Grup Bibliomedia.

mbit de Biblioteca Escolar Federaci de Moviments de Renovaci Pedaggica 1

Grup Bibliomedia
http://grupbibliomedia.blogspot.com/

La Biblioteca Escolar i la Competncia Informacional

Juny del 2011

La Biblioteca Escolar i la Competncia Informacional por Grup Bbliomdia se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Unported.

Grup Bibliomedia. mbit de Biblioteca Escolar Federaci de Moviments de Renovaci Pedaggica 2

Una biblioteca que fa escola

La biblioteca escolar adquireix una nova dimensi en lescola que es va configurant avui. Bibliomdia, com ens ha mostrat i demostrat aquests dotze anys, ens aporta novament la seva capacitat de tenir una mirada prospectiva. El document que tot seguit llegireu s concs, clar i directe, en cadascuna de les seves lnies trobareu per la necessitat daturar-vos i reflexionar. Al darrera dun treball rigors hi intueixes un slid pensament pedaggic, el text est impregnat duna mirada competencial del currculum i es decanta duna manera clara per uns enfocaments globalitzats, de recerca, dinvestigaci que hi tendeixen. T la virtut de partir de la competncia informacional per dibuixar un plantejament didctic que permet atendre-les totes, pivotant sobre la instrumentalitat de la competncia lectora, i ho fa amb una mirada humanstica que li dna un valor afegit. Ens planteja una biblioteca-mediateca escolar totalment immersa en la cultura digital davui. Una cultura que no pot deixar de banda la riquesa de la diversitat de fonts documentals en diferents formats. Una cultura que utilitza com a eina valuosa les tecnologies, no per si mateixes, sin posant-les al servei de laprenentatge i de les persones, en reclama un necessari s tic. Ens introdueix de manera molt interessant el concepte de biblioteca 2.0. Aquesta biblioteca t un encaix fsic i educatiu en un model de centre que es percep com a organitzaci que aprn i desprn una srie de valors. Sorganitza de manera cooperativa, serigeix en un centre de recursos al servei de lalumnat, del professorat i de la comunitat educativa; explicita que ha de possibilitar un accs igualitari a la informaci, primer gra per construir coneixement propi, i desenvolupar, com molt b es diu pensament reflexiu i crtic, jo afegiria tamb democrtic. Un plantejament com aquest no pot deixar de referenciar la persona i lorganitzaci del projecte. Hi ha una acurada anlisi del perfil i les necessitats de formaci. La defensa vehement que no ha de ser un treball individual sin ha de configurar-se des de la interacci i la cooperaci, des de lequip. En el fons hi ha la necessitat de configurar comunitats de prctica que investiguen sobre lacci educativa, tot plegat ens porta a situar la centralitat de laprenentatge. Un treball com aquest no sorgeix del no res. s molt sincer i dna el valor que es mereix al paper que ha tingut el projecte de biblioteques escolars puntedu, tamb desprn molta experincia acumulada, reflexi sobre la prctica i aportacions de la recerca sobre el tema. En moments que es vol fer un Impuls de la Lectura, crec sincerament, que val la pena llegir-lo amb atenci, apreciar els nombrosos matisos i el valor que aporta. I des de la perspectiva de la renovaci pedaggica, penso que podem afirmar que serveix per anar configurant una biblioteca que fa escola. Ral Manzano Tovar President Federaci de Moviments de Renovaci Pedaggica de Catalunya

Grup Bibliomedia. mbit de Biblioteca Escolar Federaci de Moviments de Renovaci Pedaggica 3

La Biblioteca escolar i la competncia informacional

Sumari

1 MARC ACTUAL

1.1 Marc conceptual ................................................................................................................................ 4 1.2 Situaci actual de les biblioteques escolars ......................................................................................5 2 MODEL DE BIBLIOTECA ESCOLAR EN LMBIT DE LA COMPETNCIA INFORMACIONAL 7

