La biodiversitat: origen, funci i

amenaces
Joandomnec Ros
Departament dEcologia, Universitat de Barcelona
Biodiversity: its origin, function and threats. Although traditionally there are two main types
of wealth known, the one material and the other cultural, there is actually another type as well. This
is the extraordinary biological richness of Planet Earth, a heritage clearly of higher value than the
others. This biological diversity or biodiversity is the wealth and variety of life forms inhabiting this
planet, and can be appreciated on different scales: from the genetical to the geographical, from
the species level to that of the ecosystem. Biodiversity isnt something whimsical, as one could
perhaps deduce from the astounding abundance of biological species, mainly in certain groups
(e.g., orchids, beetles). While there exist some rather trivial species, others are keystone species,
of paramount importance to the functioning of their ecosystem. But all species, from the humblest of them to the showiest and most magnificent, play some role, from nutrient cycling to the
production and consumption of organic matter, from the structuring of their habitat to the yielding
of ecosystem services essential for all life on Earth including humankind: the composition of the
atmosphere, the formation and fertility of organic soil, the purification of polluted water, soil and air,
the production of natural resources (food, drugs, building materials, and so on). The tragedy is that
this extraordinary and useful biodiversity, the product of eons of biological evolution and of ecological adaptation and coexistence, is disappearing because of our activities as a species, at a rate
which has no precedent, except for the catastrophic mass extinctions of the past. Some of these
issues will be dealt with, and some suggestions will be put forward, in an attempt to understand
and mitigate the causes of this predicament.

El 2010 ha estat declarat Any Internacional de la Biodiversitat (fig. 1), i a tot el mn se

celebren actes de tota mena i es fan activitats
per donar a conixer a la societat qu s la
biodiversitat i quins problemes t plantejats.
Qu s la diversitat biolgica o biodiversitat?
Per qu s important? Quins problemes t?
Quines sn les causes daquests problemes, i
qu hi podem fer els ciutadans comuns?
El 1992, en la Conferncia de les Nacions
Unides sobre Medi Ambient i Desenvolupament, de Rio de Janeiro, diferents pasos van
aprovar un conveni sobre la Biodiversitat, amb
tres objectius: la protecci de la diversitat biolgica, el seu s sostenible i la distribuci
justa dels beneficis que aquest s sostenible
proporcioni. Des de llavors, els termes sostenibilitat i biodiversitat shan afegit al nostre vocabulari. No s clar, per, que ni lun ni
laltre siguin massa entesos pel ciutad com;
parlarem de la biodiversitat, per tamb farem
referncia a la sostenibilitat en algun punt del
text.

20

lenorme capital biolgic de la Terra, patrimoni

tant o ms valus que els anteriors i del qual
socupen naturalistes, botnics, zolegs, eclegs, etc.
La biodiversitat s la riquesa i varietat despcies dssers vius; per tamb la riquesa biolgica considerada a altres escales, des de la
gentica (variabilitat gentica dins duna espcie de bacteri, fong, planta o animal), passant
per la taxonmica (diferents categories immediatament per dessota de lespcie: subespcies, varietats, races, o per sobre della: gneres, famlies, etc.), fins a la geogrfica (rees
geogrfiques diferents que contenen nombres
despcies tamb diferents). En un smil entenedor, Ramon Margalef deia que la biodiversitat
s com el diccionari (fig. 2) de la natura: linventari exhaustiu de tots els components de la
flora o fauna duna determinada regi, o de tota
la Terra, mentre que lecodiversitat o diversitat
ecolgica en seria la gramtica: les proporcions entre els diferents components i la manera

Una riquesa poc coneguda

Tradicionalment hom ha reconegut dos tipus de riquesa com a patrimoni dels pasos,
la riquesa material (de la qual socupen principalment els economistes i els banquers) i la
cultural (terreny conreat per historiadors, artistes, intellectuals, etc.). Encara que ha costat
molt de temps adonar-nos-en, finalment sha
fet evident que nhi ha una altra, de riquesa:

Any Internacional de la Diversitat Biolgica

Figura 1. Logo de lAny Internacional de la Diversitat
Biolgica.

Figura 2. La biodiversitat s el diccionari de la natura.

(Original de Joan-Albert Ros, en Ros, 2004.)

en qu aquests sorganitzen i interactuen dins

dels ecosistemes, de la mateixa manera que la
gramtica ens permet organitzar les paraules
per tal que formin textos intelligibles, ja siguin
literaris, tcnics o potics.
La gramtica de la natura ens s encara desconeguda en gran mesura, per el que
sabem assenyala que hi ha certes regles de
construcci dels ecosistemes. Heus-ne ac
algunes: els ecosistemes actuals sn fruit de
la interacci dels seus components (fig. 3),
per tamb duna histria evolutiva, geolgica
i biolgica que ve de molt lluny i que ha patit
prdues per extincions individuals, episodis
dextinci en massa, i guanys per especiaci, radiaci evolutiva, invasi despcies allctones, etc. Hi ha espcies que sn clau pel
bon funcionament dels ecosistemes, mentre
que altres espcies sn relativament banals i
intercanviables. Hi ha una relaci directa entre
diversitat ecolgica i estabilitat dels ecosistemes, per un cert grau de pertorbaci promou
tamb la biodiversitat. Totes les espcies, des
de les ms humils fins a les ms aparents i
vistoses, tenen un paper a lhora de ciclar els
nutrients, de produir i consumir matria orgnica, i de retre serveis ecosistmics menys
evidents i que rarament ens plantegem (la ma-

Figura 3. Espcies comunes i poc aparents poden ser, en canvi, fonamentals per al funcionament equilibrat
de lecosistema en qu viuen. Sargantanes insectvores, libllules depredadores, abelles (i altres espcies)
pollinitzadores, arbres formadors de boscos, etc., sn altres tants actors del drama de la vida sense els quals
aquesta no seria possible. A la fotografia, la sargantana balear (Podarcis lilfordi), la libllula Cocothremis
erythracea, el coleopter florfer Oedemera nobilis i laranya Synaema globosum (Fotos: J. Corbera)

Quantes espcies hi ha?

