Qumica General

Departament de Qumica Inorgnica

Tema 2
Enlla qumic

Qumica General

Els elements qumics i els seus compostos presenten una gran diversitat de propietats:
W: slid fins a T=3410C on sublima
He: gas monoatmic;
N2: gas diatmic;
SiO2: slid molt estable
Na: slid blanet;
CO2: gas a T ambient;
Aquesta enorme diversitat de propietats reflexa igualment una gran diversitat en les caracterstiques
denlla i estructura.
Al llarg dels temes segents estudiarem lenlla qumic en totes les seues formes, mostrant que
existeix una estreta relaci entre el tipus denlla present en un compost, les seues
caracterstiques estructurals i les seues propietats qumiques i fsiques.

2. ENLLA QUMIC. Concepte denlla i diferents tipus.

Electronegativitat i polaritat denlla. Estructures de Lewis.
Resonncia. Forma de molcules: Model RPECV.

Qumica General

ENLLA QUMIC
Un enlla qumic s un mecanisme que sutilitza per a combinar toms. El
mecanisme s una fora electrosttica datracci entre regions de carrega
positiva i regions de carrega negativa.
Els enllaos es formen com un intent destabilitzar un sistema qumic mitjanant
el despreniment denergia.
A + B = AB + energia
La formaci de tot enlla implica ls dels electrons de la capa de valncia. Es a
dir, quan es combinen els toms per formar un enlla, sols es posen en contacte
les parts externes; dah la importncia de conixer lestructura electrnica.
Proposem un mtode general per a la classificaci dels tipus denlla basat en el
concepte de electronegativitat: Ja que un enlla implica la interacci dels
electrons de valncia dels toms enllaats, la capacitat que tinga cadascun
daquestos toms datraure als electrons de valncia ser la que
predominantment, determine la naturalesa de lenlla. ANEM A REPASSAR
EL CONCEPTE DE ELECTRONEGATIVITAT,
Qumica General

Electronegativitat
Electronegativitat () :
Capacitat relativa dun tom, enllaat, per a atraure cap a s el
parell delectrons denlla. En realitat, no s una propietat
allada dun tom, si b varia de forma regular en la taula
peridica.

Variaci de :
- 1) En un perode:
augmenta desquerra a dreta.
4 perode i segents variaci irregular (aparici dels
elements dels blocs d i f).
- 2) En un grup:
disminueix al baixar en el grup.
irregularitats grups 13 i 14 (omplida orbitals d o f).
Qumica General

Electronegativiat
ELEMENTS

ELECTROPOSITIUS

I1, AE1 baixes

xicoteta
Metllics
Qumica General

Segons la EN els
elements es classifiquen
en :

ELECTRONEGATIUS

I1, AE1 altes

gran
No Metllics
5

Electronegativitat () de Pauling
Element amb
ms EN

Element
amb menys
EN

Qumica General

aumenta el carcter inico

aumenta el carcter covalente

Diferncia delectronegativitat

Classificaci dels enllaos per la diferencia delectronegativitat entre els toms

Diferencia delectronegativitat

Tipus denlla

Covalent

0-2

Covalent polar

>2

inic

Augment de la diferencia delectronegativitat

Covalent
Compartici electrons

Qumica General

Covalent polar
Transferncia parcial e-

inic
Transferncia total e-

Tipus denlla

Covalent (temes 2, 3 i 6)

Entre elements no metllics delectronegativitat semblant.

Lenlla sestableix per compartici delectrons.
Enlla direccional.
Aquest enlla est
present en els tres
Formaci de molcules discretes:
estats de la matria:
senzilles: H2O, F2, CH4
complexes (protenes)

slid: SiO2; lquid: C6H6;

gasos: CO2

Inic (tema 7)
Entre elements de molt diferent EN: metalls i no metalls.
Lenlla sestableix per atracci electrosttica entre ions de signe oposat.
Transferncia delectrons
Cadascun dels tipus denlla
imposa unes caracterstiques
Enlla no direccional.
estructurals en els seus
Xarxes cristallines infinites: slids inics.
compostos i a porta a

Metllic (tema 5)

determinades propietats que

estudiarem en els temes
segents.

Entre elements electropositius (metalls).

Compartici delectrons, estesa a tot el slid: bandes.
Slids estesos de propietats metlliques. Hi ha alguns lquids: Hg, Cs, Fr, Ga.
Qumica General

A continuaci, estudiarem lenlla covalent. Lenlla metllic sestudia en el tema de

metalls (tema 5). Lenlla inic en el tema de slids inics (tema 7).

La manera ms simple per a descriure lenlla

covalent s la Teoria de Lewis. Malgrat la seua
senzillesa, constitueix una ferramenta molt
efica per lestudi de la distribuci electrnica de
molcules senzilles. La forma daquestes
molcules es pot predir mitjanant el model de
repulsi delectrons de la capa de valncia.
RPECV.

