DE LA TOLERANCIA A LA DEMOCRACIA Salvador Cabedo Manuel Universitat Jaume I, Castell Abstract, Intolerance darkens the lives of human beings. The sad experience of persistent moral and poli- tical conflicts based on racist acts of hostility before what is different move us to reflect on the social con- dition of human beings and claim back a political commitment for tolerance, Keywords. Tolerance, culture, religion, democracy, 1. IntRopuccIO “En el nostre mén actual -escriu Huntington en la seua obra BI chogue de civiliza- ciones y Ia reconstruccién del orden mundial-, els conflictes més generalitzats, importants i perillosos no seran els que es produisquen entre classes socials, rics i pobres 0 altres grups definits per criteris econdmics, siné els que afecten a pobles per- tanyents a diferents identitats culturals”.' Les cosmovisions trasmeses per tradicié i els valors compartits per conviccié accentuen la identitat cultural d’un grup huma i remarquen a més a més les diferéncies entre els pobles. Perd entre tots els elements constitutius de Ja identitat cultural d’un poble sobreix la importancia de les creences religioses. Estes fonamenten la vida cultural del grup, aixi com legitimen les dissidén- cies, inclis violentes, amb altres grups humans. La revitalitzacié de la religié propia, en ocasions, no és siné una forma de reforgar les diferéncies culturals i legitimar la dissidéncia i el conflict. Un exemple clar d’aquesta conducta social va quedar evi- denciada en les explicacions donades per Bin Laden com a justificacié de l’agressié terrorista al poble america en el passat Setembre: “El mon s’ha escindit en dos camps, un sota la bandera de la creu i laltre sota la bandera de l’islam”.? Préviament, també el president dels Estats Units havia interpretat, en un primer moment, l’atac terrorista a les torres en clau religiosa i va parlar d’una croada com Ia resposta immediata i ade- quada a l’agressi6 produida per les forces del mal. Les religions constituixen, certament, una de les referéncies culturals més impor- tants de la humanitat i una font de saviesa. En elles es troben dipositades algunes de Huntington, p. 22, 2 Le Monde, 3 de novembre de 2001, 4748 les grans preguntes sobre |’ origen i futur de l’univers, el desti de la historia i el sentit 0 mancanga de sentit de l’existéncia humana. En no poques tradicions culturals, filo- sofia i religié han anat estretament unides. Les creences religioses, sens dubte, consti- tuixen importants temptatives de resposta a les preguntes que la humanitat s’ha for- mulat al larg dels temps i contribuixen en molts casos al desenvolupament del pensament huma. En fi, les religions proposen vies de salvacié, tant immanents com transcendents, amb la pretensié d’il-luminar el cami de la humanitat cap a la seua plena realitzacié Perd també és veritat que les religions no sempre han contribuit a la pau entre els pobles. Lluny de fomentar el sentit critic, han encoratjat procediments contraris a la raé i fomentat actituds supersticioses. La historia ens ensenya que, amb molta fre- qiigncia, les religions han donat Iloc a la guerra; s*han presentat com a font de fanatis- me i intolerancia i han actuat amb coaccié i violéncia. eminent fildsof Hans Georg Gadamer (1900-2002), fundador de ’hermenéutica contemporania, en unes declara- cions fetes fa dos anys afirmava que la seua maxima preocupacié sobre el mén actual eren les rivalitats religioses que desemboquen en enfrontaments sagnants, ? Es oporti reflexionar criticament, per tant, sobre el comportament religiés dels pobles i descobrir la vessant antropoldgica que subjau en les distintes cosmovisions religioses per a poder evidenciar tot el que compartim d’essencial els sers humans, més enlla de les nostres diferéncies culturals. Esta reflexié critica pot ajudar a fomen- tar el dialeg intercultural i resoldre, en la mesura que es puga, els greus conflictes que per desgracia es generen entre els sers humans, Com afirma el tedleg Hans Kiting, és impossible 1a pau entre els pobles sense una pau entre les confessions religioses. Pero la pau entre les religions només és possible si interpretem adequadament el Ilenguatge simbdlic-religiés i fomentem el coneixement mutu i el dialeg entre les distintes con- fessions religioses. La humanitat no pot permetre per més temps que en nom de la religié se seguisca fomentant el fanatisme en compte de la reconciliacié, que es justifique la guerra en compte d’introduir estructures de pau, que les religions competisquen entre si per la propia superioritat en compte de proclamar la dignitat del ser huma. Urgix impulsar amb energia l’enteniment interreligiés per a facilitar la supressié i solucié dels con- flictes bél-lics. La humanitat necessita religions que practiquen la cooperacié pacifica entre els pobles i el reconeixement de totes les cultures. Hem d’aconseguir que la reli- gid en les seues distintes versions historiques es convertisca en una forga important per a fomentar la solucié pacifica dels conflictes. * 2, LA PERMEABILITAT CULTURAL Enfront de Vintent d’interpretar cada cultura com un gueto simbdlic-religiés tan- cat a les influéncies exteriors, hem de defendre obertament Ia permeabilitat cultural com a valor especificament huma en el que es manifesta la riquesa de la pluralitat social i s’evidencia I’excel-léncia dela humanitat, En aquest context no podem eludir la referéncia i la consegiient critica a determi- nada tesi que defén Giovanni Sartori en el seu recent Ilibre sobre la societat multiétni- > La Vanguardia, 13 de marg de 2002. * C£.D, Johnston y C. Sampson, La religién, el factor olvidado en la soluciOn de conflictos.De la tolerancia a la democracia 49 ca. ° El prestigiés politdleg italia no s’acontenta d’advertir-nos de la dificultat i del perill que pot originar en les societats occidentals Varribada massiva d’immigrants provinents d’altres cultures, sind que