ws JUZGADO CONTENCIOSO-ADMINISTRATIVO N° 17 DE BARCELONA Recurso n®: 552/2014 - M2 Procedimiento abreviado Parte actora: MARGARITA RODRIGUEZ CORIA Representante parte actora: Montserrat Escoda Mila Parte demandada: UNIVERSITAT DE BARCELONA Representante parte demandada: CARLOS TESTOR OLSINA SENTENCIA N° 169/2016 Barcelona, vint-i-dos d'abril dos mil setze Federico Vidal Grases, Magistrat del Jutjat Contenciés Administratiu nimero 17 de Barcelona, he vist aquestes actuacions que ha instat la lletrada Monserrat Escoda Mila, en representacié de Margarita Rodriguez Coria, contra Universitat de Barcelona representada pel Procurador Carlos Testor Olsina i defensat pel lletrat Josep Casanova Gurrera. Dicto senténcia en nom de SM el Rei. ANTECEDENTS DE FET PRIMER. El dia 17/12/14 va entrar al Jutjat Dega d'aquesta ciutat un escrit de demanda de recurs contenciés administratiu subscrit per la part actora, en el qual, després de concretar la resolucié object de recurs, allegava els fets i fonaments de dret que estimava aplicables al cas i sollicitava que s‘estimés en els termes que hi exposava. SEGON. Mitjangant un Decret de 16/01/15 , després d'esmenar els defectes apreciats, es va admetre el recurs i es va assenyalat el dia 15/04/16 enguany per celebrar-lo. Es va reclamar expedient administratiu. TERCER. En la data assenyalada es va celebrar la vista, el recurrent es va ratificar en el seu escrit de demanda i 'Administracié demandada s'hi va oposar, després d'haver fixat la quantia i d'haver proposat i practicat els mitjans de prova que consten en l'acta i que es van considerar pertinents. Després d'aixd, les parts van presentar les seves conclusions i 'assumpte va quedar pendent de senténcia. QUART. En la tramitacié del procediment s'han observat les prescripcions legals. CINQUE.- La quantia és indeterminada. - OBJECTE DEL PROCEDIMENT. SIS! @ |Administracié do justicia a Catalunya — Administracén de Justicia en Catalusa2/5 Aquest recurs contenciés administratiu t per objecte la pretensié anullativa exercitada a nom de Margarita Rodriguez Coria, contra la falta de resposta al seu requeriment de 18 de novembre de 2014 soblicitant el cessament de la via de fet en les comissions de servei i encarrecs de funcions de la Universitat de Barcelona SETE.- PRETENSIONS | AL-LEGACIONS DE LES PARTS. La part actora exposa que va remetre un requeriment 18 de novembre de 2014 sol'icitant el cessament de la via de fet en comissions de servei i encarrecs de funcions, administraci6 no ha cessat en la seva actuacié ni li ha donat resposta alguna. Com a fonaments de dret al-lega que existeix nullitat de ple dret Vactuacié administrativa per violacid del dret fonamental de l'article 23 CE i subsidiariament anutlabilitat en les comissions de servel i encarrecs de funcions existents en la data d'avui per haver-se excedit el temps maxim de la seva durada i per no esta justificada aquesta forma de provisié extraordinaria. La Universitat de Barcelona utiliza de forma normal i ordinaria una forma de provisié de Ylocs de treball que est reservada a supdsits especials. Les provisions de loc de treball es realitzen amb sistema de concurs de mérits capacitats, com a sistema ordinari, i pel sistema de lliure designacié. Els sistemes extraordinaris son la Gomissié de serveis, lencarrec de funcions, lacumulacié de tasques, la redistribucié d'efectius, trasllat entre departaments, la reassignacié defectius, el canvi per trasllat de llocs de treball, ladscripcié provisional i la petmuta. Les comissions de servel es donen per raons d'urgencia i per necessitat del servei i els encarrecs de funcions sén per a llocs de comandament o assimilats vacants i que sigui urgent de proveir en tot cas son per sis mesos prorrogables per sis mesos més. Relata els supasits en qué és donen tals casos, Allega l'article 36 RD 364/1995.. Cita jurisprudéncia i entén que s'esta infringint l'article 23 CE. Per tot aixd sol'licita que es dicti senténcia per la qual amb estimacié del present recurs es declari la nublitat de la via de fet impugnat o de forma subsidiaria la seva anulabilitat, condemnant 'administracié demandada cessar en Ia via de fet i procedir a la convocatéria del concurs de merits pera ta provisié dels llocs de treball que 'actualitat es troben ocupats de forma extemporania o comissions de servei i encarrecs de funcions