Domingo relata com es vivia aquesta festa a la nostra clutat La Pasqua Les pasqies -la florida | la granada-, eren com unes fi- tes, unes connotacions es- senclals en el temps, que re- presentaven el triomf de la vida, La floracié | la fructifi- caclé es convertien en una mena d’esglaons que afer- maven l’esperanga en la su- pervivencia, sens acabar de tesoldre-la, de les antigues socletats agrarles. Hi havia tot un segulc! d’aproximacié a la naturalesa Iniciada en el propi cor de ’hivern amb els focs de sant Antoni -llum dins la foscor, vida front a Vesmorteiment- seguit per la Candelera | sant Blal | també per l'elxida al camp del pre- quaresmal Dijous Gras o Llarder. | per fi, després de Voporté temps de mérit, re- nuincles | sacrificis, d’angol- xes, espera | Incertesa, -la quaresma- I'eclosié vitalista era arribada amb la pasqua florida. Aquell ancestral ri- tual paga del dramatic cicle natural de mort | vida, va es- tar assuaujat i espiritualitzat pel cristianisme des de ben prompte tot harmonitzant-lo amb el sentit d’esperanga de vida | triomf sobre ta mort simbolitzada en la resurrec- clé de Jesucrist. Vida nova, en poques paraules, en un i altre sentit. Josep-Antoni Domingo i Borris Alniostre poble fi quedaven anya nes aquestes disquisicions etnoldgi- ques i només el ritual eristit el con duia des de moltes gencracions a tra~ vés de la roda del temps. Després dela larga quaresma i les celebracions de la Setmana Santa, el Dissabte de Gldria ~ no oblidem que antic ritual littirgie trent era matuti- acabava el llarguis- sim temps penitencial. Sota el sol ac riciant d’un mati de primavera la Pasqua era arribada. El cerimonial de benvinguda un altre any es repetia de bell now amb la cadéncis acostumada Quan el capella desgranava les pri- meres notes del cant del "Gloria", un estrepités soroll queia sobre el poble cnvaint-li tots els indrets i racons. Dins la sagrstia Pescoli estirava amb fot ef lew la corda del rorlle que omplia Pesglésia amb T'agudissim so de Jes campanetes al temps que el piiblic asistent, sobretot el jovent, colpia amb fiiria els banes de fasta amb les mateixes maces que acom- R : fl Families Prosuer-Dorda i Cavanillas-Prospor Renroducci6 ue Carmelo Fayos Cronista d’Algemesi Equip Cronica XX1 panyaren a sapassa el i cle Maria Sola. Enmig de tor aquest rebombori ccolans,cabscols i prevees amb par- simoniosa naturalitat reseguien el cintic des del cor, al voltant de Tatar major, com sires pasara Uabatoll templaire només s'exte- Floritava ala poblacié des del campa- nar, Una colla de fornits fadrins, els camponen, esperaven impacients el Des del balconet, sota el rellotye, es llancaven les 3s", panerets de color, que en la suau davattada dibutxaven capricioses i imayinaries serpentines moment per desfogar les setes ener- gies transformanteles en llarg i ple vol- teig; al punt, des del balconet, sota el nrellotge, es lancaven les "aleluies", pax perets de color, que en Ia suaut davalla da dibuixaven capricioses i imaginaries serpentines, Baix, a la plaga, el primer cop de batall ja havia estat acompanyat amb esclafts de traques i coets tot pre cedint la imminent condadsa, En escoltar el renou, aquells qui no hi havien acu dit detenien momentiniament la seua ocupacié i s'afinyaven en mullar-se els ull, Els xiquets jugant cantaven alld de: "Ratetes penades cixin del forat, ane el Rei de la Gloria hha ressuscitat." repetint-ho amb la mateixa tonada una bona estona, Les mestesses de case, per acabar de completar el quadre, tinven al carrer tots es atifells d'obra de terra inservibles, badats 0 descrostas Passat ja Valdarull, la feina més important i urgent d'aquest mati era protagonitzada per les dones:calia aca- bar denllesti les mones, fenyer-les i portar-les a coure al forn. Tot iaixi, en tre cuita i cuita encara cabia algun bar- ret que altre, que en cas @allargar-se massa, -com ben a sovint succeia-, era causa de nervioses corregudes que, de vegades, cloien en rinyes acalorades en- tre dones i palers. En aquestes circums- tancies, el trinsit de postades es tornava més actiu del normal, augmentant tam: Dé els rises i perills, dones els xiquets, enjogasats, en topetar alguna. vegada feien rodar les mones pel carrer Per la vesprada, les ocupacions do- rminants eren anar a comprar-se les es pardenyes de careta, -lleugeretes per poder c6rrer i botar bé la corda-, i pre parar el