Sie sind auf Seite 1von 76

Lehen Ikasgeia - Primera lección

1 . Hiztegi - Vocabulario 

ama : madre  aita : padre  amañi : abuela 


aitañi : abuelo  alaba : hija  seme : hijo 
ahizpa : hermana (de una mujer)  anaia : hermano  izeba : tía 
osaba : tío  lloba : sobrino,sobrina  kusi : primo ; küzüña : prima 
lehenkusi : primo hermano  lehenküzüña : prima hermana  nor : quien 
arreba : hermana (de un hombre)  familia : familia  etxekoak : los de la casa 
askazihüilan : parientes cercanos  askazihürrün : parientes alejados  hil : morir 
bizi : vivir  jin : venir  joan : ir 
eta : y  bai : sí  ez : no 
lehen : antes  orai : ahora  gero : después 
aldi : tiempo ; vez  zer : que 

2. Aditza - El verbo 

Izan ­ Ser (Nor) 

Indikatiboa or aialdia / Indikatiboa lehen aldia 

Ni nintzan (nündian, 
Ni niz (nük, nüzü)  Yo soy  Yo era 
nündützün) 
Hi hiz  Tú eres  Hi hintzan  Tú eras 
Zü zira  Usted es (sing)  Zü zinen  Usted era (sing) 
Hori da (dük, düzü)  Él es  Hori zen (zian, züzün)  Él era 
Gü gira (gütük, gütüzü)  Nosotros somos  Gü ginen (güntian, güntüzün)  Nosotros eramos 
Vosotros sois o  Vosotros erais o Uds 
Züek zide  Züek zinden 
Uds son  eran 
Horik dira (dütük, 
Ellos,as son  Horik ziren (zütian, zütüzün)  Ellos, as eran 
dütüzü) 
En Xiberoa,el tuteo y el trato de ud tiene que ser marcado (formas entre paréntesis): la ­k señala el 
tuteo, ­zü señala el trato de ud). Existe también un tuteo feminino que se acaba con una ­n en lugar 
de una ­k. 

3. Gramatika erreglak - Reglas de gramática 

Artikülüa ­ Para expresar una palabra con un artículo al singular, se añade una "a " (sin distinción de 
sexo). Si ya se termina por una "a", no se añade nada. Para un artículo al plural, se añade "ak ". Así : ama, 
semea, amak, semeak. 

Aditza ­ Excepto once verbos, todos los verbos se conjugan con un auxiliar. Así, Vivo=Bizi niz. Murió : 
Hil zen. El pronombre personal a menudo está omitido. En vasco, el auxiliar se conjuga y indica el tiempo 
y el modo de acción. Para la negación, el orden cambia : No vivo : e(z) niz bizi . No era muerto : Ez zen 
hil. 

4. Aritzeak - Ejercicios
Ni alaba niz. Zü semea zira  Yo soy la hija. Usted es el hijo 
Ni alaba niz. Zü seme zira  Yo soy hija. Usted es hijo 
Alaba niz. Semea zira  Soy hija. (Usted) es el hijo 
Aita eta ama jin dira  Papá y mamá han venido 
Izeba eta osaba jin ziren  Tío y tía habían venido 
Zü eta ni joan ginen  Usted y yo nos habíamos ido 
Aitañia eta zü jin zinden  El abuelo y usted habíais venido 
Orai jin zide  Ahora habéis venido 
Lehen jin zen  Antes había venido 
Lehen bizi ziren. Orai hil dira  Antes vivían. Ahora son muertos 
Iloba ez da jin  La sobrina no ha venido 
Amañi ez zen hil. Bizi da  Mi abuela no es muerta. Ella vive 
Ahizpa eta ni ez ginen jin  La hermana y yo no habíamos venido 
Kusia eta zü ez zinden jin  El primo y usted no habíais venido 

Bigerren Ikasgeia

1 . Hiztegia - Vocabulario 

etxe : casa  mutil : chico 
selaura : piso (de una casa)  mutiko : adolescente 
borta : puerta  haur : niño, niña 
eskelera : escalero  berri : nuevo, nueva 
leiho : ventana  zahar : viejo, vieja 
mahain : mesa  handi : grande 
ohe : cama  ttipi : pequeño, pequeña 
kaidera : silla  zabal : ancho 
bizitegi : piso  hertsi : estrecho, estrecha 
sükalte, kozina : cocina  merke : barato 
jangia, janteia : comedor  kario : caro, cara 
komitate : aseos  hau, hauk : éste, éstos 
xahagela : sala de baño  hori, horik : celui­là, ceux­là (ici) 
hura, hurak : celui­là, ceux­ là (là 
emazte : señora 
bas) 
gizon : señor  hautse : casser 
neskatila : señorita, muchacha, chica joven, 
xüxentü,arranjatü : arreglar 
moza 
neskato : chabala, moza, chica  bat : uno 

2. Aditza - El verbo 

Indikatiboa ger oaldia ­ Para construir el futuro, se añade al infinitivo el sufijo "ko" detrás de una vocal y 


el sufijo "en" detrás de una consonante y se lo asocia con el auxiliar presente. Es decir que en toda la 
conjugación el verbo principal con el sufijo es invariable mientras que el auxiliar se conjuga al presente 
del indicativo. Así : Ni biziko niz (= yo viviré), zü jinen zira (= ud vendrá), gü joanen gira (=nosotros 
iremos).
Existe un futuro en el pasado : se guarda el infinitivo en su forma futura y se añade el auxiliar pasado. Así 
: Ni biziko nintzan (=yo hubiera vivido), zü jinen zinen (= ud hubiera venido), gü joanen ginen (=nosotros 
hubieramos ido) 

3. Gramatika erreglak 

Hitzen ahozkatzea (la pr onunciación de las palabr as) ­ En vasco, todas las letras se pronuncian : "tx" 


se pronuncia tch, " tz " como ts, " z " como un "s" liquido 

Ar tikülüa ­Cuando un substantivo es seguido por un adjectivo, se añade el artículo al adjectivo : Así : 
etxe berria : la casa nueva ; gizon zaharrak : los hombres viejos. En el caso de un adjectivo atributo del 
sujeto, se puede añadir también una "­a" si se quiere insistir. Ejemplo : gizona handia da : el hombre es 
grande (si no se había tenido ganas de insistir sobre la talla, se hubiera dicho : gizona handi da) 

4. Aritzeak - Ejercicios 

Mahaina hautse zen  La mesa se rompió 
Gero arranjatüko da  Después se arreglará 
Mahain hori hautse zen  Esta mesa se rompió 
Ohe hori hautseko da  Esta cama se romperá 
Jangia handia  El comedor grande 
Jangia handi da  El comedor es grande 
Xahagela eta sükaltea ttipiak ziren  La sala de baño y la cocina eran pequeñas 
Lehen haur ttipi bat zinen  Antes ud era un pequeño niño 
Gero gizon handi bat izanen zira  Después serás un hombre grande 
Borta zabala izanen da  La puerta es ancha 
Eskelera hertsi zen  El escalero es estrecho 
Etxe hurak handiak izanen dira  Estas casas son grandes 
Handiak eta merkeak izanen dira  Serán grandes y baratas 
Etxe hurak ez dira karioak izanen  Estas casas no son caras 
Xahagela eta sukaltea ez dira handiak  La sala de baño y la cocina no son grandes 
Komitatea ez da zaharra  Los aseos no son viejos 
Etxe zahar eta handia  La casa vieja y grande 
Etxea zaharra eta handia da  La casa es vieja y grande 
Etxe hori zaharra eta handia da  Esta casa es vieja y grande 
Etxe hori ez da berria ez ttipia  Esta casa no es nueva ni pequeña 
Mahaina ez da merkea ez berria  La mesa no es barata ni nueva 

Hirugerren Ikasgeia

1 . Hiztegia - Vocabulario 

herri : pueblo  egün : hoy 
hiri : ciudad  bihar : mañana 
bide : carretera  atzo : ayer 
bidenausi : autopista  etzi : anteayer 
arrüa, karrika : calle  zale : rápido, de prisa
huinbide, karrikabazter : acera  berant : tarde 
bortazain : portero  ikusi : ver 
zühain : arból  jeiki : levantarse 
argi : luz, claro  iratsi : bajar 
ülün : oscuro  egin : hacer 
eki, egüzki : sol  ­(e)tik : de, a través 
argizagi : luna  ­(e)rat, (e)lat : a, hacía 
egün : día  erosi : comprar 
goiz : mañana, temprano  saldü : vender 
arrastiri : tarde (hasta las siete)  kanbiatü : cambiar 
gaü : noche  arrats : tarde (después de las siete) 
izarra : estrella  arratsalde : tarde 
elki : salir 

2. Aditza - El verbo 

Üken ­ Tener o haber (se utiliza " üken"  como auxiliario o como verbo) 

Nik düt (diat, dit) : Yo lo tengo  Nik dütüt (ditiat, ditizüt) : Yo los tengo 
Hik dük : Tú lo tienes  Hik dütük : Tú los tienes 
Zük düzü : Ud lo tiene  Zük dütüzü : Ud los tiene 
Harek dü (dik, dizü) : Él lo tiene  Harek dütü (ditik, ditizü) : Él los tiene 
Gük dügü (diagü, dizügü) : Nosotros lo tenemos  Gük dütügü (ditiagü, ditizügü) : Los tenemos 
Züek dütüzüe :Vosotros los tenéis o Uds los 
Züek düzüe : Vosotros lo tenéis o Uds lo tienen 
tienen 
Heiek düe (diae, dizie) : Ellos lo tienen  Heiek dütüe (dütiae, ditizie) : Ellos los tienen 
La primera columna traduce : Tengo o Lo (la) tengo, tú tienes o tú lo tienes ,… 

La primera columna en la primera parte de esta lección es para un complemento de objeto directo singular 
mientras que la segunda columna es para un complemento de objeto directo plural. 

3. Gramatika erreglak - Reglas de gramática 

Artikülüa ­ En la primera lección, se ha visto que se añade "a " y "ak " para formar los artículos. Pero, 
estos artículos sólo están empleados cuando el verbo se encuentra en la forma pasiva. Si el verbo es 
activo, el artículo singular se construye añadiendo "ak" y el plural añadiendo "ek". 

Así : 

Gizonak zühaina ikusi dü : El hombre ha visto el árbol 
Gizonak zühainak ikusi dütü : El hombre ha visto los árboles 
Gizonek zühaina ikusi düe : Los hombres han visto el árbol 
Gizonek zühainak ikusi dütüe : Los hombres han visto los árboles 

4. Aritzeak - Ejercicios 

Ohetik jeiki eta karrikalat joan niz  Me he levantado de la cama y me he ido a la calle 
Lehen ohetik jeiki ginen  Antes nos habíamos levantado de la cama
Orai arrüarat joan gira  Ahora nos hemos ido a la calle 
Gero hirilat joanen gira  Después iremos a la ciudad 
Gizonak borta bat egin dü  El hombre ha hecho una puerta 
Anaiek mahaina egin düe  Los hermanos han hecho la mesa 
Aitak leihoak egin dütü  Papá ha hecho las ventanas 
Kusiek etxeak egin dütüe  Los primos han hecho las casas 
Etxetik elki eta karrikalat joan nintzan  Había salido de la casa y me había ido a la calle 
Anaia eta zü bidenausitik joan zinden  El hermano y usted se habían ido por la autopista 
Etxerat jin ginen  Habíamos venido a la casa 
Ekia ikusi dügü  Hemos visto el sol 
Argizagia eta izarrak ikusi dütüe  Han visto la luna y las estrellas 
Lehen goiza zen ­ Orai arrestiria da  Antes era la mañana ­ Ahora es la tarde 
Gero gaüa izanen da  Después será la noche 
Bihar berant izanen da  Mañana será tarde 

Laugerren Ikasgeia

1 . Hiztegia- Vocabulario 

ikastola : escuela  kolore : color 
ikastetxe, eskola : escuela  zuri, xuri : blanco 
ikasgela : aula  gris : gris 
irakasle : profesor  beltz : negro 
ikasle : alumno  iranja : naranja 
arkatz : lápiz  ubel : violado 
andereño : maestra de escuela  berde : verde 
idaztaula, arbela : pizarra  gorribizi : carmen 
franko, hanitx : mucho  urdin : azul 
güti : poco  gorri : rojo 
hon : bueno  holli : amarillo 
tzar : malo  oliba : aceituna 
ontxa : bien  egon : quedar 
gaizki : mal  elki : salir 
gaixto : mal  sartü : entrar 
heben : aquí  non : donde 
hor : allí  zonbat : cuanto(s),as 
han : allá  ­(e)an : en 
hartü : coger 

2. Aditza - Verbo 

Üken ­ Tener o Haber (Nor k ­ Zer) 

Nik nin (nian, nizün) : Yo (lo) tenía  Nik nütin (nütian, nitizün) : Yo los tenía 
Hik hian : Tú (lo) tenías  Hik hütian : Tú los tenías 
Zük zünin : Usted (lo) tenía  Zük zünütin : Usted los tenía 
Harek zin (zian, zizün) : Él/Ella (lo) tenía  Harek zütin (zütian, zitizün) : Él/Ella los tenía 
Gük günin (günian, ginizün) : (lo) Teníamos  Gük günütin (günütian, ginitizün) : Los teníamos
Züek zünien : Vosotros/Uds (lo) teníais  Züek zünütien : Vosotros/Uds los teníais 
Heiek zien (ziaen, zizien) : Ellos/Ellas (lo) tenían  Heiek zütien (zitiaen, zitizien) : Ellos/Ellas los tenían 
Oharra:  En las negaciones, el ordén de las palabras 
Nik ikusi nin ; Nik e(z) nin ikusi 
cambia : 
En las preguntas, el sujeto se va al final :  Zük ikusi zünin ; Ikusi zünin zük ? 

3. Aritzeak - Ejercicios 

Ikastolarat joan niz  He ido a la escuela 
Anaia uniberzitaterat joan da  El hermano ha ido a la universidad 
Irakaslea ikusi düt  He visto al profesor 
Andereñoak ez dira jin  Las maestras de escuela no han venido 
Irakaslea eta andereñoa ez dütüt ikusi  No he visto al maestro de escuela ni a la maestra 
Ikasleak ikusi günütin  Habíamos visto a los alumnos 
Ikusi zünütien ikasleak ?  ¿Habíais visto a los alumnos ? 
Ikasleak ez günütin ikusi  No habíamos visto a los alumnos 
Irakasleak arkatza hartü zin  El profesor había cogido el lápiz 
Ikasleak ez zütin arkatzak hartü  El alumno no había cogido sus lápices 
Hartü günütin gük arkatzak ?  ¿Habíamos cogido los lápices? 
Etxe handiak ikusi dütüt  He visto las grandes casas 
Ikusi dütüt etxe xuriak  He visto las casas blancas 
Etxe xuriak ez dütüt ikusi  No he visto las casas blancas 
Irakasleak ikastolalat joan ziren  Los profesores habían ido a la escuela 
Joan ginen ünibertsitaterat ?  ¿Habían ido a la universidad ? 
Irakasleak ez ziren eskolalat joan  Los profesores no habían ido a la escuela 
Ikasle hori tzarra da ?  Esté no es un alumno malo 
Patxi ikasle tzarra da ?  ¿Patxi es un alumno malo ? 
Ez, orai euskara ontsa ikasten dü  No ahora aprende bien el idioma vasco 
Non sartü da semea ?  ¿Dónde ha ingresado el hijo? 
Unibertsitaterat sartü da  Ha ingresado en la Universidad 
Eta, alaba non ikasten dü ?  ¿Y la chica dónde estudia ? 
Ikastetxean ikasten dü  Estudia en la escuela 
Hori gaizki egin düzü  Ud lo ha hecho mal esto 
Aita ez da gizon gaixto bat  Papá no es un hombre malo 
Etxea kario erosi zünin  Habíais comprado caro la casa 
Borta gorri bat erosi zünien, (züek)  Habíais comprado una puerta roja 
Zonbat andereño dira eskolan ?  ¿Cuántas maestras de escuela hay en la escuela ? 
Lau dira  Son cuatro 
Han, etxe batetan ikusi nin  Allá le vi en una casa 
Eskolatik elki zide  Habéis salido de la escuela 
Etxetik zale elki ginen  Habíamos salido de prisa de la casa 

Bostgerren Ikasgeia

1 . Hiztegia 

zero (huts) : 0  hogei (e)ta hamar : 30 [" hoi ta hamar "] 
bat : un  hogei (e)ta hameka : 31 [" hoi ta hameka "] 
bi(ga) : 2  berrogei : 40 
hiru : 3  berrogei (e)ta hiru : 43
lau : 4  berrogei (e)ta hamar : 50 
bost : 5  hirutan hogei : 60 
sei : 6  hirutan hogei (e)ta hamar : 70 
zazpi : 7  lauetan hogei : 80 
zortzi : 8  lauetan hogei (e)ta hamar : 90 
bederatzü : 9  ehün : 100 
hamar : 10  berrehün : 200 
hameka : 11  hirurehün : 300 
hamabi : 12  laurehün : 400 
hamahiru : 13  bostehün : 500 
hamalau : 14  seirehün : 600 
hamabost, hamost : 15  zazpirehün : 700 
hamasei : 16  zortzirehün : 800 
hamazazpi : 17  bederatzürehün : 900 
hamazortzi : 18  mila : 1000 
hemeretzü : 19  miliu : 1 000 000 
hogei : 20  miliar : 1 00 000 000 
hogei ta bat [" hoi ta bat "] : 21  franko : franco 

Ahozkatzera (Pronunciación) : si es seguido por una cifra, hogei se pronuncia a menudo " hoi " ; biga se 
abrevia en bi cuando es seguido de un nombre. Ejemplo : 
Zonbat haur dira ? Biga. 
Zonbat gira ? Bi ikasle gütüzü. 

2. Aditza 

En el caso de un verbo pasivo, se conjuga el verbo con el auxiliar Izan. Es posible que el verbo tenga una 
forma pasada, presente o futura. 

Ejemplos: 
Egon nüzü etxen: Me he quedado en casa 
Egoiten nüzü etxen: Me quedo en casa 
Egonen nüzü etxen: Me quedaré en casa 

Esto es la misma cosa para unverbo que expresa una acción. Sin ambargo, por esta vez, el verbo se 
conjuga con el auxiliarÜken : 

Bi libürü erosi dütüt: He comprado dos libros 
Etxe handi bat erosten düzü: Ud compra una casa grande 
Auto zahar bat erosiko düe: Van a comprar (o comprarán) un coche viejo 

Algunos ejemplos de verbos:  
saldü (vender), saltzen, saldüko 
kanbiatü (cambiar), kanbiatzen, kanbiatüko 
jeiki (levantarse), jeikitzen, jeikiko 
ikusi (ver), ikusten, ikusiko 
bizi (vivir), bizitzen, biziko 
joan (ir), joaiten, joanen 

1) ¿Con cuál auxiliar se conjuga cada uno de los verbos precedentes? 
2) Dar las diferentes formas de los verbos siguientes:
Ibili : andar ; Eman : dar 
Jin : venir ; Erran : decir 
Irasi : bajar ; Behatü : escuchar 
Ikusi : ver 

3.Gramatika erreglak 

Se utiliza el singular para los nombres que acompañan los números. Así : Hiru seme. 
Bat" va detrás del nombre mientras que los otros adjectivos numerales se ponen adelante: Haur bat, Bi 
haur, Hiru alaba,... 

4. Aritzeak 

Ni heben egoiten nüzü  Yo me quedo aquí (­>ud) 
Züek han egon zinden  Os habéis quedado alli 
Atharratzerat joanen gütüzü  Iremos a Tardets (­>ud) 
Zonbat kilometra bada ?  ¿Cuántos kilometros hay? 
Bat baizik  Sólo uno 
Eta Atharratzetik Maulerat zonbat dira ?  ¿Y de Tardets a Mauleon, cuántos hay? 

Hamahiru kilometra badüzü  Hay treice kilometros (­>ud) 
Zonbat leiho dira etxe hortan ?  ¿Cuántas ventanas hay en esta casa? 
Hamabi leiho... etxe hori ez da ttipi  Doce ventanas…esta casa no es pequeña 
Asteartean, zonbat oren egiten düzü eskolan?  ¿Cuántas horas tiene ud el martés en la escuela? 
Sei oren  Seis horas 
Zonbat pakatü düzü auto hori ?  ¿Cuánto ha pagado usted este coche? 
Bi miliu eta zortzirehün mila franko pakatü dit  La he pagado 2 800 000 francos (­>ud) 
Zonbat haur badük ?  Cuántos niños tienes? 
Lau seme eta hiru alaba  Cuatro hijos y tres chicas 
Etxe horrek lau leiho eta hiru borta dütü  Esta casa tiene cuatro ventanas y tres puertas 

Argitzeko : (­>tú) indica que se tutea la persona con quien se habla y (­>ud) cuando se la trata de usted. 

Ahozkatzera : "oa" se pronuncia "u" [u] por dulcificación vocal : 
Joanen [junen] 
goxoa [goxua] 
leihoa [leihua] 

Seigerren Ikasgeia

1 . Hiztegia 

aste : semana  gehiago, haboro : más (cantidad) 
hilabete : mes  güttiago : menos (cantidad) 
urte : año  orratz ttipi : horario ; orratz handia : minutero 
mente : siglo  muntra, arlojü, ordülari : reloj 
ordü, tenore : hora  beraz : por consiguiente 
ments : menos (tiempo)  zonbait aldiz : a veces
minüta : minuto  zer : que 
taka : segundo  urtarila : enero 
erdi : medio, mitad  barantaila, otsaila : febrero 
laurden : cuarto  martxo : marzo 
üdaberri,bedats : primavera  apirila : abril 
üda : verano  maiatza : mayo 
larrazken : otoño  ekaina, arramaiaitza : junio 
negü : invierno  üztaila : julio 
urtaro : estación  agorrila : agosto 
astelehen : lunes  iraila, seteme: septiembre 
astearte : martes  ürrieta : octubre 
asteazken : miércoles  azaroa : noviembre 
ostegün : jueves  abentüa : diciembre 
ostirale : viernes  gabon : nochenueva 
neskenegün : sábado  urteberri : año nuevo 
igante : domingo  hotz : frío 
egüerdi : mediodía  bero : caliente 
gaüerdi : medianoche  üsü : a menudo 
denbora : tiempo (duración)  bena : pero 
igaran : pasar  egüberri : navidad 

2. Aditza 

Existen verbos que se conjugan de manera sintética. El presente es el tiempo más utilizado de esta forma 
sintética. 

Por ejemplo, los verbos "Egon" (Quedar) y "Joan" (Ir) pueden conjugarse de esta manera: 

Indikatiboa 

Ni nago: Yo quedo  Ni noa (nuk, nuzü): Yo voy 
Hi hago: Tú quedas  Hi hoa: Tú vas 
Zü zaude: Ud queda  Zü zoaza: Ud va 
Hura dago: Él, ella queda  Hura doa (duk, duzü): Él, ella va 
Gü gaude: Nosotros quedamos  Gü goatza (gutzak, gutzazü): Nosotros vamos 
Züek zauzte: Vosotros quedáis  Züek zoazte: Vosotros vais 
Herek daude: Ellos, ellas quedan  Herek doatza (dutzak, dutzazü): Ellos, ellas van 

J akitekoa ­ Se obtiene el adjectivo numeral añadiendo al número el sufijo "­gerren" : 
bi ­> bigerren : segundo 
lau ­> laugerren : cuarto 
zortzi ­> zortzigerren : octavo 
hogei ta hamekagerren : trigésimo primero 

3. Aritzeak
Lehen negüan ginen  Antes estábamos en invierno 
Abentüan ginen eta hotz zen  Estábamos en diciembre y hacía frío 
Orai üdan gira eta bero da  Ahora estamos en verano y hace calor 
Gabona abentüaren hogei ta bostean da  El día de Navidad es el 25 de diciembre 
Urtarilaren lehenean Urte Berria da  El primer de enero es el nuevo año 
Hogeigerren mentean gira  Estamos en el siglo veinte 
Urteak lau aro badütü  El año tiene cuatro estaciones 
Ze( r ) tenore da ?  ¿Qué hora es? 
Hamarrak dira  Son las diez 
Goizeko hiruak dira  Son las tres de la mañana 
Gaüko hamarrak dira  Son las diez de la tarde 
Hiruak et' erdi  Son las tres y media 
Lauak hamar ments  Son las cuatro menos diez 
Oren bakotxa da  Es la una 
Oren bat eta laurden da  Es la una y cuarto 
Orratz ttipia bian da eta handia bostean  El horario está en el 2 y el minutero está en el 5 
Bostak eta laurdenean joanen gira  Nos iremos a las cinco y cuarto 
Seiak hamar mentsiketan heltü zen  Llegó a las seis menos diez 
Ekainen hamabigerrena  El doce de junio 
Noiz jinen zide gure ikusterat ?  ¿Cuándo vengáis a vernos? 
Dagün igantean edo astelehenian jinen  Vendremos por el próximo domingo o lunes (­ 
gütüzü  >usted) 
Noiz hotz da ?  ¿Cuándo hace frío? 
Zonbait aldiz larrazkenean hotz da eta üsü  Algunas veces hace frío en otoño y a menudo en 
negüan  invierno 
Üdan beti bero da ?  ¿En verano hace siempre calor? 
Üdan egünak üsü goxo dira  En verano los día son a menudo agradables 
bena zonbait aldiz hotz dira  pero algunas veces son fríos 
Denbora zale igaraiten da  El tiempo pasa rápidamente 
Denbora zale doa  El tiempo avanza rápidamente 
Zer tenoretan sartzen zide eskolan ?  ¿A qué hora entráis a la escuela? 
Goizian zortziak et'erditan eta arrastean bi  Por la mañana a las ocho y media y por la tarde a 
orenetan  las dos 

Zazpigerren Ikasgeia

1 . Hiztegia 

ebi : lluvia  ebitako, parasola : paraguas 
elür : nieve  egüzkitako : sombrilla 
tzitzer : granizo  belar : hierba 
kaskabur : granizo  lili, lore : flor 
karru, izotz : helada (nombre)  arroja : rosa (la flor) 
ihitz : rocío  maho : clavel 
odei : nube  hürlobelar : geranio 
lano : niebla  nor : quien 
dünda : tormenta  zoin : cual 
düründa : trueno  nola : como
ximist : relámpago  bezala : como (comparación) 
busti : mojado  hasi : empezar 
idor : seco  erran : decir 
bustitü : mojar ; mojarse  arte : hasta 
hitz : palabra  hitz egin : hablar 
erraldi : frase  alor : campo 
kanpoan : fuera  ­(e)ko : de (lugar) 
hanitx : mucho  ­ ren : de (posesión) 

2. Gramatika erreglak 

1) El sufijo (e)ko significa "  de "  geogr áfico: 


Mauleko nüzü : estoy de Mauleon (­>usted) 
Etxeko borta : la puerta de la casa 
Mendiko liliak : las flores de la montaña 

El sufijo ­r en indica el "  de "  posesivo: 


