ATE

centre d’informació
d’entitats i col·lectius
de sant cugat del vallès

NE U
A N Y 7, N Ú M E R O 157 DIJOUS 27 DE MAIG DE 2010

93.675.38.54
redaccio@ateneu.cat

UN
PRODUCTES
FRESCOS
DE TEMPORADA
ECOLÒGICS
ANY
Una quinzena d’espais
obren les seves portes

NATURALS en la 10a Nit de l’Art

pàgina 3

ARTESANALS

DE
DIRECTES
DE PRODUCTOR
A CONSUMIDOR

MERCAT
DOS COPS AL
No tot és treballar:
comença una nova sèrie
de reportatges sobre l’oci
dels immigrants
pàgina 7

DE MES A LA PLAÇA
DE PEP VENTURA

PAGÈS Neix la nova Escola

de Música Tradicional
de Sant Cugat
pàgina 16
 editorial
Res a fer
Si alguna cosa deu fer mal
als anomenats partits
d’esquerres de
l’Ajuntament és que
l’anomenat partit de
dretes que el governa s’ha
fet seus fins a tal punt els
discursos anomenats
d’esquerres que els deixa
gairebé completament
sense arguments, deixant
de banda, és clar, aquell
“argument” que consisteix
a dir: “Nosaltres, de
dijous 27 de maig de 2010
Manifest per a l’ensenyament públic
L'educació és un dret universal i un bé públic al qual tota
la ciutadania té dret a accedir i l'Administració té el deure
de garantir en condicions de qualitat i d'igualtat. A més, hi
ha consens en la nostra societat sobre el fet que l'educació,
a més de ser una necessitat per al progrés social, és la con-
dició per fer possible una societat cohesionada i justa i que
perquè això sigui possible, l'ensenyament públic ha de ser
l'eix vertebrador de tot el sistema educatiu i ha de garantir
la seva funció social d'ajudar a compensar desigualtats.
Això no obstant, en aquests moments ens trobem en una
greu situació de deteriorament de l'ensenyament públic, de
la mà de la política educativa de l'actual conseller Maragall.
A partir de l'aprovació de la nova Llei d'Educació de
Catalunya (amb el rebuig majoritari del professorat i de
rànquing, tant a nivell estatal com Europeu. A més, és una
de les comunitats que més queixes ha rebut des de la Unió
Europea per vulneració de la política ambiental i comuni-
tària, entre d'altres raons per: estar a la cua de la conserva-
cio de la biodiversitat; ser l’única nacionalitat de l’Estat en
que s’ha extingit una espècie; ser la comunitat que menys
inverteix en espais naturals; tenir la costa més amenaçada;
l’estat lamentable dels nostres rius; tenir i construir infraes-
tructures que malmeten la biodiversitat; i no integrar el
manteniment de la biodiversitat transversalment en totes
les polítiques. Per tot això, demanem al Govern de la
Generalitat que es doti dels instruments legislatius necessa-
ris per a la conservació efectiva de la biodiversitat, amb l'a-
provació urgent de la Llei de Biodiversitat i Patrimoni
Natural i de l'Estratègia per a la Conservació Biodiversitat;
s’aprovi un pressupost per a la conservació de la biodiver-
sitat suficient de l’ordre del 3% dels pressupostos; i que es

debò”. Coses que passen:
un partit anomenat
d’esquerres munta unes
jornades per “repensar” la
ciutat i, després de moltes
voltes i brindis al sol,
arriben a una conclusió
que la premsa resumeix,
en l’últim cas, amb un
“apostem per un
2 ensenyament públic de
qualitat”. Molt bé, nois.
I qui no? Passa el mateix
amb els processos
participatius, que
s’organitzen per a
qualsevol cosa tot i que al
final pràcticament només
serveixen per poder dir
que s’han fet (i de vegades
amb conseqüències
funestes per als seus
organitzadors, com ha
passat amb la consulta de
la Diagonal de Barcelona).
Tothom aposta pels
processos participatius,
igual que tothom aposta
per la defensa del medi
ambient, l’habitatge
públic, la cultura i el
foment de la cooperació.
Sense anar més lluny, la
fastuositat de la Festa de
la Cooperació que se
celebrarà aquest cap de
setmana a la plaça
d’Octavià despistaria més
d’un que no sabés quin és
el “color polític” que
governa (i per majoria
absoluta) a l’Ajuntament
de Sant Cugat. Visca el
pensament únic.
bona part de la comunitat educativa) i amb l'argument de faciliti la participació social de les entitats ecologistes de
la crisi, estem assistint a un atac sistemàtic contra l'ense- forma real i decisòria. Ecologistes de Catalunya
nyament públic: retallades de plantilles de professorat,
massificació a les aules, substitucions no cobertes, tanca-
ment de grups de batxillerat en barris desafavorits, dismi- 25 anys de la Unipau
nució de professionals en els centres -vetlladores, tècniques
d'integració social, mediadors/es, traductors/es, etc.-, dismi- Aquest any la Universitat Internacional de la Pau arriba als
nució de la plantilla dels serveis educatius (equips d'asses- 25 anys d'existència i voldríem celebrar-ho (el 12 de juny,
sorament pedagògic, centres de recursos), disminució d'au- al claustre del Monestir) amb tots els que amb el seu suport
les d'acollida, i places públiques insuficients (amb grans llis- i col·laboració han fet possible aquest llarg recorregut.
tes d'espera) de cicles formatius, d'educació de persones Coincidint amb els 25 anys, també es presentarà el progra-
adultes i de llars d'infants. ma del XXV Curs d'Estiu, que aquest any farà un recull de
Podeu llegir i signar el manifest a www.plataformaensenya- totes les temàtiques treballades en els darrers anys i es trac-
mentpublic.cat. USTEC-STEs, CCOO, ASPEPC-SPS, FETE-UGT, CGT taran els temes principals per a la consecució d'una Cultura
de Pau. S'està convidant tots els ponents i ponentes des dels
inics del curs d'estiu, l'any 1984, així com totes aquelles
Catalunya perd biodiversitat persones que han col·laborat, participat o ajudat amb ferm
compromís perque la Unipau pugui celebrar el seu 25è
L’any 2010 era la fita adoptada en els acords del Consell aniversari. Universitat Internacional de la Pau
europeu de Göteborg el 2001, per aturar la pèrdua de
diversitat biològica a la Unió Europea. Però la nostra reali-
tat és que a Catalunya segueix augmentant la pèrdua de
cartes dels lectors
Vols fer sentir la teva veu? Envia’ns un mail donant-
biodiversitat, tot i ser l’element més important del patri-
nos la teva opinió sobre qualsevol tema relacionat
moni natural. Catalunya ha passat d’ésser un referent en la
amb Sant Cugat a redaccio@ateneu.cat
conservació del medi ambient a situar-se a la part baixa del
La CUP presenta les seves propostes
sobre medi ambient a la Pedrera Berta
Hi havia molts llocs per triar, però van triar
aquest. La Candidatura d’Unitat Popular
(CUP) de Sant Cugat va presentar el
dimarts passat les seves 25 propostes
sobre medi ambient a la Pedrera Berta, un
dels espais més amenaçats del nostre
municipi. En aquest sentit, la CUP
demana a l’equip de govern que “prengui
una posició clara” davant la possibilitat
que la propietat proposi omplir-lo amb
residus provinents d’ecoparcs. Durant
l’acte, els propietaris de la pedrera van
amenaçar de trucar la policia al·legant
que s’havia envaït una propietat privada.
Al final, però, no va passar res.

