Sie sind auf Seite 1von 311

Zend - Avesta

oder

ber die Dinge des Himmels und des Jenseits


Vom Standpunkt der Naturbetrachtung
von
Gustav Theodor Fechner
Dritte Auflage.
Besorgt von Kurd Lawitz.
Zweiter Band
-------------------Hamburg und Leipzig.
Verlag von Leopold Vo.
1906.
Inhaltsverzeichnis:
Zweiter Band.
ber die Dinge des Himmels.
XV. Anhang zum dritten Abschnitt
A. Zustze ber sthetische Beurteilung der Gestalt und Farbe der Erde
B. ber das feste Gerst der Erde
C. ber das Flssige der Erde
D. ber die Luft
E. ber die unwgbaren Potenzen
F. ber die Entwicklung der Erde
G. Selbsterhaltungsprinzip im Sonnensystem
XVI. Anhang zum fnften Abschnitt
Einige Ideen ber die erste Entstehung und die sukzessiven Schpfungen des
organischen Reiches der Erde
XVII. Anhang zum achten Abschnitt
Zusatzweise Betrachtungen ber das Sinnesgebiet der Erde
XVIII. Anhang zum neunten Abschnitt

Zustze ber den Stufenbau der Welt


XIX. Anhang zum elften Abschnitt
A. Praktisches Argument fr die Existenz Gottes und eines knftigen Lebens
B. Zusatz ber das oberste Weltgesetz und dessen Beziehungen zur Freiheit
C. ber die Freiheitsfrage aus praktischem Gesichtspunkte
D. Grundansicht ber das Verhltnis von Krper und Geist
a) Darlegung
b) Vergleichung
c) Begrndung und Bewhrung
Zusatz l. ber die nheren physiologischen Bedingungen der
objektiven krperlichen Erscheinung
Zusatz 2. Kurze Darlegung eines neuen Prinzipes mathematischer
Psychologie
XX. berblick der Lehre Von den Dingen des Himmels
ber die Dinge des Jenseits.
Vorwort
XXI. ber die Bedeutung des menschlichen Todes und das Verhltnis des knftigen
zum jetzigen Leben
XXII. Entwickelung der Analogie des knftigen Lebens mit einem Erinnerungsleben
A. Verhltnisse der jenseitigen Geister zum hheren Geiste und zu einander
B. Verhltnisse der jenseitigen zur diesseitigen Geisterwelt
C. ber die Beziehungen der jenseitigen Geister zur diesseitigen Sinneswelt
und die hhere Wirklichkeit
XXIII. Von der leiblichen Unterlage des knftigen Lebens
A. Von der jenseitigen Leiblichkeit, wie sie auf diesseitigem Standpunkt
erscheint
B. Von der jenseitigen Leiblichkeit, wie sie auf jenseitigem Standpunkt
erscheint
XXIV. Schwierigkeiten verschiedener Art
A. Frage, wie der Mensch seine innere Bildung und Entwickelung ins Jenseits
hin bernehmen knne
B. Fragen, die sich an die Zerstrung des Gehirns im Tode, das Leiden und
Altern des Geistes mit dem Krper knpfen
C. Frage, wie die Existenzen des Jenseits unbeirrt durch einander bestehen
knnen
D. Frage, wiefern der Tod unsers jetzigen Leibes ein Erwachen unseres
knftigen mitfhren knne
XXV. Analogien des Todes mit der Geburt

XXVI. ber die gewhnlichen Versuche, die Unsterblichkeitslehre zu begrnden


XXVII. Direkte Begrndung der Unsterblichkeitslehre
XXVIII. Praktische Gesichtspunkte
XXIX. Vergleichung
XXX. Bezugspunkte unserer Lehre zur christlichen Lehre insbesondere
XXXI. berblick der Lehre von den Dingen des Jenseits
XXXII. Glaubensstze
XV. Annex a la tercera secci.
A. addicions sobre l'avaluaci esttica de la
forma i el color de la terra.
(Veure. Bd. ES 52 i
ss.)

Sense cap dubte no ha arribat en diverses ocasions sense ra per explicar la forma
esfrica de la figura ms perfecta, noms que ells no poden ser ms perfecte per a la
formaci de l'home, perqu ell s com un sser hum, un sser molt inferior, i
qualsevol forma noms d'acord amb com correspon a la definici de l'essncia, pot
totalment calenta a la seva manera. Per tamb s important que el tipus. Eben noms
un sser suprem, un ms en si mateix arrodonit, en harmonia t existncia ms final, i
pot suportar la forma esfrica requerida. Encara que no s pur, el que estaria en
contradicci amb qualsevol individualitzaci; sin que s suficient que la
caracterstica principal s esfrica i les seves modificacions permetre i tenir. Forma
principal segueix sent bastant intricat de l'home demostra en si ja que la seva
organitzaci est encara lluny de l'auto-realitzaci i finalitzaci d'objectius; pertany
ms aviat als membres de la redacci, els mitjans de la perfecci, com ell mateix
estaria en un consumat. I no ha de ser humil suficient per no oposar-se? Per
aparixer en les tendncies de forma per tot el qual es troben actualment els llocs ms
importants per a nosaltres el ms important. El que s capa d'arribar a la terra, per
no l'home en la seva totalitat, el veiem en les seves parts nobles, cap i ulls,
aconseguint aproximadament que ms dependncia no des de la Terra, sin de terres
ms baixes, la majoria recollir. Aix que noms tenim la terra mateixa, llavors el cap
hum, a l'ull hum com aproximacions a la pilota; per el cap s ms del que sembla,
i la terra ms que el cap. Podeu, per, pressuposa des d'un punt de vista teleolgic,
que l'home tamb la seva forma a tot el cap o els ulls s'han tornat, i que per aquest
mitj es reflecteix en la prpia terra, la terra segueix sent pur, com ara s el cas quan
ell noms sense la dependncia des del terra podria haver fet. Fins i tot abans, la
forma esfrica de la Terra mateixa s'ha fixat teleolgicament amb la seva
independncia material exterior i la frugalitat en relaci (Vol. I. Cap. III, cap.
VI). Aix que el que la forma humana difereix de la de la Terra, s prendre
simplement com una expressi de la independncia i menys perfecci de la seva
naturalesa.

Si la terra s bastant el que som, sin per les pgines de les nostres peces ms
perfectes, de manera que tamb s molt ms perfecte del que sn ells mateixos. A
causa de la forma esfrica principal del nostre cap est encara gaireb destrut a la
cara i obtenir noms imperfectament a la volta cranial i ocular. Per contra, la forma
esfrica de la terra no s tant destrut per l'aplanament, com matisada, i les muntanyes
actius ms poderosos de la principal forma de no tenir significativament, tamb
permet el joc per mbils dels trens a la superfcie de la terra en extraordinriament
major varietat i la llibertat, la principal forma molt ms tranquil com el joc dels
nostres trets facials per si mateix que es mou en les variacions d'ordre relativament
molt ms gran. Aix depn en gran mesura de la mida de la terra; perqu, en virtut
del que podria ser pres Abwandelungen forma absolutament gran i ms variada que la
nostra, i no obstant aix, la forma principal afecta proporcional menys; les variacions
grolleres nostre formulari ni tan sols pertanyen a la seva mxima expressi.
En molts aspectes, se'ns recorda la forma natural de les estrelles de principi que han
afirmat fins i tot quan la forma d'art dels dus grecs, que recordeu que els propis dus
grecs a grans parts noms Anthropomorphosen les estrelles. Des dels grecs van
percebre que mentre ms ideals de l'educaci d'un home, ms gran s el seu angle de
la cara; tan exagerat que. amb els seus dus i l'augment de l'angle fins i tot ms enll
del que els humans mai passar fins a 100 , ja que el punt de vista com amb
nosaltres noms al voltant de 85 , en el negre fins i tot noms 70 I aix contribueix
significativament a l'alta expressi ideal de les cares dus grecs. Per, s clar,
essencialment rostre hum, per va haver de celebrar encara a les necessitats d'un art
que va ser dissenyat per la gent per a la gent. La natura ja no est obligat per aquesta
consideraci, els ssers encara ms alts no han d'estar ms en rees uneixen. I aix ho
veiem, el que es busca en les parts ms nobles de la gent, ampliar la forma esfrica
dels ssers superiors en un sentit ms alt de la hiprbole a la figura sencera plena
d'ells.
El perfil grec s per a tots els dus grecs en la part principal de la mateixa cosa,
noms es va inclinar lleugerament diferent, i supera en la senzillesa qualsevol altra
forma de la cara. La forma de les estrelles s tamb per a tot el plat principal de la
mateixa, noms lleugerament diferent de balanceig, i supera en la senzillesa qualsevol
altra forma que sigui. Per molt ms fcil la cara grega, com la cara plena de sots de
calmucs, molt ms fi desenvolupat expressi, sin que tamb s capa, i el que una
diferncia ms gran s ms noble entre els diversos dus-cares gregues. Per la
caracterstica principal de la cara de les deesses gregues Venus i Lluna encara
desigual contra les estrelles que porten el seu nom, i quant ms elaborat de la multa s
la superfcie d'una estrella, com una esttua grega, i no per casualitat, per amb
compte mantenint consideracions propsit superior, que no poden apartar-se de
consideracions de bellesa ms altes.
Potser ens porti bruscament i dir si la forma esfrica s la forma ms perfecta, no
pot ser el ms perfecte de l'ellptica i en la modificaci contnua Multa de
esfericitat. Un o l'altre. Per tamb s aqu amb la bellesa natural amb la bellesa de
l'art. Bsicament trobar un conflicte entre el lloc suficient perqu la ment inferior i
superior, el primer de noms el ms francament tren ms pura, l'expressi

caracterstica ltima de majors demandes de significaci espiritual, que no pot existir


sense la modificaci del reial simtrica. Ara s com la bellesa suprema, on el
conflicte es resol de manera que els dos ser suficient per si s possible en un
sol; per alguna cosa ha de cedir cada exposici.
Si alguna vegada volem elevar el punt de vista hum, demanant la prova del punt
de vista ms enll de la bellesa de la forma humana, - i no solen fer preguntes i
demandes absolutes, encara que, per descomptat, noms pot ser contestada amb les
paraules absolutes, els filsofs en aquest sentit? - Vull dir, no tenim consideracions
ms segures als manaments de la naturalesa de la qual aqu desenvolupat, partint de la
causa humana sobre el mateix. O qu si fossin? I quan les xifres mostren en la
naturalesa, ja que sn dignes de consideraci per aquests ssers superiors, hem de
voler veure bols buits en aquestes figures, tamb volen veure, quan tot el que uneix a
continuaci per mostrar plens de vida?
Acabem va treure el costat de plstic de la bellesa de la terra en compte; per hem
de recordar ara que fins i tot brillantor i color, ombra i llum de manera significativa,
per l'essencial per la seva bellesa i caracterstiques entren en consideraci, com per a
l'home mateix (Vol I, Captol III ..); i quan l'ull alguna cosa podria faltar en la
multiplicitat de les relacions en el mn en relaci amb el personatge principal, les
seves afirmacions sn sobrepujado ms respecte el canvi diversa i el canvi de
brillantor i color; tota la impressi del fenomen, per es basa en la interacci
d'ambds costats, dels quals depn.
B. Sobre l'esquelet slid de la terra.
En certa manera, l'estructura de la roca de la terra era comparar l'esquelet de l'home
cos, sempre que la terra mateixa serveix com una base slida per a l'apropament de
les parts mbils, com l'esquelet nosaltres. D'altra banda, per, pot ser el nostre
esquelet ens considerem com una de les parts mbils de Erdskelett com Registrats
articulat al mateix membre des del moviment voluntari del nostre cos en relaci amb
el sistema de la terra just ara tan sols en virtut de la uni pot anar de equip com el el
moviment voluntari dels nostres membres en relaci amb la resta del nostre cos
(veure. Vol. I. cap. III), qu ms es produeixen alguns punts de l'equaci. El nostre
cos s encara amb el cos principal de la terra encara ms fort i ms segur alhora el
moviment ms lliure cedir que qualsevol membre del nostre cos amb el cos
principal. De fet, la gravetat mant l'home fixa encadenat a la terra i prendre ell segur
tornar, si vol anar-se'n, ja que els actius de totes les bandes elstiques amb els nostres
ossos, la nostra nica a ms d'un buit i la terra aspra que els nostres peus utilitats de
manteniment a ella i no llisquen per si mateix. Per l'home pot moure lliurement a tot
el mn; No obstant aix, noms una mobilitat molt limitada t lloc en les nostres
articulacions.
Trobem aqu, com tantes altres vegades un avantatge per a l'organitzaci de les
persones soles noms busca per si mateix, a travs de la combinaci de la terra i
l'home, o ms aviat arribar a la gent com un membre amb terra que coneix de
l'assumpte en ms perfecte grau. L'home, la ms alta criatura de la terra, a travs de
ofereix la possibilitat de convertir els seus membres en totes les direccions i donar

volta, totes les bsties que mai t un esquelet; Per la terra encara el supera
extraordinriament, usant-ho amb els altres animals, fins i tot com a element
mbil. Els germans Weber han fet la interessant observaci que l'home pot aconseguir
amb les mans a qualsevol part del seu cos, i als dits d'una m a aix, noms que
simplement parcial tocant el bra en qu es troben fortuna; de la mateixa manera pot
el sistema de terra amb la gent en qualsevol lloc del seu propi abast, noms les
regions polars extremes sobre l'excepci, amb el moviment molt ms lliure i molt
maneres mannigfacheren, com s el nostre comandament pel bra.
s cert que l'esquelet slid de la Terra un sobreps completament diferent en contra
dels nostres mbils esquelets ment, com el tronc principal del nostre esquelet als seus
llibertat de moviments que els membres; i una comparaci minuciosa pot ser com a
tot arreu, no tiri. Per precisament perqu l'esquelet slid de la terra que
preponderncia de fora i grandria als nostres esquelets, t l'arrel fonamental del
nostre esquelet no s nou per als seus membres; perqu en lloc fa el nostre propi
esquelet a travs de ms naturalesa element mbil. El contrast entre una base fixa i
enfocaments mare estructurat mbils es repeteix en el terreny per a una major relaci
i sense comparaci, ja que es produeix en nosaltres. Tots els esquelets humans i
animals tenen per el que dir que la seva columna vertebral ferm compartida en les
xarxes troncals de la terra, i en la seva tremenda fora, la constncia i la santedat, que
est tenint enormes en la seva magnitud l'excs de pes en les peces que els telfons,
ara t la tija principal de l'esquelet en els ssers humans i els animals poden tenir una
certa mobilitat interna en les seves vrtebres a si mateixos per doblar d'acord amb
diferents propsits; que no ha la natura plena d'una estructura bsica slida s, ms
aviat, en tots els moviments de les nostres extremitats ms o menys agitada i es va
inclinar, que ara no perjudiqui perqu encara la terra s fixa. La terra ha aquesta
immensa preponderncia de la seva columna vertebral en el seu mbil perqu les
parts membres de la gran independncia amb la qual poden moure la mateixa. Quant
els ssers humans i els animals trepitgen ella, cap trontolla a expulsar l'altre;per cada
un porta a terme segura i sense molsties pels altres moviments del seu propi
moviment de la connexi de frontissa amb la terra a terme.
Aqu veiem una vegada ms com el gran en certs aspectes similitud entre les
condicions de les persones i la terra completament falla en altres aspectes. Res no pot
en certs aspectes ms comparable a la interioritat de les criatures de la terra en el
marc slid del globus amb la interioritat dels nostres membres en columnes vertebrals
del nostre cos; res diferent en altres aspectes. Per aqu com en altres parts, trobem la
diferncia en el mn en termes de major convenincia. Si volgussim comparar a la
gent i animals molt encertadament amb les extremitats de la terra pot requerir a
proporcionar tan gran en relaci amb el que seria, com els nostres membres en relaci
amb el nostre principal tribu, aix que li vam preguntar amb qu cada pas d'un sser
hum i animal tota la terra va tremolar fortament, i les altres persones i animals
s'hauria sorprs al mateix temps amb; Per evitar aix, quan la terra, les extremitats
s'han fet en relaci amb el mn diminuta; i si de fet no del tot comparable amb els
nostres extremitats. Sigui dit de passada es troba el Vol. I. cap. Observaci III
realitzat sobre la major importncia de les petites modificacions que aqu encara

sovint per sota de la seva aplicaci.


La mida de la bastida de la terra atorgada ni la segona avantatge que permeten el
reconeixement d'innombrables i incomptables diversos membres. Mentre que cada
persona i cada animal en les seves xarxes troncals noms uns quants membres
individuals a places limitades amb abast limitat de moviment ha anhngend, per, la
terra est ocupada rodona amb membres de moviment lliure, o ms aviat tots els
sistemes membres (humans i animals) de diversa ndole que la tenir llibertat de
moviment a tothom que els envolta. Tothom t noms dos braos similars; la Terra t
1.000 Mill. de la mateixa manera que les persones que es traslladen a ella, i no
obstant aix, el nombre d'espcies d'animals, cadascun manejat d'una manera diferent
en ella. En aquest sentit, ara es mouen tot aix de manera conjunta en la seva
superfcie esfrica, podem dir, la columna vertebral de la Terra s com un gran cap
d'articulaci comunitria per a l'enfocament mbil de tots els seus membres per a
aquest comproms. s al mateix temps el seu gruix per volta molt slida per al seu
transport i la seva superfcie per tot el cap articulaci es mogui. En el nostre cos
aquesta perfecta uni de les dues funcions es troba no s aix, i les superfcies
articulars tamb estan dispersos aqu i all. Per per es troba a la terra de tornada
alguns d'entre ells, que es fon amb nosaltres.
Amb nosaltres, el moviment de les extremitats en el principal tribal realitza a travs
de l'intermediari del lquid sinovial i la pressi d'aire com els germans Weber han
demostrat. A la terra, es fa possible el moviment del slid en festivals, fins i tot sense
l'ajuda d'un fluid intermedi; les persones i els animals s'executen a la terra seca. Per
ara s una part del mn, per encara cobert de lquid per fer nataci dels peixos i les
naus possibles; l'aire juga el seu paper en el vol de les aus, i la pressi d'aire en
particular en el Go Fly en sostres i parets, la progressi de les sangoneres i molts
altres animals. La Terra ha conegut aix a dissoldre en una triple funci per a nosaltres
en les capacitats de moviment articular fusionades de slids, lquids i airejat. I aqu es
guanya tant la planta de dalt i un sobre l'altre i hinschwimmenden hinfliegenden en
mar i aire criatures diversos pisos de les peces en moviment una sobre l'altra, excepte
que sn molt ms lliures i ms independents entre si, ja que les plantes superposades
construdes les nostres extremitats.
El nostre esquelet inclou i certes parts de certes parts, la primera, bviament, amb
vorwaltendem nom de la protecci contra el mn exterior i la fusi amb l'altra com
les entranyes del cap, el pit, la cavitat plvica, aquest ltim amb el propsit oposat, en
llocs apropiats i amb els documents ms ferms darzubieten la comunicaci oberta
amb el mn exterior i amb els altres, com en particular, els rgans i els rgans del
moviment voluntari dels sentits; finalment, amb el propsit mutu COBERTES, les
parts interior i exterior d'uns contra els altres per completar de manera que
s'impedeix, sense obstacles la seva cooperaci amb propsit, per una fallada de la
seva ocupaci per un altre, que es duria a terme indiscutiblement fcilment quan el
cervell i altres vsceres entre el moviment cap a fora i rgans dels sentits donant
voltes. Aquests podrien llavors el seu interior, que complir amb el seu exterior no
compta sense ser molestats. Per tal encara a posar tant en relaci a l'altra, les parets
ssies sn perforades amb forats a travs del qual els nervis i venes a travs d'un

efecte de la mediaci.
En el nostre esquelet, per, es produeix diverses vegades un conflicte entre aquests
propsits al fet que impedeix el seu compliment exhaustiva, d'altra banda, a la cadena
principal de la terra tots aquests propsits en un dels ms prou perfecte per veure.
En primer lloc, el propsit de la protecci es per noms enfocament unilateral es
va reunir molt incompletament pels voltants amb parts slides en els nostres pelvis, el
trax i la cavitat completament abdominal, la majoria encara realitzades a la formaci
a travs de la contenci del cervell del crani, sin que es limita en la present memria
incompleta a l'actuaci arribat el slid Erdgerstes. Com que aquest s enterament 1
(a excepci de la petita focus volcnica) cpsula completament tancada per ser
entranyes lquides representa; i per tant es combina amb els avantatges de la ms
ferma que porten volta i cndil ms perfecte tamb els avantatges del crani ms
complet, el que no vol dir s que el que aquesta cpsula inclou tamb el cervell
important per a la terra tenen; perqu ms aviat noms el fet que el nostre cervell est
tancat en una petita cpsula slida especial, va salvar la terra, la mateixa tamb
segueix enterrada sota la cpsula gran a considerar qu tan aviat ms detalls. Per si
l'empresa Erdschale ha de protegir sense cervell, per, ha de protegir una mica ms,
sempre que, la contribuci molt significatiu igual a la paret d'un pot de pedra, que
inclou un lquid calent, el geotrmica interior, altrament molt ms lliure a la sala de
s'irradien a retenir. D'aix ms endavant.
Tamb l'altre extrem, les institucions que estan destinats a lliure prctica amb el
mn exterior i entre ells mateixos, darzubieten aquest trnsit en les millors ubicacions
i amb els substrats slids adequats es correspon amb l'esquelet de la terra ms
complet que el nostre, ja que la forma esfrica convexa del porta allseitigste i el
rendiment ms consistent del mn exterior per si mateix i mant les parts de la
superfcie de la major habilitat amb la capacitat de cadasc per posar-se en cada
relaci modificada entre si; i ja que tot s per servir al trnsit amb el mn exterior,
que realment est tamb collocat completament en la superfcie exterior convexa de
la Erdgerstes mentre que amb nosaltres gran part d'ella, s, precisament, el ms
important, ja sigui positiva tancada en les coves del crcol interior oa profundes
depressions de la superfcie exterior es troba perqu el propsit s donar-li una
protecci expressa i l'activitat sense molsties, amb el propsit que darzubieten el
mn exterior lliurement, entrar en conflicte; Per tant, noms el trnsit amb el mn
exterior ha de ser feta per alguns sectors de nou per les addicions externes i baules
intermedis en part llargues. El nostre cervell, que est involucrat en el trfic hum en
el ms essencial, connectats per complet en una cavitat interior, quatre dels nostres
rgans dels sentits estan tancats en enfonsaments profunds fora, noms l'rgan tctil
reemplaa la distribuci integral de la mateixa, el que fa que la violaci d'un sol lloc
semblen inofensius , la protecci. A la terra, per, s tot el que el cervell i la ment la
fora, molt apegat a la curvatura exterior de la tribuna principal, el que desprs, per
descomptat, havia d'arribar fins al complementari de protecci per al nostre cervell i
els nostres principals propsits. La Terra s una forma, com ara una calavera en lloc
d'aplicar les seves concavitats, per mitj d'ocultar el cervell tot el significat principal
s'inverteix utilitza el seu convexitat per mantenir el cervell a travs dels sentits en tots

els costats lliurement al cel ms enll, i de la relaci sexual ms lliure darzubieten


entre si el que cada persona s nica com un mnec mbil. Si no fos per la protecci,
per la qual cosa seria millor, fins i tot els nostres cervells serien sense crani igual
propagaci obrir cada impressi all, que es va a rebre i processar externament; Per
en la nostra conclusi de crani amb aquest requisit de protecci s suficient per
repetir la terra no s, sin ms aviat utilitzat a la Gran aquesta mesura, en permetre
que els nostres sentits i cervells circulen lliurement entre si i amb el cel. Aix ho
ximple seria de nou per un cervell, o el que seria la seva importncia per mirar les
profunditats de la terra, perqu tal s la nostra profunditat; precisament a fi de no
posar el cervell en la seva profunditat, que t un conjunt tal en el nostre, nosaltres.
per s a la superfcie Tenia un cervell ocult sota la terra crani gruix, incrustat en la
resta de la matria de la mateixa, per la qual cosa seria pitjor en lloc d'una piga, i totes
les cordes i marxes llargues, van passar per l'escora de la terra desprs de l'analogia
dels nervis i els vasos sanguinis, podria el dispositiu avantatjosa reemplaar que ara
per la referncia fcil i immediat a la reducci dels mateixos efectes, s a dir, per
rebre i processar, en realitat es porta a terme. Dels beneficis que el cervell de la terra
no fa una sola massa compacta, per es divideix en parts, d, f. Els cervells humans i
animals individuals, ja s'havia parlat abans (Vol. I. cap. IV).
Per descomptat, si el costat exterior de la terra el cervell i el poder sentit
contribueix al mateix temps, si, d'altra banda, tot el sistema de la vena de la terra, que
en certa mesura amb tals comparable a saber, ha estat collocat a l'exterior, els orificis
podrien ara ser eliminats fins i tot quan la cpsula de la Terra, la qual cosa servir al
crani per al pas dels nervis i gots, podrien completament tancat i per tant convertit en
el ms adequat, per evitar tota interferncia mtua l'interior i exterior. Per que una
pensi per contra no suprflua illumina poc, si tenim en compte que l'interior de la
Terra un lquid ardent, i com abans (Vol. I. Cap. III) va mostrar en el seu cam s la
massa ebbende i creixent. B, s clar, no aquests moviments del gluten intern ni el
mar inundaci externa, ni els moviments dels nostres rius, poden existir en forma
ordenada ni tota la vida orgnica exterior, com s el cas quan el lquid intern no talla
a travs de l'escora slida de l'exterior ho faria; tan necessria era de fet aquesta
conclusi, reconeixem de la devastaci, que pot causar brillants fluxos de lava que
encara que de vegades brollen tot de la mateixa des de l'interior, per no venim pel tot
en gran mesura en la consideraci. Tan perfecte per aquesta conclusi substantiva s
tan poc que s una realitzaci del Kraftentwickelung interna contra l'exterior, actuant
a travs de la gravetat i el magnetisme tan lliurement a travs de la closca de dins cap
a fora, com si encara no la closca. Sense tenir obertures especials, s bastant
consistent per a aquests efectes.
En les mateixes circumstncies, ja que el nostre esquelet es troba en desavantatge
contra l'esquelet de la terra a la terra, que s contrari a la seva elaboraci i
organitzaci, encara que no avantatjosament el mateix, per a la part superior en el
mateix, pel mateix les parts feinstgegliederten representa a si mateixa. Fins i tot les
columnes vertebrals de la terra, mentre que no hi ha falta d'articulaci, dels quals
coneixem els gelegs diuen que en el recompte de les seves formacions i capes
suficients; Noms s natural que, ja que es tracta de formar una base slida a la

perfecci, que es poden convertir dirigeix en si no s tan artificial i frgil l'un a l'altre
i han de ser, com els ossos dels nostres membres. Sn ms simple, per encara
immbil, un sobre l'altre, com les vrtebres de la nostra columna vertebral, per al
mateix temps tanquen les entranyes de la terra, de la mateixa manera que les nostres
costelles, noms que ms plenament el que es necessitava per al lquid d'aquest
prim. El desglossament de Erdskeletts encara est en si es desenvolupen que els
nostres i els nostres superiors, ja que els diferents membres de Erdskeletts
consisteixen en capes de material diferent, per els nostres ossos per gehends de la
mateixa substncia, que en si s diferent de nou des del fons de les masses ms grans
Erdskeletts.
Desprs de tot, s a dir, l'esquelet de la Terra compleix amb les condicions
d'independncia, la fora, el moviment articular lliure, la protecci de les peces
internes, les parts externes de muntatge ms favorables i un desglossament entrenat
sense comparaci ms completa que la nostra, que d'altra banda dependent,
dependent, feble, frgil, maldestre, irregular trencat, amagatall angular total de la
substncia montona, molt imperfecta apareix en qualsevol cas, si vost tracta de
resoldre la importncia d'una bastida independent, d'altra banda, s la importncia de
fins i tot molt funcional aparell d'elements mbils, aparells auxiliars, aparells
auxiliars, Annex sobre estructures bsiques de la Terra victries.
Alguns animals inferiors s'aproximen a la terra com a la figura, aix com en la
naturalesa de l'esquelet slid. Molts infusoris estan gaireb completament envoltada
per una tancs de cdols, per slice tamb fa que el principal constituent del slid
Erdschale de; altres invertebrats, com els musclos, cargols, corals, tenen una petxina
o un esquelet intern de carbonat de calci, el que tamb contribueix de manera molt
significativa a la slida Erdschale. Per, com sempre, pel que aqu, tamb, el contacte
dels extrems noms de cert costat al seu lloc. Perqu resulta fcil veure que en les
criatures inferiors, per no la mateixa versatilitat dels propsits s aconseguit a la
vegada pel dispositiu aparentment similars, com a la terra; i pot el dit al
respecte: cum duo faciunt idem, no est idem modificar, de manera que, cum duo idem
habent, non est idem. Aix que els tancs de cdols de infusoris i la petxina de l'ostra
compleix l'objectiu de la protecci del mn exterior, per descomptat, molt perfecte,
per no s el propsit i l'intercanvi de les parts externes amb el darzubieten lliures
mn exterior. Aquest propsit, per, s noms tan unilateral suficient en l'establiment
de les espcies de plips que residncies externament en un esquelets calcaris. Molts
animals inferiors tampoc tenen de la bastida slid del tot, perqu aqu no es toleren,
els propsits bestiar, amb l'existncia la prioritat bastida slid. Per a la terra s per a
tots els efectes, que poden complir un marc fix, tamb en combinaci suficient entre
ells i amb els ms diversos fins altres parts els ms perfectes.
No obstant aix, fins i tot des d'algun altre punt s que la pela slida de la mirada
terra. s la paret slida base comunitria de tots els nostres apartaments; com els
nostres esquelets noms petits enfocaments porttils, els encreuaments sn els
mateixos, de manera que els nostres apartaments nica petita empresa. s el tresor
com i el soterrani comunitari de la terra; la quantitat que reduiria l'espai per sobre o
ser destrut rpidament s'ha de baixar de manera segura i es posa a dalt noms quan

sigui necessari; El carb, cal, sal, ferro, or i diamants. Ella s tamb els pous comuns
de la terra; necessitem tota l'aigua, per seria per tot arreu a la superfcie, on cal
parar-se i caminar; aix que el tenim sota el nostre Fssen. Ella s tamb la tomba
comuna del cementiri general de tota la terra; No obstant aix, es torna de color verd
a la superfcie i flors, que fa baixar els cossos, l'exagerada. S cadvers sobre els
cadvers s'amunteguen des d'poques passades en la seva creaci; la vida es
converteix en un greu general que s en si mateix gaireb des nics cossos; si no
noms converteix sobre arrels all, per forant fins al present la vella mort, el seu
esquelet vestida sempre de nou amb la nova carn. I pel fet que la tomba no es pot
estirar a l'amplada, i no obstant aix, cada nova generaci exigeix la creaci d'una
nova tomba, la tomba creix en profunditat, i cada un s'incrusta en una capa nova
sobre la vella. Quan arribi el moment, de manera que la terra es torna a escot, el mar
deixa el seu llit i gestionat per l'Oficina del enterramorts.
"La quantitat de restes fssils s tan gran que, amb excepci dels metalls i les roques primries
probablement no hi ha partcules en la superfcie, que no ho fa en algun moment van formar les
parts d'un sser viu. Des del comenament de la vida animal zofitos esculls de coral han demostrat
que centenars de milles s'expandeixen, i les muntanyes de pedra calcria, amb la seva i es van trobar
altres restes d'animals, s'estenen per tota la terra. L'home cavar closses de fosses per cremar la cal
del mateix i totes les sries de muntanya, les masses senceres de roca de diversos centenars de peus
de gruix, estan fets . completament fora d'ells, i s aquesta gaireb cada cadena muntanyenca a la
Terra s el cas, l'enorme quantitat de petxines microscpiques que van ser trobats pel professor
Ehrenberg, est augmentant el seu comproms amb sorpresa; musclos, que sn de la mida d'un gra
de sorra, formant muntanyes senceres; gran part de les muntanyes de Sant Casciano a Toscana
consisteix en petxines septades, que sn tan petits que Signor Soldani de l'una de roca recollits
10454 peces. Chalk s en general completament d'ells. La Tripel, durant molt temps com un lustrar
metall en s, ha de la seva propietat polir les petxines de slice o cdols tancs de infusoris, de qu
consta.Per hi ha masses muntanyoses senceres d'aquests radicals infinitament diverses criatures
microscpiques formades "
(Sommerville, Cosmos,
ES 34.)
"La investigaci de d'Orbigny ha demostrat que una gran part
de l'interior de l'Amrica del Sud consisteix en capes de guix a
travs i per mitj de les petxines calcries de foraminfers
microscpics consisteixen similar a les muntanyes de guix d'Europa
i frica, on s'afegeixen altres petrifacts silicificados noms en
petites proporcions. Van ser les vides d'aquests foraminfers al
mn prehistric no ha implicat, de manera que els pasos de guix
del Brasil, com Lbia i Egipte serien el mar, els penya-segats
1.000 peus guix poderosa de Rgen, Dinamarca, Bretanya i la costa
angls no estarien presents i els els pasos estan sota l'aigua.
Aquests pasos sn, per tant, creacions del mn orgnic.
s molt similar a les capes de la Muschelkalk, els Korallenkalks que consisteixen tan a fons
de Kalkgehusen i petxines calcries de marisc, que fa temps que es va plantejar la qesti de si tot
origen animal cal era. Els 500 peus d'altes muntanyes de pedra calcria al nord d'Alemanya i
Polnia que la pedra calcria a Tarnowitz i Cracvia, l'entorn de l'Harz, la Selva de Turngia, que la
pedra calcria illa Rdersdorfer, l'est de Bosc Negre, una superfcie de 360 milles quadrades a
Alemanya seria sota l'aigua si el Nautilus -., Ostrea-, Pekten-, Mytilus, Terebratula- que no havien
viscut Trochus-, espcies Buccinum del mn prehistric "

"Fins i tot els vertebrats tenen forma d'ajuda a travs dels seus ossos formacions geolgiques.
Els conglomerats d'os, el guix os Pars que Knochenbreccien a la costa de Dalmcia i Frana a Nia,
Cette, a Crsega i Sardenya, a Gibraltar, el fosfat de cal en les margues de MecklenburgPomernia i va formar els seus ingredients essencials del fsfor per la cal Auern els ossos de
peixos, amfibis i mamfers ".
(Pedra Schultz Schultz, l'esperit organitzaci de la creaci. Berln 1851. P.
24.)

C. Sobre el lquid de la terra.


A mesura que el marc slid del nostre cos pot complir noms una funci de la Terra
seves funcions per haver de confiar en el sistema dels vasos de conducci de lquids
(venes) en el nostre cos noms com una funci de la terra llevat que sigui noms per
dibuixar el lquid d'ella i ha de tornar-hi, de manera que no sn fins i tot considerats
de nou el mateix com una part complementria i noms una simple repetici pot ser
el mateix per a aix ms del que el nostre marc slid no s una repetici de
Erdgerstes, amb el t ms b per complementar el sistema.
Els rius i rierols porten el descens de l'aigua; els arbres i les herbes
aixecar; persones i animals porten en tots els costats, moure dins de si mateixos en
cercles i barrejar i processar amb les substncies per a les quals no Bach, pot arribar a
cap arbre. Els rius i rierols sn els canals oberts per dalt i abocar en mplia See'n i en
el mar amb una vista clara cap al cel per tornar els nvols tant com sigui possible i el
ms rpid possible; els arbres, amb el desig d'elevar l'aigua, executeu l'amagatall dels
sls en els tubs de suc d'amuntegament tancats, envasats en escora slida per anar a
no s'evapori massa d'ell, fins que la part superior, si no hinangeht superior, es
propaguen en les sucursals i les fulles i les agulles per fer que flueixi cap a fora de la
dutxa com una regadora tan rpida i fcilment com sigui possible en els vapors i
aquesta nova aigua nachzupumpen des del fons; els animals sin perqu volen que els
ser pres, fins i tot a llocs distants, sn molt agregada a recipients tancats, per no tan
tancats que no van deixant un rastre de vapor i l'aigua finalment podrien deixar tot
per si mateix. Aix que la terra de tots els llocs que es subministren amb l'aigua, la
conducci en pistes de tot tipus de formes, barrejats i processats amb materials de tot
tipus.
Quan ens fixem en la forma en qu la humitat es colloquen en nosaltres amb la
signatura en relaci, per la qual cosa donarem volta diverses vegades per trobar un
conflicte de propsits, que est en la terra en general, evitar o resoldre en el ms feli.
La nostra sang s atrapat en els canals les adreces principals es va determinar amb
fermesa una vegada per totes, i no en disputa, que va fer el treball per al curs veritable
dels nostres processos, que els vasos sanguinis conserven la seva adrea particular. La
ms segura i la majoria d'aquests propsits s'haguessin assolit si els canals s'han
excavat a la mateixa massa ssia slida; per aix no va ser possible, a causa que la
contractilitat i l'elasticitat de les venes s molt necessari per espantar la sang i
distribuir de manera diferent d'acord amb el requeriment; en conflicte tant amb fins,

per tant, van haver de cedir el primer bit, i les venes eren suaus, conjunt flexible
resistent quina part de la fora de la seva posici fa entrada, per sobretot els fa ms
fcil esquinar, on desprs corre la sang. Per amb la terra a la Gran veiem els canals
per al lquid realment excavat al masss. Aquest conflicte no s aqu; a causa de que
l'aigua s'extreu per la tensi general de la terra al mar i desprs condut de nou cap a
dalt a travs de l'energia de vapor i distributs segons les necessitats. Qu passa al
nostre cos a travs del poder de les bombes artificials especials i tubs elstics que es
dedica a la terra simplement per la interacci complementria de gravetat intangible i
la calor al davant d'ell. La gravetat tira l'aigua, ja que estaven amb venes de cor mar,
i la calor est impulsant de nou amb fora arterial en l'aire. Cum grano
salisd'entendre.
Mentre l'esquelet slid est deshabilitat en nosaltres per subministrar la sang dels
seus canals, s, per, va penetrar i es va amarar de les venes; d'aquesta manera, per
la seva fora considerablement entrada feta. s de nou un conflicte d'objectius
disponibles. Per la seva fora hagus estat millor ser, si s'hagus fet massa de roca
molt compacta pot consistir, com la columna vertebral de la nostra terra; Per la
major fora que una forma tal, amb els assumptes terrenals a que podria haver rebut
hauria estat insuficient per protegir-lo de trencaments i altres lesions, ja que com un
petit, subordinada al moviment i la fora de les expressions de tota mena de part
especfica de la Terra grans perills van haver de ser suspeses per aquest concepte. I ja
que ara podria curar i regenerar, si no hi ha venes penetrar l'os per connectar i
eliminar les substncies? Per fer aix possible, el risc de fractura va ser ms aviat fa
una mica ms per tal de curar la ruptura no s inevitable la major seguretat possible.
Per l'esquelet slid del sl es retira per la seva grandria i solidesa del risc de
fractura i una lesi en la mesura que no es tracta d'nou Entwickelungsepochen
aquesta sollicitud, i si noves masses de muntanya a continuaci, es trenquen a travs
de la mateixa, que tamb formen en si al mateix temps el call de curaci. Als cursos
d'aigua que realitzen per tant aqu no tenia cap significat propsit, mitigat noms la
fora i la conclusi, per tant, l'aigua penetra a terra noms a una profunditat tal que
aix crea ms beneficis per a la superfcie.
Veiem en aix una vegada ms, la poca ra que hem de considerar una el
delinqent orgnica executa en la naturalesa molt compacta de l'escora de la Terra
slida, ja que ms aviat el mateix s en l'esperit de la convenincia orgnica; arribat
de totes maneres, fins i tot en nosaltres la massa ssia compacta molt dur sense passar
a travs dels vasos en l'esmalt de les dents abans, perqu aqu tot depenia noms per
tenir alguna cosa molt dur. Ara l'esmalt de les dents no pot ser reemplaat de nou, per
descomptat, una vegada que s'ha anat; per seria pitjor si ell, com a resultat, els gots
que penetren en una condici solta perqu ell sempre estaria en una mitjana gastada i
mig sn Reint estat final quan l's constant de les dents. En el seu lloc, preferim
obtenir tota la boca plena de dents; de manera que quan una dent per fins i tot
pateixen danys, els altres hi sn per ajudar a terme. A la terra d'una capa d'esmalt
prima no hauria estat suficient, per la qual cosa se li va donar una escora gruixuda de
muntanya.

D. Sobre l'aire.
Les trquees i pulmons de tots els ssers humans i animals, i fins i tot les eines de
respiraci de totes les criatures terrenals mai poden ser per un motiu relacionat amb el
punt de vista anterior que el millor ramificaci branques d'un sol gran, que, mira tota
l'eina de la respiraci de connexi, l'atmosfera, si s de la mateixa el aire a tota
l'entrada i sortida, i en tots els commutadors entre ells i les coses es posen per
alimentar les plantes que nodreixen la respiraci dels animals, els animals purificades
per la plantes respiraci de les plantes (cf .. Nanna S. 207 i seg.). Els vents bufen a
totes les direccions; per les criatures orgniques tamb ajuden a aix; els animals per
hinstreifen a travs de boscos i prats entre les plantes, prengui el seient a la recerca
d'aliment en ell, i les fulles, deixant-agitar el vent lliurement. El fet t un efecte
favorable que el dixid de carboni exhalat dels animals, com una espcie molt greu
d'aire, no tan fcilment s'eleva, per tant, la planta es presenta amb ms facilitat. Per
descomptat que pots aquestes grans proporcions no vulgueu trobar en el nostre
sistema respiratori mica de la mateixa manera, el pis s noms una petita d'una sola
branca del mateix. Per si un t un gust a analogies, pot ser el contrast entre
invaginats i evaginado rgans respiratoris (pulmons i brnquies), que ja es poden
trobar en el regne animal, que es troba entre el regne animal i el regne vegetal de nou
en una escala ms gran, ja que el fullatge fronds ja que les brnquies com
protuberncies nostra trquea invaginado i els pulmons es comparen, i es pot dir que
l'rgan respiratori de la terra s'uneixen les dues formes bsiques, per a diferents
funcions complementries.
Alguns han de dur a terme la major similitud possible de la terra amb un animal per
representar a la respiraci de la terra pel que volia, com si la terra mateixa,
alternativament, einschlrfe depenent de la pressi d'aire variable, l'aire i
aushauche. Per a part del fet que l'ocurrncia d'un procs d'aquest tipus t, en
qualsevol grau significatiu s una suposici buida que un no ha esperat un cru
similituds tals entre nosaltres i la terra, fins i tot desprs de discussions arades
abans. L'al de la terra en diverses ocasions eina no la nostra, sin que complementa,
lligada, compromesa i alimenta el nostre sistema respiratori com a pare; per tant,
tamb s aix, i amb aquest en la superfcie de la terra, no en profunditat, no s ms
un cervell de la Terra en profunditat. Com fer que, de totes maneres en qualsevol lloc,
si volem fer comparacions entre les nostres institucions i les de la terra, que mai no
poden treure del tot a la terra no s l'apropiat dins la mateixa necessitat es vegi com
nosaltres perqu sin fins i tot a la seva superfcie sn, en conseqncia, tamb el que
els rgans humans i animals donen pas a un alt total del cos es connecta, ser la de
buscar a la superfcie de la terra. No es discuteix, sin que ser un element d'aquesta
vinculaci, ja que l'ambient dels pulmons, cosa que representa slida Erdgerst per
als nostres esquelets, ni ms tancar un significat anleg de la terra com les
institucions interessades per a nosaltres, per, sense el ple compliment de les
condicions pot ser vist.
Les nostres eines d'al sn relativament igual de petites branques de l'eina de la
respiraci de la terra com els nostres esquelets de grans Erdskelett com els nostres
gots de lquid conductor de la gran mar, i de fet per raons anlogues. No hi havia

l'ambient tan immens dipsit d'aire, pel que serien les nostres eines d'al no poden
trobar la seguretat per a la constant de la satisfacci de la necessitat respiratria, que
les troben ara. Seria faltar aqu, a la quantitat adequada, a la dreta hi ha la qualitat de
l'aire. Ara, poden respirar tant ssers humans i animals i per tant consumeixen dixid
de carboni d'oxigen i la forma, l'aire segueix sent el mateix transpirable per a ells, a
causa de la massa d'aire immensa, aquest canvi es descarrega noms lleugerament en
si en molt de temps, i abans que puguin ser significativament, per el procs oposat de
la respiraci de les plantes, amb la qual va empassar carbnic i l'oxigen es fa
lliurement, per igualar de nou.
L'ambient s particularment bella, el que veiem en el nostre organisme tot el que en
una mateixa pea sencera lligat orgnicament traeix no noms desprs, sin en totes
les relacions adreces de propsit.
Com a eina d'al s tamb l'eina d'afinaci ms com. No noms que tots els ocells
que canten, tots els crits de les bsties, tots parlen de la gent de tots els nostres
instruments musicals de so realitzades per ells en la distncia, sin que tamb es troba
en la prpia producci de so; directament involucrats; totes les goles sonen noms pel
excavat l'al, tots els arbres per terra a travs de la seva parada.
L'ambient s tamb l'eina d'aire ms com, que no noms en si sobre tota la terra fa
vibrar l'Fittig, sin tamb totes les ales dels ssers vius noms capaos de volar i de
les accions de l'ala d'estar s'uneix a la Flederwisches morts per transferir la pols Terra
hinkehrt.
L'ambient s tamb l'aspiraci ms com i el treball de descrrega, el segell
suaument cap amunt no noms sortir de si mateix i descendeix, com els que cauen i
l'augment d'espectacles barmetre sin de totes les nostres bombes d'aigua, tota la
nostra bomba d'aire, tot el nostre barmetre, si tots criatures trankschlrfenden sn
noms les parts comunes dependents. Si, per per si mateix la sang retinguda en el
nostre cos i la cama a la paella la cama, pressionat la mosca a la paret, i capa de
sangoneres per al progrs. Tot l'home i tots els animals sn espremuts per aquesta
notcia i poden noms sota aquesta pressi feta.
L'aire de tironeo cap avall a la superfcie de les persones amb una pressi d'al voltant de 21.000
lliures. 1) Si vost vol saber el que aix significa, llavors un ha d'imaginar difondre la superfcie del
cos hum en un avi, i una columna de mercuri 28 polzades d'alada, o una columna d'aigua de 32
peus d'alt pel seu pes en la crrega. Aquesta pressi experimentada pel cos hum. Ara est clar que,
quan el cos, per el sentiment no molesta aquesta crrega, s'han d'haver acaba d'establir que d'existir
sota el pes; i que, per tant, la seva creaci est desplaat en contra de la pressi de l'aire en un.

La superfcie del cos hum s a saber sobre l metres quadrats, i la pressi de


l'aire a la superfcie del mar 760 millmetre. Nivell de Mercuri, que pesa
10325 quilograms.correspon. (Phys de Pouillet. S 118).
1)

Un pot trobar una espcie de miracle en la forma en l'atmosfera combina propietats


aparentment completament oposats; s el ms lleuger i Leichtbeweglichste i
moviments ms lleugers mediaci, i no obstant aix el ms durador i gleichfrmigst i

stetigst opressiu a la nostra terra, ala i premi en un. El que pot semblar diferent
d'aquestes funcions, i l'ambient es van unir en la ms perfecta i, com veurem, molt
ms. El que hem vist en el marc slid del mn, tamb es pot veure aqu. I a mesura
que la terra sempre t molt en el que hem de mirar ms enll de nosaltres mateixos,
sin que tamb t un rgan en l'atmosfera de molts beneficis en si mateix, que noms
hem de procurar eines externes nosaltres.
L'ambient s tamb el ms com i el reg bailer ms com, l'aigua atrau els vapors,
contribueix amb vents sobre el pas, recull en les esponges dels nvols, i ho expressa
a travs del pas.
Per s tamb, al mateix temps que l'agent d'assecat ms com, s'asseca la roba a la
lnia, el malt al forn, el fang de les maneres.
Tamb s el ms gran i el refrigerant ms com hitzende simultniament ventilador,
ja que bufa a tot arreu dels llocs frescos desprs de la calenta i calenta pel pel fred i el
foc mateix suscita a tot arreu.
Tamb s la finestra ms gran i al mateix temps la pantalla brillant major per a
tothom. El que veiem, noms veiem a travs d'elles, tots els estels brillen a travs de
vost a la casa de la terra, per tant rodona com s una casa de vidre. 2) No obstant
aix, en servir de claredat, tamb serveix per mitigar i distribuci uniforme d'una
altra manera per a la llocs i temps a parpellejar la brillantor i la mediaci suau
mateixa amb la foscor d'una manera molt similar com ho fan les pantalles de les
nostres llums, excepte que individuals, a diferncia dels nostres paraiges, no al cos
llumins, les estrelles, per el sistema d'illuminaci , la terra est unit, i s'espera que
la preferncia dels ms bells colors. No tenia atmosfera, per la qual cosa no hi hauria
alternana entre els brillants dies de cel blau i la nit omple el cel negre de
l'estrella; per vam veure les estrelles en els dies tan brillant com la nit amb el sol i la
lluna al mateix temps, de peu sobre un cel negre com la peix per sempre. La brillantor
i el blau del cel van esvalotar simplement del fet que l'atmosfera dispersa la llum del
sol com un color d'ombra blau translcid de vidre mat. L'ombra de la Terra seria tot
negre, des cridaner brillant abstechend sl, i si estigus assegut a l'ombra d'una casa
com en la foscor de la nit; perqu ara aquestes ombres encara estan illuminades per
la llum reflectida per l'atmosfera. Cada mat, en sortir el sol era com si alg es
produiria fins i tot amb una llum en una habitaci molt fosca, ia la nit, com si estigus
sortint amb la llum faria. Aix cridaners dia i nit canviarien. La transici a travs de
alba i al capvespre, i per descomptat al mat i resplendor de la nit va caure.
. 2) Humboldt (Cosmos III 144) aixeca l'aspecte teleolgic de nosaltres que apareix de manera natural i no obstant aix, no s evident a
travs de l'atmosfera amb les segents paraules que van sortir: "Si un pensa en els mltiples processos, que en el mn primitiu, el divorci
de les parts, el lquid i la gasosa a l'escora terrestre poden tenir causes, per la qual cosa un no pot evitar pensar el prop que la humanitat el
perill ha estat la d'estar envoltat per una ms opaca, alguns grups de vegetaci poc molest, per tota l'estrella del sostre atmosfera vetllada
tots. coneixement del sistema mn hauria estat llavors retirat de l'esperit d'investigaci ".

L'ambient tamb fa que en cas d'un benefici similar a la finestra dels nostres
hivernacles, ja que ms fcilment a travs de les fulles la calor del sol que brilla, que

en absorbir part de la superfcie enfosquida fulles de la terra, de manera que la calor


s el que van ser capturats en un parany. Aix s a dir, la caracterstica d'un cos
transparent en absolut.
No hi ha ra per a suposar que l'atmosfera que solia ser una textura diferent era
com ara, que molt ms humit, ms clid, ms opressiu, va ser ms saturada amb
dixid de carboni. Probablement calia ser ms humit i ms clid, per la opressiva que
ara, a causa de que la prpia Terra es trobava encara en la superfcie ms calenta i
cobert sobre una major part de la superfcie amb aigua, i per tant tamb s molt ms
fort i ms mplia del que est ara dipositat. Ella va haver de ser impregnats amb
dixid de carboni, probablement, ms si tenim en compte que tot el carboni dels vasts
dipsits de carb, que ara es troben sota la terra, va ser antigament continguda en
l'aire en forma de dixid de carboni; fins i tot el dixid de carboni de Kalklager pot
haver estat incls prviament en part buscant (al principi del tot) a l'atmosfera.Per
calen altres homes van haver de lligar en aquestes circumstncies. Ats que el molt
ms abundant que ara desenvolupa des de baix vapors per per sobre mateixes raons,
els documents de refrigeraci com ara, era, com, sobre una olla encara fumejant, els
nvols que ara s'orienta noms parcialment i localment Terra escapa als ulls del sol i
les estrelles disputar general i permanent, i pot existir criatures ja han passat a la
coberta de l'aigua perodes la terra molt abans que sentir que hi ha un sol i que no sn
les estrelles sobre els seus caps; i igual que el primer esquerdament de la capa de
nvols, la primera vista del sol i el cel blau durant el dia i el cel estrellat a la nit, la
primera divisi de la llum i l'ombra a terra, el primer reflex del sol i les estrelles al
mar com un esdeveniment important per les seves noves creacions orgniques van ser
aclamats per la terra o han donat lloc a aquest tipus, com la present entrat
completament noves condicions. Certament criatures van sorgir noms que ara amb
les parpelles, els peixos no tenen cap. Aquest esquinament del nvol cobrir la terra
era tan dir solament neix lliure al cel; perqu havien estat criats noms en si
mateix. Un pot amb la primera mirada ascendent del pollastre, que ha bufat la closca
de l'ou, o amb la primera ruptura d'una gemma latent considerat prviament en flor es
compara contra la llum.
s molt possible que la primera ruptura de la capa de nvols era anteriorment en
relaci amb el primer (almenys la primera significatiu) esquin del fons del mar, com
de sortida inflamaci, masses muntanyoses roent nsula Risch aixecat sobre ell, i aix
forts corrents d'aire sec i calent enviat cap amunt que la coberta de nvols es van
separar sobre ell, i el cel blau al pas nounat va veure. Aix tindria la referncia
interessant que la primera aparici del cos de llum que dna, el sol, va coincidir amb
la primera aparici del cos de l'ombra que proporcionen des d'abans de la primera
aixecada sobre les muntanyes marines encara existia cap rgan decisiu ombra sobre
la Terra.
Fins i tot ara impedeix el Shara a travs dels seus fluxos d'aire ascendent calorosos i secs per
formar nvols. I aix tamb es pot resoldre a travs de tals nvols.

Anem ms ens imaginem el procs, tot i que, per descomptat, sempre segueixen
sent una mena de novella de la histria natural, podem creure que l'esquin de la
capa de nvols va ser iniciat per una tremenda tempesta anterior, com

s'acompanyaran encara erupcions volcniques de tempestes elctriques, de manera


que aquest gran moment va ser celebrat per la part superior i inferior al mateix temps
amb les manifestacions ardents.
"Per a la tempesta ascendent courant l'exemple ausfallendste s all la regularitat de FeuersuIe
format durant l'erupci d'un volc. Per tamb aix ascendent 1 courant ms viu, com la columna de
foc d'un volc, que s alta en les Vesuvi 11000 peus? Al erupci volcnica de la llana Rotte en
1731, on sabien gaireb sense tempestes elctriques, va aparixer una vegada en el primer brot ".
(Dove, Meteorleg.
Unters. 65.)
Sense cap dubte s'agita l'aparici d'una tempesta elctrica en
aquests casos, per tant, que els vapors d'aigua les erupcions
volcniques barrejats condensen molt rpidament amunt.Per
descomptat, per s'ha de desenvolupar a travs de les marines tals
vapors d'aigua en encara ms abundant grau de masses fervents
innovadores; Per tant, el cel s'havia enfosquit, en un principi
encara ms fins que el producte va sortir de la terra estava seca
i ara rierols aire sec enviat en l'aire, que va acabar posant els
nvols.

En els vessants de masses muntanyoses de luxe, especialment prop de la mar, on


aviat vi fresc, ara tamb els va agradar immediatament les noves creacions
orgniques d'animals terrestres i les plantes terrestres es produeixen.
El gran contingut de dixid de carboni de l'atmosfera semblava essencial aliment
per a les plantes, amb la gran humitat i la calor junts, noms per condicionar
l'exuberant vegetaci de les restes encara es conserven per a nosaltres en la formaci
de carb; per el mateix contingut de dixid de carboni fa que l'aire no apta per a la
respiraci de les classes ms altes dels animals i els ssers humans. Pel que fa als
efectes ara estem veient la terra en qu comena empleat gelosament per endur-se
aquest dixid de carboni en excs, per perqu aquesta portant al mateix temps els
efectes que la presncia servits. El creixement ms exuberant i la renovaci freqent i
el rejoveniment de la vegetaci es va dur a terme a costa de dixid de carboni i tamb
va servir com a preparaci per al desenvolupament d'una major organitzaci
animal. Tenia Si una vegetaci fart de dir-ho dixid de carboni de l'atmosfera
d'ingesti i res ms es pot prendre, per va comenar a tornar per podridura de parts
d'aire de dixid de carboni, mentre treia d'ella en el creixement progressiu, de manera
que es trobava sota el sl enterrat, i va crixer en ell una nova vegetaci, que va
continuar el negoci de purificaci de l'aire. T 50, 60, fins i tot fins a 120 dipsits de
carb que es troben per sobre de l'altra, cadascuna de les quals t el seu carboni
noms degluci i la descomposici de l'cid carbnic pot guanyar. Com que ja no hi
ha aquest tipus de mitjans de destrucci de la vida de les plantes pel mn animal i
humana en general era com ara, per al bestiar i el pasturatge d'ovelles no s de la
terra, les persones cremades i encara no consumeixen la fusta dels boscos, de manera
que la destrucci va ser causada per les revolucions naturals noms mitjans per
convertir-se en vegetaci jove en la successi prou rpida.
Per no noms la terra, sin tamb el mar amb les seves criatures van ajudar amb la
mateixa finalitat, encara que d'una forma completament diferent. El mar s'ingereix

saber inicialment tamb el seu cid carbnic part; a ella, per sempre assedegat
aconseguir-ho, el mar estava a la m una vegada i una altra l'cid carbnic per la
formaci de les petxines calcries de les criatures inferiors, tant composta de carbonat
de cal, privats, i sempre van ser enterrats de nou, de manera que ara guix proveirformar 500 peus de gruix.
Per ara, si s que alguna vegada s'havia anat perqu les plantes i els animals
finalment havien empassat tot el dixid de carboni a l'atmosfera i seria res per menjar
distant i la primera per a la nova formaci de la closca mantingut l'ltim. La terra
havia de comenar per fi a complir amb els seus residus de dixid de carboni i
comenar un nou negoci amb la finalitat de produir fins i tot amb un esfor redut
carbnic igualment forta vitalitat. Per tant els va enterrar ja no com abans, per ms a
l'esquerra a la destrucci gradual de la superfcie, mitjanant el qual el carboni es
retorna al mateix aire, les plantes. En segon lloc, va augmentar per a aquells amb la
necessria reducci de dixid de carboni per si mateix disminuint la quantitat de
criatures marines que necessiten cal carbnic als seus marcs slids, la quantitat de
les espcies animals superiors, l'estructura es compon de fosfat de cal; en tercer lloc,
es va referir a les criatures acabats de crear per la naturalesa del seu menjar, i la seva
respiraci sigui ms que el primer a implementar el carb que consumeixen les
plantes de nou en dixid de carboni i va tornar a l'atmosfera 3); En quart lloc,
finalment va crear desprs de tot no haver semblat suficient, la gent del carb i la
crema de cal per a la construcci de les seves cases s dels promotors ms eficaos
de dixid de carboni torna a l'atmosfera per la crema de fusta, desenterrar i cremar, i
finalment a travs de les dues circumstncies probablement el offset, que segueix sent
gehends contnues consumits per l'cid carbnic per a la formaci de corals i
crustacis al mar; deportat al mar des d'aquests Anschssen destrut gradualment molt
ms.
3)

A partir dels animals com llangardaixos ja es troben residus en el perode de carb; per el seu procs de
respiraci, encara que tenen pulmons, per com amb els animals de sang freda, en general, molt limitat. No va
ser fins als animals de sang calenta, s a dir, les aus i els mamfers, s'inicia un procs de respiraci vigorosa.

E. Sobre els poders imponderables.


L'home t un agent misteris en els seus nervis, almenys la sospita que, a ms de la
matria proteica, en qu consisteix, ni una naturalesa desconeguda mitj
imponderable b estava continguda en el mateix.s el cas, llavors encara pot ser
noms la planta de desenvolupament altament organitzada o floraci mateix mitj de
multa que el cel i la terra impregna com a base general dels poders imponderables i
envolta, per est obligat i es van moure en els districtes terrenals d'una manera
especial. O com va succeir, per va ser noms en els ssers humans? El millor s tenir
ms d'aix, fins i tot hipottica, agent de fer cap altra hiptesi, per per complir amb
aquesta idea general. Altrament l'imponderable es troba encara en algunes
modificacions en ia terra davant de, l'origen i el context, en part coneixem, alguns no
saben, malgrat un context general, ara probablement generalment statuiert, en el
llavors tamb ho fa l'agent nervis, si n'hi ha, afegir.
"Quin s l'arma visqui invisible d'anguiles; el despertat per tocar parts humides i dispars,

persegueix en tots els rgans dels animals i les plantes, el que la immensa volta del cel inflamat
eixordador el que el ferro s'uneix al ferro i dirigeix la transici recurrent silenci de l'agulla
conductora , tot, com el color del feix de llum dividida, flueix d'una font;. tot el fon junts en un
etern, omnipresent, la fora "
(Humboldt Ans. S 34.)

Calor en particular, dna la benvinguda a la part de terra del sol, de vegades t


peculiar en els ssers humans i els animals de sang calenta fonts de calor, en part, s
una calor primordial vaixell. Penseu en primer lloc la primera font.
Si alguna vegada es troba en les fbriques i les institucions ms grans especialment
avantatjs que la calefacci i Feuerungsanstalten aplicar-se de manera justa i gran, en
aquests llocs, on no sn el funcionament de l'obstacle negoci, pel que veiem la terra
aquest fi en admirable reunit Grau. Una sola enorme forn principal subministra
superfcie de la terra amb la llum i la calor al mateix temps i s alt penjat sobre ella,
pel que no ocupa espai en qu s el no-res en el cam; al mateix temps, aquest tipus
de dispositius es fan en la forma i el moviment de la Terra, el de l'acci uniforme de
la llum i la calor Wellspring per els mltiples beneficis que sorgeixen, com s'ha vist
abans. Per, a ms d'aquest gran esdeveniment all llavors allwegs petit per a s local
i ulterior execuci d'aquella a la qual se sentin les bases dels grans.
La calor del sol pot colpejar en conflicte amb la prdua, la Terra segueix gehends
sofertes per l'emissi, penetrar noms per a profunditats baixes, per ara veiem un
altre gran esdeveniment per a l'escalfament de la Terra dins de si mateix. Passa a gran
per molt b rajada de dalt encara que menys gran, per la terra mateixa compliment,
Angle. Originalment enterament una esfera lquida brillant, s la terra segueix ara en
el seu interior i ha cobert noms de forma gradual pel refredament i la solidificaci
des de l'exterior amb l'escora que ara tenim una base slida sota nostre. Per com
ms aquesta escora ha crescut en augmentar la refrigeraci del gruix, ms s'ha
protegit a la Terra de refrigeraci fernerem, de manera que ara, desprs que noms t
uns pocs milers de gruix, un Ferrieres Augmentar el refredat com, encara que no
absolutament impedit, per fa milers d'anys no s apreciable. Que la mida de la Terra
contribueix a aquesta lentitud del refredat com, ha estat prviament notat. Un veu
una forma tal que l'escora slida amb el significat d'un esquelet al mateix temps, una
capa protectora de la Terra es connecta, li ha crescut d'acord amb el, quan va
comenar a ser ms fresc, i en els pols, on la iniciativa per a la refrigeraci s ms
gran, no es discuteix fins i tot la ms gruixuda. Quan els animals fa que la pell, amb
la roba dels homes, amb els lquids que es van a mantenir calent, la paret del vas, els
mateixos serveis.Els segents sn ajudes que la Terra ha estat generats localment en
el seu costat exterior, en el que respecta consideracions similars s'apliquen com per a
la protecci del nostre cervell a travs d'un crani especial.
"La prdua de la calor original de la terra ha estat molt ms gran que en la superfcie que al seu
interior, i en l'actualitat est fins ara refredada en la superfcie que la seva temperatura probablement
no parlar de 01.30 excedeixi graus C. la calor que la seva en virtut de les altres dues causes
(calefacci pel sol i la calor de la zona del cel) romandr constant ..... Inicialment temperatura de la
Terra ha disminut rpidament, per en l'actualitat aquesta disminuci s gaireb imperceptible per

molt de temps. A ms, la mida del guany de calor amb la profunditat no sempre seguir sent la
mateixa, per hi ha milers d'anys (30.000 anys desprs que el clcul per a una disminuci
de 1.30 passi C) abans que es van baixar de la mitjana actual ".
(Fourier en LEHRB de
Biot. De Phys. VS 386.)
"v. Beaumont t mig de la teoria de Fourier i de les
observacions Arago va concloure que la quantitat de calor central
que arriba a la superfcie de la Terra, un 1 en el transcurs d'un
any quart fondria polzades de gruix Eisrinde la terra."
"Desprs de l'experincia bastant coincident en els pous artesians pren en l'escora superior de
la Terra, la calor al mig, amb una profunditat vertical de 92 parell. Peu en 1 C. Per a. Seguit aquest
increment una proporci aritmtica, aix que per tant, seria a una profunditat de 5 2 / 10 geogr. milles
ser fos Granit ". (Cosmos de Humboldt.)
"D'acord amb els clculs dels naturalistes ms crebles tot el gruix de l'escora slida de la
Terra no s ms de 50 000 peus o 2 2/1 milles Geogr fora prop de 34 000 peus per arribar a les
roques de masses cristallines; .. 10, 000 a les formacions de transici, 5000 a les capes secundries
1000 i en els documents recents terciries ".
(Schpfungsgesch de Burmeister. 3a ed.
P 174.)
"Lloc Pouillet (a travs d'un curs, el clcul no s del tot
fiable) que quan la quantitat de calor, que envia el sol en el
transcurs d'un any a la planta, en el mateix es distribueix
uniformement i s'utilitzaria sense prdua a la de fusi del gel,
que seria llavors capa de crear un la capa de terra que envolta
de gel de 31 metres (95 1/2 peus parell.) de gruix a fondre, i ms,
que quan el sol s'havia envoltat tot pel gel, i tot el que emana
de la seva calor s'utilitza exclusivament per fondre el gel, es va
fondre desprs a l min. una capa de 12 metres de gruix. "
(Pouillet, LEHRB. De
Phys. II. P 496.)

Un pot preguntar-se per qu la geotrmica interior i la seva protecci? El mateix


obstacle que s'oposa a l'escora slida la fugida de calor de la terra, tamb fa que la
calor de l'interior ja no est en la superfcie es pot sentir s, la calor en lloc
notablement ara noms depn de l'acci exterior del sol. Aix que sembla intil per
contenir la calor a l'interior, potser inoport perqu just ara per aquesta restricci la
calor s intil a la superfcie. Si tenim en compte el difcil que sovint elevar la calor a
la superfcie, i la tremenda quantitat de calor a l'interior est incls, per la qual cosa
podem, de fet lamentable que aquesta calor s atrapat tan ocis. Anteriorment, la
calor suficient encara notablement a la superfcie o es va dur a terme fonts de masses
muntanyoses calents novament renovats, i els ms abundants, fins i tot a travs de les
regions polars s'estenen vegetaci, les restes de la qual encara tenim noms la
immensa Steinkohlenfltzen, va ser el resultat dels mateixos; tota la terra era com un
escalfa des de baix l'escalfament global; que ara ha cessat, ja que la calor des de baix

s tan bona com s'apaga des de dalt. No obstant aix, ats que la naturalesa en el seu
conjunt no actua contrriament a propsit, o si volem presentar inconvenients en ella,
sin que mostra una tendncia a eliminar ms i ms, de manera que pot ser que
aquesta instituci amb compte, que per al tancament de la calor en les profunditats
cap a la superfcie fet i s'estan convertint en aparena ms efectiva, simplement
serveixen amb un argument que no acaba d'arribar a alguna cosa ms que el
subministrament dels ssers humans i els animals a terra a la superfcie; s que sigui
per a ella desprs que ella ha deixar anar, el seu primer desenvolupament es va dur a
terme sota els efectes de l'excs de calor, per s ms til, la calor que encara
romanen tan fermament com sigui possible per mantenir en profunditat que utilitzar
en la superfcie per la seva gent i animals , que en el seu lloc prefereixen peculiar
tipus de remeis era en part a fonts de calor internes, en part com retardants
d'exteriors. La calor de l'interior, quan, tamb per a nosaltres tan poc inactiu inactiu
per la terra com el nostre propi calor no t sentit per a nosaltres, encara que per
diferent i potser per a nosaltres no s per ergrndenden punts de vista.
Creure aix, podem trobar ms ens fa com dos tipus de protecci per a la
conservaci de la calor, a travs de la closca de la Terra, i, conixer per la grandria
de la terra, i que el primer de protecci pel mateix refredament, el es pretn limitar,
noms s'ha creat i est creixent ms pel que l'encara ms el refredament
progressa. Aquest fet est en plena analogia amb l'acte-control apropiat, que
percebem en el nostre propi organisme amb tants efectes. . Un oftmaliger o pressi
dolorosa persistent al dit, per exemple, en tocar un instrument, o al peu en caminar
sobre el terra nu van crear una pell calenta, de manera que l'efecte de la pressi s el
ms llarg s el ms limitat; cada temps per acostumar-se a primers estmuls molestos
es produeix pel fet que els estmuls portar installacions al nostre cos, el que limita el
seu efecte. S, tenim un cas que revela la present alguna analogia especial. Creix
saber tamb als animals al nord i un dur hivern de pell tan gruixuda, ms augmenta el
fred. El refredament ms fort experimentada pels animals estimula el seu cos per
generar una protecci ms forta contra el refredament en, com s el cas amb la terra,
excepte que en aquest ltim la intervenci molt ms fcil, per tamb,
indiscutiblement, el ms dirigir el a l'extrem, autocontrol dirigit. A causa que en els
animals dels actes de fred noms a travs de vasta i extensa menys per a la nostra
consideraci, i encara no est clarament reconeguda a terme mediacions terreny com
noms de passada, que tamb produeixen aquest xit.
Un pot aqu per no argumentar que l'escora slida es va formar per donar a la gent
i els animals de terra slida i tallar-los el pas de la calor per dins, de manera que no en
tots es refereixen a la protecci de calor intern, que s ms aviat a l'atzar i arribar a
qualsevol cosa. Aquestes contingncies no sn intils en el sentit de la naturalesa
apropiada d'actuaci; No obstant aix a l'altra banda, s en el sentit de la naturalesa
apropiada d'actuaci, que va examinar per un i el mateix mitj per aconseguir els
propsits mltiples al mateix temps. Aix com petit pot voler dir, l'interior la calor era
ms que un grup de calor primordial, que era necessari per al primer
desenvolupament de la terra, per ara ha estat beiseitgelegt com ara endavant
intil. El carcter funcional que actua no tolera tals radicals ocioses. Quin s

innecessria en un sentit, s usat immediatament apropiadament en un sentit


diferent. El propsit s protegir la calor a l'interior, es tanca de fet el propsit del cor
de les criatures per proporcionar un pis slid i secretar des de dins, no des, per per
contra ho faria a eliminar l'objectiu de salvaguardar la calor interna closca slida
merament un propsit cap a l'exterior, no traeix dintre seu mentre el contrari sempre a
la recerca d'una major importncia dels dipsits slids en les seves portades a
l'interior. El propsit de la terra seca i la custdia de les criatures contra la calor
interna s'haurien fet aconseguit ms complet, quan s'ha fixat tota la terra i el fred fet,
en comptes de tenir una closca slid per l'interior calent; Els terratrmols i els fluxos
de lava es convertirien llavors en impossible. Pel que sembla, per, ser sospesat tots
dos propsits, preservant clida possible lquid a l'interior i aconseguir la major fora
possible del sl fora d'un contra l'altre pel que des que dos era encara prou en
connexi. L'existncia dels ssers humans i els animals tenen en algun grau menor
pot molt b encara existeixen contra la calor inferior de la part inferior, s, fins on
podem jutjar amb ms facilitat i amb menys esfor que s ara el cas. Per pel que
sembla, semblava ms important, si s possible, per assegurar una escora prou
gruixuda que la resta de l'energia geotrmica, ja que li permetr a la gent i els animals
per arribar a les coses bones, per sempre associat amb la prdua de la mateixa.
Sense ser presumptus ara, per poder explicar plenament el misteri de la reticncia
teleolgica de l'energia geotrmica a l'interior, per pot apuntar a molts:
En primer lloc el fet que l'escora de la Terra, encara que diferent per a la ment
ordinria i el lent desenvolupament de les relacions terrenals prou gruixuts per
excloure qualsevol convoluci per permetre un gran avan, i la comunicaci fsica
entre interior i exterior notablement, sin per fets geolgics ha experimentat perodes
frherhin aixecaments i avenos, la creaci es van formar noves muntanyes, i per tant
desconegut, el desenvolupament de noves relacions organitzatives entrar en relaci
amb nosaltres. No podem saber si tals desastres no siguin ms prxima, que desprs,
sens dubte, tamb portar a noves evolucions. (Veure. Annex de la cinquena secci.)
Per llavors semblaria tamb per comprendre que la terra s un dipsit suficient de
massa lquida calenta de sota per assegurat i que el (estrictament matemticament
noms en el temps infinit possible) refredat com completa ara llavors imminent, si la
terra tenia els seus certes fases de desenvolupament completament acabat. Aquesta s
una hiptesi que t la seva manera, encara que no s demostrable.
La finalitzaci de la calor interna des de l'exterior tampoc s tan completa que no
encara en soterranis profunds i mines, en les aiges termals, pous artesians i,
probablement, el Corrent del Golf, subvencions locals la calor des de l'interior
realitzades fora que tenen la seva fi; i per descomptat el flux sostenible d'aquestes
fonts tils de calor depn que la calor no es dispersa de forma rpida i des de totes
bandes de la terra.
La temperatura constant en els soterranis de l'Observatori de Pars s (peu 84a parell) a una
profunditat de 27,6 metres 11,82 C, mentre que la temperatura mitjana a la superfcie s de 10,8
C. (Phys de Pouillet. 11, 453 S u. 470.) Aquest excs de temperatura de profunditat a la superfcie
depn noms de la geotrmica interior.
Els pous artesians de Grenelle a Pars, l'aigua va ser perforat en 1800 peus de profunditat, t

una temperatura de 22 R, a ms de la temperatura local mitjana de 8 R, els ressorts d'Aquisgr


tenen 46 , el Carlsbad Sprudel 59 , l'rea d'aiges termals de Geiser fins i tot 80 R.
El Corrent del Golf, l'aigua s'escalfa en el Golf de Mxic fins a 31 C, contribueix al seu torn
a Europa no menyspreable en alleujar el clima europeu. A travs de la influncia d'aquest corrent de
mar lliure de gel del nord d'Europa, separats per una franja dels gels polars; fins i tot en l'poca ms
freda no arriba al lmit dels gels polars, les costes europees. (Veure. Phys de Pouillet. II. 467.
Paloma, Meteorleg. Unters p. 20.)

D'altra banda, potser depn, encara que manera desconeguda en nosaltres, amb la
calor i el lquid de l'interior i els seus canvis i moviments del magnetisme de la terra
junts, de fet, pels canvis locals en el temps ms gran que ell aprn noms un mbil o
en moviment Ursach seu origen pot deure, ia ms dels beneficis que t per al nostre
enviament i Feldmekunst, per, pot tenir ms importncia general per a la Terra, de
la qual tant la foscor s sens dubte la forma sobre el motiu real de la seva formaci.
Els canvis en el magnetisme de la terra desprs de dies i la temporada depenen indiscutiblement,
juntament amb el progrs del sol, per contra gaireb no es pot mirar a diferncia dins de la terra la
ra dels canvis seculars.
Per a buscar la causa del magnetisme de la terra, fins i tot en un nucli de ferro magntic, com
succeeix tamb el contrari, vost ser part d'aquesta variabilitat interna impedit la mateixa, que seria
difcil rastrejar a mers canvis en la temperatura d'un nucli slid, en part perqu el ferro notablement
en la resplendor mai magnetisme perd. El ferro a l'interior, per podria, tot el que ha de creure
noms en estat lquid brillant estigui present.

s indiscutible que la terra que una vegada va ser, ja que sn encara lquid
totalment brillant, tamb s'auto-llumins, ja que fins i tot ara encara calent. Per
aquesta auto-illuminaci s, com abans extingit noms en la superfcie en molt alt
lloc de calor prenent com auto-calor, que ha trobat refugi a l'interior, i amb poques
excepcions illuminen les criatures no s en si, per contra, molts d'ells tenen una calor
sensible. La llum en la superfcie de la terra depn ara de la mateixa manera que la
calor principalment en el sol, per t a la lluna un aparell auxiliar per a la illuminaci
de nits sense un aparell auxiliar corresponent per escalfar les nits quan la llum de la
lluna, encara que no tan un altre va dir, refrigeraci, sin que actua noms
escalfament imperceptiblement. Aix pot interpretar-se teleolgicament. Amb la
sortida del sol gaireb immediatament la llum, per no aix la calor del dia, en lloc de
la nit relativament poc es veu disminuda, pel que era necessari com un forn per a
ajuda temporal per installar un llum de nit. Perd Cal assenyalar que la lluna plena
s'eleva just quan el sol es pon, i cau, quan s'aixeca, de manera que fins a l'estiu s ms
curt, a l'hivern s ms llarg per sobre de l'horitz. La terra t aquesta ajuda temporal
de creaci prpia com la forma de sospita, almenys, la lluna s una part del mn que
solia ser, ella va llanar lluny de vosaltres cap al cel. La lluna va al voltant de la terra,
que ells, ja que no s possible tenir el Aushilfe llum pel mateix sempre ia tot arreu al
mateix temps en la mateixa mesura, la mateixa en tots els costats gaudeix de
dimensions variables entre si i, per tant, al mateix temps un nou Uhrrad de ajuda a la
determinaci de les victries de temps, el que dna un temps diferent al propi gir del
departament de la terra.
Sempre i quan la terra estava sent considerablement la calor a la superfcie pel seu

propi calor, noms hi havia plantes i de sang freda animals, cucs, peixos,
llangardaixos, etc. en ella, que s'est convertint molt a prop de prendre la temperatura
del medi ambient i van prosperar a la terra calenta de tot el mn en ms abundant. No
existien aus de sang calenta, els mamfers i les persones; Per qu complir en ells
esdeveniments per generar el seu propi calor quan la terra a tot arreu sense esfor va
proporcionar la calor des de l'exterior? Tota la terra va ser en aquest temps que abasta
molt ms uniformement amb animals i plantes similars que ara, perqu la calor era
llavors molt ms uniforme al llarg del mn. Per quan la temperatura de la superfcie
de la terra pel refredament es va enfonsar ms i ms, ja no podia continuar de la
mateixa manera l'exuberant vida de la flora i fauna existent. La majoria va morir de,
ja sigui a poc a poc, ja sigui en major Erdrevolutionen, i reemplaat no estan en la
mateixa proporci per una nova del mateix tipus. La vida de la prpia fred, ja no s
tan apreciat per la planta de calor extern i inferior mn animal atrofiat com a a certs
lmits. Per tal de no deixar, per es marceixen la vida orgnica en el seu conjunt, la
Terra compensa la calor que podia seves criatures ara lliurar menys exteriorment, ja
que van fer alguns dels seus criatures per arriar el seu propi calor. No obstant aix,
per a l'organitzaci d'aquesta naturalesa va haver de ser establert com el ric art dels
ssers anteriors. Ara ha de ser el que havia fet anteriorment externament la terra,
pagar per si mateixos. Aix que l'organitzaci d'aquest nou sistema era perqu
l'organitzaci dels ssers mai pot augmentar noms en connexi, formada major que
la de la primera. Per descomptat, aix no s ms que un dels factors que expliquen el
progrs de l'organitzaci.
Pels animals i els ssers humans de sang calenta produeixen el seu propi calor,
podria semblar que d'aquesta manera es convertirien en menys dependents de la resta
de la terra; per s tot el contrari. A causa de que poden utilitzar la seva calor interior,
per noms a partir de substncies externament terrenals adquirides produir, i mentre
llangardaixos, serps, granotes, peixos poden morir de fam durant molt de temps i
molt poc per respirar, els han d'absorbir una gran quantitat i freqncia d'aliments i
l'aire per tal d'aquest mitj per nodrir la seva calor perqu en De fet, el seu propi calor
es genera noms per la transformaci qumica dels aliments registrats amb l'aire
capturat.
El refredament de la terra a la superfcie no noms ha tingut xit per portar a un
major, sin tamb una ms variat desenvolupament de la vida orgnica, pel fet que les
varietats de climes i les diferncies de temperatura de la zona, que es relacionen les
diferncies de la vida orgnica, present solament plenament capacitats.
L'adaptaci precisa de l'home i de la terra pel que fa a les condicions trmiques i els
dispositius enginyosos, per mitj de la qual s una temperatura uniforme s'ha guardat,
per proporcionen una oportunitat perqu les consideracions especials d'inters
teleolgica.
La calidesa de la gent prpia, no l'eximeix de l'exigncia d'un adequat grau de calor
extern; noms sota certs lmits de temperatura externa s capa d'existir; per s
precisament la que ell realment es troba a la terra, i de fet completament esgotat i es
combinen en el cam mannigfachste amb les altres condicions terrenals troba en el

canvi espacial i temporal, de manera que el ms ric desplegament de diverses


condicions de vida per a ell s evident. La forma i el moviment de la Terra, la
distribuci de l'obra lquid i slid en conjunt per canviar les condicions d'aquesta
COBREIX possible. Es pot llavors tamb, com a tot arreu en aquests casos, donar la
volta i dir: L'home acaba de configurar, ja que va ser capa de sobreviure en la ms
avantatjosa segons les circumstncies.
Aix per avantatjosament la varietat de temperatures a la Terra, en part per
encoratjar les persones de moltes maneres, en part per produir una varietat de
productes als seus serveis, hauria estat per a ell tan poc avantatjs que el cos i la
temperatura canviant del seu entorn que sempre segueixi exactament. Cal seria
llavors assumir una transici molt desigual seus processos orgnics, com una
mquina de vapor funciona ms rpidament o ms rpidament, depenent que s'escalfa
ms fort o ms feble. Realment veiem en animals de sang freda, que s'est convertint
en molt a prop de prendre la temperatura del medi ambient que estan relacionats amb
la vivacitat i l'activitat molt amb la temperatura exterior; en la calor, sn feliment, en
el fred, sn lents o caure en letargia. La mquina humana sempre ha de ser el mateix
que disposat a servir a la seva voluntat, ha de ser capa de encara s possible sense
tenir en compte el canvi aleatori de les influncies externes, fins i tot en el fred
extrem i la calor continuar treballant; i el que va ser necessari per tenir el mateix, en
lloc d'instruir en el principal a l'escalfament extern no uniforme, internament a la
calor, i de fet per escalfar de manera constant i uniforme possible, a ms d'assegurar
que no s'enfronten a la manca influncia climatitzada i refrigeraci el nivell de calor
uniforme la temperatura exterior pogus fer valer. Aix ho veiem ara en les tasques
humanes a travs de les mediacions ms enginyosos complert.
En primer lloc l'xit demostra en si que era el cas, ja que la calor de l'home, que s
d'aproximadament 30 R a l'interior, sota el major canvi en la temperatura externa
sempre mant constant. Ara es pensa b, el ttol de l'orgnica rica a terme per
mantenir a la gent sempre igual de calent. Per no ho s. Ms aviat, es mobilitzen les
mesures ms complicades per aconseguir el simple resultat al que ens
ocupa.Nosaltres mateixos tampoc trobarem fcil mantenir un forn de 70 anys com
igualment clida sempre, igual que l'home de la seva vida, i la naturalesa no t un
altre avantatge en estalvi de recursos per a l'assoliment d'un avan de resultat, com en
el svia combinaci i l's exhaustiu dels fons s. I precisament els mateixos sn de
conservaci uniforme de la calor en els homes el millor exemple.
Tot el cos d'un home pot ser utilitzat com un escalfador, en diem desprs de tot,
forn, consideri la possibilitat que noms un dispositiu molt ms perfecta que els
nostres forns. Mentre que els nostres forns ordinaris noms serveixen com caixes ms
petites per escalfar les caixes ms grans, la nostra Stuben, l'habitaci del nostre cos
s'escalfa directament com el quadre de forn. Per aqu ja sn avantatges
importants. Els nostres forns han de ser molt ms calenta que les nostres oficines; s
ara una gran quantitat de calor a les proximitats del forn i el forn en si sense s, i la
distncia t, per sovint no prou d'ella;directament en el forn est massa calenta, ni
molt menys sovint per ser refredat, l'habitaci t tota una temperatura molt
desigual. Un d'ells s sempre en una prdua on establir el forn; Ell est a tot arreu en

la forma i pertorba la simetria de l'habitaci. Tots aquests mals trobar evitat pel
simple fet que l'espai climatitzada coincideix amb la sala de calderes en si. En virtut
del que podria ser en absolut amb una temperatura molt moderat la sala de calderes
per a fer, ja que tots ells no havien de ser aixecat ms alt que til per l'espai a escalfar,
i les installacions eren possibles, assegurant la distribuci ms uniforme de la
calor; perqu res ms calia que se'ls dna en un moment les prdues de preus a ms
suficient per fer en altres llocs. El forn s tamb el no-res en el cam, perqu ell
mateix no pot interposar en el cam.
s molt estrany i un bon cas de tocar els extrems que tal figura en l'escalfament
intern del nostre cos per davant significa el mateix que s'aconsegueix, que. En
l'escalfament exterior de la terra En aquest ltim, a saber, s la immensa distncia de
l'aparell d'escalfament de la qual es cos s'escalfa, juntament amb la gran
preponderncia de la primera a mida i calor contra aquest ltim, creant un lleu i,
llevat que es modifica per la forma de la terra mateixa, completament s'aconsegueix
l'escalfament uniforme de la Terra i evita l'inconvenient que sorgiria de la posici de
l'aparell d'escalfament en el qual s'escalfa l'espai;No obstant aix, en aquesta
coincidncia directa de l'aparell d'escalfament per ser escalfat amb el cos de la
ubicaci, la mida i la presa de calor per l'apropiat. Hi ha un buit, per el ms
uniformement possible amb l'ter espai ms prim ple entre heizendem i el cos
climatitzada era convenientment possible; Aqu s'han establert les condicions
organitzatives ms complicats en moviment per aconseguir el resultat en qesti.
El combustible per al forn del nostre cos no s de fusta, per, com ja s'ha
assenyalat, comestible; perqu saps que s el carboni (i parcial d'hidrogen) s sobretot
el menjar, el Regne del nostre cos igual que el carboni de la fusta en els nostres forns
amb l'oxigen de l'aire per al qumic flama ardent, i per tant genera la calor dels
nostres cossos excepte que aquesta combusti no succeeix amb una flama brillant,
per molt gradualment, i d'una manera altament controlada, de manera que la
combusti interna del material completament esgotat i s'aconsegueix la penetraci
ms uniforme del cos amb calor. Tot el cos s un mitj ia travs de la cmera de
combusti est equipat que el combustible en les seves parts ms petites amb l'oxigen
de l'aire a les parts ms petites de tot el mn entra en contacte, per les venes amb les
seves fines branques hi sn, l'oxigen i el combustible en totes les parts deixar trobada
del cos i difondre la calor generada per si mateixa totes les parts el ms uniformement
possible. 4)
4)

Sobre les condicions exactes dels mateixos sn els fisilegs encara no completament en pau.

En els pulmons del forn del nostre cos t una manxa que mai descansen,
s'alimenten d'aire viable amb cada inhalaci, expulsa aire intil amb cada
exhalaci; 1 Esse per no ho va fer; ja que est fora de perill amb el dispositiu
perfecte. Quan els nostres forns el Esse s en part per provocar un tren, dissipar en
part el fum; per si alg sempre estaria amb una manxa que ens ocupa, es requeriria
la forja en la primera relaci que no, i quan el combustible seria tan completament
consumit que donaria com a resultat no hi ha fum, requeriria el mateix no en un segon
aspecte; la manxa dels pulmons, per, s realment tan completament consumits en el

nostre cos sempre a m i en curs, i el combustible s que no entsieht fum; per si


l'aire inservible requereix un drenatge, es troba amb ells a travs del tub de si mateix
Blasbalgs. Tamb els dispositius hi sn, reemplacen el cendrer. La manxa dels nostres
pulmons tamb es disposa de manera que regula la seva activitat a causa de la
necessitat. Si ens llevem a les altes muntanyes o en un globus, on l'aire s ms fi i,
per tant, sorgeix el perill que l'estufa ja no s'alimenta adequadament amb l'aire, les
respiracions sn involuntaris rpids, en l'aire comprimit s ms lent (Junod).
La fam s notificat del forn del nostre cos per si sol quan s necessari, el material
nou nachzulegen; Ell t aquesta mateixa alicates herbeizulangen a les seves mans a si
mateix, ell tamb t peus que no els agrada el unesrer forns sn fixos, per s'executen
desprs que el material en combusti; Ell tamb t en les seves eines de dents per
reduir la mida del material de manera preliminar, ja que, igual que en la nostra fusta,
la combusti s cada vegada ms gran per la reducci ms completa. Per fins i tot si
no t el forn un cop a l'hora de material per afegir ms combustible, per la qual cosa
no es perd res immediatament, perqu ha acumulat una reserva; el greix comena a
ser consumit en; famolencs desnodrits; i, finalment, la substncia essencial del cos s
encara atacat. El forn del cos, si no troba res ms per cremar, comena a cremar-se a
si mateixa; tan b com ell ha establert en la seva funci.
Mentrestant, a gleichfrmigst divertit en marxa aquest procs de combusti interna
seria la temperatura del cos, per no es queden igual, per sempre ser en funci de la
seva calor extern predominant o freda per a una beca o deducci, llevat que encara es
van utilitzar eines especials per a la compensaci.
En primer lloc la persona generalment es menja al fred ms (sobretot gaudir dels
pobles polars aliment molt ric en carboni), es respira un vigors, i l'aire inhalat s
ms dens que en la calor, i se sent inclinat a fer moviments, reduint aix el nombre i
profunditat de es veu augmentada respiracions (moviment muscular en si provoca un
efecte d'escalfament insignificant,) tots els quals porta un escalfament ms fort.
"La calor d'aire creixent provoca de fet, desprs de les proves ms acurades d'Vierordt una
disminuci significativa en el nombre i la profunditat dels moviments respiratoris, com en el
contingut de dixid de carboni de l'aire exhalat. A una temperatura de 8,47 C Vierordt respirava en
els 12 minuts, 16 vegades, a 19,40 C noms 11,57 vegades; ell expirierte en 8,47 C 299,33
dixid de carboni CC, a 19,40 C noms 257.81 CC "(Wagner, diccionari Physiol d'art ... p
digestiu. 667.)
Edwards ha demostrat a travs de mltiples experiments comparatius sobre els petits ocells,
pardals, yellowhammers, siskins que ells mateixos respiren menys al fet artificialment temperatura
igual estiu i generen menys calor que a l'hivern; que pot dependre nicament de que la condici
fsica de l'estiu a l'hivern canviar en conseqncia. Es pot concloure que el mateix pot dir-se de
l'home desprs de mltiples circumstncies. (Edwards, De l'infl. P etc .. 163. 200. 487.)

A ms, per, portar a les segents ajudes a molt essencial per mantenir la
uniformitat de la temperatura:
1) En la calor de l'evaporaci augmenta; es genera calor, per vinculat o de
refredament per evaporaci; en el fred disminueix l'evaporaci i per tant el
refredament.

2) En la calor, la sang passa ms a la pell, com ara la inflor de les venes demostra
en el fred s ms cap a l'interior; primer, si se li dna a la refrigeraci per l'ambient
ms preu extern (aix com d'aire molt clid segueix sent en general ms fred de 30
R) en l'ltima s la ms retret.
3) Per refreda per refrigeraci externa de la pell, la diferncia de temperatura entre
la pell i l'aire s ms baixa i la dependent present en la mida de la diferncia de
temperatura radiaci trmica disminueix.
4) Les capes de greix sota la pell sn molt dolents conductors de calor.
Per tots aquests mitjans qu succeeix desprs que l'home a la seva temperatura a
l'interior sempre s'acosta immutable, mentre que, per, canvis molt significatius en la
pell a la temperatura exterior (igual que el mateix pot dir-se tamb del mn).
Mentrestant, l'eficcia d'aquests agents t les seves limitacions. Si el fred s massa
gran, l'home es queda com a la mort, i si la calor s massa gran, que encara crema. No
obstant aix, aquests ajuts segueixen sent suficients per a la mitjana es produeixen les
condicions en les parts habitables de la terra; i ara la terra encara es representa una
gran varietat d'eines externes, que permeten a les persones per satisfer influncies
inusuals compensaci i per ampliar els lmits de l'habitabilitat de la Terra. Per es pot
observar que la terra ofereix ajudes molt ms forts o externes contra el fred que la
calor que va amb ella, que la calor a la Terra realment s'eleva la res o no fcilment per
sobre del nivell, pot ser el tolerat, per probablement el fred (en part d'acord amb
Polnia, en part, a les altes muntanyes, en part, a l'hivern). Per protegir-se contra la
calor excessiva sn aproximadament nica ombra, ventilaci, apartaments fresques i
begudes fredes a les seves ordres; per a la protecci contra per no noms els fons
fred anteriors corresponents a capes protegits i ocults, pisos de retenci calents,
begudes fredes i amb calefacci, per tamb molt variada i rica en
Feuerungsmaterialien, roba de cartera clids i llits, mentre que la protecci que
aquests aufbewahrtes artificialment gel o atorga el gel de les muntanyes a la calor, no
molt entra en consideraci, ja que s tenir poc.
Encara estan fent algunes observacions teleolgiques especials. Com la naturalesa
aufbehlt un subministrament de refrigeraci en les altures en el gel i la neu, per la
qual cosa s'ha conservat fins a les profunditats en les brases d'un subministrament de
combustible. Molts un mitj utilitzat per a la refrigeraci a l'estiu, es pot utilitzar
d'altres maneres a l'estiu a la calor, cellers tan profund, cases amb parets
gruixudes. Els boscos proporcionen ombra a l'estiu i per a llenya a l'hivern, etc.
s interessant com el forn orgnica modifica d'acord, ja que est destinat a treballar en
condicions modificades. A principis de que tenim en aquest sentit, la influncia de la mida del cos
considerat (Vol. I. cap. III). Per estar envoltat d'aigua, el forn, com foques, balenes, la circumstncia
desfavorable se supera, que l'aigua densa retira ms calor que l'aire al mateix temps sense
comparaci; i la necessitat de re-projecci. En conseqncia, aquests animals estan revestits amb
capes de greix molt gruixuda sota la pell; i el procs de la respiraci es desenvolupa
excepcionalment almenys en les juntes (EH Weber). Si b aix s a les balenes no s el cas; per
contribueix a la seva immensa grandria, per mantenir-los calents. Alguna vegada la generaci de
calor com a procs de preservaci de la calor es deu a una interacci de molts factors, que pot
representar ms o menys mtuament. Ara, ja que l'organisme ha de complir un munt d'altres fins,

per generar en forma de calor i obtenir, de manera que pot resistir cert, que han de complir els fins
de l'organisme significa de vegades; llavors la fixaci natural a un altre.

