Manuals 02

ACADMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA
Valncia, 2011
COLLECCI MANUALS, 2
Els autors
Acadmia Valenciana de la Llengua
Edita: Publicacions de lAcadmia Valenciana de la Llengua
Avinguda de la Constituci, 284. 46019 Valncia
avl@gva.es - www.avl.gva.es
Disseny i maquetaci: Espirelius
ISBN: 978-84-482-5622-7
Depsit Legal: V- 240 6-2011
PRESENTACI
En les jornades sobre ls i la Presncia del Valenci en lmbit Audiovisual que, per dos anys consecutius (2007 i 2008), van organitzar lAcadmia Valenciana de la Llengua i lAgncia dInformaci, Formaci i Foment
de lAudiovisual, es va expressar la necessitat de comptar amb un llibre
destil per als mitjans de comunicaci audiovisuals en valenci. I concretament en el marc de la II Jornada, un grup de professionals del sector es
va oferir a elaborar un manual en este sentit. No s competncia de lAVL
fixar models de llengua, sin determinar la normativa gramatical i lxica del valenci. Aix i tot, lAVL, a proposta de la Secci dAssessorament
Lingstic, va valorar positivament el manual elaborat per Carmen Castillo
Ventura, Francesc Fenollosa Ten, Vicent Garcia Perales, Josep-ngel Mas
Castells, Sofia Molt Llorca i Teresa Olmos Camarasa, amb la convicci que
s una proposta til per al debat sobre el model de llengua per als mitjans
de comunicaci valencians.
Estem convenuts que, amb la publicaci desta proposta, actors i actrius, presentadors, dobladors, traductors, adaptadors, lingistes i redactors
podran disposar dunes orientacions lingstiques que els permeten dur a
terme el seu treball seguint uns criteris generals ms homogenis. Potser
cada usuari necessitar fer les adaptacions que considere oportunes, per
almenys disposar dun marc de referncia orientatiu. De fet, sha concebut
com un manual orientador i alhora flexible, que lexperincia de cada dia
podr anar modulant segons les necessitats comunicatives de cada moment
i de cada situaci.
3
Presentaci
LAcadmia Valenciana de la Llengua vol expressar el seu agrament no

sols als autors, per la seua dedicaci i generositat, sin tamb a Radiotelevisi Valenciana, ja que diversos professionals vinculats a este ens pblic
tamb han fet molts suggeriments que, oportunament integrats en el manual dacord amb els autors, han contribut a enriquir-lo i a adequar-lo a les
necessitats expressives dels professionals dels mitjans de comunicaci oral.
Josep Llus Domnech Zornoza
President de la Secci dAssessorament Lingstic de lAVL
1. EL MARC LINGSTIC
1.1. INTRODUCCI
Ens trobem, a hores dara, en una llacuna pel que fa a les directrius dusos
lingstics en els mitjans valencians. s precisament per aix que necessitem
disposar duna ferramenta com la que hui presentem, el Llibre destil per als
mitjans audiovisuals en valenci (LEMAV),1 que ajude a resoldre dubtes i que
marque unes directrius i orientacions per a utilitzar el valenci en la comunicaci pblica, prioritriament oral, un mbit que reclama una actuaci urgent,
ats limpacte decisiu que t sobre la gran massa de la societat.
Al mateix temps, la comunicaci pblica en valenci s ara ms possible que mai. Durant els ltims anys hem assistit a una proliferaci de
productes audiovisuals en valenci que arriben al gran pblic. Des que en
1989 va nixer RTVV, va ser factible que grcies a la posada en marxa
dun canal de rdio i un de televisi amb pocs precedents la llengua
prpia del poble valenci tinguera un espai, el de la comunicaci pblica,
afegit als espais que el valenci havia comenat a recuperar: ensenyana,
1. El projecte es va concebre arran de la I Jornada de Treball sobre ls del Valenci en lmbit

Audiovisual, organitzada per la Secci dAssessorament Lingstic de lAVL i duta a terme el
9 de febrer del 2007, en la qual Vicent Garcia Perales demanava la creaci dun llibre destil
dels mitjans audiovisuals en valenci. En el mateix sentit es va pronunciar Sofia Molt Llorca
durant la II Jornada sobre la Presncia del Valenci en lmbit Audiovisual. LEstndard Oral
Valenci, organitzada tamb per lAVL el 17 dabril del 2008. Garcia Perales i Molt, membres
del grup de treball, insistien en la mateixa qesti: ara ms que mai calia elaborar un llibre
destil per al valenci meditic.
1. EL MARC LINGSTIC
administraci, institucions, etc. Ara ja s possible laplicaci dun model

valenci real, creble i genu. Les nostres propostes es basaran fonamentalment en la Gramtica normativa valenciana (GNV) i el Diccionari
ortogrfic i de pronunciaci del valenci (DOPV), especialment lapartat
dedicat a lestndard oral valenci, publicats lany 2006 per lAcadmia
Valenciana de la Llengua.
Aix no obstant, els entrebancs contra els quals hagu de lluitar el valenci en lmbit pblic no van ser pocs. I tot perqu en el marc de la comunicaci de masses la nostra llengua era totalment desconeguda, a pesar que
en altres contrades del sistema lingstic shavia avanat en este mateix
sentit. Per, amb la nova conjuntura, es plantejava un repte nou: calia adaptar la llengua que aprenem en lescola (des de la Llei ds i Ensenyament
del Valenci del 1983, que pot ser considerada una fita histrica a partir
de la qual sampliaven nous usos i perspectives), la que shavia comenat
a usar en les administracions pbliques, en les universitats, la llengua que
havia passat de pares a fills, la llengua que els escriptors i literats havien
conreat..., amb vista a fer una llengua apta adequada per a radiar un
partit de futbol, retransmetre la caiguda del mur de Berln, fer parlar a John
Wayne en les pellcules de lOest...
I diem adaptar i no crear, perqu no partem de zero. Tenem, al cap i
a la fi, precedents en la consolidaci dun model de llengua, en lestabliment de la norma i en lestandarditzaci. Per hi havia un problema afegit:
la llengua oral no disposava desta fixaci. Per tant, durant els primers
moments hi van haver aplicacions del model escrit al model oral, amb
la qual cosa la llengua de la comunicaci podia arribar a ser encotillada,
limitada i poc creble. Ben al contrari, lmbit audiovisual necessitava
unes varietats lingstiques molt ms riques en expressivitat que no les
de la llengua escrita, ja que la diversitat de gneres en els mitjans aix ho
exigia. Es tractava, en definitiva, de donar cobertura al gran espectre del
teatre de la comunicaci a casa nostra.
6
LLIBRE D'ESTIL PER ALS MITJANS AUDIOVISUALS EN VALENCI
Efectivament, el valenci dels mitjans audiovisuals orals, per tant

es caracteritza per un alt grau dincidncia social (arriba a la gran massa),
molt ms que el dels mitjans escrits (destinats a un pblic ms minoritari),
amb la qual cosa els receptors sn molt nombrosos i variats. s la diversitat
de receptors el que ens far pensar en una varietat de llengua adequada
a lmbit lingstic que ens hem proposat descriure en este llibre destil.
Daltra banda, cal fer vore que la diferncia tradicional entre textos
escrits i textos orals, ara aplicats als media, oferix un resultat nou: el missatge de la comunicaci oral est pensat per a no ser repetit, per a ser
ents tan bon punt semet.2 En la premsa o llengua escrita, el lector t la
possibilitat de tornar arrere i rellegir i reflexionar. s per aix que els trets
de la modalitat lingstica dun mbit i de laltre no poden ser els mateixos.
A ms, la comunicaci audiovisual va acompanyada dimatge i so, que sn
elements que perfilen les situacions comunicatives concretes, que provocaran una adaptaci de les formes lingstiques orals.
1.2. LADAPTABILITAT AL MITJ (VARIACI)

Tradicionalment la llengua sha concebut com un conjunt de signes la
funci principal dels quals s la comunicaci. Per, de quina comunicaci
parlem? Ls lingstic s divers i dinmic, s a dir, heterogeni diversitat
de situacions i canviant les mateixes situacions modulen ls de la
llengua, per la qual cosa no podem dir que la llengua siga un fet monoltic i inamovible, sin al contrari, s malleable i adaptable als contextos
situacionals de cada moment. Per tant, aquella comunicaci s canviant,
de la mateixa manera que ho s la llengua.
2. Les principals caracterstiques del llenguatge periodstic sn la claredat, la senzillesa i ls

de frmules directes que no entrebanquen la comunicaci. Per aix no vol dir, com alguns
han arribat a pensar, que shaja dempobrir la llengua rebaixant-la i acostant-la al mxim a les
formes lingstiques que coneix la majoria i que sol utilitzar. Cal fugir deste discurs ideologitzant, que resulta un perill tal com ja han advertit alguns lingistes.
1. EL MARC LINGSTIC
Precisament la llengua, tal com sensenya en les escoles, tal com apareix
descrita en les gramtiques, no es realitza en cap context de la vida diria. El
que s que hi trobem sn variacions de la llengua, de la norma, aplicacions
diferents atenent lmbit o la situaci en qu usem la llengua.
No s el moment dentrar en matisacions per a descriure la teoria de
la variaci lingstica, per s que voldrem fer-ne dos pinzellades, perqu
ens interessa destacar que, per exemple, un informatiu o una entrevista,
una pellcula doblada com Casablanca o una srie de producci prpia
com LAlqueria Blanca, no tenen les mateixes caracterstiques, i per tant la
norma lingstica no shi pot aplicar de la mateixa manera.
Diem que la llengua no existix si no s a travs de la variaci lingstica,
s a dir, depenent de les situacions en qu susa. La tipologia que tot seguit
descrivim s sobretot metodolgica. Hi ha diverses classificacions. Una podria
ser la que distingix, duna banda, la llengua com a sistema o estructura (varietats geogrfiques i histriques), i de laltra, ls que sen fa (varietats socials o
funcionals). Per la ms difosa s la que distingix les caracterstiques prpies
de lusuari, trets personals (varietats geogrfiques, histriques i socials), i
del context situacional (varietats estilstiques). En el primer cas es parla de
dialectes, i en el segon de registres. Este ltim esquema s el que s capa
de fer entendre la llengua en els mitjans de comunicaci.
Tericament, una persona que parla per la televisi empra un dialecte
geogrfic determinat (el dialecte de la Marina, el de lHorta, el de Morella...), en
un moment histric contemporani (el cronolecte segle xxi) i tindr un estatus
social conegut (sociolecte concret). Daltra banda, usar un registre o un altre
depenent de la situaci en qu es trobe. Els lingistes distingixen quatre factors
que determinen el registre: el tema (general o especfic), el canal (oral, escrit,
hbrid), el tenor interpersonal (grau de formalitat, de ms a menys) i el tenor
funcional (la intenci, lobjectiu de la comunicaci). Aix, no utilitzar la mateixa classe de varietat un periodista que entreviste el president de la Generalitat
que el que entreviste el capit de lequip guanyador de la Copa de la Lliga.
8
1.3. MODEL DE LLENGUA (REFERENCIAL, ESTNDARD)

Arribats a este punt, caldria preguntar-nos per a qu podria servir el llibre destil de la comunicaci audiovisual en valenci. Per abans considerem
pertinent, encara que no s el nostre objectiu teoritzar aix ja ho fan
els lingistes, dilucidar qu entenem per llengua estndard o model
de referncia per a la comunicaci.3 En este sentit, s ben simptomtic
que el llibre destil de la RTVV es titule precisament Normes destil de
Canal Nou Rdio i model(s) lingstic(s) de la RTVV (exemplar multicopiat,
1989). O siga, que no tenim un nic referent, sin diversos.
En el terreny escrit s que podrem dir que hem assolit un estndard
ms o menys acceptat. Aix pel que fa a la gramtica, al vocabulari i a
lortografia. Per, qu fem amb el model de referncia oral? On es practica
lestndard oral? La resposta s que, per excellncia, lestndard oral s
propi de lmbit de la comunicaci audiovisual. Ara b, sembla que este
mbit no t un estndard estable, i s aix el que este llibre destil sha
proposat des dun principi, partint de la referncia de lestndard oral
valenci publicat per lAVL en el DOPV, Lestndard oral valenci, i en
la GNV, La pronunciaci estndard del valenci.
Com que lestndard s tan malleable i difcil de determinar, hi ha
autors que neguen lexistncia desta varietat, adduint que noms es pot
parlar de llengua codificada (normativa), que desprs saplicar ms b o
ms malament.4 Per contra, els defensors de lexistncia de lestndard
s que parlen duna llengua comuna, neutra, efica, necessria per a facilitar la intercomunicaci dels usuaris. Lgicament, esta ltima postura
3. Des del principi del segle xx els lingistes europeus anomenaven llengua literria el que hui
es coneix per llengua estndard, precisament perqu era el model que usaven els escriptors i
els parlars cultes.
4. El problema de negar lexistncia de lestndard s, precisament, el fet que ni esta varietat
s cultivada ni s usada; per tant, no es pot afirmar si la tenim consolidada o no.
1. EL MARC LINGSTIC
s la ms estesa, tot i que shi advertix que hi ha conflictes, atesa la

situaci anmala que viu en estos moments la llengua.
En el nostre treball no fem referncia a lexistncia o no desta varietat.
Simplement ens limitem a descriure els usos del valenci en la comunicaci
pblica audiovisual (cinema, rdio, televisi, teatre, etc.), oferint unes pautes
que alhora sn heterognies, tenint en compte els diferents contextos en
qu ens podrem trobar dins deste mbit.
Ara b, podrem trobar-nos el dilema entre acostar la llengua al poble
o b dotar-la duna correcci absoluta. En el primer cas, alguns autors han
manifestat escepticisme en el discurs daproximar la realitat lingstica
(colloquial) a lestndard, per uns altres hi estan dacord, encara que aix
comporte acostar-se ms al castell. En el segon cas, lacademicisme va al
costat del purisme, i hi ha una srie de partidaris de recrear-se en un model
cultista, basat en la tradici escrita valenciana.
En tot cas, en la comunicaci audiovisual en valenci, pensem que
cal trobar lequilibri atenent la classe de programa i el grau dinteracci
entre lemissor i el receptor, de manera que caldria defugir un llenguatge
ampulls, hipercorrecte, tpic de gramtiques o de llibres, i evitar tamb
un llenguatge vulgar, amb formes excessivament colloquials, adaptantnos insistim al context en qu ens trobem. Ni heavy ni light, simplement valenci comunicatiu.
Es tracta, llavors, daugmentar o disminuir el pes especfic de la
mxima correcci buscant la naturalitat en cada gnere comunicatiu. En
els informatius ser essencial la correcci, el paper de model referencial
que els parlants atorguen a la llengua que shi usa. En els programes de
ficci, en canvi, la naturalitat, o ms encara, la versemblana, pot arribar
a permetrens certes llicncies.
10
1.4. TIPOLOGIA DELS MITJANS DE COMUNICACI

Efectivament, ens caldr una llengua moderna, allunyada de postures
excessivament puristes o folklriques. I per aix, haurem dencertar el
registre adequat que puga ser rpidament identificable amb els personatges
que intervenen en el mitj.
La tipologia dels mitjans de comunicaci ha obligat sovint a reinventar una terminologia que siga orientadora per als usos lingstics: ja no
ens servix aquella etiqueta de correcte/incorrecte, sin que hem dacudir
a precisions del tipus adequat/inadequat, propi/impropi, acceptable/no
acceptable, formal/informal, etc. Sn etiquetes que orienten en la tria de
formes lingstiques perqu puguen complir lobjectiu perseguit.
Per tant, ser el registre el que marcar la qualitat de la llengua. I, tal com
hem exposat ms amunt, este est determinat per quatre factors: el tema, el
canal,5 la formalitat i la intenci. Realment, el factor decisiu que definix els
registres s el tenor interpersonal o grau de formalitat, de tal manera que
podem distingir registres molt formals (per exemple, un documental), poc
formals (com una entrevista o un debat) i formals (com ara un noticiari).
Una classificaci de la tipologia de programes atenent el to interpersonal
s la que distingix entre els monlegs i els dilegs. En el primer cas, no hi ha
interacci entre emissor i receptor, sin que la comunicaci es produx de
manera unidireccional. En estos casos el registre sol ser formal, com en els
informatius o reportatges. En el segon cas, quan hi ha un emissor i un receptor
que interactuen, es tendix a usar una varietat menys formal (debats, tertlies,
entrevistes informals, programes dentreteniment...). En estos programes i
5. Cal fer ac un incs i advertir que, amb la posada en marxa de les rdios i televisions, apareixia un nou canal que no era ni oral ni escrit estrictament. Ens referim als textos escrits per
a ser dits (llegits en veu alta), no per a ser llegits (com els diaris). Escriure les notcies que es
locuten en rdio o en televisi, o escriure guions per a sries de ficci, havia de comportar
necessriament la simulaci de la llengua espontnia, que fingira precisament el fet que no
fra escrita.
11
1. EL MARC LINGSTIC
gneres de tipus dialgic interactius entre emissor i receptor, el treball

lingstic hauria de ser especialment primmirat, ja que constituxen lespai
on conflux la necessitat de correcci i de naturalitat duna manera quasi
equilibrada al cinquanta per cent. En tot cas, el grau despontanetat i de
formalitat delimiten els registres i la comunicaci de masses.6
Per tant, a lhora de fer la tria, hem de tindre en compte el context
en qu ens trobem. Per exemple, en el mn del doblatge poden haver-hi
dos situacions: la conversaci i la descripci. En el primer cas es fa una
mena dadaptaci de loral, buscant aquella espontanetat fingida de qu
acabem de parlar. Les pellcules i les sries de ficci sn els dos gneres
on identifiquem el valenci mediatitzat. Pel que fa a les descripcions, el
gnere ms conegut sn els documentals, que exigixen un registre ms
elaborat: articulaci tensa, lxic precs, orde sintctic clar, connectors que
cohesionen lexposici...
Igualment, les caracterstiques de la llengua tamb depenen de si
estem davant dun gnere de ficci (pellcula, serial...) o no (telenotcies,
documental, entrevista). La ficci demana un registre pseudocolloquial,
per controlat: s restringit de la veu passiva, frases curtes i juxtaposades,
frases inacabades, orde no lgic (objecte+verb+subjecte), elements dctics (pronoms, adverbis), frases estereotipades, expressions crossa (vull
dir), falques conversacionals (Vegem!), onomatopeies, interjeccions,
frases fetes...
6. ltimament sha parlat dun colloquial mediatitzat o pseudocolloquial, un registre

nascut en el segle xx arran de la proliferaci de mitjans audiovisuals de massa. Es tracta dun
nivell de llengua que participa de caracterstiques de lescrit i del colloquial, que ha de tindre
una elaboraci escrita prvia, per sha demetre de manera natural per a aconseguir un discurs creble, amb la qual cosa s un registre controlat.
12
1.5. TRADUCCI I DOBLATGE

Dins del marc que pretenem delimitar, cal prestar una atenci especial al
doblatge. Efectivament, el camp del doblatge oferix un nivell de llengua oral,
que possex la qualitat de no ser un oral espontani, sin que est basat en un
gui escrit, tradut dun altre idioma. Per aix, no admet, en lnies generals,
tots els recursos expressius del llenguatge colloquial que sn tpics de la
producci prpia (concursos, telenovelles, programes dhumor, magazins...).
Tampoc sn vlids els mateixos criteris de correcci que sapliquen a lescrit,
tot i que no s incompatible amb la correcci normativa.
Lexercici de la traducci comporta no pocs problemes, ja que no solament
es tradux el gui (escrit), sin tamb les caracterstiques culturals i ladequaci a les imatges (que sn les que manen). Per tant, cal tindre un coneixement adequat tant de la llengua de partida com de la llengua darribada.
Fins i tot, moltes expressions que shan tradut per al doblatge han arribat
a fer-se habituals entre els parlants tant en valenci com en castell, i
per aix hem de reflexionar sobre este fenomen, sense caure, aix s, en els
calcs innecessaris, aspecte que tractem en este llibre destil.
Ats que la recepci ha de ser instantnia, i la comprensi immediata,
les estructures del doblatge han de ser clares, poc complexes, amb un lxic
ds general i una fontica clara. Un altre principi del doblatge s ladequaci del registre (o registres) utilitzats. No usarem el mateix llenguatge en
una pellcula de romans que en una de vaquers, en uns dibuixos animats
dirigits als ms menuts o en uns programes per als adolescents.
Daltra banda, els textos doblats, com acabem dapuntar, sagrupen en dos
gneres especfics: la conversaci i la descripci. El primer correspon a les pel
lcules i a les sries de ficci, i el segon, als documentals. Estos ltims es caracteritzen per un nivell alt de formalitat i una pronunciaci darticulaci tensa.
La ficci, per contra, sacosta al mxim al llenguatge colloquial oral espontani.
Ac el grau de formalitat s divers, per normalment s baix, tot i que, segons
el registre, el lxic i la fraseologia varien i la pronunciaci s ms relaxada.
13
1. EL MARC LINGSTIC
En lobra audiovisual, el text est subordinat a la imatge, i per tant hem

de fugir de la literalitat i hem de captar el sentit expressiu de cada frase de
la llengua original per a traslladar-lo al text en valenci.
Els textos del doblatge, a ms, estan sotmesos a una restricci condicionada per la duraci dels dilegs en temps real. I ac s on entra la faena
dajust o dadaptaci. La necessitat ms freqent en lajust s acurtar les
frases, de manera que, sovint, s impossible concentrar ntegrament tots
els significats de la frase original. En estos casos cal triar els significats
prioritaris i descartar-ne els accessoris o, segons el cas, fer-ne un resum. Si,
per contra, cal allargar la frase, hem de mirar de no afegir cap informaci
que no dna loriginal.
La manera de construir i encadenar les frases ha de ser fluida per a donar
credibilitat a lobra, per aix cal conixer b les caracterstiques de la parla
colloquial. La fludesa dexpressi s tan determinant com la fidelitat als
continguts. A ms, perqu el doblatge siga creble, hem destar atents al
registre de cada personatge, donat pel seu carcter personal i el context
social i histric.
En el cas dels dibuixos animats, el llenguatge ha de ser molt genric i
formal. Hem de buscar un llenguatge que siga comprensible per als xiquets.
Quant a les especificitats culturals de les obres doblades com poden
ser festivitats, menjars, personatges, hem dallunyar-nos de loriginal si
no sn molt conegudes i buscar substituts sense caure en solucions massa
connotades per lentorn valenci.
1.6. JUSTIFICACI I DESCRIPCI DEL LEMAV

Els continguts que es presenten en este llibre destil sn fruit del treball dun equip format per especialistes relacionats amb els mitjans de
comunicaci. Es tracta dun projecte pioner per al valenci i respon a una
necessitat de tots els professionals de la comunicaci (lingistes, periodistes, traductors, adaptadors, actors de doblatge, guionistes...), que demanen
14
de fa temps un recull de criteris lingstics que servisca dorientaci en els

usos ms adequats a la nova realitat ara ja no tan nova de la llengua
de la comunicaci pblica oral.7
De fet, la nostra pretn ser una proposta que pose la primera pedra en
la consolidaci dun model vlid per al valenci oral pblic. Considerem que
en un futur els nostres criteris haurien de formar part duna web interactiva
entre els usuaris i els lingistes que es dediquen a la comunicaci i que
tenen el valenci com a matria primera.
Hem dit una orientaci, ja que no hem volgut redactar cap gramtica ni
cap recull de normes lingstiques. En este sentit, cal dir que ens alineem precisament ms amb les gramtiques actuals, que tendixen a ser ms descriptives (o explicatives, com la Gramtica normativa valenciana de lAVL, 2006),
que amb les tradicionals, que resultaven ms prescriptives (o normatives).
Rep el nom de llibre destil perqu pretn ser un instrument de consulta
til per al sector que hem delimitat ms amunt, encara que la present proposta est a cavall entre el que entenem per llibre destil i manual destil. El
llibre destil normalment va unit a una instituci o a un mitj molt concret,
de tal manera que les solucions (no explicades) que shi aporten resulten de
compliment obligat per al pblic a qui va destinat (els treballadors del mitj
amb nom i cognoms). El manual destil, per contra, no sidentifica amb cap
instituci ni mitj, aporta anlisis i explicacions de fenmens lingstics, de
tal manera que pot ser profits per al pblic general.
En este sentit, el nostre treball es presenta amb caracterstiques de
llibre i de manual, ja que, duna banda, no s aplicable a un nic mitj,
sin a molts a la totalitat, en principi, perqu puga servir de base i
7. Duna banda, hem seleccionat noms el valenci audiovisual (oral, preferentment) perqu
s lmbit de la comunicaci pblica que t ms incidncia social i ms incerteses que no
lescrit; de laltra, la proposta del Llibre destil dels mitjans audiovisuals en valenci (LEMAV) s
eminentment prctica i partix duna experincia danys i anys en diferents mbits dels usos
del valenci audiovisual.
15
1. EL MARC LINGSTIC
dorientaci als usos lingstics de lmbit audiovisual, i de laltra, intenta

defugir la rigidesa de les propostes, que van acompanyades daplicacions
prctiques amb exemples.
Lobjectiu principal desta proposta s dotar els professionals de la
comunicaci duna ferramenta eminentment prctica i til. Insistim que
no volem, en cap cas, recrear-nos en els aspectes terics. Tot i que s que
partim duna bibliografia mplia, referida a la llengua dels mitjans (llibres
terics i tamb prctics), el nostre objectiu s oferir solucions, propostes,
dins duna llengua viva i fresca.
Hem intentat fer una redacci coherent, orientadora i sense imposar
res, amable i acurada, que tinga en compte les diverses sensibilitats que la
societat valenciana mostra cap a la llengua.
El pblic a qui va adreat el LEMAV s ben heterogeni: des de professionals del doblatge (actors, directors de sala...), locutors, periodistes, creatius
publicistes, guionistes, traductors i adaptadors... fins a professionals del
teatre i del cinema, passant per lmbit de la formaci dels professionals
de la comunicaci docents i discents. En definitiva, pot resultar til per
a qualsevol persona interessada en el llenguatge dels mitjans audiovisuals.
La intenci inicial deste treball radica, preferentment, en els materials
lingstics que, per primera vegada, van destinats al conjunt dusuaris en
el sentit ms ampli del valenci en lmbit audiovisual: televisi, rdio,
cinema... En cap cas, sn normes estrictes, sin flexibles i aplicables dacord
amb la tipologia que es dilucida dins de la realitat polidrica dels mitjans
de comunicaci orals.8
El LEMAV considera la llengua com un fet flexible, mutable, canviant,
i per aix les propostes sn obertes. Ara b, som conscients que lestn-
8. Efectivament, tenim un espectre dusos del valenci dels media molt ampli, amb la qual
cosa les caracterstiques de la llengua shan dadaptar a les condicions ds, que tradicionalment shan redut a tres: el tipus de programa i el grau de formalitat i despontanetat.
16
dard passa per la tria de variants, per la qual cosa, en els casos en qu
oferim una diversitat de possibilitats, advertim que cal utilitzar-les sempre
coherentment.
A ms, el LEMAV partix de la realitat sociolingstica valenciana actual i
diacrnica,9 que, al nostre parer, ha culminat en la creaci duna instituci
que vetla pels interessos del valenci, lAcadmia Valenciana de la Llengua.
Ens trobem ara davant duna oportunitat histrica que hem daprofitar per a
consolidar unes orientacions que ens condusquen a una llengua homognia
(i alhora plena de riquesa) en lmbit audiovisual.
Lestructura del llibre sha adaptat a lobjectiu final: utilitat prctica i
orientadora. Per tant, sha optat per dividir-lo en blocs lingstics, de tal
manera que la consulta pot resultar ms rpida i efica.
Hem dedicat un primer captol a loralitat. Com no podria ser altrament,
els professionals de la comunicaci audiovisual partixen duna matria
primera que s el so. Sense una bona locuci, articulaci i atenci al codi
oral, no s possible la comunicaci efectiva, clara i efica. Per aix, hi hem
previst un apartat Lelocuci en la comunicaci audiovisual, perqu tan
important s conixer els sons de la llengua com articular-los adequadament en el registre de la comunicaci.
Ja ho hem apuntat, les propostes orals del LEMAV estan basades plenament en el model destndard oral valenci publicat per lAVL en 2006 (GNV,
20-33; DOPV, lxiv-lxxv), que constitux les ltimes normes de pronunciaci
en el nostre mbit. Aix no obstant, hi hem afegit les modificacions que
9. Els criteris no sn arbitraris, no partem del no-res, i per aix el LEMAV havia de basar-se per
fora en la tradici valenciana: Sanchis Guarner, Enric Valor, i ms modernament Toni Moll,
Antoni Ferrando, Emili Casanova, Vicent Pitarch, Josep Lacreu, etc. Aix mateix, marcaren una
fita histrica per a la llengua les Normes de Castell (1932) i la Llei ds i Ensenyament del
Valenci (1983), per s amb laparici dels mitjans de comunicaci de massa (rdio, televisi,
premsa) que el valenci va experimentar la revoluci lingstica ms important de tots els
temps, en conseqncia, en este registre era necessria una revisi i una reflexi de la llengua
que calia adaptar.
17
1. EL MARC LINGSTIC
hem considerat apropiades per tal que siguen fcilment aplicades a la finalitat del LEMAV: la comunicaci audiovisual. Una de les novetats radica en
el fet que incloem etiquetes com pronncies recomanades, llicncies
i pronncies no recomanables, i no ho fem gratutament, sin perseguint
objectius molt concrets i clars.
En el segon captol, la morfosintaxi, tractem unes orientacions en este
camp desprs dhaver fet una selecci dels principals punts que podrien
plantejar dubtes. Ho hem organitzat per categories perqu aix es facilita
la consulta, que en tot cas pretenem que siga rpida i efica.
En la tercera part tractem qestions puntuals de lxic. Com que
es tracta dun captol molt ampli, lhem estructurat en apartats: una
selecci de sinnims, de doblets i falsos amics (que sovint conduxen a
malentesos), de topnims, antropnims i gentilicis (tpic dobres destes
caracterstiques), i finalment, de neologismes (que tenen en els mitjans
de comunicaci una via important de propagaci perqu els difonen).
Daltra banda, en els annexos hem incls seccions difcils de classificar
atenent-nos al carcter hbrid dels temes: calcs (errors per transposici i
encreuament en la traducci de llenges com langls), taules de conversi de mesures (equivalncies de temperatura, milles, nucs, talles, longitud,
superfcie, etc.), riquesa expressiva (ventall de recursos que enriquixen
la llengua), errors ms freqents (selecci sense nim dexhaustivitat).
Normalment un llibre destil no sol incloure una bibliografia exhaustiva; nosaltres, en canvi, entenem que no hi podia faltar un bon recull de
recursos bibliogrfics, seleccionats tant entre publicacions en paper com
a travs de la xarxa. Sn els materials que hem consultat i hem tingut
en compte per a fer les nostres propostes i que poden servir dajuda
per a aquells que necessiten ms informaci sobre algun punt concret
dels que hem tractat ac.
Finalment, com que considerem que tot llibre destil s una proposta
oberta i provisional tenint en compte que el futur hauria de ser, com
18
ja hem assenyalat, la creaci duna web on es pogueren centralitzar

estes propostes, convidem a la participaci del lector i del consultor
del LEMAV i agrairem qualsevol aportaci. Aix mateix, agram a lAVL
que haja acceptat la publicaci desta proposta.
19
2. ELOCUCI I PRONUNCIACI
2.1. LELOCUCI EN LA COMUNICACI AUDIOVISUAL

