> rgan dexpressi de la CGT de Catalunya 8a. poca Juliol 2015 nm.

174 0,50 euros

www.cgtcatalunya.cat

Ni les lleis mordassa

ni la repressi
ens faran callar

Dipsit legal: B 36.887-1992

JULIOL DE 2015
Editorial - 2

CatalunyA
Editorial

Mobilitzaci social contra les

Lleis Mordassa

executiu del PP ha aprovat

una llei de seguretat ciutadana
molt restrictiva per als drets
dopini, organitzaci i manifestaci
sense tenir en compte les opinions
contrries de juristes i organismes
defensors dels drets humans. Sords a
les documentades observacions dels
experts, el govern de Rajoy ha tornat
a aplicar el corr que encara li permet
la seva majoria absoluta, per aprovar
una llei que ens retrotrau als ms foscos temps de la repressi franquista.
Les reformes del Codi Penal i la Llei
Antiterrorista representen restriccions molt greus als drets fonamentals de reuni, associaci, inviolabilitat de comunicacions i domicilis,
etc. i encara que lobjectiu de tals retallades pogus semblar el terrorisme
jihadista, la veritat s que sestan apli-

cant especialment a grups llibertaris,

centres socials okupes i collectius de
joves en lluita.
La Llei Mordassa estableix multes
quantioses per accions o simplement
per convocatries o difusi de les mateixes que fins ara no estaven tipificades com a delictes, multes dirigides
contra les persones i moviments que
ms estan sofrint les conseqncies
del desbocat capitalisme salvatge,
dures sancions econmiques que
actuen com a mesura dissuasria davant la necessitat de manifestar pblicament denncies i reivindicacions
absolutament legtimes.
Multes que podran anar de 100 a 600
euros, per ocupar o reunir-se en la
via pblica o un edifici ali; de 601 a
30.000 euros, per impedir un desnonament, formar piquets informatius

o difondre imatges de la policia; de

30.001 a 600.000 euros, per reunions
o manifestacions en infraestructures
de serveis bsics (sense determinar
quins sn aquestes infraestructures
o serveis bsics). Per a major indefensi de la ciutadania ser la prpia
estructura policial la que determini
la suposada gravetat de les accions i
quin tram sancionador saplica i amb
quina intensitat.
Aquesta llei s un dels ms grans
atacs a les nostres llibertats i drets i
va dirigida contra les organitzacions
i moviments que ms ens estem implicant en la lluita contra les retallades i poltiques neoliberals impostos
per la Troica i el capital internacional
als governs europeus, en un intent de
frenar la creixent mobilitzaci damplis sectors socials contra la priva-

titzaci de serveis pblics i contra la

precaritzaci de locupaci, labaratiment de lacomiadament i els salaris
de gana que impedeixen a la classe
treballadora disposar dhabitatge i
condicions de vida dignes.
La CGT fa una crida al conjunt de

la societat, i molt especialment a la

classe treballadora i els moviments
socials, a seguir-se mobilitzant contra
lanomenada Llei Mordassa i a continuar denunciant la repressi que lEstat exerceix contra els collectius que
lluitem contra aquest sistema injust.

AGURRELG

Hi ha un patr de violaci dels drets humans per part de

les transnacionals
Lyda Fernanda, membre de la xarxa internacional dactivistes investigadores Transnational Institute (TNI)

ON ENS TROBEM?
SECRETARIAT
PERMANENT DEL
COMIT CONFEDERAL
DE LA CGT DE
CATALUNYA
Via Laietana, 18, 9 - 08003
Barcelona spccc@cgt.es Tel. 933103362.
Fax 933107110

FEDERACIONS
SECTORIALS
Federaci Metallrgica de
Catalunya (FEMEC)
Federaci de Banca, Borsa,
Estalvi i Entitats de Crdit
Federaci Catalana
dIndstries
Qumiques (FECIQ)
Federaci de Sanitat
Federaci dEnsenyament de
Catalunya (FEC)
Federaci dAdministraci
Pblica (FAPC)

Via Laietana 18, 9 - 08003 Bcn

Tel. 933103362. Fax 933107110

Alfons XII, 109. 08912 Badalona

cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax
933831803

FEDERACIONS
COMARCALS

Garraf-Peneds
Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova
i la
Geltr - cgtvng@cgtcatalunya.cat
Tel. i fax 938934261

Anoia
Carrer Clavells 11 - 08700
Igualada
Tel./fax 938042985 cgtanoia@
yahoo.es
Baix Camp/Priorat
Raval de Sta. Anna 13, 2n, 43201
Reus
baixc-p@cgtcatalunya.cat
Tel. 977340883. Fax 977128041
Baix Llobregat
Cra. Esplugues, 46 - 08940
Cornell cgtbaixll@cgtcatalunya.cat
Tel. 933779163. Fax 933777551
Comer, 5. 08840 Viladecans
cgt.viladecans@yahoo.es
Tel./fax 93 659 08 14
Baix Peneds
Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell
Tel. i fax 977660932
cgt.baix.penedes@gmail.com
Barcelons Nord

Edici del Collectiu La Tramuntana: Joan Rosich, Pau Juvill,

Joan Anton T, Jose Cabrejas, Ddac Salau, Josep Estivilli, Xavi
Roijals, Jordi Mart, Josep Torres, Txema Bofill, Paco Martn,
Moiss Rial. Collaboradors: Pepe Berlanga, Bernat Muniesa,
Artur Sard, Alba Caellas, Toni lvarez, Pep Cara, Ferran Aisa,
Miquel-Ddac Piero, Jaume Fortuo, Carls Jov, Agurrelj, Joan
Canyelles Amengual, Emili Cortavitarte, Antonio Gascn, Agustin
Guillamn, Lamo en Pep des Vivero i les federacions i seccions
sindicals de CGT. Tirada: 13.000 exemplars.
Redacci i subscripcions a Catalunya: Raval Sta. Anna,
13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977340883.
Collaboracions: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat, com-cgt-cat@
cgtcatalunya.cat
Web revista: www.revistacatalunya.cat
No compartim necessriament les opinions signades de
collaboradores i collaboradors.

Maresme
Uni 38 baixos, 08302 Matar maresme.cgt@gmail.com
Tel. i fax 937908261
Valls Oriental
Francesc Maci, 51 08100 Mollet cgt_mollet@hotmail.com
Tel. 935931545. Fax 935793173

FEDERACIONS
INTERCOMARCALS
Girona
Av. Sant Narcs 28, ent. 2a 17005
Girona
cgt_gir@cgtcatalunya.cat
Tel. 972231034. Fax 972231219
Ponent
Av. Catalunya, 2, 8 25002 Lleida lleida@cgtcatalunya.cat

Tel. 973275357. Fax 973271630

Camp de Tarragona
Plaa Imperial Tarraco, nm.
1 Edifici 2, 3a Planta, 43005
Tarragona
cgttarragona@cgt.es
Tel. 977242580 i fax 977241528

FEDERACIONS LOCALS
Barcelona
Via Laietana, 18, 9 - 08003
Barcelona
flbcn@cgtbarcelona.org
Tel. 933103362. Fax
933107080
Berga
Bal 4, 08600
sad@cgtberga.org Tel.
938216747
Manresa
Circumvallaci 77, 2n - 08240
Manresa
manre@cgtcatalunya.cat
Tel. 938747260. Fax 938747559
Rub
Colom, 3-5, 08191 Rub, flcgt_
rubi@
hotmail.com Tel. i fax 93 588
17 96

Sabadell
Rosell 10, 08207 Sabadell cgtsabadell@hotmail.com Tel.
i fax 93 745 01 97
Terrassa
Ramon Llull, 130-136, 08224
Terrassa - cgtterrassafl@
gmail.com
Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789
45 04
Castellar del Valls
Pedrissos, 9 bis, 08211
Castellar del Valls
cgt.castellar-v@terra.es,
Tel./fax 93 714 21 21
Sallent
Clos, 5, 08650 Sallent
sallent@cgtcatalunya.cat
Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820
63 61
Trrega
Plaa dels lbers 10, 2n,
25300, Trrega
Viladecans
C/ Sant Mari 72, 08840
Viladecans
fl.viladecans@cgtcatalunya.cat
Telf. 93 6590814 610072649

Dacord amb la Llei Orgnica 15/1999 de Protecci de Dades de carcter personal la CGT informa: a) Les
dades personals, nom i adrea dels subscriptors i subscriptores sn incorporades a un fitxer automatitzat
degudament notificat davant lAgncia de Protecci de Dades, el titular del qual s el Secretariat Permanent
de la CGT de Catalunya i la seva nica finalitat s lenviament daquesta publicaci. b) Aquesta base de dades
est sotmesa a les mesures de seguretat necessries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en
el tractament de les dades de carcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podr exercir el seus drets daccs,
rectificaci, cancellaci i oposici al tractament de les seves dades personals mitjanant comunicaci remesa
al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrnic s-org@cgtcatalunya.cat o b a Via
Laietana 18, 9 de Barcelona.
Tots els continguts daquesta revista estan sota una llicncia Creative Commons
Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya
Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar pblicament lobra amb les condicions segents:
- Reconeixement. Heu de reconixer els crdits de lobra de la manera especificada per
lautor o el llicenciador.
- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.
- Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada
daquesta obra.
Quan reutilitzeu o distribuu lobra, heu de deixar ben clar els termes de la llicncia de
lobra. Alguna daquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el perms del titular dels
drets dautor. Els drets derivats dusos legtims o altres limitacions reconegudes per llei no
queden afectats per lanterior.
Ms informaci a http://cat.creativecommons.org/

JULIOL DE 2015
3 - Tema del mes

CatalunyA

Tema del mes

Els perills de la institucionalitzaci

de les lluites socials en un any
electoral
Mike Gmez

n aquest perode histric que

estem vivint els territoris del
sud dEuropa ens trobem amb
una situaci de crisi que crec que per
desgrcia romandr per dcades,
configurant un futur fora diferent
en lactualitat. A ms a ms t moltes
probabilitats dagreujar-se degut a
futures crisis ecolgiques, econmiques i energtiques concatenades
no tinc gaires esperances en el futur
on ens porta el capitalisme.
Dins daquesta situaci veig que depenent dels ritmes generals, els moviments socials aposten, de tant en
tant, per lelectoralisme. Vivim un
cicle de reflux de limpuls del 15M.
Fa uns anys, el 2011, vam viure, al
contrari, un auge de les lluites socials i populars. Les vagues generals
es retroalimentaven amb la protesta
quotidiana i aquesta amb la poltica de les places sorgida el 15M. El
Ning ens representa, semblant al
que se vayan todos de largentinazo, se sentia per tot arreu.
Per aquest cicle va comenar a estancar-se i no va aconseguir articular-se polticament. Es va perdre una
oportunitat dor en aquells anys de
crear un moviment popular transformador de deb i amb un programa propi de caire constituent. No
obstant aix, el cicle de lluites socials
va despertar a lactivisme a milers de
noves militants, que encara es troben a prop nostre.
A Catalunya, el Procs Sobiranista
ha coincidit en el temps amb lonada
de protestes post-15M. Ha tingut un
full de ruta diferent per tamb ha
estat de carcter massiu. Aquest cop
el moviment pel dret a decidir va
constituir-se en un nou moviment
popular. Malauradament va quedar
rpidament sota el control i la influncia de sectors no gaire ambiciosos en el terreny social, per dir-ho
suau. Finalment, durant lltim any
Artur Mas ha aconseguit paralitzar
el Procs i canalitzar la mobilitzaci
ciutadana. Un moviment popular,
per se, no vol dir que hagi de ser un
moviment revolucionari, per com a
mnim ajuda a trencar amb la passivitat, lindividualisme, latomitzaci i
la despolititzaci de la societat sota
el neoliberalisme.
El control dels mitjans de comunicaci per part de les elits neoliberals

del catalanisme ha resultat clau per

minar el Procs. Igualment els mitjans han resultat importantssims
per reforar lascens dels partits de
nou tipus com Podemos o Guanyem. Dalguna manera sels donava
un espai publicitari que ha resultat
vital pel seu desenvolupament i per
crear una imatge de canvi imminent
en el panorama poltic a tots els nivells. Es creava una expectativa de
canvi o recanvi dels partits del poder.
s per aix que molta gent que havia comenat a moures durant el
15M i el perode de protestes iniciat
aleshores ha pogut veure en aquestes formacions la soluci que no ha
trobat en uns moviments socials que
no shan convertit en actors poltics.

Referents
Durant el tardofranquisme, els ltims anys de la dictadura de Franco,
el Partit Comunista havia estat el
principal partit de loposici. Havien
aconseguit lhegemonia de lesquerra
a base de tenir quadres a les universitats, als barris, a les empreses,
als sindicats, a les associacions de
dones a tot arreu. Per durant
lanomenada Transici va ocrrer
una fuita de militants cap al Partit
Socialista. Van ser milers de quadres
militants, formats en el marxisme i

en la idea duna revoluci socialista, qui van anar a engreixar les files
socialistes, que durant 1975-77 eren
molt ms petites que les comunistes.
El paper del PSOE va resultar devastador pels moviments socials, que
van haver de refundar-se als anys 80
sota altres parmetres diferents dels
de la Transici. Lesquerra va quedar
destrossada, i gran part de la culpa
la va tenir el fet que el Partit Comunista esdevingus en el principal valedor de la nova democrcia liberal,
renunciant a la seva intenci duna
societat ms igualitria i ms lliure.
Com veiem la direcci comunista va
posar el pes a la lluita institucional,
la repartici de quotes de poder i
la redacci de noves lleis i no pas la
lluita al carrer, les vagues generals o
lestabliment de nous contrapoders
ciutadans o populars.
A Alemanya hi va haver un moviment social que va destacar per
sobre de la resta de moviments europeus. Van recollir gran part de la
fora dels moviments revolucionaris
dels anys 70. Es tractava dels Verds.
En dues dcades van passar dun
discurs antisistema a ser una fora
del sistema, dun antimilitarisme i
un pacifisme militants a defensar els
bombardejos de Kosovo el 1999.
El gran problema dels Verds s que
van quedar-se sense un moviment
social al carrer a mitjans dels anys
90. Per tant els crrecs electes no ha-

vien de passar comptes a ning i a

poc a poc van acabar pensant com
els seus companys de Parlament. Al
cap i a la fi eren els seus companys de
feina amb qui passaven moltes hores
a la setmana. Aqu veiem de nou el
perill de perdre el carrer.
Per s que renovar els crrecs tampoc s una tasca fcil. Com quedaria si, per exemple, en cas que Ada
Colau fos lalcaldessa de Barcelona,
la base del seu partit la fes dimitir
per haver incomplert el programa?
Aquest partit no tornaria a guanyar
les eleccions mai ms, perqu apareixeria com una colla de hippies
que juguen a la polticadavant de
lopini pblica; loposici i els mitjans de comunicaci el destrossarien

polticament. s a dir, aquest partit

est condemnat a incomplir el seu
programa poltic. Lnica manera de
complir-ho seria a travs duna mobilitzaci massiva i permanent. I per
aix no cal tenir lalcaldia. Tamb es
pot fer des de fora de les institucions.
Per ltim voldria comentar el cas del
Pas Basc. Als anys 70 a Euskalherriak es vivia una situaci de lluita
ms profunda que a la resta de lEstat
(tret de Barcelona i potser Astries).
Aquesta lluita va ser capitalitzada als
80 per Herri Batasuna i el moviment
abertzale dalliberament nacional.
Per aquest moviment en comptes
danquilosar-se i perdre la seva identitat va mantenir-se extremadament
polititzat prcticament fins ara.
El factor que va provocar aix no
van ser precisament les sessions de
formaci poltica, o la seva fortssima implantaci al moviment juvenil
basc, sin la presncia dETA(m). Es
tractava duna organitzaci de lluita
armada que per la seva prpia existncia no permetia que el pes del
moviment abertzale queds supeditat a la poltica parlamentria. Ni
tan sols havien de fer res per exercir
una legitimitat per sobre dels poltics. Existien i influen. Servien per
reforar un imaginari de lluita popular i de societat alternativa. Per
qu ara hi ha una mala sensaci a
Euskalherriak , precisament quan
EH-Bildu t possibilitats de guanyar
les eleccions? Doncs, per qu sest perdent lessncia, se suavitza el
discurs, sadopten poltiques socialdemcrates o fins i tot socio-liberals i en definitiva,sest produint
una desorientaci del moviment
popular edificat en les dcades anteriors.

JULIOL DE 2015
Tema del mes - 4

CatalunyA

Els perills de la institucionalitzaci de les lluites socials en un any electoral

Els perqus
Segons els exemples esmentats crec
que quan el teu moviment ha enviat
gent a les institucions, es produeix
de forma lgica, una relaxaci de
lactivitat al carrer. Dalguna manera
tendim a pensar que, ja que estem a
dins podem entrar al joc parlamentari i tenir possibilitats dinfluir en
alguna nova llei. Aqu ni tan sols
entra en consideraci el sabotatge
que lestat profund (i ben fatxa) fa
a qualsevol mesura progressista des
del funcionariat, la policia, el sistema judicial, el cos diplomtic o, en
algun cas, lexrcit.
El cas s que les institucions consumeixen molt de temps. Tenen un ritme propi. Lgicament s una feina
ms, s a dir, que es fa poltica durant
tota una jornada de treball i a ms
a ms et paguen per aix. El ritme
de la nova vida poltica transforma
a poc a poc a les activistes en funcionries. A ms a ms el moviment
comena a tenir els debats al ritme
que marca lagenda de la instituci,
cosa que pot provocar possibles divisions i nous problemes interns.
Com s lgic els moviments amb
gent dins de les institucions volen

que les seves propostes surtin endavant . Daquesta manera indirectament les institucions intenten captar
els millors cervells dels moviments
a canvi de recursos, subvencions,
prestigi o, simplement, dun sou. s
lesquerra transformadora qui ms fa
per canalitzar el capital intellectual
(o de capacitat de treball) dels moviments cap a una tasca institucional.
Tots aquests factors van en la mateixa direcci: les institucions treuen
gent als moviments socials. Pot ser
poca o molta, depn de cada cas.
Per el que est clar s que si a una
ciutat hi han 100 activistes, impulsen una candidatura i nentren a la
instituci 2, amb uns altres 4 de suport, sha pogut guanyar influncia
poltica, per shan perdut 6 activistes de primera lnia. Per aix s tan
necessari el relleu un cop sentra en
aquests mbits. I no sempre saconsegueix.
Per aix els moviments queden
en risc duna supeditaci a la seva
branca poltica. Les seves companyes a dins de les institucions tenen
recursos, temps, capacitat intellectual, contactes, carisma (sn conegudes per la poblaci) i informaci
per liderar tot el seu moviment. Per

aix es produeix un efecte de delegacionisme, de ja sho faran aquells

mentre la militncia de carrer es dedica a coses ms del dia a dia com
gestionar centres socials o militar
en moviments socials que no tenen
aspiracions poltiques. La sensaci
dhaver perdut el control del que fa
un company teu a una instituci s
una altra causa de decepci de la militncia i deventuals abandons.
Per ltim, veig un risc danquilosament si no es produeix el relleu. Com
els Verds alemanys, el contacte diari
amb altres poltics els va fer que acabessin pensant de la mateixa manera
que la resta. No poques candidatures
ciutadanes han entrat a un Ajuntament grcies a una assemblea popular
forta, que desprs de dos o tres anys
es desf, quedant una regidoria allada, sense base social.

ment no parlo dels governs llatinoamericans desquerra revolucionria

que fomenten la mobilitzaci permanent i que grcies a aix gaudeixen
duns ndexs de suport altssims. Han
aprs que la poblaci necessita canals
dautoorganitzaci i dautogesti fora
de les institucions. Per no s una
tctica molt seguida dins de lesquerra
internacional. Al contrari, s normal
que a mesura que saconsegueix una
quota de representativitat es perdi el
carrer.
Tamb caldria parlar de lefecte divisionista en els moviments socials que
tamb es pot observar. Es divideix
el moviment en bons, responsable,
que t gent que participa de les institucions, i dolents, insubms, que

es nega a participar-hi. El moviment

dolent s criminalitzable, reprimible.
El moviment bo sintenta recuperar i canalitzar per poder ser acceptat. Aquesta estratgia de promoure
mediticament certs partits poltics,
mentre es reprimeix durament a qui
no vol integrar-se dins de les estructures del sistema lestem vivint ara
mateix. El pal i la pastanaga. I sense
entrar en el tema de la repressi, tamb hi ha un sector del moviment social que no voldr entrar mai en campanyes electorals ni en les institucions
de lestat. Aquesta divisi pot resultar
fatal per tot el moviment social.
* Mike Gmez s militant del Procs
Embat. Article publicat a apunt.info

Conseqncies
De tal manera es dedueix que la institucionalitzaci de les lluites socials
poden produir un desnim de la poblaci que sha mobilitzat o que lha
recolzat. No s al 100%, bviament.
Sempre hi han casos de suport popular mantingut en el temps. Evident-

Sobre la necessitat de tenir anlisis adients i

no deixar-nos portar per lespectacle
Ignasi

primers de juny vam poder

ser testimonis duna onada
dimatges durnes i paperetes electorals cremant-se als carrers
de Mxic. Al mateix temps, el poble
kurd votava massivament en les eleccions de Turquia desprs de patir un
atemptat feixista.
Dins del nostre camps, el llibertari
i el de lesquerra revolucionria solem fixar-nos en aquells fenmens
socials, ja siguin internacionals per
tamb en els fenmens locals, en base
a una srie de clixs que connecten
amb una cultura poltica basada en
gran mesura en codis esttics que activen les nostres simpaties.
Daquesta manera, les barricades, fo-

gueres, persones mortes i ferides

sn les que provoquen que ens fixem
en determinats actors poltics. s un
smptoma duna forma de concebre
la poltica que ens ve llastrada des de
fa temps i que sovint ens impedeix
apreciar els processos poltics i socials en profunditat.

El poder popular
no sn fotos per
compartir a les
xarxes socials
Ens emocionem quan veiem a la poblaci mexicana bloquejant una carretera a lexrcit, o quan veiem a les
milicianes de Rojava (el Kurdistan de
Sria) apuntant a lhoritz amb fusells

dassalt, per per regla general no

amb nims daprofondir, daprendre
del procs. Per contra, ja no ens emocionem tant quan fa uns mesos, arrel
de la matana destudiants a Guerrero
(Mxic), diferents moviments socials,
sindicals i poltics, van constituir
lAssemblea Nacional Popular, amb
un programa i lnies dactuaci molt
avanades, que ha estat lactor capa
darticular la resistncia contra la
narcopoltica mexicana, aixecant la
bandera dels estudiants desapareguts.
Aquests sn processos de convergncia que no sorgeixen de lespontanetat, com tampoc ho fan les barricades i els piquets contra les eleccions.
Aquests successos neixen dun profund procs de militncia i inserci
social de diferents moviments i partits desquerres que sn forts a estats
com Guerrero, amb una llarga tradici organitzativa i amb presncia de
la guerrilla EPR i del seu front poltic.
De la mateixa manera, laposta sociopoltica de lesquerra kurda pel
Confederalisme Democrtic, lexistncia de la KCK (la Confederaci
de Comunitats del Kurdistan), larticulaci de la guerrilla feminista i tot
lampli paraiges social i organitzatiu
del moviment dalliberament kurd
noms va arribar als nostres ulls
quan van comenar a morir i matar
durant la guerra de Sria; quan van
arribar-nos les primeres imatges im-

pactants. El cert s que el moviment

kurd ja porta dcades desenvolupant
interessants experincies de poder
popular, i que porta tamb anys en
lactual estratgia neozapatista de
doble poder que va estar impulsada
pel Partit dels Treballadors del Kurdistan i els seu bra armat, les HPG.

Espectacle o
realitat
La tctica de boicotejar les eleccions mexicanes o de la diversitat
de tctiques del moviment kurd, no
neixen del no-res. La primera ve de
lorganitzaci sindical i popular, de
la construcci dautogoverns locals,
populars i autnoms, de les policies
comunitries, de lexperincia de
Oaxaca de 2006, de la guerrilla La
segona de la capacitat de canviar destratgia, de la disciplina de dcades,
tamb del procs de pau a Turquia i
laposta electoral en aquell territori,
cosa que va relaxar la militaritzaci
de lestat turc i que indirectament
va possibilitar el procs de Rojava.
Sn processos complexos, llargs,
contradictoris per que shan fet
avanant amb el poble.
I com es valoren els processos de canvi social des del camp llibertari occidental? Doncs, sota un punt de vista
de consum esttic, gaireb militaris-

ta. Noms ens fixem si hi ha violncia. Espectacle. Creiem que hem

dapreciar els avanos de les nostres
germanes i germans, del poble treballador de tot el mn. Hem de valorar
la poltica feta dia a dia a base dorganitzar, formar, lluitar moltes vegades
en fronts diferents i fins i tot contradictoris. s un error agafar una part,
consumir-la i oblidar-la, sense entendre el context global i la histria que
aquests moviments tenen darrera.
Fa relativament pocs anys que es va
aixecar a Colmbia el Congrs dels
Pobles, les Mingues i les marxes per
la dignitat. s un procs on participa lincipient joventut llibertria,
que pot ser un exemple per moltes
regions del mn quant a construcci
de subjectes fora de la lgica partidista i electoral, que est construint
una agenda de lluita i al mateix temps
una institucionalitat alternativa i democrtica. Sn desenes de milers de
persones, treballadores, indgenes i
pageses, feministes, joves, objectores
de conscincia, vctimes del terrorisme estatal i un llarg etctera van
pensar i pensen que volen un pas
des de baix i a lesquerra. Han estat
perseguides, les maten i moren en silenci. No van cremar fogueres ni van
ser retractats amb armes. Potser per
aix ni ens adonem.
* Ignasi s membre del Procs Embat

JULIOL DE 2015
5 - Tema del mes

CatalunyA

Els perills de la institucionalitzaci de les lluites socials en un any electoral

Memento Mori
No s el moment de deixar el carrer com a escenari poltic
Bruno Ortega

algrat lentrada de les

candidatures alternatives
als ajuntaments, els moviments populars han destar continuar enfortint-se i coordinant-se per
mantenir lautonomia i tenir la capacitat dimposar les seves demandes a
les elits poltiques i econmiques.
Els resultats dels darrers comicis
electorals han suposat tota mena
danlisis triomfalistes per part
dimplicats directes en els moviments socials. I no hi ha per menys
quan aquests resultats representen
un gir a lesquerra a bona part de
Catalunya, amb la victria de partits i candidatures alternatives com
la CUP o Barcelona en Com, entre
daltres, les quals portaven dins un
clar contingut rupturista i en clau
de justcia social. Sn candidatures
amb cares conegudes, activistes dels
moviments socials amb trajectries
diverses que els i les situen darrere
de pancartes o amb megfons a la
m, candidatures allunyades de la
parafernlia estilstica que caracteritza el parlamentarisme tradicional
i que, per tant, apropa a un sector
que sespera que marqui la diferncia. En definitiva companys i companyes que han decidit fer un pas i
provar sort dins lesquema que ens
marca la democrcia institucional.
Sobre un escenari nou en el panorama social catal que hem de
saber aprofitar, donat que pot sser perills a la vegada. s evident
que s positiu que no hi siguin al
capdavant dels ajuntaments partits
de dretes amb poltiques econmiques neoliberals i contra els quals
fa anys que estem lluitant al carrer.
Ning es pot queixar que el PP i el
PSC perdin presncia a molt bona
part del territori i que en el seu lloc
sintrodueixin regidors de la CUP o
de Guanyem. De la mateixa manera
aquesta prdua de seients comporta
la dificultat de govern amb majories
clares a molts ajuntaments i, per
tant, la fragilitat en les decisions que
hauran dassumir els regidors i regidores atesa la diversitat dinteressos
als quals shan dajustar. Una altra
caracterstica daquestes eleccions
s levidncia de demandes de poltiques socials fetes pel poble, recollides en els programes de les candidatures vencedores, en parallel amb el
desig de sobirania nacional reflectit
en laugment de vots a partits obertament independentistes, sumats a
aquells que shan pronunciat a favor
del dret de lautodeterminaci dels
pobles. Amb aquesta dualitat es fa

evident un inters en lassoliment

duna sobirania plena, amb una intenci de conquesta de la llibertat i
lautonomia mitjanant lexercici del
poder popular.
La nit del 24M ens va portar una
gran guanyadora a tot Catalunya:
una Ada Colau vencedora a Barcelona, ja que la capital centra linters
ms gran en unes eleccions municipals a causa de la seva influncia
dins la dinmica poltica de tot el
pas. LAda Colau s la primera alcaldessa de Barcelona, una altra fita
important, ja que tamb es trenca
amb les imposicions del patriarcat que allunya a un gnere de la
poltica. Ens trobem davant duna
dona amb molta repercussi pblica, amb una legitimitat guanyada
a pols, i, per tant, una dona empoderada, la millor candidata a priori
per encapalar un canvi en les institucions.
Els moviments socials han guanyat? Sha fet un pas, fins aqu estem
dacord, per alguns endavant per
altres endarrere, per hi ha hagut
un moviment en el tauler. Aquest
pas s conseqncia dun aglutinament de forces en els darrers anys
que han fet crixer en gent i en experincia a uns moviments socials
que han pogut veure en aquestes
candidatures una sortida institucional contra el malestar. Si no sha
aconseguit gran cosa per mitj de
les protestes ciutadanes, la conquesta de les institucions es veu com un
objectiu assumible en tant que hi ha
un desig real de canvi social que li
tregui el poder a lenemic de classe i
des don es puguin assajar uns models institucionals ms democrtics
i socialistes. Per aquest motiu, es
pot parlar duna victria dels moviments socials si tenim en compte

que part daquests han nodrit els

nuclis daquestes candidatures.
Per molt bona intenci que tinguin
lAda Colau i companyia, estan entrant en un mn on es trobaran
amb situacions on no hi comptar
nicament la seva veu. s en aquest
moment quan ens hem de recordar
que a dins de Barcelona en Com hi
ha Iniciativa per Catalunya-Verds,
responsable de la conselleria dinterior durant el tripartit i autntic partit dordre; hem de pensar
tamb en tots els pactes que hauran
de fer ats que, tant a Barcelona
com a altres llocs, no tindran prou

regidors per a assolir el govern de

lajuntament; i sobretot ens hem de
recordar don ve tota aquesta gent, i
recordar-ho cada dia. Som un pblic exigent, impacient i violent. No
poden oblidar que sn mortals.
Aquesta entrada en el poder institucional pot actuar com a desencadenant de les contradiccions del
capital que duna banda promet llibertat i democrcia i per laltra les
refusa quan aquestes es desenvolupen amb ms claredat. El poder es
troba aferrat a la burgesia i aquesta
t la capacitat dexercir-lo per diversos mitjans al marge dels governs.