catxerulo © la milotxa per a Vendema. Diumenge de Pasqua, el dia Pasqua per antonomisia, primer dels tres que per costum se celebraven, era un dia dedicat al contacte amb la naturales, als joes a aire luce, i per a fadrines if drins jocs de relaci6, Com que abans, « principis de segle XX, no exista el cos- tum generalitzat cls anys seixanta d’a- nar-se'n al camp a passar tot el dia, ni Vactual d'emigrar ef Dijous sant cap a Jes platges fins acabar les festes, els joves nigues en cos de camisa amb les mi arromangades ells i elles, amb bateta de fil que estrenaven, i tots amb les espar- denyetes noves- passaven el mati aple- pts al carrer, per veinats © per raons amistat o familia, jugant & Vola: xcs 5 xiques en rotlle es passven una olla re- bojada © qualsevol altreatfell en con dicions semblans fins que li queia alg i tenia que pagar penyora i, natural- b= da quasi obligatdria hort dels "Pana i comprar un enciam amb qué ajudar el berenar; pel carrer santa Barbara anaven cap al teular de Verdeguer i de Gori o tun poguet més llunya encara al barquet del tio Nelo; pel de Valencia cap al ‘Hort gran higemest.Reproducci6 de Carmelo Fayos la feina més important! urgent d’agquest mati era brotagonitzada ner les dones: calia acahar denilestir les nes, fenyer-les i portar-les acoure alforn tment, per poder recuperarta havia de for alld que i manaren que sempre re- suleava er un xg @agosart [ano en paregus joc, sentretenien fins Thora de dina. poblacié amb el erepig de la gent. Pel Muntanyaeixien cap el Moll Now 0 a les eres i tequerets que i eren entre el Calvari i Permit de sant Onofes pol portlet dels Anecs al see brag del ru; pel eaters Molt i de Horta cap ala Canaleta, als horts de Giner, Cabanes, de bx Minyoneta 0 bé ol de Panon, = avi deformaten *Panous!-; ja passat portale de sant Joan Baptista, era pare sequer dels "Raimera" i les eres. Pro: vit, els fadrins amb la corda, marraixa i cstlla els pares de familia a més amb el catxerulo per entretenir els xiquets- totes i tots, grans i menuts, eixien al camp per a complir una vegada més amb Vancestral ritual naturalistic de la asqua Ploridi Berenant-se la mona, jugant i ean- tant -o millor dit, amb joes compassats amb cangons- i entre preparatius i cat reres per poder empinar el catxerulo, pasaven la festivola vesprada. La corda alternava al seré i pautat “un, dos, tes i el punt anglés", solts, per. parelles, cretant-se, etc. amb alguna arriscada i gil "“cebeta", El rote dela tarara ento- nava les clssiques Hletres: "EI dia de pasqua: Miguelet lorava pergua el catxerulo no li stempinava, La tarara, si, 1a farara, no, a tarara, mare, que la balle jo. Entra la tarara «un camp de faves 4 al cap de mitja hora Ja estaven pelades. La tarara, s, »a tarara, no. Roda que roda wie margja en vore la nivia que t& tant leja. La tarara, s, a tarara, n aque, de vegades, ern irdnicament inte- rrompudes per les veus de les fadrines amb la tonadeta de: "Ble xicons d'acl Ja no pinten res, ls qui pinten ara som els forasters" contestada tot rvalitzant amb un altr: "Bs xicons d'act sf que pintaran pergu® els forasters venen {sen van." ‘Al capvespre, al punt que el sol declinava es desanava el cami per arri- boa, ja a dues clarors, entre cangons i rialles als portals de la vila on Pentrada sairebé sempre es fea cantant alld de "a tapar Ja calle, que no pase nadie..", en- dinsant-se pels carrers cap a la plaga Major o al Mercat on encara, per un cert temps, continuatien els jocs. Per a la majoria peré aqui acabava la festa ds quest primer dia de Pasqua, per alguns altres encara quedava el breu epileg del sopar de colla que a casa d'alguna amiga ‘© amic se celebraria, Segon i tereer dia de Pasqua la festa seguia amb el mateix aire perd ja segons les disponibiltas de temps d'esplai de cadased, Quan novament reprenia forga la festa era el diumenge segiient, vespra de sant Vicent, en eixir al camp tothom a fer paella. Popularment es concixia com "el diumenge de les paclles", I’a- poteosi de la festa pasqual. El capvespre del dissabte ja s'anima: va amb el paseig de les colles cap al mercat abillats amb vestimenta pasqual, cabis de palma a la ma, a comprar els queviures. D'obligada visita eren les pa- rades de la carnisseria i de les verdures, ara de gom a gom, entre acualits, estre- tors i ralles, portava la veu cantant el iés ents i poc a poc administrva les compres a més