Abans dentrar en les pautes de pronunciaci concretes del valenci,
esmentarem les condicions i els criteris que han de guiar lelocuci en els
mitjans de comunicaci audiovisual. s a dir, ens referirem primer a les
qestions bsiques textuals o discursives, equiparables a les tcniques de
redacci en els textos escrits, i parlarem tot seguit de la pronunciaci o
ortologia, comparable amb lortografia.
Sintetitzant les aportacions de diversos autors (vegeu la bibliografia
especfica deste apartat), ens referim a tres condicions bsiques que ha de
seguir una bona locuci en qualsevol mitj: adequaci, tensi i naturalitat.
En gran mesura, el punt dol dequilibri entre les tres condicions s el que
ens dna el perfil dun bon professional de la locuci:
a) Adequaci: cal adequar-se a cada registre. La primera adaptaci
que sha de fer t a vore amb les caracterstiques prpies del llenguatge oral en contraposici a les de lescrit: frases ms breus, ms
repeticions, presncia dinversions dorde, etc. Tamb cal tindre molt
en compte el que entenem habitualment per adequaci, s a dir,
ladaptaci al nivell de formalitat, que pot ser ben divers dins de la
programaci dun mateix mitj.
b) Tensi: lelocuci formal ha devitar certs relaxaments de la parla
colloquial. Aix no s contradictori amb el criteri anterior, sin que
shi adapta: la tensi s especialment important en els registres
21
formals, mentres que en els informals, sobretot quan simita la parla

viva, podrem tindre-la menys en compte.
En este criteri es poden diferenciar dos subcriteris: el de la vocalitzaci i
el de la genunitat. Pel que fa a la vocalitzaci, cal entendre la tensi com a
antnim de relaxament i evitar pronncies com *granar per agranar o *gover
per govern. Com sha apuntat ads, la vocalitzaci s ms important com ms
elevat siga el nivell de formalitat. La genunitat es referix a la necessitat de
pronunciar duna manera clara els fonemes propis i distintius de la llengua,
i soposa a la interferncia. Ens referim a pronncies com les e i o obertes,
la l velaritzada, la ll palatal, etc., com es destaca en les entrades respectives
de lapartat de pronunciaci. En este cas, la tensi depn menys del nivell
de formalitat, de manera que una bona recomanaci s observar-la sempre.
c) Naturalitat: es tracta de buscar un efecte despontanetat i devitar
les pronncies afectades. Aix, per exemple, en els casos en qu siga
possible ms duna soluci, el locutor triar sempre la ms prxima
als seus hbits fontics. Alg ho ha expressat amb la frmula parlar
b sense que es note. La frase es referix a la necessitat de qualsevol
mitj de guanyar-se la identificaci de laudincia adoptant un model
lingstic que, sense deixar de ser correcte, no resulte estrident o
artificis, sin natural, creble. Este s, probablement, un dels reptes
ms grans dels professionals de la locuci.
En este punt, lentonaci mereix algun comentari especfic. Es pot
observar que shan dedicat molt pocs estudis a lentonaci orientada als
mitjans audiovisuals. Evidentment, la llengua no s sols un sistema de signes que comuniquen, sin que tamb es concep com un cos sonor, que t
un embolcall tan important com lestructura interna. I s ac on els trets
suprasegmentals, com lentonaci, complixen una tasca fonamental perqu
el missatge arribe al gran pblic.
22
Si b s cert que determinades entonacions molt locals poden tindre un

efecte poc o molt estrident en els registres formals dels mitjans dmbit general,
no ho s menys que la manera com els valencians marquem les interrogatives
o determinades exclamacions es troba a faltar fins i tot en productes de ficci
audiovisual. Encara que els darrers programes dxit deste gnere, sobretot si
sn de producci prpia, incorporen progressivament les maneres genunes
dentonar, la tendncia dels actors de doblatge a calcar patrons dentonaci
aliens al valenci propis del castell i sovint de langls s un fet tan freqent com poc desitjable. Probablement, hi t molt a vore la falta de treballs
descriptius sobre lentonaci. En este sentit, lAcadmia Valenciana de la Llengua
treballa a hores dara en lelaboraci dun atles dentonaci, que ser, sens dubte,
molt til per a lentonaci estndard dels mitjans de massa.
2.2. LA PRONUNCIACI: ORTOLOGIA DEL VALENCI

Se sol dir que el valenci presenta poques divergncies entre el llenguatge
escrit i loral, entre les lletres i els sons. No obstant aix, sn possibles, i fins i
tot recomanables, algunes pronncies que, encara que sn tradicionals, no es
corresponen amb la manera literal de llegir determinades paraules, terminacions o grups consonntics. Daltres, en canvi, conv evitar-les en qualsevol
registre de la comunicaci pblica perqu sn pronncies del tot imprpies
de la nostra llengua. Amb tot, estes pronncies poden donar-se en el cas
concret de la ficci prpia, en productes de marcat carcter realista. Aix, per
exemple, es pot reflectir la pronunciaci dun personatge caracteritzat com
a nouparlant fent-li pronunciar tancades les o obertes, o la dun hiperpurista
amb errades dultracorreccions (que diga *matitzar, posem per cas).
Aix, classifiquem les pronncies de la manera segent:
Pronncies recomanades: aquelles que conv realitzar preferentment en
qualsevol mitj o producte audiovisual de qualsevol mbit territorial
valenci. Sn les pronncies adequades i preferents sempre sobre qualsevol altra opci equivalent. No sindicaran les que sajusten a les grafies.
23
Llicncies (per mbit territorial o per nivell de formalitat): les que sn

acceptables, per restringides a un mbit territorial o a un nivell
de formalitat baix. Les condicions de realitzaci sespecifiquen en
cada cas.
Pronncies no recomanables: les que constituxen el que podrem
anomenar errades, ja que no sajusten al sistema lingstic.
2.2.1. Vocalisme
2.2.1.1. Vocals tniques e i o
El vocalisme tnic, a causa de la mateixa fora articulatria amb qu es
realitza, presenta ben poques divergncies entre la pronunciaci vernacla i
lestndard. No obstant aix, hi ha dos parells de vocals que es representen
respectivament amb les grafies e i o, i que representen sons amb un grau
dobertura diferent i distintiu. La inexistncia de distinci grfica entre
les respectives tancades i obertes, que s absoluta quan la paraula no du
accent grfic dacord amb les regles daccentuaci, no implica cap confusi
per part dels parlants nadius quan es tracta de paraules ds habitual en
el seu dialecte. Per pot crear dubtes quan ens trobem amb una paraula
desconeguda, o en general quan el parlant no s nadiu, de manera que s
bo tindre en compte algunes orientacions que indiquen la probabilitat que
la e o la o tniques siguen obertes:
LA E SOL SER OBERTA:
1. Quan la vocal de la sllaba segent s una i o una u: obsequi, tesi,
ingenu, molcula, prdua.
2. En quasi totes les esdrixoles: ancdota, prgola. Per s tancada en
paraules com Dnia, esglsia, spia, snia o trbola.
3. En la major part de cultismes: acfal, telfon. Per s tancada en els acabats en -edre, -ense, -teca i -tema: poliedre, castrense, biblioteca, anatema.
24
4. En les paraules acabades en -ecta, -ecte, -epta, -epte: recta, infecte,

recepta, excepte. Per s tancada en les formes del verb reptar accentuades en el radical.
5. Davant de l o ll: arrel, cruel, novella. Per s tancada en paraules
com belga, selva.
6. Davant de rr: esquerre, gerra, terra.
7. Davant de r seguida de consonant: cert, govern, verge. Per, si la
consonant s labial o velar, sol ser tancada: herba, terme, cercle.
8. Davant del grup -ndr-: divendres, gendre. Per s tancada en els infinitius i en la flexi dels verbs acabats en -endre: defendre, entendre,
prendre i vendre.
9. En la major part de paraules amb el diftong -eu: europeu, fideu, peu.
Per s tancada en paraules com creu, greu, meu.
LA O SOL SER OBERTA:
1. Quan la vocal de la sllaba segent s una i o una u: borni, elogi, odi,
oli, cmput, mdul, opus.
2. En la major part desdrixoles: cmode, nmada. Per s tancada en
paraules com frmula, gndola, plvora, tmbola, trtora.
3. En la major part de cultismes: pedagog, poliglot. Per s tancada en
els acabats en -forme i -oma: informe, glaucoma.
4. En la major part de paraules amb el diftong oi: Alcoi, boira, heroi. Per
s tancada en paraules acabades en -oix, com coix, moix.
5. En la major part de paraules amb el diftong ou: bou, cou, nou. Per
s tancada en paraules com sou (verb ser) i en algunes alternances
(vegeu en este apartat Llicncies).
6. En la major part de paraules acabades en les terminacions segents:
25
-os, -osa: arrs, esps, gros, mos; cosa, llosa, prosa, rosa. Per s tancada en els adjectius acabats en el sufix -s: enfads, poregs, anims;
i en substantius com glucosa, rabosa.
-oc, -oca: albercoc, foc, bajoca, lloca. Per s tancada en algunes
paraules com boca.
-ofa: carxofa, estrofa.
-oig, -oja: boig, roig, boja, roja. Per s tancada en la paraula estoig.
-ol, -ola: bunyol, caragol, escola, tremola. Per s tancada en paraules com bola, cola, gola.
-oldre: moldre, resoldre.
-olt, -olta: resolt, volta. Per s tancada en paraules com molt,
escolta.
-pondre: compondre, respondre.
-ort, -orta: fort, sort, tort, morta, porta.
-ossa: brossa, carrossa, destrossa. Per s tancada en paraules com
bossa, gossa.
-ost, -osta: impost, rebost, crosta. Per s tancada en paraules com agost.
-ot, -ota: clot, xicot, pilota, quota. Per s tancada en paraules com
bot, nebot, bota, gota.
Pronncies recomanades
1. La pronunciaci diferent i distintiva de les e i les o obertes, dacord
amb lhbit articulatori propi de la llengua: perol, mel, govern, codi...;
i tamb set (numeral) / set (substantiu), deu (numeral) / du (substantiu), dona (substantiu) / dna (verb), etc.
2. La pronunciaci amb e tancada de les paraules qu, perqu i Valncia,
encara que sescriguen amb accent obert per normativa ortogrfica.
26
3. La realitzaci amb e tancada de les terminacions segents, independentment que estiguen escrites amb accent obert o tancat:
Els infinitius acabats en -ixer, estiguen escrits amb (conixer,
parixer) o amb (conixer, parixer).
Els infinitius acabats en -ncer, estiguen escrits amb (convncer,
vncer) o amb (convncer, vncer).
La segona i la tercera persones del plural dels imperfets dindicatiu
amb accent en en el radical, estiguen escrits amb (riem, fieu)
o amb (riem, fieu).
La terminaci -s dalguns gentilicis, estiguen escrits amb (angls,
genovs) o amb (angls, genovs).
La terminaci -s dalguns participis, estiguen escrits amb (adms,
ents) o amb (adms, ents).
La terminaci -s dalguns adjectius, estiguen escrits amb (malms) o amb (malms).
La terminaci -n dalguns verbs de la segona conjugaci (tercera
persona del plural del present dindicatiu), estiguen escrits amb
(aprn, depn) o amb (aprn, depn).
Els numerals ordinals acabats en -, estiguen escrits amb (cinqu,
sis) o amb (cinqu, sis).
Llicncies (per mbit territorial o per nivell de formalitat)
1. La pronunciaci amb o oberta de les paraules com (interrogatiu), tou,
pou i amb e oberta de molesta en els mbits territorials on s prpia,
sense distinci de registre. Tot i que la pronunciaci amb la respectiva vocal tancada s la ms general i prpia de lestndard valenci,
loberta no crea confusi en estos casos.
27
Pronncies no recomanables
1. La pronunciaci no distintiva de les e i les o obertes i tancades. Encara
que este punt siga redundant respecte de la pronunciaci genuna
recomanada, hi insistim perqu els parlants el senten com una caracterstica de distinci idiomtica.
2. La ultracorrecci o extensi de lobertura destes vocals a casos la
pronunciaci prpia dels quals s amb e o o tancades: herba, poma,
brot, etc.
2.2.1.2. Vocals tones

1. La pronunciaci eu, o, u del pronom ho segons la seua posici respecte del verb. Ex: ho sabia [eu sabia], ho ha dit [ua dit], portar-ho
[portaro], deixa-ho [dixau].
2. La pronunciaci com a e o com a a de la vocal inicial de la majoria de
paraules comenades per em-, en-, es- com ara empomar, encendre,
entendre, escriure, estimar...; i tamb en alguns casos com: desemparat, llenol, lleuger, Miquelet, sencer, terrs, Vicentet...
3. Les variants amb a i no amb e de determinats verbs: arrancar, nadar,
xarrar.
4. La pronunciaci com a u de la vocal o dels noms propis Joan i Josep.
5. Lemmudiment de la o tona en casos com alcohol, cooperar i
derivats.
6. La pronunciaci com a i o com a e de la vocal pretnica de les
paraules acabades en -aixement o -eixement: naixement (pronunciat
[naiximent] o [naixement]), coneixement (pronunciat [coneiximent]
o [coneixement]).
28

1. En lmbit territorial en qu s prpia, la pronunciaci com a o oberta
de la vocal a en posici final de paraula que es produx per assimilaci
a la o oberta tnica de la sllaba anterior (harmonia voclica, valenci
meridional): pilota [pilt], vora [vr].
2. En lmbit territorial en qu s prpia, la pronunciaci com a e oberta
de la vocal a en posici final de paraula que es produx per assimilaci
a la e oberta tnica de la sllaba anterior (harmonia voclica, valenci
meridional): tela [tl], serra [srr].
3. En lmbit territorial en qu s prpia, la pronunciaci com a e de
la vocal a de la tercera persona del singular dalguns temps (valenci
septentrional): ell canta [ell cante], ell cantava [ell cantave].
4. En lmbit territorial propi, la pronunciaci com a u de la vocal o
en paraules que presenten una i tnica o una consonant labial: collir
[cullir], tossir [tussir], cobert [cubert].
5. En representacions realistes i poc formals de la parla colloquial, el
tancament de e en i per contacte amb una consonant palatal. Ex:
gener [giner], queixal [quixal], dej [dij], menjar [minjar], deixar [dixar].
2.2.1.3. Diftongs
1. En registres informals, la pronunciaci unisillbica de i/u seguida
duna altra vocal: con-di-ci, cin-cia, con-t-nua-ment. En pronunciaci formal, tensa, cal fer el hiat, especialment en paraules que el
mantenen en la parla viva: di-a-ri, r-bi-a, vi-at-ge.
2. En representacions realistes i poc formals de la parla colloquial, les
reduccions de diftong a una vocal o les diftongacions de la o inicial
dalgunes paraules: quaranta [coranta], ofegar [aufegar], olor [aulor].
29
Cal tindre en compte que estes realitzacions tenen unes connotacions

notables de vulgaritat fora dels mbits territorials on es realitzen
habitualment.
2.2.2. Consonantisme
p, t, c / b, d, g
1. La pronunciaci sorda de les oclusives en posici final, amb independncia de la grafia amb qu es representen. Ex: Madrid [madrit], fang
[fank], rab [rap], nord-americ [nortamerik], Sud-frica [sutfrica].
2. Lemmudiment de la primera g del grup -gg-: suggerir [sugerir].
1. Lemmudiment en lmbit territorial en qu s propi destes consonants en posici final darrere de nasal: font [fon], llamp [llam], sang
[san]; i t o d darrere de l: malalt [malal], molt [mol].
2. Lemmudiment de la -d- dels sufixos -ada i -ador en paraules referides
als mbits festiu i gastronmic, en qu fins i tot hi ha tradici escrita: masclet, plant, fideu Tamb s acceptable en determinades
representacions realistes poc formals de la parla colloquial.
3. En situacions molt informals o caracteritzacions de personatges i
situacions on siga pertinent una baixa tensi articulatria, lemmudiment de la g davant de la u: aigua [aiua], agulla [alla], jugar [ juar].
5. Lemmudiment, en mbits informals, de loclusiva dels grups ads-,
abs-, obs- seguits de consonant: a(d)scripci, a(b)stinncia, o(b)stacle.
6. Lemmudiment, en mbits poc formals, de la p del grup ps- inicial.
El manteniment s adequat noms en els mbits molt formals: (p)
sicleg, (p)siquiatria, (p)sitacisme.
30
1. La -t adventcia final en certes paraules geni [gnit], premi [prmit].
2. La caiguda de la -d- intervoclica en casos com cadira [cara], cadena
[caena]. Tampoc es recomanable lemmudiment generalitzat en lmbit restringit del valenci meridional: boda [boa], roda [roa].
3. La pronunciaci de la t ortogrfica en paraules com setmana o cotna.
Tant la pronunciaci simple [semana] com la geminada [semmana]
sn les ms adequades per al valenci estndard, per a contextos
mitjanament i molt formals, respectivament.
b/v
1. La distinci clara entre b i v: bell/vell, bena/vena.
1. En situacions molt informals o caracteritzacions de personatges i
situacions on siga pertinent una baixa tensi articulatria, lemmudiment de la v intervoclica de les terminacions de limperfet dindicatiu
dels verbs de la primera conjugaci: parla(v)es.
s, z, ts, tz
1. La pronunciaci sense t i amb esse sonora del dgraf tz en el sufix
-itzar [izar] i derivats: analitzar [analizar], organitzaci [organizasi]
i en paraules com ara horitz [horiz], botzina [bozina] o magatzem
[magazem].
2. La realitzaci de la s de lincrement dels verbs incoatius sc com a [sc]
o com a [xc]: patisca [patisca]/[patixca].
31

1. Lemmudiment de la s del sufix -esa en paraules patrimonials: bellesa
[bellea], grandesa [grandea], riquesa [riquea].
2. En mbits molt formals, la pronunciaci africada del grup ts en posici inicial: tsar, mentres que s adequat pronunciar una s simple en
els de formalitat mitjana o baixa: (t)sar.
3. En representacions realistes i poc formals de la parla colloquial de
lmbit territorial on sn prpies, algunes palatalitzacions, com ara:
seixanta [xixanta], tretze [tretge], molts [moltx].
lmbit territorial on s prpia, la pronunciaci sorda de la sibilant
sonora: casa [cassa], posar [possar].
1. La pronunciaci [dz] en verbs acabats en -isar i derivats: [matidzar]
per [matisar], matisar; [improvidzar] per [improvisar], improvisar.
g, j, x, tx
1. La pronunciaci amb [i] de jo i ja.
2. La pronunciaci [egz] del grup inicial ex- seguida de vocal o consonant sonora: exrcit [egzrsit], examen [egzamen], exdirector [egzdirector], exvot [egzvot], exemple [egzemple].
1. En els mbits territorials on s prpia i en registre informal, la pronunciaci com a [eix] del grup ex- seguit de vocal: exemple [eixemple].
2. En els mbits territorials on s prpia i en registre informal, la pronunciaci com a [ss] de la sibilant palatal: [caissa] per [caixa], caixa.
32
3. En representacions realistes de la parla colloquial de lmbit territorial on s prpia, la pronunciaci africada sorda del so sibilant palatal
sonor: [txent] per [gent], gent.
lmbit territorial on s prpia, laddici de vocals eufniques davant
de x-: xarop [eixarop].
5. Lemmudiment de la i del grup ix: feix [fex], caixa [caxa], s acceptable
en lmbit territorial en qu s propi.
1. La pronunciaci de la j de les formes -jecc-, -ject- com a [i] semiconsonant: injecci [iniecci], projecte [proiecte].
2. La pronunciaci com a palatal de la x del grup ex- seguit de vocal:
[egecutar] per [egzecutar], executar.
3. La pronunciaci [mgzic] o [mgic] de Mxic [mksic], que s la
pronunciaci prpia; tamb en les paraules com ara lxic, mxim,
sintaxi.
m, n, ny
1. Lemmudiment del grup nn en connectar [conectar], innocent [inocent], trienni [trieni].
2. El manteniment de la nasal doble en la resta de casos: commoure,
innecessari.
3. Lemmudiment de la primera consonant dels grups consonntics
cultes gm, mn i pn: gnom [nom], mnemotcnia [nemotcnia], pneumtic [neumtic].
33

1. La pronunciaci mm dels grups bm i pm en mbits informals: submar
[summar], capmoix [cammoix].
1. Lomissi del so nasal de grups cultes: co(n)stituci, i(n)stitut. T
connotacions de vulgarisme.
2. La pronunciaci palatalitzada de la n inicial en paraules com nervi
[nyervi] o nugar [nyugar]. T connotacions de vulgarisme.
l, ll, ll, tl
1. La ressonncia velar de la l: balda, perla, telfon. Cal, en tot cas, evitar
pronncies afectades.
3. La pronunciaci simple de la ll: alludir [aludir], illusi [ilusi], novel
la [novela].
2. La pronunciaci com a [dl] del grup tl en cultismes: atlntic [adlntic],
atleta [adleta].
3. La no geminaci de la lateral palatal en paraules com ratlla, bitllet,
butllet.
4. La pronunciaci geminada o no geminada del grup tl: ametla, batle,
butla, espatla, guatla, motle, motlura, revetla, rutlar, titla, vetlar.
5. La pronunciaci de la l daltre i dels compostos nosaltres i vosaltres.
1. s acceptable lemmudiment de la l en les paraules altre [atre],
nosaltres [nosatres], vosaltres [vosatres].
34
1. La pronunciaci generalitzada de la ll com a [i]: cavall [cavai], all [ai],
llavi [iavi].
2. La palatalitzaci de la l inicial en cultismes com lingstica [llingstica], literatura [lliteratura].
3. La pronunciaci de la t grfica dels grups tl i tll: espatla, ratlla ([espalla] i no [espadla]; [ralla] i no [radlla]).
r, rr
1. Lemmudiment de la r en les formes dinfinitiu, futur i condicional
del verb prendre i derivats: prendre [pendre], reprendre [rependre],
aprendre [apendre], prendr [pendr], prendria [pendria].
2. Lemmudiment o la pronunciaci de la r de la primera sllaba de
les formes dinfinitiu, futur i condicional del verb perdre: [perdre] o
[pedre], [perdr] o [pedr], [perdria] o [pedria].
3. Lemmudiment de la r de les paraules arbre [abre], diners [dins],
dimarts [dimats], per orquestra [orquestra].
4. La pronunciaci mltiple de la grafia -r- desprs dalguns prefixos:
artmia, contrareforma, eradicar, vicerector.
1. s acceptable lemmudiment de la -r final de linfinitiu en lmbit
territorial on siga propi: cantar [cant]; per no quan precedix un
pronom feble: cantar-ne.
1. Laddici duna r final en verbs de la segona conjugaci i en certs
substantius: traure [trurer], tindre [tndrer], compte [cmpter]. T
connotacions de vulgarisme.
35
2. Les mettesis de r: cridar [quidrar], comprar [crompar]. Tenen connotacions de vulgarisme.
2.2.3. Accentuaci
1. El primer membre dels parells segents, amb doble tonicitat normativa, ats que s la pronncia ms natural: imbcil/imbecil, xfer/
xofer, reporter/reprter, saxfon/saxofon, xilfon/xilofon.
2. La sllaba tnica de les paraules segents, de la manera que sindica, evitant el canvi de sllaba tnica per interferncia del castell:
Agudes: aldehid, alfil, amit, ampit, Biarritz, Bors, (els) Carpats, cautx,
centigram, ciclop, criquet, decagram, decigram, elit, fabril, febril, fluor,
futbol, handbol, handicap, hectogram, hoquei, humit, iber, interval,
linier, milligram, misantrop, Munic, Nobel, obo, oce, policrom,
poliglot, quilogram, radar, Raimon, soviet, taig, Tibet, timp, tiquet,
xandall, xarleston, xasss, zenit, Zuric...
Planes: acne, aerlit, aerstat, Agammnon, alvol, amonac, anemone, apoplexia, Aristides, Arquimedes, astrcit, ugur, auriga, austrac, bantu, biosfera, bronquol, cardac, centilitre, Crber, conclave,
decalitre, decilitre, dentifrici, Ddac, dinamo, dip, electrlit, estratosfera, etop, exegesi, fagcit, fotosfera, gramfon, guru, hectolitre,
hemiplegia, hidrosfera, intrfon, ionosfera, karate, letargia, leuccit,
libido, lgur, litosfera, magnetfon, medulla, micrlit, mimesi, mssil,
nematodes, omplat, osmosi, paraplegia, prnsil, quadriga, quilolitre,
rptil, rupia, sinergia, trmit, termstat, txtil, torticoli, vking, zofit...
Esdrixoles: tila, aurola, Bssora, Clepatra, Dmocles, diptria,
czema, elctrode, nema, epstasi, Etipia, Hlsinki, Himlaia, taca,
mrqueting, metstasi, Mkonos, millmetre, olimpada, Pricles, perode,
pneumnia, qudriceps, rubola, Shara, Trraco, trode, vlua...
36
1. La dislocaci de laccent en les formes accentuades en el radical dels
verbs acabats en -quar: [adeka] per [adkwa], adequa; i en el radical
dels verbs acabats en -cuar: [evkwen] per [evaken], evacuen.
2. El desplaament de laccent en la conjugaci de verbs amb linfinitiu
acabat en -iar: [denncia] per [denuncia], denuncia; [estdia] per [estudia], estudia; [cnvia] per [canvia], canvia; [renncia] per [renuncia],
renuncia. Cal tindre en compte que els substantius derivats destos
verbs sn esdrixols: la denncia, la renncia, etc.
2.2.4. Fontica sintctica

VOCALS EN CONTACTE
1. Pronunciar en una sllaba la vocal final de paraula amb la inicial de
la paraula segent: espera uns amics [esperauns amics]; o elidir una
de les vocals en contacte: mitja hora [midjora], este home [estome].
CONSONANTS FINALS
1. Pronunciar sordes les oclusives en posici final de paraula quan es
troben davant de pausa, vocal o consonant sorda, o davant dun guionet
en un compost: fred [fret], club animat [clup animat], psicleg infantil
[psiclec infantil]; i pronunciar-les sonores davant de consonant sonora: fet de fang [fed de fang], sac blanc [sag blanc]...
2. Pronunciar sordes les fricatives i les africades en posici final de
paraula quan es troben davant de pausa o davant de consonant sorda
(golf, gos, peix cru), i pronunciar-les sonores quan la paraula segent
comena per vocal o consonant sonora: gos afamat [goz afamat],
despatx buit [despadj buit].
37
2.2.5. Convencions
LALFABET I LES SIGLES
El nom de les lletres que proposem com a ms adequat per a lestndard
oral valenci s el segent:
38
LLETRA
NOM
EXEMPLE
A, a
ara
B, b
be
bamb
C, c
ce
cant, ceba
D, d
de
didal
E, e
elefant
F, f
efe
farfolla
G, g
ge
gat, gerani
H, h
hac
hidrosfera
I, i
inici
J, j
jota
jaqueta
K, k
ca
karate
L, l
ele
literal
M, m
eme
mim
N, n
ene
nan
O, o
obo
P, p
pe
parpall
Q, q
cu
quatre
R, r
erre
raresa
S, s
esse
seds
T, t
te
tant
U, u
ull
V, v
ve
valor
W, w
ve doble
watt
X, x
ics (xeix)
xafar, xarop
Y, y
i grega
York, bony
Z, z
zeta
colze
En el cas que ens hgem de referir a dgrafs, ho farem dient el nom de

les lletres que el formen o b afegint el terme doble si consta de la mateixa
lletra repetida: qu [cu u]; ss [esse doble]; tg [te ge], etc. Conv recordar que
el dgraf ll s la ele doble i no *elle.
Un cas dalta rendibilitat en la pronunciaci del nom de les lletres s el
de les sigles. El locutor dun mitj de comunicaci, i en general qualsevol
parlant, ha destar atent a pronunciar-les dacord amb les caracterstiques
de la nostra llengua, no de la llengua dorigen ni deixant-se interferir pel
castell. Aix, cal fer les remarques segents:
Sigles lletrejades: sempre direm el nom valenci de les lletres, independentment que es referisquen a institucions o organismes propis o estrangers. Ex: RTVV [erre te ve ve]; BBC [be be ce]; UGT [u ge te].
Acrnims: s recomanable pronunciar les sigles que es lligen com una
paraula dacord amb la fontica valenciana. Ex: ONU (amb o oberta), ICE:
(amb s sorda), IVA (amb v labiodental).
Daltra banda, cal tindre en compte que determinades sigles es pronuncien, tradicionalment, referint-se als termes que abreugen i no dient
les lletres. s important pronunciar-les aix, ja que, si no, podem donar lloc
a confusions. Ex: CCOO (Comissions Obreres).
39
3. MORFOSINTAXI
3.1. EL NOM I LADJECTIU