Que un moviment popular arribi

al poder no vol dir que sigui capa
dutilitzar-lo duna manera efica.
No s el moment de deixar el carrer com a escenari poltic, ens ha
de quedar clar que els canvis socials
no es fan a dins les institucions. Els
moviments populars han destar
preparats i continuar enfortint-se i
coordinant-se per mantenir lautonomia i tenir la capacitat dimposar
les seves demandes a les elits poltiques i econmiques. No sha daturar la construcci dalternatives a
les institucions i shan de continuar
promovent els espais dautoorganitzaci als nostres barris, llocs de treball i centres destudis.
En aquest escenari els i les llibertries tenim loportunitat dassolir
un paper organitzatiu de les estructures de contrapoder autnomes
amb la creaci duna agenda prpia
amb la fora suficient per imposar
les nostres poltiques a les institucionals. Tenim la corda per tensar
les contradiccions entre el projecte
transformador amb les estructures
institucionals i econmiques, per la
qual cosa cal tenir enllestides unes
contrainstitucions populars provades, aix com una capacitat organitzativa i mobilitzadora per fer front
a ofensives involucionistes per part
del sistema.
* Bruno Ortega s militant de Procs
Embat

JULIOL DE 2015
Tema del mes - 6

CatalunyA

Els perills de la institucionalitzaci de les lluites socials en un any electoral

Recolzar-se en estructures
existents per aconseguir una
transformaci social t riscos
Entrevista a lhistoriador Jrme Baschet
contrapesos i fer ms fcil la vida de
la gent. Per potser aix fa perdre de
vista lobjectiu principal, des de la
meva perspectiva, que s construir
un mn diferent.

Ignasi Franch

Lhistoriador Jrme Baschet explora

un futur possible de noves relacions i
noves maneres de viure a Adis al capitalismo (Ned Ediciones, 2015), un
assaig inspirat en la seva proximitat
amb el moviment zapatista. Lautor
reivindica la necessitat de superar
un model de producci i relacions
laborals que desgasta lindividu, atomitza les societats i senfronta amb
problemes sistmics com un elevat
atur estructural. A parer de Baschet, imaginar horitzons possibles de
transformaci radical pot alimentar
els desitjos de canvi.
- Comences el teu llibre amb un
diagnstic desolador dun present
dincertesa i de sotmetiment a un
model econmic despietat. Creus
que estem psicolgicament preparats per viure en una competici
amb tota la resta dssers humans?
No s si estem preparats, per est
clar que patim aquesta situaci. Ho
demostra laugment de malalties, fsiques i psicolgiques, que sassocien
a lexigncia de competitivitat, a la
pressi en el treball o per labsncia
de treball. Es produeixen sucidis
per les condicions laborals, per la
manca dhabitatge El capitalisme
pot ser el sistema ms patolgic que
ha existit. I aqu veiem els problemes
dun productivisme compulsiu que
provoca efectes terribles en la vida
de la gent, des de les condicions materials fins a aquesta esfera psicolgica. Per reproduir-se, el sistema genera condicions insuportables.
- Vivim en un mn on el llenguatge
publicitari, procliu al pensament
positiu, t molt de pes. Et sorprn
que el sistema econmic actual es
presenti a si mateix amb un missatge de fatalitat? Les noves generacions viuran que les anteriors, ens
hem de conformar amb menys per
no quedar-nos sense res
S, s estrany. I genera un salt enorme entre una realitat molt difcil
i aquests missatges publicitaris de
triomf, de bellesa, de joventut eterna, que ens envaeixen constantment.
Potser aquesta distncia tan gran

far que prenguem conscincia de

la insostenibilitat daquesta mentida
permanent. Acceptem un absurd,
que el cam de la realitzaci est en
el consum, potser perqu ens ho
diuen a tot arreu i en tot moment.
- En aquesta lnia contradictria,
a Europa sha modulat un discurs
del sacrifici. O renuncies a drets o
els bns que podrien ser teus seran
gaudit per altres famlies, per altres empreses, per altres pasos del
mercat global
Es necessiten crear divisions. Reproduir la dominaci implica crear
grans enemics. El poder els necessita
per justificar-se. A Europa, aquest
paper el juguen els migrants o els terroristes. Aquestes estratgies tamb
desvien latenci del patiment quotidi i de problemes molt reals.
- A Adis al capitalismo, critiques
el capitulisme.
S. s la renncia a pensar que es pot
construir un mn no capitalista. De
vegades, algunes posicions anticapitalistes no assumeixen aquesta possibilitat efectiva. La idea central de
lassaig s que sha de pensar en escenaris de futur i enfortir limaginari
alternatiu daquest mn no capitalista que s tan necessari.

- Desconfies de lEstat com a eina

principal per treballar pel b
com. Creus que es pot lluitar alhora contra els poders dels mercats
i de lEstat sense utilitzar les eines
daquest ltim?
s una pregunta complicada i delicada. I potser t una mica a veure
amb el que est passant a Barcelona
i tamb a altres municipis dEspanya. No vull donar una resposta que
pretengui ser universal. Per lexperincia que tinc, per, em fixo sobretot en els riscos de recolzar-se en

estructures existents per aconseguir

una transformaci social. Els governs progressistes de lAmrica Llatina
poden haver implementat algunes
mesures ms favorables per a les
classes populars, encara que aix s
discutible i shauria de donar la paraula a les poblacions daquells pasos. Per jo faria una altra pregunta:
aquestes poltiques han servit per
avanar cap a una societat no capitalista? Quan sassumeix que la lluita tindr lloc des de les institucions
existents, es pot assolir algun benefici immediat, es poden introduir

- Optes per imaginar una societat no capitalista possible. La teva

familiaritzaci amb el moviment
zapatista tha inspirat idees, maneres?
Adis al capitalismo no s un relat de lexperincia zapatista per s
parteix della. Lassumeix com un sl
a partir del qual treballar, com una
font dinspiraci i no com un model.
Tracto de projectar-nos en la possibilitat dun futur no capitalista. I no
pretenc elaborar una recepta, perqu
seria contradictori amb el principi
zapatista de caminar preguntant.
No sabem com ser un mn que
es crear a partir de les decisions
que prendr la gent des de les seves
realitats particulars i territorials. Jo
no puc avanar-me ni marcar camins, per crec que seria limitador
no pensar en les possibilitats que
sobren un cop trenquem amb les
lgiques dominants actuals. Sha de
sortir daquestes maneres patolgiques dexplotaci i de patiment.
- I agafar una mica daire?
Fer aquest exercici de reflexi ens
pot donar energia per actuar. I veure que s hi ha altres mons possibles,
que seran millors perqu ens alliberarem dun productivisme embogit
que no es correspon a cap necessi-

JULIOL DE 2015
7 - Tema del mes

CatalunyA

Els perills de la institucionalitzaci de les lluites socials en un any electoral

tat humana real. Els zapatistes donen un exemple de com construir a
partir de la capacitat de la gent per
autoorganitzar-se, o de tenir com a
objectiu el bon viure.
- Critiques leconomia entesa com a
centre de totes les coses, aix que el
teu llibre sallunya de models comptables i parla de maneres de viure.
Una de les propostes ms rupturistes
s leliminaci del treball.
El treball no sols s la manera de participar en el sistema productiu, sin que
determina tota la vida duna persona.
La gent sidentifica amb la seva feina,
la forma social de ser en el mn capitalista arriba a travs del treball. Per aix,
latur s una mort social. I, com el sistema genera cada cop ms desocupaci,
no permet que milions de persones es
realitzin i trobin el seu sser social tal
com es concep en aquesta societat.
- Proposes la substituci del treball
pel fer
El fer no se sotmet al productivisme
que noms cerca generar guanys pel
capital, sin que cerca que la gent pugui tenir el que ha decidit que necessita per gaudir duna vida digna. En el
procs, shauran de prendre decisions
poltiques i determinar qu necessitem
produir. Shaur de pensar com organitzar la part collectiva i com donar
molt espai a les decisions personals, a
lexpressi de la individualitat. Segur
que sorgiran postures diferents perqu
en el planeta hi ha cultures, histries,
trajectries, formes de vida diferents, i
no apareixer una nica concepci del
bon viure. Encara que no s com aniran les coses, imagino dos factors molt
importants que tendeixen a limitar les
activitats productives: el respecte dels
equilibris ecolgics i lalliberament de

temps per viure. Considero que una

societat no capitalista ser una revoluci del temps: com a ssers humans,
mortals com som, aquest s un dels
bns ms importants. Cada decisi de
producci ha de tenir present el temps
collectiu que shi dedicar.
- I creus possible que les generacions
que han crescut en lobsessi pel rendiment puguin deixar desperar retribucions pels seus actes? Es pot deixar
de dur una certa comptabilitat de la
vida, sigui en forma de xifres o de
desitjos ms abstractes de reciprocitats?
s difcil, per aquesta dificultat evidencia la necessitat de treurens el capitalisme de dins. Perqu no solament s
un sistema econmic sin que penetra
ntimament en nosaltres. Per tamb
genera una insatisfacci que empeny
a buscar quelcom diferent. Hi ha moltes experincies dalternatives locals o
menys locals, en forma dautoorganitzaci, de cooperatives Poden semblar iniciatives molt integrades en el
sistema, per shi experimenten maneres de fer que busquen lajuda mtua i
la construcci collectiva. Podem recuperar aquestes qualitats, que en altres
societats estan ms vives, encara que
costi abandonar legoisme: tenim el
capitalisme a dins, per aquest no t
una capacitat de dominaci total sobre
nosaltres.
- Intentes no caure en lautocomplaena europea que associa civilitzaci i Occident, per tamb evites
la idealitzaci de les societats no occidentals.
s un treball difcil i obert. Els zapatistes han fet una aportaci de crtica de
luniversalisme europeu, perqu histricament han patit la colonitzaci i

unes dinmiques de discriminaci als

indgenes que encara perduren. Tot i
aix, no idealitzen les cultures prpies
sin que tamb les qestionen i estan
en un procs de repensar un altre universalisme.
- LEuropa mediterrnia senfronta a
problemes similars als que va viure
lAmrica Llatina fa dues dcades.
Aix pot generar dinmiques de
collaboraci?
Potser afavoreix que sescolti lexperincia daltres societats. La crisi actual
debilita leurocentrisme i impulsa la
gent a organitzar-se, a pensar de manera diferent i a obrir nous horitzons
poltics. Potser s un moment per mirar ms la tasca del zapatisme, que va
impactar durant els anys 90 per havia
caigut en un cert oblit. La gravetat de la
crisi econmica i humana a Grcia, a
Espanya, pot fer que es rebi duna altra
manera. Els moviments no necessriament han darribar a les mateixes
conclusions, per poden generar reflexions que sentrellacin i senforteixin
mtuament.
- Sha criticat molt el vell humanisme
que identifica lsser hum amb lhome blanc, heterosexual, occidental
Tu afirmes que sha darticular una
altra manera de ser hum.
s que pensar un mn no capitalista
implica repensar els fonaments antropolgics del mn occidental. Per
exemple, parlem de la naturalesa com
si fssim externs a ella i ens situssim
en una posici de domini. Els pobles
indigenes ens recorden la interdependncia entre el que s hum i el que no
ho s. Tamb shan de donar espais a
lindividu sense caure en lindividualisme modern. Crec que cal trencar amb
la suposada oposici entre individu i

collectivitat, que s un problema greu

de la modernitat. Es pot partir duna
concepci relacional de la persona,
que inclogui totes les seves relacions,
aquelles que permetin que alg sigui
qui s. Les cultures que han conservat unes maneres de vida ms comunitries poden ajudar en aquest procs de reconfiguraci antropolgica,
que va molt ms enll de conjuntures
econmiques.
- Per a alguns sectors de lesquerra, la
crisi podia servir com una mena de
despertador poltic. A lEstat espanyol, almenys fins ara, aquest despertador ha actuat de manera limitada.
Creus que sha de transcendir el descontentament per visualitzar altres
horitzons possibles?
No es pot confiar en la crisi com a factor automtic de transformaci social
positiva: tamb pot generar les pitjors
derives, com succeeix a Frana i a al-

tres parts dEuropa. El meu llibre vol

contribuir a plantejar un imaginari
alternatiu. Sha de demostrar que hi
ha altres possibilitats i que sn desitjables. I shan dexplicar les experincies cooperatives i collaboratives que
ja existeixen, que sn importants que
permeten respirar una mica, resoldre
problemes concrets i recuperar capacitats de cooperaci. Per aquestes experincies no shan de limitar els espais
que ocupen, aparentment petits, sin
que han de servir de finestres a una altra realitat. Lobjectiu s enorme: substituir el capitalisme per una altra forma
dorganitzaci collectiva a escala global. A partir de realitats com la zapatista, podem afirmar que aix s possible.
I aquesta perspectiva canvia el sentit
que donem a lexperincia present.
* Entrevista realitzada per Ignasi
Franch publicada a Crtic, periodisme
dinvestigaci.

Calen noves institucions municipalistes

Ivan Mir

i volem transformar substancialment lestructura poltica i

econmica de la ciutat, s un
error pensar que un canvi de correlaci de forces partidistes en el s de
les institucions municipals podr,
per si sol, fer front a les resistncies
que oferiran els gestors del capitalisme metropolit a la democratitzaci urbana. Per tant, la tasca actual
dels moviments socials barcelonins,
i sobretot la tasca de les classes populars urbanes, no s delegar la seva
potncia poltica a les candidatures,
sin acompanyar lactual procs de
canvi amb la constituci de noves
institucions sociopoltiques municipalistes.
Des del punt de vista de la reapropiaci collectiva de la ciutat, doncs,
tant legtim s recolzar Barcelona
En Com, Capgirem Barcelona
CUP com labstenci activa, sempre

i quan dediquem esforos a construir, de forma coordinada i en tots

els barris de la ciutat, organismes
autnoms de poder popular, on hi
participin activistes de les candidatures, per sobretot venat organitzat en equipaments comunitaris, en
sindicats combatius, en cooperatives
autogestionries, en xarxes feministes, en projectes de comunicaci
popular, en plataformes pel dret a
lhabitatge, leducaci o la sanitat.
Aquestes Assemblees Municipalistes de Barri o Districte sn les que
hauran dempnyer el canvi: facilitaran que, en cas que les candidatures
rupturistes entrin a lAjuntament,
puguin enfrontar-se al monopoli de
classe que avui ostenta loligarquia
local i posar la instituci al servei de
les classes populars.
s cert que s urgent que des de
lAjuntament es facin poltiques pbliques en favor de les rendes baixes,
i que tamb s important que la
nova poltica perfori la opacitat

de la instituci i ninoculi el virus

de la participaci social fins a transformar-la. Per per a possibilitar el
canvi de model de ciutat, s imprescindible que els moviments populars consolidem una fora social i
territorial organitzada, que combini
la incidncia al poder constitut i a
la vegada esdevingui poder constituent. Que pugui proposar un programa propi de revoluci poltica i
econmica de la ciutat (transformaci integral de la matriu productiva
urbana; municipalitzaci del sl, provements, habitatge; collectivitzaci
i/o cooperativitzaci dindstries estratgiques), i que atenci- pugui
defensar-lo al carrer i encara ms
rellevant- fins i tot implementar-lo de
forma legtima i fins i tot legal.
Shan acabat els temps de la Barcelona-joguina en mans de les elits
econmiques locals i globals, per
tamb shan acabat els temps de la
poltica en mans dels poltics i la
ciutat en mans dels tcnics. s hora

de la construcci collectiva i emancipatria duna ciutat al servei de les

majories socials.

* Article dIvan Mir, socileg i cooperativista al barri de Sants, publicat al

nm. 135 de la revista Carrer (FAVB)

JULIOL DE 2015
Treball Economia - 8

CatalunyA
Treball - Economia

1er Concurs internacional dHumor

Grfic sobre Drets Laborals
Moiss Rial. Secretaria de
Comunicaci de CGT Catalunya
(@llibertats)
Francesc Sol. Coordinador de
lAssociaci lOliva

i recordem noms com Cavall

Fort, Cu-Cut!, El Be Negre, El
Jueves, Mongolia, En Patufet,
Pu-Put i un llarg etctera donen
nom a publicacions diverses on
centenars de dibuixants han reflexat
la nostra realitat i han contribut
amb els seus dibuixos a construir i
transformar amb lhumor grfic la
nostra realitat propera.
Aquest treball obre una nova via
dexpressi, amb lorganitzaci des
de lassociaci lOliva i la CGT Catalunya presentant la primera edici
del Concurs Internacional dHumor
Grfic sobre Drets Laborals. Aquest
concurs va dirigit a dibuixants i
humoristes darreu del mn, siguin
amateurs o professionals.
Quina s la percepci internacional
al voltant de la siutaci dels drets
laborals? Els Drets Laborals de les
persones treballadores, entesos com
a Drets Humans, estan sent respectats? Quin s limpacte de la situaci
actual dels Drets Laborals sobre les
persones i sobre la societat? Quina
relaci sestructura entre capitalisme i treball? Les llibertats civils i poltiques i laborals tals i com
el dret a la llibertat sindical o a la
vaga, a un salari digne estan garantits arreu del mn? Hi ha dignitat en
el treball? Drets com per exemple el
dret a la llibertat sindical, el dret a
no treballar per la fora o incls el
treball esclau, el dret al treball de

les persones migrants, el dret a un

salari digne, el dret a una pensi, o
a la seguretat Social, el treball estable i a la salut a la feina, aix com el
dret a la protecci de la maternitat,
la conciliaci laboral i familiar i a la
no discriminaci al lloc de treball,
entre daltres, com estan?. Aquests
sn alguns dels dficits que al mn
del treball i el sindicalisme pateixen
un silenci comunicatiu tot sovint i
que t una ocasi per visibilitzar-se
mitjanant lenginy dels dibuixants
amaters i professionals de lHumor
grfic que ens porten a convocar
aquest Primer Concurs Internacional dHumor Grfic sobre Drets
Laborals. Pensem que la opini
expressada lliurement amb lafilada
ploma, llpis, o qualsevol altra irrevocable arma inherent a la condi-

ci humana descriptura grfica i la

crtica, la stira, ens donar moltes
respostes a tots aquestes realitats
annimes dexplotaci en el mn
del treball.
Lobjectiu del Concurs s obrir el
debat entorn la situaci dels drets
laborals i recollir imatges grfiques
que siguin opinions sobre la situaci dels mateixos avui.
I volem recollir aquestes opinions
de dibuixants de tot el mn per tal
de poder estructurar materials que
afavoreixin la lanlisi, la reflexi
i el debat. La lluita obrera s centenria i en el moment actual, estem convenuts de la pertinena de
desenvolupament de projectes que
tinguin una dimensi internacional, com ho s aquest Concurs , ja
que per una banda, facilitar iniciar
procesos de sensibilitzaci i deducaci des del dibuix satric sobre la
necessitat de defensar i garantir els
drets laborals.
Per altra banda, volem posar en
valor lexercici de llibertat dexpressi que representa la creaci
des de lhumor grfic. Sense els
dibuixants, aquest projecte no t
sentit. La creativitat, les obres que
hi prenguin part, lexercici de la
llibertat, tamb corren temps molt
difcils en aquests moments de prdua de drets fonamentals, restricci
de llibertats civils i de neoliberalisme econmic per la fora dia si dia
tamb, malgrat tots els nous amics
de Charlie.
Aix, entre diferents nodes del comproms, treballant conjuntament
com agents lliures, una organitzaci
de la societat civil, una organitzaci anarcosindicalista, i dibuixants
darreu del mn, generarem mate-

rials que permetran preparar recursos grfics per fer arribar missatges
a la ciutadania en relaci als drets
laborals amb lhumor grfic com
a punt de partida i que dignifiqui
el mn del treball. s per aix que
convoquem aquest Concurs.
La convocatria del concurs sobre
el 9 de juliol i es tanca el dia 31 dagost. A partir de setembre es lentrega de premis, que tindr lloc a
Catalunya.
Per tal dalimentar el debat i la reflexi entorn la temtica dels drets
laborals es generaran materials de
sensibilitzaci per tal darribar tant
a la poblaci general (a travs duna
exposici itinerant) com a sectors
especfics (a travs de tallers a les
aules i als espais deducaci no formal).
Recordar si us animeu a participar que les obres shan denviar
per correu electrnic a ladrea
humorgraficidretslaborals@cgtcatalunya.cat en format JPG i/o per
correu postal a Via Laietana 18, 9a
Planta, 08003 Barcelona, respectant les bases del concurs ( https://
concurshumorgraficdretslaborals.
wordpress.com/bases/ ), que comptar amb 3 premis i 4 accssits per
a les segents temtiques: Repressi
Sindical, Salut Laboral, Conciliaci
Familiar i Treball, Economia Social.
Tot plegat, els premis i una selecci
dobres participants, impulsarem
edici de llibre que deixi testimoni
del treballs dels concursants, autofinanant-se amb micromecenatge
de persones i col.lectius compromesos amb lhumor grfic en drets
laborals, amb una visi a nivell internacional.
A Catalunya tenim una llarga tradi-

ci de dibuixants i la percepci de
la realitat social i laboral no seria la
mateixa sense el reflex que hi han
aportat al llarg de la histria figures
com Albert Pallars, Antoni Batllori, Apelles Mestres i Os, Avell
Arts-Gener, Cesc, Feliu Elias i
Bracons, Francesc Xavier Nogus,
Gaiet Cornet, Gian Lorenzo, Jaume Capdevila, Joan Garca Junceda, Josep Antoni Fernndez, Josep
Costa, Jaume Perich, Joan Llaverias,
Joaquim Muntaola, Jordi Amors,
Jordi Gins, Jos Pearroya, Josep
Bartol, Josep Llus Pellicer, Josep
Maria de Martn, Josep Maria Rius,
Manuel Molin, Lloren Brunet,
Llus Bagaria, Lucas Cranach, Manel Fontdevila, Miquel Ferreres,
Pere Garcia, Ramon Tosas, Ricard
Opisso, Toms Padr, Valent Castanys i un llarg etctera de noms
pblics o sota pseudnim han construt i reflexat la nostra realitat col.
lectiva sota la ploma o el llapis afilat
de lhumor grfic.
I daquest llegat, tamb en farem
homenatge amb la promoci dun
premi Pu-Put en homenatge a trajectria de la defensa de les llibertats, en homenatge als fets del PuPut , publicaci satrica amenaada
per la dreta espanyola, que el 20 de
setembre de 1977 el grup feixista
anomenat Triple A, envi una bomba a la redacci, que mat al que era
el conserge ja no noms de la revista, sin de tot ledifici, per recordar
el nostre Charlie Hebdo, amb el suport de professionals de lHumor
Grfic.
Tot plegat, posar en relleu lhumor
grfic a nivell internacional, lhumor amb comproms arriba a la veritat a travs dall absurd i s una
veritable eina de transformaci social, que generi canvis en la percepci de la realitat, fomentant la participaci damateurs i professionals
sensibles amb els drets laborals que
inicia cam amb voluntat de dignificar la comunicaci de dibuixants
i ninotaires a nivell internacional
amb limpuls des de CGT Catalunya i lAssociaci lOliva, i que comptar entre daltres al jurat amb el
periodista marroqu Ali Lamrbet,
empresonat 10 anys pel govern del
marroc i que li han retirat el passaport i DNI pel govern del marroc
per evitar que torni a exercir el periodisme crtic al Marroc, desprs
de la condemna arbitrria, i amb el
dibuixant Jaume Capdevila, el ninotaire bergued, Kap, que li donaran una dimensi internacional i de
coneixement del mn de lhumor
grfic al concurs internacional.

JULIOL DE 2015
9 - Treball Economia

CatalunyA

Elogi de la militncia
Josep Garcia

om tothom sap, la CGT s

una organitzaci sindical.
Aix, en realitat, s dir poca
cosa, ats que de sindicats nhi ha
de moltes de menes. Per la CGT
s tamb una organitzaci emmarcada en la tradici del sindicalisme
revolucionari i de lanarcosindicalisme, i aix ja s dir quelcom
ms: Suposa que la nostra presenta
unes caracterstiques que la fan o
lhaurien de fer diferent daltres organitzacions que es reclamen com
a sindicats. En principi, aquests
trets venen definits en larticle 1
dels nostres Estatus, per, evidentment, el carcter viu duna organitzaci no el fa, o no el fa noms,
all que hi ha escrit en negre sobre blanc als seus Estatuts, o als
acords dels seus comicis orgnics,
sin all que fan els seus afiliats i
afiliades de forma quotidiana, individualment i collectiva, als seus
centres de treball i a la societat en
general.
S, la CGT s una organitzaci sindical, i aix vol dir que s primordialment una associaci voluntria
de treballadors i treballadores, que
sagrupen per a defensar els seus
drets laborals i socials mitjanant
lacci collectiva. A ms, com totes sabem, s una organitzaci
llibertria, fet que implica que s
una organitzaci de classe i anticapitalista, que cerca labolici de
tota forma dautoritat estatal i la
construcci duna societat autogestionria, que es regeix pels principis organitzatius de lassemblearisme, lautonomia i el federalisme,
i que t com a mtode dactuaci
propi lacci directa. Vet aqu el que
s, o hauria de ser, la CGT, segons
els acords dels quals ens hem dotat
les seves afiliades i afiliats.
Cadascun daquests trets t les
seves implicacions, i mereixeria,
per si sol, un article o ms dun:
Ser una organitzaci implica que
tenim uns acords que hem pres
entre totes, els quals defineixen la
nostra lnia dactuaci en tots els
mbits i que, per tant, ning no
hauria dactuar en nom de la CGT
sense respectar els lmits establerts
pels mateixos; ser una organitzaci
sindical implica que no som pas
una organitzaci poltica, s a dir,
una organitzaci que tingui com
a objectiu la conquesta del poder
(sin ms aviat, en el nostre cas,
labolici de tota forma de poder,
incloent-hi el poder poltic); ser
una organitzaci de classe implica
que no som un sindicat corporatiu
o una simple associaci professional, sin que aspirem a defensar
els interessos del conjunt de les explotades i explotats del capitalisme;
ser una organitzaci anticapitalista
implica que la nostra acci no t a
veure noms amb qestions de justcia distributiva (que tamb), sin

que noms t sentit si serveix per a

avanar en el cam vers labolici de
la propietat privada dels mitjans de
producci, etctera...
Una organitzaci daquesta mena,
al contrari que daltres que tamb sautoanomenen sindicats (o,
fins i tot, en algun cas, sindicats
combatius), noms es pot sostenir
grcies a la militncia dels seus afiliats i afiliades. Les diverses Federacions i Sindicats que conformen
actualment la CGT de Catalunya
tenen avui una afiliaci propera a
les 14.000 persones. Una afiliaci
variada i heterognia, que abasta
la majoria del territori catal i dels
sectors econmics, si b amb una
certa preponderncia, per raons
histriques, en activitats que tenen a veure a veure amb serveis
pblics (administraci general de
lEstat i administraci local, ensenyament, sanitat, correus, ferrocarrils, metro, autobusos...), i amb
la indstria (metall, qumiques...).
En conseqncia, un cert dficit,
en alguns sectors (per exemple,
lhostaleria, el comer...), precisament, aquells on les condicions de
treball sn ms precries i les retribucions ms baixes, s a dir, on el
grau dexplotaci s major, all on
--objectivament-- ms necessria
seria lorganitzaci sindical per a
defensar-se del poder dels patrons.
Cal reconixer que la gran majoria
dels nostres afiliats i afiliades sn,
per, i malauradament, simples
pagadors de quotes amb un nivell baix dimplicaci en el dia a dia
de lorganitzaci. A ms, en molts
casos, quan aquesta implicaci es
dna, sovint resta limitada a la participaci en la prpia secci sindical dempresa o de centre de treball.
Aix s un problema. Potser no ho
s en el cas daltres sindicats, per
s que ho s en una organitzaci
com la CGT. Perqu una organitzaci assembleria, en la qual les

decisions es prenen de baix a dalt,

que t i vol tenir les caracterstiques que hem exposat anteriorment, i que no desitja tenir lders ni
dirigents, ni ning que desenvolupi
funcions executives, sha de fonamentar per fora en la militncia i
en una participaci mplia i activa
de la seva afiliaci. En cas contrari
es cau en dinmiques que sn contradictries amb el model sindical
i, ms en general, amb el tipus de
societat que diem defensar, la qual
aspirem a prefigurar mitjanant
la nostra forma dorganitzar-nos i
de prendre decisions (seguint els
principis de lacci directa, segons
els quals els mitjans han de ser consistents amb els fins que perseguim
i, en realitat, indistingibles els uns
dels altres).