Centre d’Informació
d’Entitats i Col·lectius

Edita: Ateneu Santcugatenc Coordinació: Oriol Sumsi Consell de redacció: Natàlia Led, Enrique Ortega, Toni Ramon Redacció i
maquetació: Oriol Sumsi Correcció: Isabel Carreño Han col·laborat en aquest número: Ignasi Bea, Riki Benito, Isabel Carreño,
Marta Miralpeix, Miquel Montserrat, Enrique Ortega, Gerard Pintó, Pablo Vázquez i Clara Vergés Disseny original: Andrés
Herrera, Panorama Zero, Estudi Kunste Pictogrames: Sergi Barnils Impressió: Imprintsa Dipòsit legal: B-2869-2004 Tirada:
6.000 exemplars Les opinions dels col·laboradors no necessàriament són compartides pels responsables de l’edició.
societat
Ja és aquí la 10a Nit de l’Art
Un dels esdeveniments més carac-
terístics del món de l’art a Sant
Cugat arriba aquest dissabte a la
seva desena edició. Durant tot el
dia (vegeu la pàgina 14 per a
conèixer tots els actes) la gran
majoria d’espais d’art de la ciutat
obriran les seves portes, faran visi-
tes comentades a les seves exposi-
cions i s’organitzaran tota mena
d’activitats per promocionar el
coneixement de les arts plàstiques,
Aquest any l’organització
ha anat a càrrec d’una
comissió formada pels
espais participants
incloent tallers oberts de creació
artística, tant per a infants com per
a adults, i activitats artístiques de
participació. A més, es podran visi-
tar tallers d’artistes locals (com el
d’Adolf i el de Dolores Mayorga) i
molts comerços locals exposaran,
durant tota la setmana, obres d’art
als seus aparadors.
Una novetat d’aquest any és
que l’organització ha estat encap-
çalada per una comissió de treball
formada per representants de
totes les entitats i espais d’art par-
ticipants, que s’han reunit diverses
vegades per definir-ne i concretar-
ne tots els aspectes.
Premi a l’exhaustivitat
Com és habitual des del 2007, els
participants a la Nit de l’Art po-
dran adquirir gratuïtament el
Tiquet Art, que inclou preguntes
sobre totes i cadascuna de les ex-
posicions. Enguany, però, no cal-
drà visitar tots els espais durant la
mateixa nit (tant participants com
galeristes es queixaven que això
comporta massa presses), sinó que
es podrà anar fent el recorregut
durant els dies previs. En tot cas,
el termini màxim per entregar el
Tiquet Art seran les 23.30 del dis-
CAP
Esfera d’Art (Mina, 17)
L’Ateneu. Espai Bartomeu
Plaça d’Octavià
Espai Lluís Ribas
DTerra (Av. Anselm Clavé, 9)
Estació
La GaLeRia (Sant Jordi, 14)
Mapa dels espais participants a la Nit de l’Art. / GOOGLE MAPS / ATENEU
sabte, i entre tots els participants
(amb les respostes correctes) se
sortejarà una obra de la santcuga-
tenca Marta Vallvé, finalista de
l’última edició dels Premis d’Art
El cap de setmana
següent, la Festa de
les Galeries repetirà una
proposta molt similar
Autocugat. Des d’ara mateix,
doncs, el Tiquet Art es pot recollir
a les galeries i tallers participants,
a la Casa de Cultura, al Museu i a
l’Oficina de Turisme.
Casa de Cultura
Monestir
Sala Rusiñol
El Taller
Pou d’Art
Estudi Ferran Martí
Club Muntanyenc
Ajuntament
Manca d’unió entre els galeristes
Cal dir que la Nit de l’Art no reu-
neix tots els espais d’art de la ciu-
tat. Per raons que serien molt llar-
gues d’explicar (si és que es poden
explicar) la Canals-Galeria d’Art
se’n manté al marge, però en canvi
participa (juntament amb la Sala
Rusiñol, que sí que participa als
dos esdeveniments) a la Festa de
les Galeries que tindrà lloc el dis-
sabte 5 de juny. La festa en qües-
tió, que l’any passat quedava inte-
grada en l’anomenda Quinzena de
l’Art, consistirà també en una jor-
nada de portes obertes, fins a la
mitjanit. Redacció
Síndrome Montmeló
Malauradament la matèria grisa és
quelcom que nostro senyor no va sa-
ber repartir de manera equitativa.
Aquesta desigualtat a nivell quantita-
tiu es fa palesa cada cop que enfilem
la C-58 o la B-30: Espècimens de
dubtosa reputació encaren els trajec-
tes com si d’una carrera es tractés.
L’autopista, autovia o carretera co-
marcal exerceixen de circuit i els
conductors són posseïts per l’esperit
de Fernando Alonso.
Aquests encefalogrames plans se
salten la legalitat passant a tot drap
dijous 27 de maig de 2010
per l’esquerra o per la dreta, se t’en-
ganxen darrere i et fan llums perquè
els deixis passar. T’increpen si no
accedeixes a jugar el seu mateix joc.
La cosa, però, no acaba aquí.
Aquesta espècie -diguem-ne asfàlti-
ca- té la seva variant urbana. Fan
soroll prement l’accelerador quan
esperen als semàfors, empren el clà-
xon a la primera de canvi i ens obli-
guen, amb les finestres abaixades, a 3
escoltar la “música” que els malmet
el cervell contínuament.
On és la llei quan se la necessita?
En una altra ciutat menys cívica que
la nostra, aquestes actituds serien
més o menys comprensibles. Tanma-
teix, al Sant Cugat aparador i vídeo-
vigilat que tenim la cosa esdevé in-
comprensible. Per què no actua la
policia contra aquests delinqüents
reincidents? On són els antiavalots
quan realment se’ls necessita? Calen
més efectius, car els pocs que hi ha
deuen estar multant algú que ha in-
tentat fer cultura al carrer o atonyi-
nant estudiants-treballadors-immi-
grants que feien malifetes. Que vin-
guin i els donin el que els pertoca.
Cadascú per on l'enfila
Com que estem en un país lliure, tot-
hom té la llibertat de jugar-se la vida
com vulgui i dedicar el seu temps a la
bestiesa que cregui pertinent. El pro-
blema és que aquests temeraris
també posen en perill la vida d’altri,
i ja se sap que la llibertat d’un acaba
on comença la dels altres...
Resumint: Que Sant Cugat no és
Montmeló, que de Fernando Alonso
només n’hi ha un (per sort) i que els
Mossos han de treballar més, encara
que els baixin el sou un 5%. Que els
treguin tots els punts, i que segueixin
pel DNI, un document que s’atorga a
tothom massa a la valenta.
Evidentment, cadascú té el dret
d’escollir com dinyar-la, però amb la
de malalties diferents i divertides
que hi ha per triar, seria una pena
morir intentant aixecar el vol a la
carretera més propera. Ignasi Bea

Terra Dolça, 5 anys de cultura i gastronomia
dijous 27 de maig de 2010
L’entrada i la barra del Terra Dolça, situat al carrer d’Enric Granados. / CEDIDA
4 Amnistia farà balanç a Sant Cugat
L’Informe Anual d’Amnistia Inter-
nacional (AI) ofereix cada any un
complet panorama global sobre l’es-
tat dels drets humans al món, reco-
llint informació de 159 països. Rea-
litza una anàlisi de les principals
tendències, reptes i oportunitats en
matèria de drets humans; reflecteix
el treball que fa Amnistia Interna-
cional per acabar amb els abusos
contra els drets de les persones; i
proposa una agenda per al futur.
Segons les investigacions d’AI,
durant l’any passat es van registrar
casos de tortura i altres maltracta-
ments en almenys 111 països; judicis
injustos en almenys 55 països; res-
El Rotary no s’oblida de la tragèdia d’Haití
El Rotary Club de Sant Cugat del
Vallès, el passat dia 5 de maig, en
coordinació amb altres ONG, va
participar i col·laborar en la càrrega
i enviament d’un contenidor de 30
metres cúbics de material humanita-
ri cap a Haití.
El material ha consistit bàsica-
ment en cadires de rodes, crosses,
pròtesis i sabons antisèptics. S’han
inclòs també 20.000 samarretes, 350
tendes de campanya i llibres.
Tot aquest material s’ha lliurat a
la fundació Nuestros Pequeños
Hermanos (NPH), la qual té hospi-
tals i cases d’acollida de nens orfes a
diverses poblacions d’Haití, de Cen-
tre-Amèrica i de l’Amèrica del Sud.
El passat terratrèmol d’Haití va
triccions a la llibertat d’expressió, en
no menys de 96 països; i presos de
consciència empresonats, en un
mínim de 48 països.
Organitzacions i defensors i de-
fensores de drets humans van patir
atacs en moltes zones del món, i els
seus governs els van impedir dur a
terme la seva feina o no els van pro-
tegir de les amenaces o la violència.
També, durant l’any passat, i
seguint la tònica de les darreres
dècades, els conflictes armats es van
caracteritzar per una cruel indife-
rència envers la població civil.
Grups armats i forces governamen-
tals van violar el dret internacional a
La secretària del Rotary, el promotor inicial del projecte i el president de l’entitat. / CEDIDA
L’espai cultural i gastronòmic Terra
Dolça vol celebrar els seus 5 anys
d’existència, i per això ha organitzat
tota una jornada de festa el proper
dissabte 29, a la plaça de Sant Pere
(antiga plaça de Pere San).
Els actes començaran a les 17.00
amb un ball de bastons a càrrec dels
Bastoners de Sant Cugat, i continua-
ran amb dues representacions tea-
trals. Primer amb la companyia El
lladre de guants blancs, que repre-
sentarà La fada del mercat i el tresor de
les taronges per als més petits. Des-
prés, a les 19.00, la companyia In-
Fusió Teatre representarà Un gran
bosc de paraules.
Quan es pongui el sol es farà un
sopar a la fresca a base de “barque-
tes” i música en directe amb els rum-
la República Democràtica del Con-
go, Sri Lanka i el Iemen. En el con-
flicte de Gaza i el sud d’Israel, molts
civils van resultar ferits o van ser víc-
times d’homicidis il·legítims per
part de forces israelianes i grups
armats palestins. Milers de civils van
patir abusos en l’escalada de violèn-
cia per part dels talibans a l’Afga-
nistan i el Pakistan, o van ser els que
més van patir les conseqüències dels
conflictes a l’Iraq i Somàlia.
Enguany, Amnistia Internacional
demana als governs que ratifiquin
l’Estatut de Roma de la Cort Penal
Internacional, i que garanteixin que
els crims contra el dret internacional
societat
beros Rumb al Bar i Tabaloko. El
tiquet per al sopar, que inclou qua-
tre barquetes i una cervesa, es pot
comprar anticipadament al Terra
Dolça per només 5 euros.
Aquesta festa del 5è aniversari és
un punt i seguit dins l’intensa agen-
da de l’espai, que ha estat plena
d’innumerables concerts, conferèn-
cies, debats i activitats de tota mena,
com el recital que el cantautor Feliu
Ventura va fer el passat dia 23.
I alhora obre un nou període on
no hi falten les idees noves, com és
la que començarà aquest mateix
divendres 28. A partir d’ara, cada
últim divendres de mes hi haurà
algú punxant música en directe, en
unes sessions que començaran a dos
quarts de dotze de la nit. Redacció
poden ser jutjats en qualsevol part
del món. Amnistia Internacional
demana molt especialment als estats
que reclamen el lideratge global,
com són els del G-20, que siguin els
primers a donar exemple.
Presentació a Sant Cugat
Per presentar l’Informe Anual 2010
a Sant Cugat comptarem amb la
presència de Pep Parés, president
d’Amnistia Internacional Catalunya,
i de Rosa Maria Calaf, periodista
d’àmplia trajectòria. L’acte tindrà
lloc el dijous 3 de juny, a les 19.30, a
la Casa de Cultura. Grup local d’Am-
nistia Internacional
destruir completament un hospital
de nens de l’esmentada fundació, a
Port-au-Prince.
Han col·laborat també en aquest
enviament, econòmicament i facili-
tant el material, la Asociación
Amputados Sant Jordi de Barcelo-
na, l’ONG Banc de Recursos i la
pròpia fundació NPH.
Els membres del Rotary Club de
Sant Cugat del Vallès també han
col·laborat amb la campanya orga-
nitzada pel districte 2202 a favor
d’Haití, amb la compra de dues
Shelterbox (que són caixes d’ajuda
humanitària vàlides per ajudar
famílies de fins a 10 persones durant
un mínim de 6 mesos). Rotary Club
de Sant Cugat del Vallès
societat

