Marta Tarrs Massagu Grup de tarda Prctica 6 Antropologia 9-11-2010 Text 1 1.- Cuntas ideas principales tiene el texto?

Ctalas. En aquest text he identificat tres idees principals. La primera s que la virtut s heroica perqu porta implcit tot all que qualsevol heroi t dins i que el defineix com a tal. Tamb parla del fet que la virtut no saprn dels llibres, sin que saprn aplicant- la i portant una vida on les virtuts hi siguin presents. Saprenen a partir dun model dhome excellent. Per assolir les virtuts lhome necessita dunes motivacions i illusions que limpulsin a tenir ganes de portar una vida enfocada cap aquest mn.

2. Explica con tus propias palabras las cinco ideas que estn subrayadas. La verdadera virtud nace siempre de la vida superflua, del sobrar de la

propia vitalidad. La veritable virtut apareix en lhome quan lhome va ms enll dall que s necessari. Sorgeix del que lhome fa de ms en la seva vida diria per a ser millor, quan aprofundeix ms en els aspectes que no sn necessaris per a la seva supervivncia merament biolgica, i va cultivant aquests aspectes virtuosos de la vida perqu vagin creixent en ell i al seu voltant. Pero la virtud autntica es la vida en plenitud.

Quan hom t una vida plena, vol dir que est actuant correcta i mpliament en tots els mbits que la conformen. Per tant, s necessari i innegable que tamb est sent virtus i que en ell shi troba present la virtut autntica. 1

La virtud no es algo que pueda aprenderse como se adquiere un conocimiento terico o una destreza tcnica.

La virtut saprn imitant un bon exemple i actuant sempre en conseqncia daquestes virtuts. No es pot aprendre llegint i memoritzant conceptes relacionats amb ella. La educacin moral consiste en aludir a los fines y despertar en el nimo la ilusin de alcanzarlos. Hom ha daconseguir fixar-se unes finalitats vitals que el motivin i illusionin per aconseguir-los. Aix, dia a dia tindr ganes dassolir-los i interiorment, encara que no en sigui conscient, tamb anir creixent moral i virtuosament. Slo puede ser contada; est ms cerca del cuento que del silogismo; tiene ms de incitacin que de veto. La virtut no es pot inculca o entendre com una regla de tres, sin que sha dexplicar de manera ms simblica a travs dhistries que en donen una visi ms mplia. Perqu lhome pugui entrar a cultivar les virtuts necessita que se li expliqui i se li mostri aquest mn de manera positiva, amb allicients, no noms en t prou amb que se li imposin les prohibicions del que no s virtut.

3. Interpreta el papel del hroe en la tarea educativa. El Mestre ha de portar a dins seu un heroi, ents com a smbol de la virtut. Lheroi s el personatge que sempre actua mogut per la virtut. Davant duna classe, si volem que els alumnes vagin desenvolupant i cultivant a dins seu les diferents virtuts, s imprescindible que davant tingui un model que sacosti a lexcellncia i actu sempre conforme aquestes virtuts. Text 2 1. Escribe las ideas principales del texto. La cultura s el mitj pel qual lhome es pot perfeccionar a s mateix. Per sha de fer

2 culte no noms a nivell intellectual i teric, sin que ha daplicar el que va adquirint a la vida diria pe progressar com a persona. Un home per arribar a ser savi, ha de fer un cam cultivant la seva persona. Si aquest procs s correcte i lesfor va en la direcci adequada ser capa de vncer tots aquells entrebancs que es trobar al llarg de la vida. La vida no est feta pel fet de nixer, cadasc ha de saber triar els camins per on anar i aprendre a a enfrontar-se al que s positiu i al que s negatiu. No noms s culte aquell que t molt coneixement sin aquell que sap aprendre de la vida i s noble en el sentit enriquidor de la paraula. La ltima lli del text s que no ens hem de deixar impressionar per missatges immediats per buits. Hem de dedicar part del nostre temps a aprendre dall que els nostres avantpassats han plasmat en els llibres i aix interioritzar els missatges ms importants.

2. Qu significa que el ser humano es un ser perfectible? Vol dir que lhome, si t ganes de fer lesfor i pot accedir a les eines necessries, pot anar creixent interiorment i perfeccionant-se al llarg de la vida i ser cada dia millor. No neix fet i complet des del naixement, sin que al llarg de la vida va creixent fsica i interiorment. Si porta una vida on les virtuts hi sn ben presents, aquests creixement el conduir cap a la perfecci, per aix que sigui perfectible.

3. Qu es cultura para el autor y cmo se podra relacionar con la virtud? Per lautor, cultura s ms que all que podem treure de les diferents fonts del coneixement. s all que extraiem de la vida i ho sabem aprofitar per crixer i millorar com a persones a mesura que ho apliquem. s un concepte molt igual al de virtut, doncs la virtut saprn a mesura que vivim, i vivim dacord amb les diferents virtuts i principis.

3 4. Lee atentamente el primer prrafo. Segn la tesis que se plantea (la cultura es () un crecimiento de lo humano en el hombre), existe un fundamento para la moral? Es la tica una cuestin opinable? Bajo qu principios debe guiarse? El tema de la moral i ltica s molt complex. Crec que com ms creix lhome humanament, ms capa ser de veure all que est b en contraposici a all que est malament, s a dir, sabr diferenciar el que s moral del que s immoral o amoral. Crec que hi ha uns principis tics comuns i inqestionables per tothom, que estan inscrits en la mateixa condici humana. Qui els incompleix traeix al ser hum i per aix queda excls del grup. Per hi ha altres idees tiques menys profundes que poden variar en funci del lloc, de lpoca i del rerefons cultural.

