Vetllada de poesia Nordamericana. 11 dagost de 2011.

Benvingudes a totes i a tots a aquesta vetllada de Poesia dedicada a Nordamrica i benvingudes a Can Richard Nigthmare. Primer de tot, donar les grcies a en Richard per obrirnos les portes de casa seva i per collaborar, desde fa ja una bona grapada danys, amb aquesta activitat. Com molts de vosaltres sabeu, en Richard s un Escocs que ha passat gran part de la seva vida als EUA, s un bon coneixedor de la cultura nordamericana, i un dels millors exemples dintegraci. Nosaltres, que ja desde fa una grapat danys ens feia ganes dedicar aquesta vetllada als poetes i escriptors de Nordamrica, i hem pensat que aquests espai podra ser un dels ms adequats per realizar-la. Com ja sabeu molts de vosaltres, aquesta activitat es ve fent desde fa un grapat anys, i consisteix en una activitat dedicada a la poesa, msica i a la reflexi. s una activitat que consisteix en posar en com tots aquells poemes i lectures que hem fet al llarg de tot lany, que te un fil conductor, per que est obert a tot tipus dintervenci (de fet, molts danys, ens acabam escapant del fil conductor). No s si fa falta dir que s una activitat participativa, oberta a tothom i que en qualsevol moment qualsevol persona pot participar de manera activa. Recordar que aquesta vetllada est dedicada a Nordamrica, als escriptors nordamericans i als poemes que escriptors nostres, daqu, han escrit sobre Nordamrica. En poques paraules, un reps de Nordamrica desde aqu. Si fem aquesta activitat s perque pensam que a travers de la lectura es pot arribar a la reflexi. Reflexi com la que per exemple estn fent els diferens grups dindignats i manifestants que tenim plantats a moltes places i carrers de tot lestat. Deixar clar, que me referesc als indignats de veres, no als rebellats en contra del grup que ha de tocar a sa verbena del poble, sin a aquells indignats que desprs dobservar i reflexionar lluiten per un sistema que aporti progrs, qualitat, millora del sistema, i avan social. Per comenar voldria parar-me amb la paraula indignaci i recordar que la indignaci no s una ideologa, ni un partit poltic, ni insultar perque no sn del teu partit, tan sols s un estat dnim provocat per una ra o un conjunt de raons. De fet raons en sobren. Gent indignada nhi ha hagut sempre, per la diferncia del que est passant actualment s que abans la indignaci es feia en la intimitat i ara sha convertit en un sentiment collectiu. De fet, segles abans, la indignaci era ms propia dels pensadors i en canvi les masses el que feien era enfadar-se i amotinar-se. Gent indignada nhi ha hagut sempre, basta recordar el maig del 68. Per el ms preocupant s que encara hi ha gent que no sha indignat mai, o si ho han fet, ha estat per reclamar pa i circo gratis. Me preocupa, perque la indignaci, igual que la illusi, tamb s una eina o motor de conquesta i un vehicle de soluci dels problemes del sistema. Un sistema que a vegades a travers dels mitjans de comunicaci, sembla que vol deslegitimar a aquesta indignaci. De fet, si observam la realitat, sembla ser que la nica cosa que els preocupa als representants s la indignaci en s, controlar-la, contentar-la i reprimir-la, per en canvi no els importa gens els problemes dels representats, es a dir nosaltres.

I qu s que pot estar indignat? La resposta s que hi pot estar tothom, un lector, un aturat, un comerciant o tamb un poltic. De fet, si ara parlam dels poltics, tamb s molt preocupant que no sels consideri el cam o la via per sortir daquest imps ni el cam de la soluci. Sin que siguin considerats ells mateixos el problema. I el ms perills s que aquesta falta de credibilitat pot obrir portes a altres vies que sescapen de la perspectiva de la democracia , vull dir Demos i kratos, dacord amb lorgen grec de la paraula. Preocupants sn tamb els missatges dalguns poltics que ens volen demostrar que la soluci a la crisi consisteix en retallar en educaci, equitat, igualtat i repartiment. Poltics que sesforcen en devaluar aquests valors i que ens recorden que els mercats han de ser lnica perspectiva per progressar. La pregunta s: De quin progres parlam? Quins sn els matisos i el significat daquest progres? En que es basa aquest progres? Sembla ser que progres i igualtat sn dues paraules que els poltics tenen dificultats per juntar, que una condiciona a laltre i que avanar en progrs comporta obligatoriament retallar, desfer i desmontar. El progrs, es basa en fer o en desfer? Magradaria ara comenar llegint unes fragments