de distribuir les feines Coe eee eRe ice eae) quasi obligatéria "hort dels “Pana” i comprar un encian ainh qué ajudar el berenar concretes de endems, Perales parelle- tes que ja tenien decidit "criar patets a carantonyesi pessigolles. ‘A mitjan mati del diumenge hom podia weure a les cases del poble, punt de concentracié dels amics 0 de la fami- Tia, com acuraven els preparatis de la Jornada. Carro i ross n'eren ara els ee ‘ments imprescindibles dones s'hianivia rmés Iluny, a la caseta de camp, al bell mig dels florts tarongerars, per celebrar el dia amb gaudi. El rossi, ben polit, amb Paparell complet, tot relluint el cuir per la negea crema d’on sobreei- xxien les capricioses i geométriques de coracions formades per I clauada de laut daurat, collars de campanetes de sons greus i aguts que li posaran ea dancies al tranquil pas de Panimal; mos- queres, potes pintades i ben ferrades, crinera pentipada fins i tor amb alguna treneta i, si calia,capellet per protegi Jo del sol n’eren signes d'un amo pul- cere, diligent i d’estima amb el seu ani= rmalet. El carro era Ialtra pega d’aten- i6. Net, d'humil instrument de treball 4 convertirse en objecte quasi Yaltre punt d’honor de l'amo. La ben tibada sorra era rebost on guar- daven ties, estris i queviures escaientspera la joada, Damunt lempos- tada, despatles a les baranes, dues fileres de cadires enftontades sota la yela protectora i prevsora font a sol i plo, Darrere, indefectiblement, Shi penjava la paellota que al seu negre llom exhibia cridafer el nom de la penya o colla amb grans letres blanques. Ocupat el carro pel passatge, el crit d"arre hacal" era el senyal ini- ciitic del viage, Primer, trontolant per sobre lempedrat a la recerca dels carrers d’eixida del poble, on poe a poe es formava un espontani seguici sorollés i animat amb can cons sovintment palmades, i després per la intricada xarxa de camins del terme que els aviara, sota un ama- ble soli entre dolgos bats d’atzar re- centment esclatat, al lloc elegit per passar cl da. Arribats que hi eren, el quefer principal n'era preparar la paca: els uns se n’ocupaven d’enllestir la carn; els altres, d'escurar; uns ales, de Pamaniment de la verdura i poe és enlli, encara uns altes atiaven el foc, Tots aportaven ef seu saber en Ja comuna tasca que clouria quan la paella era posada al foc i confiada al seny del paeller, mestee de cerimé- nia, ajudat per voluntars i esforgats fogaters. Alhora, els demés joves sentretenien amb els jocs de pas- qua o bé aprofitaven Mestona xe rant, tot sota la complaent mirada de la "dona de confianga", ja entra- dla en anys, mig vigilant inquisido- rai eelestinesca, personatge sense a qual preséncia les mares mai_no hragueren consentit en deixar eixic les seues filles fadrines al camp. BI dinar era el més important acte comunitari de la colla. Una El dinar era el me: important acte comunitart, Una improvisada tala era narada a Vaire tinre i, entre bromes i acuilits, fonaven compte atta ne la gana els demanava tel wi ets Hiurave Sooo ee CLC e Ue ee ed improvisada taula era parada a Pai- re lure sot ombra d'un arbre 0 de Temparrat de la casa i, entre bromes i acudits, donaven compte dfalld que la gana els demanava i el vi os livrava Ja de vesprada, abans de tornar- se'n, jugant reproduien incons- cientment un ritual antic i magic dels primitins camperols: la disfes- sa, Amb la cara mascarada i coro nats per rames verdes, ~ornamenta- cid que s'estenia fins i tot al caro i rossi-, assumien la simbdlica trans- rmutacié de Ik personalitat_per compassar-se'n amb el canvi esta ional recent. Bra com una mena de possessié absoluta i personal de ha primavera, © Ja venim de fer paella, hem jugat a la tarara, ens hem begut tot el vi i hem treneat Ia carabassa"” eren les lletres de presentacié per tal de fer-i asabentar a la poblacié del seu retorn ala vila i, qui sap si també en exhibir-los la natural indumentiria de la que eren por- tadors manifestar-los la bona nova del temps novell als qui no havien pogut cixit, La primavera s'en- dlinsavaaixi també al mateix indret rb 1 de bell now remataven el jorn amb els mateixos jocs del dia Pasquu Extracte del llihre “Festa ala Ribera: les festes d'Algemes{” ‘Que 6s presentara a Algemesi ‘el proper 23 Wabril Le vendemos el piso, no la mofo. ¢96 242 30 40 Poza Mercado, 16 Boo » ALGEMES| www.primergrupo.com ‘Bosna per Pep lala como Cen,