Beruflich Dokumente
Kultur Dokumente
WWW.RUIZNEGRE.COM
color gris fosc molt lluent i prou més agradable que el negre original. I ya no torní a
vore més al faroler dels bigots...
Ara, no sé per quina estranya ciència, els farols s’encenien a la mateixa hora i
tots a un temps, sense que ningú ens obrira ni ens tocara. I per supost
allumenàvem el carrer prou més millor que ho féem abans. ¡Home!, tant era aixina,
que fins aquell moment no havia tingut yo ocasió de reparar en els clots que
adornaven la calçada, ni en els apanys que tenien les aceres. Ara comprenia per
qué la gent solia entropeçar i caure de volta en quan en les rodalies del meu cantó.
A lo llarc de molts anys no torní a tindre cap visita ni atenció per part de ningú,
que no fora canviar per una atra la pereta quan esta deixava d’allumenar. Per cert,
hi hagué una temporada en que els canvis degueren de fer-se prou a sovint. ¿La
causa? Un grup de chiquets del carrer Bonaire, que prengueren per costum
apedregar-nos totes les nits fent alardo de punteria. I a fe que demostraven tindre-
la, sobre tot un nano roig que on posava l’ull posava la pedra. Una vegada era un
cristal el que botava fet trossos, atre la pereta quan el cristal encara no havia segut
repost, i atra, la pijor que recorde, quan el roig bort aquell es colocà en forma cara
a mi, tancà un ull portant el braç arrere, balancejà el cos, descrigué un arc en la
ma per damunt del cap, i... Efectivament, d’una sola pedrada es carregà el vidre i
la pereta. En raó sempre s’ha dit allò de: “Home roig i gos pelut, millor mort que
conegut”.
Solucionada aquella racha en la multa a un pare, fruit d’una denúncia del del
baret del cantó, es va acabar l'época de les atencions forçoses per arreglar-me. ¡En
lo be que m’hauria vingut una maneta de pintura!... Perque de la pintura gris ya no
quedaven ni vestigis, ni per supost de la negra més antiga. Una capa d'òxit em
cobria per complet totes les parts metàliques, donant-me un aspecte del que no
s’hauria enorgullit el regidor fanfarró al que m’he referit abans.
La vida en un carreró com el meu no resulta gens atractiva i és certament poc
interessant. De dia potser que tinga algun interés, pero és clar que per a un farol
que es pree de ser-ho lo únic que conta és la nit, o siga, lo que ocorre en les hores
de servici, en tant u està complint en la seua obligació. I la veritat és que per la nit
sol passar molt poca gent per ací, a part dels clients del baret eixe en el que fan
sopars econòmics d’etil casolà, i que segons qui mane en l’Ajuntament es posa de
moda, omplint-se o buidant-se a temporades. Ara pareix ser que és la temporada
en que li toca omplir-se, aixina és que fins a les dos o les tres de la matinada,
sobre tot dels divendres i dissabtes, solen passar alguns grups amunt i avall.
En una anterior temporada en que manaven els mateixos d’ara, tots els farols
del carrer fórem modernisats. Ens pintaren de negre, ens posaren vidres nous, i
ens canviaren les peretes per unes prou rares que tarden molt en encendre’s, pero
que fan una llum que encega a qualsevol que les mire.
I nova sorpresa que em portí, perque ara ademés de distinguir clarament tots
els clots del carrer i badalls de les aceres, també es poden prear be les senyals
d’humitat que alguns clients del baret provoquen, quan a mija nit ixen com qui no
vol la cosa i encarant-se a la paret que més prop troben, deixen en ella el resultat
de molt particulars esplais.
Puix be, a pesar de que mai ha tingut tanta llum el carrer i de lo poc que fa que
ens modernisaren, acaba d’arribar-me la notícia de que l’actual regidor ha decidit
canviar-nos per uns atres farols nous que segons diuen, faran tres vegades la
cantitat de llum que fem nosatres.
I això em deixa perplex, perque, ¿serà que l’Ajuntament desija que ademés de
vore's be els clots, badalls i pixades, també es puguen llegir en plena nit les mil
pintades que adornen les parets?...
La veritat és que yo, mai podré comprendre ad este Ajuntament.
WWW.RUIZNEGRE.COM