Sie sind auf Seite 1von 5

NOVETATS

Perdona pero quiero casarme contigo. Moccia


Federico (Novel·la)
(

Alex y Niki están más enamorados que nunca,


acaban de volver de unas vacaciones románticas en
la Isla Azul, donde han vivido días inolvidables, y la
vida les sonríe. De nuevo en Roma, Alex se
incorpora a la agencia de publicidad donde, tras el
éxito de su anterior campaña, le esperan nuevos
proyectos… y también una nueva compañera de
trabajo que no pasará inadvertida. Niki, por su parte,
conoce a un chico en la universidad que está
dispuesto a todo para que ella acabe en sus brazos. Alex y Niki se enfrentarán a
nuevos retos que pondrán a prueba lo que sienten el uno por el otro y les harán
plantearse si deben dar, por fin, el paso definitivo…. Para soñar y para el amor
hacen falta dos y ninguno debe tener miedo. ¿Están realmente
preparados?Federico Moccia, el aclamado autor de A tres metros sobre el cielo,
Tengo ganas de ti y Perdona si te llamo amor, nos invita a reflexionar en esta
deliciosa novela sobre la verdadera naturaleza del amor, sobre la felicidad, los
sueños y el compromiso, y nos plantea una gran pregunta… ¿Puede el amor
durar para siempre?

De aquí a la eternidad. Kathryn Smith.


Smith (Novel·la)

Reign nunca había conocido a una mujer tan bella y


tentadora como Olivia Gavin. En su noche de bodas, ella le
ofreció su corazón y él, a cambio, atravesó con sus
colmillos el blanco cuello de la joven para ligarla a él
eternamente. Olivia, asustada y dolorida, escapó. Pero
ahora ha vuelto. Necesita, no importa a qué precio, que
Reign la ayude a recuperar a su sobrino. La condición que
le impone su esposo es sencilla: debe compartir su lecho
una vez más…
A medida que la pareja redescubre la pasión que los había unido, una oscura
amenaza se cierne sobre ellos. ¿ Conseguirán esquivar alpeligroso enemigo que
pretende destruirlos?
Amor en el infierno. Westerfeld, Scott.
Scott (Novel·la)

¿Se puede amar a alguien que nunca va a envejecer? ¿O


entregarse a los brazos de un fantasma, un brujo o un
habitante del agua? ¿Existe el amor en un mundo perfecto
donde el dolor ni la desesperanza tienen cabida?
Cinco historias que atraviesan las espesuras de lo
paranormal y hunden su deseo en la magia.

Eben. Kapu´sci´nski
ki. (Novel·la)
Kapu´sci´nski

Kapuscinski ha estat considerat molt sovint el millor


reporter del segle. Segons ell mateix, l’autèntic periodisme
és l’intencional, el que aspira a produir algun canvi en el
món, i aquest anhel queda reflectit en els seus escrits. A
Eben, Kapuscinski s’ha submergit al continent africà, ha
defugit les aturades obligades, els estereotips i els llocs
comuns. Viu a les cases dels ravals més pobres, plenes
d’escarabats i esclafades per la calor; es posa malalt de
malària cerebral, corre perill de mort en mans d’un
guerriller; té por i es desespera. Però mai perd la mirada lúcida i penetrant del
reporter i no renuncia a la fabulació del gran narrador; parli d’Amin Dada o de la
tragèdia de Rwanda, d’una jornada en un poble o de la ciutat de Lalibela,
paràgraf rere paràgraf les pàgines d’Eben composen el vívid mosaic d’un món
carregat d’inquietud. Un llibre extraordinari, guardonat amb el Premi Viareggio,
que confirma una vegada més que els seus escrits, a cavall entre el reportatge,
la història i la ficció, se situen «just entre Kafka i García Márquez», en paraules
de Lawrence Wescher.
«Kapuscinski ens mostra la gran història –de les guerres, els cops d’Estat, les
revolucions– i també la història petita, la de la gent que lluita per sobreviure dia
a dia a les mostruoses megalópolis plenes de camperols expulsats de les seves
terres, o als pobles deixats al marge de la civilització», Sabina Morandi,
Liberazione.
«Entre els seus llibres, fruit d’una escriptura sempre suspesa entre periodisme i
narrativa, pietas i rigor científic, destaca Eben, que aconsello vivament», Franco
Marcoaldi, La Repubblica.
«Kapuscinski, “l’enviat de Déu” com li diu Le Carré, és el periodista, escriptor,
assagista més celebrat del món», Stella Pende, Panorama.

