ATE

centre d’informació
d’entitats i col·lectius
de sant cugat del vallès

NE U
A N Y 7, N Ú M E R O 154 DIJOUS 15 D’ABRIL de 2010

93.675.38.54
redaccio@ateneu.cat

Sant Jordi 2010

2010
S a n t J o r d Sant
i Jordi 2010
2 0 1 0

literatura
literatura
literatura
20102 0 1 0
2010

ll ii tt e
e rr a
a tt u
literatura
u literatura
rr aa 2010
2010
2literatura
2 0 11 2010
literatura
0 0
2010
0
Dues noves exposicions
l i t e r a t u literatura
r a 2010
2literatura
0 1 2010
0 omplen d’art les parets
de l’Ateneu
pàgina 11

2010

(pàgina
(pàgina 3)3) ( p à g i n a
(pàgina3) ( 3 p) à g i n a 3 )
(pàgina 3)
neix
neix ununnou
noucol·lectiu
col·lectiuliterari
literari a sant cugat
cugat
neix un nou col·lectiu literari a sant cugat
literatura 2010
2010
l i t e r a t u r a 2literatura
0 1 2010
0
les
les entitats
entitats ii associacions
associacionsrecomanen
recomanen llibres
llibres
les entitats i associacions recomanen llibres
( p à g i n e s 8 i 9 )
( p à g i n e s 8 i 9 )
nou
nou punt
punt d’intercanvi
d’intercanvi de
de llibres infantils
llibresinfantils
infantils
nou
(pàgina
(pàgina3)
3)
punt d’intercanvi de
2010
llibres
(pàgina 3)

elel triangle
eltriangle exposa
triangleexposa
exposaels els seus
elsseus millors
seusmillors llibres
millorsllibres
llibres Allau d’arguments al CMSC
2010 (pàgina 4) (pàgina4) abocador a
en contra de l’a
la Pedrera Berta
agenda
a g e n d’activitats
agenda d a d ’ a c t iagenda
d’activitats v i d’activitats
tats pàgina 5
agenda d’activitats
agenda d’activitats
(pàgines 14 i 15)

2010
2010

Sant
( u n

Sant Jordi
Jordi
l l i b r e )

Sant Jordi
2010
2010 2010
2010

2 0 1
22 0 11 0
0 2010
(una rosa)
Xavier Bosch:
“Desgraciadament,
mai se sabrà tot”
pàgina 16
 editorial
Rigorositat
La portada que amb tota
seguretat acabeu de
deixar enrere ens ha sortit
“poc rigorosa”, per dir-ho
així. Se’ns han corregut
les lletres i les tintes i ja
veurem si d’aquí a Sant
Jordi aconseguim que se
sobreposin una mica.
Però no és aquesta la
rigorositat de la qual
volem parlar. L’últim
número el vam dedicar al
gran tinglado de la
dijous 15 d’abril de 2010
Pedrera Berta i Can Planas
Què tenen en comú aquests dos indrets? Doncs que un
(Berta) corre el perill d'esdevenir abocador i l'altre ja ho és
des de fa dècades. El primer és conegut perquè bona part
és al terme de Sant Cugat i l'altre no (a Cerdanyola). Però
la pedrera Berta, que això és fins ara, la tenim a uns 7 km
i Can Planas només a 3 km, prenent com a referència el
Monestir. Tot abocador provoca d'entrada un rebuig per la
seva contaminació ambiental, que vol dir un impacte visual
molt negatiu si el tenim a l'abast de la vista, però, sobretot
per la contaminació de l’aigua i l’aire.
El curiós del cas és que una mica més a prop nostre, a
poc més de 2 km, hi tenim un altre abocador, ara sí con-
trolat, on s'hi aboquen bales compactades i recobertes de
plàstic procedents de l’Ecoparc de Montcada, i que un cop
cada minut, altres 100 persones es sumessin a la solidaritat?
Que podríem canviar el món!
Durant la celebració del Dia de l'Esperança d'Intermón
Oxfam volem que ens ajudeu a demanar-li a Zapatero que
compleixi les seves promeses. Volem que, des de la Unió
Europea, impulsi un pla de rescat dels Objectius de
Desenvolupament del Mil·lenni, mesures concretes per
eradicar la fam, i salut i educació per a tothom. A més,
volem que garanteixi la protecció dels civils atrapats en
conflictes i, concretament, que promogui un acord de pau
entre israelians i palestins que sigui just. Signeu la nostra
petició a Zapatero i sumem solidaritat. Perquè avui, tots
junts, podem aconseguir gran canvis. Ariane Arpa, directo-
ra general d’Intermón Oxfam

Pedrera Berta, i la cosa ha
generat reaccions
contraposades. A part de
les felicitacions i d’alguns
silencis als quals ja estem
acostumats, el que ens ha
sorprès ha estat que algú
(i no qualsevol) hagi titllat
el reportatge de “poc
rigorós”. Poc rigorós? En
2 quin sentit? Ho hem
preguntat, però no hem
rebut cap argument.
Desconeixem quin és el
seu concepte de
rigorositat, o si esperava
un monogràfic de vuitanta
pàgines que, òbviament,
sobrepassa les nostres
possibilitats. En tot cas,
creiem que tot el que vam
publicar sobre la Pedrera
Berta es correspon amb la
realitat (el problema és si
aquesta realitat agrada
més o menys, o si és més
o menys incòmoda).
I creiem també que
davant d’una qüestió com
aquesta, tots plegats
hauríem d’anar junts,
amb l’objectiu sens dubte
compartit de protegir els
nostres espais i els
nostres recursos. Que hi
ha moltes coses a dir,
és cert, i que se’n diran
moltes més, també.
Però la protecció de la
Pedrera Berta és una cosa
que va molt més enllà de
la política i l’ecologisme,
és una qüestió de
consciència cívica.
ple es taparà i farà un seguiment de uns 30 anys pels lixi- Crònica del VI Dia de l’Arbre
viats que supuraran durant... No se sap quant. És l'aboca-
dor Elena, i que en quedar ple pensen substituir pel Berta. Sóc una alzina humil i retorçada que visc a vora de la riera
Qui vulgui saber més de tot això no cal que vagi a de Vallvidrera i m'han demanat que faci un relat del que ha
Salamanca, com es deia abans, sinó a Cerdanyola, a passat a prop meu en la festa del VI Dia de l'Arbre. Varen
l’Ateneu (l’equivalent a la Casa de Cultura d'aquí), on l'a- venir mussols, mussolets, abraça arbres, nens, tècnics i polí-
dreçaran a qui els pot assabentar i fer pinya junts. tics. Tots junts estan molt contents perquè això del medi
Preparem-nos perquè, en lloc d'abocador, a la pedrera ambient i l'ecologia s'està cotitzant a l'alça i no queda bé
Berta en diguin “dipòsit”, car sona millor, com si un dia o actualment que no estiguis alineat amb aquesta sensibilitat.
altre haguéssim de retirar el que hi hem deixat, mentre Després dels episodis de vents i de neu que han tombat
que “abocador” vol dir clarament que no ho retirarem mai molts del meus germans i familiars sembla que les persones
més. Tot això del diccionari. Roger Caballé ens tenen por. Diuen que els arbres som un risc per a les
persones, i que el bé públic és la seguretat i a mi em sembla
que després de la por als arbres, pot ser que ens comencin
a massacrar pel bé comú, com si el bé comú no fos l'aire, l'ai-
Un dia per a l’esperança 2010 gua i la vegetació. Si voleu us convido a abraçar-vos al meu
tronc i els dels meus germans i en parlem. El Mussol
La crisi econòmica i el canvi climàtic castiguen especial-
ment les poblacions pobres. Es calcula que, avui, ja hi ha
més de 1.000 milions de persones que sobreviuen amb
menys d'1 euro al dia. El 70% són dones. Us imagineu com
és la vida d'una família que ha de menjar, pagar per l'edu-
cartes dels lectors
Vols fer sentir la teva veu? Envia’ns un mail donant-
cació i l'assistència mèdica amb 30 euros al mes? I aquí va
nos la teva opinió sobre qualsevol tema relacionat
una altra pregunta: Com ho aconsegueix? Cada minut, 100
amb Sant Cugat a redaccio@ateneu.cat
persones s'enfonsen en la pobresa. Però... Què passaria si,
Línies elèctriques en mal estat
Mig perduts pels boscos dels voltants de
Can Domènec tot buscant una manera
d’accedir a la Pedrera Berta, un parell de
caminants es van trobar tot d’una amb
una torre elèctrica completament rovellada
d’un costat. I probablement no és l’única.
Amb l’última nevada no va passar res,
però amb aquest estat no seria
d’estranyar que un mal dia provoqués
algun problema. Vist després a sobre els
mapes, sabem que la torre forma part de
la línia de de 200kv que va de Can Calopa
a Sant Just Desvern. Cal demanar als
responsables del manteniment de les
línies que facin correctament la seva feina.

