Beruflich Dokumente
Kultur Dokumente
www.cgtcatalunya.cat
ABRIL DE 2015
Editorial - 2
CatalunyA
Editorial
La realitat de latur i la
desprotecci social
D
dir 3.000 milions ms que les prestacions datur daquest mateix any), alhora que creix el desastre del nostre
sistema pblic de Seguretat Social i
pensions.
Ja nhi ha prou de mentides i menyspreus per la realitat social. El nos-
IDREN
ON ENS TROBEM?
SECRETARIAT
PERMANENT DEL
COMIT CONFEDERAL
DE LA CGT DE
CATALUNYA
Via Laietana, 18, 9 - 08003
Barcelona spccc@cgt.es Tel. 933103362.
Fax 933107110
FEDERACIONS
SECTORIALS
Federaci Metallrgica de
Catalunya (FEMEC)
Federaci de Banca, Borsa,
Estalvi i Entitats de Crdit
Federaci Catalana
dIndstries
Qumiques (FECIQ)
Federaci de Sanitat
Federaci dEnsenyament de
Catalunya (FEC)
Federaci dAdministraci
Pblica (FAPC)
FEDERACIONS
COMARCALS
Garraf-Peneds
Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova
i la
Geltr - cgtvng@cgtcatalunya.cat
Tel. i fax 938934261
Anoia
Carrer Clavells 11 - 08700
Igualada
Tel./fax 938042985 cgtanoia@
yahoo.es
Baix Camp/Priorat
Raval de Sta. Anna 13, 2n, 43201
Reus
baixc-p@cgtcatalunya.cat
Tel. 977340883. Fax 977128041
Baix Llobregat
Cra. Esplugues, 46 - 08940
Cornell cgtbaixll@cgtcatalunya.cat
Tel. 933779163. Fax 933777551
Comer, 5. 08840 Viladecans
cgt.viladecans@yahoo.es
Tel./fax 93 659 08 14
Baix Peneds
Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell
Tel. i fax 977660932
cgt.baix.penedes@gmail.com
Barcelons Nord
Maresme
Uni 38 baixos, 08302 Matar maresme.cgt@gmail.com
Tel. i fax 937908261
Valls Oriental
Francesc Maci, 51 08100 Mollet cgt_mollet@hotmail.com
Tel. 935931545. Fax 935793173
FEDERACIONS
INTERCOMARCALS
Girona
Av. Sant Narcs 28, ent. 2a 17005
Girona
cgt_gir@cgtcatalunya.cat
Tel. 972231034. Fax 972231219
Ponent
Av. Catalunya, 2, 8 25002 Lleida lleida@cgtcatalunya.cat
FEDERACIONS LOCALS
Barcelona
Via Laietana, 18, 9 - 08003
Barcelona
flbcn@cgtbarcelona.org
Tel. 933103362. Fax
933107080
Berga
Bal 4, 08600
sad@cgtberga.org Tel.
938216747
Manresa
Circumvallaci 77, 2n - 08240
Manresa
manre@cgtcatalunya.cat
Tel. 938747260. Fax 938747559
Rub
Colom, 3-5, 08191 Rub, flcgt_
rubi@
hotmail.com Tel. i fax 93 588
17 96
Sabadell
Rosell 10, 08207 Sabadell cgtsabadell@hotmail.com Tel.
i fax 93 745 01 97
Terrassa
Ramon Llull, 130-136, 08224
Terrassa - cgtterrassafl@
gmail.com
Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789
45 04
Castellar del Valls
Pedrissos, 9 bis, 08211
Castellar del Valls
cgt.castellar-v@terra.es,
Tel./fax 93 714 21 21
Sallent
Clos, 5, 08650 Sallent
sallent@cgtcatalunya.cat
Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820
63 61
Trrega
Plaa dels lbers 10, 2n,
25300, Trrega
Viladecans
C/ Sant Mari 72, 08840
Viladecans
fl.viladecans@cgtcatalunya.cat
Telf. 93 6590814 610072649
Dacord amb la Llei Orgnica 15/1999 de Protecci de Dades de carcter personal la CGT informa: a) Les
dades personals, nom i adrea dels subscriptors i subscriptores sn incorporades a un fitxer automatitzat
degudament notificat davant lAgncia de Protecci de Dades, el titular del qual s el Secretariat Permanent
de la CGT de Catalunya i la seva nica finalitat s lenviament daquesta publicaci. b) Aquesta base de dades
est sotmesa a les mesures de seguretat necessries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en
el tractament de les dades de carcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podr exercir el seus drets daccs,
rectificaci, cancellaci i oposici al tractament de les seves dades personals mitjanant comunicaci remesa
al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrnic s-org@cgtcatalunya.cat o b a Via
Laietana 18, 9 de Barcelona.
Tots els continguts daquesta revista estan sota una llicncia Creative Commons
Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya
Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar pblicament lobra amb les condicions segents:
- Reconeixement. Heu de reconixer els crdits de lobra de la manera especificada per
lautor o el llicenciador.
- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.
- Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada
daquesta obra.
Quan reutilitzeu o distribuu lobra, heu de deixar ben clar els termes de la llicncia de
lobra. Alguna daquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el perms del titular dels
drets dautor. Els drets derivats dusos legtims o altres limitacions reconegudes per llei no
queden afectats per lanterior.
Ms informaci a http://cat.creativecommons.org/
ABRIL DE 2015
3 - Tema del mes
CatalunyA
Generaci becria:
Entre precarietat i explotaci
Els vincles entre empreses i centres formatius emmascaren
lexplotaci laboral de les estudiants
cosa que rarament acaba passant,
afirma Espaol. Molta gent deixa
una assignatura pendent durant
anys per poder continuar aspirant a
beques de conveni. Alhora, prolifera
loferta de cursets sobre temtiques
no necessriament vinculades a la
titulaci obtinguda que retornen les
alumnes a la categoria de matriculades que poden firmar nous convenis.
Marc Rude
Complicitat de les
universitats
Ser jove
amb estudis
superiors i
desenvolupar
feines
qualificades
per empreses
i institucions
pbliques
acostuma a
comportar una
economia de
subsistncia
i unes
condicions
laborals de
misria.
ABRIL DE 2015
Tema del mes - 4
CatalunyA
La
precaritzaci
del treball
juvenil
Tot i que els convenis de cooperaci
sn la figura que facilita ms lexplotaci, hi ha tota una tipologia de
contractes que, malgrat reconixer
la condici de treballadora, tamb
suposen una retallada de drets important. El contracte en prctiques
no confondre amb les prctiques de
la carrera es pot firmar fins a cinc
anys desprs dhaver acabat els estudis universitaris o un cicle formatiu;
grcies a ell, lempresa pot arribar a
pagar un 40% menys del salari estipulat durant el primer any i, a ms,
rep bonificacions de ladministraci.
Pel que fa als contractes de formaci i aprenentatge, abans, les classes teriques shavien de cursar en
centres formatius acreditats; ara,
segons lEstatut dels Treballadors,
es podran fer a qualsevol empresa
que disposi dinstallacions i personal adequats. A la prctica, aix vol
dir que no es rep aquesta formaci,
denuncia Mireia Bazaga, del sindicat CGT. A la vegada, proliferen les
feines a temps parcial, sobretot entre
Denncia
judicial i
resposta
sindical
Si b la figura del fals autnom ha
estat debatuda judicialment moltes
vegades, no hi ha gaires resolucions
judicials que hagin abordat la figura
del becari. El fals becari no est ben
definit perqu s una figura ms recent i menys judicialitzada, comenten les advocades Quim Espaol i
Anna Abrain, que ens expliquen el
procs que cal seguir per denunciar
fraus en els convenis de cooperaci.
Abans demprendre qualsevol requeriment legal, cal dur el procs en secret, per evitar ser represaliada amb
lacomiadament. A continuaci, cal
recollir proves, com poden ser correus electrnics, fulls de salari o
rebuts, gravacions... Finalment, es
presenta una demanda al jutge, on
se li demana que reconegui que la
relaci establerta entre les dues parts
s laboral.
Si la sentncia s favorable a la becria, lefecte s bastant important, ja
que es fa pals que lempresa fa anys
que no li paga el salari corresponent
ni la cotitzaci a la Seguretat Social
ni reconeix les hores extres que probablement haur fet... Tot el context
de fugida del dret del treball ha dut
a un cmul dincompliments molt
gran, subratlla Abrain, que afegeix:
En la majoria de casos que he por-
Pagar per
treballar: el
negoci de les
prctiques
Ens obliguen a pagar per treballar,
afirma Merc Amich, portaveu nacional del Sindicat dEstudiants dels
Pasos Catalans (SEPC). Segons afi
rma, la desesperaci s total. Et fan
gastar diners per anar a un lloc on,
suposadament, has daprendre coses,
per acabes sent la noia dels entrepans i, a sobre, no cobres. Almenys,
reclamem la gratutat dels crdits de
prctiques, es queixa Amich. Els
dos grans problemes que tenim les
estudiants avui dia sn el temps i els
diners: els estudis cada cop sn ms
cars i no tenim temps per estudiar,
treballar, fer prctiques i viure a la
vegada, explica.