Duna entrevista que se li va fer el passat 14 de maig a lescriptor Jose Luis Sampedro:
No hi ha democracia ni a Espanya ni fora dEspanya. La gent esta boja? No, la gent esta manipulada. Lopinio publica no es lopinio publica. Lopinio publica no es el resultat del pensament reflexiu de la gent. I aixo, per dos motius. El primer es perque no estem, en general, educats per pensar. Per tenir pensament critic. Davant dunes eleccions, la gent no raona. No pensa. No fa un estudi, una analisi. Es vota sobretot per motius viscerals. Per les caracteristiques del qui parla. Per la veu que te. Per les mentides que explica i que saccepten. El segon motiu es perque el poder existent, que avui es el poder economic, domina els mitjans dinformacio. I inculca a la gent les idees a traves dels mitjans dinformacio. La gent, avui, jutja sobretot pel que veu a la televisio. I vota segons el que veu i li diuen a la televisio. I no pensa per res en allo que li oculten. De manera que, en part, no sens forma per ser uns veritables ciutadans conscients. I en part no sens educa, sino que sens condiciona per manipular i crear una opinio.

Allo que anomenem opinio publica es una opinio mediatica creada per leducacio i els mitjans. Totes dues coses controlades pel poder. Res mes.

Dit aix, si aquest any hem dagafar com a punt de referencia Nordamrica i volem continuar dins aquesta reflexi del sistema, segurament el ms indicat ser centrar-mos amb la generaci beat.

Era la dcada de finals dels 50 i a Nova York les coses no estaven molt b, com ara. La depressi econmica, la segona guerra mundial i l'amenaa de la bomba atmica no feien altra cosa que desesperar la gent. Un grup d'amics escriptors que compartien el seu amor per la prosa i la poesia, entre els quals figuraven Jack Kerouac, Allen Ginsberg o William Burroughts, van comenar a generar un nou moviment literari que va revolucionar l'escena bohmia nord-americana de finals dels 50 i principi dels 60, caracteritzat per la seva visi crua i cida de la terrible realitat que els envoltava en aquell moment. Es tracta dun conjunt descriptors que retraten a una massa de la societat enfonsada, i a una generaci abatuda i derrotada. La van anomenar "The Beat Generation" ("La generaci Beat") en referncia al terme "beat down" que en argot Yiddish s una cosa aix com "derrotat" en clara al.lusi al que es vivia en aquell moment. Els "beatniks", com els solien anomenar de manera despectiva (Derrotadets) als membres d'aquest fenomen cultural, no creien en les falses moralitats imposades per la societat i anaven en contra dels valors puritans i tradicionals que els Estats Units promovia com aix tamb els valors comercials, criticaven durament el " American way of life "i rebutjaven tota mena de postura poltica.

La utilitzaci de tot tipus de drogues i alcohol va ser una gran constant durant aquest perode. Va ser una forma de protesta per demostrar el seu desacord amb els valors preestablerts de la societat capitalista. "On the Road" de Jack Kerouac, "Howl" d'Allen Ginsberg i "Naked Lunch" de William S. Burroughs sn considerades els tres llibres ms importants del moviment "beat".

Comencem llegint un poc de poesa Beat: AMRICA. Amrica tho he donat tot i ara no soc res. Amrica dos dolars i vint-i-set centins 17 de gener de 1956.

No soport la meva propia ment. Amrica quan acabarem amb la guerra humana? Ficat pel cul la teva bomba atmica. No me sent b no me molestis. No escriur el meu poema fins que estigui lcid Amrica, Quan sers angelical? Quan te treurs la roba? Quan te veurs a travers de la teva tomba? Quan sers digna dun mili de trotskistes? Amrica, Perqu estn les tevs biblioteques plenes de llgrimes? Amrica, Quan enviars els teus ous a la India? Estic malalt de les tevs demencials demandes. Quan podr anar al supermercat i comprar all que necessit amb la meva cara guapa? Amrica desprs de tot son tu i jo qui som perfectes no el mn que ens envolta. La teva maquinria s massa per a mi. Tu me vares desitjar ser un sant. Deu haver una altra forma destablir aquest argument. Burroughs s a Tnger no crec que torni aix s sinistre. Estas sent sinistre o s una broma? Estic tractant danar al punt. Amrica, deixa de presionar, jo s el que ests fent Amrica, les flors i els cercles estn caiguent No he llegit els diaris durant mesos, tots els mesos va alg a judici per assessinat. Amrica, me sent sentimental pels wobblies. Amrica, era comunista quan era jove I no ho lament. Fum marihuana cada vegada que tenc ocasi. Massec a casa meva i mir les roses dins larmari.