Definirem alguns termes que utilitzarem al llarg del tema:

Qumica General

Termes utilitzats
1- Longitud denlla distancia entre dos nuclis units.
2- Angle denlla angle entre enllaos adjacents.
3- Ordre denlla (O.E.) nmero de parells de e- que
contribueixen a lenlla entre dos toms.
4- Energia denlla (ED) energia necessria per a trencar un mol
denllaos en una molcula gasosa determinada.
1, 2 i 4 es determinen experimentalment.
A major ordre denlla:
Enlla ms curt.

d1=d2= distancia denlla.

= angle denlla.

Enlla ms fort (major energia denlla).

H2O
Qumica General

10

Recordeu, quan els toms interaccionen per formar un enlla prcticament sols es posen en contacte les parts
exteriors, per tant sols sn importants els electrons de valncia.
Un dels primers conceptes per descriure lestructura electrnica de les molcules senzilles va ser el proposat pel
qumic nord-americ Lewis (1916). Reps Batxillerat.

REVISI DE LA TEORIA DE LEWIS

Els e-, especialment els de valncia,
juguen un paper fonamental en lenlla
qumic.
Els e- sn transferits (enlla inic) o
compartits (enlla covalent) per a donar
a cada tom una configuraci de gas
noble. (Regla de loctet).
Les estructures de Lewis no aporten
informaci sobre les formes de les
molcules.
Qumica General

Gilbert Newton Lewis,

(1875-1946)

11

REGLA DE LOCTET:
Els toms tendeixen, en lo possible, a completar la seua capa de valncia, compartint,
guanyant o cedint els electrons que fan falta per aconseguir configuraci electrnica externa
de gas noble: ns2 np6 amb 8 electrons.
En compostos amb enlla covalent com el H2 loctet es completa per compartici
delectrons:
HH
En compostos amb enlla inic com el NaCl loctet es completa per cessi delectrons, en
aquest cas per la cessi dun electr del Na al Cl, la qual cosa suposa la formaci dels ions
Na+ i Cl-:
Na + :: Cl :. Na+
::Cl-:: es formen els ions.

Qumica General

12

Smbols de Lewis
Un smbol de Lewis representa el nucli i els e- interns
dun tom.
Els punts al voltant del smbol representen als e- de
valncia, per tant, hi ha que conixer la configuraci
electrnica externa.

Al

Qumica General

As

Se

Bi

Sb

Ar

Grup 15

13

La molcula de dihidrogen
La molcula de dihidrogen (H2):

Cada gui sidentifica amb

els dos electrons denlla.

Parell denlla

Com sorigina lenlla entre els toms de H?.

compartici dambds electrons pels dos nuclis.

Quina configuraci adquireix cada tom de H?.

configuraci del gas noble He, (1s2), ambds electrons aparellats amb espins
oposats, ms=+1/2).

Quants e- atrau cada nucli?.

atrau a 2 electrons. En realitat, ambds nuclis atrauen als 2 electrons.

Estabilitat de la molcula; es deu a.?

que el parell de e- es localitza preferentment entre ambds nuclis.

Qumica General

Enlla direccional

14

Representaci de les estructures de Lewis

1. Escriure la configuraci electrnica externa de tots els toms de la
molcula i contar el nmero total de e- de valncia de la molcula. Sumar
1 per cada carrega negativa. Restar 1 per cada carrega positiva.
2. Dibuixar lesquelet de lestructura per de la molcula, mostrant els toms
que formen enlla. Posar al centre lelement menys electronegatiu (menor
n delectrons de valncia). Els H sn sempre terminals. Els toms de C
quasi sempre sn centrals.
3. Restar els electrons utilitzats per a lesquelet del n total delectrons de
valncia.
4. Repartir els electrons que resten primer als toms perifrics de manera
que cadascun dells complisca loctet; si sobren electrons els posarem a
ltom central. Tots els toms han de complir loctet excepte lhidrogen.
5. Es formen tants enllaos dobles i triples sobre ltom central com faen
falta. Els toms de O si sn terminals quasi sempre presenten doble
enlla.
Qumica General

15

La molcula de Clor
La molcula de Clor (Cl2): Cl: [Ne] 3s2 3p5 3d0; et = 7+7 = 14-2 = 12
Parells solitaris
Parell denlla

La molcula de Met (CH4):

C: [He] 2s2 2p2; H: 1s1; et = 4+4 = 8-8 = 0

C [He] 2s2 2px1 2py1 2pz0

Com pot formar 4 enllaos el C si sols disposa de 2 edesaparellats?.