Pel que fa a la calor que la terra rep a travs de l'intermediari del sol, ens inclinem
lleugerament, el sl assentar-paper massa passiu, ja que la calor flua a dir-ho fet a
ells acabat. Bsicament, per, l'escalfament global s noms a travs d'aquesta
emocionada propi acte de superfcie, com la contracci d'un mscul de l'estmul
extern sens dubte necessita el sol a la formaci i de conformitat amb la seva afecci i
gruix diferent i diversos graus gira, per sempre el propi del mscul s. Un pot provar
aix fcilment. Com ms gran sigui alg s'interposa en el globus o en una alta
muntanya, ms es congela, per tot i els raigs del sol unshortened arribar-hi com a
continuaci. Per qu? La superfcie opaca pertany a abzulocken calor raigs solars. El
llavors s'eleva amb l'aire o l'aigua, que s'escalfa a terra, en l'aire i per tant arriba, per,
tamb ms o menys cap amunt; per en si no poden ni l'aigua ni l'aire com un cos
transparent per escalfar-se al sol, o actius nicament en la mesura que vost, per li
falta alguna cosa en la transparncia perfecta. Porteu amb si aigua en el focus d'un
mirall cncau, en el qual els metalls strengflssigsten fonen, no hi ha ni tan sols
cuinat, ter no encesa per fet d'un altre costat, cap cos opac escalfa sota la influncia
del sol, i de fet tothom sota la mateixa influncia sol d'altres maneres, depenent que
est al seu torn dissenyats de manera diferent, el cos negre ms fort que el blanc,
aspre fort que suau.
No a diferncia de l'escalfament s amb la illuminaci i el color. La terra ha de
participar de forma automtica; els raigs del sol porten noms el suggeriment. Noms
per un cos apareix illuminat que llana de nou per si mateix els seus propis poders de
la llum, i, en funci que ho est fent de manera diferent, sembla negre, blanc o de
color. La llum del sol pinta el cos no s aix, com ho pintem amb un pinzell una mica
de l'acabat color particular porta per a cada lloc, per el cos deu a si mateixos pintar
amb el color vost pllid dels testos de color generals de la llum solar. Tot el paisatge
colorit, amb la qual el sl est cobert, s, de fet, d'un determinat costat del mn
prpia, encara que certament no l'nic treball. Fins i tot el cel blau s d'aquest costat
noms terra blava. L'aire es fa el color blau del cel la llum incolora.
F. Sobre l'evoluci de la terra.
El nostre i cada organisme animal i vegetal es desenvolupa a partir d'una massa
relativament uniforme i d'una monotonia de les relacions a terme de tal manera que ja
les relacions cada vegada ms variades ms dividides i subdividides i desenvolupats
tant interna com externament. No deixa de tenir inters per seguir el
desenvolupament d'un equip analgic amb la terra, encara que noms hiptesi que
disposa, per alguns tenen una gran oportunitat.
Pel que podem concloure que la Terra es comporta com una pilota que es
allgemach refredat per una temperatura molt alta. Si seguim aquesta es refreda, amb
el raonament probabilstic en la mesura cap enrere, de manera que hi va haver un
temps en el qual el cos terrenal schwerflssigsten encara fos i ms enrere un moment
en qu es van evaporar els cossos feuerbestndigsten, en una paraula, on tothom no s
ms que una immensa bola brillant dens vapor representat, en particular, d'un divorci

de les substncies encara no podia ser qesti de vapors per barrejar


uniformement. Per va refredar gradualment aquesta esfera, i es va espessir part de la
mateixa, les substncies menys voltils que contenen, estava envoltat d'una manera
gran gotes de lquid, la bola segueix brillant, que el centre va prendre per la seva
major densitat i un gas molt calent o vapor del cas , L'esfera lquid contenia
principalment metllics i substncies terroses en l'estat fos, la closca de gas i vapor,
per, a ms de la de l'aire atmosfric tota l'aigua, que ara s a terra, com la superfcie
calenta de la pilota comprimit perms encara sense precipitaci de vapor d'aigua en
forma tropfbarer , i tot l'cid carbnic i altres cids que poden existir noms gass o
vapors en alta temperatura. Per tant, la massa havia dividir-se en dos: Una massa
central lanzables i shell gas o de vapor.
No obstant aix, es pot representar el comenament del desenvolupament tamb lleugerament
diferent, per aix en el progrs posterior no t cap influncia substancial, pel que s a dir, que la
terra no s, com s'ha suposat anteriorment, des del comenament de la ms calenta, i en virtut
d'aquesta calor es trobava en estat de vapor, per que consistia en principi a cap calor peculiar de les
peces disperses (incomparables amb qualsevol estat d'agregaci ara conegut) que en virtut de
l'atracci massa general continua gehends van acostar els uns als altres, i que noms mitjanant
l'augment de la compactaci i entrar compostos qumics un ltim augment a la calor resplendor
comenar a desenvolupar perqu a tot arreu s causat per la compressi de la matria i els
compostos qumics de calor. Si hi ha res podria succeir realment com sota la influncia de les forces
d'urani retirar, per descomptat, s fins ara per cap clcul s'ha decidit. Tot i aix, per vost ser
capa d'arribar a una poca en qu la terra consistia en una situada en una bola central del riu de foc
i un ambient calent que.

Desprs d'una posterior esfera lquid fred comuna va comenar a solidificar a la


superfcie a 5), i desprs de l'escora congelada s'havia convertit en prou fred com per permetre un
precipitat d'aigua per colpejar l'aigua fora de l'atmosfera en forma de vapor d'aigua condensat per
refredament. 6 )

Hi va haver una llarga temporada de pluges, en qu el mar va caure


sobre l'escora slida. Aquesta temporada de pluges va durar potser millennis;perqu
d'acord amb el, ja que el progrs refredat com lentament, i el precipitat resultant
havia d'anar, fins que per fi el mar cap avall i l'ambient estava tan esgotat pels vapors
d'aigua que amb el lloc de pluja en qualsevol lloc de continuar en comptes depenent
de l'estaci i l'hora del dia i el lloc, la disminuci de la pluja per canviar l'ascens de
vapors comenar, que de fet no va poder comenar abans del que el temps en l'aire i
el lloc va comenar a perdre el nivell de saturaci d'humitat de la temperatura
existent. 7) Mentrestant, l'aire no estava clar immediatament. El vincle entre l'alegria
d'aire i precipitaci d'aigua de tot el mn representat per la boira i la formaci de
nvols; pel que no era objecte de controvrsia en el moment d'aquesta canviant i
disminuci de l'aigua s un poeta de boira profunda a tot arreu sobre els mars encara
calents, com un Brodem est ple d'aigua calenta en una olla, que es colloca en l'aire
fred. A causa de que, de fet, el compost en l'espai fred cel cobert amb terra fins i tot
ms calenta aigua va comportar de manera similar. Depenent de la nit i el dia i la
latitud agradava aquests densa boira o prima, per tingui present a tot arreu, i va
exercir la claredat noms en el ms alt del cel; com amb la distncia des del terra, els
vapors que s'expandeixen cada vegada ms, i aix diluir Per resoldre tingut tan
fcilment, com veiem el mateix en el vapor sobre l'olla. Per descomptat, el fred pren

fins al perfil i va haver de portar l'entelament; per manca de major altitud finalment
necessries en aquest material. Aix, llavors, va anar a les capes anteriors una nova
capa, la capa de boira, va renunciar. Tenim ara a les entranyes lquides del mur de
terra slida, sobre o per sobre de l'aigua, sobre la boira boirosa, sobre l'aire net,
aproximadament, finalment, l'ter pur.
5)

Molt dubts em sembla que per Burmeister (Gnesi, tercera Aufi. P.139) va adoptar la

confluncia dels primers de solidificaci peces concebudes per la virtut equador de comunicar-se
amb la formaci de la inflor aplanament de la zona equatorial, des de l'inici de la solidificaci de
l'aplanament tingut molt temps per ser completament format. Per contra, una altra circumstncia
digna de consideraci. La creixent fred a les parts de la superfcie haver de, abans que poguessin
congelar, reduir causa de la seva major rigidesa i retardar el moment d'inici de la solidificaci molt,
al mateix temps, el refredament es comunicar a les capes ms profundes, fins a aquesta
profunditat on el ( creixent) la densitat de la terra ja no es permet un nou descens en les creixents
capes fredes cap a l'interior. La solidificaci podria comenar en un moment tant, noms quan la
temperatura de la superfcie en contacte amb l'atmosfera continguda havia caigut durant molt de
temps per sota del punt de congelaci. Lyell pensa tan sols, noms han han de detectar als zero
abans de la solidificaci podria comenar tota la terra. Per ell no t en compte l'augment
d'estanquetat cap a l'interior.
6) Per aix no calia, que l'escora de la terra es va refredar a 80 R ja, perqu sota la major pressi
que l'atmosfera densa expressar abans, la compressi dels vapors ja s'havia dut a terme a una
temperatura superior.
7) Com ms calenta l'aire, el ms vapor d'aigua que pot contenir dissolt; que excedeix el nivell de
saturaci, ser atrapat.

D'acord, per, com el mar va disminuir a la calor i per tant els vapors menys
abundants va comenar a desenvolupar, fins i tot l'espai per sobre del mar va haver de
comenar a netejar i comenar noms a majors altituds, una compressi ennuvolat de
nou, on el fred era suficient, la compressi dels vapors a efecte. Per tant, la boira es
va aixecar lentament en l'aire (a l'equador a causa de la major calor no s ms gran
que entre els polonesos) i format en les regions ms altes de la cobertura de nvols al
voltant de la terra, que inicialment envoltava tota la terra, i igual que abans que la
capa de boira, 1 agradat saber el canvi temporal i espacial de gruix i densitat,
depenent de si es van caure per la pluja o completar de nou per evaporaci. Ara hi
havia una capa slida entre dos lquid, una ms calenta inferior dens, que consisteix
principalment en metalls fosos i minerals, i un ms fred ms prima superior, que
consta d'aigua; i una capa de nvols entre dues capes d'aire ms humit, una baixa ms
dens ms clid, i un prim superior fred sec.
La terra de manera estructurada havia ara estat ben articulades seus moviments; la
massa lquida a l'interior del mar fora, l'ambient al seu voltant tenia la seva rbita al

voltant de moviments de les marees;la pluja queia, els vapors, per tant
alternativament cap amunt, l'geschwngerte amb cids mar consumir la terra, i deixar
que el resolt de conformitat amb la caiguda fred una altra vegada. Tot estava encara
monton, uniforme i francament. El pas no tenia muntanyes, el mar cobert encara
sona tota la terra, la coberta de nvols es va traslladar fins i tot tot el cel, la
temperatura era encara a tot arreu relativament uniforme, ja que depenien menys del
sol que la calor inferior i els seus familiars a crrec de les diverses diferncies de
registre sol van ser afeblits per la coberta amb el mar i la foscor ennuvolat ara. Tots
els moviments de l'atmosfera i el mar canvien regularment d'acord amb els canvis
estacionals i diries, sense que les alternances ja existents de la terra i el mar, les
muntanyes i el pla portat trastorns seu interior.
Per el contrast entre la terra i el mar va comenar a entrar. Illes, pasos, muntanyes
van pujar sobre el mar, va ser per l'escora terrestre aixecat i esquinat per ficar des
de baix forces i calent, deixeu que traspuen tard va solidificar masses. 8) El mar va ser
d'aquesta manera habilitat enormes fluctuacions, l'aire d'una altra manera silenciosa a
travs de la grans canvis de temperatura locals a tempestes excitat;poc a poc es va
calmar tot, el mar es va treure el que tenia fortgeschlemmt; per aixecaments, els
avenos s'han renovat, es van elevar ms i ms alt, la fora ms gran era necessari
elevar la vegada es converteix en l'escora ms gruixuda i fer esclatar; Pargraf seguit
pargraf per l'erosi de les roques augment en els intervals d'aquestes revolucions, el
material per fer-ho; l'aire va comenar ara, d'acord a les diferents circumstncies de
canviar que per la latitud, la circulaci d'aigua en les marees i l'ascens i descens de
l'aigua en els vapors del mar i la pluja van venir els rius i plantes exhalant al pas. Es
va esquinar els nvols, els nvols es van dispersar i es van reunir aqu i all per mil
motius d'irregularitat que sempre harmonitzen en una legalitat general; Aviat,
l'intercanvi va crixer gehends contnuament.Un ha, per descomptat, mirant a tot aix
ms que una imatge molt aspra. 9)
8)

En alguns llocs s ms aviat el cas abans que l'escora de la terra en lloc d'esclatar des del fons de forces de
pressi, ms aviat per l'esquerda que s'estenia interior calent de la contracci del creixement de l'escora freda
no podia seguir.Aquesta ltima s la vista de la particular, Prevost. Veure. Comptes rendus 1850 sessi
d'espiritisme des de 23 de setembre i octubre 7
9)

Altres versions s. En histria de la creaci de Burmeister, la representaci t, per, sortir d'aqu a uns pocs

punts.

No sabem com aquest programa educatiu entreteixir l'origen dels ssers


orgnics; Noms sabem (cf .. Bd.I. cap. III), per la qual cosa es va fer en, radical i de
connexi, aix en un pla, que al seu torn es correspon plenament al Pla formaci el
mn. De fet, fins i tot amb la formaci dels ssers orgnics inicialment gran
monotonia, uniformitat a tot el mn, proporcions simples de l'organitzaci, i com ms
diversitat i estructura de tot el regne orgnic i dels propis organismes individuals, la
major progrs del curs de l'educaci. s interessant, per s'estendria a perseguir
aquest detallat.
El que, per, sobre desviar si ms no en part, des del punt de vista general sobre

l'origen dels ssers orgnics amb certesa, en part, pot presentar-se com una
presumpci ha de considerar per separat en les notes de la cinquena secci.
G. principi l'instint de conservaci en el sistema solar.
Com el nostre cos viu el terrenal i el sistema solar ocupat un principi l'instint de
conservaci en un sentit ms alt, per que aquests sistemes superiors molt ms
eficaos contra la destrucci protegeix, que podem dir del nostre cos. De fet, totes les
condicions bsiques de la Terra i el sistema solar en part amb fermesa han fixat, en
part, es mouen noms a variacions peridiques, pel que sn oscillant o giratori
recirculats de nou al nivell anterior. Aix que la posici dels pols en la superfcie de la
terra, l'estabilitat de la mar, la distncia mitjana de cada planeta des del Sol i el
perode sideral s la mateixa per veure el sol durant tot el temps que determini, les
excentricitats, els afectes i les longituds de node del planeta Encara que tots
canviable, per igualment inclosos els moviments d'un pndol majoritriament de
certs lmits molt estrets. Els principals eixos de les rbites (absis) giren mentre
continua gehends en la mateixa direcci, per noms vnen aqu una altra vegada en
la posici antiga esquena. L'energia cintica de tot el sistema solar oscilla etc entre
un mxim i un mnim
Comptabilitat i vigilncia s'han unit per demostrar-estabilitat del sistema
solar. 10) Noms en el cas en que l'ter en l'espai del cel, l'adopci est dictada pels
fenmens de la llum, els cossos celestes hauria un, encara que no importa com petita
sigui, per oposar-se a la resistncia , que s el mateix que el sol s'acosta a poc a poc a
mesura que augmenta escurant el seu perode orbital i finalment submergir-se en el
sol. Si s el cas, no es pot decidir amb certesa fins ara. Sabem que aix no s suficient
la constituci de l'ter. s cert que fins ara cap planeta s'ha demostrat un rastre de tal
enfocament, per en qualsevol cas extraordinari en relaci amb la densitat de la
primesa planeta de l'ter i la brevetat de les nostres observacions anteriors podria aix
tamb interpretar en el sentit que era el moment de no haver estat notablement , En el
cometa Enke (3 mig temps Any plana) s'ha notat realment un enfocament gradual per
al temps de cicle del sol i reduir, i es deriva tant ms d'un inrcia de l'ter, com
l'efecte d'una resistncia en una prima estel incomparablement ms fcil va haver de
fer-se sentir, com un planeta dens; per Bessel ha assenyalat que el fenomen tamb
autoritza una altra explicaci.
10)

Veure. aqu, entre altres coses, en el Diccionari de Littrow Gehler successivament. Article univers, S. 1485 i

ss.

Ell diu aqu sobre (Popul Vorles p.115 ..): "L'altra causa que pot especificar per a
aquesta acceleraci est a la cua, que mostren la cura cometi Consisteix en assumpte
molt lleuger, que el mateix estel. unitats, i que es troben principalment en el costat de
la direcci del sol, sin que passa per alt molt fcil veure que el cometa no pot
expressar cap fora en qualsevol direcci sense experimentar fins i tot l'efecte
contrari d'aquesta fora en la direcci oposada, l'emanaci del cometa cua, veiem,
que ens mostra que el cometa s impulsat encara ms per una altra fora, com

l'atracci del sol en aquest, i aix s'ha de moure de manera diferent del que es mouria
si noms es van sotmetre a aquesta .. Aquests causa de produir una acceleraci del
moviment de tots dos fa que el el que realment existent, o si tots dos estan presents
simultniament, no sabem fins ara, ni podem saber qu tan fort aquest efecte fa que
l'estel ".
XVI. Notes a la cinquena seccions.
Algunes idees sobre la primera creaci i les creacions successives
del regne orgnic a la terra.
No podem explicar, que no els fa dependents dels principis processos ja coneguts,
el primer origen dels ssers orgnics; No obstant aix, en les conjectures indefinits de
camp, que es va inaugurar aqu, per aconseguir un indicacions de seguretat i el punt
d'observaci a partir i guardar el principi de explicabilitat si per, ens adherim al
principi que pertany com a cada tipus diferent de bsicament diferents tipus de
conseqncies aix com un altre tipus de conseqncies sempre diferent tipus de
raons. 1) Llevat que sigui per noms l'aspecte material de les creacions orgniques
per actuar, aquest conjunt per al nostre propsit pot tirar junts encara ms estretament
en el sentit que, per a diferents tipus conseqncies materials sn sempre diferents
tipus de raons materials , el que no exclou que el costat material de conseqncies
com les raons pertanyen espiritual. Per s suficient en altres llocs han esmentat, i s
aqu noms de pas es fa referncia a la mateixa.
1)

Veure. Bd. S 210 212

Desprs de la frase anterior pot haver cap dubte que la primera aparici dels acords
i dels moviments orgnics tan peculiars, ja que ara observem les de la Terra, per la
qual ja abans igualment peculiars arranjaments i moviments, i aix successivament
fins al primer sistema per al sistema terrestre , va ser vorbedingt; S, prengui un
moment de consideraci per a l'activitat creadora intellectual, de manera que aquells
hagut de crear productes per al cos de manera peculiars, just activitats fsiques com
peculiars ja porten amb ells (cf .. Vol. I. cap. XI. N).
Realment res impedeix acceptar qualsevol i tots els acords i moviments, ja que
poden ser cridats de tornada estirat a l'existncia de les seves conseqncies presents
com present en el indeterminat en si l'estat original del sistema terrestre. Que sempre
tenir una indicaci de cru per la idea, pensant en el primer estat de la terra bruta,
lquid o fins i tot forma gasosa; per hem d'ell almenys no inorgnica barreja, lquids,
gasos pensar fora l'analogia amb cap Ara tenim estats presents, precisament a causa
d'aquestes condicions per part de qualsevol analogia legtima, els dispositius orgnics
actuals podrien sorgir, tot i que les substncies en els primers estats de manera
mltiple podrien ser barrejats com en qualsevol de lot i la lliure mobilitat de les
partcules podria ser el mateix que en l'estat lquid o gass. Per, sens dubte, que es
troba en l'inici compilacions peculiars de materials i moviments peculiars per la

interacci de les parts en lloc de, com ja no ens trobem en el mn inorgnic avui en
dia, i encara no constituen organismes de si mateix en la seva forma actual, sin ms
aviat en la formaci per etapes, la classificaci de Terra com van ser capaos de
regalar. D'acord a saber, quan les rees no organitzades individuals del globus de la
massa total d'excretar (Vol. II. Cap. XV. F), per la present van entrar en la preparaci
per a l'excreci i l'excreci finalment real d'organismes o grmens, sempre amb
reserves, que aix no s sin l'excreci no real, ja que tot va romandre unit en tot el
sistema terrestre. (Veure. Vol. I. cap. II) S que es pot veure en els organismes com a
tals masses, que en virtut de relacions de dependncia peculiars de les parts i dels
moviments de cada separaci de slids, lquids i airejat, que va ocrrer en la resta de
la massa de la Terra, no van experimentar amb de manera que van romandre com a
nodes de la manera, hi ha elements especials entre ells en termes d'una imatge
utilitzada anteriorment i encara ara segueix rebent la ms viva trnsit entre.
De totes maneres, no cal pensar que s aix, com si els grmens dels ssers orgnics
noms s'han dispersat simplement no relacionat amb el Urball Terra i haurien
desenvolupat cada un a la seva manera i sense relacions d'interdependncia i
Comunitat. Llavors no es podia trobar entre si i amb el conjunt del territori de l'lloc
terrenal, que hem discutit anteriorment l'expedient drstica d'organismes de
referncia.Ms aviat, tot el Urball s'ha de considerar com un nic sistema coherent en
si mateix moviment, la seva rotaci, fins i tot amb el moviment i els processos dels
organismes en el nexe causal, perqu Nexus teleolgica destaca. 2) en un primer
moment sembla fermentar desordenada Prefereixo desprs de tot aquest ball; per si
en realitat no era desordenada, ja que el context d'aquest ja no avaluables per a
nosaltres ara mou sin que incloa la tendncia i la inversi per fer front a la forma
prctica de dividir sense desintegrar-se de totes maneres, com ho veiem ara.
2)

Aix pot ser fins i tot desprs de la Vol. I. cap. III va desenvolupar la teoria sobre l'origen, la rotaci de la

Terra probablement entendre.

Aix que quan ens preguntem per qu ara ja no els ssers humans i els animals
neixen del que s inorgnic a terme, de manera que la resposta s que mai han sortit
d'ella, per no organitzada i orgnica tenir tots dos en un context va sorgir a partir
d'alguna cosa que ni en el seu estat original amb l'orgnic ni inorgnic (incloent el
que entenem oposats) purament comparables s, com abans (Vol I. Captol II ..) s'han
discutit en una imatge; i si ens preguntem per qu no, per artificialment encara els
humans i els animals dels ingredients presents a tot arreu poden ser de la mateixa
marca a la que reunir aquests en proporcions raonables, aix que la resposta s que
podem adjuntar per imitem ni les comandes d'urani encara Urbewegungen que eren
necessries per al desenvolupament dels ssers orgnics. De fet podem en primer lloc
per la barreja uniforme o cru de substncies que noms podem aconseguir, no al
mateix temps per reproduir la disposici dels materials en les seves parts ms petites,
ja que s essencial per a la constituci d'un organisme, per exemple. A partir farina o
els seus ingredients sense llavors amb la seva estructura interna peculiar
zusammenzukneten nou. I igual que poc podem reproduir el disputat molt intricat i

actuar amb tot el moviment en les mesures originals de la terra i el moviment


ideolgicament coherent, sota la influncia dels organismes a si mateixos de manera
significativa han sorgit sistemes de moviment i noms podria sorgir, i del seu
desenvolupament en l'actualitat moviments orgnics sn encara. Realment
Vermchten descomptat, els materials inorgnics en el mateix rgim o moviments
artificialment per compensar el que ara teniu a les combinacions orgniques o han
tingut alguna vegada a la posici d'avan, de manera que la vida orgnica tindrien
tamb per aquest mitj es genera; Per no noms els actius.
Aix que en general, i poc exhaustiva sn aquestes consideracions, per han de tenir
els seus usos, mitjanant l'exclusi d'algunes idees inadequades sobre el nostre tema i
dictar a nosaltres una adrea i lmits sobre i dins la qual hem de mantenir si vlid en
combinaci amb altres que desitgi quedar-consideracions naturalesa exactes i
teleolgiques.
Per haurem d'imaginar l'aparici de les creacions successives orgnics? Els
primers sn poc a poc perdut i sempre nova, darrera oa la meitat de l'ltim home, pres
el lloc.
Alguns naturalistes ara deixar que els organismes ms tard per un major
desenvolupament de la primera, mentre que altres sn causats per nova creaci
original com la primera. Deixa que les raons de tots dos punts de vista de costat a
costat.
. Les raons per a la primera vista a tot arreu Perfect desenvolupats noms
gradualment de la imperfecci; si una criatura tan perfecta com els humans haver
resultat d'un salt de la naturalesa en brut a terme?Hi ha molt ms fcil imaginar el
desenvolupament progressiu gradual dels animals finalment han portat a
l'home. Quant mateixos tenen sota els nostres ulls en el curs de diverses generacions
alguns animals, com els gossos, els cavalls, modificats i millorats pel clima, l'estil de
vida, la cultura; modificaci gradual, especialment capa de les relacions en aquest
sentit molt per fer; per en el transcurs de molts millennis, el clima i altres
condicions externes de la vida com una molt ms i molt ms gradualment canviat
tenir, com les caigudes en la nostra observaci histrica. Fins i tot van ser
probablement, sempre i quan la terra encara no s'havia fixat les seves condicions
inorgniques com avui, fixa les peculiaritats dels seus organismes en conseqncia,
menys encara umbildungsfhiger.
Raons per a una altra anicht. Qu audcia, a la gent de infusoris, plips, peix
supremament 3) a pensar educats? Des interromp qualsevol analogia. La constituci
de l'animal ara pot ser a travs del canvi de les circumstncies externes fins a certs
lmits canvien, per va ms enll d'aquests lmits, per la qual cosa es marceixen,
moren rpidament o lentament, depenent de si un est tractant rpid o lent; i cap fet
suggereix que fins i tot la modificaci lenta de les condicions podria estendre el lmit
de les esmenes dels organismes d'indeterminada en. Cal afegir a aix que la formaci
de nous ssers sembla tenir no tant estat lent, com els rpids canvis en les relacions,
el que va comportar la caiguda de l'antic i les condicions per al sorgiment de la nova
entitat en un. Encara que un pot dubtar d'aix; per segueix sent la ms

probable. Molt ms plausible i menys difcil que l'adopci d'un mfasi immediat anar
a les criatures ms altes de la menor s l'adopci d'un desenvolupament progressiu de
l'activitat creadora de la terra mateixa. Aix que el salt s'evita noms d'una manera
diferent. La nostra mquina de filat no s de les rodes de gir anteriors, la nostra ala
angls no va sorgir de pianos anteriors de manera que els instruments anteriors eren
fins i tot convertit a aquest sn fora restableixen i els nous instruments han estat
acabada de fer de nous materials, noms perqu de fet l'existncia els instruments
anteriors ha portat a la seva construcci pel constructor va augmentar el seu enginy
sobre la base del mateix invenci anterior ms enll d'ella. Ser tamb han estat a les
invencions de la terra. Va ser la formaci dels antics organismes, de manera que
l'home s'hauria produt format a partir dels micos, i pel que tamb significa que els
tibetans, el Prof. Schelver i necessitava tot el que estimo de la teoria de la
formaci. Per pel que sembla com a mnim bonica, que es va permetre mirar el fill
de la terra, perqu el fill d'un Orangutang i nt d'un llangardaix; sin tamb
raonable. La ra humana es fa crrec de tota la terra i el domina; el mico no continua
a terra, ja que pot veure en l'arbre, i noms es preocupa per la fruita seca d'aquest
arbre; intermedis reals entre els simis i els ssers humans no es coneixen; perqu el
negre segueix sent un sser hum. Des d'ara sembla ms fcil pensar que la terra va
produir per una nova soca de tot el seu sser a les persones en relaci amb una srie
d'altres ssers, ja que s'havia produt per millores graduals en els micos. Seria tan,
com si un poeta l'heroi principal del seu poema podria ser la forma a poc a poc
aparent d'un Arlequ; es pot iniciar, probablement, la seva aparici per una persona
tan divertit; per l'heroi mateix, crea fresca segura del seu cap.
3)

Sembla que els peixos s'han produt en les primeres poques; encara no encara que aix s voler ser

decididament.

Desprs de la compilaci d'aquestes raons em sembla que el segon punt de vista,


per molt ms acceptable, tot i que t la seva dificultat. Per a la creaci de les
primeres criatures podia estar segur, de fcil provocat als acords i mocions en el
sistema terrestre que podria ser un dels que ara veiem al nostre voltant, completament
diferent, havia de ser tan tot; la hiptesi tenia ja joc totalment gratut. Per com el
mamut i l's de les cavernes vivien all, hem de creure que la Terra havia guanyat en
la seva superfcie ia una del corrent de forma molt similar. I no obstant aix, la gent
est sorgir ms tard. Aix que hem de ser emps de nou a la primera vista de
l'embargament; han sorgit encara dels micos i l'esquena de la mentida llangardaix i el
peix? Vull dir, abans de decidir sobre aquest desesperat i sempre desesperat per jugar
vista duradora, noms veure una mica si no ho fem, per podem fer front d'alguna
manera amb la dificultat de la segona vista. O coneix a alg s un tercer punt de
vista?
Em quedo ara se situa en el que es troba a la superfcie, pel que s, per descomptat,
ni tan sols pensar en alguna cosa que ens pot treure de la dificultat. Per no ha d'estar
en el ms profund d'alguna cosa?Bsicament, no sabem com, genera pel que de
manera obliga a l'sser hum d'avui en realitat; per en qualsevol cas no per les forces

que resulten en la superfcie de la gent sigui efica, per noms en la profunditat. S,


no s'ha de permetre, ni que sigui per mirar la majoria dels amagatalls de la terra com
l'ocult, que s'ha trobat en cap altre lloc, i el que encara ha d'estar en algun lloc? El
principi de l'exclusi d'altres possibilitats semblen tenir aqu; sin tamb alguns
aspectes positius.
De fet, tracte de girar en absncia d'Anhaltes slids, alguns pensaments en el blau
de les possibilitats i improbabilitats tot per mantenir al mnim, jo encara crec que el
fet que eh'sten entre l'escora terrestre han rebut un principi d'una mare Imatges
arranjaments peculiars i moviments que s'acaba de tancar fos per la solidificaci de
l'escora del desenvolupament de tipus que podria ocrrer fora de l'escora en
contacte amb l'aigua, l'aire i la llum i la vida orgnica tal com la coneixem , va donar,
per que encara es conserven contnuament la capacitat d'aquest desenvolupament a
prosperar. Si realment tot reuni i de circulaci que cont el germen del orgnic est
limitat des del principi noms a la circumferncia de la terra, no s una cosa que s'han
conservat a l'interior? No sembla probable que, en aquells dies, el Urwrme s'ha
conservat a l'interior, de manera que seria difcil de trobar un compte teleolgica de la
seva conservaci i l'allament a l'interior, si no s'oculta, que serveixen noms per
obtenir la fermentaci orgnica dins i de continuar. 4)
4)

Si, com s probable, el geomagnetisme i les seves variacions seculars en les profunditats de la terra tenen el
seu terreny, almenys haurem de tenir aix com una indicaci general que en les profunditats de la terra molts
de procedir, qu no per processos fora explicar; o ms aviat a l'inrevs, el magnetisme terrestre, amb els seus
canvis seculars s que fins ara no s'explica pels processos externs que probablement necessitem veure que, en
realitat estava fundada a l'interior. Un podria pensar, per comparar-lo amb el principi nervis de les poblacions
de cervicals internes d'arranjaments orgnics i moviments. Si poguessis valentia suficient, al mateix temps
trobar la planta mare del nostre moviment principi nervis i fins i tot el principi motor de les nostres
existncies mare nervioses en geomagnetisme. Per cal admetre que encara hi ha massa foscor fsica i
fisiolgica de la situaci que es tracta aqu, per donar a aquests consideracions poden donar i resoldre pes.

En la capacitat d'arribar al desenvolupament orgnic real, la femella interior Stock


podria ser compensat pel final del perode d'avenos de rendiment d'poca de
l'escora per aquesta ocorreria en contacte amb el mar, l'aire i la llum. Mateixos
conceptes en un estat peculiar de reuni i de circulaci, tamb podrien determinar els
elements fora de la terminal a la nova reuni i circulaci, com els organismes ja
formats aix encara avui capa. S que ho possible en la interacci entre l'interior i
exterior al mateix temps, els nous ssers orgnics, o almenys el germen (ou, esperma)
dissenyada i elements inorgnics en els quals han de viure, ser modificats
convenientment per al seu desenvolupament i la seva existncia.
Prev llavors acceptar qualsevol cosa que, com el cor de la terra conrea en certa
mesura, es va desenvolupar encara ms, aix com, en una connexi racional
teleolgica amb aix, la mare d'arxiu arranjaments orgnics i moviments
desenvolupant internament, de manera que cada un de les organitzacions
revolucionries noves provoca el progrs contra el primer, a l'altra banda d'un pla
coherent trat per una banda en ordre. A ms, el context en el qual sn els membres de
cada creaci orgnica entre ells seria explicar el fet que la mare disputada la Borsa

d'interior s un sistema coherent teleolgica i actuar per si mateixa.


Un pot anar encara ms enrere i dir tota la xarxa de metro no va desenvolupar noms en si mateix
per a un pla continu, per en el context de les circumstncies de tot el mn; que noms s explicable
com l'establiment dels ssers orgnics i en termes de dia i la nit i les condicions csmiques generals
poden ser sempre tan convenient. Ara no cal que el sol i la lluna si actuen directament en la
producci de criatures orgniques perqu coincideixi amb el dispositiu amb ells; per ella i les
criatures orgniques significa s convenientment es porta a terme des del principi en relaci i encara
continua en endavant per desenvolupar d'aquesta manera. En aquest context general, llavors el
principi conscient est subjecta a pensar, sorgeix sota la influncia de l'sser hum; Qu fa la terra
per aix s, desprs de la forma entra en l'inconscient a conscient (Bd.I. Cap. VII), desprs de tot,
pot ser concebut com un en si mateix inconscient. Quina creaci conscient, la procreaci s Du,
pot ser un inconscient per la terra. Per aqu volem decidir sobre qualsevol cosa.

Si els principals elements de l'interior de les terres de la terra (slice, cal,


magnsia, ic) i metalls, especialment ferro, sn, i tenen els organismes tenen
generalment un esquelet fet de matria terrosa o un shell terrs (calcari o silcic) i una
mica de ferro a contenir un de nosaltres combinaci no produir-se, es podria assumir
que aquests sn els ingredients que portar l'interior per formar els organismes, s a
dir, principalment els components de la base slida dels organismes. A ms, els
organismes continguts noms els constituents de l'aigua i l'aire en una disposici
peculiar; i aquests per tant es poden derivar d'aigua externa i l'aire exterior. Els
ingredients terrosos slids van en la mort i tornar a terra ferma cap enrere; si som
sepultats en les profunditats de la qual, fa encara ms profund, pot haver arribat al
principi, per, la suau i lquida al seu torn es descompon de nou en forma d'aigua i
aire. Cada pregunta on el seu primer germen origina.
Per descomptat, si ens anem ara solidificar a la superfcie de la terra en contacte
amb l'aigua i l'aire i metalls de terres foses, es solidifiquen nica inorgnicament,
sense pronunciar un efecte particularment notable en el medi ambient; per s natural
que un lquid es pot afirmar que noms va sortir de la deposici d'auto-inorgnica i
solidificaci fins i tot tornar a l'oferta; D'altra banda, s, d'una altra manera podrien
comportar-se amb una condici que ha conservat alguns originals dels moviments i
disposicions qumics sota la influncia de Urwrme; No va voler comparar en
proveda dels estats lquid conegut per nosaltres, tamb nosaltres ja no podem mirar
a la superfcie d'un estat anleg, perqu aqu les condicions de la seva desaparici tot
just estan donades. Un clcul, per si un estrany estat de la matria a l'interior com a
superfcie ara s possible, encara no s possible; perqu no podem calcular la
possibilitat d'estat orgnic de la matria exterior, pel que podem, en qualsevol cas
tamb ni la possibilitat ni la impossibilitat d'una condici que pot ser remodelaci a
l'orgnic, calculi l'interior. La possibilitat d'arranjaments fsics i moviments per
calcular, fins i tot ms enll de les nostres forces, noms alhora que dna, podem
trobar alguna sobre la base de les experincies de calcular, no s ms que
l'experincia noms el nu en la superfcie fa compartit.
Clarament evoluci desfavorable, que vol fer cas, aquests punts de vista s el fet
que les petites obertures en l'escora terrestre amb esput i sortida masses internes en
les erupcions volcniques tamb per al nostre temps tenen lloc sense que un rastre,
era arranjaments peculiars i moviments les masses outcoming o una nova formaci de

criatures orgniques darbte. Mentrestant, tamb es pot trobar cap refutaci vinculant
en aquests fets. A causa que en els focus oberts o superficial de l'activitat interna
podria ser llarga ja destruda per la comunicaci merament parcial amb les
disposicions mn exterior i els moviments per una agitaci contnua progressiva que
encara no han rebut ms profunda i que requeriria un gran avan per sortir a la
llum; No obstant aix, les erupcions volcniques noms es buiden alguns dels ms
superficials. Segueix sent cert que les opinions anteriors noms poden basar-se en la
necessitat de la declaraci dels fets, no en els propis fets positius; Tamb compartim
amb noms un insignificant com que preveu guanyar en triar entre diferents
possibilitats d'atenci.
Per al principi que altres conseqncies requereixen altres raons, pertany com
oposar-se al principi que altres raons tenen altres conseqncies. Fins i tot els
mateixos poden ser implicacions generals per socialitzar el nostre tema. El primer
home o la primera parella humana van sorgir per raons diferents de la gent
pstums; estava tan segur procuri que no siguin aquests; Ell era un fill directe de Du
i la terra (vgl.Bd.I. cap. VI), el fill pstum de l'nic home. Ell era l'original original,
som noms els exemplars que no poden arribar al esperit de l'original; ell era el plat
de coure durable, som les petjades efmeres. . Alguns avantatges de les primeres
persones al davant de nosaltres, com una vella edat dels pares, pot ser que, de fet, ja
no necessita desprs de ms estranya; indiscutiblement la seva Constituci va tenir
una vida molt diferent a la nostra; i noms quan aquesta vida de l'individu s'ha tornat
superflu per la quantitat de gent, es van anar perdent gradualment. L'objecci
teleolgica a la unitat original de la raa humana, que la seva conservaci no es va
guardar prou per a un Urpaare, es destaca aix, en especial mitjanant consulta tenint
en compte que un terreny com es va crear la primera parella humana, fins i tot en les
millors preservaci de les seves circumstncies externes. Ens preguntem com podrien
els primers homes nus i conservats en una naturalesa que no es domini, no utilitzar,
als perills que sabien no lluitar? S, en efecte, quan els primers ssers humans com els
actuals nens haurien nascut i es colloca en el bosc o en una gespa en el fred entre els
animals salvatges, aix ho fa una mare humana que oblida els deures de la seva mare,
de manera que podria haver mirat per maldestres , Per en general, fa per la mare
del nen, i el nen sap com trobar el pit. Aix s la terra pel seu fill, les primeres
persones que han pres la cura de si mateix directament, com havien produt cap mare
per tenir cura dels nts, hauran de collocar en la millor ubicaci, i l'home s'han tingut
els seus instints que li va fer trobar el necessari a la terra, ja que s ara el nen t els
seus instints per trobar el que necessiten al pit hum. Aquests instints per es van
perdre, ms les generacions van baixar i reprodudes en si, en part pel creixent
nombre d'enfonsament origen hum de les persones altres conseqncies van portar
com el primer divina, en part a causa que aquests instints eren cada vegada menys
necessari, d'acord com l'home mateix guanyat per altres persones i ajudar-los a
desenvolupar-se la seva ra ms. La primera edat d'or de la humanitat es va esvair a
poc a poc aquest mitj. Per tant fa que la coincidncia de la causal i teleolgica qu
ms ens adonem de tot arreu, afirmem aqu.
La Bblia s ben sabut, al principi ms perfecte estat, i una comuni ms ntima amb Du com

neix ms tard, la seva, les primeres persones en una; i en els mites de la majoria de les nacions del
primer home a si mateix la naturalesa divina es mant.
Tcit diu (Mor germen C 2 ...) Dels antics germans: "antiquis carminibus Celebrant, quod
unum et apud illos memoriae annalium gnere est, Thuistonem Deum, terra Editum, et filium
Mannum, originem gentis conditoresque."
"Tant en el Mingo que l'Leni Lenape a Amrica del Nord, el primer sser hum s un objecte
de culte div ... S, fins i tot alternativament aviat, aviat va cridar el Senyor de la vida del primer
home com el que ja tingui autoritat sobre els esperits. Per encara ms opcions, per estrany que
sembli, tots dos estan de vegades totalment identificats. Perqu desprs d'un mite dels indis cap
amunt en el riu Sant Lloren i del Mississippi, la primera persona ha aixecat cap al cel i trons all.
Els Mnitarris adoren al Senyor de la vida com l'home que mai mor i, com el primer home amb el
nom Ehsicka-Wahddisch. Aix s el que ha revelat el gran ocell en la creaci era, i el que s el
mateix creador i l'ocell demirgica ... Quan les costelles gos Indis en el primer home s el creador
dels ssers humans, la sol i la lluna ... Quan el caribes Logno s el primer home que va baixar de la
seva llar celestial i va crear la terra i desprs va tornar de nou al cel. Al mateix Sawaka s l'nic
home que primer va treure un tro i la pluja, i fa que fins i tot ara. Ell es va convertir en un ocell i
desprs en una estrella. En tots dos casos, per tant, el Creador es concep com un home omnipotent
aqu. A ms, alguns groenlandesos escriure les primeres persones Kaliak, l'origen de totes les coses
".
"Tota la relaci del Gran Esperit per al primer home, tal com s'expressa en aquestes idees
mateixes de l'ndia, s una forta reminiscncia de punts de vista gnstics. Els ofites han fet tamb
conegut com l'avi gaireb com els primers ssers humans. A ms, part dels valentinianos, els
seguidors de Ptolomeu, va donar l'avantpassat de l'univers anomenat home, i igual que el mateix
Valent. Els cabalistes s Kadmon home primitiu, la unitat de Du que emana de forces ".
(Mller, quart en el "teleg. La crtica Stud. O.". H.
1849. p 864.)
Especialment els talmudistas han agradat (per la interpretaci
arbitrria que no es refereix a la mateixa escriptures), Adam
embellir amb caracterstiques meravelloses; el que un entre
d'altres en Eisenmenger del "Nou Entd. Judenth. S 364 u.
Bartolocci, Bibliothque rabbinique I. 61 algun lloc.

Es pot plantejar la qesti de si el disseny actual de la creaci orgnica amb la gent


a la part superior ser l'ltima, o si les noves creacions o transformacions de recent
creaci es pot esperar. Cistella tamb en l'mbit d'aquest tema amb algunes
conjectures, per descomptat, no pot ser ms que els que sn aqu no hi ha dubte.
Si tenim en compte que el mn segueix en espera d'una existncia d'una durada
indefinida desprs que ja ha passat per tants perodes antiga organitzaci tan Moch
no som propensos a semblar una conclusi en el present. Sobretot quan la nostra
conjectura seria convincent, que l'interior de la terra, ni una mare Stock
d'arranjaments i moviments ports que significa escora avan capa de posar-se en
contacte amb les condicions adequades per al desenvolupament dels organismes, i
que la calor de la terra mateixa per mantenir aquesta disposici contribueix. Aquest
estoc de mare i aquesta calor voldr esgotar poc a poc en els articles. Per a part
d'aquesta hiptesi tenim cap ra per posar la creaci de noves creacions amb gran
Erdrevolutionen en relaci, no importa quina s la relaci. I no hi ha cap ra per la
qual, a travs del qual els mamuts i ssos de les cavernes van ser destruts i els

mitjans o pels que l'home va sorgir per mantenir durant l'ltim. Noms que la prpia
raa humana sense gran revoluci del tipus trobat, pot proporcionar-nos contrast
aparentment segur, i de fet aquest home no s ms que capa de reunir dues
vegades; un cop mitjanant la creaci de la mateixa, les altres vegades mitjanant la
destrucci d'ells. Per s amb aquesta assegurant no s diferent que amb la garantia
dels que creixen en un volc. T la mateixa saliva noms en el moment dels
avantpassats, de manera que un s'oblida duren que podia escopir; i un ha de recordar
per la mai del tot silenciosa fria interior que podria esclatar de nou en qualsevol
moment, com ho havia fet i sovint desprs de llargs intervals. Tots nosaltres realment
vivim, per en un volc de tal manera que encara continua a l'interior, es revela a si
mateix pels seus petits volcans que no dorm a l'interior, noms que les erupcions del
gran volc fet en molt de temps provisional perodes que el ms petit, i si enmig d'un
gran perode tan entre viure amb seguretat, per s que els nostres descendents no
estic segur. Quan ms i l'escora ms engrossiment de la terra, la dificultat d'avenos
com en el medi sn cada vegada ms llargs ms gran i adjunt el perodes
intermedis; per el risc de la seva ocurrncia roman.
v. Humboldt expressa com sobre:. "Res pot donar-nos certesa que aquests poders plutniques es
sumar en els propers segles, el Elie de Beaumont va enumerar anteriorment sistemes muntanyencs
de diferents edats i la direcci no s nou Per qu la propietat ha escora terrestre ha de tenir
arrugues perduts? La quasi ltim out va arribar sistemes muntanyencs dels Alps i els Andes s'han
aixecat al Mont Blanc i la Muntanya Rosa, a Sorata, Illimani i Chimborazo colossos, que no ho fa
simplement indicar una disminuci en la intensitat de les forces subterrnies. Tots els fenmens
geognosticos suggereixen l'alternana peridica d'activitat i descans. La resta que ens agrada, s
noms aparent. El terratrmol que va sacsejar la superfcie sota tots els climes, en qualsevol tipus de
roca, l'augment de Sucia, l'aparici de nous brots Illes simplement no donen testimoni de una vida
tranquilla a la terra ".

Des d'aquesta pgina, de manera que qualsevol possibilitat hauria quedat


lliure. Per, cal preguntar, al cim dels quals no est en l'home ja aconseguit el que pot
aconseguir costat terrenal? No hem en l'home ja el rei de la terra? Tamb pot ocrrer
en el rei ni un rei?
B, s clar, estem tan acostumats a sempre s'observa en les persones ms perfectes
del cim de la perfecci, que nosaltres mateixos anthropomorphosieren Du a partir de
llavors i formen els nostres ngels a partir de llavors; per ja que hem de reconixer
que es untriftig bsicament tractant de trobar just el hum en una naturalesa superior
a nosaltres, probablement haurem de reconixer tamb que s untriftig, una major
evoluci progressiva del regne terrenal amb les barreres de la naturalesa humana
establir.
De fet, sembla com si la persona en lloc noms lluitant per algunes caracterstiques
delaten que ha adornar el rei dreta de la terra, ja que ja van mostrar aconseguits,
noms en el que va representar la larva arrossegant o eruga d'una papallona, alhora
que vola sobre la terra s.
Qu s el que ens fa propensos a la gent ara el rei de la terra sobretot, fins i tot fora
d'una altra manera molt similar a veure els animals? El berschauung, el control, la
vinculaci, centrant totes les relacions terrenals, que es donen en ell i dels seus

mitjans. Per veiem amb detall, sembla sin ms aviat iniciada, llanada, aconsegueix
com a legal i accessible, ve en tot cas va concloure molt laboris, els recursos humans
externs, sempre segueix sent molt fragmentat i incomplet a l'establiment actual de la
humana. Cada muntanya, tots els rius, tots els mars s un obstacle, l'home va
aprendre a superar gradualment i fins i tot ara supera noms amb una despesa de
temps i energia. Per si l'home mateix pensa terme cada vegada millors mtodes que
li poden fomentar en aquestes relacions, i no obstant aix ser capa de superar aix la
insuficincia de la seva naturalesa completament, no hauria la natura que sembla que
inventar bastant similar als mitjans humans, la millora de la seva anterior Gent
invenci un dia per superar aquestes deficincies tamb tot i aix ser capa de
dirigir? Dazumal els mitjans per fer-ho est molt a prop. Si no ho fan, ser si un dia
fins ara completada i millorada per donar-li a la gent el vincle i la relaci de les
condicions terrenals, ja que s possible d'acord amb la seva naturalesa, causen un
progrs ms gran ms recent en que augmenta la seva prpia naturalesa, o una
naturalesa superior provoca la seva? Perqu ms enll d'un cert lmit, no pot portar a
l'home d'acord a la seva naturalesa. L'home, tamb, si ell ha pensat mtodes ms
perfectes de vinculaci i relaci fulles, el vell caiguda; per el vell s'havia fet noms
han treballat a si mateix per conduir-lo a la nova.
Confesso que sempre particular circumstncia s qestionable va aparixer per
l'altra banda, per veure la finalitzaci recent humana de les evolucions orgniques
terrenals. L'home es considera la ms alta criatura, i l'ocell volant sobre ell. Em
sembla que aix s ni formes esttiques ni teleolgiques una conclusi ms
satisfactria. Encara que l'home per les ales de l'ocell t beneficis molt ms
grans; per seguirien importncia guany extraordinriament si ell tenia les ales de
l'ocell tamb. Les ales de l'au serien noms el que la seva ra, tots a mirar amb
condescendncia a sobrevolar i enlla que pretn oferir una eina substantiva adequada
que els va posar en una posici per satisfer les tasques ms prctiques; ell el mirava
sensualment el mn des de dalt, de fcil volar sobre tots els obstacles, el ms fcil i
ms rpida verstatten comunicaci amb el mn i els seus companys; les seves mans
amb el qual va governar la terra, seria dir-ho per prolongar tant com portar-les
ales. L'au sens dubte t ales, per no t ni la ra ni la m de l'home, de manera que
vnen tots aquests beneficis poc lloc. Per noms per un sser racional, les ales es
desenvolupen el seu mxim rendiment i al mateix temps pressionar ra noms per
mitj de la banda la seva potncia mxima. Ara ha de conixer la natura en un nou
augment de l'organitzaci, no per unir els avantatges que ara noms se separen i per
tant aconseguir noms la meitat del que els permet guanyar pel seu sindicat el seu
ms alt impacte i nic significat? Fins i tot ara ho veiem en les persones que s'uneixen
molts avantatges, els altres animals provenen noms de forma espordica, per ella
ha estat capa fins al moment encara no unir de manera que les ales i el vol de les
aus; que sembla tan reservada una tasca ms tard. I si ens adonem que la ra de la ra
individual i encara ms a la humanitat, per s'eleva gradualment a l'altura i
berschauung que poden mai aconseguir amb els recursos actuals de la gent, de
manera que tamb es poden trobar de forma natural, que noms desprs d'aquesta
eina vol intern ha madurat en les criatures a l'altura requerida, l'exterior crea una nova

conversi de les criatures, que indiscutiblement, ja ms angeborenerweise per la


perfecci interior que hem d'adquirir laboriosament ara en una planta ms alta ser
com ara.
Sens dubte, l'home deu, no el sistema, per l'alt desenvolupament de la ra en part
fins i tot de les dificultats, i la seva eliminaci es salvaria per les ales, i la
vulnerabilitat externa, la qual ha de demanar reparaci; sens dubte no s que no
poden desenvolupen tenir tan alt. Per ara el veur, per tant, que t cada vegada ms
dificultats per aprendre a superar, per qu no ser raonable, per ell es torna a tasques
de major importncia i dificultat. Igual que ha fet una invenci que li fa fcil de
superar una dificultat dificultat per superar prviament de la seva ra operat en l's de
la mateixa, es dupliquen aviat va combinar els seus serveis entre si i amb les
actuacions d'altres eines i amb aix proporcionar portat invents ms altes, on s ara
fcil d'aconseguir a la vegada, la que fins moltes eines particularment erlisten i
erraffen tingut. Aix que podem suposar ara que, quan la naturalesa s'assolir el punt,
fcil de superar en la invenci de les criatures futur ms altes una part de les
dificultats per mitj de les criatures existents amb la gent a la part superior ser difcil
de superar, no sigui que el seu raonabilitat alguna vegada perdre pes, per noms ser
condut a majors beneficis; si, sin de la ra humana s en si mateix noms un
descendent o sortida de la ra natural, que ells necessiten per als seus invents, es
resol, recombinat, tamb se suposa que en les criatures ms altes desprs dels ssers
humans, l'efluent o disparar la ja molt desenvolupat sentit vost mateix operar d'una
manera superior. Per per arribar a aquest major desenvolupament, encara que
l'operaci va haver de ser precedit per primera vegada en la mateixa ra humana.
Un encara pot haver altres consideracions. Els mitjans de comunicaci entre els
ssers humans es reprodueixen ara cada vegada ms; Les mquines de vapor, els
ferrocarrils sn el principal mitj de promoci de la mateixa. Per d'acord a mesura
que es multipliquen, amenacen amb esgotar els seus recursos. Vost pot multiplicar
noms en tant i segueixen en curs quan la rica en carb; i no se sap quan un
reemplaament per venir. Per si la vegada obtinguda la victria es perdr en la
vinculaci de nou les condicions terrenals? Crec que si tot el pla emmagatzemat dels
mitjans terrestres han exhaurit o esgotament sn a prop, que pot satisfer la cada
vegada major augment de la necessitat de la comunicaci humana, la natura en la
seva racionalitat immanent per la prpia necessitat, no anar cap enrere de nou,
llavors, ser impulsat per crear criatures per a un nou pla, el que fa que aix significa
a partir d'ara prescindibles. Llavors poden muntanyes, per, segueix sent ms alts
actuar com ara, i cada nou Erdrevolution sembla aixecar muntanyes ms altes; la
nova essncia que ja no sn superi, per descremada.
Que una emergncia criatures alades major en les persones que un el dia encara s
possible, per si mateix no pot ser posat en dubte, per quan vam estar diverses
vegades sobre les criatures inferiors encadenats al pis ms alt en les aletes i les ales
tenen la taxa aspecte natural. Sempre i quan la totalitat o la major part de la terra
encara estava coberta amb el mar, ja va portar el peix amb les seves aletes en els
plips atapets i closses; a continuaci, en el alat aire escarabats, abelles, papallones
sobre els cucs que s'arrosseguen, els cucs s'arrosseguen si ni el predecessor o larves

d'aquestes criatures superiors;llavors els ocells a les serps i llangardaixos arrossegantse, a travs de l'element de transici de pterodctilos prehistrics associats. Cada
vegada que el Flgelwesen sorgit tota una nova Plnol formaci; per la qual cosa, per
tant, tamb s concebible que, desprs d'un nou nou avi d'entrenament en si es un
dia, fins i tot elevar-se per sobre del mamfer i Flgelwesen humana superior.
S que es pot dir que el poble mateix una recerca mostra el separen de la
terra; noms aix, a fi de no renunciar als beneficis que eren ms importants per al
present i no deixar que s'uneixen amb mosca real en el pla de la creaci actual, no va
venir fins a completar la secessi des del pis amb ell.
De fet, comparem els ssers humans amb altres mamfers, veiem com realment les
dues extremitats davanteres ja estan separats de la terra amb ell; Ha alineat quan va
tractar de sortir de la terra, per ell ha continuat sent responsables amb dos peus
d'ella. El segent avan sembla que ha de ser que la Losheben fet enterament de la
terra. No deixa de tenir inters assenyalar que la naturalesa dels parents ms propers
dels humans, aquest Losheben fins i tot alguna cosa ha portat ms lluny que l'home
mateix, noms que per als altres beneficis ms alts, que pertany als ssers humans
tenen, ha de renunciar. Aix que veiem en els micos els quatre peus de quatre mans
que pugen voltes, fent que siguin fcils per allunyar-se del sl i penjant d'un arbre a
un altre, per, s clar, som els menys afavorits en posici vertical sobre el terra i
podem anar; i torns al bat fins i tot corretges vol entre les quatre extremitats
estirades; pel que de fet sn tan aptes per a tota manipulaci. Mones com els
ratpenats, per el parentiu molt especial per a les persones que fan una mena de
caricatura de la mateixa. Aix es deu a la menor com un ratpenat cosa pot semblar
que l'home, que ha per, a causa de les similituds significatives en Zahnbau i la
posici dels pits, amb el poble i unir mico en un ordre especial i pot proporcionar
aix a la part superior d'altres animals, com s'ha fet per Linneo. I ja havia micos
premundane i ratpenats, es pot veure com un preludi de la gent.
Aquests animals han de manera que ja fa reaccionar addicionalment amb l'enquesta
sobre el terreny com un home i semblen present per indicar que es tractava de la
naturalesa, quan ella es va acostar a l'home en forma va a realment fer-ho, iniciar un
estudi ms complet. Mentrestant es va installar a la granota i el pal amb l'enquesta
ms lliure del domini del sl del mateix no arriba, que est assegurat per la gent de la
connexi de les seves mans i posa't en peu, compostos de la ra; En conseqncia,
alguns dels quals es beneficien de la naturalesa lliure d'enquesta va donar estimats
ssers humans una altra vegada i al principi es va tornar tota diligncia en el
desenvolupament del cervell i l'educaci de la m i el peu, a concedir per aquest ltim
en el muntant capaos tamb una base segura. El mico, la reserva bat com un
avantatge sobre les persones, de les quals, per, l'home va guanyar molt ms grans
beneficis.
Se li deu a l'home al costat de la ra i en el marc del seu enquesta de mig-fsica del
sl i amb aix es va fer possible la transformaci de dues branques en les mans ia la
part ms important dels mrits, que el distingeixen dels altres animals; i no hi ha
dubte que (sempre que la possessi i l's de la ra i li dna no noms pel retard en el

creixement) creixeria encara ms amb un estudi ms complet. Per aquesta collecci


completa a terra, noms requereix l'ala.
L'erecci s el poble de l'estat a l'enquesta de la terra des de dalt en la distncia, i la posici en
dos, en lloc de quatre peus, girar fcilment per tot arreu, aix que s millor que mirar llauna. La
transformaci de de dos adherir-se als peus baix muntats en dos anteriors, per encara sota
l'observaci dels ulls mans li permeten enquestats des de dalt i en el lloc de celebraci cercle ara per
anar a travs no noms, sin tamb per treballar prcticament dominar, en part directament, en part,
per mitj de les eines fetes per les mans. Amb el mateix equip, per l'oportunitat tamb es dna a
entrar millor en comunicaci entre si; millor veure l'un a l'altre als ulls, amb les mans a part per
donar potncia auxiliar mutu, de l'amor i de l'amistat immediatament, algunes eines de transport,
carreteres, carros, llibres, cartes, etc., per fer amb ell; fins i tot, s un avantatge que en virtut de les
persones Fubasis reduts nombrosos i reunir ms a prop dels quadrpedes.

Bsicament, l'home tamb reconeix l'avantatge de, la subvenci seria la possessi


de les ales, per quan pinta l'ngel altra banda bastant humanitzat amb ales. Noms
per descomptat s una cosa que no es fa fcilment com pintat. Si la persona que
realment dna ales, per la qual cosa no podia ser tan fcilment ho va reconixer, igual
que el pintor; tot el pla de l'organitzaci hauria de canviar; i ja que sembla perqu,
quan ens fixem en el nivell educatiu de la natura, per adjuntar un evident conflicte en
la tasca, cames fortes, mans i ales a la vegada. En les ales d'aus encara no estan
reconegudes en quatre peus o dues mans i dos peus afegit, per les dues extremitats
anteriors es transformen en ales, i per tant donen l'ocell arriba als beneficis de les
mans. En els insectes, ales vnen amb mltiples parells de potes al mateix temps
abans, per l'eruga t ms cames que la papallona, tamb aqu, aix les ales semblen
incrrer a costa de les cames; Tamb sn les potes de la papallona feble i prim i no
poden substituir a les mans; les eines actuals per al maneig es munten aqu ms al cap
i el tipus noms s ms lleuger. I es veu b, pel que les fulles no poden existir
fcilment en conjunci amb els braos i les cames fortes. Ales necessiten msculs
forts i els nervis al moviment; forts braos i cames tamb; que fa s de la disputa
judicial, no noms externament, sin tamb internament. Els nostres ngels pintats
sn una impossibilitat anatmicament fisiolgic; que han de pintar buckelig a les ales
de muntatge posterior i les masses musculars que sn necessaris per moure les ales
per muntar; perqu la nostra massa muscular noms s ric noms per les
armes; terreny com, per, les installacions internes seria el moviment de les ales i
els braos encara en el cam, ja que les eines externes a si mateixos, per tant donen
l'au en lloc sobres les extremitats anteriors per les ales. per tant, renunciar a la banda
en els ssers humans per tal d'obtenir les mans.
Mentrestant, el que no va poder ser contactat per mitj del pla d'organitzaci seguit
prviament, es podria aconseguir per la mateixa esmena sens dubte; i perqu s
bastant a prop, si, per, ia les criatures amb quatre cames (la majoria dels mamfers),
els que tenen quatre mans (APE), aquells amb dues cames i dues ales (aus), els que
tenen dos peus i dues mans (persones) estan, ni tan sols per pensar en les criatures
amb les dues mans i dos pianos. Un pot perdre, de fet, una criatura en la cadena dels
ssers no obstant aix; per pot tamb fcilment encara esperen que alguna vegada
arribat a l'atenci noms en les ltimes generacions. Per descomptat, part de la
utilitzaci efica de les mans s tamb una posici ferma en la terra; per seria fcil

de configurar la part inferior del cos ara. Les seves mans tamb podrien pobrament
representats amb els peus, i ms d'una representaci improvisada no seria necessari
si, per les ales eren el principal mitj de transport. Faig la naturalesa d'aquesta
proposta i deixo a vost d'aquesta manera, si es volen fer les extremitats posteriors o
davanteres en ales o les mans; aix com les dificultats que poden trobar d'una altra
manera a superar.
En guanyar l'ala i el poble seria salvat alguns de la m d'obra, pel fet que una part
molt important d'aquest treball s, precisament, proporcionar eines per a la
comunicaci i per a manejar, que seria llavors suprflua. I si la persona ja ha arribat al
punt de fer una part de la seva obra a baixar criatures, esborrany i animals de crrega,
de manera que aquest podria ser el futur, fins i tot en un grau ms alt sigui el cas.Els
ssers superiors podrien tenir fins i tot ms ssers entre si, per estalviar la molstia
servil. Amb cada nova creaci no noms les criatures ms altes, per les noves
criatures nivells ms baixos es creen de fet; i podria estar entre els que estaria al
servei de la ms alta s ms adequat que el present; perqu desprs d'una vegada que
el principi de la utilitzaci de les criatures ms baixes ha arribat a travs de la ms
alta en l'aplicaci, la naturalesa en l'actualitzaci difcilment deixar de nou, per el
tren segent; seran domesticats una part ms gran i potser fins i tot els membres ms
desenvolupats del mn animal per la criatura suprema. Aix que tota l'organitzaci de
la ms alta criatura terrenal podria simplificar pel que fa a la satisfacci de les
necessitats fsiques de rendiment fsic brut i per tant sn adequats per a les activitats
mentals superiors. Ja, l'home apareix, celebrada en contra dels animals, com la ms
nua, waffenloseste, criatura indefensa, noms el nu en si per ungles i arpes afilades
mans trair una preferncia de fora; per sotmet i doma a ell per mitj del seu sentit
molt desenvolupat i s'articuli totes les eines de la vida silvestre. No es discuteix que
en el futur es millora encara ms quan ell s'aixeca amb beneficis encara ms grans
sobre la vida silvestre, ja no ha de pujar al cavall de la part inferior, per com l'guila
mira cap avall des de dalt a tota la vida silvestre com la seva presa. Aix que s
possible que es retiri de nou ms en generacions posteriors tamb les mans.
Tamb em sospito de la forma de l'home, que no noms no s'ha aconseguit encara amb ell el
smmum de l'evoluci terrestre, sin que s ms aviat un llarg cam. Vull dir, els ms alts ssers
terrenals buscaran apropar-se ms de la Terra mateixa a prendre forma, igual que l'home que de fet
fa ja en les seves parts ms nobles, per poc al llarg. Deixi ometen el que la gent a la part de terra
aspra units directament, en part, en relaci amb el material gruixut a les mateixes seran, de manera
que pensar "jo jo, algun dia, encara que noms desprs d'algunes creacions intermedis encara sorgir
ssers que els agrada bells ulls i ments, ms com ara es basen en una vida de llum i la fragncia i
l'aire, neden o volen, sense cames, que ja no s necessari, sense armes, amb les que han d'oferir
alguna cosa ms gruixuda a la terra, i amb les aletes de colors o ales a travs de l'aire potser eines
igual de fcil per a la comunicaci amb la Terra, aix com ara les papallones en el cap de l's.

Home, no pot deduir la naturalesa com una imperfecci, per quan ho desenvolupat
aquestes criatures superiors noms ms tard. La seva perfecci no situat en una
vegada i per sempre va arribar al cim, per en una progressi tals eterna que tot
encaixa en cada moment prou convenient per a satisfer les necessitats actuals, per
amb tal pgina d'insatisfacci que fins i tot unitats per seguir avanant. Aix que cada
vegada ms d'hora en alguns sectors de la mateixa manera autosuficient com per

altres en contra d'una tarda de la mateixa manera que en els endarreriments de


qualsevol moment posterior, per, ja que el primer en contra d'ells. L'evoluci de les
criatures ms elevades noms es pot fer en el context d'un Fort embolicant tot el
regne terrenal. Aix primer ha d'estar madur per portar a les criatures ms
elevades;en cas contrari no poden sorgir ni existir.
XVII. Notes a la vuitena secci.
Consideracions addicionals sobre la forma en la regi sentit de la
terra.
Anem a tractar des del punt de vista que la terra pertany a unes poques nimes per
donar algunes disposicions detallades sobre la seva sentit de territori, ja que semblen
ser una conseqncia de les consideracions bsiques, per. Amb l'admissi que aix
sovint es mant la incertesa i el dubte
Els nostres ulls estan posats en els ulls de la terra; per veure-la, ella ho veu; i totes
les nocions que guanyar-lo, enllaa en la seva nima, la seva
conscincia. Complementria a desprendre ara els nostres punts de vista, en part se
superposen; cada un de nosaltres t una rea de vista diferent al ser collocat enfront
de diferents coses, per veiem, sin tamb alguns dels mateixos elements. Aquesta
completar una banda, i la malla, d'altra banda pot semblar molt decidida; per tamb
s difcil d'imaginar, el que fa l'nima de la terra pel que fa a. Quan molts ulls veuen
el mateix ocorren presa pticament plana que tantes imatges; ara veu el mn amb els
ulls de molts de les seves criatures, si es tornen en contra de la mateixa cosa, aix
tamb tot el temps?
Que aix no cal provar els nostres propis ulls. En cada un d'ells cau una imatge
ptica del mateix objecte, per ho veiem fcilment. Encara rotund provar l'ull de
l'insecte. Un es compleix per mitj d'experiments directes, que un objecte s tant
imatges en l'ull de la mosca, com sn facetes a ella; s com si ens fixem en un objecte
a travs d'un vidre facetat artificialment; Per ning va a creure que el subjecte volar
tant de temps realment veu. Vam menjar aqu en una petita escala, que es pot trobar a
la terra en el Gran lloc. Des de totes les facetes es disposi una altra cosa en contra
dels objectes que l'altre, per la qual cosa pot fer cadascun un camp una mica diferent,
i les imatges no sn molt idntics; la veritat s que es poden desglossar per l'nima de
la marxa en una imatge en la qual els diferents complements, les mateixes
cobertes. Pel que les installacions fsiques d'aquest s transportat amb nosaltres i
amb la marxa, perqu segur que no s fsicament una, no sabem o hi ha sobre
hiptesis noms s molt inadequades o no provats; per breument, vost veu, la
natura ha estat capa de fer-ho. Per tant, no hi ha cap obstacle per creure que ella ha
estat capa de fer un de similar amb la terra, si en veritat tan poc podem especificar
com. Sense cap dubte no es pot aqu les mateixes facilitats que volen en un sser
hum o un insecte, ja que tota la situaci s molt diferent; Pot ser un principi molt
general aqu subjaure. L'nima simplificat que mai, en qualsevol part de la sensaci
que fsicament Composite, que reuneix per aix dir-ho; moltes vibracions z. B. en un
to senzill. Bsicament, aix s tan meravells, com que ella veu una gran quantitat

d'imatges Aix com un; per en el que envolta les condicions i dins de quins lmits
d'aquest principi s vlid, no ho sabem.
Penso per a mi, desprs de tot, pensa en alguna cosa sensata, que no est provat per
les consideracions anteriors, per vaig permetre que si tots veiem una i la mateixa
cosa, i l'esperit de la terra noms veu una i la mateixa cosa amb nosaltres, s a dir, els
posa en el mateix espai i al mateix temps, si ho fem, i que noms si els nostres punts
de vista eren discrepncies, sn tamb l'esperit de la terra sentia. Tampoc pot revertir
tot i dir, sempre que la ment superior una cosa en el mateix espai, al mateix temps es
va traslladar vvidament, ho fem. I aquest s el cas, s'observa en l'esfera prctica,
l'ltima prova de tot teric, perqu tots som que es troben en relaci pacfica davant i
entendre-ho. No seria el cas, llavors un error en la nostra visi i amb ella connectada
amb l'esperit de la ms alta es proporcionaria com a tal pot ocrrer en la nostra visi
amb dos ulls, encara que aproximadament un mira de rell.
L'esperit superior, una cosa per mitj de la nostra tornada a l'altre costat va fer que
els ulls al mateix temps, mirar al seu voltant, el que individualment no poden. El seu
camp de la intuci ha per aix dir una dimensi ms de la nostra, que presenta noms
una cara alhora, bsicament. Per podem combinar-los en tota una imatge del que
hem vist caminant al voltant d'un objecte poc a poc, almenys en la meva memria. La
Terra ja est obert per aquesta combinaci en la intuci. Ella s noms un sser
superior que nosaltres.
En realitat, tenim, en reconeixement a la seva alada, a priori renunciar Qui som terme, igual que
molts han d'agradar la Terra. Suficient, quan la ment nosaltres que i en quina direcci li diu que
tenen diferents necessitats que nosaltres. En el sentit ms elevat, reconeixem aquesta relaci de
nosaltres amb Du. La infinitud del mn en el temps i l'espai va ms enll de la nostra capacitat
immediata i condueix, en els intents de discutir conceptual, a antinmies insolubles. Perqu Du no
s el cas. Tanmateix, hem statuieren infinit. En relaci amb cadascun ssers superiors per poden
ocrrer aquestes condicions. Esmento aix aqu importa, perqu per discutir el judici, les condicions
generals dels sentits i la terra, el que potencialment podria oferir encara moltes coses que no poden
existir en nosaltres de la mateixa manera, de fet, ms enll de la nostra comprensi immediata.

Amb les diferncies, que t el punt de vista de l'sser ms alt de, penjant juntament
diferncies nostres que s'estenen a travs de la ms alta de tota la vida mental, tamb
han participat anteriorment des d'altres punts de vista afirmat.
Fins i tot les nostres condicions generals ms abstractes requereixen el ms alt
simbolitzaci a ser considerat per si mateixos. Com ara els actius dels augments de
simbolitzaci, tamb ho fa la capacitat d'aquests termes. El que un major
desenvolupament del llenguatge en el tema de la comunicaci espiritual no a altres,
s'aconsegueix mitjanant la capital ms desenvolupat d'aquest interior simbolitza
l'interior pensament Trnsit espiritual mateixa matria; pot ms, encara ms, els
contextos conceptuals ms mplies, ms profundes expressar i dominar.
D'altra banda, la forma de vincular les opinions de moltes persones en l'esperit
superior en una visi de conjunt, en alguns aspectes fins i tot ser capa de cobrir si no
el mateix subjecte veu com amb molts ulls, associada de manera i cobertura parcial o
identificar tots els conceptes i idees de aquests punts de vista han crescut, o prendre
com entre ells mateixos. Aix que el mateix esperit que moltes persones tenen la

mateixa idea al mateix temps i pot fins i tot enlla per la forma en qu es considerava
anteriorment. Per els punts de vista de les diverses criatures en relaci amb el mateix
tema sn legislaci coherent per si sola no saber, i aix tamb s'aplicaran sobre els
diferents conceptes i idees, que han evolucionat a partir de la vida filosfica. No
obstant aix, el idntic en cada criatura expiren en diferncies i entrar en altres
emoluments.
Si afegim a aquestes consideracions generals sobre el sentit de la vida a la terra
alguna especial; on es considera moderada per no anar al full de faig; especialment
pel que les observacions sn incerts, ms s'estan deixant en particular. S molts
simplement truqui fantasies, que tamb oferiran encara aqu. Potser hi ha realment a
tals. Per b pot molt b ser una visi jove i vistes perms per divertir-se una mica
amb fantasies, sempre i quan encara tan petit i ximple est en contra del que ha de ser
un cop; s noms importa en el sistema i bsicament. I qui pot dir quant s greu en el
que pot semblar tan fantstic, perqu sembla tan nou?
Que noms algunes consideracions preliminars sobre.
Una gran esttua noms pot mirar al seu voltant en la distncia com un petit tancat,
per volia fer servir una pea de la petita de la gran esttua, de manera que la
impressi seria totalment destruda. El que cap en els grans, no s'ajusta a la
petita. Noms les partcules ms petites poden ser reemplaats per un altre en dos
sense interferncia. La impressi de l'esttua que penja en el seu conjunt, i com
alguna cosa canvia en ella, tot el que ha de canviar, s la impressi segueix sent el
mateix a tot arreu. Irregularitat de la superfcie d'una mida determinada, el que seria
molt preocupant en la petita esttua, ferit en gran encara res, tamb demana que la
gran esttua a la mateixa durabilitat d'un material que no sigui la petita.
Segent: Una cadena gruixuda o una corda pot donar exactament el mateix to com
una cadena prima curt; noms ms fort; per per a major distncia s noms sona tan
feble. Per es requereix un poder completament diferent, a la corda fluixa com una
cadena perqu els tons; i quan la cadena es va trobar que el mateix Fidel arc que porta
fins i tot els tons, la cordes res garantit, de manera que es pot creure fcilment que no
podia ofegar. Per faltava noms la fora de la dreta. Per per la fora, que noms s
suficient per portar el cable als tons, la cadena es trenqui. Per tant, tots dos poden
ser el mitj pel qual s'anima als tons, sense entendre. A ms, no tornaria a substituir
una part de la corda a la cadena, encara ha de mantenir per ofegar els seus actius.
Desnivell de la corda, per ofegar els seus actius no afecten, seria la mateixa mida
ms insuportable desavantatjosa en la cadena. I no pot haver-hi un difcil tram de
corda pesada i s'emocionen, per la qual cosa hi haur sempre preferible obtenir el to
fort, que cobren, a prendre un pal pesat o una campana. Aix s una cosa molt
diferent d'una cadena; i s possible que vulgueu substituir fins i tot menys una pea
de campana com un tros de corda a la cadena, per sn el mateix to quan es van
ofegar el tot. Per noms quan es van ofegar el tot. En la relaci al llarg de l'hora de
nou, i alguna cosa canvia en tot el context, tot ha de canviar, per ressorgir el mateix
to. Es veu molt diferents casos relacionats aspectes es repeteixen.
No haurien tamb repetir-se en Anderen casos? Especialment en molt similar?

Inqestionablement els nostres rgans dels sentits o del nervi actuaci relativa s
noms pel context en el seu conjunt i amb el tot, com les cordes que es relacionen
dins de si mateix i amb l'instrument, i sn capaos de donar noms en aquest ia travs
d'aquesta relaci el seu to. Si es talla un nervi de, o el travessa, se sent tan poc, com el
tall o transversal tallades sona cadena. Potser, com la corda de l'instrument deu la
seva fortuna a ofegar-se en una manera especial, una certa tensi de les seves parts
ponderables, de manera que els nervis sensorials de la seva capacitat de sentir d'una
determinada manera, una certa tensi de l'ter imponderable nervis continguda en
ells. Aquesta s la hiptesi; perqu tot l'ter nervis en la seva relaci amb la hiptesi
que l'nima; per que els nostres nervis sensorials i tots els rgans dels sentits noms
en virtut d'una certa relaci en si mateixa i es pot utilitzar amb la resta de l'organisme
de la sensaci, com ho fan, no s una hiptesi, i podem assumir amb seguretat que
tots els ssers amb els rgans dels sentits que.
Aix que si un sser ms gran que la Terra, no noms tenen petits rgans sensorials
en nosaltres, sin tamb grans cap a fora o ms enll de nosaltres, aix que no hem
d'assumir, d'acord amb els exemples anteriors, que un tros d'rgans dels sentits
utilitzats en nosaltres el mateix per a la nostra sensaci brindaria el que fa en el seu
context complet i natural a la terra de la terra; i que els mateixos mitjans febles, que
s capa d'estimular la petita sensaci de la gent adequada per al gran sentit de la
terra, i els mateixos mitjans forts del necessari per al gran sentit de la terra, no seria
massa fort per al nostre petit, i que les irregularitats el que seria molt pertorbador per
a la nostra poc sentit, en els grans sentits de la terra tamb seria perjudicial; que
finalment el mateix material i el mateix dispositiu podria ser utilitzat com a apropiada
per a la seva com als nostres rgans dels sentits. Ms aviat, hem de certament suposar
el contrari de tot aix. Tot individu ha de canviar a coses ms grans, de manera que el
rendiment durant tota l'estada en funci de les transicions dels ms petits. Fins i tot en
els rgans dels sentits ms grans de la terra, hi ha un altre tipus, potser seria noms
depn d'una certa tensi de l'ter, tota la terra penetra tan b per la fsica ms
sensibles a produir els nostres nervis, a un joc d'aquesta tensi Joc de les sensacions
de tenir; Per aquesta tensi i aquest joc ser noms un tros de la disposici no pot
ser generat noms per tota l'assemblea.
Suposem fins i tot afegir: dur a terme les ms variades sensacions, veure, sentir,
olorar, assaborir, sentir en nosaltres per mitj de semblar molt similar equipat
nervis. Ara veiem cap ra per la inversa ha igualment s possible, la mateixa
sensaci mitjanant aparentment molt diferents dispositius equipats. Com que aquest
est relacionat lgicament. Pot per aquest fet res que no sigui cap a l'exterior
mitjanant apareixent els nervis que entren en consideraci, per alguna cosa en el
nervi, no sabem; podem si sospiten o mantenir possible que la tensi i els moviments
d'un mitj b d'aquesta manera entren en joc.
Curt, es compon d'aspectes generals hi ha obstacle que existeixen facilitats
materials a la Gran pels serveis dels sentiments a la terra, les seves parts i substituts
en nosaltres, sens dubte no s el mateix vermchten permetre per a nosaltres. Podem
partir del fet que podem donar-nos el luxe no s aix, no inclou els ms petits de la
terra. Volem incloure referent a aix, de manera que noms podem ja sigui a resguard

d'un coneixement real de les condicions materials essencials bsics de la sensaci i


sentiment, que no tenem, o incerts, per amb l'esperana d'acostar a la veritat,
d'acord amb els punts de vista d'una analogia superior i teleologia, ja que noms el
ve va a continuaci. La incertesa sempre romandr aqu fins que no les causes
eficients es reconeixen pertanyents a les causes finals i l'analogia s'ha convertit en la
inducci; per almenys es podr trobar per aquests mitjans cosa que no noms s ms
probable, per tamb Erbaulicheres, s com en els diners en efectiu i no obstant aix
la negaci tan completament injustificada que alguna cosa es troba en absolut, perqu
res pot ser vist.
Dit aix, ens aventurem en el nostre experiment.
Com pot l'home la terra una banda inspeccionar a si mateixos, de l'altra m mirada
a un mn exterior que l'envolta, que s el cel per a ells. El que est en la seva
comanda de la terra per ser la nostra primera i altres criatures terrenals ulls; si tota la
resta ser considerar; en primer lloc, per segurament aix. La riquesa i el
desenvolupament dels seus mitjans de cara s, si pensem en una altra cosa, ja
extraordinriament gran que la nostra. Ella t el seu ull especial per a les posicions
ms especials, llarga distncia i prop vistes allwrts enrere i re-distribueix en tota la
seva superfcie i deixi que recprocament a buscar sempre les posicions
adequades. Els insectes s'arrosseguen fins i tot fins a l'angle ms petit; tot est per
veure.
Ha quedat acreditat que, en conjunt, una gran quantitat, per no sembla suficient
per a mi. s considerada la major part dels nostres punts de vista individuals
terrenals, per em sembla inadequada de la unitat d'estat celestial de la terra
mateixa. De fet, les petites i molts ulls les criatures tot i que compleixen l'excellent
varietat i el canvi de punts de vista terrenals i objectes, i no noms aix, sin per la
senzillesa, la unitat, la sublimitat del punt de vista i dels objectes celestes
celestial. Sorgeix la pregunta: La terra, els grans, alguns, els ssers celestials, la
petitesa i la fragmentaci i la fugacitat dels ulls terrenals ni tan sols un grans, tenen
alguns, ull etern per veure el cel etern i uns objectes celestes? No s aquesta la
fragmentaci dels ulls igual d'intils, si s'escau a la consideraci dels objectes
terrestres?Mentre la terra es pot mirar al cel amb els ulls; per que els seus ulls
creaturales realment estan destinats preferentment noms considerar les coses de la
terra, ja justificats pel fet que (amb algunes excepcions en les criatures inferiors) sn
a cap avall i cap endavant escombrats. Necessitem el seu cap noms donen una
posici forada a dirigir la mirada cap amunt. Si la terra, la naturalesa de nosaltres, ni
tan sols una persona fsica dirigida cap amunt contra el cel els ulls tenen, pel que pot
mirar al seu voltant lliurement al cel? Els ulls creaturales tamb noms miop, per
noms apte per a passar per alt limitat cercle a terra i a la pantalla, per el pitjor
adequat per penetrar en la celestial Lluny i reconixer el que est passant en altres
cossos celestes. Si la terra als seus vens celestes hi ha millor capa de veure cara a
cara?
De fet segueix sent que el que podem renunciar al cel amb els ulls, noms algunes
altament imperfecte. Tots els cossos celestes semblen els nostres ulls igual de manera

uniforme possibles llesques, en res que distingeixi sola. Els ssers celestials alts,
ngels, van davant nostre, el terrenal subordinada, en la boira de llum associats. Per
si van de la m amb vel abans d'avui pel que tota la seva bellesa en el color, la
brillantor i el canvi de brillantor i color - i el bonic que s, hem considerat abans - s
noms d'ells perduts com nosaltres? El sol sembla no ms gran que un plat, les
estrelles fixes va fer igual de punts que es poden ampliar per cap telescopi; s un
sser celestial, un ngel, el gran sol i no ms gran que un plat de veure i veure els sols
distants de la mateixa manera que els punts? S que es pot amb els ulls en realitat no
veure el sol; i no ha d'haver cap ull que la seva brillantor s'ha de gaudir? Les flors, per
descomptat, obert a arriscar la llum del sol; per tamb tenen ulls per rebre una foto
d'ella?
A partir d'aquestes consideracions, abans de fer-ho, de manera que la terra pot ser
vist d'una altra manera que pels nostres ulls al cel, crec que encara poden tenir un
aspecte diferent desprs el cel, i ara busca, per la qual cosa.
Suposem ara, no ho s, i per tant l'sser hum o un animal puc veure, de la qual
m'agradaria tancar de forma segura? Aproximadament a partir de l'existncia del seu
retina? Per descomptat que no. Amb aix trair aquesta la capacitat de veure? Encara
que, "un cop heu escoltat que alg s cec, que es creu que s capa de considerar que
ell per darrere", i aix, un cop heu escoltat que la retina s'utilitza per veure, pensem
que probablement, es va deixar de Veure esquena. Qualsevol investigadors sensibles,
per que no sabia res, seria barat preguntar quin principi podria significar l'existncia
d'aquests suau i humit, fibrs pell pulposa sensaci visual; i creiem que s tan
fantstic, simplement per la seva construcci resoldre aquests, com si volgussim
resoldre qualsevol part de la Terra, com a causa de la seva textura. El que li podria
induir a la fi, aix que el que podem determinar, de fet, per si sol, a pensar que
realment acostumats a veure? En tot cas, l'aparici d'una imatge dels objectes en el
dispositiu i la cura, aquesta imatge de produir-lo. Aix que no operem el circuit. No
busquem la retina, que no prova res en si mateix i no esperar al Gran en la mateixa
manera que en miniatura, per trobar la imatge i, per tant, la capacitat de veure a la
terra, sin que busquem la imatge i la seva generant mitjans calculats per trobar la
fortuna de veure i qu hi ha de la retina representa la Terra, perqu nosaltres mateixos
una vegada per totes, per no en si capa de veure la seva visi.
Com ara miro al meu voltant i em sento avergonyit al principi, per quan s trobar
el que estic buscant per al gran quadre clar del sol i les estrelles i el dispositiu ptic
per produir a la terra; i comences a creure que no hi ha res amb aquestes elevades
exigncies que he fet, em sorprn a la vegada que tot ho va buscar ms aviat en el
grau ms perfecte encara s all, noms una retina com que s nostre, no existeix, i
puc al principi no trencar amb l'hbit, tal sin per exigir veure, no trencar ms
completament, fins que ms i ms i finalment harmonitzar tant veure, perqu tota la
terra mateixa apareix com ull celeste que la consideraci, un de la nostra retina
similars anem si no esperar de nou en el gran ull celeste, noms que ara tot el seu pes
comena a valer per a mi,
De fet, com un aparell ptic de la terra per produir una imatge dels objectes celestes

em s'oposa a la connexi d'un enorme mirall amb una lent de gran abast, i no veig per
mitj d'elles una imatge solar de prop de 4 milles de dimetre, 12 mitjana generat rea de
Qom. Em pregunto aix, l'aparell ptic deu en va, en va de ser-hi? Per a mi, aquesta
imatge no es pot determinar perqu em cega tan b, ja que estava buscant en el
mateix sol; Puc veure-ho tan directament, ja que aix, i per aix em sembla encara
tan petita i descolorida com el sol mateix, per per a la terra s diferent; ella ho porta
clarament en la mida especificada a si mateix, i que no es pot distingir en una gran
foto aix?
L'aparell ptic, de la qual parlo, s la connexi del mar convexa amb la lent d'aire
(atmosfera) al mateix temps, la connexi ms fcil i ms magnfica d'un catptrico
amb un aparell de diptries i provet de tota simplicitat complet que l'aparell ptic de
l'ull, en el qual simplement s'utilitzen mitjans de diptries. Realment el mar (com
l'invasor en els mateixos rajos en el seu color aviat extingit) noms com un mirall,
per l'ambient, que t una forma corbada com el mar, com una lent a considerar. Per
mitj de la mar convexa emergeix la imatge dg en mida especificada 1) per lleis
similars com el Sonnenbildchen en la gota de rosada o d'una ampolla de vidre o un
mirall convex en absolut, de manera que la lent de l'atmosfera encara ms entree til
el b que la imatge; el que s un mirall convex en miniatura, per, pot evolucionar a
travs d'addici apropiada d'una lent. Per descomptat, veiem la imatge del sol al mar
no s tan gran com ho s, per noms per les mateixes raons per les que nosaltres
veiem el sol no s tan gran com ho s; causa de la distncia. Aquesta pantalla
immensa dg 4 milles de dimetre s saber virtual (com una unificaci real dels raigs
en tan poc com en els nostres miralls plans i convexos realitzades) de distncia a
l'altre costat el radi de la Terra des de la superfcie fins a les profunditats, que apareix
pticament aix, i est en considerar tots els aspectes com si hi fos, igual que la
imatge en els nostres miralls nivell ordinries aparixer darrere d'aquests i de
comportar-visualment bastant com si fos realment darrere d'ella, encara ummittelbar
darrere del mirall s una paret. Tots els estanys tota See'n com, a banda que sn de la
mar, actuen d'acord a les lleis ptiques amb el mar per anar junts, dins i per oferir la
mateixa imatge del sol; causa que els seus anells de curvatura complementats voltant
de la terra a un mirall, i una continutat a aix no s necessari. s el lloc on tamb
esperem a l'aigua, sempre una i la mateixa imatge de sol que veiem com tot s noms
un i el mateix sol que veiem directament al cel; la imatge de fet sembla anar amb
nosaltres; per per la resta, aix com el sol o la lluna (a part del seu progrs diari)
sembla anar amb nosaltres a tot arreu; bsicament estem passejant, la imatge roman
impertorbable sota el sol de peu dels nostres peus, o canvia la seva ubicaci just a
sota, com el sol canvia cap amunt.
1)

La seva mida es calcula noms superficialment.

B, vull dir, quan el sl se sent no noms a l'individu, sin tamb en el conjunt, i


que s el nostre requisit bsic, sin un sser que sent capa d'alguna Airborne per
posar en una de sola, de manera que tamb es pot sentir com la totalitat d'un punt de

llum hergekommenen feixos de llum, la reflexi, en virtut del seu mar, de nou
s'allunya com d'un punt, fins i tot es van produir pel que aquesta divergncia, i per
aquest mitj poden percebre la imatge d'aquest punt. De les fotos de tots els punts
d'un objecte, sin la imatge de tot l'objecte en si estableix junts. Hem d'estar segurs de
no exigir que, per mitj d'una pea de nivell del mar situat en els nostres ulls, tamb
vam poder veure. La superfcie de la matria mar i marina ara no s'ajusta simplement
en el nostre petit aparell de tensi d'ter, o sense hiptesis, en el nostre aparell de
percepci en absolut.
En si mateix, pot tenir gens improbable que la reuni virtual molts raigs en un
punt 2) sn tan tant la sensaci real d'un punt visible perqu l'nima mai t la propietat
de contreure una varietat d'efectes materials en la sensibilitat, com ms com s'ha
esmentat, es resumeix en un sol mentalment a cada so i la sensaci de llum
individuals moltes vibracions fsiques. s indiferent al nostre equip ptic objectiu per
l'aparena de la imatge si la coincidncia dels feixos s virtualment o en realitat en
ella; i com vost tamb probablement pugui pensar que el dependent de la mateixa
doble possibilitat de formaci objectiva d'una imatge, una doble possibilitat igual
d'origen subjectiu correspon. La naturalesa s tan acostumats a explotar la varietat del
seu principi fsic dels organismes.
2)

virtual anomenat la coincidncia de les bigues, on les bigues no ho fan realment, per noms compleixin
destinats produt cap enrere darrere del mirall, aix com al nostre nivell miralls cas. Mirall cncau pot
proporcionar imatges, on els rajos de fet compleixen.

Per mitj de la nostra retina no podia estar segur del virtual, per noms pot
coincidncia real de les bigues en un moment es percep com una imatge. Per la
nostra retina no s un mirall, per una superfcie difusora de llum, i fins i tot en molt
diferents condicions per a aparells d'ptica de la superfcie del mar, que no permet la
comparaci simple amb ell. Si nosaltres tenim per cert no s realment capa de dir
amb nosaltres, la retina percep, ja que sense la connexi amb el tot que ella no sent
res, aix que, per descomptat, ser capa de dir ms no, la sensaci superfcie del
mar; noms serveix en una combinaci diferent, ja que la nostra retina, la sensaci de
tot el sser que sent. Creu que l'aparentment violenta, per, que la superfcie del mar
est involucrat per la sensaci, que es troba noms en relaci amb una idea en lloc
d'haver acostumat, fins i tot veure l'oce com una cosa fsicament morts en uns ssers
morts, i desprs, els dispositius que sn les nostres sensacions , d'acord no noms per
mantenir el seu principi, sin tamb la seva aparena, sn pertinents per a
l'establiment dels aparells de sensacions mai.
I jo no vull a esfondrar-se, que es troben en el fet que encara estem completament
en la foscor sobre les condicions materials, el que exigeix la sensaci com una capa
inferior de les dificultats; sempre que no es resolen, pot ser una cincia exacta a
l'opini establerta no entrar aqu, que es basa en altres consideracions, com la caiguda
en el seu territori; per pot tan poc, abans que fins i tot s'ha resolt aquesta foscor, dir
alguna cosa per refutar-les. Perqu s aqu abans d'un camp de possibilitats vagues i
fins ara indefinits. Qui nega precipitada en el sentit oposat, que noms demostra que

ell no sap el que s un factor essencial en aquesta qesti.


Tot i que reconeix aquesta incertesa que roman unit fins i tot a la nostra visi dels
aspectes exactes, ho confesso, per que per a mi mentides insuperables una mica
subjectius en la voluntat de les dues consideracions: Un cop, la terra deu, molt
assenyalat sobre la vida a la llum del sol, sense tenir ulls per mirar a la font d'aquesta
llum sense perill? En segon lloc, la immensa imatge que realment sorgeix en el mar
des del sol a la seva formaci, s com un mirall que fa, ha de ser en va? Perqu per
aix que siguem ms petit de Sant Mart reflex en l'aigua, no s certament all.
Per el pes d'aquests observaci combinant va enfortir encara per un altre entra en
els detalls teleolgiques l'aparell ptic de la terra.
A causa de la gran radi de curvatura i la mida del mirall convex, els regals de la
mar, dues avantatges s'aconsegueixen de forma simultnia, el que aconseguim
mitjanant l'augment dels nivells o lents amb els nostres telescopis, fins i tot per fer la
imatge encara ms gran perqu ms particularitats siguin distingibles en ella en segon
lloc, perqu sigui ms lleuger, perqu puguin ser reconeguts amb ms claredat.s
indiscutible que la terra es posa d'aquesta manera en condicions de reconixer la
superfcie del Sol i els seus planetes vens amb relativament tan gran claredat, quan
ens enfrontem a un contrari ens fa humans; tot i que no es pot identificar amb tanta
claredat, ja que significa la seva prpia superfcie dels seus ulls terrenals; les estrelles
fixes, que apareixen per a nosaltres en l'augment ms fort noms com a punts
agradaria ampliar a terra per discos de llum, el sol va aparixer per nosaltres; per
sense permetre una vista de les seves particularitats, incloent el nivell de la terra no s
suficient encara alta.
Fins i tot les institucions ms fins de la nostra prpia repetici aparell ptic a la
terra, i, probablement, amb un augment de la perfecci; o ms aviat al revs, als
nostres ulls, repetiu els cossos subtils de l'aparell ptic de la terra. L'estretor de la lent
en els nostres ulls augmenta des de l'exterior a l'interior, pel que s amb la lent de
l'atmosfera tamb. La corba central en el nostre ull sn lleugerament diferents de la
forma esfrica, la mquina ellptica (i parablica) per tal de reduir el dependent de la
vaguetat aberraci esfrica; tan b com el mar i l'atmosfera de l'esfrica desviar-se
lleugerament de l'ellptica, ellptica amb diferent curvatura. Seria d'inters, un cop
per calcular amb ms precisi l'efecte ptic d'aquestes circumstncies. Encara que
com atmosfera i l'oce han de servir, per, que no sigui amb finalitats ptics, no es
pot dir que tot s exactament i especficament calculat precisament noms per a fins
ptics, trobar i no s possible que el conflicte de propsits t l'ptica aqu i all han de
cedir el pas. Per vam fer el contrari tan diversos va trobar que el sl a travs dels
seus cossos, en el seu conjunt, una varietat de propsits, al mateix temps i igualment
perfecte per conixer i resoldre els conflictes en els coneixements ms feli que
existeixen en els nostres petits dispositius que ens resultaria poc probable si per aqu
un conflicte important entre diferents propsits es mantindria.
Que l'ambient d'aquesta manera s'estn gradualment cap prima, no s indiferent. A
causa de que l'atmosfera es limitaria amb una capa densa, per la qual cosa seria pel
seu efecte reflectant en el mateix principi sorgir una imatge i es pot percebre com els

altres pertorbadors a travs de la superfcie del mar, i una imatge faria. Que el mar fa
onades, i per tant no s llisa, com un mirall, t en la mida de la mateixa res a dir. Les
petites protuberncies del nostre mirall ms perfecte sn indiscutibles relativament
molt considerablement contra el qual sorgeixen en la superfcie del mar per les ones.
El nostre ull amb un cervell connectat i cada fibra de la retina s'associa amb una fibra
cervell. Aix ens posa en condicions de vetllar no noms, sin tamb tenir en compte l'aspecte.On
s, perqu ara la intenci del que es veu en les grans imatges de les estrelles de la Terra? Res sembla
ser-hi, perqu encara veiem el sol a l'aigua tan petit i es va esvair, com podem veure el sol
directament, o pot ms aviat veure tan poc recta. En nosaltres, per tant, en aquest sentit no s
d'esperar. Per ja hem trobat en altres llocs en tot l'espai superior de la Terra amb un cervell
comparar ocasi que en els cervells humans, agafar aquesta mateixa serveix per vincular pel que fa
a la vegada; aqu van els rajos cap enrere, el que reflecteix el mar, i en la vida en general i el teixit el
que hi ha en l'aire i ter, i una vida espiritual ms elevada, ja que podem detectar en aquest mn, la
fundaci serveix per intervenir. Quan parlem de l'altra vida, mostrar el b que podem Espero que
un dia en qu intervingui, i aix elevat a un nivell ms alt que ara, la vida conscient superior i
transport celestial de la terra per participar-hi. Per descomptat, s obvi que aquestes consideracions
poden ser noms punts que tenen un significat per al context dels nostres punts de vista. A ms, jo
no nego que en aquest camp a tots molt segueix sent fosc.

