Sie sind auf Seite 1von 14
Carl Scumrrr, DER LEVIATHAN IN DER STAATSLEHRE DES THOMAS HOBBES. SINN UND FEHLSCHLAG EINES POLITISCHEN SYMBOLS (1938)! Carles LLINAS 1 PUENTE En el Proleg se’ns fa avinent alld que l’autor vol fer-nos saber de la pro- cedéncia del text. El seu origen immediat es troba en dues conferéncies, una pronunciada el 21 de gener del 1938 a Leipzig, en la Societat Filosofica dirigida pel professor Arnold Gehlen, Valtra el 29 dabril del 1938 a Kiel, en la Societat Hobbes presidida pel professor baré Cay von Brockdorff. En general, perd, aquest llibret reelabora diverses idees i formulacions de. diferents treballs i conferéncies de Carl Schmitt’, de tal manera que el con- junt final pot considerar-se una mena de ressenya o informe [Bericht] d’al- guns dels resultats dels treballs del seu autor sobre Hobbes, en particular 1. Hamburg-Wandsbeke Hanseatschen Veragsansalt,Aqusta primers edi fou rein: da pot Gtimer Maschke(Roln-LOvenchs Hone Verlag, 1982) amb un apni, que some ttre text de Schmit dels anys fant) sobre novesnetpretaions dl Levande Hol Besvi amb un epley dele ctor sobre el «Leviathan» de Carl Schmitt Aguesta reed des cot dds en les pars segiens 2) Reimpressia del primera edi de Topuscle eke SRS El 958, p-3-136:b) Remmpeesuo de Pass Die vollondete Reformation, Zu neuen Le hatha Inerproatonen,sDer Sate (1965), 4 Bands 1. He § 51-65, Aqui es tobe Tes 37178.) Lape de Ginter Mascinty Zi «Leviathan Som Carl Sch, p. 179-244. En auc cxistht des de malt aia una raducets de opusle de any 1938, Aqustes son less Ses dads: Carl ScrastTT, EY Leviathan en la torsade) Estado de Tomas Hobbes, traduccion de Francaco Javier Conds, Madr dciones Hag, 194, Aquestatradicciocastelln fou eed da Soda fa no ates any Buenos Ais: Evora Steuart Se Cia 1980. Ca remater STgunes le les pevuaracs de Pedic espanyols de FJ. Conde que I evs reimpressio PA ina ha madngut neces: 2) en prime lem, Conde omer el sutol orginal de Fopuscle del E38 Sn Fe an snl ols) 2 ep lo, Conde gma el em ontingat del libre proposat a Pedicsalemanya, {que suposo (nomes supono) queer a pre sonra primer its fel 387) en ece oe, Conde fn el caps 67 de Vedi lemanya nun de sos per la gul cosa a sera taducelscastllanaconss nome desis apes. Taspoe lu en conditions de confirma {pero suposo que & si) que Vadis de Mashke reproduc Fuliment Is primera del 1998, Donem po fey doncs que squst es twobava cid En sete ln En a feces ten els hostes coments sustpents; harem segons a pagnacs de P= $e alemanys dl 982 Les rauecions son noses emprecomprat an ce Conde, ve es pr or vals ptr eeu bon en anol perso ds feet feral a slemany) En parila cl tir ben preset Vescrit del 1937: Der Saat als Mechanions ei Der cartes Hobbes, recentment Fee pel mates. Maschke en el volum de tcbals de Schmit que dau coma tial Stat, Crosson Nomox Arbeten ans den Jabren 1916-193, Berlin: Duncker& Humblot, 19% p 199-15. 4 sobre el seu Leviathan’, llibre del qual Schmitt afirma i fa seu alld que Di, derot sentencia sobre una altra de les obres del fildsof de Malbesmury: «c’est un livre a lire et 4 commenter toute sa vie». Acaba el proleg amb dues remarques notables: a) Fobra intenta parlar del classic hobbesia ajustant-se a Pobjectivitat [Sachlichkeit] cientifica, sense fantasia [ohne Phantastik], pero també sense caure en desmembracions barates [billige Zergliederungen —Conde traduei arbitriries; potser podria ser: gratuites), que només portarien a deixar la dis- ccussid d’un objecte sense objecte [die nur dazu fibhren, da8 die Erdrterung ei- nes Gegenstandes gegenstandlos wird]. La traduccié de Conde [«a dejar sin objeto el tema de la investigacion»] cree que perd una mica de la forga de Po- riginal. Aquesta remarca «metodologica» afirma, em sembla, el segiient: hi ha un cert tipus de realisme (Sachlichkeit] pretesament cientific que, aillant abs- tractament Pobjecte [Gegenstand] o Passumpte [Sache] que vol tractar, Pes~ micola