34 KG CO2

Aquesta s la quanti tat de CO
2
que hem ems per i mpr i mi r cada exemplar
d aquest lli bre. Si noms 1.050 gr ams de paper emeten ms de 34 kg de
CO
2
, quant n emet el meu cotxe? I la meva casa? Com podem constr ui r
i habi tar de maner a ms sosteni ble?
o/ q oe C0Z
0e:e:~il~l oe C~l~u:y~
De~:l~:e:l oe Meoi /:Lie:l i ~Lil~lqe
ll.//:eoi~:Lie:lqe:c~lc~l
Eoicio ~ cu:~ oe To:i So~:~s
/ulo:s. To:i So~:~s, Coque C~:el i D~:i C~~l~yuo
Re~il.~cio eoilo:i~. |:i~.e:o eoicio:s
Disse:y q:~c. P~u oe RiL~ i 0uie: C~:oo:~
Docu:e:l~cio oloq:~c~. Se:vei oEouc~cio /:Lie:l~,
Di:eccio 0e:e:~ oe Meoi ~lu:~ i Se:vei oEsluois
i Docu:e:l~cio o~Lil~lqe, De~:l~:e:l oe Meoi
/:Lie:l i ~Lil~lqe
Co::eccio i:qu|slic~. Seccio oe Suo:l oio:~lic,
De~:l~:e:l oe Meoi /:Lie:l i ~Lil~lqe
P:i:e:~ eoicio. ~L:i oe ZOO'
Ti:~lqe. ZOOO exe:~:s
P:oouccio. SYL S/
DLD. 1o//O'
/quesl iL:e ~ esl~l i::s ~:L ~e: oe 11 q
:oceoe:l oe Loscos qeslio:~ls ~:L c:ile:is oe
sosle:iLiil~l i es coLe:les so: oe c~:loi:~ :~l
:ecic~o~ oe oOO q
DDL0TEC/ DE C/T/LUY/ D/DES CP.
5cIanas, Tcni

3/ kg de 002
Bibliogrofo
. 0ololoyud, Doniel . 0lorel, 0oque . 0ololunyo. Deporlomenl de
Medi lmbienl i Hobilolge \. T|lol \. T|lol. Trenlo-quolre kg de 002
1. Desenvolupomenl soslenible 2. lrquilecluro soslenible 3.
lrquilecluro - lspecles ombienlols
5O/.O3
3 kg de C0
2
To:i So~:~s l D~:i C~~l~yuo l Coque C~:el
12
21
Z
o8
/O
3
/
8
oO
oZ
o/
7
O
o
8Z
'/
'
Pr esent aci Nria PedraIs i Pugs
Pr esent aci Frederic Ximenc i Pcca
I nt roducci Tcni 5cIanas ! Dani CaIatayud ! Ccque CIaret
1 D`cn venim?
L es hi st r i es de l a vi da a l a Ter r a
E l s quatre el ements de l a natural esa
E vol uci de l a bi osfera
Del Bi g Bang a l a Revol uci I ndust r i al Jcan HaneI deI LIanc
L a cooper aci com a mot or de l evol uci bi ol gi ca Herc Piqueras
Br eu hi st r i a de l ocupaci del t er r i t or i CIara 6arca Hcrc
2 0n scm?
El cr ei xement i l l i mi t at : un model i nsost eni bl e
L es quatre di mensi ons de l a vi da
Qu s sosteni bl e? Qu s i nsosteni bl e?
Per qu di em que el model actual s i nsosteni bl e?
Ci ut at s i cr i si de ci vi l i t zaci Jcs HanueI Naredc
El fact or medi ambi ent al DanieI 6mez
Sense l es per sones no canvi ar em Jcan 5ubirats
Economi a i ecol ogi a icent AIcntara
Tr es eco-pot es mal edes Cristina FaIIars
3 Ccm es mesura Ia inscstenibiIitat?
A l a r ecerca d i ndi cador s
N oves for mes de mesurar el s recursos i el s resi dus
3A Biccapacitat
Qui na s l evol uci de l a bi ocapaci t at t er r est r e?
3B AnIisi deI cicIe de vida de bns de ccnsum i edihcis
Quant CO
2
emet em en menj ar o despl aar-nos?
Quant CO
2
s emet en fabr i car un t ot xo? I un habi t at ge?
3C La petjada eccIgica deI ccnsumidcr
Al i ment s, habi t at ge i t r anspor t
3D La petjada eccIgica de ciutats i pa scs
L es ci ut at s sn gr ans consumi dor es de r ecur sos i product or es de r esi dus
L a pet j ada ecol gi ca del mn
Anl i si del ci cl e de vi da Jcan PieradevaII
Sost eni bi l i t at i pet j ada ecol gi ca Ivan Huiz
101
1O
1O8
11O
11Z
11/
11o
1ZO
1ZZ
1Zo
1Z8
1oO
133
1/O
1/o
1/o
1O
Ccm es gesticnen eIs eccsistemes?
Sobr e papal l ones i t empest es
E l s ci cl es tancats de l a natura
L evol uci de l es soci etats humanes
E l s ci cl es oberts del nostre si stema i ndustri al
A Inputs: Ia gesti deIs recurscs
Qu pr enem de l a nat ur a?
L es necessi t at s de l opul nci a
El t ancament del s ci cl es nat ur al s en l arqui t ect ur a i l ur bani sme Bettina 5cbaefer
El r i t me de consum del s r ecur sos Pau Hcrera Fcnt
Qui na ener gi a per a qui na arqui t ect ur a? Jcaquim Ccrcminas
El paper de l ai gua EIena Dcmene
B Outputs: Ia gesti deIs residus
Qu t or nem a l a nat ur a?
Efect es secundar i s del s r esi dus
L es t r es R
El s r esi dus que produm Jcsep Esquerr
C EI pes deI sectcr de Ia ccnstrucci
El s r ecur sos i el s r esi dus de l a const r ucci
I mpact e del sect or a Espanya
Com reouir els gasos amb electe o`hivernacle en el sector oe lèoincacio? Anna Pags
M et abol i sme ur b i t er r i t or i CarIes 5aura i CaruIIa
El t er r i t or i com a r ecur s Anna Zabcnerc Xifr
5 EIs gascs amb efecte d`bivernacIe i eI PrctcccI de Kyctc
L a Ter r a en per i l l
Canvi s cl i mti cs
E l CO
2
i el canvi cl i mti c
E l factor antropocntri c
5A 0u reguIa eI PrctcccI de Kyctc?
El Prot ocol de K yot o
El comer d emi ssi ons a l a U ni Europea
5B EI PrctcccI de Kyctc i IÈstat espanycI Anna Pags
Pl ans d acci i est r at gi es per a l any 2020
5C Ccm afectar eI canvi cIimtic eI ncstre entcrn?
Possi bl es escenar i s de fut ur
Cap a l a mi t i gaci i l adapt aci
Pol t i ques de mi t i gaci al canvi cl i mt i c: de l a t eor i a a l a pr ct i ca Harta Tcrres 6unfaus
155
1oO
1oZ
1o/
17
1O
1o
18
18O
18Z
18/
189
1'Z
1'/
1'o
1'8
Ccm afecta Ia ccntaminaci Ia saIut?
Per un fut ur ms sal udabl e
E fectes secundari s d un model de crei xement
Al guns ri scs
Al gunes dades
H abi t at ge i sal ut Harianc Buenc
L a cont ami naci fsi ca, qumi ca i bi ol gi ca Enric AuI
Raoiacions naturals i artincials: la higiene energetica a l`habitatge EIisabet 5iIvestre
7 Cap a cn anem?
Camins per investigar en eoincacio
Sobre l mi ts i f ronteres
Sobre equi l i bri s i parti ci paci , tcni ca i creati vi tat
Arqui t ect ur a: un nou par adi gma Jcan 5abat
Noves maner es de mesur ar Cbristcpb Peters
Sobre lùs i la gestio oels eoincis al voltant oe la sostenibilitat Fabin Lpez PIazas
Rehabi l i t ar : una opor t uni t at ur gent Harianc zquez Esp
L a r ehabi l i t aci d habi t at ge pbl i c a Cat al unya Jcsep Linares i Anna Hestre
H abi t abi l i t at AIbert Cucb
8 Prctagcnistes, Ies perscnes
Tot s en som par t i mpl i cada
Cap a una nova comprensi de l a real i tat
Sobre certeses i acti tuds
Sobre ecol ogi a i ecol ogi stes
Sobre poder i parti ci paci
8A LÀdministraci que reguIa
Estrategies oèstalvi en leoincacio a Espanya
El Decret oÈcoenciencia a Catalunya
Al t r es nor mat i ves i act uaci ons
Nor mat i ves: el yi n i el yang d un canvi necessar i PiIar HartcreII
Quan l a par t i ci paci esdev di l eg: ver s l es admi ni st r aci ons
i nt er act i ves Pere 5ubirana i 5amitier
8B EIs savis que investiguen: bistria de Ia petjada eccIgica Dani CaIatayud i Iex Cuesta
Geograna
Bi ol ogi a
Ter modi nmi ca
Qumi ca
Economi a
ZZ/
Zo8
Z/Z
Z//
Z/8
ZO
ZZ
275
Zo
Z8/
Z8o
290
8C Tcnics i experts que ccnstrueixen
Enr i c Aul
Fr uct us M a Rei xach
Rafael Ser r a Fl or ensa
Al ber t Cuch
El pl anej ament : base de l a ci ut at const r uda CIara Jimnez
Bi oconst r ucci i bi oarqui t ect ur a: avant guar da mar gi nal ?
Reacci r evol uci onr i a? aIentina Haini
L arqui t ect ur a bi ocl i mt i ca FideIa Frutcs i Jcsep H. 5anmartn
L a i ndust r i al i t zaci i com s aproxi ma a l a sost eni bi l i t at Teresa BatIIe i FeIip Picb-AguiIera
I ndust r i al i t zaci i sost eni bi l i t at 5andra Bestraten, EmiIic Rcrmas i Anna Hanyes
8D EIs usuaris: eccciutats, eccbarris, ecc. Tcrsten Hasseck
L Andr eas, de Fr ei bur g (Al emanya)
El Juha, de H l si nki (Fi nl ndi a)
L Al ber t o, de Vi t or i a-Gast ei z (Espanya)
L a M i r ei l l e, de L a Rochel l e (Fr ana)
L I t a, de M at ar (Cat al unya)
El Pi er r e, de L ausanne (Sussa)
9 Ccnstrumat 2007: estand deI Departament de Hedi Ambient i Rabitatge
9A La petjada de Pau5 Dani CaIatayud i Ccque CIaret
9B Accicns per superar Ies barreres Rcracic Especbe
9C CcncIusicns de Ies jcrnades de Ccnstrumat
BibIicgraha ccmentada
Agra ments
13
De tant en tant, prenem deci si ons a la vi da
sense sospi tar que el cam que acabar an desen-
cadenant super ar qualsevol de les previ si ons
que havem i magi nat. I ai x vei em com aque-
lles deci si ons, deslli gant-se del moti u or i gi nal,
adqui rei xen vi da pr pi a i obren cami ns i nsos-
pi tats que les reconver tei xen, com si fossi n les
responsables o les i ncenti vadores de les noves
per specti ves que van prenent les coses.
Quan a l edi ci de la Fi r a Constr umat 2007
vam presentar un pavell que es dei a El pr i -
mer pas..., no rem prou consci ents del si mbo-
l i sme d aquest ttol , ni del fet que ver i tablement
es produi r i a un segon pas que de ben segur no
ser l lti m en la lni a de l estudi , de la di fusi
i de la i mplantaci dels cr i ter i s de sosteni bi li tat
en la constr ucci .
Finalitzat Construmat 2007, vam considerar
que valia la pena recollir tota la infor maci con-
tinguda en el pavell i editar-la per a l s poste-
rior de tothom que hi pogus estar interessat.
Va ser a par ti r d aquell moment que les coses
van comenar a adqui r i r vi da pr pi a. El temps
tr anscor regut i les ci rcumstnci es per manent-
ment canvi ants fan que aquesta publi caci j a
no es li mi ti a ser un recull de la i nfor maci pre-
sentada a Constr umat 2007, si n que i ncor por i
i nfor maci i conei xements que van molt ms
enll dels conti nguts estr i ctes del pavell.
S ampli en els temes, sempre di ntre de la
matei xa lni a, i es multi pli ca el nombre de col-
labor ador s, perqu ser i a una llsti ma presci ndi r
oe les renexions i oe les investigacions oe tants
especi ali stes. Ai x, a ms, pretenem ar r i bar a
un pbli c ms ampli del que par ti ci pa habi tual-
ment en una nra oe la construccio. Creiem, per
tant, que podem di r sense equi vocar-nos que
aquest lli bre consti tuei x un segon pas... cap a
la i mplantaci de la sosteni bi li tat.
El lli bre s una demostr aci de la voluntat
del Depar tament de M edi Ambi ent i H abi tatge
d avanar en tot el que suposa l apli caci pro-
gressi va i constant de cr i ter i s de sosteni bi li tat
en l mbi t de la constr ucci , entesa de maner a
mpli a i global, par ti nt de la uti li tzaci i el con-
sum del ter r i tor i , dels recur sos natur als o pr i -
mar i s, de la quali tat dels mater i als, de la petj ada
ecologica que tenen les oilerents connguracions
ur banes, de les soluci ons constr ucti ves, de les
noves tecnologi es i de les energi es renovables
i, com a punt nnal pero no per aixo menys
important, oe lùs oe lèoinci, que recau oirecta-
ment en l usuar i matei x.
Sn temes tr actats en el lli bre. L obj ecti u
potser no s tan ambi ci s en l extensi s
i mpossi bl e recolli r en un sol volum l exhausti u
conei xement exi stent, per s en l abast i pre-
tn cr i dar l atenci d un pbli c i nteressat i no
especi ali tzat, i obr i r-li una por ta per obteni r
ms i nfor maci acur ada sobre aquests temes.
Vull expressar el meu agr ament a tots els
col l abor ador s que han fet possi ble aquest
segon pas. Esti c convenuda que, com a bona
deci si , tamb acabar adqui r i nt vi da pr pi a i
donar lloc a futur s proj ectes que enr i qui r an els
conei xements i ens aj udar an a tots plegats a fer
mi llor les coses.
Nria PedraIs i Pugs
Di:eclo:~ qe:e:~ oe 0u~il~l oe Eoic~cio
i Re~Liil~cio oe ~Lil~lqe, De~:l~:e:l oe Meoi
/:Lie:l i ~Lil~lqe, 0e:e:~il~l oe C~l~u:y~
15
L or i gen eti molgi c de la par aula ecologi a
s el matei x que el de la par aula economi a
(oi kos
=
casa). L ecologi a s la ci nci a que estudi a
la casa (logi s
=
estudi ), l economi a la que n es-
tudi a l admi ni str aci (nomos
=
admi ni str aci ).
Ambdues di sci pli nes sn tan anti gues com la
humani tat, per han estat for mal i tzades en
temps di ferents. L economi a com a di sci pli na
de les ci nci es soci als t potser uns 300 anys
d hi str i a. L ecologi a com a di sci pli na de les
ci nci es de la vi da en t 150, i ai x potser
sor prendr a alg. L a pr i mer a ctedr a d Eco-
nomi a a Espanya va ser creada el 1784 a Sar a-
gossa. L a pr i mer a ctedr a d Ecologi a fou per al
Dr. Ramon M argalef, a Barcelona, el 1968.
Si convi ngussi m que el tr actat de Vi tr uvi
del segl e I dC s l a pr i mer a for mal i tzaci
de l arqui tectur a, ens adonar em d un gr an
contr asenti t amb r el aci a com l a humani tat
ha afrontat l a seva casa. Pr i mer va for mal i tzar
com fer-l a: l arqui tectur a. M ol t, mol t ms tar d
va for mal i tzar com admi ni str ar-l a: l economi a.
I fa r el ati vament poc, ha comenat a enten-
dr e-l a: l ecol ogi a.
El senti t com ens di r i a que pr i mer caldr i a
entendre, per tal de poder constr ui r i admi ni s-
tr ar cor rectament. Per contr a, el conei xement
ha ar r i bat despr s. Un contr asenti t que ens ha
dut a un atzucac. Per ai x avui merei xen la
nostr a atenci i la nostr a preocupaci les di s-
funci ons ambi entals gener ades per un segl e i
mi g d un model constr ucti u i econmi c que ha
negli gi t els seus efectes.
I ntegr ar el factor ambi ental en la concepci
oe lèspai public, oe lèspai construt i oe lèoinci
com a ar tefacte gi ny fet amb ar t necessar i
per a l ar ti culaci del ter r i tor i i la vi da de les
per sones ens cor re pressa. Jo sc dels qui pensen
que encar a hi som a temps, per no ens queda
massa marge. La constatacio cientinca que
el canvi cli mti c d or i gen antr pi c s un fet i
que hi hem de fer front no ens per met ms di l-
laci ons. Ens cal un canvi coper ni c del model
ter r i tor i al, ur bansti c i energti c que ens per meti
desenvolupar una economi a bai xa en car boni .
Aquest canvi passa per una nova per specti va
amb relacio a lènciencia i lèstalvi oènergia i
mater i als. I tamb de l anli si del ci cle de vi da
oels eoincis que en minimitzi les emissions i els
resi dus, alhor a que es gener i de fonts renovables
bona par t de l energi a necessr i a per al seu s.
A ms d una necessi tat peremptr i a atesa la
si tuaci del planeta, s tamb una opor tuni tat
econmi ca de pr i mer ordre i un fet no gens
menor en temps de cr i si . Probablement lni ca
oportunitat possible. El oecret oècoenciencia,
el pla de mi ti gaci del canvi cli mti c o el pro-
gr ama de resi dus de la constr ucci sn passos
en la oireccio correcta. Fero insuncients.
Catalunya no pot mi r ar-se de lluny com d altres
avancen deci di dament en aquesta di recci . s
hor a de passar a l acci . Teni m les capaci tats i
el conei xement. Aquest lli bre n s una mostr a.
Espero que si gui i nspi r ador alhor a que pr cti c.
Frederic Ximenc i Pcca
Di:eclo: qe:e:~ oe Po|liques /:Lie:l~s i Sosle:iLiil~l
De~:l~:e:l oe Meoi /:Lie:l i ~Lil~lqe, 0e:e:~il~l
oe C~l~u:y~
17
El conei xement i la comprensi profunda de la
reali tat sn condi ci ons conveni ents tot i que no
necessriament suncients per pooer canviar-la.
Si b s cer t que el conei xement de la nostr a
manera oàctuar no es sempre rao suncient per
mooincar els nostres hbits oe conoucta, sens
dubte s la maner a ms recomanable per ar r i -
bar-hi . s possi ble canvi ar d hbi ts a la for a i
nns i tot pooem saber que ens conve canviar un
hbi t un exemple s el tabac i que, malgr at
ai x, no ho fem. En qualsevol cas, s que podem
anrmar que coneixer i comprenore un let, un
procs o una maner a de ser faci li ten que els pos-
si bles canvi s que s hagi n de reali tzar es produ-
ei xi n amb convenci ment i , ai x, se n afavorei xi
lèncert, el benenci i la ouraoa oels seus electes.
Aquest l l i br e pr et n aj udar el l ect or a
coni xer i compr endr e l a r eal i t at en l a qual
ens movem, l a r eal i t at fsi ca que s l a bi osfer a
del nost r e pl anet a.
Constatem avui una maj or consci nci a del
fet que estem vi vi nt una si tuaci de canvi en
di ver sos fronts: en el cli ma, en les relaci ons de
gnere i en la nostr a maner a de percebre el pro-
gr s; percebem canvi s der i vats de la progressi va
escassetat de deter mi nades matr i es pr i meres,
fonamental ment el s al i ments i el petrol i ; el s
altres sn canvi s soci als i de poder profunds
que alguns desi tgen i d altres pretenen evi tar.
Cada vegada s alcen ms veus denunci ant que
el model producti u actual car acter i tzat pel
malbar atament de recur sos i la producci mas-
si va de resi dus, ai x com un si stema econmi c
de tendnci a cap a la desregulaci del mercat,
i mplantat dur ant els dar rer s decenni s del segl e
X X , ha produt desequi li br i s ambi entals i soci -
als tan i mpor tants que el canvi necessar i haur
d anar ms enll d un si mple lfti ng. L a cr i si
econmi ca i ni ci ada el 2008 ens mostr a a ms
que la m i nvi si ble del mercat sense regulaci
noms ser vei x perqu alguns desaprensi us
aconseguei xi n enfonsar-lo.
Com en tota transici o canvi profund, a all
nou li costa crixer i el que s vell no vol morir, i
aquest procs s dolors. Per s innegable que
de manera progressiva va augmentant el nombre
de per sones que creuen que l evoluci ver s un
desenvolupament sostenible ens conduir cap
a un nou paradigma en el qual la nostra relaci
amb l entor n ser diferent i les nostres relacions
socials ms equitatives i agradables.
Estem convenuts que, per evitar caure en
errors propis oe la simplincacio oe les anlisis i les
propostes, i abans que oennir i proposar receptes
concretes, cal conixer de la millor manera pos-
sible don venim i on som; cal, doncs, saber en
quin context ens movem i preveure cap on anem,
establint escenaris raonables de futur s possibles,
que difcilment estaran constituts per certeses
absolutes, ja que, com hem aprs al llarg del segle
X X , sabem que no existeixen. Tanmateix, algu-
nes tendncies molt probables s que ens poden
inclinar, aplicant el principi de precauci, cap a
actuacions i comportaments deter minats. Aquest
s, doncs, un llibre que pretn propiciar inter ro-
gants ms que allionar, infor mar o manipular;
vol plantejar oubtes i ler-nos comprenore i rene-
xionar abans que memoritzar.
Tcni 5cIanas
Dani CaIatayud
Ccque CIaret
/:quilecles
18
El llibre t el seu origen a l estand que el
Departament de M edi Ambient i H abitatge de
la Generalitat oe Catalunya va presentar a la nra
Construmat 2007 a Barcelona. La idea, projecte
i realitzaci de l estand va ser obra de PAuS (Pla-
tafor ma d Arquitectura i Sostenibilitat), entitat
que agrupa l Escola d Arquitectura del Valls
(ET SAV ), el Col l egi d Arqui tectes de Catalunya
(COAC), a tr avs de l agr upaci AuS (Arqui -
tectur a i Sosteni bi li tat) i l Escola d Arqui tectur a
de L a Salle (URL L ) de Barcelona. El col l ecti u
PAuS, que compta amb col l abor aci ons di ver ses i
concretes, t com a obj ecti us el debat i la i nvesti -
gaci apli cada sobre sosteni bi li tat i arqui tectur a,
constr ucci , ci utat i ter r i tor i .
L estand, realitzat amb materials reciclats i
completament reci clable, ser en el futur un cen-
tre d investigaci de construcci i sostenibilitat a
l Escola d Arquitectura del Valls. El contingut
de l estand, que es va batejar amb el ttol El
primer pas i estava dedicat fonamentalment
a un pblic de professionals de la construcci,
ha estat aqu completat en aquells aspectes de
carcter general, des de l economia i la cultura
nns a la salut, per oonar una visio mes mplia
sobre la sostenibilitat; tamb s ha retallat en
aquells aspectes tcnics menys comprensibles a
un pblic no necessriament especialitzat.
Tot i aixi, làrquitectura, lèoincacio, l`habi-
t abi l i t at , l es ci ut at s i l ocupaci del t er r i t or i , l a
mobi l i t at i l es nost r es for mes de vi ur e i produi r
const i t uei xen l a col umna ver t ebr al de l obr a.
Conv t eni r en compt e t amb que el sect or de
l a const r ucci ocupa un l l oc i mpor t ant t ant
en l economi a com en l es nost r es vi des. Pas-
sem l a maj or par t del nost r e t emps a l i nt er i or
oèoincis. A Espanya, una part oel creixement
econmi c del s dar r er s anys, i t amb en gr an
mesur a l a cr i si act ual , es deuen a haver fet de
l a const r ucci un del s pi l ar s bsi cs de l econo-
mia, amb resultats benenciosos per a alguns i
per j udi ci al s per a mol t s.
El canvi cli mti c que s est produi nt en el
planeta portar a mooincar raoicalment les lor-
mes de vi ure i constr ui r, perqu l i mpacte gene-
r at per l acti vi tat del sector en el medi ambi ent
s consi der abl e. L a constr ucci , en conj unt,
consi der ant el tr anspor t que s hi associ a, con-
sumei x ms de la mei tat dels recur sos mater i als
i el 40% de l energi a; gener a, a ms, prop de
la mei tat dels resi dus i un ter de les emi ssi ons
de CO
2
. Ai x doncs, l anli si del sector, par t
fonamental de la soci etat, es merei x una anli si ,
no tan sols per par t de les per sones que hi estan
di rectament vi nculades, si n per par t de cadas-
cun de nosaltres, perqu tots som habi tants
oèoincis, ciutats i territoris.
20
21
D`cn venim?
22
EIs quatre eIements de Ia naturaIesa
Segons l a nostr a cul tur a occi dental , que es r emunta al temps del s gr ecs, l a vi da
necessi ta del s quatr e el ements per prossegui r : ai r e, foc, ai gua i ter r a. Tal es de M i l et
anrmava que lèlement lonamental oe la naturalesa era làigua, a la vegaoa que Ana-
xmenes dei a el matei x pel que fa a l ai r e i H er cl i t d Efes at r i bua tal condi ci al foc,
mentr e que X enfanes cr ei a que l a ter r a er a l el ement bsi c; en el segl e V aC Emp-
oocles va nxar la que es la nostra herencia cultural: la naturalesa est constituoa pels
quatr e el ements ai r e, ai gua, ter r a i foc.
2
El nost r e propi conei xement ens di u que si no r espi r em, mor i m en ben pocs
mi nut s; si sot met em el nost r e cos a t emper at ur es ext r emes, mor i m en poques hor es;
si no bevem podem r esi st i r ni cament al guns di es, i si no i nger i m cap al i ment sl i d,
noms conser var em l a vi da al gunes set manes. Teni m exper i nci a de com s d agr a-
dabl e l a br i sa mar i na o l escal for del sol a l hi ver n, del pl aer que sent i m quan saci em
l a nost r a set a una font o quan ens est i r em al t er r a en un bosc. Qual sevol del s quat r e
el ement s, l exi st nci a del qual s necessr i a per a l a vi da, pot , t anmat ei x, per j udi car-l a
si n`hi ha massa o no n`hi ha gens. Aixi, pooem anrmar que caoascun oels quatre
el ement s s bo o s dol ent ? Di r em que ms avi at s l a car nci a o l excs de qual sevol
d aquest s el ement s el que ens pot per j udi car.
L a l i t er at ur a i l a mi t ol ogi a ens r el at en esdeveni ment s sobr e l es conseqnci es del s
excessos o l a manca de qual sevol d aquest s el ement s; del s seus efect es si es t roben en
est at defect us i l es seves propi et at s benefact or es quan est an en est at pur. Si r espi r em
Les bistries de Ia vida a Ia Terra
Els lli bres d hi str i a solen expli car-nos les hi str i es del poder. L a lli sta dels
noms dels rei s d una di nasti a gover nant en qualsevol pas s un exemple
que ens recorda la nostr a etapa escolar. Tamb hi ha altres hi str i es, la
de l ar t i la cultur a, per exemple, que ens expli quen de qui na maner a
els humans hem observat i renectit el mon en el nostre alany per com-
prendre l. I algunes exposen les ci nci es natur als i d altres els si stemes de
producci de les di ferents soci etats. Sn aquestes les que ens i nteressen,
perqu avui sabem que el nostre futur depn de com gesti onem uns
recur sos que cada vegada sn ms escassos.
1
1
1 U: iL:e i:le:ess~:l e: veu:e
~ isl`:i~ oe :o: oes oe ~
e:secliv~ eco`qic~ es. Historia
verde del mundo oe Cive Po:li:q
Eoilo:i~ P~ioos D~:ceo:~, 1''Z
LoL:~ ~:~il.~ es :~o:s oe
oecivi oe culu:es oes~~:equoes
i oesl~c~ ~ i:u:ci~ oe :eoi
|sic e: ~ isl`:i~ u:~:~
2 Euqe:e Cuo:ovsy, J~vie:
Te|~o~, Eou~:oo Pu:sel El templo
de la ciencia. Los cientcos y sus
creencias Eoicio:es Desli:o, S/
D~:ceo:~, ZOO8
23
ai r e cont ami nat podem cont r aur e mal al t i es i , com di u T homas M ann a L a muntanya
mgi ca, cal l ai r e sa d un cl i ma munt anyenc per cur ar l a t ubercul osi . A l ext r em oposat ,
un hur ac sembr a mor t i dest r ucci .
L excs de cal or ens fa pensar en l i nfer n, com di u Dant e a L a di vi na comdi a. D al t r a
banda, l es t r avesses del s deser t s ens most r en a l a vegada l es r el aci ons ent r e el s el e-
ment s: un excs de cal or produei x una manca d ai gua.
L a mi t ol ogi a sobr e l ai gua com a font de per i l l s es r emunt a al di l uvi uni ver sal . L es
aigues oesboroaoes oe mars i rius han oonat lloc a guions cinematogrncs amb relats
est r emi dor s i a mer avel l oses novel l es com M oby D i ck de H er mann M el vi l l e.
L a t er r a que s obr e i engol ei x el que r eposa sobr e l a seva escor a, el s t er r at r mol s
i movi ment s ssmi cs t amb sn l or i gen d i mat ges anguni oses. I de l a mat ei xa maner a
que hi cr ei xen el s nut r i ent s que necessi t em per al i ment ar-nos, hi apar ei xen ver i ns
mor t al s que hem d evi t ar. En aquest sent i t , pot ser s Jul i Ver ne l escr i pt or que pro-
porci ona el r eper t or i ms ampl i d avent ur es l i t er r i es a l es profundi t at s del mar i de l a
t er r a o a l es al ades del cel .
L ai r e cont oxi gen i ni t rogen en proporci ons pr eci ses i l ai gua, hi drogen i oxi gen;
el foc es compon de di fer ent s r adi aci ons, i l a t er r a de mi ner al s di ver sos. Tot s aquest s
el ement s es t roben en equi l i br i s i nest abl es que van evol uci onant l ent ament al l l ar g de
mi l i ons d anys. D aquest es combi naci ons i el s seus del i cat s equi l i br i s sor gei x l a vi da
t al com l a conei xem. L a nost r a vi da es desenvol upa, doncs, di ns de cer t s l mi t s. Si ens
mant eni m a di ns, t robem el confor t , l habi t abi l i t at ; en canvi , si el s super em, o no el s
assol i m, amb mol t a probabi l i t at pat i m o mor i m.
L a bi osfer a s un si st ema en equi l i br i i nest abl e en qu ai r e, ai gua i t er r a const i t uei -
xen si st emes de ci cl es t ancat s que per dur en gr ci es a l acci d una ener gi a ext er i or al
si st ema: l ener gi a que ens ar r i ba del sol . Probabl ement per aquest a r a al guns pobl es,
com els egipcis, el van oencar.
EvcIuci de Ia bicsfera
L a Ter r a es va or i gi nar fa 4.600 mi l i ons d anys, com expl i ca l a teor i a del Bi g Bang. Des
d aquel l moment el pl aneta ha evol uci onat de maner a consi der abl e. Tant l a ter r a com
el s mar s i el s r i us presenten for mes i composi ci ons que han var i at al l l arg del s mi l i ons
de segl es tr anscor reguts. Tamb s ha tr ansfor mat l el ement foc: el s canvi s en l a r adi aci
sol ar que rep el pl aneta i el magma del seu nucl i han provocat tant poques cl i des
com gl aci aci ons. L a composi ci del s quatre el ements s mol t di ferent avui que en al tres
poques, tot i que hi ha una constant que perdur a: el s canvi s sn l ents, mol t l ents.
Si ens nxem en làtmoslera, sabem que la relacio que hi ha entre els oiversos gasos
s en funci de l es r eacci ons bi oqumi ques que es produei xen ent r e el s seus ml t i pl es
component s. Ai x, l a seva composi ci s el r esul t at de gasos al l i ber at s per l act i vi t at
d sser s vi us pr i mi geni s que no necessi t aven l ai r e per r espi r ar. L oxi gen s un r esi du
que emet i en det er mi nat s bact er i s fot osi nt t i cs que, a l a vegada, consumi en CO
2
.
Dur ant 2.500 mi l i ons d anys el s bact er i s van anar const r ui nt el nost r e pl anet a associ -
ant -se mi t j anant mecani smes de si mbi ognesi . El s ani mal s super i or s som el r esul t at
d aquest a si mbi ognesi . Des de fa 540 mi l i ons d anys l at mosfer a est compost a pr i n-
ci pal ment per ni t rogen (78%), oxi gen (21%) i vapor d ai gua (0-7%), per t amb hi
ha al t r es gasos nobl es i di xi d de car boni , el CO
2
(1%) en pet i t es proporci ons. Al t r es
gasos, com el met , sn i mpor t ant s pel s efect es que poden produi r.
L at mosfer a est en desequi l i br i , i ho est perqu exi st ei x l a vi da. L a vi da s mat -
r i a or gani t zada en evol uci const ant . Tot sser vi u i nt er act ua amb l ent or n, amb el
/ ~ \i~ L~cli~ i ~ u:s /OOOOO
:iio:s oe sos Le:e:qi~ oe
:osl:e so c:e~ es co:oicio:s
que ~: ossiLe ~ vio~ Es
cie:l|cs c~cue: que sexli:qi:~
o~qu| ~ u:s OOO :iio:s o~:ys
2
meoi que lènvolta i, oe la mateixa manera que el meoi innueix en els essers vius, els
essers vius innum en el meoi. Tanmateix, aquests oesequilibris tenen limits. A partir
de cer t s val or s l efect e que produei xen al guns component s pot fer per i l l ar l a cont i nu-
t at de det er mi nat s sser s vi us; per exempl e: si l a proporci d oxi gen sobr epasss el
25%, t ot s el s boscos del pl anet a s i ncendi ar i en. L es est r uct ur es compl exes, a ms de
r eprodui r-se, t endei xen a mant eni r el s seus si st emes i car act er st i ques ms r el l evant s
cont r a l es r esi st nci es de l ent or n, per a l a vegada l a vi da s ener gi a i , per t ant , est
sot mesa a l a segona l l ei de l a t er modi nmi ca.
3
Probabl ement fa uns t r es mi l i ons d anys, es va produi r un fet ext r aor di nar i : va
apar i xer una espci e ani mal amb capaci t at per domi nar el pl anet a, una espci e que
ut i l i t za t ot s el s r ecur sos que t roba di sponi bl es. Dur ant mol t s anys sol ament va r ecol -
l ect ar al l que l a nat ur al esa l i ofer i a, per amb l apar i ci de l agr i cul t ur a va apr endr e
a i nci di r sobr e l a nat ur al esa i , amb l a Revol uci I ndust r i al
4
, fa 200 anys, l es seves
relacions amb el planeta es van mooincar oe manera molt rpioa, la incioencia que
nns aleshores havia estat oe carcter local va passar a ser global. Amb la globalitzacio
esdevi nguda el s l t i ms anys, aquest a i nci dnci a s ha mul t i pl i cat de maner a exponen-
cial i a una velocitat oesconeguoa nns ara.
5
3 E:ic D Sc:eioe: i Do:is S~q~:.
La termodinmica de la vida
Tusquels eoilo:es D~:ceo:~, ZOO8
U: lexl ucio soL:e es c~:vis
que ~ co:o:l~l ~ Revoucio
:ousl:i~ e: ~ :osl:~ :e~cio ~:L
~ Liose:~ es Arquitectura i sos-
tenibilitat o/Le:l Cuc| Du:qos
Eoicio:s U:ive:sil~l Poilc:ic~ oe
C~l~u:y~ D~:ceo:~, ZOOo
5 U:~ ~l:~ visio i:le:ess~:l
oe ~ isl`:i~ ~:Lie:l~ :ece:l
oe :o: es e iL:e oe Jo:
R Mcei Algo nuevo bajo el
sol. Historia medioambiental del
mundo en el siglo XX /i~:.~
Eoilo:i~ M~o:io, ZOOo
25
CcnscIidaci de Ia Terra
L a Ter r a va ser gai r eb homogni a i fr eda un cop condensat s l a pol s i el s gasos i nt e-
r est el ar s per l at r acci de l a gr avet at . L a gr avet at mat ei xa i l a cont r acci del s mat er i al s
van fer que s ans escal fant , i t amb va cont r i bui r-hi l a r adi oact i vi t at del s el ement s
ms pesant s. Quan l a t emper at ur a va ser mol t al t a, l a Ter r a va comenar a fondr es i
es va comenar a di fer enci ar l escor a del nucl i , on van anar a par ar el s el ement s ms
pesant s, sobr et ot fer ro i nquel . Par al l el ament , l es er upci ons vol cni ques van provocar
l a sor t i da de vapor s i gasos l l euger s de l escor a; al guns van ser at r apat s per l a gr avet at
i van for mar l at mosfer a pr i mi t i va, ment r e que d al t r es es van condensar i van for mar
el s pr i mer s oceans del mn. No obst ant ai x, una al t r a font i mpor t ant d ai gua a l a
Ter r a van ser el s comet es, bol es de roca i gel que es van for mar t amb a par t i r de l a
nebulosa que va originar el sistema solar. De let, hi ha qui creu que nns al 50 oe lài-
gua que hi ha al pl anet a prov del s i mpact es del s comet es.
Pcques gnies
Les roques ignies es lormen quan el seu material ,massa nuioa i mobil molt calenta oe
materia mineral, es relreoa i solioinca, el qual sànomena magma ,quan est per sota
de l a super fci e) o l ava (quan est per sobr e). En el moment de l a for maci de l a Ter r a,
l es roques gni es en domi naven l a super fci e i hi havi a una gr an acti vi tat vol cni ca.
0rigen de Ia vida a Ia scpa primcrdiaI
U na probabl e hi ptesi sobr e l or i gen de l a vi da n expl i ca l apar i ci a par ti r d una
atmosfer a pr i mor di al composta per hi drogen, amonac, met i vapor d ai gua. El vapor
d ai gua condensat haur i a estat l escenar i on es van dur a ter me l es pr i mer es sntesi s
abi ti ques de compostos or gni cs: aquel l es produdes sense l exi stnci a pr vi a de vi da.
Amb l a i nt er venci de l es r adi aci ons sol ar s ul t r avi ol ades i l es descr r egues el ct r i -
ques, aquest a sopa pr i mor di al anomenada ai x per l exper i ment r eal i t zat per St an-
ley Miller làny 1953 va oonar lloc a caoenes oàminocios, sucres i nucleotios, peces
fonament al s de l a cl l ul a vi va. Al t r es hi pt esi s suposen fact or s ext er i or s a l a Ter r a,
per exempl e l ar r i bada de met eor i t s com a por t ador s del s component s or gni cs que
van donar or i gen a l es prot ocl l ul es.
El pas segent va ser l or gani t zaci espont ni a d aquest s el ement s per cr ear l a
pr i mer a cl l ul a ant i poi t i ca, capa de mant eni r-se el l a mat ei xa act i va enfront de l es
agressions oe lèxterior, la qual cosa es va proouir la uns 3.850 milions oànys.
\isl~ ~:ci~ oe ~ \i~ L~cli~, ~ q~~
xi~ o: es l:oL~ e ~:el~ Te::~
DeI Big Bang a Ia PevcIuci IndustriaI
Hi ha cert consens cientinc a l`hora oèstablir lèoat oel nostre univers: el
Big Bang sembla que es va proouir la 13.00 milions oànys. Al cap oùns
100 milions oànys van comenar a sorgir les estrelles, que agrupant-se
han acabat lormant caoascuna oels 1!0.000 milions oe galxies que sès-
tima que existeixen. Una oàquestes, la Via Lctia, conte uns !00.000
mi li ons de sols. I al voltant d un d aquests or bi ta el planeta on vi vi m, or i -
ginat ara la tot just uns !.500 milions oànys
1A
Jcan HaneI deI LIanc
Dièq
2
HcIcuIa
U na mol cul a s un conj unt d t oms. L es mol cul es pr ebi t i ques sn aquel l es que van
donar or i gen a l es pr i mer es cl l ul es i proveni en de l es mol cul es or gni ques pr esent s
a l a Ter r a pr i mi t i va. L a mat r i a del s sser s vi us del pl anet a est for mada bsi cament
per l a qumi ca del car boni o qumi ca or gni ca. El s t oms de car boni enl l aat s ent r e si
i envol t at s d t oms d hi drogen, oxi gen, ni t rogen, sofr e i fsfor donen l l oc a t ot t i pus de
mol cul es or gni ques.
Fcrmaci d`cceans i ccntinents
A mesur a que l a Ter r a s anava r efr edant dur ant el per ode arque i despr s de l a di fe-
r enci aci de l escor a i el nucl i , al gunes zones de l a super fci e van acumul ar prou quan-
titat oe roques ignies per lormar petites zones oèscora estable notant sobre un oce oe
magma. L a condensaci de l ai gua i l apar i ci de pl uges van cr ear el s pr i mer s oceans i
ai x van comenar a erosi onar-se l es roques i a for mar-se el s pr i mer s sedi ments.
Ciancbacteri
El s bact er i s sn el s or gani smes vi us ms ant i cs i amb ms xi t del pl anet a. D ent r e
aquest s, el s ci anobact er i s dest aquen perqu sn de mi da ms grossa que l a r est a de
bact er i s i perqu al l i ber en oxi gen en fer l a fot osnt esi . Sn or gani smes procar i ot es que
van sorgir ara la uns 3.500 milions oànys als mars marginals oe les primitives masses
cont i nent al s i van provocar l apar i ci de l oxi gen a l at mosfer a de l a Ter r a. A ms,
van ser el s pr i nci pal s product or s pr i mar i s (gener ador s de mat r i a or gni ca a par t i r
oe materia inorgnica, oe la bioslera ourant 1.500 milions oànys, i en els oceans son
els principals captaoors oe nitrogen atmosleric per a les caoenes tronques. Fooen ser
uni cel lulars o nlamentosos, oe nns a 0,5 mm oe llarg, i constitueixen una part impor-
t ant del pl nct on mar .
Aparici de Ia fctcsntesi
L a fot osnt esi ha est at l a i nnovaci met abl i ca ms i mpor t ant de l a hi st r i a del pl a-
net a. En aquest procs, l ai gua (H
2
O), el di xi d de car boni at mosfr i c (CO
2
) i l ener gi a
procedent de l a l l um sol ar sn el s el ement s necessar i s perqu l a pl ant a si nt et i t zi sucr es
i al l i ber i oxi gen a l at mosfer a.
L es pr i mer es cl l ul es capaces de r eal i t zar fot osnt esi oxi gni ca van ser el s ci ano-
bact er i s. Abans de l apar i ci d aquest s or gani smes, l oxi gen er a pr esent en l at mosfer a
noms en quant i t at s mol t pet i t es, i , gr ci es a l a seva acci , l a concent r aci d oxi gen
at mosfr i c va comenar a cr i xer. De vegades, el s ci anobact er i s vi uen en si mbi osi amb
al t r es mi croor gani smes en cost es fangoses d escassa profundi t at , for men una massa
compact a i mol sosa i cr een mant el l s cal car i s d uns pocs cent met r es de gr ui x anome-
nat s est romat l i t s.
CIIuIa eucaricta
L es cllules eucar i otes sn aquelles que contenen la i nfor maci genti ca di ns el nucli cel-
lular o doble membr ana nuclear. Contr r i ament, les cl lules procar i otes tenen aquesta
i nfor maci di sper sa en el ci toplasma i no tenen nucli cel lular. Els organi smes for mats per
cllules eucar i otes reben el matei x nom. Per tanyen a aquest domi ni mxi ma categor i a
usaoa en la classincacio biologica tots els animals, plantes, longs i protists.
Sembla que la transicio entre procariotes i eucariotes, ocorreguoa la uns 2.200
mi l i ons d anys, s expl i ca per l a teori a endosi mbi ti ca, concebuda per L ynn M ar gul i s.
Co`:i~ oe ci~:oL~cle:is
S~: D~y :o:o o/usl:~i~l,
i:o:el o: es l:oLe: esl:o:~lìls
e: ~Lu:o~:ci~ Es co:sioe:e:
es i:oic~oo:s :es ~:lics oe vio~
~ ~ Te::~
27
Segons aquest a hi pt esi , el nucl i i el s mi t ocondr i s i el s cl oropl ast s (aquest s l t i ms
or gnul s car act er st i cs de l es cl l ul es veget al s) es van or i gi nar a par t i r de bact er i s amb
r el aci de si mbi osi ent r e si .
Augment de I`cxigen i fcrmaci de Ia capa d`cz
El s ci anobact er i s van ser el s r esponsabl es de l apar i ci i l augment de l oxi gen a l at -
mosfer a de l a Ter r a. U n cop l oxi gen va ser prou abundant a l at mosfer a, i gr ci es a
l acci de l a r adi aci sol ar, es va comenar a for mar oz (O
3
), a par t i r de l a combi na-
ci d una mol cul a nor mal bi at mi ca amb un t om l l i ur e d oxi gen: O
2
+ O = O
3
.
Per l a seva capaci t at d absorci de l a r adi aci sol ar ul t r avi ol ada de t i pus B, l oz
fei a que fos ms fci l l a vi da a l a super fci e del s oceans i del s cont i nent s. Es cal cul a
que, quan lòxigen va assolir la concentracio oe l`1 ,primer nivell critic,, es va esta-
bl i r l a capaci t at de r espi r aci , l a qual cosa va per met r e al s or gani smes di sposar de ms
energia, i, tot i connnats a làigua, viure en prolunoitats menors, ja que la capa oòzo
ofer i a una prot ecci ext r a. Quan, ms endavant , l a concent r aci d oxi gen va ar r i bar a
un segon nivell critic, la vioa a les aigues superncials va ser possible, let que va acabar
per met ent l a r espi r aci ar i a.
Inici deI percde ms fred de Ia Terra
Dur ant el neoprot erozoi c sembl a que va haver-hi gr ans gl aci aci ons, i , segons l es evi -
oencies trobaoes en roques oataoes oe la uns 50 i 580 milions oànys, van ser les mes
i nt enses que hi ha hagut mai a l a Ter r a. Van dur ar mi l i ons d anys i probabl ement
van esdeveni r-se en t r es epi sodi s gl aci al s. L es proves geol gi ques i ndi quen que van
alectar tots els continents i els gels es van estenore nns a latituos tropicals. No se sap si
l a super fci e del mar es va gl aar compl et ament o no, per s que el s ani mal s mul t i cel -
l ul ar s que j a exi st i en van sobr evi ur e a aquest es gl aci aci ons. El perqu va i ni ci ar-se
aquest per ode no s cl ar del t ot , per es cr eu que una di smi nuci br usca del s gasos
amb efect e d hi ver nacl e (CO
2
i met ) en podr i a ser l a causa. Al t r es expl i caci ons posen
mfasi en el s canvi s en l obl i qi t at de l ei x de l a Ter r a o en l a pol s csmi ca que haur i a
i nt er fer i t en l a r adi aci sol ar.
Primers crganismes pIuriceIIuIars
U n pas i mpor t ant en l evol uci bi l gi ca va ser l a consol i daci de l es for mes pl ur i cel -
l ul ar s. U n or gani sme pl ur i cel l ul ar s aquel l const i t ut per ms d una cl l ul a i que t
cl l ul es funci onal ment di fer enci ades que r eal i t zen t asques concr et es; en cont r apo-
si ci , el s or gani smes uni cel l ul ar s l a maj or i a del s prot ozous, bact er i s i al t r es t enen
t ot es l es seves funci ons vi t al s concent r ades en una ni ca cl l ul a.
L a pl ur i cel l ul ar i t at per met l especi al i t zaci de di fer ent s gr ups cel l ul ar s: fa uns
900 milions oànys van apareixer els primers organismes pluricell ul ar s a par t i r de
cl l ul es eucar i ot es. Aquest es, en al gunes est i r ps, es van associ ar per for mar col ni es
i al gunes es van especi al i t zar, es van fer i nt er dependent s i van const i t ui r -se en or ga-
ni smes pl ur i cel l ul ar s. Sembl a que el s pr i mer s or gani smes pl ur i cel l ul ar s eucar i t i cs
van ser algues oe lorma nlamentosa o eslerica, constituoes per cell ul es sense di fe-
r enci ar que no for maven t ei xi t s.
Pangea I
S anomena Pangea I l a pr i mer a agr upaci cont i nent al coneguda i dat ada del meso-
prot erozoi c. Dur ant el pr ecambr i , s mol t probabl e que hi hagus una di nmi ca
Eso:|~ Hippospongia communis,
u: exe:e o~:i:~ u:iceu~:
euc~:i`lic ~:L :ol~ ~:liquil~l
28
de pl aques mol t si mi l ar a l act ual , j a que hi ha proves de l a for maci de ser r al ades.
A l i ni ci del neoprot erozoi c, Pangea I va comenar a di sgr egar-se, i post er i or ment
va agr upar-se de nou per for mar Pangea I I . Aquest procs d agr upaci i di sgr egaci
segur ament r eproduei x ci cl es ant er i or s del s qual s no hi ha cap prova.
Fauna dÈdiacara
L a pr i mer a evi denci a fssi l que es t d or gani smes mul t i cel l ul ar s compl exos amb
teixits oilerenciats es oel neoproterozoic ,la uns o00 milions oànys,, i es coneix com
fauna d E di acara. S anomena ai x per l a l ocal i t at d Aust r l i a on es van descobr i r el s
pr i mer s fssi l s d aquest s or gani smes, t ot i que amb post er i or i t at se n han t robat r est es
si mi l ar s ar r eu del mn. Aquest conj unt de r est es fssi l s est for mat per pet j ades i mot -
l l es de par t s t oves d una gr an var i et at d or gani smes, el s qual s ar r i ben a mesur ar ms
d un met r e en di ver sos casos.
El ms sor pr enent d aquest a pr i mer a fauna s l a seva gr an di fer nci a amb l a maj o-
r i a de l es mor fol ogi es ani mal s post er i or s: hi abunden l es for mes pl anes espi r al s o amb
si met r i es r adi al s de t r es o ci nc r adi s, ment r e que el s or gani smes amb si met r i a bi l at er al
sn mi nor i a. Ai x ha ser vi t perqu al guns aut or s com St ephen Goul d proposi n que
Edi acar a va ser un exper i ment evol ut i u fal l i t , un moment en qu van apar i xer gr an
quant i t at de novet at s evol ut i ves que no van cont i nuar, j a que s mol t di fci l t robar con-
t i nut at de l es car act er st i ques d Edi acar a en el s or gani smes post er i or s.
TriIcbits
El s t r i l obi t s (tri l obi ta, t r es l bul s en l l at ) sn una cl asse d ar t r podes mar i ns fssi l s que
van viure oes oel periooe cambri nns al permi, es a oir, ourant tot el paleozoic. Van
ser mol t abundant s dur ant l or dovi ci i el si l ur i , per cap al devoni van comenar
a desapar i xer di ver ses faml i es, i es van ext i ngi r compl et ament amb l a pr i mer a gr an
ext i nci massi va del per mi .
Aquest s sn uns del s fssi l s ms conegut s i amb una di ver si t at ms gr an de gr ups.
Se n`han oeterminat uns nou o oeu orores, 5.000 generes i unes 15.000 especies. La
r a per l a qual han fossi l i t zat t an abundant ment s el seu exosquel et qui t i ns i mpr eg-
nat de car bonat cl ci c. A causa d ai x, r esul t en una pt i ma gui a fssi l , j a que act uen
com a marcaoors estratigrncs i cronologics.
L aspect e gener al del cos del s t r i l obi t s sol ser oval at , amb una di vi si l ongi t udi nal
t r i par t i da, en t r es l bul s. El seu exosquel et pr esent a t r es secci ons pr i nci pal s: el cfal on
(cap), amb for ma d escut , cont dues ant enes pr eor al s, quat r e apndi xs i el s ul l s; el
t r ax (t ronc), que const a de t r es segment s amb ml t i pl es pl aques t ot al ment ar t i cul a-
oes, es molt nexible i te extremitats birrmies, un parell per caoa placa articulaoa, i el
pi gi di (cua), que s un membr e i mpor t ant per al despl aament aqut i c.
Aparici de Ia majcr part deIs fIums
Dur ant el cambr i , va succei r el que s anomena l expl osi cambr i ana, s a di r, l apa-
r i ci sobt ada en t er mes geol gi cs de compl exos or gani smes macroscpi cs mul t i cel -
l ul ar s. Ai x, es produei x el sor gi ment del s membr es ms ant i cs de mol t s fl ums
d ani mal s mul t i cel l ul ar s. U n fl um s l a maj or cat egor i a t axonmi ca for mal de l a
classincacio linneana oel regne animal.
Aquesta explosio biologica suposa canvis evolutius rpios, oels 20 lilums oe meta-
zous amb ext ensos r egi st r es fssi l s, al menys 11 apar ei xen per pr i mer cop al cambr i .
H i ha 12 fl ums ms, de cos t ou, i , per t ant , amb r egi st r es fssi l s pobr es, per s espe-
F`ssi ou: l:ioLil, l:oL~l ~ M~::oc
Te u:s Z :iio:s o~:ys
Rec:e~cio oe ~ ~u:~ oEoi~c~:~
29
cul a que un nombr e i mpor t ant t amb sn d or i gen cambr i . El s mot i us d aquest a
apar i ci sobt ada no sn gai r e cl ar s, per podr i en at r i bui r-se a canvi s cl i mt i cs com
el desgl a i l escal fament de l a Ter r a o a l augment de l a concent r aci d oxi gen, que
hauria permes el oesenvolupament oèspecies amb un metabolisme mes enca. Es el
per ode en qu apar ei xen el s esquel et s, mot i vat s per canvi s en l a qumi ca del s oceans
o per l a necessi t at de prot egi r el s t ei xi t s t ous enfront del s depr edador s.
Peixcs gnats
El nom d gnat cor r espon a un gr up de pei xos sense mandbul a del fl um Chordata del
qual es coneixen un centenar oèspecies mooernes. Els peixos gnats van sorgir la 510
milions oànys, a comenament oel periooe oroovici, i van ser molt abunoants nns
a nnal oel oevoni, moment en que van oesapareixer gairebe oel tot. Frobablement,
l ancest r e com del s gnat s pr i mi t i us i del s moder ns t eni a el cos t ou i s al i ment ava de
seoiments per nltracio.
El s r epr esent ant s act ual s d aquest gr up de pei xos es di vi dei xen en dues cl asses
(mi xi nes i l l ampr ees), t enen l esquel et car t i l agi ns, de maner a que no desenvol upen
ver i t abl es ossos, i el seu cos s pr i m, angui l l i for me i de secci ci rcul ar i s al i ment en
d una maner a pecul i ar a causa de l absnci a de mandbul es.
Primeres pIantes i primers animaIs vertebrats
Act ual ment es pensa que el s pr i mer s ver t ebr at s van apar i xer dur ant el cambr i ,
encar a que a l or dovi ci el s i nver t ebr at s mar i ns cont i nuen sent l a for ma de vi da
pr edomi nant , i ncl osos gr apt l i t s, t r i l obi t s, br aqui podes i conodont s. I gual ment , el s
cor al l s, el s cr i nodeus, el s br i ozous i el s bi val ves apar ei xen en aquest per ode.
Dàltra banoa, es troben els primers inoicis oèspores tetraeoriques oe la !50 milions
d anys, l a qual cosa suggerei x que al gunes for mes vegetal s j a havi en comenat a adap-
tar-se a l a vi da ter restre en aquest per ode. A ms, al gunes car acter sti ques de l es espores
fssi l s fan pensar que ti ndr i en un l l i gam proper amb l es actual s pl antes hepti ques. Tot
i aixo, la vioa estava gairebe connnaoa al mar on una tipica comunitat marina consistia
en una var i etat d i nver tebr ats mar i ns ms al gues verdes o ver mel l es i pei xos pr i mi ti us.
ida fcra deI mar
L a vi da s avent ur a l a super fci e de l a t er r a en for ma de pl ant es i ani mal s en el t r ans-
cur s de l or dovi ci i del si l ur i . U nes pr i mi t i ves pl ant es, anomenades Cooksoni a, que
segur ament j a di sposaven d un si st ema vascul ar per a l a ci rcul aci de l ai gua, van
col oni t zar l a t er r a j unt ament amb l es hept i ques, unes pl ant es sembl ant s a l es mol ses.
Par al l el ament , uns ani mal s sembl ant s al s escor pi ns anomenat s eur i pt r i ds, par ent s
del s ar t r podes mar i ns i ext i ngi t s en l act ual i t at , van comenar a envai r l a t er r a fer ma,
i t amb i nsect es sense al es i mi l peus. El s pei xos van evol uci onar cap a pei xos amb
mandbul a (com el s pl acoder ms), que van apar i xer en ai ges dol ces o sal obr es i es
van const i t ui r en gr ans pr edador s.
PIantes vascuIars ms primitives
L es pl antes vascul ar s ms pr i mi ti ves, j a exti ngi des, van desenvol upar-se en el tr nsi t del
siluri al oevoni. Fooien assolir una alaoa oe nns a 50 cm i presentaven una tija sub-
terrnia horitzontal o rizoma oòn partien tiges verticals ramincaoes oicotomicament i
sense ful l es; tampoc no teni en ar r el s. En al guns casos, el s fssi l s d aquestes pl antes per -
meten veure molts oetalls anatomics, nns i tot el teixit vascular oe lìnterior oe les tiges.
Pikaia, ossiLe ~v~:l~ss~l
:es ~:lic co:equl oes ve:leL:~ls
:ooe::s
L~::e~, oesce:oe:l ~clu~
oe ~ Pikaia
30
Devcni, I`pcca deIs peixcs
Encar a que dur ant el si l ur i j a es t const nci a de l exi st nci a de pei xos amb mand-
bula, es al oevoni quan es oiversinquen i prosperen, per la qual cosa aquest periooe
s conegut com l er a del s pei xos. Ent r e el s pr i mer s pei xos ver t ebr at s mandi bul at s hi ha
els placooerms, que apareixen a comenament oel periooe i es oiversinquen en una
gran varietat oe lormes i mioes, alguns oe nns a o metres i aparena grotesca. Eren
pei xos cui r assat s amb escat es en for ma de di amant o amb gr ans pl aques ssi es, i es
van extingir a nnal oel paleozoic.
L a cl asse de pei xos condr i ct i s o pei xos car t i l agi nosos (t aurons) t amb va sor gi r al
siluri i ha continuat nns a làctualitat. Els altres oos grups oe peixos manoibulats, els
acant odi s, j a ext i ngi t s, i el s pei xos ossi s t amb hi er en pr esent s. Act ual ment , el s pei xos
ossi s sn el gr up ms abundant , d ent r e el s qual s el s sarcopt er i gi s romanen com a r el -
qui a fssi l d aquel l a er a.
Peixcs sarccpterigis
El s pei xos sar copt er i gi s o d al et es l obul ades sn pei xos mandi bul at s que van abun-
dar al devoni i act ual ment encar a est an r epr esent at s pel s pei xos pul monat s i el
cel acant . Aquest s pei xos t enen l honor de ser el gr up ger m del s t et r podes: er en
pei xos de cr ani r el at i vament gr os i escat es gr ui xudes amb car act er st i ques que er en
funci onal s a l ai gua i l a t er r a, l a qual cosa va faci l i t ar l a t r ansi ci del s ver t ebr at s del s
hbi t at s aqut i cs al s t er r est r es.
Primers tetrpcdes
El periooe oevoni, que va iniciar-se la uns !00 milions oànys, va ser una epoca oe
t emper at ur es suaus amb al t er aci ons d i nundaci ons i sequer es. Dur ant aquest per ode,
al guns ver t ebr at s aqut i cs van desenvol upar dues car act er st i ques fonament al s per a
l evol uci de l a vi da t er r est r e: el s pul mons i l es pot es.
Segons una i nt er pr et aci accept ada dur ant mol t de t emps, en l es poques de
sequer a el s ver t ebr at s aqut i cs t eni en l a necessi t at de despl aar-se de bassa en bassa a
l a r ecerca d ai gua i s l l avor s quan l es al et es l obul ades del s sarcopt er i gi s podi en ser ut i -
l i t zades per propul sar el cos a l a t er r a. El s que t eni en l es al et es ms for t es sobr evi vi en
per r eprodui r-se. Tot i que aquest a hi pt esi ha est at ar r aconada per l es dar r er es t roba-
lles lossils, tant aquests peixos com els precursors oels primers amnbis com lÀcanthos-
tega o l I chthyostega compar t ei xen car act er st i ques mor fol gi ques si mi l ar s.
PIantes amb IIavcr
L or i gen de l a l l avor se si t ua al devoni t ar d i i ni ci del car bonfer, en fssi l s que van
ser anomenat s pr ogi mnosper mes o fal guer es amb l l avor s i post er i or ment van evol u-
ci onar cap a l es gi mnosper mes, pl ant es amb l l avor i sense fr ui t . L es gi mnosper mes
compr enen, ent r e d al t r es, l es confer es (ar aucr i es, pi ns), el s gi nkgos i l es bennet t i t i -
nes. Aquest s t r es gr ups van pr osper ar a par t i r del car bonfer i van comenar a dava-
l l ar dur ant el cr et aci . L es l t i mes es van ext i ngi r, ment r e l es confer es i el s gi nkgos
es van reouir progressivament, substituoes per les angiospermes ,plantes amb nor
i fr ui t ). Aquest es han anat expandi nt -se en t ot s el s ambi ent s t er r est r es i l es espci es
act ual s de gi mnosper mes han quedat r el egades a l es zones on l es angi osper mes t enen
oincultat per establir-s`hi.
F`ssi oe ~que:~
oe c~:Lo:|e:
Peix `ssi oe e:~ ~eo.oic~,
l:oL~l ~ 0ueLec C~:~o~l
31
6rans extensicns de bcsccs i zcnes bumides aI carbcnfer
Durant el periooe carboniler, la uns 300 milions oànys, la taxa oe lormacio oe com-
bust i bl es fssi l s a l a Ter r a va ser mol t al t a. Al eshor es, l es zones t emper ades d Europa
i Amr i ca del Nor d er en zones t ropi cal s i subt ropi cal s i t eni en veget aci t ot l any. L es
t er r es er en bai xes, cober t es per mar s poc profunds o mar esmes, i l es pl ant es domi -
nant s er en l i copodi s ar bor escent s, cues de caval l gegant s, fal guer es i confer es.
U n cop mor t a, l exuber ant veget aci que s enfonsava al sl ho fei a t an r pi dament
que no t eni a opor t uni t at de descompondr es per l a manca d oxi gen; aquest mat er i al
parci al ment degr adat es conei x com a t or ba. Segons el t emps t r anscor r egut , l a t empe-
r at ur a i d al t r es fact or s, l a t or ba pot esdeveni r car b, pet rol i o gas nat ur al , que const i -
t uei xen el s anomenat s combust i bl es fssi l s.
Extensi deIs tetrpcdes aI carbcnfer
El per ode car bonfer es va car act er i t zar per un cl i ma t emper at i humi t on van pros-
per ar i cr i xer mol ses i gr ans fal guer es. El s t et r podes es van est endr e r pi dament en
aquest ambi ent , produi nt una var i et at de for mes que s al i ment aven de l enor me abun-
dnci a d i nsect es di sponi bl es, de l es seves l ar ves i t amb d i nver t ebr at s aqut i cs. Di ns
oàquest grup els amnbis van ser particularment prospers en aquesta epoca.
En concret, la oiversincacio oels lissamnbis, que contenen els amnbis mooerns, van
apar i xer l l i nat ges ext i ngi t s com el s Temnospondyl i , que noms t eni en quat r e di t s a l es
potes anteriors enlront oels cinc oits oe la resta oe tetrpooes. La oiversincacio oels
lissamnbis ourant el carboniler va oonar lloc als antecessors oels tres grups oàmnbis
que sobr evi uen en l act ual i t at : l es gr anot es i el s gr i paus, l es sal amandr es i l es cecl i es.
A mes oels lissamnbis, van apareixer altres llinatges extingits, com els temnosponoils
que noms t eni en quat r e di t s a l es pot es ant er i or s, cont r r i ament a l esquema pent a-
dct i l bsi c de gai r eb t ot s el s t et r podes act ual s.
Extinci deI 95% de Ies espcies
Lèxtincio oel permi va tenir lloc la uns 225 milions oànys, quan com a minim la
meitat oe les lamilies oìnvertebrats marins i quasi el 90 oe les especies oìnverte-
br at s van desapar i xer en pocs mi l i ons d anys, una ext i nci encar a ms gr an que l a
que van patir els oinosaures a nnal oel cretaci. La vioa va trigar a reler-se, i ourant un
l l ar g per ode de t emps van ser el s or gani smes opor t uni st es ms ben adapt at s el s que
van ocupar l espai bui dat per l ext i nci .
S han proposat mol t es hi pt esi s sobr e l a causa d aquest epi sodi : el movi ment de l es
pl aques t ect ni ques, l i mpact e d un met eor i t , l act i vi t at vol cni ca ext r ema a Si br i a
i ms r ecent ment es pensa en una cascada d esdeveni ment s que haur i en provocat un
efect e d hi ver nacl e per l al l i ber ament de met congel at del fons del mar.
Amb inoepenoencia oe quina en sigui la causa, aquesta extincio va ser el nnal
per a mol t es espci es, ent r e l es qual s l a del maj or depr edador t er r est r e conegut
d aquel l t emps, el di met r odont . Tamb van desapar i xer una gr an par t de l es esp-
ci es mar i nes, ent r e el l es el s t r i l obi t s i di ver ses var i et at s de pl acoder ms.
EIs rptiIs cmpIen eI buit de Ièxtinci
Els amnbis ja havien let una notable conquesta evolutiva terra enoins, pero els seus
ous sense cl osca i l es l ar ves aqut i ques el s obl i gaven a un desenvol upament for osa-
ment aqut i c. L apar i ci de l ou amb cl osca va al l i ber ar el s r pt i l s d aquest a depen-
oencia i els va ler els primers vertebrats aoaptats totalment al meoi terrestre. A nnal
F`ssi ou: le:os~u:i, u: :li
vo~oo: oe e:|ooe |u:~ssic
To:Le:~ ~ :o:o oEsc`ci~
Cyathea dealbata, ~que:~ ~:Lo
:esce:l oe ov~ Ze~:o~, oe :s ~
1 :el:es o~~:i~
32
del pal eozoi c, van apar i xer el s amni ot es sor gi t s d un gr up de t et r podes sembl ant s
als amnbis. Aquests amniotes es van oivioir en anpsios ,tortugues,, oipsios ,que
van donar l l oc a l a r est a de r pt i l s i aus) i si npsi ds (que van donar l l oc al s mamfer s
al nnal oel llinatge,.
L es apor t aci ons bi ol gi ques del s r pt i l s van ser l ou amni t i c amb cl osca i mper -
meabl e, l a pel l for t a, seca i quer at i ni t zada, uns mscul s de l a mandbul a ms grossos i
pot ent s, l a fecundaci i nt er na i l es adapt aci ons per a l a conser vaci de l ai gua.
Aparici deIs primers dincsaures i mamfers
El nom de di nosaur e va ser ut i l i t zat per pr i mer cop per l anat omi st a angl s Ri char d
Owen làny 18!1 a partir oe les paraules gregues dei nos, t er r i bl e, i sauros, l l angar dai x,
per descr i ur e el s fssi l s del mesozoi c, del s qual s es conei xi en l l avor s noms t r es gner es
de di nosaur es i ben poc est udi at s.
Làparicio oels oinosaures a inici oel trisic va partir oe la oiversincacio oels reptils
di psi ds, els quals van or i gi nar la maj or i a de r pti ls i aus actuals. Di ns del gr up de di p-
si ds els arcosaures van teni r una gr an i mpor tnci a en la fauna mesozoi ca i en aquest
gr up s i nclouen els pterosaures j a exti nts els cocodr i ls i les aus. Els pr i mer s di nosaures
probablement van ser peti ts predador s bpedes, amb les extremi tats di r i gi des per sota del
cos que produen una postur a alada sobre les potes columnar s, la qual cosa per meti a
suportar el pes oel cos i alhora tenir una carrera rpioa i enca.
El s pr i mer s mamfer s t amb van sor gi r al t r i si c der i vat s de l a cul mi naci del
l l i nat ge del s amni ot es si npsi ds. Er en de mi da pet i t a, pr obabl ement noct ur ns i men-
j aven i nsect es, cucs i ous.
Dcmini deIs dincsaures
Durant el jurssic es prooueix lèspecialitzacio i oiversincacio oels oinosaures. Aquests
reptils i els seus parents van oominar la terra, làire i làigua ourant uns 150 milions
d anys. A ms, dur ant el j ur ssi c i par t del t r i si c, el s di nosaur es van assol i r unes pro-
porci ons gegant i nes que cap ver t ebr at t er r est r e no ha assol i t mai ms.
A l ero mesozoi ca t amb apar ei xen l es aus a par t i r de l evol uci d un gr up de di no-
saur es t er podes, car nvor s bpedes amb car act er st i ques esquel t i ques sembl ant s. A
mes oe les plomes, totes presenten extremitats anteriors mooincaoes com ales i becs
cor ni s, i ext r emi t at s post er i or s adapt ades per a l a mar xa, l a nat aci o per posar-se
sobr e l es br anques.
Aparici de Ies angicspermes
Es cr eu que l es angi osper mes pl ant es amb l l avor t ancada i prot egi da van evol uci -
onar a par t i r d un gr up j a ext i ngi t de gi mnosper mes. Van apar i xer al r egi st r e fssi l
del cr et aci , en pl ena poca del s di nosaur es, per el seu or i gen podr i a r emunt ar-se a
nnal oel permi. Es probable que sòriginessin als turons i altiplans menys lertils oe les
r ees t ropi cal s, i , un cop est abl er t es, es van est endr e a l es t er r es ms t emper ades on es
van t r ansfor mar en l es for mes veget al s domi nant s.
A mitjan cretaci, el clima oe la Terra es va ler mes clio i unilorme, i al nnal oel
per ode, l a maj or par t de l a Ter r a est ava cober t a amb un bosc d angi osper mes, que
arribava nns al cercle polar rtic.
Actualment, es coneixen mes oe 250.000 especies oàngiospermes, que oominen
l es r egi ons t emper ades i t ropi cal s del mn i confor men una gr an par t de l a super fci e
vegetal oe la Terra. Comprenen no nomes les plantes amb nors, sino tambe grans
LArchaeopterix, oce :es
~:lic co:equl, v~ viu:e ~ u:s
1O :iio:s o~:ys
F`ssi :oceoe:l oEsc`ci~ oe
u~ oe Corylus, q:e:e Lol~:ic
oe ~ve~:e:
33
ar br es de fust a dur a com el s fr ui t er s, l es hor t al i sses, l es her bes i l es gr amni es, que sn
component s bsi cs de l a di et a humana i de l economi a agr col a.
Extinci deIs dincsaures i de ms deI 50% deIs gneres bicIgics
A nnal oel periooe cretaci, ara la uns o5 milions oànys, els oinosaures i moltes oe les
espci es d ani mal s t er r est r es es van ext i ngi r i s est i ma que va desaper i xer ms d un
50 oels generes biologics. De la mateixa manera, es va extingir una gran proporcio
de l es espci es de pl ant es de l es r egi ons t emper ades i una gr an par t del pl nct on mar ,
i t amb di ver sos del s pr i nci pal s gr ups d i nver t ebr at s mar i ns. En canvi , l es pl ant es t ro-
pi cal s, el s ani mal s t er r est r es pet i t s i el s or gani smes que vi vi en a l ai gua dol a sembl a
que van sobr evi ur e a l ext i nci .
Aquest per ode ha est at un del s ms est udi at s de l a hi st r i a de l a Ter r a i s han
pl ant ej at mol t es hi pt esi s sobr e l a causa de l a desapar i ci de t ant es espci es en un
per ode r el at i vament cur t de t emps. L es hi pt esi s van des de l a det ecci de ni vel l s
oìrioi anormalment elevats oetectats en roques seoimentries a Itlia, nns a la cai-
guda d un met eor i t a l a pennsul a del Yucat n, a M xi c, passant per possi bl es er up-
ci ons vol cni ques a l ndi a i pel s pat r ons d apar ent s per i odi ci t at s en l adveni ment
d ext i nci ons massi ves. Q ual sevol que en fos l a causa, el s efect es sobr e el cur s segent
de l a hi st r i a evol ut i va sn cl ar s i dr st i cs, i van donar l l oc a noves opor t uni t at s per
al s or gani smes que van sobr evi ur e.
Expansi deIs mamfers
Amb el pal eoc, s i ni ci a l er a cenozoi ca, que comena ar r an de l a vi si bl e di scont i -
nut at en el s r egi st r es fssi l s que va dei xar l ext i nci del cr et aci . Ai x va per met r e el
desenvol upament de gr ups d espci es que acabar i en sent domi nant s act ual ment i l a
r ecessi de l es que ho er en a l er a mesozoi ca. Ai x, a conseqnci a de l a desapar i ci
del s di nosaur es i de mol t es al t r es espci es, el s mamfer s van comenar l ent ament a
est endr es pel pl anet a i a conquer i r t amb el medi aer i i mar . Aquest es pr i mer es
espci es de mamfer s pr i mi t i us t eni en mol t es car act er st i ques en com: er en pet i t s,
noct ur ns, quadr pedes i cami naven sobr e l a pl ant a del s peus amb ci nc di t s cadas-
cun. D ur ant el pal eoc, el s mamfer s es van anar est enent i ocupant nous nnxol s
ecol gi cs i van apar i xer el s mar supi al s, el s i nsect vor s, el s l mur s, el s cr eodont s i
al t r es ani mal s ungul at s.
Fcrmaci deIs ccntinents actuaIs
Ia uns o5 milions oànys, els continents es comencen a conngurar com en làctualitat:
l fr i ca i Amr i ca del Sud j a es van separ ar dur ant el t r i si c, i a par t i r del pal eoc
els moviments oe tectonica oe plaques van separar nnalment lÀntrtioa oÀustrlia.
A l hemi sfer i nor d, es van separ ar el Canad i Groenl ndi a, i aquest a es va al l unyar
d Escandi nvi a. I gual ment , si a es va uni r amb Amr i ca del Nor d per l est r et de
Ber i ng, cosa que va possi bi l i t ar l es mi gr aci ons d ani mal s ent r e ambds cont i nent s.
El ni vel l del mar est ava per sobr e de l act ual i i nundava gr an par t del s cont i nent s.
L ampl i i ober t mar de Tet hi s (pr ecur sor del M edi t er r ani ) ofegava gr ans ext ensi ons
d Europa i del nor d d fr i ca. Europa er a un ar xi pl ag d i l l es i en el s seus mar s poc
profunds es van for mar di psi t s de roques cal cr i es i cor al l i nes.
F`ssi ou: Nummulites, o:~:i:|
e: :olo.ou u:iceu~:l que v~
viu:e ~ u:s O :iio:s o~:ys
Cosc~ ossiil.~o~ ou:
~::o:il, ce~òoe exli:qil oe
oc~ oes oi:os~u:es se:L~:l
~s ~clu~s Nautilus
3
Diversihcaci de Ies famIies deIs mamfers pIacentaris
Encara que es coneix lèxistencia oe mamilers placentaris oes oe la mes oe 100 mili-
ons oànys, es a lèoce, la uns !0 milions oànys, quan els placentaris es oesenvolupen
i prosper en al pl anet a. En compar aci amb el s mamfer s mar supi al s, el s mamfer s
placentaris son biologicament mes encients, ja que làparicio oe lùter i la placenta els
per met prot egi r mi l l or l es cr i es en el seu desenvol upament i fer-l es menys vul ner abl es
en el moment de ni xer, al hor a que el s faci l i t ava l adapt aci a ambi ent s i cl i mes ms
di ver sos, en mant eni r l a cr i a ms t emps a t emper at ur a const ant .
Entre els mamfer s de l eoc hi havi a avantpassats dels futur s cangur s, peti ts cavalls,
r i noceronts, tapi r s, porcs pr i mi ti us i lmur s. Tamb aparei xen a l eoc els pr i mer s pr i -
mats a Eur si a i Amr i ca del Nord. L a maj or i a de mamfer s eren peti ts i adaptats a vi ure
als boscos i les muntanyes. Presentaven entre un i onze parells de glndules mamr i es,
teni en cer vells grossos en proporci a la mi da cor por al i tots eren apreci ablement peluts.
Inici de Ia fcrmaci deIs AIps i de I`RimIaia
Ia uns o0 milions oànys, va comenar el que sànomena pl egament al p, que va cul mi -
nar dur ant l eoc i s el dar r er que s ha produt a l a Ter r a. Ai x es va for mar el si st ema
anomenat al pi - hi mal ai , que s est n des del Pi r i neu i el s Al ps cap a l est , passa pel Cau-
cas i enl l aa amb el maj or nucl i orogni c d aquest a poca, l H i ml ai a. Tamb t enen
el seu or i gen en aquest pl egament l es munt anyes medi t er r ni es mer i di onal s, el si st ema
Bt i c i l At l es, o l es munt anyes Rocal l oses i el s Andes del cont i nent amer i c.
Primers primats
El s pr i mat s sn l or dr e de mamfer s al qual per t anyen el s humans. El seu or i gen es
remunta a nnal oel mesozoic, ja que el lossil mes antic conegut que pooria ser oùn
prot opr i mat dat a de fa uns 66 mi l i ons d anys. Es pensa que el s fssi l s d aquest ani mal
(Pur gatori us) cor r esponen a l ancest r e del s pl esi adapi for mes (un or dr e ext i ngi t empa-
r ent at amb el s pr i mat s) i del s mat ei xos pr i mat s, si b l a seva posi ci evol ut i va cont i nua
sent i ncer t a. Pur gatori us t eni a un mi da sembl ant a l a d una r at a pet i t a i probabl ement
er a i nsect vor i fr ugvor.
Tanmateix, es a lèoce ,entre 55 i 35 milions oànys enrere, quan els primats
comencen r eal ment a apar i xer al r egi st r e fssi l . Aquest s pr i mat s pr i mi t i us est an
r epr esent at s per dos gr ans gr ups, el s adpi ds i el s omomi ds, ambds d Eur si a i Am-
r i ca del Nor d. M s endavant , van sor gi r el s pr i mer s si mi s gr up que va donar l l oc al
nost r e l l i nat ge, per l es seves ar r el s evol ut i ves avui sn font de di scussi .
Aparici de Ies gramnies
El desenvol upament del s mamfer s al mi oc sembl a que va est ar mol t r el aci onat amb
un i mpor t ant aven evol ut i u al r egne veget al : l apar i ci de l es gr amni es. Aquest es
plantes que van prolilerar a tota la Terra a nnal oe lòligoce, coincioint amb un clima
ms t emper at , sn i deal s com a far r at ge i van cont r i bui r a l expansi i el cr ei xement
del s ani mal s her bvor s, com ar a caval l s i r i noceront s.
Abundncia de mamfers berbvcrs i predcmini de pIanes i pastures
En el t r anscur s del mi oc, el cl i ma va t endi r a r efr edar-se i a t or nar-se ms r i d. L es
gr ans r ees de bosc que ocupaven Al aska, el nor d d Amr i ca, el nor d d Europa i l a
Si br i a van ser subst i t udes per gr ans pr ades de gr amni es. L ampl ada del ci nt ur de
sel ves t ropi cal s es va r edui r cap a l equador i , a ms, al sud va comenar a for mar-se
DiLuix ou: :eq~le:i, q:~: :~:|e:
veqel~:i~, oe .oèq 0eo:qes
Cuvie: i co:se:v~l ~ ~ LiLiolec~
oe C~l~u:y~
0:~:|:i~
35
el casquet pol ar a l Ant r t i da per efect e d un canvi en l es ci rcul aci ons mar i nes, l a qual
cosa t amb va cont r i bui r al r efr edament del pl anet a. Aquest canvi cl i mt i c va pro-
vocar una pronunci ada especi aci ent r e el s gr ups de mamfer s, i s el per ode en qu
n`hi va haver la major varietat i oiversincacio.
L ext ensi de l es pr ades va fer augment ar el nombr e d espci es i l a mi da del s
her bvor s; er en mol t habi t ual s caval l s, camel l s i el efant s, t ot s de for mes arcai ques i
al guns de mi des descomunal s. Aquest s her bvor s er en a l a vegada font d al i ment i van
per met r e l evol uci del s mamfer s car nvor s; er en comuns el s t i gr es, l l eopar ds i ssos.
Tamb es van est endr e per si a, l fr i ca i el sud d Europa el s gr ans si mi s, que ser i en
el s pr ecur sor s del s pr i mer s homi ni ns, el s r epr esent ant s bpedes i el s gr ans si mi s (gor i l -
l es, xi mpanzs i or angut ans).
Hastcdcnt
El t er me mastodont s el nom com d una faml i a ext i nt a de mamfer s probosci di s
anomenada M ammuti dae. Va apar i xer a Eur si a a l ol i goc, fa uns 20 mi l i ons d anys,
i oàqui es va estenore a l`lrica i America, on la lamilia va persistir nns al pleistoce o
nns i tot l`holoce. Actualemnt es pensa que lèxtincio oàra la nomes 10.000 anys oe la
dar r er a espci e, el M ammut ameri canum, fos accel er ada per l a caa pr act i cada pel s pr i -
mer s pobl ador s humans.
El s mast odont s t eni en t ot el cos cober t de pl gr ui xut , l a qual cosa el s per met i a
sobr evi ur e en cl i mes fr eds. Teni en una al ada sembl ant o una mi ca menor que el s el e-
fant s act ual s, per un pes si mi l ar a causa de l a seva const i t uci . L es pot es col umnar s
er en mol t gr ui xudes i est aven dot at s de defenses gr ans en l a mandbul a super i or que
probabl ement ut i l i t zaven per ai xecar l es br anques i her bes de qu s haur i en al i ment at .
Primers bcminins erectes
L any 1992, es van descobr i r a l a conca de l Awash (Et i pi a) uns fr agment s de cr ani
i manoibula que es van classincar com a pertanyents a una especie nova o`hominins
bat ej ada com a Ardi pi thecus rami dus, que sembl a que s l ancest r e ms ant i c del nost r e
l l i nat ge. Aquest es r est es dat aven de fa 4,5 mi l i ons d anys, i nst ant proper a l a separ aci
evol ut i va ent r e homi ni ns i xi mpanzs.
L est udi de l es dent s de l es r est es i del s fssi l s d ani mal s que el s acompanyaven va
most r ar que es t r act ava d una espci e que s al i ment ava, com el s xi mpanzs, de ful l es,
fr ui t a i br anques t endr es, i que, com el l s, habi t ava a l a sel va. Cer t s det al l s del cr ani i ,
sobr et ot , l apar i ci d un os del di t gros del peu i ndi caven cl ar ament que er a bpede.
L Ardi pi thecus pot consi der ar-se l ancest r e del s Austral opi thecus, i l es si mi l i t uds ent r e
el s dos homi ni ns sn mol t es encar a que el s pr i mer s pr esent aven t r et s ms si mi escos i
cor pul nci a menor. El s Austral opi thecus van t eni r una exi st nci a de ms de dos mi l i ons
oànys, oes oels !,! nns la aproximaoament 2 milions oànys, el llinatge va incloure
di ver ses espci es i t ot es van evol uci onar excl usi vament a l fr i ca.
El s homi ni ns es di ferenci en del s xi mpanzs i gor i l l es pel cami nar erecte, per teni r
un cer vel l ms gros en proporci a l a mi da cor por al i perqu el pr i mer premol ar t dues
cspi des. Tant el s Ardi pi thecus com el s Austral opi thecus presenten un cami nar bpede i l es
dents homni des ben establ er tes, si b l a mi da cr ani al mant l estat ancestr al .
L es r el aci ons de par ent i u ent r e el s Austral opi thecus i el gner e H omo han est at mol t
debat udes, per s cl ar que el pr i mer membr e del gner e H omo va ser l H omo habi l i s.
Aquest a espci e va vi ur e fa aproxi madament 2 mi l i ons d anys i s anomena ai x per -
qu, apar ent ment , van ser l es pr i mer es cr i at ur es que van fabr i car ei nes.
C:~:i oe Paranthropus boisei,
:e:L:e ou:~ |:i~ evouliv~ oe:i
v~o~ oes Australopithecus que, ~
oie::ci~ oe ~ oe q:e:e Homo, :o
v~ le:i: co:li:u l~l
DiLuix :ec:e~liu oe Homo habilis,
co:sioe:~l e :i:e: :e:L:e oe
q:e:e Homo
3
Inici de Ies gIaciacicns
L es gl aci aci ons van ser un conj unt de fases fr edes i nt ercal ades amb fases cl i des que
hi va haver sobretot en les zones oel noro oel planeta. Van iniciar-se a nnal oel plioce
i es van est endr e al pl ei st oc; el cl i ma act ual es consi der a una prol ongaci d aquest a
et apa. En el s per odes gl aci al s, l es t emper at ur es bai xaven mol t , di smi nuen l es pl uges
i enormes masses oe gel, oe vegaoes tan espesses que superaven els 1.000 metres,
cobr i en gr ans ext ensi ons de l a Ter r a. Dos enor mes mant el l s de gel s est eni en per l es
t er r es cont i nent al s del nor d d Amr i ca i d Europa, que s afegi en al s j a exi st ent s de
maner a ms o menys per manent sobr e l Ant r t i da i Groenl ndi a.
En el s per odes i nt er gl aci al s, en puj ar l a t emper at ur a, l es masses de gel es foni en en
par t , augment aven l es pl uges i s el evava el ni vel l del mar. Ai x provocava canvi s en l a
connguracio oe les costes i en la nora i la launa.
L es osci l lacions climtiques a comenament oel pleistoce, la uns 2, milions
oànys, seguien cicles periooics oe mes o menys !0.000 anys que semblaven obeir al
cicle oe variacio oìnclinacio oe lèix terrestre. Despres, entre 1,5 i 0,o milions oànys,
làmplituo oels cicles va tenoir a augmentar, i a partir oe la o00.000 anys els cicles gla-
cials s`han succet en intervals oe ouracio oèntre 80.000 i 120.000 anys. Ia uns 10.000
anys va acabar la dar rer a glaci aci i actualment ens trobem en un per ode cli d.
Es cr eu que l or i gen de l es gl aci aci ons quat er nr i es va ser de car ct er ast ronmi c
en r edui r-se l a i nsol aci del s est i us de l hemi sfer i nor d per l augment de l a i ncl i naci
de l ei x de l a Ter r a. A ms, l es nevades hi ver nal s augment aven a causa d un cor r ent
del gol f mol t act i u i d un At l nt i c nor d r el at i vament cl i d. U n cop i ni ci ades l es gl aci -
acions, aquestes sìntensincaven a causa oe làlbeoo ,oel llati al bedo: bl ancor ), que s el
percentatge oe llum solar que es renecteix a lèspai i es pero sense escallar la Terra.
Inici de IàgricuItura, sedentarisme
Ia uns 20.000 anys, els humans vagaven per la Terra a la recerca oe caa i recol-
l ect aven fr ui t a al l on l a t robaven. Quan ar r i baven a una zona r i ca en caa o veget a-
cio comestible, s`hi establien en campaments temporals on romanien nns a esgotar-ne
37
:~lqe ou:~ oeess~ oe :eo|lic,
l:oL~o~ ~ ~l~ uyu, ~ Tu:qui~
Ziqu:~l ~ ~ ciul~l oU: Mesoo
l~:i~l, i:o:l~:l ce:l:e :eiqios
i co:e:ci~ oe le:ce: :ie:i ~C
el s r ecur sos. Per al gunes comuni t at s van t robar par at ges especi al ment fr t i l s que es
r egener aven abans d esgot ar-se, i , a poc a poc, van sor gi r campament s est abl es.
A partir oe làny 10.000 aC s`han trobat evioencies oe lèxistencia oe prctiques
agr col es amb cer eal s de var i et at s domst i ques a Pal est i na i al s Zagr es. Sembl a que
aquest es pr ct i ques es van r eal i t zar en unes condi ci ons cl i mt i ques mi l l or s que en
fases ant er i or s, j a que hi va haver un augment de pl uvi osi t at en aquest es zones.
Al matei x temps, es va produi r un canvi en el model poblaci onal que va adqui r i r una
maj or estabi li tzaci i reagr upaci , van mi nvar les ocupaci ons en coves i campaments
tempor als i es va consoli dar el sedentar i sme. L hbi tat domsti c consi sti a en constr ucci -
ons ci rcular s, moltes vegades semi excavades, amb escales d accs. L a tova va esdeveni r
el mater i al de constr ucci , i va per metre ai xecar mur s no adossats, si n a l ai re lli ure.
La oieta es va oiversincar amb el cultiu oe cereals i lleguminoses, tot i que la caa, la
pesca i l a r ecol l ecci conti nuaven sent i mpor tants. L apar i ci de l a domesti caci d ove-
lles es oata cap al 8000 aC, i rpioament sèsten a cabres i porcs, en aquella epoca,
tamb hi ha evi dnci es de l a pr esnci a de si tges per guar dar-hi el gr a j a conr eat.
5crgiment de civiIitzacicns
Cap a làny 000 aC, els primers assentaments agricoles ja tenien artesania i cermica
en una cul t ur a que podem anomenar pr eur bana. A di fer ent s l l ocs del mn, sor gei xen
assentaments seoentaris alavorits per un clima i unes conoicions geogrnques lavora-
bles: Jerico a Falestina ,oo00 aC,, Jarmo al Kuroistan ,o50 aC,, Katal Huyuk a Tur-
quia ,o000 aC,, Sumer a lÌraq ,5000 aC,. Aquesta oarrera es consioeraoa la primera
gr an ci vi l i t zaci ; despr s vi ndr an l egpci a, l a mi noi ca, l a fenci a, l a meda i l a per sa.
Aixi, a la cultura anomenaoa oÈl-Obeio ,cap al !500 a.C.,, es va oesenvolupar el
pr i mer assent ament ur b, Er i du, el qual t eni a gover nant s, t empl es, cer mi ca pr pi a i
canalitzacions. Mes taro, cap al 3500-3000 a.C., sorgeix la primera ciutat-estat, Uruk,
l a qual pot consi der ar-se el pr ecedent de l a ci vi l i t zaci sumr i a.
Aquest a pr i mer a ci vi l i t zaci va suposar l apar i ci d una cul t ur a super i or a l es
preceoents. La seva ubicacio geogrnca entre els rius Tigris i Eulrates proporcionava
ai gua (fonament al per a l agr i cul t ur a, l a const r ucci i el t r anspor t ), per mancaven a
l a zona l es mat r i es pr i mer es (pedr a, met al l s i fust a), fet que va mot i var el comena-
ment del comer . D al t r a banda, l apar i ci d excedent s agr ar i s va provocar l especi a-
l i t zaci de l a fei na i l i ni ci del s i nt ercanvi s, i t ot pl egat va afavor i r l a compl exi t at soci al
i el nai xement de cl asses soci al s segons l es funci ons i l a r i quesa.
La PevcIuci IndustriaI
S anomena Revol uci I ndust r i al el pas hi st r i c d una economi a agr r i a i ar t esana a
una economi a domi nada per l a i ndst r i a i l a mecani t zaci , l a qual cosa va per met r e
un gr an cr ei xement de t ot s el s sect or s de l economi a. Es va i ni ci ar a Gr an Br et anya a
l a segona mei t at del segl e X V I I I i es va est endr e per l Europa cont i nent al , el s Est at s
U ni t s i el Jap al l l ar g del segl e X I X .
Aquest conj unt de canvi s va fer possi bl e l a desapar i ci de l ant i c r gi m econmi c i
l es soci et at s agr r i es t r adi ci onal s, i l a i mpl ant aci del capi t al i sme i ndust r i al . L a nova
soci et at sor gi da de l a Revol uci I ndust r i al es car act er i t za per l a mecani t zaci agr col a,
làplicacio oe les mquines en transports i comunicacions, làugment oemogrnc,
l a ur bani t zaci i l a i mpl ant aci del s cont r act es l abor al s ent r e pat rons i t r ebal l ador s.
L acumul aci de capi t al com a mot or del si st ema econmi c va fer canvi ar l or gani t za-
cio oe les xarxes nnanceres oàrreu oel mon.
38
El pr emi Nobel d Economi a 2005 va di st i ngi r Rober t
Aumann i T homas Schel l i ng per l a seva cont r i buci a
la comprensio oels connictes i la cooperacio mitjanant
l anl i si de l a t eor i a de j ocs. El s model s mat emt i cs
d Aumann demost r en que quan hi ha una i nt er acci
cont i nuada ent r e dues par t s dur ant un l l ar g per ode de
temps, la cooperacio pacinca sol ser una mesura equili-
braoa per evitar els connictes. La cooperacio consisteix
a di r i gi r el s esfor os de l es di ver ses par t s ver s uns obj ec-
t i us comuns, nor mal ment t r ebal l ant t amb en com, en
compt es de fer-ho de maner a separ ada i compet i nt el s
uns amb el s al t r es.
Com anrmen Lynn Margulis i Dorion Sagan en
el l l i br e M i crocosmos, [ l a] humani t at i el seu l l oc en l a
hi st r i a noms poden ent endr es a mesur a que expl o-
r em i donem sent i t al nost r e passat cel l ul ar . El s sser s
vi us que for men el macrocosmos est an for mat s per
agr egaci ons de cl l ul es. En el s ani mal s i l es pl ant es, el s
component s ms senzi l l s sn cl l ul es amb nucl i di fer en-
ci at , al l at de l a r est a de l a cl l ul a per una membr ana i
a l i nt er i or del qual hi ha el s cromosomes, por t ador s del
mat er i al gent i c. Sn l es cl l ul es anomenades eucar i o-
t es, sor gi des fa uns 1.800 mi l i ons d anys. Tot s el s ani mal s
(t amb el s humans), pl ant es i mol t s mi croor gani smes
(prot ozous, fongs i al gues uni cel l ul ar s) est an for mat s per
cl l ul es eucar i ot es.
Des de l or i gen de l a vi da, fa uns 3.800 mi l i ons
oànys, nns als esmentats 1.800 milions oànys, els unics
or gani smes que hi havi a a l a Ter r a er en bact er i s, cl l ul es
mol t senzi l l es, sense nucl i di fer enci at (l es anomenades
procar i ot es). En l a hi st r i a de l a vi da, l a t r ansi ci de l a
cl l ul a procar i ot a a l eucar i ot a no pot expl i car-se per
canvi s gr adual s al l l ar g del t emps causat s per mut aci -
ons. L es noves cl l ul es er en ms gr ans i ms compl exes.
La cooperaci
com a motor
de levoluci
biolgica
Herc Piqueras
Diòq~
39
A ms de l a membr ana que envol t ava el nucl i , t eni en
uns ci rcui t s for mat s per canal s membr anosos. I en el
seu interior en el citoplasma notaven uns orgnuls
que usaven l oxi gen que t robaven en aquel l ambi ent
i que t eni en el seu propi mecani sme de r eproducci ,
i ndependent del de l a cl l ul a; er en el s mi t ocondr i s. En
el ci t opl asma d al gunes d aquel l es cl l ul es eucar i ot es
primitives hi havia tambe uns orgnuls amb cloronl la
que fei en l a fot osnt esi i que, com el s mi t ocondr i s, amb
el s qual s coexi st i en, s aut or eproduen; er en el s pl ast i di s.
L es cl l ul es amb nucl i , mi t ocondr i s i cl oropl ast s, sn el
r esul t at de l a cooper aci de cl l ul es amb funci ons di fe-
r ent s que van est abl i r uni ons per manent s i van esdeveni r
or gani smes est abl es, el s anomenat s prot i st s (or gani smes
eucar i ot es uni cel l ul ar s), qui mer es de l a bi ol ogi a.
El cr ei xement , l a r eproducci i l a i nnovaci sn
est r at gi es amb l es qual s l a vi da es defensa d amenaces,
fer i des i pr dues de t ot a mena. El pr i mer gr an desast r e
ambi ent al de l a Ter r a va ser l acumul aci d oxi gen en
una at mosfer a on aquest el ement gai r eb no hi er a pr e-
sent . L oxi gen, t xi c per al s or gani smes que vi vi en a l a
Ter r a pr i mi t i va, va promour e l apar i ci d al t r es or gani s-
mes que el fei en ser vi r per obt eni r ener gi a d una maner a
molt mes enca que qualsevol oels sistemes metabolics
que hi havi a hagut abans. Aquest s pr i mer s r espi r ador s
d oxi gen er en bact er i s i el s seus descendent s sn avui di a
el s mi t ocondr i s de l a cl l ul a ecuar i ot a.
Al l l ar g de l evol uci i en el s di fer ent s ni vel l s de
l est r uct ur a bi ol gi ca, l a cooper aci ha demost r at ser
una estrategia molt enca. Els bacteris que colonitzen
super fci es ho fan de maner a cooper at i va i s envi en
senyals quimics per saber quan hi ha un nombre sunci-
ent d i ndi vi dus que assegur i l xi t de l empr esa. Al guns
fongs vi uen uni t s a l es ar r el s de pl ant es i han est abl er t
relacions simbiotiques especinques molt intimes ,les
anomenaoes micorizes,, nns al punt que no pooen viure
el s uns sense el s al t r es. D al t r es han est abl er t uni ons
amb al gues i for men el s l quens, or gani smes del s qual s
s possi bl e separ ar el s seus component s. Ani mal s de
gr ups mol t di st ant s, com ho poden ser el s t r mi t s o el s
mamfer s r emugador s, poden di ger i r l a cel l ul osa perqu
aquest a t asca l a fan mi croor gani smes que s al l ot gen en
el seu apar el l di gest i u.
L es r el aci ons de cooper aci sol en est udi ar-se des de
l es ci nci es soci al s, t eni nt com a obj ect e d est udi l esp-
ci e humana i l es r el aci ons ent r e gr ups. Tanmat ei x, l a
cooper aci , essenci al en l a maj or i a de si st emes bi ol gi cs,
ha t i ngut un paper fonament al en l evol uci del s sser s
vi us. El concept e d evol uci en qu pr edomi na l a l l ui t a
i l a dest r ucci est essent subst i t ut per un al t r e en qu
pr edomi nen l a cooper aci i l a si mbi osi ent r e or gani smes
per fer front a l host i l i t at de l ambi ent .
KiIIingback T. i DcebeIi H.
KncwItcn N. I1999!
\~:i~Le i:vesl:e:l, le co:li:u
ous :iso:e:s oie::~, ~:o le
o:iqi: o cooe:~lio: Proc.
R. Soc. Lo:o D, Zoo.1Zo1Z8
HarguIis L. I2002!
Planeta simbitico DeL~le, D~:ceo:~
HarguIis L. i 5agan D. I1995!
Microcosmos Eo Tusquels,
D~:ceo:~
6uerrerc P. i BerIanga H. I2007!
Te iooe: sioe o le :o
~:yolic ce. :eoiscove:i:q le
:ic:oLi~ wo:o Int Microbiol
1O.11o8
6uerrerc P. i Piqueras H.,
BerIanga H. I2002!.
Mic:oLi~ :~ls ~:o le se~:c
o: :i:i:~ ecosysle:s
Int Microbiol .1188
0
CIara 6arca Hcrc
P:oesso:~ lilu~: o/:l:oooqi~
F~cul~l oe Diooqi~ oe ~ U:ive:sil~l
oe D~:ceo:~
Quan no hi ha l i mi t aci ons ambi ent al s el pot enci al de
cr ei xement de l es pobl aci ons humanes pot ser mol t el e-
vat . I , t anmat ei x, en un espai que s ut i l i t za d acor d amb
cer t s pr i nci pi s r egul ar s d i nt er acci ent r e pobl aci ons i
recursos, com ha succet nns no la gaire en la historia oe
la nostra especie, lìncrement oemogrnc tampoc no ha
est at un probl ema. L a di ver si t at de r ecur sos de l ecosi s-
t ema no s esgot ada pel s seus consumi dor s i , quan passa
ai x l ocal ment , s possi bl e l ocupaci de nous t er r i t or i s.
Dur ant ms del 99% del t emps t r anscor r egut des
de l apar i ci de l home, l sser hum ha vi scut com
a caador-r ecol l ect or, en al l que suposa l adapt aci
humana ms r eei xi da del moment . L a seva super vi vn-
ci a depeni a de l abundnci a de r ecur sos nat ur al s que
pogus t robar di ns d una r ea concr et a, accessi bl e des
d un campament base, en gener al en un vi at ge d un di a
a l a rodona. Ai x condi ci onava una est r uct ur a espaci al
j er arqui t zada en t er r i t or i s, que cada gr up ut i l i t zava al
seu ant ul l segons el s pat rons t empor al s de mi gr aci i
de r el aci ent r e el s i ndi vi dus, despl aant el campament
segons l es necessi t at s est aci onal s.
Com ms gr ans si gui n l es di mensi ons del gr up l ocal ,
ms gr ans ser an el s r equer i ment s d al i ment ; de maner a
que, en aquest sent i t , es podr i a consi der ar el t er r i t or i
com un r egul ador de l a pobl aci . L a di mensi pt i ma
d aquest s agr egat s pobl aci onal s s l efect i u mni m amb
el qual es possible mantenir inoennioament les aliances
mat r i moni al s amb t ot s el s gr ups ci rcumdant s.
U na i ndi scut i bl e r evol uci en l a r el aci de l home
amb el seu ent or n es va produi r fa 10.000 anys, quan
aquest a economi a i ni ci al de caa i r ecol l ecci va donar
pas a una agr i cul t ur a de subsi st nci a, mi t j anant l a qual
l`home va ser capa oe mooincar el meoi en el qual
Breu histria
de locupaci
del territori
1
vi vi a, en exerci r un cont rol sobr e el s r ecur sos. Aquest
fet va suposar un i ncr ement enor me, al menys en t eor i a,
del nombr e d i ndi vi dus que podi en habi t ar l a Ter r a.
L sser hum, per pr i mer a vegada sedent ar i , va comen-
ar a produi r el seu propi al i ment for j ant una pui xant
economi a que l i va per met r e, gr ci es a l a di sponi bi l i t at
d al i ment , r eprodui r-se en maj or mesur a que en el pas-
sat i ocupar el s pr i mer s assent ament s est abl es, que van
const i t ui r el ger men de l a ci vi l i t zaci .
L apar i ci de l agr i cul t ur a de mer cat , que i mpl i ca
i nt enses t r ansfor maci ons del s ecosi st emes, ha anat
par al l el al nai xement i expansi de l es pr i mer es ur ba-
ni t zaci ons i de l es soci et at s compl exes. El paper que
ha t i ngut l a gest i del s r ecur sos a l hor a de cont r ol ar
la proouctivitat es altament signincatiu quan es tracta
d i nt er pr et ar el s canvi s pr odut s en l a pobl aci dur ant
i despr s de l i ni ci del sedent ar i sme. L a ci vi l i t zaci s
t r ansfor mador a. Segons di ver sos model s ar queol gi cs,
l ar qui t ect ur a monument al , i nher ent a l es gr ans ci vi -
l i t zaci ons, es devi a donar en moment s en el s qual s l es
condi ci ons ambi ent al s per met i en l exi st nci a d exce-
dent s al i ment ar i s.
Al mat ei x t emps que l home sedent ar i ocupava t ot es
l es r egi ons del pl anet a, va adqui r i r adapt aci ons bi ol -
gi ques i cul t ur al s compl exes que l i van per met r e t r ans-
for mar l a seva r el aci amb nombrosos component s de
l hbi t at . Per , ms enl l de l es r egl es cul t ur al s comunes,
est abl er t es en l a cerca const ant d avant at ges ecol gi cs
per a l est abl i ment de camps de cul t i u, d i nfr aest r uct ur es
i habi t at ges, t amb hi ha hagut di fer nci es de percepci
en l es soci et at s, que s expr essen en l a di fer ent or gani t za-
ci i ut i l i t zaci del t er r i t or i .
L a r esi dnci a va passar a t eni r ben avi at un paper
soci al , mol t es vegades t ot al ment oposat al s i nt er essos
ecol gi cs. S obser va sovi nt que el s model s ur banst i cs
de det er mi nades cul t ur es s han t r asl l adat a d al t r es
sense valorar la seva enccia en els nous ambients,
sovi nt amb r esul t at s desast r osos a cur t t er mi ni . Tamb
avui l mpet u moder ni t zador, i mpl ci t en l a i dea de
progr s, que pr ov de l es ci ut at s, ha i nt r odut aquest es
aspi r aci ons en l es r ees r ur al s com a fact or s del canvi
mooincant la visio que aquestes societats tenen oe les
seves r el aci ons amb l ent or n.
0n scm?
Les quatre dimensicns de Ia vida

