BUTLLET DE LORDE

FRANCISC SEGLAR
DE CATALUNYA
Any 20

18 de octubre de 2015

ofscat.jimdo.com

nm. 183

ofspompeia@hotmail.es

PROFESSI DE FRA VICEN

PROFESI DE FRA VICEN

De Terciari a Frare
Entrevista per Glria Barrete, recuperat de Catalunya Religi

A la tardor de 1205, mentre Sant Francesc pregava, el Senyor li va

prometre que aviat trobaria resposta a les seves preguntes. Pocs dies
desprs, passejant pels voltants d'Asss, Sant Francesc va passar per
l'antiga esglsia de Sant Dami i, commogut pel seu estat runs, va
entrar a pregar davant la imatge del Crist crucificat que presidia l'altar. Estant all el va envair, ms que altres vegades, un gran consol
espiritual. Sant Francesc va notar com el Senyor li parlava des de la
creu i li deia: "Francesc, no veus que casa meva s'esfondra? Vs i repara-la". Tots els bigrafs coincideixen a qualificar d'xtasi o visi
l'experincia de Sant Dami. Santa Clara escriu que va ser una "visita
del Senyor", que va consolar Francesc i li va donar l'impuls decisiu
per abandonar el mn.
Segles ms tard, Vicen Olls, aleshores pediatra d'uns seixanta anys,
visita Asss amb la seva famlia i es troba amb Sant Francesc, "amb la
seva petja", que el va transformar. Anys ms tard, a punt de complir
65 anys, donar el seu s definitiu al Sant i a la fraternitat caputxina
amb la celebraci de la seva professi solemne el divendres 9 d'octubre. El primer viatge a Asss li va trencar els prejudicis: "M'esperava
una ciutat que vivia dels sants, per em vaig trobar tot el contrari".
L'ambient, els llocs de Sant Francesc, el paisatge, les persones... el
portaran a Asss diverses vegades ms, fins que en una d'aquestes estades a l'esglesiola de Sant Dami sent la necessitat de "llenar la
cartera", tal com ell ho concreta, "tot i que no ho va fer perqu no
sabia com sortir d'Itlia sense diners". Una metfora per explicar el
sentiment de "desprendre's d'all material i de trobar-se amb Sant
Francesc".
Quan torna a Barcelona comena el seu cam de discerniment. Contacta amb el convent dels caputxins a prop del seu barri el de l'Ajuda al carrer de Sant Pere Ms Baix i demana unir-se a algun grup de
2

pregria. Comena a fer cam amb els terciaris i en un moment determinat sent la necessitat "de la fraternitat, de viure a Sant Francesc
amb els germans". Demana ingressar a l'Orde dels framenors Caputxins i, contra tot pronstic per les seves circumstncies vitals, l'admeten al noviciat. Divorciat de feia molts anys, de 60 anys, i amb un fill,
Olls creia que no seria possible ser religis, per ben al contrari.
Un cam de despullament
"M'he enamorat de Sant Francesc, m'agrada la seva manera d'entendre l'Evangeli i dur-lo a la prctica", afirma Olls. Pediatra de professi al CAP de Terrassa, desprs d'entrar al convent ha exercit puntualment. El primer any de postulantat va seguir exercint al CAP de
Premi de Mar, per ja al noviciat la seva dedicaci va ser exclusiva
pel convent: "Va ser llavors quan em vaig adonar que era incompatible, perqu un cop t'endinses en la nostra forma de vida la dedicaci
ha de ser total".
Una forma de vida que ell defineix "de seguiment a Jess a la manera
de Sant Francesc, pobre i humil, amb minoritat, senzillesa i amb els
germans". Un estil de vida en qu tot gira al voltant de Jess i en qu
la pregria s "la base, l'essncia, aquells moments del dia en qu et
poses ms a la presncia del Pare".
El divendres 9 d'octubre dia de la seva professi solemne far
tamb 5 anys del seu primer s a la fraternitat. "El divendres me'l
plantejo com una Acci de Grcies, una celebraci joiosa del cam
que he fet i que queda per fer". Un cam en qu ha comptat amb el
recolzament de tota la seva famlia, el del seu fill que coneix tota la
seva evoluci personal, el de la seva germana, nebots i incls el del
seu pare quan encara vivia. "Tamb el recolzament de persones que
no m'esperava, i el dels companys de la feina. Hi ha gent que vol venir divendres i que potser fa deu anys que vam treballar plegats,
tamb hi ha gent que no s gens religiosa i vindran a la celebraci,
aix fa molta illusi", explica Vicen Olls.
3

