AUTORETRAT.

Albrecht Dürer

Títol: Autoretrat
Pintor: Albrecht Dürer
Data de realització: 1498
Estil: Renaixement
Tècnica: oli sobre taula
Mides: 52 cm altària x 41 cm amplada
Lloc: Museu del Prado (Madrid)

Aquest Autoretrat (en alemany, Selbstportait) és una de les obres més conegudes
d’Albrecht Dürer. És un oli sobre taula, pintat el 1498. Amb les mides 52 cm d’alt
per 41 cm d’ample, és el més petit dels seu autoretrats.

Albrecht Dürer, fill d’un orfebre hongarès que s’establí a Núremberg, és el màxim
representant del Renaixement a Alemanya. Va pintar el quadre el 1498, any
important per a la seva carrera ja que és aquest mateix any en què publica la seva
famosa sèrie de l’Apocalipsi gravada en boix i, a més, havia tornat del seu primer
viatge a Itàlia, la qual cosa es nota en l’estil d’aquesta pintura, amb influències de
l’escola veneciana, sobretot de Bellini.
Aquest quadre fou adquirit per Felip IV d’Espanya en la subhasta dels béns de
Carles I d’Anglaterra, que l’havia rebut com a regal de l’ajuntament de Núremberg.

Anàlisi

Es representa com un gentilhome de la noblesa, vigorós i jove, altiu, un poc

orgullós. Vesteix elegantment, molt escotat, amb el cabell i la barba molt
acurats. Cap artista medieval no es va representar a si mateix amb aquesta
elegància. Ha triat unes robes aristocràtiques: gipó blanc amb ornats negres i
camisa amb randa daurada, gorra de llistes blanques i negres amb borla, capa
parda i guants grisos de pell. Una imatge cosmopolita que evidencia en les
seves cartes al seu amic Willibald Pirckheimer dient coses com "la meva capa
francesa vos saluda i la meva roba italiana també".
D’aquesta forma s’expressa la idea de Dürer d’enaltir-se, amb la pretensió de
ser alguna cosa més que un simple artesà, atès que en aquell temps un artista
tenia una posició social força baixa. Dürer volia demostrar al món que ser
artista era un ofici gens menyspreable i que mereixia destacar entre altres
professions a les quals s’havia igualat.

Composició

S’imposen les verticals sobre les horitzontals des de l’ordenació severa del
marc a la disposició igualment vertical del bust que es recolza fermament en
l’horitzontal del braç que descansa en el pit. D’aquesta manera es repeteix
l’estructura en L suggerida pel marc de la finestra. L’obra mostra el rostre en
tres quarts amb el cos en contraposto.

Encara que pinta la fina roba que porta de forma molt detallada, el rostre no
està gens idealitzat. Es pinta com és. Ara bé, els cabells semblen daurats i
brillen. Un apropament ens mostra que estan pintats amb extrema precisió i
mestratge, com si s’hagués pintat cabell per cabell. La finestra del fons és un
element que estava de moda a Venècia en aquella època i a través d’ella s’albira
un paisatge, aconseguint una integració del retrat en un espai que li serveix de
marc

La llum entra per l’esquerra il·luminant la figura i l’àmpit de la finestra. El fons

queda en penombra i es fa palès que des de l’obertura no entra il·luminació directa

Al fons, sota el marc de la finestra, hi ha una inscripció que diu: 1498. El vaig
pintar a la meva pròpia imatge. Tenc 26 anyos. Davall es veu la seva signatura i el
monograma que caracteritza alguna de les seves obres: una A i una D superposades.

La mirada
La mirada severa, serena i, alhora, altiva, indica la voluntat del pintor de fer
ostentació de la seva situació social. Enfoca els ulls en direccions
llleugerament divergents, amb la finalitat de donar-los animació. L’ull més
llunyà, el de la dreta, mira directament l’espectador, mentre que el més
proper, el de l’esquerra, dirigeix la mirada més enllà. Aquesta lleu desviació
s’ha repetit en retratistes posteriors, com ara Hans Holbein el Jove.

Les mans

Evidencien que estan ocioses, que no porten cap element simbòlic al·lusiu a la
funció del retrat, i la seva disposició s’ajusta a les bones maneres, pròpies d’un
gentilhome. En lloc de mostrar les mans descobertes amb què que materialitza
la seva feina, Dürer les tapa amb guants de pell grisa, propi d’un alt estatus
social. Així s’eleva respecte a la seva feina manual com a pintor, d’artesà a
artista, com a Itàlia.