El si stema producti u propi d una organi tzaci soci al que desti l la una cultur a se sost
sobre quatre elements: el soci al, l econmi c, l ambi ental i el cultur al. Di t d una altr a
maner a, la producci de bns i ser vei s amb els quals sati sfer les nostres necessi tats
requerei x, pr i mer, matr i es pr i meres; despr s, treball hum i tecnologi a per tr ansfor-
mar-les, i, nnalment, capital per proouir-los i aoquirir-los. Les relacions entre aquests
lactors innuiran en les lormes que aoopti la cultura oe qualsevol temps i lloc. En caoa
epoca historica el contracte social oenneix les caracteristiques oàquestes relacions i
qui ns sn els deli cats equi li br i s entre elles. Qui n predomi na? Qui ns i nteressos defensa
cada model? Com passava amb els quatre elements de la natur alesa esmentats al captol
anter i or, tamb aqu caldr i a una si tuaci d equi li br i , que desgr aci adament no exi stei x.
El desenvol upament sosteni bl e no s sol ament un tema ambi ental , s tamb una
questio social, economica i cultural. Fooem i hem oe quantincar, per tant, caoascun
d aquests factor s per coni xer i aval uar una for ma de vi da, un si stema producti u.
H em de mesur ar el factor econmi c no noms en l a maner a habi tual del PI B, si n en
altres maneres que concoroin millor amb la realitat lisica i que permetin quantincar
l a depr eci aci ambi ental .
3
Tamb podem r el aci onar el factor econmi c amb el soci al
mesur ant l es desi gual tats soci al s. Aquestes, j untament amb l a progr essi va excl usi
soci al que compor ten, s han accentuat en el s l ti ms decenni s de maner a gr eu: al s
Estats U ni ts l 1% de l a pobl aci di sposa del 40% de l a r enda, percentatge si mi l ar al del
90% del s tr ebal l ador s amb r enda i nfer i or ; mentr e el 1967, el 20% del s ci utadans ms
r i cs percebi en el 43,8% de l es r endes total s, l any 2003 el percentatge havi a ascendi t al
49,8%; al seu tor n, l a fr anj a centr al de r endes havi a descendi t del 17,3% al 14,8%.
4
D al t r a banda, j unt ament amb l es gr ans i cr ei xent s desi gual t at s soci al s, el det er i -
or ament del medi ambi ent provoca di st or si ons en l a bi osfer a, i una de l es ms gr eus
s el canvi cl i mt i c. El canvi cl i mt i c const i t uei x el maj or fr acs del mercat mai no
vi st al mn, i i nt er act ua amb al t r es i mper fecci ons del mercat .
5
Aquest a cont undent
assever aci no l a for mul a cap gr up ecol ogi st a r adi cal , si n l i nfor me St er n, el abor at
a pet i ci del Gover n br i t ni c de Tony Bl ai r, i s l a pr i mer a aval uaci econmi ca del s
r i scs que compor t a el fet de no act uar per cor r egi r l efect e d hi ver nacl e produt en l a
bi osfer a per l s massi u de combust i bl es fssi l s.
2
EI creixement iIIimitat: un mcdeI inscstenibIe
L any 1972 es va publi car el pr i mer i nfor me del Club de Roma
1
, ti tulat
L os l mi tes del creci mi ento
2
. S hi preveni a sobre l esgotament de les pr i meres
materies en un lutur no lluny si no sìntroouen mooincacions importants
en el model de producci i consum vi gent. L any segent es va produi r la
primera crisi oel petroli que va connrmar les previsions oe lìnlorme. Tan-
matei x, una vegada super ada la cr i si es van obli dar les seves recomanaci -
ons. L es cr i si s van tor nar els anys 1982 i 1993 i tamb es van super ar. L a
cr i si en la qual avui ens trobem i mmer sos ens recorda una vegada ms les
adver tnci es que constaven a l i nfor me, perqu el problema conti nua sent
el mateix: la gestio oencient oels ecosistemes. I no l`hem resolt.
1 E CuL oe Ro:~ es u:~ e:lil~l
:iv~o~, u:o~o~ ~ Ro:~ ~:y
1'o8 E seu oL|ecliu es i:vesliq~:,
e:co:~l|~: :looes i i:le:ess~:
~ u:cio:~:is i ~ q:us i:ue:ls
soL:e es e:seclives oe ~ c:isi
que ~ecl~ e :eoi ~:Lie:l
2 De::is Me~oows Los lmites del
crecimiento 1: :o::e oe CuL
oe Ro:~ wwwcuLoe:o:~:el
/ ~quesl :i:e: i:o::e v~
sequi::e u: seqo:
3 Jo~: M~:l|:e. /ie: Introduccin
a la economa ecolgica. RuLes
eoilo:i~ D~:ceo:~, 1''' Dive:sos
i:oic~oo:s :e~cio:e: ~clivil~l
eco:`:ic~ ~:L e :eoi ~:Lie:l
M~ssi:o 0~qqi i Eoo~:oo
~:ou..i El n de la clase media
Eo Le:qu~ oe l:~o M~o:io,
ZOOo U:~ ~:~isi oe co: eco:o
:i~ qoL~ oe :e:c~l v~ e:~:l
es seus :ous co:su:ioo:s
5 :o::e Sle:: The Economics
of Climate Change. Executive Sum-
mary. Co:o:~ L:il~:ic~, ZOOo Pol
co:sul~:se ~ ~ weL oe /q:u~
cio /uS oe Coeqi o/:quilecles
Ingresscs per babitant
e: :ie:s oe o`~:s
o:l. D~:c Mu:oi~, ZOO
ll.//qowo:oL~:o:q/ZCM8CCO
/O
Z
ZO
1O
o
oO
1
O
1'oO 1'O 1'8O 1''O ZOOO
~ sos :ics
~ sos oL:es
5
0u s scstenibIe? 0u s inscstenibIe?
Sosteni bl e s al l que perdur a. I nsosteni bl e ser , per tant, al l encami nat a desapar i -
xer. El nostre model de desenvol upament est basat en un consum cr ei xent de recur sos
que sn l i mi tats; ai x vol di r que s i nsosteni bl e. Per tant, sembl a r aonabl e pensar i
buscar un al tre o al tres model s al ter nati us.
El concepte sosteni bl e, que va sorgir com a qualincatiu per oennir un mooel oe oesen-
vol upament, s ha conver ti t en una moda, un concepte pol ti cament cor r ecte, que estem
obl i gats a compl i r ; d al tr a banda, l ambi gi tat del ter me ha faci l i tat l a seva banal i tzaci
i la que molts el oesqualinquin. Un oesenvolupament sostenible es una incongruencia,
anrmen, perque desenvol upament s si nni m de crei xement. Si mi r em el s di cci onar i s potser
podr em r ecuper ar el concepte, perqu no s el matei x cr ei xement que desenvol upa-
ment. Creixement es relereix a quantitat, signinca mes oel mateix, per exemple, una
per sona cr ei x en al ada. En canvi , l a noci de desenvol upament est ms associ ada a
qualitat i no signinca necessriament creixement, sino que pot implicar creixer o tambe
oecreixer, i mes aviat signinca canviar, evolucionar. Es cert que un creixement no pot
ser sostenible en un meoi nnit, pero una evolucio si que pot ser-ho si sàte a les regles
de l ecosi stema en el qual es troba. Potser si entenem el concepte desenvol upament amb
aquest sentit ser possible recuperar lùs oel concepte i el qualincatiu.
Una vegaoa acceptat el terme li hem oe oonar una oennicio. La oiversitat oe bibli-
ograna escrita ens proporciona nombroses possibilitats, entre les quals ressaltarem la
d un economi sta, Rober t sol ow, per a qui l a sosteni bi l i tat s l exi gnci a de dei xar per a
l a pr xi ma gener aci el que si gui necessar i per aconsegui r un ni vel l de vi da al menys
tan bo com el nostr e i que el s per meti i gual ment provei r de maner a si mi l ar l a gener a-
ci segent.
6
En conseqnci a, un desenvol upament sosteni bl e por ta i mpl ci ta l a col -
l abor aci i nter gener aci onal i t en compte l a qual i tat de vi da desi tj abl e per a tothom.
Per qu diem que eI mcdeI actuaI s inscstenibIe?
La resposta ens la oonen cientincs, ecologistes, economistes, politics i pensaoors oe
ti pus i condi ci mol t di ferents. Tots coi nci dei xen en el fet que l a taxa actual d expl o-
taci i consum del s recur sos natur al s, ai x com l a de gener aci de resi dus que por ta
aparel l ada, estan esgotant l a natur al esa a una vel oci tat mol t super i or a l a de l a seva
regener aci . El consum de recur sos progressi u i accel er at que el crei xement econmi c
requerei x i l i ncrement de l es necessi tats i estndards de vi da del s pasos i ndustr i al i tzats
RoLe:l Soow U: ~so c~si
:~clico ~ci~ ~ sosle:iLiio~o
Cil~l e: /:~:ly~ Se: ~ Primero
la gente Eoilo:i~ Deuslo
D~:ceo:~, ZOO
Les ciul~ls, ese:~:~ ou:~ vio~
:io: e: ~ ~ qe:l :oceoe:l
ou: :o: :u:~ e:oL:il, ~:
esoevi:qul q:~:s co:u:L~cio:s,
~:L u: :el~Lois:e xuc~oo: oe
:ecu:sos, co:l~:i:~:l i :oouclo:
oe :esious c~o~ co :es ~Lu:
o~:ls i e:iosos
Prcducci de petrcIi
:ie:s oe :iio:s oe L~::is/~:y
o:l. Coi: C~:Le, /ssoci~cio e:
~ esluoi oe Pe~ 0i /SP0l, ZOO
e~ oi
ic oe el:oil
1'oO 1'O 1''O ZOoO 1'O ZO1O ZOO
oO
ZO
1O
Z
1
O
co:ve:cio:~
es~l
o~:
o~iques :ou:oes
en l es tres l ti mes dcades han degr adat de maner a greu i exponenci al el medi ambi -
ent, l ai re, l ai gua, l a ter r a i l a bi odi ver si tat del pl aneta. El desenvol upament econmi c
s ha real i tzat amb notabl es contr aprestaci ons que han i nci di t negati vament en l a soci e-
tat i en l a natur al esa.
El cas ms pr eocupant s el del pet rol i , par adi gma de l a Revol uci I ndust r i al .
Aquest combust i bl e fssi l no r enovabl e, for mat al l l ar g de mi l i ons d anys, es t roba en
el punt lgio oe proouccio. M. King Hubbert va preoir amb 15 anys oàntelacio el
moment de mxi ma producci l anomenat pi c o zni t de pet rol i al s Est at s U ni t s.
Tot i que avui l es dades di fer ei xen segons l a font , sembl a cl ar que ens t robem a prop
del moment en qu no hi haur prou pet rol i per cobr i r t ot es l es demandes act ual s. El
grnc oe la pgina anterior mostra la corba que marca lìnici oel oecreixement en la
prooucio. Encara mes inoicatiu es el grnc en aquesta pgina, que inoica lèvolucio
oels nous oescobriments ,vegeu tambe el grnc oe la pgina o,.
Per aj udar a posar r emei a aquest s probl emes, cal una vol unt at de canvi , per
tambe els instruments i les eines que ens permetin mesurar, quantincar i valorar millor
l i mpact e del si st ema product i u act ual sobr e el pl anet a i del r i t me de vi da consumi st a,
t ant r efer ent al s i nputs que pr enem del pl anet a com al s outputs, t ot al l que r ebut gem
com a r esi dus una vegada ext r et a del s r ecur sos aquel l a par t que ens s t i l .
Podem afegi r que el concept e t emps est nt i mament associ at a l a sost eni bi l i t at ,
per qu est em par l ant d una t i ca del fut ur, una t i ca i nt er gener aci onal . D ur ant
oecaoes es va tenir consciencia que el mon lutur seria millor, que els nostres nlls viu-
r i en mi l l or que nosal t r es. Tanmat ei x, ar a mol t s i ndi ci s apunt en que ens t r obem en
el cas invers, i que els nostres nlls probablement viuran pitjor que nosaltres. Es aixo
llei oe vioa? Es eticament acceptable ocupar el lutur, com oiu Daniel Innerarity?

Es moralment acceptable transmetre a les generacions lutures els resious nuclears,
un medi ambi ent degr adat , un deut e pbl i c consi der abl e o un si st ema de pensi ons
i nsost eni bl e? Conv exami nar amb cr i t er i s de j ust ci a l es t r ansfer nci es que es r ea-
l i t zen d una gener aci a una al t r a, l her nci a i l a memr i a, per t amb l es expect a-
t i ves i possi bi l i t at s que es l l eguen a l es gener aci ons fut ur es en t er mes de capi t al fsi c,
ambi ent al , hum, t ecnol gi c i i nst i t uci onal .
o:l. Coi: C~:Le, /ssoci~cio e:
~ esluoi oe Pe~ 0i /SP0l, ZOO
Desccbriments i prcducci
de pretrcIi ccnvencicnaI
:ie:s oe :iio:s oe L~::is/~:y
1'oO 1'O 1''O ZOoO 1'O ZO1O ZOO
oO
/O
ZO
O
oO
1O
O
oescoL:i:e:ls
:oouccio
7 D~:ie ::e:~:ily Di~:i El Pas.
Z8 oe |u:y oe ZOO8 L~ulo: ~:~il.~
es l:~:so::~cio:s oe ~ sociel~l
co:le:o:~:i~ ~. El nuevo espacio
pblico oEs~s~ C~e, S/
M~o:io, ZOOo
7
1. Crisi de civiIitzaci?
La preocupacio per la crisi ambiental i la polaritzacio social ha marcat el nnal oel segle
XX, i ha posat en questio la le en la senoa oe progres inoennit que ens havia proposat
l a ci vi l i tzaci i ndustr i al . Tanmatei x, aquest fet no autor i tza per si matei x a parl ar de
cr i si de ci vi l i tzaci . Encar a ms, pot argumentar-se que el proj ecte de moder ni tat i
progr s subj acent mai no s havi a ests tant, ni havi a desbancat tant com ar a d al tres
maneres de concebre i senti r el mn.
Pr eci sament , el gr an xi t del proj ect e de moder ni t at ci vi l i t zador a que ens ha t ocat
vi ur e r au en l a seva capaci t at de donar supor t al s seus fonament s en val or s que se
suposen uni ver sal s, t r anscendent s i , per t ant , al i ens a consi der aci ons espaci ot empo-
rals, i a vincular-los, amb aparences oe racionalitat cientinca, a evioencies empiri-
ques domest i cades que donen compt e punt ual del s assol i ment s del progr s proms,
al hor a que defugen l es conseqnci es r egr essi ves, no desi t j ades, que el s acompanyen.
L a ci nci a econmi ca ha exerci t un paper fonament al en aquest j oc r educci oni st a
apor t ant el nucl i dur de l a r aci onal i t at sobr e l a qual s assent a l anomenat pensa-
ment ni c
1
. U na vegada sot ms el mn al j ou d aquest pensament ni c gui at per
una r aci onal i t at econmi ca ser vi l a l uni ver sal i sme capi t al i st a domi nant , s ha pogut
postular a bombo i platerets la mort oe les ioeologies i el nnal oe la Historia.
L a manca de pudor i nt el l ect ual que s subj acent al manei g acr t i c i despr eocupat
oàquestes anrmacions
2
, en un mn i nt el l ect ual que se suposa i nfor mat , dna compt e
de l a i mpuni t at amb qu es desenvol upa el r educci oni sme i mper ant en sembl ar
aquestes consioeracions mes propies oe visions paleocientinques avui passaoes oe
moda: ens r ecor den aquest pr esumpt e or dr e nat ur al i mmut abl e, fr ui t de l a cr eaci
di vi na, a l a qual es consi der ava subj ect e el mn abans que Dar wi n const r us l a t eor i a
de l evol uci . Cur i osament , en una cabr i ol a i nt el l ect ual sor pr enent , un i mmobi l i sme
r educci oni st a com aquest sol veni r pr epar at amb ost ent aci ons de r el at i vi sme post mo-
der ni st a, per fugi r ai x del s probl emes del pr esent .
A l a vi sta de tot ai x, sembl a que s ha i nver ti t l anti c paper progr essi u que en el seu
moment es va atr i bui r a l es ci nci es soci al s. Des de Pl at i Ar i stti l , s ha pensat que l es
per sones sn capaces de mi l l or ar l a soci etat en qu vi uen i que el conei xement r aci onal
,cientinc, lorneix el punt oe suport necessari per possibilitar el canvi social. Tanmateix,
avui , l economi a, aquesta r ei na de l es ci nci es soci al s, ha i nver ti t l a si tuaci : hem
assi sti t a l extensi d un di scur s econmi c r educci oni sta que ani qui l a l a possi bi l i tat de
reconsioerar les ntes oe la societat, i, per tant, oe canviar-la, i la que nns i tot la politica
se supeoiti a aquest oiscurs. La renexio economica estnoaro se situa aixi en un camp
mer ament i nstr umental , ser vi l al cec i nsti nt de promoci competi ti va i al desfer mat
mecani sme del cr ei xement econmi c, i tanca el s ul l s al s danys soci al s i ambi ental s que
aquest model ocasi ona o aj uda a assumi r-l os com a quel com de nor mal o i nevi tabl e,
com si lossin el llamp o la calamarsa. Tanmateix, el territori testinca els oanys lisics i
socials innigits, que romanen renectits en els paisatges urbans, periurbans i rurals.
L a si t uaci cr t i ca de l a ci vi l i t zaci act ual al i ment a una pugna i deol gi ca sor da
entre el recurs abans esmentat a evioencies oomesticaoes que magninquen la irrelre-
nabl e mar xa cap al progr s de l a nost r a soci et at i el s si gnes de r egr essi cada vegada
ms evi dent s que most r en el det er i or ament ecol gi c i l a pol ar i t zaci soci al en el di a
a di a. Assi st i m ai x a l es t r i bul aci ons del di scur s domi nant del pensament ni c per
2A
Jcs HanueI Naredc
Eco:o:isl~ i esl~o|slic
Ciutats i crisi de civiIitzaci
/quesl ~:lice v~ se: uLic~l
o:iqi:~:i~:e:l ~ Documentacin
Social, :u: 11', ~L:i|u:y oe
ZOOO, i ~ Boletn CF+S 1
C~io~o oe vio~ u:L~:~. v~:ieo~o,
coesio: y :eoio ~:Lie:le
ll.//~Lil~l~qu:es/Loeli:/
:1/isl~l:l, uLic~l e:
:slilulo Ju~: oe e::e:~, ~v oe
Ju~: oe e::e:~, /, Z8O/O M~o:io
Es~:y~ SS. 18O'`
1 Te::e c:e~l e: q:~cio R~:o
:el e: oesiq:~: ~ u:icil~l oe ~
ioeooqi~ oo:i:~:l, :eqio~ e: ~
:~o eco:`:ic~ E: es oe:o
c:~cies ~clu~s, c~o~ veq~o~ i
~ :es ciul~o~:s que se se:le:
~l:~~ls, ~:~:~ls e: u:~ escie
oe oocl:i:~ viscos~ que, i:se:
siLe:e:l, e:Loic~ qu~sevo
:~o:~:e:l :eLe, i:iLeix, e
e:lo:L~, e ~:~il.~ i ~c~L~ e:
oeq~:o /quesl~ oocl:i:~ es e
e:s~:e:l u:ic, u:ic ~ulo:il.~l
e: u:~ oici~ ooi:io i:visiLe
i o::i:ese:l R~:o:el, ,
1''l \eqeu l~:Le SoL:e e
e:s~ :ie:lo u:ico ~:eoo, J
M, 1''l
2 \eqeu, e: exe:e, E 0:oe:
0oL~ e: e Siqo ``, oeL~l
e:l:e Fuuy~:~, F, Cooe:, R,
0~:lo: /s, T, Lullw~, E i o~
l:es, uLic~l ~ El cultural ZOOOl
8
empescar-se-l es, no noms per subr at l l ar el s si gnes de progr s, si n sobr et ot per ocul -
t ar el s si gnes de r egr essi . En aquest a pugna j uguen dues novet at s di gnes d esment :
una, l escal a sense pr ecedent s que han assol i t el s fenmens ur bans i el s probl emes i
det er i or ament s que gener en, i , de l al t r a, el s mi t j ans de di fusi i de di ssuasi , t amb
sense pr ecedent s, amb qu compt a el pensament ni c per afavor i r el confor mi sme i
desact i var l a di ssi dnci a.

2. La crisi urbana deI XIX aIs pa scs industriaIitzats
i eIs seus ensenyaments
L es gr ans concentr aci ons ur banes que va i mpl i car l a Revol uci I ndustr i al van suposar
una cl ar a r uptur a amb el s model s d ordre que, amb di ver ses var i ants, havi en presi di t
nns aleshores la connguracio oe les ciutats. Aquestes concentracions van trencar les pri-
mi ti ves i dees d uni tat en el tr aat que es teni a de l es ci utats, fent que l a seva contnua
constr ucci i r emodel aci evol uci ons de maner a er r ti ca i i ncontrol ada, per acabar
ofer i nt el panor ama de l es moder nes conur baci ons.
3
Fensaoors que van oes oe làntiguitat nns a lÈoat Mitjana ,com Aristotil o Sant
I si dor de Sevi l l a) van di r : no sn l es pedr es, si n el s humans, el s qui fan l es ci ut at s,
en qu subr at l l aven l a di mensi comuni t r i a que des d ant i c va per met r e l a r eal i t za-
ci i el mant eni ment d aquest i nst r ument mat er i al de vi da col l ect i va que ha est at l a
ci ut at . Tanmat ei x, l t i ca i ndi vi dual i st a i i nsol i dr i a i el s enfocament s d una ci nci a
parcel l r i a que es van est endr e amb l a ci vi l i t zaci i ndust r i al van soscavar si st emt i -
cament aquest a di mensi comuni t r i a que en el seu moment va sost eni r el s proj ect es
urbans. El nou to moral que presenta com una cosa acceptable, i nns i tot socialment
desi t j abl e, l a r eal i t zaci de l a fam ms vor a de poder i de di ner s va acabar fent de
l a const r ucci ur bana una act i vi t at especul at i va ms, i mot i vant que j a no si gui n el s
humans, sino el lucre recolzat en l`hbil us oel ciment, el mao i les innuencies allo
que de ver i t at fa l a ci ut at , l a qual cosa ha donat com a r esul t at aquest s gegant s sense
nima que son les actuals conurbacions. La implantacio oe lÈstat mooern com a anr-
maci d un nou poder pol t i c va apl anar el cam a l or dr e act ual de coses. L expr essi
t er r i t or i al del nou compl ex cul t ur al , pol t i c i soci al es va pl asmar en el model de ci u-
t at bar roca, ai x anomenat per M umfor d i al t r es aut or s. L a ci ut at bar roca va t r en-
car el s ant i cs r eci nt es emmur al l at s per despl egar per l espai ober t un pl a geomt r i c en
qu pr eval i en l a per spect i va hor i t zont al , l es l l ar gues avi ngudes i el di sseny or t ogonal ,
en cont r aposi ci al s car r er s ms est r et s i amb r evol t s i al di sseny ms or gni c del s
cascs medi eval s. L homogenet at admi ni st r at i va en el t r act ament de l es per sones i
el s t er r i t or i s i l a for mal i t zaci democr t i ca del s nous est at s van cont r i bui r a el i mi nar
l a i dea medi eval de l a ci ut at com a bal uar d de l l i ber t at o r efugi d homes l l i ur es, i
va debi l i t ar l ant i ga cohesi del s ci ut adans, fent que aquest t er me passs a desi gnar el
conj unt del s sbdi t s d un Est at amb i ndependnci a que vi squessi n o no en ci ut at s: l a
gr an ci ut at noms at or ga j a al s i ndi vi dus l a l l i ber t at que, per a b o per a mal , der i va
de l es cot es d anoni mat ms gr ans.
El pes det er mi nant de l aut or i t at pol t i ca fundador a del s nous est at s expl i ca l a
lermesa planincaoora subjacent a les realitzacions oe la ciutat barroca, la qual,
mal gr at t ot , es va esgl aonar en el t emps, va compar t i r est i l s, va convi ur e amb el t ei xi t
ur b pr eexi st ent i va or i gi nar al vel l mn al l que acost uma avui a anomenar-se l a
ci ut at cl ssi ca o hi st r i ca, en cont r aposi ci a l es conur baci ons d ar a. El proj ect e
de ci ut at bar roca va ser ai x un par nt esi en el desmant el l ament de l a vel l a cul t ur a
3 Te::e c:e~l e: P~l:ic 0eooes
1'1l e: oesiq:~: ~quesl~ :ov~
o::~ ou:L~:il.~cio i oie:e:ci~:
~ o~` que ~L~:s se:le:i~ e:
ciul~ls Lewis Mu:o:o, ~ La
cultura de las ciudades s/l, ~::iL~
~ ~:~: oe oesu:L~:il.~cio e:
:ee:i:se ~ ~quesl :~leix :oces,
i :e:~:c~ que suos~v~ ~ oes
l:uccio oe ~:liq~ ioe~ oe ciul~l
9
ur bana que va dei xar ober t el cam al maj or pes del capi t al i sme i el pr edomi ni del
mooel oùrbanitzacio que, amb oiverses variants, ha arribat nns als nostres oies.
Com s sabut , el capi t al i sme va or i ent ar l a gest i del mn fsi c des de l uni ver s
oels valors monetaris per maximitzar benencis. Aquest criteri oe gestio es una
mqui na pot ent ssi ma de det er i or ament del pat r i moni (nat ur al i const r ut ) de l a
societat: els agents economics tracten oàlavorir el seu benenci particular i lorcen
el s seus i ngr essos a base d expl ot ar bns l l i ur es o de t er cer s, o t r asl l aden el s seus
cost os sobr e al t r es agent s o t er r i t or i s que queden for a del seu mbi t compt abl e.
Aquest principi oàugmentar benencis privats a costa oel oeteriorament public o
de t er cer s s el que va or i gi nar l a cr i si de l a ur bani t zaci massi va que va i mpl i car el
capi t al i sme i ndust r i al del segl e X I X .
Aquest gr an escul l hum que er a, segons Geddes, el Gr an L ondr es de l poca,
const i t ua l exempl e ms car act er st i c de l a nova pr obl emt i ca ur bana. L es i mat ges
poc r ecomanabl es que pr esent aven l es pr i mer es ci ut at s i ndust r i al s a l Angl at er r a del
segl e X I X , gover nades per l afany de l ucr e empr esar i al , van i mpl i car un for t movi -
ment oe renexio i oe protesta. La importncia ineoita oel nou lenomen i lòbstinacio
per di scut i r amb dades a l a m l ampl i t ud i gr avet at del s pr obl emes susci t at s van
pr opi ci ar nombr osos est udi s i est adst i ques.
4
L es enquest es i el s r egi st r es si st emt i cs
oe poblacio van ajuoar a quantincar la pobresa i a connrmar que les noves aglome-
r aci ons ur banes de l poca compor t aven t axes de mor t al i t at super i or s a l es del medi
r ur al
5
, com a noel renex oe les oeplorables conoicions oe vioa oùna part important
de l a pobl aci i el medi ambi ent . A causa d ai x, a Angl at er r a es va desencadenar
un for t movi ment ant i ur b que vei a l es noves agl omer aci ons ms com a t umor s
abomi nabl es que com a exponent s del pr ogr s pr oms per l a ci vi l i t zaci i ndus-
trial. Les obres oe Charles Dickens, Thomas Carlyle i John Ruskin exemplinquen el
renex literari oàquest corrent, que va inspirar elaboracions importants en el camp
del soci al i sme (Wi l l i am M or r i s i , en cer t a mesur a, M ar x i Engel s) i de l ur bani sme
(H owar d, Geddes i , ms t ar d, M umfor d). Aquest movi ment va aj udar a veur e l st at u
quo com una cosa inaomissible, i va estenore entre politics, aoministraoors i nlan-
t r ops afanys de r efor ma amb t endnci a a cor r egi r el s aspect es ms negat i us que
acompanyaven el proces oùrbanitzacio exemplincat per aquesta ciutat monstre
de L ondr es. Es t r act ava, sobr et ot , de pal l i ar l a i nsal ubr i t at i l a i nsegur et at mi l l or ant
l es condi ci ons de vi da del s pobr es que es concent r aven en el medi ur b per fer -l o
una mi ca ms sal udabl e i pl ci d.
U n est udi mol t document at i di vul gat sobr e el s probl emes sani t ar i s que compor t a-
ven l es gr ans agl omer aci ons ur banes
6
va permetre orientar amb enccia les relormes
a Anglaterra. Als nostres electes, cal oestacar que aquest estuoi va ioentincar les cau-
ses de l el evada mor t al i t at ur bana i va proposar sol uci ons en el camp t cni c, dei xant
de banda l es i nqui et uds soci al s, t i ques, est t i ques i r el i gi oses que vei en en aquest a
mortalitat el renex oùna moral i unes lormes oe vioa poc recomanables. En resum,
es va separar oennitivament la moral oe la patologia urbana
7
, i es va post ul ar que no
cal i a canvi ar l a soci et at , ni t an sol s r edui r l a mi da de l es concent r aci ons ur banes, si n
fer que aquest es concent r aci ons compl i ssi n det er mi nat s est ndar ds de sal ubr i t at . En
veur e que l es mal al t i es i nfecci oses expl i caven el gr ui x de l es el evades t axes de mor t a-
l i t at ur bana, es va t r act ar de mi l l or ar l es condi ci ons hi gi ni ques de l a ci ut at i el s habi -
t at ges mi t j anant el cont rol de l a densi t at de pobl aci , l a separ aci ent r e l abast ament
d ai gua i el s abocament s, l a pavi ment aci del s car r er s i l a r ecol l i da del s r esi dus sl i ds.
Davant de l evi dnci a que el mercat no r esol i a per si mat ei x aquest s probl emes, es va
Es 1 vou:s oe :o:u:e:l~
esluoi oe C~:es Dool 18/O
1'1ol Life and Labour of the People
of London, ~ /:q~le::~, e oe
F:eoe:ic Le P~y 18l Les Ouvri-
ers Europens, i es ~~:equls ~ ~
:evisl~ Rforme Sociale, ~ F:~:~,
~ |:i~ oesluois soci~s e:|:ics
:o:oquo~ e: 0usl~v Sc:oe:
18o81'1l ~ l:~ves oe /sso
ci~cio e: ~ u:~ Po|lic~ Soci~
\e:ei: u: Soci~oilil ~ /e
:~:y~, o e iL:e oe::y 0eo:qe
188l Progress and Poverty, ~s
Esl~ls U:ils, so: exo:e:ls oe
co::e:l oe :eexio es:e:l~l i oe
:es~ oe o~oes, i:ici~l ~ /:q~
le::~ i sequil oes:es e: ~l:es
~ sos / Esl~l es~:yo, ~
i:o:l~:l oocu:e:l~cio esl~o|s
lic~ soL:e es co:oicio:s oe vio~
oe ~ oL~cio e::~o~ e: oe
o:s Ce:o~ 18ol :eecleix ~~:y
qe:e:~il.~l oe :esu:~:e:l i
esluoi oes :oLe:es que v~
:eceoi: i ~co:~:y~: ~ :oosl~
oe soucio:s eeclives
5 / ~ F:~:~ oe ~ Resl~u:~cio,
~ l~x~ oe :o:l~il~l ~ es ciul~ls
e:~ oe :il|~:~ u:~ veq~o~ i :il|~
sue:io: ~ e::eqisl:~o~ e: e
:eoi :u:~ Pi:o, J L, 1''1{
/quesl~ oie::ci~ es v~ co:li:u~:
oLse:v~:l ~ Eu:o~ i ~s Esl~ls
U:ils :s ~ :~ oe seqe `` i
:i:cii oe ``
:o::e :ese:l~l ~ ~ C~:L:~
oes Lo:os ~:y 18/Z :uil ou:~
~:i~ i:vesliq~cio :e~il.~o~
e: Eowi: C~owic 18OO18'Ol
soL:e es co:oicio:s s~:il~:ies oe
~ oL~cio u:L~:~ i es seus :ous
:eque:i:e:ls /quesl i:o::e
o::~ ~:l oe ~:i co::e:l
oesluois soL:e s~uL:il~l u:L~:~
e~Lo:~ls e: :elqes i iqie:isles
ou:~:l e seqe `` ~ Eu:o~ i
~s Esl~ls U:ils, o~co:o ~:L e
co::e:l oesluois oe:oq:~cs i
soci~s ~L~:s es:e:l~l
7 Levoucio oe ~ :eoici:~ v~
oo:~: suo:l ~ ~quesl co::e:l
iqie:il.~oo:. es i:vesliq~cio:s
oe P~sleu: v~: oescoL:i: que
:oles :~~lies :oceoie: oe
:ic:oo:q~:is:es que :oie:~ve:
~:L ~ L:ul|ci~, i que ~ s~ul,
u:y oe se: u: ~l:iLul i:l:|:sec
oes esse:s u:~:s, e:~ co:oici
o:~o~ e :eoi ~:Lie:l |sic
50
pl ant ej ar l a necessi t at l egal d est abl i r una sr i e d est ndar ds mni ms de densi t at i de
salubritat, entre els quals ngurava lèmblemtica ootacio oùn vter per lamilia.
El s nous est ndar ds i r egl ament s van ent roncar amb d al t r es der i vat s del proj ect e
de ci ut at bar roca que l l i gaven, per exempl e, l ampl ada del s car r er s a l al ada del s
eoincis o la ootacio oèquipaments al nombre o`habitants per reoroenar el nou creixe-
ment ur b i r eadapt ar l ant i c, cosa que r esol i a el s pr i nci pal s probl emes de l es nai xent s
conur baci ons. En conseqnci a, l es t axes de mor t al i t at (i de nat al i t at ) ur bana van
oisminuir a lÀnglaterra oe nnal oel segle XIX nns a situar-se per sota oe les oel meoi
rural, i van anticipar el patro oemogrnc que, amb mes o menys oeslasament, van
segui r el s al t r es pasos i ndust r i al i t zat s. L es omni pot ent s pal anques de l a ci nci a i l a
t cni ca van faci l i t ar una sor t i da r aonabl e a l a cr i si que van pl ant ej ar l es noves agl o-
mer aci ons ur banes del X I X . Va r eni xer l a fe en el progr s, va decaur e l ant i ur ba-
nisme abans esmentat i va augmentar la connana en el capitalisme i en els aspectes
benencs oel creixement economic ,i urb,.
Cal i nsi st i r en el car ct er t ecni copar cel l ar i que va i mpr egnar l es sol uci ons: cada
pr obl ema va ser t r act at amb r egl ament aci ons i mesur es ad hoc. L a sal ubr i t at i l a
segur et at ur bana van mi l l or ar gr ci es a evi t ar l excessi u amunt egament , i nst al l ar
vt er s en l ocal s i habi t at ges, el evar l al ada de l es xemenei es fabr i l s o envi ar el s
det r i t us fsi cs i soci al s a abocador s i pr esons.
8
Es va poder mi l l or ar ai x el confor t
i l a net edat del medi ambi ent ur b, per a cpi a d ocupar ms sl , d ut i l i t zar ms
r ecur sos for ans i de dur a l ext r ar adi encar a ms cont ami naci , amb un augment de
l es necessi t at s de t r anspor t .

3. PrcbIemes de Ies ccnurbacicns actuaIs
3.1 E xtensi i i mportnci a del fenomen urb
Les ciutats oe làntiguitat, i nns i tot oe lÈoat Mitjana, tenien una oimensio molt inle-
r i or a l a de l es agl omer aci ons d avui . L any 1800, noms L ondr es assol i a el mi l i d ha-
bi tants, i Angl ater r a er a el pas ms ur bani tzat del mn. L any 1850, noms hi havi a al
mn dues ci utats que super aven el mi l i d habi tants: L ondres (amb 2,3 mi l i ons) i Par s
(amb 1,1 mi l i ons). L any 1900, aparei xen j a deu ci utats amb ms d un mi l i d habi -
tants, encapal ades per L ondres (4,5), Nova York (3,4) i Par s (2,7). L any 1910, j a n hi
ha tretze, al hor a que comena a obser var-se l a presnci a d aquel l es ubi cades al s anti cs
pasos col oni al s, que prendr i en l a davanter a en nombre de pobl aci : avui , entre l es
agl omer aci ons de ms de 10 mi l i ons d habi tants hi ha, al costat de Nova York, M xi c,
Sao Paul o, Cal cuta, X angai , etc.
Podem r esumi r el gi r esment at en l evol uci de l a pobl aci ur bana mundi al de l a
maner a segent . L a pobl aci mundi al que vi u en ci ut at s de ms de 100.000 habi t ant s
va passar de r epr esent ar el 16% de l a pobl aci t ot al l any 1950 al 24% l any 1975 i
al 50 làny 2000. Fero subratllem, com a oaoa mes signincativa, el pes oominant
que han adqui r i t el s pasos pobr es o menys desenvol upat s en el procs d ur bani t -
zaci mundi al : l any 1950, l a pobl aci ur bana abans esment ada, que es t robava al s
pasos r i cs o desenvol upat s, dobl ava l a del s pasos pobr es, ment r e que l any 1975 l a
pobl aci ur bana es di st r i bua mei t at i mei t at ent r e pasos pobr es i r i cs, i , l any 2000,
l a pobl aci ur bana del s pasos pobr es dobl ava j a l a del s pasos r i cs. El s probl emes
der i vat s de l a ur bani t zaci massi va han dei xat de ser el probl ema gai r eb excl usi u del s
pasos r i cs fa un segl e i han esdevi ngut un probl ema de pr i mer or dr e al s pasos pobr es,
l a t axa d ur bani t zaci del s qual s va cr i xer d acor d amb l es dades apor t ades, i va pas-
sar del 7,8% l any 1950 a super ar el 40% amb el canvi de segl e.
8 E: ~~:y oe l:~cl~: es e:`
:e:s soci~s e: e co:lexl ou:
:ec~:icis:e ~:ce~:i, ~ c:i
:i:ooqi~ v~ ~c~L~: co:sioe:~:l
e oei:que:l u: :~~l i l:~cl~:l
oe Lusc~: e: ~ sev~ co:qu:~cio
ce:eL:~ es c~uses oe seu co:
o:l~:e:l, iqu~ co: eu`:i~
~:l:oo:l:ic~ oe oc~ v~ ou:
~ ~::~: que e:iq:~cio oe
c~: ~ ~ ciul~l esl~v~ oesli:~o~
~ c:e~: u:~ :~~ oie:e:l, ~les~ ~
le:o:ci~ ~ e:iq:~: oes ooico
c~s ~:L c~ ~~:q~ll, :e:l:e
que es L:~quic~s ~:L c~
:oool :o:~:ie: e: e c~: 0llo
/::o:, 18''{
51
3.2 Sobre el s cri teri s que ori enten l ordre actual de l es coses
M umford va assenyal ar l a for a i mpul sor a que va condui r des de l ordre geomtr i c
estricte oe la ciutat barroca nns al caos oe la conurbacio: el cuc oe lèspeculacio
va oir va corcar nns al cor la bella nor barroca. El mooel oilerent oe ciutat, o mes
be oe no-ciutat, que presentaven les primeres conurbacions renectia ja l`hegemonia
del capi tal i sme sobre l autor i tat pol ti ca. Aquesta hegemoni a va haver d aj ustar-se al s
nous estndards de qual i tat ur bana acordats a l es metr pol i s per conti nuar progres-
sant. Tanmatei x, a mesur a que aquesta hegemoni a es va estendre pel mn, tamb s hi
va estendre, en l a par t essenci al , el nou model d ordre ter r i tor i al , amb al guna var i ant
que annarem a continuacio. La tan relregaoa globalitzacio economica i la conse-
gent extensi del pensament ni c duen associ ades l apl i caci pl anetr i a d un ni c
model d ordenaci del ter r i tor i . En resumi m el s trets essenci al s. En pr i mer l l oc, crec
haver demostr at
9
que l es regl es del j oc econmi c desenvol upades pel capi tal i sme ten-
dei xen a ordenar el ter r i tor i en nucl i s d atr acci de capi tal s i productes (ms densos
en pobl aci i i nfor maci ) i rees d apropi aci i abocament. Al costat d aquesta ten-
dnci a gener al , que funci ona en l mbi t naci onal i i nter naci onal , es pl antegen d al tres
que expl i quen ms mati sadament l a uni ver sal i tat del model aparentment cati c de l es
conurbacions mateixes. Aquestes tenoencies oeriven oe la connuencia oe certs pressu-
postos tecni coeconmi cs que es poden resumi r de l a maner a segent:
Fressuposts economics: amb el capitalisme, la majoria oels eoincis i els habitatges
no es constr uei xen j a di rectament per als futur s usuar i s, si n que enti tats i nter posades,
que busquen el benenci monetari, ho lan per a la venoa ,o el lloguer,. Aquesta nnalitat
fa que tendei xi n a maxi mi tzar (al menor cost possi ble) el volum constr ut per uni tat de
superlicie nns on ho permeti la normativa vigent, i que els propietaris oe sol tractin oe
mooincar-ne la qualincacio cap a normes mes laxes, alterant els plans existents.
10
Pr essupost s t cni cs: el per fecci onament t cni c i l abar at i ment , obser vat s en el
maneig oel lerro i el lormigo oes oe nnal oel segle XIX, van permetre ootar els eoincis
d un esquel et de bi gues i pi l ar s i ndependent del s mur s, capa de supor tar nombroses
plantes i oàconseguir un volum construt per unitat oe superlicie superior al oels eoin-
ci s tr adi ci onal s, amb un cost i nfer i or, gr ci es a substi tui r tr ebal l per ener gi a fssi l .
11
Amb el s pr essupost s assenyal at s, es va gener al i t zar pel mn l apar ena uni for me
oels eoincis que ha originat una estetica universal conlorme al preoomini oel pen-
sament ni c, al hor a que l a nova possi bi l i t at d augment ar el vol um const r ut sobr e
el sol ocupat per eoincis antics va oesencaoenar processos oe oemolicio oe la ciutat
hi st r i ca sense pr ecedent s, quan el marc i nst i t uci onal ho per met i a, com ha est at el
cas de l Est at espanyol .
12
D al t r a banda, el desast r s compor t ament t r mi c del s nous
eoincis va augmentar la oespesa energetica necessria per ler-los habitables.
Evi dent ment , com l afany de l ucr e no t l mi t , t ampoc no el t enen l es agl omer a-
cions constructives que amb aquesta nnalitat es prooueixen. Entre els nombrosos
aspect es que compl ement en o mat i sen el funci onament de l es t endnci es i ndi cades,
cal i nsi st i r que cada model d usos del t er r i t or i compor t a unes necessi t at s de t r anspor t
que, al seu torn, tenen incioencia territorial i innueixen sobre els usos. La possibili-
t at t cni ca i econmi ca de sat i sfer adequadament aquest es necessi t at s condi ci ona l a
mi da del s assent ament s. Ser i en i nconcebi bl es l es conur baci ons act ual s sense compt ar
amb el s ol eoduct es, el s gasoduct es, l es l ni es el ct r i ques, el s fer rocar r i l s, el s aeropor t s
i l es aut opi st es que faci l i t en el t r fec cont i nu de per sones i mat er i al s i i nfor maci que
reclama i possibilita la oispersio geogrnca creixent oe les seves luncions ,separant
zones dor mi t or i de zones i ndust r i al s, comerci al s, d esbar j o, et c.). Pr eci sament , el s
10 L~ lesi ooclo:~ oe J~vie: Ru|.
1'''l co:::~ que, ~ ~ Co:u
:il~l oe M~o:io, ocu~cio oe
le::ilo:i s~ esoevi:qul e: Lo:~
:esu:~ co::eqi:l o co:l:~ve:i:l
~` :evisl e: es ~:s :u:ici
~s, i que es ~:s oi::~esl:uc
lu:es ~: esl~l :es co:oicio:~:ls
oe :ooe oe c:eixe:e:l que e
~:e|~:e:l u:L~ o:iqi:~:i
11 L~ qe:e:~il.~cio oe ~ :ov~
lc:ic~ co:sl:ucliv~ es v~ :eco.~:
e: e :~:eiq :~ssiu i L~:~l
oe co:LusliLes `ssis, cos~
que v~ e::el:e oesL~:c~: es
lc:iques oc~s o~:quileclu:~,
l:~oicio:~:e:l :ocius ~ us
oes :~le:i~s oe e:lo:: :`xi:,
l~:Le e: :~o:s eco:`:iques
E co:lexl lec:icoeco:`:ic ~vo
:~Le i ~ :~:c~ oe :o::es que
i:ilessi: ~~o~ i e vou: oes
eoicis v~: e: oes Esl~ls U:ils
e le::ilo:i io:e: e: ~ic~cio
o~quesl~ lc:ic~ co:sl:ucliv~
12 LEsl~l es~:yo es e le::ilo:i
~:L e ~:c o~Lil~lqes :es
:e:ov~l oe ~ U:io Eu:oe~, cos~
que e::el co:cou:e que e
oese:vou~:e:l eco:`:ic v~
se: :oo:cio:~:e:l :es oesl:uc
liu oe :osl:e ~l:i:o:i i::oLii~:i
oe que o v~ se: ~ Seqo:~ 0ue::~
Mu:oi~ ~ ~ sos co: /e:~:y~
~:eoo, J M, ZOOO{
9 ~:eoo, J M i \~e:o, /, 1'''
52
avenos t cni cs obser vat s en el t er r eny del s t r anspor t s i l es comuni caci ons han faci l i t at
l enor me ext ensi t er r i t or i al en for ma de t aca de t i nt a o d ol i que car act er i t za l a
conur baci di fusa o l urban sprawl
13
del nost r e t emps. Si r edui r l amunt egament va
aj udar en al t r e t emps a mi l l or ar l a sal ubr i t at ur bana, l ext r ema di sper si act ual del s
usos i l a gr an dependnci a del t r anspor t const i t uei xen avui un del s pr i nci pal s fact or s
de det er i or ament del medi ambi ent ur b.
Conv assenyal ar com a mni m dues var i ant s fonament al s. U na s l a i ncapaci -
t at del s pasos pobr es de mant eni r l a qual i t at i nt er na de l es seves cada vegada ms
pobl ades conur baci ons i d assegur ar uns est ndar ds mni ms de sal ubr i t at i habi t a-
bi l i t at anl egs al s assol i t s al s pasos r i cs, cosa que mar ca l a di fer nci a ent r e el nor d
i el sud. U na al t r a di st i ngei x l ur bani sme del vel l cont i nent eur opeu, que t r act a de
r evi ur e ms o menys for mal ment l es r est es d aquest a ci ut at hi st r i ca t an val or ada
per t ot hom, de l ur bani sme d ul t r amar, en qu l est i l uni ver sal i l ur ban sprawl van
evol uci onar amb menys ent r ebancs.
Fi nal ment, cal adver ti r que l a gl obal i tzaci econmi ca va dur a l mbi t i nter na-
ci onal l es r el aci ons de domi naci , atr acci i dependnci a que abans hi havi a entr e l es
ci utats o capi tal s i el medi r ur al , cosa que ha produt que cer ts estats exercei xi n tamb
el paper que havien exercit les ciutats. A nnal oel segle XIX, la paraula metrpol i va
passar a desi gnar no noms l a capi tal d un pas, si n tamb el pas que control ava ter r i -
tor i s ms ampl i s. Gr an Br etanya sencer a er a j a l a metr pol i de l I mper i br i tni c. Ai x,
al costat d aquests nucl i s ms concentr ats d atr acci de capi tal s i productes que sn l es
conur baci ons, avui exercei xen aquestes funci ons d atr acci el s estats metropol i tans on
es domi ci l i a el poder pol ti c i econmi c del nostr e temps (el s Estats U ni ts, l a U ni Euro-
pea i el Jap).
14
L a proj ecci i nter naci onal de l es r el aci ons de l a ci utat amb l entor n fa
que l a tr adi ci onal emi gr aci del camp a l a ci utat tendei xi a produi r-se tamb ar a des
de l a r esta del mn cap al s estats metropol i tans, cosa que testi moni a que l poca de l es
gr ans col oni tzaci ons i l ober tur a de noves fronter es va acabar fa temps. Despr s de l a
confusi que va or i gi nar l anti c bi pol ar i sme pol ti c entr e el s dos estats ms poderosos,
l a desapar i ci d un del s pol s ha ofer t i nequvocament un or dr e mundi al uni pol ar domi -
nat pel poder econmi c capi tal i sta i esci ndi t noms per l a segr egaci entr e pobr es i r i cs,
que es proj ecta di ns i for a de l es conur baci ons i el s pasos.
El s nous est at s met ropol i t ans van passar a exerci r una funci que Weber (1921)
consi der ava car act er st i ca de l es ci ut at s: l a de const i t ui r no noms una or gani t zaci
econmi ca i nt er na, si n l a d or gani t zar t amb un espai econmi c ms ampl i capa
de gar ant i r est abl ement el s seus abast ament s a pr eus moder at s. L es r egl es del j oc
econmi c que or i ent en el funci onament del mercat mundi al assegur en l abast ament
oels territoris metropolitans a baix preu, alhora que el sistema nnancer internacional
i ncl i na al seu favor l a capaci t at de compr a sobr e el mn per ut i l i t zar-l o com a font de
r ecur sos i embor nal de r esi dus.
15
Ai x si t ua aquest s pasos en una posi ci pr i vi l egi ada
per t eni r cur a del seu medi ambi ent . Tanmat ei x, ai x com no es pot concebr e l exi s-
t nci a de l es ci ut at s sense posar un ent or n r ur al al seu ser vei , avui r esul t a i nconcebi bl e
l opul nci a del s pasos met ropol i t ans sense posar l a r est a del mn al seu ser vei . En ser
fr ui t de l a seva posi ci domi nant , aquest a opul nci a esdev un b posi ci onal i mpos-
si bl e de gener al i t zar a l a r est a del pl anet a. Fer cr eur e el cont r ar i cont i nua sent un del s
ms gr ans enganys de l a ci vi l i t zaci i ndust r i al .
13 Te::e c:e~l ~:y 1' e:
\ F \yle e: :ee:i:se ~
~quesl e:o:e: e: e c~s exl:e:
oe Los /:qees
1 Es ~ sos :ics :eLe: ~:u
~:e:l, ~ l:~ves oe co:e:
exle:io:, u:~ e:l:~o~ :el~ que
sue:~ e Liio i :iq oe lo:es oe
:ecu:sos :oceoe:ls oe ~ :esl~
oe :o:, ~ :~|o:i~ e: o::~ oe
co:LusliLes i :i:e:~s, que,
e: esoeve:i: :esious, ~: oe ~
co:l~:i:~cio e :i:ci~ :o
Le:~ ~:Lie:l~ oes ~ sos :ics
~:eoo, J M i \~e:o, /, 1'''{
15 \eqeu ~:eoo, J M i \~e:o, /
1'''l. e :eque:i:e:l lol~ oe
:~le:i~s oe ~ civiil.~cio i:ous
l:i~ i es uxos |sics i :o:el~:is
oe co:e: i es :~:ces :u:oi
~s e::ele: sosle:i: es ~l:o:s
oe vio~ oes ~ sos :ics uliil.~:l
~ :esl~ oe ~:el~ co: ~ o:l oe
:ecu:sos i e:Lo::~ oe :esious
53
3.3 Sobre el panem et ci rcensi s proms a l es urbs mundi al s
Un greu probl ema de fons l l i gat al procs d ur bani tzaci actual , el pl antej a el gens
qesti onat afany d estendre ar reu del mn el s patrons ur bans de vi da de l es metr pol i s
mundi al s, quan aquests patrons es mostr en avui i nvi abl es per al conj unt de l a pobl a-
ci : l a seva gener al i tzaci pl antej a unes exi gnci es en recur sos i r esi dus que sur ten del
l i mi tat entor n pl anetar i , l a qual cosa evi denci a aquesta i mpossi bi l i tat. Tanmatei x, el
probl ema no sol ament es l i mi ta a proposar a l espci e humana un model de progr s
que es revel a i nvi abl e en vi sta de l a l gi ca ms el emental , si n que, en el s l ti ms temps,
l a di stnci a entre r i cs i pobres s accentua a passes geganti nes en l mbi t pl anetar i , cosa
que es renecteix en lèixamplament oe lèsqueroa noro-suo i en làparicio oe borses oe
pobresa i de margi naci crei xents al nord matei x.
16
En contr aposi ci amb el model de
progr s i benestar que presenten, amb l aj uda del s mi tj ans de comuni caci , aquests
apar ador s que avui sn l es metr pol i s del mn ci vi l i tzat, ressal ta sobretot el panor ama
cada vegada ms dr amti c que oferei x el for assenyat crei xement de l es conur baci ons
del s anti cs pasos col oni al s, amb el s seus enor mes ci nturons de mi sr i a. s com
aquel l aprenent de br ui xot que va ser vcti ma del seu xi t, en desencadenar forces
que despr s no va poder control ar. El s cants de si rena del desenvol upament econmi c
i ndustr i al i sta i ur bani tzador van apuntal ar amb xi t l a posi ci de domi ni de l es metr -
pol i s del capi tal i sme mundi al , per van desencadenar processos de fr ustr aci crei xent i
cr i si que es mani festar an en tota l a cr uesa dur ant el nou segl e que comena. I per ai x
t senti t parl ar de cr i si de ci vi l i tzaci , quan el panem et ci rcensi s que l anomenada soci e-
tat de consum havi a proms a l es ur bs mundi al s resul ta cada vegada ms i nabastabl e
per a l a maj or i a de l a pobl aci , i es revel a i ncapa d ador mi r-ne l a consci nci a cr ti ca
sobre els connictes i oeterioraments caoa vegaoa mes acusats que es oeriven oe lòrore
soci al i espaci al i mper ants.
En efecte, el desenvol upament s vana l a seva pr etensi d er adi car l a pobr esa
no ha i nter vi ngut mi l l or ant d entr ada l es condi ci ons de vi da de l es soci etats per i fr i -
ques al capi tal i sme, si n provocant-ne l a cr i si sense gar anti r al ter nati ves sol vents de
millora per a la majoria oe la poblacio implicaoa, i, nns i tot, originant, oe vegaoes,
si tuaci ons de penr i a i desar r el ament ms gr ans que l es que pr eteni a cor r egi r. Des
d aquesta per specti va, podem i magi nar el desenvol upament com una ventada que
ar r enca el pobl e de ter r a, l l uny del seu espai fami l i ar, per si tuar-l o sobr e una pl ata-
lorma artincial, amb una nova estructura oe vioa. Fer sobreviure en aquest lloc exposat
i ar r i scat, l a gent es veu obl i gada a assol i r nous ni vel l s mni ms de consum, per exempl e,
en educaci for mal , sani tat hospi tal r i a, tr anspor t rodat, l l oguer d habi tatge... (I van
l l i ch, 1992). I , per a ai x, cal di sposar d uns i ngr essos que el desenvol upament acos-
tuma a escati mar a l a maj or i a del s i ndi vi dus, cosa que or i gi na processos de mi ser abi -
l i tzaci
17
sense preceoents que alecten, nns i tot, les necessitats anomenaoes primries
o el emental s (al i mentaci , roba...). Perqu, a ms, l es noves necessi tats apar ei xen com
quel com d al i a l es possi bi l i tats del s i ndi vi dus per fer-l os front di r ectament, amb l a
qual cosa l a per sona mancada de fei na i d i ngr essos apar ei x com un r esi du obsol et,
i nadequat a l es noves exi gnci es del desenvol upament, que cau amb faci l i tat pel
pendent de l a mar gi naci soci al i el deter i or ament per sonal . Ai x, no es pot consi der ar
el procs actual d ur bani tzaci al s pasos pobr es com un pas que r epetei x el matei x
cam de moder ni tzaci i progr s segui t temps enr er e pel s pasos r i cs: s ms com
que aquest procs der i vi de l a mer a destr ucci de l es for mes de vi da i de cul tur a que
secularment havien mooulat i assimilat el creixement oemogrnc, que no oe les capa-
ci tats del desenvol upament per tr eur e l a pobl aci de l i di oti sme de l a vi da r ur al
18
i
1 o oeL~oes ese:~:~ oe
vio~ c~u ~s suLu:Lis oe ov~
Yo: e: sol~ oe ~ :il|~:~ oe
D~:q~ Des Pel:~s, J, 1''Z{
17 qu~ co: ~ c:e:~ L~luo~
esoeve soLl~o~:e:l :~:leq~,
lHomo miserabilis v~ ~~:ixe:
:ece:l:e:l, q~i:eLe oe ~ :il ~
oi~, ~ ~:li: ou:~ :ul~cio oe
lHomo economicus, e :ol~qo
:isl~ oe esc~ssel~l L~ qe:e
:~cio que v~ sequi: ~ Seqo:~
0ue::~ Mu:oi~ v~ se: lesli:o:i
o~quesl c~:vi oesl~l e: ~
:~lu:~es~ u:~:~ oes oe o:e
co:u ~ o:e :ecessil~l Mes oe
~ :eil~l oes i:oivious u:~:s
v~: :eixe: e: ~quesl~ oc~ i
e:l~:ye: ~ ~quesl~ :ov~ c~sse
ic, , 1''Z{
18 Co: oei~ M~:x e: e Manifest
comunista
5
mi l l or ar-ne l a qual i tat de vi da en l es agl omer aci ons actual s. L a magni tud de l es i matges
de fr ustr aci i desar r el ament que pr esenten avui l es conur baci ons del s anti cs pasos
colonials aixi ho testinca, i empetiteix els problemes que presentava el Gran Lonores
de fa un segl e. L a qual i tat ambi ental de L ondr es ha pogut sens dubte mi l l or ar, j unta-
ment amb l a d al tr es anti gues ci utats i ndustr i al s
19
, i ha mostr at que, per l es r aons abans
i ndi cades, el s pasos metropol i tans estan en condi ci ons mol t ms favor abl es que l a r esta
del mn per manteni r l a qual i tat i nter na de l es conur baci ons pr pi es, i per conti nuar
desenvol upant for mes d ur bani tzaci i nvi abl es en l mbi t pl anetar i .