Entenem-nos, si lorganitzaci no
es fonamenta en una militncia
collectiva i difusa, s a dir, en la
participaci mplia del conjunt de
companys i companyes, en la corresponsabilitzaci per part de tots
i totes, acaba fonamentant-se, per
fora, en la hipermilitncia duns
pocs, daquells que sn els que acaben tirant del carro. Uns pocs que,
a manca duna autntica dinmica
participativa, sn els que acaben
assumint les responsabilitats a la
secci sindical, al sindicat, a la
federaci territorial o sectorial...
moltes vegades pel simple fet que
ning ms vol fer-ho i que als altres els resulta cmode que sigui
aix. Aix s una disfuncionalitat, i
genera, ho vulguem o no, dinmiques de poder que sn imprpies

duna organitzaci com la nostra,

i que hem devitar. Lnica forma
devitar-les s fomentar la participaci, socialitzar la idea que totes
podem i hem de dimplicar-nos, en
peu digualtat, en la presa de les decisions collectives, i que totes podem i hem daportar el nostre granet de sorra per a tirar endavant les
mateixes, un cop shan pres. Sense
por i sense recana, perqu la veu
de tothom s important, perqu
ning no neix ensenyat, perqu
qui t boca sequivoca, i perqu
aqu estem entre companyes. Tothom t dret a dir-hi la seva a les
assemblees, i tothom pot assumir
una responsabilitat orgnica en un
moment donat en qualsevol dels
rgans de gesti de la CGT.
Malauradament, sembla que hem
de convncer encara la majoria de
la nostra gent que la militncia s
un procs daprenentatge collectiu,
que no es pot fer recaure el pes de
lorganitzaci en uns pocs, que per
fora acaben cremant-se. Que aqu
no hi ha bases ni cpules, i que
a la CGT no t sentit fer cap mena
de distinci entre afiliada i militant. Ho torno a dir, cal fomentar
la participaci. bviament, aix s
fcil de dir per, molt sovint, difcil de fer, i probablement no hi ha
formules mgiques per a aconseguir-ho. Tanmateix, hauria d e ser
un objectiu clar i una aposta estratgica per a nosaltres, si realment
volem fer de la CGT lorganitzaci
que diem que ha de ser i, per tant,
si volem convertir-la en una eina
de lluita til per a assolir els objectius de canvi social que afirmem
perseguir.
* Josep Garcia Vzquez s afiliat de
CGT del Baix Peneds i Secretari de
Formaci de la CGT de Catalunya

JULIOL DE 2015
Treball Economia - 10

CatalunyA

Davant el judici a Roger i

Mercader, solidaritat collectiva
#absoluciovaguistes29M
CGT, COS i Endavant (OSAN)

l dimarts 30 de juny havien de

jutjar en Roger i en Mercader,
culpables destar al carrer defensant els drets de la classe treballadora el passat 29-M del 2012, un dia
de vaga general.
Aquell dia, en acabar el piquet de
Sant Andreu, en Roger, que en formava part, era detingut violentament per la Gurdia Urbana. La
indignaci de la gent va fer que
nombroses persones verbalitzessin
el seu rebuig a la detenci. Desprs
destar 27 hores detingut, en Roger
va sortir en llibertat amb crrecs.
Aquell mateix dia, en Mercader, que
com tanta altra gent havia presenciat
la detenci den Roger, va rebre una
trucada per citaci judicial: lacusaven de resistncia a lautoritat.
Ara, a en Roger lacusen dun doble
delicte dimpedir el dret al treball, i
un de resistncia, pels quals li demanen sis anys de pres. A en Mercader, dos anys de pres per resistncia.
La militncia activa den Roger a
Endavant i la COS i den Mercader a
la CGT (afiliat al sindicat de Transports de Barcelona i actualment secretari dacci sindical a Catalunya)
s prou coneguda al barri, per encara ho s ms lhistorial de lluites
que duen a les esquenes. s prou clar
que lEstat i els governs volen caps
de turc, volen cstigs exemplars per
a estendre la por entre la poblaci i
acabar amb les resistncies a les se-

ves poltiques.
Per tot aix, ara ms que mai, vam
fer una crida a respondre collectivament a tota repressi feta contra
qualsevol de nosaltres, a difondre
i participar activament en les convocatries convocades pel grup de
suport el 26 de juny a la Pl. Orfilia
de Barcelona i el 30 de juny a la concentraci a la Ciutat de la Injustcia a
Hospitalet de Llobregat.
Perqu vam fer vaga i la tornarem a
fer, perqu volem treballar i viure en
condicions dignes, absoluci Roger i
Mercader!!
No ens van tocar alladament, no
respondrem alladament

Se suspn el judici
a Roger i Mercader
per vulneraci del
dret de defensa

podrien haver causat amb pintades

sobre els bns municipals. Per, segons ladvocat, el fiscal va aconseguir
transformar el cas en un de delictes
al considerar que els desperfectes
superaven la quantitat de 400 euros.
Tanmateix el cas va continuar amb
petici de delicte.
Per, un cop el procediment havia
estat gaireb intrut en la seva totalitat fiscalia va afegir al procs dues
peticions noves de delictes contra
els drets dels treballadors i per desobedincia. En el primer cas s una
frmula que sutilitza per indicar que
shauria coaccionat per fer que se segus la consigna de vaga. En concret,
les dues peticions es concretarien en

haver abaixat dues persianes destabliments comercials. Aquestes dues

peticions noves de delictes sumaven
ms de sis anys de pres per a Roger
Snchez. I dos anys contra Mercader per desobeir lautoritat. Davant
daquesta situaci des de la defensa es
va instar la nullitat del procediment,
ats que Roger no havia estat ni interrogat sobre els fets pels quals li demanaven lempresonament. Per tant,
tampoc podia haver-se defensat.
Ladvocat dels dos sindicalistes va titllar la posici del fiscal dinquisitorial
per haver plantejat aquestes noves
acusacions fora de lloc fent que la defensa no fos efectiva.
De fet, Roger sempre sha queixat

que no li havien preguntat res sobre

les persianes fins tres anys desprs
dhaver-se produt els fets pels quals
li demanen lentrada en pres.
Igual com unes hores abans havia
passat tamb a la Ciutat de la Justcia
pel judici de lIsma i el Dani, centenars de persones es van concentrar
per fer arribar la seva solidaritat als
dos vaguistes als quals la justcia els
demanava en conjunt ms de vuit
anys de pres.
Tant en aquest cas com en el dIsma i
Dani, lAjuntament de Barcelona, que
durant tot el procs havia format part
de lacusaci particular, es va retirar, tot
seguint la nova lnia dactuaci de lequip
de govern presidit per Ada Colau.

El 30 de juny, al poc temps de comenar el judici contra Roger i Mercader, i davant la queixa de ladvocat
defensor dels sindicalistes, la jutgessa
va decidit remetre les diligncia de
nou al jutjat dinstrucci perqu torni
a instruir el procediment.
Segons ladvocat dels dos sindicalistes la qesti s de forma, per en
aquest cas concret t a veure amb la
instrucci del procediment. A grans
trets, un cop conegudes les acusacions contra els dos vaguistes, es va
iniciar una procediment per un judici de faltes. Aquestes faltes tenien
a veure amb els desperfectes que es

Que no, que no ens enganyeu! FETAP-CGT a la

ciutadania i empleades i empleats pblics
Federaci Estatal de
Treballadors/es de
lAdministraci Pblica - CGT

ariano Rajoy treu pit i

anuncia un oportunista
avanament de la seva
reforma fiscal. Els seus poltics de
cmera filtren a la premsa rumors
interessats sobre devolucions de la
paga robada el 2012 i recuperaci
del poder adquisitiu de les empleades i dels empleats pblics (sic).
Falta molt poc per a una nova cita
amb les urnes, i tot val. Els mateixos
que van arribar arrasant i saniran
deixant darrere seu un lamentable

rastre de desvergonya, corrupci i

misria, aquests mateixos ens tendeixen ara la m i ens perdonen els
nostres pecats per tant malbaratament dantany. Ens donen un copet
a lesquena i ens ensenyen el cam
cap al parads neoliberal. Sembla ser
que la ciutadania, i de manera especial les treballadores i treballadors
pblics, hem estat dolents, frvols i
malversadors. Per, tots tranquils:
aqu vnen aquests illuminats a rescatar-nos. Desprs dun lustre desforos i destrnyer-nos el cintur, si
els rumors es confirmen, si la Merkel
dna via lliure, ens retornaran el que
ens havien robat!
Shan donat unes quantes patacades

electorals i estan ofegats en el fem

dels ltims casos de corrupci. Ni les
lleis repressives que shan tret de la
mniga, ni les promeses electorals,
ni els mil contes que sinventin Res
daix ser escut suficient per parar
el que sels ve damunt. Sn massa les
vctimes que han deixat en la cuneta.
Els empleats i les empleades pbliques som un ms dels collectius
damnificats. Res pot aplacar la indignaci, el malestar i la rbia que sentim; la irritaci que ens produeixen
els poltics de torn quan ens responsabilitzen del malbaratament en les
administracions, mentre ells i elles,
les causants del problema, es renten
les mans i sen van de rositas. Tots

nosaltres hem patit, al costat de la

resta de la poblaci, les retallades i
la precarietat dunes poltiques criminals les conseqncies de les quals
sn nefastes.
Ara ha arribat el moment de dir
ben alt i ben clar que no ens resignem, i que exigim un canvi radical
en les poltiques i en les conductes
dels nostres governants. Si de deb
volen guanyar credibilitat, que comencin per aplicar la clusula de
revisi salarial i retornin ntegra la
paga extra del 2012. Podrien continuar ampliant en un 10% la plantilla en totes les aries de la funci
pblica per equilibrar les retallades
desproporcionades que han dut a

terme. Ja posats, haurien de despolititzar les administracions i fer valer

la professionalitat de les empleades
i els empleats pblics. Finalment,
shaurien desforar a recuperar totes
i cadascuna de les competncies privatitzades.
No totes hem sofert igual. Alguns
ja us podeu imaginar els qui sn
han rebut retribucions extraordinries per ser de confiana poltica i per argcies similars, remuneracions que no tenen res a veure amb
les seves funcions o les seves categories professionals. Acabar amb tota
aquesta brutcia s urgent. El futur
de tots est en joc. No deixem en
mans destafadors el nostre futur.

JULIOL DE 2015
11 - Treball Economia

CatalunyA

La plantilla de Telefnica atura

la vaga fins a la tardor
Canvi de cicle per recobrar forces
Comit de vaga indefinida de
personal tcnic de TelefnicaMovistar

assemblea de treballadors i
treballadores en vaga indefinida de Movistar, desprs de
74 dies de vaga, el 19 de juny vol fer
pblica la segent declaraci.
La lluita per la dignificaci de les
condicions laborals daquest sector
ha dentrar en una nova fase, adequant-se al nou escenari que sha
configurat, fruit de la vaga.
Aquest escenari s el que ja prediem
com el ms probable: Telefnica (en
aquest cas el seu entramat subcontratador) i els sindicats oficialistes
reunits en una taula de negociaci
que, si no fos per la nostra lluita, no
shauria donat mai.
Aquesta taula de negociaci, que t
la missi de desenvolupar un acord
massa vacu de contingut i en principi concebut per frenar labast de
la vaga i limitar les seves reivindicacions, ha de ser fiscalitzada de forma
permanent mitjanant la mobilitzaci, si volem que mnimament sorgeixin della acords que suposin una
millora real de les condicions laborals i salarials del sector.
Tot i la irrupci dels sindicats oficialistes en la vaga que sempre van
actuar sense tenir en compte la gent
afectada per les pssimes condicions
de treball del sector, la vaga ha tingut una durada inslita i ha sabut
superar amb xit nombroses dificultats. Hem anat superant etapes i ara
estem en el moment que, per poder
continuar la lluita amb garanties,
hem de canviar la fase de la mateixa.
La vaga sha de prendre un respir,
recompondre les seves files, articular al voltant del moviment acte organitzatiu que es aconseguit crear,
per tornar a ser novament linstrument adequat per fer front a la nova
situaci.
Aquesta fase de la mobilitzaci que
avui deixem enrere ha estat llarga,
molt difcil, per hem de dir obertament i amb ple convenciment
que ha valgut la pena. Hem crescut
mitjanant la lluita. Hem descobert
que podem fer front a les injustcies,
per gran que sigui el causant de les
mateixes. Hem conegut, contactat i
lluitat al costat de persones que, tot
i treballar en el mateix sector, amb
prou feines ens coneixem.
Hem estat capaos de lluitar juntes
persones de plantilles fragmentades
de diferents empreses que shan unit,
subcontractades i autnomes. Hem
ents el valor duna paraula que
susa massa vegades per definir una

cosa aix com la caritat, i que hem

comprs que no, que t un altre significat, que s unitat, empatia, confluncia dinteressos, companyonia i
sobretot, saber-se part de un tot que
t els mateixos objectius: la justcia
social i la igualtat de drets de tots i
totes. Aquesta paraula s Solidaritat.
Pel terreny del concret, lamortiment
parcial de la caiguda del barem, leliminaci de les penalitzacions, aix
com leliminaci dun gra de subcontractaci, sn fruit de la vaga, de
la nostra mobilitzaci, i no de lhabilitat negociadora de cap sindicat. La
lluita directa i participativa ens dna
el que la passivitat daquests sindicats, que sautoanomenen representatius sense comptar amb lopini
dels i les treballadores, ens treu.
A hores dara del manifest, hem de
denunciar tamb el comportament
deslleial de Telefnica i la interpretaci torticera que ha fet de lacord assolit per al desallotjament voluntari
de lMWC. La voluntat dels i les treballadores sempre va ser negociar, i
en efecte, quant vam obtenir la concreci duna negociaci, vam abandonar la tancada (que es va produir,
recordem-ho, quan portvem gaireb dos mesos de vaga indefinida)
sota el comproms que Telefnica
renunciaria a accions legals contra
els tancats.
Doncs b, a dia davui, Telefnica ens
amenaa amb que es reserva el dret
a demanar danys i perjudicis a Aitzol, un dels nostres portaveus, men-

tre la Fiscalia segueix dofici amb la

causa penal contra ell. Entenem que
els dos moviments sn una clara
transgressi dels acords all assolits
i ja vam anunciar pblicament que
respondrem amb la mobilitzaci,
treballadora i ciutadana, a tan gran
agressi. Exigim a Telefnica que
retiri activament la denncia mitjanant escrit a Fiscalia i que renunci a la petici de danys i perjudicis.
Aitzol s ja un smbol duna lluita
exemplar, i anem a defensar-lo, a
ell ia aquest moviment acte organitzatiu, com a elements fonamentals
per a la futura mobilitzaci.

El canvi de fase en la lluita, doncs,

es concretar de la segent manera:
1.- Tornada generalitzada i ordenada a la feina a partir de dilluns 22 de
juny. Tornem per garantir la continutat de la lluita, per reorganitzar-,
enfortir les caixes de resistncia i
donar una oportunitat al comproms verbal de que en dos o tres mesos anaven a concretar importants
millores de les nostres condicions
de treball.
2.-Portem la volta a la vaga, si no es
produeixen millores significatives, a
la tardor daquest any 2015.
3.-La vaga indefinida mantindr la

seva vigncia legal per donar cobertura a les negociacions en marxa en Bizkaia i Gipuzkoa, aix com
en algunes empreses de la resta del
territori, on hi ha entaulades negociacions dalguns serrells laborals
i econmics pendents de resoldre,
com s el cas de Cotronic a Barcelona.
4.-Un cop resolts aquests serrells,
considerarem la possibilitat de suspendre efectivament la vaga per un
perode mnim de tres mesos, fins
valorar levoluci dels acords de millora que es vagin publicant.
Volem fer esment tamb a un aspecte de la lluita. El comproms
de les escales s una eina que ha
dajudar-nos a forar un canvi en
les condicions laborals del sector.
Per a aix, s indispensable que
sobri un debat pblic sobre quines
opcions hi ha per fer-lo complir de
forma efectiva i portar-lo a terme.
La resposta xulesca de Telefnica
dient que cap empresa de Telecomunicacions oferir condicions
laborals dignes ens ha de portar a
una profunda reflexi. No podem
dir que s, es pot i quedar-nos al
simple intent.
No volem acabar aquest comunicat
sense agrair de tot cor lenorme solidaritat rebuda per part de tantes
persones, organitzacions, collectius, mitjans de comunicaci alternatius, ateneus, associacions de
vens, sindicats ... ens fa por deixarnos a alg, per s que ha estat tan
i tan gran el viscut ... Grcies de tot
cor, ens teniu per el mateix que us tenim a vosaltres i vosaltres, per lluitar
per la dignitat i la justcia en aquest
mn.
Ens veiem a la lluita, i ser aviat.
Salut i lluita. Fins vncer.

JULIOL DE 2015
Treball Economia - 12

CatalunyA

On encaixa la Informtica?
la diversitat i experincia que aporta
cada afiliat/ada.
A nivell estatal no podem dir el mateix.

Coordinadora dInformtica de
Barcelona de la CGT

a pocs anys 4 o 5 persones voltaven per la CGT de Catalunya, com no se sabia on afiliar
alg que treballs a informtica estaven, a ms, dispersos. Un a OOVV,
un altre a Banca, a Metall A la resta de lestat la situaci era semblant:
presncia anecdtica a les empreses
i un total dunes desenes dafiliades
i afiliats.
A 2015, la foto s ben diferent: Hi ha
35 seccions sindicals actives al sector
TIC i superem el miler dafiliats/ades
a nivell estatal. Estem a prop darribar al 10% de representativitat del
conveni de referncia a Consultoria.
Aquesta progressi segueix una curva ascendent: la CGT sha convertit
en lalternativa al sindicalisme collaboracionista i aburgesat en un sector
tradicionalment individualista.
Com es pot imaginar, aquesta expansi en un sector on ning ens
coneixia no ha estat casual. Sha fet
una feina de picar pedra, de forma
militant i prcticament sense recursos, per amb molta constncia i hores dedicades per molts companys
i companyes. Les vagues shan anat
normalitzant al sector, incloent algunes dindefinides on la CGT ha
tingut un paper de lideratge.

El sector
dinformtica, clau
en la societat postindustrial
El nostre sector va tenir una forta
eclosi a principis de segle per dos
factors principals: La tecnificaci de
la societat i lexternalitzaci de tots
els procesos informtics de multinacionals, banca i institucions cap a
empreses consultores informtiques.
A dades del 2008, 345.000 persones
treballaven al sector TIC.
Estem en un sector estratgic, com
fa un segle ho era el carb. Si el flux
de carb saturava, saturava tot. Si la
informtica falla, pot fallar qualsevol
cosa com es va comprovar a la vaga
indefinida de la consultora HP (RENFE no va poder vendre bitllets online,

Qu volem, qu
podem fer?

la Caixa i altres bancs amb problemes informtics de primer ordre als

caixers, Gas Natural al portal web i
el call center de RACC sense poder
registrar incidncies) o a Alten (malfuncionament dels sistemes informtics a Ministeris).
Com les vaguistes de Movistar, treballem tocant els nervis del sistema capitalista i si aixequem les mans, no s
noms la nostra empresa la que pateix
les conseqncies.

Lencaix a la CGT
Tradicionalment, les seccions sindicals dinformtica o estaven al sindicat de Banca (gaireb tots els clients
fa 50 anys eren entitats bancries) o al
Metall (els grans ordinadors es consideraven maquinria com qualsevol
altre).
Den linici del nostre creixement
vam voler trobar un encaix a lorga-

nitzaci, per exemple al Congrs de

Mlaga (2009) on es va aprovar la necessitat duna coordinaci entre lafiliaci dinformtica.
Malauradament, no ha estat gens fcil
trobar lencaix all on est la inmensa
majoria de lafiliaci dempreses del
nostre sector: el sindicat de Banca.
Inicialment ens vam trobar amb reticncies motivades per diverses raons:
el nostre funcionament era directe i
a elevada velocitat, el que suposava
dificultats amb els cauces i formes
orgniques, quelcom que ja est superat. Tamb hi havia una certa distncia generacional i de context entre
els dos sectors: Un era plenament ma-

dur i amb una mitja dedat dafiliaci

avanada i un altre emergent i amb
durs problemes de precarietat i explotaci, un sector en fase expansiva al
sindicat i amb un cert perfil activista.
Desprs de diverses gestions amb
confederals de la CGT i FESIBAC,
vam optar per la creaci de federacions sectorials dintre de Banca per a
deixar de tenir problemes amb persones que ens consideren aliens al seu
sindicat i que probablement veuen en
nosaltres un cert problema pel manteniment del statu quo intern.
A Catalunya, hem de dir que la situaci s correcta i podem treballar
conjuntament, enriquint-nos amb

Lafiliaci dinformtica no ens hem

sentit mai recolzades per FESIBAC
a nivell estatal. Hem hagut de patir
poltiques obstruccionistes amb un
rosari dexcuses per a fer front a despeses ridcules comparades amb les
que es destinaven a seccions ja consolidades, aix com impediments a
les nostres decissions amb arguments
jerrquics.
Aquesta limitaci i actitud ens autocensurava en la petici de nous
recursos per a fer una mnima acci
sindical sectorial i ha afectat la nostra
expansi, que fem a cop de militncia.
Al tenir certa aversi a actituds autoritries, hem demanat la revocaci
dels secretaris general i dorganitzaci
de FESIBAC, que a data davui no ha
prosperat per escs marge a les assemblees.
Lnic que volem s poder treballar
en pau i autonomia en decissi i un
cert finanament. Acostumem a treure petroli de cada euro, volem seguir
teixint una alternativa anarcosindicalista en un dels sectors clau i on tenim
un fort potencial de creixement basat
en difondre all que fem i no noms
el que diem.
Esperem que hi hagi una soluci satisfactria i sens permeti fer lacci
sectorial amb el recolzament del sindicat que necessitem com laire que
respirem.
Ara b, si algunes companyes i companys consideren que som una
molstia a la tranquillitat de casa
seva, cap problema perqu no volem perdre el temps en discussions
i bambalines internes. Tot vostre,
companyes i companys, que tenim
feina.

JULIOL DE 2015
13 - Treball Economia

CatalunyA

La vista judicial pel Cas Expert

acaba sense acord i sajorna
fins el 2 de desembre
CGT Baix Peneds

n la vista judicial que es feia el

9 de juliol a Tarragona sobre
el Cas Expert, els encausats
han demanat davant del jutge i del
fiscal que sarxivs el cas perqu no
accepten cap de les acusacions que
els fan. Per lacusaci sha negat
a aquesta petici aix que no sha
arribat a cap acord i el jutge ha
fixat el 2 de desembre per la primera vista del judici.
La citaci era per explorar un
acord entre les parts. Per les sis
persones encausades es neguen a
reconixer cap dels fets de qu els
acusen i que es remunten a 2004.
Recordem que quatre persones
que treballaven a lantiga empresa
Expert Polymere (de lArbo) i dos
assessors sindicals de la CGT estan
encausades per uns fets que van
succeir fa 11 anys, el 2004. Totes
elles senfronten a la petici de fiscal de penes dentre 3 anys i 2 mesos de pres i 4 anys i mig de pres,
a ms de multes econmiques.
Els fets es remunten a lany 2004,
quan lempresa Expert Polymere
de lArbo havia anunciat que tancaria. Els assessors i militants de la
CGT mantenien les corresponents
reunions amb la direcci de lempresa, quan aquesta va anunciar el
tancament patronal i no va deixar

als treballadors i treballadores que

fessin la seva feina al que encara eren
els seus llocs de treball. Aquell mateix dia, 20 de juliol de 2004, els sindicalistes de la CGT van informar a
la plantilla de la decisi de lempresa,
que era tancar i no deixar treballar
ning des daquell mateix moment.
Desprs de lassemblea els assessors
es van retirar i les treballadores van
continuar concentrades al recinte de
la fbrica per a decidir com afrontaven la decisi de la direcci de lempresa.
Va ser quan els assessors van passar

davant de la fbrica que van veure

a la Guardia Civil dintre del recinte
de la planta i com arregava de forma injustificada i desproporcionada
contra lassemblea que estaven fent
les treballadores.
El resultat va ser que diverses treballadores van resultar ferides de consideraci i van detenir Pedro Duque,
afiliat a la CGT que havia acudit
demanar explicacions per la desproporcionada crrega de la Gurdia Civil contra les treballadores.
s arran daquells fets que fa un any
es va saber que demanen pres per

Pedro Duque i Juan Antonio Soler

(afiliats a la CGT i que havien anat a
assessorar el Comit dEmpresa i les
treballadores) i a quatre treballadores dExpert Polymere.

Contundent
concentraci el 9
de juliol als jutjats
de Tarragona
Durant la vista prvia celebrada al

jutjat penal nmero 2 de Tarragona,

els sis acusats van tenir el suport explcit dunes 200 persones vinculades
a la CGT i altres collectius i moviments socials, que van reclamar des
de la porta dels jutjats la seva absoluci.
La protesta, en la qual van participar militants de la CGT del Camp
de Tarragona, Baix Peneds, Garraf,
Barcelona, Anoia i altres comarques,
va provocar el tall del trnsit al carrer
Sant Antoni Maria Claret durant
unes dues hores.

La lluita per la llibertat sindical continuar a

Berga
CGT Berga

ordi Simon Perayre, gerent i administrador nic de Iniciatives

Berguedanes de Comunicaci SL,
empresa editora del Bergued Actual,
va ser demandat per dues treballadores
de lempresa afiliades a la CGT de Berga, desprs de que aquestes fossin acomiadades (vegeu els articles publicats a
les edicions nmero 53 i 56, pgines 3
i 5 respectivament de El Psol Negre).
En aquest judici va quedar demostrat
que lacomiadament duna de les treballadores, Ldia C. va ser improcedent, per no es va poder demostrar
la improcedncia de lacomiadament

de la seva companya Esther A. davant

de laudincia, tal i com sexplica en
una anterior edici de El Psol Negre
(vegeu ledici de febrer 2014). Jordi Simon sentenciat ha pagar 27.115 euros,
a la seva extreballadora Ldia C. es va
declarar insolvent cosa que va provocar
que ell no hagus de pagar i recaigus la
responsabilitat a FOGASA. No content
amb aix lexempresari va decidir denunciar a Esther A., la companya que
no va guanyar el judici sobre lacomiadament, allegant aquest, danys contra
el seu honor per uns cartells que van
aparixer penjats en diferents zones
de Berga i que juntament amb la seva
imatge afirmaven que lempresari no
pagava i explotava a les seves treballa-

dores.
La resoluci daquest conflicte entre
lexempresari i les extreballadores sha
fet esperar i no ha estat motiu de celebraci per les afiliades del Sindicat
dActivitats Diverses de la CGT de Berga i menys per lextreballadora demandada Esther A. que s lafectada directe
per la sentncia. Una sentncia que resulta inversemblant, ja que tot i no poder-se demostrar lautoria dels cartells
i que la declaraci dels testimonis de
les dues bandes no coincids, sha condemnat a lextreballadora a pagar 2.450
euros, en concepte dindemnitzaci a
lexempresari.
Una derrota obrera, un atac ms a la
llibertat dexpressi, a la llibertat de

defensar-nos dels explotadors, una

victria del sistema, dels abusadors i
les autoritats que obliga a continuar la
lluita.

