
superior s tres voltes major que la de lona inferior, per la seua freqncia s sols 1/3 de la que t lona inferior:
Ambdues tenen la mateixa velocitat i amplitud.

Longitud dona ( s la distancia entre punts idntics en ones successives.

Amplitud (A) s la distancia vertical entre la lnia central duna ona i el seu

pic o el seu vall.

Freqncia () s el nmero dones que passen a travs dun punt
determinat durant 1 segon.

16

Magnituds que defineixen la REM

Freqncia () es mesura en Hertz Hz o s-1
Longitud dona () distancia entre dos mxims m

m
(10-2 m) (10-6 m)
cm

nm
(10-9 m)

(10-10 m)

pm
(10-12 m)

Velocitat (c) 2,997925 108 ms-1

Constant per a totes les radiacions electromagntiques

c =
= c/
= c/

17

Espectre electromagntic
s la gama completa dones electromagntiques i sestn des de
les ones de radio fins als raigs gamma
La freqncia disminueix

La longitud dona augmenta

Lull hum sols s sensible a una xicoteta zona de

lespectre: LA VISIBLE ( = 390-760 nm).

18

Anem a centrar la nostra atenci en els espectres atmics. Sn discontinus i consisteixen

en lnies situades a uns determinat nmero dones (cm-1). Els espectres sn la prova de que
els toms sols poden emetre o absorbir energia de forma discontinua.
Al laboratori s molt fcil obtenir lespectre demissi de lhidrogen. Sobt quan es fa
passar una corrent elctrica a travs dun tub de descarrega que cont hidrogen gasos a
baixssima pressi. s lespectre de lnies ms simple ja que el H s lelement ms senzill.
Les seues lnies sagrupen es sries.

Espectre demissi de ltom de H

El n dones disminueix
Lenergia disminueix

Lmite

Lmite

-1 (cm -1 )

Ampliacin
serie Lyman

19

Espectre demissi del H

Quan a la meitat del segle XIX els cientfics detectaren per primera vegada lespectre

de lnies del H quedaren fascinats per la seua simplicitat. En aquesta poca sols
sobservaren quatre lnies:

Espectre emissi de ltom dhidrogen en la zona visible

Lnies en el visible: 410 (violeta), 434 (blava), 486 (blau -

verda) i 656 (roja) nm (.

Balmer (1885) va descriure lespectre demissi del H en el visible segons

lequaci:

1 1
R 2 2 n 3,4,...
2 n

Equaci emprica basada en

dades experimentals (llei).

Ms tard es trobaren lnies addicionals en les regions del UV i IR i

lequaci de Balmer es va fer ms general donant lloc a lequaci de

Rydberg que veurem a continuaci.
20

Les lnies espectrals es deuen a transicions electrniques entre els nivells

energtics permesos. En lespectre de ltom dhidrogen, les lnies sagrupen en 5
sries:

Sries espectrals
Srie

transicions des de n1 (ni)

Lyman

2, 3, 4, .,

UV

Balmer

3, 4, 5, .,

Vis

Paschen

4, 5, 6, .,

IR

Brackett

5, 6, 7, .,

IR

IR

6, 7, 8, .,
n1 i n2 sn nmeros enters i positius
n2 s un nmero com per a cada srie
n1 > n2
Pfund

Rydberg, a finals del segle XIX va comprovar que les

freqncies ( ) de les lnies de les distintes sries
estaven relacionades per lequaci emprica (llei):
En un primer moment no se sabia que la posici de les
lnies () es devia a transicions electrniques, per aix
s i lespectre de ltom de H s una prova.

fins n2 (nf)

1
1

RY 2 2
n f ni
RY (constant de Rydberg)
RY = 3,289 841 96 x 1015 s-1
Aquesta equaci sols s
vlida per explicar espectres
demissi.
21

ESPECTRES ATMICS. Espectres de lnies

Lespectre demissi dun tom s el que resulta de lanlisi de la llum emesa per

una substancia incandescent que cont dit tom.

Es produeix quan els seus electrons retornen als estats de menor energia.
Informa sobre els estats electrnics de ltom.

Lespectre atmic s el registre de totes les transicions electrniques

possibles dels electrons dun tom.

Aquestos conceptes estan relacionats amb la teoria de Bohr que veurem a
continuaci.

22

Lespectre atmic del H s una prova experimental de

que lenergia est s discontinua, es a dir ltom
dhidrogen sols por emetre energia a determinades
freqncies (lnies de lespectre). Per tant la teoria
atmica de Rutherford que suposa que lenergia s
continua no s adequada.
Max Planck, 1900

TEORIA QUANTICA:
En lany 1900 es desenvolupa la teoria quntica de
Planck (Premi Nobel 1918). Posteriorment, aquesta teoria
va ser utilitzada per Einstein (Premi Nobel 1921) per
explicar lefecte fotoelctric.

23

Teoria quntica: PlancK

Un sistema sols pot absorbir o emetre energia en forma de quants

o fotons denergia:

Lenergia, com la matria,

s discontinua. Est
quantizada
h=6,6260710-34 Js
EFECTE FOTOELCTRIC. Einstein
Al fer incidir un raig de llum sobre la superfcie llisa dun metall es desprenen
electrons del metall. El numero delectrons arrancats (fotoelectrons) depn
de la freqncia de la llum incident i de la naturalesa del metall.
Einstein va suggerir que un raig de llum s, en realitat, una corrent de
partcules de llum que anomen: FOTONS.

24

Ltom de Bohr
Niels Bohr va ser el primer en aplicar les noves idees
de la mecnica quntica a ltom.

Postulats de Bohr
Radis atmics i energies permeses.
Interpretaci despectres en espcies amb 1 electr
Energia dionitzaci
Limitacions

25

Teoria de Bohr (1913)

Postulats de la T de Bohr
Combinen la mecnica clssica i la quntica

Niels Bohr (1885-1962): Director

del Institut de Fsica de
Copenhage 1920 i 1930

Lelectr es mou en rbites circulars al voltant del nucli baix la influencia de

latracci electrosttica, obeint les lleis de la mecnica clssica (model

planetari).
En absncia dabsorci o emissi denergia (radiaci), lelectr roman en un
estat estacionari. Estos estats estacionaris sn el conjunt dorbitals permeses
per a lelectr.
a pesar destar contnuament accelerant, en lestat estacionari lelectr no

emet energia. Per tant la seva energia total roman constant.

Lelectr pot passar duna rbita a laltra absorbint o emetent una quantitat
discreta i fixa denergia (quant) de freqncia: (E1 i E2 sn les energies de cada
rbita).
Lelectr sols pot descriure certes rbites
circulars al voltant del nucli. Bohr va deduir
lenergia daquestes rbites.

E1 E2

26

Bohr-Rydberg
Lxit de la teoria de Bohr fou que mitjanant clculs terics va obtenir una
expressi idntica a la de Rydberg i que permet localitzar totes les lnies de
lespectre de ltom dhidrogen. Per tant, explica de forma terica la posici
daquestes lnies i per tant lespectre.

me e 4 1
1
E2 final E1 inicial 2 2 2 2
8h 0 n1 i n2 f

Efotn E 2 E 1 h
me e 4 1
1
3 2 2 2
8h 0 n2 f n1 i
Rc = 3,289 841 960 368 x 1015 s-1
Constant amb el mateix valor que la de Rydberg: R

27

Bohr-Rydberg. Aconseguiren explicar de forma terica lespectre de ltom dhidrogen

Normalment lelectr, en ltom dhidrogen
es troben en el nivell de mnima energia
(orbita amb n = 1) anomenat estat
fonamental. Quan ltom absorbeix energia
(per exemple en forma de calor) els seus
electrons passen a nivells energtics ms
alts (orbites amb n = 2, 3. 4....) anomenats
estats excitats. En aquest estat lelectr no
s estable i cau a un estat energtic ms
baix, alliberant la diferencia denergia entre
els dos estats energtics i eixa diferncia
denergia s igual a la del fot que semet
(llum) i es correspon a una lnia de
lespectre.
Aix, dacord amb la teoria de Bohr, un
electr absorbeix o emet energia al passar
duna rbita a altra. Per tant un espectre s
una imatge de totes les transicions
electrniques possibles entre els distints
estats energtics.