Quan vaig a Chinatown mengat i no me colg amb ning. La meva ment est decidida I hi haur problemes. Mhauries dhaver vist llegint a Marx El meu psicoanalista opine que estic perfectament b No dir la pregria del senyor. Tenc visions mstiques i vibracions csmiques. Me dirigeixo a tu Deixars que la teva vida emocional sigui guiada per la revista TIME?

America
Allen Ginsberg

America I've given you all and now I'm nothing. America two dollars and twenty-seven cents January 17, 1956. I can't stand my own mind. America when will we end the human war? Go fuck yourself with your atom bomb I don't feel good don't bother me. I won't write my poem till I'm in my right mind. America when will you be angelic? When will you take off your clothes? When will you look at yourself through the grave? When will you be worthy of your million Trotskyites? America why are your libraries full of tears? America when will you send your eggs to India? I'm sick of your insane demands. When can I go into the supermarket and buy what I need with my good looks? America after all it is you and I who are perfect not the next world. Your machinery is too much for me. You made me want to be a saint. There must be some other way to settle this argument. Burroughs is in Tangiers I don't think he'll come back it's sinister. Are you being sinister or is this some form of practical joke? I'm trying to come to the point. I refuse to give up my obsession. America stop pushing I know what I'm doing. America the plum blossoms are falling. I haven't read the newspapers for months, everyday somebody goes on trial for murder. America I feel sentimental about the Wobblies. America I used to be a communist when I was a kid and I'm not sorry.

I smoke marijuana every chance I get. I sit in my house for days on end and stare at the roses in the closet. When I go to Chinatown I get drunk and never get laid. My mind is made up there's going to be trouble. You should have seen me reading Marx. My psychoanalyst thinks I'm perfectly right. I won't say the Lord's Prayer. I have mystical visions and cosmic vibrations. I'm addressing you. Are you going to let our emotional life be run by Time Magazine?
Tamb els nostres poetes han escrit sobre Nordamrica. Un dells s Antoni Vidal Ferrando i una de les seves poesies dedicades a Garcia Lorca s aquesta ZONA ZERO Dibuixos funeraris enterboleixen l'aire que ha profanat de sobte l'ngel de l'extermini. Alg ha amollat els gossos de la indefensi. Surten en caravana de les boques de metro. De les mscares grogues dels indis algonquins. Hi ha dones que s'ofeguen dins oli mineral. Hi ha sacerdots budistes baixant les avingudes. Sota el ferro d'un sol pic qui negar la seva dialctica de les veritats nobles? Sense ni un crisantem es podriran els somnis. Sn papallones negres els diamants de Tiffany's. Mentre Lorca recita odes al rei de Harlem s'enlairen els darrers ocells cap a l'absurd.

Plany de Gernimo mentre es deixa fotografiar pels turistes a Oklahoma En ho heu pres tot: la dignitat, els mestres, els camps d'herba, i el dret a conservar les dones. Ara, des d'on surt el sol i corren amples rius, no tenc memria ms que pels dies en qu decorvem amb vistosos colors els nostres poltres com a senyal de guerra. Vet ac els privilegis d'un vell chiricahua: aquest exili sempitern i el ceptre d'una tribu lliurada a l'extermini. Mai ms ning no tornar sotmetre l'urc del bis sobre la desolada geografia d'Arizona. Prec perqu el Gran Esperit en concedesqui

encara, no abundncia de boscos, sin una mort benigna com els cels i els alts recobres de la Sierra Madre.