Centre d’Informació
d’Entitats i Col·lectius
Edita: Ateneu Santcugatenc Coordinació: Oriol Sumsi Consell de redacció: Natàlia Led, Enrique Ortega, Toni Ramon Redacció i maquetació: Oriol
Sumsi Correcció: Isabel Carreño Han col·laborat en aquest número: Laura Alegre, Flora Bacquelaine, Ignasi Bea, Riki Benito, Isabel Carreño, Joana
Chordà, Lali Domènech, Jaume Martín i Burgos, Marta Miralpeix, Miquel Montserrat, Enrique Ortega, Gerard Pintó, Lisney Lorena Trillos, Pablo
Vázquez i Clara Vergés Disseny original: Andrés Herrera, Panorama Zero, Estudi Kunste Pictogrames: Sergi Barnils Impressió: Imprintsa Dipòsit
legal: B-2869-2004 Tirada: 6.000 exemplars Les opinions dels col·laboradors no necessàriament són compartides pels responsables de l’edició.
societat
Neix un nou col·lectiu literari a Sant Cugat
L’associació de Col·lectius Literaris
de Catalunya està creant el seu sisè
grup literari del país, i ho està fent a
Sant Cugat. En principi, la proposta
santcugatenca va dirigida als nois i
noies de 12 a 14 amants del teatre,
però com que la idea és nova i enca-
ra s’està precisant, la resposta que
s’obtingui determinarà les caracte-
rístiques del nou col·lectiu.
El col·lectiu del barri de Gràcia, a Barcelona, uneix la literatura amb la creació de jocs de rol.
Què són els Col·lectius Literaris?
El projecte Col·lectius Literaris de
Catalunya es proposa escampar per
tot el país unes formes d'associació
cultural juvenil fonamentades en l'a-
mistat i en el món de la literatura, és
a dir, de la paraula, parlada i escrita,
l'anàlisi de lectures, el teatre, la poe-
sia, el debat i altres activitats vincu-
lades a la literatura.
Existeixen clubs esportius, esplais
amb voluntat educativa, grups de
teatre, centres excursionistes, agru-
paments escoltes... També acadè-
mies de manualitats, música, dibuix,
tallers d'escriptura... Però no existei-
Creen un punt d’intercanvi de llibres infantils
L’Institut de la Infància ha creat un
nou projecte que fusiona literatura
infantil, gastronomia i medi ambient
a la ciutat. Després del gran èxit de
la Fira del llibre infantil celebrada
l’any passat, la delegació santcuga-
tenca d’aquesta entitat presenta el
projecte “Per menjar-te millor!”,
una experiència que vol lligar con-
ceptes com reciclatge i reutilització
amb el d’una alimentació saludable.
La proposta consisteix en la crea-
ció d’un espai permanent d'inter-
canvi de llibres infantils a la ciutat,
concretament a la cafeteria Fusió
(carrer de Josefina Mascareñas, 1).
Segons explica Laura Bendesky,
xen el que podríem anomenar
esplais o cercles de literatura per a
infants i joves, i menys encara amb
les característiques i finalitats que
proposem. Els col·lectius literaris
tampoc no tenen res a veure amb
objectius o activitats escolars: par-
lem d'una educació no formal, d'am-
bient lúdic i creatiu, però rigorós i
ètic, on els joves associats i les seves
famílies, saben que participen en un
projecte col·lectiu, cultural i de país.
Els col·lectius han de ser
ambients creatius de trobada, inter-
canvi, debat, amistat i consideració
envers els altres i les seves opinions i
produccions, on predominin valors
ètics, de cooperació i democràtics.
Finalitats
Els col·lectius literaris formaran una
xarxa de centres culturals on esde-
vindran accions fonamentals activi-
tats com ara: llegir amb sentit;
escriure poesia, teatre, contes,
novel·les, arguments de jocs de rol;
col·laboradora de l’entitat, “és una
activitat que des de fa quatre anys
realitzem diverses vegades l'any,
però ara de manera estable els nens
podran seguir intercanviant llibres
sempre que ho desitgin”. A més,
segueix Bendesky, “és el primer
projecte de l'entitat en el qual les
pròpies famílies, amb la nostra coor-
dinació, autogestionen l'espai”.
Al punt d’intercanvi permanent
s’hi sumaran, un cop al mes, activi-
tats que combinen la gastronomia
amb la literatura per a nens, així
com tallers, presentacions de llibres
i propostes especials de cuina dedi-
cades als més petits. Redacció
crear i expressar les pròpies idees i
creacions literàries; debatre per
comprendre el món on vivim, les
produccions culturals de les dife-
rents cultures que conviuen a
Catalunya i, en conseqüència, ad-
quirir un criteri lliure i fonamentat
sobre la realitat social, política i cul-
tural que vivim, i organitzar o gene-
rar nous projectes culturals.
Cada col·lectiu literari escollirà
les activitats culturals que vulguin
els seus membres, i podrà relacio-
nar-se lliurement amb qualsevol
dels altres grups per fer noves amis-
tats, participar en les activitats pre-
parades pels altres col·lectius, inter-
canviar coneixements i materials,
fer debats que interessin a tothom,
etc. Les vinculacions entre col·lec-
tius són lliures, voluntàries i ocasio-
nals o permanents, però lleials i res-
ponsables amb els compromisos que
es puguin adquirir en un moment
determinat.
Situació actual del projecte
Un any després d'haver-se constituït
legalment l'Associació Col·lectius
Literaris de Catalunya, s'han acon-
seguit alguns avenços significatius.
S'han creat dos col·lectius que es
troben ja en el segon any de funcio-
nament. El primer col·lectiu s'ano-
mena Els Irregulars de Sherlock
Holmes. L'edat dels seus membres
gira al voltant dels tretze anys i són
del barri de Gràcia. A banda de la
lectura de novel·les i l'anàlisi dels
contes que llegeixen i escriuen, cal
remarcar un tret diferencial de la
metodologia emprada. Es tracta de
l'ús del joc de rol com a eina didàc-
tica per aprendre a construir histò-
ries, personatges, ambients, etc.
El nou espai es va inaugurar el passat divendres amb un berenar molt llaminer. / ATENEU
El segon grup s'anomena Col·lec-
tiu Atenea, amb components entre
17 i 19 anys. S'han constituït en
associació cultural i segueixen una
dinàmica molt activa. Escriuen i
comenten els propis textos; s'encar-
reguen de confeccionar i redactar la
revista Buguenvíl·lea, que haurà de
ser una eina d'expressió i vinculació
de tots els col·lectius.
El tercer col·lectiu, De Filosofia,
està format per joves interessats
sobretot per la filosofia, però també
per la sociologia i la literatura. El
dijous 15 d’abril de 2010
grup debatrà amb rigor sobre temes
El grup forma part d’un
projecte molt ampli i
de moment està adreçat
a joves de 12 a 14 anys
d'interès comú, prepararan mate-
rials de debat per a la resta de
col·lectius, faran aportacions a la 3
revista Buguenvíl·lea i analitzaran
obres literàries des del punt de vista
de la filosofia.
El grup de debat i cinefòrum El
Cinefòrum Fritz Lang, vinculat a la
xarxa, és el quart col·lectiu. El cin-
què és el Col·lectiu Libre Viatger,
propiciat per la Fundació Social del
Raval conduït per en Joan Soler,
premi nacional de Cultura Popular.
El sisè col·lectiu és el que s’està
formant a Sant Cugat, per a nois i
noies de 12 a 14 anys interessats
sobretot pel teatre. Els interessats
poden consultar el blog collectius-lite-
raris-catalunya.blogspot.com o contac-
tar amb la Mercè i el Valeri als telè-
fons 93 589 35 92, 618 45 12 55, o
enviar un mail a sorollapuig@telefoni-
ca.net Jaume Martín i Burgos

El Triangle exposa els seus millors llibres
El grup del Taller Triangle va inau-
gurar el passat dia 8 una exposició a
la Biblioteca del Mil·lenari amb els
llibres que han elaborat durant els
últims anys els seus alumnes. A part
de llibres històrics i peces úniques,
un dels treballs més interessants és
la sèrie de versions sobre el conte
Juul, de Gregie de Maeyer, fet per
nois i noies de 12 a 14 anys.
“La història de Juul és una histò-
ria molt dura perquè mostra, sense
concessions, la crueltat que tots som
capaços d’expressar des de la infan-
dijous 15 d’abril de 2010
tesa”, expliquen els responsables,
que afegeixen: “Sabem bé fins a
quin punt els infants poden arribar
a ser ferotges en les seves relacions,
i massa sovint deixen anar els seus
instints primaris i són capaços d’hu-
miliar, de forma terrible, els com-
panys”. Precisament per això el
Taller Triangle ha escollit la història
de Juul (podeu llegir el principi de
4 la història al quadre de la dreta). A
l’exposició de la biblioteca hi ha
diversos “llibres” amb il·lustracions
Valldoreix premia els seus ciutadans
Ja està tot a punt per a la celebració
de la I Nit dels Premis Vila de
Valldoreix, que guardonarà els vall-
doreixencs més destacats del 2009.
Aquesta primera edició dels premis
coincideix amb la celebració Diada
de Sant Jordi, i està organitzada per
l'Associació de Veïns de Ca n’Enric-
La Miranda.
Amb aquests guardons, l’associa-
ció veïnal valldoreixenca vol “reco-
nèixer públicament la tasca de per-
La mostra es pot veure fins a final de mes al vestíbul de la Biblioteca del Mil·lenari. / ATENEU
sobre la història, un dels quals està
fet a base del “tacte” que proporcio-
nen certes composicions d’objectes
dins d’una caixa fosca foradada.
Entre les obres exposades, hi ha
peces úniques que “s’han de tocar
amb guants” i com a curiositat una
primerenca obra de la il·lustradora
santcugatenca Mariona Cabassa,
que havia estat alumna del Taller.
sones o entitats destacades pels seus
vincles i pel seu compromís amb
Valldoreix”.
L’elecció dels candidats a rebre el
premi s’ha fet mitjançant un procés
participatiu a través del web
www.avvcelm.com i amb paperetes
que es poden dipositar al Casal de
Cultura de Valldoreix, al restaurant
“El Casalet” o al supermercat “Mas
Roig”. El termini per a la presenta-
ció de propostes acaba avui.
D’altra banda, el Taller Triangle
serà present a la Fira de llibres d’ar-
tista ARTSLIBRIS, que el 23, 24 i 25
d’abril es farà al Centre d’Arts Santa
Mònica, a Barcelona. Gemma Mo-
lera participarà amb diferents llibres
propis, i coincidirà amb el també
santcugatenc Pere Formiguera, que
presentarà una capsa de 15 gravats
anomenada Pedres. Redacció
Logo de la primera edició dels Premis.
societat
Juul (fragment)
En Juul tenia rissos. Rissos pèl-
roigs. Els seus companys li crida-
ven: “Fil de coure! Cabells de
cagarro! Pastanaga!” Per això, en
Juul va agafar les tisores i, ris rere
ris, se'ls va tallar tots.
En Juul tenia el cap pelat. “Bola
de billar! Bala! Cap d'ou!” Li cri-
daven els altres nens. Per això,
en Juul es va posar una gorra. Les
orelles li sortien per sota la gorra.
“Orellut! Dumbo! Alça el vol!” En
Juul voldria volar ben lluny i no
tornar mai més. Amb dues estre-
bades, es va arrencar les orelles.
La gorra li tapava els ulls perquè
les orelles no la hi sostenien. No
s'hi veia i topava amb tot: amics,
parets, taules, armaris, pals...
Veia les estrelles i el cap li roda-
va. En Juul obria molt els ulls per
a no caure i parpellejava...
L’entrega dels guardons es farà
en el marc d’un sopar a la Nau de
Cultura, que estarà amenitzat per la
música brasilera del duet Sozinhos,
format per Alba Cayuela i Lisandro
Silva Echevarria.
El sopar és obert a tota la ciuta-
dania i té un preu de 22 euros. Per
participar-hi cal apropar-se o trucar
al restaurant El Casalet, al número
93 675 10 55, i comprar o realitzar
la reserva de l’entrada. Redacció
societat
Allau d’arguments contra
l’abocador a la Pedrera Berta
L’acte-debat celebrat el dia 7 va fer petit l’espai Mont Blanc del Club Muntanyenc. / ATENEU
Qui va venir els va sentir, qui era a
un altre lloc no, és clar. Però el que
es va sentir el passat dia 7 al Club
Muntanyenc va ser una autèntica
allau d’arguments en contra que
l’immens forat de la Pedrera Berta
La sentència del Tribunal
Suprem permet l’abocador,
però que s’acabi fent,
o no, depèn dels polítics
es pugui acabar convertint en el
següent gran abocador de l’Àrea
Metropolitana de Barcelona (ve-
geu el número anterior per a més
informació).
L’acte-debat va reunir una
setantena de persones a l’espai
Mont Blanc de l’entitat santcuga-
El PSC proposa que l’antic ajuntament
s’utilitzi com a local provisional d’entitats
La secció local del PSC presentarà
una moció al proper Ple Municipal
que demana que l’edifici de l’antic
ajuntament s’habiliti provisional-
ment “per a l’ús d’entitats amb
dèficit de local”. El text assegura
que “són nombroses les entitats i
associacions de Sant Cugat que en
l’actualitat tenen una manca de
local estable on realitzar la seva
activitat”, i que “al nostre municipi
tenca, la major part provinents de
la societat civil. De fet, una de les
coses que es van criticar més va ser
la manca d’atenció per part de les
autoritats polítiques santcugaten-
ques, que van declinar la invitació
de participar-hi.
Els ponents inicials van desgra-
nar tota una sèrie d’arguments
que desrecomanen absolutament
que les administracions acabin
autoritzant la creació d’un aboca-
dor a la Pedrera Berta, sigui del
tipus que sigui i es faci servir l’eu-
femisme que sigui, pel greu risc de
contaminació de les aigües que hi
passen per sota.
Ja durant el debat, una de les
veus més escoltades va ser la de
l’alcalde del Papiol, Albert Vilà,
que va subratllar la “solitud” dels
hi ha alguns locals de titularitat
municipal que resten tancats sense
estar destinats a una funció especí-
fica, entre ells el més emblemàtic
de l’antic ajuntament”.
El PSC considera que la despe-
sa associada al funcionament ordi-
nari de l’equipament és reduïda i
que “existeix també la possibilitat
que alguna de les entitats hi
puguin contribuir”, per la qual
contraris a l’abocador i va assegu-
rar que la sentència del Tribunal
Suprem de Madrid, que obre la
porta al fet que l’empresa propie-
tària del forat (participada majori-
tàriament per Fomento de
Construcciones y Contratas) pugui
lucrar-se omplint-lo amb bales de
residus provinents d’ecoparcs, no
és concloent, i que per tant el pro-
cés, encara que molts ho vulguin
fer veure, no és irreversible.
Segons Vilà, “la sentència per-
met l’abocador, però això no vol
dir que s’hagi de fer”, ja que l’au-
torització depèn del departament
de Medi Ambient de la Genera-
litat. “Que no ens enganyin”, va
concloure Vilà, “ja que podem
complir la sentència i no autoritzar
l’abocador”. Redacció
cosa “aquesta solució provisional
permetria fer front a un problema
real d’algunes entitats de la ciutat
mentre no es troba una solució
definitiva via la creació d’un hotel
d’entitats. Els socialistes critiquen
que el pla d’equipaments que s’es-
tà elaborant preveu que l’actuació
en algun dels edificis actualment
tancats no es dugui a terme sinó a
mig o llarg termini. Redacció
Yes,
We Qandahar
Hi ha dues coses que demostren que
Obama no és el transformador que
deia ser. La primera, que encara no
se l'han carregat. La segona, que tot i
fer de la retirada de les tropes de
l’Afganistan un dels punts forts de la
seva campanya, ara anuncia que al
juny tindrà lloc l'assalt definitiu a
Qandahar per part de tropes dels
EUA i l’OTAN. La indústria arma-
mentística ha respirat alleugerida,
car ha evitat el maldecap de pensar
quina guerra provocar per tal de
col·locar l'excedent.
dijous 15 d’abril de 2010
Ai, que tranquils que ens queda-
rem un cop hagin exterminat aquella
colla de barbuts. Quin descans. I com
trobarem a faltar el napalm, aquella
entranyable barreja de benzina i sabó
alumínic que permetia cremar comu-
nistes durant hores i hores. Ja fa
temps que, a causa de l'auge de l'ura-
ni empobrit, les bombes que es multi-
pliquen i les mines de tot tipus, el
napalm havia passat, injustament, a 5
un segon terme.
Guerra en directe
Al juny, doncs, els EUA i l'OTAN ata-
caran Qandahar, donant-li una mica
de salseta a les monòtones i tedioses
vacances d'estiu. Esperem que alguna
productora de televisió compri els
drets de tan preuat esdeveniment i
ens l'ofereixi, previ pagament, en
diferents formats: Qandahar live,
Qandahar uncensored o Qandahar XXX
per als més atrevits. Esperem que tre-
guin suc a les últimes tecnologies i,
mitjançant la implantació de càmeres
subcutànies, ens permetin veure com
esclaten i moren els negres i llatinoa-
mericans que lluiten pels EUA sense
perdre cap detall. Esperem fruir amb
imatges en alta resolució dels genitals
dels marines penjant d'un pal després
que algú s'immoli i els envii a casa en
pijama de fusta.
Qandahar late night show
El plat fort, en horari de prime time
dissabte a la nit, serà el Qandahar late
night show, una selecció del millor de
la setmana amb els rostres més desfi-
gurats, els mutilats més simpàtics i la
tertúlia amb els protagonistes deba-
tent els aspectes més sucosos de la
massacre més recent. “Jo l'he omplert
de plom perquè ell m'havia llençat
una granada” o “ell m'havia intentat
esquarterar primer” seran els retrets
i acusacions més freqüents. Els paci-
fistes protestaran, però no ens enga-
nyaran. Perquè creiem en el sistema
encara que tingui petits defectes com
condemnar mig món a la misèria o
intentar contínuament que ens ma-
tem els uns als altres. Ignasi Bea

