Comissió de Normalització Lingüística IES Santanyí

Curs 2010-11

Any dedicat al
poeta santanyiner
Antoni Vidal
Ferrando

Antoni Vidal Ferrando (Santanyí, 1945) és poeta i narrador. S’ha

dedicat al món de l’ensenyament. Va estar al nostre centre des del
començaments,(1998, fins el 2005, que es va jubilar). També ha

1
Comissió de Normalització Lingüística IES Santanyí
Curs 2010-11
realitzat treballs d’investigació, de divulgació i de didàctica de la
Història de Mallorca. La seva obra poètica parteix de la realitat
illenca per a construir un discurs sobre l’ésser humà contemporani.
Té poemes traduïts a l’anglès, al francès, al gallec, al romanès, al
neerlandès i al castellà. Com a narrador, ha publicat una trilogia on
es fa la crònica de la Mallorca del segle XX i es reflexiona sobre
l’èpica humana. Dues de les seves novel·les han estat traduïdes al
castellà. Ha estat vocal de l’Associació d’Escriptors en Llengua
Catalana i, actualment, és membre del Consell Social de la
Universitat de les Illes Balears, a proposta del Bloc per Mallorca.

OBRA PUBLICADA

Poesia:
El brell dels jorns. Gandia: Ajuntament de Gandia, 1986.
Racó de n’Aulet. Palma de Mallorca: Editorial Moll, 1986.
A l’alba lila dels alocs. Palma de Mallorca: Editorial Moll, 1988.
Els colors i el zodíac. Palma de Mallorca: Editorial Moll, 1990.
Cartes a Lady Hamilton. Barcelona: Editorial Columna, 1990.
Calvari. Alzira: Editorial Bromera, 1992.
Bandera blanca. Barcelona: Edicions Proa, 1994.
El batec de les pedres. Barcelona: Edicions 62, 1996.
Cap de cantó. Barcelona: Edicions Proa, 2004.

Antologies i obra poètica:

Poemes. Palma de Mallorca: “Sa Nostra” i Universitat de les Illes
Balears, 1997.
La lògica del temps. Búger: Fundació ACA, 2002 (CD acompanyat
de textos en català, castellà i anglès).

2
Comissió de Normalització Lingüística IES Santanyí
Curs 2010-11
El jardí de les delícies. Madrid: Calambur Editorial, 2005
(publicació català - castellà).
Vint hiverns a Montmartre. Palma de Mallorca: El Tall Editorial,
2005.
A cops de ferro i àlgebra (1986-2004). Palma de Mallorca: Hora
Nova, S.A., 2005.
Allà on crema l’herba. Obra poètica (1986-2007). Port de
Pollença, Edicions del Salobre, 2008.

Novel·la:
Les llunes i els calàpets. Palma de Mallorca: Editorial Moll, 1994.
La mà del jardiner. Barcelona: Edicions 62, 1999.
L’illa dels dòlmens. Muro: Ensiola Editorial, 2007.

Dietari:

Amors i laberints. Mouro: Ensiola Editorial, 2011.

Premis

 Ausiàs March de poesia de Gandia (1985): El brell dels jorns.

 Ciutat de Palma (1985): Racó de n'Aulet.
 Ciutat d'Elx de poesia (1987): Els colors i el zodíac.
 Bernat Vidal i Tomàs de Santanyí (1988): A l'alba lila dels
alocs.
 Viola d'Or i Argent als Jocs Florals de Barcelona (1989):
Getsemaní.
 Ateneu de Maó (1990): Cantes a Lady Hamilton.
 Cavall Verd - Josep M. Llompart de poesia (1992): Calvari.
 Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona (1994): Bandera
blanca.

3
Comissió de Normalització Lingüística IES Santanyí
Curs 2010-11
 Ciutat de Palma - Joan Alcover de poesia (1995): El batec de
les pedres.
 Sant Joan de novel·la (1999): La mà del jardiner.
 Premi Crítica Serra d'Or de novel·la (2008): L'illa dels
dòlmens.