Els taxnoms han descrit en els darrers
dos-cents cinquanta anys al voltant de 1,8 milions despcies dssers vius, i hi ha estimes
versemblants que el nombre total despcies
que hi ha actualment a la Terra pot trobar-se
entre els 15 i 30 milions, o potser ms i tot.
Daquestes espcies, unes sn ms abundants, ms actives, ms transformadores de
lentorn que daltres; constitueixen els elements fonamentals dels ecosistemes, perqu
permeten la installaci daltres espcies (tal
com passa amb els arbres i els boscos, amb
els coralls i els esculls corallins, etc.). Daltres
espcies, malgrat la seva abundncia, sembla
que no tenen un rol tan important, i (potser
perqu no les coneixem b) semblen banals
i fins i tot repetides o substitubles: si no hi
fossin, potser lecosistema del qual formen
part no sen ressentiria (fig. 4).
Encara unes altres espcies, malgrat que
no sn molt nombroses, tenen un paper essencial, perqu exerceixen un control sobre la
resta, fins al punt que hom les ha considerat
espcies clau: sense elles tot lecosistema (o
una bona part dell) sesfondraria o canviaria
radicalment; els depredadors i els organismes
patgens en serien exemples. Daltres, finalment, i precisament perqu sn poc abundants, rares, acantonades en hbitats reduts,
semblen els darrers representants de nissagues que potser en un temps foren prsperes, per que ara (per les raons que siguin, no
sempre conegudes), semblen estar en la recta
final dun procs dextinci, que daltra banda
s general en totes les espcies, si b pot produir-se al cap de molts milions danys.
(Sense adonar-nos-en, hem fet servir el terme ecosistema, que conv definir: s el conjunt despcies que viuen en un determinat
ambient: un bosc, un llac, un mar, etc.; ms
el seu entorn inanimat, geolgic, fsic, qumic,
etc., ms les interaccions entre aquestes espcies, des de la simple coexistncia fsica
fins a la depredaci, passant per tota mena
de relacions ms o menys complexes, com
la competncia, la simbiosi i el mutualisme;
ms les interaccions entre les espcies i lentorn inanimat. Es tracta, doncs, dun concepte
teric, per ben real. El podrem comparar a
societat en els afers humans, o comer, o

Espcies rares (p. ex.,

carnvors, pollinitzadors,
grmens, etc.)

Impacte total de les espcies

teixa composici de latmosfera, la formaci

del sl, la depuraci daiges, sls i aire contaminats, el mateix clima, etc.) o b la producci de recursos naturals (aliments, medecines,
materials de construcci, etc.) dels quals, ms
conscientment, ens apropiem. Els diferents
ecosistemes, i la biosfera sencera, depenen
en mesura ms gran o ms petita de les espcies dssers vius, i nosaltres, com una espcie ms que som, tamb.

Espcies rares
(p. ex. plantes silvestres, papallones,
molses, etc.)

Espcies dominants (p. ex. arbres,

grans herbvors, macrfits, gramnies, etc.)

Espcies comunes de poc

impacte (p. ex. arbres del
sotabosc, arbusts, herbes, etc.)

Biomassa proporcional de les diferents espcies

Figura 4. Podem classificar les espcies dorganismes

en quatre grans grups, segons que siguin importants
per a lecosistema a causa de la seva abundncia,
que no ho siguin malgrat la seva abundncia, que
no siguin importants perqu sn molt escasses, o que
ho siguin malgrat que el seu nombre sigui redut;
aquestes darreres sn les espcies clau
(de Primack i Ros, 2002).

encara civilitzaci. Aix ens permet recordar

tamb unes altres aproximacions a fi dentendre el paper de les espcies i les seves abundncies respectives. All que fan les diferents
espcies dorganismes en el seu entorn es
pot assimilar a all que fem els humans en les
nostres societats: hi ha diferents professions,
algunes fonamentals, altres no tant; alguns
oficis sn duts a terme per uns pocs especialistes, altres, potser menys complexos, tenen
una multitud de persones que els practiquen,
millor o pitjor; sn generalistes i, per aix mateix, intercanviables i/o prescindibles...).
Mentre que ja fa temps que se sap que
certes regions sn molt diverses (les selves
tropicals, els esculls de corall) i que altres
funcionen amb un nombre redut despcies,
descobriments recents han obert finestres
insospitades a la riquesa biolgica en rees
geogrfiques que se suposaven ben investigades o b que es consideraven inhspites
per a la vida. Aquest s el cas dels anomenats ecosistemes microbians litoautotrfics
subsuperficials, constituts per bacteris i fongs
que ocupen porus de roques gnies situades a
certa profunditat de la superfcie terrestre (fins
a 3 km i ms), i que obtenen energia de substncies qumiques inorgniques, sense necessitat dentrades orgniques procedents de la
superfcie.
Una cosa similar passa amb els oasis
abissals, illes frtils en un entorn realment
desrtic: el fons preg del mar en el qual es
genera lescora terrestre. Al voltant de les
fumaroles hidrotermals que aboquen aigua
de mar rescalfada a desenes o centenes de
graus i que funcionen com a guisers continus, hom va descobrir fa dues dcades una
comunitat formada per estranys cucs i altres