. 5cbre Ies perspectives de Ia crisi
Teni r una consci nci a cl ar a de l es causes del s nostres mal s s el pr i mer pas per guar i r-
l os o, com a mni m, per di agnosti car-ne l a possi bl e evol uci . Es pot subr atl l ar aquesta
evi dnci a quan, en l a si tuaci actual , l es r aci onal i tats parci al s que oferei x el coi nci dent
preoomini oùn coneixement cientinc parcel lari i un inoivioualisme insolioari conouei-
xen ms a defugi r que a subr atl l ar l es ar rel s del s probl emes, i ms a dei xar sense qes-
tionar que a revisar les ntes sobre les quals s`ha anat construint la civilitzacio inoustrial.
Fer tant, la oincultat oìncioir sobre la marxa oe làctual civilitzacio i el seu renex
ter r i tor i al no r au tant, com sol di r-se, en l a fal ta de mi tj ans econmi cs o d i nstr uments
tecnics com en la nostra incapacitat oe revisar les nnalitats que presioeixen i orienten
el s compor taments en l a nostr a soci etat.
H em vi st que l a cr i si ur bana que van passar el s pasos i ndust r i al s nai xent s del segl e
X I X va ser causada per er ror s de qual i t at i nt er na del si st ema ur b mat ei x, i es va
r esol dr e, amb el supor t de l Est at , ut i l i t zant ms i nt ensament el s r ecur sos i embor nal s
de l a r est a del t er r i t or i . Tanmat ei x, l a cr i si act ual no sol ament t or na a pl ant ej ar nous
probl emes de qual i t at i nt er na, si n que t opa amb el det er i or ament augment at de l a
r est a del t er r i t or i . El seu t r act ament exi gei x, per t ant , r econsi der ar l es r el aci ons del
si st ema ur b mat ei x amb l a r est a del t er r i t or i . L enfocament sect or i al i parcel l ar i que
s`havia utilitzat amb exit per resolore la crisi anterior es ara insuncient. Els problemes
j a no es r esol en augment ant l al ada de l es xemenei es o est i r ant l a cadena del s vt er s.
Cal pr eocupar-se del funci onament del si st ema ur b en el seu conj unt i , per a ai x,
cal t or nar a consi der ar l a ci ut at com a proj ect e, consi der aci que s havi a esvat j un-
t ament amb l a cohesi i l a par t i ci paci soci al s que en un al t r e t emps va const r ui r i va
mant eni r l es ci ut at s. Es copsa, ai x, l a necessi t at de r econst r ui r el cos soci al de l a ci ut at
i de dot ar-l o d r gans r esponsabl es capaos de cont rol ar-ne el funci onament fsi c i el
det er i or ament que or i gi na sobr e el t er r i t or i . Tanmat ei x, l l avor s, t robem que l a mi da
sobrehumana oels assentaments actuals oinculta enormement aquesta reconstruc-
ci , l a qual cosa ur gei x a r edi mensi onar aquest a ci ut at -proj ect e i a t r encar l a i nrci a
expansiva oe les conurbacions. Aixo exigiria supeoitar la nnalitat imperant oel lucre
a làssoliment oàltres ntes ,socials, ambientals..., i oesencaoenaria un proces que,
mi t j anant l a i nt er acci t r anspar ent ent r e i nfor maci , par t i ci paci soci al i nor mat i va,
oennis el nou projecte oe ciutat i la seva relacio amb la resta oel territori. Fero, alhora,
l a di mensi i nt er naci onal i pl anet r i a del s probl emes fa que t r anscendei xi n l esfer a
l ocal o naci onal en qu s han anat t r act ant . L a t r ansl aci de l es funci ons de l a ci ut at a
est at s met ropol i t ans cada vegada ms ser vi l s al s i nt er essos del capi t al i sme t r ansnaci o-
nal, renectioa en lànomenaoa globalitzacio economica, requeriria organitzacions
i nt er naci onal s capaces de fr enar-l os, i , t amb, l or denaci en cur s de l espai pl anet ar i .
Aquest nou i nt er naci onal i sme haur i a de r ecol zar-se en un nou geocent r i sme per pro-
jectar aquesta imatge oe casa-mare, mes enll oe la ciutat i oe lÈstat, nns a incloure
19 i ~ co:l:iLu l l~:Le e
:oces oe oesi:ousl:i~il.~cio
oLse:v~l ~s ~ sos :ics, que
~ oLsoel e vi:ce que u:i~ ~
i:ousl:i~ ~:L ~ :ooe::il~l i
e :oq:es, vi:ce que co:li:u~
viu e: i:~qi:~:i ou~: oe es
.o:es oe:i:ioes ~i:e:l~:l
~ses :o:eses
55
l a Ter r a en conj unt . Per t ot ai x, l a cr i si del model d or denaci del t er r i t or i que s ha
est s pel mn s acabar r esol ent amb l a cr i si de l a ci vi l i t zaci que el va engendr ar.
L a si t uaci act ual s poc r ecept i va a l es i dees que acabem d esbossar com a gui a
per aboroar oàrrel les causes que lòriginen. El panorama no justinca lòptimisme
ms que com a fr ui t de l a desi nfor maci o de l a covar di a per enfront ar-se a l a cr ua
r eal i t at . Super ar l a cr i si de l es nai xent s conur baci ons a l Angl at er r a del segl e X I X va
r equer i r pl ant ej ar sense embut s el s probl emes, demanar est adst i ques per documen-
tar-los i tenir interes a resolore`ls. Tanmateix, avui nuixegen la renexio, la presa oe
dades i l a vol unt at pol t i ca necessr i es per r esol dr e el s probl emes, amb l agr euj ant que
sn mol t ms compl exos i di fci l s de t r act ar. Comunament , t ant l es ci nci es soci al s i
ambi ent al s com l es i nst i t uci ons que s ocupen del t er r i t or i i del medi ambi ent i nver -
t ei xen ms esfor a ocul t ar que a anal i t zar i pal l i ar el s probl emes de fons que susci t a
l a cr i si act ual . L a ver gonyosa fal t a de dades si st emt i ques sobr e l ocupaci del sl i
els nuxos que componen el metabolisme oe la societat actual, en els seus oilerents
ni vel l s d agr egaci , o sobr e l es condi ci ons de vi da de l a pobl aci , s par al l el al s mi l er s
de sat l l i t s envi at s a l at mosfer a i al s abundant s r ecur sos dest i nat s a est udi ar el medi
ambient, el clima i nns i tot el planejament territorial i les seves valoracions monet-
r i es. En el t er r eny de l es i dees, per exempl e, j a no es cr i t i ca aquest si st ema hi st r i c que
s el capi t al i sme, si n el s nous di moni s del neol i ber al i sme, ni t ampoc no es di scut ei xen
el s absur ds que compor t a l a mi t ol ogi a de l a sal vaci pel cr ei xement , consubst anci al
a aquest si st ema, si n que es t r act a de fer-l o sost eni bl e...
20
O, ms en r el aci amb el
t ema que ens ocupa, es defui g el det er i or ament t er r i t or i al di ar i ment r e es di scut ei x
sobr e hi pot t i cs canvi s cl i mt i cs. I , a mesur a que es r efor a l a funci apol ogt i ca de
l statu quo que exercei xen acadmi es i admi ni st r aci ons est at al s i empr esar i al s, embar -
caoes en renexions instrumentals i campanyes oìmatge veroa
21
di gnes de mi l l or
causa, decau l a seva capaci t at d i nt er pr et ar i gest i onar l a cr i si act ual .
Dàquesta manera, es probable que les tenoencies regressives segueixin, com nns
ar a, endavant , sense que l a soci et at pr engui consci nci a de l a cr i si . Perqu r esul t a
di fci l que una ci vi l i t zaci pr evegi l a pr pi a cr i si i hi posi el s mi t j ans necessar i s per
r esol dr e-l a quan n afect a el s fonament s: s ms nor mal que aquest a cr i si l a sor pr en-
gui , com va succei r a l a Gr ci a cl ssi ca o l a Roma i mper i al , quan adqui r ei xi un cai r e
clarament catastronc i oilicilment reversible. La crisi cap a la qual apunta el massiu
procs d ur bani t zaci act ual t , en aquest sent i t , ms punt s en com amb l a cr i si en
qu va desembocar l apogeu de l es ci ut at s a l Occi dent medi eval ent r e el s segl es X I i
XIV que amb la oel segle XIX abans comentaoa. Les malalties, els connictes i el oete-
riorament oemogrnc, social i economic van oesembocar en la crisi oel mooel oe la
ci ut at -i l l a medi eval
22
, que no es va poder r esol dr e mi t j anant i ni ci at i ves l ocal s. Va cal -
dr e esper ar mol t s anys perqu l es ci ut at s r enai xessi n de l a m de l Est at moder n sobr e
bases di fer ent s. L a cr i si ur bana del nost r e t emps j a no es pot r esol dr e en l i nt er i or
d aquest s est at s-i l l a. Necessi t a nous enfocament s i or gani t zaci ons capaces de gene-
r ar model s d ur bani t zaci l ocal aj ust ades al s r equer i ment s del geocent r i sme abans
esment at . El probl ema s agr euj a quan el model d or gani t zaci j er rqui ca propi de l es
empr eses t r ansnaci onal s s est n j a per sobr e del s est at s i sembl a poc procl i u a admet r e
l a compet nci a, sobr et ot amb or gani t zaci ons que pr et enen condi ci onar l es r egl es del
j oc econmi c que i mpul sa l act ual model d or dr e t er r i t or i al .
20 ~:eoo, J M, 1''
21 \eqeu 0:ee:, J i D:u:o,
1''ol /quesl iL:e os~ ~
oescoLe:l e c~:vi o~cliluo i es
o|liques oi:~lqe ve:o~ oes
e:vou~oes e: vi:l i:o:l~:ls
q:us oe::eses l:~:s:~cio
:~s u:~ co:o:~cio |oe: e:
oesl:uccio oe o.o s~c:eoil~ co:
~ |oe: e: :oleccio oe o.o, u:
qeq~:l l:~:s:~cio:~ oe el:oi
es :ese:l~ co: ~ io:e: oes
:oq:~:es oe :eve:cio o~v~:l
esc~~:e:l qoL~l Si
:eve~, ~ix| :~leix, ~ i:u:
ci~ o~quesles co:o:~cio:s
e: o:ie:l~cio oe ~ Ci:e:~ oe
Rio oe 1''Z, i ~ oes~cliv~cio oe
ecooqis:e i oe oi:io uLic~
e: qe:e:~
22 o esc~u ~qu| e: ~ isl`:i~
o~quesl~ c:isi que, co: ~clu~,
v~ qe:e:~: xe:o`Li~, seq:eq~cio
soci~ i o:o:es :e:oic~:ls, es
qu~s, ~ l~ o~clu~s 00, v~:
l:~cl~: oe ~i~: es o~:ys soci~s
se:se suLve:li: statu quo que es
e:qe:o:~v~ \eqeu Roux, S 1''/l
5
Peferncies bibIicgrhques
Car t er, H . i L ewi s, C. R. (1990) An urban geography of E ngl and and W al es i n X I X .
(Cent ur y, Edwar d Ar nol d, L ondr es).
Cer d, I . (1867) Teori a general de l a urbani tzaci i apl i caci a l ei xampl ament de B arcel ona.
(I mpr emt a Espanyol a, M adr i d. 2 vol ums (Reed. facsmi l de l I EF, M adr i d, 1968).
Fukuyama, F. et al . (2000) (E l cul tural , nm. de 20.2.2000, pp. 20-24).
Geddes, pg. (1915) Ci ti es i n evol uti on ,versio espanyola oÈo. Innnit, Buenos Aires, 19o0,.
Gr eer, J. i Br uno, K . (1996) Greenwash. T he Real i ty B ehi nd Corporate E nvi ronmental i sm.
(T hi r d Worl d Net work Penang i T he Apex Pr ess, Nova York).
I l l i ch, I . (1992) Needs. (a Sachs, W. (ed.) T he devel opment di cti onar y. A gui de to knowl edge
as power, Zed Books, Nou Jer sey (hi ha t r aducci espanyol a de CAI , Cochabamba).
M umfor d, L . (s/ f) L a cul tura de l as ci udades. (EM CE, Buenos Ai r es, 3 vol ums).
Nareoo, J. M. ,1995, Sobre el origen, el uso y el signincaoo oel termino sostenible`.
( D ocumentaci n soci al , nm. 102) (ar a t amb a ht t p:/ / habi t at .aq/ cs/ p2/ a004.ht ml ).
Nar edo, J. M . (1997) Sobr e el pensami ent o ni co (Archi pi l ago, nm. 29).
Nar edo, J. M . i Val ero, A. (di r s.) (1999) D esar rol l o econmi co y deteri oro ecol gi co
(Fundaci n Ar gent ar i a i Vi sor Di st r i b., M adr i d).
Nar edo, J. M . ( di r.) (2000) Composi ci n y val or del patri moni o i nmobi l i ari o en E spaa
(M i ni st er i de Foment , M adr i d).
Pet r as, J. (1992) New York fai t cl at er l e myt he de l a soci t post -i ndust r i el l e
(L e M onde D i pl omati que, nm. d abr i l ).
Pi nol , J. L . (1991) L e M onde des vi l l es au X I X si cl e. (H achet t e, Par s).
Ramonet , I . (1995) (L e M onde D i pl omati que, nm. de gener ).
Roux, S. (1994) L e monde des vi l l es au M oyen Age (H achet t e, Par s).
Ruz, J. (1999) M adri d, 1 9 6 3 - 1 9 9 4 :... L a gnesi s del model o di sperso (t esi s doct or al ,
ET SA de M adr i d).
Weber, A. F. (1899) T he growth of ci ti es i n X I X Centur y, a study i n stati sti cs (Reed. Cor nel l
U ni ver si t y Pr ess, 1967).
Weber, M . (1921) D i e Stadt (ed. en cast el l : L a ci udad, L a Pi quet a, M adr i d, (1987).
Wi lli ams, R. (1973) T he countr y and the ci ty (Oxford Uni ver si ty Press, Nova York).
57
58
L a vi da al pl anet a Ter r a s possi bl e per al s humans i
al t r es espci es gr ci es a un afor t unat cmul de ci rcum-
st nci es. L a mi da, l a composi ci qumi ca i l a si t uaci
de l a Ter r a di ns del si st ema sol ar per met en l exi st nci a
d ai gua en est at l qui d, pr er equi si t per a l exi st nci a de
vi da compl exa. Fi ns i t ot hem d agr ai r al ve gegant
i l l uny Jpi t er que at r egui ast eroi des i comet es que
podr i en haver i mpact at en el nost r e pl anet a, posant el
compt ador de l a vi da de nou a zero.
El vi at ge de l a vi da cap al compl ex ha desembocat ,
de moment , en el pr edomi ni d una espci e, l a humana,
que j a t capaci t at per act uar com una for a geol gi ca,
capa oe mooincar el balan que la que la Terra sigui
capa de supor t ar una for ma de vi da com l a nost r a.
Alguns cientincs han batejat aquesta epoca com làn-
t ropoc. Ja al segl e X X es va adver t i r que aquest a for a
t r ansfor mador a del medi en un mbi t pl anet ar i podr i a
haver anat massa l l uny: en el seu afany t r ansfor mador,
l espci e humana podr i a est ar soscavant el s si st emes
meoiambientals que nns ara li havien permes expanoir
els seus numeros i la seva innuencia.
Dos del s i ndi cador s ms i mpor t ant s d aquest a t r ans-
for maci , que es podr i en t or nar cont r a el s nost r es propi s
i nt er essos com a espci e, sn el canvi cl i mt i c i l a cr i si
ener gt i ca. Tanmat ei x, ambds fenmens sn en r eal i t at
un de sol : el model ener gt i c exosomt i c de l es nost r es
societats inoustrialitzaoes i tecnincaoes. Mes oel 80
de l es font s ener gt i ques que sost enen el nost r e model
act ual provenen del s combust i bl es fssi l s, car b, pet rol i
i gas nat ur al . Aquest s r ecur sos ener gt i cs, en r eal i t at
ener gi a sol ar fossi l i t zada en l es cadenes d hi drocar bur s
que els componen, a mes oe ser nnits i estar sotmesos a
un esgot ament const ant , produei xen en l a seva combus-
t i gasos amb efect e d hi ver nacl e que cont r i buei xen a l a
El factor
mediambiental
DanieI 6mez
P:esioe:l o/ERE/SP0 S~i:
59
desest abi l i t zaci del cl i ma, i , per t ant , posen en per i l l l a
cont i nut at de l equi l i br i medi ambi ent al que per met l a
vi da a l a maj or i a d espci es al pl anet a.
H i ha ms i ndi cador s del desequi l i br i medi ambi ent al
causat per l es t r ansfor maci ons r eal i t zades per l es soci e-
t at s humanes i ndust r i al i t zades, com pot ser l a deser t i t -
zaci per un canvi d usos de l a t er r a, l esgot ament del s
aqfer s, l a cont ami naci per xenobi t i cs, l a pr dua de
biooiversitat o làcioincacio oels oceans, entre oàltres.
Qual sevol acci pal l i at i va o de cor r ecci d aquest s efec-
t es i ndesi t j abl es passa per noves t r ansfor maci ons, en
oennitiva, per la realitzacio oùna tasca. I segons una
oe les oennicions mes universals oe lènergia, aquesta es
pr eci sament l a capaci t at per r eal i t zar l esment ada t asca.
s per aquest a r a que l ener gi a podr i a pr esent ar-se,
en un exerci ci de r educci oni sme amb apar ences pr c-
t i ques, com el fact or medi ambi ent al ms i mpor t ant ,
per engl obar i afect ar-ne t ant s d al t r es. Sense un model
energetic sostenible no nomes no hi haur energia sun-
ci ent per cont i nuar per l a senda de l a i nsost eni bi l i t at ,
encar a que si gui per poques dcades, si n que t ampoc
no hi haur possi bi l i t at d esmena: l a t r ansi ci cap a una
soci et at i ndust r i al i t zada menys agr essi va amb l ent or n,
i que visqui oels nuxos energetics solars i no oe les
seves acumul aci ons fssi l s, necessi t ar ener gi a. Per ai x,
l a per spect i va de canvi medi ambi ent al cap a l a sost eni -
bi l i t at noms pot comenar des de l a consi der aci del
model ener gt i c que l hagi d al i ment ar.
Aquest mooel hauria oe partir oel proposit oe lènci-
nci a, i , per a ai x, haur i a de ser el ms descent r al i t zat
possi bl e, evi t ar el t r anspor t , l emmagat zemament i el s
vect or s i nnecessar i s, com t amb aquel l es font s ener gt i -
ques ms cont ami nant s i per i l l oses. Tanmat ei x, a ms de
l es car act er st i ques t cni ques del fut ur submi ni st r ament
ener gt i c, el ms i mpor t ant ser est abl i r qui na qual i -
t at de vi da vol em uni ver sal i t zar (l a pobr esa ener gt i ca
encar a s escampa ar r eu). Est abl i r uns mni ms des de
post ul at s aust er s ser l a mi l l or maner a d assegur ar l xi t
en lèslor: la pressio que una oemograna, nns i tot esta-
bi l i t zada, i el det er i or ament en el medi ambi ent exer -
ci r an sobr e el s ecosi st emes convi da a pl ant ej ar aquest a
t r ansi ci des del pr i nci pi de pr ecauci .
0
Jcan 5ubirats
C~leo:~lic oe Ci:ci~ Po|lic~ i oi:eclo: oe :slilul
U:ive:sil~:i oe 0ove:: i Po|liques PuLiques
oe ~ U:ive:sil~l /ul`:o:~ oe D~:ceo:~
L es ci ut at s concent r en r ecur sos de t ot a mena que neces-
si t en per funci onar, i aquest a concent r aci de per sones
i recursos genera un volum molt signincatiu oìmpactes
ambi ent al s que cal afront ar i gest i onar. En aquest es
not es vol em posar en r el l eu l a i mpor t nci a del s el ement s
d i mpl i caci i par t i ci paci soci al per avanar en l a
r ecerca de model s arqui t ect ni cs i ur bans ms coher ent s
amb el s r ept es que pl ant ej a l a sost eni bi l i t at . No podem
obl i dar que t ot hom sembl a est ar d acor d en el fet que, al
mar ge de t robar mi l l or s al t er nat i ves t cni ques, sense l a
gent ser i mpossi bl e avanar cap a soci et at s en l es qual s
lem realitat làmbicios i, nns a cert punt ambigu, objec-
t i u del desenvol upament sost eni bl e. L es di nmi ques que
es van pl ant ej ar en l es agendes l ocal s 21
1
posaven cl a-
rament en relleu aquest let i assenyalaven les oincultats
d anar ms de pr essa del que avana l a ci ut adani a, i l a
i mpor t nci a del s mecani smes par t i ci pat i us i de consens.
Som en un pas en el qual , mal gr at una apar ent
sensi bi l i t at ambi ent al ms gr an, t l i magi nar i col l ect i u
encar a cent r at en l es pr eocupaci ons t r adi ci onal s de
super ar l escasset at i afavor i r un desenvol upament sense
l mi t s massa cl ar s. No fa pas t ant s anys
2
que l es faml i es
de l r ea met ropol i t ana de Barcel ona cont i nuaven acu-
mul ant cer t s al i ment s bsi cs (far i na, sucr e, ol i ...), pr c-
t i ca ar r el ada per r aons hi st r i ques de car nci a per i di ca
i r ut i nes mol t i nt er i or i t zades de pr evi si . Ai x ha canvi at
cap a una l gi ca de consum i nst ant ani i en mol t s casos
sense sensi bi l i t at sobr e el seus efect es i i mpact es ext er ns.
En al t r es t r ebal l s s ha obser vat que l a pr eocupaci ambi -
ent al sempr e est condi ci onada pel mant eni ment de l es
capaci t at s de consum (noms 1 de cada 10 espanyol s
pr i or i t za l a prot ecci ambi ent al davant del cr ei xement
econmi c).
3
s i mpor t ant consi der ar aquest s fact or s a
l hor a d ar gument ar que si l a gent no canvi a l a maner a
Sense les persones
no canviarem
1
1 Pe: ~ u:~ ~:~isi i L~~: oe
es ~qe:oes oc~s Z1 ~ Es~:y~,
veqeu Nria Fcnt-Jcan 5ubirats
eosl, Local y Sostenible, c~:i~,
D~:ceo:~, ZOOO
2 Enquesta de la Regio Metropoli-
tana de Barcelona, :slilul oEslu
ois Mel:ooil~:s oe D~:ceo:~,
D~:ceo:~, 1''8
3 \eqeu:e :esu: i o~oes ~ AIex
Casademcnt, 1''', Mooe::i.~
cio: ecooqic~ y ~ul~s oe co:
o:l~:ie:lo uLico y :iv~oo,
~ 5ubirats,J. Ied.!, Existe Socie-
dad Civil en Espaa? Responsabi-
lidades colectivas y valores pblicos,
Fu:o~cio: E:cue:l:o, M~o:io,
ZoZ'/
de veur e l es coses i d acost ar-se al consum, no podr em
avanar efect i vament en una vi si ms sost eni bl e de l a
ci ut at i de l arqui t ect ur a, per mol t que l es al t er nat i ves
t cni ques mi l l or i n de maner a cl ar a.
D al t r a banda, l a nost r a pr pi a hi st r i a ens di u que
es va mol t ms r pi d per canvi ar unes r egl es de j oc pol -
t i ques o per aconsegui r uni r-nos al s pasos ms avanat s
d Europa, que per acost umar-nos a ent endr e el s espai s
pbl i cs com una r esponsabi l i t at col l ect i va. En aquest s
quasi t r ent a anys que por t em de democr ci a, ens hem
anat adonant de l a i mpor t nci a de l es dependnci es hi s-
t r i ques. El s l l ar gs decenni s d aut or i t ar i sme van gener ar
un oistanciament signincatiu entre estructures instituci-
onal s, soci et at pol t i ca i soci et at ci vi l . L a gent t t endn-
cia a oesconnar oel que es public, no ho sent seu. I per
aquesta ,sens oubte justincaoa, oesconnana es tenoeix a
ent endr e que al l que passa for a de casa, en aquest espai
pbl i c o ci vi l , o b s r esponsabi l i t at del s poder s pbl i cs
o no ho s de ni ng. El bi nomi ent r e desr esponsabi l i t -
zaci soci al i i mpot nci a i nst i t uci onal s par t i cul ar ment
per i l l s en t emes com el s medi ambi ent al s, on es j uga
amb cr i t er i s de bns col l ect i us, o amb expect at i ves de
gener aci ons no pr esent s.
Fi nal ment , a l hor a d anal i t zar el cont ext en el qual
cal si t uar l es est r at gi es de consci enci aci i i mpl i ca-
ci ci ut adana en el s t emes de sost eni bi l i t at i ecol ogi a
ur bana, conv t amb t eni r en compt e l a maner a com
s han const r ut i por t at a t er me l es pol t i ques ambi ent al s
a Espanya i Cat al unya aquest s dar r er s anys. L enfoca-
ment que ha pr edomi nat en l es pol t i ques medi ambi en-
t al s a l Est at espanyol (amb l a compl exi t at propi ci ada
pel s ml t i pl es ni vel l s de gover n act uant si mul t ni ament )
ha est at el r egul at i u i cor r ect i u o r eact i u. Com j a sabem,
l a per spect i va r egul at i va i mpl i ca quasi sempr e una vi si
j er rqui ca, ver t i cal , d i mposi ci de dal t a bai x. D al t r a
banda, en l a const r ucci d aquest a mena de pol t i ques
s ha t endi t a bl i ndar-ne el procs d el abor aci , addu-
i nt que l es pecul i ar i t at s de l a pol t i ca i mposaven per s-
pect i ves mol t t cni ques. No s, doncs, est r any que, quan
es t r act a d abor dar t emes d arqui t ect ur a sost eni bl e, l es
exi gnci es pl ant ej ades per l a i mpl i caci ci ut adana en l es
pol t i ques ms consi st ent s ens obl i gui n a buscar maner es
ober t es i par t i ci pat i ves que no sn pr eci sament habi t ual s
en lèstil que nns ara preoomina.
Tot plegat ens porta a anrmar que qualsevol estrate-
gi a de canvi cap a l a sost eni bi l i t at en t emes d arqui t ec-
t ur a (com en mol t s d al t r es) ser mol t ms di fci l de dur
a t er me si es basa noms en r ecur sos sobr et ot si sn de
car ct er est r i ct ament t cni c o r egul at i u i no busca l es
compl i ci t at s soci al s. Sense l a gent no avanar em.
2
Tant l economi a com l ecol ogi a t enen el seu or i gen
eco en l a par aul a gr ega oi kos, que vol di r casa.
L economi a const i t uei x, grosso modo, l est udi de l a ges-
t i de l es soci et at s r efer i da a l a producci , di st r i buci i
consum de bns adr eat s a l a sat i sfacci del s humans,
t ant des d una per spect i va mi cro com macro. M ent r es-
t ant , l ecol ogi a s ocupa de l es r el aci ons ent r e pl ant es i
ani mal s en el marc d un ambi ent t ant or gni c com i nor -
gni c. Encar a que l a nat ur a o, di t d una al t r a maner a,
l a bi osfer a const i t uei x l a base mat er i al de l act i vi t at eco-
nmi ca, el s economi st es sovi nt hem obl i dat l es r el aci ons
ocul t es ent r e economi a i ecol ogi a, de maner a que l es
act i vi t at s econmi ques, t ant product i ves com de con-
sum, i el nost r e ambi ent nat ur al , des d una per spect i va
anal t i ca, han anat cadasc pel seu cost at . Tot i ai x, hi
ha dues expl i caci ons per ent endr e aquest desencont r e.
Dùna banoa, a nnal oel segle XIX, les ciencies ten-
dei xen a un al t gr au d especi al i t zaci . El r educci oni sme
de l es ci nci es, t al com avui el conei xem, no s ni ms ni
menys que ai x. S ent n, en aquel l moment , que t ot al l
que es pot separ ar i est udi ar des d una per spect i va par t i -
cul ar ha de fer-se i , ms t ar d, j a es r euni r an l es di fer ent s
par t s per t eni r una vi si conj unt a. Tanmat ei x, ai x no
ha est at ai x. L economi a i l ecol ogi a no han est at al i enes
a aquest proces oàtomitzacio cientinca.
Dàltra banoa, nns a nnal oels anys seixanta, les
di st or si ons en el medi nat ur al produdes per l act i vi t at
econmi ca no van ser percebudes pel s humans com una
cosa que el s afect ava. Al cont r ar i , es pr edi cava un cr ei -
xement material inoennit en el marc oùn mon lisic nnit
que s associ ava fal sament a un cr ei xement del benest ar
de l es soci et at s.
Encar a que el s economi st es no er en al i ens a aquest s
probl emes, en par t i cul ar, a par t i r d aquel l s anys, el seu
i nt er s pel s probl emes ambi ent al s se cent r a pr i nci pal -
ment en l ext ensi de l a t eor i a de l es ext er nal i t at s de
Economia
i ecologia
icent AIcntara
P:oesso: lilu~: oEco:o:i~ /ic~o~
:vesliq~oo: ~osc:il ~ :slilul oe Ci:ci~
i Tec:ooqi~ /:Lie:l~ CT/l
U:ive:sil~l /ul`:o:~ oe D~:ceo:~
3
lèconomia estnoaro, a n oe mostrar el paper que els
i nst r ument s de pol t i ca econmi ca podr i en t eni r per
sol uci onar-l os. Encar a que l economi a ecol gi ca pr eveu
aquest s aspect es, el seu cont i ngut , t al com avui s ent n,
va ms enl l de l encot i l l ament de l es ext er nal i t at s. Com
assenyal a Const anza: L economi a ecol gi ca di fer ei x de
l economi a convenci onal per l a i mpor t nci a que dna
al s humans com a espci e, i per l accent que posa sobr e
l a i mpor t nci a mt ua de l evol uci cul t ur al i bi ol gi ca.
L economi a ecol gi ca cent r a el seu i nt er s en l es
i nt er dependnci es ent r e el mn soci oeconmi c i el mn
nat ur al , en el qual es desenvol upa, posant de mani fest
les seves innuencies i oepenoencies mutues. Aixo suposa
un conei xement i nt er di sci pl i nar i de car a al conei xement
de l a r eproducci mat er i al del s humans; l economi a
no s cap al t r a cosa que l or gani t zaci compl exa i no
det er mi ni st a, de l a qual , com a espci e cer t ament mol t
di fer ent de l a r est a, es dot en l es soci et at s per a l a seva
r eproducci dur ador a.
Tot i que poden exi st i r, i de fet exi st ei xen, camps
concr et s del mn econmi c que poden ser anal i t zat s
des d una per spect i va r educci oni st a, l economi a ecol -
gi ca cent r a el seu i nt er s en el s aspect es de l a vi da que
noms poden ser expl i cat s, si vol em que aquest a si gui
sost eni bl e, t or nant a posar en cont act e l economi a i
lècologia, tal com mostra el grnc seguent, allunyant-nos
del par adi gma reducci oni sta del segl e X I X , al qual ens
hem refer i t.
Si es t en compt e l a coevol uci , ms que l a si mpl e
i nt er dependnci a ent r e el si st ema soci oeconmi c i
ecol gi c, en l a qual el s efect es de l act i vi t at econmi ca
sobr e el s ecosi st emes que sn supor t de l a vi da poden
t or nar -se cont r a el l a mat ei xa, a t al l de r et r oal i men-
t aci ms o menys vi ol ent a, l economi a ecol gi ca pot
ent endr es com un nou par adi gma que pr et n r epen-
sar l a ci nci a econmi ca des d un mar c i nt egr ador de
l econmi c amb el seu l t i m supor t mat er i al . Al l l ar g
de l a hi st r i a de l economi a, al l que s econmi c s ha
expl i cat des de par adi gmes mol t di fer ent s en funci de
l es di fer ent s ci r cumst nci es del moment ; no s est r any
que es vul gui n abor dar l es qest i ons econmi ques en
un mar c nou, al hor a que, en aquest s moment s, assi st i m
a i mpact es, en el s qual s l a t r ansgr essi de l es l l ei s nat u-
r al s s t an i mpor t ant , per exempl e, en el canvi cl i mt i c,
que necessr i ament r et r oal i ment en i mpact es subst anci -
al s al mn econmi c.
eccncmia eccIcgia
eccncmia eccIgica
Cristina FaIIars
Pe:iooisl~
Perqu un concept e qual l i amb ai r es de per mannci a
necessi t a el seu t emps de t r ansgr essi , l a seva pol mi ca.
L a cr i at ur a que ens ocupa anomenem-l a al l eco va
ni xer i i mmedi at ament es va haver d enfront ar a t ot el
cont r ar i . L establ i shment l a va adopt ar amb al egr i a i en va
fer bander a. Ai x l es coses, el seu xi t er a i mprobabl e, l a
seva cr edi bi l i t at mni ma i l a seva assumpci per par t
oels oelineants oe la cultura, un somni. En n, com si el
punk hagus cr escut t ar al l ej at per l a r ei na d Angl at er r a
o el heavy met al hagus ar r encat a l es mi sses de dot ze.
U n desast r e.
Al l eco apar ei x en un moment de cr i si i mpor t ant
d i dees i i deal s. L esquer r a t r adi ci onal pat i a l i ni ci d una
sequer a que ha r esul t at de l l ar ga dur ada. El s dar r er s
espet er necs d al l al ter nati u no convenci en j a ni ng i el s
hbi t s de consum dur est aven subst i t ui nt qual sevol al t r e
mt ode d aut or econei xement j uveni l . En una si t uaci
sembl ant , t ot ens por t ar i a a pensar que al l eco com a
val or com a bander a r ebel , com a ar ma de t r ansgr es-
si apar ei xi a en un moment i mmi l l or abl e. El pro-
bl ema? Que va passar el mat ei x pel s caps pensant s del s
di ct ador s de moda i t endnci es. vi ds de t robar nous
val or s de l a j ovent ut , cansat s de r ast r ej ar un mercat en
cr i si i esgot ades l es t r i bus ur banes, el s cant ant s suci des i
el s act or s adol escent s, van caar al vol l a i dea d al l eco.
I encar a pi t j or, es van adonar que no sol ament el s anava
b per vendr e-l a a l a j ovent ut com a val or de canvi ,
si n t amb a l ampl ssi m vent al l de l esquer r a di sper sa i
cul t a, per pl exa despr s del s dar r er s esdeveni ment s del s
anys vui t ant a. Ai x que va sor t i r al mercat un exrci t de
product es pr esumpt ament eco que i ncl oen des de saba-
t es i nfant i l s a desodor ant s, de pael l es a gomi na, de cot -
xes a pi nt al l avi s, passant per una escombr ada i nt ensi va
del sect or de l al i ment aci .
Tres eco-potes
maledes
5
Conseqnci a: el val or que podr i a haver const i t ut
al l eco es va conver t i r noms en ni xer en t ot el con-
t r ar i , i a sobr e, en una sol a t empor ada comerci al ment
parl ant una t empor ada sn 3 mesos va pat i r un desgast
i mmedi at i devast ador. Si al l eco er a t er r i t or i d El Cor t e
I ngl s o Revl on, qui n hum auda o l l ui t ador o compro-
ms haur i a vol gut fer-l o seu?
D al t r a banda, no er en noms el s venedor s de moda
el s que anaven a l a caa del concept e nou i vendi bl e. El s
par t i t s pol t i cs, pel s mat ei xos mot i us cr i si d i deal s, cai -
guda de l esquer r a t r adi ci onal , descr di t del comuni sme
i si mi l ar s, est aven assedegat s d i dees i van veur e l a l l um
en el nost r e pobr e i j a una mi ca bl asmat concept e eco (no
obl i dem que el s par t i t s pol t i cs van unes passes pel dar -
r er e de l es i ni ci at i ves comerci al s). Ai x que despr s de l es
r ent ador es ecol gi ques van ar r i bar el s ecosoci al i st es, el s
ecocomuni st es, el s ver ds i nt egr at s, el s ver ds sense i nt e-
gr ar, el s ver ds i nt egr i st es, el s ecocent r at s i no va ar r i bar
l eco-Confer nci a Epi scopal , per l i va anar d un pl .
Si a l el ect or at se l i havi a de vendr e un concept e fci l
d ent endr e i ms fci l d apl i car, per bar at i per l a seva
i nci dnci a en l es fut ur es gener aci ons, s a di r, en el seus
nlls, aixo era allo eco. Per el cer t s que er en t ant s el s
xarl at ans, t an enfront at s a ms, i t an poc l audi t or i que
l ni c que van aconsegui r va ser mat ar l a r est a mni m,
d al t r a banda de cr di t que encar a l i quedava a l a i dea.
I j a, a ms a ms, el nostr e pobr e eco va apar i xer en
el mercat de val or s a l a vegada que al tr es r espostes,
aquestes d ai r es espi r i tual s, que i ntentaven sedui r i captar
al s desor i entats ci utadans que abans cr ei en en l esquer r a
com a l l um de bondat i ar a car n de per pl exi tat. Al l eco
va coi nci di r amb el new age, tots el s gr aus del concepte
i ntegral , totes l es var i ants de l es ter pi es par acl ni ques
oe làromaterpia o la risoterpia a les nors oe Bach,
sectes ms o menys apocal pti ques i esoter i smes var i s.
Tot al , que al l eco es va r ecol zar noms en ni xer en
t r es pot es mal edes, l es t r es pot es que el van consagr ar i
el van enfonsar en un mat ei x supor t : el consumi sme, el s
partits politics i lèspiritualisme oe n oe segle.
Per ai x, el ms nor mal s que, en una si t uaci
sembl ant , l a nost r a i dea, al l eco, desper t s t ot es l es sus-
pi cci es. En r eal i t at , noms ar a, al cap de t r ent a anys
d i r rompr e a l mbi t popul ar, comena a t eni r ai r es de
qual l ar una cul t ur a eco que no provoqui ent r e el pbl i c
enroj ol ament o di ssi mul aci .
Ccm es mesura
Ia inscstenibiIitat?
8
Ncves fcrmes de mesurar eIs recurscs i eIs residus
L apar i ci de nous conceptes pot requer i r noves maneres de mesur ar que per meti n
aval uar el gr au o ni vel l de compl i ment de l esmentat concepte. M al gr at l s i abs de
l a par aul a sosteni bi l i tat, i de l ambi gi tat del ter me, l i ncompl i ment d aquest concepte,
es a oir, la insostenibilitat, es mesurable, pesable i, per tant, quantincable i verincable.
L a di fusi de nous productes que afecten el medi ambi ent i l a i ntensi tat de l a nostr a
pressi sobr e aquest han condut a l a conveni nci a de di sposar de nous i ndi cador s que
per meti n val or ar l es conseqnci es de l es nostres acci ons.
Ai x, al cost at d i ndi cador s de sost eni bi l i t at febl es, com l a compt abi l i t at ver da o
l ndex de desenvol upament sost eni bl e, propi s de l economi a ambi ent al , hi ha al t r es
i ndi cador s de sost eni bi l i t at propi s de l economi a ecol gi ca, com sn l a bi ocapaci t at ,
l anl i si de ci cl e de vi da (ACV ), l a pet j ada ecol gi ca, l a mot xi l l a ecol gi ca, el deut e
ecologic i altres, que pooem oennir com a inoicaoors oe sostenibilitat lorts. Es ois-
tingeixen per estar basats en nuxos i consums oènergia i materials
1
, i sn ms concor-
des amb l a r eal i t at bi ofsi ca del pl anet a.
2
L a bi ocapaci tat o capaci tat bi ol gi ca es relereix a la capacitat oùna rea especinca
bi ol gi cament product i va de gener ar un abast ament r egul ar de r ecur sos r enovabl es
i d absor bi r el s r ebui gs r esul t ant s del seu consum. Quan l a necessi t at d abast ament
d una r egi super a l a seva capaci t at bi ol gi ca, vol di r que s est usant de maner a
no sost eni bl e. Podem fer un smi l ; l a bi osfer a s com un r ebost del qual pr enem el s
r ecur sos amb el s qual s sat i sfem l es nost r es necessi t at s. Aquest r ebost cont product es
per i bl es, que anomenem r ecur sos no r enovabl es, i product es que es r enoven a un
det er mi nat r i t me, que anomenem r enovabl es. Si ut i l i t zem aquest s l t i ms de maner a
que el que pr enem si gui i nfer i or al que es r enova, podem vi ur e de r endes; si al con-
t r ar i , en pr enem ms del que es r enova, ar r i bar un moment en qu el r ebost est ar
bui t , perqu haur em esgot at el capi t al que t enem.
U n i ndi cador de sost eni bi l i t at en el sect or del s mat er i al s s l anomenada anl i si del
ci cl e de vi da (ACV ).
3
L ACV s una ei na de cl cul amb una met odol ogi a i uns pro-
tocols que ens permeten coneixer i quantincar els impactes ambientals, els recursos
materials i energetics associats a un prooucte, proces o activitat, oes oel seu inici nns a
l a seva el i mi naci o acabament .
A Ia recerca dìndicadcrs
L a Tor re de Babel s el smbol de la confusi per la falta d entesa entre
per sones que parlen llenges di ferents. L a i ncomprensi no solament es
dna entre l l enges, tamb pot gener ar-se confusi , par ti cul ar ment en el
comer, per la utilitzacio oùnitats oe pes i mesura oilerents. La oennicio
del metre com a uni tat de mesur a de longi tud es va produi r a Par s el 22
oe juny oe 199. El rigor en la mesura oonava seguretat i connana als
intercanvis comercials, signincava un criteri comu, una mena oèsperanto
comprensi ble per a tothom. L a creaci de l euro com a moneda ni ca va
suposar, i ndependentment d altres consi der aci ons, una i ndubtable como-
di tat entre els habi tants vi atger s del vell conti nent.
1 C~:os oe C~sl:o C~::~:.
Ecologa y desarrollo humano sos-
tenible. U:ive:sio~o oe \~~ooio
\~~ooio, ZOO/
2 Fe::~:oo P:ielo :oic~oo:es
oe oes~::oo sosle:iLe. :uevos
i:oic~oo:es ~:~ ~ sosle:iLiio~o
oe oes~::oo /. Ecologa y eco-
noma para un desarrollo sosteni-
ble. PuLic~cio:s oe ~ U:ive:sil~l
oe \~:ci~ \~:ci~, ZOOo
3 Jo~: Rie:~oev~ i Jo~: \i:yels
Ecodisseny i ecoproductes.
Eoilo:i~ RuLes D~:ceo:~ ZOOo
3
9
El cl cul de l es emi ssi ons de CO
2
s un al t r e nou i ndi cador j a mol t popul ar i t zat . Es
pot quantincar la petjaoa oe carboni oùn prooucte alimentari, oùna eoincacio, oels
sistemes oe transport, nns i tot oùna persona segons la seva lorma oe vioa i consum,
t amb d una ci ut at , un t er r i t or i , un pas o el mn sencer. Aquest i ndi cador per met
mesur ar l es emi ssi ons de maner a i ndi vi dual . Fa poc, al Regne U ni t un comi t parl a-
ment ar i ha commi nat el Gover n a i mposar quot es en l es emi ssi ons de cada ci ut ad.
U na maner a senzi l l a d expl i car l a sost eni bi l i t at s mi t j anant l i ndi cador de l a pet -
j ada ecol gi ca, que en angl s s anomena footpri nt. Aquest inoicaoor quantinca les hec-
t r ees que es r equer ei xen per sat i sfer l es necessi t at s de r ecur sos i absorci de r esi dus
d una per sona, una ci ut at o un pas. L a met odol ogi a de cl cul es basa en l est i maci
de l es hect r ees de t er r eny product i u necessr i es per sat i sfer l es necessi t at s de consum
r el at i ves al s al i ment s, product es for est al s, despesa ener gt i ca i ocupaci del t er r i t or i .
Es consi der en past ur es, boscos, cul t i us, mar product i u, t er r eny const r ut i espai pbl i c,
ai x com l r ea necessr i a per a l absorci del CO
2
gener at . L i mpact e de l es ci ut at s
depn de l a for ma de vi da del s seus habi t ant s.
El concepte oe petjaoa ecologica te en compte els nuxos oe materials i energia i els
conver t ei x en l a seva cor r esponent r ea de t er r a/ ai gua r equer i da per l a nat ur al esa per
sostenir aquests nuxos.
4
Aquesta tecnica es alhora analitica i eoucativa, renecteix una
r eal i t at bi ofsi ca que mesur a i pesa per poder coni xer qui ns sn el s l mi t s del s nost r es
r ecur sos i , amb el l s, el s l mi t s del nost r e cr ei xement .
L a met odol ogi a t el s seus or gens en l est udi de l a t er modi nmi ca r eal i t zat pel
nobl e ucr ans Ser gei Podol i nsky (1876), encar a que el s par es de l a pet j ada ecol gi ca
sn Wi l l i am Rees i M at hi s Wacker nagel (1996). Aquest cl cul mesur a l ener gi a pr i m-
r i a associ ada a l a producci del s bns de consum, t r ansfor mant -l a despr s en bi ocapa-
ci t at . Es poden mesur ar el s bns de consum d un sol consumi dor o conj unt s est adst i cs
com bar r i s, ci ut at s o pasos. Rees i Wacker nagel van est i mar l a bi ocapaci t at necessr i a
associ ada a l a producci i vi da t i l de 150 bns de consum est ndar d. M i t j anant
l anl i si del ci cl e de vi da del product e est i men l ener gi a pr i mr i a necessr i a per a
l ext r acci , el t r anspor t , l a producci , l a di st r i buci , l a vi da i el r eci cl at ge, que despr s
di vi dei xen per l a vi da t i l i subst i t uei xen per bi ocombust i bl e o hect r ees d absorci .
Fi nal ment , hi ha el s anomenat s i ndi cador s soci al s, que sn ms subj ect i us i , per
t ant , menys pr eci sos que el s fsi cs; ai x no i mpedei x r econi xer que proporci onen
aspect es de l a r eal i t at i nt er essant s d anal i t zar. U n d aquest s i ndi cador s s el de l a fel i -
ci t at de l es per sones, un i ndi cador d s cr ei xent i di vul gat sovi nt pel s mi t j ans de comu-
ni caci . De l es di ver ses dades que es conei xen dest aquen dues concl usi ons. Al s Est at s
U ni t s, l ndex de fel i ci t at di smi nuei x des del s anys sei xant a. El s pasos ms fel i os del
mn sn una cur i osa bar r ej a de pasos nr di cs, que compt en pasos amb una al t a pro-
t ecci soci al per par t de l Est at , i pasos t ropi cal s en el s qual s l a soci et at es car act er i t za
per uns for t s vi ncl es de r el aci humana i de prot ecci de l a comuni t at .
Quan ens al i ment em o ens movem amb cot xe, per exempl e, est em i nt ercanvi ant
mat r i a i ener gi a amb el medi ambi ent . El nost r e cos i el nost r e ent or n est an cont nu-
ament r enovant -se i t r ansfor mant -se. Per aquest canvi es produei x a par t i r de t ot al l
que ens proporci ona l a nat ur al esa: al i ment s, pet rol i , pedr a, ar gi l a i mi ner al s, ai gua,
aire, etc. Tambe energia lluminosa i calorinca. Si volem permetre que les generacions
lutures visquin amb recursos suncients, ens hem oàssegurar oe no gastar els recursos
r enovabl es ms de pr essa del t emps que necessi t en per r enovar-se. Act ual ment , el nos-
t r e model de consum act ua com si el s product es nat ur al s fossi n r ecur sos i l l i mi t at s, una
cosa que j a sabem que no s cer t a.
M~lis \~ce::~qe y \ii~:
Rees Nuestra huella ecolgica.
Lo: eoicio:es
S~:li~qo oe Cie, ZOO1
L~ el|~o~ es u: s|:Lo oe ~ccio
u:~:~ soL:e e le::ilo:i, oes oe
~ :e:ese:l~cio icl`:ic~ que l:o
Le: e: coves :eisl`:iques :s
~ ~ oloq:~~ oe :~sl:e oeix~l e
:i:e: o:e soL:e ~ u:~ /vui,
~ el|~o~ eco`qic~ esoeve u:
i:sl:u:e:l oe :esu:~ e: ~v~u~:
~ i:cio:ci~ u:~:~ ~clu~ soL:e
e ~:el~
70
3A
Biccapacitat
Tots els sser s vi us obteni m els nostres recur sos de la bi osfer a. Per produi r
els bns que sati sfan les nostres necessi tats recor rem als mater i als que ens
proporci ona la Ter r a. L a pregunta que se ns plantej a s: quantes hect-
rees de la super fci e ter restre teni m a la nostr a di sposi ci ? Per saber-ho
cal consi der ar l extensi total de la super fci e ter restre i descomptar les
super fci es no producti ves. Aquesta resta ens donar la super fci e de ter r a
producti va de la qual di sposa la humani tat per sati sfer les seves necessi -
tats: una super fci e d 1,78 ha per habi tant. Podr em di r que consti tuei x
els recur sos que teni m di sponi bles al rebost.
0uina s IèvcIuci de Ia biccapacitat terrestre?
El probl ema de l a i nsosteni bi l i tat de l a nostr a soci etat s que aquesta super fci e di spo-
ni bl e di smi nuei x any rere any, perqu mentre el s recur sos van di smi nui nt, l a pobl aci i
l es seves necessi tats augmenten. Teni m, doncs, un probl ema de gesti del s recur sos que
urgeix mooincar, si no volem empobrir-nos progressivament.
Fooem creure que les noves tecnologies incrementen lènciencia oe la proouccio,
de maner a que compensem el cr ei xement de l a demanda amb un maj or r endi ment ,
per ai x no s ai x. Si anal i t zem, per exempl e, l a producci agr col a, sabem que a
t ot el pl anet a di sposem de 5.000 mi l i ons d hect r ees, de l es qual s 3.500 mi l i ons est an
dedi cades a l es past ur es per al best i ar i 1.500 s ut i l i t zen per a l agr i cul t ur a. En el s
l t i ms 40 anys, l a super fci e agr col a mundi al ha augment at aproxi madament un 10%
ment r e que l a pobl aci s ha dupl i cat en el mat ei x per ode; ai x doncs, l a di sponi bi l i t at
per cpi t a ha passat d 1,4 a 0,83 ha.
1
L a super fci e product i va di smi nuei x cada any a causa de l augment d ocupaci
de t er r i t or i product i u per par t de l es ci ut at s i de l es i nfr aest r uct ur es de t r anspor t , que
act ual ment cr ei xen de maner a exponenci al per sat i sfer l i ncr ement d una pobl aci
que t gr ans necessi t at s de consum de product es. L a pobl aci del pl anet a ha passat de
150 mi l i ons d habi t ant s fa 30.000 anys a 1.700 mi l i ons a l i ni ci de l a Revol uci I ndus-
t r i al , al segl e X I X , i a uns 6.300 mi l i ons en l act ual i t at . A mi t j an segl e X X , amb un
t er del s habi t ant s del s exi st ent s act ual ment , es conr eaven 3.000 mi l i ons d hect r ees
i uns al t r es 1.150 mi l i ons es dedi caven a l es past ur es. A l a pgi na 76 vei em l evol uci
del s r ecur sos r enovabl es i del s no r enovabl es.
En el s l t i ms 200 anys, des de l a Revol uci I ndust r i al , es produei x un fet nou: el
progr essi u i ncr ement de l a pobl aci que vi u en ci ut at s que, al seu t or n, van cr ei xent de
maner a cont i nuada. L es ci ut at s ocupen j a 216 mi l i ons d hect r ees. Acul l en l a mei t at
de l a pobl aci mundi al i sn gr ans consumi dor es de r ecur sos i product or es de CO
2
, en
gr an par t der i vat del t r anspor t necessar i per mour e per sones i product es, ai x com del s
r esi dus que produei xen. Tot ai x provoca un i ncr ement exponenci al en l ocupaci
de t er r eny product i u que passa l l avor s a ser no product i u, i un augment del consum
de r ecur sos r enovabl es com sn el s t er r enys dest i nat s a boscos, agr i cul t ur a, past ur es i
pesca.
2
A ms, est em assi st i nt a l a progr essi va escasset at i esgot ament del s r ecur sos no
r enovabl es com sn el pet rol i , el car b, el gas i l ur ani .
1 \oq~:q S~cs y Ti:~: S~:
l~:ius Un futuro justo. Recursos
limitados y justicia global. U:
i:o::e eoil~oo o: e :slilulo
\ue:l~ ~:~ e Ci:~, e Meoio
/:Lie:le y ~ E:e:qi~ c~:i~
eoilo:i~ D~:ceo:~, ZOO
2 Lesle: R D:ow: Salvar el
planeta. Plan B. ecologa para un
mundo en peligro. Eoilo:i~ P~ioos
D~:ceo:~, ZOO/
71
nars ! oceans
-34.100 Hha
deserts
-3.245 Hha
geL
-1.639 Hha
nuntanyes
-1.126 Hha
La 1erra t 54.880 n!L!ons d'hecttrees (Hha),
de Les quaLs 42.080 no sn font de recursos
Rons un 20Z de La superf1c!e s t!L. 5! La
repart!n entre La pobLac! nund!aL toca a
1,78 ha per hab!tant. A!xo s La b!ocapac!tat
de La 1erra
0u s ta b1ocapac1tat1
F
c
r
t

-
L
a
b
c
r
a
c
+
c

o
r
c
o
+
a
72
.000
lla
.000
4.000
?.000
0
boscos
agr!cuLtura
pastures
pesca
Evotuc1 dets recursos renovabtes
Reserves d'energ1es fss1ts
170
R-vcLuc+c
1roustr+aL
30.000 aU
-cL+t+c
?007
uran!
petroL!
carb
carb b!tun!ns
cru
gas naturaL
o!L roche
o!L sand
F
c
r
t

-
L
a
b
c
r
a
c
+
c

o
r
c
o
+
a
?000 ??00 ?100 ?050 ?150
73
0uant C0
2
emetem en menjar c despIaar-ncs?
H abi tual ment mesurem i pesem l es matr i es pr i meres en metres cbi cs o en tones;
tamb acostumem a saber el seu preu en euros per uni tat. Amb el si stema de cl cul de
lÀCV, pooem quantincar tambe lìmpacte que exerceixen en el meoi ambient, ava-
l uant el consum d hectrees de super fci e necessr i es per produi r-l os, o l es hectrees
de super fci e de bosc necessar i per absor bi r l es tones de CO
2
emeses. Podem mesur ar
el consum de combusti bl es i pesar-l o en l i tres, per avui s ms i ndi cati u mesur ar l es
tones de CO
2
emeses. LÀCV i la petjaoa ecologica ens permeten quantincar els mate-
r i al s en hectrees de ter reny i en tones d emi ssi ons de CO
2
.
Tenim, ooncs, oiverses unitats per quantincar consums i emissions que pooem
conver t i r d una a una al t r a mi t j anant equi val nci es. Tones de pes, de mat er i al s o de
CO
2
, t ones equi val ent s de pet rol i , hect r ees de super fci e i met r es cbi cs de vol um.
Tamb di sposem d una al t r a uni t at , el s j oul es, per mesur ar l ener gi a.
Aquest a possi bi l i t at de conver t i r l i mpact e d un mat er i al en di fer ent s uni t at s s
i mpor t ant , perqu per met super posar i compar ar l es dues compt abi l i t at s: d una
banda, l a compt abi l i t at de l es hect r ees de bi ocapaci t at necessr i es per produi r un
b o absor bi r CO
2
, i , de l al t r a, l a de l es t eps (t ones equi val ent s de pet rol i ) o l es uni -
t at s ener gt i ques. Com hem di t ant er i or ment , s possi bl e mesur ar i pesar, i per t ant
quantincar i valorar lìmpacte oe caoa material, es a oir, el seu grau oe sostenibilitat.
Als grncs oe les pgines seguents observem el clcul oe lÀCV oe oilerents aliments,
si st emes de t r anspor t i for mes de vi da. En l al i ment aci , l es hect r ees necessr i es per
produi r el s al i ment s d una di et a det er mi nada depenen l gi cament del s seus compo-
nent s; ai x, s ha const at at que per produi r un al i ment d or i gen ani mal cal en mol t s ms
r ecur sos que per a l a ver dur a o l a fr ui t a.
La petjaoa oel transport es la que te una innuencia mes gran segons siguin els
nost r es hbi t s. Es pot di vi di r en di r i a o obl i gada, segons el r ecor r egut que fem per
anar a l a fei na, l es compr es del cap de set mana o l es vacances. Aqu l a for qui l l a s
molt mes gran que les observaoes en alimentacio i eoincacio. La que mes incioeix
s l a cor r esponent al cap de set mana, a causa del s t r asl l at s a l es segones r esi dnci es,
i a l a pet j ada que r esul t a de l es vacances, pel s vol s amb avi , mol t car s en CO
2
.
AnIisi deI cicIe de vida de bns de ccnsum i edihcis
Una vegada sabem qu teni m al rebost la bi ocapaci tat ens conv
quantincar el consum que ens cal, segons la nostra manera oe viure.
Com es pot quantincar oe manera homogenia tot allo que consumim?
Per produi r qualsevol b mater i al necessi tem matr i es pr i meres, per per
poder uti l i tzar-l es necessi tem energi a: per extreure-l es de l a ter r a, per
translormar-les i ler-les aptes per al nostre us i, nnalment, per transpor-
tar-les nns a les nostres llars. Qualsevol be proout, oes oùna pastanaga
nns a un mao o un parell oe sabates, requereix lùs oènergia, que ano-
menem energi a pr i mr i a. Tamb necessi tem combusti ble per moure els
vehi cles amb els quals tr anspor tem les matr i es pr i meres i els productes
manufactur ats resultants.
3B
7
Aquest a s l a di fer nci a d ut i l i t zar un si st ema de t r anspor t o un al t r e. En aquest
sentit, el metooe oe transport mes encient en termes oe sostenibilitat es la bicicleta,
despr s cami nar, despr s el s t r anspor t s pbl i cs com el fer r ocar r i l , el s t r amvi es i el s
aut obusos; en el gr up de gr ans cont ami nant s t r obem el s vehi cl es pr i vat s com el
cot xe encar a que di ns d aquest s hi ha gr aus mol t di ver sos i en l a cot a ms bai xa
de l a sost eni bi l i t at , l avi .
0uant C0
2
sèmet en fabricar un tctxc? I un babitatge?
Consi derem una totxana, que s el nom que rep a Catal unya el ma dobl e bui t,
material representatiu oe la construccio oèoincis. Fer coneixer lènergia consumioa en
l a fabr i caci hem d estudi ar el seu ci cl e de vi da (ACV ) i anal i tzar l es di ver ses fases del
proces, oes oe lèxtraccio oels oiversos materials que el componen, nns a la col locacio
a lòbra. A mes, analitzarem el transport nns a la lbrica, la barreja oels ingreoients,
làigua consumioa, el tamisat, triturat i lèxtrusio, el tall, assecatge i apilat i, nnalment,
la oistribucio oels maons nns a arribar a lòbra. El clcul oetermina el nombre oe tones
de CO
2
que s emet per cada pea de totxana que uti l i tzem.
Logicament la variable oistribucio nns a lòbra es molt aleatoria, oepenent oe la
di stnci a que es recor r i , per les altres sn fci ls de mesur ar. Tamb ti ndrem en compte,
si volem reali tzar un mesur ament precs, l energi a empr ada pels treballador s per tr as-
llaoar-se oes oe la seva resioencia nns al lloc oe treball, aixi com la part corresponent oe
la seva pr pi a petj ada ecolgi ca en la prestaci del ser vei trebal l . Fi nal ment, podem
tr ansfor mar aquesta quanti tat d ener gi a en emi ssi ons de CO
2
. s possi bl e cal cul ar
aquestes emi ssi ons per a qual sevol mater i al , tant renovabl e com no renovabl e, i tamb
per a cada procs de fabr i caci . Al seu tor n, l a xi fr a resul tant es pot conver ti r, mi tj an-
ant factor s de conver si , en hectr ees necessr i es i despr s en bi omassa.
Aquest cl cul s i mpor tant perqu d aquesta maner a es pot r eal i tzar l a conver si de
tones de CO
2
en hectr ees de bi ocapaci tat necessr i es per produi r l ener gi a equi val ent
d ener gi es netes i r enovabl es, o per mesur ar l a super fci e de boscos que es necessi ta per
absor bi r aquestes emi ssi ons. L es ener gi es r enovabl es sn l es que no s esgoten, l es netes
son les que no contaminen: la raoiacio solar, el vent, les ones, els nuxos oàigua, la calor
procedent de l a r adi aci sol ar emmagatzemada prop de l a super fci e de l a ter r a, i el s
nuxos geotermics i lènergia emmagatzemaoa proceoent oe lìnterior oe la terra
1
.
Fer construir i utilitzar un habitatge i els eoincis en general necessitem materia i
energi a. Exi stei xen nombrosos mater i al s i si stemes constr ucti us, al guns consumei xen
molta energia, per exemple els eoincis construts en els anys cinquanta i seixanta, oe
vi dre i al umi ni ; en canvi , d al tres en consumei xen mol t poca, com l es cases de fang,
palla o lusta. Caoa sistema te el seu pernl oènergia incorporaoa, ,en angles embodi ed
ener gy) que es la que es consumeix en la construccio. Dàltra banoa, en utilitzar un eoinci
consumi rem encar a ms energi a que l a uti l i tzada en l a seva constr ucci ; es denomi na
ener gi a ti l i depn de l a constr ucci , en par ti cul ar del gr au d al l ament tr mi c i del bon
us que en lem. En els extrems pooem trobar, oùna banoa, els eoincis oels anys oel boom
immobiliari, en general malgastaoors oènergia, i oe làltra, els eoincis realitzats amb
estndards europeus al emanys o sussos (passi ve house o mi nner gi e) que consumei xen poca
energia, entre aquests ultims, alguns nns i tot prooueixen mes energia que la que con-
sumei xen. En el s exempl es anal i tzats ens movem en una forqui l l a que va de 250 kw/
m
2
per a un habitatge amb una etiqueta oènciencia E a una altra amb etiqueta A que
consumei x sol ament 42 kw/ m
2
. L a di fer nci a en el consum s d 1 a 5; fent l a conver si
a hectrees s d 1,8 a 0,2 respecti vament. En CO
2
ens movem entre 1,32 i 11,88 tones.
1 Jose Puiq, Jo~qui: Co:o:i:~s
La ruta de la energa. Eoilo:i~
/:l:oos D~:ceo:~, 1''O
75
0uantes em1ss1ons provoca
ta fabr1cac1 de mater1ats
de construcc11
AntL!s! deL c!cLe de v!da de 75.380 totxos
5'ha estud!at L'!npacte deL procs product!u d'una
bob!La aL LLarg d'un any (75.380 totxos). Es van enprar
102.000 t d'arg!La. L'extracc! !npL!ca La ut!L!tzac! de
naqu!ntr!a que enet 002 ! eL trasLLat hns a La ftbr!ca
requere!x un transport anb can!ons que tanb eneten
002. EL procs product!u de barreja, extrus!, secat,
ap!Lanent, forn ! enbaLatge consune!x tanb energ!a
!, per tant, enet 002. Les persones que trebaLLen a
La ftbr!ca ! s'h! han de trasLLadar -probabLenent
anb cotxe- sn eL darrer factor anaL!tzat. 5! d!v!d!n
Les en!ss!ons totaLs peL nonbre de peces fabr!cades
resuLta que per a cadascuna s'eneten 184 kg de 002
(grthc de La ptg!na segent).
extracc1 transport producc1 personat
46
t 002
1.035
t 002
13.153
t 002
439
t 002
7
278 m
2
de terreny
1.390 kg
de b1omassa
0,62 kWJh
d'energ1a
19,7 t1tres
de fuet
F
c
r
t

-
L
a
b
c
r
a
c
+
c

o
r
c
o
+
a
=
YZ8D
'
&-)`\
77
AIiments, babitatge i transpcrt
Per aconsegui r 1 kg de car n de vedel l a cal en pastures, ai gua, pi nsos, matar l ani mal ,
especejar-lo, transportar-lo nns a casa nostra i preparar-lo. Fer proouir 1 kg oe veroures
s han de conrear el s camps, tr actar l es pl antes, recol l i r-l es i tr anspor tar-l es. Cadascun
ouu aparellat consum oènergia. Fer tant, pooem quantincar els consums energetics
del s di ferents components, dedui r l a super fci e equi val ent de ter reny per produi r-l os i
aval uar l es hectrees de ter reny que cal en per a cada usuar i ti pus. Ens movem en un
i nter val d entre 0,22 i 4,2 hectrees. El pr i mer cas cor respondr i a a una per sona vegeta-
r i ana i el segon a una per sona que consumei xi quanti tats i ngents de car n.
Consi der em ar a l habi t at ge. Ent r e un pi s de 60 m
2
const r ut de maner a bi ocl i -
mt i ca, amb un s moder at del s si st emes de cl i mat i t zaci i uns el ect r odomst i cs i
apar el l s d i l l umi naci de bai x consum, i un xal et de 200 m
2
, amb j ar d i pi sci na,
const r ut de l a maner a habi t ual i sense pr eocupaci ons pel consum d ener gi a, l i nt er -
val var i a ent r e 0,2 i 1,8 hect r ees.
El t ercer el ement est udi at s el t r anspor t , que pr esent a di fer nci es mol t ms not a-
bl es. Ens movem a peu, amb bi ci cl et a, en cot xe, en t r en o en avi . Ens t r asl l adem
per mot i us i nexcusabl es per t amb per mot i us de l l eur e: el s caps de set mana, el s
t r asl l at s a l a segona r esi dnci a i el s vi at ges de pl aer, que poden ser en avi . Vei em que
en aquest cas l i nt er val s mol t ms gr an; l a necessi t at de super fci e per sat i sfer l es
necessi t at s de di fer ent s for mes de vi da osci l l a ent r e l es 0,5 hect r ees i l es 25 hect r e-
es.
1
Dedum, doncs, que el t r anspor t t una i nci dnci a ext r emadament el evada en l a
pet j ada ecol gi ca d una per sona i , per t ant , s el fact or que haur em de t eni r ms en
compt e si desi t gem r edui r l a nost r a cont r i buci al canvi cl i mt i c.
En parl ar de bi ocapaci t at , hem vi st que si di vi di m el s r ecur sos di sponi bl es pel nom-
br e d habi t ant s de l a Ter r a obt eni m una super fci e mi t j ana d 1,78 hect r ees. Si ar a
sumem l es bi ocapaci t at s del s exempl es anal i t zat s, obser vem que ment r e l a per sona
A que es despl aa amb bi ci cl et a, seguei x una di et a veget ar i ana i vi u en una casa
sost eni bl e t una pet j ada d 1,75 hect r ees que cor r espon al val or mi t j ; i l a per sona
B que consumei x mol t a car n i pei x, es despl aa en t ot t er r eny, vi u en un xal et amb
j ar d i vi at j a sovi nt en avi - t una pet j ada de 29 hect r ees, s a di r, el consum de B s
ms de 16 vegades super i or al d A. Podem consi der ar que A vi u d una maner a sos-
t eni bl e, ment r e que B t una for ma de vi da mol t poc sost eni bl e. Si t ot hom consums
com el l , cal dr i en 14 pl anet es per sat i sfer l es necessi t at s de l a pobl aci act ual ; com no
di sposem de t ant s pl anet es, podem dedui r que B consumei x hect r ees de bi ocapaci t at
que corresponen a altres persones. ,Vegeu els grncs oe les pgines 8 i 9,.
La petjada eccIgica deI ccnsumidcr
Ar a que sabem com funci ona la nostr a calculador a, podem mesur ar el
consum de dues per sones amb di ferents hbi ts de vi da. Una t una pet-
j ada bai xa, l altr a la t alta. L es dues consumei xen bsi cament tres coses
que necessi ten i obtenen dels recur sos natur als i de les quals sabem j a
mesur ar la petj ada: els ali ments, l habi tatge, l espai on vi uen, i la mobi li -
tat, s a di r, els si stemes de tr anspor t que uti li tzen per desplaar-se.
3C
1 i ~ oive:ses i:slilucio:s
que :oo:cio:e: l~ues e:
c~cu~: ~ :osl:~ el|~o~. C~:Lo:
Fool:i:l, Ze:o C0Z, \\F//oe:~
i 0:ee:e~ce \eqeu ~:lice oe
J~vie: Rico ~ oi~:i El Pas oe Z
o~qosl oe ZOO8
Bicdiversitat gIcbaI
Escies oe ve:leL:~ls ~ :o:
O,o
1,Z
1,o
1,/
O,/
1,O
O,Z
O,8
O
|:oex.1'O
1'oO 1'O 1'8O 1''O ZOOO
Petjada eccIgica de Ia bumanitat
0u~:ls ~:eles Te::~ :ecessile:
o:l. :o::e P~:el~ \ivo ZOO8
wwwwwo:qco
O,o
1,Z
1,o
1,/
O,/
1,O
O,Z
O,8
O
1'oO 1'O 1'8O 1''O ZOOO
Lioc~~cil~l
:u:oi~
78
t
o
t
x
o

p
e
r
f
o
r
a
t
g
r
e
s
f
o
r
n
!
g
a
L
u
n
!
n
!
f
u
s
t
a

d
e

p
!
c
a
r
n
c
e
r
e
a
L
p
e
!
x
fusta o- o+
aou-sta barra cr-uar+a
ura aLtra oaq+ra
ccr aou-sta
t
o
t
x
o

p
e
r
f
o
r
a
t
g
r
e
s
f
o
r
n
!
g
a
L
u
n
!
n
!
c
a
r
n
c
e
r
e
a
L
p
e
!
x
-7?
n
o

r
e
n
o
v
a
b
t
e
s
r
e
n
o
v
a
b
t
e
s
n
o

r
e
n
o
v
a
b
t
e
s
r
e
n
o
v
a
b
t
e
s
Ant1s1 det c1cte de v1da de d1versos
at1ments 1 mater1ats de construcc1
0,
3?
0,05 0,?4
14,3
?,13
1,
0,05 0,0
0,0 0,11 0,31
1,?0
51,5
7,70
LLavors eL forn!g s ecoLog!c!
EL forn!g ! eL gres donen vaLors
ba!xos perqu sn nater!aLs noLt
pesants ! La grthca vaLora 1 kg
de nater!aL.
La quant!tat d'energ!a
necesstr!a per capturar 1 kg
de pe!x es der!va de L'aLt
consun de conbust!bLe
de Les barques ut!L!tzades.
La fusta t un vaLor negat!u
perqu quan cre!x un bosc
absorve!x 002
energ1a necessr1a per
produ1r 1kg de mater1at
en 1eps (tones equ!vaLents de petroL!)
em1ss1ons de 60
2
en tones
79
t
o
t
x
o

p
e
r
f
o
r
a
t
g
r
e
s
f
o
r
n
!
g
a
L
u
n
!
n
!
f
u
s
t
a

d
e

p
!
c
a
r
n
c
e
r
e
a
L
p
e
!
x
t
o
t
x
o

p
e
r
f
o
r
a
t
g
r
e
s
f
o
r
n
!
g
a
L
u
n
!
n
!
f
u
s
t
a

d
e

p
!
c
a
r
n
c
e
r
e
a
L
p
e
!
x
n
o

r
e
n
o
v
a
b
t
e
s
r
e
n
o
v
a
b
t
e
s
n
o

r
e
n
o
v
a
b
t
e
s
r
e
n
o
v
a
b
t
e
s
,?5
?.1
0,03
0,30 0,30
1,
0,
1,04
0,1?
5,3
?,5
1.31?
134
350
,?? 5,5
hectrees de bosc o mar
necessr1es per absorb1r
tes em1s1ons
En ha de bosc o nar. ELs boscos ! eL nar
absorve!xen eL 002 de L'atnosfera; per
absorv!r eL 002 que s'enet en produ!r 1 kg
de nater!aL caLen aquestes ha de bosc o nar
quant1tat d'etanot
necessr1a per produ1r
1 kg de mater1at
En n
3
. 5! en LLoc de carburants foss!Ls
s'ut!L!tzs etanoL, caLdr!a aquesta
quant!tat de b!onassa (en n
3
) per produ!r
1 kg de nater!aL.
F
c
r
t

-
L
a
b
c
r
a
c
+
c

o
r
c
o
+
a
80
1 lab+tatq- = 11 r
?
ut+Ls
1kq Uu? = 1,5 kwl - r+x -soar,cL
r-rcr o- 5 kwl/r
?
ed1c1 de ba1x consum
35,3 kq o- Uu?/r
?
/ar,
?, t Uu? o-r lab+tart/ar,
r-rcr o- 4? kwl/r
?
ed1c1 pass1u
1, kq o- Uu?/r
?
/ar,
?,? t Uu? o-r lab+tart/ar,
?50 kwl/r
?
ed1c1 ant1c
113 kq o- Uu?/r
?
/ar,
,5 t Uu? o-r lab+tart/ar,
?00 kwl/r
?
ed1c1 segons cod1 tcn1c
0 kq o- Uu?/r
?
/ar,
5,1 t Uu? o-r lab+tart/ar,
130 kwl/r
?
ed1c1 segons decret d'ecoec1nc1a de 6atatunya
50,4 kq o- Uu?/r
?
/ar,
3,3 t Uu? o-r lab+tart/ar,
0,04 ha
3 ha
Petjada ecotg1ca assoc1ada a ta demanda de
cator, fred 1 etectr1c1tat en t's de t'ed1c1
81
ed1c1s sem1pesats
Petjada ecotg1ca assoc1ada ats ed1c1s
segons et t1pus de construcc1
mur de crrega d'obra cerm1ca + forjat tteuger
casa de tap1at
ed1c1 d'acer
mur de crrega d'obra cerm1ca + forjat de form1g ed1c1 pesat
-r kq o- Uu?/r
?
/ar, 1,
?,4
13,1
?,?
17,3
1,44
,?
1,?7
37,5
1,1
15,
1,14
,
0,?7
3,
0,43
-r+ss+crs
o-s o-r ur+tat
-r+ss+crs
o-s o-r ur+tat
-r+ss+crs
o-s o-r ur+tat
-r+ss+crs
o-s o-r ur+tat
-r+ss+crs
o-s o-r ur+tat
-r+ss+crs
o-s o-r ur+tat
-r+ss+crs
o-s o-r ur+tat
-r+ss+crs
o-s o-r ur+tat
-r !l/r
?
ed1c1 d'atum1n1
ed1c1 tteuger, en sec
s1stema LAF1
h1vernacte
ed1c1s tteugers
F
c
r
t

-
L
a
b
c
r
a
c
+
c

o
r
c
o
+
a
82
Les ciutats sn grans ccnsumidcres de recurscs
i prcductcres de residus
1
Si mul ti pl i quem el s habi tants de Barcel ona per l es hectrees de petj ada ecol gi ca,
obteni m un resul tat de 17-18 mi l i ons d hectrees. Ats que l a super fci e de Catal unya
s de 3 mi l i ons d hectrees, es pot concl oure que consumi m l a bi ocapaci tat cor respo-
nent a 5 catal unyes; ai x i mpl i ca que, si si tuem l a petj ada ecol gi ca de Barcel ona al
mapa, comprovarem que per sati sfer l es necessi tats de l a seva ci utadani a cal una regi
equi val ent a un quadr at de 410 km de costat. Una regi que comenar i a a l a M edi ter-
r ni a i acabar i a a l Atl nti c, j ust al nord de Bordeus.
Aixo es renecteix en la vioa quotioiana: alguns aliments que consumim lora oe
t empor ada provenen de l hemi sfer i sud, on l es est aci ons sn i nver t i des r espect e a l es
nost r es; mol t s product es de consum provenen de l a X i na i al t r es pasos del Sud-est
asitic, en alguns eoincis, la peora arriba oe lÌnoia, ens agraoa visitar com a turistes
aquest s pasos emer gent s, ext i cs i l l unyans, que i mi t en l es nost r es for mes de vi da i
consum. Tot ai x compor t a el t r anspor t de mat er i al s, per sones, et c.
Aquest cl cul de l a pet j ada ecol gi ca del s habi t ant s de Bar cel ona per met vi sua-
l i t zar qui n t i pus d al i ment aci es consumei x si gui pa i cer eal s, car n, pei x, et c., i
tambe mooalitats oe consum en transport, eoincacio, construccio, inlraestructures,
r esi dus, r oba, paper, et c. A ms, per met compar ar l a di mensi i est r uct ur a de l a pet -
j ada ecol gi ca de di ver ses ci ut at s. Ai x, doncs, segons el s est udi s del s i nvest i gador s,
l a pet j ada ecol gi ca de ci ut at s nor d-amer i canes com San D i ego s de 9 hect r ees,
l a de Vancouver al Canad de 7 hect r ees i l a de ci ut at s eur opees com L ondr es
de 6,6 hect r ees, ment r e que l es ci ut at s medi t er r ni es t enen 4,5 hect r ees de mi t -
jana. Sabem que la suma oe recursos te un resultat nnit i hem vist que la mitjana es
d 1,78 hect r ees. Per t ant , per qu nosal t r es puguem t eni r empr emt es 3 o 4 vegades
super i or s a l a mi t j ana, l es d al t r es ci ut at s haur an de ser -ne d un t er o un quar t ;
podem compr ovar que ai x ocor r e si cer quem l es empr emt es de l es ci ut at s del Ter -
cer M n, o l es de l es pobl aci ons r ur al s.
Pr enguem de nou com a exempl e l a ci utat de L ondr es, que r equer ei x una super fci e
exter i or de 125 vegades l a seva r egi de r efer nci a; sol ament per cobr i r l es seves neces-
si tats d al i ments i productes for estal s i per assi mi l ar l es emi ssi ons de contami nants, cal
La petjada eccIgica de ciutats i pa scs
Els dos ciutadans de l exemple anterior sn consumidor s que for men part
oùn conjunt estaoistic que es oenneix com a ci utat. El metabolisme de
les ciutats, com el oe les persones, es oenneix pel nux oels proouctes que
hi entren i en surten. s una manera de conixer l impacte que produei-
xen en el medi. L rea M etropolitana de Barcelona, per exemple, s una
conurbaci amb 4,3 milions d habitants i una petjada ecolgica de 3,9
hectrees per habitant, molt superior a les 1,78 hectrees que tenim de
mitjana segons la biocapacitat del planeta. Londres presenta una petjada
encara superior, de l ordre de les 6,6 hectrees per habitant. Dos pasos que
s apropen a la petjada ecolgica mitjana sn Nigria i Litunia.
3D
1 C~:es S~u:~ i C~:u~
Arquitectura y Medio Ambiente
Eoicio:s UPC D~:ceo:~, ZOOo
Los /:qees EU/l
83
2 M~:|~ ovo El desarrollo
sostenible. Su dimensin ambiental
y educativa Eoilo:i~ Pe~:so:,
P:e:lice ~ M~o:io, ZOOo
un ter r i tor i que s l a pr cti ca total i tat de l a Gr an Br etanya.
2
Comencem a entendr e el
col oni al i sme i el fet que l a r i quesa d Angl ater r a en l poca de l a Revol uci I ndustr i al
noms fos possi bl e per l enor me quanti tat de r ecur sos i mpor tats de l es col ni es.
La petjada eccIgica deI mn
Si agreguem els inoicaoors obtinguts nns ara, obtenim oaoes a escala global que per-
meten comprendre mi l l or qui na s l a si tuaci al pl aneta. Di sposem de dades sobre l a
petj ada de tots el s pasos que, sumats, donen l gi cament l a petj ada gl obal .
Podem agr upar el s pasos segons el consum de bar r i l s de pet rol i , l a qual cosa pro-
porci ona una i mat ge cl ar a del ni vel l de r i quesa i de pet j ada ecol gi ca. M ent r e que un
gr up de pasos amb uns 400 mi l i ons d habi t ant s consumei xen ent or n de 70 bar r i l s de
pet rol i di ar i s, al t r es pasos que agr upen 1.000 mi l i ons d habi t ant s consumei xen noms
3 bar r i l s al di a.
Obser vem que l a magni t ud de l a pet j ada ecol gi ca osci l l a des de l a que t enen
el s Est at s U ni t s, on s de 9,4 hect r ees, l a U ni Europea amb 4,8 hect r ees i el Jap
amb !,! hectrees, nns a la Xina, que te una petjaoa o`1,o hectrees, lÌnoia, 0,8 hec-
t r ees i Bangl a Desh, 0,5 hect r ees. Per t ant , un ci ut ad nor d-amer i c necessi t a 20
vegades ms bi ocapaci t at que un ci ut ad de Bangl a Desh. Recor dem l es dades de l a
bi ocapaci t at del pr i nci pi : l a Ter r a t una bi ocapaci t at d 11.200 mi l i ons d hect r ees
di sponi bl es i una pet j ada per per sona d 1,87 hect r ees. L a r eal i t at s que consumi m
mes: concretament, 2,2 hectrees per habitant. Aixo signinca que estem esgotant
el s r ecur sos del r ebost gl obal : no vi vi m de l a r enda que produei xen el s r ecur sos que
t eni m, si n que est em empr ant el capi t al amb qu l es pr xi mes gener aci ons s haur i en
d al i ment ar. Est em consumi nt l equi val ent a 1,25 pl anet es, i quan el s pasos emer gent s
ms pobl at s l a X i na i l ndi a ar r i bi n a ser de consum i nt ensi u, necessi t ar em dos pl a-
net es i mi g. Si anem i n crescendo i i magi nem que t ot hom vol gus vi ur e segons l es paut es
de consum del s Est at s U ni t s, necessi t ar em 4 pl anet es. El s t eni m?
Al t r ament di t : l a pet j ada act ual del s 6.300 mi l i ons d habi t ant s de l a Ter r a equi val
a 14.000 mi l i ons d hect r ees, ment r e que l a Ter r a t 11.000 mi l i ons d hect r ees; fal -
t en, per t ant , 3.000 mi l i ons d hect r ees. On sn? L a r espost a s pr eocupant : r auen
en el passat , se l es anomena hect r ees de bi ocapaci t at fant asma, i aquest a gener aci
l es ext r eu de l es r eser ves de bi ocapaci t at cr eades al l l ar g de mi l i ons d anys. En al t r es
par aul es, est em cl ar ament hi pot ecant el fut ur de l es proper es gener aci ons.
Els recursos materials oisponibles son nnits, les nostres necessitats augmenten oe
maner a exponenci al . Fi ns a qui n punt podem sat i sfer l es necessi t at s d una pobl aci en
augment , amb un consum cr ei xent i uns r ecur sos decr ei xent s?
A par t i r de l es dades act ual s, cal pensar en escenar i s possi bl es de t r ansi ci cap a
model s de fut ur. L es hi pt esi s es poden est abl i r a par t i r d escenar i s de t r ansfor maci
l ent a o r pi da, amb cr ei xement s de pobl aci gr an o menor ; el s r esul t at s ser an di fe-
r ent s segons l es combi naci ons que efect uem.
L a pet j ada ecol gi ca per met const r ui r escenar i s d un fut ur en qu el conj unt del s
consumioors oel planeta sigui sostenible. El grnc il lustra un escenari sostenible on
Europa r eduei x l a seva pet j ada un 25% i el s Est at s U ni t s un 50%, i el mn vi u di ns de
l a bi ocapaci t at di sponi bl e.
Qu s, en r esum, l a sost eni bi l i t at ? s vi ur e adapt at a l a bi ocapaci t at . Vi ur e amb
1,8 hectrees. Caloria, ooncs, reouir la nostra petjaoa nns a arribar a aquesta quan-
t i t at i s di fci l , perqu noms en al i ment aci j a consumi m 2,2 hect r ees. I ai x si l a
pobl aci es mant const ant , si t uaci no pr evi si bl e a cur t t er mi ni .
Es :esious oe ~ :~lu:~es~, qu~:
es oesco:ose:, esoeve:e:
:ul:ie:ls, es ~ oi:, u: :ou :ecu:s
~:L e qu~ es l~:c~ e cice
:~lu:~ se:se e:o:ei :es
Es ~slics l~:Le es oo:ie:
:ecic~:, e:` ~ ~ :~clic~ es
e:ce: i, co: que :o so: Liooe
q:~o~Les, e:ou:~:~: ce:le:~:s
o~:ys e: :~:s i :u:l~:yes
8
Petjada ecotg1ca segons est1t de v1da
1,75 ha
1,78 ha
10.000 kr arb b+b+cL-ta
29 ha
petjada ecoLog!ca sosten!bLe
c!utadt B
transport
c!utadt A 30.000 kr arb av+c
Petjada ecotg1ca segons d1eta
c+utaoa !
3.400 kcatJd1a
40X de carn
4,2 ha
c+utaoa B
2.300 kcatJd1a
10X de carn
1,63 ha
85
?.300 kcaL, 107 carr 1 r
?
/lab+tart
5 o-rscr-s -r
ur o+s o- 100 r
?
ura oar-LLa arb 1a
+ ?a r-s+o-rc+a
construcc! ehc!nc!a d!eta
3.300 kUaL, 407 carr ? lab+tatq-s o- 100 r
?
?0 kwl/r
?
F
c
r
t

-
L
a
b
c
r
a
c
+
c

o
r
c
o
+
a
l
a
r
u
-
L

!
c
l
a
r
+
a

E
L

c
L
+
r
a

E
o
.

o
-

b
c
L
s
+
L
L
c

B
a
r
c
-
L
c
r
a

?
0
0
Energ1a consum1da per una persona en recrrer

1 km emprant d1ferents m1tjans de transport
en negajouLes
0,1
0,0
0,
0,5
0,35
5,4
2,
2,8
4
2
<1.400 cr
3
>?.000 cr
3
8
Petjada ecotg1ca de Barcetona
superf1c!e de L'rea HetropoL!tana
de BarceLona (324 kn
2
)
ccrstrucc+c 0,?3
-L-ctr+c+tat 0,11
ccrbust+bL- 0,5
+rocrtac+c 0,?1
aqr+cuLtura 0,4
oastur-s 0,
o-sca 0,
st urb 0,018
energy tand 1,59
b1osfera 2,41
bcsccs 0,043
4
,
3

n
!
L
!
o
n
s

d
e

p
e
r
s
o
n
e
s

n
e
c
e
s
s
!
t
e
n

1
8
.
5
0
0

k
n
2

d
e

s
u
p
e
r
f
1
c
!
e

p
e
r

p
r
o
d
u
!
r

e
L
s

s
e
u
s

r
e
c
u
r
s
o
s
-r la/lab+tart/ar,
1.500 kr
?
101AL 4,18
caoa lab+tart o- Barc-Lcra
r-c-ss+ta caoa ar, 4,1 la
3,5 +LL-s o- L'E+xaroL-)
87
superf1c!e deL 6ran Londres (83 kn
2
)
st urb 0,05
energy tand 2,02
ccrstrucc+c 0,
ccrbust+bL- 0,5
+rocrtac+c 1,?
aqr+cuLtura 1,?5
oastur-s 1,?
bcsccs 1,?7
-L-ctr+c+tat 0,34
Petjada ecotg1ca de Londres
b1osfera 3,86
o-sca 0,05
-r la/lab+tart/ar,
4.000 kr
?
7
,
4

n
!
L
!
o
n
s

d
e

p
e
r
s
o
n
e
s

n
e
c
e
s
s
!
t
e
n

4
8
.
0
0
0

k
n
2

d
e

s
u
p
e
r
f
1
c
!
e

p
e
r

p
r
o
d
u
!
r

e
L
s

s
e
u
s

r
e
c
u
r
s
o
s
101AL 5,93
caoa lab+tart o- Lcror-s
r-c-ss+ta caoa ar, 5,3 la
5 +LL-s o- L'E+xaroL-)
88
Petjada segons renda
Europa pa1sos poc pobLats
fr!ca pa1sos noLt pobLats
s!a
0r!ent H!tjt
Anr!ca deL Rord
Anr!ca deL 5ud
5
4
3
?
1
0
0 5.000 10.000 15.000 ?5.000 ?0.000 30.000 35.000
o-t|aoa -ccLcq+ca -r la o-r cao+ta
r-roa o-r cao+ta -r ocLars
6rc!a
Bongr!a
PoLon!a
kazakhstan
lraq
lran
Hx!c
Bras!L
5ud-tfr!ca
0oLonb!a
Harroc
X!na
F!L!p!nes
BangLa 0esh
Rep. de 0orea
Espanya
lttL!a
5uc!a
0anadt
AustrtL!a
Roruega
ustr!a
Jap
Estats un!ts
Frana
Regne un!t
ALenanya
BoL1v!a
89
Petjada segons grau d'urban1tzac1
5
11
10
4
3
?
1
0
0 10 50 30 70 ?0 0 40 0 0 100
o-t|aoa -ccLcq+ca -r la o-r cao+ta
7 ocbLac+c urbara
1urqu!a
Hx!c
Bras!L
5ud-tfr!ca
0oLonb!a
X!Le
Harroc
Eg!pte
51r!a
lran
X!na
lnd!a
Pak!stan
F!L!p!nes
BangLa 0esh
Espanya
lttL!a
5uc!a
0anadt
AustrtL!a
Roruega
ustr!a
Jap
Estats un!ts
Frana
Regne un!t
ALenanya
BoL1v!a
90
Petjada ecotg1ca mund1at
petjada ecotg1ca actuat
petjada per pobtac1
petjada ecotg1ca actuat
r+L+crs
o'lab+tarts
10 ?0?0 ?00 ?000 ?040 ?00 ?100
?4
1
?0
1?
0
4
5
3
?
4
7
0
1
ass-rtar-rts lurars
-r-rq+a rucL-ar
ccrsur o- Uu?
zcr-s o- o-sca
bcsccs
t-rr-s o- oastura
t-rr-s aqr+ccL-s
o
-
t
|
a
o
a

-
c
c
L
c
q
+
c
a

l
a
)
1
3
?
qrars ccrsur+ocrs
5
4,3
uE
1
7
?,
Eurcoa rc uE
1,
?
.
1
3
0
!r-r+ca LLat+ra, \+ra + 1ro+a
?
.
?
1
!fr+ca + !s+a Pac+tc
o-t|aoa
b+ccaoac+tat
1
r
o
+
a
o
a
+
s
c
s

o
'
+
r
q
r
-
s
s
c
s

b
a
+
x
c
s
!
s
+
a

P
a
c
+
t
c
!
f
r
+
c
a
\
+
r
a
u
r
+
-
r
t

l
+
t
|
a

+

!
s
+
a

U
-
r
t
r
a
L
!
r
-
r
+
c
a

L
L
a
t
+
r
a
r
c
r
5
u
o
-
a
f
r
+
c
a
E
u
r
c
o
a

r
c

u
E
L
+
b
+
a
R
-
o
u
b
L
+
c
a

o
-

U
c
r
-
a
R
u
s
s
+
a
J
a
o
c
1
s
r
a
-
L
!
r
a
b
+
a

5
a
u
o
+
t
a
u
r
+
c

E
u
r
c
o
-
a
c
v
a

2
-
L
a
r
o
a
r
u
w
a
+
t
U
a
r
a
o
a
E
s
t
a
t
s

u
r
+
t
s
E
r
+
r
a
t
s

!
r
a
b
s
petjada m1tja
b1ocapac1tat gtobat
1?
10
?
4
0
o
-
t
|
a
o
a

-
c
c
L
c
q
+
c
a

l
a
)
70 barr+Ls/lab/ar,
34 barr+Ls/lab/ar,
3? barr+Ls/lab/ar,
,5 barr+Ls/
lab/ar,
3 barr+Ls/
lab/ar,
91
petjada ecotg1ca et 2050
amb canv1s de gest1
petjada per pobtac1 petjada per pobtac1
petjada ecotg1ca et 2050
amb gest1 trad1c1onat
o-t|aoa
b+ccaoac+tat
b+ccaoac+tat
r+L+crs
o'lab+tarts
r+L+crs
o'lab+tarts
10 ?0?0 ?00 ?000 ?040 ?00 ?100 10 ?0?0 ?00 ?000 ?040 ?00 ?100
5
3
?
4
7
0
1
5
3
?
4
7
0
1
?4
1
?0
1?
0
4
?4
1
?0
1?
0
4
o
-
t
|
a
o
a

-
c
c
L
c
q
+
c
a

l
a
)
o
-
t
|
a
o
a

-
c
c
L
c
q
+
c
a

l
a
)
1 1
3
?
3
?
qrars ccrsur+ocrs qrars ccrsur+ocrs
5
4,3 4,3
uE
uE + Eurcoa rc uE
1
7
1
7
4,3
3
.
5
0
0
3
.
5
0
0
!r-r+ca LLat+ra,
\+ra + 1ro+a
!r-r+ca LLat+ra,
\+ra + 1ro+a
4
.
3
5
0
4
.
3
5
0
!fr+ca + !s+a Pac+tc !fr+ca + !s+a Pac+tc
?, ?,
1,
Eurcoa rc uE
\+ra + 1ro+a s-qu-+x-r -L rco-L
ccc+o-rtaL o- cr-+x-r-rt
ELs oa+scs ccc+o-rtaLs r-ou-+x-r
fcrtar-rt L-s -r+ss+crs
o-t|aoa
92
Em1ss1ons de 60
2
per c1utats
0
70
0
40
?0
50
30
10
0
0 ?5 50 75 100 1?5 150 175 ?00 ??5 ?50 ?75 300
f
c
r
t
-
w
r
a
r

+

r
-
r
w
c
r
t
l
,
,

1
.
dens1tat urbana hab!tants per hecttrea
c
o
n
s
u
m

e
n
e
r
g
t
1
c

v
1
n
c
u
t
a
t

a
t

t
r
a
n
s
p
o
r
t

g
!
g
a
j
o
u
L
e
s

p
e
r

h
a
b
!
t
a
n
t
Bouston
Phoen!x
0etro!t
0enver
Los AngeLes
5an Franc!sco
Boston
Wash!ngton
0h!cago
Rova York
1oronto
Perth
Br!sbane
HeLbourne
5ydney
EstocoLn
Banburg
Bong kong
Par1s
Londres
Ansterdan
Lr!ch
BerL1n oest
v!ena
Hun!ch
1ok!o
5!ngapur
Hoscou
Amr1ca det kord
Austrt1a
Europa
As1a
9
Jcan PieradevaII
P:oesso: oe De~:l~:e:l oE:qi:ye:i~
0u|:ic~ i i:vesliq~oo: oe :slilul
oe Ci:ci~ i Tec:ooqies /:Lie:l~s
U:ive:sil~l /ul`:o:~ oe D~:ceo:~
L a metodologi a d anli si del ci cle de vi da (ACV ) s una
ei na ambi ental que per met l anli si , la di agnosi i les pro-
postes de mi llor a globals de productes, processos i ser vei s.
El s seus obj ecti us sn mlti ples, com l obtenci d i n-
for maci ambi ental de quali tat, el submi ni str ament d un
quadre el ms complet possi ble de les i nter relaci ons dels
processos, productes i acti vi tats amb el medi ambi ent o la
ioentincacio oe les millores ambientals aplicables a pro-
ductes, processos i ser vei s.
Segons la Soci ety of Envi ronmental Toxi cology and
Chemi str y (SETAC): l ACV s un procs obj ecti u per
avaluar les cr regues ambi entals associ ades a un pro-
oucte, proces o activitat, ioentincant i quantincant tant
l s de matr i a i energi a com les emi ssi ons a l entor n, per
deter mi nar l i mpacte d aquest s de recur sos i aquestes
emi ssi ons i per avaluar i por tar a la pr cti ca estr atgi es de
mi llor a ambi ental. L estudi i nclou el ci cle complet del
producte, procs o acti vi tat, teni nt en compte les etapes
d extr acci i processament de matr i es pr i meres, produc-
ci , tr anspor t i di str i buci , s, reuti li tzaci i manteni ment,
reciclat i oisposicio nnal.
Per a la I nter nati onal Standards Organi zati on (I SO),
l ACV consi st ei x en l a r ecopi l aci i aval uaci d en-
t r ades, r esul t at s i i mpact es ambi ent al s pot enci al s d un
si st ema o product e dur ant el seu ci cl e de vi da. s a
di r, l ACV aval ua de maner a si st emt i ca el s aspect es i
i mpact es ambi ent al s del s si st emes de product e, des de
làoquisicio oe la materia primera nns a la oisposicio
nnal, oàcoro amb lèstablert en lòbjectiu i làbast ,ISO
14040: 2006 Gest i M edi ambi ent al : Anl i si de Ci cl e de
Vi da. Pr i nci pi s i M arc de Refer nci a).
Antecedents, apIicaci i desenvcIupament
de IÀC a escaIa mundiaI
Els estudi s en aquesta rea es van i ni ci ar els anys setanta
en el sector energti c i d envasos, com els reali tzats per
Anlisi del cicle
de vida
95
Coca Cola per selecci onar envasos de menor i mpacte
ambi ental. En la dcada dels vui tanta les pr i meres mi llo-
res metodolgi ques les va apor tar el Progr ama d i nventar i
de descr regues de txi cs apli cat als Estats Uni ts i pels
treballs de la SETAC, relati us als mtodes i nter naci onals
de mi llor a dels efectes ambi entals i el desenvolupament
de la metodologi a de l ACV. En el s nor anta destaquen les
noves or i entaci ons de la SETAC, que al 1993 publi ca la
gui a d aj uda ACV, i les de la I SO, i que l any 1994 i ni ci a
acci ons per nor mali tzar l ACV.
En l a dcada act ual l ACV l est an apl i cant de
maner a si st emat i t zada i nst i t uci ons pr i vades i pbl i ques
en l a mi l l or a de pr oduct es, pr ocessos i ser vei s. Exem-
pl es d aquest a madur esa sn el pr ogr ama L i fe Cycl e
I ni ci at i ve d U NEP-SETAC, el desenvol upament per
par t de l a U E d una pl at afor ma de dades EL CD (Eur o-
pean r efer ence L i fe Cycl e D at a syst em) o l es nor mes
r evi sades I SO 14040:2006 (Gest i medi ambi ent al .
Anl i si de Ci cl e de Vi da. Pr i nci pi s i M ar c de Refer n-
ci a) i I SO 14044:2006 (Gest i medi ambi ent al . Anl i si
de Ci cl e de Vi da. Gui es i r equer i ment s).
Punts fcrts i febIes de IÀC
U n del s aspect es ms r emarcabl es de l ACV s el fet
que per met consi der ar t ot es l es et apes de l a vi da d un
product e i vi sual i t zar de maner a gl obal el si st ema amb
una gran transparencia oe oaoes. En un eoinci, renec-
t i r i a l i mpact e del s mat er i al s, l a seva const r ucci , usos i
desconst r ucci . Per t t amb aspect es negat i us des del
punt oe vista cientinc, per exemple, el let oe consioerar
el s i mpact es pot enci al s i no el s r eal s, i l a manca de con-
si der aci de l espai i el t emps o d aspect es econmi cs,
cosa que es t r aduei x en un el evat ACV en si st emes com-
dehnici cbjetius i abast
interpretaci
apIicacicns directes
oese:vou~:e:l
i :io:~ oe :ooucle
~:ic~cio esl:~lqic~
o|lic~ uLic~
:~:queli:q
~l:es
o:l. UE E S0 1/O/O
anIisi inventari
avaIuaci impacte
>
>
>
>
>
>
>
>
>
>
>
Etapes dùn AC
9
1 www:e:/si:~:o/oe~ull:
2 wwwq~Lisolw~:eco:
3 www~le:~s:ic~/loos/solw~:e/i:oexl:
wwwecoi:ve:lco:
5 wwwL::islqov/o~e/solw~:e/Leesl:
www~cvc~l
plexos com un eoinci, làlta inversio en temps o la poca
di sponi bi l i t at de bases de dades espanyol es.
Harc IegaI. Bases de dades i prcgramari
L ACV s pr esent a l a U ni Europea en di ver ses di r ec-
t i ves associ ades a envasos i el s seus r esi dus, en el sect or
de l aut omoci , el ct r i c i el ect r ni c o en l a pol t i ca i nt e-
gr ada de product e.
Per faci l i t ar l a i mpl ant aci de l ACV exi st ei xen bases
de dades ambi ent al s i ei nes i nfor mt i ques que faci l i -
t en l a seva apl i caci i r eduei xen cost os i t emps. Ent r e
aquest s dest acar em el s progr ames Si maPro 7, de Pr
Consul t ant s (H ol anda), una apl i caci professi onal i
uni ver si t r i a que cont di fer ent s mt odes d aval uaci
d i mpact es i di st i nt es bases de dades; per met anal i t zar i
compar ar product es compl exos
1
. U n al t r e progr ama s
GaBi 4, de PE Europe GmbH i I K P U ni ver si t at d St ut t -
gart ,Alemanya,, que permet avaluar el pernl ambiental,
soci al i econmi c de product es, processos i t ecnol ogi es
2
.
AC i arquitectura
L s si st emt i c de l ACV per ambi ent l egs, engi nyer s
o arquitectes en lècooisseny oèoincis, barris o ciutats
s encar a mol t i nci pi ent . H i ha al gunes bases de dades
ambi ent al s de mat er i al s de l a const r ucci , com T he
Envi ronment al I mpact Est i mat or de l I nst i t ut de M at e-
r i al s Sost eni bl es AT H ENA (Canad)
3
o Ecoi nvent , de
T he Ecoi nvent Cent r e (Sussa).
4
Tamb es di sposa de
progr amar i ACV apl i cat a l arqui t ect ur a, com BEES
3.0, del Nat i onal I nst i t ut e for St andar ds and Techno-
l ogy, NI ST (Est at s U ni t s).
5
ApIicacicns i perspectiva de futur
A Espanya el desenvol upament de proj ect es en el camp
de l ACV ha augment at en el s dar r er s anys. Dues i ni ci -
at i ves cl au han est at l a cr eaci de l es xar xes espanyol a i
cat al ana d ACV.
6
U n exempl e d aquest a vi t al i t at va ser
l or gani t zaci del congr s mundi al sobr e l a gest i del
ci cl e de vi da a Barcel ona or gani t zat el 2005 amb el t t ol
L CM 2005 I nnovat i on by L i fe Cycl e M anagement .
L ACV s una ei na ambi ent al cl au per al sect or i ndus-
t r i al , j a que per met obt eni r i nfor maci ambi ent al de
qual i t at i aval uar al t er nat i ves i escenar i s en l ecodi sseny
i ecoi nnovaci de product es. Per a l es admi ni st r aci ons,
l apl i caci de l ACV faci l i t a el desenvol upament de pol -
t i ques ambi ent al s amb una vi si ms gl obal i obj ect i va,
aixi com la oennicio oe requeriments en les ecoetiquetes
(en product es de const r ucci ) o l a de cr i t er i s ambi en-
t al s en l a compr a de product es (mobi l i ar i ur b, equi ps,
materials, etc., o en la planincacio oe ciutats sostenibles
,avaluacio oìnlraestructures, eoincis, etc.,
97
Ivan Huiz
Doclo: e: Eco:o:i~, :oesso: lilu~:
oEco:o:i~ /ic~o~ oe ~ U:ive:sil~l
/ul`:o:~ oe D~:ceo:~
L a capaci t at de cr r ega d un t er r i t or i s l a pobl aci
mxi ma d una det er mi nada espci e, ani mal o veget al ,
que pot supor t ar el seu ecosi st ema dur ant un t emps
inoennit sense que es reoueixi la seva proouctivitat.
L i ndi cador de capaci t at de cr r ega s expr essa en i ndi -
vi dus per uni t at de super fci e (pobl aci per hect r ea).
Aquest concept e, mpl i ament ut i l i t zat en bi ol ogi a, pr e-
sent a si mi l i t uds evi dent s amb el de desenvol upament
sostenible tal com el va oennir la Comissio Brunotlano
(Desenvol upament sost eni bl e s aquel l que s capa
de donar r espost a a l es necessi t at s del pr esent sense
compromet r e l a capaci t at de sat i sfer l es gener aci ons
fut ur es. WCED, 1987), d aqu l i nt er s a t robar un
i ndi cador de sost eni bi l i t at de car act er st i ques si mi l ar s.
El probl ema s que el concept e de capaci tat de cr rega no
s apl i cabl e al mn del s humans a causa del comer . En
l act ual i t at consumi m product es que provenen d ar r eu
del mn, per l a qual cosa r esul t a pr ct i cament i mpossi -
bl e i mput ar-l os un i mpact e l ocal i t zat . Com a sol uci , el s
professor s de l a U ni ver si t at de Br i t i sh Col umbi a M at hi s
Wacker nagel i Wi l l i am Rees han proposat un i ndi cador
especi al ment di ssenyat que i ncor por a l a compl exi t at del
comer , donant l i t er al ment l a vol t a al concept e de capa-
ci t at de cr r ega. L a seva propost a consi st ei x a est i mar
l r ea t ot al necessr i a per sat i sfer de maner a sost eni bl e
el consum d una per sona/ ci ut at / pas dur ant un any,
si gui qui na si gui l a r egi del pl anet a d on s ext r egui n el s
r ecur sos i cap on es di r i gei xi n el s r esi dus. Aquest i ndi ca-
dor s anomena petj ada ecol gi ca i s expr essa en super fci e
per habi t ant (hect r ees per cpi t a). s l a super fci e de
sl que cal dr i a per obt eni r el s r ecur sos que necessi t em
i absor bi r el s r esi dus que gener em dur ant un any de
maner a sost eni bl e, s a di r, cont i nuada en el t emps (Rees
i Wacker nagel , 1996).
El cl cul de pet j ades ecol gi ques i mpl i ca d una
banda: a) conver t i r t ot s el s consums no sost eni bl es en
Sostenibilitat
i petjada ecolgica
98
sost eni bl es, s a di r, suposar que s possi bl e canvi ar
r ecur sos no r enovabl es per r enovabl es i est i mar l a
super fci e necessr i a per obt eni r-l os, i b) suposar una
expl ot aci del s r ecur sos r enovabl es a un r i t me que per -
met i l a seva r ecapi t al i t zaci . L a qest i de fons que va
i nspi r ar el cl cul er a cont r ast ar si l a pet j ada est i mada
sot a aquest s supsi t s s maj or o menor que l a capaci t at
ecol gi ca del pl anet a. Si l a pet j ada t ot al est i mada super a
el sl ecol gi c product i u gl obal , l a nost r a paut a de
desenvol upament no s sost eni bl e i l es gener aci ons fut u-
r es di sposar an d un pl anet a amb una capaci t at ecol gi ca
i nfer i or per sat i sfer l es seves necessi t at s. Recapi t ul ant ,
d ent r e t ot s el s i ndi cador s de sost eni bi l i t at , l a pet j ada
ecol gi ca s possi bl ement aquel l que r ecul l de maner a
ms pr eci sa l a i dea de desenvol upament sost eni bl e. s
un i ndi cador si nt t i c, adapt abl e a di fer ent s escal es, fci l
d ent endr e i , l ament abl ement , di fci l de cal cul ar, a causa
de l s de nombrosos fact or s de conver si , l a maj or i a
del s qual s di scut i bl es i mi l l or abl es.
Segons l es dar r er es est i maci ons, l a pobl aci mundi al
s de 6.301 mi l i ons d habi t ant s, el sl ecol gi c product i u
mundi al , d 11.342 mi l i ons d hect r ees i l a pet j ada ecol -
gi ca mundi al t ot al , de 14.114 mi l i ons d hect r ees (WWF,
2006). Ai x i mpl i ca que ment r e que el sl ecol gi c
mundi al di sponi bl e s de 1,8 hect r ees per habi t ant , l a
pet j ada per cpi t a s de 2,2 hect r ees. En al t r es par au-
les, hi ha un oencit ecologic mitj a escala planetria oe
0,4 hect r ees per cpi t a o, el que s el mat ei x, per dur
a t er me el nost r e model de vi da de maner a sost eni bl e
necessitariem un planeta... i quart. Que signinca aixo?
Doncs que consumi m el s r ecur sos a un r i t me super i or a
l a seva capaci t at de r eposi ci ; que consumi m r ecur sos
no sost eni bl es i que, per subst i t ui r-l os per al t r es de sost e-
ni bl es, cal dr i a expl ot ar un espai del qual no di sposem; i
que com a r esul t at de l ant er i or est em canvi ant l es con-
di ci ons del pl anet a que her et ar an l es gener aci ons fut ur es
(ai x es t r aduei x en canvi cl i mt i c, cont ami naci , et c.).
L es dades per pasos ofer ei xen r esul t at s mol t acl ar i dor s
sobr e a qui s ha d assi gnar l a r esponsabi l i t at d aquest a
si t uaci . M ent r e que a pasos com el M ar roc, el I emen,
l ndi a, L i br i a, Paki st an o Soml i a l a pet j ada ecol gi ca
per cpi t a no ar r i ba a l hect r ea, al s Emi r at s r abs,
Est at s uni t s, Fi nl ndi a o el Canad, super a l es 7 hect -
r ees (WWF, 2006).
Adapt ar l a met odol ogi a ut i l i t zada per al cl cul de
pet j ades a escal a ur bana i i nt ent ar ext r eur e concl usi ons
sobr e qui na for ma ur bana r esul t a ms sost eni bl e no s
una qest i senzi l l a; t anmat ei x, dur ant el s dar r er s anys
di ver sos t r ebal l s han i nt ent at compar ar l a pet j ada ecol -
gi ca de di fer ent s ci ut at s ai x com de t ei xi t s ur bans que
per t anyen a una mat ei xa ci ut at i expl i car l es di fer nci es
obt i ngudes en funci de l a densi t at (Wal ker i Rees, 1997;
H yer i H ol den, 2003; M ui z i Gal i ndo, 2005; M oos
et al , 2006). L a qest i : l es ci ut at s denses i compact es
sn ms sost eni bl es que l es di sper ses? es r efor mul a de l a
maner a segent : l a pet j ada ecol gi ca per cpi t a de l es
ci ut at s denses s menor que l a de l es ci ut at s di sper ses?
D ent r e t ot s el s consums que est an afect at s per l a for ma
ur bana, el t r anspor t i l habi t at ge sn el s ms i mpor t ant s,
d aqu el fet de concent r ar l a i nvest i gaci en aquest s dos
sectors. A mes, pooen representar nns al !0 oe la pet-
j ada ecol gi ca d un pas (Rees i Waker nagel , 1996).
L evi dnci a empr i ca di sponi bl e sembl a i ndi car que,
a maj or densi t at , menor pet j ada, l a qual cosa val i da-
r i a l equi par aci ci ut at compact a
=
ci ut at sost eni bl e.
Tanmat ei x, encar a hi ha al guns aspect es que noms
mol t r ecent ment s est an abor dant i que qest i onen, o
almenys matisen, lànrmacio anterior. En primer lloc, la
t endnci a a ut i l i t zar excl usi vament l es dades de mobi -
l i t at obl i gada per aproxi mar l a pet j ada de l a mobi l i t at
est essent cada vegada ms di scut i da. El probl ema s
que, si b l es ci ut at s compact es pr esent en una menor
99
pet j ada en aquest t i pus de despl aament s, s possi bl e
que un excs de densi t at es compensi dur ant el s caps
de set mana i el per ode vacaci onal amb una mobi l i t at
ms gr an, per l a qual cosa el sal do net no s t an cl ar
(H ol den i Norl and, 2005; Naess, 2005). En segon l l oc,
i per al cas de l habi t at ge, se sol en pr endr e uns val or s
oe petjaoa estnoaros per tipologia oèoinci que recu-
l l en de maner a noms mol t aproxi mada l a r eal i t at . L es
t cni ques de const r ucci , mat er i al s, font s d ener gi a
ut i l i t zades per al seu funci onament , or i ent aci sol ar, any
de const r ucci , ent r e al t r es di mensi ons, poden gener ar
una variabilitat en la petjaoa oels eoincis que no conve
obl i dar. En dar r er a i nst nci a, r espondr e al r ept e de l a
sost eni bi l i t at mi t j anant canvi s en el s model s d habi t at ge
i t r anspor t exi gi r buscar sol uci ons di fer ent s per a t ei xi t s
ur bans i t i pol ogi es d habi t at ge di fer ent s.
RcIden, E. i I.T. NcrIand I2005!
T:ee c~e:qes o: le co:~cl
cily ~s ~ susl~i:~Le u:L~: o::.
ouseoo co:su:lio: o e:e:qy
~:o l:~:so:l i: eiql :esioe:li~
~:e~s i: le 0:e~le: 0so Reqio:
Urban Studies, vo/Z, :1Z,
Z1/Z1oo
Reyer, K.6. i RcIden, E. I2003!
ouseoo co:su:lio: ~:o eco
oqic~ ool:i:ls i: o:w~y Does
u:L~: o:: :~lle: Journal of
Consumer Policy, :Zo, oZo/'
Hccs, H., WbitheId, J., Jcbnscn,
L.C. i Andrey, J. I200!
Does oesiq: :~lle: Te ecooqi
c~ ool:i:l ~s ~::i:q loo ~l
le oc~ eve Journal of Urban
Design, vo11, :Z, 1'ZZ/
Huiz, I. i A. 6aIindc I2005!
U:L~: Fo:: ~:o le Ecooqic~
Fool:i:l o Co::uli:q Te C~se
o D~:ceo:~ Ecological Econo-
mics , /''1/
Naess, P. I2005! :esioe:li~ oc~
lio: eecls l:~ve Le~viou: Lul
ow ~:o wy Te c~se o Coe:
~qe: :el:ooil~: ~:e~ Progress
in Planning :oo, 1oZ
Pees, W. i H. WackernageI I199!
Our Ecological Footprint,
le ew C~l~ysl Dio:eqio:~
Se:ies, C~:~o~
WaIker, L. i Pees, W. I1997!
U:L~: Desiq: ~:o Ecooqic~
Fool:i:ls. /: /:~ysis o C~:~
oi~: ouseoos e: Rose~:o, M
eol Ecociy Di:e:sio:s 0~L:io~
s~:o, DC. ew Sociely PuLise:s,
'o11Z
WcrId Ccmmissicn 0n Envircn-
ment And DeveIcpment I1987!
Our Common Future, 0xo:o
U:ive:sily P:ess
Ccm es gesticnen
eIs eccsistemes?
102
EIs cicIes tancats de Ia natura
La natura actua segons un sistema oe nutrients i metabolismes en que tot sàpronta, i
no hi ha escombr ar i es.
1
Quan les nors o els lruits maours oels arbres cauen a terra, no
es perden; amb el temps i l aj uda de mi croor gani smes es descomponen i enr i quei xen l a
ter r a. El CO
2
es un nutrient per a les plantes, i els principals nutrients, com el carboni,
l`hiorogen, lòxigen i el nitrogen, lormen circuits tancats. Làigua que bevem i làire que
respirem son sempre els mateixos, ja que la calor oel sol evapora làigua oels mars que
lorma els nuvols, aigua que torna en lorma oe pluja. Els rierols, els corrents subterranis
i els rius canalitzen aquesta aigua caiguoa oel cel nns que, oeguoament tractaoa en cas
oèstar contaminaoa, la tornem a consumir. La bioslera es, per tant, molt encient. En
el seu metabolisme com a sistema tancat, obte el mxim benenci amb un minim us oe
recursos i una proouccio minima oe resious que sàpronten en la seva totalitat, ja que
el resiou oùn cicle esoeve un recurs per a un altre. Un exemple il lustratiu es lòxigen,
resiou oùn cicle que en algun moment va permetre làparicio oe la vioa a la Terra.
LèvcIuci de Ies sccietats bumanes
En les primitives societats orgniques, els resious oùna vioa molt harmonica amb la
natura hi tornaven per ser utilitzats com a recursos. El cas mes clar es lùs oels excre-
ments proouts pels animals, inclosos els humans, com a material oàoob en làgricul-
tura. En lèpoca oels caaoors recol lectors, la vioa humana es basava a collir aquells
lruits vegetals que la natura oleria i beure làigua cristal lina oels rius. La necessitat oe
recursos era minima. Tot i aixi, avui sabem que aquests grups semblen haver intentat
controlar la seva oemograna per no pressionar excessivament els seus ecosistemes.
Làgricultura va signincar la primera gran revolucio, va comportar el seoentarisme,
les primeres eines i lèstabliment oels primers relugis artincials per protegir-se oels
elements, la qual cosa va implicar la necessitat oe nous materials: el lang i la lusta oels
arbres eren, per als poblaoors oe lèpoca, il limitats. Quan una zona esgotava la capa-
citat proouctiva oels seus cultius, la tribu aixecava el campament i el tornava a assen-
tar una mica mes lluny. Si el territori era prou gran no hi havia problemes, pero avui
sabem com van sucumbir algunes cultures: la cultura maori oe lìlla oe Fasqua, que va
oesapareixer en esgotar els seus recursos oe lusta, nès el millor exemple.
2
Caoa aven
5cbre papaIIcnes i tempestes
Un ecosistema es una unitat luncional lormaoa pels organismes que
viuen en una zona oeterminaoa, lèntorn que els envolta i totes les rela-
cions que sèstableixen entre aquests components vius i el seu entorn. La
bioslera es lècosistema global oel planeta Terra. La bioslera i la Terra
son sistemes tancats i oinmics, la materia i lènergia hi son nnites, pero
les relacions entre una i làltra impliquen la seva continua translormacio.
Avui, sabem que qualsevol accio sobre aquest ecosistema pot innuir no
nomes en el nostre entorn immeoiat, sino en els altres ecosistemes que
lènvolten. Es la coneguoa metlora oe lèlecte papallona, el suau aleteig
oe les seves ales pot oesencaoenar una tempesta tropical.
1 Mic~e D:~u:q~:l / \ii~:
Mcoo:ouq Cradle to cradle (de
la cuna a la cuna) Rediseando la
forma en que hacemos las cosas.
Eoilo:i~ Mc0:~wi /:~v~c~
M~o:io, ZOO
2 Cive Po:li:q oj cil
103
o progres ouu electes aparellats imprevistos, aixi, làgricultura va implicar lèxplosio
oemogrnca i la progressiva jerarquitzacio oe la societat. Abans que aparegues, la
poblacio oel mon era oùns ! milions oe persones, pero, a partir oe làny 5.000 aC, la
poblacio es ouplicava caoa mil lenni, sèstima en uns 50 milions cap a làny 1.000 aC,
100 milions làny 550 aC, i 200 milions làny 200 oC.
Les successives millores en el renoiment oels cultius van permetre exceoents que
havien oe conservar-se i protegir-se. Les ciutats van signincar una altra gran revolucio,
pero caoa pas oe lànomenat progres requereix una major quantitat oe recursos per
satisler les necessitats creixents oùna poblacio que va augmentant i que caoa vegaoa
prooueix una quantitat oe resious major. Els imperis, oes oel rom a làngles oel segle
XIX, el colonialisme i l`hegemonia americana actual sèxpliquen per la urgencia oe
les poblacions oànar a buscar lluny oel seu pais els recursos que requereixen per ali-
mentar-se i satisler les seves elevaoes necessitats materials.
3
Tanmateix, els origens localitzats oe làgricultura i la ramaoeria son nomes una
part oe lèxplicacio oels oilerents oestins oels pobles. Al costat oe la nostra visio occi-
oental oe progres, altres cultures han evolucionat oe maneres molt oilerents.
4
Avui, la globalitzacio ens ha posat oavant oe oues evioencies. Dùna banoa, el
rebost oe que parlvem te un limit, la bioslera com a capital natural que ens propor-
ciona recursos i absorbeix resious es nnita, i el globus terraqui no pot expanoir-se.
De làltra, hi ha el creixement exponencial oe la oemanoa oe recursos, generaoa
en part pel creixement oemogrnc i sobretot pel creixement oel nivell oe vioa oels
pasos emergents, als quals no hauriem oìmpeoir làcces als nivells oe benestar que
nosal t r es hem assol i t .
Algunes xilres inoiquen clarament lèvolucio entre lòlerta i la oemanoa oe bens. En
el transcurs oel segle XX, la poblacio munoial s`ha multiplicat per !, i el percentatge
oe poblacio urbana s`ha triplicat. La proouccio inoustrial ha crescut !0 vegaoes i la
pesca maritima, 35. En canvi, les superlicies oe conreu nomes s`han ouplicat, la super-
licie oe regaoiu s`ha multiplicat per 5 i la superlicie lorestal s`ha reout oùn 20
5
.
3 J~:eo Di~:o:o Armas,
grmenes y acero Eoilo:i~
R~:oo: ouse Mo:o~oo:i, S/
D~:ceo:~, ZOO8
F:il|o C~j:~ El Tao de la Fsica
Eoilo:i~ Si:io M~~q~, ZOOo
5 Jo: R Mcei
0j cil, j~q /o1
10
EIs cicIes cberts deI ncstre sistema industriaI
La Revolucio Inoustrial va implicar el canvi mes proluno en la relacio oels humans
amb la bioslera. Lèxigencia oe nous materials va ser lacilitaoa per la gran potencia
obtinguoa a partir oe les noves tecnologies i es van comenar a extreure recursos
lossils, la qual cosa va provocar emissions oesconeguoes nns aleshores. La combustio
oàquests nous materials va llanar a làtmoslera substncies clarament contaminants i
perjuoicials per a la salut. Les primeres que van protestar van ser les oones, perque el
lum oe les xemeneies oe les lbriques impeoia emblanquir la roba i oincultava la neteja
oe les llars. I no obstant aixo, va ser amb làparicio oels vehicles impulsats per gasolina
quan la contaminacio va comenar a creixer exponencialment.
El problema que es planteja amb aquestes noves emissions es que la bioslera no
reconeix alguns oels resious i no els pot reciclar, oàltres, com el CO
2,
queden absor -
bits, pero amb electes secunoaris imprevistos. Els resious nuclears son el cas mes clar
oe la incompatibilitat oels resious inoustrials amb els ecosistemes terrestres, i ourant
milers oànys romanoran prcticament intactes a la Terra, i seran un perill potencial
per a oiverses generacions en el lutur.
Al simil oel rebost que hem vist en capitols anteriors, pooem alegir el oels inte-
ressos oel capital. La natura proporciona recursos renovables que son aquells que es
prooueixen oe manera periooica, estacional, com per exemple un camp oe conreu o
un arbre lruiter. Si en tenim cura caoa any, proporcionen el que pooriem oenominar
el s i nteressos: la collita i la lruita. Seria absuro menjar-se un tros oàrbre per satisler la
nostra necessitat alimentria. Fer mesurar aquest comportament, com sabem, sùti-
litza el sistema oe la petjaoa ecologica. Doncs be, si ens hi nxem, els inoicaoors ecolo-
gics assenyalen que, làny 19o0, la Humanitat utilitzava entorn oel 0 oel prooucte
anual es a oir, els i nteressos oe la natura, en la oecaoa oels vuitanta, es va assolir el
100, i, en làctualitat, nèstem consumint el 125, es a oir, estem gastant no sola-
ment els interessos sino tambe el capital. Estem menjant lèscora oe làrbre. Es com
transmetre una hipoteca als nostres oescenoents, sense que puguin aprontar-se oel pis,
perqu j a ens l haur em menj at nosal t r es.
o
Ro:~o \:iql Breve historia del
progreso. Hemos aprendido por n
las lecciones del pasado?
Eoicio:es U:~:o D~:ceo:~, ZOOo
105
0u prenem de Ia natura?
Lèsser hum ha proout sempre algun tipus oìmpacte sobre el meoi ambient. Aixo
es normal. Allo que ocasiona problemes son el grau i la intensitat oàquest impacte.
En primer lloc, oes oe sempre prenem oe la natura allo que necessitem per sobre-
viure, oespres n`hem extret les materies primeres per a proouctes que les oiverses
cultures han labricat per satisler tant les seves prioritats bsiques com el oesig oe
luxe o les nsies oe guerra. Segons el nivell oe vioa, la granoria oe les poblacions i
les tecnologies oe caoa epoca, el consum oe recursos naturals ha estat mes o menys
intens. Tambe cal assenyalar que el concepte oe meoi ambient no ha lormat part oe
la historia nns a oates lora recents.
1
La sobreexplotacio oels recursos es un let que es repeteix al llarg oe la historia oe la
Humanitat, sembla com si les previsions a llarg termini suposessin un eslor excessiu
per a lèsser hum, i, aixi, la immeoiatesa i el curt termini sempre han oominat el pen-
sament. Fer exemple, nns al segle XVI, làlimentacio oels europeus es basava sobretot
en la pesca que sàconseguia en aigues costaneres, pero cap a làny 1500 els bancs
oàrengs oel mar Bltic gairebe havien oesaparegut, la sobreexplotacio oels recursos
marins es un lenomen que es repeteix en els nostres oies.
Amb la Revolucio Inoustrial, es prooueix un encaoenament oe causes que tenen
com a electe làugment exponencial oel consum oe recursos naturals, nns al punt oe
provocar-ne lèscassetat oàlguns. El problema, a mes, es que el nostre sistema pro-
ouctiu es molt inencient. Utilitzem gran quantitat oe proouctes amb que obtenim
bns escassos i gener em una quant i t at i ngent de r esi dus i cont ami naci que en mol t s
casos son perjuoicials i, en oàltres, clarament toxics. Sovint, no som conscients oel
consum que hi ha oarrere oe certs bens. Un exemple: per proouir un quilo oe carn
calen 1o.000 litres oàigua, per proouir un quilo oàlumini, uns 50, i per proouir un
automobil es pooen arribar a utilitzar nns a !00.000 litres.
Un oels bens mes inoispensables proporcionats per la natura son els aliments, segu-
rament lèlement prioritari. Fero, com hem vist en làpartat sobre la biocapacitat, els
terrenys proouctius son limitats. Dàltra banoa, lèspeculacio incrementa els preus oe
lòlerta. Es correcte que sèspeculi amb proouctes com làrros, la larina o el blat oe
A
Inputs: Ia gesti deIs recurscs
La sostenibilitat es una questio oe gestio oe recursos i resious. Mes enll
de l es recomanaci ons habi tual s i quoti di anes a qu j a comencem a estar
acostumats, l`hem oènlocar com làoequaoa i encient gestio oùns recur-
sos que en ocasions son abunoants i, en oàltres, escassos, a mes, alguns
son benelactors i oàltres perjuoicials per a la nostra salut o per al meoi
mateix. Dàltra banoa, moltes vegaoes no sabem lèlecte que la gestio
del s resi dus que generem produei xen en el medi i l es per sones. Es pl an-
tegen, ooncs, oiverses preguntes: quins elements prenem oe la bioslera i
sn escassos? Amb qu el s substi tui rem quan s esgoti n? Qui ns el ements
no aprontem pero poorien lcilment benenciar-nos?
1 F:~:cisco Juio /:e:~s C~Leo
El impacto ambiental en la edica-
cin. Criterios para una construc-
cin sostenible. Eoisoe:, SL, iL:os
|u:|oicos M~o:io, ZOO
10
1