4
Comissió de Normalització Lingüística IES Santanyí
Curs 2010-11

 POEMES
TEXT 1: SOLSTICI
Les paraules són cérvoles que fugen de la mort
Tenen fred i s'enduen la tarda dins els ulls
S'enduen instants liles com la mar de Menorca
Mai no he tornat d'aquells horitzons que eren música
Ardents sacerdotesses hi ballaven descalces
Embriagues d'aromes de roser imperial
Des d'un vaixell corsari pensaria els seus besos
Pensaria un rivet de notes d'oboè
A més de laberints les paraules són cérvoles
Beuen aigua dins l'últim batec de la tardor
esdevenen deesses amb flors a la cintura
Volen créixer com taques de rovell i desfici
Mentre passa el perfil malva-rosa del vent
Passen contrabandistes pels sorrals de l'absència
Som l'amo de la seva tristesa i d'un vell gos
Tot allò que m'espera no té nom a cap mapa.

TEXT 2: A LA LLUNA EL VESPRE

A la lluna el vespre
contaré el secret
de la meva pena.
A la lluna a l'alba
li regalaré
besos d'aigua clara.
¿Quins déus d'or brunyit
enfosquen la lluna
del meu existir?
Quan calmi la mar
quan la gebre dormi
sobre els llevamans
compraré un ocell
per volar a la lluna
amb flors d'ametler,
compraré un cascall
per pintar la lluna
de color rosat.
Quan jo sigui mort,
¿quina lluna negra
em taparà el sol?

TEXT 3:LA TERRA QUE IMAGÍN

La terra que imagín és sense ermassos
i, lentament, un lliri blanc

5
Comissió de Normalització Lingüística IES Santanyí
Curs 2010-11
predominat i tendre
esdevé joia, moderada carícia.
Des de joncars incògnits
els pobladors enlairen ocells garrits
que abisen amb llurs cants la desventura.
A l'arbre de l'amor, quan no fa fruit,
els guarneixen de llunes, de mimoses,
de pètals.
Dansa Llull majestuós entre les ombres
assolellades a penes
dels crepuscles més pàl·lids,
on s'agermanen benastrucs
mandra i cobdícia, llop i folcat,
clam i silenci.
La terra que imagín,
Racó de n'Aulet,
no em fa plorar com tu fas ara,
amb una pena forestal de coltells secs
de romeguers,
que em blasma la pietat
i m'assassina amb glavi bàrbar
la clemència.
La terra que imagín, si l'estimàssiu,
la inventarieu d'hidromel, d'aiguamarines
i, amb delera tàctil, l'emmenaríeu vostra
a l'himeneu que xopa l'amant de la donzella.

TEXT 4: MEDITERRÀNIA MENT

Els mascarots, la mar i la seva música,
la vitrina amb terrisses on salten els dofins
i canten els guerrers, la vànova amb abelles,
la llum grega de la pell de les pomes,
i l'ànima del boc, la mística del foc,
la flauta, el julivert. També sacerdotesses
amb polseres i gemmes, la lenta oració
que convoca la pluja, laberints
on s'esperen tenaçment els amants,
collir roses, escriure amb mites dins la boca.

TEXT 5: ULLS
Com un a mà que ve de collir les darreres
dàlies d'algun somni, la nit s'apergamina.
Surt un ocell de l'òxid argentós d'una foto
datada a Barcelona a l'estiu de l'any trenta:
eren dos patis els ulls de la mare.
Una cala on s'aturen el mariners a beure,

6
Comissió de Normalització Lingüística IES Santanyí
Curs 2010-11
els seu collar de perles.
Així és la pols del temps: no existeix res tan fràgil
si no és la violeta extensió del silenci.
Dissecada, m'arriba la llum d'aquell estiu.
Lentament cobra forma dins el meu cor d'ortigues.