"El cam del religis s un cam de despullament, sento que divendres

arribo a aquest moment, moment de dir 'res importa, noms Nostre
Senyor' i estar al seu servei, a travs dels altres". Per no tot han estat flors i violes a la vida de fra Vicen Olls.
La comuni als divorciats dins l'Esglsia
Com a divorciat, independent quina fos l'acollida de l'Esglsia", va
haver-hi un temps que se sentia excls, "tot i que no vaig ser jo qui
va voler el divorci", matisa. Se sentia allunyat, no noms del sagrament de l'Eucaristia sin tamb de tota l'Esglsia en general. "Al cap
d'uns anys vaig ser cridat i acollit i quan em vaig trobar amb Sant
Francesc ja no vaig dubtar ni un moment a sentir-me acollit".
Davant la qesti de l'acollida als divorciats a l'Esglsia fra Vicen
Olls ho resumeix aix: "Em costa molt creure que Jess exclogui ning de la seva taula, tots estem cridats a participar de la taula del Senyor, i ms en l'Any de la Misericrdia". Olls recorda el que va dir
Jess: "No he vingut a cridar perfectes, sin que l'important s el
desig de Du".

Reflexions sobre el Romiatge a Montserrat, expressades en

el Captol de lOFS de Catalunya celebrat el 26/09/2015
Crec que haurem daturar-nos una mica a parlar del significat que volem donar al nostre romiatge a Montserrat, perqu potser, pensant que
est totalment assumit pot resultar que aquest no sigui el cas. Fa ms
de 50 anys que la fraternitat seglar franciscana fa anualment aquest
romiatge, per sempre s nou i volem que sigui viu i que hi creguem.
Qu anem a fer all:
- Trobada amb Du i fem pregria des del profund de nosaltres
mateixos en lEucaristia que s lexpressi mxima de la nostra
comuni amb el Du Trinitari i, des de fa menys temps, en la visita que fem al cambril de la Mare de Du. Tamb davant de la
imatge de Sant Francesc, les persones que anem pel cam de
Sant Miquel a seure al seu reds per cantar i pregar.
-

Manifestaci externa de la nostra fe com a testimoniatge de joia

i convicci dall que Du ens ha revelat. I, com que el franciscanisme ens agrada i el trobem ple de sentit i ens provoca vehemncia i exaltaci, el volem explicar i compartir amb les persones que visiten, aquell diumenge, els espais montserratins. Per
aix les dinmiques a la plaa de la baslica.

- Trobada amb el carisma benedict. S, la casa de Du s casa de

tots, per all hi habita i t cura dels espais que visitem, una famlia religiosa que ens pot dir molt sobre la reflexi contnua i

- clarivident de la Paraula de Du. s un regal meravells que un

monjo ens rebi i ens dirigeixi unes paraules. La visita a la Mare de
- Du de Montserrat estaria mancada dalguna cosa substancial
sense aquesta trobada.
- Trobada amb els germans que, a ms de compartir la fe amb Jess ressuscitat, ens conven lestil de Sant Francesc. La fraternitat
com una manera de fer fecund lamor de Du. Tamb la fraternitat una mica ms enll de la fraternitat propera, de la ms immediata. La portem a terme quan ens anem saludant ja des de la
primera arribada, tamb en tot all que compartim de pregria i
de festa. Tamb en lhora dels adus, quan, en fer la rotllana, ens
mirem les cares jubilats en lagrament de la jornada passada.
Per el moment de ms relaci fraterna s en el dinar, anomenat
de germanor. Els pats, amb all de relaxament que comporta
(quan anem a menjar deixem fora les coses importants o que ens
neguitegen per obrir-nos a la senzillesa de lestar i compartir), s
el moment lgid de trobada amb laltre.
Va costar molt arribar on hem arribat (daix en saben molt els
germans de Granollers). No fa gaire, lafer del dinar, cadasc sho
muntava com podia: uns bocata o carmanyola sota els pins,
altres fent cues al self-service, altres al restaurant. Era una
demanda contnua resoldre aix, perqu es considerava, el dinar,
un moment doportunitats que perdem. Al final vam aconseguir
la sala on ens reunim que solucionava molts entrebancs: la gent
ms gran que no podia seure a terra en els descampats, el fet
dhaver danar al restaurant si es volia seure amb una mica de
comoditat, amb les despeses extres que aix podia comportar.
6