q

o
u
:
i
:
i
1

q

o
e

c
o
l
o
1

q

o
e

s
u
c
:
e
1

q

o
~
:
:
`
s
1

q

o
e

L
~
l
1

q

o
e

L
~
l

o
e

:
o
:
o
1

q

o
e

j
~
j
e
:
1

i
l
:
e

o
e

e
l
1

q

o
e

c
i
:
e
:
l
1

i
l
:
e

o
e

c
e
:
v
e
s
~
1

i
l
:
e

o
e

L
e
:
.
i
:
~
1OOOOO
1OOOO
8OOO
/OO
1OO
/OO ZO 1/O oO Z 1O
moro, que son aliments bsics oe la Humanitat? El benenci economic ha oànar per
oavant oe les necessitats mes primries oe la poblacio?
En el camp oe lènergia, son prou coneguoes les oaoes sobre la pujaoa oel preu oel
petroli. No son tan coneguoes les relatives a la inenciencia oàlguns sectors que la con-
sumeixen. Es calcula que en el transport es pero el 1 oe lènergia utilitzaoa, en el
camp oe lènergia mateix es calculen peroues oùn oo per nltracions a la xarxa. En
lùs oels eoincis resioencials i comercials, si es gestiones correctament la il luminacio, la
calelaccio i la relrigeracio, es pooria rebaixar el consum energetic un 20, i passaria
el mateix en la inoustria.
Làigua, prooucte limitat en constant circulacio per la bioslera, es caoa vegaoa
mes escassa en algunes zones a causa oel canvi climtic i la oesertitzacio oe molts ter-
ritoris, oàltra banoa, est caoa cop mes contaminaoa, i les nostres ciutats necessiten
anar a buscar-l a ms l l uny.
2
Un bon exemple es la situacio generaoa a Catalunya la
primavera oe 2008, quan la sequera que es prolongava oes oe leia mesos amenaava
el subministrament oàigua a Barcelona i va ler evioent la lragilitat oe la ciutat oavant
aquest problema. Iins i tot una cosa tan aparentment innnita com es el mon oe la
inlormtica amenaa oàrribar a limits materials: lÒCDE ha alertat els governs que
les aoreces oÌnternet Ipv! sèxhauriran làny 2011.
Les necessitats de I`cpuIncia
Durant lÈoat Mitjana, el 80 oe la oespesa oe la poblacio es oestinava a làlimenta-
cio. El mateix passa avui en molts pasos oel Tercer Mon. Despres, es cobreixen altres
necessitats essencials, com el vestit i làixopluc, l`habitatge, i, a partir oàqui, es van
cr eant necessi tats segons l a r i quesa di sponi bl e. L a r i quesa crei xent de l es naci ons i ndus-
trialitzaoes ha proporcionat a mplies capes oe la poblacio, per primera vegaoa en
la historia, la possibilitat oàoquirir bens que van molt mes all oe la mera satislaccio
oe les necessitats bsiques. La inoustrialitzacio ha proporcionat noves tecnologies que
per meten augmentar sense par ar el ti pus i l a quanti tat de productes que el mercat posa
a oisposicio oels consumioors. Les successives revolucions que van our els electrooo-
mestics a les llars rentaoores, roios, televisors, inlormtica, telelonia mobil, etc. han
generat necessitats creixents oe proouctes, amb lèxtraccio conseguent oe recursos,
amb l a qual cosa l a pressi sobr e el s ecosi stemes ha crescut exponenci al ment. L a des-
pesa proporci onal desti nada a al i mentaci di smi nuei x any r ere any i r epr esenta ar a
percentatges oel 20 sobre el pressupost lamiliar.
2 Piel:o L~u:e~:o Atlas del agua.
Los conocimientos tradicionales
para combatir la deserticacin,
eoil~oo jo: P00E/ M~le:~ l~i~
\e:sio: esj~:o~ UESC0 y L//
iL:os D~:ceo:~, ZOO
Aigua necessria per a Ia
prcducci de diverscs prcductes
e: il:es
j:ooucle e~Lo:~l
o:l. Cile oes scie:ces el oe i:ousl:ie,
P~:|s, U:ive:sil~l oe 0i:eL:~
107
El poder adqui si t i u cr ei xent de cer t es capes de l a pobl aci i d al guns pasos pos-
sibilita làoquisicio oe proouctes nns la poc inimaginables. Lòpulencia ha permes
oestinar temps i oiners a activitats oe lleure. Les vacances pagaoes han implicat
un i ncr ement del s despl aament s de per sones ar r eu del mn i l a l i ber al i t zaci del s
mercats ha comportat un moviment oe mercaoeries mai no vist. Aquest augment
oel transport requereix grans xarxes oìnlraestructures que exerceixen pressio sobre
terrenys agricoles proouctius. El turisme oe masses ha accentuat la pressio sobre les
zones costaneres, i ha eliminat zones oe conreu en benenci oùna urbanitzacio no
sempre ben planejaoa, per tant, caoa vegaoa queoa menys terreny cultivable als pa-
sos oesenvolupats i cal anar a buscar els aliments a zones mes llunyanes.
Els habitants oel Frimer Mon oisposem oe recursos que asseguren una assistencia
sanitria generalitzaoa, una millor eoucacio i possibilitats oe our una vioa molt mes
comooa que la que va tenir cap generacio anterior. Fero aquesta millora no ha estat
oe lranc. El preu pagat es la progressiva necessitat oènergia i materies primeres i la
proouccio oùns nivells oe contaminacio mai abans assolits. Aixi mateix, la riquesa
creixent ha proout un augment oe les oesigualtats economiques i socials entre pasos
i, oins, entre oiversos sectors oe la poblacio. El consum ostentos ha existit en totes les
societats, pero les possibilitats aoquisitives oàvui, la quantitat oe proouctes oisponi-
bles, la incorporacio al consum oe certes capes oe poblacio als pasos emergents i la
cursa per aconseguir-ne sempre mes comporten una pressio extraoroinria sobre els
recursos. En consequencia, oe la limitaoa biocapacitat es oestinen recursos a nna-
litats supernues abans que a la satislaccio oe necessitats elementals. Làugment oels
preus oel blat oe moro oestinat a la labricacio oe biocombustibles nès un oels exem-
pl es ms cont undent s.
108
Bettina 5cbaefer
/:quilecl~
La construccio oùn eoinci, un barri o una nova inlraes-
tructura sempre signinca una alteracio oe les conoicions
naturals oel lloc on es construeix, i, encara pitjor, la
majoria oe vegaoes te un electe negatiu sobre el meoi
ambi ent a escal a l ocal i / o gl obal .
Aixo es aixi perque pensem i actuem en lorma oe
nuxos lineals oènergia, aigua i materials: si lessim un
bal an i nput- output oùn eoinci construt oe manera con-
vencional, tot el material oe construccio que utilitzessim
i tot el material consumible es convertirien en la mateixa
quant i t at de r esi dus. El mat ei x passa amb l ener gi a i
làigua: tota làigua potable que utilitzem, mes les aigues
pluvials que cauen sobre lèoinci es converteixen en
aigues resiouals i acaben al clavegueram, tota lèner-
gi a que necessi t em per a l a producci de mat er i al s de
construccio i oe bens oe consum per ler anar els nostres
El tancament dels
cicles naturals
en larquitectura
i lurbanisme
~i:e :esc
e:e:qies :o
:e:ov~Les
~iqu~ jol~Le
:~le:i~s
:ecu:sos :o ulii.~ls
Lèdihci scstenibIe
Si:leq:~ e: es cices :~lu:~s i es uliil.~
Mi:i:il.~ e co:su: i i:j~cle soL:e ~ :~lu:~
Lèdihci ccnvencicnaI
Co:su:eix :ecu:sos :~lu:~s :o :e:ov~Les
P:ooueix q:~: qu~:lil~l oe :esious i co:l~:i:~:ls
o ~j:ol~ es e:e:qies i es :ecu:sos :e:ov~Les
:ecu:sos :o ulii.~ls
j~:les
ve:l
s`
so
~iqu~
ju|~
q~sos
co:l~:i:~:ls
c~o: :esiou~
:esious
~iqu~
co:l~:i:~:l
cice
oe ~i:e
cice
oe ~iqu~
cice
oe oc
cice oe
~ Te::~
109
apar el l s el ect rodomst i cs i per a l a nost r a mobi l i t at es
converteix en emissions oe CO
2
i altres gasos amb electe
o`hivernacle. Fer tant, tots aquests recursos naturals els
hem extret oe la natura i els hi tornem en lorma oe resi-
ous solios, liquios o gasosos.
De la mateixa manera el let constructiu signinca una
oestruccio oel sol com a element viu: nèliminem les lun-
cions oìnnltracio oàigua, oe creixement oe la vegetacio
i oe connector vero per a la launa, l`hem impermeabilit-
zat i hem el i mi nat el seu rol en el ci cl e nat ur al .
Fer reouir lìmpacte oe làctivitat eoincatoria sobre
la natura, cal tornar a pensar en el signincat oels cicles
nat ur al s i en el seu t ancament . I gual que l es gener aci ons
anteriors utilitzaven restes oe menjar per alimentar els
animals i els lems per aoobar els camps en un cicle tan-
cat a escala local, en làrquitectura i lùrbanisme soste-
ni bl e el pr i nci pi ms i mpor t ant i gener al i t zabl e a t ot s el s
mbits energia, aigua, materials es el oel tancament
del s ci cl es nat ur al s.
El tancament oels cicles naturals no signinca ni mes
ni menys que l a r educci de l i nput, l a r eci rcul aci i l a
r educci de l output. Vol oir, en paraules mes col legials,
consumir i utilitzar menys, reutilitzar i reciclar. I vol oir
respectar les conoicions locals: la oisponibilitat local
oàigua potable, els materials oe construccio, les lonts
oènergia renovable que tenim a m all on construm.
Si pensem, per exemple, en el tancament oel cicle oe
làigua en el cas oùn eoinci en un entorn urb a Cata-
lunya, la reouccio oe lì nput oàigua potable signincaria
instal lar aixetes i outxes amb limitacio oe cabal, urinaris
sense aigua en eoincis publics i rentaplats i rentaoores
oe baix consum oàigua, i tambe utilitzar aigues lre-
tiques o aigues oepuraoes per a vters, establint un
dobl e ci r cui t . L a r eut i l i t zaci i l a r eci r cul aci de l ai gua
en aquest cicle intern oe lèoinci es pooria ler oepurant
in situ les aigues grises i reutilitzant-les en els vters.
Les aigues pluvials s`haurien oe retenir i reutilitzar per
r egar o per a d al t r es usos que no necessi t en una qual i t at
d ai gua pot abl e. Amb aquest es mesur es podem di smi -
nuir la utilitzacio oàigua potable en un 0.
Fooem obtenir resultats semblants en els cicles oe
lènergia i oels materials. En el primer cas, amb làpli-
caci de mesur es t cni ques podem ar r i bar a const r ui r
eoincis que prooueixin mes energia oe la que consu-
meixin ourant el seu luncionament: amb la millora oe
làllament oels tancaments, la ventilacio controlaoa, els
elements oòmbra, la utilitzacio oèlectrooomestics en-
cients, un comportament conscient oels usuaris i la uti-
litzacio in situ oènergies renovables per a la proouccio
d ai gua cal ent a i el ect r i ci t at .
En el cas oel sol i oel vero, les mesures sempre seran
compensatories, com pooen ser làplicacio oe paviments
permeables en lèspai urb, les cobertes i laanes ver-
oes o la creacio oe connectors veros. Obviament, all
on hem const r ut no podem r et or nar a l a nat ur a l es
mateixes conoicions que ella ens ha olert, pero si que
ho pooem ler a traves oe mesures compensatories en
altres inorets oel mateix municipi, augmentant la qua-
litat biologica i ecologica oèspais naturals existents i
intentant reequilibrar al mxim la nostra intervencio.
I nt er nal i t zar aquest pr i nci pi del t ancament del s ci cl es
naturals a escala personal, local i regional hauria oe ser
el compromis social inherent a lèxercici oe la prolessio
de l arqui t ect e en el segl e X I X .
110
L a natural esa pot sati sfer totes l es necessi tats
del s humans, per no totes l es seves ambi ci ons.
Mahatma Ganohi
Vivim en una societat que anomenem encertaoament
soci etat de consum. El consum oe serveis i recursos, natu-
rals o manulacturats, es lèlement essencial oel sistema
oèconomia capitalista, imperant en la prctica totalitat
oe les societats actuals. Consumir s`ha convertit en el
motor oe la vioa economica, la oinmica central oe la
nostra societat. Les millores tecnologiques han permes
làbaratiment oels costos oe proouccio, la multiplicitat
oòlerta oels proouctes i la seva oistribucio mes enci-
ent i gil. Aquestes millores, entre oàltres, alegioes al
lenomen oe la globalitzacio cultural i oe la inlormacio
caracteristiques oe la nostra epoca, no han let mes que
acreixer aquesta oinmica: creix el nombre oe consu-
mioors, creix el consum oe materies primeres, creix el
consum oe bens i oe serveis i creix el nivell oe oespesa
cercant la millora continua oe la nostra qualitat oe vioa.
Tot aixo no ens ve oe nou, nombrosos estuois han let
palesa la realitat oàquests increments, principalment en
el camp oels bens, i mes especincament en els recursos
naturals necessaris per obtenir-los. Dia rere oia aug-
ment a el r i t me amb qu consumi m el s r ecur sos de qu
oisposem, oùna manera o altra: els pasos rics oiversi-
nquen els proouctes i serveis, els que es troben en vies
oe oesenvolupament augmenten les seves necessitats,
i els pobres augmenten la poblacio oesenlrenaoament.
Les societats tenoeixen a creixer i creixer sense n..., pero
vivim en un mon nnit. Iins quan poorem mantenir lès-
til oe vioa al qual estem acostumats els qui tenim la sort
oe viure en pasos oel mal anomenat Frimer Mon? Iins
on poden ar r i bar a cr i xer l es naci ons j a super pobl ades?
Quines consequencies tinoran les accions presents sobre
el meoi ambient i sobre lèstil oe vioa oe generacions
El ritme de
consum dels
recursos
Pau Hcrera Fcnt
Lice:ci~l e: Ci:cies /:Lie:l~s
Ccnsum dènergia aI mn en terawatts ITW!, 195-200
170 10 10 ?000
-trcL+
carrc
qas
rucL-ar
l+orauL+ca
!w
3
5
?
4
1
0
111
Fcnts bibIicgrhques:
World Energy Outlook 2008, 0ECD/E/
Informe Planeta Vivo 2008, \\F
www|uslici~ij~uo:q
wwwsosle:iLees
lutures? Son incognites oilicils oe responore, probable-
ment el major repte al qual la societat actual sènlronta,
i a l es qual s no es pot donar l esquena.
Segons lìnlorme Pl aneta V i vo 2 0 0 8 oel Worlo Wilolile
Iuno ,WWI,, el consum hum oe recursos al mon s`ha
triplicat entre el 19o1 i el 2005, i els oarrers 35 anys hem
perout gairebe un ter oe la vioa silvestre oel planeta. A
aquest ritme, que no sembla aturar-se, cap a mitjan oe
la oecaoa oel 2030 necessitarem oos planetes per satisler
la oemanoa oe recursos. En paraules oe la mateixa lun-
oacio la gent est convertint els recursos en rebuig mes
rpioament oel que la naturalesa pot convertir el rebuig
altre cop en recursos. Aquesta oegraoacio oe la natura,
sense preceoents en la historia que ens puguin aportar
experiencia, es mes que preocupant. Els pasos que estan
contribuint en major mesura a aquesta oegraoacio,
segons aquest inlorme, son: Emirats rabs Units, Estats
Units oÀmerica, Iinlnoia, Canao, Kuwait, Austrlia,
Estonia, Suecia, Nova Zelanoa i Noruega. Son els pasos
que consumei xen ms ener gi a i r ecur sos per capi ta del
planeta. Fasos que, o be presenten alts consums oèner-
gia pel seu estil oe vioa, com els Estats Units, o per la
seva climatologia, com els pasos noroics o be son grans
proouctors oe petroli ,EAU, Kuwait,. Casualitat?
El consum energetic oùn territori est intimament
lligat al seu nivell oe oesenvolupament, i a la mioa oe la
seva poblacio. Ient una breu ullaoa al grnc veiem que
es most r a de maner a cl ar a el que est em exposant .
Làny 19o5 el consum total oènergia al mon inclo-
ent petroli, carbo, gas, energia nuclear i hioroelec-
trica arribava amb prou leines als 5 terawatts ,1
terawatt equival a 10
12
watts,, làny 200o ja es ooblava
aquest consum. El maj or exponent d aquest i ncr ement
es el consum oe petroli, que representa prop oe la mei-
tat oel consum total, i que te la caracteristica i alhora
lìnconvenient oe ser un recurs no renovable. El petroli
nomes es pot obtenir per extraccio, i taro o o`hora
sèsgotaran les reserves oels seus jaciments, i, com hem
vist, els pasos que en oepenen ,siguin proouctors o con-
sumi dor s) sn al hor a el s que pr esent en maj or s t axes de
degr adaci del s r ecur sos del pl anet a i del seu consum.
Aquestes oaoes tenen un caire esperanaoor, si mes
no. L a soci et at de consum s ha basat en l economi a
oel petroli principalment, i aquells pasos que siguin
capaos d al l i ber ar-se abans d aquest a dependnci a
seran els menys alectats quan aquest escassegi. Les
opcions son oiverses, oes oe les oilerents lonts oènergia
renovable a lènergia nuclear. Deixant oe banoa lètern
oebat sobre les instal lacions nuclears, altament enci-
ents pero que generen resious raoioactius i tenen un
component oe risc, sembla que oe moment es aquesta
energia la que est guanyant terreny, sobretot en pasos
en vies oe oesenvolupament com la Xina. Les energies
renovables, tot i ser les mes netes i oe lonts il limitaoes,
encara no son prou competitives en el mercat economic.
Làctual oepressio economica munoial es un toc
oàtencio sobre les consequencies oe gastar mes recursos
oels que tenim, pensant tan sols en creixer, creixer i crei-
xer sense mirar mes enll. Quan parlem oe sostenibilitat
paraula tan oe mooa que sembla que est peroent part
oel seu signincat lem relerencia precisament a la solu-
cio mes viable per al creixement oe les nostres societats,
que no es sino lòbjectiu nnal oe tota economia, pero a
llarg termini. Hem oe tenir cura oel nostre entorn i oe
les nostres accions inoiviouals i col lectives, perque si no
protegim els nostres recursos estarem alectant no sola-
ment el nostre nivell oe vioa, sino la vioa mateixa.
112
Jcaquim Ccrcminas
Doclo: e:qi:ye:, oi:eclo: oEcose:veis
Durant molt oe temps hem oonat per let que necessitem
una oeterminaoa lorma oènergia i uns oeterminats
equips per aconseguir unes oeterminaoes luncions ener-
getiques ,llum, aigua calenta, calelaccio, transport,. Era
una epoca oe oeterminisme cientincotecnologic, oel
benestar lligat amb lèquipament oe les nostres vioes i el
consum oels recursos. Si sàcabava una lont oènergia,
l a ci nci a i l a t ecnol ogi a de l es empr eses j a ho sol uci o-
narien trobant altres lonts, era una oe les seves lunci-
ons, alimentaoa per eslogans com el oe Trucan`s i ens
ocupem oe tot. Malauraoament no sòcupaven oe tot,
nomes oel que pooia molestar els seus clients i, si alguna
oe les seves actuacions legals pooia molestar algu altre,
ja no era oe la seva incumbencia, sino un tema oe les
aoministracions publiques, patrocinaoes amb els nostres
impostos i elegioes amb els nostres vots.
Cal t eni r mol t en compt e que l a t ecnol ogi a no s
oeterminista, que no hi ha una solucio unica o optima,
que els materials, els equips i la gestio no son lruit nomes
oùns parmetres cientincotecnics, sino tambe oe criteris
economics ,inversio, manteniment, vioa util, externali-
tats,, socioculturals i politics.
Citare unes anrmacions letes en conlerencies sobre
energia la anys a Sussa i a Bonn, relerents
a làrquitectura:
Titol oùn poster oùn pais rab: Energia renovable a
làrquitectura? Ia mil anys que ho lem
Conlerencia a Bonn: Avui, el repte no es ler eoincis
oe consum 0 oènergia, sino exportaoors oènergia.
La pregunta logica a partir oel missatge aportat per
aquestes oues cites es: havent-hi tecnologia i recursos
energetics, com es que no es la avui?
Quina energia
per a quina
arquitectura?
113
A nnal oels anys seixanta a Barcelona, un conjunt
o`habitatges unilamiliars tenien llar oe loc convencional
,oe oisseny,, pero no tenien caloera oàigua calenta ni oe
calelaccio. La resposta oe làrquitecte a la pregunta oe
per que no hi havia caloera va ser que utilitzessim elec-
tricitat, que era mes barat ,i, a mes, no calia preveure
espai ni sortioa oe lums,.
El consum oènergia s`ha associat a riquesa, a nivell
oe vioa i conlort: els anglesos es banyen i els noro-ameri-
cans es outxen: son mes rics els anglesos? Amsteroam es
ple oe bicicletes i Barcelona oe motos: el nivell oe vioa
de Barcel ona s mi l l or que el d Amst er dam?
Als pasos noroics estan orgullosos oe mostrar les
seves cases mantinguoes a temperatura conlortable
ourant el llarg hivern amb bombes oe calor o`1 kW
electric, mentre en latituos meoiterrnies en els petits
pisos sìnutilitzen parets amb raoiaoors oe calor. ustria
va mostrar com introouir lènergia solar oe manera
rpioa i economica ,i creant una inoustria que nèxporta
nns i tot a Espanya,, amb actuacions oàutoconstruccio
col lectiva i mecanismes oe lormacio previa aoequats.
A casa nostra costa trobar un instal laoor prou preparat
per ler una bona instal lacio oàigua calenta solar.
El sistema energetic actual es lruit oe làcumulacio
d acci ons de t emps passat s i t una gr an i nrci a; el s
canvis taroen temps a notar-se i per aixo mateix cal ini-
ciar-los aviat, recoroant la oita atribuoa a Einstein: la
solucio oels problemes no es pot ler amb els mateixos cri-
teris que els han creat. Fer tant, cal introouir nous crite-
ris abans que aplicar receptes, i per aixo cal inlormacio,
lormacio, persuasio ,i tambe sort, estar en el lloc aoequat
en el moment oportu,.
Hi ha la creena generalitzaoa que un nou producte
noms es pot i nt rodui r si s ms bar at que el s seus
competioors. Un exemple mostra que aixo no es cert
en l`mbit oe lènergia. Les bombetes nuorescents com-
pactes proporcionen un estalvi economic ,i energetic,
consioerable a les ,nns ara, convencionals oe nlament.
Fer que no es generalitzen les nuorescents?
Els costos tampoc no ho son tot en les grans inver-
sions. Els oiversos riscos, la valoracio oe la oilerencia
entre els costos oàra i els luturs, oels electes sobre lèco-
nomia local i la competitivitat son lactors importants
a l`hora oe prenore oecisions economiques. Alguns
proouctors electrics anrmen que el kW nuclear es molt
barat, pero no es oecioeixen a iniciar la construccio
oùna central nuclear. Lèconomia anrma que els preus
son inoicaoors oels costos reals, pero a Espanya hi ha
un oencit oe tarila que mante els preus oe lèlectrici-
tat per sota oels seus costos, hi ha lactures energetiques
i gual s al l l ar g de l any (podem r el aci onar-ho amb el
cost oe la climatitzacio?,, als territoris extrapeninsulars
oÈspanya lèlectricitat es mes barata que a la peninsula,
mal gr at que el s cost os sn mol t super i or s. Es mant l a
proouccio oe carbo nacional per una suposaoa questio
de seguretat naci onal .
Conclusio: si no tenim un sistema energetic sosteni-
ble, es perque no ho creiem possible, no volem, no ens
hi atrevim, o per altres raons similars. Fregunta: que la
lalta que passi per tal que iniciem la necessria translor-
maci del si st ema ener gt i c?
11
EIena Dcmene
Doclo:~ e: Ci:cies /:Lie:l~s, c~j oe
j:o|ecles oe :slilul oEsluois Reqio:~s
i Mel:ojoil~:s oe D~:ceo:~
Làigua es essencial per al oesenvolupament hum i
est intrinsecament lligaoa a làparicio oàssentaments
urbans i al seu creixement. En la historia, lèxpansio
ur bana ha anat acompanyada de l a r ecerca i expl ot aci
oe nous recursos hiorics, per tal oe satisler les necessitats
oels oilerents usos ,agricoles, inoustrials, publics, oomes-
tics, i, recentment, ecologics,, que han anat canviant al
llarg oels segles. Les lonts oàigua locals utilitzaoes ori-
ginriament s`han complementat, i nns i tot substitut,
per lonts caoa vegaoa mes llunyanes, amb repercussions
socioambientals que han traspassat els limits territori-
als oe la ciutat. Làugment oe lòlerta i oe la millora oe
l a qual i t at de l ai gua di sponi bl e a pobl es i ci ut at s han
alavorit el creixement economic i oe la poblacio, a la
vegaoa que aquest be bsic ha estat lont oe connictes
socials i territorials, especialment en aquelles zones on
làigua ha estat traoicionalment un recurs escs.
En un moment en el qual mes oel 50 oe la pobla-
cio munoial viu en ciutats i en un context oàugment
lutur oe lèscassetat oe làigua en oeterminaoes zones
com a consequencia oel canvi climtic, el subminis-
t r ament i l a gest i de l ai gua per a usos domst i cs s
un tema oèspecial rellevncia per a politics, tecnics i
investigaoors. A mes oels estuois sorgits en els camps oe
lènginyeria, centrats sobretot en la recerca i oistribucio
oe noves lonts oàbastament, en la millora oe la qualitat
,potabilitzacio i oepuracio, i oe lènciencia en làpro-
ntament, existeix una proouccio cientincotecnica que
tracta oàboroar lèstuoi oel cicle hiorologic oes oàltres
perspectives. Fer exemple, oes oùn vessant politicoinsti-
tucional, s`ha posat interes en qui ha tingut la titularitat
oe làigua i el pooer sobre la seva gestio, i quins usos han
estat prioritzats respecte a oàltres. Lènlocament socio-
ambiental ha intentat aprolunoir en els oiversos conoi-
ci onant s ur bans del consum d ai gua i sobr e el s i mpact es
que làugment oel seu consum en zones urbanes est
El paper
de laigua
115
1 \eqeu, je: exe:je. Arbus-
arca, F., arca-aIias, H.A.
i Hartnez-Espieira, P., 2003.
Esli:~lio: o Resioe:li~ \~le:
De:~:o / Sl~le o le /:l
Review Journal of Socio-Econo-
mics, \o oZ 1l, j 811OZ
2 Pe: ~ u:~ :evisio :es oel~~o~
oes ~clo:s co:oicio:~:ls oe
co:su: o~iqu~ oo:slic e: ~:ees
:el:ojoil~:es. Dcmene, E. i
5aur, D. 200. U:L~:i.~lio: ~:o
\~le: Co:su:jlio:. :ue:ci:q
F~clo:s i: le Mel:ojoil~: Reqio:
o D~:ceo:~ Urban Studies, \o
/o 'l, 1oO1oZo
provocant en el meoi ambient i en la societat. Els lactors
det er mi nant s del consum d ai gua ur bana (pr i nci pal ment
oùs oomestic, tambe ha estat objecte oànlisis oe mul-
t i pl es est udi s economt r i cs
1
.
Segons oilerents estuois
2
aquests son els lactors mes relle-
vants que conoicionen el consum oàigua oomestica:
Economics: preu oe làigua, nivell oìngressos.
Socials: granoria i composicio lamiliar, grau oe cons-
ci nci a ambi ent al .
Tecnics: comptaoors inoiviouals, tecnologia utilitzaoa
,sistemes oèstalvi,.
Institucionals: normativa, eoucacio, inlormacio.
Ambientals: clima i tipus oe vegetacio oe les zones
enj ar di nades.
Urbanistics: mooel resioencial, oensitat eoincatoria,
tipologia oe l`habitatge, superlicie oe l`habitatge, nom-
br e de punt s de consum.
Aixi, el consum oomestic oàigua augmenta amb el
nivell oìngressos, tot i que amb matisos: el consum oài-
gua oins oe l`habitatge ,higiene personal i oomestica,
aigua oe boca, preparacio oàliments, es relativament
estable per a oilerents nivells oe renoa, mentre que les
variacions son mes notables quan existeixen usos exte-
riors ,reg oe jaroins, manteniment oe la piscina,. De la
mateixa manera, el consum oàigua per a usos bsics es
menys susceptible, si es prooueixen canvis en el preu,
que el r el aci onat amb usos ext er i or s.
Entre els lactors socials, el consum oomestic per
cpita sol ser mes gran quan oisminueix el nombre oe
membres a la llar i tambe en lamilies amb criatures.
Els hbits oe consum responsable porten a consums
menors. Altres lactors com ara la instal lacio oe comp-
taoors inoiviouals i la tarincacio oe làigua, molts cops
acompanyats oìnlormacio i reparacio oe luites, oismi-
nueix igualment el consum per cpita. Relacionat amb
aixo, les campanyes i la instal lacio oe sistemes oèstalvi a
les llars i una normativa que lomenti lèstalvi pot contri-
bui r a consums menor s.
Entre els lactors urbanistics, els habitatges mes
gr ans i amb ms punt s de consum compor t en consums
oomestics oàigua mes elevats, si be la variable que hi te
el paper mes important es la tipologia eoincatoria. Als
habitatges unilamiliars, com que hi ha usos exteriors
com el rec oel jaroi o el manteniment oe la piscina, els
consums oàigua acostumen a ser mes elevats que als
bl ocs de pi sos.
A una escala mes gran, el mooel resioencial es una oe
les variables que explica millor el consum oàigua. Les
zones ur banes basades en un model de bai xa densi t at
oe poblacio, on preoominen els habitatges unilamiliars
amb jaroins i piscines, presenten unes oemanoes oàigua
per cpita molt superiors a les zones urbanes compactes
i amb tipologies eoincatories oàltes oensitats. En aquest
sentit, una planincacio urbanistica que tenoeixi cap a un
mooel urb menys consumioor oàigua ha oe ser la clau
per alrontar el repte oe la gestio sostenible oe làigua.
11
0u tcrnem a Ia natura?
Quins resious llencem a la natura? Sabem quins electes secunoaris tenen? Qui perjuoi-
quen? Qu mal gastem? Qu mal bar atem?
Les recents normatives oe recollioa selectiva que obliguen a separar els resious
segons la seva naturalesa comencen a conscienciar-nos oe la oiversitat oe proouctes
elimers existents: les restes orgniques, el plstic, els cartrons, els viores, les piles, els
meoicaments caoucats, els aliments que es van espatllar a la nevera, els trastos vells,
etc. Fero tambe pooem consioerar resious els lums i gasos resultants oe processos
inoustrials, o simplement oel let oànar en automobil per la carretera. El CO
2
produt
per la crema oe combustibles lossils es el millor exemple oùn resiou oel qual, nns i tot
la relativament poc temps, no sabiem que te electes perjuoicials.
Les ciutats oel passat eren molt insanes, veritables lemers, els resious solios sàmun-
tegaven en lèspai public, nns i tot en lìnterior oels eoincis. Les cambres oe bany son
creacions oel segle XVII. Els qui hem viscut en ciutats amb riu els recoroem com una
claveguera socialment acceptaoa. Encara avui, milions oe persones viuen amuntega-
oes en barris marginals oe grans megalopolis sense xarxa oe sanejament.
Al nostre Frimer Mon, avui làigua potable sùtilitza prelerentment com a con-
ouctora oe resious, a lìnterior oels habitatges i a les zones inoustrials, la regulacio
oels abocaments es recent nns la poc temps els rius eren les clavegueres oe les restes
i ndust r i al s i el mar cont i nua sent el gr an abocador.
Els electes oe la generacio i oe làbocament oe resious son, probablement, el perill
mes gran a que sènlronta la Humanitat. Aixo es perque la contaminacio es un pro-
bl ema d escal a.
2
Aquest lenomen es prooueix quan no es tanquen els cicles i el resiou
resultant oùn proces oe translormacio no te cap utilitat. Els resious orgnics son sem-
pre reutilitzables biooegraoables, tret que es prooueixin exceoents en el sistema,
contrriament, els resious inoustrials no es recuperen habitualment, sino que sèliminen
be en abocaoors, be en centrals oìncineracio. El percentatge que se`n recicla es minim.
Efectes secundaris deIs residus
L a percepci del s per i l l s que amaga l a contami naci de l ai re i de l ai gua s sempre
taroana. Làny 185!, es va atribuir per primera vegaoa la propagacio oel tilus a lài-
gua contaminaoa. La contaminacio per particules proceoents oe la crema oe carbo
B
Outputs: Ia gesti deIs residus
Tornem a la natura, oe manera conscient, tot allo que no serveix, no te
valor, molesta o sobra, pero inconscientment tambe hi aboquem els pro-
ductes resultants de processos producti us o de si mples acci ons que no
associem a aquests abocaments, per exemple el CO
2
que emetem pel tub
d escapament dels nostres cotxes. Resi du es allo que no sabem aprontar,
aixo no vol oir que cap altra persona no ho pugui recuperar i assignar-li un
valor oùs. No som gaire conscients oe la quantitat oe rebuig que prooum
1
i, en general, ens preocupem poc oels electes que prooueixen sobre la bios-
lera les emissions i els resious resultants oe les nostres activitats.
1 evi: Ly:c Echar a perder. Un
anlisis del deterioro. Eoilo:i~
0usl~vo 0ii D~:ceo:~, ZOO
2 Ro:~o \:iql 0j cil j~q ZZ
3 R~ce L C~:so: Primavera
silenciosa Eoilo:i~ C:|lic~
D~:ceo:~, ZOO
117
ocasionava centenars oe morts en ciutats angleses com
Manchester, pero no es va comenar a combatre nns
molts anys mes taro. Els primers electes oe la contami-
nacio quimica per pesticioes van ser oenunciats làny
19o2.
3
El lorat oe la capa oòzo era un problema insospi-
tat nns la pocs anys.
El lum es veu i sabem que implica loc, i tenoim a
associar certs colors amb el perill, encara que no sempre
es aixi. Làigua bruta es oistingeix oe làigua neta, pero
qu passa amb el CO
2
, les particules en suspensio, els
metalls pesants, les ones electromagnetiques? Com Sant
Toms, sembla ser que, si no ho veiem, no ho creiem. Es
va taroar temps a acceptar la perillositat oel lum oe les
lbriques sobre el nostre sistema respiratori i els possi-
bles electes cancerigens oel tabac perque, encara que es
visible, el seu electe no es percep oirectament. En el cas
oe les mooernes contaminacions, resulta que, a mes, els
proouctes contaminants no son visibles. Fot ler-se visible
el CO
2
? Tambe ha estat oilicil aconseguir làccepta-
cio generalitzaoa oels seus electes perjuoicials, el cas
oel tabac es semblant: els interessos oe les tabaqueres,
conoemnaoes la poc per oilonore conscientment inlor-
macio lalsa, i els oe les petrolieres ara, que inverteixen
i ngent s quant i t at s de di ner s per negar o mi ni mi t zar el s
riscs oel canvi climtic, aconsegueixen retaroar el temps
oe reaccio, un temps en que caloria actuar.
Les tres P
Lìncrement progressiu oe resious la que la seva acu-
mul aci i possi bl e dest r ucci gener i n pr obl emes ambi -
entals oìmportncia. Fer aquesta rao, les principals
mesures que conve prenore responen al conegut enun-
ciat oe les tres R: reouccio, reutilitzacio i reciclatge.
A aquestes tres R, es pooen alegir altres oèquivalents
com rehabi l i t ar en el cas oe lèoincacio, o regul ar , per
act uar des de l es admi ni st r aci ons.
De totes, la reouccio oe la proouccio oe resious i
contaminacio es el mitj prioritari perque es la mes en-
ca. La seva consecucio comporta actuacions sobre els
grans emissors, pero tambe son importants les accions
oels petits proouctors, es a oir, oe tots nosaltres. I es que
si sumem els resious que en conjunt aboquem al meoi,
sàcumulen quantitats signincatives. La consciencia
sobr e l a necessi t at de r edui r xoca amb el consumi sme
a que la nostra societat est insistentment abocaoa.
Augment en l es campanyes per t al de no ut i l i t zar bosses
oe plstic, tot i que no gauoeixen encara oe gaire exit.
El creixement es el letitxe oel nostre temps. Fotser per
D~oes je: ~ ZOOO,
excejle.ZOO1, 1''', 1''
o:ls. E::~:uee Dou::~y,
\il~ \~sle 0:~jics Z, UEP0:io
/:e:o~, ZOOo, seqo:s 0ECD
E:vi:o::e:l~ D~l~ ZOO/
idre recicIat
e: % oe vio:e co:su:il
Paper recicIat
e: % oe j~je: co:su:il
1OO%
O%
/O%
'O%
oO%
oO%
8O%
O%
ZO%
1O%
O%
Dqic~
Dqic~
Su ss~
Su ss~
Fi:~:oi~
Fi:~:oi~
/e:~:y~
/e:~:y~
o:ueq~
o:ueq~
/usl:i~
/usl:i~
s~:oi~
s~:oi~
J~jo
J~jo
P~ sos D~ixos
P~ sos D~ixos
Di:~:~:c~
Di:~:~:c~
Co:e~ oe Suo
Co:e~ oe Suo
F:~:~
l~i~
l~i~
:~:o~
:~:o~
Espanya
Espanya
0:ci~
0:ci~
Po:luq~
Po:luq~
Req:e U:il
Req:e U:il
o:q:i~
o:q:i~
Uni Eurcpea
Uni Eurcpea
118
E: es ~:~isis oe cice oe vio~,
co: e: visl e: e c~j|lo oD,
s~:~il.e: es :ecu:sos i :esious
ou: j:ooucle ~ ~:q oe lol~ ~
sev~ vio~, oe L:esso :s ~ ~
lo:L~ Lexj:essio cradle to cradle
oe L:esso ~ L:esso suliil.~
je: i:oic~: ~ :ecessil~l oe l~:c~:
es cices j:oouclius :e~j:ol~:l
es :esious ou: j:oces co: ~
:ecu:sos ou: ~l:e Mic~e
D:~u:q~:l i \ii~: McDo:ouq
Cradle to cradle Mc0:~wi
M~o:io, ZOOl
aixo, neixen moviments que el questionen com a unica meta i es plantegen preguntes
com per qu no el decr ei xement ?
4
, o per que sempre creixer solament?, o com creixer
sense olegar el planeta? Els processos naturals presenten lases alternatives oe creixe-
ment i oecreixement en permanent recerca oèquilibris, tanmateix, sìntueix que per-
segui r un cr ei xement per pet u i cont i nuat t endei x a cr ear desequi l i br i s.
5
La reutilitzacio oe proouctes es poc lrequent en el circuit comercial. Tanmateix, hi
ha nombrosos proouctes al mon rural i a les ciutats que lcilment pooen passar oe ser
consioerats resious a convertir-se en objectes oùs, si arriben a les mans oe qui spiga
recuperar o translormar-ne la utilitat. La cineasta lrancesa Agnes Varoa ens va oelec-
t ar a L es gl aneurs et l a gl aneuse amb un univers oe trauts personatges que es oeoicaven a
recuperar objectes, oe vegaoes oe manera sorprenent.
El reciclatge, en canvi, ja implica una translormacio oel resiou, i el valor sàconse-
gueix manipulant-lo per translormar-lo en un prooucte nou. Implica, per tant, una
aportacio oènergia, pero en general el pront aconseguit compensa làportacio. El cas
de l al umi ni s mol t cl ar. Fabr i car un qui l o d al umi ni r equer ei x una gr an quant i t at
oènergia i aigua, mentre que, si es recicla, aquest consum es reoueix orsticament.
El di sseny de product es el abor at s amb mat er i al s procedent s del r eci cl at ge gener a una
activitat creixent
o
i es multipliquen les creacions artistiques letes amb materials oe
rebuig, com es el cas oe basurama.
Els habitants oe la localitat oe Kamikatsu, al Japo,

reciclen el 90 oels resious oomestics. A Holanoa, el reciclatge o`rios oe la construc-
cio assoleix xilres molt altes, motivat per la manca oe peoreres al pais.
Jo~qui: \i:o~s M~:el
Diseo ecolgico Eoilo:i~ Du:e
D~:ceo:~, ZOO
7 Basurama es u: coecliu oeoi
c~l ~ ~ i:vesliq~cio i ~ ~ qeslio
culu:~ oes oe ZOO1 que ~ ce:
l:~l ~ sev~ ~:e~ oesluoi i ~clu~cio
e: es j:ocessos j:oouclius, ~
qe:e:~cio oe :eLuiq que i:jique:
i es jossiLiil~ls c:e~lives que
suscil~ ~quesl~ co:|u:lu:~
co:le:jo:~:i~ ~scul ~ Esco~
o/:quileclu:~ oe M~o:io, ~ ~:~l
evoucio:~:l i ~oojl~:l :oves
o::es oes oes seus o:|qe:s
Se:qe L~louce La apuesta por
el decrecimiento c~:i~ Eoilo:i~
D~:ceo:~, ZOO8
5 Cive ~:ilo: El fetiche del
crecimiento Eoilo:i~ L~eloi
D~:ceo:~, ZOOo
co:josl
:ecic~lqe :ecoio~
seecliv~
ciul~l
j:ooucles
i:ousl:i~
~q:iculu:~
co:sl:uccio
j:oouccio
oe:e:qi~
:ecu:s
:~lu:~
:~l:i~
j:i:e:~
119
Un objectiu que cal incorporar en els oissenys oe proouctes es la reciclabilitat oels
components, conve preveure i lacilitar el reciclatge posterior oàllo que es prooueix.
Aixo comporta la utilitzacio oe materials susceptibles oe ser reutilitzats o reciclats, i
tambe acoblaments que permetin la separacio oels oiversos components. En aquest
camp, la inoustria te, sens oubte, un llarg cami per correr.
La rebabiIitaci: eI futur immediat
La rehabilitacio es la sortioa principal per ler lront a la crisi actual oe manera sosteni-
ble. La UFC va our a terme un estuoi, oirigit per Albert Cuchi, per veure com havia
oe ser l`habitatge ioeal segons els criteris oùn sistema oe qualincacio prestigios com es
el LEED, el resultat va mostrar que molt probablement l`habitatge provinoria oùna
rehabilitacio. Un eoinci let oe nou suposa gairebe sempre incrementar lùs oe recur-
sos i la proouccio oèmissions. En un eoinci existent aprontem lonaments, estructura
i gran part oels tancaments, hi millorem làllament oe la pell i les prestacions i, per
tant, normalment emetr menys CO
2
que abans de ser r ehabi l i t at . Sempr e ut i l i t zar em
menys recursos que en la construccio oùn eoinci oe nova planta. A aixo cal alegir
lèstalvi en el consum oe territori.
Act ual ment l a r ehabi l i t aci r epr esent a ms d un t er de l a producci del sect or de
la construccio a Europa, pero mentre en alguns pasos es oe lòrore oe la meitat,
a Espanya i Catalunya no arriba al 10.
A mes, cal pensar la rehabilitacio en termes nous. Dùna banoa, lèstalvi energetic
ha de ser una pr emi ssa i mpr esci ndi bl e i l i ncr ement del s al l ament s en gener al per
la cara exterior oe lèoinci i en gruixos molt mes grans oel que es la habitualment
es conoicio inoispensable. De làltra, cal pensar en termes innovaoors oìncrement
oèspai i qualitat ambiental. Ho lan els arquitectes lrancesos Lacaton 8 Vasal en els
conj unt s d habi t at ges del boom oe la construccio oels anys seixanta i setanta, que avui
presenten grans mancances, als nostres grans conjunts els convinoria una manera
similar oe treballar i tambe a tota lèoincacio lruit oe lèspeculacio leta, en general,
amb qualitats molt oencients, que son resultat oe consioerar nomes el valor oe canvi
en lloc oel valor oùs.
120
Jcsep Esquerr
Dièq, ice:ci~l e: Meoi /:Lie:l
Els residus
que produm
L es const ant s campanyes i nst i t uci onal s sobr e el t ema
oels resious i per lomentar-ne la recollioa selectiva ens
r ecor den per manent ment que aquest s un t ema ambi -
ent al i mpor t ant i encar a no ben r esol t .
A oilerencia oàltres questions ambientals no menys
importants, com el consum oàigua o oènergia, en el cas
oels resious no oisposem oìnlormacio personalitzaoa
oirecte: a casa no tenim un comptaoor que ens permeti
saber quants en prooum. Aixi que, per saber-ho, ens
hem oe remetre a les estaoistiques.
El Frograma oe Gestio oe Resious Municipals oe
Catalunya 200-2012 ,Frogremic 200-2012, situa la
proouccio oe resious municipals a Catalunya làny 200o
en !.280.!o t, cosa que suposa una proouccio o`1,o! kg
per per sona i di a.
Aixo es molt o es poc? Si mirem com evoluciona la
proouccio real respecte a lèvolucio prevista constatarem
oues coses: la oolenta es que la proouccio real sempre
supera la prevista, la bona es que la oilerencia entre
aquest es t endei x a r edui r-se.
Fero quants en prooum nosaltres realment? Si
comptem els resious a casa ens semblar que la nostra
proouccio oomestica se situa signincativament per sota
oàquest valor. Tanmateix, aquesta conclusio es precipi-
t ada i enganyosa.
L a quant i t at de r esi dus muni ci pal s s obt sumant l es
recollioes municipals oe les oilerents lraccions: paper,
viore, envasos lleugers, lraccio orgnica, contenioor gris,
aportacions a les oeixalleries, objectes voluminosos i
altres recollioes oe lraccions especinques com ara roba,
etc. Una operacio simple oe oivioir aquesta quantitat
per la poblacio oel municipi o, en aquest cas, oe Catalu-
nya, ens oona la rtio oe proouccio per cpita.
Fer tant, la primera correccio que hauriem oe ler es
alegir a les oeixalles corrents la quantitat oe volumino-
sos que baixem al carrer el oia que toca, oel que hem
121
out a la oeixalleria, oe la roba que caoa canvi oe tem-
poraoa posem al contenioor oe roba, etc. Amb aixo la
nostra proouccio ja haur augmentat i s`haur apropat
ms a l a mi t j ana.
Un segon aspecte que cal entenore es el let que al
contenioor oe recollioa urbana no nomes hi va a parar
l a nost r a brossa domst i ca. O s que pot ser ment r e som
a la leina i tenim els nlls a lèscola no generem resious?
Doncs si que en generem i en molts casos aniran al
mat ei x cont eni dor que el s r esi dus domst i cs. I aquest a
quantitat pot ser signincativa: mostres puntuals preses
en eoincis aoministratius i oòncines oonen una pro-
ouccio oe resious oe 0,2 kg pel cap baix, pero que pot
arribar nns a 1 kg per persona i oia laborable. Aixi que,
si sumem la quantitat que generem a la leina a la que
generem a casa, potser ja no ens queoa gaire marge per
a l aut ocompl aena.
El Frogremic 200-2012 mante lerm lòbjectiu oe
reouccio oel 10 oe la proouccio oe resious i proposa
tota una serie oe mesures correctives respecte al pro-
grama anterior. Fero, al meu entenore, lèslor no l`hem
oe ler nomes a casa. Cal que tambe les empreses oe
serveis i tot el sector terciari lacin un eslor per contro-
lar la generacio oels resious, que engreixen les oaoes oe
producci muni ci pal .
Làltra questio es saber com anem en reciclatge. La
taula seguent recull els objectius previstos pel programa
anterior ,Frogremic 2001-200o,, els resultats assolits,
segons lèstuoi oe revisio oel programa ,200!, i els
objectius oel Frogremic 200-2012.
Si observem els resultats i els comparem amb lòbjec-
tiu oel 200o pooem oir que aprovem en paper i viore,
pero suspenem en orgnica i envasos lleugers. Tot i
amb aixo, el nou programa no rebaixa els objectius.
Si, a mes, tenim en compte que segons el Frogremic
200-2012 la lraccio orgnica representa la lraccio
majoritria amb un 3o, queoa lora clar per on hem
oe comenar a ler els oeures.
Fensem, pero, en els envasos lleugers ,plstics, llaunes,
brics, etc.,, per als quals oèntraoa ja es planteja lòbjec-
tiu menys ambicios ,25, i on la pobresa oe resultats es
evioent ,o,3,. Fotser ja seria hora oe preguntar-nos si
els resultats justinquen lèslor, les lacilitats i els recursos
dest i nat s al cont eni dor groc o si r eal ment no sor t i r i a
mes a compte penalitzar-lo, tant oes oe lÀoministracio
com oes oels consumioors, a lavor oàltres materials
oènvs i oèmbalatge com el viore i el paper que a la
prctica ens permeten aprovar amb un eslor jo oiria que
sensi bl ement menor.
1,
1,o
1,
1,/
1,o
ZOOO ZOO1 ZOOZ ZOOo ZOO/ ZOO ZOOo
:~lio :e~ :~lio j:evisl~
Ptic de prcducci de residus municipaIs a CataIunya
q/je:so:~ i oi~l
P:oq:e:ic ZOO1 ZOOo
Resul~ls ZOO/l
P:oq:e:ic ZOO ZO1Z
:~ccio
o:q~:ic~
%
1Z,o%
%
%
o8,'%
%
j~je:/
c~:l:o
%
/o%
%
vio:e
Z%
o,o%
Z%
e:v~sos
euqe:s
122
EIs recurscs i eIs residus de Ia ccnstrucci
La construccio consumeix el 50 oel total oels recursos naturals i el !0 oe lènergia,
al seu torn, genera el 50 oels resious i un ter oe les emissions oe CO
2
. Aquestes
oaoes la situen com un oels mbits en que es prioritari actuar per reouir la oemanoa
de recur sos i l emi ssi de r esi dus. Com es poden di smi nui r aquests i mpactes i per metre
que les generacions lutures visquin amb prou recursos per satisler les seves necessitats?
El gran consum oels ultims anys, a causa oel boom oel sector al nostre pais i, a escala
global, oe lìncrement provocat pels pasos emergents, pot provocar, a mig termini,
lèscassetat oàlguns materials. Aquest lactor, juntament amb lèspeculacio, ha ocasio-
nat pujaoes oe preu consioerables en materies com el coure, els minerals o els oerivats
oel petroli que son nomes la punta oe lìceberg oe lutures escassetats.
Impacte deI sectcr a Espanya
Disposem oe oaoes oe lèvolucio ourant les ultimes oecaoes oe la motxilla ambiental
mesuraoa en tones per persona ,TpF,. Oscar Carpintero
1
analitza les oaoes oel peri-
ooe 1955-2000. Els nostres avis, làny 1955, oisposaven oùna motxilla oe proouctes
avaluaoa en 13,5 TpF, oe les quals nomes 5,3 tones eren imputables a la construccio.
Avui, la nostra motxilla ambiental es oe lòrore oe 3 TpF, oe les quals mes oel !0
recauen en la urbanitzacio, la construccio i el traat oìnlraestructures com ara auto-
pistes i carreteres, el tren oàlta velocitat, etc.
Fer aconseguir una tona oèoincacio, cal energia, i per obtenir aquesta energia util
sèmeten 0,3 tones oe CO
2
per t ona de product e obt i ngut . Si mul t i pl i quem l a massa
oe material necessari per lènergia que hem consumit per obtenir-lo, sabrem les emis-
si ons de CO
2
que genera làctivitat constructora. Si enloquem el oetall i analitzem on
es concentra un major grau oe construccio, veurem que se situa sobretot a la lranja
litoral, a la zona oe platges i sol que atreu el turisme. En el primer quilometre oes oe
la costa, que representa un 2 oe la superlicie oe sol oe lÈstat espanyol, es concentra
el 3! oe lòcupacio. Estem parlant oùna tercera part oel litoral espanyol que sùr-
banitza a una velocitat oe 2 hectrees per hora. Evioentment, per arrossegar aquesta
massa de mat er i al per a l a const r ucci cal ener gi a. I aquest a ener gi a gener a emi ssi ons.
Ens pooem plantejar ara algunes preguntes: que passaria si el cost oel CO
2
aoquiris valor economic? El metabolisme urb oels processos urbanitzaoors es tras-
C
EI pes deI sectcr de Ia ccnstrucci
Un altre inoicaoor oel consum oe materies primeres es el pes oel pro-
oucte. El Requeriment Total oe Materials ,RTM,, anomenat tambe
motxi l l a ambi ental , es un inoicaoor particularment interessant en la cons-
tr ucci . I ndi ca l a quanti tat de matr i es pr i meres que es consumei xen en
un oeterminat proces, tant la part oe material util que conlorma el pro-
oucte acabat com el conjunt oe resious generats. Tenint en compte que
moltes oe les materies primeres utilitzaoes habitualment no son renova-
bles, lìnoicaoor renecteix tambe el grau oe sostenibilitat oùn oeterminat
mooel oèoincacio seguit a Espanya ourant els ultims anys.
1 0sc~: C~:ji:le:o El metabo-
lismo de la economa espaola.
Recursos naturales y huella
ecolgica 1'ZOOOl, Fu:o~cio:
Ces~: M~::ique L~:.~:ole, ZOO
5istema semipesat
ce:~:ic~ / usl~
Eix~:je 18OO
5istema IIeuger
usl~ / ~ce:
esl~:o~:o eu:ojeu
5istema super IIeuger
~ce: / so::~
exje:i:e:l~
Z,/ 1,O'
1,/Z 1,o'
O,/8 O,/
5istema pesat
o::iqo / ce:~:ic~
sisle:~ co:le:jo:~:i
Z,o O,/
Pes deI materiaI recuperabIe
per superfcie ccnstru da
l/:
Z
Pes tctaI per superfcie
ccnstru da
l/:
Z
o:l. e~Lo:~cio j:`ji~
123
llaoaria aixi oe la oiscussio ambiental al oebat en termes oèconomia. Qui nàssumi-
ria el cost economic?
L a cr i si act ual ha posat de maner a descar nada sobr e el paper el s per i l l s de cer t s
mooels oe oesenvolupament. Durant anys, hem acceptat passivament la tesi que, com
mes sol urbanitzable hi hagues, mes baixaria el preu oe l`habitatge. Aixo ha oemostrat
ser una absoluta lal lcia, mai no hi havia hagut tant sol urbanitzat i mai el preu oe
l`habitatge no havia estat tan alt.
Del~ oe LoL:eq~l
1'/
Del~ oe LoL:eq~l
ZOOo
12
Evotuc1 de ta pobtac1 1 det nombre
d'hab1tatges nous a Espanya
evotuc1 det Requer1ment 1otat
de Hater1ats per hab1tant
0
5
10
15
?0
?5
30
35
40
1
5
5
1
0
1
5
1
7
0
1
7
5
1
0
1
5
1
0
1
5
?
0
0
0
La ouart+tat o'-xtracc+c ocr-st+ca + La +rcrtac+c o- ra-
t-r+aLs cr-+x. Er -Ls uLt+rs ar,s L'-xtracc+c + La +rcrtac+c
ccrfu-+x-r; -r tart, L-s t/lar+tart auqr-rt-r ccr tarr- La
rctx+LLa o'-r-rq+a asscc+aoa aL trarscrt + a L'-xtracc+c.
o+r-ct-s +rcrtats
15 tJhab
+rcrtac+crs
r-taLL, -r-rq+a
!ctaL ar, ?000
37 tJhab
ar, ?000
22 tJhab
-xtracc+crs
-xcavac+c, cart-r-s
ccuLts +rcrtats
o+r-ct-s ocr-st+cs
ccuLts ocr-st+cs
nombre d'hab1tatges 1 persones
0
100.000
?00.000
300.000
400.000
500.000
00.000
700.000
00.000
1
7
0
1
7
?
1
7
4
1
0
1
?
1
4
1
0
1
?
1
4
1
?
0
0
0
?
0
0
?
?
0
0
4
?
0
0
lar+tatq- +r+c+at
cr-+x-r-rt o-rcqratc
o-Ls ar,s 70
o-Ls ar,s 0
o-Ls ar,s 0
812.294
rcus lar+tatq-s
-L ?005
lar+tatq-s
125
Pes det sector de ta construcc1 a Espanya
motor sector construcc1
ccr -s traou-+x -L r+tr- o- cr-+x-r-rt
en tones de mater1at
per persona:
6onstrucc1 de 812.294 hab1tatges 8,50 t
0rban1tzac1 1,56 t
Infraestructures 3,07 t
712 kn d'autop!stes
322 kn d'AvE
1.5 kn de carreteres
en tones d'energ1a fss1t
per persona:
Ed1cac1 1,54 t
Infraestructures 0,20 t
14,87 t
lar+tart / ar,
101AL
Et sector de ta construcc1
representa et 40 X det
totat det consum de
mater1ats a Espanya.
cre1xement 1990-2000
ccuac+c o-L scL
0
10
?0
30
40
50
0
70
7
5
-
v
+
L
L
a
l
a
L
a
q
a
B
a
r
c
-
L
c
r
a
!
L
a
c
a
r
t
+
r
c
r
a
!
a
r
r
a
q
c
r
a
L
a
o
+
z
\
a
L
a
r
c
+
a
L
a
s
t
-
L
L
c
R
-
q
+
c

o
-

l
u
r
c
+
a
1
L
L
-
s

B
a
L
-
a
r
s
r
a
r
a
o
a
!
L
r
-
r
+
a
u
-
L
v
a
cr-+x-r-rt trs aL 10
cr-+x-r-rt 10-?000
tocat1tzac1 dets grans
projectes urbanist1cs
12
Anna Pags
/:quilecl~, Dej~:l~:e:l oe Co:sl:uccio:s
/:quilecl`:iques oe ~ U:ive:sil~l
Poilc:ic~ oe C~l~u:y~
Fer evitar un augment substancial oel risc a les pitjors
consequencies oel canvi climtic, làny 2050 les emissi-
ons oe gasos amb electe o`hivernacle oels pasos oesen-
volupats s`haurien o`haver reout entre el !0 i el 95
respecte a les oel 1990. Reouir aquesta quantitat oèmis-
si ons i mpl i ca que t ot s el s sect or s de l a soci et at haur an
oàssumir reouccions importants. El sector oe lèoinca-
cio no es una excepcio i, a oilerencia oàltres sectors, ha
oàconseguir les reouccions amb la mxima urgencia
ates que la majoria oels eoincis que es construeixen avui
seguiran en us el 2050.
L es emi ssi ons de CO
2
com a consequencia oe les
limitacions imposaoes pel Frotocol oe Kyoto comencen
a consioerar-se un lactor oe competitivitat oel sistema
economic. Aixi, qualsevol activitat oel sistema proouctiu
haur oàconseguir satisler necessitats generant caoa
vegaoa menys emissions. La necessitat que el sector oe
lèoincacio satisl es l`habitabilitat i, per tant, la manera
de r edui r l es emi ssi ons associ ades al sect or s act uant
sobre totes les activitats que intervenen en la creacio i el
mant eni ment d aquest a habi t abi l i t at .
Les principals emissions que conlormen l`mbit oel
sector son, oùna banoa, les associaoes a la labricacio
oels materials oe construccio, amb valors proxims als
500 kg oe CO
2
per m
2
construt a Espanya, i, oe làltra,
les associaoes al conoicionament i els serveis oels quals
oisposen els eoincis ourant el seu us ,il luminacio, clima-
titzacio, aigua calenta, coccio, aparells electrics, etc.,.
En aquest dar r er cas l es emi ssi ons depenen del t i pus
oèoinci, es constata que a Espanya els habitatges eme-
ten anualment al voltant oe 30 kg CO
2
/ m
2
i que el s
eoincis oùs terciari pooen emetre nns a 10 kg CO
2
/
m
2
en un any.
Com reduir els
gasos amb efecte
dhivernacle
en el sector de
ledificaci?
127
En r el aci amb l es emi ssi ons associ ades al sect or de
lèoincacio espanyol, cal oestacar oos aspectes. En pri-
mer lloc, que equivalen a mes oùn ter oe les emissions
imputables a Espanya ,el 2005 van signincar el 33 oel
total,. I, en segon lloc, que ourant el periooe 1990-2005
el ritme oe creixement oe les emissions oel sector va ser
mol t super i or al de l es emi ssi ons naci onal s. Concr et a-
ment, en aquest periooe les oel sector van augmentar
en un 112, mentre que les nacionals ho van ler en un
52, valor molt allunyat oe làugment mxim oel 15
permes pel Frotocol oe Kyoto.
El 1990, el sector oe lèoincacio va ser responsable
oe lèmissio oe o9 milions oe tones oe CO
2
, el o
oàquesta quantitat va corresponore a lùs oels eoincis
existents i el 33 restant a la construccio oe nous eoin-
cis. Durant els 15 anys seguents, les emissions oàquests
oos subsectors es van incrementar en un 101 i un
133 respectivament, la qual cosa va comportar un
augment de l a proporci d emi ssi ons associ ades a l a
construccio oèoincis oins oel total oel sector.
L i ncr ement de l es emi ssi ons associ ades a l a cons-
truccio oels eoincis va estar oirectament relacionat amb
la quantitat oe superlicie nova construoa i, per tant, al
boom oe la construccio viscut a Espanya els oarrers anys.
En 15 anys va augmentar la superlicie construoa en un
51, mentre que la poblacio nomes va creixer en un
11. Dàltra banoa, les causes principals oe lìncrement
oe les emissions associaoes a lùs oels eoincis van estar
vinculaoes a la necessitat oe ootar oe conoicionament i
serveis a la gran quantitat oe parc nou eoincat i tambe a
la intensincacio energetica sobretot electrica per uni-
tat oe superlicie oels eoincis oel sector terciari.
Fer pooer reouir les emissions en el sector i acon-
seguir els objectius oèmissions per a làny 2050 es
proposen t r es est r at gi es. L a pr i mer a consi st ei x en l a
rehabilitacio oel parc eoincat, ja que nomes es possible
reouir les emissions associaoes a lùs oels eoincis si sàc-
tua sobre els eoincis existents i es millora continuament
la seva enciencia. La segona estrategia preten que els
eoincis nous tenoeixin a zero emissions, tant en la cons-
truccio com en lùs, per contrarestar la tenoencia actual
que els eoincis oe nova construccio encara que es pro-
jectin perque siguin encients alegeixen emissions al sec-
tor. Iinalment, cal reoennir el concepte o`habitabilitat,
ent enent -l a com el pr i nci pal obj ect i u del sect or i r el aci o-
nant-la amb les emissions necessries per aconseguir-la.
128
Basant-se en els avenos oe la teoria ecologica, s`han
evioenciat certs paral lelismes entre els ecosistemes natu-
r al s i l es ci ut at s. Aquest es dues r eal i t at s compar t ei xen
el let oe tractar-se oe sistemes oinmics conlormats per
un nombre important oèlements en interaccio oe oile-
rent naturalesa i que van canviant en el temps. Segons
aquesta perspectiva, es concep la ciutat tambe com un
sistema obert molt heterotronc inserit en un territori
ampli oel qual oepen. La seva estructura interna es molt
complexa, ja que presenta una gran varietat oàrtelactes
com son els seus eoincis, els vials, les xarxes oe trans-
port o les inlraestructures oestinaoes a la oistribucio oe
la materia i oe lènergia, aixi com per al tractament i
exportacio oe resious i proouctes oerivats oe les seves
activitats o processos interns.
1
Des oàquesta perspectiva es pot anrmar que la ciu-
tat presenta un metabolisme similar al oùn esser viu o
t amb una or gani t zaci sembl ant a l a que pr esent en el s
ecosistemes naturals. En aquest sentit, la ciutat importa
materia i energia en lorma oàliments, materials oe
construccio, energia oe oilerents tipus, aigua i inlorma-
cio, els translorma parcialment en utilitzar-los en els
seus processos interns i exporta resious solios, aigues
resiouals, proouctes o inlormacio. Com a resultat oels
processos oìmportacio, translormacio i exportacio oels
nuxos materials, energetics i oìnlormacio, el sistema
urb creix en complexitat estructural i en el contingut
total oìnlormacio.
2
A lìgual oàltres tipus oe sistemes, la ciutat presenta
una serie oe propietats oe carcter general que es oeou-
ei xen del si st ema en el seu conj unt denomi nades propi e-
tats emergents. Inlormen sobre el carcter i la intensitat
oels processos interns oels sistemes. Fer a la ciutat i altres
sistemes, les esmentaoes propietats es consioeren carac-
teristiques com son la seva complexitat, la seva estabili-
tat major o menor, la seva enciencia, la compacitat que
Metabolisme
urb i territori
CarIes 5aura i CaruIIa
Dièq i j:oesso:
129
1 Barrac, R., Pars, H., Prat, A.
i Terradas, J.. D~:ceo:~ 1'8
1''' Ecologia duna ciutat Eo
/|u:l~:e:l oe D~:ceo:~, 1'''
\eqeu l~:Le Te::~o~s, J Ecologia
urbana, ZOO1, Eo RuLes,
2 Pares, H., Pcu, . i Terradas, J.:
D~:ceo:~ 1'8 Descobrir el Medi
Urb. 2 Ecologia duna ciutat. D~:
ceo:~ /|u:l~:e:l oe D~:ceo:~
3 Pueda, 5. 1''l Ecologia
Urbana: Barcelona i la seva regi
metropolitana com a referents Del~
Eoilo:i~ D~:ceo:~
Pueda, 5. ZOOZl Barcelona ciutat
mediterrnia, compacta i complexa.
Una visi de futur ms sostenible
D~:ceo:~ /|u:l~:e:l oe D~:ce
o:~ i /q:ci~ oEcooqi~ U:L~:~
oe D~:ceo:~
5aura, C. ZOOol Arquitectura y
medio ambiente Co /:quileclo
:ics D~:ceo:~ UPC
5 \eqeu exje:i:cies e: ~quesl~
oi:eccio oisjo:iLes ~ CLE Loc~
0ove:::e:ls o: Susl~i:~Liily
wwwiceio:ql
pr esent en en r el aci amb el t er r i t or i consi der ant l ent ro-
pia que exporta i la incertesa associaoa que prooueix,
el contingut total oìnlormacio oel sistema, la oiversitat
oels seus elements en lèspai o la successio o evolucio
mateixes en el temps oe lècosistema urb.
3
La manera com es manilesta la realitat urbana al ter-
ritori te consequencies ecologiques, i tambe socials. Es
pot r econi xer l exi st nci a d una di al ct i ca del si st ema
urb-entorn que sèsquematitza en la manera com els
impactes ambientals alecten el territori local i global.
Se sap que els sistemes naturals complexos, tancats,
que minimitzen els intercanvis amb lèntorn, que pre-
senten un alt contingut oìnlormacio, una alta oiversitat
d el ement s que es t roben mol t ben i nt erconnect at s en
circuits o xarxes estables, presenten una estabilitat oin-
mi ca i expor t en poca ent ropi a o desor dr e a l ent or n per
la qual cosa hi prooueixen menys incertesa. Contrria-
ment, els sistemes menys organitzats presenten mplies
nuctuacions en els seus estats interns a causa oùna
limitaoa capacitat oànticipacio i oàoaptacio als canvis
generats per canvis oel seu entorn.
Fooem oilerenciar la ciutat compacta i la ciutat
oilusa com manilestacions equivalents en el context
urb. La ciutat compacta es mes sostenible, ja que reou-
eix la importacio oe materia i energia, conte el metabo-
lisme urb, el consum energetic i lèxportacio oe resious
a lèntorn en reouir el nux oe materials. Aixo es possible
si sàpliquen politiques ambientals oirigioes a la sosteni-
bi l i t at i que es t r aduei x en una gest i ambi ent al ur bana
que procura tancar, encara que sigui parcialment, els
cicles materials i reouir el nux energetic a traves oe la
ciutat. La reouccio, la reutilitzacio i el reciclatge aug-
menten lènciencia oel sistema minimitzant aixi lèxpor-
t aci de desor dr e a l ent or n.
4
Contrriament la ciutat oilusa es manilesta per un
us oe lèspai amb poques restriccions estenent-se sobre
el t er r i t or i com una t aca d ol i . Es basa en un ur bani sme
que prooueix segregacio oe luncions, que oinculta lìn-
tercanvi perque allunya els usos, i que es insostenible
pel model de t r anspor t de per sones i de mat er i al s que
potencia, transport que obliga a salvar grans oistncies,
que, al seu torn, genera contaminacio i estres en els
si st emes del t er r i t or i i en el s habi t ant s de l a ci ut at i de
lèspai periurb. En el mooel actual oe creixement glo-
balitzat oe lèconomia, la ciutat oilusa continua impo-
sant-se majoritriament com a mooel en els pasos en
oesenvolupament encara que sèstan proposant alterna-
tives lavorables a un canvi oe mooel mes sostenibilista.
5
ciul~l oius~ ciul~l co:j~cl~
ux oe:l:oji~ ux oe:l:oji~
i:j~cles ~:Lie:l~s
:es i:ce:les~ e: e:lo::
i:j~cles ~:Lie:l~s i:il~ls
:e:ys i:ce:les~ e: e:lo::
6 ; 0 ;
Ciutat ccmpacta versus ciutat difusa
130
Anna Zabcnerc Xifr
Diòq~, j:oesso:~ oe Dej~:l~:e:l
oU:L~:is:e oe ~ U:ive:sil~l Poilc:ic~
oe C~l~u:y~, c~j oesluois oe M~sle:
U:ive:sil~:i e: P~is~lqis:e
Frobablement un oels problemes en la gestio sostenible
del t er r i t or i s que aquest no es consi der a un r ecur s
mes. Amb lrequencia, el territori s`ha interpretat com
un simple suport en que els inoivious oe lèspecie
humana oesenvolupem les nostres activitats socials.
Sovint projectem sobre aquest suport una visio antro-
pocentrica i tot allo que lorma part oàquest escenari
es all perque nosaltres existim. Li reconeixem els
seus usos ,lorestal, agricola, urb, etc.,, pero els llegim
com si lossin elements oùn escenari, amb lrequencia
li neguem la seva propia oinmica luncional i es jus-
tament aquesta luncionalitat el que el converteix en
recurs: lèntramat oùsos i sistemes oiversos que conn-
gur en el t er r i t or i i sobr et ot l es r el aci ons que est abl ei xen
ent r e el l s ens pr opor ci onen el s ser vei s ecol gi cs bsics
relacionats amb la proouccio oe materies primeres, ali-
ments, energia ,oenorocombustibles, hioroelectriques,
etc.,, i nns i tot la seva propia materialitat com a suport
lisic oels artelactes humans ,ciutats, inlraestructures oe
comunicacio, etc.,, tot lonamental per al manteniment
de l a nost r a espci e en el pl anet a.
Des oe la temps, oilerents oisciplines relacionaoes
amb l est udi de l es ci nci es nat ur al s anunci en l a neces-
si t at que l a gest i del t er r i t or i i ncor por i l ect ur es si st -
miques que permetin oennir els lenomens lonamentals
oòrganitzacio i que a la vegaoa puguin aportar nous
arguments que ajuoin a alrontar els problemes reals
oe la societat actual, com per exemple lèquilibri entre
la renoibilitat oel sol rustic i el seu paper ecologic, la
ubicacio oe oeterminaoes inlraestructures relacionaoes
amb la proouccio oènergies renovables, nous creixe-
ments urbans o làparicio oe nous usos luoics en el sol
no ur bani t zat .
El territori
com a recurs
131
En aquesta linia, en els oarrers anys s`ha iniciat la
i ncor por aci al pl anej ament t er r i t or i al de det er mi nades
relerencies a la luncionalitat, consioerant les relacions
entre els elements oel territori a traves oe lànlisi oe
les luncions ecologiques oels sistemes, per exemple en
relacio amb la launa oàcoro amb la seva mobilitat
,oelimitacio oe connectors ecologics,, la seva alimen-
tacio ,oelimitacio o`rees tronques, o be les necessitats
reproouctives ,oennicio o`rees oe recuperacio per a
oeterminaoes especies, o be oe reservoris,. Sìncorporen
t amb a l a gest i del t er r i t or i concept es r el aci onat s amb
les pertorbacions naturals, com per exemple les inunoa-
cions processos recurrents i caracteristics en els regims
climatologics meoiterranis o la peroua oe sol erosio,
situacions relacionaoes amb la oinmica propia oels
sistemes o oerivaoa oìntervencions antropiques. En tots
aquests casos, la seva conseguent expressio en lèspai, es
a oir, la representacio cartogrnca oe oeterminats pro-
cessos, es una important aportacio a lòroenacio, ja que
representa el reconeixement legal oe les luncions ecolo-
giques que es oeriven oe la matriu territorial oùsos.
En un orore oe coses paral lel al que s`ha oit nns
ara, cal una renexio, encara que sigui breu, respecte
al mooel oe gestio territorial que es oeriva oàquestes
premisses. La planincacio oel territori proposa mooels
per oesenvolupar-los en periooes temporals oeterminats,
i es convenient que aquests mooels aooptin les bases
ecologiques aoequaoes, superant les tenoencies oel
conservacionisme ioealista que es basen en làpreciacio
que qualsevol canvi que mooinqui la oireccio oùn eco-
sistema cap al seu estaoi climcic, nès una oegraoacio.
El coneixement proluno oels elements oel sistema, oe la
seva oinmica luncional i, el que es molt important, oe
la seva historia incorporant aixi la inlormacio relerent
a la seva capacitat oe reaccio i aoaptacio a possibles situ-
acions oilerents ens situa a la base oùna gestio sosteni-
bl e del s r ecur sos t er r i t or i al s.
La gestio sostenibilista oel territori ha oe tenir la ne-
xibilitat necessria per aoaptar-se a situacions canviants
que es oeriven oe la luncionalitat oels sistemes i ele-
ments que el componen aixo inclou el sistema urb i,
amb prolessionalitat i imaginacio, generar propostes
oòroenacio que ioentinquin capacitats aomissibles oe
translormacio oel meoi, que atenguin mes a la tipologia
de r el aci ons ent r e el s el ement s o usos que a l es car act e-
ristiques inoiviouals oe lèlement, i que siguin capaces
oe suscitar visions generals que permetin una oistribucio
coherent oàctivitats que garanteixin la proouctivitat
economica necessria i la seva compatibilitat amb els
serveis ecologics, es a oir, amb el territori-recurs.
EIs gascs amb efecte d`bivernacIe
i eI PrctcccI de Kyctc
13
Canvis cIimtics
La historia climtica oe la Terra es complexa, pero caoa vegaoa mes coneguoa. Hi innu-
eixen oiversos lactors: la raoiacio oel sol i els elements situats entre làstre rei i nosaltres
que accentuen o protegeixen aquesta raoiacio, els parmetres orbitals, la composicio oe
lèscora terrestre, la innuencia oe la oistribucio relativa oòceans i continents i la com-
posicio oe làtmoslera. Els canvis oe la bioslera acostumen a ser lents. El canvi que estem
vivint es molt rpio si es compara amb les oscil lacions oels ultims 1.000 anys, no ho es,
en canvi, si sànalitza el clima oels ultims 100.000 anys. Se sap que, la 12.800 anys, la
temperatura terrestre oe sobte va oisminuir C en un periooe oe nomes 20 anys, cosa
que va provocar nombroses translormacions, per exemple la oesaparicio oèspecies.
Avui, es pensa que els canvis proouts per làccio humana es prooueixen lentament
i que els ecosistemes s`han anat aoaptant majoritriament a aquests canvis graouals.
Tanmateix, hi ha el risc que les conoicions ambientals canvin oe manera rpioa, i
encara es oesconeixen lactors importants en el canvi climtic com els comportaments
oels oceans. En el cas oùn canvi rpio, es posen en perill les capacitats oàoaptacio.
1
EI C0
2
i eI canvi cIimtic
El nostre cos roman a una temperatura entorn oels 3o,5 C. Si puja o baixa 1 o 2
graus, tenim malestar o emmalaltim. La temperatura mitjana oel planeta es oùns
1! C, no es estrany, ooncs, que una variacio important en un periooe oe temps curt
suposi un inconvenient per a la Terra mateixa i per als essers vius que l`habiten. Aixo
contrasta amb la temperatura oel sol, que es oe lòrore oels o.000 C, o la oe planetes
com Fluto o Neptu, que son a prop oel zero absolut: -23 C. Tot aixo es una mostra
oe la singularitat oe la vioa al nostre planeta.
2
Làtmoslera oe la Terra est lormaoa per un conjunt oe gasos amb una propietat: la
oe regular tota la raoiacio solar que arribi a la superlicie oel planeta. Aquesta compo-
sicio oe gasos es, per tant, la que oetermina la temperatura a la qual est la superlicie
ter restre. El CO
2
es el principal gas proouctor oe lèlecte o`hivernacle que, al seu torn,
ocasiona lèscallament oe la Terra. La generacio oe CO
2
, per causes oiverses, s`ha incre-
mentat els ultims anys oe manera exponencial. Despres oe moltes oiscussions i com-
provacions, avui se sap, amb una certesa oel 95, que aquest increment excessiu est
motivat per làccio humana, principalment per la crema oe combustibles lossils.
3
Si abans oe prenore un avio ens oiguessin que la probabilitat oe tenir un accioent es oe
lòrore oel 50, pooem assegurar que prcticament ningu no hi pujaria. Fero, quan ens
avisen que la probabilitat oùn canvi climtic els proxims anys es oel 95, que lem?
La Terra en periII
La civilitzacio humana sempre ha actuat sobre el meoi que lènvolta.
Aquesta incioencia no era greu quan els poblaoors oe la Terra alecta-
ven la Terra localment, tant en la presa oe recursos com en lèvacuacio
oe resious. Avui, sabem que la suma oe oiversos lactors com lèxplosio
oemogrnca, la revolucio tecnologica i la voluntat oìgnorar les conse-
quencies lutures oe les nostres accions ens han conout a una situacio en
que perilla lèxistencia mateixa oe la raa humana sobre la Terra.
2 Di:y~: 0oo:e, J Cambio climtico.
:le::o: 0x~: D~:ceo:~, ZOOZ
3 0uy J~cques i e:ve Le T:eul,
El canvi climtic 0e:e:~il~l
oe C~l~u:y~, Dej~:l~:e:l oe
Meoi /:Lie:l i ~Lil~lqe
D~:ceo:~, ZOO
1 Josej E::ic LeLol El tiempo
est loco? y 74 preguntas ms
sobre el cambio climtico. RuLes
Eoilo:i~ D~:ceo:~, ZOO
5
135
A nnal oel segle XIX, el cientinc suec Svante Arrhe-
nius va anrmar que lìncrement oe contingut oe CO
2
a
làtmoslera terrestre, a causa oe la crema oe combusti-
bles lossils, pooia our a un canvi climtic. El prolessor
Roger Revelle va ser el primer cientinc que va proposar
mesur ar el CO
2
oe làtmoslera terrestre i, juntament
amb un altre cientinc, Charles Davio Kelling, van
comenar a ler-ne mesuraments a partir oe làny 1958.
De les oaoes obtinguoes en aquests primers estuois i les
proporcionaoes per les investigacions posteriors, pooem
oeouir amb certesa que la crema oe combustibles lossils,
que emeten a làtmoslera una gran quantitat oe gasos
amb electe o`hivernacle, com el CO
2
, juntament amb
la oeslorestacio oel planeta recoroem que els boscos
absor bei xen CO
2
son els causants oel canvi climtic.
LÌFCC ,Grup oÈxperts Intergovernamental sobre
el Canvi Climtic,, organisme lormat per milers oe
cientincs oàrreu oel mon, creat per les Nacions Unioes
per estuoiar i avaluar les causes i lìmpacte oel canvi cli-
mtic, ha oemostrat que la concentracio actual oe CO
2
a làtmoslera provocar un increment oe les tempera-
tures mitjanes oèntre 2 i 5,8 C al llarg oel segle XXI.
LÌFCC projecta escenaris oe lutur i recomana que la
concent r aci de CO
2
no superi els !50 ppm ,parts per
milio,, cosa que comportaria un escallament oe 2 C oe
mitjana oel planeta. Alguns oels escenaris preveuen que
lèscallament pot superar aquesta xilra si no es posa un
r emei ur gent a l i ncr ement d emi ssi ons. Aquest a di st r i -
bucio no seria igual a totes les zones geogrnques, sino
que les consequencies serien mes greus en unes zones
que en oàltres. El mar Meoiterrani seria una oe les
zones mes alectaoes: pujaria el nivell oe làigua o oismi-
nurien les precipitacions amb la consequent oesertinca-
cio oe gran part oe lÈstat espanyol. El canvi es notaria
especi al ment a l es ci ut at s.
EI factcr antrcpccntric
Hi ha molts lactors naturals que han proout canvis en
el clima oe la Terra al llarg oels segles. Aquests lactors,
com la variacio oe la raoiacio solar o els canvis en lòr-
bita terrestre, no son els responsables oel canvi climtic
actual. Les variacions oel clima observaoes son la suma
oàquests lactors naturals mes les alectacions a làt-
moslera a causa oe làccio humana, que en els ultims
anys han crescut exponencialment. Iins la poc, alguns
escpt i cs i per sones amb i nt er essos det er mi nat s han
explicat que el canvi climtic es prooueix per canvis oe
lòrbita terrestre o les taques oel sol. Fero si realitzem
ncms per causes naturaIs
:esul~ls oes :ooes
oLse:v~cio:s
18O 1'OO 1'O ZOOO
-1,O
-O,
O
O,
1,O
18O 1'OO 1'O ZOOO
-1,O
-O,
O
O,
1,O
18O 1'OO 1'O ZOOO
-1,O
-O,
O
O,
1,O
ncms per Iàcci bumana
:esul~ls oes :ooes
oLse:v~cio:s
per causes naturaIs i bumanes
:esul~ls oes :ooes
oLse:v~cio:s
AncmaIies en Ia temperatura
13
simulacions grnques, veurem que les oaoes son oile-
r ent s de l es que ens dna l a r eal i t at .
Els cientincs han investigat, a lÀntrtioa, les concen-
t r aci ons de CO
2
atrapaoes en el gel, cosa que permet
saber qui nes han est at l es concent r aci ons d aquest gas
en làtmoslera al llarg oels ultims !00.000 anys. Amb
aquestes oaoes, que relacionen làctivitat humana amb
el nivell oe CO
2
, ha queoat oemostraoa la innuencia
humana en el canvi climtic. Tanmateix, certes con-
traoiccions encara no s`havien resolt satislactoriament.
Amb simulacions mes perleccionaoes, es van obtenir
altres oaoes que resolien els oubtes i leien concoroar les
simulacions amb la realitat. En aquest escenari oenni-
tiu, es on sòbserva clarament com les accions humanes
sèncavalquen amb les variacions naturals oel clima i
l accent uen i accel er en de maner a exponenci al .
No obstant aixo, nns la pocs anys, el let no ha estat
aomes oe manera general. Els inlormes oe lÌFCC
4
l i
han oonat la creoibilitat cientinca i lìnlorme Stern,
encarregat pel Govern britnic làny 200o, ha alertat
oels costos economics que cal esperar si no actuem
de maner a r i gor osa i i mmedi at a; en un al t r e or dr e de
coses, la pel licula i el llibre oÀl Gore
5
han lacilitat el
coneixement generalitzat sobre el canvi climtic i els
seus possibles electes.
wwwijccc
5 / 0o:e Una verdad incmoda.
La crisis planetaria del calenta-
miento global y cmo afrontarla.
Eoilo:i~ 0eois~ D~:ceo:~, ZOO
Dese:lil.~cio je: e:osio Rel:oces oes qes
Hesuraments de C02 a I`cbservatcri de Hauna Lca
e: j~:ls je: :iio jj:l
o8O
ooO
o/O
oZO
1'oO 1'O 1'8O 1''O ZOOO
137
6oncentrac1 de 60
2
a t'atmosfera
0oncentrac! de 002
en parts per n!L! (ppn)
10
10
?00
??0
?40
?0
?0
300
3?0
340
30
30
400
4?0
440
40
40
500
5?0
540
50
r
-400.000 -350.000 -300.000 -?50.000 -?00.000 -150.000 -100.000 -50.000 ?100
-ra qLac+aL -ra qLac+aL -ra qLac+aL -ra qLac+aL
?007
f
c
r
t

J
-
a
r

R
c
r
-
r
t

P
-
t
+
t

+

J
-
a
r

J
c
u
z
-
L
,

L
L
+
r
a
t
-

a
r
o

a
t
r
c
s
l
-
r
+
c

l
+
s
t
c
r
,

c
f

t
l
-

a
s
t

4
?
0
.
0
0
0

,
-
a
r
s

f
c
r
r

t
l
-

\
c
s
t
c
k

+
c
-

c
c
r
-

+
r

!
r
t
a
r
c
t
+
c
a
a
t
u
r
-

r
,

r
a
+
q
-
|
u
r
,

1
r
u
c

1
r
t
-
r
q
u
r
-
r
r
a
r
-
r
t
a
L

s
c
r
r
-

L
a

E
v
c
L
u
c
+
c
r

o
-
L

L
L
+
r
a

L
1
E
)

?
0
0
?

+

?
0
0
7
;

u
E
P
/
R
1
I
,

!
r
-
r
o
a
L
,

1
.
r+v-LL rax+r o- ccrc-rtrac+c o- Lu? ourart -Ls oarr-rs 4?0.000 ar,s
?050
var1ac1 de ta temperatura
var!ac!ons de La tenperatura
conparada anb eL n!veLL de 150
f
c
r
t

J
-
a
r

R
c
r
-
r
t

P
-
t
+
t

+

J
-
a
r

J
c
u
z
-
L
,

L
L
+
r
a
t
-

a
r
o

a
t
r
c
s
l
-
r
+
c

l
+
s
t
c
r
,

c
f

t
l
-

a
s
t

4
?
0
.
0
0
0

,
-
a
r
s

f
c
r
r

t
l
-

\
c
s
t
c
k

+
c
-

c
c
r
-

+
r

!
r
t
a
r
c
t
+
c
a
a
t
u
r
-

r
,

r
a
+
q
-
|
u
r
,

1
r
u
c

1
r
t
-
r
q
u
r
-
r
r
a
r
-
r
t
a
L

s
c
r
r
-

L
a

E
v
c
L
u
c
+
c
r

o
-
L

L
L
+
r
a

L
1
E
)

?
0
0
?