3.1.1. El gnere
En valenci hi ha diferents terminacions per a les paraules masculines
i femenines. Presentem ac algunes remarques que cal tindre en compte a
lhora de construir b les frases amb les concordances corresponents.
Certes paraules acabades en -o, sovint considerades castellanismes,
sn plenament vlides: amo, bombatxo, bombo, borrego, burro,
caldo, carro, catarro, cego, clero, coco, coixo, credo, cromo, cucurutxo, cuiro, curandero, duo, duro (5 pessetes), eco, esbirro, esperanto,
fondo, forro, foto, gaiato, gamberro, ganso (catxotxes), gitano,
guapo, guerxo, gueto, maco, manso, matxo, mero, misto, moro, morro,
nano, nero, nino, nmero, pandero, peso (unitat monetria), piano,
pinso, pinxo, pistatxo, polo (gelat i vestit), ponxo, porro, porxo,
quadro, quico, quilo, quimono, quinto (cervesa i recluta), ranxo,
rotllo, saldo, solo (fragment musical), soprano, suro, tango, tebeo,
totxo, trago, trasto, trinco-trinco, trio, verro, veto, viudo, xato, xavo,
xino-xano, xuixo, xurro, zoo...
Per hi ha algunes destes paraules que admeten la doble forma amb
-o o sense: borrec/borrego, coix/coixo, cec/cego, cuir/cuiro...
Tamb acaben en -o les interjeccions alto (en el sentit de parada) i
bravo (expressi dentusiasme).
41
3. MORFOSINTAXI
Alerta amb les paraules que colloquialment varien de gnere per

influncia del castell o per una interpretaci incorrecta de les
terminacions:
- Masculins: els antpodes, un avantatge, el bacteri, el compte, el
costum, el corrent, el deute, els dies, el dot, el dubte, un escafandre, els espinacs, un estratagema, el front, un interviu, els
llegums, el lleixiu, el llum (aparell), els narius, un orde (religis),
el pendent, el picaporta, el regle, el senyal, el titella, el torticoli...
- Femenins: les alicates, una allau, una anlisi, una ncora, una
andana, una au, la calor, la cellofana, la cercavila, la claror,
la crep, la dent, la dita, una escorredora, una esplendor, una
estrena, la frescor, una hemorroide, una imperdible (agulla), la
marat, la marjal, una olor, les postres, les profiteroles, la psicoanlisi, la remor, la resplendor, la resta, la sida, la sndrome,
la sucrera, la suor, les tallarines, la verdor...
Alerta tamb amb el canvi de significat o la confusi de gnere que
pot donar a entendre conceptes diferents: el/la capital, el/la canal,
el/la clera, el/la delta, el/la deu, un/una editorial, el/la fi, el full / la
fulla, el/la llum, un/una orde, el/la paleta, el/la part, el/la planeta,
el/la post, el/la pudor, el/la son, el/la terra, el/la salut, el/la vall...
Hi ha tamb substantius que admeten els dos gneres, com ara
mar (la mar blava, el nivell del mar), art (lart dramtic, les arts
grfiques)...
3.1.1.1. Terminacions
Cal utilitzar les formes acabades en -es de paraules com les segents:
lies, atles, mecenes, messies, pncrees... El mateix criteri saplica a
certs noms grecs i jueus: Elies, Fdies, Isaes, Jeremies, Judes, Pitgores.
Els compostos de tipus conv acabar-los en -tip: arquetip, prototip...
42
Igualment, evitarem certes terminacions llatines en -us i en -um:

efeb, hiat, simposi..., tot i que, com en els casos anteriors, podrem
utilitzar les formes cultes en situacions ms formals.
Algunes paraules acabades en -nt poden construir el femen en -nta:
ajudant/ajudanta, client/clienta, coent/coenta, comboiant/comboianta, estudiant/estudianta, lluent/lluenta, pudent/pudenta...
Alguns adjectius que colloquialment susen com a invariables tenen
formes distintes per a cada gnere: com/comuna, corts/cortesa,
covard/covarda, gris/grisa... Cal tindre en compte que hi ha adjectius
que en valenci tenen dos terminacions, i en castell noms una: la
camisa grisa, la caixa forta, una dona covarda, una msica trista...
s acceptable fer la distinci del mascul i el femen en paraules que
acaben en el sufix -ista: analista (o analiste/analista), artista (o artiste/
artista), taxista (o taxiste/taxista)...
Cal distingir el gnere en els casos segents: pediatre/pediatra, autodicdacte/autodidacta, psiquiatre/psiquiatra...
Alguns masculins acabats en -u semivocal presenten la v en femen:
esclau/esclava, fugitiu/fugitiva, nociu/nociva... Altres noms afigen la
-a del femen: nadiu/nadiua (al costat de natiu/nativa)...
Els adjectius acabats en -eu formen el femen canviant la u per la a:
ateu/atea, plebeu/plebea... En alguns casos, safig simplement la terminaci a (que en certs parlars alterna amb la terminaci -va: hereu,
hereua (o hereva); jueu, jueua (o jueva).
Alerta amb els masculins cultes acabats en -leg, que fan el femen
en -loga: arqueleg/arqueloga, enleg/enloga, homleg/homloga,
psicleg/psicloga...
3.1.1.2. Diminutius
Els diminutius sn una tendncia general del valenci, a vegades amb
un valor afectiu ms enll del diminutiu mateix: aigeta, blanet, caseta,
43
3. MORFOSINTAXI
cuineta, dinerets, destraleta, hamet, justet, nueta, suquet, taulellet, trenet...

No nabusarem en les situacions formals.
Cal parar esment en els casos en qu el diminutiu sha lexicalitzat i sutilitza en qualsevol registre: caseta de la mar, miqueta, nuet, pa blanet, xiquet...
3.1.1.3. Ttols, crrecs i professions

Utilitzarem la forma femenina daquelles ocupacions que exercixen
les dones de manera ms o menys habitual: ladvocada, lambaixadora,
laparelladora, lrbitra, la bidella, la consellera, la dibuixanta, lestudianta, la fematera, la fustera, la lletrada, la magistrada, la ministra, la
notria, la pediatra, la poltica, la psiquiatra...
El valenci actual fa els femenins en -a i no en -essa: arquitecta, assistenta, banquera, botnica, cartera, catedrtica, crtica, diputada, doctora, enginyera, presidenta, regidora, senadora... Tot i aix, mantindrem
algunes excepcions fixades, com ara: abadessa, alcaldessa, baronessa,
comtessa, duquessa, sastressa...
En alguns casos larticle ser lelement que diferenciar el mascul
del femen: un/una atleta, el/la cantant, el/la conserge, el/la fisioterapeuta, el/la gerent, el/la guixaire, el/la pilot...; i en uns altres, a ms de
larticle, es podr utilitzar la forma femenina fixada tradicionalment:
el/la poeta o poetessa, el/la jutge o jutgessa, el/la metge o metgessa.
3.1.1.4. Femenins incorrectes

El femen de tripartit no s *tripartita sin tripartida. La Fundaci Tripartida s lencarregada de la formaci contnua dels treballadors.
3.1.2. El nombre
Dacord amb la normativa, els substantius i els adjectius acabats en
-g/-xt/-st/-sc formen el plural en -s o en -os. Per tant, cal fer servir
44
preferentment la forma que resulte ms natural: disc (discs/discos),

fosc (foscs/foscos), goig (goigs/gojos), gust (gusts/gustos), mixt (mixts/
mixtos), passeig (passeigs/passejos), raig (raigs/rajos), roig (roigs/rojos),
text (texts/textos), trist (trists/tristos)... Alguns noms fan el plural en
-s: puig/puigs, test/tests...
Els que acaben en -x fan el plural en -os, i no en -es, com annex
(annexos i no *annexes), complexos, fixos, ortodoxos, prefixos, reflexos;
i els que acaben en -xt el fan en -os (o tamb en -s), com context
(contexts/contextos), text (texts/textos), etc.
No obstant aix, algunes paraules acabades en -x o -, i les que acaben
en -nx, noms afigen -s grfica per a fer el plural, i la pronunciaci
no canvia: els cdexs, les hlixs, els ndexs...; les esfinxs, les larinxs, els
linxs; les fas, les fals...
Hi ha paraules que en castell acaben en -s i en valenci acaben en
vocal: anlisi, crisi... En plural, per tant: les anlisis, les crisis.
Altres paraules acaben en -s tant en singular com en plural: l/els atles,
la/les cries, el/els dilluns, el/els dimarts, el/els dimecres, el/els dijous,
el/els divendres, l/els ens, el/els focus, el/els fons,el/els globus, el/els
llapis, la/les pols, el/els temps, el/els tipus, l/les urbs...
Tamb s aix en les paraules compostes quan tenen el segon
constituent en plural: l/els alavidres, el/els comptagotes, el/els
parallamps, el/els portamonedes... Altres, per contra, sn variables:
el gratacel / els gratacels, el paraigua / els paraiges, el parabrisa /
els parabrises...
Nhi ha tamb que adopten sempre el singular: el cel, la gent, el
Nadal, la rodalia...
Altres sutilitzen en plural: les alicates, les postres, les tisores, les ulleres,
els calotets, els sostenidors...
45
3. MORFOSINTAXI
La forma tradicional valenciana ms estesa per a la formaci del plural

de paraules com home i jove s la terminaci en -ns: hmens, jvens,
que mantindrem en tots els registres. Altres paraules com marge,
imatge, orfe, verge, etc., tamb poden fer el plural en -ns: mrgens,
imtgens, rfens, vrgens. Estes variants sn tils per a les representacions realistes de la parla colloquial.
Concordana. Les marques de plural cal usar-les de manera adequada:
lHorta i la Ribera costaneres...
El plural dels cognoms en general el formarem amb larticle en
plural els: els Jord, els Serra. En canvi, el nom de les dinasties
sol admetre variaci de nombre: els Borbons, els Trastmares, els
ustries...
Adjectius duna sola terminaci. Hi ha adjectius que no tenen forma
especfica per al femen: bastant, diferent, difcil, igual, innocent,
potent, segent...: Una dona diferent.
3.2. ELS DETERMINANTS

3.2.1. Larticle
Utilitzarem habitualment les formes el/els de larticle determinat: el
cotxe/els cotxes, el dia/els dies...
La forma lo de larticle la mantindrem noms en determinats contextos tradicionals i en expressions populars valencianes, com el joc de
pilota (Val... i lo altre), i tamb en noms propis com Canet lo Roig o
construccions com tot lo mn, tot lo dia...
Cal repetir larticle en les enumeracions, sobretot si estan constitudes
per elements de gnere diferent: Els espinacs, les carxofes i els cardets
eren ms barats.
Quan larticle determinat va davant del dia de la setmana pot indicar
regularitat: El diumenge (els diumenges, cada diumenge) dinem en cals
46
pares. Si volem assenyalar un dia de la setmana immediat (prxim o

passat), sha dusar sense article: La carrera es far divendres que ve;
per si no volem expressar immediatesa larticle no es pot ometre:
La reuni tindr lloc el dilluns 26 dabril.
Igualment utilitzarem larticle davant del mes i de lany: Vingueren a
labril. Va aplegar el 1955.
Larticle personal pren tradicionalment les formes singulars: en (n) i
na (n). En valenci perviu en determinats noms personals i noms de
lloc: Na Violant dHongria, Canet den Berenguer, el carrer dEn San,
el dEn Llop, la Font den Carrs, etc. Tamb susen els determinants
senyor i senyora per a tractaments.
3.2.2. Els demostratius

Conv que utilitzem els demostratius dacord amb els tres graus de
dixi espacial: este, esta, estos, estes; eixe, eixa, eixos, eixes; aquell,
aquella, aquells, aquelles.
Cal mantindre igualment els tres graus de dixi en els pronoms neutres
demostratius: a, aix, all, i tamb en els adverbis: ac, ah, all/all.
3.2.3. Els possessius

Utilitzarem les formes dels possessius: meu/meua, meus/meues, teu/
teua, teus/teues, seu...
Les formes tones mon, ton, son, ma, ta, sa les limitarem noms a
certes expressions que indiquen familiaritat i proximitat: ma casa, ma
mare, mon pare, ma tia, mon tio, en ma/ta/sa vida...
Per a la tercera persona (un o diversos possedors) utilitzarem habitualment les formes seu/seua/seus/seues.
Conv, com a norma destil, evitar labs dels possessius: Li va dir a la
policia que havia caigut de la (seua) bicicleta.
47
3. MORFOSINTAXI
3.2.4. Els numerals

El numeral un usat en una enumeraci, amb valor ordinal, adopta la
forma u: larticle u diu... Tamb lusarem com a nom del nmero 1 o quan
no t valor quantitatiu, sin identificatiu o de referncia: el quilmetre
u de la comarcal dos-cents cinquanta-tres, el nmero u de la llista. Amb
el substantiu implcit o en una srie, es mant la forma un: Van un (gol)
a zero. Comptars dun a deu.
Utilitzarem preferentment les formes dels numerals ms habituals en
valenci: huit, dsset, dhuit, dneu, huitanta, etc.
Els cardinals sn invariables excepte un i cent, precedit dunitat de
centena, que prenen les formes una, -centes: una ballarina, sis-centes
aspirants. Pel que fa al numeral dos, s preferible ls desta forma per
al mascul i el femen en tots els registres.
Quant als ordinals, usarem les formes quint, sext, sptim, octau,
dcim, centsim, millsim, etc., al costat de les formes patrimonials
cinqu, sis, set, huit (vuit), etc. Tamb podem fer servir els cardinals amb valor dordinals a partir de deu, aix com la construcci
el/la que fa x: el deu, el/la que fa deu, la que fa quinze; Benet XVI
[sedze], Llus XIV [catorze]; el 26 [vint-i-sis] Congrs Internacional de
Lingstica, etc.
Quan els ordinals primer i segon van davant dun nom femen, cal fer
la concordana: primera edici, segona cadena.
Sovint es preferix el cardinal a lordinal en expressions com: el Nou
dOctubre, el Vint-i-cinc dAbril, el captol vint-i-dos, Joan vint-i-tres,
la pgina set...; per, en canvi, Joan Carles primer, etc. s a dir, en
ls dels cardinals i ordinals simposen determinades maneres de dir
estandarditzades.
Numerals collectius: tercet, quartet, quintet, sextet...
48
Numerals partitius: mig, mitja, ter, tera, quart, quint, dcim, centsim,
millsim. Tamb poden usar les perfrasis i expressions: la mitat, la tercera part, una millsima part...
Pel que fa a les expressions de lhora, i encara que hi ha diverses maneres de formular-la, dacord amb la formalitat dels registres i amb la
precisi comunicativa de lhora, sopta per expressar-la de les maneres
segents: 11.00 - les onze hores o les onze en punt; 11.10 - onze i deu;
11.15 - onze i quart; 11.30 - onze i mitja; 11.37 - onze trenta set (onze i
trenta-set minuts)...
Ara b, els tres quarts (11.45) podem expressar-los aix: Sn les
onze quaranta-cinc (sistema internacional/dels rellotges digitals);
Falta un quart per a les dotze o Sn tres quarts per a les dotze (sistema de quarts/campanar); Sn les dotze menys quart (sistema de
rellotge).
Numerals multiplicatius: doble, triple, qudruple, quntuple, sxtuple,
sptuple, ctuple, nnuple, cntuple. Colloquialment, els multiplicatius
superiors al qudruple solen expressar-se amb la perfrasi x (tantes)
vegades ms: set vegades ms, cent vegades ms...
Cal recordar que el prefix amb valor de quatre s quadri i no *quatri.
Ex.: quadribarrada, quadricromia, quadrienni, quadrimestre, etc.
3.2.5. Els quantitatius

Massa i prou sn invariables en gnere i en nombre: massa hores,
prou hores.
Tot i mig sn variables, per poden usar-se potestativament com a
invariables davant de topnims: afecta tota (o tot) Europa, mitja (o
mig) Valncia estava en flames. Ara b, cal fer la concordana quan
els topnims porten article: tota la nova Europa, la mitja Vall que el va
rebre, ha beneficiat tota la Valncia costenca...
49
3. MORFOSINTAXI
Bastant i prou tenen valors diferents. Bastant significa en una quantitat relativament gran i prou vol dir suficient: Han arreplegat bastants
diners, per no prou per als que necessiten.
Alerta amb la diferncia entre gens i res:
La seua filla no estudia gens (quantitat o intensitat mnima).
La seua filla no estudia res (cap cosa, cap matria).
Cal parar atenci en la distinci entre cap i gens:
- Cap acompanya sempre elements comptables: No hi ha hagut
cap partit sense gols.
- Gens acompanya sempre elements no comptables: El base va
llanar sense gens de ganes.
3.2.6. Els indefinits

s preceptiu ls de larticle indefinit davant de la forma altre: una
altra vegada, un altre dia, uns altres temes...
Sn preferents les formes cada u i cada un respecte a les variants
cadasc, casc, cadascun, cascun: cada u que faa el que vullga; per a
cada un de vosaltres.
Evitarem les formes arcaiques dels indefinits: hom, quelcom, qualque
cosa, tothom, etc., que, per exemple, noms podran ser tils en una
obra de ficci de carcter histric. En el seu lloc usarem habitualment
les equivalncies modernes segents: hom > es; quelcom > alguna cosa,
res; qualque cosa > alguna cosa; tothom > tots, tot el mn, tota la gent...
3.3. ELS PRONOMS

3.3.1. Pronoms personals forts
Com a norma general, usarem les formes nosaltres i vosaltres dels pronoms personals forts. No obstant aix, en representacions realistes i poc
50
formals en qu sintenta reproduir la parla colloquial sn acceptables

les formes populars mosatros i vosatros.
Com a norma general, quan ens referim a objectes inanimats, usarem
un demostratiu, un pronom feble o cap element, i no ell o ella: Van
aportar un document, en qu (*en ell) lassumpte es veia molt clarament. He vist la carrera i no vull que men parles (*della). La inversi s
bona, perqu (*ella) s lnica forma de tirar avant.
Com a norma destil, s convenient no abusar dels pronoms personals
forts: s que (*ells) no ho han ents / s que no ho han ents, tot i que
poden reforar el discurs amb valor emftic i contrastiu, sobretot en
el cas de la ficci:
No li he dit res / Jo no li he dit res
Em passars el testimoni / Tu em passars el testimoni
Li haureu fet el joc / Vosaltres li haureu fet el joc
Mho han dit / Mho han dit a mi
Li ho he dit / Li ho he dit a ella
Les formes vost i vosts sn formes de cortesia que denoten respecte

i distanciament (enfront de tu o vosaltres):
Ho hem organitzat pensant en tu (o vost).
Est comprat expressament per a vosaltres (o vosts).
Tamb hi ha la forma vs, que sha conservat com a forma de tractament prxim, amb el verb en plural: Vs direu. Com va aix? B, i
vs? Tamb com a frmula de tractament molt respectus, sobretot
en lmbit religis: Maclame a vs, Senyor. El tractament de vs
tamb susa sense el pronom explcit en el llenguatge administratiu:
Ompliu limprs amb les vostres dades personals. / Benvolgut senyor:
Vos informem que...
51
3. MORFOSINTAXI
Per a la ficci histrica, en referncia a reis, papes i altes jerarquies,

tamb hi ha la forma del plural majesttic ns: Ns, Rei de Bretanya,
vos atorguem el privilegi.
3.3.2. Els pronoms febles

Una de les caracterstiques de la nostra llengua s la gran capacitat de
pronominalitzaci que t, per actualment la pronominalitzaci est minvant en les jvens generacions de parlants. Esta tendncia tamb es dna
entre els nous traductors i adaptadors de doblatge o entre els redactors i
guionistes, que reduxen ls dels pronoms febles. Pensem que els mitjans
de comunicaci haurien de reforar-ne ls, especialment en aquells casos
en qu (encara) es mant en els usos espontanis de la llengua.
Quan parlem dels pronoms febles, ens referim als pronoms tons
monosillbics que van immediatament davant o darrere dun verb (anomenats procltics i encltics, respectivament) amb el qual formen una unitat
prosdica. Segons la seua posici i segons que el verb comence o acabe en
vocal, els pronoms febles prenen formes diferents:
Reforada (anteposada als verbs que comencen per consonant): Em va
dir que li obrira. Et posar un deu. Es comenta que vindr. No en tenen prou.
El veia mentres corria. Els durem un pitxer. No ens conv baixar.
Elidida (anteposada als verbs que comencen per vocal o hac): Menduc
el pa. Tespera. Sestima el gosset. Nhi havia tres. Lhavien seguit (a ell).
Lhavien seguida (a ella).
Cal recordar ac que el pronom la no selidix si el verb comena per i
o u tones: La impressionen a quadricromia. No la usarem ms que en eixe
context. Per: Lenvien per correu postal (el sobre o la carta).
Plena (posposada als verbs que acaben en consonant o en diftong
decreixent): Dis-me qu vols. Fes-te arrere. Expressar-se b. Dur-ne moltes (de
coses). Fer-lo patir. Passar-los a net. Portar-nos caf. Feu-vos forts. Cantar-la
b. Porta-les al taller. Dna-li un gnjol. Vore-ho com cal. Anar-hi de bon mat.
52
No obstant aix, es mantenen les formes plenes davant del verb en

consonant en certs casos estereotipats: tant me fa, tant se val... Tamb, i
pel que fa al pronom es, usarem la forma plena se davant dels verbs que
comencen per c, s o z: se celebra, se superposa, se zumzeja.
Reduda (posposada als verbs que acaben en vocal, no en semivocal u:
Passam el pa. Posat a tir. Perdres pel bosc. Tornan a fer (de te). Portal dret.
Donels perms (a ells o a elles). Cantans per lu.
s preferent la forma vos (procltica i encltica) en tots els mbits: vos
escriurem, volem escriure-vos .
Evitarem el pronom se en la primera i segona persona del plural: acosteuvos (no *acosteu-se), qu vos penseu? (i no *qu se penseu?).
Pel que fa a la combinaci de pronoms febles (vegeu la GNV, taula 22.10,
Lorde dels pronoms febles, i taula 22.11, Les combinacions binries de
pronoms), utilitzarem:
Les combinacions valencianes dels pronoms febles: ...lil posar, li la
dur, lin portar, li lenviar.
Conv evitar ls pleonstic del pronom en amb el verb haver-hi (*Nhi
ha molta gent) i usar el pronom quan no apareix el complement:
Hi ha pa? S, s que nhi ha
La concordana en les construccions de participi amb el pronom feble
de tercera persona, sobretot en el cas del femen, tant en singular com
en plural: Lhe enviada per missatger, la comanda. / Les ulleres, les hem
dutes dins de la bossa.
Cal evitar ls de *lis (forma incorrecta), com a plural de li, en
lloc de les formes els o los: Els hem cantat una can de bressol
i no *lis hem cantat. / Volem fer-los un regal (a ells o a elles) i no
*volem fer-lis.
53
3. MORFOSINTAXI
3.3.2.1. El pronom neutre ho

El pronom neutre ho equival als demostratius neutres a, aix, all, o
b a una oraci completiva: Pots vore-ho tot (ho = aix, el que siga).
Que havia de vindre, ella no ho sabia (ho = que havia de vindre).
De la mateixa manera, el pronom ho pronominalitza latribut dels
verbs ser, estar, parixer i semblar tant si s un adjectiu, un sintagma
nominal o un de preposicional: s brasilera per no ho sembla (ho =
brasilera). Ests decidit o no ho ests? (ho = decidit). Les finestres sn
de vidre o no ho sn? (ho = de vidre). Sn els seus alumnes? No, no ho
sn (ho = els seus alumnes).
Cal anar alerta amb la confusi de pronoms febles provocats per ls
de traductors automtics o per la traducci literal del castell, per
exemple. Aix es confonen construccions com ara:
*Dir-sho, en compte de dir-li-ho. *Porta-sel, en compte de porta-lil...
O ls indegut de li en funci dobjecte directe:

Metro Valncia *li porta a la Fira per Metro Valncia el porta a la Fira.
Conv distingir clarament la pronunciaci genuna del pronom ho com

a u, o, eu (vegeu lapartat 2.2.1.2).
3.3.2.2. El pronom adverbial en

El cas del pronom en/n/-ne/n constitux lexemple ms clar del que
hem comentat ms amunt. Es pot observar un canvi generacional en
curs des de ls espontani, sobretot en els primers casos que reportem
ac, fins al dess en els jvens valencians. Per tant, la difusi dels usos
estndards coincidix amb la intenci de vetlar pel manteniment duna
caracterstica prpia de lestructura mateixa de la llengua.
Cal recordar que pronominalitza sintagmes amb funcions diverses.
Per exemple:
54
- Un complement directe quantificat o sense determinant: En vam

vore set (En = de cotxes blancs, per exemple). Has dut diners? No,
no nhe dut (n = de diners).
- Un subjecte en certs verbs intransitius: Daspirants, nhi havia
moltes. Fins ara noms nha arribat un, de participant.
- Sintagmes preposicionals o complements de rgim introduts per
de: Cull-men dos (de caquis). En vam llogar dos (de videojocs),
per noms nhem vist un. Havia de dir-li-ho per no men vaig
recordar (n = de dir-li-ho). Li ho he confessat i se nha rist (n =
del que li he confessat).
- Tamb sintagmes preposicionals de pertinena: Vaig anar a Borriana i vaig visitar-ne el port. No et prengues res sense saber-ne la
composici.
- El complement dun adjectiu amb funci datribut: De les seues
obligacions, ns ben conscient. Nestava contenta, de lexamen
que havia fet.
- Igualment, pronominalitza el complement dorigen o de procedncia de verbs de moviment, com ara eixir, tornar, traure,
vindre... (dalgun lloc):
Jo entrava en el pub i ella neixia. Hem viatjat a Bamako i ens
nhem tornat molt contents. Mira aquell calaix. Vols trauren una
tovalla, per favor? (n = del calaix). Vas a la botiga o en vns?
- I tamb el complement predicatiu del verb fer i de fer-se (amb

valor de passar a formar part): Jo, de mestre, ja fa anys que no
en faig. No s membre de lentitat, per sen far molt prompte.
Recordem tamb que el pronom ne apareix lexicalitzat en alguns
verbs pronominals que indiquen desplaament des dalgun lloc, com
els verbs anar-sen, eixir-sen, pujar-sen, vindre-sen...: Ten vas sense
vorel. Totes se nixen corrents. Sen va pujar al carro en un bufit. Si li ho
dius, sen vindr de seguida.
55
3. MORFOSINTAXI
3.3.2.3. El pronom adverbial hi

El pronom hi sovint apareix lexicalitzat en verbs com haver-hi, trobar-shi o vore-shi, i tamb en algunes frases fixades: Hi ha ms dies
que llonganisses. Amb esta boira no mhi veig. No shi troba, vestida
duniforme. Aix no shi val. Tant se mhi dna bif com baf.
Val a dir que hi pronominalitza complements locatius i de destinaci
en verbs com ara anar, passar, trobar-se, viure o residir... a, per, en un
lloc: Jo tamb hi anir, a la biblioteca. Van dir que no passaren, per
encara hi passa molta gent. Shi trobaran, quan giren el cant. No
sabem si encara hi viu, a la Vall.
Tamb pronominalitza el complement de rgim introdut per preposicions distintes de de: No hi ha pensat, en la possibilitat de dimitir. Si ens
oferixen menys diners, hi renunciarem (hi = a obtindre menys diners).
En tot cas, prescindirem de ladverbial hi si no s estrictament exigit
pel verb.
3.4. ELS RELATIUS

En general, conv usar poc les frases de relatiu. Quan calga fer-ho,
i sempre que ho permeta la normativa, preferirem la forma que, en
lloc de el qual, la qual, els quals, les quals. I la forma cosa que en lloc
de la qual cosa.
En acabant va dir que no, cosa que (o i aix) va fer riure a molta gent.
Cal recordar que les oracions de relatiu explicatives demanen una

inflexi tonal que en lescriptura sindica per mitj de comes: Els
usuaris, que no havien rebut cap informaci respecte a lincident, es
van trobar amb el local precintat.
Cal evitar ls del lo neutre, ja que es tracta dun calc sintctic del castell.
Per tant, en comptes de la construcci *lo que, s recomanable emprar
cosa que, per aix Ex.: s necessari *per lo que te dir... / pels motius que...
56
(o i per aix et dir...). En este apartat recomanem la consulta del punt

15.5, Larticle neutre, de la Gramtica normativa valenciana de lAVL.
3.5. EL VERB. FORMES I USOS