DUBTES FREQÜENTS
Junt o separat?
Hi ha expressions que sovint són
motiu de dubte perquè, tot i que
s'escriuen igual, tenen la particu-
laritat que una l'escrivim amb les
paraules juntes i l'altra separa-
des. Per exemple:
Maldecap / mal de cap
Tenir un maldecap, escrit tot junt,
és tenir un problema, tenir cabò-
ries, tenir alguna cosa que ens
neguiteja. En canvi, tenir un mal
de cap, escrit separat, és tenir un
dolor al cap, que pot ser lleu,
dijous 15 d’abril de 2010
passatger o una migranya.
Quan hem de fer el plural i volem
dir que tenim molts problemes, a
maldecap, com que és una sola
paraula, només li hem d'afegir
una s al darrere, i tindrem malde-
caps. Si en canvi el que tenim
sovint és el dolor al cap, com que
ho escrivim separat, només hau-
6 rem de fer el plural a mal, que és
allò que tenim repetidament i
direm que tenim mals de cap.
Gairebé / gaire bé
Un altre exemple el trobem a l'ad-
verbi gairebé, l'utilitzem quan
volem expressar que l'acció del
verb no és del tot completa, i és
sinònim de quasi: Pesa gairebé
70 quilos, o Gairebé no et sento.
En canvi, utilitzarem gaire bé
quan volem quantificar l'adverbi
bé, llavors ho escriurem separat:
Aquesta bàscula no pesa gaire
bé, o No et sento gaire bé.
Amb el suport de: practicat
La diada de Sant Jordi
Sant Jordi és el patró de Catalunya i és una de les dues dia-
des que se celebren juntament amb l'onze de setembre.
L'origen d'aquesta celebració sembla que prové del segle
XIII quan els soldats, en tornar de les guerres contra els
turcs i els sarraïns, van introduir la devoció al sant.
Ha estat un símbol de catalanitat i ha tingut un carisma
diferent depenent del moment històric. En uns moments
en els quals el catalanisme era una qüestió prohibida, el dia
de Sant Jordi prengué un protagonisme de festa resistent i
de reafirmació d'identitat catalana.
A més, també és el patró dels enamorats, això prové de
les festes dels cavallers, que obsequiaven amb roses les
dames durant els torneigs. Més endavant el costum de
regalar roses a la dama estimada es tornà més popular i es
va anar estenent a les classes més humils fins que es va fer
popular en tots els estrats socials.
Però a més de la festa de la rosa, Sant Jordi també és la
festa del llibre, aquesta té un origen diferent. El 23 d'abril
de 1616 va morir Miguel de Cervantes i per tal de retre-li
homenatge el gremi de llibreters va dedicar aquest dia a la
festa del llibre. A Sant Cugat aquesta festa està plenament
arrelada i sembla que se celebrà per primera vegada l'any
1934. La coincidència de la festa del llibre i de la rosa és
doncs casual però representa una de les diades més impor-
Una de les tradicionals imatges de Sant Jordi.
tants dintre del calendari tradicional català. Isabel Carreño
La llegenda de Sant Jordi
Diuen que fa molt temps assolava els voltants de Montblanc un monstre ferotge i terrible, que posseïa les facultats
de caminar, volar i nedar, i que amb les seves alenades enverinava l'aire, i produïa la mort de tots els qui el respira-
ven. Era l'estrall dels ramats i les persones i per tota aquella contrada regnava el terror més profund.
Els habitants de Montblanc van pensar donar-li cada dia una persona que li serviria de presa, i així no faria estralls a
tort i a dret. Van assajar el sistema i va donar bon resultat. Tot el veïnat va decidir fer cada dia un sorteig entre tots
els veïns de la vila, i aquell que destinés la sort seria lliurat a la fera. I així es va fer durant molt de temps.
Però un dia la sort va voler que fos la filla del rei la destinada a ser presa del monstre. La princesa era jove, amable i
molt estimada per tothom. Alguns ciutadans es van oferir a substituir-la, però el rei fou just, i amb el cor ple de dol
va dir que tant era la seva filla com la de qualsevol dels seus súbdits. Així, el rei va avenir-se que la princesa fos sacri-
ficada. La donzella va sortir de la ciutat tota sola i espantada, i va començar a caminar cap al cau del monstre. Mentre,
tot el veïnat desconsolat mirava des de la muralla com la princesa anava al sacrifici.
Quan feia una estona que caminava se li va presentar un jove cavaller amb un cavall blanc, i amb una armadura dau-
rada i lluent. La donzella li digué que fugís de pressa, ja que per allí rondava una fera molt perillosa. El cavaller li
digué que no temés, que no li havia de passar res, ni a ell ni a ella, que ell havia vingut expressament per combatre
el monstre, per matar-lo i alliberar del sacrifici a la princesa.
No va tenir temps de dir res més, de cop i volta va sortir la fera, davant l'horror de la princesa i el goig del cavaller. Va
començar una intensa però breu lluita, fins que el cavaller li va clavar una bona estocada amb la seva llança, que va
deixar malferida la terrible bèstia i la matar. De la sang que en brollà, en sorgí ràpidament un roser, amb les roses
més vermelles que la princesa hagués vist mai, roser del qual el jove cavaller tallà una rosa i l’oferí a la princesa.
un altre sant cugat

Els immigrants empresaris: els comunitaris (i 2)

L’Helena feia turisme amb una amiga i es va que-
dar a viure aquí. Des de llavors, han passat més de
vint anys. Podríem suposar que la decisió de can-
viar Londres per Sant Cugat va ser producte
d'una simple casualitat. Una aturada en el viatge
que es va allargant a poc a poc gairebé sense ado-
nar-se. Però el fet que la seva mare fes el camí
invers anys enrere, de Catalunya fins al Regne
Unit, alguna cosa hi va tenir a veure. També és
cert (i aquesta, potser, sí que és una casualitat) que
Tant l’Helena Kruyer com la Birgit
Schakat van venir a Sant Cugat
desenes de nens saltant entre joguines ha estat avantatges”, explica la Birgit, “com una major fle-
una experiència molt enriquidora, reconeix. “És xibilitat i independència, permet poder desenvo-
un ambient molt diferent que m'ha permès lupar-se una mateixa, a la seva manera”, però
aprendre molt, moltísim”, explica, “i sobre molts també té inconvenients, com la falta de seguretat,
assumptes”. “A més”, afegeix, “he crescut com a
persona, i he pogut conèixer molta gent”. Veure
els nens gaudir és molt reconfortant, emfatitza,
malgrat els maldecaps que comporta la gestió
d'un negoci d'aquest tipus.
Encara que un parc infantil pot semblar un
negoci amb garanties d'èxit a Sant Cugat (recor-
dem l'elevada taxa de natalitat de la ciutat) és difí-
cil consolidar-se. Els preus dels lloguers dels
locals, trobar els treballadors adequats i qualifi-