+

?
0
0
7
;

u
E
P
/
R
1
I
,

!
r
-
r
o
a
L
,

1
.
+
L
+?
-4
+4
-?
0
-
-
-10
400.000 350.000 300.000 ?50.000 ?00.000 150.000 100.000 50.000
rarq o- t-r-ratur-s r-v+st-s -r La 1EL
-r a La o-caoa ?00-?100 r-s-ct- La
t-r-ratura r+t|ara -rtr- 10 + ?000
LL+roar cr+t+c o- L-s -L-vac+crs o- t-r-ratura
-ra qLac+aL -ra qLac+aL -ra qLac+aL -ra qLac+aL
r+v-LL o- t-r-ratura r+t|ara -L 150
LL+roar cr+t+c o- ccrc-rtrac+c o- Lu?
?030
0
0 ?100
138
1
8
9
0
1
9
5
0
Svante Arrhenius i F. C.
Chamberlain aoverteixen
que l a cr ema de combus-
tibles lossils pot provocar
l augment del CO
2
de
làtmoslera.
Davio Keeling instal la
el pr i mer si st ema de
segui ment cont i nu de l a
concent r aci de CO
2
a
làtmoslera i constata que
augment a cada any.
CaIendari dèsdeveniments
reIacicnats amb eI canvi cIimtic
D~vio eei:q Sv~:le /::e:ius
139
1
9
9
0
2
0
0
0
1
9
7
0
1
9
8
0
1990 L I PCC emet el pr i -
mer i nfor me que constata
que l a temper atur a de l a
terra ha augmentat 0,5C
el dar r er segl e i al er ta que
l escal fament noms es pot
atur ar amb for tes mesures.
1992 Ci mer a de l a Ter r a
a Ri o de Janei ro: el s
l der s pol ti cs mundi al s es
comprometen a prendr e
mesur es per mi ti gar el s
efectes del canvi cl i mti c.
L es mesur es, per , no sn
j ur di cament vi ncul ants.
199 Entr a en vi gor el
Conveni M arc de l es
Naci ons U ni des sobr e el
Canvi Cl i mti c, adoptat
l any 1992.
1995 Segon I nfor me
d aval uaci de l I PCC.
1997 L 11 de desem-
br e, amb el Pr ot ocol de
Kyoto sàcoroa oisminuir
l es emi si ons mi t j anant
pr ocessos l egal s. Wal l ace
Br oecker i nvest i ga l a
ci r cul aci t er moal i na
t r anspor t d ener gi a
pels oceans i anrma
que el cl i ma pot t eni r
sal t s cat i cs.
2001 Tercer I nfor me
2005 El 16 de febr er
ent r a en vi gor el Pr ot ocol
oe Kyoto.
2007 Quar t I nfor me
2008 L a Confer nci a de
lÒNU a Foznan nxa el
marc que haur oe oennir
el futur Protocol que susti -
tuir al oe Kyoto.
2008 Raj andr a Pacahur i ,
pr esi dent de l I PCC i
pr emi Nobel de l a Pau
oel 2008 juntament amb
Al Gor e.
2009 A Copenhague se
cel ebr a l a r euni per
apr ovar el Pr ot ocol que
oennir els objectius
sobr e el fut ur ambi ent al
nns a làny 2020.
1970-1980 Estudi s del
Depar tament d Energi a
del s Estats U ni ts al er ten
sobr e un futur escal fament
pl anetar i .
1979 Roger Revel l e, que
els anys 50 va proposar
mesur ar el CO
2
a l atms-
fer a, va defensar al
Congrs dels Estats Uni ts
l assi gnaci de recur sos per
prossegui r les i nvesti gaci -
ons sobre el CO
2.
1988 James H ansen va
al er t ar, en una hi st r i ca
compar ei xena davant
el Congr s del s Est at s
U ni t s, sobr e l escal fament
de l a t er r a a causa de
l i ncr ement de l es emi si -
ons de CO
2
.
1988 L es Naci ons U ni des
i l Organi tzaci M eteoro-
l gi ca M undi al cr een el
Panel l I ntergover namental
sobr e el Canvi cl i mti c
(I PCC), amb l obj ecti u
d anal i tzar de for ma
exhausti va, obj ecti va i
tr ansparent l a i nfor maci
cientinca i tecnica i socio-
econmi ca per entendre
el r i sc que suposa el canvi
cl i mti c i l es possi bi l i tats
d atenuaci i adaptaci .
Roqe: Revee J~:es ~:se: \~~ce D:oece: R~|~:o:~ P~c~u:i
10
EI PrctcccI de Kyctc
Les Nacions Unioes han lioerat la investigacio i làoopcio oe mesures oe precaucio
per prevenir i mitigar lìncrement accelerat oel canvi climtic.
1
Làny 1988, van crear
el Grup oÈxperts Intergovernamental sobre el Canvi Climtic ,IFCC, amb la luncio
oànalitzar oe manera exhaustiva, objectiva i transparent la inlormacio cientinca,
tecnica i socioeconomica rellevant per comprenore els riscs que pot suposar el canvi
climtic provocat per les activitats humanes, les seves repercussions i les possibilitats
exi stents d adaptaci i mi ti gaci .
A la Cimera oe la Terra, celebraoa a Rio oe Janeiro làny 1992, els lioers politics
munoials es van comprometre a prenore mesures per pal liar els electes oel canvi
climtic. Tanmateix, les mesures no eren jurioicament vinculants, i, làny 199!, va
entrar en vigor el Conveni marc oe les Nacions Unioes sobre el canvi climtic, que si
que ho es. Els 189 pasos aoherits van oecioir que convenia prenore acoros amb exi-
gencies mes estrictes per reouir les emissions oe gasos amb electe o`hivernacle. Iruit
oàquestes oecisions, mitjanant el Frotocol oe Kyoto, un acoro pres làny 199, els
pasos si gnant s es compromet i en a r edui r l es emi ssi ons mi t j anant processos l egal s. El
Frotocol no va entrar en vigor nns a làny 2005, a causa oe la lentituo oàlguns pasos
a l`hora oe nrmar-lo i a la negativa oàltres a ler-ho.
A n oe minimitzar els costos oe reouccio oe les emissions, es va acoroar que la
consecucio oels objectius assenyalats sàssolis mitjanant els anomenats mecanismes
nexibles, que son tres: els mecanismes oe oesenvolupament net, làplicacio conjunta
i el comer oèmissions. Els mecanismes oe oesenvolupament net pretenen incorporar
els pasos en oesenvolupament o emergents en les politiques oe reouccio oe gasos amb
electe o`hivernacle. En segon lloc, làplicacio conjunta permet als pasos inoustrialit-
zats complir part oe les seves obligacions pagant projectes que reoueixin les emissions
en altres pasos oesenvolupats. Iinalment, el comer oels orets oèmissio introoueix
un mercat d emi ssi ons pel qual un emi ssor pot compr ar dr et s d emi ssi a un al t r e;
oàquesta manera, es valoritza monetriament làtmoslera terrestre.
El Frotocol oe Kyoto no regula tots els sectors que emeten CO
2
. Fooem agrupar
els sectors en cinc grans capitols: energia, inoustria, transport, eoincacio i agricultura,
que pooen suboivioir-se en oos grans grups, segons el volum oèmissions. Els oos pri-
0u reguIa eI PrctcccI de Kyctc?
El Frotocol oe Kyoto s`ha proposat com a objectiu reouir les emissions
mundi al s de CO
2
làny 2012 un 5 respecte oe les proouoes làny 1990.
Segons el grau oe oesenvolupament oe caoa pais, es preveu un eslor
major o menor, cosa que implica, en caoa cas, una reouccio o un incre-
ment oèmissions. Fer exemple, la Unio Europea oels 15 hauria oe reouir
globalment les seves emissions un 8 en el periooe esmentat. Tanma-
teix, oins la UE, tambe hi ha oilerencies entre els pasos, per la qual cosa
Espanya pooria augmentar les seves emissions un 15 respecte oe làny
1990, pero Alemanya es compromet a reouir-les un 21. Fer als Estats
Units, la reouccio prevista es oel .
5A
1 / llj.//u:ccci:l/jo:l~
esj~:o/ile:s/oO'ojj
\eL oe ~ Sec:el~:i~ oe ~
Co:ve:cio soL:e e C~:vi Ci:~
lic oe es ~cio:s U:ioes Si
l:oLe: es j:i:cij~s oocu:e:ls
:e~lius ~ le:~
E seclo: oe e:e:qi~ ~
oevoucio:~: c~j ~ o:ls :es
:eles i :e:ov~Les
/ ~ i:ousl:i~, c~ j:o:ou:e
lec:ooqies i::ov~oo:es :eles
11
j~ sos exi:ils
j~ sos que :o ~: siq:~l
i :o le:e: oL|eclius oe:ils
j~ sos que
:o e co:jeixe:
j~ sos que :o ~:
siq:~l e P:oloco
j~ sos que
s| e co:jeixe:
mers sectors anomenats sectors inclosos son els que generen mes emissions per
proouctor, ja que una lbrica o una central electrica alliberen molt CO
2
, en canvi, als
altres tres sectors, caoa proouctor inoivioual prooueix poques emissions relativament.
Tambe cal tenir en compte que es mes lcil i operatiu regular els emissors grans que
els petits. El Frotocol que substituir el oe Kyoto haur oìncioir sobre aquests ultims
sectors, anomenats oilusos.
EI ccmer dèmissicns a Ia Uni Eurcpea
La Directiva europea 20038CE i la seva mooincacio posterior estableixen un
regim oe comer oe oret oèmissions oe gasos amb electe o`hivernacle oins oe la
Comunitat a n oe lomentar la reouccio oe les emissions oàquests gasos oe manera
enca en relacio amb el cost.
Les oirectives obliguen caoa Estat membre oe la Unio a elaborar un Fla nacional
oèmissions per a caoa periooe establert ,oe tres anys, el primer, i oe cinc, el segon,,
que oetermini la quantitat total oe orets oèmissio que es preveu assignar, i tambe el
proceoiment oàssignacio. Aixi, sèstableix un limit oe oret oèmissions que pooen ser
assignaoes, let que crea lèscassetat necessria perque emergeixi un mercat. El comer
oèmissions se centra en un gas unic, el CO
2
, i en els grans emissors inoustrials, com
son les instal lacions oe proouccio oènergia, proouccio i translormacio oe metalls ler-
ris, inoustries minerals, labricacio oe pasta oe paper o cartro, etc. Tot i ser un mbit
limitat, quant a locus emissors i tipus oe gas emissor, en el cas oe la Unio Europea oels
15, s`ha aconseguit que, assignant orets oe compravenoa nomes a unes 9.000 instal -
lacions, es reguli el !1 oe les emissions totals.
12
LÈurcpa deIs 15
je:ce:l~lqe oe:issio:s
Po:luq~
0:ci~
Esj~:y~
:~:o~
Suci~
Fi:~:oi~
F:~:~
/usl:i~
Di:~:~:c~
/e:~:y~
Luxe:Lu:q
-Z
-Z
-1
-1o
-/
O
O
l~i~
Dqic~
o~:o~ o
o,
,
/:q~le::~ /
1o
Z1
Z1
Z8
Pa scs representatius de Iànnex I
je:ce:l~lqe oe:issio:s
s~:oi~
/usl:~i~
o:ueq~
Russi~ i Uc:~ :~ O
ov~ Ze~:o~ O
C:o~ci~
J~jo
C~:~o~
Esl~ls U:ils
RejuLic~ Txec~ i Esov~qui~
Eu:oj~ oes 1
Esl`:i~, Lel`:i~ i Lilu~:i~
Su ss~
Ru:~:i~ i Duq~:i~
Po`:i~ i o:q:i~
La Directiva tambe estableix sancions si no es compleix aquest compromis. Durant
el primer periooe, el pais que no compleixi els objectius proposats haur oe pagar !0t
per t ona de CO
2
equivalent oèxces, en el segon periooe, la sancio ser oe 100t per
t ona. El pagament de l a mul t a no exi mei x de l obl i gaci de l l i ur ar el s dr et s d emi ssi
equivalents a les emissions oèxces oe làny seguent. El regim oe comer oèmissions
es va posar en marxa l`1 oe gener oe làny 2005 per als 25 membres que tenia la Unio
Europea en aquel l moment .
La questio oàplicar sancions per contaminar excessivament presenta oiversos
aspectes que conve valorar. Dùna banoa, si apliquem el principi oe qui contamina,
paga, es crea una oiscriminacio lavorable als pasos mes rics ja que els pobres no
s`ho pooran permetre, pero, oe làltra, s`ha comenat a oisposar oe oaoes que per-
meten quantincar la situacio a caoa pais, cosa que permetr avaluar i comparar. Un
altre lactor que cal tenir en compte es que, per primera vegaoa, sìntrooueix un con-
cepte ja conegut en el mon ecologista, que es el oe valorar quelcom immaterial com
un estalvi. Aquest criteri va ser oesenvolupat per Amory Lovins, oirector oel Rocky
Mountain Institute als Estats Units, que va encunyar el concepte oe N egawat com a
subst i t uci de M egawat. La ioea oe benenciar-se oùn estalvi immaterial s`ha estes a
oiversos sectors en projectes concrets, com lànomenat 5050, que premia lèstalvi en
escoles centreeuropees: consisteix en un contracte entre lòrgan gestor oel centre i lès-
cola, segons el qual es nxa un consum energetic oe relerencia, que es el oe làny ante-
rior al conveni, la oilerencia entre aquest valor i el consum reout que sàconsegueix
en posar en marxa les mesures oe comportament encient oictaoes per lòrgan gestor
comporta un estalvi que es reparteix entre aquest organ i lèscola.
2
2 Delli:~ Scee: Resu: oe es
|o::~oes soL:e :oLiil~l i eoic~
cio ceeL:~oes ~ Coeqi o/:qui
lecles oe C~l~u:y~, o:q~:il.~oes
je: EcoU:io:
0bjectius deI PrctcccI de Kyctc
per a diferents pa scs
LoL|ecliu oe P:oloco oe yolo
es :eoui: e lol~ oe es e:isio:s
oes o8 j~ sos oe ~::ex , ou:~:l
e je:iooe ZOO8ZO1Z, :o :e:ys
ou: % :esjecle es e:isio:s oe
~:y 1''O Di:s ~ U:io Eu:oje~
oes 1, ~ ~ que je:loc~ oe
j:o:iq u:~ ois:i:ucio oe 8%,
eso: es oie:e:ci~ je: j~ sos
q:~c oe esque::~l
8
8
8
8
o
8
o
-1O
-8
-1
13
PIans dàcci i estratgies per a Iàny 2020
LÈstat espanyol, igual que la resta oe pasos oe la Unio Europea, te lòbligacio oe
reoactar un Fla nacional oàssignacio ,FNA, per al periooe 2008-2012, en el qual
sàssignin orets oèmissio a caoascuna oe les instal lacions oels anomenats sectors
inclosos. Aquests sectors oennits a la oirectiva 20038CE son el conjunt
oìnstal lacions, les activitats oe les quals prooueixen grans quantitats oe gasos amb
electe o`hivernacle ,proouccio oènergia electrica, labricacio oe ciment, translor-
macio oe metalls lerris, etc.,. Assignar emissions a aquestes instal lacions es a oir,
l i mi t ar l a quant i t at de CO
2
que pot emet r e cadascuna s l a maner a de l l ui t ar cont r a
el canvi climtic per la qual s`ha oecantat la Unio Europea, ja que, oelimitant les
emissions oùnes quantes instal lacions, es controla una gran quantitat oe gasos amb
electe o`hivernacle. En el cas oe lÈstat espanyol, en assignar orets oèmissio a les
aproximaoament 1.000 instal lacions que pertanyen als sectors inclosos, sàctua sobre
el !5 oe les emissions imputables a tot lÈstat.
Al FNA, tambe es oescriu el proceoiment que lÈstat espanyol seguir per assolir
els objectius nxats pel Frotocol, incloent-hi la totalitat oèmissions espanyoles, es a
oir, tenint en compte tant els sectors inclosos com els anomenats sectors oilusos
,transport, resioencial, agricultura,. Les previsions oèvolucio oe les emissions nacio-
nals en el moment oe reoactar el FNA ,2005, inoicaven que, nns i tot consioerant les
mesures oe reouccio aooptaoes nns llavors, les emissions per al periooe 2008-2012
serien oel 150 les oe làny base. Davant oàquestes pessimes previsions, el FNA va
establir en un 13 lòbjectiu oe reouccio. Mitjanant mesures aooicionals a les que
ja s`han aooptat, i per pooer complir amb el 115 nxat pel Frotocol oe Kyoto, al Fla
es va preveure la compensacio oel 22 oèxces, grcies a làbsorcio per augment oe la
vegetacio ,2, i a lùs oe mecanismes oe nexibilitat previstos en el Frotocol ,20,.
Un altre punt oestacat oel FNA es que estableix un repartiment proporcional oe
lèslor per reouir emissions entre els sectors inclosos i els oilusos, es a oir, els sectors
inclosos tenen assignaoes uns 150 milions oe tones oe CO
2
anuals, corresponents a un
!5 oe les emissions que lÈstat espanyol pot emetre ourant el periooe 2008-2012.
Encara que el repartiment sigui proporcional, les previsions oe la tenoencia a làug-
ment oe les emissions oels sectors oilusos son molt mes elevaoes que les emissions oels
inclosos. Es logic, ja que, oes oe làny 2005, amb el primer FNA, totes les empreses
que lormen part oels sectors inclosos tenen la responsabilitat inoivioual oe no sobre-
passar els orets oèmissio que els han estat assignats, mentre que les empreses, institu-
cions i particulars oels sectors oilusos no la tenen.
EI PrctcccI de Kyctc i IÈstat espanycI
Lòbjectiu oel Frotocol oe Kyoto per a lÈstat espanyol es que la mitjana
oe les seves emissions nacionals, en el periooe 2008-2012, no superin
mes oel 15 les emissions oe làny 1990, es a oir, 333 milions oe tones
de CO
2 eq
.
1
, com a mxim al nnal oel periooe establert. No obstant aixo,
segons els ultims inventaris oncials, làny 200o, les emissions espanyoles
van superar un 50 les emissions oe làny base, i es van allunyar un 35
oel compliment oel compromis acoroat.
5B
1 Eq = equiv~e:l Exisleixe:
oive:sos q~sos ~:L eecle
oive::~ce, oes qu~s e C0Z es
e :es siq:ic~liu /:L e le::e
equiv~e:l, si:oic~ e v~o: oes
~l:es q~sos co:ve:lils ~ equiv~
e:l e: C0Z
Anna Pags
/:quilecl~
1
Fer a les empreses oels sectors inclosos, les emissions oe gasos amb electe o`hiver-
nacle s`han convertit en un lactor oe competitivitat, ja que els costos oel compliment
es trasllaoen al client que aoquireixi els seus bens i serveis, son, per tant, mes competi-
tives les que aconsegueixin la mateixa quantitat oe prooucte amb la minima quantitat
oèmissions. En canvi, la responsabilitat oel compliment oels sectors oilusos no recau
sobre caoa locus emissor, sino que recau sobre lÈstat, la politica oe reouccio oel qual,
a part oe tenir una implementacio costosa i resultats poc immeoiats, no imposen limi-
tacions reals ni penalitzacions oeterminants a les activitats que mes emeten.
Les estrategies, les mesures i els instruments que el Govern espanyol ha posat
en marxa per aconseguir el compliment oel Frotocol oe Kyoto son molt oiversos
i alecten tots els sectors, tant oe manera transversal com particular. Les mesures
transversals o horitzontals son, per exemple, les mesures nscals que permeten reouir
els preus a les opcions que prooueixen menys emissions. Dàltra banoa, oiverses ini-
ciatives proposen mesures especinques per reouir les emissions oe gasos amb electe
o`hivernacle en l`mbit sectorial, com per exemple el pla estrategic oìnlraestruc-
tures oe transport 2005-2020 ,FEIT,, el cooi tecnic oe lèoincacio i el Reglament
8!2200o sobre oeterminats gasos nuorats amb electe o`hivernacle, entre oàltres.
A lÈstat espanyol, les emissions associaoes al consum energetic representen al
voltant oùn 5 oe les emissions comptabilitzaoes pel Frotocol oe Kyoto, per la qual
cosa es pooen oestacar oues normatives que actuen sobre les emissions associaoes a
lènergia. Dùna banoa, el Fla oènergies renovables ,FER, 2005-2010, que sèncar-
rega oe les lonts oe generacio oènergia, i, oe làltra, lèstrategia oèstalvi i enciencia
energetica ,E!, 200!-2012, que incioeix sobre el consum energetic.
El FER, aprovat làny 2005, constitueix la revisio oel pla oe loment oe les ener-
gies renovables ,FIER, 2000-2010, els resultats oel qual, làny 200!, es van mostrar
insuncients per pooer assolir els objectius proposats. El pla vigent actualment ,FER,
mante lòbjectiu general oel FIER, que consisteix en la ioea que les lonts oènergia
renovables cobreixin com a minim el 12 oe la oemanoa total oènergia primria
làny 2010, encara que mooincant els esloros per rees inicialment previstos. A
mes, el FER incorpora noves exigencies oe la Unio Europea en materia oe gene-
racio oènergia, concretament lòbjectiu inoicatiu que lèlectricitat generaoa amb
lonts renovables assoleixi el 29,! oel consum nacional brut oèlectricitat làny
2010, i tambe un altre objectiu inoicatiu per al mateix any, amb lòbjectiu que lùs
oe biocarburants o altres combustibles renovables en el transport arribi al 5,5 oel
total oe gasolina i gasoil comercialitzats. Amb làplicacio oàquest pla, es preveu un
estalvi oe 2,3 milions oe tones oe CO
2
làny 2010. Aquest estalvi es calcula con-
sioerant la oilerencia entre lènergia generaoa amb lonts renovables prevista per a
làny 2010 i la que es va generar làny 200!.
El segon oocument que conve oestacar, lÈ!, es va aprovar làny 2003 amb tres
objectius bsics: millorar la intensitat energetica oel pais, reouir lèlevaoa oepenoencia
energetica exterior i coaojuvar en la consecucio oels compromisos aoquirits per lÈstat
espanyol en materia oe meoi ambient. A lÈ!, sàvaluen els potencials oe millora oe
lènciencia energetica per sectors ,inoustria, transport, agricultura i pesca, eoincacio,
resioencial i serveis, serveis publics i translormacio oe lènergia, i es proposen mesures
oe reouccio oels consums mitjanant canvis tecnologics i oe consum.
Fer calcular el potencial oèstalvi oàquestes mesures, es compara el consum oe
lèscenari base amb el oe lèscenari oènciencia: es compara el consum mes pro-
bable previst sense consioerar cap estrategia oèstalvi amb el consum resultat oàplicar
15
les mesures oènciencia. Dàquesta manera, lèstalvi que cal esperar làny 2012 es
oùns 15 milions oe tep ,tones equivalents oe petroli,, que representa una reouccio oel
8,o respecte oels 180 milions oe tep projectats en lèscenari base per a aquest any.
Les mesures i els instruments necessaris per implantar lÈ! es concreten en el Fla
oàccio oe lÈ! 2005-200 i en el Fla oàccio oe lÈ! 2008-2012. En aquests plans,
consta una especincacio oetallaoa oe les actuacions concretes que oenneix terminis,
linies oe nnanament i responsabilitats oels organismes publics involucrats. A mes, per
a caoa mesura, sàvaluen els estalvis oènergia, les emissions oe CO
2
i els costos.
El primer Fla oàccio ,2005-200, pretenia aconseguir un estalvi acumulat oe 12
milions oe tep oènergia primria equivalents a 32,5 milions oe tones oe CO
2
amb
una inversio oe .920 milions oèuros. El segon Fla oàccio oe la E! per al periooe
2008-2012 es la continuacio oel primer, i, per tant, recull lèxperiencia i els resultats
oel primer periooe. Aixi mateix, incorpora esloros aooicionals necessaris per pooer
complir el Frotocol oe Kyoto, la qual cosa obliga a incrementar les reouccions oel
consum energetic previstes inicialment a lÈ!, sobretot oels sectors oilusos. Aquestes
mooincacions van motivar que el segon pla oàccio sànomenes Fla oàccio oe lÈ!
Flus ,FAE!-, 2008-2012. Lèstalvi que preten aconseguir làny 2012 es oe 25 milions
oe tep, 10 milions oe tep mes que els previstos a lÈ! inicial. Dàltra banoa, sèstima
que lèstalvi acumulat ourant els cinc anys oe vigencia oel pla ser oe 88 milions oe
tep oènergia primria equivalents a 238 milions oe tones oe CO
2,
i es calcula que la
inversio necessria ser oe 22.185 milions oèuros.
Iinalment, el juliol oe 200, es va aprovar lÈstrategia espanyola oe canvi climtic i
energia neta, horitzo 200-2012-2020 ,EECCEL,, en la qual es oenneix el marc oàc-
tuacio que han oàboroar les aoministracions publiques a lÈstat espanyol ,Govern,
comunitats autonomes i entitats locals, per assegurar el compliment oels compromisos
actuals en materia oe canvi climtic, i millorar la capacitat oàssumir nous compro-
misos en el lutur. LÈECCEL es complementa amb el pla oe mesures urgents oe
lÈECCEL, que preten aconseguir unes reouccions aooicionals, algunes previstes en
el FAE!-, oe o0 milions oe tones oe CO
2 eq.
en el periooe 2008-2012.
CataIunya
Emissicns per sectcrs Iàny 200 a CataIunya i Espanya
i:ousl:i~
l:~:sjo:l
eoic~cio
~q:iculu:~
Espanya
i:ousl:i~
e:issio:s i:oi:ecles
e: eecl:icil~l
l:~:sjo:l
eoic~cio
~q:iculu:~
~l:es
/%
o%
ZZ%
o'%
1/%
Z1%
o%
Z/%
/%
1
PcssibIes escenaris de futur
Amb oroinaoors, es pot simular el lutur, partint o`hipotesis oiverses. Els escenaris
varien segons les presumptes quantitats oe CO
2
a làtmoslera, la oemograna i altres
lactors. Com mes grans siguin les xilres, pooem preveure mes problemes oe tipus cli-
mtic, que es renectiran en lenomens com un increment en el nombre i abast o`hura-
cans, inunoacions, sequeres i oesertitzacio, oisminucio oe la biooiversitat i, pel que la
a les persones, lams per oisminucio oe collites, grans migracions i connictes i guerres a
causa de l escassetat d ai gua i d al tres r ecur sos.
1
Una oaoa preocupant que ja hem comentat es la celeritat amb que es prooueixen
els canvis. Les primeres hipotesis parlaven oùn termini oe cent anys, pero avui llegim
caoa vegaoa mes sovint articles cientincs que aoverteixen que el canvi es molt mes
rpio oel que imaginvem, es a oir, que no estem parlant ja oe les generacions lutures,
si n que ho not ar em nosal t r es mat ei xos.
Un escenari oe lalta oe pluges pot tenir repercussions en molts sectors, oes oe
làgricultura al turisme, ja que la pujaoa oel nivell oel mar pooria reouir molt les plat-
ges oe les nostres costes. No obstant aixo, el principal electe previsible per la gravetat
oe les seves consequencies recauria sens oubte sobre làgricultura. Un canvi en el
clima representa un canvi en els cultius agricoles i, aixi com hi ha llocs que pooen sor-
tir-ne benenciats algunes regions oÀnglaterra, per exemple, pooen conrear ja vinyes,
i zones avui gelaoes poorien ser aptes per a cultius, els perjuoicis, en alectar zones
majors i mes poblaoes, seran molt mes grans. Fosem el cas oùn pais com lÌnoia, en
que un augment o`1 C en la temperatura mitjana comportaria que la collita oàrros
oisminuis oe lòrore oel 1o.
2
Uganoa, lèconomia oe la qual oepen oel cale, oeixaria
oe tenir el clima necessari per al seu cultiu, amb la qual cosa peroria oos teros oe
les seves oivises. Els oesastres ecologics alectarien oes oùn quart nns a la meitat oe
les especies a Mexic, Austrlia, el noro oe la Xina i el suo oe l`lrica.
3
No cost a gai r e
oìmaginar les lams que aixo pot comportar ni els corrents migratoris consequents.
La pujaoa oel nivell oel mar alectaria centenars oe milions oe persones que actual-
ment habiten als oeltes oe grans rius com el Ganges, el Nil o el Mekong, els qui viuen
sota el nivell oel mar o en zones a molts pocs centimetres sobre el seu nivell, com a
Holanoa i Ilorioa. Tambe els habitants oe moltes illes oel Facinc o els qui viuen en
els marges oels oeserts. Segons algunes estimacions, aquestes migracions climtiques
Ccm afectar eI canvi cIimtic eI ncstre entcrn?
Es impossible saber si plour o no oàqui a un mes i, en canvi, tothom
gosa pronosticar que, oàqui a 30 anys, lar mes calor a lèstiu que a l`hi-
vern. Sabem preoir un comportament general a causa oe la nostra expe-
riencia i en canvi no pooem precisar una cosa propera, pero concreta.
Conve saber que no es el mateix meteorologia que climatologia. Mentre
que la primera preveu el temps immeoiat el que lar el cap oe set-
mana, la segona se situa en periooes temporals oe llarg abast i analitza
les tenoencies com lan els experts oe lÌFCC quan oiuen que aquest segle
les temperatures pooen creixer entre 2 i o graus.
5C
1 M~:ue To~:i~
El clima. El calentamiento global
y el futuro del planeta. De Losio
D~:ceo:~, ZOO8
2 Mique DeiLes y Mique DeiLes
C~sl:o La Tierra herida.
Qu mundo heredarn nuestros
hijos? Eoicio:es Desli:o
D~:ceo:~, ZOO
3 /l~s Meoio~:Lie:l~ eoil~oo
jo: Le Monde Diplomatique
Eoicio: esj~:o~ \~e:ci~, ZOO8,
j /o/
17
ja han comenat. El planeta pooria tenir prop oe 50 milions oe relugiats climtics en
els propers anys i 200 milions làny 2050. Sèstima que nomes a Bangla Desh els emi-
grants serien milions oe persones que, a mes, per raons historiques, no acuoirien als
seus pasos vens, lÌnoia i Myanmar, ja que estarien alectats pels mateixos problemes.
4
Un inlorme oe la Unio Europea, titulat Impactes oel canvi climtic a Europa,
5
vaticina lalta oe pluja i oesertincacio cosa que es oenomina estr s de l ai gua i preveu,
a mes, un major nombre oe oesboroaments oe rius. En aquest cas, les regions mes
alectaoes serien el Fais Basc, Anoalusia, Galicia, les Balears i Asturies. Lìnlorme asse-
nyala que el 90 oels oesastres naturals esoevinguts a Europa en els ultims anys estan
relacionats amb el clima i els seus electes representen el 95 oe les peroues economi-
ques proouoes per catstroles.
llj.//:ejo:lsee~eu:oj~eu/
ee~:ejo:lZOO8//e:
5 o, j~qi:~ ///
Disminuci i increment de pIuges
E c~:vi ci:~lic j:ovoc~:~ :ooi
c~cio:s e: e :qi: oe juqes
i ~ oese:lic~cio ~::eu oe :o:
O O%
O -O%
Cap a Ia mitigaci i Iàdaptaci
Ja que ens trobem en un proces oe canvi climtic i els seus electes no pooen elimi-
nar-se, queoen oues vies que hem oe seguir simultniament: la mitigacio oels seus
electes i làoaptacio al canvi.
Fer preparar-nos per al canvi i les seves consequencies, sàssenyalen oiverses acci-
ons: coneixer millor els canvis proouts mitjanant monitoratge oe oaoes, preveure els
electes en caoa lloc i activitat, estabilitzar el contingut oe CO
2
a làtmoslera per evitar
que la temperatura pugi mes oe oos graus i prenore mesures que lacilitin làoaptacio.
Fer aixo, hi ha un Fla nacional oàoaptacio al canvi climtic, elaborat làny 200o,
com a marc general oe relerencia per alavorir la cooroinacio entre les oiverses aomi-
nistracions publiques. El seu objectiu es avaluar els impactes previsibles i preveure la
vulnerabilitat i possible aoaptacio oe tots els sectors, entre aquests sectors, assenyala
que els que es veuran mes alectats son làgricultura, les nnances i les assegurances, i
tambe la salut i el turisme. Lèstuoi la una estimacio oels terminis aconsellables per-
que els oilerents sectors ouguin a terme làoaptacio convenient. Aquest horitzo varia
segons els sectors, i alguns oisposen oùn termini relativament llarg, com el oe les
zones costaneres i els boscos al qual sàtorga un termini oèntre 10 i 100 anys, mentre
que, per a oàltres, el periooe oàoaptacio es molt breu: al sector oe les nnances i asse-
gurances, es conceoeix entre 1 i 10 anys, i al oe la salut i làgricultura, entre 1 i 20. Fer
coneixer millor la situacio, es oisposa oe oiversos estuois sectorials, com els elaborats
18
per l Obser vat or i de l a Sost eni bi l i t at d Espanya.
6
Hi ha igualment altres oncines i
or gani smes cent r at s en aquest t ema en mol t es comuni t at s aut nomes.
La Generalitat oe Catalunya va crear, làny 200o, una comissio interoepartamental
contra el canvi climtic. Es tracta oe lÒncina Catalana oel Canvi Climtic. Fropor-
ci ona el supor t t cni c a l a comi ssi que ha i mpul sat l a Convenci Cat al ana del Canvi
Cl i mt i c, que s el r esul t at d un procs mpl i ament par t i ci pat i u gr ci es al qual s han
elaborat un conjunt oe recomanacions recollioes en el Fla oàccio 2008-2012. El
principal objectiu es reouir les emissions en 5,33 milions oe tones oe CO
2
. Per ai x, es
proposa un conjunt oe mesures en oiversos sectors: agricultura, boscos, eoincis, ener-
gi a, i ndst r i a, r esi dus i t r anspor t .
L a progr essi va sensi bi l i t zaci davant el canvi cl i mt i c, ms enl l de l es or i ent aci ons
catastronstes que no ouen enlloc i nns i tot provoquen la paralitzacio oe la ciutaoania
davant de l a i ncommensur abl e di mensi del s esdeveni ment s, conduei x a l a r ecerca de
sol uci ons l ocal s i gl obal s, t cni ques i soci al s, i nnovador es i t r adi ci onal s que mi t i gui n
el s efect es del canvi i per met i n adapt ar-nos al progr essi u canvi d escenar i en qu ens
veur em i mmer sos. I , en aquest es mesur es, cal que hi col l abor i t ot hom, per t amb cal
assenyal ar que, t ant en l or i gen del s probl emes com en l a seva mi t i gaci , al guns sn
ms r esponsabl es que d al t r es i al guns di sposen de ms conei xement s i r ecur sos per
alavorir les solucions mes encients. Davant oàquest objectiu, no hi ha limits per a la
i magi naci , l a i nvenci i l a i nt uci , degudament comprovades. Al guns aut or s asse-
nyal en cami ns possi bl es, que sn una mi ca di fer ent s del s habi t ual s.
L es gel er es sn r eser ves d ai gua dol a que ompl en el s r i us en el moment del des-
gl a. L i ncr ement de l a t emper at ur a mi t j ana, j unt ament amb l a di smi nuci de pl uges
i nevaoes segons les oaoes, oes oe 1950 la temperatura ha pujat 1 C i les pluges han
oisminuit !00 lm
2
, ocasiona la oisminucio graoual oe la seva superlicie. A nnal oel
segl e X I X , l es gel er es de l a vessant espanyol a del s Pi r i neus ocupaven una super fci e de
1.9 ha, que cent anys oespres s`havia reouit a oo0 ha. Actualment nomes en queoen
20o. A aquest ritme en un breu periooe oe 25 o 30 anys oesapareixeran oel tot.
7 Lesle: R D:ow: Salvar el
planeta. Plan B: ecologa para un
mundo en peligro. P~ioos eoilo:i~
D~:ceo:~, ZOO/
0Lse:v~lo:io oe ~ Sosle:iLii
o~o e: Esj~:~ Sostenibilidad en
Espaa, ZOO
O O%
Disminuci de pIuges a Espanya
E: q:~: j~:l oe ~ Pe:|:su~
L:ic~ es j:ooui:~ u:~ i:jo:l~:l
ois:i:ucio oe :qi: oe juqes
i ~ix` j:ovoc~:~ ~ j:oq:essiv~
oese:lil.~cio oe :oles .o:es
19
Mo:l Pe:oul, c~j ~ 1'oO
Mo:l Pe:oul, ZOOo
150
Làmenaa oel canvi climtic ha estat globalment
r econeguda i el s obj ect i us gener al s per combat r e-l a
son sobre les taules oels responsables governamentals
oàrreu oel mon. Les politiques que cal implementar per
assolir aquests compromisos, en canvi, semblen estar
mes veroes.
Làctual coneixement sobre la ciencia oel canvi cli-
mtic i els impactes que te en la societat requereix ois-
posar oùna encient estrategia oe mitigacio i aoaptacio a
curt, mig i llarg termini a oilerents nivells oe la geograna
mundi al . Aquest br eu ar t i cl e i nt ent a exposar pr i mer a-
ment on es preten arribar i, en segon lloc, els progressos
nns ara, les barreres ioentincaoes i els punts oe mira per
a les noves politiques oel clima.
A qu ens ccmprcmetem?
Rio oe Janeiro, Frotocol oe Kyoto, Acoro Iinal oe Mar-
rakech, Fla oàccio oe Bali, Foznan... i potser Frotocol
oe Copenhaguen lormen la historia oe ntes politiques
per est abl i r obj ect i us que est abi l i t zar an l es emi ssi ons
oe gasos amb electe o`hivernacle ,GEH, que evitin un
i ncr ement en l a t emper at ur a gl obal mi t j ana de 2 C
1
, el
qual provocaria impactes perjuoicials irreversibles per a
les persones i el meoi ambient. Aixo signinca que com a
mxim tenim 13 anys per canviar la tenoencia global oe
creixement oèmissions oe GEH.
Act ual ment ens t robem en pl ena negoci aci del s
objectius oe reouccio oèmissio a partir oel 2012. En joc
est establir un objectiu global oe reouccio oèmissions
i terminis, repartir responsabilitats a escala oÈstats
i / o de sect or s i ndust r i al s i det er mi nar l es r egl es del j oc
per comptabilitzar els esloros en reouccions. Fer ara,
Europa mante una posicio oe lioeratge, compromesa a
una reouccio minima oel 20 per a làny 2020, i entre
el o0-80 per a làny 2050. Els Estats Units, Austrlia
i Russia, que van posar en risc, en el seu moment, lèn-
Poltiques de
mitigaci al canvi
climtic: de la
teoria a la prctica
Harta Tcrres unfaus
Co:sulo:~ e: Esl:~lqi~ E:e:qlic~
i C~:vi Ci:~lic Ecoys
151
1 PCC, ZOO, 0:~ el ~ ZOOo,
~:e ZOOol
2 T:yjlic /jj:o~c
3 Fo:l. IPCC Fourth /ssess:e:l
Report /R/l
Hs infcrmaci:
- Ecoys. wwwecoysco:
- Esl:~leqi~ Esj~:o~ oe C~:Lio
Ci:~lico y E:e:q|~ Li:ji~ o:i
.o:le ZOO ZO1Z ZOZO.
llj.//www::~es/jo:l~/seccio
:es/c~:Lioci:~lico/oocu:e:l~
cio:cc/esl:~leqi~cc/i:oexl:
- Eu:oje~: Co::issio: Ci:~le
C~:qe. llj.//eceu:oj~eu/
e:vi:o::e:l/ci:~l/e:issio:/
i:oexe:l:
- P~ :~:c oe :iliq~cio oe
c~:vi ci:~lic ZOO8ZO1Z. llj.//
:eoi~:Lie:lqe:c~l:el/c~l/
e:eoi/Cci:~lic/:ov/~j:o
v~lj~:~:c:iliq~ciocc|sjCo
:jo:e:lD=1888Z&Sou:ceP~qe
D=11Z'=1
- PCC. llj.//wwwijccc/
traoa en lòperacio oel Frotocol oe Kyoto, actualment
no tenen un clar posicionament, igual que el Japo.
S unei xen al cl am gener al i t zat del s pasos i ndust r i al i t zat s
que accept en l a r esponsabi l i t at i l a necessi t at d act uaci
immeoiata per la seva part, pero exigeixen la participa-
cio oels majors pasos en vies oe oesenvolupament amb
objectius vinculants oe reouccio oèmissions perque
tingui sentit la lluita contra el canvi global oel clima. El
continent asitic vol prenore accio, pero no vol acceptar
compromisos numerics que puguin alectar el seu crei-
xement economic. La majoria oels pasos oe lÀmerica
L l at i na no cr euen que j a el s hagi ar r i bat el moment
oe prenore responsabilitats en la mitigacio oel canvi
climtic. El Facinc i lrica oemanen ajut i compensaci-
ons economiques per alrontar els pitjors impactes oùn
lenomen alie a les seves activitats. Els pactes sobre nnan-
ament i translerencia en tecnologia tenen el pooer oe
ler suncientment atractiva la participacio oe pasos oe la
perileria en làcoro internacional.
Fer la seva part, el Govern espanyol oona suport al
compromis assumit per la Unio Europea. Manilesta la
gran importncia oàconseguir lèquitat en el reparti-
ment oèsloros entre els oilerents estats membres, amb
criteris com les emissions per cpita als sectors oilusos
,eoincacio, transport, resious, agricultura, inoustria
no intensiva en energia, i les emissions per unitat oe
product e al s sect or s i ndust r i al s. Cr i t er i s si mi l ar s al s que
van ser utilitzats per repartir lòbjectiu oel Frotocol oe
Kyoto entre Estats europeus
2
, i que oeixen actualment
a Espanya en una situacio complicaoa per complir, tot
i els notables esloros economics realitzats. Catalunya,
per iniciativa propia, s`ha compromes nns ara a assolir
r educci ons proporci onal s a l es est abl er t es a Espanya
per Kyoto. Aquest eslor autonomic, com el oàltres
comunitats autonomes, no es tan sols necessari, sino
imprescinoible per rebaixar les emissions nacionals, ates
el marc competencial oe lÈstat i lèlectivitat oemostraoa
oe les bones politiques locals.
Ccm es passa deIs cbjectius a Ies reduccicns
reaIs dèmissicns?
Un cop nxats els objectius, cal oissenyar la lorma oàsso-
lir-los oe la manera mes enca i economica possible. El
treball oels governs nacionals, regionals i locals passa a ser
clau per convertir objectius en reouccions reals.
Existeix un potencial economic substancial per a la
mitigacio oèmissions oe GEH en les proximes oeca-
oes, que pooria compensar el creixement esperat oe
les emissions globals, o reouir-les per sota oels nivells
act ual s
3
. El s est udi s r ecent s i ndi quen que el pot enci al
gl obal a cost zero o negat i u puj a a una r educci d emi s-
sions anual oèntre el i el 10 el 2030, sense tenir en
compt e un possi bl e cost de l a t ona de CO
2
.
Lènciencia energetica es requisit central per a politi-
ques oe mitigacio, oàcoro amb lÀgencia Internacional
oe lÈnergia. Fer al sector electric i inoustrial, la captura
i emmagatzematge oe carboni es converteix en la tec-
nologia inoivioual mes important a un termini mitj. Es
un imperatiu avanar en sistemes oe transport lliure oe
CO
2
. Un augment oe les inversions en R-D reouiria el
cost oe complir amb els objectius oe mitigacio grcies a
les millores tecnologiques.
Bsicament trobem avui en oia tres tipus oìns-
truments: regulatius, nscals i oe mercat, i tots tres
acostumen a lormar part oe les politiques ambientals.
Recentment, els instruments basats en el mercat han
pres importncia, amb lèntraoa oel Frotocol oe Kyoto.
Aquests mecanismes busquen ler accessibles, a les parts
compromeses a reouir les emissions, les oportunitats oe
mitigacio mes economiques, partint oel principi que
evitar una tona oe CO
2eq.
en qualsevol raco oel mon
contribuir equivalentment a combatre lèlecte o`hiver-
152
nacle. El comer oe orets oèmissio, per exemple, esta-
bleix un sostre mxim oe volum oèmissions i assigna
a cada par t i ci pant (si gui Est at o empr esa) una cer t a
quantitat mxima. Aquest ha oe oecioir com complir
amb el seu mxim oèmissions: reouir emissions nns a
complir ,o anant per sota lòbjectiu, per pooer arribar a
venore orets oèmissio exceoents, o be comprar creoits
al mercat que compensen la meva emissio grcies al let
que un segon participant haur oeixat oùtilitzar aquell
dr et d emet r e. Aquest s mecani smes doncs opt i mi t zen el
cost oe complir amb certs objectius oe reouccio. Fer la
seva naturalesa i complexitat potencial son instruments
que luncionen be amb un nombre limitat oe partici-
pants, que comprenguin el mxim volum oèmissions.
Incloure-hi el transport privat, per exemple, seria
excessivament costos per lèlecte que proouiria. Aquests
mecanismes tenen altres inconvenients, que no es oiscu-
t ei xen en aquest ar t i cl e.
Estuois recents sobre politiques climtiques inoiquen
que un paquet optim oe mesures resulta en reouccions
oèmissions a un cost signincativament menor que qual-
sevol mesura inoivioual. Les sinergies i contraoiccions
entre canvi climtic i altres rees oe la politica son
tambe importants, amboos pel seu electe sobre el cost oe
les politiques i lèlectivitat oàquestes. Fer exemple, canvi
climtic versus seguretat oel subministrament energetic
en el sect or de gener aci el ct r i ca o sobi r ani a al i men-
tria, o ocupacio o politica agrria per bioenergia. En
qualsevol cas, la mitigacio, i, especialment, làoaptacio
al canvi climtic son politiques interoisciplinries i
noms una bona coor di naci ent r e depar t ament s del
Govern pot garantir-ne lèxit.
A Espanya, amb un nombre oe politiques per sector,
integraoes en una estrategia oe canvi climtic, oesta-
quen els plans marc oènergies renovables, oènciencia
energetica i oìnlraestructures, els nous requisits oel
Cooi tecnic oe lèoincacio ,i el Decret oècoenciencia a
Catalunya,, i, oàltra banoa, la participacio activa oel
mercat oe carboni. Aquest ultim representa làoquisicio
de cr di t s de car boni en l l oc de r eal i t zar r educci ons
oomestiques oèmissions oe GEH, instrument lacilitat
en el marc oel Frotocol oe Kyoto. Caloria esperar que
aquests plans marc es convertissin en accions encaces
a aplicar oirectament pels organs competents en el seu
cas, sigui el municipi, la comunitat autonoma o lÈstat,
oirigits a un public especinc i amb un pressupost pro-
porcionat. Espanya hauria oìoentincar els potencials
i costos associats per canviar oe manera important la
tenoencia oe les seves emissions, especialment per als
sectors oilusos i a partir oel 2012. Coneixer el potencial
implica generalment tenir la inlormacio sobre projeccions
oe creixement i sobre lèlectivitat real oe les mesures oe
reducci d emi ssi ons j a i mpl ementades. Cal dr i a tamb
evitar la oepenoencia oel mercat oe carboni, o oit oùna
altra manera, que no sigui necessari haver oe recorrer als
drets d emi ssi excedentar i s per al tres Estats o gener ats en
pasos en vies oe oesenvolupament, let que representa un
cost important per a lÈstat i no genera canvis estructurals
que ens posicionin estrategicament per convertir-nos en
una mooerna i competitiva societat baixa en carboni.
Resumint, la gran majoria oe pasos oàrreu oel
mn i l a ci ut adani a que el s habi t en t enen cl ar que cal
combatre el canvi climtic. Dàqui a 13 anys les emissi-
ons oe GEH globals han oe comenar a oecreixer. Les
politiques oe mitigacio han oe oesenvolupar-se a una
velocitat proporcional, i, nns ara, no sempre ha estat
aixi. Decioir quines son les politiques mes apropiaoes
per a caoa municipi, regio o pais es complex i requereix
oùn coneixement mes proluno sobre potencials, costos
i cobenencis, voluntat politica i acostament oe oilerents
rees oel Govern. Es el moment oàssumir responsabili-
t at s i t r ebal l ar per assol i r el s obj ect i us est abl er t s.
153
Ccm Ia ccntaminaci
afecta Ia saIut?
15
Efectes secundaris dùn mcdeI de creixement
El progres, com les moneoes, acostuma a tenir oues cares i al costat oàvenos inne-
gables apareixen inconvenients inoesitjables. Sovint, les millores introouoes pels
lactors positius oeixen en lòmbra els electes secunoaris negatius, aixi, per exemple,
a la Manchester inoustrial oe mitjan segle XIX, la contaminacio atmoslerica ocasi-
onaoa per les lbriques provocava que lèsperana oe vioa en els centres inoustrials
los oe 25 anys per als obrers i oe 55 per a les classes superiors, sense que aixo los
motiu oe preocupacio. En canvi, en els oos ultims segles, la revolucio higienista i
els nous coneixements en meoicina han permes allargar lèsperana oe vioa nns
a limits molt superiors als coneguts nns ara. Avui, tanmateix, com en altres epo-
ques historiques, sorgeixen altres lormes oe malaltia que oeriven, aixi mateix, oels
mooels oe vioa que ens caracteritzen.
En capitols anteriors, hem analitzat oe quina manera el nostre sistema proouctiu
apronta els recursos naturals per labricar els bens necessaris i oe consum. Sabem
que, com a resultat oàquest proces, generem resious i contaminacio. Hem oestacat
el paper del CO
2
i altres resious que alecten el meoi ambient, i tambe som conscients
que sèst proouint un canvi climtic que comportar consequencies signincatives.
Fero, per contra, acostumem a oeixar oe costat un altre tipus oèlectes secunoaris
inherents al sistema: els electes sobre la salut oe les persones.
A partir oe la Revolucio Inoustrial, aquests electes s`han incrementat ostensi-
blement, a causa oe lùs massiu oe combustibles lossils, proouctes quimics, noves
tecnologies i maneres oe vioa molt oilerents oàquells que la Humanitat estava acos-
tumaoa en els segles anteriors. Els lactors meoiambientals i lùs oe orogues com el
tabac han propiciat un canvi en el tipus i abast oe oiverses malalties. Dàltra banoa,
es veritat que la preocupacio per les mesures preventives a lavor oe la salut es un
inoicaoor oe qualitat oe vioa, assumible quan s`han cobert les necessitats bsiques.
Per un futur ms saIudabIe
L a sal ut i l a mal al ti a de l es per sones sempre han estat en rel aci di recta
amb el tipus oe vincles que establim amb el meoi ambient. En aquest
sentit, es pooen ressaltar tres grans transicions en la historia humana
que han signincat canvis prolunos: la primera va ser làparicio oe làgri-
cultura, la ramaoeria i la instauracio oe societats seoentries, oespres,
lèxpansio europea per tot el mon, que va ser la primera globalitzacio i va
suposar un increment substancial oel comer arreu oel mon, i, nnalment,
la Revolucio Inoustrial. Caoa transicio ha implicat làparicio oe malalties
vinculaoes a les noves conoicions oe vioa.
1
Fer exemple, algunes malalties
contagioses com la verola, la grip, la tuberculosi, la malria, la pesta o el
colera van evolucionar a partir oe malalties propies oels animals
2
i, en
la conquesta oÀmerica, molts inoigenes van ser victimes oels microbis
espanyols, oavant oels quals no tenien oelenses.
1 Cive Poi:li:q Historia verde
del mundo. Eoicio:es P~ioos
D~:ceo:~, 1''Z
2 J~:eo Di~:o:o Armas,
grmenes y acero. Eoilo:i~
R~:oo: ouse Mo:o~oo:i S/
D~:ceo:~, ZOO8
Meoicio oe co:l~:i:~cio
eecl:o:~q:lic~
157
Arreu oel mon, les causes principals oe les malalties continuen sent la pobresa i les
males conoicions oe vioa.
Si be no hi ha oubte que les conoicions ambientals provoquen malalties i riscs per a
la salut, per actuar-hi sèxigeixen certeses que no es oemanen en altres mbits, com el
oe lèconomia. Si els politics exigissin als economistes el grau oe certesa que oemanen
als climatolegs i els ecolegs, probablement es paralitzarien moltes economies.
3
AIguns riscs
Els principals riscs per a la salut oerivats oel oesenvolupament actual provenen oe la
presencia oe substncies en el meoi que son alienes a la seva composicio normal, les
raoiacions naturals o artincials. Algunes es troben a:
Làtmoslera: substncies lisiques, quimiques, biologiques o electromagnetiques que
ens alecten per via inhalatoria, oermica o oral. Els elements principals son el monoxio
oe carboni ,CO,, el oioxio oe solre ,SO
2
,, lòxio oe nitrogen ,NO
2
,, lòzo troposleric
(O
3
,, les particules solioes, els nuorurs, els metalls pesants, com el plom o el caomi, el
CO
2
i les raoiacions oe oilerents tipus.
Làigua: substncies oòrigen urb, inoustrial, agricola o animal, com els purins.
Els contaminants pooen ser biologics, quimics o lisics.
Els resious: s`han incrementat oe manera exponencial a causa oe la cultura consu-
mista, el canvi o`hbits alimentaris i el creixement urb.
El soroll: pot tenir electes perjuoicials sobre el sentit oe lòoa, pero tambe sobre els
sistemes enoocri, respiratori, oigestiu i caroiocirculatori.
4
En el camp oe la geobiologia, sèstuoia la relacio entre les energies i raoiacions
nat ur al s i l a sal ut humana. El bi oel ect r omagnet i sme s l est udi del s camps el ect r o-
magnetics generats pels essers vius i engloba la magnetobiologia, que estuoia lìm-
pacte oels camps electromagnetics sobre els sistemes biologics, el biomagnetisme,
que estuoia la mineralitzacio biologica oe materials magnetics sintetitzats pels essers
vius, i la magnetoterpia, que compren làplicacio terapeutica oe camps electro-
magnetics amb nnalitats meoiques.
5
Un oels camps mes preocupant es el oe les raoiacions proouoes per la telelonia
mobil. En aquest punt, conve assenyalar que les recomanacions normatives vigents
es van lormular oàcoro amb les recomanacions oe lÌCNIRF oe làny 1998, es a
oir, ja en la mes oe 10 anys. Des oe llavors, nombrosos estuois cientincs aconsellen
reouir els valors limits actuals.
o
AIgunes dades
El primer mapa oetallat oe la mortalitat per cncer a Espanya associa a Catalunya,
Huelva i Asturies la contaminacio inoustrial a làparicio oe tumors. A mes, sòbserven
enormes oilerencies segons els municipis.
Els riscs oel plom son coneguts oes oe la segles. Els grecs anomenaven satur ni sme l es
sequeles oe lènverinament per plom. Lèliminacio oel plom oe les gasolines es va ler
per uns estuois elaborats als Estats Units que oemostraven que aquest metall alectava
el nivell mental oels escolars. El mateix proces se segueix ara amb lèliminacio progres-
siva oel plom oe les pintures. LÒrganitzacio Munoial oe la Salut ,OMS, ha aovertit
que 120 milions oe persones es troben exposaoes a la intoxicacio per aquest metall.
Si be es cert que no s`ha oe crear un problema on no n`hi ha, tambe ho es que la
majoria oe riscs provenen oe làctuacio conjunta oe multiples lactors, la contamina-
cio meoiambiental, unioa a la que proceoeix oels aliments i oe lèstres, que oismi-
3 `~vie: Du:~: S~ul i :eoi. oe
~ i:ce:les~ ~ c~cu eco:`:ic
E: e :u:e:o o1 oe ~ :evisl~ Medi
ambient. Tecnologia i Cultura oe
Dej~:l~:e:l oe Meoi /:Lie:l
i ~Lil~lqe oe ~ 0e:e:~il~l oe
C~l~u:y~ u:e:o oeoic~l ~ ~
i:u:ci~ oe :eoi ~:Lie:l e: ~
s~ul u:~:~ D~:ceo:~, ZOO1
M~:i~ Ros~ 0i:L~u i ~ly S~~s
Dele::i:~:ls ~:Lie:l~s i
s~ul E: es:e:l~o~ :evisl~
Medi ambient. Tecnologia i Cultura,
:u:e:o o1 oe oese:L:e oe ZOO1
5 Jose Luis R~:os J~co:e Dio
eecl:o:~q:elis:o y eecl:ose:
siLiio~o. E: ~ :evisl~ Salud
y Hbitat, que :ecu es jo::cies
oe Co:q:es :le::~cio:~,
o:q~:il.~l jo: 0E/, ~ D~:ceo:~
~:y ZOOo
M~:ue Po:loes Eeclos oe
~s :~oi~cio:es ~:Lie:l~es e:
~ s~uo. E: es:e:l~o~ :evisl~
Salud y Hbitat. E D: Po:loes ~
:e~il.~l :o:L:oses i :iqo:oses
i:vesliq~cio:s soL:e es eecles oe
~ leeo:i~ :`Li soL:e ~ s~ul
7 Ce:l:o ~cio:~ oe Ejioe:ioo
q|~ Atlas municipal de mortalidad
por cncer en Espaa.
158
nueix les oelenses, prooueixen resultats acumulatius oels quals es comencen a tenir
estuois epioemiologics. Cal realitzar una investigacio especinca sobre els electes oels
toxics ambientals en la salut.
8
Ja sabem que una malaltia emergent es la sinorome
oe sensibilitat quimica multiple, en que lèxces oe proouctes toxics abocats al meoi
ambi ent act ua sobr e l es per sones sensi bl es i el s i mpedei x l adapt aci al medi . L a
Unio Europea ha aprovat recentment el Reglament per al registre, avaluacio, auto-
ritzacio i restriccio oe substncies i preparats quimics ,REACH,, que preveu regular
mes oe 30.000 substncies.
La salut es un element lonamental oe la vioa humana. Fer aixo, es important par-
lar oùna oe les tres claus oe la sostenibilitat: lèquitat social. Cap concepcio oe justicia
social no pot oeixar oe costat aquest component, ja que es inoubtable que la salut
va estretament lligaoa als mooels oe vioa. Un inoicaoor com lèsperana oe vioa es
enormement signincatiu. Lèstat oe Kerala, a lÌnoia, per exemple, amb una poblacio
oe 30 milions oe persones, malgrat tenir un FIB inlerior al global oel pais, gauoeix
oùna esperana oe vioa cinc anys superior a la oe la Xina i molt superior a la oels
alroamericans als Estats Units. Sàssenyalen oues raons principals: un alt nivell oèou-
cacio bsica i làbsencia oe oiscriminacio oe genere, grcies a les quals una proporcio
elevaoa oe oones ocupen crrecs oe responsabilitat.
9
9 /:~:ly~ Se: Primero la gente.
Una mirada desde la tica a los
principales problemas del mundo
globalizado. Eoilo:i~ Deuslo
D~:ceo:~, ZOO /:~:ly~ Se:
v~ se: j:e:i oLe oeco:o:i~
~:y 1''8
8 C~::e \~sLoLel et al. ~ ~
:o:oq:~~. Medi ambient i salut.
Eoil~ C~js D~:ceo:~, ZOO8
159
10
Harianc Buenc
Exje:l e: 0eoLiooqi~ i Dioco:sl:uccio
L`habitatge, la nostra tercera pell, actualment con-
lorma el meoi ambient mes quotioi oe la gran majo-
ria oe la poblacio, ja que passem oiriament entre el
80 i el 90 oel temps en lìnterior oèoincis. Dàqui la
importncia oels lactors oe risc per a la salut biolo-
gics, quimics i lisics presents en els ambients interiors.
L a cr eaci i gest i d habi t at ges sal udabl es s una r es-
ponsabilitat no solament oels prolessionals oe lèoin-
cacio, sino tambe oe les institucions publiques i oe les
persones com a inoivious.
Des oe la anys es reconeix que els eoincis pooen
const i t ui r un r i sc per a l a sal ut del s seus ocupant s; de
let, oes oe 1982, lÒrganitzacio Munoial oe la Salut
anomena el problema Sinorome oe lÈoinci Malalt
,SEM,, cosa que engloba el conjunt oe simptomes i
malalties que pateixen els ocupants oels eoincis, espe-
cialment en els mes mooerns i tecnincats i sobretot
en el s anomenat s .oifci iot.lli.ot. Frop oel 30 oels
eoincis mooerns presenten problemes oe salut associ-
ats al SEM, i es constata una relacio oirecta entre el
temps oòcupacio oe lèoinci i làparicio en molts casos
oe patologies especinques com ara trastorns al lergics i
respiratoris, irritacions oculars, maloecaps persistents,
nusees o estres i nerviosisme accentuat. Aixi mateix,
sòbserva la remissio oels trastorns al cap oùn temps oe
no estar exposats al lloc que els provocava.
La problemtica sàgreuja en els espais oe perma-
nencia prolongaoa ,lloc oe treball, centres eoucatius,
oormitoris i, nns i tot, centres oe salut, si en son plens oe
materials sintetics, sùtilitzen proouctes quimics agres-
sius en la neteja, es renova poc o malament làire intern,
o persisteix lèxposicio a una gran crrega oe camps
electrics artincials i ones electromagnetiques oe baixa
i alta lrequencia, generaoa per les instal lacions electri-
ques oe lèxterior oe lèoinci, lèquipament inlormtic o
Habitatge
i salut
11
les xarxes oe telelonia mobil, Wi-Ii i sistemes oe comu-
nicacio sense nl que tant sèstan estenent.
Els coneixements actuals, aportats per la investigacio
geobiologica i la bioconstruccio, constaten les incioen-
cies sobre la salut oe lactors vinculats a la construccio
com ara el lloc oùbicacio oe lèoinci, les estructures i
el sistema constructiu, els materials emprats, els alla-
ments o els materials oàcabat i oe oecoracio, i tambe
els sistemes oìl luminacio artincial, els camps electrics o
magnetics generats per les instal lacions electriques o els
equips inlormtics i els electrooomestics. Cal alegir-hi
els problemes generats pel soroll o les oenciencies oe
làire respirat, empobrit pels sistemes oe climatitzacio i
impregnat oe les substncies toxiques que emanen oel
mobiliari, les pintures o els materials emprats en la cons-
truccio oe lèoinci.
Fotser la paraooxa mes gran sigui que la neteja oels
espais interiors es la a costa oèmbrutar làmbient inte-
rior i exterior amb substncies quimiques, la qual cosa,
en espais tancats, sol ser un problema per a les persones
ms sensi bl es.
Davant oùn panorama tan poc lavorable per a
la salut oe les persones i per a lèntorn, provocat pels
habitatges i els sistemes constructius actuals, es planteja
la recerca oàlternatives mes saluoables i respectuoses
envers el meoi.
De let, en la oecaoa oels setanta a Alemanya, va
ni xer un cor r ent const r uct i u anomenat Baubi ol ogi e
biologia oe la construccio o bioconstruccio, centrat
en la recerca i aplicacio prctica oàlternatives construc-
tives que minimitzen lìmpacte ambiental negatiu oe la
construccio, opten per tecniques, sistemes constructius
i materials mes saluoables, respectuosos i sostenibles, i
prioritzen la salut oels ocupants oels eoincis i la oel pla-
net a en el seu conj unt gl obal .
Fossiblement, igual com abans vam aprenore a tenir
en compte les opcions o`higiene biologica, cal comen-
ar a prioritzar la higiene quimica i energetica en els
ambi ent s i nt er i or s.
Amb les noves propostes oel Cooi tecnic oe lèoin-
cacio, ja ens trobem en cami oànar introouint opcions
constructives i energetiques mes respectuoses envers el
meoi ambient, pero cal continuar avanant en aquesta
presa oe consciencia a n oìmplantar tambe les opcions
que possibilitin una vioa en ambients mes saluoables.
12
Enric AuI
0e:e:l oe P:o|ecles ~lu:~s, SL,
i j:oesso: oe Co:sl:uccio Sosle:iLe
i Meoi /:Lie:l oe ~ U:ive:sil~l
Poilc:ic~ oe C~l~u:y~
Les persones interactuem amb el meoi ambient: respi-
rem, mengem, bevem, toquem les coses, olorem, sentim,
etc. Quan el meoi ambient est contaminat, la contami-
nacio penetra en nosaltres a traves oàquestes accions.
El probl ema s especi al ment gr eu a l i nt er i or del s
eoincis, on la majoria oe nosaltres passem mes oel 90
oel nostre temps. Tenim la sensacio equivocaoa que oins
oe casa nostra estem segurs, i, tanmateix, es constata
que la contaminacio interior oels habitatges es avui el
pr i nci pal probl ema de sal ut ambi ent al per a l a maj or i a
oe la poblacio. La tenoencia actual a construir eoincis
sostenibles millorar la situacio, pero aquests eoincis no
solament han oe ser respectuosos envers el meoi ambi-
ent, sino que tambe han oe ser-ho amb la salut oels seus
habitants. Fossiblement, la casa oel lutur ser molt mes
ecologica i sana que làctual, pero oe moment no
es aixi. Els principals problemes oe contaminacio als
nostres habitatges son avui els que es oetallen en els
punts seguents.
Ccntaminaci fsica
El soroll provoca irritacio, insomni i, en exposicions pro-
longaoes, soroesa. La principal causa oel soroll es una
construccio oencient que permet lèntraoa oe sons oe
lèxterior, i tambe la seva transmissio a traves oe lèstruc-
tura oe lèoinci. Lèntraoa en vigor oel Cooi tecnic oe
lèoincacio millorar consioerablement aquest aspecte.
La contaminacio termica provoca problemes oìn-
somni i latiga. La causa principal es el sobreescallament
causat per l excs d exposi ci sol ar de mur s i t eul ades
que no est an di ssenyades ni al l ades adequadament .
En lùltima oecaoa ha cobrat importncia la conta-
mi naci per ol or s. L a causa pr i nci pal en l i nt er i or del s
habitatges es un sistema oèvacuacio oàigues resiouals
La contaminaci
fsica, qumica
i biolgica
13
oencient, que provoca el buioatge oels silons per lèlecte
Venturi: en baixar làigua oels pisos superiors a traves oe
les conouccions, aspira làigua oels silons oels vters,
i els buioa. A consequencia oàixo, els gasos puoents oel
clavegueram penetren a l`habitatge. Aquestes olors son
generalment lecals, pero tambe pooen proceoir oe pro-
ouctes inoustrials olorosos abocats al clavegueram.
Ccntaminaci qumica
Grcies als avenos en construccio sostenible, els
materials emprats oesprenen caoa vegaoa menys con-
taminants, especialment signincativa es la reouccio oe
compostos orgnics voltils proceoents oàglomerats
i pi nt ur es.
El principal locus oe contaminacio quimica es la
combustio en cuines i calelaccions. El contaminant mes
perillos es el monoxio oe carboni que es prooueix en
les combustions oelectuoses oels sistemes oe calelaccio,
aquest gas agreuja les malalties caroiovasculars, i, a
oosis elevaoes, es mortal. Altres contaminants oìnteres
proceoents oe les combustions son els oxios oe nitrogen,
els hiorocarburs i les particules, tots plegats alecten oe
maner a ms o menys i nt ensa l a nost r a sal ut .
Dàltra banoa, lùs inaoequat oe proouctes quimics
tambe contamina les nostres llars. Hi oestaquen els pla-
guicioes oomestics, en general amb base oe piretrines, i
el s product es de net ej a i br i col at ge que despr enen com-
postos orgnics voltils i compostos irritants.
Ccntaminaci bicIgica
El 25 oe la poblacio es al lergica en grau major o
menor, i bona part oàquestes al lergies sòrigina en la
contaminacio biologica oels habitatges. La principal
causa oe contaminacio biologica son les humitats, que
pooen proceoir oìnnltracions a partir oe luites, pero
t amb de l a condensaci a causa d una const r ucci
oencient en marcs oe nnestres i a la zona oùnio entre
murs i sostres. A mes, la humitat oel nostre cos mateix
alavoreix el oesenvolupament als llenols oels cars, un
arcnio responsable oe moltes al lergies. Un cas especial
s l a l.io.llo, causant oe la legionel losi, que pot pros-
per ar en apar el l s d ai r e condi ci onat mal mant i ngut s. L a
prolileracio recent oe teul ades verdes s una bona mesur a
ecologica, pero cal evitar plantar especies que puguin
provocar al lergies a la poblacio.
En conclusio, cal reconeixer que la qualitat oencient
del s nost r es habi t at ges cr ea un probl ema t ant per al
meoi ambient com per a la nostra salut. El oesenvolupa-
ment de l a const r ucci sost eni bl e ha de ser l a sol uci a
ambds casos.
1
EIisabet 5iIvestre
Doclo:~ e: Diooqi~, exje:l~ e: ~Lil~l
s~uo~Le i Lio~Lil~Liil~l
Les raoiacions, tan presents en la vioa quotioiana,
lormen part oùn grup oe lactors lisics que en cas oe
sobr eexposi ci poden compromet r e l a sal ut de l es per -
sones, aixi, ja que en lèstil oe vioa actual gran part oe
la jornaoa transcorre a lìnterior oèoincis, l`habitatge
aoquireix un paper rellevant i conve implantar les mesu-
res necessries que evitin la sobreexposicio a les raoiaci-
ons en el s espai s habi t at s.
En els eoincis mooerns, altament tecnincats, la qua-
litat oels espais interiors sovint es minvaoa per lactors
com les alteracions oel camp electricoatmosleric, els
nivells o`humitat relativa inaoequats i superlicies sinteti-
ques electrosttiques, els oesequilibris oel camp geomag-
netic associat a la presencia oèlements lerromagnetics
en les estructures, la presencia oe zones oìntensa raoia-
cio terrestre, o oàlteracions geolisiques en el subsol. En
la ubicacio i oistribucio oels habitatges, principalment
a les zones oe mxima permanencia oe les persones, cal
consi der ar l es r adi aci ons d or i gen nat ur al procedent s
oel subsol, que pooen provocar amb el temps proble-
mes oe salut. En aquest context, les nssures o oiclasis
al subsol son vies prelerents oe sortioa oe raoo, un gas
raoioactiu reconegut cientincament com a causa oe
cncer oe pulmo per inhalacio
1
, el raoo, en ser mes oens
que làire, es concentra en garatges, plantes inleriors i
espais amb ventilacio nul la o oencient. En oeterminaoes
zones geogrnques, aquest gas es un problema oe salut
publica, a Galicia, per exemple, recentment s`ha inclos
en les Normes oe l`hbitat gallec làvaluacio oels nivells
de r ad al s habi t at ges.
2
Dàltra banoa, els materials utilitzats en la construc-
ci poden cont eni r component s r adi oact i us com ar a el s
resious oe loslats usats en ciments, lormigo o guixos, o
lùrani, tori o zirconi presents en els esmalts cermics.
El nivell oèxposicio a aquests agents raoioactius sìncre-
menta en lìnterior oels eoincis hermeticament tancats,
Radiacions
naturals i
artificials: la
higiene energtica
a lhabitatge
15
i una encient ventilacio es la primera mesura a tenir en
compte, a mes oòptar per materials oe construccio oe
baixa emissivitat raoioactiva.
Actualment, oe les raoiacions oòrigen artincial,
lèlectricitat esttica, unioa a camps electrics alterns i a
la humitat relativa ambiental, es objecte oèstuoi cien-
tinc com a causa oels gairebe 800 casos oe lipoatrona
semicircular oiagnosticats a Catalunya, principalment
en treballaoores oèoincis oòncines mooernes.
3
At esa l a
naturalesa electromagnetica oe lèsser hum, lèxposicio
habitual a camps electromagnetics ,CEM, incioeix prin-
cipalment en làctivitat oe la glnoula pineal, el princi-
pal rellotge biologic, i se la relaciona amb trastorns en
el sistema nervios, el sistema enoocri i lìmmunologic.
4
Com a opcions per evitar lèxposicio continuaoa als
camps electrics i als camps electromagnetics, cal con-
sioerar allunyar les persones oe la proximitat oe lonts
oèmissio oònes electromagnetiques, i optar per instal -
lacions electriques biocompatibles, oerivacions a terra
oe les estructures metl liques, preses oe terra encients,
cabl at ge el ct r i c prot egi t o si st emes de desconnexi el c-
trica automtica als oormitoris, i apostar per sistemes oe
comunicacio via cable evitant els sistemes oe comunica-
cio per microones i raoiolrequencies.
En oissenyar, construir o rehabilitar eoincis, cal
i ncor por ar t amb el s cr i t er i s d hi gi ene ener gt i ca a ms
oels o`higiene biologica i quimica, entesos com lèleccio
oe les millors opcions oùbicacio, materials, sistemes
constructius o instal lacions, envers la salut i compati-
bles amb la biologia humana, amb lòbjectiu oàssolir
una qualitat ambiental oels espais interiors lavorable
per a la salut oels seus ocupants. I en aquest context,
mes que oe renunciar a la tecnologia, es tracta oe pooer
ler-ne us gauoint oe les seves comooitats i avantatges
implementant aquelles opcions mes saluoables, atenent
al s pr i nci pi s de pr ecauci i ndi cat s per l es aut or i t at s sani -
tries i apostant per la recerca en aquesta via.
Actualment, la biohabitabilitat, amb la incorporacio
oe criteris o`higiene energetica, proposa opcions per
evitar la sobreexposicio oiria a les raoiacions naturals i
artincials, i aposta per habitatges que lomentin la salut i
el benest ar de l es per sones.
5
1 Lpez-Abente, ., et aI. Atlas
municipal de mortalidad por cncer
en Espaa :slilulo oe S~uo
C~:os . Ce:l:o ~cio:~ oe
Ejioe:iooq|~ SC, ~:o ZOO
2 CcnseIIera de ivienda y 5ueIc.
Normas del hbitat gallego. Di~:io
0ci~ oe 0~ici~ ZOO8, : 1Z
3 PaeIIa, R., et aI. Lipoatroa
semicircular: un nuevo trastorno
de salud relacionado con el trabajo.
0~c S~:il ZOO8, ZZ.o
Bardasanc, J. L. Campos electro-
magnticos, salud pblica y laboral.
Jo::~o~s soL:e Co:l~:i:~cio:
Eecl:o:~q:elic~ y S~uo PuLic~
M~o:io, ZOOZ
5 5iIvestre, E. Salut i hbitat.
CDC/T, ZOO, 18Zo
Padiacicns naturaIs i artihciaIs en reIaci amb I`bbitat:
1 oòrigen natural com la raoioactivitat, el camp elec-
tricoatmosleric, el magnetisme terrestre i les raoiacions
cosmiques i tel luriques,
2 oòrigen artincial com els camps electrics i electromag-
nt i cs procedent s d i nst al lacions electriques, equips elec-
trics, il luminacio, linies oàlta tensio, translormaoors,
si st emes de comuni caci sense cabl e o est aci ons base de
telelonia mobil.
1
17
Cap a cn anem?
18
5cbre Imits i frcnteres
Hem vist que la bioslera, el nostre rebost oe recursos, es limitaoa. Fooem esgotar-la
rpioament si la buioem i no reposem el genere. Alhora, el nostre gran abocaoor, la
bioslera mateixa, no reconeix com a seus gaires oels resious que prooum i hi abo-
quem, el resultat es que no els pot oigerir ni translormar en elements utils, com la amb
els resious orgnics, per la qual cosa ens els torna oùna manera o una altra. Aquests
resious, contaminants, ens perjuoiquen. Unes vegaoes alecten oirectament la nostra
salut i oàltres inoirectament, provocant lenomens com el canvi climtic. Ens conve,
per aixo, trobar noves maneres oe proouir que minimitzin els resious. Ens conve, i
molt, limitar la proouccio i làbocament oe resious.
En la vioa, hi ha limits lisics precisos i rotunos que no pooem ultrapassar, per
exemple, no pooem sortir oùn avio en ple vol. Hi ha altres limits igualment precisos
pero mes subtils, com pot ser el limit entre allo que pot o no pot oir-se per rao oùnes
regles oùrbanitat, o allo que cal ler o no ler segons uns criteris morals. Encara que
siguin igualment precisos, aquests limits es pooen traspassar, transgreoir, sempre que
nàssumim les consequencies, que previsiblement seran perjuoicials.
Hi ha, a mes, un altre tipus oe limits que, en canvi, son oilusos i imprecisos.
Ningu no sap oel cert on es la lrontera entre el Marroc i Algeria quan es troba al
mig oel oesert oel Shara. Dàquesta nocio oe limit com a lrontera, oeriva pre-
cisament el concepte rom oe limit, el l l i mi s, una ampla i vasta lranja oe terreny
pobl ada pel s l omi t anei , mes enll oe la qual hi havia els brbars, el perill...
1
Aquest
limit no solament era oilus, sino tambe canviant, es oesplaava, com ocorre amb
tants hbits socials en el oecurs oel temps.
Tanmateix, precisament aquesta zona lronterera aoquireix protagonisme, perque
oes oàlli sèntreveuen amboos costats: allo conegut oòn proceoim i allo oesconegut,
allo que suposem perillos. Fero qui oiu que, potser, aquest costat que prooueix temor
no contingui noves oportunitats? Recoroem el non pl us ul tra, la por al mes enll es pot
vencer per trobar un mon nou, ple oòportunitats. Lèsser hum ha tractat oànar
habitualment nns al limit oe les possibilitats en comptes oìnvestigar les possibilitats
existents mes enll oel limit. Aquest projecte vinoria marcat per tres emocions lona-
Camins per investigar en edihcaci
Es evioent que no tothom camina en la mateixa oireccio. Si observem
l`mbit oe les energies, ens aoonem que, mentre les companyies petro-
lieres cerquen oeleroses nous jaciments submarins, alguns oelensen les
centrals nuclears com a energia oe transicio i oàltres aposten per lonts
energetiques netes i renovables com la millor opcio per respectar el meoi
ambient. Malgrat aquesta oilerencia oe criteri, probablement molta gent
accepti que, en el moment actual, reouir la oemanoa energetica es un pas
inoelugible, com ho es una oisminucio en el consum oàigua i oe les mate-
ries primeres que escassegen. Tanmateix, aixo implica anar en un sentit
contr ar i al model actual d i ncrement conti nuat del consum. Com aconse-
guir lèvolucio cap al nou paraoigma sense enlonsar-nos en el caos?
1 Euqe:io T:|~s La lgica del
lmite. Eoicio:es Desli:o, S/
D~:ceo:~, 1''1 T~:Le oe
:~leix ~ulo: Ciudad sobre ciudad,
La edad del espritu, La razn
fronteriza i tica y condicin
humana, e: qu oese:vouj~ e
seu :o:u:e:l~ co:jus le`:ic
soL:e ~ oso~ oe |:il, esse:
oe |:il
7
19
mentals: la sorpresa, el vertigen i làmor.
2
Trasllaoant aquestes renexions al tema que
ens ocupa: ens atrevirem a saber com seria un oesenvolupament sostenible? Quins
camins hem oèxplorar per arribar-hi? Qui ens hi conouir?
5cbre equiIibris i participaci, tcnica i creativitat
Hem vist als capitols 1 i 2 quins son els quatre elements que componen la naturalesa i
els quatre lactors que conve tenir en compte en un sistema proouctiu. Tambe hem vist
que el nostre mooel actual oe creixement exponencial, basat en el consum irrelrenable
oe recursos limitats i la contaminacio oespreocupaoa oel meoi, ha entrat en crisi.
Avui ens movem entre algunes certeses i moltes incerteses. Fotser sigui a causa oùna
hiperespecialitzacio en les oisciplines que estuoien el nostre mon. Necessitem una nova
visio que englobi els oiversos coneixements avui oivorciats i ens permeti un nou sincre-
ti sme.
3
Entrem en el temps oèxperimentar i oìnvestigar, oèstuoiar i oe oebatre. Mentre
que, oùna banoa, estem curats o hauriem oèstar-ho oels oogmatismes inamovibles
que van marcar el segle XX, oe làltra sabem que el nihilisme conoueix a la catstrole.
Es temps, ooncs, per a la imaginacio i la innovacio, que s`hauran oe moure oins oe
certs limits que si que coneixem, marcats per la oisponibilitat oe recursos materials i la
capacitat oàbsorcio oe resious i emissions. Cal, a mes, posar limits a la prepotencia i a
la connana cega tant en la tecnologia punta
4
com en la vioa en torres oìvori separaoes
oel munoanal soroll, cal integrar oualitats que son complementries i no excloents i
superar els bloqueigs culturals que moltes vegaoes conoicionen la creativitat.
5
La insostenibilitat es material, lisica, i, per tant, pot mesurar-se, pot pesar-se: en
tones oe prooucte o oe resious solios, tones oe CO
2
, kWh, megajoules, etc. Fer aixo,
els eslogans oe cert mrqueti ng pretesament ecologic ouraran poc si venen nomes lum i
no realitats, oisposem ja oìnstruments oe mesurament, caoa vegaoa mes nables, que
ens inoiquen oe manera comprovable certes tenoencies i els grans nombres oels prin-
cipals problemes a que hem oe ler lront: lèsgotament oels recursos, el canvi climtic,
el oeteriorament oe la salut i la progressiva exclusio social o`mplies capes oe pobla-
cio. I, amb tot, no pooem olegar la intucio, ni els coneixements que no passen per la
r a.
o
Son temps oe reconciliacio entre el cos, la ment i lèsperit, oel passat i el lutur, oe
l`mbit public i oel privat, oe la rao i lèmocio, oe làltruisme i lìnteres.
Son temps oe canvi, oe repensar la propia concepcio oel temps ,qui ens l`ha
pres?, per que mai no tenim temps oe ler aquelles coses que tant ens interessen?,
i oel plaer oe gauoir oùna nova lorma oe veure l`habitabilitat oel mon: oe lèspai
intim en que vivim i treballem, oel public, oel nostre entorn, oe les nostres ciutats, el
nost r e t er r i t or i i el s nost r es pai sat ges.
Tambe es temps oe participacio, no la que aporten els tertulians atrevits pero poc
inlormats, sino la oòpinions basaoes en el rigor. No es temps oe receptes i si oàctituos
obertes, curioses, autocritiques, instal laoes en el oubte i en la recerca oèquilibris.
Es temps per a lèntusiasme, pero alhora un temps oilicil, perque es un repte man-
tenir-se en lèquilibri, es una situacio que provoca cansament. Es la postura oe qui,
situat en el limit, en la lrontera, albira i compren actors i propostes oilerents, contra-
oictoris i, potser, enlrontats. Es una posicio lcilment atacable, oùna banoa, i, oe làl-
tra, no es presta a l`heroisme, i, en canvi, sèxposa a les oerrotes, al menyspreu. Fero,
a partir oel oesig oèquilibri, no hi ha venceoors ni venuts, hi ha connicte i oebat,
pero tambe acoros, respecte, oesig oe canvis en el lons i en les lormes, hi ha el risc, i
el lutur, per a tothom, per a la nostra generacio i per a les venioores. Nomes cal anar
lent passos que ens ajuoin a aprenore, comprenore, coneixer i actuar.
3 Eoq~: Mo:i: La mente bien
ordenada Eoilo:i~ SeixD~::~,
S/ D~:ceo:~, ZOOOZOOo
Ju~: D~vio 0~:c|~ D~cc~ Elogio
de la tcnica Eoilo:i~ /:l:ojos
D~:ceo:~, 1'8
5 D~vio Do: Sobre la creatividad
Eoilo:i~ ~i:os D~:ceo:~, ZOOZ
E:.o Te:.i La belleza
y la ciencia Eoilo:i~ c~:i~
D~:ceo:~, ZOOo
2 Jose Luis Moi:uevo
Humanismo y nuevas tecnologas
/i~:.~ Eoilo:i~ M~o:io, ZOO/
170
Jcan 5abat
/:quilecle Di:eclo: oe /:e~ oe
Co:sl:uccio oe Esco~ o/:quileclu:~
oe ~ S~e, U:ive:sil~l R~:o: Lu i oe
S~/S, S~L~le ~ssoci~ls /:quileclu:~ i
Sosle:iLiil~l, wwws~~sc~l
N o puc i magi nar cap al t r a perspect i va desi t j abl e en el f ut ur que
una f or ma de vi da ecol gi ca, en l a qual l arqui t ect ur a r et or na-
r i a a l a i dea i ni ci al del f unci onal i sme, der i vat de l a bi ol ogi a, i
ar r el ar i a novament al seu subst r at cul t ur al i r egi onal . Aquest a
arqui t ect ur a, que podr i a anomenar - se f unci onal i sme ecol gi c ( . . . )
i mpl i car i a una t asca par adoxal : f er - l a cont empor ni ament ms
rioiti.o i o/ r.foooo... Lòroit.ctoro .clico ioifco o.
l`.oifci / o/ oo rc/ o. oo rooct.
1
Juhani Fallasmaa
Assolir els objectius proposats a lìnlorme Our Common
F ut ure
2
oe satisler les necessitats oe les generacions
act ual s sense compr omet r e l a capaci t at de l es gener a-
cions lutures per satisler les seves implica ser capaos
oe mantenir intacte el capital natural oel planeta, i
consumir nomes els interessos que prooueix, es a oir,
els materials i lènergia renovables. Sabem que el nostre
mooel economic i tecnologic no lunciona oàquesta
maner a. El pr ogr s mat er i al assol i t en el dar r er segl e
i mi g per l a soci et at occi dent al s ha basat en l a degr a-
oacio, a gran escala, oels recursos naturals, a partir oe
lèxtraccio oe materies primeres i la seva translormacio
en proouctes manulacturats, mitjanant lùs oe com-
bustibles lossils. Una vegaoa nnalitzat el seu us, aquests
proouctes esoevinoran resious que calor eliminar,
amb noves aportacions oènergia i mes emanacions oe
contaminants. Un oels resultats oàquest proces son les
emi ssi ons de CO
2
i altres gasos amb electe o`hivernacle
a làtmoslera. Apostar per la sostenibilitat implica oes-
vincular el progres oe la oepenoencia energetica oels
combustibles lossils i nuclears, i avanar cap a un altre
mooel en el qual els recursos sòbtinguin majoritria-
ment a par t i r de l a r eut i l i t zaci del s r esi dus; en el qual
lènergia provingui oe lonts renovables, i que el consum
oàigua es mantingui a ointre oels limits oe regeneracio
Arquitectura:
un nou paradigma
De l ecol ogia a l a sost enibil it at ,
el que avui en sabem...
171
1 Jubani PaIIasmaa, F:o:
:el~jo:ic~ lo ecooqic~ u:lio
:~is:, Architectural Review, 1''o
2 Our Common Future, i:o::e oe
~ co:issio j:esioio~ je: 0:o
~:e: D:u:o~:o, 1'8
3 WiIIiam Hc Dcncugb i HicbaeI
Braungart oee:se: u: :ooe oe
l~:c~:e:l oes cices, que sequeix
u: j:oces si:i~: ~ que es qe:e:~
e: ~ Liose:~, e: e seu co:equl
iL:e Cradle to Cradle, o:l Poi:l
P:ess, ZOOZ
Li:o::e e:c~::eq~l ~:y ZOOo
je 0ove:: L:il~:ic ~ 5ir NicbcIas
5tern, exoi:eclo: eco:`:ic oe
D~:c Mu:oi~ La verdad sobre
el cambio climtico, eo P~ioos,
D~:ceo:~, ZOOl ~e:l~ soL:e c~i
quoes oe PD :u:oi~ suje:io:s
~ ZO% ~:u~ si se soL:ej~ss~ ~
xi:~ oe OO jj: e: ~ co:ce:l:~
cio oe C0Z ~ ~l:ose:~
oel sistema climtic.
3
Sense una politica consensuaoa a
escala munoial, que persegueixi aquests objectius, pero
que inclogui tambe altres aspectes, com les politiques
per estabilitzar la poblacio, la reouccio oe la crrega
toxica oel planeta, la millora oe la salut i el benestar oe
l es per sones i un r epar t i ment ms j ust del s r ecur sos eco-
nomics i naturals, estarem conoemnant oennitivament
el present i el lutur oe tota la Humanitat a una oeca-
oencia lenta, pero inexorable.
4
Fer aquestes raons, el principal objectiu oe làr-
qui t ect ur a haur i a de ser l i mi t ar l es emi ssi ons de gasos
amb electe o`hivernacle a làtmoslera. Segons el oarrer
inlorme oe lÌFCC oe 200, per aconseguir que làug-
ment oe les temperatures es mantingui entre els 2,! C
i 2,8 C ,per sobre oels valors anteriors al oesenvolupa-
ment inoustrial,, caloria mantenir les concentracions oe
gasos amb electe o`hivernacle per sota oel valor oe 535
ppm, cosa que equivaloria a aturar làugment oèmissi-
ons cap a làny 2020 i reouir-les entre el 30 i el o0
en arribar a 2050. Aquest objectiu no es possible sense
una reouccio important oe la oemanoa energetica, i es
pr eci sament en aquest camp on l arqui t ect ur a di sposa
d un ampl i espai de mi l l or a.
Fero el nou mooel oe oesenvolupament no s`ha oe
l i mi t ar a l a r educci de l es emi ssi ons de CO
2
equiva-
lent, sino que cal que incioeixi oe manera simultnia en
la millora oels cicles oe la materia, lènergia i làigua,
i oesenvolupi alhora els aspectes relacionats amb la
biohabitabilitat. Cal aooptar mesures per reouir lùs
oe materials no renovables i evitar la oegraoacio oels
espai s on se si t uen l es ext r acci ons; cont rol ar el s proces-
sos oe translormacio, sovint responsables oùna crrega
toxica creixent, limitar la generacio oe resious i protegir
aoequaoament els ecosistemes mes sensibles, tant oe les
noves urbanitzacions com oe lèxplotacio inoiscrimi-
naoa oels bens naturals. Moltes zones oel planeta, entre
les quals la conca meoiterrnia, traouiran làugment oe
temperatures en una reouccio oel regim oe pluges, la
qual cosa implicar el perill creixent oe oesertincacio
i oìncenois lorestals oe grans oimensions, aixi com la
reouccio oe làigua oisponible per al consum hum i la
oisminucio oe la proouctivitat oels cultius. Cal, tambe,
revisar la relacio entre làrquitectura i la salut. Vivim
caoa vegaoa mes envoltats oe materials emissors oe
substncies quimiques, oònes oàlta i baixa lrequen-
cia, oe camps electrics i electromagnetics, i gairebe no
hem let estuois a llarg termini sobre les innuencies que
pooen tenir en la nostra salut i benestar. La connana
en el progr s ha est at t an gr an que hem abandonat l a
capacitat innata oe oubte oavant oe les coses oescone-
gudes. Accept em sot met r e ns di r ect ament a l acci de
nous lenomens, oels quals oesconeixem els seus possibles
electes sobre el nostre cos. Tanmateix, casos com les
nbres oàmiant, lùs oel plom en pintures i vernissos,
oels compostos oel clor, oels lormaloehios o, mes
recentment, oe malalties com la lipoatrona, haurien oe
ler-nos renexionar sobre la importncia oàquest mbit
en l ar qui t ect ur a.
0uina s Ia respcnsabiIitat de Ièdihcaci i eI mcdeI
urb en Ia generaci de ER?
Si ens atenem a les oaoes oncials, el Fla nacional oàs-
signacions oe orets oèmissio 2008-2012 atribueix el
25 oel total oèmissions oe CO
2
equivalent al sector oe
lèoincacio. Aquest percentatge nomes te en compte les
emissions proouoes per lùs oels eoincis, pero no les oeri-
vaoes oe la seva proouccio o oemolicio, ni les inoirectes
associaoes al seu us, com pooen ser els oesplaaments
obligats. Moltes oàquestes emissions, com les oerivaoes
oe la proouccio oe làcer, el ciment, el viore, la cermica
o el transport, estan avui incloses en altres epigrals oel
Fla oàssignacions. A Catalunya, el Decret 21200o
172
oècoenciencia ,DEE, atribueix a lèoincacio el !0 oe
l es emi ssi ons de CO
2
equivalent, sense especincar quins
conceptes hi ha inclosos i quins no. Les oues xilres resul-
ten poc concr etes i amaguen probabl ement quanti tats
majors. Una oaoa important es que les emissions a causa
oe lènergia incorporaoa, aquella necessria per cons-
truir els eoincis, pot ser la mateixa que la que consumei-
xen aquests mateixos eoincis ourant 50 anys. Tot i aixi,
quan es planteja la necessitat oe reouir les emissions, les
acci ons que s empr enen estan ms rel aci onades amb
làugment oe la proouccio oènergies renovables que no
pas amb l a di smi nuci de l a demanda a causa de l edi -
ncacio. Es cert que la generacio oèlectricitat a partir oe
lonts renovables ha tingut un increment espectacular
5
,
i que tamb ha estat notabl e l a i ncor por aci d energi es
renovables en lèoincacio, especialment la captacio solar
termica per a aigua calenta sanitria ,ACS, i, mes recent-
ment, la generacio lotoelectrica. Tanmateix, aquestes
acci ons sn en cer ta maner a exter nes a l arqui tectur a;
ara com ara, làrquitectura lorma part oel problema,
pero encara no es part oe la solucio.
Dàltra banoa, per reouir la oemanoa oel sector oe
lèoincacio, no n`hi ha prou oe millorar lènciencia oe
les noves promocions, sino que cal actuar sobre el parc
existent. Caoa nou eoinci construt, per molt encient
que sigui, suposa un increment en la suma total oe les
emissions, oe manera que les uniques maneres oe reouir
el consum son reouir la superlicie construoa i millorar
lènciencia oels eoincis existents. El compliment oe la
oirectiva impulsaoa per la UE amb lòbjectiu oe reouir
en un 20 la oemanoa energetica làny 2020 implicaria
la rehabilitacio oel 33 oel parc construt actual, amb
una reouccio mitjana oel consum oel o5. En concret,
nomes a Catalunya, representaria la rehabilitacio oe
mes oe 0.000 habitatges làny, a mes oe la part propor-
cional oèquipaments i eoincis oòncines. Un autentic
repte nnancer, tecnologic i oe gestio, que implica la cre-
acio oe nous mooels constructius i oìnstal lacions, pero
t amb un gr an i ncent i u per super ar l a cr i si i r ecuper ar el
ritme oe làctivitat economica, que pot ser nnanat amb
l a r educci de consums que i mpl i ca.
La contribucio en lèlaboracio oàquests nous mooels,
creaoa oins lèstano oel Departament oe Meoi Ambient
i habitatge a Construmat 200, consistia a estuoiar les
emi ssi ons de CO
2
equivalent, al llarg oe tot el cicle oe
vioa, oùn eoinci resolt amb oiversos sistemes construc-
tius i oìnstal lacions. Aquests evolucionaven oes oel mes
convencional al mes encient en lùs oels recursos, amb
cinc exemples oòbra nova i un oeoicat a la rehabilita-
cio. Es tractava oe visualitzar oilerents opcions tecno-
logiques i constructives aplicaoes a un mateix eoinci,
de maner a que es poguessi n apr eci ar amb cl ar edat el s
resultats obtinguts en la millora oe lènciencia, i el cost
necessari per a la seva implantacio. Lèoinci escollit cor-
responia a un projecte real: la construccio oe o0 habi-
tatges oe Can Vergonyos a Tossa oe Mar, promogut per
lÌnstitut Catal oel Sol ,Incasol, i reoactat per Sabate
associ at s Arqui t ect ur a i Sost eni bi l i t at (SaAS).
Aquest projecte ja havia estat analitzat prolunoa-
ment en un estuoi encarregat pel Departament oe Meoi
Ambi ent i habi t at ge sobr e l es possi bi l i t at s de r edui r
2
equivalent en habitatge public.
o
Aquest es possi bi l i t at s i ncl oen l es r el aci onades amb l a
construccio oe lèoinci, com ara les proouoes per la
labricacio, el transport i la posaoa en obra oels materi-
als, el manteniment i la reposicio ourant el seu us, i la
oemolicio i el reciclatge en nnalitzar la seva vioa util, i
les relacionaoes amb lùs oe lèoinci com ara les proou-
oes per la climatitzacio, làigua calenta sanitria ,ACS,,
la il luminacio, el consum oels electrooomestics i la
cuina. La suma oe les emissions ,kg oe CO
2
equivalent
m
2
a làny, que va resultar es va comparar amb la que
173
5 / co:|u:l oe Esl~l esj~:yo, ~
j:oouccio ecl:ic~ oo:iqe: eìc
~ ~::iL~l, e: :o:e:ls co:c:els,
~ Z% oe lol~, i s~: silu~l e:
~quesls :o:e:ls co: ~ j:i:e:~
o:l je: soL:e oe ~ :uce~:
Esluoi soL:e es jossiLiil~ls
oe :eouccio oe:issio:s oe C0Z
e: ~Lil~lqe soci~, :~:~l je
Dej~:l~:e:l oe Meoi /:Lie:l i
~Lil~lqe oe 0ove:: c~l~~, oi:iqil
je: J S~L~le i / Cuc|, i ~:L ~
j~:licij~cio oe S~/S / Mo:e:o
i Esjecel, S0 / S~q:e:~, 0
\~oe i F Loje.l i E/LS J \io~
i S C~:losl
Reouccio:s oe es e:issio:s oe C0Z equiv~e:l ~ ~:q oe lol e
cice oe vio~, e: es oie:e:ls :ooes co:sl:uclius i oi:sl~~cio:s
j:ojos~ls, i evoucio oe seu cosl u:il~:i oe co:sl:uccio
proouiria un eoinci amb la mateixa geometria i empla-
ament , per const r ut amb si st emes convenci onal s, que
compl s est r i ct ament l es det er mi naci ons de l a nor ma-
t i va. El proj ect e va i ncor por ar mi l l or es suscept i bl es de
ser apl i cades de maner a gener al i t zada a l es promoci ons
d habi t at ge pbl i c. Es van pact ar una sr i e de condi -
ci ons, com ar a l a ut i l i t zaci de si st emes const r uct i us
convenci onal s, i ncor por ant -hi t an sol s pet i t es mi l l or es, el
mant eni ment de l es t i pol ogi es del s habi t at ges i un i ncr e-
ment mxi m del cost de l a const r ucci . Tot i l a l i mi t aci
i ni ci al , el s xi t s van ser not abl es: l es emi ssi ons de CO
2
equi val ent , a causa de l a cl i mat i t zaci i l ai gua cal ent a
sanitria, es van reouir un 3, mentre que les cor-
responents a tot el cicle oe vioa van arribar al !2. La
utilitzacio oàigua potable es va reouir un o5, grcies
a l a r eut i l i t zaci d ai ges gr i ses i a l a capt aci d ai gua
de pl uj a. El conj unt d aquest es mi l l or es van i mpl i car un
i ncr ement de pr eu, r espect e del val or i ni ci al de r efer n-
cia nxat per lÌncasol, oe nomes un !,5.
A par t i r de l es dades del proj ect e de Can Ver gonys,
es van extrapolar quatre mooels mes amb oiverses en-
ci nci es per a obr a nova i un ci nqu per a r ehabi l i t aci .
El s model s proposat s r epr esent aven si t uaci ons car act e-
ristiques respecte oe lènciencia, ja los perque correspo-
1 2 3 P 5
o,/
q C0Z/:
Z
je: ~:y
O,1
oO,8
1/,o
11,o
1O,Z
/,
oO
oO
O
ZO
/O
1O
O
8OO
OO
OO
/OO
oOO
oOO
ZOO
/:
Z
j:oouccio
e:e:qi~ i:co:jo:~o~ oe j~:qui:q
e:e:qi~ i:co:jo:~o~ oe ~Lil~lqe
ci:~lil.~cio i /CS
cui:~
iu:i:~cio - eecl:ooo:slics
cosl
Peduccicns de C0
2eq
. i ccstcs de diferents sistemes
17
Rabitatge factcr 10
~Lil~lqe ~clo: 1O, ~:L ~l~ eci:ci~ e:e:qlic~, L~ix~ e:e:qi~
i:co:jo:~o~ i j:oouccio olovol~ic~ E:el ,'O q oe C0Z/:
Z
~
~:y, u: 1O% ou: eoici co:ve:cio:~ ~:le:io: ~ ZOO8
nien a canvis normatius o perque marcaven camins nous
oe millora. Els cinc mooels eren els seguents:
1. Rabitatge antericr a Iàny 2007, amb unes emissions
de
58,90 kg oe CO
2
/ m
2
a làny i les caracteristiques seguents:
Ialta oàllament, ponts termics i poques proteccions solars.
Baixa enciencia oels sistemes termics i oènllumenat.
Manca oe sistemes oèstalvi oàigua.
2. Rabitatge, dàccrd amb Ies ncrmatives actuaIs ICTE
i DEE!, amb unes emissions oe 52,0 kg oe CO
2
/ m
2
a
làny, un 11 menys que el primer, i un minim oe 10
punts DEE.
Increment oe làllament, consioeracio oe la inercia
t r mi ca i mi l l or a del cont rol sol ar.
Instal lacions oe climatitzacio inoiviouals.
Captacio solar termica per a aigua calenta sanitria.
Millora oe lènciencia oels sistemes oènllumenat.
Utilitzacio oe sistemes oèstalvi oàigua.
3. Rabitatge dàIta ehcincia energtica ICan ergc-
nys, Tcssa de Har, 2008! amb unes emissions oe 32,20
kg oe CO
2
/ m
2
a làny, un !5 menys que el primer, i 58
punts DEE. La reouccio oèmissions es prooueix sobre-
tot en el consum termic, que es reoueix un 2, tot i
incorporar la relrigeracio. Aquests resultats sòbtenen
per una acci combi nada de r educci de l a demanda
i centralitzacio i millora oe lènciencia oels sistemes.
Reouir encara mes aquest capitol es lora mes oilicil.
Reouccio oe lènergia incorporaoa per a la millora oels
sistemes convencionals ,-20,.
Reouccio oe la oemanoa sobre el CTE, millora oe là-
llament i oel control solar ,-30,.
Reouccio oe la transmitncia termica amb valors
U0,35 Wm
2
K per a laanes, U0,30 Wm
2
K per a
cobertes, i U
H,v
3,3 Wm
2
K per a lusteries.
175
7 E:issio:s co::esjo:e:ls ~
lol~ oe e:e:qi~ i:co:jo:~o~ i
e:e:qi~ co:su:io~ ou:~:l ~
vio~ uli, exj:ess~o~ e: q oe
C0Z/:
Z
~ ~:y ~jic~l ~ ~ suje:
|cie uli oes ~Lil~lqes
8 Es :~le:i~s oo:iqe: veqel~
xe: e C0Z ~l:os:ic je:
co:slilui: ~ sev~ esl:uclu:~, e:
uliil.~:os co: ~ :~le:i~ oe
co:sl:uccio, es :ele e C0Z que,
o~l:~ :~:e:~, je: joo:i:e:l o
c:e:~, :elo::~:i~ ~ ~l:ose:~
/:L u:~ qeslio sosle:iLe oes
Loscos eu:ojeus, es joo:i~ s~lise:
~ lol~il~l oe ~ oe:~:o~ ~clu~ oe
:~le:i~s oe co:sl:uccio
9 Les e:issio:s oe C0Z/:
Z
oes
sole::~:is so: :ol :es eev~oes
que es oe ~ :esl~ oe j~:les,
~ c~us~ o:~:e:l~:e:l oe ~
:ecessil~l ouliil.~cio :~ssiv~
oe o::iqo ~::~l 0: siqui
vi~Le, es j:ojos~ suLslilui:
es ~j~:c~:e:ls e: suLs` je:
~j~:c~:e:ls e: suje:|cie o
co:sl:uccio:s e: ~~o~
10 E j:o|ecle LM/, ioe:~l
je: S~/S, esl~ i:leq:~l je: u:
co:so:ci oe:j:eses ~L:ic~:ls
oe j:ooucles i sisle:es o~l~
eci:ci~, ~:L ~ j~:licij~cio oe
oive:ses u:ive:sil~ls i ce:l:es oe
:ece:c~ eu:ojeus, i e sujo:l oe
Reouccio oe consum oe climatitzacio i proouccio oài-
gua calenta sanitria, amb sistemes energetics col lectius
oàlta enciencia, amb COF superiors a ! ,-2,.
Aprontament oàigua oe pluja io oepuracio i reutilit-
zacio oàigues grises.
. Rabitatge dàIta ehcincia energtica i baixa ener-
gia inccrpcrada, amb unes emissions oe 15,30 kg
CO
2
/ m
2
a làny, un ! menys que el primer, i 1
punts DEE. Aquest mooel representa un oels vectors
oèvolucio proposats, amb una important reouccio oe
lènergia incorporaoa grcies a la construccio amb
materials oe la bioslera.
Limitacio oels materials amb alta energia incorpo-
r ada; ut i l i t zaci de mat er i al s mi ner al s r eci cl at s i de
materials proceoents oe la bioslera.
8
Eliminacio oe làparcament en el soterrani.
9
Reouccio oe la transmitncia termica amb valors
U0,3 Wm
2
K per a laanes i cobertes, i U
H,v
1, W
m
2
K per a lusteries.
Incorporacio oe sistemes oe ventilacio amb recupera-
ci de cal or.
5. Rabitatge factcr 10, amb aIta ehcincia energtica,
baixa energia inccrpcrada i prcducci fctcvcItaica.
Emet 5,90 kg CO
2
/ m
2
a làny, un 90 menys que el
primer, i te 1 punts DEE. Amb uns nivells optims oe
consum i un cop reouoa al mxim lènergia incor-
poraoa, incorporem proouccio local per assolir una
reouccio global oel 90 oe les emissions. Es el que
hem anomenat lactor 10.
Increment oe làportacio energetica oe lonts renova-
bles: solar lotovoltaica, solar termica, biomassa i biogs.
Sistemes energetics amb COF superiors a o.
PebabiIitaci dàIta ehcincia energtica i baixa ener-
gia inccrpcrada, amb unes emissions oe 15,30 kg CO
2
/
m
2
a làny, un ! menys que el primer. En un eoinci
existent, una part oe lènergia incorporaoa ja s`ha amor-
titzat, oe manera que si incrementem la seva enciencia
,i alhora allarguem la seva vioa util, la reouccio oèmis-
sions es encara mes notable. Amb uns sistemes equiva-
lents als oe l`habitatge oàlta enciencia energetica ,Can
Vergonyos, Tossa oe Mar, 2008,, obtenim una reouccio
d emi ssi ons mol t super i or.
Reouccio oe la transmitncia termica oels tancaments
i eliminacio oe ponts termics, U0,3 Wm
2
K, oe les
obertures U
H,v
1, Wm
2
K.
Millora oe la proteccio solar i incorporacio oèspais
ext er i or s.
Incorporacio oènergies renovables: lotovoltaica,
biomassa, biogs.
Sistemes energetics amb COF superior a o.
Fer a caoascun oels sistemes presentats, es van analitzar
oiverses alternatives pel que la a sistemes constructius.
Caoascun es va analitzar amb les seves oaoes oe trans-
mitncia, pes, emissions oe CO
2
equivalent i cost oèxe-
cuci mat er i al .
El t r ebal l r eal i t zat demost r a que s possi bl e r edui r l es
emi ssi ons de CO
2
equivalent oe lèoincacio oe manera
molt important, i que els increments oe costos neces-
saris son molt limitats respecte oels benencis obtinguts
,amb relacions molt mes lavorables que en les inversions
necessries per a la millora oe la proouccio,. Les oincul-
tats per a la seva implantacio, cal buscar-les en la baixa
competitivitat oel sector oe lèoincacio i en la manca
oìnversio en R-D-i. Aquest treball oe recerca tinor
continutat oins oel projecte LIMA ,L ow I mpact M edi ter ra-
nean Archi tecture).
10
17
La principal innovacio en el oiscurs sobre el cami vers
una eoincacio mes sostenible exposat a Construmat
200 consistia justament mes que en noves maneres
de mesur ar en l a i ncor por aci de nous i ndi cador s; en
lìntent oe no valorar nomes parmetres convencionals
com la superlicie o el volum oe les oilerents unitats lun-
ci onal s (m
2
, m
3
, i els costos oe construccio ,tm
2
,, sino
tambe lìmpacte ambiental global oe lèoinci ourant tot
el seu cicle oe vioa.
Entre els multiples lactors ambientals a valorar en
aquesta visio holistica, com es recullen per exemple en
qualincacions com LEED ,Leaoership in Energy ano
Environmental Design, o BREEM ,Builoing Research
Establishment Environmental Assessment Methoo,, oe
creixent interes a Europa en els ultims anys, vam escollir
el que ens va semblar mes rellevant en el context actual:
lìmpacte relacionat oirectament amb lèscallament
global, expressat en el oenominaoor comu oèmissions
equivalents a oioxio oe carboni ,CO
2 eq
).
Aquest nou enlocament ens va our a mesurar oos
conceptes aooicionals o oe manera oilerent: lìmpacte
r el aci onat amb l a producci del s mat er i al s de cons-
truccio, la seva posaoa en obra i lase oe oesconstruccio
oespres oe la vioa util oe lèoinci, i tambe les emissions
relacionaoes amb lènergia usaoa a lèoinci ourant el
temps oe la seva existencia, aqui oennit en 50 anys.
Fer ler possible la comparacio entre amboos inoicaoors,
va calore, a mes, relerir-los al mateix oenominaoor, en
aquest cas la superlicie util oe lèoinci.
El s r esul t at s de l a i ncor por aci d aquest s nous con-
ceptes van ser sorprenents en alguns aspectes: per exem-
ple, a lèoinci o`habitatges oe proteccio oncial utilitzat
com a relerencia, construt amb tecnologies convencio-
nals segons exigencies oel CTE ,Cooi tecnic oe lèoinca-
cio,, les emissions oe CO
2 eq
associaoes als materials van
arribar a signincar gairebe el 50 oe les emissions totals
Noves maneres
de mesurar
Cbristcpb Peters
/:quilecle
177
en un cicle oe vioa a 50 anys, amb un augment oe pes
en l a bal ana gl obal d emi ssi ons a mesur a que r edum el
consum oènergia per a la lase oùs oe lèoinci.
Les maquetes a nivell 1:1 oe seccions representatives
oe caoa estnoaro constructiu exposaoes a Construmat
mostraven aquest canvi oe paraoigma en relacio amb
els materials, en inoicar-ne a lètiqueta oescriptiva no
nomes pes i cost, sino emissions oe CO
2 eq
associ ades a
lènergia incorporaoa. Fer al seu clcul, es va utilitzar la
base oe oaoes BEDEC-FRFCT oe lÌnstitut oe Tecno-
logia oe la Construccio oe Catalunya, que va permetre
obtenir aquesta inlormacio comooament per a la gran
majoria oe les partioes, incloent embalatge i resious oe
construccio. Altres lonts, i tambe investigacions propies,
van completar les oaoes existents.
A n oe oeterminar el consum oènergia global previst
per a la lase oùs oe lèoinci, es van utilitzar oilerents
programes oe simulacio oe oemanoa i se`n va oetermi-
nar el consum oènergia associaoa, segons la tecnologia
i la lont oènergia utilitzaoes. Tambe aqui es van experi-
mentar canvis oe pes en la balana energetica: a mesura
que millorem lènvoltant oels eoincis i en minimitzem
lìntercanvi termic, creix la innuencia oe les peroues o
guanys oerivats oe la ventilacio, nns a superar els valors
a causa oe la conouccio per lènvoltant. A mesura que
aconsegui m r edui r l a demanda ener gt i ca per cl i ma-
titzacio, ventilacio i aigua calenta sanitria sobre les
quals els projectistes tenim una clara innuencia, creix
el pes oel consum, principalment oeterminat per lùsu-
ari: il luminacio, cuina i equips. En un eoinci que hagi
aconsegui t r edui r a l a mei t at el seu consum per a aques-
tes prestacions, lcilment trobarem un consum per a
il luminacio, cuina i equips superior al 50 oel consum
ener gt i c pr i mar i t ot al .
El cami cap a la incorporacio habitual oàquests
nous inoicaoors en els clculs oels eoincis encara est
comenant: oe lìmpacte oe les emissions incorporaoes
als materials, encara hi ha pocs estuois i oetalls, en
canvi, en termes oènergia oe consum i emissions asso-
ciaoes, es comena a caminar per lòbligatorietat oe la
qualincacio energetica.
Tanmateix, es la introouccio oe la visio holistica oel
cicle oe vioa en lèoincacio allo que permet mesurar
i sobretot valorar els principals impactes ambientals
i les possibilitats oe millora, la seva aplicacio pot lor-
mar la base per a un us creixent oe materials oe menys
impacte, làplicacio oe oissenys i tecnologies innovaoors
oèstalvi energetic i la mxima implicacio oe les energies
renovables amb un sobrecost assumible oìnversio i un
important estalvi economic, si se supera la segregacio oe
costos oìnversio i els associats a lùs oe lèoinci.
178
Fabin Lpez PIazas
Doclo: ~:quilecle, soci u:o~oo: oe
Sociel~l 0:q~:ic~, co:sulo:i~ ~:Lie:l~
e: ~:Lil oe eoic~cio
Si no la gaire temps sànrmava que lòbjectiu oe lèoi-
ncacio se centrava a garantir lòbtencio o`habitabilitat
i conlort, la inajornable i necessria oemanoa actual
de sost eni bi l i t at i mpl i ca i nt rodui r l a consi der aci del s
recursos que han estat utilitzats per obtenir-la. Fer tant,
cal enciencia a mes oènccia, aquesta enciencia es pot
oennir com la relacio entre l`habitabilitat aconseguioa i
l i mpact e ambi ent al causat per assol i r-l a.
Consioerant tot el cicle oe vioa oùna eoincacio, cal
oestacar el pes que te la lase oùs i explotacio oe lèoinci,
que, per exemple, en termes oènergia, se situa al voltant
oel 0 oel consum total.
Lùs oùn eoinci ouu associat el consum oe oilerents
tipus oe recursos ,energetics, materials i hiorics,, i tambe
l a gener aci d i mpor t ant s quant i t at s de r esi dus associ at s
a caoa recurs i propis oe làctivitat. Es a oir, lùs i la ges-
tio oùn eoinci incioeixen oe manera signincativa en el
consum nnal i en lìmpacte ambiental associat.
L a r epercussi ambi ent al de l accs i l a di sponi bi l i t at
oels oilerents recursos que es consumeixen en un eoinci
hauria oe justincar el mxim rigor en la gestio oel seu
consum. Tot lèslor que suposa generar, transportar
i oisposar oùn watt oe potencia energetica, oùn litre
oàigua o oùn kilogram oe materia hauria oe compor-
t ar l a gest i ms r i gorosa possi bl e d aquest s r ecur sos.
Lànlisi oàllo que es consumeix respecte oàllo que
es necessita permet establir que lùs i la gestio tenen la
cl au perqu no hi hagi un consum de r ecur sos sense
nnalitat, cosa lrequent. Estuois propis
1
han per ms
establir que en eoincis oùs terciari, per exemple, el
malbaratament energetic associat a una gestio oencient
pot arribar nns al !0 oel total oènergia consumioa al
llarg oùn any, i aixo pot succeir en eoincis molt senzills
i sense cap mena oe consioeracio oènciencia, o nns i tot
Sobre ls i la
gesti dels edificis
al voltant de la
sostenibilitat
179
en eoincis veros, ecologics, sostenibles. Tots els esloros
del proj ect e es poden di l api dar mol t r pi dament .
Per , ai x com l a r espost a a l es necessi t at s de confor t
no pot ser sol ament l a i ncor por aci d un apar el l de cl i -
matitzacio molt encient, la gestio encient i acuraoa oel
consum oe recursos oùn eoinci no oepen nomes oùn
progr amar i de t el egest i i nt el l i gent ; cal una est r at gi a
de proj ect e pr evi st a des de l i ni ci que r equer ei x el com-
proms i l a par t i ci paci de t ot s el s agent s i nvol ucr at s.
Aixi com es lonamental consioerar que un eoinci
t r ebal l a en un ent or n cl i mt i c di nmi c, s i gual ment
important tenir en compte que lùs oe lèoinci tambe
s di nmi c. No n hi ha prou que est i gui pl ant ej at de
manera aoequaoa per aprontar les conoicions naturals
oe lèntorn, sino que ha oe preveure la nexibilitat en el
seu s i ha de di sposar del s mecani smes o si st emes ade-
quat s (passi us o act i us) per adapt ar-s hi ; en cas cont r ar i ,
s probabl e que no s hi pugui n r eal i t zar l es act i vi t at s
pr evi st es en l es condi ci ons d habi t abi l i t at adequades, o
que es r eal i t zi n amb un mal bar at ament consi der abl e de
r ecur sos associ at s.
L a compt abi l i t zaci de consums, com t amb el segui -
ment de l es condi ci ons d oper aci de l es i nst al l aci ons
i l es condi ci ons de confor t , han d i ncor por ar-se en l a
r edacci del s proj ect es com a qual i t at s, j a que apor t en l a
inlormacio necessria per avaluar lènciencia en lùs oels
recursos oùn eoinci.
Es parl a, s escr i u i s i nvest i ga sobr e l es mi l l or s est r a-
t gi es de di sseny que r eduei xi n l a demanda de r ecur sos,
incorporin sistemes oàlta enciencia i seleccionin els
mat er i al s ms adequat s, per sembl a que no es posa l a
mat ei xa i nt ensi t at i at enci en l a gest i del s r ecur sos una
vegaoa lèoinci entra en us i oeixa oe ser un projecte
car r egat de l es mi l l or s i nt enci ons. M ent r e que en uns
casos s est ar r i bant a aj ust ar mol t en cl cul s i est i ma-
ci ons, fa l a sensaci que d al t r a banda l ai xet a cont i nua
ober t a i sense cont rol .
Interrcgant
Fi ns on un proj ect e anomenat passi u, ecol gi c o sost e-
ni bl e gar ant ei x r eal ment a l usuar i que el consum de
recursos i lìmpacte ambiental seran minims? Es possible
preveure-ho? Es responsabilitat oe qui projecta?
Ccnsum dènergia en un edihci terciari tipus
aI IIarg deI seu cicIe de vida
exl:~ccio
i ~L:ic~cio
Z%l
l:~:sjo:l
1%l
us
o8%l
:~:le:i:e:l /%l
e:oe::oc
1 Lpez PIazas, F. Sobre el uso y
la gestin como los factores princi-
pales que determinan el consumo
de energa en la edicacin. Tesis
ooclo:~, U:ive:sio~o Poilec:ic~
oe C~l~u:~, :~:.o oe ZOOo
Bcrdass, W., Ccben, P., 5tande-
ven, H., And Leaman, A. I2001!
/ssessi:q Luioi:q je:o::~:ce
i: use o. E:e:qy je:o::~:ce o
le P:oLe Luioi:qs Building
Research and Information Z' Zl,
11/1Z8
Bcrdass, W. 1, BrcmIey, K. 2 and
Leaman, A. User and Occupant
Controls in Ofce Buildings. DRE
Rese~:c Rejo:l i: Duioi:q Se:vi
ces, /L:i 1''o
0Icfsscn, T., Andersscn, 5. and
0stin, P. E:e:qy o~o j:eoiclio:s
o: Luioi:qs L~seo o: ~ lol~
oe:~:o je:sjeclive Energy and
Buildings 27, 1998.
180
Harianc zquez Esp
Resjo:s~Le oe 0:uj o:vesliq~cio e:
/:quileclu:~, U:L~:is:e i Sosle:iLiil~l
oe ~ U:ive:sil~l Poilc:ic~ oe M~o:io,
0/U-S UPMl
Despres oel transport, lèoincacio es el segon lactor
oìnsostenibilitat oe les nostres conurbacions, on viu
la major part oe la poblacio. Es el que mostra lÀCV
oàmboos sectors, una cosa que no es veu amb la comp-
tabilitat oel Frotocol oe Kyoto, amb la qual les emissions
sàssignen all on hi ha la boca de xemenei a. Cal remarcar,
a mes, que son els sectors que han experimentat un
creixement mes gran oèmissions en lùltima oecaoa, al
llarg oe la qual s`ha proout en paral lel un oebat central,
ent r e desenvol upament i regeneraci , sobre com oisminuir la
insostenibilitat oe lèoincacio:
El r.t. .r ol oroit.ct. / o..o.loor oo .oifci o. iocr-
por i n t ecnol ogi es sost eni bl es per redui r ai x l a cont ami naci i el s
seus cost os de mant eni ment . S est an posant a punt i nnovaci ons
que redui ran dr st i cament el s cost os a l l ar g t er mi ni i l a cont ami na-
ci generada.
Richaro Rogers ,199,
Lo io.o o. .l .oifci o. ooix cooo o r..cto .o..r
.l o.oi oooi.ot i o., oitoooot lo cotrocci o. o/ .oifci
d aquest t i pus, compl i rem l es promeses f et es en l a Ci mera de Ri o s,
ootorolo.ot, ooo .toio.o. Uo oo .oifci ooi o .tol.io .o.r-
io, io o. .o.ro o.. o.c.itot .o.r`tio., i lo oolifcoci
de nou sl per ur bani t zar s f onament al ment ant i ecol gi ca.
Gunther Moewes ,199,
L a si t uaci act ual a Espanya pot r esumi r-se amb quat r e
xilres. Comptem amb un habitatge per caoa oues perso-
nes, mes que la mitjana europea. No pas menys oe tres
milions o`habitatges son buits, oesocupats, al voltant oe
oos milions son aptes per viure-hi i mes oe mig milio
estan per estrenar. Ja que la major part oels nostres
eoincis serveix per allotjar gent, en comptem amb un
Rehabilitar:
una oportunitat
urgent
181
estoc mes que raonable: no cal continuar construint. Es
ur gent que l a demanda d habi t at ge pugui t robar-se amb
l`habitatge oesocupat. I aqui no trobarem gaire ajut en
la nostra legislacio ,llevat oùnes quantes excepcions
autonomiques,, ja que en general el seu objectiu es oroe-
nar el creixement oe lèstoc, no pas la seva gestio.
Quant a ener gi a i emi ssi ons cal en perqu l est oc
act ual doni al l otj ament confor tabl e al s seus habi t ant s?
Qualitativament la situacio no permet oubtar gaire: en
una part petita, pero signincativa, la gent viu situaci-
ons oe oesconlort perque aconseguir l`habitabilitat oel
seu habi t at ge exi gi r i a consums que si mpl ement no pot
pagar, en una bona part oe lèstoc, el conlort sàssoleix
amb mal bar at ament s ener gt i cs not abl es. En ambds
casos, cal una politica oe rehabilitacio energetica, poli-
tica no gens lcil per a la qual no comptem ni amb un
oiagnostic global clar. Fero mantenir làctual situacio oe
malbaratament o inhabitabilitat es irresponsable, nns i
tot si mentrestant nomes es construssin eoincis ecol gi cs.
Les meves estimacions, grosso modo i basades en l est udi
oùns quants casos, apunten al let que una rehabilitacio
senzilla, oe baix cost, poc ambiciosa energeticament,
permetria reouccions signincatives oel consum oe caoa
eoinci, que serien mes grans que les que sàssolirien
mitjanant la pura substitucio oèoincis: parar el creixe-
ment immobiliari per iniciar una rehabilitacio sistem-
tica pooria traouir-se en la reouccio oe com a minim un
15 oel total oèmissions anuals oel pais. Tanmateix,
la variabilitat es tan gran que caloria analitzar eoinci a
eoinci, o com a minim per tipus, eoats i barris. En molts
casos, a mes, cal comptar que el cost energetic oe la
relorma estructural i espacial mateixa no pooria com-
pensar-se amb els estalvis en el consum lutur, i caloria
demol i r i subst i t ui r.
L a r ehabi l i t aci ener gt i ca podr i a donar una sor t i da
a làctual i beneoa crisi oel sector oe la construccio,
ja que requeriria tant oe relormes, molt generaoores
oòcupacio, com oe noves construccions, tot aixo sense
urbanitzar ni un pam mes oe sol. I caloria innovar en
lronts oiversos: en legislacio i normativa, en tecniques
constructives pensaoes per a la rehabilitacio, en gestio
i explotacio oe la inlormacio territorial sobre consums
per a un oiagnostic enca, en participacio social. Al
costat oe la relorma oèoincis caloria emprenore la
regeneracio urbana mateixa. I, encara que oespres
oe tot aixo, les nostres ciutats continuarien consumint
recursos esgotables, com a minim hauriem guanyat en
benestar. Tenim lòportunitat oe parar el creixement
urb sense oeixar oe construir: hi hauria teca oe sobra
per als proxims anys.
182
Jcsep Linares
Di:eclo: oe ~ U:il~l 0je:~liv~
oe Re~Liil~cio i Mio:~ oe
~Lil~lqe o/oiqs~
Anna Hestre
Resjo:s~Le oe R-D-i o/oiqs~
Sortosament, oes oe la uns anys es la palesa la necessitat
imperiosa oàvanar vers un canvi continu i sostingut
oe molts plantejaments a n oe no esgotar els recursos
del nost r e pl anet a i l i mi t ar el s i mpact es l l i gat s al nost r e
sistema economicoproouctiu. El repte oe la interven-
cio en lèstoc oel parc eoincat, seguint parmetres oe
sostenibilitat, es avui un oels canvis signincatius que cal
empr endr e en l a const r ucci .
1
Aixi mateix, hi ha una
consci nci a connect ada no t ant a l expr essi decr ei -
xement com a una est r at gi a per f er - ne ms o i gual amb
menys recursos.
Des oe 1985, a Aoigsa
2
ens ocupem de r ehabi l i t ar
els antics barris o`habitatge public. Fer a nosaltres, un
eoinci o`habitatges no oeixa oe ser un monument oe
convivencia social que commemora la vioa oe les perso-
nes que l`habiten, per aquesta rao, entenem que ha oe
ser respectat i conservat per garantir el manteniment oe
la poblacio existent i oe les connguracions actuals oels
teixits socioeconomics en luncionament.
Un eoinci te una vioa util renoibilitzaoa per làccio
de mant eni ment del s ocupant s. El s concept es manteni ment
i rehabi l i taci son sinonims oe construir sense oestruir,
oàllargar la vioa util oels eoincis mitjanant una accio
que integra aspectes no solament ecologics ,enciencia,
economia,, sino tambe socials, es a oir, son el mxim
gar ant de l a sost eni bi l i t at .
Resumint, pooem oir que la nostra luncio als barris
ha estat aoequar els habitatges socials a les noves neces-
sitats resolent-ne patologies, millorant-ne el conlort i, en
oennitiva, allargant-ne la vioa util.
Dins oel cicle oe vioa oùn eoinci, la intervencio
d Adi gsa se cent r a en un del s aspect es que consumei x
mes recursos i, en consequencia, genera mes impactes:
lùs. Encara que en les etapes oe planejament i projecte
es prenen les grans oecisions oàrquitectura bioclim-
tica, es en lètapa oùs ,amb les operacions oe rehabili-
La rehabilitaci
dhabitatge pblic
a Catalunya
183
1 Pe: exe:je, e Co:~:~ oe ZOO'
oeoic~l ~ PoLes i Ciul~ls i:cou
co: u: oes :ejles e j~:c oeoi
cis exisle:ls
2 /oiqs~ es u:~ e:j:es~ juLic~
c:e~o~ ~:y 1'8 que qeslio:~ i
~o:i:isl:~ ~Lil~lqe juLic oe ~
0e:e:~il~l oe C~l~u:y~ i oej:
oe Dej~:l~:e:l oe Meoi /:Lie:l
i ~Lil~lqe www~oiqs~c~l
3 www:ilyces/Des~::oo/
Seccio:/Ecie:ci~E:e:elic~/
Ce:lic~cio:E:e:qelic~/
Reco:ocioos/C~e:e:\YP/
t aci i mant eni ment ) on es pot act uar sobr e l a pr esa de
consci nci a soci al r espect e a l a di smi nuci del s i mpac-
tes i la utilitzacio oe lèoinci perque consumeixi menys
recursos. Executem, a mes, una rehabilitacio particular,
pooriem oir que especialment humana, ja que les oile-
rents intervencions s`han out a terme sense oesallotjar
el s habi t ant s. Aquest cont act e ha per ms pr endr e
consciencia oe les necessitats reals oels usuaris i lacilitat
algunes tasques oe Bones Frctiques i oe conscienciacio
ambiental. La participacio proactiva oe lùsuari en tot
el pr ocs r ehabi l i t ador cont r i buei x a l a concer t aci
soci al i a l a gar ant i a de dur a t er me una obr a amb un
us aoaptat a les persones que habiten l`habitatge. Fer-
que no n`hi ha prou oe ler obres, les obres s`han oe ler
amb i per a l usuar i .
Investigacicns reaIitzades: diagncsi ambientaI
en Ia rebabiIitaci de IènvcIvent trmic
La consciencia ambientalista aplicaoa als recursos, con-
cretament a materials i energia, ja ens va our làny 200!
a analitzar el vector energetic ,MJ, oe les intervencions
oe millora oe lènvolupant termic als barris socials. Es
va calcular el balan energetic oels allaments i es va
estimar lènergia estalviaoa en climatitzacio grcies a la
millora oe làllament oe laanes i cobertes, es va tenir
en compte el consum energetic associat a la instal lacio
oels allaments i els anys oe vioa util esperats oel sistema.
Una oe les conclusions que es va obtenir va ser que la
oisminucio oe la oemanoa energetica oe calelaccio oels
bar r i s d Adi gsa obt i nguda amb aquest a mi l l or a er a del
28, expressat oùna altra manera, representava un
estalvi mitj o`1 t oe CO
2
per habi t at ge i any.
Aquests estuois ,igual que esoeve actualment amb
Lioer i Calener VyF
3
, olereixen oaoes teoriques que,
encara que son molt vlioes i actualment obligatories
per a tota obra nova, no son tan properes a la realitat
com l a const at aci d al guns probl emes r eal s que perce-
bem en gestionar habitatge public, com els relacionats
amb la precarietat i la pobresa energetica. Ultimament,
hem dut a t er me al guns t r ebal l s de camp (enquest es
en barris, en que es constata un lort pes oe lùsuari en
el r esul t at r eal del consum ener gt i c i una adapt aci
important entre renoa lamiliar, consum energetic i, per
tant, grau oe conlort real.
Peptes de futur
Frevaler i potenciar el planejament i lòbra nova amb
criteris bioclimtics.
Implementar la rehabilitacio energetica en qualsevol
actuacio oe rehabilitacio o millora oe lèoinci. Fromoure
i incentivar mesures oèstalvi i enciencia que siguin
accept ades pel mercat ; pot enci ar el consens en comuni -
tats oe vens mitjanant convenis entre aquestes comuni-
t at s i l es admi ni st r aci ons que assegur i n un assessor ament
t cni c di r ect e en t ot el procs.
Resolore algunes llacunes com la manca oe normativa
especinca per a rehabilitacio i oe tecnics especialitzats,
o l a manca de conei xement i bases de dades di sponi bl es
oe lèstoc eoincat a oisposicio oels tecnics i oe lÀominis-
t r aci per at or gar aj ut s a l a r ehabi l i t aci .
Fromoure estuois i oiagnosis tecniques i socials i
invertir en R-D-i.
Fer al personal tecnic que actu en rehabilitacio, oonar
importncia a la lase oe oiagnosi i lacilitar actuacions
responsables, amb el mxim coneixement oe lèoinci
exi st ent i de l es t cni ques ut i l i t zades i l a i nt egr aci del
vector ambiental i social en les oecisions. Lùsuari es qui
millor coneix el seu barri i el seu eoinci, i es una lont
oìnlormacio valuosa.
18
Des oe gener oe 2008, i per primera vegaoa, hi ha limi-
tacions a les emissions oe gasos amb electe o`hivernacle
en alguns llocs oel mon, establertes en el Frotocol oe
Kyoto. Coartar progressivament les possibilitats oème-
t r e r esi dus s l est r at gi a soci al per di r i gi r el nost r e
sistema tecnic cap a la sostenibilitat. Un sistema tecnic
basat en el bombament sistemtic oe materials oes oe la
litoslera que, oùna manera o una altra, esoevenen resi-
ous abocats a làire, a làigua i al sol. Abocaments gene-
raoors oùnes translormacions oe làmbient que son ja
incompatibles amb la pervivencia oe molts oels sistemes
nat ur al s sobr e el s qual s se sost l a nost r a soci et at .
Les restriccions a les emissions oe gasos amb electe
o`hivernacle, en concret oe CO
2
, son enormement
signincatives, ja que el 80 oe lènergia primria que
usa la Humanitat es basa en els combustibles lossils, en
l obt enci d ener gi a t r mi ca mi t j anant l oxi daci del
carboni reout amb la generacio oe oioxio oe carboni.
Lèmissio humana oe gasos amb electe o`hivernacle es
la causa oel canvi climtic i oe làlteracio oe la matriu
biolisica a tot el planeta, amb uns electes insuportables
quan se super en augment s de t emper at ur a mi t j ana de l a
superlicie oe la Terra superiors a 3 o ! graus centigraos
respecte oels valors mitjans oe les ultimes centuries.
At ur ar l augment de l a t emper at ur a mi t j ana de l a
superlicie oe la Terra implica aturar làugment oe la
concentracio oe gasos amb electe o`hivernacle ,parti-
cul ar ment de CO
2
, en làtmoslera. I estabilitzar aquest
cont i ngut de CO
2
i mpl i ca no noms dei xar d augment ar
caoa any la quantitat emesa oàquest gas, tal com ha
succet en els ultims 200 anys, sino anar reouint-la nns a
ler-la equivalent a la capacitat oels embornals naturals
per absorbir-la: una quantitat gairebe equivalent a un
20 oe les emissions munoials làny 2000.
Habitabilitat
AIbert Cucb
Doclo: ~:quilecle, j:oesso: lilu~: oe ~
U:ive:sil~l Poilc:ic~ oe C~l~u:y~
185
Reouir les emissions oe gasos amb electe o`hiverna-
cle a un 20 oe les emissions oe làny 2000, generaoes
llavors per una poblacio oe o.000 milions oe persones,
1.200 milions oe les quals pertanyents, bsicament,
als pasos oesenvolupats, es un repte oùna magnituo
enorme. Fero ineluoible. Tot aixo, consioerant per al
lutur una poblacio que sèstabilitzar sobre els 10.000 o
12.000 milions i que haur oe tenir un mooel oe oesen-
volupament obert a tothom. Com mes taro sàrribi a
aquest objectiu, mes gran ser la concentracio oe gasos
amb electe o`hivernacle i mes grans els electes perma-
nent s sobr e el cl i ma i l a nost r a soci et at .
Lùs oènergia per labricar els materials, construir
els eoincis i usar-los suposa una quantitat molt signin-
cativa oèmissions oe CO
2
que, en el cas oe lèoincacio
espanyola, làny 2005 va implicar unes emissions equi-
valents al 30 oe la quantitat oe les emissions impu-
t abl es a Espanya amb l a compt abi l i t at est abl er t a en el
Frotocol oe Kyoto. Lèoincacio constitueix, ooncs, un
sector oeterminant en la lluita contra el canvi climtic.
Encara que, oàltra banoa, pot ser vist com un sector
que resultar lortament pressionat per les politiques oe
lluita oavant el canvi climtic, un sector que resultar
extremaoament translormat per aquest proces, i, en
consequencia, ha oe tenir una estrategia que li permeti
aoequar-s`hi amb el mxim oènciencia en lùs oels
recursos invertits per ler-ho.
Una estrategia que ha oe maximitzar la utilitat que
prooueix el sector, el lactor sobre el qual cal mesurar
lènciencia oels recursos invertits i, en especial, oe les
emi ssi ons de CO
2
que s`hi imputin. Una utilitat que
no pot ser cap altra que l`habitabilitat, entesa com la
generacio oels espais necessaris per acollir les activitats
socials. Uns espais oeterminats a traves oùnes carac-
teristiques socialment establertes com, per exemple, les
exigencies continguoes en el Cooi tecnic oe lèoincacio,
pero que sèsten a variables molt mes mplies establertes
en normes i a usos molt oiversos.
Si per obtenir i mantenir l`habitabilitat, es a oir,
per construir i mantenir habitables les eoincacions,
cal gener ar emi ssi ons de CO
2
, la limitacio progressiva
oàquestes emissions suposar tambe lèstabliment oe
limitacions progressives a la creacio i al manteniment
oe l`habitabilitat ,un be social oe primera necessitat,, si
no varia lèmissivitat oel sector. Una emissivitat mar-
caoa pels eoincis existents, ates el llarg periooe oe vioa
oe lèoincacio com a prooucte. Comenar a ler avui
eoincis oe baixa emissivitat quant als seus materials i us
no suposar una reouccio oe lèmissivitat oel sector, tret
oel cas oèoincis embornal teorics o zero emissions,
sino que sèsoevinor a mesura que substitueixin els
eoincis oel parc existent.
Lùnica manera oe reouir lèmissivitat oel sector
oe lèoincacio, entes com les activitats aoreaoes a la
gener aci i el mant eni ment de l habi t abi l i t at soci al ment
necessria, es intervenir sobre el parc existent i reha-
bilitar-lo amb criteris oènciencia quant a emissions.
La nova eoincacio ha oe ser entesa com un cas extrem
oìntervencio substitutiva sobre lèoincacio existent per
ootar oe baixa emissivitat l`habitabilitat que allotjava.
En aquest sentit, una promocio oèoincacio en el
lutur haur oe ser plantejaoa com la intervencio sobre
una habitabilitat ja existent per augmentar-ne lèncien-
cia quant a emissions o per proveir mes habitabilitat
amb aquestes mateixes emissions, o amboues coses
alhora. Si aixo suposa un grau oìntervencio major o
menor sobre els eoincis existents, inclosa la seva oes-
construccio i substitucio per una nova eoincacio, nomes
18
poor oerivar-se oe lòptimitzacio oel balan entre la
reouccio oèmissions obtinguoa, oeguoa a lùs oels eoin-
cis, i les emissions que generaria la labricacio oels mate-
rials necessaris per a la intervencio.
Naturalment, cal reconsioerar oel concepte mateix
o`habitabilitat. Avui, aquest concepte sèxpressa oes
oùna serie oe tipologies eoincatives habituals ,el cas oe
l habi t at ge s exempl ar ) en qu pr edomi na una gr an
homogenetat oeterminaoa mes aviat per criteris lligats
al valor oe canvi oels eoincis que no al seu valor oùs,
la qual cosa oeterminaria una olerta mes gran oe tipus
per aoequar-se, amb major enciencia, a les oemanoes
o`habitabilitat que generen els oiversos mooes oe vioa
ur bana act ual s.
Fer aixo, cal oennir un nou concepte o`habitabilitat
oirectament basat a oennir les conoicions oàcces als ser-
veis que lèoincacio procura, els reconeguts oe seguretat,
higiene i conlort, i als altres serveis que olereix l`habi-
t at ge habi t ual ment des de l a consi der aci del s r ecur sos
necessaris per ler-ho. Un concepte que permeti no
solament reconeixer mooes oe vioa oilerents oel mooel
lamiliar estnoaro, que, per exemple, nooreix les tipolo-
gies eoincatives habituals, sino que permeti reinterpretar
el parc j a const r ut com a supor t d aquest s nous modes
oe vioa. Fer la seva banoa, el concepte o`habitabilitat ha
oe permetre incloure làcces als serveis urbans consioe-
rats necessaris per a una qualitat oe vioa urbana oigna.
Un concepte o`habitabilitat que estenoria el seu mbit
oàplicacio a allo que es urb, al barri i a la ciutat, i assu-
miria aixi el rescat oèmissions provocaoes per la gran
inenciencia oel nostre mooel oe mobilitat urb com una
lont oe recursos per proveir mes habitabilitat.
En conclusio, el repte oel canvi climtic es un repte
translormaoor per al sector oe lèoincacio. Un repte que
cal aboroar oes oe la limitacio que suposar la restriccio
d emi ssi ons de CO
2
a l a cr eaci i el mant eni ment de
l`habitabilitat socialment necessria. Una habitabilitat
que ha oe ser reoennioa sobre patrons oilerents que per-
metin la mxima enciencia en les emissions generaoes,
que suposi una reinterpretacio que revalori el patrimoni
construt com a suport oùna habitabilitat encient, que
entengui que el sector s`ha oe translormar oes oùn
sector basat eminentment en la nova construccio cap al
sect or de l a r ehabi l i t aci ; una r ehabi l i t aci que ha de ser
aboroaoa oes oel barri i la ciutat, incloent la consioera-
cio oe l`habitabilitat com làcces als serveis oùn mooel
que pot assumir la manera oe vioa urbana.
187
Prctagcnistes,
Ies perscnes
190
Cap a una ncva ccmprensi de Ia reaIitat
Diversos pensaoors i analistes coincioeixen en la necessitat oe posar en comu els
coneixements clarament transversals oe les oilerents maneres oòbservar el mon, oes
oe les oisciplines mes variaoes i a totes les escales possibles. La necessitat oe crear
vasos comunicants entre ciencia i art, humanisme i tecnologia, ecologia i economia,
allo que es personal i allo que es transpersonal, cos i ment, el que es conscient i el
oesconegut inconscient, el jo i el mon, la societat i la inoivioualitat.
3
L a const at aci
oe noves sensibilitats sobre la implicacio oe subjecte i objecte i la comprensio oe la
complexa interoepenoencia entre el conjunt i les parts en la concrecio oe lenomens
i processos. Aixo ouu a una comprensio mes prolunoa oel paper oe la imaginacio, la
intucio, lìnstint o làrt com a lonts oe coneixement, a la conveniencia oòbrir la ment
a la rica multiplicitat que olereixen altres sensibilitats culturals. Es constata el oesig oe
superar la lragmentacio oel coneixement amb intents oe comprensio mes globals.
5cbre certeses i actituds
Cal actuar contra el oogmatisme, tan lrequent en la historia, que conoueix a oivisions
en oos bnools, contra la competitivitat associaoa i la consequent victoria i oerrota,
la oivisio entre venceoors i venuts, triomlaoors i marginats. Fotser sigui el moment
oportu oòbservar i aprenore oels comportaments cooperatius i simbiotics en els
ecosistemes com la manera mes encient oe consumir recursos i proouir resious. En
oeterminaoes situacions oèscassetat o oavant emergencies oerivaoes oe problemes
naturals com ara lams, es prooueixen situacions oe vanoalisme, pero alhora tambe
son lrequents les accions soliories. Fotser conve plantejar-nos si certes anrmacions
sobre la bonoat incontestable oe la competitivitat a ultrana i oel creixement com a
unica meta, si la visio mercantilista que es preten prioritria en qualsevol moment, per
exemple, no s`han convertit en els nous oogmes oùn pensament que es preten unic,
pero que mai no ho ha estat.
El s dubt es sobr e el gr au de sost eni bi l i t at d al gunes acci ons podr i en dur-nos a cer -
car la solucio pretesa perlecta, lùnica possible. Fotser sigui millor, abans oe promulgar
receptes i lormules magistrals, situar-nos en actituos mes humils i acceptar comple-
xitats que no se solucionen amb ioees simples que son, en el millor oels casos, titulars
oe premsa per satisler vanitats o renoiments crematistics, potser aixi aconseguim
Tcts en scm part impIicada
Ens trobem en un moment oe canvi. Son molts els camps oe coneixe-
ment que estan experimentant translormacions importants i sèntreveuen
nous oescobriments en oiverses oisciplines, oe la biologia a la lisica, oe
l es comuni caci ons a l a medi ci na. Ens trobem en un moment d i ncer-
tesa representat simbolicament pel mon liquio oe que parla Zygmunt
Bauman.
1
Vivim un temps oe transicio en que els antics mooels no es
mantenen
2
i els nous no han maourat encara. Epoca oe crisi, pero tambe
oèsperana, creaoa per persones, inoivious i grups que cerquen, amb
oiversos metooes i nous enlocaments, les claus oùna nova manera oe
viure, una manera renovaoa o`habitar el mon.
1 Zyq:u:l D~u:~: Teo:|~ soci~
y ~:Liv~e:ci~ U:~ je:sjecliv~
c:|lic~ Revisl~ Anthropos, :u:e:o
ZOo RuL|, ZOO
2 Ric~:o Se::ell La cultura del
nuevo capitalismo. Eoilo:i~
/:~q:~:~, S/ D~:ceo:~, ZOOo
3 Ric~:o T~::~s Cosmos i psique.
Eoilo:i~ /l~~:l~ 0i:o:~, ZOO8
8
191
apropar-nos a solucions ouraoores per als multiples problemes socials, ambientals,
economics i culturals a que hem oe ler lront. Davant oels eslogans i les lletanies, hem
oe revalorar la nostra capacitat analitica i critica i intentar arribar a solucions comple-
xes, que oilicilment no poorem venore com a oogmes, perque mantinorem sempre els
oubtes, les incerteses que prooueixen els equilibris sense venceoors ni peroeoors abso-
luts, pero amb avantatges per a tothom.
5cbre eccIcgia i eccIcgistes
Hi ha una visio arcatzant oels ecologistes que reoueix lìnteres envers el meoi ambi-
ent a una mi nor i a d excur si oni st es amant s de l a nat ur a i especi al i st es en pl aques
solars. Aquesta concepcio, que hem caricaturitzat lleugerament, comena els anys sei-
xanta, i oinculta i lrena la comprensio oe lècologia com a ciencia oe la natura i els
ecosistemes en que ens movem.
4
Lècologia no es nomes ambiental, sino tambe social
i economica, mental i cultural.
5
I no presenta un mon ioil lic sense connictes, sino que
oeterminaoes inlraestructures son necessriament connictives i requereixen raona-
ments complexos per evitar reaccions iraoes com les que moltes vegaoes es proouei-
xen. La renexio gira entorn oe benencis i perjuoicis globals i locals, per ler-hi lront i
aconseguir solucions acceptables, cal la participacio organitzaoa oe tothom. El lamos
NIMBY, N ot i n my backyard no al pati oe casa meva,
o
i mposa l a necessi t at de no
enviar al vei allo que no volem a casa nostra. Les visions alarmistes sobre el lutur
pooen provocar-nos qualsevol oe les tres clssiques reaccions oavant oe la por: negar
el problema, lugir-ne o ler-hi lront i intentar posar els mitjans per superar-lo, i, per
tant, resolore`l. Tenim recursos per a aixo.
5cbre pcder i participaci
La mooernitat va signincar per al mon occioental lèsqueroament oe moltes certeses
que eren lont oe pooer. Des oel Renaixement nns a la Il lustracio, sèstableixen les
bases que permeten un canvi en la concepcio oel seu origen i làcces oe nous pro-
tagonistes al seu exercici. Les tancaoes elits oe llinatge que controlaven el papat i la
noblesa cauen i un nou orore sìmposa, el pooer oe les masses, oe la tribu, oel clan,
t amb pot exerci r-se de maner a despi et ada.
El nou mooel es oivioeix en oos grans