i el desfa absolucament, deixant de fet la recerea sobre aquest objecte {Gegenstand] literalment sense objecte [gegenstandlos] propi —deixant 'elu- cidacié d’aquesta realitat sense realitat mancada de tota llum. Evidentment, hi ha una fantasia [Phantastik] que veu o vol veure alld que de fet no existeix, i que per tant ha de ser deixada de banda en una investigacié cieniiea, Pero aixd no significa renunciar a una visié de Pobjecte que el contempli en totes les seves connexions, «sinteticament» o «sindpticament» per aixi dir-ho, que és Pinica manera en qué Pobjecte s‘alga davant nostre, realment. b) La segona remarca es refereix al perill contingut en el tema mateix de Ja recerca, perill que Schmitt diu coneixer sense més. Stat nominis umbra: es dreca Fombra del nom. El nom del Leviatan projecta una llarga ombra temporal: caigué sobre Pobra de Hobbes que el portava en el seu titol i caura també sobre aquest llibret. La previsio de Schmitt s’ha acomplert amb escreix. Només cal consultar la major part de les monografies dedica- des al Leviathan des d’aleshores. La indicacié de Schmitt, perd, ens porta ara més aviat a una primera delimitacié del tema propi de Pestudi schmit tia, clarament enunciat en el subtitol omes per Conde en la seva traducci espanyola: de obra Leviathan de Thomas Hobbes, el que aqui interessa é sobretot (no exclusivament) el [poder del] nom. El nom actua, més enlla de tota filosofia convencionalista del Ilenguatge, com la realitat veritable de la cosa. Es un simbol en el sentit més fort del terme, un simbol del qual Schmitt vol escatir-ne el sentit [Sinn] i el fracas [Fchlschlag]. «Leviatan» és el nom de PEstat modern, que Hobbes pensa. En aquest simbol, la realitat representada es fa immediatament present. Aixd no estalvia a nings la lec-~ tura i Pestudi del llibre, perd li permet al lector intelligent de condensar- los en un tnic mot-objecte d’immensa forga mitica: el nom é Pobjecte que, aquell qui no sap percebre els simbols i la seva ombra historia, perd sense remei, convertint la seva recerca en un esforg «sense objecte>. Acabo aquest primer apartat de la meva glossa amb una hipdtesi que rm’agradaria creure plausible: Schmitt fa seva implicitament i aplica a un cas coneret, perd molt rellevant, la filosofia del nom i de la idea, particular re- 3. Adverteixo ja en aquest primer moment que sempre que aparegui el mot Leviathan en ccursiva iamb I'sh» intercalada, m’estaré referint al llibre de Hobbes; quan aparegui aixi: Le- Viatan, sense cursiva i sense 'she, ho estaré fent al monstre com a tal 42 claboracié «cabalistica» de la teoria platdnica, que Walter Benjamin va for- mular en la introduccié del seu libre Ursprung des deutschen Trawerspiels*. En aquesta obra elaborada entre els anys 1916 i 1925, i publicada el 1928, Benjamin cita alguns cops Schmitt, a qui se l'envia el desembre de 1930 re- coneixent-ne el deute «metodologic> en una carta que Jacob Taubes ha re- cuperat’. La hipotesi seria interessant fins i tot des del punt de vista de les observacions sobre el tema «judaisme» que s’expressen en el text sobre el Leviatan en la teoria de I’Estat de Thomas Hobbes —i que formen part de Pombra propia d’aquest llibret i del seu autor. Passem ara al resum del contingut del llibre proposat a l'edici6 alema- nya®, que aqui romandra com a indicaci6 general, 1, Origen veterotestamentaris interpretacions cristianoteoldgiques i ju- deocabalistiques; sentit 1 possibilitats d’una restauracié del simbol per Hobbes, p. 9-23 [9-23]. 2. El Leviatan a Pobra de Hobbes segons la comprovacié textual i la historia del mot, p. 25-45 [25-45]. 3. El Leviatan és el «déu mortal; és alhora una persona representativo- sobirana i una gran maquina, p. 47-60 [47-60] 4, La gran maquina s’acompleix en un mecanisme de comandament téc- niconeutral que funciona sense oposicis, p. 61-78 [61-79]. 5. La persona sobirano-representativa mor en l'escissié de Vintern i Pextern, p. 79-97 [81-100]. 