You are on page 1of 2

RESUM DE LA CONFERNCIA DE HUME I DESCARTES

En primer lloc sha de dir que creiem que la conferencia parlaria dalguna
cosa ms que no hagussim fet a classe per en tot cas, penso que va ser
una conferencia fcil dentendre i que va servir en molts casos com a reps
del que no shavia ents. Deixant de banda el fet que van ser dues hores
seguides dun tema que es va fer una mica esps, crec que va ser molt
adient. Intentar explicar molt per damunt tot el que es va dir a la
conferencia, ja que sc conscient no es tracta de fer una transcripci.
En concret s una comparaci entre Descartes i Hume. Primer fa un petit
comentari de cadascun dells fent referncia a aspectes de la seva vida i el
context histric de lpoca en que van viure. Ms tard se centra en les idees
que cada un dells defensava. En primer lloc fa una comparaci aproximada
entre el dos, on ens queda clar que Descartes t com a base del seu
coneixement el racionalisme, s a dir la ra per damunt de tot, que creu que
hi ha una realitat externa, que aquesta realitat est per damunt de la
naturalesa, sobretot Du i que creu en els dogmatismes, s a dir en veritats
injustificades que no han estat analitzades. En el cas de Hume la base del
seu coneixement es basa en la experincia i creu que la ra s un
complement que ens ajuda. A ms noms pensa que hi ha idees que sn
externes sin que tamb diu que no podem saber mai com sn aquestes
coses per que no sabem com sn realment, noms sabem com les
percebem i aquesta no s una idea objectiva. Hume fa una crtica a la
metafsica que va expressar Descartes en el seu dia i una acusaci a la
filosofia dogmtica.
Ms endavant ens fa una comparaci tamb en la manera que tenia cada
autor en dividir les seves idees i qu s el que creia delles. Descartes creia
que hi havia Idees Innates, les quals eren conceptes que no shavien
adquirit amb lexperincia sin que les havem adquirit per naixement. Idees
adventcies, s a dir els sentits i les Idees Factcies, s a dir aquelles idees
que la nostra ment fabrica. Quan parlem de Hume, parla de les idees com a
percepcions, pensa que tenim algunes idees innates a les qui anomena
Abstraccions. Hume divideix les idees en, Impressions, les quals sn les
niques que ens donen informaci important i a banda en Idees, les quals
sn noms cpies de les impressions, sensacions. Pensa que un
coneixement
que no provingui de les impressions no s un
coneixement important. Quan es compara als autors en els seus judicis i
raonaments, arribem a la conclusi que per la seva banda Descartes creu
que el ms important s la intuci i la deducci. Les intucions sn veritats
que sn certes, que no shagin danar a comprovar i noms aplica el mtode
dhiptesi dexperincia en els judicis que shan danar a comprovar. Al
contrari de Descartes, Hume parteix de les Qestions de fet, basats en
lexperincia, principalment en ella i en la relaci didees, les quals
expressen una relaci i que han de ser necessriament vertaderes per que
en el cas contrari s una contradicci. Comenta a banda que el mtode
deductiu que Descartes aplicava no li serveix per conixer la veritat.

Quan es parla descepticisme, Descartes considera que sha de dubtar de


tot per obtenir el coneixement, que sha de dubtar dels sentits ja que et
poden enganyar i que a ms sha de dubtar de la ra. Ell considera que
aquest argument s exagerat i comenta la possible existncia dun geni
maligne que volgus fer-li creure que les coses que ell pensa que existeixen
en realitat no ho fan. Per tant pot ser el que penso no s veritat. En el cas de
Hume parlem dun escepticisme no fa una generalitzaci daquest sin que
fa un anlisis determinat del qual sha dextreure lerror.
En qesti de metafsica, Descartes creu en la seva afirmaci del Cogito
ergo sum, ja que encara que tot el que pensi fos fals, no hi ha dubte de que
jo mateix estic pensant i si penso vol dir que existeixo. A partir del Jo,
dedueix lexistncia de Du i a partir de Du dedueix lexistncia del mn.
Hume en el seu cas descobreix una certa incoherncia. El Jo de Descartes s
una cosa que pensa i que no t extensi i a banda el cos s quelcom extens
que no pensa. Fa una dualisme entre la ment i el cos. El Jo de Hume, ell creu
que no hi ha res que pensi, noms existeixen les percepcions, de tal manera
que si posem per exemple un prssec, el prssec en si no s el que existeix
sin els seu gust, el seu tacte, la seva olor. No hi ha dualisme. El Du de
Descartes, el qual ha dedut a partir del Jo, s quelcom infinit i perfecte i a
banda s una idea innata. El Du de Hume prov de la idea del Jo, a ms fa
una crtica a largument causal i pensa que quelcom perfecte a dexistir
necessriament ja que sin s una contradicci. Pensa que lexistncia s
una qualitat com les altres, encara que diguis que no existeix la teva
definici de Du no canviar. Per tant, al no saber si hi ha Du o no, no hi ha
una relaci entre la deducci de Du i la deducci del mn que va fer
Descartes.