L! Administracié demandada s'oposa a la pretensié de l'actor, i atlega_que la Universitat ha vingut utilitzant per cobrir llocs vacants les vies de la comissié de serveis i encarrec de funcions previstes en els articles 101 | 105 D 123/1993 de 13 de maig i aixé per diverses raons entre altres per mancar de Relacié de Llocs de treball. Els drgans de gover estan impulsant un conjunt de processos d'adaptacié a les noves necessitats de doc&ncia i recerca i per superar la fase de professionalitat que desaconsellava la provisionalitat amb caracter definitiu de llocs que podrien veure’s afectats. Des que es va rebre requeriment la UB solament ha efectuat una comissié de serveis i ‘un encarrec de funcions i stesta procedint a la regularitzacié de les situacions que és possible fer en aquest moment. Com a fonaments de dret es remitet a la normativa aplicada i llega la ow NI Aminsac usta aCalsnya— Acristacin Justa on CotaSp 5 Be eikes 3/5 sills inexisténcia de la via de fet o alternativament la pérdua de 'objecte del recurs i al-ludeix a les diverses situacions en qué es troben les comissions de servei i encarrecs de funcions vigents en 'actualitat. Per tot aixd sollicita que es dicti senténcia desestimataria per no constituir la conducta objecte del mateix violacié de 'ordenament per vici de fet viciat de nublitat o anulabiltat. FONAMENTS DE DRET PRIMER. - Via de fet és tota actuacié de 'Administracié pablica sense que préviament hagi adoptat la decisié que li serveixi de fonament juridic i aquella altra en qué, tenint cobertura legal prévia comet en lexecucié material una imegularitat greu en perjudici del dret de propietat o d'una llibertat publica . El concepte de via de fet amb els seus dos vessants és admes en la jurisprudéncia del Tribunal Suprem. Aixi, ha declarat Alt Tribunal que ocupacié d'uns terrenys per part de l'Administracié sense intervenit expedient expropiatori ni cap titol legitimador de l'ocupacié constitueix via de fet (SSTS 17-3-1997, i 6-3-1997,); igualment ha declarat que constitueix via de fet !'actuacié administrativa amb infraceié substancial del procediment (STS 11-11-1997, 0 prescindint del procediment legalment establert STS 10.12.1997 Larticle 30 de la Llei no defineix la nocié de via de fet, per més que dialtres parts de la mateixa és possible induir el concepte d'aquella assumit pel legislador, coincident d'altra banda amb lelaborat per la doctrina cientifica i la jurisprudéncia. En concret, el paragraf nové de lapartat V del Preambul de la Llei es refereix referent a aixd a «aquelles actuacions materials de l'Administracié que manquen de la necessaria cobertura juridica i lesionen drets i interessos egitims de qualsevol classe», podent concloure's aixi mateix de examen del primer paragraf de article 51.3 que existeix via de fet quan lactuacié administrativa de caracter material s'ha produit al marge de la competéncia propia de I'Administracié o érgan i sense subjeccié a les normes procedimentals legalment establertes. En definitiva, existira via de fet tant en el cas que no existeixi un acte juridic que -doni-cobertura'a 'actuacié- material de 'Administracié =hipdtesi a la qual ha~ser equiparada la que aquest acte existeixi perd estigui afectat per gravissimes imregularitats- (article 93.1 de la Llei 30/1991), com en el cas que l'actuaci6 material mateixa estigui afligida per itregularitats d'indole procedimental o competencial (article 101. de la propia Liei 30/1992), En ultim terme, la comprensio de! concepte de via de fet, que comporta sempre texisténcia d'una actuacié material de I'Administraci6, pressuposa ponderar el que es disposa en Iarticle 93.1 LRJPA, al tenor del qual: «Las Administraciones publicas no iniciarén ninguna actuacién material de ejecucién de resoluciones que limite derechos de los particulares sin que previamente haya sido adoptada /a resolucién que le siva de fundamento juridico.» a ES Administra deus a Catalunya ~ Administacin de Justicia on Catala3 8 3 ies as BN er « SEGON. - Aplicant aquesta doctrina al cas, examen de les allegacions presentades per la UB en la seva contestacié a la demanda porta al convenciment que efectivament existeix una situacié que encaixa en el concepte de via de fet, atés que la Universitat ha estat efectuant nomenaments de forma, pel que sembla, generalitzada de personal en comissions de serveis i