28

Radis atmics i Energies

Bohr va calcular el radi de la primera orbita, a0, amb n = 1, aix com el radi de
les dems orbites:

ao = 0,529

rn n ao

Bohr va calcular tamb lenergia duna

rbita:

RH
E 2
n

RH = 2,179 10-18 J
RH = RY (Rydberg). h

Aix. La diferencia denergia entre dos

rbites (nivells):

1
1
E E2 final E1 inicial RH 2 2
n1 i n2 f
E E2 final E1 inicial h (hc) /
Recordeu que:

=c

Model de Bohr de ltom dhidrogen. Aquest dibuix

representa una part de ltom dhidrogen. El nucli est en
el centre i lelectr es troba en una de les orbites
discretes, n = 1, 2... Lexcitaci de ltom fa que lelectr
passe a orbites de nmero ms alt com es mostra amb
fletxes negres. Quan lelectr cau a una orbita de nmero
ms baix semet llum. Es mostren dues transicions que
produeixen lnies en la srie Balmer de lespectre de
lhidrogen en colors pareguts als daquestes lnies.
29

Energies (Energia dionitzaci)

Com he dit abans, Bohr va calcular tamb
lenergia duna rbita per a ltom
dhidrogen:

RH
E 2
n

El signe negatiu de lenergia ve de considerar l'origen denergies quan n = i

E = 0 , es a dir n = est a una distancia del nucli; a distancies majors

lelectr ja no pertany a ltom i aix significa que lenergia de lelectr en ltom
s menor que lenergia de lelectr lliure.

El valor de E s menor quan n = 1 i correspon a lestat energtic ms estable

que es coneix com estat fonamental i correspon a lestat denergia ms baixa.

Lestabilitat de lelectr disminueix com augmenta el valor de n (n = 2, 3, 4....).
Cadascun daquestos nivells s un estat excitat i t major energia que lestat
fonamental.

Qu s lenergia dionitzaci?. s lenergia que hi ha que subministrar al

sistema (per tant positiva) per arrancar lelectr situat en lestat fonamental
(mnima energia) per aconseguir li positiu, tot en estat gasos. s, en realitat,
menys lenergia de lelectr en lrbita que ocupa. Aix per especies amb 1
electr: EI = RH (Z2/n2); RH = 2,179.10-18 J
30

Bohr va tenir xit per explicar lespectre de ltom dhidrogen i despcies

hidrogenoidees (amb un sol electr) Com: H, He+, Li2+, Be3+...., per no va
poder explicar els espectres despcies polielectrniques.

Limitacions del model de Bohr

Incapa dexplicar els espectres demissi dels toms i ions

polielectrnics.
Incapa dexplicar lefecte dels camps magntics sobre els
espectres.

31

Partcules i ones
Fsica Clssica
Model de Bohr
Fsica Quntica
Dualitat
ona - partcula

P Incertesa

El model atmic de Bohr va combinar la fsica clssica i la fsica quntica. Per no va ser
suficient ja que aquest model presentava limitacions.
Aproximadament una dcada desprs del treball de Bohr sobre lhidrogen, sorgiren dues
idees clau que feren possible laproximaci a la mecnica quntica:
La dualitat ona partcula i el principi dincertesa.
32

Naturalesa dual de lelectr

Dualitat ona partcula:
Einstein sugger que una concepci de la llum com

partcula (fot) explicaria lefecte fotoelctric.

Per contra, els patrons de difracci sexplicarien millor si
els fotons foren unes ones.
De Broglie, 1924:
Xicotetes partcules de matria (com lelectr) en
moviment poden mostrar al mateix temps propietats
dona. Ondes corpusculars.

33

La base de la nova teoria quntica s la Hiptesi

de De Broglie

Postulat de De Broglie: a tota partcula en moviment

(fotons, electrons, etc.) hi ha associda una ona: de les
equacions de Einstein i Planck:
Einstein: E = m. c2; energia dun fot (partcula de massa m que es mou a la velocitat de
la llum).

Planck: E = h. ; energia dun quant.

m . c2 = h . = h . (c / );

m . c = h / ;

m.c.=h

= h / (m . c)
Generalitzaci a qualsevol velocitat: una partcula
de massa m que es moga a una velocitat, v, es comporta
com una ona de :
h

m v
Segons la hiptesi de De Broglie totes les partcules deuen

exhibir propietats ondulatries: Els objectes de la vida diria

tenen masses tan grans que la seua asociada seria
despreciable.

34

Exercicis

Treballem en unitats MKS

Calcula la associada a un electr amb v=0,01c. Dada:

me=9,10910-31 kg; h =6,626.10-34 J.s; c = 3.108 m/s

h
m v

= 2,42.10-10 m = 242 pm = 2,42

Calcula la associada a un cotxe de massa 1000 kg i

velocitat 120 km/h. Dada: h =6,626.10-34 J.s

m v

=1,99.10-38 m =1,99.10-26 pm =1,99x10-28

El valor de s insignificant; no detectable per les tcniques actualment disponibles. Sols s

possible detectar propietats ondulatries per a partcules de massa molt xicoteta (electr,
prot, neutr, etc.).

35

El principi dincertesa
Laltra idea fonamental que va contribuir al desenvolupament de la mecnica ondulatria s el
principi dincertesa . Existeixen certs parells de propietats fsiques duna partcula que no es poden
mesurar simultneament de forma precisa.
Segons els principis dptica: s impossible veure en objecte que siga ms xicotet que la de la
radiaci utilitzada per illuminar-lo. Lobjecte ha de ser ms gran que la .

Amb el propsit dobservar un electr (xicotet), seria

necessari utilitzar fotons que tinguen una molt curta.

Fotons amb longituds dona curta tindrien una
freqncia elevada i serien portadors de gran energia.
E = h = h (c/); recordeu que c =
Si un daquestos fotons incideix sobre un electr
produiria un canvi en la posici i la velocitat de
lelectr.
Fotons de baixa energia ( baixa; alta) tindrien un
efecte tan xicotet que no donarien informaci precisa
sobre lelectr.

Quant menor siga la massa dun objecte

major ser el producte de les incerteses de la
seua posici i velocitat.

h
x v
4 m
36

El principi dincertesa
Posici i velocitat: descriuen el comportament de les
partcules macroscpiques.
Existeix alguna restricci en la seua aplicaci a les
partcules subatmiques que tenen propietats donda?.

Quant major siga la precisi en la posici, menor ser la

precisi del moment (m.v) o siga de la velocitat en eixe
instant, i vic eversa.
Heisenberg, 1927

No podem mesurar simultniament amb precisi la posici

i el moment (la velocitat) associats a partcules molt
xicotetes.
Aquest principi no ens preocupa quan estem considerant objectes de la vida diria (grans, amb molta
massa) ja que el producte de les incerteses de la posici i la velocitat ser baixet.
Podem dir, per tant, que les lleis de la mecnica clssica sn vlides per explicar fenmens del mon
macroscpic ordinari i no es compleixen quan sapliquen als electrons si no sintrodueixen modificacions
importants.
Per tant, falla la teoria de Bohr ja que en les rbites de Bohr sassigna una determinada posici i velocitat
a lelectr, magnituds que mai es poden conixer amb precisi simultniament.
37

Revisi histrica
A continuaci es mostra una revisi histrica fins aplegar a la mecnica
quntica desenvolupada per Schrdinger:

1888
1897

H. Hertz descobreix lefecte fotoelctric.

J.J. Thomson determina per a lelectr m/e: lelectr
s una partcula amb carrega negativa (Nobel de Fsica 1906).

1900

Max Planck introdueix la teoria quntica:

la energia s discontinua (Nobel Fsica
1918).

1905

Einstein explica lefecte

fotoelctric: la radiaci
electromagntica t
propietats corpusculars.

Es basa en la
teoria quntica.

1909-11

Ernest Rutherford:
tom nuclear.

La major part de
l tom est buit.
38

Revisi histrica
1913

1920-25

1927

1927

Niels Bohr: ressol el dilema de ltom de Rutherford

mitjanant una mescla de teoria clsica i quntica.
(Nobel Fsica 1922).
Dues idees bsiques que condueixen al model
mecano-quntic de ltom:
Principi dincertesa de Heisenberg
(Nobel Fsica 1932).
Les partcules atmiques poden tenir propietats
ondulatries (Louis de Broglie, Nobel Fsica 1929).
Comprovaci de la
hiptesi de De Broglie:
Davisson i Germer
G. P. Thomson.
Erwin Schrdinger
desenvolupa la
Mecnica quntica.

C.J.Davisson i
G.P. Thomson
(Nobel de Fsica
1937),
substituci de la
teoria de Bohr.
39

Equaci de Schrdinger
En 1926 el fsic austrac Erwin Schrdinger va proposar una equaci, ara coneguda com equaci dones, la qual
incorpor tant el comportament ondulatori com el de partcula de lelectr.