5. En los ltimos prrafos del texto, Llano apuesta por la silenciosa meditacin de las ideas para el verdadero desarrollo del hombre. Crees que esta idea es contraria o incompatible con la que se menciona en el texto 1, sobre la prioridad de la prctica de la virtud antes que el conocimiento de la misma? Per mi no sn idees incompatibles sin complementaries. T la mateixa importncia cultivar intellectualment el coneixement de les virtuts com viure actuant i vivint dacord amb aquestes virtuts. Es retroalimenten, la prctica necessita de la teoria per evolucionar i la teoria de la prctica perqu hom segueixi motivat al veure que all que aprn, ho aplica i li serveix.

4 Exercici 3 A En la clase terica vimos cmo las virtudes cardinales (justicia, prudencia, fortaleza y templanza) son las cuatro principales, y que todas las dems giran en torno a ellas. Segn este planteamiento, responde las siguientes cuestiones:

1. Elabora una lista de 8 virtudes, 2 por cada virtud cardinal, e indica de cul de ellas depende. Despus, define o explica en qu consiste cada virtud. Puedes utilizar un diccionario (citando siempre entre comillas las palabras textuales). PRUDNCIA: engloba, entre daltres: Docilitat: virtut per la qual hom rep fcilment les ensenyances. Precauci: virtut que proporciona a lhome la cautela necessria per prevenir o evitar els inconvenients, dificultats i danys que pot tmer, abans que esdevinguin reals. JUSTCIA: hi trobem, a ms daltres: Gratitud: virtut o sentiment que obliga a lhome a apreciar el benefici o el favor que se li ha fet i a correspondrels dalguna manera. Equitat: virtut que disposa lhome a donar, a cada persona que lenvolta o a cada part de lnima, el que mereix i necessita. FORTALESA: avarca, entre moltes altres: Pacincia: virtut que dna la capacitat de patir o suportar alguna cosa sense alterar-se i saber esperar quan alguna cosa es desitja molt intensament. Constncia: virtut que dna fermesa i perseverana de lnim en la resoluci i en els propsits que ens formulem al llarg de la vida.

5 TEMPRANA: agrupa, a ms daltres: Sobrietat: virtut que afavoreix la moderaci i que evita la presncia daccessoris superflus en la vida humana. Modstia: virtut que modera, templa i regula les accions externes perqu quedin contingudes en all que conv a lhome en funci del que ell creu. Aporta humilitat i falta destufament i de vanitat.

2. Inventa una tarea educativa para cada una de estas 8 virtudes, en la que se muestre de qu manera y en qu aspectos se puede ensear a un nio a ser virtuoso. Recuerda que el modo de adquirir una virtud mediante la repeticin de actos buenos. Docilitat: crec que s una virtut difcil de treballar, per penso que ensenyant estratgies de relaxaci, es pot aconseguir que els nens siguin capaos de deixar la ment en blanc i a estar tranquils. Aix els pot ajudar a incorporar els nous coneixements de manera ms efica. Per exemple, al tornar del pat, establir una rutina com fer-los anar a rentar la cara. Un cop asseguts a classe, deixar-los uns minuts perqu sorganitzin el material i es vagis tranquillitzant desprs d haver-se desfogat al pati. Precauci: ensenyar-los a fer servir lagenda. Ja saben que no portar la feina implica penalitzacions. Si aprenen a organitzar-se la feina i a portar-la al dia, podran evitar dites penalitzacions. Gratitud: establir com a norma a laula el demanar les coses si us plau i donar les grcies sempre que alg, ja sigui un company o un mestre, els ajuda dalguna manera. Equitat: establir com a rutina diria una posada en com de les tasques del dia. Explicar noms arribar quines tasques es realitzaran i com i quan es realitzaran. Aix veuran que cada feina o acci t el seu moment i la seva durada, i aprendran poc a poc a establir les prioritats.

6 Pacincia: fer-los respectar sempre el torn de paraula i el lloc a la fila. Aix aprendran a no interrompre i a esperar, i que cal ser pacient quan estem en un grup. Constncia: premiar els alumnes que sempre porten els deures o les feinetes al dia, respecte els que ho fan a lltim moment, corrents i sense esforar- se massa. s un refor positiu pels que ja sn constants de seguir en la lnia, i pels que no ho sn per anar aprenent a ser-ho. Sobrietat: en alumnes grans, de secundaria, valorar el contingut dels treballs per sobre dels colors o els detalls extres. Cal que, en una societat que premia les imatges, els missatges vistosos i immediats, buits de contingut, aprenguin que limportant s els que diem i sabem, no com ho presentem. Evidentment una bona presentaci s important, per sempre que contingui la informaci correcta. Modstia: si a laula hi ha algun alumne que sobresurt en algun aspecte i en presumeix excessivament davant els altres, fer una activitat on es demostri que tots tenim algun do. Cal que sadoni que de la mateixa manera que ell/a destaca en una cosa, la resta de companys destaques en altres, i que tots necessitem lajuda d alg en algun moment. Per exemple, si hi ha una nena que balla molt b, i sabem que t problemes amb el dibuix, fer una activitat de plstica on es posi de manifest que hi ha un company que dibuixa excellentment i fer que ella li demani ajuda.