CIENCIA L'incert futur de s'Albuferz Jf 2 passat ila de Menorea fou dest= rada per la Unesco Reserva Natural de la Biosfera, Aquesta declaracié t&, @ més dun efecte simbotic, un seguit de conseqiiéncies prictiques: Vharmonitzacié del creixement econdmic i la conservacis i Ia pro- ‘moci6 clespais naturals que justifiqui la tria de Torganitzaciéintemacional, ‘Ara, després dun any, lespai natural més sig- nificatin de Hilla de Menorca, #Allufera des Grau, es troba en perll de degradaci6, segons Jes veus ertiques. Aquestes veus denuncien que el nou pla dondenaci6 de recursos naturals de 1a ‘zona -anterior a la declaraci6 de Pare Natural— ‘bre subtiment la porta a uns usos poc recoma- nables pera un pare d!aquesta mena, “La gliestio -afirma lecdleg Joan Prets de la Universitat de Barcelona és que el pla dorde- rau. El nou pla d'orden: de Parc Natural d’aquest S'Albufera des fet la declare (68 / EL TEMPS 28-11-94 Una de les arees emblematiques de Menorca és a punt d'esdevenir Parc Natural. Perd, segons els ecologistes, la declaracié amaga un perill de deteriorament. i6 de la zona pot anul-lar de ‘tan simbélic. naci6 del 1994, si bé té la mateixa estructura que el del 1993, inclou uns canvis que van tots en el mateix sent: relaxar les mesures conser- vacionistes, de proteccié del teritori i tendir a unas turistico-recreati”. ‘Miquel Camps, prtaveu del Grup Omitologic Balear (GOB), remarca: “Quan s'aprovar’ el Pare Natural, 'Albufera es convertira, prob blement, en un focus datracci6 turistica mass ficat’ Perd des del Govern Balear no comparteixen, aquest alarmisme, Aix, el conseller delegat de Politica Teritoril del Govern Balear, Cristofor ‘Huguet, ha manifestat a EL TEMPS la seva convicci6 que “el pla és valid perque proposa ‘una racionaitzacio de les actuacions en aquest pel MEbalque ia planticcl6 algal ayaa er uns experts Es troba amenagada s‘Albufera o, ben altra ment, no hi ha cap motiu de preocupaci6? Lanai minuciosa dels textos de tots dos plans “el vell i el nou sembla donar la ra6 als qui alerten sobre In degradacié de s/Albufera, si el futur Pare Natural aribés a funcionar segons [es diectrus que el nou pla dordenaci6 recall. Motius de En s6n un primer exemple les limitacions dactivitat. El pla del 1993 prohibia dna forma genérica els camps de golf; aquesta referencia desparex del pla del 1994, Bl pla vell es marcava Tobjectiu de “re- conduir I'és public recreativ”; el nou parla de “facilitar is pablic recreatiu”, Igualment, en el redactat antic hi havia xiftes restrictives dels aparcaments, En el redactat nou, en canvi, n0- ‘més es manté la xifa per a un aparcament, per desapareixen les restrccions relatives als ates, ‘Un punt especialment preocupant per als qui ddenuncien la degradacié de la zona és Ia pre- séncia dima urbanitzaci6. Aquesta urbanitza- i6, coneguda amb el nom de Shangri-la 6 ha- bitada per jubilats britanies i data dels anys 70. Es tracta de 900 parcels, de les quals només thi ha 50 dedificades, Totes elles fora de regu- laci6, perqu’ foren constniides sense les licén- cies municipals coresponents. De totes maneres, en atenci6 als propietars, hhom acorda una prorroga de cinguanta anys a Jes cases aixecades, acompanyeda dna polit ca dexpropiacié de les parcetles, Aixd sigifi- ca que els habitants daquestes cases no podien rillorar-ls; a idea era de desincentivar-ne l'o- cupacié i de facilitar-ne Vexpropiacié futura. Per sorpresa de tothom, el nou pla permet “obres de restauraci6, condicionament i millora tant dels edificis histdris o dels elements arqui-ides Grau