Si aconsegueixes trobar un bon lloc
tu mateixa, lexperincia pot ser ms
Parlen tres
estudiants
Quan ets becari, no tens dret a
res Joan Estufa, 28 anys, llicenciat
en arquitectura superior a lETSAB-UPC.
He treballat a tres llocs com a becari. El primer va ser la biblioteca de
la facultat dArquitectura de la UPC;
segons el contracte, hi havia daprendre coses, per lnic que feia era
ordenar llibres. Desprs, vaig treballar en una empresa darquitectes.
Em pagaven cinc euros per hora, la
meitat del mnim al qual obliga el
conveni sectorial que indica retribucions dentre nou i vint euros, i
falsejaven el contracte manipulant
el temps que hi dedicava. El sou mai
no arribava puntualment, un cop
vaig trigar quatre mesos a cobrar.
Com a becari, se tassigna un tutor
que, en teoria, tha dajudar: ni jo ni
cap companya no el coneixem. El
conveni universitat-empresa tamb
et reconeix certa fl exibilitat de jornada: per exemple, pots no venir els
dies que ests dexmens.
Aix, al despatx, era impensable. Era
un curro normal, per sense cobrar
com en un curro normal i sense els
drets que tindries en un curro normal. Perqu, quan treballes de becari, no tens dret a res: ni atur ni baixa
ABRIL DE 2015
5 - Tema del mes
CatalunyA
feina i el 70% dofertes que trobo demanen un conveni amb la universitat per comenar a treballar.
Les empreses fan negoci emportant-se diners de ladministraci
per contractar-te. En canvi, a tu et
paguen poc o res. He anat a diverses
entrevistes que demanaven el conveni, tot i que ja fa quatre anys que vaig
acabar la llicenciatura i, per tant, no
el puc aconseguir.
Un cop, un entrevistador em va
comentar que li interessava el meu
perfil i que, si em faltava el conveni,
podia apuntar-me a uns cursos que
valen uns 150 o 200 euros; s una
formaci que no cal que tingui res a
veure amb el teu mbit, per exemple,
sent politloga pots fer programaci o fotografia; simplement, s una
argcia perqu les empreses puguin
usar aquest tipus de contractes. Aix
vol dir, en resum, que has de pagar
per comenar a treballar. No conec
ning de la meva edat que hagi anat
a la universitat i ara treballi del que
ha estudiat. Quan veiem alguna cosa
que mnimament shi assembla, nosaltres mateixes caiem a la trampa de
pensar aix fas currculum Conveni
centre formatiu-empresa, jornada
completa per 600 euros... i fa tant
de temps que busquem que, a sobre,
diem: Perfecte!. Perfecte perqu
no arribar al salari mnim, perfecte
perqu em xutaran al cap de quatre
mesos per agafar un altre estudiant i
cobrar altre cop pel conveni, perfecte perqu no cotitzar a la Seguretat
Social.
Totes hem acceptat treballar gratis o
per quantitats insignificants en alguna ocasi, per haurem de ser nosaltres mateixes qui ens negussim a
fer-ho. Llavors, els empresaris potser sho repensarien. Desprs veus
aquests emprenedors que ara han
daixecar el pas i que, quan munten
la parada, el primer que fan s agafar
estudiants perqu els facin la feina.
Si jo fos emprenedora, ho seria per
ferme-la jo, la feina, no per tenir esclaus.
*Article publicat a la revista Directa
nm.377.
ABRIL DE 2015
Treball Economia - 6
CatalunyA
Treball - Economia
stem ja en el set any de lactual crisi del sistema capitalista, un sistema dins del qual les
crisis sn quelcom inherent, cosubstancial, no pas una disfunci ni una
anomalia. Aquesta no s la primera
crisi de la histria capitalista, i en la
mesura en que el capitalisme sobrevisqui a la mateixa, no ser tampoc
la darrera. Tanmateix, nosaltres, les
dones i els homes del sindicalisme
revolucionari lluitem cada dia, i seguirem lluitant amb totes les nostres
forces, per a construir un altre model de societat sense desigualtats i
amb drets socials i laborals garantits.
Com totes les altres crisis anteriors,
les seves conseqncies es descarreguen amb violncia sobre les nostres
esquenes, les de la classe treballadora, les de les explotades i explotats
pel sistema. I ens prepara les bases
dun futur de misria, amb una recuperaci econmica que cavalca
sobre el cavall de la devaluaci salarial, els minijobs, la ultraprecarietat i
lexclusi social.
Ms dun ter de les treballadores ja
cobra un sou inferior al salari mnim. En el cas dels i les joves per sota
ABRIL DE 2015
7 - Treball Economia
CatalunyA
de treball a la setmana.
De locupaci creada, la contractaci indefinida no arriba al 10%,
la resta s contractaci temporal,
amb augments espectaculars dels
contractes per hores i tota la contractaci escombraria (aprenentatge, formaci i prctiques). A
ms, samaga de manera perversa
i intencionada que la contractaci
indefinida, b a jornada completa
(els menys), b a jornada parcial
(els ms), solament suposen entre
el 8% i el 10%, estant farcida de
reduccions en les cotitzacions patronals, per la tarifa plana de 100
fins al 1 de mar, o perqu ara en
tots els contractes no haurien de
cotitzar res fins als 500 .
nals, solament 70.000 es beneficiaran de lanomenada ajuda dactivaci: els 420 demergncia per
6 mesos que es van inventar com
beneficncia i caritat per als exclosos i excloses dun sistema cada
vegada menys protector i ms injust.
Des de CGT insistim en una
idea bsica: de la seva crisi-estafa solament sortirem amb un pla
demergncia on el PA, TREBALL,
SOSTRE, RENDA BSICA, LLIBERTAT i DIGNITAT sigui per a
tots i totes i, perqu aix sigui una
realitat i no simplement un desig,
la pressi en el carrer, la MOBILITZACI, de manera contnua,
s lnica garantia.
ABRIL DE 2015
Treball Economia - 8
CatalunyA
15 de Maig de
2011
Unes mobilitzacions al carrer, unes
ocupacions illegals despa pblic, uns joves cridant. Lestat va
agafar el manual de tota la vida i el
va aplicar rutinriament: repressi
policial, nit de disturbis contra els
radicals, criminalitzaci a la premsa i calma posterior.
Per aquesta vegada, i durant fora
Reapertura serve
hemodinmica
24h.
El que durant fora temps van avisar els i les companyes de la secci
sindical de CGT a lHospital Joan
XXIII de Tarragona va succer: El
tancament de la sala dhemodinmica va provocar dues morts en el
trasllat a lhospital de Barcelona.
Les retallades maten.
Les companyes demanen reuni
inmediata a la seu del ICS i, quan
Un Sant Jordi a
lFNAC
ABRIL DE 2015
9 - Treball Economia
CatalunyA
La governana
empresarial
Laltre pilar de la reforma dels serveis
pblics docupaci s lanomenada
governana. El disseny de les poltiques pbliques passa a ser una tasca compartida entre agents pblics i
privats, i les empreses passen a jugar
aix es dna a travs dentitats privades algunes de les quals no queda clar
si seran laiques, confessionals, quins
valors voldran transmetre; o si
percebran diners pblics per aquests
convenis, la qesti pot acabar sent
aberrant. A on queda el dret de les
famlies a triar leducaci tica i moral dels seus fills i filles? Qui decideix
quines entitats sn vlides per educar el nostre alumnat? Qui decideix
a qui acompanyar els i les menors en
les seves tasques?
El pretext daquest projecte s desenvolupar la competncia social i
ciutadana. I es vol fer mirant dadoctrinar el nostre jovent ja que es planteja la conscincia social com a cari-
CatalunyA
Treball
ABRIL DE 2015
Economia - 10
del capitalisme, esbiaixant el conflicte capital-vida. El EB s una excepci histrica, irrecuperable tal com
el vam conixer. Per, a ms, aquesta
recuperaci no s desitjable, doncs
el EB all on va existir es va basar en
lexpoli dels pasos del Sud, en la destrucci de la naturalesa i en el treball
no remunerat de les dones. A pesar
daquestes deficincies estructurals,
la defensa del pblic s una cosa
urgent, no com una idealitzaci del
passat sin com un caminar cap a
un altre lloc diferent, on aconseguim
que la vida de totes i tots sigui el que
estigui en el centre.