El tema de fer diferents grups, cosa que impedia una trobada

ms global.
En el Captol es van debatre maneres per millorar la trobada del
dinar.
Un altre tema que preocupa al Consell de Catalunya s que
gaireb mai, en el Romiatge a Montserrat, no cobrim les
despeses ocasionades, els 400 que fem de donatiu als monjos
(i que fa anys que no sha augmentat).
Els all presents en el Captol, ministres de totes les fraternitats i
consellers de la fraternitat de Catalunya, vam insistir que cada
germ present i els acompanyants havien dajudar a sufragar
aquesta despesa.
Pla de formaci per al proper curs
Qui ho havia de presentar s el responsable de formaci, en Francesc
Coll, de la fraternitat dArenys de Mar, per mha demanat que
lexcusssiu ja que la seva jornada laboral daquest cap de setmana no li
ha perms fer-se present en la nostra trobada.
El que us presentar s la seva proposta que, quan lexplic al Consell
de Catalunya, ens entusiasm.
La seva proposici s que els dissabtes de formaci daquest curs parlssim dun mateix tema que lanssim desenvolupant progressivament.
En realitat seran 4 dissabtes, perqu els altres, ja ho veureu, es preveu
fer, com cada any, algun recs i un dels mesos el reservem a la jornada
fraterna dels caputxins al convent de Pompeia.
El tema proposat per a aquest curs s la llibertat del creient segons el
concepte reflectit per sant Pau a la carta dels Glates.
Com que el tema no s senzill i no es pot improvisar sin que comporta
tenir coneixements de base, hem demanat lajuda duna teloga,
lAdelaide Baracco, que coneixem, ja que ens va fer una xerrada en
lassemblea de Banyoles. Estar amb nosaltres 3 dissabtes; el darrer ens
el presentar Fra Jacint Duran i ens parlar de la llibertat en Sant Francesc.
7

Una altra novetat: volem que aquesta formaci sigui molt activa i participativa. Per a aconseguir-ho, lAdelaide ens entregar, amb un mes
dantelaci, unes poques preguntes i cites bbliques o de documents de
lEsglsia, fcils daconseguir, perqu les fraternitats ho treballin, abans
de la jornada de formaci en qesti. Quan ens trobarem, lAdelaide far la seva aportaci sobre el tema i desprs hi haur dileg i posada en
com del que cada fraternitat haur treballat.
No us faci por agafar una cita bblica i voler desgranar-la i interpretar-la,
buscar el vostre punt de vista. Estem massa acostumats a que tot ens ho
donin mastegat, sense un treball personal. Volem aprendre a buscar
significaci a la Paraula revelada. Qu ens diu a nosaltres personalment.
Els assistents ens poden ajudar a tot plegat.
El dia de la trobada amb lAdelaide ser per a aclarir coses i descobrir
que potser no anvem tan desencaminats. Si al final de tot hi ha bon
material per a fer una petita publicaci, la farem.
Com queden distributs els dissabtes de formaci:
- 24 doctubre a Sabadell: primera jornada de debat sobre la llibertat del creient.
- 28 de novembre al Convent de la Mare de Du de lAjuda: segona
jornada de debat sobre la llibertat del creient.
- 11-13 de desembre: recs a Vilob dOnyar (cal inscripci prvia).
- 9 de gener: jornada fraterna al Convent de Pompeia.
-

27 de febrer a Badalona: tercera jornada de debat sobre la llibertat del creient.