al-ludix a immigrants pertanyents a cultures fideistes 0 teocratiques afirmant que no és oporté concedir-los el dret de ciutadania, perqué, en la seua opinid, les difersncies etniques i religioses generen obstacles insu- perables que, per tant, no conduixen a la integracié sind a la desintegracié social. Es possible que Sartori haja pretés en el seu escrit provocar el debat sobre el complex problema de la multiculturalitat i, en efecte, ho ha aconseguit; pero determinades afir- macions sobre |’enemistat cultural d’alguns immigrants inintegrables resulten inac- ceptables per a la consciéncia moral del nostre temps i estan en clara discrepancia amb la Declaracié Universal dels Drets Humans. Caldra negar-los I’accés a la nacio- nalitat encara que reunisquen els requisits per a aixd? No oblidem que els valors i drets humans no s6n tnicament occidentals i per als occidentals, sind universals. Res demostraria més menyspreu cap als sers humans d’altres cultures que, en nom de la diferéncia, defendre que no tenen dret als requeriments de la democracia. Lexperiéncia historica més prompte ens confirma que la interrelacié cultural, per exemple, la insercié democratica dels immigrants turcs a Alemanya o Holanda i els dels magribins a Franga o Bélgica ha sigut possible, encara que per a aixd hagen hagut de ser superades no poques dificultats. Pecariem de simplisme si pensarem que la convivéncia entre étnies i cultures diferents és una tasca senzilla. Lacord en la divorsitat, afirmava Simmel, mai ha sigut facil i, certament, no hi ha receptes magi- ques per a resoldre els conflictes de la multiculturalitat, Els problemes que genera la diversitat cultural han de ser tractats amb molta serietat i generositat, perqué amb el temps es curen les ferides que generen les estranyeses culturals. No cal oblidar que la solucié a les inevitables desavinences passa pel respecte a la diversitat cultural i el ferm convenciment de l’eficacia del respecte i de la tolerancia. “Sense 1a virtut de la tolerancia —ens diu V. Camps-, la democracia és un engany, perqué la intolerancia conduix directament al totalitarisme”.° La relacié democratica constituix la dindmica propia de la societat plural en qué, rebutjant qualsevol intent de domini per part d’una ideologia o poder tinic que la con- figure, concorren diverses concepcions del mén i de la vida. No obstant, la relacié democratica inclou en si mateixa una certa paradoxa, perqué pretén que els sers humans siguem al mateix temps més iguals i més distints, i tot aixd en pau. El recurs adequat per a resoldre positivament la dificultat de la convivéncia democratica és, sens dubte, l’exercici de la virtut de la tolerancia. Des del convenciment ple que en la societat multicultural en la que vivim és necessari incorporar la dinamica del dialeg i de la col-laboracié intercultural per a evi- tar els totalitarismes de qualsevol ordre, és important precisar, en la mesura que es puga, el sentit i l’abast conceptual de la tolerancia, per a distingir-la de les equivoques interpretacions que d’ella es fan tant en el pla conceptual com en l’ordre de la pragmatica existencial. No cal oblidar que la virtut de la tolerancia s’ha anat configurant al Ilarg d’un pro- cés historic carregat de dificultats i ambigititats, d’avangos i de retrocessos, d’edictes de tolerincia i de revocacié dels mateixos. Es tracta, per tant, d’un procés que no és exclusivament lineal i progressiu, en el qual raons de tota classe, perd en especial * CE. G, Sartori, La sociedad multiétnica. Pluralismo, multiculturalismo y extranjeros, © V. Camps, p. 75.50 d'indole religiosa, han incidit greument en la vida social i han fet perillar la convivén- cia pacifica. : 3. LA GENESI HISTORICA DE LA IDEA DE LA TOLERANCIA La idea de la tolcrancia apareix a Europa al comengament de l’gpoca moderna en el context de les guerres de religid. La Ilibertat religiosa es postula com a antidot util per a evitar les guerres civils causades per la intransigéncia religiosa, Posteriorment s’ampliaran els components originals i es consolidara la tolerancia com a valor intrin- sec imprescindible en la societat plural. En ’actualitat, la tolerancia esta catalogada com a valor fonamental per a la convivéncia en democracia, ja que garantix la llibertat de consciéncia i conduix al compliment dels drets humans, La historia de la tolerancia, ¢s pot afirmar, és una part important de la histdria de la dignitat humana. La virtut de la tolerancia s’ha convertit en una pega clau en l’evolucié de la societat moderna i democratica. La pragmatica de la tolerancia es genera histdricament en el context de la intoleran- cia religiosa que legitima el conflicte i justifica les guerres, fins al punt que tota into- lerancia és, en el fons, intolerancia religiosa. No obstant no és cert que les religions siguen Itnica causa de la intolerancia, La génesi de la intolerancia respon a un procés molt complex en el que entren en joc components d’indole molt diversa, un dels quals, sens dubte, el constituix la religié. Com ens recorda I. Fetscher, “la naturalesa no és tolerant”; la tolerancia no és una virtut innata, sind adquirida amb el temps i amb l’es- forg personal. Certament és veritat que durant molt de temps el problema religiés ha monopolitzat, malauradament, el tema de la tolerancia i de la intolerancia humana. La tolerancia com a actitud deliberada que ens permet afirmar el dret del ser huma a exposar Iliurement les prdpies opinions i creences, aixi com elegir responsablement les accions, s’introduix tardanament en la historia de Ja humanitat, En la Grecia clas- sica tots'els no grecs, els barbars, eren considerats com a sers inferiors i per tant man- caven de tota sort de drets. Si bé és cert que trobem algun pensador com el sofista Antifon que es va permetre afirmar la igualtat entre grecs ino grees, en general es va tractar de pensadors marginals la doctrina dels quals no