Aitaren semea : el hijo del padre 
Amaren bi alabak : ambas hijas de la madre 

2) Cuando se añade el prefijo"  ba­"  a la ter cer a per sona del singular  del ver bo " izan" , se obtiene la 
tr aducción de "  hay "  : 
Kanpoan zühain handi bat bada : hay un gran árbol fuera 
Mendi hortan lili hanitx bada : en esta montaña, hay muchas flores 

Cuando se añade a " üken"  el mismo pr efijo, se da un sentido de posesión : 


Ama bat badüt : Tengo una madre 
Bi auto badütügü : Tenemos dos coches 

3. Aritzeak 

Gaur ebia da  Llueve esta noche 
Arrüa bustitü da  La calle se ha mojado 
Atzo elürra bazen  Ayer había nieve 
Lürra xuri zen  El suelo estaba blanco 
Üda joan da  El verano está acabado 
Negüa heltü da  Ha llegado el invierno 
Ez da bero. Hotz da  No hace calor. Hace frío 
Düründa entzüten dizügü  Oyemos el trueno(­> usted) 
Eta ximistak ikusten ditizügü  Y vemos relámpagos (­>usted) 
Dünda heltü da  La tormenta ha llegado 
Liliak bustirik dira  Las flores están mojadas 
Belarrak ihintza badü  La hierba tiene rocío 
Nor jin da ?  ¿Quién ha venido? 
Aita joan zen  Papá se ha ido 
Atezaina bortan egoiten zen  El portero se quedaba a la puerta 
Mendilat (ba)gutzak  Nos vamos a la montaña (­> tú) 
Etxetik jiten ginen  Veníamos de la casa 
Norat hoa ? [houa]  ¿A dónde vas? 
Aita bezala handi zira  Ud es grande como su padre
Goizean ebia zen  Llovía esta mañana 
Gaü hontan argizagia izanen da  Por esta noche, habrá la luna 
Bi lili ikusi ditizüt : arroja bat eta maho 
He visto dos flores : una rosa y un clavel 
bat 
Amañiaren maho gorriak  Los claveles rojos de la abuela 
Euskal Herriko mendi berdeak eta alor  Las montañas verdes y los campos amarillos del País 
holliak  Vasco 
Parijeko zelü ülüna  El cielo oscuro de Paris 

Zortzigerren Ikasgeia

1 . Hiztegia 

lantoki : lugar de trabajo  larrü : piel 
langile : obrero  begitarte : cara 
langela : oficina  bürü : cabeza 
mitil : doméstico, criado  begi : ojo 
nausi,bürüzagi : dueño, amo, jefe  südür : nariz 
jabe : dueño, amo, propietario  aho : boca 
tresna : herramienta  beharri : oreja 
egingia, lantegi : fábrica  bidar : barbilla 
bekanika : máquina  erhi, hatz : dedo 
marteilü : martillo  eskü : mano 
itze : clavo  beso : brazo 
elki : salir  azüzkülü : uña 
gogor : duro, fuerte  oin : pie 
zainhil : blando  azpi : muslo 
leiñ : suave  üzkü : culo 
aintzin : delante  bular : pecho 
gibel : detrás  lepo : cuello 
sortü, jaio : nacer  belaiñ : rodilla 
etzi : ante ayer  ari izan : estar ocupado 
debeatü : cansarse  hitz eman : prometer 
ezne : leche  bülego : despacho 

2. Gramatika erreglak 

­ Par a for mar  el sujeto activo, se añade una ­k. Así: 


Nor da ? ¿Quién es? 
Nork egin dü ? ¿Quién lo ha hecho? 
Amak alabak ikusten dititzü : La madre ve a las hijas 

­ con ­(r )ik se crea el par ticipo pasado de un ver bo: 


bustirik : mojado 
eginik : hecho 
jinik : venido 

Si se lo añade a un nombr e, significa "  ningún" : 


Ez da ogirik : no hay (ningún) pan, 
Ez düt etxerik ikusi : No he visto (ninguna) casa
3. Aritzeak 

Nork erosi zütin etxe horik ?  ¿Quién compró estas casas ? 
Zoin etxe ? Horik ? Bai, horik  ¿Cuáles casas? ¿Éstas ? Sí, estas 
Bustirik zira. Bustirik zide  Usted está mojado. Estáis mojados 
Neskatilak mutila ikusi zizün  La chica vio al chico(­>usted) 
Nola zoazte ?  ¿Cómo os vais? 
Aitaren autoan joaiten gütüzü [juiten]  Nos vamos en el coche de Papá 
Atzo ez zen eznerik  Ayer no había leche 
Lanean ari niz  Estoy trabajando 
Nausia lantokitik langelarat joan da  El jefe se ha ido de la fábrica a la oficina 
Esküak bost erhik badütü  La mano tiene cinco dedos 
Erhiak azüzkülü bat badü  El dedo tiene una uña 

Bederatzügerren Ikasgeia

1 . Hiztegia 
balio [baliu] : valor  jargia : banco 
auzapez, alkate : alcalde  baizik ez : solamente 
atorra : camisa  bera, bakarrik : solo 
altxatü : levantar  baserri : caserío 
agitü, gertatü : ocurrir(se)  barne : interior 
ardo : vino  baserritar : habitante de un caserío 
min üken* : doler  laborari : campesino 
edan : beber  oihan, baso : bosque 
praube : pobre  etxalte : finca 
ezpain : labio  bazkari : almuerzo 
hortz : diente  aihari : cena 
mihi : lengua  bazkaltü : almozar 
züntzür : garganta  aihaltü : cenar 
lepo : cuello  jan : comer 
bilo : pelo  sogin : mirar 
arraultze : huevo  behi : vaca 
frijitürik : frito  idi : buey 
haistürak : tijeras  beltxa : moreno 
herots : ruido  txestatü, txeste : probar 
laket : 1.agradable 2. contento  askaltü : desayunar 

* : Min düt, min düzü, min dü,... 

2. Gramatika erreglak 

Cuando se quiere traducir la preposición "a" para un complemento de objeto indirecto, se utiliza :
Al singular : 

­ el sufijo ­ri cuando no se necesita un artículo (­ri se vuelve ­i detrás de una consonante) : 

Mauleri ene denbora eman deiot : He dado mi tiempo a Maule 

­ el sufijo ­ari cuando el nombre tiene un artículo : 

Semeari ehün franko eman deitzo aitak : el padre ha dado cien francos al hijo 
Etxeari sogiten düt : miro la casa (sogin es un verbo intransitivo) 
Gizon handiari auto berri bat erosi diozügü : hemos comprado un nuevo coche al hombre grande (­ 
>usted) 

Al plur al : 

­ el sufijo ­eri para todos los nombres : 

Haurrer(i) ikasgei zonbait emaiten deitze irakasleak : el profesor da lecciones a los niños 
Prauber(i) ogi emaiten zeieen : daban pan a los pobres 

Oharzeko ­ No olvide que si se trata de un movimiento, se utiliza ­rat o ­lat al singular y ­etarat al plural 


para traducir la preposición "a" : 

Arrüalat joaiten nüzü : voy a la calle 
Gazteak etxetarat joaiten dira : los jovenes van a las casas 

Para traducir la preposición "en", se utiliza ­an al singular, ­n al indefinido y ­etan al plural : 

Etxean egoiten nüzü : me quedo en casa (­>usted) 
Unibertsitateetan hanitx ikasle dira : en las universidades, hay muchos alumnos 
Herrian besta handi bat bada : hay una grande fiesta en el pueblo 

. Ariketak 

Idaztaulari sogiten düe  Miran la pizarra 
Mutilari ene autoa ez diot eman  No he dado mi coche al chico 
Altxatü nizün besoa eta edan nizün  Levanté el brazo y bebí (­>usted) 
Aihaltü düzü gaur ?  ¿Ha cenado usted esta noche? 
Ez gaur ez dit deus ere jan  No, esta noche no he comido nada (­>usted) 
Arrautze frijitürik maite dütüzü ?  ¿A usted le gustan los huevos fritos  ? 
Herots handi bat egin dü autoak  El coche ha hecho un gran ruido 
Oihanealat joaiten da idia  El buey va al bosque 
Etxaltetik jiten dira lau behiak  Cuatro vacas vienen de la finca 
Hogei ta hamabi hortzak badütüt  Tengo treinta y dos dientes 
Min düt züntzürrean  Me duele la garganta 
Ardo franko edan düzüe  Habéis bebido mucho vino 
Bai, bena ur güti edan dizügü  Sí, pero hemos bebido poco agua (­>usted) 
Ardoa hona zen  El vino era bueno 
Emazte horrek ezpainak gorri dititzü  Esta mujer tiene los labios rojos (­>usted)
Ikasteko : en vasco, las palabras más importantes se colocan al principio de la frase : 

Emazte horrek ezpainak gorri dititzü : se pone la atención sobre la mujer 
Ezpainak gorri dititzü emazte horrek : se pone la atención sobre los labios 

Hamargarren Ikasgeia

1 . Hiztegia 

berehala, arrunt : en seguidad  egün oroz : cada día 


berezi : especial, separado  egünaldi : tiempo (clima) 
begilagünak, begiaküilüak : gafas  eliza : iglesia 
bixar : bigote  apez : sacerdote 
bizar : barba  erretor : cura 
elki : quitar  apezküpü : obispo 
botilla : botella  alkar : junto 
bürdüin : hierro  elestaldi : conversación 
harri : piedra  senargei : novio 
inkatz : carbón  emaztegei : novia 
moztü : cortar  senar : marido 
edari : bebidad  emazte : mujer, esposa 
eder : guapo  epel : templado 
eijer : bonito  erabili : servirse ; utilizar 
ohitüra : costumbre  ere : también 
aragi, txitxi : carne  berriz : de nuevo ; otra vez 
erre : asar  egosi : cocer 

2. Aditz sintetikoa(verbo sintético) 

J akin ­ Saber  
Indikatiboa oraialdia / Indikatiboa lehen aldia 

Nik dakit (dakiat, dakizüt) : Yo sé  Nik nakian (nakian, nakizün) : Yo sabía 
Hik dakik : Tú sabes  Hik hakian : Tú sabías 
Zük dakizü : Ud sabe  Zük zenakian : Ud sabía 
Harek daki (dakik, dakizü) : Él (Ella) sabe  Harek zakian (zakian, zakizün) : Él (Ella) sabía 
Gük dakigü (dakiagü, dakizügü) : Nosotros sabemos  Gük genakian (genakian, genakizün) : Sabíamos 
Züek dakizüe : Vosotros sabéis  Züek zenakiaen : Vosotros sabíais (plur) 
Heiek zakien (zakiaen, zakizien) : Ellos (Ellas) 
Heiek dakie (dakiae, dakizie) : Ellos (Ellas) saben 
sabían 

En gener al se acentua este ver bo con el prefijo ba­ (exepto en las negaciones) : 

Eüskara badakit : sé el vasco 
Eüskara ez dakizü : usted no sabe el vasco 
Haurrak Frantxesa (ba)dakik ? ¿ El niño sabe el francés ? (­>tú) 

3. Gramatika erreglak
La preposición "  de "  se tr aduce por : 
­ el sufijo ­aren al singular, ­ren al indefinido, ­en al plural cuando hay una idea de posesión en el caso de 
seres humanos: 
Amaren haurrak : los niños de la madre 
Amen haurrak : los niños de las madres 

­ el sufijo ­ (e)ko al singular, ­etako al plural cuando se trata de un lugar: 


Elizako borta : la puerta de la iglesia 
Herriko bestak : las fiestas del pueblo 

Apezak elizan meza eman dü  El sacerdote ha dicho misa en la iglesia 
Eüskal Herriko ohitüra xaharrak ederrak dira  Las viejas costumbres del País Vasco son bonitas 
Ene begiaküilüak hautse dütiat  He roto mis gafas (­>tú) 
Etxe hori irakaslearena da  Esta casa es la del profesor 
Mendietako zühainak handi ziren  Los árboles del bosque eran grandes 
Etxeko borta  La puerta de la casa 
Etxeko bortaren kolorea  El color de la puerta de la casa 
Ene aitaren etxeko bortaren kolorea  El color de la puerta de la casa de mi padre 
Düründaren herotsa entzüten dügü  Oyemos el ruido del trueno 
Gizonaren bizarraren kolore beltza  El color negro de la barba del hombre 
Emazteen biloak ederrak ziren  El pelo de las mujeres era bonito 
Herriko erretora jin zen  El cura del pueblo había venido 
Ez genakian hori  No lo sabíamos 
Eüskara badakizü ?  ¿Sabe usted el vasco ? 
Bai, Xüberotara ikasten dit eta orai mintzazen 
Sí, aprendo el "züberotar" y ahora lo hablo (­>usted)
dit 
4. Aritzeak 

Mintzatüko dit  Lo hablaré (­>usted) 
Botillako ura berotzen da  El agua de la botella se calienta 
Egünaldia goxo da  El tiempo es agradable 
Lantegiko langileen tresnak  Las herramientas de los obreros de la fábrica 
Aragi errearazi zünüen ?  ¿Habíais hecho asado la carne? 
Nola da herriko ohitüra zahar hori ?  ¿Cómo es esta vieja costumbre del país? 
Elizako apezaren elestaldia  La conversación del sacerdote de la iglesia 
Ene senarrak bizarra moztü dizü  Mi marido ha cortado la barba (­> usted) 
Haurren ahoen hortzak  Las dientes de las bocas de los niños 
Bihar arte  Hasta mañana 
Berehala jin da apeza  El sacerdote ha venido en seguidad 
Egün oroz elizalat joaiten da ene emaztea  Cada día mi mujer va a la iglesia 
Maddalen neskatila eijer bat da  Maddalen es una chica guapa 
Etxe eder bat erosi düe  Han comprado una casa guapa 
Aragia maite düzü ?  ¿Le gusta la carne? 
Haurrak etxen autoa erabilten dizü  El niño conduce el coche en la casa 
Arrautzeak egosi dütüe  Han hecho cocer los huevos 
Arrautze gogorrak janen dütüe  Comerán huevos duros 
Hamekagerren Ikasgeia

1 . Hiztegia 

erranaldi : frase  giltza : llave 
eskentü : ofrecer  habia : nido 
geroaldi : futuro  txori : pajáro 
ezagütü : conocer  gona : falda 
ezin izan (1) : no poder (ser imposible)  galtza : pantalón 
ezin üken : no poder  galtzerdi : calcetín 
ahal izan (2) : poder  begiratü, etxeki : guardar 
ahal üken : poder  axkora : hacha 
filma : película  gose : hambre 
frütü : fruto  gose izan : tener hambre 
gain : cima, cumbre  egarri : sed 
pe : bas  burasoak : padres (padre y madre) 
gain : encima  kürütxe : cruz 
behere : bajo  güzi, oro : todo (adjectivo, pronombre) 
galto : petición, pregunta  haritz : roble 
galtatü, galtegin : preguntar ; galtatü : pedir  adar : rama 
arrapostü eman, erantzün : responder, 
hartü : coger 
contestar 
garbi, xahü : limpio  eman : dar 
zikin : sucio  sineste : creencia 
zer : que (chose, animal)  sinetsi : creer 
nor : quien (para una persona)  maitatü, maite üken : querer, amar 
arrats : tarde  amodio, maitarzün : amor 
gaüza : cosa  bazter : campo 
zelü : cielo  eijerki : bonitamenta 
pollita : guapo  ageri : visible 
heben : aquí  azpi : debajo, abajo 
hor : ahí  zale : rápido, rapidamente 
han : allí, allá  egür : madera 
ogi : pan  ordüan : entonces 
zoin : cuál  buxi : pedazo, trozo 
(1) (2): Izan con los ver bos pasivos, üken con los ver bos activos : 
Joaiten ahal gira : podemos ir 
Ezin zide jin : no podéis venir 
Emaiten ahal dizügü : podemos dar (­>usted) 
Ezin düe eman : no pueden dar 
Anote que : 
­ cuando la frase es negativa, el verbo se pone detrás de la palabra "ezin" 
­ en cambio, cuando la frase es afirmativa, el verbo se coloca antes de "ezin" 

Kantor e bat 

La luna del cielo alumbra 
Argizagiak zelütik, argitzen dizü eijerki 
bonitamente 
Ene maite pollita eztüzü ageri  Mi querida guapa no aparece 
Zelüko Jinko Jauna !  ¡ Dios del cielo !
Zer eginen düt nik ?  ¿Qué voy a hacer ? 
Zer eginen düt nik ?  ¿Qué voy a hacer ? 
2. Gramatika erreglak 
Recuerdo de las traducciones de las preposiciones : 
Hay tres casos en vasco : el singular, el plural y el indefinido utilizado cuando no se cuenta las cosas. 
Singular  Plural  Indefinido 
En (lugar)  ­(e)an  ­etan  ­tan 
a (movimiento)  ­(e)rat  ­etarat  ­tarat 
de (procedencia)  ­(e)tik  ­etarik  ­tarik 
de (posesión)  ­aren  ­en  ­( r )en 
de (localisación)  ­(e)ko  ­etako  ­tako 
(e) desaparece detrás de una vocal : landa : el campo, landan : en el campo, landatik : del campo 
(e) queda detrás de una consonante : ur : agua, urean : en el agua, uretik : del agua 
(r) se añade detrás de una vocal : amaren : de las madres (indefinido), amen : des las madres (plural) 

3. Aritzeak 

Zer düzü hor gainean ? Biloak  ¿ Qué tiene usted ahí encima ? El pelo 
Zer da han gainean ? Txoria  ¿ Qué hay allí encima ? El pajáro 
Nor da borta aintzinean ?  ¿ Quién está delante de la puerta ? 
Habia gain hori zikin da  Lo de encima de este nido está sucio 
Mahain azpi hori ez da xahü  La parte inferior de esta mesa no está limpia 
Semiaren ohe pean sartü da  Ha entrado debajo de la cama del hijo 
Gizon horiek etxe horik erosi zütien  Estos hombres habían comprado estas casas 
Ostirale arratsean jinen niz  Vendré el viernes por la tarde 
Neskenegün goizian joan [jun] ginen  Nos habíamos ido el sábado por la mañana 
Zonbat bazoazte eskolarat ?  ¿ Cuántos sois en la escuela ? 
Bostehün bagoatza eskolarat [bagutza]  Somos (vamos) cinco cientos en la escuela 
Ohe hori aita eta amarena da  Esta cama es la de papá y mamá 
Izebaren kaidera zabala  La silla ancha de la tía 
Lau etxeetarik elki ziren  Salieron de cuatro casas 
Etxetarik elki ziren  Salieron de las casas 
Argizagiko bidea lüze da  El camino de la luna es largo 
Menditik hirrirat jin nintzan  Vine de la montaña a la ciudad 
Etxeko komitatearen borta zaharra da  La puerta del wáter de la casa es vieja 
Belar berdearen kolorea [koloria] eijer zen  El color verde de la hierba era guapa 
Zer dakizü ?  ¿ Qué sabe usted ? 
Gaiza hanitx badakit  Sé muchas cosas 
Haurrek ez dakie gaiza hanitx  Los niños no saben muchas cosas 
Gero zale ikasiko düe  Después van a aprender rapidamente 
Bazterreko liliak bustirik dira  Las flores del campo están mojadas 
Arrüako zühainak ikusi nitizün  Había visto los arboles de la calle (­>usted) 
Hebenko bazterra ederra da  El campo de aquí es bonita 
Tengo hambre ; entonces, voy a comer un 
Gose nüzü ; ordüan, ogi buxi bat janen dit 
poco de pan (­>usted) 

Hamabigerren Ikasgeia
1 . Hiztegia 
haize : viento  erreka : río
atzaman, harrapatü : coger  aberastasün : riqueza 
kexatü, haserretü : enfadarse  aberats : rico 
kexü : enfadado  aberastü : enriquecer 
bozik : con gusto  goxo : dulce, agradable 
basa : salvaje  praube : pobre 
bozkariotü : alegrarse, regocijarse  praubetasün : pobreza 
hazi : criar  ezti : dulce, suave 
hegazkin : avión  latz : áspero, difícil 
heltü : llegar  gogor : duro, fuerte 
zerratü, hetsi : cerrar  eztitü : dulcificar, suavizar 
zabaltü : abrir  laztü : poner áspero 
ezür : hueso  ahatze : olvidar 
ogimami : miga de pan  orhitü : recordar 
larrü : piel  ozkatü, grabatü : grabar 
urtaro : estación  orano : todavía 
zanko : pierna  gogoratü : acordarse, recordar 
andre : señora  kanbera, gela : habitación 
mehe : delgado ; mehetu : adelgazar  lodi : gordo  ; loditu : engordar 

2. Gramatika erreglak 

Recuer do de las tr aducciones de las preposiciones : 


Hay tres casos en vasco : el singular, el plural y el indefinido utilizado cuando no se cuenta las cosas. 

Singular  Plural  Indefinido 


A (para)  ­arentako  ­entako  ­tako 
A causa de  ­arengatik  ­engatik  ­( r)engatik 
Con  ­areki(n)  ­eki(n)  ­ ( r)eki(n) 
A (a quien)  ­ari  ­er(i)  ­ er(i) 

En "Züberotar", se prolonga el sufijo ­ekin en ­ekila o ­ekilan si se quiere acentuarlo. Se añade ( r) detrás 


de una vocal excepto en el plural definido : amareki : con mamá, ameki : con los madres (plural) 

3. Aritzeak 
Zonbat dira etxeko kanberak ?  ¿ Cuántas habitaciones hay en esta casa ? 
Eman ezazü andereari jargi hori  Dé este asiento a la señora 
Hiri handi bat ikusi günin  Vimos una grande ciudad 
Ekiaren beroa handia zen  El calor del sol era importante 
Urtearen hilabeteak hamabi dira  Los meses del año son doce (literalmente) 
Astearen egünak zazpi dira  Los días de la semana son siete (literalmente) 
Urtaroak ez dira bost ; lau dira  Las estaciones no son cinco ; son cuatro (literalmente) 
Goizeko argiaren kolorea  El color de la luz de la mañana 
Aitarekin eskolarat joan nüzü  He ido a la escuela con mi padre (­>usted) 
Gaüan ene ahizparekilan hirian ibili  Por la tarde, hemos andado por la ciudad con mi hermana 
gütüzü  (usted) 
Marrazki hori amarentako egin dit  He hecho este dibujo para mi madre (­>usted) 
Gizonarengatik erori nüzü  Me he caído a causa del hombre (­>usted) 
Amarekin autoa erabilten diat  Conduzco el coche con mi madre (tú) 
Eskolako irakasleek hanitx badakie  Los profesores de la escuela saben muchas cosas 
Egün goizeko zorzietan heltü dira  Han llegado hoy a las ocho de la mañana 
Hirilat autoan bagoatzü [bagutzü]  Nos vamos a la ciudad en coche (­>usted)
Semea ahatze düt eskolan  He olvidado el hijo en la escuela 
Zure emaztea, ahatze düzü ?  ¿ Ha olvidado usted a su mujer ? 
Ez, orano orhitzen nüzü  No, me acuerdo todavía 
Ezti da ardo hori  Este vino es dulce 
Zankoko ezürra hautse dizü  Ha roto el hueso de su pierna (­>usted) 
Lagünen artean bozkariotzen gira  Nos alegramos entre amigos 
Ikusi düzü hegazkin gorri hori zelüan ?  ¿ Ha visto usted este avión rojo en el cielo? 
Haize basa bat bada egün  Hay un viento salvaje hoy 
Zerekilan egürra hauxten düzü ?  ¿ Con qué rompe usted la madera ? 
Axkora batekin egürra hausten dit  Rompo la madera con una hacha 
Haurrer eman züen etxea  Daron la casa a los niños 
Haurrari galtatü dit Mauleko bidea  He pedido al niño la carretera de Maule (­>usted) 
Ahozkatzea (Pr onunciación) : los sonidos siguientes tienen la costumbre de pronunciarse en "züberotar" 
como los que son definidos entre paréntesis : üe : [ie] ; üa : [ia] ; ea : [ia] ; eo : [io] 

Hamahirugerren Ikasgeia

1 . Hiztegia 

mürrü, orma : pared  ihon : en alguna parte 
hütsik : vacío  ihon(ere)... ez : en ninguna parte 
hüts : vacío, espacio ; culpa ; pecado  ihor : alguien 
ibili : andar  ihor...ez : nadie 
ibilaldi : paseo  irakurri : leer 
bidaje : viaje  irakurgei : lectura 
ibiltari : andador  irabazi : ganar 
bidajant : viajero  galdü : perder 
izkiribatü, idatzi : escribir  bilatü : encontrar 
idazle : escritor  iduri, irudi : imagen 
idazki : escrito  itsaso : mar ; océano 
libürü : libro  hondartza : playa 
eskütitz : postal, carta  ur : agua 
ideia : idea  ezne : leche 
igan : subir  itsasontzi : barco 
ikasi : aprender  itsusi : feo 
üngürü : alrededor  llabür : corto 
ase : saciarse, hartarse  moztü, ebaki : cortar 
aserik : harto  txakür : perro 
mozkor : borracho  onddo : seta 
bete : llenar  eri : enfermo 
beterik : llenado 

2. Gramatika erreglak 

Recuer do de las tr aducciones de las preposiciones: 


Hay tres casos en vasco : el singular, el plural y el indefinido utilizado cuando no se cuenta las cosas. 