Msica de Bob Dylan - Times they are changing Allen Ginsberg era un dels poetes preferits de Dylan i va arribar a formar part del seu ntim cercle d'amistats. Ginsberg va col.laborar en diversos projectes que van realitzar junts, com la pel.lcula "Your say look back", a ms de diverses canons al llarg dels anys '70 i fins i tot el va acompanyar durant tot un Tour.

Apolnia Alou ens ha fet arribar un treball sobre Allen Ginsberg on compara un dels seus poemes Howl amb un altre de Walt Withman i abans de llegir el poema ,Howl, tal vegada seria interessant veure les seves caracterstiques:

Howl s un llarg poema de vers lliure on es veu clarament la influencia de Walt Whitman. Sembla una composici espontnia que es mou al ritme del cervell i la respiraci. Howl es va convertir en el smbol dalliberaci dels corsers de la formalitat i academicisme de la cultura americana dels anys 50. Tant Ginsberg com Withman donaren importncia a lexperincia ertica i a la intensitat del dia a dia, els poemes transmeten la mateixa passi,per mentre que Song of Myself s un cant desperana Howl esdev un crit de terror. Howl: El poema te tres seccions i 112 versos. Els versos sn molt llargs de tal manera que quasi pareixen pargrafs, una tcnica copiada a Walt Whitman. Pareix que en Ginsberg volia que cada vers es llegs duna tirada, sense respirar, la qual cosa resulta difcil. Precisament aquesta s la sensaci que volia transmetre el poeta, deixar el lector fsica i emocionalment esgotat per reflectir el desgast duna generaci.

Tamb utilitza les anfores, que sn versos que comencen amb la primera paraula. El que est clar s que els dos poemes pareixen escrits per ser recitats, especialment Howl que segueix quasi un ritme de msica de jazz. Howl s un poema que passa revista a les injustcies i a les carncies duna societat acomodada i egosta com la

nordamericana de la postguerra mundial. s una protesta contra els horrors individuals que sofreixen els que no poden o no volen competir per la ficci duna felicitat proclamada oficialment pels governs. Jerry, un Irlands, professor de llat, grec i alemany dun institut densenyana secundria, que viu al carrer tort ens llegir un fragment daquest poema
I saw the best minds of my generation destroyed by madness, starving hysterical naked, dragging themselves through the negro streets at dawn looking for an angry fix, angelheaded hipsters burning for the ancient heavenly connection to the starry dynamo in the machinery of night, who poverty and tatters and hollow-eyed and high sat up smoking in the supernatural darkness of cold-water flats floating across the tops of cities contemplating jazz, who bared their brains to Heaven under the El and saw Mohammedan angels staggering on tenement roofs illuminated, who passed through universities with radiant cool eyes hallucinating Arkansas and Blake-light tragedy among the scholars of war, who were expelled from the academies for crazy & publishing obscene odes on the windows of the skull, who cowered in unshaven rooms in underwear, burning their money in wastebaskets and listening to the Terror through the wall, who got busted in their pubic beards returning through Laredo with a belt of marijuana for New York, who ate fire in paint hotels or drank turpentine in Paradise Alley, death, or purgatoried their torsos night after night with dreams, with drugs, with waking nightmares, alcohol and cock and endless balls, incomparable blind streets of shuddering cloud and lightning in the mind leaping toward poles of Canada & Paterson, illuminating all the motionless world of Time between, Peyote solidities of halls, backyard green tree cemetery dawns, wine drunkenness over the rooftops, storefront boroughs of teahead joyride neon blinking traffic light, sun and moon and tree vibrations in the roaring winter dusks of Brooklyn, ashcan rantings and kind king light of mind, who chained themselves to subways for the endless ride from Battery to holy Bronx on benzedrine until the noise of wheels and children brought them down shuddering mouth-wracked and battered bleak of brain all drained of brilliance in the drear light of Zoo,