Quan la cooperació és una festa

Amb l’objectiu de “fer partícips els
santcugatencs i santcugatenques de
la cooperació internacional i de la
sensibilització que es realitza a la
ciutat”, aquest diumenge 30 de
maig se celebrarà l’anomenada Fes-
ta de la Cooperació.
Durant tot el dia, es donaran a
conèixer els projectes i campanyes
solidaris que es duen a terme amb
l’1% del pressupost municipal (un
percentatge que ja s’ha anunciat que
es respectarà l’any que ve), tant des
de la cooperació directa com de la
públic familiar de diumenge al
dematí, tan propens a om-plir la
plaça pel motiu que sigui.
Hi haurà activitats per a totes les
edats, des de tallers i lectures de
contes, a concerts i espectacles, com
seran una mostra de dansa bolivia-
na, dansa “Bollywood”, una batucada
a càrrec de Karabassà, un recital de
poesia àrab, i l’actuació dels zam-
bians Nyali, guanyadors del concurs
Music Crossroads 2009.
El lema de la festa d’enguany és
“implica’t”, ja que segons l’organit-

dijous 27 de maig de 2010

indirecta. Alhora, les entitats santcu-
gatenques que treballen en coopera-
ció tindran l’oportunitat d’explicar
els seus projectes, i s’intentarà fer
visibles, també, les entitats del sud
amb les quals es treballa.
Totes les activitats (que podeu
veure detallades a la pàgiuna 15)
tindran lloc a la plaça d’Octavià. Per
primer cop s’ha optat per desplaçar
la festa de dissabte a diumenge, de
manera que es pugui potenciar el
zació “és necessari que tots i totes
ens impliquem en major o menor
mesura per sumar esforços per fer
petites accions que, en el seu con-
junt, col·laborin a transformar les
desigualtats actuals”.
Coincidint amb l’esdeveniment,
es presentarà la versió actualitzada
de la guia d’entitats de cooperació i
de sensibilització que hi ha a Sant
Cugat, amb informació sobre els 5
seus àmbits i activitats. Redacció

Manifest de la Festa Als cartells de l’edició d’enguany hi apareixen “santcugatencs reals”.

Les entitats que formem la Xarxa
Solidària de Sant Cugat us convi-
dem a participar en la tercera festa
de la Cooperació i viatjar, amb
nosaltres, als països i els pobles on
treballem. Alhora, us oferim tota
una sèrie d'activitats lúdiques per tal
d'apropar-nos un xic més a altres
realitats que ens envolten. Realitats
que trobem en aquest món injust en
què vivim. Per això, veiem la neces-
sitat de generar nous espais de tro-
bada on construir noves idees i crear
noves possibilitats. Per això,
enguany en aquesta festa et dema-
nem que tu també t'impliquis.
La crisi ens afecta a tots i totes
però, de manera molt perversa,
s'enceba sobre les persones més
febles, tan les que viuen aquí com en
aquells indrets i regions on les con-
dicions de vida són més vulnerables.
En aquest context, el Govern espan-
yol ha decidit retallar el pressupost
de solidaritat internacional en més
de 600 milions d'euros, però no pas
retallar altres pressupostos molt més
elevats com és el la despesa militar,
que s'eleva a més de 18.000 milions
d'euros. Tanmateix, també estem
vivint una crisi d'identitats i de
valors, fet que fa necessari que es
pensin i es duguin a terme propos-
tes atrevides. En aquest sentit,
creiem que tota crisi és també l'o-
portunitat d'una regeneració i reno-
vació necessària. Renovació que
comença per nosaltres mateixos. Per
això et fem una proposta molt con-
creta: IMPLICA'T!
Com? Comencem per casa nos-
tra! El nostre sistema econòmic ens
evoca al consumisme desenfrenat i a
generar una quantitat de residus
abismal. Els nostres actes de consum
contribueixen, encara més, a repro-
duir els desequilibris i desajustos
entre els més rics i els més pobres.
Per això, si fem un consum respon-
sable; és a dir, si consumim allò que
ens és realment necessari, no només
podem contribuir a preservar el
medi ambient, sinó també a fer un
món més humà i més just.
Amb tot, per a transformar la rea-
litat cal començar a obrir mires per
entendre que el canvi passa per les
nostres accions més enllà del nostre
quotidià. Accions solidàries també
amb els pobles empobrits. Per això,
si tu vols, la teva tasca no s'acaba en
el teu dia a dia. Et pots implicar en
alguna de les entitats de la Xarxa
Solidària de Sant Cugat. Per petita
que sigui, la teva aportació és
important i necessària: IMPLICA'T!
T'esperem a la Xarxa Solidària de
Sant Cugat!
 Amb el suport de: practicat

Expressions catalanes: “rai” Frases en diferents idiomes: Quan ens trobem malament
Tu rai! Això rai! Segurament heu
sentit i heu fet servir aquestes
expressions moltes vegades. Rai
és una paraula curiosa i fàcil de
fer servir. Es tracta d'una partícu-
la expressiva que indica que una
cosa no és important, que és fora
del cas tractat o que se'n pressu-
posa l'evidència.

Es posa sempre darrere d'un altre Com et trobes? ¿Cómo te How do you feel? Comment tu te Come ti senti? Nola zaude?
mot per fer una proposició com- encuentras? sens?
pleta sense verb a manera d'ex-
clamació. Serveix per emfatitzar No gaire bé, No demasiado Not very well, my Pas très bien, Non molto bene, Ez oso ondo,
dijous 27 de maig de 2010

un sentit normalment satisfactori em fa mal tot el bien, me duele whole body hurts. j'ai mal par- mi fa male tutto gorputz osoa
que contrasta amb allò que es cos. Dec tenir todo el cuerpo. Maybe it' s the tout. Je dois il corpo. Devo minduta dau-
desprèn del context. la grip. Debo tener la flu. avoir la grippe. avere l'influenza. kat. Gripea
gripe. izango da, ziur
No té traducció ni equivalent en aski.
castellà, anglès o francès i pot
tenir un significat semblant a bé, Tens mal de ¿Te duele la Do you have a Tu as mal à la Hai mal di testa? Buruko mina
prou, no és res, tan se val, cap? cabeza? headache? tête? duzu?
segons els casos.
Sí, i em fan mal Sí, y me duelen Yes and all my Oui, mais j'ai Sì, mi fanno Bai, hezur guz-
6 Això rai - això no importa. tots els ossos, el todos los hue- bones, my throat, aussi mal aux male tutte le ossa, tiek min egiten
coll, l'esquena i sos, el cuello, la my back and sto- os, au cou, au il collo, la schie- didate, eta
Ara rai - ara ja no importa. la panxa. espalda y la mach hurt. dos et au ven- na e la pancia. eztarriak, biz-
barriga. tre. karrak eta tri-
Tu rai - tu no tens problema. pak ere.

Encara rai - encara bo, no n'hi Tens febre? ¿Tienes fiebre? Do you have a Tu as de la fiè- Hai febbre? Ba al duzu
havia per tant. temperature? vre? sukarrik?

Malament rai - pot ser que vagi En tinc una Tengo un poco. Yes, a bit. J'en ai un peu. Un poco. Pixka bat.
malament mica.

Avui rai que hem plegat d'hora. Trucarem al Llamaremos al Let' s call the On va appeler Chiamiamo il Sendagileari
metge. médico doctor. le médecin. medico. deituko diogu.
Ara rai que hi ha bona carretera,
abans era molt difícil d'arribar-hi. Tens el núme - ¿Tienes el Do you have his Tu as son Hai il numero di Ba al duzu tele-
ro de telèfon? número de phonenumber? numéro de telefono? fono zenbakia?
Dir-ho rai; el que costa és fer-ho. teléfono? téléphone?

