La veritable llegenda de Sant Jordi

Hola, em dic Georgina i avui us vull explicar una historia que potser
ningú coneix.

El meu relat comença un dia 23 d’abril. Aquesta data és molt

especial perque és la diada de Sant Jordi.

Pels que sou de fora us explicaré que aquest dia es cel·lebra la

victoria del valerós cavaller Sant Jordi que va matar l’horrible drac
que aterroritzava la villa de Montblanc i va salvar la princesa.

La llegenda que coneixem diu que que de la sang del drac va florir
un roser i que sant Jordi va començar la tradició de regalar una rosa
a la princesa i allò va esdevenir un signe d’amor.

Jo, com tothom , em creia que les coses havien estat així, però un
dia vaig descubrir un versió ben diferent i avui la vull compartir
amb tots vosaltres. Doncs començo i estigueu ben atents:

Resulta que jo volia regalar un llibre al meu promés Jaume i l’estava

buscant per totes les llibreries. De cop i volta caminant i caminant
vaig acabar en una llibreria molt vella amb llibres molt antics. Vaig
entrar i vaig començar a mirar les prestatgeries i ves per on que
quan agafava un llibre molt gros em va caure al costat un pergamí
molt i molt antic. El vaig recollir del terra i quan vaig llegir el que
posava em vaig quedar molt al·lucinada en veure que era la
“veritable Llegenda de Sant Jordi i el drac”:

“Temps era temps a l’era medieval una vila anomenada

Montblanc on hi havia un Castell on vivien els reis i la seva filla
la princesa Laia. Els habitants de la vila sempre havien viscut
molt tranquils, perquè en temps de guerra sempre els
defensava el drac que es tornava ferotge davant els seus
enemics. A canvi del servei de protegir el poble, el drac havia
pactat amb el rei que rebria aliments de la dieta mediterrània:
bona carn i peix i exquisites fruites i verdures de l’hort dels
habitants de la vila.

La gent de Montblanc convivia en perfecte harmonia amb el

drac que malgrat el seu aspecte, sempre era amable i solidari.

1
Sempre que el necessitaven per transportar molt de pes o per
sufocar cap incendi, ell acudia i transportava l’aigua des del
llac al lloc on cali apagar el foc. Es mostrava molt servicial
davant de qualsevol problema i tothom estava sempre molt
agraït.

Però el temps va passar i el drac es va anar fent vellet i cada

vegada tenia menys força per treballar en “les seves tasques”.
A més a més la situació va anar canviant i cada vegada eren
més grans els periodes de pau, i la seva defensa de la vila ja
no era tan necessària. El ministre d’economia , pensant que es
podien estalviar la despesa, va començar a rumiar que si en
comptes d’alimentar el drac poguessin vendre els productes
que li donaven per menjar a altres viles de la zona, podrien
enriquir-se més i així va convèncer al Rei per a que li donés al
drac la jubilació anticipada. El Rei al començament no estava
massa convençut, però finalment va acceptar la proposta que
li feia el seu ministre. Així que el Rei va cridar el drac i li va
explicar la seva decisió:

- “A partir d’ara ja no necessitarem els teus serveis perquè

les coses han canviat i a més a més tu estàs una mica vell
per poder fer correctament la teva feina”, li va dir.

El drac es va sentir molt decebut i es va empipar moltíssim

perquè no entenia la decisió del Rei i tampoc li donaven una
explicació que el convencés. Així que enutjat va acabar
amenaçant amb molta ràbia:

- Si no voleu alimentar-me per les bones , ho fareu per les

dolentes. Les coses no s’han de fer sense negociar i a partir
d’ara sentireu directament la meva fúria. Com que no em
voleu donar cap aliment de l’hort per menjar, cada dia
haureu de lliurar-me una persona de la vila per a que me la
mengi. Si no ho feu d’aquesta forma que jo us dic, arrasarè
el poble i morirà tothom!!!!!

Deseguida el Rei es va empenedir i es va mostrar

avergonyit per haver-se fet cas del seu ministre
d’economia, però sabia que no podía fer marxa enrera en la
conversa que havia mantingut amb el drac, perquè l’havia

1
 vist molt enfadat amb ell i sabia que no canviaria d’opinió.
Així que va convocar una assembla aurgent amb tots els
habitants de la vila per explicar-los el que havia passat:

- A partir d’ara el drac ja no ens protegirà tal i com venia fent

fins ara. Per haver-me fet cas del meu ministre, he pres una
decisió poc adequada i l’he dit al drac que estava massa
vell per fer la seva feina i l’he dit que no l’alimentaríem
més. Al final el drac s’ha enfadat moltíssim amb mi i ha
amenaçat a tot el poble: a partir d’ara cada dia un de
nosaltres serem el seu dinar. I si no ho fem ens matarà a
tots!!!!!