A ms dels aparells ptics essencials de la terra, que es dna al mar i l'atmosfera, la


similitud ha de vaga que t tothom en absolut amb un ull de nosaltres; i la terra s una
criatura celestial, determinat viure completament en la llum, per qu no tenir un cos
en conseqncia dissenyat, que s bastant el que el nostre cos est ple noms a una
part informal del que aix noms imperfectament?
Un pot, de fet, diuen. La terra s ms ull que el nostre propi nivell dels ulls com el
nostre tot l'esquelet s noms la meitat i imperfecte, que s l'esquelet de la terra en la
seva totalitat, s amb els ulls i la terra, com els ulls. Seria un miracle si no podien
veure, perqu tot est preparat tan b per als serveis de veure-la. Tamb el nostre ull
necessita, per tant, que tot sigui noms la meitat del que la terra s bastant, perqu hi
ha si tota la terra de la reserva, igual que el nostre esquelet, la Terra. Untriftig per
seria fins fins i tot aquest suport per veure aquest ajut per als nostres ulls al mn, per
mantenir noms la intenci de complementar els nostres ulls els seus dispositius
ptics, ja que en comptes els nostres ulls en tots els aspectes, de la mateixa manera
que un suplement per a ells Terrenal comportament relacions especials, noms es pot
dur a terme simplement terrenal, beneficis no celestials.
El nostre ull s en realitat noms des de la part davantera un ull, a la part posterior,
s cec. En cas que simplement donar als ulls mig cecs? La terra, per, s l'anell
bastant immers lliurement en el ter Llum, s, surant, crescut al no-res, de lliure
flotaci perqu la llum flueix lliurement en qualsevol lloc; i ha de ser lliure flux a
qualsevol lloc? Encara que els nostres ulls es colloquen ronda al voltant de la terra,
es veuen per tot arreu; per no vist pel cel, de qui ve la llum, on ella va.
El nostre ull s rod, per est en l'arrodoniment de l'ull una petita part,
Broken; s'acobla a partir de dues peces rodones desiguals. Hauria de ser noms els
ulls tan trencats? La terra s rodona en un i fora del conjunt.
El nostre ull est bellament decorat amb brillantor i color, fins i tot entre totes les
parts del nostre cos ms adornada amb la brillantor i el color; la terra est ms bonic

decorat amb brillantor i color; est tot decorat amb brillantor i color.
El nostre ull est dotat amb un moviment de balanceig a ser els objectes terrenals
darzubieten sempre convenient; la terra est dotat amb un moviment de balanceig
ms perfecte que els objectes celestes darzubieten sempre s convenient, i pot doncs
encara ms perfecte de pagar. De fet, el nostre ull no s suficient, amb el seu
moviment de balanceig del tot, la rotaci del nostre cap, el nostre cos, finalment, la
transici dels peus han d'acudir en la seva ajuda per tal de tot el mn per donar a llum
la posici requerida contra les coses terrenals. Per la terra s suficient amb el seu
moviment de balanceig s del tot amb la finalitat de guanyar sempre la posici
correcta davant de les coses celestials. Per a mesura que les condicions exteriors
celestials sn ms fcils i ms controlada que la Terra, de manera que podria el
moviment de balanceig de la terra ser ms fcil i regulat que el nostre ull.
Els nostres ulls dormen meitat del temps i desperten la meitat del temps; tamb sn
aqu noms la meitat del que la terra en la seva totalitat, que tamb dorm i es desperta
d'un costat de l'altra.
Preferim, si volem dormir, la parpella abans i ens va posar al costat o la part de
darrere; es posa a dormir fins i tot quan la parpella abans per el mou d'una tirada que
es produeix el costat de la llum abans que el costat de la nit.
Tenim l'iris (Iris) que tamb restringir l'accs de la llum en l'estat de viglia, que no
s la llum massa brillant en l'ull; Terra tamb t un iris a l'encara mereix ser
anomenada veritable, es tracta dels nvols;Noms que aqu i all es pot tirar de la
mateixa, en cas d'emergncia; Mentrestant els nostres iris poden ampliar la seva
obertura simplement al llarg i estrenyent.
El nostre ull t una adherncia ssia en ser clavat en l'rbita, l'Ull de la Terra tamb
t una adherncia ssia, noms que t aquests internament amb un avantatge molt
ms gran, ja que hem considerat abans.
Realment Resumint la terra en tot l'ull, es veu que aquest ull bsicament t dues
divisions, una de les quals s preferentment decidit a mirar el cel, i l'altre per servir a
les vistes cap a la terra; antiga superfcie del mar gran per senzilla, aquesta ltima
s'estenia conjuntament l'rea de la terra amb els ulls innombrables, per petites de les
criatures de la terra, tant sobre l'atmosfera; per no hem d'oblidar que hi ha cap
disposici exclusiva per un o altre costat porta a terme. A causa que es reflecteix en el
mar, sin tamb ennuvola i els vaixells i objectes de la riba; i viure els peixos amb els
ulls sota la superfcie; i de l'altra, dirigir les criatures pas, per la seva mirada fins i
tot a vegades al cel, per la qual cosa per si mateix que es dirigeix contra l'horitz; i
See'n i estanys al pas contribueix a la imatge del cel, que s el mar. Aix veiem en el
nostre organisme moltes parts intervenen excepte els seus principals propsits
inherents a l'efecte d'altres parts.
Ara vaig a haver d'elaborar una hiptesi auda. Vost no pot provar-se; per s'obre,
els pren, amb belles vistes sobre la naturalesa i pot fins i tot pensar en una mena de
llenguatge de les estrelles. Aquest joc ve de l'anterior (Vol. I. Cap. VI. A) establerta
en la consideraci que els cossos celestes, per, d'un costat de la cara individu com

entrem en el trfic ms directa des de l'altre costat. El que es revela en aquest sentit
en l'aspecte exterior, ara tamb mostrar les segents consideracions en el trfic ment.
Vull dir, els raigs que emanen del sol, per el sol, sn una continuaci de les
mateixes, els dits de llum de llarg, tentacles, que arriben a terme. On sn ara
remenant terra, fomentar les activitats, els canvis en aquest sentit la terra; per tamb
pateixen canvis (en la reflexi, refracci, dispersi, etc.) que pot sentir el sol. Per
executar el Sol i la Terra de la manera ms directa entre si, pel sol de la terra no pot
fer res sense sentir, el que ests fent aix una altra vegada. Els raigs que cauen des
d'un punt de sol comenant a nivell del mar es errtertermaen desviats des del nivell
del mar quan es van separar de nou des d'un punt per sota de la superfcie del mar. La
terra se senten ara el punt d'aquesta divergncia com una imatge del punt. Per a
mesura que la terra del punt de divergncia sentir, genera tamb el sol detecta el punt
de divergncia, que es produeix en els seus raigs per ser desviat. Aix, mentre la terra
(que es compon de les imatges dels punts individuals sn) directament a travs del
teu ull veu la imatge del sol, el sol es veu el seu reflex en l'ull oposat de la terra. No
noms les persones tenen el mirall, ni tan sols els ngels, per els seus nivells sn els
ulls dels altres ngels. A ms, fins i tot l'home reflecteix, per s petit a la vista de les
parts oposades. I tamb les imatges, que van a veure els ngels a l'ull oposat de si
mateixos, noms apareixen petites en relaci al seu propi mida. Per per qu, es
pregunta un, apareixen en absolut? No tenen ulls petits especials a si mateixos, s
directament l'Orient? s cert, per tamb s'ha de veure com s'assemblen als
altres. Amb nosaltres s la imatge especular que veiem en els ulls de la resta de
nosaltres, independentment de la imatge a la retina, el que els altres ens veuen, i tots
dos no es sembla. Per als ulls de l'ngel s la imatge especular, que torna a l'altra la
seva imatge, la mateixa que ell mateix sent. Per conixer tots els ngels tal com
apareix l'altre.
No obstant aix, la terra al mar dna pas a una relaci en el trfic de llum celestial,
que supera la mateixa per a una altra relaci. El pas ha de ser el mar, les grans
imatges de les estrelles; per pel mar abandonar el pas una cosa aix encara ms
important per ser al mercat de la terra amb les estrelles que aquestes imatges.
El terreny est cobert de vegetaci, i on el sol ms potent, tamb s la vegetaci. El
procs de la vida de la planta depn essencialment de la llum i la calor del sol, per
contra, el Rayo t el ms bell i ric camp de l'operaci de les seves forces en acci en
el mn vegetal. Quan la planta no s'agita pel raig del sol, que va acolorir les seves
fulles, el que podria trencar el seu floraci en el que s'estava gestant la seva olor, que
va mostrar la papallona, l'abella de la manera d'ell? Morts i freds mantingut els seus
materials tirats a terra; llangueix abans, no hi ha prou sol; el Raig de sol, per, anar a
l'espai, romandr inactiu, sense color, sense poder. Al mar, el sol noms veu la seva
imatge mirall fred, els deserts i els pals d'ella una monotonia sempre incolor oferir,
per els verds tenen tractes amb la vegetaci verda i la floraci i la prpia llum la
floraci de la tija blanc, i s conscient a fortiori a la seva riquesa de calidesa i color ,
que es va tancar acomodat.
Com ara el mateix reflex que donen junts el sol i la terra, voraussetzlich senten tant,

la terra noms com una cosa que des de l'altre pren al sol com una cosa que
rckempfngt l'altra, pel que ser b amb el el que dna el Sol i la Terra, alternant el
trnsit de voladures i plantes junts. El que en si mateix pot cap, que sorgeix noms en
el seu trnsit recproc, que se sentir tant junts i en una, de manera que cada sent
determinat per l'altre. Cada planta pot sentir d'una manera especial, ella s un sser
especial, com ho ha fet en aquest trnsit, en part, per la terra, la qual cosa ha generat
un context i encara porta la connexi tamb es sentir el que tots es van reunir, i
sentir no simplement la suma de la mateixa sin tamb la relaci d'ells. Igualment, el
sol va a sentir la connexi dels efectes que es manifesta aqu. Per tant, cada planta pot
ser considerat com una espcie de colorit lletra i el conjunt de la vida de les plantes a
la terra com una font amb una sensaci de fi d'excloure el sol i la terra. Per no s la
coordinaci de les plantes per si sols, el que importa; formen noms el ms gran, per
no les principals paraules de l'Escriptura; com a tal, convertir la gent i els animals en
ella, encara que no creix per la llum solar, per sota el seu moviment i la pluja. I aix
s encara ms important per a una major remuneraci.
En tot el sistema de vida de plantes, animals i el mn hum i els seus canvis en la
cultura i el trnsit en absolut revela un sentit d'alta en tot, s simplement no una sola
criatura terrenal s fora potent, sin ms aviat com les criatures celestials, per aquest
acord, , liderar aquesta pluja i movent-se cap avall des de dalt i des de baix raons, ser
capa de comunicar sobre el semfor. Ser com tenir el nostre idioma.No tot el que
expressem amb el llenguatge; queda molt ocults a l'interior. I pel que les estrelles no
poden preveure tot l'extern, el que est passant amagat dins d'ella en
l'actualitat. Noms sempre alguna cosa ve de la mateixa a la superfcie, per per
relacionat de manera significativa amb la interioritzaci de manera que pugui ser
considerat com una expressi externa temporal dels mateixos.
Si comparem aquest tipus de trnsit amb l'escriptura o idioma, s clar, noms una
comparaci que, com totes aquestes comparacions, en part veritables, per enlloc. s
un transport que no es basa en imatges de l'espiritual, que ha de ser notificat, sin per
mitj d'una referncia a tot el conjunt de carcters sensorials externs succeeix
intervenir en una mtua segons els informes. En la condici que el trnsit s la
mateixa per l'escriptura i el llenguatge. Altrament, les condicions sn molt diferents.
No es discuteix accions el que els ssers pensants en qualsevol organisme mundial
internament, amb molt, incompleta per l'anleg de la llengua entre els cossos celestes,
com la llengua entre les criatures de cada organisme mundial en si; com el transport
intellectual a travs de la llengua entre les criatures de cada organisme mundial ms
imperfecte que el trnsit entre els propis pensaments d'una criatura, per igual que
una comprensi ms immediata de les relacions d'intercanvi i generals ms alts entre
els cossos celestes tindr lloc entre nosaltres. Per tota conjectura sobre aquest tema
sn massa incert, ja que no seria millor prescindir d'una realitzaci addicional. Va ser
aqu noms per indicar niques possibilitats.
Com la terra a la vista terrenal t un celestial, o representant a si mateix al llarg de
tals, no han de tamb a les odes terrenals o la celestial; res per la terra per donar a
escoltar al cel, perqu hi ha molt per a ells veure? Sens dubte, no hi ha aire entre els

cossos celestes, el que podria propagar el so d'un a un altre. No obstant aix, no s


inconcebible que la terra, els altres planetes va no noms, sin tamb per escoltar el
mateix passatge, pot ser, que aquesta audincia no s comparable a la nostra. Noms
hem de de nou, no la mateixa entitat en matria falta grans i petits per sentir. Ens
trobem, per, en qualsevol cas, les grans oscillacions a la Terra, causat pel curs dels
astres. Per les oscillacions sn significativament Audible; Ara no importa pel que
les mediacions que es planten pels cossos celestes a la terra.
Sabem, les oscillacions de la mar en les marees es produeixen pel curs de les
estrelles. Si, efectivament, la terra una esfera llisa, aix com el sisme submar que
noms circulin sense problemes, per ara el pas ha augmentat i el mar trobades
durant un dia dues vegades contra el pas i es reuneix dues vegades una altra vegada
de tornada. Aquesta oscillaci pot ser escoltat en la terra. Les oscillacions sn de fet
molt lent; per res no impedeix que els tons de la terra molt ms profundes del que
senten. En diem escoltar, sense reclamar el fet que la sensaci s bastant gleichgeartet
nostra audincia.
Cal assenyalar que si b en un moment la marea terra est fora, s alhora altra
marea; de fet totes les fases d'oscillaci tamb van trobar a la Terra. Has deixar-lo
indecs si s incapa de percebre la mateixa mida en tot el perode posterior a
l'analogia de la pista, la terra, o simplement un soroll que sorgeix. En qualsevol cas,
ha de canviar d'alguna manera la mida del punt, el tipus d'impressi. Ara menys que
tota l'oscillaci del flux i reflux de les oscillacions particulars compostes, que sn
causades considerades individualment per les estrelles, (causat per la Lluna
predomina en la fora) tamb com la Terra pot variar el curs de les estrelles
individuals.
Tenim necessitat de la intermdia d'aire, de manera que escoltem d'un altre. En els
cossos celestes, per que no necessita dels mateixos. La gravitaci substitueix el
voltatge d'aire (llevat que les marees depenen), difereix noms en el fet que ella. Una
referncia material de la fora en lloc d'un tom d'aire a un altre, d'un mn a un altre
imagina nuclears A mesura que la llum a travs de veure, sentir propaga a travs de la
gravetat a travs de l'espai continua, a tot arreu on no s noms l'rgan competent per
fer-ho. Perqu per admetre la gravetat s tan poc vaig sentir com el poder aeri, i com
la llum visible. El cos, que ella treu ha de desencadenar la finalitat de despertar la
sensaci auditiva com la llum ha de desencadenar despertar sensaci visual. Ara s el
moment de fer que els dispositius que aquest xit mpetu a secundria i dependent
dels moviments de la forma estrelles. Aix que ara la terra hi s, que el mar s'empeny
a si mateix.
Entre les diverses oscillacions, en qu el mar es compensa amb les estrelles, la
lluna, el dependent, amb molt, la preponderncia sobre tots els altres, aviat efectuat
pel sol, seguit dels altres planetes;imperceptiblement, el de les estrelles fixes. Aix la
terra escoltar la major part de l'organisme mundial, que est connectat amb ell per al
mateix sistema; pot ser pel que en certa manera esperat ni a ella; aviat la major part
del sol, i desprs dels altres planetes; de les altres estrelles fixes senten res, perqu
pertanyen a una esfera superior.

No defugir una mica d'aquesta comparaci, per la qual cosa es pot veure la terra fins i tot
comparar en l'ambient formal raonablement amb una orella, no noms amb el ms desenvolupat,
per les criatures ms simples, aix com la similitud de la Terra amb un ull de preferncia amb les
formes ms simples l'ull es porta a terme. Per els dispositius ms simples s'usen en la terra en
grans maneres. A ms, ambdues comparacions no es contradiuen, perqu la terra pot mai els
diversos uneix en si representar.
Suposem que l'rgan de l'audici un animal petxina. Es compon d'un sacs o vescules plenes
de lquid, amb una pedra rodona (otlits) en el mateix nervi ric simples. La pedra s resistent en un
moviment de ball, depenent de l'efecte pestanyes delicades, assegut a la paret interior de la
bombolla i, desconegut per la qual cosa el poder, estan en constant moviment vacillant, assotant
amb aix el lquid en qu flota pedres, , Per a tots els animals inferiors l'rgan de l'audici s
conjunt similar fins que es troben en molts animals, com els cargols, hi ha diverses pedres en lloc
d'un, i que sovint pren una textura cristallina a.
Ara que veiem en el mn una mica similar en els mitjans de aparena. El otlit rod o
cristall s el sistema de terra rodona slida amb els seus terrenys irregulars, el lquid s el mar, la
beina del nervi ric est impregnat de la llum i l'atmosfera de calidesa. Els cilis no cal moure els
otlits recuperats i el lquid. El otlits mou en rotaci, i contrari a la mar es torna cap a ell en el
cicle d'inundaci. En el petit mar s assotat pels vents.

Seria fcil per ampliar encara ms aquestes observacions, s establir conjectures,


fins i tot intelligents pel que fa als altres sentits. No obstant aix, l'anterior est en la
incertesa de la suficient matria, i probablement ms que suficient per donar una idea
de com podria ser adaptada a l'esfera ms alta sensibilitat. Ho repetim, aquestes
consideracions no han de ser decisiva; per ells tenen per objecte indicar com ser la
direcci en qu plantejar sobre l'aspecte de la contemplaci i ampliar si s per
ressorgir de les condicions que s'apliquen al nostre sentit de la vida a les condicions
de l'entitat matriu. En qualsevol cas s necessari un augment i extensi aqu; per un
boig per a nosaltres els ssers subordinats aqu tamb es pot fer amb facilitat; que ens
humiliem similars.
XVIII. Notes a la novena secci.
Extres en l'estructura jerrquica del mn.
Si hi ha per moltes gradacions de criatures en el sentit de venatge de la ms alta
sn els ms baixos, de manera que tamb pot probablement pensen que hi ha moltes
gradacions en aquest altre de la part superior a la part inferior. 1) Per Du i la mida u
del mn ha de parar davant de res per espantar , El contorn de l'univers divina oscilla
certament no noms l'amplada, sin tamb la profunditat de dalt a baix.
1)

que utilitzo en aquest apndix, les expressions ms altes i ms baixes, superior i inferior sempre en el sentit

de distingir Vol. I. cap. X.

Ara ofereix a si mateix com el segent pas en el nostre sl lleugerament per si


mateix representa el nostre sistema solar. Potser, tot i que apareix considerat
superficialment per una banda, menys lligat a si mateix, per la seva part ms fusionat
amb l'univers del nostre cos o de la terra. En una inspecci ms propera, per, ens
sembla el contrari.

La primera Tocar, tots els moviments dels planetes que pengen canviant Assertivitat
entre si i amb el sol ntimament junts; totes les condicions d's no menys. I ms vol
deixar la terra una pedra de si mateix en al voltant d'un volc tamb ho va llanar
sobre la seva atracci esfera, com el sistema solar un planeta. El vincle que uneix a
tots els d'aquest ltim cos s irrompible. Noms que, encara que ms forta que la
connexi de la pedra ms dura, sin tamb una major llibertat de moviment intern
perms com les bandes ms fluixes del nostre cos.
L'altre Tocar, com si penja en un sentit ms ampli a tots els moviments i les
condicions extremes del nostre sistema solar amb els de tot el mn, perqu cada
vegada ms lligada mpliament en el mn de l'acci i els efectes; Per encara que les
persones es mouen ms lluny l'un de l'altre dels membres de cada sser hum, de
manera que els sistemes solars sn ms extraordinriament van moure ms entre si
que els planetes, si fins al moment, que les distncies entre els planetes, d'altra banda
resulten summament petites. Tots els efectes d'un sistema per un altre realitzat
notablement noms a partir d'un punt a un altre, per, per al cos individual expressar
efectes de traabilitat individual de cada un altre en tots els sistemes solars. Tots els
cossos del nostre sistema solar van a la direcci conjunta de la mateixa en relaci
amb tots ells el centre immutable al voltant del qual fins i tot el sol mateix, noms en
el cercle ms estret, amb circular; els centres dels diferents sistemes solars, per
donant voltes de nou a un centre superior.Tots els planetes del mateix sistema solar
sn com germans i germanes entre si, per noms com cosins per mirar el planeta
d'un altre sistema solar, i noms el conjunt de sistemes solars de nou com germans en
una esfera superior a un altre.
De fet, d'acord amb els ms propensos apliquen les idees cosmogniques tots els
planetes del nostre sistema noms ficcions de la mateixa bola gran de la matria, de la
qual el sol encara es va mantenir com a mare de la meitat, i s'obliguen encara pel
vincle de forces a la mare d'aquest fitxer. La gran massa del sol s el que en un sentit
per als nascuts fora d'ell, que orbiten planetes en condicions similars als ssers
humans i animals de terra que neix d'ella, ella noms estretament en rbita. Per
descomptat, el sol no depn tan directament a travs de la continutat amb el planeta
com la terra juntament amb les seves criatures, per, el context material s menys
important que el context en propsits, forces i el moviment; ens aferrem a si mateix,
bsicament, tamb junts noms per la fora de la gravetat a terra. Cauria la fora de
gravetat de distncia, la fora centrfuga ens llanar tan b de la terra com els planetes
al sol. I com ms alt en l'escala d'una criatura s, ms lliure, perdedor sn les peces
constituents, membres dels mateixos. La terra ja est en aquesta relaci per sobre de
nosaltres com nosaltres i els animals estan solts aferrats a ella com als nostres
membres a nosaltres; el sistema solar, de nou per sobre de la terra, ja que la solta
planetria es fixen al sol, ja que a la terra; per com ms soltesa no significa un fins
mai ms; ja que per contra, un membre encara pot ser fcilment separat del nostre cos
quan ens de la terra; i en les mateixes condicions que podria ser ms difcil que un
planeta va provocar nostre sistema solar. La banda de forces s ms aviat de manera
fixa, com ms gran s l'esfera.
Vost veu, hi ha una doble comparaci abans de nosaltres, ja que en breu amb els

membres de la tribu del nostre cos, aviat ser capa de comparar amb els animals a la
Terra, els planetes al sol. En certa manera, s noms una i la mateixa comparaci,
perqu tamb podem comparar els animals de la terra mateixa, amb extremitats en el
tronc del cos, llevat que, per descomptat, cap d'aquestes comparacions et mant baix,
per la superioritat del sistema solar a la xarxa de metro just aix noves relacions porta
com la superioritat del sistema terrestre al nostre sistema fsic que no es pot trobar de
nou en els sistemes subordinats. Per pot romandre illustratiu de certa secundaris
com comparacions sempre.
A l'efecte de la primera comparaci, podem dir que el sol es mou el planeta en les
seves extremitats en amplis cercles al seu voltant, o, ms correctament, el sistema
solar fa, perqu la fora motriu de la totalitat del sistema pertany a, on el sol noms
com a principals centres de mare ocupa, aix com la fora motriu del nostre cos en
realitat la seva totalitat, no noms la seva tribu principal ha de ser resolta. Ara
considera el sistema solar molt ms que el nostre sistema terrenal i com un de
nosaltres, que no t els mitjans per satisfer el seu propsit en si mateix; els
moviments de les seves extremitats i per tant no estan destinats a assolir externa, per
en les capes modificades d'aquestes extremitats sn en si mateixos els mitjans per
satisfer els propsits interns. Aquest s un punt important en el que la comparaci no
se sost ms de puntada amb les nostres extremitats. Una altra s que els moviments
dels planetes no estan subjectes a aquesta volatilitat aleatria. Des d'aquests punts de
vista, el cicle dels planetes semblen ms els circuits interns similars als que
socialitzar els nostres fenmens importants de la vida; Per fins i tot aquesta
comparaci no seria frenar des de l'altre flat. Per tant, les similituds es poden dur a
terme noms fins a certs lmits a tot arreu.
Els planetes apareixen des del punt de vista de l'altra comparaci com criatures de
diferent forma de vida, a travs del seu moviment cap a l'exterior al voltant d'una
massa central principal propsits propis tendeixen a ser resident en el sistema solar
per satisfer d'una manera similar a persones i animals com habitants i les parts del
sistema terrestre, encara que per a un legalisme ms ferm com les criatures de la terra.
Ara b, pot semblar estrany a primera vista, que, si b el sistema de metro
transporta a tan innombrables plantes i animals com a criatures especials que sistema
solar molt ms gran pel que inclou petites criatures individuals, sembla
particularment d'aconseguir un punt de vista de l'augment aqu fallar ho veiem
clarament expressat en relaci amb el sistema terrestre al nostre propi sistema
corporal. Per quant ms personalitzat classe dels membres t la terra encara. En les
seves persones, animals, plantes, ja que en les nostres extremitats
Per per l'existncia del planeta no es descarta que, a part d'aquests mpliament
estesos cap al cel extremitats gegants del casc del Sol, aquestes grans aus que vola al
voltant de la bola de Sun en amplis cercles, les mateixes rbites tamb de la propera,
d'ell produeix, ssers fsics individuals comproms, s com les plantes de mala herba,
per no ens distingeixen de forma individual per la seva petita grandria, la seva
major compacitat un sol i la seva Versenktsein sota el sol; seria bastant estrany si no
fos aix. Aquestes criatures sol detallats a continuaci, els germans o vens

primognits planeta han de ser considerades noms en relaci addicional, el que no


va impedir que eren molt diferents a ells, igual que les criatures del nostre sistema
terrenal sn encara molt diferents entre si, alguns molt ms ferma, Alguns molt
menys connectat a la massa central de la Terra, alguns molt ms gran, alguns molt
ms petits, alguns molt arrodonit, alguns de forma molt ms irregular, alguns
segents de molt ms gran i ms rica, alguns d'un talent molt ms petit i ms pobre,
alguns instints molt ms coercitives , alguns molt ms una llibertat major
gaudint. Tota la llibertat de trnsit extern que ens perdem entre els planetes, tot i que
reapareix a cada planeta pugui entre aquestes criatures sol envolten existeix, aix com
entre els nostres Terra vinculats ms estretament criatures, aix com en el nostre cos
la llibertat de circulaci ser diferent distribut als diversos membres.
Les criatures sol circumdants com que van precedir el planeta, en certa manera,
inferiors en alguns aspectes. Pot ser ssers desenvolupats relativament menys rics,
com ja en la seva petitesa, difcilment estaran de nou en tals criatures especials estan
dividits com els planetes; Ms aviat, les criatures d'aquest planeta a ser autosimilar; Mentrestant, el planeta cada un per si, sobretot perqu encara t satllits, tot
el sistema solar sn similars, les parts ms grans que fan. Les criatures sol
circumdants com a contrast, certs beneficis i avantatges a travs de la seva proximitat
entre si i gaudeixen el cos central; que viuen ms a prop i mannigfacherer relaci
empresa en el mateix, pel que el sol s com un rusc d'ells, per, el planeta ia la vida
solitria perqu tothom una societat porta en si, per en la qual no li agrada individu
portar tan alt com una criatura solar pot portar; Noms un planeta en tot el que porta,
per superior a una sola criatura solar, que t per objecte compensar la relativa
pobresa a travs d'una riquesa interior extern de la vida en alguns
aspectes. Finalment, per les criatures de sol envolten sempre segueixen sent germans
i germanes del planeta la criatures estem just en contra d'ella.
Potser el procs de la llum del sol s el procs de la vida de la natura en la seva
superfcie en relaci; el sost de fet s probable que el cos sol central s fosca en si
mateix. Potser sn auto-llumins, com nosaltres-calent; all, per fins i tot a la terra
individu auto-llumins. Llavors, el trnsit de la llum del sol seria el planeta noms el
transport de petites prop de la ms distant del Sol benestar ms gran; de la mateixa
manera que l'essncia del mateix sol disputar usar la seva llum per al trfic entre
ells. Per aquests sn noms noms pensaments.
En qualsevol cas, d'acord amb les consideracions anteriors, el sol realment la nostra
Terra no es juxtaposa com una sola gleichstufiges criatura, per tampoc noms com
criatures collecci gleichstufiger juntament amb la seva mare Stock, o fins i tot
convincent com una etapa superior criatura es colloquen en ells, de tal manera que la
terra i els altres planetes, fins i tot s'espera que els membres amb ells. El sol,
concebuda com un cos sense el planeta, seria com un cos mutilat, que li va tallar el
major moviment i les extremitats sensibles.
D'acord amb aquestes consideracions, la Lluna a la Terra com a planeta al sol es
comportaria. La lluna s tan nixer fora del sistema terrestre i orbita la terra, ni per
deixar per augmentant la rotaci sobre el seu eix en la rotaci al voltant de la Terra,

el centre superior, sempre el mateix costat de passar-hi, per, la Terra com una
criatura ja nivell superior mant la seva rotaci al voltant del seu propi eix,
independentment del cam al voltant del Sol, la Lluna, per, el seu membre, sempre
cosida amb la mateixa pgina en si mant, com sempre s'adhereix a nosaltres un
enlla cap al mateix costat del cos. Es pot tamb, en el sentit de l'altra comparaci,
aix que considera que a mesura que l'home i tots els animals, anant voltant de la
Terra, torna sempre la mateixa superfcie nica a terra i mai a l'inrevs, aix tamb
s'aplica a la lluna , del molt que anava sobre la terra, per encara s'involucra en la
srie de les criatures terrenals lloc, en alguns aspectes, una major prestigi, en altres
probablement menor que nosaltres. La seva creaci ms alta, si ell encara porta
criatures especials, ser inferior a la ms alta criatura sobre la superfcie de la terra,
per en el fons hi ha una veritable independncia als efectes de les nostres criatures
terrenals pot tenir ms (com la lluna brilla deshabitada ser) per, que en cert sentit, un
sser superior s un tot, com nosaltres.
Doncs molts se segueixen sospitar. Per s millor no seguir endavant amb aquest
assumpte. Confessem desprs de tot el que aqu Obertes les dificultats que en certa
manera anloga a la que trobem quan es mira en les criatures ms baixes. Anem a
veure un tronc amb molts plips plips flors com un animal o com una collecci de
molts animals? Ell s probablement un i l'altre, com el sistema solar. Per s difcil
fer una idea vlida de tals proporcions que difereixen de les del nostre propi cos i la
nostra prpia nima tan completament. Malgrat aquesta dificultat, ning dubta que els
plips sn ssers amb nimes vivents. I aix com la mateixa dificultat en les rees de
la naturalesa superior repetir noms en un sentit molt ms alt; per com podria errar
en la part superior, la qual cosa no est malament amb nosaltres a la part inferior? El
contacte dels extrems tamb pot fer aquesta afirmaci?
Noms la visi general, encara es permet: que a menys que un assumeix ara, el
nostre sistema solar pertany fins i tot un sistema estellar ms gran, que, en aquest cas
els dels sistemes solars serien tots Via Lctia per buscar-se proper sistema d'ordre
superior que es tracti; volien tractar d'anar ms enll.
XIX. Notes a la onzena secci.
A. argument prctic per a l'existncia de Du i de
la vida futura.
Argumentum 1 consensu bons et verificaci.
En els arguments terics per a l'existncia de Du i la vida futura (.. BD s Cap
XI.B) Afegeixo aqu una prctica, que vaig nomenar 1 consensu bonificacions i
verificaci argumentum volen donar; perqu la veritat de la fe es deriva aqu, la seva
bondat d'acord amb el principi general de compliment del b i la veritat. s possible
fer que les discussions sobre aquest principi i la prova depn de la validesa de les ms
altes idees de llarg abast; per aqu vaig a acontentar-me amb una breu presentaci
dels principals moments.
l) Qualsevol condici errnia o deficient resulta ser caracteritzat com a tal que, com
a veritable pensament a travs de la influncia que guanyin en la nostra manera de
pensar, sentir i actuar, desavantatges implica o fortunes humanes fent la demolici per

nosaltres embolicat en els estats d'nim desagradables i accions perverses que


descontentament en part directa, la insatisfacci, en part posterior descontentament
conseqncies col o de seguiment, per, la veritat d'una condici resulta per contra de
tot aix, com a tal. Aquesta frase va resultar tant ms, com ms gran error
d'influncia o la veritat guanya en el nostre sentir, pensar, actuar, en una per rdio
ms gran dels ssers humans i el perode de temps que cobreix, mentre que un error i
sense interferncies significatives amb la resta dels nostres sentiments, pensaments ,
en funci d'un petit radi de les persones i per un curt temps tamb b pot aparixer
satisfactria, i fins i tot til. Per ara sembla just que la creena en Du i en la
immortalitat, a part de la satisfacci teric que pot portar amb vost, si no porta els
grans, ms importants i ms beneficis de llarg abast, incredulitat, sin desavantatges
per a la humanitat i les persones individuals ms lluny i ms profund determinant
s'acobla aquesta creena o incredulitat en les ments i les accions de les persones i en
cada vegada ms gran cercle i la major durada que s'estn fora; on es va agitar fins
que la incredulitat no pot aconseguir augmentat de manera important en grans
permetres en el llarg termini. Aix que el criteri de la veritat porta a la creena que hi
ha Du i la immortalitat, per se.
Fins i tot els pares i governants que no creuen en Du i en la immortalitat, el mantenen, per en
general tils per als seus fills i els subjectes a ser educats en aquesta creena, tant saludable aquesta
fe insta; tampoc negar que realment la salubritat de l'aigua amb l'expansi i l'enfortiment de la
influncia creix, guanya en sentiments, pensaments, accions dels homes. I pot ser, que aix s
noms a un determinat disseny d'aquesta creena s el cas, s en qualsevol cas una configuraci tal
d'estos s possible, que ser llavors (desprs de No. 2) per a ser considerada simplement com el
dret.

2) El disseny detallat d'aquesta creena es produeix llavors el mateix principi: Si


ens trobem amb que un disseny o una pgina de disseny de la fe en Du i en la
immortalitat ms que contribueix a la felicitat de la humanitat, ms, ms temps i ms
en cada cercle que guanyant influncia en el sentir, pensar, actuar, de manera que
aquest disseny o pgina per veure el disseny de la fe com a veritat, la lluita contra el
cas, per la qual cosa, desprs de tot, noms la fe pot ser vist com el ms veritable com
una cosa dolenta o defectus, que la humanitat per la totalitat relacions en el ms
saludable s.
3) Si ha de ser considerat el millor per al poble, el que la satisfacci humana, la
felicitat, aix, no noms per les relacions individuals, per un curt temps, per a les
fraccions individuals, sin a totes les parts de l'sser hum, per a tota la humanitat, a
durada illimitada, s adequat en relaci amb totes les conseqncies, ms segurs i
promoure, s la motivada de manera prvia la fe veritable que es pot trucar a la
vegada millors, i es tancar a la bondat de la fe en la seva veritat en absolut. Jo dic a
aix la conclusi d'un principi prctic.
La celebraci d'un principi prctic en oposici a la conclusi del principi teric, que suposa la
conformitat de la fe en si mateix i amb la naturalesa real de les coses com autoritari. El principi
prctic jutja la veritat de la fe per la conformitat amb els objectius, el teric desprs de la
conformitat amb les raons de ser i d'acci
Al principi prctic dbilment pot ser ben utilitzat per al disseny de la fe com el teric, noms
que s igualment difcil en general per avaluar la qualitat de la fe de l', major, ltim punt ms com,

com la contradicci de la mateixa amb i la naturalesa real de les coses. Per tant, una aplicaci
combinada de les dues principi s el Rtlichste, i ats que (segons el No. 4 i 5), han treballat tant
principi de l'inici del disseny de la fe, la consideraci est guanyant en el passat de la fe un
significat, que no pot evadir individual i ha; com perqu fins i tot arriba a la sola ra noms es deu a
la base histrica de la fe a la seva altura i confondre fcilment d'acord a quan estan ms lluny.

4) Des de temps immemorials, l'argument prctic, que es va prendre prestat de la


bondat de la fe, conscient i inconscientment va actuar desprs de generar la creena
en Du i en la immortalitat, per obtenir i forma, i va tot i aix ho segueix fent, mentre
que no est sol per al mateix temps amb bases teriques ia causa d'una sensaci
nativa. Fins i tot l'ensenyament de Crist podria arribar noms com heilverkndende i
l'espai salvfic. Es pot fer i moltes vegades ha succet que la creena adoptar en part
dels avantatges temporals de l'individu, en part, a la vista untriftiger del que tot el faci
s, en part, en virtut de l'aparent conflicte amb el camp teric, dissenys malsanes
humanitat errnies i per aquest mitj; per que no es troben en la prdua que les
persones van tractar d'establir ell com els seus beneficis, per el que no s prou
einrichteten seus avantatges i examinar el conflicte amb les raons teriques i no a
travs unilateral legal Enter, per participar com una soluci acceptable.
5) El nostre principi d'aquest mitj ens permet guanyar en per qu tant no es troba
en el disseny correcte de la fe, i vam guanyar la perspectiva certa que som el mateix,
per ens estem acostant de forma indefinida en un context de claredat. L'home
comena a tenir interessos de partcules i mantenir la fe amb aix dissenyat per al
millor o explicar. Per d'acord amb el, ja que els avantatges de la veritat i els
desavantatges de la falsedat contnuament participen en el temps i en l'espai, es
troben cada vegada ms i ms difcil cada individu que la creena i veritable o fals
subjectar els dels coneixements adequats, portar aquest tornar del mal, de manera que
el passat noms la fe pot romandre lligat que tots els interessos individuals millor i
ms perfecta d'un inters general.
6) El nostre principi ens deixa alguna cosa pel que fa a la naturalesa de la religi
vuit degudament la materialitat es qestiona sobretot en els ltims temps sovint, la
fora, la seguretat i la unitat de tots en una fe comuna, mentre que molts ms nous
volen que tothom ha de la seva religi tant com sigui possible per has de posar el teu
cam d'acord a les seves necessitats especials. Perqu segons la nostra teoria, la
veritat de la fe resulta prcticament el mateix fet que el seu saludable creix, ms la
gent i cada vegada ms ferma i ms ntim que sn totalment convenut. Una fe que es
va limitar a declarar pels grups individuals o diverses de la humanitat, aix va servir
o ferrocarril per servir, per acceptada pel conjunt de la humanitat no s la mateixa
vermchte permetre, noms demostraria el fet que no anava a ser la ms veritable, i
sempre mostraria que el seu avantatge es considera veritable i permanentment gravat
a si mateix per l'individu. No aix la fe s les necessitats de l'individu, per la
necessitat de l'individu s d'adaptar (a travs de l'educaci, com els altres ') una fe que
s les necessitats en relaci sobretot capa de complir; i quan no estava tamb encara
ser assolit l'acord en una bona fe, per la qual cosa s'ha de presentar almenys com a
punt blanc ideal sempre en ment.
Des d'aquest punt de les mesures generals que dirigeixen l'educaci religiosa en la bona direcci

comuna, no noms no va condemnar, s, en essncia, la religi veritable sn justificats. S, s una


gran benedicci en la major unificaci possible de tots donada en una sola fe, fins i tot al marge del
seu contingut concret, solament els seus principis generals sn bones. El risc, que est executant la
naci, si a la fe un cop basat histricament certs errors posa en l'educaci conjunta en la compra,
que no afecten els fonaments d'una bona cosa s extraordinriament menys que si hagus hagut un
desacord del preu de punts de vista i en la seva prpia la crtica de la fe se li ordena que per la
naturalesa de les coses, molt pocs poden ser qualificats i nomenats. Llavors es corre el risc
d'equivocar en les coses ms importants, perdent els fonaments de la bona en si, i en tot cas va
perdre la benedicci de l'acord a. En consideraci a aix, per, que la base histrica, per no poden
ser ja considerats com absolutament vlida en tots els seus detalls, tamb s'ha de permetre que cap
connexi, en el fons de l'educaci, en el sentit d'ell convertir-se en el mateix, el ms veritable i el
millor en la seva buscant formes sense ella creix una autoritzaci per presentar els seus punts de
vista tamb fcilment en l'educaci pblica. La professi d'un reformador pot mai poques persones
vingut de Du. Per aqu aquesta difcil consideracions i contra-consideracions tema tan ric no pot
totalment fer.

7) L'aspecte del nostre desenvolupament i el disseny de les idees religioses en la


connexi ms harmonis i prctic amb el perms de la moralitat i la vida sencera
principi est establert, pel fet que les tendncies de la moral i de la vida hi van per fer
la reclamaci i aconseguir el que la humanitat en el ms sa i gedeihlichsten; les idees
de Du i la immortalitat ocorren per desprs de la concepci que assumeixen pel
nostre principi, fins i tot quan les eines ms poderoses per a la prspera organitzaci
de la vida a causa dels termes del seu disseny amb prou feines ho s, el punt de
referncia en ells com a vlids, ho van fer aspectes suprems han de tenir la ms
profunda influncia saludable en general sobre tot el que s hum.
8) L'argument es basa en absolut en una comuna, al mateix temps estirat en l'ntima
naturalesa de les coses i el carcter recent de la relaci fonamental ment que ha
concedit sempre una dignitat divina, la veritat i el b, i fa que aquesta relaci fins i tot
al mateix temps des del aspectes prctics sorgeixen.
Al mateix temps que es basa en la ms mplia base d'experincia, sempre que la
persona noms pot aprendre en ltima instncia, per el que li serveix o el va
conixer a travs dels seus episodis. Si tota la vinculaci del b i la veritat en el sentit
indicat es va poder trobar noms a travs de la major generalitzaci possible de
l'experincia.
9) s possible ajustar l'argument anterior amb la segent en una relaci o
implementar en el segent.
Estarem fe en Du i la immortalitat no s necessari si Du i la immortalitat no ho
faria; perqu si l'home t fe en Du, perqu ho necessita, de manera que ni tan sols ha
fet que el fet que ell ha de creure en Du per a la seva prosperitat, i per tant perqu
sigui es veu obligat per la necessitat. Per tant, la producci d'aquesta fe pel poble ha
de ser causa de la mateixa naturalesa real de les coses, el que ha produt el poble i les
seves prpies necessitats. No obstant aix, seria part de la naturalesa de les coses
tanquen un absurd, de vegades va en contra de l'experincia fins ara els que poden fer
que les persones naturals havien establert per poder prosperar noms amb la fe en
alguna cosa que no ho faria.

B. addicional sobre la llei mundial superior i la seva relaci amb la llibertat. 1)


La llei suprema del mn, el que Vol. I. cap. XI.B erigida, s, en efecte allwrts
implcitament acceptat i aplicat de facto i, per tant, no s res de nou. Per em sembla
que la importncia fonamental que li atribueixi la seva generalitat i conceptual obvi
per a tot l'mbit de l'existncia real, no est prou apreciat. L's d'aquests sn algunes
discussions, en part per ampliar, en part per l'execuci immediata de l'empleat
anteriorment. No obstant aix, en les relacions de la llei sobre l'existncia de l'esperit
div que no estic aqu de nou, ms especficament, a; ja que precisament els debats
anteriors la present empren preferentment.
1) El segent s essencialment un tractat en els informes de KS Ges. Der Wiss. (Matemtiques i educaci
fsica. Classe) prestat a Leipzig des de 1849 S. 98 i ss .. Per el tractament de la qesti de la llibertat ha rebut
un toc lleugerament diferent aqu.

Tant en les rees de materials com esdeveniments espirituals, distingim diverses


lleis; . En la qual per exemple, la, l'atracci gravitatria, magntica, elctrica qumica,
la insistncia, la coexistncia de petites oscillacions, etc; en aquesta el l'associaci,
l'hbit de vincular el desig i l'instint, etc. Moltes lleis especials que li agradaria
organitzar una ms general; aix que totes les lleis especials atracci del general que
les masses s'esforcen en qu la lnia que uneix directament a moure l'un a l'altre i tota
l'atracci i totes les lleis de repulsi alhora les lleis ms generals d'interacci que les
masses en la direcci de la seva lnia de connexi en absolut amb les mateixes
quantitats de moviment canviar la seva distncia busquen. Les lleis de l'associaci, de
l'habituaci, etc en el camp de la intelligncia sn en si mateixes lleis generals que ja
es subordinen a les lleis especials per circumstncies especials, i alhora de subordinar
les lleis ms generals afecte espiritual.
En part, s evident que la diversitat de les lleis de l'acci de la mateixa manera que
amb la diversitat de les circumstncies a qu s'apliquen, ja que les probabilitats d'xit,
que sn determinats per ells relacionats. La llei de la gravetat s diferent de la Llei de
Cohesi, llevat que sigui, aix es refereix a distncies significatives entre les
partcules en contacte estret; aquests sn diferents circumstncies amb les que
associen un xit diferent; i els diversos llei defineix amb precisi el diferent d'acord a
les diferents circumstncies d'xit o la relaci entre els dos. D'acord amb les lleis en
l'espiritual. Per les lleis ms generals dels esdeveniments no sn noms aquelles que
formalment una gamma ms mplia de les lleis, sin tamb perqu aix est associat
amb, els que s'adonen de veritat d'una gamma ms mplia de circumstncies i xits
entre ells, entre els quals s'establiran les relacions; i la qesti de si hi ha una llei ms
general de l'acci s, per tant, per la present es diu al mateix temps si hi ha una llei
que totes les lleis possibles i que, tot tipus de circumstncies, i tot tipus d'xits que
poden ocrrer en les rees d'esdeveniments ofertes entre si.
Una llei que tenim al conjunt frase: Quan i on es repeteixin les mateixes
circumstncies, i el que podria ser aquestes circumstncies, de manera que tamb el
mateix xit es repeteixi, en altres circumstncies, per altres xits.
Bsicament es tracta de la noci evidents d'una llei formal i real comuna per a
l'acci. Perqu si en algun lloc i algun dia es podia fer alguna cosa diferent sota les

mateixes circumstncies que l'altra vegada, de manera que noms es produiria aquest
cas de les lleis generals que es requereix, fora, i que no existeixen realment com a
tal. Per si el mateix resultat tamb podria tenir-ne un altres raons que les altres
vegades, aquestes poblacions dins d'aquesta anarquia possibilitat en la direcci
inversa.
Per no deixar dubtes sobre la importncia de les expressions, entenc d'una vegada
per totes sota circumstncies totes disposicions d'alguna manera assignables
d'existncia material i espiritual en l'espai i el temps 2), noms la ubicaci absoluta en l'espai i
el temps en el temps no pot com circumstncia, una disposici de l'existncia considerar-se, ja que se
substitueix per la seva certesa noms pel existent. L's

de la paraula circumstncia sembla til,


ja que en les nostres lleis de la naturalesa de cada acci est relacionada amb la
naturalesa del que es va situar en el temps i l'espai, en relaci. En la mesura en
circumstncies un xit porten l'esperit de la nostra llei, els anomenem les raons de
l'xit.
2)

Veure. sobre l'ulterior Vol. I, Cap. XI.B. Nota.

Es podria objectar, la nostra llei s illusria des del principi, ja que per a cada
esdeveniment, per en realitat provenen de la totalitat de les circumstncies en el
temps i l'espai com un condicionament a un en consideraci, i per tant d'una repetici
de la mateixa en el temps i l'espai com a raons de l'acci fora de la qesti podria
ser. Per llavors va poder mai per cap llei de l'acci de la qesti, ja que pressuposa
la possible repetici dels casos i les seves circumstncies. La llei s noms el que
permet l's repetit. Cada llei de l'acci que, per tant, ha supponieren la possibilitat de
ms distant en raons d'espai i temps a favor de la immediata o abstreure tant ms,
com ms es troben. Si aquesta suposici coincideix reals admissibles amb la llibertat
condicional experiencial nostra prpia llei, a la qual tornar en un moment, en conjunt,
ja que noms amb referncia a aquest requisit, el perode de prova que s possible i
pot tenir sentit. En el cas de la seva validesa, per pot llavors, sota la guia de la nostra
prpia llei, l'xit pur per circumstncies allades imaginaris trobat. No podem
realment allada de la resta de l'efecte mn del cos, per esbrinarem com es
comporten realment sense aquesta participaci cara a cara, com veiem el que passa,
ms s'allunya dels altres dos cossos celestes.
Per la mera concebible fa la nostra llei encara no s una realitat, o la seva validesa
real, sempre que el concebible contrari. I de fet obstaculitza res a pensar que les
mateixes circumstncies van portar a diferents moments o en diferents llocs, fins i tot
un xit diferent amb ell, el mateix xit tamb podria dependre de diferents
circumstncies; . Que per exemple, dos cossos celestes de determina determinada
massa i la distncia avui i dem, aix ho anaven a ser aixecada, o anaven a ser
plantejat aqu, repellit en un altre punt del cel; que dues persones o la mateixa
persona pot actuar de manera diferent per sota exactament les mateixes condicions
externes i internes. Des del concebible ni tri la realitat aqu ni all, cal mirar
l'experincia.
Ara admet que l'experincia molt pur no es pot fer, perqu desprs de tot la relaci
encara es repeteixen xits en qualsevol d'aquests cercle espacial o temporal ms o

menys exactitud ni les mateixes circumstncies; per tornen sovint es van acostar de
nou, i en la major varietat de circumstncies poden ser sempre coincidint punts de
vista a trobar el que pot ser tamb congruents busquen en les conseqncies. I aix es
pot dir que, fins al moment permeten tancar l'experincia, podem trobar noms va
confirmar que la llei general. Que, abans de res, en les rees de mateixes
circumstncies corporals realment dur sempre el mateix xit, s la base, es basen
constantment en l'astronomia, la fsica, la fisiologia. Si b pot semblar que s'inverteix
el mateix xit de diversos tipus de raons poden dependre. . Una cadena pot tenir, per
exemple el mateix so, pot ser esborrat, ser colpejat, plomat, cada cop afegit a la
varietat de formes en les vibracions; Noms llavors sempre trobarem: Una vegada
que aquestes diverses raons, per tenen alguna cosa en com, el que la Comunitat en
l'xit de venciment; en segon lloc, que descuidem el noms depn de la diversitat de
raons diferents secundaris d'xit. Com, doncs, en el nostre cas el mateix to que
arrossega la comunitat s la vibraci d'una cada vegada ms tensa a la mateixa cadena
manera, el diferent en l'xit, per el descuidem, s que un estucat i corda polsada
realitzar la seva vibraci, per de maneres molt diferents i el gallet d'aire de diferents
maneres.
La nostra llei ms general resumeix Orgnica i no organitzat de la mateixa forma i
amplada. De fet, s noms especial, encara cas molt general de la nostra llei comuna,
que pronuncie en la tesi que, en la mesura que el mateix en les circumstncies
orgniques es repeteixen com en el mn inorgnic, repeteixi el mateix xit, en la
mesura que no les mateixes circumstncies, Tampoc el mateix xit. Per l'experincia
confirma aquesta declaraci, pel que ella sempre est present, i la prpia adjunt tamb
la nostra llei pels seus casos ms generals.
Aix que l'ull s d'acord visualment a les lleis de la cambra fosca, i la mesura que
les circumstncies de la seva creaci, a la una cambra obscura sn; els sons d'rgans
vocals sn les lleis dels instruments i els cinturons vibradors, perqu i la mesura que
les circumstncies de la seva creaci sn els mateixos; el cor actua com una unitat
d'impressi, i, en la mesura que est configurat com a tal; l'actuaci del membre com
palanques i oscillaci perqu i en la mesura que es configuren com a tal; i aix en
tots els casos. Per contra, el cos orgnic produeix substncies que es poden produir en
qualsevol rplica i el gresol que no, perqu el cos s completament diferent posada en
marxa, ja que; anar en el sistema nervis processos vonstatten com procedir en
qualsevol altre lloc, perqu en cap altre mitj equivalent hi sn.
L'rea Tocar espiritual, per aix mai ha existit sense el material o el dot corporal,
que per tant sempre requereix Mitrcksicht, (si no ho est veient elimina mateixa a
travs de la posici espiritualista) el trobem aqu tamb, que d'acord amb, com la gent
en la naturalesa de la seva constituci mentals existents sn ms dels mateixos i
similars altres circumstncies, fins i tot el seu comportament similar s tal que
almenys en l'experincia de cap ra per aix s per dubtar que dos cap a l'interior,
constitut mental i fsicament, no importa la gent sota mateixes ocasions externs, que
sempre es comporten exactament igual. Qu podria trobar algunes teories de la
llibertat en contra d'aquest, en alguns aspectes, per per descomptat que apareix
ajustat a oposar-se, aqu no tocar-nos on parem atenci noms a l'aspecte

experiencial. Per contra, un un es torna potser, que estava inactiu a causa d'una
igualtat absoluta de totes les circumstncies internes i externes per a dues persones,
per no passa i va disputar la naturalesa de les coses no pot succeir; Igualtat sempre
t lloc noms desprs de certs aspectes. Per hi ha ms o menys aproximacions a
aquest cas, que s cada vegada ms necessari que sigui el ms ideals cas lmit en
ment; i que mai plenament, aplicar-nos a ser la base de consideracions, que no ho fan
malgrat la nostra llei, sin en virtut dels mateixos pot satisfer els interessos de la
llibertat.
Quan totes les verificacions de la nostra llei podrien obtenir-se noms amb la
condici i poden servir de nou per confirmar el suposat "el de ms distant en raons
d'espai i temps en favor de immediat o deixar abstracta com ms, ms que sn", va
dir Aix no diu res justifica que realment ho distant en raons de temps i espai no
tenen cap efecte sobre l'xit, es va sentir potser noms fins a una llarga seqncia i un
radi d'acci ms ampli. Totes les verificacions i les aplicacions de la llei podrien sota
supsit de la de per si no s improbable que aquest s el cas, ser noms aproximada,
ja que en conseqncia l'xit complet no es pot trobar pel tancament Mai tiri de fet, la
totalitat de les circumstncies relacionades en compte i; Per de vegades aquest
enfocament podria venir a la dreta per als nostres interessos prctics de precisi, en
part, no perd la llei, per tant la seva fora vinculant i facilitat d's que noms s'aplica
a les aproximacions, en tot cas noms aquells encara possible. Ens llavors, per l'xit
sempre fer-ho b, aix que haurem llavors rebr un mbit cada vegada ms ampli de
les condicions en consideraci, i menys ara hem seguit les conseqncies; hem volgut
incloure molt ms enll, per la qual cosa haurem d'ampliar la vista del cercle de les
condicions en el temps i l'espai. Aquesta restricci s ara fins i tot ms baixa que la
condici en la nostra finitud, i tindria el mateix no amaga, sin per ser clar.
Aix no excloure de la investigaci, exigit en lloc d'aix, com les circumstncies
que prevalen ara actuen notablement a la immensitat de l'espai i el temps; per,
aquesta recerca en particular ens interessa aqu ms, que tot l'estat encara requereix
un examen especial. No obstant aix, la cincia emprica no sembla assegurar les
dades suficients i donar respostes generals de la forta aquesta pregunta
obschwebenden. Al territori, tot i que es triga bastant per gehends creu que l'eficcia
de les forces no t lmits, per les forces statuiert disminuci molt rpidament amb la
distncia. A diferncia del que temporal. Podria ser degut a que considerin possible
que la totalitat de les circumstncies actuals suficients en tots els casos per determinar
l'xit en el futur, pel que ell es determina per davant a tots, sense que ning el
necessari per mirar fins i tot desprs de la ms retardada en les limitacions de temps,
si alguna presncia en si t els mitjans per produir la prxima actualitat, i aquests aix
indefinidament; per tot A principis dels seus efectes sobre la presncia actual a la
natura han traslladat que tot A principis de la ra amb la considerada bsicament dient
per examinat la present. No obstant aix, aquesta s una pregunta que t encara les
seves investigacions sollicitades en consideraci el fet que l'actual s que s un flux, i
ni de l'estat d'acceleraci d'un cos, ni l'estat d'una nima pot caracteritzar
adequadament per un moment.
D'acord amb les investigacions de W. Weber ve especialment en els moviments de la

imponderable d'accelerar estat en peculiarment consideraci important.

Ara fem algunes consideracions generals a la nostra llei, els empleats anteriors
recapitular breument en part, en part desprs d'algun tipus de relaci continua
executant-se.
1) La nostra llei s la llei general de la causalitat; perqu la causa i l'efecte s'aplica
noms per a aquesta llei per a si mateixos; i calenta noms causa i efecte, sempre que
a continuaci es relacionen entre si.
2) En cas de diferents circumstncies sempre depenen diversos xits rau en aquesta
pgina de la nostra llei suprema, el principi general de la seva particularitat, i sempre
que vost statuiert forces com a mediador d'xit, al mateix temps, el principi de la
particularitat de les forces, ja que noms per la seva legislaci pot ser caracteritzat. s
a dir, donat a cada circumstncia o complex de circumstncies quan es repeteix
sempre el mateix xit o complex d'xit amb ell particular, en particular, s una llei
especial i un especial, aquest tipus d'xit pot per fins intervenint fora
alguna. D'aquesta manera sn les lleis i les forces poden especialitzar al ms mnim
detall, i de fet no t un lmit que es troba en aquest sentit al seu lloc. Per en la
mesura com es relata en la continutat o estar subordinat al general de les diferents
circumstncies particulars, tamb s cert de les diverses lleis i forces. En general no
ens distingim particularment solament les lleis ms especials i coneixem la ms
comuna no est b parlar-ne o per importar-lo en consideraci. No distingim, per
exemple, les lleis de l'atracci l'un a l'altre a distncia i qualsevol altra relaci de les
masses, per els considerem noms units sota la llei general de la
gravitaci.coneixem les lleis generals no sn prou sota les quals s'uneixen els
fenmens de la llum i el magnetisme, i mirar a aquests fenmens, per tant, noms
sota les lleis especialment aplicables als mateixos.
Per descomptat, amb aquest punt de vista, la imaginaci no s estrany que no
existeix, com si les diferents forces existent de forma independent, real de cada ssers
separats que siguin capaos de dominar l'xit, sense ser dominat a si mateix
d'ells. Ms aviat, la forma de canviar les circumstncies en qu l'acte forces, les
forces de canvi, no conceptual, per en termes reals, a mantenir-los concebut
aconseguir just sota la llei general que les circumstncies abans i desprs de la
conversi i d'aquesta manera la conversi si comprn. Per tant, la gravetat pot
transformar a travs de la seva prpia acci en la cohesi portant les partcules de
distncia apreciable per tancar contacte; per indiscutiblement resumeix una llei ms
general de la gravitaci i la cohesi com a casos especials entre ells, determinant
l'xit de tots els possibles graus de distncia i proximitat, i per tant tamb per a la
transici de distncies significatives en contacte proper.
Si les substncies en el mn exterior encara proporcionen les forces inorgniques
perqu els documents quocients inorgnics, introdueixi l'organisme, no una nova
ssers estrangeres de la fora continua sobre les que el nou xit, l'espectacle a la
mateixa, condicional, per l'orgnic i arranjaments inorgnics sn ells mateixos els
dos nics casos especials dels possibles acords generals de materials, per la qual cosa
s'han d'aplicar tamb a les lleis generals, en qu s degut, com canviar els smptomes

quan els materials d'un sol entren els altres arranjaments. La formaci del vidre a la
salmorra i la formaci de l'pollastre en l'ou tenen lloc sota la influncia de forces molt
diferents; per aix no impedeix que hi hagi una llei que determina la forma de les
diferents circumstncies materials que prevalen i que en la salmorra en l'ou
embrionats, l'xit educatiu substantiva tant ha de resultar de manera diferent; que la
legislaci general caracteritza a una fora de l'educaci fsica en general, de la que els
casos noms especials orgnics i inorgnics.
De tal manera que caiguin totes les particions que estan tan acostumats a seure
entre les diferents forces, per sense caure les distincions entre els que es pot conduir
ms lluny, en lloc d'un est acostumat a tractar amb.
El tan confs com controvrsia enredat com les lleis del mn inorgnic poden ser
transferits a l'orgnic, l'orgnic s'ha de considerar d'acord amb les lleis del mn
inorgnic, aclareix i declara fet d'un fet molt general, per prou rellevant per a la
investigaci exacta aspectes.
S'aplica noms en absncia d'altres lleis per a la orgnica que inorgnica Fet, que
les circumstncies, les installacions de les quals depn l'acci, si tots dos sn
diferents. Ara es podria argumentar que les diferncies entre els mitjans orgnics i
inorgnics en una entitat diferncies basades en ambds, o per quins motius sn
l'ltima vegada rastrejable. Per els investigadors exactes de quant pot tamb fer-se
crrec d'aquesta diferncia en l'inters filosfic, per es pot fer sense la m de la
nostra llei de la contraprestaci de la mateixa en espera de la seva investigaci en si
mateixa per complet. Ell deu, en tot cas considerar l'orgnica d'acord a les normes
vigents que es troben en inorgnica i tractar, en la mesura en qu es trobi el seu cas, o
d'acord a les normes que han demostrat a si mateixos en termes de la nostra llei,
circumstncies reciclables en com els (avan) mostren exemples donats en si; ell t
tan bona buscant nova, no pel que les circumstncies redubles emetre noves regles,
com si es troba amb nous, en Ex circumstncies irreductibles en inorgnica en si, i
deuen llavors tamb buscar la nova normativa amb l'edat tant com sigui possible sota
les regles ms generals unir; en cas contrari, quan ell ja estava acostumat a fer per si
mateixos en el regne del que s inorgnic.
La distinci del que orgnic de l'inorgnic aquesta presumpci, si es vol, de la
primera sobre la segona, significa per tant res davant la instncia de la nostra llei
comuna que treu encara ms sobre aquesta distinci i s'elevi per sobre d'aquesta
presumpci. El carcter de l'orgnica pot requerir xits especials noms d'acord amb,
com ell porta tamb les circumstncies especials o els mitjans per fer que; i ho fa de
fet sovint i s en si mateix, en els seus termes. Per no ho fa en tots els aspectes, i fins
ara no ho fa, pot requerir nous xits al inorgnic. Per l'altra cara de l'assumpte s
igualment cert; en la mesura que s el cas, tamb ha de requerir nous episodis; i
l'exploraci de noves lleis per a aquestes noves circumstncies, per tant aquest mitj
no es va tallar, per va exigir. En realitat, noms s'aplica aquestes noves lleis una
vegada ms amb les noves circumstncies, de relacionar-se, no, com tantes altres
vegades, a complir amb el concepte general de l'orgnic, la qesti d'aquesta relaci
en absolut per a l'eliminaci.

Potser has intentat el naturalista a pansir aquest principi rector seguint objecci:
Ser entre l'orgnic i Unorganischem probablement observar la igualtat de condicions
materials; per en l'orgnic que condicionen tamb un principi ideacional, que ara
anomenem nima, principi de vida, el principi de finalitat, amb la qual cosa no s el
cas en l'observaci del naturalista i no obstant aix l'xit amb la seva participaci; les
circumstncies podia, per tant, en orgnica i inorgnica, probablement semblen
exteriorment idntics, per no s realment el mateix pel que fa al factor ideolgic
zutretenden. Permet la transferncia de les regles de l'inorgnic a l'orgnic per
l'aparent igualtat observat les circumstncies de cada case'll inadmissible. Per les
experincies del tipus esmentat anteriorment per mostrar en tot cas que, tal com
estaven les coses, amb les diferncies de l'ideal entre les dues rees, fins ara noms
les circumstncies materials en els dos sn el mateix, l'xit material segueixen sent
els mateixos, en tant, perqu els diferencia voraussetzliche de l'ideal entre les dues
rees que poden canviar en res les conclusions que es pot extreure en relaci amb
l'xit material de la igualtat o desigualtat de condicions materials. La ra per la qual
aquest es comporta aix s fcil de trobar en els nostres punts de vista generals sobre
la relaci entre cos i ment.
4) circuits d'Experincia, la inducci i l'analogia, alhora que reconeix el nostre dret
a guanyar una generalitzaci i la determinaci de principis i de la seguretat, on
generalment no es prenen.
Per a la inducci a les repetides experincies es basen en la celebraci generalment
necessari. D'acord amb les nostres lleis, per prou com per ser una sola experincia
completament fet per garantir el retorn d'un xit en les mateixes circumstncies per a
tots els temps i la creaci d'una assegurana de la mateixa llei, i la repetici de
l'experincia s noms una part necessria de la incertesa i la distracci dels nostres
sentits atorgar remei creu que part abstracta dels casos individuals, les lleis generals
per a la General o Elementals, el nombre mitj de casos. El Tocar analogia,
generalment s'inclou indeterminada: raons similars donaran resultats similars; per la
pregunta s, en quina mesura similar? D'acord amb les nostres lleis es determina
tanqui del tot: En la mesura en les mateixes raons, els xits, sn els mateixos; en la
mesura que les raons no s el mateix, tamb els xits no sn els mateixos. D'aquesta
manera, el desigual dels casos s la conclusi feta plana de manera til com la
mateixa cosa. La majoria de les fallcies experincia basada en la manca de
separaci consistent i detenci d'aquest doble aspecte, i la freqncia de tals fallcies
ha estat motiu de que els circuits d'experincia en general sempre noms la seguretat
precria anomenats sillogismes contra atribuir aquest descans en el principi de
contradicci. Mentrestant, les conclusions d'experincia tenen, bsicament, una
seguretat, que al seu torn s la llei suprema del nostre igual que per a l'rea de bns t
un significat similar com el principi de contradicci per al conceptual; sempre que
l'rea real s una contradicci amb el fins i tot tolera tan poc com l'rea sembrada
ra; llevat que, per descomptat, la nostra llei pot buscar com una llei per a
l'experincia del seu principi de llibertat condicional ms com noms en
l'experincia ms general. Error en l'aplicaci de les conclusions d'experincia pot per
descomptat ser el principi el mateix que poc atribuir-se com els errors lgics de

sillogismes.
Ens explica ara fins i tot que els sillogismes sense consulta dels circuits de
l'experincia, en lloc d'alguna manera tenen per a la validesa la realitat, pot significar
res per a ell. Perqu puc incloure en veritat: Tots els homes sn mortals, Cayo s un
home, de manera que Cayo s mortal; per que tots els homes sn mortals, s en si
mateix noms una qesti d'inducci i analogia, sense la qual tot el circuit es
construiria en el buit. A partir de llavors, es pot dir que tota la seguretat de la
celebraci en el camp de la realitat depn de la seguretat i l's segur de la nostra llei
comuna.
La principal dificultat conclusions convincents experincia s que en els processos
complicats, i tots els processos sn ms o menys complicat, no immediatament
evident qu s relacionar la causa i efecte, en particular, en l'actualitat. Si la nova
experincia complexa, que no coincideix plenament amb les experincies anteriors i
posteriors no coincideixen en la seva totalitat amb abans, que sempre tenen alguna
cosa de la mateixa i una mica desigual ordre, aix que poden ser el resultat, que va
pertnyer al primer complex de raons, no ser transferits ntegrament a la segona; per
inicialment segueix sense determinar-se quines conseqncies depenen de la mateixa,
quines conseqncies sobre els desiguals. En la mesura, per, l'nica experincia mai
pot ser rellevant per a l'avaluaci de les segents experincies. Alhora, es pot veure
com el principi de l'exacta mateixa investigaci depn, per experincia es repeteix en
circumstncies modificades i amb el major allament possible de condicions
particulars, les lleis de la general i per determinar els fenmens elementals. El nostre
Dret primari no pot prescindir d'aquest treball, sin que simplement representen
l'aspecte ms general d'aquest.
5) Si s'aplica la nostra llei, podem assumir unes lleis completament inviolables en
tota la natura i el mn espiritual prevaler, tan precisament com s en l'inters de la
nostra investigaci terica, com en l'ents correctament inters prctic, per no
obstant aix, sostenim no anulla la llibertat. Perqu com Bd. S Cap. Ha demostrat
XI.B, la nostra llei deixa de totes maneres, que s vinculant per tot l'espai i tot el
temps, per tota la matria i tot esperit, sin per la seva prpia naturalesa una
indeterminaci es va ser, de fet, el ms gran que es pugui imaginar. Com que s
probable que diu que, en el que les mateixes circumstncies es repeteixen, tamb va
haver de tornar el mateix xit, si no, no ho facis; per no hi ha res en la seva
expressi, el que la naturalesa del primer xit fins i tot en algun d'aquests llocs per
cap circumstncia, ni la naturalesa de l'aparici dels primers casos autodeterminades
d'alguna manera. En aquest COBREIX tot estava des del principi d'acord amb la llei
lliurement; i tot el que s ara lliure per repetir en circumstncies fins ara no vells, el
que fan, per mai del tot.
Convertint aix s, en particular, la llibertat de l'home, aix que anem a dir:
Tothom assumeix costat intellectual i fsica tal com es veu en un, una especial i la
composici general de les circumstncies d'una manera conjunta compilaci
particular de circumstncies que hauran de totalment per enlloc de la mateixa
manera que els retorns, certes parts, aqu i all, i pensa i actua En conseqncia, fins i

tot desprs de la seva, del seu interior i la seva no liberable Posici mundial depn
d'un, l'esclavitud i la llibertat que uneix el legalisme de manera enlloc s tan recurrent
que fa el seu propi carcter individual, per la qual cosa s de fet coms, d'acord amb,
pensar igual i actuar com els altres, com ell comparteix les mateixes circumstncies
antecedents del seu mn interior i la seva posici amb ells, que poden ser milers de
diferents parts del cas, i ser; amb la seva llibertat, sin per altres llocs sobre sempre
arriba a terme, de manera que el particular no pot fallar, no importa entre ell i els
altres.
A mesura que cada nova persona ja t tota la histria anterior del desenvolupament
hum darrere d'ell, ell s, per descomptat, subjecte tamb tota la seva legalisme ja
desenvolupada; per pot contribuir fins i tot nous moments per a l'ulterior
desenvolupament de la mateixa amb la llibertat, per sempre que sigui decisiu per al
futur. Tamb pot veure a partir d'aspectes generals com la determinaci de la persona,
no la determinaci tant de la humanitat ja ha guanyat de nou, ja que tornar a entrenar.
En la varietat d'expressions que poden prendre el concepte de llibertat (veure Fig. A
continuaci l addicional), per, no es pot esperar que la llibertat tal com apareix en
funci del nostre principi, ha de complir amb tots els girs d'aquest terme de la
mateixa manera, que ms aviat impossible , Statuiert que per exemple el lliure albir
de la natura que per dir-ho d'fonament, des sorgeix res. com el dependent del nostre
concepte de principi de llibertat d'aquesta actuaci no coincideix. Tot gratis, present
tamb la voluntat ms lliure cap all, d'ara endavant t les seves raons, per la qual
sorgeix de l'antiga es relaciona amb l'anterior; simplement quina direcci prendr
com a resultat d'aix, segueix sent indeterminada i indeterminable, fins ara s
lliure. Si un mira ms llibertat en absolut noms en la voluntat, com correspon a
aquesta versi estreta tamb depn dels nostres principals conceptes de la llibertat no
s; almenys hi ha res en els nostres conceptes de llibertat, de manera que es limitaria
a la voluntat, tot i que pugui aplicar-lo. Mentrestant, el nostre concepte de llibertat s
en qualsevol cas una que no excedeixi el camp fluctuant de conceptes familiars de la
llibertat; i el nostre punt de vista la llibertat en la mesura en un indeterminista, ja que
no tot ser llavors necessari per defecte des del principi, ja que, segons el
determinisme, encara que molt diferent, ms especficament, dels ara dominants
vistes indeterministes.
L addicional. Sobre la variada utilitzaci del concepte de llibertat. Desprs d'una mica de treball
s'aplica per raons internes, de l'autodeterminaci, sense coacci externa, aix com la lliure
activitat; on desprs, per descomptat, en conseqncia tamb per pura sistema planetari
autodeterminante seus moviments seria lliure de trucar a l'exercici d'aquests
moviments.Identifiquem des d'aquest punt de vista potser fins i tot la llibertat amb la necessitat
interna; si un d'ells tingui la seva autodeterminaci com una mentida en la naturalesa del subjecte
lliure i la naturalesa del subjecte enunciador necessari. En altres llocs s'exigeix la llibertat de
l'absncia de qualsevol, ja sigui interna o externa, la coacci, fins i tot en punts de vista extrems
probablement l'absncia de raons en absolut. Altres vegades s noms l'absncia de barreres
internes o externes de fer el que es diu de la llibertat d'acci, el que no exclou per se que aquesta
acci havia crescut per raons coercitives internes o externes. Aviat hi ha una manera indefinible
diferents formes de fer que s'explica com la llibertat;per d'aquesta manera indefinible pot
relacionar-se en part per a cada cas, en particular, en part, en el conjunt de l'acci en relaci, en part

ser un lloc en si mateix, un objectiu, sempre que no hi hagi raons de la decisi, en part subjectiva, si
sn no noms ser avaluats per nosaltres, el que de nou diverses voltes al concepte de llibertat s
possible i real. En un sentit ms estricte, tenint en compte la categoria de la llibertat intellectual,
l'nica anomenada ssers espirituals lliure, tot i que l'autodeterminaci qesti de la necessitat de
l'acci, la manca d'impediment, manera indefinible trobar igual de b en les aplicacions en rees
fsiques, s a dir, en aquelles definicions generals de la llibertat d' que va satisfer alguns, no a causa
de la restricci s per referir-se a l'espiritual, i ens parlen de moviments lliures del cos. Les
fluctuacions anteriors en la definici general de la llibertat tenen ara en la llibertat dels ssers
espirituals o nima dotats en, i encara hi ha altres de nous. En un sentit ms ampli que concedeix no
noms als ssers humans, sin tamb als animals de la llibertat de fer i pensa en el present
document s una caracterstica distintiva de les mateixes plantes aprovades per la inanimada tenir:
En un sentit ms estricte, per un posa la llibertat niques criatures en la qual una voluntat o una
elecci conscient tenir, per segueix sent qestionable, on la voluntat i l'elecci comena
realment. Fins i tot l'existncia de la voluntat com la capacitat permet triar la pregunta segueix sent
si la voluntat o judici sorgeix en triar amb o sense determinaci coactiva; el que constitueix el
principal punt de discrdia entre els deterministes i indeterministes. Depenent de un ara considera
essencial la voluntat absoluta, sense tenir en compte la naturalesa de la seva formaci, o Decisions
indeterministisch voluntat de llibertat, llavors l'aplicaci del concepte de llibertat pot ser molt
diferent de nou. Tamb es pot, excepte la voluntat de la capacitat per dur a terme la requerir tamb
a la llibertat. Tamb es diu probablement alg amb tota la voluntat de no lliure si no pot resistir als
seus desitjos, lliure noms perqu subordina la seva voluntat a la voluntat de Du o la mxima
moral general. Distingeix ms alt ,,,,,,, llibertat inferior exterior interior absoluta relativa, fsica
moral legal, etc. En la vida ordinria d'una gran confusi entre aquestes diferents versions del
concepte de llibertat es porta a terme; i es pot dir que s ms aviat la mateixa encara propagada tan
redut en el tractament cientfic.
s tamb aqu no t la intenci d'aclarir aquest tema, i menys encara d'una definici especfica
del concepte de llibertat com per voler configurar l'nica zulngliche ia tot arreu registrat haur,
com era de tractar en va de perjudicar la llibertat d's discurs de qualsevol tipus de violncia
restricci. Creiem que noms en relaci amb la nostra llei fonamental de la llibertat d'una manera
determinada, com s'ha demostrat per l'explicaci d'aquesta llei s evident per a ells, no les
discussions sobre la paraula, el concepte de la llibertat, que s possible que necessiti desprs de tot
diferent en diferents contextos, per consideracions de fet sobre la previsibilitat de l'acci o
Nichtvorbestimmbarkeit socialitzar.
2. Addicional Sobre el contrast de vista determinista i indeterminista. En general, la visi
determinista mant una necessitat contnua de tot el que succeeix sense la voluntat espiritual, moral,
pensant-ho millor que per tant es comporta com en el fsic, que s el subjecte de la investigaci
cientfica; les lleis com l'altra, ms difcil de ser comprensible i aplicable; per la necessitat s la
mateixa. A tot arreu es desprn de les raons exposades per necessitat del que passa exactament, i tot
s noms una forma d'xit s possible, que est determinada per la naturalesa dels motius
recentment disponibles; aquestes raons sn de nou predeterminades per les raons ms endarrerida, i
aix indefinidament. s un home de la qualitat del seu interior i exterior, on, i es donen les
circumstncies externes per ell, aix que tot es dna per ell en l'eternitat a travs del
desenvolupament d'acord amb aix, totes les conseqncies de la necessitat de forma indefinida. T
una persona d'actuar lliurement, per la qual cosa s conscient de les raons coercitives noms es
desconeixen.
La vista indeterminista, en contraposici a la determinista, nega aquesta necessitat universal,
sense poder o voler negar que hi ha una rea o lateral de la necessitat en el mn. La seva essncia
rau noms en el fet que no t totes determina necessari per totes les parts com el determinista. Per
vost pot prendre una forma diferent en funci d'ells, aqu i all, a la recerca de la llibertat com a
absncia d'o contrari a la necessitat de ms lluny o ms a prop de l'esfera i encara ms a prop d'una
o altra manera decidida. Desprs de la vista la llibertat ara prevalent est restringit en el sentit

estricte, no noms en el camp intellectual, per tamb en aquest particular, a la part voluntat, o
almenys que es troba a la voluntat de la ms exquisida manifestaci de la llibertat. 2) en la voluntat
d'un principi es dna, el que limita la la necessitat de descansos, sobre que s sublim i el seu govern
que modifiqui el que d'una altra manera estaria subjecte a la necessitat. La voluntat est
determinada per les raons coercitives internes o externes el que significa que noms es necessita
l'adrea que li veiem prendre; per la seva decisi desprs de tal o qual direcci, especialment en
termes morals, per b o per mal, es produeix a travs res indeterminable, noms a partir de si
mateix. Ell porta amb ell les raons de la decisi presa en si. Ni pre advertncia encara Mitgehendes
t en l'essncia de la mateixa influncia. Agensia i l'educaci fan que la gent bona o dolenta, per
tot i la inversi i l'educaci de la voluntat, fa que l'home bo o dolent, un desig que no est
predeterminat jo a travs de la inversi i l'educaci. Quina inversi i l'educaci pot actuar
principalment s determinar noms l'rea i la forma en qu les disposicions bona o mala fe es
desenvoluparan. Encara que pot estimular la voluntat de decisions motius externs, per la naturalesa
de la decisi segueix sent el va abandonar a si mateix, sense estar limitat per res, per decidir
qualsevol manera. Per hi ha indeterminisme a per una versi ms recent en general que la llibertat
de la voluntat humana d'una auto-limitaci est subjecta, llevat que determiniere per decisions
anteriors cada vegada ms una direcci persistent. Com ms sovint ja havia decidit en una direcci
determinada, ms triga en la tendncia de decidir encara ms en la mateixa direcci; aix que
sorgeix el carcter i la inclinaci de les persones. Noms un dels resultats de l'anterior lliure
autodeterminaci de la voluntat s el que fa als interessos dominants de la gent; inclinacions, per
tant defectuosos culpa de l'home. Per aquesta determinaci mai s completa. Alguns, per tal
d'explicar la inclinaci innata per parlar de decisions voluntries, fins i tot abans de nixer en un
sser, dels quals no tenim coneixement.

Sense pretendre que la segent discussi s'aplica a la ment totes les vistes
indeterministes precisa, per, hauria de posar l'accent en els elements
essencials de la majoria, i est d'acord, en particular, d'acord amb el de Mller
en la seva doctrina del pecat. Th II. Posi cap endavant vista.
2)

Com se sap, explica la llibertat determinista de indeterministes de factura. Els seus


serveis de banda podran tornar-se en contra nostra concepci de la llibertat, noms
sota una forma que no sigui contra la visi indeterminista ordinria. Crec que la
soluci de la controvrsia en absolut per difcil; si abans era un determinisme pur
aficionat, per, em sembla que la detenci d'un moment la llibertat indeterminista en
el sentit que estem discutint no noms estar justificada sin tamb s'han unit als
avantatges d'un determinisme ms ampli avantatjosament. Aqu ara es a dir sobre una
gran quantitat d'aspectes terics per prendre desprs (C) l'objecte de nou d'aspectes
prctics.
Desprs de la nostra presentaci s una cosa que noms en la mesura per defecte i
predeterminable, com es desprn d'una repetici de les circumstncies anteriors; la
mesura que sorgeixen noves circumstncies que hi ha indeterminaci d'xit. L'xit es
pot produir de qualsevol manera, excepte que no estava d'acord amb el que est en un
altre lloc o abans per altres motius ja d'una manera determinada.Per cert, s
lliure. Ara llevat que la vaguetat d'xit, fins al moment es porta a terme, en la
naturalesa de les coses, s a dir, la llei suprema que governa totes les coses, tot el que
succeeix s que es pot dir, el cam de l'xit s en si mateix no cal, aix o aix. Per a
tots els nous motius, circumstncies, fins al moment que realment nova, segueix cosa
per a la que no hi ha un principi de determinaci que ha de passar de tal manera estan
al mn. Un altre sentit, se sabia que l'expressi que alguna cosa no est determinat

necessriament, no en marxa. No obstant aix, es va produir en el curs de l'evoluci


mundial gehends contnues circumstncies sorgir que, si no per tots els aspectes nous,
per tenen una pgina de la Nova, i aqu rau la nostra rea de llibertat que no s part
de la zona del que s necessari.
Per el determinista pot aqu noms per trobar els meus aparicions i va negar que
es produeix res de nou al mn. Es pot assenyalar que, en qualsevol cas, gran part del
que som absolutament noves circumstncies o inclinat a tornar a trucar a les
circumstncies, noms una combinaci o modificaci de les circumstncies d'edat s
que els nous xits apareixen com a casos especials sota ja recuperat velles regles
tals ; l'xit d'una innovaci sovint deixen desprs d'un silenciat per les lleis d'edat
proporcionalitat o composici, o calculada de manera ms general en funci
d'anterioritat anat abans. I la possibilitat de la mateixa rau en la universalitat de la
nostra prpia llei justifica perqu, en virtut de la mateixa haur de aplicar-se no
noms als individus, sin tamb a la generalitat dels casos, i sempre un cert espai, un
temps, una certa regla de la proporcionalitat o la composici vlidament, instar a la
universalitat de la llei, que tamb s vlid per a tots els temps i totes les habitacions.
Aix que el nostre sistema planetari mai es retorna al tema de la disposici de les
seves masses mai ms completament en la Constituci d'esquena que tenia un
moment en qualsevol; per, malgrat tot el moviment s el mateix en l'eternitat
completament determinat per les regles que es basen exclusivament en ja existien
abans. Ms recentment, la reducci de qualsevol circumstncia, el que importa aqu,
en els xits, a les grandries de les masses, distncies, velocitats, adreces, a
composicions i proporcions de tot aix; i com composta les causes, les conseqncies
posen junts; la prpia experincia ha demostrat que s el cas, i t al mateix temps
conixer les regles que s'ensenyen a ser calculat utilitzant la composici de les causes
de la composici de les conseqncies.
A l'efecte dels deterministes ara vaig a mentir, el que notem el sistema planetari de
generalitzar, per dir: tot el que les noves circumstncies o nova crida a les
circumstncies sn tals composicions i variacions que es poden calcular d'acord amb
les normes que, si no es troba des del passat abans, per s escs. Des del principi,
tots es donen les condicions bsiques dels quals depn, de manera que, ats que cap
nova determinaci en el transcurs del temps noms pot passar.
Aquest enfocament t compte, per, noms es traa fins al moment, com un
exemple, com una consideraci de partida i en la seva generalitzaci, la qual, per,
una rea de necessitat, que s innegable, escoltat, per l'autoritzaci de la seva
generalitzaci si mateixa no acarreos.
s, de fet, que el reciclatge de la nova s per al determinista a les circumstncies
d'edat segons la normativa de la proporci i la composici o en absolut com una
funci de la senzilla fallit de lluny i tan poc de vista s que podria tenir xit mai
totalment. L'rea Tocar espiritual, tan riques les lleis ms simples que s'apliquen a les
relacions ms simples, enlloc fora tamb ser coberts per composici i per la proporci
o en qualsevol s del que pertany a la complicaci d'aquestes condicions en tot. Qu
va a sorgir de les condicions i els desenvolupaments mentals de la reuni de tres

persones, est tan lluny de completament predictible del que sorgeix de l'aprovaci de
cada parell, com la impressi d'un acord, una melodia que no es pugui trobar des dels
seus intervals individuals. Hi ha alguna cosa en tota la compilaci, que s d'una altra
manera impredictible amb qualsevol altra compilaci.
Per com s en l'espiritual, sin que tamb est en la base material de
l'espiritual. Amb els principis pels quals s suficient perqu la gravitatria, un no s
suficient en qualsevol part del mn material.Anteriorment fet el naturalista accepts
ms inclinat ara, que sigui tot en la naturalesa, com en l'acci de la gravetat, que
s'atribueix a la composici dels efectes de les forces elementals entre una i altra
partcula, i amb les lleis d'aquestes forces i la composici els seus efectes es dna el
principi de calcular tot el que passa a la natura. Per s'ha demostrat que aquest no s
el cas. En orgnica s gaireb obvi que aquest principi no s suficient. Tamb es
requereix que els efectes bsics de tot el mn depenen nicament en la relaci de
cada parell de partcules. Per qu no pot tamb ser aquells on tres on quatre, on totes
les parts que contribueixen d'un sistema per a l'efecte bsic? Aix que realment
sembla ser el cas amb els efectes moleculars orgnics. Que en tot cas un supsit
d'aquest tipus d'activitats no t lloc en el buit, motivada pel fet que el territori de
l'imponderable aix, per tothom dedicada a la ponderable i fins i tot juga un paper
important en l'orgnica, certament ocorren tals. S'ha demostrat aqu (en el camp de la
galvnica, moviment elctric, magntic), que no noms l'xit especial, per tamb la
llei general d'xit es canvia en l'acci de dues partcules a travs de la participaci
d'altres partcules d'una manera per la qual fins ara ning se li dna certa Principi de
clcul. La connexi amb el conjunt t una influncia que no pot ser determinada a
partir de la composici de cap detall. No se sap molt b com el moment d'accs tals
efectes i que s la seva naturalesa bsica; Aix que no es pot esperar que la cincia
encara ms pistes sobre; sens dubte segueix sent noms aix existeixen tals efectes. A
les regions de la qumica, mai molecular per efectes que semblen pertnyer aqu
espectacle; on es pot qestionar si no s aix, tan b com l'nic depn de l'orgnic, a
partir de la intervenci de l'imponderable en ponderable. Important s, llavors, el fet
que per l'ter imponderable en l'espai del cel, que no noms es cont entre tots els
cossos celestes, sin tamb tot ho penetra pesables i interactua amb ella s, tothom
est vinculat a un tot, que s tot individu pel seu contingut imponderable organitza.
Comparar aquest un lloc en W. Weber "electrodinmica Mabestimmungen" Ell diu (Memries
d'Jablonowskischen Gesellsch 1846. S. 376 ..): "A partir d'aleshores, de manera que depenen
d'aquesta fora (que porten dues partcules elctriques entre si), la mida de les masses de la seva
distncia de la seva velocitat relativa, i tamb, finalment, a partir d'aquest acceleraci relativa de la
que exerceixen principalment com a resultat de la continutat del moviment existent en ells, en part
com a conseqncia de l'actuaci d'altres rgans en ells forces.
Sembla deduir-se d'aix que la interacci directa de dues masses elctriques depn dels altres,
sin tamb per la presncia de tercer cos, no noms per aquests mateixos i les seves relacions
masses. Ara se sap que Berzelius t una dependncia de la interacci immediata de dos cossos de la
presncia d'una tercera ja sospitava tal, i ha cridat les forces resultants amb el nom de la
cataltic. Utilitzem aquest nom, que d'ara endavant es pot dir que els fenmens elctrics en part com
a resultat de les forces cataltiques.
No obstant aix, aquestes forces cataltiques Nachweisung per l'electricitat no s una

conseqncia estricta de les lleis fonamentals elctrics trobats. Ella hi seria noms si vost
necessriament associar la idea amb la present Llei Fonamental, per tant noms les forces seria
determinar quines masses elctriques de lluny exercits directament l'un a l'altre. No obstant aix, es
pot pensar tamb que es troba sota les lleis bsiques forces naixents en part tamb sn les forces que
exerceixen dues masses elctriques indirectament entre si, i que per tant inicialment la mediaci del
medi, i tamb per tots els cossos, que a aquest article acte, ha de dependre. Pot passar fcilment que
aquests indirectament forces exercides quan el mitj de la mediaci de la nostra consideraci retira
apareixen com a forces cataltics, encara que no ho sn. , , , La idea de l'existncia d'un mitj tal
mediaci es pot trobar al davant tan aviat com la idea de lquid neutral a tot arreu elctrica com ".
Per a aix, es parla de Weber com no improbable que el medi neutre elctric omnipresents
"amb l'ter mpliament ests, que fan de la llum i les vibracions propagades" collapsa.

Ens basem en el supsit d'una creu com a travs de tot el mn, que est
intervinguda nicament per l'enlla imponderable, que desprs ha de classificar i cada
organisme individual, que pot ser fcilment passat per alt, com consideracions que, en
el de la perseverana, el xoc sn fenmens que depenen de la gravetat d'aplicaci, ja
que tot depn d'aquest enlla, per ser inaplicable, i com la necessitat porta a terme en
els territoris d'aquests fenmens, al camp del que depn d'aquesta relaci, no s
negociable.
De fet, amb la persistncia, la gravetat i l'impacte en absolut ve com una base de
clcul, noms el comportament d'un cos per si mateix o l'efecte que expressen dos
corpuscles o cos a un altre, tot aix en compte; per les circumstncies d'un sol cos o
dos cossos entre si depenent allwegs repeteixen en l'espai i el temps, i aix repetides i
generalitzar la regla que s'aplica i es pot basar en el clcul. Fins i tot els casos en qu
l'efecte fonamental de la compilaci de tres o ms rgans o parts del cos depn,
podria repetir-se, i s una generalitzaci d'un cas a altres casos i per tant la
probabilitat d'xit per a aquests altres casos, el mateix principi possibles. Per si hi ha
un enlla efecte general, en la compilaci de tots (encara que noms sigui tot
imponderable, per retroactiu a la ponderable) participa en compte, un recull tals ni
tan repeteixi l'espai i un altre temps en un altre, perqu tothom res fora de si mateix i
sempre s'entn en desenvolupament, per, s en si mateix un clcul de l'efecte total
dels efectes individuals i comparaci amb les condicions anteriors desprs sigui
possible, en principi, per la condici; i per tant, s un fet al llarg de
Unvorbestimmbares. Aquest conjunt Unvorbestimmbare s llavors tamb, per
descomptat, que l'individu que est sota incls, s a dir, cada individu de manera
diferent d'acord a la seva posici diferent a la totalitat, de manera que, quan s que t
el carcter d'individualitat, fins i tot de manera individual al general llibertat algunes
victries.
Aix que la nostra llibertat no apareix com assenyalats pel context de la totalitat, ja
que sn tan aficionats d'imaginar; sin realment justificat noms per i en aquest
context, s precisament a ser considerat com una part de la llibertat general, i com a
contribuci, aix com la necessitat, que estem subjectes, noms una part de la
necessitat general i s una contribuci.
Csting inrcia, xoc i la gravetat en si t un fons de la llibertat, es basa ms en l'activitat lliure i
amb tan essencial en el context, sempre que vas sortir lliurement sempre demana l'origen no s per
cap llei dedubles segons sigui necessari. Ni la primera ni la disposici primers moviments en el

mn es poden fer a les lleis de la inrcia, xoc i la gravetat o les lleis derivades com a necessries, ni
tan sols aquestes mateixes lleis; per aix es pot derivar posteriorment segons sigui necessari, per
necessita encara noms el de forma gratuta Per predefinit i s, fins i tot si prenem els clculs
astronmics ms precisos en compte, en ltima instncia, noms una aproximaci, que finalment ha
de ser untriftig perqu en el fons tots els cossos s influiert de la suma de tot el cos; per podem
prendre simplement l'efecte d'un mn fsic limitat en compte. Ara s tan difcil, una llicncia
limitada, de pensar com un mn infinit, la regla de clcul dels efectes de la gravetat podria, per, t,
en principi, noms per l'ex ple xit; en cas contrari tens, i seria noms desprs zentillion vegades
zentillion anys, aplicables a zentillion vegades la potncia zentillionsten, la desviaci del clcul
segueix sent fins ara accionat del per se incalculable no noms de facto, per, en principi, finalment
sentit. I com cal tamb que l'organisme mundial en la virtut pot moure la gravetat i persistncia en
el cel, segueix sent un espai de llibertat, que en aquest cas viatja en ells. D'acord amb els moviments
dels cossos celestes i els efectes de la gravetat tamb canvia la vida i la construcci de criatures
lliures, i tota l'estructura de pes de l'organisme mundial, si el mn s noms el fonament d'aquesta
vida lliure, que originalment va ser amb ell fora d'un context d'interacci a un altre, i no obstant
aix, no sembla connexi de manera inseparable, com tan sovint ho expliquem. Les criatures lliures,
d'altra banda no sn lliures desprs que tots els aspectes.
Quanta llibertat per t influncia en el mn, de manera que aix no impedeix que per
calcular cada cosa en ella pel costat que s necessria noms per a ell, pel que s indeterminable per
la llibertat, ja sigui com a indeterminada (per mitj de coeficients indeterminats , presentar els
membres, etc.) o per passar a travs de l'experincia en el projecte de llei; en cas contrari, com ja es
va ocupar de tot el que s la nostra ignorncia de les raons o les lleis per les quals actuen,
indefinible.
Les comparacions aqu sobre la meva tractat "Sobre la determinabilitat matemtica de les
formes i els processos ecolgics" en els informes de Leipzig. Soz., Mathemat. Phys. Dept., F. 1849.
p.50.

No hi ha dubte que aquestes reflexions sobre les condicions fsiques que poden ser
la base de la llibertat molt a desitjar deixen molt, si la nostra falta de coneixement
d'aquestes condicions no permet el pas segur de la contraprestaci; s possible que
encara estan subjectes a objeccions; S que pot ser que sigui amb la doctrina de la
llibertat ordenada malament, si ella noms podia basar-se en ella; per era noms per
mostrar la intenci que, fins i tot amb hiptesis d'un factor de connexi fixa de
l'espiritual a la cincia natural el material no t dret a la necessitat que s'abstreu de
certes rees per a ser transferits a la totalitat de la matria fsica i es refereix psquica ,
mentre que d'altra banda es pot negar qualsevol llibertat considera que tamb hi ha
una pgina de necessitat en el mn.
Per impossibilitat objectiva de calcular tot el que passa per davant, encara passa
subjectiva. De fet i fet comprensible s que, segons com enredar la situaci o
augmentar a un ordre superior, ja que aix s d'acord amb el desenvolupament
progressiu del mn en el seu conjunt, el clcul de l'xit d'aquesta ms complicada
situaci s'est tornant cada vegada ms difcil, un grau cada vegada ms alt de
desenvolupament l'Esperit pressuposa que s tamb, que sempre s possible en si
mateix. I, sens dubte, no poden ser calcular xits que sorgeixen per raons que sn
complexes o d'ordre superior a les condicions internes de l'sser mateix, per noms
inferior, ens agrada la forma en qu es relacionen amb l'espiritual o corporal, el que
sigui va amb l'altra, ja que una molt desenvolupat espiritual sempre associat amb un
corpria altament desenvolupada. Un cuc mai ser capa de preveure com un mico,

un mico mai com una persona, un sser hum mai com Du va a actuar, desprs de
les quals sn l'sser superior adequada a excepci de les relacions; perqu llevat que
la inspecci de cada un d'ells relacionat amb la seva etapa de desenvolupament, no es
pot desenvolupar en els actius d'aquesta addici cosa que noms en una etapa
superior de desenvolupament t espai.
Aix que s un home que encara est en un baix nivell d'educaci, mai ser capa
de calcular com es comportar quan s'ha arribat a un superior, llevat de les relacions
en la qual ara est d'acord amb el ms alt; el contrari s probablement ms probable
que la persona que ve a nivell d'educaci superior, els motius de les seves accions en
els miradors ms baixes anteriors, tot i que fins i tot aix mai completa. Si ara, de fet,
el mn es dedica a un desenvolupament progressiu, hem de confessar que hi havia
tamb per aquesta ra una impossibilitat simplement en la naturalesa de les coses, per
calcular tot l'xit en el mn per davant, en el temps que el clcul del que en la tarda
ms alta caur el desenvolupament, un ser de grans nivells de desenvolupament que
ja es pressuposa ho contradiu. I si vost vol fer valer una previsibilitat objectiva de tot
el que passa al mn en si, aquests imprevisibilitat subjectiva seria sempre es far a la
naturalesa de les coses.
Encara que es pot dir que, tot i la realitzaci d'un futur tal xifra inclou sempre una
indeterminaci, que no obstant aix s possible que el nivell de coneixement superior
adquirida, per calcular la necessitat de curs previ de capacitaci cada vegada ms
enrere. Per veiem ms a prop, aix sembla convincent expressa aix: Som capaos
d'augmentar els nivells d'educaci, cada vegada ms, per calcular el que s necessari
en l'educaci superior va, en cas contrari no ho far, almenys d'acord a
l'experincia pot reclamar.
C. Sobre la qesti de la llibertat des d'un punt de vista prctic.
Com t la seva dificultat, d'acord amb els punts de vista terics entre l'opini de la
llibertat determinista i indeterminista 3) per prendre una decisi pura, tamb est basat
en casos prctics, mentre que, per descomptat, la decisi s molt fcil, si t'agrada
massa ordinari, el de el ms avantatjs, que resumeix els aspectes ms negatius d'un
altre ull. Finalment, declaro que sc en veritat una visi indeterminista, per amb una
petita preponderncia de raons, i pel que el moment determinant del que cada
indeterminisme ha d'absorbir, (veient que tothom ha de reconixer una rea de
necessitat) se substitueix per una ms gran i sense marge de maniobra respecte a
d'acord amb les opinions indeterministes ordinaris; des d'altres llocs, per el moment
indeterminista no es limita merament a la part voluntat.
3)

Veure. en el conceptual aquests punts de vista en B d'aquest captol.