Tu rai que ja ho tens pagat. Sí, el tinc a l'a - Sí, lo tengo en Yes, in my diary. Oui, je l'ai dans Sì, ce l'ho nell'a- Bai, agendan
genda. la agenda. mon agenda. genda. daukat.
Això rai que se't curarà aviat.
Doncs tru - Pues vamos a So we call him. Alors appelons. Allora chiamia- Bada, dei deza-
Aquesta feina rai, s’acaba aviat. quem. llamar. molo. gun.
un altre sant cugat
No tot és treballar (1): Criquet a Can Vernet
A Nassam Husein, un jove del
Pakistan que viu a Sant Cugat des
de fa quatre anys, no li fa mandra
agafar el bat i la pilota. Gairebé cada
tarda, ell i els seus compatriotes, en
sortir de la feina, es dirigeixen al
parc de Can Vernet per jugar a cri-
quet. “És un bon lloc per jugar”,
comenta Nassam, “ja que està a
prop de casa i també de la feina.
Molts de nosaltres sempre trobem
una estona per jugar, tot i que sor-
tim a les cinc de treballar i hi hem de
tornar altra vegada a les vuit”.
Un grup de paquistanesos es reuneix cada tarda per jugar a criquet al parc de Can Vernet, a tocar de la comissaria dels Mossos d’Esquadra. / ORIOL SUMSI
Al nostre país, el criquet és gaire-
bé un desconegut per a tothom,
però en països com l’Índia o el
Pakistan s’ha convertit en un esport
de masses amb jugadors estrelles,
com en Shahid Afridi o Shoaib
Malik, i les televisions lluiten pels
“Per jugar busquem un
forat a la feina, ja que
pleguem a les cinc i a les
vuit tornem a treballar”
drets televisius de les competicions.
Aquests últims anys, però, a Cata-
lunya ha proliferat la seva pràctica i
s’ha fet més visible de mà dels nou-
vinguts procedents del continent
asiàtic, en portar-lo als carrers, pla-
ces i parcs de ciutats com Barcelona,
Badalona, l’Hospitalet, i també aquí,
a Sant Cugat. I allò que va començar
com a trobades més o menys infor-
mals entre amics, ha acabat fructifi-
cant amb la creació de més d’una
vintena de clubs esportius que ja
competeixen en torneigs. Als nos-
tres protagonistes també els agrada-
ria poder formar un equip o assistir
als partits dels torneigs, però els és
molt complicat perquè amb la feina
-la major part treballen a l’hostale-
ria- no tenen prou temps i, a més, el
nivell dels equips de criquet a
Catalunya és alt. “Són com els pro-
fessionals”, apunta Nassam.
Per aquells que no estan familia-
ritzats amb aquest esport, el primer
que s’ha de tenir clar és que el cri-
quet no té res a veure amb el polo o
el golf, i que si s’assembla a algun
esport és al beisbol. De fet, es diu
que poden ser parents llunyans.
Una altra cosa a tenir en compte,
per a aquells que vulguin començar
a practicar-lo, és que és un joc tècnic
i amb unes regles complexes, si es
compara per exemple amb el futbol.
Resumint la seva dinàmica, en el cri-
quet dos equips d’onze jugadors
s’enfronten en un camp ovalat de
gespa, més gran que un camp de
futbol, on hi ha una franja rectan-
gular al centre (pitch) amb pals (wic-
kets) que es col·loquen a cada extrem
a una distància d’uns 20 metres. El
joc consisteix a llançar la pilota i col-
pejar-la amb el bat. Com més lluny
es tira la pilota, més carreres-punts
(runs) es poden acumular. Es poden
jugar diferents tipus de partits, en
funció del nombre de llançaments o
de la durada. En els partits interna-
cionals, a nivell professional, els par-
tits poden durar des d’un dia sencer
fins a cinc dies.
El fet de ser un esport recent i
minoritari a Catalunya fa difícil la
seva pràctica, atès que no hi ha
camps de joc adequats. Per això,
aquest grup d’amics ha escollit
El criquet s’ha començat
a veure amb l’arribada
d’immigrants de l’Índia
i sobretot del Pakistan
aquest parc, on poden jugar bé i
sense causar molèsties. “El proble-
ma”, diuen, “és que darrere la zona
de llançament hi ha un torrent, on
cada partit perdem quatre o cinc
pilotes”. Tot i així, els agradaria con-
tinuar jugant al parc, ja que si els
enviessin a un altre lloc molts no
podrien desplaçar-se: “Fa un any
vam demanar un permís” explica
Nassam, “però l’Ajuntament encara
no ha contestat. Només que tallessin
una mica les herbes del torrent, ens
aniria molt bé”. Enrique Ortega
dijous 27 de maig de 2010
7
Un esport de la Commonwealth
El criquet té els seus orígens al segle
XVII a Anglaterra, i es va internacio-
nalitzar amb l'expansió de l'Imperi
britànic en països com Austràlia,
Nova Zelanda, Sud-àfrica, l'Índia o el
Pakistan, on avui dia és una de les
pràctiques esportives més populars.
L'any 1982, un grup de jugadors an-
glosaxons i de l'Índia residents a
Barcelona van fundar el Barcelona
Cricket Club. Amb l'arribada d’immi-
grants procedents de l'Àsia, com ara
del Pakistan, l'Índia o Bangladesh,
va proliferar el nombre de prac-
ticants i es van crear molts clubs .
L'any 2009 es va celebrar el primer
Torneig Català de Cricket al CAR de
Sant Cugat, i aquest any, en la sego-
na edició, hi va participar un equip
santcugatenc, l'Ali Cricket Club.
 Un any de productes ecològics i
dijous 27 de maig de 2010

Primavera, estiu, tardor, hivern... I primavera! Sem-

bla mentida, però ja fa un any que es va celebrar la
primera edició del Mercat de Pagès, una idea revolu-
cionària per a una ciutat que, en canvi, ha demostrat
que tenia moltes ganes de tenir a l’abast productes
de temporada, propers, artesanals i molts d’ells
(cada vegada més) amb la garantia d’una producció
100% ecològica. Perquè han estat centenars, els
santcugatencs que s’han acostat dissabte rere dis-
sabte a la plaça de Pep Ventura, primer un cop al mes
i ara cada quinze dies. Tot plegat gràcies a una ini-
ciativa de l’Ateneu, la cooperativa La Civada i, sobre-
tot, a l’empenta de la seva creadora, l’Anna Guitart.
i de proximitat NUTRICIÓ
“Bioecorgànic”
Després d'un any de Mercat de Pagès,
per fi podem dir que a Sant Cugat hi ha
una oferta d'alimentació ecològica
amb cara i ulls. Ja fa temps que hi ha
gent que coneix què són els aliments
bio, els beneficis que tenen, i que, tant
per salut com per filosofia, ha decidit
l l u i t a r p e r ac on s e g u i r t e n ir aq u e s t a
oferta a casa seva.
Aque sta gen t, després de molts
esforços, va muntar cooperatives al
poble, obertes a tothom (sempre que
hi tinguessin cabuda quant a “espai”),
va portar fruites, verdures i productes

dijous 27 de maig de 2010

de tot tipus al nostre rebost. Una lluita
que l'Ateneu Santcugatenc, ara fa un
any i junt amb aquestes cooperatives,
ha fet realitat amb la iniciativa d’esta -
blir un mercat regular.
I per què són tant bons aquests ali-
ments ecològics? En fem cinc cèntims.
Un aliment ecològic és molt més que
un aliment cultivat o criat sense quí-
mics, va molt més enllà. És un aliment
que respecta el medi ambient, amb 9
conreus que respecten el sòl, sense
malmetre’l i potenciant la seva fertili-
tat. Aquest és un exemple de les mol-
tíssimes coses que fan. S'ha de tenir
en compte que l'agricultor que deci-
deix fer-ho és algú conscienciat, ja que
la inversió econòmica i de temps que
suposa aconseguir l'acreditació d'ali-
ment ecològic és molt gran, amb molts
passos i esforços que denoten la impli-
cació amb el medi ambient i la salut
del planeta i de les persones. Resultat:
fruites i verdures de major qualitat que
cap altra, amb una concentració de
vitamines i minerals molt més elevada
i, com hem dit, sense químics afegits.
Parlant de ramaderia, un exemple
seria el que es fa amb les gallines. No
només no s’alimenten amb químics
(en aquests cas antibiòtics o pinsos
amb hormones) sinó que es respecta
l'animal: no se li talla el bec, se l’ali-
menta amb aliments de qualitat (ali-
ments que per normativa són, també,
ecològics), deixen que surti a l'aire lliu -
re, respecten les hores de posta a tra -
vés de la llum del sol. Les gallines de
gàbia, les que donen la majoria d'ous
que trobem als supermercats, són
gallines que viuen agrupades en
gàbies molt petites, on no tenen espai
per moure's, on viuen amb llum artifi-
cial fent que ponguin més ous pensant
que el dia és més llarg, tenen el bec
tallat per no matar-se entre elles a
causa de la vida estressant que por -
ten, estan altament medicades, s'ali-
menten a base de pinsos si se'ls pot
dir així... Vaja, que de vida no en té res!
I sabeu quina diferència hi ha entre
aliment biològic, ecològic i orgànic?
Doncs cap, són tres maneres de dir el
mateix. Gerard Pintó
 ateneu

L’Ateneu, punt de trobada dels nous santcugatencs

L’Ateneu és, també, un dels punts
preferits pels nous santcugatencs
per celebrar les seves reunions,
àpats i celebracions de tota mena.
Aniversaris, trobades, festes tradi-
cionals de tots els països del món...
Els dos espais gastronòmics de l’A-
teneu (situats respectivament als
números 1 i 5 de la plaça de Pep
Ventura) i el nou espai polivalent
del carrer de Sant Bartomeu, núme-
ro 11, obren les seves portes a tots
els col·lectius de la ciutat, vinguin
d’on vinguin.
dijous 27 de maig de 2010

Per obtenir informació sobre els

diferents espais de l’Ateneu es pot
trucar al 93 674 51 95 o escriure a
secretaria@ateneu.cat. Redacció Reunió masculina dins les parets de l’Ateneu Plaça. El te, una tradició gens forània.

10

Les cuines dels espais gastronòmics permeten cuinar a la manera de cadascú. El nou espai del carrer de Sant Bartomeu, ple de gom a gom durant una festa infantil.