va tindre incidéncia forta en la realitat sociocultural de I’época. En la ciutat d’Atenes les dones, els xiquets, els esclaus i els metecos, “por naturalesa”, mancaven de Ilibertat; els drets quedaven reservats als ciutadans i reduits a l’Ambit de la polis, de manera que si els ciutadans no acataven els usos i tradicions de la ciutat, mereixien el repudi i la condemna. El mateix procés a Socrates va ser un clar exponent de la intolerancia atenesa, ja que Pactitud socratica de qiiestionar els déus oficials i els usos tradicionals va ser conside- rada intolerable i digna del més terrible castic. En P'Etica a Nicémac, escrit que pot ser considerat com el gran llibre 4’ética de la cultura occidental, Aristotil ens presenta un estudi molt detallat de les virtuts del bon ciutada i dels vicis que s’han d’evitar, Doncs bé, en ell ni la tolerancia apareix com a virtut, ni la intolerancia com a vici. El tema de la tolerancia no mereix cap atencid, perd no perqué resulte de poca importancia, sind perqué manca d’interés, Lamor a lamic i l’odi a ’enemic s6n actituds naturals, exemptes de discussié i acceptades com evidents. Per al monoteisme judeocristia tampoc la tolerancia constituia problema. Calia adherir-se plenament al credo religids establert. Va haver-hi certament algun pensadorDe la tolerancia a la democracia SL com Tertulia que es va permetre reivindicar el respecte per a la consciéncia individual del ser huma i defendre que no era convenient imposar a ningit l’obligacié de la fe cristiana. Perd, en general, es va imposar el criteri d’ Agusti d’Hipona, qui obertament es pronuncia en contra del principi de Hibertat de consciéncia enfront de la doctrina oficial de l’Església, Només l’Església posseix el monopoli de la veritat en qiestions &tico-religioses. No sols calia persuadir, siné també obligar els heretges a abandonar les seues prépies opcions i sotmetre’s a la veritat de l’Església. Cap concessié a la libertas errandi, Amb energia calia forgar-los a entrar, compelle intrare. Sant Agusti insistix que I’heretgia és un desordre de l’anima que pot ocasionar al ser huma la con- demnacié eterna; per tant, no pot tolerar-se, per caritat, un error que danya a qui el comet. El poder temporal ha d’intervindre per a evitar el mal, perqué com “servidor de Déu” esta obligat a castigar els culpables. Tomas d’Aquino compara l’autoritat papal i la reial o imperial amb el domini de L’anima sobre el cos. Aixi com l’anima ha de dominar sobre el cos, aixi el rei ha de sotmetre’s al Papa. Els que s’ocupen de les metes subordinades (els sustentadors del poder temporal) han de sotmetre’s al poder espiritual, responsable de la conduccié cap a la meta celestial.” A Tomas d’Aquino no li preocupen les virtuts del bon ciutada, que certament té dret a seguir els dictamens de la seua propia consciéncia, sind que Li preocupen i interessen les virtuts del bon cristia. I entre elles enumera en primer lloc, logicament, la fe. Es qiiestiona, per tant, l’abséncia de fe en Ia infidelitat i en l’heret- gia que, per a ell, s6n vicis. Bl tedleg es formula la pregunta basica sobre la permissi vitat i tolerancia de la infidelitat i de l’heretgia: wtrum haeretici sint tolerandi. La seua resposta és negativa, Per a Tomas d’Aquino, ’heretge ha comés un pecat tan greu, que no sols es justifica la seua exclusié de l’Església mitjangant l’excomuni6, sind també la separacié del mén mitjangant la mort. Amb la Inquisicié s’aconseguix 1a cima de la intolerancia. Per als inquisidors, la mort de ’heretge en la foguera resulta ser inclis un acte d’amor, perqué cal donar per bo el patiment i la mort del cos, si amb aixd s’aconseguix salvar I’anima. La base ideolégica que fonamenta la intolerancia eclesiastica d’aquesta época cal descobrir-la en la tesi que a la institucié religiosa i als seus dirigents correspon deter- minar quina és la meta suprema de l’existéncia humana, la benaventuranga eterna, i quin és el cami que conduix a ella amb seguretat. La persona humana, en la seua con- dicié de creient, queda relegada a la més miserable heteronomia. Contra aquesta heteronomia de l’individu es rebel-len, a partir del Renaixement, els pensadors humanistes que defendran amb fermesa el dret huma a l’autonomia de la rad; entre ells cal destacar Erasme, Vives, Vitoria, Montaigne i d’altres. Erasme de Rotterdam, en el seu escrit Elogi de la bogeria, reivindica per al ser huma la possibili- tat de decidir sobre la salvacié de la seua anima i defén clarament la tolerancia entre les diferents creences, Perd el millor mestre de la tolerdncia, tant en la seua vessant politica com religiosa, va ser Baruch Spinoza. En el Tractatus theologico-politicus (1670), Spinoza pren com a postulat basic del seu discurs la conviccié que la llibertat de individu constituix la base del funcionament de la relacié social i de 1’Estat: finis ergo reipublicae vera libertas est, el fi de I’Estat és la Ilibertat. El millor que pot fer P Estat és promoure la Ilibertat dels siibdits, perqué combatre-la equival a combatre’s a si mateix. Quant a les creences religioses, cada individu té dret a jutjar i interpretar la religié, perqué es tracta d’una cosa personal i propia de cada un. A 1’Estat correspon 7 “Humano regimen derivatur a divino regimene, et ipsum debet imitari®. S.T., Il-Il, q. 10, a. 11.52 preservar la pau religiosa i garantir la Ilibertat d’opini6, sense afavorir cap opcid reli- giosa, “Per a obtindre, no’ una obediéneia forgada, sind una fe sincera, deu el poder sobira conservar l’autoritat de bon mode, i per a no vore’s obligat a cedir davant dels sediciosos, concedir necessiriament la Ilibertat del pensament; aixi es governaran els homens de tal manera, que encara pensant coses diverses i enterament contraries, viu- ran, no obstant, en harmonia. No podem dubtar que este mode de govern és excel-lent i... convé perfectament amb la naturalesa humana”, * També van resultar molt