Singular  Plural  Indefinido


Nominativo pasivo  ­a  ­ak  * 
Nominativo partitivo  *  *  ­( r)ik 
Nominativo activo  ­ak  ­ek  ­( e)k 
Con, Con el medio de  ­az  ­ez  ­( e)z 

se añade "­r" detrás de una vocal : amarik : madre (indefinido), urik : agua (indefinido) 
se añade "­e" detrás de una consonante : amek : las madres (indefinido), urez : con agua 

Irabilteko : para utilizar  

Par titivo : Se lo utiliza en las frases negativas cuando se expresa la ausencia 

Ez düzü emaztegeirik ? ¿No tiene novia usted ? 
Ardorik ez da haboro etxen : No queda vino en casa 
Semeak ez dizü lagünik ikusi : El hijo no ha visto (ningún) amigo 

Mediativo : traduce "con" o "con el medio de" 

Urez beterik da botilla : La botella está llena de agua 
Autoz ibilten da aita : Papá se mueve en coche 

3. Aritzeak 
Ardoz aserik ziren  Estaban borrachos de vino 
Osabaren txakürra gaixtoa da  El perro del tío es malo 
Maulen nintzan aitareki  Yo estaba en Maule con papá 
Maulerik Sohütarat bidea huna da  La carretera de Maule a Sohuta es buena 
Onddorik ez düt ihon ere ikusi  No he visto seta en ninguna parte 
Kanpoan nausiak ez dü ihor ere galdü  El dueño no ha perdido nadie fuera 
Ez düt libürürik irabazi  No he ganado libro 
Eznez semea hazten züen  Amamantaban al hijo con leche 
Ene lagünari eskütitz bat izkiribatzen dit  Escribo una postal a mi amigo (­>usted) 
Ostirale gaüan ikusiko dit  Le veré viernes por la noche (­>usted) 
Igantean algarrekin bazkaltüko gira  Por el domingo almozaremos juntos 
Ene amarekini juanen nüzü eskolarat  Iré a la escuela con mi madre 
Bide gaixto bat igaran dizügü  Hemos pasado por una carretera mala 
Aitaren autoa hartü dit  He cogido el coche de papá 
Ez dizü zankotan minik  No le duelen las piernas (­>usted) 
Zelüan txoririk ez düt ikusten  No veo pájaro en el cielo 
Giltzak galdü ditiat ; giltzak galdü 
He perdido las llaves (­>tú) ; (­>usted) 
ditizüt 
Ahal zide jiten etxerat ?  ¿ Podéis venir a casa? 
Ez, gure etxetik ezin gira joan : semea  No, no podemos irnos de la casa : el hijo está 
eri da  enfermo 
Eijerki izkiribatzen düzü  Usted escribe bien 
Ura galtatü düzü ?  ¿ Ha pedido el agua usted? 
Negüko gaüak hotzak dira  Las noches del invierno son frías 

Hamalaugerren Ikasgeia
1 . Hiztegia 

saltegi ; denda : tienda  ibai : rivière / erreka : río 


dendari : tendero  bazter : orilla / erreka bazter : orilla (del río) 
janari : alimento, comida  jantzi : ropa 
janaridenda : alimentación (la tienda)  ipiñi : poner 
elki, kendu : quitar  lan : trabajo 
aparkalekü : aparcamiento  hartü : coger 
libürüdenda : librería  harea : arena 
kafetegi : cafetería  sartü : entrar 
piztü : encender  elki : salir 
eho : apagar  arrain : pescado 
sos, diru : dinero  arraintegi : pescadería 
zaintü : guardar  aragitegi : carnicería 
dirüzain : cajero, tesorero  libürütegi : biblioteca 
ene : mi, mis  lotsatü : tener miedo 
zure : vuestro, vuestros  lotsa : miedo, susto 
hire : tu, tus  gogo hunez : de buena gana 
hunen, horren, haren : su, sus  gaztelü : castillo 
bere son : el suyo, los suyos  barda : ayer por la noche 
gure : nuestro, nuestros  mantar, atorra : blusa 
hauen, horien, heien : su  atorra : camisa 
kutxa : caja  kexatü : enfadarse 

2. Gramatika erreglak 

Par a tr aducir  "  por que" , se añade al verbo el prefijo "beit­" con algunas reglas vinculadas a la 


pronunciación : en fonética, la "t" de "beit­" se quita antes de una "­n" o de una " ­h", se vuelve en una "­ 
k" cuando está asociada con una "­g" y se vuelve en una "t" cuando está asociada con una "­d". 
Niz ­>beitniz : Je suis ­> porque soy  Düt ­>beitüt : j'ai ­>porque tengo 
Hiz ­>beithiz  Dük ­>beitük 
Zira ­>beitzira  Düzü ­> beitüzü 
Da ­>beita : parce qu'il est  Dü ­>beitü 
Gira ­>beitgira  Dügü ­>beitügü 
Zide ­>beitzide  Düzie ­>beitüzie 
Dira ­>beitira  Die ­>beitie 

Dakit : sé ­> Beitakit : porque sé 

Par a tr aducir  la condición " si " , se añade el prefijo " ba­"  o también el pr efijo " balinba­"  

Bada, balinbada : si es... ; Badügü, balinbadügü : si tenemos... ; Balinbadakit : si lo sé... 

3. Ariketak 

Haurra erorten bada, zankoa hautseko dü  Si el niño se cae, se rompará la pierna 
Düründa balinbada, haurra lotsatüko da  Si hay el trueno, el hijo tendrá miedo 
Eskolan lanean ari bazide, hanitx ikasiko düzie Si trabajáis en la escuela, aprenderéis mucho 
Odeiak jiten badira, dünda hasiko düzü  Si los nubes llegan, la tormenta empezará (­>usted)
Güti edaten badüzüe, harat autoz joaiten ahal 
Si no bebéis mucho, podréis ir en coche allá 
zide 
Si hay vino blanco, beberé de este vino con buena gana (­ 
Ardu xuria balinbada, edanen dit gogo hunez 
> usted) 
Barda berant sartü beitzide, egün ez zide  Hoy no saldréis porque os habéis recogido tarde por la 
elkiko  noche 
Zale ibilten bazide, etxerat seietan heltüko 
Si andáis rápidamente, llegaréis a casa a las seis 
zide 
Atorra kario hori erosten badüzü, gaur ezarten  Si usted compra esta camisa cara, podrá ponerla esta 
ahalko düzü  noche 
Gona berde beita, ez düzü mantar urdin bat  Usted no tiene que comprar una blusa azul porque esta 
erosi behar  falda es verde 
Goizik jeikitzen bazide, algarrekin itsas  Si os levantáis temprano , iremos juntos a orillas del mar 
bazterrerat joanen gütük  (­>tú) 
Ikasgei hori ez badakizü ,irakaslea kexatüko 
Si usted no sabe esta lección, el profesor se enfadará 
da 
Egürra sartzen balinbadüzü, süia piztüko dit  Si recogéis madera, encederé el fuego (­>usted) 
Etxerat balinbazoazte [zuzte], biak baizik ez 
Si os vais a casa, quedaremos solamente los dos (­>usted) 
egonen gütüzü 
Niz ­>beitniz : Je suis ­> porque soy  Düt ­>beitüt : j'ai ­>porque tengo 
Hiz ­>beithiz  Dük ­>beitük 
Zira ­>beitzira  Düzü ­> beitüzü 
Da ­>beita : parce qu'il est  Dü ­>beitü 
Gira ­>beitgira  Dügü ­>beitügü 
Zide ­>beitzide  Düzie ­>beitüzie 
Dira ­>beitira  Die ­>beitie 

Dakit : sé ­> Beitakit : porque sé 

Par a tr aducir  la condición " si " , se añade el prefijo " ba­"  o también el pr efijo " balinba­"  

Bada, balinbada : si es... ; Badügü, balinbadügü : si tenemos... ; Balinbadakit : si lo sé... 

3. Ariketak 

Haurra erorten bada, zankoa hautseko dü  Si el niño se cae, se rompará la pierna 
Düründa balinbada, haurra lotsatüko da  Si hay el trueno, el hijo tendrá miedo 
Eskolan lanean ari bazide, hanitx ikasiko düzie  Si trabajáis en la escuela, aprenderéis mucho 
Odeiak jiten badira, dünda hasiko düzü  Si los nubes llegan, la tormenta empezará (­>usted) 
Güti edaten badüzüe, harat autoz joaiten ahal 
Si no bebéis mucho, podréis ir en coche allá 
zide 
Si hay vino blanco, beberé de este vino con buena gana (­ 
Ardu xuria balinbada, edanen dit gogo hunez 
> usted) 
Barda berant sartü beitzide, egün ez zide  Hoy no saldréis porque os habéis recogido tarde por la 
elkiko  noche 
Zale ibilten bazide, etxerat seietan heltüko zide  Si andáis rápidamente, llegaréis a casa a las seis 
Atorra kario hori erosten badüzü, gaur ezarten  Si usted compra esta camisa cara, podrá ponerla esta 
ahalko düzü  noche 
Gona berde beita, ez düzü mantar urdin bat  Usted no tiene que comprar una blusa azul porque esta 
erosi behar  falda es verde 
Goizik jeikitzen bazide, algarrekin itsas  Si os levantáis temprano , iremos juntos a orillas del mar 
bazterrerat joanen gütük  (­>tú)
Ikasgei hori ez badakizü ,irakaslea kexatüko da  Si usted no sabe esta lección, el profesor se enfadará 
Egürra sartzen balinbadüzü, süia piztüko dit  Si recogéis madera, encederé el fuego (­>usted) 
Etxerat balinbazoazte [zuzte], biak baizik ez 
Si os vais a casa, quedaremos solamente los dos (­>usted) 
egonen gütüzü 

Hamabostgerren Ikasgeia

1 . Hiztegia 

ützüli : volver  lagün : amigo 
izerdi : sudor  lan : trabajo 
odol : sangre  lan egin : trabajar 
jarri, eseri : : sentarse  landare : planta 
lekü : lugar  behi : vaca 
jaun : señor  lur : tierra 
jo : golpear  madari, udare, pea : pera 
nigar egin : llorar  sagar : manzana 
kafesne : cafe con leche  iranja : naranja 
kaiola : jaula  ke : humo 
presontegi : cárcel  bezala : como 
bezain : tanto como, tan...como  nahi izan, nahi ukhen : querer 
haika : ¡arriba!  sü : fuego 
mira, so egin : mirar  gatü : gato 
oilarra : gallo  erabili : conducir 

Zü bezala nüzü : Soy como usted (­>usted) 
Zü bezain handi düzü : es tan grande como usted (­>usted) 

Kantor e bat (una canción) 
Haika mutil 

Haika mutil jeiki hadi  ¡Arriba chico, levántate! 


Argia den mira hadi  Mira si es de día (si la luz está) 
Bai nausia, argia da  Sí jefe, es de día 
Gure oilarra kanpoan da  Nuestro gallo está fuera 
Haika mutil jeiki hadi  ¡Arriba chico, levántate! 
Ebia den mira hadi  Mira si llueve 
Bai nausia ebia da  Sí jefe, llueve 
Gure txakürra bustia da  Nuestro perro está mojado 

Haika mutil jeiki hadi  ¡Arriba chico, levántate! 
Süa den mira hadi  Mira si hay fuego 
Bai nausia süa da  Sí jefe, hay fuego 
Gure gatüa beroa da  Nuestro gato está caliente 

2. Gramatika erreglak
Or aciones subor dinadas: 

En las frases subordinadas, se utiliza el verbo en su forma indefinida es decir sin tener en cuenta el tuteo y 
el tratamiento de usted . 

For ma conjuntiva : se añade al auxiliar el sufijo ­en o ­an 

­en detrás de una vocal 
­an detrás de una consonante 

Niz ­> nizan : Soy ­> que soy  Düt ­> düdan : tengo ­> que tengo 


Hiz ­> hizan  Dük ­> dükan 
Zira ­> ziren  Düzü ­> düzün 
Da ­> den  Dü ­> düan [dian] ou [din] 
Gira ­> giren  Dügü ­> dügün 
Zide ­> ziden  Düzüe ­> düzüen [düzien] 
Dira ­> diren  Düe ­> düen [dien] 

¿Para qué sirve la forma conjuntiva?  
­ Par a traducir  " él quien" , " los quienes"  : 
Mahaina eraman dina azkar da : él quien ha llevado la mesa es fuerte 
­ Par a for mar  or aciones relativas: 
Egin dügün bazkaria : el almuerzo que hemos hecho 
­ Par a completar preposiciones como " bezala"  (como) o " bezain"  (tanto como) 
Gori den bezala nahi düt : lo quiero tan rojo como es 
­ Par a constr uir  for mas dérivadas (declinación del conjuntivo) : 
­ Par a traducir  " mientr as"  añadiendo " ­o"  a la for ma conjuntiva : 
Ene senargeia egoiten deno irus nüzü : mientras que mi novio se queda, soy feliz 
­ Par a traducir  " cuando"  añadiendo " ­in"  o " ­lar ik"  (se quita la ­n final en este caso) 
Heltü denin aihaltü gira : cuando ha llegado, hemos cenado (den ­> den­in) 
Joaiten zelarik kexatzen zen : cuando se iba, se enfadaba (zen ­> ze­larik) 
­ " si "  interr ogativo indir ecto se tr aduce por  el conjuntivo al cual se añade a veces " ­ez"  : 
Ura badenez galtatüko diat : voy a preguntar si hay agua (bada : hay ­> baden ­>badenez) (­>tú) 
­ "  que "  completivo se tr aduce por  " ­la"  quitando la " ­n"  final del conjuntivo: 
Erran dik jinen zela : ha dicho que vendrá (zen ­> ze­la) (­>tú) 

3. Aritzeak
Handi hizan bezala, nahi nük izan  Tengo ganas de ser grande como tú 
Erabilten günin autoak herots handi bat egiten 
El coche que conducíamos hacía un gran ruido 
zizün 
Norekin edan zünien ?  ¿Con quién habíais bebido? 
Jin ziren lagünekilan  Con los amigos que habían venido 
Norekin joan zide ?  ¿Con quién os habéis ido? 
Atorra berde zin gizonarekilan  Con el hombre que tenía una camisa verde 
Ebia den(ez) ikusi behar dügü  Tenemos que ver si llueve 
Behia eri zenez joan ziren ikusterat  Se habían ido para ver si la vaca estaba enferma 
Eri nizano ez nük kanpoarat elkiko  Mientras que estoy enfermo no saldré fuera (­>tú) 
Etxen denez ikusi nahi dit  Quiero ver si está en casa (­>usted) 
Habíamos dado un vaso de vino a los que habían 
Heltü zirener eman ginizün ardo godalet bat 
llegado (­>usted) 

ikuste : ver ­> ikuster at : (par a) ver  (por que la acción está realizada después de un movimiento) 

Hamaseigerren Ikasgeia

1 . Hiztegia 

üküratü, gelditu : parar(se)  aran : ciruela 
bihurtü : torcer ; volverse ; convertir(se)  olio : aceite 
agitü, gertatü : ocurir, suceder  ondoan : al lado de 
mahats : uvas  ondorat : hacia, hasta... 
mahasti : viña  pagatü, ordaitü : pagar 
mendi : monte, montaña  osotü : completar 
bazter : campo  sendotü : curar 
soro : prado  oso : entero 
otoi : por favor  otso : lobo 
moldatü, xüxentü : arreglar  ozpin : vinagre 
pott, musu : beso  piztü : encender 
moztü : cortar  botzik : contento 
eine, neke, akidüra : cansancio, fatiga  itzali : sombrear, oscurecer 
akitü : cansar(se)  itzali : sombra 
hüilantü : acercar(se)  bedezi : médico 
lasterka : carrera  berehala : en seguida 
aüzo : vecino  eho : matar, apagar (la luz) 
haboro : más  arra : de nuevo 
aterbe : abrigo, refugio  kausitü : conseguir, lograr 
ikuska, azterketa : examen, prueba 

Con " ar r a­"  se constr uye el equivalente de " volver  a"  : 


arrajin : volver a venir 
arrajoan : volver a irse 
arraedan : volver a beber 
arrahautse : volver a romper
2. Aditza 

El auxiliar siguiente es utilizado para traducir : sujeto +verbo +complemento indirecto 
A nosotros nos ha llegado : Jin zaikü 

Indikatiboa Or aialdia 

Eni heltü zait (zitak, zitazü) : A mí me ha  Eni heltü zaizt (ziztak, ziztazü) : A mí me han 
llegado  llegado 
Hiri heltü zaik : A tí te ha llegado  Hiri heltü zaitzak : A tí te han llegado 
Zuri heltü zaizü : A usted le ha llegado  Zuri heltü zaitzü : A usted le han llegado 
Hari heltü zaitzo (zitzok, zitzozü) : A él le han 
Hari heltü zaio (ziok, ziozü) : A él le ha llegado 
llegado 
Guri heltü zaikü (zaikük, ziküzü) : A nosotros  Guri heltü zaitzkü (zitzkük, zitzküzü) : A nosotros 
nos ha llegado  nos han llegado 
Zier heltü zaizüe : A vosotros os ha llegado  Zier heltü zaitzüe : A vosotros os han llegado 
Her heltü zaie (zizek, zizezü) : A ellos les ha  Her heltü zaitze (zitzek, zitzezü) : A ellos les han 
llegado  llegado 

Indikatiboa lehenaldia 

Eni heltü zeitan (zitaan, zitazün) : A mí me había  Eni heltü zeiztan (ziztaan, ziztazün) : A mí me 
llegado  habían llegado 
Hiri heltü zeian : A tí te había llegado  Hiri heltü zeitzeian : A tí te habían llegado 
Zuri heltü zeizün : A usted le había llegado  Zuri heltü zeitzün : A usted le habían llegado 
Hari heltü zeitzon (zitzoan, zitzozün) : A él le 
Hari heltü zeion (zioan, ziozün) : A él le había llegado 
habían llegado 
Guri heltü zeigün (zigüan, ziküzün) : A nosotros nos  Guri heltü zeitzgün (zizgüan, zizküzün) : A 
había llegado  nosotros nos habían llegado 
Zier heltü zeizien : A vosotros os había llegado  Zier heltü zeitzien : A vosotros os habían llegado 
Her heltü zeien (ziean, ziezün) : A ellos les había  Her heltü zeitzen (zitzean, zitzezün) : A ellos les 
llegado  habían llegado 

3. Aritzeak 

Pariserik senarra heltü zaizü ?  ¿A usted le había llegado de Paris el marido? 
Bai, barda heltü zitazüt.  Sí, me había llegado ayer por la noche(­>usted) 
Ontsa heltzen ziozü, ezbeitü deus ere entzün  Le está bien empleado, porque no quiere escuchar 
nahi  nada (­>usted) 
Haurrer txakürra hüilantzen ziezün  El perro se acercaba de los niños (­>usted) 
Porque se sentía mal, el médico vino (a él) 
Gaixki beitzen, bedezia arrunt jin zeion 
inmediatamente 
Borta zabalik beitzen,  Porque la puerta está abierta , 
txakürra berehala haren ondorat joan ziozün  el perro se había ido en seguida a sus lados 
Kanpoan sü pizten balinbadüzie, otsoa ez  Si encendéis fuego fuera, a vosotros no os vendrá 
zaizüe jinen  el lobo 
A nosotros nos había llegado una buena noticia 
Berri hon bat heltü ziküzü, 
(­>usted) 
gure semeak bere azterketa kausitü düala  : que nuestro hijo ha aprobado su examen 
Odola südürretik ixurten zitazüt  La sangre me corre de la nariz (­>usted)
Aragi hori jaten ez badük, kexatüko nük  Si no comes esta carne, voy a enfadarme (­>tú) 
Sorhoko belarra gora da  La hierba de la pradera está alta 
Emaztegeia heltü beitzaio, botzik egüna iganen  Porque la novia (le) ha llegado, pasará el día 
dik  contento (­>tú) 
El vecino está encarcelado porque ha matado a su 
Presontegin düzü aüzoa bere emaztea eho beitü 
mujer (­>usted) 
Mientras el café con leche está caliente, usted tiene 
Kafesnea bero deno, edan behar düzü 
que beberlo 
Bere lasterkan izerdi da haurra  En su carrera, el niño está sudando 
Adixkidea jar züzün haren etxean eta  El amigo se había instalado en su casa y 
gero ez züzün haboro hortik joan nahi  después no quería irse de allí (­>usted) 
Banakizün arra jinen zeitala  Sabía que volvería (a mi) 
Bagoatza haren ikusterat  Vamos a verle 
Ardu egiten badakit  Sé como hacer el vino 
Bero beitzen, itzalean egoiten ziren  Porque hacía calor, se quedaban en la sombra 
Ebi balinbada, aterbean egonen gira  Si llueve, nos quedaremos al abrigo 
Hamazazpigerren Ikasgeia

1 . Hiztegia 

süpizteko : cerilla  maite üken, maitatü : querer, amar 
galtza, zaragoilak : pantalón  telebista : televisión 
prestatü : preparar  irrati : radio 
sabel : vientre  hegatz, teilatü : techo 
sagarardo : sidra  itsasontzi : barco 
ogibihi, gari : trigo  urdazpi, azpiki : jamón 
garagardo : cerveza  ürzo : paloma 
garagar : cebada  uste : impresión, opinión 
salda : sopa  sartze : entrada 
sargia : entrada, vestíbulo  txakür : perro 
azkar : fuerte  gora : alto 
hilabete sari, soldata : paga  txarpa : trapo 
sü : fuego  herots : ruido 
entzün : oír  puxka, buxi, zati : pedazo, trozo 
hoinezko igarangia : paso de peatones  buhatü : soplar, apagar 
eder : guapo  edertü : poner guapo 
izigarri : muy ; mucho  adixkide : amigo 

2. Aditza 

Nor k nor  

Para traducir sujeto+verbo de acción+complement directo, se utiliza un auxiliar que se ha declinado ya. 
Así : 

Sujeto + verbo + complemento en la tercera persona del singular : Ikusten düt : Le veo (lección 3) 
Durante varias lecciones, se va a completar la conjugación de este auxiliar. 

A continuación se encuentra las formas con el complemento directo en la tercera persona del singular:
Indikatiboa or aialdia 

Nor k : ni 

Hik ikusi naik  Tú me has visto 
Zük ikusi naizü  Usted me ha visto 
Harek ikusi nai (nik, nizü)  Él me ha visto 
Züek ikusi naizüe  Vosotros me habéis visto 
Heiek ikusi naie (niae, nizie)  Ellos me han visto 

Indikatiboa lehenaldia 

Nor k ni 

Hik ikusi nündüan  Tú me habías visto 
Zük ikusi nündüzün  Usted me había visto 
Harek ikusi nündian (nindian, nindizün)  Él me había visto 
Züek ikusi nündüzüen  Vosotros me habíais visto 
Heiek ikusi nündien (nindien, nindizüen)  Ellos me habían visto 

Oharra  : No olvidar las otras formas con el verbo en el presente y en el futuro 
Züek ikusi naizüe : vosotros me habéis visto 
Züek ikusten naizüe : vosotros me veis 
Züek ikusiko naizüe : vosotros me veréis 

3. Aritzeak 

Süpiztekoak erori zizküzü  (A nosotros) las cerillas (nos) han caído (­>usted) 
Egün goizean ikusi naizü  Usted me ha visto esta mañana 
Ikusi naizü atzo karrikan ?  ¿ Me había visto usted ayer en la calle ? 
Ez atzo ez naizü ikusi  No, no me ha visto usted ayer 
Atzo ikusi naizü  Ayer usted me ha visto 
Sagarrak ez zaitzkü erori  (A nosotros) las manzanas no (nos) han caído 
Erori zaitzkü sagarrak ?  ¿ (A nosotros) las manzanas (nos) han caído ? 
Entzün nündüzün irratian ?  ¿ Me había oído usted en la radio ? 
Süpiztekoa buhatü nin (­a) ?  ¿ Había soplado la cerilla ? (yo) 
Zure ikustez bozkariotü nüzü (1)  Me he alegrado de verle (­>usted) 
Zure ikusteak bozkariotü nizü (1)  El hecho de verle me ha alegrado (­>usted) 
Maite naizüa ? Ez naizü maite ?  ¿ Me quiere usted ? ¿ No me quiere usted ? 
Zure ondoan egoiten nüzü  Me quedo a su lado (­>usted) 
Entzün nündüen haurrek ?  ¿ Me habían oído los niños ? 
Entzüten nündüen haurrek  ¿ Me oían los niños ? 
Arrüan txakür batekin ikusi naüe  Me han visto con un perro en la calle 
Zure ile beltzak xuritü zaitzü  Usted su pelo negro ha encanecido
Hebenko hegatzak gorri edo beltzak dira  Los techos de aquí son negros o rojos 
Ene ustez hegatz gorri batekin zure etxea  En mi opinión, con un techo rojo, su casa se pondrá 
edertüko da  más guapa 
Salda mahainen gaiñen da  La sopa está en la mesa 
Non min düzü ?  ¿ Dónde le duele usted ? 
Sabelean ?  ¿ En el vientre ? 
Bai, sabel pean izigarri min dit  Sí, me duele mucho en la parte inferior del vientre 

(1) : on voit deux tournures de phrases avec l'auxiliaire être et l'auxiliaire avoir. Ces deux tournures 
veulent dire la même chose. 

Hamazortzigerren Ikasgeia

1 . Hiztegia 

zerbütxari : serviteur  agertü : apparaître 
zerbütxatü : (se)servir  agintü : ordonner, commander 
zerbütxü : service ; faveur  agintari : celui qui ordonne 
zübü : pont  esküpeko, menpeko : subordonné 
erle : abeille  argi, ageri : évident,clair 
ezti : miel  aipatü, izendatü : mentionner 
amodio, maitarzun : amour  aitortü : (se) confesser 
auher, lanihesi : paresseux  behar : devoir 
aihertü : paresser  gabezia, hüts, ments : défaut, manque 
abiatü : démarrer  hunki : toucher 
adierazi : signifier  aldapa : pente 
entelegatü, bürütü, ulertu: comprendre  aldare : autel 
beste : autre  alte, gatik : en faveur de 
zerbait : quelque chose  hürrüntü, baztertü : (s') éloigner 
gai : théme  kontent : content 
alderdi : parti politique  beharrere : heureusement 
akitü, nekatü : (se) fatiguer  talde : groupe 
sekülan : jamais  lür hartü : atterrir 

2. Aditza 

Nor k nor  

Pour traduire sujet+verbe d'action+complément direct, on utilise un auxiliaire que l'on a décliné déjà ainsi 

Sujet + verbe + complément à la troisième personne : Ikusten düt : je le vois (3ème leçon) 
Sur plusieurs leçons, on complète la conjugaison de cet auxiliaire 

Ci­après les formes avec le complément direct à la première personne : 

Indikatiboa or aialdia 

Nor k gü
Hik ikusi gütük  Tu nous as vus 
Zük ikusi gütüzü  Vous nous avez vus 
Harek ikusi gütü (gitik, gitizü)  Il nous a vus 
Züek ikusi gütüzüe  Vous nous avez vus 
Heiek ikusi gütüe (gitiae, gitizie)  Ils nous ont vus 

Indikatiboa lehenaldia 

Nor k gü 

Hik ikusi güntian  Tu nous avais vus 
Zük ikusi güntüzün  Vous nous aviez vus 
Harek ikusi güntüan (gintian, gintizün)  Il nous avait vus 
Züek ikusi güntüzüen  Vous nous aviez vus 
Heiek ikusi güntüen (gintiaen, gintizien)  Ils nous avaient vus 

Ahozkatzera : 

La construction des auxiliaires obéit à des régles très précises que l'on comprend bien avec cette écriture. 
Néanmoins, la prononciation est un peu différente : 

(üe)se prononce [ie] : zütüe ­> zütïe, zütüet ­> zütiet, züntüegün ­> züntiegün,… 


(üa) se prononce [ia] : hündüan ­> hündian 
(aü) se pronoce [ai] : haüt ­> hait,haüe ­> haie 
(üee) se prononce [iae] : zütüee, züntüeen,… 

3. Gramatika erreglak 

­ Souvent, dans les interrogations on ajoute un ­a à l'auxiliaire pour renforcer l'interrogation et pour 
donner une intonation interrogative. 

Joaiten hiza ? Pars­tu 
Ez zidea egonen ? Vous ne resterez pas ? 
Barda ontsa etxerat heltü zinena ? Etiez­vous bien arrivée hier soir à la maison? 