Anem noms desenvolupem sota la seva forma ms avantatjosa del determinisme


pur; quin ser el menys suprflua, com se segueixen mostrant que tamb finalment
abandonem res d'aquesta visi determinista, per reconeixen noms tenen sn que
cobreix tot el lloc d'un sol costat del conjunt.
Els desavantatges, que s'atribueix al determinisme en la seva compostura habitual,
desapareixent de fet, si s'estableix en el marc del partit de classificaci i porta a terme

des del punt de vista que l'ordre mundial s necessari s un b necessari s, al mateix
temps, de tal manera que tota persona en el mateix, ja sigui temporal i es tracta com
una sola, aqu i ara, no sembla bona, per es veu en la totalitat del temps i l'espai,
finalment afegeix necessari per al b i fins i tot el mal s necessari, finalment
determinat per les conseqncies del mal aqu i all per sempre.
Per el nostre determinisme planteja no noms un ordre mundial, per es pot
confiar en el de facto reunir a la mateixa, llevat que contra-accions contra el b i el
retrocs en contra d'ella, per, apareixen en l'individu innombrables, al llarg, per
sempre desprs d'una tendncia a que el millor. Aquesta tendncia es produeix
d'acord amb el ms evident quan mirem des de l'individu a la totalitat de l'augment de
sou ms (veure vol I, XI.G cap ...); pel que podem concloure el que sembla que estem
amb ganes de la seva plena realitzaci, faltant noms noms en la mesura que no som
capaos de veure la totalitat del temps i l'espai, sin tamb a treure de la confiana en
el que es refereix a aquest conjunt , La nostra vida aqu a la terra, el talla que era,
per varia de passar per alt el significat i la fi de l'ordre mundial en la mesura que ens
demanen segur que ve a travs d'objectius bons i equitatius. Les persones individuals
estan equivocats i pecador de moltes maneres, i sovint rep el mal la recompensa del
b s'ha guanyat; per les lleis i normes que s'uneixen fraccions humanitat o ms dels
mateixos, si no s'elimina el risc d'error, per sobretot dirigit al vorwaltend qualsevol
lloc de la bona, els drets i just; i hi ha una necessitat interior que impulsa la
humanitat, per perfeccionar cada vegada ms en aquesta direcci. L'individu mateix
s'equivoca ara pecar i es retorna conseqncies rotund del seu error i els seus pecats
simplement determinats pel aviat li Oberlangheim venir finalment al coneixement i
per a millor, ja que el coneixedor drets i faedor travs de l'interior i recompensa
externa, el b i la veritat amb i eventualment condueix per si mateix, es va animar i es
fixa en ella. Fins i tot en aquesta vida que veiem b i el mal conscincia, humans i
divins cstigs, amenaces i promeses, admonicions i advertncies, la lloana i la culpa,
l'honor i el deshonor, els allwegs establir beziehentlich del b i el mal, allwegs tamb
en la direcci del b insten i empenyen lluny del mal, miren les bones conseqncies
del que s bo i les males conseqncies del mal creixen a mesura que ms i ms segur
i fort rebot de nou a l'autor, ms temps tenen temps per crixer i desenvoluparse; per la vida present sovint no s suficient per a la realitzaci equitativa; I no hem
de dolor en aix, per quan l'ordre mundial no noms inclou els estrets confins del
nostre local, per la nostra existncia eterna. Per tot el que encara no ha complert els
mateixos en aquesta vida, i completat, podem buscar a la prxima vida amb bona
ra; on podem assumir noms un desenvolupament posterior del mateix pla per ja
veiem expressat en la vida present. S, el mateix fet que tenim aqu un pla, veure la
tendncia del tot i el tot clarament brillar i que no hagin finalitzat en detall i formada,
ens dna la major esperana certa d'un futur, ens fa la vida present com un moment o
un fragment d'un major Tot sembla que zuschreitet aquesta perfecci. I, sens dubte, la
visi determinista s, doncs, no s pitjor, que no noms inclou els termes d'una vida
futura, per demana.
Nosaltres, per tant la llei Anem, que com ms temps, amb ms seguretat a repellir
les conseqncies bones o dolentes de fer a l'autor i, finalment, tornar el cop tan

freqents, ms i ms estan fent ha expressat en la mateixa direcci, arribant ms enll


d'aquesta vida, si la mort a si mateix com un gran mitj, el que segons els termes de
l'ara la vida no va poder ser localitzat en aquest sentit, per aconseguir en les noves
condicions i per dur a terme, aix com la bona segurament finalment va trobar els
seus salaris potser encara ms curts pel abundant, ms temps s'ha escurat a ell; pel
mal per finalment haur d'arribar un moment en qu fins i tot l'obstinaci persistent,
on ell les conseqncies del seu mal sn massa poderosos, que es veu obligat pel
mateix, finalment redirigir, i segons com ho desvia, ell s tamb les benediccions que
el sobre Bon estan vinculats, sn partcips.
I aix podem, en aquesta versi del determinisme, que es pot determinar a qualsevol
part necessria per a l'home, per que l'hi van determinar pot ser, que les
conseqncies de les seves prpies accions determinants necessaris dels mateixos per
a la seva salvaci sn vornweg i tota creu temps i sofriment, tot el corrent allunyar-se
i tribulaci, en general, tenir el consol que tenia tot de nou a negar-se a b, pel b de
nou ha de trobar la seva recompensa, el malvat seu cstig, i, finalment, finalment
forat pel cstig continu del mal per al penediment i la present per a la seva prpia
salvaci ha de ser, perqu aquesta les seves lleis eternes i immutables s tan causa de
la necessitat general. D'acord amb aquest punt de vista que alg ve en qu molt
obstinada, d'alguna manera, els sobres per a la bona noms el ms a prop, perqu les
conseqncies de tossuderia creixen, ms que crixer a si mateixos; i desprs del curs
necessari de l'ordre mundial duren cobert. Llavors, qui encegat a si mateix, encara
que com molt de temps sn sempre mal, l'hbit de pecar en si actua, per ocupa
l'ltim lloc amb igual necessitat, noms en una forma ms difcil del bo, com no
endurit, com el cstig i redempci Poder d'ordre major que l'obstinaci de tot sser
hum d'apostes.
Deixi z. B. a la intemperncia. Ell menja, beu, i pot ser aix, per d'acord, ja que va
ms enll dels drets, tamb es pot agafar conseqncies de la seva intemperncia a,
preparar, o fins i tot ara les seves delcies barrejar-se, amb una tendncia a mimar-lo
de la seva maldat. La sobrecrrega segueix incomoditat, pertorbaci sovint repetida
de la salut, tamb, probablement, dels actius, la manca de respecte cap als altres. Ja
alguns es converteix per aquestes conseqncies per a la moderaci, alguns han estat
en poder de la mateixa consideraci abans de la intemperncia. Per molts no ho
fan. B, s desprs d'un cop celebrat l'ordre mundial, a travs de les seves causes
ltimes del determinisme i l'indeterminisme sn igualment ignorant, no s possible
que tal o qual ser desmesurat portat al penediment en les condicions d'aquesta
vida; el que l'impulsa a pecar, s massa poders en ell; hauria d'entrar a Leiden, en
virtut del qual no pot existir la vida per tal de obligar-lo a la recuperaci. Ara tamb
vnen en realitat, si persisteix en la seva intemperncia; ell mor, pren sentit
immoderada en l'altre mn, i ara es produeix en les noves condicions, per ser
voraussetzlich els que no cancella la proliferaci Fort de conseqncies
desafortunades del seu error, per un augment ms gran que en el passat el mateix
perms. Finalment, ja no t l'home d'embargament, hi ha un punt en qu cada infern
s massa calenta; on ell no sabia molt b qu fer, excepte que s millor, i per ser
millor, sin que tamb condueix declara condicions causades per tant estar patint

aixecat, s, en efecte transformat en el contrari.


Un altre exemple:
Es tracta d'una persona egoista que es relaciona tot per a si mateix. A poc a poc,
s'aliena per totes les persones. El vas conixer amb repositionning; un vol tenir res a
veure amb ell; es van negar l'estimen, el respecte; que no l'ajuda, perqu no ajuda als
altres. Es pot, en tal angoixa, tal misria aconseguir, ell pot finalment sentir-se tan
sola que ell s en si mateix, i finalment est decidit a canviar la seva acci i forma de
pensar. Potser no. Perqu tot el que els actes necessaris si alguna cosa, per s per
aix que no proposa necessriament igual a bons resultats a travs d '. Ara tornar a
prendre el seu egoisme en l'altre mn; les conseqncies del seu error continuar a
crixer de nou en l'altre mn; la solitud, o qualsevol altra cosa s un infern per a ell
ser tan terrible per a ell, que la seva ment est per fi va veure obligat a una adrea
diferent. Aix, en tots els casos.
L'home es llana a terme aquesta destrucci de l'ordre mundial com un dret
necessari per a la ment, de manera que ser fins i tot trobar aqu un poders impuls
que de vegades li resulta del mal, i en part porta de nou al cam correcte. I aix ens
converteix en el que el determinisme ms ampli no, com se l'acusa, esperem que els
bons objectius finals d'inactivitat o taulell anar coixesa, i no ajuda a determinar amb
ells mateixos a l'acci i de la virtut. Que el mal, desprs de tot, l'exhortaci, a la
reforma, per respondre: s culpa meva que actuo aix; Actuo aix perqu jo ho
necessito el que pugui en contra de la necessitat que em condueix, i he d'estar b una
vegada que tot, aix que no necessito de preocupar per aix. Per la resposta oposada
est llest: B, vost actua aix perqu s tan necessari; per s tan essencial que si
vost continua sent excessivament, vost es malalta si continua a la mandra, s'armar
si continua sent sense amor, deixant-i anant odiat, i sobretot, que totes les
conseqncies de les seves males accions tindran un dia vost segueixi al ms enll
encara. Mag ara l'home encara molt de demanar disculpes a si mateix i als altres amb
el seu prou concreta, si creu en la necessitat que aquestes conseqncies nica al
mateix temps, l'observaci s el mateix que dir en el necessari per a l'efecte que busca
evadir-los. Que ell, per la fe es desperta a aquesta necessitat, s al seu torn en la
necessitat de l'ordre mundial. Ho dic com no, hi ha altres diuen que ell digus que no
s all altre, aix s ell a un altre cop d'ull a les prpies conseqncies, i si tot 'diuen
aix i veient en va, la unitat de les conseqncies futures no s suficient per fer
complir la millora de manera que els propis conseqncies una vegada que entren
realment sn per fi a ser suficient. L'agonia pot i durar sempre elevar tan alt que
obliga les persones, en primer lloc, fer tot el possible per desfer-se, a continuaci, per
evitar qualsevol cosa que podria portar de tornada. Com ms fort s en absolut en
qualsevol d'aquestes rutes, la creena s que les conseqncies del mal prendre
represlies amb la necessitat de la prpia maldat i l'obligaran a canviar, ms necessari
que la seva consideraci, a canviar ara. Que alg creu que es determina necessari, no
pot cancellar els efectes de les disposicions coercitives tot i aix, i no obstant aix
sembla que sempre pressuposa, si un fa les acusacions determinisme de vista
prctic. Desprs de tot, hi ha disposicions coercitives per al b en l'ordre mundial, i
tot i que sn el tipus que fins i tot contribueix a la consideraci d'aquesta coerci a la

coerci. La creena determinista, presa de manera justa i ben sentir el que fins i tot
entre els mitjans ms eficaos per a la coerci B.
Una concepci del determinisme en aquest sentit que el mateix inclinat em va fer
abans, els punts de vista predominants de indeterminisme contrari, que sn, ja sigui
totalment clar com el orbitant en vista de la vida, o es colloca cientficament en els
punts clars de vista, ja sigui per sempre el perill era donar-li preu a fluctuar entre el b
i el mal, sempre i quan l'elecci unvorbestimmbare entre el b i el mal en si s com
sempre anticipat en gran mesura per la llibertat, o per la concurrncia de modificaci
generalment acceptat que fer regles anteriorment lliures en una direcci donada la
sempre inclinat, unir-se cada vegada ms necessari en el futur seguir la mateixa
direcci, condueixen a conseqncies encara ms tristos (que pot estar segur, igual
que oculta) si la coacci noms ha de ser un xit de la seva prpia gent ho far, sense
determinabilitat de la voluntat del b i el mal, sin pel pare significa que l'ordre
mundial s'accepta. Noms suggeriments sn per decidir per b o per mal d'aquesta
manera es pot donar, la decisi ser no en si influiert d'aquesta manera; aquests vnen
noms directament des del vorbedingt del mateix per ms que si determinable
llibertat de la voluntat, o sigui per decisions lliures anteriors. Les caigudes de nou en
el pecat aconsellats pel que, sens dubte, presa d'infern etern; perqu com ms sovint
que ha pecat, ms la llibertat de, desviar, mentre que d'acord amb la visi
determinista establert amb anterioritat per descomptat, la fora del costum tamb s
reconegut com un del mal moment determinant, solament que una ms potent
determinaci general per part del Weltordnnng ltima sempre bon sentit prevaldr.
Tots els recursos interns i externs de l'ordre mundial, de manera que les persones
estan realment dirigides al b, retingut del mal, perden el seu significat en aquesta
versi del indeterminisme, (ja que s elaborat per Mller, Baader, Fischer et al). Si un
de dolent s exhortat esmenar, tamb ho s la conseqncia d'aquest punt de vista,
que el seu lliure albir s reticent i respostes, noms es va determinar jo per mi
mateix; el que vost pot dir que s perqu no hi ha provisi per a mi, que jo ms aviat
un motiu de b que mal que em portava, i quan la cosa ms horrible que et amenacen,
eintrfe, seria com l'aigua dreni de la impenetrabilitat de la meva llibertat. Encara que
aquesta conseqncia no far reclamacions; Per precisament aix s prova que no s
DE principi facto d'aquesta manera.
No obstant aix, els advertiments ms urgents, les penes, sofrint sovint van
aparentment indemne la gent; roman obstinat; Altres vegades, una paraula, una petita
pujada, una alteraci total de la causa humana. I en aquests casos, els partidaris
d'aquest punt de vista com per relacionar-se. Per s quan mirem ms de prop, just el
mateix cas, s per aix que sovint posem un munt de lliures en una paella sense
l'escala converteix d'aquesta banda, i una altra vegada la part d'un gra segle s
suficient per anar; que depn de si es troba a la safata oposada molt o no, el balan s
fora preparat o no. Per, qui dir que moltes lliures res va funcionar? Contribueixen
certament a promoure la desviaci finita al seu costat, per ell ha d'estar del seu
costat. Sancionar i remordiments s'han de justificar per aquest punt de vista, sin que
es produeixen desprs mirant a la llum del superflu. El resultat d'una decisi de la
voluntat cap al mal sempre ha de ser noms per fer el ms clar de decisions futures en

la mateixa direcci. La fora de retracci de la conscincia de la culpa i el cstig no


s un lloc possible aqu. El mal ser aqu noms t conseqncies que el degraden
cada vegada ms, cap que pogus esmenar. Ara Penseu una vegada ms el que es
pronuncia perqu tots 'l'amarga creu i el sofriment, que Du va infligir a les persones
com a conseqncia dels seus pecats, i per ser completament en va de posar-se en
contacte amb les persones per a millor.Per descomptat, vost no pronunciarles. Home que amaga la inferncia. Desprs de la versi anterior de la pena el
determinisme i la culpa encara pot fer alguna cosa bona, per millorar el poble; hi ha
desprs de nosaltres tard o d'hora necessries males conseqncies entrants de males
raons anteriors, per que tamb porten ara un xit necessari o contribuci necessria
per a l'xit dereinstiger derogar aquesta males raons amb ell mateix. Desprs d'aquest
punt de vista, per hi ha de fet de la mateixa manera que les conseqncies
necessries de males raons, perqu aquesta necessitat no es discuteix, per que el
plom no s l'xit necessari per millorar aquestes males raons amb ell, perqu el lliure
albir roman indeterminable per tot el que ell mateix no s i que no s ni la culpa ni
cstig. Tots dos han de poder fer res ms que una oportunitat per pensar en les
conseqncies del mal; Per si ests en aquesta consideraci tamb podria portar a
una erupci a la direcci d'alguna cosa bona, noms tindria com a resultat, el
l'anterior voluntat i encara declara fora del control de la mentida com a determinant
de la prpia voluntat, l'home dependria passat, no mentir en el seu testament
moments de pena i culpa, perqu no depenen de la seva voluntat, i que noms seria
important reforar les sancions en lloc de reforar aquesta determinaci; per aix
seria bastant determinista; o almenys en el que determinista, que pel que sembla
s'adona que no seria res ms que les restes, que es vol desar. Desprs d'aquesta visi
indeterminista, s el nen feble, el que s'imposa el principal i ms greu responsabilitat
per a tota la seva vida futura, fins i tot per la seva eternitat. Per a les primeres opcions
acte del nen sn d'ara la ms important, ja que sn vinculants a la tarda. L'educaci
no s molt en qesti. El nen de fet ha de fer el seu propi carcter ms tard. Aquesta
vista admetre una influncia de l'educaci sobre el b i el mal, que cancellaria en si
mateixa. Tamb ve, de fet, la tendncia d'aquest punt de vista llavors, la influncia de
l'educaci fora baix darzustellen.4) la millor educaci pot des d'ara nic canvi
relativament extrnseca en els ssers humans i determina que la coincidncia de la
seva voluntat a l'infern, no passa el mateix arrabassar. Sempre queda la llibertat de la
voluntat del tot deixa a la discreci si o no deixar que les millors idees, motius de la
millor que s'ofereixen a ell, sn aplicables. Per si s aix, el que cada vegada la
millor opci? Per provar aquest punt de vista fins i tot de la seva inutilitat prctica, ja
que es pot donar en la prctica el mateix resultat no. I una tasca difcil que segueix
sent, realitzi l'argument que, pel que fa a la direcci moral de les persones en
endavant la vida res arribar en com l'home s'ha passat com un nen de l'altra, ja sigui
que s'ha acostumat a bons manaments per ser obet, els seus desitjos domesticar, per
afegir l'ordenament de la societat humana, si se li ha ensenyat la religi, o si han
treballat de les influncies de la infncia de carcter oposat a ell; i no obstant aix,
aix ha de ser indiferent, si s la primera decisi i submarins com el dependent ms
endavant en la llibertat indefinida de la voluntat, si vol acceptar la lnia d'ell o de cria
convertit o endurir-lo. s cert que molts un nen s tossut com un altre; sin una tasca

igualment difcil s aconseguir que l'afirmaci en posici vertical que el nen s'havia
endurit els seus primers prpies decisions voluntries;que els diversos temperament
innat en el nen ja es fa evident quan es troba en bolquers, res contribueix a determinar
les seves futures direccions de la voluntat. Contradiu aquest punt de vista tant no
noms de tota consideraci imparcial, per tamb ms en profunditat, que es
remunten en realitat aquest punt de vista, sempre que alguna vegada van rebre el ms
profund, es veu obligat involuntriament, auszuholen ms o. I aix, es tracta de
decisions de les persones, ja sigui abans, o fins i tot fora de l'esfera de la seva
existncia present, en el qual la voluntat de certes adreces ha de ser implantat, fins i
tot determinar el nen. Es produeix aqu la trucada. Llibertat intelligible o
transcendental que Kant, Schelling, Mller han pres cadascun en la seva manera
particular, encara que el Schelling creu que s en realitat ms determinista. En
aquesta zona fosca on la qesti la llibertat sencera completament dispositiu en poc
prctic, els problemes no resolts ms importants, els altres apareixen noms va
empnyer de nou en la foscor, no volem portar el lector. Per obtenir informaci sobre
es pot detectar en la signatura de Muller del pecat.
4)

Veure. L'escriptura de Mller del pecat. Th II. P.84.

La vista clar ordinria espanta sovint a causa de les circumstncies, per a aix en
lloc hem de tenir por de l'indeterminisme en la seva versi ordinria del
determinisme. No quedava res desprs de la primera depn de la prpia gent; Ell
d'aquesta manera una eines passives de les potncies estrangeres. Per noms en el
sentit del determinisme, s bastant en realitat l'home mateix, el seu propi, ntim ser el
que vol; que noms vol que tota la seva anterior Justificats, en si mateix, necessita
cada un el que vol, i fins i tot en el que els humans causats des de l'exterior, la seva
essncia s sempre amb una com un factor; per tant, els mateixos esdeveniments molt
diferent que els altres determinen una persona. Tot el complex, que es donar compte
de que l'home com la base del seu sser, tot ha tamb ben desenvolupat que a travs
de l'aprenentatge, llegir, escoltar, aprendre, educar, qualsevol, fins i tot la disposici
ms petit, que ha passat en el curs de la vida en la seva essncia, actua d'acord amb el
determinisme en conjunt per determinar la seva actual voluntat, i aix no s, en altres
paraules, la seva persona anterior conjunt? Desprs que l'indeterminisme de costum,
per els actes de tot aix res a veure amb la determinaci de la voluntat, pel que ell s
lliure, i el ms essencial de la voluntat encara est mentint en la seva llibertat; el punt
de vista s noms per anar a la voluntat per la seva banda lliure d'aquesta causalitat, i
proporcionar adjunta de l'home mateix, fora de resoldre. Aix que el lliure albir flota
com un estrany poder sobrenatural sobretot, el que l'home s i el que l'afecta.
Les decisions de lliure albir, dels quals d'acord amb la visi indeterminista governant dependr
d'all ms important per a les persones que fan servir bsicament bastant el carcter d'aleatorietat, ja
que no hi ha ra horitzontals o posterior s'admet, de manera que la voluntat en lloc de decidir per b
o per mal. Tot i que hem examinat aquest allegat d'aleatorietat caracteritzat negar-se dient: La
voluntat posa a si mateix les seves raons, els seus motius; tal o qual s li ofereix des de fora s
estimulant; per si vol acceptar-ho com un adorn, s totalment d'ell. Per en la mesura que actua
d'acord amb els motius de creaci prpia o seleccionat, per no s accidental.
Aix pot ser cert, les accions de la gent pot no aleatriament calents, per les seves decisions

deliberades, i llavors ve. Home establert de tal manera l'aleatorietat noms de l'acci en el si de la
prpia voluntat, perqu segueix sent aix ara, per per pura casualitat, fins a quin punt l'home lliure
ara noms aix i res ms s com un motiu o accepta com a motiu perqu ning es permet amb
qualsevol cosa determinant relacionat d'un o l'altre.

Ara no s negar que en absolut, el que pot dir-se en contra de les maneres ordinaris
d'aprehensi de indeterminisme i sobre la concepci del determinisme, en nosaltres
alguna cosa repugnant per a l'adopci d'un determinisme pur. Un pot preguntar-se si
aix no s, per tant, es va moure que el determinisme s usualment concebut a partir
dels pitjors aspectes i representat, i per tant sembla natural, fins i tot en el pitjor de
llum. Perqu d'acord a la versi normal del determinisme troba igual de b 1
predeterminaci de certes persones a l'infern etern que altres al cel en el seu lloc,
mentre que hi ha voluntat de l'home pot ajudar una mica. I aix, per descomptat, ha
de tenir resultat transmitncia moral i dna una visi trista de l'ordre mundial. Que
per al millor, per a les activitats de moment determinant en la nostra opini, no est
incls en el determinisme ordinria. Per Determinisme guanya un carcter molt
diferent quan es veu atrapat en el sentit anterior. I veiem quants pobles mateixos
tolerat amb un determinisme molt crua, sense trobar res fet reticent, si com els turcs
en la vida portar encara ms estrictes que dicta els seus reglaments religi (veure Fig.
A baix), de manera que un pot imaginar que a disciplinats en el determinisme sentit
anterior hauria de resultar encara ms fcil de trobar el seu cam; i far que tant les
conseqncies mals amb ell que en la seva forma crua, aquests pobles des d'alguns
sectors t, per, mentre que ell t de l'altra tamb s bo per crear una versi i la
resignaci davant el dest amb ells, el ens solen ser molt desitjable. Aquesta versi i
la renncia obligada, per descomptat, noms augmenten si no es basa tant en la idea
que ara s encara res per canviar, en lloc de la del que ben fet, pel que encara ha de
ser bona de nou. Tamb es caracteritza per la compensaci que si no l'indeterminisme
ordinria pitjors conseqncies comporta que el determinisme ordinria, s noms
perqu ell gaireb mai va afirmar consistentment, com ms aviat una determinabilitat
de la voluntat del b i el mal a travs d'ell encara que no sigui la prpia voluntat en la
prctica reconeix a tot arreu, si en teoria per al desenvolupament clara de la vista no
podia admetre-ho.
Entre les nacions que reten homenatge al determinisme, incloure, en particular, els
turcs, els musulmans en general, els hinds, els xinesos, els pells roges
americans. Heus aqu algunes cites:
"El fatalisme dels musulmans cont els segents tres proposicions generals:
l) La predestinaci es refereix noms a la condici espiritual de l'home; 2) no
s'aplica a tota la raa humana; per noms una part dels mortals que estaven decidits
abans del seu naixement per estar entre el nombre dels elegits o reprovada, i t 3) no
t relaci amb l'estat moral, fsica i poltica de la gent del seu en cada acci lliure
albir. Tot aquell que nega el lliure albir, es porta a terme per la incredulitat i digne de
mort. Aix del Mufti almenys explicar la doctrina, ja que, per, gaireb cobreix tota la
seva naci en el principi del dest inalterable que es decideix en les taxes divina i el
lliure albir de l'home deixa poc a l'esquerra en les accions civils i morals ".

(Flgge, "Gesch. De la Eq. Per


Unsterbl." II. 299.)
En Gesetzb. (V. Httner) del men S. 7 el segent passatge
(Secci 7):

"28 I. Molt sovint una nima la vida es torna un nou cos, que s'adhereix a
l'ocupaci, que va encomanar al Senyor Suprem primera.
29. Si Ell (Du), va formar una essncia en la creaci perjudicial o no, dur o
suau, o la justcia injusta falsa o veritable, de manera que pren de forma natural a la
mateixa propietat en el seu prxim naixement.
Prengui 30. Com les sis temporades de la seva empremta en el moment oport
pel mateix, de manera que tot esperit bekrperten es engendrat seves accions de la
natura. "
Un home de l'observaci explicada en els viatges per Europa, sia, etc., S. 823
en el segent exemple, que va ser fundada en el fatalisme insensibilitat dels hinds:
Un dels seus amics van viatjar amb els seus homes ms en un matoll. Un tigre va
saltar a la vegada i va prendre una mica sorollosa protesta acaba nois. L'angls estava
tranquil fora de si pel terror i la por, els hinds. "Com", diu un altre, "vost pot
romandre tan fred?" El hind va respondre: "El gran Du ho va voler aix."
"Fins i tot els crims ms atroos, que cometen els xinesos, es disculpen dient que
ells mateixos busquen la ra en una predestinaci ineludible de la detat del malvat
ms vil que diuen, ell era un home digne pesar;. Per no podia evitar-ho, que aix
sigui decidit per ell ". (Srta. De Beseler. Mag., 1816. S. 328 del del germ de Miss
Anecd.)
"Sobre el Gran Esperit (els salvatges d'Amrica del Nord) s l'inevitable dest
que inicialment cridar els iroquesos Tibariman. El que aquest impost, que no pot
canviar. (Subjecci, II p. 158.) De la mateixa manera s que les fures de la gran
Esperit Taron Hiaouagon va incrrer durant el perode i ve de fa una via, la deessa
malvada del Ataentsic morts que tots porten la caiguda. L'via tamb s ni ms ni
menys que el dest, perqu el Urgrnde de coses es diuen avis i vies ". (IG Mller,
un teleg. Stud. U. Krit. 1849. P. 867.)
Mentrestant, la persona que t l'elecci, ha, per, prefereix no ser absolutament
obligat seu dest no haver absolutament defecte. Per ara ens enfrontem compte que
no estem fins i tot obligats, a veure que en la visi determinista de tota la vista. Que
totes les persones estar absolutament decidit a fer el b, pel que es poden
desenvolupar en la forma ni la llibertat definitiva en arribar a ella; i es solidifiquen en
el b, el b no s el tipus que va fer que l'home no lliure, per pel alleuja del poder de
l'habituaci lent i la compulsi dels desitjos, que li fa lliure en certs aspectes; que pot
durar ser perfecte enquadernat, aix, actuar amb bones intencions, per en aquesta
base necessria pot fins i tot la major llibertat per voler una manera o altra i actuar,
desenvolupar, i si alguna vegada l'objecci s clar que un secret coerci en aquest cas
decidir l'elecci, llavors potser indemostrable i mai ser demostrable, i no hi ha un
inters prctic per acceptar tals.

Per a la fi es veu que l'inters prctic no s tan gran que podria portar-nos a
nosaltres vam guanyar preferentment al costat d'un determinisme complet o
indeterminisme; encara que noms dos si la predeterminaci definitiva essencial es
celebra per a millor.
Un pot dir: Per si per per desprs de dos punts de vista el b de la gent s una
forats, de manera que la present s'omet, el valor de la bondat. Per a part de les
necessries i obligades 02:00; com per a la gent s una cosa que el porta de la
naturalesa per al millor, per descomptat, noms entra en conflicte amb els instints
oposats; Jo crec que quan una persona es veu obligada pel cstig div a la sensaci o
la convicci que la seva salvaci eterna no es pot arribar a les mesures fins ara, la
seva millora, per tant, no ser val menys si s noms una millora real. El valor d'una
cosa bona en absolut no depn de la seva resposta a una per una altra cosa que en si la
voluntat determinable (que bsicament un terme farsa s), per el bo t un contingut
real, un actiu real que conserva el seu valor, aix com va sorgir. La voluntat, la ment
ha d'acceptar una certa propietat, de manera que un home pot ser anomenat bo; Per
si es desenvolupa necessari o no necessria aquesta propietat, no canvia la naturalesa
de la bondat. Per descomptat, li correspon a cada un per posar el concepte de qualitat
a travs de la definici arbitrari amb els termes d'una llibertat en la relaci, que
tindria el b fins i tot en l'eternitat pot menysprear; Per el concepte actual de qualitat
de vida i els mitjans de l'educaci per al millor no et molestis.
D. visi bsica sobre la relaci entre el cos i la ment.
El Vol. I. cap. VI. recapitula desenvolupat en la seva visi mplia ms general
sobre la relaci entre el cos i la ment, o cos i nima, explica i dna una mica de detall
com segueix:
En un futur prxim segent a) declaraci Estic buscant en primer lloc per fer el ms clar possible
el sentit de la vista; en la posterior b) comparar el desenvolupament de la seva relaci amb altres
punts de vista, que contribueixen a la clarificaci de la mateixa i les conseqncies cientfiques
generals del mateix revelar el significat, en c) la justificaci ila llibertat condicional, finalment,
per la combinaci de la parcial-ja en a) ib) per mostrar les raons allegades, el que ens uneix a
aquest punt de vista.

a) l'exposici.
Per comenar amb una imatge, de manera que el corporal o fsica s igual a una
font, la Espiritual, Mental (Superior i Inferior primer capturat encara en un) com el
significat associat de l'Escriptura, de tal manera, per, que l'esmunyeds que viu
Escriptura si noms en la forma de la seva ment, altres noms pot aparixer en forma
de signes externs, i que tots dos no sn a l'atzar l'un a l'altre, com en els nostres
escrits, per en relaci essencial essencial entre si, si s el cas d'auto-publicaci en
particular per les pgines de significat una certa aparena externa, desprs que les
parts signen va escoltar com una expressi natural i tant el canvi en el canvi constant
que depn. No obstant aix, expressa el sentit molt ms en la compilaci o seqncia
de carcters i les seves combinacions simples, paraules, quant a la naturalesa dels
signes i paraules elementals en si, de manera que es pot expressar amb els mateixos
elements, en funci de la seva compilaci un sentit molt diferent pot. s a dir. Els

mateixos elements fsics poden portar de molt diferents tipus, depenent de la seva
posici i el moviment d'alguna cosa espiritual junts. La relaci bsica entre la font del
cos cap a l'exterior manifestaci i en el sentit espiritual que apareix internament es
pot expressar en el sentit que noms una i la mateixa cosa apareix en dues,
bsicament; per semblen diferents, precisament perqu ells mateixos una vegada
dins, les altres vegades una altra apareix externament; per tot el que aparegui de
manera diferent, depenent de si apareixen diferents de diferent punt de vista.
. L'aparici del sistema solar, per exemple tenint molt diferent del sol, la posici central, com la
terra, el perifric, on hi ha l'aspecte ms simple de l'copernicana, aqu s el ms complicat del
sistema de Ptolemeu; Tots dos fenmens sempre encaixen com en preestablert harmonia, cada vista
copernicana de la posici central pertany necessria i imprescindible una ptolemaica del perifric al
corrent del canvi amb precisi en el seu context no s diferent de l'aparici de l'nima i el cos; i la
diferent posici de l'observaci romanen per sempre diferent d'acord. Ara noms ens queda noms
hem de fer bsicament en aquest exemple, amb dos punts de vista externs diferents, a causa que est
al sol, segueix sent tan b fora del sol i dels altres rgans del sistema solar, que est en un
planeta; per precisament per aix la diferncia entre els dos encara ms manifestacions externes
tamb pot no ser tan gran com el que, com en les diferncies entre l'aspecte espiritual i fsic, la
naturalesa contemplativa vegada considerat coincideix amb ella mateixa directament (que noms
dna la veritable posici interior central ), i per la present les victries acte aparena espirituals, una
altra vegada s'enfronta el mirat, i per la present guanyant l'aspecte material de l'altra. En l'extrema
diversitat de punt de vista tamb s una extrema diversitat del fenomen depn.

Independentment del significat de l'Escriptura no t res en com amb l'autoritzaci


expressa de l'Escriptura, sin una font pot oposar-se a endevinar el significat de
l'aparena externa de la signatura quan es va assabentar d'ella; Tamb interpreten
malament quan ell no ha aprs; i pel que fa al significat del que s com s la
signatura de la natura. Una ment inferior i superior podr, mitjanant carcters del
mateix tipus, per en una compilaci diferent o conseqents expressar-se, i s d'acord
amb el ms baix i ms alt espiritual, que s un smbol de l'escriptura de la natura.
La vista de la nostra font o el llenguatge ordinari de fet pot servir molt b des del principi, el (nou
a prendre ms endavant en consideraci) per invalidar l'objecci, com si noms el sensual (l'rea
nima en el sentit estricte d'alguns filsofs) inferior espiritual, un trobar tal expressi adequada en el
fsic, que de manera significativa amb l'altre i d'acord amb el mateix canvi, per, no necessriament
van de la m espiritual superior a la m amb els canvis fsics. Si noms la ms alta pensaven que la
seva expressi objectiva, no en lletres individuals, els sons, per en fi, un resultat dels mateixos es
pot trobar, de manera que tota la diversitat del coneixement hum s per tant externament
expressable, pel que no s un bastant veure per qu un no s un exemple en el mateix sentit
l'expressi adequada en el nostre cos per ordre, la seqncia d'elements materials, moviments i les
seves esmenes haur de ser capa de trobar, en aquells dies de la naturalesa en aquest sentit
segueixen sent extraordinriament ms i ms variat i mitjans ms graduals a la seva disposici que
nosaltres o al mig de l'Escriptura idioma. Amb 25 lletra morta en paper mort totes les obres dels
poetes i filsofs han escrit fora, per qu no ms nombrosos interminablement amb fibres cerebrals
ms animats i els seus moviments vius, hi ha corrents o vibracions, aix com les modificacions i els
canvis majors en aquestes esmenes que treballa encara original es pot escriure all? I aix podrien
els escrits de poetes i filsofs, fins als pensaments ms elevats dels que depenien, despertar en els
altres si no vermchten per produir un ordre i seqncia similar de canvis en el cervell del lector
una vegada ms, que aix, que s seguit knpften els pensaments del poeta i filsof a si mateix? En
primer lloc, encara s noms l'efecte dels signes fsics en el cervell material, per descomptat, per a
rebre un efecte donat, tamb ha de ser conseqncia ja preparat; Per tant, un animal no entn les
Escriptures, que entn que una persona, un nen no s el que veu un adult.

Per descomptat pot deshonrar a aquest punt de vista el fet que la formaci del cervell com un
bony en brut, amb el que la ment ha d'avergonyir de si mateixos, tant per fer front;per no es pot
compensar la seva meravellosa construcci d'una altra manera? Pot la ra divina, que era un de la
seva creaci, no expressar encara ms en si funcionen?
Diuen que el cervell de l'animal apareix a les persones, per tamb similar, ja que un podria
pensar, la diferncia dels seus actius intellectuals Socialitzar significativament a la diferncia entre
la seva organitzaci. Per no poden dues arpes mirar tan sols importa, i no obstant aix, noms es
poden reproduir en un tros d'una expressi major, sempre que les cordes de l'altra a l'unson o no
haver votat? En cas que un pot veure l'instrument de cordes extraordinriament ben desenvolupat el
cervell amb ms facilitat que l'arpa, el que importa en el joc intellectual?
Pel Superior no vinculada menys a l'expressi material de la part inferior, la manifestaci
sensible, ni tan sols es pot tirar-ho juntament amb aquest ltim, des d'una llana en conjunt la part
superior d'una pirmide amb la base quan estan per mitj del mateix resta al mateix pis deixa sobre
la qual descansa, i la direcci a la punta de la base de reconixer mateixa. Com entendre aix, s
bastant clara evidncia de la discussi posterior.

Anem a partir de la imatge amb el punt anterior: Imaginem un home, que pensa, sent,
pel que poden d'una altra persona, que en el seu cervell, els seus nervis en aparena,
percebre res del seu en els pensaments i sentiments anteriors. En canvi, ell s matria
i tota mena de moviments de material fi 5) perceben, tant ms com ms s'aguditza:
l'observaci, o si no pot percebre directament externament aquests moviments, per,
s directament perceptible externament (encara que noms sigui en context cientfic)
pot tancar en aquests moviments. Aquests moviments de la matria subjacent posen
davant de la lletra, la paraula del pensament, del sentiment, sin una paraula que s la
necessitat natural lligat a ella. Per contra, l'home que pensa, sent, percep res fsic
d'aquests moviments i la qesti subjacent del seu cervell, els nervis fora, perqu no
pot enfrontar-se a si mateixos, per noms la manera de pensar, sentir fins i tot ell
com el significat d'aquesta expressi per si mateixos , Ell apareix cervell i els nervis
amb el fet anterior a moviments com el pensament, la sensaci, perqu ell mateix s
el cervell i els nervis, que no sigui matria i el moviment, perqu s'enfronta a ells.
5)

Per raons de brevetat, afegeixo no sempre afegeixo: "i els canvis en el moviment" (tot i que pot arribar
principalment en aquells), aquests dies poden haver canvis en el moviment es va posar sota el concepte de
moviments d'un ordre superior.

Aquesta idea pot semblar forma molt materialista a primera vista; no s el mes; Per
tan sols els pensaments que apareixen internament poden ser diferents als moviments
cap a l'exterior que apareixen en el perms de cervell a qu estan obligats per la
identitat del sistema base, pot, en virtut de la mateixa identitat a travs de diferents
moviments en el cervell, com els pensaments permetre a la qual van lligar sn. Els
pensaments no sn productes d'un sol costat, les conseqncies dels moviments de
material, per les mocions de fons per usar el que els pensaments sn rics, poden
seguir noms dels que tamb els agrada fer servir sn rics, i aix cap enrere
indefinidament en si. Noms un moviment reflexiu de nou pot produir un moviment
reflexiu; Aix que els fluxos no els importa de la matria. Genera escriptura morts en
alg una idea, es pot, per noms si primer emanava d'un moviment reflexiu i no
obstant aix un context major reflexiu, en el qual tots estem concebuts amb
l'Escriptura tamb pertany, i s'alimenta en un cervell pensament portador. El primer

dispositiu del cervell en si, el que fa que un home tan alt pensament noms s capa
podrien fluir d'un ordre material, que segueix sent ms general i moviments ms alt
reflexius capaos (veure. Vol. I, Cap. XI. M), aix havia participar activament en la
creaci; en cas contrari es tractava efectivament dels grumolls de cru, el simple llast
de la ment, el que vost porta a terme amb tanta freqncia. La interdependncia
significativa del material i espiritual, que s evident a partir de la identitat de la seva
naturalesa fonamental, de fet conduir a altres conseqncies, com la condicionalitat
d'un sol costat de l'esperit amb el qual el materialista det travs de la matria. Aix
demostra present a tot arreu per la mateixa Escriptura, ja que es basa en la vista
fonamental discutit aqu. A la primera part de les mateixes idees de Du es funden en
aquest punt de vista, el que pot fer front a la ms digna a un costat, i en endavant,
l'esperana d'una vida futura, es crear en ell, mentre que el materialista de la vostra
opini sempre noms la negaci de Du, digna d'aquest nom, i ha estat capa
d'establir una vida futura.
L'espiritual i el material, es pot de cap manera ser no lliure pel statuierte aqu identitat de la
seva naturalesa bsica del que imaginat el deixa anar en contra. Perqu en compte que tamb pot
buscar en l'essncia de la llibertat, el fet que la ment t tamb la seva expressi en el cos, la seva
llibertat no pot ser restringit; la fsica s, per descomptat, tamb contenen conjuntament l'expressi
de la seva llibertat. Realment vost s que s a tot el que la llibertat de la ment canvia en rees del
Efectuar fsica, i es va limitar a dir que prefereixen tals seguiment cuidar. Aix canviar per a
nosaltres noms en la mesura que van juntament amb els directament de la seva expressi. Ja sigui
un o l'altre, no pot decidir a entendre a travs de l'experincia; i l'ltim s almenys tan raonable com
el primer, s, al meu entendre, si passem per alt les implicacions i interrelacions de tots dos supsits,
raonables que el primer. (Veure Vol. I. cap. IX).
Mentrestant, si el nostre punt de vista no s molt materialista, per t un costat molt
materialista, que complementa per amb un costat molt espiritualista (el que en b). Amb aix, per
no s ni el materialisme ni l'espiritisme, l'essncia radica en la seva unilateralitat.

Alguns ho tenen que els nostres pensaments i sentiments i no obstant aix, el


cervell fsic i el procs nervis que l'acompanya, per la qual cosa no s el mateix,
volen tancar, bsicament pugen per tots dos no gaire, un no es reflecteixen b en
l'altre , Per d'acord amb nosaltres la diferncia entre la publicaci va explicar
juntament amb l'engany, com si un sser diferent abans, simplement pel fet que el que
es veu en el procs cerebral des de l'exterior o des de l'exterior, de manera d'obrir,
com si ho veis exterior, la naturalesa de les coses qui desprs no s el mateix
fenomen, o pot inferir del context dels fets que havia rebut en la posici exterior, que
t el cervell directament per ell mateix en la seva posici central interior. Aix que ara
diu un altre sser per tenir el dret d'aparixer com si ell mateix. Perqu, per, per ja
observacions primeres o conclusions ensenyen que el procs material de cervell (el
que sembla per fora) i l'estat mental (el que sembla internament) el canvi en algun
context, veiem ara per dos essncia d'alguna manera zusammmengehrige que diu,
per, a causa de la ignorncia la identitat de la seva naturalesa bsica, tamb podria
anar b en certs aspectes un independentment de l'altre; per desprs de nosaltres la
capacitat espiritual, mental a aparixer en un cert sentit s, est canviant de manera
significativa a causa de la capacitat d'aparixer una altra manera corresponent
fsicament, decidit fsicament, per descomptat, d'una manera determinada nicament

amb certa posici externa i certa textura el significat del perceptor, que mai va deixar
que la comparaci va fer cas i sempre que prendre amb s que, fins i tot en els quals
no s'afegeix de manera explcita.
Si el procs mental en les persones en el seu conjunt ha d'estar en relaci amb el
cervell i nerviosa desprs no noms per investigar el que noms prop, vam haver de
prendre la nostra idea ms comuna del que prviament aix: Hi ha bsicament noms
els mateixos processos, que d'una banda pot ser considerada com fsicament orgnic,
de l'altra com un espiritual, mental. Com els processos biolgics, que representen a
alg que, al marge d'aquests processos d'auto-peu, la mateixa mirada, o obre de coses
que es veuen sota la forma de forma externa perceptible com l'anatomista, fisileg,
fsic el fa; com pot comenar com ell vol, no ser capa de percebre el ms lleu dels
fenmens psquics en si directament. Per contra, aquests processos representen ms la
mental, etc. com comuns sentiments, sensacions, idees, aspiracions, sempre un
Selbstgewahrung t lloc en aquests processos.
Vost pot veure les condicions fisiolgiques que poden incloure empricament que les persones
que apareixen una mica objectiva com un cos (no noms sorgeix un sentit com fsica subjectiva)
especificar una mica ms a prop, com va passar aqu, i algunes discussions distants fan sense el
terme , la diversitat de l'objectiu que apareix corporal i l'espiritual deps, respectivament, en el punt
de vista exterior i interior de l'observaci, per tant, s'ha de sotmetre a una modificaci. I ja que les
consideracions generals que hem de primer fan, no sn modificades per aquesta especificaci,
abstraiem primer d'ells per tal aqu sobre nachzutragen l'exacta noms al final (amb l'addici de l),
no fos cas que l'objecte embolicat per peculiaritats que ara es pot fer encara ms a un costat.

Resumim la nostra vista, tot sota una expressi general, pel que serem capaos de
dir:
Cos i ment, o cos i nima o el material i ideacionals o fsics i psquics (aquests
oposats en el sentit ms ampli s'utilitza aqu com igualment vlides) no es troben en
l'ltima ra i l'essncia, per noms es diferencien per la posici de l'opini o
observaci. El mateix apareix en la posici interior, espiritual, psquic, pot una virtut
oposada que la posici externa contrast a aparixer noms en una forma diferent, que
s precisament el material de l'expressi corporal. La diversitat del fenomen depn de
la diferncia en la posici de visualitzaci i de peu sobre ella. En la condici que el
mateix sser t dues cares, una espiritual, mental, llevat que s, una tangible, fsica
llevat que que ell s capa d'aparixer en una forma diferent entre si, per no
s'adhereixen a tot el cos i la ment, o cos i nima com de dos bsicament ssers
essencialment diferents entre si.
En els sentits externs toca o coincideix sempre una auto-aspecte espiritual de la
naturalesa inferior amb les qualitats materials de l'altra. L'acte-publicaci sensual que
s'excita en mi per un altre, al mateix temps, em diu que l'existncia i el treball
d'aquest altre, i s'aplica a mi per tal que en la seva aparena exterior. Puc aix veure el
sentit de la percepci espiritual o corporal, psquica o fsica, ja que vull; Noms
depn de la direcci de la vista. De fet, quan miro al meu voltant, perqu pugui veure
el fenomen que sc jo en la visi en mirar una externament excitat en el meu autopublicaci de la I-fila d'auto-publicaci uniforme de tot el meu ser, aix contnua
determina trobar que la meva intuci , la sensaci, que s un procs mental inferior,

aix com la iniciativa noms del meu aspecte material de la ment de la naturalesa
externa, pel qual jo individual mateixa en relaci amb els altres detalls de la mateixa
mirada. Tant l'aspecte cau en un, de manera que en un perqu sabem hi ha una altra
manera i tenen, com tota la resta pot semblar a nosaltres, com un mitj d'auto-excitat
per l'aparena de la nostra ment. Un representa l'altre. Per esperem que la prpia
aparena, que excita la cosa en nosaltres, en lloc de la cosa en si, per encara estem
buscant alguna cosa substncia tan peculiar dels mateixos darrere l'aparena de la
qual cosa tal noms excita en nosaltres, i el que llavors (sols o en combinaci amb
altres ) poden estar subjectes a la lliure publicaci d'un altre tipus, com ho hem fet de
la mateixa. Aquest prpia aparena del que fem servir llavors com la seva nima que
l'auto-publicaci que estimula en nosaltres, i per la qual creiem que caracteritza el seu
cos contra. La diferncia de l'auto-publicaci espiritual i les qualitats materials de
l'altra, que desapareix en la percepci sensorial d'un punt de vista, en conjunt ve en
una, per tant, tamb es produeix un cop ms notriament evident quan, com sempre
passa en la confrontaci dels relacionats entre si espiritual i fsica, Sempre se suposa i
per tant tamb en la discussi de la seva relaci amb nosaltres, el que s apareixen en
la posici interior, tamb pensem vist des d'una posici exterior. Si alg, mentre miro
la naturalesa exterior i amb aix els guanys d'un fenomen jo interior que coincideix
per a mi amb l'aparici de la naturalesa externa, mireu-me als ulls i el cervell, i pot
seguir-anteriors processos visuals (i ell no pot directament, ell s capa, per dins de
certs lmits, de circuit extern el vist), de manera que ho faria, encara sensual, per en
una forma molt diferent en virtut del seu punt de vista exterior a la vista, ja que em
sembla que en la meva posici interior. En el meu punt de vista, el meu nervi activa
potser em representa en forma de muntanyes, See'n, arbres, cases representen, i que
anava a veure una massa nerviosa blanc i cont tot tipus de corrents i vibracions, si
pogus ser establerta per l's apropiat d'eines afilades. I just aix es diu nervi
actiu. Per la naturalesa que veig externament en forma de muntanyes, See'n, arbres,
cases, encara pot aparixer d'una manera diferent, fins i tot internament a tot arreu,
com els veig en la meva posici externa, tan bo el meu cervell i nervi ptic, que veu
alg externament en forma d'una massa nerviosa vibrant blanc, per, s que sembla
internament d'una manera diferent, en el qual ja no necessitem el nom del cervell i del
nervi ptic de l'aparici. Aix que el doble punt de vista de l'observaci fa que
l'aparena de sempre diferent, i sempre a distingir l'espiritual, mental i corporal, fsica
d'acord a si es considera la publicaci com la seva prpia auto-publicaci interna o
com una manifestaci de l'altra. S, quan poden ocrrer casos en qu s dubts que
hem de parlar de l'aspecte espiritual, psicolgica o biolgica, fsica, cas de dubte hi
haur tamb sempre si el fenomen com una qesti d'aparena o una aparena
d'alguna cosa oposat han de ser preses.
Sembla una part del seu propi cos, per noms amb un altre s parts del seu cos, pel
que en virtut d'una juxtaposici del que percep i el percebut, el que entra, i sobre la
qual s'involucra tot l'sser en una major fenomen. Aqu, tamb, l'aparici d'all
corporal, fsica s noms perqu no sigui l'acte all. La cama apareix com corpria no
per a si, sin per l'ull; la sensaci que l'estimula a aix, per assigna l'auto-aparena,
la conscincia de la totalitat, una, l'ull pertany a la cama alhora; s que pot existir

igualment noms com a part d'una auto-publicaci tan general, que l'ull pot veure.
noms com a part d'un cos ms general La cama, per tal de que pertany al cos, tamb
contribueix amb la seva part a la sensaci general que l'nima, adjunt auto-publicaci
de tot el cas. Aix que sempre porta la combinaci de parts del nostre cos al nostre
fenomen general en l'acte; per pot estimular les disposicions sentits igualment per la
posici externa de certes parts del cos (els rgans dels sentits) en contra de l'altra,
com en contra de la naturalesa externa (el nostre cos tamb en si pertany) estan
causats, que segueixen sent, per sempre subordinada a la lliure manifestaci del
nostre conjunt, s a dir, caure en la nostra nima. Aix ja s Vol. I. cap. XI. J
negocien; i pot ser explicat amb ms detall amb el personal all sn empleats aqu
consideraci perqu potser l'article per al primer la vista era una mica difcil.
A mesura que el petit cos de l'home es comporta en aquest sentit a la natura ms
gran (Vol. I. cap. XI. J). Criatures ocorren en un mn extern cap a la percepci que
sn per a ells ia travs d'ells a Du, l'aparena fsica del mn. El costat espiritual del
mn, en general, s en part auto fenomen a tot el mn, en part per relacions de
subordinaci, en l'auto-publicaci de les criatures individuals que pertanyen al
mn; per els que seran totalment coberts per la suma d'aquests de cap manera, per
no merament la suma dels ssers individuals escoltar la suma dels seus autofenmens, sin tamb el mateix enlla d'un enlla d'auto-publicaci superior. Aqu
ens referim, ms especficament, sobre el qual ja en el primer volum (citat
anteriorment) discussions arades.
Com ens enfrontem a una gran quantitat de la naturalesa noms en interior, en contra d'un altre
noms en el punt de vista extern, l'existncia o la possibilitat d'un altre punt de vista, per sempre
han reconegut, per la qual cosa hem d'afegir a la idea i la conclusi (en la mesura no es tracta
d'instint o de la divulgaci d'evitar la conclusi d'aquesta possibilitat aqu pot romandre oberta
desprs de tot,) el que ens est negat per la nostra posici natural, la qual obtenim realment
perceptible fsic i el psquic l'imaginari i Urban.No puc veure el meu propi cervell, o fins i tot d'un
altre cervell viu, externament, per em fiqui en ment, per la vista de la part exterior a la visi,
l'obertura, ja que es veu i s'acosta; No puc veure amb un esperit diferent, no reconeixen les
intencions de Du immediatament; per posat en la idea amb inters la posici de l'auto-publicaci
d'una altra persona o de Du, toqui o toc en el que una altra persona pensa sobre Du per les
intencions. Encara que en realitat noms una conjectura, probabilitat, hiptesis, sempre que no ens
tingui xit cal provar per l'experincia directa s tot el que acabem d'obrir, per esperem que
l'hipottic o sense desenvolupar fsica i mental real o tangible iguals, fer del mateix en els termes de
la categoria, que encaixa en el context de la mateixa, el perceptible s'organitzen a partir de llavors,
d'acord amb el, ja que compleix amb les tres condicions segents: l) que, si encara no ho
experimentat directament o amb experincia, per sota la forma d'extern o internament
experimentable i per tant s concebible en oposici context Wi; 2) que encara era, desenvolupat a
partir del context de l'experincia i d'acord amb les regles que han demostrat a si mateixos en
l'experincia; 3) que la seva adopci complementant el nostre camp d'experincia, sense protesta, no
expulsar amb els nostres interessos prctics a l'oposici, per en el mateix o compatible Tir interior
propici.
Molts estan en les rees fsiques i mentals, que poden ser considerats com una abstracci,
per no tan abstracte s tal. Com la velocitat, el nombre, l'energia, el canvi, la diversitat, la unitat,
l'ordre, totes les categories generals de la realitat en absolut. Igual que una amb l'hora de considerar
la realitat experiencial o explotables en zones fsiques o mentals que en depenen, fins i tot com
abstret de la una o l'altra o com a relacionada a aparixer en un o l'altre.

Aquestes disposicions sn bsicament res ms que declaracions que prenem les proporcions
en aquestes relacions de la mateixa manera que es prenen en la vida a tot arreu.

Tenim raons per creure que la forma externa i les accions de les persones que
sn objecte de la nostra percepci externa immediatament, de vegades noms
representen el lmit exterior d'una organitzaci interna, en part, les conseqncies i
estimulen els moviments interns, amb les seves esmenes per canviar immediatament
les condicions de l'nima, i que la mesura es pot aplicar l'expressi directa de la
mateixa, per, l'Aparici externament aquesta referncia fixa a l'auto-manifestaci
espiritual de les persones no mostren. A partir de llavors pot ser una expressi interna
i externa de l'nima fenmens difereixen; i la cincia ha de tractar de determinar la
interna, per el que ells mateixos nica inferncia pot en la concurrncia de
l'extern. Aquest punt de vista no es contradiu amb l'opini general que tot suport
corporal en una relaci definida a l'espiritual; a causa de que l'exterior en els ssers
humans Apareixent el traeix al seu especial espiritual cap referncia especfica, sin
que pertany a l'expressi interna que espiritual essencial, que pertany a tota la natura,
i s que la seva relaci particular.
A la manifestaci de l'esperit, una distinci s nivells ms alts i ms baixos, dels
quals la sensaci sensual es considera la ms baixa; per comparteix amb el carcter
espiritual ms alt del sal de l'autombil. Perqu, tampoc es pot dir, sembla per si
mateix, per la qual cosa cau, per en un acte-publicaci ms general, s'arregla de tal o
baix. Ara pot ser preguntar com s possible, encara que la sensaci sensual en
processos materials dels nervis i el cervell i que va amb ella, expressant que el mental
superior ho fa b; no s ms aviat el fet mateix difereix que es tracta d'augments
independents? Per mentre ms gran s espiritual, per no pot estar sense un coixinet
sensual o simblic (veure. Vol. II. Cap. XVII), domina en la remuneraci, les
condicions, els canvis del sensible o figuratiu, que es mant per mitj dels mateixos al
fsic i el seu Canvis lligades. No obstant aix, ara l'auto-publicaci sensata va escoltar
com una expressi dels processos materials donats individuals, ms gran ser
espiritual suprimit de tal ordre i seqncia de tals operacions que s'espera d'acord
amb el nivell ms alt de referncies espirituals, condicions, canvis d'ordre superior en
el present procediment o expressa, abstractament concebut, en aquestes relacions,
condicions, canvis d'ordre superior en si. Aix que en lloc de ser simplement sense
relaci amb les circumstncies i els canvis en les propietats fsiques, com molts
creuen, est en la naturalesa del canvi, a causa del fet que les funcions corporals han
vegada un temps prendre una transici uniforme, s'esmenten en aquest moment. En
una paraula, la vida superior espiritual est vinculada a una vida fsica ms alt, i per
contra, no va en la vida fsica; la demanda per tant tamb un major increment i
desenvolupament de l'organitzaci fsica per tal de ser capaos d'existir com una mera
vida intellectual ms baix, i viceversa. Aix confirma l'experincia perfectament.
Es pot dir, est b, episodi, relaci, el canvi s ms que res material; aix, per tant,
va expressar el major Espiritual per no en alguna cosa material de. Per l'ordre, la
seqncia, la relaci, el canvi no s gens real, si no en rees fsiques o espirituals
reals; Per sn aquestes categories aplicables, de fet, proporcionen tant materials com
camp espiritual; i un procs material ordenat segueix sent un procs material, i la

naturalesa d'un procs fsic pot estar sempre amb la caracteritza es parla de les
condicions i els canvis en l'anterior en els seus moviments sense els nostres
espirituals Auffabarkeit aquestes relacions els fa ser espiritual quan exerceixen en
rees substantives. Aqu, l'anterior s'aplica remarcat. Per a un mxim ordre,
seqncia, canvi de relaci sn abstraccions; sin que tamb s el ms alt espiritual
associada una abstracci per si mateix, en realitat, noms en relaci al Baix o cobreix
el jo inferior composta. Com, doncs expressa la menor espiritual en cadascun dels
processos de fons o en un sol processos materials, de manera que el ms alt en el que
la mateixa pot ser compresa en relaci tal procs o processos tals com a ordre
superior, com ms alts, ms rtio, ms canvi.
Untriftig seria si volia ser derivat del parallelisme d'all mental i fsic, que t les
seves arrels en la nostra opini, la tasca de qualsevol cos en particular, qualsevol
moviment en particular en la naturalesa, per especificar una associada espiritual
especial que en lloc de les experincies ms comunes mostren que una multiplicitat
diferent del material pot junts d'acord a una simple unitat de l'espiritual; molts
tremolors nerviosos a una sensaci, cervell molt complex es mou en un pensament,
els dos hemisferis del cervell per pensar. El fenomen de material t lloc en l'autopublicaci de dir-ho junts. L'nima t una fora simplista. L'espiritual no s gens
fcil, per en qualsevol lloc ms fcil que el material en el qual apareix a si
mateix. Com una relaci s sempre ms fcil que els nombres la relaci s'illustra
com una paraula de moltes cartes pot tenir un sentit molt simple, l'espiritual s ms
senzill que el material en el qual s'expressa. Com ho fa, per pot donar proporcions
ms altes, per al qual les proporcions ms baixes formen el teixit, i el significat d'un
discurs sencer pot estar compost fora de la ment de diverses paraules, l'intellectual
no s simple necessria; s simplement ms fcil que noms les coses materials el
significat hi s, i com ms gran sigui espiritual ms simple que el menor, que est
subjecta, en proporci de la substncia s per a ell. Per tant, la tasca noms es pot
derivar del nostre punt de vista, indiquen per qualsevol rgan i cada moviment, ja
sigui, ho va escoltar sort sort li Intellectual per si mateixos o que gran, donant suport
esperit complet que ajuda a constituir. Perqu el que fa que tal tot per si mateix, per
sempre va a formalitzar el.
El punt de vista general, en la nostra opini no impediria a tals. B. que tota la
totalitat de la persona a crrec pels moviments gravitacionals dels cossos celestes Un
portava en si mateix fenomen indistingibles de la conscincia o sentiment bsic en
l'esperit div o fins i tot alguna cosa inconscientment, vaig indistingibles (en el sentit
Vol inconscient. I. Cap. VII) einginge en els seus fenmens de la conscincia i sanar
constitudes. No obstant aix, la naturalesa dels moviments individuals, que
contribueixen a un fenomen idntic de conscincia no s indiferent a ella; perqu tot
el fenomen de la conscincia experimentada per la modificaci de la influncia
individual. Un pot explicar aix: Qualsevol tipus d'olor s una sensaci senzilla; cada
substncia d'olor per s un material compost; ara canviar encara que sigui un sol
component de la substncia olorosa, que aix, per tots els canvis en la sensibilitat
simples; encara que una lleugera modificaci de la composici pot canviar noms
lleugerament.

D'acord amb aquest principi, la contribuci ha de ser avaluat, que les


installacions fixes del nostre organisme i el mn per oferir la conscincia (encara que
no hi ha res absolutament inamovible en realitat). En va es podria preguntar qu
correspon a aquestes installacions fixes especials espiritual; res. Per el context de
les festes movibles es poden moure amb la direcci d'un mateix i la forma que no
podria existir sense aquesta connexi. Aix que cal prendre noms en relaci amb
aquest slid com a fons per l'espiritual i el mbil;o, si els moviments especials a les
caracterstiques especials de l'espiritual poden servir, no pot oblidar que encara poden
noms pel context de les celebracions a ser el que sn, i per tant no excreten els
festivals a si mateixos de l'expressi o portador de l'espiritual, per almenys
tranquillament tenir en compte correcte.
Les consideracions anteriors expliquen en qu la instigaci troba, simplement
confrontar l'espiritual com un simple substantiu que Mannigfaltigem, tot i que noms
s'autoritzen de fet, fer-ho en un sentit relatiu. Hi ha molt espiritual, que no s fcil,
per encara ms fcil que el fsic associat. A ms, explica fins a quin punt l'nima,
l'espiritual, com la banda del cos, es pot aplicar la corporetat. Finalment aqu rau el
motiu racional per aix es pot veure en el material en relaci amb l'espiritual com el
ms baix, la base, la base, el mateix seient; ha sostingut que s igual a una base de
noms una rtio per sota de la qual s'afirma fins i tot dins l'espiritual del superior a
l'inferior. Fins i tot s el ms alt espiritual sempre ms fcil que la inferior, que est
en relaci amb la substncia. Consisteix L'espiritual de tal forma a l'mplia base
d'all corporal, ja que estaven en i s'escalfa fins de l'inferior al superior respecte.
Desprs d'aix, llavors tamb s evident, ja que el mateix substantiu pot portar a un
menor i major espiritual al mateix temps, per mitj de la Baixa Superior descansen
sobre ell. Per el material s'ha d'organitzar de manera diferent, i una mxima, que
simplement utilitzar un baix espiritual, d'acord a un ordre superior, com li diem, ha
de no noms ser en si mateix un collector, sin que tamb inclouen una varietat de
condicions, que al seu torn inclouen els ,
Com alguns poden aparixer (en fsica) un altre collector, quan (d'acord amb el seu costat
espiritual), no es pot explicar, perqu s fet fonamental, per va explicar de la segent
manera. Collocar un sistema de 5 punts a un altre sistema de 5 punts per sobre, i cada un es senti
tot l'enlla dels seus punts en un, de manera que la diferncia de nombre i disposici dels punts de
ms que du a terme diferents gruixos i textures de simple sensaci. Ara b, aquest s un sistema
amb l'altre sistema no s tan connectat com qualsevol en si mateix; perqu posem el just per davant
tant com dos sistemes diferents; Aix que la vinculaci de l'altra tampoc s exactament aix, fins i
tot notable, per s a partir de tots els punts de la mateixa que d'un afectat en particular.

Una consideraci similar quant a la simultnia o espacial es va a aplicar


successivament a la Temporal. No podem exigir d'especificar l'especial d'un procs
espiritual associat per a cada moment especial d'un procs fsic; per resumeix junts
sch tamb successivament des del procs temporal d'un material molt ms en una
unitat simple espiritual. Sensacions visuals i auditives en nosaltres sn excitats per
Oszillationsprozesse, i aix com els canvis fsics que estan subjectes a ells en
nosaltres, tamb la prpia naturalesa oscillant; per no ens sentim oscillar, per
resumeix l'oscillaci de la matria per a nosaltres en la contnua simple sensaci

junts. Cada moment de l'oscillaci s d'una naturalesa diferent a l'altra; per creiem
que res d'aix coherent en si mateix canvia, sin tot el context de la mateixa en
un.Tamb ho sn els estats de son, en el qual podem caure temporalment a considerar
des d'aspectes duals dels patrocinadors de la conscincia. Un cop pels nostres cossos
adormits sin que entra al sistema a tota la natura deliberada, es troba amb els seus
moviments de conscincia que suporten en certa i la determinaci de la
relaci; persones dormint en un costat de la terra es relaciona amb els gurdies costat
de l'altre costat de la condicionalitat de la Comunitat; en segon lloc, el nostre somni
en si s vorbedingend per als nostres gurdies. No vam poder veure el que si no
havem dormit, i el nostre estat de conscincia, pel que s suportat per aquesta, sens
dubte, estar inconscient, els processos de la matria.
Aix ha de ser aix, per descomptat, no s per se en els antecedents conceptuals en
la nostra opini, per noms en el fctic. Derivem res per se a partir del concepte de,
per el conceptual nostra vista s en si interpretar noms en termes de la
generalitzaci dels fets, en cas contrari, condueix a conclusions falses.
S'explica a si mateixa moltes de les condicions anteriors de la srie aix aritmtica de
nombres.
En la progressi aritmtica de la primera ordre:
l, 2, 3, 4, 5, 6 ....... (a)
hi ha una multiplicitat de membres visibles que tenen la invisible constant (aritmtica) o la
diferncia de relaci de l entre ells. La diversitat dels membres visibles de la srie s la diversitat
fsica d'un organisme que diferencia invisible a tot arreu idntiques, vinculant aix els membres de
la srie, la llei de la srie es caracteritza, el que preval en l'nima del cos o de la persona designada
espiritual el que exteriorment invisible per al cos pertany formes generalitzades dels mateixos, la
banda secreta. Com que tenim una senzilla espiritual a la multiplicitat de la corporetat.
Si no hi ha nima senzilla es, per, l'nima t sempre en proporci al cos el carcter de la
simplicitat, i aix es reflecteix en tot cas de l'esquema. En lloc d'una nima simple, per tamb es
pot pensar en una simple sensaci, el subjecte s un procs fsic compost.
La srie
l, 3, 5, 7, 9, 11 ....... (b)
l, 4, 7, 10, 13, 16 ..... (c)
diferir de l'anterior noms en la mesura que hi ha una relaci
constant d'altres termes, respectivament 2 o 3, en lloc de l
abans, troba en ella. En elles regna una mica al llarg idntics,
excepte que s diferent per a diferents files. Aix que un cos
compost diferent pot portar a un tipus diferent de sentir un altre
tipus d'nima, o un procs fsic modificat diferent, per en
aquests casos simples, per sempre segueix sent simple, si seguim
tota la identitat de la relaci entre el nombre sencer com un
representant de la que pot distingir res en l'nima del cos, o la
sensaci del procs fsic, que es presenta a travs d'aquesta
srie.
Per obtenir un altre tipus d'nima o sensaci, ha de ser un altre desprs de tot el cos o
esquema d'operaci sensaci fsica. I confirma l'experincia, pel que podem fer aix.
A part de prop, trobem expressada en esquemes anterior del miracle ms gran en la relaci de

l'nima amb el cos apareix. El cos s diferent d'un lloc a un altre, ara es podria pensar, l'nima que
habita aquest cos, seria, en la mesura que pensar en relaci fixada a la mateixa, d'acord amb la
diferncia en si una igualment diferents sn; En contrast, l'nima pot arribar a travs de la major
diversitat biolgica d'una manera idntica, per tant, independentment de mostrar la naturalesa
individual d'aquests collector, d'altra banda s la seva naturalesa a la natura en total del collector
fsica en tapes slides.
El mateix s cert de la relaci de l'nima, de l'esperit al cos, es poden transferir a la relaci de
la salut mental als esdeveniments fsics; si imaginem les xifres visibles individuals com moments
successius d'afecte fsic o com successiva corporals Zustndlichkeiten mateix individu.
Penseu, per exemple. La srie de nombres
l, 2, 3, 4, 5, 6 ....
perqu pugui tenir un estat fsic diferent holding expressa com
qualsevol abans per qualsevol nombre subsegent. Ara el que podria
semblar a primera vista, l'individu no va poder trobar al
Zustndlichkeiten tarda; s cada nombre diferent. Per per
qualsevol nombre de la mateixa manera els fluxos de l'anterior i
per la llei o la relaci entre la progressi de l'nima es
representa, per segueix sent la mateixa nima i mant el nombre
sencer del mateix carcter.
L'esquema s'ha demostrat fins ara noms en la seva forma ms simple sense desenvolupar, en
els que nicament les condicions ms generals es poden complir, incloent la senzillesa de l'esperit
de multiplicitat fsica contrari. Mentrestant, aquesta simplicitat s vlid almenys per a la nostra
nima noms en un sentit relatiu. Ens diferenciem per moltes coses en les nostres nimes, en les
nostres ments. Ara sembla difcil a primera vista, aquesta relaci peculiar de la diversitat interna de
la ment al mateix temps recuperar el carcter que uneix la unitat enfront de la corpria en
l'esquema. No s que es troben en l'esquema sense desenvolupar. Per el principi de la srie
numrica tanca aquesta representaci una de la forma ms natural d'un mateix; per pot trobar files
d'un ordre superior, que representen noms units per un collector mentals debilitat abasta la
diversitat del que s natural, per per completar-se a si mateix en un COBERTES generals del tot
idntiques, que tamb ells dominaven i corporals.
Z suposo. B. una trucada srie de segon ordre
l, 2, 4, 7, 11, 16, 22 .... (A)
de manera que les diferncies en el segent en cada altres figures
no sn ja ms constant en la srie anterior, per fan igualar la
srie
l, 2, 8, 4, 5, 6 .... (A ')
A travs de la srie d'aquestes diferncies de pensament
invisibles que s'inclouen en el secret fila visible, aix que anem
a un variat espiritual representat, que s recolzat per la
diversitat fsica de srie visible A; per s'aproxima el nmero de
srie mentals A 'en la seva identitat de seqncia ms gran que el
nombre fsica de A. Per la srie A' noms noms expressa una
menor intellectual i tanca a si mateix encara en una major
COBERTES espirituals d'idntica; perqu un pren les seves
diferncies, sn l constant. La mateixa fila fsica A, per tant
porta ms baixa i ms alta espiritual, al mateix temps, la
desviaci dels nmeros d'un a l'altre, que s'utilitza per mesurar
el collector, en la srie d'inferior A espiritual 'encara

existeix, encara que menor que en A; el ms alt, la diferncia


constant espiritual, per desapareix. Aqu tenim una nima en
absolut nivell ms alt contra el que es recolza en les files
fsiques primer ordenar a, b, c desgastat. L'esquema ms
sofisticat tamb representa una nima ms sofisticat. En totes les
nimes inferiors i superiors regna una unitat espiritual, una cosa
idntic, que ha estat confirmada per tots; per en les nimes
inferiors, res s diferent, que s en el mateix temps el Niederste
Suprem; tot el que en ella s'assenta en un sentit indiscriminada,
aquesta s la unitat d'nima immediatament immanent; o en cas
contrari, podem sensacions noms simples a travs dels ms simples
esquema que representa, no una unitat de sensacions diferents, com
ella troba una nima en lloc bsicament; en absolut, per, fins on
sabem els que estan en l'nima d'un nivell ms alt o ms nimes,
es referia a la ms alta en si unitat espiritual ni diferncies
espirituals entre si, pel que podem de la mateixa es faran noms
d'acord amb la unitat superior.
Altres exemples de sries de segon ordre (on noms trobar les constants diferncies de segon
nivell) sn:
l, 5, 12, 22, 35, 51, 70. , , , (B)
1, 6, 15, 28, 45, 66, 91. , , , (C).
El primer inclou la diferncia constant 3, aquest ltim de la diferncia constant. 4
Hi ha sempre tan bons infinitament moltes files diferents segons com primer ordre possible 6),
si sempre sries de segon ordre anomenem aquells en qu les segones diferncies etapa sn constants, i tamb en aquest cas,
la diferncia constant en funci de la naturalesa de les sries prendre una varietat de valors , De

la mateixa manera
files demanat tamb arbitrriament superiors sn possibles on noms la tercera, quarta, cinquena,
diferncies etc. fallen constant 7), i que els cossos (o processos) estan representats, les nimes (o de la conscincia)
dels nivells ms alts de desgast, el que reflecteix construir relacions espirituals en les relacions, i sempre acabar en alguna
cosa identicals.

Es pot ocupa el segon formulari de comanda, entre altres coses, qualsevol fet
que vost va demanar els membres els uns altres dues files de primer ordre (z.
B. b. I c .. Veure dalt) multiplica dos en dos entre si, o fins i tot el fet que Si els
membres d'una srie quadrat: aix s L, 4, 9, 16, 25, 86, 49 .... que consisteix
dels quadrats de l, 2, 3, 4,5, 6, 7, una srie de segon ordre.
6)

z. B. va obtenir tal si un en relaci amb la galleda, la quarta, cinquena


potncia etc eleva les xifres d'un nombre de la primera ordre, o entre ells
mateixos van demanar membres van multiplicar relativa de 3, 4, 5 files de
primer ordre entre si.
7)

Necessita general, el major nombre de referncies a la


representaci de l'espiritual superior, pel que veiem que la major
espiritual de tothom s capa d'existir independentment de la ment
i el cos inferior; perqu en lloc del seu inventari i la seva vida
est subjecta nicament a les condicions, pel mateix temps els
mateixos controls i domina.

El idntic o la unitat de la conscincia, que s completar les referncies espirituals, s d'acord


amb l'esquema dels ssers sensuals ms primitius i els processos de peu en qualsevol lloc tan
perfecte com en les altures, per es necessita al ms alt pla del que dna ms importncia a la que
emporbaut ms de minscules.
Si comparem les xifres de la srie d'ordre superior, que els individus es representen amb la
possessi d'un espiritual ms alt, amb els nmeros de les files d'un ordre inferior, ens trobem amb
els rangs ms alts i ms baixos de material similar van formar, i cap altra diferncia entre ells que
aquestes files en forma intricada apareixen com aix. Aix que els cossos dels individus mentalment
verticals sn del mateix material fet com mentalment baixa altitud, el mateix material que el dels
animals, fins i tot els processos orgnics de la mateixa permeten a les persones poden reduir als
moviments de material en l'un com en l'altre, noms pren una major participaci , no s tan simple
legalitat prominent de l'organitzaci biolgica i el moviment en el seu lloc; no es produeixen
diferncies i els canvis en l'ordre superior d'organitzaci i moviment, que corresponen als fenmens
de l'nima ms alts en l'espiritual.
En lloc sries aritmtiques es pot veure en els esquemes anterior amb alguns beneficis per a
alguns condicions tamb s'apliquen representaci geomtrica; per he preferit el ms simple
aqu; sc el cam, lluny de creure que totes les condicions de la ment i el cos poden ser representats
per la srie N d'un tipus o un altre, el que ms b va decidir el contrari passa. Un totalment veritable
(no merament esquemtica directa,) representaci matemtica de les relacions entre el cos i l'nima
sembla a mi en lloc de basar en els principis que condueixen a la final d'aquest comenament amb
l'addici de 2, que sn tamb la psicologia matemtica; per aquests no permeten una descripci i
aplicaci senzilla a tal, tampoc sn bastant inequvoca. I vost va amb l'explicaci per l'esquema de
la srie no va ms enll dels lmits adequats, de manera que el mateix s sempre molt til, noms
per explicar les condicions ms comuns i importants del cos i la ment, ms baix i ms alt
espiritual. Especialment bo sorgeix desprs de la Untriftigkeit com per admetre canvis en el ms alt
espiritual sense canvis associats a corporal.
Per establir l'esquema amb el nostre enfocament general de la relaci entre la ment i el cos en
relaci, seria untriftig considerar la lnia nmero fsic visible que per si mateixos la naturalesa
fonamental substantiu independent i les relacions invisibles com una resplendor intern
dependent; aix seria bastant materialista. En realitat, les diferncies entre la srie bsica sn tan
ben real, nica classe externament invisible i diferent dels nmeros que els nmeros de la srie
mateixa base, i la srie bsica fsica poden de la mateixa manera que en funci de la srie diferncia
intellectual sn com viceversa.
Aix i tot no es pot demanar, com si la srie bsica fsica i el rang de diferncia mental
associat (amb totes les diferncies ms elevades que inclou sobretot), dues de les possibilitats, en
relaci amb la independncia de peu l'un a l'altre eren les coses, la primera noms amb el actius de
l'aparici d'un altre, l'altre simplement dotat de la capacitat d'auto-publicaci; per la seva
diferncia depn en si noms aix una i la mateixa naturalesa fonamental no separables real que a si
mateix, en cas contrari ell mateix sembla un cas en una altra forma de srie bsica fsica en forma
de sries diferncia intellectual. En primer lloc, si la publicaci est determinada en gran mesura
per les condicions de la ra fenomenal sent a alguna cosa extern que les relacions d'automanifestaci com a tal no afecta a ells, l'ltim cas a travs de les seves prpies condicions internes
del sistema bsic, que com a tal no afecta l'aparici d'altres de nou, encara, per totes dues
condicions en canviar depenent de canvi. Per tant, l'aparici de diferents nombres en les dues
files; si els nmeros sempre s'utilitzen per a condicions d'impressi; Per tant, aix com la relaci en
curs dels mateixos.

b) la comparaci.
Segons la visi habitual de cos i nima sn dues essencialment diferents, fins i tot
de peu en una espcie de coses contrries, o almenys dos per si diferents cares de la

mateixa substncia bsica amb disposicions contradictries. Sense cap dubte, el


nostre punt de vista no s el normal, per permet que ells se sentin en estreta relaci
amb la versi anterior del mateix. Semblen anar de la m De fet, tan semblant al
nostre cos enfocament i l'nima d'un determinat costat d'un, de manera que vnen des
de l'altre per desprs d'un altre. A causa de que la capacitat de la mateixa naturalesa
bsica, com que aparegui a si mateix un altre s en si mateix una cosa fora diferent
de la capacitat d'aparixer si mateixos, i tots dos modes per als diferents punts de
vista diferents sn no menys. En l'aspecte fsic, la naturalesa de qualsevol altre que el
mateix s tamb essencial; perqu canvia tot just tant amb la naturalesa de l'altra, pel
que fa a la naturalesa del mateix. I pel que no pot fer mal perqu fins i tot desprs de
nosaltres quan l'nima i el cos segueix com de costum com dos diferents, amb
aspectes interrelacionats de la mateixa sent considerat pel fet que el mateix es va
permetre una de dues cares diferents Ausfassung, des de dins i fora fins i tot pot ser
considerada com una bilateralitat de la seva naturalesa. S realment com una cosa que
els oposats es poden encara mantenen, excepte que ara ens hem adonat, que s noms
un canvi del punt des del qual apareixen, i una diversitat de la natura, qu apareixen,
no una oposici en o sobre el fons l'essncia en si, que apareix al que s aqu com una
ra de diverses manifestacions. I aqu la principal diferncia que creiem que s del
com quan vorejades cos i nima com dues cares d'una mateixa essncia. L'opini
comuna ho veu com si aquesta diferncia ja sense tenir en compte la diversitat del
punt d'observaci i existeix l'observador en si, per, que noms surten a la llum a
travs de l'ltima diferncia desprs de nosaltres.
La ra essencial de divorci o agut de material i espiritual, que tindr lloc a la vista
ordinria en canvi, est en l'altre extrem contra la identificaci gaireb insostenible o
una barreja de tots dos, que passa sovint en la cincia. De fet, si el (els filsofs
generalment d'alguna manera, encara que per diferents punts de vista com es reconeix
per nosaltres) identitat substancial del que s la base espiritual i material, per no
condueix a voler identificar espiritual i material en si, ja que el mateix Una, en tot cas
actuar com espiritual i material en relaci oposada; i plana a partir de llavors per
nomenar una o altra manera, si no crea una confusi incurable del llenguatge i
termes. Ara completament si es produeix el principi, tot en la naturalesa, i perqu el
que s concebible per nosaltres per identificar amb el pensament objectiu.
Aquests sn alguns exemples al respecte:
G. diu (N. Jen escriptor 1845. N 64. S. 258 ..): "La naturalesa s un sistema de
pensament que ha sorgit de Du no es troba .... Du i es troba a la creaci de la
matria abans, per el seu pensament crea i formes al mateix temps, la matria, o ms
aviat, la idea s tamb que es va adonar que la matria ".
Per crec que la naturalesa material no pot ser descrit com un sistema de
pensament, sense captar la idea com una qesti pel fet que el llenguatge noms
pensaments i la matria no com a sinnims de la mateixa A, que tant el subjecte, sin
com paraules distintives perqu, en funci que ell apareixen o manifestaci externa
(realitzada) apareixer en el punt de vista intern o extern, s'ha format. Altrament,
hauria d'explicar la concavitat i convexitat d'un cercle matemtic per a aquesta, a

causa de que tant difereixen de fet, noms desprs que el punt de vista de
visualitzaci dins o fora del cercle; l'essncia subjacent, la lnia matemtica s si tots
dos la mateixa; per s bo que tenim dues paraules per al doble aspecte, i no hem
d'establir una identitat conceptual perqu 8)
8)

La imatge de dalt pot tamb la possibilitat de diferents, fins i tot oposades en


certa manera de la publicaci de la mateixa essncia explicar b des de
diferents punts de vista;encara que el punt dins del cercle no s un veritable
punt de vista interior del cercle, que coincidiria amb el lloc en lloc de la prpia
cercle.
En els filsofs reunits a Gotha (23 de setembre 1847), que es
va celebrar una conferncia el Professor U. sobre la naturalesa i
el concepte de categories lgiques. Un cert H. comentar a aquesta
conferncia: "En l'opini del professor est en les coses s una
altra cosa, ja que la cosa en si; l'oxigen no s l'oxigen, per va
pensar en Du, per ell podria saber com es pot pensar d'oxigen i
hidrogen. . Tots dos acaben d'oxigen i hidrogen i penetrar entre
si; el fet que l'aigua pertany precisament noms que aquesta
penetraci mtua, per sense pensar, etc. "Contra acordat O. de la
segent manera:" A travs del seu parlar als seus oponents refutar
immediatament el que estava parlant . Ell diu, l'oxigen no s un
pensament, sin precisament d'oxigen. Per parlant d'oxigen, ell
mateix deu sens dubte una idea, hauria oxigen pensar en el sentit
ms ampli de la paraula. L'oxigen es deia per noms el nom d'una
idea , un pensament, o, si es vol, una (imaginria) imatge en qu
tot est incls, el que est incls en la cosa mateixa, i noms
perqu el pensar un simple mapeig (reflexi) indut per l'home, no
era Urbilden, va ser el objecte real del pensament hum mateix
diferent. O s per res parla humana, per una descrrega d'aire,
pensant res ms que Nervenaffektion o d'un procs digestiu del
cervell? Per llavors, evidentment, cap ra perqu un nombrs
conjunt d'aquest tipus, com el present, aqu assegut, mirant l'un
a l'altre mariscals buits tir o d'afectar els seus nervis. En tot
valor, tot l'inters de la vida espiritual i per tant de
l'existncia mai escolten. Suro altra banda un pensament a la ra,
i en virtut del Sr. H. oxigen a pensar d'hidrogen, etc, de manera
que no hi havia ra per la qual l'oxigen sigui menor idea d'un
pensament fronterer arquetpica absoluta, incondicional i tan
creativa deu, i en aquest van pensar que la cosa en si mateixa la
seva existncia pot tenir. "(Diari de Fichte de. Philos XVIII. S.
313.)
He de confessar que el sentit com que H. aqu per ms en els drets Sembla com O. de
filosfic. Prefereixo desprs de tot l'oxigen d'un pensament de Du estan subjectes; encara que de
cap manera crec que el que apareix cap a l'exterior a nosaltres com l'oxigen, en realitat correspon a
una idea en particular en Du com l'auto-publicaci, per s l'oxigen, com a tal, noms fsic, perqu
all noms per l'aparena. I que l'oxigen de nosaltres es pot pensar, no li faci una idea, o augmentar
la diferncia que fa que el llenguatge per al gran benefici de la claredat entre els pensaments i el cos
cap enrere, mai en.
D'altra banda, hem de dir-nos quant al nostre punt de vista en contra de la no infreqent en els
ltims naturalistes materialistes dient que el pensament en si mateix, una funci del cervell s com

una funci heptica Gallabsonderung, la funci digestiva de l'estmac. s a dir punts de vista
confusos. El Gallabsonderung s una funci del fetge, que cau presa de l'observaci cientfica sobre
del punt de vista extern, aix com el propi fetge; per que el pensament s una funci, que no
pertanyia a l'observaci en el punt de vista extern. Noms els moviments en el cervell, que sn
objecte de pensament, i al voltant de les secrecions i excrecions poden els relacionats de manera
similar una funci del cervell anomenada com Gallabsonderung funci del fetge. Aix pot semblar
a sortir en l'assumpte a un; per correspon a l'actitud divergncia clara del que dos punts de vista
diferents pertany a una claredat de llarg abast en absolut.

La vista habitual t diferents expressions de la relaci entre el cos i l'nima, de


manera que el cos s el portador, coixinet, funda de seient, cos, condici de
l'nima. Aquestes expressions tamb, serem capaos d'operar sense perill per a
nosaltres encara, amb l'avantatge de nosaltres amb l'enteniment del que s habitual
per arribar a la presentaci de les relacions professionals en relaci si noms nosaltres
sempre els entendre en termes de la nostra visi fonamental o, si cal, en els que
tornen tenen dirigir , traducci.
Suport, respatller, seient de l'espiritual s'escolta la de corpori, la seva condici i els canvis als de
l'esperit estan mtuament condicionades, o l'aparici de la lliure manifestaci de l'espiritual. Sobre
la base racional d'aquestes expressions s. Per sobre dels apartats a)
La corporetat s la coberta exterior de l'esperit, sempre que l'aspecte fsic no s el mateix,
per noms l'aparici de andres que sin tamb depn de la forma del jo com una petxina a la forma
dels continguts. Tot i que la noci d'una petxina generalment s'associa la idea que podia ser salvat,
sense que l'essncia, que es vestia amb ella, molt malament una idea que sembla ser aplicable a la
relaci del cos amb l'esperit, per en De fet, en la mesura en qu s aplicable, ja que la mateixa
nima individual, el mateix esperit individual, ja successivament els canvis en el cos durant la vida,
de la qual es pot treure conclusions del que passa quan morim. L'acte-manifestaci d'una nima per
tant t de fet sempre un embolcall fsica en aparena a una altra, per no necessriament sempre el
mateix; canvia amb deixar el sobre anterior cal el cam de l'auto-publicaci; per a condici que una
referncia bsica idntica pot continuar rebent diversos casos, no cal el nugada a la mateixa
individualitat. Aix es discuteix addicionalment en els segents parts d'aquest document.
El cos s rgan o instrument de l'nima, ni que sigui per mitj de la mateixa nima mai pot
aparixer a l'exterior; perqu en si segueix sent auto-publicaci.
El cos s una condici de l'nima, de l'esperit, sempre i quan un fet, el jo-publicaci pot
noms d'acord amb els actius, al mateix temps a aparixer d'una manera determinada per a un altre,
tenir lloc. Per el cos no s condici d'un sol costat de l'nima, per les condicions canviants de
manera que la seva publicaci de la mateixa manera en funci de l'auto-manifestaci de l'nima i
viceversa.

El punt de vista habitual de patiment en la resposta a la cosa especial sobre moltes


dificultats i incongruncies, que es deriven en part que s'ha determinat per diversos
punts de vista filosfics i religiosos a un altre sense clara sobre la incompatibilitat
d'algunes d'elles amb la naturalesa de les coses, sobretot entre si a ser. Segons la visi
habitual de corpria enganxa alternativament a intellectual i espiritual en corpria
actuant a; per no a tot arreu, tamb per tant corre en part per si mateixos; Tamb s
el vestit de seguiment espiritual el cos aviat seguir el seu exemple i viceversa. Per
ara cau en part difcil explicar com dos de la seva prpia naturalesa com un molt
estranys ssers imaginaris (en menys que per contra l'essncia segueix fermament
subjecte,) ha de ser capa d'actuar sobre l'altra, una dificultat que tant el materialisme

unilateral d'espiritualisme ha volgut utilitzar al seu favor, que s'aplica a part principal
per a la intervenci en el mercat de manera irregular que apareix al seu lloc. Per
desprs que els nostres ssers heterogenis no actuen en aquest cas, a cada un, per s
bsicament un estar aqu, que apareix de manera diferent als diferents punts de vista,
fins i tot agafar dos estranys avui causalitats irregular en un altre, perqu s noms
una relaci causal all, el en una substncia que es produeix de dues maneres, s a dir
des de dos punts de vista, rastrejable. Llavors es van trobar amb la dificultat i la
inconsistncia de la vista ordinria, no importa caure en la unilateralitat dels sistemes
monistes perqu es pot canviar la posici de qualsevol consideraci. Vaig a baixar.
El parallelisme en l'execuci del fsic i el mental, el que resulta de tal forma que
recorda a l'harmonia preestablerta de Leibnitz, noms que es recolza en molt altra ra
que aix. Desprs de nosaltres com, segons Leibniz, si alguna cosa surt en l'esperit, s
una cosa que correspon al cos, sense que un pot dir, un tenia l'altra causat. Per si no
desprs de cos Leibniz i nima metafricament dos rellotges, a joc amb els altres,
per bastant independent entre si, noms en virtut de les seves bones mitjans per Du
vagi abirrend l'un de l'altre, per s sobre nosaltres un i el mateix rellotge que en si
mateix el seu progrs com a ssers espirituals i ser regendes 1 oposats com la
transmissi i rodes apareix material de conducci. En lloc de l'harmonia preestablerta
s el sistema bsic d'identitat que fa que tots dos fenmens junts adequadament. No
requereix de Du extern com capats, per viu Du mateix com a capats en el seu
rellotge, la natura.
Per cert, podem dir en general: Tot i el carcter empric, el t el seu punt de vista (ja
que, de fet, fora es Uneix per les direccions filosfiques dispars entre si i sn tamb
una part superior basen en perode de prova emprica, que sota c.) apuntar a la m de
la que la seva relaci s clarament entre si.
Ella s molt materialista d'un costat; perqu t l'espiritual a canviar desprs de tot,
d'acord amb els canvis fsics, que s'expressa, apareixer en molt el temps que
depenent de quan la mateixa funci, pel que pot ser bastant tradueix en tals; per s
des de l'altre costat completament espiritualista i idealista; perqu en si mateix no fa
res les coses materials, t com una existncia tan sols per la ment en contra, com una
expressi d'alguna cosa espiritualment fins i tot el que sembla un altre esperit; es
presenta en tota la funci de la relaci espiritual i de ment a ment. Tota la natura
s'evapora en si mateix apareix l'esperit, des de l'aparici de l'altre, per noms en
l'auto-manifestaci que les victries esperit de realitat. s noms en la naturalesa de
l'opini que es pot establir en funci de la seva visi, propsit i context de l'examen,
l'espiritual o el corporal com l'nic o Priore per veure, noms que no posa com a
l'nic de la realitat. Un dels casos, per a la consideraci purament materialista, un
imagina constantment a la posici exterior. No s ni Du ni l'esperit de conversa, per
noms de la matria i les seves forces, moviments i les seves lleis, condicions,
canvis. Processos materials en el cervell per resoldre la voluntat i el pensament
precedent del moviment del bra o d'altres processos materials en el cervell. Una
punxada, un raig de llum en l'ull no estimula la sensaci, per els processos nerviosos
substantius, per, que poden portar a la sensaci; sin perqu aquest tipus noms pot
ser percebut des del punt de vista de la prpia aparena, anem aquest aquest punt de

vista res a on sempre ens preguntem a nosaltres mateixos fora de la cosa. Si dos
parlen l'un a l'altre, hi ha vibracions cerebrals que es comuniquen a travs de la
vibraci de les cordes vocals i el timp i aire vibracions entre els mateixos; i pot ser
en aquest punt de vista desprs que les qestions de nexe causal en la qual aquests
processos de moviment sn, sense tenir en compte la forma en qu apareixen mental
en si. Per de la mateixa manera que tamb es pot considerar en Nexus intellectual
tot aquests sn inserits sense fsic. Un s'imagina que consistentment en qualsevol lloc
de la posici interior, el jo-aparena, si no directament, a travs de conclusi. Ats
que noms hi ha percepcions, sensacions, pensaments, sentiments, intencions,
propsits, l'esperit i Du. Quan vindr moviments no materials i les seves
conseqncies materials en compte, per el que pot sentir l'esperit de la voluntat i
l'esperit del mn en aquests moviments i conseqncies, el sentiment de la prpia
voluntat, el sentiment d'xit o d'obstacles en l'execuci; la intervenci en els efectes
d'un esperit superior que es troba amb el mn que va ms enll de nosaltres. Vine
amb nosaltres la inspiraci de la natura, s l'esperit de la naturalesa que estimula la
nostra. Perqu, per descomptat, no tots corpria individu correspon una igualment
noms espiritual, perqu puguem bemerktermaen no fer la tasca de cada estmul
fsic individual, amb la natura que ens afecta, per traduir-ho en alguna cosa igual de
sol espiritual, sin ms aviat s el suggeriment, ens assabentem per la seva inclosa en
les disposicions ms generals de l'Esperit Universal. Una ona de llum que emana del
sol, estimula mil ulls i flors persones al mateix temps i en un context, i aquesta ona de
llum generalitzat transmet l'esperit div segura per si mateixos o en conjunt amb
altres, cosa que no s tan fragmentada com l'onada ms mental especialitzat noms en
diferents persones i flors d'acord amb la especialment entusiasmats en ells el
procs. Cada estmul extern contribueix amb alguna cosa naturalesa espiritual, encara
que no s necessari en si mateix porta i s utilitzar noms en relaci amb els altres, en
aquest cas en el costat mental de la moneda.
Per tant, el nostre punt de vista es pot prendre arbitrriament com monista en
materialista o en caps spiritualistischem i desenvolupat constantment; Noms amb el
suport que presenti noms un costat del mateix est concebut i desenvolupat. Alhora
que s consistent en la identificaci del suport substancial de la fsica i mental amb
els punts de vista d'identitat, noms que a l'altra i a la una substncia resumeix la
relaci de la fsica i mental dels diferents des dels punts de vista anteriors. Fins i tot
els estoics pensar idnticament Du i la naturalesa com la naturalesa fonamental; la
mateixa substncia se'ls va aparixer desprs de la pgina del seu patiment variant
actius com la matria, d'acord amb el costat actiu formant sempre el poder immutable
de Du. La totalitat de la naturalesa era tant divinament els va inspirar; les estrelles
sent especialment animades individualment (cf .. Vol. I. cap. XIV). Compartim el
punt com com les principals conclusions del seu punt de vista; noms el punt de
vista de la distinci entre la matria i l'esperit est amb nosaltres de manera diferent.
Des d'alguns sectors del nostre punt de vista sembla bastant spinozista, s que es pot
utilitzar com sembla pura spinozismo 9) vista de Spinoza permet com el nostre en
dues ocasions, la concepci materialista i espiritualista del camp de l'existncia de la
mateixa essncia (la substncia) una vegada com fsica (menors l'atribut de

l'extensi), a continuaci, prendre i seguir el Intellectual (sota l'atribut de pensament)


fulles, tant de temor, sin per la identitat substancial de la base que s'est vinculat. Si
l'home vol, pel que pot aquesta operaci desprs de Spinoza sota l'atribut de
pensament, que s considerat com un psquic, per igualment com fsica o sota
l'atribut d'extensi, fent que els canvis fsics que tenen voraussetzlich en la voluntat
reflectida. Cal que l'nima ms perfecta, la ms perfecta del cos perqu s en cos i
nima sn sempre substancialment el mateix, diferents noms per a la seva
visualitzaci. Una nima determinat es pot encendre tot existir per noms un cos
particular. Per la influncia de la fsica en l'espiritual substitut en Spinoza a una
coexistncia de tant caminar, igual que amb Leibniz, noms lligat a la seva identitat
essencial, ja que amb nosaltres. Cada zona t una purament rastrejable en si mateixa
seqncia causal.
9)

Amb la teoria de la identitat de l'altra part de Schelling que puc trobar almenys hi ha clars punts de
contacte; ia mi tot el seu punt de vista des del principi est clar; encara que va ser un arrelat a la feina les idees
de Schelling (la filosofia natural de Oken), que va empnyer a la meva manera a travs del seu titnica atrevir
primer sobre la visi comuna de la natura i tamb per una vegada en la seva direcci.