En aquesta defensa del pblic cal
acostar les idees del pblic, el com
i lautogesti. Es poden pensar formes de gestionar el pblic de manera comunitria, democrtica i fins i
tot autogestionada. Sobre el treball,
la qesti s a qu diem treball. Si
parlem de treball assalariat, un treball que fas pel salari i no pel seu
sentit social, direm a baix el treball!
Al mateix temps cal acabar amb les
cures, enteses com els treballs invisibilitzats histricament assignats a les
dones dintre de les cases que intenten arreglar les destrosses generades
per la lgica dacumulaci.
El treball assalariat i les cures sn les
dues cares duna construcci perversa del treball en una economia posada al servei del capital. Leconomia
ha destar al servei de la gent i els treballs han destar al servei de la vida,
ser part de la vida i no un temps que
es roba a la vida.
Dintre de les cures hi ha moltes respostes possibles: permisos parentals
iguals i intransferibles, educaci infantil, serveis datenci a la dependncia... Per no nhi ha prou amb
lleis, serveis o institucions. Necessitem un canvi social radical dintre
de les cases. Assolir un repartiment
equitatiu dels treballs entre tota la
gent que viu junta. Aquest s un objectiu poltic de primera magnitud.
Els sindicats han de ficar-se en el cap
que el seu no s solament incidir en
el repartiment del treball de mercat
sin tamb en el repartiment del treball no remunerat.
El problema s que qui no sencarreguen de les cures no assoleixen a
veure la seva importncia i el seu paper en el capitalisme (per aix diem
que no cuidar s procapitalista).
Tampoc veuen les conseqncies
negatives per a qui els fan. A ms,
redistribuir els treballs no pagats im-
ABRIL DE 2015
11 - Treball Economia
CatalunyA
i del conjunt del planeta. Per a aix,
necessitem construir la idea que
viure s una responsabilitat collectiva i no s una responsabilitat que
es deixa en mans de cada qui.
- Ens toca la tasca de construir all
com sense llibre dinstruccions.
Apostes per lassoliment dun nosaltres construt i situat, per una
recerca de coalicions no espontnia
sin treballada i en constant revisi. Com construir conflicte poltic
des de llocs no hegemnicos que no
pretenguin reformar aquesta Cosa
escandalosa?
Avui dia no hem de triar entre reforma i revoluci; no hem daconseguir
que el mn canvi, perqu el mn ja
CatalunyA
Treball
ABRIL DE 2015
Economia - 12
150 persones
es concentren
contra lamiant
a lHospital de
Viladecans
El mat del passat dissabte 28 de febrer de 2015 unes 150 persones es
van concentrar davant de lHospital
de Viladecans en solidaritat amb els
i les afectades per lamiant.
La data era important doncs per
primera vegada sunien les diferents
associacions dafectats de lamiant de
Catalunya, i la CGT, per alar la veu
contra el silenci que envolta lasbest.
El cartell anava firmat per CGT de
Catalunya, la Federaci Local de Viladecans de CGT, i les associacions
dafectats de Rocalla (Castelldefels),
Uralita (Cerdanyola del Valls),
MACOSA (Poble Nou) i El Prat de
Llobregat (a travs tamb de la secci sindical de CGT de Federal Mogul).
Inicialment els concentrats van desplegar les pancartes, i es van clavar
una cinquantena de creus en record
dels i les treballadores mortes a causa de lexposici laboral a lamiant.
Posteriorment, es van fer els parlaments de les diferents entitats convocant, on de forma molt emotiva
es va recordar les reivindicacions
principals en aquesta matria, tals
com latenci mdica especfica amb
seguiments peridics pels i les treballadores afectades, la jubilaci anticipada pels exposats a lasbest i es va
denunciar les dificultats per part de
lINSS de reconixer les invalideses
professionals.
La convocatria va comptar amb un
ampli ress meditic, a televisions
com TV3 i a premsa escrita comarcal.
Des de CGT Catalunya i la Federaci Local de Viladecans es va valorar
molt positivament aquesta convocatria, per lassistncia, pel fet dhaver
alat la veu conjuntament les diferents associacions dafectats, i per
continuar en la lluita de denncia i
sensibilitzaci de la problemtica de
lamiant.
No ens faran callar! Lamiant mata!
Presentaci
de la Guia
Bsica dAcci
Sindical sobre
lAmiant de CGT
Catalunya
Els i les
afectades del
Amiant volem
alar la veu
Som treballadors dempreses que
han manipulat amiant sense mesures de seguretat, a Rocalla SA, Jurd
Iberica SA (avui Federal Mogul SA),
Macosa (avui Alstom) o Uralita SA
entre tants altres.
Tamb som familiars dempleats que
han patit i mort a causa de lexposici
laboral a lasbest. I tamb som vens
i venes dempreses que han llanat
als nostres carrers tones damiant,
sembrant de greus patologies dels
municipis on rem.
Les empreses han guanyat sumes
milionries, per a costa de la nostra
salut. Moltes famlies capitalistes han
fet fortuna amb lamiant, que en ser
prcticament indestructible ha estat
usat en cotxes, ciment, guants i tants
altres usos industrials. Per lamiant
indestructible tamb ha quedat en
els nostres pulmons i altres zones del
nostre cos, causant greus patologies,
que malauradament en molts casos
poden fins i tot causar la mort.
Vivim silenciats i silenciades. Les
administracions pbliques i les em-
ABRIL DE 2015
13 - Treball Economia
mativa especfica
- Per a que els i les afectades tinguin
reconeixements mdics especfics
peridics
- Per a que els i les treballadores
exposats a lasbest es puguin jubilar
anticipadament
- Per a que es reconegui el mal causat i les Malalties Professionals dels
treballadors, a travs de les pensions
dinvalidesa i/o viudetat
Des de CGT de Catalunya volem fer
visible el mal causat per lamiant i el
ple reconeixement de les vctimes.
Per aix coincidint amb la nova Guia
dAcci Sindical de lAmiant de
CGT Catalunya, fem pblica nova
web especfica per difondre les patologies i problemtiques per a la salut
laboral i al conjunt de la societat pel
seu coneixement que hagin destar
en contacte amb lamiant,que les
diverses patologies suposar vora
5000 morts, tant sols a Catalunya els
propers 20 anys. Shi pot accedir a:
http://www.cgtcatalunya.cat/amiant
Lamiant Mata! Formaem-nos per
lluitar per la Salut Laboral!
Reuni de CGT
amb mximes
autoritats
laborals i de
prevenci de
riscos laborals
per la retirada
de lamiant al
Palau de Justcia
de Barcelona
Dimecres 25 de febrer, una delegaci de CGT ens vam reunir amb el
Director Gral. de Relacions Laborals
i Qualitat en el Treball de la Generalitat (Jordi Mir i Meix) i amb el
Subdirector Gral. de Seguretat i Salut Laboral (Jaume de Montserrat i
Non), en la recerca dinterlocutors
que ens ajudin a fer complir la legalitat en lextracci dAMIANT al Palau, i que fins ara no hem trobat en
cap responsable del Departament de
Justcia.
Vam explicar la situaci que estem
patint des de linici de les obres: els
Lamiant: un
greu problema
de salut laboral
del qual lestat
espanyol ignora
el nombre real
dafectats
A lEstat espanyol es va seguir fabricant productes amb amiant 25 anys
desprs que es prohibs a Europa. El
treballador duna empresa que havia
operat amb el component prohibit
qualifica el cas de genocidi laboral.
A lEstat espanyol no hi ha un cens
fidedigne del nombre de persones que han estat en contacte amb
lamiant. Una poltica laxa respecte a
les empreses ha causat aquesta anormalitat. Aix fa molt difcil el seguiment i la prevenci dels casos que es
puguin donar.
Lamiant s un producte que es trobava, fins a finals dels anys 70, en
CatalunyA
molts llocs: frens, revestiments ignfugs o cobertes i revestiments dedificis. Espanya va ser en la dcada
dels anys 70 i 80 la major productora
damiant. Lany 1975 es va constatar
que estar en contacte amb aquest
producte produa a les persones
greus malalties: asbestosi i cncer de
pulm entre elles. Per aix a Europa
es va decidir prohibir la fabricaci
de qualsevol producte amb amiant.
Espanya va crear el 1984 el Registro
de Empresas con Riesgo de Amianto
(RERA) al qual les empreses shavien dinscriure, per que no eren
penalitzades si no ho feien, i algunes
van fer cas oms de la mesura. De fet,
a lEstat espanyol es va mantenir ls
damiant fins a lany 2001, amb una
moratria fins a 2002.