3 LA PERSONA RESPONSABLE DE LA BIBLIOTECA ESCOLAR: PERFIL I FUNCIONS

10

3.1 Perfil de la persona responsable de la BE ......................................................................................10 3.2 Funcions de les/els responsables de la biblioteca escolar ..............................................................11 3.2.1 Funcions del/la responsable a nivell general ............................................................................11 3.2.2 Funcions del/la responsable a nivell de la competncia informacional .....................................11 3.2.3 Funcions de la comissi de biblioteca/TAC ..............................................................................11

Grup Bibliomedia. mbit de Biblioteca Escolar Federaci de Moviments de Renovaci Pedaggica 4

1 MARC ACTUAL
1.1 Marc conceptual Avui dia, ning no posa en dubte que lanomenada societat de la informaci ha desencadenat nous reptes per a leducaci en un entorn social que reclama cada cop ms el domini dhabilitats, actituds i coneixements especfics en ls de la informaci. Treballar amb la informaci, cercar-la, tractar-la i comunicar-la sn processos que formen part dels objectius propis descola. Aquests processos estan relacionats amb laplicaci destratgies daprenentatge, el treball de la competncia lectora i el desenvolupament del pensament crtic i reflexiu. A les aules, des de fa anys, es porten a terme activitats de cerca dinformaci, educaci documental i formaci dusuaris vinculades o no a ls de la biblioteca. Al mateix temps, lligades al desenvolupament d'estratgies per aprendre a aprendre, es treballen tcniques destudi i de tractament dinformaci com per exemple saber extreure les idees fonamentals dun text, fer resums, esquemes i mapes conceptuals. En aparixer noves eines i nous mitjans comunicatius, la competncia informacional sha vist enriquida per habilitats especfiques relacionades amb lentorn digital que han de complementar les habilitats documentals que ja es treballaven, i que giren al voltant de la lectura i de la competncia comunicativa i daprendre a aprendre. La LOE i els corresponents decrets autonmics donen protagonisme a les biblioteques escolars en larticle 113 i altres punts de larticulat. Segons la Llei, la biblioteca ha desdevenir un espai dinmic, que disposi de prou recursos educatius actualitzats i que permeti laccs a materials en diferents formats documentals. En aquesta visi, les biblioteques es consideren part integrant de les competncies bsiques del currculum: contribuiran a fomentar la lectura i a qu lalumne accedeixi a la informaci i altres recursos per a laprenentatge de les diferents rees i matries i pugui formar-se en ls crtic dels mateixos1. Per la seva banda i en la mateixa lnia, la LEC, Llei dEducaci de Catalunya, contempla, igualment, la integraci de les habilitats informacionals i la funci de la biblioteca escolar als centres educatius. Larticle 88 de la llei ens diu: "Tots els centres educatius han de disposar d'una biblioteca escolar, com a espai d'accs a la informaci i font de recursos informatius en qualsevol suport a l'abast dels alumnes, del professorat i de la comunitat educativa2". Daltra banda, al captol III dels decrets dels ensenyaments mnims 3 a Primria i Secundria, es fan diverses especificacions sobre lorganitzaci dels ensenyaments. Algunes daquestes, inclouen propostes que impliquen metodologies dinvestigaci relacionades directament amb la competncia informacional com ara el Projecte interdisciplinari a Primria i el treball de sntesi o el projecte de recerca a lESO. Aquestes mateixes habilitats es demanen, en els ensenyaments postobligatoris, en el treball de recerca de batxillerat4 .
1 2

LEY ORGNICA 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin. Boletn Oficial del Estado n 106, jueves 4 de mayo de 2006. DECRET 142/2007 i DECRET 143/200 3 DECRET 142/2007 i DECRET 143/2002, pels quals sestableix l'ordenaci dels ensenyaments obligatoris a Catalunya 4 DECRET 142/2008

Grup Bibliomedia. mbit de Biblioteca Escolar Federaci de Moviments de Renovaci Pedaggica 5