importants per a argumentar en favor de la tolerancia reli- giosa les aportacions de Pierre Bayle en el seu libre Dictionnaire historique et critique (1696-97). Bayle desautoritza la interpretacié del compelle intrare, “forga’ls a entrar”, usada com a argument per a justificar la violéncia contra els que no acceptaven la fe cristiana i, avangant-se a la mentalitat de Ia seua ¢poca, obertament defén també per als ateus confessos la tolerancia civil i religiosa. Bayle no sols advertix que la fe reli- giosa mai ha de ser sotmesa a coaccié, siné que ni tan sols hi ha un criteri objectiu que siga fiable per a examinar les conviccions subjectives. Només la consci&ncia per- sonal pot considerar-se com legitima instincia per a decidir sobre les conviccions i creences. Per tant, la intervencié de les autoritats eclesiastiques i politiques en les con- teses religioses no té cap legitimitat. Les decisions personals de tot ser hum han de dilucidar-se a nivell de consciéncia; l’autoritat externa mai té accés a V’interior del subjecte. Ning pot decidir si el blasfem i I’heretge realment violen en el seu fur intern la fe, perqué ning “des de fora” t& accés a l’ambit de la consciéncia personal. Per tant, al concedir a la consciéncia individual la responsabilitat de la decisié, li esta atorgant implicitament la /ibertas errandi, el dret a error, amb la qual cosa es legiti- ma el cami genui de la tolerancia tant en l’orde religiés, com en l’orde politic i social. La reflexié tedrica sobre la 'tolerancia es produix d’una manera clara amb I’alba del liberalisme politic. Aixd ocorre explicitament en la Carta sobre la tolerancia (1689) que va escriure John Locke, Este escrit, no obstant, no va ser més original ni més liberal que la doctrina sobre Ja tolerincia d’altres pensadors anteriors, perqué en realitat els scus principals arguments no van ser sind exposicions reelaborades d’ opi- nions ja conegudes. La importancia de I’escrit de Locke radica menys en originalitat que en la influéncia. Al tractar-se de l’escrit d’un dels fildsofs més acreditats del segle, profeta de la revolucié anglesa de 1688, les seues afirmacions van ser conside- rades com ingiiestionables i definitives. La doctrina sobre la consciéncia humana, per- filada pels pensadors precedents, va quedar definitivament fixada en l’obra de Locke com a criteri immutable del comportament racional i model politic del liberalisme classic. Locke s’afanya en el seu escrit a definir les esferes diferenciades de l’Església i de l’Estat: “Considero necessari, sobre totes les coses, distingir exactament entre les qiiestions del govern civil i les de la religié... Latencié de les animes no pot pertinyer al magistrat civil perqué el seu poder es limita exclusivament a la forga exterior; en tant que la religi6 vertadera i salvadora consistix en la persuasié interna de la ment”,? Per a Locke, les comunitats religioses sén associacions voluntaries de persones priva- des semblants a les associacions comercials o gremials. A I’Estat, no obstant, incum- bix assegurar la llibertat i garantir la tolerancia; el governant no ha de tindre autoritat en qiiestions de fe i consciéncia. * B. Spinoza (1976), Thatado teolégico-politico, Salamanca, Sigueme, p. 352. ° J, Locke, pp. 8-10.De la tolerancia a la democracia 53 Locke argumenta que la persecucié intolerant ha sigut sempre ineficag, ja que mai ha aconseguit l’acord o la unitat. A més, la nostra certesa en qiiestions religioses és sempre limitada i el nostre coneixement de la veritat mai és prou complet com per a permetre’ns dir que nosaltres tenim la veritat i els altres estan equivocats. La tolerancia, no obstant, no pot ser il-limitada. Dins de les distintes comunitats, afirma Locke, si que hi ha limits per a la tolerancia. Qui viole les regles acceptades en una comunitat, ha de ser exhortat a subjectar-se a elles i pot arribar a ser excomunicat si no fera cas. En este context Locke considera que és licit excloure del dret a la tolerancia els ciutadans catdlics perqué, al sotmetre’s a la Ileialtat al Papa, sobird dun altre Estat, s6n sospitosos de deslleialtat politica; tampoc els ateus sén digries de la tolerancia, perqué sense la creenga en Déu, fonament de tota conducta moral, s’afona- ria la societat. Perd l’excomunié ha de realitzar-se sense violencia i sense que s’apli- que un altre tipus de conseqiiéncies que afecten negativament als drets civils, Prescin- dint de les sues creences religioses, al ciutada li corresponen els drets com a ser huma i com a tal han de romandre-li intactes. En la defensa de la tolerancia universal cal destacar l’obra de Voltaire que compar- tix amb altres grans pensadors il-lustrats la confianga sense limits en el poder de la. a6 enfront de la supersticid, el dogmatisme i el fanatisme. En un context histdric en el que les Iluites religioses ocupaven un Iloc important en la vida politica i social escriu una de les seues obres més significatives: Tractat sobre la tolerancia (1763). Voltaire redacta aquest escrit afectat per la forga del fanatisme religids i de les terri- bles conseqiitncies que poden tindre els conflictes entre les persones humanes per causa de les creences religioses. El pensador francés expressa els seus desitjos d'un mé6n millor i considera que la tolerancia és oposada i irreconciliable amb el fanatisme. La tolerancia mitua és l’unic remei per als errors que pervertixen l’esperit dels sers humans. Encara quan Voltaire considere els ateus com a gent que no mereix molta con- fianga i tendisca en ocasions a excloure’ls de la tolerancia general, acaba per recoma- nar també per a ells la tolerancia universal: “No es necessita molt d’art, ni una elo- giiéncia molt rebuscada per a demostrar que els cristians han de tolerar-se els uns als altres. Vaig més Iluny: vos dic que cal mirar a tots els hmens com a germans nostres. Com! El ture germa meu? El xinés el meu germa? El jueu? El siamés? Si, sens dubte; no som tots fills del mateix Pare, criatures del mateix Déu?”