Schrdinger va proposar una equaci per explicar la naturalesa dona i de

partcula de lelectr.
s el resultat de combinar lequaci que caracteritza una ona estacionaria
amb la que caracteritza a una partcula mitjanant la relaci de De Broglie
[ = h/(mv)].
Lequaci de Schrdinger sols es pot resoldre exactament per a sistemes
amb 1 electr.

h2
2 2 V E
8 m

H E

2 2 2
h 2
2 2 2 2
V E

y
z
8 m x

40

Equaci de Schrdinger
Qu relaciona lequaci dones?:
Funci de lamplitud (x,y,z) amb:
E (energia total), V (energia potencial) i les coordenades que descriuen
el sistema.
Termes coneguts i incgnites:
termes coneguts:
m, V(x, y, z)

incgnites:
E, (x,y,z)

(E=energies permeses de la partcula)

Significat fsic de :

descriu les propietats ondulatries de la partcula (electr).

s simplement una funci matemtica.
(no presenta significat fsic).
pot ser real o imaginaria (en sentit matemtic).
si s real correspon a lamplitud de la onda (pot ser + o -).
Significat fsic: 2 s la probabilitat de trobar a lelectr en un punt de lespai. Es
coneix com la densitat de probabilitat o densitat electrnica.
Significat fsic: 2dxdydz (= 2dv) s la probabilitat de trobar a lelectr en un
xicotet element de volum dv.
41

Solucions de la funci dones

Condicions que ha de complir per a ser una soluci

acceptable:
UNIVOCA (un nic valor en cada punt).
CONTINUA (la probabilitat no pot canviar
bruscament).
en cap punt pot ser igual a 1.
Ha de ser 0 per a r=infinit.

La resoluci de
lequaci dones per al
H produeix un conjunt
de funcions dona
(x,y,z) i els seus
corresponents valors de
E. Aquestes funcions
dona es coneixen com
orbitals.

condicions
frontera

NORMALITZADA: 2dv =1 (normalitzaci).

La quantizaci de E ve determinada per les condicions

lmit imposades a .EXIT Bhor sols proposava que E estava

quantizada.

Concepte dOrbital: cada funci dones que s soluci

de lequaci de Schrdinger per a ltom dhidrogen.

Lobital descriu una densitat de probabilitat, t una
energia i una forma caracterstica.
La transformaci de lequaci dones a coordenades
polars facilita la resoluci.

Les energies permeses

per al cas de ltom de
H sn les mateixes que
prediu el model de
Bohr; per la idea
drbita de Bohr s
substituda per
ORBITAL
Lxit del model de
Schrdinger s que no
s necessari suposar a
priori la quantizaci de
lenergia; sin que
aquesta ve imposada
per les condicions lmit
de
42

Transformaci de lequaci dones a

coordenades polars

r,, Rn, r ,ml ml

n,,ml
Funci dona

Radial

Angular

n,,ml r,, Rn, r Y,ml ,

La resoluci de lequaci dones requereix

introduir certs parmetres que sn els nmeros

quntics:
ml (n quntic magntic).
ml , l (l = n quntic orbital).
R(r) l, n (n = n quntic principal).

Se suposa el nucli fix i en

l'origen de coordenades.
Un punt en coordenades
cartesianes est descrit per:
x, y, z
Un punt en coordenades
polars per: r, ,

Recordeu que Bohr ja va introduir el nmero n per descriure una rbita.

43

Schrdinger

Nmeros quntics: determinen els orbitals

nmero quntic principal, n = 1, 2, 3,. Pot ser qualsevol valor enter i positiu.
Defineix lenergia mitja de lelectr situat en les capes, K, L, M,en sistemes
amb 1 electr.
nmero quntic secundari, azimutal, l = 0,1, 2,n-1
Caracteritza la forma dels orbitals atmics.
l
0
1
2
3
4

estat
s
p
d
f
g
nmero quntic magntic, ml = -l......0.......+l.
Caracteritza les diferents opcions dorientaci dels orbitals.

ml

Ms tard va aparixer un quart nmero quntic: ms

ms

nmero quntic de spin, ms = 1/2

Defineix els dos girs possibles de lelectr sobre si mateix.

Lesp de lelectr s una caracterstica que dona lloc a

les propietats magntiques dels toms.

Relativitat DIRAC
44

Orbitals: IMPORTANT
La funci dona per a una combinaci determinada de

valors de n, l i ml sanomena orbital.

s una funci de probabilitat, en la qual el seu sentit
fsic es refereix a una regi de lespai respecte del
nucli on la probabilitat de trobar un electr denergia
concreta presenta un valor concret (90%).
Els orbitals es designen en funci dels valors
caracterstics de n, l i ml i s possible referir-se a ells
mitjanant la notaci segent:
X: indica el n delectrons.

x
n
m

45

Designaci dels orbitals

Els orbitals es designen amb lletres segons el valor de l:

Designaci dels valors de l.

l=0
l=2

s
d

l=1
l=3

p
f

Cada conjunt de 3 nmeros quntics n, l, ml,

descriu un orbital.
n=2, l =1, ml =-1
n=2, l =1, ml = 0
n=2, l =1, ml =+1

2px
2py
2pz

x
n
m

46

Valors dels nmeros quntics

El concepte de capa s equivalent al de rbita de Bohr.

ml

subcapa

n orbitals

n2

capa

forma

orientaci espacial

1s

0
1

0
-1, 0, 1

2s
2p

1
3

0
1
2

0
-1, 0, 1
-2, -1, 0, 1, 2

3s
3p
3d

1
3
5

0
1
2
3

0
-1, 0, 1
-2, -1, 0, 1, 2
-3, -2, -1, 0, 1, 2, 3

4s
4p
4d
4f

1
3
5
7

16

Un orbital tamb es pot representar per: (n, l, ml):

(4, 2, -2). s un orbital 4d dels 5 possibles.
(4, 1, -2). No existeix.

16 solucions de
lequaci dones
per a n = 4

Nmero mxim
dorbitals per cada
valor de n (capa).
47

Valors dels nmeros quntics

En especies amb 1 electr

lenergia sols s funci de n.
En aquestes, a major n, major
energia. Cuidado, veurem
ms endavant que en
especies polielectrniques
lenergia depn de n i l.

Energa

Cada valor de n genera n valors

de l. Cada valor de l genera 2l+1
valors de ml.
Orbitals amb el mateix valor
de n estan en la mateixa capa
principal o nivell per especies amb 1
electr.
Orbitals amb els mateixos valors
de n i l estan en la mateixa subcapa
o subnivell.
Un orbital es representa per 3 nmeros
quntics (n, l i ml) i un electr en un orbital
per 4 nmeros quntics (n, l, ml i ms.)

capa

subcapa

orbital
48

Recordeu, cada soluci de lequaci dones (n, l, ml) representa un orbital. Lenergia de
cada orbital dependr de n si es tracta despcies monoelectrniques.
Lorbital s una funci de probabilitat. Representa una regi de lespai, al voltant del nucli, on
la probabilitat de trobar lelectr s del 90%.

REPRESENTACI DELS ORBITALS

DE LTOM DHIDROGEN

49

Funcions angular i radial per a toms hidrogenoidos

Quan saplica lequaci dona a ltom dhidrogen sobtenen unes funcions matemtiques que presenten les segents expressions:

Els orbitals s no
sn funcions dels
angles. Tenen el
mateix valor de l i
ml (0, 0). Sols es
diferencien en la
part radial.

Els 3 orbitals p (x, y,

z) tenen distinta part
angular ja que en les
3 orbitals l = 1; per
ml = 1, 0, -1 (3
valors).

Els 5 orbitals d tenen

distinta part angular ja
que en els 5 orbitals l
= 2, per ml = 2, 1, 0,
-1 , -2 (5 valors).

(Depn de l, ml)

(Depn de n,l)

Distintes expressions
ja que tenen distint
valor de n.

Els 3 orbitals 2p (px, py

i pz) tindran el mateix
valor de n i l (2, 1) i per
tant la mateixa part
radial. Idem per als 3p.

Els 5 orbitals 3d tindran el

mateix valor de n i l (3, 2) i
per tant la mateixa part
radial.

50

Per a comprendre la forma dels orbitals en ltom de H, podem fer dues tipus de representacions:
1) Representacions referents a la part radial. Es considera com varia la funci dones en funci de la
distancia al nucli (r), mantenint constants els angles.
2) Representaci de la part angular. Es considera com varia la funci dones amb als angles i
mantenint r constant.

Funcions radials : Rn,l(r)

Sn funci de la distancia al nucli (r).

Depenen dels nmeros quntics n i l.
Informen sobre la probabilitat finita de trobar a lelectr entre r=0 i infinit.
Estudien de R(r) front a la distancia (r). Hi ha 3 tipus de representacions
radials:
Rn,l(r) vs r
part radial.
R2n,l(r) vs r
densitat de probabilitat radial: probabilitat dencontrar a
lelectr a una determinada distancia del nucli, r.