pooers: el politic i lèconomic. El primer aoquireix la seva traoicional oivisio tripartioa
per intentar evitar els abusos propis oel pooer absolut, mentre que el pooer economic,
la nova elit, oirigeix el sistema social actual oe manera gairebe absoluta. A quins inte-
ressos respon caoascun oels pooers? Iins a quin punt pot interessar-se el pooer econo-
mic per la sostenibilitat? Hi ha oilerents economies? Que cal ler? Fer a quan el pooer
oel coneixement? Una oona svia sembla entreveure la sortioa oel laberint: qui acon-
segueix arribar al pooer ha oe oesprenore-se`n, al mateix temps que lèxerceix. En la
mesura que ho aconsegueixi, tinor autoritat moral i el seu exercici ser legitim.
8
Fer aconseguir un nou paraoigma cal lormar una massa critica que laciliti la lor-
mul aci i apl i caci de nous model s.
9
Des oe les aoministracions nns a les avantguaroes
intellectuals i cientinques, oels tecnics als gestors, oe les empreses a les organitzacions
oe voluntariat, empreneoors que generin activitat economica respectuosa envers el
meoi i socialment justa, i tecnics que projectin i realitzin nous espais habitables. Ens
necessitem, no nomes com a oemanoants, sino com a coautors oùn orore social mes
just, amable i saluoable, que permeti a les generacions lutures viure amb una qualitat oe
vioa semblant o millor a la que hem tingut nosaltres, aspiracio que ha estat constant en
la Humanitat, pero que avui te serioses oincultats per complir-se.
R~:o: M~:q~e Ecologa.
Eoicio:es 0:eq~ D~:ceo:~, ZOO
5 Feix 0u~ll~:i Las tres ecologas.
Eoilo:i~ P:eTexlos \~e:ci~, 1''O
0:io eo eol Aqu, no! Els
conictes territorials a Catalunya.
Eoilo:i~ E:ju:ies D~:ceo:~, ZOOo
7 Ei~s C~:elli Masa y poder.
Muc:i Eoilo:ies, S/, D~:ceo:~,
1' i 1'81, i /i~:.~ Eoilo:i~ S/,
M~o:io, 1'8o i 1'8
8 M~:|~ Z~:L:~:o Persona
y democracia Eoilo:i~ /:l:ojos
D~:ceo:~, 1'88
9 Ruje:l Seo:~e La presencia
del pasado: Resonancia mrca
y hbitos de la naturaleza. Eoilo:i~
~i:os D~:ceo:~, 1''O
192
LÀdministraci que reguIa
Fer resolore alguns problemes oe gran envergaoura i escala, com lèscas-
setat oe recursos, lèxces oe resious o el canvi climtic, cal una regulacio
complexa i completa que inclogui incentius i prohibicions, campanyes
oe sensibilitzacio i normatives, tant a escala global com local. Davant
oe la lalta oùn pooer munoial, les Nacions Unioes promouen la creacio
oìnstitucions que assoleixin pactes voluntaris entre els oiversos estats. La
Unio Europea, en lrgil equilibri amb els pooers oels estats que la com-
ponen, regula, mitjanant oirectives, els criteris que oespres aquests estats
aooptaran. Les aoministracions mes proximes a la ciutaoania tenen
potestats a l escal a cor responent.
8A
Estratgies dèstaIvi en Ièdihcaci a Espanya
En els ultims anys, la normativa espanyola oèoincacio ha patit un tomb total, amb la
nnalitat oe millorar la qualitat i el conlort oe la construccio. Un aspecte oe gran relle-
vncia consisteix a limitar la oemanoa energetica, i, en aquest sentit, s`han promulgat
tres normatives lonamentals: el cooi tecnic oe lèoincacio ,CTE, sobre estalvi oènergia,
el relatiu al nou renoiment oe les instal lacions termiques als eoincis ,RITE, i la certin-
cacio energetica oels eoincis.
El CTE preten alavorir el oesenvolupament oe politiques sostenibles. Duu incor-
poraoes les exigencies oe la Directiva 200291CE oel Farlament Europeu sobre
lènciencia energetica oels eoincis. Es tambe un instrument per a làplicacio oels com-
promisos oe Kyoto. Lòbjectiu oe la norma es limitar la oemanoa oènergia, millorar
el renoiment oe les instal lacions termiques, incrementar lènciencia energetica oe les
instal lacions oìl luminacio, i aconseguir una aportacio minima oènergia solar per
produi r ai gua cal ent a i el ect r i ci t at .
Lànomenat RITE regula els requisits minims oènciencia energetica que han oe
complir les instal lacions termiques oels eoincis, tant nous com ja existents. Fer acon-
seguir un consum ecologic, el consumioor hauria oe tenir la capacitat oe pooer elegir
entre proouctes amb major o menor impacte ambiental, certincats mitjanant ecoeti-
quetes, que proporcionin inlormacio comprensible i vera oe lìmpacte que proouei-
xen els oilerents proouctes i serveis.
Iinalment, la certincacio energetica oels eoincis preten instaurar un proceoiment
per aconseguir aquest objectiu, inoicant el grau oe consum energetic oùn eoinci. Tots
els eoincis oe nova construccio o sotmesos a una gran rehabilitacio han oe tenir una
qualincacio que es representa per un escalat oe lletres entre la A el que consumeix
menys energia i la G el oe mes consum. La qualincacio sòbte mitjanant la com-
paracio entre lèoinci projectat i un eoinci virtual oe relerencia construt segons els
estnoaros habituals en làctualitat.
En altres pasos europeus, com ara Alemanya i Sussa, la qualincacio sòbte mesu-
rant el consum real oe lèoinci ,vegeu lèntrevista a Fierre oe Lausanne al capitol 8,.
/ ~:l oe L:~ oe usl~ uliil.~l ~
esl~:o oe Dej~:l~:e:l oe Meoi
/:Lie:l i ~Lil~lqe oe ~ 0e:e:~il~l
oe C~l~u:y~ ~ Co:sl:u:~l ZOO'
193
EI Decret dèccehcincia a CataIunya
Làny 200o, es va publicar el Decret que regula làoopcio oe criteris ambientals i oèco-
enciencia als eoincis oe Catalunya. En la seva introouccio, el Decret recull oe manera
explicita la necessitat que les pautes eoincatives no comprometin la capacitat oe les
generacions lutures per satisler les necessitats propies. En el mateix prembul, sèsmen-
ten, qualitativament, alguns problemes, com lèscassetat oe làigua, i tambe es quan-
tinquen. Sèsmenta la xilra oel !0 oèmissions oe CO
2
associ ada a l a constr ucci
oèoincis. El oecret, que preten conscienciar la ciutaoania i es planteja com un instru-
ment en evolucio, promou mesures relacionaoes amb quatre conceptes bsics: aigua,
energia, materials i sistemes constructius i, nnalment, resious. Caoa apartat assenyala
actuacions que conve our a terme i que es puntuen segons la seva importncia, i segons
el major o menor nivell oe compliment oel parmetre. Fer exemple, augmentar làlla-
ment termic oùna laana per reouir consum energetic te tres possibles puntuacions,
segons el grau oe millora introout respecte oùna mesura estnoaro. Aixi, si aquesta
mesura se supera en un 10, s`hi atorguen ! punts, si es millora en un 20, s`hi ator-
guen 5 punts, i, si es millora en un 30, s`hi atorguen 30 punts.
AItres ncrmatives i actuacicns
Com a mostra oe la oiversitat oàspectes susceptibles oe ser regulats, pooem esmen-
tar la normativa gallega sobre l`hbitat que obliga a prenore en consioeracio lèlimi-
naci de l a cont ami naci per gas r ad a l i nt er i or del s habi t at ges. Aquest gas es t r oba
prelerentment en zones amb subsol granitic, com es el cas oe Galicia.
Les oiverses normatives municipals sobre recollioa oe resious oomestics o inoustri-
als son un altre camp oàctuacio que evoluciona molt rpioament. Sàssagen sistemes
oiversos per comprovar-ne lènciencia. Hi ha normatives per evitar la contaminacio
lluminosa o acustica i oàltres que prevenen làbocament oe proouctes contaminants
al meoi. Dàltres incioeixen sobre làigua i sobre els gasos, els materials o la salut, pro-
mouen lùs oènergies renovables o obliguen a circular a una velocitat oeterminaoa.
Cal assenyalar tambe el carcter oivers oe les normatives quant al grau oòbli-
gatorietat, un aspecte oe gran importncia. Algunes normes van acompanyaoes
oùn oetallat apartat oe sancions en cas oìncompliment, mentre que oàltres nomes
son una oeclaracio oe bones intencions. Dàltra banoa, es pot oecretar una norma
aportant els recursos necessaris per ler-la complir. Algunes normatives es oivulguen
mpliament, mentre que oàltres es publiquen al butlleti oncial corresponent i nomes
arriben al coneixement oels experts que, sovint, son els unics que entenen la lletra
menuoa oe certes normes o els complicats requisits per aplicar-la. La casuistica es
molt variaoa. Hi ha normatives que alecten tothom i oàltres que nomes alecten cer-
tes inoustries o comeros. N`hi ha oe generalistes i n`hi ha oe molt concretes, llargues
i curtes, clares i conluses.
LÀoministracio no sempre actua amb carcter oissuasiu o coercitiu. Hi ha actu-
acions positives que alavoreixen o impulsen oeterminaoes activitats o maneres oe ler
les coses. Alguns incentius es vehiculen mitjanant politiques nscals, oàltres mitjan-
ant subvencions o primes. Es llancen campanyes oe sensibilitzacio i conscienciacio i
sìnicien processos participatius que alavoreixen les actuacions que tenen en compte
els criteris i les mesures envers la sostenibilitat, com son les Agenoes 21. Hi ha, ooncs,
un ventall ampli oàctuacions que regula làctivitat socioeconomica envers un mooel
mes sostenible. Malgrat tot, lìnstrument principal continuar sent una voluntat poli-
tica clara i oecioioa oàvanar en aquesta oireccio.
C~:les oe oive:ses c~:j~:yes
j:o:oquoes je: ~ 0e:e:~il~l
oe C~l~u:y~
19
PiIar HartcreII
/:quilecl~ i :e:L:e o/uS
Fot resultar xocant que un text que parli oe normatives
hagi estat incorporat al capitol relerent a les persones. I,
tanmateix, es on correspon. Ferque sovint oblioem que
qui reoacta les normes, lànomenaoa Admi ni straci , no es
un ens virtual a culpar oàlguns oels nostres mals, sino
que la lormen, simplement, persones que intenten amb
ms o menys encer t mi l l or ar el nost r e ent or n.
Reoactar una norma es, per naturalesa, complicat.
Com a minim, i per comenar, provoca en la ciutaoania
reaccions contraoictories, negatives al comenament a
causa oùna certa manora oavant el canvi oàllo conegut
o la sensacio oèxcessiva normativitzacio, suavitzaoes
oespres per làspecte positiu que suposa la unincacio
oe criteris respecte al tema regulat i nns i tot per la per-
cepcio o`haver millorat algun aspecte que ens alecta. I
es que, segons la nlosona oriental, qualsevol ioea te el
seu costat yin ,losc, i el seu costat yang (br i l l ant ) i pot ser
percebuoa com la seva contrria si se la mira oes oùn
altre punt oe vista.
Ens pot agraoar o no, pero, sobretot en el tema que
ens ocupa, la sostenibilitat, cal un CANVI, amb majus-
cules. Ferque ha nascut un nou paraoigma, un nou
mooel oe societat encara incomplet en la seva oennicio,
que es di bui xa a mesur a que l exper i nci a ens ensenya.
Ningu no te la certesa absoluta oe que ens espera, pero
es lcil intuir el que sàcosta, sobretot si atenem la multi-
tuo oèstuois cientincs apareguts en els ultims anys.
I lÀoministracio sembla haver iniciat el cami
oàquest canvi. De vegaoes amb valentia, oàltres timi-
dament i pot ser en al gunes ocasi ons de maner a sect o-
rial, sense una linia comuna que uneixi totes les seves
actuacions. O sense lacilitar les eines per posar-ho en
mar xa amb gar ant i es.
Normativa:
el yin i el yang
dun canvi
necessari
195
La historia ho oemostra. Malgrat les reticencies
amb que va ser rebuoa, lòroenana solar oe Barcelona
,1999, va suposar un abans i un oespres. Ja Berlin ho
havia intentat sense exit i, tanmateix, va ser la tenacitat
oùn grup oìnconoicionals la que va our la seva apro-
vacio a bon port, i va aconseguir que, a partir oàquesta
experiencia, nombrosos municipis i mes taro lÀominis-
tracio central obliguessin a aprontar lènergia gratuta oel
sol per escallar aigua als eoincis. Un canvi important.
Una cosa semblant va ocorrer amb làparicio a
Catalunya oel Decret oÈcoenciencia ,200o,, amb que
es pr etn di smi nui r tant l a producci de r esi dus com l a
demanda de r ecur sos mater i al s i ener gti cs dur ant l a
construccio i lùs oels eoincis. La seva aparicio va sor-
prenore molta gent, sobretot per la innovacio que supo-
sava, pero tambe pel let oe ser una norma allaoa, sense
un marc relerencial oe politica clarament sostenibilista
en el qual, a partir oe coneixements contrastats, un canvi
coherent es oesenvolupes oe manera graoual pero lerma.
Fotser perque aquest salt raoical i inoubtable-
ment necessari es prooueixi convinoria incloure-hi oos
aspectes bsics.
Dùna banoa, el marc normatiu oel pais ha oìnvo-
lucrar tothom: Aoministracio, empreses, tecnics, usua-
ris, etc., evioenciant que aquesta es una tasca oèquip,
lùnica manera oòbtenir resultats. A tall oèxemple, la
petita gran nta aconseguioa en els ultims temps en la
di smi nuci de l a demanda d ai gua domst i ca no haur i a
oe oeixar satislet ningu. Ferque, no ens enganyem, si
be es cert que lùsuari es una part oe la solucio, tambe
es innegable que el punt leble rau tant en la gestio oels
recursos hiorics com en les oenciencies oe les xarxes oe
subministrament. Moltes situacions critiques no son res
mes que el resultat oe oesioies acceptaoes pel costum. I
aixo cal canviar-ho.
Dàltra banoa, es imprescinoible lacilitar el compli-
ment oe les normatives proporcionant les eines neces-
sries per a la seva aplicacio. No es tracta unicament
oe passar el testimoni a altres agents, com els tecnics,
ultimament oesboroats per làllau oescooroinaoa oe
normativa promoguoa oes oe oiversos estaments, cosa
que en compl i ca enor mement l accept aci i l a i mpl an-
t aci . Es t r act a d aj udar a compl i r-l es. L a i nst aur aci
oùna norma no ha oe ser una passaoa oe pilota sino
un procs coor di nat ent r e t ot s el s agent s i mpl i cat s.
LÀoministracio, les persones que la integren, son
aqui per corregir aquests errors. I tambe, i aixo es lona-
mental, per aconseguir que la pressio oel pooer econo-
mic no lreni una politica oe sosteniment oels recursos,
perque en oepen el nostre lutur, no solament economic,
si n t amb ambi ent al i soci al .
De vegaoes cal tirar-se a la piscina, encara que tin-
gui poca aigua, tot i saber que hi haur qui ens oir
temeraris i oàltres avantguaroistes. Fero tot es questio
oèquilibri. Es el yin i el yang oe les persones, oe tot
allo relacionat amb la vioa. Es el yin i el yang oe les
nost r es nor mes.
19
Pere 5ubirana i 5amitier
0e:e:l oe e:j:es~ /iqu~oeju|~
::ov~cio:s SL
L a f unci del di l eg s t reure a l a l l um l es est r uct ures
amagades de pensament , de manera que, a mesura que passem
per damunt de l es creences i nqest i onabl es, anem creant una
cociòcio cll.cti.o.
Davio Bohm
Q ui n cont ext s el mi l l or per qu l a ci ut adani a par t i -
ci pi en pr ocessos d i mpl ant aci de l a sost eni bi l i t at ?
Del concepte governar a sèst passant al governar
amb. Es un primer pas, pero no n`hi ha prou. Una
comunitat o organitzacio que vol crear un veritable
context lavorable a la participacio est oisposaoa a
passar al governar entre.
La participacio ciutaoana, si no vol ser superncial
i insuncient, ha oe translormar-se en veritable oileg
interactiu ciutao. Un oileg es quelcom que es la oe
manera permanent i continuaoa. Va en oues o mes
oireccions, i es una eina al servei oe la renexio col-
lectiva. El veritable oileg consisteix a expressar les
nostres opinions i els punts oe vista oes oels quals les
emetem, i te com a objectiu clar làprenentatge oe qui
hi participa i la comunicacio. Una oiscussio no sempre
lorma part oùn oileg constructiu.
La participacio ciutaoana es necessria, pero ha oe
ser consi der ada un punt de par t i da per ar r i bar a un
veritable oileg interactiu. Qualsevol avis, queixa, sug-
geriment, oenuncia, etc. pot ser consioerat una oportu-
ni t at d i nt er acci .
El oileg es previ a la participacio. Fer tant, cal esta-
blir els mecanismes oe oileg oe la mateixa manera que
cal establir els mecanismes oe participacio. Fot prenore
lormes molt oilerents, i te un gran pooer translormaoor.
No s el mat ei x demanar l a par t i ci paci de l es per sones
abans que oespres o`haver-hi oialogat.
Quan la partici-
paci esdev
dileg: vers les
administracions
interactives
197
Ferque la sostenibilitat pugui ser aplicaoa, cal que
si gui expl i cada. Si expl i quem el cr i t er i que ens duu a
una oeterminaoa oecisio, aquesta oecisio pot ser entesa
millor, s`hi estigui o no oàcoro. Una persona est mes
di sposada a r eci cl ar si pensa en el model de ci ut at
engrescaoor que vol ler realitat.
LÀoministracio local mateixa ha oàvanar vers
les aoministracions oialogants i interactives. El mooel
or gani t zat i u de l es admi ni st r aci ons act ual s s el model
inoustrial, sorgit al segle passat: lÀoministracio es una
mquina que prooueix uns oeterminats resultats aore-
ats a una massa compacta. Els processos es pooen
si st emat i t zar i no hi ha l l oc per a l apr enent at ge per ma-
nent ni per a les accions oilerenciaoes.
Tanmateix, el mooel organitzatiu mes aoient a les
necessitats actuals es el mooel biologic: lÀoministracio
es un esser viu que est oins oùn oeterminat context i hi
interactua grcies a un intercanvi oinmic. Lòrganisme
sàoapta als canvis i es sensible a les necessitats.
L a mi l l or base perqu l a ci ut adani a es cor r espon-
sabilitzi es un marc basat en la renexio, la oiscussio i
làprenentatge. Entenem, ooncs, la participacio com un
proces oe oileg permanent, i sota aquesta perspectiva
proposem al guns pr i nci pi s a par t i r del s qual s es poden
oesenvolupar linies oàccio. Quan consioerem la parti-
cipacio com a oileg i oemanem a algu que hi participi,
pooem preveure`n les respostes i oonar-hi un tracte
aoient, tenint en compte que no tothom acollir la soste-
ni bi l i t at de l a mat ei xa maner a.
Els agents promotors oe la sostenibilitat oiuen:
Mireu, tinc una proposta a ler-vos. Crec que val la
pena que pensem com volem el nostre municipi en el
lutur. Crec que cal tenir present la sostenibilitat com a
criteri a n oe no generar mes problemes, crec que es una
oportunitat oe ler canvis positius. Màgraoaria que par-
ticipeu en aquest proces.
Les respostes pooen ser oilerents. Exemples:
Pespcsta 1: Si vols que participi en el proces oe sos-
tenibilitat, seoueix-me. Mostra-me`n els benencis,
inlorma`m oels problemes i oels electes negatius oe la
i nsost eni bi l i t at ... Educa m.
Pespcsta 2: No veig clar que en traure, oe tot plegat.
Pespcsta 3: No em lacis perore el temps.
Pespcsta : Tinc altres problemes que mìmpeoeixen oe
participar-hi. No hi estic en conoicions. Tinc problemes,
aixi que no màtabalis.
Pespcsta 5: No mùtilitzis. No em lacis servir per als
teus objectius, per mes nobles, bonics i sostenibles que
si gui n.
Pespcsta : Vull participar-hi, pero no vull entrar en
jocs oe pooer i baralles politiques. No màgraoa partici-
par enmi g d un ambi ent enr ar i t .
Pespcsta 7: Si vols que hi participi, oigues-me com.
Dona`m canals oe participacio que siguin enteneoors,
lcils i lactibles.
Pespcsta 8: Deixa`m participar a la meva manera.
No em oemanis que assisteixi a reunions, pero màgraoa
portar un hortet. Aquesta es la meva manera oe
par t i ci par.
Pespcsta 9: Vull participar-hi, sempre que vegi que la
meva participacio serveix oàlguna cosa. Farla amb mi.
Dialoga, si no ests oàcoro amb la meva opinio, com a
minim explica-me`n el perque. I, sobretot, escolta`m.
Pespcsta 10: Màgraoaria que la meva participacio tin-
gues un premi, encara que los simbolic. Ser reconegut
agr ada a t ot hom. Encar a no est i c gai r e acost umat a ser
r esponsabl e i necessi t o model s.
De les respostes sorgeixen les linies oàccio que es pooen
aplicar a caoa comunitat o organitzacio. Tot proces par-
ticipatiu que no presenti la sostenibilitat com un recurs,
com una oportunitat, est conoemnat al lracs.
198
Intrcducci: de WiIIiam Pees a WiIIiam Cattcn
Al capitol 3, hem exposat la petjaoa ecologica com una nova manera oe mesurar lìm-
pacte oels humans en la natura. Com sorgeix el concepte oe petjaoa ecologica? Quin
es el seu origen i historia? William Rees, ecoleg oe la Universitat oe British Columbia,
coinventor oàquest concepte juntament amb Mathis Wackernagel, ens en oona les
claus. El seu objectiu es ... reconnectar l`home amb el mon natural en lormes que
renecteixin la realitat biolisica, per a aixo estuoio l`homo sapiens amb lòbjectiu oìoen-
tincar i quantincar els nuxos oènergia i materials apropiats per a lèspecie humana.
Lìnoicaoor petjaoa ecologica oemostra que lèspecie homo sapi ens ha esoevingut lòr-
ganisme consumioor oominant en tots els ecosistemes terrestres i ocenics ,..., l`home es
la lora geologica mes important i la seva accio est alectant el clima terrestre.
Qu s una petj ada ecol gi ca?
Es una eina comptable que permet mesurar els requeriments en termes oe consum oe
r ecur sos i assi mi l aci de r esi dus d una det er mi nada pobl aci o economi a per exem-
ple, una ciutat i expressar-los en rea oe terra proouctiva. La petjaoa ecologica cal-
cula quina es l`rea total oe lècosistema necessria per suportar la crrega aoequaoa
per a les necessitats oels seus habitants. Aquesta rea ,HE, oepen oe la petjaoa oel
consumioor ,he, i el nombre oe consumioors ,n,. Fer estimar la petjaoa oùna persona,
es relacionen els bens oe consum en cinc categories: alimentacio, habitatge, transport,
bens oe consum i serveis publics. Fer proouir qualsevol be, calen trossets oècosistema
pastures, terra agricola, boscos, rees oe pesca i una altra cosa que es oiu ener gyl and.
I aixo que es? Es l`rea oèmbornal oe carboni necessria per absorbir el CO
2
ems
per lènergia primria requerioa per proouir els bens consumits per lùsuari. L ener gy-
l and es el nux oènergia que es oispersa al llarg oel cicle oe vioa oel be.
I per qu es compta d aquesta manera l a petj ada ecol gi ca?
En la bibliograna oel seu llibre Our ecol ogi cal footpr i nt, William Rees cita William Cat-
ton, un socioleg oe la Universitat oe Chicago que oenneix el terme capaci tat de cr rega
d un ecosi stema com ... la mxima poblacio oùna certa especie que pugui sostenir-se
inoennioament en un hbitat especinc sense alectar-ne la proouctivitat primria
neta. I que es la proouctivitat primria neta? Catton oona en la seva bibliograna mes
pistes per entenore les bases historiques oe la petjaoa ecologica ampliant la ja llarga
llista oe Rees. Aquesta llista permet seguir un nl conouctor que al llarg oe 250 anys
recorre oiverses oisciplines.
150-1800 DeIs hsicrates aIs eccncmistes cIssics
A Irana, ourant un breu periooe oel regnat oe Lluis XV, làny 150, es oesenvolupa
una escola oe pensament economic lioeraoa per Iranois Quesnay. Mantenia que el
proces economic pooia ser entes centrant-se en un sol lactor lisic, la proouctivitat oe
làgricultura. Els nsiocrates argumentaven que les lleis oe la natura son lisiques i lun-
cionen amb inoepenoencia oe la voluntat oe lèsser hum, i que, si els essers humans
lossin capaos oàooptar el comportament economic aoient que implicava la llei
natural-lisica, el benestar social seria maximitzat. Quesnay, en el seu tabl eau economi que,
mesura la proouctivitat agricola oesgranant el nux oe riquesa a traves oe les classes
8B
EIs savis que investiguen: bistria de Ia petjada eccIgica
Dani CaIatayud
Iex Cuesta
/:quilecles
199
socials. El mooel representa per primera vegaoa un sistema general oèquilibri oùn
pais mesurat en proouctivitat primria.
1800-1902 DeIs termcdinmics a 5ergei PcdcIinsky i PfaundIer
A comenament oel segle XIX, la base lisica i ecologica intuoa per lèscola nsiocrata es
consolioa amb el oescobriment oe les lleis oe la termooinmica que lan J. Black, C. Rum-
loro, J. Vat, Saoi Carnot, Ni colas Clment, James F. Joule, J. R. Mayer, H. L. I. von Hel-
mholtz, R. J. E. Clausius, William Thomson, James C. Maxwell i Luowig E. Boltzmann.
Les oiscrepncies entre els termooinmics i lèconomia clssica son llegenories.
Fer comenar, pooem analitzar la conlrontacio Jevons-Clausius.
1 8 6 5 Stanl ey Jevons: el model ener gti c d Angl ater ra
Làny 18oo, els estats europeus estan en plena Revolucio Inoustrial. S. Jevons constata
que Anglaterra necessita o00 milions oe tec a làny. En les conclusions oel seu llibre
T he Coal Questi on resumeix el oilema: oespres oe làoopcio oels principis oel lliure canvi,
hem oàplicar aquests principis als nostres recursos? Dispersar la nostra abunoncia
mineral tan prooigament es ser esplenoios amb un capital que mai no retornar. El
nostre imperi i raa inclouen ja un cinque oe la poblacio oel mon, i la creacio oe nous
estats regits per la nostra tutela oels mars, el nostre comer ,..., i sobretot la oilusio oe
les nostres noves tecniques estimula el progres oe la Humanitat. Cal prenore la oecisio
tr anscendental entr e una gr andesa br eu o una de conti nuada i l l ar ga medi ocr i tat.
1 8 8 5 Cl ausi us i el model ener gti c al emany
R. J. E. Clausius oescobreix la llei oe lèntropia la segona llei oe la termooinmica:
... lènergia en un sistema tancat a lèntraoa oènergia passa irreversiblement oe
lormes lcilment translormables a altres lormes menys translormables i, per tant, la
probabilitat que es prooueixin translormacions en lènergia oisminueix constantment.
En ser lùnivers un sistema tancat, oespres oùn llarg periooe tota lènergia aooptar
una lorma que no ser capa oe translormar-se, consistir en una calor que sèsten-
or oe manera equilibraoa per tot lùnivers. En aquell moment la mort termica,
qualsevol moviment sìnterrompr, ja que per a la translormacio en calor oe qualse-
vol lorma oènergia es inoispensable tenir cossos a oilerents temperatures. Al nnal
oe la seva vioa, en un oiscurs a lèmperaoor Bismarck, oelensa la hiorulica com a
lorma oènergia renovable per oesenvolupar Alemanya oavant lòpcio aooptaoa per
Anglaterra i els Estats Units oùtilitzar les seves reserves oe carbo. En l`mbit oe
lèconomia es vlio que oe caoa cosa s`ha oe consumir tant com es pot proouir ,..., a la
prctica proceoim oe manera totalment oilerent ,..., ens comportem com hereus oes-
preocupats consumint la reserva oe carbo ,...,, que oeu la seva energia potencial al sol.
Si aquest recurs sèsgotes, els homes estarien conoemnats a espavilar-se nomes amb
lènergia que continu enviant el sol.
1780-180 De Ia hsicIcgia a 5ergei PcdcIinsky i PfaundIer
La quimica orgnica es oesenvolupa entre 180 i 18o0, Ingenhowsz, A. oe Lavoisier, J.
Friestley, J. Sennebier, N. T. oe Saussure, V. Leibig, i J. R. Mayer havien nxat la unitat
oe la nsiologia, la quilocaloria. Entorn oe 1880, A. Ilick, K. Voigt i Fettenkoler havien
elaborat treballs sobre lènciencia termooinmica oels humans i animals que Fooo-
linsky i Flaunoler coneixien be.
200
1880 PcdcIinsky i eI mcdeI energtic scciaIista
Foronaisk, socialista ucranes, va ser el primer a oilucioar explicitament el proces
economic oes oùna perspectiva termooinmica. Foronaisk coneixia nsiocrcies i
termooinmics, i insistia que si la natura era la lont originria oe la riquesa hi havia
implicacions economiques. Làrticle oe Fooolinsky El treball oe lèsser hum i la seva
relacio amb la oistribucio oe lènergia es un article seminal per entenore la petjaoa
ecologica. Els capitols 1 a 3 son un reps a les lleis oe la termooinmica per argumen-
tar lùs oe lànlisi oel nux oènergia per estuoiar els sistemes oe proouccio. Als capi-
tols 3 i !, la relerencia a la quimica orgnica i la nsiologia oe plantes i animals.
Al capitol 5, calcula la proouctivitat neta oel treball hum com a luncio oe la quanti-
tat oènergia requerioa per a aquest treball. Estuoia el sistema oe proouccio agricola
oe Irana en kcal proouoa per hectrea respecte oe lènergia requerioa per pro-
ouir-la, incloent lènergia oissipaoa en els lactors proouctius contingut en energia oe
llavors, oespesa calorica oe lèsser hum i oànimals oe tir, i calcula la proouctivitat
neta en kcalha. Deoueix que els agrosistemes alimentats per entraoes oènergia
aportaoes pels humans exosomtiques augmenten la proouctivitat neta respecte
oècosistemes naturals sense aportacions externes. Al capitol 11, compara lèvolucio
oemogrnca i la proouctivitat neta oÈuropa que compta en tlers, una unitat oe
salari utilitzaoa per Marx que equipara a 3.000 kcaloia i conclou que la prooucti-
vitat oel treball augmenta ,..., mes rpio oel que augmenta la poblacio. Fooolinsky va
intentar reconciliar la teoria oel valor oel treball marxista amb una anlisi termooin-
mica oel proces economic. Aixo va conouir-lo a concloure que el limit ultim en la llei
oel oesenvolupament economic no es trobava en les relacions entre classes proouctives
sino en les lleis lisiques, i que el mooel socialista lormulava un error oe base en oecla-
rar que el socialisme cientinc superaria les escassetats materials i assoliria un estat
oèxtensio material il limitaoa. Ireoerick Engels va comentar les cartes que Fooolinsky
enviava a Marx, que no en va contestar cap.
1902 La capacitat sustentadcra de PfaundIer
Flaunoler, prolessor oe lisica a Gratz ,ustria,, escriu làny 1902 un article titulat
Lèconomia munoial a la llum oe la lisica que es imprescinoible per entenore la
petjaoa ecologica. Flaunoler es pregunta: quants humans pot alimentar la Terra? Fer
resolore el problema, proposa comparar la capacitat sustentaoora oe la Terra amb
les necessitats oe lèspecie humana. Denneix la capacitat sustentaoora oe la Terra,
que mes enoavant oenominar capacitat oe crrega, com ... la poblacio mxima
que pot sustentar un territori. Froposa mesurar ... la necessitat mitjana per per-
sona a caoa territori i conlrontar-la amb la quantitat oe materials oisponibles consi-
oerant la Terra un territori unic.
L es necessi tats de l espci e humana
Que passa si una regio no troba els materials necessaris al seu territori proxim?
Doncs que els intercanviar amb altres regions mitjanant el comer. Els materials
compleixen la llei oe la conservacio i son abunoants. Nomes alguns serien el lactor
limitant si transportar materials oàltres regions costa treball a causa oe la lriccio:
el lactor limitant seria la necessitat oènergia per transportar bens. Fero, quins bens
s`han oe mesurar? Froposa mesurar lènergia per alimentar-se, vestir-se, habitar i
oesenvolupar treball.
201
L ener gi a d un b de consum
Per , com es pot mesur ar ? Pfaundl er posa l exempl e del pa. El s seus mat er i al s no es
per den per l a l l ei de l a conser vaci , ser an assi mi l at s per l or gani sme, excr et at s com
a r ebui gs i r eci cl at s per descomponedor s. Q u cal per fer una bar r a de pa? Cal en
hect r ees de t er r a o mat er i al s i sol . Per si aquest es hect r ees sn par t d un bosc,
una munt anya, un l l ac o un deser t no ser vei xen; noms si un camp pl ant at amb bl at
s i r r adi at pel sol aquest a pl ant a acumul ar ener gi a qumi ca di sponi bl e. Tamb cal
l ener gi a necessr i a per pr odui r el t r ebal l necessar i per r ecol l i r, t r anspor t ar i mol dr e
el bl at , ener gi a que sempr e pr ov del sol .
E ner gi a apropi ada
Per di mensi onar l ener gi a d al i ment aci , Pfaundl er conei x i ci t a M . Rubner, i dna
per a una per sona que t r ebal l i consums de 118 g de prot enes, 56 g de gr ei xos, 500 g
d hi dr at s de car boni -mi d o sucr es que sumar i en 3.055 kcal / di a.
Per di mensi onar l ener gi a per vest i r-nos, Pfaundl er ci t a Rubner, que est i mava que
vest i r-se compor t a un est al vi de 600 kcal / di a, per no dna cap est i maci de l ener gi a
necessr i a per produi r aquest b.
Pfaundl er no dna cap est i maci de l ener gi a necessr i a per habi t ar, per s que en
desgl ossa l a compt abi l i t at : ... cal est i mar l ener gi a cont i nguda en l a fust a, i l empr ada
en l ext r acci i el t r anspor t de pedr a, sor r a, ci ment , fer ro... cal i ncl our e-hi t amb
l ener gi a en cal efacci i l ener gi a d enl l umenat .
Fi nal ment , per mesur ar l a demanda d ener gi a per desenvol upar t r ebal l , Pfaundl er
ci t a el t r ebal l de St anl ey Jevons. L any 1900, l a demanda mundi al er a de 660 M t ec/
any i el consum per capi ta er a de 0,4 t ec/ any. Pfaundl er conei x mol t b Cl ausi us i l a
seva act i t ud de di scr i mi nar font s r enovabl es de no r enovabl es; expl i ca l a pr i mer a i l a
segona l l ei de l a t er modi nmi ca: L a l l ui t a per l a vi da consi st ei x a obt eni r l ener gi a
necessr i a per el abor ar el s mat er i al s necessar i s per subsi st i r. L a capaci t at sust ent ador a
depn de l a conver si per l es pl ant es de l ener gi a del sol . Fa cl cul s per cobr i r l es
necessi t at s amb font s r enovabl es. Ci t a el s t r ebal l s de Poui l l et i de L angl ey, cal cul a una
i nci dnci a de 663.010
6
kcal / ha/ any, que ser i en 1.000 t ec/ ha/ any. Per aval uar l a pro-
duct i vi t at pr i mr i a net a (PPN), ci t a el s est udi s de r endi ment de pl ant es d Engel man i
J. Sachs: el 0,8% de l ener gi a qumi ca quedava i ncor por ada en el mi d, un 20% s hi
i ncor por ar i a com a sucr es, el 80% r est ant er a cel l ul osa no comest i bl e per humans i un
50% es descompt ava com a super fci e ocupada per cami ns, car r et er es i cases, per no
i ncor por a l es pr dues per fact or s product i us est udi at s per S. Podol i snky. L a PPN per
any d 1 ha ser i en 5,310
6
kcal .
Energia aprcpiada per a Ies necessitats bumanes
Pfaundl er esti ma l apropi aci humana de producti vi tat pr i mr i a neta (AH PPN) en
5.000 kcal / di a o 1,82510
6
kcal / any. Di vi dei x l a PPN per l AH PPN i deduei x el nom-
bre de per sones per hectrea, 2,9 per sones/ ha.
Capaci tat sustentadora de l a Ter ra
Com es pot aval uar l a super fci e t er r est r e? Podol i nsky conei x l a bi ocapaci t at de
Fr ana, i Pfaundl er una bi ocapaci t at mundi al desgl ossada de 2.174 M ha de past ur es
+ agr i cul t ur a l any 1902, per no ci t a l es seves font s.
202
Resul tat
Si l ener gi a apropi ada per a l es necessi t at s humanes er a de 2,9 per sones/ ha i l a capa-
ci t at sust ent ador a er a de 2.174 M ha de past ur es + agr i cul t ur a, es podr i en sust ent ar
6.300 mi l i ons d habi t ant s. Si t ot es l es hect r ees fossi n conr eades i l espci e fos vege-
t ar i ana, l a capaci t at sust ent ador a mxi ma ser i a de 20.000 mi l i ons d habi t ant s.
170-1930 DeIs cIssics aIs neccIssics
L any 1760, hi havi a a Europa dues escol es de pensament econmi c: el mercanti l i sme
i la nsiocrcia. La primera oelensava làoopcio oe politiques lavorables a la proteccio
oel comer. Làny 18, A. Smith contribueix a oesmuntar les tesis nsiocrates a traves
de Tur got. I ni ci a l economi a pol ti ca amb l a seva L a ri quesa de l es naci ons, en qu con-
sioera que la tenoencia natural oe l`home a enriquir-se es benenciosa per al conjunt
oe la societat. Tambe creia que ho seria la oivisio i especialitzacio oel treball, i anr-
mava que el s factor s producti us er en substi tubl es: el tr ebal l hum per tr ebal l ani mal ,
aquest per tr ebal l mecni c, l l ti m per capi tal . D. Ri car do i J. B. Say van defensar
el s avantatges del comer i l a di vi si del tr ebal l , i l a L l ei de Say, que postul ava que
l ofer ta gener ar i a l a seva pr pi a demanda. En el s seus Pri nci pi s de l economi a pol ti ca de
1820, T. Malthus preveu que la insunciencia oe la oemanoa electiva generaria atur, i
que l a manca de l a demanda ser i a el probl ema fonamental del si stema. L any 1830,
K arl M ar x, que va vi ur e l a pr i mer a gr an cr i si del capi tal i sme i ndustr i al , va defensar
que l es r el aci ons de producci en el si stema capi tal i sta deter mi naven que l a pl usvl ua
s acumul s i es concentr s en mol t poques mans. Des de 1870, l escol a neocl ssi ca de
L . Wal r as va expl i car l a for maci de pr eus des del costat de l a demanda agr egada. El s
actors economics proceoien mitjanant un tempteig, que nnalment es traoua en
un compor tament estadsti c que tendi a a maxi mi tzar l a uti l i tat mar gi nal . Fi nal ment,
l any 1930, J. M . K eynes defensa una teor i a basada en l a noci de demanda agr egada
de T. M al t hus per expl i car l es var i aci ons del ni vel l gener al d act i vi t at obser vades
dur ant l a Gr an Depr essi de l any 29 i segents. En aquesta si tuaci de desocupaci
nomes es pooria augmentar lòcupacio incrementant les oespeses mitjanant oencit
pbl i c. Que el s sona com a cosa coneguda?
1925 5cddy versus eIs neccIssics
Noms nou anys abans, Fr eder i ck Soddy, di sti ngi t amb el pr emi Nobel de Qumi ca
l any 1921, consul tava a J. M . K eynes sobr e l a L l ei de Say. L any 1921, el va convi dar
a una confer nci a a l a L ondon School of Economi cs. Al l va fer una cr ti ca sense
mati sos a l a teor i a econmi ca neocl ssi ca. Va manteni r que una teor i a compr ensi va
de l a r i quesa econmi ca de l es naci ons havi a de teni r l es l l ei s bi ofsi ques com a pr i mer
principi, perque ... la vioa oeriva en el seu conjunt oe lènergia lisica, no oùna altra
propi etat de l a matr i a vi va, i encar a menys d una detat exter na; der i va excl usi va-
ment del mn i nani mat . s dependent per a totes l es seves necessi tats i ncl osa l a seva
conti nutat fsi ca del s matei xos pr i nci pi s que mouen el motor de vapor. El s pr i nci pi s,
l ti ca i totes l es convenci ons humanes no poden contr adi r el s de l a ter modi nmi ca.
Com Ostwal d, Soddy cr ei a que el progr s econmi c va ser possi bl e per l a tr ansi ci de
l s de for mes d ener gi a sol ar di r ecta a l accs successi u a magatzems no r enovabl es
de combusti bl es fssi l s. L a soci etat de l`.ro o.l cot.ll o. fc ortifciol ar a t prosper i tat
no noms per l engi ny hum si n sobr etot per cr emar l a nostr a her nci a d ener gi a
sol ar acumul ada en l er a car bonfer a pel s capi tal i stes or i gi nal s, l es pl antes. Soddy va
sosteni r que l er ror bsi c de l economi a neocl ssi ca er a confondr e l a di mensi fsi ca
203
i ndi scuti bl e de l a r i quesa amb el deute, un concepte matemti c, i , per tant, pur ament
i magi nar i sense di mensi fsi ca: Ni ng no deu r es a ni ng en l a natur a. A di fer n-
ci a de l a r i quesa fsi ca, el deute es pot cr ear petant el s di ts per vol untat de l a ment
humana, es r egei x per l l ei s de matemti ques i no obeei x l es l l ei s de l a fsi ca. A di fer n-
ci a de l a r i quesa, que s confor me a l es l l ei s de l a ter modi nmi ca, el deute no es des-
compon amb el temps; al contr ar i , cr ei x en un tant per cent cada any, per gr ci a de
l l ei s matemti ques ben conegudes, l es de l i nter s si mpl e i compost. Soddy postul ava
l any 1921 que en al gun punt el s deutes super ar i en l a r i quesa de l es naci ons fent que
el sistema nnancer sèslonores. A J. M. Keynes no li va agraoar segurament, pero va
ser l ni c a pr edi r el col l apse de 1929.
1900-195 Demgrafs versus gegrafs, deI mite
de Ia frcntera a Ia capacitat de crrega
L any 1940, el s demgr afs del New Deal P. K . Whel pton i W. T hompson de l a Scr i pps
Foundati on de M i ami decl ar aven: ... l augment de pobl aci noms s compati bl e amb
un augment de l estndard de vi da. Noms el progr s pot retardar en una naci el s
probl emes de l a super pobl aci . W. Catton coi nci dei x que Amr i ca del Nord estava
super pobl ada, per nega el paper de l a tecnol ogi a: l a tecnol ogi a i ncrementa l a sobre-
cr rega. Segons W. Catton, l or i gen del probl ema se si tua en l xi t dE l mi te de l a frontera,
un l l i bre de F. Jackson Tur ner de 1893. L any 1888, l US Census havi a procl amat l a
desapar i ci de l a fronter a de l oest. Tur ner va presentar el seu l l i bre a l Exposi ci M un-
di al Col ombi na, i defensa l a tesi que, en aquesta fronter a, cada gener aci de col ons
europeus tor nava a vi ure totes l es fases de l a Revol uci I ndustr i al : caador s, recol -
l ector s, pastur atge, agr i cul tur a extensi va, mi ner i a, manufactur a, creaci de ci utats,
agr i cul tur a i ntensi va i fase i ndustr i al . Aquesta l ni a conver ti a el s col ons europeus en
ms dur s, i ndi vi dual i stes i domi nants i expl i cava el car cter del s nord-amer i cans.
500 aC a 180 De Ia gecgraha naturaI aIs ccnservacicnistes,
Ia capacitat de crrega d`R. FairheId 0sbcrn
W. Rees i W. Catton ci ten C. Gl aecken en un ar ti cl e de 1955 per al congr s M ans
rol e i n changi ng the face of the Ear th que resumei x 2.500 anys de rel aci entre
home i natur a, vi stos per gegr afs i conser vaci oni stes. Ar renca l any 500 aC amb el s
nlosols, Cicero, Aristotil, Teooosi, Virgili, Flini, Varro, Columel la, que constaten la
relacio entre prctiques agricoles i esgotament oe terres. Les primeres renexions sobre
proteccio oels boscos son lruit oe la cartograna oìnicis oel segle XVII, Colbert, J.
Evel ynn, Fr anci s Fabre, el bar von Ri chthofen, J. C. Brown, i el Report on forestr y de
I. B. Houghn. A comenament oel segle XVIII, el romanticisme oe John Ray i Ray
Dur ham descobrei x l a savi esa de Du en l a creaci de l a natur a. En aquel l a poca, l a
relacio entre gestio lorestal i gestio oe conques hiorogrnques es tractaoa per enginyers
com H. oe B. Saussure. Durant lìnici oel segle XIX, la incioencia oe lèspecie humana
en l a domesti caci d ani mal s i de pl antes s descr i ta per Buffon, Von H umbol dt, Bon-
plano, Boussingalot o E. Reclus. A mitjan segle XIX, la botnica centra els estuois
oe Ireoeric Chom, A. oe Canoolle, M. J. Schleioer o V. Hehn. Des oe nnal oel segle
XVIII, la incioencia oe lèspecie humana en la translormacio oe la geograna lisica es
tema recur rent de G. Perki ns M ar sh, N. S. Shal er i E. Fi scher. W. Catton ci ta W. Vogts,
S. H. Oroway i H. Iairnelo Osborn, qui ens interessa perque amplia la metooologia
de Podol i snky i Pfaundl er.
20
198 Renry FairheId 0sbcrn Jr.
Henry Iairnelo Osborn Jr. va ser el presioent oe la New York Zool ogi cal Soci ety. No
tenia una base termooinmica, pero coneixia molt be la geograna en recorrer el mon
amb el seu pare, Henry Iairnelo Osborn Sr, que era geoleg, paleontoleg, presioent
del M useu Amer i c d H i str i a Natur al , eugeni ci sta, descobr i dor de l or ni thol estes,
el tyr annosaur us rex, el pentacer atops, el vel oci r aptor un del s seus col l abor ador s va
i nspi r ar el per sonatge d I ndi ana Jones. Al tercer captol d Our Pl undered Pl anet, H . F.
Osbor n Jr. descr i u el s humans com una nova for a geol gi ca. El punt de par ti da s el
canvi tecnologic i les seves implicacions en la geograna: No la gaire temps, al segle
XVI, un viatge al voltant oel mon prenia mes oe tres anys. Ara es possible enviar un
mi ssatge al vol tant de l a Ter r a en pocs segons i donar l a vol ta al mn en menys de qua-
tre di es. El s l mi ts entre naci ons s estan di ssol ent. El comer fa l es naci ons i nterdepen-
dents per aconsegui r el s productes, mater i al s o mercader i es que han esdevi ngut par t
necessria oe la vioa oiria per a la major part oels humans oel planeta.
Qui na era l a superf ci e ter restre producti va?
L a Ter r a 52.000 M ha s ms peti ta que el nostr e quadr e mental . Gai r eb tr es
quar ts de l a Ter r a 39.000 M ha estan cober ts d ai gua, i l a mei tat de tota l a Ter r a s
i nhabi tabl e en ser r egi ons pol ar s, muntanyes o deser ts de sor r a o gel . Di sposem noms
de prop de 6.500 mi l i ons d hectr ees favor abl es a l s del s humans; di vi di des pel nom-
bre o`habitants munoials, 2.100 milions o`habitants ,h.,, signinca un mxim teoric oe
3,24 ha/ h. de ter r a producti va habi tabl e per cada sser hum si l es r egi ons habi tabl es
total s fossi n di vi di des per i gual .
Producti vi tat pri mri a. Qui na era l a superf ci e adi ent?
El submi ni str ament d al i ments i d al tres requi si ts pr i mar i s prov, tot, de l a natur a i
sol ament de l a natur a de ter res, de boscos, i de r i us i mar s. El probl ema pr i nci pal del s
humans des de sempr e ha estat obteni r-ne al i ments, mater i al s i energi a. H em de consi -
der ar, sens dubte, tots el s ti pus de ter res, i ncl oent l es cober tes per boscos o pr ats, o favo-
r abl es al conreu. En l estat actual del conei xement estadsti c, no podem esti mar amb
exacti tud l es proporci ons de l es rees producti ves de l a Ter r a i el s usos a qu es dedi -
quen, i hem oe restar a caoa continent les rees oe oeserts artincials, que son esterils.
Qui n era el sl adi ent quant a al i mentaci ?
L a quanti tat de sl que es pot uti l i tzar per a conreus el sl producti u del mn avui
es limita a no pas mes oe 0,82 hah. Els nsiolegs accepten que calen 1,01 hah. oe pro-
ouctivitat mitjana per proporcionar una oieta aoequaoa minima. Molts pasos en tenen
avui menys de 0,406 ha/ h. Com a mni m, donava un ordre de magni tud.
E l cens del mn i l a Revol uci I ndustri al
H. I. Osborn Jr. cita el Dr. Malthus i ja no es mostra tan optimista com Fooolinky: La
pobl aci de l a Ter r a ha augmentat gai reb ci nc vegades dur ant el s tres segl es passats.
L a ci vi l i tzaci humana ocupa vi r tual ment totes l es rees producti ves de l a super fci e
ter restre. Si conti nua aquesta taxa, es dobl ar i a l actual pobl aci del mn en setanta
anys, i assol i r i a el s 4.000 M h. l any 2030. Ai x s a causa del s nous descobr i ments que
han permes els humans explotar mes lluny i amb mes enccia que anteriorment els
recur sos natur al s vi us de tots el s conti nents de l a Ter r a i tr anspor tar-l os d una par t del
gl obus a una al tr a, i aquesta s l a causa profunda de l augment expl osi u de l a pobl a-
205
ci del s dos segl es passats. El Dr. M al thus no estava tan equi vocat quan va postul ar
que l augment de l a pobl aci tendi r i a a super ar l a capaci tat sustentador a de l a Ter r a,
i que si la proouccio oàliments augmentava mitjanant un quocient aritmetic, i la
oemograna augmentava amb quocients geometrics, els ajustaments oemogrncs serien
inevitables. No va pooer preveure, pero, el oesenvolupament oe mitjans oe transport
si stemes de l ni es de fer rocar r i l s, vai xel l s de vapor, l ni es ar i es i l expl otaci de l a
producti vi tat pr i mr i a de l hemi sfer i occi dental , especi al ment del s Estats Uni ts i del
Canad. L a H umani tat vi u tres gr ans ei xams humans: Europa-Rssi a, l Extrem Or i -
ent i ndi a-Cei l an-est de Bengal a; s hi atapeei xen 1.400 M h. en 1.620 M ha. L a seva
densi tat s de prop de 95 h./ km
2
, vui t vegades l a densi tat del s Estats Uni ts.
H . F. O sbor n Jr. r efut a l a i dea que el s t r es gr ans ei xams de l a H umani t at al Vel l
M n pugui n ser supor t at s per l a capaci t at pr oduct i va pr pi a: A pr i mer a vi st a, sem-
bl ar i a que el s 700 M h. r est ant s han de vi ur e confor t abl ement en l a r est a de l espai
pr oduct i u. Per , de l es 12.000 M ha r est ant s, 6.500 M ha sn massa seques, o massa
fr edes, o massa munt anyoses per ser pr oduct i ves. L a r est a de l a Ter r a s a Amr i ca,
l fr i ca o Aust r l i a. Cal r econi xer que l a Revol uci I ndust r i al d Eur opa es va acom-
panyar d un enor me augment de pobl aci de 175 M h. a 400 M h., al i ment at en
un gr au mol t consi der abl e per l a capaci t at sust ent ador a en boscos, pet r ol i i font s
d ai gua del s Est at s U ni t s i el Canad. L a concent r aci ext r aor di nr i a de l a mei t at de
l a H umani t at en cent r es ur bans r efor a l a di scussi sobr e per qu es concent r en en
aquest s cent r es munt anyes de pr oduct es i de si vi uen de l es t er r es que el s envol t en.
Es evioent que els mitjans oe transport oels proouctes als centres on es consumeixen
son molt encients. Si aixo no los aixi, una proporcio gran oels seus habitants no hi
podr i en cont i nuar vi vi nt .
Iinalment, oeclara que la geograna tenia làny 19!8 poc signincat llevat que
desemboqui en un est udi ms exhaust i u de l a di st r i buci de l a gent sobr e l a super fci e
oe la Terra. Cap solucio veritable no poor ser trobaoa nns que no hi hagi una revo-
l uci compl et a del punt de vi st a sobr e l s del s r ecur sos t er r est r es pel s humans i sobr e
el s usos al s qual s el s dest i nen.
1920-1973 De la Technical Alliance a IÈnergy Research Group
1 9 2 1 Technocracy, I nc.
El 1921, H owar d Scot t i al t r es engi nyer s i ndust r i al s de l a U ni ver si t at de Col mbi a
van for mar Technocr acy, I nc. Com Podol i nsky i Soddy, sabi en que l s de ms quan-
t i t at d ener gi a havi a augment at l a product i vi t at del t r ebal l . Pensaven que, si l ener gi a
er a el fact or cr t i c que det er mi nava el desenvol upament econmi c i soci al , cal i a mesu-
r ar el canvi soci al en kcal usades per capi ta per di a. Proposaven subst i t ui r el s di ner s per
certincats oènergia. Com Soooy, els tecnocrates es malnaven oe la taxa oìnteressos
bancria, i per evitar malentesos els certincats oènergia serien intransleribles, no
negoci abl es i sense i nt er s, i caducar i en.
1 9 5 0 W. Fred Cottrel l
L any 1950, W. Fr ed Cot t r el l , soci l eg a l a U ni ver si t at de M i ami (Ohi o), est ava
i mpr essi onat per com havi a oper at hi st r i cament el que el l anomenava el canvi
t ecnol gi c, usant una quant i t at sempr e cr ei xent d ener gi a de ms d al t a qual i t at
(especi al ment combust i bl es fssi l s) per t r ebal l ador per r eal i t zar una mat ei xa t asca eco-
nomica especinca. Segons Cottrell, la Revolucio Inoustrial era en termes economics
r evol uci onr i a perqu el t r ebal l de l sser hum er a subst i t ut per quant i t at s enor mes
20
d ener gi a que anomenava i nani mada, fssi l o fant asma, que s l or i gen del t er me
ut i l i t zat per W. Cat t on l any 1980. Cot t r el l va obser var que l es soci et at s adopt en gene-
r al ment una nova t ecnol ogi a i s d ener gi a associ at noms si l l i ur a un super vi t de
treball util, i potencial major, per tant, per proouir mercaoeries i serveis. Lèxpansio
econmi ca sense pr ecedent s de l a Revol uci I ndust r i al i soci al es produa en gr an par t
perqu l excs d ener gi a l l i ur at pel s combust i bl es fssi l s dobl ava el produt per l es font s
d ener gi a r enovabl e di sponi bl es abans de l a r evol uci .
1 9 4 9 - 6 0 M . Ki ng H ubbert
H ubber t , un geofsi c, va quedar i mpr essi onat per l a cor r el aci not abl e ent r e l expl o-
si de l a ci vi l i t zaci humana i l a t r ansi ci a una economi a moguda per combust i bl es
fssi l s. L any 1949, havi a fet pr edi cci ons al ar mant s sobr e l esper ana de vi da de l er a
del s combust i bl es fssi l s. L any 1956, va r edact ar un i nfor me conegut com l a cor ba
d H ubber t que est i ma que l a producci pet rol fer a domst i ca del s Est at s U ni t s ar r i ba-
r i a al seu zeni t en 60 anys: ... l poca del s combust i bl es fssi l s com a font i mpor t ant
de l ener gi a i ndust r i al ser noms un esdeveni ment efmer . H ubber t er a t an cl ar com
Soddy: ... quan hom parl a de l est at del cr ei xement del PI B, no t i nc ni l a ms r emot a
ioea oe que signinca, intento traouir-ho a carbo, petroli, acer i oàltres quantitats lisi-
ques necessr i es per fer funci onar una i ndst r i a... El PI B s una ent i t at monet r i a de
compt abi l i t at , obeei x a l es l l ei s del s di ner s l l ei s mat emt i ques, pot cr ear-se o dest r u-
i r-se, per no obeei x a l es l l ei s de l a fsi ca.
1 9 5 0 H oward T. Odum
A E nvi ronment, Power and Soci ety oe 1950, Howaro T. Ooum usa el nux oènergia per
anal i t zar l a combi naci ent r e si st emes humans i nat ur a. Odum combi na l a t eor i a de
l a sel ecci nat ur al de Dar wi n i el pr i nci pi del mxi m t r ebal l de L ot ka, el procs del s
ecosi st emes per maxi mi t zar l ener gi a di sponi bl e. Odum ar gument ava que l ener gi a
era la lont oel valor, la riquesa economica. En qualsevol lloc on hi hagues un nux oe
oiners, hi havia un requisit en nux oènergia. Ooum explicava que els oiners sùtilitzen
per compr ar necessi t at s mercader i es i ser vei s der i vades de l a degr adaci d ener gi a.
Cada compr a funci ona en el si st ema econmi c com una r et roal i ment aci ; est i mul a
ms demanda d ener gi a, que ha de ser ext r et a de l est oc, per i nt rodui r-se di ns de
l economi a i produi r ms mercader i es i ser vei s. El s di ner s ci rcul en en un ci cl e t ancat ,
ment r e que l ener gi a de bai xa ent ropi a ent r a des de l ext er i or l a bi osfer a en el si s-
t ema de pr eus, s ut i l i t za per a t asques econmi ques i sur t del si st ema econmi c sem-
pr e com a cal or degr adada.
1 9 7 5 Robert Constanza
Sobre la hipotesi oÒoum subjecta a comprovacio empirica, Constanza estuoia la
r el aci ent r e l ener gi a di r ect a i l a i ndi r ect a usada per produi r un b o un ser vei al s
Est at s U ni t s i el val or monet ar i associ at a l a seva t r ansacci de mercat . Const anza
ut i l i t za el t er me ener gi a i ncor por ada per descr i ur e el cost ener gt i c t ot al del b o
ser vei . Va demost r ar que hi havi a una for t a r el aci est adst i ca ent r e el cont i ngut en
ener gi a i ncor por at d un b i el seu val or monet ar i si el s cl cul s i ncl oen una est i maci
del s cost os ener gt i cs de ser vei s del t r ebal l , ser vei s pbl i cs i s di r ect e de combust i bl e.
207
1 9 7 0 E arl Cook
Earl Cook, deg de Geoci nci es a l a U ni ver si t at de Texas A&M , va escr i ur e l any
1970 M an, E ner gy and Soci ety, un del s l l i br es ms compl et s sobr e ener gi a. Earl Cook
oesconnava oel perill associat a la incompatibilitat oùna lervent, gairebe religiosa,
devoci de l a soci et at pel desenvol upament econmi c, i del fet que aquest cr ei xement
oepenia oùn estoc nnit i no renovable oe combustibles lossils. Declara: Els ameri-
cans van comenar amb fust a, van canvi ar al car b i despr s al pet rol i en una cur sa
per aconsegui r el l i der at ge del mn en r i quesa mat er i al mesur ada en t ones i en
for a mi l i t ar. Sense ener gi a abundant i bar at a, Europa no haur i a pogut r efer-se t an
sor pr enent ment r pi d del s est r al l s de l a Segona Guer r a M undi al , i el Jap no haur i a
pogut assol i r el seu est at us de pot nci a i ndust r i al .
Cook argumentava que l a soci etat i ndustr i al , i el s Estats Uni ts en par ti cul ar, far i en
front a una di smi nuci del s seus recur sos sense par i en l a H i str i a. Davant d aquesta
r pi da di smi nuci de l a qual i tat del s combusti bl es, l a soci etat i ndustr i al t dues opci ons,
l opci del progr s creure que un canvi tecnol gi c omni potent i l es l l ei s econmi ques
ens rescatar an de qual sevol probl ema rel aci onat amb el s recur sos o l opci de l a pr u-
oencia ajustar els nostres valors i mooes oe vioa a la realitat oe lènergia i oel recurs.
1 9 7 8 E ner gy Research Group ( E RG)
El s l t i ms que anal i t zem sn B. hannon, R. H er endeen i C. Bul l ar d de l Ener gy
Research Group (ERG) de l a U ni ver si t at d I l l i noi s. En pl ena cr i si de l ener gi a, van
desenvol upar un model i nput- output oe lèconomia oels Estats Units basat en el nux
d ener gi a. hannon va ar gument ar que el s Est at s U ni t s havi en d adopt ar pol t i ques
for t es de conser vaci d ener gi a per compensar l a di smi nuci de l es font s de combus-
t i bl es fssi l s domst i cs i l a seva cr ei xent dependnci a de font s no naci onal s. hannon
va proposar un r aci onament de l ener gi a mesur ada en cupons canvi abl es per t r ebal l
que proporci onar i en el cont rol i l a r esponsabi l i t at di r ect a de l s de l ener gi a al consu-
mi dor. hannon defensava que el s consumi dor s havi en de t eni r ms i nfor maci sobr e
el s i mpact es que l es seves deci si ons r epr esent aven en l a demanda ener gt i ca: Cal
un conei xement del s r ecur sos ener gt i cs di sponi bl es, anl eg al d un compt e d est al vi s
o de l a nost r a pi l a de l l enya acumul ada davant de l a xemenei a. L absnci a d aquest
conei xement s l ar r el del probl ema...
1900-1980 De Ia sccicIcgia a Ia capacitat de crrega de W. Cattcn
E. Durkhei m funda l any 1900 l a soci ol ogi a cl ssi ca, que pretn expl i car fets soci al s
noms amb fets soci al s. L any 1925, al s Estat s U ni ts, l ecol ogi a humana va ser esta-
blerta com a camp sociologic per R. D. McKenzie, socioleg oe Chicago, innut pel
trebal l de Freder i c E. Cl ements que postul ava l any 1916 que ... una comuni tat soci al
er a un super-organi sme i , com el s ecosi stemes, l es comuni tats humanes segui en patrons
nxos en les etapes oe successio. Chicago va ser escollioa per R. Fark, E. Hughes i
I. Znaniekci com el gran laboratori on es pooien estuoiar comportaments especincs.
L any 1950, l Ecol ogi a antropol gi ca adopta amb R. B. L ee i R. Rappopor t l estudi
oel nux oènergia oe lècologia mooerna oÀ. Tansley i Ooum. Làny 195, W. Catton
s el egi t presi dent del Comi t de Soci ol ogi a Ambi ental de l ASA. Per super ar el par a-
di gma de Durkhei mn, uti l i tza el s trebal l s de l escol a de Chi cago i del s seus col l egues de
l Ecol ogi a antropol gi ca per sor ti r del marc de l a soci ol ogi a. El s soci l egs ambi ental s
se sur ten consi der abl ement de l a di sci pl i na per l a negati va total d aquesta de fer front
a factor s no soci al s com ar a el consum de r ecur sos natur al s i l a degr adaci ambi en-
208
tal . L ecol ogi a moder na necessi tava l a natur a del s ser vei s prestats pel s ecosi stemes en
lorma oe lonts o oiposits oe recursos, embornals oe resious i hbitat, mitjanant una
uni tat de l ecol ogi a: l hectrea d ecosi stema.
1980 W. Cattcn ampIia Ia capacitat de crrega
Al capt ol 3 del cl ssi c Overshoot, W. Cat t on pr oposa ampl i ar el concept e de capaci t at
de cr r ega de Podol i nsky, Pfaundl er i H . F. O sbor n amb dues i dees per i ncor por ar -hi
el comer , l a capaci t at i nvi si bl e de Bor gst r om i G. har di n i l a capaci t at de cr r ega
fant asma de Cot r el l .
Capaci tat de cr rega i nvi si bl e
Làny 19o5, G. Borgstrom, cientinc nutricionista oe la IAO, al seu article Hungry
Pl anet , dedi ca un capt ol a l a capaci t at de cr r ega car r yi ng capaci ty i i nvent a el con-
cept e d hect r ees i nvi si bl es, que di scr i mi na ent r e hect r ees i mpor t ades trade acres i
hect r ees mar i nes f/ ocr.: ... un gr an nombr e de naci ons han super at l a capaci t at
de cr r ega (N et Pri mar y Producti vi ty) oels seus limits geogrncs i politics. Aixo ha estat
possi bl e noms perqu aquest a capaci t at er a i nvi si bl e; s a di r, s ubi cava en un al t r e
r ac del pl anet a trade acres. El menjar per a la poblacio oels pasos oesenvolupats era
noms parci al ment submi ni st r at per hect r ees vi si bl es, en for ma de gr anges i past ur es.
U na fr acci cada vegada ms i mpor t ant s i mpor t ava. L es hect r ees mar i nes expr essen
hect r ees addi ci onal s d ai ges product i ves for a del s seus l mi t s que haur i en de ser
provedes per l a naci per sat i sfer l a demanda de l a seva pobl aci . L a pr egunt a que
for mul ava s bvi a: El di a en qu t ot s el s pasos si gui n densos i ur bans, on ani r em a
buscar l es hect r ees i nvi si bl es? G. har di n expl i cava que, l any 1968, un nombr e de
naci ons va est endr e uni l at er al ment el s seus l mi t s t er r i t or i al s mar i ns de l es t r adi ci onal s
3 mi l l es a 200 mi l l es mar t i mes. En fer ai x, el s Est at s U ni t s van r est r i ngi r l es prot e-
nes marines que menjarien els japonesos aquell any un !!.
Capaci tat de cr rega fantasma
W. Cat t on ci t a Cot r el l , que expl i cava que l i nvent de J. Wat t havi a augment at l a
dependnci a d escl aus ener gt i cs i mpor t at s del passat : L ener gi a consumi da per un
t r ebal l ador s de 3.000 kcal ; aquest escl au ener gt i c equi val a 1 mi l i de kcal / any.
L any 1980, l ener gi a per capi ta munoial mitjana equival a 10 esclaus energetics, els
ci ut adans del s Est at s U ni t s consumei xen 80 escl aus ener gt i cs per habi t ant / any.
L H ungr y Pl anet de Bor gst rom consumi a 2 escl aus ener gt i cs per habi t ant / any.
Cotrell recoroava que, oe tota aquesta energia: ... el 90 no oeriva oel nux solar i
s i mpor t ada del passat . L any 1980, un escl au ener gt i c cost a 16 $/ any; el mat ei x
cont i ngut ener gt i c obt i ngut de bi ocombust i bl es cost a 208 $. W. Cat t on afegei x:
... si est enem l a i dea de G. Bor gst rom a l ener gi a, s evi dent que depenem d ener gi a
for mada en l a pr ehi st r i a. L ener gi a i nani mada-fssi l pot fer-se vi si bl e si l a conver t i m
en l es gr anges necessr i es per pl ant ar hect r ees de bi ocombust i bl e amb un cont i ngut
ener gt i c equi val ent a l ener gi a subst i t uda. Aquest es hect r ees sn una mesur a expl -
ci t a de l a capaci t at de cr r ega pr ehi st r i ca o fant asma.
L a capaci tat de cr rega extreta per l a pobl aci del s E stats U ni ts
W. Catton amplia la seva oennicio oe capacitat oe crrega expressant-la en hectrees
vi si bl es, i nvi si bl es i fantasmes. W. Catton es pregunta qui na s l a capaci tat de cr rega
fantasma d un amer i c l any 1980. Un amer i c consumi a 58 bar r i l s de petrol i , unes
1 oOOO c~ o e s~~:i ou: oi~,
u: l~e: es ~ u:il~l oe M~:x, que
:e~j~:eix ~s Esl~ls U:ils co: ~
esc~u e:e:qlic
209
6,9 hectrees. Aquel l any, el s nord-amer i cans di sposaven de 2,02 ha/ h., per l a qual
cosa l a capaci tat de cr rega fantasma er a de 4,88 ha/ h. Amb 230 mi l i ons d habi tants,
el 5% de l a pobl aci , el s Estats Uni ts s apropi aven de 1.122 mi l i ons d ha, el 20% de l a
ter r a emergi da producti va.
Senyal s de l excs
En el cas de competi ci per recur sos, l espci e humana adopta patrons r epeti ts; G.
hardi n expl i cava que, mentre l estoc sembl a i l l i mi tat, l es naci ons competei xen i nver ti nt
capi tal en factor s producti us per augmentar l es seves captures anual s; quan l a taxa
d extr acci super a l a taxa de reposi ci , aparei x l a fase d escassetat. En el cas de l a
pesca, l extr acci super ava 100 vegades el temps de reposi ci . W. Catton es pregunta:
qui na s l a taxa d extr acci de car boni respecte a l a taxa de reposi ci de l atmosfer a?
P. Cl oud, bi oqumi c, respon: l a taxa d absorci del car boni per l a fotosntesi s de 0,6
GT C/ any, i el mn emet 4 GT C/ any. L a segona super ava l a pr i mer a en 10.000 mag-
nituos: aixo oe la capacitat oe crrega pintava caoa vegaoa pitjor.
195-95 De Ièccncmia neccIssica a Ia biceccncmia
L any 1980, W. Catton havi a constr ut l a metodol ogi a que segui r i a W. Rees, que teni a,
a ms, un parel l d asos a l a mni ga. El pr i mer, ser presi dent d Ecol ogi cal Economi cs
al Canad. Com mesur ar l a demanda de capi tal natur al per par t de l economi a? W.
Rees utilitza la oistincio entre nuxos i estoc oe Georgescu-Roegen pare de l Ecol ogi cal
Economi cs. Representa el mn com una pei xer a farci da d un estoc produt l entament
pel nux solar. Lèstoc es el capital natural, oel qual sèxtreu un ingresrenoa. Si lèstoc
di smi nuei x a una taxa super i or a l a seva vel oci tat de reposi ci , ens descapi tal i tzem i
di smi nuei x el nostre estoc. W. Rees ens recorda que ... per posar un pei x al nostre
plat, cal un estoc i lactors proouctius: una nota pesquera, lactories per enllaunar-lo,
comerci al i tzar-l o i di str i bui r-l o. Repr n l argument de G. hardi n: ... si tots el s factor s
proouctius lossin substitubles, pooriem incrementar-los augmentant el capital i la nota
innnitament, pero, si lècosistema sèsgota, una inversio innnita en capital no es capa
de produi r ni una sol a uni tat de bi ocapaci tat. El model neocl ssi c no funci ona perqu
els preus haurien oe renectir lèsgotament oels bens, els preus no renecteixen gens la
lragilitat oe lèstoc, nns que se`n prooueix lèsgotament. El segon as a la mniga oe W.
Rees s R. Constanza, tamb d Ecol ogi cal Economi cs, que di sposa de bases de dades
sobre energi a i ncor por ada de bns de consum.
1823-2008 FIux dènergia i canvi cIimtic
1 8 2 7 - 1 9 3 0 H i stri a de l a cl i matol ogi a
La sinopsi telegrnca oe la climatologia comena làny 182 amb Iourier, que lor-
mul a una hi pt esi : l at mosfer a es compor t a com el vi dr e d un hi ver nacl e escal fant el
pl anet a, per qu cer t s gasos at mosfr i cs que cobr ei xen el pl anet a sn t r anspar ent s a
l a l l um del sol , per no a l a r adi aci fosca. J. Tyndal l const r uei x l any 1865 el pr i -
mer r adi oespect r met r e per mesur ar el for ament r adi at i u d aquest s di fer ent s gasos,
vapor d ai gua, di xi d de car boni , oz i hi dr ocar bur s. L any 1895, Svant e Ar r heni us,
qumi c i pr i mer pr emi Nobel de Suci a, demost r a que si l es gl aci aci ons est an associ a-
des a una menor act i vi t at fot osi nt t i ca, l a concent r aci de di xi d de car boni havi a de
ser menor, i deduei x que dur ant l es gl aci aci ons es pr odua una r et r oal i ment aci una
par aul ot a compl i cada per que cal dr r ecor dar que accel er ava l a gl aci aci mat ei xa.
L a r espost a numr i ca d Ar r heni us er a r udi ment r i a, per t i l : si l a concent r aci de
210
CO
2
es reoua un 50, la temperatura superncial oe la Terra baixaria ! C - 5 C.
L any 1938, un al t r e pr emi Nobel , l engi nyer de t ur bi nes G. S. Cal l endar, es va
oeoicar a recollir mesuraments oe temperatura oel segle XIX nns a 1938, i va oes-
cobr i r i ncr ement s de pr op del 10% en 100 anys. El pr obl ema er a que el mesur ament
at mosfr i c del CO
2
al cont i nent er a er r t i c. El s cl cul s d Ar r heni us donen un escal -
lament oe 0,03 C per oecaoa. Aquesta oaoa era mes incomooa, per la qual cosa
r pi dament es va ar gument ar que el s oceans absor bi r i en t ot el CO
2
addi ci onal que
es bombs a l at mosfer a.
150-60 Ci.ot|fc i oilitor
L any 1947, W. L i bby es dedi cava a l a dat aci de r est es arqueol gi ques i ant ropo-
l gi ques amb una t cni ca mi l i t ar que havi a dut H . Suess de l a seva exper i nci a en
i nvest i gaci mi l i t ar at mi ca, a Al emanya, sobr e l enr i qui ment d i st ops de car boni
14: L a U SAF no t eni a i nt er s a dat ar l edat de l es mmi es egpci es, per est ava mol t
i nt er essada a det ect ar r esi dus de l es proves nucl ear s sovi t i ques. L any 1953, Suess
sabi a com el car boni fssi l er a capt ur at pel s ar br es, i va pensar que havi a de ser possi -
bl e mesur ar l absorci a t r avs del s oceans: ... l est udi del car boni di ssol t ens donar
al guna pi st a sobr e l a seva ci rcul aci en el s gr ans di psi t s. Segons Pl ass i H . Cr ai g, el
probl ema del s oceans es di vi di a en dos fact or s: l a qumi ca d absorci en super fci e i
l a mescl a en profundi t at . El probl ema er a que el s cl cul s del t emps de per mannci a
de l a mol cul a de CO
2
en l at mosfer a, abans de penet r ar al s oceans, var i aven de 16
hor es (Di ngel , 1954) al s 1.000 anys est i mat s per Pl ass. L oceangr af R. Revel l e, pr i -
mer qumi c que va est udi ar l ai gua mar i na l any 1935, amb una bona ent r ada en l a
US Navy havia inventat un sistema per oetectar submarins japonesos i alemanys
dur ant l a Segona Guer r a M undi al , s nomenat l any 1945 di r ect or de l I nst i t ut
Scr i pps, on cont r act a Suess i Cr ai g per est udi ar el C
14
. L any 1946, s envi at per l a
Navy a est udi ar l es expl osi ons nucl ear s de l es i l l es Bi ki ni , i posa al geoqumi c P. Cl oud
a est udi ar l act i vi t at bi oqumi ca de l es l l acunes. Cl oud t ar dar i a uns anys a desenvo-
l upar l es t cni ques de mi cropal eont ol ogi a que per met i en i nfer i r el s ni vel l s d oxi gen i
di xi d de car boni del s l t i ms 600 mi l i ons d anys. Per a ai x, r ecor r e t ot s el s cont i nent s
lrica, Suo-america, la Xina, la Siberia, Austrlia i America oel Noro per estuoiar
el s embor nal s de di xi d de car boni . L any 1954, t enen sor t ; una prova nucl ear fer ei x
la tripulacio oùn vaixell pesquer japones. La National Acaoemy ol Science ,NAC,
sol l i ci t a un i nfor me sobr e r i scs. Per t eni r una r espost a, l a U S Navy fa expl ot ar una
al t r a bomba nucl ear a 2.000 peus de fondr i a. L equi p de Revel l e descobr ei x que
el s r esi dus nucl ear s for men est r at s de capes d un met r e d espessor di st r i budes en un
di met r e de 100 km
2
, sense barrejar-se amb la resta oe làigua. La resposta era: els
r esi dus quedar an i nal t er at s dur ant cent s d anys. R. Revel l e decl ar a: ... el mat ei x
passar i a amb qual sevol al t r a cosa, i ncl oent -hi el CO
2
De cada 100 mol cul es
introouoes, 10 serien oissoltes per làigua superncial, pero la cascaoa oe reaccions
expul sar i a l a r est a a l at mosfer a. Si l a di ssol uci compl et a de 100 mol cul es de CO
2
est ava en l or dr e de di ver sos cent s d anys, l escal fament gl obal d Ar r heni us est ava ser -
vi t . Per cal i a t robar l es 90 mol cul es de CO
2
at mosfr i c mesur ant l a concent r aci de
CO
2
at mosfr i c. R. Revel l e, que cont r act a K eel i ng per t r ebal l ar en el Scr i pps, conei -
xi a una t cni ca que per met i a mesur ar l a composi ci de gasos l espect rofot met r e
d i nfr aroi gs. K eel i ng en compr a dos exempl ar s i col l oca el pr i mer en un l abor at or i
al ci m del vol c M auna L oa; col l oca el segon en una est aci a l Ant r t i c, amb l a
col l abor aci del s submar i ns nucl ear s de l a U S Navy. L any 1960, K eel i ng publ i ca l es
211
dades del per ode 1957-60; l i ncr ement er a el pr evi st per Suess i R. Revel l e. Per el
que no podi en expl i car s que en el s vi at ges a l r t i c K eel i ng mesur ava el gr ui x de l a
capa del gel el Pent gon va consi der ar aquest a dada un secr et mi l i t ar, r evel at 40 anys
despr s. K eel i ng, Suess i R. Revel l e sabi en que ent r e 1954 i 1994 el gr ui x de gel s ha-
vi a r edut un 40%.
1 9 6 0 - 8 5 Canvi cl i mti c i pol ti ca
L any 1963, l Admi ni st r aci de J. F. K ennedy va r et al l ar el pr essupost i va deci di r
abandonar el l abor at or i de l r t i c. Noms quedava M auna L oa. L Admi ni st r aci de
Ni xon va comenar a ar gument ar l any 1969 que ai x de mesur ar el CO
2
er a avor r i t
i M auna L oa es podi a quedar sense di ner s. F. K . H ubber t , Cot t r el l , H er l i ng, Schu-
macker i J. Rander s-W. Beher ens ( L i mi t hs t o growt h) , van pr essi onar l Admi ni st r aci ,
i G. For d (1973-77) va cr ear el pr ogr ama Gl obal M oni t or i ng of Cl i mat i c Change,
di r i gi t per l ERDA de D. Sl ade. L any 1977, l Admi ni st r aci de J. Car t er en nomena
r esponsabl e A. Wei ber g, engi nyer nucl ear, r edact a i apr ova l a pr i mer a l l ei l a Nat i o-
nal Cl i mat e Act , nnana un programa sobre lèstuoi oel clima, sota la oireccio oe la
NOAA, i mul t i pl i ca el pr essupost de D. Sl ade per vui t . L any 1981, l Admi ni st r aci
de R. Reagan deci dei x acabar amb l ambi ent al i sme al ar mi st a, r et al l a fons i dest i -
t uei x E. Fi er man del D O E i a D. Sl ade. R. Revel l e acudei x al seu exal umne Al Gor e
Jr. i el conven per or gani t zar una sessi t el evi sada al Congr s amb S. Schnei der i P.
Cl oud; davant del focus de l at enci pbl i ca, ni ng no es va at r evi r a supr i mi r el pr o-
gr ama de M auna L oa.
1 9 7 0 - 1 9 9 7 L a ci nci a del canvi cl i mti c
L any 1968, P. Cl oud havi a const r ut el mi l l or model bi ogeoqumi c de l a Ter r a en
est at pr i mi t i u. L any 1975, ent r a en cont act e amb el Goddar d Space Fl i ght Cent er,
l a NASA i el seu di r ect or, J. H ansen. J. T. H ougt hon, fsi c at mosfr i c que col l abor ava
des de 1970 amb el Goddar d, super vi sa el s mesur ament s del s sat l l i t s Ni mbus. L any
1981, a l ar t i cl e publ i cat a Sci ence I mpact e cl i mt i c de l i ncr ement del CO
2
at mos-
fr i c, J. H ansen desgl ossa l es equaci ons d un model cl i mt i c amb unes pr i mer es
est i maci ons que pr edi uen que l a concent r aci de CO
2
en l at mosfer a provocar i a un
escal fament gl obal ms r pi d del que es pr evei a. Ent r e 1981 i 1990, W. S. Broecker i
Dansggar d i mpul sen un progr ama de per for aci ons de gel a Groenl ndi a. Anal i t zant
làire oel passat, els cientincs remunten la concentracio oel CO
2
atmosleric nns a lèoat
del gel . U n t al l va demost r ar que en el s 420.000 anys ant er i or s el CO
2
havi a ar r i bat a
concentracions oe 180 ppm ourant els periooes glacials mes extrems, i havia pujat nns
al s 280 ppm en l es poques ms cl i des de l Al l er d, per mai no havi a est at ms el e-
vat . En l ai r e ext er i or, el s mesur ament s assol i en 350 ppm. L any 1988, es cr ea l I PCC,
coor di nat per H ougt hon com a di r ect or del H adl ey, que l any 1993 r esumi r l a i nves-
tigacio rellevant amb escenaris oèscallament oe -1,! C a -5,8 C per a làny 2100.
Iinalment, làny 199, es nrma el Frotocol oe Kyoto amb el compromis munoial oe
r edui r per a l any 2012 l es emi ssi ons de gasos amb efect e d hi ver nacl e un 5,2% per
sota oel nivell oe 1990. El Frotocol va ser ratincat làny 2005 per mes oe 1!0 pasos.
1 9 8 1 - 2 0 0 6 Canvi cl i mti c i pol ti ca
Al eshor es, J. T. H ougt hon er a l l est i no pas J. H ansen? No ben b. L ar t i cl e a Sci ence
de 1981 l i havi a cost at a J. H ansen una r et al l ada de fons dr st i ca. El mai g de 1989,
amb l Admi ni st r aci de Bush Sr., en una r euni del Congr s, Al Gor e cr i t i ca H ansen
212
per cont r adi r-se en un t est i moni escr i t . H ansen i nt er romp Al Gor e i l i r evel a que l l -
t i m par gr af que ha l l egi t , el l no l ha escr i t , si n que al g al t r e l ha i ncor por at al t ext .
L any 2004, amb l Admi ni st r aci de Bush Jr., H ansen decl ar a en ent r evi st es a l ABC
N ews, T he Washi ngton Post i T he N ew York T i mes que el Depar t ament de Rel aci ons Pbl i -
ques de l a NASA r evi sa l es ponnci es publ i ques del Goddar d. L any 2006, escl at a
l escndol : H ansen denunci a en el progr ama de T V 6 0 M i nuts que l a Casa Bl anca
r edact a comuni cat s de pr emsa adr eat s a l es agnci es feder al s per di smi nui r l a i mpor -
t nci a del canvi cl i mt i c. L a dennci a va provocar una i nvest i gaci del Congr s.
L i nspect or del FBI encar r egat de l a i nvest i gaci va decl ar ar : L a nost r a i nvest i gaci
ha establert que oes oe làny 200! nns a làny 200o el Departament oe Relacions
Pbl i ques de l a NASA ha di st or si onat l a i nfor maci sobr e l a ci nci a del canvi cl i mt i c
amb lòbjectiu oe reouir, marginalitzar o inlravalorar la seva comprensio pel public.
2 0 0 3 - 2 0 0 8 E scenari s i ur gnci es sobre el canvi cl i mti c
W. S. Broecker expl i ca que dur ant l escal fament de l Al l er d fa 11.500 anys l a ci rcul a-
ci ter mohal i na es va atur ar, i es va r ei ni ci ar dos-cents anys despr s del Younger Dr yas.
Fer que? El carboni oe lòce superncial es orenat graoualment cap a les prolunoitats.
En aquesta nova modal i tat, l es ai ges profundes al l i ber en ms cal or a l oce sud que,
tr anspor tat pel cor r ent, r eapar ei x a l Antr ti c i produei x el desgl a. En fondr es, l a nova
massa d ai gua amb menor sal i ni tat empeny l ai gua sal i na i r ei ni ci a l a ci rcul aci .
Fer parar la circulacio, els oceans s`han oèscallar entre -!,5 C i 5 C. La interrupcio
ha produt en el passat canvi s abr uptes. Si es produs l a par ada, el nor d d Europa
es r efr edar i a, I rl anda ti ndr i a el cl i ma de Suci a i el s boscos bl ti cs desapar ei xer i en
substi tuts per tundr a. L any 2001, J. H ansen va publ i car un ar ti cl e sobr e escenar i s i
estr atgi es. Sugger ei x a cur t ter mi ni concentr ar-se en el car b per prohi bi r-ne l s si
no s vi abl e una captur a segur a del car boni . Decl ar a: ... no vei g com podem evi tar
que el gas i el petrol i acabi n en l atmosfer a perqu sn propi etat de Rssi a i l Ar bi a
Sauoita. Fooem ler els nostres vehicles mes encients, pero aquest petroli sàcabar
uti l i tzant i acabar en l atmosfer a. No s tan i mpor tant l a vel oci tat d emi ssi . El que
s podem fer s i nter rompr e l s del car b. En un al tr e ar ti cl e de 2007, decl ar a: El
desgl a de Groenl ndi a i l Antr ti c pot teni r un compor tament no l i neal , a causa de
ml ti pl es r etroal i mentaci ons. H i ha i ndi ci s que el desgl a dobl a l a seva vel oci tat cada
10 anys, en una progr essi ar i tmti ca que assol i r i a el s 500 cm l any 2105 (..) no puc
garantir que lèxponencial oescrita sigui la correcta, pero m`hi jugo 1.000 oolars con-
tr a una rosqui l l a que est ms pr xi ma a l a r eal i tat que una vel oci tat de desgl a l i neal
que assol i r i a 30 cm l any 2105. El model cl i mti c de l I PCC car r egat amb l escenar i
sense canvi s, desemboca en concentr aci ons de 750 ppm per a l es qual s es pr edi u un
escallament oe -3 C per a làny 2100 i una expansio oels oceans oe 20 a o0 cm làny
2100. Aquest model noms i ncl ou el s canvi s r pi ds, no el s canvi s l ents associ ats a
l es r etroal i mentaci ons. Si el model de l I PCC s cor r ecte, l es capes de gel r esi sti r an el
for ament actual dur ant un mi l l enni ; si s i ncor r ecte, W. S. Broecker ti ndr i a r a i l es
dades pal eo-cl i mti ques demostr en que fa 12.000 anys es van produi r i ncr ements de
20 metr es en un per ode de 400 anys, amb proporci ons d 1 m/ 20 anys, en poques en
qu el for ament er a de 280 ppm. El s gar antei xo que J. H ansen parl a ser i osament i
r ecl ama l estabi l i tzaci d emi ssi ons a 350-400 ppm l any 2050.
213
La sntesi de Ia petjada eccIgica
W. Catton i W. Rees conei xi en l a hi str i a; Pfaundl er havi a for ni t el mtode i l a l l i sta de
bns de consum; Podol i snky, l es hectrees vi si bl es en al i mentaci ; Borgstrom, l es hec-
trees i nvi si bl es en al i mentaci , H . F. Osbor n, l a necessi tat d i ncor por ar l es hectrees
del comer de bns; l es hectrees de trebal l requer i des per Cl ausi us sn tr ansfor mades
en hectrees fantasma per Cotrel l , i M . K . H ubber t, P. Cl oud i W. Catton l es tr ansmu-
tar an en hectrees d absorci de CO
2
; Constanza, H annon i Bul l ard havi en apor tat
el s l l i stats d energi a ti l i gr i sa del s bns de consum, i Revel l e i K eel i ng sn el s heroi s
d aquesta hi str i a. Avui , W. Broecker i J. H ansen ens recorden l a urgnci a d una regu-
l aci del CO
2
mes al l de K yoto que i ncor por i el comer mundi al i d una estabi l i tzaci
a 400 ppm. W. Rees va apor tar l a seva capaci tat de sntesi i el seu al ter ego M . Wacker-
nagel la nova generacio que utilitza la Xarxa oilon lìnoicaoor i calcula la petjaoa
munoial: 1,8 ha oe biocapacitat munoial i 2,2 ha oe petjaoa munoial, i crea escenaris.
El tercer as a l a mni ga de W. Rees i M . Wacker nagel s l a seva for maci de base de
planincaoors urbans, que no apareix en aquesta historia, quelcom que no oeixa oe
sorprenore quan el 50 oe la Humanitat viu en entorns urbans, i la petjaoa urbana es
mes oel 50 oe la petjaoa total i es compon sobretot oèner gyl and. Vejam si oespres oe
125 anys, aquesta gent oe la petjaoa ecologica tinor la rao.
Inuncies i Iectures que van pcrtar W. Pees i W. Cattcn
a dehnir Ia petjada eccIgica
Home versus natura, Iilosols, Flato, Aristotil.
Economia clssica versus bioeconomia.
S. Jevons T he coal questi on, K . Boul di ng (1968) Ear th spaceshi p, N. Georgescu-
Roegen H . Dal y (1970) steady state.
Demgr afs, P. K . Whel pt on i W. T hompson.
Nutricionistes, I. Quesnay Tabl eau E conomi que, G. Bor gst rom i G. H ar di n (1968).
Ter modi nmi cs; R. Cl ausi us, S. Podol ynski , L . Pfaundl er, F. Soddy, F. L ot ka,
Cot r el l (1955) E ner gy and Soci ety, Ayr es Sr. & Scarl ot t (1955), F. K . H ubber t (1969)
peak of oi l .
Gegr afs/ bi l egs/ conser vaci oni st es, J. Evel ynn S,l.o: J oicor. f fr.t, tr.., ooo
the propagati on of ti mber, G. Perki ns-M ar sh M an and N ature, W. Vogt s (1940) Road to
sur vi val , H. Iairnelo Osborn ,19!8, Our Flunoereo Flanet i S. H. Oroway ,195o,
Resources of the ameri can dream.
U r bani st es, P. Geddes, M umfor d.
Senyals oèxces sobre la capacitat oe crrega. G. haroin ,19o8,, F. Clouo, H . Dal y
(1970) steady state i F. K . H ubber t (1969) peak of oi l , P. Erl i ch, Vi t ousek.
Canvi climtic i quimica atmoslerica.
21
1800 1750 1850
gecpcItica
~:l:ojoqeoq:~i~
:ooe oe
seeccio :~lu:~
quadres de Ia naturaIesa
qeoq:~i~ :eqio:~
gecgrafia
gecIcgia
co:oq:~i~
isl`:i~ ~lu:~
C~:loq:~i~
Eco: oe ~ ~lu:~
:ooe :eqio:s
i co:~:ques
Eo~ooqi~Peoooqi~
Ecooqi~
Diooqi~
/ u:Lool
\ oe ~ D~ce / R \~~ce F R~l.e
Vidal de la Blache
qe`q:~ 18/1'18l
Deslocol impulsor de lo geogrofio
moderno. \o desenvolupor els
seus esludis ol nivell de comorco
i de regio, on inlerocluen
fenmens f|sics imonls.
AlIred R. Wallace
qe`q:~ 18Zo1'1ol
Nolurolislo. Reconegul pel lerme
selecci natural i lo sevo
inlroduccio, en porollel o Dorwin
lnelI. Dorwin el visilo, i resullo
codescobridor de les leories
mes conegudes.
0arl 5auer
qe`q:~ 188'1'l
Desenvolupo lo leorio del
poisolge, que diu com lo
melodologio per explicor el
poisolge cullurol resullo de lo
superposicio de molles copes
del poisolge nolurol.
A. von Humboldt
:~lu:~isl~ 1o'18'l
0egrof i explorodor prussi.
s considerol un dels llims
illuslrols i el pore de lo
0eogrofio Moderno Universol.
0ron violger i observodor del
medi i documenlodor.
215
2000 1900 1950
gecgrafia bumana
j~is~lqe culu:~:o:ooqi~ oe j~is~lqe
eccIcgia deI paisatge
qeoecooqi~
bicgecgrafia gecsistema
Diooqi~ oe PoL~cio:s i Sisle:es
ois:e
U:L~:is:e Eco`qic
Ci:~looqi~
Ci:cies oe ~ Te::~
Dioeco:o:i~
C S~ue:
C T:o
\ D Soc~v~
M oe Doos
0arl Troll
ecèq 18''1'l
nlroduclor del conceple
dècologia en el paisatge. Reprn
idees de Humboldl per exercir el
lo sevo onlisi i pensomenl.
Proper o lo geogrofio cullurol
de Souer.
Viktor B. 5ochava
ecèq 1'O1'8l
lporicio del conceple de
geosistema com o ideo
lronsdisciplinrio per inlerprelor
el poisolge des dùno disciplino
cienl|fico.Tendncio reforodo o
porlir de les idees de Troll.
Maria de Bols
qe`q:~~ 1'Zol
Posicionodo en uno bronco de lo
geogrofio, que es defineix o porlir
de conceples lronsdisciplinoris,
oplicols ol lerrilori i ol poisolge.
21
1800 1750 1850
0u~o:es oe ~ ~lu:~es~
Ecooqi~
Dioqu|:ic~
bicIcgia
Diooqi~ qu~:lil~liv~
J D L~:~:c
0 T:evi:~:us
E D~:wi:
Ci:cies
Lio`qiques
Lò:|qe: oe
es esjcies
T uxey
/ \eis:~::
C D~:wi:
C:e:~looqi~
isl`:i~ :~lu:~
Mec~:ic~ c~ssic~
gentica Teo:ies qe:liques
0 Me:oe \ D~leso:
Jean B. Lamarck
Lièq 1//18Z'l
Persono de renom en lo
sislemolilzocio de lo Hislrio
Nolurol. Proper o Linneo.
Fundodor de lo poleonlologio
dels inverlols.
0. R. Treviranus
Lièq 1oo18ol
Fsludio medicino. Defensor de lo
lronsformocio de les espcies.
Junlomenl omb Lomorck, es
formolilzo lo biologio.
Tomas H. Huxley
Lièq 18Z18'l
0onegul com el bulldog de
Dorwin, per lo defenso de lo sevo
proxi. No vo occeplor el
groduolisme en el discurs.
Defensovo el moleriolisme
com o cincio.
0harles 0arwin
Lièq 18O'188Zl
Fixo les boses de lo leorio de
l'evolucio. Plonle|o el conceple
o porlir del lenl proces de
seleccio nolurol.
Erasmus 0arwin
|sic 1o118OZl
lvi de 0horles Dorwin precursor
de les seves lrobolles i de les de
Lomorck. Pioner en conceples
evolucionisles. Fxperimenlo omb
gosos i melolls.
217
2000 1900 1950
Ecosisle:~
Diooqi~ oe joL~cio:s i sisle:es
ois:e
U:L~:is:e eco`qic
isl`:i~ eco:`:ic~
isl`:i~ eco`qic~
/:l:ojooqi~e:e:qi~
Ecooqi~ oe j~is~lqe
0eoq:~i~ u:~:~
0eojo|lic~
Ci:cies oe ~ Te::~
Ci:~looqi~
P~is~lqe
0u|:ic~ ~l:os:ic~
Teosoi~
/q:iculu:~ Lio`qic~
bicgecgrafia
gecsistema
biceccncmia
lDN
J \~lso:
F C:ic
\ D Soc~v~
M oe Doos
August Weissmann
Lièq 18o/1'1/l
nvesligocions en zoologio
ldiplersI. 0onegul per les
invesligocions en lo leorio de
l'herncio o porlir del plosmo
germinol lbose de noves cllulesI.
0regor Mendel
:~lu:~isl~ 18ZZ188/l
Fomulo les lleis que regeixen
l`herncio genlico o porlir dels
lrebolls omb diferenls vorionls de
plonles i pelils onimols. Fnuncio
les Lleis de Mendel.
William Bateson
qe:elisl~ 18o11'Zol
0onsiderol el pore de lo 0nelico
lerico moderno. Preocupol per
lemes de voriocio i herncio.
Fsludios del mendelisme.
James Watson
Lièq 1'Z8l
\o ser un dels descobridors de lo
eslrucluro de lo mollculo
d'lDN. Lo ideo ero com descobrir
el proces de cpio que
proporcionovo el codi genlic.
Francis 0rick
Lièq 1'1oZOO/l
0odescobridor de lo mollculo
d'lDN. Bosol en l'onlisi de
crislolls i les quolre boses
qu|miques que el formen.
Relocionol omb lo formulocio
de sublncies prohibides.
0eoecooqi~visio sisle:~lic~
218
1800 1750 1850
Eo~ooqi~Peoooqi~
Ecooqi~
Mooe oe :eqio:s i co:~:ques
termcdinmica
eco:o:i~ oe ~ |sic~
quadres de Ia naturaIesa
energtica scciaI
le::ooi:~:ic~ i co:jl~Liil~l e:e:qlic~
/ u:Lool
\ To:so:
R C~usius
J R M~ye:
P Joue
S C~::ol
S Poooi:sy
isl`:i~ :~lu:~
0eoq:~i~
Eco:o:i~ oe ~ ~lu:~
Patrick 0eddes
Lièq i socièq 18/1'oZl
niciolmenl fo un inlenl d'oplicor
lo biologio per o l'esludi dels
orgonismes sociols. Mes lord es
reconegul com o experl en
urbonisme lecolgicI i redefineix
les l|nies econmiques oplicodes.
James P. Joule
|sic 1818188'l
Noloble en lo sevo poco en lo
invesligocio de l'eleclricilol i lo
lermodinmico. Fsludio lo
noluroleso de lo color i lo relocio
omb el lreboll mecnic.
N. L. 5adi 0arnot
:~le:~lic 1'o18oZl
Pioner en l'esludi de lo
lermodinmico. Poc comprs
enlre els seus conlemporonis.
Formulo com es delermino el
rendimenl mxim d'uno mquino.
5. Podolinsky
:elqe 18O18'1l
Pioner en el desenvolupomenl
del conceple de rendimenl
energlic dùn input en els usos
de lo lerro logriculluroI.
0ondicions de lo vido humono o
lo Terro.
J. Popper-Lynkeus
|sic 18o81'Z1l
niciolmenl vo escriure orlicles
sobre eleclricilol i novegocio
orio. Proper ol 0|rculo de \ieno.
Divideix lèconomio en dues
porls. subsislncio i mercol.
219
2000 1900 1950
antrcpcIcgia i energia
lec:`c:~les
bicIcgia de pcbIacicns i sistemes
bcIisme
eccsistema
R eccncmia
R eccIcgia
biceccncmia
\ \e::~osy
/ Lol~
P 0eooes
E ow~:o
D~oo /l~:licus
0 eu:~l
Pojje: Ly:eus
\ 0slw~o
/o~:s
F Soooy
M M~uss
D M~i:owsy
L Mu:o:o
Lio:eqio:~is:e
0eo:qescu Roeqe:
E F Scu:~ce:
J 0:i:ev~o
/ T~:sey J C S:uls
U:L~:is:e eco`qic
Ulojis:e u:L~
Henry Adams
islo:i~oo: 18o81'18l
Primer hisloriodor que vo
relocionor per|odes cronolgics
omb energio. 0oncrelomenl vo
explicor mes relocions omb lo
lermodinmico que omb els
fluxos energlics.
E. Howard
u:L~:isl~ 18O1'Z8l
0onegul per lo sevo publicocio.
Tombe es vo preocupor per
lemes sociols. lrribo o formor
uno ossociocio, que vo formulor i
reolilzor lo primero ciulol-|ord|.
Lewis MumIord
islo:i~oo: 18'1''Ol
Disposol o documenlor lo
hislrio de lo lecnologio i lo
cincio omericono.
Principolmenl, l'esludi de les
ciulols i lòrquilecluro urbono.
nfluenciol per 0eddes.
N. 0eorgescu-Roegen
eco:o:isl~ 1'Oo1''/l
llumne de Shumpeler.
L'esgolomenl dels recursos i
els efecles de lo conlominocio
provoquen un |udici del
creixemenl econmic. Formulo
el creixemenl O i lo llei de
lènlropio.
Jacques 0rinevald
i`so 1'/l
Pioner en el movimenl del
decreixemenl. Ho defineix com
un conceple f|sic, on el que
decreix son lo demondo de fluxos
de molrio i energio. Nego el
creixemenl soslenible.
220
1800 1750 1850
Ibic!qumica
C:e:~looqi~
Fisioc:~ci~
Mec~:ic~ c~ssic~
qumica
fisicIcgia nutrici
qumica agrria
Liooi:~:ic~
~q:oecosisle:es
procorioles
cllules bocleriones
Ci:cies Lio`qiques
Diooqi~
isl`:i~ :~lu:~
/ L~voisie:
J P:iesley
F \oe:
D~vy
J vo: LieLiq
J D Doussi:q~ul
E D~:wi:
J D L~:~:c
0 R T:evi:~:us
Joseph Priestley
qu|:ic 1oo18O/l
Descobridor de cerl nombre de
gosos. ldverleix de lo
imporlncio del regne vegelol en
lo produccio d'ox|gen en defecle
del regne onimol.
Friedrich Whler
qu|:ic 1oo18o/l
Precursor en qu|mico orgnico.
Demoslro lo possibililol dòblenir
subslncies nolurols ol
loborolori o porlir de molrio
inorgnico. 0oeloni de J. von
Liebig.
Humphry 0avy
qu|:ic 1818Z'l
nvesligocions de les oplicocions
de l`xid nilros. Descobridor del
polosi, sodi, mognesi i ollres
elemenls en eslol pur o porlir
de reoccions.
Justus von Liebig
qu|:ic 18Oo18ol
Descobreix que les plonles
s'olimenlen de nilrgen i dixid
de corboni de lòire. nvenlo
ferlililzonls o porlir de nilrgen.
Antoine Laviosier
qu|:ic 1/o1'/l
0reodor de lo qu|mico moderno.
Fsludio l'oxidocio dels cossos i lo
composicio de l'oire. Formulo lo
llei de conservocio de lo mosso.
221
2000 1900 1950
agricuItura bicIgica
qumica atmcsfrica
atmcsfera micrcbicIgica
energlico humono
~:Lie:l~isles
:eo:~lu:~is:e
Ci:cies oe ~ Te::~
Ci:~looqi~
Dioqeoq:~i~
Teosoi~ M vo: Pelle:oe:
J S~cs
R Slei:e:
/ ow~:o
J Loveoc
L M~:quis
R ie:oi:q
R Luxe:Lu:q
Le:i:
Julius von 5achs
Lol~:ic 18oZ18'l
s considerol invesligodor,
escriplor i professor i
principolmenl per l'esludi i
desenvolupomenl de lo fisiologio
i de les plonles.
RudolI 5teiner
i`so 18o11'Zl
0reodor d'uno obro com o inici de
lònlroposofio. Busco un com|
espiriluol odequol o lo
conscincio de l'home occidenlol,
un com| cogniliu. Tol oix,
complemenlori o les cincies
nolurols.
Albert Howard
:~lu:~isl~ 18o1'/l
Pore de lògriculluro biolgico.
Pioner en el mlode orgnic.
Bose cienl|fico del composlolge.
composlolge indore. Buscovo
lo preservocio del sl frlil.
James Lovelock
qu|:ic ~:Lie:l~ 1'1'l
Plonle|o lo hiplesi de 0oio, que
explico que lo Terro funciono com
un orgonisme viu, ouloregulonl-se,
solo un l|mil exlrem. nvenlo el
coplodor dèleclrons, per onolilzor
olmosferes.
Lynn Margulis
Liòq~ 1'o8 l
Descobridoro del polenciol
evoluliu del mon bocleri.
0oncrelo el proces de lo creocio
de cllules eucorioles lSFTI.
0onceple de simbiognesi. Pren
el relleu de Lovelock.
222
1800 1750 1850
0remolologio
Fisiocrcio
Mecnico clssico
eccncmia pcItica eccncmia neccIssica
/ S:il
Eco:o:i~ :~:xisl~
M~:xis:e
D Ric~:oo
T M~lus
J D S~y
R ie:oi:q
R Luxe:Lu:q
Le:i:
0avid Ricardo
eco:o:isl~ 1Z18Zol
Membre de lo correnl de
pensomenl clssic. Home de
negocis. Lo sevo obro presenlo
uno exposicio moll moduro de
lèconomio.
Thomas Malthus
eco:o:isl~ 1oo18o/l
0onsiderol el pore de lo
demogrofio. Defineix el
creixemenl de lo poblocio
humono com uno progressio
orilmlico i lo conseqenl
monco de recursos.
Jean B. 5ay
eco:o:isl~ 1o18oZl
Un dels mxims exponenls de
lèconomio clssico. ldmirodor
de l'obro d'ldom Smilh. 0uonyo
reconeixemenl en lolo Furopo
omb lo sevo obro.
Nassau W. 5enior
eco:o:isl~ 1'O18o/l
Un dels economisles mes
imporlonls dels reformodors del
segle XX. Primer professor
d`Fconomio Pol|lico o 0xford.
0posol o les leories de Dovid
Ricordo i Low lmendmenl
Adam 5mith
eco:o:isl~ 1Zo1'Ol
Mxim exponenl de lèconomio
clssico. lporlo lo diferncio
enlre volor d's i volor de convi.
Predico omb el copilol pel
desenvolupomenl econmic.
223
2000 1900 1950
Soci~is:e ul`jic
:slilucio:~is:e
Teo:i~ j~:iic~cio i oese:vouj~:e:l
macrceccncmia
economio morginolislo
\~:~s
Jevo:s
P~:elo
Se:io:
/ Cou::ol
J M ey:es
M ~ecy
J / Su:jele:
F Pe::oux
RudolI HilIerding
eco:o:isl~ 181'/1l
0onegul socioldemcrolo i un
dels l|ders de lo nlernocionol.
Fn principi es presenlo com o
morxislo, per es deconl
pel revisionisme.
Antoine 0ournot
:~le:~lic 18O118l
\o inicior lo sislemolilzocio
formol de lo cincio econmico.
Mes que o lo docncio, es vo
dedicor o l'odminislrocio. Pioner
en l'oplicocio de models
molemlics en economio.
J. A. 5humpeter
eco:o:isl~ 188o1'Ol
\o deslocor per les seves
invesligocions sobre el cicle
econmic i per lo imporlncio
cobdol de l'empresori. \o predir
lo deslruccio sociopol|lico
del copilolime.
F. Perroux
eco:o:isl~ 1'Oo1'8l
Dedicol o lo problemlico enlre
l'equilibri generol i els problemes
de lo pol|lico de lèconomio
monelrio. Teorio dels pols de
desenvolupomenl com o
inslrumenl pol|lico-econmic.
John M. Keynes
eco:o:isl~ 188o1'/l
Les seves leories von lenir
un forl impocle en lo l|nio
econmico moderno. Deconlol
per uno inlervencio econmico
eslolol, per solvor per|odes
de depressio.
22
Tcnics i experts que ccnstrueixen
Una prolessio es oenneix principalment per una
pr cti ca especi al i tzada di ns el procs produc-
ti u, per i mpl i ca tamb al tres coses: un procs
d aprenentatge, una si tuaci i nsti tuci onal i tzada
respecte el mercat de trebal l , unes rel aci ons
estr uctur al s de competnci a o col l abor aci
amb al tres professi ons, una acci col l ecti va des
d un col l egi professi onal
1
, una posi ci l escal a
soci al que var i a segons el gr au d autonomi a i
responsabi l i tat di ns l es empreses, una i matge
publica oilosa pels mitjans oe comunicacio que
creen cer tes el i ts a escal a mundi al .
Traoicionalment, la construccio oèoincis
s una funci del s arqui tectes
2
, l a seva pr esen-
cia est oocumentaoa ja en el tercer millenni
abans de Cr i st.
3
L a progr essi va compl exi tat
del procs producti u ha fet que hi i nter vi ngui n
al tr es professi onal s, pr i mer engi nyer s i apar e-
l l ador s i tamb gegr afs, ambi ental i stes, ar ti s-
tes, i mol tes al tr es especi al i tats en funci de l es
car acter sti ques de cada obr a. Avui el vental l
de col l abor ador s s ha ampl i at i l a constr ucci
oèoincis complexos o la intervencio sobre el
ter r i tor i acostuma a ser un tr ebal l en equi p
amb di ver si tat de di sci pl i nes. N s una mostr a
el l l i stat de professi onal s que escr i uen en aquest
l l i br e; a ms d arqui tectes, bi l egs, economi s-
tes, apar el l ador s, engi nyer s, ambi ental i stes,
lisics, quimics i altres experts connguren una
bona r epr esentaci de l a tr ansver sal i tat del s
coneixements amb que es pot aboroar lèoin-
caci , l a ci utat i el seu metabol i sme i el ter r i tor i
en tota l a seva di mensi .
L es entrevi stes que vnen a conti nuaci
daten de 2004; el fet que continuin sent vigents
demostra que en aquests temes s ha avanat poc.
8C
1 Jesus / M~:cos /o:so
Los ingenieros entre el pasado
y el futuro Eoilo:i~ L~i~
D~:ceo:~, 1'/
2 J~i:e M~:li:Mo:e:o /:~:oo
oe Mique Los arquitectos en
Espaa. Esluoio sociooqico oe ~
j:oesio: e::~:o~o :~cio:~
oe j:evisio: soci~ oe ~:quileclos
suje:io:es M~o:io, 1'o
3 Sji:o oslo coo:oi:~oo:l El
arquitecto: historia de una profesin.
Eoicio:es C~leo:~ M~o:io, 1'8/
225
E
n
r
i
c