animals, desconeguts fins llavors per la cincia. No noms hi havia espcies noves, sin
grups taxonmics nous. All que fu extraordinria aquella troballa, a ms de labundncia dorganismes en contrast amb la pobresa
dels fons abissals de tots els oceans, era que
les xarxes trfiques que formen no es basen,
com les ms comunes, marines i terrestres, en
la fotosntesi de les plantes. Aqu els productors primaris sn bacteris quimiosinttics, que
obtenen energia dels metalls reduts (especialment el sofre) i dissolts en laigua expulsada
per les fumaroles, i que viuen lliures en el medi
o b formant estranyes simbiosis amb diferents espcies dinvertebrats.
Tamb els recs o canyons submarins, els
guyots o muntanyes i altres accidents que saixequen des del fons del mar contenen, segons
estudis recents, faunes diferents de les dels
fons circumdants, amb exemples despeciaci mltiple, la qual cosa recorda el que ja fa
temps que se sabia de terra, on les valls allades de les altes serralades, els tepuis i les illes
oceniques sn seu dendemismes faunstics i
florstics. A terra, lestudi drees geogrfiques
remotes est produint la majoria de troballes
despcies noves, principalment insectes i
plantes; en alguns casos, per, aquests descobriments sorprenen perqu corresponen a
animals grans, que han passat desapercebuts
fins fa quatre dies per la cincia. Els casos
ms coneguts sn les troballes de mamfers,
ocells, amfibis i rptils en regions selvtiques
de tot el mn. Quelcom de semblant ha passat en els oceans, on hom ha descobert recentment espcies gegants, des de bacteris
(gegants perqu sn visibles a simple vista:
fan un o dos mm) a calamars i taurons. Algunes daquestes espcies de les quals fa quatre
dies la cincia no en sabia res tenen un paper
ecolgic important: un cianobacteri del picoplncton mar, Prochlorococcus marinus, pot
assolir abundncies notables (fins a 100.000
cllules ml-1), i la seva activitat fotosinttica
podria suposar al voltant dun ter de la producci primria total dels oceans.
Una tasca ingent
Mentre que un esfor ms gran de prospecci i ls deines moleculars amplia el
catleg taxonmic de la biodiversitat, tamb
es fa evident que per dur a terme lenorme
tasca de catalogar tota la diversitat biolgica
dels diferents ecosistemes de la Terra caldran
dcades, sin segles, si es fa al ritme actual. La situaci s especialment greu perqu
la florida de determinades branques de la
biologia (molecular, gentica, ecologia, etc.)
ha fet que linters dels joves bilegs per la
taxonomia minvs; actualment sn molts els
grups taxonmics que noms compten amb
un sol especialista, o un parell a tot estirar,

en tot el mn, i sovint es tracta de professionals propers a jubilar-se. La soluci pot

raure en iniciatives com les que ha posat en
marxa lInstituto Nacional de Biodiversidad
de Costa Rica i altres centres similars, en especial en pasos en qu hi ha punts calents
delevada riquesa faunstica i florstica (regions tropicals, mediterrnies i altres). En les
recerques que promouen aquests centres, el
primer triatge i classificaci provisional dels
exemplars recollectats el fan parataxnoms,
persones amb poca formaci formal en taxonomia, per bons coneixedors de la fauna o
flora locals; posteriorment, els especialistes
de laboratoris, universitats i museus de tot el
mn completaran la feina ms delicada. Lestabliment de bases de dades posades contnuament al dia i amb bones imatges morfolgiques i anatmiques, i la seva consulta
mitjanant Internet, com la que promou la All
Species Foundation, aix com lintercanvi rpid dinformaci entre especialistes i afeccionats que la Xarxa mundial permet, hauran de
contribuir a facilitar aquest cens total, utpic
per necessari, de la biodiversitat.
Potser hem fet tard
Resulta tristament irnic que el coneixement que comencem a tenir de la biodiversitat del planeta i del seu important paper per al
funcionament del mn i per als nostres propis
afers arribi en el moment de la histria en qu la
nostra espcie est agredint aquesta biodiversitat en tots els fronts possibles: destruint hbitats (especialment les selves tropicals, per
tamb els boscos i les rees humides i litorals
arreu), eliminant directament unes espcies
ms frgils i afavorint-ne unes altres (domstiques, antropfiles, plaga, males herbes; espcies banals, en suma), contaminant el medi,
exhaurint el que per a nosaltres sn recursos
naturals, per per als ecosistemes sn peces
fonamentals del seu funcionament. Arrencant
indiscriminadament pgines senceres daquell
diccionari del smil, fins i tot abans dhaver-nos
preocupat de saber qu contenien. I fent-ho en
un moment histric en qu la humanitat t problemes greus per alimentar prop de dos teros
de la seva poblaci creixent.
Els ecosistemes simplificats per lhome
(camps de conreu, rius contaminats, ciutats,
boscos i litorals) funcionen amb un nombre
despcies (i dinteraccions entre elles) menor
que els ecosistemes no alterats (o poc alterats,
ja que la petjada de la nostra espcie abasta
prcticament tots els racons del planeta). Per
no sabem fins on podem seguir perdent biodiversitat i, conscients que la que fins ara sha
descrit s noms una fracci petita del total
possible que hom ha estimat, s obligat ser
prudents i aplicar, abans no sigui massa tard,
el principi de precauci.

marines
daiges continentals
terrestres

1000

800

600

400

200

Mamfers

Ocells

Rptils

Amfibis

Peixos

Aranyes Crustacis Insectes Molluscs

Figura 5. El nombre despcies amenaades (en grau divers, des damenaces lleus fins a trobar-se prop de
lextinci) s molt elevat, i no para de crixer.