­ Behar : quand le sujet fait l'action, on utilise l'auxiliaire üken ; quand il s'agit d'une considération, on 
utilise izan 
Joan behar da : il faut qu'il parte 
Joan behar dü : il doit partir 
Jin behar nüzü : il faut que je vienne (­>vous) 
Jin behar dit : je dois venir (­>vous) 

4. Aritzeak 

Ontsa zerbütxatü gitizie  Ils nous ont bien servis(­>vous) 
Ontsa zerbütxatü gintizien  Ils nous avaient bien servis (­>vous) 
Ez düzüla hori egin behar,entelegatü behar 
Que vous ne devez pas faire cela, vous devez le comprendre 
düzü 
Bai, entelegatü zütüet [zütiet]  Oui, je vous ai compris 
Beharrere entelegatü gitizü  Heureusement, il nous a compris (­>vous) 
Talde hortan ikusi gütüe [gütie]  Dans ce groupe, ils nous ont vus 
Erran düe talde hortan ikusi gütüela 
Ils ont dit qu'ils nous ont vus dans ce groupe
[gütiela] 
Aitortü behar dit ments hanitx badütüdala  Je dois avouer que j'ai beaucoup de défauts (­>vous) 
Neskatila telefonaz deitü dit eta goxoki  J'ai appelé la fille au téléphone et nous avons parlé 
mintzatü gütüzü  agréablement (­>vous) 
Lo ari ginenez ikusteko, hunki güntüzün  Pour voir si nous dormions, vous nous aviez touchés 
Bedeziak e(z) nai hunki sobera min 
Le médecin ne m'a pas touché car j'avais trop mal 
beitnüan 
Haur ttipi horrek akitzen gitizü  Ce petit enfant nous fatigue (­>vous) 
Aize basak lürrilat buhatü gintizün  Le vent fort nous avait poussé (soufflé)par terre (­>vous) 
Alo, entzüten naizü ?  Allo, vous m'entendez ? 
Bai, entzüten zütüt  Oui, je vous entends 
Hik entzün güntian oihanan oihüz 
Tu nous entendais car on criait dans le bois 
beitginen 
Garagardo baso bat nahi düzü ? Bai gogo 
Voulez­vous un verre de bière ? Oui volontiers car j'ai soif 
honez egarri beitniz (beniz) 
Bedeziak sendotü gitizü  Le médecin nous a guéri (­>vous) 

Hemeretzügerren Ikasgeia

1 . Hiztegia 

laster, zale : rapide  atzaman : attraper 
auher, nagi : paresseux  arrantzale : pêcheur 
alkar : l'un et l'autre  arrainkan ari, arrantzükan ari : pêcher 
elestaldi : conversation  arrazu : raison 
lürtatü : s'écrouler  otoi : s'il vous plait 
hobeki : mieux  arrixkü : risque 
erori : tomber  arrixkatü : risquer 
altxatü : lever  ützi : laisser, concéder 
üdüri : semblable, sembler  ükoegin : capituler 
goititü, aidatü, goratü : lever  egite : 1. Action 2. ressemblance 
eraiki, altxatü : élever, construire  üko egite : capitulation 
baratü : rencontrer  egite üken : ressembler 
baratü : rester ; rester ensemble 

2. Aditza 

Nor k nor  

Indikatiboa or aialdia 

Nor k Zü (hi) 

Nik ikusi zütüt (haüt) : Je vous (t') ai vu  Nik ikusi zütüet : Je vous ai vus 
Harek ikusi zütü (haü) : Il vous (t') a vu  Harek ikusi zütüe : Il vous a vus 
Gük ikusi zütügü (haügü) : Nous vous(t') 
Gük ikusi zütüegü : Nous vous avons vus 
avons vu 
Heiek ikusi zütüe (haüe) : Ils vous (t')ont vu  Heiek ikusi zütüee : Ils vous ont vus 

Indikatiboa lehenaldia
Nor k Zü (hi) 

Nik ikusi züntüdan (hündüdan) : Je vous (t') avais vu  Nik ikusi züntüedan : Je vous avais vus 
Harek ikusi züntüan (hündüan) : Il vous (t') avais vu  Harek ikusi züntüen : Il vous avait vus 
Gük ikusi züntügün (hündügün) : Nous vous(t') avons 
Gük ikusi züntüegün : Nous vous avions vus 
vu 
Heiek ikusi züntüen (hündüen) : Ils vous (t')ont vu  Heiek ikusi züntüeen : Ils vous avaient vus 

Ahozkatzera :  

La construction des auxiliaires obéit à des régles très précises que l'on comprend bien avec cette écriture. 
Néanmoins, la prononciation est un peu différente : 

(üe)se prononce [ie] : zütüe ­> zütie, zütüet ­> zütiet, züntüegün ­> züntiegün,… 


(üa) se prononce [ia] : hündüan ­> hündian 
(aü) se pronoce [ai] : haüt ­> hait,haüe ­> haie 
(üee) se prononce [iae] : zütüee, züntüeen,… 

3. Aritzeak 

Nola zerbütxatü behar zütüt ?  Comment dois­je vous servir ? 
Ez beitzira sekulan kontent  Car vous n'êtes jamais content 
Atzo Maulen ikusi züntüdan  Hier je vous avais vu à Mauléon 
Igaran urtean Atharratzeko bestetan ikusi züntüegün 
L'an passé nous vous avions vu au fêtes de Tardets 
[züntiegün] 
Nahi düzünaren egitea üzten zütügü  Nous vous laissons faire ce que vous voulez 
Etxe zaharra bera lürtatü zen  La vieille maison s'était écroulée d'elle même 
Puis, à la même place ils élevèrent une maison 
Gero, ber leküan etxe berri bat eraiki züen 
neuve 
Haurraren erortzea ez da argi  La cause de la chute de l'enfant n'est pas claire 
Arrazu düzü, ez zen deus ere lürrian  Vous avez raison, il n'y avait rien par terre 
Hegazkina eijerki aidatü zen eta  L'avion s'était joliment envolé et 
beste bat haren ondotik lürrartü zen pausagiaren 
un autre après lui avait atterri sur la piste 
gainean 
Orai, ez düzü deus ere arriskatzen dünda igaran  Maintenant, vous ne risquez rien car l'orage est 
beita  passé 
Zure semea üsü ikusten dit eskolan  Je vois souvent votre fils à l'école (­>vous) 
Haurrak lasterkan ari ikusi dütüt sorhoan  J'ai vu les enfants en train de courir dans la prairie 
Semeak aitaren egite badizü  Le fils ressemble au père (­>vous) 

Hogeigerren Ikasgeia

1 . Hiztegia 

üzkütxüt, handius, bürgoi, harro : orgueilleux  küina, sehaska : berceau 
apal, ixil : humble  aski : assez 
arrotz : étranger  ediren, asmatü : inventer 
arrunt : tout de suite  aspaldi : il y a longtemps 
arte : jusqu'à  ürrentü, bürüratü : terminer, finir 
arto : maïs  debeiatü, aspertü : s'ennuyer 
artabürü : épi de maïs  asto : âne 
hartz : ours  atertü : cesser de pleuvoir 
bühürtü : affronter  hats : respiration, haleine
asaldatü : importuner  hatsartü : respirer 
apaltarzün : humilité  ase izan : être repu 

2. Aditza 

Nor  Nor i Nor k 

Radicaux (dei, deitz) (di, ditz) 

Indikatiboa or aialdia / Indikatiboa or aialdia 


(Gaüza bat) / (Gaüza zonbait) 

Nik hiri eman deiat : Je te l'ai donné  Nik hiri eman deitzat : Je te les ai donnés 
Nik zuri eman deizüt : Je vous l'ai donné  Nik zuri eman deitzüt : Je vous les ai donnés 
Nik hari eman deiot : Je lui ai donné (dioat,  Nik hari eman deitzot : Je les lui ai donné (ditzoat, 
diozüt)  ditzozüt) 
Nik zier eman deizüet : Je vous l'ai donné  Nik zier eman deitzüet : Je vous les ai donné 
Nik heier eman deiet : Je leur l'ai donné (dieat,  Nik heier eman deitzet : Je leur les ai donné (ditzeat, 
diezüt)  ditzezüt) 

Argitzeko : Botilla bat eman deizüt : Je vous ai donné une bouteille 
Bi botillak eman deitzüt : je vous ai donné les deux bouteilles 
Libürü bat eman deiet : je leur ai donné un livre 
Pelotak eman deitzet : je leur ai donné les pelotes 

Radicaux (ei, enei) (eitz,eneitz) /n 
(i, ini) (itz, initz) /n 

Indikatiboa lehenaldia / Indikatiboa lehenaldia 
(Gaüza bat) / (Gaüza zonbait) 

Nik hiri eman neian : Je te l'avais donné  Nik hiri eman neitzaan : Je te les avais donnés 
Nik zuri eman neizün : Je vous l'avais donné  Nik zuri eman neitzün : Je vous les avais donnés 
Nik hari eman neion : Je lui avais donné (nioan,  Nik hari eman neitzon : Je les lui avais donnés 
niozün)  (nitzoan, nitzozün) 
Nik zier eman neitzüen : Je vous les avais 
Nik zier eman neizüen : Je vous l'avais donné 
donnés 
Nik heier eman neien : Je leur l'ai donné (niean,  Nik heier eman neitzen : Je leur les ai donnés 
niezün)  (nitzean, nitzezün) 

3. Gramatika erreglak 

Comparatif : 

" Si"  dans le sens de " autant "  se traduit par  : hain 


Mendia hain ederra da : la montagne est si belle 
Zergatik hain zale bazoaza ? : Pourquoi partez­vous si vite ? 

Aussi...que, autant...que : bezain 
Ibai hori ez da hau bezain zabala : cette rivière n'est pas aussi large que celle­ci
Ez zira ni bezain handi : Vous n'êtes pas aussi grand que moi 
Eüskara ez dakizü nik bezain ontsa : vous ne savez pas le basque aussi bien que moi 

Autant : hainbeste 
Zergatik egin düzü hainbeste jateko : Pourquoi avez­vous fait autant à manger ? 

Autant...que : bezain beste 
Emazte bezain beste gizon heltü dira kiroltegilat : autant de femmes que d'hommes sont venus au centre 
sportif 

4. Aritzeak 

Zergatik hain bürgoi zira ?  Pourquoi êtes­vous si orgueilleux ? 
Ez nüzü bürgoi, apala nüzü  Je ne suis pas orgueilleux, je suis humble (­>vous) 
Hori ez düt sinesten  Ceci je ne le crois pas 
Bihar sagarrak erosiko deitzat  Demain, je t'achéterai des pommes 
Galtza berriak erosi ditzozüt  Je lui ai acheté des pantalons neufs (­>vous) 
Gaüza hainbeste erosi deizüet  Je vous ai tellement acheté de choses 
Libürü hori eman deiot (diozüt ­> 
Je lui ai donné ce livre 
vouvoiement) 
Begilagünak ekarri ditzoat  Je lui ai porté les lunettes (­>tu) 
Zer agitü zaizü ?  Que vous est­il arrivé ? 
Zure lana ürrentü deizüt  Je vous ai fini votre travail 
Arrunt ekarriko deizüt  Je vous le porterai rapidement 
Zer erran deizüt ?  Que vous ai­je dit ? 
Zük bezain ontsa lana behar düdala egin  Que je dois faire le travail aussi bien que vous 
Ez zütüt ontsa entzüten  Je ne vous entends pas bien 
Zer gaüza berri ediren düzü ?  Qu'avez­vous inventé de nouveau ? 
Egünaldia atertü da (düzü : ­> vous)  Le temps s'est éclairci 
Semea eri beita, bazkaria eramaiten deiot  Le fils étant malade, je lui porte le déjeuner dans la 
kanberalat  chambre 
Langiler hilabete saria eman deiet (diezüt ­ 
J'ai donné la paye aux ouvriers 
>vouvoiement) 

Hogeitabatgerren Ikasgeia

1 . Hiztegia 

bat baizik : un seul  non : où 
bakartazün : solitude  nonahi, edonon : n'importe où 
baizik ez : seulement  nonbait : quelque part 
norbait : quelqu'un  nola : comment 
zerbait : quelque chose  nola nahi : de manière quelconque 
zernahi : n'importe quoi  ihon : quelque part 
noiz : quand  behin, ihoiz : quelque fois, une fois 
noiznahi : n'importe quand  ihor : quelqu'un 
noizbait : autrefois ; un jour indéterminé  porroki : abimer
2. Aditza 

Nor  Nor i Nor k (qui, à qui, quoi) 


Or aialdia 
Radicaux (dei, deitz) (di, diz) 

Harek, nor i, gaüza bat / Harek, nor i, gaüza zonbait 


Il, à qui, une chose / Il, à qui, plusieur s choses 

Eman deit : il m'a donné (ditak, ditazü)  Eman deizt : il me les a donnés (diztak, diztazü) 
Eman deik : il t'a donné  Eman deitzak : il te les a donnés 
Eman deizü : il vous l'a donné  Eman deitzü : il vous les a donnés 
Eman deio : il le lui a donné (diok, diozü)  Eman deitzo : il les lui a donnés (ditzok, ditzozü) 
Eman deigü : il nous l'a donné (digük,  Eman deizgü : il nous les a donnés (dizgük, 
digüzü)  dizgüzü) 
Eman deizüe : il vous l'a donné  Eman deitzüe : il vous les a donnés 
Eman deie : il le leur a donné (diek, diezü)  Eman deitze : il les leur a donnés (ditzek, ditzezü) 

3. Gramatika erreglak 

" Que " (conjonction) se traduit par : 
­(a)la derrière une consonne qui termine l'auxiliaire (on n'utilise que la forme sans traitement) 
­ela derrière une voyelle qui tombe et qui termine l'auxiliaire (on n'utilise que la forme sans traitement) 

Niz, hiz, zira, da, gira, zide, dira 
Je suis, tu es,... 
donnent 
Nizala, hizala, zirela, dela, girela, zidela, direla 
Que je suis, que tu es,... 

Düt, dük, düzü, dü, dügü, duzüe [düzïe], düe [die] 
J'ai, tu as,... 
donnent 
Düdala, dükala, düzüla, düala [dila], dügüla, düzüela [düziela], düela [diela] 
Que j'ai, que tu as,... 

Nintzan, hintzan, zinen, zen, ginen, zinden, ziren 
J'étais, tu étais,... 
donnent 
Nintzala, hintzala, zinela, zela, ginela, zindela, zirela 
Que j'étais, que tu étais 

Erraiten ditazü gaizki jaten düdala : il me dit que je mange mal (­>vous) 

Pour quoi : Zer gatik, zer tako (pour  quel motif) 


Zergatik hori egin düzü ? pourquoi avez­vous fait cela ? 
Zertako ez zide etxerat juaiten ? pourquoi ne partez­vous pas à la maison ? 

Par ce que, car : ­(e)lako, beit­ 


Zertako porroki düzü libürü hori ? Pourquoi avez vous abimé ce livre ? 
Ez beitdüt [beitüt] maite, porroki dit (­>vous) 
Ez düdalako maite, porroki dit 
Zergatik heltü zira hain zale ? Pourquoi êtes­vous arrivé si vite ?
Zureki nahi beitniz egon parce que je veux rester avec vous 
Zureki nahi nizalako egon 

4. Aritzeak 

Zergatik zihaur egoiten zira ?  Pourquoi restez­vous seul ? 
Bakartazüna maite düdalako  Parce que j'aime la solitude 
Zer erran dü aitak ?  Qu'a dit papa ? 
Ixilik egon behar günüala  Que nous devions rester silencieux 
Erran diot ikusi zütüdala Mauleko bestetan  Je lui ai dit que je vous ai vu aux fêtes de Mauléon 
Telebixtan irakutsi düe irabazi zünüala 
Ils ont montré à la TV que vous aviez gagné la partie 
partida 
Erran digüzü denda utzi düela  Il nous a dit qu'ils avaient laissé le commerce 
jentek ez beitzüen deus ere haboro erosten  car les gens n'achetaient plus rien (­>vous) 
Haurra lo da ­ Loak hartü dü  L'enfant dort ­ le sommeil l'a pris 
Noiz jiten ahal niz zure etxerat ?  Quand puis je venir chez vous ? 
Venez quand vous voulez, car nous sommes à la 
Jin zite noiznahi, etxen beitgira 
maison 
Onddo hanitx badizügü, aüzoak ekarri  Nous avons beaucoup de champignons, car le voisin 
beitdeizgü  nous les a portés (­>vous) 

Hogeitabigerren Ikasgeia

1 . Hiztegia 

atsekabe : affliction  aza : chou 
zahar : vieux, vieille  azal : écorce; couverture 
atxakia, aitzakia : prétexte  posta : poste; courrier 
ahül : faible  postari : postier 
ahüntz : chèvre  postatinbre : timbre­poste 
aurten : cette année  postale : carte postale 
ausart : hardi; audacieux  azeri, axeri : renard 
hauts : cendre  azpi : dessous (d'objet) 
auzi : procès  azpimarratü : souligner 
auzitegi : tribunal  axol : égard, soin ; souci ;importance 
ezdü axolik : ça ne fait rien  gaiñ : haut 
errauts : poussière  bena, baina : mais 
lehertü : crever  xahü : propre 
zikin : sale  haboro, gehiago : plus 
irus : heureux  izkiribatü : écrire 

2. Aditza 

Nor  Nor i Nor k (qui, à qui, quoi) 


Lehenaldia 
Radicaux (ei, enei) (i, ini) Radicaux (eitz, eneitz), (itz, initz)
Harek, nor i, gaüza bat / Harek, nor i, gaüza zonbait 
Il, à qui, une chose / Il, à qui, plusieur s choses 

Eman zeitan : il m'avait donné (zitaan,  Eman zeiztan : il me les avait donnés (ziztaan, 
zitazün)  ziztazün) 
Eman zeian : il t'avait donné  Eman zeitzan : il te les avait donnés 
Eman zeizün : il vous l'avait donné  Eman zeitzün : il vous les avait donnés 
Eman zeion : il le lui avait donné (zioan, 
Eman zeitzon : il les lui a donnés (zitzoan, zitzozün) 
ziozün) 
Eman zeigün : il nous l'avait donné (zigüan  Eman zeizkün : il nous les avait donnés (zizgüan 
[zikian], zigüzün)  [zizkian], zizgüzün) 
Eman zeizüen [zeizien] : il vous l'avait donné  Eman zeitzüen [zeitzien] : il vous les avait donnés 
Eman zeien : ils le leur avait donné (ziean,  Eman zeitzen : il les leur avait donnés (zitzean, 
ziezün)  zietzün) 

3. Gramatika erreglak 

Compar atif : 

Les comparatifs se forment avec la construction suivante : 
baino adjectif+go 
baino adverbe+go 

baino handiago : plus grand que 
baino ttipiago : plus petit que 
baino zikinago : plus sale que 
plus propre que : baino xakügo 
moins que : baino gütiago 
plus que : baino gehiago 

Zü ni baino handiago zira : vous êtes plus grand que moi 
Züre galzak eniak baino xahügo dütüzü : Vos pantalons sont plus propres que les mien 

4. Aritzeak 

Zertako zerratürik da posta egün ?  Pourquoi la poste est fermée aujourd'hui ? 
Igantea beita, zerratürik düzü (­>zü), dük (­>hi)  Parce que c'est dimanche elle est fermée 
Postatinbre bat beharra dit (­>zü), diat (­>hi)  J'ai besoin d'un timbre 
Vous n'avez qu'à aller à la poste en acheter (­>vous) 
Aski düzü postarat erosterat joaitea 
(le fait d'aller à la poste vous suffit) 
Aski dük postalat joaitea  Tu n'as qu'à aller à la poste (­>tu) 
Vous n'avez pas l'impression que votre ami est sans 
Ez düzü uste zure lagüna ahüla dela ? 
caractère 
Bai, bere etxekueki ez düzü irus eta ordüan ez  Oui, il n'est pas heureux avec ses parents et alors il 
dizü deus ere nahi egin  ne veut rien faire (­>vous) 
Nous avons mangé du fromage de chèvre après la 
Ahüntz gazna jan diagü zopatik landa 
soupe (­>tu) 
Errautsa egin dit zure kanberan zikin beitzen.  J'ai fait la poussière dans votre chambre car elle 
Orai xahügo düzü  était sale. Maintenant elle est plus propre 
Enetako axol goxo bat izan düzü  Pour moi ça a été un égard agréable 
Hiriko izena azpimarratü düzüa izkiribatü  Avez­vous souligné le nom de la ville sur la carte 
düzün postalan?  que vous avez écrite?
Aza orok jan dütüe ahuntzek  Les chèvres ont mangé tous les choux 
Auzitegilat eraman güntüzüen  Ils nous avaient amené au tribunal 
Iranjak eraman zizgüzien  Ils nous avaient amené des oranges 
Semea hil ondoan [ondun]atsekabe izigarritan  Après la mort du fils, la famille tomba dans un 
sartü ziren etxekoak  grand chagrin 
Zure alaba zü baino handiago düzü  Votre fille est plus grande que vous 
Zü baino zaleago joaiten nüzü bizikletaz  Je vais plus vite que vous en bicyclette 

Ahozkera :  

baino : [beno] 
üe : [ie] 
üa : [ia] 
ea : [ia] 
eo : [io] 

Hogeitahirugerren Ikasgeia

1 . Hiztegia 

baizik ez : seulement  batarzün : unité, unification 
bake : paix  bazter : bord ; extremité 
gerla, gerra : guerre  xoko : coin 
güdükatü : se battre (guerre)  benedikatü : bénir 
bilaxkatü : se quereller (jusqu'aux mains)  erakarri : accompagner 
aharratü : se disputer  behin : une fois 
bakoitz : chaque  eskerrik hanitx : merci beaucoup 
ba­ : si (conditionnel)  madarika : malédiction 
baliatü : se servir de; se prévaloir  belaiñ : genou 
parkatü : pardonner  esker : gratitude 
barda : hier soir  belar, boronte : front 
batü : unir, additionner  hasi : commencer 
deitü, deiegin : appeler  txalo : applaudissement 
ekarri : porter  osto : feuille 

2. Aditza 

Nor  Nor i Nor k (qui, à qui, quoi) 


Oraialdia 
Radicaux (dei, deitz) (di, diz) 

Gük, nor i, gaüza bat / Gük, nor i, gaüza zonbait 


Nous, à qui, une chose / Nous, à qui, plusieur s choses 

Eman deiagü : nous t'avons donné  Eman deitzaagü : nous te les avons donnés 
Eman deizügü : nous vous l'avons donné  Eman deitzügü : nous vous les avons donnés 
Eman deiogü : nous le lui avons donné (dioagü,  Eman deitzogü : nous les lui avons donnés 
diozügü)  (ditzoagü, ditzozügü) 
Eman deizüegü : nous vous l'avons donné  Eman deitzüegü : nous vous les avons donnés 
Eman deiegü : nous le leur avons donné  Eman deitzegü : nous les leur avons donnés
(dieagü, diezügü)  (ditzeagü, ditzezügü) 
Lehenaldia 
Radicaux (ei, enei) (i, ini) Radicaux (eitz, eneitz), (itz, initz) 
Gük, nor i, gaüza bat / Gük, nor i, gaüza zonbait 
Nous, à qui, une chose / Nous, à qui, plusieur s choses 
Eman geneian : nous te l'avions donné  Eman geneitzan : nous te les avions donnés 
Eman geneizün : nous vous l'avions donné  Eman geneitzün : nous vous les avions donnés 
Eman geneion : nous le lui avions donné  Eman geneitzon : nous les lui avions donnés 
(ginioan, giniozün)  (ginitzoan, ginitzozün) 
Eman geneizüen : nous vous l'avions donné  Eman geneitzüen : nous vous les avions donnés 
Eman geneien : nous leur l'avions donné  Eman geneitzen : nous leur les avions donnés 
(giniean, giniezün)  (ginitzean, ginietzezün) 

3. Gramatika erreglak 

Ohar  :  
Lorsque le sujet actif (c.àd. avec un verbe pouvant avoir un complément direct) est indéfini, on ajoute ­k 
si la dernière lettre est une voyelle, ­ek si c'est une consonne. Ceci concerne les nombres, les noms 
propres, les noms à l'indéfini. L'indéfini est utilisé quand la quantité importe peu et quand on ne cherche 
pas à identifier les choses. 
Patxik eman ditazü libürü bat : Patxi m'a donné un livre 
Autoaren ebasten ari zinelarik, norbaitek ikusi zütü : quelqu'un vous a vu en train de voler l'auto 
Behiek errekako ura edaten düe : les vaches boivent l'eau de la rivière 
Heben arraiñ fresko erosten düe emazteek : ici les femmes achètent du poisson frais 

4. Aritzeak 

Mauleko erreka bazterrian üsü biltzen dira  Les jeunes se réunissent souvent près de la rivière de 
gazteak  Mauléon 
Barda atharraztarrak eta mauletarak bilaxkatü  Hier soir les tardésiens et les mauléonnais se sont 
dira  bagarrés 
Bena egün bakea egin düe  Mais aujourd'hui ils ont fait la paix 
Batek belaiña hauxerik dik  L'un a le genou cassé (­>tu) 
Belarran mütürüko bat igorri diozü  Il lui a envoyé un coup sur le front (­>vous) 
eta besteak ez diozü eskerrik erran  et l'autre ne lui a pas dit merci 
Beharrere jaun erretorak benedikatü dütü (ditizü 
Heureusement le prêtre les a bénis 
­>vous) 
Esker mila : ontsa lagüntü naüzü  Merci beaucoup : vous m'avez bien aidé 
Ez da zer, milesker zuri  Ce n'est rien, merci beaucoup à vous 
Atorra berri bat erosi deizügü  Nous vous avons acheté une chemise neuve 
Arraiñak ekarri deitzüegü [deitziegü]  Nous vous avons apporté les poissons 

Hogeitalaugerren Ikasgeia

1 . Hiztegia 

beldür : peur  beti : toujours 
bele : corbeau  zonbait aldiz : quelques fois 
berantü : tarder  sobera : trop 
berant : tard  güti : peu nombreux, peu 
beraz : donc  üsü : souvent 
bardin, berdin : égal  besta, jei : fête 
berehala, arrunt : tout de suite  bestakari : fêtard 
besarkatü : embrasser  bestaliar : convive de fête
bete : plein  jeioso : jour férié 
bete : remplir  jeihandi : gala 
ikaratü : trembler, s'effrayer, agiter, faire trembler  astegün : jour de travail 
sos : monnaie  erantzün : réponse 
ardi : brebis  erantzün, ihardetsi : répondre 

2. Aditza 

Nor  Nor i Nor k (qui, à qui, quoi) 

Oraialdia 
Radicaux (dei, deitz) (di, diz) 

Zük, nor i, gaüza bat / Zük, nor i, gaüza zonbait 


Vous, à qui, une chose / Vous, à qui, plusieur s choses 

Eman deitazü : vous me l'avez donné  Eman deiztazü : vous me les avez donnés 
Eman deiozü : vous le lui avez donné  Eman deitzozü : vous les lui avez donnés 
Eman deigüzü : vous nous l'avez donné  Eman deizgüzü : vous nous les avez donnés 
Eman deiezü : vous leur l'avez donné  Eman deitzezü : vous leur les avez donné 