De les vuit competncies bsiques en qu sestructura el nou currculum de la LOE, la ms propera a la informacional s lanomenada Tractament de la informaci i competncia digital, per no s lnica que cal tenir en consideraci. Quan parlem de competncia informacional ens referim a un conjunt dhabilitats que sn metodolgiques i comunicatives a parts iguals sense oblidar la seva estreta relaci amb les competncies personals. La base de la competncia informacional sn les competncies lingstiques; la seva eina principal s ls adequat de les TIC i lespai ideal que les integra totes s la biblioteca escolar. En lmbit educatiu estatal, la competncia informacional sha visualitzat duna manera explcita a partir del fort impuls donat a les biblioteques escolars que des de fa uns anys ha endegat el MEC. Diverses autonomies han anat elaborat plans de lectura. Trobem exemples com el dAstries, on la competncia informacional t definit un espai propi dins del pla lector de centre i sassocia directament amb el desenvolupament de les habilitats investigadores de lalumnat (Plan de lectura, escritura e investigacin de centro, 2007). Aquest impuls es va concretar a Catalunya el 2005, amb la posada en marxa del Programa de Biblioteca Escolar puntedu, que en el seu segon any contempla una formaci especfica en Competncia Informacional i, en el tercer any, una formaci de Pla de Lectura de Centre on es proposa una estructura de pla articulada en tres eixos: la competncia lectora, la competncia informacional i el gust per llegir. En definitiva, en el marc conceptual que sustenta el programa puntedu la lectura passa a desenvolupar-se sota lenfocament comunicatiu global i transversal que caracteritza els plans lectors de lEstat espanyol. Pel seu carcter hbrid, les biblioteques escolars shan de concebre tamb com a entorns no fsics, que tenen la missi dapropar els recursos digitals a laula i a tot el centre. La implementaci de la biblioteca escolar i dels recursos TIC sha darticular a partir de la diversitat de situacions daprenentatge que es poden dissenyar en les programacions daula o de cicle. La incorporaci dels ordinadors a les aules a partir de programes com Escuela 2.0, eduCAT1x1 o eduCAT 2.0, fa imprescindible determinar en quines situacions la biblioteca, juntament amb els recursos i eines digitals, resulten tils i, per tant, sn facilitadores dels aprenentatges que es pretenen aconseguir. El pla dacci de la biblioteca ha dincloure les TIC, ja que el suport digital ns un element propi, de la mateixa manera que el pla de desenvolupament TIC de centre ha dincloure la biblioteca. En definitiva, es tracta danar obrint cam cap a un model de biblioteca escolar 2.0, que ha de donar suport a les necessitats educatives relacionades amb ls de continguts digitals de la mateixa manera que ja dna suport en la selecci i s de recursos impresos per a la realitzaci de treballs dinvestigaci i intervencions relacionades amb la lectura i lescriptura a les aules. 1.2 Situaci actual de les biblioteques escolars Actualment, la situaci de les biblioteques escolars en relaci a la competncia informacional s diversa:

BE poc dotades en llibres de coneixements i ordinadors per accedir a Internet amb grups dalumnes.

Grup Bibliomedia. mbit de Biblioteca Escolar Federaci de Moviments de Renovaci Pedaggica 6

BE dotades mnimament, per amb activitats que sadrecen principalment a la dinamitzaci lectora sense cap programa especfic en relaci a la competncia informacional. BE ben dotades i que coordinen algunes activitats relacionades amb la competncia informacional, per que resulten insuficients o deslligades de lactivitat de laula.

Tamb sn variades les situacions en qu es troben les persones responsables de les biblioteques o les comissions: Segons la formaci dels responsables: Docents que no han fet cap formaci especfica Docents que participen en seminaris, grups de treball... de BE Docents que han seguit la formaci del programa puntedu Docents amb formaci universitria en temes de biblioteques o lectura (diplomatures, llicenciatura, postgraus, mster...) Segons la disponibilitat horria: No es disposa de temps en lhorari lectiu Docents que tenen menys de dues hores de dedicaci a la setmana Docents que tenen una dedicaci detectada al voltant de les cinc hores a la setmana Segons la composici de la comissi: No hi ha comissi Comissions que tenen una composici no estructurada i es basen en el voluntarisme a lhora dabordar les tasques Comissions que tenen una representaci de cada cicle o departament i disposici horria per realitzar tasques especfiques

Grup Bibliomedia. mbit de Biblioteca Escolar Federaci de Moviments de Renovaci Pedaggica 7

