FORMULARI DE GEOFÍSICA FONAMENTAL

Víctor García Carrasco

DISTRIBUCIÓ INTERNA PER MOMENT D’INÈRCIA
F = X 2 +Y 2+ Z 2
2 I
a.- Esfera homogénia (ρ cnt.): I = MR ⇒ = 0.4 Z
2

5 MR 2 I = arctan
) H
2 I
b.- Closca esfèrica: I = MR ⇒ = 0.6
2
2
3 MR pg. 280-284-285
0.0 – 0.4 Més densitat a l’interior
0,4 – 0,6 Més densitat a la superfície Als mapes es pinten línies amb igual valor de les diferent magnituds son:
D → Isogones || I → Isoclines || H,F,Z → Isodinàmiques
ESFORÇOS Pol nord geogràfic → Pol sud magnètic
r r r
Comportament de sòlid elàstic: 101 – 104 s → σ = kε B [ T ] ≡  kg −1 s−2  B = µH
dε
Comportament de fluid viscós: 107 – 1010 s → σ = η B → Inducció magnètica. H → Camp magnètic. μ → permeabilitat (μ=1)
dt Relació entre el sistema esfèric i el geomètric:
σ → Esforç. ε → Deformació. X = − Bθ
η → Coeficient de viscositat. k → Constant de molla.
Y = Bλ
Comportament viscoelàstic (models): Z = − Br
a.- Model de Maxwell:
d ε 1 dσ σ Per a una deformació
= + dε g 0 = −29681nT g1 = − 1789nT h11= 5318nT
dt k dt η instantània tindrem: =0 11 4 4 2 4 43 11 44 2 4 43 1 44 2 4 43
dt dipol centrat inclinacio inclinacio

− kt Per n=2 (desviació en la posició del dipol) Per n>2 (camp no dipolar)
Així obtindrem: σ = σ 0e η Això explicaria les rèpliques
1 ( h ) +( g )
1 2 1 2

← Model de Inclinació: tg λ = h1 tgφ =

1 1
1
Kelvin ←
g1 g10
Model de Burguers R g cos θ R g sinθ cos λ R 3 h11 sinθ sinλ
3 0 3 1
V ( r,θ , λ ) = 1
+ + 1
r2 r2 r2
Camp magnètic extern
CAMP MAGNÈTIC (GEOMAGNETISME) a.- Vent solar: Gas ionitzat de baixa densitat (e-, p+,He)
Anàlisi per harmònics esfèrics b.- Bowshock (Front de xoc): Límit extern de la magnetosfera
V = Vintern + Vextern c.- Magnetosheath (Magnetovaina): trajectòries caòtiques
En estar lliures de forces externes a la superfície tenim: ∇ 2V = 0 d.- Magnetopausa: després d’ella trajectòries regulars
e.- Cinturons de Van Hallen: Cauen en espiral
Que en esfèriques resulta:
(Intern: protons. Extern: electrons)
1 ∂  2 ∂V  1 ∂  ∂V  1 ∂ 2V f.- Ionosfera: la radiació solar ionitza aquesta capa estratificada en
∇ 2V = r + 2  sin θ + 2 2 =0
r ∂r  ∂r  r sin θ ∂θ 
2
∂θ  r sin θ ∂λ 2 diferents graus de ionització. Aquestes capes presenten variació temporal.
Fent separació de variables obtenim: e.- Variabilitat temporal:
∞ n +1 ∞ n Sq → Solar quiet, Sd → Solar disturbed, L → Lunar
R r
Vi = R ∑   y (θ,λ) Ve = R ∑   y ( θ , λ ) D → totes les perturbacions. D = ∆F − Sq − L
n =0  r  n=0  R 
Potencial intern: Fenomen Escala temporal Amplitud
∞ n +1 Micropulsacions 1ms – 180s < 1nT
R
n
Vi = R ∑ ∑   (g m
n cos mλ + h sin mλ ) P
m
n
m
n ( cos θ ) Subtempestes elèctriques 1 – 2h 10nT
n =1 m =0  r  Variacions diàries (Sq) 24h 20nT
1 Són els polinomis de Shmidt o polinomis Dia magnètic pertorbat (Sd) 24h 1000nT
 2 ( n − m) !  2 associats de Legendre parcialment normalitzats. Variacions lunars ( L ) 25h 1nT
P =
m
 Pnm
 ( n + m) ! 
n
Es comença per n=1 ja que a n=0 tindríem Taques solars 11 anys Centenars de nT
monopols. g 0 = h0 = 0
0 0

