RECULL DE EMBARBUSSAMENTS.

Ca la Clara s a la cala d'Alacant.

Aquell baliga-balaga va a la babal.
Babau, beu vi bo i viu b.
Hala, baliga-balaga, vs a cabdellar fil fi.

La Cati canta quan omple el cntir.

En cap cap cap el que cap en aquest cap.
Posa el colom al colomar, Colomer.
Que en Quim canti all a can Ton.

Deu dits, dos mans t en Ddac, el didot Amadeu.

Diu dos, diu deu
ni dos ni deu. No deu res.
Codonys collia a l'hort de la tia Maria.
Qu t'ha dit, qu t'ha dut i qu t'ha dat el didot?
El didot ha dut un didal a la dida i li ha dat al dit i li ha dit la dita: "Didal s
dot".
Si qui deu deu, diu que deu deu, diu el que deu i deu el que diu.
L'amo Amadeu deu tant, redu!, que diu els adus als daus.
El que et dec, Ddac, et dic que s poc, i, com et dic, no sc ric, si no t'ho pago
d'un cop, t'ho pagar a poc a poc.
Era a l'era amb la pera d'en Pere.
La Merc pren caf amb plaer.
En Pere t una pera pel nt que era a l'era.
El caf em va b desprs del be.
El bel s ben b d'un be.

En Peret t una pera.

El nt va net.
Desprs s'ha desprs el quadre.
Qu fer? : caf.
En Sebasti rosega la seva ceba.
Flisto falsto la farina fina.
La figuera d'en Feliu fa figues fines.
La Filomena fila i la filosa fa fil fi.
Fan flam a la fira del Garraf.
La Fada Flora fa una festa amb farina fina.
En Ferran, ferrer, feia fum i foc ferrant ferro fort.
En Feliu fa foc de fusta a la festa de la Floresta.
Que fi fa el caf el cafeter Delf.
Quina ferma el ferrar del ferrer i la farina del farro. !
Agafa aquest garraf ben agafat, i quan agafat l'hagis, du-lo al Garraf.
Una angula anguilardenca; qui la desanquilardencar un bon
desanguilardencador ser.
Que la desanguilardenqui qui bon desanguilardencador sigui, que jo, que de
desanguilardencar no s, de desanguilardencar-la no provar.
Digues dues dagues.

Digui-li que digui que sigui l'indi xic qui li tingui la bici i qui l'infli.
Passi, passi, xitxarel.lo, faci moixoni i camini.

RECULL DE EMBARBUSSAMENTS.
En Celdoni fa un tiberi de vi xarello amb allioli.
Al joc juguem en Jep i jo.
El cel est enrajolat. Qui el desenrajolar? El desenrajolador que el desenrajoli
bon desenrajolador ser.
Setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat.
El rector de Vilajuga t unes vilajugadores per vilajugar i desvilajugar tots els
vilajuguencs i diu que quan els hagi ben vilajugats i desvilajugats, els ficar
les vilajugadores i desvilajugadores dins del sac.
Si un enrajolador de rajoles enrajola l'enrajolat es desenrajolar aviat,
desenrajolades, amb rajoles per haver estat enrajolat i desenrajolat tants cops,
que gaireb ni rajoles d'enrajolat desenrajolat no semblaven.
A la Lali li cal sal.
Lluc, no llepis el llapis d'en Llopis.
Lleva't i cull la palla vella, que es mulla.
De genollons, genollons, collia collia.
De genollons, genollons collia codonys.
De genollades, codonyades
i amb els dits, codonys he collit.
Molt mal fa la mel a l'humil mul que mol.
La mama de la Maria t molta mel i molt mat.
M morta, m morta mata la mosca.
Mall, mel, mill, molt, mul.

Que t nina a la nona, la nena?.

La nena porta la nina a la nona, si la nena no s nana, no pot portar la nina a la
nona.
Tinc tanta sang, que a les cinc tinc son.
Un bony, dos bonys, tres bonys t el codeny.

Congre amb canya i canya amb congre i congre amb canya.

- Senyora, vinc de part de la senyora a veure si la senyora s'enyora o no s'enyora
de la senyora.
- Senyora, digui a la senyora que la senyora no s'enyora de la senyora.
L's menja l'os.
El gros gos ros no vol l'os tot sol.
Vol un bomb bo com jo.
Dna a la dona el sab bo de la bossa.
Prou plou, per plou poc.
En Pere, Peret, pintor, premiat per Portugal, porta pots i potinguetes per posar
pebre picant.
Paula para la taula, para-la b, que el pare ja ve; que la pari en Pere que a mi no
em va b.
Un plat pla, blau clar, ple de pebre negre est..
Qui un pam de capa parda compra,
un pam de capa parda paga.
Qui un pam de capa parda ha comprat
un pam de capa parda ha pagat.
En Pere espera i espera, en Pere espera de Du, i en Pere espera un s teu i un s
teu espera en Pere.