Des del Sindicat es demana solidaritat

econmica amb aportacions al compte:
1491 0001 29 2004914921 (CGT BERGA)

JULIOL DE 2015
Treball Economia - 14

CatalunyA

Notcies sindicals
Vaga dels
acomodadors
de lAuditori
i el Liceu per
aconseguir passar
a plantilla en lloc
dETT
La plantilla dacomodaci de lAuditori va iniciar una vaga indefinida el
30 dabril per denunciar la precaritzaci de les seves condicions laborals i exigir ser contractada directament per la societat que gestiona la
sala i no per per lempresa de treball
temporal Manpower Group Solutions. Un dels seus objectius era estendre la vaga ms enll de lAuditori
i aconseguir mobilitzar altres treballadores de centres culturals que es
troben en unes condicions de precarietat semblants. Una fita que es va
assolir amb la vaga indefinida que el
4 de juny iniciava el personal de sala
del Gran Teatre del Liceu, contractades tamb per Manpower Group Solutions, per reclamar la contractaci
directa per part del teatre i que se li
apliquin les condicions del conveni
collectiu de Locals i Espectacles, vigent des de 2009. A ms, denunciaven el deteriorament progressiu dels
salaris, la manca de resposta per part
de lempresa davant les reivindicacions laborals i les condicions dhigiene mnimes del vestuari facilitat
per treballar, que noms es renta un
cop al mes i es passa de treballadora
a treballadora, noms canviant les
etiquetes.
Si el servei dacomodaci subcontractat va decidir declarar una vaga
indefinida en ambdues institucions
s com a conseqncia de la precarietat de les condicions laborals,
agreujada per lexternalitzaci del
servei en mans de Manpower Group
Solutions.
La precaritzaci del personal dels
dos locals s compartida al 100%, no
noms amb el personal de lAuditori, sin amb moltes altres plantilles
que treballen subcontractades en
equipaments culturals de la ciutat
de Barcelona. Aquesta situaci no
noms es dna en el cas de les persones que estan contractades per
Manpower, sin tamb per altres
ETT com Magma Cultura, CiutArt
o Expertus, que es reparteixen la
gesti del personal de bona part
dels centres culturals de Barcelona i
tamb ofereixen condicions laborals
precries molt similars.
Amb un seguiment de la vaga del
100%, la plantilla de lAuditori va
denunciar a la Inspecci de Treball
que sutilitzava personal de seguretat
i intern del centre per substituir la
seva feina, o sigui substituci illegal de vaguistes. Davant daquesta
denncia, la resposta de la Inspecci
va ser favorable a les treballadores,

considerant que shavia vulnerat el

dret a la vaga i sollicitava la fi de la
substituci de les vaguistes com a
mesura cautelar.
Des de la secci sindical de la CGT al
Liceu es va acordar recolzar la digna
reivindicaci del personal de sala del
teatre exigint que el Conveni de Catalunya de sales despectacles sigui el
marc laboral natural per la seva activitat i no unes condicions privades
duna empresa que no es especifica
de lactivitat que desenvolupen.
Tant la direcci de lAuditori com la
del Liceu van deixar la negociaci en
mans de Manpower i es negaven a
negociar la possibilitat de contractar directament les treballadores.
La voluntat darribar a un acord per
part dels acomodadors va ser ferma,
per la substituci illegal de vaguistes des del dia en qu es va convocar la vaga, va fer que aquesta no fos
suficientment efectiva, collocant els
treballadors en una posici de desvantatge de cara a les negociacions,
fent que lempresa no aports a la
taula de negociaci ms que petites
concessions que lAssemblea de Treballadors celebrada el 9 de juny, va
considerar insuficients com a soluci de les reclamacions.
Finalment, s necessari negar rotundament les acusacions dactituds
excloents o accions de coacci, que
no han succet en cap moment. Ls
del pblic o els artistes com a eina
de desprestigi deixa en evidncia les
actituds poc conciliadores dels dos
teatres.
Finalment, la plantilla de 38 acomodadores de lAuditori i les 42 treballadores de sala del Gran Teatre del
Liceu van signar un acord el passat 1
de juliol que va posar fi a la vaga que
mantenien des de feia 63 i 27 dies
respectivament. El pacte suposa un
increment salarial del 27% i un augment del servei mnim per espectacle, per no la contractaci com a
personal propi.
Amb aquest pacte, que es va signar
al Departament dEmpresa i Ocupaci de la Generalitat, ambdues institucions culturals i Manpower Group
Solutions, cedien a bona part de les
demandes que plantejaven les treballadores: laugment del 27% del preu
per hora una millora que sajusta
al que estipula el conveni de locals
i espectacles-; un increment del
nombre defectius per cada servei, i

laugment de les hores mnimes per

espectacle (cinc, quatre o tres depenent del tipus de concert). Tamb es
va tornar a contractar la treballadora
de lAuditori que havia estat acomiadada poc abans de linici de la vaga.
Lacord implica el comproms de
mantenir aquestes condicions com
a mnim les properes quatre licitacions del servei.
En el cas del personal de sala del Liceu, lacord marca un augment del
seu salari a 9,20 euros per hora (dos
euros ms que abans) i han passat a
tenir un contracte fixe-discontinu
amb Manpower, que substitueix el
contracte dobra i servei anterior.
Una de les propostes, per, no va ser
acceptada: les treballadores seguiran
mantenint contracte amb Manpower
i no passaran a ser personal propi
del centre, una de les reivindicacions
principals que es posaven a la taula
de negociaci. Tot i no aconseguir
aquesta demanda, esperen que ms
endavant puguin aconseguir ser
contractades com a personal propi, per per aconseguir-ho potser
caldr que les treballadores de tots
els equipaments culturals prenguin
conscincia collectiva i treballin
plegades per aconseguir-ho.
La vaga d#incomodats (aix sauto-anomenaven) ha tingut un fort
ress social i meditic i ha propiciat
que treballadores daltres centres
culturals de Barcelona subcontractades en condicions precries comencin a mobilitzar-se i a teixir xarxes
per conixer-se i posar en com les
seves situacions laborals. Ms endavant, plantegen traar lnies dactuaci comunes. Un projecte encara
embrionari per que pot servir per
lluitar plegades, empoderar-se i denunciar la precarietat laboral que
pateixen les treballadores daquests
serveis subcontractats.

Trobada de
delegats i
delegades de
prevenci de CGT
Catalunya el 18 de
juny a Barcelona
El 18 de juny la Secretaria de Sa-

lut Laboral de CGT Catalunya va

convocar una trobada de delegats i
delegades de prevenci de CGT Catalunya a lespai de Can Batll, Barcelona. Els punts de lordre del dia de
la trobada, a la que van assistir ms
de 100 delegats i delegades, eren:
1.- Anlisi de lacci sindical en matria de Riscos Psicosocials a lempresa, aplicant els coneixements exposats als materials i ponncies de la
Conferncia realitzada el passat 8 de
maig a Barcelona. Es van fer grups
de treball per compartir estratgies i
posar en com les reflexions de cada
un dels grups.
2.- Anlisi de la possibilitat de fer
una Jornada descentralitzada de
lluita contra les altes mdiques injustificades de Mtues i de lICAM,
posant en com les possibles dates
i enfocaments daquesta jornada de
mobilitzaci.
La proposta sorgeix de la constataci de que sestan donant moltes
situacions daltes injustificades per
actuacions de les Mtues i ICAM,
que deixen en una situaci molt precria als i les treballadores afectades.
Quan es dona un alta injustificada
sobliga al treballador/a a retornar a
la feina si no la vol perdre, a pesar de
que no est en condicions de salut de
portar-la a terme, fet que causa molt
patiment i situacions molt complicades.
A ms sest donant per part de les
Mtues una invisibilitzaci massiva
i conscient dels Accidents de Treball i Malalties Professionals, que sn
comptabilitzades com a Malalties
Comunes. Aquesta situaci es veu
agreujada per lintensificaci de la
precarietat i la temporalitat. Alhora
sha constatat que les possibilitats legals sn tamb molt precries, i que

la soluci noms pot ser sindical,

en la lluita i la mobilitzaci des dels
centres de treball.
Lobjectiu de la Jornada de lluita seria:
- visualitzar aquesta problemtica,
que sest donant entre un silenci social i meditic
- assenyalar les institucions que lestan perpetrant
- aconseguir petites victries: una
companya que s atesa a la Mtua
per pressi duna mobilitzaci, una
baixa que es reconeguda com professional,...
Les altes mdiques injustificades
causen molt patiment en mplies capes de la classe treballadora, i aquesta Jornada pot ser un primer pas
per crear una campanya que pugui
aturar-los.
Des de la Secretaria de Salut Laboral funciona un grup de Telegram
de delegades i delegats de prevenci
de CGT Catalunya amb lobjectiu
de posar en com dubtes, materials
interessants i comentaris en matria
de salut laboral, un espai dinmic on
es resolen dubtes aplicant el suport
mutu entre ells, posant en com
les experincies de cada empresa
i facilitant la coordinaci. Si hi ha
delegats de prevenci que no estan
al grup i hi volen participar, cal que
contactin amb la Secretaria de Salut
Laboral de CGT Catalunya al mail
salutlaboral@cgtcatalunya.cat

La CGT denuncia
a la Inspecci
Laboral
lassetjament a
la Diputaci de
Barcelona
La CGT va presentar una denncia a
la Inspecci de Treball per presumptes infraccions a la Llei de prevenci
de riscos laborals comeses al departament de Relacions Internacionals
de la Diputaci de Barcelona. La denncia es produeix desprs de mesos
dintentar sense xit que el govern de
la Diputaci poss fi a les prctiques
dassetjament laboral que, segons el
sindicat, es produen en aquest de-

JULIOL DE 2015
15 - Treball Economia

partament.
Diversos tcnics de la Diputaci de
Barcelona venien denunciant des
de feia mesos que rebien pressions i
coaccions dels seus superiors perqu
tramitessin projectes de cooperaci
al desenvolupament finanats per la
corporaci provincial on sadvertien
irregularitats. En comptes destudiar
les seves denncies, els responsables
poltics dels mbits de Relacions
Internacionals i Cooperaci al Desenvolupament de la Diputaci van
amenaar i pressionar aquests tcnics, alguns dels quals van demanar
la baixa laboral afectats per depressi o angoixa.
Aquests fets van portar el delegat
de prevenci de riscos laborals de
la Diputaci a entregar, el passat 2
doctubre, un escrit al Registre General sollicitant la realitzaci duna
avaluaci de riscos psicosocials a la
direcci de Relacions Internacionals. Linforme Riscos Laborals a la
Direcci de Relacions Internacionals de la Diputaci de Barcelona,
elaborat per lAgncia de Salut Pblica, va donar la ra a les denncies
dels tcnics.
Malgrat tot, el govern de la Diputaci ha anat endarrerint la soluci
del cas i ha anat traspassant-lo duna
rea a laltra. Lltima decisi del president de la corporaci, Salvador Esteve, va ser traslladar lexpedient a la
gerncia de lentitat abans de deixar
la presidncia de la Diputaci.

Vaga a EMTE
Service Tarragona
contra la
modificaci
substancial de
les condicions de
treball
Els treballadors de EMTE Service de
Tarragona van iniciar el 29 de juny
una vaga duna setmana, per un lloc
de treball digne i contra la precarietat laboral, davant la prdua del Pacte de Millora i la intenci daquesta
empresa dacabar amb els seus drets.
La vaga va tenir un seguiment majoritari dun 80% de la plantilla i el
2 de juliol un centenar de persones
van participar en una concentraci
davant lAjuntament de Tarragona.
EMTE obt beneficis milionaris
mentre ataca als seus treballadors.
Aquesta empresa multinacional, que
obt suculents beneficis, t la cara

dura de dir als seus treballadors que

no poden mantenir les condicions
actuals per un problema de competitivitat en el mercat. bviament en
cap moment es plantegen rebaixar
els salaris, bonificacions i privilegis
dels directius de lempresa.
Com a conseqncia de la reforma
laboral, i davant la caiguda de nombrosos Convenis (en el seu cas un
pacte de millora), la patronal est
aprofitant o b per a enfonsar les
condicions laborals i salaris o b per
a tancar empreses i deslocalitzar-les.
Va passar a Tarragona fa uns mesos
amb EMSA i ara els toca a EMTE.
EMTE Service pertany al grup multinacional COMSA EMTE que en els
ltims anys no ha parat dincrementar els seus beneficis. Recentment ha
aconseguit nous contractes a Sucia,
Frana, Marroc i molts altres pasos.
Daltra banda aqu ha obtingut ingents beneficis com a conseqncia
dels contractes que t amb nombroses administracions, comenant per
la Generalitat de Catalunya, que en
dos anys ha adjudicat a aquesta empresa contractes per gaireb 14 milions deuros.
El fams Cas Pujol ha esquitxat a
aquesta empresa, i a la famlia Sumarroca, copropietria de EMTE, que
amb aquesta i altres empreses van
arribar a obtenir contractes des de
1982 per valor de 285 milions deuros. Semporten els diners pblics de
tots, i a ms volen que els seus treballadors treballin per una misria.
A EMTE Service, on grcies a la lluita van obtenir un Pacte de Millora
amb millores salarials, cobertura
del 100% en cas de baixa, un plus
de conducci o una taula de preus
dhores extres, lempresa incompleix
des de fa anys aquest Pacte respecte als nous treballadors contractats.
Daquesta manera ha creat una doble escala salarial amb la qual ara vol
acabar igualant-nos a tots per baix en
precarietat i perduda de drets.
Lempresa ha reconegut obertament i
amb fatxenderia que ni compleixen
el Pacte ni el compliran. CGT els ha
denunciat a Inspecci de Treball, que
ens ha donat la ra per no ha imposat a lempresa les corresponents
sancions.
Es treballadors de EMTE Service
han dit prou i no estan disposats a
consentir que es jugui amb els seus
llocs de treball i amb el pa de les seves
famlies. Per aix no solament estan
exigint que es mantingui el Pacte,
sin que sapliqui a tots els treballadors, des del ms veter fins a lltim
contractat, i des del primer dia que es
posi un peu en lempresa.

CatalunyA
Solliciten a les administracions, Generalitat i Ajuntaments com el de Tarragona, Reus o Salou, que tenen contractes o relacions amb EMTE, que
exigeixin a la mateixa que respecti els
drets dels treballadors, en aquest cas
el Pacte de Millora.
Com que lempresa no va fer marxa
enrere en les seves intencions es va
votar majoritriament anar a la vaga
indefinida a partir del 20 de juliol. Els
treballadors de EMTE fan una crida
al conjunt de la poblaci per a donar
suport a la seva lluita i justes reivindicacions, aix com per a omplir la
Caixa de Resistncia.
Defensar els llocs de treball, i unes
condicions dignes, s defensar el futur de tots.

CGT porta al
Parlament Europeu
la necessitat de
reforar el servei
postal pblic a
lEstat espanyol i
daturar el procs
de privatitzaci
Convidats per Podemos, del Grup
Confederal de lEsquerra Unitria
Europea, la CGT de Correus (entre
ells una representaci de la Secci
sindical de CGT Correus Tarragona) i
una delegaci de treballadors i treballadores en lluita de Correus va visitar
el Parlament Europeu el 23 i 24 de
juny. Lobjectiu era denunciar pblicament la situaci actual de Correus i
transmetre-ho a la ms alta instncia
europea.
Aix mateix traslladven a dos eurogrupos parlamentaris diverses propostes i els instaven a crear un pla per
a recuperar i reforar el servei postal
pblic. El dia 24 es reunien amb els
Parlamentaris Europeus Tania Gonzlez i Miguel Urban, de Podemos, i
Ldia Senra de AGEe (membre de la
Comissi europea de Desenvolupament Rural) per a informar-los de:
- Lincompliment sistemtic del Servei Postal Universal al no realitzar el
repartiment de la Correspondncia
com a mnim 5 dies a la setmana en
tot el territori i a tota la ciutadania.
- La prdua de llocs de treball, la prdua de drets laborals i la mala qualitat
de locupaci restant.
- Lexternalitzaci de serveis, fins i tot
amb falsos autnoms, com s el cas de
CORREOS EXPRES.
- Laugment de la paquetera on-line
en un 400%, i lnfima cota de mercat
que abasta Correus, solament el 10%.
- La deterioraci del servei pblic, per
una mala gesti que t com finalitat
donar arguments per a una futura
privatitzaci del servei pblic.
- nica empresa amb personal funcionari que t beneficis i els sous escandalosos del President i les desconegudes productivitats.
- El finanament insuficient del Servei Postal Universal, i lopaca utilitzaci del mateix.
- La situaci injusta dels fixos discon-

tinus a Correus.
Entre les propostes realitzades podem
destacar la recuperaci duna banca
pblica gestionada per personal pblic de Correus, esmenar els errors en
la gesti de la paquetera recuperant
la seva gesti des de les USES i amb
personal pblic, i la dimissi de Luis
Prez Capitn, cap de RRHH, per
prendre decisions contrries a la llei
vulnerant drets fonamentals.
En lentrevista de CGT amb la Europarlamentaria Ldia Senra, de la
Comissi dAgricultura i Desenvolupament Rural, es va plantejar la
necessitat de coordinar la defensa
del correu rural a nivell europeu, per
la importncia en la cohesi fora de
lmbit urb que pot arribar a tenir,
i la potenciaci del servei postal rural augmentant els seus serveis com
porta dentrada a una administraci
pblica propera i personal. Senra i el
seu grup estudiaran les mesures que
prendran per a potenciar aquest servei
i realitzaran en les prximes setmanes
diverses preguntes i peticions en relaci
amb aquest tema.
En aquest mbit es va explicar la problemtica dels carters rurals i les retallades brutals que shan aplicat a les comarques Tarragonines, en especial a la
Terra Alta, Baix Ebre, Priorat i la Conca
de Barber.
Tamb van fer lliurament de 5 preguntes i peticions que els i les Eurodiputades de Podemos dirigiran al Parlament:
- Sobre lincompliment del Servei Postal Universal.
- Sobre laugment en els ltims anys de
la mala qualitat de locupaci i la devaluaci dels salaris.
- Sobre el context laboral de les embarassades.
- Sollicitud dun estudi sobre limpacte
de la privatitzaci del servei en lmbit
laboral i en lmbit social.
- Sollicitud dun estudi sobre els casos de mobbing.

CGT davant les

3 sentncies del
TSJC que anullen
ladjudicaci
del contracte de
gesti del servei
dabastament
daigua a Aiges
Ter Llobregat
(ATLL)

Tres sentncies del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya

anullen ladjudicaci del contracte
de gesti del servei dabastament
daigua en alta Ter Llobregat per
una infracci dels principis de
publicitat i concurrncia amb anterioritat a la formulaci de les
ofertes dels licitadors.
La discrepncia entre la fase
daprovaci del plec de clusules
administratives particulars i els
aclariments fets per lrgan de contractaci durant la fase del concurs
ha portat al tribunal a anular el
procediment de contractaci. En
aquest sentit destaquem un pargraf dels fonaments de dret duna
de les sentencies: ..la discordancia
se produjo en un momento capital
del procedimiento de contratacin, anterior a la formulacin de
las ofertas por partes de los licitadores, de modo que se han visto sustancialmente afectados los
principios de publicidad, transparencia, igualdad y concurrencia..
Des de la Secci sindical de CGT
ATLL pensen que aquestes sentncies brinden una oportunitat a la
ciutadania per demanar al Govern
de la Generalitat de Catalunya la
des-privatitzaci dAiges Ter Llobregat i que la gesti sigui pblica i de qualitat. Que els veritables
principis siguin la transparncia
i la participaci ciutadana i no el
mercantilisme i el favoritisme.
A la CGT hem vist i patit les conseqncies de posar en les mans
privades la gesti de serveis pblics tan essencials com laigua,
lenergia, la sanitat, etc. En tots
aquests sectors, els accionistes, lobbis especulatius, prioritzen els beneficis abans que la salut dels treballadors o el benestar dels ciutadans.
A lATLL privada el panorama s el
mateix.
Els dividends que shan repartit
els socis accionistes han estat immoralment suculents, tamb hem
descobert als comptes facturaci
a una empresa del grup sense el
corresponent perms de ladministraci, fet que hem denunciat a
loficina antifrau, la tarifa de laigua
ha augmentat un 24% des de la
privatitzaci.
El treballadors i treballadores en
canvi tenen congelat el sou i els
llocs de feina que deixen els que es
jubilen samortitzen, la plantilla ha
crescut per la banda dels directors
i alts crrecs i els ciutadans i ciutadanes tenen ms dificultat per
accedir a laigua quan els seus ingressos sn baixos o nuls.

JULIOL DE 2015
Entrevista - 16

CatalunyA

La preparaci de lentr
Txema Bofill
txemabo@gmail.com

quest mes, en lloc dentrevista, presentarem la preparaci de lentrevista a lEnric

Marco que publicarem en el Catalunya de setembre. Un company
estigmatitzat mundialment pels mitjans que viuen de la mentida. LEnric
vol parlar i nosaltres el volem escoltar. T les pgines obertes.

Primer contacte
Lidea de lentrevista em va venir al
saber que en Cercas havia escrit un
llibre sobre lEnric Marco. Vaig ensumar i malpensar del Cercas, al ser
un novellista que escriu pels poderosos. No en vaig equivocar. El llibre
supera totes les previsions possibles.
s una impostura hbil, professional, del comenament al final. s
una vulgar i letal investigaci policaca.
Vaig demanar el telefon de lEnric i
em varen dir que la seva dona feia
poc havia mort. I millor espers. Per
Sant Jordi la Lumi em va comprar el
llibre El impostor.
LEnric Marco va estar dacord en
ser entrevistat. Per telefon em va dir
que des de feia temps esperava que
el telefonssim del Catalunya. Em
va recalcar que t moltes ganes dexplicar-se i daclarir un pil de coses
i que far falta ms duna entrevista.
Fins i tot em va dir que havia pensat en fer-se ell una autoentrevista.
La impressi que en vaig treure s
bona, la dun home amb una gran

vitalitat i energia. No semblava

que tingus 95 anys. LEnric s una
persona didees i recursos: Em va
agradar la seva idea dauto entrevistes. De fet ens ens hem trobat la
fam i les ganes de menjar. Cercas
s txic i un gran impostor. Cal denunciar-lo.

Trobada a Sant
Cugat
En Pep Cara i jo varem anar a Sant
Cugat a entrevistar lEnric Marco. En Pep pel Psol negre i jo pel
Catalunya. Ja ho havem fet altres
vegades. En Pep duia la cmera de
vdeo, jo les gravadores. Tenim dos
enfoc s diferents: En Pep considera
que limportant s la vida militant i
anarquista de lEnric Marco, les seves lluites des que va anar de milici
voluntari fins a ser Secretari de la
CNT. Jo anava preparat per a centrar-ho contra el llibre del Cercas,
les mentides del Cercas i les seves
impostures, dell, dels seus collaboradors i padrins.
Amb en Pep s fcil arribar a
acords. Varem quedar de combinar
les dues idees i deixar parlar lEnric
i seguirem les propostes de lEnric.
Mtode no-directiu.
LEnric ja estava al bar davant lestaci esperant-nos.
LEnric va voler primer un canvi
dimpressions amb nosaltres abans
de comenar les entrevistes. Varem
estar parlant amb lEnric cap a 4 hores. Varem quedar en fer-la prximament. I seguir-nos veient.
Ha perdut 15 quilos degut a la mort

de la seva companya. 40 anys junts,

acompanyant-se a tot arreu i ajudant-se mtuament. Tamb 15 quilos menys per les mentides i enganys, menyspreu i insults de lindigne
i sinistre inquisidor Cercas, que
cnicament va escriure: El llibre el
matar.
LEnric t una salut de ferro. Als 95
anys i encara protesta, denuncia, i
segueix en la lluita contra les injustcies que rep en carn prpia, les
que estan fent a ell.
No es queda a casa seva com li recomanen amics i familiars. El que
ms li dol de les innombrables
mentides del Cercas s que lhagi
tractat de policia, de burgs, i que
lhagi enganyat des del primer dia
fins al final. Em va entregar el
llibre sols uns dies abans. El vaig
desautoritzar completament. Em
va respondre que era igual, que no
esperava la meva aprovaci. I que si
la tingus s que el llibre era dolent.
Em va dir que si volia una biografia,
que me lescrivs jo. Que el seu llibre
em rehabilitava. s un mentider,
un impostor. Es rebella ara contra el seu inquisidor, en Cercas. Jo
lacompanyar i espero molts altres
companys lacompanyem en aquesta lluita.
s un luxe haver conegut i parlar
amb un milici que va participar
a la Revoluci i a la guerra civil. Ja
no en queden. Un luxe poder parlar
i compartir amb un resistent que
ha patit el franquisme i el nazisme.
I que a la transici fou Secretari
general de la CNT de Catalunya
i dEspanya. I que ha continuat al
llarg de la vida amb els ideals llibertaris.

Ens acomiadem
com si ens
conegussim de fa
temps
- Cuidat Enric -li diem- Ara s lo
important. No li donis voltes al llibre
del Cercas. No thi capfiquis. Estigus
tranquil. Ocupat de la teva salut. Nosaltres ens ocuparem dell. Latacarem,
el denunciarem i lenfonsarem. En

Cercas s un pobre tipus, un farsant,

un miserable.
- Aneu en compte. T bons padrinsens aconsella com a vell expert en
lluites
- Tamb atacarem als padrins. s lobjectiu. Desemmascar-lo i atacar als padrins. En Vargas Llosa i tota la poderosa mfia del diari El Pas. Una colla de
carques amb discurs socialdemcrata.
Buscarem els altres padrins que t.
- Avui dormir b. Grcies pel caliu
que mheu donat.

En defensa de la mentida de lEnric Marco

Txema Bofill

obre la mentida de lEnric difereixo dalguns companys amb

qui he parlat. Tots estem dacord
que s una mentida amplificada i demonitzada per la dreta i els centralistes. Anant a contracorrent, jo dic que
s una mentida angelical, artstica i
profundament cristiana. Cap possible
comparaci amb les mentides criminals dels poderosos i els seus escrivans. LEnric ha estat fent teatre vivent,
teatre de carrer dalt risc (sobretot per
ell), una performance genial, teatre
invisible del bo i potent. Shauria destudiar a Belles Arts. Un teatre molt efica que tamb va utilitzar per no fer el
servei militar amb Franco, per sobre-

viure en el franquisme i en les presons

nazis, per a alliberar els presos de les
benzineres immediatament amb una
telefonada al Governador, per a aconseguir les reivindicacions dels obrers
en lluita anant a veure als patrons (petit grup). Teatre poltic, estratgies de
revolucionari camalenic.
En el teatre que lha fet fams, utilitza
una estratgia per explicar la veritat
oculta: sencarna amb un deportat,
amb un pres de camp de concentraci,
per explicar el que han sofert, lhorror
inimaginable de les vctimes dels nazis. s fa un dells. I va denunciar el que
els veritables presos no tenien fora ni
ganes ni voluntat dexplicar. Ell ho va
fer i va denunciar als nazis a les escoles, a les Institucions, al Parlament. Tot
sol, sense ajudes. Va fer centenars de

xerrades per collegis informant les veritats que els mitjans callen, sobre les
vctimes del feixisme i nazisme. Mereix que li tornin la medalla de Sant
Jordi. La mereix molt ms que molts
corruptes que lhan obtinguda.
Li deia a un amic cristi, que Jess de
Natzaret va mentir-nos, tan si era Du
com si era sols un home. Si era sols un
home, va mentir al fer-se passar per
Deu i per aix el van crucificar. Si era
Du ens va enganyar a tots al dir-nos
que va ser concebut per una verge,
que va morir, quan Du no pot morir, i si no ha mort, tampoc va poder
ressuscitar. Jess de Natzaret, com en
Marco sn impostors angelicals. Jess
es va encarnar com home, sense serho, (segons els que ho creuen) per fi
de b, per a explicar-nos la bona nova,

per salvar-nos. Sn mentides que no

fan mal.
Tamb puc argumentar amb un cas
personal. Jo durant 30 anys no vaig ni
dir als amics que havia estat torturat
durant 5 dies. Si alg sencarns en un
torturat (pels Mossos, per la Gurdia
civil, per polis de lAudincia Nacional), jo i molts li ho agrairem. I sobretot, si fes com en Marco: ans a totes
les escoles de Catalunya i Espanya a
denunciar la tortura i a explicar els
casos existents. Un home aix, noms
pot ser un home excepcional, un fora
de serie. I li haurem de donar la medalla de San Jordi, per treball pedaggic i pel treball artstic: la dinventar-se
una mentira per a denunciar les veritats, que soculten.
En canvi els dossiers policials sn

letals. Sn una arma terrorista. I en

Cercas ho ha utilitzat sense compassi
contra un home bo, geners i altruista,
contra un artista de la vida.
El impostor del Cercas, lautoretrat
del Cercas, sn 426 pgines dodi i de
porqueria immunda; literatura burocrtica de funcionari policial.