2 MODEL DE BIBLIOTECA ESCOLAR EN LMBIT DE LA

COMPETNCIA INFORMACIONAL
Per entendre millor la complementarietat entre la BE i les TIC a qu es fa esment en el marc conceptual cal aprofundir en el concepte de biblioteca escolar com a un entorn daprenentatge hbrid vinculat a ls de les TIC i veure quines sn les seves dimensions5. A. Dimensi fsica La biblioteca com a estructura organitzativa estable i entorn presencial afavoridor de processos daprenentatge i prctiques lectores que disposa de:

Unes installacions i uns equipaments diferents dels que disposa laula ordinria Uns materials de qualitat en suports variats Una persona de suport facilitadora de processos i dispensadora de materials

En aquest entorn lalumnat pot entrenar-se, al llarg de la seva escolaritat, en la prctica dhabilitats intellectuals i de lectura, i tamb pot iniciar i reforar recursos personals bsics per al seu desenvolupament personal i social. En aquest context la biblioteca tamb esdev un agent datenci a les desigualtats i de compensaci social, ja que ofereix a tot lalumnat la possibilitat daccedir de manera igualitria a la informaci, leducaci i la cultura. B. Dimensi educativa La BE com a recurs educatiu i agent interdisciplinari de suport pedaggic. Aquesta s la dimensi que diferencia la BE de qualsevol altra tipologia bibliotecria. De la dimensi educativa de la biblioteca sen deriven diverses funcions: La BE com a recurs estratgic per a la promoci de la cultura escrita La BE com a recurs didctic per a la innovaci metodolgica i la utilitzaci de mitjans, tecnologies i recursos per a la prctica docent La BE com a servei i lloc de trobada de la comunitat educativa, en horari no lectiu i per vincular les famlies en la promoci de la lectura La BE com a agent interdisciplinari de suport pedaggic i de coordinaci educativa que pretn incidir en la millora de lensenyament

En ambdues dimensions la biblioteca i les TIC collaboren i es complementen. En el moment actual en qu laccs a la xarxa proporciona una allau dinformaci i que els ordinadors arriben a les aules, cal visualitzar encara ms el carcter hbrid de la biblioteca, com un espai tamb no-fsic que es fa present apropant els recursos a les aules per mitj de blocs, wikis, webs, etc. Avui ms que mai alumnat i professorat necessiten disposar duna bona biblioteca virtual que enriqueixi la seva tasca educativa. s, doncs, lhora davanar cap aquest model de biblioteca escolar 2.0.
5

Durban, Glria La biblioteca escolar, avui. Un recurs estratgic per al centre. Barcelona: Gra, 2010.

Grup Bibliomedia. mbit de Biblioteca Escolar Federaci de Moviments de Renovaci Pedaggica 8

Les funcions bsiques duna biblioteca escolar 2.0 sn:

-

Utilitzar eines 2.0 per a la comunicaci, la collaboraci i la creaci de continguts (traductors, cercadors, agendes, alertes, aplicacions collaboratives, blocs, wikis, xarxes socials...) Facilitar continguts digitals (Blasco i Durban 6) : Obres de referncia. Enciclopdies i diccionaris, mapes i atles en lnia Colleccions digitals. Objectes digitals: obres digitalitzades a text complet (llibres i articles), audiovisuals, imatges i registres sonors Directori de recursos web. Llocs web i portals especialitzats classificats temticament Dipsit de continguts educatius digitals. Materials didctics web i objectes digitals daprenentatge (disponibles en portals educatius) Catlegs de biblioteques i bases de dades. Catlegs de biblioteca escolar, de biblioteca pblica i universitria -si sescau-, bases de dades dinformaci educativa i literatura infantil i juvenil Publicacions peridiques. Revistes i peridics digitals Eines digitals

El paper daquest model de BE s clau en el tractament de la competncia informacional al centre educatiu. Segons la proposta de la formaci del programa puntedu, aquesta competncia t tres fases amb unes caracterstiques concretes i diferenciades; i cada fase precisa dun entorn i dunes eines especfiques per desenvolupar-se. Fases de la competncia informacional: 1. Cerca i recuperaci de la informaci s de la biblioteca per al coneixement dels recursos disponibles s de fonts dinformaci diverses i biblioteca digital Preparaci destratgies de cerca Localitzaci i selecci de la informaci 2. Tractament de la informaci Anlisi del contingut, estructuraci de les idees i s de programari adient (s deines TIC i eines 2.0) 3. Comunicaci de la informaci Composici de textos i s tic de la informaci i del programari. (s deines TIC i eines 2.0) Analitzant cadascuna daquestes tres fases es fa evident que la primera fase s la que ms requereix ls de la BE com a entorn educatiu, mentre que les altres dues cal tractar-les a laula a partir dels objectius de cada rea curricular.

