Cartes al director

Cartes a lAMPA de tot lAMPA de tots els pares i mares. Espai obert tamb als estudiants, monitors, monitores, professors, professores, personal dadministraci i serveis, etc. de lEscola Joan Pelegr.

La primera evaluacin en el Bachillerato

A Pams reduir les cartes que ho requereixin. Podeu enviar-les a: ampa@joanpelegri.org o entregar-les en el despatx de lAMPA. Haureu dindicar el vostre vincle amb lEscola i, si voleu, el vostre nom i cognoms.

La terra: la pellcula del nostre planeta Em dic Albert, tinc sis anys i vaig a primer. Fa unes setmanes vaig anar amb la mare al cinema a veure una pellcula molt especial. Era una mena de documental sobre la terra i com el canvi climtic afectava la vida dels animals i de les plantes. Ens ensenyaven la vida de diferents espcies danimals i ara us explicar les que ms em van impressionar:

Hi havia un s polar que no podia caminar pel gel perqu cada cop nhi ha menys al pol. Llavors si no pot anar per gel no troba caa per alimentar-se i cada cop ha de nedar ms lluny. En el seu intent per trobar aliment va arribar fins una colnia de morses. Va intentar menjar-se una cria, per es clar, les morses adultes protegien les seves cries. Finalment ls va morir de gana.

Aunque a estas alturas de curso los alumnos de Bachillerato ya estn haciendo los exmenes de la segunda evaluacin, tenemos una pequea valoracin de cmo han sido los resultados de la primera. En las conversaciones con los tutores y coordinadores de las clases nos han transmitido un mensaje de continuidad en su valoracin de los resultados; es decir, aunque el nmero de suspensos de las distintas asignaturas es elevado - sale una media de 3.5 suspensos por alumno en el conjunto de Bachillerato - no es muy superior a los aos anteriores. Una vez realizadas las recuperaciones de las distintas materias este porcentaje baja hasta situarse en 2.5 suspensos por alumno, a falta de las materias de lenguas: cataln, castellano e ingls, que al ser acumulativas se recuperan en la siguiente evaluacin.

el alto ndice de suspensos de nuestros hijos, que se encuentra dentro de la media en Catalua, se debe en gran parte a la falta de hbitos de estudio y trabajo en casa. Si bien hay un buen nmero de estudiantes que preparan y estudian habitualmente en casa, son muchos los que, an teniendo buena capacidad para el estudio, no dedican el tiempo suficiente a ello y sus resultados son bastante negativos. Desde aqu animo a todos los padres, no solo a los de Bachillerato sino desde primaria y principalmente en la E.S.O., a que estimulen en la medida que se pueda el hbito de trabajar y estudiar en casa ya que segn la opinin de los profesionales es un factor muy importante para mejorar el rendimiento escolar. Pienso que nuestros hijos se encuentran en una fase crucial de su vida ya que su formacin acadmica puede influir en gran medida en su futuro personal y laboral y ello merece todo el apoyo y seguimiento de que seamos capaces. Luis Almeyda Coordinador de Bachillerato.

De cara a la segunda evaluacin se esperan resultados similares y, en opinin de los profesores, es en la recta final de la tercera cuando los alumnos hacen un mayor esfuerzo y mejoran los resultados. Segn los distintos tutores
Reuni Delegats de Batxillerat

Jo vaig entendre que tan lelefant com ls van morir perqu el canvi del clima ha fet que el seu habitat natural tamb canvi i s faci molt difcil viure en les noves condicions. Lelefant ha danar ms lluny a buscar aigua perqu la sabana sest secant i sest convertint en desert i ls ha de nedar ms lluny perqu el gel del pol sest fonent. Tots dos acaben morint de gana. Per aix hem de cuidar ms el planeta La pellcula em va agradar molt per tamb em va fer sentir trist. Albert Boladeras Hervas

Hi havia una manada delefants que buscaven aigua per la sabana africana. Resulta que el cap de la manada buscava una senda on recordava que abans hi havia aigua, per el desert ara era ms extens del que ell recordava i no trobava la ruta adequada. En aquesta travessa tan dura els lleons els atacaven contnuament (sobre tot a la nit, perqu els lleons tenen ms bona vista a la foscor) perqu els elefants estaven molt dbils per la set i la gana. Al final a un dels elefants sel mengen els lleons.

11

PREPS

CM YK

PREPS

CM YK

Us recordem lhorari de lampa:

NOU LOGO!