JULIOL DE 2015
17 - Entrevista

CatalunyA

revista a lEnric Marco

Preparant una entrevista al company Enric Marco
Pep Cara (Berga)

xema Bofill s un amic que fa

grans entrevistes. Se les prepara i aquestes coses rarament habituals. Com s natural en
algunes coses coincidim i en altres
pensem diferents. A part dun amic,
el considero un company. Aix
s important per mi. Podria dir
que mha tornat a enredar perqu
collabori amb ell en aquesta entrevista. Per no seria del tot exacte.
Duna banda, com he dit, respecto
la feina del Txema fent entrevistes
i daltra banda, sap engrescar i encomanar lentusiasme i aix s una
caracterstica revolucionria.
El Txema em diu dentrevistar
lEnric Marco. Un militant que

vaig conixer a Sallent lany 2003

en laniversari de la mort dAgustn Rueda. Em va agradar com va
parlar. Vaig saber desprs que havia
militant intensament a lanarcosindicalisme durant la transici (vaga
gasolineres, tema Agustn, etc.) i
tamb sabia que fou de la primera
escissi, el que ara s la CGT. Em
va sorprendre veurel al cap davant
de lAmical Mathaussen perqu no
sabia que hagus estat o no a
un camp dextermini i perqu les
Amicals, al contrari que la Federaci Espanyola de Deportats i Internats Poltics (FEDIP) tenen lorigen
en lestalinisme ms tronat.
Encara recordo veure en directe
lany 2005 al Cun informant de
la impostura de lEnric i destrossant-lo en directe. Lendem va do-

nar la cara i va anar als mitjans reconeixent les mentides i les veritats
de la seva vida. Per als mitjans no
els interessa la veritat ni la mentida. Lespectacle del moment va ser
la lapidaci pblica de lEnric. En
nom de la veritat els periodistes
portaveus de la mentida institucionalitzada van fer miques tota
la persona i la seva activitat, a partir de la mentida sobre els camps.
Realment no s poca cosa la mentida sobre els camps. Per el que
intento dir s que en Marco va militar activament en moltes lluites, i
molts en som i en sou testimonis.
No dono per bona la seva mentida, em sembla molt malament,
per no redueixo lEnric Marco a
aquella mentida. El que ms greu
em va saber aquell 2005 s que gent

de la categoria moral del Cun, la

Rahola, o qualsevol tertuli llepaculs, allions des de les altures i
criminalitzs lEnric. I amb lEnric
tot el relat dels venuts, dels revolucionaris, dels anarquistes. Vist en
perspectiva crec que els hi va anar
de perles. LEnric no era cmode,
va dir-los-hi a la cara, no s si al
Congrs, que els camps dextermini encara existien, que els rgims
concentracionris no eren res del
passat, existien a molts pasos, com
per exemple Israel. En pocs dies en
Bermejo feia saltar la llebre. Al Psol negre vam publicar una carta de
lamic i company Juan Pedro de Sallent, en una lnia similar al que dic
jo avui. Vam negar-nos a publicar
cartes de companys daltres anarcosindicals que volien apuntar-se a

fer llenya de larbre caigut.

B, som dilluns a la tarda, fa molta calor i estem a una terrassa dun
caf de Sant Cugat amb lEnric.
Est fotut per la recent mort de
la seva companya. I afectat per la
immoralitat feta paper perpetrada
pel Javier Cercas. Finalment no
gravem, no fem lentrevista, noms
parlem durant quatre hores llargues. Tenim idees i material per
lentrevista futura. La conclusi s
que lEnric s un company. Un militant que ha estat a mil mogudes i
que ha fet coses grans, bones i tamb dolentes. Una altra conclusi s
que cal fer justcia, posar les coses
en la perspectiva real. El Txema
est disposat a fer-ne. Magrada la
gent que no pot evitar participar en
les lluites per la justcia.

Jo acuso... a Javier Cercas: el gran impostor

Txema Bofill

Comencen per una ancdota:

En la portada del llibre est la clau:
JAVIER CERCAS. El impostor. El
gran impostor s en Cercas. El disseny el deuria fer algun subversiu.
Limatge mostra un tipus gris, turmentat, de ledat den Cercas, que
samaga, i un nom amb majscules,
JAVIER CERCAS, el impostor. Lhome de ledat den Cercas, es tapa la
cara, observa damagat entre els dits.
Es tracta evidentment dun veritable
lapsus freudi, dordre psicoanaltic.
Dona pistes sobre la perversi de
lautor.

La falsa novella
El impostor s
una impostura
s un engany de linici al final. Un
gran engany sobre la vida del Marco,
una manipulaci de la Histria, i un
frau als lectors. Un llibre el vomitiu i
txic. Prosa de mercenari.
El llibre s un exemple de com el
Sistema controla i destrueix els dissidents. s un exemple dun escriptor al servei dels que manen. s la
novella dun gran impostor. No la
recomano, a no se que es vulgui investigar com ens influeixen, com ens
controlen, com es reescriu i es manipula la historia. Revisionisme ben

pagat i publicitat.
Com pot ser que per denunciar un
suposat impostor, ha de construir
una gran impostura amb aroma verins de claveguera moral?

El iimpostor s
un dossier policac
i psiquitric.
El impostor no s una biografia de
lEnric Marco, ni autobiografia del
Cercas. Tampoc s una novella real,
no fictcia, com lanomena en Cercas. Una impostura ms del Cercas.
El impostor s el resultat duna
investigaci policaca i tamb psiquitrica, completament inventada
utilitzant dates biogrfiques de lEnric Marco des del naixement. s un
dossier inquisitorial, que el Cercas
ha novellat, passat en net, com diu
ell. Una investigaci destructiva, terrorista, sinistra, com sn les de la
policia i psiquiatres al servei de la
policia.
Hi ha dos personatges falsos, trets de
la realitat. En Cercas, linvestigador
de la veritat de lEnric Marco. Un
personatge totalment fals i repugnant. Serigeix en investigador de la
veritat i jutge a la vegada. Es designa com limmaculat portaveu de la
veritat, posant-se una mscara immunda a la seva mesquinesa. Pronostica que el llibre matar a lEnric
Marco. Tota la farsa es basa en uns

psiquiatres imaginaris, que no nombra, que han diagnosticat a lEnric de

Narcs de manual. Uns psiquiatres
del CSID o de qualsevol altra instituci policial, que diagnostiquen a
distncia i elaboren qestionaris per
a classificar dissidents. En realitat
en Cercas en el personatge de la novella fa dinquisidor, de Torquemada i botx. I de comissari poltic al
des-valoritzar tot el que representa
en Marco, que nombra el monstre
de la mentira. Aprofita per desprestigiar als anarquistes, al moviment
llibertari, per reescriure la histria
i arrasar amb la memria histrica.
En Cercas fa creure que representa la veritat histrica i la veritat de
lEnric Marco, la dels guanyadors, la
dels assassins, que segueixen en impunitat.
LEnric Marco, segons el pseudo
investigador Cercas, o segons els
investigadors policials que lhan assessorat, s el fals heroi, un mentider
compulsiu de tota la vida. Ressalten que lEnric Marco va nixer en
un manicomi, duna mare boja, i
lequip dinvestigadors i psiquiatres
conclouen el classifiquen com una
persona amb un gran ego. Interpreten en Cercas i Cia que es va fabricar una altra vida per escapar al seu
ofici de mecnic, i a una vida, trista, avorrida, montona. No fa falta
ser psicoanalista per dir que s una
projecci de la vida doficinista i poc
creativa del Cercas.
Conclouen tots aquests falsos i an-

nims investigadors que lEnric Marco s el monstre de la mentira, un

narcs de manual que evita mirar-se
per no morir, un ser repugnant, des-

agradable, i un plegat dinsults que

ni vull enumerar. Un dossier letal ple
de mentides barrejades amb algunes
veritats, destinat a capgirar la vida

JULIOL DE 2015
Entrevista - 18

CatalunyA
dun gran home.
En el relat fictici el sinistre Cercas
interroga com Torquemada i la vctima acaba confessant. El miserable
Cercas diu que ha gaudit molt escrivint aquest llibre.
LEnric Marco real t poc a veure
amb el del llibre. En realitat s un
milici sobrevivent de la Revoluci,
un militar destacat en la guerra civil
en defensa de la Repblica, un resistent i opositor al franquisme, un
molt bon lder sindical en la transici, un capdavanter de la memria
histrica de les vctimes del franquisme i nazisme.
Per tot aix s objecte duna investigaci especial, que lha danular. I
resisteix i denuncia com ho ha fet
sempre. Un gran i admirable anci.
Una vida exemplar.

Lautor, un fals
novellista
La impostura del Cercas s fer-se
passar per novellista amb lobjectiu
pernicis dacarnissar-se amb un anci indefens. I lucrar-se en la feina
bruta.
Javier Cercas s un escriv hbil i
prostitut. s un funcionari lleial i
dcil amb els Poders instituts. El va
descobrir en Vargas Llosa, el pontfex mxim del neoliberalisme ultra,
un reaccionari amb mscara de socialdemcrata. En Cercas s el seu
deixeble de provncies. Tamb s un
neolliberal amb pell desquerrens,
antifranquista i fins i tot ateu (wikipedia) Es veuen sovint i es comuniquen. En Cercas va firmar-li un
comunicat contra el catal i daltres.
En Cercas s un covard. Satreveix
amb els febles, per no amb els poderosos. Destrossa amb mentides a
lEnric Marco sense compassi. s
un cnic, ja que li va dir que sols el
volia rehabilitar.
El que no se va atrevir a fer el milici del Collell, afusellar en Sn-

chez Maza, lideleg falangista, s el

que ha fet el mercenari Cercas amb
lanarquista sobrevivent de la Revoluci, lEnric Marco. Ha disparat
contra un antic milici de veritat
sense compassi i per la paga.
En Cercas s un pervers. El va enganyar des del comenament, el va
utilitzar i al final no li deixa ni expressar-se i el desacredita i linsulta
en els mitjans de comunicaci, on
campa com a casa seva.
En Cercas s un vulgar vampir de
geritric, xuclant la sang a un venerable anci, a un milici i militar de
la Repblica, un dels pocs que queda
viu, a un lluitador i resistent antifranquista, exsecretari de la CNT, i
un lluitador i quixot contra els poders i poderosos.
Javier Cercas s un difusor del pensament dominant i de les mentides
criminals de lImperi. s un escriv
molt ben pagat, en proporci directe
als serveis prestats.
Un gosset falder dels que manen, i
del Vargas Llosa en particular. Cal
recordar-ho.
Linquisidor Cercas sols agafa all
que pot semblar dolent del Marco,
o el bo que pot capgirar en dolent.
Ho capgira tot, amplifica alguna
contradicci i intenta que confessi.
Se la passa arrencant informacions
als amics i familiars i al propi Marco. Projecta, interpreta, suposa i
menteix sols en un sentit: la vida de
Marco s una gran mentida. La vida
exemplar de lluitador, resistent, formador, bon company, no li interessa
ni al Cercas escrivent, ni al Cercas de
la novella.
La realitat del Cercas s que fa o s
comissari poltic. Exerceix de sicari i
franctirador dun vellet. I un sinistre
escrivent duna investigaci policaca al servei dels poders.
Series capa, Cercas, de posar-te
la lupa daugment a sobre teu? Per
qu has de vampiritzar un indefens?
Tagradaria que et llencessin a sobre
els dbermans que tu has llenat?

Qui ha fet
lencrrec?
Segurament en Vargas Llosa. Potser
sols com intermediari. En un dels
seus sopars li diu: Marco es un
personaje tuyo. Tienes que escribir
sobre l.
Conixer qui ha fet lencrrec s important per analitzar correctament
la novella, que no s novella, la falsa
biografia del Marco, o lautobiografia
fictcia del Cercas investigant la veritat i fent de psiquiatre,psicoanalista i
historiador.

Quines finalitats?
La investigaci final feta per lequip
del Cercas, s esbiaixada i te una finalitat criminal. Desprestigiar i controlar completament, sense pietat a
lEnric Marco. Anular-lo, matar-lo.
Com s fa? Amb un dossier com el
que ha fet en Cercas, amb un control
absolut de la persona. Cercas ha seguit el manual de les policies poltiques actuals. Els que controlen a les
persones, a poltics i a dissidents, sn
els que tenen el poder. Els que controlen el passat, controlen el present.
Per aix promocionen en Cercas.
Del dossier policac ja en parlarem.
LEnric Marco s un irreductible i no
sen penedeix del que ha fet i menys
de totes les coses bones i de les lluites llibertries. No es deixa controlar.
Aquesta s la finalitat manifesta i primera i necessria.
La finalitat oculta s desprestigiar
tot el que representa lEnric Marco:
el milici que combat amb armes a
favor de la Revoluci, el militar que
defensa la Repblica, els ideals anarquistes, la memria histrica de les
vctimes del franquisme, lanarcosindicalisme, etc.
Una altra finalitat, diguem secundria, seria la de protegir i ocultar als
veritables impostors, als que diuen
mentides criminals i delictives.

Sobre Enric Marco

Juan Pedro (Sallent)

l vaig conixer a lenterrament

de lAgustn Rueda, era el secretari de la CNT de Catalunya i
fou la persona que va fer el parlament
al cementiri de Sallent, pres pels antidisturbis, en un clima dodi i rbia continguda per lassassinat de lAgustn.
Lhe vist moltes altres vegades, al mn
laboral o al mn de lensenyament, a la
FAPAC. La seva vida ha sigut un comproms i una entrega cap als dbils i els
oprimits. Actualment havia sigut reelegit per al tercer mandat al capdavant de
lAmical Mathaussen i casualment als
actes de commemoraci del seixanta
aniversari de lalliberament dels camps
dextermini nazi ni tres mesos abans
ni tres mesos desprs es descobreix
que ell no hi va ser en aquests camps, i
tots els mitjans de comunicaci que fins
llavors havien tingut, la majoria dells,

cap inters per lAmical Mathaussen i

per lEnric Marco sacarnissen amb ell
com gossos de presa. Esperem que algun dia sapiguem els motius i interessos
que hi ha darrera de tot plegat.
LEnric no va estar a cap camp dextermini per si va ser torturat per la Gestapo i va ser processat amb petici de
pena de mort, passant per un penal de
lAlemanya nazi i pels camps de treball. No va estar per tant als camps dextermini per hi va ser prop. Per tant,
algun coneixement del tema tenia. Si
era necessari o no mentir per donar
ms veracitat i credibilitat durant les
conferncies i xerrades que dia rere
dia feia sobretot als instituts , intentant conscienciar a la joventut. Cal tenir en compte que quan ell accepta la
responsabilitat de lAmical ja no queda
cap supervivent en condicions fsiques
per aquesta feina. Per tant, com ell
diu, intenta ser la veu dels sense veu i,
en definitiva lluitar pel Mai Ms, lema

i consigna que van imposar-se els que

van salvar la pell als camps dextermini
nazi. Explicar a tothom el que va succeir
per tal que mai ms la humanitat hagi
de patir-ho.
Calia mentir? Segons ell s, cadasc
que faci la seva valoraci. Per que no
pretenguin desqualificar tota una trajectria vital que es exemplar, amb els
seus 84 anys i molts pals a lesquena. Ja
voldrem els ms joves tenir lactivitat i
lenergia i el cap tan lcid. Des daqu solament puc dir-te: nims Enric!, i el cap
ben alt! Ja voldrien els que intenten humiliar-te tenir una mica de la teva dignitat. I aquests mitjans de comunicaci
que shan acarnissat amb tu, tant de bo
posessin el mateix inters en denunciar
als que avui en dia segueixen organitzant guerres i nous camps dextermini
en nom de la llibertat.
* Publicat a la revista Psol negre nmero 22, juny-juliol de 2005.

En Cercas fa creure que totes les coses bones que ha fet en Marco, i tots
els seus ideals, eren una estratgia de
mentida per a alimentar un monstre,
una persona fictcia que sha inventat
Aquestes estratgies professionals i
perverses per enfonsar a lEnric Marco no se les ha inventades lobscur,
mediocre i pseudo novellista, que s
en Cercas. Alg lha ajudat....
Resumint: limpostor Cercas es carrega a les vctimes del franquisme i
a la reduda i inexistent memria histrica de les vctimes, a la CNT i al
moviment llibertari, i al Marco, com
hiprbole de la impostura.

La Merc Mas
Lhome de la Merc Mas s en Cercas. Una bona noticia del llibre s que
sembla que ella el vol deixar. La Merc era de la nostra colla de La Bisbal,
una flor especial de la bohmia i la
contracultura, i tamb militant de la
CNT a La Bisbal dEmpord al comenament de la transici. Li agradava molt el teatre. La Merc el va
enviar al psicoanalista.
Crec que amb aquest llibre El impostor, la impostura del Cercas
haur augmentat i el seus traumes i
perversitats hauran empitjorat. Ara
la Merc lhaur denviar al psiquiatre.
Laltre bona cosa sn els dos anlisis
de la Merc sobre el cas Marco. Son
breus i de sentit com, anlisis que
desmunten la falsa novella del seu
home:
- I a qui ha fet mal en Marco amb
aix (la mentida dencarnar-se en vctima nazi)?
- El que no entenc s que sacarnissessin amb ell com es van acarnissar,
quan hi han tan pocavergonyes que
han provocat morts, que han robat i
han fet tota classe de porqueries i no
s que ning es fiqui amb ells: s que
tot el mon els hi llepa el cul.
La Merc conviu amb un dels ms

grans llepaculs i impostors. No es per

alegrar-nos. El fals Cercas li dedica
una novella falsa, txica i criminal,
com si fos una novella original i
davantguarda, un llibre decent, una
novella que rehabilita al linxat i estigmatitzat Marco. Tot al revs.
El Cercas no hauria dhaver involucrat a la Merc en aquest llibre vomitiu ni tampoc el seu fill Ral. No veig
la grcia a dedicar un llibre txic a les
persones que estima ms. No est b
del cap. No hauria dhaver utilitzat al
seu fill Ral de cmera per a gravar
les entrevistes per a liquidar un anci.
Unes gravacions que devien analitzar
especialistes en el control de persones...

Uns suggeriments
pel cas psiquitric
Cercas
Remeis gratis, naturals, sense professionals pel mig:
El primer. Deixar de ser un llepaculs,
un quintacolumnista, un trador, un
espia, un infiltrat, s a dir, un impostor. Aix seria un gran pas cap a la
decncia i la autenticitat.
El segon. Que el Cercas satrevs a fer
un llibre contra els grans i reals impostors, els que han mentit criminalment, com Aznar, Rato, Rajoy, Vargas
Llosa i la majoria de politics amb poder i periodistes al seu servei. El pobre Cercas hauria de renunciar a ser
tradut, adulat com a bon escriptor
pels quatre llepaculs del diari El Pas,
a ser difs globalment. I cobraria mil
vegades menys. El cant positiu s
que deixaria de gaudir maltractant
un honorable i respectable anci. En
Marco ha sigut coherent al llarg de la
vida. Un exemple pel Cercas.
El tercer. Tenir el valor de retirar El
impostor de totes les llibreries. Algunes ja ho han fet quan shan assabentat que s un llibre txic, una porqueria, escria i una falsa novella.

JULIOL DE 2015
19 - Sense fronteres

CatalunyA

Sense fronteres

El TTIP i el TISA: cap a una

privatitzaci irreversible dels
serveis pblics
Albert Sales / Jlia Mart

a unes setmanes, filtracions

publicades per Wikileaks
revelaven detalls de lAcord
sobre Comer de Serveis que sest negociant de manera totalment
opaca des del juliol de 2013. Aqu,
analitzem alguns daquests detalls i
les seves conseqncies
El collapse de la Ronda de Doha
(2001) va obligar els poders econmics globals a obrir noves vies per
aprofundir en el procs de liberalitzaci comercial internacional.
Les negociacions emmarcades a
lOrganitzaci Mundial del Comer
(OMC) no avanaven a causa de la
negativa dalgunes potncies emergents i de pasos empobrits a acceptar un marc normatiu cada cop ms
injust i ms desfavorable als seus
interessos. Davant lestancament de
les negociacions multilaterals, els
EUA i la UE van adoptar lestratgia de negociar bilateralment amb
els estats africans, asitics i llatinoamericans els anomenats Acords
dAssociaci (AdA) i els Economic
Partnership Agreements (EPA) i, en
parallel, van iniciar la creaci duna
nova arquitectura jurdica per al
sistema de comer internacional
a travs de grans tractats com el
Tractat Transatlntic de Comer i
Inversions (TTIP en les seves sigles
en angls).
Unes filtracions publicades per Wikileaks van revelar detalls de lAcord
sobre Comer de Serveis (TISA en
les seves sigles en angls) que sest negociant de manera totalment
opaca des del juliol de 2013. Qui
negocia el TISA sn un grup de
pasos que sautoanomenen els
bons amics dels serveis i que est
integrat per la UE en bloc, els EUA,
Austrlia, el Canad, Xile, Colmbia, Costa Rica, Hong Kong, Islndia, Israel, el Jap, Liechtenstein,
Mxic, Nova Zelanda, Noruega,
Panam, el Pakistan, el Paraguai, el
Per, Corea del Sud, Sussa, Taiwan
i Turquia. El tractat t com a objectiu la liberalitzaci internacional de
la prestaci de serveis en matries
tan diverses com el transport, la comunicaci, el tractament de dades,
lassessorament legal, leducaci, la
salut, el tractament de residus, el
subministrament daigua, la distribuci denergia, el comer digital,

els serveis bancaris o les assegurances.

El TISA safegeix al TTIP com a
pea clau en la nova arquitectura
jurdica de la globalitzaci neoliberal. Les empreses transnacionals
europees i nord-americanes, en la
seva recerca de nous mbits dactuaci dels quals extreure riquesa,
veuen en els serveis bsics sucosos
negocis, en els quals mantenen un
avantatge comparatiu important
respecte a les companyies competidores de les potncies emergents.
La liberalitzaci gaireb total que
sest negociant donaria un fort
impuls a la privatitzaci de tots els
serveis pblics i a laplicaci de la
clusula del tracte nacional, que
implica que els governs no puguin
prioritzar empreses nacionals en
les seves contractacions ni plantejar un tracte favorable sota cap
circumstncia. A ms, com reconeix la Comissi Europea a la seva
pgina web, el tractat est dissenyat
per animar la resta de membres de
lOMC a afegir-se al TISA. Es converteix, doncs, en una palanca per
desencallar negociacions que han
quedat aturades durant un temps
llarg.
Un tractat com el TISA erosiona
la democrcia i la sobirania dels
pobles, tant pels procediments de
negociaci com pels continguts. Les
negociacions sestan portant a terme
amb una opacitat absoluta, malgrat
que limiten profundament la capacitat dels governs nacionals de decidir sobre les poltiques econmiques i socials.
Si atenem el recorregut histric dels
tractats de lliure comer en vigor
arreu del mn, hi ha prou raons per
afirmar que constitueixen un mecanisme de salvaguarda dels interessos de les grans empreses transnacionals enfront del poder dels
estats nacionals, ja que estableixen
mecanismes ferris per garantir la
rendibilitat de les inversions mentre
que les clusules socials o mediambientals no passen de ser meres
declaracions dintencions. Amb el
TISA, es pretn garantir al capital
internacional que la privatitzaci
dels serveis pblics ser irreversible
i que les seves inversions en aquest
terreny seran sobradament rendibles. Els documents filtrats per
Wikileaks apunten que el TISA vol
ser el marc normatiu que permeti

continuar buidant la capacitat de

provisi de serveis de les administracions pbliques en terrenys tan
estratgics i importants per la vida
quotidiana de la poblaci com la
salut, leducaci, laigua, lenergia,
el tractament de residus o la neteja
urbana.

Les clusules ms
perilloses del TISA
El TISA suposar la creaci dun
sistema de soluci de controvrsies a travs de tribunals privats.
Les empreses que considerin que
lacci dalgun Estat o poder pblic
les perjudica dalguna manera podran interposar una denncia davant daquests sistemes darbitratge
(Investor-State Dispute Settlement,
ISDS). Per contra, no existeix cap
mecanisme supranacional per denunciar les vulneracions dels drets
humans per part de les empreses
transnacionals.
El TISA exigir que els poders pblics posin a disposici de les empreses transnacionals i els lobbies
tota la informaci sobre els processos de privatitzaci de serveis i
sobre els concursos dadjudicaci
de licitacions abans que es posin
en marxa. Sota el nom de cooperaci reguladora, es pretn que sestableixin mecanismes per recollir
contribucions sobre la redacci dels
concursos pblics per part de les
potencials empreses licitadores per
fer que els processos siguin ms eficients i millorar la prestaci del servei. En contrast, una de les clusules
filtrades per Wikileaks obligaria els
negociadors a mantenir el text del
TISA en secret fins cinc anys desprs de la seva signatura, fet que
deixa lacord fora de qualsevol debat
pblic i de labast de la ciutadania.
Finalment, tamb inclou una clusula trinquet (ratchet clause), que
establiria la irretroactivitat de qualsevol mesura que es prengui per
desregular, externalitzar o privatitzar un servei pblic.

Un fre a les
alternatives
municipalistes
Ja fa ms duna dcada que, en lm-

bit municipal, existeixen iniciatives

poltiques que proposen la remunicipalitzaci de serveis bsics estratgics pel bon funcionament de les
ciutats. A les darreres eleccions municipals, hem vist com candidatures
que incorporen la remunicipalitzaci de labastiment daigua avui en
mans de grans empreses als seus
programes arribaven al govern de
Barcelona i daltres ciutats clau de
Catalunya. Malgrat les dificultats
que imposa el marc normatiu europeu i els contractes i les concessions
signades per empreses i ajuntaments durant les darreres dcades,
aquesta remunicipalitzaci encara
s possible.

Quan el TISA estigui ratificat i entri

en vigor, la clusula trinquet impedir que els municipis puguin prendre decisions que modifiquin lescenari de liberalitzaci en el qual es va
produir la concessi a una empresa
privada.
Dit duna altra manera, qualsevol
intent de retornar la gesti de laigua a ladministraci local topar
amb un contencis entre empresa
i municipi que sacabar resolent a
favor de la primera amb total seguretat.
* Article publicat al web de la Directa.
Els autors sn membres del Collectiu
RETS.

JULIOL DE 2015
Sense fronteres - 20

CatalunyA

El TiSA obligar als Estats a fer

lleis que compleixin els seus
pactes secrets
Carlos Enrique Bayo

l diari Pblico revelava, en

exclusiva mundial de Wikileaks amb mitjans daltres
dotze pasos, el contingut del text
central de lacord internacional sobre comer de serveis que estan negociant en lombra mig centenar de
pasos, inclosa Espanya encara que
als socis de la UE noms els representa la Comissi Europea.
Aquest tractat secret imposar a tots
els signants clusules que beneficien
a les grans corporacions multinacionals en detriment de la sobirania i
dels interessos pblics de cada pas.
Les lleis econmiques que els Estats
aprovin en el futur vindran imposades per acords secrets entre mig
centenar de governs aliats dEEUU
i de la UE, sense que parlamentaris
ni ciutadans coneguin els veritables
motius pels quals es legisla a favor de
les grans corporacions multinacionals fins i tot quan sest perjudicant
els interessos pblics.
Aquesta s, almenys, la intenci dels
50 governs que negocien en absolut
secret el Trade in Services Agreement (TiSA o Acord de Comer de
Serveis), un pacte internacional en
el qual participen els 28 pasos de
la UE per del contingut de la qual
noms shan assabentat els eurodiputats del Parlament Europeu grcies a la filtraci de Wikileaks.
El passat 3 de juny, Pblico ja va
revelar lexistncia i gran part dels
annexos daquesta veritable aliana
neoliberal planetria: un acord encara ms antidemocrtic i neoliberal que el transatlntic TTIP i que es
pretn que segueixi classificat, ocult
al coneixement pblic, durant altres
cinc anys quan ja hagi entrat en vigor
i estigui condicionant el 68,2% del
comer mundial de serveis. Ara, facilitem el contingut del Core Text del
TiSA, s a dir el cos central daquest
pacte internacional secret.

El TiSA restringeix
la capacitat dels
Governs per a
modelar el mercat
s en el mateix Prembul del cos central del TiSA, en el punt 3 de lArticle
I-I sobre lAbast de les Disposicions
Generals, on sestipula: En el compliment de les obligacions i compromisos sota lAcord, cada partcip
(pas signant de lacord) ha dadop-

tar totes les mesures raonables a la

seva disposici per a assegurar el seu
compliment pels governs regionals i
locals i per les autoritats i organismes
no governamentals dintre del seu territori.
s a dir, que els Estats implicats haurien de legislar, i imposar regles i normatives executives ja que s lnica
manera dobligar al compliment
daquestes disposicions als organismes, entitats i empreses no governamentals en aplicaci dunes clusules negociades en secret i el contingut
de les quals es pretn mantenir ocult
a la ciutadania i representants electes
mentre estan en vigor. Una situaci
orwelliana que noms t parang en
el secretisme normatiu de la Inquisici.
Perqu, com explica la catedrtica de
Dret de la Universitat de Auckland,
Jane Kelsey, les regles centrals de
laccs als mercats (establertes pel
TiSA) restringeixen la capacitat dels
governs per a modelar aquests mercats limitant la grandria o el creixement de determinades activitats, tals
com bancs, franqucies turstiques o
hipermercats, tant a nivell nacional
com local, i tant si sn de propietat
nacional com estrangera. En aquest
cos central del TiSA s on sestableixen les restriccions ms extremes
a lacci dels governs de cada pas signant, perqu lacord secret tracta tots
els serveis com mercaderies comercialitzables i nega totes les seves funcions socials, culturals, mediambien-

tales, laborals o de desenvolupament.