6. La maquina legalestatal s’esberla contra el pluralisme dels poders in- directes, p. 99-118 (101-122). 7. El simbol fracassa i no és capag d’enfrontar-se a la contrainterpreta- cid, p. 119-132 [122-135]. Les idees principals d’aquestes seccions del llibret schmittia, en una sin tesi molt apretada, sén les segtients. De Pobra de Hobbes, el jurista ale- many en destaca, d'entrada i com hem vist, el nom. La seva «forca mitica» 6 conjurada per l'angles amb Vobjectiu de concentrar en ell Pesséncia de Estat que acaba amb les guerres civils entre les confessions. Perd no é explotada per Hobbes com a tal: encara és massa «cristia» per a fer-ho, al- hora esti ja en el moviment de descristianitzacis (secularitzacié) que s'a~ complira en el s, XVIII (aixd li impedeix d’emprar amb tota la intensitat les imatges mitiques contingudes en la Biblia) i, per tltim, el que sobretot li 4. Walter BENJAMIN, El origen del drama barraco alemén, trad. de José Muior. Millanes, Madeid: Taurus, 1990, 5. Carl Schmit, apocaliptc de la contrarevolucié, conferéncia pronunciada a l'Institut de Filosofia de la Universitat Lliure de Berlin i apareguda per primer cop a la Tageszeitung del 20 de juliol de 1985, en ocasio de la mort de Schmitt; raduccis francesa a Jacob TAUBES, Le théologie politique de Paul, Pars: Seil, 1968; la conferéncia va de la plana 153 a la 170, ila carta de Benjamin es troba a la p. 168. 6, Recondo al lector que aquesta mena dindex analitic és absent a ls edicions de la traduc~ i6 de Conde, Tot i aixi aprofto el breu cataleg del tema de libre per a assenyalay, al costat, Ge la paginacié de Vedicié alemanya, la corresponent de ledicis castellana de V'any 1941 (en- tre claudators) 7.Cal recordar aqui també, com ja hem dit més amunt, que Vedici6 de Conde fon els capi tols 617 de edicio alemanys en un tinie capitol 6, que va de la plana 101 a la 135, Indico fagui, per, les pagines que corresponen en aquesta versio espanyola als capitols de la de Maschke. 43 interessa és donar resposta a la concreta anarquia del Behemoth. L’ conjuraci6 hobbesiana del nom i la seva forca mitica es basa, no en especu- lacions mitologiques, siné en la circumstincia historica concreta. Li serveix en la seva Iluita contra tots aquells «poders indirectes> que, ancorats en les teories politiques de I’'Europa feudal, no s’han adonat de la fallida de Vo dre medieval | potencien, amb els seus principis caduts, el desordre electiu de lpoca. Hobbes fa definitivament obsoletes, per exemple, les teories cristianes i cabalistiques medievals sobre el monstre mari dorigen biblic, posades ja en qiiestio per l’Humanisme renaixentista. Que pretén, perd, 1 en darrer terme, amb [a seva polémica contra els «poders indirectes»? Se- ons Schmitt, Hobbes volia superar «Pescissié tipicament judeocristiana le la unitat politica» (p. 21), val a dir, el trencament medieval entre Regne i Sacerdoci. Expressament contra Strauss, Schmitt afirma que aquesta sepa- racié que Hobbes vol clausurar és «judeocristiana», i no merament «jue- va». La situacié de guerra civil religiosa (aparicié d’una multiplicicat d’es- glésies cristianes) fa obsoleta aquella escissi6, que sols podia tenir sentit sota el pressupdsit d’un ordre garantit per una Unica Església. La seva rei- vindicacio en les circumstancies de l’epoca té com a tinic efecte el caos i la destruccié de la nova unitat politica emergent: Estat. La solucié sembla haver de consistir en un cert retorn al «paganisme», en el qual no es dona- va Pesmentada escissid; per ser més exactes, la soluci6 proposada per Hob- bes és la del ’. No obstant aixd, i segons Schmitt, ef prop filosof de Malmesbury es veura ultrapassat per la fora mateixa d’all6 que ha conjurat, i contra la seva mateixa intencié en conju- rar-ho. Aprofitant la primera neutralitzacié de l’element teoldgic i religids endegada per ell —i que encara veu compatible amb la «tolerincia>: encara la veu en el context d’un mén essencialment homogeni i cristia”—, com també la seva distincié entre el fur intern i Pextern, forces de la més diver- sa mena, entre les quals destaquen les habilitats especulatives de certs pen sadors jueus, podran en el futur desencadenar la concepcié tecnica i posit vista de PEstat i de la llei (preparada per Hobbes} fins acabar convertint-los en un instrument neutre i sense vida propia, que hom pot fer servir al seu gust i segons els seus interessos. En particular, a pau pro piciada pel Leviatan (sobretot en els paisos del continent) rapidament treura ferro a la visié horroritzada de Hobbes sobre Pestat de naturalesa, i els iHlustrats del segle divuit, acompanyats de tota mena d’il-uminats, sec- taris, etc., coincidiran en qu? aquest Estat absolut, monstre assedegat de poder, ha de veure limitades i controlades les seves atribucions, en nom dels drets de Phome natural individual, perd a favor en definitiva de les agrupacions socials per tant efecivtat mic: lx emaquina»estatalencara 6 tn evivente de carcter eligi 44 praran argumentacions anilogues a les que usaven les esglesies en epoca Ge Hobbes amb lobjectiu ara de posar el Leviatan al servei dels grups so- cials «naturals» ila seva escatologia immanentitzada. El resultat, en acabar, & la paralitzacié, Pesquarterament i la reparticié dels pedagos de la bestia entre els diferents «partits» i grups de pressié econdmics i de tota altra me- na, Que en aquest procés que va de lEstat absolut a ’Estat de Dret burgés i liberal, 1 segons {a interpretacié de Schmitt, els jueus hi hagin jugat un paper essencial, és una cosa que cap lector equanime del llibret del jurista Fitnany no pot negar, eneart que hom pugui matisar Vabast de les seves expressions. Des de Taparent apropiacié de la doctrina benjaminiana (cabalistica) del nom, fins a la conscient i explicita distincié entre la con- cepcid jueva de la unitat teopolitica i Pescissié judeocristiana del politic i dll religios, que é contra la que de fetes dirigiria Patac neopaganitzant de Hobbes aparentment assumit per Schmitt, tots aquests fets semblen relati- vitzar la culpa que en el text s'atribueix al judaisme respecte de lesventra- ment del Leviatan. També sembla fer-ho la clara reconduecié que Schmitt duu a terme dels origens d’aquest procés al mateix Hobbes, al seu «neutra- lisme> gairebé positivista, al seu tractament que distingiria aquells poders, per dir que aquesta és «tipicament..» per qui s’empra aqui ladjectiu «judeocristiana», enlloc del mes simple i direc- te «cristiana»? La resposta sembla ser, evidentment, que Schmitt creu pos- sible diferenciar dues possibles lectures de la fe cristiana: una de «judeo- Grbtiana» | una altra de «paganoctistanae, En una aprosimacié inici i molt esquematica, la primera, sense ser evidentment idéntica al judaisme, accentuaria d’alguna manera la continuitat entre el Nou Testament i la fe mosaica i la consegiient ruptura amb els modes gentils de pensament reli- gids; la segona, al contrari, més aviat «hellenitzaria» 0 «romanitzaria» el credo neotestamentari fent-ne una lectura més «adaptada» al mén «natu- ral» del paganisme i, per tant, «miticament» encunyada o determinada. En el text en qiiesti6, doncs, se’ns estaria dient, contra Strauss, que Patac de Hobbes no és el d’un paga contra un concepte jueu, siné el d’un «pagano- cristia» contra un concepte «judeocristia». Hobbes, amb la urgencia de fer front ale falda de Tovdte medieval, que ha convert en inefectives | pesi- Iloses les posicions i distincions feudals «judeocristianes» i eclesiastiques, opta per I'tinica manera, al seu judici, de fer possible que el cristianisme re- sidvalseguetni vivent: el legelx spaganament>tractant de refer more chri- tiano i des de PEstat (a diferencia d'alguns intents simil-lars medievals) la “cinitat originaria» de politica i religid. En aquest sentit, i paradoxalment, Schmitt