Els esforos que hom dedica a lestudi detallat dalgunes espcies han posat de manifest la seva precria situaci (fig. 5); el mateix
pot dir-se de determinades comunitats, en
qu lerosi de la biodiversitat s extrema (els
manglars i els esculls corallins entre les marines, les pluviselves tropicals, els ecosistemes
mediterranis, els llacs tectnics i les illes oceniques entre les terrestres). Sn cada cop ms
nombrosos els casos despcies de vertebrats
(principalment mamfers i ocells) les poblacions dels quals compten amb un nombre tan
redut dindividus que la seva continutat s
inviable. Algunes daquestes espcies (com el
rinoceront negre, el tigre de Bengala, la pantera de les neus, etc.) tenen ms exemplars
residents en zoolgics i circs que en la natura.
Les espcies de lanomenada megafauna
carismtica (animals grans que la nostra espcie admira), com el panda (fig. 6), el tigre, el
gorilla de muntanya, el vell mar de la Mediter-

rnia, lguila calba, etc., tenen un paper doble.

Per un cant, sn espcies fonamentals en els
seus ecosistemes, en alguns casos espcies
clau, de les quals en depenen moltes altres, i
amb elles el bon funcionament de la comunitat
sencera; per un altre, sn atractives per al gran
pblic i, per aix mateix, capaces de generar
campanyes de protecci per a elles i els seus
hbitats. Aix les fa ms conegudes, i alhora
serveixen com a indicadores de lestat de conservaci despcies i hbitats i de lesfor que
fa la nostra societat per a protegir-les. Per aix
s preocupant que la situaci de moltes delles
sigui terminal, en el sentit de trobar-se a un pas
de lextinci. Aquest s el cas del linx a la pennsula Ibrica, segurament lnica espcie de
mamfer gran en perill dextinci actualment a
Europa (que ha vist desaparixer moltes altres
espcies, o que les conserva en condicions
fora protegides: s, cavall de Przewalski, bis
europeu, trencals, etc.; fig. 7) .

Figura 5. El WWF (Fons Mundial per a la Natura) ha

triat el panda, un animal emblemtic, com a logo i
mascota.

Figura 6. Ls ha estat reintrodut al Pirineu, i encara

conserva poblacions redudes a les muntanyes
cantbriques. Malgrat tractar-se dun animal tmid
i que passa els llargs mesos de lhivern amagat, la
seva presncia no s ben vista per alguns sectors de
la poblaci. Com altres espcies, per, s una pea
fonamental del seu ecosistema i una prova de la seva
salut ambiental.

El drama de la prdua per extinci dalgunes daquestes espcies no s noms esttic

o cientfic (per la desaparici dorganismes
nics i irrepetibles, que sn la resposta evolutiva a ladaptaci a determinats ambients), ni
noms tic (la nostra espcie sol ser la causant daquestes extincions i, per tant, en tenim
una responsabilitat collectiva.). Ms preocupant resulta la prdua de la funci ecolgica
que aquestes espcies acomplien en el seu
entorn, que no sempre pot ser substituda. Per
exemple, a la sabana africana, els ramats de
bestiar domstic que shi van introduir des de
la colonitzaci europea i que shi mantenen,
no produeixen ni la meitat de carn per hectrea que els ungulats autctons, sn molt ms
susceptibles a les malalties que aquells i degraden la vegetaci natural de manera irrecuperable.
Cascades derosi
Tamb s greu la generaci defectes en
cascada, que poden transformar completament la fesomia, lestructura i les funcions de
les comunitats afectades. En aquest sentit,
hom creu que la desaparici o rarefacci, en
una gran majoria per causes antrpiques, dels
grans animals terrestres i aqutics, ja fossin
herbvors o carnvors, en els darrers onze mil
anys (data aproximada de la gran expansi de
lespcie humana per tots els continents, desprs de la retirada dels gels al final de la darrera glaciaci), va transformar de manera drstica els ecosistemes terrestres i aqutics. Una
cosa similar est passant en lactualitat amb la
intrusi humana en les regions tropicals de tot
el planeta, amb la sobrepesca que espleta un
calador rere un altre en els mars de tot el mn,
i amb el comer despcies extiques, vives,
naturalitzades o en forma desquelets o parts
dures (banyes, closques, etc.).
Els impactes daquestes malvestats produeixen canvis notables en els ecosistemes;
aquest seria el cas de les proliferacions de
meduses, que semblen haver-se multiplicat en
els darrers anys, i que no sols sn molestes
per als banyistes a lestiu, sin que en alguns
ecosistemes han substitut els grans peixos
com a depredadors dels peixos petits i els
seus estadis larvaris, amb limpacte que aix
suposa no noms per a les comunitats naturals, sin tamb per als recursos pesquers.
Una de les causes daquestes proliferacions
de meduses s la reducci dels seus depredadors (tortugues marines i peixos), per una
altra s lexcedent important de plncton, que
no s consumit pels peixos que no parem de
sobrepescar des de fa segles.
Hi ha iniciatives esperanadores. El nombre drees protegides en les quals simpedeix totalment o es limita molt lexplotaci
de recursos naturals, a terra i al mar, no para