WILLIAM BURROUGHS Un tema recurrent en els poetes i escriptors de la generaci beat s el sexe, la sexualitat sense tabs. El sexe s una cosa normal, parlar de sexe no s per res ofensiu i per aix, el sexe, sanomena de forma explicita. Ells sn capaos denfrontar-se a una societat puritana que tal vegada, a dia davui encara perdura a Amrica i a fora dAmrica... Anem a parlar dun altre Beatnick, William Burroughts.
A principis dels trenta, desprs de ficar-se pels barris ms degradats i les zones ms fondes de Nova York, Willian Burroughts va conixer a un grup de inconformistes que estudiaven a la universitat de Columbia, entre els quals estaven Jack Kerouac, Allen Ginsberg. WB era ms gran que ells, per van quedar impressionats per la seva intel.ligncia i el seu cinisme. Burroughs va escriure primer Junky (ionqui)-sobre les seves experincies amb la droga-i desprs Queer (Marica), tan fort que no va arribar a impremta durant dcades. Es va traslladar a Texas, on va intentar viure com a granger fins que, perseguit per la seva relaci amb les drogues, va marxar a Mxic. All, fent broma davant amics, fent de Guillem Tell amb un tass al cap de la seva dona Joan la va matar d'un dispar al front. La tragdia va afectar terriblement a WB, que va vagar per tot el mn fins aterrar a Tnger, on escriuria la seva Opus Magna: Naked Lunch (El almuerzo desnudo).

The Naked lunch

En pantalla. Un jove pl-roig, ulls verds, pell blanca, algunes pigues ... besant a una noia morena, prima, amb pantalons. Vestimenta i pentinat suggereixen els bars existencialistes de totes les capitals del mn. Estan asseguts en un llit amb coberta de seda blanca. La noia li descorda els pantalons amb dits suaus i li treu la verga, petita i molt dura. En la seva punta lluu,

com

una

perla,

una

gota

de

lubricant.

Li

acaricia

suaument

el

gland:

- Despulla't, Johnny Es treu la roba amb moviments rpids i segurs i queda nu davant d'ella, de peu, amb la verga bategant. La noia li fa un gest perqu es doni la volta i ell dna unes quantes passes voltant, amb la m al maluc, parodiant a un model. Ella es treu la brusa. T uns pits alts i petits amb mugrons erectes. Es treu les calces. Pl pbic negre i brillant. Ell s'asseu al costat d'ella i tracta d'agafar-li un pit. Ella det les seves mans. - Estimat, vull ficar-te la llengua pel cul - murmura. - No, ara no. - Si us plau, em ve de gust. - B, d'acord, vaig a rentar-me el cul. - No, t'ho rentar jo. - Oh, merda, si no est brut. - S, ho est. Vinga, va, Johnny. - El porta al bany. - Molt b, acota't. Es posa de genolls i l'inclina cap endavan. - waaaau - diu ell. Mira enrere i somriu a la noia foradament. Ella renta el cul amb sab i aigua calenta, ficant-li el dit pel forat del cul. - Fa mal? - Nooooooo. -Vine amb mi, petit. El porta al dormitori. Ell es tomba cap per amunt, aixeca les cames fins al cap i les subjecta abraant pels genolls. Ella s'agenolla i li acaricia les cuixes, els ous, fa crrer els dits pel perineu. Li separa les natges, s'inclina i comena a llepar l'anus, descrivint un lent cercle amb el cap. Oprimeix les vores de l'orifici ficant la llengua ms i ms endins, fent-li tancar els ulls, retorar. Els ous atapets, petits ... Una gran perla guarda equilibri sobre la punta de la verga circumcisa. La boca es tanca sobre el gland. Chupa rtmicament, pujant i baixant, fent una pausa en arribar a dalt i movent el cap circularment. Una m juga suaument amb els collons, llisca cap avall i fa entrar el dit del mig pel cul. Quan xucla fins l'arrel de la verga, li dna copets a la prstata. El noi somriu amb una ganyota i es tira un pet. Ara ella es la que xucla frenticament. El cos comena a contraure, s'encongeix cap al ment. Cada contracci va sent ms llarga.

- Yyyyyyyyy! - Crida el noi, els msculs tensos, el cos sencer intentant buidar a travs de la verga. La noia beu el semen que li omple la boca a senglotades calentes. L'altre deixa caure les cames sobre el llit. Arqueja l'esquena i badalla. Ella s'ajusta seu penis de goma:

Plegaria del dia de accin de gracias

Gracias por el pavo salvaje y las palomas pasajeras, destinadas a convertirse en mierda en las sanas tripas americanas. Gracias por un continente para saquear y envenenar. Gracias por los indios, que proporcionaron un mdico peligro y desafo. Gracias por las vastas manadas de bisontes para matar y desollar y dejar pudrir. Gracias por las recompensas por lobos y coyotes. Gracias por un sueo americano para poder vulgarizar y falsificar hasta que la mentira desnuda brille al trasluz. Gracias por el Ku-Klux-Klan, y los sheriffs que hacen una muesca en sus armas por cada negro muerto. Por las decentes y devotas seoras, con sus rostros mezquinos, tensos, amargos, malvados. Gracias por los stickers Mate un puto en nombre de Cristo. Gracias por el sida de laboratorio. Gracias por la Ley Seca y la guerra contra las drogas. Gracias por un pas donde a nadie lo dejan vivir su propia vida. Gracias por una nacin de buchones. S, gracias por todos los recuerdos. Est bien, presenten armas! Siempre fueron un dolor de cabeza, y aburridos, adems. Gracias por la ltima y mayor traicin del ltimo y ms grande de los sueos humanos.
A Thanksgiving Prayer Thanks for the wild turkey and the passenger pigeons, destined to be shit out through wholesome American guts. Thanks for a continent to despoil and poison. Thanks for Indians to provide a modicum of challenge and danger. Thanks for vast herds of bison to kill and skin leaving the carcasses to rot. Thanks for bounties on wolves and coyotes. Thanks for the American dream, To vulgarize and to falsify until the bare lies shine through. Thanks for the KKK. For nigger-killin' lawmen, feelin' their notches. For decent church-goin' women, with their mean, pinched, bitter, evil faces. Thanks for "Kill a Queer for Christ" stickers. Thanks for laboratory AIDS. Thanks for Prohibition and the war against drugs. Thanks for a country where nobody's allowed to mind their own business. Thanks for a nation of finks. Yes, thanks for all the memories-- all right let's see your arms! You always were a headache and you always were a bore. Thanks for the last and greatest betrayal of the last and greatest of human dreams.

PEDRO SALINAS

Un dels nostres grans poetes del segle XX que ha estrit a Amrica, o millor dit a una nordamericana s Pedro Salinas. Pedro va escriure a Katherine R. Whitmore, a qui va coneixer

a Santander en un curs destiu lany 1932. Durant molts anys es va creure que aquesta dona estimada, objecte i destinatria duna triloga de poemes damor, no havia existit mai. Per aquesta teora va quedar desmontada quan es va descubrir una collecci de 354 cartes que Katherine va rebre entre 1932 i 1947 i que ella mateixa va cedir a la Universitat de Harvard 3 anys abans de morir. LA VOZ A TI DEBIDA Por qu tienes nombre t, da, mircoles? Por qu tienes nombre t, tiempo, otoo? Alegra, pena, siempre por qu tenis nombre: amor? Si t no tuvieras nombre, yo no sabra qu era ni cmo, ni cundo. Nada. Sabe el mar cmo se llama, que es el mar? Saben los vientos sus apellidos, del Sur y del Norte, por encima del puro soplo que son? Si t no tuvieras nombre, todo sera primero, inicial, todo inventado por m, intacto hasta el beso mo. Gozo, amor: delicia lenta de gozar, de amar, sin nombre. Nombre: qu pual clavado en medio de un pecho cndido que sera nuestro siempre si no fuese por su nombre!

Para vivir no quiero islas, palacios, torres. Qu alegra ms alta: vivir en los pronombres!

Qutate ya los trajes, las seas, los retratos; yo no te quiero as, disfrazada de otra, hija siempre de algo. Te quiero pura, libre, irreductible: t. S que cuando te llame entre todas las gentes del mundo, slo t sers t. Y cuando me preguntes quin es el que te llama, el que te quiere suya, enterrar los nombres, los rtulos, la historia. Ir rompiendo todo lo que encima me echaron desde antes de nacer. Y vuelto ya al annimo eterno del desnudo, de la piedra, del mundo, te dir: Yo te quiero, soy yo

Si t supieras que ese gran sollozo que estrechas en tus brazos, que esa lgrima que t secas besndola, vienen de ti, son t, dolor de ti hecho lgrimas mas, sollozos mos! Entonces ya no preguntaras al pasado, a los cielos, a la frente, a las cartas, qu tengo, por qu sufro. Y toda silenciosa, con ese gran silencio de la luz y el saber, me besaras ms, y desoladamente. Con la desolacin del que no tiene al lado otro ser, un dolor ajeno; del que est solo ya con su pena.

Queriendo consolar en un otro quimrico el gran dolor que es suyo.