En tots els vots estem completament d'acord amb Spinoza. Per aix s
substancialment diferent: Spinoza pensa que la seqncia causal en cada rea no
noms pot dur-se a terme per si mateix, sin que tamb s'ha de dur a terme per si
mateix; no hi ha per a ell cap invasi de la causalitat d'una zona a una altra de, per
probablement en virtut de nosaltres possible canvi punt de vista. La ment t desprs
de Spinoza no influeix en el cos, fins i tot el cos de la ment; Els dos van noms entre
si, causalment independents entre si. Spinoza sap conseqncia hi ha vista teleolgic,
que fa que l'ordre del mn material depn de les intencions espirituals, que rebutja el
principi contrari, i deu, probablement, perqu no hi ha principi de la transici entre
els seus atributs (el fsic i mental) es porta a terme, a excepci de la ms general per
el concepte de substncia; d'altra banda amb nosaltres el principi teleolgic troba un
marge molt ms enll de la normalment adoptada a terme.
Gaireb un fet sempre a l'interior, i aix sempre es pot posar en la posici exterior
en contra de les coses el millor que pugui canviar amb la posici de la visualitzaci,
pregunteu en consideraci de Ursach a la posici interior, tenint en compte la passar
per sobre d'una fila a l'exterior, igual que, per contra, i aix de la causa espiritual de
conseqncies materials, com a la inversa; sense negant aix l'altra banda, que es pot
trobar una i altra vegada en l'aplicaci d'un punt de vista en l'altre. S, ja que sn
noms en interior, en contra d'un altre noms en la posici exterior en contra d'alguns
de la natura, de manera que aquest intercanvi entre els dos punts de vista s a
nosaltres mateixos el com de per si, i ltima hiptesi natural, estalviadors; la posici
dels interruptors per aix dir de si mateix, a mesura que busquem l'obra de la nostra
ment al mn exterior o el funcionament de la naturalesa de la nostra ment en ella o
fora. Si es em fica una agulla, de manera que em trobo tota manera inherentment en
contra dels meus sentiments a l'interior, en contra de l'agulla i la totalitat de la natura
en la qual s'inclou, en la posici exterior. Noms a travs de majors necessitats
cientfiques i religioses impulsades, i en part per les mediacions complexes, podem
anar als processos de pensament en els nostres processos cerebrals als processos
naturals fora trobar els processos divinament mentals; estem de fet noms pel fet que

les necessitats ms altes; per a mesura que els trobem, no la visi de les coses a
partir de la posici natural donada immediatament consideri inadmissible com ho fa
Spinoza, que es veu obligat a rebutjar la teleolgica l'enfocament natural. En el nostre
enfocament podem nosaltres el mirador natural de cap cientfica estar atrofiat, com, t
per contra no estar preparat per ells en la seva conseqncia equivocat. Encara estic
a la part inferior.
Si Spinoza no se sost a aix ens mateix pas, aix rau en el fet de la seva
Mikenntnis, a la qual la diversitat de l'atribut fsic i intellectual basat (d'acord amb
la nostra fenomen fsic i mental). De fet, Spinoza surt de la terra, com ho idntic
Alhora tan diferents, fins i tot com un fsic, llavors podria aparixer com espiritual,
no noms inexplicable, per ho deixa rotundament negat pel sentit de la presentaci
ms comuna, la varietat d'atributs (d'acord amb nosaltres s l'aparena) per a la
visualitzaci subjectes independentment de la diferncia del seu punt de vista, d'altra
banda com un regal, i per tant tampoc podem mirar a travs del canvi de punt de vista
com cancellada, ja que el nostre s el cas. Segons Spinoza sn tant materialista i
l'enfocament espiritualista, tots dos realitzats per una banda, la permesa noms
desprs de nosaltres, ells sn tamb va permetre, com la investigaci necessria i
convincent, per no l'nica, la possible i perqu no noms s possible, no noms
accessible. Ells transmeten a travs d'un tercer punt de vista, la forma de vida
preciosa i molt especial entre dos i herschlingt, d'acord, ja que porta la variabilitat del
nostre punt de vista natural que.
Trendelenburg t en el tractat ms recent "On idea bsica de Spinoza i el seu xit. Berlin 1850" (a
partir dels escrits de Berl. Akad.) Parla sobre els costats febles del sistema de Spinoza perceptiu. La
polmica contra ell ha de ser encertadament en el seu conjunt, untriftig per, si ho considera aix
que la vista identitat mai desmentida, i si es considera que el, teleolgica i identitat visi
materialista mtuament excloents. A causa de que la versi presentada aqu, la vista identitat no es
pren de les seves objeccions, i la capacitat de captar els altres punts de vista, incloent, consisteix,
com es certa emergir de la cerca.

Per als tres punts de vista anteriors, el materialista, espiritualista i el canvi de la


posici, ni va estar quart, que pot considerar fins i tot en Spinoza, aix fundada,
encara que el seu Spinoza ha hagut desenvolupament, una major vinculaci dels dos
primers, que consistentment Relaci entre Intellectual rastrejat fins fsica, mostra
com Du la naturalesa pertany a la naturalesa, a Du, aix com els fenmens del punt
de vista intern i extern van de la m; quina funci l'espiritual en cas contrari corporal
i el vici en totes les regions de l'existncia d'ordenaci. Per descomptat, encara que
els dos primers enfocaments sn fins ara enlloc desenvolupats i dissenyats en plena
coherncia, perqu ni tan sols han reconegut l'objecte pur del mateix dret, i quan
acostament a la vida ordinria en si de vegades confondre amb aquestes purament
cientfica, i en part confs, el quart enfocament s encara ms enrere, i es redueix ara
noms a les controvrsies sobre la seva oportunitat.
Per a l'rea d'aquest quart enfocament Espero que el problema de la psicologia matemtica, vaig
posar en el cam que vaig a explicar a l'extrem 2 amb l'addici.

La idea de la relaci d'aquestes quatre maneres de veure em sembla de gran


preocupaci. Generalment es creu el que s'atribueix a la naturalesa de les forces i

efectes, es van retirar a l'esperit, i el que s'atribueix a l'esperit, un privaci de la


natura. Ara que vost pot fer inactiu i sense poder ni la naturalesa ni l'esperit, i jo,
com un fa concessions per a un mitj i l'altre costat, i la controvrsia no s'atura, fins
on han d'anar. Ats que noms hi ha una manera de seguir la connexi de les coses,
statuiert perqu vost no sap el secret de duplicar pel punt de vista doble, de manera
que empeny a on una connexi a fer la ment i la matria suficient, sempre entre el un
altre i saber ni la cincia lliure del que realment pertany al context espiritual,
sostingui, ni viceversa; qualsevol intervenci, per s una bretxa, restricci i correcta
a les rees de cincia rellevant. Segons la majoria dels filsofs idees han de dominar
les forces de la naturalesa o fins i tot substituir, fins i tot quan es tracta de noms una
relaci dins de la mateixa naturalesa; i el fisileg omple el buit de les seves
observacions en el cervell amb la ment com si fos un buit real en el cos, per el
psicleg creu en la seva discussi de la transmissi espiritual en la part fsica com a
llast, en part com una palanca per al moviment espiritual de consideraci acceptar-ho
i ser capa d'explicar molt del que s una altra manera inexplicable, el que no s sin
una qesti de la seva terra per buscar les raons de la inhibici interna com la
promoci jo espiritual noms en l'espiritual.
No s que el fisileg no hauria d'assumir la naturalesa estimular l'exterior i els seus
propis cossos fsics de la gent en l'esperit en moviment i el psicleg de
consideraci; cap ensenyament pot i ha de ser com allat dels altres, per oblidar el
vincle amb l'altre; per a continuaci, ha de donar els seus nics punts de contacte
amb l'altre, no la seva prpia banda, el seu propi contingut de la doctrina
mateixa. Per d'acord amb nosaltres el naturalista necessita, com enlloc s per tolerar
la intervenci del principi espiritual en l'rea de la qual tracta, que estava a punt
d'arribar, fins i tot en el camp espiritual. La cincia pot ara una relaci delit complet,
ara est autoritzat per coincidir amb el materialisme pur, que es van mostrar sempre
una tendncia sense ells s'ha atrevit dreta, i vost alguna vegada has perms seguir la
mateixa, i podria permetre mai abans, sempre i quan la ment i el cos semblaven el
mateix per argumentar al que ara es porten b en la nostra opini. Ara sabem que la
cincia s de fet el conjunt, per hi ha noms des d'un costat, des d'un punt de vista, i
el que es van perdre, pel que no es perd, per ens va semblar tan pur a l'altra banda, a
l'altra posici de nou. On en lloc dels recursos materials membre entra en un
espiritual en l'experincia immediata, ja que sabem que s noms perqu estem
aturats en la posici interior en contra d'ella, i no pot estar equivocat, estem
empenyent endavant, i vam tancar la bretxa amb la matria a travs del circuit. Poors
correspon la cincia, com correspon solament un punt de vista general, el carcter
aleatori de la posici especial contra aix i el que es considera com la limitaci
d'autoritat i per donar cabuda a aquestes contingncies; perqu aquest establiment, s
salvat pel fet que ocorre l'espiritual en una altra posici en els seus propis drets
illimitats.
Perqu s aix, que per pura cincia natural tot el que passa al mn, fins i tot a peu
la idea ha dissolt o tradut al procs substantiu de l'ensenyament espiritual limitat al
seu territori atrofiat? No, ms aviat s la integritat mateixa, la claredat, la coherncia,
la mateixa connexi per noms va portar que un s'intercala la res l'esperit entre la

matria; llavors l'assumpte ser ara tamb s'invertir res inserir entre l'esperit.Les
rees de material intellectual i dissolen cientficament des del entrellaament mutu,
en el que en general, la nostra posici natural, d'acord amb, s'adoptaran, en principi,
purament per cada sorgeix purament oposada a si mateix, l'altre com una cosa
aliena. L'ensenyament espiritual pot ser tan complet en si mateix, com abans amb la
filosofia natural; al final, sempre que sigui la naturalesa de la nostra posici i l'autopublicaci fracassar, t zuzutreten addicional per excloure l'interior, zuzuschlieen
dalt. Tot material pot ser, si no individualment, sin traduint en relaci amb els altres,
en Intellectual; i un ensenyament espiritual coherent s noms que aquesta
traducci. Quan s impossible per a nosaltres trobar aquesta traducci ja, ja que
sabem s que no s culpa de la cosa, per l'error del nostre coneixement, i la tasca
existeixen restes. Per estem, per descomptat, ms que apte per a confondre lmit de
tots els temps del nostre coneixement de les coses, amb un lmit de les coses.
Per ara que la doctrina pura de la naturalesa i els ensenyaments espirituals purs
tenen tan estrany, tan repellent, de manera que independentment juxtaposa, aix
planteja sobre la seva relaci? No. Trenca en altres llocs de la nostra posici bsica de
la cosa de nou, de dues maneres, en part en els canvis naturals, en part, a la recerca
cientfica coherent de tots dos punts de vista unilaterals que anteriorment estaven cara
a cara. S, vost pot preguntar si una implementaci pura de la concepci materialista
i espiritualista ser prcticament en qualsevol lloc; per tericament possible, que
sempre romandran.S'acaba de ser a tot arreu fins ara continuen, ja que promet ser
molt convenient; sense trobar a la naturalesa de les coses un lmit. Realment
determinada tericament ha de totes maneres mai pot ser; i la ra s que no
existeixen.
La nostra posici de confrontaci de punts de vista possibles Apostat difereix
lleugerament de la dels que Trendelenburg abans esmentada ha donat, per a mi em
sembla, ms ntida i ms exhaustiva. Ell statuiert noms tres; creiem, substituir els
quatre especificat per haver d'afegir encara a la integritat o dos, no menys que
desenvolupar des del nostre principi, no hauria d'haver un esgotament de les
perspectives possibles i reals, tot i que tenen dos sense autoritzaci permanent. De
fet, per a la doble unilateralitat, la combinaci i l'intercanvi de punts de vista, per,
ofereix la Unterscheidungslosigkeit i confusi o confusi dels mateixos afegit; i aix i
tot sn formes de veure les raons de poder de facto. Per Unterscheidungslosigkeit de
punts de vista, la visi primitiva, natural caracteritzat per l'home en un principi ni tan
sols ser conscient que el punt de vista espiritual dels canvis en la transici d'all
corporal, de manera que no fa cap diferncia especial entre el fsic i mental. L'nima
s un toc tangible ell, els noms de totes les activitats de l'nima es va prendre prestat
de les activitats fsiques, que encara traeix a si mateixa, en part directament en les
paraules, en part per la reducci de les seves arrels; el regnat de la naturalesa
s'identifica amb les obres divines; tot el que viu. A travs de la confusi de les
posicions, sin que caracteritza l'opini comuna, perqu vull cridar-los, s a dir, la
decisi mixt punts de vista filosfics clar, (per descomptat, el canvi com originalment
primitiva per molt diferent,) i cal desafortunadament tamb afegir molts , quan els
aspectes filosfics que en realitat pertanyen a diferents punts de vista, barreja clara.

Tot es resumeix sorgeixen de la nostra visi fonamental de les segents maneres


possibles a seguir tot el camp de l'existncia.
l) L'materialista (purament cientfic) on sempre es posa noms en la posici
exterior, noms el costat material del mn en compte.
2) El espiritualista (en humanitats), on sempre es pot posar en el punt de vista
intern, ms que el costat ideolgic o espiritual dels contempla.
3) La vinculaci (filosofia natural), on un, dos punts de vista combinar el
material i el costat sentimental rastrejat en una relaci coherent entre si.
4) El canvi (natural), en el qual, la posici alternativa, el canvi entre el costat
ideolgic materials i desplaa alternativament, natural en nom fins a la fi de canviar
l'inconscient sota oa la contemplaci de la posici natural de l'espectador sentir
analogies solubilitzants fer sense reflexi.
5) El no distintiu (inicialment desenvolupat de forma espontnia), on una certa
diferncia entre el que apareix en la posici d'interior i exterior, digues entre
espiritual i material, no es fa.
6) La barreja (comuna), on les vistes sn barrejats sense reflexi o confusi
conceptual, confosos, confonen, i per tant les idees poc clares i contradictries sobre
la relaci entre el material i l'espiritual es planteja.
Els tres primers d'aquests punts de vista han de considerar-se com purament
cientfica, els tres ltims sn la vida til; per de manera que el quart resistir un
tractament cientfic, la sisena sovint van usurpar; representa la cinquena origen
comunitari de tots els altres. El curs canviant en particular, t el sentit que
proporciona la base experiencial per a l'altre i es presenta per ser transferits en els
altres fruits l's prctic; la vinculaci, en conclusi transmet completament la
possibilitat general d'una transici a l'altra; el materialista i espiritualista, conclusi
sobre l'intercanvi d'observaci de la moda, sn unilaterals Vermittelungsglieder entre
els dos. L'opini comuna s creixent vagament entre l'altre de tant en tant.
En el seu conjunt, ja que crec que, esgotada per aquests sis perspectives per
l'aplicat als aspectes tangibles de la seva distingir els casos possibles: el punt de vista
sempre externa, sempre intern, la combinaci d'ambds, alternant entre els dos,
identificant tant, la barreja i confusi de tots dos.
c) la justificaci i la llibertat condicional.
En l'anlisi final tots podem superior veure com una expressi generalitzada de
l'experincia, per la qual cosa d'alguna manera veure noms com una declaraci d's
de la llengua.
En el primer sentit, diem: s un fet com de l'experincia que, quan tenim alguna
cosa considerat com fsicament, materialment, fsicament, fsicament, estem fent una
altra banda, ja sigui en la seva totalitat o amb una secci especial per a l'exercici de
les institucions sobre el punt de vista extern realitat o en la imaginaci preguntar
troballa; si per quan mentalment, psicolgicament, en l'sser interior de la

publicaci.
En ltima anlisi, diem: Es diu alguna cosa fsicament, materialment, fsicament,
fsica o mentalment, psicolgicament, depenent de com sembla un altre s o sembla
que s, per que les expressions finals, i apareixen als altres, d'acord amb l's del
llenguatge han de ser emeses per l'experincia, malgrat una certa fixaci de diferents
girs-que permeten l's del llenguatge per conseqncia cientfic s necessari.
Vost pot dir si els que s'enfronta en termes d'experincia i l's del llenguatge,
l'espiritual com Selbsterscheinendes substantiva que per a una altra Apareixent, no es
dedueix que es tracta de la mateixa entitat que el propi i diferent de si mateix
apareixen o poden aparixer. Podria ser que seria un altre sser, que els actius de
l'auto-publicaci, i una altra, que els actius, excepte que apareguin en si zukme. Pel
que podria, al capdavall, la nostra ment va simplement no relacionat amb els
processos en el nostre cervell, i els processos naturals simplement no relacionades
amb els processos mentals intrnseques dret z. B. l'auto-publicaci de la nostra ment
no estarien subjectes al mateix ser que l'aspecte exterior del cervell.
De fet, s conceptualment abans de qualsevol necessitat d'auto-publicaci espiritual
i l'aspecte material per a un altre grup sota el mateix ser com nosaltres, per. No
obstant aix, l'experincia fins ara pot fer tals en absolut, sn tals que les
circumstncies de fet de la ment i el cos en el ms curt i el ms important i al mateix
temps, va expressar la seva ms compatible amb un s constant del llenguatge, quan
diem que s el mateix a si mateixos com una altra Intellectual i quan es mostra com
un objecte material. Sent encara afegir que es deriven en cas contrari Sachliches
d'aquestes paraules, que no s'han d'entendre d'una altra manera que pot ser en el sentit
de les explicacions anteriors.
Per no sn els fets i les proves bsiques en les que base aix, resumeix i recapitula
en detall, el segent:
l) s un fet general que una i la mateixa cosa des de diferents punts de vista i per
diferents sobre el mateix peu sembla diferent, de manera que les diferents
manifestacions de a un altre fsic associat i el benestar mental dels mateixos
explicable, perqu, de fet, sempre una, respectivament externa diferent Troba o
posici interior de la consideraci d'aquests diferents fenmens en la mentida.
2) Si no pressiona la diferncia en el fenomen fsic i mental quan, per vol
mantenir una diferncia d'essncia o una diferncia en la naturalesa d'aquest cas sota
la mentida, com passa amb tanta freqncia, que prendria ens preguntem que l'esperit
dels seus companys per reconixer la menor pot, de fet, no pot en absolut ser
reconegut immediatament, mentre que ell pot reconixer-se a si mateix com a
esperit. Un ha de creure en endavant ell va poder haver pres conscincia de l'esperit
ms fcil i directa i l'altra que pertany a les mateixes rees amb ell, compartint la seva
naturalesa. En el seu lloc, pren signes fsics noms tangibles d'un altre esperit certa,
cosa certa, quina s la naturalesa de la ment sembla tan completament ali a l'esperit
de la qesti. Per d'acord amb nosaltres s totalment comprensible per si mateix el
que estem veient s un tercer esperit de partit, nosaltres no podem mirar la forma en
qu aix s'assembla a si mateix, no pertanyia ms que el mateix objecte i el mateix

punt del seu examen i la mateixa posici al respecte la naturalesa contemplativa. i el


que la posici externa en totes les marques diferents que l'interior, que s noms
l'aspecte del cos en lloc de la ment.
3) La publicaci immediata de cada intellectual, fsic, s noms un, perqu noms
un punt de vista intern, que s la coincidncia del subjecte s possible amb l'objecte
de l'opini que hi ha en contra de la mateixa cosa pot diferent aspecte molt diferent
desprs de termes fsics perqu molt diferents posicions externes No obstant aix, sn
possibles i poden ser diferents tipus d'ssers en aquestes posicions exteriors.
4) Hi ha un fet fsic de parallelisme i mental, dels espectacles sn tan profunda,
ms se li persegueix amb conclusions sobre la base de fets. Aquest parallelisme, que
ha portat a Leibniz a pensar en una harmonia preestablerta del fsic i el mental 10), es
pot explicar per la nostra visi de si mateixos causa de la seva similitud essencial, o ms aviat es pot
determinar la forma en la qual s'afirma, la ms curta i tan encertadament descrit dient que hi va haver a
fenomen fsic i mental noms un enfocament dual del mateix ser baix.
10)

No s desconegut per a mi que en l'ltima anlisi del sistema de Leipniz s idealista, per el lloc fsic, sin
tamb en la idea confusa d'un altre intellectual amb ell el seu lloc.

5) El material i espiritual s, en efecte, i una relaci de causalitat, que pot ser ms


evident des del punt de vista de la similitud substancial, interpretar-se com
l'heterogenetat del que tant el subjecte; perqu fins i tot en les zones del material
poden actuar com ideacionals oposats l'un de l'altre per si mateixos, per noms sobre
la base d'un coixinet comuna. (Els efectes de electricitats oposades successives z. B.
s sempre l'electricitat de manera conjunta a continuaci.)
6) Tot i que el nostre punt de vista per a una posici precisa sempre es mant molt
hipottica, ja que pot ser detectada directament per experincia que mai, en part, que
el que sembla a si mateix com el pensament, sentint ment, nima, apareix amb el que
cap a fora del mateix com a suport fsic , una i la mateixa essncia s, en part, que
aquells de nosaltres la natura cap a l'exterior intut s un sser conscient autoconscient; Noms la impossibilitat d'informaci directa s en si mateixa una
conseqncia del nostre punt de vista i pot conduir a contribuir a servir per confirmar
si aix s una entitat o rgan per tema en el seu conjunt l'auto-publicaci del punt de
vista interior, no sn al mateix temps totalment a l'exterior contra si mateix pot i
viceversa, de manera que la mera coincidncia de les dues maneres en un sser o
rgan mai pot caure directament en l'experincia. La publicaci purament
intellectual i fsic de la mateixa essncia o rgan es produeixen ms aviat una forma
tan necessria sempre com una cosa de dos punts de vista coincidents en el que
l'origen de la dualitat alhora promou i explica.
7) L'oportunitat de quatre vegades i la igualtat, una vegada que tot el camp de
l'existncia com a material, altres vegades com un sser espiritual, per tercera vegada
en el canvi o relaci conseqent, una quarta vegada a prendre en la interdependncia
contnua que el conflicte del materialisme, espiritualisme, la natural i la identitat
Veure condicions, exigeix una uni i la reconciliaci, que est completament trobat
en el nostre punt de vista i noms en la nostra opini. Aquests inclouen el nostre punt

de vista la visi d'urani de les nacions, que el material i ideolgic no s


substancialment diferent, i estan aclarint la contraprestaci pels mltiples punts de
vista que sn tant confs.
8) De la mateixa opini s tamb suficient b els nostres interessos prctics,
demostra com les prpies conclusions, que s'estableixen en aquest escrit en ell.
Jo no dic, desprs de tot aix, per una auto-manifestaci del mn material com a
quines altres coses com apareixer cap a si mateix lloc, per tant, tenim la mateixa
essncia bsica, el tema de la seva aparena mtua detectat, de manera que un sser
encara l'espiritual voler mirar darrere de la seva aparena; s noms una relaci de les
trucades que ens permet orientar-nos en el regne dels fenmens mateixos, i un ordre
donat principi per proporcionar tasques per a la conclusi, on l'observaci acaba. En
la nostra opini, les ordres de buscar per tot arreu per l'esperit cos i la ment a travs
del cos, tot i que percebem virtut de la unilateralitat del punt de noms una de dues
coses directament; i es troba en la condici d'aix, l'experincia ha demostrat que,
efectivament, mai s'ha de provar, a travs de pertinena com, fins i tot el principi
ms satisfactori de la relaci de totes les coses. Per el que el cos i la ment fins i tot a
part de l'sn com apareixen o es presenten com que apareix, ella no pot dir. Si un vol
ms del nostre punt de vista pot donar en aquest sentit, es pot veure si es pot trobar en
altres punts de vista filosfics; Em surt per descomptat, tindr lloc trobar paraules
que, en donar l'aparena que porten ms profund, noms condueixen a la foscor ms
profunda.
L addicional. Sobre les condicions fisiolgiques detallades de l'aparena fsica
objectiva.
Un t l'aparena fsica objectiva, que ens deixa una cosa fsica ni acceptar
excepte la nostra percepci d'ella, pel qual un home a l'altra banda del carrer o de les
mans, les cames com una mena d'existncia ens sembla, excepte la nostra percepci,
aix distingeix de sensacions fsiques merament subjectius (sentiments comuns) com
ara el dolor, el benestar, la fam, la set, la gravetat, Esfor, debilitat, les gelades, la
calor, el que ens permet estar b recordar que tenim un cos que ens dna el mateix,
per no ens decidim a l'aparena objectiva.S, si no estem al cos d'una altra manera
haurien vist i sentit per l'ull i el sentit del tacte externament, podrem no arribar a
aix, a aquests sentiments, la idea d'un cos que existeix per establir encara si aquells
sentiments; sempre tindrem noms els sentiments subjectius, fsics o sensacions,
per no la idea de l'nima fora del cos a la qual s l'anttesi de cos i nima, per s
que el contrast s un altre, com el sensual de sensaci sensual, la sensaci i la ms
alta espiritualitat, ja que el primer, com a tal, per sempre pertanyen a l'nima.
Sobre l'origen de sensacions fsiques subjectives ara pertany, com ja s'ha
recordat anteriorment, per a persones en general noms una certa relaci de treball
del sistema nervis a la resta del cos, on es conrea, i per tant sempre una
contrapartida d'una part del cos contra un altre. Ni mer sistema nervis, ni mera Un
altre cos que vermchten donen. Per l'aparici de l'aparena objectiva del cos,
corporal, de manera que apareix com una cosa externa en relaci amb l'interior
espiritual, la juxtaposici de les parts del cos encara ha de complir condicions

especials ja que en realitat es van reunir a la juxtaposici dels rgans dels sentits
exteriors contra la resta del cos i la natura sn, per tant, un examen a fons s la
posici externa, el que deixa el cos com quelcom objectiu, extern a l'nima sembla,
fins i tot durant el compliment d'aquestes o equivalent ha d'exigir (a ser discutit en
ms detall direcci iguals) condicions. On era l'esperit contra el tema preferit de punt
de vista extern i del fsic, per tant, el compliment d'aquestes condicions s
pressuposar sempre en silenci.
Quines sn aquestes condicions? No obstant aix, poden ser angeben.11) La
segent observaci pot portar amb nosaltres:
Si nosaltres, mirant cap a fora, es converteixi en una rea del cap o els ulls, o
amb el dit tocar un objecte, de manera que la sensaci visual, canvis en la sensibilitat
tctil en relaci amb el nostre moviment. Si tenim mal de cap o la fam, aquests
sentiments no canvien en relaci amb el nostre moviment. Procediu amb sense canvis
a mesura que avancem; i aix esperem que tamb per a nosaltres, el moviment amb,
ens van posar no prevenir o posar-los sota qualsevol causa que est en contra de
nosaltres; D'altra banda, s'objectivitza aquests primers sentiments o interpretat ja que
depenen dels objectes externs de, a la qual s'estan movent respecte a nosaltres i
desprs caracteritza per la sensaci mateixa.
Veure. sobre aquest tema fisiolgic particular, les discussions d'EH Weber en
l'article "tacte i sensibilitat com" de Wagner. El Diccionari. S. 481 i seg., O en
la reedici especial d'aquest article (Braunschweig, Vieweg. 1851) p l ff. Tant
que es coneix a mi, el tema es discuteix aqu per primera vegada a fons i
correctament en rutes d'experincia.
11)

Tot i que objectivar una superfcie de mirall llisa sobre la


qual corro meu dit, tot i que la sensaci tctil que aix no es
canvia, igual que un ocell que vola enll en el meu ull retinguda
en silenci quan un canvi en la sensaci es produeix sense el meu
moviment; per el sentit de l'objectivitat es basa en aquest cas,
sempre en les experincies que d'una altra manera que vam fer amb
el canvi de les sensacions facials i tctils en funci del
moviment dels rgans dels sentits, i posem aquestes experincies
en funci de la seva relaci amb la totalitat de la nostra
experincia ara com (perqu cap altre uncontradictory interpretat
per la ment o sentiment s possible) que el mirall tots tenen un
igual qualitat i l'ocell es movia en lloc de la nostra. Sempre
podem sortir amb el dit en el mirall, mogui l'ull tancat en poder
de nou, a continuaci, fa que el canvi en la sensibilitat amb el
moviment reclamar immediatament; i aix ens objectivem
immediatament qualsevol cosa, el que se'ns presenta a travs de la
cara i el sentit del tacte.
Que aquest enfocament s convincent, confirmat pel fet que noms la cara i el sentit del tacte
s un dels sentits externs, el que la noci d'all fsic objectiu dels Estats Units va elevar
significativament, perqu noms en aquests sentits un canvi en la seva sensaci amb el moviment
dels rgans dels sentits en relaci als objectes entra. De fet, el so i el canvi olor noms a grans trets,
si apliquem l'oda i el nas contra el rotund i olorant objecte diferent. Per una cosa que s encara el
cas; Per tant, tamb significa oda i nas, per la impressi general dels objectes fora de nosaltres

vam rebre. Dignitat, mentre caminem per aqu amb l'orella o el nas al voltant d'un objecte,
modificar l'audici neurosensorial o el sentit de l'olfacte en conseqncia, com quan ens movem al
voltant de l'ull o els dits al voltant d'ell aix que ens tornarem a sentir ni olorar tan bo com veure o
no noms la forma d'una sensaci corporal, pot, per seria tamb significativament, mentre que ara
noms vagament, ens enfrontem per tant. La llengua ens dna aquest principi percepcions
objectives clares quan si actua com a rgan del tacte, perqu com l'rgan del gust. Com que noms
sap resoldre i no pot ser aix en contra de la resoluci de mullat moviment com contra les dents i les
genives. Per tant, la sensaci del gust sembla ms que una cosa subjectiva; i noms aix toquem el
cos amb la seva llengua provat b, ens fa semblar objectivament. No obstant aix, una frontera
estricta entre les meres sensacions o sensacions fsiques i l'aparena objectiva del que corpori, per
tant, no pot tirar cap amunt perqu aquestes condicions poden ser ateses en un enfocament diferent.
Si oda, l'olfacte i el gust contribueixen a noms vagament al fenomen objectiu, sin que
objectiven per tamb el final de so, Savory, olorant en la seva relaci amb el visible i palpable. El
viol s el nostre objectiu fer sonar la taronja amb olor objectivament i dol cos, perqu sabem so,
olor, gust aqu en una clara relaci amb el que ha vist i sentit.
De totes maneres, veiem que els beneficis de l'aparici de la possessi fisicalitat objectiu
d'rgans dels sentits s necessari, que es pot moure en contra dels objectes (per si mateix o en virtut
del moviment de tot el cos). Prev llavors s clar res a percebre a travs dels rgans dels sentits i les
parts del seu propi cos. La lliure circulaci dels nostres ulls, el nostre sentiment d'rgans i la nostra
llengua (com una antena per al menjar), la lliure mobilitat de totes les persones a tot l'organisme
mundial contra altres per guanyar una nova importncia des d'aquest punt de vista. Per suposem
que el mn presenta inicialment una sola Urball representa en la qual no s'havia divorciat de masses
mtuament mbils, pel que va ser inicialment cap aspecte del fsic objectiu; naturalesa, com
l'eptom de tal, no existia en juxtaposici contra l'sser espiritual, encara que podria haver
sentiments fsics subjectius. Tot va ser per un noms sota la forma d'auto-aparena, i l'aparici de
l'organisme extern va caure noms des d'aquest moment en ella com cos realment ocorregut contra
movible cos en el mn. La natura es va produir en els mateixos moments de l'esperit, el suport del
mn que es mou Urball Pilotes, Urgeschpfe, o per nosaltres mateixos Urgeschpfe, sorgit
com;sin que no van aparixer ms objectivament la natura, subjectivament com la ment,
l'esperit. S, no s'hauria produt, un divorci a tal, encara no hi ha un mn a part cos mbil, criatures,
rgans dels sentits, mai seria capa de distingir entre la naturalesa i l'esperit, cos i nima com de dos
naturalesa dispar ocrrer. Un pur idealisme, l'espiritisme era encara l'nic sistema possible, i el mn
va poder haver comenat. Aquestes consideracions entren en les que abans (Vol. I. cap. XI. M)
sobre la creaci del mn erigit.
Si les consideracions anteriors sn convincents, pel que poden l'aspecte fsic objectiu noms
amb l'ajuda d'una fortuna passar que les impressions abans i posteriors que es creen en el curs del
moviment, en la memria (encara que sigui inconscientment) per combinar el que ja no purament
sensuals actius ms temps. Tamb caracteritzem cada rgan com a tal per una gran quantitat de
caracterstiques que fem noms el record d'experincies sensorials passat. Ja que les plantes no
tenen rgans que es poden moure lliurement cap als objectes; sent probable que tingui una memria
que combina, de manera que ser capa de tenir noms sensacions fsiques subjectives, la qual cosa
s consistent amb les nostres observacions en Nanna S. 309 i ss.; per, la terra es troba en la seva
rotaci lliure i els seus actius espirituals superiors en condicions ms favorables, per guanyar
nocions objectives decisius, com l'home que ella, per fins i tot amb aquesta necessitat, com a
rgans dels sentits de l'home.
Qu tan fcil de veure, s la celebraci de tota aquesta explicaci de les condicions en que
alguna cosa apareix objectivament fsicament, en la posici uerm. s noms una representaci a
l'efecte de la cincia. Per quan dic que ha d'enfrontar-se a una part del cos a l'altra mbil, de manera
que l'aparena d'xit objectiu fsic, aix que segueixi els termes de l'aparena del cos en tot el
territori del jo fsic, em poso en el mateix punt extern de la contemplaci, tamb d'aquesta manera

de caracteritzar. Mentrestant, la traducci s fcil en una concepci de les posicions


interiors. Sentim que ens estem movent o parts del nostre; i senten que certes sensacions canvien de
manera que en la connexi, altres no ho fan.Aquells que no objectivar ells. Aqu tot es redueix fins
al punt d'auto-publicaci.
D'altra banda, s no passar per alt el fet que la cara d'una part del cos mbil per se no s
suficient contra l'altra, per donar l'aparena del fsic objectiu. Una bola seca vol girar com ells
volien, ells guanyarien qualsevol aparena d'un mn corporal en contra. Ells han d'estar degudament
organitzada, tenir una variable de la naturalesa d'impressions sensaci en absolut. La seva mobilitat
i el canvi relacionat en la sensaci porta a continuaci, amb noms que aix tamb objectivar en si,
que fins que sorgeix l'aparena de la fisicalitat objectiu. Mentrestant, tot el que no est organitzat,
sentir per si mateixos, per en la nostra opini, s part d'un tot com ms gran.
Addicional 2. Breu declaraci d'un nou principi de la psicologia matemtica
Per aix, la discussi de la qual prendria massa temps, crec que el principi de la psicologia
matemtica de Herbart untriftig. Si alguna vegada un possible tal, i jo crec que s el cas, ser la
creaci de la meva opini sobre el fet que, per a la cpia de la factura pren els fenmens materials, a
la qual estan subjectes psicolgica, perqu aquest un atac directe a la factura i permetre un cert grau,
la qual cosa no s aix pel que fa a la salut mental de el cas, encara que en si mateix res no impedeix
que, igual de b a considerar els fenmens fsics, la qual cosa donat subjecte mental com una funci
d'aquest, i viceversa. Per sens dubte s convincent, de passada, dins dels lmits de la seguretat
d'aquesta mesura en qualsevol lloc correcte caracteritzar relaci amb la certa mesura dels fenmens
fsics associats i amb aix indirectament a elevar-se a la certesa de no wegzudisputierende per
encara indefinida fenmens psquics Gefhlsma que per procedir a l'inrevs, i per assegurar-se que
el dependent indeterminat. Per a aquest propsit, per cal que la relaci bsica de la fsica i la
psquica ja no merament com generalment per estableixi com sempre va ocrrer en les
consideracions anteriors, on va arribar noms a trobar el punt ms general de la vista, per que
sobre la base d'aquesta troballa amb un particular, la dependncia matemtica ESPECIFICAT
intermedi, que, cal, en absncia d'una capacitat de mesurament precs directa dels fenmens a
l'esfera psquica, sin una llibertat condicional experiencial per als casos dubtosos, els canvis i els
punts d'inflexi, augments i disminucions, preponderncia i estan subjectes a, i la subordinaci dels
fenmens espirituals, la qual cosa es pot jutjar amb precisi per sentiment o conscincia sense
mesurament precs per; i aquest projecte de llei, que va ser fundada en el principi d'aquesta
dependncia, la qualitat dels fenmens mentals en virtut de tirar en el mateix sentit a la zona, com la
fsica de computaci ha pres la qualitat dels colors i tons a la zona, i de manera relacionada. Aix
seria una base cientfica slida per tota la cambra enfocament de l'rea de l'existncia que hem creat,
va guanyar.
Crec que, de fet, tenir una relaci de dependncia, com va trobar que, en el que l'assumpte es
pot avaluar almenys fins ara, satisf aquests requisits. s la segent:
Mesurem la fora de l'activitat fsica que un tema mental, en un lloc determinat i en un
moment donat per la seva energia cintica b (energia cintica entendre en el sentit de la
mecnica) 12), i anomenem el canvi de la mateixa, ja sigui en una infinitament petit espai o temps
parcial, DB, la corresponent esmena del que es calcula pel sentiment o la conscincia intensitat de
l'activitat intellectual no s el canvi absolut de l'energia cintica db,
proporci, en conseqncia, a travs
expressar-se.
12)

per el canvi relatiu en

o si k d'una vegada per totes = l conjunt, per

s noms en el segent pel poder viu el discurs que emergeix dels canvis de

posici relativa de les parts del sistema sensible; dna z. B. la nostra


continuaci pel moviment de la terra, o una elevaci en un globus de la nostra
sensaci no es veu afectada.
Si l'energia cintica d'un element material afegit a cert
temps i en certs llocs, pel que ser per la suma d'una srie
contnua d'absoluta Zuwchse pot aconseguir el mateix per fora
viva de qualsevol altre element (o fins i tot el mateix element)
en qualsevol altra rea, i qualsevol altre moment ; mitjanant la
suma corresponent dissenyat per la proporci associada Zuwchse,
vaig per la integral

per la intensitat mental o emocional de l'element 13), en qu la intensitat espiritual de l'element


de sortida ha de ser considerat com conegut per utilitzat per determinar la constant de la integral. Aix
que la intensitat espiritual buscat resulta en grams del segon element
.
on b el valor de B indica, per als quals g = 0, s a dir, si la mateixa frmula, el valor
zero de g no pot ocrrer en el valor zero de b, que est connectat amb conseqncies
importants.
La intensitat espiritual d'un element s una ficci matemtica que no t un
altre significat que resulti en el clcul del que una connexi, un sistema
d'elements, segons escaigui; com una mida notable sensaci ni un espai
infinitament petit encara pot pertnyer a temps parcial.
13)

En resum, tot i que entenc molt b, vost, per tant, ser capa
de dir que la intensitat mental s el logaritme de la intensitat
fsica associada, els avenos en les relacions aritmtiques va
continuar quan, en geomtrica; amb qualsevol forma de la funci
mental de les circumstncies es poden connectar sense dir que
apreciem de intensitats psquiques noms una cada vegada menys,
per no unes quantes vegades.
Per tal de tenir la intensitat mental que preval dins d'una certa rea i d'un cert temps s b com
una funci del temps t de l'espai i s per determinar i (en la mesura Diskontinuittsverhltnisse
permetre) la integral

dur a terme dins dels lmits pertinents.


A menys sensacions momentare no poden distingir, per sempre una certa quantitat de temps
es resumeix en la sensaci, fins i tot a cada sensaci simple per requereix un cert punt del procs
subjacent, s tamb la fora mesurable d'un simple sensaci alguna vegada per una integral de la
forma (3) expressar-se, per, el valor de g en (2) noms el Primria no particularment distingibles,
el que contribueix expressa; encara que un examen comparatiu d'aquest elemental per a diverses
sensacions ja algunes conclusions permesos. 14)

En el cas que la sensaci estmuls un del seu canvi proporcional d'energia cintica portar a les
nostres eines de percepci, que s probablement almenys a la llum i les vibracions que passen de so
(2) i (3) a partir sense dificultat, com s que la fora de la llum i neurosensorial en condicions molt
ms febles augmenta quan la fora fsica (energia cintica) de la llum i el so a tu mateix la forma
d'avaluar sense mesura especfica probablement pot, de manera que el que s crucial, ja no es
distingeix clarament la intensitat de llum les gradacions ms alt possible , Fins i tot la imatge
especular d'una llum de les espelmes apareix a la vista gaireb tan brillant com la prpia llum
reflectida, tot i que ara el que realment s ms feble (explica canviar la pupilla aix s, de lluny, ni
tan sols es pot captar les llums de diferent intensitat als ulls, al mateix temps, ) i particularment
illustratiu s la comparaci de la fora fsica de la llum estellar amb estimaci mental de la seva
fora (quan els estels primer, segon mida, etc). Tamb flueix sota la teoria anterior (per un clcul
fcil) de cap circumstncia menys experiencial de les frmules que un estmul sensaci pot ser
mitigat per una distribuci adequada, sense canviar la seva energia cintica en el seu conjunt, sin
per la sensaci del imperceptible; un estmul molt forta sensaci a travs d'una distribuci uniforme
sin excitar una sensaci suma ms gran. 15) A ms, resulta del fet, per la consulta d'una proposici
coneguda que s ms avantatjs per la fora dels fenmens de la conscincia, la mateixa mida de la
fora d'estar en els rgans mehrern mateixa i d'acci similar per difondre l's que en l'actuaci ms
desigual i irregular (per exemple, en dues meitats iguals del cervell.); desprs de la qual cosa la
composici simtrica dels ssers humans i molts animals de parts similars s un altre benefici
com la representaci de les parts hauria en mal estat.

Encara s qestionable si el resum dels moviments que es i que pertanyen a


la mateixa sensaci, sota una condici diferent a la continutat de la qesti
subjacent que cal fer a la sala, i si, per tant, la integraci a travs de diferents
elements substantius des del punt de vista Tal continutat podr prorrogar, quan
es tracta del que la mateixa sensaci va escoltar a posar en una de sola. Encara
podria ser en un principi diferent de pensar en que la integraci respecte a
l'espai ja no aprovat provisionalment que l'anterior, seria vlida. Veure. Una
tarda segent nota, el que explica aquesta observaci s encara ms.
14)

15)

Una simple bala de plom, d'una banda sembla ms pesat que una bala de
plom iguals, es colloca en una caixa de llum a l'altra; no obstant el pes de la
caixa aqu entrant; perqu la pressi es distribueix cas ms recent. Molt diluda
tinci ja no es reconeix en la difusi en grans rees. Per vost separa una llum
que s tan brillant que una reducci a la meitat de la seva intensitat no porta
cap debilitament notable ms per la sensaci, l'habitaci doble, de manera que
porta notablement el doble de la suma de les sensacions.
La major intensitat del fenomen de la conscincia o tota la
conscincia correspon naturalment un valor positiu ms gran
d'aquest intensitat mesura integral, que tamb requereix un valor
major de l'energia cintica entrant en ell; el moment en qu la
conscincia es desperta o s'enfonsa en el somni, el que s'anomena
el llindar de la conscincia correspon a un valor zero del valor
baix integral i una certa corresponent de l'energia cintica, s a
dir b = b en la frmula (2), quan simplement ser s la intensitat
mentals momentnia d'un element, per, en la frmula (3), que
pertany a un procs sensaci de conjunt, els valors de b dins de
l'interval d'integraci en part, en part sota b. pot ser, com
passa per alt sense dificultat Per la conscincia experiencial
pot caure fins i tot per sota del seu llindar, s a dir, la son,

l'inconscient cada vegada ms absort en la forma en qu un


despertar cada vegada ms difcil, que exigeix ms i ms positiva
el suggeriment en el sentit de l'activitat conscient anterior a
noms el per arribar al llindar de la conscincia de nou. Ara
correspon a l'augment de la conscincia per sobre del llindar, un
valor positiu que, el llindar fins a un valor integral a zero, de
manera que la disminuci de la conscincia s un valor negatiu ha
de complir la mateixa per sota del llindar. A causa de que aqu s
noms una deficincia en certa manera ser completat abans que
s'arribi al valor zero; Aquest s el carcter de grandries
negatius.De fet, les integrals (2) i (3) poden. el fet que
l'energia cintica b contnuament disminueix, adquirir valors
negatius, per tant TANT es representa un estat d'estat de
suspensi o prdua del coneixement, que aprofundeix ms encara els
majors els valors absoluts obtinguts negatiu integral. 16) l'home
una mirada, com en el peridic i la llei d'antagonisme a travs a
travs de la naturalesa subjacent del nostre organisme, tant
senceres les nimes com un fenomen de conscincia o idees
individual per mitj d'aquesta circumstncia poc baix, aviat ser
capa de creuar el llindar de la conscincia, sense per tant,
entra en aturar els moviments associats, noms desacceleraci,
(els moviments en els nostres cervells estan de fet passant,
mentre dormim), i com els fenmens de la conscincia poden entrar
aix a l'animada prpia interacci. s a dir, que disminueix
l'energia cintica de certs fenmens de la conscincia, s'eleva
oposada als altres, per aix, naturalment, ser inclinada per
fenmens mentals coherents de la conscincia, que voraussetzlich
tamb una connexi fsica est subjecta a augmentar en connexi. A
partir de les consideracions generals poden ser passats per alt un
cop com certes sensacions o idees estan desplaant a partir d'ara,
sin tamb fer que altres segueixin el seu exemple, segons les
circumstncies, i crec que la nostra teoria, encara que no a la
mesura deliberadament a aix, les condicions generals almenys tan
favorables presenta per a la representaci dels fets que el
herbartiano tenir les seves hiptesis posen principalment en la
mateixa representaci, s a dir, els relacionats amb la naturalesa
de l'organisme en si de la manera ms directa; si els meus
exemples facturaci d'aplicaci fructfera o explicativa noms
ser possible a l'experincia quan tenim la base de l'experincia
de ms violncia que en la nostra empresa.

T, per tant, que la viglia i el somni corresponen a expressions


matemtiques relatius positius i negatius, no cal prendre viglia i el somni, fins
i tot estat com a positiu i negatiu de la conscincia, ja que ms aviat el contrast
matemtica els aspectes positius i negatius en contextos geomtrics i reals de
tot el A diferncia de la real i no real (imaginari) denota quan la naturalesa de
les coses, la realitat en una sola direcci comprensible. Aix s'aplica, per.
Exemple, pel radi vector en el sistema de coordenades polars, aix tamb s
cert de la fora de la vida B, que no hi ha valors positius oposats permisos
negatius en la realitat. I aix tamb l'oposici dels signes de la viglia i el
somni, o l'augment de la conscincia i la inconscincia ms profund no s'ha
16)

d'interpretar com contrria una conscincia positiva i negativa, sin com un


contrast d'una conscincia real i no real, per que el valor absolut de la
magnitud negativa indica Si la distncia des de la realitat s ms gran o ms
petit. Si aquest s el cas, s per a la relaci i el desenvolupament de la
conscincia real dels fenmens mateixos no gleichgltug perqu la seva
reaparici ms fcil o difcil depn posteriorment si han caigut per sota del
llindar de la conscincia, i d'all a la relaci real entre les condicions (Llei la
conservaci de l'energia cintica) petits valors de b, per tant, dormir estats aqu,
generalment amb grans valors de b, estats de viglia en altres llocs pesen fins el
ms amunt.
Aix depn, sens dubte, en les lleis de conservaci de la
fora viva antagonisme que es reflecteix en el nostre cos estret i
s'estn des del cos a l'nima, no es discuteix en absolut
manifesta en el mn o en l'altre organisme, que es construeix el
nostre organisme, fins i tot entre t aix i la resta del mn,
fins i tot parlar, amb el qual es relaciona amb un sistema
comunitari; el que pot fer diverses consideracions que entren en
les vistes generals en aquest document.

L'atenci es justifica en l'auto-activitat de la capacitat psquica nima,


aparentment associada amb una raonable en l'auto-activitat dels nostres actius fsics
de l'organisme per augmentar l'energia cintica en una direcci determinada, per a
certes funcions fsiques i mentals, a costa dels altres, i es produeix en circumstncies
el principi especificat.
Els llocs o moments en que el canvi en la intensitat psicolgica, vaig
donar, zero, generalment corresponen als valors mxims o mnims d'energia cintica
b i la integral (2). Va a veure amb moviments peridics o oscillants, i els processos
del nostre organisme nima que porta, de la mateixa manera que els suggeriments
dels sentits de la vista i l'oda sn generalment d'aquesta naturalesa, a fi de prendre
aquests valors mxims i mnims de si mateix peridicament o en intervals. El nombre
d'aquests perodes o intervals en un temps o espai determinat determinat
experimentalment (i totes les relacions bsiques sn possible construir en
l'experincia i d'aquesta manera confirmar) una simple qualitat de sentiment, sense
els perodes individuals, intervals o moments individuals en si distingibles en la
sensaci caure (a menys discontinutats, que desprs, entre la tardor); l'nima, com
ens expressem en un altre lloc, una fora simplista; tira de la fsicament Sprawling,
Compost, en posici exterior noms sota la forma del collector fins al final barril, en
un acte aparena simplificada junts. Aix es considera com un fet bsic.
La periodicitat pot ara ser diferent no noms en la velocitat, per tamb pot ser
un simple o complicada, pot ser installat perodes de menys a ms, introdueixi
racional i irracional, ms baix i ms alt rtio de retribuci entre perodes, desprs de
la qual cosa canvia la qualitat de la sensaci i pot entrar en relacions de diversa ndole
entre les sensacions, la seva relaci s discutir amb ms detall sobre les
circumstncies dels perodes. El principi de la coexistncia de les petites oscillacions

no ha disputat en aquest cas s de gran importncia per a la convivncia de


Zustndlichkeiten mental.
Si l'altura dels sons un perms de gradaci analgiques com la fora, l'nima
pren aquesta comparaci en el mateix principi que la part davantera del mid. El to
percebut dirigit experimentalment no d'acord a la relaci inversa de la perode
d'oscillaci o vibraci dels nmeros directes, per d'acord amb el logaritme
d'aquesta relaci. El segent i segona octava per sobre de la fonamental no ens
sembla relatius d'una vegada quatre vegades ms alta que la fonamental,
independentment de la velocitat d'oscillaci s dues vegades i quatre vegades ms
gran, per la declaraci de la sensaci s que cada vuitena a intervals iguals de l'altra
dista, que correspon a la relaci logartmica. Aix ja ha Drobisch triftig discutit en els
tractats de Jablonowskischen Societat (1846) S. 109a Per per qu no comparar
colors per determinar la quantitat com sons? Aix segueix sent un misteri de moment.
Aviat merixer Diskontinuittsverhltnisse canvi d'intensitat mental de
compliment, que es produeixen quan l'energia cintica s zero b, o accepti els valors
de salt, per tant tamb una discontinutat en els valors d'intensitat mentals
i
la integral (3) es produeix. Mentre continutat referent a aix es porta a terme, com
dins d'una oscillaci, distingim (bemerktermaen) no intensitat psicolgica
individual dels diferents aspectes i moments, per la suma dels valors continus de g,
que cauen en una vibraci, mesura en una la intensitat de sensaci durant el perode i
en l'expansi de la vibraci; i tota la suma intensitat de la sensaci dins d'un interval
de temps i espai determinat s'obt mitjanant la suma de les quantitats que
corresponen a les vibracions individuals. Ats que en tons de diferent alada i llums
de diferents colors, les sumes parcials que pertanyen a la vibraci individual, no
noms a causa de la fora del moviment, sin tamb en virtut de la prrroga dels
terminis difereixen, per la depends mateixos disputada la difcil comparabilitat de la
intensitat dels tons de diferent alada i llums color diferent en la sensaci de, sempre
que la comparaci s un ms tranquil junts. Per el pas de la discontinutat
i
d'aquesta manera, es va sentir g a aquest disparitat en el poder. Aix que, quan
s'afegeix a un to en cas d'atropellament d'un segon, encara que el mateix to, la nova
vibraci s amb l'anterior conjunt, big de sobte adquireixen un valor diferent, i podem
sentir la diferncia de gruix de 17)
Quant a la interpretaci de Diskontinuittsverhltnisse queda algun
dubte. Dos organisme mundial z. B. que determinen mtuament per atracci al
moviment, sn discontinus en l'espai, per les relacions, tots dos pertanyen al
mateix temps, pel que no sn de forma discontnua en grandria, sent ms b,
les masses del cos mn iguals o desiguals ser, a travs de tota la durada del seu
moviment s sempre la mateixa. Des coincideix tamb la periodicitat del seu
moviment, al meu entendre, seria, no obstant el distingeix en l'espai, construir
sobre el seu moviment noms en una mateixa sensaci idntica, no dos en fora
17)

i sensacions separades qualitat, si aqu per acceptar qualsevol


sensaci. L'nima no es preocupa per les distncies espacials, llevat diferncies
substancials previstos en un altre lloc que es realitzaran pel mateix. Les plantes
sn efectes d'un uniforme significa continuar, z. B. una fibra nerviosa o el
cervell, no s per a les parts successives segueix sense identitat, per la
continutat de, i per tant volen aqu cap distinci en la fora passa, ha de
considerar tamb les parts del mateix en sentit de l'atomisme es creu
discretament. Per diversos organismes com una incommensurabilitat de les
condicions del moviment tals existir que la identitat o continutat de la res per
un temps finit per a les mateixes parts es mantindr entre ells. Per volies per
Unterscheidungslosigkeit la continutat fora del valor de la demanda en parts
successives en volum, aix noms seria possible amb un veritable espaiomplert continu, que s la fsica exacta d'avui no s barat, i sempre ser posat
molts menys b. Per el tema mereix consideraci, ja que algunes dificultats
tenint present fins i tot en la nostra opini. Una dificultat sembla tenir, si escau
vibraci en vibracions lineals a la frontera tamb zero valors de b s
discontnua, segons sembla, per tant, les vibracions es poden dividir en
pargrafs individuals. Potser la trobada per la consideraci que no hi ha
oscillacions absolutament lineals en la naturalesa tamb. Potser, per tamb
demanar la Diskontinuittsverhltnisse alguna vegada un punt de vista una
mica diferent, ja que s'han trobat aqu.
Imaginem (sense tenir en compte la majoria de les dimensions)
difondre els punts d'un sistema sensible d'ordre en una lnia
recta o pla i la mida de la fora viva, que s la seva causa, per
l'altura d'ordenades, que es va construir sobre els punts en
qesti expressat, a continuaci, representa l'energia cintica de
tot el sistema en general, sota la forma d'una lnia o un tren
d'ones la forma varia en funci dels canvis de la fora viva. Per
part de l'eix principal, que representa l'energia cintica dels
principals moviments del sistema, pot ser causada per interaccions
especfiques de les parts individuals del sistema o influncies
externes ondulacions petites o trens d'ones que segueixen un
perode andre quan la gran onada i disposicions conscincia
subordinats o sentiments excitats de . conscincia principal que
est connectat amb la gran onada, pertanyen a 18) Aquestes ones ms
petites o ona trens poden ocrrer en molt diferents relacions amb
l'eix principal i l'un a l'altre; ser z. B. sobre o per sota del
llindar de la conscincia particular, en virtut del qual es
losheben de l'eix principal mentre que l'eix principal en l'estat
oposat est mostrant diferents perodes pel que fa a l'eix
principal i l'un a l'altre, dur a Diskontinuittsverhltnisse
d'ordre superior, etc. Tamb a la mateixa es connecta la
possibilitat o probabilitat que l'oportunitat de representar a
moltes condicions psicolgiques importants.

s un terreny com t l'energia cintica d'aquestes ones, pertanyen al


particular, els sentiments, i sobretot tenir en compte i no ser tractats juntament
amb la fora viva de l'eix principal, en el qual no s especfic de la fora total
18)

de la conscincia en general, per la fora d'aquest mateix sensaci a causa


d'un determinat estat de conscincia pblica s.
Per exemple, explica la diferncia si no veiem res, perqu la
nostra atenci no est ocupat pel que fa al visible, tot i que la
llum colpeja nostres ulls, o veiem negre, aquesta sensaci pot ser
molt intens, tot i que correspon a la manca d'excitaci llum. Res
del que veiem en el primer sentit, quan l'eix principal de
l'energia cintica amb una conscincia associada, que a ms dels
estmuls externs pertany al nostre rgan de la vista com a membre
d'un tot amb nima, est per sota del llindar de la conscincia, i
pot ara ondula amb efecte de llum present en el Aquests es
caracteritzen per deprimida per sota del llindar de la nostra
conscincia general. Negre veiem quan l'eix principal per sobre
del llindar, ms intens, ms alta que va, per ondula a travs de
l'excitaci de llum que es troba. Aix es pot aplicar a altres
fins. Aix que desprs de no sentir res difereix atenci pelada
degut i el sentit de la calma, quan l'atenci en l'rea de
l'audici est despert, per sense estimulaci es duu a terme per
mitj de sons. Tamb explica aix l'esdeveniment no s improbable
que, efectivament, escoltem fsicament el discurs de l'altre, per
no escoltem el mateix mentalment; Probablement, per aix encara
ms tard, quan ens centrem l'atenci fins i tot ms tard del que
senten, com plantegem la present l'ona de l'energia cintica de
l'activitat auditiu intern amb ella va despertar ondulacions que
estava just per sota del llindar, el llindar. 19)mai decep en
aquest principi a mltiples aplicacions. Aix que probablement
noms es pot explicar d'aquesta manera mai es pot sentir
pressi. Quan pols un objecte amb el dit, tinc la sensaci que,
sense ell, per sembla, la pressi podria crear una fora vital en
el cos o per augmentar tals. Per ell pot agitar la fora viva,
que va escoltar el canvi dit, i sempre que aquesta onada est per
sobre del llindar de la conscincia, aquesta esmena s, li agrada
entrar ara s positiu o negatiu, tamb se sentia. Sense cap dubte,
es tracta d'un canvi negatiu en l'ona fonamental d'entrar aqu. A
causa que en una forma en qu sentim noms el mnim toc, l'emoci,
la majoria, si en l'onada sense xit aqu segueix sent el menys es
redueix; Resumeix la variaci ms feble amb la major
sensibilitat; d'altra banda amb una pressi forta, el canvi
principal est concebut amb susceptibilitat reduda. Com ms
augmenta la pressi, ms s'esmussa la sensibilitat a si mateixos.

Jo confesso ara que els rgans de l'audici 1 dificultat es produeix per mitj
d'aquest principi per explicar com un individu es pot treure part de l'atenci
d'una barreja de diversos tons, si se suposa que totes les fibres del nervi auditiu
en totes les sensacions de to tamb sona, tot la mateixa repetici de barreja de
sensacions. El refor de l'eix principal per l'atenci llavors d'aixecar totes les
ones de so al mateix temps, en el llindar de la conscincia en el mateix
grau; per, la dificultat desapareix si un assumeix que el (altrament
ideolgicament fet difcil d'interpretar) la divisi de les fibres del nervi auditiu
en tenir el benefici que considera diferents sons darzubieten diferents fibres.I,
sens dubte, segueix sent una qesti oberta si aix s aix o no. Si no fos aix,
19)

la concepci de l'atenci ha tanmateix prendre un gir diferent.


Activitats mentals superiors depenen indiscutiblement amb el
moviment o canviar relacions d'ordre superior junts d'una manera
que ha de ser discutit noms en major detall. Aqu s'exposa un
gran camp de possibles supsits. Quocient diferencial i
discontinutats relacions d'ordre superior entre proporcions,
logaritmes logaritmes, la duplicaci de les constants en la
integraci dels ms alts diferencials proporcionen la primera
visi d'un ric teixit de possible aplicaci aqu; aix com la
diversitat dels fenmens mental superior demandar una mateixa
expressi diferent. De tota manera, vost passa per alt les
consideracions generals que el nostre principi en la presentaci
d'aquestes condicions inclouen l'oportunitat d'explicar
l'estructura de les activitats mentals superiors ms baixos en la
forma en qu sn compatibles amb aquest alhora per la mateixa
entitat, encara que l'especial moment encara no est decidit ha de
romandre.

Per tal d'insinuar superficialment certa manera, es podria recordar l'expressi

de
l'expressi

resoldre un significat similar per als fenmens ms altes, com


d'humil; a continuaci, s'obt per la intensitat del fenomen elemental

superior
on b, el valor de b per al valor zero de la integral. Alguns es
pot explicar aix en endavant. Per crec que s millor no desenvolupar aqu encara
consideracions massa immadurs i incerts continuar. I un, sens dubte, tamb ha de
pensar en una major remuneraci relaci entre els perodes de moviment, en la qual la
qualitat de la sensaci.
Es resumeixen en ms detall per la teoria anterior, segons l'estat de la seva
educaci anterior, molt ben cobert els segents punts: Com s'explica que les funcions
mentals, encara que sempre en tot el parallel cam fsic i canvis relacionats i punts
d'inflexi mostren, per no l'absoluta Mida de les activitats fsiques realitzades en
proporci; - Per qu especialment l'augment de la sensaci va a la saga de l'augment
de l'estmul sensorial en mora, i s capa de distribuir els estmuls per debilitar sense
canviar la mida del conjunt, per la sensaci a la imperceptible; - Per qu les funcions
mentals semblen sempre ms simple que la fsica subjacent, per sense simplement
siguin; - Com dormir i despertar la ment est connectada amb la del cos; - Per qu tot
el sof o l'enfonsament de les activitats mentals individuals sota el llindar de la
conscincia no s el cessament de les activitats corporals associats, per noms una
caiguda equivalent de la mateixa; - En quina circumstncia l'aprofundiment de la
son i de la inconscincia es basa; - Tal com l'enfonsament de certes activitats mentals
per sota del llindar de la conscincia, l'enquesta portar pels altres; - Pot presentar-se

com la qualitat de la sensaci amb determinacions quantitatives en relaci; - A


mesura que la tensi o esgotament de l'atenci, com una funci de l'eix principal de la
fora de la vida, que s el nostre organisme peculiar, les ones de la mateixa, que es
produeixen per estmuls externs, elevar el llindar de la conscincia pblica, o per ser
ms que el mateix pot; - Com crear activitats mentals superiors tant ms baix i es pot
usar en un context de la mateixa base fsica.
Sense cap dubte aix s suficient per mostrar que tot i la impossibilitat de
mesurar amb precisi la intensitat dels fenmens psquics (dels quals un sempre ha
pres de la principal objecci a la possibilitat de la psicologia matemtica), per una
aplicaci i la comparabilitat de la nostra teoria amb l'experincia acaba pel que fa als
fenmens ms general i ms important s possible, i fins i tot alguns fenmens molt
especfics ja es caracteritzen colpegen directament. Per aquesta teoria es troba
encara en els seus primers rudiments, un nen en bolquers; aix que tamb pot
probablement esperar ms del mateix; Per, per descomptat, tamb s possible
sostenir que el nen eingehe nou en aquest formulari. Perqu encara que no puc dir
que aquesta teoria ja estava assegurada; a ms de la manca d'un experiment crucial, ja
que requereix una cincia exacta; l'acord general amb els fets sempre es pot donar
noms un prejudici favorable per a ells. A ms, encara no sn certes dificultats aqu,
que jo fins ara encara no s de superar, tan fcil de veure en una teoria tan jove, per
que sn d'una naturalesa que es van oposar a una possible soluci en si mateixa. Una
anlisi ms detallada podria reservar-se el dret a un altre lloc; ara desig a travs
d'aquest breus consells per animar la gent a aconseguir el mateix objecte, ja que gran
part del que encara sembla difcil, potser ms fcils de superar per altres, potser va ser
el principi, o l'evoluci del principi d'acord amb un o altre costat tamb ms feli en
un gir diferent s ms mplia que la meva. Crec que, si no s'ha de colpejar al cap amb
aquesta declaraci de principis de l'ungla, que Raun menys ajudar a conduir-lo.
XX. Visi general de l'ensenyament de les coses del cel. 1)
1) Als efectes de validesa per se, si no ordinria acostament a la Terra, que es pot
esperar d'ella tot el que es mantenen units per la gravetat al voltant del seu centre,
incloent l'aigua, l'aire, les persones, els animals, les plantes (II), proporciona la terra,
aix com el nostre cos una ntimament lligada per la continutat de la matria, com en
el propsit i el sistema d'activitat representa, que es divideix en una multiplicitat en
particular les regions i parts distingibles, i la fi sempre d'enganxi, un cop ms
estructurats en una varietat de perodes i cicles i gran Entwickelungsepochen per
frontera interacci de les activitats es desenvolupa, en el qual desglossament de peces
i activitats del nostre cos amb les seves activitats en si va rebre niques formes
menors (III, XV, B. i ss.).
1)

A causa dels nombres romans en la segent es fa referncia a les seccions en qu es tracten

aquests bns.

2) Tots els punts de similitud i diferncia entre nosaltres i la terra ha considerat


sempre (III), no s la terra amb nosaltres en tots els aspectes de la mateixa, que s per

cap punt de vista sobre la relaci entre el cos i l'nima com una caracterstica
essencial o indirectes d'una essncia especial d'nima pot afirmar-se en la materialitat,
mentre que les diferncies no menys sorprenents entre nosaltres i la terra tot b i
desprs s'uneixen per deixar que la terra apareix com un en un sentit ms elevat, vius,
geartetes individuals ms independents ssers, ja que som nosaltres mateixos, mentre
que els nostres molt s la vida en plenitud i profunditat en desavantatge la nostra
prpia independncia molt retrocedeix, la nostra individualitat s molt
subordinat. Aix s en les discussions detallades que figuren ms (III, IV). Que la
Terra s'ha produt tots els seus propis ssers vius del seu ventre, encara posseeix com
les seves prpies peces i produeix un vincle general entre ells, en el sentit de la
mateixa manera de representaci (V).
3) Com pertanyen al nostre cos a cos individual ms gran o ms alta de la terra, pel
que el nostre esperit l'esperit individual ms gran o ms alta de la terra, que, en
general, tots els esperits de les criatures terrenals entn igual en la subordinaci, com
el cos de la terra tots els rgans de la mateixa. Per l'esperit de la terra no s una
simple suma dels esperits terrenals individuals, per el tot comprehensi, unificat,
ms alt, conscient que uneix la mateixa. La nostra individualitat, la independncia i la
llibertat, sin per prendre noms relativament, no pateix el fet que pertanyem a ell,
trobar l'arrel i de fet bastant bsic noms sempre mantenen la relaci de subordinaci
a.
Aquestes idees sn (de I a VIII) justifica ms a prop des de diferents angles, tamb
s (VII, VIII, va tractar de prendre una mica ms en la psicologia de la ment superior.
Es recordar que ja estem acostumats a parlar d'un esperit d'humanitat, dels nostres
esperits verknpfend inbegreift, i mostra com la visi de l'esperit de la terra noms s
una versi ampliada i ms convincent d'aquesta idea. Si la idea de l'esperit de la
humanitat guanyant espera, aix que ella va necessari a travs de l'esperit de la
terra. (Vol. I. cap. IV, VII, VIII).
4) Quin s el cas de la nostra terra, ja que s noms propi cos celeste, s'aplica de
forma anloga als altres cossos celestes. Sn tots participem d'animaci individual; i
aix formar un regne d'ssers celestials ms alta amb nosaltres globals. s (en
particular VI) van mostrar que tant en fsica com espiritualment els cossos celestes
amb els requisits que podem obtenir els ssers de nivell ms alt en ms alt,
probablement correspon, i ha recordat que no noms la fe desenvolupat de forma
espontnia dels pobles de ms alta de tot el mn en les estrelles , ssers divins
mirades (I, XIV), per fins i tot el nostre ngel fe van prendre la seva primera sortida
de la creena en la naturalesa animada major de les estrelles, perqu la nostra opini
nicament en les declaracions de creences primitives (VI).
5) Com totes les estrelles pertanyen a costat material de la natura com l'essncia de
tota la fsica, de manera que tots els esperits de les estrelles l'esperit que pertany a
tota la naturalesa, s a dir, l'Esperit Div. Per es perd el fet que pertanyen a ell, tan
poca individualitat, relativa independncia i la llibertat, ja que les nostres ments el fet
que pertanyen a l'esperit de la terra; per noms troben el seu banda definitiva, el seu
vincle conscient suprem en ell (II, VI).

6) L'esperit div s molt, molt conscient, de veritat omniscient, vaig donar tot
conscincia del mn que porta en si mateix i la present tamb la conscincia de tots
els ssers individuals verknpfendes en un sou ms alt i ms alt unitat de conscincia
que es discuteix la seva relaci amb el seu benestar individual i la natura ms a prop
(XI). En particular, es mostra que el mal al mn no s capa de posar Du a la crrega
(XI, G), i la seva vinculaci amb la naturalesa de la seva dignitat, l'alada, la llibertat
de fer cap entrada (XI, O). L'evidncia de l'existncia de Du s un cop fora del teric
(XI, B), un De vegades, des dels aspectes prctics (XIX, A).
7) la terra no s ms un enlla distintiva entre el nostre cos i la natura, ja que ms
aviat la mateixa s'incorpora per ella mateixa naturalesa, tan poc de l'esperit de la terra
forma un vincle distintiu entre nosaltres i l'esperit div; s ms aviat la ms alta de
mediaci individual a travs de la qual el nostre esperit pertany a l'esperit de Du,
juntament amb altres esperits terrenals. Es mostra (Vol. I Cap. XII), ja que aquesta
idea en forma adequada es produeix en els nostres interessos prctics.
8) La relaci ntima de l'esperit div de la natura i els nostres esperits en l'esperit
div Inbegriffensein contradiu les idees prevalents noms en aparena, noms en la
mesura que es contradiuen. Mostra com podem guanyar noms per una clara entrada
completa en (XII).
9) La mediaci en general per l'Esperit de Du a la terra no s la mediaci en
particular ens va substituir per mitj de Crist. Ms aviat, l'Esperit de la Terra va exigir
fins i tot desprs dels ms alts i millors relacions intermediari amb Du, que s Crist
en ell per a participar, i la present al mateix temps s part de la humanitat. Les
perspectives que el cristianisme es produeix en el nostre ensenyament, s'analitzen
amb ms detall en absolut (XIII).
10) La llei suprema del mn (XI, B; XIX, B), la relaci de la necessitat i la llibertat
(XI, B; XIX, B, C), la relaci de cos i nima (XI, p 252; XIX, D) , la manera d'origen
de les criatures (XVI) es discuteixen amb ms detall des del punt de vista general.

Sobre les coses de l'altra vida.


Prleg.
L'ensenyament que segueix s el seu terreny com entrena perqu ja fa molt de
temps per mi en un tipus de lletra petita 1) ha explicat que el seu temps va comprar,
alguns amics, noms que es desenvolupa aqu a bases ms mplies, amb
conseqncies de pes i la versi triftigerer i posici d'alguns punts particulars , s
molt possible que la finor i la frescor de primera presentaci que van afirmar una
preferncia formal en relaci amb la present ms ric, per ms ampli. M'agradaria fer
per no tenen aquesta implementaci ms mplia a participar si no ho fan, fins i tot
mitjanant ajust de referncia a les consideracions de l'ensenyament prvia de les
coses del cel, al mateix temps que un profund podria haver estat i no estan
convenuts que la doctrina tals merescut en guanyar uneixen aquestes raons i l'mplia
experincia del seu continu efecte animat en la ment ms llarg s el ms hauria

enfortit.
1)

El llibre de la vida desprs de la mort, per Dr. Mises. Leipzig. Voss. 1836

Per descomptat, puc donar els segents niques formes racionals raonables en la
mesura que es relacionen sense contradicci en si mateix i amb els fets, les lleis i
exigncies de la nostra vida ara, i fins i tot trobar un suport positiu en
ella. L'evidncia en el sentit de les matemtiques i la fsica no demana un. Un es
pregunta si en virtut de les maneres concebibles la ms probable, s, al mateix temps
hit ms compatible amb el nostre coneixement de la naturalesa de les coses, les
nostres esperances de justcia i exigncies prctiques, ja que es justifiquen pel
cristianisme mateix aqu. Jo dic que el ms compatible a la vegada. Per descomptat,
el naturalista es troba en les consideracions d'aquest escrit, si ell no va reconixer la
demanda d'una vida eterna poc vinculant; per s el cas, no es resisteix a veure, que
aquest requisit, que no satisf per estancament en la seva forma habitual, desprs de
tot, la mateixa a travs d'una extensi estar satisfet aqu. Per al teleg, d'altra banda,
tot ha va semblar el que vaig a dir aqu, si s des del principi com un axioma, que la
transici d'aquest mn a l'altra vida noms es pot fer en una manera sobrenatural,
probablement la llum de la fe, per no de coneixement tolera, el diferencia d'altres
punts de vista d'una doctrina pot ser benvinguda, que li dna per recolzar la seva fe
exigeix algunes armes de coneixement a les mans. Per pot forar aquesta doctrina
per si tan poc alg, que l'anterior, noms per satisfer necessitats que sn sens dubte
prou convincent en si.
Per cert, no hem de perdre de tota aquesta doctrina a faltar la persona que a la
totalitat dels factors que han de substituir al seu estat d'nim sovint junts i
complementar el que segueix sent insuficient en l'individu; i posa ms mfasi en
l'esquema com a les realitzacions especfiques de vista. Qualsevol redisseny comena
amb moviments incerts; per sense la seva seguretat precedncia mai arribaria. S'ha
de tenir cura, sin tamb, fins situar-se al punt de vista limitat a romandre en una rea
que exigeix la seva prpia naturalesa, ms enll dels lmits habituals de
consideraci. Qualsevol persona que vulgui trobar el seu cam a travs d'aquest mn
ms enll, s impossible mirar simplement depn del que es troba als seus peus.
Crec que desprs de tot, s aqu un comenament s'ha fet amb una nova forma, i
ms d'un d'aquests que no es fa inicialment requereixo. Espero convncer alguns de la
contundncia dels fonaments d'aquests punts de vista; A continuaci us ajudaran a
establir les bases d'un slid i continuat a construir i per rectificar l'errnia i per frenar
la ABLATE excessivament rpida i massa alt, construt de nou que la companyia
adequada i digna d'anar a despertar a la convicci ms general. Perqu per molt que
encara requereix assistncia en tots aquests aspectes, ning pot millor que em sento.

XXI. Sobre la importncia de la mort humana i la relaci


del futur per a la vida present.

Com succeeix amb la mort de l'home?


No es retiraran com a producte d'una major mort espiritual en el pblic en general o
prdua del coneixement, com ho havia individualitzat noms de la mateixa fora de
l'esperit de l'home?
s que tot i aix els productes del nostre propi esperit. Els nostres pensaments
emergeixen de l'inconscient que anar fora d'ell. Noms tot l'esperit perdura en la
volatilitat i la fugacitat de la persona, el que entra i surt d'ella.
A ms, el cos de l'home es fon a la mort de nou en el cos general de la naturalesa o
de la terra, com s'havia individualitzat noms cap a fora. El seu petit cos es fon, que
segueix sent gran. La ment no s ms que no suportat pel cos; que comparteixen les
conseqncies de la seva destinaci.
Com poden efectuar-se a dubtes, en qu tot s perfecte en tots els sentits?
s la vella qesti i les velles preocupacions, que s'aixeca aqu en contra del nostre
futur, forma indiferent, ho vulguem pensar de la nostra crisi en un esperit i el cos del
terrenal o en Du, perqu com ens dissolem en una, dissolem en una altra.
Aix plana amenaadorament la pregunta i la preocupaci sobre els nostres caps, i
s'entrellacen tal fi en un s el dest de l'home i la terra, que en realitat era noms un
mitj de treball trist, que no volia, desprs de salvar l'nima de la terra volgut, ara
estan mirant per estalviar encara l'nima humana que es refereix sobre.
I just el altre sembla tan greu, hauria de salvar-nos. Que l'esperit hum s el
producte i el moment d'una ment superior, sembla portar ms d'un perill. Per per a
nosaltres simplement passant l'estona que estava en un ms alt i ms alt i l'estada, tota
la seguretat. Si l'nima humana no est recolzada en el si d'un esperit d'auto-vivent, i
el cos hum pertany a un cos viu en si; aix que no s, de fet, on se suposa que l'espai
i seients per a la vida futura de les persones a ser desprs que ell va abandonar la seva
manera actual de l'existncia; la mort li va tallar, prpia font de la vida l'nica d'un sol
rebutjar, llavors els termes de la vida anterior, les condicions de tota la vida; Per s
la terra i en un sentit ms ampli del mn viu que ens envolta, ja som socis de les
seves vides sense desenfocament s perdre'ns en ell, de manera que la mort apareix
immediatament igual que l'avan d'un menor ms estret en una major ms mbit vida
la ment i el cos, els membres ja estem, i la nostra estreta de vida ms baixa d'aquest
costat en si mateixa manera que la llavor de la ms alta ms enll. B, s clar, si la
llavor s de ruptura, ja que la planta es propaga per si; les plntules diu en aquest
moment, que es fon desprs que no per molt temps va ser fortament plegada en grans
de la llavor; per com, es fon realment transcorre i altres plantes? Ms aviat, pren un
nou mn.
Qu tants m'equivoco, s una analogia untriftige. Llevat que els productes esperits
humans d'una ment superior, ja que els nostres pensaments de la nostra prpia, ara
ser tamb comparar la mort amb una retirada d'aquests pensaments en la
inconscincia, com el naixement d'una protuberncia del mateix des de la
inconscincia d'aquest esperit. Per vull dir, res a entre iguals.

Pensaments filat segueix als pensaments; 01:00 transcorre gradualment en l'altra; el


que s un vingui, t una altra oportunitat, i com ell se'n va, el que ve d'ell l'altre; i
com el pensament mental, el moviment corporal transcorre a qui li agrada portar-ho a
la segent idea. Res es trenca de sobte. Un tranquil Caminar s una fortalesa Fet.
Per la mort s una sobtada sent bruscament tallant un estat anterior, avortar, no
colpejar a un pont als familiars estan interrompudes girar el fil mental, per curt
demolir el cos per trencar, brusca de sobte.Des del vell Estat. Aix s tot. Almenys
aix sembla.
Altrament duresa que amb la mort, s amb el naixement. No passar cada ment
humana com una nova peculiars unzuberechnendes en aquest tipus d'esdeveniments
en el mn espiritual, com un nou comenament, en part, aix com una empremta dels
fantasmes del passat, per descatalogats girava? Cada ment s com un nou
miracle. Ara el vell mn dels esperits gira en si s noms mitjanant els seus
coneixements d'edat, de la fe; per els vells fantasmes no sn la matria de la que va
venir nou. El Pare i l'Esperit Mare sn sens dubte una de les causes per a la formaci
necessria com una eina, si es vol, d'una major m conjunt; per no van en la ment
del nen, encara extingit, com l'esperit del nen es desperta. No depn directament com
a causa i conseqncia, i no noms de forma remota en un ordre superior al llarg de
que els esperits vnen, fantasmes van, per, que t enlla directe com a causa i
conseqncia que pensava anar a mesura que sorgeixin altres perqu el vell noms ha
d'anar, mentre que passa en el nou.
Aix que la imatge s'ajusta en tots els costats petits; per una altra s a les ofertes,
tot i que noms una imatge, de manera que no pot cabre allwegs. Per si noms fos
per una mica ms adequat que aix, per aix des que l'esperana d'una vida futura pot
encara es marceixen com no hi ha sortida? De fet, tot i que s'ajusti al que portem ms.
Obre't ulls, cau sobtadament una imatge en ell, explicables de tot el que estava
prviament al vostre esperit, un nou comenament de la que tant pot ser; El que no
pot desenvolupar tot per la nova imatge en la teva ment s; com pot tornar a remenar
tot el teu mn interior, no gaire diferent a un nad hum, tot el mn extern. En certs
aspectes, tot i que sempre hi haur una empremta ja imatges gehabter, com qualsevol
sser hum nad que es repeteix en certs aspectes noms anteriors, per s un nou
segell, no s Fort girar el vell, i mai s igual que l'anterior. El seu cos animat necessita
sucs, les forces i les sensacions donen per fer el quadre en el seu si fsicament i
mentalment per a obtenir, no s diferent del cos de la terra ha de donar sucs, les
forces i la sensaci de fer un nou home en el seu si, i rebre. Vost a tu mateix que
vermcht'st certament no per crear la imatge en tu; el mn abraa el ms proper
llanant la seva foto en tu; i aix vermchte la terra no noms per crear un poble per a
si mateix; Du, que abraa llanant la seva foto en ella. Perqu no noms l'sser hum
s una sessi i la imatge de la Terra, s un plan i la imatge de tot el mn amb nima
du, encara que al principi la terra. Tu mateix veus amb cada nova imatge, de manera
que el sl es veu en cada nou fill. La nova imatge en tu s com un noi nou a la terra,
un nou nen terra s com una nova imatge en tu. Noms que vost pot estar segur, com
un fill de la terra cada vegada ms significa com una imatge en vosaltres, perqu el

mn subterrani en el qual vost haur de caminar, s ms que un nen i ms mitjans


d'aquell en qu entra en la imatge.
Vull dir, en veritat, l'intellectual gent primer corporals sn, Entrant al gran regne
espiritual corporal del mn terrenal a travs regnat creadora de Du, que va comenar
una nova, res en el mateix regne nombre de fortunes declarar que s'assembla molt
ms com a primera Voluntat, Introducci d'una nova imatge mental del cos en el seu
petit regne del cos i la ment, s per tant, tamb va comenar una nova, res en el
mateix regne va declarar nmero de la sort s, que flueix a llum un pensament de
l'altre. De la mateixa manera, el fet pot comparar aquesta imatge en la terra comena
en tu com un nen a ser alguna cosa purament sensual, per de sobte entra en majors
referncies espirituals sn encara ben; Records, conceptes, idees i prendre-ho
begeisten una vegada en un sentit ms elevat. El comenament s noms mera
sensualitat que l'episodi ms.
Per el que es compara el morir?
Xoc 'al teu ull! Tot d'una, la imatge brillant, clid, s pllid de sobte, va en cap
altre; els sucs i les forces que s'amuntegaven al costat de totes les parts en l'ull per fer
que el portador d'imatge de la sensaci transcrrer sumriament tornar al cos
general. Qui pot trobar des de la imatge a tot el cos? Ja acabat. Aix que s la seva
mort, igual de sobte, colpejar, trencar, com el recrrec ulls. La nit de la mort es basa,
de sobte, un vel davant de tota la concepci, que va guanyar l'esperit superior a travs
de que la data; que s'esvaeix, el llumins, clid, i igual que la imatge corporal
personalitzada transcorre a l'ull de nou en el cos ms gran, que va nixer all abans,
pel que el seu cos dissenyat individualment de nou en el cos ms gran de la terra, els
nics sucs i forces donades a ,
Aix que s cert de l'ull amb suplement a la vida amb la imatge, tan cert ser als ulls
de pagament en la mort amb vost. Tan cert; Segur que s; per tamb no s veritat. I
vas a la teva vida futura sentir quan darrere de la vida d'aquesta imatge s un segon
esclata, un major, un mai lliure, un perdedor de barrera, un perdedor fsica o corporal
gratut, tot "el que ha volgut en la seva vida futura? Qu passa en la imatge en tu, per
qu no hauria d'haver passat a vost en una ms gran que tu; gescheh s noms en un
sentit ms ampli?
Quan tanco els ulls, i s'apaga la imatge sensual, llavors es desperta no al seu lloc, el
ms espiritual de la memria? I si jo abans que el moment present de la intuci del
tot befing, encara que ho vaig veure tot brillant i fort, per sempre noms el que
exactament all, com s noms aufdrang, de manera que ara comena la memria de
tots els que li cobria la longitud de la meva intuci, en detall probablement menys
brillant, al llarg de l'animat i ric, fins i tot dur, viure en mi i per teixir i per comunicarse amb tota la resta que ha estat rebuda per les concepcions anteriors i altres sentits
que recorden a mi.
Ara, quan tanco els ulls en la mort, i la meva intuci vida Paranormal expira, a
continuaci, un recordatori de la vida no ser capa de despertar de la ment superior i
en el seu lloc? I si veia tot a travs de mi en la intuci de vida brillant i fort, per tot i
aix, el que acabava d'all, i com noms aufdrang, no s ara fins i tot el record de tot

el que la meva visi de la vida incls, amb detall, probablement, menys brillant, al
llarg vvida i ms ric, ni tan sols comenar a viure vigorosament i teixir, i per entrar
en una relaci i comunicaci amb els circuits de memria, que va guanyar per la mort
dels altres? Tan cert per la meva vida intuci que era en ell una naturalesa autoconscient i distintiu, tan cert com que tamb ha de ser la vida de la memria.
Perqu ens oblidem en l's de l'analogia no les diferncies, penjant el fet que som
alguna cosa, per ja en la percepci de la ms alta vida espiritual molt diferent a les
nostres creences en nosaltres, i el mateix esperit superior una mica ms gran que
nosaltres mateixos. Per a partir de la segent manera desigual precisament tan
desigual com el mateix per la mateixa. Els nostres records sn noms els ssers
dependents, impulsats pel riu i de tornada a impulsiu, sense que ells mateixos i saber
que el que estan fent. Per per qu no s'aplica a partir del que un dia la
mateixa. Perqu des que has estat aqu de forma independent per al coneixement sn,
el que impulsa i el que est fent, sin que tamb s el cas en els seus records de
l'existncia. Recordatori no ets ms que el temps que vost hinterbleibst desprs de la
destrucci de la seva existncia present sensual, per ms com un recordatori, si mai
all del que vost hinterbleibst mentalment, espiritualment ms d'all del que la
memria queda enrere. La nostra memria reflecteix les caracterstiques essencials de
la mateixa, de la qual van sorgir. Aix que la memria que surt de tu en la ment
superior. Els seus Eigentmlichstes, la seva individualitat, que no poden perdre,
encara que ella encara segueix en el record. Si la imatge es percep en qu ja posseeix,
conscient de si mateix en el mateix sentit que vost est aqu baix, aix com la seva
memria seria que ser-hi. I aix s a tot arreu, en posar-se del costat de les diferncies,
a ms de la part de l'acord a l'ull, i no ho feble i escanyolit i mirant de prop a tu,
encara que igual que en l'esperit ms gran. Imagineu lloc perqu tot
indescriptiblement profund i ample, alt i ric i fort i lliure i es mant a part, per la qual
cosa farem prou, i les seves esperances aniran b.
Per a mi estreta esperit per descomptat, no tant records o rees de memria a la
vegada, al mateix temps tenir una distinci en la conscincia, com el major ment, ja
que pot tenir rees d'opini o de la intuci, no tant a la vegada, al mateix temps una
distinci en la conscincia. Llavors, com reprimir els records en la meva ment i
sempre apareix noms desprs d'uns als altres en la conscincia, no estaran en la ment
superior, perqu no s amb els punts de vista s tan; gaireb un miler de diferents
rees de percepci clara i independentment existeixen en un costat milers de persones
diferents a costat en ell, aix com mil rees records amb els altres. Perqu no s
sempre un a prendre conscincia, han d'esperar que els altres s'apaguen en la
conscincia de la ment superior, perqu fins i tot una rea de la percepci no esperant
a ser conscient que l'altra extingeix la conscincia de la ment superior.
Alguna vegada simplement tanques dos ulls, i sn tamb, tot s per la seva visi
fins que s'obri de nou; perqu vost ajudi a obtenir noves idees; que ha de colpejar als
ulls de tots els homes, encara conserva un miler oberta quan ell copeja a mil, i en
comptes de la mort acceptat mai torni a obrir, es proposa un miler de nou a altres
llocs, per la qual cosa ajuda a si mateix, i guanyant aix una major significa sempre
noves idees per a vost, mentre que al mateix temps, els records dels processos

anteriors en el transport dels esperits d'un altre mn. Cada nova parella humana dels
ulls s un nou parell de cub, que ell anomena l'especial d'una manera especial, fins i
tot de les gestes d'edat en una nova forma; vost mateix simplement un portador de
tals cubs parell en el seu servei; T prou atrets per ell, pel que van cridar a casa que
portes, fent la tapa a la part exterior de la cubeta al no-res es vessi, i l'obre a l'interior
de casa seva; Ara s l'escot a consumir ms. Per ell no et acomiadar el servent. La
casa en qu s'han desgastat, ara la necessitat de prevaler tamb a l'interior; perqu ja
no et necessita; per per dintre sou amb ell ara rendible per processar encara ms, el
que ha dibuixat. Com que hi ha milers de treballadors que a mesura que portaves a
casa seva de ell, i s'obren cam en les mans de la casa al mateix Esperit; noms ara
saber molt b el que s. Quant ms s'acosten ara, ja que recullen el cub ple de tots els
costats, com perqu van lluitar per treure amb pala en tots els costats, i sempre de
forma individual un nic van trobar, i es preguntaven, com, on i deambulaven la porta
encara tancada de la casa que s'obre noms en la mort. Quina s la seva
recompensa? Qu tan bo s el Senyor! Tot el que vost va portar a casa i el que pot
fer el que en les obres de la ment superior, s la seva recompensa; ell guarda res per si
sol, es comparteix amb vost perqu tingui completament i ho tens tot, perqu tu
mateix ets tot seva. Ara vos que el seu casa li portava b; vost porta a casa per a
vost.
Per no ens perdem a nosaltres mateixos d'una imatge a una altra, per tot i aix
posar coses a l'ull en qu la imatge que fins ara troba les nostres consideracions, en
part, no sembla satisfer, en part, en realitat no s cert.
Memria en nosaltres sembla en alguns aspectes merament com un eco
entwickelungsloser de la intuci, que no ms pot guanyar al que en la intuci es
dna una vegada per totes. Si la nostra vida futura sigui ms que com reverberaci
entwickelungsloser del present? Per la memria pot noms en la mesura que no
evolucionen, com ho fa la intuci; per ja estem desenvolupant aqu; aix com els
nostres records es desenvoluparan; ella pren amb les forces que, des que ella va
nixer. No obstant aix, qui diu que les nostres creences i records no es
desenvolupen? Ms aviat, el que no s tot el que es desenvolupa en nosaltres des de
les nostres creences i records orientades a l'xit? L'home neix com un sensuals ssers
intuci i es tanca com a majors ssers idea. Per les idees porten les llavors del seu
desenvolupament en si mateix. Aix que vost tamb perqu no merament intucions,
per pren ms de les idees en l'altre mn, seguit desenvolupant aix el seu mn
d'idees all.
Molt Una cosa que hem vist, no es va produir sobretot en la nostra memria de nou,
noms que aquesta i aix s tamb que tot contribueix a reciclar a la nostra vida
mental en el seu conjunt, ja que res s sense repercussi en nosaltres. Aix que sn al
voltant d'un munt de gent tamb no es produeixen en la memria dels regnes
espirituals superiors sobre tot un altre cop; Noms aix i els que ajuden als altres
noms en general, a entrenar la vida de la ment superior? Aix que fins i tot si
estvem novament arriba a la confusi dels esperits. Per noms de tenir moltes idees
en nosaltres no s particularment nou a la memria, perqu es veu com res s tan
especial, ja que, tota la nostra percepci de la vida s ms aviat un riu. Per de tota

vida intuci forma el seu flux especial, i aix tamb de cada vida memria far el seu
riu especial i els diferents rius de la memria sn tan poc en una combinaci com la
intuci. Tamb es relaciona amb l'alada i l'amplada de l'Esperit sobre nosaltres. Ell
s una rea actual, per, cada un de nosaltres un sol corrent, en els ulls com en el
record.
Qu petits cops a la imatge de les concepcions individuals de la mateixa sensaci d'imperi, tamb
s igual a ms precisi en la imatge dels imperis sencers sentit perqu s'aproxima a la mateixa
qesti per a nosaltres ms. Igual que una gran quantitat de desenfocament individu vist i sentit en
la memria, encara desdibuixar la totalitat dels regnes de memria de veure, sentir a nosaltres no
noms com en l'actualitat, perqu ja ni tan sols fluir els regnes dels sentits de la vista, l'oda ms de
corrents especials, perqu les ones de l'individu vist, escoltat. Ara, per, ms i encara ms sentit que
els diversos regnes sensorials d'un sser hum, tot el regne dels sentits de diferents persones per a
ser considerats com diferents corrents. Mag Tant Un, el que trobem en el nostre sentit mund no
mostren tot en la nostra vida Recordatori d'un altre nou, com va passar amb altres donen noms un
resultat com en la nostra ment, per sens dubte emergeix en record especial de la vida en relaci
amb tot cada sentit de la vida en un major esperit de nou i no flueix amb les altres persones.
La comparaci de diferents persones amb totes les esferes dels sentits de major sent cert en
absolut va superar l'ndex de referncia en molts aspectes, el mateix noms amb imatges de la
mateixa esfera dels sentits, per s l'ltima comparaci no noms sovint til, per tamb s cert per
la seva part per a altres relacions millors, en part, tenint en compte la No obstant aix, no es
reflecteix gran quantitat i les relacions relaci espacial dels homes, que es reflecteixen en la
quantitat i les condicions espacials d'imatges intuci, alguns Artbereinstimmung el poble, el que
es reflecteix en el Artbereinstimmung les opinions del mateix sentit, la veritable confrontaci de
les persones pel que . 2) Aqu precisament el diferent gir de comparaci comena a ser
convincent. Per tant, s ara un, ara poden preferir diferents al seu torn en funci que aporta el punt
de la comparaci fins i tot amb ells, o, si es vol preferentment contenir noms una vegada, com es fa
per nosaltres, el principi de la celebraci dels desiguals d'en desigual (Vol. II. Cap. XIX. B) tenen
incrrer degudament en la interpretaci de la imatge que un ha de recordar que sense l'ajuda cap
imatge en absolut, cap analogia triftig interpretable i processable, mentre que un de la mateixa amb
l'ajuda tamb de si analogies noms la meitat en vaga probablement poden fer s de.