3.5.1. Formes no personals
3.5.1.1. Linfinitiu
Sn preferibles els infinitius actuals vore, tindre i vindre (i els seus derivats ms habituals) en els mbits geogrfics que els tenen com a propis.
Tamb sn preferibles les formes en a dels doblets com ara arrancar/
arrencar. Per tant, direm avanar, jaure, llanar, nadar, nixer, traure,
xarrar...
Entre les formes ser i sser, s preferible utilitzar ser (aix com el
gerundi sent i el participi sigut).
Cal anar alerta amb els infinitius dalguns verbs, que no sn de la
tercera conjugaci sin de la segona: batre, cloure, crrer, els acabats
en -metre, etc., i els respectius derivats.
En valenci linfinitiu no substantiva amb larticle com ho fa en castell. Ex.: El caminar cada da es muy saludable es tradux per Caminar
cada dia s molt saludable.
S que pren un valor imperatiu precedit de la preposici a: A llavar-se
les mans, que anem a dinar!
Cal evitar la preposici de davant dinfinitiu quan fa la funci de
complement directe: Han pensat eixir a sopar, i no *deixir a sopar.
Evitarem, com a norma destil, determinats usos de linfinitiu: *En
conclusi, dir que... / En conclusi, direm que...
Els verbs callar, caure i cobrar, entre altres, no sn pronominals: Calla
i esperat. Ha caigut escales avall. Vaig cobrar una factura.
Per la seua banda, els verbs calfar, despertar i entrenar sn transitius,
i si no tenen objecte directe, funcionen com a pronominals: Calfem
57
3. MORFOSINTAXI
aigua per al te verd, per Ell es calfa de seguida. Heu despertat la xica
quan heu arribat, per Despertat, que ja s lhora. Entrena lequip
campi, per Si no tentrenes cada dia, no podrs doblar tot tipus de
personatges.
3.5.1.2. El participi
Sempre que no sone excessivament forada, i dacord amb els
contextos, cal mantindre la concordana de gnere i nombre en el
participi de passat, sobretot en el cas del femen, quan va desprs
de pronom feble de CD: Lhe vista eixir de mat. Les hem tretes a
passejar...
Sn preferibles els participis regulars de la tercera conjugaci: complit,
establit, oferit, reblit, i la flexi respectiva: -its, -ida, -ides. Cal aplicar
tamb este criteri en els derivats destos verbs per prefixaci.
La forma valenciana del participi de riure s rist, preferible a rigut.
Tenim dos participis del verb coure: cuit, que susa quan t el significat
de sotmetre a lacci del foc, i cogut, en els sentits figurats del verb,
quan significa produir coentor. Ex.: Larrs ja est cuit, per Els ulls li
han cogut tot el dia.
En el participi del verb ser, la forma preferent s sigut sobre la forma
estat. En qualsevol cas, cal evitar el participi segut, que correspon en
realitat al verb seure.
3.5.1.3. El gerundi
Presenta les terminacions -ant en la primera conjugaci (parlant), -ent
en la segona (tement, podent) i -int en la tercera (eixint, dormint). No
sn acceptables les formes colloquials velaritzades dels verbs de la
segona conjugaci, com ara *beguent, *correguent, *diguent, *duguent,
*poguent, que cal fer-les bevent, corrent, dient, duent, podent...
58
De la mateixa manera, s preferible la forma sent a essent, que resultaria molt afectada.
El valor del gerundi s la simultanetat: sempre arriba somrient i saludant a tots. Aix fa que no siguen possibles construccions amb valor de
conseqncia i/o de posterioritat: *Va tindre un accident trencant-se
el peu esquerre, que seria Va tindre un accident i es va trencar el peu
esquerre, ni *Els alumnes han dut farina fent el pa ells mateixos, que
seria Els alumnes han dut farina i han fet el pa ells mateixos.
El gerundi tamb t un valor adverbial, per no dadjectiu. Per tant, no
sn possibles construccions de gerundi amb la funci de modificador
del nom que tenen les oracions relatives especificatives. Aix, no direm
*El Consell ha aprovat un decret regulant lhorari de tancament dels
locals doci, sin El Consell ha aprovat un decret que regula lhorari de
tancament dels locals doci.
3.5.2. Formes personals

Utilitzarem preferentment les desinncies generals del present
dindicatiu en -e: arribe, menge, parle... Les formes amb -o, prpies
de les comarques septentrionals (lAlcalatn, lAlt Maestrat, el Baix
Maestrat i els Ports), es podran utilitzar en mitjans daquell abast
territorial o, en la ficci, quan calga marcar lorigen geogrfic dels
personatges.
En el verb haver, sn preferibles les formes he, hem, heu a les formes
haig, havem, haveu.
En verbs irregulars com cabre, obrir, omplir, saber, etc., usarem les formes segents en el present dindicatiu i de subjuntiu respectivament:
cap/cpia; obris/brigues; ompli/mpliga; saben/spien, etc.
Pel que fa al pretrit imperfet dindicatiu de verbs irregulars com dir,
fer, creure, jaure..., usarem les formes deia, feies, criem, jieu...
59
3. MORFOSINTAXI
En el perfet perifrstic, sn preferibles les formes auxiliars vaig, vas,

vam, vau i van a vreig, vares, vrem, vreu i varen. Daltra banda, en
una seqncia de relat, podrem evitar lexcessiva repetici de formes
perifrstiques si les combinrem amb les formes del perfet simple, que
es poden usar sense cap restricci en lmbit territorial on sn prpies.
En el condicional compost, haver pot adoptar les formes haguera/
hauria, hagueres/hauries, etc.: Jo tamb li ho haguera/hauria dit.
En el cas dels verbs que tenen dos conjugacions, pura i incoativa (afig/
afegisc, llig/llegisc, vist/vestisc...), sn recomables les formes pures.
Utilitzarem les formes incoatives segents:
-isc, -isca: patisc, patisca.
-ixes: patixes.
-ix: patix.
-ixen, -isquen: patixen, patisquen.
En limperfet de subjuntiu, cal utilitzar les formes actuals: portara,

volguera, dormira. Noms per a marcar certs cronolectes en la ficci
de carcter histric o parlars del valenci septentrional, usarem les
formes clssiques: ans, dugus, pats.
En les frases hipottiques, loraci subordinada lexpressarem en
imperfet de subjuntiu, i la principal, en condicional: Si no portares res,
aniries ms fresqueta.
3.5.2.1. Limperatiu
A ms de les formes estrictes de limperatiu per a les persones 2, 4 i 5
(parla, beguem, dormiu), podem construir ordes referides a les persones
3 i 6 amb la conjunci que + subjuntiu: que vinga, que es pronuncien.
La segona persona de fer i dur acaba curiosament en -s, per amb
una forma distinta del subjuntiu: fes, dus/duus. En el cas del verb dur,
les formes amb una sola u, du i dus, sn les principals, i duu i duus,
les secundries.
60
Dir pren la forma digues, per quan va acompanyada de pronom pren

la forma dis: Digues, quan has arribat? / Dis-mho sincerament.
Tindre pren les formes tingues/tin: Tingues/Tin en compte que no volia
fer-ho.
Utilitzarem limperatiu i no linfinitiu en les instruccions i les indicacions: Utilitzeu el carril de lesquerra. No passeu...
3.5.2.2. Les perfrasis verbals

Les perfrasis poden ser modals (quan els verbs auxiliars destes perfrasis expressen valors relacionats amb lobligaci, la capacitat, la
possibilitat o el dubte) i aspectuals (quan indiquen valors relacionats
amb linici, lacabament, la repetici, etc., de la situaci designada pel
verb principal).
Aix, lobligaci sexpressa mitjanant haver de + infinitiu: Has denviarli un correu. Heu de posar fi a eixa relaci. Tamb podem expressar
lobligaci amb construccions no perifrstiques, com ara amb el verb
caldre o amb la construcci ser necessari: Cal que porte els documents
o s necessari fer-se fotos.
No expressarem mai lobligaci amb les construccions *hi ha que ni
*tindre que.
Deure + infinitiu expressa la probabilitat: Deuen ser les tres i mitja.
Devia tindre ms de vint anys. Aix degu dir-ho la presidenta...
Deure + infinitiu pot expressar tamb lobligaci de carcter moral:
Els que conviuen deuen compartir les faenes de casa. A ella, deu retre-li
homenatge.
No hem dabusar de la perfrasi estar + gerundi, que t un valor progressiu. La usarem per a indicar continutat i/o reiteraci: Estigueren
veient-se tots el dies. Desprs daix, ha estat criticant-la sense parar.
Sobretot en el doblatge, conv no caure en la trampa de fer servir
61
3. MORFOSINTAXI
sense ms les construccions de gerundi, tan habituals en langls: Li va

disparar mentres treballava en loficina (no *estava treballant).
Anar + gerundi t tamb un valor progressiu en qu semfatitza
el procs intern de la situaci designada: La nit anava caient sense
remei. Van abaixant els preus per la crisi. Va dient-li-ho a tot el que
veu pel carrer.
Cal bandejar les construccions duratives amb vindre + gerundi i portar
+ gerundi, i fer-les no perifrstiques: Des de setembre que treballen en
eixes produccions (no *que vnen treballant). Fa ja tres anys que ens
veiem cada dia (no *que portem veient-nos).
La perfrasi anar a + infinitiu no expressa mai una acci de futur. Ex.:
no direm *Quan acabem, anem a decidir qu anem a fer, sin Quan
acabem, decidirem qu farem. Per s que t un valor dimminncia
i/o dintenci (sobretot en limperfet dindicatiu i de subjuntiu):
Pareixia que anara a caure de tos. Semblava que anreu a contar-li-ho.
Anava a amagar-se perqu no volia vorel. Anvem a cridar-la quan
lhem vista arribar. Naturalment podem construir frases que indiquen
moviment amb anar a + infinitiu: Vaig a vore qu vol dir-me. Anirem
a dinar al xalet.
Tamb podem indicar la imminncia amb la construcci estar a punt
de + infinitiu: Entra, que estem a punt de comenar. Va arribar quan
estaven a punt de brindar.
3.5.2.3. Els verbs ser i estar

Pel que fa als verbs ser i estar, ens atindrem a ls popular (sc casada,
estic en el treball, estan a Valncia, la porta est oberta...), sobretot en situacions dialogades, on cal no perdre espontanetat, naturalitat i versemblana
comunicativa.
En tot cas, remetem a la Gramtica normativa valenciana de lAVL.
62
3.6. LADVERBI
3.6.1. Remarques generals
En casos de variants igualment normatives, sn preferibles les formes dels adverbis i de les locucions adverbials ms habituals en
valenci: a boqueta de nit / a poqueta nit / a boqueta nit, ac, ads,
ara, arrere, a la vora, al costat, a munt, anit, a vegades, a voltes, bona
cosa, darrere, debades, de bon mat, desprs, desps-ahir, desps-ahir
no laltre, desps-anit, desps-dem, de puntetes, de repent, de veres,
de veritat, dins, dret, en acabant, en aix, enguany, enjorn/enjornet,
hui, hui en dia, incls, al sendem, ms malament, ms poc, noms,
pitjor, prompte...
Cal recordar que les paraules compostes a partir dadverbis acabats
en -e hauran de mantindre la mateixa forma: rerefons, rereguarda...
Cal no confondre ladverbi de dubte potser (paraula aguda amb o
tancada i verb amb indicatiu) amb la construcci verbal pot ser que
(dos paraules amb o oberta i verb amb subjuntiu): Potser vindr dem
/ Pot ser que vinga dem, i no *Potser vinga dem.
Usarem preferentment la forma hui en comptes davui, llevat dels
mbits geogrfics que tenen com a prpia la variant avui.
Les salutacions tradicionals en valenci sn bon dia i bona nit, i no
sha dafegir-hi el quantitatiu molt.
Conv consultar lapartat 5.3.4, on hem previst una llista dadverbis i
locucions adverbials que enriquixen la comunicaci.
3.6.2. Les partcules negatives

s bo recordar el comportament de les formes cap, en cap lloc, gens, mai,
en ma (o ta/sa/la) vida, ning, res, tampoc i altres de semblants:
Demanen adverbi negatiu quan van posposades al verb, per poden
usar-se sense adverbi (preferiblement) quan santeposen al verb:
63
3. MORFOSINTAXI
No ho sabrem mai.
Mai (no) ho sabrem.
No protest cap jugador.
Cap jugador (no) va protestar.
Ho he fet sense ajuda.
Ning (no) mha ajudat.
Poden anar precedides, o no, per ladverbi en les respostes sense verb:
Vols vorel? Mai. / No mai.
Qu li abellix? Res. / No res.
Tha agradat la pellcula? Gens. / No gens.
Qui ha vingut? Ning. / No ning.
Convindria usar ms les construccions amb no, vives en la parla espontnia i poc presents en els mitjans de comunicaci.
Cal tamb recordar que estes partcules poden usar-se amb valor
afirmatiu en oracions condicionals, interrogatives i dubitatives:
Lhas visitat mai?
equivalent a
Lhas visitat alguna volta?
Tabellix res?
equivalent a
Tabellix alguna cosa?
Dubte que lhaja
equivalent a
Dubte que lhaja
creguda ning.
creguda alg.
Quan res va davant dun adjectiu, sintercala la preposici de: No hi

havia res de bo. No diuen res de nou... Fins i tot quan ladjectiu va precedit dun adverbi: No hi ha res de ms important que la salut.
3.7. LA PREPOSICI
Preferirem les preposicions simples i compostes, i locucions preposicionals ms usuals en valenci: al cap de, al llarg de, a pesar de, barata,
darrere de, davall de, dins de, segons, vora... Al cap del temps va pensar
que ho havia fet barata res. Les ha trobades per dins del moble i davall
de lestora.
La preposici de pot encapalar elements dislocats de loraci en
construccions en combinaci amb el pronom en, molt genunament
64
valencianes: De te verd, s que en tenen. No en vol gens, de sucre blanc.

No en busqueu, de vetes de color, que no nhi ha.
Cal evitar els gallicismes *avi a reacci, *rellotge a corda, etc., i
construir les expressions amb la preposici de: avi de reacci, rellotge
de corda, etc.
Evitarem ls de la partcula que entre res i linfinitiu: No tinc res a amagar.
Alerta amb la confusi entre:
- com a (en qualitat de. Susa davant de substantius i dadjectius
sense cap determinant): Sestimen com a germanes. Vinc com a
convidat del president.
- com (que introdux una comparaci): Fosca com la nit. Va plorar
com un xiquet. Es va quedar ert com un titot.
s habitual la combinaci de preposicions en determinats sintagmes:
Busqueu-lo per entre la roba. Aparegu dentre el fum i les flames.
En seqncies com les segents s preferible la coordinaci dels sintagmes preposicionals i no noms de les preposicions: Aprovaran els
pressupostos amb ells o sense ells. Diuen que treballen per la comunitat
i per a la comunitat.
3.7.2. Les preposicions a i en en complements de lloc

A ms daltres usos, les preposicions a/en poden introduir complements circumstancials de lloc, que designen la destinaci dun moviment o la simple localitzaci.
Si el complement designa destinaci dun moviment, susa la
preposici a: Anava a casa i mhe trobat un gos ferit. Els convidats
ja han arribat al restaurant.
Si el complement indica localitzaci, susa a o en:
65
3. MORFOSINTAXI
- Davant de topnims, sempre la preposici a: Viu a Xtiva,

per va nixer a Sant Joan. Per susa la preposici en quan
el topnim s metafric: En la Roma Imperial... En lEspanya
dels ustries...
- Davant de larticle definit es pot usar en o a: La trobem en
el camp. He deixat la llet en la nevera. Hi ha molta gent al
carrer.
- Davant de noms que designen parts del cos hum i en contextos de localitzaci molt definida, s normal en valenci
ls de la preposici a, per tant una preposici com laltra
sn acceptables: al cap, a lesquena, al muscle, al cant, a la
porta de casa, en el cap, en lesquena, en el muscle, en el cant,
en la porta de casa.
- Davant de noms sense determinant susa en: Esta srie la
podem vore en Canal 9, i les notcies podem seguir-les en el
canal Nou24 i en Internet.
- Davant dindefinits, quantitatius, demostratius i relatius susa
en: El vors en alguna terrassa de la platja. El tenen en bastants
locals. Viu en aquella plaa. La casa en qu visc.
3.7.3. Les locucions temporals

Les locucions temporals referides a les parts del dia cal fer-les amb la
preposici a + article o amb la preposici de sense article, i no amb
per + article: al mat/de mat, a la vesprada/de vesprada, a la nit/de nit,
a la matinada/de matinada..., i no *pel mat, etc.
Els mesos poden anar amb a + article o amb per + article: Pel maig ja
no hi ha pressupost. Al setembre, qui tinga blat que sembre.
Les estacions de lany van amb les preposicions a o per: Els gnjols, els
lledons i les castanyes els trobarem a la tardor.
66
Els anys els expressarem amb larticle i sense la preposici a: El 2009

vam comenar el treball. O tamb amb la preposici en: En 2009 vam
comenar el treball.
Conv utilitzar les formes espontnies de la construcci al + infinitiu,
millor que les de en + infinitiu. Aix no obstant, hem de tindre en
compte que:
Al + infinitiu t un valor duratiu: Al passar per all (mentres passes
per all), fixat en el brancal.
En + infinitiu presenta una acci immediatament anterior a la de
loraci principal: En arribar (tan bon punt arribes), posar larrs.
En vore la foto (tan prompte la va vore), la va reconixer. T tamb
un cert valor causal secundari: En trobar-sel a leixida (perqu sel
va trobar a leixida), lin va dir ms que a un gos.
No sn acceptables les construccions de en + infinitiu amb valor
nicament causal: *En (o a l) alar-se tard, ha perdut el tren.
Estes construccions cal fer-les directament amb conjuncions i
locucions causals: Ha perdut el tren, perqu sha alat tard.
3.7.4. Usos de per i per a

En ls de les preposicions per i per a, cal tindre en compte el significat
que volem expressar. Per a expressa finalitat o destinaci: Ho farem
per a tu (destinat a tu), i per indica causa, motiu, autor + finalitat o
destinaci: Ho farem per tu (grcies a / pensant en tu).
Usarem per:
- Davant de perodes de lany (no puntuals): per Nadal, pel
desembre, per lhivern.
- En construccions que expressen mancana: llibre per escriure,
paret per pintar, casa per vendre.
- Davant de ladverbi sempre: per sempre.
67
3. MORFOSINTAXI
Usarem per o per a:

- Davant dun infinitiu que depn de:
a) Verbs que expressen moviment: Hem de crrer per (o
per a) no perdre el tren.
b) Verbs dacci voluntria (amb la intenci de, perqu
vull): Vinc per (o per a) parlar amb tu.
Usarem per a:
- Davant de les menjades del dia: per a berenar, per a sopar, per
a esmorzar.
- Davant dexpressions temporals amb valor de data lmit: per
a dem, per a Nadal, per a ms tard.
- Amb les perfrasis dobligaci: Cal comprar un ordinador per
a treballar millor.
- En construccions amb prou, massa, molt: Falta prou per a la
festa. s massa prompte per a comenar. Est molt cansat per
a treballar.
- Com a preposici regida desprs de noms, adjectius, participis: No s bo per a la salut. Perode per a reflexionar. Pomes
collides per a vendre.
- En la construcci ser per a + infinitiu (finalitat): El menjar
s per a endur-se. Els pisos sn per a vendre.
- Indicant opini: per a mi, per a tu.
3.7.5. Usos de fins i fins a

Amb valor espacial, susa fins a quan tamb s possible a, i fins en
aquells casos en qu com a alternativa no susaria cap preposici:
Ens vorem a casa. / Tacompanye fins a casa.
Ja vindran all. / No els vorem fins all.
68
Amb valor temporal, susa fins a amb substantius o sintagmes nominals, amb dates precises i amb oracions dinfinitiu:
Et telefonar a la nit. / Au, fins a la nit.
El portaren un mes ms tard. / No el tingurem fins a un mes desprs.
Lexposici estar oberta fins al dia 7 de juliol.
Continuarem lassaig fins a interpretar b la pea.
- En canvi, usarem fins amb adverbis de temps (ahir, dem, ara,

enguany), amb sintagmes preposicionals i amb oracions introdudes per que o per fa:
No comenarem lobra fins dem.
Fins dac una setmana no es reuniran.
Fins fa poc no tenia notcies seues.
Se la va estimar fins que va morir.
En els usos que no sn ni espacials ni temporals es mant la forma

composta fins a:
Per aix et comptaran fins a deu punts.
Es van casar i divorciar fins a tres vegades.
Fins a quin punt s veritat?
Usarem fins quan esta partcula alterna amb la locuci conjuntiva

fins i tot:
Fins ell (fins i tot ell) sen va adonar.
3.7.6. La preposici a i lobjecte directe

Lobjecte directe admet ls de la preposici a noms en casos en qu
pot haver-hi confusi amb el subjecte: Sacaaven com el gat a la rata.
Aix mateix, davant de nom propi tamb podem usar la preposici a
per a lobjecte directe: Jo estime a Maria.
Tamb davant dels pronoms personals forts: Mira-la a ella, no a ell.
En la construcci recproca lun/-a a laltre/-a: Sacaronen luna a laltra.
69
3. MORFOSINTAXI
Amb construccions de complement animat desplaat de la posici

normal (aix s, darrere del verb) cap a linici o cap al final de loraci (marcat grficament amb una coma i oralment amb una inflexi
tonal), fet que tamb passa amb altres complements:
He vist el teu germ. / Al teu germ, lhe vist. / Lhe vist, al teu germ.
No em toqueu (a) Maria. / A Maria, no me la toqueu. / No me la
toqueu, a Maria.
Finalment, tamb podem usar a davant de lobjecte directe constitut

pel relatiu el qual/la qual/els quals/les quals, pel relatiu o linterrogatiu qui o pels indefinits ning, tots, tothom: No conec a ning. A
qui has vist?
3.7.7. Elisi i canvi de preposicions tones

Les preposicions tones a, de, en i amb cauen davant de la conjunci que:
Grcies a ella ho he vist. / Grcies que ella mho ha fet vore.
Estava contenta de trobar-te. / Estava contenta que vos trobreu.
Pensa en tot aix. / Pensa que podrs fer tot aix.
Amenacen amb la intervenci de lentitat. / Amenacen que intervindran
lentitat.
Les preposicions en i amb davant dun sintagma nominal solen transformar-se en a o de davant de linfinitiu:
Tarden massa en les faenes de casa. / Tarden massa a fer les faenes
de casa.
Mamena amb la policia. / Mamena danar a la policia.
Com sempre, si les construccions resultants sn massa forades, cal, si

s possible (vegeu la taula 32.1 i les pp. 205-207 de la GNV), recrrer
a altres solucions:
Lobligaren a baixar del cotxe, en lloc de Lobligaren que baixara del cotxe.
Sha banyat tot per laigua que ha caigut, en lloc de Sha banyat tot a causa
que caigu molta aigua.
70
3.8. LES CONJUNCIONS

La conjunci que no du mai preposici anteposada. Aix no direm *Feslos memria de que han de portar els llibres, sin Fes-los memria que
han de portar els llibres. Noms quan t valor condicional s que s correcta la construcci amb que: Amb que vingueu a les sis, ja en tindr prou.
Tamb cal recordar que la conjunci que no es pot suprimir en casos
com Els demanem que ho solliciten per escrit, i no *Els demanem ho
solliciten per escrit; S que voldria fer-ho, i no *S voldria fer-ho, o en
Com que no has vingut, hem comenat sense tu, i no *Com no has
vingut, hem comenat sense tu.
Les oracions subordinades temporals, les podem introduir amb la conjunci quan, per tamb amb la preposici en: Quan vindran, soparem.
En vindre, soparem.
La locuci conjuntiva aix que t un valor temporal: Aix que apleguem,
dinarem amb ells; i tamb consecutiu en oracions coordinades: Dinarem en aplegar, aix que afanyem-nos.
Per la seua banda, la locuci aix com t valor adversatiu: Aix com
ahir els tenem ac, hui sen van a un altre equip; modal: Fes-ho aix com
than dit, o tamb copulatiu: Va parlar de vosaltres, aix com de totes
les persones que vingueren.
Com a norma destil, les conjuncions arcaiques no sn recomanables
(noms en contextos molt especfics com la ficci histrica, per
exemple). Aix usarem les ms actuals:
perqu, ja que, que
preferibles a
car/puix
aix no obstant, no obstant
preferibles a
nogensmenys/tanmateix
Evitarem ls de degut a com a una locuci causal, inexistent en valenci. En el seu lloc, usarem altres locucions o conjuncions genunament
71
3. MORFOSINTAXI
valencianes: Suspengueren els entrenaments oficials a causa de (o per)

la gran quantitat daigua que hi va caure.
Doncs i posat que no tenen valor causal en valenci; per tant, cal
substituir-les per ja que, com que o perqu: No vindr a dinar, *doncs
(o *posat que) se nha anat amb els amics. / No vindr a dinar, perqu se
nha anat amb els amics / Com que se nha anat amb els amics, no vindr
a dinar. A ms, la conjunci posat que t valor condicional: Posat que
vingues, organitzarem la festa entre tots.
No tenen valor condicional la conjunci com ni la construcci de +
infinitiu: Si arribes tard, ja vors, i no *Com arribes tard, ja vors. En
cas que arribes tard, millor avisans, i no *Darribar tard, millor avisans.
Sn sinnimes de quant a: pel que fa a, pel que respecta a. Sha devitar
la locuci en quant a.
Conv recordar que no tenim en valenci la conjunci arcaica e (Espanya i Itlia) ni la disjuntiva u (Vicent o scar).
La conjunci final bsica s perqu, que en contextos poc formals
tamb pot adoptar la forma per a que: Vinc perqu em pagues (en
registres informals *Vinc per a que em pagues).
Una altra cosa s el conjunt per a qu, format per la preposici composta per a i linterrogatiu qu, que susa en les oracions interrogatives
directes o indirectes: Per a qu vns?/ No s per a qu vns.
Conv distingir mentres (conj. temporal) de mentres que (conj. adversativa): Mentres tu treballes, jo prepare el dinar. / Mentres que tu treballaves, jo he fet el gos.
72
4. LXIC
4.1. SINNIMS
Tot seguit presentem una llista de sinnims o de variants formals on
hem destacat en negreta els ms estesos en valenci, i per tant els que
considerem ds preferent.
acaar, perseguir, encalar, empaitar.
acariciar, acaronar.
acostar, arrimar, apropar.
afici, afecci.
afonar, enfonsar.
agranar, escombrar.
albergina, albergnia.
alcalde, batle.
alar, aixecar.
alar, guardar, desar.
alfbega, alfbrega.
amprar, manllevar.
arena, sorra.
arrap, arrapada, esgarrapada.
arreglar, arranjar.
arrere, enrere.
assentar-se, seure, asseures.
avant, endavant.
73
4. LXIC
badall, escletxa.
bambolla, bombolla.
basca, calda, xafogor.
beb, xiquet de bolquers, nad.
bellota, gla.
bes, besada, pet.
bescoll, clatell.
bigot, bigoti.
bonegar, marmolar, renyar.
botella, ampolla.
butllet, bollet.
busca, cerca, recerca.
buscar, cercar.
cala, mitja.
calcet, mitj.
caldo, brou.
calfar, escalfar.
candela, canela, espelma.
carassa, ganyota.
carranc, cranc.
carrasca, alzina.
carrera, correguda, cursa.
cart, cartr.
castic, cstig.
cigarret, cigarreta.
cine, cinema.
ciri, bugia, espelma.
classe, espcie, tipus, mena.
clevill, clavill, clivell.
cltxina, musclo.
colp, cop.
74
conversaci, conversa.
cosquerelles, pessigolles.
cresol, gresol.
cua, coa.
cudol, cdol.
cuidar, tindre cura.
dacsa, pans, blat de moro.
davall, sota.
defendre, defensar.
dneu, dinou, denou.
depsit, dipsit.
despatxar, despedir, acomiadar, fer fora.
despedir, dir adu, acomiadar.
desps-ahir, abans dahir.
desps-anit, abans danit.
dsset, disset, desset.
dins, dintre.
eixir, sortir.
engolir, empassar.
engrunsar, engronsar, gronxar.
entregar, lliurar.
entropessar, ensopegar.
escal, gra, esgla.
escata, escama.
esgarrar, estripar.
esguit, esquit, esquitx.
espavilat, eixerit.
espentar, empentar, empnyer.
espill, mirall.
esplai, esbarjo.
espuma, escuma.
75
4. LXIC
estrela, estrella, estel.

esvarar, relliscar.
faena, feina.
fardatxo, llangardaix.
ferramenta, ana, eina.
fesol, mongeta.
forqueta, forquilla.
granera, escombra.
gravar, enregistrar.
hui, avui.
huit, vuit.
joguet, joguina.
ju, judici.
jupet, armilla.
llanar, llenar.
llanda, llauna.
llavar, rentar (amb sab).
llavadora, rentadora.
llavaplats, rentaplats.
lloc, indret.
mentirs, mentider.
misto, llum.
mitat, meitat.
molt, gaire.
nvio, nuvi.
nuc, nus.
orde, ordre.
pallola, xarampi.
pantis, calces, mitges.
paraula, mot.
parixer, semblar.
76
pedregada, granissada, calamarsada, calabruix.

perju, perjudici.
pescateria, peixateria.
polp, pop.
preju, prejudici.
prompte, aviat.
pronunciaci, pronncia.
prxim, proper.
puro, cigar.
red, rod.
regallar, regalimar.
revs, inrevs.
revolta, revolt.
ron, dolent.
saber mal, saber greu.
ser, sser, esser.
servici, servei.
soca, soc.
sordera, sordesa.
tardar, trigar.
tim, timonet, tomello, farigola.
tindre, tenir.
tir, tret.
telefonar, tocar, trucar, picar.
verdader, vertader.
vindre, venir.
viudo, vidu.
xafar, trepitjar.
xiquet, xicot, xicon, noi, allot.
xuplar, xuclar.
77
4. LXIC
4.2. FALSOS SINNIMS