4r2 R2n,l(r) vs r distribuci de probabilitat radial: probabilitat dencontrar a

lelectr a una distancia, r, i en una capa esfrica d'espessor infinitesimal.

Informen sobre el N Nodes radials = n l -1

Nodes radials: punts on la probabilitat de trobar a lelectr s zero.
Punts on R(r) s'anulla.
51

Distribuci de probabilitat Radial: 4r2R2(r) = f(r/a0)

Representaci per als orbitals de les 3 primeres capes.
Recordeu, a0 s el radi de la primera rbita de Bohr. a0 = 0,529 .
Recordeu, n de nodes radials = n-l-1
Sobserva un
mxim quan r = a0

52

Funcions angulars

Es considera com varia la funci dones amb als angles i mantenint r constant. En
aquestes funcions depn de l i ml.

Sn funci dels angles.

Depenen dels nmeros quntics l i ml.
Determinen la forma i orientaci dels orbitals.
l =0, estats s, 1 orbital. (ml = 0).
l = 1, estats p, 3 orbitals.(ml = 1, 0 -1).
l = 2, estats d, 5 orbitals. (ml = 2, 1, 0, -1, -2)
l = 3, estats f, 7 orbitals. (ml = 3, 2, 1, 0, -1, -2, -3).
N nodes angulars = l. Sn nodes deguts a la forma i orientaci de

lorbital. Sn generalment plnols nodals.

s = 0 nodes.
p = 1 node.
d = 2 nodes
f = 3 nodes.

53

REPRESENTACI DELS ORBITALS

La funci dona completa la podem obtenir
combinant les funcions dona angular i radial:
Orbitals s
Orbitals p
Orbitals d

54

Orbitals s

(Depn de l, ml)

(Depn de n,l)

n = 1, l = 0
l = 0, ml = 0

n = 2, l = 0

n = 3, l = 0

Les funciones tipus s presenten simetria esfrica.

El valor de la funci dona solament depn de la distancia al nucli

per no dels angles. La probabilitat dencontrar a lelectr sols depn de

la distancia al nucli per no de la direcci.
Per a certs valors de r la funci s'anulla (NODES): el numero de
nodes s n-1 ja que l = 0;(n l - 1).
(1s): no t nodes
(2s): 1 node
(3s): 2 nodes

La grandria de lorbital augmenta amb el valor de n. La probabilitat

dencontrar un electr prxim al nucli s major si aquest ocupa un

orbital 1s que si s 2s o 3s.

55

Orbital 1s
n = 1, l = 0, ml= 0
Nodes = n-1 = 0

Representaci de R2(r) = f (r)

per al 1s.

La densitat de probabilitat total 2(1s).

2(1s) t valor mxim en lorigen:
La probabilitat dencontrar a lelectr

en un punt s tant major quant menor

s la distancia al nucli.
2(1s) tendeix asimpttic ament a 0 quan

Representaci de
2(1s).

56

Orbital 1s

n = 1, l = 0, ml= 0
Nodes = n-1 = 0

Representaci de la densitat de probabilitat total 2.

(a) Diagrama de punts: a major densitat de punts major probabilitat

dencontrar a lelectr.
(b) Diagrama de contorn: secci transversal capa esfrica dintre de la
qual la probabilitat dencontrar a lelectr s del 90% (radi 1,4 per al
1s).
(c) Superfcie lmit que tanca una probabilitat del 90%.
Fotografia

Representaci en
dues dimensions

Representaci en tres
dimensions

orbital 1s

(a)

(b)

(c)

57

Orbital 2s

n = 2, l = 0, ml= 0
Nodes = n-1 = 1

Densitat de probabilitat radial.

2s t valor mxim en lorigen.
2s tendeix asimpttic ament a 0 quan r.
Esfera nodal per a r=2a0 on la densitat de

probabilitat s 0.

Representaci de R2(r) = f (r)

per al 2s. Densitat de
probabilitat radial

r=2a0

58

Orbitals s

l = 0, ml= 0, nodes = n-1

(1) Representaci de
la densitat de
probabilitat 2 = f
(r)(ns)

(2) Diagrama de
punts. A major
densitat de punts,
major probabilitat de
trobar a lelectr

Les ns sn esfriques i la grandria aix com

lenergia augmenta a laugmentar n.
(3) Superfcie lmit

que tanca una

probabilitat del 90%

59

Orbitals p

Per als orbitals p lexpressi de depn del radi i els angles

Totes les funcions dona np depenen de les coordenades angulars ( ) i radial (r).
El seu anlisi s ms complicat que en les funcions ns:
s necessari analitzar separadament la part radial de la part angular.
np = R(r)pY( )p
Per a cada valor de n hi ha 3 orbitals p (l =1; ml = -1, 0, 1) que tenen la mateixa forma i
grandria per distinta orientaci espacial. Setiqueten: px, py, pz indicant leix on es
troben.
Els tres orbitals 2p tenen la mateixa part radial per diferent part angular (nmero quntic
ml). Tindran distinta orientaci espacial.
La distribuci de probabilitat radial, en lorbital 2p sempre s positiva (no hi han nodes):

Part angular (Depn de l, ml)

R(r)
4r2R2(r))

Part radial (Depn de n,l)

n = 2, l = 1

l = 1, ml = +1
l = 1, ml = 0

n = 3, l = 1

l = 1, ml = -1

Nodes = n-l-1 = 2-1-1 = 0

60

Orbitales p
Els tres orbitals 2p van segons els eixos i sn:
- perpendiculars entre s.
- presenten fort carcter direccional.
Els orbitals 2p no tenen nodes en la part radial.
La superfcie nodal dels orbitals 2p es deu a la
part angular (n de nodes angulars = l = 1).
Cada orbital np t un plnol nodal
perpendicular a leix que cont lorbital
funci

plnol nodal

2pz

xy

2px

yz

2py

xz

61

Orbitals p
(a) Representaci de la densitat de probabilitat 2(2p) = f(r). La mateixa

representaci per als 3 orbitals p (px, py, pz).

(b) Diagrama de punts per lorbital px. A major densitat de punts major
probabilitat dencontrar a lelectr.
(c) Superfcie lmit que tanca una probabilitat del 90% per a la px. Aquesta
probabilitat s zero en el plnol yz (plnol nodal).

Plnol nodal yz

62

Orbitals p
Recordeu, a laugmentar n, augmenta la grandria de lorbital.
Els signes + i corresponen a valors de la funci damplitud de lona: (+, -, zero). No sn carregues
elctriques. Aquestos signes seran importants per a comprendre la formaci dorbitals moleculars.

Sobre leix x

Sobre leix y

Sobre leix z

63

Orbitals d
d significa l = 2; ml = -2, -1, 0, 1, 2. Per tant, per a cada valor de n hi ha 5 orbitals d amb la
mateixa energia. Presenten formes ms complexes.

Entre els eixos xy

Entre els eixos xz

Entre els eixos yz

Tres orbitals que van entre els eixos (sobre les

bisectrius dels eixos): dxy, dxz i dyz

sobre els eixos xy

sobre leix z i el plnol xy

Dos orbitals que van sobre els eixos:

dz2 i dx2-y2

Nodes angulars = l = 2. Cada orbital tindr 2 plnols nodals

64

Farem un resum de lestudi mecano quntic realitzat per al H: DESTACAREM:

Orbital: s una soluci de lequaci dones. Ve determinada per 3 nmeros
quntics: n, l, ml. Determina un estat energtic vlid per a lelectr en ltom
dhidrogen.
Podem representar els orbitals com rees tridimensionals anomenades de
vegades nvols electrnics: sn regions de lespai on la probabilitat de trobar
lelectr es del 90%.
Electr: Conv imaginar-lo de forma deslocalitzada, com un nvol dispers de
carrega negativa de distribuci no uniforme. Ve representat per quatre nmeros
quntics: n, l, ml, ms.
Orbitals s: Sn esfriques i per tant no direccionals. No presenten nodes angulars.
Orbitals p i d: Sn direccionals i ens permeten comprendre per qu les molcules
tenen una forma determinada. Presenten plnols nodals angulars (l).
Els 3 orbitals p presenten un plnol nodal, perpendicular a leix de lorbital, i aix
condueix a un canvi de signe en els dos lbuls de la funci.
Els 5 orbitals d presenten dos superfcies nodals i aix condueix a que la funci
canvie de signe al passar dun lbul a ladjacent.
65

Evoluci del model atmic

66

Energies permeses de lelectr en el H

Els valors de les energies per lnic electr de ltom dhidrogen venen donades

2
Z
me4 Z 2

En 2 2 2 RH 2
8 0 h n
n

RH=13,605 eV = 2,179.10-18 J
Recordeu, el signe negatiu es deu a considerar lorigen: E=0 quan n=.
Lelectr en ltom dhidrogen estar en lorbital 1s (1,0,0) quan es trobe
en lestat fonamental, per pot trobar-se en qualsevol altre orbital i
tindrem un estat excitat. Dacord amb la formula davan, es poden
calcular energies per a cada estat.