Assessora’t a l’Ateneu: La conciliació familiar

Seguint amb els elements de treball
sota pressió que hem tractat en els
darrers diaris, un aspecte que cal
tenir controlat és el desequilibri que
pot arribar a establir-se entre la
feina i la vida familiar.
No saber separar el nostre rol,
responsabilitats i obligacions profes-
sionals, de la nostra vida personal,
pot originar conflictes personals
amb un mateix com sentiments de
culpa, d’incomprensió... Ens hem
de fer un plantejament!
Mecanismes de reforç molt bons
són crear una xarxa d’amics i com-
panys de feina on trobar suport
social. Aquest suport pot ser instru-
mental, pràctic quan ens cal, o emo-
cional. Tot és benvingut.
Un cert estrès a la nostra
vida va bé per ser creatius
i mantenir-nos actius
Si fa 15 dies parlàvem del bon
humor, avui direm que per assolir
aquests factors la comunicació és
vital. Haurem d’aprendre a gestio-
nar correctament els conflictes ja
que en moments de tensió no ens
comportem igual que quan estem
relaxats i fem més patents les dife-
rències entre persones.
Saber treballar en equip, compar-
tir objectius i obligacions, unir esfor-
ços, assumir les diferències, ens aju-
darà a percebre la pressió i la tensió
de manera diferent, i trobar els as-
pectes més enriquidors per a nosal-
tres i veure les situacions difícils com
un procés de desenvolupament per-
sonal i de mantenir-nos actius.
Per acabar aquesta sèrie d’articles
de treball sota pressió, volem recor-
dar que l’autoconeixement forma
part d’una manera molt activa del
nostre benestar psicològic i volem
defensar que una petita part d’es-
très a la nostra vida ens va bé per
mantenir-nos actius i ser creatius.
A l’Ateneu trobareu assessora-
ment personal, tallers pràctics de
cerca de feina i habilitats i coaching.
Fem formacions a mida. Per a més
informació podeu escriure a recur-
soshumans@ateneu.cat. Clara Vergés

PROPERES SESSIONS DE SUPORT A LES PERSONES A L’ATENEU

Assessorament personal sobre el Curriculum Vitae i la Carta de Presentació
(amb cita prèvia, 20 euros)
Cal inscripció prèvia a través de recursoshumans@ateneu.cat o al 93 674 51 95
Activitats subvencionades per l’Obra Social de Caixa Terrassa

No penso dogmatitzar
Resulta que Charles Chaplin va dir
una vegada que tal com anava el
món el millor era “sortir primer a
guanyar amb gosadia, i després, per-
dre amb tanta classe i elegància com
puguis”. Impecable. Ara bé, els nois
danesos, els directors de cine del
moviment DOGMA -que alguns co-
neixeu molt bé, i els que encara no
ho saben ara els ho explicaré- van
fer subtilment el contrari, van sortir
els anys 90 tot fent-se els pobres per-
dedors, una mica iconoclastes, però
en el fons desitjaven guanyar sense
dijous 27 de maig de 2010
manies. Tampoc han pogut. S’han
difuminat. Que no vol dir que no
hagin deixat petjada.
Abans que res explicar que el seu
nom tot i provocatiu és una mica
fals, s’haurien d’haver titulat DECÀ-
LEG, ja que el seu manifest no era
dogmàtic -en tot cas autodisciplinat-
i el que ells defensaven sols era un
decàleg d’instruccions estrictes de
12 filmació, al qual es comprometien
molt solemnement. Des de filmar
sempre càmera en mà fins a nou més
que no us explico perquè, ja dic,
s’han perdut en la Història. I quasi
cap d’elles era revolucionària del tot.
També he d’aclarir que no tenen res
a veure amb el film Dogma, estrenat
el 1999, amb Ben Affleck i Matt
Corrupció onírica
Werner Herzog, un dels directors
més iconoclastes del cinema contem-
porani, ha anat cultivant una prolífi-
ca obra realment difícil de classificar.
Al llarg de la seva trajectòria ha ex-
plorat de forma incansable els mar-
ges de la cinematografia més con-
vencional, situant-se sovint en inters-
ticis inversemblants entre gèneres i
formats cinematogràfics. Després
d'uns anys centrat en la realització
d'heterodoxes pel·lícules documen-
tals -tensant els límits entre realitat i
ficció-, en el seu darrer treball, Teni-
ente corrupto (2009), Herzog s'endin-
sa en les convencions narratives del
cinema negre americà.
La trama parteix, com és habitual
en aquests casos, d'un assassinat. El
protagonista, un agent de policia re-
centment ascendit a tinent, serà l'en-
carregat d'esclarir el cas. Sense re-
nunciar a la intriga argumental prò-
pia del gènere negre, el director ale-
many s'allunya dels ritmes narratius
propis dels thrillers per oferir un re-
trat més íntim del seu protagonista.
Així, amb la investigació policial com
Damon, que també volien aprofitar
la parauleta per a fer-se notar, però
en una altra direcció.
El seu Manifest, tot i que sorpren-
gué, no era altra cosa que l’últim d’a-
quells moviments, tan cíclics, de les
Festen (Celebración), de Thomas Vinterberg, 1998.
joventuts artístiques d’un país. Al-
guns d’aquests foren escrits, els
“Cuatro puntos de Salamanca”, en part
els de la Nouvelle vague, el
“Manifest d’Oberhausen”, etc. D’al-
tres consten més aviat en els propis
films (free cinema, l’underground).
Habitualment els directors adherits
en cada cas aviat es van dispersant.
a pretext, l'espectador ressegueix les
interioritats d'un personatge que s'a-
llunya d'alguns dels arquetips habi-
tuals de l'investigador policial.
La seva addició a les drogues, mo-
tivada per un dolor d'esquena crò-
nic, el converteix en un ésser amoral
i sense escrúpols capaç de corrom-
pre's i abusar de la seva posició de
poder per tal d'aconseguir dosis dià-
ries de cocaïna o heroïna. La resolu-
El detectiu protagonista
deambula per una
devastada Nova Orleans
buscant pistes i drogues
ció del crim, més enllà d'una obliga-
ció laboral, és una excel·lent oportu-
nitat per apropiar-se d'elevades
quantitats de droga, i satisfer així la
seva addicció i la de la seva nòvia
prostituta.
En un estat a voltes letàrgic a vol-
tes eufòric, el tinent deambula per la
ciutat de Nova Orleans (acabada de
devastar per l'huracà Katrina) a la
Els dogmàtics igual, tan sols fixeu-vos
on ha anat a parar Lars Von Trier i
on, en canvi, els altres que citaré.
Perquè avui només els citaré, la crò-
nica o anàlisi no cabria aquí junt
amb la presentació.
Cal dir que Von Trier fou un im-
pulsor constant de l’invent, a partir
de l'any 1991, i a la vegada el que ha
aconseguit més escàndol, tal com ja
volia inicialment. No li envejo pas
quan és a base d’un suïcidi final mor-
bós que destrueix tota la bona feina
d’una pel·lícula (Europa) o a base de
fer baixar Déu a la terra en format
cerca de pistes per resoldre el crim i,
sobretot, per obtenir droga. El seu
estat d'al·lucinació permanent pro-
voca que, sovint, s'exposi de forma
absolutament imprudent -i força
extravagant- als perills d'una ciutat
dominada per la delinqüència i la
criminalitat. Paradoxalment, aquesta
inconsciència serà el motor que li
permetrà aconseguir droga i, de
forma atzarosa, anar superant els
La mirada perduda del Teniente corrupto.
cultura
de capo mafiós a fi que ell, Von Trier,
li dicti després com s’ha de compor-
tar (Dogville), la qual cosa encara és
més mafiosa. O bé quan manipula a
gust amb la seva darrera, tan esbron-
cada com aplaudida (Anticrist). Ja dic
que un altre dia repassaré les seves
virtuts, que són moltes, però és cert
que DOGMA ha provocat més de-
cepció que no reconeixements, dit
sigui sense que se m’enfadin els
abundants vontrieristes.
No tots els que signaren el Mani-
fest han aconseguit fer cine després.
Ja he explicat sovint que aixecar la
producció i finançament d’una
pel·lícula sovint és empresa impossi-
ble. Fins i tot quan, com és el cas, els
seus pressupostos fundacionals pri-
maven la reducció de costos. Entre
els més sobrevivents tenim, sobretot,
Thomas Vintenberg. I no sempre:
l’acaben de xiular a l’estrena de Sub-
marino. Però quedarà la seva Celebra-
ción, una petita joia, on sabia seguir
-càmera en mà per dintre un casalot
familiar- els millors ensenyaments
dramàtics de Buñuel i de Bergman.
I cal citar la Susanne Bier (Herma-
nos), d’una obra dispersa però sem-
pre notable, Löne Scherfig (petit èxit
el de Italiano para principantes) i Per
Fly (La herencia). Miquel Montserrat
reptes que li planteja la investigació.
Partint dels clixés convencionals
dels thrillers produïts a Hollywood, la
pel·lícula altera alguns dels seus me-
canismes narratius per articular un
relat amb una composició força sin-
gular. La malenconia que traspua la
ciutat devastada per l'huracà i la sor-
didesa de les comissaries contrasta
amb les imatges oníriques -o directa-
ment surrealistes- que Herzog elabo-
ra a propòsit de l'estat d'al·lucinació
del tinent. Malgrat l'entramat crimi-
nal actua de motor argumental, la
pel·lícula aprofundeix més en l'ad-
dicció del protagonista que no pas
en la pròpia resolució del crim.
Més que subvertir les regles del
gènere, Herzog es pren la llicència
de jugar-hi. El resultat no és un thri-
ller a l'ús, però tampoc un exercici de
transgressió radical de les conven-
cions narratives de la indústria ame-
ricana. Una pel·lícula singular que
possiblement no deixarà indiferents
els amants del gènere, però que molt
probablement deixarà indiferents la
resta d'espectadors. Riki Benito
cultura
Campus Stellae
poc brillant...
Aquest any sembla que tothom puja
al carro de la ruta Xacobea. I és que
cal celebrar que el 25 de juliol, dia de
Sant Jaume, cau en diumenge, i tots
els pecats seran perdonats a tothom
que es deixi caure a la ciutat de l’a-
pòstol, ja sigui caminant, dalt d’un
ase o aprofitant un vol de baix cost.
Efectivament, apareixen com bo-
lets congressos, seminaris, revistes
monogràfiques i exposicions sobre el
camí de Sant Jaume, però alguns
d’aquests fongs, si bé no verinosos,
no són precisament saborosos rove-
llons. És el cas de l’exposició recent-
Aquest any tothom puja
al carro de la ruta
Xacobea, ja que el dia de
l’apòstol cau en diumenge
ment inaugurada al Palau Robert,
espai que un cop més es reafirma en
la poca seriositat de les seves propos-
tes. Als seus jardins se’ns presenta un
recorregut pel que es considera la
recuperació del camí de Sant Jaume
a Catalunya en una iniciativa previs-
ta dins del Pla estratègic del turisme
a Catalunya 2005-2010.
I amb això darrer està tot dit. A
un “pla estratègic de turisme” poc li
pot importar la veridicitat del camí
del segle XXI, mentre s’ajusti, ja no
al camí medieval, sinó a les necessi-
tats de desplegar un bon mostrari de
les grandeses de la nostra terra -no
oblidem que el palau Robert és ges-
tionat per ERC- això sí, estratègica-
ment situades per a recuperar els
diners invertits en el projecte.
Així, per exemple, ens presenten
la Figueres del Museu Dalí, mentre
s’empassen, ai!, el Sant Sepulcre de
Palera, monestir de visita obligada
per a tot bon pelegrí medieval, i on
posar el peu equivalia a trepitjar ni
més ni menys que el Sant Sepulcre
de Terra Santa. No s’obliden de
Montserrat, com no podria ser d’al-
El recorregut “estratègic”
del camí de Sant Jaume
deixa de banda punts
fonamentals de la ruta
tra manera, però difuminen Besalú,
on l’antic hospital de Sant Julià, de
finals del segle XII, indica la impor-
tància d’aquesta parada en el camí.
Tot plegat ens fa l’efecte de trobar-
nos perduts en un camí desfigurat i
descaradament interessat.
En fi, ja se sap: una estratègia mai
pot ser transparent ni seriosament
fonamentada... Marta Miralpeix
Redescobrint els Weakies
Els quatre components del grup abans d’un concert al Lee's Palace de Toronto, el 2003.
Sóc incapaç de recordar amb exac-
titud quan i com vaig començar a
escoltar The Weakerthans. Nor-
malment, almenys amb la majoria
de grups que acabo considerant
favorits, tinc molt clar el moment
que els vaig descobrir, qui me'ls va
recomanar o quina va ser la pri-
mera cançó que em va enganxar.
En canvi amb The Weakerthans
tinc la sensació que sempre han
estat aquí.
Només m'atreviria a assegurar
que el primer disc seu que vaig
escoltar va ser el Reconstruction Site.
Pel que posa a la capsa van publi-
car-lo l'any 2003 o sigui que calcu-
lo que deu fer uns cinc o sis anys
que algú va tenir la genial idea
d’introduir aquest grup en la
meva joventut, en aquells mo-
ments dedicada amb exclusivitat
S’ha posat tota mena
d’etiquetes a la banda,
però més aviat són la
seva pròpia etiqueta
als gèneres més sorollosos i estri-
dents que podia trobar.
The Weakerthans eren tot el
contrari. Els canadencs eren un
oasi de calma en un caos de distor-
sió i rebombori. Per definir la
música de The Weakerthans po-
den utilitzar-se moltes etiquetes,
però cap d'elles és realment preci-
sa. Rock, indie, pop, punk rock,
folk, inclús hi ha qui els coneix
com “el grup del paio que tocava a
Propagandhi” o “aquells que s'as-
semblen a Death Cab for Cutie”.
Suposo que totes aquestes etique-
tes tenen alguna cosa de cert, però
per a mi The Weakerthans són en
si mateixos una pròpia etiqueta.
Són la música que no sonava com
la resta de música que escoltava.
Fa aproximadament un mes,
The Weakerthans van publicar el
seu disc i DVD Live at the Burton
Cummings Theatre, un àlbum gravat
en directe a Winnipeg, la seva ciu-
Live at the Burton Cummings Theatre.
tat natal. El disc en si no va més
enllà d'una quinzena de temes dels
seus quatre discos previs tocats
amb una precisió impactant. Una
precisió que gairebé és excessiva i
que en molts moments només els
aplaudiments entre cançó i cançó
et recorden que estàs escoltant un
disc en directe. Si més no, aquesta
última entrega m'ha obligat a re-
dijous 27 de maig de 2010
13
enganxar-me a tota la discografia
dels Weakies, que feia ja un temps
que tenia una mica abandonada.
Fallow, Left and Leaving,
Reconstruction Site i Reunion Tour,
quatre discos publicats en deu
anys. Tots quatre d'aquells que val
la pena escoltar estirat còmoda-
ment i llegint-ne les lletres mentre
sona, com si es tractés d'un conte.
El líder de la banda, John K.
Samson, està en aquella línia am-
bígua en què no saps si és un
músic o un poeta. A vegades frega
la cursileria, però tant la música
com les lletres de Samson creen
una atmosfera suau i delicada,
cantada amb una veu fràgil que
sembla assaborir cadascuna de les
paraules que escup amb lentitud.
Per culpa d'un maleït canvi
d'horari vaig perdre'm el seu con-
El líder, John K. Samson,
està en aquella línia
ambígua que no saps si
és un músic o un poeta
cert al Festival de Sant Feliu, si no
recordo malament del 2006. Un
deute personal que tinc amb els
canadencs, que espero que tornin
a terres catalanes ben aviat, tot i
que pel que tinc entès estan en un
hiatus indefinit. Esperem que tor-
nin ràpid a la carretera i s'apropin
a veure'ns perquè realment valen
la pena. Pablo Vázquez
 agenda