Hik, nor i, gaüza bat / Hik, nor i, gaüza zonbait 


Tu, à qui, une chose / Tu, à qui, plusieur s choses 

­> Remplacer ­zü par ­k 

Eman deigük : Tu nous l'as donné  Eman deitzok : Tu les lui as donnés 

Lehenaldia 
Radicaux (ei, enei) Radicaux (eitz, eneitz) 

Zük, nor i, gaüza bat / Zük, nor i, gaüza zonbait 


Vous, à qui, une chose / Vous, à qui, plusieur s choses 

Eman zeneitan : vous me l'aviez donné  Eman zeneiztan : vous me les aviez donnés 
Eman zeneion : vous le lui aviez donné  Eman zeneitzon : vous les lui aviez donnés 
Eman zeneigün : vous nous l'aviez donné  Eman zeneizgün : vous nous les aviez donnés 
Eman zeneien : vous leur l'aviez donné  Eman zeneitzen : vous leur les aviez donné 

Hik, nor i, gaüza bat / Hik, nor i, gaüza zonbait 


Tu, à qui, une chose / Tu, à qui, plusieur s choses 

­> Remplacer zen­ par h­ 

Eman heitan : Tu me l'avais donné  Eman heitzen : Tu les lui avais donnés 

3. Gramatika erreglak 

Le suffixe est utilisé souvent pour former de nouveaux mots :
­kar i : qui a un penchant pour , qui aime, affectionné à, agent 
aragikari : qui aime la viande 
bestakari : fêtard 
ardukari : qui aime le vin 
asekari : noceur 
pelotakari : joueur de pelote 
soskari : âpre au gain 

­ka : à la r echer che de 


ondoka : à la recherche de champignon 
ogika : à la recherche de pain 
arrainka : à la pêche 

­gabe : dépour vu de 
indargabe : sans énergie 
sosgabe : sans argent 

4. Aritzeak 

Ez zira ihoiz joan hirirat ? Ez, sekülan  Avez­vous été à la ville ? Non, jamais 


Soldatak pagatü dizgüzü nausiak,  Le patron nous a payé les salaires, 
baina lana gaixki egin diozügü.  mais nous lui avons fait mal le travail (­>vous) 
Nous avons demandé l'unification du basque (­ 
Eüskararen bategitea galtatü dizügü 
>vous) 
Erantzün xüxena eman deitazü  Vous m'avez donné la bonne réponse 
Aitari ez diozügü oro erran  Nous n'avons pas tout dit à père 
Etxekoer sosa galtegin deiegü  Nous avons demandé de l'argent aux parents 
bestaliar beitginen neskenegünen gauan  car nous étions de fête le samedi soir 
De voir l'ours les enfants commencèrent à trembler 
Hartzaren ikustez ikaratzen hasi ziren haurrak 
(En voyant l'ours) 
Norat ari zira ?  Où allez­vous ? 
Ogika banuzü eta zük arduka beharko düzü  Je vais chercher du pain et vous vous devrez aller 
joan botillak hütsirik beitira  chercher du vin car les bouteilles sont vides 

Hogeitabostgerren Ikasgeia

1 . Hiztegia 

nahi, bekaixtü : envier  biribil : rond 
bi aldiz : deux fois  biri, birika : poumon 
axuri, bildots (1 an) : agneau  birjina : vierge 
bildü : 1.(se) réunir  birtüte : vertu 
bildü : 2.accumuler, ramasser  hontarzün : bonté 
bildü : 3.cueillir, récolter  arteko : intermédiaire 
bildü : 4.gagner quelqu'un  begilüze, jakinbehartsü : curieux 
bildü : 5. collectionner  bizi, erne, txistakari : espiègle 
bildü  : 6. se recueillir  bizkar : dos 
bildüma : collection  bihotz : coeur 
bilaizi : (se) dévétir , (se) dépouiller  birao : blasphéme
istorio : histoire, anecdote 
hiru aldiz : trois fois  zonbait aldiz : quelques fois 

2. Aditza 

Nor  Nor i Nor k (qui, à qui, quoi) 

Oraialdia 
Radicaux (dei, deitz) (di, diz) 

Züek, nor i, gaüza bat / Züek, nor i, gaüza zonbait 


Vous, à qui, une chose / Vous, à qui, plusieur s choses 

Eman deitazüe : vous me l'avez donné  Eman deiztazüe : vous me les avez donnés 
Eman deiozüe : vous le lui avez donné  Eman deitzozüe : vous les lui avez donnés 
Eman deigüzüe : vous nous l'avez  Eman deizgüzüe : vous nous les avez 
donné  donnés 
Eman deitzezüe : vous leur les avez 
Eman deiezüe : vous leur l'avez donné 
donnés 

Lehenaldia 
Radicaux (ei, enei) Radicaux (eitz, eneitz) 

Züek, nor i, gaüza bat / Züek, nor i, gaüza zonbait 


Vous, à qui, une chose / Vous, à qui, plusieur s choses 

Eman zeneitaen : vous me l'aviez donné  Eman zeneiztaen : vous me les aviez donnés 
Eman zeneioen : vous le lui aviez donné  Eman zeneitzoen : vous les lui aviez donnés 
Eman zeneigüen : vous nous l'aviez donné  Eman zeneizgüen : vous nous les aviez donnés 
Eman zeneieen : vous leur l'aviez donné  Eman zeneitzeen : vous leur les aviez donné 

3. Gramatika erreglak 

Formes indéfinies :  

De, depuis : ­tar ik 
Herriko etxetarik oro elki ziren : ils sortirent tous des maisons du village 

A : ­tar at 
Herriko bestarat joan ziren gazteak 

De (génitif locatif) 
Menditako iratzeak gorritzen dira larrazkenean : les fougeraies des montagnes deviennent rouges à 
l'automne 

4. Aritzeak 

Urte oroz axuri bat emaiten deitazüe [deitazie]  Vous (pluriel) me donnez un agneau chaque année 
Urte oroz bi axuri emaiten deiztae  Ils me donnent deux agneaux chaque année 
Berehala joanen niz (nük, nüzü)  Je vais partir tout de suite
Bost etxetan. Etxeetan  Dans cinq maisons. Dans les maisons 
Sobera erraiten deitazü  Vous me le dites trop 
Salzaleak sagarrak eman zizküzün  Le vendeur nous avait donné des pommes (­>vous) 
eta gük pagatü ginitzozün  et nous nous lui avions payé 
Posta tinbreak bildü dütüt, hen bildüma egiten 
J'ai récupéré des timbres car j'en fait la collection 
beitüt 
Biriketan min dükezü sobera pipatzen 
Vous aurez mal aux poumons si vous fumez trop 
balinbadüzü 
Bihotz huna badü gizon horrek  Cet homme a un bon coeur 
Les gens se rassemblaient tous à l'église le 
Elizan bilzen ziren jenteak igante oroz 
dimanche 
Gazteak jakinbehartsü izan behar dira gaüza  Les jeunes doivent être curieux pour apprendre 
hanitxen ikasteko  beaucoup de choses 
Birjina Maria deitzen zen  Elle s'appelait la Vierge Marie 
Istori biziak kontatü zeneizgüen  Vous nous aviez raconté des histoires espiégles 
Oherat joaiteko bilaitzi zen  Pour aller au lit il s'était déshabillé 
Bedeziak erran diozü biribarnen min gaixto bat  Le médecin lui a dit qu'il avait une maladie aux 
bazüala [bazila]  poumons 
Aizoaren auto berria bekaixten dizü aitak  Papa envie l'auto neuve du voisin (­>vous) 

Hogeitaseigerren ikasgeia

1 . Hiztegia 

Hau, hori, hura : celui­ci, celui­là, celui­là là bas (sujet passif d'un verbe intransitif) 
Hunek, horrek, harek : celui­ci, celui­là, celui­là là bas (sujet actif d'un verbe transitif) 
Huni, horri, hari : à celui­ci, celui­là, celui­là là bas 

Hau emaiten deizüt : je te donne ceci (je le touche) 
Hori emaiten deizüt : je te donne celui­là (l'objet est proche) 
Hura emaiten deizüt : je te donne celui­là (l'objet est à distance) 

Huni ez dozü eman behar : vous ne devez pas lui donner à celui­ci 

Hauk, horik, hek : ceux­ci, ceux­là, ceux­là là bas (sujet passif d'un verbe intransitif) 
Hauiek, horiek, heiek : ceux­ci, ceux­là, ceux­là là bas (sujet passif d'un verbe transitif) 
Hauier(i), horier(i), heier(i) : à ceux­ci, ceux­là, ceux­là là bas 

Souvent le i terminal saute. 

sartü : entrer  hasi : commencer 
kontatü : raconter  eni : à moi 
hor : là  mintzatü : 1. Parler 2. S'arrêter 
erreüs : 1. Anxieux, soucieux bakantzak,  oporrak : vacances 
erreüs : 2. affecté, affligé  barna, sakon : profond 
fida izan : avoir confiance  haidürü : en attente 
txostakatü : s'amuser  edari : boisson 
burrat : un coup, lampée  igitü : bouger 

2. Aditza
Nor  Nor i Nor k (qui, à qui, quoi) 
Oraialdia 
Radicaux (dei, deitz) (di, diz) 

Heiek, nor i, gaüza bat / Heiek, nor i, gaüza zonbait 


Vous, à qui, une chose / Vous, à qui, plusieur s choses 

Eman deitae : ils me l'avez donné (ditae,  Eman deiztae : ils me les avez donnés (diztaae, 
ditazüe)  diztazüe) 
Eman deiae : ils te l'avez donné  Eman deitzae : ils te les avez donnés 
Eman deizüe : ils vous l'avez donné  Eman deitzüe : ils vous les avez donnés 
Eman deioe : ils le lui avez donné (dioae,  Eman deitzoe : ils les lui avez donnés (ditzoae, 
diozüe)  ditzozüe) 
Eman deigüe : ils nous l'avez donné (digüae,  Eman deizgüe : ils nous les avez donnés (dizgüae, 
digüzie)  dizgüzie) 
Eman deizüee : ils vous l'avez donné  Eman deitzüee : ils vous les avez donnés 
Eman deiee : ils leur l'avez donné (dieae,  Eman deitzee : ils leur les avez donnés (ditzeae, 
diezüe)  ditzezüe) 

Agintaldia (Impér atif) 
Nor  (Izan : Etr e) 

Jeiki hadi : lève­toi  Ez hadila jeiki, joan : Ne te lève pas, ne va pas 


Jeiki zite : levez­vous  Ez zitela jeiki : Ne vous levez pas 
Jeiki bedi : qu'il se lève  Ez bedi joan : Qu'il n'aille pas 
Jeiki zitee [zité] : levez­vous(plusieurs) Ez ziteela jeiki : Ne vous levez pas 
Jeiki bite : qu'ils se lèvent  Ez bitela joan : Qu'ils ne partent pas 
Noter  : 
­ le fait que l' on gar de que le radical : sar tü ­> sar , ttototü ­> ttoto 
­ la for me donnée à l' impér atif négatif : Ez + impératif­la + ver be 
Totto hadi : assis toi 
Sar zite : entrez 
Jin (forme particulière) :  
Aigü : viens 
Tziauri : venez (singulier) 
Tziauzte : venez (pluriel) 
Abil : va 

Dans les conjugaisons de verbes à l'impératif, s'ils se terminent par ­tü, ­dü, ils perdent ces lettres 
Ttottotü : s'asseoir ­> Ttotto hadi : assis toi 
Mintzatü : parler ­> Mintza zite : parlez ­> Etxen mintza zite : arrêtez­vous à la maison 

3. Aritzeak 

Aigü gure ikusterat  Viens nous voir 
Tziauzte barnerat zerbaiten edaterat  Venez dedans boire quelque chose 
Entrez dans la maison car le tonnerre 
Sar zite dünda hasten beita 
commence 
Ttotto hadi bakantzen kontazeko  Assis toi pour me raconter tes vacances 
Zale igaran zite auto bat heltzen beita  Passez rapidement car une auto arrive 
Kanberat joan hadi eskolako lanen egiterat  Va dans la chambre faire tes devoirs 
Egon hadi hor berehala arrajiten beitniz  Reste là car je reviens tout de suite
Ez zitela horri fida üsü gezürra beitü  Ne vous fiez pas à lui car il ment souvent 
Hortik bazter zitee, xilo hori izagarri sakona (edo barna)  Eloignez vous de là, car ce trou est très 
beita  profond 
Le garçon est très énervé aujourd'hui. Alors, 
Pottikoa egün erreüs da. Ordüan, amak erraiten deio : 
sa mère lui dit : 
<<Abil kanporat lagünekin txostakatzera>>  <<va dehors t'amuser avec tes copains>> 
Manex karrikan bizikletaz igaraiten da. Ostatüan, bere  Manex passe en bicyclette sur la route. Au 
lagünak  café, ses amis 
goxoki jarririk edarien aitzinin dira.  bien assis sont devant l'apéritif. 
Lorsqu'ils le voient, ils le hélent:<<Manex, 
Ikusten düelarik, oihügiten deioe :<< Manex, üküra hadi 
arrête toi 
burrat baten edateko gureki>> >  pour boire un coup avec nous>> 
Ordüan, Manexek ihardesten deie :  Alors Manex leur répond : 
<< Ez, egün, badiat egiteko etxen eta emaztea haïdürü zitak  <<Pas aujourd'hui, j'ai à faire à la maison et la 
;  femme m'attend ;, 
ne restez pas trop là car le déjeuner va se 
ez ziteela sobera egon hor, bestelan bazkaria hoztüko da>>. 
refroidir>>. 
Ez ziteela hebentik igi  Ne bougez pas d'ici 

Hogeitazazpigerren Ikasgeia

1 . Hiztegia : Pronoms démonstratifs 

Singulier   Plur iel 


hunen, horren, haren : de * (possessif singulier)  hauien,, hoien, heien : de* (possessif pluriel) 
hunekin, horrekin, harekin : avec*  hauiekin, hoiekin, heiekin : avec * 
hunetan, hortan, hartan : dans *, en *  hauietan, hoietan, heietan : dans *, en * 
huntaz, hortaz, hartaz : de *, avec * (médiatif)  hauiez, hoiez, heiez : de *(médiatif) 
*celui­ci, celui­là, celui­là(là­bas) 

gana(t) : ver s (avec gér ondif) 


amaren gana(t) vers la mère 

Egür huntaz egin dü bere etxea : il a fait sa maison de ce bois 

Urtebete, urtebürü : anniversaire  agrada, goxo : agréable 


Arrapostü, erantzün : réponse  lehenik : d'abord, premièrement 
kexü : faché  maradikatü, alatü : maudire 

2. Aditza 

Agintaldia / Nork nor  

Ni 
Ikus nezazü, nezazüe : voyez moi, voyez moi (pluriel) 
Hur a 
Ikus ezazü, ezazüe : voyez le, voyez le (pluriel) 
Gü 
Ikus gitzazü, gitzazüe : voyez nous, voyez nous (pluriel) 
Hek 
Ikus itzazü, itzazüe : Voyez les, voyez les (pluriel)
Exemple : Ez itzazü egin holako astokeriak : ne faites pas des aneries de ce genre 

Egin (particulier) 
Egik : fais egitzak : fais les 
Egizü : faites egitzü : faites les 
Egizüe : faites (vous pluriel) egitzüe : faites les 

Exemple : Sogin : regarder 
Sogik, sogizü, sogizüe 

Nor k nor i nor  


(­iza : singulier , ­itzak : plur iel) 

Hik  Zük 
Eni : ­izadak, itzadak  Eni : ­izadazü, itzadazü 
Hari : ­izaok [izok], itzaok [itzok]  Hari : ­izaozü [izozü], itzaozü [itzozü] 
Guri : ­izagük, ­itzagük  Guri : ­izagüzü, ­itzagüzü 
Heier : ­izaek[izek], itzaek [itzek]  Heier : ­izaezü [izezü], itzaezü [izetzü] 

Züek 
Eni : ­izadazüe, itzadazüe 
Hari : ­izaozüe [izozüe], itzaozüe [itzozüe] 
Guri : ­izagüzüe, ­itzagüzüe 
Heier : ­izaezüe, itzaezüe 

Eman izadazü : donnez moi ; libürü horik eraman itzok : porte lui ces livres 
Haur horri ez izaozü [izozü] ardorik eman : ne donnez pas de vin à cet enfant 

3.Gramatika erreglak 

" Quand "se traduit en ajoutant : ­(e)nean, ­(a)nean ou ­(e)larik, (a)larik 


Düt : düdanean, düdalarik quand j'ai 
Niz : nizanean, nizalarik quand je suis 

Nota bene : souvent le " ea " devient " i " en souletin. On entendra düdanin, nizanin 

"  Pour  "  se tr aduit par  ­tzeko ou ­teko (futur  du ver be) 


egon : egoiteko : pour rester 
jar : jarteko : pour s'asseoir 
ikusi : ikusteko : pour voir 
jan : jateko pour manger 

4. Ariketak 

Gizon haren ganat joanen niz  Je vais aller vers cet homme 
Sogizü nola heltzen diren hauien ganat  Regardez comment ils arrivent vers ceux­ci 
Adixkide hunekin ürrün joaiten ahal zide  Avec cet ami, vous pouvez aller loin 
Lagünt ezazü erori den gizon hori  Aidez cet homme qui est tombé 
Ikus ezazü bedezia eri ziranean  Voyez le médecin quand vous êtes malade 
Ekar itzazü zure libürüak  Apportez vos livres 
Ez nezazü nihaur utz  Ne me laissez pas seul 
Har ezazü gaurko ogia  Prenez le pain pour ce soir
Galt(a) izaok [izok] noiz ützüliko den etxerat  Demande lui quand il reviendra à la maison 
Ama, ema(n iza)güzü sos : gaur badizügü ;  Maman, donnez­nous un peu d'argent : ce soir ; 
Lagün baten urtebetetzea  nous avons l'anniversaire d'un camarade 
Txomin, nahi da elki gaur ;  Xomin veut sortir ce soir ; 
ça ne plait pas aux parents que l'enfant soit 
etxekoer ez zaie agrada haurra beti kanpoan beita ; 
toujours dehors ; 
ordüan, Txominek galtegiten deie :<<Utziko naizie  alors, Xomin leur demande << vous allez me 
elkitzea gaur ?>>.  laisser sortir ce soir ?>> 
Arrapostü berehala ora da :<<ez, egitzak hire lanak  La réponse arrive immédiatement :<< fais ton 
lehenik ; gero, ikusiko diagü>>  travail d'abord, ensuite, nous verrons>> 
Txomin, kexü, goiti joaiten da eta kanberako borta  Xomin, faché, monte et ferme bruyamment la 
joiten dü.  porte de sa chambre. 
Nigarrez hasten da bere kanberan :  Il commence à pleurer dans sa chambre : 
<<Etxekoak, maradikatzen zütüet !>>  <<je vous maudis, parents !>> 

Hogeitazortzigerren Ikasgeia

1 . Hiztegia 

eskentü : offrir  soro : prairie 
perestatü, eman : prêter  champ : alor 
mihise : drap  idortü : sécher ; se sécher 
kihilla : barrière  txartel : ticket 
heldü, heltü : atteindre, arriver  ützüli : retourner , revenir 

2. Aditza 

Le subjonctif a le même emploi qu'en français. 

Subjontiboa 

Izan 

Or aialdia, ger oaldia  Lehenaldia 


(­adin, ­itean)  (­endin, ­edin, ­intean,­itean) 
Nadin : que je sois  Nendin : que je fusse 
Hadin : que tu sois  Hendin : que tu fusses 
Zitean : que vous soyez  Zintean : que vous soyiez 
Dadin : qu'il soit  Ledin, Zedin : qu'il fût 
Gitean : que nous soyons  Gintean : que nous soyions 
Ziteaen [ziteen] : que vous soyez  Zinteaen [zinteen] : que vous fussiez 
Ditean [ditian] : qu'ils soient  Litean, zitean [litian, zitian] : qu'ils fussent 

On utilise cette forme de izan en tant qu'auxiliaire. 

Erran deiot jin dadin : je lui ai dit de venir 

3. Gramatika erreglak
Autre forme de complétive en souletin avec le verbe erran: 

Erran deizüt jitez etxerat : Je vous ai dit de venir à la maison. 
Lana üztez erraiten deio : Il lui dit de laisser le travail. 

4. Ariketak 
Je lui ai prêté la voiture pour qu'il rentre plus vite à 
Otoa perestatü deiot zaleago ützül dadin etxerat. 
la maison. 
Je lui avais prêté la voiture pour qu'il arrive tôt à la 
Otoa perestatü neion goizik heldü zedin etxerat. 
maison. 
Erran deizüt jin zitean etxerat.  Je vous ai dit de venir à la maison. 
Erran neizün jin zintean etxerat.  Je vous avais dit de venir à la maison. 
Mihiseak ützi dütüt kanpoan idor ditean.  J'ai laissé les draps dehors pour qu'ils séchent 
Ouvrez la barrière pour que le cheval aille dans le 
Kihilla zabal ezazü zaldia sororat joan dadin. 
pré. 
Kattalin, zure zaküa har ezazü hebentik zale joan  Kattalin, prenez votre sac pour nous partions vite 
gitean  d'ici 
Otobüz txartel bat erosi zitazün aitak ikastegilat  Papa m'avait acheté un billet de bus pour que j'aille 
joan nadin.  à l'école. 
Etxekoek ez düe maite kanpoan egon gitean gau  Les parents n'aiment pas que nous restions toute la 
orotan.  nuit dehors. 

Hogeitabederatzigerren Ikasgeia

1 . Hiztegia 

aurten : cette année  begiratü : garder 

2. Aditza 

Nor k nor  

Subjontiboa or aialdia 

Nik  Gük 
Hi  Hezadan  Hezagün 
Hur a  Dezadan  Dezagün 
Zü  Zitzadan  Zitzagün 
Ziek  Zitzaedan  Zitzaegün 
Hek  Ditzadan  Ditzagün 

Hik  Zük  Züek 


Ni  Nezaian  Nezazün  Nezazüen 
Hur a  Dezaan  Dezazün  Dezazüen 
Gü  Gitzaan  Gitzazün  Gitzazüen
Hek  Ditzaan  Ditzazün  Ditzazüen 
Harek  Haiek 
Ni  Nentzan  Nentzaen 
Hi  Hentzan  Hentzaen 
Hur a  Lezan  Lezaen 
Gü  Gintzan  Gintzaen 
Zü  Zintzan  Zintzaen 
Züek  Zintzaen  Zintzaeen 
Hek  Letzan  Letzaen 

Ikus dezaan : que tu vois 
Edan dezazün : que vous buviez 

3. Aritzeak 

Süa buha dezagün galtatü diküzü amak.  Mère nous a demandé de souffler le feu. (­>vous) 
Haurren biltzeko tenorea da.  Il est l'heure de rassembler les enfants. 
Aüzoak jinerazi gitizü bere haurrak begira  Le voisin nous a fait venir pour qu'on garde ses 
ditzagün.  enfants. (­>vous) 
Aitak erran ditazü ez dezadan hainbeste edan  Père m'a dit de ne pas boire autant. 
Aitak erran ditazü ez hainbeste edatez.  Père m'a dit de ne pas boire autant. 
Joan nüzü lantegirat etxekueki  J'ai été à l'usine avec les parents (­>vous) 
ikus letzaen non lanean ari nizan.  pour qu'ils voient où je travaille. 
Notre équipe a remporté le championnat cette année 
Gure taldeak irabazi dü aurtenko txapelketa : 

Dagün igantean, besta bat badateke herriko 
Dimanche prochain, il y aura une fête à la mairie, 
etxean 
irakus ditzagün herritarer ukhen dügün kopa  pour que nous montrions notre belle coupe aux 
handia.  villageois. 
Bedezia ikus lezan erran deio bere adixkideak  Son ami lui a dit de voir le médecin tant il était 
hain eri beitzen.  malade. 
Sosak baztertzen ditizügü eros dezagün behin oto Nous avons économisé de l'argent, pour enfin 
berri bat.  acheter une voiture neuve. 
Nausiak nahi dü haboroxe lan egin dezadan.  Le chef veut que je travaille davantage. 
Grand­mère, donnez­moi la main pour que je vous 
Amani, esküa emazü lagünt zitzadan eskeleretan. 
aide dans les escaliers. 

Hogeitahamargerren Ikasgeia

1 . Hiztegia 

ebatsi : voler  margo : peinture 
tintatü, margotü : peindre  urdanki : viande de porc 
txeste : goûter à  joanaldi : 1. départ 2. voyage
2. Aditz sintetikoa 

Nor k Nor i Nor  

Objet au singulier 
Radicaux (diza/n, Ditza/n) 

Subjuntiboa oraialdia/geroaldia  

Nik  Gük 
Hir i  Dizaadan  Dizaagün 
Hari  Dizaodan  Dizaogün 
Zur i  Dizazüdan  Dizazügün 
Zuer i  Dizazüedan  Dizazügün 
Haier   Dizaedan  Dizaegün 

Hik  Zük  Züek 


Eni  Dizadaan  Dizadazün  Dizadazüen 
Hari  Dizaoan  Dizaozün  Dizaozüen 
Gur i  Dizagüan  Dizagüzün  Dizagüzüen 
Haier   Dizaean  Dizaezün  Dizaezüen 
Harek  Haiek 
Eni  Dizadan  Dizadaen 
Hir i  Dizaan  Dizaaen 
Hari  Dizaon  Dizaoen 
Zur i  Dizazün  Dizazüen 
Züer i  Dizazüen  Dizazüeen 
Haier   Dizaen  Dizaeen 

Objet au plur iel 
On utilise le r adical Ditza­ au lieu de Diza­ en pr ononçant bien le " t" . 

Eman dizadan : Qu'il me donne 
Arropak eman ditzadan : Qu'il me donne les habits 

3. Aritzeak 

Haurrak jinarazi dütügü aitor dizagüen zer ebatsi  Nous avons fait venir les enfants pour qu'ils nous 
züen  avouent ce qu'ils avaient volé. 
Mürrüak behar dütüt arratintatü margo berriak argi  Je dois repeindre les murs pour que la nouvelle 
dizagün bizitegia  peinture éclaire l'appartement 
Heben egon zitee aurtenko urdankia txestarazi  Restez ici pour que nous faisions goûter la 
dizazüegün.  cochonnaille de cette année.
Amañiri haurrak eraman deitzogü,  Nous avons amené les enfants à grand­mère, 
egün zonbaitez begira ditzagün gure joanaldi  pour qu'elle nous les garde quelques jours pendant 
artean.  notre voyage. 
Je lui ai donné ma gourde, pour qu'il me la 
Ena xahakoa eman deiot, arduz bete dizadan. 
remplisse de vin. 
Nous avons envoyé le chien, pour qu'il nous 
Xakürra igorri dügü, ardiak bil ditzagün. 
ramasse les brebis. 
Aita beharko düt deitü, Erran dizaodan autoaren  Je dois appeler père, pour que je lui dise le prix de 
prezioa.  l'auto. 
Ximun, aigü Maulerat, eros ditzaadan arropa  Simon, viens à Mauléon, que je t'achête des 
berriak.  vêtements. 
Les enfants ont économisé de l'argent pendant 
Haurrek dirüa baztertü düe urte orotan, bidaje 
toute l'année, pour offrir un grand voyage aux 
handi bat etxekoer eskent dizaen. 
parents. 