Camp magnètic intern

( −1)
m
d n+ m
Pnm ( cos θ ) (1 − cos θ ) (cos θ −1 )
Es forma gràcies a la presència al nucli extern d’una dinamo autoinduida.
m2 n
= 2 2
Això és que la circulació de material conductor en presencia d’un camp
d ( cos θ )
n+m
2n n !
magnètic genera corrents elèctriques que al seu torn el realimenten.
Hi ha tres tipus d’harmònics, zonals, teserals i sectorials.
n dI dω
RI + L = Mω I = τ − MI 2
Espectre de potències: ∑( a 2
mn + bmn
2
) Dinamo homopolar:
1 4 44dt
2 4 4 43
C
1 4dt4 2 4 43
Sn = m=0 ( C → Idisc, M → eq. potencial electric component mecanic
2n + 1 autoinducció mutua )
Sistema de referència geomètric r
Sistema magnetohidrodinàmic: ∂H 1 2 r r
F → Vector intensitat del camp magnètic
D → Declinació. Angle del campo H con el eix x (nord geogràfic) Eq. d’inducció magnètica → =
∂t σµ0
∇ H + ∇× v ×H
1 4 2 43
( )
I → Inclinació. Angle de F amb H. 14 2 43 terme de dinamo
tM
( ω −ωc ) terme de difusio (mante H)
H = X 2 +Y2 B = B0e 2π L (H disminueix)

r r
D = arctan
Y
X Número de Reynolds magnètic: Rm =
(
∇× v ×H )
( σµ0 )
−1
∇ H
2
r
∂H r r
Si Rm > 1 H no decaurà a zero. Per Rm grans aproximem:
∂t
(
= ∇× v × H )
Això comporta o velocitats altes o conductivitats altes.
dφ
En el cas dels superconductors tindrem: =0
dt
Efecte Ω → potencia el camp poloidal, Efecte α → potencia el camp toroidal
 FORMULARI DE GEOFÍSICA FONAMENTAL
Víctor García Carrasco
t
Paleomagnetisme −
1 KV
n +1
Magnetització tèrmica remanent(TRM): M ( t ) = M 0 e
∞ n
τ a 1
τ = e kT U ( r ,θ , λ ) = ∑ ∑   ynm ( θ, λ) − ω2 r2 cos φ
(a escala atòmica) C n=0 m=0  r  2
V → volum de la partícula, T → temperatura, τ → temps de relaxació Anomalies gravimètriques
K → Energia magnètica, k → constant de Boltzman, Anomalia de la gravetat:
C → Factor frequancial. Prob. de inversió de pol. ( C ≈ 108 − 1015 s −1 ) uur r r
∆g = g p − γ q Fórmula de Bruns:
θ θ − mB t ν T
Magnetització sedimentaria remanent (DRM):
tg = tg 0 e λ t = h Eq. N= W = U + T ∂T − 1 ∂γ T + ∆g = 0
(a escala de partícules més grans) 2 2 ρg γ la ∂n γ ∂n
fonamental de geodèsia
Pols virtuals paleomagnètics: És la orientació dels pols del dipol responsable física:
(Sigui T el potencial anòmal)
de la magnetització d’una roca determinada. tgI = 2 ctgθ
 cos θ ≥ sin λs sin λ p ⇒ β = φ p − φs sin θ sin D 2GM
 sin β = Correcció d’aire lliure: CF = − h = −0,3086h en: [mGal]
cos λ p
cos θ ≤ sin λs sin λ p ⇒ β = φ s − φ p + 180 R3
Anomalia d’aire lliure: ∆g F = g P ′ − γ Q + 0,3086h