H
H

Es requereix excitar 1e- de lorbital 2s a lorbital buit 2pz; es necessita

subministrar energia al sistema.
Qumica General

16

La molcula de met
La molcula de Met (CH4):
C* [He] 2s1 2px1 2py1 2pz1
Lenergia alliberada al formar 4 enllaos C-H compensa amb excs
lenergia necessria per a la formaci de lestat excitat C*.
H

4H

C*

Quina configuraci adquireix ltom de C?.

configuraci del gas noble que el segueix Ne ([He] 2s2 2p6).

Quina configuraci adquireix cada tom de H?.

configuraci del gas noble He (1s2).
Qumica General

17

Enllaos Covalents Mltiples

Enllaos covalents mltiples:
N: [He] 2s2 2p3; et = 5+5 = 10-2 = 8

Molcula N2

Els dos toms compleixen loctet

O.E. N2?
3
Qumica General

18

Molcula de dioxigen
El problema de la molcula de dioxigen O2:

Es tracta duna molcula amb nmero delectrons parell (12 e-) per
paramagntica. Significa que s atreta per un camp magntic extern i
deu presentar electrons desaparellats.
Estructura de Lewis (1).
O: [He] 2s2 2p4; et = 6+6 = 12-2 = 10

(1)

Els dos toms compleixen loctet

Estructura (1):
compatible amb les dades experimentals
denergia i longitud denlla. Incompatible

amb paramagnetisme.

No es pot proposar cap estructura de Lewis que siga

compatible amb les dades experimentals.
El paramagnetisme de la molcula de O2 sexplicar
per la teoria de lorbital molecular.
Qumica General

19

Molcula de CO2
C: [He] 2s2 2p2; O: [He]2s22p4; et = 6+6+4 = 16-4 = 12
Al centre ltom ms EP

Qumica General

No compleix loctet

Els tres toms compleixen loctet

20

Enlla covalent coordinat o datiu

El parell denlla laporta un nic tom.
Formaci del i amoni NH4+
+

H N

Qumica General

H
H+

H N

21

Carrega Formal

Carrega formal del O = +1

Carrega formal del C = -1

Estructura de Lewis satisfactria:

Molcula CO (gas txic):

Carrega formal s la diferencia entre el n delectrons de valncia dun tom, quan est
lliure, i el n delectrons que posseeix en una molcula, suposant que els e- es reparteixen
per igual entre els toms que la formen. Suposa la compartici per igual dels electrons
denlla, es a dir la covalncia perfecta.

CF = n e- de valncia _ n e- solitaris _ (1/2) n e- enllaants.

La CF no representa la distribuci real de carrega:
s sols una ferramenta de treball que ens ajuda a predir lestructura de la
molcula.
Qumica General

22

Carrega Formal
REGLES:
En una molcula neutra la suma de las CF ser 0.
En una espcie inica la suma de las CF ser igual a la carrega del
i.
Les CF han de ser tan xicotetes com siga possible. Si s possible
zero.
Les CF negatives han destar sobre els elements ms
electronegatius a ser possible.
Estructures de Lewis amb CF del mateix signe sobre toms
adjacents sn poc probables.

Qumica General

23

Excepcions a la Regla de lOctet

Incompliment de la
Regla Octet

Molcules
imparelles: amb
un n imparell
delectrons com el NO

Per defecte
(Molcules
hipovalents):amb

Per excs
(Molcules
hipervalents):

pocs electrons com el

BF3

poden ampliar loctet

com el PCl5

Regla de lOctet:
Solen complir-la els toms del 2 perode.
Els toms del 3 perode i superiors presenten bastants
casos dincompliment ja que poden ampliar loctet.
Qumica General

24

Excepcions a la Regla de lOctet

Molcules imparelles: En aquestes molcules no s possible descriure els electrons per parelles.
Molcula NO:
Estructura de Lewis, satisfactria?:

N: [He] 2s2 2p3; O: [He]2s22p4; et = 5+6 = 11-2 = 9

N=O

No s possible que els dos toms complisquen la regla de loctet. Triarem

loxigen per a que complisca la regla ja que s ltom ms electronegatiu.

paramagntica
Dades experimentals indiquen distancia enlla (1,15), intermdia
entre enlla doble N=O (1,20 ) i triple N=O (1,06 ).
Lestructura de Lewis no explica b la distancia denlla
experimental. Ho veurem millor en el tema dorbitals moleculars.

Qumica General

25

Excepcions a la Regla de lOctet

Octet incomplet (molcules hipovalents): sn aquestes, molcules que presenten
llacunes electrniques ja que alguns toms no es rodegen de 8 electrons; s el cas
del BF3.