Tenim...

PREPS

CM YK

PREPS

CM YK

Ladaptaci al medi Levoluci de les espcies

Editorial

Els estudis confirmen que el 100% dels individus superen la fase dinfantil-primria;

Tractarem de forma molt resumida com lespcie alumne/estudiant evoluciona passant per diferents etapes: alumne dinfantilprimria, alumne dESO i alumne de Batxillerat o de Crdits de Formaci de Grau Superior. Molts daquest individus poden assolir, a posteriori, lestadi evolutiu destudiant universitari, sobretot quan letapa anterior ha estat la de Batxillerat. Tamb comentarem com els factors externs poden influir en el ritme evolutiu i en quines sn les etapes evolutives assolides pels diferents individus al final del procs evolutiu. La mostra estudiada correspon a un grup dindividus dambds generes i de classe social mitjana. El nombre de la mostra es prou representatiu com per considerar els resultats molt vlids.

Els cientfics esperen poder donar properament els resultats daquest estudi i confien aconseguir millorar aquesta espcie tant interessant i important per possiblement abocada a perdre moltes de les seves capacitats gentiques.

Actualment, els investigadors apunten la seva intenci dexperimentar amb un factor fora conegut per potser poc estudiat: diferents maneres de fomentar els hbits destudi des de letapa inicial. Aquest factor sanalitzar tant a nivell dels progenitors com dels educadors i a nivell dels progenitors i educadors collaborant conjuntament en lassoliment duns millors resultats educatius.

Un dels factors externs a destacar s la participaci dels progenitors en la supervisi de les activitats docents. Tots els estudis realitzats apunten que la corba de tendncia daquest factor segueix el mateix perfil que la corba corresponent a lxit de subsistncia de lindividu en les diferents etapes. A mesura que lindividu creix, els progenitors participen menys en els processos educatius docents. A mesura que sacosta la possibilitat dassolir lestudi universitari o el final de lestadi Crdits de Formaci de Grau Superior, lindividu torna a esforarse ms per assolir lestadi final. No obstant, els estudis ens permeten dir que aquest individu acaba sent un sser amb els coneixements bsics poc consolidats (destacarem el baix nivell lexpressi oral i escrita), amb una capacitat desfor baixa i amb una gran capacitat per exigir per amb una baixa capacitat per assumir responsabilitats.

per en lESO es produeix una davallada del 50% per remuntar en la fase final, prvia, si sescau, a lestat universitari.

PREPS

CM YK

3 Lopini dels nens i nenes sobre lhora del dinar

Lopini a cicle inicial 1er primria: David Albiol, Joel Rodriguez Us agrada quedar-vos a dinar al menjador de lescola? S, ens agrada molt dinar a lescola. El que ms ens agrada sn els macarrons i larrs amb tomquet. Desprs de dinar anem a la biblioteca a mirar contes; quan hi ha aula de dibuix tamb ens agrada molt anar-hi, i perqu veieu que b dibuixen els nens de 1er, us ensenyem una mostra. millor puc parlar perqu desprs cadasc va on vol, a jugar a futbol o a fer altres coses; a mi el que ms magrada s anar a la biblioteca amb el Jofre. LEric encara sen recorda de lAlfredo i del qu els hi deia quan anaven a dinar: Venga Cacatuas que hoy para comer hay Arroz con Pollo Muerto.... ja, ja, ja! varem fer tots els que estvem a la taula, i encara amb la simpatia que el caracteritzava ens va aclarir.... Es que soy Andals. No hi ha cap problema, la M Carmen, els hi continua dient. Jofre, i a tu, tagrada quedar-thi a dinar? S, magrada quedar-me a dinar perqu aqu dino amb els meus amics; tamb magrada el dinar de les cuineres, tot i que magrada ms el de casa. Desprs de dinar vinc corrents cap a la biblioteca, per estar amb lEric i junts agafem els llibres que ms ens agraden. Arnau, Qu tagrada ms del menjador?
Dibuix: Joel Rodriguez

A mi magrada molt quedar-me a dinar, magraden molt les hamburgueses, les salsitxes i les patates fregides. Al menjador magrad seure al costat del Lluc perqu s el meu millor amic i quan acabem de dinar anem al pati a jugar junts. Pol, Qu tagrada ms del menjador?