10

de crixer (una altra cosa s leficcia de la

protecci; sovint sha criticat els parcs de
paper, en el sentit que noms estan protegits sobre el paper, per no tenen pressupostos suficients, ni vigilncia, ni recerca).
Lecoturisme, la visita a algunes daquestes
rees protegides, produeix molts ms beneficis que lexplotaci convencional de les
espcies danimals i plantes (per la mateixa
freqentaci dels visitants daquests parcs
o reserves s, tamb, una de les causes de
degradaci, i conv regular-la i salvaguardarne sempre algunes parts, o santuaris, on la
visita no sigui possible).
Ladquisici de territoris naturals per part
de governs, organitzacions diverses o particulars per detreurels del desenvolupament
agrcola o urb, o de lexplotaci forestal, s
una estratgia til, i no noms en pasos en
vies de desenvolupament. Moltes ONG proteccionistes, empreses compromeses amb
el medi ambient, fundacions i particulars paguen preus relativament assequibles que permeten adquirir milers o milions dhectrees de
selva o bosc, la protecci de les quals es pot
negociar amb els governs dels pasos implicats. La bioprospecci (recerca de substncies naturals en espcies danimals i plantes)
ha fornit centenars de noves molcules que,
produdes per organismes terrestres i marins,
tenen caracterstiques que les fan tils com
a medecines; adonar-se que la biodiversitat
pot ser rendible industrialment ajudar tamb
a conservar-la.
Qu hi podem fer?
Per el ritme al qual serosiona i es perd
biodiversitat s, ara per ara, superior als esforos per a conservar-la; reduir la prdua de biodiversitat a les escales local, regional i global
implica aconseguir la protecci, el rescabalament, la restauraci, la gesti racional i sostenible del patrimoni que suposa la biodiversitat.
I aix caldr fer-ho mitjanant una hbil barreja de recerca cientfica per conixer millor els
components i el paper de la biodiversitat; dinversi de capital per crear mercats sostenibles
en lloc dels consumidors i malbaratadors que
ara tenim; i de governana per promoure la difcil coexistncia entre creixement econmic i
conservaci. La conservaci de la biodiversitat requereix de lesfor de tothom i en tots
els mbits. Cal un canvi dactituds al treball,
com a professionals, a casa o al carrer, com
a ciutadans, per tamb quan actuem com a
consumidors, com a turistes o com a electors.
Qualsevol de les nostres decisions acaba incidint, a curt o llarg termini, sobre la conservaci de la diversitat biolgica, i ja que no hi
ha decisions neutres, s assumint plenament
la nostra responsabilitat, i des del primer moment, com contribuirem a la millora de la con-

servaci de la diversitat biolgica a Catalunya

i, per extensi, al mn.
I quina responsabilitat hi t, el ciutad
com, en la prdua de biodiversitat?, es pot
preguntar el lector. I, per tant, quines coses
podem fer per evitar-la o reduir-la? Deixant
de banda que aquest ciutad imaginari sigui
caador, pescador, pirman, etc., i, llavors,
atempti directament contra la biodiversitat,
cal tenir en compte que tots som, en major o
menor mesura, consumidors duns recursos
que, directa o indirectament, afecten la integritat despcies i ecosistemes. En posar
alguns exemples, que la consulta de llibres i
articles sobre el tema (com els que sinclouen
a la bibliografia), o la simple lectura diria de la
premsa, poden ampliar fcilment.
s al nostre abast
s encara recent el desmantellament de les
parades danimals extics que durant dcades
han estat installades a la Rambla barcelonina.
Els animalets que shi venien, alguns dells illegalment (perqu eren espcies protegides),
suposaven una fracci petita dels que shavien
capturat en els seus hbitats originals, selves i
boscos de tot el mn, perqu molts dells morien en el procs de captura, transport i manteniment. I aquests animals feien la seva funci
en el seu hbitat natural, i encara molts dells,
una vegada comprats per ciutadans ingenus,
es van escapar (cas de cotorres i serps) o van
ser abandonats perqu en crixer es tornaven
perillosos (tortugues i caimans), etc. I en trobarse en un ambient ali potser han acabat morint,
o b shi han adaptat i fan destrosses de tota
mena, en els nostres rius (les tortugues de Florida desplacen les autctones), en els conreus
(les cotorres malmeten els fruiterars), etc. El
comer danimals extics (que no sha acabat
amb leliminaci daquelles parades) malmet
els ecosistemes dorigen i els darribada.
Encara hi ha un espoli de biodiversitat ms
criticable que aquest dels animals extics de
companyia. Conquilles de molluscs, coralls
(madrpores tropicals i corall mediterrani), plomes docells, vori, mans de gorilles, banyes
de rinoceront i penis de tigre i foques, entre
altres andrmines, suposen un delme continu
de biodiversitat per assolir finalitats absolutament prescindibles (objectes de decoraci),
quan no clarament falses (els suposats efectes afrodisacs o curatius, segons la farmacopea asitica). A mig cam entre aquest espoli i el de la caa cal situar la recollecci de
plantes remeieres, vesc i molsa (per celebrar
les festes nadalenques!), la captura docells
cantaires i altres disbarats que demostren no
noms unes arrels neoltiques en els nostres
costums, sin una ignorncia supina del paper daquests organismes en els seus hbitats
naturals.

Consumidors
terciaris

10 J

Consumidors
secundaris

100 J

Consumidors
primaris
Productors
primaris

1.000 J

10.000 J
1.000.000 J denergia lluminosa

Figura 8. La biomassa (o lenergia, com aqu sillustra)

de cada nivell trfic s aproximadament la desena
part de lanterior, de manera que si explotem un nivell
molt alt de lecosistema disposarem de menys energia
que si explotem un nivell inferior.

Els habitants de les ribes de la Mediterrnia som grans consumidors de peix, que
darrerament no s tan abundant en el nostre litoral i que arriba als mercats procedent
de gaireb tot el mn. Hi ha, doncs, una explotaci de pesqueres llunyanes per abastar
els nostres mercats. Per s que, a ms, els
peixos que normalment mengem solen ser
carnvors de primer, segon o tercer nivell,
labundncia dels quals s molt ms petita
que la dels herbvors. (A terra, en general,
ens alimentem de plantes i herbvors, s a dir,
dels nivells primer i segon de les pirmides
trfiques, ms abundosos; fig. 8). Una mesura ben senzilla per reduir la pressi sobre les
poblacions daquests peixos seria menjar de
preferncia espcies situades ms avall en la
pirmide trfica, planctfagues (com la sardina i altre peix blau, ben saludables daltra
banda). Al mateix temps, reduirem la prdua
despcies controladores del seus ecosistemes, com sn els carnvors arreu (fig. 9).
Hi ha, tamb, a disposici dels interessats,
llistats despcies de peixos (i altres animals)

Figura 9. Sovint, les nostres activitats (caa, pesca,

contaminaci, etc.) eliminen espcies situades en els
nivells ms alts de les pirmides alimentries, que
llavors no poden exercir el control sobre els altres
nivells. El resultat pot ser un capgirament catastrfic
de lecosistema, com sha esdevingut en eliminar llops
a terra i grans depredadors aqutics en llacs i mars.
(Les fletxes indiquen el sentit dels canvis: augment o
reducci de les poblacions).