La gent no s considerada com ciutadans o membres de les seves comunitats, sin simplement com consumidors. Aix que els provedors
daquests serveis pblics o privats
no precisen tenir cap connexi amb
les persones o les comunitats que depenen daquests serveis, ja que poden
subministrar-se des daltres pasos,
per un visitant temporal o a travs de
companyies estrangeres que estableixin una presncia local per la prioritat de la qual sigui la dobtenir beneficis econmics als accionistes forans.
Cap daquests provedors tindr cap
comproms ni responsabilitat a llarg
termini amb el pas que consumeix
dits serveis.
Aix que els governs que negocien

el TiSA en secret es disposen a renunciar al seu dret sobir de donar

preferncia als provedors locals de
serveis estratgics o de necessitat
pblica, com leducaci, la sanitat,
les telecomunicacions, lenergia o
els provements urbans, igual que
renunciaran al poder de limitar la
inversi estrangera en sectors clau
o de requerir majories nacionals en
els consells dadministraci i en els
accionariats dels sectors dels quals
depengui la seguretat nacional.
El conjunt de les normatives que
sestan negociant secretament en el
marc del TiSA escombra de cop amb
tots els drets sobirans dels governs
quant al crucial comer de serveis,
doncs limita locupaci i abast de
prcticament totes les eines legals

a la disposici de lExecutiu, com

lleis, regulacions, reglaments, procediments, decrets, decisions administratives i qualsevol altra forma de
regular el mercat.
Igualment, les clusules secretes del
TiSA saplicaran a qualsevol tipus de
mesura que afecti al comer dun
servei, pblic o privat, fins i tot si ho
fa indirectament, per exemple establint normes de pagament o de distribuci, o si ho regula amb objectius mediambientals o fins i tot si el
que pretn s protegir a la poblaci
amb restriccions a la venda de productes insalubres.
Qualsevol monopoli pblic o privat, com un servei de Correus o una
coordinadora estatal de comercialitzaci i distribuci agrcola, pot ser
desafiada per corporacions estrangeres que disputin fins i tot el seu
dret a oferir serveis no monopolstics, adduint que se serveix del seu
avantatge inicial.
I les clusules que permeten excepcions que haurien de protegir
daquest assalt multinacional la salut
pblica o el mediambient, per exemple, sempre depenen dels tribunals
darbitratge que beneficien a les
empreses i ja shan mostrat ineficaces com salvaguardes en el marc de
lOrganitzaci Mundial del Comer:
noms han prosperat plenament en
una de les ms de 40 disputes dirimides per aquests motius.
En definitiva, el TiSA ens promet un
futur en el qual totes les lleis i normes que regiran els serveis pblics i
privats estaran imposades pels pactes internacionals en benefici de les
grans multinacionals... que estaran
ocults a la ciutadania. La distopa
del 1984 de Orwell ser una realitat.
* Un text de Carlos Enrique Bayo extret del diari Pblico.

JULIOL DE 2015
21 - Social

CatalunyA

Social

Antifrau recomana revisar les

pensions vitalcies de policies
torturadors
Es tracta de Vctor Bayona i Bakari Samyang, que surten al documental
Ciutat Morta
Jess Rodrguez / Directa

algrat constatar raonables sospites i grolleres

coincidncies, lrgan fiscalitzador de ladministraci catalana arxiva la investigaci perqu entn que no es disposa de cap prova
El Suprem ratifica la condemna a
pres de lactivista vallec AlfonLes
entitats socials es mobilitzen per
evitar que se les faci fora de Can
Seixanta, al Raval
LOficina Antifrau de Catalunya ha
comunicat a la CGT larxiu de les actuacions en relaci amb la denncia
presentada pel cas de les pensions
vitalcies atorgades als policies Vctor Bayona i Bakari Samyang, condemnats per haver infligit greus tortures al ciutad Yuri Jardine, uns fets
que es relaten al documental Ciutat
Morta. Els dos agents antidisturbis
adscrits a les UPAS de la Gurdia
Urbana de Barcelona reben, des de

fa tres anys, un subsidi pblic dentre

1.800 i 2.100 euros al mes perqu,
suposadament, sofreixen un trastorn psicolgic que els inhabilita per
poder treballar la resta de la seva
vida.
Antifrau arxiva el cas allegant que
no es disposa de cap prova que
acrediti que les patologies psiquitriques, que es diu que els afectaven
lany 2012 i que els afectarien a lactualitat, en realitat no existien o no
tenien ni tenen lentitat suficient per
fer-los tributaris daquelles incapacitats. Tot i aix, en el document darxiu, Assumpci Riba, cap del Gabinet de Direcci de lOficina Antifrau
de Catalunya, reconeix que es detecten raonables sospites, grolleres
coincidncies i un inexplicable
parallelisme en lesdevenir psicopatolgic de dues persones diferents.
A ms, destapa alguns aspectes fins
ara desconeguts del procediment,
com ara que, en el cas de Bakari
Samyang, la metgessa forense Dra.

Idiquez el consideraria afecte de

mers trastorns que no constituirien
cap grau dincapacitat permanent
llevat de la incapacitat temporal.
Tot i les peculiars circumstncies,
Antifrau creu que no es pot concloure ni tan sols preliminarment
que les baixes mdiques siguin fruit
de maquinacions, dinfluncies o
dinteressos.
Per poder concloure que les baixes
i les incapacitats sn improcedents,
aquest organisme considera necessari tenir indicis que shaurien
produt falsedats per part dels beneficiaris i/o dels metges, simulant
o exagerant uns i altres smptomes
i diagnstics. Malgrat tot, a lapartat
de les recomanacions, Daniel de Alfonso, director de lOficina Antifrau,
recomana a lInstitut Nacional de la
Seguretat Social extremar els controls i les proves mdiques a lhora
de revisar les incapacitats atorgades
a Victor Bayona i a Bakari Samyang
al seu dia, atenent al conjunt de cir-

cumstncies constatades.

A Quatre Camins,
esperant resposta
a la petici
dindult
Fonts penitenciries han confirmat
a la Directa que, malgrat la presentaci dun recurs per demanar la
concessi del tercer grau, Samyang i
Bayona encara es troben al mdul de
seguretat del centre penitenciari de
Quatre Camins. Aquesta galeria especial acull tots aquells policies, poltics
o jutges que, de manera preventiva
o per sentncia ferma, ingressen en
aquesta pres de la Roca del Valls.
Tanmateix, la segona petici dindult
presentada per ladvocat dambds policies, que demanava la revocaci parcial de la sentncia al govern espanyol,
encara est pendent de resposta. Samyang i Bayona aspiren a deixar sense

efecte la inhabilitaci per poder reincorporar-se a la Gurdia Urbana quan

surtin de la pres, segons expliquen
al text de la segona petici dindult
sotasignada, entre daltres, per Xavier
Garcia Albiol (PP), Sergio Dvila (regidor del PSC a Tiana) i Juan Carlos
Ramos (regidor del PSC a Sant Adri
de Bess), on no fan cap referncia als
suposats trastorns mentals que han
justificat les pensions vitalcies.
Des del Secretariat Permanent del Comit Confederal de CGT Catalunya
sha ems un comunicat on asseguren
que es tracta dun procs irregular
de reconeixement de la prestaci que
podria estar emmarcat en un intent
docultaci de casos de denncies de
tortures contra aquests agents mentre prestaven els seus serveis per a la
Gurdia Urbana. Afegeixen, en relaci a larxiu de la denncia, que es reserven en cas dobtenir nous indicis i
proves en relaci al cas, poder reobrir
la causa del cas 4F a lOficina Antifrau
de Catalunya, o a les instncies que
creguem oportunes.

Cap repressi no ens aturar, Alfon Llibertat!

Secretariat Permanent del
Comit Confederal de la CGT de
Catalunya

l 17 de Juny, lEstat va detenir

el jove de Vallecas (Madrid)
Alfon, per a mantenir-lo segrestat els propers 4 anys en una de
les seves presons. Envoltat dels seus
amics i solidries, les forces dantidisturbis sel van endur entre la indignaci i la rbia general, i els crits
dangoixa dels seus familiars.
Ens prenen lAlfon perqu va cometre el crim destar organitzat i sortir
al carrer a defensar els drets de la
classe treballadora. Ens prenen lAlfon per a fer escarni entre el jovent
militant del barri obrer de Vallecas.
Ens prenen lAlfon perqu volen demostrar qui mana amb total impunitat.
El seu va ser un altre judici-farsa,

en el qual, com en tants daltres, la

vida de les persones es decideix amb
lnic fonament del testimoni de
policies. On els jutges sn simples
peces dun engranatge pervers, impulsat per lleis que combaten lenemic interior; els desafectes al rgim.
No s noms una ciutat la que est
morta, ho est el sistema.
La barbrie repressiva est generalitzada: a Euskal Herria, Aturem el
Parlament, vaguistes del 29M, cas
Expert, Can Vies, Pandora, Piata,
enduriment del codi penal contra la
desobdiencia civil i la dissidncia,
llei mordassa
Des de la CGT, fem una crida a
unir-nos en els actes antirepressius,
a estendre la solidaritat i a sortir al
carrer amb ms determinaci, per a
no deixar que ens el prenguin amb
la por. Tot el contrari, que cada llgrima, que cada cop rebut, que cada
injustcia sigui recordada i ens faci

ms fortes.
Fem, tamb, una crida a redoblar les
reivindicacions socials i sindicals,
amb major intensitat. Laltre objec-

tiu de la repressi s mantenir-nos a

la defensiva dels atacs per deixar de
banda la nostra tasca de confrontaci de classe.

Doncs no ho consentirem, seguim

lluitant i seguirem lluitant cada cop
ms, cada cop ms fortes. En poden
estar segurs.

JULIOL DE 2015
Social - 22

CatalunyA

Dubtes en la Concessi de la
invalidesa permanent als Gurdies
Urbans condemnats per tortures
Secretariat Permanent del
Comit Confederal de CGT
Catalunya

Oficina Antifrau troba raonables sospites i grolleres coincidncies temporals en les baixes dels
gurdies urbans del cas 4F condemnats per tortures i el reconeixement
de la seva incapacitat permanent.
Alhora, requereix a lINSS que extremi els controls al revisar les invalideses dels Gurdies Urbans del
4F. Amb tot, arxiva la denncia de
la CGT de Catalunya per manca de
proves, a dia davui.
Antifrau reconeix dubtes i ombres
en la concessi de la invalidesa permanent als gurdies urbans condemnats per tortures.
LOficina Antifrau de Catalunya va
contestar el passat 15 de juny de
2015 la denncia presentada la Confederaci General del Treball (CGT)
de Catalunya, respecte a la revisi
del procediment de la concessi de
les invalideses permanents a Vctor
Bayona Davila i Bakari Samyang
Viedma, agents de la Gurdia Urbana condemnats per tortures greus i
participants en el cas del 4F.
La CGT de Catalunya denunciava

aquest procediment que ha motivat

el reconeixement de la incapacitat
permanent dels dos agents, analitzant la presumpta existncia dun
frau a la Seguretat Social emmarcat
en un intent docultaci de casos de
denncies de tortures contra aquests
agents mentre prestaven els seus
serveis per a la Gurdia Urbana de
Barcelona
En el seu escrit, lOficina Antifrau
comunica a la CGT de Catalunya
que arxiva la denncia, tot i que detalla literalment que aquesta actuaci es dna:
malgrat les raonables sospites relatades per part del denunciant,
malgrat les grolleres coincidncies
temporals que shan copsat (en especial, el fet que la primera de les
baixes coincideix amb el dictat de
la primera sentncia condemnatria
dinstncia), malgrat linexplicable
parallelisme en lesdevenir psicopatolgic de dues persones diferents
(els mfasis sn nostres)
Igualment lOficina Antifrau destaca
que crida latenci en el cas de Samyang que des del primer control
de continuaci dIT (transcorreguts
uns cinc mesos a comptar des de la
baixa) hi consti la intervenci dun
consultor ICAM, el mateix que es-

gotats els 18 mesos acaba efectuant

un informe de pressumpci dincapacitat permanent
Finalment, lOficina Antifrau formula recomanacions a diverses de
les institucions implicades. Emplaa
al Departament de Justcia de la
Generalitat entre altres, a fer una
referencia explcita, a les notificacions que es practiquin a les corresponents autoritzacions, del deure
dabstenir-se dactivitats que suposin
risc de conflictes dinteressos amb
Iocupaci pblica.
Al Departament de Salut de la Generalitat li recorda la convenincia
de publicar els contractes o convenis vigents en matria de serveis o
consultores despecialistes externs
de lInstitut Catal dAvaluacions
Mdiques i sospesar la convenincia
que lelaboraci dinformes o dictmens despecialistes, determinants
de prestacions pbliques, sigui duta
a terme per a empleats pblics.
Finalment, destaca la recomanaci
que trasllada a lINSS, dextremar
els controls i proves mdiques a
lhora de revisar les incapacitats al
seu dia otorgades a Vctor Bayona
i Bakari Samyang, atenent al conjunt de circumstncies constatades.
Aquest darrer punt entenem que

obre la porta a una possible retirada

de les dues incapacitats permanents,
tal i com hem demanat reiteradaments diversos collectius, entre ells
la CGT de Catalunya.
Des de la CGT de Catalunya valorem que aquesta resoluci de lOficina Antifrau, tot i arxivar la denncia
per manca de proves, deixa constncia novament de les raonables sospites que ha deixat un cas amb grolleres coincidncies temporals. Un
procs, que entenem irregular, de
reconeixement de la prestaci que
podria estar emmarcat en un intent

docultaci de casos de denncies de

tortures contra aquests agents mentre prestaven els seus serveis per a la
Gurdia Urbana, alhora que (sense
sancionar actuacions greus daquests
agents policials determinades per
una sentncia ferma), sels permetria donar-se de baixa del cos policial amb uns ingressos assegurats
per a tota la vida.
Ens reservem en cas dobtenir nous
indicis i proves en relaci al cas,
poder reobrir la causa del Cas 4F a
lOficina Antifrau de Catalunya, o
instncies que creguem oportunes.

Bala perduda
Organitzaci
Toni lvarez

a pocs dies vam veure com assassinava un blanc supremacista (de merda, amb perd) a nou
persones negres (senador un dells) a
una esglsia ianqui i no passa de bogeria adolescent, crimen de odio ,
acto de pura, pura maldad concentrada... segons la premsa internacional. Detenen a les hores a lassass i a
la garjola. Dies desprs un yihaidista degolla a la France al seu gerent
dempresa i es converteix en un acto
de naturaleza terrorista sexigeix una
respuesta firme y sin concesiones a
la barbrie terrorista i lexpulsi dels
estrangers sospitosos. Clar.
El relativisme social, cultural i econmic fa molts anys que va imposar les

seves normes de funcionament, de

canvi del valor de les vides humanes.
Sabem que no val el mateix una vctima negra que una blanca, al igual que
una pobre que un ric, o una dona que
un home, un civil que un militar.
Als darrers anys hem vist com hi
ha un nou valor que actua a convenincia dels que decreten el preu del
valor del canvi: lorganitzaci. Estar
organitzat puntua negativament en
aquesta nova cotitzaci penal i de
valoraci del crim. El cas s que realment no cal que estiguis organitzat
perqu siguis acusat destar-ho i tenir
ms pena per aix. Una bona part de
la societat basca podria explicar com
van ser bons conillets dindies en aix
de pertinena a banda armada organitzada, tot i que els ms semblant en
molts casos a estar organitzat fos anar

a assemblees obertes. Ms properes

tenim les operacions Pandora i Piata que aquest any ha provocat la detenci de desenes de persones (ms
de 40) pel greu fet de ser anarquistes i
estar organitzades en un ens anomenat, pel ministeri dinterior espanyol,
Grupos Anarquistas Coordinados,
los GAC. Tot un nom oxymoron com
a nom de grup que noms podia ser
creat des dalgun despatx policial.
Lacusaci, esmicolada per la realitat,
encara ret a 7 persones a les presons
en espera de judici.
Sn organitzacions criminals els
que queden un dia pel feisbuc per
fer una bogeria (aix no compta als
blancs), els que pensen igual i contra
el capitalisme, els desesperats i trastornats que, farts de les seves vides,
decideixen acabar amb unes quantes

abans danar a buscar a unes hurs

que uns xalats venedors de fum els
hi ha proms..No sn ni criminals, ni
molt menys organitzats, els que empobreixen, maten i controlen la vida
de la majoria de la poblaci mundial.
Paradoxes de lorganitzaci mundial

de la cosa que es veu amenaada....

Ja sabeu, estar organitzat, malgrat no
ho estiguis realment, pot provocar
que tacusin de terrorista per aquells
brbars organitzats de pell fina i costums elitistes que no volen que ho
estiguem realment...

JULIOL DE 2015
23 - Social

CatalunyA

No a la impunitat del feixisme:

lantifeixisme no s cap crim
Solidaritat amb 6 antifeixistes encausats pel 12 dOctubre de 2013 a
Barcelona
Unitat Contra el Feixisme i el
Racisme (UCFR)
https://unitatcontraelfeixisme.
wordpress.com

ebem amb estupor i indignaci la petici de 17 anys de

pres per a 6 persones acusades duna presumpta agressi contra
un grup de nazis, el 12 doctubre de
2013 a Barcelona.
Exigim que es mantingui la presumpci dinnocncia: qualsevol
acusaci shauria de basar en proves
clares. Temem, per, que sha aplicat
el vell criteri de detinguin els i les
sospitoses habituals. s encara pitjor perqu sembla que sha actuat en
base a acusacions fetes pels propis
nazis.
Denunciem aquesta ms que evident doble vara de mesurar. Els
grups nazis que van atacar la Blanquerna durant la Diada de 2013 sn
els mateixos que, noms un mes ms
tard, van convocar la manifestaci
del 12-O a Barcelona. Aquesta manifestaci la van encapalar sense
impediments persones que sn perfectament identificables en el vdeo
de la Blanquerna. En canvi, a les sis
persones acusades datacar els nazis
sels ha privat la llibertat per participar en actes pblics al carrer durant

un any i mig.
En molts casos datacs nazis, s difcil aconseguir que es jutgin els
responsables, i s encara ms difcil
fer que es reconegui la motivaci
feixista de lagressi. Sovint, aquestes
agressions es qualifiquen de simples
baralles de bandes o de tribus urbanes. Hi ha, en poques paraules,
un greu problema dimpunitat del
feixisme. Lassass den Guillem Agu-

ll noms va complir 4 anys de pres,

i la resta de les persones implicades
en el crim van quedar sense cstig.
Per als atacants nazis de la Blanquerna, la fiscalia va demanar penes
molt menors: inicialment noms de
multes. Per en el cas de les sis encausades, sels aplica lagreujant de
discriminaci ideolgica i la fiscalia
demana 17 anys de pres.
Existeix una clara contradicci en

la denncia. Segons els informes,

els mossos desquadra descriuen les
presumptes vctimes com un grup
de joves que prenien unes consumicions a una terrassa dun bar, desprs
dassistir a un acte a la muntanya de
Montjuc, sense fer menci de les
seves activitats i simpaties feixistes.
No obstant, lagreujant de discriminaci ideolgica es basa precisament
en ladscripci a lextrema dreta de les

presumptes vctimes.
Ls del terme delicte dodi per referir-se a loposici al feixisme s el mn
al revs. El feixisme com a tal es basa
en lodi vers les persones diferents, un
odi que ha desembocat en genocidi i
dcades de dictadura. Intentar evitar
el rebrot del feixisme s actuar contra
lodi. Si saplica a les persones acusades
un agreujant pel seu odi al feixisme, la
implicaci s que les ms de 500 entitats de tota mena, adherides a Unitat Contra el Feixisme i el Racisme,
tamb sn culpables dodi: un odi, s
clar, expressat de maneres molt diverses. En realitat, a les persones oposades al feixisme ens motiva la defensa
de la democrcia i els drets humans.
Per tot aix:
- Denunciem les penes tan desmesurades contra les persones acusades, en
base a proves que semblen poc consistents.
- Denunciem la impunitat del feixisme i de manifestacions com les del
12 doctubre, que sovint venen acompanyades per agressions al carrer, per
autntics delictes dodi.
- Rebutgem totalment lintent de definir loposici al feixisme com a delicte
dodi.
- Proposem que les entitats tamb facin arribar el seu suport directament
a les persones encausades, a encausades.12oct@gmail.com

Campanya Sergi Llibertat, per aturar lentrada

a la pres de lantifeixista condemnat a 3 anys
Redacci

a campanya antirepressiva
Sergi Llibertat es posa com
a fita aturar lentrada a pres
de lactivista antifeixista i llibertari
Sergi Hernndez.
Lactivista de Badalona ha estat condemnat a tres anys de pres per
una agressi amb lagreujant dodi
ideolgic durant una protesta per
un concert organitzat al Poble Nou
per la ultradretana Democracia Nacional que va acabar en aldarulls, el
12 doctubre de 2011.
El 12 doctubre de 2011 una contramanifestaci convocada per rebutjar
un concert organitzat per la formaci neonazi Democrcia Nacional

al barri del Poble Nou de Barcelona,

va acabar en aldarulls, i un dels organitzadors del concert, el conegut
neofeixista i militant de Plataforma
x Catalunya Alejandro Fernndez va
patir algunes lesions.
Des del grup de suport consideren
que aquesta s una sentncia dun
judici poltic que representa un nou
cas repressiu cap a aquells que lluitem i ens organitzem. El Sergi ha
estat condemnat per ser antifeixista.
El jove badalon, juntament amb
Rubn, va ser condemnat a dos anys
de pres per lAudincia Provincial de Barcelona per agressi amb
lagreujant dodi ideolgic el passat
novembre de 2014. El denunciant
va recrrer la sentncia davant del
Tribunal Suprem i aquest ha decidit

recentment augmentar la pena a tres

anys, en una sentncia ferma contra
la qual no hi ha la possibilitat dinterposar recurs.
LAudincia de Barcelona ha obert
el procs dexecuci de la pena de 3
anys. Ladvocada del Sergi sha marcat el 15 de juliol com a termini per
presentar una petici dindult davant
el Ministeri de Justcia i demanar a
continuaci la suspensi de lentrada
a la pres fins que es resolgui lindult.
Sha preparat un escrit per tal que
collectius i organitzacions el signin
un manifest demanant el seu indult,
i sest intesificant la campanya de
suport.
La nostra millor arma, la solidaritat.
#SergiLlibertat
Aportacions econmiques per fer

front a costos dadvocats i processos

judicials:
ES34 0239 2053 4130 4003 0943
Bloc de la campanya de suport:

https://sergillibertat.wordpress.com/
Facebook de la campanya de suport:
https://www.facebook.com/sergillibertat

JULIOL DE 2015
Dinamita de cervell - 24

CatalunyA
Dinamita de cervell

Teixir contrapoder local per

a assaltar els cels (una versi
anticapitalista)
Jos Luis Carretero

ivim en un mn globalitzat
de metrpolis gegantesques,
insostenibles ecolgica i
socialment, funcionals al procs de
valoritzaci del capital i a una economia globalitzada i creixentment
interrelacionada. Vivim, tamb, en
un planeta travessat per enormes
fluxos financers transnacionals, on
lautomatitzaci de les operatries
borsries i lemergncia de creixents
mercats OTC (Over the counter) de
banca en lombra, permet que els
interessos monetaris i especulatius
de loligarquia internacional travessin les fronteres i actun de forma
desterritorialitzada i global.
Els slums, o barris degradats dhabitatges autoconstruits, carents de
tot servei collectiu, massificats i
plens de contradiccions socials, contrasten amb el fluir dels derivats,
amb les Borses globals de matries
primeres, amb el trfic dels CEOs
a travs dels aeroports constituts
en no-llocs per la seva absncia
de tota referencialitat collectiva,
histrica, cultural o humana; amb
els paradisos fiscals en els quals es
pot invertir o actuar des de lespai
virtual dinternet, sense tenir que
desplaar-se fora dun despatx dun
gratacel intelligent de la City.
T sentit parlar de municipis, de poder local, despai proper, en aquestes
circumstncies? Hi ha espai per a un

nou municipalisme transformador

en lpoca de les agncies de rating,
dels fons voltors que es fan amos,
per mitj de la compra a loligarquia
local business friendly, de lhabitatge pblic dels ajuntaments? De
quin tipus hauria de ser aquest nou
municipalisme? Quins han de ser els
vmets que permetin constituir contrapoders locals efectius, espais de
convivncia i densificaci de la vida
a escala humana? Una nova ciutat,
democrtica, cooperativa, articulada
social i ecolgicament s pensable?
I, sobretot, s factible?

Hi ha qui defensen loportunitat

doposar el local cooperatiu a lextensi inmisericorde dels fluxos transnacionals de valoritzaci del capital.
Des de les perspectives teriques
del municipalisme llibertari defensades en el seu moment per un dels
precursors de lecologisme social,
Murray Bookchin, fins a les prctiques efectives desplegades a nivell
municipal pels propis moviments
doposici al desplegament neoliberal. Prctiques efectives que, al seu
torn, podem trobar al llarg de tota
la geografia del planeta: des dels Ca-

racoles zapatistes a les noves experimentacions del confederalisme democrtic kurd a Rojava, passant per
les experincies de poder popular
local expressat en lordit diniciatives
collectives existents en barriades de
la Perifria com la del Alto, a La Paz,
Bolvia.
Com indica Ral Zibechi en el seu
llibre Territoris en resistncia. Cartografia poltica de les perifries
urbanes llatinoamericanes: Lloc i
espai han estat conceptes privilegiats
en les teories i anlisis sobre els moviments socials. A lAmrica Llatina,
fins i tot en les seves ciutats, s hora
de parlar de territoris. En un excellent treball Porto Gonalves assenyala que els nous subjectes sinsinuen instituint noves territorialitats.
Arriba a aquesta conclusi desprs
de seguir litinerari dun moviment
concret com els seringueiros, que
abans de constituir-se com a moviment hagueren de modificar el
seu entorn immediat, concloent que
la seva fora emanava del seu espai-domstic-i-de-producci. Va ser
aquest desplaament del lloc heretat,
o construt anteriorment, el que els
permet formar-se com moviment.
Remarca aix la importncia del local, el territorial, o, en una teixidura
narrativa ms propera al nostre mn
social encara influt pels discursos
del republicanisme federal i els moviments llibertari i verd, el municipal, per a la constituci efectiva de
contrapoders al magma global dels

mercats.
Continua Zibechi: En efecte, els
moviments llatinoamericans, com
els indgenes, els sense terra i els
camperols, i creixentment els urbans, sn moviments territorializados. Per els territoris estan vinculats a subjectes que els instituxen,
els marquen, els assenyalen sobre
la base de les relacions socials que
porten. Aix vol dir, tornant a Lefebvre, que la producci despai s
la producci despai diferencial: qui
sigui capa de produir espai encarna relacions socials diferenciades
que necessiten arrelar en territoris
que seran necessriament diferents.
Construir relacions socials diferenciades, comenant des del ms proper i manejable per als moviments.
Construir, per tant, densitat social,
all on el neoliberalisme noms ha
deixat devastaci, solitud i centres
comercials replets dobjectes antiecolgics i innecessaris.
En aquest cam, els moviments han
de cobrar protagonisme, constituir-se en una armadura amb la qual
articular els territoris propers i dotar-los de discursos, relacions, vida.
Segueix parlant Zibechi: Aquesta
imatge potent destaca el carcter del
moviment com moures, com capacitat de fluir, desplaament, circulaci. De manera que un moviment
sempre est desplaant espais i identitats heretades. Quan aquest moviment-desplaament arrela en un territori, o els subjectes que emprenen
aquest moure-sestan arrelats en un
espai fsic, passen a constituir territoris que es caracteritzen per la diferncia amb els territoris del capital
i lEstat. Aix suposa que la terra-espai deixa de ser considerada com un
mitj de producci ([de producci
de plusvalor, anotaria lautor daquest
text respecte al text de Zibechi) per a
passar a ser una creaci poltico-cultural. El territori s llavors lespai on
es despleguen relacions socials diferents a les capitalistes hegemniques,
aquells llocs on els collectius poden
practicar maneres de vida diferenciats. Aquesta s una de les principals aportacions dels moviments indis del nostre continent a la lluita per
lemancipaci.
Desplaar les relacions que es produeixen en un territori des de la seva
funcionalitat per al procs de producci de plusvalor a la conformaci poltico-cultural dun altre tipus

JULIOL DE 2015
25 - Dinamita de cervell

de convivncia. Sembla evident que

aix ha dafermar-se en lespai ms
proper a la quotidianitat de les gents:
el barri, el municipi, el territori accessible. La construcci daquestes
altres relacions passa per lestesa
de xarxes diversificades i plurals
que donin cos a una densitat social
revisitada. Des dun teixit econmic
local i autocentrat (s a dir, estratgicament desconnectat dels fluxos
transnacionals dintercanvi de mercaderies i finanament), fins a la promoci de formes culturals prpies i
de participaci collectiva directa en
els assumptes comuns.
Reconstruir la societat, desprs de
la devastaci neoliberal, passa per
lemergncia dun poder popular
efectiu en conflicte amb el medi capitalista en el qual ha de crixer, per
tamb capa de generar experincies i vivncies que illuminin, en els
porus de la vella societat, les potencialitats de la nova encara per nixer.
No obstant aix a aquesta estratgia
se li poden posar tamb alguns peros. T les seves limitacions. Slavoj
Zizek, per exemple, critica les posicions properes a la promoci de la
democrcia directa i del local, des
de la seva suposada incapacitat manifesta de poder plantar cara al gran
edifici global capitalista. Aquestes
posicions, afirma, parteixen de la
base de lexistncia duna societat
mobilitzada de forma permanent
i ell, indica, no vol viure aix, pel
que prefereix un govern fort i illustrat que posi lmits a les oligarquies
financeres jugant al seu nivell. Els
processos de descentralitzaci efectiva que es produeixen en la conformaci dels territoris en resistncia
de Zibechi, sembla desprendres
daquestes tesis, afeblirien aquesta
maquinria global (o continental)
que ha dinstituir-se enfront del Capital.
No sn del tot menyspreables aquestes tesis, malgrat que no les compartim. Existeixen clarament qestions
candents a les quals cal respondre
per a comenar a pensar un trnsit
factible a lemergncia de territoris en
resistncia en lmbit municipal que
ens s ms proper. La primera lexpressa b Zizek: el contrapoder local
s limitat, ambivalent, precari, quan

coexisteix amb ledifici inclume dels

grans poders financers i estatals que
segueixen alimentant-se i creixent
en els espais centrals socials per molt
que nosaltres i nosaltres ocupem els
porus i les perifries. Les relacions
altres, allades i en camp hostil, no
acaben de concretar-se si es troben
envoltades i en plena guerra freda
permanent amb les relacions de valoritzaci del capital circumdants.
La veritat s que vivim una etapa de
desenvolupament duna forma posmoderna dabsolutisme dels mercats
i de larquitectura del poder global
capitalista. Recordem el que va ser
labsolutisme europeu dels segles
XVII i XVIII: un procs de modernitzaci i estabilitzaci social engegat pels grans blocs del poder feudal,
desprs de la tremenda sacsejada
ideolgica i econmico-social del
Renaixement, que donava inici al
procs de transformaci que duria
al capitalisme histric entre revoltes
camperoles, guerres religioses i aparici de noves heretgies i discursos
laicitzants.
Per a poder desplegar aquest procs
de modernitzaci, que comportava
lacceleraci dels processos dacumulaci per desposesi i lemergncia destructures de poder estables
a un nivell ampliat (els anomenats
Estats-Naci amb el seu exrcit
permanent i la seva administraci
burocrtica), les classes aristocrtiques europees hagueren de tirar
m en ocasions (no sempre ni en
tot lloc) de molts tcnics relacionats
directament amb la prpia burgesia
emergent: els anomenats illustrats.
La ambivalencia i ambigitat del seu
paper sexpressa b amb el nom que
alguns donen al perode: despotisme
illustrat, doncs al mateix temps que
acceleraven i estructuraven de manera cientfica i tcnica (donant lloc al
que Foucault anomenar desprs el
biopoder) laparell administratiu
de les agonitzants monarquies absolutistes i de les aristocrcies europees,
exercien de paraiges per al creixement, en els porus de lAntic Rgim,
com va dir Marx, de la nova classe
mercantil i industrial burgesa que
posteriorment aprofitaria i perfeccionaria dits aparells per a exercir el seu
domini.