. '° La intolerancia és per- niciosa i absurda. La reflexié sobre la génesi i el desenvolupament de la idea de tolerancia ens con- duix cap al reconeixement dels drets propis del ser huma com a exigéncia moral de la seua dignitat de persona humana. El discurs dels fildsofs de la tolerancia i dels defen- sors de la Ilibertat ha impulsat en el segle xx el compromis politic i juridic'a favor d’un codi moral en qué es formulen els drets fonamentals de tot ser huma. No es trac- ta de concessions que atorguen graciosament els governants als seus governats, sind que les comunitats politiques els admeten com a drets d’estricta justicia i els reconei- xen com a pressupdsits morals perqué els éssers humans puguen viure la vida humana. Este codi moral ha sigut formulat en distintes Declaracions i Protocols de Drets Humans. El reconeixement dels drets humans fonamentals i la fidel observanga de les seues implicacions practiques es presenten com a exigencies minimes per a la vida humana i com a referéneia universal per a un plantejament correete de la con- "© Voltaire, p. 76.54 vivéncia en pau i Ilibertat, Detindre’ns, no obstant, en I’estudi de les distintes Decla- racions de Principis i Drets Humans i interpretar el sentit de les corresponents formu- lacions supera els objectius del present treball; ho deixem per a posterior investigacié i reflexid, 4, APROXIMACIO AL CONCEPTE DE TOLERANCIA Lanalisi ctimoldgica de la paraula tolerancia ens ajuda, sens dubte, a penetrar en el sentit i l’abast del concepte. Tolerar prové del verb Ilati tolerare que alhora deriva del verb follere que, entre altres possibles accepcions, significa aixecar, alcar,.. Es pot, per tant, afirmar que tolerar té a vore amb sostindre, aguantar, portar, suportar... Qué és el que ha de suportar qui practica la virtut de la tolerancia? En les relacions d’una persona amb una altra cal suportar I’alteritat que es manifesta en la diferéncia de conviccions, idees, gustos, preferéncies, formes de vida, etc. Fis a dir, la tolerancia pressuposa que hi ha la diferencia, que es té consciéncia d’ella i que es reconeix. Si es compartixen les mateixes conviccions, la tolerdncia deixa de tindre sentit, per innecessaria. En una primera aproximacié cal remarcar la diferéncia entre l’actitud tolerant i lactitud escéptica o indiferent de qui renuncia a les seues propies conviccions 0 des- precia les conviccions dels altres. En la dinamica de la tolerancia entren en joc con- viccions, idees, gustos, preferéncies, formes de vida, etc. que comprometen l’exis- téncia propia i la dels altres, a les que no s’ha de renunciar pel fet d’haver de relacionar-se i conviure. En este sentit ens advertix Norberto Bobbio del perill d’inter- pretar en sentit negatiu 1a virtut de la tolerancia a l’identificar-la amb la indiferéncia; el pensador italia ens posa en alerta sobre l’abiis hipdcrita de la tolerincia que sofri- xen les nostres societats en cl sentit de permetre el permissible i també el no permissi- ble. “Si les societats despdtiques de tots els temps i de I’actual softixen la falta de tolerancia en sentit positiu, les nostres socictats democratiques i permissives sofrixen dexcés de tolerancia en sentit negatiu, de tolerancia en el sentit de deixar cérrer, de deixar caminar, de no escandalitzar-se ni indignar-se mai de res”. "! La tolerancia no ha de convertir-se en un succedani de la miitua indiferéncia, Tolerancia tampoc és el mateix que concessid, condescendéncia o indulgéncia. No és infreqiient, no obstant, remetre a la tolerancia per a legitimar el presumpte dret dels fanatics i fonamentalistes a actuar com a tals. Cada vegada és més freqiient, sobretot en determinats mitjans intel-lectuals, la defensa de cert relativisme que servix de suport tedric a certa tesi que, amb el pretext d’evitar caure en el menyspreable etno- centrisme, afirmen que no hi ha criteris morals objectius, és a dit, universals, valids per a totes les cultures, El problema principal que trobem per a definir amb precisié el concepte de la tolerdncia radica en la dificultat de fixar els limits de l’intolerable. D’aci que l’educa- cié en Ia tolerancia en qué, segons paraules de Voltaire, "? cal buscar i trobar I’auténtic remei per al pernicids fanatisme, no es tracta de diluir-se en l’escepticisme o en el relativisme del “tot val”. Molt al contrari, com s’afirma en la Declaracié de principis N. Bobbio, pp. 250-251. ” Cf. article “Tolérance”, Dictionnaire Philosophique, 1164.De la tolerancia a la democracia 55 sobre la tolerdncia, "3 “la tolerancia és primer que res una actitud dinamica de reco- neixement dels drets humans universals i les llibertats fonamentals dels altres. En cap cas pot utilitzar-se per a justificar el trencament d’aquestos valors fonamentals”. Prac- ticar la tolerancia mai pot significar admetre la injusticia social, ni renunciar a les conviccions personals. La diferéncia entre els éssers humans, quan és detectada, produix generalment una resposta de resistencia o de reserva, incliis d’aversié, Les conviccions de l’altre s6n mesurades pel patré de les nostres idees i preferéncies. Quan les idees i les accions dels altres lesionen, en major o menor mesura, algunes de les nostres creences relle- vants, és logic que se’ns presenten amb un cert grau de contravalor, El que es conside- ra bo no necessita ser tolerat, sind que s’aprova. Per tant, en un primer moment, si ens deixem guiar pel jui dels valors, tendim a prohibir aquestes idees i accions. Precisa- ment podem ser tolerants amb els altres perqué les scues idees i accions no ens resul- ten indiferents i se’ns presenten com no bones. Esta espontania resisténcia ens permet delimitar l’actitud tolerant de la basta indiferéncia i de l’escepticisme, postures en qué no hi ha conviccions ferides. Si bé és cert que la difertncia ens afecta i lesiona