dijous 15 d’abril de 2010

sense saber que s’acabaria
convertint en la seva nova ciutat
una visita a un company que acaba amb una sug-
gerent oferta de feina (com a investigadora en un
centre de recerca mèdica) és una poderosa raó
per provar sort i decidir establir-se aquí.
Helena Kruyer davant d’una atracció del seu negoci.
Quinze anys després de la seva arribada a Sant
Cugat l'Helena Kruyer va prendre una altra deci-
sió important: la de penjar la bata blanca de labo-
ratori per dedicar-se de ple a un parc d'oci infan-
til, Planeta Màgic, que havia muntat un any abans
amb el seu germà. Implicar-se més profundament
en la cura i l'educació del seu fill va ser una de les
principals motivacions davant les dificultats que
imposa la recerca científica per la conciliació de la
vida laboral i familiar.
Tot i que el dia a dia de la recerca és molt agra-
dable i dóna moltes satisfaccions, passar de la pro-
veta i l'àcid desoxiribonucleic a estar envoltada de
cats, el manteniment i la conservació de les ins-
tal·lacions són les principals dificultats. A més, en
aquests temps de crisi les famílies retallen les des-
peses, explica l'Helena. Entre les estratègies de-
senvolupades per fer front a la crisi, aquesta
emprenedora ha optat per oferir noves activitats
per a un públic més ampli i divers juntament amb
una contenció de les despeses, mantenint sempre
la qualitat del servei, centrat en els nens i les famí-
lies. Tot i així, complementa els seus ingressos
amb traduccions i correccions d'articles científics i
manuals, cosa que la manté vinculada al camp de
la recerca científica.
L'experiència de Birgit Schakat, l'altra protago-
nista d'aquest reportatge, té certs punts en comú
amb la de l'Helena. Aquesta traductora alemanya
va arribar a mitjans dels anys vuitanta a Sant
Per fer front a la crisi, l’Helena ha
optat per oferir noves activitats a
un públic més ampli i contenir la
despesa, però mantenint la qualitat
Cugat durant un impasse en els seus estudis de
filologia francesa. Va tenir una oportunitat de
feina i es va quedar a viure definitivament aquí.
“En aquells moments, Sant Cugat era un poble-
poble, tots els carrers eren de doble sentit i ara
has de pensar com arribar d'aquí fins allí”, recor-
da amb nostàlgia. Des de llavors, però, ha canviat
moltísim, i “ara es molt urbà, hi ha molt trànsit,
més contaminació”.
La Brigit va fer-se autònoma o freelance per-
què, després de conèixer al seu marit i decidir for-
mar una família, volia implicar-se més en l'educa-
ció dels seus fills. Va deixar la seva feina i, en un
primer moment, va crear una empresa de traduc-
ció amb una companya seva però, tot i així, era
difícil la conciliació de la vida laboral i familiar.
El món de la traducció i interpretació és exi-
gent i sacrificat. “Ser empresària autònoma té
Birgit Schakat va arribar a mitjans dels 80 a Sant Cugat. 7
ja que “has de treballar sempre, si no aconseguei-
xes encàrrecs no tens ingressos” i “quant a les
prestacions socials (atur, baixa per malaltia, etcè-
tera) els autònoms ho tenen més difícil”, apunta.
D'un temps ençà, la Birgit ha aconseguit una
major estabilitat treballant per a una revista ale-
manya, Photon, especialitzada en la energia solar
fotovoltaica. Per això, la crisi no l’afecta directa-
ment a ella, encara que en el sector de la traduc-
ció i interpretació sí que es nota. Les empreses
deleguen algunes traduccions als seus treballa-
dors que tenen coneixements d'idiomes i els
clients, de vegades, regategen més els preus dels
serveis. Però la traducció no és tan fàcil, contrà-
riament al que pot pensar molta gent. S'ha de
profunditzar en la temàtica que aborda el text i
conèixer el seu llenguatge propi per crear un text
“Ser empresària autònoma té
avantatges, com més flexibilitat
i independència, però també genera
una notable falta de seguretat”
de qualitat. I com assenyala la nostra protagonis-
ta, l'ús de les noves tecnologies i d'Internet és
fonamental no només perquè li permet treballar
per a una empresa alemanya des de Sant Cugat,
sinó també perquè facilita l'accés a una gran
quantitat d'informació. Enrique Ortega
 Les entitats i associacions reco
David Jou Susana Méndez jazz embogit per les drogues i per la recerca de res-
Déu, Cosmos, Caos Mi ansiedad, diario postes existencials que només troba en la incansable i
Viena Edicions, 2008 de una superviviente obsessiva búsqueda de la creació en la improvització.
Autor-Editor, 2010 En motiu del cinquantè aniversari de la publicació,
És un llibre interes- el dibuixant Jose Muñoz ha donat una nova visió a
sant perquè indaga Avui més que mai aquesta gran novel·la amb una vintena d’il·lustracions
sobre el nostre lloc en l'ansietat i la depres- de traços blancs sobre fons negre que dibuixen la his-
l'univers, obre els nos- sió formen part de la tòria plasmant l’essència d’aquest petit gran relat
tres sentits per enten- nostra quotidianitat. dedicat al mític i sempre controvertit saxofonista
dre la seva immensitat Susana ha tingut l'ex- Charlie Parker, mort l’any 1955 a l’edat de 35 anys.
i fa un lligam entre periència de passar Excepcional novel·la, imprescindible per a qualsevol
ciència i religió. De per aquest tràngol. La amant del jazz i de Cortázar. Oriol Jubany, Jazzenviu
fet, és un diàleg i, a la santcugatenca Susana
dijous 15 d’abril de 2010

vegada, una anàlisi Méndez ens parla d'una manera planera com va
per trobar respostes en un temps en què l'avenç cien- afrontar el seu dia a dia amb la dificultat i el patiment Jordi Lara
tífic i tecnològic obre tantes perspectives noves. que suposa veure's desbordada per un fet desconegut Papallones i roelles
És recomanable perquè és senzill d'entendre, fins aleshores i que no sabia com gestionar per sortir- Edicions de 1984, 2004
sobretot pel que fa a la dimensió de l'univers, sense se'n. Amb valentia i esforç va fer front a la seva situa-
perdre el contacte amb les ressonàncies i interferèn- ció i els objetius aconseguits han valgut la pena. Per Des del Grup
cies religioses, preguntant-se si la ciència pot expulsar tot plegat ens anima a fer el nostre camí i, sobretot, a Mediterrània ens
Déu del món, o bé, pot arribar a descobrir la bellesa no defallir. Antonio Fermoso, Associació per a la Superació agradaria recomanar
abstracta. de la Ansietat i la Depresió Grups d'Ajuda Mútua, ASSADEGA’M el llibre Papallones i
Déu, Cosmos, Caos ens parla de l'univers, del temps, (abans ATAGAM) roelles, del periodista
8 de la matèria, de l'ordre, del caos, de la vida i del fet santcugatenc Jordi
humà. Proporciona un vast camp cultural on con- Lara. Ens agrada
flueixen molts aspectes i l'autor, David Jou, els expli- Esteban Sabater aquest llibre perquè
ca amb un to entre poètic i rigorosament científic. De la contabilidad parla de la figura del
Associació Astronòmica Valldoreix-Sant Cugat a la ingeniería coreògraf i ballarí
Trafford, 2008 Salvador Mel·lo, del
qual el Grup ha recuperat moltes coreografies. Ens
Albert Sánchez Piñol El llibre ensenya un parla dels sentiments d’aquest personatge, de la idea
Tretze tristos tràngols pas desconegut, el pas de crear un Ballet Nacional català... És un llibre curt
La Campana, 2008 de les Termòpiles (en molt ben escrit, que es llegeix en una tarda i que a tra-
metàfora) que des del vés de la figura de Mel·lo ens pot ajudar a compendre
Selenites, espanta- llenguatge comptable, la situació de la dansa a Catalunya. David Gil, Grup
ocells, zebres, esqui- guardià de la realitat, Mediterrània
mals i armaris són condueix directament
alguns dels protago- a un altre nivell supe-
nistes d'aquest recull rior de llenguatge Unai Elorriaga
de tretze faules mo- formal on a més a més Londres es de cartón
dernes. El peculiar de la realitat apareix la representativitat universal, Alfaguara, 2010
sentit de l'humor de materialitzada en unes equacions d’enginyeria útils,
l'autor atenua el re- que són sempre llenguatge de la ciència. El llibre va Londres es de cartón,
gust de tristor dels dedicat a tots els economistes i enginyers del món. Es d’Unai Elorriaga (Al-
tretze contes que no- pot adquirir de Sant Cugat per Internet gorta, Getxo, 1973),
més tenen en comú que els seus personatges passen (trafford.com/08-0052) i a la llibreria Paideia. Aula és una novel·la origi-
per tristos tràngols. Kata Kitinga d’Extensió Universitària per a la Gent Gran de Sant Cugat nal i inquietant, divi-
dida en quatre parts
que de fet en són
Lourdes Vergés Júlio Cortázar dues. La primera, la
C de cacao El Perseguidor tercera i la quarta es
Intermón Oxfam, 2009 Libros del Zorro Rojo, desenvolupen en un
2009 espai i un temps
Molts nens i nenes ja al·legòrics per retra-
saben que la xocolata El Perseguidor, una de tar l'essència de les dictadures, la repressió i el terro-
s’obté del cacau, però les millors novel·les risme d'Estat. Cada tarda, tres amics es reuneixen dalt
potser no saben on i curtes del cèlebre de la teulada número disset amb el Phineas, que espe-
com es cultiva aquesta llavor tropical. A través de la escriptor i amant de ra l'arribada de la seva germana Sora, desapareguda
història de Kevin, un nen de Costa d’Ivori, s’explica la música Júlio Cor- vint anys enrere. La segona part, aparentment, no té
als joves lectors la vida quotidiana en un poble de l'À- tázar, és un relat ficti- res a veure amb les altres. L'acció passa a Londres, i
frica central, i, a més, tot el procés del cultiu del cacau ci narrat en primera ens trobem davant d'un relat policíac, a l'estil d'Agatha
i la seva posterior venda a organitzacions de comerç persona per un jove Christie, els protagonistes del qual juguen a fer de
just. Amb aquest testimoni es pretén mostrar al públic periodista que viatja a detectius. Aquí l'autor insinua, de manera subtil, la
infantil com aquest comerç alternatiu millora la vida l’esbojarrat París dels anys 50 per conèixer el recone- clau que donarà sentit a la unitat de la novel·la. El
de les persones, però sobretot, que els països en de- gut saxofonista Jonny Carter de qui està escrivint una resultat d'aquesta història d'espera desesperant i de
senvolupament tenen els suficients recursos per sortir autobiografia. El relat ens endinsa als decadents bogeria, d'escriptura arriscada però alhora accessible,
de la pobresa. Ton Marimon, Intermón-Oxfam últims anys de vida d’un genial i adorat saxofonista de és rodó. Neus Ors, monitora del Club de Lectura de l’Ateneu
omanen llibres per Sant Jordi
Bruno Alemany i històric molt documentat, amb històries de gran dra- nombroses privacions o la misèria en què viu la majo-
El cel és blanc i blau. matisme i els confinaments als camps de concentració ria de la població, després d'haver estat a l'illa i d'un
Dani Jarque, franquistes per a molts d’ells. Manel Sánchez, Federació coneixement profund de la realitat d'aquest país.
21 històries del 21 d’Associacions de Veïns de Sant Cugat Teresa Amat va mantenir durant més de tres anys
Now Books, 2010 el blog Les paraules i els dies, un dels primers -i més lle-
gits- en català. Cercle Català d'Amistat del Poble Cubà
El cel és blanquiblau, i David Llistar
més encara des d'a- Anticooperació.
quell 8 d'agost que va Interferències Globals Llibre Gegant
marxar sense donar Nord-Sud
temps a comiats. La Icària Editorial, 2009 Recomanem un llibre
família de Dani que es fa nou cada
Jarque, els seus amics, Quin sentit té l’actual any, ple de frescor, és