El sindicat CGT considera i aix ho
recullen algunes de les seves publicacions, que el concte amb lamiant
ha produt directa o indirectament
40.000 morts i en el futur podria
arribar a produir-ne fins a 20.000
mes.
Els efectes de lamiant sobre la salut
de les persones que hi han estat en
contacte no sempre s immediat. A
cops les malalties apareixen 15 o 20
anys desprs en forma de trastorns
molt importants que, en molts casos,
sn fatals.
A Catalunya, empreses com Uralita
a Cerdanyola, Rocalla a Castelldefels, La Maquinista a Barcelona i
companyies com Federal Mogul a
Viladecans van utilitzar amiant en
els seus processos de producci durant anys.
En alguns casos els treballadors, en
CatalunyA
Treball
ABRIL DE 2015
Economia - 14
Notcies Sindicals
Les treballadores
de la neteja
de Sabadell en
lluita per la
municipalitzaci
del servei
LAjuntament de Sabadell aprova
dividir el servei de neteja en tres
empreses. La neteja dequipaments
pblics a Sabadell s un servei municipal externalitzat fins ara a lempresa INGESAN. Les treballadores
daquest servei sn quasi exclusivament dones que treballen amb contractes de mitja jornada i uns sous al
voltant dels 500 euros.
Lempitjorament de les condicions
de treball, materialitzat entre altres
fets en la no cobertura de baixes per
malaltia i les propostes de reducci
de jornada de lempresa, van portar
lany passat al Comit dEmpresa,
on CGT t majoria, a trencar negociacions amb la direcci. Les treballadores van iniciar un seguit de
mobilitzacions desprs de les quals
el tinent dalcalde de lAjuntament,
Josep Ayuso, es va comprometre a
reunir-se amb elles. Segons fonts
del Comit, desprs de vuit mesos
aquesta reuni encara no sha produt.
El passat 3 de mar lAjuntament va
aprovar la classificaci de les ofertes
rebudes en el nou concurs del servei de neteja dequipaments pblics,
aquest concurs divideix la gesti en
tres empreses diferents una de les
quals continua sent INGESAN. En
aquest procs, una treballadora de la
secci sindical de CGT ha estat acomiadada i malgrat haver guanyat un
judici contra lempresa, de moment
ha perdut la feina. dins una estratgia per dividir les treballadores i restar forces a la plantilla. Curiosament,
en lassignaci de treball, INGESAN
sha quedat sense cap treballadora
afiliada a CGT.
En el Ple municipal on es va discutir el trmit, les treballadores es van
concentrar davant lAjuntament. Una
representant de la plantilla dINGESAN va llegir una carta adreada al
CGT Sanitat
Tarragona davant
lltim acord
signat a la Xarxa
Santa Tecla
El passat 9 de mar, lempresa arribava a un acord amb els sindicats
CCOO, UGT, Metges de Catalunya
i SATSE a esquena dels treballadors.
Aquest acord suposa perpetuar les
retallades que pateixen els treballadors de la Xarxa Santa Tecla des de
Vaga a Unisono
Barcelona els dies
12 i 19 de mar
per la readmissi
dels acomiadats i
lestabilitat laboral
del servei
Els treballadors i treballadores dUnsono Barcelona estan cansats/des
de tenir por a ser acomiadats en
Mobilitzaci dels
treballadors/es de
Parcs i Jardins de
Barcelona el 18 de
mar fins el local
de CiU
El 18 de mar els treballadors i treballadores de Parcs i Jardins van
realitzar una assemblea a lEspai
Jove La Fontana i desprs van sortir
en manifestaci fins la seu de CiU
al c/Crsega, on realitzaren una
flash mob i accions per denunciar
el deteriorament que pateix el verd
pblic de la ciutat, que sha agreujat notablement durant els darrers
anys degut a la manca de personal.
ABRIL DE 2015
15 - Treball Economia
CatalunyA
Dies desprs dhaver-se fet pblic la
quantia de les multes milionries que
Atento ha hagut de pagar pels fraus
comesos en els seus serveis de Adif
i Correus, sembla que volen que siguin els treballadors i les treballadores dAtento els que paguin aquestes
multes amb el seu esfor.
Per tot aix, la CGT a Atento va decidir, juntament amb STC, CSIF, ELA
i CIG, reprendre les mobilitzacions
que van portar a terme al llarg de
lany passat convocant una primera
aturada duna hora per torn el passat
25 de mar.
CGT UTE
Sanejament de
Manresa denncia
la precarietat
laboral i la
reducci dun 25%
de la plantilla
Des de la Secci Sindical de CGT al
servei de neteja de Manresa van denunciar pblicament la precarietat
a la que es troba la plantilla de UTE
Sanejament Manresa, la qual sha
redut en 24 persones, passant de 97
persones a les 73 actuals, aix representa un 25% menys de personal.
Ampliant de manera considerable la
contractaci amb contractes precaris
de curta durada, que es fan de manera continuada, fet que mostra que la
retallada de recursos humans es del
tot illgica.
A tot aix cal sumar la constant reducci i eliminaci total de serveis
provocats per les darreres modificacions substancials fetes per lempresa
i la constant reducci del pressupost
de neteja per part de lajuntament de
Manresa.
Tot aix ha comportat una sobrecrrega de feina sobre el personal
hum, feines que abans es feien amb
maquinria, ara es fan a m, com per
exemple el desbrossament dherbes,
feina que abans la feia una brigada i
Aturades a
Atento el 25
de mar contra
acomiadaments,
assetjament,
sancions i
amenaces
Des que el passat mes de novembre
lAudincia Nacional va declarar nul
lERO dAtento i es va arribar a un
acord per a la readmissi de tots els
treballadors acomiadats que aix ho
van voler, lempresa es vol prendre la
revenja incrementant lassetjament,
persecuci, fustigaci i repressi a la
qual sotmet als treballadors i treballadores.
En els ltims mesos les agressions
han estat constants: canvis de torn
a capritx de lempresa, sense ni tan
sols respectar els drets de conciliaci de les persones amb reducci de
jornada per motius familiars -intentant forar extincions de contractes-;
sancions injustificades; pressions i
amenaces constants per a intentar
obligar a complir objectius inassolibles; acomiadaments per tancaments
de servei, per causes objectives, per
absentisme que sumen ms de 50
llocs de treball destruts en els ltims
dos mesos.
Per la readmissi
dArturo
Fernndez i altres
299 acomiadats
pel Grup Navec a
Tarragona
GRUPO NAVEC s lempresa ms
gran quant a nombre de treballadors
en el sector del metall a la provncia de Tarragona, amb una plantilla
daproximadament 1.500 treballadors que presten serveis en Repsol
Qumica i Petroli, Port Aventura
(tot el manteniment), Dow nord i
sud, Basell, Bayer, etc, tenint presncia en tot el complexe petroqumic
de Tarragona. Compta amb quatre
divisions (enginyeria i fabricaci,
muntatge, manteniment i enginyeria aplicada) i delegacions a Bolvia,
Per, Mxic i Portugal, entre altres.
Lempresa t previst expandir-se encara ms en Europa i Amrica.
Tot i que el procs dexpansi segueix
en marxa i malgrat haver obtingut uns beneficis milionaris durant
lltim any, lempresa ha extingit el
contracte de 299 persones a NAVEC
SERVICIOS INDUSTRIALES SL, pel
que est realitzant un acomiadament
collectiu encobert i en frau de llei.
Sorprenentment lnic treballador a
qui se li ha aplicat un acomiadament
objectiu s Arturo Fernndez Ferro,
delegat sindical de CGT que durant
els ltims vuit anys ha cursat nombroses denncies davant dinspecci
de treball, ha assistit com a testimoni
a judicis contra lempresa instats per
altres treballadors i ha promogut assemblees per reivindicar laplicaci
del conveni collectiu del metall. Cal
remarcar que aquest delegat, com la
majoria de la plantilla, ha encadenat
diversos contractes temporals des de
lany 2001 i que shan mantingut vigents durant 15 anys quan la normativa vigent estipula que els contractes
temporals per obra i servei no poden
superar els tres anys (ampliables a
quatre segons el conveni daplicaci).
El passat mes doctubre una denncia interposada per Fernndez va
fer que la Direcci General de Relacions Laborals imposs a GRUPO
NAVEC una sanci per cometre una
falta greu, entenent que lactuaci
de lempresa era contrria als drets
fonamentals dels treballadors, concretament vulnerava larticle 24 de
la Constituci Espanyola sobre el
dret a la tutela judicial efectiva. I s
que es dna la circumstncia que la
Dues sindicalistes
de CGT Mecaplast
readmeses
al guanyar el
judici pel seu
acomiadament
El jutjat de lo Social n 26 de Barcelona ha obligat a Mecaplast, empresa
radicada a la comarca de LAnoia, a
readmetre a Sandra Lorente i Teresa
Dvila, delegades de la CGT que havien estat acomiadades.