- 19 de mar a Igualada: recs dirigit per Fra Joaquim Recasens.

- 30 dabril a Arenys de Mar: Sant Francesc i la llibertat.
Maria Cambray i Amens

Benvolguts germans i germanes, PAU I B

El Papa Francesc parla amb freqncia de la importncia dels avis en la
societat, de la necessitat d'escoltar-los, d'aprendre de la seva saviesa i
d'acollir-los.
Hem assistit aquests dies enrere, al viatge del Papa Francesc al continent americ. Durant el viatge, el Sant Pare en l'Havana, es va identificar com a Missioner de la Misericrdia. Els seus gestos, accions i paraules van nixer de les seves entranyes de Pastor Universal. La visita a Fidel Castro va estar marcada per l'afecte i la proximitat: mirades i mans
entrellaades amb tendresa. Els joves, en la veu d'un estudiant de la
Universitat de l'Havana, van parlar a Francesc dels seus somnis i de les
seves frustracions actuals. Al Centre Flix Varela a l'Havana, aquest jove,
de nom Leonardo Fernndez, explica que va aprendre el zel per fer
apostolat de la seva via, amb qui solia sortir per evangelitzar als carrers
de Cuba. En nom de tots els joves de Cuba li va dir tamb: Le queremos
pedir algo especial: que renueve en nosotros la esperanza de que se
puede crecer, soar que se puede ser feliz en esta compleja realidad que
nos toc vivir este encuentro con usted nos permita que nuestra patria sea una tierra de reconciliacin y un espacio para la cultura del encuentro y que conforme nos ense nuestro Padre Flix Varela asumamos el reto de ser la dulce esperanza de la patria. Bienvenido a Cuba,
los jvenes cubanos lo queremos, va concloure. Francesc, el Sant Pare,
els va escoltar i va prendre nota escrita de les seves aspiracions i de les
seves necessitats juvenils. I deixant de banda el discurs preparat els va
animar a soar grande, muy grande, i a posar esperana i esfor en la
realitzaci d'aquests grans somnis Els va demanar que conreessin l'amistat social amb tots. Els va insistir que no es jubilessin de la vida, ni
permetessin ser jubilats per uns altres.
Als Estats Units va estar a les tres ciutats-smbol de l'Est americ (Washington, Nova York i Filadlfia, el bressol d'Amrica).
Va entrar en el Capitoli, sancta sanctorum de l'Estat americ, i va posar
en peu els congressistes dels quals va collir 36 ovacions i fins i tot les
9

llgrimes del president de les Cmeres, John Boehner, un dels pesos

pesats republicans.
All els va dir aquestes paraules: La casa comn de todos los hombres
debe continuar levantndose sobre una recta comprensin de la fraternidad universal y sobre el respeto de la sacralidad de cada vida humana, de cada hombre y cada mujer; de los pobres, de los ancianos, de los
nios, de los enfermos, de los no nacidos, de los desocupados, de los
abandonados, de los que se juzgan descartables porque no se los considera ms que nmeros de una u otra estadstica. La casa comn de todos los hombres debe tambin edificarse sobre la comprensin de una
cierta sacralidad de la naturaleza creada.
Alguna cosa semblat li va ocrrer a Nacions Unides, el temple laic de la
democrcia universal, que el va rebre com el profeta de la pau mundial.
I com a autntic profeta va parlar amb audcia i llibertat, per amb
summa humilitat i amb tota la tendresa que desprn el papa Francesc,
per no va deixar de trencar el gerro de les denncies. Tant en el Capitoli com en el Palau de cristall, Francesc va fer als grans poltics d'Estats
Units i del mn un autntic examen de conscincia. I els va presentar el
manual del bon governant. Francesc s un Papa que sedueix perqu
predica amb l'exemple.
Dirigint-se a l'Esglsia, demana a l'Esglsia nord-americana que surti
dels seus despatxos luxosos i que baixi al carrer, que abraci les ferides
del mn.
A la pres dels afores de la ciutat de Filadlfia va dir als presos. "He venido como pastor pero sobre todo como hermano a compartir su situacin y hacerla tambin ma", desprs va donar la m a cada un els presos asseguts en files en un ampli hall.
Per anteriorment, quan anava de l'aeroport cap al centre de la ciutat
de Filadlfia, va veure el nen Michael Keating. El Papa Francesc va manar frenar el cotxe, trencant el protocol, i va baixar per abraar a Michael, de deu anys, que sofreix de parlisi cerebral i estava a la vora del
cam amb els seus pares. Es va apropar al noi, el va besar, el va acariciar
i el va beneir. Els pares, Kristin i Chuck, no feien una altra cosa que plorar quan el Pontfex els va estrnyer les mans.