CatalunyA
Aquest tipus dambivalncia s la
principal limitaci, i al temps la principal potencialitat, de la alternativa
de poder global o a escala europea
defensada, entre altres ms propers,
per Zizek. Posem com exemple al
propi Pepe Mjica, president dUruguai, a qui ning pot negar la seva
honestedat fonamental, com un element illustrat en laparell de poder
del seu pas: intentant lestabilitzaci
i modernitzaci de lestructura socioeconmica capitalista uruguaiana
i llatinoamericana (com ell mateix
reconeix), i al mateix temps establint
fons estatals dajuda a empreses autogestionades i mecanismes de participaci poltica barrial i local en
tot cas ambivalents (doncs al mateix
temps que funcionen com escoles
de participaci i punts nodals del
teixit local, fan a aquest mateix teixit
depenent i funcional a les necessitats dinformaci i de transmissi de
missatges de laparell estatal, encara
vinculat en lessencial als interessos
del capital transnacional, encara que
sigui emergent).
Posar laccent sobre la funcionalitat
mtua dambds processos, no obstant aix, en el marc duna dinmica
de superaci del capitalisme histric
(larticulaci territorialitzada de contrapoderes efectius i espais furtats a
la lgica mercantil i locupaci ms
o menys momentnia dinstitucions
essencialment funcionals a aquesta
mateixa lgica per part delements
amistosos per als moviments),
malgrat que sembla caracteritzar un
moment histric concret que haurem
de recrrer, no basta per a delinear
una estratgia factible per al proletariat global. Aquesta noms podr
definir-se, si volem obrir el mel, no
noms del rgim de 1978 sin del sistema en el seu conjunt, posant sobre
el tapet tres elements essencials per
a acompanyar aquest moment de
coexistncia dillustraci desptica i experimentaci popular: la necessria independncia i autonomia
dels projectes populars i de classe
respecte del poder (encara que sigui
illustrat); la densitat pedaggica i
participativa dels processos, generant dinmiques deducaci popular
que elevin la conscincia de classe i
les capacitats dels treballadors i les

classes subalternes; i la persistncia

en el llenguatejar la necessitat del
canvi global i sistmic, que dugui a
una plena quotidianitat alliberada del
capitalisme.
L11 de juny de 1773, Denise Diderot emprn viatge a Sant Petersburg.
All li espera lemperadriu Catalina,
paradigma de les monarquies progressistes i illustrades. Desprs duna
temporada en la cort russa, el conegut filsof radical i autor de lEnciclopdia, que shavia passat gran part de
la seva vida reflexionant sobre la necessitat dindividus poderosos i progressistes per a lexpansi de la llum
de la ra, se sentia tan malament que
van haver de dur-lo en un cotxe especialment dissenyat perqu hagus de
viatjar tombat. En el viatge de tornada
va evitar expressament Potsdam, residncia de Frederic el Gran, rei illustrat i amic de Voltaire, que li havia enviat una amable invitaci. El Diderot
ms republic, ms llibertari, ms crtic amb Occident, esclata precisament
llavors. No va ser lnic. Aquest va ser

CONTRANUNCI

el trnsit de la illustraci a la Revoluci, de Voltaire i La Mettrie a Robespierre, Marat, Hebert i, finalment,

Babeuf. Mentrestant, en els porus
de lAntic Rgim, en els carrerons, en
els llocs de producci, en els mercats,
en els costums i en els romanos i les
octavetes clandestines, un altre tipus
deconomia, de convivncia, de sociabilitat, havia arribat a la seva autntica hegemonia que noms hauria de
fer-se expressa el 20 de juny de 1789
en el joc de la pilota de Versalles.
Construir contrapoders territorialitzats, teixir densitat collectiva, illuminar i experimentar els aspectes
prctics i efectius de la nova convivncia, des del local, des del proper,
obre espais per a lemergncia de la
nova societat de productors lliures i
cooperatius que sapunta com nica
soluci factible a la creixent devastaci capitalista.
* Article de lactivista llibertari Jos
Luis Carretero Miramar extret del
web de lICEA.

JULIOL DE 2015
Dinamita de cervell - 26

CatalunyA
Diccionari Militant

El bar La Tranquilidad i el 19
de Juliol del 1936 al Parallel
Agustn Guillamn

Ahir
Al gener de 1901 es va acabar de
construir un cobert en el qual es va
obrir una taverna anomenada La
Tranquilidad, situada a la cantonada de lavinguda del Parallel amb
el carrer Comte del Assalt (ara Nou
de la Rambla), que cap al 1910 es va
traslladar al nmero 69 de lAvinguda del Parallel, al costat de lactual
teatre Victria.
Des de principis del segle vint diversos cafs del Parallel shavien convertit en punt de trobada habitual
danarquistes i sindicalistes. A les
terrasses contiges dels cafs Espanyol, Concert Sevilla, Parallel i Rosales, en la gran vorera de lavinguda
Parallel des del nmero 64 al 80, entre els carrers Ronda Sant Pau i Abat
Safont, es debatia tot el que s hum
i div. Just a la vorera de davant, al
caf La Tranquillitat, trobaven aixopluc les ideologies ms utpiques
i es planificava des de les respostes
ms adequades als atacs patronals
fins a una insurrecci armada o una
vaga general. La paradoxa del nom
del caf-taverna amb la realitat de
lambient que respiraven els seus parroquians no podia ser ms radical.
Del 1917 al 1923, durant els anys ms
durs del pistolerisme, els sicaris de
la patronal mataven pels carrers de
Barcelona els sindicalistes de lnic.
I al bar La Tranquillitat hi havia so-

vint rifes de pipes entre la clientela. La pipa no era una eina de fusta
per fumar, sin una Star per defensar-se dels assassins del Lliure i de la
policia de Martnez Anido. Tamb
era possible comprar una pistola per
algunes poques pessetes que, en casos de confiana i necessitat immediata, podia adquirir-se a terminis
duna pesseta a la setmana. Existia
una provisi gaireb inesgotable de
Stars, fabricades durant els anys de
la Gran Guerra per proveir lexrcit
francs, que a causa del descontrol
del govern assortien abundantment

un prsper mercat negre. La pistola semiautomtica Star, coneguda

com la sindicalista, era la utilitzada
pels obrers del Sindicat nic (CNT),
mentre la Browning era la predominant entre els assassins del Sindicat Lliure. Aquest sindicat groc gaudia del recolzament del Sometent,
les diverses bandes parapolicials i
la policia oficial, sense que fos gaire
clar els lmits entre uns i altres, coordinats tots ells per Capitania i el cap
de policia, i generosament finanats
per la patronal, en un clarssim i descarat exercici de terrorisme dEstat,

que va aconseguir la seva mxima

expressi en la prctica habitual de
la llei de fugues .
El 23 febrer de 1923 Joan Garca Oliver, en una reuni realitzada al bar
La Tranquillitat amb els delegats de
diversos grups dafinitat anarquistes, va exposar la seva tctica de la
gimnstica revolucionria, que va
ser aprovada amb el nomenament
dun comit de coordinaci, constitut per Aurelio Fernndez i Ricardo
Sanz. El 10 de mar va ser assassinat
el dirigent cenetista Salvador Segu,
al carrer de la Cadena, a la sortida del bar La Trona. Al setembre
de 1923 el cop dEstat de Primo de
Rivera va instaurar una frria dictadura, que va donar carta blanca al
pitjor enemic del moviment obrer,
Martnez Anido, que va sumir a la
CNT en la clandestinitat i una llarga
foscor.
Ja en els anys trenta els activistes
anarquistes van fer de La Tranquillitat un assidu lloc de trobada
nocturna danarquistes i cenetistes,
desprs duna jornada de treball.
Tampoc era difcil trobar ocasionalment al mateix bar, a lhora de dinar,
als pistolers germans Badia, futurs
organitzadors de la policia catalanista del Govern de la Generalitat i
fantics anticenetistes, empassant-se
unes enormes amanides de ceba i
bevent de grans porrons, amb unes
monumentals pistoles dipositades
sobre la taula, a manera de fatxenderia de gngsters i provocaci antisindicalista .
Mart, el propietari del bar, era una
antic militant cenetista, que per-

metia es servissin gots daigua de l

aixeta, i la permanncia illimitada
a les taules, sense cap despesa. Les
batudes eren freqents, perqu eren
el primer lloc que la policia visitava
en cas de disturbis. Al gener de 1932
diversos anarquistes, entre els quals
hi havia Francisco Ascaso i Buenaventura Durruti, van ser detinguts
al bar La Tranquillitat, ja que pocs
dies desprs de la insurrecci de lAlt
Llobregat havien concertat, molt ingnuament, una reuni en la conegudssima taverna.
A un quart de cinc de la matinada
del 19 juliol de 1936 les tropes de la
caserna del Bruc, a Pedralbes, havien
sortit al carrer, dirigint-se per lAvinguda 14 d abril (avui, Diagonal) cap
al centre de la ciutat. La tctica del
Comit de Defensa Confederal havia acordat que seria ms fcil batre la tropa al carrer que si romania
atrinxerada en les seves casernes .
A dos quarts de cinc de la matinada,
el regiment de cavalleria de Montesa, situat al carrer Tarragona es va
afegir al sollevament militar.
El primer esquadr va ocupar la
plaa dEspanya amb una secci de
metralladores i dos canons procedents de la caserna dels Docks.
El segon esquadr, amb una secci
de metralladores va aconseguir el
seu objectiu, que era el de dominar
la plaa de la Universitat i ocupar
ledifici universitari, emplaant metralladores en les torres .
El tercer esquadr tenia per missi
dominar el Parallel, amb lobjectiu
denllaar el regiment amb Capitania. En arribar a laltura de la Bretxa
de Sant Pau no van poder superar
una monumental barricada de llambordes i sacs de terra, que dibuixava
un doble rectangle, des del quiosc
situat davant dEl Molino fins al bar
Chicago, perqu un intens tiroteig
els tancava el pas. La tropa facciosa va aconseguir ocupar el sindicat
de la Fusta de la CNT, al carrer del
Roser, i les barricades, abandonades
pels militants obrers quan els oficials
al comandament (aplicant el Pla
Mola dextermini) van amenaar
afusellar all mateix a dones, vells i
infants del barri. Els militars revoltats van installar tres metralladores:
una davant del bar La Tranquillitat
(al costat del Teatre Victria), una
altra al terrat de l edifici que fa paret amb El Molino, i la tercera en la
barricada de la Bretxa de Sant Pau,
que van ser emprades a fons contra
el poble en armes .
Escofet, el comissari dordre pblic
de la Generalitat, havia perdut el
control del Parallel, perqu la com-

JULIOL DE 2015
27 - Dinamita de cervell

panyia de gurdies dassalt, tramesa

des de la Barceloneta, havia estat
venuda i acorralada al moll de Barcelona, prop de la Duana. Els facciosos havien obtingut una primera
victria, i dominaven tot el passeig
de Colom des de Correus fins a la
Duana, aix com tot el Parallel, el
que els permetia enllaar amb plaa
dEspanya i la caserna del carrer Tarragona. Eren les vuit del mat. A
les onze del mat el tercer esquadr
havia aconseguit dominar tot lespai
de la Bretxa, desprs de tres hores de
combat.
Els comits de defensa cenetistes
van decidir contraatacar a la Bretxa indirectament, des de Comte
del Assalt (avui Nou de la Rambla)
i altres punts, infructuosament. Es
van sumar als assaltants una desena
de gurdies dassalt que, tot i haver
estat requerits en el lloc per loficial
dAssalt que combatia amb els militars revoltats, van decidir sumar-se
a les forces populars. Poc desprs,
els reforos procedents de plaa del
Teatre, desprs dassaltar lHotel Falc, des don havien estat tirotejats,
es van desplaar des de les Rambles
pel carrer de Sant Pau, i desprs de
pactar la neutralitat de la caserna de
carrabiners i buidar la pres de dones de Santa Amlia, van arribar pel
carrer de les Flors fins a la Ronda de
Sant Pau, batuda des de la barricada
del Parallel pel foc de la tropa facciosa.
Antonio Ortiz, amb un petit grup,
que portava les quatre metralladores
preses en Drassanes, va aconseguir
creuar a laltra banda de la Ronda

CatalunyA

de Sant Pau, construint rpidament

una petita barricada que els posava
a labric dels trets de les tres metralladores installades a la Bretxa. Desprs de pujar al terrat del carrer Aldana, els anarquistes van emplaar
les seves metralladores al terrat del
bar Chicago (es conserva encara el
mateix edifici porticat), que van protegir amb les seves rfegues lassalt
en tromba, i a lunson, directament
sobre la Bretxa, des del caf Pay-Pay
al carrer Sant Pau (davant de lesglsia romnica), des del carrer de les
Flors, des del carrer de les Tpies i
des dambds extrems del carrer Aldana, a ms duna maniobra envoltant des del carrer Hortes .
El capit que manava la tropa al costat de la metralladora, situada al mig
de la Bretxa, va ser abatut pels trets
de Francisco Ascaso, el ms avanat
dels atacants, que avanaven corrent
temerriament a la descoberta. Un
tinent va intentar revelar en el comandament al capit caigut, per seguir resistint, per va ser abatut per
un caporal de la prpia tropa. Era el
final del combat obert al carrer. Al
migdia la majoria de soldats havien
confraternitzat amb els cenetistes.
Els pocs combatents que encara quedaven del tercer esquadr shavien
anat refugiant a linterior dEl Molino, on es van rendir cap a les dues
de la tarda. En aquest punt crucial
de la ciutat els anarquistes, entre els
quals es trobaven Francisco Ascaso,
Joan Garca Oliver, Antonio Ortiz i
Ricardo Sanz, havien derrotat lexrcit, desprs de ms de cinc hores de
lluita. Garcia Oliver no deixava de

cridar s que es pot amb lexrcit!,

mentre Ascaso brandava el fusell
sobre el seu cap, tot fent salts dalegria. Entre els annims combatents
cenetistes victoriosos en la Bretxa hi
havia el militant del Sindicat nic de
la Fusta, Quico Sabat, que anys ms
tard es va convertir en un dels maquis ms famosos i temuts.
Trencada la comunicaci de Capitania i Drassanes amb les casernes
dels afores de la ciutat, per la derrota
dels militars a la Barceloneta, el Cinc
dOros i ara de la Bretxa de Sant Pau
la insurrecci revolucionria es va
refermar amb la presa dels trenta mil
fusells de la caserna de Sant Andreu.
Davant lamenaa feixista, que
avanava rpidament per Andalusia i cap a Madrid, es va imposar la
consigna dunitat antifeixista, duni
sagrada amb la burgesia demcrata
i republicana. Ms que una dualitat
de poders entre Generalitat i Comit
Central, es donava una duplicitat de
poders.
Els comits revolucionaris, sorgits
espontniament per tot arreu, imposaven la nova realitat poltica, social
i econmica sorgida de la victria
insurreccional obrera sobre lexrcit,
i a Catalunya aquests comits, a la
fbrica o localment, exercien tot el
poder.
Sobria a la ciutat una situaci revolucionria, amb esperanadores
possibilitats, que la guerra antifeixista va diluir rpidament, amb
la reconstrucci del poder estatal
en el si duna tempesta contrarevolucionria. Desprs duna terrible
guerra dextermini, desprs de mol-

ta fam i de bombardejos massius,

Barcelona va viure quaranta anys
de pau, terror i feixisme, que van
posar en prctica una massacre fsica, organitzativa i poltica del moviment obrer, que va quedar impune
per sempre ms.

Avui
Avui, al nmero 69 de lavinguda
del Parallel, en un edifici de nova
planta, trobem un anod basar i un
supermercat. Res indica qu all va
haver-hi en els anys vint i trenta un
bar anomenat La Tranquillitat. Res
recorda que uns metres ms enll, a
la plaa del davant dEl Molino, els
obrers barcelonins i la CNT, van derrotar a lexrcit faccis i al feixisme.
I ning explica que all mateix, el 19
de juliol de 1936, va arribar lhora
en que els comits de defensa cene-

tistes van conquerir el nom de milicians i el de revolucionaris.

Labsncia duna senzilla placa certifica que Franco ho va deixar tot ben
lligat. Lomissi de qualsevol commemoraci a la Bretxa de Sant Pau,
a la bellssima victria del proletariat barcelon sobre lexrcit revoltat,
testifica lamnsia pactada durant la
Transici entre franquistes i antifranquistes, i la interessada manipulaci que els garants de lordre capitalista, desquerra o de dreta, fan de
la histria del moviment obrer.
Per quan passis davant dEl Molino,
recorda i recorda-li a tothom: aqu,
en aquest lloc, el 19 de juliol de 1936
el poble de Barcelona va derrotar a
lexrcit i al feixisme. Aquesta s el
millor homenatge als nostres avis. I
potser lnic que ens permetin fer,
si no cridem massa fort. Millor la
memria viva de la guerra de classes
que una placa de metall rovellada.

La taula de Porrera
De pell endins...!
Artur Sard

o fa gaire hi ha hagut moguda meditica en torn

al cas dun nen que es va
contagiar de diftria i no estava vacunat. Dic i i no perqu per
no ser tendencis, ja que en aquest
tema de les vacunes es veu que hi ha
molt que discutir i molta gent que hi
entn ms que jo per fer-ho. Ja vaig
dir en una altra ocasi que no em

volia mullar en aquesta qesti per

ignorncia.
No, un cop ms la vesant que vull
tocar no s la prpiament cientfica
sin la referent a drets i deures. El
Boi-Ruz, amb un joc lingstic digne dhipnotitzador amateur, va declarar una cosa aix com que shaur
de fomentar un comportament responsable de part dels pares o... hauran de ser obligatries! s a dir, que
si volem conservar la nostra llibertat
descollir, haurem descollir el que di-

guin ells.
A veure si ens entenem! La llibertat
de decidir no implica necessriament encertar la millor decisi. Com
tampoc les decisions majoritries
tenen perqu ser les ms correctes.
s a dir, que llibertat i democrcia
directa volen dir assumir el risc i la
responsabilitat dequivocar-se com a
part de les regles del joc. Aix que
si no decidim de forma responsable,
ens hauran de forar sense ganes
noms vol dir si o si, com comprendreu; tot el relat en s mateix s
una daquestes histries que el poder
destaca pel seu caire exemplificant,
per demostrar que si no fos per ells i
les seves decisions responsables, qu
seria de nosaltres?
Mon via em feia el mateix de petit.
Compte, que prendrs mal o Ja
tho deia jo. I s clar, com que sempre deia, un cop o altre encertava. I
tan se val que lestadstica li negus
la ra, al final semblava que la tenia
tota, i que tot el saber que em podia
deixar per herncia era que el mn
s un lloc hostil i perills i que hem
de viure amb por prenent tota mena
de precaucions. Mon via va viure la
guerra i meducava en plena dictadu-

ra, s clar!
Per el model s el mateix. Por, molta por! Por de les infeccions, por del
desordre, por del desconegut,... i,
com a conseqncia lgica, submissi a lautoritat que, com qualsevol
mfia, ens ven protecci a canvi que
lhi facilitem els negocis!
Acostumant-nos a la prohibici
dunes drogues, els hem obert la
porta perqu comencin a pensar en
lobligaci dunes altres!
Tot i aix, si algun dia deixssim de
viure en un mn corromput on els
qui manegen els fils ho fan pensant
en interessos particulars; si, per
contra, les decisions es basessin en
el b com, em pregunto si caldria
decidir-ho tot dacord al que diu la
Cincia o al que opinen els tcnics
(suposadament els ms preparats
per afrontar decisions complexes).
Shaurien de sotmetre totes les
creences personals a lopini dels
experts? Ens podrem saltar la discussi assembleria i senzillament
encarregar un estudi sobre el tema?
La meva resposta s que no; o que
sha de posar un lmit en un lloc o
altre. En la prpia naturalesa de la
Cincia hi ha implcit un cert rela-

tivisme. Si no fos perqu en el fons

sabem que el que avui ens sembla
evident, dem, amb nova informaci, ens pot sembla equivocat, perqu ens haurem de preocupar que
els experiments siguin reprodubles
i perqu haurem dinvertir energies en repetir-los? Doncs en aix
consisteix la filosofia cientfica, en
el fons en dubtar de tot i, per tant,
en no menysprear res (ja que si tot
pot estar equivocat, tamb tot pot
ser possible).
On hem de posar doncs els lmits
de les decisions collectives? En un
article anterior vaig dir que per a
mi lnica propietat privada vertaderament legtima s el propi cos de
cadasc. Seguint la mateixa lgica,
la frontera infranquejable seria la
prpia pell. De pell endins, mano jo!
Per aix ( a part de per moltes altres
coses) opino que ni lestat ni lassemblea tenen dret a prohibir-me
ingerir la merda que vulgui (diga-li
drogues) ni tampoc a obligar-me a
ingerir la merda que volen (diga-li
vacunes). I el que volia senyalar s
que com que els hem perms prohibir, ara potser es prendran la llibertat dobligar!

SETEMBRE DE 2014
Dinamita de cervell - 28

CatalunyA
El far

Jess Lizano, poeta i filsof de

lAcrcia
Ferran Aisa

l passat 27 de maig moria a la

seva ciutat el poeta, filsof i
pensador anarquista Jess Lizano (Barcelona, 1931), a ledat de 84
anys. Lizano, des de la seva poesia,
des de la seva soledat, des de la seva
aventura..., ha deixat escrita una monumental obra convertida en lilla
utpica de LIZANIA. Des del misticisme llibertari, des del comunisme
potic, des de la comprensi i des de
la poesia ha realitzat el seu viatge a
lAcrcia: En la Acracia, / todos, todos seremos compaeros.
El poeta ha anat teixint i confeccionant amb els seus versos i amb las
seves proses filosfiques una gran
obra literria del pensament hum.
Darrerament recollides en ledici
realitzada per la Fundaci Anselmo
Lorenzo (Madrid, 2014), en dos volums de 767 i 710 pgines respectivament, amb el ttol de Lizania. Aventura potica y libertaria, 2001-2013.
Aquesta gegantesca obra es continuaci de tota la saga firmada amb
el nom de Lizanote de la Mancha a
les edicions de Lizania de leditorial
El Ciervo, o la ms recent de Virus
Editorial El ingenioso libertario Lizanote de la Acracia o la conquista
de la inocencia. En aquests llibres
suren els seus versos ms coneguts:
Lizano de Berceo, Balada del soldado desconocido, La columna potica,
Lamento crata, A la mierda, En el
Coven Garden, Cancin del Popocatepelt, La soledad, Poemo, El prisionero del tiempo, Las personas curvas,
El lizanismo, Caballitos, Mamiferos...
Per Jess Lizano es un pensador llibertari que, amb la seva veu eixordadora, ala el seu clam messinic: Mi
mundo no es de este reino, i convida
a tothom a viure el comunisme real
dels ssers humans al convertir-nos
tots en companys duna nica causa:
la humanitat. La utopia viu al nostre

horitz, per tamb viu amb nosaltres mentre som al cam en direcci
cap lhoritz. Mara Luisa Berneri,
ho explica: Les utopies moltes vegades han estat plans dorganitzaci
social rgida i mecnica, estructures mortes concebudes per poltics,
economistes i moralistes; per tamb han estat el palpitant somni dels
poetes.
No hi ha dubte la poesia s un viatge
utpic, doncs lart potic est marcat
per lessncia del significat que t la
utopia, un no lloc, la realitzaci de
limpossible. Rafael Argullol, escrigu: El poeta vacilla davant el suposadament realitzat, la seva obra.
Encara que en cas de que aquest
hagi aconseguit als seus ulls un alt
grau de perfecci sap que s un fruit
que falla, dolorosament incomplert
i, fins i tot, inacceptable.
El poeta Jess Lizano ha desenvolupat un pensament llibertari basat en
la idea del mn real potic com opo-

sici al mn real poltic. La seva visi s completament utpica, Lizano

considera que el mn real poltic s
el que perpetua la situaci social de
dominants i dominats, a canvi, el
poeta, propugna la idea duna societat comunista potica, que permetria a lsser hum la conquesta de la
Innocncia.
Lizano, amb els seus raonaments filosfics, proclama el retorn a lestat
natural. El fragment final del seu
poema La conquista de la inocencia,
s fonamental per comprendre la
seva filosofia i el seu misticisme llibertari: Y porque pienso qu es un
hombre / si deja de ser nio, / que
se equivocan las escuelas / que intentan hacernos hombres / prometindonos falsos parasos, / que la
anarqua slo ser posible, / cuando
todos fueramos nios / cuando todos partamos / a la conquista de la
inocencia, / que escribo este poema
/ porque resulta que soy un nio...