Hogeitahamekagerren Ikasgeia

1 . Hiztegia 

handitü : grandir  lagüntü : aider 
indar : force ; énergie  kantore : chant 
kantari : chanteur  kantatü : chanter 
boztü, bozkariatü : se réjouir  elegin : parler 
lagüngoa : aide ; secours  ahatze : oublier 
espartiña : sandale  sendotü : guérir 
bürüratü, ürrentü, bukatu : finir ; achever  küia, kakutsa : citrouille 
aza : chou  porrü : poireau 
bastanga : carotte  oñu, tipula : oignon 
lürsagar, patata : pomme de terre  gatz : sel 
piper beltz : poivre  piper gorri : piment rouge 
gustü : goût  azkorri, argiazkorri : aube 
iragaile : passant, promeneur  jateko : (le) manger 
edateko : boisson  erremülia : romarin 
peresil : persil 

2. Aditza 

Hainbeste aditz ikusi eta ikasirik ! Hatsa behar dügü arrahartü, hanitx ikasteko baratzen beita. Orai, hobe 
dügü ikustea nola moldatzen den aditza, izen bat bezala erabilteko : 

Jo : frapper ­> joite : le fait de frapper, coup 
Eman : donner ­> emaite : le fait de donner, don 
Jan : manger ­> jate : le fait de manger, repas 
Egin : faire ­> egite : le fait de faire, action 

Ebatsi : voler ­> ebaste : le fait de voler, vol 

Galdü : perdre ­> galtze : le fait de perdre, perte 
Gaintitü : absorber ­> gaintitze : le fait d'absorber, absorption 

Ebili : marcher ­> ebiltze : le fait de marcher, marche 
Ekarri : porter ­> ekartze : le fait de porter
Les cas les plus utilisés sont : 
Ebiltzea : la marche :  Hon da ebiltzea zaharrentako : la marche est bonne pour les vieux 
Ebilzeak :  Hon egiten dizü ebiltzeak : la marche fait du bien 
Ebiltzeko : pour  Zaleago ebiltzeko, espartinak ezari zitizün (­>vous) : pour marcher 
marcher  plus vite, il avait mis les espadrilles 
Sendotü ondoan, irus züan [zian] arraebiltzez : une fois guéri, il était 
Ebiltzez : de marcher 
content de remarcher 
Amareki ebilzera, joan düzü neskatila : la jeune fille est partie 
Ebilzera(t) : 
marcher avec sa mère. 

Avec la ter minaison, ­ko, on peut obtenir un nouveau nom : 

Egiteko : qui reste à faire, affaire, devoir. 

Bere egitekoak beti bürüratzen zütüan [zütian] : il terminait toujours ses travaux. Le C.O.D. s'accorde en ­ 
aren, ­en (génétif) lorqu'on utilise le substantif verbal : 

Bedeziaren ikustera joan duzü (­>zü)  Il est parti voir le médecin 
Errekarat behien edanaraztera doa Manex  Manex part faire boire les vaches à la rivière 

3. Aritzeak 

Haren ikustez lotsatü züzün. (­>zü)  Au fait de le voir, il prit peur. 
Handitzean haboro jaten züan. [zian]  En grandissant, il mangeait davantage. 
Nola lanean ari den sogitia maïte dü iragaileak.  Le passant aime regarder comment il travaille. 
Le père va souvent accompagner son enfant à 
Ikastegila haurraren lagüntzera üsü badoa aita. 
l'école. 
Üdan goxo düzü oihanean ebiltzea. (­>zü)  L'été il est agréable de marcher dans la forêt. 
Ardo edateak eman ziozün indar berri bat.  De boire du vin lui donna un coup de fouet. 
Lagünen artean kantatzez bozten dira gizonak.  Les hommes se réjouissent de chanter entre amis. 

Mauleko taldearen ikustera banoazü arrastiri 
Je vais voir l'équipe de Mauléon cet après­midi. 
hontan. (­>zü) 
Agrada ziküzü eüskaraz elhe egiten düenen  Il nous est agréable d'entendre ceux qui parlent en 
entzütea. (­>zü)  basque. 
Prauber lagüngoa emaitea maite dik. (­>hi)  Il aime donner de l'aide aux pauvres. 
Hatsa behar dizügü arrahartü,  Nous devons reprendre le souffle, 
hanitx ebiltzeko baratzen beita. ( ­>zü)  Car il reste beaucoup à marcher. 
Erosi düzüa [düzia] jatekoa ?  Avez­vous acheté le manger ? 
Ez düzü ahatze edatekoa ?  Vous n'avez pas oublié la boisson ? 
Heltzeko da senarra ?  Le mari doit­il arriver ? (possibilité) 
Bai, ez düzü lanetik orano arrajin  Oui, il n'est pas revenu encore du travail. 
Zer ezarten düzü zoparen egiteko ?  Que mettez­vous pour faire la soupe ? 
Porrü eta bastanga elibat, oñu (edo tipula) eta  Quelques poireaux et carottes, de l'oignon et de 
baratxuri,  l'ail, 
Küia erdi bat, lürsagarrak (edo patatak).  Une demi citrouille, des pommes de terre.
Gero, ezarten dit gatz eta piper beltz, peresil eta  Après, je mets bien du sel et du poivre, du persil et 
Errumülia edo beste holakorik.  Du romarin ou quelque chose de semblable 
Quelques fois, en hiver, quand il n'y a pas de 
Zonbait aldiz, negüan, ezdenin küiarik, 
citrouille, 
aza puska bateki egiten dit ; horrek gustü hona  je mets un morceau de chou ; celui­ci lui donne un 
emaiten deiozü. ( ­>zü)  bon goût. 
Milesker, orai badakizüt zoparen egiten. ( ­>zü)  Merci beaucoup, maintenant je sais faire la soupe. 
Azkorriko kantore bat hola hasten da :  Une chanson de l'aube commence ainsi : 
Orai düzü ene maitea partitzeko tenorea,..  C'est maintenant mon aimée le moment de partir… 
Eta orai ohilako tenorea [tenoia] da.  Et maintenant il est l'heure d'aller au lit. 

Ohe+la+ko : de+au (vers)+ lit 

Hogeitahamabigerren Ikasgeia

1 . Hiztegia 

lanarte : congé  dagün : prochain, suivant 
aro : saison, époque  ekistatü : ensoleillé 
labe : four  erre : brûler 
errerik : brûlé  bestela(n) : sinon 
kausitü : réussir  bakantzak, oporrak : vacances 
karga : charge  gatik : à cause de 
partitü, joan, abiatü : partir  bestazale : fêteur 
enplegü : emploi  sasu [saju] : saison, époque 
mendiratü : marcher/aller à la montagne  merkatü : marché 
gazna : fromage  alor : champ 
pakatü : payer  halabadere : alors, ça par exemple 
beste behin : une autre fois  zohardi : beau temps 
mementoko, oraiko : pour le moment  lotsarazi : faire peur 
lano : brouillard  arramaiatza, ekaina : juin 
komitate, komuna : toilettes 

2. Aditza 

Indikatiboa ger oaldia 
(indicatif futur ) 

Nor  

­­>zü  ­­>hi 
Je serai  Nizate(ke)  Nükezü  Nükek 
Tu seras  Hizate(ke) 
Il sera  Date(ke)  Dükezü  Dükek 
Nous serons  Girate(ke)  Gütükezü  Gütükek 
Vous serez (sing.)  Zirate(ke) 
Vous serez (plur.)  Ziratee(ke) 
Ils seront  Dirate(ke)  Dütükezü  Dütükek 

Nor  Nor k
­>zü  ­­>hi 
J(e l)'aurai  Düket  Dikezüt  Dikeat 
Tu( l')auras  Dükek 
Il (l')aura  Düke  Dikezü  Dikek 
Nous (l')aurons  Dükegü  Dikezügü  Dikeagü 
Vous(l')aurez (sing.)  Dükezü 
Vous(l')aurez (plur)  Dükezüe 
Ils (l')auront  Dükee  Dikezüe [dikezie]  Dikeek [dikiek] 

Pour  le complément au plur iel, on insér e ­tü (for me imper sonnelle) ou ­ti (for me per sonnelle) : 


Dütüket, Dütükek, Dütüke,….. 
Ditikezüt, Ditikezü , Ditikezüe 
Ditikeat, Ditikek, Ditikeek. 

Il existe un futur pour tous les auxiliaires. Mais, pour faciliter la prise de contact, on ne les donne pas ici. 
Ci­dessus sont les plus usuels. On peut tourner la difficulté pour s'exprimer en utilisant les auxiliaires au 
présent :  
Hiru girate ­> Hiru izanen gira 
Oto berri bat badikezügü ­> Oto berri bat ükenen dizügü 
Ikusten dikezügü ­> Ikusiko dizügü 

3. Aritzeak 

Arramaiatzan lanean ari nükezü, bena üztailan  En juin, je serai en train de travailler, mais en 


lanartea dükezü (­>zü)  juillet ce seront les vacances. 
La semaine prochaine, vous n'aurez pas les 
Dagün astean, haurrak etxen ez dütükezü, 
enfants, 
ikastaldia arrahasi beitdükee [beidükie] (­>zü)  Car ils auront recommencé l'école. 
Aroa txarra dük aurten ; halere, egünaldia  La saison est mauvaise cette année ; cependant,j'ai 
ekitsü ta bero datekila aste huntan entzün diat. (­  entendu que le temps sera ensoleillé et chaud cette 
>hi)  semaine. 
Non jakin düzü hori ?  Où avez­vous entendu ceci ? 
Telebistan atzoko berrietan.  A la télé, aux nouvelles d'hier. 
Vous aurez du pain tout chaud au four tout à 
Labean, badükezü ogi bero beroa sarri. (­>zü) 
l'heure. 
Bena, ezezazüla utz sobera barnen, errerik beitdate  Mais, ne le laissez pas trop dedans, car sinon, il 
bestelan. (­>zü)  sera brülé. 
Dagün urtean, ünibertzitatean dateke Ximun,  L'an prochain, Simon sera à l'université, 
bakalorea kautsitzen badü aurten.  s'il réussit le bac cette année. 
Ordüan [ordin], harek badüke bizi huna : bakanzak  Alors, il aura la belle vie : il aura des vacances 
lüze  longues 
badütüke eta üsü gauetan bestazale dateke.  et il sera souvent convive la nuit. Les parents, 
Etxekuek, aldiz,dirua franko beharko düe sarrarazi,  par contre, devront faire entrer beaucoup d'argent à 
karga berri horren gatik.  cause de ces nouvelles charges. 
Segür ere, irus dirate, Ximun lanean hasten 
datekenin  Certainement, ils seront content quand Simon 
enplegü batetan (edo : ..lanean hasiko denin)  commencera à travailler. 
Zer erran düe [die] ?  Qu'ont­ils dit ? 
Etxen diratekila arrastiritan egünaldi edertzen  Qu'ils seront là l'après­midi si le temps s'améliore 
Balinbada eta otoa nahi bada partitü (joan) !  Et si l'auto veut partir !
Zonbait haur badütükezü dagün urtean eskolan ? (­  Combien aurez­vous d'enfant l'année prochaine à 
>zü)  l'école ? 
Mementoko, hamar diratekila badakit.  Pour l'instant, je sais qu'ils seront dix. 
Herriko ikasetxea ez da orano zerratüko.  L'école du village ne va pas encore fermer. 

1.Bihar ora zira gureki mendilat ?  Demain, vous venez avec nous à la montagne ? 
Non, non je ne pourrai pas. Avec mon frère nous 
2. Ez, ez nukezü ahal. Ene anaiareki Atharratzeko 
serons 
merkatüan gütükezü eta han egüna igaranen dizügü 
au marché de Tardets et nous y passerons la journée. 
( ­>zü) 
1. Zer baduzü egiteko han egün orotan ?  Qu'avez­vous à y faire toute la journée ? 
2. Aitak galtatü diküzü gaznaren saltzez,  Papa nous a demandé de vendre du fromage, 
ait(a) eta amak lan franko beitdüe [beitie]  car papa et maman ont beaucoup de travail 
Sasü [saju] huntan alhorretan. ( ­>zü)  en cette saison dans les champs. 
Erran diküzü pakatü giratekila  Il nous a dit que nous serons payés 
eta utziko gütüela [gütiela]elkitzen dagün 
et qu'il nous laissera sortir samedi prochain ; 
neskenegünean. 
1. Züek halabadere, etxekuak, hunak dütüzüe !. 
Vous, si c'est possible, vous avez de bons parents ! 
[dütüzie] 
Ordüan, beste behin, algarreki mendiratüko  Alors, une autre fois, nous irons à la montagne 
gütützü.  ensemble. 
2. Gogo hunez, zohardi datekenin. Lanoak [lanuak]  Avec plaisir, quand il fera beau. Le brouillard me fait 
losarazten beitnai. ( ­>zü)  peur. 

Bena, ezezazüla utz sobera barnen, errerik beitdate  Mais, ne le laissez pas trop dedans, car sinon, il 
bestelan. (­>zü)  sera brülé. 
Dagün urtean, ünibertzitatean dateke Ximun,  L'an prochain, Simon sera à l'université, 
bakalorea kautsitzen badü aurten.  s'il réussit le bac cette année. 
Ordüan [ordin], harek badüke bizi huna : bakanzak  Alors, il aura la belle vie : il aura des vacances 
lüze  longues 
badütüke eta üsü gauetan bestazale dateke.  et il sera souvent convive la nuit. Les parents, 
Etxekuek, aldiz,dirua franko beharko düe sarrarazi,  par contre, devront faire entrer beaucoup d'argent à 
karga berri horren gatik.  cause de ces nouvelles charges. 
Segür ere, irus dirate, Ximun lanean hasten 
datekenin  Certainement, ils seront content quand Simon 
enplegü batetan (edo : ..lanean hasiko denin)  commencera à travailler. 
Zer erran düe [die] ?  Qu'ont­ils dit ? 
Etxen diratekila arrastiritan egünaldi edertzen  Qu'ils seront là l'après­midi si le temps s'améliore 
Balinbada eta otoa nahi bada partitü (joan) !  Et si l'auto veut partir ! 
Zonbait haur badütükezü dagün urtean eskolan ? (­  Combien aurez­vous d'enfant l'année prochaine à 
>zü)  l'école ? 
Mementoko, hamar diratekila badakit.  Pour l'instant, je sais qu'ils seront dix. 
Herriko ikasetxea ez da orano zerratüko.  L'école du village ne va pas encore fermer. 

1.Bihar ora zira gureki mendilat ?  Demain, vous venez avec nous à la montagne ? 
Non, non je ne pourrai pas. Avec mon frère nous 
2. Ez, ez nukezü ahal. Ene anaiareki Atharratzeko 
serons 
merkatüan gütükezü eta han egüna igaranen dizügü 
au marché de Tardets et nous y passerons la journée. 
( ­>zü) 
1. Zer baduzü egiteko han egün orotan ?  Qu'avez­vous à y faire toute la journée ?
2. Aitak galtatü diküzü gaznaren saltzez,  Papa nous a demandé de vendre du fromage, 
ait(a) eta amak lan franko beitdüe [beitie]  car papa et maman ont beaucoup de travail 
Sasü [saju] huntan alhorretan. ( ­>zü)  en cette saison dans les champs. 
Erran diküzü pakatü giratekila  Il nous a dit que nous serons payés 
eta utziko gütüela [gütiela]elkitzen dagün 
et qu'il nous laissera sortir samedi prochain ; 
neskenegünean. 
1. Züek halabadere, etxekuak, hunak dütüzüe !. 
Vous, si c'est possible, vous avez de bons parents ! 
[dütüzie] 
Ordüan, beste behin, algarreki mendiratüko  Alors, une autre fois, nous irons à la montagne 
gütützü.  ensemble. 
2. Gogo hunez, zohardi datekenin. Lanoak [lanuak]  Avec plaisir, quand il fera beau. Le brouillard me fait 
losarazten beitnai. ( ­>zü)  peur. 

Hogeitahamarhirugerren Ikasgeia

1 . Hiztegia 

terresta : action de trainer, de se trainer 
üngürüan : autour  harxilo, karbe : grotte 
leze : gouffre  huilan : près, à proximité 
huilantü : s'approcher  huilantik : de près 
ere : aussi  korpitz : corps 
parte : partie (d'un tout)  oritü : se rappeler 
estomaka : estomac  gibel : foie 
erxe : instestin  behatü : écouter 
eritarzün : maladie  kontü : compte 
züntzür : gorge  sükar : fièvre 
egiazki : vraiment  hagin : dent 
hortzgin : dentiste  sendagile, medikua : médecin 
mirail : miroir  errota : roue 
txorrotx : aiguisé  oihü : cri 
erremedio : reméde  ospitale : hôpital 
operatü : opérer  geroztik : depuis, après 
sendotü : guérir  kasü egin : faire attention 

2. Aditza 

Balintza (conditionnel) 
Nor  
Or aialdia 

­­>zü  ­­>hi 
Je serais  Ninzate(ke)  Nündükezü  Nündükek 
Tu serais  Hinzate(ke) 
Il serait  Lizate(ke)  Lükezü  Lükek 
Nous serions  Ginate(ke)  Güntükezü  Güntükek 
Vous seriez (sing.)  Zinate(ke) 
Vous seriez (plur.)  Zinate­e(ke­e) 
Ils seraient  Lirate(ke)  Lütükezü  Lütükek
Uztekoa (suppositif) 
Nor  

Or aialdia  Or aialdia hütsa 
Ni  Jin banadi (Si j'arrivais maintenant)  Jin banintz (Si j'étais arrivé) 
Hi  Jin bahadi  Jin bahintz 
Hur a  Jin badadi  Jin balitz 
Gü  Jin bagite  Jin bagina 
Zü  Jin bazite  Jin bazina 
Züek  Jin bazitee  Jin bazinae 
Hur ak  Jin badite  Jin balira 

Anaia hel badadi, familia oro bildü lizate mahainen üngürüan. 
Si le frère arrivait maintenant, toute la famille serait réunie autour de la table. 
Ikastolara joan bahintz, ez hizate hor egün orotan terresta. 
Si tu avais été à l'école, tu ne serais pas là à traîner toute le journée. 
Haien ikustera joan bagina, kontent lütükezü gure ukeitez. ( ­>zü) 
Si nous avions été les voir, ils auraient été contents de nous avoir. 
Sar banadi harxilo hortan, barnen egon behar izaitez lotsa nündükezü. 
Si je rentrais dans cette grotte, j'aurais peur de devoir rester dedans. 
Zühain hartara hüilan bazite, segür ere eror zinateke leze barnen. 
Si vous vous approchiez de cet arbre, vous tomberiez sûrement dans le gouffre. 
Zer lizateke Euskal Herria pilotarik gabe : que serait le pays basque sans pilotari. (" Laida pilotaria " 
kantorean) 

3. Gramatika erreglak 

Nombr es car dinaux :  


­ jusqu'à mille, les unités s'unissent par eta (qui s'abrège souvent en 'ta') :  
Hiruetan hogei ta zazpi : 67 ; Hiru hogei ta zazpi : 67 ; Ehün eta berrogei ta hamazazpi : 157 
­ au dessus de mille :  
mila berrehün eta hogei ta hamalau : 1234 
Les nombr es car dinaux se conjuguent : 
Laua : le chiffre 4 ; Seia : le numéro 6 ; Agorrilaren hamabostean : au quinze août ; Combien de fois : 
bostetan : cinq fois ; Hiruetan zazpi : 7 multiplié par 3 ; Bostekoan dago : il reste au numéro 5 ; Hirukea : 
carte à jouer 3 
Nombr es or dinaux :  
Formes particulières : lehen : premier ; azken : dernier ; heren : troisième 
Pour les autres, on ajoute ­gerren : ehüngerren ikaslea : le centième élève 

4. Aritzeak 

Er itar zünak
Badakizü gure korpitzak zonbait parte dütün ?  Savez­vous combien de parties a le corps ? 
Oui, je ne les sais pas toutes mais je me rappelle 
Bai, ez dakit orok bena oritzen nüzü, badüala : 
qu'il a : 
Bihotza, birikak, estomaka, gibela, erxeak eta  le cœur, les poumons, l'estomac, le foie, les intestins 
bestik...  et le reste 
Ados, beha zite orai : gorputzeko parte bakotxak  D'accord, écoutez maintenant : chaque partie du 
bere eritarzünak badütü.  corps a ses propres maladies. 
Ordüan, elki kontüa zonbait eritarzün diren lür  Alors, calculez combien de maladies il y a sur cette 
hontan.  terre. 
Beharere, ez dira orok gaixtoak.  Heureusement, elles ne sont pas toutes mauvaises. 
Tzüntzürreko min zünilari, sükarra hanitx goititü  Quand vous aviez mal de gorge, la fièvre vous était 
zaizün  monté 
Beaucoup et, vraiment vous étiez resté mal 
Eta, egiazki gaixki egon zinen lüzaz. 
longtemps. 
Beste behin hagineko min bazünin.  Une autre fois, vous aviez mal à une molaire. 
Izan zinen hortzginegira. [dentistagila]  Vous étiez allé chez le dentiste. 
Han, sendagileak zure hortzer sogin zitzozün bere 
Là, le docteur regarda vos dents avec un petit miroir. 
mirailarekin. 
Et, il dit que la molaire de derrière commençait à se 
Eta gibeleko hagina gastatzen ari zela erran zizün. 
gâter. 
Ordüan, elki zizün errota txorrotxa eta hasi ondoan,  Alors, il sortit la roulette et une fois commencé, que 
zer mina ukhen zünin eta  vous aviez eu mal et 
zer oihü ederrak egin zünütin !!  quels beaux cris vous aviez poussés !! 
Si vous aviez été à ma place, vous ne seriez pas 
Ene leküan izan bazina, ez zindake harro. 
fière. 
Bada gaitzago. Behin, ene adixkide Kattalin eri egon Il y a pire. Une fois, mon amie Kattalin resta 
züzün.  malade. 
Sabeleko mina ezbeitzeion igaraiten  Le mal au ventre ne lui passant pas avec les 
erremedioekilan, joan züzün ospitalila.  médicaments, elle alla à l'hôpital. 
Han, medikuak operatü zizün eta elki ziozün gibel  Là, le médecin l'opéra et lui enleva un morceau de 
puxka bat.  foie. 
Geroztik, sendotü düzü bena janariari kasü egiten  Depuis, elle a guéri mais elle doit faire attention car 
dizü ez beidü orotarik jaten ahal.  elle ne peut manger de tout. 
Grâce à Dieu, nous n'avons rien eu de semblable à la 
Jainkoari esker, ez dizügü holakorik üken etxen. 
maison. 
Orai artino, osagarri huna ükhen badizügü.  Jusqu'à présent, nous avons eu une bonne santé. 
Beti hola ailedi !  Qu'il en soit toujours ainsi ! 

Hogeitahamalaugerren Ikasgeia

1 . Hiztegia 

elestatü : bavarder, s'entretenir  biltze : le fait de recueillir, récolte 
aitzinlan : préparatif  plana : plan 
errezebitü : recevoir  erakutsi : 1. montrer 2. annoncer 
aitzinaldea, aitzina : le devant  erakutsi : 3. faire souffrir 
gibelaldea, gibela : l'arrière  saihets, saihetseko : côté 
bizitegi : lieu de vie  hegoalde : côté sud 
idüregin : dessiner  egongia : salon 
xahütegi : salle d'eau  mainügela : salle de bain 
berotü : chauffer ; se chauffer  gasa [gaja] : gaz 
haütatü, haitatü : choisir  berogailü : appareil de chauffage
gela : pièce  berina doble : double vitrage 
hegatz : toit  zurgin : charpentier 
harritz : chêne  zurtaje : charpente 
teila : tuile  tapatü : couvrir 
lapitz : ardoise  erabili : 1. agiter, remuer 
oraiberri : récemment  erabili : 2. se servir de, manier 3. inspirer, pousser 

2. Aditza 

Balintza (conditionnel) 
Nor  
Ger oaldia 

Je serais  Neinte(ke)  Ninte(ke)­zü  Ninte(ke)­k 


Tu serais  Heinte(ke) 
Il serait  Leite(ke)  Lite(ke)­zü  Lite(ke)­k 
Nous serions  Gintake  Gintekezü  Gintikek 
Vous seriez 
Zintake 
(sing.) 
Vous seriez 
Zintakee 
(plur.) 
Ils seraient  Litake  Litakezü  Litakek 

Uztekoa (suppositif) 
Nor  
Ger oaldia 

Ni  Jin banendi : Si j'arrivais plus tard 
Hi  Jin bahendi 
Hur a  Jin baledi 
Gü  Jin baginte 
Zü  Jin bazinte 
Züek  Jin bazintee 
Hur ak  Jin balite 

Maulerat hel bahendi sarri, hire lagünak irus litakek hireki arraelestatzez (­>hi) : 
Si tu venais à Mauléon plus tard, tes amis seraient heureux de bavarder à nouveau avec toi. 
Bihar joan bazinte haren ikustera, irus litekezü (­>zü) 
Si tu partais le voir demain, il serait heureux. 
Herriko bestan gal baledi gaur, erreüs gintakezü haren biltze artino. (­>zü) 
S'il se perdait dans la fête de la ville ce soir, nous serions inquiets jusqu'à le retrouver. 