10

El 23 de setembre, en el Santuari nacional de la Inmaculada Concepcin

de Washington D.C., va celebrar la Santa Missa i la Canonitzaci del Beat
Junper Serra. En la celebraci va dir: Y hoy recordamos a Junpero Serra que supo testimoniar en estas tierras la alegra del Evangelio. Supo
vivir lo que es la Iglesia en salida, esta Iglesia que sabe salir e ir por los
caminos, para compartir la ternura reconciliadora de Dios. Junpero tuvo
un lema que inspir sus pasos y plasm su vida: supo decir, pero sobre
todo supo vivir diciendo: siempre adelante. Fue siempre adelante,
porque el Seor espera; siempre adelante, porque el hermano espera;
siempre adelante, por todo lo que an le quedaba por vivir; fue siempre
adelante. Que, como l ayer, hoy nosotros podamos decir: siempre
adelante.
El final del viatge va ser participar en la clausura de la VIII Trobada
Mundial de les Famlies on va celebrar la Santa Missa de Clausura i va
pronunciar l'homilia de la multitudinria Missa amb persones i famlies
arribades des dels cinc continents. En l'homilia va dir el segent:
En la primera lectura, Josu dice a Moiss que dos miembros del pueblo
estn profetizando, proclamando la Palabra de Dios sin un mandato. En
el Evangelio, Juan dice a Jess que los discpulos le han impedido a un
hombre sacar espritus inmundos en su nombre. Y aqu viene la sorpresa: Moiss y Jess reprenden a estos colaboradores por ser tan estrechos de mente. Ojal fueran todos profetas de la Palabra de Dios! Ojal que cada uno pudiera obrar milagros en el nombre del Seor!... La fe
abre la ventana a la presencia actuante del Espritu y nos muestra
que, como la felicidad, la santidad est siempre ligada a los pequeos
gestos. El que les d a beber un vaso de agua en mi nombre
dice Jess pequeo gesto, no se quedar sin recompensa (Mc 9,41).
Son gestos mnimos que uno aprende en el hogar; gestos de familia que
se pierden en el anonimato de la cotidianidad pero que hacen diferente
cada jornada. Son gestos de madre, de abuela, de padre, de abuelo, de
hijo, de hermanos. Son gestos de ternura, de cario, de compasin. Son
gestos del plato caliente de quien espera a cenar, del desayuno temprano del que sabe acompaar a madrugar. Son gestos de hogar. Es la
bendicin antes de dormir y el abrazo al regresar de una larga jornada
11

de trabajo. El amor se manifiesta en pequeas cosas, en la atencin mnima a lo cotidiano que hace que la vida siempre tenga sabor a hogar.
La fe crece con la prctica y es plasmada por el amor. Por eso, nuestras
familias, nuestros hogares, son verdaderas Iglesias domsticas. Es el lugar propio donde la fe se hace vida y la vida crece en la fe.
Todo el que quiera traer a este mundo una familia, que ensee a los nios a alegrarse por cada accin que tenga como propsito vencer el mal
una familia que muestra que el Espritu est vivo y actuante encontrar gratitud y estima, no importando el pueblo o la regin o la religin
a la que pertenezca.
Que Dios nos conceda a todos ser profetas del gozo del Evangelio, del Evangelio de la familia, del amor de la familia. Ser profetas como
discpulos del Seor y nos conceda la gracia de ser dignos de esta pureza
de corazn que no se escandaliza del Evangelio. Que as sea.
El Papa Francesc, com el Serfic P. St. Francesc la festa del qual hem celebrat amb tota solemnitat, est anunciant al mn un missatge de pau i
misericrdia. Que en sn, de bonics, per les muntanyes els peus del
missatger de bones noves que anuncia la pau i el benestar, que anuncia
la salvaci i diu a la ciutat de Si: El teu Du ja regna!( Isaes 52: 7)
Una forta abraada a tots.
Fr. Miguel Campillo, assistent.