TEXT 6: NO TENÍEM RELLOTGE

No teníem rellotge.
Ens estimàvem fins a l'alba,
fins que espigues de claror
atordien un poc més
la son dels darrers besos.
Mentre una mica de sol t'acariciava
la inèrcia vaporosa dels cabells abaltits,
la rendida, exànime nuesa,
aquells pits entronitzats
d'anatòmiques cireres,
a poc a poc,
es marcia l'àngel màgic de la nit,
de les hores silvestres,
pell a pell, a contrafúria.
Et vesties distant,
la brusa espitregada,
calaves el cigarret.
El teu marit espera.

TEXT 7: TE N'HAS ANAT

Te n'has anat queixosa del silenci
i m'has deixat una bella florida
de paraules,
un silenciós dolor,
una nostàlgia urgent
de la teva pell de malves,
les coses que més estim,
aquella carta, el gramòfon,
el sabó amb què et perfumaves.
No tornis ara que sé
que m'agrades somniada.
Te n'has anat queixosa del silenci,
paral·lela al silenci.
Callada.

TEXT 8: T'ENDEVINAVA EL COS

T'endevinava el cos de meva que eres,
com qui coneix exactament les coses
quotidianes, els delers més íntims,

7
Comissió de Normalització Lingüística IES Santanyí
Curs 2010-11
les tresques pròpies. T'endevinava
el cos, la pell, les mans calentes, l'àngel
nocturn, la nit. Eres inversemblant,
potser de mel, de canyamel, de roses.
Remàvem, mar marrit, fins a la festa
de les darreres platges. Repetíem
permanentment els nostres noms. Llavors
érem silvestres, bells, ens estimàvem
dins l'aiguaneix de foc dels teus ulls grisos.

TEXT 9: PRIMERA NÉTA

Les teves mans petites són de canyella i música.
En arribar a casa, com una irrupció
d'ales de papallones i de dies feliços,
em mires amb dos ulls on habita el misteri
dels colors de la mar; i em demanes amor
amb un gest tan senzill com enterrar un ocell.
Després un clar de lluna t'adorm dins els meus braços
mentre l'abril t'encercla la cintura amb calèndules.
Cap àspid, cap diluvi ni cap esgarrifança.
Ja has començat a aprendre la llengua amb què t'estim.

TEXT 10:BOB DYLAN NO TOCARÀ L'HARMÒNICA

Al capdavall haureu bastit la casa
d'algú que tem i no d'algú que cerca.
Des vostres dies bons, queda la incúria
del déus i la feblesa que teniu
pel prestigi. Cap generació
no s'havia lliurat amb més impuls
a la utopia. Empesa pel pop music
i l'hàbit de les drogues, execrada
pels poders establerts. Les grans metròpolis
que vareu sublimar són ara liles
i sol a cementeris, on romanen
els somnis dels millors. Mai més Bob Dylan
no tocarà l'harmònica al Village
per un dolar. Darrere els universos
sagrats, hi ha sempre la ira d'un arcàngel.

TEXT 11: PLANY DE GERÓNIMO MENTRE ES DEIXA

FOTOGRAFIAR PELS TURISTES A OKLAHIOMA
En ho heu pres tot: la dignitat, els mestres,
els camps d'herba, i el dret a conservar
les dones. Ara, des d'on surt el sol
i corren amples rius, no tenc memòria
més que pels dies en què decoràvem
amb vistosos colors els nostres poltres
com a senyal de guerra. Vet ací

8
Comissió de Normalització Lingüística IES Santanyí
Curs 2010-11
els privilegis d'un vell chiricahua:
aquest exili sempitern i el ceptre
d'una tribu lliurada a l'extermini.
Mai més ningú no tornarà sotmetre
l'urc del bisó sobre la desolada
geografia d'Arizona. Prec
perquè el Gran Esperit en concedesqui
encara, no abundància de boscos,
sinó una mort benigna com els cels
i els alts recobres de la Sierra Madre.