La crisi de la guerra del francès (1808-


(1808-1814) al Camp de
Tarragona (Camp de Tarragona_ _ Història_ _ 1808,1814,
Invasió napoleònica)

Gëll,Manuel
cercle d'estudis historics i social

Guia de vins de l'Alguer. Tast a cegues 2010


Jordi Alcover i Silvia Naranjo
Editorial: Pòrtic

Amb el mateix rigor que singularitza les dues edicions de la


Guia de vins de Catalunya, Jordi Alcover i Silvia Naranjo
presenten la Guia de vins de l'Alguer. En aquesta ocasió, han
comptat amb l'ajut inestimable de Jordi Castells. S'hi fa una
anàlisi igualment exhaustiva, a partir de tasts a cegues, amb
una puntuació imparcial, propostes de maridatge i referències als sellers. A
l'Alguer, la història ha preservat arrels que a la mateixa Catalunya li ha costat
conservar. Els vins algueresos, que procedeixen de vinyes introduïdes a
Sardenya pels catalans, en són la prova més clara.
Hombre salvaje. Scheneebaum, Tobias ( Àsia_ Descipcions i
viatges_ _Relats personals )

Relato autobiográfico y libro de viajes, memorias y


experiencias, Hombre salvaje, recoge las impresiones del
periplo viajero de Tobias Schneebaum por rincones inhóspitos
de Perú, así como por Indonesia, Java, Sumatra y Borneo,
regiones y paisajes donde el autor vivió muchos años. Con un
estilo ágil lleno de inteligentes reflexiones sobre la condición
humana y una prosa elegante, el autor nos guía por parajes
imposibles al tiempo que nos da su visión del acelerado mundo
contemporáneo y de las civilizaciones olvidadas o perdidas.

Retratos, sensaciones y un agudo punto de vista sobre la


realidad, esta obra es un clásico dentro de los libros de viajes, una lectura
imprescindible para todos aquellos que deseen recorrer el mundo en el vagón
de la literatura.

Elogio de
de la política profana. Bensaïd,
Daniel. (Política mundial_ _ s. XVII-XX )

¿Cómo pensar el futuro de una política profana en estos


tiempos oscuros?

Una reflexión sobre la forma de entender la política en el


mundo global, y una crítica a la política convencional.

Desde el siglo XVII, la modernidad política organizó el orden


territorial, con el principio de soberanía y un sistema de
regulación y control internacional de conflictos. Este modelo, debido a la
violencia de la globalización y la privatización del mundo, ha entrado en crisis.
El espacio público disminuye, arrinconado por el interés privado; la ciudadanía
pierde conquistas sociales frente a la potencia de los mercados financieros y el
derecho internacional cede ante la lógica de la guerra global, sin límites ni
fronteras. En este escenario, los pueblos se han convertido en jaurías y las
clases sociales en masas. Los partidos políticos han capitulado, presionados por
el despotismo de los sondeos y los expertos. Cuando la política desaparece,
ídolos y dioses aumentan su cotización y lo sagrado reaparece con fuerza.
Contra els càtars. La implacable repressió de l’Esplésia.
Mestre i Godes,
Godes, Jesús.

Ara fa deu anys que Jesús Mestre va enllestir Els càtars.


Problema religiós, pretext polític, que, en ser publicat
dos anys després, va tenir una excel.lent acollida. Aquell
era un llibre d'informació general, tant de la religió càtara
com de la vida i problemes que els càtars tingueren en el
desenvolupamewnt de la seva creença, on es narrava tot
l'entramat de la "Croada contra els albigesos", però no es
deixava d'explicar la singularitat de la societat occitana,
que, en part, va fer seu el catarisme. En aquell moment,
l'autor va entendre que s'havia de donar una explicació
general, que cobrís al màxim tots els elements que
intervingueren en l'aventura càtara i l'embolcallaren.
Passats aquests deu anys, l'autor, entén que ja és hora
de tractar alguns aspectes sensibles que determinaren el
procés del caterisme llenguadocià. I llavors ha pensat
que un de molt important era explicar, a fons, la
repressió duta a terme per l'Església Catòlica contra els
càtars, produïda dins una especial espiral de violència,
agafant cada vegada un ritme més i més frenètic, fins a
trobar la terrible solució final: la Inquisició. Arnau
Nouvel, abat de Fontfreda, canceller de Climent V,
promogut a cardenal el 1311, és, però, prou lúcid: "Quan
els jutges són clergues que excerceixen de perseguidors
pel zel de Déu i de la fe, i ho fan sense comprensió ni
descerniment, cauen en el crim del sacrilegi