B*

F: [He] 2s2 2p5; B: [He]2s22p1; et = 3+(7.3) = 24-6 = 18

cid

Base

B
F

cid de Lewis

En aquestos casos, pot ocrrer que un

tom o molcula aporte els dos
electrons que falten formant un enlla
covalent datiu o coordinat.

F 3 B -NH

Sempre que sorigina un enlla covalent datiu

es produeixen carregues formals.

Reacci cid-base de Lewis

Qumica General

26

Excepcions a la Regla de lOctet

Expansi de lOctet: molcules hipervalents:
Molcula PCl5 (10 e- al voltant del P):
P [Ne] 3s2 3px1 3py1 3pz1 3d0

Els elements del tercer perode i segents disposen

dorbitals d amb el mateix n quntic que poden ser
utilitzats per a formar enllaos; daquesta manera
ampliaran loctet.

El P sols disposa de 3 e- desaparellats per a formar 3 enllaos simples

amb 3 toms de clor. El P es quedara amb un parell solitari.

PCl3 compleix regla de loctet.

Cl
P

Cl

Cl

Quina configuraci adquireix

ltom de P en PCl3?:
Configuraci del gas noble que el
segueix: Ar ([Ne] 3s2 3p6).

P: [Ne] 3s2 3p3 3d0; Cl: [Ne] 3s23p53d0; et = 5+(7.3) = 26-6 = 20

Qumica General

27

Excepcions a la Regla de lOctet

Com pot formar 5 enllaos el P?: Necessitem 5 electrons desaparellats
Es requereix excitar 1e- de lorbital 3s a lorbital buit 3d; fa falta energia.

3s1

3px1 3py1 3pz1

Cl

PCl5 no compleix la regla de loctet.

3d1

Cl

Cl

P: [Ne] 3s2 3p3 3d0; Cl: [Ne] 3s23p53d0; et = 5+(7.5) = 40-10 = 30

P* : [Ne]

Cl
P

Cl

Cl

Deveu saber que per a trencar un enlla fa falta subministrar E al sistema; per
quan es forma un enlla sallibera la mateixa E.
Lenergia alliberada al formar 5 enllaos P-Cl compensa amb excs lenergia
necessria per a la formaci de lestat excitat P*.
Qumica General

28

Excepcions a la Regla de lOctet

Expansi de lOctet: molcules hipervalents:
Comparem compostos de: N i P; O i S.
Compleixen octet: NCl3
PCl3
Expansi octet:
existeix NCl5? PCl5

OF2
SF2
existeix OF4? SF4 , SF6

Per tant, molcula en la qual ltom central s ..

del 2 perode: No pot presentar expansi de loctet ja que en el
segon perode no existeixen orbitals 2d.
del 3 perode i segents: Pot expandir octet.

Qumica General

29

Excepcions a la Regla de lOctet

Expansi de lOctet: molcules hipervalents:
Molcula SF6 (12 e- al voltant del S).
S [Ne] 3s2 3px2 3py1 3pz1 3d0
El S sols disposa de 2 e- desaparellats per a formar 2 enllaos simples
(p.e. en SF2).

3s1

3px1 3py1 3pz1

3d2

F
S

S* : [Ne]

Lenergia alliberada en la formaci de 6

enllaos S-F compensa la necessria per
excitar el S.

Qumica General

30

Altra molcula que pot ampliar loctet:

Molcula SOF4 :
Ltom central s el S ja que s el menys EN.
et= 6+6+(4.7) = 40-10 = 30

Qumica General

S
+

S
F

O
F

31

Ressonncia
De vegades, no podem dibuixar una nica estructura de Lewis que siga apropiada per
descriure una molcula real i no tenim ms remei que escriure varies estructures; aix dona
lloc al concepte de ressonncia.

Molcula oz O3:
2 possibles estructures de Lewis. Cap satisfactria.

O
O O

O
O
O

Les dues estructures tenen els seus toms en

posicions idntiques. Es diferencien en la
distribuci dels electrons i en la posici del doble
enlla.. Ambds tindran la mateixa energia.

et= (3.6) = 18-4 = 14

Por qu aquestes estructures de Lewis no sn satisfactries?

Dades experimentals indiquen que ambds enllaos sn idntics (1,28 ) i
intermedis entre enlla simple O-O (1,47 ) i doble O=O (1,21 ).
Els 3 toms compleixen la regla de loctet per cap de les dos estructures,
per separat, explicarien les dades experimentals.
Qumica General

32

Ressonncia
Molcula oz O3:
Cada estructura sanomena estructura ressonant. Lestructura verdadera
una combinaci de ambdues o hbrid dambdues estructures. En aquest cas,
cada estructura ressonant contribueix un 50% a lestructura real. Aix
sexpliquen les dades experimentals.