Han estat 18 mesos de batalla jurdica, laboral, sindical, social i penal. La
ABRIL DE 2015
Entrevista - 16
CatalunyA
Converse
pi de la dictadura.
- Explicans com sorgeix la COPEL,
el context que va permetre la seva
irrupci?
A ltims de lany 1976 vaig coincidir a la pres de Carabanchel amb
diversos companys amb els que
vam decidir crear la COPEL i elaborar una estratgia dacci. Vam
comenar per una etapa dagitaci
enorme mitjanant pasquins i octavetes sense signatura i a observar
gratament la bona acollida que tenien. Com a resultat convoquem la
primera vaga de tallers a la pres de
Carabanchel amb un xit total.
En aquest temps vam aconseguir el
suport dun nombrs grup dadvocats joves, al principi de Madrid, i
conforme anaven sorgint comits
COPEL en altres presons, tamb
daltres advocats de Catalunya, Euskadi, Andalusia, Arag etc. Aix va
encendre la metxa de la lluita dels
presos socials per aconseguir unes
reivindicacions que llavors i ara considerem legtimes: amnistia total,
derogaci de jurisdiccions especials
(Llei de perillositat social, bandidatge i terrorisme, Tribunal dOrdre
Pblic), reforma profunda del codi
penal, i depuraci de jutges, policies
i carcellers feixistes i torturadors.
La lluita de la COPEL va tenir en
escac a lEstat en uns anys en qu el
poder necessitava per tots els mitjans que les presons funcionessin
eficament sobretot perqu les accions armades eren cada vegada ms
intenses i freqents. Des del principi
la COPEL va establir la doble estratgia de lluitar per les seves reivin-
ABRIL DE 2015
17 - Entrevista
CatalunyA
em amb...
vivent de la COPEL
LES FRASES
La pres realment s la ms clara expressi dun sistema econmic i social cruel
que basa la seva dominaci en la protecci dels privilegis dels poderosos
La COPEL va encendre la metxa de la lluita dels presos socials per aconseguir
unes reivindicacions que llavors i ara considerem legtimes: amnistia total,
derogaci de jurisdiccions especials, reforma profunda del codi penal, i depuraci
de jutges, policies i carcellers feixistes i torturadors
La COPEL va tenir en escac a lEstat en uns anys en qu el poder necessitava
per tots els mitjans que les presons funcionessin eficament sobretot perqu les
accions armades eren cada vegada ms intenses i freqents
ABRIL DE 2015
Entrevista - 18
CatalunyA
company de la COPEL. Segueixo
collaborant amb altres companys
de la COPEL, en la querella argentina contra la dictadura franquista
a travs de la denncia de treball
esclau i labsncia de drets laborals
dels presos: ladministraci penitenciria no cotitzava pels presos
treballadors. Per a ells disposem
de la web de Facebook Gandula y
peligrosa, on recollir les denncies
dels ex-presos que van patir aquesta
situaci. Tamb disposem duna altra web ex presxs sociales COPEL,
on es recull informaci dahir i avui
sobre les lluites carcerries. Tamb
collaboro amb lassociaci de suport
a les persones preses Clivella, com a
plataforma de denncia social de la
greu situaci carcerria.
- Quina funci tenen les presons?
He arribat a la conclusi que les presons noms serveixen com a coartada o cortina de fum perqu la classe social dominant justifiqui la seva
dominaci, i per ocultar al poble que
els veritables lladres i violents sn
ells. Les seves lleis i presons noms
serveixen per a aquesta finalitat:
castigar els pobres i rebels. No en va
sn els poderosos, els que aproven
les seves lleis, mimen els seus executors mercenaris (jutges i policies) i
subvencionen als seus mitjans de comunicaci intoxicants, que com diu
Chomsky aconseguiran que estimis
als teus enemics.
- Than tornat a molestar la policia? Has patit la persecuci judicial?
Desprs de la meva sortida en llibertat el 1979, a primers de febrer de
1980 vaig ser detingut al costat daltres companys de COPEL i acusat de
la preparaci dun atracament a un
furg blindat i de collaboraci amb
els Comandos Autnomos Anticapitalistas. Vam ser els primers ex-presos socials en patir laplicaci de la
Llei Antiterrorista aprovada mesos
abans i patir tortures planificades a
la Direcci General de Seguretat de
Madrid, avui paradoxalment seu la
Comunitat de Madrid.
Vaig ser torturat durant 6 dies continuats mitjanant laplicaci del
quirfan amb cops soferts especialment en el plexe solar i testicles,
amb la msica a tot volum, amb la
privaci del son, en estat de total incomunicaci: sabien on colpejaven
de forma professional, em feia mal
tot el cos sentint insensible alguna
zona de les cames i els braos. A partir del sis dia va venir un metge a
examinar i aplicar-pomada antiinflamatria al pit. En passar al jutge
de lAudincia Nacional i denunciar
les tortures, aquest va declarar que
les lleugeres senyals de equimosis
groc violcies podrien ser resultat
del forcejament en la meva detenci i per tant no donava cap crdit a
la meva denncia... Vinga ja! Aix
em porta a comprendre de forma
directa la convivncia i complicitat
en la prctica de la tortura de tots
els estaments participants: policia,
metge, jutge.
Als 4 mesos vaig sortir en llibertat,
havent passat en allament en el fatdic penal del Puerto de Santa Ma-
LES FRASES
La COPEL durant un temps
va aconseguir crear una nova
conscincia de respecte, una
nova tica entre els presos,
fomentant la solidaritat i lacci
collectiva
Laparici de lherona en les presons va ser
un dels factors que va influir decididament
en la desuni dels presos, amb una oferta
sospitosament tolerada
Lestat capitalista i els seus mecanismes
han perfeccionat molt eficament les formes
de control i repressi per intentar destruir la
solidaritat i les formes de lluita collectives
gestionat pot salvar-se per si mateix.
- Com veus el moviment llibertari i
lanarcosindicalisme avui?
En aquest context el moviment llibertari actual t un gran repte (i
molt bones expectatives) al qual
enfrontar-se i que sol donar-se en
moments poltics determinats com
ens van ensenyar els anys anteriors
a la Segona Repblica. A mesura que
es descobreix lengany (el desencant
li diuen eufemsticament) de lentramat democrtic, anem entenent que
sn de nou necessries formes dautoorganitzaci assembleries directes. I per aix s fonamental el debat
per arribar a la confluncia estratgica del molt ampli (i disseminat)
moviment llibertari.
- Qu vol dir per tu ser anarquista?
Per a mi ser anarquista avui (no s si
ho sc tot i identificar-se plenament
amb la seva prctica i el seu ideari)
s ser conseqent en la prctica vital amb els principis antiautoritaris
assemblearis i de solidaritat en la
mesura del possible. Per descomptat sense delegar poder de decisi a
ning.
- A qu et dediques actualment?
Actualment, al costat daltres companys estic tractant dacabar un
documental sobre la lluita de la
COPEL, amb moltes entrevistes ja
realitzades. I resisteixo per aconseguir arribar amb dignitat fins al
final dels meus dies tractant de gaudir daquest temps que vivim, actiu,
sensible i amb determinaci perqu
la meva vida hagi estat una cosa que
valgui la pena per a mi i per als altres. Sobre el meu treball actual prefereixo no donar detalls per raons
personals.
- Quins llibres i webs per informa-es de la COPEL i sobre els presons?
Hi ha diverses web dinformaci sobre les lluites a les presons: Tokata.
info, Ex presxs socials COPEL,
Presos Galiza, etc. En aquests
ltims anys han aparegut diversos
llibres sobre experincies de lluites
en presons, com el de Xose Tarro
ABRIL DE 2015
19 - Sense fronteres
CatalunyA
Qu s el TTIP?
El Tractat Transatlntic de Comer
i Inversions (TTIP per les seves sigles en angls) entre EUA i la UE s
un tractat de lliure comer que sest
negociant desquenes a la ciutadania,
sense consultar a la societat civil,
entre les grans empreses multinacionals i les elits poltiques de les dues
regions, amb lobjectiu de constituir
la major zona de lliure comer del
mn. T com objectiu real desregular i eliminar drets socials, laborals,
normatives mediambientals, etc ...
aix com privatitzar els serveis pblics: la salut, leducaci, laigua, els
transports, la gesti de residus, etc
...) per aconseguir cada vegada ms i
ms beneficis i augmentar constantment la taxa de guany.