HISTÒRIA Dijous Divendres Receptes màgiques,

27 de maig 28 de maig d’Emma Thomson
El Monestir de Pedralbes Organitza: Institut de la
El Monestir de Pedralbes va ser fundat per la reina 19.00 12.00 Infància de Barcelona
Elisenda de Montcada l'any 1327, amb el suport del seu Casa de Cultura Punt d'accés a Mira-sol
espòs, el rei Jaume II, que va voler que l'església es Lliurament del Premi de (Biblioteca CEIP Catalunya) 22.00
dediqués a Santa Maria. Seguint els corrents espirituals treballs de recerca de Hora del conte: Viatge Aula Magna de l'Escola
de l'època, el nou monestir va passar a ser habitat des Batxillerat Manuel Vázquez a través del contes, Municipal de Música
d'un inici per monges clarisses, la branca femenina de Montalbán, Premi Joan a càrrec de Sira Andreu Audició d'alumnes de cant
l'ordre de Sant Francesc, que hi han seguit residint fins Auladell al millor treball de Organitza: Ajuntament Organitza: Òpera de Cambra
avui mateix. El lloc de Pedralbes, nom que prové del llatí temàtica local de Sant Cugat
Petras Albas, “pedres blanques”, va ser l'escollit per la Organitza: Memorial Manuel De 17.00 a 21.00
reina per a la nova fundació. L'heretat es trobava dins Vázquez Montalbán, GEL Festa de Cloenda dels Jocs 22.00
l'antic terme de Sarrià. Esportius en Edat Escolar Teatre La Unió
L'edifici constitueix un dels millors models del gòtic 19.30 i 22.00 Organitza: Ajuntament Teatre: Cabaret, basada
català, tant per l'església com pel claustre, el qual, amb Cinemes Sant Cugat en l’obra Lux in Tenebris
les seves tres plantes, és un dels més espaiosos i har - Cinema d’autor: Genova, 17.00 de Bertolt Brecht
mònics d'aquest estil. De l'església cal destacar el de Michael Winterbottom Cafeteria Fusión A càrrec de Fila Zero
sepulcre de la reina Elisenda, que ofereix dues ves - Org: Cinesa, Ajuntament Presentació del llibre Org: La Unió Santcugatenca
sants, la que dóna a l'església, on apareix la seva imat -
dijous 27 de maig de 2010