dijous 15 d’abril de 2010

els seus companys d'e- sistema d’ajuda inter- fàcil de llegir, no pre-
quip, els seus rivals al camp el recorden en aquest lli- nacional enfront cisament de butxaca, i
bre a través de les seves vivències tal com era: un gran d’instruments trans- que tampoc es pot
futbolista i millor persona. Amb aquest llibre es ret nacionals molt més comprar. Però podeu
homenatge a un jugador excepcional del RCD potents que generen fer-lo! El Llibre Ge-
Espanyol que va lluir el braçalet de capità amb l'orgull pobresa, destrueixen gant de Sant Cugat es
que només pot sentir algú que va estimar intensament ecosistemes o perme- farà enguany a la pla-
els colors del seu equip. Penya Pericos de Sant Cugat, ten la violació dels ça de Barcelona a partir de les 11 del matí el dia 16 de
pericossantcugat@yahoo.com Drets Humans? Com explicar que després de 60 anys maig. Veniu amb la vostra imaginació i il·lusió, us
de cooperació internacional al desenvolupament, el esperem! El de l'any 2009 es pot veure a la Casa de
món dels empobrits, en el seu conjunt, no hagi millo- Cultura. Associació del Llibre Gegant de Sant Cugat 9
Xavier Bosch rat? Aquest llibre proposa i desenvolupa el concepte
Se sabrà tot d’“anticooperació”. Es refereix al conjunt d’interfe-
Proa, 2009 rències negatives, desestructurants, activades des del Josep Canals
Nord (Global) cap al Sud (Global). Es comparen els L'art del segle XX
En plena bombolla fluxos de la cooperació al desenvolupament amb els a Sant Cugat 1900-2000
immobiliària Bosch associats als principals mecanismes d’anticooperació.
introdueix el lector Així, es sosté que encara que l’ajut internacional fos Des de Firart recoma-
rere les bambolines de qualitat o eficaç, els seus efectes serien globalment nem L’art del segle XX a
del món del periodis- inferiors. L’anticooperació resulta ser més potent en Sant Cugat 1900-2000.
me, trencant la imatge termes econòmics, polítics, culturals i ambientals. Des És l'únic llibre que
seductora que oferei- d’aquesta perspectiva, l’autor reexamina àmbits com reuneix una docu-
xen les redaccions de el deute extern, el comerç internacional, la producció mentació dels fets,
premsa, on els equili- de tecnologia, el canvi climàtic, la selecció migratòria, dels artistes, dels
bris entre el poder i la la guerra, o la pròpia ajuda, entre altres. Dani Gómez- grups, dels promotors
política sovint fan bas- Olivé, Observatori del Deute en la Globalització d’activitats artístiques
cular els diaris. Corrupció, silenci, terrorisme, sexe, que ens permeten co-
en un estil viu i directe que enganxa el lector des de nèixer el moviment artístic que d’una manera o altra
la primera pàgina. Tot i que el periodista desmenteix- Teresa Amat s’ha generat a la ciutat fins al segle XXI. Firart
així ho va fer en la seva presentació a la nostra ciutat Castraciones
el passat 25 de març- que la seva novel·la narri la his- Proa, 2009
tòria del seu pas com a director del diari Avui, sí que Josep Maria Jaumà
hi és present un regust autobiogràfic; l'experiència Més de cinquanta Pedra i Sang
com a director durant un any en aquest diari ben anys després de la Associació Amics
segur que li ha permès construir l'argument amb un revolució castrista, de Pedra i Sang, 2005
coneixement de primera mà, que fa que la novel·la Cuba segueix gover-
esdevingui, segons Ignasi Aragay, una lliçó de perio- nada pel mateix nucli Pels volts de Sant
disme. Òmnium Sant Cugat que va foragitar, amb Jordi del 2005, fa
consignes de llibertat i exactament cinc anys,
proclames revolucio- es va constituir l’Asso-
Josep Calvet nàries, el dictador ciació Amics de Pedra
Les muntanyes Fulgencio Batista. i Sang. La nostra pri-
de la llibertat Malauradament, el mera activitat va ser
L’Avenç, 2008 règim de Fidel Castro l’edició d’aquest llibre
s'ha acabat convertint en la dictadura militar més llar- que recull les peces Pedra i Sang de Josep Maria Jaumà
És un llibre de recerca ga de l’Amèrica Llatina. Però lluny de despertar un i Miserere de Lluís Calvo, que recullen els fets que van
de Josep Calvet, his- rebuig o malestar unànimes en les democràcies occi- portar a l’assassinat perpetrat per Berenguer de
toriador i investiga- dentals, Cuba i Fidel Castro han aconseguit sumar Saltells en la persona de l’Abat Biure del Monestir de
dor, centrat en el pas adeptes i seduir molts intel·lectuals d'esquerra que Sant Cugat, la nit de Nadal del 1350. Ambdós textos
dels Pirineus per part han aplaudit sempre les actuacions del Comandante, foren estrenats conjuntament el Nadal de l’any 2000
de milers de refugiats que emparant-se en el victimisme i en l'embargament per la Companyia Tetrateatre. Enguany, amb motiu
de la Segona Guerra nord-americà, s'ha enrocat en el seu totalitarisme. de la celebració dels 10 anys de representacions de
Mundial fugint dels Teresa Amat dissecciona la Cuba actual: la repres- l’espectacle a la Sala Capitular del Monestir, us en
nazis, un llibre rigorós sió, la censura, la manca de llibertats ciutadanes i les recomanem la lectura. Amics de Pedra i Sang

A la casa de Gabriel García Márquez
L’Ateneo Macondo, un dels tres
ateneos que l’Ateneu Santcugatenc
té a Colòmbia, va participar a la
inauguració de la nova Casa Mu-
seo de Gabriel García Márquez,
situada a la ciutat nativa de l’es-
criptor, Aracataca. A l’acte hi van
assistir la ministra de Cultura,
Paula Moreno Zapata, la directora
del Museo Nacional de Colombia,
María Victoria de Robayo, l’escrip-
tor, comunicador, cataquero i impul-
sor de l’Ateneo Macondo, Rafael
Darío Jiménez, i el president de
dijous 15 d’abril de 2010
l’Ateneu Santcugatenc, Ramon
Pros, entre altres. La Casa Museo
ocupa l’edifici on va néixer el futur
Premi Nobel. Redacció
10
La ministra de Cultura, Paula Moreno Zapata, presencia els espectacles “de la terra” en motiu de la inauguració. / ATENEO SANTA MARTA
Els Joves Jubilats obren
un grup de teatre
El grup dels Joves Jubilats de
l’Ateneu continua amb la seva acti-
vitat frenètica, que qualsevol des-
pistat consideraria impròpia de la
seva edat. Sembla que el col·lectiu
no en té prou amb fer-se càrrec de
l’hort de Can Mates, amb les seves
excursions, les seves visites cultu-
rals, els seus grups de conversa, els
seus grups de fotografia ni amb la
recentment creada coral, que ara
obren un grup de teatre.
Les sessions tindran lloc els
dilluns, de 16.00 a 17.30, amb un
preu de 40 euros trimestrals. El
grup estarà dirigit per Meritxell
Manyoses, una de les responsables
El president de l’Ateneu amb la directora del Museo Nacional de Colombia.
de la companyia professional
L’Arna Teatre, però és tan nou que,
com és comprensible, encara no
està clar què farà exactament ni
fins on pot arribar. El col·lectiu
anima tothom a participar-hi.
A la secretaria de l’Ateneu hi ha
disponible tota la informació sobre
els Joves Jubilats, que actualment
ja superen la cinquantena de per-
sones. Al seu suro hi ha penjades
totes les seves activitats i diverses
fotografies del que fan i deixen de
fer. Els interessats també es poden
posar en contacte amb ells a l’adre-
ça centrecivic@ateneu.cat o trucant al
telèfon 93 674 51 95. Redacció
L’Ateneu Plaça ja és
“WiFi Zone”
Segurament ho has preguntat més
d’una vegada: “Hi ha WiFi?” La
resposta, desgraciadament, era que
no. Però això fins ara! Des de fa
pocs dies, L’Ateneu Plaça (plaça de
Pep Ventura, 5) ja disposa d’una
xarxa d’Internet lliure i gratuïta.
Per a fer-ne ús, només cal tenir el
carnet d’Amic de l’Ateneu, que per
als usuaris del Plaça costa 1 euro.
A partir d’ara, doncs, pots venir
amb el teu portàtil i connectar-te
sense límits de temps ni de descàr-
rega. Gaudeix d’aquest concorre-
gut punt de trobada i fes feina o
distreu-te mentre esmorzes, bere-
nes, prens un te o degustes un dels
ateneu
“La Caixa” manté
l’aposta per la ciutat
L’any passat quatre entitats santcu-
gatenques van rebre el suport de
l’Obra Social de “la Caixa” per
seguir duent a terme les seves acti-
vitats i engegar nous projectes.
Femarec, els Minyons Escoltes
Guies Sant Jordi de Catalunya,
l’Associació Vegga i l’Ateneu Sant-
cugatenc es van beneficiar de con-
venis de col·laboració per un valor
total de 43.000 euros (l’Ateneu
n’està rebent 12.000 per al seu
programa “L’Ateneu Integra”, que
té com a objectiu dinamitzar i po-
sar recursos a la ciutadania per
millorar la seva qualitat de vida).
Aquest any, l’Obra Social de “la
Caixa” manté el mateix pressupost
que el 2009, i es compromet d’a-
questa manera a seguir finançant
iniciatives locals sense tenir en
compte la crisi. El total que desti-
L’Obra Social “la Caixa”
dedicarà els mateixos
diners a Sant Cugat que
el 2009, 400.000 euros
narà aquest 2010 a la nostra ciutat
puja a 400.000 euros, que s’inverti-
ran ja sigui a través d’entitats i
associacions, ja sigui amb col·labo-
racions directes amb l'Ajuntament.
El programa “Ateneu Integra”
es troba en desenvolupament, i va
dirigit al conjunt de la ciutadania
treballant valors com el respecte a
la diferència, la convivència en la
diversitat, l’accés popular a la cul-
tura i la lluita contra la desigualtat
per qüestions de gènere, origen o
situació social. Redacció
deliciosos mojitos que l’Ivan prepa-
ra cada dijous, amb Happy Hour
de 18:00 a 22:00.
I ara, a més a més, amb l’arriba-
da del bon temps (que vol dir
terrasseta, on també arriba el
WiFi), millor que millor! Redacció
ateneu
Dues exposicions més a l’Ateneu
A l’altra banda del món les proporcions no són les mateixes, com mostren aquestes “canyes” gegants. / MARIONA URGELL
Segur que moltes vegades heu
pensat a agafar un avió i anar-vos-
en a l’altra punta del món. Doncs
bé, això és precisament el que va
fer la santcugatenca Mariona
Urgell. Sense pensar-s’ho gaire, el
gener de l’any passat va fer la
maleta i va començar un viatge
que la va dur a Nova Zelanda,
Austràlia i Samoa. “Aquí feia fred”,
explica, “i me’n vaig anar a buscar
el sol”. I perquè coneguem aques-
ta part del món que està “de cap
per avall”, l’Ateneu Plaça acull
aquests dies una selecció de les
millors fotografies que va fer.
Això a l’Ateneu Plaça, perquè a
la Sala d’Actes de l’Ateneu les pa-
rets tampoc estan mai buides. Fins
a finals de mes, presenten una
exposició de les millors obres de
Luis Miguel Baquero, dibuixant,
aquarelista i gravador. Alumne de
l’Escola Municipal d’Arts Grà-
fiques i membre de Firart, després
de portar la seva obra a França i el
Regne Unit, ens la deixa admirar a
Sant Cugat. Redacció
PROPERES SESSIONS DE SUPORT A LES PERSONES A L’ATENEU
Seminari: Com em preparo per una dinàmica de grups?
22 d’abril, de 10.00 a 14.00
Preu: 10 euros
Cal inscripció prèvia a través de recursoshumans@ateneu.cat o al 93 674 51 95
Assessora’t a l’Ateneu:
L’estrès laboral
A qualsevol organització ens podem
trobar amb diferents condicions que
afavoreixen l'estrès laboral derivat de
la pressió que vam comentar a l'arti-
cle passat. Aquestes poden ser:
-Disseny del lloc de treball. Expec-
tatives de les meves funcions mal
definides o impossibles d'aconseguir,
massa responsabilitat, massa fun-
cions, monotonia.
-Inseguretat laboral. Manca d'o-
portunitat per al creixement perso-
nal o l'ascens. Canvis ràpids per als
quals no estem preparats.
-Les condicions ambientals. Con-
dicions desagradables i perilloses
dijous 15 d’abril de 2010
com àrees de feina fosques, el soroll,
la contaminació de l'aire o els proble-
mes ergonòmics.
La manca d'habilitats per gestionar els
factors que intervenen en el treball sota
pressió pot originar l'aparició de l'estrès
laboral en la persona.
Hem d'habituar-nos a Gestionar les
emocions en moments difícils, Plani-
ficar el màxim possible la nostra fei-
na, tenir un gran coneixement de les
nostres reaccions sota tensió i comptar 11
amb l'Equip amb què treballem cui-
dant la relació que hi tenim.
Les conseqüències negatives amb
les quals ens podem trobar quan no
aconseguim reunir les capacitats
necessàries poden anar des d'una
alteració simple del comportament
fins a grans canvis d'actitud com són
irritabilitat, descens de la concentra-
ció, augment de l'angoixa, augment
de la por al fracàs, manca d'autocon-
fiança i confiança vers els altres,
hipersensibilitat a les crítiques, pèr-
dues de memòria, percepció d'ame-
naces, etcètera.
Però no tot és negatiu, ja hem
recalcat que depèn de com ens pren-
guem la pressió té unes conseqüèn-
cies o unes altres. Les positives les
comentarem en el proper article.
A l'Ateneu trobareu assessorament
personal, tallers pràctics de cerca de
feina i habilitats i coaching. Fem for-
macions a mida. Per a més informa-
ció podeu escriure a recursoshu-
Detall d’un dels retrats, combinació d’aquarel·la i gravat, de Baquero. / ATENEU mans@ateneu.cat) Clara Vergés
Assessorament personal Currículum Vitae
Amb cita prèvia
Preu: 20 euros
Activitats subvencionades per l’Obra Social de Caixa Terrassa