11

Figura 10. Als Estats Units, el 20% del moresc cultivat s convertit en biocombustible (etanol); en conseqncia,
el preu del moresc puja. Molts cultivadors de soja planten moresc, que es paga millor. La collita de soja baixa i
el preu puja. Per cobrir la demanda, els pagesos de Brasil transformen terres de pastures en camps de soja. Els
ramaders desplaats desforesten la selva o transformen la sabana en pastures, que destrueixen rees naturals i
alliberen carboni. Les conseqncies sn molt negatives per a la biodiversitat.

Pitjor

Millor

Ecosistema protegit parcialment

Ecosistema protegit completament

Reserva petita

Reserva gran

Reserva fragmentada

Reserva ntegra

Nombre redut de reserves

Nombre elevat de reserves

Reserves allades

Reserves connectades

Reserves allades

Passeres per facilitar el moviment

Protecci d'un hbitat uniforme

Protecci de diversos hbitats

Forma irregular de la reserva

Forma arrodonida de la reserva

Noms reserves grans

Barreja de reserves grans i petites

Reserves gestionades individualment

Reserves gestionades conjuntament

STOP

Exclusi de la poblaci humana

Integraci de la poblaci, amb rees

concntriques d'esmortement

Figura 11. Si es vol que funcionin, les rees protegides han de complir una srie de funcions que difcilment
es poden assolir en pasos humanitzats de fa temps, com els europeus en general i Catalunya en particular (de
Primack i Ros, 2002).

el consum de les quals s innocu per a lecosistema, i daltres (com la tonyina) que estan
greument amenaades i tenen els dies comptats. El ciutad consumidor de peix (o del que
sigui) no hauria dignorar aquesta situaci.

12

El mateix es pot dir daltres recursos lexplotaci dels quals impacta directament sobre
els hbitats naturals. La major part de la desforestaci de selves a lfrica i sia s per obtenir fustes precioses (que acabaran formant

part dels mobles que es venen a tot el mn), o

b per establir-hi plantacions de cacau, caf o
altres plantes dels productes de les quals ens
beneficiem, o encara per extreure minerals necessaris per a la indstria de la telefonia mbil
i dels ordinadors, per exemple. s clar que no
podem prescindir dalguns daquests productes, per podem comprar noms aquells que
entitats dignes de confiana ens certifiquin
que shan produt sense malmetre els hbitats
naturals, s a dir, duna manera sostenible.
En canvi, les selves i boscos tropicals i
subtropicals americans sembla que pateixen
especialment lembranzida de la desforestaci per obtenir-ne pastures, o b conreus
de moresc (que potser servir per fer biocombustibles), o b de soja, que avui dia s
omnipresent en tots els nostres aliments (fig.
10). s clar que una dieta equilibrada comprn tamb la protena de la carn, per els
ciutadans de pasos occidentals abusem del
consum de carn de bov (i per aix cal obrir
noves pastures a ramats cada cop ms nombrosos); s clar que cal substituir el petroli,
que ja t data de caducitat, amb altres combustibles, per segurament no a costa de
malmetre els hbitats naturals per plantar-hi
canya de sucre o moresc. s clar que la soja
t un contingut protenic elevat, per aix no
justifica transformar boscos i matollars en
camps immensos de soja. I aix podrem seguir amb molts recursos que, usats de manera ms curosa i sostenible, no suposarien una
erosi tan gran de la biodiversitat com la que
estem patint. Si la nostra petjada ecolgica
s excessiva, eliminar-ne la part que s total
o parcialment prescindible ajudaria a rescabalar els ecosistemes que, des de fa segles,
estem degradant.

- Fer una gesti i explotaci sostenibles de

les poblacions de plantes i animals aqutics.
- Reduir significativament la pressi antrpica sobre els esculls de corall.
- Eradicar, o controlar adientment, determinades espcies extiques invasores.
- Augmentar fins al 17 per cent, almenys,
la superfcie terrestre protegida, i fins el
10 per cent, almenys, la superfcie litoral i
marina (fig. 11).
- Evitar lextinci despcies greument amenaades (fig. 12).
- Reduir la contaminaci fins a nivells innocus per als ecosistemes i la biodiversitat.
- Reduir a la meitat, i si s possible ms, la
taxa de prdua dhbitats naturals (fig. 13).
- Restaurar almenys el 15 per cent dels ecosistemes degradats.
- Eliminar els subsidis a activitats que directament o indirecta afecten negativament la
biodivesitat.
s desperar que quan, dac a una dcada,
es reuneixi una nova conferncia de les parts
per comprovar els avenos fets en aquests
camps, els resultats daquests objectius siguin ms optimistes del que han estat a Na-

Quin futur ens espera?