3. Gramatika erreglak 

Autr es numér aux : 


Bana : chacun un ; launa : chacun quatre ; hamarrna : chacun dix 
Nombr es appr oximatifs :
En juxtaposant deux nombres : zazpi zortzi ziren : ils étaient sept ou huit 
En les liant par ezba : sinon qui se raccourcit en zpa ou par edo (ou) 
Bospasei, bost edo sei : cinq ou six ; Bizpalau, biga edo lau : deux ou quatre 
En ajoutant bat : hamar bat : une dizaine 
Nombr es collectifs : 
Hamareko bat : une collection de dix ; Hogeieko bat : une vingtaine 
Nombr es fr actionnaires : 
Erdi : moitié. heren : tiers 
En ajoutant ­en : seien : un sixième 
Herena hartü dü : il a pris le tiers (d'une chose) 
Herenak hartü dütü : il a pris le tiers (de plusieurs choses) 
Adver bes numér aux : 
Hiruetan zopa hartü dizü : il a pris de la soupe trois fois 
Lehenik : premièrement ; azkenik : dernièrement 
Birazka : deux par deux ; bostnazka : cinq par cinq ; Seinazka : six par six 
Bigabostetan : bien des fois (souvent) 

4. Aritzeak :  Etxegintza  

­ Agur, jauna ! nola zira ?  ­Bonjour, monsieur ! comment allez­vous ? 
­ Ontsa eta züek ?  ­Bien et vous ? 
­ Ahal bezain ontsa. Etxe berria nola egiten ari  ­Aussi bien que possible. Nous venons voir comment 
düzün horra gütützü ikustera.  vous faites une maison neuve. 
­Vous arrivez trop tôt ; nous sommes encore dans les 
­ Goizegi heltzen zide ; aitzinlanetan orano gaude. 
travaux préparatoires. 
La semaine prochaine, nous allons commencer à 
Dagün astean, hasiko gütüzü etxearen eraikitzen. 
monter la maison 
Planak, oraiberri, errezebitü ditizügü eta.horier  Nous venons juste de recevoir les plans et devons 
behar ditzezügü ontsa sogin  bien les regarder. 
­ Erakusten ahal deizküzü ?  ­Vous pouvez nous les montrer ? 
­ Bai, gogo hunez. Hor dira : heben ikusten düzü  ­Oui, avec plaisir. Ils sont là : ici vous voyez 
nola dirateken aitzinaldea, gibelaldea eta 
comment seront la façade, l'arrière et les côtés. 
saihetsekoak. 
Bizitegia aitzinean dateke hegoaldean eta gibelean 
Le lieu de vie sera devant au sud et derrière le garage. 
otogia. 
Bigerren planan, barnea idüreginik da :  Dans le deuxième plan, l'intérieur est dessiné : 
kozina, jangia, egongia, komitatea, xahütegia  cuisine, salle à manger, séjour, WC, salle d'eau en 
zolan.  bas. 
Gainean, lau kanbera, beste komitate, mainügela  En haut, 4 chambres, un autre WC, une grande salle 
handi bat.  de bains. 
Lekü badikizie bizitzeko.  Ils auront de la place pour vivre. 
­ Eta nola berotüko dira ?  ­Et comment vont­ils se chauffer ? 
­ Gasa haitatü düe eta berogailüak beharko dütügü  ­Ils ont choisi le gaz et nous devrons mettre des 
gela orotan ezarri.  radiateurs dans toutes les pièces. 
Nahi ükhen düe ere berina doble jarrerazi bena  Ils ont voulu aussi faire mettre des doubles vitrages 
heben ez da holakorik beharra.  mais ici il n'y a pas besoin de ce genre de chose. 
Au bord de la mer, il ne fait pas de grand froid en 
Itsas bazterrean ez dü hotz handirik egiten negüan. 
hiver. 
­ Ados, eta hegatza nola eginik datekia ?  ­D'accord, et le toit comment sera­t­il fait ? 
­ Pette, gure zurginak, lan hortan jarriko da :  ­Pette, notre charpentier, va s'en charger : il va faire 
harritz zurtaje eder bat eginen dizü eta teilaz 
une belle charpente en chêne et couvrir de tuiles. 
tapatüko. 
Heben, ez beitdü [ezpeitü] lapitzerik ezarten.  Ici, on n'utilise pas d'ardoise. 
Azkenean, kanpoko mürriak xuri diratekee,[­kie]  Enfin, les murs extérieurs seront blancs, la boiserie et 
zura eta kanpokoleihoak gorri.  les volets rouges.
Hogeitahamabosgerren Ikasgeia

1 . Hiztegia 

arroila : 1. rigole 2. caniveau  lürepai : tranchée 
arroila : 3. gorge 4. tranchée  egarzola : fondations 
kamiu : camion  zimentü : ciment 
bete : 1. (se) remplir 2. achever  bürdin : fer 
bete : 3. exécuter, observer  xilo : trou 
pezü : poids  idortü : (se) sécher 
hargin : maçon  altxatü : lever, monter 
zingagile : zingueur  itaxur : gouttière 
lotü : fixer, attacher  aterbe : abri 
igeltsügile : platrier  trenkada : cloison 
maïastüria : menuisier  abantxü : presque 
lüzaz : longtemps  harlosagile : carreleur 
berungile : plombier  pintre, tintari : peintre 
xahauntzi : sanitaire  adrillüstatü : carreler 
peko : le bas  edertü : embellir 
margo : peinture  papertintatü : papier peint 
bazter : bord, terrain  zola : 1.sol 2.fonds 3.base 4.semelle 

2. Aditza 

Balintza (conditionnel) 
Nor  Nor k 
Or aialdia 

­­>zü  ­­>hi 
Je (l')aurais  Nüke  Nikezü  Nikek 
Tu (l')aurais  Hüke 
Il (l')aurait  Lüke  Likezü  Likek 
Nous (l')aurions  Günüke  Ginikezü  Ginikek 
Vous (l')auriez (sing.)  Zünüke 
Vous (l')auriez (plur.)  Zünükee 
Ils (l')auraient  Lükee  Likezüe  Likeae 

Si l'objet est au pluriel, on insère un ­tu­ à l'impersonnel et ­ti­ dans la forme avec traitement : Nütüke 


Hobe lüke jitea : il aurait mieux de venir (il ferait mieux de venir) ; Zure haurrak ikus litikezü : il verrait 
vos enfants. 

Uztekoa (suppositif) 
Nor  Nor k 
Or aialdia 

Nik  Jan banü (Si je le mangeais maintenant) 
Hik  Jan bahü 
Harek  Jan balü 
Gük  Jan bagünü 
Zük  Jan bazünü 
Züek  Jan bazünüe 
Haiek  Jan balüe
Pour un objet au pluriel, on ajoute ­tu : banütü, bahütü, balütü, bagünütü, bazünütü, bazünütüe, balütüe : 
si je les mangeais,... 

3. Gramatika erreglak 
Postpositions :  
Les postpositions se mettent après le complément au contraire des prépositions françaises. Ceci revient à 
former de nouveaux mots souvent. Les compléments sont au : 
1) Nominatif quand il s' agit d' une position (lieu, temps) : 
Aitzin : devant ; ondo : près de ; alde : à côté de ; arte : entre ; pe ou azpi : sous ; barne : dedans ; 
gibel : derrière ; gain : sur ; üngürü : autour de 
Xakürra mahainpean lo da : le chien dort sous la table. 
Gü artean jarri züzün ( ­>zü) : il se mit entre nous 
Etxe gibeletik elki ziren : ils étaient sortis de derrière la maison. 
2) Génitif possessif quand il y a une r elation d' appar tenance 
Gain : en plus de ; haidürü : dans l'attente de ; beldurrez : par crainte de ; bidez : par le moyen de 
Zurginaren haidürü gütützü : nous attendons le charpentier 
Horren gainean ez da deus ere erraiten ahal : en plus de ceci, on ne peut rien dire 
3) Elatif pour  une idée d' éloignement : 
Kanpo : dehors ; landa : après ; ürrün : loin de 
Bere etxetik ürrün beitzen, nigarrez hasi züzün ( ­>zü) : comme il était loin de chez lui il commença à 
pleurer ; Salsatik landa bazen errekia : après la sauce, il y avait le rôti 
4) Additif quand il y a un r appr ochement : 
Bürüz : vers ; Etsaietarat bürüz aitzinatzen ziren : ils avançaient vers les ennemis 
5) Inessif quand le complément délimite le lieu de l' action 
Gainti : à travers ; barna : par ; Mendietan barna joan ziren : ils étaient partis par les montagnes 

4. Aritzeak :  Etxegintza  

­ Zer dira arroila horik ?  ­ Que sont ces rigoles ? 
­ Lürrepaiak ? Egarzolaren egiteko ; kamiu batek  ­ Les tranchées ? pour faire les fondations ; un camion 
ekarriko dizü zimenta arroilen betetzeko ;  va porter le ciment pour remplir les tranchées ; 
ikusten düzüe ontsa bürdüinatürik direla xiloak  . vous voyez que les trous sont bien ferraillés. 
Etxiaren pezüa horren gainean dükezü : ordüan,  Le poids de la maison sera là­dessus : alors, 
hola azkartzen dizügü egarzola.  c'est ainsi que l'on renforce les fondations. 
­ Eta gero, nor hasiko da lanean ?  ­ Et après, qui va commencer à travailler ? 
­ Egarzola idortü ondoan, harginak  ­ Après séchage des fondations, les maçons vont 
heltüko dütüzü mürrien eraikitzeko. Zale eginen 
arriver pour monter les murs. Ils vont faire vite : 
düe 
bi asten bürüan, ormak goititürik diratekee. Gero, en deux semaines, les murs seront montés. Après, 
zurginak hegatza ezarriko dizü. Eta zingagileak  le charpentier va mettre le toit. Et le zingueur fixera les 
itaxurak lotüko ditizü.  gouttières. 
Barnea aterbean dükezü hura igaranik ondoan.  L'intérieur sera à l'abri, lui une fois passé. 
­ Ordean, bizizaleak sartüko dira ?  ­ Alors, les gens pourront entrer ? 
­Non, non, pauvre de vous, il y aura encore beaucoup 
­ Ez, ez, gaixua, lan franko badate orano egiteko. 
de travail à faire. 
Igeltsügiliak trenkadak altxatüko ditizü,  Le plâtrier va monter les cloisons, 
maïastüriak gaineko zoladüra ezarri ondoan.  après que le charpentier est posé le plancher d'en haut. 
Gero, horrek leihoak eta bortak ekarriko ditizü.  Après, il apportera les fenêtres et les portes. 
­ Abantxü ürhentürik date etxegintza ?  ­ La maison sera presque finie ? 
­ Uste düzü ? Beharko dit gero beste langile  ­ Vous croyez ? Je vais devoir faire venir d'autres 
jinerazi.  ouvriers 
Zonbait aldiz, hoier aidü egoiten gütützü lüzaz..  Quelques fois, on les attend longtemps. 
Bena, askenean, heltzen dira.  Mais, à la fin, ils arrivent. 
Harlosagilea, berungilea eta pintreak (tintariak) !  Le carreleur, le plombier et les peintres ! 
­ Hainbeste beharra badüzü ?  ­ Vous en avez besoin d'autant ?
­ Eta, bai, berungileak xahauntziak ezarriko 
­ Et, oui, le plombier va poser le sanitaire ; 
ditizü ; 
harlosagileak adrillüstatüko dizü pekua eta  le carreleur carrellera le bas et la salle de bains d'en 
gaineko mainügela.  haut. 
Gero, hasteko prestik diratekenean,  Après, quand ils seront près, 
tintariek (pintreek) edertüko düe barnea margo  les peintres vont embellir l'intérieur avec de la peinture 
eta papertintatü ­ekilan.  et du papier peint. 
Beraz, etxea ürrentürik dükezü.  Alors, la maison sera finie. 
­ Eta, kanpoko bazterrak ?  ­ Et le terrain de dehors ? 
­ Etxeko nausia berak eginen ditizü, erran 
­ Le propriétaire le fera lui­même car il m'a dit, que 
beitdeit, 
langile horik oro pakatü ondoan, ez dükela  une fois payés tous ces artisans, il n'aurait plus d'argent 
dirurik beste lanen eginerazteko.  pour faire faire davantage. 

Hogeitahamaseigerren ikasgeia

1 . Hiztegia 

aragitegi : boucherie  aragikari : qui aime la viande 
saltzale : marchand  urdazpia : jambon 
tripot : boudin  lükainka : saucisse 
gaziki : salé de porc  mihi : langue 
mütür : museau  mütürreko : coup de poing au visage 
xingar : viande de porc  txinkor : lard 
saiheski : côtelette  erreki : rôti 
sabelki : gras­double  zakü : sac 
bakalau : morue ; xabaloi : morue fraîche  aingera : anguille 
ürrearain : dorade ; platüxa : limande  atun : thon 
hotarrain : homard, langouste  oti : sauterelle 
otarrainka : crevette  erris : riz 
ilar : haricot  ilarteka : haricot vert 
entsalada : salade ; bildüberri : frais  ilarbiribil : petit pois 
lüzoker : concombre  bastanga : carotte 
xardin : sardine  arraintegi : poissonnerie 
gastatü : (se) gâter  izotzkütxa : congélateur ; hozkailü : réfrigérateur 

2. Aditza 

Balintza (conditionnel). Nor  Nor k 
Ger oaldia 

­>zü  ­>hi 
Je (l')aurais eu  Nezake  Nezakezü  Nezakek 
Tu (l')aurais eu  Hezake 
Il (l')aurait eu  Lezake  Lezakezü  Lezakek 
Nous (l')aurions eu  Genezake  Genezakezü  Genezakek 
Vous (l')auriez eu (sing.)  Zenezake 
Vous (l')auriez eu (plur)  Zenezakee 
Ils (l')auraient eu  Lezakee  Lezakezüe  Lezakeae 
Si l'objet est au pluriel, on insère un ­t­ : netzake, hetzake,…
Uztekoa (suppositif) 
Nor  Nor k 
Ger oaldia 

Nik  Jan baneza (Si je le mangeais plus tard ) 
Hik  Jan baheza 
Harek  Jan baleza 
Gük  Jan bageneza 
Zük  Jan bazeneza 
Züek  Jan bazenezae 
Haiek  Jan balezae 

Pour  un objet au plur iel, on change ­ez­ en ­etz­ : banetza, bahetza, baletza… 


Hartzak axuria sendi baleza, berehala eho lezake : si l'ours sentait l'agneau, il le tuerait tout de suite. 
Erraiten dizü zopa maite bageneza, egin lezakezü haboro gaurko : 
Elle dit que si nous aimions la soupe, elle en ferait davantage pour ce soir. 

3. Aritzeak :   Maddalen eta bere ama merkatüan  

Maddalen bere amarekilan doa merkatüalat goizan.Hanitx badüe erosteko familia oro juntatzen beita 
dagün astebürüan. Amak pentsatzen dü erostea aragi, arrain eta barazki, bildüberri beitdira [beitira] 
merkatüan. 
Lehenik, aragitegian mintzatzen dira. Ontsa ezagützen dü arakina eta horrek beti ontsa zerbütxatzen dü. 
­ Agur, jauna, aragi franko beharra dit egün ! 
­ Egün hon, Margaita, heben nüzü zure zerbütxari ! 
­ Ordin, badüzia tripota eta lükainka ? lehenetarik, hiru eta bigerrenetarik, lau nahi nikezü. 
­ Badit orotarik, atzo eginik... Oizü. Eta zer besterik ? 
­ Gaziki kilo erdi bat eta erreki eder bat. 
­ Berehala prestatzen deitzüt. Zerbait haboro, badit ardi saiheski eder elibat. 
­ Ama, ez düzü horik erosi behar, ez beitüt maite. Eros ezazü txinkorra. 
­ Haurra, maitago düzü txinkorra zure adinean ? 
­ Bai, eta gazna azkarra ere maite dizü neskatxuna honek. Ordin, emadazü txinkorretarik hamar zerra. 
­ Orai, oro prestik da. Berrogei ta hamar euro egiten dizü orok. 
­ Oizü, berriz arte. 
­ Berriz arte Margaita ta Maddalen. Goraintzi etxen. 
Orai, arraintegira heltzen dira. 
­ Egün hon, zer arrain badüzüe ? 
­ Badizügü orotarik : platüxa, xabaloi, aingera, ürrearain, atun... 

­ Eia, emadazü lau platüxa, bi ürrearain, bi atun zerra ederrak. 
­ Semeak heltzen zaitzü, hainbeste erosteko ? 
­ Bai, hiruak jiten dira hiru egünentako. Behar dit aski janari bildü, ontsa jaten beitdüe. 
­ Oizü oro, hiru zitru ezarten deitzüt zaküan. 
­ Mil esker. Izan ontsa. 
­ Bai, deüseretaz, mil esker zuri. 
Azkenean, barazki haitatzen düe : ilar kilo bat, ilarbiribil freskoak, bastanga elibat. 
Orai, zaküak pezü dira eta kontent dirateke etxen heltzez sarri ! Heltzian, janariak ezarriko dütüe 
hozkailüan eta izotzkütxan, gasta ez ditin. 
Maddalen va au marché avec sa mère. Elles ont beaucoup à acheter car toute la famille se réunit le week­ 
end prochain. La mère pense acheter de la viande, du poisson et des légumes, car ils sont frais au marché. 
D'abord, elles vont à la boucherie. Elle connaît bien le boucher et celui­ci la sert toujours bien. 
­ Bonjour, monsieur, j'ai besoin de beaucoup de viande aujourd'hui ! 
­ Bonjour, Margarita, à votre service! 
­ Alors, avez­vous du boudin et de la saucisse ? Du premier, trois et du deuxième quatre j'en voudrais. 
­ J'ai de tout, fait hier…Voilà. Et quoi d'autre ?
­ Un kilo de salé et un beau rôti. 
­ Je vous les prépare tout de suite. Quoi de plus, j'ai de belles côtes de mouton. 
­ Maman, vous ne devez pas acheter parce que je n'aime pas ça. Achetez de la ventrêche. 
­ Enfant, vous préférez la ventrêche à votre âge ? 
­ Oui, cette petite fille aime aussi le fromage fort. Alors, donnez­moi dix tranches de ventrêche. 
­ Maintenant, tout est prêt. Ca fait 50 euros le tout. 
­ Voilà, à bientôt. 
­ Au revoir Margarita et Maddalen. Le bonjour à la maison. 
Maintenant, elles arrivent à la poissonnerie. 
­ Bonjour, quel poisson avez­vous ? 
­ Nous avons de tout : limande, morue, anguille, dorade, thon… 
­ Alors, donnez­moi quatre limandes, deux dorades, deux belles tranches de thon. 
­ Les garçons vous viennent, pour acheter autant. 
­ Oui, les trois fils viennent trois jours. Je dois recueillir assez de nourriture, car ils mangent bien. 
­ Voilà tout, je vous mets trois citrons dans le sac. 
­ Merci beaucoup. Au revoir. 
­ Oui de rien, merci beaucoup à vous. 
­ Enfin, elles choisissent des légume : un kilo de haricots, des petits pois frais, quelques carottes. 
Maintenant, les sacs sont lourds et elles seront contentes d'arriver à la maison ! En arrivant, elles mettront 
les aliments dans le réfrigérateur et le congélateur, pour qu'ils ne se gâtent pas. 

Hogeitahamazazpigerren Ikasgeia

1 . Hiztegia 

ken(tü) : enlever, ôter, supprimer  betikoz : pour toujours 
haidürü egon, egürüki : attendre  agitü : arriver, survenir, avoir lieu 
gainti : 1. par, à travers  sasu, sasoi : époque, saison 
gainti : 2. côté, direction  irazartü, irazarri : 1. réveiller 2. se réveiller 
gainti : 3. parti  irazartü, irazarri : 3. exciter, stimuler 
fida : confiant  irazartü, irazarri : 4. actif, éveillé, vif 
fidatü : se fier, avoir confiance  desegin : défaire, détruire 
hihaur : toi­même  kontatü : 1. compter 2. raconter 
mozkor : 1. ivre 2. enivrement  gaztaroa : temps de la jeunesse 
elhestatü : bavarder, s'entretenir  pentsamentüka : en train de penser 
beraz : donc  izigarri : très, effrayant, énorme 
biziki : activement, vivement  arras : entièrement 
praube, behardün : pauvre  aberats : riche 
Jokari, jokalari : joueur  arrenküratü : se faire du souci 

2. Aditza 

Opazkoa (votif) 
Nor  
Or aialdia / Ger oaldia 

Que j'arrive !  Que j'arrive plus tard ! 
Puissé­je arriver !  Puissé­je arriver plus tard ! 
Ni  Jin ainintz  Jin ainendi 
Hi  Jin aihintz  Jin aihendi 
Hur a  Jin ailitz  Jin ailedi
Gü  Jin aigina  Jin aiginte 
Zü  Jin aizina  Jin aizinte 
Züek  Jin aizinae  Jin aizintee 
Hur ak  Jin ailira  Jin ailite 

Hel aiginte ikus dezagün hura partitü beno lehen ! 
Puissions nous arriver que nous le voyions avant qu'il parte. 
Ebia has(i) ailitz ur amiñi baten biltzeko ! 
Puisse la pluie commencer que nous récupérions un peu d'eau. 
Ken ailedi hortik betikoz ! Qu'il puisse s'enlever (partir) d'ici pour toujours 

3. Gramatika erreglak 

Supér ior ité : Le super latif absolu s' obtient : 

­ en redoublant le mot : xuri­xuria da : il est très blanc ; emek­emeki doa : il va trés lentement 
­ en utilisant un adver be : izigarri : très ; biziki : vivement ; arras : entièrement 
Izigarri bero da egün : il fait très chaud aujourd'hui 
­ en utilisant des expr essions : ezin : on ne peut plus : Ezin aberatsago zen : il était très riche 
Le super latif relatif se confond avec le génétif possessif : Hura da ederrena : c'est lui le plus beau 

Infér ior ité :  

Comparatif : 
­ une tour nur e négative : ez zira ni bezain handi : vous êtes plus petite que moi 
­ on utilise le compar atif : Jokari hori bestea beno ahulago da : ce joueur est moins fort que l'autre 
Superlatif : 
­ On déprécie l' adjectif : Hain güti ezagütüa da gure herria : notre village est si peu connu 
­ On utilise le super latif : Gizonetan paubrena da Pierra : Pierre est le moins riche des hommes 

4. Aritzeak 

Ximunen gaüak [gaiak] 

Oren zonbait badira ekia jeiki dela. Ximunek ez dü axolik : goxoki lo da bere ohean. Haren ama bazkaria 
ari da prestatzen. Ximun berant sartü dela badaki. Üdan, üsü agitzen da, herriko bestak gainti orotan 
beitdira. Etxekuak ez dira ontsa pausatzen sasu [saju] hortan : irazartzen dira gaüan [gaian] eta haurra ez 
beitdüe [beitie] entzün sartzen, arrenküratzen dira eta gero pensamentüka hasi ondoan [ondun] ez düe 
haboro lo egiten. 
Barda, Ximun elki da hamar orenetan : erran dü bere etxekuer goizik ützültüko zela, ez hiruetan beno 
berantago, ez beitzüan [beitzian] lagün hanitx Gotaineko bestala joaiteko. Etxekoak kontent ziren horren 
entzütez bena Ximunen hitzari ez ziren sobera fida. 
Ohean sartü ondoan [ondun], akitürik beitziren zale loa heltü zeien bena goizeko hiruetan, iratzarri ziren. 
Aita jeiki zen eta Ximunen kanberara [kanbe'a] joan zen semia sartürik zenez ikhustera. Ohea ez zen 
deseginik. Ordüan [ordin], kexü arrajin zen bere emaztearen gana eta erran zeion : 

<< Haurra hori ez düzü serius : ez da seküla sartzen erraiten düan [dian] bezala. Zer denbora galtzen dü 
kanpoan ! >> (­>zü) 
<< Gazte dük eta nahi dik profeitatü bestik bezala ; ez hadila kexa : zale jinen dük>> ihardetsi zeion
emazteak 
('hi) 
<<Ez dizü hitzik haur horrek ; zer nahi erraiten diküzü : maitago dizü kanpoa etxea beno>> (­>zü) 
<< Bena, zer ! ez[e'] hiz hihaur gazte izan ! Hire lagünek kontatü diküae [dikie] zer bestak egiten zünütien 
eta zer mozkorrak biltzen hütüan [hütian] hire gaztaroan>> (­>hi) 
<<Otoi ixil zite : gaüza horik igaranik beitdira. Orai, zure semearen zain niagozü (zure semeari haidürü 
niagozü)>> (­>zü) 

Bazakien ez zirela hortan haboro elhestatü behar, zainak ez gaizago ezarteko ! Ordüan [ordian], bakotxa, 
bere ohe xokoan, ari zen pentsamentüka nun ote egoiten ahal zen semea eta beraz zer egiten züan [zian]. 
Hola egoiten ziren luzaz loari eta semeari haidürü! 

Il y a quelques heur es que le soleil s' est levé. Ximun ne se soucie pas : il dor t douillettement dans 


son lit. Sa mère pr épar e le déjeuner. Elle sait que Ximun est r entré tar d. En été, ceci ar r ive souvent, 
car il y a des fêtes par tout. Les par ents ne se r eposent pas bien à cette saison : ils se r éveillèrent la 
nuit et comme ils n' ont pas entendu r entrer  l' enfant, ils se font du souci et une fois commencé à 
penser, ils ne dor ment plus. 
Hier soir , Ximun est sor ti à 10 heur es : il a dit qu' il reviendr ait tôt, pas plus tar d que 3 heur es, car  
il n' avait pas beaucoup de copains pour  aller à la fête de Gotein. Les parents étaient contents 
d' entendre cela mais ils n'avaient pas tr op confiance à la par ole de Ximun. 
Etant allés au lit, comme ils étaient fatigués, le sommeil leur  vint vite mais à tr ois heur es du matin, 
imls se r éveillèrent. Le père se leva et alla à la chambre de Ximun pour  voir  si le fils était r entr é. Le 
lit n' était pas défait. Alor s, le pèr e fâché revint ver s sa femme et lui dit : 
<< Cet enfant n' est pas sér ieux : il ne r entr e jamais comme il le dit. Quel temps il per d dehor s !>> 
<<Il est jeune et veut pr ofiter comme les autr es : ne te fâche pas : il r eviendr a vite>> lui r épondit sa 
femme 
<< Il n' a pas de par ole cet enfant ; il nous dit n' impor te quoi ! : il préfèr e l' extér ieur  que la 
maison>> 
<<Mais, quoi ! tu n' as pas été jeune toi­même ! Tes amis nous ont r aconté quelles fêtes vous faisiez 
et quelles cuites tu attrapais dans ta jeunesse >> 
<<Taisez­vous s' il vous plait : car ces choses sont passées. Maintenant, j' attends votr e fils >> 

Ils savaient qu' ils ne devaient pas par ler davantage sur  cela, pour  ne pas s'éner ver  plus ! Alor s 


chacun dans son coin de lit pensait où donc pouvait r ester le fils et donc ce qu' il faisait. Ainsi, ils 
r estaient longuement dans l' attente du fils et du sommeil ! 