tectonics singulars(..) com dels habitatges amb permis de 50 anys”, Un altte clement essencial dlaquesta area és Taigua —Taportacié daigua dotga a Falbufera és insuficient-. Sobre aquest punt, en Miquel Camps opina que “cal ampliar Vrea dinflubn- cia del futur Pare Natural de manera que abasti tota la conca hidrografica que aboca a sAlbufe- nx; si no tenim en compte tota aquesta area, la planificacié de la seva conservacié sera dun exit molt reduit". En la proposta actual la zona geogrifica que delimita aquesta conea é molt més amplia que no la del futur pare. El significat de la reserva de Ia Bios- fera. Tot iel desacord amb alguns dels punts, els ecologistes no diven en cap moment que el conjunt del nou pla sigui dotent i hi reconei- Xen aspectes posits. Aixi, diu Joan Pretis: “Bvidentment, no es podia pas fer tot mala- ment, perd sf que hi ha una fergiversacié molt subiil del que ha de ser un pare natural. No s6n canvis descarats; som en una democricia i hi ha coses que no es poden fer, perd sf que hii ha escletxes a través de les quals es canvia l propdsitinical” a qiests de fons que els critics consideren & si, amb el model de parc natural a acon- seguir, continuata tenint semtt la declaracié de Reserva Natural de la Biosfera feta per Ia Unesco. “Menorca es va mobilitzar Vany 1989 per acon seguir aquesta declaracié, De primer a través «un institut destudis locals i, després, a propos- ta daquest institut, el Consell Insular va jugar Jes seves cartes per ineorporar Tila ala Xarxa ‘mundial de reserves de Biosfera, En aquestses- pais -rhi ha uns centenars al mén— la Unesco ‘ol que shi aconsegueixi un creixement econ’ mic sense malmeire la natura, sezons un procés dit de creixementsostingut La declaracié de reserva de In biosfera no im- piliea que no hi hagi activitat econdmica, sind ue reclama tn equiibri entre els sectors pro- ductus, jaixd sta trencat aquests darrers vint anys. AI1975 lactivitat agricola era del 14% ia final dels anys 80 de 15%; la industrial era del 4246 i ha caigut al 20%. En canvi els serveis, han passat, en aquest mateix periode, del 35% al 62,5%, Per Joan Pretis, aixd és excessiu. Perd Cristofor Huguet creu que avui no es pot plantejar Necologia i Yeconomia “com un dile- ma, Tot el que es fa en favor de Tecologia ha de seren defensa de economia” Els ecologistes creven que si un espai natura com SAlbufera es deixa perdre, per una lepisla- ‘cié massa relaxada quant a protecci6, stestablira tun precedent molt negatiu per al futur desenvo- lupament de Menorca, El conseller delegat del Govern Balear no comparteix aquest punt de vista i troba positiu que el pare pugui ser cone- gut per molta gent: “Haurien de comprendre ~ciu referint-se als grups ecologistes~ que alld ‘que tant estimen és bo que sigui estimat per ‘molta gent, i aixd només ser possible si hi po- den accedi" Posicions imeconciliables? En principi, sf Després del perfode dallegacions, el Govern hhaura de buscar el consens amb les forces s0- cials i politiques. Miquel Camps, el portaveu ecologista, ja ho ha dit: “Nosaltres podem arri- bar a un consens en consideracions técniques, perd no en aspectes tals com el dafavorir els propietaris del que resta durbanitzaci, perqu’ aix) s6n consideracions clarament politiques”. De totes maneres, que ningti no senganyi, aqui politica no és sindnitn de picabaralla patidista, El que hi ha darrere de cada actitud sén con- cepcions diferents de models de creixement, amb unes implicacions de futur molt clares. Encara hi som a temps. Albert Punsola BL TEMPS 28-11-94, 69