Períodes d’estabilitat de la polaritat: Correcció de Bouguer: CB = 2π G ρ h = 0, 0419 ρ h en: [mGal]

ρ  g / cm3 
a.- Polarity chrons (Època) → 50 mil.a – 50 mill.d.a Anomalia de Bouguer: ∆g B = g P ′ − γ Q + 0,3086h− 0,0419ρ h
b.- Polarity subchrons (Eventos) → 20 mil.a – 50 mil.a Correcció de topografia (CT) sempre positiva.
c.- Excursions (El dipol arriba a l’equador i torna) → 10 mil.a
Roques ígnies: ρ ≈ 2, 6 g cm3
d.- Transicions → 3,5 mil.a – 5 mil.a
Roques sedimentaries:
CAMP GRAVITATORI (GRAVIMETRIA) ( 1Gal = 1cm/s2 ) ρ ≈ 2, 4 g cm3
Aproximació d’ordre 0 (Esfera) Escorça oceànica:
ρ ≈ 2, 7 − 2,9g ⋅ cm−3 Es.con:
( g r , gθ , g λ ) =  − 2 + ω 2 r sin 2 θ , ω 2 r sin θ cos θ , 0 
GM
 r  ρ ≈ 2, 67 − 2, 7g ⋅ cm−3
GM 1 2 2 2 
GM R m  r 
2
 Mantell: ρ ≈ 3, 2 − 3, 3g ⋅ cm −3
U = V +φ = − − ω r sin θ = −  +   cos φ
2
Isostasia ρC ρ C − ρ H 2O
12r3 1 244 2 4 43 R  r 2  R   t= h
Hipòtesi d’Airy: t'= h'
gravitatori centrifug
ρ M − ρC ρ M − ρC
Rω 2
on: m = = 3, 45 ⋅10−3 R = 6371km G = 6, 67 ⋅ 10 −11 m3 kg ⋅ s 2 Hipòtesi de Pratt: ρ =
D
ρ0 ρ 0 D − ρ H O h′
GM R 2 D+h ρ′ = 2

D − h′
M = 5,976 ⋅ 10 kg ω = 1 24 h = 7, 292 ⋅10 s
24 −1 − 5 −1
Anomalies
Aproximació d’ordre 1 (El·lipsoide) locals
Produïdes per una estructura
on: a → radi equatorial
GM  ∞
a 
m
 bidimensional:
V ( r ,θ ) = − 1 − ∑ J m   Pm ( cos θ )  J2 =
C−A
r  m =1  r   a2M
J 0 = −1
 J 2  a 2 3
  
GM r m ∂ 1
1 −   ( 3sin φ − 1) +   ∆g ( x, z ) = 2G ∆ρ   dξ dζ
∂z ∫S 
U =− 2
cos 2 φ  Fórmula de ln
r 2 r a 2 McCullagh: ( x − ξ ) + ( z − ζ ) 
2 2
  
G ∆M 4
Produïdes per una esfera: ∆g max = ∆M = ( ρ − ρ 0 ) π R 3
(
Superfície equipotencial: r = a 1 − α sin φ on:
2
) α=
3 m a − c aplanament
J2 + = →o elipticitat d2 3
2 2 a ΔM → Massa anòmala, ρ0 → densitat del medi, ρ → densitat de l’esfera
Discrepàncies: El·lipsoide de referència → esfera: 15km; → Sup. Equi. 100m d → profunditat al centre de l’esfera, R → radi de l’esfera
C−A d
Elipticitat dinàmica: H = W → potencial real Punts d’inflexió: x = ± , Màxim: x = 0
C 2
∂W ∂U a h ( d − z ) sdsdz
Gravetat real: gi = −
∂xi
Gravetat normal: γ i = −
∂xi Produïdes per un cilindre: ∆g = 2π G ∆ρ ∫∫
0 0
s2 + ( d − z ) 2 
32