d’alguna manera les nostres con- viccions, l’actitud tolerant respecta el dret de l’altre a ser diferent i reconeix la legiti- mitat a mantindre les seues diferéncies. La tolerancia, per tant, no es restringix a suportar o aguantar la diferéncia. Tolerar en el sentit de suportar i aguantar significa tinicament que no compartim les conviccions i decisions dels altres, perd ens limitem a admetre pragmaticament que existixen a pesar nostre, perqué entenem que no ens queda un altre remei que ser realista i coexistir amb I’alteritat. Perd, la virtut de la tolerancia no es limita a suportar o aguantar, siné que reconeix en l’altre el dret a mantindre les seues diferéncies a pesar que s’és conscient que la diferéncia de l’altre és molt vulnerable i que es disposa de poder i de mitjans per a combatre-la, La genui- na actitud tolerant renuncia a |’enfrontament, sublima I’exercici de la resisténcia i accepta voluntariament el que es considera en pura objectivitat un contravalor. D’esta manera es deslegitima el que podriem dir conviccié fanatica. Encara que estiguem convenguts que podem anul-lar o véncer la diferencia percebuda com contravalor, renunciem a la possibilitat de ser intolerants. La genuina tolerancia només s’exercix en l’entorn de la nostra conviccié de poder. Només pot manifestar-se com tolerant qui percep la possibilitat de ser intolerant; qui manca d’aquest convenciment, simplement suporta o aguanta. Ara bé, reconéixer el dret de l’altre a ser diferent i admetre que mantinga les seues diferéncies no significa que la persona tolerant haja d’abandonar les seues propies conviccions i cedir en els seus drets propis; és més, ni tan sols ha de renunciar a la pretensié que laltre canvie les seues conviccions i assumisca altres opcions que en principi no compartia, “Perqué no som indiferents a les conviccions ni a la veritat, perqué sabem que no déna el mateix per a la plenitud humana unes conviccions que altres, ens rebel-lem davant d’aquelles propostes i actes que contradiuen les convic- cions que considerem més valides, confrontant-les polémicament amb les dels altres per a tractar d’estendre-les. Perqué som conscients de les limitacions de les convic- cions, tractem de sospesar-les el més possible amb l’obertura a Ja critica, assumim un debat obert, és a dir, subjecte a la interpel-lacié de I’altre que podria espentar-nos 9 Proclamada i firmada a Paris el 16 de novembre de 1995 pels Estats Membres de I’Organitzacié de Jes Nacions Unides per a I’Educacid, la Ciencia i la Cultura,56 inchis a modificar les nostres prépies conviccions. Ens allunyem aixi tant de la tolerancia indiferent i passiva com de la violéncia impositiva i intolerant”, 4 Bs fona- mental, no obstant, que la interpel-lacié de I’altre i la incidéncia sobre les seues con- viccions s’exercisca sempre sense violéncia, per la via del didleg, ’argumentacié i la persuasié i mai per la forga o la imposicié que s6n propies de la intolerancia. La virtut de la tolerancia no renuncia a l’intent de dialogar i convéncer a l’altre amb la preten- sid @aconseguir en un terreny comt el consens, sempre que es respecte la possibilitat que es mantinga la diferéncia a pesar del didleg i de l’argumentacié racional. També quan el procés dialogant resulta infructués, roman justificat i legitimat el taranna pro- pi de la tolerancia. No tot val igual, pero ningi té el dret a imposar el que ell creu que és millor. No perqué l’altre accepte compartir les meues preferéncies i valors mereix ser reconegut com ser racional, sind precisament el dissens reclama i necessita la tolerancia. La dissolucié de la identitat aliena i el sotmetiment de les seues propies conviccions a les meues conviccions constituix el nucli basic de la intolerancia. “La tolerancia exigix el deixar a l’altre en la seua alteritat”. 5. ELS LIMITS DB LA TOLERANCIA Lexercici de la tolerancia, afirma I. Fetscher, pot ser un simptoma clar d’autoesti- ma, mentres la intolerincia és un signe d’inseguretat i d’inconsisténcia. La falta d’au- toestima fa sorgir la necessitat de perseguir al diferent. Quan el ser huma es reconeix identificat i segur en si mateix reconeix i respecta facilment la Ilibertat de l’altre. “Com més débil és el sentiment de 1a propia identitat cultural, com més débil és, en general, la consciéncia del propi valor, tant major és la temptacié de caure en la into- lerancia”. '* La virtut de la tolerancia no significa concessié, condescendéncia o indulgéncia, ni disponibilitat a renunciar a les propies decisions, de cap manera esta renyida amb la possibilitat de mantindre conviccions fermes, sind que l’actitud tolerant és el resultat del ferm convenciment que tota persona és Iliure per a adherir-se a les seues propies conviccions i, per tant, és legitim que l’altre mantinga les seues, Tots els sers humans tenen el dret a viure en pau i ser com sén. El principi de la tolerincia, diu la Declaracié de principis sobre la tolerancia, ha de ser posat en practica tant pels individus com pels Estats. Podem distingir en ella dos grans sentits: el politic i el moral. En la seua vessant politica la tolerancia exigix Justicia i imparcialitat en la legislacié i en I’exercici dels poders judicial i administra- tiu. LEstat ha de reconéixer la pluralitat de les étnies, de les ideologies i de les reli- gions. En la vessant moral la tolerancia significa el reconeixement real de les diferén- cies de Ilengua, de pensament i de oreences. Es tracta de garantir i aconseguir que totes les persones puguen viure civilitzadament en Ilibertat i respecte cap a les diferéncies culturals. La legitimacié de la virtut de la tolerancia radica en la dignitat de la persona humana, de totes les persones humanes, i la seua consegiient igualtat de drets. Per a resoldre o més bé dissoldre la majoria de conflictes que es generen entre cultures teocratiques i cultures seculars és decisiu tindre clara la distincié de funcions entre les ™ X, Btxebartia, p. 14. 