O
O
O

O
O O

Quin concepte ha dintroduir-se?:

Deslocalitzaci electrnica. En aquest cas el doble enlla est deslocalitzat
entre els tres toms doxigen.

O O O
Qumica General

33

I SO42S: [Ne] 3s2 3p4 3d0; O: [He] 2s23p4; et = 6+(4.6)+2 = 32-8 = 24

a) Estructura de Lewis amb Octet

normal:
Dades experimentals indiquen 6
enllaos S-O (1,49 ) equivalents i
intermedis entre senzill i doble enlla.
S-O :1,63 , S=O: 1,40 .
A ms a ms presenta elevades
carregues formals.

b) Estructura de Lewis amb

expansi octet (6 formes ressonants
equivalents, s a dir amb la
mateixa energia).
CFs menors.
Tant en el O3 com en el i SO42-, les estructures ressonants
contribueixen per igual a lhbrid de ressonncia, per no sempre s
aix.
Qumica General

34

Per tant, per escriure les distintes estructures ressonants duna espcie i
estimar la importncia relativa daquestes en lestructura real es deu tenir
en compte:
1- Totes les estructures ressonants han de tenir els nuclis en la mateixa posici, es a dir
deuen presentar el mateix esquelet atmic.
2- Totes les estructures ressonants han de tenir el mateix nmero delectrons
desaparellats.
3- En principi, els toms han de complir la regla de loctet. Hem de tenir en comte que a
partir del tercer perode els toms poden, o no, ampliar loctet.
4- Sn preferibles les estructures en les quals els toms tinguen carregues formals zero
o carregues formals negatives sobre els toms ms electronegatius.
5- Els enllaos mltiples estabilitzen lestructura ressonant.
Sha comprovat experimentalment que els compostos que presenten ressonncia sn
molt estables. La ressonncia estabilitza la molcula.

Qumica General

Farem un exercici on
comprovarem que totes les
estructures ressonants no
han de ser necessariament
equivalents.

35

Inconvenients de la teoria de Lewis. Introducci a la teoria de RPECV:

Les representacions de Lewis sn una forma abreviada de descriure la molcula ja que en
elles es localitzen els electrons en una zona (entre els toms units). Estudiarem ms
endavant que, en realitat, els electrons es troben deslocalitzats en orbitals que engloben a
tota la molcula (orbitals moleculars).
A ms a ms, no expliquen b el paramagnetisme (experimental) de la molcula de O2. La
TOM, que estudiarem ms endavant, ho explicar.
Per sobretot, les estructures de Lewis ens informen sobre el nmero total de parells
delectrons en una molcula, per no ho fan sobre la distribuci espacial dels parells, es a
dir no informen sobre la geometria de la molcula. Definirem:
Geometria electrnica: Distribuci espacial de tots els parells electrnics en una espcie.
La varietat de geometries de les molcules s fascinant.
Geometria molecular o forma: Distribuci espacial dels parells denlla, dels nuclis. Heu
de comprendre que lenlla covalent s direccional, es a dir, un tom sols forma enllaos
covalents en certes direccions especfiques.
Per a determinar la geometria de les espcies recorrerem a la Teoria de RPECV (teoria de
repulsi de parells electrnics de la capa de valncia). Aquest s un model fcil
daplicar i amb bona capacitat de predicci. En aquets model es busca sempre la situaci
de mnima repulsi.
Qumica General

36

ICl4

Geometria electrnica: octadrica

La Forma de les
Molcules: Model
RPECV. Repulsi entre els parells

Forma: Balanc

delectrons de la capa de valncia.

Model desenvolupat per N.V. Sidgwick
i H.E. Powell (1940) i ampliat per
R.J.Gillespie i R.S. Nyholm(1957).

Qumica General

Forma: Quadrat planar

LA FORMA DE LES MOLCULES

LINEAL O ANGULAR ?
Aquest model ens explicar per qu el CO2 s lineal i el H2O angular. En primer lloc
escriurem lestructura de Lewis:

Experimentalment: lineal

HOH

Experimentalment: angular

Per tant, els parells solitaris que presenta

loxigen van a influir en la forma.

Qumica General

38

Model RPECV
El model es basa en simples consideracions
electrosttiques:
Els parells delectrons es repelleixen mtuament, per tant es
situaran el ms allunyats uns dels altres, per a que la
repulsi entre ells siga mnima. Com parells delectrons es
consideren tant els denlla com els solitaris.
El primer pas daquest model s representar lestructura de Lewis de la molcula
per trobar tots els parells electrnics localitzats sobre ltom central.

Qumica General

39

n de parells
de e- al voltant

Geometria

Angle

de ltom central

electrnica

idealitzat

lineal

180

triangular
plana

120

tetradrica

109,5

Representaci de la geometria electrnica

Axial o apical

90

bipirmide
trigonal

120

120, 90
Axial o apical

Equatorial

Octadrica

90
Equatorial

Qumica General

40

Per tant, quins passos shan de donar per aplicar la TRPECV?