Les perspectives de futur, per, no sn bones. Estem lluny dassolir lexplotaci sostenible dels recursos del planeta, i cada cop som
ms gent, que cal alimentar i que demanda
un nivell de vida que sacosti almenys al dels
pasos desenvolupats. Comenava larticle
explicant que el 2010 ha estat declarat Any
Internacional de la Biodiversitat; quan loctubre de lany passat la 10 conferncia de les
parts del Conveni sobre la Biodiversitat es va
reunir a Nagoya per constatar els avenos que
shavien fet des de la conferncia anterior, els
governs van reconixer que no shavia assolit
lobjectiu general que implicava una reducci
significativa de la prdua de biodiversitat, malgrat alguns xits locals i menors i una tendncia a una ms gran conscienciaci de persones i governs.
Entre els nous objectius, que caldr assolir
el 2020, els pasos signants del Conveni sobre
la Biodiversitat han establert ara els segents:

Figura 12. Per al gran pblic, el comandant JacquesIves Cousteau i Flix Rodrguez de la Fuente (entre
altres personatges meditics) foren els grans
divulgadors de les meravelles de la natura. Mentre
que no pot negar-se que feren interessar per la
biodiversitat a moltssima gent, tamb s cert que la
presentaren de manera massa esbiaixada, amb un
pes excessiu dels grans animals i oblits freqents dels
processos ecosistmics fonamentals (original de JoanAlbert Ros, en Ros, 2004).

13

Fig. 13. Caldr replantejar la funci de molts centres

de recerca i conservaci de la biodiversitat, aix com
el ritme amb qu treballen. Mentre els experts es
dediquen a estudis aprofundits dalgunes poques
espcies escollides, els hbitats naturals de tot el
mn sesfondren davant lembranzida de la intrusi
humana (original de Merc Canals, en Ros, 1997).

goya. Ens hi juguem no noms la persistncia

de la varietat dorganismes del planeta, sin
els serveis ambientals que produeixen, que
ens sn absolutament necessaris. I tamb la
nostra pervivncia com una espcie ms de
la biosfera.
Bibliografia
Barbault, R. (2008). El elefante en la cacharrera. El hombre en la biodiversidad. Laetoli,
Pamplona.
Bascompte, J. i Jordano, P. (2008). Redes mutualistas de especies. Investigacin y ciencia, 384: 50-59.
Bells, X. (1996). Entendre la biodiversitat. La
Magrana, Barcelona.
Bells, X. (1998). Supervivientes de la biodiversidad. Rubes, Barcelona.
Boada, M. i Capdevila, L. (2000). Barcelona.
Biodiversitat urbana. Ajuntament de Barcelona, Barcelona.
British Museum. (1982). La natura en acci.
Introducci a lecologia. Ketres, Barcelona.
Broswimmer, F.J. (2005). Ecocidio. Breve historia de la extincin en masa de las especies. Laetoli, Pamplona.
Brown, L.E. (2009). Crisis alimentarias. Una
amenaza para la civilizacin? Investigacin

14

y ciencia, 394: 74-81.

Carreras, C. (ed.). (2004). Atles de la diversitat.
Enciclopdia Catalana, Barcelona.
Carson, R. (2010). Primavera silenciosa. Crtica, Barcelona.
Colinvaux, P.A. (1983). Por qu son escasas
las fieras. Blume, Madrid.
Collins, M. (ed.). (1994). Selves tropicals. Biosfera, 2. Enciclopdia Catalana, Barcelona.
Cox-Foster, D. i Engelsdorp, D. van. (2009).
Salvar la abeja melfera. Investigacin y
ciencia, 393: 22-29.
Daily, G. (2010). Prdida de biodiversidad. Investigacin y ciencia, 405: 50.
Diamond, J.M. (1998). Armas, grmenes y
acero: La sociedad humana y sus destinos.
Debate, Madrid.
Diamond, J.M. (2006). Colapso. Por qu unas
sociedades perduran y otras desaparecen.
Debate, Barcelona.
Donlan, C.J. (2007). Recuperacin de la fauna
pleistocnica. Investigacin y ciencia, 371:
78-86.
Earle, S.A. (1995). Sea Change. A Message of
the Oceans. Putnam, Nova York.
Ehrlich, P.R. i Ehrlich, A.H. (1987). Extincin (2
vols.). Salvat, Barcelona.
Eldredge, N. (2001). La vida en la cuerda floja.
La humanidad y la crisis de la biodiversidad. Tusquets, Barcelona.
Ellis, R. (2008). El atn rojo en peligro. Investigacin y ciencia, 380: 78-86.
Fagan, B. (1999). Floods, Famines and Emperors. El Nio and the Fate of Civilizations.
Basic Books, Nueva York.
Gende, S.M. i Quinn, T.P. (2006). Los peces y el
bosque. Investigacin y ciencia, 361: 80-85.
Gibbs, W.W. (2002). La extincin de las especies. Investigacin y ciencia, 304: 53-61.
Gleich, M., Maxeiner, D., Miersch, M. i Nicolay, F. (2001). Las cuentas de la vida. Life
Counts. Un balance global de la naturaleza.
Galaxia Gutenberg, Crculo de Lectores,
Barcelona.
Goldschmidt, T. (1998). Darwins Dreampond.
Drama in Lake Victoria. MIT Press. Cambridge, Mass.
Kareiva, P. i Marvier, M. (2007). El hombre en
los programas de conservacin. Investigacin y ciencia, 375: 12-20.
Kunzig, R. (2007). La exploracin del mar. La
extraordinaria historia de la oceanografa
Laetoli, Pamplona.
Margalef, R. (1980). La Biosfera: entre la termodinmica y el juego. Omega, Barcelona.
Margalef, R. (1982). La teora ecolgica y la
prediccin en el estudio de la interaccin
entre el hombre y el resto de la biosfera.
In: H. Sioli (ed.), Ecologa y proteccin de la
naturaleza. Conclusiones internacionales,
pp. 306-355. Blume, Barcelona.
Margalef, R. (1983b). La ciencia ecolgica y
los problemas ambientales, tcnicos, so-