- Qu fas aqu, Pepa?

- Pelo faves, Pau.
- Faves peles, Pepa?
- Pau, faves pelo.
Vuit bruixes passen pel peu del pou del pla de Puigpelat.
S'ha fet mal en Pau amb el piu del peu del pou, i ha rebut un cop de cap al cup.
El meu pare poda parres, i el seu pare parres podava.
B podia podar parres, si el pare parres podava.

RECULL DE EMBARBUSSAMENTS.
Qui, qu, com? Qu es el que dius Quico? diu la Cati.
Jo tinc una caixeta tan ben requinquilladeta que cap requinquillador no la
requinquillar millor, tan ben requinquillada com ella est.
Al tranquil Miquel, li cal col i brquil.
Un quiqu ben enquiqueracolat; qui el desenquinqueracolar un bon
desenquiqueracolador ser. Jo el desenquiqueracolar, perqu s
desenquinqueracolar molt b.
La rica de la parrquia no duu perruca perqu li reca.
Un rus t un ris ros i s'est al ras sense fer res.
Per la carretera de Roses, passa un carro carregat de rocs, fent catacric-catacroc.
- RIbes, que robes raves?
- No els robo, els raves, que els rebo.
Qui roba una arrova de roba no roba l'arrova, que roba la roba.
Per la carretera, un carreter
porta un carro amb quatre rodes.
Per la carretera, un carreter
descarrega i passi-ho b.

Que fa fred. Frederic, fredolic?

Un tigre, dos tigres, tres tigres.
Tres tristos tigres corren per la selva.
Una sogra negra, magra i agra renta bagra al Segre.
Amb un banc, m'entrebanco;
amb dos cordills, m'entortolligo
i, amb tres trens, m'entretinc.
Carrego el carro, carreter,
que si tu el carregues,

jo ja el descarregar.
Duc sec al sac, m'assec on sc i el suco amb suc.
Set ceps secs i set xicres xiques.
Saps que s que sn les set.
La nena rossa t una rosa roja.
- En quin tinter tens tinta, Anton?
- Tinc tinta en tots els tinters.
Teta tonta, amb tanta tinta, tota t'untes.
Tinc cinc fills tsics i prims,
i amics ntims, vint-i-cinc.
Una boteta tota rodoneta,
t vi, vi t, t tap, tap t,
t tap i tap, tap i tap t.
Duc com puc un ruc a un duc rus mut.
Vinc al bosc i busco vesc i visc del vesc que busco al bosc.
L'estiba que estova l'Esteve no s tova ni s teva, ni estava a l'estiba.
En Pinxo va dir a en Panxo:
- Vols que et punxi amb un punx?
I en Panxo va dir a en Pinxo:
- Punxa'm, per, a la panxa, no.
La xica Xnia s'esquitxa a la dutxa.
Un pinxo pinxet punxava a la panxa d'un panxut.
El panxut va dir al pinxo:
- Pinxo pinxet, no punxis, brut !.
Els xicots amb xerigot s'esquitxen.
El lleig de l'Aleix t un empatx i llegeix baix.
Setze agutzils s'han emmetzinat amb brots d'atzavara.

RECULL DE EMBARBUSSAMENTS.
L'enze fa gatzara sota l'atzavara.

A mi s que re mi fa si fa sol o si no en fa.

Bta, picota, picot de bta. Qui no dir bta, picota, picot de bta no beur el
vi de la bta.
Jo sc un pobre ma, me, mi, mo, msic de carrer, que sempre que jo pac, pec,
pic, poc, puc toco el que s.
D'un lloc a l'altre bas, bes, bis, bos busco algun diner.
Si em feu callar, jo ma, me, mi, mo, mu, jo morir.
Una gallina xica, tica, mica, camacurta i ballarica va tenir sis fills xics, tics,
mics, camacurts i ballarics. Si la gallina no hagus estat xica, tica, mica,
camacurta i ballarica, els seu fills no haurien estat xics, tics, mics, camacurts i
ballarics.
Un bou pels, tinys, xais, tot empudegat, ros ronys, rascs, esgarrifs,
espantallops, merds i polls.