2on Primria: Eric Guillen, Jofre Mont, Arnau Carod, Pol Sarqueda Eric tagrada quedar-thi a dinar? Si magrada quedar-me a dinar perqu hi ha molts amics meus. Al menjador ens expliquem moltes coses i s on

Magrada quedar-mhi a dinar perqu mho passo molt b amb els meus amics i perqu les cuineres fan el dinar molt bo. Quan acabo de dinar men vaig a jugar amb els amics a futbol o als diferents racons que hi ha oberts al migdia.

PREPS

CM YK

Els pares i mares de lEscola Joan Pelegr en la Rua de Carnestoltes de lEscola (1 de febrer de 2008)
Lopini a cicle mitj 4art. Primria: Marta Gonzlez i Pol Badia Per qu us quedeu a dinar a lescola? Us hi agrada? menten, fent-se una rialla, que no saben ni on est lescombra. Acabats de dinar, normalment el Pol va al pati a jugar a pilota i a Peste Alta ... s, afegeix la Marta: s que en aquest joc juguem tota la classe. La Marta, igual que el Pol, va al pati o a la biblioteca per acabar les feines que abans de dinar no ha pogut acabar. Riiiingggggggggg !! La Mar ens avisa que ja hem de pujar cap a classe. Fins dem !!!!! I per acabar, a primria, sabrem lopini del cicle superior ( 5 i 6. ) 5 Primria: Rosa Zarzoso i Arnau Siles Rosa, per qu et quedes a dinar? Per que els meus pares no poden venir me a buscar per que treballen , Tagrada dinar a lEscola ?

Em dic Alcia Bernadas i sc la nova presidenta del AMPA.

Vaig portar la meva primera filla a aquesta escola ara fa 28 anys, desprs el meu fill i ara mateix encara hi tinc una filla, la ms petita. vegades) i quan el pati esta mullat podem anar a la classe a jugar a lordinador o a jocs de taula. El que ms magrada s anar a la biblioteca perqu de vegades faig deures, altres cops dibuixo, altres cops tamb llegeixo, etc. Tamb vinc perqu aqu hi ha molt silenci, per mi el millor s estar a la biblioteca Arnau: A mi magrada lhora de menjador perqu s el pati que tenim ms estona per jugar i mho passo bastant b. Magrada venir a la biblioteca perqu puc trobar informaci de tota mena i llegir llibres que magraden . 6 Primria: Pere Ribes i Pau Cuadrado Comencem lentrevista amb un ttol que shan posat ells mateixos: Dos amigos inseparables Us agrada el dinar? S, tot menys el peix, tot i que preferirem dinar a casa. Qu penseu de les cuineres? En Pau tamb voldria estar al costat del seu amic inseparable; per ell, al contrari del Pere, s una mica massa rpid i li sembla injust haver desperar a que pugui els trens, a mi magradaria que conforme anem acabant, puguem pujar sols al pati. En definitiva, que encara que siguem grans ens tracten una mica com a petits. Tamb teniu racons per anar a lhora de menjador? B, podem anar dos dies al pati de dalt i tres al pati de baix. Tenim cada dia aula destudi per acabar feines; la biblioteca, que per cert ens agradaria que compressin ms cmics, perqu els tenim molt vistos; i el Rac de Dansa, que sapiguem nosaltres normalment noms hi ha les nenes de 6 B. Us agradarien nous racons? S, de manualitats, tornejos de futbol, bsquet i daltres esports. Tamb ens agradarien concursos de taula, com escacs, oca, quatre en ratlla.... Vaja, que com veieu, els nens gaudeixen duna estona diferent al migdia; aix s, tots i totes, acompanyats i envoltats dels seus amics. Grcies a tots/es, els que heu collaborat a fer aquest article. leducaci, i avaluar tamb els resultats educatius dels alumnes. Cal que sintegri ms a lescola, per tamb en el barri. Ha de conixer el seu entorn social i ha de saber sobre millores educatives i promoure, si sescau, processos dexcellncia en tot el desenvolupament educatiu. Finalment, hi ha moltes coses a fer, per amb el suport de tothom podrem millorar la qualitat de lensenyament, i el que s ms important, formarem als nostres fills, homes i dones del dem.