ciales y humanos. In: H. Echechuri (ed.),

Diez aos despus de Estocolmo, pp. 2187. CIFCA, Madrid. (Reimprs dins El desafio ecolgico. Ecologa y humanismo.
Universidad Pontificia de Salamanca, Salamanca. 1985).
Margalef, R. (1985b). LEcologia. Diputaci de
Barcelona, Servei del Medi Ambient, Barcelona (versi castellana de 1989. La Ecologa. Diputaci de Barcelona, Servei del
Medi Ambient, Barcelona).
Margalef, R. (1987). Divagacions sobre el concepte de conservaci. Arrels, 19: 6-11.
Margalef, R. (1990). La diversidad biolgica y
su evolucin. Panda, 29: 4.
Margalef, R. (1992). Planeta azul: Planeta verde. Prensa Cientfica, Barcelona.
Margalef, R. (1994). Diversity and biodiversity:
Their possible meaning in relation with the
wish for sustainable development. An. Academia bras. Ci., 66(Supl. 1): 3-14.
Martn Esquivel, J.L. i Fernndez Palacios,
J.M. (2001). Conservacin y desarrollo: el
difcil equilibrio. In: J.M. Fernndez Palacios i J.L. Martn Esquivel (eds.), Naturaleza
de las islas Canarias. Ecologa y conservacin, pp. 423-428. Turquesa, Santa Cruz
de Tenerife.
McGoodwin, J.R. (1990). Crisis in the World
Fisheries. People, Problems, and Policies.
Stanford University Press, Stanford.
Moyer, M. (2010). Agotamiento de los recursos naturales. Investigacin y ciencia, 410:
68-75.
Norton. B.G. (ed.). 1986. The preservation of
species. The value of biological diversity.
Princeton University Press, Princeton.
Pauly, D. i Watson, R. (2003). Mares esquilmados. Investigacin y ciencia, 324: 16-22.
Pimm, S.L. i Jenkins, C. (2005). Conservacin
de la biodiversidad. Investigacin y ciencia,
350: 34-41.
Porritt, J. (2003). Actuar con prudencia: ciencia y medio ambiente. Naturart, Barcelona.
Primack, R.B. i Ros, J.D. (2002). Introduccin
a la biologa de la conservacin. Ariel, Barcelona.
Repetto, R. (1992). Los activos ambientales
en la contabilidad nacional. Investigacin y
ciencia, 191: 6-12.
Rey, J.M. (2009). La rareza de las especies. Investigacin y ciencia, 392: 62-69
Romero, J. (2004). Posidnia: els prats del
fons del mar. Ajuntament de Badalona, Badalona.
Ros, J.D. (1994). La salud del mar Mediterrneo. Investigacin y ciencia, 215: 66-75.
Ros, J.D. (1995). La nostra ecologia de cada
dia. Curial, Barcelona.
Ros, J.D. (1997). Trossos de natura inacabats.
La Magrana, Barcelona.
Ros, J.D. (1999a). Rots de vaca i pets de
formiga. Reflexions sobre medi ambient.

Thasslia. Barcelona.
Ros, J.D. (1999b). La extincin de especies.
In: Los desafos ambientales. In: M. Novo
(ed.), Reflexiones y propuestas para un
futuro sostenible, pp. 271-301. UNESCO
Universitas, Madrid.
Ros, J.D. (2001a). Vora el mar broix. Problemtica ambiental del litoral mediterrani.
Empries, Barcelona.
Ros, J.D. (2001b). La natura marradeja. Rubes,
Barcelona.
Ros, J.D. (2002). Seguimiento ecolgico de
reservas marinas: objetivos, metodologa
y resultados de una dcada de estudio de
las islas Medes (Girona). In: C. Castell, J.
Hernndez i J. Melero (eds.), La investigacin y el seguimiento en los espacios naturales protegidos del siglo XXI, pp. 51-58,
108-113. Monografies, 34. Diputaci de
Barcelona.
Ros, J.D. (2002). Para qu sirve la biodiversidad marina? In: M. Cataln (ed.), Ocanos
III Milenio. Libro de ponencias, pp. 43-52.
FOMAR, Madrid.
Ros, J.D. (2004). El segle de lecologia. Bromera, Alzira.
Ros, J.D. (2007). Laltra meitat del medi ambient. Almuzara, Crdova.
Ruh, A. (2007). Natura al teu jard. Brau, Figueres.
Safina, C. (1996). Las pesqueras mundiales,
en peligro. Investigacin y ciencia, 233:
6-14.
Terradas, J., Prat, N., Escarr, A. i Margalef, R.
(eds.). (1989). Sistemes naturals. In: R. Folch
(ed.), Histria Natural dels Pasos Catalans
XIV. Enciclopdia Catalana, Barcelona.
Vil, M. (2001). Causes i conseqncies de
les invasions biolgiques. In: E. Castells i
J. Terradas (eds.), Aula dEcologia. Cicles
de conferncies 1999 i 2000, pp. 131-135.
Ajuntament de Barcelona i Universitat Autnoma de Barcelona, Barcelona.
Vil, M., Rod, F. i Ros, J.D. (eds.). (2004).
Jornades sobre Biodiversitat i Conservaci Biolgica. Seminar on Biodiversity and
Biological Conservation. Institut dEstudis
Catalans, Barcelona.
VV.AA. (2004). Biodiversidad. Prensa Cientfica, Barcelona.
VV.AA. (2010). Conservacin de la biodiversidad. Prensa Cientfica, Barcelona.
Wasser, S.K., Clark, B. i Laurie, C. (2010). La
senda del marfil. Investigacin y ciencia,
402: 76-83.
Wilson, E.O. (1986). La biodiversidad, amenazada. Investigacin y ciencia, 158: 64-71.
Wilson, E.O. (1994). La diversidad de la vida.
Crtica, Barcelona.
Wilson, E.O. (2002). El futuro de la vida. Galaxia Gutenberg, Barcelona.
Wilson, E.O. (2006). La creacin. Katz, Buenos
Aires.

15