1- Sescriu una estructura de Lewis acceptable per a lespcie (molcula o i
poliatmic).
2- Es determina el nmero de parells electrnics que hi ha al voltant de ltom
central siguen solitaris o denlla.
3- Sestableix la geometria electrnica al voltant de ltom central.
4- Es determina la geometria molecular o forma al voltant de ltom central,
considerant sols els nuclis enllaats a ltom central.

Qumica General

41

BeCl2

BF3

En aquestes molcules no existeixen parells electrnics sobre ltom central; per tant:
geometria electrnica = geometria molecular (forma).

CH4
Qumica General

PCl5

SF6
42

MODEL RPECV: MOLCULES AMB PARELLS

SOLITARIS
Si ltom central presenta parells electrnics solitaris, la
geometria electrnica i molecular (forma) no coincideixen.
No equivalncia entre parell solitari i parell denlla: Els parells
solitaris provoquen majors repulsions que els parells denlla degut
a la seua major extensi espacial. (Els parells solitaris sn atrets
solament per un nucli, mentre que els denlla sn atrets per dos).
La teoria VSPER suposa que les repulsions entre parells disminueix
segons lordre:
PS-PS > PS-PE > PE-PE
Per tant, els parells electrnics tendiran a estar el ms allunyats
possible entre sobretot els solitaris.
Aquestes consideracions afectaran als angles denlla com es mostrar
en els segents exemples.
Qumica General

43

No equivalncia entre parell solitari i parell denlla.

En les 3 especies hi ha

quatre parells al voltant

de ltom central. Per
tant , per a les 3, la
geometria electrnica s
tetradrica. L'angle ideal
en un tetraedre s de
109,5.

X = parell denlla; E = parell solitari

Angles experimentals:

109,5
107

CH4
FORMA: tetradrica

Qumica General

NH3
FORMA: pirmide de
base triangular

104,5

H2O
FORMA: angular

Met: HCH = 109,5

Amonac: HNH = 107
Aigua: HOH = 104,5
Langle es tanca per la
presencia dels parells
solitaris.
44

Molcules amb 5 parells al voltant de ltom central. Geometria

electrnica: bipirmide trigonal. Exemple: ClF3 (AX3E2)
On es situen els parells solitaris? Les forces de repulsi disminueixen

rpidament a laugmentar langle. Les repulsions a 90 sn molt ms intenses que

les repulsions a 120, i aquestes majors que les de 180.
Les repulsions a 90 sn les determinants. Lestructura ms afavorida s
la que cont el menor n dinteraccions daquest tipus.
F

Angles
menors de 90
pels parells
solitaris

F
F

F
(a)

a) Repulsions a 90
PS-PS = 0
PS-PE = 4
PE-PE = 2
Forma: Punta de
fletxa o forma de T
Qumica General

F
F
F

(b)

b) Repulsions a 90
PS-PS = 1
PS-PE = 3
PE-PE = 2

(c)

c) Repulsions a 90
PS-PS = 0
PS-PE = 6
PE-PE = 0

45

Exemple:
ClF3 (AX
Molcules amb 5 parells
al voltant
de3E
ltom
central. Geometria
2)
electrnica: bipirmide trigonal. Exemple: SF4 (AX4E)
a)

b)
..
F

Com veieu, en una geometria

electrnica de bipirmide trigonal,
si hi ha parells solitaris, aquestos
sempre van es posici equatorial.
Ho comprovarem per a lespcie:
ICl2- (AX2E3) amb 3 parells
solitaris.

a) Parell solitari en posici equatorial. Repulsions a 90 PS-PE= 2

b) Parell solitari en posici axial. Repulsions a 90 PS-PE =3.
FORMA:Balanc o tetraedre
deformat

Angles denlla:
FeqS Feq= 101,6 < 120
FaxSFax= 173,5 < 180

Qumica General

46

Molcules amb 6 parells al voltant de ltom central. Geometria

electrnica: octadrica. Exemple: ICl4- (AX4E2)

Parells solitaris en posici axial.

Angle PS-PS: 180

Parells solitaris en posici equatorial.

Angle PS-PS: 120

Forma quadrat planar. Angle

denlla experimental: 90
Qumica General
Qumica
general

47

Qumica General

48

Qumica General

49

MODEL DE RPECV. Efecte de la diferencia

delectronegativitat () entre ltom central i els
terminals
La diferncia delectronegativitat entre els toms enllaats influeix en el
valor de langle denlla.
Aix:
Si ltom central s ms electronegatiu que els terminals langle
denlla augmenta ja que els parells denlla estan ms propet de ltom
central.
Si ltom central s menys electronegatiu que els terminals langle
denlla disminueix ja que els parells denlla sallunyen de ltom
central.