Blasco, Anna; Durban, Glria. Competncia informacional: del currculum a laula. Barcelona: Rosa Sensat, 2011

Grup Bibliomedia. mbit de Biblioteca Escolar Federaci de Moviments de Renovaci Pedaggica 9

Aix doncs, la persona responsable de la biblioteca hauria de centrar el seus esforos a donar suport al desenvolupament de la fase de cerca i recuperaci sense perdre de vista, per, qualsevol oportunitat de promoure la seqncia completa dins de la visi pedaggica del seu centre. Les principals actuacions a les quals la BE ha de donar suport sn les segents:
-

Projectes de recerca relacionats amb les diferents rees curriculars Projectes interdisciplinaris a Primria Projectes transversals que es desenvolupin en el centre com ara: setmana cultural, jornades solidries, tallers interdisciplinaris Treball de sntesi a lESO (1r-3r curs) que integri continguts relacionats amb les deferents matries del curs Projecte de recerca de 4 dESO (35 hores) Treball de recerca de Batxillerat

Grup Bibliomedia. mbit de Biblioteca Escolar Federaci de Moviments de Renovaci Pedaggica 10

3 LA PERSONA RESPONSABLE DE LA BIBLIOTECA ESCOLAR:

PERFIL I FUNCIONS
3.1 Perfil de la persona responsable de la BE La persona responsable de la BE ha de ser un/a mestre/a o professor/a amb estabilitat al centre, amb formaci especfica i experincia en lorganitzaci i s pedaggic de la biblioteca. Ha destar acreditat per a aquesta funci i ha de disposar duna dedicaci mnima del 50% del seu horari lectiu i complementari que ha daugmentar proporcionalment dacord amb el nombre dalumnes del centre educatiu. s necessari que la persona responsable de la biblioteca escolar tingui el reconeixement administratiu de coordinador de biblioteca, de la mateixa manera que sn reconegudes altres coordinacions en les instruccions dinici de curs. Cal dir, per, que la situaci ptima per a un bon funcionament i s de la biblioteca s que hi hagus reconeguda una titulaci especfica de bibliotecari escolar i que cada centre compts amb un especialista en BE en el seu equip docent. Segons aquest perfil, la formaci especfica i continuada que han de rebre i acreditar els responsables de BE ha dabastar els segents aspectes:
-

Concepte de BE com a centre de recursos per a lensenyament i laprenentatge, de suport a la prctica docent i a la consecuci del currculum Coneixements de biblioteconomia/documentaci necessaris per a lorganitzaci, la gesti i la dinamitzaci de la de BE Coneixements slids sobre laccs a la informaci en qualsevol format i el seu tractament per convertir-la en coneixement Coneixements suficients en ls de les eines TIC, el Web 2.0 i les xarxes socials

A ms daquesta formaci i coneixements tcnics, un responsable de BE tamb ha de disposar daltres habilitats de tipus social que faciliten leficincia del seu treball al centre. Ens referim a la seva capacitat destablir complicitats, de ser receptiu a les propostes, de coordinar i dinamitzar projectes, etc. En definitiva, que tingui lhabilitat de generar empatia amb tota la comunitat educativa usuria de la biblioteca i dels seus serveis i recursos. Entenem, doncs, que el responsable de la BE s un professional que collabora amb el professorat i que, per tant, es configura com a un especialista i un referent pel que fa a qestions relacionades amb els continguts curriculars, la competncia informacional i la formaci literria. Per desenvolupar tota aquesta tasca, el bibliotecari escolar no treballa sol, sin que compta amb un equip de suport format per:
-