Per a aix shan de garantir les inversions de les empreses per sobre de
les lleis dels estats, als quals aquests
hauran dindemnitzar si veuen disminut el nivell previst dels seus
guanys, a travs de lInstrument de
Resoluci de Conflictes entre Inversors i Estats (ISDS ), els famosos tribunals darbitratge, no sotmesos a la
justcia ordinria dels Estats.
El TTIP s un pas ms per intentar
acabar amb els drets de la ciutadania
i disciplinar els treballadors i treballadores, en accentuar els processos
de retallades, privatitzaci i liberalitzaci de fluxos de capitals, augmentant encara ms el poder del gran
capital, tal com ha succet amb altres
tractats (un exemple clar s el Tractat de Lliure Comer dAmrica del
Nord entre EUA, Canad i Mxic).
Des daquesta perspectiva, si se signa, les seves conseqncies seran
molt negatives per als drets socials
i laborals, locupaci, lagricultura,
lalimentaci, el mn rural i el medi
ambient.
Qu suposar per
als treballadors i
treballadores?
- Conseqncies per a locupaci
Segons informes favorables a la signatura del TTIP, es crearien dos milions de llocs de treball als EUA i la
UE i un augment del Producte Interior Brut (PIB) a la UE entre l1% i el
0,5% fins 2027, per la mateixa Co-
ABRIL DE 2015
Social - 20
CatalunyA
Social
Fer Objecci
Fiscal
Enfront daquest despropsit, la
ciutadania t un arma: lObjecci
Fiscal. LObjecci Fiscal que no s
altra cosa que la nostra negativa a
collaborar amb lEstat en les despeses de preparaci de guerres i en el
manteniment de lestructura militar,
desobeint activament en el moment
de realitzar la declaraci de la renda
(IRPF). Consisteix, tcnicament, a
aprofitar la declaraci de lIRPF per
a desviar una part de la totalitat dels
nostres impostos a un projecte que
treballi en la defensa dun progrs
social solidari.
Com es fa?
La declaraci de lIRPF suposa una
magnfica oportunitat de recuperar
aquests diners i destinar-los a una
finalitat justa. Qualsevol persona,
tingui o no ingressos, tingui o no
nmina, estigui o no donada dalta, pot fer la declaraci dHisenda i
reclamar aquests diners a lEstat per
a desviar-los a un projecte alternatiu per la Pau. Pot sortir a pagar, a
Dues maneres
concretes de ferla:
Quota fixa:
tenint en compte que lEstat ha destinat aquest ltim any la quantitat
de 721,83/persona, per a despeses
militars, sestableix una quota orientativa per a objectar de 84. Tenint
en compte que s orientativa i que
la persona que objecta decidir si la
quantitat s major o menor.
Quota oberta:
ja que ladministraci disposa de
tants mitjans per a recaptar els
nostres diners, resulta complicat
determinar la quantitat exacta que
ens cobren al llarg de tot un any.
No obstant aix, lObjecci Fiscal
s, abans de res, una acci pblica i
collectiva de denncia al militarisme i una interpellaci a la societat.
s molt ms important el fet dobjectar que la quantitat objectada i,
per aix, qualsevol quantitat (per
petita que pugui sser) s vlida.
En ambds casos la mecnica s
molt fcil:
1. Fer la declaraci de la renda fins
LObjecci
LObjecci Fiscal a la Despesa MiFiscal s la
litar s una eina humil per efica,
evitar que part de la nostra
nostra negativa permet
riquesa es destini a fins criminals i,
alhora, denunciar el finanament
a collaborar
del militarisme i poder dedicar una
mica dels nostres diners a fins soamb lEstat en
cialment tils i transformadors.
les despeses
Les nostres
de preparaci
de guerres i en destinacions
Alternatives
el manteniment
- Rereguarda en Moviment
de lestructura Rereguarda en moviment s una
plataforma antirepresiva de difemilitar
rents moviments socials de la ciutat de Barcelona i Catalunya. Una
aliana collectiva per a mantenir
una estructura que protegeixi a to-
Dades bancries:
Les dues organitzacions han decidit
repartir-se a parts iguals les quantitats que arribin al segent compte
bancari:
Associaci per la Promoci de la
cooperaci al Poble Sec (ACOOPSEC) NIF G-65967465 - Entitat beneficiria: ACOOPSEC
En Concepte de la transferncia posar objecci fiscal CGT
Caja Laboral - Compte corrent:
ES23 3035 0175 8317 5001 4046.
ABRIL DE 2015
21 - Social
CatalunyA
Per la regularitzaci
dimmigrants sense
contracte de treball
Campanya Papers sense
Contracte
https://stopapartheid.
wordpress.com/
ABRIL DE 2015
Social - 22
CatalunyA
la nostra vida.
- Tot apunta que novament el Tribunal Suprem sha plegat a les pressions
del poder poltic tot mostrant que s
una fallcia la separaci de poders
que tant pregona el liberalisme.
Fem una crida a la nostra afiliaci i al
conjunt de la poblaci a seguir totes
les convocatries dirigides a deixar
sense efecte aquest nou cop repressiu que ens ataca a totes i a tots. Cal
impedir els empresonaments, per
tamb cal assenyalar sense embuts
Al marge de a quantes de les 26 persones detingudes els apliquin la llei antiterrorista, com siguin els interrogatoris ni
quins els crrecs concrets, s sabem que
als companys i companyes de Pandora
1 es van fer servir com indicis inculpadors que es passaven llibres anarquistes, tenien llibretes o feien servir eines
de software per evitar ser espiats (com
fem milers de persones).
Lobjectiu criminalitzador han estat, un
cop ms, els centres socials autogestionats. Perillosos focus on es fa una esmena a la totalitat del sistema capitalista,
on es propaga la ideologia de lautogesti i la solidaritat i es fan tallers oberts
al barri. Desafiaments poltics que cal
aturar.
A la nota de prensa de la policia salu-
ABRIL DE 2015
23 - Social
CatalunyA
gentdirigit.
Des de la major part dels mitjans de
comunicaci i, fins i tot en mbits
que haurien de ser ms rigorosos
com lacadmic o el sociolgic, s
habitual referir-se a lanarquisme i
el pensament llibertari com un anacronisme. Ms enll de la definici
recollida en el diccionari de la RAE,per cert, esbiaixada i empobridorao al lloc com de certs eslgans i fets
histrics memorables, el debat sobre
la vigncia del pensament anarquista o de la viabilitat duna societat llibertria al mn actual s molt escs
i, sovint, molt desafortunat. Aix
quan no respon a linters del poder
per orquestrar campanyes difamatries amb lnim de criminalitzar
tot el que en aquest pas soni a anarquisme o a enfrontament davant un
sistema capitalista depredador i explotador.
A diferncia daltres corrents de
pensament, com el comunisme, la
socialdemocrcia o el pensament
liberal, lanarquisme sha concretat
escassament al llarg de la histria,
sempre fruit de revolucions i aixecaments davant les injustcies de
lEstat i el Capital. Malgrat disposar
dun corpus teric fruit de la reflexi
de ments preclares i molt importants
al seu moment histric (Kropotkin,
Bakunin, Reclus, Fourier, Owen,
Malatesta, Mella, etc.) lanarquisme
es percep encara avui dia com una
utopia ingnua i irrealitzable.
Lalternativa duna societat llibertria regida per la democrcia direc-
CatalunyA
Dinamita
ABRIL DE 2015
de cervell - 24
Dinamita de cervell
De Chiapas a Koban:
ms que simples coincidncies
Petar Stanchev
caiguda dels rgims socialistes estatistes al final dels anys 1980 i el comenament del 1990. L1 de gener
de 1994 al mat una fora guerrillera
desconeguda, composta per indgenes maies, va ocupar les principals
poblacions de lestat mexic ms
meridional, Chiapas. Loperaci militar fou duta a terme amb una gran
lucidesa estratgica combinada amb
ls dinternet, aleshores del tot innovador, per a difondre el missatge
dels revolucionaris; aix va ressonar
a tot el mn i va inspirar la solidaritat internacional i lemergncia del
moviment antimundialitzaci. Els
La semblana
ms important
entre la
revoluci a
Rojava i la de
Chiapas s la
reorganitzaci
social i poltica
que t lloc als
dos territoris
i que es basa
en la ideologia
llibertria
Quines
semblances
hi ha amb la
revoluci a
Rojava?
Del marxisme
leninisme a
lautonomia:
una trajectria
histrica
compartida
Les arrels de lautonomia democrtica a Rojava noms es poden entendre a travs de la histria del Partit
dels Treballadors del Kurdistan
(PKK), lorganitzaci que den que
fou creada, el 1978, ha estat central
en el moviment dalliberament kurd.