'S I. Fetscher, p. 13.De la tolerancia a la democracia 57 competéncies de |’Estat i les de les confessions religioses. La justificacié tedrica de Vaconfessionalitat de l’Estat constituix, sens dubte, el gran mérit de la tolerancia tal com va ser concebuda i introduida en l’ordre politic pels pensadors de la I-lustraci La tolerancia té la virtualitat devitar les guerres civils causades per la intransigencia religiosa. Mai ’Estat ha de posar la forga al servici de la fe religiosa. La consideracié de la tolerancia com a virtut politica i moral es basa en Ia limita- cid del coneixement huma que fa que ningt puga pretendre estar en possessié de tota la veritat. “La veritat mateixa que jo reivindique, la reivindique amb una expressié que és encara imperfecta (...). Sense caure en el relativisme, la meua forma de profes- sar la veritat que reivindique implica una tolerancia davant dels altres, i no puc identi- ficar immediatament una opinié contraria a la meua com un error pur i simple. Potser siguen enfocaments diferents de la mateixa veritat. Cal tractar de no viure tinicament en una espécie de conflicte entre una veritat que estaria en la seua totalitat en un ban- dol i un error que estaria en el bandol contrari, en la mesura en qué cada enfocament de la veritat seguix sent un enfocament relatiu”. ' Considerar la nostra veritat parcial com a veritat absoluta és el que ens espenta cap a la intolerancia, Estem acostumats a distorsionar la realitat de l’altre i convertir-la en el nostre complement. Lintolerant tendix a simplificar en excés la realitat, sense percebre la complexitat de la universa- litat. : Hem dit anteriorment que per a la genuina practica de la tolerancia s’havien de fixar molt clarament els limits de l’intolerable. La tolerancia no es pot perdre en la postura escéptica que “tot val”, sind que s’ha d’orientar en la necessitat que tenen els sers humans d’ideals i normes que regulen la convivéncia en pau i Ilibertat. No es pot tolerar tot o en tot moment; no tot és permissible en totes parts. La tolerancia absolu- ta, en paraules de Norberto Bobbio, és pura abstraccié, La tolerancia és sempre histd- rica i concreta, configurant-se sempre en relacié dialéctica amb la intolerancia. La qiiestié dels limits de la tolerancia ens enfronta no sols amb les formes exter- nes que ella adopta en les relacions humanes, siné amb el nucli substancial de la virtut de la tolerancia la referéncia del qual sén els minims étics universals. Com a criteri basic podem establir que mai pot ser tolerada la injusticia social i sempre ha de tole- rar-se tot el que amplia i enriquix Ia Ilibertat i la dignitat del ser huma. Segons el parer de Marcuse, la intolerancia que destruix la tolerancia legitima no ha de ser tolerada. La tolerancia liberal en societats desiguals i injustes es convertix en mecanisme pervers i opressor que afavorix l’ordre injust existent i impedix el dret legitim a resistir, a pensar criticament i defendre’s de la injusticia. La tolerancia pura o abstracta que no distingix entre el que té sentit i el que no ho té, entre el bé i el mal, es convertix en un instrument més de la societat totalitaria. '7 No oblidem, en fi, que la tolerancia es postula com a remei contra la guerra, el racisme, I’etnocentrisme i el nacionalisme exacerbat. Actuar a favor de la genuina tolerancia significa sempre actuar contra la guerra i en favor de la convivéncia inter- cultural en Ilibertat. “La tolerancia consistix en el respecte, l’acceptacié i l’apreci de la rica diversitat de les cultures del nostre mén, de les nostres formes d’expressié i maneres de ser humans. La fomenten el coneixement, l’actitud d’obertura, la comuni- cacid i la Ilibertat de pensament, de conscitncia i de religid. La tolerancia consistix en '6 X, Btxebartia, p. 18, ‘ "" Cf, H. Marcuse, “Tolerancia represiva”, en Robert P. Wolf, B. Moore y Herbert Marcuse (1977), Critica de la tolerancia pura, Madrid, Editora Nacional,58 Pharmonia en la diferéncia. No sols és un deure moral, sind a més és una exigencia politica i juridica, La tolerangia, la virtut que fa possible la pau, contribuix a substituir la cultura de la guerra per la cultura de la pau”. '* 6, DEL CONFLICTE AL DIALEG Les ombres de la intolerancia seguixen enfosquint el nostre planeta en les’ seues formes més reprovables i extremes. Baste recordar la intolerancia del nazisme, del racisme i de les depuracions étniques en les seues distintes versions. La trista expe- riéncia de persistents conflictes religiosos, interétnics i racials, amb les seues barbares manifestacions de xenofdbia, d’hostilitat i de persecucié al diferent, ens inciten a reprovar per tots els mitjans possibles la barbarie de la intolerancia i reivindicar des de la reflexid serena sobre la dignitat del ser huma la virtut de la tolerancia. Els tragics esdeveniments del passat Setembre i les seues seqiieles, aixi com multitud de conflic- tes multiculturals que se’ns presenten didriament, ens fan reflexionar sobre la realitat multicultural i els possibles camins de solucié. Els conflictes entre els pobles i les seues cultures generen, sens dubte, molt de dolor i patiment, perd al mateix temps suggerixen també elements positius que inciten al coneixement dels temes que produixen els conflictes i estimulen a la comprensié mitua cap a un possible didleg intercultural. Impressionats per l’acte horrorés de terrorisme reivindicat pel fanatisme islamic s6n moltes les persones que han Ilegit sobre l’islam, els seus dogmes, les seues lluites internes, el seu marc de referéncia, les seues profundes semblances i diferéncies amb el cristianisme i altres confessions reli- gioses. El coneixement i acostament al mén de l’islam 0 al d’altres confessions religioses es convertix facilment en un acostament, al mateix temps, a nosaltres mateixos per a prendre consciéncia de certs oblits injustificables per la nostra part. Estem deprenent que cal prestar atencié a realitats culturals que diferixen de la nostra en alguns aspec- tes fonamentals. El nostre mode d’interpretar l’existéncia humana no és universal i inqiiestionable. Hi ha altres persones que tenen diferent forma de pensar, a les que no hem d’ignorar i, menys, rebutjar. Resulta lamentable trobar-se amb intel-lectuals que sense cap rubor afirmen que les formes de vida propies de la cultura occidental cristiana s6n superiors en tots els aspectes a les formes de vida que es donen en Ia cultura islamica, Estudiosos proxims al m6n islamic perceben estes apreciacions de la premsa occidental com explicitament racistes. ?