Tothom es va espantar molt i es van començar a sentir crits

de por i d’angustia entre el veïnat.

- Ja sé que el que fet no és el correcte, però hem de decidir

qui anirà demà a la cova del drac per ésser menjat per ell.
Crec que el més just és que es faci per sorteig.

De forma angustiosa i silenciosa es va fer el primer sorteig i

es va decidir que fos la princesa Laia, la filla del rei, la que
fos la primera sacrificada pel drac. Molta gent es va oferir
per anar en el seu lloc però ella no ho va acceptar de cap de
les maneres.

- Això és el meu destí. M’ha tocat ser la primera sacrificada i

no permetré que hi vagi altra persona en el meu lloc.

Tots els habitants i els seus pares la van veure marxar amb els
ulls plens de llàgrimes.

Mentrestant el drac anava rumiant el que faria amb la persona

que li lliuressin. Per suposat el desconeixia que seria la
princesa Laia!. En realitat ell no volia fer mal a ningú però no
havia trobat altra manera d’imposar-se i va pensar que calia
escarmentar el Rei i la vila. No volia que el tornessin a tractar
com un objecte que no servia per res. Però el que ningú no es
pensava que ell també estava molt nerviós i patia a la seva
cova. I més encara quan va veure arribar la pobre princesa
plorant i tremolant de por. La va tranquilitzar i li va explicar

1
que encara que no volia fer-li cap mal tampoc la podia deixar
marxar:

- Ja em coneixes jo no sóc de mala fe, però no trobo la

manera de presionar el teu pare i al final he hagut de
prendre aquesta decisió que tampoc m’agrada, però es que
no sabia que fer……

En sentir-lo la princesa es va quedar de pasta moniato i el drac

la va acompanyar amb molta tendresa dins la seva cova.

Així estaven les coses quan a la princesa se li va ocòrrer

posar-se en contacte amb sant Jordi poder intentar donar-li
una bona solució al problema. Ella volia tornar al Castell amb
els seus pares, però també comprenia que el drac no es
mereixia el tracte que el seu pare li havia donat. Així que la
princesa li va encarregar a una de les seves amigues que el
cridés i li fés venir deseguida que pogués. I dit i fet, en
escoltar la petició de la princesa, Sant Jordi es va presentar a
la cova del drac amb la seva armadura brillant i el seu cavall
blanc.

- Hola , que hi ha algú dins la cova? Princesa , on sou?

Sant Jordi va ser tractar molt bé pel drac i el va convidar am

dinar amb ell i la princesa per exlicar-li detalladament quin era
el seu problema. Sant Jordi va escoltar atentament tot el que
havia passat entre el Rei i el drac, i després de rumiar una
mica se li va ocòrrer una brillant idea.

- Penso que és just el que dius i que el rei t’ha tractat

injustament. No mereixes aquest tracte després de tants
anys de servei a la vila. Si et sembla podem posar en pràctica
un plan que acabo de pensar. Farem el següent: farem veure
que jo t’he matat i he salvat la princesa Laia. Llavors ella
tornarà a Montblanc i jo m’assegurarè de que el rei et doni uns
terrenys propers al poble que puguis cultivar per assegurar-te
l’aliment, parlant-hi amb ell i explicant-li la veritat.

El drac va aceptar aquesta proposta perquè confiava molt en

el cavaller Sant Jordi que tenia fama de ser molt just i tenir
molta paraula.

1
Així que es van presentar a Montblanc el drac lligat amb una
corda i estirat per Sant Jordi que va fer creure tothom que el
drac moria a les seves mans. Tots dos van fer una bona
representació i tot va resultar d’allò més creible.

Com que sant Jordi també coneixia alguns trucs de màgia va

fer una cosa que tothom va confondre amb un miracle: de la
sang de mentida que havia fet servir per pintar el drac que
realment no estava mort va fer sortir unes quantes roses i li
va regalar una a la princesa Laia.

D’aquest gest tant gentil maco va sortir la tradició que ha

arribat fins els nostres dies i tothom va començar a aplaudir el
gest content i al·lucinat pel que acabaven de veure.

Al final el Rei , que va parlar i va ésser convençut per Sant

Jord de que no s’havia portat bé amb el draci, va cumplir la
seva part del pacte i després de demanar disculpes
públicament al drac li va regalar una granja en compensació
per tots els anys de servei.

El drac va viure allà content i feliç fins que va morir de vellet.

Sant Jordi va escriure la veritable història en un pergamí, però

amb el temps el relat es va perdre perquè algú el va amagar la
història que es va popularitzar més va ser la versió que
tothom coneix de lluita i mort del drac.

Jo no sé com va pasar de debò, però el més bonic de tot és

que hem heredat una bonica tradició d’intercanviar roses i
llibres com a símbol d’amor.”