Qumica General

50

Influncia de la EN. toms terminals ms electronegatius. Trihalurs de

Fsfor PX3 (molcules AX3E amb forma piramidal)
Aquestes molcules presenten una geometria electrnica tetradrica amb angle ideal de
109,5. Aquest angle es tancar per la presencia dun parell solitari; aix, podem veure en
la taula que tots els angles sn inferiors al ideal. Es pot veure tamb com langle es tanca
ms quan ms electronegatiu s X (tom terminal).

Trihalurs de Fsfor PX3 :

P = 2,19
PI3
X
2,66
X-P-X (angles)
102
PI3

Qumica General

PBr3

X) > P)
PBr3
2,96
101,5
PCl3

PCl3
3,16
100,3

PF3
3,98
97,8
PF3

51

Influncia de la EN. tom central ms electronegatiu. Hidrurs del Grup

15 AH3 ( molcules AX3E amb forma piramidal)
Aquestes molcules, tamb, presenten una geometria electrnica tetradrica amb angle
ideal de 109,5. Aquest angle es tancar per la presencia dun parell solitari; aix, podem
veure en la taula que tots els angles sn inferiors al ideal. Es pot veure tamb com langle
sobri ms quan ms electronegatiu s A (tom central).

PH3

NH3

A) > H)
H = 2,20)

A
Angles H-A-H
Qumica General

NH3
3,04
107

AsH3

H) = 2,20
PH3
2,19
93,8

AsH3
2,18
91,6
52

Model RPECV. Influencia dels enllaos

mltiples
Un enlla mltiple es tracta com si fos un parell electrnic nic per la TRPECV. Per
tant la presencia denllaos mltiples no alterar la geometria electrnica.
Els dos parells electrnics dun doble enlla (o els 3 parells dun triple) ocupen un
major espai que el parell delectrons dun enlla simple; per tant, la resta dels
enllaos sallunyaran dells alterant daquesta manera la forma.

Qumica General

Metanal

O=CCl2

O=CH2. Dades experimentals:

H-C-H: 115,8
O-C-H: 122,1

O=CCl2. Dades experimentals:

Cl-C-Cl: 111,4
O-C-Cl: 124,3
53

Distribuci de carregues en les molcules: Polaritat de lenlla

Enlla covalent apolar: s el que sestableix entre toms iguals. La diferencia

delectronegativitat s zero i la carrega elctrica est distribuda simtricament. Es
dona en molcules diatmiques homonuclears: Cl2, H2, N2...... El moment dipolar ser
zero.
Enlla covalent polar: s el que sestableix entre toms de diferent electronegativitat on
necessariament la separaci de carregues ser asimtrica ja que el parell denlla es
desplaa cap a ltom ms electronegatiu. Es dona en molcules heteronuclears on el
moment dipolar ser distint de zero.
Per tant, la separaci de carregues inherent a un enlla covalent polar origina un
moment dipolar de naturalesa electrosttica.
Moment dipolar: En electrosttica, un sistema format per dos carregues iguals i de
signe oposat, separades per una distancia d sanomena dipol elctric i se li associa un
vector moment dipolar () amb un mdul: = q.d i es representa per un vector amb
la punta de fletxa dirigida cap a la densitat de carrega negativa. El moment dipolar es
pot determinar experimentalment.
Molcula polar: una molcula amb un moment dipolar no nul. Quan major siga el
moment dipolar, ms polar ser la molcula.

= q.d
q: unitats electrosttiques; d: cm; : Debyes

Qumica General

0; indica una densitat de

carrega xicoteta.

54

POLARITAT DENLLA
a)

enlla covalent no
polar.
asimetria de densitat
electrnica denlla.
enlla polar.
H-Cl

b)

nucli
centre de carregues positives
centre de carregues negatives

+)

H Cl

-)

Lexistncia de moment dipolar en una

molcula determina certes propietats com:
Solubilitat, p.f., p. ebullici.