 
GM  3 
Gravetat normal a l’equador: γ EQ = − 2 1 + J 2 − m 
a  2  GEOTÈRMIA
  9  2  Flux geotèrmic
Gravetat normal en l’el·lipsoide: γ = γ EQ 1 +  2α + m − J 2  sin φ  a.- Flux solar (per comparar): φs = 4 ⋅10 W m
2 2
  2  
b.- Flux geotèrmic: φs = 0, 08 W m = 80 mW cm
2 2
9 γ − γ 5
El·lipticitat de la gravetat: β = 2α + m − J 2 =
POL EQ
α +β = m c.- Flux continental: φs = 0, 084 W m (35km) pg. 399
−4 3
2 γ EQ 2
d.- Flux oceànic: φs = 1,3 W m (15km)
−4 3
Aproximació de 2n ordre (Esferoide triaxial, dependència en la longitud)
Calor geotèrmic superficial: 42 ⋅1012W
∂T k A
Equació de la conducció de la calor: = ⋅∇ 2T +
∂t ρ C p ρC p
k A z2
uur r r Definim: K = Geotermes d’equilibri: T ( z ) = − + C1 z + C2
∆g = g p − γ q ρC p k 2
FORMULARI DE GEOFÍSICA FONAMENTAL
Víctor García Carrasco

Q0 dT
C2 = T0 C1 = on: Q = − k = Az − kC1 φ ( 0 ) = −φsup pg. 387
k dz
2k kT
Fundaria característica: δ = =
ωρ C p πρ C p

Capes
Centre de la Terra: 6371 km
Nucli intern – Nucli extern: 5144 km
Nucli extern – Mantell inferior o Mesosfera: 2885 km
Mesosfera – Astenosfera: 700 km
FORMULARI DE GEOFÍSICA FONAMENTAL
Víctor García Carrasco

SISMOLOGIA I TECTÒNICA DE PLAQUES

Propagació d’ones elàstiques (Veure nomenclatura del capítol d’esforços)
F ∆h
Factor de pressió: σ = Deformació: ε =
A h
 Fx  ∂U
Tensor d’esforços: σ xy = lim   ε xx =
Ay → 0  A  ∂x
 y
Coeficient de Poisson: ∆y y ε
Deformació per ν= = − yy 0 < ν < 0,5 dilatació
Sigui: V = ∆x∆y ∆z
∆ x x ε xx
 ν = 0 → Sense contraccio lateral
Dilatació cúbica: 
ν = 0,5 → Sense canvi de volum
∆V r r ∆u1 ∆u 2 ∆u3
θ= ≈ ∇⋅u = + + = ε xx + ε yy + ε zz
V ∆x ∆y ∆z
µ ( 3λ + 2 µ ) λ
Mòdul de Young: E = σ=
λ+µ 2 ( λ + µ)
2
Mòdul de compressibilitat: k = λ + µ 20GPa < E , k , λ ,K < 120GPa
3
1 2 1
Energia mitjana: Em = λ ∆ + µ ( ε 2xx + ε 2yy + ε 2zz) + µ( ε 2xy + ε 2xz + ε 2yz)
2 2
µ λ + 2µ cos e cos f cos e′ cos f ′
Vs = Vp = = = =
ρ ρ v1 v2 v1′ v2′

pg. 149 i/o 169

mu i lambda són les constants

de Lamé.

Magnitud i energia pg. 213 - 214

A A
mb = log + σ ( ∆ ) M s = log + 1, 66 log ∆ + 3,3
T T
2
mb = 2,5 + 0, 63M s M w = log M 0 − 10, 7
3
log E = 5,8 + 2, 4mb = 11,8 + 1,5M s ET = ES + ER
Es = η ET → η Coeficient d'eficiencia sismica

Lley d’ocurrència de Gutenberg – Richter: log N = a − bM s

2
Si Ms > 5,5 log N = a − log M s
3
N → Nombre de sismes