El DE, amb el RE, contra les MEGAS
“De” de “ Degrowth ”, o Decreixe-
ment. Aquest Sant Jordi, pels vint
euros de rigor, l’editorial Icària ens
proposa la darrera sortida de l'autor
de Contra la economia del absurdo,
Serge Latouche: La apuesta por el
decrecimiento, o como salir del imagina-
rio dominante, el més clar que ha
escrit fins ara. I si algú té l’Ateneu
número 139, del 17 de setembre de
2009, que també repassi la pàgina 5,
d’Aina Serra, que li farà profit.
No cal saber-ne gaire de sociolo-
gia per veure que desenes de grans
dijous 15 d’abril de 2010
ciutats passen dels cinc milions d'ha-
bitants, i centenars superen els sei-
xanta mil. Són producte del Segle
XX, de la fugida dels camps cap a
les aglomeracions en recerca de
diverses menes de consum. Algunes
necessàries -i no em feu fer la llista-,
d'altres un bluff. Però és que la page-
sia també ha anat emigrant històri-
cament perquè l’allau d’industrialit-
12 zacions al camp i el control capitalis-
ta dels preus ha fet que “sobressin”
més d’un de cada dos camperols que
naixien.
Tant si al futur hi hagués petroli
per a tots, com si no, l'existència d'a-
questa “solució” de les grans ciutats,
encara avui creixent, no es podrà
pas aguantar. Ni tan sols amb les
més optimistes de les previsions cli-
màtiques. Seguir defensant el mo-
del, i augmentar-lo seria una aber-
ració. Algunes de les urbs actuals
(Calcutta, Djakarta, cinc de les afri-
canes, part de les “llatines”) ja ho
són en si mateixes. A favor d'aquest
pegat provisional tan sols es pot
al·legar els bilions d'alegries priva-
des que haurà donat, així com reco-
nèixer que fins ara ens ha salvat de
Reinventem les tradicions
D’aquí pocs dies tornarem a viure
una diada de Sant Jordi, un dia
especial per a la societat catalana.
Com podem veure la diada és defi-
nida d’aquesta manera: “Tradicio-
nalment, a Catalunya la diada de
Sant Jordi és el dia dels enamorats, i
és costum que les parelles es regalin
una rosa i un llibre. La presència del
llibre és deguda al fet que la diada
coincideix amb el Dia internacional
del llibre, que des de 1930 comme-
mora la mort de Cervantes”.
Per una banda, és el dia interna-
cional del llibre, però a més a casa
nostra la diada és molt més que
això. Un dia especial per als nostres
sentiments individuals i col·lectius.
Vista de la ciutat abandonada de Prípiat (Ucraïna), prop de la central nuclear de Txernòbil.
problemes encara pitjors. Queda
doncs cert marge per seguir la lluita.
Que no treu discutir si caldrà
enfrontar millor la probable fallida
de les grans poblacions amb opti-
misme o pessimisme -i, dintre d'a-
quest darrer, saber amb temps si
petaran esglaonadament o si una
majoria tot de cop-. Saber si causa-
ran guerres, o si passarà com amb
l’Imperi Romà, que no s’esfumà pas
pels bàrbars sinó sobretot per la
pacífica fugida de les gents altra
vegada cap als camps. Bo seria
doncs que la implosió, almenys, no
fos violenta.
No vull parlar de sostenibilitat,
que pot ser una trampa verbal, ni de
si la globalització agreujarà el dile-
ma (o potser trobarà, per la seva
pròpia conveniència, algun sistema
pal·liatiu, que doni temps per a
encoixinar millor el col·lapse). Em
referiré només al fet que ja es pot
treballar la lúcida proposta del De-
Un dia en què la cultura i la llengua
catalana en forma de llibres i les
roses són les protagonistes. Defenso
la idea que tant homes com dones
hauríem de rebre el nostre llibre i la
nostra rosa, si els temps avancen els
costums canvien. A més, si anem a
l'essència de la festivitat lluny que-
den els motius més vinculats al fet
religiós de commemorar el dia del
Sant patró de Catalunya. També, tot
i que a les escoles es treballa, al car-
rer és cert que molta gent no reme-
mora la llegenda del jove cavaller
que va salvar la princesa del drac.
En primer lloc, veig senzill argu-
mentar per què ha perdut la força
més purament religiosa, és a dir,
creixement, que podria ajudar a
combatre aquestes Megalòpolis
(perquè sembla clar que disminuir
els desitjos de consum faria menys
necessària la vida urbana, aquest
“imaginari dominant” que ens ence-
ga). El Decreixement que fa anys va
explicant Latouche -i abans Geor-
gescu- és tan senzill com produir
Són factibles petites
variacions a les quals et
pots apuntar sense
arriscar-te a una revolució
menys inutilitats (perquè produir
no té en si cap gratificació bona, en-
cara que sí en tenen algunes consu-
mir, sortir-se’n d’un repte, o inven-
tar). Decréixer també és necessitar
robar menys matèries primes, viure
amb uns mínims sensats i, sobretot,
portar al primer terme (polític) uns
Límits morals a la Competitivitat.
crec que al segle XXI preferim la
cultura que quedar-nos només amb
l'espiritualitat i les creences religio-
ses. De fet en moltes enquestes es
veu com per a molts sectors de la
societat la religió ha deixat de ser
important i molta gent es declara no
creient, agnòstica o, fins i tot, atea.
En segon lloc, la festivitat de Sant
Jordi any rere any passa a ser una
festivitat més reivindicativa. Un dia
estrany de festa però laborable, qui-
na paradoxa. La diada d'aquest any
ens hauria de servir per comprovar
en quin estat es troba la nostra cul-
tura i consumir en la nostra llengua,
i si pot ser escriptors de casa nostra.
Bé, pel tema de la tria de llibres
cultura
Abans de llegir aquest llibre,
molts ja coneixíeu tal recepta, lenta
però possible. I sabeu que no s'ac-
cepta encara pels múltiples interes-
sos que posa en perill, i per algun
sectarisme, però els atacs més durs
contra ella són perquè confia molt
en l’ésser humà -actitud que ara no
passa una època de bona fama pre-
cisament-. De moment els decreixe-
dors -i alguns espigoladors!- van
proposant canvis paulatins en la
nostra manera de fer, canvis que
vagin fent forat tot i fer poc soroll.
També proven unes Transition Towns,
que són més que aldees però mai
ciutats superiors a seixanta mil habi-
tants. (A la Gran Bretanya en fun-
cionen algunes, que no són “comu-
nitats de l’Arca”, ni assentaments
hippies de muntanya, ni com un kib-
butz, sinó que són viles grans).
Però són factibles altres petites
variacions a les quals et pots apun-
tar, sense haver d'arriscar-te en una
dura revolució. Són uns propòsits
que Latouche explica com els RE:
REEVALUAR, RECONCEPTUAR i
REESTRUCTURAR volen fer refe-
rència al fet que no ens conformem
amb l'actual modus vivendi, i sobretot
que aquesta no-acceptació proposi
alternatives. Per exemple la de
REPARTIR la feina, o per exemple
RELOCALITZAR. El de REDIS-
TRIBUIR és pura Justícia pràctica.
REUTILITZAR i RECICLAR no
necessiten comentaris. I tot ve de -i
desemboca a- REDUIR (en lloc del
mític “Créixer” amb què ens hipno-
titzen). Si tots tenim present els RE,
encara hi som a temps. Malgrat que
visquem en plena Àrea Metropoli-
tana. Miquel Montserrat
segurament ens oferiran moltes
novetats, edicions i reedicions però
en temps de crisi sempre podem
trobar llibres de vell o de segona
mà. Si ens decantem per la segona
opció podem fer una bona tria i la
nostra butxaca ens ho agrairà. Penso
que podem reinventar les tradicions
i a més ser creatius i originals.
Crec que la diada de Sant Jordi
ha de ser per a les persones que ens
estimem la nostra terra i les nostres
arrels, un dia especial en què la veu
del poble català es faci visible, un dia
en què puguem defensar la nostra
llengua d'agressions i atacs per tal
de viure plenament en català amb
tota normalitat. Laura Alegre
cultura
Donatello també
fa Sant Jordis
Al 1337 finalitzava al centre de Florència la cons-
trucció de l’edificació coneguda com Orsanmi-
chele, pel fet d’alçar-se sobre els terrenys de l’hort
del desaparegut monestir de Sant Miquel.
Orsanmichele s’ideà com una mena de llotja de
mercaders on s’emmagatzemava el gra en època
de penúria. Aviat, però, se li afegiria una capella
on els membres dels diversos gremis florentins
demanarien els favors de la Verge i de tots els
sants per a l’auge dels respectius negocis. Ja a
principis del XV aquests mateixos gremis s’encar-
regarien de vestir l’exterior de l’edifici, omplint
els seus 14 nínxols amb les diverses estàtues dels
seus sants patrons.
Florència era llavors una ciutat en plena ebu-
llició: els millors artesans italians hi coincidiren
atrets per la feina que oferia la construcció de la
catedral de la ciutat. I d’entre aquests artesans
s’escollirien els millors per a la realització de les
citades escultures d’Orsanmichele, entre ells, un
jove Donatello, que en duria a terme tres: Sant
Marc, Sant Lluís de Tolosa i Sant Jordi.
El Sant Jordi de Donatello, encarregat pel
gremi dels artesans d’espases i armadures, mostra
un viril cavaller vestit amb la ferralla i l’escut
imposats pel gremi que representa. Però el real-
ment interessant d’aquesta escultura és el sòcol
sobre el qual se sustenta, on apareix un petit
El relleu de Sant Jordi esculpit a
l’Orsanmichele va inaugurar la
innovadora tècnica de l’stiacciato
relleu sobre marbre representant Sant Jordi a
cavall lluitant amb el drac davant sa cova, mentre
la fràgil princesa espera agraïda sota una arcada.
La peculiaritat del relleu resideix en què hi
trobem per primera vegada l’anomenat rilievo
stiacciato (relleu esclafat), on la sensació de pro-
funditat s’aconsegueix mitjançant la disminució
del gruix del relleu en els successius plans, fins
arribar al fons, subtilment dibuixat sobre el mar-
bre, i creant així un espai atmosfèric sense prece-
dents. Començava amb aquest relleu una revolu-
ció que va arribar al seu punt culminant amb les
molt més fotografiades portes del paradís del
baptisteri de Florència. Marta Miralpeix
Detall del “Sant Jordi matant el drac” esculpit per Donatello a l’Orsanmichele de Florència, en un encàrrec del gremi dels artesans d’espases i armadures.
Macarres llegendaris
Imatge dels Agnostic Front abans que “evolucionessin” cap a no se sap ben bé on.
Agnostic Front, emblemes vivents del hardcore
punk de Nova York dels 80, van tocar diumen-
ge passat a Badalona. Tenint en compte que els
seu disc Victim In Pain (1984) és una de les cutra-
des més meravelloses que posseeixo, el més nor-
mal seria que escrivís sobre l'actuació que hau-
ria d'haver presenciat. Finalment, però, vaig
preferir quedar-me a casa i no desmitificar la
concepció idíl·lica que en tinc amb un concert
massa desubicat en l'espai i el temps.
Tal i com passa amb els futbolistes, en segons
quins estils de música s'agraeix la retirada a
temps, conservant intacta la bona imatge dels
anys gloriosos. I els millors anys de Roger Miret
i Vinnie Stigma, els líders d'Agnostic Front, ja fa
molt que van quedar enrere. Formats ja fa quasi
trenta anys, van viure el seu esplendor màxim a
la dècada dels 80, concretament amb el seu pri-
mer grapat de discos.
Des de la publicació del seu primer EP,
United Blood (1983), Agnostic Front van conver-
tir-se en un dels referents de la incipient escena
hardcore de Nova York, de la qual progressiva-
ment van anar sortint altres futurs clàssics com
Cro-Mags, Warzone, els Beastie Boys o Reagan
Youth. Al llarg de la seva carrera, però,
Agnostic Front han anat perdent progressiva-
ment la seva gràcia a mesura que han anat
temptejant diferents gèneres i allunyant-se del
seu hardcore punk simple i barroer inicial. Amb
els anys, ja no sé quina música fan. No sé si són
un grup de hardcore punk, si fan thrash, si muten
cap a l’streetpunk i l’oi!, o si s’han convertit en un
dijous 15 d’abril de 2010
grup més de metalcore insípid.
Tot i això, un cop dispensat el típic discurs de
“abans eren millors, a mi només m'agraden els
primers discos”, cal tornar a mencionar la gran-
desa de la seva segona referència, Victim In Pain.
Un disc que compta amb temes immortals com
“United and Strong”, “Your Mistake”, “Power”
o l’homònim “Victim In Pain”. Amb aquestes 13
primeres cançons, ràpidament, Agnostic Front i
la seva fidel legió de punks i skins van convertir-
se en convidats habituals a la mítica sala de con-
certs CBGB’s de Nova York. El públic va con-
nectar amb el grup i les seves lletres, escrites
des de la crua realitat amb què convivien a diari
els membres del grup al Lower East Side de la
ciutat. Aquest era, aleshores, un barri marginal,
castigat per la pobresa, la droga, les bandes, el
crim i la persecució policial. Una realitat allun-
yada del cursi somni americà, ben reflectida al
documental sobre el barri Captured de Clayton
Patterson, i que explica, en part, l'actitud maca-
rra dels Agnostic Front i altres grups de la zona.
Avui en dia, la gran majoria d’aquests grups
ja no existeix. CBGB's, una de les meques de
l’estil, fa uns anys que està tancada. El Lower
East Side, abans perillós i brut, s'ha convertit en
un barri de moda al qual hi van de copes tran-
quil·lament la meva cosina i les seves amigues. I
els Agnostic Front continuen treient discos i
fent gires, allargant innecessàriament la seva
llegenda. Suposo que vaig fer bé de quedar-me
a casa. Pablo Vázquez
 agenda