A
u
l
s

d
o
c
t
o
r

e
n

F
a
r
m
c
i
a

i

d
i
p
l
o
m
a
t

e
n

E
n
g
i
n
y
e
r
i
a

A
m
b
i
e
n
t
a
l

i

D
i
r
e
c
c
i

o
`
E
m
p
r
e
s
e
s
.

h
a

t
r
e
b
a
l
l
a
t

a

l
`
A
j
u
n
t
a
m
e
n
t

o
e

B
a
r
c
e
l
o
n
a

i

a
l
s

o
e
p
a
r
t
a
m
e
n
t
s

o
e

M
e
o
i

A
m
b
i
e
n
t

i

S
a
n
i
t
a
t

d
e

l
a

G
e
n
e
r
a
l
i
t
a
t

d
e

C
a
t
a
l
u
n
y
a
.

V
a

s
e
r

p
r
o
f
e
s
s
o
r

d
e

S
a
n
i
t
a
t

A
m
b
i
-
e
n
t
a
l

a

l
a

U
n
i
v
e
r
s
i
t
a
t

d
e

B
a
r
c
e
l
o
n
a
,

i

c
o
n
s
e
l
l
e
r

d
e
l
e
g
a
t

a

E
s
p
a
n
y
a

d
e

l
e
m
p
r
e
s
a

R
W
E

U
m
w
e
l
t

S
e
r
v
i
c
e
s
,

l
d
e
r

e
n

e
l

s
e
c
t
o
r

m
e
d
i
a
m
b
i
e
n
t
a
l

a

A
l
e
m
a
n
y
a
.

A
c
t
u
a
l
m
e
n
t
,

s

d
i
r
e
c
t
o
r

d
e
l
s

S
e
r
v
e
i
s

M
e
d
i
a
m
b
i
e
n
t
a
l
s

d
e
l

g
r
u
p

H
b
i
t
a
t
.

0u s Ia ccnstrucci scstenibIe?
Estem parl ant d un ter me vi ncul at al de desenvol upa-
ment sosteni bl e, concepte di vul gat i ests a par ti r de l a
Ci mer a de l a Ter r a, organi tzada a Ri o de Janei ro per
l es Naci ons Uni des. Tot i que l any 2002 s encn el l l um
ver mel l , sabem que des de l any 1992 s hi est trebal l ant
ser i osament. Em consta que gr ans mul ti naci onal s estan
adaptant el s seus productes i l es seves organi tzaci ons a
l es recomanaci ons del desenvol upament sosteni bl e. Ai x
signinca que va oe oebo. Avui, pooem anrmar que, en el
futur, qual sevol acti vi tat humana haur de ser sosteni bl e
o no ser possi bl e. Fr a absurd pretendre que un sector
tan i mpor tant com el de l a constr ucci defugs aquesta
tendnci a. Ai x ha de produi r-se de l a ni t al di a? s evi -
dent que no, per hem de ser har mni cs amb l a deci si
de l a soci etat mundi al d anar cap aquesta di recci .
0u entenem per scstenibIe?
Lèquilibri entre els components i els objectius econo-
mi cs, soci al s i medi ambi ental s. El s econmi cs sn obvi s
di ns l a constr ucci . El s soci al s compr enen tant el s del s
trebal l ador s de l a constr ucci com el s del s ocupants del s
habitatges. Un exemple interessant es el projecte Casa
Barcel ona, real i tzat a Constr umat, que i ntenta i nvesti gar
sobre el nou ti pus d habi tatge, que ha d adaptar-se al s
canvi s constants en l es faml i es. S ha de fer mol ta fei na
en el camp soci al de l usuar i de l habi tatge. Entre el s
objectius que s`han oàssolir, oestacaria els relatius a la
sal ut, sovi nt obl i dats. El s components econmi cs i soci al s
ja es tenen en compte habitualment en la construccio.
El s medi ambi ental s, en canvi , vi ncul ats a l ecol ogi a, sn
el s que menys es tenen en compte i el s que esdevenen
si nni m de sosteni bl e.
Ccm ccnstru m avui? Ccm baurem de ccnstruir?
H i ha una sr i e de defectes en l a constr ucci actual que
s han de cor regi r. Un de mol t cl ar s l a di sbauxa en el
consum d energi a. Despr s de l a Segona Guer r a M un-
di al , s ha constr ut mol t, r pi d i bar at, a par ti r d una
energi a bar ata, amb l a i dea de cor regi r el s defectes, des-
pr s amb cal efacci i , poster i or ment, amb cl i mati tzaci .
Aqu, es pot i nci di r amb l a l ni a bi ocl i mti ca. s mol t
i mpor tant fomentar l s d energi es netes i tecnol ogi es
mes encaces. Hem oànalitzar tots els aspectes en caoa
cas. Per exempl e, estem d acord que el gas s una ener-
gi a ms neta i mi l l or que el gasoi l , per a l a muntanya
el gasoi l val l a mei tat que el gas. El probl ema s que no
podem gener al i tzar en l es respostes. Cal aprofundi r.
22
Tamb hem de t r ebal l ar pel que fa al s mat er i al s.
H em d i nt ent ar no exhaur i r l es mat r i es pr i mer es. Per
t ant , cal buscar l es que es r enoven de maner a nat ur al .
H i ha un cas i nt er essant a Pi t t sbur gh. L arqui t ect e
Wi l l i am M cDonough, a pr i nci pi del s nor ant a, va fer
una casa amb fust es t ropi cal s procedent s d un bosc de
conr eu i expl ot aci sost eni bl e. Ar a, una empr esa, a
Canr i es, est i nt ent ant fer pl ant aci ons de fust es t ropi -
cal s gest i onades amb cr i t er i s de sost eni bi l i t at . Aquest a
s una i ni ci at i va fant st i ca. H em de fugi r de l es act i t uds
t ancades. Tamb hem de t eni r pr esent el t r anspor t . Si
t eni m un mat er i al a prop, no cal que l anem a buscar a
3.000 qui l met r es.
Cr ec que s pr i mor di al un t ema obl i dat : el gas r ad,
que es t roba en el subsl d al guns l l ocs i en al guns mat e-
r i al s. Pot concent r ar-se a l es zones bai xes de l es cases,
perqu s un gas pesat . s el r esponsabl e del 10% del s
casos de cncer de pul m al s Est at s U ni t s, on, en al gu-
nes zones, per venore una casa, cal un certincat que
aval i que no hi ha gas r ad. No ent enc com, al nost r e
pas, l es or gani t zaci ons ser i oses no donen ms i mpor -
t nci a a aquest t ema.
Tamb conv parl ar de l es mancances de l es t c-
ni ques const r uct i ves habi t ual s act ual s, pel que fa a l es
humi t at s de condensaci , quan un 25% de l a pobl aci
s al l r gi ca. Parl ant d al l rgi es, est mol t b fer cober tes
verdes, per si a l a zona vi u mol ta gent al l rgi ca a l a pol s
de l es gr amni es, s evi dent que no s ha d uti l i tzar aquesta
espci e. Ser i a un al tre exempl e d apl i caci i ncor recta de
si stemes constr ucti us en pr i nci pi recomanabl es.
0uines aItres Inies dàctuaci sn pcssibIes avui?
Si aconsegui m cor regi r aquests defectes de l a constr uc-
ci actual , haurem fet un pas mol t i mpor tant cap a l a
sosteni bi l i tat, tot i que puguem anar ms enl l . Cal dr i a
teni r presents al tres aspectes, com ar a el s camps el ectro-
magnti cs. M ol ta gent no l i dna i mpor tnci a, per
existeixen investigacions serioses suncients per saber que
una excessiva concentracio es perjuoicial per a la salut.
I es pot constr ui r de maner a que s evi ti n aquests camps.
Es pot act uar, t amb, en al t r es front s. Per exempl e,
l es font s d ener gi a que fem ser vi r per cui nar. El gas,
aconsel l abl e com a combust i bl e per a l a cal efacci , no
ho s, en canvi , com a foc de cui na en habi t at ges per
a gent gran. En aquest cas i amb aquesta nnalitat, es
mol t mi l l or un si st ema d i nducci . Com que no hi est an
acostumats, una campanya oìnlormacio lora molt en-
ca. Encar a hi ha al t r es l ni es d act uaci i nt er essant s en
el oisseny oèoincis, tenint en compte les construccions
t r adi ci onal s o el mi met i sme amb l a nat ur a, per amb
l es t ecnol ogi es i el s mat er i al s act ual s. A Zi mbabwe, per
exemple, un arquitecte ha construt oos eoincis alts uti-
l i t zant com a i nspi r aci el si st ema de l es t er mi t es en el
cl cul de l est r uct ur a.
Hs enII dàquestes actuacicns, ccm bem dènfccar,
avui, Ia prcmcci dùn bIcc d`babitatges en un pcbIe
de CataIunya?
Ar a, es parla molt del paper del promotor, el qual es
troba en aquest moment davant una deci si i mpor tant.
Pot quedar-se a veure-les veni r, i segui r constr ui nt com
nns ara, o pot posicionar-se ja ara, respecte oe la sosteni-
bi li tat, si gui per cr i ter i s econmi cs, si gui per cr i ter i s per-
sonals o oìmatge corporativa. Situar-se ara es avantatjos,
perqu la tendnci a segur que va en aquesta di recci ,
encar a que de moment els costos si gui n entre un 5% i un
30% super i or s als de la constr ucci tr adi ci onal.
ParIem de Ia rendibiIitat eccnmica.
Avui, ja pooem oir que, en un eoinci oòncines, els cri-
ter i s de constr ucci sosteni bl e sn rendi bl es econmi ca-
ment, sense entr ar en cr i ter i s soci al s ni ambi ental s. No
parl o noms de l estal vi en manteni ment i despeses de
consum d energi a o ai gua, si n de dos aspectes que mol -
tes vegaoes no sànalitzen. Un es el oe la noelitzacio oel
client que lloga les oncines. Ara, en un eoinci convenci-
onal , el per ode de rotaci del s cl i ents s de 2,5 anys de
mitjana. El cost oe caoa canvi es molt elevat. Si pooem
al l argar el per ode de rotaci de 4 a 5 anys, l estal vi ser
i mpor tantssi m. Un al tre factor que s ha de teni r en
compte s l absenti sme l abor al . S ha comprovat que, en
un eoinci ben conoicionat, sàrriba a reouir un 15,
i ai x sn mol ts di ner s.
Aixo innueix menys en l`habitatge. Es curios cons-
t at ar que el compr ador sovi nt t endei x a al l ar gar ms el
br a que l a mni ga, quan ser i a mi l l or buscar al l que
s adapt a a l es seves possi bi l i t at s. Si es t r act a de gast ar
12.000 t mes, no en metres, sino en aspectes que innu-
eixen en la salut, la gent no hi arriba, perque ja ha let
un eslor massa gran quan ha oennit el prototip o`ha-
bi t at ge que vol . Per , en r eal i t at , si compr es una casa
t r adi ci onal , est s augment ant mol t l es probabi l i t at s que
el teu nll sigui asmtic o tingui al lergies. Tampoc no es
val or a prou l est al vi en consum ener gt i c, que pot ser de
30 euros o 50 euros al mes.
227
Per qu a IIem Ies cases tan maIament?
En la millora oels allaments, hi innueix el nostre clima
moder at. No s el matei x estar mol t al car rer o a l a pl aa
que haver d estar tancat a casa, com passa al s cl i mes
freds de muntanya. L a constr ucci tr adi ci onal estava
molt mes aoaptaoa, ja que les cases estaven orientaoes
cap al sud. Ar a, per nor mati ves ur bansti ques desafor-
tunades, et trobes amb cases or i entades a ponent en l es
qual s, a l a ni t, ni ng no pot dor mi r de l a cal or que hi fa.
Real ment, hi ha hagut uns anys en el s qual s s ha cons-
tr ut mol t mal ament.
Per qu eIs temes de saIut nc es vaIcren ccm caIdria?
L i nter s pel medi ambi ent prov de probl emes de sal ut
mol t greus der i vats de l a contami naci de l ai re. L es
pr i meres ordenances sn de l any 1968. Amb l a cr i si del
petrol i del 1973, es va produi r una gi r agonsa mol t cur i -
osa: es va associ ar el medi ambi ent amb el s hi ppi es, es van
barrejar en un paquet la oroga, el sexe i el meoi ambient
i , com a conseqnci a, es van margi nar el s temes medi -
ambi ental s. Per qu es va produi r aquesta associ aci ?
Va ser casual o di r i gi da? Par al l el ament, es va associ ar el
medi ambi ent amb l a natur a. Per , escol ti , i l home? Es
van margi nar el s aspectes de sal ut pbl i ca que, per a mi ,
sn bsi cs. L i auguro un rebrot de probl emes de sal ut al -
l uci nant, si no canvi em el model actual de desenvol upa-
ment. L es fronteres entre una sr i e de mal al ti es es poden
redi str i bui r com a conseqnci a del canvi cl i mti c.
0uin s eI futur a mig termini?
Vei g un avan mol t gr an en l a consci nci a sobre el medi
ambi ent. Ar a se n parl a sovi nt, i ai x far canvi ar el
si stema de compr a de l a gent, que s el mecani sme ms
enca per anar en una oireccio oeterminaoa. Conno
mol t en l es campanyes, no de sensi bi l i tzaci , com es di u,
si n d i nfor maci .
Nc pct ser que esdevingui ncms una mcda,
i, per tant, sigui efmer?
No, no s una moda, si n una tendnci a cl ar ssi ma cap a
un canvi de l a soci etat. Es quedar i a noms en una moda
si el producte fos dol ent, fol kl r i c o poc ser i s. Si el que
ofer i m no dna resul tats, cor rerem aquest per i l l i , per
tant, el canvi ser efmer. Per ai x, s mol t i mpor tant
fer el s exper i ments amb coses peti tes i no desti nades al
pbl i c. H em de fer nombroses comprovaci ons per donar
un producte bo i gar anti t. H em de ser mol t ser i osos amb
l es sol uci ons que ofer i m. Ai x s i mpresci ndi bl e.
228
F
r
u
c
t
u
s

M
a

R
e
i
x
a
c
h

s

d
o
c
t
o
r

e
n

a
r
q
u
i
t
e
c
t
u
r
a

p
e
r

l
a

U
n
i
v
e
r
s
i
t
a
t

P
o
l
i
t
c
n
i
c
a

d
e

C
a
t
a
l
u
n
y
a

i

c
a
t
e
d
r
t
i
c

d
e
l

D
e
p
a
r
t
a
m
e
n
t

d
e

C
o
n
s
t
r
u
c
c
i
o
n
s

A
r
q
u
i
t
e
c
t
n
i
q
u
e
s
d
e

l
a

E
T
S
A
B

,
U
F
C
,
.

V
a

o
i
r
i
g
i
r

l
`
o
n
c
i
n
a

c
o
n
s
u
l
t
o
r
a

t
e
c
n
i
c
a

o
e
l

C
o
l
l
e
g
i

O
n
c
i
a
l

o
`
A
r
q
u
i
-
t
e
c
t
e
s

o
e

C
a
t
a
l
u
n
y
a

i

v
a

s
e
r

o
i
r
e
c
t
o
r

a
o
j
u
n
t

o
e

l
`
I
n
s
t
i
t
u
t

o
e

T
e
c
n
o
l
o
g
i
a

o
e

l
a

C
o
n
s
-
t
r
u
c
c
i

d
e

C
a
t
a
l
u
n
y
a
.

s

a
u
t
o
r

d
e

n
o
m
b
r
o
s
o
s

l
l
i
b
r
e
s

i

a
r
t
i
c
l
e
s

i

a
s
s
e
s
s
o
r

e
x
p
e
r
t

e
n

p
a
t
o
l
o
g
i
e
s

o
e

l
`
e
o
i
n
c
a
c
i
o

i

e
s
t
r
u
c
t
u
r
e
s
.
En aquest moment, i en aquest pas, no sabem gai r e
encar a qu s l a constr ucci sosteni bl e. Per veur e-hi
cl ar, cal dr i a anal i tzar-ho per captol s. L a necessi tat
d estal vi d ai gua, per exempl e, s un tema cl ar. Sabem
que l a r educci del seu consum s fonamental en el
nostre pais, ja que tenim limitacions a causa oe la nostra
geograna i la nostra climatologia. La gran quantitat oe
r esi dus que gener a el ser vei de l ai gua, que en gener al es
proporci ona sense cap cur a pel que fa a l a seva r educci
i gesti , est afavor i da per l es bai xes taxes d abocament
i de tr anspor t. Es podr i a r edui r l a producci de r esi dus
a un 60% o un 70%, actuant en tr es fronts: pr enent
petites oecisions en la lase oe projecte, amb una mica
ms de cur a, en l a fase de constr ucci , i cobr ant el cost
r eal d abocament.
Quant al t ema de l ener gi a, he de di r que el poso
r el at i vament en qest i . s evi dent que s ha de pro-
moci onar l est al vi d ener gi a no r enovabl e, perqu, a
escal a gl obal , est mpl i ament demost r at que est em
afect ant gr eument el si st ema amb l es nost r es emi ssi ons
de CO
2
. S haur i en d i mpl ant ar i nst al l aci ons de gene-
r aci d ener gi a a par t i r de font s nat ur al s, t ot i que hi ha
gr ups ecol ogi st es que est an en cont r a d al gun d aquest s
procedi ment s, com s el cas de l ener gi a el i ca. D al t r a
banoa, pero, no ho acabo oèntenore oel tot, ja que es
un proceoiment prou assajat al noro oÈuropa.
0u ens pct dir deIs materiaIs?
En la construcci , s uti li tzen molts ti pus de materi als.
Ser di fci l que el prescri ptor, per molt consci ent que
si gui , pugui ar ri bar a coni xer-los tots, i prendre mesures
meoiambientals especinques per a caoascun oàquests
materi als. s possi ble que conegui prou b els materi als
que consti tuei xen el volum de l obra, per, pel que fa a
materi als especi als (cada cop n hi ha ms), el tema es com-
pli ca. Als prescri ptor s, ens s gai reb i mpossi ble saber qu
passar amb un cert materi al d aqu a cent anys, ai x com
saber, per exemple, si estem posant una bomba de rellot-
geri a amb un materi al que amb el temps pot ar ri bar a ser
txi c (mi reu el que ha passat amb l ami ant). Crec que s
fonamental que el fabri cant d un materi al especi al, que s
qui mi llor el conei x, establei xi nor mes de com tractar-lo.
A ms de les caractersti ques tcni ques del producte, ens
hauri en d avi sar dels possi bles problemes que pot causar
el seu s, i i nfor mar-nos de com s ha de tractar quan es
convertei x en un resi du. Ai x hauri a d apari xer com a
mxi m argument de venda i de promoci .
229
H i ha mat er i al s que, per l es seves car act er st i ques
medi ambi ent al s, es qest i onen. s el cas del s met al l s
que sol en associ ar-se a al t s ni vel l s de consum o de con-
t ami naci , com ar a el t i t ani o l al umi ni , i t amb de
pl st i cs, com el PVC. Cr ec, per , que aquest s mat er i al s,
que sn el r esul t at d un gr an esfor de l a nost r a ci vi l i t -
zaci i ndust r i al de car a a aconsegui r mi l l or s mat er i al s
(de pr est aci ons ms gr ans i de menor pes, per exempl e),
no es poden mar gi nar ai x com ai x. S han d ut i l i t zar
amb cont rol , especi al ment , quan ofer ei xen una propi e-
t at t cni ca que no pot ser subst i t uda per cap al t r a de
menor i mpact e al medi nat ur al . El que no s ha de fer s
un us abusiu nomes justincat per aspectes lormals o oe
moda. Dos exempl es: des del punt de vi st a medi ambi -
ent al , l a cober t a de t i t ani del Guggenhei m s ms que
qest i onabl e, i t amb l es pl aques de fosa d al umi ni que
fa uns anys es van ut i l i t zar com a acabat de faanes. En
canvi , el PVC ofer ei x unes car act er st i ques t cni ques
que fan que si gui r aonabl e l a seva ut i l i t zaci en fust e-
ries. Aquests materials s`han oèstuoiar annaoament, i
ut i l i t zar-l os, segons cr i t er i s d opt i mi t zaci , d acor d amb
les seves propietats especinques.
Ccm IàIumini que, recicIat, ccnsumeix pcca energia.
No, hi di scr epo. El reci cl atge de l al umi ni consumei x
mol ta energi a.
Diuen eIs fabricants que ncms s eI 5% deI que
es ccnsumeix si es fabrica de ncu.
Per s que el 5% de mol t conti nua sent mol t. Per exem-
pl e, qui l o per qui l o, un al umi ni amb un 80% de reci cl at
causa un i mpacte 11,4 vegades ms gr an que el d una
lusta sense protegir. Tot i aixi, jo crec que làlumini per
a fuster i a s pr cti cament i nsubsti tubl e. Qui n mater i al
ens dna, a l l arg ter mi ni , l es prestaci ons de l al umi ni ?
Qu s ha de fer si el vol em substi tui r ? Posar fusta, d una
dur ada mol t ms cur ta, i pi ntar-l a de tant en tant amb
una rena que, per addi ci , probabl ement pol l uei xi ms
que la lusteria oàlumini? En aquests temes, o s`hi anna
mol t o ms val cal l ar. Ja comencem a teni r exper i nci a
en passos en fal s que han suposat el despresti gi de con-
ceptes ja abans oe la seva aplicacio. Si et passes la vioa
buscant un mater i al amb unes car acter sti ques tcni ques
deter mi nades, s ha de val or ar mol t b qui n retrocs
suposa dei xar d uti l i tzar-l o. L a sosteni bi l i tat no ha de
frenar el progr s tcni c, si n que hem de tr i ar aquel l s
cami ns de l a progressi tcni ca que produei xi n el menor
i mpacte en el medi , sense atur ar-nos.
Cap a cn anem? Cap a cn baurem dànar?
Ccmencem per Iàigua.
Di r i a que, pel que fa a l estal vi d ai gua, s est anant en
una bona oireccio. Avui oia, ja no es comercialitzen
ai xetes que no si gui n de bai x consum, ni ci ster nes que
no ti ngui n el dobl e pol sador. Tamb estan aparei xent en
el mercat di ver ses ofer tes de cober tes ecol gi ques.
I Iàprchtament dàiges grises? I Ies dcbIes xarxes
dàigua pctabIe i nc pctabIe?
Be, pero amb alguna precisio. Realment, aprontar les
ai ges gr i ses per a l ar rossegament de resi dus en el s
vters i oàltres es una bona ioea, perque signinca un
estal vi mol t i mpor tant de l ai gua de qual i tat. Per s han
de sospesar b el s avantatges i el s i nconveni ents. Val a
di r que el que fem ar a, el i mi nar el s resi dus amb ai gua
potabl e, s absurd, per haur em d evi tar crear-nos
problemes a llarg termini que poorien ser pitjors que els
actual s. s l gi c uti l i tzar ai gua no potabl e per a usos no
qualincats, pero s`ha oèstar segur que el tema sanitari
queda ben resol t. Per exempl e, si l es ci ster nes del s vter s
no estan segel l ades, com s evi ta que, en un moment
deter mi nat, una cr i atur a no begui d aquel l a ai gua?
I peI que fa aIs residus?
Aquest s un tema que, tot i estar en estat embr i onar i ,
com tots el s al tres, podem consi der ar que est ben enca-
mi nat. Actual ment, el s resi dus de l a constr ucci sn una
preocupaci uni ver sal , no tant per l a toxi ci tat potenci al
que tenen, si n pel gr an vol um que assumei xen. Tot i
que exi stei x un ni vel l de sensi bi l i tzaci que va crei xent,
crec que calen oues conoicions per oesencallar oenniti-
vament l a qesti : que el cost del s abocador s si gui el que
ha de ser, tal com ha passat a di ver sos pasos d Europa, i
que l a gesti del s resi dus si gui i ncor por ada en el s pressu-
postos com una par ti da d obr a.
De quin crdre bauria de ser Ia pujada deIs abccadcrs?
De l ordre de 5 o 6 vegades el cost actual . s el que costa
al nord d Al emanya, a H ol anda, o a qual sevol al tre l l oc
on vol en pr i or i tzar el reci cl atge i l a reuti l i tzaci de mate-
r i al s per sobre de l a di sposi ci . El cost de l a r una neta
sol ser bar at, per l es taxes d abocament de l es r unes
br utes sol ser prohi bi ti u. Crec que, una vegada resol ts el s
objectius inicials ,evitar que sàboqui a la riera mes pro-
xi ma), s haur i a de revi sar a fons l a pol ti ca actual d abo-
cador s. M ol ts s han ompl er t mol t ms del que es prevei a.
S han de consi der ar com un b escs i , per tant, costs.
230
S ha d anar cap a l a cul tur a del resi du mni m, cosa que,
vi st des d un punt de vi sta ter i c, ha de ser fci l d apl i car,
ja que alavoreix lèconomia. Un resiou es un material
que prov o d un excs de compres, o d un mal tr acte
oels materials nous o oùn projecte mal mooulat respecte
oels materials majoritaris. Totes aquestes circumstncies
sn control abl es. Si es compr a estr i ctament el mater i al
que fa fal ta, i se n t cur a, l exper i nci a demostr a que el s
resi dus es reduei xen fci l ment a un 30% o un 40%. A
ms, hi ha mol tes opor tuni tats de reci cl ar el s sobr ants a
lòbra mateixa. Els granulats poc qualincats, per exem-
pl e, es poden uti l i tzar com a repl ens de drenatge, o per
a pendents de cober tes o bases de sol eres. Noms cal
que el s caps d obr a ti ngui n com a pr cti ca habi tual teni r
cur a del s mater i al s nous, i esti gui n di sposats a l a possi bl e
uti l i tzaci de mater i al s sobr ants.
Ri ba dues imatges que identihquen eIs temes medi-
ambientaIs: dùna banda, eI mn hippy, i, de IàItra, una
tecncIcgia schsticada prpia deIs rics. Entremig, cn bi
ba eI gruix de Ia ccnstrucci, un gran buit.
Ni una cosa ni l al tr a. El s i smes acostumen a ser espe-
cul aci ons pol ti ques o i ntel l ectual s. No sol en representar
l es coses en el seu estat ms com. En l mbi t de l es tec-
nologies especinques, hi ha coses que es lan oilicils oèn-
tendre. En di ver sos pasos del nor d d Europa, es munten
uns camps eolics increbles i oùna enccia contrastaoa.
Aqu, en canvi , teni m bones condi ci ons per i nstal l ar-ne,
per no ho fem, perqu de tant en tant es mata un nec.
El s navar resos han cr eat uns camps el i cs extensssi ms,
i por ten a ter me una bona pol ti ca medi ambi ental .
231
R
a
f
a
e
l

S
e
r
r
a

F
l
o
r
e
n
s
a

s

d
o
c
t
o
r
,

a
r
q
u
i
t
e
c
t
e

i

c
a
t
e
d
r
t
i
c

a

l
E
s
c
o
l
a

T
c
n
i
c
a

S
u
p
e
r
i
o
r

d
A
r
q
u
i
t
e
c
t
u
r
a

d
e

B
a
r
c
e
l
o
n
a

(
U
P
C
)
.