El/la propi responsable de la BE Professorat dels diferents cicles educatius i departaments del centre Un membre de lequip directiu El coordinador TIC

Grup Bibliomedia. mbit de Biblioteca Escolar Federaci de Moviments de Renovaci Pedaggica 11 -

Un representant de les famlies (AMPA) Un representant de lalumnat (a secundria)

Aquest equip de suport fins ara sha anomenat Comissi de BE, per actualment, donada la relaci i la complementarietat entre biblioteca i rea TIC exposada anteriorment, sha de concebre com una comissi nica que abasti les funcions dambdues. En aquest cas, evidentment, shan de mantenir unes funcions dmbit tcnic per a la BE i unes altres per a lrea TIC i sha destablir la responsabilitat de cadascuna entre els seus membres. Al mateix temps shan de contemplar les funcions dmbit pedaggic que abasten el conjunt de la comissi i que la defineixen com a tal. Hi ha centres que ja treballen en aquesta lnia (lanomenen comissi BE/TIC, biblioTICa, etc.) i que, a ms de les reunions formals de la comissi al complet, disposen dunes hores de coordinaci del professorat que en forma part. Aix, aquest professorat, juntament amb el responsable de la BE i el coordinador TIC, funcionen com a grup de treball permanent de la comissi. 3.2 Funcions de les/els responsables de la biblioteca escolar 3.2.1 Funcions del/la responsable a nivell general
A. Funci tcnica en la gesti dels recursos: organitzaci, gesti i difusi B. Funci pedaggica, com a guia i mediador de les possibilitats ds pedaggic

de la biblioteca i dels materials que cont

C. Funci dassessorament al professorat

3.2.2 Funcions del/la responsable a nivell de la competncia informacional Potenciar la disposici de materials en diferents formats documentals que facilitin el treball dels alumnes i els doni a conixer altres recursos informatius actualitzats Fomentar iniciatives per al desenvolupament de la biblioteca digital Collaborar en el desenvolupament dun itinerari formatiu en ls i coneixement dels recursos i dels serveis de la biblioteca del centre i alhora donar pautes per a ladquisici dhabilitats en informaci Participar en la creaci dactivitats de recerca dinformaci relacionades amb els temes treballats a laula Impulsar el desenvolupament dactivitats daprenentatge que segueixin la seqncia informacional proposada (cerca, tractament i comunicaci)

3.2.3 Funcions de la comissi de biblioteca/TAC

En el cam danar construint una biblioteca 2.0. proposem una comissi que integri funcions de la biblioteca i de lrea TIC:

Grup Bibliomedia. mbit de Biblioteca Escolar Federaci de Moviments de Renovaci Pedaggica 12

A. Dinamitzaci dels recursos informacionals i de suport a la lectura: - Difusi de lespai fsic i virtual de la biblioteca i el seu s (guia de la BE, visites, trptics informatius, etc.) - Estratgies de difusi del fons bibliogrfic imprs i digital (presentaci de novetats, guies dobres recomanades, biblioteca digital, bloc, etc.) - Impuls i participaci en lelaboraci i desenvolupament del Pla de Lectura de Centre (PLEC) B. Assessorament i formaci: - Proposici de criteris per a la utilitzaci i loptimaci dels recursos TIC del centre. - Assessorament al professorat sobre com optimitzar lentorn de comunicaci i aprenentatge TIC del Centre - Formaci i assessorament al professorat en l's de recursos digitals i eines 2.0. - Formaci especfica per a lalumnat en l's de recursos digitals i eines 2.0: recerca, classificaci, emmagatzematge i edici de la informaci obtinguda. - Assessorament al professorat en la creaci dactivitats de recerca dinformaci relacionades amb els temes treballats a laula. C. Coordinaci per al desenvolupament de projectes interdisciplinaris i/o altres projectes de recerca: - Programaci de formaci dusuaris de biblioteques: pautes per a ladquisici dhabilitats en informaci. - Coordinar la integraci de les TIC en les programacions curriculars i promouren ls en la prctica educativa a laula. - Impulsar el desenvolupament dactivitats daprenentatge que segueixin la seqncia de la competncia informacional: cerca, tractament i comunicaci.