Ac mostrem ls erroni dalgunes paraules que tenen una forma o
un significat semblants, per que no expressen la mateixa idea. Tamb
en comentem algunes que sense cap classe de relaci es confonen a
vegades.
ADREA / DOMICILI / DIRECCI
adrea Indicaci del lloc on shabita. Tinc apuntada la seua adrea en
lagenda.
domicili Lloc de residncia duna persona o entitat. El seu domicili
sempre lha tingut en el poble.
direcci Recta que indica el costat vers el qual sencamina alg o alguna cosa. Hem danar en direcci nord per a arribar a lalberg.
ALADA / ALRIA / ALTURA / ALTITUD
alada Alria, especialment duna persona o un animal. La seua filla fa
un metre seixanta dalada.
alria Dimensi dun cos en direcci vertical. Lalria del campanar
s de trenta metres.
altura Distncia, nivell repecte a un punt determinat. La milotxa volava
a una gran altura.
altitud Altura sobre el nivell del mar. Aquell poblet est situat a mil
metres daltitud.
ANOMENAR / NOMENAR
anomenar Designar alg o alguna cosa pel seu nom. Anomena les coses
pel seu nom.
nomenar Designar alg per a algun crrec. Lhan nomenada directora
de lempresa.
78
APRESSAR / CAPTURAR
apressar Donar pressa o donar-se pressa, accelerar, ser urgent. Encara
que ens apressem no acabarem. Apresseu la marxa que farem tard. Vaig
treballar tot el cap de setmana perqu la faena apressava.
capturar Apoderar-se dalg. La policia ha capturat el lladre.
ATERRAR / ATERRIR
aterrar Prendre terra, fer caure a terra. Lavi va aterrar a lhora prevista.
aterrir Causar terror. Lexplosi va aterrir el venat.
BERBENA / REVETLA
berbena Planta herbcia. Magraden les infusions de berbena.
revetla Festa popular. Es van conixer durant la revetla de les festes
denguany.
CABDAL / CABAL / CAUDAL
cabdal Principal, primordial. s un qesti cabdal que hem de resoldre.
cabal Volum daigua. El cabal dun riu.
caudal Referit a la cua. Laleta caudal.
COMPONDRE / COMPOSAR
compondre Formar un tot reunint diversos elements. Va compondre
una simfonia per a lacte inaugural. Lorquestra est composta de 50
msics.
composar Imposar, assignar, coaccionar. Mhan composat una multa
per excs de velocitat.
CONFS / CONFS
confs Poc clar (adjectiu). Un text confs. Unes idees confuses.
confs Participi del verb confondre. Lhe confs amb el teu amic. La seua
reacci mha confs.
79
4. LXIC
CONSEQENTMENT / CONSEGENTMENT
conseqentment De manera conseqent i lgica. Ha actuat conseqentment, dacord amb els seus principis.
consegentment Per consegent, per tant. Dem no hi podran vindre;
consegentment, anullarem la cita.
CORRENT / CORRENTS
corrent Gerundi de crrer. Camina, no vages corrent, que caurs.
corrents Adverbi que equival a rpidament. No est b fer les coses
corrents.
DRAC / DRAG
drac Monstre mitolgic. La novella parlava de dracs i princeses.
drag Rptil real. A lestiu la faana sompli de dragons.
DESVELAR / REVELAR / DESVETLAR
desvelar Descobrir, revelar. Els manuscrits han desvelat el misteri.
revelar Fer conixer una cosa amagada. Revelar un secret. Du se li ha
revelat.
desvetlar Llevar o perdre la son, estimular o suscitar. Mhe despertat a
mitja nit i mhe desvetlat. El rebombori mha desvetlat linters.
DOBLAR / DOBLEGAR
doblar Duplicar. En uns mesos han doblat la clientela.
doblegar Corbar totalment o parcialment un objecte, sotmetre.
Doblegar els llenols. Ja puc doblegar el bra. No em doblegar a la
teua voluntat.
FI (EL) / FI (LA)
fi (el) Finalitat, objectiu. T mitjans per a aconseguir els seus fins.
fi (la) Acabament, final. Esta frase marca la fi de la novella.
80
FONS / FONDO
fons Substantiu. El fons del mar.
fondo Adjectiu i adverbi. El mar s molt fondo. Respirar fondo.
LLAVAR / RENTAR
llavar Netejar amb aigua i sab. Gastars ms detergent si llaves la
roba a m.
rentar Aclarir i netejar amb aigua. Desprs de llavar la roba, lhas de
rentar b.
LLIURAR / ALLIBERAR
lliurar Posar en mans dalg. El missatger mha lliurat el paquet.
alliberar Salvar. Han alliberat els ostatges.
MEDECINA / MEDICINA
medecina Medicament. Estes medecines sn prou cares.
medicina Cincia i art de curar. Medicina preventiva. || Medicament.
No hem dabusar de les medicines.
MEDI / MITJ / MIG
medi Condicions ambientals o culturals. Laigua s el medi on viuen els
peixos.
mitj All que servix per a arribar a un fi. Els mitjans utilitzats per a
aconseguir lobjectiu no sn vlids. / Que est igualment lluny de dos
extrems. Talla mitjana. Preu mitj. Dels tres germans s el mitj.
mig Mitat. Noms vull mig mel
METRE / METRO
metre Unitat de mesura. La taula fa un metre dample.
metro Mitj de transport. Agarres el metro o lautobs?
MIDA / MESURA
mida Dimensi. Les vares no tenen la mida adequada.
81
4. LXIC
mesura Acci i efecte de mesurar. La mesura del temps. || Mitj proporcionat a un fi. Hem de prendre mesures urgents. || Recipient format amb un paper enrotllat. He comprat una mesureta de castanyes
torrades. || A mesura que En tant que. Envellim a mesura que passa el
temps. || En la mesura que En la proporci que, tant com. Ens vorem
en la mesura que podrem.
NECESSARI / PRECS
necessari Obligatori. s necessari que vingues a la reuni.
precs Ben determinat o definit, no equvoc o vague. Va ser molt precs
en lexposici del pla de treball.
NOMBRE / NMERO
nombre Designa un conjunt o un ens abstracte. Un gran nombre de
manifestants. Els nombres decimals, sencers, cardinals, ordinals...
nmero Designa un element dins duna srie o collecci. La casa nmero onze. El nmero 1, el nmero 2, el nmero 3...
PLANAR / PLANEJAR
planar Sostindres en laire. El voltor plana en el cel.
planejar Fer o idear un pla. Hem planejat una excursi a la Font Roja.
PONDRE / POSAR
pondre Ous / els astres. La gallina ha post un ou. El sol sha post ms tard.
posar Deixar, situar. La gallina sha posat damunt del pal.
POSAR / FICAR
posar Deixar, afegir, estar. Han posat les bases. Quan pares taula, posa
primer els plats.
ficar Introduir, clavar. Thas ficat en un embolic. Fica el clau en la paret.
82
POSPOSAR / AJORNAR
posposar Canviar dorde, posar darrere. Lhan posposat en la classificaci
injustament.
ajornar Deixar per a ms avant. La reuni lhan ajornada per a desprs
de les vacacions.
REAL / REIAL
real Que t existncia efectiva. Un fet real al qual ens hem denfrontar.
reial Relatiu a la reialesa. La casa reial ha ems un comunicat.
RECOLZAMENT / SUPORT
recolzament Acci de recolzar-se (descansar una cosa sobre un suport).
Recolza lescala en la paret. Recolzat sobre la barana. Tinc son, vaig a
recolzar-me. La hiptesi en qu recolza esta teoria s falsa.
suport Ajuda, defensa. Lequip tenia el suport del pblic.
REGNAT / REGNE
regnat Perode. Durant el regnat dIsabel II...
regne Territori. El regne dArag.
SENYALAR / ASSENYALAR
senyalar Fer o posar un senyal. He senyalat la pgina del llibre.
assenyalar Mostrar amb el dit, fixar o determinar una data, dir, afirmar
o declarar. El testimoni va assenyalar el culpable. La mestra ha assenyalat la data de lexamen. El director va assenyalar que deixava el crrec.
SOTERRANI / SUBTERRANI
soterrani Que est davall de terra (adjectiu). Samagava en un cau
soterrani. || Habitaci, recinte, situat per davall de la rasant del carrer
(substantiu). Guardava els mobles vells en el soterrani.
83
4. LXIC
subterrani Situat davall terra (adj.). Van trobar un cadver en un passads

subterrani/soterrani del castell.
TAL VOLTA / POTSER / POT SER QUE
tal volta Probabilitat (verb en indicatiu). Tal volta hui no s un bon dia
per a anar al cinema
potser Probabilitat (verb en indicatiu). Potser dem plour.
pot ser que Probabilitat (verb en subjuntiu). Pot ser que dem ploga.
TRFIC / TRNSIT / TRFEC
trfic Intercanvi de mercaderies legals o illegals. El trfic de drogues.
El trfic martim.
trnsit Circulaci de vehicles. El trnsit de la ciutat matabala.
trfec Agitaci sorollosa de lactivitat. Els dissabtes hi ha molt de trfec
en el mercat.
XRCIA / XARXA / RET
xrcia Teixit de pesca. Van llanar la xrcia al mar.
xarxa Internet; organitzaci... La policia ha desmantellat una xarxa de
falsificadors.
ret Bossa de malla que es posa al cap per a retindre els cabells. Ma mare
es posa la ret cada volta que va a la perruqueria.
4.3. TOPNIMS, ANTROPNIMS I GENTILICIS

TOPNIMS
Utilitzarem la forma valenciana de tots els topnims del domini lingstic. Els topnims autctons que pertanyen a zones castellanoparlants es
faran servir en la forma valenciana: Adems, Alboraig, Cofrents, la Foia de
Bunyol, la Plana dUtiel, Oriola, Setaiges, Titages, Torrevella, Xest..., llevat
daquells que no tenen forma adaptada al valenci: Caudete de las Fuentes,
Loriguilla, Los Montesinos...
84
En el Corpus toponmic valenci publicat el 2009 per lAcadmia Valenciana de la Llengua trobem tota classe de topnims de la Comunitat Valenciana: orografia, nuclis de poblaci, vies de comunicaci, toponmia litoral i
elements singulars, com ara arbres, mollons, etc.
En els topnims allctons aplicarem el mateix criteri. Utilitzarem la
forma valenciana sempre que en tinguen, com Andalusia, Cadis, Conca,
Mil, Moscou, Pequn, Saragossa... Els que no tenen traducci els escriurem en la llengua original, com Chicago, Las Palmas de Gran Canaria,
Puerto Rico...
Al final deste apartat presentem una llista dels noms dels estats que
apareixen ms a sovint en els mitjans de comunicaci, en companyia de
les seues capitals i gentilicis.
Dels noms de places i carrers, com a norma general, en traduirem la part
genrica (que sescriu en minscula), per no el nom propi. Ex.: la plaa de
Mayo de Buenos Aires, la plaa de Cibeles de Madrid, via Vneto...
Per hi ha casos especials fixats sobretot per ls. Ex.: la Quinta Avinguda
de Nova York.
Se sol traduir el genric dels topnims daccidents geogrfics, com: bay,
island, river i lake. Ex.: Florida Bay s la badia de Florida. No es tradux quan
hi ha tradici de lexicalitzar el genric amb el nom propi (Long Island, Salt
Lake) i quan forma part del nom duna poblaci (Long Beach).
Els noms de mar poden ser masculins o femenins, per s preferible la
forma masculina.
LARTICLE DELS TOPNIMS
Tot i que la majoria de noms de poblacions van sense article (Alacant,
Pars, Nova York), larticle t un s considerable en la toponmia (el Caire,
la Corunya).
Tots els noms de comarca porten article. Ex.: la Safor, la Ribera Baixa...
85
4. LXIC
La majoria de noms de muntanyes i rius porten article. Ex.: el Benicadell,

el Serpis...
La majoria de noms de pasos, destats i de regions geogrfiques susen
sense article, tot i que molts ladmeten en un context. Ex.: Canad, Xina...
per els habitants del Canad, un viatge a la Xina.
Els topnims valencians i els valencianitzats porten larticle amb
minscula inicial. Ex.: la Safor, lHavana. Si cal, larticle es contrau amb la
preposici que el precedix. Ex.: Un viatge al Caire.
Larticle dels topnims castellans que no tenen forma valenciana tradicional
sescriu en majscula i no es contrau amb les preposicions: La guerrilla dEl
Salvador, Los Angeles...
PRONUNCIACI DE TOPNIMS
Els topnims de fora del nostre sistema lingstic que tenen forma
valenciana es pronunciaran tenint en compte el nostre sistema fontic. Hem
devitar desplaar laccent per influncia del castell: Munic (no Mnic),
Etipia (no Etiopia)...
Els que no tenen forma valenciana es pronunciaran en la llengua original
respectant les caracterstiques i laccentuaci de la llengua original, per
amb naturalitat, sense guturalitzacions i nasalitzacions.
Recomanem escriure entre parntesis la transcripci fontica de topnims i antropnims estrangers poc coneguts.
Conv recordar que:
Se sonoritzen les s intervocliques i les z inicials: sia, el Zaire...
Sha de fer sorda la esse doble intervoclica: mar dels Sargassos.
No saspira la h en topnims adaptats com ara Hamburg, Shara,
Hlsinki... Per s en canvi en Hollywood.
Pronunciem sordes la c i la : Aores, Vencia...
Pronunciem africada sorda, no fricativa, la x de Xina i Xile.
86
No desplacem laccent:
Sn aguts: el Tibet, els Carpats, Zuric.
Sn plans: Birritz, Eufrates, Kev.
Sn esdrixols: Bssora, Hlsinki...
ANTROPNIMS
Es pronunciaran en la forma valenciana els antropnims de personatges
histrics del domini lingstic, llevat dels casos que shagen popularitzat
en una altra llengua: Vicent Blasco Ibez, Joaquim Sorolla, Gregori Maians...
Per Julio Gonzlez.
En general, els antropnims de fora del domini lingstic els escriurem
i els pronunciarem en la llengua original. Excepcions:
Els noms de sants: sant Ignasi, sant Ferm...
Els noms de papes: Benet XVI, Joan Pau II, Pius XII...
Els noms de reis, prnceps i cases reials: Joan Carles I, Diana de Galles,
la Casa dAlba, els Borbons...
Els noms de personatges mitolgics, bblics i clssics: Ddal, car, Abel,
Adam, Can, Moiss, No, Plat, dip, tila, Aristtil. Per alguns sn
coneguts amb una doble forma, ladaptada i loriginal: Dant/Dante,
Galileu/Galileo.
En els casos de llenges que no usen lalfabet llat, haurem de fer-ne
ladaptaci ortogrfica i una adaptaci fontica aproximada a loriginal, s
a dir, una transcripci. Ex.: Jurij Andropov > Iuri Andrpov; Cekhov > Txkhov.
Com a regla general, els nics noms propis que es traduxen en el doblatge de les pellcules sn els de personatges histrics. Per tamb conv fer
la traducci quan el nom propi t un valor significatiu:
Cavalls de carreres: Diamant, Llamp, Campi...
Malnom dun personatge: Cara Tallada, Peus Plans, Tres Ulls, Botins...
87
4. LXIC
Noms en clau doperacions policaques, militars o despionatge: Tempesta del Desert, Operaci Falc...
Els noms dels caps indis de lpoca de la conquesta de lOest nordameric: Cavall Boig, Nvol Gris, Lluna Clara, Llop Solitari...
Noms de personatges, en dibuixos animats sobretot, que alludixen al
seu carcter o figura. En este cas s recomanable crear noms nous, no
sols per raons de significat, tamb deufonia, perqu en la llengua original pot ser que tinguen connotacions onomatopeiques o afectuoses
que es perden si no es traduxen: la Cendrosa (Ventafocs).
No se solen traduir els noms dels equips de futbol americ (Chicago
Bulls), ni els noms de bandes juvenils.
Recordem que disposem del Vocabulari de noms de persona (editat per
lAcadmia Valenciana de la Llengua), que incorpora els noms tradicionals
valencians antics i moderns, noms histrics i noms extrets de la nostra literatura clssica, antroponmia del santoral cristi i de la Bblia, hipocorstics
o maneres familiars de denominaci.
Hem extret els hipocorstics deste vocabulari i hem elaborat una
llista que presentem a continuaci perqu pensem que poden ser molt
tils, sobretot en les obres de producci prpia que usen registres molt
colloquials.
lex (Alexandre)
Baltasaro (Baltasar)
Biel, Bielo (Gabriel)
Centa (Vicenta)
Cento (Vicent)
Cesc (Francesc)
Cesca (Francesca)
Cinto (Jacint)
Colau (Nicolau)
88
Colaua (Nicolaua)
Conxa (Concepci)
Dons (Dions)
Doro (Isidor, Salvador)
Fela (Rafela)
Felo (Rafelo)
Fina (Josefina)
Gabrielo (Gabriel)
Gori (Gregori)
Imma (Immaculada)
Joano (Joan)
Lina (Adelina, Paulina)
Lola (Dolors)
Lupe (Guadalupe)
Mabel (Maria Isabel)
Maite (Maria Teresa)
Marian (Maria ngela, Maria Anna, Maria Antnia)
Marianna (Maria Anna)
Maril (Dolors)
Marisol (Maria Soledat)
Mavi (Maria Vicenta, Maria Victria)
Mena (Filomena)
Mina (Guillermina)
Montse (Montserrat)
Nasi (Ignasi)
Nsia (Ignsia)
Natxa (Ignsia)
Natxo (Ignasi)
Nel (Manel)
Nela (Manela)
Nelo (Manel)
Nofre (Onofre)
89
4. LXIC
Nora (Elionor, Elionora)

Pep (Josep)
Pepa (Josepa)
Pura (Purificicaci)
Quel (Miquel)
Quela (Miquela)
Quelo (Miquel)
Quica (Francesca)
Quico (Francesc)
Quim (Joaquim)
Quima (Joaquima)
Rosanna (Rosa Anna)
Sallus (Sallusti)
Sandra (Alexandra)
Sandre (Alexandre)
Santi (Santiago)
Tana (Caietana, Caetana, Gaietana, Gaetana)
Tano (Caiet, Caet, Gaiet, Gaet)
Tfol (Cristfol)
Tomeu (Bertomeu, Bartomeu)
Tomeua (Bertomeua, Bartomeua)
Tona (Antnia)
Toni (Antoni)
Tono (Antoni)
Tula (Gertrudis)
Voro (Salvador)
Xaro (Rosari)
Xavi (Xavier)
Xelo (Consol)
Xima (Joaquima)
Ximo (Joaquim)
Recordem que en valenci susen molt els diminutius: Rafelet, Doloretes, Nelet...
90
PRONUNCIACI DANTROPNIMS
Els noms no valencians que no tinguen forma valenciana es pronunciaran
en la llengua original respectant les caracterstiques i laccentuaci de la llengua original, per amb naturalitat. No sha de fer una pronunciaci afectada.
Sovint es pronuncien a langlesa o a la castellana noms que no ho sn.
Ex: el francs Henri pronunciat com si fra angls Henry; el Jos, Jorge o
Lcio portuguesos pronunciats com si foren noms espanyols (Jos Manuel
Duro Barroso, Jorge Sampaio...).
En cas de dubte, val ms pronunciar el nom a la manera valenciana que
a la castellana.
La inicial del segon element del nom de fonts, freqent en personatges
nord-americans (John F. Kennedy), es pronunciar en valenci i no en angls.
En el doblatge, quan trobem noms hispans de lrea americana que
contenen la lletra z (Lpez, Chvez), els pronunciarem segons lestndard
peninsular espanyol, especialment en els documentals.
En espais de ficci, podem reproduir la pronunciaci original hispanoamericana (i dir lpes, bskes...).
GENTILICIS
Com a norma general, noms usarem els gentilicis que siguen ben coneguts. Hi ha poblacions que no en tenen o que en tenen per es presten a
confusi; en estos casos utilitzarem frmules com ara els habitants de..., la
poblaci de..., la comunitat de..., la gent de...
Hem devitar la confusi entre nacionalitat, religi i ciutadania: israelita
(habitant del poble histric dIsrael), israeli (ciutad de lestat dIsrael);
hind (persona que professa lhinduisme), indi (habitant de lndia), hindi
(llengua de lndia).
Hem devitar usos abusius dels noms de pobles antics per a designar
els habitants actuals. Per tant direm francs millor que gal, alemany millor
que teut, espanyol millor que ibric...
91
4. LXIC
Evitarem els gentilicis que shan difs a partir del castell: *estadunitenc,
-a, *estadounitenc, -a (estatunidenc, -a o nord-americ, -ana), *polac, -a
(polons, -esa), *paquistan (paquistans, -esa), *croata (croat, -ata), *xino
(xins, -esa).
Tamb evitarem alguns plurals que a vegades es fan incorrectament:
*magrebs (magribins -ines), *marroqus (marroquins -ines).
Recomanem la llista de gentilicis valencians del Diccionari ortogrfic i de
pronunciaci del valenci de lAcadmia Valenciana de la Llengua.
ALTRES NOMS
Cal usar la forma valenciana dels noms segents:
Noms dinstitucions i organismes administratius: ministeris, direccions generals, delegacions, universitats, bancs, hospitals, empreses
pbliques...
Noms de partits poltics i dorganitzacions i moviments poltics
sindicals i socials, llevat que siguen molt coneguts en la llengua
originria. Ex: Sendero Luminoso, Sinn Fein.... Cal respectar els noms
propis i alguns noms i adjectius: Front Patritic Manuel Rodrguez,
Partido Colorado...
Noms dobres plstiques, pictriques i escultriques, excepte les que
shan popularitzat amb el nom original: La Capella Sixtina, Lenterrament del Comte Orgaz...
Ttols dobres musicals constituts amb noms genrics: El concert nm.
20 per a piano i orquestra, de Mozart, i els ttols dobres clssiques amb
noms especfics: El llac dels cignes, de Txaikovski. Per les peres, les
sarsueles, els lieder, les canons i, en general, totes aquells composicions musicals que tenen un text de base, com a norma general, es
mantenen en la llengua originria: Imagine, Yesterday, La verbena de
la Paloma...
92
Les obres literries, cientfiques, teatrals o cinematogrfiques, si

noms tenen versi en una llengua, no es traduxen: El romancero
gitano, Crim de Germania, Los crmenes de Oxford... Per si les obres
citades tenen versions en diferents llenges, llevat del cas que se cite
expressament una versi concreta, cal traduir-ne el nom: Lodissea, La
guerra de les galxies...
Noms de sigles.
Cal mantindre la forma original dels noms segents:
Empreses comercials privades: El Corte Ingls, Explosivos Ro Tinto
Noms de vaixells i davions: La Pinta, Ciudad de Sevilla...
Noms de diaris, revistes: El Mundo, Intervi...
ESTATS, CAPITALS I GENTILICIS DEL MN
nom de lestat
capital
gentilici
Afganistan, (l)
Kabul
afgans -esa
Albnia
Tirana
albans -esa
Alemanya
Berln
alemany -a
Algria
Alger
algeri -ana
Andorra
Andorra la Vella
andorr -ana
Angola
Luanda
angols -esa
Antigua i Barbuda
Saint Johns
dAntigua i Barbuda
Arbia Saudita
Riad
saudita
Argentina, (l)
Buenos Aires
argent -ina
Armnia
Erevan
armeni -nia
Austrlia
Canberra
australi -ana
93
4. LXIC
nom de lestat
capital
gentilici
ustria
Viena
austrac -a
Azerbaidjan, (l)
Bak
azerbaidjans -esa
Bahames, (les)
Nassau
bahami -ana
Bahrain
Manama
de Bahrain
Bangla Desh
Dacca
bengal
Barbados
Bridgetown
barbadi -ana
Blgica
Brusselles
belga
Belize
Belmopan
belizi -ana
Benn
Porto-Novo
benins -esa
Bhutan
Thimbu
bhutans -esa
Bielorssia
Minsk
bielors -ussa
Bolvia
Sucre
bolivi -ana
Bsnia i Hercegovina
Sarajevo
bosni -ana
Botswana
Gaborone
botswans -esa
Brasil, (el)
Braslia
brasiler -a
Brunei
Bandar Seri Begawan
bruneis -esa
Bulgria
Sofia
blgar -a
Burkina Faso
Ouagadougou
burkins -esa
Burundi
Bujumbura
burunds -esa
Cambodja
Phnom Penh
cambodj -ana
Camerun, (el)
Yaound
cameruns -esa
Canad, (el)
Ottawa
canadenc -a
Cap Verd
Praia
capverdi -ana
Centreafricana, Repblica
Bangui
centreafric -ana
94
nom de lestat
capital
gentilici
Colmbia
Bogot
colombi -ana
Comores
Moroni
comori -ana
Congo, Repblica del
Brazzaville
congols -esa
Congo, Repblica
Kinshasa
congols -esa
Corea, Repblica de
Sel
sud-core -ana
Corea, Repblica
Pyongyang
nord-core -ana
Costa dIvori, (la)
Yamoussoukro
ivori -ana
Costa Rica
San Jos
costa-riqueny -a
Crocia
Zagreb
croat -a
Cuba
lHavana
cub -ana
Dinamarca
Copenhaguen
dans -esa
Djibouti
Djibouti
djibouti -ana
Dominica
Roseau
dominiqus -esa
Dominicana, Repblica
Santo Domingo
dominic -ana
Egipte
Caire, el
egipci -pcia
Emirats rabs Units
Abu Dhabi
Emirats rabs Units
Equador, (l)
Quito
equatori -ana
Eritrea
Asmara
eritreu -ea
Eslovquia
Bratislava
eslovac -a
Eslovnia
Ljubljana
eslov -ena
Espanya
Madrid
espanyol -a
Estats Units dAmrica, (els)
Washington
nord-americ ana
Democrtica del
Democrtica Popular de
95
4. LXIC
nom de lestat
capital
gentilici
Estnia
Tallinn
estoni -ana
Etipia
Addis Abeba
etop
Fiji
Suva
fiji -ana
Filipines, (les)
Manila
filip -ina
Finlndia
Hlsinki
finlands -esa
Frana
Pars
francs -esa
Gabon, (el)
Libreville
gabons -esa
Gmbia
Banjul
gambi -ana
Gergia
Tbilisi
georgi -ana
Ghana
Accra
ghans -esa
Grcia
Atenes
grec grega
Grenada
Saint Georges
grenad -ina
Guatemala
Guatemala
guatemalenc -a
Guinea
Conakry
guine -ana
Guinea Bissau
Bissau
guine -ana
Guinea Equatorial
Malabo
equatoguine -ana
Guyana
Georgetown
guyans -esa
Hait
Port-au-Prince
haiti -ana
Hondures
Tegucigalpa
hondureny -a
Hongria
Budapest
hongars -esa
Iemen, (el)
San
iemenita
ndia, (l)
Nova Delhi
indi ndia
Indonsia
Jakarta
indonesi -sia
Iran, (l)
Teheran
irani -ana
96
nom de lestat
capital
gentilici
Iraq, (l)
Bagdad
iraqui -ana
Irlanda
Dubln
irlands -esa
Islndia
Reykjavk
islands -esa
Israel
Tel Aviv
israeli -ana
Itlia
Roma
itali -ana
Jamaica
Kingston
jamaic -ana
Jap, (el)
Tquio
japons -esa
Jordnia
Amman
jord -ana
Kazakhstan, (el)
Astana
kazakh
Kenya
Nairobi
keny -ana
Kirguizistan, (el)
Bixkek
kirgus
Kiribati
Bairiki
kiribati -ana
Kuwait
Kuwait
kuwaiti -ana
Laos
Vientiane
laosi -ana
Lesotho
Maseru
basuto
Letnia
Riga
let -ona
Lban, (el)
Beirut
libans -esa
Libria
Monrvia
liberi -ana
Lbia
Trpoli
libi lbia
Liechtenstein
Vaduz
liechtensteins -esa
Litunia
Vlnius
litu -ana
Luxemburg
Luxemburg
luxemburgus -esa
Macednia
Skopje
macedoni -nia
Madagascar
Antananarivo
malgaix -a
97
4. LXIC
nom de lestat
capital
gentilici
Malisia
Kuala Lumpur
malaisi -isia
Malawi
Lilongwe
malawi -ana
Maldives, (les)
Male
maldivi -ana
Mali
Bamako
mali -ana
Malta
La Valletta
malts -esa
Marroc, (el)
Rabat
marroqu -ina
Marshall, illes
Dalap-Uliga-Darrit
de les illes Marshall
Maurici
Port Louis
maurici -ana
Mauritnia
Nouakchott
maurit -ana
Mxic
Mxic
mexic -ana
Micronsia
Palikir
micronesi -sia
Moambic
Maputo
moambiqus -esa
Moldvia
Chisinau
moldau -ava
Mnaco
Mnaco
monegasc -a
Monglia
Ulaanbaatar
mongol -a
Montenegro
Podgorica
montenegr -ina
Myanmar
Naypyidaw
birm -ana
Nambia
Windhoek
namibi -ana
Nauru
Yangor
nauru -ana
Nepal, (el)
Ktmandu
nepals -esa
Nicaragua
Managua
nicaragenc -a
Nger, (el)
Niamey
niger -ina
Nigria
Abuja
nigeri -ana
Noruega
Oslo
noruec -ega
98
nom de lestat
capital
gentilici
Nova Zelanda
Wellington
neozelands -esa
Oman
Masqat
omanita
Pasos Baixos, (els)
Amsterdam
neerlands -esa
Pakistan, (el)
Islamabad
pakistans -esa
Palau
Melekeok
palau -ana
Panam
Panam
panameny -a
Papua Nova Guinea
Port Moresby
pap
Paraguai, (el)
Asuncin
paraguai -ana
Per, (el)
Lima
peru -ana
Polnia
Varsvia
polons -esa
Portugal
Lisboa
portugus -esa
Puerto Rico
San Juan
porto-riqueny -a
Qatar
Doha
qatari -ana
Regne Unit, (el)
Londres
britnic -a
Romania
Bucarest
romans -esa
Ruanda
Kigali
ruands -esa
Rssia
Moscou
rus russa
Shara Occidental, (el)
Al-Aaiun
sahrau
Saint Cristopher i Nevis
Basseterre
de Saint Cristopher i Nevis
Saint Lucia
Castries
de Saint Lucia
Saint Vincent i les Grenadines
Kingstown
de Saint Vincent i les Grenadines
Salom
Honiara
salomons -esa
Salvador, El
San Salvador
salvadorenc -a
Samoa
Apia
samo -ana
99
4. LXIC
nom de lestat
capital
gentilici
San Marino
San Marino
santmarins -esa
So Tom i Prncipe
So Tom
de So Tom i Prncipe
Senegal, (el)
Dakar
senegals -esa
Srbia
Belgrad
serbi srbia
Seychelles
Victoria
seychells -esa
Sierra Leone
Freetown
de Sierra Leone
Singapur
Singapur
singapurs -esa
Sria
Damasc
siri -ana
Somlia
Muqdisho
somali
Sri Lanka
Colombo
singals -esa
Sud-frica, Repblica de
Ciutat del Cap
sud-afric sud-africana
Sudan, (el)
Khartum
sudans -esa
Sucia
Estocolm
suec -a
Sussa
Berna
sus -ssa
Surinam
Paramaribo
surinams -esa
Swazilndia
Mbabane
swazi
Tadjikistan, (el)
Duixanbe
tadjik
Tailndia
Bangkok
tailands -esa
Tanznia
Dodoma
tanz -ana
Timor Oriental
Dili
timors -esa
Togo, (el)
Lom
togols -esa
Tonga
Nukualofa
tongals -esa
Trinitat i Tobago
Port-of-Spain
de Trinitat i Tobago
Tunsia
Tunis
tunisi -ana
100
nom de lestat
capital
gentilici
Turkmenistan, (el)
Aixkhabad
turcman -a
Turquia
Ankara
turc -a
Tuvalu
Vaiaku
tuvali -ana
Txad, (el)
NDjamena
txadi -ana
Txeca, Repblica
Praga
txec -a
Ucrana
Kev
ucrans -esa
Uganda
Kampala
ugands -esa
Uruguai, (l)
Montevideo
uruguai -ana
Uzbekistan, (el)
Taixkent
uzbek -a
Vanuatu
Port Vila
vanuatuenc -a
Vatic, (el)
Vatic
vatic -ana
Veneuela
Caracas
veneol -ana
Vietnam, (el)
Hanoi
vietnamita
Xile
Santiago
xil -ena
Xina, (la)
Pequn
xins -esa
Xipre
Nicsia
xipriota
Zmbia
Lusaka
zambi -ana
Zimbbue
Harare
zimbabus -esa
101
4. LXIC
4.4. NEOLOGISMES
La llengua pblica ha de reflectir les novetats lxiques o semntiques de
ls real. En este sentit, conv tindre en compte els neologismes (paraules
o significats nous) ms habituals.
Hi ha diverses opinions respecte de lentrada dels anomenats manlleus
o prstecs daltres llenges (de langls, sobretot). Hi ha qui pensa apel
lant a un cert purisme que s millor utilitzar els recursos propis de la
llengua abans que acceptar totes les novetats que vinguen de fora. Uns
altres aprofiten el regust per la novetat (per esnobisme, quasi sempre) i
preferixen incorporar al bagatge lingstic tota una srie de paraules o
nous significats que estan de moda.
La nostra proposta partix duna certa permissivitat en ls de manlleus,
sempre sense abusar-ne i seguint els criteris generals de coherncia. Per
tant, cal buscar lequilibri entre formes manllevades (prstecs) adaptantles a la pronunciaci valenciana (handbol, hoquei..., sense h aspirada) i
formes prpies de la llengua (rebedor per hall).
Daltra banda, si les paraules o expressions noves que entren en la llengua retraten millor la realitat o tenen ms fora emotiva o referencial per
a aconseguir lobjectiu comunicatiu, s millor no crear falsos arguments
puristes i acceptar sense ms aquelles noves paraules.
En este apartat, doncs, incloem una llista dels neologismes que hem
considerat tils des del punt de vista de la comunicaci, posant en primer
lloc lestrangerisme i a continuaci lequivalent en valenci. Cal fer referncia obligada a un dels treballs ms recents, el Vocabulari de neologismes
dels mitjans de comunicaci (AVL, 2007).
ace
aerobic
affaire
antidoping
102
punt directe
aerbic
afer
antidopatge
bacon
bac
basketball
bsquet, basquetbol
beefsteak
bistec
best seller
supervendes
boulevard
bulevard
boycott
boicot
break
trencament de servici
bricolage
bricolatge
bungalow
bungalou
bunker
bnquer
cabrio
cbrio
carrousel
carrusel
cassette
casset
cello
violoncel
chabacanera
xavacaneria
chandail
xandall
chapero
xapero
chauffeur
xfer, xofer
chip
xip
chipirn
xipir
cocktail
cctel
comic strip
cmix
comic
cmic
compact disc
disc compacte
coazo
conys
confetti
confeti
corpus
corpus
crpe
crep
curriculum
currculum
103
4. LXIC
104
customize
customitzar
cybercafe
cibercaf
derby
derbi
diskette
disquet
doping
dopatge
lite
elit
e-mail
adrea electrnica | missatge/correu electrnic
EURIBOR
eurbor
ferry
ferri
flash
flaix
footing
fting
forfait
forfet
gas-oil
gasoil
ghetto
gueto
goal average
diferncia de gols
gourmet
gurmet
graffiti
grafit
gremlin
gremlin
handball
handbol
handicap
handicap
hardware
maquinari
hijad
vel islmic
hit parade
llista dxits
hobby
afici
hockey
hoquei
intelligentsia
intellectualitat, intelliguntsia
interview
interviu
laser
lser
leader
lder
leasing
lsing
lifting
lfting
linier
linier
lockout
locaut
long play
disc de llarga duraci, elep
magazine
magazn
maillot
mallot
marketing
mrqueting
mass media
mdia
master
mster
meeting
mting
micheln
mitxel
naf
naf
offside
fora de joc, orsai
on line
en lnia
parapente
parapent
parking
prquing
pt
pat
peeling
pling
penalty
penal
pichi
pitxi
poster
pster
pre-match
avantmatx
puding
pding
puenting
salt de pont
rafting
rfting
rally
ralli
ranking
rnquing
rappel
rpel
105
4. LXIC
106
ravioli
ravioli
record
rcord
reprise
represa
rimmel
rmel
router
encaminador
rugby
rugbi
scanner
escner
scout
escolta
sheriff
xrif
shock
xoc
show
xou, espectacle
sketch
esquetx
slalom
esllom
slip
eslip
smoking
esmquing
snack
aperitiu
snob
esnob
snowboard
surf de neu
software
programari
spaghetti
espagueti
sponsor
espnsor
spot
espot
spray
esprai, polvoritzador
sprint
esprint
squash
esquaix
stand
estand
standard
estndard
status
estatus
stick
estic
stock
estoc
stress
estrs
suspense
suspens
sweater
suter
tabla de windsurf
planxa de vela
tamagotchi
tamagotxi
telebasura
teleporqueria, telefem
telemaratn
telemarat
teleprompter
teleapuntador
tennis
tenis
thriller
pellcula de suspens
ticket
tiquet
Tipp-Ex
tpex
tonadillero -a
tonadiller -a
toner
tner
trailer
triler
traveling
trveling
vedette
vedet
video
vdeo, videocasset
windsurf
surf de vela
windsurfer
windsurfista
yacht
iot
yo-yo
io-io
Selecci de paraules i expressions no adaptades:

allegro
au pair
balsero
chupinazo
107
4. LXIC
drag queen
foie gras
geisha
matre
marine
party line
pizza
rock
sex symbol
sushi
tonadilla
whisky
108
5. ANNEXOS
5.1. CALCS DE LANGLS

La traducci especfica per al doblatge requerix espontanetat laparena despontanetat dins de la convenci que s el doblatge mantenint
la fidelitat als continguts i la correcci de la llengua. Per fidelitat no significa calcar les estructures o cedir als falsos amics: conv evitar els calcs
que traslladen de manera a vegades errnia, a vegades poc natural, el sentit
del text original.
5.1.1. Literalismes i falsos amics

No es descarta una traducci ms literal; per en alguns casos, segons
el context, a vegades no s recomanable. Els exemples assenyalats volen
remarcar que hi ha altres traduccions possibles i que cal estar atents a la
forma ms adequada en cada cas.
5.1.1.1. Lxic
absurd No sempre es pot traduir literalment. Per exemple, a vegades t
el sentit de ridcul. That wig looks absurd on that man. Eixa peluca
queda ridcula en eixe home.
academic Es referix a qestions docents (academic year), per tamb
t el sentit de purament teric o sense aplicaci prctica. He has
made a very academic proposal for the project. Ha fet una proposta
molt poc realista per al projecte.
109
5. ANNEXOS
actual Amb el significat dexacte, veritable, autntic, real. No actual.

We didnt estimate the actual cost of the rehabilitation. No vam
calcular el cost real de la rehabilitaci.
actually No t sentit temporal. Sha de traduir per en realitat, realment, de fet We never know what does he actually think about it.
No sabem mai qu en pensa ell en realitat.
afraid A vegades no significa temor, sin dubte. s ms recomanable
traduir-lo per potser, em fa lefecte que, dubte que em sembla
que, com en lexemple segent. Im afraid they missed the point.
Em sembla que no ho van entendre. Potser no ho van entendre.
arena A ms de significar lespai on tenen lloc actes esportius o espectacles, pot tindre un significat figurat i traduir-se per esfera, sector,
escena Hes well known in the political arena. s molt conegut
en lesfera poltica.
arrest Ms correcte traduir-lo per detindre quan fa referncia al fet de
la detenci, que arrestar (circumscrit a largot militar). Larrest s una
pena de privaci de llibertat, generalment breu (house arrest/arrest
domiciliari). Were under arrest. Estem detinguts.
audition En lmbit teatral, musical, etc., t el significat de prova o
de presentar-se a una prova, com en lexemple segent: My friend
auditioned for a part in your play. El meu amic va fer una prova per
a un paper en la teua obra.
belong Pertnyer, per amb el significat de I belong here, vol dir s el
meu ambient, s el meu lloc. Hes always saying he doesnt belong
here. Sempre diu que ac se sent fora de lloc.
bet A vegades no significa aposta o apostar, sin que, amb un sentit
ms informal, pot referir-se a tria, elecci, opini My bet is the
president wont be reelected. Opine que el president no ser reelegit.
110
billion Mili de milions. Als Estats Units dAmrica significa mil milions. A vegades, cal traduir-lo per molts milions. The state has spent
billions of dollars on it. LEstat hi ha invertit molts milions de dlars.
britain Gran Bretanya inclou Anglaterra, Galles i Esccia, i tamb les
illes adjacents. United Kingdom inclou Gran Bretanya i Irlanda del
Nord. No s el mateix que la Bretanya, una regi francesa (Brittany).
British Britnic, britnica. No sha de confondre amb English: tots els
anglesos sn britnics, per no tots els britnics sn anglesos. They
carry out research on British women participation in the Second World
War. Duen a terme una investigaci sobre la participaci de les dones
britniques en la Segona Guerra Mundial.
canon T el sentit de cnon. The choir sang a canon. El cor va cantar
un cnon.
cannon Significa can. They shut the cannon from the fortress. Dispararen el can des de la fortalesa.
canyon T el sentit de cany (gorja, congost). We made a guided tour
along the canyon. Frem una excursi amb guia pel cany.
care about (valor transitiu). I dont care about gossip. No faig cas de
les xafarderies.
care for (valor intransitiu). He cares for his children. Cuida els seus fills.
copy Pot significar imitar en alguns casos. Everybody wants to copy her.
Tot el mn vol imitar-la. El context ens ajuda a precisar la traducci
ms adequada dun terme, ja que esta paraula t molts significats:
cpia, exemplar, nmero, imitaci...; copiar, fotocopiar, reproduir, imitar, rebre (en comunicaci radiofnica).
corporation Empresa, firma, agncia o companyia s la traducci
ms convenient segons els casos. He is the chairman of the corporation.
s el president de lempresa.
111
5. ANNEXOS
dear Conv buscar alternatives ms naturals i crebles que la traducci

literal estimat/-da, o fins i tot eliminar-la de la frase. Come here, dear.
Vine, tresor. Dear Michael, dont be so naughty! Ai, Michael, no
sigues tan pillet!
design Atenci al significat de projectar, estructurar, planificar, destinat a, en certs casos. A plan designed to solve the economic issues.
Un pla destinat a resoldre les qestions econmiques.
discuss Ms habitual amb el sentit de parlar, tractar, etc. Well discuss
your ideas for the party tomorrow. Dem comentarem les teues idees
per a la festa.
doctor El metge o la metgessa sn els termes correctes per a referir-nos als professionals de la medicina. Doctor, -a designa el grau
acadmic. We had to call the doctor. Vam haver de cridar el metge.
editor Redactor -a o director -a, quan parlem dun diari. She worked
as a news editor for fifteen years. Treball com a redactora en cap
durant quinze anys. I muntador -a si s un tcnic dimatge o so. The
two of them are sound editors. Els dos sn tcnics de so.
emergency Significa de salvament en certs contextos. She pilots our
emergency helicopter. Ella pilota el nostre helicpter de salvament.
Tamb cal parar atenci a la diferncia entre emergncia i urgncia.
Emergency exit. Eixida demergncia. Emergency service. Urgncies.
evidence Sha devitar el terme literal evidncia. s millor traduir-lo
per prova, confirmaci, verificaci, per tamb indicaci, pista.
They always miss the most tangible evidences. Sempre passen per
alt les proves ms palpables.
extremely Conv evitar labs dadverbis en -ment quan hi ha traduccions
ms recomanables, i triar alternatives ms naturals per a traslladar el
valor emftic del terme. The test was extremely difficult. La prova
va ser dificilssima/ dall ms difcil/molt difcil.
112
great No sempre la traducci de gran s la ms adequada. It was a great

election day. Va ser una jornada electoral magnfica.
hard Cal evitar lerror freqent de traduir hard per ladjectiu dur quan
t valor adverbial. Shes working hard. Treballa molt/de valent.
hate Conv traduir-lo per desagradaro detestar quan no indica odi,
per a evitar aix una traducci literal quan significa una acci o cosa
que no agrada. I hate to do it. Deteste fer-ho.
intelligence Referit a agncies dinvestigaci, conv traduir-lo per
informaci, secret o despionatge com ara intelligence agent/espia o
agent despionatge. She worked many years for the Intelligence Agency.
Va treballar molts anys per a lAgncia dInformaci.
learn A ms daprendre, pot significar assabentar-se, saber o informar-se. They have learned it thanks to the media. Ho han sabut
grcies als mitjans.
like Sha danar amb compte amb alguns significats molt concrets en
construccions com Thats more like it. Aix va millor. Val ms aix.
Aix magrada.
little Conv traslladar el seu valor de diminutiu i evitar la traducci
literal. Well buy a little house. Comprarem una caseta.
love El verb to love pot indicar agradar molt. I love dancing with her.
Magrada molt ballar amb ella.
maniac T el sentit general de boig o pertorbat, o el ms concret de
fantic o apassionat dalguna cosa. Hes a football maniac. s un
fantic del futbol.
office Quan es referix a un lloc, sovint es tracta dun despatx o un
estudi, i no duna oficina. If you want to speak with him, call him to
his office. Si vols parlar amb ell, telefona-li al despatx. A vegades, el
lloc a qu es referix est determinat per un context especfic. Doctors
113
5. ANNEXOS
office. La consulta dun metge. Lawyers office / bufet. Despatx

dun advocat.
officer La traducci oficial se circumscriu al llenguatge militar. Soon
hell become a police officer. Prompte ser policia. En altres casos es
referix a funcionari, policia, agent, delegat Shes a unions officer.
s delegada sindical.
option Abs de la traducci literal que cal evitar. In that case, he hadnt
no other option. En aquell cas, no va poder triar.
really Amb un valor adverbial conv evitar la traducci literal realment
i buscar alternatives. Her teacher is really nice. La seua mestra s
molt simptica. Amb valor dinterjecci expressa inters o sorpresa.
I tell you I cant stand her any more. Really? Tassegure que ja no la
suporte. De veres? / Ah, no?
theater Pot referir-se a sala de cinema als EUA. They found the body at
the old (movie) theater. Van trobar el cadver en el vell cinema. I amb
un s ms restringit, pot significar quirfan. She worked as theater
nurse for two years. Treball dinfermera de quirfan durant dos anys.
5.1.1.2. Construccions
EXPRESSIONS
by accident Significa per casualitat. We met in the police station by
accident. Ens trobrem en la comissaria per casualitat.
depend on Amb el significat de necessitar, val ms traduir-lo per haver
de fer s de o recrrer a, i no dependre o comptar amb. She has
to depend on her acquaintances. Ha de recrrer als seus coneguts.
I tamb t el significat de segons o dacord amb. Depending on the
weather, well fix the day of the picnic. Segons el temps, concretarem
el dia del berenar en el camp.
114
I mean Sempra per a aclarir o corregir un punt, una afirmaci, etc., es

pot obviar o substituir per una frase ms natural. I mean, its not as if
I be the boss here. Home, no s que jo siga el cap. / No s que jo siga
el cap, mentens?
I see Sha de traduir per un ja, ja ho entencIm afraid shes has
found another agent. I see. Ho lamente, ha trobat un altre
representant. Ja ho entenc.
make sure A vegades t el sentit de procurar o dna la pauta del que
cal fer. Well have to make sure hes not listening. Make sure youre not
late. Haurem de procurar que no ho escolte. No arribes tard, eh?
my God Conv evitar el Du meu i fer servir altres recursos expressius.
My God, shes really charming! Caram, s que s atractiva!
my name is Convenen ms les construcions em dic, em diuen, etc.,
perqu sn ms naturals. My name is Marc. Em diuen Marc.
thanks to s preferible traduir-lo per a causa de o per culpa de en
frases com ara: Thanks to his interference, we cant be friends no more.
Per culpa de la seua intromissi, ja no podem ser amics.
QESTIONS
adj+nom Cal evitar labs de lanteposici de ladjectiu. A vegades, pot
canviar el sentit de la frase. The poor man was seriously injured. El
pobre home va ser greument ferit. There are poor families in the center.
Hi ha famlies pobres en el centre.
orde de la frase La funci dinterpellaci conv collocar-la al principi
de la frase. Come here, John. John, vine ac.
to be+ger+pp Construcci que cal evitar, perqu es tracta dun anglicisme. No sha de traduir per estar+ger+pp, cal fer servir el present.
The meeting is being held at the main room. La reuni t lloc en la
sala principal.
115
5. ANNEXOS
5.1.2. Expressions que es poden ometre

En este apartat indicarem alguns exemples de pobresa expressiva o
labs de termes i recursos calcats de langls.
EXPRESSIONS
a kind of Cal evitar la traducci literal (una espcie de, una classe
de...) i buscar alternatives ms naturals. A kind of language we must
avoid. Eixe llenguatge lhem devitar.
I think Com en un altre cas que hem vist abans, la profusi del verb
think fa preferible que selimine del text, o que es canvie per una altra
construcci. I think hell do a great job, if they dont stop him. I think
the same. Jo diria que far un bon treball, si no li ho impedixen. Hi
estic dacord.
I wonder Amb el valor transitiu, expressa dubte. I wonder if theyll
understand our complaints. I wonder if the flight has arrived on schedule. No s si entendran les nostres queixes. El vol deu haver arribat
a lhora prevista?
well Com en el cas de I think o dear, conv no traduir-lo o buscar
substituts que donen naturalitat al dileg. Well, if you dont want to
tell us, well ask it someone else. Mira, si no ens ho vols contar, ho
preguntarem a una altra persona.
you know Cal evitar la traducci literal i buscar alternatives. Id never say
anything of the kind, you know. No diria mai res semblant, mentens?
QESTIONS
Falques/Question tag Un recurs freqent en angls que en molts casos
es pot suprimir. Shes always giving you directions on how to run your
business, isnt she? Sempre et dna instruccions sobre com dirigir el
teu negoci. No?
116
Gerundi No cal abusar dels gerundis en la traducci, tan freqents

en angls. There, wild animals lead a hard life, enduring incredible
hardships. All la fauna porta una vida difcil i suporta adversitats
inimaginables.
Interrogaci negativa La interrogaci negativa, que a vegades apareix
en angls, amb una certa freqncia requerix una resposta diferent.
You didnt want to suggest that, right? Yes. No volies insinuar
aix, veritat? No.
Possessius Tamb sn molt abundants en angls. Shan dometre en
certes frases, quan no siguen necessaris. My head aches. Em fa
mal el cap.
Pronoms personals Cal evitar-ne labs i usar-los noms quan siga
imprescindible o en casos dambigitat. I come to the park every
morning. Per I failed all the exams, she was a better student. Vinc
al parc tots els matins. Per Jo suspenia tots els exmens, ella era
millor estudiant.
5.2. TAULES DE CONVERSI DE MESURES

Un fet ineludible s que, per a poder traduir i adaptar els textos estrangers al valenci, cal fer tamb una traducci cultural, que comporta necessriament una traducci dels usos i costums del pas dorigen a la llengua
darribada, en el nostre cas, el valenci.
s en este sentit que hem cregut convenient incloure en el LEMAV
una taula dequivalncies que podrien facilitar la tasca del traductor i de
ladaptador.
Daltra banda, conv recordar que, en els pasos de cultura anglosaxona,
el punt, i no la coma, separa la part entera de la decimal.
117
5. ANNEXOS
CONVERSI DE GRAUS FAHRENHEIT A GRAUS CENTGRADS

Per a passar de graus Fahrenheit a graus centgrads hem daplicar les
frmules segents:
C= 5/9 (F - 32)
F= (9/5 C) + 32
Per tant:
F
-17,2
33,8
100
37,8
212
100

MILLES
Internacionalment:
En lactualitat (des del 1959): milla aria = milla nutica = 1.852 m
Als EUA:
Abans del 1946: milla aria = milla terrestre = 1.609 m
Entre 1946 i 1959: milla aria = milla nutica britnica = 1.853,248 m
AVIACI I MARINA
Els nucs sn les milles nutiques (o aries) que es recorren durant una
hora de navegaci.
1 nuc = 1 milla nutica o aria / hora
118
TALLES
Calcer infantil
Calcer adults
Vestits de dona
Camises dhome
EUA
EUROPA
15
17
18
19
20
25
12
30
37
40
10
43
12
45
36
12
42
18
48
14
36
15
38
16
41
119
5. ANNEXOS
TAULES DE LONGITUD, SUPERFCIE, AGRIMENSURA, VOLUM, PES I CAPACITAT

LINEAR MEASURES / LONGITUD
GRAN BRETANYA
1 inch (abrev. in; val. polzada)
2,54 cm
1 foot (abrev. ft; val. peu)
30,48 cm
1 yard (abrev. yd; val. iarda)
91,44 cm
1 furlong (abrev. f; val. estadi)
201,17 m
1 mile (val. milla terrestre)
1,609 km
1 millmetre
0.03937 inch
1 centmetre
0.3937 inch
1 metre
1 quilmetre
SQUARE MEASURES / SUPERFCIE
1 square inch (abrev. sq in; val. polzada quadrada)

1 square foot (abrev. sq ft; val. peu quadrat)
39.37 inches
1.094 yards
0.6214 mile
GRAN BRETANYA
929,03 cm2
0,836 m2
1 square rod
25,29 m2
1 square mile (abrev. sq mile; val. milla quadrada)

1 centmetre quadrat
1 metre quadrat
EUA
6,45 cm2
1 square yard (abrev. sq yd; val. iarda quadrada)
1 acre
EUA
40,47 rees
2,59 km2
0.155 square inch
10.764 square feet
1.196 square yards
120
1 quilmetre quadrat
1 rea
1 hectrea
SURVEYORS MEASURES / AGRIMENSURA
0.3861 square mille

247.1 acres
119.6 square yards
2.471 acres
GRAN BRETANYA
1 link
20,12 cm
1 rod
5,029 m
1 chain (abrev. ch)
20,12 m
1 quilmetre
CUBIC MEASURES / VOLUM
1 cubic inch (abrev. cu in; val. polzada cbica)
EUA
49.7 chains
GRAN BRETANYA
EUA
16,387 cm3
1 cubic foot (abrev. cu ft; val. peu cbic)
0,028 m3
1 cubic yard (abrev. cu yd; val. iarda cbica)
0,765 m3
1 register ton
2,832 m3
1 centmetre cbic
0.061 cubic inch
1 metre cbic
35.315 cubic feet
WEIGHT / PES
1 grain (val. gra)
GRAN BRETANYA
EUA
0,0648 g
1 dram (abrev. dr)
1,77 g
1 ounce (abrev. oz; val. ona)
28,35 g
1 pound (abrev. lb; val. lliura)
453,6 g
1 stone (abrev. st)
6,348 kg
121
5. ANNEXOS
1 quarter (abrev. qr)

1 hundredweight (abrev. cwt; val. quintar)
1 cental (val. quintar)
1 ton (abrev. t; val. tona)
12,7 kg
50,8 kg
45,36 kg
1.016 kg
907,18 kg
1 gram
15.4 grains
1 quilogram
2.2046 pounds
1 quintar
220.46 pounds
1 tona
0.9842 ton
MEASURES OF CAPACITY / CAPACITAT / LIQUID / LQUIDS GRAN BRETANYA
1.1023 tons
EUA
1 gill
0,142 l
0,118 l
1 pint (abrev. pt; val. pinta)
0,57 l
0,473 l
1 quart
1,136 l
0,946 l
1 gallon (abrev. gal; val. gal)
4,546 l
3,785 l
1.76 pints
2.11 pints
0.22 gallon
0.26 gallon
1 litre
DRY / RIDS
GRAN BRETANYA
EUA
1 peck
9,092 l
8,81 l
1 bushel
36,36 l
35,24 l
1 quarter
290,94 l
1 dry pint
0,550 l
1 dry quart
1,1 l
0.1099 peck
0.1135 peck
1 litre
122
5.3. RIQUESA EXPRESSIVA

En la producci audiovisual hi ha una srie de paraules que es repetixen
molt. Aix fa que sovint es perden les capacitats expressives de la llengua, de tal
manera que es cau en lanomenat tpic periodstic. Des dac volem fomentar
ls de sinnims genuns que ajuden a enriquir i donar fludesa al llenguatge.
La primera entrada, en negreta, s la paraula que susa ms sovint i les
altres sn algunes alternatives possibles.
5.3.1. Verbs
Abaixar-se, acatxar-se, ajocar-se, ajupir-se, aponar-se, emponar-se,
Aconseguir, arribar a, assolir, obtindre.
Allucinar, desbarrar, delirar, flipar.
Anar-sen, desaparixer, escampar el poll, escampar la boira, esfumarse, fofar, fotre el camp, pegar a fugir, pirar, pirar-se-les, tocar el dos.
Apegar, adherir, encolar, enganxar, engomar.
Arribar, aplegar.
Bonegar, cantar les quaranta, estirar les orelles, marmolar, renegar,
renyar, sermonejar.
Comenar, emprendre, mamprendre, iniciar, encetar.
Contagiar, apegar, encomanar.
Desanimar-se, desmoralitzar-se, desunflar-se.
Descobrir, desvelar, esbrinar, localitzar, trobar.
Disfrutar, fruir, aprofitar, assaborir, delectar-se, divertir-se, gaudir,
paladejar, passar-sho b, recrear-se; tindre bona salut, tindre una
bona posici.
Dormir, clapar, fer nones, fer non non, xafar lorella.
Embogir, trastocar-se, trastornar-se, pegar-li un tro el cap, ratllar-se.
Embrutar, empalustrar, empastifar, empastrar, enviscar.
123
5. ANNEXOS
Endevinar les intencions, calar, filar, guipar.

Endossar, encolomar, penjar el mort.
Enfadar-se, cabrejar-se, disgustar-se, emprenyar-se, enfurir-se, mosquejar-se, posar-se de mala llet, posar-se com una fria, pujar-sen per les
parets, traure foc pels queixals, estar que bufa.
Enganyar, prendre el pl, quedar-se amb alg.
Escapar-se, fugir, escapolir-se, eixir-sen.
Espantar (els animals) aixar, escarotar.
Esvarar, esgolar-se, patinar, lliscar, relliscar.
Fer. En este cas no donem alternatives, ja que la llista s molt extensa.
El que proposem s que no en fem un s abusiu i busquem la precisi
lxica. Possibles opcions segons el context: elaborar, efectuar, dur a
terme, fabricar, crear, realitzar, construir, produir, dissenyar, executar,
arreglar, cuinar, recrrer, adaptar-se, esforar-se, tindre lloc, etc.
Ficar, clavar, introduir.
Fingir, dissimular, fer com que, fer vore que.
Furgar, dotorejar, escodrinyar, furonejar, fussar.
Gitar-se, deixar-se caure, recolzar-se, estirar-se, colgar-se, jaure.
Guardar, alar, desar.
Importar, interessar.
No timporta, no s cosa teua, no et claves on no et demanen.
No mimporta, ms igual, tant ms, tant se men dna, tant se val,
tant se men fot.
Intentar, mirar de, procurar, provar de, tractar de.
Lamentar, penedir-sen.
Ho lamente, disculpam, em dol, em sap greu, em sap mal, ho sent,
llstima, perdonam.
Marejar, atabalar, atalbar, atarantar, atordir, torbar.
124
Molestar, destorbar, emprenyar, fer la col, fer la figuereta, fer la guitza,

fer la punyeta, fotre, incomodar, picar, punxar.
Malgastar, balafiar, dilapidar, malversar, tirar la casa per la finestra.
Morir, anar-sen a laltre barri, anar-sen a laltre mn, anar-sen al clot,
arribar-li lhora, dinyar-la, faltar.
Pegar, apallissar, atonyinar, cascar, tocar la corfa, tocar la pell.
Perdre el control, passar-se de rosca, eixir-sen de mare.
Pressionar, coaccionar, fer pressi, forar, insistir.
Provocar, picar, punxar.
Rebellar-se, rebotar-se.
Recordar, fer memria, fer pensar, vindre al cap.
Reparar, arreglar, apanyar, adobar.
Reprimir-se, tallar-se, mossegar-se la llengua, privar-se, contindres.
Reprotxar, refregar, retraure.
Riure, badar-se de riure, baquejar-se de riure, encanar-se, pixar-se
de riure.
Rondar, bambar, caminar sense rumb, vagarejar.
Soltar, amollar, deixar anar.
Treballar, pencar.
Treballar molt, esforar-se, suar la cansalada, suar la camiseta, treballar
com un burro, treballar com un desgraciat.
Treballar poc, fer el gandul, fer el gos, gandulejar, no fer ni brot, rascarse la panxa, tirar-se la manta al coll.
Trencar-se, petar-se.
Usar, emprar, fer servir, utilitzar.
Xafardejar, dotorejar, furonejar, tafanejar.
125
5. ANNEXOS
5.3.2. Substantius
Atzucac, carrer, carrer sense eixida, cul de sac.
Bogeria, animalada, barbaritat, bestiesa, desficaci, desgavell, despropsit.
Busca, cerca, indagaci, investigaci, rastreig, recerca.
Calbot, carxot.
Calor, basca, calda.
Canalla, bergant, brtol, barrabs, brivall, cafre, desgraciat, gamberro,
malfactor, malvat, morral, pocavergonya, tru.
Cansament, abatiment, cansera, decament, esgotament, fatiga.
Colp, coca, nyespla, topada, trompada, xufa.
Colp de peu, puntell.
Colp de puny, bocinada, punyada.
Comboi, alegria, entusiasme, illusi, festa.
Desig, nsia, deler, deliri.
Desaige, desgus.
Diners, cacaus, cals, caragols, pasta, peles.
Disgust, batistot, bot.
Dolor, alifac, xacra.
Embolic, cacau, canyaret, caos, cartapell, complicaci, confusi, contratemps, desgavell, enrevessament, maremgnum.
Empastre, bunyol, pegot, pfia.
Engany, ardit, astcia, bola, enganyifa, estratagema, farsa, mentira,
trampa, truc.
Error, cagada, equivocaci, equvoc, ficada de pota, ficada de gamba,
lapsus, malents, pfia.
Esportives, espardenyes, sabatilles, vambes.
126
Esquerda, badall, clevill, clivell, clivella, escletxa.