Perqu els nostres pares treballen i no ens poden venir a buscar. S que ens agrada quedar nos a dinar perqu aix podem estar amb els nostres amics, i podem acabar les feines durant lestona del migdia. La Marta afegeix: jo haig dacabar-ne cada dia Qu us sembla el dinar? Marta: El menjar est bo; el que passa s que quan hi ha verdura, puessssssss ... est una mica dolenta, el que menys magrada s el peix, b alguns estan bons i alguns estan ms begggg. Pol: Est bo el dinar, menys algunes coses que no sn carn ni pasta. Les cuineres sn molt amables, quan els dius molt, et posen molt, i quan dius poc, poc. Qu us semblen els monitors?

De seguida tant jo com el meu home ens vam apuntar a les diferents vocalies aleshores existents. Ell, passat el temps, ho va deixar per motius estrictament de treball i jo, en canvi, m'ho vaig poder combinar per continuar treballant donant recolzament actiu en l'Associaci de Mares i Pares d'Alumnes del Joan Pelegr.

S que magrada. Quan hi ha de dinar el que magrada vaig molt rpida i quan no magrada trigo ms. Per en general sempre magrada. Qu et semblen les cuineres ? Molt b, fan el dinar molt bo, hi ha algunes cuineres que conec i altres que no. Quines avantatges o desavantatges t aix? A les que conec, si les demano molt em posen molt, per a les que no conec, no. Qu fas quan acabes de dinar? Vinc a la biblioteca o vaig al pati (poques

En aquest llarg recorregut de 28 anys he passat per delegada de la Junta Econmica, per responsable de les activitats Extraescolars, Delegada de Curs i ara, per decisi de l' Assemblea de l'AMPA, de Presidenta. En totes les responsabilitats he trobat molt bons amics, tant pares i monitors com professors i professores de l'Escola. Encara que tamb me n'he portat moltes enrabiades, per sempre, he llenat el mals moments a la paperera i m'he quedat amb el bons moments i els bons companys. Desprs de la meva llarga experincia, puc afirmar que les mares i els pares tenim la responsabilitat dinteressar-nos pel procs educatiu dels nostres fills, i no deixar que aquesta gran responsabilitat estigui noms en mans dels professors i dels mestres.

Hi ha de tot; nhi ha que juguen i ens preparen tallers i jocs, i nhi ha que quan els hi vas amb un problema que than fet alguna cosa, no et fan cas. Els monitors no sn com els mestres; els professors ens ensenyen les matries i ens fan les classes, i ens diuen que seiem b. I els monitors ens vigilen a lhora del pati, ens ensenyen a menjar i a comportar-nos b a taula. Ni el Pol ni la Marta acostumen a quedar-shi a lents; per aix, si alguna vegada shi han hagut de quedar, co-

s per aix, que crec fermament en qu lAMPA t moltes altres funcions al marge de les de cobrar les quotes dels pares i mares socis de lentitat. Ha dassessorar, fomentar valors de convivncia, co-responsabilitzar-se en

PREPS

CM YK

PREPS

CM YK

2
ESTAMOS EN UNA POCA EN QUE CERVANTES ES PILOTO DE MOTOS Y LEONARDO SE AHOG EN EL TITANIC.

SEGN LA OCDE LA EDUCACIN DE ESPAA EST EN LA COLA DE EUROPA

Cartes al director

Lopini dels nens i nenes sobre lhora del dinar

Carnestoltes

Em dic Alcia Bernadas i sc la nova presidenta del AMPA

La primera evaluacin en el Bachillerato

febrer 2008

Editorial

Sumari

PREPS

CM YK

Autor Faro - Font www.e-faro.info

11

PREPS

CM YK

Associaci de Mares i Pares dAlumnes ESCOLA JOAN PELEGR de la Fundaci Cultural dHostafrancs Consell de Cent, 14 08014 Barcelona Tel. 93 431 62 00 Fax. 93 296 46 07 ampa@joanpelegri.org http://joanpelegri.org/ampa
e ts d ega del de ni Reu
PREPS

CM YK

ES e. ss cla

5
Alcia Bernadas 5 10
Sn molt amables, diu el Pere. En Pau una mica en desacord matisa: s, per de vegades fan el contrari del qu els hi demanem, si els hi demanem poc ens posen molt i si ens agrada ens posen poc. El Pere reconeix que com s una mica lent a lhora de dinar, sempre el fan entrar el primer de la fila: i a mi aix no magrada perqu jo vull anar amb els meus amics, replica, i, a ms a ms, els mateixos companys senfaden amb mi perqu sempre sc el primer. Mar Monitora biblioteca a lestona del migdia

PREPS

CM YK