-82,0
-145,7

-328,2
-418,4

Energa (kJ.mol -1)

per la frmula (semblant a la de Bohr), on:

n: s el nmero quntic principal.
RH: s el producte: Ry . h.

-836,8

-1312,9

Orbitals degenerats sn els que tenen la mateixa energia: p.e.: 2s i 2p

Lexpressi dabans permet el clcul denergies per a especies
hidrogenoidees (amb 1 electr) com: H, He+, Li2+, Be3+... (amb Z=1, 2,
3, 4 respectivament): En aquestes especies, quan major siga Z, lelectr
estar ms fortament retingut pel nucli i la grandria de lespcie ser
menor. Aix: radis: H: 0,79; He+: 0,39; aquest ltim s menor ja lheli
presenta major Z.

E(n=1)=-1312,9 kJ/mol
E(n=2)=-328,2 kJ/mol
E(n=3)=-145,9 kJ/mol
E(n=4)=-82,05 kJ/mol
67

Lequaci dona proposta per Schrdinger es pot aplicar a toms i molcules.

Desgraciadament, lexpressi de lequaci per a sistemes polielectrnics s tan
complicada que no es pot resoldre de forma exacta; no obstant, en els pocs casos
que sha pogut trobar una soluci aproximada, la concordana amb les dades
experimentals s excellent.

toms polielectrnics
Poder penetrant, apantallament nuclear i carrega
nuclear efectiva.
Energia dels orbitals: prdua de degeneraci.

68

toms polielectrnics
Lequaci de Schrdinger no t soluci exacta per a toms amb ms dun

electr.
Les energies dels toms polielectrnics sn afectades per laugment de la
carrega nuclear i per les repulsions electr-electr.
Podem considerar que la distribuci espacial dels orbitals s la mateixa
que per als hidrogenoideos.

Els estats s, p, d, o f duna mateixa capa tenen la mateixa

energia tal com ocorria en ltom dhidrogen?. NO
En els toms polielectrnics, els orbitals atmics que estan en una mateixa capa (mateix n) presenten
energies diferents. A es deu fonamentalment a les repulsions interelectrniques i a les distintes formes
i grandria dels orbitals atmics ocupats.

Hi ha que tenir en compte dos factors:

Poder penetrant dun orbital
Apantallament nuclear

carrega nuclear
efectiva

69

Poder penetrant i apantallament nuclear

Poder penetrant dun orbital: ens informa sobre la seua distncia al nucli.
Per a un mateix nmero quntic principal n, quant menor siga el
nmero quntic l, lelectr es situar a menor distancia del nucli.
Poder penetrant: s > p > d > f
poder penetrant: 2s>2p i 3s>3p>3d
Apantallament nuclear:
Cada electr actua de pantalla dels electrons ms allunyats del nucli,
reduint latracci entre el nucli i els electrons distants. Per tant els
electrons apantallats perceben una carrega nuclear efectiva Zef menor
que Z. Aix, lapantallament nuclear debilita latracci del nucli sobre
els electrons externs i introdueix el concepte de carrega nuclear
efectiva.
Zef: Carrega neta que experimenta un electr en un orbital atmic dun
tom polielectrnic: Zef= Z-S
S= cte dapantallament o apantallament. s la carrega nuclear compensada pels electrons ms interns, que
formen capes completes; Z= carrega nuclear o n de protons del nucli.

70

Poder penetrant i apantallament nuclear: Relaci

Per mtodes daproximaci, shan obtingut representacions de les corbes de distribuci de la probabilitat radial
per especies polielectrniques i aquestes sn semblants a les obtingudes per a ltom de H i ens permeten
comparar el poder penetrant i lapantallament nuclear dels orbitals en especies polielectrniques. Podem
suposar que els orbitals atmics presenten la mateixa forma que en ltom de H.

Lorbital 2s s ms penetrant

que el 2p, per tant, lorbital 2p 4r2R2(r)

resulta ms apantallat pel 1s que
el 2s, i la seua carrega nuclear
efectiva es menor (se suposa que
els orbitals 1s, 2s i 2p estan
plens).

1s

En conseqncia, un electr 2p

est menys atret pel nucli (Zef

ser menor) que un 2s, i la seua
energia s major. Recordeu: E=f(Zef).
tant
en
els
toms
polielectrnics
es perd la

2p

2s

2s

Per

radi de la primera rbita de Bohr

r(en u.a.)

degeneraci entre els orbitals

del mateix n per diferent l:
Eorbitals= f(n,l)

71

GENERALITZAT
Quant major siga el poder penetrant dun orbital, menor ser
lapantallament que produsquen els dems electrons sobre
ell. Per tant major ser la carrega nuclear efectiva que senta
lelectr que ocupa eixe orbital i, per tant, menor ser
lenergia de lorbital.

Conclusi: En un tom polielectrnic, els orbitals amb

el mateix nmero quntic principal n per diferent
nmero quntic l han de tenir energies diferents.
Aquesta dependncia de lenergia de n i de l fa que en
alguns casos dos orbitals de capes diferents tinguin
energies paregudes. Veieu posteriorment orbitals 3d4s, 4d-5s, 5d-6s.
Ara be, per a un mateix valor de n: E(ns)<E(np)<E(nd)
72

Nivells denergia
Per al H i especies amb 1 e-: lenergia

dels electrons solament depn de n.

Per a toms polielectrnics: lenergia
dels electrons amb el mateix n,
augmenta al fer-ho l. Lenergia depn
de n i l.
Es perd la degeneraci del nivell (de la
capa).
Quan major s el nmero atmic,
major s latracci que exercs el seu
nucli sobre lelectr en un orbital i
menor s la seua energia (es fa ms
negativa).
Regla (n + l): (ordre domplida):
Els nivells denergia van en lordre
(n+l) creixent. Si dos nivells tenen el
mateix valor de (n+l) la menor energia
correspon al que t menor n:
2p(2+1=3); 3s(3+0=3); E(2p)E(3s)
Problema dels 4s i 3d.
73

Prdua de la degeneraci
En RH

Z2ef
n2

En especies polielectrniques es perd la

degeneraci del nivell
E(2s)< E(2p); E(3s)< E(3p); ..
Per a un n concret s<p<d<f
Lenergia depn de n i de l
Cada tom t el seu propi diagrama denergies:

Ojo

Fixeu-se, a laugmentar
Zef, disminueix lenergia
de lorbital.

74

Configuracions electrniques
Principi de Aufbau o de construcci: Els toms es construeixen mitjanant

addicions successives de protons i neutrons al nucli i el nmero suficient

delectrons per a equilibrar la carrega.
Per a construir la configuraci electrnica dun tom es colloquen els
electrons dun en un en cada orbital, en ordre creixent denergia. Els
electrons ocupen els orbitals de manera que es minimitze lenergia de
ltom. Daquesta forma sobt la configuraci electrnica de ltom en el
seu estat fonamental.
Aquest procs de construcci implica dos principis:
Principi dexclusi de Pauli
Regla de Hund
75

Principi dexclusi de Pauli

En un tom concret, dos electrons no poden
tenir els quatre nmeros quntics iguals.
Un orbital ve definit per n, l i ml. Per tant, un orbital sols pot acomodar

dos electrons amb ms = +1/2 i ms = -1/2.

Regla de Hund
Quan sestan ocupant orbitals didntica energia,
els electrons safegeixen de manera que el
nmero delectrons desaparellats siga mxim.
Aquestos electrons desaparellats mantindran els
seus espins parallels.
76

Ordre domplida dorbitals

Lordre domplida s.(Segueix n+l creixent):

1s 2s 2p 3s 3p 4s 3d 4p 5s 4d 5p 6s 4f 5d 6p 7s 5f 6d 7p

1 2 3 3 4 4

5 5 5 6 6 6 7 7 7 7 8 8 8

77

La configuraci electrnica indica com es troben

distributs els electrons entre els diferents orbitals
atmics dun tom. Configuraci del H en lestat
fonamental:

1
1s
Nmero quntic
principal n

Nmero delectrons
en lorbital

Designaci de lorbital

Diagrama de lorbital
H

1s1
78

TAULA PERIDICA

79

9.12 Configuracions electrniques i la taula peridica

80

Principi Auf-bau i regla de Hund

Al passar dun element a laltre en la taula peridica amem afegint un electr a la crosta i un prot al nucli.
Nmeros quntics de lltim e- que sompli.