La veritable comparaci de l'essncia s la mateixa Artbereinstimmung no


en contradicci. Dos rius d'aigua gleichgeartetem encara poden enfrontar ms
d'una cosa especial, en realitat, com una onada d'aigua i vi en el mateix riu.
2)

La meva memria s feble, pllid, que es va celebrar en contra de la intuci. Si s


aix la meva vida futura sigui contra el corrent, com l'esperit superior em porta una
reminiscncia a la percepci de la vida en si mateixa? Per no s un altre si home
feble simplement la percepci superficial del meu ull recordar rebre a mi, o si un
sser superior absorbeix tot el meu sser hum complet en si mateix; que tamb
donar una completament diferent ress ms completa, i estar aquest retrogust. Aix
que no et perdis ni desprs de la debilitat de la memria actual de la debilitat dels
seus antics records de vides.
La palpable la seva vida massiva, presents de fet pot continuar a disminuir, el seu
cos ja no pot prendre amb les mans, ja no caminen amb peus pesats, no poden
transportar i moure ms crregues, com aqu;tot el que s a la tomba, est darrere de

vost; en tot aix com si la teva vida futura realment impotent i feble com per ser el
seu present. Per inqestionablement ser la relaci d'atenuaci sensorial que hi ha
entre les percepcions i records a nosaltres tamb reflecteixen entre la nostra percepci
de la vida i els records de la vida en l'esperit superior; l'analogia patir cap
interrupci; i perqu els nostres futurs records de vides com gens fcil, ampli,
llumins, exteriorment semblen incomprensibles per al nostre present pesada,
gruixuda, exuberant, ergreifliches amb sentits grollers i ergreifliches noms els sentits
la vida; en lloc de les formes del cos ideolgiques pesats com una mica de memria
lliure figures movibles peu en el principal de la ment superior; que ho fem en el
futur. Per no s noms aquest sensual debilitar les nostres futures memries a la vida
nostra concepci actual de la vida, sin tamb l'augment de la nostra memria vides
futures en contra dels nostres presents els records de la vida a tenir en compte, un
augment que es relaciona amb que la prpia debilitat.
De fet, la mateixa circumstncia que pot ser la nostra percepci actual de la vida a
la mort pllida, fora i incolor, que far que la nostra ms pllida, la fora i sense
color, la vida record indistint d'ara endavant brillant, enrgic, viva color, ple, es
determina, l'abolici de la nostra visi mundana vida s a dir, en la prpia vida
Recordatori d'un altre mn. La percepci de la vida s la mort en virtut que no, per
que segueix, s'allibera en una vida superior, com la vida de l'eruga, la crislide no
baixa quan la papallona emergeix, per en Papallona es carrega en si noms per a una
forma ms elevada, ms lliure brillant. Com erugues nines vida, que ja no existeix, s
clar. Observacions directes aqu socialitzen en analgic.
Mireu ara, ms fermament una vegada que tanco els meus sentits abans de
l'aparici, ms em jubili en l'enfosquiment de la exterior, de manera d'alerta, ms
brillant la memria de la vida, el llargament oblidat passa a mi una altra vegada. La
mort no fa res que no sigui el sentit fermament en acostar-se, de manera que la
possibilitat de la reobertura expiri. Ulls tan profunds sense un final a la vida s tan
brillant pot ser sense el despertar dels records, ja que ser a la mort. El que els ulls es
van tancar a la vida noms temporal, superficials far amb un propsit, per un curt
dia, fent els ltims ulls profunds de tancament per a tots els sentits, relatius a tot el
cos i la vida, qu importa a vost en relaci amb un esperit superior i cos, per, els
ulls es van tancar a la vida no noms es fa amb la imatge en l'ull per a
vost.Qualsevol fora que es divideix entre la seva vista mund de la vida i els
records de la vida, cau en el ms enll seva memria viu sol, perqu noms mateixa
ra s la seva vida present el record tan feble, ja que la percepci de la vida aqu a la
terra la major part de la fora que s'utilitza per aconseguir que des de la ment superior
, ocupa. Si s aix, per quan un nou s la perspectiva mundana completament mort,
ha arribat a ser absolutament impossible ser possible de nou en el record de cada
edat. A Recordant la vella vida plena comenar quan tota la vella vida est de
tornada, i recordar tot dins de l'edat en si la vida s noms una mica abans de la
concepci de la mateixa.
El que ara estem en records i superior cobreix la mateixa vida, s a dir, ja que era
noms una lleugera brisa, que s'eleva per sobre de la nostra percepci actual de la
vida com un vapor suau plana invisible sobre l'aigua de generaci com a precursor en

el mateix cel blau, mentre que l'ltima vol tota l'aigua. Destrueix, per destrueix
l'aigua, la caa en tots els aires, perqu sens dubte destruir veritablement destruir el
pot fer ms del que un home, per, pel que sembla, de la mateixa manera que, en una
paraula es transforma completament en vapor, com una enorme quantitat d'efectes
ms ampli abast ser capa de generar aquest vapor, en tota l'aigua s'ha elevat
invisible, com la que acaba de vorbedeutend aixecat de la seva superfcie, de manera
que com ms extensa, ms variada, unmerklichere en detall, de gran abast en els
efectes sencers que l'aigua en si, la ell troba convertit. En els nvols, l'alba i la posta
de sol, la pluja, el tro, el llampec, s possible que en els seus nous estats superiors,
ms lliures, ms brillants, ms clares, ms clares ara juguen el paper ms important
en l'economia de la naturalesa, que, per, probablement pensi tan sols tontament sn
figues d'un altre paner, perqu No et agafa amb les mans, encara pot dibuixar en un
got especial.
Si comparem noms aqu tamb, no el que no s comparable. Els vapors d'aigua i els ssers de
manera uniforme; per l'aigua s la forma en qu no ha de ser el vapor? L'home aqu a la terra no s
l'sser uniforme, com no podia ser que el que surt d'ella? El vapor que surt de l'aigua, transcorre
immediatament amb el vapor d'aigua de tota la resta. Per fins i tot l'aigua mateixa, on el vapor ve
transcorre amb una altra aigua que es porta a la mateixa; no s altra cosa individual. L'home, de la
vinguda de l'esperit d'un altre mn, per no flueix com amb altres persones que s'assenyalen a restes
en totes les accions que el poden complir, un individu. Llavors, qu t bsicament iguals, que tamb
esperen de nou l'episodi corresponent desigual. Per que els vapors sn trobo ms lleuger i ms
lliure, com les aiges que tenen un mbit d'aplicaci comuna de les activitats en les aiges
alimenten les aiges, ja que s'alimenten per ells; de tot el que trobarem el fons adequat en les
proporcions de la vida futura i l'aqu i ara en el progrs de consideraci.
No es discuteix, per es pot utilitzar en absolut noms per explicar perifriques tals imatges
distant.

Aix que vost pensa que desprs de l'ltima ulls de tancament, la destrucci total
de tota intuci mundana i la sensaci en absolut, que ja havia guanyat l'esperit
superior a travs de vost, no noms desperten els records de l'ltima jornada, per
alguns dels records i en part la capacitat de memria que records mai van despertar de
la seva vida, vivint, coherent integral ms brillant, ms clar, ulicher ,, sobre-shell
perqu encara mig atrapat en les bandes de sentit estaves mentint; A causa de que tant
el seu cos a prop era el mitj per dibuixar i sl per al procs, tot el que tenia els
mitjans per obligar a tu mateix a aquest negoci intucions sentit mund. B, feta de
treure amb pala, la recollecci, la reforma en el sentit d'aquest mn; Obre Inici cub
desgastat, vost guanya, i en vosaltres ho fa la ment superior, alhora tota la riquesa
que vost posa en ell a poc a poc. Una connexi espiritual i va cedir tot el que alguna
vegada has fet, vist, pensat assoliment en la seva vida terrenal sencera ara s despert i
llumins, b, si vost pot esperar que. Amb aquesta llum pot ser els teus Geistesbaues
sencers vost neix en la nova vida en ordre amb la conscincia ms clara a partir d'ara
a treballar en el Geistesbau superior.
Com ara la vida com d'hora cada persona abans de dormir i en despertar es deu, si
tot fosc al seu voltant, reflexionar interiorment el que la llei i el sexe a terme en els
ltims dies, que segueixen sent el que en el segent. Per, quants fer-ho. Per la mort,
en una caiguda adormit durant l'anterior i el despertar a una nova vida, insta sobre

nosaltres, ens agradi o no, la memria no noms d'un dia, per sobretot el cercle de la
nostra vida fins ara, i la idea, ara qu continuar en la nova vida i deixar de; i els
poders que noms amonestaci fosc va passar aqu, comenaran llavors a aparixer
fort i convincent.
No s de fet que ha de romandre en el ms enll en la memria d'aquest nic
mn. Per contra, l'altra vida tindr la seva evoluci posterior. Ho hem dit abans. Per
el record d'aquest mn no s ms que un principi noms sigui a travs del qual la
mort salva la nostra part conscient a l'altra vida, i on es troba la base per al nostre
futur desenvolupament en la nova vida; pel que estem plantejant s. La memria de
l'antiga vida en qualsevol cas, s el punt de partida d'una nova vida; per ara es
presenta la determinaci ms progressiva.
Memria en si no s ms que per posar aix en un sentit ms ampli. Amb la
memria al mateix temps, el que es diu en sentit estricte com, tot est el ser aixecat a
l'altra vida, el que s el Superior ja aqu a la terra acumulada a causa dels records de
nosaltres, juntament amb el propi actiu de creaci de ms alt. I tot el que s, al mateix
temps en la mateixa proporci amb els llums records, ms clara. Aix s de fet si l'ull
en un temps de la vida a la recerca de prop abans que l'exterior. Com a
contraprestaci, la visi, el pensament superior, la imaginaci, la visi comena
certament visqui en nosaltres per jugar. Quant de temps ms va ser el cas si el
tanquem per sempre. Aix que esperem que hi hagi a la nostra memria viure tot aix
amb un DC superior; l'expressi noms queda sempre molt adequat per obtenir la
relaci al llarg d'aquesta forma de vida superior la matria primera i fer cpies dels
records de la vella a la vella vida mateixa en l'actualitat, i aix ens deixa en el futur
tamb ho necessiten.
Alguns sn els que pensen aix d'una vida futura, just que la memria de la voluntat
actual sobre-ric, no vull creure-ho. L'home est fet a nou, i trobar una nova vida en un
altre, que no sabia res dels pobles antics. Trenquen aix que fins i tot el pont des del
qual ms passades entre aquest mn i el Ms Enll i llanar un nvol fosc entre. En
lloc de que l'home per la mort ha de guanyar rendibilitat total i completa per a
nosaltres, de manera que tan completament com si ell mai va tenir en la vida, poden
perdre; l'al que s'eleva fora de l'aigua, en lloc de l'estat futur de tota l'aigua
presagien, i finalment abolir per complet La disminuci en si mateixos,
desapareixeran amb l'aigua al mateix temps. Ara ha de ser l'aigua tan fresca en un
mn nou de sobte. Per com va ser aix? El que est aqu? La resposta que es
mantenen en deute amb nosaltres. Aix, fins i tot la creena roman fins i tot la ment
una mica culpable.
Quina s la ra d'aquest punt de vista? A causa de que no hi ha records d'una vida
anterior el corrent ms rics tampoc s d'esperar que els que des del present cap al
segent ms rics sn. Per escoltem a ella, a la conclusi de la mateixa d'un
dissemblants. La vida abans de nixer no tenia records, no un record en si mateix,
com hauria records rics en la vida present; les memries actuals i una memria ha
desenvolupat, com han recordatoris no sn suficients en la vida futura, de manera que
no augmenten si, per en la vida a un augment de la qual cosa, espera, que ha

augmentat en les transicions de l'anterior a la vida present , B, la mort ser prendre


com un segon naixement a una nova vida; Volem seguir els punts d'equacions ms
uniforme; per, per tant pot ser el mateix des del naixement fins a la mort? Res s
per d'altra banda bastant iguals entre dues coses. La mort s un segon naixement,
per, el naixement d'un primer. I per a nosaltres el segon set de nou al punt de la
primera, no ms aviat el resultat de nou comenament per a nosaltres la propera? I la
part entre dues vides ha de ser necessriament un tall? No es pot consistir tamb en
ella, que l'estretor expandeix sobtadament en la distncia?
Desprs de tot 'el per qu segueix ansiosament mirar cap al collapse del cos en la
mort, com si s'ho fa per a vost? Tamb necessita el recolliment espiritual en que
segueix sent la mateixa imatge fsica estretament definit per encarnar el transportista
com la intuci sensible, perqu puguin mantenir un document tan estreta amb el seu
major llibertat? Per qu la ment superior per a la seva futura memria intellectual viu
encara necessita la mateixa manera que la mateixa forma corporal slida estreta
encarnar que necessitava per la seva intuci sensible de la vida, aix que com podria
fer-ho si la seva vida futura i molt ms lliure que el present hauria de ser? No Sempre
parles d'un acomiadament de bons de la corporalitat en el ms enll? Vost veu una ja
fingida com a petita escala dins de tu mateix, sense l'espiritual, que s'adhereix a la
natura corporal, es perd; Per qu no la recerca adequada noms en un sentit ms
elevat en un alt que vost, perqu vost no veu simplement fondre una mica estreta en
el teu ventre, per el seu propi cos estret en el cos ms gran? Per si no tamb es fon
amb la debacle de la imatge de material en el teu si el Espiritual de la imatge en la
teva ment, per qu hauria de fondre perqu amb la crisi del seu cos en el cos ms gran
de la seva ment en l'esperit ms gran, per qu no simplement ms lliure en existeix
aix?
En sentit similar Sant Agust escriu a Evadius:
"Vull dir-te una cosa que vost pot pensar. El nostre germ Genadio, tots sabem, un dels
metges ms famosos, a qui ens va encantar especialment, que ara viu a Cartago i s'havia distingit
anteriorment a Roma, vost mateix com un home temors de Du i benefactor compassiva sabia,
tenia, com ell ens va dir fa poc, quan era jove, i amb tot el seu amor als pobres, el dubte si li donaria
una vida desprs de la mort. Ja que Du no va deixar la seva nima, ell va aparixer en un somni
joventut, brillant brillant i digne de la visi, i li van dir. Segueix-me. Quan ell ho va seguir, va
arribar a una ciutat on podia escoltar els sons de la can ms dola cap al costat dret, ja que ara li
agradaria saber el que aix seria, ha dit els joves, hi va haver cants de lloana de la Santssima i
Sant Es va despertar; .. el somni va fugir, per pensava fins al moment a ms d'un est acostumat a
pensar en un somni En una altra nit, vet aqu que el mateix jove se li va aparixer de nou, i li va
preguntar si el coneixia? Va respondre que el coneixia b, desprs de la qual cosa el jove va
preguntar a ms com ho sabia? Gennadi podria proporcionar amb precisi les respostes, podria tot
el somni, dient a les canons dels sants, sense ofensa, perqu tot era encara fresc a la
memria. Desprs se li va preguntar al jove si tenia el que havia dit, vist en el somni o en
despertar. En el somni, em va respondre. Vost sap molt b i has guardat tot b, va dir el jove; s
veritat, que ho has vist en el seu somni, i saber el que es veu ara, es veu fins i tot en somnis. - Ara
parlant de la joventut ensenyament: On s tot el teu cos? Gennadi: En el meu dormitori. Els joves:
Per vost sap que els seus ulls tancats ara lligats al seu cos i estan inactius? Gennadi: ho s. Els
joves: Quins sn aquests ulls amb que em veu? Des Gennadi no sabia qu contestar, i no va dir
res. Com ell va vacillar, el jove li va dir el que volia ensenyar-li a aquestes preguntes, i va
continuar: Com els ulls de la teva ventre, ara que vost est estirat al llit i dormir, sn inactius i

ineficaos, i no obstant aix, aquests ulls amb els quals em veure i percebre tota la cara, sn sincers,
vost desprs de la mort llavors, quan els ulls del seu cos ja no estan actius, per encara t una
vitalitat per a tota la vida i una sensaci de fora de la sensaci. Aix que deixeu-vos cap dubte una
ms si desprs de la mort s una altra vida. - Aix era jo, l'home creble, tots els dubtes van testificar
atordit. I qui va dir ell probablement diferent de l'atenci i de la misericrdia de Du? "(Augast.
Epist. 159. Edici. Anvers. L. I. p. 428. Aqu des Ennemoser, Histria de la Mgia. 140.)

Mentre que vost desitja en la vida futura, no sense que el seu cos; noms l'aspre,
de gravetat que volen deixar anar. Pot perdre per complet en absolut mai l'nima d'un
suport biolgic? Si no s recolzat per res corporals meus records? Com anaven a
fallar quan els moviments vacillen en el meu cervell, en desordre, quan s'altera
l'ordre del meu cervell? B, ells sn usats per alguns corporal, per el que ella fa
servir, s tot just ms llarg recollit en una imatge tan atapet que no, compromet
lliurement a travs del seu cervell, per la qual cosa el suport de tots els records pot
desordenat accs; Imagineu a agafar alguna cosa aix com onades als estanys dels uns
als altres sense molestar cadascun; Noms un trnsit ms lliure dels records s la
cooperaci i la confusi dels acords i els moviments fsics, el que s'adhereixen,
possible harmonis. Demostraci pot ser res d'aix en un sol espai limitat. No podria
ser tamb aix que un dia amb la nostra existncia corporal? Ni tan sols un dia sense
estar completament leiblos com sn els nostres records com a mnim, per en conjunt
reuneixen el carcter terrenal d'una manera ms lliure existncia material i de
nosaltres mateixos es reuneixen ella; Aix que encara relativament despullat va
aparixer el confinament i el cos separa? I podia Tot i aquests despullar per
dissenyat per aparixer com abans, el mateix que els records d'esculpit encara
dissenyades com aparixer abans, malgrat ells forma corporal palpable de ja no
subjecta a anterior. Aix que vam tenir el cos espiritual de la qual parla Pau. En el
futur ms dels mateixos. Per ara s per no nosaltres el cos sin l'nima de
salvar. Suficient, si veiem que en la destrucci d'una imatge vvida tangible en
nosaltres un recordatori espiritual que queda enrere, s, sens dubte va despertar, el
mateix pot fins i tot a la destrucci de la nostra imatge corporal ideolgica en la
criatura ms gran que ens aprecia i dna suport, ser el cas , I no ens hem de deixar
equivocat si no reconeixem la mateixa nova base material sobre la qual la nostra vida
va a la memria el suport d'un dia, a la dreta; tal com les coneixem aqu a la terra no
s del tot fins i tot per la retirada del mercat ms limitat en nosaltres. Per hi s. Per
si alg mantingui una base material especial per als records en nosaltres
innecessriament, i hi ha molts que ja aqu a la terra no pot desprendre de l'esperit
corpori suficient, de manera que ser igual que la qesti d'una base material especial
de la nostra futura vida de memria pot guardar. La naturalesa general s tan bo ni
com una base general, no com el cervell dels nostres records. Que, per, pensar en
qualsevol manera que ell vol, no l'existncia futura de l'nima es posa en dubte,
noms la futura relaci dels mateixos a la corporetat, de manera similar al que ja s
el cas.
No es discuteix ni tan sols pot demanar als Diesseits la experienceability dels estats
perqu indueixen noms en la naturalesa i el dest de l'altra vida s. No obstant aix,
ja que la naturalesa no fixa fcilment particions estrictes, imaginem que, per de
vegades ocorren estats ja en aquest mn, que els de l'altra vida sn molt ms similars

que comunament, sense per descomptat depenent de quina de l'altra vida sn en si


mateixos poden, sempre aix encara no ha passat. Sobretot perqu ja estem en aquest
mn tenen alguna cosa en nosaltres que noms necessita ser incrementat i ests i va
alliberar a donar la nostra vida futura. Nosaltres, per aquests enfocaments
preferentment podem buscar i trobar en els casos en qu per ocasions peculiars a
costa de brillantor de la vida sentit extern desperta la vida espiritual interior en un
grau inusual, i s capa d'un rendiment inusual quan tot perqu aquestes ocasions es
necessiten per ser noms va augmentar, per provocar la mort real. Aquests casos sn
realment. Per descomptat, segueixen sent anormalment per a les nostres
circumstncies actuals, i un ha d'assumir el carcter patolgic que porten per l'aqu i
ara, el seu mpetu, com si d'aquesta manera podrien significar cap indici de la vida
futura. Si un pollastre en l'ou, fins i tot obrir els ulls o les orelles i veure una mica de
llum brilli exterior a travs de la closca o escoltar a travs del so una mica de soroll,
de manera que sens dubte no seria massa morbs i el seu desenvolupament en l'ou
propici; per no s morbosa, quan el projectil es mou lliurement en el regne de la
llum i els tons dels avenos reals.
Primer alguns exemples a travs del qual, fins a cert punt aix em sembla per explicar el que he
anomenat una llum sn els Geistesbaues interiors amb la mort; encara que hi ha aproximacions molt
incompletes al sn indiscutibles, qu podem esperar amb el veritable despertar en l'altra vida, on per
aix dir-ho un cervell ms gran que les nostres funcions actuals tenen cura de nosaltres, que des de
llavors, per encara prop de la nostra hem de pensar cervell nuada, per el seu significat per a
nosaltres posa en si noms en que tamb s la imatge especular de la ms gran i fa que les eines a
travs de la qual l'home nou en ella es reflecteix de nou per examinar ms a fons.
"Si un encara ha fet observacions estranyes individuals, en qu semblava que estendran la
brillantor de la conscincia com tot un regne de l'essncia imaginaci d'una. Tal experincia sobtada
feta una vegada que un menjador d'opi Angls conegut a ella abans d'entrar a l'efecte narctic
completa l'agent adormidor semblava com si tot el que havia pres mai en la conscincia, es repartia,
de sobte, com una zona illuminada pel sol davant d'ell. De la mateixa manera, ens parla d'una noia
jove, el cas d'una caiguda a l'aigua abans de perdre la conscincia El mateix havia passat ". (Carus,
Psique S. 207.)
"Jo era una dona coneguda que de vegades patia de mal de cap nervis ms violenta. Si el
dolor s'havia aconseguit el ms alt grau, va sentir tot d'una, i ella estava en un la seva condici
agradable que a desprs de testificar a una infreqents records fins es va associar els seus primers
anys de vida ". (Passavant, Varis. Durant el magnetisme vida.)
Extracte d'un informe pel nucli pastor a Hornhausen al govern prussi a Halberstadt de 1733:.
"Johann Schwertfeger va ser desprs d'un llarg i dolors malaltia, prop de la mort que ell va enviar a
mi, va prendre la Santa Comuni i va mirar amb alegria cap a la mort. Aviat va caure en un desmai,
que va durar una hora. Es va despertar sense dir res. Desprs d'un segon desmai, que va concedir
una mica ms, li va dir a una visi que ell tenia. Una veu li va cridar, ell tornaria i .. examino la seva
vida, llavors ha de comparixer davant el tribunal de les primeres paraules de Du quan va despertar
eren: He de nou, per aix ser un estat terrible, de fet vaig a tornar, per no abans d'abans.
"Desprs de dos dies va caure en un ter la impotncia que va durar quatre hores, la seva
esposa i fills van pensar que era mort, el va posar a la palla i es posar ell Totenhemd Quan va obrir
els ulls i va dir: .. Enviar per el predicador, i vaig a revelar el que he aprs tan aviat com vaig entrar
a l'habitaci, es va redrear per si mateix, com mai li faltava res, em va abraar fortament i li va dir
amb veu forta: Oh el que tinc per a tu. lluiten aguantat! El pacient ignora tota la seva vida i tots els
errors que havia coms en el mateix, encara que van ser bastant sortir de la seva memria. Tot era

tan present a ell com si noms hagus passat ara ". Tota la histria conclou dient que havia sentit
sons meravellosos a l'extrem i es veia un resplendor inefable, el que ha estat collocat en el gran
goig. "De tal alegria que estic ara torno de nou en aquest fet de la misria, on em repugna tot
desprs que jo s una mica millor. Tamb no vull el sabor celestial es barregen amb el menjar i la
beguda terrenal, sin esperar fins que torni a la meva pau vindr ".
"s estrany que era", continua el predicador va continuar, "que li va deixar la malaltia. Perqu
ell era fort desprs de l'ltima feble, fresc i saludable i lliure de tot dolor, ja que abans no es podia
moure una extremitat. Els ulls, que abans degoteig, capes trboles i profundes al cap, eren tan
brillant i clara, com si haguessin estat rentats amb aigua dola. El seu rostre era com un jove en el
seu millor moment. " Mentrestant, el pacient va predir que moriria desprs de dos dies; aix com
arribat. (Passavant, Unters. UB. El magnetisme vida 165.)
Que de vegades llarga repeteixen amb acostar-se als records de la mort-perdut, ha estat en un
altre lloc assenyalat en diverses ocasions.
En molts estats de somnambulisme passa, que es poden comprar aqu, per es classifica
adequadament en part del context dels debats posteriors.
"En els estats (clarividncia magntica) va mostrar, entre altres coses, que l'nima vagi tot just
una sola paraula, tot just un pensament de prdua de memria. Ella veu tot el que han fet, i el que,
per tal que era al ventre, fet , a la llum clara pel seu costat i tan aviat com ella es desperta al seu
interior. L'home tamb es veu com en la seva real poder desinhibida lliure de pensar, de sentir,
aprehensi intellectual i presentaci ". (Schubert, Gesch. D. Soul II. P.43).
"A mesura que somiem la forma ordinria de caminar en qu un peu rere l'altre continua,
extremadament difcil, fins i tot impossible cau fcilment a l'altra banda de la immediatesa
desplaant rpidament el nostre sser a un lloc distant, o el capital flotant del sl; aix que tamb
equilibra el moviment realment espiritual de l'nima en els estats de clarividncia ms d'un vol, com
un progrs lent, percebre i reconixer el mn exterior es porta a terme com des de dalt, des de fa una
regi superior, i l'nima contemplativa domina, igual a l'ocell flotant , al mateix temps i, de sobte,
tota successi de sentiments i accions, que ella aprn lentament i poc a poc en l'estat de viglia
normal. Per tant, es trobava en una per cas Moritz, en un rostre llumins, que s'ha produt poc abans
de la seva mort, tota la vida passada narrat , amb totes les seves riques experincies i visites
guiades, amb les seves accions mil vegades ms, passa per alt en juxtaposici i llampecs fantasmal
velocitat, i en altres casos semblava la histria de tot un passat com per una sola, noms el nombre
comprensible nima significatiu o expressada per una sola imatge. Si a continuaci, posar l'nima
en la clarividncia aquest aire peculiar, pel que poden les seves petjades del curs ordinari de la
memria noms per seguir tan poc com un animal de quatre potes el vol de l'au. Per a la successi i
la concatenaci del que es veu aqu s molt diferent a partir d'aqu. "(Ebendas .. II 46 f.)
"El observat per mi (Passavant) somnambule va fer resums en la seva vida passada, van
informar esdeveniments des de la seva ms primerenca joventut (la veritat de les seves declaracions
va ser provat) i va ser notablement per sobre de la seva condici moral dels pensaments ocults de la
llum, que una vegada desprs de testificar cada un rebr a la mort ".(Passavant 99.)
"Un nen, Alexander Hebert havia rebut com a conseqncia d'un fort xoc al cap, una malaltia
local al cervell. En el seu quart any va ser operat, i un dipsit que havia recollit a si mateix, va ser
portat a terme. El noi estava sovint smptomes nerviosos que va pensar inicialment per ser epilptic,
per es va formar aquestes coincidncies en Akzesse de la bogeria del nen perdut, al mateix temps
totalment la seva memria, de manera que ell tamb no recordava el que havia fet fa una hora
Puysgur va comprometre a ell El magnetisteren ... Knabe va ser somnambul. Els combats ms
violents de la bogeria en la que sovint era rancors i destructiu addictiva van ser, va desaparixer
tan aviat com li va tocar la m del magnetitzador. La seva memria, havia perdut completament la
seva malaltia cerebral havia tornat a gurdies per dormir, i ell recordat ara exactament tot el que
havia succet en la seva vida. Ell va descriure els orgens de la seva malaltia, el tipus de cirurgia que

havia patit en l'ltim any, els instruments que es poden aplicar aqu, i em va dir, sense tenia aquesta
cirurgia Ell ha de morir, per al mateix cervell havia estat violada i que la malaltia ha augmentat des
de llavors. Tamb va afirmar que la seva bogeria podia ser guarida pel magnetisme, per la seva
memria que mai tornar; i l'xit demostrat la veracitat de la seva declaraci. "(Ebendas p 100.).
A ms, fins i tot el somni ordinari vegades ha representar fenmens que podrien merixer un
esment aqu. Aix l'nima demostra de vegades en els somnis dels actius, una enorme quantitat
d'idees que podrem desenvolupar en l'estat de viglia noms en molt de temps desprs de l'altra, a
desenvolupar en el menor temps. Somia z. B. alg una histria llarga que acaba desprs del seu curs
natural amb trets o un tir de pedra des de la finestra de la qual el dorment es desperta. Per ara
s'adona que ha despertat d'una veritable trets o Ventrades contra la finestra, pel que tot just queda
una altra suposici quan el tir o tir va ser la iniciativa de tot el somni era, i aix va ser composta en
el moment de despertar. Aix certament sembla tan increble que el mateix ha de ser perms sense
confirmaci exhaustiva i investigaci d'aquests casos encara tenen dubtes sobre el fet o opini; per
el tipus m'ha estat notificat en cas contrari crebles exemples les persones. El segent cas que
pertany a aix es troba en el MEM. et SOUV. du Comte Lavallette TI Pars. 1831.
p. XXVIII. dirigit:
"Una nit, quan estava adormit a la pres, que va ser despertat per la campana del palau de
Beat 12 rellotge;. Vaig sentir que va obrir la porta per alleujar el sentinella, per es va quedar
adormit immediatament desprs de nou en el meu somni Vaig tenir un somni (... Ara segueix la
histria d'un somni terrible, les dades per al Somni completat almenys un perode de 5 hores), quan
de sobte la reixa es va tancar violentament de nou i em va despertar. vaig haver de vncer la meva
butxaca , sempre va ser a les 12 hores. Aix que, per tant, la terrible fantasmagoria havia durat
noms 2 o 3 minuts, s a dir, el temps que va ser necessari substituir el sentinella i per obrir i tancar
la xarxa. Feia molt fred i el Consigneu era molt curt, i el tancament va confirmar al mat segent la
meva factura i encara em acord de cap esdeveniment en la meva vida, que jo podria especificar un
perode amb major certesa, que les dades s'imprimeixen millor en la meva memria, i que ho faria
jo ms plenament conscient .. " (Froriep, pren nota 2 c., XXXI. S. 313.)
Encara hi ha molts Zustndlichkeiten i sentiments en entumiment o aparentment morts o en
acostar-se als informes de defunci ordinaris on un podria recordar o han pensat que ja s'involucra
ms d'un toc d'estats d'un altre mn en aquest mn.
Aix que de vegades ve alguna cosa per l'estil abans en condicions molt diferents estats
mentals, que porta l'ter anestsic. Un estudiant, que va contractar sota la supervisi del professor
Pfeufer un intent per se amb thereinatmung, descriu l'estat en qu es va produir en la forma
segent:
"Un mar de foc de les espurnes de llum s'arremolinava davant els meus ulls. Em va prendre
aquesta gran ansietat i por. Per per un moment, i vaig sentir tot el, sin tamb de la resta del mn
en absolut, si del meu propi cos, res ms. L'nima era per dir-ho bastant allat i separat del cos. En
aquest cas, la ment encara se sentia com a tal, i jo tenia la idea quan estava mort, per tindria
conscincia eterna. Ara m'imaginava alhora, el Sr. Professor Pfeufer les paraules parlen a escoltar: ".
Senyors, crec que est realment mort" Poc desprs, vaig sentir com flueix la sang pel que darrere
del cap, i seria jo tan tornar a mi com si es va ajupir i la sang amb fora desprs cap fluid i cal
mantenir uns moments en silenci fins que estigui completament els seus sentits ms poderosos
". (Henle i Pfeufer, Zeitschr. 1847. Vol. VI. 79.)
Una persona en la seva condici era capa de recordar durant l'asfxia (l'aparent mort) desprs
de despertar, diu de si mateix: "Jo tenia un sentiment com el despertar d'un somni dol mat, aix
que s el moment de la mort, per la qual cosa s un dels. major sensaci de felicitat ". (Hagen,
allucinacions S. 184, d'acord amb Nasse, Zeitschrift. 1825. H. l. 189.)
Hffell diu: "No veiem sovint, si no a malalties particulars, com els nvols cobreixen el sol,
els ltims moments dels moribunds en veu molt baixa, transfigurada, sovint veritablement

commovedora feli tot preocupis, tota l'ansietat ha donat pas, l'ltima benedicci del poder absolut
ms alt. ems i un somriure de felicitat plana encara llavors la seva boca, quan la mort ja ha acabat
el seu treball. Un home moribund, en la presncia l'autor era aix, adormit sota un cant, que s'ha
declarat i un amic al piano en acords suaus van entonar. Tals coses fets ens obliguen a assumir que
enfonsa els primers comenaments de l'existncia d'un altre mn ja en els ltims moments de
l'existncia terrenal ". (Huffel, lletres OVR. D. Immortalitat. 112.)
"Un pare, un home de molts l'educaci, em va assegurar que ell encara no havia trobat una
expressi en l'ull gaireb trencada de la seva filla moribunda, a qui mai oblidar on tot es va
transfigurar, que noms l'amor, la devoci, la felicitat en si mateix unir ". (. Ebendas 45.)
"I el tal (amb la ment mundial) vaig sentir de nou panteixant a la mort dient:" "Ara s tota la
vida des del cervell a la boca de l'estmac, em sento fora del meu cervell ara res ms, sento els
meus braos, els meus ja no t peus, per ho faig coses inefables que mai he cregut, sin que s una
altra vida "" - i des que va morir. " (Justino Kerner, el visionari de Prevorst. ES 4)

Resumim fins ara curta.


Vam dir: Si l'home es tanca l'ull en la vida i la intuci present extingit, desperta un
record d'ell. Aix que, quan l'ull d'un home es tanca en la mort, i la seva intuci de la
vida present s'extingeix, despertat d'un recordatori de la vida en l'esperit
superior. L'ull de l'home ms ferm, el sentit en absolut inclou en la vida i es retira en
l'enfosquiment de l'exterior, ms brillant ser despertat en la seva memria; si ara es
tanca els ulls i tots els sentits a la mort ferma i irrevocablement, una vida record
encara molt ms brillant s per despertar en la ment superior a hores d'ara ja no
noms hi ha vistes merament individuals en ell, sin que tota la seva visi de la vida a
la prpia ment superior Queda derogat en la vida de la memria que ell, l'home, per
segueix sent tan bo com la vista s part de la vida, de la qual emanava.
Ara, per, ens trobem amb una objecci: L'home tanca perqu ni tan sols l'ull, de
fet tots els sentits en el seu somni, per es desperten sense records? Prefereixo no
agafar el son el record de la vida amb la intuci de la vida, al mateix temps en la
nit? I no pot ser ents com el somni ms profund de la mort? Si no s aix que fins i
tot en la mort, el nostre deure recordar la vida enfosquir la nostra visi de la vida, al
mateix temps?
Aquesta objecci ens recorda que hi ha dos casos d'enfosquiment del que significa
la vida sn, de fet, per a distingir b. Mentre la ment roman despert en tot, hi ha la
primera, que hem considerat anteriorment; la memria de la vida s ms brillant, ms
tancar fermament els sentits; per com ell es queda dormit completament, el segon
cas es produeix, el record de la vida disminueix amb la percepci de la vida, mentre
que a la nit. I certament, quan l'esperit superior, que estem en un i altre costat, s'ha de
completament adormit i pogus, ho faria el record de la vida que porten els esperits
del ms enll en ell, amb la visi de la vida que porten els esperits d'aquest mn en
ell, al mateix temps, en la nit s'enfonsa, fins que va despertar. Deixeu que es pregunta
si tal cas s possible. Certament, per, en morir, de manera que mai dorm, l'esperit
superior en un, per segueix sent gehends contnues veient. s per ell pel que el
primer, no el segon cas. La mort d'un home s ms que una apagada parcial de la vida
filosfica en l'esperit ms alt durant la seva vida de viglia, com podem inferir un
sentit durant la viglia, per, mantenim un altre obert; i per tant la condici s

transferir aquest punt de vista la vida existeix en una memria corresponent de la vida
en ell, que ara, per no menys bones per venir com ell, ja que s'aplica igualment a la
nostra percepci de la vida. La mort s en alguns aspectes ms aviat tot el contrari del
nostre somni com com si una papallona de la crislide es trenca. A causa de que el
nostre somni ordinari proporciona la fortuna esgotat per guanyar punts de vista dels
sentits mundans i processar aquesta en la forma d'aquest mn, sempre fa de nou; La
mort ho recull realment. Sleep requereix una sempre nova recaiguda en la vella vida,
i la prdua del coneixement ms profund caracteritza directament a dormir, el que
far que ens despertem a l'antiga vida el ms fort i ms frescos de nou; La mort s
l'oposat de la mateixa. S que es pot en la destrucci de les condicions de la vella vida
acaba de trobar l'incentiu per despertar a una nova vida conscient, com cada vegada
noves eres de desenvolupament com per la destrucci de la vella es
caracteritzen; perqu amb aquesta destrucci, per no les condicions de la nostra vida
sn cada vegada va destruir la fortalesa; causa de la major esperit i el cos, vivim en
aquest mn, ens movem i tenim, de la qual ens vam retirar totes les condicions de la
vida en aquest costat, seguim sent contnuament com una font de vida per al ms
enll.
Tot i que impedeix res, a partir d'ara per cridar la mort, com s tan com el somni
ms profund; perqu ell, per, conserva els seus punts d'equacions de manera que,
encara que la concepci mundana de la vida s tan aixecat per ell per sempre, com ho
indiquen les hores habituals de son; en segon lloc, si s seguit per un despertar, per
en la prxima vida. La principal diferncia, per sempre s que el somni ordinari la
fora esgotada restaura a utilitzar per a la vella visi de la vida a travs de la pau,
converteix la mort, l's de la fora en una nova forma de vida. L'nima es posa la
mort no com adormida al seu llit vella, Separar tot el seu antiga llar es destrueix i s
condut a la longitud lliure; per ara es troba immediatament a aquesta extensi
gratuta de la seva nova casa ms gran, el ms gran de l'Esperit mateix, que havia
estat apreciada com en una petita habitaci estreta; Ara noms depn d'ell, al mateix
temps, amb els altres esperits del ms enll, que ja no sn tan cellular similar a
apagar pels seus cossos entre si com ho s ara, per tots viuen junts a la mateixa casa
gran, com tots els records en el mateix cervell, igual que totes les papallones que en
un altre temps van ser tancades per la mniga de cada titella, volant en el mateix
jard.
Una diferncia essencial de la mort del seu somni demostra tamb que la persona
ms fresc i vital pot morir si ho fan no tamb est cansat de la vida, igual que la
intuci ms vvid extingida i pot transformar sobtadament en la memria, quan una
no cansar ull es va tancar de cop. El cansament dormir sin que requereix, i no noms
d'una sola part, sin a tota la persona. Un vell home, s clar, per fi est completament
cansat de la vida i anhela la mort. Per aix s els ssers superiors, a la qual pertany,
encara no cansat. Quan l'anci s totalment fatigat, aix s la ms alta de ser el mateix
que per a nosaltres si un sol rgan, s l'ull de llarga observaci est totalment esgotat,
per encara per cert alegrement; llavors sorgeix per a nosaltres no sentim la necessitat
de son, per la necessitat, la part especial, l'ull posat permanentment en reps, i en
part a bregar amb els altres sentits, i en part per gaudir de la memria del que es veu,

del que podem estar segurs nica alternativa de fer; per sabem que la ment superior
pot molt al mateix temps en diferents llocs, el que pot en el mateix lloc noms per
l'altra. Pel que s la fatiga que es produeix naturalment en la vida filosfica d'una sola
persona amb l'edat i portar noms la necessitat d'aixecar aquesta vida vista, no la vida
d'aquest home en el record esperit superior; Per contra, la resta de la vida filosfica
d'aquest home s'inclour en la memria al mateix temps de la vida mateixa. Aix que
no noms requereix d'un somni intermedi. Encara que alg pot aix agafar el son en
aquesta vida i despertar en el segent; per no el dormir s el que el porta una altra
vegada a l'altra vida, aix podria ser simplement portar de nou al vell, per
l'enderrocament del somni; i no hi havia zuvoriger somni necessari. Wen realitza un
dormir pilota sens dubte, no noms abans que desperti en una altra vida. Per
l'esquerda de la vella vida s'obre al mateix temps l'entrada de la nova vida. No obstant
aix, pot ser que en el curs ordinari de morir conscincia fins als moments de
transici entre la vella i la nova vida s'enfosqueix gradualment ia tot arreu Durant
desapareix en els moments de transici; Per el moment en qu desapareix per
complet per l'edat, ser al mateix temps, on comena a despertar de nou, igual que
una cadena en el mateix moment, on va completar una vibraci, un nou
comenament; noms el moment de la inversi en si pot considerar-se com la d'un
punt mort. Aix s diferent a dormir; no s el moment d'enfonsar en la inconscincia
el comenament d'un prolongat estat d'aquest tipus. El somni s una oscillaci de
baix, mentre els gurdies per sobre del llindar de la conscincia, la mort, per no
causa una vibraci de baixa en el sentit del somni, per una ascensi en termes de
nova monitoratge.
Tan poc com podem veure un refor o aprofundiment de son normal a la mort; tan
sols un aprofundiment de desmais o animaci suspesa, ja que aquestes vegades
infectar els humans. Es diferencien de son en qu en lloc de restaurar l'nima i el cos
forces exhaustes al servei de la vida mundana simplement un mateix punt mort passa
on res d'energia restablerta, encara s'est consumint. Per la mort no est satisfet amb
un punt mort tal s diferent en la mesura d'aquests estats que no siguin merament
quantitativa. Tot i que no destrueix les condicions de la nostra vida en absolut, l'abans
i desprs en un alt, perqu som, queda't amb nosaltres, per la nostra vida
anterior; Encara que no t el poder que ha estat consumida per les nostres vides, mai
desapareixer del mn; per planteja en s a la possibilitat de la seva reutilitzaci en
la forma d'edat.
Aix que molt malament s la consideraci que un contracta fcil: Com ja s'ha
desmaiat o anestsia fa home inconscient; com a necessitat inconscient primera mort,
com una anestsia ms profunda o desmai, fer l'home. Per un punt mort no pot ser
augmentat; la mort s millor, ja que entra en el resultat de l'anestsia, un nou gir de la
impotncia; i sempre s qestionable, en general, si la reversi a l'edat o el gir cap
endavant es realitza a la nova vida d'un desmai o anestsia. El desmai o anestsia s
un estat intermedi entre diesseitigem i la vida d'un altre; i fins ara, per, des que es va
fer a travs d'una aproximaci a aquest ltim per una aturada de les activitats de la
direcci en la qual la vida ms fcil segent, com si encara hi ha la direcci en el
sentit d'aquesta vida; Per la mort no s una continuaci d'aquesta detenci, per

l'anullaci de la mateixa, el que s comparable amb la desintegraci del nostre cos,


el desastre de la imatge en el nostre ull, anomenada; que ara proporcionen es
compleixen les condicions dels ssers superiors per despertar la nostra vida memria.
Mirant cap enrere en el resultat de les nostres consideracions encara podria crea
una preocupaci. Com, un pot preguntar-se, han de comportar-tan passiva en la nostra
formaci de l'sser superior i suprema, ja que en el desenvolupament d'imatges que
cauen dins nostre? La ssers superiors, Du no fa res al respecte? Pensem per ell
demostra tot just a la dreta de forma automtica en la creaci dels seus fantasmes. Si
els nostres esperits van entrar-hi des de l'exterior en ell com els nostres punts de vista,
apareixer en nosaltres a ell tan nou, com si fos un regal estrany? Pensem sin que
rem carn de la seva carn, os dels seus ossos.
Per els nostres punts de vista sn de fet la carn de carn i ossos de la cama de la
nostra ment. Aixeca't no del tot en ella? No sn prou la seva feina? Tot i que
apareixen a ell com un nou Eingeburten. I aix estem en la presa de la ms alta i la
ms alta esperit sembla com nou Eingeburten, tot i que estem molt sorgir en ell, sentir
la nostra activitat intutiva per a les seves activitats.
Des de l'exterior, per estem en la veritat no s diferent a ell, com una nova visi ve
de fora a mi quan obro els ulls o els nous informes i una part del meu propi cos, el
suport de la meva prpia nima, la seva pluja i en moviment perqu nou
look ; bsicament tot ve de mi, per aqu en mi; una part de mi va produir la seva
imatge a travs del treball en l'altre. I jo, tota la persona hagi de jutjar en el meu
poder, ulls i extremitats raonables en relaci entre si que les noves idees sempre
sorgeixen en la presa de context apropiat i apropiadament seqncia; llevat que, per
descomptat, els que estan en mi, fins i tot. per part de les meves prpies parts del cos i
pot ocrrer com d'acord a la meva voluntat diferent, ja que a ms de mi sn
diferents L'sser Suprem no t res diferent de si mateix, l'aigua de pluja i moure les
seves peces per guanyar a travs del seu treball en cadascuna noves fotos de les
seves, vaig nous ssers vius, i aix tamb pot causar raonable i en la presa de context
apropiat. Aix que tot ve de la possibilitat del que per ell.
Estem ara passiva, si nosaltres, com a residncia d'acord amb les opinions del
nostre sser actual i d'actuar, marcat sempre nou, adequat i raonable als nostres ulls i
els nostres membres, i per tant ens proporcionen noves idees? Per part de la nostra
recepci sensualitat, s; per no per pgines de la nostra voluntat, la nostra ra, el
nostre propsit superior. El nou dirigint els nostres ulls i extremitats s en si mateix
una part de la nostra acci automtica racional. I bsicament tamb la prpia imatge
es genera per l'activitat prpia de l'ull i un altre organisme, excepte que l'excitaci de
l'ull ve des de l'exterior. I aix, tamb apareixer el superior i els ssers csmics ms
alts com en el Eingeburt nova (al comenament realment molt sensuals) nimes tal
com es determina de forma passiva per la seva banda la sensualitat, en Eingeburt
noves idees en nosaltres que nosaltres; per tamb s igual de poc s realment passiva
en aquest cas, el comportament de la seva ms alta esfera de la conscincia, sin
extreure d'aquest ltim a una connexi ms el medi i la fi de la nova Eingeburten
automticament el que s millor per a la connexi de tot l'sser; Per s desprs de

ms alt ordre per a la connexi de la totalitat millor el que s que flueix;per la qual
cosa sens dubte es produeix l'aparici de noves persones en l'afecte natural del
riu; per aix s en si impregnada d'una conscincia que actua ms alt, i noms la
direcci general que s certa;l'individu, que podria calcular? Si ms no, per quan i
on una persona es construir. Aqu est la llibertat que l'acci superior. A ms, fins i
tot la producci sensual d'un sser hum s sempre propi acte de l'sser Suprem,
noms que la proposta vingui d'una altra part del mateix sistema, perqu s per l'sser
Suprem hi ha ning fora.
Confessem que totes les imatges i comparacions ser feble i incompleta abast de les
nostres vides en el que s cert en la vida superior, per una cosa que tamb pot ajudar
a explicar el que passa amb la nostra Eingeburt en aquesta vida superior. L'objectiu s
sempre difcil, fosc. Per cert Galt noms casualment aqu per actuar ells per indicar el
context de tota la vista; blanc i una altra de la mateixa per explicar millor, estem
encantats de donar aquest experiment realment ell. Per ara tornem al nostre futur.
Una cosa ms abans, i una vegada per totes: No ens divorciem sovint el que la ment
superior (el terrenal) i el que pertany al Suprem (Du). Per qu ens divorciem! El que
pertany a aquest sentint aix, a travs que estem en aix; per que ens aquesta empats,
i romanem en Ell. Noms que molt considerat plenament per l'Esperit Suprem, que
noms proporcional, que el seu acte-manifestaci del tot, no noms l'rea ms gran
del mn est subjecta a la major de nosaltres, en el qual es van incloure.
XXII. Desenvolupament de l'analogia de la vida futura
amb un recordatori de la vida.
Tinguem cura, desprs de tot, noms volen construir les nostres esperances en el
ms enll, i les vistes de la mateixa imatge o una analogia que fins ara no hem tingut
en compte principalment; que no saben el que va concedir terreny incert una analogia
per si mateix; Aix que anem a haver de mirar al nostre voltant per altres
bases. Noms pot venir a dotar-nos per quan veiem, dna el primer una mica de
perseguir ms lluny, a tot arreu noms tals nocions de l'altra vida, que corresponen a
la ms estimada i ms justa les demandes, el que estvem acostumats a posar en el
ms enll, des de temps immemorial. El que segueix sent la base com una conclusi
massa estret que tota l'estructura de la qual es basa en consideracions folgends podria
considerar-se segura; B, nosaltres no donem. Per ell pot utilitzar com un esbs de
tot el cap de ser passat per alt l'abast, la profunditat i la riquesa del nostre tema en un,
i les probabilitats provisionals i les possibilitats que la concepci fluctuant indefinida
anticipar una adrea raonable, l'examen, la llibertat condicional i correccions d'un
altre costat, per proporciona un objecte especfic; No obstant aix seek determinat
principalment pel seu context en si mateixos i amb els punts de partida de les
consideracions a tenir.
Tan important s l'analogia de la vida futura amb els nostres records de vides mundanes per a
l'explicaci del nostre punt de vista, tan poca justificaci segueix sent la mateixa cota, encara que,
per descomptat, pot ajudar a qualsevol analogia utilitzada convincent per justificar que t de
fet. Per una vegada que un ha pres l'aspecte del nostre ensenyament tan aviat es troba, igual que
tot, des de totes bandes enrere causes i el que la forma de moltes maneres diferents es poden
prendre. En el llibre de la vida desprs de la mort, on vaig presentar aquesta doctrina en primer lloc,

l'analogia de la nostra vida futura no est pensat amb un recordatori de la vida; i en les conferncies
que vaig donar en 1847 sobre el mateix tema, en tan sols una posici fora informal. En aquest
document, es tractava sobretot l'analogia de la mort en nixer, en aquestes conferncies la inferncia
directa que seguir a recitar (XXVII), que he construt la doctrina. Tots aquests camins condueixen
a una vista bsica que coincideixi substancialment amb la natura i la relaci de l'altra vida per a
aquest mn, noms que, d'una banda, el desenvolupament de la doctrina xit fcilment desprs
d'aix, en l'altre en aquesta direcci. Per he fet en aquest document, l'analogia de la vida futura
amb un recordatori de la vida sviament la base principal de les consideracions, en part pel que la
doctrina de l'altra vida amb la doctrina de l'Esperit sobre nosaltres, que ha estat presentat a la secci
anterior d'aquest document, la ms natural lligat, en part per aix va entrar en temps ms recents a
les preocupacions del davant que la individualitat de les nostres ments, perqu vnen de l'esperit
superior, novament van haver de perir en la mateixa, amb el que ms directament fa, finalment, en
part perqu ho fan molt b explicativa i fructfera, de fet, en cert sentit, hi ha alguna cosa ms que
una simple analogia, si els nostres records de la vida en aquest mn poden considerar-se ja com una
llavor i degustar la nostra memria viu en el ms enll; per tant lligat el nostre aqu i all real en
l'esperit superior.

A. proporcions dels esperits d'un altre mn a major esperit i l'un a l'altre.


En primer lloc la nostra analogia suggereix que seguirem per ocrrer en l'esperit
superior en una conscincia ntima, ms alta proporci va augmentar com ara. La
pantalla de vista sempre com quelcom extern, ali entra l'esperit en contra,
bsicament, s fins i tot el seu, per el record que se sent encara ms quan la seva,
completament al seu si. Aix que fins i tot nosaltres l'esperit ms alta desprs de la
mort se sent d'una manera diferent a la seva, de moment, i quan ho fa, se sentir
encara ms aix que amb aix estem d'ell, perqu la seva autoconscincia i la
conscincia que no s sn exteriorment separats. Ara s la ment superior, per, tamb
pertanyem a ell, s clar, ja en vigor, per noms com un fantasma lluny darrere de
nosaltres, probablement podem aprofitar fosc, per no ens sentim directament
pertinena; el futur ser diferent; perqu ens adonarem immediatament, que vivim en
ell i ens movem, i, i ell en nosaltres. Nosaltres sentim que tenim les nostres vides
mltes en ell, per tamb sentim aix i el que volem dir amb ell.
Tal s, no noms com ara s intervinguda lluny conclusi i per a la ment, per
immediata, contnua i de collaboraci amb els altres esperits de la participaci ms
enll de l'auto-conscincia de la ment superior que ara s tot el contrari de l'absorci
en la seva inconscincia. En l'nim de l'altra vida ser encara ms complet i brillant
de la seva conscincia, i recolzant-se en ells la seva s conscient, que sn conscients
d'ells a la creu. En les memries i records per mitj d'actes i crea la nostra ment
fortiori lliure i de forma automtica, mentre que cap a l'exterior sens dubte se sent
com a intucions. I pel que fins i tot l'esperit superior s certament lliure i s'inicia
automticament amb nosaltres per actuar en el ms enll i crear, i anem a sentir quan
les seves eines automtiques.
En primer lloc, s l'esperit general del terrenal, la qual pertanyem; sin com un
esperit celestial s el mateix, noms la mediaci nica, la totalitat dels esperits
terrenals estan relacionats pel que en Du. Per ara guanyar una ms immediata
realitzaci, ms lleuger del nostre acord amb i en aquest major esperit celestial, per la
present tamb vam guanyar un coneixement ms directe del nostre acord de manera
brillant en Du, sn per tant fins i tot apropar-nos a un nivell conscient Du. Com

perqu tota la vida futura ha pres com a tal, la qual informar a les persones amb ms
alt i el ser ms alt en les relacions ntimes ms brillants.
D'acord com ho fem en el ms enll de la nostra relaci conscients de la ment
superior i d'aquesta manera directa i clara que ara Du, som tamb la relaci de
l'acord o del conflicte, en el qual ens trobem amb ell ia travs d'ell a Du, immediata i
sentir amb ms claredat que ara. Ja sigui que ara estem en el sentit o en contra de la
intenci de l'Esperit, que ens dna Du, vaja, ja sigui en conseqncia ms va amb o
contra nosaltres, que coneixem noms per un Verstandesvermittelung Mai bastant
adequat, o se sent sol en el sempre fosc i durador amb quina freqncia i en la
quantitat de dubtosa i semi-silencis recordatori de conscincia. Els nics
premonicions febles de la visi brillant i sentir la plenitud que ens far un s dies en
aquest respecte.
No s ms que la llum pot ser o Heller prendre conscincia de les nostres relacions
amb l'esperit ms alt i ms alt en l'altra vida donen tant una llum Voluntat del Cel,
com un brot de l'infern pot ser per a nosaltres, i si un o l'altre, dependr dels nostres
mrits en aquest mn. Per al record complet de la nostra vida mundana, que s aix,
que es fa crrec de la major esperit de nosaltres a la zona que anomenem la nostra
vida futura. Records ara grat o desgrat d'acord com la bona o mala voluntat, el que
recorden o des del qual la memria ha crescut. Aix que som la ment superior que ens
rep recordant en si mateix, com noms d'acord amb el que hem estat a la
contemplaci de la vida; i segons com nosaltres li grat o desgrat, s que li va agradar
a l'Alt disgustat; seguint el seu grat o desgrat a nosaltres tamb la seva cooperaci
interna o contra-efectes pesaran en contra de nosaltres. La justcia que encara sembla
desplaat en aquest mn, o no sembla dret a sortir a la llum, dur a terme all durant
tota.
De fet, en la intuci immediata, l'experincia sensorial, com i nosaltres no els
agrada molt ms que contempla el seu xit immediat plaer i desplaer. Noms en el
record de la vida darrere de la intuci desperta el netejador mentre que l'encara pot
no ser tan pura com en un esperit superior, per descomptat, que tamb s el mateix
mitj en una altra relaci per a nosaltres, ja sigui bo o dolent per a nosaltres en tot, i
barat a partir de llavors o rebutgem en nosaltres mateixos el que han vist o han estat
realitzat per una escala completament diferent que el plaer instantani o desgrat que li
va concedir; Demanem seves conseqncies distants en tot el context de la nostra
vida i ser. I el ms gran, ms complet la nostra ment, a mesura que ens anem amb
aix, i el ms correcte s la nostra avaluaci. Per si va a ser aix en el ms alt i
l'esperit ms elevat, noms per a una escala major i amb ms perfecci, perqu ell,
per tant, inclou totes les coses terrenals, la ms alta fins i tot inclou el mn dels
mitjans de ple dret en si mateix, molt sospesar el que, pel terrenal estat el
mn. Noms desprs que ens va rebre de la visi de la vida a la memria de la vida,
s'enfrontar a nosaltres mateixos per tota la gamma de valors, la data tenia la nostra
existncia per a ell; i ja no s el plaer o desplaer que va recollir la intuci de la vida
per a ell momentnia, s el criteri dels nostres ingressos, per la consideraci del que
la nostra vida en aquest mn a travs de totes les seves relacions i conseqncies per
a l'existncia terrenal, la projecci de la ment superior t mitjans. Per la forma en

qu resumeix la seva relaci amb nosaltres en la conscincia, de manera que anem a


sentir els efectes de la mateixa en la nostra conscincia com li donem plaer o
desplaer, pel que ens van donar.
Ai de nosaltres, aix que si la memria de tota una vida perduts o corruptes d'una
vegada o en el poder cada vegada ms gran, d'acord com la consideraci equitativa en
l'esperit ms alt cada vegada ms desenvolupat en el ms enll ens passar, sempre
ens quedar ms clar com buit o dolent que era per a la comunitat espiritual a la qual
pertanyem, i ara buida o dolent per a nosaltres; ja que aquesta memria ja no s feble,
inactiu i verwischbar surant al cap, per completament i totalment incorporat al
principi ms alt, ms del que pot fer cada vegada un record mundans que resumeixen
tota la nostra vida en totes les seves relacions, la base de tot el nostre futur fer que
l'existncia espiritual, i la nostra opini conscient en totes les altres existncies
espirituals i de la prpia ment superior est decidit; ja que tots els efectes contraris ara
castigar assalten nosaltres que t el ms alt esperit de bona voluntat que va en contra
de la seva ment per obligar amb dolor, per finalment redirigir a la seva
ment. Curaci per igual que l'home que ha portat una vida en el sentit de la ment
superior aqu; Hi trobar tot en el ms enll preparat i decorat per a les seves
recepcions alegres; i com el record dels patiments que hem suportat amb fermesa a
una bona causa, nosaltres la major satisfacci va concedir que ja sn aqu, de manera
que la recuperaci de patiment s una espcie de felicitat, encara que som conscients
d'haver-los portat a la dreta; aix com en un sentit encara ms alt, ser all amb el
record de la vida, que ha crescut a partir d'un complet patiment, per en el bon sentit
aqu baix vida guiada.
No es discuteix les idees fcilment en desenvolupament encara estan en lnia amb
les nostres millors exigncies prctiques. Ms tard, se li vnen d'altres punts de vista
contraris.
El llenguatge, que es comuniquen a diferents persones entre si, notificat dels seus
estats mentals interns s, noms a travs dels seus records possibles. Noms
mitjanant l'associaci de records de paraules crea una comprensi de la
llengua. Altrament seria sons buits. Es pot dir que diferents persones sn capaces
mentalment per operar noms a travs dels seus mons de la memria en aquest
sentit; la mera inspecci de la forma, la simple vista, la veu s encara no relacions
sexuals intellectual.
Aix que podem creure que com ms alt esperit del terrenal amb altres esperits del
cel espiritual solament pel seu mn de memria ser capa de comunicar-se, i que,
desprs d'haver entrat en aquest mn de la memria, tamb va contribuir a aquest
transport conscient de la ment superior amb els altres guanyar esperits celestials. En
aquest sentit, anem a realment ha de respondre a una espcie diferent en cel amb la
mort, com ja estem en ella. Tot i que no som, com un somni d'anar a altres cossos
celestes, a causa de la terra a la qual pertanyem ara, seguim, per un guany d'un
coneixement ms cap a l'interior de continguts mentals altres mons que ara, quan
noms veiem la seva cara exterior.
A principis de Bd. S Cap. VI. es mostra com la idea dels ngels est connectat amb la idea dels

esperits de les estrelles. Ara pot passar per alt, com tamb relatat per altra banda, la idea que l'ngel
amb la introducci dels nostres esperits d'un altre mn, i com tots dos modes d'aprehensi dels
ngels, entre els que tenen idees diferents de les persones, per la qual cosa, per, que un ha
predominat en els ltims temps fins i tot relacionats. Els nostres esperits d'un altre mn, de fet,
poden fins i tot ser considerats com a participants en l'essncia conscient ms alt d'un esperit
celestial, Engels, i per aquest mitj que se'ls ssers individuals, noms ancillary're com ngels
subordinats, ngels ministrantes, mentre que els esperits de les estrelles com la part superior ngel,
com Arcngel, si vost vol. I serveixen els ngels superiors, que pertanyin darunten no noms en les
seves relacions amb altres ngels superiors, sin tamb com un agent per al poble, s qu tan aviat
mostren la fase de classificaci. Per el fet que aquests ngels subordinats sn els no superior
collocat al costat, per mai s simplement en el sentit del mateix enfocament general, que pot ser
de nosaltres i tots els ngels superiors tamb no posar al costat de Du, sin establerts, que van
actuar prou en els anteriors.

Els records estan inclinades en els mateixos contextos i condicions que es


produeixin com les vistes de les que creixen; per per interactuar amb la major
llibertat tamb en altres circumstncies i vincular en noves relacions, fins i tot amb
quin propsit nostres records de vides. Aix que podem creure que els bons pel qual
els ssers humans sn aqu a la terra envoltada en la vida filosfica de la ment
superior entre si, no seran destrossades quan entra en les seves vides de memria,
encara que la major llibertat, de manera que la principal ra per a la modificaci i la
formaci d'aquestes condicions s , Aix que anem a construir les nostres relacions
properes amb els nostres ssers estimats all de nou, de manera que aviat es veu que,
a qui la mort entre aquest mn i el ms enll s l'esquerda aparent a travs d'ell, es
mantingui allunyat gehends vinculats, i fins i tot van continuar desenvolupant, en
virtut d'un el trnsit dels esperits de tots dos mons no noms mtuament tan
intensament conscients com ell est dins de cada mn en si mateix, i aix per tornar
per la mort separats quan el seguiment d'aquest costat que va romandre a l'anterior
una altra vida.
Tot el regne de la nostra memria s un sol imperi, en la qual el sptest passar pot
complir amb els primers que ha entrat en. Aix tamb hem de creure que, amb la mort
de la fusi en el regne de la memria de la ment superior, no podem trobar tots els
esperits que han anat molt abans que nosaltres ja en aquest imperi Memorial, no
noms a aquells que van viure amb nosaltres, sin tamb als que han anat abans que
nosaltres.
Memries es produeixen en absolut en una ms lliure animat comunicaci ms
ntima, ms verstil ,,, ms directa entre si, ja que les vistes de les que es cultiven,
com que toquen els uns als altres en successi positiu i noms en una i molt ms
superficial i limitat per les condicions de manera externa en la mesura pugui
trobar. Aix tamb hem de creure que entrarem en el record de la vida de la ment
superior un dia en una ms lliure ms animat comunicaci ms ntima, ms verstil,
ms directe entre si com ara, perqu encara estem atrapats mateix en vista de la vida,
nosaltres un dia per no ms de tal tocar i conixer les condicions externes limitats
manera com ara.
Per crida i coneix els records d'acord a les regles de l'associaci als termes
disposats per sota i actuar per produir nous termes s'utilitzen en els circuits, segueixi

el curs del desenvolupament de les idees, talla la seva llibertat no s llibertinatge,


per el seu canvi vvida i el trnsit per igual concebut en la subordinaci a la regla,
com en l'exercici de la llibertat de la ment.
Aix ser tamb amb el record de la ms alta esfera espiritual; No hi haur una
manera desenfrenada Herschweben els esperits del ms enll s, per exercir ordre i
governar en el mateix; hi haur grups, regions, comunitats, relacions, sobre i sota les
ordres dels esperits que es troben en ella i forma, s en realitat un imperi, amb les
seves subdivisions d'aquest regne.
No oblidem noms la diferncia que l'alada i l'amplada de la ment ms gran sobre
la nostra porta ell. En els nostres records, entre els quals la mateixa manera que poden
ocrrer condicions, noms desprs que cadasc clarament separats en la conscincia
ocorren; en la conscincia de la ment superior, per trobar un sens fi de records que
es distingeixen clarament, al mateix temps amb cada plat. A ms, les relacions entre
els esperits del ms enll no simples repeticions de les relacions entre els nostres
records; per com nosaltres, com esperits del ms enll ms i ms alt que els records
en nosaltres en aquest mn, sin que tamb s veritat de les relacions entre
nosaltres. Aquest aspecte dels desiguals amb els companys cal tenir en compte aqu ia
tot arreu amb cura.
Punts de vista erronis sn aqu del tot a prop:
Conceptes juguen un paper important en nosaltres. El concepte d'un arbre z. B. es pot captar
d'una manera determinada o d'un determinat punt de vista com una resultant espiritual de tots els
nostres records dels arbres, per en el qual la distinci de cadascun dels arbres individuals
desapareixen o semblen desaparixer. Es podria concloure d'analogia: Aix que els nostres esperits
estan incloses en l'rea de memria de la ment superior i donar-li resultants superiors, per el que
surt de la nostra individualitat. Per veiem en detall, perqu els nostres records realment no surten
en termes generals. Tot i que resumeixo tots els records d'arbres en termes de l'arbre, pot, sin
tamb en el seu temps cada un individualment a sorgir a si mateixos en la memria, i si no hi ha cap
realitat fent de nou, i sempre cal esperar que el progrs dels altres a fer-ho, aix no depn de la seva
borrosa en termes; recollir al punt no t res a veure amb aix; i fins i tot la reaparici en la
conscincia qualsevol memria roman sota els termes o els termes en qu es va rebre, com a incls
prviament; sin perqu s el fet que la nostra ment en virtut del seu major pobresa i estretor i nivell
ms profund clarament memries diferents en absolut poden estar jugant sol en la successi; quina
relaci a l'esperit superior que s'han mantingut sovint tocats condicions molt diferents. El terme, per
tant no s tan la caiguda de l'individu en general, un esperit, que s ms aviat per ser considerat com
el ms alt de mediaci de l'individu amb l'esperit general. Domina la ment i organitza, amb vistes a
l'entrada i ell continguda pel Einregistrierung individual entre els quadres dels termes; per s per
aix que segueix sent individual i es produeix desprs de l'altra o al mateix temps, completa o
incompleta, d'ara endavant, depenent de la naturalesa dels permisos de la ment d'altres punts de
vista.
Aix que estem aix, per, i d'aqu en endavant entrem en dreceres que igual que nosaltres fem
servir termes especials de la ment superior a la conscincia; per no obstant aix mantenir la nostra
individualitat en la forma, per, tot el que entra en un Estat segueix sent un individu que l'Estat pot
ser compresa com un carcter general global sobre totes les individualitats subordinats.

Encara que en el qual s'han produt els nostres punts de vista de les relacions i les
relacions espacials i temporals, forterstrecken la seva influncia en les nostres
memries Reich en ell, per la qual cosa desenvolupa la relaci i la diversitat dels

nostres punts de vista i derivar-se dels mateixos records de la naturalesa, l'origen, el


valor, en el nostre mn de memria molt relacions i relacions ms significatives. I s
la nostra vida espiritual interior principalment dels vestits successivament i es
manifesta a traslladar-se a una altra en la direcci, la totalitat dels nostres records
d'aquests factors en, relacions d'amistat harmonioses apropiades, sense tenir en
compte la distncia espacial i temporal en qu es va produir el punt de vista a la qual
deuen el seu origen. Conceptes, judicis, les inferncies fetes a si mateixos d'aquests
punts de vista. El conjunt d'ordre superior i de l'activitat de la ment, de la qual
parlem, es refereix. Totes les vistes d'arbre, com les distncies remotes tamb es
veuen arbres en el temps i l'espai, entren en els nostres imperis de memria amb
meres relacions de semblana amb el mateix concepte d'arbre, i els termes dels arbres
s'organitzen a la noci del regne vegetal, i aix passa en el concepte del regne animal
en relaci, les relacions temporals i espacials de les plantes i els animals ja no vnen a
l'altra en consideraci. s cert que les opinions sumar-se a aquesta finalitat juntament
amb records que duraran; per de vegades es cau l'activitat conscient d'aquesta
relaci, no demanar en el de la intuci, per el record del Reich, en part, al
desenvolupament harmnic total de la comanda s d'esperar noms en els regnes de
memria en qu les opinions individuals per inicialment sovint encara en contacte
distreure'ns d'aquest o aquell costat.
Aix que anem a haver de creure que, malgrat les relacions i les relacions en temps
espacial en la que experimentem en la visi d'aquest mn de la vida, fins i tot en el
ms enll forterstrecken la seva influncia, es reflecteixin en ell encara, per la
relaci interna i la diversitat del regne de la memria de la ment superior esperits
subrogats per la naturalesa, l'origen, valor fins i tot les relacions ms importants i les
condicions per ells desenvoluparan all quan aquestes aparences, i que la vida
superior de la ment superior produeix principalment van des dels vestits i es
manifestar en la direcci dels esperits del ms enll d'aquests posar aspectes en les
relacions harmonioses, equitatives i acceptables. Ser, sense tenir en compte si el
fantasma es va acostar a l'altre mn avui o fa mil anys, va viure aqu o als Estats
Units, les comunitats d'elles desprs de formar el carcter com d'idees,
coneixements i separacions segons la diversitat dels mateixos. Ja aqu a la terra estem
inclosos en aquestes comunitats; per noms en el ms enll de la vida conscient
dreta despertar-la. Qualsevol cosa ms fantasmes de les idees, els resultats tenen en
com, ja sigui passar com d'un en l'altre, o com una forma ms general de la font de
l'esperit superior passat a qu es respectin; noms en l'altra vida anem a la relaci en
qu ens trobem aix entre nosaltres, directament oa travs de la mediaci d'elements
lgics en l'esperit superior, podem tenir clara conscincia.
Aix ho farem tamb (que est vinculat al ja ex) el compliment de la pena o la
inutilitat del nostre sser donant un organisme comunitari al cel oa l'infern, no han de
ser considerats com diferents llocs, per com un terreny com dels diferents estats i
condicions, que en l'altra vida noms ens ser ms clar, ms sensible i dispensat en
proporci a les nostres guanys sn com ara; per la ment superior a tots els que estan
d'acord en alguna mena de b o el mal, actuant sota una categoria comuna i els
reuneix propici o contraproduents des de punts de vista comuns; aix com en tots els

records d'acord als seus valors o no els valors en les categories de b o malament en
general, i de tal o qual tipus de b o de mal produir-se, en particular, i desprs entrar
en les relacions harmonioses, suaus o desagradables, s que ajuden a transmetre que
mai establir en nosaltres els conceptes o idees de bo o dolent, o b, quan t aquests el
seu contingut essencial.
Llevat que totes les veritats i bns en el sentit del coneixement suprem i la voluntat
del superior i l'esperit ms alt s tot el que s fals i dolent, per el conflicte de
l'individu dins d'ell contra el coneixement suprem i el desig, tamb es pot dir que els
esperits del ms enll, de conformitat amb tenir de la veritat i el b, el que hi ha en
ells, o la desviaci d'un lloc agradable o desagradable en l'altra vida, i el seu acord
amb ia travs de l'esperit alt i ms alt de satisfacci, la pau, l'alegria, la felicitat o la
seva antagonisme per tant en els sentiments oposats ser conscients. Evita que res, que
es trobin en el mateix esperit, el que encara es resisteixen; tamb s cert amb molt el
que est en la nostra ment i el ms reticents. Ja hem vist en altres llocs.
Amb l'anterior i seguint les moltes ensenyaments Sucia Borgs tocats en el seu llibre del cel i
l'infern 1) per prendre una mica ms en aspectes essencials que no puc ajudar, per a aquestes
relacions. La seva doctrina es presenta d'una forma una mica capritxosa i fantstica decoraci, per
al meu entendre, va construir el seu nucli per molt digna i en un punt profund. Per Sucia
infundada pels mateixos arguments Borg, per sn com una cosa per la intuci i fer front als
esperits d'un altre mn recuperats.

El cel i les seves meravelles i fenmens infern. Vernommenes i va mirar


a. Per a la nova esglsia del Senyor. Tbingen. Publisher per 1830
"Guttenberg"
1)

Segons ell, com sobre nosaltres els vincles i separacions dels esperits del ms enll
de la conformitat dels seus dependre essencials i, en particular, s l'acord pel b i la
veritat, o el seu oposat, el que els dna instruccions a un lloc com en el cel o al
infern, el . els llocs reals espacialment divorciades (si just desprs de la trucada.
relaci de correspondncia pel que apareix,) sn sin diverses associacions pel costat
del b i de la veritat o el seu oposat, fins i tot desprs de Sis. Tamb per ell el carcter
com que tenen els bons esperits, igual que un de nosaltres, la unificaci harmoniosa
de la mateixa per i en l'esperit ms alt establert (el Senyor), va comprendre
immediatament com Du, el mal, per, tot i que en contra de la ms alta esperit, va
pensar tan subjecta a la mateixa. La seva comunitat hi ha acord en el mateix sentit
que el de la bona, ja que ms aviat s un mal contra el seu germ; per l'acord en mal
i el mal s sempre alguna cosa, han afegit les associacions celestials en comparaci a
la mateixa comunitat. En altres aspectes, que ens trobem amb Sucia Borg, em surt
un altre lloc.
Si b no hi ha tamb punts de desviaci insignificants de la seva doctrina de la nostra. Sr.
pren., Tot i que van fer en el ms enll de les seves relacions espacials ms com aqu, els fantasmes
semblen, per, en el ms enll directament cap a fora ms lluny o ms a prop, en funci de la
similitud o dissimilitud del seu Zustndlichkeit interior perqu l'infern, per aquesta ra, en la
mesura de abliegend de Apareix el cel ( 193), a causa dels mals esperits estan en un estat oposat

quan els bons esperits (que ell anomena ngels), i, en general, la semblana i dissemblana imatge
Zustndlichkeit mental de (desprs de la trucada. relaci de correspondncia) a la llum d'un
proximitat o distncia de, per altra banda crec que a causa dels nostres precedents, que la similitud o
dissimilitud de Zustndlichkeit mental no abbildlich en la proximitat i la distncia, per aix com el
que s, en l'altra vida millor que aqu sota del que es pot veure, la estar en les proporcions d'aquests
Zustndlichkeit. A mesura que els nostres records de visualitzat encara poden reflectir les relacions
espacials i temporals anteriors i passar a travs de la imaginaci en noves relacions ideolgiques si
mateixos, sin tamb avanar en les relacions conceptuals i establertes per relacions de valor entre
si, que sn, d'alguna manera dues pgines diferents de la nostra memria viu, pel que pot tamb
donar en el ms enll o el record dels regnes espirituals superiors dos d'aquests costats dels esperits
de la vida que va estar en desacord que hi ha tan poc com aqu en nosaltres; Per Sucia Borg
planteja dos costats junts en un, deixant que l'actual per al sentit de la vida les relacions
ideolgiques que recorden apliquen noms com una externes relacions de similitud i dissimilitud
interns Erscheinlichkeit.
Alguna vegada es troba en una caracterstica bsica de tota doctrina Schwedenborgischen que
els estats mentals interns en una aparent cap a fora Zustndlichkeit o Erscheinlichkeit externa i
l'ordre han de ser creats, que (en correspondncia de la mateixa) s l'estat interior d'una determinada
relaci raonable ms enll, en la mesura s, per, ara tamb passa amb tota la fora de la realitat
externa en el ms enll, tan cert en l'altra vida com a tal. Forma, roba, entorn intutiu dels esperits
no sn ms que una expressi dels seus estats i condicions mentals interns, s a dir, imitar els estats
espacials, temporals, fsiques d'aquest mn amb esmenes, per la caiguda noms en la forma
d'aquest costat del que sembla, d'acord amb i sense ells, per estats espacials, temporals, fsiques
realment com ara subjecte, mentre que Sucia s expressament assegura Borg. Aquest punt de vista,
per, encara que enginyosa, em sembla que tenen en la forma allegada per Sucia Borg fundaci
sense convincent en la naturalesa de les coses, com el fantstic, que afegeix la doctrina de
l'Swedenborg del cel i l'infern, sobretot a la banda de la mateixa es deu a Sw. es basa en la
descripci de Zustndlichkeiten exterior els esperits en molt vagues suposicions sobre la relaci de
correspondncia entre interior i exterior Erscheinlichkeit estats.
A ms Sucia Borg t sambori purament entre si per la ra de ser espiritual, la tendncia
bsica d'una persona noms per al b, prenent l'altra per al mal, el que desprs de la mort fortiori
punt per pura i decidir; per, crec que una persona pot classificar d'acord a certs aspectes de la
categoria del b, d'acord amb l'altre del mal, i l'inic s'alleuja amb les penes de l'infern en el ms
enll; que no es troba en flotant Borg.
Per a part d'aquests (i alguna altra, beiseitzulassenden aqu) diferncies d'acord en els punts
de vista que apunten Borgs amb la nostra quants estan d'acord amb precisi que es podria dir que
era un de nosaltres res succeeixi untergebreitet que les seves revelacions una base terica, amb
independncia de mi la seva doctrina de fet, noms es va conixer quan aquest treball estava gaireb
acabat.
Amb aquesta finalitat, alguns extractes del seu llibre:
Sucia Borgs punts de vista sobre la cinta, trobar els fantasmes de l'altra vida amb un esperit
ms elevat (el Senyor), i les seves relacions entre si.
7. "Els ngels (bons esperits-di fatal) en la seva totalitat es diuen cel, perqu es fa d'ells,
sempre, per, s el producte de la Div Senyor que desemboca en els ngels i s captat per aquests,
el que el cel el seu conjunt i en les seves parts fa que el producte que el Senyor s l'Amor Div b i
la veritat de la fe;. tant que s bo i veritable, ja que reben de part del Senyor, fins ara sn ngels, i
fins al moment sn el cel ".
8. "Tothom sap i creu en el cel i fins i tot percebre que ell vol no s bo, i ho fa, i que ell
pensa que res de la veritat de fora i creu, sin del Div, tant de part del Senyor; tamb que la b i la
veritat, per la qual cosa ve d'ell, res de bo i res cert s perqu t no la vida de la Divinitat: L'ngel de

l'ntim cel s'aturar fins i tot significativament i sentir l'afluncia, i en quina mesura a prendre ells,
fins ara noms el meu que estiguin al cel per estar tan lluny en l'amor, en la fe, i fins ara, a la llum
de la intelligncia i la saviesa, i dels de l'alegria celestial: Ara ja tot emana aix des Divina del
Senyor i per aquesta sn els ngels del cel, es dedueix que la Divina del Senyor fa al cel, per no
sobre els ngels en alguns dels seus Selbstigen ".....
9. "Els ngels vermg 'la seva saviesa, van encara ms lluny, no diuen sol, tot b i la veritat
del Senyor, sin tamb tota la vida; .... tamb diuen que noms hi ha una font de la vida i la vida de
l'home s el mateix efluent que, si no hagus alimentat contnuament per aix, assecava alhora ms.
Per aquesta sola Urborne de la vida, que s el Senyor, corria ms que el b Div i la veritat Divina
endavant, i aquesta pluja cadascun en funci de la Aufnehmung, en els que la reben amb fe i amb el
canvi, s el cel; que al seu per es repelleixen de si mateixa o s'ofeguen en si mateix, que es
transformen que a l'infern, perqu corren bona el mal i la veritat en la falsedat, aix la vida sobre la
mort ".....
12. "Aix pot manifestar pel fet que el Senyor en les seves prpies vides amb els ngels del
cel, i per tant, que el Senyor s tot en tot el cel; aquesta s la ra, perqu el b del Senyor, del
Senyor! ells, perqu el que s d'Ell, que s Ell mateix, en conseqncia, que el b i el Senyor dels
ngels del cel, i part del seu no Selbstigen ".
41. "L'ngel de tot el Cel 2) no sn tots zusammt en un sol lloc, per en equips ms grans o
ms petits dividits per diferncies de bondat l'amor i la bondat fe, on es troben: Estan en el mateix
b, formar un equip: El millor del cel est en una varietat infinita, i cada ngel s com un raig de
llum ".

com ms a prop es diferencia a saber Sucia Borg tres cels d'acord a les
diferents etapes de la bondat i la felicitat demgemen d'esperits celestials, que
s'entremesclen amb una divisi tripartida de la ment humana en la relaci (
30). Els tres cels sn de fet es van divorciar en si, sin vinculats indirectament
a travs d'una afluncia del Senyor ( 37).
2)

42. "Els clubs d'ngel al cel sn l'un de l'altre i


espacialment separats d'acord amb la mesura, tal com ho fa el b
en general i en particular diferent 3), pel fet que les distncies en el
mn espiritual es deuen a una altra cosa que la diferncia en els estats dels
interiors de ., al cel de la diversitat dels estats d'amor estan en gran distncia
fsica entre si, que sn molt diferents en aquest document, ms a prop, per ja que
difereixen poc;. semblant fa que estan junts "

En altres parts 191, 192 Es deixa constncia expressa que si b en el cel


aqu a la terra com tot el que apareix en les condicions temporals i locals; Per
"no hi ha distncia, no hi ha espais admeten, per en el seu lloc noms els
estats i la moneda" bsicament, segons ha explicat el segent text.
3)

43. "L'individu en els mateixos clubs difereix de la mateixa


manera una altra vegada, tots avui" .....
45. "Per tant s evident que bona consociadas tot al cel, i que varien d'acord a la seva
naturalesa;. No obstant aix, per s tot els ngels que s'uneixen d'aquesta manera, per el Senyor,

de la qual ben ve Passa es connecta, es separa, i aconseguir que d'acord amb la mesura, ja que estan
en el b, en la seva llibertat;. i aix cada individu en la vida del seu amor, la seva fe, la seva
intelligncia i saviesa, i per tant per la salvaci "
46. "A ms, saber que aquells que estan en com bona, igual que la gent d'aqu baix seus
parents, el seu relatat per afinitat i els seus amics, fins i tot si mai han vist abans, i la ra s perqu
en altres formes de vida, no hi ha altres afinitats, Schwgerschaften i amistats com espiritual, i per
tant s noms sobre la base de l'amor i de la fe Aquesta va ser diverses vegades atorguen a mi veure
quan estava en l'esperit, de manera que el meu cos es va trobar, i aix en el tracte amb els ngels.
Vaig veure el que coneix a mi com a un nen, i altres que semblaven que jo sigui completament
desconegut. El semblava familiar per a mi com des de la infncia, eren tan amb mi, en un estat
similar de la ment, per desconegut em va semblar que eren al diferent ".
54. "Mai es pot dir que el cel s un de fora, per per dins, ja que cada ngel rep el cel
excepte ell al cel, que est en ell."
194. "En aix (que d'acord a la similitud o dissimilitud de Zustndlichkeit mental dels
esperits estan ms a prop o ms lluny apareixer) s una ra per la qual en el mn espiritual de
l'altra est present tan aviat com aix requereix la seva presncia amb impacincia, perqu amb la
seva anhel que veu aquests pensaments, i transmet per aix dir-ho, en l'estat que la conseqncia
oposada s que aix s una distncia de l'altra en la proporci en qu s'oposa a aquesta. I com tota
l'aversi que va fer les molsties reconvenci dels instints i de dicotomia de pensament ve, i va ser
fet pel fet que diversos que estan en el mn espiritual en un sol lloc, sempre que les veus sn
unnimes, a romandre a la cara, per tan aviat com ja no corresponen pensar desaparixer avui ".
205. "consociadas sn tots al cel, en funci de les afinitats espirituals, que estan compostos
per productes i veritats en el seu ordre, de manera que tot el cel, pel que en cada club, per la qual
cosa, a la fi, en totes les llars, per tant per als ngels que en com a B i la veritat sn, com els amics
i parents de sang en aquest mn i igual que es coneix des de la infncia, saben consociadas De la
mateixa manera, els bns i les veritats que la saviesa i la visi porten cap ngels. Aquests dos tamb
reconeixen, i com Aix que no, sin que reconeixen, per la qual cosa combinen b per qu, ja que, t
en que la veritat i la bona es van unir desprs de la forma del cel, les conseqncies en la seva
concatenaci, i en un ampli cercle al seu voltant veuen la seva connexi interna. sn aquells en qu
el b i la veritat no est relacionat amb la forma del cel ".
268. "Qu s la saviesa dels ngels, es manifesta en el fet que en els cels d'alliberament
mtua de tot s que la intelligncia i la saviesa d'un sol divideix a l'altra amb, el cel s la comuni
de tots els bns, la causa rau en el naturalesa de l'amor div, que vol el seu s, l'altre s, per tant,
ning estar al cel b t en si mateix com a bo, si no tamb en l'altre, d'aquesta la benaurana del
cel, els ngels aix des del Senyor, l'amor Div s aix ".

B. proporcions d'un altre mn a mundana mn dels esperits.


Les memries individuals en nosaltres sorgeix de la percepci que la intuci
individu passar a la memria. I un segueix rere l'altre. Per la relaci de la vida total
de memria per a tota la vida filosfica en nosaltres no pot ser comprs com una
mera seqncia. Vida Intuci i Vida Records ha uns amb altres en la nostra ment i no
hi costat a costat incoherentment. Tot l'mbit de les nostres creences depenen en la
nostra ment per complet amb tots els regnes de les memries en una junts; i tota la
diversitat de punts de vista guanyar noms mitjanant la connexi amb la memria
en si mateix un ric context que va ms enll de la sensaci de reequipament senzill i
convivncia. La intuci de la vida segueix sent la base inferior inseparable de la vida
de la memria, i el record de la vida amb les seves relacions ms altes i enllaos a la
vegada cont la banda alta de la vida filosfica.

Aix sorgeix la vida futura de l'home individual de la seva vida mundana, i aix va
a entrar en aix. Per la relaci de tota la vida futura per tot aix la vida en l'esperit
superior no ha de ser concebuda com una mera seqncia. Aquest mn i el segent es
fan simultniament en la ment superior i no hi costat a costat incoherentment. Tot el
regne d'aquest mn depn tamb completament i en una amb l'altra vida en un major
esperit junts, i tots els enllaos generals en qu noms mitjanant la vinculaci amb
aix i aix significa possible. Aquest mn continua sent tan baixa base inseparables
sota l'altra vida; i el ms enll inclou en les seves relacions amb la banda superior
d'aquest mn.
Creiem en l'estat, l'esglsia, la cincia, i qu ms sabem d'enllaos generals de la
humanitat a tenir una mica de conclusi en aquest mn; Per totes aquestes relacions,
en el que se'ns presenten en aquest mn, noms com per dir la superfcie d'una
profunda cap a l'interior, la relaci ms enll de longitud, i sense que nosaltres creiem
i sabem que estem units per llaos de l'altra vida. Aquest mn li deu tota la seva
collecci en el baix sensual ia la comuni silenciosa amb els regnes superiors ms
enll.
Com tot s certament acostumat a arrencar els uns als altres, Du i el mn, l'nima i
el cos, la ment i l'esperit, com vost b acostumats al regne d'aquest mn trencar
completament el regne del ms enll, i mirar a la seva altura sobre l'aqu i ara com si
el ms enll a travs dels nvols, l'aqu i ara a la terra, serien separats per una bretxa
entre si. Per ja hem aprs a abandonar tals separacions untriftige.
Podem mirar a l'altra vida com una etapa superior de desenvolupament d'aquest
mn; per no s qualsevol naturalesa dels nivells ms alts de desenvolupament a
abandonar la base existent, per alliberar-se d'ella, per per culminar la prpia base
existent per coronar; per desenvolupar majors relacions de TI.
"En dir que la progressi i el desenvolupament en el regne de la mort es porta a terme, hem de
pensar en el mateix s necessari per al curs del desenvolupament del regne de Du en aquest mn en
proporci. Perqu si b hi ha dos mons, per noms un regne, per un mateix Esperit de Du, Du ,
noms quan l'Esglsia militant ha lluitat la seva batalla a la terra i noms un gol de l'evoluci
csmica. Noms quan aquest estat terrenal s perfecte, fins i tot el regne espiritual pot ser
completament ...... T una relaci recproca entre l'altre mn i es colloquen els regnes del mn, i de
l'evoluci del mn mund s pensar com a translcida en la conscincia dels esperits d'un altre mn
de la seva veritat essencial desprs. Els esperits d'un altre mn han de comportar-de lliure
determinaci interna d'aquests moments del nostre desenvolupament, a la qual van lligar la seva
voluntat cap al tenen, i els fantasmes de la histria han de lluitar abspiegeln en les profunditats de la
seva voluntat ". (Martensen, Christl. Dogmtica. S. 520.)

Desenvolupem aquestes consideracions generals en alguna cosa peculiar.


Cada nova intuci que podem prendre, poseu-vos en contacte amb el regne dels
nostres records d'enlla, relaci, i s'ha determinat desprs que el lloc que una vegada
fins i tot es converteixen en records, ocupar la mateixa. S ja s com la intuci
inconscient en termes comuns amb records a, que es resumeix amb tal esperit.
Aix, cada persona ja assigna en aquesta vida a travs de les relacions, en la qual,
tot i que encara inconscientment, passa el mateix amb el regne del ms enll, fins i tot
avanar ms enll de la tomba una o dubte el lloc que un dia prendre-ho; s es

resumeix l'esperit superior fins i tot durant la seva vida mundana en els vincles grans
amb els fantasmes de la vida futura.
"A aix he de enterrar que tot home, fins i tot mentre ell encara s viu en el cos, per al tema de
la seva ment est en la companyia dels esperits, encara que ell no ho sap, el que significa que el b
en un club d'ngel, i l'infernal malament en un club s, i que es tracta en el mateix club desprs de la
seva mort ". (Sucia Borg, "El cel i l'infern." 438.)

Per no noms l'ordre general, l'enlla ms alta i la relaci de l'altra vida prenen
aquest mn amb, sin tamb teixeixen els esperits de la prpia vida futura, i actuar de
ms enll encara en aquest mn, de manera que trobar en aquest mn ni una part
inferior, a travs del qual noms d'una manera ms lliure a mesura que caminem, i no
obstant aix, la mateixa encara han de convertir.
Si mirem cap enrere en nosaltres mateixos. Records juguen constantment en la
nostra percepci de la vida en ell que ajudar a determinar els nostres punts de vista
ms a prop, imagina fent el punt verd en el paisatge perqu el bosc, la cinta de plata
al riu. Nosaltres no ens recorda: Hi ha cada vegada ms gran a causa dels ocells
cantar, anar de caa, hi ha ombres, refrigeraci, seguia sent una taca verda en brut per
a nosaltres. , Records unzuberechnende Innombrables sn tan bsicament que em fan
el pegat verd viu a la selva, si no em diferencio de forma individual. Noms els
records no estan obligats a actuar amb grapes juntament amb altres records de punts
de vista; tamb poden ocrrer de forma independent.
Aix que ara, com els records en la nostra ment, ser b amb els nostres esperits en
els regnes de la memria de la ment superior. Els esperits del ms enll de jugar al
seu-aquest mundana concepci de la vida en ella; i encara caminem en aix,
compartir amb esperits innombrables coses del ms enll, que hi ha d'ells, el que
pensem que tenim per a nosaltres. Com tota la naturalesa ideolgica faria res ms que
un panell de color cru romandr per a nosaltres, si no zutrten milers i milers de
records prviament excavat i el panell de colors ausmalten en un sentit ms elevat, de
manera que la humanitat seguiria sent res ms que uns ssers de cru en la seva
percepci actual de la vida en qu no milers i milers de fantasmes del mn antic
encara en nosaltres estaven involucrats en ella, si no distingim seu treball de forma
individual, i sobretot de la seva forma recollida prviament que vivim amb seria bo,
sempre va prmer el gallet de nou en nosaltres, i nosaltres ja aqu cosa que els
estampats ms altes, com el nostre poder estar a soles amb nosaltres. Ens dirigim a la
nostra vida mundana amb tresors espirituals, tamb som membres de l'altra
vida. Plat segueix viu en les idees que ell ha deixat en nosaltres; S mentre que una
idea de Plat s'ha vessat des de Plat viu, i tot tipus de persones que tenen aquesta
idea s'apodera de estan vinculats per l'esperit de Plat, que ara tot el dest d'aquesta
idea com les seves experincies desprs de la mort. Qui porta les idees tontes al mn,
s de per si pateixen de la mateixa sort, fins que un dia es corregeixen i milloren. Qui
produeix veritats i bns dins nostre, que se sent en nosaltres amb l'efecte positiu
d'aquesta veritat i el b.
Tot i que creiem que noms hi ha restes de morts, que ens aprofitem pel
difunt; per aquest s precisament l'error. El que quedava dels morts ens anima amb

vida per, es dedica milers de vegades en les nostres vides, per en fer aix, els
mateixos morts viuen amb ell posat. La vida privada dels mateixos, podem estar
segurs que tot aix no saber, com sempre s'involucra en el nostre, noms els efectes
que rebem d'ells, no l'actuaci, que s'expressen. Per per qu darrere dels efectes que
experimentem conscientment, no pot ser una acci que es manifesta
conscientment? Els esperits del ms enll tenen la seva antiga esfera d'activitat no
lliurat, tot i que no es quedar limitat a la seva prpia baixesa; que estan treballant
amb nosaltres en relaci ms lluny del que van comenar aqu, i executar ms amunt,
just a sota de les noves relacions de la conscincia a la mateixa. Tot va passar de les
idees i va crear conscientment treballa en el curs de la seva vida al mn, cauen fins a
la mort per a l'arrencada i punt d'activitat conscient distant. Aix que sembla que
nosaltres, en nosaltres; espiritualment i materialment, sentim la seva operaci
contnua i no noms podem sentir que ells tamb van sentir alguna cosa de veritat.
Aqu est un dels avantatges de la vida en el Ms Enll abans en aquest mn, que
els esperits del ms enll ja no estan prohibits seu sser i d'actuar d'acord a una
ubicaci tan a prop, per guanyen en la ubiqitat i la llibertat de la ment superior a les
rees terrestres fins i tot compartir; que es converteixin en els seus elements lgics
d'aquest mn, cadascun d'acord amb la direcci especfica, desprs que l'ara la seva
ment ha operat aqu. Tinguem en compte, sin tamb en nosaltres la major llibertat
dels records, per associar a cada intuci, amb la qual tenen les relacions familiars, i
per colpejar com a ponts entre els diferents punts de vista; aix tamb les rees de
memria, que guanya l'esperit ms ampli de la nostra mort, tenen la major llibertat
per interactuar amb les ms diverses rees de la intuci d'estar en relaci de la
conscincia i de transmetre una relaci conscincia entre ells a la prpia ment
superior.
Tot esperit de l'altra vida actua en un sens fi de persones i en cada acte hum en
incomptables esperits. Indes per cada sser hum que viu en aquest mn s un
escenari de l'acci i el moviment de molts esperits del ms enll, cap d'aquests
esperits s del tot amb els seus efectes en ell, per noms d'aquest o aquell costat; aix
com el Inspire Tung tota intuci Mentre els ms variats records, per cada un
segueix contribueix noms d'aix o all, d'acord com ho s en el parentiu relaci amb
aix. Ning pot bastant prendre possessi d'un esperit del ms enll. Ara b, s molt
natural que quan cada un de nosaltres es veuran afectats noms per tal o qual costat
de l'existncia d'una persona morta, noms que aquesta o la mateixa que la sola idea
rep en si mateix i els que tenen els efectes de tants altres esperits, el de la unitat no
pot sentir res, en el qual tots els esperits del ms enll, al costat de totes les parts del
seu treball per si mateix. En cada un de nosaltres creix per dir aix o all altre,
percebre les moltes arrels en ell, que s un esperit del ms enll, fins i tot ramificat en
aquest mn, com haurem d'alguna tribu en qu alguns totes les arrels; especialment
com teixir tantes arrels de tants fantasmes entra en nosaltres;donant-nos ms difcil
distingir entre el que ve a nosaltres de cada un.
Per s la individualitat dels esperits del ms enll no en la nostra virtut, no flueix
amb ella; ni viceversa. A causa que s quan tota la feina en la mateixa i sempre una
bretxa espiritual entre ells i nosaltres, perqu d'aquesta manera ens sentim com donar

que rebre, en la mesura que realment rebem. Tamb un recordatori perd perqu
inspirits un, s moltes idees de la memria regnes terme, no en el ms mnim la
capacitat per dur a terme de forma independent per si mateixos. I ella no ho fa
sempre, aix s tot d'altres ms raons discutides. Vost inspirits intuci i no obstant
aix segueix sent el que s. Fins i tot una placa de coure perd res del seu carcter
peculiar que abdruckt en tantes fulles, i no es fusiona amb ell. I aix com el fantasma
de l'altra vida, fins i tot tan diverses empremtes seves idees en nosaltres, i que sigui el
mateix acte en qu ells i ens sentim aix; Per tota idea s per a altres relacions que
ella que estar en una altra connexi de la nostra; i si es tracta d'ells, han de ser
determinant, ens sentim com es pretn.Ara, per, tamb podem determinar en
contra. De fet, la relaci no es pot posar en un costat. Entre els efectes, que expressen
l'esperit del ms enll per a nosaltres, ens posarem en contacte amb nous efectes i ells
mateixos actuar de nou en ells, d'acord, ja que ens afecten. T la seva vida a partir
d'ara el nostre per a alguna cosa extern, com records en nosaltres adherim a les noves
idees, com a cosa externa, i fins i tot atreure noves disposicions d'aquesta
manera. Qualsevol idea dels morts, que entra en nosaltres s, per interpretat d'acord
a la nostra peculiaritat i dissenyat; creiem que de forma automtica, donant; vost que
els rep o excitat. Aix que ens posem alguna cosa encara en la seva promoci pels
nous aspectes, les relacions, en qu resumim les seves idees, mai captar l'espiritual
segueix actuant com a resultat de la seva existncia, sn disposicions per nous
suggeriments.
Quant tocs, sin tamb la vida dels esperits del ms enll amb tenir la nostra, per la
qual cosa no es decideix en les relacions amb nosaltres, i el seu desenvolupament es
basa no noms en; aix com records no noms en la inclinaci a les nocions conduir
les seves vides, per tenen un major trnsit entre si, dels quals ens sentim noms els
reflexos a la vida filosfica. Els records de la vida, per dir-ho desenvolupa noms en
menor depenent de la percepci de la vida, per en l'espai lliure superior de la
mateixa. Si imaginem les nostres vides com un germen que s'obre pas amb la mort en
un regne de la llum, per encara roman arrelat en la seva antiga terra. B, s clar,
depn de forma contnua gehends tot el desenvolupament del germen de la naturalesa
del seu arrelats de, per no sol, i tamb no est en el mer desenvolupament de les
arrels. El que es desenvolupen a la part superior de les arrels bsiques de branques,
fulles i flors desprs de l'erupci de la terra, s a dir, del que est tenint lloc a la terra
a l'antic sl en les arrels, no cobrar per si sola, tot i que en relaci estable. Totes les
idees que segueixen operant els morts a nosaltres, per poden ser aquestes
arrels. Reconixer l'existncia dels esperits ms elevats de la prpia vida futura, hem
d'estar fins i tot trencat solament en la mateixa existncia superior.
Amb aquests punts de vista s bastant b tant la nostra llibertat com la llibertat de
l'esperit de l'altra vida, tret que porta la connexi a una major restricci de la
comunitat espiritual de la manera que nosaltres anomenem les maneres. El joc i el
conflicte de la llibertat, que reconeixem en aquest mn, noms s'estn a la
combinaci de regne mund i d'un altre mn. Dibuixeu en consideraci que aquest
punt de vista la llibertat tamb es pot retre homenatge, no hi un sser totalment lliures
en absolut; per cada sser est ms o menys determinada en part per l'xit del seu

anterior Llei de Llibertat i en part per influncies externes amb. Aix que cada
persona s a travs de les idees dels difunts o de les obres pstumes, els transportistes
sn els mateixos, amb molta intenci, i s aquest, no importa si es tracta d'una
conscincia dels esperits del ms enll operat o no. Si aquest home no es va fundar
aquesta escola, aix no hauria escrit aquest llibre, de manera que aquest noi no hauria
rebut aquest ensenyament, aquest home, aquesta idea no pot evolucionar. Tot basat en
la cultura, en la qual descansem com en un tradicional, per tant pertany a la nostra
pgina de no lliure. Per ara estem treballant la base heretada de la cultura per
nosaltres mateixos operen ms lluny; i tot el que succeeix en aquest aspecte de
nosaltres amb els sentiments dels seus propis esforos i la seva prpia voluntat,
un nostre costat lliure. Fent les idees dels antics esperits perceben d'acord a la nostra
particularitat, de tractament automatitzat i remodelaci, ara se senten aqu determinat
per nosaltres, aix s part del seu costat que no sigui lliure, que al seu torn tenen una
base no-lliure d'una major evoluci en nosaltres; per no de manera que siguin
passius i dependents els va donar eren en el seu desenvolupament, aix com les
fem; ja que s sempre s en la seva llibertat, si volen acceptar la nostra opini i que
donen forma a les seves idees en si mateixes; ja que s la nostra llibertat, fins on
volem respondre a les seves idees. Noms que no s ni el nostre ni la seva llibertat de
fer passar de la base tema de l'evoluci en tots. I, sens dubte, per la qual cosa,
almenys, s la nostra convicci que l'alta direcci ser tal que duren tot amb tota la
seva llibertat, per per fi tenim els bons objectius evolucionen.
Una llauna de coexistncia i interacci dels esperits del ms enll amb els esperits
d'aquest mn, xerrar amb els altres, fins i tot, un gran principi prevaler. Aquest s el
segent:
Igual que un fantasma pot tenir molt, i no obstant aix seguir sent un, poden per
contra molts esperits tenir-ne un i no obstant aix, molts romanen.
El que un esperit t, altres poden tenir amb, noms en altres formes. Tan sols, s
possible que hi hagi tants fantasmes de l'altra vida i aquesta vida en el mateix mn i
poden tolerar. Mitjanant el Com els crea una banda. Per ells no es fonen
caracteritzat avui.
s com si dos cercles d'ona compleixen; llavors el punt d'intersecci pertany a tots
dos alhora, i les ones segueixen sent cada bit Besondres. Res passar amb l'eix en la
intersecci, que no s al mateix temps l'altre s'aplicaria, per va escoltar la intersecci
d'un context diferent en cada onada, i el que una ona s un actiu, sofreix un altre
receptiu i viceversa.
O s, com si dues files de nombres, cadascun dels quals est connectat per la seva
llei especial es creuen.
l .. 3
. L 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8 .. ,
7. 9

El mateix nmero 5 pot tant ser compartida, per segueix havent-hi diverses files i
el mateix nombre es presenta en dues sries de diferents relacions, s a dir, en cada
sobre.
Per ser en les nostres ments idees diferents es reuneixen les mateixes
caracterstiques, i no obstant aix, segueixen sent diferents. Per la mateixa
caracterstica que tenen en com de diferents maneres.Per qu no hauria de tenir lloc
en el ms alt esperit i la correspondncia.
Punts de vista similars sobre la comercialitzaci dels esperits del ms enll amb els d'aquest mn
que aqu tamb s'han creat per uns altres.
Encara que "nimes dels difunts i esperits purs no poden ser els nostres sentits externs en
l'actualitat, ni estar dret amb la matria a la Comunitat, per, probablement, en la ment de l'home
que els pertany a ells una gran repblica, actuar de manera que les idees que despertar en ell, vestir
d'acord a la llei de la seva imaginaci en imatges relacionades i estimular el apparency d'ells d'acord
amb els articles que no siguin d'ell. " (Kant, Somnis d'un Esperit-Seer l, 2)
"s el futur, no s on ni quan, encara no s'ha demostrat, que l'nima humana es troba encara
en aquesta vida en una comuni inextricablement vinculada amb totes les natures immaterials del
mn dels esperits, que alternativament aquesta condici en aquest i reben Einbrcke, que s, sin
com un sser hum al tant, sempre que tot est b ". (Acte Ibd.)
El somnmbul Kachler a Dresden va respondre en gran somni a la pregunta: "Poden els
esperits de persones mortes s'acosten a nosaltres i se sent?" com segueix:
"Notablement, probablement no, per s'acosten b, per tamb es pot sentir pel pensament
intellectual. L'esperit difunt pot fer front a la que encara viuen, i dna feina a aquests en el mateix
moment amb el mort, de manera que es pot sentir en ambds costats per la Trobada ". (Msg. Des del
imant. Vida de somnmbul dormir Auguste K. a Dresden. 1843. P. 297.)
Com un a l'altre molt commovedores Vistes Sucia Borgs en la comercialitzaci dels esperits
de l'altra vida amb la nostra, aix tamb en la comercialitzaci dels esperits del ms enll amb els
vius. Igualment el Ibbur el vell rab entra bastant en les idees anteriors; S, desprs de mirar ms en
particular, el misteri de la doctrina cristiana de la presncia de Crist en la seva congregaci es dissol
en si en el present document.
Des de Sucia borgs Minutes of Heaven and Hell.
228. "ment i la voluntat de l'home estan dirigits pel Senyor per mitj d'ngels i esperits 4), i
perqu l'intellecte i la voluntat, per la qual cosa llavors el cos tot, perqu aquesta ltima es pot veure en els; si l'home pot, si
em vas a creure ., no donar un pas sense afluncia de cel Que aix s aix, es em va mostrar en una varietat de l'experincia,
sin que va ser ngels donat els meus caigudes, el meu donant de fems, la llengua i la parla per moure de forma arbitrria, i
aix vol dir afluncia a la meva voluntat i pensament i em vaig adonar que cap virtut de mi: Desprs van dir, cap home s el
vaig passar, i aix podria ser de l'ensenyament de l'Esglsia i de les paraules que ha de saber, perqu ell li va pregar aix, Du
enviar els seus ngels, que plom, dirigint els seus passos, ensenyar i li entrar com el que pensen i parlen hauria, etc., i no
obstant aix, quan ell s'estableixen els ensenyaments a si mateix ha d'haver pensat, la conversa d'ell diferent del que ell creu
que el que es diu aqu per veure el que el poder dels ngels tenen amb el poble ".