° Al contrari, també ens trobem amb intel-lectuals i clergues islamics que afirmen que l’Occident cristia esta malalt i, per tant, no volen vore’s influenciats per la intoxicacié maligna de la cultura occidental, incompatible amb la seua visié de la moralitat, Opinem que es tracta de postures extremes nefastes, perqué en les cultures de confessié cristiana i de confessié islimica hi ha molts principis compartits que per- meten la relacié positiva i l’enriquiment mutu; a més, es tracta de cosmovisions reli- gioses que exercixen impacte des de fa ja. prou segles sobre grans pobles, atorgant = Declaracié de principis sobre la tolerancia, art. 1. ® Dels 15 libres que encapgalen a Hlista dels més venuts en els tiltims mesos, segons The New York Times, 7 estan dedicats al tema religids en Vislam. 2 Cf, Ali M, Ansari, professor d’Historia Politica d’Orient Mitja, en els seus escrits: Jran: Islam, peo- ple and sovereignty i Iran s foreign policy under Khatami.De la tolerancia a la democracia 59 sentit a la vida de moltes persones. *! Seria molt trist arribar a la conclusié que no podem deprendre molt els uns dels altres, perqué amb aixd es negaria la possibilitat del didleg intercultural. Occident esta invertint grans sumes de diners per a donar una resposta militar i politica al nou terrorisme. No estaria malament que prestirem més atencié a la recer- ca de mitjans i mecanismes que fomenten la comunicacié i el reconeixement mutu. A més de les raons morals i culturals, I’islam i el cristianisme deuen, per la forga de les circumstancies historiques i geografiques, arribar a conéixer-se bé entre si i després millorar les relacions politiques, econdmiques i socials. Pensem que no aprofitem bé el missatge dels esdeveniments conflictius que tenen Iloc ara en el mén si els interpre- tem només en termes politics, militars i econdmics. L'esséncia de la crisi en qué el mén esta ficat és radicalment cultural i, per tant, ha de ser interpretada en categories d’indole cultural. El didleg constituix la principal esperanga i possibilitat d’elaboracié de nous espais culturals. Espais que permeten a les persones, des del respecte acurat als ele- ments culturals propis, buscar atributs comuns i fomentar el desenvolupament de la vida en condicions basiques de pau i Ilibertat. La tolerancia constituix el major bé de la humanitat. Ja que en la diversitat consistix l’esséncia de la naturalesa humana, la tolerancia ens permet reconéixer el caracter especific de totes i cada una de les cultu- res. La tolerancia és, per tant, reconeixement dels altres, aplaudiment i celebracié de la diversitat. El nostre sistema democratic, en paraules de N. Bobbio, no és només un conjunt de regles processals, sind que necesita apel-lar a valors com el de Ia toleran- cia que ens preserve del fanatisme i de la creenga dogmatica en la propia veritat i en Vexigencia d’imposar-la als altres. BIBLIOGRAFIA Bobbio, N. (1991): “Las razones de la tolerancia”, en £1 tiempo de los derechos, Madrid, Sistema. Camps, V. (1993): “La tolerancia”, en Virtudes priblicas, Madrid, Espasa Calpe. Etxebarria, X. (1997): “Perspectivas de la tolerancia”, en Cuadernos de Teologia Deusto, n° 14, Bilbao, Universidad de Deusto. Fetscher, I. (1994): La folerancia. Una pequeiia virtud imprescindible para la democracia, Panorama his- térico y problemas actuales, Barcelona, Gedi Huntington, S. (1997): El chogue de civilizaciones y la reconstruccién del orden mundial, Barcelona, Paidés, Johnston, D.-Sampson, C, (1994): La religién, el factor olvidado en la solucién de conflictos, Madrid, PPC, Kamen, H. (1987): Nacimiento y desarrollo de la tolerancia en la Europa moderna, Madtid, Alianza King, H. (1991): Proyecto de una ética mundial, Madrid, Trotta. Looke, J. (1991): Carta sobre la tolerancia, Madrid, Tecnos, Martinez de Pis6n, J, (2001): Tolerancia y derechos fundamentates en las sociedades multiculturales, Madrid, Tecnos, Sahel, C. (ed.) (1993) La tolerancia, Por un humanismo herético, Madtid, Cétedta, Sartori, G. (2001): La sociedad multiétnica. Pluralismo, multiculturalismo y extranjeros, Madrid, Taurus. Voltaire (1997): Tratado de fa tolerancia, Madrid, Santillana, 2! Sorprén la notable preséncia de V’islam en el mén, Els musulmans s6n majoria en 52 paisos i repre- senten quasi una quarta part de la poblacié mundial, Es calcula que'als Estats Units viuen uns 10 milions de musulmans; a Franga, 4 milions; a Alemanya, 3 milions; en Gran Bretanya, 1,7 milions; a Espanya, mig milié. Els demografs han constatat que I’islam és Ia religié que oreix a més vel30-31 QUADERNS DE FILOSOFIA | CIENCIA nientos feministas y resignificaciones lingiiisticas Celia Amorés La filosofia politica de Spinoza, entre el republicanisino y la razén de Estado _ Javier Peita Echever a La mirada interior. Los sentimientos morales Javier Sidaba De la tolerancia a la democracia Salvador Cabedo Manuel Filosofia: la dimensié perduda en educacié Carla as Planas Raonament i racionalitat Antoni Gomila La convergencia de platonismo, aristotelismo y hermetismo en el origen de ta fisica matemdtica Benito Arbaizar Gil “Qué es la Mustracién?”. La “ontologta del presente” de Foucault Alex R. Nadal SOCIETAT DE FILOSOFIA DEL PAIS VALENCIA VALENCIA 2002