SOCIOLOGIA ACTES DE LA DIADA DE SANT JORDI

Democràcia surrealista Dissabte 17 Divendres 23 Dissabte 24
La Falange pot portar al banc dels acusats el jutge que
ha intentat investigar els crims del franquisme. Sembla 12.00 16.30 11.30
una broma de mal gust, o l’argument d’una pel·lícula de Biblioteca del Mil·lenari Casal Cultural de Mira-sol Plaça de la Creu d'en Blau
Berlanga, però malauradament no ho és. Una vegada Hora del conte: Taller de disfresses, joc del Sant Jordi a les Planes:
més, les víctimes del franquisme són condemnades a Contes d'aquí i d'allà, Cavaller i activitats infantils Animació, taller, paradeta
l’ostracisme i a l’oblit. Aquest vegada, però, amb l’a - a càrrec de Núria Farrús de venda de roses
greujant de ser objecte d’escarni per part d’aquells que 17.00 Organitza: Comissió de
els van assassinar, empresonar i represaliar. 12.00 Centre Cívic de la Floresta Festes de les Planes
És absolutament insòlit que passats trenta anys de la Monestir Berenar per a tothom
caiguda d’un règim feixista les víctimes puguin ser Presentació del llibre: i taller obert de còmic 12.00
humiliades públicament pels seus botxins amb la com - Sant Cugat del Vallès en Biblioteca del Mil·lenari
plicitat del sistema judicial. Però la cosa no queda aquí. pictogrames, de Daniel 17.30 Espectacle de circ: Karoli,
Des del Partit Popular han titllat, amb un cinisme insul - Romaní i Rosa Rius Plaça d’Octavià l'home roda, a càrrec de
tant, d’“atemptat contra la democràcia” les reaccions de Org: Ajuntament, Cruïlla Joc de teatre “la fotografia” Ramon Muñoz
protesta davant d’aquesta esperpèntica situació. La llegenda de l'home llop
Segons afirmen, les mobilitzacions dels darrers dies Org: Col·lectius literaris i De 16.00 a 1.00
posen en perill la independència del poder judicial. Dimarts 20 Ateneu Santcugatenc Entorn del Monestir
dijous 15 d’abril de 2010

