NIVELL D DE CATAL

LA CLASSIFICACI DELS SONS (pg. 14)

actualitzat el 19 de gener de 2010

LA CLASSIFICACI DELS SONS

INTRODUCCI:
Lalfabet grfic (26 signes). a, b, c, d, e, f, g, h, i, j, k, l, m, n, o, p, q, r, s, t, u, v, w, x, y, z.
Dgrafs:combinaci de dues lletres
o Van a la mateixa sllaba i per tant no se separen a final de lnia de text: ny, qu, gu, ll
o Se separen en dues sllabes: ll, ss, rr, tx, tg, tj.
Segons els rgans que intervenen en el moment de larticulaci, els sons es classifiquen en VOCLICS (en produir-los laire no troba cap obstacle) i
CONSONNTICS (34 grafies):

tnics
VOCLICS
tons

CONSONNTICS

segons el PUNT
darticulaci

labials
bilabials i
labiodentals
dentals
alveolars

als llavis
a les dents
als alvols o genives interiors

palatals
velars

a la llengua i al paladar
al vel del paladar

segons el MODE
darticulaci

oclusius
fricatius
africats
laterals
vibrants

quan hi ha contacte total entre rgans

si hi ha aproximaci entre dos rgans
si es dna contacte i aproximaci en dos temps
quan laire s condut pels costts de la cavitat bucal
si hi ha un contacte breu i reiterat entre dos rgans

segons la intervenci de
les cordes vocals

sonors
sords

si laire fa vibrar les cordes vocals

si laire no va vibrar les cordes

tenint en compte la
SORTIDA de laire

orals
nasals

laire surt per la boca

una part de laire surt pel nas

NIVELL D DE CATAL
LA CLASSIFICACI DELS SONS (pg. 14)
actualitzat el 19 de gener de 2010

Caracteritzaci de les consonants

segons el lloc darticulaci i la intervenci de les cordes vocals
segons el mode
darticulaci

orals

bilabials
sordes

sonores

labiodentals
sordes

sonores

dentals
sordes

sonores

alveolars
sordes

sonores

palatals
sordes

sonores

velars
sordes

sonores

oclusives
nasals

fricatives

africades
graduals
aproximant
s
no
graduals

ts

dz

d
j

bategant

vibrants

rtiques

laterals

NIVELL D DE CATAL
LA CLASSIFICACI DELS SONS (pg. 14)
actualitzat el 19 de gener de 2010

Signes de lalfabet fontic internacional

signes descripci
grafies
vocal tnica
a,
a

exemples
mare, lbum, mai

e,

vocal tnica

llet, accs, meu

e,

vocal tnica

mel, caf, peu

i, ,

vocal tnica o tona

pi, cam, agraa

o,

vocal tnica

bony, can

o,

vocal tnica

cor, memria

u, , , o

vocal tnica o tona

poruc, alg, dirtic, posar

a, e

vocal tona

mare, porta

aproximant palatal sonora

aire, noia

u,

aproximant velar sonora

pou, creuar, quadre, qesti

p, b

oclusiva bilabial sorda

pop, tub

b, v, w

oclusiva bilabial sonora

bola, ambigu, vi, wagneri

b, v

aproximant bilabial sonora

ceba, oblic, obrar, albirar, cavall

t, d

oclusiva dental sorda

terra, sot, sud

oclusiva dental sonora

dol, saldo

aproximant dental sonora

edn, padr

c, g, qu, q, k

oclusiva velar sorda

cosa, cstig, quilo, quan, kurd

g, gu

oclusiva velar sonora

gos, guerxo

aproximant velar sonora

vaga

fricativa labiodental sorda

foc, fotgraf

v, f

fricativa labiodental sonora

vi, cavall, Afganistan

s, ss, c, , sc

fricativa alveolar sorda

z, s

fricativa alveolar sonora

x, ix

fricativa palatal sorda

sol, rossa, cera, vea, ascendent

zoo, pinzell, bizant, casa,
transigia
xic, clix, moixaina, guix

j, g

fricativa palatal sonora

joc, pijama, gener

lateral alveolar sonora

legal, abril

ll

lateral palatal sonora

llet, colla, vull

bategant alveolar sonora

cera, drap

r, rr

vibrant alveolar sonora

ram, folre, arrs, infraroig, mar

oclusiva bilabial sonora

mes, amic, fam

m, n

oclusiva labiodental sonora

triomf, enfilar

oclusiva alveolar sonora

nan, nina

oclusiva velar sonora

ungla, cinc

ny

oclusiva palatal sonora

nyap, canya, enginy

NIVELL D DE CATAL
LA CLASSIFICACI DELS SONS (pg. 14)
actualitzat el 19 de gener de 2010

SONS SORDS
[p] [t] [k]
[f] [s] []
[ts] [t]

SONS SONORS
[b] [d] [g] [] [] []
[v] [z] []
[dz] []
[a] [e] [] [i] [o] [] [u] []
[m] [n] [] [] []
SONS QUE TENEN PARELLA SORD/SONOR
[l] []
[r] []

ENSORDIMENT
Els sons SONORS oclusius, fricatius i africats ENSORDEIXEN en els segents casos:
[b] [] . . . . . . .
[p]
A final de mot i seguit duna
cub [cp]
tub allargat [tp]
[d] [] . . . . . . . [t] sud [st]
pausa o de paraula comenada
fred hivernal [ft]
[g] [] . . . . . . .
per vocal
mag [mk]
cstig absurd [kstik]
[k]
[v] . . . . . . . . . [f]
[z] . . . . . . . . . [s]
dissabte [dispt]
[] . . . . . . . . . []
Seguit dun so consonntic sord
fred fort [ft]
[dz] . . . . . . . . [ts]
cstig suau [kstik]
[] . . . . . . . . . [t]
SONOR + final absolut de mot = ENSORDIMENT
SONOR + paraula comenada per vocal o so consonntic sord = ENSORDIMENT