Un altre aspecte original del poeta

s la reivindicaci que fa de lespcie humana: Y convencernos que
caminamos como especie, que no
es la sociedad, sino la especie la
que nos une porque, como es fcil
observar, no se puede hablar sino
de sociedades y si de especies,
es decir, de lo natural. Y es que resulta que somos la misma especie
y tenemos los mismos problemas
esenciales y todas esas fronteras,
divisiones y diferencias impuestas
por el dominio que nos enfrentan y
dividen dejaran de hacerlo una vez
viviramos lo que somos realmente.
Slo as veremos de dnde venimos
y a dnde vamos, si es que antes no
nos autodestruimos a causa de esta
estructura al parecer irremediable,
y en donde estamos. Claro que el
comunismo es el mximo ideal de
lo humano. Pero el potico, el que
vislumbra ese cambio de estructura,
el que ve la posibilidad de la coordinacin de nuestra complejidad,
plenitud slo imaginable cuando
hay libertad de pensar y sentir para
vernos nicos y compaeros. Todos.
(...) Al sufrir este mundo real poltico del que no salimos me pregunto
si para esto salimos del mundo real
salvaje.
Jess Lizano ha continuat manifestant-se favorable a construir un
cam que refaci els vells ponts de
lacrcia i ho ha fet tant amb els seus
versos com en el seu pensament, el
febrer de 2011 enviava, sota el ttol
Compaeros, un nou missatge: El
prximo da 23 en que cumplir 80
aos quiero ofrecer mi ltima lectura de poemas a la vez que presentar
el que ha de ser el ltimo libro de
LIZANIA del que estoy preparando
edicin. Teniendo en cuenta no slo
mi edad sino tambin mi delicado
estado de salud me ha parecido esta
fecha la indicada para recordar su
primer verso: He descubierto tierra, en 1945, y de cmo al final de

esta aventura potica que me vive

puedo sealar que aquella tierra era
la Acracia y recordar como se han
ido fusionando en ella lo potico y
lo libertario y de cmo esta fusin
es la que me hace tener fe en lo humano, ms all de nuestras luces y
de nuestras sombras, acercndome cada da ms a lo natural, a lo
que somos realmente, superando la
actual estructura dominantes-dominados, con un sin fin de ideas
enloquecidas y enloquecedoras
por encima de nuestras vidas. Mi
patria es el mundo, mi familia la
humanidad es un pensamiento libertario que signific junto a otras
reflexiones y experiencias, el que
haya podido escribir ese manifiesto anarquista que me ha publicado
la FAL, viendo cmo salir del pozo
poltico en que nos vemos sumergidors para vernos todos los seres humanos compaeros con los mismos
problemas esenciales, con un mismo denominador comn, nuestra
especie humana, ms all del sin fin
de numeradores que nos dividen y
enfrentan...
Entre els escrits filosfics potics
de Lizano destaca Camino de comprensin on desenvolupa el seu pensament racional, irracional i utpic
sobre la lluita per el poder, una de
les claus per entendre la divisi de la
societat entre dominants i dominats:
El raciocinismo escriu- originario
de la prepotencia del dominio y el
irracionalismo de la sumisin.
Jess Lizano ha legat a la humanitat una gran obra literria filla de la
poesia i del pensament crata, una
obra dedicada al mamfers que han
oblidat que ho sn i es creuen que
sn bisbes, lampistes, diputats, policies, cantautors, alcaldes, oficinistes,
aparelladors, actrius, putes, lesbianes, demcrates, comunistes, marquesos, soldats, camperols, italians,
anglesos, catalans: Catalanes?/ Yo
veo mamiferos.

tomtiga, tallada tamb a daus

petits, per evitar que formi
una salsa. Si no ho feix aix,
resulta difcil desprs que lou
colli. Bateu els ous. Posau les
verdures frites en una paella
amb un poc doli calent i in-

corporau-hi lou batut. Preparau la truita. Anau en compta

a lhora de donar-li la volta.
Bon profit!!!

La recepta
Truita destiu (*)
Lamo en Pep des Vivero (Mallorca)

Ingredients:
6 ous
3 patates grosses

1 ceba
1 tomtiga
1 pebre vermell
1 albergnia
1 carabass
oli doliva
sal

Elaboraci:
Fregiu les patates, el pebre i la
ceba, tot junt. Tallau lalbergnia i el carabass a daus petits, i fregiu-los a part. Agregau a la meitat de loperaci la

(*) Aquesta recepta s tpica

dels estius eivissencs.

SETEMBRE DE 2014
29 - Dinamita de cervell

CatalunyA

La llum llibertria
Josep Estivill
https://lallumllibertaria.
wordpress.com/

Molt fluixa

Passable

Interessant

La platja llarga

Molt bona

If

Ariadna Costa,
2015

Documental sobre la lluita ciutadana contra el projecte de construcci dun passeig martim a
la Platja Llarga de Tarragona, un
dels pocs trams de costa verge
que queden a la ciutat. La iniciativa, del Ministeri de Medi
Ambient, era desastrosa: es venia
com un projecte sostenible, per
no ho era gens. Aix, els materials
constructius es portaven de tot el
mn, es construa un mur de ciment enorme, talaven metres del
bosc de la marquesa (un bosc declarat patrimoni natural) i, el que
feia ms angnia, obria les portes
a la urbanitzaci massiva de laltra banda dels passeig.
La gesti de lAjuntament no va
poder ser pas gaire millor. El regidor durbanisme daleshores, Jordi
Sendra, de CiU, est magnfic en
el seu rol de poltic cnic. Justifica
la construcci del (tpic) passeig
amb largument que la platja s de
tothom i no pas duns privilegiats
o que lAjuntament hauria pogut

Bona

Lindsay Anderson, 1968

informar ms del projecte per

que, s clar, no podien anar casa
per casa a explicar-lo. Al final, un
greu error administratiu (les expropiacions de finques es van fer
abans que el projecte del ministeri
estigus aprovat definitivament) i
les constants accions de protesta
de la Plataforma Salvem la Platja
Llarga, encapalada per lactivista

Lola Paniagua, van salvar un dels

espais naturals ms emblemtics
de la capital tarragonina.
El documental retrata els vuit
anys de litigi entre poder poltic i
poder popular en defensa del paisatge cultural.
T lallicient que, per una vegada,
la lluita contra els poderosos acaba b.

Estrelles a la meva corona

Jacques Tourneur, 1950

Un home recorda ancdotes de la seva infncia, situada en una petita ciutat del sud dels Estats Units, a finals
del segle XIX. Un ambient idllic, personatges amables i un entorn deterna primavera. Arriba un veter de la
Guerra Civil per a exercir el seu ministeri com a pastor religis, per com que no tots els feligresos accepten
els seus sermons es produeix un rebuig social; en particular, estableix una rivalitat amb un jove metge, que no
el vol al costat dels malalts. Laparici dun sobtat brot de febre tifoidea posa a prova la convivncia entre els
vens. La frustraci en una situaci de crisi es descarrega contra els ms dbils i sactiva la temible organitzaci
racista del Ku-Klux-Klan.
El director francs Jacques Tourneur, installat en aquell moment dins de la indstria nordamericana, subratlla
amb molta delicadesa alguns dels eixos que han conformat la histria dels Estats Units: la persecuci dels negres, la fora de les creences religioses i un cert esperit de feli anarquia individualista, (possible per la manca
destructures estatals slides). Aquest darrer element, el ms subtil de tots, acaba mostrant les escenes ms
poderoses del film, las que deixen entreveure finament les xarxes de la solidaritat, com el moment en que la
famlia formada per un pare i cinc fills agafen les armes per defensar el seu ve, un home vell i afectus per
amb lestigma de ser negre i vctima de lassetjament dun especulador immobiliari. Tamb la figura del pastor
religis, un personatge clau en la trama, sembla ms aviat sembla un mediador social. Tots els personatges configuren una imatge molt plcida, segurament allunyada de la histria real, per configuradora duna certa idea
de la utopia. La msica, la fotografia (en un bellssim blanc i negre), les interpretacions molt naturals per part
dun extraordinari repartiment dactors i la magnfica factura creativa en algunes escenes, com la culminant
del linxament del Ku-Klux-Klan, resolta amb bones dosis de realisme potic, configuren un film rod, capa
de presentar els aspectes ms foscos de la societat nordamericana amb absoluta serenitat.

Primera part de la trilogia vital del

personatge Mick Travis -magnfic Malcolm McDowell- en el seu
periple vital de confrontaci desacomplexada amb el sistema. En
aquest primer episodi trobem el
protagonista en letapa destudiant
a una universitat. La instituci
acadmica es presenta en tot el
seu anacronisme com un lloc autoritari que no generar sin ressentiment i rbia. Crtica delirant

a lestablishment britnic. Sense

matisos ni concessions, Lindsay
Anderson, un dels directors emblemtics del Free Cinema, opta
per la violncia ms extrema per
fer una escombrada completa de
tots els parsits de la societat (poltics, religiosos i militars). El desenlla s impactant (inimaginable
veure alguna cosa semblant en el
cinema actual). Un clssic imprescindible.

JULIOL DE 2015
Dinamita de cervell - 30

CatalunyA

Lanarquisme en les PAU. El

combat per la histria continua
CGT Ensenyament contra el tractament de lanarquisme en les PAU 2015
Federaci dEnsenyament CGT
Catalunya

l debat entre diferents corrents historiogrfics que

interpreten el passat des de
perspectives diferents s un dels instruments que permeten lavan del
coneixement sobre el nostre passat.
La histria s un mbit, per tant, en
construcci contnua. Una de les
perversions que es produeixen en
lestudi del passat s intentar interpretar-lo a partir de conceptes del
nostre present que no existien en
lpoca objecte destudi o que tenien
significats diferents dels actuals.
Un dels conceptes ms controvertits
en lactualitat s el del terrorisme,
concepte que, definit des dels poders de lEstat, t una connotaci
pejorativa que evita el debat poltic i
que, aplicat a fenmens molt diversos,
permeten la criminalitzaci dactivitats poltiques i socials que qestionen lordre social existent. El que no
s permissible en el camp del debat
histric s intentar interpretar esdeveniments del passat, sobretot de la
nostra histria contempornia en qu
la violncia poltica utilitzada tant des
del poder com des de les classes subalternes era un instrument habitual del
conflicte entre les classes, amb aquest
concepte de terrorisme que, des de la
caiguda de les torres bessones de NY,
ha servit per designar determinades
formes doposici, aconseguir la seva
demonitzaci per lopini pblica gaireb sense debat i facilitar la repressi
de lEstat sense qestionament possible i amb un ampli consens.
Un fet semblant ha passat en les darreres proves de selectivitat, en las-

signatura dhistria. Es demanava a

lalumnat que expliquessin les diferents formes doposici al sistema de
la Restauraci Borbnica en el perode 1875-1898. Els i les coordinadores
de selectivitat assignen al professorat
corrector uns criteris bsics que han
de permetre unificar la correcci.
Un dels criteris fa referncia a loposici del moviment obrer al sistema
canovista. Es fa una breu referncia
a laparici del PSOE i de la UGT
(sense qualificatius que condicionin
lalumnat) i, de manera immediata, a
lanarquisme, al qual presenta dividit
en dues corrents: lanarcosindicalista
i lanarcoterrorista, recreant-se a continuaci en tots aquells atemptats als
quals lalumnat ha de fer referncia:
bomba del Liceu, Corpus, (dubts
atemptat anarquista...i possible operaci policial), atemptat contra Cnovas

del Castillo, etc.

La pregunta sexpressava aix: Comenteu loposici al sistema de la Restauraci fent referncia al carlisme, al
republicanisme i a lobrerisme fins al
1898 i els criteris de correcci referits
a lobrerisme, eren: ... lobrerisme, que
vei la fundaci del PSOE el 1879 i la
UGT el 1888, socialistes; i la divisi
dels anarquistes entre anarcosindicalistes i anarcoterroristes, que portaren
a terme importants atemptats, entre
ells el del mateix Cnovas del castillo
el 1897, aix com les bombes del Liceu
i del Corpus; i el judici de Montjuc
del 1897
Des de CGT Ensenyament volem
mostrar el nostre absolut desacord
amb aquesta presentaci dun dels
moviments socials ms importants
de la nostra histria contempornia i
qestionem la cientificitat dels termes

utilitzats per a definir-lo.

La qualificaci danarcosindicalisme
per al perode pel qual es pregunta seria un anacronisme. En tot cas, els i les
anarquistes partidries de lorganitzaci de les treballadores i treballadors
podrem considerar-los, en aquesta
poca, com a partidries de lacci
de masses, que seran, sens dubte, a la
base del futur moviment anarcosindicalista que eclosionaria en la CNT el
1910 (hi va haver un temps en qu als i
les estudiants se les demanava que diferenciessin entre anarcocollectivistes
i anarcocomunistes, posant laccent en
la tasca constructiva i de projecte de
futur que representava lanarquisme).
La qualificaci danarcoterrorisme
s una utilitzaci espria i malintencionada. Fins fa poc, hi havia un cert
consens entre els i les historiadores en
qualificar als i les anarquistes que van

utilitzar lacci violenta com a partidries de lanomenada propaganda

dels fets, accions de carcter individual i no planificades que tenien com
a objectiu atemptar contra representants del Capital, lEstat i lEsglsia.
Per tamb diem malintencionada
perqu ls del terme anarcoterrorisme, en la conjuntura actual, no s innocent. En els darrers dos anys, hem
assistit a operacions policials contra el
moviment anarquista ( Pandora i daltres...) sota lacusaci de terrorisme,
per la qual cosa, s fcil establir una
relaci directa entre els fets succets
en el passat i militants daquest moviment a lactualitat, amb la conclusi
derivada didentificar anarquisme i
terrorisme.
Tamb volem remarcar que en els
criteris de correcci es precisen detalladament els atemptats succets en
els anys 90 del S.XIX, per no lobra
constructiva que van desenvolupar la
majoria dels i de les anarquistes en els
medis obrers: alfabetitzaci, escoles,
conferncies i debats, estudi de lesperanto, mitjans de premsa, novelles socials, etc. Per qu tanta incidncia en
els actes minoritaris de la propaganda
dels fets i no en la tasca cultural, social
i educativa de la immensa majoria?
Creiem, finalment, que a les Universitats se les ha dexigir la major precisi
i equanimitat histrica quan es tracta
destablir criteris de correcci dexmens de selectivitat o dassessorar els
autors i les autores dels llibres de text
que sutilitzen a Batxillerat.
s per tot aix, que exigim una disculpa pblica de les persones responsables, intencionades o no, daquesta
imprpia presentaci del moviment
anarquista a la nostra histria contempornia.

Manifest de CGT de lInstitut de Cultura de

Barcelona (ICUB)
Secci Sindical CGT ICUB

onstatem que la promesa de

canvi amb una nova forma
de gestionar la Ciutat encara
NO sha fet realitat a les dependncies de lAjuntament de Barcelona.
Patim el perill que com sempre a les
persones que hi treballem a lAjuntament sens consideri part del patrimoni adquirit en unes eleccions.

Aix podem veure com es va conformant un govern municipal amb

les mateixes gerents i alts crrecs
tcnics poltics del PSC, del Tripartit i de CIU que sn impulsors i
idelegs de les poltiques neoliberals
municipals. Sn tamb responsables
directes de privatitzacions, externalitzacions i la conseqent precaritzaci del treball. Tamb de respondre
amb autoritarisme a les demandes
socials.

Davant aquesta evidncia CGT

ICUB, demanem:
1. La revocaci dels crrecs gerencials responsables de laplicaci de
poltiques neoliberals que han privatitzat, bona part dels serveis i equipaments culturals de la ciutat, i han
contribut a precaritzar el treball a
lAjuntament de Barcelona.
2. Plena transparncia i democrcia
directa per al control popular de la
gesti i compliment dun rigors

codi tic de contractaci i de salaris

que fomenti leconomia social i solidria.
3. Participaci popular i laboral amb
dret de decisi als rgans consultius
i executius de lICUB
4. Retorn a la gesti directa de tots
els equipaments culturals de titularitat municipal que han estat privatitzats i externalitzats.
5. Gesti de lOferta Pblica i Borses
de Treball amb transparncia i revi-

si dels criteris aplicats a les borses

de treball per detectar llocs estructurals i procedir a convocar loferta
pblica. Molts llocs de la borsa de
lICUB estan infravalorats.
6. Una poltica de personal objectiva i definida, contemplant formaci,
acords de mobilitat horitzontal, reconeixement de la carrera professional, etc. Abandonament de la discrecionalitat i el sistema de confiances.
Tamb de les portes giratries.

JULIOL DE 2015
31 - Dinamita de cervell

CatalunyA
Llibres

La revolucin
de los comits

Hambre y violencia en
la Barcelona revolucionaria de julio a diciembre de 1936

Agustn Guillamn
El Grillo Libertario, 2015, 530
pg.
Quan un moviment revolucionari
fa la seva aparici en la histria
trenca amb les teories mortes i
sona lhora anhelada de lacci revolucionria.
El proletariat s llanat a la lluita
de classes per la seva prpia naturalesa de classe assalariada i explotada, sense necessitat que ning li
ensenyi res: lluita per sobreviure.
Les revolucions socials, aquestes
temptatives de reorganitzaci de
la producci i de la societat sobre
noves bases, sn extremadament
rares en la histria.
Al segle XX van esclatar la revoluci russa, protagonitzada pels soviets, la revoluci alemanya, caracteritzada pels rters (consells) i la
revoluci espanyola, identificada

amb els comits. Soviets, rters i

comits van ser els potencials rgans de poder de la classe obrera
en cadascuna daquestes revolucions.
Lestudi daquests rgans de poder
permet un coneixement profund
de les dinmiques socials, problemes i febleses de cadascuna
daquestes revolucions. Ms enll
de les circumstncies poltiques,
socials i econmiques en que van
sorgir, ens aporten sempre una
experincia insubstituble, tant en
els seus xits com, sobretot, en els
seus fracassos.
Per als revolucionaris, el gran ensenyament de la revoluci dels comits, lany 1936, va ser la necessitat ineludible de la destrucci de
lEstat.
Aquest llibre s continuaci dels
anteriors llibres d Agustn Guillamn: Los comits de defensa de la
CNT en Barcelona (1933-1938) i
Barricadas en Barcelona.
s el primer volum de la trilogia
dedicada a lestudi del gana i la
violncia en la Barcelona revolucionria. El segon es titula La guerra del pan i el tercer, de propera
publicaci, La represin contra la
CNT y los revolucionarios. Cadascun dels tres volums pot llegir-se
de forma autnoma, encara que
formen part dun mateix treball que a travs del fil roig i negre
del gana i de la violncia poltica
desvetlla la naturalesa, profunditat
i febleses de la revoluci dels comits.
Com el mateix Guillamn escriu:
Lsser precedeix a la conscincia.
Dit duna altra forma, la conscincia s un atribut de lsser. Sense
una teoritzaci de les experincies
histriques del proletariat no existeix teoria revolucionria, ni avan
teric. Lhora anhelada de lacci revolucionria per si mateixa
val ms que qualsevol text teric,
perqu posa al descobert els seus
errors i insuficincies. Aquesta ex-

perincia prctica, viscuda collectivament, fa esclatar les intils barreres i els maldestres lmits, fixats
durant els llargs perodes contrarrevolucionaris. Les teories revolucionries proven la seva validesa
en el laboratori histric.
Aquesta segona edici corregida,
publicada per El Grillo Libertario
(http://www.nodo50.org/elgrillolibertario/), presenta una nova
portada amb la foto dun comit de
defensa muntat en un cami a la
plaa dEspanya de Barcelona.
El Grillo Libertario

Contra los
pastores,
contra los
rebaos

Albert Libertad
Pepitas de Calabaza, 2014, 268
pgs.
Albert Libertad s la gran revelaci del periodisme llibertari, un
lcid analista de la realitat poltica.
El problema, per dir-ho dalguna
manera, rau en el fet que aquests

textos van ser escrits fa ms de

cent anys. No els coneixem pas
per ara, Pepitas de Calabaza, treu
una antologia darticles en premsa
daquest activista francs, de veritable nom Joseph Albert (18751908).
El ttol de la tria s prou eloqent:
contra els pastors, contra els ramats. En terme generals, denuncia
el sistema democrtic, amb les seves eleccions per sufragi universal,
els partits poltics, els programes i
les campanyes electorals, i les seves
limitacions: el ramat s la massa de
la gent (inclosa la classe treballadora) que es deixa enredar amb un
imaginari poltic, la democrcia,
que no s altra cosa, que la formalitzaci del contracte social on les
classes poderoses ostentaran el poder i mantindran els mecanismes
dopressi de sempre, mentre les
classes popular seguiran en la seva
situaci deterna misria. El pastor
(del ramat) s el candidat poltic i,
per extensi lamo.
Albert Libertad s un autor de
gran categoria literria; alguns
dels articles estan escrits en prosa potica i sn molt agrats de
llegir. Tamb tenen al seu favor
la desinhibici moral; s a dir, la
capacitat de dir les coses pel seu
nom, crticament, sense complexos, denunciant obertament tots
les corrupcions del sistema. Ens
agrada molt, en aquest sentit, larticle El Hombre y la masa, la histria trgica dun home que caava
furtivament en les terres de lamo
per alimentar la seva famlia i contra el qual va actuar tot el pes del
Sistema: els policies, els jutges,
els mitjans de comunicaci, lopini pblica, etc. Tots ells posaren
en marxa una espiral de violncia
poltica que portaren aquest home
a la autodestrucci. Un article escrit fa cent deu anys que podria ser
davui mateix.
Josep Estivill

Revistes

HILO NEGRO

NOTICIA CONFEDERAL

ENCICLOPDIC

#HOLA DICTADURA

Butllet mensual de la CGT de Burgos, http://www.cgtburgos.org/

Revista de la CGT del Pas Valenci,

http://www.cgtpv.org/

Revista de lAteneu Enciclopdic Popular de Barcelona, http://www.ateneuenciclopedicpopular.org/

La llibertat en perill dextinci, edici collectiva, http://holadictadura.

noblogs.org/

Veus davant
la repressi
Redacci

a Directa i Aldarull editen el

llibre Veus davant la repressi, un recull dentrevistes
dutes a terme des de la Directa que
testimonien la violncia institucional vers la dissidncia explicada en
primera persona, hi trobarem veus
tant de la lluita com de la repressi
i la solidaritat.
Al llarg dels seus nou anys de feina, la Directa ha seguit de prop les
persones que han estat objecte de la
repressi i les seves lluites. De totes
elles nha fet una tria per intentar
esbossar una panormica representativa de la dissidncia i dels intents
institucionals per desmantellar-la.
Sn dinters per la seva actualitat i
per la seva voluntat de trencar amb
el discurs oficialista dun statu quo
de pau social, democrcia i drets humans universals.
Sn veus trencadores, valentes i entregades, memria dun passat viu, retrat
dun present inquiet i perspectiva dun
futur combatiu. Ens parlen de casos
concrets i de fets personals que serveixen de mirall ampli de la repressi,
des de lexperincia individual a la implicaci collectiva, amb histries que
tenen uns noms i uns cognoms, per
que podrien haver estat viscudes per
moltes altres persones.
Sn les veus de: Jorge del Cura. Mamadou. Jos Sols. Oriol, Jofre i Joan.
Ciro Morales. Sergi Hernndez. Laia
Serra. Alfonso Fernndez. Eva Labarta i Andrs Garcia Berrio. Xavier Artigas i Xapo Ortega. Madres contra la
Represin. Mariana Huidobro. Isma i
Dani. la Xarxa Antirepressi de Familiars de Detingudes.
Les seves narracions parlen de tortura,
de privaci de llibertat, destratgies
per enganyar el sistema, per anar un
pas endavant de la mquina repressora. Comparteixen el dolor i lalegria.
Sn prova de les persecucions ideolgiques de qui pensa diferent, de qui
pensa al marge i a la trinxera.
Un dels objectius del llibre s que
part dels guanys vagin a causes antirrepressives i per aix sofereix un
preu de compra als collectius diferent del preu final. El preu de venda
final ser de 9 euros i els collectius el
poden comprar a 7 euros.
La compra anticipada permet pagar
de manera collectiva (tipus verkami) la impressi del llibre.

Al tinter

CatalunyA

Marta Alari Hidalgo i Gins Puente Prez, graduades en Histria

Teresa Ma va ser una

influent anarco-feminista
Va ser la primera mestra laica de lestat espanyol i la seva obra intellectual
i literria s molt extensa

Josep Estivill

Montseny Carret i per ser la mare de

Federica.

Marta Alari Hidalgo, graduada en

Histria per la Universitat Rovira i
Virgili (2014), actualment realitza
un postgrau destudis darxivstica a la
UNED. Gins Puente Prez s graduat
en Histria per la Universitat Rovira i
Virgili (2013), en lactualitat es troba
realitzant el mster de dones, gnere i
ciutadania coordinat per la Universitat de Barcelona.(*)

- Don surt el seu pseudnim Soledad Gustavo?

Si b no podem assegurar per qu
Teresa Ma Miravet va decidir fer
servir de pseudnim Soledad Gustavo, s podem dir que al seu context
molts dels terics que es van oposar
als poders establerts van haver de fer
s dun o varis pseudnims per salvaguardar la seva seguretat personal i la
de les seves famlies.

- Qui s Teresa Ma i quina importncia t la seva figura?

Teresa Ma Miravet (1865-1939) va
ser la primera mestra laica de lestat.
En aquest sentit cal destacar el seu
paper com a docent i regent de la primera escola laica de nenes a Vilanova
i la Geltr i duna escola laica mixta a
Reus. Soledad Gustavo pseudnim
que va fer servir Ma a gaireb tota
la seva trajectria literria va ser
una influent anarco-feminista que
aviat va donar mostra de la seva ploma incisiva en diferents publicacions
de caire llibertari. Tamb s destacable la seva relaci amb anarquistes i
lliurepensadors/es de finals del XIX i
principis del XX, el projecte editorial
que va dur a terme amb companys/es
de lluita i amb la seva famlia, i lempremta ideolgica que va deixar a la
seva filla Federica Montseny Ma.
Malgrat tot pel que s ms coneguda s per ser la companya de Joan

- Podreu comentar la seva experincia com a mestra?

Teresa Ma va estudiar magisteri
a Barcelona i aviat va regentar, amb
vint-i-dos anys, una escola laica per a
nenes a Vilanova i la Geltr. Com ja
hem comentat, va ser la primera mestra laica de lestat espanyol i membre
de la Confederaci de Mestres Laics
de Catalunya. Anys ms tard essent
companya de Joan Montseny va fundar a Reus una escola mixta de les
mateixes caracterstiques que la de
Vilanova. Aquesta, lluny encara de
les propostes que oferia la posterior
Escola Moderna de Ferrer i Gurdia,
en referencia a la coeducaci, representava un gran progrs per lensenyament, sobretot per a les dones.
Lescola va aconseguir ms alumnes
dels que ells podien instruir. Fins i tot
la burgesia va portar als seus fills/es
a aquest centre, ja que segons deien

saprenia ms que enlloc.

- Com va ser que una defensora de
la igualtat de drets entre homes i
dones abandons finalment lactivisme pblic per fer de mestressa
de casa?
No es pot afirmar que Teresa Ma
abandons lactivisme a lesfera pblica per fer de mestressa de casa. S s
cert que en nixer Federica, Ma va
centrar el seus esforos i el seu temps
en leducaci i formaci daquesta.
Cal dir que Joan Montseny no va poder participar de la mateixa manera
que la seva companya a causa de lexili a Londres i els posteriors anys de
clandestinitat. Aix va suposar que
la producci intellectual de Soledad
Gustavo disminus en els primers
anys de vida de Federica, per en cap
cas va desaparixer; com aix ho demostra, per exemple, la refundaci
de La Revista Blanca als anys vint del
segle passat.
- Quina va ser la seva activitat intellectual i literria?
Lobra intellectual i literria de Teresa Ma s molt extensa. Entre les
seves publicacions ms conegudes,
tant a nivell individual com collectiu, trobem Las preocupaciones de los
despreocupados i Dos cartas, de 1891;
La sociedad futura, el 1899; A las proletarias el 1896; El amor libre el 1904;
Organizacin, agitacin, revolucin el
1904 i El sindicalismo y la anarqua.

Poltica y sociologia el 1932, entre

moltes altres.
Per altra banda, va participar en
diverses revistes i publicacions llibertries com Las Dominicales del
Librepensamiento, La ilustracin de
la mujer o La Tronada. En successives ocasions va publicar a peridics
lliurepensadors com El Vendaval, La
Tramontana, El Productor, El Corsario, La Revista Blanca, Tierra y Libertad, etc. Tamb va ser important la
seva tasca com a traductora, traduint
textos com, per exemple, la novella
de Juan de la Hite El infierno del soldado, de George Sorel El porvenir de
los sindicatos obreros, o Las ruinas del
mundo antiguo: concepcin maternalista de la historia.
- Com van ser rebuts els seus escrits
per la societat del moment?
La societat espanyola de finals del
segle XIX va estar marcada per la difusi de les idees llibertries i per la
vigilncia policial i el control poltic.
Ambds van crixer a mesura que
es produen accions directes contra
representants poltics i militars de
lestat, de lesglsia i de la burgesia. En
aquest context els escrits de Soledad
Gustavo i el contingut de les seves
idees van ser, si ms no, trencadors.
Per una banda, van ser els sectors clericals i els ms conservadors els que
van criticar la qesti lacista referent
a leducaci que defensava Teresa
Ma. Tamb pel mats anarquista

que deien aplicava a la seva metodologia didctica.

Per altra banda, cal destacar el dileg
intens que Ma va mantenir amb els
seus companys/es anarquistes europeus/es i el contacte amb revolucionaris/es de tot el mn, el que demostra lacceptaci del seu discurs per
una part important dels terics/ques
llibertaris/es del moment.
- Quins sn els eixos del seus plantejaments anarco-feministes?
En primera instncia trobem una
concepci anarco-collectivista i
lliurepensadora, propera a Pierre
Joseph Prodhon. Lluny encara dun
moviment estrictament feminista, ja
que creia que el veritable moviment
global anarquista incloa tamb a
les seves propostes lemancipaci de
la dona. A fi de segle, a banda dincloure les premisses feministes al seu
discurs, la seva ideologia va girar cap
a la part ms individualista de lillegalisme francs, difs per la Revista
Blanca. En nombrosos assajos i relats
va donar suport, com a reacci contrria al matrimoni patriarcal burgs, tant a la igualtat de sexes, com a
lamor lliure, el matrimoni lliure i el
divorci. Tots ells enfocats i analitzats
des duna ptica heterosexual.
(*) Aquesta entrevista correspon a
un estudi sobre els primers 40 anys
de vida de lanarco-feminista Teresa
Ma Miravet.