encarrecs de funcions, fora de la normativa d'aplicacié i amb durada superior a la legalment prevista, Manifesta la Universitat que aquesta conducta ha estat deguda a la necessitat de transformacié d'unes estructures obsoletes, propies del segle XIX a la realitat actual, questi6 en la qual no podem entrar, peré que tampoc pot justificar una actuacid que es sostreu a les vies legals de provisié de tlocs de treball També manifesta que ha cessat en aquesta actuacié, perd no deixa de resultar sorprenent que una vegada rebut el requeriment per al cessament de la via de fet hagi efectuat un nomenament comissié de servei_ i un d'encarrec de funcions, segons indica en la seva propia contestacié i acredita expedient administratiu, cosa que vol dir que el cessament no ha estat complert. No hi ha dubte, que la UB té voluntat de regularitzar la situacié i ajustar-se a la legalitat, perd aixé no obsta per considerar que resulta procedent estimar ia demanda i declarar lexisténcia de la via de fet denunciada, ja que, com ja es dit, no consta que la Universitat hagi cessat completament en lactivitat denunciada, i daltra banda la via de fet existeix i roman, mentre existeixin les ocupacions nomenades d'aquesta forma. TERCER.- Els nomenaments per comissions de servei o encarrecs de funcions s6n situacions extraordinaties, que requereixen la concurréncia d'una causa .. dexcepcionalitat , una motivacié justificativa i una duracié temporal reduida, deguda precisament al seu caracter d'excepcionalitat i en cap cas aquestes figures extraordinaries poden convertir-se en la forma ordinaria de nomenament de personal QUART.--Dit-!'antetior escau-determinar-les conseqiiéncies ‘de la~declaracié dinexisténcia de via de fet en relacié amb els nomenaments existents en 'actualitat i la solucié no pot ser una altra que la declaracié de nullitat de larticle 62, advertint-se que poden concérrer diversos supdsits del mateix article. Lapartat a) atés que aquesta actuacié infringeix drets de caracter constitucional com és el que resulta de l'article 23 CE per no respectar els principis d'accés en igualtat a funcions publiques i 'apartat e) del mateix article atés que per efectuar tals nomenaments s'ha prescindit total i absolutament del procediment aplicable. La declaracié de nubitat abasta, per descomptat, a tots els nomenaments efectuats per la UE i que es trobin vigents en el dia d'avui. Aixi dones, la UB haura de procedir al cessament de totes les persones que es trobin en aquesta situacié i procedir a convocar els oportuns concursos de Acministracié de justcia 2 Catalunya ~ Aéminisracion de Justicia en Catalufa5/5 marits, 0 oposicions en qualsevol de les formes ordinaries previstes per la lei per cobrir aquestes places. No escau assenyalar termini per al compliment diaquesta obligacié, ja que s‘ignora la quantitat de persones a les quals afecta i la possibilitat técnica de compliment de 'acordat, i aixd sense perjudici que, una vegada ferma aquesta senténcia, es fixi un termini raonable per a aixd, a sollicitud de qualsevol de les parts litigants. CINQUE.- De conformitat amb (article 139 de la llei de procediment escau imposar les costes a la UB, a la vista de la naturalesa i circumstancies del cas es fixa limport de les costes en 500 € DECISIO. ESTIMO el recurs presentat per Margarita Rodriguez Coria, contra la falta de resposta al seu requeriment de 18 de novembre de 2014 sollicitant el cessament de la via de fet en les comissions de servei i encarrecs de funcions de la Universitat de Barcelona DECLARO Iexisténcia de via de fet en els nomenaments de comissions de servei i encarrecs de funcions de la UB. DECLARO Que la UB té que cessar immediatament en aquesta actuacid. DECLARO Ia nullitat de tots els nomenaments efectuats per la UB de comissions de servei i encarrecs de funcions. Amb imposicié de costes a la UB fins a un topall de 500€. Contra aquesta senténcia escau interposar recurs d'apel'acié davant el TSJC en el termini dels 15 dies seguients al de la seva notificacié, ‘Aixi ho mano~i ho sigho” D. -Fedetico” Vidal Grases, Magistrat del Jutjat Contenciés Administratiu ntimero 17 de Barcelona Publicacié. E! magistrat jutge va llegir i publicar la Senténcia anterior 'endema de la seva data a les estrades del Jutjat. En dono fe. @ Adrinistracié de justcia @ Catalunya ~ Administacién de Justicia en Cataluia