Hogeitahamazortzigerren Ikasgeia

1 . Hiztegia 

piztü : 1.allumer 2. animer 3.ressusciter 4. fomenter  trüfatü : se moquer, railler 
bizizale : habitant  gorila : gorille 
berezi, berezitü : 1. choisir 2. séparer 3. 
kostümatü : (s')habituer 
discerner 
sabel barneko : entraille  apaidü : repas 
bürühün : cerveau  iharrausi : 1. secouer 2. ébranler 
eki jalkigia : levant (est)  iharrausi : 3. éprouver 
jarraiki : 1. suivre 2. accompagner 3. poursuivre 4. 
hein : 1. mesure 2. degré, rang 3. situation, état 
observer 
molde : 1. aspect, forme  bakantü : (se) raréfier 
molde : 2. tournure 3. habileté 4. moule, modèle  basabere : bête sauvage 
ondoan joan : chercher  lasterkatü : 1.courrir 2. répandre des nouvelles 
zankoa : jambe, patte  basaüntza : chévre sauvage 
eho : 1. digérer 2. tuer  aisa [aija] : facilement 
aixkora : hache ; ezpata : épée  horko : de là
bezalako : (chose) semblable  hobeki : mieux 
hedatü : 1. étendre 2. propager  plantatü : 1. placer 2. mettre sur pied 
lantza, azkonmakila : lance  itzalde, ekitzalgia : ouest 
milaka : des milliers  haraitzinean : autrefois, jadis 

2. Aditza 

Opazkoa (votif). Nor  Nork 
Or aialdia / Ger oaldia 

Puissé­je le voir !  Puissé­je le voir (plus tard) ! 
Nik  Ikus ainü  Ikus aineza 
Hik  Ikus aihü  Ikus aiheza 
Harek  Ikus ailü  Ikus aileza 
Gük  Ikus aigünü  Ikus aigeneza 
Zük  Ikus aizünü  Ikus aizeneza 
Züek  Ikus aizünüe  Ikus aizenezae 
Haiek  Ikus ailü  Ikus ailezae 

Pour  un objet au plur iel, on ajoute ­tü : 


ainütü, aihütü, ailütü, aigünütü, aizünütü, aizünütüe, ailütüe : 
si je les mangeais,... 
Pour un objet au pluriel, on change ­ez­ en ­etz­ : ainetza, aihetza, ailetza… 

Ikus aileza azkenean ! Qu'il le voie à la fin ! 
Behin harat eraman aigünütü, ikus dezen zer den presontegia. [prejuntegia] : Puissions nous les emmener 
là­bas une fois pour qu'ils voient ce qu'est la prison. 

3. Gramatika erreglak 

Pr onoms per sonnels : ils se déclinent : 
Nominatif : Ni, Hi, Zü, Züek, Gü 
Actif : Nik, Hik, Zük, Züek, Gük 
Datif : Eni, Hiri, Zuri, Zuer(i) [zier(i)], Guri 
Unitif : Eneki(n), Hireki(n), Zureki(n), Zuereki(n) [Ziereki(n)], Gureki(n) 
Médiatif : Nitaz, Hitaz, Zütaz, Zuetaz [Zietaz], Gütaz 
Inessif : Nitan, Hitan, Zütan, Zuetan [zietan], Gütan 
Aditif : Nitarat, Hitarat, Zütarat, Zuetarat [zietarat], Gütarat 
Elatif : Nitarik, Hitarik, Zütarik, Zuetarik [zietarik], Gütarik 

4. Aritzeak 

Lehen ürratsak 

Lehengo gizonak Afrikan sortü dira. Horko bizizaleak gorilen kusiak [kujiak] beitziren. Bai, bena nola 
haietarik berezi ziren, behar dügü orai ikusi. 
Denbora hortan, urte milaka haraitzinean (gibelera [gibele'a]), Afrikako bizizaliek, gorilak beitziren, frütü 
eta osto baizik jaten züen. Haien sabelak, horren jatez kostümatü ziren eta segürki sabeleko barnekuak 
azkar ziren holako apaiden igaranazteko. Ez ziren batere pentsamentükan ari, ez beitzüen beharrik. 
Ordüan, bürühüna ttipia ziren. 
Bena, behin, lürra zinez iharrausi zen, mendi bat sortu zen Afrikaren erdian eta giroa kanbiatü zen. 
Horrengatik, bizizaleak erditü ziren. Itzaldean, ber biziari jarraiki zeitzon eta, ber heinean [heinian] egon 
ziren. Beste aldean aldiz, idortü beitziren bazterrak, bizizaleak ez züen aski jateko. Zavanan, bizi molde 
berri batetan, behar zien arrahasi. Ez züen aski zuhainen ostoekilan eta frütüekilan, zühainak bakantü 
beitziren ere. Basabere hilen ondora joaiten ziren aragika. Zaleago lasterkatzeko eta hürrünago so egiteko,
üsü jeikitzen ziren gibeleko zankoren gainean. Denbora lüzetik landa, xütik egoitez kostümatü ziren. 
"Homo erectus'' ordüan hola agertü zen. 
Aragia, gastatürik ere, ostoak beno aisago [aijago], ehotzen züen. Emek emeki, ordüan, haien sabel 
barnekuak arindü zeitzien eta, üsü pentsamentükan ari beitziren, bürühünak aldiz azkartü eta loditü 
zeitzien, aragiko proteiner esker. Harrien xorotzen eta zuhain adarren mozten ikasi züen, eta, haieki, 
aixkora, lantza eta ezpata bezalakoak egiten zütüen. Ordükoz, tresne egite bazakien. Haieki, ari ziren 
basaberen ehotzen, agiaren mozten, etsaieki borokatzen. 

Erraiten dü " homo habilis " heinean heltü zirela. 
Hobeki bizitzen ari beitziren, familiak handitzen ziren eta jatea beti haboro beharra bazüen. Ordüan, 
ürrünago basaüntzeri jarraikitzen zeitzen. Holaxe, behin, Afrikako iparrila heltü ziren eta, hortik, 
Egyptila, Turkila. Azkenean, Europeko gainti orotan hedatü ziren. 
Hor, bizitzen hasi ziren eta plantatü orai artino. 
Gure arbasoak hortik elki dira. Bena ihurek ez daki nola gero hasi ziren euskaraz mintzatzen ! 

Les premier s hommes sont nés en Afrique. Car  les habitants de ce lieu étaient les cousins des 


gor illes. Oui, mais, comment ils étaient devenus différ ents, nous devons maintenant le voir . 
En ce temps là, beaucoup de millier s d' années aupar avant, les habitants d' Afrique, par cequ' ils 
étaient des gor illes, ne mangeaient que des fr uits et des feuilles. Leur s ventres s'étaient habitués à 
manger  cela et sûr ement que leur  entr ailles étaient solides pour  assimiler  ces types de repas. Ils ne 
pensaient pas du tout, car  ils n' en avaient pas besoin. Alor s, leur  cer veau était petit. 
Mais, une fois, la terr e trembla beaucoup, une montagne naquit au milieu de l' Afrique et le climat 
changea. A cause de cala, les habitants se séparèr ent. A l'ouest, ils suivir ent la même vie et r estèrent 
au même niveau. De l' autr e côté par contr e, comme les zones s' étaient asséchées, les habitants 
d' alor s n' avaient pas assez à manger. Dans la savane, dans un autr e mode de vie, ils devaient 
r edémarr er . Ils n' avaient pas assez avec les feuilles et les fr uits des ar bres. Ils par taient à la 
r echerche de viande aupr ès des animaux mor ts. Pour  cour r ir plus vite et r egar der  plus loin, ils se 
levaient souvent sur  les jambes de der rièr e. Au bout de pas mal de temps, ils s'étaient habitués à 
r ester debout. "  Homo er ectus "  alor s ainsi appar ut. 
La viande, même gâtée, ils la digér aient mieux que les feuilles. Petit à petit, alor s, leur  entr ailles 
s' affinèr ent et, comme ils pensaient souvent, les cer veaux par  contr e se for tifièrent et gr ossir ent, 
gr âce aux pr otéines de la viande. Ils appr ir ent à aiguiser les pierr es et couper  les branches des 
ar bres et, avec eux, ils faisaient des sor tes de hache, lance et épée. Alor s, ils savaient fair e des outils. 
Avec eux, ils tuaient les bêtes sauvages, coupaient la viande, se battaient avec les ennemis. 
On dit qu' ils étaient arr ivés au niveau "  homo habilis " . 
Comme ils vivaient mieux, les familles gr andissaient et ils leur  fallait toujour s plus à manger  . 
Alor s, plus loin, ils suivaient les antilopes. Ainsi, un jour , ils ar rivèrent au nor d de l' Afr ique et, de 
là, en Egypte, en Tur quie. Enfin, ils s'étendir ent dans toute l' Eur ope. Là, ils commencèrent à vivr e 
et s'installèr ent jusqu' à maintenant. 
Nos ancêtres sont sor tis de là. Mais, per sonne ne sait comment plus tar d ils commencèr ent à par ler  
en basque ! 

Hogeitahemeretzigerren Ikasgeia

1 . Hiztegia 

langela, bulego : bureau (pièce)  idazmahain : bureau (meuble) 
klabier, teklatü : clavier  ordenagailü : ordinateur 
idaztaula : tableau  kabinete : armoire 
kaidera : chaise  jargi : fauteuil 
bürüratü : finir  tiretagia : meuble à tiroir 
argazki : photographie  egütegi : calendrier 
telefona : téléphone  bilgo, dosier : dossier 
bertan : tout de suite  erabaki, deliberatü : décider 
üdüripen, ikusmolde, uste : avis  leiho : fenêtre 
borta : porte  barnebide : couloir
etsenplü, adibide : exemple  erabili : se servir 
ikasbide, erakaspen : enseignement  entrepresa, langia : entreprise 
zerbütxü : service  hedatü : 1.étendre, déployer 
bidez : au moyen de  hedatü : 2. amplifier, propager 
argibide : explication  hedatü : 3. s'étendre 
amets : songe, rêve, illusion  hitzkuntza : langage 
goititü : ranger  dosier, bilduma : dossier 
aplikazio : application (technique)  antsiagabe : insouciant 
bürüzbürü : face à face  eztiki : lentement, avec douceur 
oker : dévié, tordu,déréglé  gei üken : avoir l'intention de 
egiaztatü : vérifier  gabe : 1. sans 2. avant 
pintuka : le fait de boire  oraiko : 1. pour maintenant 
bürüzagi : chef  oraiko : 2. actuel 
parteliant : participant (nom)  animal : énorme 
ordaritü, ordakaritü : remplacer  argitü : expliquer, éclaircir 
xüxentze : correction  artean : pendant 
lokhartü : s'endormir  sinesgarri : croyable, fiable 
gogoan : en pensant  bantaila : écran 

2. Aditza 

Ahalezkoa (potentiel) 
Nor  
Or aialdia/Ger oaldia 

­>zü  ­>hi 
Je peux (être)  Naiteke  Nitekezü  Nitekek 
Tu peux (être)  Haiteke 
Il peut (être)  Daiteke  Ditezü  Ditek 
Nous pouvons (être)  Gaiteke  Gitakezü  Gitakek 
Vous pouvez (sing.) (être)  Zaiteke 
Vous pouvez (plur.) (être)  Zaitekee 
Ils peuvent (être)  Diteke  Ditakezü  Ditakek 

Lehenaldia 

­>zü  ­>hi 
Je pouvais (être)  Nintekean  Nintakezün  Nintakean 
Tu pouvais (être)  Hintekean 
Il pouvait (être)  Zitekean  Zitakezün  Zitakean 

Nous pouvions (être)  Gintekean  Gintakezün  Gintakean 


Vous pouviez (sing.) (être)  Zintekean 
Vous pouviez (plur.) (être)  Zintekeaen 
Ils pouvaient (être)  Zitekeaen  Zitakeezün  Zitakeean
Le potentiel est une par ticularité du basque qu' il faut essayer de compr endr e ; on peut aussi utiliser  
le nom ver bal ahal pour  dir e la même chose. 
Nahi badüt, lehena naiteke eskolan : Si je veux, je peux être le premier à l'école. 
Nahi badüt, lehena izaten ahal niz eskolan : Si je veux, je peux être le premier à l'école. 
Berant jeiki gintakezün oporretan beitginen. ( ­>zü) : 
Nous pouvions nous lever tard car nous étions en vacances. 
Zer egin düzün ikusten badüe, gaizto ditakezü. ( ­>zü) : 
S'ils voient ce que vous avez fait, ils peuvent se mettre en colère. 
Mauleko taldea hobetü ditek gure süstengüekilan . (­>hi) : 
L'équipe de Mauléon peut s'améliorer avec notre soutien 
Nontik naiteke malüros. d'où puis­je être malheureuse. (" Aita eta ama " kantorean) 

3. Aritzeak 

Ximunen langela 

Ximun, bere ikastaldiak bürüratü ondoan, hasi da lanean lantegi berri batetan. Gurasoak irus dira semeak 
bertan atzaman beitdü lan bat. Ez dakie xüxen zer egiten düan, bena erraiten ahal düe ordenagailüak 
hanitx erabilten dütüala [dütiala]. Ximunek, zonbait aldiz, erakutsi deie egiten zütiala programak tele­ 
ikasbidearentako eta haren entrepresak erakaspen zerbütxü berriak hedatzen zütiala. Hontzen zütian 
programen bidez, etxen ikasleak ikasaldier jarraikitzen ahalko zeitzela . Bena, etxekoek Ximunen 
argibider behatzen züelarik, ametsetan üsü jartzen ziren. Web­teknologia eta C, Java, Corba lengüajeak, 
ontsa ezagützen dütü Ximunek programa eta zerbütxü berri hoien prestatzeko baina etxekuek ez züen hitz 
hoik batere intelegatzen. 
Egün goizean, Ximun heltü da bere lantegian zortzi orenetan ; bere langelako lagüna, Pitxu, aldiz, 
heltzeko da orano, haurrak lagüntzen beitdütü ikastolara lehenik. 
Ximunen langelak badü leiho handi elibat, idaztaula xuri bat eta argazki eder zoinbat lotürik mürrüetan. 
Xoko batetan, kabinete handi bat eta tiretagia bat. Han goititzen dütüe [dütie] paperak eta dosierak. Bi 
idazmahainak bürüzbürü badira gela erdian. Eta hoien gainean bi ordenagailü beren klabier eta bantaila­ 
ekilan. 

Ximun, les études finies, a commencé à tr availler dans une nouvelle entr eprise. Les par ents sont 


heur eux car il a tout de suite tr ouvé du tr avail. Ils ne savent pas bien ce qu' il fait, mais ils peuvent 
dir e qu' il manipule beaucoup les or dinateur s. Ximun, quelques fois, leur  explique qu' il fait des 
pr ogr ammes pour  le télé­enseignement et que son entrepr ise développe de nouveaux ser vices 
d' enseignement. Gr âce aux pr ogr ammes qu' il réalise, les étudiants pour r ont suivr e les cour s chez 
eux. Mais, les par ents quand ils écoutent les explications de Ximun, deviennent rêveur s. Ximun 
connaît bien la technologie Web, les langages C, Java, Cor ba pour  pr éparer ces nouveaux 
pr ogr ammes et ser vices. 
Ce matin, Ximun est ar rivé dans son entreprise à huit heur es ; son voisin de bur eau, Pitxu, 
cependant, doit encor e ar river , car, avant, il accompagne les enfants à l' école. 
Le bur eau de Ximun a de gr andes fenêtres, un tableau blanc et quelques belles photos accr ochées 
au mur . Dans un coin, une grande ar moir e et un meuble à tir oir. Là, ils rangent leur s papier s et 
dossier s. Il y a deux bur eaux face à face au milieu de la pièce. Et sur  ceux­ci deux or dinateur s avec 
leur  clavier  et écr an. 

Berrogeigerren Ikasgeia

1 . Hiztegia 

iritsi : 1. arriver, accéder  üküratü : (s')arrêter 
iritsi : 2. obtenir, atteindre  agian : peut­être (avec espoir) 
horrialde : feuille  büraso : ancêtre 
ekintü : 1. grandir 2. progresser  ahokaz : oralement 
miragarri : 1. admirable 2. merveille  zehatz : précis 
arin : léger  mente : siècle
zeharkatü : traverser  hazi : nourrir 
jardespen : responsabilité  hizkuntza : langage 
ützite : héritage  gailü : équipement, appareil 
lagüngoa : aide  aldaketa : échange 
oraiko : pour maintenant  heltübada : peut­être 

2. Aditza 

Ahalezkoa (potentiel) 
Nor k Nor  
Or aialdia/Ger oaldia 

­­>zü  ­­>hi 
Je peux le  Dezaket  Dezakezüt  Dezaheat 
Tu peux le  Dezakek 
Il peut le  Dezake  Dezakezü  Dezakek 
Nous pouvons le  Dezakegü  Dezakezügü  Dezakeagü 
Vous pouvez (sing.) le  Dezakezü 
Vous pouvez (plur.) le  Dezakezüe 
Ils peuvent le  Dezakee  Dezakezüe  Dezakeae 

Objet au pluriel : ­ez­ devient ­etz­ 


Detzaket, Detzakek,… 

Lehenaldia 

­­>zü  ­­>hi 
Je pouvais les  Nezakean  Nezakezün  Nezakean 
Tu pouvais les  Hezakean 
Il pouvait les  Zezakean  Zezakezün  Zezakean 
Nous pouvions les  Genezakean  Genezakezün  Genezakean 
Vous pouviez (sing.) les  Zenezakean 
Vous pouviez (plur.) les  Zenezakeaen 
Ils pouvaient les  Zezakeaen  Zezakeezün  Zezakeean 

Objet au pluriel : ­ez­ devient ­etz­ 


Netzakean, Hetzakean,…. 

On peut aussi utiliser  le nom ver bal ahal pour  dir e la même chose : 


Galtatzen badeiok, egin dezakek aitak. (­>hi) 
Galtatzen badeiok, egiten ahal dü aitak. 
Si tu lui demandes, père peut le faire. 

Galtatü baheion, egin zezakean aitak. (­>hi) 
Si tu lui avais demandé, père pouvait le faire.
Nahi badü, eraman dezakezügü. S'il le veut nous pouvons l'emmener. 
Ürruntik ere, ikus zezakeetzün.[zezakietzün] De loin aussi, ils pouvaient les voir. 
Nola ikas dezakezü eüskara ? Comment pouvez­vous savoir le basque ? 
Irabazi düna |dina] zale gal dezake. Il peut vite perdre ce qu'il a gagné. 

3. Aritzeak 

Ximunen langela (jarr aipena) 

Ximunek arrenküra badü aplikazioa ez beita xüxen ebilten. Orhit da antsiagabe zela ikasle denboran. 
Orai, aroa kanbiatü da ! Haren lagüna Pitxuk üsü oker egiten dütü programak. Hortakoz, galtatü gei deio 
Ximunek eia nola izkiriatü dütüan parte zonbait eta egiaztatü dütüanez, hari eman gabe. Azkenean, 
bederazik et(a) erditan, iristen da Pitxu, begitarte txarra eta begi ttipi. Berehala, Ximunek dio : ­ Egün 
hon, Pitxu, ontsa lo egin düka ? 

­ Ez gaixki, haurrak hortzmina bazüan eta nigarrez izan da gai orotan. 
­ Bai, eta zer, orano ?, e(z) hintzan barda bestazale hire pelotako lagünekilan ? 
­ Hau, ere, zinez pintuka erauntsi diagü, berant etxerat arrajin gütük ! 
­ Oraiko, behar deiat erran bürüzagia igaran dela eta erran deitala behar günütila egiaztatü eta xüxentü 
berehala programak. Heben, ez güntiala maskaradako parteliant ! 
­ Nausi debrüa ! Bai bena, e(z) nük hon lanean aritzeko egün. Bürüko min animal bat badiat ! 
­ Utz ezak oro ; nik ordaritüko hait bena lehenik behar naik argitü nola egin dütüan programak. 
Bertan, Pitxuk erakusten deio nola izkiriatü dütian programak. Hüts hanitx egin dütü : hoien xüxentzia 
lana handia dateke. Gero, Pitxu, bere kaideran jarririk, eztiki lokhartzen da ; Ximunek, aldiz, bere bantaila 
aintzinean, programa orok xüxentzen dütü, Pitxu ez dela batere sinesgarri gogoan ! 

Ximun est inquiet car  l' application ne mar che pas tr ès bien. Il se r appelle qu' il était insouciant dans 


sa période d'étudiant. Maintenant, l' époque a changé ! Son collègue Pitxu fait souvent les 
pr ogr ammes de traver s. C'est pour quoi, il doit lui demander  comment il a écrit cer taines par ties, et, 
s' il les a testées, avant de les lui donner . Enfin, à 9h30, arr ive Pitxu, le visage ter ne et les yeux petits. 
Tout de suite, Ximun lui dit : 
­ Bonjour , Pitxu, as­tu bien dor mi ? 
­ Non, mal, l' enfant avait mal aux dents et a pleur é toute la nuit. 
­ Oui, et quoi encor e ? N' étais­tu pas de fête hier  soir avec tes amis de la pelote ? 
­ Ceci, aussi, nous avons pas mal bu, et sommes r evenus tar d à la maison ! 
­ Pour  maintenant, je dois te dir e que le chef est passé et qu' il m' a dit que nous devions vér ifier et 
cor r iger immédiatement les pr ogrammes. Que nous n' étions pas ici par ticipants de mascarade ! 
­ Diable de patr on ! Oui, mais, je ne suis pas bon pour  tr availler  aujour d' hui. J ' ai tr ès mal de tête ! 
­ Laisse tout ; je vais te r emplacer  mais avant, tu dois m' expliquer  comment tu as conçu les 
pr ogr ammes. 
Tout de suite, Pitxu lui explique comment il a écr it les progr ammes. Il a fait beaucoup d' er reur s : 
de les cor r iger  ser a un gr and tr avail. Puis, Pitxu, sur  sa chaise, s'endor t lentement. Ximun, par  
contr e, devant son écr an, cor r ige tous les pr ogr ammes, en pensant que Pitxu n' est vr aiment pas 
fiable ! 

Ür hentzea 

Heben, üküratzen da gure lana. Heltübada, hüts hanitx baratzen dira lauetan hogei horrialde hoietan. Apal 
izan behar da, mintzaje sakon eta eder horren ondoan eta gure bürasoen aintzinean. Nola sortü eta ekintü 
den euskara, ahokaz, euskaldunen artean, hau da miragarri. Hain zehatz, hain argi, hain arin, hain goxo. 
Menteak zeharkatü dütü eta kültüra eder eta berezi bat hazi dü, eta orai artino, biziarazi. Orai, Euskal 
Herriko jentea, bere jardespenen aintzinean da. Utziko dü hiltzera hizkuntza ? Edo, bizidün oroek, indar 
berri bateki, arrahartüko düea bürasoen ützitea esküetan, arraheda dadin euskara gure probintzietan. 
Xüberotarra ez da hanitx idatzi izan : kantore, pastorala, libürü zonbait, hiztegi eder elibat badira. Bena 
nahi badügü bizi etxeki, eta gure haurrer utzi, bide berriak ere behar dütügü erabili : ordenagailuen 
lagüngoa badügü aijago eta habotxe idatzeko, e­mezuez algar hitzegiten ahal dügü ürrün izaitez ere bata 
bestetik,... hanitx egiten ahal dügü gailü berri hoieki.
Suffixes pour former de nouveaux noms :  

Agent  ­kar i, ­lari  Muslari : joueur de muss ; jokülari : acteur 


­er,­er o,­gin  Koziner : cuisinier ; hortzgin : dentiste 
Hargin : maçon 
Erosle : acheteur ; akziodün : actionnaire ; eznedün : vache 
­tur i, ­dün, ­le 
laitière 
­tzale,­tzaile,­gile  Saltzale : vendeur ; harrigile : marbrier 
Merkatzale : qui va au marché 
­liar , ­tiar   Üdatiar : estivant ; ezteiliar : invité à un mariage 
Dolümen : repentir, compassion ; azterketa : examen ; laginketa : 
Action  ­ada, ­keta, ­men 
échantillonnage 
Erakusketa : démonstration, exposition ; proposamen : proposition 
­mendü, ­künte  Nahikünte : volonté 
Egitate : action ; conduite ; egite : action ; ressemblance ; erakuste 
­te, ­tate  : 
présentation 
­tza, ­tze  Handitze : croissance ; fretatze : friction 
­ar e, ­ari, ­ki, ­  Adibide : exemple ; gaziki : salé (porc) ; janari : aliment ; idazki : 
Objet 
bide  écrit 
Moyen  ­kailü, ­(t)ailü  Onkailü : amélioration ; condiment ; edergailü : enjoliveur 
­bide  Bizipide : moyen de vivre ; profession 
Résultat  men, ­mentü,  ­ Apalmentü : abaissement 
­(d)ur a, ­tzapen  Ürradüra : fente, bréche, déchirure ; saladüra : dénonciation 
­ go, ­(t)asün, ­ 
Etat  Aberastazün : richesse ; praubezia : pauvreté 
ezia 
­zia, ­ ker ia, ­er ia  Nahaskeria : brouille, dispute 
Lieu  ­hegi, ­degi, ­egi  Zabortegi : décharge publique 
­üne, ­güne, ­gia  Egongia : salon ; eküragia : gare ; sargia : portail ; accès 
­pe, ­toki  Izalpe : lieu ombragé ; saltoki : magasin ; geltoki : gare 
Origine  ­dar , ­ar , ­es,­ano  Amerikano : américain ; Hazpandar : d'Hasparren 

Suffixes pour former de nouveaux noms (suite) :  

Collectif  ­te, ­tze, ­er ia,  Jentetze : foule ; 


­doi, ­di  Hariztoi : chênaie ; sagardoi : pommeraie 
­ada, ­kada, ­aga  Onddoada : plat de champignons 
­ tar a, ­keta, ­eta  Bilketa : collecte ; 
Temps  ­ar o, ­gir o, ­zar o  ebilaro : temps favorable à la marche 
­te, ­tiri  elhurte : temps de neige ; aizete : période de vent 
Compagnie ­hide, ­kide  lagünkide : associé 
Diminutifs  ­ail, ­air e, ­kar a  berdail : verdâtre ; goriaire : rouge nuancé 
­anda, ­xko  makilaxko : petit bâton ; 
­tto, ­che, ­tsu  haurtto : petit enfant
Ar br e  ­tze, ­ondo  Sagarrondo : pommier ; geritzeondo, geritzetze : cerisier 
Maladie  ­eri  kakeri : diarrhée 

Suffixes pour former des nouveaux adjectifs :  

Abondance  ­tsu, ­dun, ­ats  sosdün, aberats : riche ; ebitsü : pluvieux ; haizetsü : venteux 


Pr ivation  ­kabe (gabe) 
Tendance  ­gale, ­ile, ­gür a  logale : somnolant ; 
­oi, ­ko, ­kar i, ­ kor   lankor : vaillant ; emaztekari : 
­or , ­tiar, ­us, ­kin  lorius : heureux ; goiztiar : matinal 
Destination  ­gei  gizongei : fiancé 
lerragarri : glissant ; negükarri : qui aime l'hiver ; harrigarri : 
Aptitude  ­ gar r i, ­kizün 
étonnant 

Suffixes pour former des verbes nouveaux :  

Devenir   ­tü  Gizontü : devenir homme ; handitü : grandir ; gorritü : rougir 


Action  ­i, ­n  ihesi : fuir 
Factitif  ­er azi, ­ar azi  ekarrazi : faire porter ; igorrazi : faire envoyer 
Estimer   ­etsi  igoretsi : exalter ; honetsi : approuver 

Suffixes pour former des adverbes nouveaux :  

Manière  ­ki, ­r a  egiazki : véritablement ; gaizki : mal ; ederki : joliment, bien 


A coups de  ­ka  ostikoka : à coups de pieds ; makilaka : à coups de bâton 
En quête de  ­keta, ­ka  onddoka : à la recherche de champignons ; urka : …d'eau 
Temps  ­kar i  igantekari : en dimanche

Das könnte Ihnen auch gefallen