SONORITZACI
Els sons SORDS oclusius, fricatius i africats SONORITZEN en els segents casos:
[p] . . . . . . . . [b]
[]
[t] . . . . . . . . [d]
capdavall [kbd]
[]
tot baix [tdb]
[k] . . . . . . . . [g]
Seguit dun so consonntic
escric b [skgb]
[]
sonor
tuf de peix [tvp]
[f] . . . . . . . . [v]
els dits [lzts]
[s] . . . . . . . . [z]
peix blau [plw]
[] . . . . . . . . []
[ts] . . . . . . . . [dz]
[t] . . . . . . . . []
Els sons SORDS fricatius i africats SONORITZEN en els segents casos:
[f] . . . . . . . . [v]
[s] . . . . . . . . [z]
bolgraf obert [bulgv]
[] . . . . . . . . []
Seguit dun so voclic
les artries [lz]
[ts] . . . . . . . . [dz] peix ngel [p]
[t] . . . . . . . . []
SORD + so consonntic sonor = SONORITZACI
SORD NO OCLUSIU + so voclic = SONORITZACI

EMMUDIMENT I SENSIBILITZACI
Lemmudiment s un tret caracterstic dels dialectes constitutius
tomb, amb (pa amb xocolata)
-mb
b = temps
-mp
amb + vocal = pa amb tomquet

NIVELL D DE CATAL
LA CLASSIFICACI DELS SONS (pg. 14)
actualitzat el 19 de gener de 2010

-nt
-lt
-nd
-igs
-xs
-s
aquest/aquests

-r

t=
d=

vint, evidentment
alt
substrahend
gerundi + hi/ho = bevent-ho, pensant-hi
alguns casos = vint-i-un, Sant Andreu,
raigs, indexs, fals, aquest metge, aquests metges

s=

r=

aquest / aquests + paraula comenada amb vocal = aquest auto, aquests

operadors
dolor, ferrer
alguns mots = arbre, i prendre, aprendre, comprendre (algunes formes)
infinitiu seguit de promom = dur-lo, buidar-li
alguns mots = amor, rar, avar, atzar

LASSIMILACI. Alguns sons consonntics adopten les caracterstiques articulatries prpies

del so segent
LABIALITZACI. Sons labials: [m] [f] [v] [p] [b]
enmig [mmt]
enfonsar [funz]
canvi [kvi] (segons pronncia balear, alguers i valenci)
[n] + so labial = [m] []
Sant Pau [smpw]
enverinar[mbin]
PALATITZACI. Sons palatals [] [] [] []
[l] + so palatal = []
el gerani [ni]
[n] + so palatal = []
un xins [uins]
VELARITZACI. Sons velars [k] [g]
pingu, sang [pigw] [sa]
[n] + so velar (o emmudit) =
encara, vinc [k] [b]
[]

LA GEMINACI. Duplicaci de sons consonntics

INDICADA EN LA GRAFIA
mm immens
[immns]
nn
connexi [kunnksi]
dd
adduir
[ddu]
ll
tilla
[tll]
ll-ll
Bell-lloc
[bk]
NO SN GEMINACIONS, ENCARA QUE DUPLIQUIN LA GRAFIA, JA QUE SONEN DIFERENT
cc
succeir
[suks]
gg
suggeriment [sudimn]
GEMINACIONS NO REFLECTIDES EN LA GRAFIA: sn el resultat de la trasformaci de sons
consonntics en contacte amb daltres.
[bb]
poble
[pbbl]
[gg]
segle
[sggl]
[]
espatlla
[sp]
[mm] setmana
[smmn]

NIVELL D DE CATAL
LA CLASSIFICACI DELS SONS (pg. 14)
actualitzat el 19 de gener de 2010

[ll]
[nn]
[ss]
[]
[]
[]
[]

atlant
[lln]
cotna
[knn]
ascensor
[ssns]
tres rams, desrovellar [trms] [du]
ms junts
[mns]
uns xais
[ujs]
el llibre
[]

ELS ALLFONS. Variant fontica segons el context.

[b] [d] [g]
bata [bta], dlia [dli], goma [gm]
principi absolut de paraula o desprs duna
pausa
mbit [mbit], endoll [nd], engonal [gunl]
darrere dun so nasal
capbaix [kbb], abdomen [bdmn], capgrs
darrere dun altre so oclusiu
[kabgrs]
la [d] darrere de [l] o []
aldarull [l d]
[] [] []
per a la resta de casos
allfons de [n]: [] [ nn ] []
[n] + labiodental = []
[n] + so dental = [nn ]
[n] + so velar = []
allfons de [l]: [l n]
[l] + so dental = [l n]

la bata [lt], ordi [i], agregar []

amfibi [fi], infant [ifn]
interessat [intst]
tanca [tk]
alta [l nt], el dia [l nd]

NOTES DISPERSES:
-

Els smbols que obren i tanquen una transcripci fontica sanomenen claudtors.

Per tal de marcar la sllaba tnica escriurem un apstrof abans de la sllaba tnica o b
accentuarem la vocal tnica (sempre amb accent tancat)

Aquest smbol [] ens indica que una lletra no es pronuncia (emmudeix).