Hidrogen: Z=1:

1s1

1,0,0,+

Heli: Z=2:

1s 2

1,0,0,-

Liti: Z=3:

1s 2 2s1

Carboni: Z=6

1s 2 2s 2 2p2

2,0,0,+

2,1,0,+

Notaci
spdf

Diagrama
dorbitals

81

Al conjunt format pel nucli i els electrons de les capes internes

sanomena CORE de ltom. Els electrons externs sanomenen capa
de valncia i sn els responsables principals de la formaci de
compostos; si be els electrons interns tamb poden influir en les
propietats dels elements degut a lefecte de pantalla que
produeixen.
Per tant, per escriure la configuraci electrnica duna espcie
neutra:
Es localitza el gas noble dabans i el seu valor de Z. Es resta
el Z del gas noble al Z de lelement i es colloquen els electrons
restants en els orbitals segents:
H: (Z=1) 1s1

Be: (Z=4) [He]: 2s2

He: (Z=2) 1s2

B: (Z=5) [He] 2s2 2p1

Li: (Z=3) [He]2s1

C: (Z=6) [He] 2s2 2p2

82

Omplint els orbitals p

Configuraci de capa semiplena, molt estable

1s 2 2s 2 2p3

[He]2s22p3

Z=7

Z=8

Z=9

1s 2s 2p

1s 2 2s 2 2p5
2

1s 2s 2p

[He]2s22p4

[He]2s22p5

[He]2s22p6

Z=10
Configuraci de capa plena, molt estable

83

Continuarem omplint el perode n = 3 del Na al Ar. Desprs ve el perode amb n = 4 i comencem amb el K
(Z=19) i Ca (Z=20). El K amb configuraci: [Ar] 4s1 i el Ca amb configuraci: [Ar]4s2 ja que aquestes
configuracions presenten menys energia que les [Ar]3d1 i [Ar]3d2. A continuaci omplirem els nvols 3d:

Omplint els orbitals d

Hi ha que destacar que en aquestos elements
es perden primer els electrons 4s que els 3d;
p.e.:
Mn: [Ar] 3d5 4s2
Mn2+: [Ar]3d5

Les anomalies del Cr i Cu

sexpliquen atenent a la major
estabilitat de les subcapes
semiplenes i plenes i a que les
energies dels orbitals 3d i 4s estan
molt prximes.

Continuarem omplint el perode n=5 (del Rb al

Xe) i n=6 (del Cs al Rn). Posem exemples.
84

7 Periode
I en el perode n=7?. Veurem que quasi tots els elements sn sinttics i per tant poc coneguts.

10 11 12 13 14 15 16 17 18

n=7 Fr Ra Ac(*) Rf Db Sg Bh Hs Mt Uun Uuu Uub ? Uuq ? Uuh ? Uuo

Subnivell 6d: 4 srie de transici. El perode n=7 est incomplet
Z

Nom

Smbol

104

Rutherfordio

Rf

105

Dubnio

Db

106

Seaborgio

Sg

107

Bohrio

Bh

108

Hassio

Hs

109

Meitnerio

Mt

Nom

Smbol

110

Ununnilio

Uun

111

Unununio

Uuu

112

Ununbio

Uub

Subnivell 7p: Incomplet

Z
114
116
118

Nom
Ununquadi
Ununhexi
Ununocti

Smbol
Uuq
Uuh
Uuo
85

Electron Configurations of Some Groups of Elements

Els elements
dun mateix grup
tenen configuracions
electrniques externes
semblants.

Z=2, n=1
Z=10, n=2
Z=18, n=3
Z=36, n=4
Z=54, n=5
Z=86, n=6

Per tant, per escriure la configuraci

electrnica duna espcie hem de
conixer el Z del gas noble dabans
per representar els electrons interns
(core) i el perode al qual pertany
lelement o siga hem de saber situar
lelement en la taula peridica.
86

Configuraci electrnica dions

Recordeu, anions: sobtenen afegint electrons. Cations: sobtenen eliminant electrons

toms neutres i anions

Cations

aufbau
abbau

Regla abbau (J. Chem. Educ, 1987, 64, 943)

CATIONS:
Partir de la configuraci electrnica de lestat fonamental per a ltom
neutre:
1. Eliminar els electrons de lorbital de major n; si hi ha ms
dun, eliminar primer aquell que presente major valor de l.
2. Quan shan buidat els orbitals de major valor de n, eliminar
els electrons dels nivells d parcialment plens i si fera falta
buidar-ne ms, seguir amb els f parcialment plens.
3. Si encara fora menester eliminar ms electrons torneu a la
regla 1.
87

Configuraci electrnica dions. Exemples:

Quan es pregunte la configuraci electrnica dun i, com a dada , se us donar Z de ltom (n atmic). Recordeu, Z indica el
n de protons que tamb ser el n delectrons si ltom s neutre. Per tant, per escriure la configuraci de li, escriu primer la
de ltom neutre i desprs afegeix (ani) o lleva (cati) electrons.

Z(In)=49
Z(Kr)=36

Z(N)=7

Z(O)=8

Z(He)=2

Z(He)=2

88

Configuraci electrnica dions

Ions delements representatius:
Z=11
Na: 1s2 2s2 2p6 3s1;
Z=8

O: [He] 2s2 2p4

Na+: 1s2 2s2 2p6 3s0 = [He] 2s2 2p6

O2-: [He] 2s2 2p6

Ions de transici (blocs d i f)

Els electrons ns es perden avan que els (n-1)d, i aquestos avan que

els (n-2)f:
Z=26 Fe: [Ar] 3d6 4s2
Z=47 Ag: [Kr] 4d10 5s1
Z=60 Nd: [Xe] 4f45d06s2

Fe2+: [Ar] 3d6 4s0

Ag+: [Kr] 4d10 5s0
Nd3+: [Xe]4f35d06s0

Determina els nmeros quntics de lelectr ms energtic en les

especies davan.

Un electr dun tom de magnesi pot tenir els nmeros quntics:

4, 2, -1, -1/2? i els nmeros: 4, 3, -3, -1/2?.

89

Metalls alcalins

La taula peridica

Alcalinoterris

Halgens

Gasos nobles
Grup principal

Metalls de transici

Grup principal

Lantnids i actnids
90

La taula peridica
La taula peridica s una classificaci dels elements segons el seu Z i la seua
configuraci electrnica. Es tracta dun dels elements de sistematitzaci ms
important per als qumics i ajuda a descriure i predir les propietats dels elements i
dels compostos.
En la taula peridica els elements sordenen segons el n atmic creixent comenant
per lesquerra en la part ms alta i organitzant-se en una srie de files horitzontals
que sanomenen perodes (des de n= 1 a n=7). Aquesta organitzaci situa als
elements amb propietats similars en grups verticals o famlies; a ms a ms, tots els
elements duna famlia presenten configuracions electrniques externes semblants.
Cada element sordena collocant el seu smbol al mig dun requadre en la taula. El
nmero atmic es mostra damunt del smbol i la massa atmica mitja de lelement
baix. Hi ha taules peridiques que donen ms informaci com: punts de fusi o
ebullici, electronegativitat....
Els grups es poden representar per dues numeracions distintes:
Segons la IUPAC: els numera del 1 al 18 desquerra a dreta
consecutivament.
Segons la notaci americana que classifica com grups A als elements
representatius (1A....8A) i com grups B a la resta.
91

La taula peridica
Grups principals o elements representatius: formats pels blocs s i p:
Bloc s: constitut pels grups 1 i 2. En la seua configuraci electrnica
externa somplin orbitals s. Sn els alcalins (ns1) i els alcalinsterris (ns2). Sn
metalls i electropositius.
Bloc p: grups del 13 al 18. En la seua configuraci electrnica externa
somplin orbitals p. Sn electronegatius i la majoria no metalls. El grup 13 est
format pels terris, el 14 pels carbonoideos, el 15 pels nitrogenoideos, el 16 pels
calcgens, el 17 pels halgens i el 18 pels gasos nobles. Aquestos ltims tenen
configuraci de capa plena (ns2 np6) molt estable i no reaccionen fcilment. Sols
es coneixen compostos de Kr i Xe.
Elements de transici: formats pels elements dels blocs d i f:
Bloc d: o metalls de transici. En la seua configuraci somplin orbitals
(n-1) d. Sn els elements dels grups 3 al 12. Hi ha 4 series de transici (des de
n=4 a n=7)
Bloc f: o metalls de transici interna. En la seua configuraci somplin
orbitals (n-2) f. Hi ha dues sries. Lantnids: 14 elements situats entre el lant i
lhafni (omplin els 4f) i els actnids: 14 elements situats desprs de lactini (omplin
els 5f).