MIQUEL BAU Un altre poeta daqu que la seva obra t una relaci amb Amrica va ser Miquel Baua. Segons Abel Cutilles, Amrica va ser la terra promesa per a Miquel Bau, una terra promesa que, com un Moiss comtenporani mai va arribar a trepitjar. Du li va encomanar guiar-nos a nosaltres, el seu poble, fins a les portes dAmrica. Per a ell se li va permetre noms contemplar-la de lluny. Amrica, contemplada per Miquel Bau desde lalada i la distncia de la CNN. La CNN el el programari Windows eren els animals domstics de Miquel Bau. LA CNN i el Windows el distreien i li oferien la companyia desinteressada que noms els organismes no humans saben oferir. Ell mateix va escriure: CNN, La. [...] m'evita qualsevol temptaci de saber res d'aquest allargassament del franquisme que hom viu tan alegrement i desvergonyidament. Miquel, va acabar visquent com un eremita, primer dins una roulote a una finca de Felanitx i desprs en un pis enmig de lexample de Barcelona. De fet ell mateix shi considerava: Consells d'un eremita a un altre eremita. [...] No tinguis por de no saber qu has de fer, o de no tenir unes ganes clares de fer alguna cosa, que s el mateix. Sempre et vindr la idea i et vindran les ganes. Tot i aix, tinguis una llista de coses per a fer, per si de cas durs massa el temps mort. Jo fa anys que la tinc i encara no l'he usada mai. Ms que res s una assegurana contra la impacincia, que, com sabem tant b els eremites, s l'enemic que hem de tmer ms i ms. Caure dins la impacincia s com renegar frvolament de l'estat que hem triat i tantes delcies ens dna. Ara b: cal que aprofitis sense cap contenci, a galop tirat, qualsevol possibilitat de plaer o distracci.

El que mai no comprendr sn els frares i les monges. Si, en canvi, els ermitans. Uns defugen la comuna, per entrar en una altra ms virulent i viciosa. Els que tornen ermitans sembla que noms en fugin.

Ell, leremita, allat de tota activitat social, pensant i reflexionant va escriure poemes com aquest mateix que s un dels meus preferits....

UNA VEGADA ENCARA... Una vegada encara, anit, torn a pensar que si no t'haguessis mort com et morires, jo, a l'estiu, t'hauria recollit molts feixos de llenya seca per cremar a l'hivern a la foganya i perqu tu poguessis adormir-te vora la flama. Aleshores, els teus somnis haurien fuit per camins de tendresa i s'haurien omplert de petites illes de felicitat, petites illes contra la meva trista adolescncia. Per Santa Margarida haurem anat a la fira del poble, i desprs haurem anat a veure el mar. Quan la vellesa t'hagus acalat, jo mateix t'hauria fet un gaiato d'ullastre, i els verderols haurien xiulat enmig de les roselles. Jo hauria duit uns calons apedaats i descolorits, i un capell de palla m'hauria tapat un poc els ulls. Quan les figueres que estan devora el cam haguessin comenat a deixar caure les fulles, jo mateix hauria preparat un poc de terra per tapar-nos a tots dos, si no t'haguessis anat fent aquella rialla de morta. Aquests dies ens ha deixat unn gran poeta daqu, Com molt b lha descrit Biel Mesquida: un dels grans homenots catalans de Mallorca. El volem recordar amb aquesta poesa que va escriure a Miquel Bau: MIQUEL BAU, BARCELON DE CIUTAT VELLA PETIT HOMENATGE Molts de triomfadors Adams ha vist sortir el teu Felanitx nadiu per tamb t'ha vist eixir a tu, el ms entotsolat, el ms decebut, el ms pacient amb la sordidesa dels voltants de la plaa Reial; el ms pacient amb la sordidesa del carrer de Marsala i de desprs. No hem de trobar puntaire per fer-te la punta que la ra, i la pietat, i la ptria reclamen.

Agraments: Richard Ajuntament de Porreres Brbara Corts i Margalida Corts Joanaina Roig Llucia Salleres i a en Jimmy Maria Barcel i Cresp Maria Antnia Llull Cati Capella Annie de Son Jorbo Jerry des Carrer Tort Toni Montserrat Antnia de sa Maimona Xesca Roig Tomeu Aloy