TEXT 12: IRAK 2003: CLAM DE LES VÍCTIMES

Com una apocalipsi varen venir de lluny
Dels confins tenebrosos de les postes de sol
Duien flors dins les boques i metralla dins l'ànim
En nom d'un Déu irat creuaren el desert
Aviat arribaren als oasis de Bàssora
Als mercats amb captaires i gossos de Bagdad
Varen pixar damunt les tombes dels califes
Profanaren amb foc i metzines les lleis
Ni el vent no estava a cobri de la seva supèrbia
Els rius eren camins de cendra i peixos negres.

TEXT 13: ZONA ZERO

Dibuixos funeraris enterboleixen l'aire
que ha profanat de sobte l'àngel de l'extermini.
Algú ha amollat els gossos de la indefensió.
Surten en caravana de les boques de metro.
De les màscares grogues dels indis algonquins.
Hi ha dones que s'ofeguen dins oli mineral.
Hi ha sacerdots budistes baixant les avingudes.
Sota el ferro d'un sol èpic ¿qui negarà
la seva dialèctica de les veritats nobles?
Sense ni un crisantem es podriran els somnis.
Són papallones negres els diamants de Tiffany's.
Mentre Lorca recita odes al rei de Harlem
s'enlairen els darrers ocells cap a l'absurd.

TEXT 14: NO TENC SECRETS PER TU

No tenc secrets per tu. Només t'amag,
dels meus amors de mariner, penombres.
Mai no en sabràs detalls. I, a cada bes,
enyoraràs acordions, balandres,
nits de parranda al port, contrabandistes.
Mai no en sabràs detalls. Inútilment
has d'invocar velles cançons, horaris
suburbials, els fumarells, cercar

9
Comissió de Normalització Lingüística IES Santanyí
Curs 2010-11
pels logaritmes dels record, amor,
pels tornaveus, a contracant, silencis.

TEXT 15:ENTERRAREM BESADES

Enterrarem besades dins la mar
i a la tardor esdevindran arboces,
flors de xiprell. Enterrarem besades
a la garriga i esdevindran pàmpols
enamorats, a la tardor, llampugues.
Serem fidels -jo et seré fidelíssim-
com els discrets llaguts de la badia
són tan fidels penells de l'embatol.
Serem fidels i ens farem vells i tràgics.
Com intuesc la soledat, la pena,
dels teus ulls freds, distanciats, estoics,
mirant la mar, l'amor marcit, la mort
sobre la platja colossal del temps
impietós, fidelment infinits!

TEXT 16:VIRGO REGIA

Virgo regia. Vaig sorgir d'un temps,
d'un poble adust. fillol de la postguerra.
Són com crancs de forat, agres taronges,
els meus vuit pams sembrats damunt la terra.
Fusellaments. Cans de bou comminaven
aquella història final, incerta,
mentre la gent callava, grisa, grisos
presagis, àvids carrerons de cendra.
De batxiller vaig suportar consignes
pels clavellers oberts de la innocència.
Record el fred, el perigeu, la pell
urgent, el dol estavellat del sexe.
Record la pluja, el sol, els cirerers,
la delitosa mà, l'adolescència
del primer bes, la claror dels diumenges
sotjant el cel per la finestra oberta.
Em vaig fer home, contrastat, absurd.
L'anonimat, dos fills, treball de mestre,
compte corrent contra corrent, perfil
dissimulat darrere la ciència.
Estim la vida, el vent, encendre el foc,
les sardonaies, les paraules tendres.
Definitiu com un gest públic. Alt,
encimbellat igual que un pit de verge.

VIDAL FERRANDO, ANTONI; Allà on crema l’herba. Edicions del salobre. Port de
Pollença, 2008

10
Comissió de Normalització Lingüística IES Santanyí
Curs 2010-11

11