92

La taula peridica
s habitual dividir els elements en metalls i no metalls. Els metalls es troben en
color rosa en la nostra taula peridica i els no metalls en color blau.
La separaci entre metalls i no metalls no est clara i existeix un grup delements
anomenats metalloides (semimetalls) que estan sobre la lnia de separaci i
presenten algunes propietats de metalls i altres de no metalls.

DEVEU APRENDRE ELS ELEMENTS REPRESENTATIUS (BLOCS S I

P) I LA PRIMERA SERIE DE TRANSICI I UBICAR LA RESTA DELS
ELEMENTS EN LA TAULA PERIDICA.

93

Propietats peridiques
Recordeu, les propietats dels elements depenen sobretot de la seua configuraci
electrnica externa encara que tamb influeixen els electrons interns per lefecte
de pantalla que aquestos exerceixen sobre els electrons externs.
Anem a analitzar algunes propietats peridiques. Sanomenen aix ja que varien
de forma ms o menys regular quan es recorre un perode o un grup en la taula
peridica ja que aquestes variacions es poden explicar en termes destructures
electrniques dels elements.

Radis atmics
Energies dionitzaci
Afinitat electrnica
Electronegativitat
Carcter metllic
Propietats magntiques
94

Radi atmic
En qumica resulta molt til el concepte de tamany atmic i aquest concepte
sintrodueix mitjanant el radi atmic. La teoria quntica est en contra daquest
concepte ja que diu que la densitat electrnica sols sanullaria en linfinit, per s
un concepte util.
RADI ATMIC: es pot definir com la meitat de la distancia entre dos nuclis iguals
quan lelement est present en la seua forma slida (densa). Per trobar-li o no
significat a aquesta definici:
Es suposa que els toms sn esferes rgides; aquesta afirmaci no s certa,
si b s til.
El concepte de radi atmic manca de sentit estricte, ja que no s possible
determinar el radi en toms allats; el que es determina experimentalment
sn les distancies interatmiques mitjanant la tcnica de difracci de raigs x
de monocristall i aquestes distancies interatmiques van a dependre del tipus
denlla present entre els toms
Per tant, es deu parlar ms b de radi inic, covalent o metllic segons el
tipus denlla existent entre els toms.

95

Radi atmic
Radi covalent: la meitat de la distancia existent

entre els nuclis de dos toms idntics units per un

enlla covalent. P.e.: Na2(g).
Radi metllic: la meitat de la distncia existent
entre els nuclis de dos toms vens del metall slid.
P. e.: Na(s).
Radi inic: Sobt mesurant la distncia, d0,
existent entre els nuclis dions units per enlla inic
(el + i el -); p.e.: NaCl. Ambds ions no tenen la
mateixa grandria. Els radis inics es calculen per
la regla de Pauling:
r+/r- = Zef-/Zef+
d0 = (r+) + (r-)
Les unitats que shan utilitzat durant molt de tems per a les
dimensions atmiques sn els , per aquesta no s la unitat en el
S.I. En el sistema internacional s el nm i el pm (1nm = 1000 pm =
10-9 m; 1pm = 10-12 m; 1 = 10-10 m).

Donat que un element por tenir varius radis,

aquesta propietat no es deuria considerar
peridica ja que est ntimament relacionada
amb lenlla; per s cmode estudiar-la ac.

Figura 10.3. Comparacin de los radios

covalente metlico e inico. El radio
covalente se basa en la molcula diatmica
Na2(g) que se encuentra solo en el sodio
gaseoso. El radio metlico se basa en los
tomos adyacentes en el sodio slido,
Na(s). El valor del radio inico del Na+ se
obtiene por el mtodo de Pauling.
96

Radi atmic

Z=17
17p i 18 e
[Ne] 3s2 3p6

Radi metllic
Z=11
11p i 10 e
1s2 2s2 2p6

Z=12
12p i 10 e
1s2 2s2 2p6

Radi inic

Figura 10.6. Comparacin de los tamaos de tomos

e iones. Se muestran los radios del Na y del Mg y los
radios inicos del Na+ y Mg2+. Estos iones son
isoelectrnicos. Como veis el radio disminuye al
aumentar Z.

Figura 10.7. Comparacin de los radios covalentes y

aninicos. Dos tomos de Cl de una molcula de Cl2
adquieren un electrn cada uno formando dos iones Cl-.

Radi inic: el radi dun cati s menor que el de ltom del qual deriva. El
radi dun ani s major que el de ltom del qual deriva.
97

Cations, ms
xicotets que
els toms
neutres.

Anions, ms
grans que els
toms neutres.

Variaci dels radis atmics i

inics
El radi disminueix a laugmentar la
carrega positiva en un mateix
element.

Figura 10.8. Comparacin de radios atmicos e

inicos. Los valores que se dan, expresados en pm, son
de radios metlicos para los metales, radios covalentes
simples para los no metales y radios inicos para los
iones que se indican.

98

Variaci dels radis atmics

El radi s funci de dos variables: n (a laugmentar n augmenta r) i Zef (a laugmentar
Zef disminueix r).
r disminueix ja que n s constant i Zef augmenta:
Zef = Z-S; Z augmenta en una unitat al passar dun
element a laltre i S s constant ja que al passar dun
element a laltre incorporem electrons a la capa ms
externa; les capes internes no varien.

Perode: Disminuci gradual

de esquerra a dreta (blocs s i p)
com resultat del augment en la
carrega nuclear efectiva:
En cada perode, lelement
alcal s el ms gran i el gas
noble el ms xicotet.
En les series de transici, el
radi disminueix molt poc
desquerra a dreta.
Ti: [Ar]3d24s2 r=145 pm
Zn: [Ar]3d104s2 r=133 pm
En una srie de transici r disminueix
poquet ja que n s constant i Zef
augmenta poquet, per qu?: Z augmenta
en una unitat al passar dun element a
laltre per S augmenta molt ms del que
sespera ja que estem incorporant e- al
nivell (n-1)d que presenta gran densitat
electrnica en les zones internes de ltom
i compensen molta carrega nuclear

r augmenta ja que
n augmenta i Zef
disminueix. Zef =
Z-S; Z augmenta
molt al baixar en el
grup, per S
augmenta molt
ms (en un grup,
al passar dun
element al segent
el n de capes
internes augmenta
molt) i
com a
conseqncia Zef
disminueix .

Grups s i p: Augment gradual al baixar

en el grup.
99

Energia dionitzaci
Definici: s lenergia que hi ha que subministrar per arrancar un electr dun
tom en estat gasos per aconseguir li positiu en estat gasos. En realitat, s
lenergia que fa falta per arrancar lelectr situat en el nivell de major energia.
Es pot determinar experimentalment.
Sn sempre valors positius: la ionitzaci s un procs endotrmic.
Les energies dionitzaci successives dun
element van augmentant per laugment relatiu de la
carrega nuclear. Aix:

Mg(g) Mg+(g) + eI1 = 738 kJ

Mg+(g) Mg2+(g) + e-

Per a especies amb 1 electr la EI es pot calcular:

I2 = 1451 kJ
2
2
2
2
EI = E (final) En (inicial) = 0 - [ - (RH Z / n ) ] = (RH Z ) / n
O siga, haurem de subministrar a lespcie menys
lenergia que t lelectr en lorbital que ocupa per Per a qualsevol tom la EI es
arrancar-lo
pot calcular de forma
Aix, per a ltom de H en lestat fonamental:
aproximada am lexpressi:

Zeff2
I = RH 2
n
100

Primera Energia dIonitzaci

La EI depn de n (al augmentar n disminueix la EI) i de Zef ( a laugmentar Zef
augmenta la EI). Mireu la frmula.
Grup: disminueix al baixar (disminuci de la carrega nuclear efectiva i augment de n).
Perode: augmenta desquerra a dreta (augment progressiu de la carrega nuclear
efectiva). La variaci no s uniforme.
En una srie de transici la EI augmenta poquet ja
que n s constant i Zef augmenta poquet, per qu?: Z
augmenta en una unitat al passar dun element a
laltre per S augmenta molt ms de que sespera ja
que estem incorporant e- al nivell (n-1)d que presenta
gran densitat electrnica en les zones internes de
ltom i compensen molta carrega nuclear

101

Ionitzaci: Variaci en el Segon Perode

La variaci de la EI no s uniforme i es pot explicar atenent a les configuracions
electrniques dels toms.