El PKK es va establir com a organitzaci guerrillera marxista-leninista al nord del Kurdistan, part de
lestat turc, combinant les ideologies
dalliberament nacional i social. Va
crixer fins a sser una fora guerrillera substancial sota el lideratge
ABRIL DE 2015
25 - Dinamita de
CatalunyA
cervell
Cantons i
caracoles: la
llibertat aqu i
ara
Probablement la semblana ms important entre la revoluci a Rojava
i la de Chiapas s la reorganitzaci
social i poltica que t lloc als dos territoris i que es basa en la ideologia
CONTRANUNCI
Revoluci de les
dones
El gnere ha estat sempre una qesti central de la revoluci zapatista.
La situaci de les dones abans del
creixement de lorganitzaci i ladopci de lalliberament de les dones
com a pilar de la lluita era marcada
per lexplotaci, la marginaci, els
matrimonis forosos, la violncia
fsica i la discriminaci. Per aix
Marcos va dir que el primer aixecament no va sser el del 1994, sin
ladopci de la Llei Revolucionria
de Dones del 1993, que establia el
marc per a la igualtat i la justcia de
gnere i garantia els drets de lautonomia personal, lemancipaci i
la dignitat de les dones del territori
rebel. Avui les dones participen en
tots els nivells del govern i tenen les
seves prpies cooperatives i estructures econmiques per a garantir
la seva independncia econmica.
Les dones formaven i encara formen una gran part dels rangs de la
fora guerrillera zapatista i ocupent
alts crrecs en el comandament. La
victria de San Cristbal de las Casas, la ciutat ms important que van
capturar les tropes zapatistes durant
la rebelli del 1994, tamb fou encapalada per dones, especialment
per la comandant Ramona, que tamb fou la primera zapatista enviada a
Ciutat de Mxic per a representar el
moviment.
No s difcil de comparar la implicaci en massa de dones indgenes en
els rangs zapatistes a Chiapas amb la
participaci de les dones en la defensa de Koban i en les YPJ (Unitats de Defensa de Dones), ambdues
descrites sovint de manera sensacionalista pels mitjans occidentals
aquests ltims mesos. No obstant
CatalunyA
Lecologia de la
llibertat
The Ecology of Freedom s probablement lobra ms important de
Dinamita
Bookchin i el seu concepte decologia social, lhan adoptat els revolucionaris a Rojava. La seva idea que
la mateixa noci de dominaci de
la natura per lsser hum s causada per la dominaci real de lsser
hum per lsser hum enllaa el
patriarcat, la destrucci ambiental i
el capitalisme i assenyala que abolir-los s lnic cam cap a una societat justa. Un enfocament holstic
com aquest tamb fou implementat pels zapatistes. La sostenibilitat
tamb ha estat un aspecte important a emfasitzar, especialment amb
la creaci dels caracoles el 2003. El
govern autnom ha intentat recuperar els coneixements ancestrals
relacionats amb ls sostenible de
la terra i combinar-los amb prctiques agroecolgiques. Aquesta
El cam cap a
lautonomia: el
nou paradigma
revolucionari
Les semblances entre el sistema del
confederalisme democrtic que es
desenvolupa a loest del Kurdistan
i lautonomia a Chiapas van ms
enll dels pocs punts que he remarcat en aquest article. Des dels
eslgans com Ya Basta!, adaptat
al kurd com a d bes e, fins a la
democrcia de base, les estructures
econmiques comunals i la participaci de les dones, el cam similar
que han seguit el moviment kurd i
el dels zapatistes ha posat de manifest un trencament decisiu amb la
noci avantguardista del marxisme
leninisme i un nou enfocament de
la revoluci, que ve des de sota i
cerca la creaci duna societat lliure
i no jerrquica.
Encara que ambds moviments
han rebut crtiques delements sectaris de lesquerra, el fet que els
nics experiments de canvi social
radical importants i amb xit shagin originat en grups no occidentals, marginats i colonitzats s una
bufetada als revolucionaris dogmtics blancs i privilegiats del nord
ABRIL DE 2015
de cervell - 26
ABRIL DE 2015
27 - Dinamita de
CatalunyA
cervell
La taula de Porrera
Jo no crec que fumar estigui malament, ni que reconegui que un excs de fum circulant pels pulmons
dir, no obstant aix, llanant les campanes al vol, sanuncia que una gran
majoria van ratificar la creaci de la
nova comarca. Aquest exemple de
lectura interessada duns resultats no
s nou, el tan idolatrat Estatut de Catalunya de 2006 tan sols va aconseguir que concorreguessin el 48,85%
dels votants, en conseqncia, ens
van revendre que es va arribar al
73,24% de sies, quan aquest percentatge corresponia certament a tan
sols 3 de cada deu possibles participants, qui decidirien afirmativament
com es reglamenta el nostre futur.
Podem remuntar-nos a processos
plomant-se. Les raons sn variopintes, tantes com subjectes integren el collectiu, i cadasc tindr
la seva teoria, ara b, alguna cosa
no acabar de funcionar b quan els
projectes sn depreciats o no aconsegueixen suports substancials, no
obstant aix, els governants de torn
no es posen vermells, ni tan sols
guarden les mnimes aparences democrtiques, maniobrant els resultats finals en el seu benefici.
En un moment que es pretn sigui
significatiu, com el duna consulta
sobre el futur de Catalunya, seria
fonamental que no es jugus amb
les cartes marcades com el ms desalmat dels tahurs. No s de rebut
que, com en anteriors ocasions, ens
facin combregar amb rodes de mol,
o sexigeix uns nivells de participaci
que siguin veritablement representatius del conjunt de la ciutadania
o, de nou, ens manipularan amb els
resultats finals.
Actuar en sentit contrari i sense fixar
aquests mnims, amb tota seguretat,
s perqu tenen veritable pnic a
conixer la voluntat dels ciutadans i
ciutadanes de Catalunya, a part que
seria un precedent que engendraria
ms consultes, ja que un poble al
que se li pregunta sobre aquest tema
demandaria es tingus en compte
la seva opini sobre tots i cadascun
dels assumptes que li afecten directament i, sobre els quals, tot apunta
que no serem cridats a decidir.
CatalunyA
Dinamita
ABRIL DE 2015
de cervell - 28
El far
apartats on salternen poemes, contes de cincia ficci, apunts autobiogrfics, guions de cmic, cartes a
les amigues i diari de pres. Patricia
Heras es declara mitmana i fins i
tot afirma que no distingeix la ficci de la realitat: En realidad con el
tiempo me convert en una nihilista
pervertida, dej de creer en todo lo
que se supone real y empec a creer
que todas las bollo guerreras fuimos
heroicas amazonas en nuestras existencias pasadas...
La poesia i la prosa de Poeta Muerta sn plenes de metfores sexuals
i de fantasies ertiques. Versos clars
com laigua que flueix per un canal.
Una poesia inspirada en la vida quotidiana del mn que girava al seu
voltant i que ella enlaira amb la seva
mirada ntima, romntica, gtica,
nimfmana, lsbica. porno-terrorista, sucida..., i amb la influncia
de las locas visiones de Blake. A
Sal asustada, escriu: Vi peces de
plata boqueando en la orilla de tu
sonrisa / y flores marchitas, rotas en
la curva de tu ser.
La Patri abanderava mites com la
herona de cmic Xena, la princesa
guerrera; la cantant nord-americana
Cyndi Lauper; lespiritualitat sexual
queer, lesperit dels poetes malets;
nera entusiasta dels documentals
amateurs i dels vdeos a lestil de
Soy Moderna, vivo en Barna.
Patricia Heras havia arribat a Barcelona lagost de 2005: Una ciudad
que me permita olvidar lo vivido
que me hizo dao, una ciudad por
descubrir, donde volver a empezar,
con el cario de mi amiga esperndome. Una ciudad que me volvera
loca, que me hara an ms dao y
me perdera del todo. Per Barcelona resultaria ser una ciutat morta
que la portaria a la pres de Wad Ras
en un judici ple de irregularitats i
marcat per la venjana.
Lescrit Prisionera. Crnicas carcelarias s realment impactant per
escrits mostren com perd mil vegades lesperana i com la ref tantes altres amb la fe de noia moderna i activista queer. A travs dels seus escrits
descobrim la personalitat irresistible
de Patricia Heras, dotada duna intelligncia nata i amb grans dots per
lescriptura: Diana y yo en Atenas,
aquella que cogimos en el Pireo antes
de empezar nuestras aventuras griegas. Me temo que lo ms prximo a
mi realidad actual son los lagrimones
matutinos que me atizan si me pongo a pensar en Puig Antich, o Para
la libertad... (el poema de Miguel
Hernndez que canta Serrat).