12

EL MES DE NOVEMBRE
Us dono una notcia: amb el pas successiu del temps... no us desitjo
cap mal, ni molt menys, ni vull ser "pjaro de mal agero", per molts
dels qui ara llegireu aquest comentari, no hi sereu. Fins i tot un bon dia
faltar aquell que els escriu. I aquell dia, far sol, o far vent, tal volta
plour..., per el mn continuar rodant i desprs del dia tornar la nit
fins a la propera albada.
Prcticament, quan us arribar el butllet, estarem a les portes del
mes de novembre. Per a mi s un mes entranyable i molt significatiu.
Tant cristianament com franciscanament. En la litrgia de l'Esglsia el
mes de novembre s'inicia amb la solemnitat de Tots els Sants i segueix
amb el Dia del fidels difunts. I de fet, poc ms de tres setmanes desprs,
la nostra litrgia acaba amb la celebraci de tots el difunts de la Famlia
Franciscana, el dia 24 i amb tots els sants de la nostra mateixa famlia, el
dia 29, si no recordo malament.
s bo aquest doble reconeixement. Perqu tots tenim gent en ambdues parts. Tant en la Famlia Franciscana com el nombre dels batejats.
Fins i tot, sabem de gent molt vinculada a nosaltres que no es movien
en els nostres patrons de fe per s que ho feien en el nostres valors de
vida. I ni els volem oblidar ni els podem oblidar. Formen part de nosaltres. Tampoc no els volem perdre.
Sn quatre jornades que, servidor, les viu ms com a vivncia de
memorial que no pas com a record. Del record en fem ben poca cosa,
per del memorial en podem treure molt. Qui ms qui menys t alg o
alguns que ja no hi sn, per encara els estimem con si hi fossin. Estimem gent que fa anys que en aquesta vida ja els hem perdut per mantenim intacta l'esperana que els trobarem tal com ens van deixar. Els
trobarem encara nostres i els trobarem estimant-los, nosaltres a ells i
estimant-nos ells a nosaltres. Tal qual.
13

El dia de Tots els Sants representa l'anonimat de la vida evanglica.

Hi ha molts sants ignots arreu del mn que ho sn i ho sn pel mateix
motiu que ho sn aquells sants venerats per que no sn annims. Sn
tots aquells que de l'Evangeli n'han fet vida i molts d'ells pot ser no havien sentit mai parlar de l'Evangeli, per que visqueren la vida dels
benaurats. Tots aquests tamb sn sants. No ho sap ning, ells tampoc
no ho saben. Ni falta que els hi fa. Ara b, resulta que el qui veritablement sap que ho sn ja est al corrent de tot perqu al cap i a la fi s Ell
qui els hi posa la corona.
Els nostres morts. Els nostres difunts. s tan delicadament hum ferlos presents durant tot un jorn, noms dedicat a ells. Nosaltres estem
ac per una cosa molt evident i precisa. Nosaltres som i estem ac perqu hi ha molta gent que ja no hi s. Estem ac perqu uns altres hi han
estat abans. s a ells a qui els devem esser aqu. I formen part de nosaltres perqu sense la seva presncia la nostra presncia tampoc hagus
estat possible.
Us ho dic de tot cor. Un una famlia, un poble, una instituci, un
collectiu, una cultura que no recorda els seus morts, els seus avantpassats, que no els venera, no t cap dret a l'existncia. Qui comena oblidant els seus morts acaba menystenint els seus vius. De ambdues maneres. Uns com a referncia i model de vida, els altres per la necessitat
de la vida mateixa.
Som membres de la Famlia Franciscana perqu durant vuit segles
ho han estat els que no hi sn. Som cristians perqu durant vint segles
ho han estat els qui no hi sn. Som humans perqu des que Du ho volgu ho han estat els qui no hi sn.
I potser, el dedicar-nos a pensar en els absents ens els fa presents.
Potser tamb ens ajuda a comprendre que all que ens costa ms d'acceptar, que s la finitud, que s la mort, s tan ordinari, quotidi i normal com la vida mateixa. I potser a nosaltres tamb ens agradar que
ens recordin quan ja no hi siguem. El memorial, ms que el record, s el
14