ge vestida com a sobirana, i la que dóna al claustre, on

es mostra com a vídua i penitent. Igualment ressalten
els vitralls, del segle XIV, diverses sepultures de famílies
nobles i els tres cors: l'alt, el baix i el dels frares. NIT DE L’ART
Dins el monestir, i al voltant del claustre, es poden
veure un seguit de cel·les de dia on es retiraven les reli- Divendres 28 De 10.00 a 23.30 20.00
g io s e s p e r a l s e u r e c ol l i m e n t p e r s o n al . D e s t a c a l a Plaça de la Vila Claustre del Monestir
Capella de Sant Miquel, encarregada per l'abadessa sor 19.00 Taller obert Acte inaugural i visita a
Francesca ça Portella l'any 1343 al pintor Ferrer Bassa. Adolf Taller d'Art l'exposició del 5è Premi de
La sala capitular, la de l'abadia, el refetor, la cuina, les Fem un cafè amb l'artista D'11.00 a 13.00 Pintura de Petit Format
14 procures, el dormidor i la infermeria completen la visita. Visita comentada i tertúlia Casa de Cultura
L’edifici, a part del seu valor com a conjunt arquitec - Reserves: tel. 630 210 622 Dóna forma a la teva por 20.30
tònic, permet, gràcies als seus objectes i obres d'art, o art@adolf.cat (taller artístic per a infants) Punt d'Informació Nit de l'Art
mostrar la vida monàstica dins el recinte al llarg del (Plaça d'Octavià)
temps i ajuda a comprendre la vida de la clausura de la 22.00 18.00 Visites comentades a les
comunitat. Entre les peces cabdals destaquen, a més de Taller de Dolores Mayorga Passeig de Francesc Macià galeries i Espais d'Art
les pintures murals de la capella de Sant Miquel, les de Visita comentada i tertúlia cantonada c/ Salvador Espriu
la sala de l'abadia, els vitralls de la sala capitular, les Reserves: tel. 639 360 041 Visita comentada a l'espai De 21.00 a 23.30
escultures del sepulcre d’Elisenda i altres sepulcres de escultòric de Frederic Gómez Carrers i places del centre
gran importància heràldica. Anna Fernàndez Dissabte 29 Música al carrer
De 18.00 a 23.30
De 10.00 a 23.30 Plaça del Doctor Galtés i De 00.00 a 1.00
FILOSOFIA Plaça d'Octavià plaça dels Quatre Cantons Claustre del Monestir
Monestir il·lustre Tu ets l'artista Cloenda de la Nit de l'Art
Sòcrates (IV)
Quina pena que fa aquesta secció de filosofia. Pena no
només per la seva insignificança i per la seva prepotèn -
cia, sinó perquè és tan breu, té tan poc espai disponi-
ble, que per força s’han de sintetitzar les coses a uns
L’AGENDA
DE VALLDOREIX
nivells que deuen fer del tot incomprensible gran part
del que s’hi diu. D’acord que podríem fer seixanta parts
de cada personatge, com vam fer amb Parmènides, però
alguna cosa em diu que així no arribaríem ni a Aristòtil...
I d’acord que podríem resumir millor i afinar més les Diumenge 30 Dissabte 5 22.00
idees, hi hagi l’espai que hi hagi, però per això hauríem Casal Cultural de Valldoreix
de trobar algú que ho fes, encara que fos, els déus no ho 19.00 7.00 Teatre: Jurat popular
vulguin, pagant-li uns dinerons... No, acceptem-ho, això Nau de Cultura Plaça de l’Estació (dotze homes sense pietat),
fa pena, perquè és una vertadera pena que els grans Espectacle: Paisatges Excursió: Pedres i Estels... de Reginald Rose, a càrrec
cínics, que serien tan interessants de tractar amb pro- Poesia, dansa, Cap de setmana a la del Grup de Teatre Espiral
funditat, ja hagin quedat enrere, liquidats amb quinze imatge i música Noguera: Os de Balaguer, (també l’endemà diumenge,
línies mal comptades. Com també fa pena que ara, d’a - Organitza: VBall de Poetes Sta. Maria de Bellpuig de a les 19.00)
quells altres admiradors de Sòcrates que són els megà - (secció de Pentagrama) les Avellanes, Àger Org: Grup de teatre Espiral
rics, només puguem dir que, mestres com eren de la (informació al 93 674 38 11)
subtilesa lògica, són els responsables de la immensa Org: Valldaurex, Centre
paradoxa del mentider (¿diu veritat o mentida el que Divendres 4 d'Estudis de Valldoreix Dilluns 7
diu: “estic mentint”?) i de la tesi que diu que només es
pot parlar del present, ja que del que és possible (pas - 22.00 19.30 19.30
sat o futur) no se’n pot dir res de res... I pena que d’a - Nau de Cultura Nau de Cultura Biblioteca Vall d'Or
quells altres admiradors de Sòcrates que són els cire - Cinema: En el séptimo cielo, Macrotast de vi Grup de lectura en castellà
naics ens haguem de quedar només amb que van ser els d’Andreas Dresen DO Catalunya i català: Fahrenheit 451,
primers (abans que els epicuris) a defensar l’hedonis - (dins el VIè Cicle (+info: info@avvcelm.cat) de Ray Bradbury
me, identificant el bé amb el plaer corporal, i que només de Cinema d’Entitats) Organitza: Denominació (+ info: 93 589 82 69)
admetien les sensacions com a font de coneixement, Organitza: EMD d'Origen Cat Organitza: EMD
rebutjant la raó... És una pena, sí. Plorem. Oriol Sumsi
agenda
22.30
Casa de Cultura
Mine! en concert
Guanyadors del Sona 9
Organitza: Ajuntament
23.00
ZEM Rambla del Celler
Nit de futbol mixt
Organitza: Ajuntament
23.30
Terra Dolça
Música en directe
amb la punxadiscs Nuna
Organitza: Terra Dolça
Dissabte
29 de maig
9.00
Plaça de Pep Ventura
Mercat de Pagès
(primer aniversari)
Org: Ateneu Santcugatenc
9.00
Parc de la Pollancreda
Medijocs 2010
6ns Jocs Col·legials Esportius
Organitza: Col·legi Oficial de
Metges de Barcelona
11.00
Plaça de Barcelona
Visites guiades:
L'Eixample modernista
(cal fer reserva prèvia a
l'Oficina de Turisme)
Organitza: Ajuntament
16.30
Pistes de Can Llobet
La Floresta Tremola!
25è Aniversari AE La Floresta
Jocs infantils, sopar popular,
concerts de La Papada de
Rocío, Blowfish i Citxileo
Organitza: Agrupament
Escolta de La Floresta
17.00
Plaça de Sant Pere
Festa dels 5 anys del Terra
Dolça, amb bastoners,
teatre infantil, sopar
popular i concerts
Organitza: Terra Dolça
17.30
Plaça del Rei
Festa de final de curs
de l'escola Andança
Organitza: Esbart Sant Cugat
18.00
Canals, Galeria d'Art
Tertúlia: La crisi de les
galeries de Sant Cugat.
Col·loqui sobre la Nit de l’Art,
aperitiu i degustació de
productes de la terra.
Organitza: Canals
22.00
Sala El Siglo Mercantic
Concert de Jazz a càrrec
de Raynald Colom Quintet
Org: Club de Jazz Sant Cugat
22.00
Teatre-Auditori
Amaia Montero en concert
Organitza: Ajuntament
Diumenge
30 de maig
Durant tot el dia
Plaça d'Octavià
FESTA DE LA COOPERACIÓ
D'11 a 14 i de 16.30 a 19.30
Mostra de projectes
Coneix els projectes de
cooperació i sensibilització
de les entitats de la Xarxa i
de l'Ajuntament
Activitats, jocs i tallers
Gaudeix de múltiples
activitats, jocs i tallers
durant tot el dia
Laberint de la cooperació
Itinerària
D'11 a 14
Taller: Una flor no fa estiu
A càrrec de l'Obrador Lúdic
11.00
Mostra de dansa boliviana
Amb Caporales Bolivia
11.30
Contes a l'espai Bibliomón
A càrrec de Mariona Trechs
i Yoshi Hioki
12.00
Espectacle familiar:
Sons iguals sons diferents
A càrrec de Lluís Pinyot i
Mohamed Soulimane
13.00
Dansa Bollywood
A càrrec de l'Associació
Catalana de Bollywood
14.00
Dinar d'Arreu del món
De 16.30 a 19.30
Taller col·lectiu:
Del pou a casa,
16.30 i 17.30
Taller de percussió amb
estris de cuina i batucada
A càrrec de Karabassà
18.00
Actuació dels bastoners
de l'Esbart
18.30
Recital musicat de poesia
àrab en català
A càrrec de Gessamí de nit
19.00
Contes: El diari de la Kaaku
A càrrec de Fundació
Akwaba
19.30
Concert de música africana
amb el grup Nyali
Organitza: Ajuntament,
Xarxa Solidària
De 8.00 a 14.00
Parc de Can Vernet
7a Marxa Cicloturista
Transcollserola. Ruta en
bicicleta per 10 municipis.
Dos recorreguts, un
de 143 km i un de 91 km.
Org: Unió Ciclista Sant Cugat
8.30
Plaça de la Creu d'en Blau
Sortida cultural
a l'Espluga de Francolí
Organitza: Comissió de Festes
de les Planes
9.00
Club Muntanyenc Sant Cugat
Passejades per Collserola:
El pantà de Vallvidrera
Organitza: CMSC, Ajuntament
12.00
Plaça de Barcelona
Ballada de sardanes amb la
cobla Principal del Llobregat
Organitza: Entitat Sardanista
19.30
La Bohemia
Jam Session amb
Marco Mezquida Trio
Organitza: Jazzenviu
Dilluns
31 de maig
9.00
Sortida lúdico-esportiva a
Sitges dirigida a la gent gran
(inscripcions a l'OMET)
Organitza: Ajuntament
19.30
Restaurant Bach Selecció
Tertúlia amb amics: Vivències
i reflexions de l'ofici d'artista,
a càrrec de Virgínia Martínez
Org: Amics de Pedra i Sang
Dimarts
1 de juny
19.00
Centre Cívic
El Molí de les Planes
Xerrada: Conviure amb l'Ictus
Org: Taula per a persones
amb malalties neurològiques
i degeneratives, AVAN,
Ajuntament
19.30
Club Muntanyenc Sant Cugat
Conferència: Les pensions,
un problema de futur?
Debat sobre l’estat actual
del sistema de pensions i
sobre el futur del sistema
(dins el trimestre
dedicat a la Gent Gran)
Organitza: CMSC
Dimecres
2 de juny
19.00
Arxiu Nacional de Catalunya
Conferència: Un viatge als
límits del coneixement
científic des d’avui,
a càrrec d’Esteve Sabater i Gili
Org: Amics de la UNESCO
19.00
Aula de So
Concert de violí i piano
a càrrec d'Otto Michael
i Joao Crisóstomo
Organitza: Joventuts Musicals
19.30
L’Hort de l’Abat - Jardins
del Paga-li Joan
Primer assaig del Paga-li Joan
(informació i inscripcions
a la Casa de Cultura, al
Casal de Joves Torre Blanca
i a pagalijoan@gmail.com)
Organitza: Grup Mediterrània,
Esbart, Profeslo
Dijous
3 de juny
19.30 i 22.00
Cinemes Sant Cugat
Cinema d'autor: In the Loop,
d’Armando Iannucci
Org: Cinesa, Ajuntament
20.00
Monestir
Conferència: John Heartfield,
desmuntant a Hitler,
a càrrec de Txanan Álvarez
Organitza: Firart
21.00
Teatre-Auditori
Cloenda curs 2009-2010.
Hip-hop: història
d'una cultura plural
Organitza: Aula d'extensió
universitària
Divendres
4 de juny
20.00
Casa de Cultura
El cinema d'Àlex Barnils:
Curtmetratges i documentals
Org: Ajuntament, Curts i Més
Dissabte
5 de juny
9.00
Plaça de Lluís Millet
Ruta de Vázquez
Montalbán per Collserola
(inscripcions al 93 583 08 74)
Org: Òmnium Sant Cugat
11.00
Oficina de Turisme
Visites guiades:
El costumari de Sant Cugat
Organitza: Ajuntament
De 17.00 a 00.00
Galeries Rusiñol i Canals
Festa de les galeries d’art
Organitza: (art)catalunya
19.00
Plaça d'Octavià
Ballada de sardanes amb
la cobla Ciutat de Cornellà
Organitza: Entitat Sardanista
19.00
Aula Magna de l'Escola
Municipal de Música
dijous 27 de maig de 2010
Cinefòrum: The Age of Stupid.
Organitza: Ajuntament
Diumenge
6 de juny
9.00
Club Muntanyenc Sant Cugat
Cloenda de les passejades
per Collserola. 15
Organitza: CMSC, Ajuntament
De 10.00 a 14.00
Carrer Santiago Rusiñol
Mostra d'art al carrer
Organitza: Firart
12.00 i 18.00
Plaça del Rei
Teatre de carrer:
Lo Monstre,
a càrrec de l'Efímer
Org: La Xarxa, Ajuntament
18.00
Teatre La Unió
7è concert de final de curs
dels grups corals del
CEIP Pins del Vallès
Org: AMPA Pins del Vallès
19.30
La Bohemia
Jam Session amb
David Mengual Maitia Trio
Organitza: Jazzenviu
Dilluns
7 de juny
19.30
Restaurant Bach Selecció
Tertúlia amb amics: Les
crisis que qüestionen el
sistema, amb A. Oliveres
Org: Amics de Pedra i Sang
Si voleu publicar les vostres
activitats, poseu-vos en
contacte amb nosaltres a:
redaccio@ateneu.cat

