VIDA

Antoni Vidal Ferrando (Santanyí, 1945) és poeta i narrador.

Mestre de professió, la seva obra poètica parteix de la seva
identitat illenca per a construir un discurs sobre l'ésser
humà contemporani. Com a poeta ha guanyat els premis
Ausiàs March (1985), Ciutat de Palma (1985 i 1995) i la Flor
Natural als Jocs Florals de Barcelona (1994), entre d'altres.
Dels seus llibres podem destacar Calvari (1992) i El batec
de les pedres (1995). Els últims anys han vist la llum
diverses antologies poètiques, entre elles El jardí de les
delícies (2005), en edició bilingüe català-castellà, i A cops
de ferro i àlgebra (2005), a cura de D. Sam Abrams.
Actualment viu a Santanyí, on va tenir com a mestre els
poetes Blai Bonet i Bernat Vidal.
És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

OBRES
Com a narrador s'ha de recordar la seva trilogia
sobre la Mallorca del segle XX, inicida amb Les
llunes i els calàpets (1994) i completada amb La mà
del jardiner (1999), premi Sant Joan de novel·la i
L'illa dels dòlmens.

Durant un temps s'ha dedicat a la història i, de

resultes d'aquesta etapa han sortit alguns assaigs,
el més important dels quals és La població i
propietat de la terra en el municipi de Santanyí
(1868-1920).