lla d'amor que podem establir amb tots aquells que encara sn nostres
i sempre ho seran. Ho ha dit Jesucrist.
I aleshores, potser tamb entendrem amb el cor i amb el cap perqu
Francesc d'Asss tractava la Mort com a Germana. No vull oblidar Santa
Teresa d'vila. Dem clou l'any teresi. Aleshores tamb potser pensarem, inspirats en el "muero porque no muero": no n'hi havia per tant.
Fra Joaquim Recasens

P. PIO DE PIETRELCINA
El diumenge 7 de juny, festivitat del Corpus Chisti, al Santuari Mare de
Du de lAjuda de Barcelona es va celebrar una Eucaristia presidida pel
P. Carlos M. Laborde ofmcap. (de la comunitat de Sant Giovanni Rotondo i Secretari General de lAssociaci Internacional dels grups dOraci
Pare Pio) i per Fra Lluis Arrom ofmcap. Dintre daquesta missa es va fer
la Constituci formal del Grup doraci Pare Pio de la fraternitat de la
Mare de Du de lAjuda.

El formem germans amb entusiasme que demanem al Senyor poder

viure lEvangeli amb alegria, unint-nos a la pregria de lEsglsia amb
cor senzill i oberts a tothom, emmirallats amb la espiritualitat i
lexemple de Sant Francesc dAssis i Sant Pio de Pietrelcina. Ens trobem
el primer dimarts de cada mes, de 18,30 a 19,30h.
Lourdes Gelis
15

AGENDA
(Dacord amb les dades facilitades per les Fraternitats)

Cada dimecres, del 16 de setembre al 13 de gener 2016, Introducci a

lEspiritualitat Franciscana, per Fra Jacint Duran i Fra Josep Manuel Vallejo, ofmcap a la Facultat de Teologia Diputaci 231, Barcelona.
Diumenge 18 doctubre, tercer diumenge.
Presentaci del llibre Coses benignes de J.Ruyra amb dibuixos de Miquel Oliveres, a les 20,30h. al Convent de Arenys de Mar.
Dissabte 24 doctubre, 10h. Formaci OFS Catalunya: Adults en la fe,
per Adelaide Barracco. c/Santa Cecilia 15. Sabadell.
Diumenge 25 doctubre Trobada Fraterna (Granollers)
- 12:30 Eucaristia
- 14:00 Dinar fratern
- 15:30 Taller de la Regla - 16:00 Treballar la Fitxa 1 del Programa
formatiu OFS nacional Ser francisc seglar (presentat per Mara Muoz)
- 17:30 Dinmica dels joves: La Misericrdia.
Diumenge 25 doctubre, quart diumenge.
Dimarts 27 doctubre, 19,30 h. Celebraci de lEsperit dAsss, Organitza
la Famlia Franciscana de Catalunya, a la cripta de lesglsia de Pompeia,
Avda. Diagonal 450.
Dissabte 7 de novembre, Jornades Transmet en Terrassa, organitzades
per la Delegaci de lApostolat Seglar de Terrassa sobre la Missi de la
Famlia en la Nova Evangelitzaci, de 10:30 a 22:00 h. en el Centre Borja
C/ Llasseres a Sant Cugat.
Dijous 12 de novembre, a les 20 h. Conferncia: Els Pares del desert,
per Josep Torn. A Pompeia-Grups, Riera Sant Miquel 1 bis, Barcelona
Diumenge 15 de novembre, SANTA ISABEL DHUNGRIA
Recordem a les fraternitats que preparin el Tema: La llibertat del creient, per al dia de formaci 24 doctubre a Sabadell.

Redacci: Pompeia-Grups, Riera de Sant Miquel, 1 bis Barcelona 08006,

Tel. 93 217 41 08.
16