hauria d’admetre que Strauss conserva una part de ra6. Hobbes proposaria una aproximacio «mitoldgica» al cristianisme que, neutralitzant els seus aspectes més «revolucionaris», salvi els fragments d’ordre que en- cara resten, Es el que Schmitt en diu, i aparentment fa seu d’alguna mane- ra, Pcerastianisme del fildsof de Malmesmury, que generalment lliga com a adjectiu amb el substantiu «paganocristianismes. La qiiesti6, pera, i des de la perspectiva de Peterson, és si aleshores hom no s’ha decidit ja del tot, encara que sigui de forma encoberta, pel paganisme ras i curt; val a dir, pel 22, Wollgang PaLaver, Die myrhichen Quellen des Poltischen. Carl Schmitts Freund- Feind-Theore, StotgartBerlcr Kole: Verlag W. Koblhansmer, 1998 49 politeisme (sigui en versié «renaixentista», , en la terminologia de Schmitt?) en les relacions entre 'espiritual i el temporal signifiquen una «revoluicié del kosmos sencer, inclos el mon angelic... respecte de la qual tant la revoluci6 francesa com la russa semblen només imitacions infanti- voles». Les mateixes persecucions dues a terme per I’Estat roma, diu Pe- terson, s6n plenament intelligibles a la Ilum d’aquesta transformacié: Pemperador complia simplement el seu deure no deixant passar la cosa com si res. Per contra, la historia dels dos darrers segles seria una historia de les contrarevolucions que «han pujat des del késmos» i que han aniqui lat les adquisicions de PEsglésia antiga. Ja autors com Maquiavel i Hobbes, al comengament de la modernita, protestaven per la debiltaio introduida Sel cristanisme en Pestructura de {es unitats politiques. Que aquesta fagi- Firzaci6 ells la velesein implicada en els intents de Vsplésia romana per controlar Italia o la contemplessin com a principal responsable del caos i de Panarquia de les guerres civils interconfessionals, ara és quelcom secun- dari, per més que sigui exacte en més d’un aspecte. El que compta és que algunes de les reflexions més agudes del pensament politic modern, des dels autors esmentats fins a Rousseau i d’altres, han vist amb claredat meri- diana que és precisament la reserva escatologica cristiana, i en tant que post- posa Ia unitat del Sacerdoci i del Regne a Pe6 final transhistaric, la que in- trodueix Pescissis entre les esferes teoldgica i politica que ha presidit tot el 23, Per exemple, en el darrer capitol de Die geistesgeschichtlche Lage des heutigen Parla- mentarins (923), Berlin, Duncker & Humblo, 1985 (rad cast: Solve el priamentaric ‘mo, Madrid: Teenos, p. 83-97), publicat primer per separat amb el ttl Die politische Theorie ddes Mythus (i teeditat com a primer assaig de la recopilacio Positionen und Begrffe im Kampf ‘mit Weimay-Genf- Versailles, Berlin: Duncker & Humblor, 1940, 1988, p. 1-21). 24. El fragments cats 4 continuaio pertanyen al manuscrit dela igs de Peterson sobre Ia Primera Carta als Corin cat per Barbara NIcHTWEIs Apokalipasche Veasungiebren, Carl Schmit im Horizont der Theologie Erik Petersons, en el vol. de Bernd WACKER (Hisg.), Die eigentlich katholische Verschirfung... Konfession, Theologie wnd Politik im Werk Carl Schmitts, Miinchen: Wilhelm Fink Verlag, 1994, p. 54 50 desenvolupament social dels darrers segles i que V’ha «infectat» d’una es~ tranyissima inestabilitar®. La neutralitzacié del Déu de les escatologies bi- bliques, encara que justificada parcialment pel clima creat per la divisié de les Esgiésies occidentals, no s’ha aturat tanmateix en la simple sustracci6 a les confessions de tot el poder directe sobre els afers politics de la reptbli- ca que un tis interessat i desviat d’aquella escissié havia fet possible. L'in- tent ha anat més enlla i, finalment, s’ha desdoblat d’una manera paradox per un costat, com a exigencia de neutralitzacié total en nom de 'autono- mia plena de la totalitat dels ambits «culturals»; per un altre costat, perd, com a acceptacié de la preséncia d’una immensa pluralitat d’opcions de sentit