Sucia Borg diferents esperits simplement per ngels. Els ngels sn els ja
subrogar-se en el cel va beneir esperits; Fantasmes absolutament immbil en
un regne mig, on han de triar noms per al cel per sobre d'infern.
4)

246. "ngels que parlen amb un home, no parlar en el seu


idioma, per en el llenguatge de la gent, aix com en altres
idiomes, dels quals l'home s competent, per no en les llenges
que sn desconeguts per a ell: La ra aix s perqu els ngels
quan parlen amb les persones que es tornen contra ell, i el
connecten a la mateixa, i la connexi d'ngel amb l'home fa que
tots dos sn el mateix pensament, i causa de la gent que pensa amb
la seva memria relacionats, i d'aquest indicant el seu discurs,
de manera que tots dos sn tamb en el mateix idioma. A ms, s un
ngel o un esperit quan vnen a un home, i per mitj de tornar-se
contra ell estan vinculats a la mateixa, en la memria sencera
afegit en ell, en el naturalesa que amb prou feines saben el
contrari del que ells saben del que la persona sap, perqu el seu
llenguatge em va parlar aqu sobre els ngels, i va dir:. Van
pensar potser que estaven parlant amb mi en la meva llengua
materna (ja que pel que s'escolta), i no obstant aix, no eren els
que estaven parlant, per jo; el que la circumstncia legalment,
que els ngels no podien pronunciar una paraula d'un llenguatge
hum; (tamb s un discurs hum natural moderat, per que sn
espirituals, i les coses espirituals no poden fer res presentades
a la natura moderada en severitat); Llavors ells van dir: Faci-ho
saber que la seva connexi amb la gent, quan parlen, amb el seu
pensament intellectual fa, sin perqu d'aquesta flueix en la
seva naturalesa el pensament excessiu, i l'ltim estava vinculat a
la seva memria, de manera que apareix l'idioma de la gent a ells
com el seu, i igual que tots "els seus coneixements, i aix es fa,
perqu ha volgut el Senyor que la connexi i la inserci del cel
com si fos a la gent d'all tal; per s'ha de canviar perqu
aquesta connexi ja no existeix amb els ngels, per amb esperits
que no estan en el cel en el moment actual, l'estat de
l'home. Fins i tot amb fantasmes vaig parlar d'aquest fenomen,
per no creia que l'home parlant, per vaig parlar en l'home,
deien; Tamb sabia que l'home el que ell no coneixia a si mateix,
per ho sabien, i tamb ho fan tot el coneixement hum d'ells; el
meu esfor per convncer del contrari, va ser en va ".
247. "Que els ngels i els esperits sn de tal manera estreta per connectar amb la gent, fins
al punt que no saben altra cosa que el que les persones consultades, s teu, tamb es troba, perqu
l'espiritual i la naturalesa moderada mn associen amb les persones perqu siguin com un No
obstant aix, pel fet que l'home s'havia separat del cel, de manera que la providncia s del Senyor
vingui a passar que en cada ngels humans i esperits sn, i que l'home passa a travs d'ells de part
del Senyor ser, per als que no s una connexi tan estreta Una altra hauria estat si la persona no
s'havia trencat, llavors hauria de saber sense Zugesellung dels esperits i dels ngels, de l'entrada
comuna significa a travs del cel del Senyor pot ser dirigit. ".
248. "El discurs d'un ngel o esperit amb un sser hum s noms sentit tan clarament com
el discurs de persona a persona, per no s escoltat pels que estaven al costat d'aquest, per noms
per si mateix. La ra s, perqu el discurs de l'ngel o ment en primer lloc entra en el pensament de
la gent, i en forma interna a la seva eina d'oda, de manera que els ltims estimula des de dins cap a
fora, per, el discurs de l'home amb l'home noms en l'aire, i aix successivament fora de forma en
escoltar actes d'eines, i la segona perqu des excita fora ".
255. "Memorable tamb s aix: Si els ngels o esperits seran traspassades a la gent, perqu
puguin parlar amb ell sobre qualsevol distncia, sin que tamb van parlar amb mi des de lluny ella

com audible, com es mostra en la seva totalitat a prop, per Wenden lluny de la gent i veu a parlar
entre si, de manera que la persona no escolta el menor d'ells, si tamb van parlar dur en el seu
sentit;. Aquest va declarar que tota la connexi s en el mn espiritual d'acord a la mida de
Zukehrens Memorable s tamb que Diversos pot parlar amb la gent en el mateix temps que l'home
amb ells. Publicaci de saber de les persones amb les que volen parlar, un esperit, i enviat esperit
torna a l'home, i aquells Diversos retorn al seu esperit, o combinar de manera en ell els seus
pensaments, llavors l'esperit, aix units, les persones diuen, la ment no sap perqu en cas contrari del
que estava parlant de si mateix, i els ngels no coneixen una altra manera que estan parlant sobre si
mateixos, aix va la uni de diversos amb una significa, aix mateix Zukehrung davant d'ell ".
256. "No ha d'haver cap ngel, ni esperit parlant amb la gent de la meva prpia memria,
per noms des de la memria de l'home, els ngels i els esperits a saber, noms hi ha tant un
recordatori que la gent, i ara parla un fantasma de la seva memria amb el poble de manera que
l'home no sabria el contrari del que els articles que ell noms pensa a si mateix, li pertany, mentre
que pertanyen a l'esperit, en aquest cas, es recorda a les persones com a record d'una cosa que en
realitat mai sentit ni vist Ha. Ha estat el meu privilegi de coneix a si mateixa, que aix s aix ".
302. "He parlat amb els ngels sobre la vinculaci del cel amb la raa humana, dient: Les
persones que pertanyen a l'Esglsia, tot i rdios, feli vi de Du i va viure ngels amb l'home, pocs
per realment creia que els ngels estan vinculats a la gent;. menys encara que els ngels sn en el
seu pensament i les seves vingudes Llavors van respondre els ngels, ells sabien que tal creena i
fins i tot aquests discursos es poden trobar, i en general dins de l'esglsia, sin que meravellats de la
seva causa per a l'esglsia s la paraula que dna el cel i en la connexi dels mateixos amb la
cincia humana, no s ms que la connexi tan ntima, que l'home pogus pensar reinhin res sense
ell zugesellten esperits, i va ser a travs d'ells la seva vida espiritual . La ra va causar aquesta
ignorncia, van dir, era que l'home del meu estar amb l'sser primordial de la vida per si mateixa i
sense associaci i no sabia que aquesta associaci estaria intervinguda pel cel; No obstant aix, per
l'home, al qual la federaci es va dissoldre, caiguda immediatament sense vida cap avall. "

Sobre el Ibbur el vell rab.


L'ensenyament dels antics rabins, que porta el nom de Ibbur, s que l'nima d'una passada
morts en un home viu o tota una generaci, tota una descendncia de les persones es pot distribuir
en el mateix, sense estar lligat a ella; Tamb pot guanyar part de les mateixes persones a travs de
les Ibbur diverses nimes. Moiss nima entre totes les famlies, entre tots els deixebles
d'ensenyament dels savis i justos, que estudien a la llei, es va estendre i propagar de generaci en
generaci; de manera que les nimes dels pares vnen als seus fills, i els pecats de l'home quan
peca, amb els seus pares a la vegada. Per l'nima del difunt no s'identifica amb els supervivents,
que es dur a terme noms Zugesellung, que es produeix, per l'nima del difunt en l'acci ntima
respecte a l'nima dels vius.
Aquest Ibbur s sens dubte molt cru en la seva execuci i, per tant, es basa en una
interpretaci arbitrria de les escriptures que els motius racionals. No obstant aix, encara hi ha
d'haver ocasions realment interpreten les escriptures com aquesta.
s comprensible que en aquesta justificaci cru i execuci del Ibbur va guanyar tan poc
aprovaci i difusi general, igual que la doctrina Sucia Borgs en el seu fantstic
disseny.Mentrestant, t diversos judicis sobre similars.
Flgge (n. , Oficina S 433) diu: "edificant podem teixit bogeria Rabnic no tanca b, igual
que amb la veritable afirmaci rabnica que l'nima pot ser desmembrat i es divideix en milers de
peces, i estar llavors en tantes persones podria ".
Contrast Herder (Zerstr. BI. S 290) diu en la seva conversa. sobre la transmigraci de les
nimes, el Ibbur un segell precis, representant-los amb les segents caracterstiques:
"Caricles. I qu pensa vost de les nimes dels Jueus, que es diuen el rab Ibbur? Diuen que

diversos, fins i tot les nimes humanes es van unir a un poble que, insonderheit en determinats
moments, (s a dir, ell va veure d'un esperit amists que ho necessita, i Du li erlaubet,) ajudar,
enfortir-, delcia, amb i habitar-hi. El van deixar, per, quan el negoci est en un extrem, a ms, han
de ajudar-lo. Llevat, que Du un Gent afavoreixen amb aquest ajut d'una ment aliengena fins a la
seva mort.
Tages. El segell s precis. Explica per qu una persona sovint actua de manera desigual
com ell insonderheit vegades tant sinket en els ltims anys entre ells. L'estrany, esperit til li ha
deixat, i ell se senti amb el seu nu. Tamb en honor a la pea gent extraordinria d'una manera justa,
perqu el que una lloana s el que un home savi encara ms a reviure l'nima d'un antic savi, o el
mateix al mateix temps! - Per no t'aturis, per el bell abillament potica de la veritat fsicahistric?
Ch. Qui sap? La revoluci de les nimes humanes s'ha cregut comunament en molts
pobles. Vost ha llegit la pregunta a Joan: "Ets Elies s vost un profeta" Vost sap que est encara
confirmat i va dir sense embuts: "s Elies" "
Encara que ning creu en nosaltres en la Ibbur els antics jueus, pel que t, almenys, prou
termes que sn iguals en el sentit; noms que vost vol no han pres literalment. Amb quina
freqncia sentim a dir que l'esperit del seu pare havia estat traslladat als seus fills, que encara
animen, que condicionen seguir l'esperit d'un gran home en els seus estudiants. Per un pensa, ja
que ha estat transferit als nens i estudiants, que t el pare, el mestre ja no s, o est destinat noms
una similitud amb l'esperit del Pare.
Diversos relacionats amb els passatges Ibbur dels escrits dels antics rabins que es troben en
Entd d'Eisenmenger. Judenth. II. S. 85 i ss. Led.
C. Sobre la relaci dels esperits d'un altre mn al mn fsic d'aquest mn
i de la realitat superior.

Si els fantasmes de l'altra vida desprs que es converteixin de la barra anterior


rgans sensorials, aconseguir nous sentits? Primer de tot, la nostra es noten? A causa
de que per si mateix associar a nosaltres amb moments espirituals detallats i comuns
amb nosaltres, ells tamb estan en les disposicions Fort que atreuen aquests moments
espirituals de les nostres intucions, percentatge de victries; els nostres punts de vista
seran fins al moment amb la d'ells, encara que noms tan lluny com la mateixa
realitat per a la posterior determinaci del que tenen en com amb nosaltres, per
contribuir. Per no va a veure, sentir, en el sentit d'aquest mn ms per ells. Ja no sent
l'activitat sensorial en l's dels nostres sentits, ens sentim; veure, sentir, per aix dirho, en nosaltres, sense massa a veure amb els nostres ulls, escoltar; sentir-se com si
noms l'al dels nostres sentits, per no respiri amb ell mateix. El treball de treure
amb pala, recollint en el sentit d'aquest mn s ara un darrere d'una vegada per totes
per a ells. Com s ben rebuda i els records a les nostres disposicions Fort a travs dels
nostres sentits; per no hi ha veritable visi, l'audici de records.
No noms la forma, tamb l'abast de les relacions amb el mn dels sentits en el
futur va a fer de manera diferent ara. Ara tothom t el seu parell especial dels ulls, les
orelles i aix dominar pel seu radi geogrfic limitat. Aix que ja no ser. Sentits
individuals per a nosaltres, tindrem no ms enll; deixem que ells noms cauen en les
transicions a l'altra vida. En termes generals, el conjunt ms enll de la terra mn
espiritual s tota l'esfera sensorial, tot l'aparell sensorial de la terra en una i en conjunt
per la seva determinaci seguia dempeus manaments, com el mn sencer de la

memria tota Sinnesspre nostre cos est en nosaltres per la seva contnua
determinaci de fer una oferta; noms aix, sin tot esperit sempre havia
desenvolupat noms en la seva forma peculiar, com ell aqu hi havia prefigurat als
punts de contacte per i el seu inters est ms enll de si mateix, ser capa de fer s i
la necessitat. A ms dels rgans dels sentits dels ssers humans i animals, per pot la
terra poden haver altres ms generals Agncies de sentit, dels quals que potser noms
branques especials sn, estan a l'ordre, que vam guanyar la quota de futur; encara que
aqu de res definitiu pot testificar.
Per les distncies espacials i les barreres fsiques, estem en els nostres shows,
l'anomenem aix, tot i que ja no ho s en el sentit d'aquest mn, ja no es limiti com
aqu. Una milla o mur entre nosaltres no poden ms enrere, res a amagar. Anem
perforar a travs de tot a tot arreu viure i ens acomodem en les zones terrestres, i pot
posar-se en contacte amb nosaltres aqu i all, com una memria en el nostre cervell
s tot el que hi ha i llest, en alguna cosa semblant i familiar que t'agradi. Per, per
tant, hi ha falta d'altres barreres; aix que l'edat que sn com, pujar els nous que
acaben noms per la importncia ms enll. Per no escoltar tot per veure, ser capa
de tocar-nos; per ser una primera referncia (Rapport) pot ser necessria per a les
coses que ja estan subjectes a aquest mn per la nostra preocupaci amb ella o la seva
intervenci en la nostra vida cercle, o van haver de ser desenvolupat sobre la base
d'aquest mn un nus a l'altra vida; estarem cecs i sords a tota la resta. Fins i tot els
records en nosaltres noms reben ms determinaci per nocions, amb els que estan en
relacions de parentiu per lleis de l'associaci. Com ho fa de Acostar, noms es pot
ensenyar el futur. Potser, per explica en certa mesura, si pensem en com es descriuen
els fenmens de la cara de la Llum. Aquesta s tamb una forma de veure, sentir,
sentir, avantpassats a travs a travs vast espai i les parets, i en altres fins i tot a
l'interior, sense l's d'rgans dels sentits individuals especials sense activitat sensorial
real en absolut; Veure nicament en sentit figurat, per citar una audincia, per els
beneficis de la mateixa tenint plenament en sentit ms alt, i aqu de nou un no-res,
veure, sentir del que tothom en aquest costat veu i escolta, entumiment cec per a la
segent; Es penja en un informe especial, per descomptat, no es pot rastrejar en
detall.
No demanem, perqu aquesta s una qesti molt diferent, que la informaci sobre la
clarividncia sn correctes; que sn sens dubte illustrativa de nosaltres. No s en aquest mn, pel
que seguir sent en el ms enll o similars, i pot ser-ho en l'altre mn, no podria tamb jugar a
aquest mn en alguna cosa com aix de vegades? A causa de que l'estat de viglia del son s en
absolut un estat pur d'aquest mn? No recordo fins i tot que es remunta a protegir aquest mn; No
obstant aix, s'inverteix el cas.
Aix s'entn a partir de consideracions generals que podem tal incredulitat no est d'acord
amb aix, fins i tot nega la possibilitat que l'esperit hum, per adquirir coneixements en altres
formes que a travs del nostre present Sinnesvermittelung ordinria perqu aquest mitj tamb es
nega la possibilitat de la seva futura existncia continuada , Per l'esperit deixa amb la mort no
noms dels actuals rgans dels sentits, sin tamb fins i tot la caiguda cervell actual. Si un vol la fi,
tamb cal voler els mitjans. Un naturalista que creu i li va exigir que encara persisteixen
mentalment desprs de la mort sense que els seus actuals rgans dels sentits i el cervell i escoltar
alguna cosa, no pot sostenir tan impossible que aquesta manera diferent de percebre tamb en els
jocs en aquest mn; perqu qui ho ha provat o com pot demostrar que no era una barrera absoluta

entre dos estats; ja que veiem en cap altre lloc Particions absoluts? I jo no crec que sigui bella,
creuen el contrari i fer alguna cosa ms necessitat. Per jo no estic dient que cal tenir una
possibilitats indefinides durant ms d'aquests. Noms una impossibilitat no ha de veure on s la
nostra major prctica s la possibilitat d'associaci amb interessos cientfics.
De tota manera, els estats de son vigilats fins i tot testificar menys unnime que ells perceben
de manera diferent que en realitat desperta, i en tal, que fins ben entrat entra a les nostres
consideracions anteriors. S afirmen en si una relaci d'aquests actius a la percepci d'un altre
mn. Aqu hi ha alguns registres:
A partir de les Escriptures: "Idiosomnambulismus o dormir naturalment magntic
Richards, el Dr. Grwitz". Leipz. 1851
93. Pregunta. "Pots veure, Richard?"
Resposta. "Puc veure molt clarament que est molt alt i
pllid - per aqu aquesta el meu ull no et veig; .. Aix s
fermament tancada, per et veure a l'interior!"
F. "Pot vost veure al seu voltant a la ciutat?"
A. "Oh, s, i noms avui no s particular, sin que es bressola i bressola tot en mi i en l'aire."
106. F. "Com ho saps?" 5)
A. "Jo s tot el que respectin t sobre mi o es produeix pel tema en la meva rea. Ho sento, que
bufa a mi com un aire, em sona a l'interior com un so. Els seus somnis tenen ms similitud a mi
aquesta . la meva observaci tamb pot totes les histries llargues, fets relacionats i
desenvolupaments de somiar, i de fet en molt poc temps, sovint en qesti de minuts: - Per els seus
somnis, espero, per a mi aquest somni s ser, sense que, al meu entendre, en vost va pensar que ell
s ".

El somnmbul havia indicat el que la seva germana a Eisenach va fer al


mateix temps, mentre que ell mateix estava a Apolda.
5)

135. F. "Pots veure?"


A. "Amb els ulls no veig res! En realitat, no s veure, sento
tot en la meva nima."
F. "Explicar, per amb claredat."
A. "Puc dir-los Hm, no s aix, s com si els seus somnis; ... Com es pot veure amb l'nima i
necessita no t sentit, per no veig la veritat, i aquesta s la diferncia entre veure i euerem meu"
Dels "Missatges de la vida magntica somni d'Auguste K. (Kachler) en 1843.
Dresden."
S. 270 diu que el
somnmbul: .. "Hi ha una omniscincia de la ment, aqu a la
vida ha treballat com endevinaci Aquest tipus de omniscincia que
ja apareix aqu, s una bestreta de la vida local La ment est
lliure all, el cos s aix no s possible, perqu una vegada que
la ment pensa, el que sovint dificulta l'nima 6), que es dedica a
fsicament. "

Aquest s contrastada pel somnmbul com l'esfera de major sensualitat


espiritual com l'esperit.
6)

119. qesti. "La capacitat de conixer altres persones i


altres llocs alguna cosa en particular, desitja saber exactament
anomenat idea. L'evidncia que vost els ha donat, per encara sn
ms que una simple idea."
Resposta. "No, no s aix res ms, noms en un major grau. La
idea s sempre merament espiritual, i precisament perqu en
l'estat ordinari el sensual amb entra en joc i conceptes erronis
amb els teixits, s tan incert i subjecte a les illusions. En el
meu cas, per on l'esperit d'estreta relaci s amb l'nima, que
s ms segur i millor, per tampoc mai completament lliure de
possible engany. Aix com estem esperant a tenir en la vida lliure
accs a tots els mitjans de la nostra ment es pot observar, aix
com aquesta idea ja s una aproximaci a aquest estat ".
S. 296. F. "Fins en qu la distncia de la percepci del somnmbul? Ranges"
A. "La distncia t res a fer, perqu la ment no ser enviat. Podem ens diuen tan b que Du amb
el seu esperit, la seva essncia, els seus avantpassats s a tot arreu i no obstant aix invisible.
Segueix sent la mateixa, ja sigui un somnmbul parla d'alguna cosa a l'frica o alguna cosa ms de
la seva casa, per aquesta s la diferncia, que s ms fcil si la persona de qui sap alguna cosa que
ha estat sempre a prop seu ".
S. 382. F. "Sents l'alt somni de tipus normal amb les seves odes?"
A. "Puc sentir b amb les orelles, per no s prou el cam a l'Audincia l'estat ordinari;. Es canvia
la pregunta ms difcil que puc respondre immediatament, abans que s'ha extingit; l'audincia no
requereix la llarga lnia del nervi, per penetrar noms a l'esperit, sin l'essncia espiritual es
produeix rpidament amb els sentits en la connexi. "

Una vegada ms tant: Si la ment superior ens porta des de l'rea de la vista en l'rea
de memria, s a dir, l'activitat sentit especial, amb l'ara tothom agafa un cercle
limitat en el mn i domina, desapareixer per a nosaltres, per s per entrar en
l'opci, tota la rees de la ment superior de relacionar el que significa, continuant aix
per determinar. Aquest lmit es i contnuament tamb cada vegada actualitzar
possibilitat s ara al principi, per d'aquesta manera trobar la seva limitaci i
qualificaci, que cada un s nic tema dels punts de contacte, que presenta la seva
forma anterior i el seu inters en aquest sentit, les rees de major determinaci que
poden ser participants. Tothom estar inicialment seguir per fer front al que li
preocupava fins al moment, amb el que el seu passat connexi vida anloga al que s
el seu recent inters de conformitat. El que passa a travs de qualsevol
Sinnesvermittelung tamb en l'experincia de la ment superior, l'home repassat de
conformitat amb la voluntat de participar ms en el procs sn els afectats, ja que s
ms en aquest sentit. El nostre mbit de coneixement i els nostres interessos, per pot
estendre ms enll i canviar, ja que seria Ja hem estat en aquest costat de la caixa, si
hagussim continuat vivint. Anem a aprendre com ms temps, ms penetraci en tot
l'mbit de coneixement de l'esperit a la qual pertanyem per cada punt de recuperar
dna oportunitat a nous punts de connexi; i ms i ms participants dels interessos
generals superiors, sentint ms i aprendre a veure com el mateix amb els nostres
propis interessos veritables van de la m; i al mateix temps per conixer-nos, veure
les raons de l'altra vida estesos i elevats sempre millor. Perqu indiscutiblement com

el nen ha d'aprendre primer a entendre les seves noves circumstncies, a utilitzar els
nous fons, com en un principi a un estrany en el nou mn, sin que tamb estar amb
nosaltres. Veurem extraordinriament ms que ara; Per el que aix significa, el que
estem buscant per al nou mn?
Deixeu que l'anterior (cap. XVII.) Establert presumpci s que la terra es va atorgar
grans sentits per a les relacions amb les estrelles, de manera que ara tamb ens dna
una visi ms clara sobre la participaci dels esperits del ms enll del trnsit de les
estrelles. Com els esperits creixin en el coneixement de la nova vida, comencen
tamb a obtenir una comprensi d'aquests grans de transport, per teixir amb i actuar. I
les estrelles no tenen l'esperit de l'altra vida, de manera que volen que el trnsit
sensual ser tan buida i buida, com si intercanviem paraules i mirades, sense trens de
records amb les paraules i les mirades es van anar.
Si les emocions pbliques es basen en els grans processos naturals de la terra, hem
de creure que tamb participar en el ms enll tamb aqu. El flux de records i tren
de pensament corre com diferent a la nostra ment, en funci de les operacions
generals d'acord en diferents nostres vides sentint en els nostres cossos. Aix com en
el riu i entrenar la vida espiritual superior anem a portar-nos ms enll de en i amb
l'esperit de la terra, els estats d'nim sensual generals de la terra tenen una influncia,
no podem sentir el mateix sentit ara.
A causa dels records, la previsi i la predeterminaci s la construcci del que ser
el futur espera portar en la nostra percepci de la vida i s, en vorweisenden i
vorwirkenden imatges en nosaltres. El mateix regne en nosaltres all, al qual es
cancella el passat en forma d'imatges de la memria, i en qu el desenvolupament
dels models de la prpia futur. La memria del passat ha de proporcionar la
substncia a les imatges del futur com els punts principals per a la visi i la
determinaci del futur per davant. El ms perfecte, ms gran, ms poders que la
nostra ment s, ms lluny i ms alt aconsegueix el seu berschauung el present, la
seva memria, els seus poders de deducci, el seu poder sobre els mitjans d'execuci,
una escala ms gran, una conseqncia de ms abast del que passar i que s'ha de fer,
s capa de preveure i predeterminar; la ms segura la previsi de l'ocurrncia i el
compliment de la prevista. Per a tot en qu entri en el curs normal de la nostra
Lebensspre, cap consideraci especial per a la previsi i la predeterminaci no s
una conclusi particular, cal; ens sembla de si mateix com una cosa natural entesa en
ment i arriba sense que veiem una cosa meravellosa en aquesta arribada. Per d'altra
banda, no t cap esperit finit de barreres que no pot passar, la possibilitat d'errar i el
fracs, sempre roman, i hi ha una zona unvorbestimmbarer llibertat que queda fora de
tota previsi i clcul.
Aix que el que trobem en aquest sentit en nosaltres, a major escala i la terminaci
superior en alt esperit s noms en el sentit ms alt, ser recuperar, de manera que el
que trobem en nosaltres, fins i tot en una funci exclusivament auxiliar contribueix al
que per trobar en ell. Un superior, ms mplia, la previsi ms anticipatria i
predeterminaci del que es realitza en la seva percepci de la vida i fer realitat,
estaran vius en vorweisenden i imatges vorwirkenden prviament en ell; noms

imatges d'una completament diferent claredat, abundncia, vitalitat, la integralitat, del


que podem portar amb nosaltres aqu a la terra. Amb ell aquest poder de les barreres
no fallar; per seran collocats per ell ms que per a nosaltres per les parets que
defineixen el territori de la nostra mirada, en la seva major part sn noms les
particions del territori, el que s encara bastant entn la seva mirada. Tamb amb ell
s aquesta previsi i antelaci la determinaci de les futures relacions de la seva
esfera de la intuci noms a travs dels records que han crescut fora de la seva esfera
de la intuci, pot succeir. I si nosaltres, els adults associa les seves vides de memria
en un sentit superior molt diferent ms enll, com en aquest costat de si mateixos de
la seva intuci de la vida, que ens trobem en les bandes estretes de vista la vida
mateixa encara lligat, tamb estem ms enll de molt diferent proporci d'aquests
major previsi, aquests alts predeterminaci guanyar com ara, tot i que tothom de nou
noms desprs de relaci especial. A mesura que la nostra memria i la nostra
Umblick en tema de mn intuci augmentar, aix tamb, i en relaci amb la nostra
visi i la nostra fora de predeterminar, encara que aquests actius i les barreres no en
falten, ja no sn noms d'aquest mn.
Per ara viuen com esperits d'un altre mn, fins i tot en la gent del mn i actuar,
tenen tamb a compartir la nostra visi i el nostre avan predeterminar; per ning
pot fer que la nostra previsi d'un altre conjunt i la nostra predestinaci de la mateixa
manera com a prpia, com ho hem de fer, per cada un noms d'alguns sectors fins a
certs lmits, com treure el tema dels lmits d'aquest mn amb ells, com l'estret Hither
demostraci i la memria de cada rea est d'acord. Per contra, no hi ha esperit de
Ms enll de la previsi i la predeterminaci, de manera que un home d'aquest mn
dominat l'esfera de la vida, fan del tot com la seva prpia banda, fora, per la seva
part hineingreifen noms en alguns sectors, d'acord amb certes relacions amb; per
per d'acord a altres llocs fora d'atacs, com el mateix s cert pel que fa a la percepci
de la present. La previsi i antelaci la determinaci dels esperits d'un altre mn s
igual de bona part del que aprenen per i en la gent del mn, dependent, que al
revs. Es tracta d'un positiu i confusi, perqu ning pot dir que ho vaig fer, i que ho
faci per mi mateix.
Com la visi a distncia, i la previsi de l'altra vida sembla anormal de vegades ms de joc en
aquest mn, en la mesura que s vol acceptar el que es va informar per premonicions, somnis
vorbedeutenden i previsi somnmbul clarivident. La relaci entre la visi a distncia, amb la
previsi que els resultats d'acord amb l'anterior per l'altra vida, tamb es troba en aquests fenmens
d'aquest mn que pot ser el posen en relaci, de nou. Els actius de la visi a distncia i visi de futur
sorgeix saber aix com una acte-coherent o substancialment com el mateix actiu, fidel, que no ha de
passar per alt el fet que les vistes llunyanes i les previsions del somnmbul sovint enganyosa, com
s d'imaginar desprs dels informes habituals d'entusiastes sobre. el que ara seria un contraargument en contra de la seva relaci amb la visi llunyana distncia i visi de futur, s que un
d'aquests errors en l'enfocament encara incompleta de l'estat de somnambulisme a l'estat de l'altre
mn, es refereix a les barreres que no falten ni tan sols el ms enll, escriure desitjos. Massa lluny
que donaria lloc, en qualsevol cas, aqu a una crtica de tot aquest tema i una discussi de tot el que
s tenir en compte per prendre. Tenim, com es va assenyalar anteriorment, la capacitat d'aquesta
classe de fenmens no s en absolut de, per donem per bones raons referncia merament casual a
ella, i deixem que cadasc com el seu punt de vista al respecte. Com la teoria general de la mateixa
seria proporcionar en conjunt amb les nostres idees sobre el ms enll, si un admet la seva

admissibilitat en absolut, s'indicar en una secci posterior (XXIV, D). Aqu noms un exemple de
com els actius de la previsi es pren d'un mateix somnmbul.
L'anterior Richard Grwitz va dir (p.156 de la font en la llista) d'un nad el naixement havia
mostrat des de la distncia, l'any 23 va prendre molt seriosament giri el seu dest.
F. "Com es diu realment el dest, Richard?"
A. "s el resultat del passat, el ms petit, fins i tot si ha succet abans de nixer, t un impacte en
la relaci i nosaltres;. Una srie que continua propagant-se, i, finalment, la destinaci s o coneixes
b. El dest, per, no pot mirar cap enrere com pugui, i crec ara, que seria l'atzar - No s, per - Pel
que vost pateix ara i el que vost ara, aix ha assegut durant molt temps la fundaci com un. flor,
un arbre creix a partir de les partcules de llavors ms petites, que gaireb no veiem, de manera que
la destinaci de les persones des de les profunditats de la foscor creixent, des del si de la necessitat
-. Per tot el que passa causes adequades sn presents - no s casualitat - I si jo en el meu actual estat
(magntica) veure en el futur, aix que veure els partits en curs a la vegada, i l'Esperit de la
Destinaci est davant meu - Noms Tu en dius la prospectiva;! per no sembla molt d'esperar, per
el que s ara. "
S. 135, diu Richard: "El futur s encara llum prpia!"
Pregunta. "Qu vols dir amb aix ltim?"
Resposta. "s la llum i no llum ;. Fosc i no fosca En paraules, com el tenen, s que no t l'ull
hum, em refereixo a la seva intel lectual, aquesta llum no pot tolerar .."
F. "Qu causa saps el futur?"
A. "Flueix em Happening contrari com un ter a la llum del coneixement, com un so a l'orella
espiritual."

A ms de les imatges del futur, mirar cap endavant a la realitzaci de la visi del
mn, la nostra ment s'ha fet tamb en creacions de fantasia; si afecta la imaginaci i
crea gehends contnues en els nostres records del mn i del nostre mn de memria
noves formacions. Vida Records i vida de fantasia que penja com una vida en
nosaltres junts; tamb tenen la fantasia mateixa vitalitat i el nivell de la realitat com
les imatges de la memria en si, el que va ajudar, per contribueix a cada imatge de
fantasia sempre ms o menys records de diferents costats en. El ms noble, ms alt,
ms ric, ms fort s l'esperit, ms bella, ms ric, ms viu tamb es va dissenyar la
seva vida de fantasia, i com ms una ra de qualificaci ms alta amb la imaginaci
van de la m, ms resulta ser una vida potica, en on la veritat de la vida real
descriptiu noms purifica i transfigura reflecteix.
Aix que ara s la imaginaci de la ment superior, el que comparativament agrada
aquest nom, tot i que s un poder formatiu d'un nivell molt ms alt que la nostra
imaginaci, dins i fora del seu mn de memria fora tret dels models del que hauria
en el futur portar en la seva visi del mn , noves estructures teixeixen, noms per a
l'ocupaci i Erfreuung i edificaci de la presncia de la seva prpia vida superior i
nosaltres, com una associaci automtica d'aquesta vida ms alta ajudar al nostre
material de memria i de la nostra activitat formativa en l'altra vida des de diferents
costats a la mateixa i per aquest mitj contribueix, d'aquesta vida per a nosaltres
mateixos agradable expandir-se. Desprs de les barreres que divideixen d'aquest mn
han caigut per a nosaltres, ja no noms amb els nostres records i les nostres activitats
imaginaci cada raa en si mateix, per treballant per intervenir en la memria
general i la vida de fantasia de l'ordre espiritual ms alt, que li proporcionin nova

entitat a travs de la nostra ajuda interacci som , En comptes de mans substantives


que hem perdut, les mans d'unes accions i creacions ms espirituals que tothom
portava encara doblada com en el tancament d'embrions, que encara no podria ser
aix, comencen a ser fort i vibrant i amb la interacci mtua amb altres a la pluja. I
aquest mn de fantasia de la ment superior, en la qual vam participar al seu nivell
ms alt, d'acord amb una claredat molt diferent, la riquesa, la bellesa, la grandesa, t
la realitat com la petita mundana mn de fantasia de la nostra ment, els petits
budlings que s'obre ms enll ara d'ara en endavant per conduir com una branca en
l'arbre de la vida nova i de prosperar. Que bo, sempre intentem imaginar-nos el cel
futur amb la nostra encara petita, estreta, pobra imaginaci; el ms gran i ms
poderosa imaginaci, i ms rica de l'esperit sobre nosaltres s encara millor; i en
comptes de que el que la nostra imaginaci treballa ara en si mateixos, ens sembla
que noms un mn d'estructures buides, noms podem el cel igual que una farsa
construda al mateix, s el que afecta a la imaginaci de la ment superior en donarnos un mn de major la realitat sembla ser s un mn de realitat superior per a
nosaltres; ens trobem en la imaginaci de l'esperit sobre nosaltres del cel i de la
veritat i la construm amb, fins i tot en aquest cel ajuda acte.
De fet, desprs que tinguem la realitat greifliche corrent sota i darrere de nosaltres,
vivim en el regne de la memria i la imaginaci com en una nova realitat superior,
nica no noms i no en l'mbit de la nostra prpia mundana feble, per el conjunt, de
gran abast, ric, completament, color, ordenat en un alt sentit de la memria i el mn
de fantasia de la ment superior, a la qual ens han obert les portes, en els quals ens
assemblem als altres amb la nostra recordatori el seu propi, i en el qual tenim a partir
d'ara per viure i treballar.
El nostre petit mn de la memria i la fantasia actual t la seva realitat en si
mateixa. Per a totes les figures que apareixen en el mateix, convertir i teixir, aquesta
s la veritable realitat. De la mateixa manera, quan apareixem en la memria i la
imaginaci del mn espiritual superior, transformar i teixir, aquesta s la veritable
realitat per a nosaltres; i nosaltres ja no podem fer a la idea d'un certificat.
El nostre treball en i per a la realitat d'un altre mn sempre roman sota el domini i
l'orientaci de la ment superior. Es tracta bsicament de l'esfera de la seva vida com a
part vvidament expandint ms enll de nosaltres, una mica ms enll, en un sentit
ms alt que aquest costat; i noms que pot guanyar a partir de les creacions en qu
actuem ms enll, inventari i mantenir al que ens portem en el seu esperit, perqu res
d'aix es pot convertir per capricis ximples, o, s un neci i malvat, per finalment
desistir en l'ordre general necessitats.
Tamb pel que fa al carcter de la realitat de suport superior mn de fantasia que ens trobem de
nou una relaci d'estat de somnambulisme amb l'estat de l'altre mn; si gaireb tots els somnmbuls
tenen visions amb el segell de la realitat, que solen ser molt bonica, i sn considerats per ells com
un fenomen celestials.
No s menys Idees Sucia borgs amb el nostre toc sovint aqu.

El mateix per sortir de les estructures de fantasia com del mn superior, que no sn
ms que la intenci, en aquest mn superior a existir i quan arribi la seva hora de

passar, tamb s'aplicar als models a seguir del que el futur baix en el mn es donar
compte i que tenen una vitalitat i la realitat dels esperits d'un altre mn, ja que la seva
prpia aparena en el mateix. Aquestes formacions major imaginaci en un sentit
abans que el pa s'enforna i es va divertir noms al cel, de la qual hem rebut en aquest
costat res, o noms una bestreta feble en la nostra imaginaci. Aquests models de
conducta que esperen la realitzaci, representen la llavor que se sembra en aquest
mn al revs per oferir un nou gra per al pa del cel. A causa que els records de la
Anschaulichkeiten d'aquest mn amb les seves disposicions Fort des del aqu i ara
romanen, per les coses bsiques de la qual tota la fantasia adulta del ms enll. Tots
dos, per, el pa i les llavors, t la mateixa realitat en el sentit de la vida futura. En
aquest sentit, anem a en l'altra vida el que en el mn de la intuci d'aquest costat
noms hem d'estar realment en el futur, com ja apareixer realment en una
presncia. Teixim i actuar ms enll dels models, imatges de mostra del que aqu sota
per representar adonat de com alguna cosa en un sentit superior ja real, i si
aconsegueixo en vista de la vida llavors es porta a terme, de manera que en l'en un
mn que ja estem baix o tenen darrere nostre. Els vestits de la ment superior, per,
amb audcia d'anar, amb els quals s'alimenten de tornada el desenvolupament
d'aquest mn sobre la base d'aquesta Ausbaues, digues, sempre que s'uneixen a les
entitats que noms serveixen per ampliar la prpia vida futura d'un mn harmonis.
Tota la nostra poesia aquest mn s noms una petita reflexi al mateix temps, i va
revelar la realitat superior de la fantasia de la vida futura, que sempre harmoniosa, al
mateix temps que porta en si mateix i amb la mateixa realitat i un regne formant aix
el mn de la memria dna forma als objectius d'aquest passat costat i models a
seguir per completar la present Futur costat , igual que el nostre petit tal harmonia
mundana potic mn de fantasia aspira a ser i amb la memria del mn passat i bona
mn del futur; per es va aconseguir noms en un mn de l'aparena. L'altra vida
celestial, per s un on la prpia veritat potica es converteix en realitat, en la qual la
vida d'aquest costat del passat en la seva memria de manera que aquest futur costat
en el seu model corporal realment ve en i en i per aquest mn, i actuem en la prpia
vida futura amb. Per les ms belles obres potiques administra una justcia desprs
que el mal est subjecte als efectes punitius d'un ordre superior, fins i tot l'obra
potica s tan sublim i bell, ms s el cas, fins i tot el mal deu, tot i els bells i sublims
mn del ms enll, on tindr banda, no esperen que ell estaria encantat d'ella; la seva
major bellesa i la grandesa del nostre punt de vista actual de la vida es basa tamb en
la realitzaci ms plena de la justcia amb gran. Pel mal del cel no ser el cel, tot i que
ell viu amb ell, perqu s contra el cel i en conseqncia, els cels en contra
seu. Noms el cel s ms poders que ell i cap endavant i finalment obliga disposats a
participar, que a contracor subjecte per endavant ell pel seu ordre. Per aix passa en
les consideracions anteriors.
Com est ara proporciona el moment? L'esperit de les coses terrenals, un cert
esperit, guanya en el naixement sempre gent nova aconseguir noves idees, aix
formes de veure el mn que sn tant nous comenaments seu interior una major
evoluci. L'aparici d'aquests fantasmes es deu a un context general ms alta, ja que
podem rastrejar en aquest mn. Per darrere d'aquest mn dels esperits d'aquest mn

encara t un esperits mn del ms enll, que han sorgit dels esperits d'aquest mn,
com el mn dels nostres records i tot el que dels nostres records t xit com un adult,
jugant darrere del nostre mn la intuci de la qual Noms van sorgir, per tots dos no
separen l'un de l'altre. Els esperits del ms enll i de teixir teixir encara en les nostres
vides en aquest costat en com el mn dels records en el mn de les nostres
creences; de la mateixa manera que en la intuci ja no s l'nic, que teixeix de
records, poden diferir de forma individual, de manera que estem en condicions encara
ms en el nostre punt de vista actual de vida que la que teixeix i dins dels actes dels
fantasmes de l'altra vida a nosaltres individualment per distingir ; per els propis
esperits sn capaos de diferir. Aquesta activitat dels Esperits de l'altra vida a
nosaltres ens ajuda a formar-nos ia aqu sota i et convertir en alguna cosa ms que
mers ssers sensuals. Aix tamb venim ja amb una mica ms d'una vegada en el ms
enll. Amb la vida intuci partim de la idea de la vida acabem. Per al
desenvolupament d'aquestes idees en nosaltres, per el mort han contribut de manera
significativa. Per contra, sempre ens mantenim una base per seguir l'evoluci dels
esperits del ms enll. Els esperits del ms enll van per ni en nosaltres ni estem en
ells en virtut o sobre. Perqu sentim seu treball d'acord amb nosaltres, com ho
expressen en nosaltres, aix com de recepci; per se senten com generar en
nosaltres. Recopilem i processem els efectes de la mateixa. En el nostre sentit,
expressen el mateix al seu favor Molts esperits del ms enll que actuen des de tots
els costats de cada un de nosaltres en ell; i tot esperit de l'antiguitat actua en molts de
nosaltres, i s'assabenta d'aquesta manera els nostres contraatacs. D'acord, en entrar a
nosaltres, ells tamb van experimentar ms determinaci per les nostres creences. Tot
el mn dels sentits de la terra est sempre oberta als esperits del ms enll, per obtenir
noves idees a partir d'ell; que ja no sn tan lligada a travs de les barreres espacials
per tant com a nosaltres, per, no s'eliminen les barreres d'aqu, i determina la
possibilitat general en detall per la forma en que anteriorment van portar a la seva
percepci de la vida. Tamb participen en el taller de la ment superior, on es teixeix el
futur d'aquest mn, la previsi i la predicci del que passar aqu a la terra; encara
que aix no s les barreres soltera.
Una vegada que la realitat de l'actual visi del mn com el va agafar amb els
nostres sentits mundans, amb les nostres mans s palpable darrere dels fantasmes de
l'altra vida, comencen una nova, la realitat de referncia rics a l'anterior, per superior
a viure i teixir en qu les imatges de la memria del passat, les disposicions Fort de la
present, inclosos els models de la futura realitat mundana, i una altra expansi de
marxar i remodelaci mitjanant la nostra activitat imaginativa similar, per la
formaci d'una realitat superior que teixeix, les activitats independents de l'altra vida
s tema. s a dir, no noms la que li correspon l'esperit individual, per tot cau en el
mn espiritual superior de l'aqu i en part darrere, en part fora, estructures
parcialment vorspiegelnden inclosos els que sorgeixen noms en la llum superior de
l'altra vida, l'existncia i la decadncia, com la realitat d'un altre mn s'apliquen; tenir
cada un per noms actuar de qualsevol altra manera en aquesta realitat en part i
participar. I aquesta realitat superior, que, com ho s en tot moment el major florida
de la realitat d'aquest mn s, per, les contnues gehends desenvolupar en connexi

amb les seves arrels a una major perfecci.


En una concepci de la relaci d'aquest mn al ms enll com ara ens donar tamb
una preocupaci, que alguns han coms un error, ja no pot ser confs, com hem, per
tant, tens un dia perdi de nou, perqu som un cop ms sortim, noms ha estat sempre
la podia quedar-se per sempre. Si tot ha de tornar al mateix estat, del que noms va
sorgir com el mn i que mai actuar esperits ms. Noms ens eleva l'esperit superior
dins de si mateix, es planteja a si mateix ms alt. Sortim de nou i de nou, podrem
comenar de nou des del principi. Aix que ell guanya en contra d'ella en comptes de
nous esperits autoconscincia despertant sempre nous comenaments del major
desenvolupament de la seva conscincia de si mateix, per sense el benefici que va
fer per l'anterior a abandonar de nou, ja que amb el lloc a travs de la collecci dels
primers i el trfic de l'antiga els nous esperits tots els mateixos beneficis ms i ms
augments.
XXIII. Des del suport fsic de la vida futura.
Tenim les nostres mires dirigides lluny preferentment cap al costat espiritual de la
nostra existncia futura i la qesti apaivagat per la corporetat ms contestades o
cura. Resumim aquests aspecte fsic ara una mica ms de prop. I encara que ens
fixem en primer lloc, tal com apareix en el nostre punt de vista mund, llavors, tal
com apareix als esperits de la prpia vida futura. Es veur que tots dos modes sn
molt diferents. Com no podrien? Tot i que s alhora si el mateix que el que sembla,
per aquest costat i la posici de visualitzaci s molt diferent, no hi ha manera
menys considerat aquests sn els fets. Aix que sens dubte ha de fallar tant molt
diferent si la publicaci. Miracles que, per tant, des del principi, no a nosaltres, si el
nostre futur corporal inicialment, vaig al nostre punt de vista mund, es presenta en
una forma o sense forma, que sembla molt en desavantatge enfront de la publicaci
del nostre present corporetat. El desavantatge s, de fet, noms en la nostra posici
actual en contra d'ella. Qu passa quan una petita criatura, en lloc d'enfrontar a
nosaltres quan ens enfrontem a uns dels altres, seria envoltat del nostre cos
externament, s probable que la nostra forma de veure noms com ho veiem? Seria
fer res he aqu de la nostra figura, sin un maldestre propagaci indefinidament
contnua de cllules, tubs, corrents, etc., per tenim una forma, per al veure-ho,
l'home ha de considerar a l'home en les condicions en qu la gent ara noms cada un
destinat a la vista. Vegem, per tant, tamb apareix la corporetat dels esperits del ms
enll des del punt de vista mund en una forma maldestra, vague, perqu estem sota
circumstncies desfavorables similars que considera ell. Per si anem a pujar fins als
punts de vista de l'altre mn en les condicions en qu fins i tot contemplen els esperits
del ms enll d'avui, que sn, per descomptat, diferent de la del Front mundana
puntades, fins i tot una aparena dissenyada de futur corporalitat ens donar. No
obstant aix, s per a nosaltres, que encara estan en el punt de vista diesseitigem, la
publicaci d'aquest dictamen gaireb ms important que l'altre, i que ha de buscar en
aquest punt com la base fonamental i la condici de la publicaci en si, que s als
esperits del ms enll, de manera que ha de plantejar la discussi de la mateixa.

La consideraci general que el nostre futur corporetat necessriament ha


d'aparixer en una forma inadequada, perqu encara no podem prendre des del punt
de vista i amb els agents aprehendre de la prpia vida futura, tamb serveix anticiparse a explicar per qu fem ara dels ssers d'un altre mn creure res a veure, tot i aix,
s habitar en nosaltres i l'exercici, i com d'ella podria sorgir l'opini, que eren al cel
lluny, mons distants desplaades a causa que encara comparteixen la mateixa casa
de la terra amb nosaltres, les mateixes habitacions en amb ens habiten, per la qual
cosa no podem veure i tocar sense veure el cos dels esperits d'un altre mn i el
tacte. Per el que estem veient i tocant, i com ho veiem i tocar-lo, ens sembla que no
la forma en que podria pertnyer a una existncia individual, tal com apareixer als
que han arribat a la posici d'un altre mn i l'existncia futura ,
A. Des de la corporetat d'un altre mn, tal com apareix en diesseitigem posici.
Vegem en primer lloc en les segents consideracions tenim el plom de l'analogia
que sempre ens ha guiat. No som ms que el que trobem sota la seva guia en el futur
cabuda a altres aspectes.
No obstant aix, una imatge en la seva ment est, funciona a travs dels nervis i les
venes en el cos ms gran, que es va lliurar fins que els sucs i les forces per ser
principalment el cervell, esquena, genera d'alguna manera un nou canvi, est b, vol
dir en la construcci i en moviment , s el que s, ho podem fer, si no segueix amb els
ulls, per fins a cert punt amb la conclusi s; una ordre de canvi, vol dir que no
passa, a mesura que passa la imatge, el nachbleibt i efecte durador, i seguit pel record
de la foto ara encallat, de manera que encara requereix l'afecci a la corporetat. I si
algun canvi, els reglaments, les institucions creades i disminuts per diferents
imatges, accs per un altre en el mateix espai del cervell, per inquietants, no fer
embolic, no ms que l'ona caigui o pedres a l'estany; el cervell funciona aix que cada
vegada ms rics, ms fi i ms perfecta, i els records de trobar en el trnsit ms
lliure. Cada nova perspectiva creada en el seu nou cercle d'efectes en el cervell, que
un nou augment del desenvolupament de la mateixa i amb aix portat Esperit ve. I
igual que els que es queden per la intuci ens efectes encara tan vague com poc
erugues externament i es va apoderar d'aparixer, per el recordatori ser determinada
en si mateixa, i els seus ssers espirituals se li atribueix.
Per d'altra banda l'sser hum, mentre que ell est en la percepci de la vida, a
travs de mil maneres en el cos ms gran, que noms en si Quaresma sucs i forces a
ell, sobretot la part superior, la fora del cervell que porta part del mn t
repercussions, generats en el mateix en efectes i treballa un Nova Ordre de Canvi, els
mitjans en la construcci i en moviment que no passa, ja que l'home passa, la
nachbleibt i nachwirft, ia la qual el seu futur sser espiritual ara vinculada, de manera
que el punt de connexi amb el material encara s necessari. I si algun canvi, els
reglaments, les institucions creades i disminuts per diferents persones a la mateixa
habitaci amb els altres l'accs; per interferir, no fiques la pota, no ms que onades a
la piscina; l'espai superior de la terra perqu noms funciona cada vegada ms rics,
ms fi i ms perfecta, i els esperits de trobar en el trnsit ms lliure. Cada home nou
s'inicia en un nou cercle d'efectes en el mn, amb el que un nou desenvolupament el

creixement de la mateixa i amb aix portat Esperit ve. I si els supervivents de la seva
concepci de la vida efectes semblen nosaltres encara tan vague com poc erugues
externament i aferrar-se, sin que es pren a si mateix un dia determinat en ella quan la
percepci de la vida va canviar en la memria de la vida i els seus ssers espirituals
se li atribueix.
En el desenvolupament especial d'aquesta analogia ho farem d'inadequaci que t alguna
analogia d'alguns sectors, haver de suportar de nou el compte. El que no s cert, de fet, s tamb
aqu no poden reunir-se en les conseqncies. Per nosaltres no som un anar a la discussi detallada
de la mateixa. L'analogia sobre de nosaltres s en absolut, noms per als primers punts de contacte
observacions ms directes.
No obstant aix, a fi de prevenir algunes objeccions o trobada que es podrien fer de costat
fisiolgic en contra d'aquesta analogia, no s'afegeix caracterstiques.
En general, el presenta com si la sensaci de la imatge a l'ull. S noms a travs dels efectes
del fort, que s'estn al cervell, state'll Per la cosa real s que no poden venir sense el context de la
retina i en conseqncia la imatge amb un cervell de treball i per mitj d'aix amb la resta del cos a
l'existncia; aix com l'home pot amb vida i sentir-hi plenament noms en relaci amb el tot ms
gran, i en el present document, especialment la zona alta de la terra, a la qual primer va escoltar,
per no noms a travs de grans efectes, que s'allunyen d'ell el seu interior, s viu i la sensaci de
sacietat. Sense cap dubte el context de la retina s essencial per al cervell i altres si mateix cos, la
retina opera i mant els seus canvis en relaci amb els canvis en el cervell i un altre rgan, seguit
d'una ms general construeix conscincia; per que els canvis a la retina, mentre que sn a la imatge
de si mateix en aquest context, contribuirien res a la sensaci, s demostrar de cap manera. La
imatge en l'ull noms ser necessria per obtenir la sensaci d'un cert registre com la connexi
activa al cervell i un altre organisme per posar-los amb la conscincia general en la relaci, i si
sense aquesta relaci de sensaci no parlar podria ser, per tant, tamb ho s el que passa en aquesta
relaci, no s indiferent. s estrany en si mateix per creure a veure noms comena darrere de l'ull; i
podem almenys dir que el cervell veu, per es veu a travs de l'ull, com els ssers superiors a les
que pertanyem, veu a travs de nosaltres. La retina pot ser encara concebut com una part del cervell
i recentment s'ha pres sovint, fins i tot pels fisilegs que. Com ms a prop de la matria es pot
representar de la segent manera: Mentre la imatge est a l'ull, va posar els seus efectes Fort cervell
no s una forma independent i per separat dels efectes de la sensaci imatge auffabare produt; tot
el que passa a la mateixa opini, i si els canvis de perspectiva gehends contnuament, l'ocupaci
dificulta el canvi ideolgic que diu que els efectes de la recent fortalesa intuci fan
significativament com un recordatori afirmar; noms si tota la intuci apaga els efectes de la seva
existncia prvia Fort i els seus canvis poden ocrrer de manera independent i significativa com un
recordatori; encara que noms sota la Mittun no s'ha de considerar com a resultat de la intuci vida
general del cervell, seguit per vinculat a la nostra vida espiritual com. D'aquests, les conseqncies
s'han de prendre, com intervenir en el mateix. De la mateixa manera, sempre que l'home est a la
terra, truqui als seus efectes en el mn que els envolta no independent i separada de la conscincia
que va escoltar a la seva intuci de la vida, auffabares conscincia dels mateixos
successivament; tot va en la conscincia d'aquesta vida amb la intuci, i tamb si els canvis no
veure la vida, els efectes Fort sortints de la vida passada romanen enfonsats en la inconscincia,
mitjanant l's dels canvis de la vida mateixa la intuci de la seva conscincia; fins que expiri el
vida filosfica desperta el record de la vida; encara que aquest recordatori de la vida noms pot
Mittun de no ser considerat com un resultat de la seva anterior vida universal visi de la vida, que
est subjecta a l'esperit general, sorgeixen; les conseqncies poden ser la intuci darrere de la vida
cal tenir en aquesta vida en general, la forma d'intervenir en el mateix.

s aix el que s'uneix la nostra ment en el ms enll, el cercle d'efectes i obres,


tothom en aquest costat en ser colpejada, cap cos s igual a l'actual; pel que s de fet

l'existncia futura del corrent ja no s el mateix. La ment ha d'estar lliure en l'altre


mn, pel que ha de ser el cos; ja no pot limitar-se a la seva fi munt aquesta matria
com ara; sin perqu l'esperit pugui anar lliurement a travs de la terra i domina, i el
suport fsic ha de tenir com una llibertat respectiva.
Dient sobre: Per el meu cervell s una construcci meravellosament desenvolupat
i urbanitzable, com molts milers de fils zusammengeschlungen enginyosament, amb
mil rierols de sang entre els mateixos; que no podr anar a tots els seus carrers blancs,
i el que est passant, tamb pot perqu el seu rastre. Donada la seva dispositiu est
aparellat amb l'ull, que el que passa en la ment, pels seus efectes Fort realment en el
cervell tamb pot reflectir. La junta del cervell s preparat bizarro. I aix noms fa
possible la memria. Sense tan meravells i molt ben aparellat amb l'ull significa la
memria cervell mai pot sorgir, i volen cap quantitat d'efectes venir de l'ull. Per, qu
t el mn en el que proposo que el cercle de les meves efectes i obres, com perqu jo
espere, un recordatori de la vida del meu podria ser degut al fet que en ella, i, d'altra
banda, quan una ms desenvolupada i urbanitzable en una vida memria sentit ms
elevat que conduir a mi mateix ara? Aix ho posa per davant encara ms sofisticat
institucions per fer-ho. El que representa el que supera en la competncia en el mn
que me la organitzaci artstica del meu cervell voltant; que fa que sigui capa de
rebre un reflex viu igual de la meva visi de la vida, com si el meu cervell del meu
intuci?
Per, com, per al mn, el mn terrenal per sobre ja que, en el cercle dels seus
efectes i treballa va primer, un Reich menys desenvolupat meravellosament i
urbanitzable com el seu cervell, que al seu torn noms una petita part d'ella, i sobre
menys amb vost s sobre vost, Maridatge i configurat per rebre la impressi del seu
sser en efectes i treballa; i aproximadament menys viu que tu, fins que va arribar la
vida fora d'ella, penjant d'ella? En la seva ment res ms que fils blancs, l'un i l'altre,
entre amb corrents vermells, l'un i l'altre; per hi ha un mn amb els pasos, oceans,
en jardins, boscos, camps, pobles, s amb flors, arbres, animals, homes, en que amb
les fulles, venes, tendons, nervis; l'expansi entra en einzelste, i no obstant aix tot
s'entreteixeix a viure ms sencera, lligada en part per les relacions bsiques generals
de la naturalesa terrenal, en part per les relacions ms altes dels homes d'Esglsia i
Estat, el comer, la transformaci; el que funciona, perqu no tot en un a l'altre el que
els intercanvis no entre si, el que no est all durant mil vegades camins tortuosos,
per mitj mil vegades ms de transport. Sovint hem vist abans. En aquesta vida tot
complet en qu va colpejar el cercle dels seus efectes i obres, una organitzaci que
inclou mil milions de persones amb ments cada relaci humana que viu en si mateix,
perqu el seu cervell de la mateixa manera que molt de les discussions. I tot s en ella
lliure i ample i gran, per, tots els petits i estretament unit i lligat en els seus
cervells. I aquesta gran organitzaci ha de ser menys capaos que el seu petit; el
conjunt sublim inferior a la seva petita part? En cas de ser incapa de rebre la seva ser
en els efectes i les obres de retorn reflectit, ja que aix en si noms va venir a la seva
naturalesa d'ella, ella mateixa noms li va fer la seva imatge?
Si volia quedar-se al punt de vista com, tota la terra seria de fet noms una criatura
morta, i un hauria de preguntar, com poden vosts que sn ells mateixos morts, la

meva futura vida til. Vost veu ara que s bo saber que s diferent amb la terra, no s
inorgnica mort, per uns ms alts ssers vius orgnics que tu. Ara s el futur de la fe
en la seva vida no en va, el que ha aprs de la vida de la terra. S, la terra seria
realment un ssers morts, com llavors el seu futur pot arrelar en la seva vida quan la
seva presncia all? En una pedra en ell, vost pot estar segur sense condicions el seu
futur manteniment i desenvolupament dels serveis de Fort generen tan sols un
exemple, les condicions de la seva Fort manteniment i desenvolupament dels serveis
com un recordatori d'una pedra cervell. Per si la terra un rgan superior d'animaci
com ara, de manera que tamb est ben arrelats major desenvolupament de la seva
vida en ella i servir-se de seu propi desenvolupament. Aix es posa de manifest pel
costat espiritual com corporal de la connexi ms profunda entre la vida de la terra i
de les nostres prpies vides futures. En tant veiem extensions addicionals de la nostra
vida mundana en qu una extensi que ja estan en la presncia ms enll de nosaltres,
en aix en el futur. La vida a la terra ha estat cavant en la presncia de pel de la teva
d'aquest mn, igual que la seva vida futura en el futur. el mund i no exclusiva,
ambds inclosos. Per la seva vida futur pertany a la terra una altra vegada, i aix s
la seva vida ara, bsicament, noms una part de tota la vida a la terra com en el
present i en el futur. Per la vida a la terra, que pertany al futur, quan vas a prendre
part en si, una mena de vida ms elevat que el costat del seu conjunt, en el qual est
ara atrapat. El seu requereixen majors vides futures i jetzig vida superior i donar fe
del tot mtuament. Si la terra sobre la teva nima tamb mort, com els seus de en
general es pensa, per la qual cosa seria amb aquesta vida tamb fet amb vosaltres, tot
es va reduir a la seva percepci actual sobretot sensual de la vida; per sn tamb ens
prometent la terra no tenia res ms alt que, com hem vist abans.
Per al nostre cercle d'efectes i obres i d'aquesta manera el suport del nostre futur s
tot el que sempre ens envolta actuar sobre la llum i l'aire i el sl, en la humanitat i els
individuals de persones a l'interior, a la famlia, l'esglsia i l'estat, en l'art i la cincia,
en els fets , paraules, fonts i tot el que ve a travs de nosaltres de nosaltres mateixos,
en el silenci i en els sons, efectes clars o nicament explotables. Noms tot aix no
compta individual, per la relaci de tot s que est portant a la mateixa unitat
d'nima en endavant, que era actiu noms en el desenvolupament d'aquesta relaci.
Cap acci pot irradiar de nosaltres resum a l'habitaci, ella com mental o fsicament
que sigui la seva denominaci, encara han de plantar sobre qualsevol assumpte, tant i
fa, quina classe de forma distant.El que vam crear mentalment en altres pot ser tan bo
per comunicar-se noms a travs de negociacions de fons, ja que el moviment de
material ms gruixut, i est subjecta a l'altra, aix com el suport material en
nosaltres. Les idees philosophischsten propaguen noms a travs de la llum i el so
parlat i escrit, per tant, a la resta del mn una vegada i atreuen al ser informat pel
sentir i veure els altres en els seus cervells processos fsics que involucren matria. La
idea penetra en qualsevol lloc cap on el seu medi fsic no penetra, i sempre hi ha un
assumpte Inspire Tung en un altre, el que es porta a terme amb totes les idees anunci,
com el nostre Mental sempre es produeix noms com a matria Inspire Tung. Aix
que ja que el nostre cos va continuar la base material que falta a l'altra vida tan poc,
com el propi cos actual.

Si l'esperit de Plat segueix viu en les idees que circulen entre nosaltres (tot i que
no sn les idees noms, on segueix vivint entre nosaltres), de manera que, de fet,
aquestes idees poden faltar en la seva circulaci dins i entre nosaltres tan poc d'un
mitj tangible, ja que encara circulaven en el seu propi cervell, que ara s'uneixen als
processos en el nostre cervell, de paraula, per escrit, sobre la forma de qualsevol cosa
per aquestes idees inspirits en l'art i la cincia i la vida en la ment el mateix passa, i
tot el que pertany ara amb per al suport del cos de l'esperit de Plat; simplement tot el
que no ho fa de forma individual, sin la totalitat dels efectes que s'esperen d'una idea
de Plat, s part de la companyia segueix sent la mateixa idea; i aix tots els efectes
que sn cada vegada assumir una nima per mitj del seu cos, encara per donar suport
a la mateixa nima.
La mirada superficial, pot semblar de fet com si els efectes i les obres que van des
de nosaltres, seguida dispersos indiferent al mn, la relaci entre ells i nosaltres
perdre; per tant, d'un acord i la unitat no podia haver cap dubte. Per la mirada ms
profunda sembla molt diferent. Aix coherentment l'home mateix est tan connectat
s el cercle dels seus efectes i treballa en ells mateixos, i pel que roman connectat
amb ell; de manera que aparegui noms com l'alada Fort, la propagaci del seu
sistema ms a prop biolgica en si de fet.
Veure un cigne, els solcs que tiren en els estanys; el que a ell li agrada nedar, la
seva rbita s relacionat; per no l'nic cam que dibuixa primer, totes les ones, l'anell
es pot veure que emana d'aquest cam - i en qualsevol punt de la trajectria s una
ona - penjar tot segueixen junts igual a la prpia web; si participar en un altre, noms
ntima, entreteixit, la relaci, ms s'estn. Tan coherent, per, com el cam del cigne a
l'aigua s el cam de la vida humana i la igualtat, contigu i devorador sn tots els
efectes que emanen d'ell durant els seus Ganges vida. El viatge per terra i mar, el
comenament de la seva trajectria depn per amb el final, i tots els efectes que
emanen d'all, de la mateixa manera; que el viatge de la joventut a la tomba, no s
diferent.
El cigne de fet pot volar fora de l'aigua i assentar-se de nou en un altre lloc en el
mateix. Llavors sembla, hi ha dos trens d'ones separades. A l'aigua, s, per estan
units per un sistema d'ones en l'aire.L'home, per, pot ser tan poc com el cigne de la
connexi amb la terra, l'aigua, l'aire, i el que entra a la terra dels imponderables,
sortir. Aix que all on caminar, crrer, pot saltar com ell de peu i deixeu reposar, qu
dir, escriure, pot ser manejat, el sistema d'efectes i obres o moviments i institucions,
que es pot veure des de la totalitat de tot el que no pot desintegrar en si
mateix; noms estendre el curs de la vida continua en part, en part, enriquit amb una
major varietat moments pels moviments anteriors mai compostes amb la novella ms
tard i sempre produir noves esmenes a les installacions ja adoptades, com a tal,
tamb t lloc al nostre cos estret. Cada nou moviment que va de la gent amb el mn
exterior, totes les empreses, en la creaci ell va utilitzar la seva fora i activitat, s per
dir-ho aix una nova contribuci al desenvolupament del seu altre mn un altre cos,
l'ampliaci en si est lligada en part a la antiga i en part va continuar determinant
posterior s'involucra en ella. Si pogussim passar per alt el conjunt de moviments i
institucions, efectes curts i obres que han sortit d'un home durant la seva vida, amb

els ulls alhora, que es perdria res, nosaltres no implicats noms en parts iguals entre
ells, trobem interactuant com matria, moviments i institucions del nostre cos, per
l'assumpte, en el qual aquests moviments tenen en plantada, s que els portadors
d'aquestes installacions es van dissenyar tamb proporcionen un continu perfecte, ja
que s la matria del nostre cos present, sense aquest altre tenir cert lmit, ja que la
qesti de la prpia regne terrenal.
Que la mateixa relaci, per tamb pot ser rastrejat a travs dels espacial a travs
del temporal. Home no pot creure a primera vista, per la veritat s que tots els
efectes que s'assumeixen per Crist al mn i s'han propagat als seus adherents i pels
seus seguidors, no noms per una completament contnues conseqncies materials
de la cadena a han arribat a nosaltres, sin tamb que aquestes conseqncies
substantives fins i tot ara formen un sistema coherent completament contnua en si
mateix que sn per aix dir-ho noms distant, per coherent en si mateixa ona tren
propagaci que va treure aquest cigne durant la vida. El que semblava paraula i
l'exemple, treballant a travs del so i la llum un dels seus deixebles, organitzat mica
ms en ells, els va portar a noves accions; mitjanant la paraula, l'exemple, fent
l'efecte plantat continuar, no noms en les persones a l'interior, i ms enll
d'ells; perqu en termes dels efectes que van experimentar ara van actuar en el mn
exterior. Es va originar a l'esglsia, l'estat, l'art, la cincia, tota la vida dels cristians a
tot arreu noves institucions, noves maneres de prendre les coses a la vista, per fer
front, i totes les institucions, les relacions de tota la cristiandat romanen necessari
unides per anelles intermdies. Enlloc pot estar absent, on hi ha cristians. El cam en
si, les vagues d'un cristi, i ell va entrar a les zones ms remotes, s una falange
mitjana vinculaci. L'obra de Crist es va dur a terme durant tota la seva vida en el
context, ara s impossible que qualsevol cosa que depn d'ell, i seria en les
conseqncies ms llunyanes i ms divergents, dispositius no connectats amb els
altres, que tamb depn de distants com el de l'arrel i entre si la majoria de les fulles i
les flors d'una tribu divergents per tots romanen entre si amb coherncia. I noteu, no
s una relaci merament externa de la convivncia, s una relaci d'interacci,
Abnderns mutu, en un altre repressi, una relaci de treball agent, tal com se
l'anomena en nosaltres ara, donar suport a una obra espiritual ser. Com seria possible,
si les seqeles mentals de Crist, que aniran a crrec dels substantius, descansava en
moments inconnexos, tatlosen d'una congregaci cristiana de parlar l'Esglsia
cristiana. Noms que nosaltres, perqu per descomptat no som l'Esperit de Crist, per
la seva congregaci Acabem de rebre com a membres dels efectes que es ramifiquen
en nosaltres, tamb podem no tenim conscincia de si mateix, segueix vivint amb
Crist en la seva congregaci, fort es conserva i desenvolupa.
El que ara emergeix aqu a Crist de manera clara i amb gran aparena, sin que
s'aplica bastant com per a les persones ms insignificants. No s el tipus de
continuaci, noms la importncia de la contnua i el valor de la relaci amb l'esperit
superior s diferent. Cap vida humana s sense conseqncies per sempre
nachbleibende; tot al mn ha canviat, perqu existia, i no fos aix, si ell no hi era, una
d'aquestes conseqncies, i tot l'ampli cercle d'aquestes seqncies es mant en tot el
mn noms com coherentment com estava connectat el cercle interior de la vida

causal.
Quantes institucions i processos estan al nostre cos present en una relaci ms
directa i ms significativa amb la nostra vida mental conscient que altres que compta
noms en el context de la totalitat i com una base inferior, mitgehren noms d'una
manera general al suport de la nostra nima, per en la mesura encara s'inclouen en el
clcul per al cos, llavors ser el nostre futur corporetat. Si ja tot el que persisteix com
a resultat del nostre present cos, ment dur a l'existncia en el mn, tamb
contribueixen en el context, per prendre el nostre futur existncia espiritual i est en
el temps com a part de la nostra existncia corporal, per en com s que, sobretot
espiritualment significativa En aquest cas, dur a particulars conseqncies mentals
importants all. El servei del meu peu, un gest indiferent, com, molt ms fcil calmar
o menys rastrejable, conseqncies, una mirada, un acte en qu l'home posa tota la
seva nima, com els ensenyaments i obres, que ell va plantar les seves idees en els
altres; per aquestes conseqncies no sn ms que un dia ser molt ms indiferent
per a ell que aix. S molt com externament anar insensiblement i en silenci dins
nostre imaginar el que simplement desapareix de manera silenciosa i imperceptible
externament conseqncies per pot ser important per al nostre futur espiritual un dia
que les conseqncies visibles de les nostres accions ms visibles. A causa que els
efectes es basen en el seu propi cam i el que significa per a les causes.
Una mare que va creuar a l'altra vida s, encara a la m, aquest nen cap enrere amb
la supervivncia; pertany al que va sortir d'ella; sin noms el que s'ha convertit per
la seva conscienciaci sobre el treball infantil i convertir-diferent al que ha contribut
a la seva cura, custdia, educaci, que havia animat i estava desenvolupant, s a dir,
en les seves conseqncies, la seva conscincia ms enll de contacte de nou. Que el
nen era aqu, a part inconscient del seu cos i de la vida, sin que tamb fa el ms enll
noms per un inconscient per la seva part de la mateixa. Com conscients que el nen
anava a ser amb la mare, que noms comparteix el que t de la mare. La dificultat,
per, sembla estar en el fet que mai podria el mateix assumpte diversos esperits pot
ser subjecta a com a portador biolgica, al mateix temps, s ms a fons en la segent
secci (XXIV, C, fer-se.
Tot el carcter d'un sser hum es propaga des del petit cercle del seu cos en el gran
seus efectes i les obres en si tan clarament que instintivament creiem per ser vist en
l'expressi de la seva ment en aquest moment. Els efectes i les obres d'un home que
portava una fisonomia com la seva cara. S, pot ser que es perdi tot el context, els
efectes i les obres de les persones alhora, no podem estar segurs, de manera que
agradaria que l'esperit de l'home ens semblen ja presentat tan vvid que, de fet, com
ara del seu rostre; per que s noms en la propera vida pot ser el cas.
"A primera vista, llegim el carcter de la gent en la resta del seu cos s petit rastre d'ella, per, en
l'establiment de la seva habitaci, en els llocs que visita, en la gent, en els seus voltants, en la seva
forma de vestir amb els quals entra en les relacions, i sobretot en la forma en qu aix succeeix, en
totes aquestes coses que aprenem a conixer a la gent millor que en el seu propi cos;. tot aix junt
en un sentit ms ampli, el cos de la seva nima " (Schnaase, Histria de les Belles Arts I, S. 67 f.).
"No per obres actuem sols en el futur, sin que podem per a institucions, discursos, actes,
mitjanant l'exemple i manera de vida de la manera, expressem la nostra imatge amb vida en altres

d'aquest prengui en ell ia la planta .." (Herder, Zerstr. BI. 4. Coll. S. 169).
"Aix que ara destrueix el cos i mor, l'nima conserva el seu retrat com la seva ment voluntat;
ara ell s de fet lluny de la imatge del cos, ja que la mort s una separaci, i desprs apareix el retrat
amb i en les coses que ella t allhier presa pel que ha estat infectat (que els permeten en forma en
si), ja que la mateixa font, que ha de ser el que ella estimava allhier i estat el seu tresor i en la
voluntat de l'esperit va entrar (imaginat). segons el mateix ara descobert el retrat psicolgic. " (Jac.
Bhme, prestat aqu des del Bl. De Prevorst, l. Coll. P.81.)
"Mtode Friedrichs (en la Batalla de Leuthen) era artsticament sentit ms ple, com el jugador
d'rgans, l'allau de sons es poden escoltar amb una pressi dels dits suaus i els porta a majestuosa
harmonia, pel que ell havia dirigit tots els moviments del seu exrcit a bewunderswrdigem
harmonia seva. Esperit era el que era visible en els moviments de les tropes, que vivien en els seus
cors, que va endurir les seves forces ". (Histria de Frederic el Gran de Kugler. S. 364).

Per que el cercle dels nostres efectes i obres no reflecteix la forma externa del
nostre cos (encara que aquesta reflexi es produir per a la vista de l'altre mn), no ha
de cuidar; que no s el punt. La gran herba que prov de les petites llavors, la forma
rodona tampoc reflecteix exteriorment resistir i ssos com el seu continu creixement
per el tota la natura ni en si mateix; cada tipus de llavor s un tipus diferent de
l'herba. Per probablement la gran herba s la imatge especular d'una petita planteta,
la exteriorment bastant invisible descansa en la llavor i representa el fet i la naturalesa
impulsiva. Aix que el cercle de les nostres accions i obres s el reflex no del nostre
exterior, per el nostre sser interior. Perqu no podem conduir per fora d'una altra
manera, quan prviament dins condua; i el nostre bullici exterior tot s noms el
rovell aquest enrenou interior.
L'home fa el que fa per aqu, va treballar per sortir, ara cap a l'exterior, en certa
mesura va perdre les seves virtuts, per s noms en aparena el va perdre, sempre s
una continuaci del mateix, sempre inconscientment li pertany a ell. I la mort ja no s
en va, perqu s all noms per vasta com s, per portar tamb una gran diferncia de
la que ara viu, perqu des del moment de la mort d'ara amb la desaparici de la
conscincia per la seva antiga esfera conscincia ms a prop fsica per a la seva
posterior despertar que noms va assumir l'estret sin a si mateixos. Fins i tot en el
nostre cos estret per estem veient un antagonisme tal que d'acord com a part est
inactiu i dispositiu per a la conscincia en el somni, altres desperten per a aix; El
mateix antagonisme s llavors una major escala entre el nostre present estret i
expulsat d'ell un altre cos. Aix, per, considerem a fons fins que les segents
seccions (XXIV, D).
Aix podem llavors dir poc desprs de tot: l'home crea a si mateix en la seva vida
ara sense el seu suposat, pensa en un altre cos en efectes i treballa al voltant del seu
cos estret, que, quan se'n va la prop, no passa per, per en que viu en i continua
treballant, de manera que s noms desperten fins que la mort del significat ms estret
per ser el portador de la conscincia que s'havia vinculat prviament amb el sentit
estricte i estret en l'anomenat cos. S, la mort s la condici natural d'aquest despertar.
Sens dubte, segueix sent un curt i no autntic en certa expressi aspectes la fem
servir si volem dir-cos alguna cosa, per el nostre cos anterior sembla tan diferent
ara; Per per qu no, si fan aix ms cos segueix el rendiment que abans es va acostar

al nostre cos estret, per servir a la nostra vida espiritual com a suport, de manera que
el mateix, fins i tot com requereix: Noms l'amor d'aquest poder, no pel b de la seva
forma peculiar Cridem actual de totes maneres, fins i tot el nostre cos estret un cos.
El nostre cos present s en si mateix noms un cercle estret, un sistema estricte
d'efectes i obres, i la vida d'aquest mn no s ms que traduir-ho a l'altra. La mort s
noms la soluci de l'ltim node, que encara mant lligat a aquesta conscincia
mundial. Ara l'altre es produeix en el lloc estret, amb la qual inconscientment estava
ja connectat.
Ens equivoquem si pensem que els nostres objectius de vida jetzig en res ms que
aconseguir la nostra vida jetzig. No, t com a objectiu al mateix temps que, per
enriquir, per desenvolupar encara ms i tamb per a nosaltres aconseguir exactament
el que contribum al seu enriquiment, desenvolupament d'una part d'ella per al futur,
una vida ms gran que la nostra. Perqu el que tot el mn cregui que el cos i la vida
ms gran que tindr. En lloc de la part estreta ara rep un futur ms que una altra
ment; i la part ms estreta ara era noms perqu per crear l'altre per al ms enll
d'ell. I tota conscincia, que ha operat en aquest treball, tamb funcionar en la
continuaci de la creaci en els cercles ms amplis d'una vegada.
s curis que en la qesti de la immortalitat sempre presta atenci noms al que
es desprn de la destrucci del cos en la mort, i no es pot veure res emergir com gris i
Moder, est en una prdua per als nous suports fsics de l'nima. No en el que surt del
cos en la mort i orientada a l'xit del cadver, per el que, al llarg de la seva vida ve
del cos viu, no noms prov de substncies, per tamb ve dels efectes, en general, la
context complet de tot el que ve d'ell, vost ha de pagar per tornar a tenir un cos
viu. El cos viu s el que crea les condicions fsiques per a tota la vida del futur durant
i per mitj de tota la vida ara. Finalment passa tan a prop del cos. Ara no necessita res
ms que venir d'ell en la mort. Ell ha fet la seva ja a la vida per el que est per venir, i
l'ltim deure complir s passar, perqu aquesta s una condici per al despertar de la
gent en el nou cos i la vida mateixa. Perqu la conscincia a l'antic cos i la vida no
troba ra en si s la ra per la qual l'home va despertar a la conscincia del nou cos i
la vida, a la part posterior es pot trobar de tot, des dels materials, els moviments i les
forces de la vella era. Precisament per aquesta ra tiri substncies tan inquietes,
moviments i forces a travs del seu cos aqu a la terra, la vida en qu actua de manera
incansable, continuar sempre has d'intentar obtenir el major temps possible, que el
seu cos i vida ms enll de grans i rics i arribar a ser de gran abast. El seu petit cos
aqu a continuaci noms el petit teler que permet que els fils de la tela d'ample, des
de la qual el cos i la vida de l'altra vida es va filar a travs de per si mateix. Per
aquesta mplia tela s en si mateix noms una nova Eingespinst en l'organitzaci de
la gran Weber, dels quals tamb el petit teler d'estar noms una part. A causa que en
aquest mbit tot est dins, no externament.
En general pensem en la mort noms donen el cos de tornada a la natura, ja que es
descomponen i perdre en ell, morir; i por que les nostres nimes moren amb. Per qu
tenim por, no en lloc de per vida, en qu que extraordinriament ms succeeix en la
mort? La vida s un procs de desintegraci, el que ens llana constantment de la

natura; la mort no s l'entrada, per al final d'aquest procs de descomposici, per


dels mateixos, des del pas als materials noms en un edifici nou i ms gran, i les
mateixes forces que disminueixen la generaci actual, serveixen precisament per
crear aquest nou edifici, aix que no ha de prendre aquest noms la matria que
passen corrent a travs dels nostres cossos, aix s ms aviat de la mateixa manera
que la substncia procreaci que fermenti, el llevat, el guany de les forces de la qual
el punt d'atac per prendre tot el cos de la terra, i l'apropiaci d'una manera especial.
"En aquest cas, no cal creure que el procs de destrucci i descomposici de la vida noms en la
mesura vonstatten faria sobre com ens adonem que el cadver els toms cauen molt gradual presa
de la naturalesa general de la vida de nou; sense anar Aquest procs de descomposici de la vida!
molt ms rpidament que la de la mort, de tal manera que es pot calcular z. B., de la totalitat de la
massa de tracci a travs de les venes de sang que va sol durant el dia descompost aproximadament
la quarta part i s'excreta de diverses maneres ". (Carus, el fsic S. 228).
Molt ms important que l'enrenou i la pressa amb qu l'home actua la matria del seu cos amb
el mn exterior i gehends ara continus nova dibuixa per tal d'actuar de nou, s el bullici del tot
relacionada amb la que va aplicar les seves activitats. Iardes i el consum d'energia van de la m. I la
quantitat d'energia cintica es converteix en el mn exterior durant la vida d'un sser hum en
efectes! I agafar els efectes que procedeixen de les persones amb el mn exterior, com la igualtat
encara no s'ha discutit en la segent, noms una quantitat limitada pot passar a travs del seu cos
directament al mn exterior a travs de tota la terra, per, de substncies encara.

Vost pot preguntar, per com fa front a l'infant que mor poc desprs del
naixement, abans que tingus temps lliure per tenir un efecte? S'ha perdut? Per si
noms va viure per un moment, que haur de viure per sempre. A causa que pot
utilitzar els materials, moviments i forces a la qual va lligar la seva vida i la
conscincia, no contesti el mn desapareix de nou, per hauran en cap cas nou
trobem estem efectes Fort no rastreables desprs de la seva mort al mn. Ara que
certament pot haver-hi tal sistema desenvolupat, com quan un adult mor; per aix el
nen podria seguir desenvolupant aquest costat des del principi del feble, tan b com
ho s pot ser aix ms enll del cas; per va comenar quan el nen en l'altre mn, que
ja va morir.
Podem representar la visi del nostre futur corporetat encara en una forma
lleugerament diferent que abans, encara que en essncia amb la recent est d'acord,
per posa de manifest alguns aspectes rotund.Si tracem realment el context complet
de la sortida de nosaltres els efectes i Fort efectes en consideraci, perqu tots
verleibt bsicament durant la seva ara viu al mn terrenal, perqu els efectes que
emanen d'ella, penetren en els seus efectes Fort tot el regne del terrenal , Cada cop va
sacsejar tota la terra, cada al en l'aire tot l'aire; que pot no ms gruixut encara ms fi,
l'impuls i el moviment de les seves parts ponderables i imponderables que s'estenen
des al mn exterior, sense estendre a Fort efectes sobre el conjunt visible o
invisible; la relaci del sistema terrenal en si aix comporta. s en aquest sentit no
molt diferent dins del nostre sistema biolgic ms estret en el qual cap acci pot ferse sense continuat primera estirament a travs del conjunt (cf .. Vol. I. cap. III). Aix
que ara podem dir tamb, cadascun dels seus trams limitats mundana terrenal
existncia corporal en l'altra vida per al regne del mn, adquireix en la mort a tota la
terra amb el cos; per ell el compra noms desprs de la relaci, en el sentit en qu

s'ha incorporat a ella, en la que els ha canviat, i el que cada persona d'acord a altres
aspectes, la direcci; totes aquestes relacions, les adreces es creuen, sense
interferir; entreteixir ms aviat a un sistema superior i el trnsit; com totes les
memries del mateix cervell, si el mateix poble, al qual pertany el cervell, tenir
l'organisme de la Comunitat; els canvis que estan subjectes a ells, paparres, tamb
teixeix en un sistema d'alt trnsit i, sense interferir o perdre en l'altra. La cosa ms
fcil anleg en regnes altre tant ms grans de la terra s possible. Per prenem la
consideraci d'aquest fet en el futur (XXIV, C) de nou en.
Si fins i tot dir que el cercle d'efectes i obres, l'home aqu baix carrega i deixa rere
seu, en un altre moment, que tota la terra s'imaginen el seu futur mbit fsic, llavors
s contrari, fa que sigui just desprs direcci, relaci, desprs d'aix s'ha incorporat a
ella a travs de les seves accions i treballa aqu. La qesti de la Terra mateixa s
noms el pad relativament indiferents Comunitat per a tothom. Tamb podem, si
volem, ara esperar tot el cos futur de l'home amb el regal al seu corporetat, ja que no
hi ha separaci es porta a terme, per noms com un dels patrocinadors de la seva
nima ara inconscient, que un dia ser conscient en la mort. Cal anar amb compte
quan en diferents torns de la nostra consideraci ara aix, ara es prefereix aquesta
frase, modificat nostra corporetat per veure contradiccions de fet en el present
document. El llenguatge no s noms prou ric afilat per designar totes les
circumstncies de fet elegibles al mateix temps i de diferenciar. La connexi sempre
s'utilitza per obtenir la comprensi dels fets. En el cos ms estricte sentit no ha fet
ms del que tots ara diu cos, per ja que volem un munt de relacions que divideix el
futur suport de la nostra nima amb el present i pel qual es relaciona amb ell, explica,
si no nomenem cos aviat aix ara en aquest sentit, la transferncia de tots.
El fantasma del futur per tant tenen un cos compacte o no tenen, com vulguis. Ells
tenen en certa manera el cos de tot el mn al seu ventre, i aix s molt ms compacte
que el seu present de prop, per tenen cada un la terra noms desprs d'una certa
relaci amb els seus cossos, i aquesta peculiaritat, a la terra de cada , no pot per si
mateixa arribar particularment en una forma compacta, com el seu present
corporetat. I s una cosa que a ella depn de la major llibertat que t l'existncia
futura davant l'avan actual.
Pot ser fcilment passat per alt per les consideracions anteriors, encara que noms
de manera molt general, en relaci prviament considerat les principals condicions de
la futura existncia espiritual de l'home amb la fsica ara considerat.
Les conseqncies materials que deixi la percepci del nostre cos, sn un record en
les nostres ments a, i aix sn les conseqncies de material que surt de la nostra
percepci de la vida al ventre gran, pertanyen a una memria ms gran viu en
l'esperit.
El cos estret perqu la nostra conscincia actual est vinculat, simplement com una
cosa externa depn, encara que no realment secretada, el cos ms gran; per una
vegada que anem per complet i en tots els costats amb la natura corporal, que porta la
nostra conscincia, a on a. Aix que algun dia entrar a la nostra prpia conscincia
d'una manera ms cap a l'interior i totes les parts en la vida conscient de la ment ms

gran, que s recolzat pel cos ms gran que ara.