Absolutament surrealista. i Plaça del Rei

Poques vegades ha quedat tan manifesta la fragilitat 18.00 17.30 Festa Medieval Sant Jordi
d’aquest sistema democràtic post-franquista en què Biblioteca del Mil·lenari Plaça dels Quatre Cantons Activitats Infantils, Sopar
semblen sentir-se més protegits els hereus del règim Hora del conte: Principis i Actuació dels Bastoners Popular i Concerts Joves
que no pas aquells que van lluitar per enderrocar-lo. finals, amb Glòria Arrufat, Organitza: Bastoners Organitza: AEiG
Quina democràcia més singular aquesta en què el fran - a càrrec de Glòria Arrufat de Sant Cugat Berenguer el Gran
quisme pot riure a la cara de les seves víctimes amb
absoluta impunitat. Riki Benito 19.30 18.00
Monestir Plaça d’Octavià Diumenge 25
Presentació del llibre: Jocs i contes en diversos
14 FILOSOFIA A short history of Sant idiomes (activitat famíliar) 12.00
Cugat, de Michael Costello Organitza: Jocs i contes Casa de Cultura
Sòcrates (I) d’arreu del món i Ateneu Espectacle infantil: Contes
Ja fa dies i dies, com qui diu (en realitat hauríem de dir: 20.00 Santcugatenc pintats de Sant Jordi
mesos i mesos) parlant dels “filòsofs presocràtics”. Biblioteca del Mil·lenari
Quin concepte, aquest de “filòsofs presocràtics”! És Recital literari: 19.00
com l'aberració aquesta de dir “abans i després de La màgia d’en Calders Plaça Augusta Dimarts 27
Crist”! Admetem que hem de comptar els anys d'alguna Ballada de Sardanes
manera, esclar… Els romans, per exemple, comptaven a Org: Entitat Sardanista SC 18.00
partir de la fundació de la seva capital (ara som al 2763), Dijous 22 Biblioteca del Mil·lenari
i els xinesos començaven a comptar cada cop que ini- 22.00 Hora del conte: Un, dos,
ciaven una dinastia imperial (tot i que també tenen un 20.00 Teatre-Auditori tres, botifarra de
calendari acumulat que va iniciar Huang-di, el mític Biblioteca del Mil·lenari Concert de Sant Jordi pagès...qui l'amaga,
Emperador Groc, pel qual ara som al 4707). Fins i tot hi Trobada de Clubs de amb l'Orquestra Simfònica a càrrec de Susagna Navó
havia un “temps hispànic” fundat per Octavi August que Lectura de la ciutat Sant Cugat i Daniel Ligorio Organitza: Ajuntament
va ser vigent fins als temps de Jaume I (i pel qual ara
seríem al 2048)… Cal dir, però, que tot i ser punts alea -
toris, aquests sistemes són molt més “objectius” (par -
teixen de fundacions de ciutats, pacificacions o con -
L’AGENDA
questes de territoris…) que aquest nostre que consisteix
a agafar la pretesa data de naixement d'un dels molts DE VALLDOREIX
pretesos “profetes de Déu”, o més, d’un dels que més
bojos estava, si és que és veritat el que diuen que ell Divendres 16 Eine Frau, eine Wohnung, A partir de les 17.00
mateix es considerava “el Fill de Déu”. Quina barbaritat! de Wilhelm Genazio Nau de Cultura
Podem considerar una llàstima que fracassesin tots i 22.00 Org: EMD Valldoreix
cadascun dels més grans intents de recomençar el nos - Nau de Cultura Actuacions de la
tre calendari, ja sigui per part dels francesos revolucio- Concert de Roger Mas Divendres 23 Diada de Sant Jordi
naris, els feixistes italians, o fins i tot per Friedrich (I Cicle Cançó d'Autor )
Nietzsche, que al seu Anticrist va pretendre, en un excés Org: EMD Valldoreix 21.00 Marxosos del Vallès:
de megalomania, que les seves boniques paraules tin - Nau de Cultura Homenatge a Sagarra
drien prou força com per tombar el deliri col·lectiu que Diumenge 18 Nit dels Premis
des de fa més de dos mil anys assota aquesta petita Vila de Valldoreix 2009 Grup de Teatre Espiral:
península del món que es diu Europa, incloent totes les 19.00 Org: AVCELM Textos de Salvador Espriu
seves colònies i excolònies. Amb Sòcrates, ningú va Sala Casal de Cultura
posar a zero (o a u) el calendari, però perdura aquesta 7 poetes catalans per a veu Diumenge 25 Grups de Lectura
tècnica falaç d'anomenar el que hi havia abans amb el i saxo, dins el VIII Cicle
que va venir després (que seguint amb les compara - Les Veus de la Paraula De 10.00 a 14.00 Pentagrama: Eduard Araujo
cions, és com quan anuncien una exposició dient que és Org: Pentagrama Plaça Casal de Cultura diu Joan Maragall
plena de peces d'art precolombí). Sòcrates va viure, Celebració de la
segons el calendari que acceptem, entre el 469 i el 399 Divendres 19 Diada de Sant Jordi Actuació de Coral Harmonia
abans del naixement de Jesús de Natzaret, i la seva filo- 19.30 Trobada d’associacions, i Grup Jove de Valldoreix
sofia representa un punt tan important que fa que tots Biblioteca Vall d'Or fira d'artesans, paradetes,
els filòsofs que van viure i morir abans d'ell l'estiguessin Grup de lectura en alemany: tallers, ballada de sardanes Org: EMD Valldoreix
“esperant”. Sí, sí... Clar, clar. Oriol Sumsi
agenda
Dijous
15 d’abril
19.00
Casa de Cultura
Inauguració de l’exposició:
Els colors de la dansa
Organitza: Grup Mediterrània
20.00
Casa de Cultura
Nits temàtiques: Europa
vista per escriptors africans
Organitza: Universitat
Internacional de la Pau
Divendres
16 d’abril
17.30
Casal de Joves TorreBlanca
Campionat de cartes Màgic
Org: FrontFreak Torreblanca
22.00
Sala el Siglo Mercantic
Concert de jazz a càrrec
de la Sant Andreu Jazz Band
Org: Club de Jazz Sant Cugat
22.30
Casa de Cultura
Concert: Sanjosex presenta el
nou disc Al marge d'un camí
Organitza: Ajuntament
Dissabte
17 d’abril
16.00
Jardins del Paga-li Joan
Festa dels 20 anys de foc
Org: Diables de Sant Cugat
17.00
Centre Cívic
El Molí de les Planes
Hort familiar ecològic,
taller teòric i pràctic
(també dissabte 24)
Organitza: Ajuntament
18.00
Plaça de l'Om
Roda d'esbarts Catalònia
Org: Grup Mediterrània
20.00
Centro Popular Andaluz
Teatre solidari: 100, de la
companyia Somni al Terrat
Organitza: AVAN
Diumenge
18 d’abril
9.00
Club Muntanyenc Sant Cugat
Passejades per Collserola:
La masia de Can Rosés
Org: CMSC, Ajuntament
10.00
Carrer Santiago Rusiñol
Mostra d'art al carrer
Organitza: Firart
18.00
Escola Municipal de Música
El meu primer concert
Org: Joventuts Musicals
19.30
La Bohemia
Jam Session amb
Robadors 23 Trio
Organitza: Jazzenviu
20.00
Club Muntanyenc
Lectura de Còmics: Tamara
Drew, de Posy Simmonds
Organitza: CMSC
Dimecres
21 d’abril
19.00
Arxiu Nacional de Catalunya
Conferència: Del Patufet al
Massagran, amb Martí Olaya
Org: Amics de la Unesco
21.00
Teatre la Unió
Kabaret, de Karl Valentine
Organitza: La Unió
Dijous
22 d’abril
19.30 i 22.00
Cinemes Sant Cugat
Cinema d'autor: La teta
asustada, de Claudia Llosa
Org: Cinesa, Ajuntament
Divendres
23 d’abril
22.30
Casa de Cultura
Concert de jazz:
Gabriel Amargant Quartet
Org: Jazzenviu, Ajuntament
Dissabte
24 d’abril
8.00
Arxiu Nacional de Catalunya
Sortida cultural: Recordant
la guerra del francès
Org: Amics de la Unesco
De 9.00 a 14.00
Plaça de Pep Ventura
Mercat de Pagès
Inclou demostració de cuina
solar i taller d’energia solar
(cal reservar al 936741134)
Org: Ateneu Santcugatenc
11.00
Centre Cívic de la Floresta
Taller: Posa verda la teva llar
(taller pràctic per reduir el
consum d'aigua i energia)
Organitza: Ajuntament
19.00
Centro Popular Andaluz
Concert: Grup Maragda
Organitza: Intermón-Oxfam
23.00
La Unió Santcugatenca
El Ball dels dissabtes,
amb el Grup Pere Vila
Org: La Unió Santcugatenca
Diumenge
25 d’abril
9.00
Club Muntanyenc Sant Cugat
Descobreix el Turó de Mulé i
Sant Pere de Romaní
Org: CMSC, Ajuntament
10.00
Plaça d'Octavià
Dia de l'Esperança
Activitats durant tot el dia
Organitza: Intermón-Oxfam
19.30
La Bohemia
Jam Session amb
Clara Luna Trio
Organitza: Jazzenviu
Dilluns
26 d’abril
19.00
Arxiu Nacional de Catalunya
Cine-forum: Un invierno en
Mallorca, de Jaime Camino
Organitza: Amics de la
Unesco Valldoreix-Sant Cugat
Dimecres
28 d’abril
19.00
Arxiu Nacional de Catalunya
Conferència:
200 anys de Chopin
Organitza: Amics de la
Unesco Valldoreix-Sant Cugat
19.00
Casa de Cultura
Conferència: Diabetis i
embaràs, amb Isaac Levy
Org: Ass. de Diabètics
Si voleu publicar les vostres
activitats, poseu-vos en
contacte amb nosaltres a:
redaccio@ateneu.cat
NUTRICIÓ
El foc (I)
És innegable que el foc és un dels descobriments més
importants de la historia de l'home. Ens il·lumina a la
nit, espanta les bèsties ferotges i les cou perquè esti-
guin més gustoses. Com a mesura higiènica ens ha ser -
vit de gran ajuda per a aquells aliments contaminats de
microorganismes patògens i inclús ha fet més digerible,
en alguns casos, aliments que sense prèvia cocció no
podíem absorbir. Tot i així, coneixem tots els efectes
que produeix el que ens mengem?
El foc no només fa festes, és més, hi ha qui pensa
que ens fa més mal que bé. Per què diuen que les torra -
des massa negres són cancerígenes? Això és per causa
dels HABs, productes que es formen a altes temperatu -
dijous 15 d’abril de 2010
res i que es van descobrir en aliments com els fumats
(embotits, peix, etc.) exposats a fum que portava aquest
producte per la calor del foc i que va resultar ser cance-
rigen. No ens alarmem, som capaços de tolerar-ne peti-
tes quantitats, però siguem conscients que existeixen. 15
Les altes temperatures també formen subproductes
derivats de les proteïnes combinades amb midó.
L'efecte Maillard és el resultat de la condensació de l'ai-
gua en aliments amb contingut proteic i d'hidrats de car -
boni. Tot i que es pot produir a temperatura ambient,
combinar aquests nutrients a temperatures moderades
pot resultar inclús més digerible per algunes de les pro-
teïnes, més atractiu a la vista pel color marró daurat que
forma sense cap perill per a la salut, però si ens passem
comencem a perdre nutrients com aminoàcids essen-
cials, vitamines i podem arribar a formar productes tò-
xics pel sistema nerviós com les acrilamides, que surten
a partir de 180 graus, temperatures perfectament assoli-
bles en alimentació sotmesa a processos industrials.
La pèrdua d'alguns nutrients sensibles a la tempera -
tura és la conseqüència negativa més coneguda. Per-
dre’n segons quins com els hidrats de carboni no acaba
de ser un gran problema, ja que són fàcils de trobar en
molts aliments del dia a dia, però d'altres com vitamines
que amb prou feines consumim en quantitats que ne-
cessitem diàriament, o àcids grassos essencials i ami-
noàcids essencials, no és cap ximpleria. Gerard Pintó
Carpaccio de rap amb vinagreta
de brunoise de pebrots
Ingredients (per a 4 persones)
600 g de lloms de rap - 1 llimona - 1/2 pebrot groc - 1/2
pebrot verd - 1/2 pebrot vermell, 1 ceba tendra petita
(opcional) - oli d'oliva - vinagre - sal i pebre
Col·loqueu els lloms de peix nets de pell i espines,
embolicats amb film transparent dins del congelador
fins que estiguin forts per poder-los tallar molt fins.
Mentrestant, talleu els pebrots en daus molt petits, de 2
o 3 mm ( brunoise), i col·loqueu-los dins del recipient on
haureu fet la vinagreta base amb el vinagre, sal, pebre i
oli. Talleu el peix molt fi amb una mandolina o ganivet
esmolat, col·loqueu els talls en plats individuals, i
poseu-hi unes gotes de llimona. Amaniu-lo amb la vina -
greta reservada i deixeu-lo macerar a la nevera durant
un parell d'hores abans de servir-lo. Lali Domènech

“La ficció permet dir les coses
amb absoluta llibertat”
Xavier Bosch ha estat director del diari Avui i actualment dirigeix Àgora a TV3. / ATENEU
Poques vegades els llibreters havien
estat tan d’acord sobre quin serà un
dels llibres més venuts (sinó el més
venut) aquesta diada de Sant Jordi: la
novel·la Se sabrà tot (Proa, 2009), del
santcugatenc Xavier Bosch.
Tinc entès que comptes les entrevis-
tes que et fan sobre el llibre.
Són més de setanta, ja. Ara ha baixat
una miqueta, però m’han dit que és
el rècord de l’editorial.
Déu n’hi do. I no et sents una mica a
l’altra banda, contestant preguntes?
Sí, m’interessa molt. M’intento posar
al vostre lloc, intentar endevinar quin
raonament feu, quin itinerari espe-
reu, què esteu esperant que digui a la
resposta... És molt interessant.
Pel que fa a la presentació que se t’ha
de fer, la definició de “periodista i
escriptor” et sembla correcta?
Xavier Bosch, periodista que també escriu ficció
Jo sóc periodista, i he escrit quatre lli-
bres, un dels quals és el Premi Sant
Jordi de novel·la, i està sent el més
venut i tal... Però jo amb el que em
guanyo la vida és fent de periodista.
Jo em sento periodista. Deixem-ho
en periodista que també escriu ficció.
Parlem de ficció, doncs. El llibre mos-
tra la idea que en periodisme i en
“El problema són els
interessos, els equilibris
entre el poder econòmic,
el polític i els mitjans”
política “no hi ha un pam de net”.
Això només es pot dir des de la lite -
ratura, o també des del periodisme?
El periodisme diu moltes coses, però
la ficció permet dir-ho tot amb abso-
luta llibertat. I aquesta és la gràcia,
en un moment en què els interessos
minen i laminen la possibilitat de dir
moltes coses en els mitjans de comu-
nicació. Amb la novel·la es pot dir tot.
Però amb noms inventats.
Amb noms inventats, sí, però que són
versemblants i que poden haver pas-
“Mai se sabrà tot, però
ens queda l’esperança
que la història posarà
les coses al seu lloc”
sat. Jo crec que precisament el llibre
està agradant perquè parla d’un món
que conec, i té aquest morbo afegit, i
perquè la gent s’ho creu.
Quan dius que el món de la política i
el periodisme no està “net”, vol dir
que es pot netejar?
No és la nostra feina. Nosaltres hem
d’explicar el que passa, per netejar-
ho ja hi ha els jutges. Tenim les pre-
sons plenes, i s’omplirien el doble de
presons que tenim. Mai farem net, de
xoriços sempre n’hi haurà.
Tu parles d’un mal que està en el
límit entre el que és legal i el que no.
Són els interessos, el joc d’equilibris
entre el poder econòmic, el polític i
els mitjans de comunicació. Si tu ets
l’amo d’una merceria i li vols fer un
preu especial a la teva cosina, li fas.
Amb els mitjans passa igual.
De totes maneres, en altres entrevis-
tes he vist que et mostres optimista.
Jo és que sóc optimista de mena. La
novel·la crec que no ho és. Per això
suposo que tendeixo a fer l’equilibri a
l’hora de fer la promoció, les presen-
tacions, les entrevistes... Jo conec
aquest món, i sé que no hi ha un pam
de net, però passa com amb el Gra-
ham Green i el John le Carré, que fa
molts anys que expliquen històries de
corrupció a la CIA i l’FBI... I això no
vol dir que aquestes institucions, des-
prés de tot, no funcionin.
Per tant creus que en general, doncs,
el país va.
E la nave va, que diuen els italians...
Va, sí, però no de la manera que vol-
dria, ni molt menys.
El periodisme serveix per millorar?
Serveix, sí. Estem aquí per fer el con-
trol de qualitat de la democràcia. I
per tant en la mesura que denunciem
coses, les coses poden anar canviant.
És difícil, perquè quan mires per una
banda, te la foten per l’altra.
Potser el problema és que, si els mit -
jans estan ficats en el merder, només
diuen què i quan interessa.
Aquest és el tema de la novel·la, la
manca de llibertat. De vegades és cul-
pa dels periodistes, que no lluitem
prou i cedim. En part és pels con-
tractes precaris, pels ERO... Ens
tenen agafats pels ous i pels sous.
Amb el periodisme sempre es parla
d’èpoques daurades, i del Watergate.
Sí, i després veus el que va passar
realment amb el Watergate i veus que
tampoc no n’hi ha per tant. Els perio-
“Els periodistes som el
control de qualitat de la
democràcia, fem que les
coses vagin millorant”
distes rebien la informació que els
passava l’informador, que tenia inte-
ressos a passar-la, res més.
Creus que interessa saber-ho tot?
A Sant Cugat tenim l’Enric Marco,
que havia fet creure a tothom que
havia estat en un camp de concentra-
ció. Sap greu haver-li destrossat la
vida a aquest home, però la veritat
s’havia de saber. Hi ha molts casos
així, i està bé que es vagi sabent.
Però n’hi ha que no sé si se sabran...
Desgraciadament, mai se sabrà tot,
però ens queda l’esperança que la
història ho posi tot al seu lloc. O. S.