“Calia crear una Escola de Música
Tradicional en majúscules”
Així que hi haurà una nova escola de
música tradicional a Sant Cugat.
Sí!
De quina mena?
Serà una escola de música popular i
tradicional catalana, on s’ensenyarà a
tocar els instruments que veiem en
els seguicis, acompanyant totes les
entitats de cultura popular de Sant
Cugat: gralla, timbal, flabiol, sac de
gemecs, i un llarg etcètera que ani-
rem ampliant.
La música tradicional no s’ensenyava,
fins ara, a Sant Cugat?
Abans hi havia una escola, el Tudell,
però ja fa anys ha desaparegut. Des-
“Ara hi ha dues petites
escoles, als Castellers
i als Geganters, i volem
unir esforços amb elles”
prés va sortir el que ara és l’escola de
gralla i timbal dels Castellers, i ara fa
poc va sortir l’escola dels Geganters...
Això no és competència?
No, són coses diferents. Fruit d’a-
questa diversificació, calia una cosa
més unitària, una escola de música
tradicional amb majúscules. No po-
dia ser que després de la desaparició
de l’antiga escola anessin sortint
bolets, tantes històries diferents, i cap
d’unificada i potent. A més, aquestes
escoles només fan gralla i timbal, i les
entitats necessiten més instruments.
Als seguicis hi ha tot tipus d’instru-
ments, per exemple els cercolets
necessiten flabiol i tamborí. D’altra
banda, a la nova escola es formaran
músics en música tradicional en
general, no només músics encarats a
un tipus molt concret de música, com
podria ser el toc de castells o els balls
de gegants.
Quan començaran les classes?
El curs que ve, a l’octubre. Abans,
però, farem un curs al Casal de Joves,
uns tallers als casals d’estiu de
l’Ateneu, i altres cosetes.
On serà l’escola?
A l’escola Joan Maragall, que és on
fins ara hi havia ubicada l’escola de
gralla i timbal dels Castellers. La idea
és que tot quedi integrat.
Us heu posat d’acord?
Sí, és clar. Hem parlat amb la Coordi-
nadora d’Entitats de Cultura Popular
i Tradicional Catalana, i tothom està
Joana Chordà, Júlia Solé i Gemma López
Les tres fundadores de la nova escola. / ATENEU
La nova Escola de Música Tradicional de Sant Cugat començarà les seves
octubre a l’escola Joan Maragall, tot i que aquest juliol ja hi haurà
activitats a l’o
un taller d’iniciació a la gralla i el timbal al Casal de Joves Torre Blanca. Les
inscripcions seran els dies 8, 10, 14 i 16 de juny, de 17.00 a 20.00, a la Casa de
Cultura. Per a més informació, es pot escriure a emtsc@emtsc.cat
molt d’acord que es creï l’escola. A
més, l’escola és on es formaran els
músics, però d’altra banda cada enti-
tat podrà fer-hi els seus assajos, i
alhora es crearan vincles entre elles.
Des del primer moment vam tenir
“Tenim el suport de la
Coordinadora d’Entitats
de Cultura Popular
i Tradicional Catalana”
clar que la nova escola havia d’estar
absolutament vinculada a les entitats
del poble, formar-ne part. Nosaltres
no volem formar músics i que se’n
vagin a tocar a Perpinyà, sinó que en
el cas que encara no hi siguin, passin
a formar part d’alguna entitat.
Com veieu el món de la música tradi -
cional a Sant Cugat?
Ara mateix, malament. A Sant Cugat,
per falta de tradició, tot aquest món
està molt fluix. Si vas a Vilafranca,
per exemple, tot és diferent. Per ells
és evident que els músics han de
tocar bé, i no els passa pel cap que un
músic no cobri... Aquí a Sant Cugat,
desgraciadament, sí.
...
Cal que els polítics, els gestors cultu-
rals i totes les entitats entenguin que
la música ha de sonar bé, que és
important que hi hagi bons músics
locals, de qualitat. Ara mateix no n’hi
ha, és una cosa que no es valora.
Nosaltres mateixes, que juntament
amb una altra noia formem des de fa
dos anys un grup semiprofessional,
Les Bufandes, aquí a Sant Cugat, a
part d’un petit bolo de Carnaval,
encara no hem tocat mai. I hem tocat
a tot arreu, i cobrant! És molt difícil.
Quan s’organitza alguna cosa, l’A-
juntament crida els grups dels
Castellers o dels Geganters, perquè
cobren molt poc, o directament no
cobren. No entenen que per un bolo
s’ha de pagar.
Això deu ser pel tipus de música,
perquè m’imagino que els altres
grups que toquen aquí cobren.
Exacte. Qualsevol acte, com un sopar,
on després toqui un grup, aquest
grup cobra, i ningú es planteja que
no cobrin, no és diu: “Bé, tocaran
aquests, i com que són del poble, ho
faran gratis”. Encara que tinguin 15
anys i no en sàpiguen, se’ls paga
igual. Amb la “música normal” es fan
“En altres llocs, ni se’ls
passaria pel cap que un
grup de música
tradicional no cobrés”
mil coses, ja sigui al Teatre-Auditori,
a la Casa de Cultura, on sigui, i
tothom cobra. Hi ha una gran dife-
rència amb la música tradicional,
aquí a Sant Cugat.
Això deu ser per tradició , precisa -
ment. Perquè no s’ha fet mai.
Sí, és clar, però això no vol dir que no
pugui canviar, que la música tradicio-
nal catalana no es pugui dignificar.
Creieu realment que pot canviar?
Sí, ho creiem, sinó no haguéssim
muntat la nova escola. En tot cas,
això sí, tenim clar que és una qüestió
d’anys. Res canvia en quatre dies.
A part de l’escola, fareu més coses?
Sí, perquè l’escola es munta a partir
d’una associació que també hem
creat, l’Associació Cultural i Musical
Les Bufandes, que a banda de l’esco-
la té tot un projecte de difusió de la
música tradicional, que inclou gestio-
nar la música de la Festa Major, tre-
ballar amb el Patrimoni Viu, fer acti-
vitats i tallers a les escoles i als centres
cívics... I després, també, intentar ser
una plataforma per als grups locals
que puguin sortir, donar-los marc
legal i assessorament. Oriol Sumsi