Llevat que les conseqncies que s'han alleujat en el mn que ens envolta, que
continuen gehends produeixen nous episodis de continuar en part a desenvolupar en
tu mateix, en part a travs de la resta del mn va continuar determinat en part tamb
serveixen per desenvolupar encara ms, fins i tot el nostre crrec cercles aquestes
conseqncies espirituals si, en part segueixen per desenvolupar en si mateix, en part,
va rebre Fort disposa l'esperit superior, contribuir en part al seu desenvolupament
futur.
Per tota la terra tenen el futur d'alguna manera als nostres cossos, al suport de la
nostra conscincia, tamb estarem involucrats en el conscient i en tot participativa i
justa; la seva relaci amb el cel, les seves relacions amb altres cossos celestes
intervindr ms en la nostra conscincia, i participarem amb ms conscincia en ella.
Per la terra un sol cos espiritual d'un altre mn, per el cos de la junta s'ha convertit
en tot, no noms, cadascun amb una trobada associat conscincia noms en una altra
direcci i relaci, Aller esfera d'activitat a la terra, i es creuen, tamb est donada un
moviment fcil i ms lliure conscient de tot amb tot possible; Encara que no s
indiferent amb tota la mateixa; perqu sin el tipus de joc amb cada un ser
diferent; perqu com els efectes Fort s'uneixen, ells penjant amb la forma en qu va
conixer a les causes.
Si continuem amb la nostra existncia es troben, en el viu pstuma per nosaltres,
viur noms en forma ms extensa en el mateix mn, amb aquests un trnsit ests ara
ser possible.
B. A partir de la corporetat d'un altre mn, tal
com apareix en vistes d'un altre mn.
Sense cap dubte que seria molt poc satisfet, si la manera d'existncia corporal futur,
que ha sorgit desprs de les consideracions anteriors per al nostre punt de vista
mund, s'hauria d'aplicar tamb a la d'un altre, sin que tamb rep com estar ens
distraiem en un cercle indefinit d'efectes i obres ha d'aparixer o conjuntament
present noms amb els altres esperits un cos enjardinada i aix ja no-humana
dissenyada.Ms aviat, volem posseir forma de la cara per donar forma a l'altra en
l'altra vida com l'aqu i ara. S, una mena d'instint, depenia noms del costum, sembla
exigir la forma humana a tot arreu. I anirem una mica ms profund en la base del
nostre punt de vista, ens posem adjunta d'aquesta posici lateral a l'altre mn, aix que
tindrem el que volem, ser una forma individual, ara, fins i tot la humana, fins i tot la
forma anterior, per no ms la fsica bruta, que es produeixen amb fora, canviant a
poc a poc, la forma rgida d'abans, el vaixell i el cotxe ha d'aconseguir sobre la terra,
per, com hem indicat anteriorment, un lleuger incomprensible amb les mans fsiques
figura que com el pensament i l'anomenada de pensament va i ve. Volem que per
per d'altra banda la propera vida?
De fet, nosaltres no fem un nosaltres que la corporetat dels esperits d'un altre mn
ser tan ests i apareixem indefinidament, fins i tot en les condicions de l'existncia
d'un altre mn, tal com apareixen en aquest costat, per altra banda, el punt segueix

sent gaireb ntegrament de vista extern. Perqu, si b s'han incls amb el fet en si de
certa pgina, la majoria dels atacs, per que amb el pas de cada un de nosaltres
tamb, roman exterior. Per ens trobem fins i tot noms l'mbit de la futura
existncia, vivim conscientment en ell, llavors fa que el poder simplista que l'nima
de tot el que entra en el seu vehicle i estimular en ells compromesos, perqu la
posici interior per contra, presenta (cf .. Bd. II. Cap. V), i per la present dibuixa el
Estenent fsicament en aparena a Enge. Les nostres existncies corporals integrals
ataquen per el futur mtuament estimulant embrutat amb, i el mateix passa amb
tothom tira de l'aparici de l'altra, que s a ella per aquest suggeriment, el ms fcil
junts. L'nica pregunta s, en quina forma.
Poc ara podem dir: Les xifres, en qu se'ns presenten a la vida espiritual, tenen a
veure amb les formes en qu se'ns presenten a la vida, igual que les imatges de la
memria per veure imatges d'aquestes xifres, perqu la vida futura en l'actualitat un
mateix com un recordatori a viure la intuci la vida comporta. L'aparici de la figura
segueix sent molt ms l'anterior, noms que assumeix la natura ms lleuger, ms
lliure d'imatge de la memria.
Fins i tot en nosaltres ara s'aferra una imatge mental de la mateixa manera que la
imatge de la intuci, que es devia a l'origen de les conseqncies fsiques
generalitzades que ens ha deixat en la imatge vista limitada. Des de tots els punts de
vista de la imatge s una forta efecte en expansi va durar a travs del nervi ptic i el
cervell; per ho fa en la seva extensi sencera res ms que la sensaci de punt de
partida a disminuir en la memria, i la suma d'aquests efectes Fort, que sn
considerats des de tots els punts de vista de la imatge, s tota la imatge mental, o
almenys la possibilitat de la seva aparena, perqu l'aparena real de encara
necessitava condicions zutretender. Aix s tamb la suma dels vasts efectes Fort
d'aqu baix assumeix la seva forma, els records regne d'un altre mn desapareixen
noms l'aparena de la forma de la qual van assumir, o almenys la possibilitat de
l'aparici d'aquesta figura entre zutretenden condicions requerides. La propagaci
per aquests efectes noms tindran xit, tamb en tots els punts on arriba, aquesta
possibilitat d'establir que el teu personatge a arribar a l'aparena, ja que la mateixa
forma limitada fins i tot ara a tot arreu per veure, mentre que les ones de llum (que
encara cosa molt ests sn) propagar d'ella, el mateix so limitada pot ser escoltat
perqu on les vibracions dels objectes sonors a terme, amb l'nica condici que alg
est en el lloc dels ulls, les orelles, per veure, per sentir que ell el que realment s'obre,
i la seva atenci es dirigeix a conseqncia; en cas contrari s intil; Fins i tot veiem
amb els ulls i les odes oberts, i no escoltem el que est passant al voltant de
nosaltres, la nostra atenci es dedica a una altra cosa.
En la mesura que ara, tot al mateix temps amb les nostres existncies d'un altre
mn terrenal es reunir, i tothom el que parlem en qualsevol lloc, noms en una
manera diferent que l'altra, la percepci de la forma se li donar a l'altra
immediatament present encara no a tot arreu per a tothom; Si hi ha fins i tot les
condicions subjectives de percepci s'han de complir, per la possibilitat i oportunitat
d'aquesta percepci, aix com qualsevol recordatori que no qualsevol altre van trobar
conscient en tot moment, per la capacitat i l'oportunitat de fer-ho s simplement

oferts pel fet que les seqeles en els quals es basen, tots es reuneixen en el mateix
cervell. Les dificultats i els obstacles externs, que s'oposa a la distncia de l'espai del
nostre trnsit en aquest mn ja no existeix en el ms enll per a nosaltres, el que no
impedeix que altres raons einschlage trnsit a l'altra vida preferiblement adreces
davant dels altres i troben obstacles en certes direccions com el corresponent a la
nostra memria el cas.
s bo anar amb compte que les condicions especfiques que sn necessries per assegurar que
la nostra forma vvidament altres que apareixen en l'altra vida, no sn necessaris per a un acteaspecte espiritual per a nosaltres en l'espai abast Enll.

Res impedeix que apareixem avui all objectivament, independentment, sembla


que estem nosaltres a travs dels efectes que es dediquen d'una a l'altra. Fins i tot ara,
quan arribin a veure alg davant meu, noms hi ha efectes, a travs del qual em
compromet, per mitj de la qual jo ho veig aix. Les xifres que trobem en els nostres
petits imperis recordatori apareguin un davant l'altre, com ara les figures illustratives
mateixos, recorden, tot i que en els que es basen els efectes que aquestes imatges
mentals, creu en els mateixos cervells. (Perqu s impossible que les conseqncies
de tots els pobles les podem recordar, prxims entre si s'ha de fer en el cervell). I
tamb ho sn les nostres xifres de memria en els regnes de memria d'alt pla
espiritual en contraposici sembla les figures illustratives, de la qual depenen, tot i
que es basen en els efectes que es vessen sobre en l'altra. Els records de la
Objektiverscheinende nostra actual visi del mn amb les disposicions Fort que reben
d'ella formaran la Objektiverscheinende el futur mn de la memria.
Com tot aix, i similars en l'altra vida s possible, no ens hagi de preocupar. Si no
sabem, que ja no sabem com ho rellevant i relacionada en aquest mn s
possible; per s realment all. Traiem les nostres conclusions simplement no s
possible, sin de realitats. Una vegada que una teoria ve aix explica tant un altre
mn i d'aquest mn en connexi, i noms la teoria ser la correcta, el que pot explicar
tant la connexi. Per aqu no es tracta de declaraci conjunta dels fets d'aquest mn i
el segent, per en la conclusi dels fets d'aquest mn, que sn l'observaci segueix
sent accessible als de l'altra vida, que passen, per de peu a associacions trackable
amb aquells.
Fins i tot ara qualsevol persona pot en el pensament, sense ser obstaculitzat per
barreres fsiques, la forma de l'altra en la memria mateixa visualitzar, a una distncia
de l'altra ja no es considera, havent-hi una vegada pres les mateixes els efectes Fort
en si mateix, en el qual la memria la seva forma es basa ara en endavant,
simplement tamb est subjecte a una direcci particular de l'atenci, ja sigui
estimulat per dins o cap a fora, de manera que la memria realment despert i viu. Fins
i tot ara, la imatge de la imaginaci el record o que tenim d'una altra, se'ns presenten
el carcter d'objectivitat i de la realitat, encara que noms un dels dos punts d'entrada
que es produeixen combinat en el ms enll; que sigui imatge de la fantasia del
Memorial o s'incrementa la vitalitat que pot tenir en l'altra vida, com en el cas
d'allucinaci, o que la virtut adormida nostre cos es retira el sentit mund de la vida,
com en un somni. Aix, per tot el que anomenem aqu l'altra vida, motivada pels fets
d'aquest mn aix com nosaltres atribum noms les circumstncies de la vida futura

en l'aqu i ara.
Les imatges de la memria en la qual ja poden aparixer en aquest costat, mai pot
parlar, que el presagi o la llavor de record Crear vista en qu ens sembla a nosaltres
en el ms enll, ja que tot el nostre els de la vida present memria encara tancats dins
nostre, noms el presagi o el germen de la vida de memria ms alta s que un cop
ens estem atrapem en el ms enll, o el que s el mateix, que ens va atrapar en el ms
enll. La imatge mental que fem en aquest costat de l'altra, creada tan bo com el que
farem ms enll d'ell, a travs de Fort efectes, que van estendre la seva vida viscuda
en el nostre cos conscient en ella, Fort efectes, el cos d'un altre mn ja pertnyer,
encara que que encara no es desperta a la conscincia d'aquest cos a l'altra vida. Aix
som nosaltres en la imatge que tenim d'aquest costat d'ell, fins i tot en el mateix
principi que l'nic dia en el ms enll per explicar aix tamb en el sentit de la prpia
vida futura, en l'actualitat. Noms la diferncia entre els termes i condicions de la
seva aparici en aquesta imatge de la memria en endavant mn i es porta a terme,
que la mundana noms pels pocs efectes Fort ve d'aix al nostre cos-close conscient
ha hineinerstrecken la seva vida viscuda i pot sortir-ne, per, seguim amb la nostra es
trobar amb un altre cos-conscient de tots els efectes de la seva existncia ideolgica
Fort com l'existncia mundana en general; per tant, un aspecte molt ms brillant i ms
vvida que sigui capa de guanyar com ara, i un trnsit conscient estigui amb ell en la
seva aparena pot construir. Per al conjunt de Fort efectes que ha deixat a la seva
forma a l'altra vida i fer-nos arribar all per l'aspecte, vinculat amb la totalitat dels
efectes que ha deixat tota la seva vida conscient a l'altra vida, i en qu apareix ell
mateix havia deliberadament un tot. I pel que ser ms enll suficient, convocatria
que recorda una altra imatge, ja que est present amb els seus ssers conscients tamb
iguals al llarg d'una manera tal que una conscincia trnsit pot comenar amb ell, si
ms no no perdre els punts interns necessaris d'aix. En memries riques
commemoraci imatges ja no comptes pllids merament buits, per la vida i
activitat, criden i s'enfronten als fantasmes de l'altra vida s'acaba de fer en aquest
tipus, per les notes brillants, vigorosos que no noms simplement cauen en la
conscincia de l'altra, per amb la seva prpia conscincia dels fenmens estan
relacionats. Per l'aparici de la figura de l'altre en els regnes de memria s tan poc
ja inclouen una relaci conscient amb ell per si mateix, com si un aquesta intuci
mn ric s actualment l'altra, per igualment pot aplicar noms com a punt de partida
a la qual cal sumar a prendre ms cap a dins Verkehrsvermittelungen.
De Acostar s la relaci sexual conscient amb el qual forma em va portar crits recordant i queda
unir-se a mi, perqu em llevo ara fins i tot la memria de les relacions conscients socialitzar en el
record de la seva figura, aquests donen vida a mi, on jo el contrari d'ella estan amb ell, a la qual de
sortida, de la seva vida anterior efectes conscients Fort mateixos han de ser (a travs de la parla,
l'escriptura, l'acci o d'alguna manera transmet) en mi perqu jo sc viu d'aquesta manera. Aquest
Seguir per girar amb ell, pot seguir desenvolupant-; S, aix s encara la llengua en qu puc en
aquest costat li va parlar, succeir; perqu el llenguatge arribar al regne de la memria i pot ser
parlat all sense boca i ser escoltat sense sentit, ja que es troba ara en el regne de la memria i la
imaginaci parlant internament, s sense boca i les orelles i donar el trnsit i el desenvolupament
d'idees, que hem extret de la rica intuci en la memria del Reich; si per pensem gaireb
exclusivament en les paraules. No obstant aix, quan no hi ha una relaci de la conscincia amb
l'oposat tenien abans, pel que s, per com encara guanyar a travs de noves negociacions; perqu

tots estem ms enll del mateix esperit i el mateix cos, sempre hi haur aix tamb espiritual i
material significa membres.

No es discuteix, com ara en la intuci imperis altre no sembla noms ens crida,
sin tamb espontniament de la seva prpia intenci de prop i tots dos sobte podem
complir amb els altres, l'altre no s ms que cridats en Recordatori d'un altre Rich
nosaltres, per tamb apareixen espontniament per la seva prpia voluntat i nosaltres
mateixos inesperadament a conixer uns als altres, en funci que perqu les
condicions dels records de la vida d'un altre estil. Si s suficient per a cridar a una
imatge diferent en ment, perqu vingui, ser suficient per voler aparixer a ell per
estimular els seus actius que recorden el que significa que captura la vista de
nosaltres; i per altra banda, la ment superior provocar condicions, en virtut dels quals
un l'altre apareix, sense un o l'altre ha pensat prviament. Encara hi haur restriccions
a tot aix, anlogues a les que es troben en les nostres petites rees de memria de
trucada mutu i respondre a les imatges mentals en lloc. Per es necessitaria massa
temps per discutir ms a fons aquestes relacions en ms detalls. L'anterior suficient
per fer el punt general que ja han passat per alt la situaci en el seu conjunt.
Aix que podem aix, la vista de l'altra vida ens Donant-se dir que l'home porta a
l'altra vida a la seva forma del cos anterior amb ms sense la crrega de la seva
matria fsica anterior. En part, apareix a tot arreu, on es diu a la prpia i el
pensament dels altres; s que poden aparixer aqu i all al mateix temps. Per que
poden fer aix a fora no material en aquesta publicaci per l'aqu i ara s fins i tot
necessari, com hem vist abans.
"Qualsevol que pensi que la vida a un altre, fa present en els pensaments el rostre i tamb
moltes coses que les vagues en la seva vida, i quan ho fa, i l'altre hi s, com si atrets i generats;
aquest fenomen del mn espiritual t el seu fonament en el fet perqu la idea per anunciar, per tant
ocrrer que tot, tan aviat com entren en l'altra vida, sn reconeguts un cop ms pels seus amics,
familiars i coneguts, i tamb que es comuniquin entre si i immediatament conspiren , a continuaci
d'acord als seus llaos d'amistat. He sentit a vegades com la manera vi del mn es va alegrar que
van veure als seus amics de nou, i recprocament els amics que els que vindrien a ells
". Swedenborg, el Cel i l'Infern. 494
El somnmbul Auguste Kachler respon a la pregunta: "s el germen de vida del futur cos
glorificat que ja existeix en la ment dels homes (I Cor 15, 42-44 ..)" com segueix:
"Aquesta resposta, noms puc endevinar, per no respondre amb certesa. Perqu Du s just, i
pot ser una noia feble no t manera preferent sobre els altres, que li havia donat el seu omniscincia.
Quan la ment s'allibera, els esperits sn capaos de fer-se sentir a travs de Trobada perqu l'esperit
t sens dubte tamb una figura, una vegada que ell considerava l'esperit de l'altra, per per als
nostres ulls fsics, no s, per descomptat, visible a Du que ara invisible per a nosaltres en el futur
ser visible tamb ha de tenir una forma, per .. diferent al que, lligats al cos, sn capaos de pensar.
Si l'esperit alliberat dels lligams del cos, llavors ell pot sentir a l'altre esperit. Si el lloc de la Bblia,
com vost diu, aix no s coincidncia bastant, per la qual cosa vost ha de recordar que els nostres
apstols eren homes, i el mateix Crist va ser molt en tan sols exemples. Jo crec que l'Esperit rebr
de manera visible, per no fsica, sin una visible noms per als ulls de la ment ". (Msg. De d. El
somni magntic vida somnmbula d'Auguste K. a Dresden. 297.)
El somnmbul Binet Bruno va respondre diverses preguntes a ell fent sobre la publicaci dels
esperits en el ms enll pel que:
Pregunta: "Tamb em va dir que un fantasma (en l'altra vida), el pot aparixer molts llocs la

gent al mateix temps, Com s que - Resposta:.? Noms hi ha fotos de l'Esperit, que apareixen, el
que pot que emeten tant com ell vol -. F. B, per parlen aquestes fotos - A. S. - F. Aix que hi ha
tantes persones? - R. No, sempre s una i la mateixa -. F. Com que totes aquestes imatges, com
vost diu, aparixer en diferents llocs al mateix temps i parlar amb diferents persones, de manera
que es podria pensar que es tractava d'una massa d'esperits en lloc d'un -. A. Cal explicar aquest
misteri en una molt difcil, per vull intentar- fer a la seva poltica. L'esperit que em guia i s al cel,
pot passar a travs d'un tipus de carisma, una gran quantitat de filaments de fora, que s'expandeixen
i com Rapport serveixen amb aquells que desitgen entrar en comunicaci amb ell. El Esperit pot
cada fil de la similitud i el so de la seva veu per dir, encara que poc es parla entre els esperits, com
el pensament s: la comunicaci essencial; llavors ell pot enviar al seu compte en el mateix
moment, el que significa que els fils simptic, les preguntes de les respostes que estan en relaci
amb ell; noms n'hi ha un, si es duplica en si, com es requereix en l'infinit, i es veu per tot al mateix
temps que l'audincia en el teatre veu l'actor. L'home pensa que ell s un centenar de llocs al mateix
temps, mentre que per contra, noms un centenar d'esperits estan en condicions de veure-ho, ell
percep en el lloc on es troba; seva imatge pot realitzar el mateix servei, i aix pot ser a creure en
l'existncia d'un centenar de persones. Aquesta imatge est en ell entstrahlende relaci amb els seus
pensaments i pot ser notificat com a si mateix, perqu les idees sn immutables. Estic cansat.
"(Cahagnet, el trfic d. Mort magnticament. 1851. 41.)
Si, per, ja es fa ress de l'altra vida de vegades semblen entrar en estats anormals d'aquest
mn, podrem pensar que els fenmens de restes mortals aqu, en la mesura en qu tot s
legtim. Almenys es produeixen de forma natural en les vistes anteriors en el que van ser per cert
desprs, no dissenyats per fer un comentari sobre aquest fenomen, s a dir, d'una manera tal que
existeixen els dos punts de vista aparentment oposades sobre la naturalesa de les aparicions que que
fantasmes subjectives de la persona que ells, i que no sn fenmens reals de fantasmes de la vida
futura veu, vinculant aix la forma ms natural.
Bsicament, cada imatge que tenim d'un absent, de la mateixa un fantasma, qu hi ha de la
mateixa en el sentit de l'altra vida es basa en el present; per sempre que ell camina en aquest mn,
per, pertany a l'ajuda de la seva vida conscient ms enll. Anem a una imatge d'un mort, de manera
que ja est en persona amb el suport de la seva vida conscient en l'actualitat, per noms una petita
part d'ella, s'involucra en el suport de la nostra vida conscient, la imatge s feble i pllida, i ens
trobem no hi ha ra per pensar en la presncia objectiva dels morts, per tal que en aquest feble En la
formaci de la mateixa en nosaltres bewendet que encara est dins de la norma d'aquest mn
mateix. I aix ser sempre, sempre i quan la nostra d'aquest mn procs de la vida al swing complet
real s el que fa que tot sembli en els casos i en la intensitat relativa de nosaltres, ja que ens porta a
la norma de la nostra vida mundana amb i tolerar. Per pot ocrrer estats anormals on aquesta
naturalesa-se d'intervenci de l'altra vida s ms. Estats que es veuen afavorides per la retirada
d'aquest suggeriment de sentit de reciprocitat en la nit. Ats que la imatge del mort pot comenar
amb una potncia i objectivitat similars oposar-se, ja que ens va a enfrontar quan estem realment
passat a l'altra vida i construir el nostre trnsit tan d'un altre mn. I aquesta horrible sensaci que ja
estem a meitat de cam sorgeixen amb l'aparici d'aquestes condicions de nosaltres fins i tot
encapritxat amb clida aquesta vida depn, naturalment, juntament amb ell; com ara les
transaccions en disputa que es produeixen aqu a nosaltres, realment prendre una mica de nosaltres
mateixos en el sentit de la vida futura. Una persona amb una ment i un cos sa, que es conrea en el
cam a la dreta en aquest mn s, indiscutiblement, mai han aparicions. Per tamb pot seure (la
qual cosa s consistent amb la creena popular), un esperit del ms enll, que es conrea a les
condicions de la vida futura de la manera correcta, mai ser capa d'aparixer com un fantasma en
aquest costat de nou, a causa de la condici anormal pot ser inhibida durant la seva
unilateral. L'aparena mundana objectiu s com una recaiguda anormal a aquest mn quan el seu
contemplaci de l'esperit d'aquest mn, una anticipaci anormal en el ms enll per l'esperit de la
vida futura.
Si un entusiasta creu per veure sants o ngels com una cosa objectiu, que no es discuteix en la

imatge principal d'una creaci prpia fantasia, per que encara no va poder ser creada sense els
records dels ssers reals han ajudat i si s el cas, es mitbettigen fins i tot en aquests fenmens, la
presncia de tots aquests ssers en el sentit de l'altra vida, per, el que realment contribueixen
noms d'acord amb el seu lloc a l'aparici del fenomen a travs d'accions que s'han propagat de la
seva existncia en l'xtasi en ella, i pel que la seva Participaci en si pot elevar-se ms o menys en
l'inconscient per a ells. Per en la mesura en el disseny principal nic de la publicaci depn noms
de la exttica fins i tot en aquest cas, ser noms la seva prpia essncia, en el principal, la que
d'una manera especial s creativament actiu i es objectiva en la seva estructura. Mentrestant, veiem
que en ambds casos, encara que ben distingibles en els extrems, es pot passar a travs dels graus
intermedis de cada un. Una cosa subjectiu i el objectiu est a tot arreu al mateix temps; l'nica
pregunta s, el que fa ms que la publicaci principal determinar uniformement reclamacions.
s estrany que l'estat de somnambulisme, que sembla darzubieten de tantes altres pgines
Enfocaments per a l'estat de l'altra vida, i aix passa a primer pla una altra vegada. .. Es pot dir que
tots els somnmbuls, sense excepci, en els que l'estat ha progressat a una determinada fase de
desenvolupament, els esperits, esperits protectors, ngels i similars com quelcom objectiu vegeu
tamb probablement tractar-lo, parlen, inspiracions que et donen etc ..; s a dir, fa ja que la vida de
la memria i vida de fantasia en el somnmbul, ja sigui simultniament o en un present, millorat i
modificat amb l'altre, que d'una manera que ja ofereixen un acostament a la vida de la memria i la
fantasia de l'altra vida, o una mitjana entrada pot significar en el mateix, i el doble carcter d'aquesta
afirmaci que el disseny d'alguns d'aquests fenmens mes d'una existncia objectiva de les xifres
d'un altre mn que el seu efecte s'estn a la somnmbula en i per mitj del poder sost ms enll
d'una altra ms, per la seva prpia activitat imaginativa dels somnmbuls que afirma la seva
producci d'energia per tipus de vida futura de la mateixa intensitat, sembla dependre. Molts
somnmbuls creuen certa veure'ls o altres persones conegudes, morts, per la seva existncia
objectiva, estan convenuts, i la seva aparici es descriuen de la manera ms individual (per
exemple el vident de Prevorst, somnambules Cahagnet de l'escriptura esmentada.); altres veuen amb
els mateixos ngels vibrancy, esperits guardians u. similars., dels quals probablement reconeixen en
major prpia conscincia, que s nica entitat de creaci prpia, creacions mentals propis
objectivaci (per la qual cosa el Kachler a Dresden, a la font cotitzada). No es discuteix es troba en
la manera poc clar, amb les circumstncies de l'altra vida noms s molt anormalment contacte estat
de somnambulisme no permetre que tant la llei de divorci, i mai ha d'aspirar a arribar d'aqu a
afloraments purs sobre el ms enll. Interessant per a mi va ser en relaci amb aquest tema, el del
somnmbul Richard Grwitz a Apolda s'informa (a la font en la llista), seguits on els fenmens de
carcter tant a l'oposici molt decidida en dos perodes d'estat somnmbul. Una anlisi ms
detallada de les diverses formes que fan que aquests fenmens a diferents somnmbul i ser
considerats per ells, t sempre el seu inters, per, seria aqu tenir ms espai del que, desprs de la
posici casual, em pot donar tot aquest tema noms i l'ambigitat que roman encara es va estendre
desprs de tot aix, vol dedicar aqu.
Tinc a tota aquesta teoria que aqu es desenvolupa noms sota la condici que el seu tema no
s totalment nulla. La nostra doctrina obliga a admetre la possibilitat d'aparicions, si vols mantenir
un anormal durant el termini de l'altra vida a aquest mn s possible. Ens deixa llavors una visi
ms detallada en la modalitat d'aquest tipus d'atac per guanyar. Per ells no poden provar aquesta
possibilitat en si; i tamb s la seva res substancial a la mateixa, per provar a tals.

Fins i tot ara s potser no del tot satisfet, i de fet s sempre esquiva, les afirmacions
vagues i contradictries que un fa en l'altra vida, per satisfer en certa manera i
unnime. En certa manera, que vol tot el vell t una vegada ms, d'una manera una
cosa nova, una cosa inaudita. El nostre punt de vista s ara, encara que realment tots
dos. Per potser es troba a faltar desitjos o encara alguna cosa. Un desgastat, trencat o
a priori roca mal dissenyat es podria agradaria treure-se'l; Tamb canviar de tant en
tant en absolut com el vestit. Per si no estem amb el cos aqu molt pitjor que amb el

vestit, si tindrem a l'altre mn, fins i tot en l'eternitat sobre l'aparena de la vella
matriu? L'anci li preguntar: Com? Tamb hauria d'aparixer all al meu figura
arrugada? El geperut, mai hauria de ser la meva deformitat individual?L'esglsia i
l'opini d'ajuda com aqu fcilment proporcionant un rejoveniment i embelliment de
la figura en perspectiva; i per a ells s suficient per prometre, per raons que no es
poden preguntar. Per sobre quina base pensarem en aquestes coses?
Vull dir, es comporta d'aquesta manera de la segent manera:
Primer de tots els crrecs en l'altra vida per a aquells que va morir com un home
vell, no noms la seva arrugada Greisesgestalt que va morir, per de la mateixa
manera que la seva infncia i figura juvenil.Es reuneix en el ms enll de la seguretat
en primer lloc en forma de nen, vaig arribar a conixer noms com un nen, que qui
estava en Greisesgestalt amb la qual s'associa noms com un home vell, per conegut
en diverses etapes de la vida, que pot aparixer en la infncia o Greisesgestalt, segons
les circumstncies; de fet s noms depn d'on les xifres conegudes d'aix li diran a la
memria, en qu apareix amb ell, o en el qual la memria coneguda figura que vol
que el representi. En un altre supsit, conegut com un seria no reconeix per primera
vegada per ell. Per si mateix als altres, per ser ms inclinats a buscar a ell en la
forma i amb ms facilitat reconixer en la forma en la qual ho havia vist al sovint o
prefereixen. La xifra en l'altra vida, per tant no s tan forta com per estar ms aqu,
per tan fcilment com en el ms enll i all, de fet pot aparixer en diferents llocs al
mateix temps, de manera que tamb s fcil de qualsevol manera. s per aix dir el
concepte de totes les imatges intuci, en qu l'home alguna vegada davant d'un altre
es va produir, la font de tot tipus d'imatges mentals i per la present maneres que aix
pot tenir d'ell al principi, noms perqu la tendncia a certes predomina.
Mentrestant, noms la primera trobada, cal que s'ha de fer sota una d'aquestes
formes el primer reconeixement perqu el trnsit lluny, que no exclou que les noves
maneres d'all en virtut d'aquest poder transformador de les condicions ideolgiques
del ms enll, de les que hem parlat anteriorment , desenvolupar. Tamb fan els
records en els regnes de la memria de la nostra ment, en molts casos en les seves
relacions sota el domini de la nostra ment fins i tot per decorar iniciativa o
distorsionar per la imaginaci, i aix no hi haur manca d'aquesta transformaci en els
regnes de la memria de la ment superior;Segur que perqu fins i tot exerciran molt
ms potent i ms viu que en els nostres petits imperis recordatori, que de fet noms
un petit, pobre, pllida, imatge borrosa de la mateixa; noms es pot produir d'aquesta
manera tamb hi ha xifres fermes, per noms una conversi de personatges que
sempre se subordinen a les relacions en qu els esperits semblen entre si i amb
l'esperit superior. Durable nica que estar en el nostre formulari, que es manifesta
com una expressi del nostre ser ms ntim a travs de totes les relacions amb els
altres a travs sost, per que una varietat de modificacions est encara per aprendre
en les nostres relacions amb els altres, com la forma en que presentem als altres,
Tamb dependr de la modalitat de la concepci de l'altre com per la nostra prpia
naturalesa. Aix que anem a canviar el cos hi ha molt ms que aqu el vestit; excepte
que, igual que el vestit en tot canvi en funci de les nostres possibilitats a l'exterior,
per mantenen el tall essencial del nostre cos, el cos d'un dia a tots canviar la nostra

relaci amb l'exterior un espai en blanc que sempre li feia semblar a la nostra
naturalesa espiritual, com una expressi de les fulles que no canvien , I s en el regne
de la veritat superior nostra aparena ms aviat el reflex dels nostres cors i la seva
relaci cada vegada per a l'exterior es consideren en aquest costat. Aix que l'esperit
d'un altre mn s diferent, que noms semblen venir d'aquest costat ms, en cas
contrari aquells amb els quals ha estat afegint carreres en el ms enll, del contrari el
bo, en cas contrari els mals esperits, i que tamb apareixen de forma diferent en
funci dels seus propis estats.
L'home de la primera vegada que apareixen a Sucia Borg desprs de la mort (durant
l'anomenada postura en aparena). Tampoc s tan, com havia aparegut aqu, aix que les emocions i
els sentiments encara no sn de menta pura en aparena; per en un altre estat es produeix ms tard
(l'estat a l'interior), on la seva aparena s l'expressi perfecta del seu interior espiritual.

Ha quedat acreditat que podem desitjar res millor que el que s'ofereix a nosaltres en
aquest punt de vista que flueix dels nostres requisits bsics en la conseqncia ms
simple. Aix s la mare la que entra en l'altra vida, sens dubte a la recerca d'un primer
fill sota la seva encapalar la forma i tamb es troba, en el qual se li coneix aqu i
cura i estimat; no va a enfrontar-se a ella com un estrany; per aquesta forma, en el
qual es reconeixen s primer, per noms el punt de partida, la mateixa reconeixible
pel canvi en altres formes, la nova vida van portar noms al llarg del seu
desenvolupament. De la mateixa manera l'esposa s l'esps, el estimat primer nova
trobada amb l'Amat en el ms enll de la figura que ms vvidament que imaginar
tamb aqu a la memria per la imatge de la memria mateixa de forma plena la vida
real est en els regnes de memria. Com ms temps per el trnsit entre ells en el ms
enll, ms es va a retirar la publicaci mundana i fer els arranjaments, ja que van
redissenyar el ms enll, sentir.
B pot ser que es va procedir en aquest desenvolupament de les relacions del
nostre disseny futur alguna cosa, com la foscor dels permisos subjectes. Tamb
oferim representar noms probabilitats aqu. No obstant aix, l'objecci aparixer,
aixecant-se de l'absncia de forma aparent de la nostra existncia futura, massa
important com per no mostrar com l'aixecament de la mateixa, per com a
conseqncia de la nostra visi d'un mateix s. La vaguetat i falta de forma de la
nostra existncia futura que apareix en els punts de vista diesseitigem, llavors es
transforma noms en una diversitat indefinida en el mateix punt de vista d'un altre
mn.
XXIV. Les dificultats de diversa ndole.
Tothom verleibt, pel que va dir i vam veure en l'ara de la vida a travs del seu
treball amb el mn exterior d'una manera peculiar un, suggereix que s un cercle
d'efectes i obres que algun dia li donar la base material per a la seva futura
existncia espiritual, en la mesura encara requereix tals. Inicialment no oblidem aix,
fins al moment, encara necessita un document fsic. Hi ha sens dubte alguns dels que
s'aixeca mig de l'esperit ja en aquest mn per haver estat condicionat pel corporal, i
com ms alt aixecar l'esperit, com ms els salvar la seva vida. Mantingui tamb el
cos, especialment el cervell, amb el seu procs vital com a suport per a la ment en
general, i per la sensualitat, en particular, sempre s necessari, de manera que encara

pot anar activitats superiors de la ment en la seva forma especial d'Equip, sense
activitats tan especials cos, el cervell anar junt. Qui t cura d'aquest punt de vista, s
clar, ja que proporciona tan baixa les pretensions de l'esperit amb el cos tan aviat com
ara la vida, tenen encara menys raons per deixar-ho fer altes demandes sobre una
corporal en l'altra vida, on la sensibilitat s retirar encara ms, especialment si ell, per
tant, sobretot aquestes reclamacions de l'empresa s tan baixa, encara menys
necessitat de satisfer per al futur, on sabia que per satisfer fins i tot menys. Per a
aquest punt de vista, la declaraci d'una base fsica de la futura existncia espiritual
en el pblic, ja que es dna en els anteriors, sembla ja ms que suficient. Demandes
Resolute per al futur ofereixen, per, quan es t en compte les funcions mentals ms
altes i ms avanades, fins i tot en el fsic, per noms noms en les funcions
biolgiques ms altes i ms avanades, que expressen o condicions tan canviants, fins
i tot ara, quan l'instrument fi del cervell, just mant, per tant, noms funcionava
durant tant b a aqu sota per acompanyar el joc intellectual fi amb un
corresponentment b corporal o justificat d'aquesta manera. Llavors vost ser el
mateix o un equivalent del que s essencial aqu tamb cridar per a la vida segent i
demani on trobar-encara. Ara b, tot i que ja hem assenyalat que el mn en el que
nosaltres proposem el nostre cercle d'efectes i obres, ni elaborem i desenvolupem a
un significat molt ms gran que el nostre propi cervell, la petita part d'ella; per la
pregunta s qu podem atribuir que a nosaltres tant com a la nostra acci, el nostre
treball un dia? No ho s tot sobre la sembra en efectes i obres de nosaltres cap al mn
exterior, que ens incorporem el mateix, per alguna cosa relativament simple i crua
contra l'elaboraci tremendament detallat del nostre cervell i el desenvolupament del
moviment en ella? No et quedis amb aix, el suport fsic de la nostra vida futura, que
s'ha de donar en el cercle de les nostres accions i obres, en desavantatge en
comparaci amb l'aqu i ara?
Ara que el primer punt de vista, per als que aix no s cert inconvenient, ja que
l'esperit porta res pot mantenir satisfets ja amb les consideracions anteriors, es
considera que demostrar que ell no s el segon que s cert, per als quals la fsica
desavantatge es traduiria en un intellectual; perqu nosaltres mateixos som el segon
punt de vista, s. Diversos indicadors s'han fet ja donat anteriorment en aquesta
relaci, per s'han d'aplicar, encara realitzen certa en relaci amb les preocupacions
que volen ressuscitar d'entre el desenvolupament de les reclamacions dels pares en
contra de la nostra doctrina. Amb aquesta finalitat, estem buscant per desprs fer les
dues qestions segents, que estan incloent tamb aquelles preocupacions far: En
primer lloc, com pot l'home en l'adoptat per nosaltres com l'existncia d'un altre mn
sorgeix d'aquest costat, s una organitzaci interna tan fi transmeses per la formaci
espiritual i l'evoluci en el proper mn pren? En segon lloc, com tolerar les
experincies que demostren un patiment i l'envelliment de l'nima amb el cos, i per
tant un cessament els amenacen amb la mort, amb les nostres esperances? Amb
aquesta finalitat, vaig a afegir encara discutint altres dues preguntes que casualment
va tocar molt ms rebutjats o, com es fa sembla que els agrada: Un cop, com tantes
vides en mal estat el mateix espai en possessi pot tenir ms enll sense immutar-se,
ia ms, el que la mort bsicament ha de fa la dormida ara inconscient en un altre cos

al portador de la conscincia desperta.


A. qesti de com la formaci interior de l'home i
el desenvolupament de la vida futura
portar ms podria.
L'home ms important i valus que t, s la seva educaci interna; les accions cap a
l'exterior no sn ms que els esperons individuals als quals no s'esgoten ni cobreixen
la riquesa interior. Potser alg els ms bells i millor educaci, els pensaments ms
sublims, el coneixement ms ric, el ms precis portar descans en si mateix, per
potser ell no t cap oportunitat a tots d'expressar en accions, encara ms noble home,
ms rica s per dins, una proporci relativament ms petita del que porta en si mateix,
mai pot destacar noms externament fora. Resumint la nostra visi de la prima, pel
que sembla, tindria per a la propera vida aquesta cosa principal interior que es perd
per la gent, per si noms ho sorgit fora d'ella, s'ha de deixar d'ell; noms la cosa ms
essencial sembla estar perdut amb la mort per anar.
Per vornweg m'equivoco, si es pensa que en les accions individuals de les
persones ms de pronunciar una fracci de les persones; al llarg de tota la persona
parla, noms que ara d'altres llocs o per altres relacions que en altres ocasions. Noble
es comporta en qualsevol acci que no sigui la congregaci, l'estpid en cadascun
diferent de l'Kluge, qui confiar un en l'altre dels dbils de cor; no podem seguir els
matisos noms el b, a mesura que es duen a terme, encara que la nostra opini de
manera indefinida sempre ms a refinar el sentit en cada petita acci de les persones a
redescobrir la persona sencera.Cadascuna de les nostres accions voluntries s en
realitat un producte de tota la nostra educaci interna existent, i cada moment
individual d'aquesta educaci contribueix sens dubte en alguna cosa, per matisar
l'acte individual. Si aix est clar per a la nostra vista, s noms en la vaguetat de la
nostra mirada, de vegades en la nostra falta d'atenci. s a les nostres accions, sin
noms per inclinada, noms la gruixuda i capacitar els aspectes principals individuals
a tenir en compte de la mateixa, i en aquest sentit hi ha dos actes de dues persones
com un ou pot veure alguna cosa aix, l'altre. Per aquesta imatge ens recorda al
mateix temps que les similituds bruts no han de enganyar-nos a nosaltres
mateixos. Per tal de formar un ou t un sistema diferent d'efectes servit com la
formaci d'un altre, s a dir, un altre ocell o el mateix ocell en un perode diferent de
la vida que s'ha posat, i aix s'expressa en les diferncies internes subtils dels ous que
escapen a la nostra mirada aspra per res sn per hi ha, hi ha d'haver, diverses aus
d'una altra manera no podrien nascuts. Les accions, els efectes i les obres de l'home
sn tamb aquests ous a la qual tot l'home s la seva contribuci, i de la qual, no
individualment, per preses en el seu conjunt, una persona completa emergiran de
nou, de tots els moments del seu interior portar alguna cosa en si mateix. La trama, la
paraula, la mirada d'un, que incorpora en el mn exterior es compon d'altres moments
bons, que la de l'altra, que no es pot per persegueixen el b. Igual que el joc
d'instruments musicals de molts petits, vist des del punt de vista primeres, per no per
a l'observaci analitzada i la conclusi de les vibracions indistingibles, tremolors, que

es propaguen a la resta del mn des de l'instrument, de manera que va el tir llarg dels
fets, s tothom sola acci d'una persona, de la interacci de molts petits, va continuar
estirar primer les seves conseqncies a l'exterior per la mirada crua, per no va
analitzar l'observaci i la conclusi dels seus activitats indistingibles de dins cap a
fora, que tamb no es pot perdre. Cada nervi, cada fibra del mscul, cada cllula
d'una persona expressa la seva mateixa espcie activitat especial, especialment
dirigida, i com incomptables aquestes activitats cooperar en totes les accions de
l'home. Perqu una ruta amb el bra tindran, milers de cervell i els msculs han de
tremolar d'una manera especial, i aquests tremolors poden limitar-se al cos tan poc en
els seus xits, com el joc de les cordes de l'instrument, sin que han d'estar fora del
cos actuant fins i tot propagar l'acte cap a l'exterior amb, imperceptiblement
descomptat, com ha estat la causa per a nosaltres. Un no pot exigir recordatori
grblichere de les conseqncies, per fora, que dins de la causa. Home comparar dit
sigui de pas nicament amb fervor i la mateixa paraula pronunciada amb escarni
desprs diferent impressi que causen, entre si, de manera que ser capa de tancar b
que, pel fet que poden donar un bon joc molt diferent de les emocions en nosaltres,
fins i tot qu passa amb implanta la impressi de nosaltres, ha d'estar subjecta a un
joc ben molt diferent. Aix que no hi ha ra per concloure que l'educaci interior fina,
que hem adquirit per reproduir qualsevol rastre del material a l'exterior i deixar
darrere nostre en la virtut; si no posem intencionadament en actes especials, que
s'expressa en cada acci per si mateix.
No obstant aix, podem anar ms lluny i ms profund. No en les nostres accions
externes noms, el que anomenem aix, hem de reflexionar. Els nostres pensaments
transportat per moviments suaus, el que hem de pressuposar el suport fsic de
l'espiritual en el sentit de la reivindicaci ms desenvolupada, de manera que tamb
en aix, per a nosaltres sempre invisible, nica causa explotable per igual afegit toqui
les conseqncies invisibles i la visibilitat de la Seguiu ja no tindr com a exigncia
de la causa. Els fins tremolors, les onades, o el que pot ser per als moviments fins que
acompanyen el pensament de la gent encara, s clar, per noms moviments
silenciosos poden propagar cap a l'exterior, sin tamb simplement tan segur de
propagar-se, ja que els moviments dels braos ms violents, els ms sorollosos
plorar.Es refereixen a la ponderable o imponderable en nosaltres; l'ter, que es
propaga als moviments de l'imponderable, envolta les persones a tot arreu tan b 1),
com ara l'aire i el sl, que reprodueixen els moviments de ponderable, i no necessitem decidir qu ve ms
en compte. Suficient,

les raons de l'existncia dels millors efectes biolgics en nosaltres


com el nostre suport espiritual sn tamb les raons de l'existncia dels corresponents
efectes de projecci ms enll de nosaltres. Ja sigui que noms circulen en
nosaltres; finalment ha ms enll de nosaltres. Per volia negar intellectual de
l'existncia d'aquest tipus de moviments corporals fines com a portadors del nostre
d'ara la vida perqu no poden demostrar de manera tangible en termes de les
demandes de menor desenvolupament en el corporal, de manera que hauria suposat
per negar els seus efectes forta que la que s'acaba tan poc pot demostrar tangiblement,
per que no era necessari per a la propera vida, ja que no cal per ara la vida, i
l'assumpte hauria estat tan senzill.

1)

De fet, complert i permea l'ter, en l'opini de l'aire Els fsics i la prpia terra, ja que sense la

llum i la calor no podria propagar a travs d'ell. Per suposar cap ter en el mateix, com fan alguns,
com l'aire i el sl podrien fins i tot tenir el poder per propagar la llum i la calor, i desprs es va
prendre fins i tot cap ter, propagar les reaccions nervioses.

Estranyament, seria, de fet, si es detecta en les


oscillacions nerviosos impossibilitat o vibracions de l'ter com
a base de l'espiritual per l'aqu i ara experimental, estimat
exigir una detecci experimental de tal suport a l'altra vida, i
perqu no pot funcionar per si mateix, va dir que li faltava
nostre esperit en el ms enll d'un coixinet que t en aquest mn
i necessitats.
T a tal en aquest mn, pel que t, probablement, en l'altra vida, com a resultat d'aquest mn,
que ho necessita no en aquest mn, el mateix s cert de la vida futura. No importa com es vol fer en
aquest sentit; en qualsevol cas, noms hi ha aquesta alternativa.
Per voler posar cap mfasi especial en ell, vull per imagino que un pot trobar una mena de
prova dels efectes ms subtils encara irradien o la sortida d'un agent b de la gent en un fet ben
conegut de somnambulisme, si un deixa aquests fets haur mai , s a dir, que es dna en la gran
generalitat 2) que el somnmbul sovint veure una lluentor llumins emanen de les persones que
viuen i en particular el magnetitzador, i que sobretot les puntes dels dits de brillantor magnetitzador
ms vvidament, ell sempre activa en l'acte de magnetitzaci s.

Fins i tot Stieglitz, qui est ansis per minimitzar la importncia del fenomen
en la seva rplica contra el magnetisme animal, per admet que aquesta
coincidncia va ser notable. Kluge t una vintena de cites a.
2)

Passavant diu (p.90 de la seva escriptura): "Molts somnmbuls


van veure tots els ssers vius brillant la llum d'ells va ser
l'expressi de la vida, no merament simblic, sin real tamb, van
veure als ssers vius i els seus cossos brillen en diferents
maneres ... ... Una llums similars va veure el somnmbul sovint la
seva magnetitzador, pel que al seu voltant la gent dels ulls, els
dits, de vegades sortir del meu estmac. "
Un pot recordar aqu que els fenmens de llum depenen de moviments ondulatoris, i que la
visibilitat undulatorischer moviments depn de moltes circumstncies. La radiaci en el lmit de
l'espectre solar pot ser vist per algunes persones, per altres no, vibracions de calor noms a certa
temperatura visible, etc. Aix s la experincia negativa que no percebem que Lichtausstrmen en
circumstncies ordinries, encara no hi ha evidncia que contradiu el seu lloc tenir.

De fet, s en el nostre cos, no noms per als moviments fins, sin tamb una multa
organitzaci com un suport de l'espiritual. Ara, per, els fins moviments que tan
veritables generen al nostre voltant, quan vam crear en nosaltres no es perden i no sn
simplement efectes, sin tamb portadors d'efectes, participem en el context de tota
l'activitat visible de l'home en el mn viu que ens envolta tamb l'organitzaci, que s
de fet originalment calculat que, rebent aix Fort disposicions de la seva organitzaci,

dels que sens dubte podem perseguir noms aproximats. Noms hem de recolzar el
que contribueix el sortint de nosaltres els fins moviments d'elaborar l'organitzaci del
mn terrenal, desitja no palpable, excepte nosaltres, probablement, ja que tenim
l'adequada en nosaltres, i que siguem capaos de demostrar tangiblement el que els
fins moviments nostre subjecte pensant, contribuir al desenvolupament del nostre
cervell? Nosaltres simplement connectem en el sentit de la reclamaci de la ms
desenvolupada creixent per la nostra activitat mental encara ms gran
desenvolupament de la propietat intellectual, l'instrument fsic ha d'haver adquirit a
travs d'aquestes activitats, una elaboraci corresponentment major;sin tamb el
mn terrenal est treballant els seus actius intellectuals a travs de l'acci de les
persones ms enll de si mateixos en un sentit cada vegada ms gran de. Pel que
podem fer a la mateixa conclusi. Alg sin tamb la multa organitzaci del cervell
per a la nostra organitzaci mental explicar indiferent, o acceptar qualsevol efecte
retroactiu de les activitats intellectuals en l'organitzaci del cervell, de manera que
ara t nou tot ms fcil, si no s convincent i, en la nostra opini; de manera que
tamb necessita la contribuci de les belles activitats que s'estenen ms enll de
nosaltres, de fina elaboraci de l'organitzaci en el mn que no ens demani.
Llevat que la forma de qualsevol sser hum pot amb ells mateixos continuaran
desenvolupant aqu a la terra alimenta altres persones i noms d'acord amb el trnsit, i
en la mesura que en l'altra vida als efectes amb sobreviu, s'ha generat en els altres, en
el present document pot ser fins i tot una part significativa trobar la multa
organitzaci i les condicions que es requereixen per a la vida futura. En lloc d'un cos
hum que tenim a l'altra vida de mil a les seves ordres, per no en l'individu el que
vivim, per en l'organitzaci que sn tots els interessats i s'uneix.
Per resumieren l'anterior: Si subjecta a les condicions de la vista ms desenvolupat
de la relaci de la ment i el cos totes les coses que busquem en el nostre cos present i
els seus moviments fora, noms per dir la beina, la beina, el contorn exterior d'una
multa interior organitzaci i fina interna com sempre per arribar a operacions
encaixades s que molt ms important per a la nostra vida mental, importncia molt
ms immediata que l'aparena externa de la forma i els moviments, sabem que no
seguir endavant amb els ulls oberts una mica ms es pot veure a la superfcie
consideraci crua no descobrir, que acabem de creure el que nosaltres en tot
exteriorment apareix conseqncies del nostre ser i d'actuar aqu baix noms com dir
la beina, la beina, veure el contorn exterior de normes i procediments molt ms fi,
que el futur de la nostra intellectual d'importncia equivalent i s'associen amb aquells
l'origen; per tan poc diferent de la inferncia de nosaltres pot reconixer i evitar
l'aspecte superficial molt crua. Resulta que l'adopci d'aquestes disposicions i
moviments fins a nosaltres i en el que nachbleibt de nosaltres, de fet, tan relacionat
que podem acceptar o negar tant noms en relaci; i per tant demanar d'aquest mn
en aquest sentit, cal pressuposar en el ms enll, com a resultat d'aquest mn.
En suport de les poques observacions generals anteriors:
Es pot dir que com una proposici general que cap moviment pot desaparixer de forma
permanent sense que cap en diferents tipus de moviment o permanent, de nou posar en moviments
influierende installacions que no sn crus i poden ser ms gruixuda que els moviments

causals. L'impacte del martell podria semblar-nos a la seva fi quan va caure en l'enclusa; diem que
l'efecte es cancella; no s cert, s'ha dissolt noms en una vibraci de l'enclusa i la terra, en
vibracions fines, que no pot desaparixer sense dissoldre en vibracions fins i tot ms fines, de
vegades tamb s'ha utilitzat, el ferro martillado en una altra forma a portar; per aix no vol
cancellar l'efecte, per a donar-li una forma duradora; perqu en tot el que es fa en el futur amb
l'eina de martell es mant encara continua l'efecte del cop de martell; com podria ser el treball amb
les eines per tal que passi, quan no ha estat tan martillado, ja que ha passat? I el ms fi s el treball
sobre eines per a efectes subtils es pot crear amb ella. Cada tipus de causes diferents cada vegada un
tipus de resultat diferent, i individualitzat en la mateixa mesura com un procs s diferent, dissenyat
en la mateixa mesura, tamb de les seves conseqncies s'ha d'aplicar als matisos ms fins a ella.
Una gran quantitat d'activitats complicades semblen de fet sovint muntar un resultat molt
senzilla en la que tota la diversitat d'efectes de sortida baixa; Aix que la seqncia composta de
simple, crua que sigui la composici de les causes que han contribut al resultat; Noms la cosa s
que els nostres sentits cau noms s impossible, de la mateixa manera que per distingir els ingressos
que van b interacci dels components o la multa compilaci, dispositiu que s'ha produt pel resultat
compost o reconixer quan distingim les causes, mentre que encara actuen per separat; encara que
aquest bon joc, aquest elegant establiment encara traeix a si mateixa per certs matisos del procs o
l'estructura resultant, o el desenvolupament de les conseqncies del que realment existeix. Aix en
el cas d'ou simple translcid, que es determina per l'intricat Henne aix que quan diverses ones de
diferents parts es reuneixen al mar. Una sola onada sembla devorar a tots; semblen enfonsar; per
en les ones d'aquesta gran onada encara revela el joc d'onades petites, i com ells van ser devorats,
vnen de nou resultant. La gran onada no s ms que la intersecci, crulla del petit punt, no un
resultat de la seva cancellaci o destrucci.
Encara que, a causa dels moviments no poden ser anullades per la compensaci dels efectes
de pla, sense un efecte durador que sortir en qualsevol factor modificats, com. Com quan dos cossos
en la direcci oposada del moviment s'enfronten entre si i recollir el seu moviment mtuament? Si
no s aix, els moviments que estimen portar la nostra Intellectual, poden ser aixecades
gradualment en els seus efectes Fort per contra-efecte? Noms s'aplica el mateix. De l'aparent
desplaament de l'efecte del cop de martell per l'enclusa Aix que quan dues bales van colpejar l'un
a l'altre, el moviment est en part en una vibraci de les boles en ordre, pel qual sn rebutjats
elsticament, i tamb notifica a altres organismes per arribar a les boles en contacte; part s el
moviment, si l'elasticitat no est completament relacionat amb un canvi en la forma, una nova
installaci permanent en les boles, el futur de tot el que succeeix amb les boles, forterstreckt la
seva influncia. Sovint, de fet, un veu moviments frenar per si mateix molt temps; per, a menys
que un canvi permanent en la forma, el resultat, sempre s noms per a procedir amb el temps de
nou en moviment rpid. Per tant, el moviment de la Terra s'alenteix en una mitjana de l'any i
comena a reflectir-se rpidament en l'altre. Tant com en el somni lent en nosaltres el que va de nou
rpidament quan despert. A la llarga, no hi ha moviment com a efectes permanents, que actuen
determinen contnuament altres moviments esgotat. I tenim totes les raons per concloure que fins i
tot els efectes permanents o organismes amb el temps es converteixen de nou en moviment o donar
en relaci de tota la causal amb tals per la seva prpia ocasi existncia, a causa de que la quantitat
de moviment, per no disminueix en el seu conjunt. La destral que martell el calderer va fer,
consumida pel canvi en la forma, aprenen una mica de la seva fora motriu; per aquesta destral
suggereix potser la mateixa fusta, el que abans es fongui la seva planxa de nou i per dir-ho fora
motriu en condicions de servitud es befrein nou. Tota la calor latent, per un cop ms o gratuta. S
W. Aix que el que tamb pot portar fsicament l'espiritual en nosaltres, en la mesura en absolut
l'espiritual t un suport fsic, no tenim cap ra per tmer que alguna vegada sortir als seus
efectes; Noms la forma d'aquests efectes pot canviar; el poc perill, per per arribar a la mateixa
continutat de la connexi causal dels efectes dels majors canvis en la forma de la nostra
supervivncia espiritual, mostrar les discussions posteriors.

B. preguntes que s'adhereixen a la destrucci del cervell en la mort, el sofriment

i l'envelliment de la ment amb el cos.


Les respostes a les preguntes que s'imposen aqu condueix, noms d'uns punts de
partida diferents aqu, als aspectes anteriors i anteriors de l'esquena. No obstant aix,
les prenem amb diligncia ni particularment en endavant, no es troba el punt de
partida de les objeccions ms comunes a la immortalitat, precisament aqu, i podem
ser molt abans s'ha dit aqu donem suport i reforcem ajust per consideracions
relacionades.
Qui entra al punt, lleugerament planteja la pregunta: Com he de entendre-ho, que el
meu cervell, per aqu sota per totes les meves activitats conscients calia que jo la
mort sigui suprflua alhora? Va ser per res aqu baix que pot ser rebutjat en la
mort? No pateix de la meva ment quan el cervell pateix; Com patiria encara ms, de
fet res encara pot existir vida quan desapareix per complet?
Responc: El cervell no va ser en va aqu a la terra quan encara serveix una
destinaci noms per aquest mn! per tamb ha de ser necessria per a una nova
manera de ser que es troba ms enll de l'aqu baix, s encara pot ser til per? El vell
cervell ens quedem tan ancians. El cervell no va ser en va per l'altra vida, per quan
estava en aquest mn, a treballar per desenvolupar que l'ajudar a construir en la
nostra vida futura.
O vost tamb diu: La llavor s, per tant, en va, perqu veus que s una explosi i
es fon per donar espai per al lliure desenvolupament de la plntula a la llum? Per
contra, havia de ser, per formar en una primera installaci en viu de la plntula, era
completament necessari, per no podia ser, en cas contrari, sempre hauria de quedarse amb la planta. Aix que el teu cervell junts brigem restes fsiques de curs sempre
s necessari per a aquest primer, en relaci amb la propera nica vida embrionria,
per crear els segents trastorns cerebrals interfereixen llavors s clar aquesta vida,
per el mateix pot la destrucci de fins i tot aquesta vida destruir, no el desprs,
perqu la destrucci d'aquesta vida s precisament la condici que la installaci de la
vida desprs de la vida real desprs de despertar i obligacions.
Vost diu: Per quan va destruir una llavor, es destrueix la planta de la
plntula. Molt cert, per no quan la naturalesa destrueix, com ho s en el curs del seu
dest. I el dest natural de l'home s a tot arreu a morir, que aix sigui el que sigui com
s, tard o d'hora.
Si vost sap alguna cosa umshest entre les coses que vost s tots els dies davant
dels nostres ulls, i anshest poc ms de prop, s probable que trobareu alguns
exemples que et va ensenyar a confiar en el poc que els projectes de llei, que
fcilment li causa a la destrucci de la cervell per vincular la mort de l'nima, perqu
es pot trobar cervell tan necessari per al joc de l'nima aqu baix.
Com s amb l'obra un viol? Vols dir que fins i tot si un viol es trenca, que va ser
noms noms ha jugat, pel que va ser amb el seu joc de sempre; que Verhalle mai es
va sentir de nou, i de manera que la percepci subjectiva de Saitenspiel Verhalle el
cervell hum quan la mort trenca l'instrument per fer-ho. Per s la ruptura del viol
alguna cosa descuides com la mort de la gent, per que noms per als vuit ms proper.

El so del viol ressona al gran aire, no noms l'ltim to del joc, tot el joc ressona
dins. Ara, vol dir, s clar, quan el so ms enll de tu mateix s, mor; sin una situaci
encara ms encara ho pot sentir si; de manera que encara ha d'estar all; una addici
al fet que finalment no pot sentir b, per no perqu ell s'ha anat, el so es propaga
fora massa lluny, s massa feble per a un sol lloc estret; per creu que el seu sentit als
sons o la que porta tremolar gehends nou mitgehe i continuades pel que escolten la
difusi com a ell li riallades a la zona ampla, de manera que sempre escoltar-lo. Ell
mai s'apaga; bsicament sempre roman. No noms en l'aire, es diu, per la commoci
cerebral, que el porta, ho fa b amb l'aigua, el sl que troba; va contra vent i marea,
parcial, encara que sempre tirada cap enrere, per no d'extinci, i sempre segueix sent
el mateix, fins i tot els sons de tot el joc sempre i en tot segueixi en el mateix ordre, el
mateix context. El viol estretament definit noms t el seu joc es va estendre a ms
llunyana.
Per descomptat, que podria realment tot arreu seguir el so per escoltar-lo? Per
alguna cosa que realment li segueix a tot arreu; ell mateix segueix per tot arreu. El
que si podia sentir-se a si mateix? Se sent no contnuament, com un sol seguint-lo i
propagar amb ell l'orella? Per descomptat requisit intil al viol Dead joc, sin tamb
si intil on els vius? Els morts es jugar per altres, i aix tamb el seu joc noms se
sent pels altres, on sn simplement no escolten a tu mateix. El viol viva nostre cos,
per juga a si mateixa, de manera que ara tamb se sent el seu propi joc i tamb han
de crrer darrere noms a si mateixos a qualsevol presentaci; igual que els
moviments, hi ha probablement ell mateix les vibracions que es propaguen noms
contribueixen nostres punts de vista fora de l'ull, aquest viol llum, al cervell de les
nostres sensacions de llum, en les seves seqeles, els nostres records d'ell, cap d'oda
externa o l'ull requereix ms, per ressona en tota la seva extensi. Per qu? L'ull s
viu, el cervell s viu. Ara, mentre estem vius, i que, pel que el joc de les nostres vides
a travs de so, la terra que ens envolta s viu.
Veiem en tot cas, al viol, les mateixes condicions difcils, a la qual la primera
generaci d'un efecte, aqu el so, molt depenia, no sempre tenen necessari persistir si
aix significa la preservaci continuada dels mateixos efectes. Ells poden ser omesos,
i l'efecte es conserva per si mateix sota les condicions ms primitives. Aix que,
desprs de tot, de la mateixa manera que la primera aparici de la melodia de la
nostra vida espiritual a ser molt lligada a l'existncia del nostre cervell, per no es
dedueix que cal Fort preservaci del mateix tamb; s, probablement vol que l'aire de
la mateixa manera que els Jocs de la viol n'hi ha prou noms un mitj tan senzill, el
nostre futur portar a la vida espiritual, en lloc d'un cervell tan complicada, que noms
era de fet necessria la creaci de la mateixa cosa; quan una la mateixa manera que
amb el viol importava per a nosaltres ms que a Fort preservaci, no en una major
evoluci; que d'acord a eclipsar les nostres accions no noms en l'aire suau, per en
tot el regne de les coses terrenals, on es troben tots els aspectes oportunitat de
conixer en virtut de les noves circumstncies, provocar canvis de canvis, i produir
els efectes mbils i permanents, com ho hem fet mirant cap amunt.
Per la forma en qu est aqu de nou, amb la de la mateixa en la imatge per
dibuixar la banda dels desiguals en consideraci. El joc del viol est en les seves

sortides i en conseqncia tamb Fort gronxador completament passiu, noms la lnia


d'estrany arc de nou, no determina per si mateix de si mateix. Per el joc de la nostra
viol conscient va a excepci de les disposicions de la part exterior tamb a l'autodeterminaci de, el cos i la ment al mateix temps la preocupaci, i hi ha una llei
d'antagonisme en qu deixa clar com el joc inicial noms ha de sortir abans del partit
Fort entra la conscincia. D'ells parlem aviat successivament.
Per cert, la imatge del viol apareix sobretot en si bastant en forma, per els nostres
cossos en tots allwegs en obres de vibracions que es propaguen en onades com el so,
en el mn exterior. Cada pas sacseja la terra en les vibracions que es propaguen
gradualment a travs de tota la terra; cada avan, cada gest, cada al, cada paraula
evoca una onada que passa a travs de tot el circuit d'aire; la calidesa que vost
irradia, est en les vibracions fines, cada aspecte d'ull a ull propaga a travs de les
vibracions de llum, fins i tot quan ests parat, caminar mil ones de llum de vosts que
pinten la seva imatge a l'habitaci; i en relaci amb aix ms fcilment recognoscible
vibracions que provenen del seu exterior, com si nucli multa o el contingut del
mateix, sn llavors tamb, si s que existeixen, propagar les vibracions ms fines
imperceptibles des de dins de tu, que pot ser encara ms important per la seva nima
que tots ells procedents de fora. El moviment intern del seu cos s estret fins i tot
parlar, noms un embolic d'innombrables onades que van en la distncia d'all.
Per no s un mer surant i Verschweben, com el viol, que va des que el mn
exterior, es va posar a si mateix tamb en obres fixes en el mn exterior que sn al
seu torn en relaci amb la producci dels moviments, i el que sens dubte tamb
noms els grblichen contorn perceben. S vam tenir un viol, al mateix temps, noves
cadenes d'estar en el mn aufzge exterior pel seu joc per construir un viol ms gran
que ara va continuar desprs dels embats de la caa menor, de manera que la imatge
aplicarem encara ms.
Aix que vost pot fcilment tamb veure com un ferrer martellejant seu futur cos
mateix fer front a la seva vida present ara. El que tothom a la terra martellejar amb
ra, s un dia ser part d'ella. s el nou acabat del cos, de manera que l'eina d'edat,
digues s el vell cos mateix descartats, i encara que l'home pot morir, per el nou cos
s tan avanat que l'obra de la vida d'una manera nova des del punt podran continuar,
va portar el vell cos al. Aquesta s una imatge que s'ajusta noms als festivals a la
seva corporetat futur, ja que, amb el joc de viol simplement en Movable. Una
imatge no pot cobrir tot d'una vegada, desprs de tot.
Aix si, per, el seu cervell ha determinat el seu esperit al servei d'aquesta vida, de
manera que s la condici principal, la mateixa uni a aquesta vida, ell ha de sentir
inconvenient per a aquesta vida, quan el cervell est danyat, s molt
comprensible; per no segueix d'alguna manera en contra de la dispensabilitat del
cervell en una vida futura. Perjudica noms en la mesura que la vida present cessa, el
mateix passa amb el dany per a la vida present s la vida molt alt; a l'altra vida, per
no pot sacsejar el dany a causa de que el major dany a l'antiga cos, digues, tot just fa
una nova vida possible la seva destrucci.Noms que s un sser hum, per la qual
cosa en ell, en la mesura del possible per intentar portar en aquesta vida que es

produeixi ja convertit en el ms enll del possible, com una naturalesa feta; perqu
seria ni piu ni l'aqu i el ms enll, totes les persones han de morir jove, tan certament
com a mnim, si tothom noms hauria de morir de vellesa. Per d'aquests, que han de
ser continuat desenvolupant forma ambulatria infncia o la joventut, la mort es porta
prou de totes maneres; aix l'home desprs que forces ha d'actuar perqu tamb li falta
als quals va seguir desenvolupant-sobre la base de tota una completa aquesta vida
algun dia.
Si vost pensa que la destrucci del cervell pitjor que una lesi, de manera que tens
just en la mesura que encara podria ser possiblement va aixecar el mal, per tant et
quedes una mica ms de temps en la vida d'edat i podria preparar-se pel futur ms
enll. La destrucci es porta aquest rgan prepara una vegada per totes; ara s'aplica a
la base una vegada adquirida agafador de casa; per tamb li donar noms l'rgan de
preparaci, desprs de la qual cosa segueix immediatament a la preparaci, que s'est
convertint en alguna cosa ms elevat est en contra de la situaci actual; en si sempre
guanya contra l'ara.Noms llavors la destrucci d'un rgan s pitjor que la lesi quan
no hi ha res per reemplaar el destrut; Per hi ha alguna cosa pel que pot ser la
destrucci completa de la part perjudicada com una elevaci de benefici de la
falla. L'home amputat de fet un membre malalt, i per tant guanya, fins i tot sense una
mica de sobres com; ja que no ha d'augmentar ms encara si tot el teu cos malalt, el
seu cervell malalt s'amputa si, sin a una nova vida no s la manca de substituci de
termes per a vost.
Perqu s en fet que una petita pertorbaci en el cervell sovint dol molt ms que
tallar tot un hemisferi, el que l'nima tan bona com res fa mal, qu tan b pels
experiments en animals i fins i tot les experincies patolgiques a les persones; si
potser, si s tan simple seria, podria servir per aixecar algun trastorn mental que s
causada per un mal al cervell rellevant. 3) Es pot veure aix molt paradoxal, per s
noms perqu en aix, com un dels dos cavalls carro tirat. s que un cotxe coix o
salvatge, aix que tot va malament, i el millor s relaxar per complet el cavall
malalt; desprs es torna perfectament, noms una mica de la matria, aix com en
l'absncia d'un cervell que la ment ha de sentir una lleugera fatiga; per si ausspannst
els dos cavalls, de manera que el cotxe est aturat, que s la mort. Per, qu passa? El
conductor surt del cotxe estret i passa pel vast espai de casa. Per portar-ho a anar-hi,
per va ser noms est d'acord amb el cotxe. S, si no hi havia cotxer, que ells
mateixos posseeixen cames.
3)

Longet parla d'un home de 29 anys d'edat, els poders mentals darboten cap desviaci apreciable,
independentment de tot l'hemisferi dret del cervell amb l'excepci de basalt pressa mancava. (. Longet, Anat
Physiol et du sist nervis 1842. I. 669 ...) - Neumann cita un cas en qu una bala havia destrut tot un hemisferi,
sense robar els sentits. (Neumann, de les malalties del cervell hum Koblenz 1833. 88 ..) - Abercrombie parla
d'una dona, en la qual es va dissoldre mitjana del cervell en una massa mrbida, i, no obstant aix, es van
establir una Unvollkornmenheit de veure tot seus actius intellectuals van mantenir fins a l'ltim moment, de
manera que encara assistien a una casa amigable unes hores abans de la seva mort una alegre
companyia. (Abercrombie, consultes etc.) - Un home que va esmentar la O'Holloran, va patir una lesi al cap,
que una gran part del crani en el costat dret va haver de ser tret; i com s'havia produt una forta supuraci, va
ser en totes les associacions a travs de l'obertura d'una gran quantitat de pus amb grans quantitats del mateix
cervell de distncia. Aix va succeir 17 dies, i es pot calcular que gaireb la meitat del cervell, es barreja amb la
matria, va ser expulsat d'aquesta manera. No obstant aix, el pacient conserva totes les seves facultats fins al
moment de la seva dissoluci, aix com en tot aquest estat de la malaltia al seu estat d'nim era constantment

calma.

Ferrus parla d'un general que havia perdut per un ferint a una
gran part de l'os parietal esquerre, el que representa una atrfia
significativa (atrfia) mogut l'hemisferi esquerre del cervell per
si mateix, l'exterior a travs d'una enorme depressi del crani va
ser donat a conixer. Aquest general seguia mostrant la mateixa
vivacitat d'esperit, el mateix judici just que abans, per ja no
podia gaudir d'activitats intellectuals, sense sentir cansat
aviat. Longet diu en el missatge a aquesta experincia, sabia que
un vell soldat que es trobava exactament en el mateix cas. (Sist
Longet, Anat. Et Physiol. Du. Molest. I. 670.)

De totes maneres, si la meitat del cervell sovint es pot eliminar amb una menor
desavantatge per a l'nima, ja que va patir una simple culpa, per qu no tamb,
possiblement, el conjunt? s noms la diferncia que, per tal que encara conservem la
meitat del cervell, encara romanem en aquesta vida, perqu la meitat de l'altra que
representa en el servei, per si elimina les dues meitats, de manera que caigui tan a
sobre en l'altra vida, per ara una major representaci t lloc.
Si ens fixem una mica ms en les observacions fisiolgiques i patolgiques del
cervell, de manera que sorprendr com lesions significatives en absolut poden
suportar el cervell, de vegades fins i tot en dos costats al mateix temps sense cap
desavantatge apreciable per a l'nima. A un li agradaria creure que realment era cap
s per a ell. I alguns han elaborat tals conclusions. Altres vegades ms sembla molt
danyar una simple pertorbaci. Combinant tot b, ens trobem, que depn del fet que
en el nostre organisme principi mateix de la representaci es fa particularment sentir
en els nostres cervells educats. Un ull pot ser destruda, encara es pot veure l'altre, un
pulm pot ser destruda, encara respira amb l'altra; encara que noms un tros de
pulm esquerre, es va; Les venes es tornen intransitables, la sang passa a travs dels
altres; Trastorn perjudica gaireb tot arreu ms que destrucci. Tanmateix s amb el
cervell. Les parts representades de dreta a esquerra, i fins i tot, fins a cert punt en el
mateix costat. No s una fibra, anem amb una altra; com si no funciona amb un nucli,
ve amb una altra. Seria com un piano, noms en molt ms desenvolupat nivells, on el
mateix to sn ms cadenes es. "Hi ha", diu Jack, i altres estan d'acord amb ell, "hi ha
una part del cervell, que no pot, i que es troba en cada grau, destrut, sense el
desenvolupament intellectual hauria patit cap notable." Per lluny que aix seria
demostrar la inutilitat de totes aquestes parts, que noms demostra que tot la troballa
ms menys en solidaritat connectar una representaci de les altres parts, per per a la
vida d'aquest mn t els seus lmits. Perqu, mentre que un animal pot proporcionar
tots dos prenen la dreta que l'hemisferi esquerre del cervell, en particular, sense
perjudici de les seves activitats de l'nima, no es pot prendre al mateix temps a ell,
llavors s molt estpid, fins i tot si executa les peces de basalt del costat esquerre del
cervell, ja que aquests ja no s suficient per a representar. Doncs b, si el principi de
la representaci s, per, ja es porta fins al moment en el nostre cos, no s'ha
d'estendre tamb sobre els nostres cossos cap al cos ms gran a la qual pertanyem; i

no quan tot el nostre cervell, tot el nostre cos s destrut, alguna cosa ja sigui que el
representi all?Vull dir, tothom terrenal s nou en la solidaritat connectar-se a ell des
de llavors.
Aquesta s la diferncia que la nostra mort no pot considerar-se com una destrucci
tan anormal, com si tallem un tros del cervell; sin com un que cau dins el curs
normal de la vida ms mplia a la qual pertanyem. Destruccions, que cauen dins el
curs normal de la vida, per per caracteritzar tots els perodes de desenvolupament de
nous.
Un pot recordar en aquesta ocasi casos on fins i tot una aproximaci a la destrucci completa
del cos per restaurar les funcions mentals van causar la mort, que havia estat destruda en la
vida. Aquests casos no sn exactament rar, i sense ser capa de demostrar per si mateix que la mort
en aquest COBERTES podria fer encara ms, ja que l'enfocament de la mort, per aquest baix
rendiment, i per donar suport a les altres conclusions, per, val la pena esmentar.
Un troba nombrosos casos d'aquest tipus a Burdach, de la construcci i de la vida del cervell
III. S. 185, Treviranus, Biol. VI. 72. Friedreichs diagnstic S. 364 u. 366 i seg., Friedreichs Mag. H.
3, pgina 73 i segents., Ann de Jacobi. S. 275-282 u. 287-288. Froriep, Tagesber. 1850. No es va
informar o s'esmenten 214 Burdach diu l'addici dels casos d'ocupaci: "Si en un intestins inflamats
de foc passa, atureu no noms el dolor, per de vegades s l'activitat de l'nima exaltada per tant
tamb en altres malalties que vas notar vegades poc abans de la mort superior. . escombrada de
pensaments Quan les alteracions dels bojos del cervell reben sovint abans de la mort de l's dels
seus poders intellectuals de nou: Aix que quan vessament de sang i aigua, quan la supuraci en
induraci, hipertrfia, hidatidosi i desprs de les estructures, de tal manera que, o b la confusi a
mesura que les forces disminueixen, disminueix gradualment, o de sobte el reflex complet es
produeix i encara es porta a terme en el mateix dia de la mort ".
Aquests sn alguns exemples especfics.
"Aquest home d'all ms profund superior, de propietat indestructible, t un esperit, el pou de
la bogeria no tocar, .... s la histria d'una dona de 20 anys ESTAT boig en Uckermark, que va morir
en novembre 1781 una prova notable. En els moments de lucidesa individuals en la seva condici
anterior havia notat una resignaci silenciosa a una major voluntat i la versi piadosa d'ella. Quatre
setmanes abans de la seva mort, ella es va despertar per fi del seu llarg somni. Qui vist i conegut
abans d'aquest temps ella no havia reconegut ara, per incrementat i ampliat eren els seus poders
mentals i espirituals, aix ennoblit va ser tamb la seva llengua. Ella va dir les veritats sublims amb
la claredat i la llum interior de la forma poques vegades es troben en la vida ordinria. Va instar en
la seva estranya de nit, i tot el que ells van veure, va confessar que si s'haguessin tingut en el
moment de la seva bogeria en les relacions de les persones erleuchtesten, els seus resultats no
podrien ser majors i ms extensa pot ser, com ho eren ara ". (Ennemoser, Gesch. Mgia. 170 i seg.)
"Febre agitat Amb sorgit un boig 3 anys de la ment va ser la ms clara, ms el resultat d'una
Lendenabszesses a m va prendre, fins que ella va morir en complet s de les seves facultats
mentals. L'autpsia va revelar hipertrfia del cervell reblanit, engrossiment del crani i la deformitat
de duramter fins a l'os. La bogeria s'havia mantingut com una seqela de la febre escarlata
". (Vering en Zeitschrift de Nasse. 1840. I. 131-140).
"A 30 anys d'edat, robust, casat ESTAT (errabunda Mania independentment de deliris
especfics, i sense intervals lcids) manaca va ser derrotat desprs d'un 4-anys roman en una
instituci febre-gstrica nerviosa, desprs d'una resistncia violenta i obstinada a les drogues i la
beguda. Com ara la dissoluci imminent del cos anunciada per l'eliminaci de les forces comenar
l'nima per ser lliure: El pacient va dir que en els ltims dos dies abans de la seva mort,
perfectament raonable i fins i tot que amb una despesa de la ment i la claredat, amb la seva educaci
anterior contrast cridaner era. Ella li va preguntar per la sort dels seus familiars, es va penedir amb

llgrimes la seva rebellia contra les ordres del metge i va perdre finalment l'amarga lluita de
despertar l'amor de la vida amb la mort inevitable ". (Butzke en l'Home de Rust. Tom LVI. H. l.)

Vost pot dir: Tots aquests es troben a prop de les fotos conclusions. Puc veure, est
envellint a mesura que el meu cos, la meva ment tamb est envellint, com podria no
ser completament amb l'esperit de, si s per complet amb el cos, aix que vost pot
veure que ja est clar com l'assumpte.
Per, com; sn aquests no tamb conclusions que ests fent? Les conclusions tenen
brillantor perqu compleixen la segent ronda, que est no actuar; per noms la
propera es troben, res ms.
Ets tu, perqu disminueix amb l'edat el cos i l'esperit, per tant ha de cessar amb la
mort. Vost podria simplement a prop tamb, i sembla igualment correcte i en veritat
prop de la mateixa manera inexacte: Com que el pndol lent, avorrit, quan s'acosta el
final dels seus enfocaments d'oscillaci, pel que al final d'un, per descomptat, noms
imperceptible, ara tan silenciosa destaca, per la qual cosa les seves vibracions senten
aquest mitj complet. Per s aquest mal conclusi, per qu hauria de ser perqu
convincent? S'inicia la vibraci de totes maneres fresc.
L'exemple s clar s bo per poc ms que noms per mostrar l'error del seu circuit a
la ms simple; com baralla imatge seriosament deficient, i no va mostrar allwegs els
drets, o noms amb la interpretaci laboriosa. A causa de que la vibraci de la nostra
nova vida, es conclou que dels altres, no simplement una repetici de l'edat en
declivi, sin una extensi de la mateixa a ser en un sentit nou. Per, posem que es
troba, que podem trobar en la imatge, sense la qual cap imatge pot interpretar triftig
fins i tot aix en el principi de la desigualtat. Per la nostra vida no s un pas senzill
aqu baix com del pndol, la cadena.L'anci es diu que s un nen una altra vegada; s
en alguns aspectes ho s; per s en altres aspectes el contrari d'un nen, la vida
evoluciona contnuament des de la joventut fins a la vellesa; fins i tot l'home ms vell
d'edat no fa noves experincies; noms s tota la matria, fins i tot el recent amb
experincia; en lloc pateix el pndol, la cadena en el segon mitj de la seva oscillaci
exactament el mateix que a la primera. I si s tan diferent amb nosaltres que amb el
pndol en l'oscillaci de la primera vida, ara, aix s tan diferent sobre rica tamb en
el segon; Les noves experincies desapareixeran amb el nou cos, ja que han passat
aqu per construir en el vell cam, per amb una nova frescor, un nou escombrat.
Deixi imatge tot amb el pndol, la cadena de costat, es deu, en tot cas, la
consideraci de la periodicitat i sortint desenvolupament de la nostra vida present en
si donar fe d'aquesta edat noms que vnen al seu fi un perode en aquest
desenvolupament progressiu en marxa s, naturalment, la predicaci porta l'entrada
d'un nou perode, el nou en un nou sentit. Sabem fins i tot matemticament sense
progressi en els perodes que en algun lloc es troba un objectiu; sin ms b el
concepte de perodes petits, ja que comptem z. B. en somni i la viglia, que
incorporen en major, una ms comuna. Aquesta observaci ens porta a mirar a la
mort mateixa noms com un naixement a la vida nova que entra en un perode de
desenvolupament d'hora, comenant una nova. D'aix estem parlant en una secci
posterior.

C. com l'existncia de l'altra vida pot persistir invariablement embolic.


Welch embolic, es dir, en el ms enll! Les esferes d'activitat que suggereixen a
continuaci les diferents persones al seu voltant, tots arriben a un mateix mn
terrenal, pel que han de allwegs trobar-la i paparres; ja que ara pot ser possible que
els termes de les mateixes existncies espirituals sn una dia d'avui encara se sent
com una cosa separat, i no poden ser embrutada vacillar?
Per cert, en realitat ens hem trobat amb aquesta dificultat; per considerem
l'assumpte ms de prop examinat.
Fem aix aix que ja veurem de seguida que el futur nosaltres en aquest sentit no s
pitjor que ara; s que aporta significativament altra cosa que el que ara suportem
sense mal, fins i tot tenir molt necessari per a la comunicaci amb els altres i amb el
seu propi desenvolupament. Porti all, per encara d'una manera una mica diferent,
sin que tamb porta amb si noms per nou avantatge.
Per ara participar en el sistema corporal ms a prop de l'home, el portador de la
seva conscincia desperta mundana, l'altra esfera de l'activitat de les altres persones
en Vielfachste, ms complicada, de fet en tota manera inextricable a. El que escoltem
d'altres persones que llegeixen, aprenem el que en nosaltres s diferent en absolut,
perqu altres persones hi sn, de manera que una intervenci dels seus altres esferes
de la vida en el nostre sistema actual estret com en tot el mateix sentit que ms tard es
va dur a terme al nostre propi futur sistema s, i ara es porta a terme en el mateix lloc,
si b no constitueix el suport de la nostra conscincia de viglia. Per preferiria que la
nostra individualitat afectats pels que es dediquen ara pertorbat d'alguna manera,
borrosa, esquinat, es basa nostres relacions amb els altres i necessitem una
intervenci d'aquest tipus al nostre propi desenvolupament progressiu; tal comproms
ens enriqueix amb una nova determinaci. La diferncia de la vida futura per la
present es basa ara en res que no sigui que, desprs de l'eliminaci de les estretes
esferes internes d'activitat que ser presentat pels nostres cossos actuals, ni merament
el comproms d'ells sortint altres esferes de l'activitat segueix sent un en l'altre; per
no s una ra ms per creure que les individualitats han de perdre i pertorbat per
aquesta intervenci d'altres esferes en un a l'altre que a travs de la intervenci
d'altres esferes en l'estret s el cas; aquells dies que intervenci noms una
continuaci i un major desenvolupament d'aquest. Per contra, declara just a la millor
possible, com el lligat en aquest mn les connexions i relacions entre les persones
majors de prendre a l'altra vida i es pot portar endavant amb conscincia all, perqu
els entrellaats altres esferes de la vida futura sn portadors de la conscincia; si com
un trnsit de conscincia ms ntima d'aquesta manera pot despertar en el ms enll
que en l'aqu i ara; perqu si b en aquest costat de cada acoblament noms amb un
inconscient va estendre la seva esfera de parts amb vida i petites en l'altra esfera
conscient de la vida, cada un d'ells en el ms enll amb tota la seva esfera conscient
en l'altra esfera conscient sol; i sobre els pensaments i sentiments poden reunir-se all
en una forma ms immediata que aqu, encara hi ha restriccions en aquesta trobada
amb major esperit com en les nostres ments, com es va explicar anteriorment.
La imatge suposada abans amb les pedres, que est fent onades en l'aigua pot,

nosaltres tamb servir per illustrar algunes relacions que entren en consideraci
aqu.
Si la pedra s llanat a l'estany, l'aigua varia en el mateix lloc diverses vegades i
s'apaga, s'eleva, descendeix, i per cada un d'aquests oscillacions d'ona d'un cercle
que es genera, difusi, tot l'estany passa.De la mateixa manera varia el procs de prop
fsica de la gent de dalt a baix, noms cal pensar en el somni i la viglia, el pols, la
respiraci, el canvi de reps i en moviment en absolut, i proposa que en part visibles,
efectes parcialment invisibles cercles d'ona ben a terra fora del mn, el mateix passi a
travs completament en les seves conseqncies distants. s, bsicament, noms una
altra forma de la imatge amb el viol. Ara procs de moviment, sempre en el punt de
la vibraci, digues sortida, s molt animada en el cercle ntim de l'onada estany, un
pot fcilment ser causats a tirar d'ells noms en consideraci, i per a l'exterior contrast
cercle abandonament, tot i que existeixen en la realitat. Aix que en general l'aband
durant el procs biolgic ms estret que va continuar en l'altra, malgrat una seqela
tal, per s de facto. Mentrestant, la fora del moviment gradualment en el cercle ms
ntim, el ms original de l'agitaci, de i surt finalment per complet; a continuaci,
noms el sistema encara ms, sortint d'aquest cercle queda, que encara troba tota la
fora en moviment, que es va incloure noms en els cercles ms ntims. Aix que la
nostra altra agrupaci de tota la vitalitat ser animat, que es va acostar a la tanca
durant la seva vida.
Quant pedres estan ara tamb llanats a la llacuna, de manera que el sistema d'ona
en les cobertes, aix com l'un a l'altre a travs de tot l'assumpte de la llacuna segueix,
es el que dir tot l'estany per al cos, ja que cada un de nosaltres un dia el tot la
terra; cada punt de la llacuna pertany a tots els sistemes d'ones al mateix temps, per
cada un de diferents maneres i diferent fora i la direcci del moviment; tots els
moviments dels diversos sistemes s'estan convertint en poc nous punts entre si junts; i
tot i la qualsevol sistema encara en el conjunt de l'altra roman distingit
individualment, es procedeix amb auto inalterable a travs de l'altre. Aix que bo,
per objectivament la totalitat sorgint amb l'ull de diversos orgens, el ms variat la
composici en si, els efectes en diversos sistemes discrets es desintegra, el millor que
pot ser subjectiva d'un sentit de si mateix; no noms igual de b, per si la distinci
objectiva t els seus lmits evidents, podem esperar, d'altra banda que t la subjectiva
sense lmit, com ho s per a aquests sistemes en les esferes de l'activitat que
contribuiran a la nostra existncia futura, cada des del front d'acci exterior en els
cercles de la vida ara, malgrat totes les intervencions, per res en si i el que passa a
ell per uns altres, se sent.
No obstant aix sentit cada sistema d'eix per a tot l'estany, per cada un s en una
relaci local diferent de la mateixa; el punt de partida de les ones s diferent per a
cada un, i desprs tamb proporciona tot el assumeix una orientada als resultats,
localment diferent per estanys. I pel que un dia ser la nostra corporalitat. El mateix
espai tot se'ns pertany en forma conjunta, per cada un s estar en una altra relaci.
Sens dubte, el sistema d'un sortint humana a travs dels seus efectes vitals
dissenyats no s tan simple com el sistema d'ones al voltant d'una pedra en un

estany; i si anem a pensar que l'efecte dels sistemes de diferents persones, no noms
al principi, sin tamb en els seus ms remots efectes Fort no noms els sistemes
d'acci de tots els que ara viuen, sin tamb de totes les persones anteriors que van
morir sense ser molestats sense confusi amb i compostes a costat en el mateix mn
ha de tan marejat la imaginaci i sembla que s'esperava d'ella alguna cosa
impossible. Per res real pot ser impossible; pot ser, per en realitat per a aquests
conceptes vertiginoses exemples reals citat que ens obliguen a reconixer la seva
admissibilitat com ben fundada.
En primer lloc, s cert que cada onada en els estanys que, per primera vegada amb
altres creus sense interferncies, fins i tot desprs de la progressi a mida i qualsevol
nombre Zurckwerfungen, digues creua en els ms llunyans efectes Fort, sense ser
molestat amb ella. The Fort efectes sn capaos en aquest sentit de no tenir ms que
confondre els inicis. Per si anem a peu en experiments lnia difcil quan l'aigua ho
faria a l'evidncia que les ones de tants punts mitjans romanen sense immutar-se per
l'altra; aix que ni tan sols requereix experiments especials ajuden a un altre mitj, la
llum. La zona est travessada per tantes ones de llum, ja que hi ha punts apareixen a
la mateixa, vaig donar innombrables; i cadascuna d'aquestes ones de llum es creuen
en la progressi no noms una vegada, sin en tots els punts, es passa a travs de, una
i altra vegada i d'una manera nova amb la resta de les ones de llum, s'asseu a la
realitat el vermell amb verd, groc blau amb, la forta amb les onades febles. Un cop
ms marejat la idea de si aquesta complicaci, i no obstant aix, cada onada va
arribar impertorbable, com si se sentia sola i sola avanava per un espai llis pur, l'ull,
i dibuixa i pinta en conjunci amb l'altra les proporcions adequades dels articles de la
mateixa des , Tamb es podria pensar que s impossible, si no fos veritat. Desprs
d'aquests exemples, tamb es pot creure que el sistema dels efectes que emana d'un
sens fi de persones diferents poden creuar camins amb un sens fi de sistemes d'altres
efectes, per, interferir amb o confondre de manera. Desprs condici de correus que
ning en el seu ara la vida de manera diferent amb la naturalesa, que un dia penetrar
la natura penetri diferent manera diferent en els seus ms remots efectes Fort, i
aquests altres Durchdringungsweise ser capa de romandre impassible davant els
altres sistemes amb els que travessa el seu sistema en moviment.
Un pot preguntar-se: Per pot el que s veritable d'aigua i llum ones que es
propaguen a travs d'un uniforme tranquilla significa ser transmesa als efectes que es
propaguen a la resta del mn a partir de la gent, on cada acci es troba amb altres
efectes en forma irregular ; no t cap ordre i tot carcter original completament
pertorbat aqu, sn de fet derogat per l'accs aleatori d'altres efectes? Si una pedra cau
en un mar agitat rampant, la forma de l'ona resultant de la fusi no estar aqu aviat
completament destrut pels moviments aleatoris amb la qual es reuneix; seu
personatge, que aviat ser esborrat del tot la seva peculiaritat i carcter per-menys
d'ella es queda?
Per aquesta objecci es basa en premisses falses. Els efectes d'home just no
irradien en un mn en el qual desordenada, a l'atzar, herginge atzar que podrien ser
comparats amb un rampants mars agitats;per se les arregla per motius de comoditat,
el legalisme, un avan cap a determinats destinacions a tot el fet que puguem tamb

en general fora ben reconeguda, si s igual a gran oa l'ordre alt, ja que la forma en
qu cada un contribueix , de manera que fcilment podria perseguir
individualment. Per mentre que en centre d'atenci als nostres efectes en el mn
exterior dels moviments cooperants lcits i adequats, poden ni aquests legalitat i
molestar adequaci, ser pertorbades en la seva prpia legalitat i practicitat
caracteritzat; degut tant a la fabricaci, teixit de punt, de continutat del
funcionament, l'activitat de nidificaci es carrega des del principi en la mateixa
legalisme major general; les nostres accions han de ser preses com un moment de
desenvolupament del conjunt que ja estan en la llei d'aquesta evoluci.Si els sistemes
d'efectes interfereixen de manera irregular per la seva intersecci; pel que aquest deu
tamb en el seu conjunt, com ho demostra l'encreuament, ser visible, i els ms
d'aquests sistemes en cada altres intervencions en el transcurs del temps i com ms
ests els seus efectes Fort, si la prdua i la confusi increment ms. En canvi, veiem
el mn desprs i organitzar per a cada vegada ms, organitzar, personalitzar, l'enlla
Aerotransportada en si; per sense que l'individu adquireixi aix borrosa. Esglsia,
Estat, l'art, la cincia, el comer sn evidncia d'aquesta organitzaci en creixement
que s de fet un xit d'enclavament esfera humana de l'acci, i no noms l'esfera dels
vius, sin tamb del que ha estat. Qui pot parlar de desordre, apartar-se,
confusi? Sin que s'estn a tots els aspectes de la no apartar s per qu vost est
buscant en detall?
Per cert, per descomptat, no pot ser adequadament de nou en la imatge de tot. El
nostre procs biolgic no s despertat per un reflectit externament en les vides de
pedra del mar, per causada per una auto-vibraci, no insensible, no
entwickelungsunfhig no limitat a la monotonia moviments uniformes, com l'onada
de l'estany; en totes aquestes relacions sn tamb altres conseqncies per a l'esfera
d'influncia que el nostre procs biolgic prop carrega, emergeix, com per a la difusi
del cercle ms proper d'ona en els estanys de tot.
Es obstaculitza res a dir, perqu en general totes aquestes expressions sn ms o
menys en sentit figurat, que ja tenim tota la terra al nostre organisme comunitari; s
un cos, i tots som membres d'aquest mateix cos; cada membre pot esperar, per tot el
cos sigui; noms que t un significat diferent per a cada un, com qualsevol acte que t
un significat diferent; tots aquests significats es creuen amb antelaci per a nosaltres a
la terra, sense interferir. Mentrestant, en les nostres vides ara, sin per a tothom
noms una petita part de Erdleibes, el cos ms estret de qualsevol que doni suport a la
conscincia de viglia, la resta Erdleib, s, bsicament, la resta de l'organisme
mundial, en una relaci ms inconscient s a ella; com fins i tot en el nostre cos
estret, hi ha una part del cervell, que un vehicle est despertant la conscincia de
preferncia, mentre que la resta en relaci ms inconscient s aix. Amb la mort, per
vam guanyar tot el mn a una empresa de transport pblic de la nostra conscincia, i
de fet tots els homes a un costat, i desprs s'ha establert aqu a les relacions de la
conscincia amb ell, i aquesta conscincia relacions desenvolupant ara continuar.
Si les consideracions anteriors, la noci esperen alguna cosa desacostumat, per
ms a prop S I de fet en noms passa en les operacions ordinries de la ampla. Per
facilitar la seva contrast des del principi diferent del que d'una altra manera difcil

d'entendre i per tant s una qesti oberta en general prefereixen. Sempre emergent
nou i en l'altra vida transici nimes poden compartir amb la represa d'un cos en
l'espai i la matria costat de l'altra, de manera que la dificultat del cementiri xins
passa on (suposadament) els cossos noms poden ser juxtaposats enterrats. On s
l'ltim lloc per als vius com per als morts ve? Ells diuen, Du ja est
fent. Certament; Noms un ho permeten els mitjans per fer-ho i no requereix que es
faci dues vegades dues-cinc. Com van els nostres cementiris evitat la dificultat dels
xinesos?Perqu hineinbegraben els cossos encara a la mateixa habitaci on creiem
que els cossos sn cap dany ms temps desprs de la mort. Ara mateix manera la
nostra visi evita la dificultat dels esperits, ja que poden el mateix tot despertar en el
mateix espai a l'interior, en la creena que els esperits danyaran desprs de la mort
ms que l'altra, i en lloc de limitar a l'espai i controvrsia perqu, en possessi de la
mateixa comunitat la millor manera ser trobat s tamb compartida de la
mateixa. Em sembla que s una bella idea, en lloc d'estar sempre en l'espai per posar
els fantasmes del costat futur al costat de l'altre, s a dir, d'obligar importa piles
juxtaposades i limitar-lo, per el mateix en el ms lliure i barreres ms solt i no
localment indiferent espai de relaci i l'assumpte com sempre per l'admissi de noves
peces de provisi en la ment superior, de manera que cada pertinent adoptat
posteriorment continua per millorar el seu desenvolupament, el que podria no ocrrer
sota la forma de sempre nova convivncia Un dels esperits, sin noms de trnsit i un
altre a la manera que s, al nostre parer.
Anem a veure, per que molt b capaos de construir sobre una composici de
discreta importa una unitat de la psique, a condici noms que els moviments
d'aquesta matria formen un sistema coherent, igual que el nostre cos present prova a
si mateix; per si la discreci substancial no impedeix que la unitat mental, pot sens
dubte igual de b invertit amb una comunalitat substantiva fet una discreci mental,
s a dir, ser un i el mateix cos, el cos de la terra, lloc de residncia de diverses
nimes, a condici que aquest cos inclou diversos sistemes de moviment al mateix
temps; perqu una vegada que mostra que la discreci fsica i mental no relacionat de
manera significativa.
D. pregunta, fins a la mort del nostre cos actual d'un despertar del nostre futur
podria portar.
Un pot preguntar-se quina s la mort mateixa, incloent el cos ms, el ms proper al
nostre destacat impulsat per recolzar la nostra conscincia d'un augment de dies o
podria estar desperta a la conscincia, mentre ell dorm ara? s aquest un altre cos,
que anomenem aix, ara com una continuaci de l'estricta, s'ha de considerar com a
pertanyents a nosaltres, de manera que es pregunta per qu no ara tamb participa en
la nostra participaci de la vida conscient; o, si ara no s realment el cas, quin dret en
absolut a assumir que ser la mort de la caixa, aix que quin dret a veure en absolut
com d'alguna manera significativa per a la nostra nima continuar el nostre present el
fsic? Els efectes que emanen de nosaltres al mn a ser, per sentien noms els punts
de partida com el nostre; que una vegada que hem fet sembla perdut per a
nosaltres; el que segueix actuant per les seves conseqncies, ja que va confirmar les
conseqncies conseqncies cada vegada ms en la distncia, quins efectes positius i

negatius, es va trobar, van tocar no noms per casualitat o la nostra conscincia, i


desprs no s diferent a qualsevol estrany. Ara, per fer una significativa fins i tot per a
la nostra continutat existncia espiritual del nostre present corporetat estreta als ms
llunyans nostres efectes i treballa amb els seus efectes continus en el mn
exterior. Per en el nostre cos estret que sentim el que est passant, els seus canvis i
els efectes del fort d'aquests canvis no sn aliens a nosaltres, no es perd, trobar-se a si
mateixos en els seus inferncies distants sempre els nostres sentiments, donar volta
provisions per a la nostra conscincia. En menys que anem nostra estreta ventre, en
quina mesura, per la nostra gran?
Mentrestant, el que ens preocupa ms al nostre propi cos encara en quan res del que
est passant dins d'ell sentir en el seu somni? En la mesura que ens preocupa ms que
el cos de dormir s un dels supervisats continuaci immediatament procedeix filat de
la vigilncia, que promet despertar de nou. Aix ha vingut de la creixent dormir pot
per tant, per, veiem aquest mitj, desperta de nou, i desprs continua la vida
anterior. Aix tamb la nostra ara inactiu Un altre cos despertar com un de la
creixent continuaci estret immediatament procedeix filat del mateix dia i la vida,
d'on va venir, pot continuar. El que veiem en la successi de la nostra estricta vida
corporal, alternana de dormir i despertar, per qu no tamb ser a la juxtaposici de
la nostra estreta i ms mplia possible; Per qu no ser capa de connectar-se com a
conseqncia d'un cos de