Descens BeB: La EI del B s anormalment baixa ja que els electrons 2s

apantallen eficament a lelectr 2p.

Descens NO: El N t una EI anormalment alta ja que quan sionitza perd la
configuraci semiplena.
El Ne t una EI anormalment alta. Presenta configuraci de capa plena.

Be: 1s2 2s2

B: 1s2 2s2 2p1

Les EI dels
elements: Li, C i F
estan en lnia.

N: 1s2 2s2 2p3

O: 1s2 2s2 2p4

Ne: 1s2 2s2 2p6

102

Energies dIonitzaci dels Elements del 3er Perode (kJ/mol)

Les EI successives dun element van augmentant com a conseqncia del augment relatiu de Zef, per aquest
augment no s gradual, es produeixen salts quan sionitzen els electrons de les capes ms internes. Les EI
successives sn un mtode experimental molt bo per a comprovar lexistncia de capes electrniques en els
toms.

n=3

[Ne]3s1

[Ne]3s2

[Ne]3s23p1

737.7

[Ne]3s23p2

577.6

[Ne]3s23p3

1012

[Ne]3s23p4

[ Ne]3s23p5

[Ne]3s23p6

999.6

1451
7733
Grans salts
sobre aquesta
lnia

Respecte a la primera EI sobserven les mateixes anomalies que en el segon perode:

La EI del Al anormalment baixa; Les EI del P i Ar anormalment altes
Mg: [Ne]3s2

Al: [Ne]3s23p1

P: [Ne]3s23p3

S: [Ne]3s23p4

[Ne]3s23p6
103

Afinitat Electrnica
Definici: Energia mnima intercanviada per a la formaci dun
ani uninegatiu a partir de ltom neutre en el seu estat
fonamental, en fase gasosa i a pressi i temperatura estndard.
Ens indica la tendncia que t un element a agafar un electr.

F(g) (1s22s22p5) + e- F-(g) (1s22s22p6)

Li(g)(1s22s1) + e- Li-(g) (1s22s2)

EA = -328 kJ
EA = -59.6 kJ

Criteri de signes: El procs daddici dun electr pot ser exotrmic o

endotrmic. En la majoria de casos, lelectr que safegeix s atret pel nucli i
el procs s exotrmic.
Mentre que lobtenci de valors experimentals de EI s bastant fcil, els
valors de EA sobtenen indirectament a traves dun cicle de Born Haber.

104

Afinitat Electrnica en Kj/mol

Factors del quals depn la EA: Al igual que el radi i la EI, la |EA| s funci de n i
Zef i varia parallelament a la carrega nuclear efectiva i la EI, es a dir, augmenta en
un perode i disminueix en una famlia, per amb moltes anomalies.
El C: EA molt exotrmica ja
que al formar-se el C-(g),
aquest adquirir configuraci
de capa semiplena: 2s2 2p3.

Gasos nobles: EA positives.

Configuraci ns2 np6 molt
estable. Lelectr deuria
incorporar-se al subnivell s
de la segent capa
electrnica.
He: 21; Ne: 29; Ar: 35; Kr: 39
KJ/mol.

El F: presenta una EA
menys exotrmica que el Cl.
El F s molt xicotet i es
produiran moltes repulsions
entre els electrons del F(g) i
el nou que sincorpora.

Alcalinsterris: EA positives.
Configuraci ns2 molt estable
Be: 100Kj/mol; Mg: 30Kj/mol

El N: Presenta una EA
molt poc exotrmica ja
que si agafa un e- perd
la configuraci de capa
semiplena.
105

Segon Afinitat Electrnica

O(g) + e- O-(g)

EA = -141 kJ

O-(g) + e- O2-(g)

EA = +744 kJ

Lelectr addicional sacosta a un i negatiu, i aix

genera una forta repulsi. Sn sempre valors positius:
processos endotrmics.
El consum energtic en la formaci danions amb ms
duna carrega deu ser compensat per altres procesos
exotrmics. Per exemple en el compost inic MgO es forma
li O2-, procs que no es favorable. Per en la formaci del
MgO hi ha altres processos exotrmics que compensen
aquest procs desfavorable.
106

Electronegativitat
En 1931, Pauling va definir lelectronegativitat com la tendncia dun
tom a atraure sobre s els electrons quan es combina amb altre formant
un compost qumic. Segons aquesta definici, la EN no s, estrictament,
una propietat dun tom allat (no s prpiament una propietat atmica),
sin ms be dun tom en una molcula, en un entorn i baix la influncia
dels toms que el rodegen.
Lelectronegativitat s un concepte relatiu, no un procs mesurable de
forma directa i absoluta. Es mesura indirectament; per aix hi ha varies
escales de EN.
Lescala de Pauling s una escala arbitraria en la qual sassigna el
mxim valor (4.0) al fluor.
La conseqncia de la diferent electronegativitat s la polaritzaci de
lenlla.

+
H Cl

107

Electronegativitat
Lelectronegativitat, com a propietat atmica, varia parallelament a la carrega
nuclear efectiva; es a dir augmenta en un perode i disminueix en una famlia.
Els toms ms electronegatius estaran dalt a la dreta de la TP; els menys
electronegatius estaran baix a lesquerra.

A partir daquestos valors podem descriure la polaritat dun

enlla covalent. Ho comentarem en el tema prxim: lenlla
qumic.
108

CARACTER METLLIC
Podem classificar els elements en metalls i no metalls.
Els metalls sassocien al carcter electropositiu, es a dir sn elements que
cedeixen electrons amb facilitat ja que aquestos estan dbilment retinguts.
Per tant, els criteris per a laugment del carcter metllic sn:
El carcter metllic augmenta com augmenta el carcter electropositiu,s
a dir, al disminuir la EI, la |EA| i la EN. Per tant, el CM disminueix en un perode i
augmenta en una famlia.
Si examinem la TP veurem que la majoria dels elements sn metalls (blocs s, d, f i
alguns elements del bloc p situats en la part baixa del grups. COLOR ROSA). Els
no metalls estan situats al costat dret de la taula (bloc p. COLOR BLAU). Els
metalls i no metalls es separen a travs duna lnia diagonal escalonada i els
elements situats al llarg daquesta diagonal reben el nom de metalloides o semi
metalls; aquestos elements tenen laspecte de metalls, per es comporten en
alguns aspectes com a metalls i en altres com a no metalls. Els gasos nobles es
consideren com un grup especial de no metalls.
Es tornar a parlar del carcter metllic quan sestudien els slids metllics.
109

CARACTER METLLIC

110

Propietats Peridiques dels Elements: Resum

Major EI, EA i CNM

Major r i CM

Resumen de la relacin entre las propiedades atmicas y la tabla peridica. Los radios atmicos son
radios metlicos para los metales y covalentes para los no metales. Las energas de ionizacin se refieren
a la primera energa de ionizacin. La direccin indicada para la afinidad electrnica es aquella en la que
sus valores se hacen ms negativos. El carcter metlico depende generalmente de la facilidad para
perder electrones y el carcter no metlico de ganarlos.
111

Propietats Magntiques
Aquestes propietats informen sobre el carcter paramagntic o diamagntic de les
especies:
Molcules, toms o ions diamagntics:

Tots els seus e- estan aparellats.

Dbilment repellit per un camp

Z = 25

magntic.

Espcie paramagntica

Molcules, toms o ions paramagntics:

Tenen alguns dels seus e-

desaparellats.
Atret per un camp magntic extern.
Quants ms electrons desaparellats hi
hagen, ms forta ser latracci.
El paramagnetisme o diamagnetisme duna
espcie no s funci del nmero parell o
imparell delectrons, sin de com
saparellen els electrons en els orbitals

Z = 30

Espcie diamagntica

112

Bibliografia:
P. Atkins, L. Jones, Principios

de Qumica. Los caminos del

descubrimiento, Editorial medica Paramericana. Capitulo 1. 5 edicin,
2012.

R.H. Petrucci, W.S. Harwood, F.G. Herring, Qumica General: Enlace

qumico y estructura de la materia, Prentice Hall, Temes 9 i 10, 2003.

T.L. Brown, H.E. LeMay, B.E. Bursten, C.J. Murphy, Qumica. La Ciencia

Central, Pearson Educacin, Temes 6 i 7, 2009.

R. Chang, Principios esenciales de Qumica General, Ediciones McGraw-

Hill. Temes 7 i 8, 4 edici, 2006.

113

m2
kg
h
6,626 1034 J s
s

31
7
m v 9,109 10 kg 0,01 3 10 m s
1J

Diapositiva 30

2,42 1011m 24,2 pm 2,42

4 2R2 r

Diapositiva 49

114