Estupidesa, animalada, bestiesa, desbarat, desficaci, desgavell, disbarat,
favada, poc trellat, ximpleria.
Frontera, faana, fatxada.
Home del sac, butoni.
Inquietud, desfici, neguit.
Insult, paraulota, renec.
Malifeta, barrabassada, maldat.
Mincia, bagatella, borumballa, futilesa, menuderies.
Molt, animalada, fotracada, fotralada, morterada, muntonada, tafarrada, pila.
Oix (ois), fstic, repugnncia.
Safata, font, plata, fritera.
Sesta. Fer una sesta, una becada, una becaina, becar, estirar-se, deixarse caure, tombar-se.
5.3.3. Adjectius
Adulador, llepaculs, llep.
Antiptic, brfec, esguits, groller, grosser, pudent, sec.
Boig, desficaciat, destarifat, destrellatat, estar com una cabra, estar
tocat de lala, estar tocat del bolet, estar tocat del perol, estar mal de
la perola, faltar-li un bull, faltar-li un reg, grillat, guillat, sonat.
Borinot, atarantat, atrotinat, tarambana, trompellot.
Cansat, baldat, esgotat, defallit, desmadeixat, estar fet pols, estar
grogui, rebentat.
Covard, balstia, cagarri, cagarrina, cagarris, cagat, cag, gallina, merda,
poregs, poreguita.
127
5. ANNEXOS
Delator, acuseta, espieta, llep.

Desocupat, parat, aturat.
Despistat, desents, desmenjat, fer-se el llonguis, fer-se el sord, fer-se
el suec.
Enfadat, cabrejat, disgustat, mosquejat.
Escarransit, escanyolit, esqueltic, esquifit, fideu, mitja merda, poca
cosa, raqutic.
Espavilat, astut, despert, eixerit, estornell, guilopo, intelligent, llest,
paixarell, saberut, viu.
Fanfarr, cregut, farruc, devanit, milhmens.
Fantstic, allucinant.
Fava, alfics, bacora, bajoca, benet, bleda, cap de suro, dessubstanciat,
moniato, panoli, terrs, tros de soca.
Guapo, atractiu, ben plantat, polit.
Manifesser, endrecer.
Orgulls, arrogant, bufanvols, desvanit, pagat, presumptus, satisfet.
Primmirat, fetiller, melindrs.
Ridcul, coent, cursi, estrafolari, extravagant, grotesc.
Simptic, agradable, amable, cordial, gracis, salat.
Xafarder, dotor, fur, tafaner.
Xarrador, cascador, conversador, cotorra, parlador, romancer, traca,
xarraire, xitxarra.
5.3.4. Adverbis, preposicions, conjuncions

a) De temps
Abans, ads, fa un moment.
A boqueta nit, a boqueta de nit, a poqueta de nit, a la caiguda del sol,
al capvespre.
128
A deshora.
A hora.
A hores dara, a lhora dara.
A la curta.
A la llarga.
A les tantes.
A mitjan mat (o vesprada, nit, abril, etc.)
Ara i ads, sovint.
A vegades, de vegades, a voltes.
En acabant, desprs, tot seguit.
Sempre, a cada moment, a tota hora, a totes hores, seguit seguit.
b) De quantitat
Molt, en abundncia, a tutipl, a base de b, a la gana, a manta, a
cabassades, a cabassos, a grapats, a munt, a pilades, bona cosa, en
quantitats industrials.
Un poc, una miqueta.
Ple, a caramull, a cormull, a corull, a corumull.
c) De manera
A arrapapeus, a gatameu, de quatre peus, de quatre potes, gatejant.
A bacs.
A cegues.
A contracor, de mala gana, a desgana.
A contrapl, a repl.
A espai, a poc a poc, xino-xano.
A espentes i redolons (amb dificultats).
A fosques, a les fosques.
A genollons, de genollons.
A la babal, arreu.
Al be.
129
5. ANNEXOS
A males penes.
A mos red.
A pesar de, malgrat, encara que, tot i que, a despit de, a desgrat de.
A pols (alar una cosa a pols o guanyar-se una cosa a pols).
A rebolcons, a redolons.
A remulla, en remull.
Amb presses i corregudes.
Damagat , damagatotis, destranquis.
De fit a fit.
De gaid, de costat.
De gom a gom.
De pressa, a cent per hora, a tot drap, a tot rem, a tot vent, a tota
castanya, a tota mquina, a tota paleta, a tota marxa, a tota pastilla,
a tota velocitat, a tota virolla.
De rapafuig, a corre-cuita, de raspall.
De repicam el colze, de xavo, de por, dupa, de categoria.
De retruc, de rebot.
De soca-rel.
De tos.
De tot cor.
De totes totes, amb tota seguretat.
De valent.
Rpidament, en un bot, en un bufit, en un tres i no res.
Fil per randa, fil per agulla, amb pls i senyals.
In fraganti.
Ni fet a mida, ni fet dencrrec.
Ni pintat.
Pensat i fet.
Per damunt damunt.
Sense trellat ni forrellat, sense solta ni volta.
130
5.3.5. Interjeccions i recursos expressius

a) Dubte
s que...
El cas s que...
Home...
Dona...
De fet...
Daix...
Dall....
Mira...
Vols dir...
Vull dir...
b) Interpellaci
Tu!
Escolta!
Qu fas?
I qu?
On vas tu?
Qu vols!
c) Desacord
S, home!
S, dona!
I qu ms?
Corre, vs!
Au, corre, vs!
Au, vinga!
Vs i fila
131
5. ANNEXOS
Au!
I ara?
Para el carro!
I una porra!
I una mec!
I una mel!
I una merda que plou!
Arri haca!
De cap manera!
Ah, no!
Daix res!
Ni pensar-ho ni somiar-ho!
Ni parlar-ne!
Aix faltava.
Aix podem fer.
Aix s que no!
Creu-tho!
Qu dius?
Calla!
Puja ac dalt i vors Pars.
Tat que neva!
I una llet!
Tu flipes!
Tu allucines!
No ni poc!
No ni ca!
d) Sorpresa
Ah!
Eh!
132
Eu!
Hola!
Hola, Pol!
Ostres!
Carai!
Caram!
Com?
Qu dius?
Qu dius tu ara?
S, home!
S, dona!
No fotes!
Per, tu qu thas pensat?
Vaja!
Ala!
Ala, Manel!
Ala, morro!
Guaita!
Contra!
Recontra!
La mare que va!
La mare que el va parir!
Redena!
Redeina!
Mecsson deina!
Redell!
Fotre!
Refotre!
Mira per a on!
Xe!
133
5. ANNEXOS
Ai, cabs!
Fosca!
Nyas, coca!
Jas, coca!
d) mfasi
Mare meua!
Ai, mare!
Du del cel!
A gosades...!
Ausades...!
A gosades ma vida!
Que fort!
Que guai!
Que massa!
e) Silenci
Calla!
Calleu!
Silenci!
Que calles!
Mut!
Mut i a la gbia!
Mut i callosa!
Mutis!
Prou!
f) Fstic
Ecs!
Uix!
Quin oix!
134
Quin fstic!
Que repugnant!
g) Assentiment/acord
S, s...
Ja...
Fantstic!
Perfecte!
I tant!
I tant que s!
Per descomptat!
Naturalment!
Dacord!
Equiliqu!
Aix mateix.
Exacte, exactament.
En efecte, efectivament.
Per descomptat.
I tant!
I tant que s!
Naturalment!
Ja ho crec!
Est clar!
Ja ho veig, ja!
Justa la fusta!
Tu dirs!
No cal dir-ho!
Entesos!
Veges!
Veges tu!
Ca!
135
5. ANNEXOS
h) Reprovaci
Ai, ai, ai! (entonaci ascendent)
Mira, mira que...
No anem b!
Malament!
En portars!
Cobrars!
i) Situaci compromesa
Ui, ui, ui...
Ai, ai, ai... (entonaci descendent)
Ai, mare!
Ai, Du meu!
Un poc ms i...
De poc no...
De miracle...
j) Prevenci/avs
A espai!
Alerta!
Atenci!
Compte!
Vigila!
k) Dolor
Ai!
Quin mal!
Quin dolor!
136
l) Encoratjament
Va!
Au, va!
Vinga!
Va, vinga!
Vinga, va!
Anem!
nim!
En marxa!
Avant!
Tira!
Tira-li!
Tira-li, Mart!
m) Imprecacions
Malparit!
Bord!
Desgraciat!
Cabr!
Canalla!
Puta!
Bandarra!
La mare que el va parir!
Fill de sa mare!
Fill de puta!
Cafre!
Morral!
Csson dena! Caguen dena!
Merda!
137
5. ANNEXOS
Redena!
Redeina!
Diantre!
Rediantre!
Redell!
Hstia! Hstic! Hosti!
Collons!
Recollons!
Caracollons!
Torracollons!
Fill de satans!
Gandul!
Mala bstia!
Pend!
Barrabs!
n) Salutaci
Hola!
Com va!
Com va aix?
Com va tot?
Bon dia!
Qu fem?
Com anem?
138
5.3.6. Noves acceptacions lxiques

No volem deixar dincloure una llista de paraules que, durant un temps,
han estat relegades de lestndard valenci i en els ltims anys han anat
acceptant-se en els diccionaris normatius i en els mitjans de comunicaci.
En alguns casos, han esdevingut les formes preferibles, ja que sn les ms
conegudes i usades per la poblaci en general, i complixen amb lobjectiu
ms important dels mitjans de comunicaci: la comunicabilitat.
agilitzar
alabana
barra (taulell)
caldo
carrera (cursa)
carret (rodet)
ceguera
clero (clergat)
colar-se (cua)
curaci
dentfric
desenroscar (descaragolar)
entarimat (cadafal)
entrega
estant
fer front a
gamberro
influncia
lideratge
matxo (mul)
melanclic
mentres
139
5. ANNEXOS
misto
mitat
moneder
orde (ordre)
palissa
parentesc
personar-se
promocionar
quadro
suposar (comportar)
tamany
tartamudeig
tartamudesa
tartamut
trago (glop, tirada)
trasto
variu (varia)
verdader
xocolate
5.4. DUBTES FREQENTS

En este apartat presentem una llista de paraules i estructures que apareixen en els mitjans audiovisuals que presenten algun problema. La majoria
sn calcs del castell. Evidentment ac no estan tots els casos conflictius,
per s els ms freqents.
*a corda de corda. Rellotge de corda.
*a diari cada dia, diriament. s una faena que fem cada dia.
*a reacci de reacci. Motor de reacci.
*a fi de comptes al capdavall, al cap i a la fi, fet i fet, ben mirat. No
poses ms arrs, al cap i a la fi noms en som quatre. s intil patir, ben
mirat aix no t cap importncia.
140
*(un) ajustament de comptes venjana, revenja. Lha mort per

venjana.
*ajustar comptes passar comptes. s lhora de passar comptes.
*a ligual que igual que, a ligual de, duna manera igual a la de, de
la mateixa manera que, com. Ballava igual que un estaquirot.
*a lorde a les seues ordes. A les seues ordes, senyora!
*a no ser que llevat que, si no s que, a menys que, tret que... Si no
s que fa mal oratge, vindr. Llevat que faa mal oratge, vindr.
*al respecte sobre aix, referent a aix, respecte a aix, pel que fa
al cas... No em van dir res sobre aix.
*amb respecte a respecte a, pel que fa a, quant a. Pel que fa a all
que em vas explicar...
*Any Nou Cap dAny. Celebrarem la nit de Cap dAny amb els amics.
*arrel de arran de. Arran daquell accident, li fa mal la cama.
*atemptat a atemptat contra. Aix s un atemptat contra la salut
pblica.
*averiguar arribar a saber, saber, descobrir, investigar, vore, esbrinar.
Hem dinvestigar lorigen de la infecci.
*bolso bossa, bossa de m, bossa de viatge. Mhe deixat la bossa de
m en casa.
*bsqueda busca, recerca, cerca. La brigada ha reprs la busca dels
excursionistes perduts. La policia ha ems una orde de cerca i captura
(o de crida i cerca).
*callar-se callar. Calla i fes faena. Per: Callar-se alguna cosa.
*caures caure. Pobre xiquet, ha entropessat i ha caigut.
*colilla burilla (o punta de cigarret). No llances la burilla a terra.
*corba (de carretera) revolta, revolt. Esta carretera est plena de
revoltes.
141
5. ANNEXOS
*de quan en quan, de volta en quan de tant en tant, a vegades,

de vegades, a voltes, adesiara. Li agrada menjar all i pebre de tant
en tant.
*de que que. No tenien ni idea que havien ajornat la reuni.
*des de que des que. Des que te nanares que no thavia vist.
*diferent a diferent de. Les dos cpies sn diferents de loriginal.
*durader durador. Han mantingut una relaci poc duradora.
*en certa mida en certa manera, dalguna manera. En certa manera
la seua explicaci s correcta.
*en motiu de amb motiu de. Han fet una festa amb motiu del seu
aniversari.
*en quant a quant a, pel que fa. Pel que fa a eixe tema no hi ha res
a dir.
*enxufar connectar, endollar. Encara no he connectat lordinador nou.
*enxufat tindre contactes, influncies, padrins, estar recomanat.
Eixe ha aconseguit la faena perqu t padrins.
*event esdeveniment, efemride, succet, fet, fita. El viatge a la lluna
s tot un esdeveniment.
*gust a gust de. El caramel que mhas donat fa gust de mel.
*insertar inserir. Inserix algunes fotografies en el document.
*lmpara llum. Encendr el llum del sal.
*medir mesurar. El campanar mesura trenta metres.
*medir amidar. Han amidat el solar que hi ha als afores del poble.
*medir apamar. Hem apamat la tela i no en tenim prou.
*medir fer. La casa fa sis metres dample per vint de llarg.
*menys mal sort que, encara sort. Encara sort que no ho has fet.
*nit bona, nit vella nit de Nadal, nit de Cap dAny.
142
*noms + verb a penes, tan bon punt, tan prompte com, aix que. A
penes vam eixir, va comenar a ploure. Tan prompte com vindr, posar
larrs a coure.
*no poder amb no aguantar. No aguanta lolor del vi.
*olor a olor de. Fa olor de roses.
*Pap Noel Pare Noel.
*pel contrari al contrari, per contra. Ahir nrem moltes en la reuni;
hui, per contra, en som poques
*per suposat per descomptat, naturalment, evidentment, sens
dubte, no cal dir-ho, com sempre. Sens dubte eixe llibre el trobars en
la biblioteca.
*polvos maquillatge, coloret, plvores.
*por a por de. T por de la foscor.
*posar de relleu posar en relleu, destacar. El director va destacar el
bon treball de les alumnes.
*precs (obligatorietat) necessari. s necessari que vingues.
*primer de res primer de tot, abans que res, abans de res, abans de
tot. Primer de tot cantarem una can.
*promig, mitja mitjana. La mitjana daprovats s molt alta.
*pulveritzar polvoritzar. Amb un colp ha polvoritzat la pedra. Han
polvoritzat amb insecticida les plantes del jard.
*quant abans millor com ms prompte millor, al ms prompte possible, tan prompte com pugues. Com ms prompte li ho digues millor.
*Qu tal? Com va? Com va aix? Com ests? Qu fem? Com anem?
*recolzar donar suport, fer costat. Li van donar suport durant la
campanya electoral. Per: Les seues idees recolzen sobre una bona base.
*redada batuda. La policia va fer una batuda en el bar del cant.
143
5. ANNEXOS
*reemprendre reprendre. El debat sobre els pressuposts es reprendr

dem
*reflexar, reflectar reflectir. Lespill reflectix la teua imatge.
*reinsertar reinserir. Han fet un programa per a reinserir els delinqents.
*reps a reps de. Farem un reps de les notcies del dia.
*respecte a mi quant a mi, pel que es referix a mi. Pel que es referix
a mi, sc de la mateix opini.
*retrs endarreriment, retard. El tren porta un retard de mitja hora.
*riures riure. Tota la gent reia en la festa. (s pronominal quan equival a burlar-se Tota la gent es reia dell en la festa.)
*segur (de vida, de casa...) assegurana. Lassegurana de la casa
em costa un dineral.
*segur (mecanisme) fiador (armes de foc), passador, tanca, piu de
seguretat. El policia porta larma amb el fiador posat.
*subsanar solucionar, superar, resoldre, arreglar. Encara no hem
resolt el problema dels horaris.
*tabic env, separaci, paret, barandat. Han separat la sala amb un
env.
*taula de surf planxa de surf.
*tindre lamabilitat fer el favor. Em faries el favor dacostar-me la
cadira?
*tindre que haver de. Hem de comprar pa per als berenars.
*vors... mira..., el cas s que... Mira, la notcia encara no sha fet
pblica. El cas s que la notcia encara no sha fet pblica.
*varis alguns, diversos, uns quants. Va cantar algunes vegades.
*vertit abocament. En esta zona est prohibit labocament de residus
lquids.
*xino xins. Estic fent un curs de xins.
144
5.5. GUIA DUSOS PREFERENTS EN LA RETOLACI

La comunicaci audiovisual no solament est basada en el suport oral,
sin que tamb presenta contextos en qu forosament apareixen elements
escrits. s el cas de la titulaci que acompanya la imatge i la locuci: rtols
com ara sumaris, localitzadors (com per exemple Valncia, hui), faldons
(en plats, o siga, quan la imatge tapa el presentador mentres se lescolta),
mosques amb lavan dalgun programa... que tenen una duraci determinada, o daltres, com el tquer (banda informativa, retolaci a peu de
pantalla, que apareix de manera continuada), que s constant.
Per esta ra, hem considerat pertinent incloure en el LEMAV lapartat
segent, en el qual aportem una guia dusos preferents i homogenis per als
textos escrits que acompanyen laudiovisual (retolaci de pellcules inclosa).
Cal tindre en compte que a estes remarques shan dafegir les que coincidixen amb el model oral que descrivim en el treball i que considerem que
no cal repetir en esta guia, com els segents: hmens, pediatre, analiste,
discs, foscs, meua, ac, este, eixe, huit, nadar, xarrar, red, fenoll, complit,
oferit, sigut, tindre, servisc, cantara, diguera, spien..., i el lxic preferent
especificat en lapartat corresponent.
ACCENTS
Paraules acabades per -s (participis, gentilicis i adjectius), - o -n:
portugus, inters, perms, corts; caf, al, am, Merc; pretn, comprn, edn... Per: Novetl, qu, perqu.
Els ordinals, si escau, cinqu, sis, set... (amb coherncia amb les
respectives abreviatures).
Els infinitius acabats en -ixer, -ncer i -nyer: conixer, parixer,
convncer, empnyer, estrnyer...
Els imperfets dindicatiu fiem/fieu, diem/dieu, riem/rieu... i de
subjuntiu: frem/freu.
Algunes paraules com ara: terratrmol, psol, crcol, trbol... (Compte,
per: estmac, crvol, crrer).
145
5. ANNEXOS
GRAFIES
Paraules amb el dgraf tl: espatla, guatla, titlar, vetlar... Per: bitllet,
ratlla, rotllo, butllet...
VERBS INCOATIUS
patisc, patixes, patix, patim, patiu, patixen
CONVENCIONS
Conv usar el signe dinterrogaci (i dadmiraci) tant al principi com
al final de les oracions corresponents.
146
6. BIBLIOGRAFIA
6.1. BIBLIOGRAFIA GENERAL

Acadmia Valenciana de la Llengua (2006): Diccionari ortogrfic i de pronunciaci del valenci, Valncia, Publicacions de lAcadmia Valenciana de
la Llengua.
Acadmia Valenciana de la Llengua (2006): Gramtica normativa valenciana,
Valncia, Publicacions de lAcadmia Valenciana de la Llengua.
Acadmia Valenciana de la Llengua (2007): Vocabulari de neologismes dels
mitjans de comunicaci, Valncia, Publicacions de lAcadmia Valenciana
de la Llengua.
Agost, Rosa (1999): Traduccin y doblaje: palabras, voces e imgenes, Barcelona, Ariel.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926-1962): Diccionari catal-valenci-balear
(DCVB), Palma, Ed. Moll, 10 vols. [Edici en lnia: http://dcvb.iecat.net]
Amadeo, Imma; Sol, Jordi (1996): Curs prctic de redacci, Barcelona, Columna Edicions.
Badia, Jordi; Casellas, David; Marquet, Llus (1998): Resolguem dubtes, Valncia, 3 i 4.
Badia i Margarit, A. (1994): Gramtica de la llengua catalana. Descriptiva,
normativa, diatpica, diastrtica, Barcelona, Enciclopdia Catalana.
Bassols, Margarida; Rico, Albert; Torrent, Anna M. (eds.) (1997): La llengua de
TV3. Barcelona, Empries.
147
6. BIBLIOGRAFIA
Bernat, Francesc; Fav, Xavier (1992): La llista de la RTVV (1990): Estudi

lexicogrfic, dins J. Sol (ed.), Sobre lexicografia catalana actual, Barcelona, Empries, pp. 75-121.
Bibiloni, Gabriel (1997): Llengua estndard i variaci lingstica, Barcelona,
3 i 4, pp. 109-145.
Bollet de la Secci de Llengua i Lliteratura, Editorial Real Acadmia de Cultura
Valenciana, nm. 1 (2001), nm. 2 (2004), nm. 3 (2010).
Boronat i gisbert, J. (2002): Introducci a la fonologia valenciana, Valncia,
Editorial Lo Rat Penat.
Casals, D. (2003): El catal en antena. Vint anys construint el model lingstic
de Catalunya Rdio, Benicarl, Onada Edicions.
Casanova, Emili (1990): Elements per a una proposta lxica, dins A. Ferrando (ed.), La llengua als mitjans de comunicaci, Valncia, Universitat
de Valncia IIFV, pp. 101-147.
Catalunya Rdio (2001): Orientacions lingstiques, Barcelona, Catalunya
Rdio. [Document ds intern]
Chaume, Frederic (2003): Doblatge i subtitulaci per a la TV, Biblioteca de Traducci i Interpretaci 8, Eumo Editorial, Universitat Pompeu Fabra, Universitat Autnoma de Barcelona, Universitat de Vic, Universitat Jaume I.
Chaume, Frederic; Agost, Rosa (eds.) (2001): La traduccin en los medios
audiovisuales. Castell, Publicacions de la Universitat Jaume I.
Colomina, Jordi (1995): Els valencians i la llengua normativa, Alacant, Generalitat Valenciana Institut de Cultura Juan Gil-Albert.
Coromina, E. (1991): El 9 Nou. Manual de redacci i estil, Vic, Eumo Editorial.
(2008): El 9 Nou / El 9 TV. Manual de redacci i estil, Vic, Eumo Editorial.
Coromines, Joan (1971): Sobre lelocuci catalana en el teatre i en la recitaci, dins Lleures i converses dun filleg, Barcelona, Club Editor.
Cuenca, M. J. (1989): Sobre el catal als mitjans de comunicaci de massa,
dins Vicent S alvador, Teletextos, Valncia, Universitat de Valncia,
pp. 121-150.
148
DGPL (1998): Curs de correcci de textos orals i escrits. Prctiques autocorrectives, Vic, Eumo.
Diccionari castell-catal, Barcelona, Enciclopdia Catalana. [3a ed., 1997]
Diccionari catal-castell, Barcelona, Enciclopdia Catalana, 1987. [4a ed.,
2005]
Diccionari de la llengua catalana (DIEC), Barcelona, IEC, 1995. [2a ed., 2007]
Diccionari del catal colloquial: dubtes davant del micrfon, Barcelona, Grup
Flaix, Enciclopdia Catalana.
Diccionari Ortogrfic Valenci-Castell i Castell-Valenci, Valncia, Real
Acadmia de Cultura Valenciana, 2005.
Diccionari valenci, Alzira, Bromera Generalitat Valenciana IIFV, 1995.
[2a ed., 1996]
Dol, M. (1997): Llengua i mitjans de comunicaci al Pas Valenci. La
importncia dels mitjans de petit abast, dins Actes de les V Jornades
de Sociolingstica, Comunitat Lingstica i Espais Comunicatius, Alcoi,
Gabinet Municipal de Normalitzaci Lingstica, Ajuntament dAlcoi,
pp. 77-105.
Domnech, J. Llus; Garcia Perales V. F.; Buchon, J. C.; Bosch, J. I.; Castellano, E.
(2002): Diccionari bsic de la comunicaci, Valncia, Nau Llibres.
Douro, Miguel (coord.) (2001): La traduccin para el doblaje y la subtitulacin, Madrid, Ctedra.
Drou, Pere (2000): Llibre destil dEl Punt. Girona, Hermes Comunicacions.
[Exemplar multicopiat]
El catal a TV3: llibre destil, TVC, Barcelona, TVC, Comissi de Normalitzaci
Lingstica, Edicions 62, 1995.
El Doblatge: http://www.eldoblatge.com/
El Peridico de Catalunya (2002): Llibre destil. Barcelona, Editorial Primera Plana.
Els verbs valencians, Alzira, Edicions Bromera, 1995.
Ferrando, Antoni, i altres (1986): Invitaci a la llengua catalana, Gregal llibres,
Valncia, pp. 285-292.
149
6. BIBLIOGRAFIA
Ferrando, A. (1990): Elements per a una proposta fontica, dins A. Ferrando (ed.), La llengua als mitjans de comunicaci, Valncia, Universitat
(ed.) (1990): La llengua als mitjans de comunicaci, Actes de les Jornades
sobre la Llengua Oral als Mitjans de Comunicaci Valencians, Valncia,
Institut de Filologia Valenciana Universitat de Valncia.
Garcia Perales, V. (2002): Atlas Lingstico de la Pennsula Ibrica (ALPI): edici
i estudi del Pas Valenci, tesi doctoral indita, Valncia, Departament de
Filologia Catalana.
(2001): Models locals de la llengua als mitjans de comunicaci, dins
R. Lpez Lita, i altres, Radio y televisin en el mbito local, Castell de la
Plana, UJI, Collecci Humanitats, nm. 12, pp. 339-349.
Generalitat Valenciana, Conselleria dEducaci i Cincia (1995): Criteris lingstics, collecci Propostes Lingstiques 2, Valncia, Comercial Denes.
Generalitat Valenciana, Conselleria dEducaci i Cincia (1995): Gramtica valenciana, Alzira, Bromera, IIFV.
Gran Enciclopdia Catalana. [En lnia: http://www.enciclopedia.cat]
Gran enciclopdia valenciana, 10 vols., Valncia, Difusora de Cultura Valenciana, SA, 1990.
Gran Larousse Catal
Gripau (Glossari de Recomanacions i Instruccions per a les Proves dAccs
a la Universitat), Servei Tcnic de Normalitzaci Lingstica, Universitat
dAlacant, 1994. [Reeditat diverses vegades; reconvertit en 2009 en el
CD Universitat en valenci: recursos per a lalumnat de 2n de batxillerat,
publicat per les universitats pbliques valencianes: http://www.ua.es/
spv/gripau]
Grup dEstudis Catalans (GEC) (1992): El barco fantasma (1982-1992), Barcelona, Llibres de lndex.
Guia dusos lingstics. Aspectes gramaticals, Valncia, IIFV, 2002.
150
I Jornades de Sociolingstica: La llengua estndard, Alcoi, Ajuntament dAlcoi,