Figura 11.4. Enlaces covalentes polares y no polares.

a) En las molculas diatmicas no polares de H2 y Cl2, el centro de la carga positiva est en la lnea que une los ncleos de los tomos y
equidista de ambos. El centro de la carga negativa est en el mismo punto. No hay separacin de cargas. b) En el enlace H-Cl el centro
de la carga positiva est mucho ms prximo al ncleo de Cl que al del H, pero esto es porque el ncleo de Cl tiene 17 unidades positivas
de carga frente a solamente una unidad para el H. El centro de la carga negativa est todava ms prximo al ncleo de Cl. Esto es debido
a que el Cl atrae ms fuertemente que el H el par de electrones del enlace H-Cl. En un enlace covalente polar los centros de la carga
positiva y negativa estn separados.
Qumica General

55

Molcules polars i no polars

Les molcules diatmiques homonuclears (A2) sn apolars (=0). Les diatmiques heteronuclears (AB) sn polars
(0). Ara b, en molcules poliatmiques shan de tenir en compte tots els enllaos, la presencia de parells solitaris i
la simetria de les molcules: les molcules simtriques sn apolars i les asimtriques polars.
Per a molcules amb ms dun enlla polar, el moment dipolar net ve donat per la suma vectorial dels moments;
aquestos vectors es poden anular i resultar en un =0 si la molcula s simtrica, o no anular-se si la molcula s
asimtrica (per la presencia de parells solitaris o enllaos no equivalents).

a) Molcules AB4 (B > A)

CCl4: = 0,5
tetradrica
simtrica = 0

Figura 11.15. Formas moleculares y

momentos
dipolares.
(a)
La
resultante de dos de los momentos de
enlace C-Cl es la flecha roja y la
resultante de los otros dos es la flecha
azul. Estas dos flechas tienen sentidos
opuestos y se cancelan; la molcula de
CCl4 es no polar. (b) Los momentos de
enlace individuales se combinan dando
un momento dipolar resultante (flecha
roja) de 1,4 D.

b) Molcules AB3X
tetradrica distorsionada
asimtrica 0
Qumica General

exp= 1,04 D

56

Percentatge de carcter inic

Percentatge de carcter inic

Pauling va estimar el % de carcter inic a partir de la diferencia delectronegativitat dels toms enllaats. En la
segent grfica es mostra la dependncia.
Si el valor de (EN) s molt xicotet, lenlla s essencialment covalent. Si (EN) s gran, lenlla s essencialment
inic (no existeixen els compostos % inics). Per a valors intermedis lenlla es considera covalent polar.
Entre els elements metllics i no metllics hi ha grans diferencies de EN; es desperar que les combinacions
daquestos elements siguen essencialment iniques. Entre dos toms no metllics les diferencies de EN sn
xicotetes i lenlla ser essencialment covalent.

Qumica General

Diferencia delectronegativitat ()

57

Longitud i ordre denlla

Longitud denlla (d): distncia entre dos nuclis enllaats
Longitud mitja denlla: Valor promedi de d en molcules que presenten el mateix tipus denlla; es troben en la
taula. Recordeu, radi covalent s la meitat de la distncia entre els centres de dos toms idntics units per enlla
covalent. De la taula es dedueix que al C se li poden assignar 3 radis covalents diferents.
Ordre denlla (o.e.): n de parells delectrons que contribueixen a lenlla entre dos toms. A major o.e. menor d.
Les estructures de Lewis han dexplicar lordre denlla i, per tant, les distancies denlla.

Algunas Longitudes Medias de Enlacea

Qumica General

58

Energies dEnlla
Energia de dissociaci denlla: Energia que fa falta (procs
endotrmic) per a trencar un enlla determinat en una
molcula gasosa determinada.
Energia mitja de dissociaci denlla (ED): Valor mitja de les
energies de dissociaci de les molcules que contenen aquest
enlla.
Recordeu, per a trencar un enlla, hi ha que donar al sistema
ED (procs endotrmic). Quan es forma un enlla, sallibera la
mateixa energia (procs exotrmic).
Les estructures de Lewis han dexplicar les ED.
Com s lgic: a major o.e., major ED i menor d.
Figura 11.16. Comparacin de algunas energas de enlace. Hace falta la misma
cantidad de energa, 435,93 KJ/mol, para romper todos los enlaces H-H en la
molcula de H2. En el H2O hace falta ms energa para romper el primer enlace
(498,7 KJ/mol), que para romper el segundo (428,0 KJ/mol). El enlace roto en
segundo lugar es el del radical OH. La energa de enlace O-H en el H2O es la media
de los dos valores: 463,4 KJ/mol.
Qumica General

59

Energies mitges dEnlla

Algunas Energas Medias de Enlacea

Les energies
denlla tenen
aplicacions en
termoqumica.
Ho veurem en
el tema de
termodinmica
.

Qumica General

60

Bibliografia:
R.H. Petrucci, W.S. Harwood, F.G. Herring, Qumica General: Enlace
qumico y estructura de la materia, Prentice Hall. Tema 11, 2003.
T.L. Brown, H.E. LeMay, B.E. Bursten, C.J. Murphy, Qumica. La
Ciencia Central, Pearson Educacin. Temas 8 y 9, 2009.
R. Chang, Principios esenciales de Qumica General, Ediciones
McGraw-Hill. Cuarta edicin. Temas 9 y 10, 2006.

Qumica General

61