respecte dels quals PEstat ha de romandre neutre, pero que d'alguns manera aquest ha d’assumir per a no fer definiivament impossible tota co- hesio comunitiria, El formalisme pur i Pindividualisme del epacte sociale no generen les adhesions necessaries per a una vida col-lectiva substantiva. Evidentment, i encara que la letra de molts dels pensadors moderns ex- pressament sembli parlar a favor d’aquesta idea, una reconstruccié més 0 menys ingenua de la unitat originaria (pagana) entre el politic i el religids, com si res no hagués passat en els darrers segles, és obertament inviable. La subtil solucié schmittiana (i porser hobbesiana?) d’un «paganocristianis- me» que, salvant els fragments de l'ordre medieval naufragat sota la forma dun ts publicum excropaenm «racional-formal» entre els Estats, s’adreca en definitiva vers la construccié d’'una nova «mitologia politica cristiant zant» (de la naci6, de la raca o del que sigui), no és sorprenent que hagi de fuggerr al teleg dogmauie | expert en historia de lEaglésia Erk Petarson la idea que, en el fons i a la llarga, es tracta d’un mer retorn al politeisme pag que aviat podra oblidar el vernis biblic. La distancia del Gran Inquisi- dor que «adapta» la revolucié cristiana a les exigencies d’aquest ¢6, en nom de la humanitat i de la pietat pel poble, pot ser en determinades cir- cumstancies massa curta respecte dels «mites del segle XX>*®, Un testimoni previ (i ibuminador) pel que fa a la qiiestié de Ia lectura schmittiana de Hobbes, en relacié ala mirada del politic és posada aqui en gave contra el saggeriments vangats mes aman, pl progres desfecmn del rata de la mentalita teenica (potser possbilitada al seu torn per Una =profanacié» del mon que tin- da ley sees arzely. més llunyanes en el mati ?). Encara que aquestes observacions puguin semblar excessives, algunes indicacions de Maschke en el seu epileg potser les reforcen’". En efecte, 28, Schmitt cita aqui el treball Erie VOEGELIN, Der autoritare Staat, Wien, 1936 29, Enllocse'ns dla on express. Podria tracta-se alguna idea direcament comunicada a Schmit per Peterson. 530, Manfred FRANK, El dios cenidero, Leccones sobre la Nueva Mitologi, Barcelona: Ser- bal, 1994 31. Retornem, amb aixd i més concretament, a algunes referéncies ftes més amunt que el lector idenifiears immediatament. També recordara les mostresd/ambighitat que hem trobat en Schmitt i que acabem de comentar en una nota mole poc anterior. 33 Pestudids i seguidor de Schmitt, editor de moltes de les seves obres, expli citament afirma que el jurista alemany, potser quan parla del «fracas» del simbol hobbesia del Leviatan, s'est’ referint al malaguanyat intent fet per Panglés de construir una «mitologia politica», intent que Schmitt hauria volgut realitzar plenament, perd que mai va trobar l'ocasi6 per a consumar del tot. Per aixd, també, i com assenyala el mateix Maschke en un altre mo- ment, Schmitt passa, en el seu escrit sobre el Leviathan, com de puntetes per sobre del tema de la teologia politica, al qual sols es remet explicita- ment a partir de la introduccié d’un article @’H. Schelsky que volia fer de Hobbes un enemic de «tota politica religiosament determinada>. ¢Que potser és veritat que tora «teologia politica», com havia dit Peterson en la seva famosa nota final de El monoteisme com a problema politic, @'alguna manera sols té un sentit complet en context pagi (0 jueu!)°2? Si hom vol conservar lexpressi6 «teologla politica» per a allo que el cristianisme fa de les relacions entre lesfera religiosa i la del poder temporal, no hi podem tenir cap inconvenient «a priori». De nominibus non est disputatio. Sols que, aleshores, caldra tenir molt presents les ruptures semantiques gue cal observar per a qué els malentesos lingiistics no tinguin més forga («miti- ca» o de Paltra) que la realitat efectiva. 32. Erik PETERSON, op. cit, (ed. alemanya),p. 81; trad. cast. op. cit, p. 282. 54