I escriu sobre ella mateixa fent
memria sobre la pregunta que li
va fer al seu pare sobre el perqu del
seu nom: l me mir entre risas y
me cont una extraa historia sobre
una terrorista americana que dio un
montn de guerra el ao en que nac.
No le hice ni puto caso, es muy bromista y tiene una afiladsimo sentido
del humor... Anys ms tard veient la
pellcula Patty Hearts, va descobrir
don procedia el seu nom, daquella
noia que va ser segrestada per un
grup de revolucionaris illuminats i
va acabar integrada al grup fent atracaments metralleta en m.
La situaci dangoixa es fa present
cada vegada ms en els seus escrits,
ABRIL DE 2015
29 - Dinamita de
CatalunyA
cervell
La llum llibertria
Josep Estivill
Molt fluixa
Passable
Dia de Paga
Bona
Molt bona
Philomena
Stephen Frears,
2013
factura molt ben feta (gui, fotografia, muntatge msica, interpretacions) i s, per tant, molt
recomanable.
Lobos
Nios cabra, 2014
Interessant
CatalunyA
Dinamita
ABRIL DE 2015
de cervell - 30
hi.
LOvidi era gran, tan gran com els
seus projectes. Emocioneu-vos amb
el Coral romput del Vicent Andrs
Estells, amb la seva manera de dir
el poeta ms gran de la poesia catalana contempornia, valenci com
el dAlcoi i amb una envejable capacitat immensa de barrejar les vulgaritats ms vulgars amb la respiraci
ms sublim de les paraules mentre
passen entre les dents i la llengua.
Sc valenci, que s la seva manera
de dir-se lliure, lluny dofegades postures inamovibles de cartr pedra de
Camps, Zaplana i companyia. Ovidi
era valenci dAlcoi, fill dobrer anarquista, comunista en un moment en
qu gaireb no es podia ser res ms
dins lesquerra per sobretot poeta i
cantant, s a dir, un cas com un cabs, lOvidi.
Limmens disc de tretze enregistraments de lobra completa s una
Coral romput
Tot s bo per fer-hi colllloga, tots els
La recepta
Crema catalana cremada (*)
Lamo en Pep des Vivero
(Mallorca)
Ingredients:
1 litre de llet
pell de una llimona
pell de mitja taronja
cullaradeta de grans dans
8 vermells dou
170 g de sucre
50 g farina
30 g fcula darrs
Elaboraci:
Posau a coure la llet, juntament
amb la pell duna llimona, la de
mitja taronja i una cullaradeta
ABRIL DE 2015
31 - Dinamita de
CatalunyA
cervell
Llibres
El curt estiu de
lanarquia
La vida i la mort de
Buenaventura Durruti
Laposta
municipalista
De les bullangues a
les lluites actuals pels
municipis
lliures
a
Catalunya
De memoria
(III)
Observatorio Metropolitano de
Madrid, Xavier Diez i Collectiu
Vric
Virus editorial, 2015, 200 pg.
La breve etapa de
los GARI: Toulouse
1974
Jann-Marc Rouillan
Virus editorial, 2015, 290 pg.
La detenci de Salvador Puig Antich
havia obligat al grup francs del MIL
a arribar a la frontera en el menor
temps possible i, gaireb a la mateixa
velocitat daquesta carrera, anava
quedant enrere la prpia organitzaci Havia passat tot just un mes des
de la seva autodisoluci i, a ms de
Puig Antich, havien estat detinguts
Oriol Sol i Josep Llus Pons. Les accions de solidaritat per a evitar lexecuci del metge executat tot just
sis mesos desprs- i les condemnes
a mort de la resta de militants, ja es
portarien a terme sota altres estructures que, desprs de ls de diferents
sigles, acabarien per denominar-se
com Grups dAcci Revolucionria
Internacionalista (GARI).
A partir de la que havia estat la
infraestructura de solidaritat assentada a Frana, es va intentar reconstruir lacci armada, restablir la
collaboraci a banda i banda de la
frontera, i portar a terme una de les
ltimes resolucions del MIL: latac
als interessos internacionals dEspanya a Europa. Lacci ms important seria el segrest el 3 de maig de
1974 del director del Banc de Bilbao
a Pars, ngel Baltasar Surez, la primera reivindicada formalment com
GARI. Lltima actuaci del grup es
portaria a terme el 16 de gener de
1975, contra el Palau de Justcia de
Pars.
En aquells dies, el franquisme i loposici pactista ja traaven les tracions
de la transici. El 20 de novembre
de 1975 Franco moria en el llit i el
6 dabril de 1976 Oriol Sol era assassinat dun tir per la Gurdia Civil,
desprs de la fugida de la pres de
Segvia. Poc desprs de sortir de la
pres, Jann-Marc Rouillan visitava
Barcelona per ltima vegada. El final
definitiu duna etapa i el comenament duna altra: simposava a sang
i foc la transici espanyola i sorgiria
lautonomia armada a Europa.
Revistes
CARRER
CAFAMBLLET
Documental
Corrupci:
lOrganisme
nociu
http://
corrupcioorganismenociu.com
l documental de Pandora
Box TV que va ms enll de
la denncia. Coneixerem la
corrupci que mina la legitimitat
de la democrcia i distorsiona el
mercat de manera que ens afecta a
tots.
Testimonis que relaten les seves
denncies i exposen les seves claus
per fer front de forma viable a
aquesta lacra i aturar la indefensi
a la que ens aboca.
La trama argumental t dos enfocs
principals que es van entrellaant
aconseguint un retrat coral proper,
reflexiu i honest:
Testimonis de persones vinculades
a diversos mbits de poder que han
patit i denunciat la Corrupci.
Testimonis que analitzen la situaci del sistema actual i aporten les
seves claus per fer front de forma
viable a aquesta lacra i aturar la indefensi a la que ens aboca.
Perqu els diners que entren dintre el circuit de la corrupci, desapareixen per sempre de la nostre
economia.
Perqu desprs de latur, s el tema
que ms preocupa a la ciutadania
(dades del CIS, novembre 2014)
conscient ms que mai que el Sistema s corruptible i que la manca
de lideratge i la incapacitat per lacci fan necessaris canvis estratgics
que encara no shan abordat.
Perqu la queixa i la denncia ja
no s prou, hi ha moltes coses que
encara no sabem i la informaci s
fonamental per eradicar aquesta
lacra.
Perqu malauradament gran part
dels mitjans de comunicaci tendeixen a no fer-la visible en tota la
seva dimensi.
Perqu la lluita contra els delictes
de corrupci ha de ser una prioritat
per qualsevol govern.
Contra la Corrupci cal reaccionar
i denunciar per canviar el Sistema
Aquestes reflexions son alguns dels
punts que permetran als espectadors endinsar-se en uns fets que no
podem permetre es transformin en
quotidians, ni en una prdua continua de valors tics (tant a lmbit
privat com al pblic), ni en la enorme escletxa creada entre el que es
diu i el que es fa i el que finalment li
arriba a la ciutadania.
Per tot plegat cal una higienitzaci
urgent i revisi dels valors tics. Cal
comenar a premiar la denncia de
la corrupci i alhora conixer la solitud i el risc personal i professional
que pateixen les persones que la
denuncien.
Noms coneixent la realitat, podrem canviar-la!
Al tinter
CatalunyA
La farmaciola autogestionada
ens fa ser ms autnoms a lhora
de decidir com cuidar-nos
Per definir
una farmaciola
autogestionada s
important conixerse a una mateixa
Josep Estivill
- Qu s lApotecaria natural de Ca la
Figa? A qu es dedica?
LApotecaria natural de Ca la Figa s
un projecte dautogesti de la salut
que defensa ls de les plantes medicinals per a la cura de la salut.
Es dedica a recuperar el saber popular i ancestral sobre els usos teraputics de les plantes, per posar-lo a
labast daquelles persones que, a ms
de buscar vies ms naturals per a la
cura de les malalties, tamb estan
buscant alternatives per a la gesti
de la salut.
Per la difusi daquest saber popular i ancestral sutilitzen dues eines:
la primera, s el blog que ha creat
lApotecaria amb el mateix nom i a
on es pot trobar diversa informaci
sobre les propietats medicinals de les
plantes, mtodes de preparaci, consells per a la recollecci, lassecatge i
la conservaci i receptes i remeis per
als diferents mals; la segona eina sn
els tallers que ofereix, en els qu de
manera prctica saprn a fer els preparats medicinals per a poder fer-se
cadasc la seva farmaciola.
Daquesta manera, pensem que estem facilitant el cam per a ser cada
dia una mica ms autnomes en la
gesti de la nostra salut i no haver de
dependre del poder medico-farma-