1992.
Institut dEstudis Catalans (1990): Proposta per a un estndard oral de la
llengua catalana. I: Fontica, Barcelona, IEC. [3a ed., 1998; reimpressi
corregida, 1999]
Institut dEstudis Catalans (1992): Proposta per a un estndard oral de la llengua catalana. II: Morfologia, Barcelona, IEC.
Juli, J., i altres (2004): El catal nord-occidental. Descripci i orientacions
ortopiques, Lleida, Pags editors.
Lacreu, Josep (1991): Manual ds de lestndard oral, Valncia, Universitat
de Valncia. [7a ed. corregida i ampliada, 2006]
(1993): Un model de llengua per als mitjans de comunicaci dins la
revista Sa, Monogrfics 14, Valncia.
(1997): Les paraules i els smbols, dins la revista LIlla, Edicions Bromera, Alzira.
(2002): Els models de llengua del valenci, dins Estudis del valenci
dara, Valncia, Denes, pp. 241-251.
(dir.) (2007): Diccionari de sinnims, antnims i idees afins, Alzira, Edicions
Bromera, Valncia.
(dir.) (2002): Diccionari valenci de pronunciaci, Alzira, Edicions Bromera.
Lzaro Carreter, Fernando (1997): El dardo en la palabra, Madrid, Editorial
Galaxia de Gutenberg.
Ledesma, Iolanda; Lpez Arnabat Merc (2003): El doblatge, dins II Seminari de Correcci de Textos. La qualitat de la llengua oral en els mitjans
de comunicaci, a cura de Joan Mart i Castell, Josep M. Mestres i
Oriol Camps, Servei de Relacions Exteriors de lIEC, IEC, Barcelona,
pp. 47-56.
Llenguatges especfics, Srie Menor, 14, Generalitat Valenciana.
Llibre blanc de ls del valenci - II Valncia, Acadmia Valenciana de la
Llengua, collecci Recerca, nm. 9, 2008.
151
6. BIBLIOGRAFIA
Llibre destil dAndorra TV. [En lnia: http://www.catala.ad/images/stories/

Models_documents/Llibre_estil_Andorra.pdf]
Llibre destil de Bromera (Normes ds lingstic). [Document intern editat]
Llibre destil de Sa. [Document intern]
Llibre destil de Tramuntana Universitria (Revista de Cincies de la Informaci, CEU). [Exemplar multicopiat]
Llibre destil de Softcatal.
Llibre destil per als mitjans de comunicaci orals i escrits, Universitat de les
Illes Balears, Consell Insular de Menorca, Menorca, 2006.
Llibre destil de lAvui, Barcelona, Editorial Empries, 1997.
Llibre destil de Vilaweb (Jem Cabanes). [En lnia: http://10anys.vilaweb.com/
llibreestil/]
Lpez del Castillo, Ll. (1976): Llengua stndard i nivells de llenguatge, Barcelona, Ed. Laia.
Lpez i Verdejo, J. Salvador (1997): Proposta dun standard oral valenci,
Valncia, LOronella.
Manual destil: Ajuntament de Matar, Ajuntament de Matar, Matar, 2001.
Mar, Isidor (1983): Els registres i les varietats de la llengua, Com ensenyar
catal als adults, nm. 3, Barcelona, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
(1992): Varietats i registres en la llengua dels mitjans de comunicaci,
dins Un horitz per a la llengua. Aspectes de la normalitzaci lingstica,
Barcelona, Editorial Empries.
Martnez Sanchis, Francesc (2010): Periodisme contra les cordes. El valenci
en els mitjans de comunicaci, Valncia, Denes.
Mas i Castells, J. . (2007): Un repte de la (socio)lingstica aplicada: el
model de llengua colloquial per a la comunicaci audiovisual, dins
Revista de Lingstica y Lenguas Aplicadas, 2, pp. 45-54.
(2008): El morfema ideolgic. Una anlisi crtica dels models de llengua
valencians, Benicarl, Onada Edicions.
152
Mestres, J. M.; Costa, J.; Oliva, M.; Fit, R.: Manual destil. La redacci i ledici de
textos, Eumo Editorial Universitat de Barcelona Universitat Pompeu
Fabra -Associaci de Mestres Rosa Sensat, 1995. [4a. ed., 2009, amb CD]
Moll, T. (1990): La llengua dels mitjans de comunicaci, Alzira, Bromera.
Nicols, M. (1990): Algunes notes a lentorn de la televisi i la normalitzaci
lingstica, dins Vicent Salvador (ed.), Teletextos II (Lectures de sociologia
de la comunicaci), Valncia, Universitat de Valncia, pp. 79-105.
Normes dEstil de Canal Nou Rdio i Model(s) Lingstic(s) de la RTVV. [Exemplar multicopiat, 1988-1989]
Observatori de Neologia (1998): Diccionari de paraules noves. Neologismes
recollits a la premsa, Barcelona, Enciclopdia Catalana.
Paloma, D.; Rico, A. (1998): Diccionari de dubtes de catal, Barcelona, Edicions 62.
Paloma, D., i altres (2009): Guia fontica per a les televisions locals, Barcelona,
Universitat Autnoma de Barcelona.
Pardines Lpez, Susanna; Torres Garcia, Nathalie: Criteris lingstics per al Tirant
lo Blanc. [En lnia: http://www.upv.es/tirant/principal/criteris/crilin.htm]
Payrat, Llus (1988): Catal colloquial, Valncia, Universitat de Valncia.
Pazos, M. Llusa (1992): Lalcavoteria lingstica valenciana, dins La violaci del catal, Barcelona, Tibidabo, pp. 55-85.
Reig, E. (1999): Valenci en perill dextinci. Valncia, edici prpia. [2a. ed.,
2005]
Reig, E. (2008): Les nostres paraules, Valncia, Acadmia Valenciana de la
Llengua.
Rigo, A.; Soldevila, E. (1994): Llibre destil i documents, Barcelona, Escola Superior dAdministraci i Direcci dEmpreses (ESADE) Servei Lingstic.
Ruaix, Josep (1982): Punts conflictius del catal, Barcelona, Barcanova.
Ruaix, Josep (1994): Observacions crtiques i prctiques sobre el catal davui,
1, Moi, Editor J. Ruaix.
Ruaix, Josep (1995): Observacions crtiques prctiques sobre el catal davui,
2, Moi, Editor J. Ruaix.
153
6. BIBLIOGRAFIA
Ruaix, Josep (1996): Diccionari auxiliar, Moi, Editor J. Ruaix.

Ruiz Negre, A. (2004): Diccionari valenci de sinnims, afins i antnims, Valncia, Real Acadmia de Cultura Valenciana.
Sangles i Moles, Ramon (2009): Compendi de normes destil. Manual per a
redactors i correctors, Barcelona, Llengua Nacional (2a edici revisada
i augmentada). [Edici en lnia: http://www.llenguanacional.cat/pdf/
compendi.pdf]
Saragoss, Abelard (1997): Criteris de la normativa. Lortografia contempornia. Uns quants problemes actuals, Biblioteca Josep Giner, 1, Valncia,
Editorial Sa.
Serena, Pura (1995): Manual destil: Cambra Oficial de Comer, Indstria i
Navegaci de Barcelona, Barcelona, Cambra Oficial de Comer, Indstria
i Navegaci de Barcelona.
Servitje, Albert (1996): Llibre destil de la Universitat Pompeu Fabra, Barcelona, Universitat Pompeu Fabra. [Edici en lnia: http://www.upf.
edu/leupf]
Sol, J., i altres (1995): Llibre destil de lAjuntament de Barcelona, Barcelona,
Ajuntament de Barcelona, Consorci per a la Normalitzaci Lingstica.
(dir.) (19932): Llibre destil, Barcelona, Caixa dEstalvis i Pensions de
Barcelona.
Solves, J. (1997): s possible un espai de comunicaci valenci?, dins
Actes de les V Jornades de Sociolingstica, Comunitat Lingstica i Espais
Comunicatius, Alcoi, Gabinet Municipal de Normalitzaci Lingstica,
Ajuntament dAlcoi, pp. 143-157.
Televisi de Catalunya (1997): Criteris lingstics sobre traducci i doblatge,
Barcelona, Edicions 62.
Termcat (1997): Diccionari de neologismes, Barcelona, TERMCAT.
(2001): Nou diccionari de neologismes, Barcelona, Edicions 62.
(2001): Nou Diccionari de Neologismes, Barcelona, Termcat/Edicions 62.
Termcat: www.termcat.cat
154
Torrent, Anna M. (1997): Els espots, dins M. Bassols, A. Rico i A. M. Torrent

(eds.), La llengua de TV3, Barcelona, Empries, pp. 119-143.
Tres i Quatre. Llibre destil. Editorial Tres i Quatre, 68 f. [Document de treball
intern]
Tubau, Ivan (1990): El catal que ara es parla. Llengua i periodisme a la rdio
i la televisi, Barcelona, Empries.
Un model de llengua pels mitjans de comunicaci. Llibre destil del Diari de
Barcelona, Barcelona, Editorial Empries, 1987.
Vallverd, F. (1986): Elocuci i ortologia catalanes, Barcelona, Jonc.
Vallverd, F. (2000): El catal estndard i els mitjans audiovisuals, Barcelona,
Edicions 62.
Valor, E. (19792): Millorem el llenguatge, Valncia, Papers Bsics, 3 i 4.
Valor, E. (19923): Curs mitj de gramtica catalana referida especialment al
Pas Valenci, Valncia, Papers Bsics, 3 i 4.
6.2. BIBLIOGRAFIA ESPECFICA

LLIBRES DESTIL
Normes dEstil de Canal Nou Rdio i Model(s) Lingstic(s) de la RTVV, 19881989. [Exemplar multicopiat]
Bassols, Margarida; Segarra, M. (2009): El colloquial dels mitjans de comunicaci, Vic, Eumo Editorial.
Castellano, Ezequiel (2008): Situaci del valenci als mitjans de comunicaci: un bon moment per al canvi dactitud, dins Llibre blanc de ls
del valenci - II.
Catalunya Rdio (2001): Orientacions lingstiques, Barcelona, Catalunya
Rdio. [Document ds intern]
Chaume, Frederic (2008): Criteris ds del valenci en la televisi, dins
Llibre blanc de ls del valenci - II, 278-279.
Coromina, E. (1991): El 9 Nou. Manual de redacci i estil, Vic, Eumo Editorial.
155
6. BIBLIOGRAFIA
Coromina, E. (2008): El 9 Nou / El 9 TV. Manual de redacci i estil, Vic, Eumo

Editorial.
Diccionari del catal colloquial. Dubtes davant el micrfon, Barcelona, Enciclopdia Catalana, Grup Flaix, 2009.
Drou, Pere (2000): Llibre dEstil dEl Punt. [Exemplar multicopiat]
El Peridico de Catalunya (2002): Llibre destil, Barcelona, Ed. Primera Plana.
Ferre Pavia, C. (2008): Barcelona TV: Llibre d estil, Barcelona, Ed. UOC.
Garcia Perales, Vicent (2008): El valenci actual comunica?, dins Llibre
blanc de ls del valenci II, 274-277.
Juan, Reis (2008): El valenci oral als mitjans, dins Llibre blanc de ls del
valenci II, 280-281.
Juli-Mun, Joan (2004): El llenguatge de la rdio i de la TV, Alzira, Bromera.
Lacreu, J. (1991): Manual ds de lestndard oral, Valncia, Universitat de
Valncia. [7a ed. corregida i ampliada, 2006]
Llibre blanc de ls del valenci II, Valncia, Acadmia Valenciana de la
Llengua, collecci Recerca, nm. 9, 2008.
Llibre destil de la Caixa dEstalvis i Pensions de Barcelona (Joan Sol [dir.]).
Barcelona, Caixa dEstalvis i Pensions de Barcelona, 1991. [2a ed., 1993].
Lpez Verdejo, Voro (1997): Proposta dun standard oral valenci, Valncia,
LOronella.
Llibre destil dAndorra TV.
[En lnia: http://www.catala.ad/images/stories/Models_documents/Llibre_
estil_Andorra.pdf]
Llibre destil de Bromera (Normes ds lingstic). [Document intern editat]
Llibre destil de Sa. [Document intern]
Llibre destil de Softcatal
Llibre destil de Tramuntana Universitria (Revista de Cincies de la Informaci, CEU). [Exemplar multicopiat]
156
Llibre destil de lAvui, Barcelona, Editorial Empries, 1997.
Llibre destil de Vilaweb (Jem Cabanes). [En lnia: http://10anys.vilaweb.com/
llibreestil/]
Portal http://esadir.cat/
Saborit Vilar, Josep (2009): Millorem la pronncia, Valncia, Acadmia Valenciana de la Llengua.
Servitje, Albert (1996): Llibre destil de la Universitat Pompeu Fabra, Barcelona,
Universitat Pompeu Fabra. [Edici en lnia http://www.upf.edu/leupf]
Sol, J. (dir.) (19932): Llibre destil, Barcelona, Caixa dEstalvis i Pensions de
Barcelona.
Sol, J., i altres (1995): Llibre destil de lAjuntament de Barcelona, Barcelona,
Ajuntament de Barcelona, Consorci per a la Normalitzaci Lingstica.
Tres i Quatre. Llibre destil. Editorial Tres i Quatre. 68 f. [Document de treball
intern]
Un model de llengua pels mitjans de comunicaci. Llibre destil del Diari de
Barcelona, Barcelona, Editorial Empries, 1987.
GRAMTIQUES
Badia i Margarit, A. (1994): Gramtica de la llengua catalana. Descriptiva,
normativa, diatpica, diastrtica, Barcelona, Enciclopdia Catalana.
Gramtica valenciana, Alzira, Bromera Generalitat Valenciana IIFV, 1995.
Institut d'Estudis Catalans: Gramtica de la llengua catalana. [Edici electrnica: http://www.iecat.net/institucio/seccions/Filologica/gramatica]
Sanchis Guarner, M. (1950): Gramtica Valenciana, Valncia, Editorial Torre.
157
6. BIBLIOGRAFIA
DICCIONARIS
Acadmia Valenciana
de la
Llengua (2006): Diccionari ortogrfic i de pronun-
ciaci del valenci, Valncia, Publicacions de lAcadmia Valenciana de

la Llengua.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926-1962): Diccionari catal-valenci-balear
(DCVB), Palma, Editorial Moll, 10 vols. [Edici en lnia: http://dcvb.
iecat.net]
Diccionari castell-catal, Barcelona, Enciclopdia Catalana. [3a ed., 1997]
Diccionari catal-castell, Barcelona, Enciclopdia Catalana, 1987. [4a ed., 2005]
[2a ed., 1996]
Fabra, P. (1932): Diccionari General de la Llengua Catalana, Barcelona, Edhasa.
[28a ed., 1992]
Ferrer Pastor, F. (1985): Diccionari general, Valncia, Denes.
APARTATS DEL LEMAV
Elocuci i pronunciaci
Acadmia Valenciana
de la
Llengua (2006): Diccionari ortogrfic i de pronun-
ciaci del valenci, Valncia, Publicacions de lAcadmia Valenciana de

la Llengua.
Acadmia Valenciana
de la
Llengua (2006): Gramtica normativa valenciana,

Ferrando, A. (1990): Elements per a una proposta fontica, dins A. Ferrando
(ed.), La llengua als mitjans de comunicaci, Valncia, Universitat

Institut dEstudis Catalans (1990): Proposta per a un estndard oral de la
llengua catalana. I: Fontica, Barcelona, IEC. [3a ed., 1998; reimpressi
corregida, 1999]
158
Juli, J., i altres (2004): El catal nord-occidental. Descripci i orientacions

ortopiques, Lleida, Pags editors.
Lacreu, Josep (1991): Manual ds de lestndard oral, Valncia, Universitat
de Valncia. [7a ed. corregida i ampliada, 2006]
(dir.) (2002): Diccionari valenci de pronunciaci, Alzira, Bromera.
Mas, J. . (2008): El morfema ideolgic. Una anlisi crtica dels models de
llengua valencians, Benicarl, Onada Edicions.
Paloma, D., i altres (2009): Guia fontica per a les televisions locals, Barcelona,
Universitat Autnoma de Barcelona.
Morfosintaxi
Guia dusos lingstics. Aspectes gramaticals, Valncia, IIFV, 2002.
Lxic
Sinnims
Normes dEstil de Canal Nou Rdio i Model(s) Lingstic(s) de la RTVV. [Exemplar multicopiat, 1988-1989]
Casanova, E. (1990): Elements per a una proposta lxica, dins A. Ferrando
(ed.): La llengua als mitjans de comunicaci, Valncia, Universitat de
Valncia IIFV, pp. 101-147.
Lpez del Castillo, Ll. (1976): Llengua stndard i nivells de llenguatge, Barcelona, Editorial Laia.
Falsos sinnims
[2a ed., 1996]
159
6. BIBLIOGRAFIA
Topnims, antropnims i gentilicis

Acadmia Valenciana de la Llengua (2006): Diccionari ortogrfic i de pronunciaci del valenci, Valncia, Publicacions de lAcadmia Valenciana de
la Llengua.
Atles Universal Catal, Barcelona, Enciclopdia Catalana, 1994.
Corpus Toponmic Valenci, Valncia, Publicacions de lAcadmia Valenciana
de la Llengua, 2009.
Criteris lingstics sobre traducci i doblatge, Televisi de Catalunya, Barcelona, Edicions 62, 1997.
Gran Enciclopdia Catalana, 24 vols., Barcelona, Enciclopdia Catalana,
1986-1989.
Portal http://esadir.cat/
SALT, traductor corrector de valenci (versi 3.0).
Vallverd, F. (2000): El catal estndard i els mitjans audiovisuals, Barcelona,
Edicions 62.
Vocabulari de noms de persona, Valncia, Publicacions de lAcadmia Valenciana de la Llengua, 2006.
Neologismes
Acadmia Valenciana de la Llengua (2007): Vocabulari de neologismes dels
mitjans de comunicaci, Valncia, Publicacions de lAcadmia Valenciana
de la Llengua.
[2a ed., 1996]
Gran Enciclopdia Catalana
160
Gran Larousse Catal

Observatori de Neologia (1998): Diccionari de paraules noves. Neologismes
recollits a la premsa, Barcelona, Enciclopdia Catalana.
Termcat (1997): Diccionari de neologismes, Barcelona, TERMCAT.
Termcat (2001): Nou diccionari de neologismes, Barcelona, Edicions 62.
Termcat: www.termcat.cat.
Annexos
Calcs de langls
Cambridge Dictionaries Online: www.dictionary.cambridge.org
Criteris lingstics sobre traducci i doblatge, Barcelona, Televisi de Catalunya, Edicions 62, 1997.
Oxford Dictionaries Online. www.askoxford.com
Portal www.esadir.cat.
Torrents dels Prats, Alfonso (1976): Diccionario de dificultades del ingls,
Barcelona, Editorial Juventud.
Taules de conversi de mesures
Riquesa expressiva
Valncia, AVL.
Cucarella, A. (1990): La lluna vista des de la Terra a travs de la tele, Barcelona,
Editorial Columna.
161
6. BIBLIOGRAFIA
Diccionari del catal colloquial. Dubtes davant del micrfon, Barcelona,

Enciclopdia Catalana, 2009.
Garcia Perales, V. (2002): Atlas Lingstico de la Pennsula Ibrica (ALPI): edici
i estudi del Pas Valenci, tesi doctoral indita, Valncia, Departament de
Filologia Catalana.
Lacreu, J. (dir.) (2007): Diccionari de sinnims, antnims i idees afins, Alzira,
Edicions Bromera, Valncia.
Pomares, J. (1997): Diccionari del catal popular i dargot, Barcelona, Edicions
62.
Reig, E. (1999): Valenci en perill dextinci, Valncia, edici prpia. [2a. ed.,
2005]
(2008): Les nostres paraules, Valncia, Publicacions de lAcadmia Valenciana de la Llengua.
Verdaguer, P. (1999): Diccionari de renecs i paraulotes, Perpiny, El Trabucaire.
Vila, P. (1990): Bocavulvari erotic de la llengua catalana, Barcelona, La
Magrana.
Vinyoles i Vidal, J. J. (1978): Vocabulari de largot de la delinqncia, Barcelona, Mill.
Vinyoles, J. J.; Piqu i Huerta, R. (1989): Diccionari ertic i sexual, Barcelona,
Edicions 62.
Dubtes freqents
Diccionari del catal colloquial. Dubtes davant del micrfon, Barcelona,
Enciclopdia Catalana, 2009.
[2a ed., 1996]
Paloma, D.; Rico, A. (1998): Diccionari de dubtes de catal, Barcelona, Edicions 62.
162
NDEX
Presentaci..................................................................................................................... 3
1. EL MARC LINGSTIC............................................................................................. 5
1.1. Introducci......................................................................................................... 5
1.2. Ladaptabilitat al mitj (variaci)................................................................ 7
1.3. Model de llengua (referencial, estndard)............................................... 9
1.4. Tipologia dels mitjans de comunicaci...................................................11
1.5. Traducci i doblatge......................................................................................13
1.6. Justificaci i descripci del LEMAV...........................................................14
2. ELOCUCI I PRONUNCIACI...........................................................................21
2.1. Lelocuci en la comunicaci audiovisual..............................................21
2.2. La pronunciaci: ortologia del valenci...................................................23
2.2.1. Vocalisme..............................................................................................24
2.2.1.1. Vocals tniques e i o.............................................................24
2.2.1.2. Vocals tones.........................................................................28
2.2.1.3. Diftongs...................................................................................29
2.2.2. Consonantisme....................................................................................30
2.2.3. Accentuaci..........................................................................................36
2.2.4. Fontica sintctica.............................................................................37
2.2.5. Convencions.........................................................................................38
3. MORFOSINTAXI.....................................................................................................41
3.1. El nom i ladjectiu..........................................................................................41
163
NDEX
3.1.1. El gnere................................................................................................41
3.1.1.1. Terminacions..........................................................................42
3.1.1.2. Diminutius...............................................................................43
3.1.1.3. Ttols, crrecs i professions.................................................44
3.1.1.4. Femenins incorrectes...........................................................44
3.1.2. El nombre..............................................................................................44
3.2. Els determinants.............................................................................................46
3.2.1. Larticle...................................................................................................46
3.2.2. Els demostratius..................................................................................47
3.2.3. Els possessius.......................................................................................47
3.2.4. Els numerals.........................................................................................48
3.2.5. Els quantitatius...................................................................................49
3.2.6. Els indefinits.........................................................................................50
3.3. Els pronoms......................................................................................................50
3.3.1. Pronoms personals forts..................................................................50
3.3.2. Els pronoms febles.............................................................................52
3.3.2.1. El pronom neutre ho............................................................54
3.3.2.2. El pronom adverbial en.......................................................54
3.3.2.3. El pronom adverbial hi........................................................56
3.4. Els relatius........................................................................................................56
3.5. El verb. Formes i usos...................................................................................57
3.5.1. Formes no personals..........................................................................57
3.5.1.1. Linfinitiu..................................................................................57
3.5.1.2. El participi...............................................................................58
3.5.1.3. El gerundi................................................................................58
3.5.2. Formes personals................................................................................59
3.5.2.1. Limperatiu..............................................................................60
3.5.2.2. Les perfrasis verbals.............................................................61
3.5.2.3. Els verbs ser i estar................................................................62
3.6. Ladverbi............................................................................................................63
164
3.6.1. Remarques generals...........................................................................63

3.6.2. Les partcules negatives...................................................................63
3.7. La preposici....................................................................................................64
3.7.2. Les preposicions a i en en complements de lloc......................65
3.7.3. Les locucions temporals...................................................................66
3.7.4. Usos de per i per a..........................................................67
3.7.5. Usos de fins i fins a..........................................................68
3.7.6. La preposici a i lobjecte directe.................................................69
3.7.7. Elisi i canvi de preposicions tones............................................70
3.8. Les conjuncions...............................................................................................71
4. LXIC..........................................................................................................................73
4.1. Sinnims...........................................................................................................73
4.2. Falsos sinnims...............................................................................................78
4.3. Topnims, antropnims i gentilicis...........................................................84
4.4. Neologismes................................................................................................. 102
5. ANNEXOS.............................................................................................................. 109
5.1. Calcs de langls.......................................................................................... 109
5.1.1. Literalismes i falsos amics............................................................ 109
5.1.1.1. Lxic....................................................................................... 109
5.1.1.2. Construccions..................................................................... 114
5.1.2. Expressions que es poden ometre.............................................. 116
5.2. Taules de conversi de mesures............................................................. 117
5.3. Riquesa expressiva...................................................................................... 123
5.3.1. Verbs.................................................................................................... 123
5.3.2. Substantius........................................................................................ 126
5.3.3. Adjectius............................................................................................. 127
5.3.4. Adverbis, preposicions, conjuncions.......................................... 128
165
NDEX
5.3.5. Interjeccions i recursos expressius............................................. 131

5.3.6. Noves acceptacions lxiques....................................................... 139
5.4. Dubtes freqents......................................................................................... 140
5.5. Guia dusos preferents en la retolaci.................................................. 145
6. BIBLIOGRAFIA...................................................................................................... 147
6.1. Bibliografia general..................................................................................... 147
6.2. Bibliografia especfica................................................................................ 155
166

Manuals 02

Hochgeladen von

Dokumentinformationen

Copyright

Verfügbare Formate

Dieses Dokument teilen

Dokument teilen oder einbetten

Freigabeoptionen

Stufen Sie dieses Dokument als nützlich ein?

Sind diese Inhalte unangemessen?

Copyright:

Verfügbare Formate

Manuals 02

Hochgeladen von

Copyright:

Verfügbare Formate

ACADMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA

LAcadmia Valenciana de la Llengua vol expressar el seu agrament no

1. El projecte es va concebre arran de la I Jornada de Treball sobre ls del Valenci en lmbit

administraci, institucions, etc. Ara ja s possible laplicaci dun model

LLIBRE D'ESTIL PER ALS MITJANS AUDIOVISUALS EN VALENCI

Efectivament, el valenci dels mitjans audiovisuals orals, per tant

1.2. LADAPTABILITAT AL MITJ (VARIACI)

2. Les principals caracterstiques del llenguatge periodstic sn la claredat, la senzillesa i ls

LLIBRE D'ESTIL PER ALS MITJANS AUDIOVISUALS EN VALENCI

1.3. MODEL DE LLENGUA (REFERENCIAL, ESTNDARD)

s la ms estesa, tot i que shi advertix que hi ha conflictes, atesa la

LLIBRE D'ESTIL PER ALS MITJANS AUDIOVISUALS EN VALENCI

1.4. TIPOLOGIA DELS MITJANS DE COMUNICACI

gneres de tipus dialgic interactius entre emissor i receptor, el treball

6. ltimament sha parlat dun colloquial mediatitzat o pseudocolloquial, un registre

LLIBRE D'ESTIL PER ALS MITJANS AUDIOVISUALS EN VALENCI

1.5. TRADUCCI I DOBLATGE

En lobra audiovisual, el text est subordinat a la imatge, i per tant hem

1.6. JUSTIFICACI I DESCRIPCI DEL LEMAV

LLIBRE D'ESTIL PER ALS MITJANS AUDIOVISUALS EN VALENCI

de fa temps un recull de criteris lingstics que servisca dorientaci en els

dorientaci als usos lingstics de lmbit audiovisual, i de laltra, intenta

LLIBRE D'ESTIL PER ALS MITJANS AUDIOVISUALS EN VALENCI

LLIBRE D'ESTIL PER ALS MITJANS AUDIOVISUALS EN VALENCI

ja hem assenyalat, la creaci duna web on es pogueren centralitzar

2.1. LELOCUCI EN LA COMUNICACI AUDIOVISUAL

formals, mentres que en els informals, sobretot quan simita la parla

LLIBRE D'ESTIL PER ALS MITJANS AUDIOVISUALS EN VALENCI

Si b s cert que determinades entonacions molt locals poden tindre un

2.2. LA PRONUNCIACI: ORTOLOGIA DEL VALENCI

Llicncies (per mbit territorial o per nivell de formalitat): les que sn

LLIBRE D'ESTIL PER ALS MITJANS AUDIOVISUALS EN VALENCI

4. En les paraules acabades en -ecta, -ecte, -epta, -epte: recta, infecte,

LLIBRE D'ESTIL PER ALS MITJANS AUDIOVISUALS EN VALENCI

2.2.1.2. Vocals tones

LLIBRE D'ESTIL PER ALS MITJANS AUDIOVISUALS EN VALENCI

Llicncies (per mbit territorial o per nivell de formalitat)

Cal tindre en compte que estes realitzacions tenen unes connotacions

LLIBRE D'ESTIL PER ALS MITJANS AUDIOVISUALS EN VALENCI

Llicncies (per mbit territorial o per nivell de formalitat)

LLIBRE D'ESTIL PER ALS MITJANS AUDIOVISUALS EN VALENCI

Llicncies (per mbit territorial o per nivell de formalitat)

LLIBRE D'ESTIL PER ALS MITJANS AUDIOVISUALS EN VALENCI

2. Les mettesis de r: cridar [quidrar], comprar [crompar]. Tenen connotacions de vulgarisme.

LLIBRE D'ESTIL PER ALS MITJANS AUDIOVISUALS EN VALENCI

2.2.4. Fontica sintctica

LLIBRE D'ESTIL PER ALS MITJANS AUDIOVISUALS EN VALENCI

En el cas que ens hgem de referir a dgrafs, ho farem dient el nom de

3.1. EL NOM I LADJECTIU

Alerta amb les paraules que colloquialment varien de gnere per

LLIBRE D'ESTIL PER ALS MITJANS AUDIOVISUALS EN VALENCI

Igualment, evitarem certes terminacions llatines en -us i en -um:

cuineta, dinerets, destraleta, hamet, justet, nueta, suquet, taulellet, trenet...

3.1.1.3. Ttols, crrecs i professions

3.1.1.4. Femenins incorrectes

LLIBRE D'ESTIL PER ALS MITJANS AUDIOVISUALS EN VALENCI

preferentment la forma que resulte ms natural: disc (discs/discos),

La forma tradicional valenciana ms estesa per a la formaci del plural

3.2. ELS DETERMINANTS

LLIBRE D'ESTIL PER ALS MITJANS AUDIOVISUALS EN VALENCI

pares. Si volem assenyalar un dia de la setmana immediat (prxim o

3.2.2. Els demostratius

3.2.3. Els possessius

3.2.4. Els numerals