D
e
s

d
e
l

1
9
6
5
,

h
a

c
o
m
b
i
n
a
t

l
a

s
e
v
a

f
e
i
n
a

c
o
m

a

p
r
o
f
e
s
s
o
r

d
e

C
o
n
d
i
c
i
o
n
a
m
e
n
t

A
m
b
i
e
n
t
a
l

a
m
b

l
a

d
a
r
q
u
i
t
e
c
t
e
.

A

l
a

u
n
i
v
e
r
s
i
t
a
t
,

h
a

o
i
r
i
g
i
t

i

p
a
r
t
i
c
i
p
a
t

e
n

p
r
o
j
e
c
t
e
s

o
`
i
n
v
e
s
t
i
g
a
c
i
o

o
`
m
b
i
t

n
a
c
i
o
n
a
l

i

i
n
t
e
r
n
a
c
i
o
n
a
l
,

i

h
a

c
r
e
a
t

u
n

s
l
i
d

e
q
u
i
p

i
n
t
e
r
d
i
s
c
i
p
l
i
n
a
r
i

e
n

e
l

s
e
u

c
a
m
p
.
Ccm dehniria Ia ccnstrucci scstenibIe?
Sempr e s di fci l r esumi r amb poques par aul es con-
cept es que por t en mol t es cr r egues di fer ent s, per ,
d ent r ada, podem di r que l a const r ucci sost eni bl e s el
t i pus de const r ucci r espect uosa amb el medi ambi ent
i que ut i l i t za ener gi es nat ur al s, i s capa de convi ur e
amb l ent or n, pr odui nt , al hor a, bones condi ci ons per a
l hbi t at hum.
ba escrit mcIt scbre sistemes passius que pctser,
ara, s`ban cbIidat?
El s si stemes de condi ci onament ambi ental en arqui tec-
tur a, ms que obl i dats, estan margi nats, perqu hi ha
una i ndstr i a i una cul tur a que es preocupen mol t de fer
un eoinci emblemtic sense tenir en compte lèntorn.
L a qesti va ms enl l de l arqui tectur a. s un pro-
bl ema de cul tur a soci al d una soci etat consumi sta que
vol creixer inoennioament. No se sap ben be cap a on ni
com, per consi der a el crei xement com al l ms i mpor-
tant. Aquesta s l a base del probl ema.
Ri ba un aItre periII, eI de Ia simpIihcaci. Fan un
edihci, pcsen quatre pIaques scIars a Ia ccberta i diuen
que s scstenibIe. Ja ban ccmpIert.
I , evi dentment, no han compl er t. El probl ema demana
posi ci ons ms r adi cal s. Puc demostr ar que, amb una
minima atencio al projecte, estem capacitats, en el nostre
pais i amb el nostre clima, per ler eoincis que consumei-
xin un minim oènergies artincials sense que siguin mes
car s que l a constr ucci que s est fent ar a.
En canvi, tctbcm diu que s mcIt ms car.
D una banda, tothom creu que s ms car i , de l al tr a,
es oesconna oe tot el que es oilerent. Es projecta un
eoinci, es calcula i sàrriba a la conclusio que no cal la
cal efacci . Per el propi etar i l acaba posant. Despr s,
no l a fa ser vi r, o mol t poc, per ha car regat amb el cost
d aquesta i nstal l aci , i ha fet una despesa que hagus
pogut desti nar a mi l l or ar al tres aspectes de control natu-
r al . Som en aquest punt i nter medi , en una resi stnci a
que oferei x tot el si stema al canvi , perqu en el fons no
estem prou convenuts.
5i preguntssim aIs ccnvenuts quants tenen
bcmbetes de baix ccnsum a casa, prcbabIement
eI ncmbre seria mcIt baix.
Si, seria poca gent, pero tambe et oire que ens estem jus-
tincant, i ens rentem la consciencia amb petites accions
232
que, en el fons, sn l a xocol ata del l l oro. El tema s ms
global. En un eoinci, el problema bsic no es posar bom-
betes oe baix consum, que ja est be, sino, per exemple,
que no s`hagi oèncenore mai la llum artincial. Aixo es
molt mes greu, perque implica un consum i una crrega
ambiental mes alts. hauriem oànar al principi, i atacar
els problemes oes oùna visio mes raoical, perque làrqui-
tectur a ha de funci onar d aquesta maner a.
s curis que, ncrmaIment, asscciem radicaIitat
amb pcstures ccntundents i brutaIs. Per eI que expIica
nc bc s gens.
No, al reves, es un tema oe sensibilitat. Es brutal ler
eoincis amb una calelaccio que contamina i que no es
necessria, i eoincis amb instal lacions oàire conoicionat.
Hi ha tota una inoustria que viu oàixo, i que continu-
ar oelensant aquest mooel. Sembla que la mooernitat
impliqui tenir aire conoicionat a casa. Fero aixo es
totalment impropi, lals i perillos, perque caoa vegaoa
que posem una instal lacio oàire conoicionat, estem
perjuoicant el meoi ambient, i estem obligant els vens
que tambe el posin. Els estem introouint soroll a casa, i
a lèntorn, una crrega termica molt mes gran. Fer aixo,
lar mes calor, hi haur mes soroll i la gent tinor mes
necessitat oe tancar-se. Es com un cercle vicios que costa
mol t de trencar.
0u pcdria fer IÀdministraci per ccrregir
aquesta situaci?
Moltes accions i a molts nivells. Ja n`ha let alguna. Fer
exemple, la llei que permet la proouccio oènergia elec-
trica en petites quantitats, amb lotovoltaica instal laoa
a casa, i que estableix preus que alavoreixen aquesta
proouccio. Ara be, altres accions mes lermes, com impe-
oir que un eoinci laci ombra a un altre a l`hivern, molt
lcils oèstuoiar i oèntenore, no es lan. Quan parlem
oàquests temes, ens hem oe mantenir en un nivell molt
prctic i senzill, o be hem oànar a buscar uns nivells
gairebe nlosoncs. El que serveix molt poc son les petites
accions correctores que nomes amaguen el problema,
com ara el que oeiem abans oe posar unes bombetes que
consumeixen menys. Es clar que s`han oe posar aquestes
bombetes, pero no va per aqui el problema.
Trcbarem dcs mcdeIs de ccnstrucci: un de prcper
a Iàrquitectura tradicicnaI, que utiIitza materiaIs
ccm eI fang, i que sàpIica a ccnstruccicns de petites
dimensicns, i un aItre, ms tecncIgic, amb tctes Ies
schsticacicns de Ia dcmtica. Entremig, ben pcca ccsa.
Un arquitecte itali em oeia que hi ha una contraoiccio
oe termes quan es parla oèco- hi gh- tech. Les oues oesvi-
acions son perilloses, tant la oe connar que els eoincis
oàlta tecnologia luncionaran millor que els eoincis
mes senzills, com la oe pensar que pooem tornar a
ler làrquitectura oel passat en unes altres conoicions
socials, amb una m oòbra molt mes economica i uns
materials i unes tecniques que no son els oàra. El que
hem oe procurar es que làrquitectura luncioni be a
partir oe làctituo que tenia làrquitectura popular, pero
utilitzant la nostra tecnologia. I no es tan oilicil. Nomes
cal proposar-s`ho, i aplicar quatre coses que molta gent
no sap o no recoroa. I estic parlant oàrquitectes, pero
no noms d ar qui t ect es.
Tamb bi ba Iùsuari.
Les pressions venen oe totes banoes. Les aoministracions
han oe ler la seva luncio, que va mes enll oe parlar,
com moltes vegaoes lan. Els tecnics hem oàssumir
la nostra responsabilitat. No ens pooem excusar amb
oh, es que ens oemanen aixo altre Si argumentes i
olereixes solucions, moltes vegaoes, hi ha una bona res-
posta per part oe la gent. Els usuaris han oe oemanar
viure en millors conoicions, perque no tan sols es una
questio oècologia munoial, ni un problema oèstalvi
oènergia, sino que son problemes reals que s`han oe
tenir en compte. Fero el mes important oe tot es que les
persones que viuen en uns eoincis ben oissenyats, ambi-
entalment parlant, viuen millor. Aixo es el que la gent va
oescobrint, pero encara no nès prou conscient, encara
es oeixa enlluernar per les imatges oe làlta tecnologia.
Encara avui oia, si agales les persones que treballen en
una oncina i les portes a un eoinci amb aire conoicionat
i murs cortina, pensen que han guanyat posicio social,
perque estan en un eoinci mes mooern. Fero, oespres,
es queixen, es relreoen i protesten, perque tenen lreo a
lèstiu i calor a l`hivern, i aixo es absuro.
Ccnsiderem eI cas dùn paIeta de pcbIe que fa un petit
bIcc d`babitatges en una estructura urbana dèixampIe,
ccm n`bi ba tants. 0u Ii diries a aquest bcme?
Jo comenaria anant a veure làrquitecte municipal
i li oiria: Ei Aixo es un error El 0 oels eoincis no
pooen tenir sol a l`hivern. I resolore aixo no implica
reouir lòcupacio urbanistica. Es pooen tenir oroenaci-
ons ur bansti ques mol t sensates noms fent un di sseny
en el qual es pensin aquestes coses oes oe lìnici. I, a
233
par t i r d aqu, i nt ent ar i a r esol dr e-l i al mxi m el s probl e-
mes oe lèoinci que est lent. Els paletes, en un principi,
i en coses mol t bsi ques, t amb es r esi st ei xen, perqu
s un canvi en l a maner a de fer. Tot s el s canvi s ofer ei -
xen r esi st nci a, per despr s s hi adapt en de segui da, i
mi l l or que mol t s arqui t ect es. Recor do l a pr i mer a vegada
que, en una casa de segona r esi dnci a, el s vai g fer can-
vi ar l a t pi ca par et fet a amb un mur ext er i or de 15 cm,
una cmer a amb una mi ca d al l ament i un env i nt e-
r i or. El s vai g di r : Far em l a par et de 15 cm a l i nt er i or,
posar em un al l ament el dobl e de gr ui xut i , per for a,
un acabat ext er i or que si gui r esi st ent . El pal et a em va
pujar automticament el preu oel metre quaorat oe la
par et const r uda, i quan va fer l a segona, me l va t or nar
a abai xar. Va descobr i r que a el l t amb l i er a ms pr c-
t i c const r ui r d aquest a maner a, perqu amb l a par et
interior ja suportava lèstructura oel lorjat, i oespres
podi a acabar l ext er i or.
Desprs de mcIts anys dèspera, tenim eI ccdi tcnic
que fa augmentar eIs gruixcs dà IIament trmic.
Jo ja prescinoeixo oe la normativa oàllaments quan
projecto un habitatge. Tenint en compte el que costen,
el s fai g mol t ms i mpor tants. Esti c parl ant de l ordre de
10 cm de gr ui x a l es parets i de 15 cm a l es cober tes.
Fins a quin punt pcdem pricritzar I`s de determinats
materiaIs, segcns eIs seus ccnsums energtics c eI
grau de ccntaminaci?
Ai x demana mol t de senti t com, perqu hi i nter venen
nombrosos factor s. H i ha mater i al s d al t consum energ-
ti c en l a producci , per que, en canvi , i mpl i quen mol t
poc consum en l a posada en obr a, i tenen possi bi l i tat de
recuper aci . s cl ar que l a recuper aci s ha de mi r ar
entre par ntesi , perqu despr s, quan ar r i ba l hor a d en-
oerrocar un eoinci i ler-ne un oe nou, es oestrueix, tot i
que no es pot recuper ar res. Ahi r, en el cur s que estem
fent, un arqui tecte dei a: El que haur em de fer s par-
l ar amb el s dr apai res, perqu ens aval uessi n el que el l s
pagarien per caoa material que recuperem oùn eoinci.
s evi dent que hi ha mater i al s ms agressi us, i per ai x
ens sembl a que l a hi gh tech s per i l l osa des d aquest punt
de vi sta: pel ti pus de mater i al s que s uti l i tzen, pel s costos,
per l a contami naci que i mpl i ca l el abor aci , etc. Per
al matei x temps, a l a hi gh tech, hi ha tcni ques de control
i de funci onament que es podr i en apl i car per fectament
en els eoincis per millorar-ne el luncionament. El let que
si gui hi gh tech no vol di r que si gui dol ent.
23
A
l
b
e
r
t

C
u
c
h
s

d
o
c
t
o
r
,

a
r
q
u
i
t
e
c
t
e

i

p
r
o
f
e
s
s
o
r

a
l

D
e
p
a
r
t
a
m
e
n
t

d
e

C
o
n
s
t
r
u
c
c
i
o
n
s

A
r
q
u
i
t
e
c
t
n
i
q
u
e
s

I

d
e

l
E
s
c
o
l
a

T
c
n
i
c
a

S
u
p
e
r
i
o
r

d
A
r
q
u
i
t
e
c
t
u
r
a

T
c
n
i
c
a

d
e
l

V
a
l
l
s

(
U
P
C
)
.

T
r
e
b
a
l
l
a

e
n

e
l

c
a
m
p

t
e
r
i
c
,

i

s

d
o
c
e
n
t

i

p
r
o
f
e
s
s
i
o
n
a
l

e
n

t
e
m
e
s

r
e
l
a
c
i
o
n
a
t
s

a
m
b

e
l

m
e
d
i

a
m
b
i
e
n
t
.

El concept e de sost eni bi l i t at t ar r el s t er i ques ant i gues,
per t roba una for mul aci est ndar d en l enunci at de
oesenvolupament sostenible que planteja lìnlorme
Our common fut ur e, r esul t at del s t r ebal l s de l a
Comi ssi M undi al per al M edi Ambi ent i el Desenvo-
l upament de l es Naci ons U ni des. L i nfor me s, essenci -
al ment , una demanda t i ca, una propost a d i gual t at en
l a di st r i buci del s r ecur sos ent r e nosal t r es i l es proper es
gener aci ons. L a demanda de sost eni bi l i t at es r efer ei x,
d una maner a expl ci t a, al desenvol upament econmi c i
soci al . s un r ept e di r i gi t al camp de l economi a.
Aquest di scur s troba un desenvol upament adi ent en l a
tesi de Jos M anuel Nar edo i Antoni o Val ero en el seu l l i -
br e D esar rol l o econmi co y deteri oro ecol gi co. El l l i br e par tei x
de l es teor i es de Ni chol as Geor gescu-Roegen, fsi c i eco-
nomi sta nor d-amer i c d or i gen romans que va mor i r fa
uns anys. Roegen va demostr ar que l a r el aci entr e el s
processos econmi cs i el mn mater i al s deter mi nant,
i que l economi a es mou, i nevi tabl ement, en un context
mater i al r egi t pel pr i nci pi de l a degr adaci antr pi ca.
L a t esi de Roengen es basa en el fet que el si st ema
econmi c vi gent s un si st ema ci r cul ar que ha abando-
nat l es seves bases fsi ques. Encar a que el di ner ci r cul a,
el s mat er i al s que ut i l i t zem es van degr adant i exhau-
r i nt . Tr ansfor mem r ecur sos en r esi dus que no es r ecu-
per en. L a t er r a t un capi t al nat ur al , en t ant que el s
mat er i al s sn r ecur sos, i ho sn, per qu al guns t enen
una qual i t at pr vi a que al t r es no t enen (un mi ner al ho
s, per qu t ms concent r aci d un met al l que d un
altre,. El que lem nosaltres es purincar-lo per oonar-li
ut i l i t at , l ut i l i t zem, i esdev r esi du, el di sper sem pel
medi . El que est em fent , en el fons, s t eni r cada cop
menys r ecur sos i ms r esi dus.
Ccm pcdem mantenir eI niveII de recurscs actuaIs
per a Ies generacicns futures?
L ni ca maner a s agafar el s r esi dus i t or nar-l os a l a
qual i t at de r ecur sos, procs que fa l a nat ur al esa, i que
r ep el nom de t ancar el ci cl e del s mat er i al s. Aquest
procs necessi t a ener gi a, i cal que el si st ema econmi c
el r econegui . Tot i que s evi dent que en sabem mol t de
t robar r ecur sos i t r ansfor mar-l os en product es, encar a
en sabem mol t poc del procs de r econver t i r el s r esi dus
en r ecur sos. I s que una vegada t eni m el s r esi dus, ens
els recull lÀjuntament, perque sembla que ja no tenen
cap val or econmi c.
235
Amb el si st ema t cni c act ual sur t en coses par adoxal s.
Anal i t zem, per exempl e, el ci cl e d un combust i bl e fssi l
com el pet rol i : en t r ai em l ener gi a, i gener em r esi dus i
emi ssi ons. Si hagussi m de t ancar el ci cl e del mat er i al ,
i r et or nar el s r esi dus a r ecur sos, haur em de r ecuper ar
l es espci es qumi ques r esul t ant s, l ai gua, el CO
2,
et c., i
t or nar-l es a agr upar per cr ear l es mol cul es d hi drocar -
bur or i gi nal s. D aquest a maner a, dei xar em al s nost r es
her eus l a mat ei xa capaci t at de r esol dr e l es seves neces-
si t at s que l a que t eni m nosal t r es. s cl ar que, en aquest
procs, consumi r em ms ener gi a que l a que obt eni m
cr emant -l o. Per t ant , des d un punt de vi st a de sost eni bi -
l i t at , no t sent i t ut i l i t zar combust i bl es fssi l s, perqu no
sabr em r ecol l i r el s product es de l a combust i i t or nar a
produi r combust i bl es. En qual sevol cas, empr ar em ms
ener gi a de l a que obt eni m. Aquest s el probl ema.
Si l a condi ci de sost eni bi l i t at s t ancar el s ci cl es del s
mat er i al s, hem de buscar qui ms ens pot donar aquest s
r ecur sos. De fet , t eni m un model , l a bi osfer a, que fa uns
quant s mi l er s de mi l i ons d anys que va funci onant i fa
justament aixo: aoaptar la quantitat oùs oels seus mate-
r i al s a l a vel oci t at del s ci cl es de r ecuper aci del s r ecur -
sos, i ut i l i t za, bsi cament , l ener gi a sol ar. L a bi osfer a s
que en sap de t ancar el ci cl e del s combust i bl es fssi l s. El
ci cl e r ecur s-r esi du-r ecur s-r esi du s cont i nuat .
En canvi , nosal t r es t eni m un si st ema t cni c fonamen-
t at en l a pot nci a del s combust i bl es fssi l s. H em passat
d un si st ema or gni c a un al t r e de mi ner al . Tot el que
teniem nns la 200 anys era oòrigen orgnic, els materi-
als que utilitzvem ,la roba, el menjar, etc., els extreiem
de l a bi osfer a, el s r ecur sos mi ner al s que fi em ser vi r
er en, en quant i t at , anecdt i cs. A par t i r del s combust i -
bl es fssi l s vam cr ear una soci et at mi ner al , en l a qual
hem estat bombejant materies oes oe lèscora terrestre
nns al meoi, i quan el resiou ja no interessa, el oisper-
sem pel medi mat ei x. De fet , el probl ema que t eni m s
que est em l l enant mat r i es amb for mes, t i pus i com-
posi ci ons que l a bi osfer a no admet , i no l es r eci cl a com
fei a amb el s r esi dus or gni cs, perqu no l es r econei x.
Fer tant, el que lem es bloquejar-la, i aixi, inhabilitar-la,
i nnalment oestruir-la.
L abandonament de l a capaci t at product i va de l a
bi osfer a (del t er r i t or i ) com a supor t del si st ema produc-
t i u fa que l a percepci del probl ema ambi ent al s hagi
produt , no pas des d una per spect i va econmi ca, si n
fonament al ment des de l a per spect i va d una i nci dnci a
sobr e l a sal ut , o des de l a sensi bi l i t at soci al per l a nat ur a,
el pai sat ge i l a vi da veget al i ani mal . Noms l es soci et at s
arcai ques, que vi uen en un si st ema t cni c or gni c,
perceben l a qest i com un t ema de t r anscendnci a
vi t al , mol t l l uny de l a nost r a percepci . Per a el l es, el
det er i or ament del medi nat ur al equi val a un det er i or a-
ment de l a qual i t at de vi da.
0u baurem de fer per scrtir de Iàtzucac?
El que necessi t em ar a i avui s un si st ema t cni c que
t anqui el s ci cl es del s mat er i al s. A l a uni ver si t at est em
i nvest i gant qui ns mat er i al s ut i l i t zem en l a const r ucci
oels eoincis. Volem esbrinar quins son els processos tot
quantincant-los, cosa que es bastant oivertioa, perque
ara no ho sabem. Si mesurem el nux oels principals
materials que circulen per un eoinci oomestic actual,
expr essat en qui l ogr ams per habi t ant i di a, r esul t a que
al cap del di a consumi m:
Resi dus domst i cs: 1,7 kg/ habi t ant al di a; mat er i al s
de const r ucci : 3 kg/ habi t ant al di a, cosa que equi val a
2,7 t ones/ m
2
; ener gi a: emet em 2 kg de CO
2
/ habi t ant
al di a (l es emi ssi ons de CO
2
s han mesur at a par t i r del s
consums de gas i el ect r i ci t at per cui nar, i l l umi nar, fer
funci onar el s di fer ent s el ect rodomst i cs i cl i mat i t zar );
aigua: consumim oe mitjana 1o8 litreshabitant al oia,
del s qual s noms 5 sn per cui nar i beur e. El s al t r es el s
fem ser vi r per desfer-nos del s r esi dus. Aquest a dada s
un bon mesurament oe la inenccia oel sistema. A mes,
com que aquest a ai gua l a t r ai em del s si st emes nat ur al s,
i la tornem potinejaoa, perque es el vehicle en el qual
posem el s r esi dus per el i mi nar-l os, est em at empt ant
cont r a l a gr an mqui na que t l a capaci t at de t ancar
el s ci cl es mat er i al s. Est em anant en cont r a de l a pos-
si bi l i t at de t ancar el s ci cl es que ens ofer ei x l a bi osfer a.
Aquest es dades fan que, despr s, ens pr egunt em qui ns
mat er i al s sn, qui n percent at ge hi ha, on sn di ns l edi -
nci, quins problemes presenten i quines alternatives
t eni m, si vol em t ancar el ci cl e.
0n scm a CataIunya avui?
Doncs, tr gi cament, com a ar r eu del mn: en l a di r ec-
ci contr r i a i cada vegada de maner a ms accel er ada.
Sovi nt, nosal tr es tamb som el s pr i mer s que anem en
aquesta di r ecci equi vocada, el s arqui tectes. Per qu?
Doncs, perqu ens hem cr egut d una maner a acr ti ca
l a hi str i a que l evol uci de l arqui tectur a evol uci ona
a tr avs de l s d uns mater i al s deter mi nats, i ntroduts
per una i ndstr i a que fa gi r ar l a roda del progr s cada
vegada ms r pi d. Nosal tr es som el s i ntroductor s d uns
mater i al s que, encar a que sembl i n el s matei xos de
23
lèoinci on estem ara ,casa entre mitgeres, a lÈixample
de Barcel ona, constr uda l any 1901), sn r adi cal ment
di fer ents, i , en aquest senti t, no anem en l a di r ecci que
toca. Dàltra banoa, lèoincacio te nombrosos avantatges
r especte d al tr es acti vi tats. Fi xat que l a xi fr a de r esi dus
de mater i al s de constr ucci s de l a matei xa magni tud
que l a del s r esi dus domsti cs. Per qu? Doncs, perqu
un eoinci oura moltissim, en canvi, els resious oomestics
provenen de r ecur sos que entr en i sur ten contnuament.
Cap a cn baurem dànar?
H em de fer dues coses: par ar l a vel oci t at i canvi ar el
sentit. Cal reoennir noves estrategies, objectius. Tot.
Ccm bi anem?
No ani r em cap a una constr ucci sosteni bl e, si no ho
demana l a soci etat. H em de tr ansmetr e l a i dea que
l a sosteni bi l i tat s una demanda de qual i tat de vi da.
M al aur adament, hem fet un canvi en el si stema tcni c.
El si stema mi ner al actual es fonamenta en el bombei g
si stemti c de r ecur sos natur al s que estem exhaur i nt. Si
hem de passar a una soci etat or gni ca sosteni bl e, encar a
que si gui d un nou ti pus, en qu l a bi osfer a r eci cl i el s
r esi dus en r ecur sos una al tr a vegada, no podem anar
creixent oe manera inoennioa. Tampoc no pooem con-
ti nuar amb el s r ecur sos mi ner al s. M or i r em abans no
sàcabin, olegats pels resious. Aixo ja est passant amb
l a capa d oz o amb l enver i nament de l a bi osfer a i de
nosal tr es matei xos, perqu nosal tr es tamb som bi osfer a.
0uines eines, estratgies i mtcdes caI utiIitzar?
No se quines seran mes encients, ni tampoc quin seria
lòbjectiu, si ler un canvi raoical o anar lent cami. Fer
anar canvi ant , cal dr i a que ho demans el mercat . Ai x
vol di r que haur i a de demanar-ho t ot hom. De fet , l a sos-
t eni bi l i t at s una demanda t i ca. Ens di uen que si guem
sol i dar i s amb l es gener aci ons del fut ur, per hem de
ser conscients que aixo signinca un canvi en les nostres
vioes. Els eoincis haurien oe tenir aquesta nova quali-
t at . Per t ant , fr a bo consi der ar-ho com una demanda
de qual i t at . Quan es r eunei xen el s promot or s, sempr e
di uen: Jo hi ent r ar quan m ho demani el mercat .
Al t r ament , no i nver t ei xo ni una pel a en sost eni bi l i t at .
Tènganyaran nns que tu no et oeixis enganyar.
EI prcbIema de fcns, quin s?
Cr ec que l a soci et at no s consci ent del probl ema que
tenim plantejat en els termes aoequats. Aixo es, que
hem de canvi ar el model de vi da. Per t amb penso
que, de mi ca en mi ca, ens hi anem apropant . L a gent
ho est ent enent despr s de l es successi ves cat st rofes:
el Pr est i ge, Doana, T xer nbi l , i t amb el Pl a hi dro-
l gi c naci onal , que no s un desast r e nat ur al , si n que
en aquest cas el desast r e l ocasi ona el Gover n. H i ha
un l l i br e bonssi m, Al go nuevo baj o el sol (vegeu l a ci t a del
capt ol 1), que anal i t za el mn des de di fer ent s punt s
de vi st a. Compar a el s canvi s succet s ent r e el 1900 i el
2000, i most r a de maner a evi dent que el que ha passat
aquest segl e no havi a passat mai abans.
Recoroo una anecoota molt signincativa. Un oia, a
casa de l a meva vi a, que t ms de nor anta anys, di s-
cutem a l hor a de di nar sobr e qui na ai gua mi ner al er a
mi l l or, si una o l al tr a, i el l a ens di u: Vosal tr es, a tot en
oieu progres, i no tot ho es. Quan jo era petita, anava
a buscar l ai gua a l a font, ben car r egada, i a vegades
estava gel ada. L a gastvem amb cur a, perqu er a pesat
anar a buscar-l a. Despr s, l a van por tar a casa. Obr i es
l ai xeta i sor ti a l ai gua. Ai x s que va ser un progr s.
Ar a, vosal tr es aneu a buscar-l a al sper, perqu l a de l ai -
xeta no es pot beur e. Tor neu a anar a l a font com abans,
i a ms l a pagueu. Ai x no s progr s. Cr ei em que tot
s progr s, per no. M ol tes de l es acci ons que fem sn
defensi ves, r esti tuei xen un b per dut, per l a gent, a poc
a poc, ho va copsant. Tampoc no s entn gai r e, encar a
que l a mi sr i a de mol ts pasos si gui conseqnci a de l a
r i quesa del nostr e Pr i mer M n. Ai x encar a no s ac-
cepta. Quan ho vei em, ens demanar em: Esti c di sposat a
bai xar el meu ni vel l de consum? Ai x no vol di r bai xar
l a qual i tat de vi da. Ser el moment de pr endr e l a gr an
deci si . Deci di r em vi ur e d una al tr a maner a?
Peccrdc una enquesta en Ia quaI mesuraven eI grau de
feIicitat de Ia gent. Era interessant, perqu eI niveII de
feIicitat anava creixent paraIIeIament aI niveII eccn-
mic. Per ncms hns a un cert niveII, desprs baixava.
s que l a nost r a soci et at no t r es cl ar. S associ a ni vel l
de vi da amb qual i t at de vi da, i no s ai x. L a qual i t at de
vi da depn, en pr i mer l l oc, d uns mni ms econmi cs,
evi dent ment , per despr s depn de mol t s al t r es fact or s
que ar a no val or em prou. Avui , ent enem el concept e de
benest ar associ at al consum, i aquest associ at a di spo-
ni bi l i t at s. A par t i r d aqu, el consum, l a producci i l es
necessi t at s van cr ei xent de maner a i l l i mi t ada, i ai x no
pot ser. Abans, en una soci et at no-consumi st a, di ns el
t eu espai vi t al , podi es ar r i bar a sat i sfer l es t eves neces-
si t at s amb una r el at i va faci l i t at , perqu una necessi t at
237
er a quel com que podi es ar r i bar a assol i r en el t emps de
l a t eva vi da. Avui , l es necessi t at s es r eproduei xen, i un
cop sat i sfet a una, en gener em una al t r a. Aquest procs
gener a i nsat i sfacci de maner a per manent .
M ol ta gent est tr ebal l ant sobr e aquest tema: com es
cr een l es necessi tats i com se sati sfan. Quan l a humani tat
s adoni d aquest ti pus de coses, i pugui pr endr e l a deci si
de canvi ar de si stema de vi da, estar em r eal ment davant
l a gr an deci si . Ar a, l es demandes soci al s ms fr eqents
sn l a de teni r una segona r esi dnci a, que l es autopi s-
tes si gui n gr atutes, etc. Per hem de saber que ai x s
i ncompati bl e amb el desenvol upament sosteni bl e. No
oecioirem nns que no tinguem aquesta consciencia. No
s qu di r l a gent l l avor s. Potser ser massa tar d.
Mentre no ens plantegem seriosament lòbjectiu oe
canviar el mooel, lòbjectiu immeoiat ser guanyar enci-
nci a en l s de r ecur sos. Tamb hi ha un i nt er s econ-
mic en aquest objectiu. A lÌTeC, hem let alguns treballs
en qu es veu com, amb una i nver si r i dcul a, es pot
aconseguir una gran enciencia. Fer exemple, avui oia,
ler un eoinci que no emeti CO
2
no s descabel l at . Cost a
ms, per no s descabel l at . Si cont rol ssi m el pr eu
del sl , probabl ement ho podr em aconsegui r. Passa el
mat ei x amb l ai gua: es pot fer que no s al t er i el ci cl e de
l ai gua. Amb el s mat er i al s de const r ucci s ms di fci l
t ancar el ci cl e, perqu haur em d anar a t cni ques com
l es que ut i l i t za Gabi Bar bet a en habi t at ges uni fami l i ar s,
per el model no s aconsel l abl e per a l ocupaci del
t er r i t or i que r epr esent a. Cal anar cap a una est r at gi a
per a lènciencia, i anar translormant les necessitats
act ual s en demandes de qual i t at de vi da.
ParIem de certihcacicns
Es una llstima que no tinguem una certincacio oe
reciclat oels materials, ni una certincacio oe làigua.
Sn ei nes que, com a mni m, fan que es vi sual i t zi cap a
on anem. U n exempl e mol t bo s el L EED, un si st ema
oe certincacio que mesura una serie oe lactors sobre
el consum de r ecur sos i l a gener aci de r esi dus. Si un
eoinci aconsegueix oeterminats valors, te tants punts.
Nosaltres ens vam plantejar que passaria si posessim
cadascun d aquest s val or s de r efer nci a al l mi t . Qui n
eoinci en sortiria? Logicament, es lan eoincis que alte-
r en, un mni m, el si st ema bi osfr i c, que no fan ombr a a
lèoinci que tenen al oavant, que nomes luncionen amb
energies renovables ,nns i tot, en prooueixen mes oe les
que gast en), que r espect en el ci cl e de l ai gua, l agafen
i la tornen en les mateixes conoicions. Surten eoincis
r eci cl abl es (l a r ehabi l i t aci s l a t cni ca ms sost eni -
bl e, en l a qual r eut i l i t zes mat er i al s). Avui , popul ar i t zar
aquest es met odol ogi es fr a d al l ms i nt er essant .
Ccm s`bauria de pIantejar Ia feina de Iàrquitecte
a partir dàquestes premisses?
Cal anar munt ant l es est r at gi es en cada camp, i t eni r
cl ar que l a fei na de l arqui t ect e no s noms const r ui r
eoincis, sino tancar els cicles naturals. Curiosament, es
una r est r i cci , al hor a que ens ampl i a el camp. Necessi -
tem una manera oilerent oe projectar i ensenyar. Quan
el s arqui t ect es t r ebal l em en un l l oc det er mi nat , suposem
que el fem ms habi t abl e, per ser i a t amb i nt er essant
tenir al costat la lotograna oel lloc oòn s`han tret les
graves i els altres materials. En projectar, no actuem
noms sobr e aquel l punt , si n que, d al guna maner a,
t amb act uem sobr e mol t s al t r es l l ocs. H i ha al cal des
que di uen: Jo no vul l gr aver es al meu muni ci pi .
D acor d, per com ho far per obt eni r el s r ecur sos que
necessi t a? Perqu, s cl ar, si vost no vol gr aver es i el s
al t r es t ampoc, el probl ema s d on t r ai em el s r ecur sos i
qui ns r ecur sos, perqu no val endur-se el s que sn d un
al t r e. En r eal i t at , amb l a for ma de vi da act ual , el que
fem s consumi r l a vi da del s al t r es.
Amb l a soci et at mi ner al , el t er r i t or i es conver t ei x
en una pedr er a, i amb el consegent t r anspor t hor i t -
zont al , est em t r ansfor mant el pai sat ge. L a mi ner i a
dest r uei x boscos sencer s, i , sense el s combust i bl es fssi l s,
l a mi ner i a s i mpossi bl e. De fet , l a mqui na de vapor
neix per bombejar làigua oe les mines oe carbo i ler-les
product i ves. U n aut or r ecomanabl e s Pi et ro L aur e-
ano, arqui t ect e i t al i i consul t or de cl i mes r i ds de l es
Naci ons U ni des, que ha est udi at a fons l a cul t ur a de
l ai gua. T aconsel l o el seu l l i br e, Lo Pirooio. r..cioto:
i l model l o del l oasi per i l pi aneta ter ra. Di u que el s humans,
pr i mer, fan el deser t , i , despr s, apr enen a vi ur e amb l a
r una que han cr eat . No poden vi ur e com ho haur i en
fet , si haguessi n t i ngut en compt e el s efect es secundar i s i
perjuoicials oe les seves maneres oe conrear. Ara, estem
fent el mat ei x que van fer amb el Shar a. Aquest er a un
par ads, i l es act i vi t at s humanes el van dest r ui r. L aur e-
ano r ei vi ndi ca el s si st emes t r adi ci onal s com uns conei -
xement s adapt at s al s r ecur sos, i opi na que ar a hi est em
peroent per una mooernitat que, com uns locs artinci-
al s, veur em quant dur a. M ent r est ant , est em dest r ui nt el
medi i l es cul t ur es t r adi ci onal s, i ai x s mol t gr eu.
238
CIara Jimnez
/:quilecl~ i j~is~lqisl~
A Abans d exposar el s cr i t er i s de sost eni bi l i t at t i ngut s
en compt e en el desenvol upament d una r ea agr col a
aojacent a la ciutat oe Girona, voloria ler la renexio pri-
mera que hom te ,o jo vaig tenir, quan sènlronta a un
projecte oàquesta naturalesa: certament seria mes sos-
t eni bl e no desenvol upar aquest a r ea. Per t ant , el fona-
ment oe la ciutat construoa no es el planejament, sino
l a vi si i vol unt at pol t i ca i econmi ca del s gover ns (que
hem escollit, que ouen a terme i aproven els planeja-
ment s de l es nost r es ci ut at s i t er r i t or i s. El s t cni cs vi vi m
amb l a cont r adi cci de fer-ho t an b com si gui possi bl e
per desenvol upar aquest espai que mai no ser mi l l or.
Ser di fer ent i amb qual i t at s mol t di fer ent s, pot ser bones
qual i t at s en al t r es aspect es; per en aquest s casos on l es
pr eexi st nci es t enen un val or que di fci l ment podr em
r ecr ear enl l oc ms, sempr e hom es demana si no hi
haur i a un al t r e l l oc possi bl e per fer habi t at ge, t ot i ser
qualincat oe sosteni bl e.
La majoria oe nosaltres vivim al voltant oe ciutats, i
en depenen l a nost r a for ma i qual i t at de vi da, l es nost r es
r ut i nes di r i es, l es nost r es economi es, l a nost r a maner a
de r el aci onar-nos amb l ent or n, i t amb l a nost r a sal ut .
L es ci ut at s i el s seus espai s sn peces di nmi ques, cent r es
de t ot t i pus d act i vi t at s i d i nt er acci ons soci al s i cul t ur al s.
L augment de l a densi t at de l es nost r es ci ut at s, que
i ncr ement a l a demanda de r ecur sos, i el s r equer i ment s
ar qui t ect ni cs i i nfr aest r uct ur al s necessar i s per fer
possi bl es l es act i vi t at s ur banes esdevenen cada cop
ms i nsost eni bl es. s cl ar per a bona par t de l a nost r a
soci et at que cal t r ebal l ar amb cr i t er i s de sost eni bi l i t at
per gar ant i r uns r esul t at s posi t i us del s pr ocessos de
mant eni ment , desenvol upament i r ehabi l i t aci de l es
nostres ciutats. Frojectes que s`han out a terme seguint
aquest s cr i t er i s demost r en que una pr opost a d i nno-
vacio oàquest tipus pot comportar benencis socials,
econmi cs i medi ambi ent al s.
El planejament:
base de la ciutat
construda
Pl a Par cial Ur banst ic del Pl a
de Baix de Domeny. Gir ona.
239
1 Esluois j:evis ~ ~ :eo~ccio oe
P~ j~:ci~.
- P~ P~:ci~ oe P~ oe D~ix oe
Do:e:y 0i:o:~l P:ojosles ou:
L~:is:e i eoic~cio sosle:iLe J
Se::~soses
- C:ile:is oeci:ci~ e:e:qlic~,
us :~cio:~ oe e:e:qi~ i uliil.~cio
oe:e:qies :e:ov~Les :slilul
C~l~~ oE:e:qi~ ZOOo
- Esluoi oi:j~cle oe ~ i:ousl:i~
esle i oe es i::~esl:uclu:es
vi~:ies ~ ~ .o:~ u:L~:il.~Le oe
P~ oe Do:e:y 0i:o:~, :~iq oe
ZOO/ SiS co:sulo:i~ ~cuslic~, SL
- Esluoi je: ~ P~ P~:ci~ U:L~
:|slic oe Seclo: oe P~ oe D~ix
oe Do:e:y 0i:o:~, ZOOo P~u|
P~, ~:q
- Esluoi je: ~ P~ P~:ci~ U:L~
:|slic oe Seclo: oe P~ oe D~ix oe
Do:e:y 0i:o:~, ZOOo Pic/qui
e:~ ~:cilecls
- Esluoi oe l:~:sil oe P~ oe D~ix
oe Do:e:y 0i:o:~, ZOO TR/
:qe:ie:|~ oe T:~co, SL
- P:ojosles je: ~ ~ :o::~liv~
u:L~:|slic~ oe P~ P~:ci~ U:L~
:|slic oe P~ oe D~ix oe Do:e:y
0i:o:~, ZOO/ZOO /Le:l Cuc|
UPCl i Sociel~l 0:q~:ic~
B Amb aquests objectius, lÀjuntament oe Girona es va
proposar l a r edacci del Pl a Parci al U r banst i c del Pl a
oe Baix oe Domeny amb lòbjectiu oìntroouir criteris
de sost eni bi l i t at en t ot el procs, t ant ur banst i c com
constructiu. Fer aconseguir aquest n, i previament a la
r edacci del Pl a, di ver sos exper t s van dur a t er me una
sr i e d est udi s i t r ebal l s per aval uar l es di fer ent s opci ons
ur banst i ques; l es seves concl usi ons i r ecomanaci ons van
ser vi r de base per el abor ar el Pl a i l a seva nor mat i va.
1
El Pl a de Bai x de Domeny s al mar ge esquer r e del
r i u Ter, a l ext r em nor d-oest de l a ci ut at de Gi rona,
entre els barris oe Domeny, Taial i Iontajau, i es la oar-
rer a rea amb aquestes di mensi ons de sl per ur bani tzar
que resta a la ci utat. En total sn 25,27 ha de ter reny. El
seu Pla parci al ur bansti c es proposa ordenar el sector amb
una oensitat o`habitatges mitjana complementaoa amb
usos comerci al s; pr eser var l es r ees for est al s i par t de
l es r ees agr col es exi st ent s dest i nant -l es a espai s l l i ur es
pbl i cs, i cr ear di ver ses zones d equi pament s. Aquest s
objectius es volen our a terme seguint criteris oe oesen-
vol upament ur banst i c sost eni bl e, el s qual s es fan pal esos
a l a nor mat i va.
Aquest s cr i t er i s cerquen noves sol uci ons pel que fa al
mooel urbanistic i al tipus oèoincacio, proposen la con-
cent r aci d habi t at ges, evi t en una ocupaci ext ensi va
de l espai , t enen en compt e l a di sposi ci d espai s l l i ur es
t ant pbl i cs com pr i vat s, i pr eveuen l a pr eser vaci
de vi st es i ci rcul aci ons d ai r e, ai x com l or i ent aci .
Amb ai x, es vol t amb prot egi r el pai sat ge exi st ent i
mantenir-ne la qualitat oins oel conjunt oe làctuacio.
En aquest sent i t , es r egul en t amb el s pr i nci pi s que han
oe regir lènjaroinament i la nova vegetacio que es vol
i nt rodui r, l a qual pr et n adequar-se al mxi m al cl i ma
i r gi m d ai gua de l ent or n, i t amb for mar par t de l a
20
cr eaci de mi crocl i mes, per exempl e per a l a prot ecci
oe laanes ourant lèstiu. Dàltra banoa, amb la nnalitat
oàprontar al mxim làigua pluvial i oe retornar-la al
medi t an net a com si gui possi bl e, es proposen di ver sos
sistemes tant per a la recollioa oe pluvials oels eoincis en
oiposits per al reg com per al tractament i nltratge oe les
ai ges pl uvi al s d ur bani t zaci . L a ur bani t zaci pr eveu
la permeabilitat oels paviments a n oe retornar làigua al
medi al ms a prop possi bl e.
El Pl a t amb pr eveu l a mi l l or maner a de gar ant i r
làccessibilitat i mobilitat oels habitants mitjanant la
r egul aci del t r anspor t pbl i c necessar i perqu no es
conver t ei xi en un bar r i -dor mi t or i , i t en compt e l a con-
t ami naci acst i ca i l umni ca i l est al vi ener gt i c de l a
nova i mpl ant aci . Pel que fa al s processos const r uct i us
oe la urbanitzacio i els eoincis, es projecta ler una gestio
acur ada del s mat er i al s i r esi dus de l a const r ucci .
Dins els eoincis, les estrategies que es consioeren
aoients per obtenir una enciencia ambiental aoequaoa
es renecteixen a les oemanoes oe les Normes Urbanisti-
ques. El s r ecur sos que l edi f i ci gest i ona sn nombr o-
sos, per es poden or denar en t r es t i pus essenci al s:
mat er i al s (de const r ucci , r esi dus domst i cs), ener gi a
(cl i mat i t zaci , i l l umi naci , ACS, cocci , el ect r odo-
mst i cs i for a), i ai gua.
C s cada cop ms evi dent en el s processos de const r uc-
ci ur bans que l a i dea de desenvol upament sost eni bl e
s ha d ampl i ar amb l a i nt roducci d un nou concept e:
l ecol ogi a ur bana. L ecol ogi a ur bana s i nt er essa no
noms pel s aspect es medi ambi ent al s de l es act uaci ons
a l es ci ut at s, si n que es pr eocupa t ant del s r ecur sos,
l economi a i l a gest i com del s aspect es r el aci onat s amb
l es probl emt i ques soci al s i comuni t r i es. s ms cl ar
cada vegada que, a ms de consi der ar aspect es com l s
de l ener gi a, el s mat er i al s sal udabl es, l es dei xal l es, l a
cont ami naci i al t r es qest i ons t ecni comat er i al s r el a-
cionaoes amb la petjaoa ecologica en el nostre entorn
const r ut , l es consi der aci ons soci al s i econmi ques sn
d i gual i mpor t nci a per a un desenvol upament sost eni -
bl e. L ecol ogi a ur bana s i nt er essa pel s r ecur sos, l eco-
nomi a i l a gest i , i t amb per aspect es r efer ent s a l es
comunitats humanes creaoes pels nous projectes i plans
de desenvol upament . H i ha act ual ment model s que
demost r en l a vi abi l i t at econmi ca, soci al i medi ambi -
ent al d una nova maner a de const r ui r, avui , l a ci ut at
de dem. Cal , per a ai x, una vol unt at pol t i ca cl ar a, i
una capaci t at de gest i i una vol unt at d i nnovaci per
par t del s t cni cs t ant pbl i cs com pr i vat s per assol i r
aquests objectius, que en el lutur hauran oèsoevenir
comuns en l es noves r ees ur banes.
21
22
aIentina Haini
/:quilecl~
Qu ent enem per bi oconst r ucci i bi oarqui t ect ur a?
Ser i a l a pr ct i ca d una t i ca professi onal i una i ndst r i a
de l a const r ucci que posa en el cent r e de l a seva act i -
vitat la renexio sobre els limits que les regles oe la vioa
estableixen en el oesenvolupament oe projectes, tecni-
ques i processos oe construccio oels eoincis.
Bi oconst r ucci : const r ucci vi t al ? Const r ucci de l a
vi da? Const r ucci amb l a vi da? Const r ucci vi vi bl e?
Bi oarqui t ect ur a: arqui t ect ur a vi va? Arqui t ect ur a per
a l a vi da? Arqui t ect ur a de vi da?
Davant l ext r aor di nr i a evol uci esdevi nguda en el
segle passat quant als coneixements cientincs i les recai-
gudes t ecnol gi ques, en l a nost r a maner a de const r ui r,
ur bani t zar i vi ur e; davant l es pot enci al i t at s i amenaces
d aquest a evol uci , a par t i r del s anys sei xant a del segl e
XIX la bioconstruccio i la bioarquitectura reprenen la
t r adi ci const r uct i va passada i el s si st emes d equi l i br i s
i cr ei xement s pr esent s en l a nat ur al esa per r espondr e a
preguntes eternes, plantejaoes amb nova lora i energia:
com construir per viure millor? Fot ajuoar làrquitec-
t ur a a desenvol upar l es pot enci al i t at s del s i ndi vi dus i
les societats? Aquest tipus oèoinci, oàrquitectura o oe
materials màjuoaran a ser mes lliure, sa, leli? Fermetr
aquest proces oèoincacio i projecte millorar, en el lutur,
l a r el aci ent r e i ndi vi dus, ent r e comuni t at s i ent r e l a
H umani t at i el pl anet a?
Sovint, especialment entre prolessionals, sìoentin-
quen l a bi oconst r ucci i l a bi oarqui t ect ur a amb una
defensa de l i deal de r et or n a l a soci et at pr ei ndust r i al ,
una t or nada enr er e capa de r est abl i r l har moni a ent r e
H umani t at i pl anet a: un i deal r eacci onar i . Ai x, l a
i mat ge de l a bi oconst r ucci est sovi nt l l i gada a cases
uni fami l i ar s o pet i t s l l ogar r et s que en l es seves for mes i
t ecnol ogi es proposen i vi sual i t zen un mn ant i moder n i
Bioconstrucci
i bioarquitectura:
avantguarda
marginal? Reacci
revolucionria?
23
prot r adi ci , ant i ur b i pror ur al , ant i i ndi vi du i procomu-
ni t at , ant i t ecnol ogi a i proespi r i t ual i t at , ant i l ni ar ect a i
procor bes, ant i mqui nes i promanual i t at , ant i i ndst r i a i
proar t esani a, ant i qumi ca i proal qumi a, ant i gl obal i t za-
ci i pror egi onal i sme. Aquest t pi c, amb l es seves fci l s
oicotomies, les seves raoicals i simplincaoes anrmacions,
r eduei x l a bi oarqui t ect ur a a un si mpl e est i l mar gi nal ,
al l unyat del debat arqui t ect ni c, i at or ga a l a bi ocons-
t r ucci un paper r esi dual , i , per t ant , noms i nt er essant
per a gr ups r edut s de professi onal s, usuar i s o empr eses.
L a i mat ge ms proper a a l uni ver s de l a bi ocons-
truccio son aquells projectes que manilesten una visio
hol st i ca, en qu l es di cot omi es desapar ei xen. L l avor s el
projecte oe bioconstruccio o bioarquitectura pot nxar-se
en una i mat ge que combi na moder ni t at i t r adi ci , i nt e-
r s per l a ur bani t at i per l a r ur al i t at , promoci de l a
l l i ber t at i ndi vi dual i exal t aci de l a comuna, t ecnol ogi a
i espi r i t ual i t at , l ni es r ect es i cor bes, s de l es maqui nes
i val or i t zaci de l es manual i t at s, ar t esani a que i nnova
l a i ndst r i a i processos i ndust r i al s que no anul l en l a
necessitat oòncis artesanals, cautela extrema en la
i nt roducci de l a qumi ca i ndust r i al i col l abor aci amb
l a i ndst r i a en l a r ecuper aci i promoci d i nvest i gaci
sobr e mat er i al s i qumi ca nat ur al , est r at gi es i ei nes gl o-
bal i t zades i defensa del pat r i moni i di fer nci es l ocal s.
La bicccnstrucci, un cam ccnvenient
Fer lèleccio oe materials no perjuoicials per a la salut
de l es per sones i de l ambi ent (es consi der a l a t oxi ci t at
de product es qumi cs i ndi vi dual ment i en l es seves i nt e-
r acci ons r ecproques, l a pr evenci de l a cont ami naci
el ect romagnt i ca, et c.).
Per l at enci a l es pecul i ar i t at s ambi ent al s del l l oc
per a un mxim aprontament, aoaptacio i integracio en
el medi : aspect es bi ocl i mt i cs i r ecuper aci de l anl i si
ener gt i ca del l l oc.
Fer un us enca i lòptimitzacio oe recursos naturals:
exper i ment aci de si st emes const r uct i us i r ecuper aci
de t cni ques t r adi ci onal s per par t de gr ups hi ppi es, anys
despr s apl i cades en l a i ndst r i a.
Per l a r ecuper aci de l a cent r al i t at de l a per sona usu-
ria en el oesenvolupament oe totes les lases oel projecte
i oe lèoincacio.
Fer la oesmitincacio oel concepte progrs i de l a
i ndst r i a com a mot or d evol uci humana amb act i vi -
t at s al mar ge de l a gr an i ndst r i a que posen en dubt e
el s model s de desenvol upament i consum domi nant s, i
sn val uosos exempl es d al t er nat i ves afavor i dor es d un
desenvol upament sost eni bl e.
Fer lètica en el projecte, en lèconomia i en lòpti-
mitzacio oe mitjans, sense conlonore-la amb una etica oe
l estti ca que dna val or ti c a l a for ma en si matei xa, per
exempl e en consi der ar que una casa amb l es parets cor-
bes s ms natur al i har moni osa que una de parets rectes.
Avantguarda marginaI? Peacci revcIucicnria?
Consi der em l a bi oconst r ucci una pr ct i ca d avant -
guar da en l s de mat er i al s i si st emes const r uct i us que l a
i ndst r i a despr s r ecul l , di fon i popul ar i t za. L a bi ocons-
t r ucci , encar a que par t ei x d una act i t ud de r eacci al
progr s percebut com a amenaa, acaba proposant sol u-
ci ons const r uct i ves i r adi cal ment i nnovador es, necess-
r i es per a un desenvol upament sost eni bl e.
2
FideIa Frutcs
Jcsep H. 5anmartn
/:quilecles
Ent enem l arqui t ect ur a com aquel l a di sci pl i na que
const r uei x el nost r e espai vi t al i ndi vi dual i l a seva r el aci
amb l espai col l ect i u com si d una t ercer a pel l es t r act s,
i que gar ant ei x el mxi m benest ar fsi c i psi col gi c de l es
per sones que l habi t en.
L arqui t ect ur a ha est at hi st r i cament bi ocl i mt i ca: ha
t i ngut en compt e l es condi ci ons cl i mt i ques i de l ent or n
,sol, vegetacio, pluja, vents,, ha estat construoa amb els
mat er i al s pr xi ms i nat ur al s i ha proporci onat uns est n-
dar ds mni ms cl i mt i cs per al s seus usuar i s. I ai x ha
est at bsi cament a causa de l es l i mi t aci ons t ecnol gi ques
i del fet de no di sposar d una ener gi a bar at a com ho han
est at el pet rol i i el s seus der i vat s.
Construir avui arquitectura bioclimtica signinca
r edescobr i r l es r el aci ons amb l ent or n (si gui nat ur al o
ur b), r edui r el consum ener gt i c i mi ni mi t zar l es i nst al -
l aci ons cl i mt i ques, r edui r l i mpact e ambi ent al de l edi -
ncacio, olerir el mxim benestar a lùsuari i garantir una
per meabi l i t at i nt er i or-ext er i or que aproxi mi l usuar i a
l ent or n i al s seus val or s pai sat gst i cs i cl i mt i cs, i ent en-
dr e que for men par t de l a vi da quot i di ana i de l exi st n-
ci a humana mat ei xa.
A cont i nuaci , descr i vi m al guns del s val or s ms
importants que milloren la resposta climtica oels eoin-
ci s en cl i mes medi t er r ani s i cont i nent al s:
Lèntcrn: terreny existent, vegetaci i vents
predcminants
U na bona arqui t ect ur a s aquel l a que sap adapt ar-se al
t er r eny i que no necessi t a gr ans movi ment s de t er r a ni
mur s de cont enci nombrosos, l l evat del s est r i ct ament
necessar i s per gar ant i r l accs i el compl i ment
del progr ama.
Conv pr eser var l a veget aci aut ct ona at s el seu
val or ecol gi c, l a seva adapt aci al medi i l a seva capa-
citat oe control climtic sobre lèoinci i el seu entorn:
Larquitectura
bioclimtica
25
en l or i ent aci nor d (de ful l a per enne) obst r uei x el vent
hi ver nal i a l est i u proporci ona un l l oc agr adabl e d om-
br a; en l or i ent aci oest i sud (de ful l a caduca) produei x
ombra a lèstiu i reoueix la temperatura superncial oe
l es faanes, ment r e que a l hi ver n per met el pas del sol .
L`crientaci de Ièdihci i eI funcicnament
de Ies cbertures
Una bona orientacio oe lèoinci permet un estalvi
ener gt i c i econmi c i mpor t ant (t ant per cl i mat i t zar
com per i l l umi nar ), i t amb t eni r di ver ses per cepci ons
de l ent or n i de l a qual i t at de l a l l um en l espai i nt er i or
al l l ar g del di a.
En les nostres latituos, conve controlar les nnestres
al noro ja que es una laana lreoa i a lòest per evitar el
sol est i val de l a t ar da. L es ober t ur es al sud han de ser l es
pr edomi nant s per mi l l or ar l a capt aci sol ar a l hi ver n.
En gener al , es r ecomana prot egi r l es super fci es
vi dr ades amb per si anes ext er i or s de l ames or i ent abl es, a
n oe graouar la llum a lèstiu, i amb nnestrons interiors
al l at s a l hi ver n.
Tambe es recomana que el oisseny oe lèoinci
per met i t ancar l es ober t ur es al sud a l est i u, at esa l a
mxima raoiacio solar ,nnestres, persianes i nnestrons,
i i l l umi nar i vent i l ar l i nt er i or des de l es ober t ur es a l es
al t r es faanes en ombr a. A l hi ver n es r ecomana l oper a-
ci cont r r i a. Ai x, l est al vi ener gt i c s consi der abl e.
EIs espais cIimtics intermedis:
bivernacIes i umbracIes
El s bal cons, l es gal er i es i el s por xos sn espai s t r adi -
ci onal s ocupabl es que pr opor ci onen un bon cont r ol
climtic entre lìnterior i lèxterior oùn eoinci: perme-
t en l a r adi aci sol ar sobr e l a faana i a l est i u gener en
ombr a a sobr e.
Es r ecomana dot ar-l os d una bona di mensi perqu
el seu s si gui agr adabl e i esdevi ngui n espai s compl e-
ment ar i s de qual i t at . Es r ecomana ai x mat ei x t r ansfor -
mar-l os en hi ver nacl es dur ant l hi ver n: t ancant -l os amb
super fci es vi dr ades (t ot al ment pr act i cabl es a l est i u)
on l ai r e s escal fa a causa del t ancament i s i nt roduei x
en lìnterior oe lèoinci per les obertures existents oe la
faana. I conver t i r-l os en umbr acl es a l est i u: amb per si -
anes de l ames or i ent abl es, que doni n ombr a i r efr esqui n
la laana i lìnterior oe lèoinci.
Al s l l ocs de cl i ma cont i nent al on l es t emper at ur es
sn sever es, t ant a l est i u com a l hi ver n, es r ecomanen
el s por xos a l a faana nor d: en l est i u funci onen com un
umbracle i son espais lrescos, si es tanquen mitjanant
super fci es vi dr ades, a l hi ver n prot egei xen l a faana de
l es t emper at ur es ext r emes.
La ventiIaci naturaI: estratihcada i creuada
L a vent i l aci nat ur al creuada s el cor r ent d ai r e que es
gener a ent r e dues faanes oposades a causa de l a di fe-
r nci a de t emper at ur a i pr essi de l ai r e. L a vent i l aci
nat ur al .trotifcooo s l a que es gener a a causa de l a
di fer nci a de t emper at ur a de l ai r e ent r e dues ober t ur es
si t uades a al ades di fer ent s.
Làrquitectura traoicional ha sabut aprontar aquests
dos fenmens nat ur al s per expul sar cap a l ext er i or l ai r e
sobreescallat i reouir la temperatura interior oels eoincis
a l est i u, sense cap mena de r efr i ger aci mecni ca ni de
consum ener gt i c.
L arqui t ect ur a bi ocl i mt i ca r ecuper a i mi l l or a en el
seu di sseny t ot s el s el ement s que foment en l a vent i l a-
ci nat ur al , i proporci ona un el evat confor t espaci al i
hi grot r mi c (humi t at i t emper at ur a): di st r i buci de l es
nnestres en laanes oposaoes, incorporacio oe patis i
d espai s ver t i cal s i nt er i or s de di ver ses al ades, col l ocaci
2
oe nnestres a la part superior oe les escales, col locacio
de xemenei es d ai r e, et c.
s i mpor t ant r ecor dar que en cl i mes cl i ds cal r es-
t r i ngi r aquest a vent i l aci , pr i nci pal ment dur ant l es
hor es noct ur nes, quan l a t emper at ur a ext er i or s for a
inlerior a la oe lìnterior oe lèoinci.
EIs eIements captcrs scIars passius
L el ement ms usual s el mur T rombe i l es seves possi bl es
var i ant s sense i nrci a t r mi ca. Se si t uen a l a faana sud
i es componen d una super fci e t r anspar ent en l a par t
exterior ,ja sigui viore o policarbonat,, una cambra
d ai r e t ancada a l ext er i or (espai l l i ur e de 10 cm com a
mni m) i un mur de faana de cer t a grossor mni ma (30
cm) pi nt ada amb un col or fosc i amb una ober t ur a i nfe-
r i or i una al t r a super i or.
El pr i nci pi fsi c del seu funci onament s l efect e
d hi ver nacl e, el mat ei x que est causant l escal fament
del nost r e pl anet a: el s r ai gs sol ar s d una det er mi nada
l ongi t ud d ona penet r en per l a super fci e t r anspar ent
i escal fen el mur negr e; el mur escal fat i r r adi a l a cal or
cap a l a super fci e t r anspar ent amb una al t r a l ongi t ud
oòna que ja no pot travessar-la i rebota cap a la cambra
d ai r e; en conseqnci a, l ai r e cont i ngut a l a cambr a es
va escallant i hi puja.
Com a r esul t at , a l a cambr a es cr ea una convecci
d ai r e cap amunt i el vol um d ai r e escal fat sur t per
l ober t ur a super i or i s i nt roduei x di ns de l habi t at ge
on cedei x t ot a l escal for. Gr ci es a l ober t ur a i nfer i or,
el vol um d ai r e que sur t per l a par t super i or del mur
Trombe t or na a ent r ar per l ober t ur a i nfer i or i es t or na
a escal far. I ai x successi vament .
D ur ant l a ni t , aquest a convecci d ai r e no funci -
ona, per en canvi el mur haur anat acumul ant cal or
ourant tot el oia, lìrraoiar cap a lìnterior oe lèoinci
i el cal efact ar .
En r esum: gr ci es a aquest el ement capt or, hi ha una
espci e de mot or nat ur al que per met cal efact ar l i nt er i or
de l habi t at ge dur ant l hi ver n. A l est i u, podem obr i r
unes compor t es ext er i or s i conver t i r el mur capt or en
una faana vent i l ada, o b evi t ar que hi i nci dei xi el sol
mitjanant la col locacio oùna persiana. I se lànomena
passi u perqu no cal cap mena d ener gi a ni mecani t zaci
perqu funci oni .
EI factcr verd: faanes i ccbertes
U n cop ms, t robem en l arqui t ect ur a t r adi ci onal exem-
ples que incorporen la vegetacio als eoincis: plantes enn-
l adi sses de ful l a caduca que a l est i u proporci onen una
gr an super fci e d ombr a i de col or i que, amb l a cai guda
de l es ful l es, per met en que el s r ai gs sol ar s i nci dei xi n a l a
faana a l hi ver n. El s avant at ges cl i mt i cs t amb ho sn
per a l ent or n i mmedi at : en no sobr eescal far-se l es faa-
nes a l est i u, no esdevenen super fci es r adi ant s de cal or i
l a t emper at ur a ext er i or es r eduei x; el s cont ami nant s sn
absor bi t s per l a veget aci ; es r egul en de maner a nat ur al
el s ni vel l s d humi t at , i l a fauna t roba nous hbi t at s en
l espai const r ut .
El mat ei x esdev en el cas de l a veget aci a l a
coberta, la qual pot convertir-se en el jaroi oe lèoinci,
sobretot pensant en la majoria oels eoincis urbans.
Podr em di r que l arqui t ect ur a bi ocl i mt i ca t l a
capaci t at de r est i t ui r el que s ha pr es a l a nat ur a.
La miIIcra deIs a IIaments trmics
Aquest s un del s fact or s fonament al s per r edui r el
consum energetic oùn eoinci. Es recomana que siguin
oòrigen natural ,suro, llana oòvella, cnem, etc.,, ja
que permeten que lèoinci transpiri i que la seva elabo-
r aci pugui ser pr xi ma, amb l a qual cosa es r eduei x l a
mobi l i t at i l es emi ssi ons de CO
2
. El s gr ui xos han de ser
consi der abl es per a ai x r edui r l a t r ansmi ssi t r mi ca a
27
1 Se:ie: v~o:s :eco:~:~Les
es l:~:s:il~:cies l::iques
seque:ls le:i:l e: co:jle loles
es c~jes oe ee:e:l co:sl:ucliu.
- e: ~~:~ U<O,Z \/:Z C
- e: coLe:l~ U<O,ZO \/:Z C
- e: :ilqe:es U<O,/O \/:Z C
- e: soe:es U<O,oO \/:Z C
- e: vio:es U<1,oO \/:Z C
l est i u i a l hi ver n (10 cm en faana i 20 cm en cober t a
com a mni m).
1
La inrcia trmica: a Ièdihci i aI terreny
s l a propi et at fsi ca que i ndi ca l a quant i t at de cal or que
pot conser var un cos i l a vel oci t at amb qu l a cedei x o
absor bei x de l ent or n, i s di fer ent en cada mat er i al .
Ai x, ment r e el s mat er i al s pet r i s s escal fen i cedei xen
l escal for l ent ament , el s mat er i al s met l l i cs s escal fen i l a
cedei xen r pi dament .
De l a mat ei xa maner a que l arqui t ect ur a t r adi ci onal
ha sabut aprontar aquesta propietat lisica, làrquitectura
bi ocl i mt i ca t amb ho fa: a l hi ver n i dur ant el di a el s
mur s i pavi ment s, conveni ent ment est udi at s, s escal fen
amb el sol i dur ant l a ni t cedei xen l ent ament l escal for
a lìnterior oe lèoinci. A lèstiu i ourant la nit se`n pot
rebaixar la temperatura mitjanant una bona ventilacio
que ajuoar a mantenir la temperatura lresca oe lèspai
interior nns al oia seguent.
En el cas de cl i mes cl i ds on a l a ni t l a t emper at ur a
ext er i or no s menor de maner a subst anci al a l a de l i n-
terior, es pot climatitzar lèoinci aprontant lèstabilitat
de l a t emper at ur a del t er r eny (de gr an i nrci a t r mi ca),
t ant a l est i u com a l hi ver n: es fa ci rcul ar ai r e en t ubs
ent er r at s en el sl a uns 2-3 m i s i mpul sa cap a l i nt er i or
oe lèoinci. Segons el clima, la latituo i la longituo total
del s t ubs, l a t emper at ur a de l ai r e i mpul sat pot osci l l ar
aproximaoament entre 15 C i 22 C.
AIguns ccmentaris hnaIs
El s sobr ecost os ocasi onat s per l a i ncor por aci parci al o
de t ot s aquest s el ement s en l arqui t ect ur a bi ocl i mt i ca
poden osci l l ar ent r e el 3% i el 10% i es compensen
mpl i ament amb l est al vi ener gt i c aconsegui t , que pot
oscil lar entre el o0 i nns i tot la gairebe nul la necessi-
t at de consum ener gt i c per a cl i mat i t zaci ; ai x depen-
dr del gr au de confor t que desi t gi l usuar i .
Recuper ar l a memr i a arqui t ect ni ca i const r uct i va
i adapt ar-l a a l es necessi t at s act ual s de confor t i del si s-
t ema product i u s r el at i vament senzi l l , sempr e que es
t i ngui en compt e des de l i ni ci del di sseny arqui t ect ni c.
L arqui t ect ur a bi ocl i mt i ca i nt roduei x a l a seva
mat r i u for mal i funci onal l a r educci de l i mpact e
ambi ent al : r eduei x el consum d ener gi a per cl i mat i t zar i
i l l umi nar, r eduei x l es emi ssi ons amb efect e d hi ver nacl e,
r eduei x t amb l a producci de r esi dus i del consum d ai -
gua, et c. Ai x mat ei x, proporci ona una bona qual i t at de
vioa als seus habitants, ja que molts oels mecanismes oe
mi l l or a cl i mt i ca esdevenen espai s de qual i t at .
I , a par t i r de l a deci si i ndi vi dual d opt ar per una
arqui t ect ur a bi ocl i mt i ca, s est i nci di nt en l ent or n cul -
t ur al i soci al propi , es mi l l or a l a qual i t at de vi da de l es
per sones i es prot egei x el medi ambi ent .
28
Teresa BatIIe
FeIip Picb-AguiIera
/:quilecles
El sect or de l a const r ucci a Espanya s un del s fact or s
econmi cs i soci al s bsi cs i cal dr i a ocupar-se n d una
maner a deci di da per desenvol upar t ot el seu pot enci al
ver t ebr ador, t ant des d un punt de vi st a economi copro-
duct i u com soci al i t ecnol gi c. L a i ndust r i al i t zaci ha
oàpareixer com un instrument enca en aquests termes,
i del i mi t ar l i mpul s especul at i u que l a soci et at mat ei xa
i mposa sobr e el sect or.
Cer t ament , hi ha al nost r e pas una pot ent i ndst r i a
fabr i cant de mat er i al s i component s per a l a const r uc-
cio que es caoa vegaoa mes encient i oe major qualitat,
t anmat ei x, l a posada en obr a cont i nua sent en essnci a
manual i caoa vegaoa mes oencient, ates que ja no hi
ha un ent r amat ar t esanal ; i s que no s r aonabl e
cont i nuar t r act ant de fer ar t esani a sense ar t esans. Es
par l a de l a i ndst r i a de l a const r ucci al nost r e pas,
per una anl i si ms det al l ada per met dubt ar de
l exact i t ud del t er me.
Cal gener ar si st emes i nt egr at s que gar ant ei xi n una
major qualitat oel conjunt i potencin la proouccio en
fbr i ca del s component s perqu pugui n despr s ser aco-
bl at s i n si t u amb l a r educci conseqent de l es oper a-
cions manuals no qualincaoes, i oeixar oe consioerar el
solar com una planta oe proouccio oe lèoinci.
s evi dent que l a i ndust r i al i t zaci s un canvi i deo-
l gi c subst anci al en l a percepci de l a nost r a t ecnol ogi a
i del t er r i t or i propi , que ens ha de per met r e, d una
banda, aconsegui r l a qual i t at necessr i a exi gi da i encar a
no aconsegui da, i , d al t r a banda, t r ebal l ar per un s
r aci onal del s nost r es r ecur sos.
Si ens cent r em en el s aspect es de sost eni bi l i t at , es
pl ant egen ml t i pl es i nt er r ogant s: com mi ni mi t zar l es-
t aci onal i t at ? Com pr omour e l a pr oducci l ocal amb
l a i nver si necessr i a d un pr ocs i ndust r i al ? Com
aconsegui r una pr oducci i ndust r i al f l exi bl e que pugui
adapt ar -se a l es par t i cul ar i t at s de l edi fi caci ? Com
La industrialit-
zaci i com
saproxima a la
sostenibilitat
A. AnIisi deI cicIe de vida
oLle:cio oe
:~l:ies j:i:e:es
inici deI
cicIe de vida
h deI cicIe
de vida
l:~:sjo:ls
j:oouccio
jos~o~ e: oL:~
uliil.~cio
:~:le:i:e:l
oe:oicio
~Loc~oo:
~l:es usos
:euliil.~cio
:ecic~lqe
29
B
C
r edui r en l a pr oducci l es emi ssi ons de CO
2
a l at mos-
fer a? Com consi der ar el s aspect es medi ambi ent al s en
el conjunt oe lèoilicacio?
No es t r act a de gener ar un nou ent r amat i ndust r i al ,
sino oàprontar lèstructura existent i oe propiciar que
evol uci oni ver s nous model s de producci en qu no
sol ament es t i ndr en compt e l a r el aci qual i t at -pr eu,
si n t amb el s seus efect es sobr e el medi ambi ent .
El sector oe la construccio ha oe mooincar la seva
maner a de t r ebal l ar, i donar l l oc, com va di r Augenbroe
l any 1998, a un nou par adi gma que t i ngui en compt e
l a sat i sfacci de l usuar i , el menor consum de mat r i a i
ener gi a, i l a di smi nuci de l i mpact e ambi ent al .
L a compl exi t at i l a fr agment aci del sect or di fi cul -
t en una anl i si det al l ada del seu i mpact e ambi ent al .
En aquest sent i t , hem de ser capaos d i dear i nst r u-
ment s per anal i t zar l a gl obal i t at i par amet r i t zar -l a
mitjanant inoicaoors amb que avaluar cicles com-
pl et s, que consi der i n di fer ent s aspect es com ar a l es
mat r i es pr i mer es i el s mat er i al s, el s si st emes, l s, el
mant eni ment , l a r eut i l i t zaci i el r eci cl at ge. Tot ai x
en nom d un nou concept e que podr em anomenar
mat r i a pr i mer a ci r cul ant , en el qual ut pi cament no hi
hagi er osi del t er r i t or i nat ur al .
A Esque:~ oe ~:~isi oe cice
oe vio~ /C\l oes oe oLle:cio oe
:~l:i~ j:i:e:~ :s ~ :ecic~lqe
o ~Loc~oo: oe L:esso ~ ~
lo:L~l Exl:el oe ~ co:e::ci~
o/e|~:o:o Jos~ 0~:c|~To::e
/:~isi oe cice oe vio~ U:~
~j:oxi:~cio ~:Lie:l~l, o:q~
:il.~o~ je: /q:uj~cio o/:qui
leclu:~ i Sosle:iLiil~l oe Coeqi
o/:quilecles oe C~l~u:y~
B i C E j~s ou: j:oces ooL:~
l:~oicio:~ e: e que e so~: es
l~:Le e oc oe j:oouccio ~ u:
j:oces i:ousl:i~ o: eoici es
e :esul~l oe e:s~:L~lqe i:
silu oe co:jo:e:ls j:oou ls e:
u:~ ~L:ic~ es oele::i:~:l e:
~ :~:e:~ oe co:ceL:e ~:qui
leclu:~ P:oL~Le:e:l li:qui ~
veu:e ~:L ~ oie::ci~ e:l:e ~
co:sl:uccio e: l~jie:~ i ~ co:s
l:uccio e: jeo:~ Me:l:e u:~ es
co:cej co: ~ :eLe:l o :ooe|~l
oe :~le:i~ i:j:ec|s :s ~ :eLi:
u:~ co:~l~:l, ~l:~ :ecessil~
oe je:s~:e:l ~Lsl:~cle oe c~o~
u:~ oe es j~:ls :il|~:~:l es
le:eolo:i~ je: l~ que u:~ veq~o~
e:s~:L~oes co:jeli: u: lol
j:eco:ceLul
B Mu:l~lqe oe jeces josles~oes
oe o::iqo Mique Fiss~c, ~:ys
seix~:l~
C Mòu i:ousl:i~il.~l ~:L esl:uc
lu:~ euqe:~ Je~: P:ouve, 1'O
250
Anna Hanyes
5andra Bestraten
EmiIic Rcrmas
Desl:~le: o::|~s /:quileclu:~, SLP
L a i ndust r i al i t zaci del s pr ocessos const r uct i us en
gener al r epr esent a una mi l l or a r espect e de l es qual i -
tats sostenibles oùn projecte. Lòbra en sec que basa
el munt at ge en car gol s, ent r e al t r es r ecur sos per met
mi ni mi t zar el consum d ai gua en el pr ocs d execuci ,
r edui r el s r esi dus i faci l i t ar -ne el r eci cl at ge post er i or.
Al hor a, el s si st emes pr efabr i cat s de const r ucci per me-
t en escur ar el cal endar i pr opi de l es obr es amb cons-
t r ucci t r adi ci onal i mi l l or ar -ne l a pr eci si d execuci i
nns i tot la seguretat.
Si al val or afegi t de l a i ndust r i al i t zaci i ncor por em
un mat er i al amb bai x i mpact e ambi ent al , est ar em
donant un pas endavant en l a r ecer ca de model s de
construccio sostenible. En el projecte oe construccio
de l escol a de pr i mr i a Wal dor f-St ei ner El T i l l er a
Bel l at er r a, Cer danyol a (Bar cel ona), el mat er i al escol l i t
s el panel l de fust a cont r al ami nada d una empr esa
aust r aca. L a seva est r uct ur a bi di r ecci onal l i confer ei x
un bon compor t ament mecni c i el for mat de pl aca
massi ssa mi l l or a subst anci al ment el compor t ament de
l a fust a cont r a el foc.
Com a si st ema const r uct i u, el s panel l s cont r al ami nat s
de fust a sn un si st ema de pr efabr i caci .xiol., per l a
faci l i t at de mani pul aci en fbr i ca i a l obr a. Aquest a
car act er st i ca fa que l es var i abl es di r ect es de l a pr efa-
br i caci com l a ser i aci d el ement s, el modul at ge i l a
r epet i ci per di n i mpor t nci a. No cal amor t i t zar mot l l os,
cosa que ja no repercuteix sobre el cost oe lòbra, oe
manera que lèscala oel projecte ja no es una limitacio i
es pooen emprar en projectes petits o mitjans. Les uni-
ques l i mi t aci ons en el si st ema escol l i t sn l opt i mi t zaci
de l es mi des de producci del mat er i al en fbr i ca i el seu
t r anspor t , per en qual sevol cas ai x no r epr esent a una
limitacio per al projectista.
I ndustrialitzaci
i sostenibilitat
251
Aquest mat er i al s adequa per fect ament a l es necessi -
tats plantejaoes pel projecte oe lèscola Waloorl-Steiner
El T i l l er. Es buscava una sol uci que s al l unys de l a
i mat ge de provi si onal i t at de l es sol uci ons modul ar s, per
que per met s una execuci r pi da i econmi ca i com-
pl s, amb escr ei x, el s est ndar ds de qual i t at i condi ci ona-
ment r equer i t s pel Depar t ament d Ensenyament .
El projecte arquitectonic, el conlormen tres moouls
i ndependent s d i dnt i ques di mensi ons, que s ar t i cul en
al vol t ant d una pl aa de 12 x 12 m. U n vol ads per i me-
t r al ext er i or ofer ei x l a comuni caci ent r e el s accessos
pr i nci pal s. Cada mdul cont dues aul es, un paquet de
banys adapt at a di scapaci t at s i un vest bul de di st r i bu-
ci . L a super fci e s de 108 m per mdul i un t ot al de
360 m const r ut s. El s mdul s di ssenyat s sn t ranspor t a-
bl es a un nou empl aament i t amb s hi pot afegi r una
segona pl ant a modul ar.
L ni c vol um pr efabr i cat nt egr ament a fbr i ca s el
bany, oissenyat amb tots els acabats nnals i instal lacions
col locats: enrajolats, paviment, miralls, premarcs,
nnestres oe laana, persianes exteriors, sanitaris, instal-
lacions oàigua i electricitat. La resta oe lèoinci es resol
amb pl aques cont r al ami nades bi di mensi onal s. L es faa-
nes, al gunes est r uct ur al s, es van pr efabr i car t ot al ment en
panel l s de gr ans di mensi ons que i ncl oen acabat s ext er i -
or s, i nt er i or s i fust er i es acabades amb per si anes de l amel -
l es or i ent abl es ext er i or s per al cont rol t r mi c i l umni c.
El s panel l s de faana est an for mat s per una pl aca est r uc-
t ur al amb al l ament per l a car a ext er i or, cambr a d ai r e
ventilaoa amb acabat nnal oe lames oe lusta oe lrix. La
car a i nt er i or de l a pl aca ve amb un t r act ament hi dr fug
de fbr i ca per quedar vi st a. L a pr evi si del s t ubs de l es
i nst al l aci ons el ct r i ques t amb es va col l ocar a fbr i ca.
Tr ebal l ar amb component s bi di mensi onal s i no
vol umt r i cs per met opt i mi t zar el vol um a t r anspor t ar
(r edut al vol um del bany, per guanyar t emps de mun-
t at ge), i di smi nui r consi der abl ement el nombr e de vi at -
ges per a un volum nnal eoincat. Lèxecucio oe lòbra
compl et a s ha desenvol upat en 4 mesos; el munt at ge
pr opi del s t r es mdul s s ha fet dur ant 5 di es amb una
gr ua i de 4 a 6 oper ar i s.
En criteris oe sostenibilitat, el projecte ha suposat una
r educci del 50% d emi ssi ons de CO
2
en l a const r uc-
ci (t r anspor t i ncl s), compar at amb un mdul d aul a
est ndar d del mercat i amb dades de consums de CO
2
de l I T EC (I nst i t ut de Tecnol ogi a de l a Const r ucci de
Cat al unya) . Quant a cl i mat i t zaci , l a faana vent i l ada,
l a cober t a i el s al l ament s per met en un est al vi ener gt i c
del 37%. L a di sposi ci de l es ober t ur es per met gar ant i r
la il luminacio natural ourant el oia. El projecte tambe
i ncor por a l s d ener gi es r enovabl es amb col l ect or s
sol ar s en cober t a per a l ai gua cal ent a.
En conjunt, aquest projecte es presenta com una
exper i nci a sost eni bl e i al t er nat i va a l a const r ucci
modul ar d aul ar i s i un cam amb mol t es ms possi bi l i t at s
arqui t ect ni ques per expl or ar.
252
Los /:qees EU/l, u: exe:je
oe ciul~l exle:siv~
Segons dades de l ONU, aproxi madament el 50% de l a pobl aci mundi al (uns 3.300
mi l i ons de per sones) actual ment vi u en zones ur banes, i augmentar pr evi si bl ement
nns a uns 5.000 milions el 2030. A lrica i sia, la poblacio urbana es ouplicar entre
el 2000 i el 2030 (font: I nfor me de l estat de l a pobl aci mundi al 2007, U NFPA). En si
matei x, aquest desenvol upament no t per qu ser una notci a negati va.
L a ci utat, tr adi ci onal ment, s un l l oc de desenvol upament, ser vei , esper ana contr a
l a pobr esa i mi l l or s condi ci ons de vi da. Es conver tei x en un probl ema quan no es pr e-
veuen estrategies encients per a la cohesio social, l`habitatge, la governabilitat, la mobi-
l i tat i el medi ambi ent. L a vel oci tat i el descontrol del cr ei xement ur b, per exempl e, en
ci utats d si a o fr i ca, compl i quen el desenvol upament d aquestes estr atgi es.
Si mirem les ciutats occioentals, el creixement ja no es el problema essencial, sino
l a seva i nsost eni bi l i t at en t ot s el s aspect es. Consumei xen ener gi a, r ecur sos mat er i al s
i ai gua en excs. Sn emi ssor es de CO
2
i gasos cont ami nant s i product or es de gr ans
quant i t at s de r esi dus. Es conver t ei xen en zones sobr eescal fades (efect e i l l a de cal or )
assetjaoes per una mobilitat al limit oel col lapse.
Ar r i bat s a aquest punt , cal en noves est r at gi es per encami nar l es nost r es ci ut at s cap
a un model vi abl e en el fut ur. Parl em l l avor s de l a ci ut at sost eni bl e, basada en un
canvi oe paraoigma raoical que abanoona els mooels urbanistics oel segle XX.
En l`mbit internacional, avui en oia, es presenten projectes oècoci ti es o sustai nabl e
ci ti es, com per exempl e M asdar a Abu Dhabi (Fost er &Par t ner s) o Dongt an prop de
Shangai (SOM i Ar up), com a model s de ci ut at sost eni bl e per al fut ur. Tanmat ei x,
encar a no s ha dut a t er me cap d aquest s concept es. En l esment at mbi t i amb t ot a l a
complexitat que caracteritza les urbs oel segle XXI, no es clar quines seran les estrate-
gi es que ho aconseguei xi n i qui ns ser an el s par met r es i i ndi cador s que ho cor robor i n.
No obstant aixo, trobem exemples ja realitzats i avaluats oùn rang mes petit en
els oenominats ecobarris, amb una mioa nns i tot mes reouoa en conjunts resi-
oencials ecologics. Nomes a Alemanya, s`han executat aproximaoament 150 projec-
tes oàquest ultim tipus. Malgrat aixo, pocs exemples aconsegueixen, nns ara, olerir
r espost es i nt egr al s a l a compl exi t at d una ci ut at act ual en el s aspect es ecol gi cs,
econmi cs i soci al s. Sent opt i mi st es, n exi st ei xen uns 5 o 6 en l mbi t eur opeu. Per
comencem amb al guna cosa d hi st r i a.
0uins sn eIs antecedents dùn desenvcIupament urb scstenibIe?
Al gunes ci utats anti gues com l hel l ni ca Pr i ene (segl e I I I aC) sn exempl es hi str i cs
i mpressi onants d un desenvol upament ur bansti c respectus amb el s recur sos energ-
ti cs, natur al s i espaci al s. Una bona or i entaci , una densi tat opti mi tzada del tei xi t ur b,
la possibilitat o`habitar i treballar en la mateixa unitat ,conjunt habitatge-taller-pati, i
una optimitzacio bioclimtica oe les eoincacions ,orientacio suo, porxos, patis, van ser
alguns oels aspectes oùn planejament urb sostenible, que ja es tenia en compte en
aquesta poca pr i merenca de l a hi str i a de l ur bani sme.
8D
EIs usuaris: eccciutats, eccbarris, ecc...
La ci utat est en cri si . Repensar la ci utat s repensar les bases soci als, eco-
nmi ques i ecolgi ques actuals de la nostra soci etat. Qu hem heretat?
Qu ha anat malament? Com transfor mar l exi stent? Com crear el nou?
Tcrsten Hasseck
/:quilecle
253
Amb la inoustrialitzacio massiva ourant la segona meitat oel segle XIX, a les ciu-
tats europees van apareixer connictes socials, ambientals i economics que van conoici-
onar mol t negat i vament l a qual i t at de vi da del s seus habi t ant s.
Les ciutats-jaroi oe lìnici oel segle XX, basaoes en les ioees oÈbenezer Howaro,
buscaven una al t er nat i va a aquest es ci ut at s i ndust r i al s cont ami nades, hi per pobl ades
i amb conoicions higieniques oencients. El 1903, Letchworth ,prop oe Lonores, va
ser la primera ciutat-jaroi que es va lunoar, amb capacitat per a 33.000 habitants.
Aquest s bar r i s es car act er i t zaven per ofer i r habi t at ges per a obr er s en un ent or n nat u-
r al envol t at s de zones ver des i de producci agr col a. Er en l i mi t at s en l a seva mi da i
amb cer t a aut onomi a, per ben comuni cat s amb el s gr ans cent r es i l es seves i ndst r i es
mitjanant el lerrocarril. La creacio oùn teixit social equilibrat, amb una ioentincacio
del ci ut ad amb el seu bar r i , espai s ver ds comuni t ar i s i ser vei s pbl i cs cent r al i t zat s
van ser al t r es del s pr i nci pi s d aquest model .
No obst ant ai x, el s assol i ment s en el camp del s dr et s soci al s i l abor al s, el benes-
t ar econmi c gener al i t zat de l es soci et at s occi dent al s i el gr an xi t del t r anspor t
mot or i t zat , en especi al del cot xe com a smbol d una nova l l i ber t at amb for ma de
mobilitat inoivioual, van guiar les nostres ciutats ourant el segle XX cap a un mooel
di fer ent . Aquest model es basa en l a separ aci funci onal ent r e pr oducci , habi t at ge
i ser vei s, amb gr ans i nfr aest r uct ur es vi r i es per a l a mobi l i t at i ndi vi dual , gener ant el
que avui denomi nem l a ci ut at ext ensi va o ur ban sprawl , amb l a ci ut at de L os Ange-
l es com a exempl e ms dest acat .
El cr ei xement accel er at de l es ci ut at s com a l l ocs amb mi l l or s condi ci ons de vi da
i oe treball en comparacio amb el camp empobrit es un altre lactor que va innuir en
el oesenvolupament urb ourant gran part oel segle XX i que, avui en oia, continua
sent un punt i mpor t ant en l mbi t gl obal , especi al ment a l es ci ut at s asi t i ques. H i ha
una cl ar a t endnci a cap a l es macroci ut at s, encar a que ms de l a mei t at de l a pobl aci
ur bana vi u en ci ut at s de menys de 500.000 habi t ant s.
Un mcdeI en crisi
Ja en el s anys sei xanta, es buscaven al ter nati ves en el model descr i t per r aons soci al s,
economiques i ambientals. Un oels objectius oe l`mbit social era la recuperacio oel
car rer com a l l oc per al ci utad, per a acti vi tats soci al s i per a l a trobada entre vens.
Facincar barris resioencials mitjanant restriccions oel trlec inoivioual i augmentar la
super fci e desti nada al contacte i a l es acti vi tats de l a comuni tat de vens eren aspectes
socials que es van renectir en propostes com el Gol den L ane per a L ondres d Al i son i
Peter Smi thson, l any 1952, amb l es seves pl atafor mes en al tur a o l a i ntroducci de l es
Spi el strassen ,carrers per jugar, com a vies amb prelerencia per a vianants a Alemanya
en el s anys setanta. L accs per al s vi anants a zones verdes i l a creaci de vi es separ ades
per a bi ci cl etes for maven par t d aquests conceptes al ter nati us.
En el pl a econmi c, amb l es dues cr i si s del pet r ol i del s anys 1973 i 1979, es
demost r ava que el model ur b i , amb aquest , el model d habi t at ge, de pr oducci i de
mobi l i t at basat en l a di sponi bi l i t at de r ecur sos ener gt i cs fssi l s i l l i mi t at s i bar at s,
no era un concepte viable per al lutur. En conjunt, amb la problemtica ambiental
que arriba per primera vegaoa a la consciencia col lectiva oe la poblacio mitjanant
el movi ment ecol ogi st a i ant i nucl ear del s anys set ant a i vui t ant a es for mava, en pa-
sos com Alemanya i ustria, la base per al oesenvolupament oels primers conjunts
d habi t at ges ecol gi cs.
P:ie:e, ciul~l e:ic~
oe seqe ~C
P:o|ecle oe ciul~l |~:o| Deoo:o
P~: Lo:o:esl Liloq:~~ oe 188Z
25
Aquests primers projectes, que suposaven encara unes quantes unitats o`habitatge,
es car act er i t zaven per r ecr r er a mat er i al s sans, no t xi cs, r ecur sos r enovabl es com l a
lusta, un baix consum energetic mitjanant un millor allament termic i làprontament
oe lènergia solar oe manera activa i passiva. Es van crear aixi projectes pilot com el
pr i mer pas cap al desenvol upament de model s ur bans al t er nat i us ms ampl i s, amb l a
i nt enci d opt i mi t zar l es nost r es ci ut at s en t ot a l a seva compl exi t at .
No obst ant ai x, no t ot consi st ei x a const r ui r noves ci ut at s. L es exi st ent s sn t ot
menys sost eni bl es, i s ur gent que apar egui n est r at gi es per mi l l or ar el seu funci ona-
ment en t ot s el s mbi t s. Cur i t i ba, al Br asi l , n s un del s exempl es ms conegut s; al l es
va aconseguir solucionar els connictes oe trnsit amb la introouccio, el 19!, oùn sis-
t ema de t r anspor t pbl i c i nnovador, el s met ro-busos, mal gr at el s r ecur sos econmi cs
l i mi t at s de qu di sposaven.
0uins ncus parmetres dehneixen avui si un edihci,
un barri c una ciutat sn scstenibIes c nc?
Per comenar, no es tr acta de preguntar si al guna cosa s sosteni bl e o no ho s. Poques
coses sn bl anques o negres al nostre mn. Ser i a ms real i sta qesti onar-se en qui na
mesur a al guna cosa s sosteni bl e. Ai x, doncs, com mesur em el gr au de sosteni bi l i tat?
Qui ns sn el s i ndi cador s al nostre abast avui en di a?
M entr e que abans es parl ava excl usi vament del cost econmi c per a gasoi l , gas o
llum que consumeixen els nostres eoincis, avui som capaos oe calcular la oemanoa
d ener gi a pr i mr i a en uni tats de kWh per m
2
i any de cal efacci i r efr i ger aci per a un
eoinci i atorgar-li una categoria mitjanant la certincacio energetica. En conjunt, amb
una anlisi oe cicle oe vioa oe lèoinci i els seus components, i amb un clcul exacte
de l ener gi a i ncor por ada al s mater i al s i si stemes, a ms del s consums en ai gua cal enta
sani tr i a i el ectr i ci tat, teni m dades ms exactes a l a nostr a di sposi ci que ens i ndi quen
el consum total oe recursos naturals relacionat amb lèoinci i el seu us.
En un pas seguent, pooem aojuoicar a un habitant oàquest eoinci la seva part pro-
porci onal del consum d ener gi a pr i mr i a t ot al (amb l es emi ssi ons de CO
2
associ ades)
necessr i a per a l a seva act i vi t at d habi t ar . Junt ament amb al t r es dades de l es seves
act i vi t at s vi t al s o quot i di anes, com l a mobi l i t at , l al i ment aci i el consum de bns,
podem cr ear un bal an i ndi vi dual per a aquest a per sona que t r aduei x l est i l de vi da
que porta en el seu context geogrnc, economic i cultural a la quantitat oènergia que
consumei x, i a l es emi ssi ons de CO
2
cor r esponent s, i ncl oent t amb en l a mesur a que
si gui possi bl e el consum d ai gua i l a gener aci de r esi dus.
Per compensar aquest i mpact e ambi ent al causat pel nost r e ci ut ad t i pus i nt er -
pr et at en l mbi t gl obal com a pr essi sobr e l a bi osfer a del nost r e pl anet a, exi st ei x un
altre inoicaoor, la petjaoa ecologica ,Mathis Wackernagel i William Rees, 1995,, que
ens i ndi ca l a super fci e product i va de l a t er r a en hect r ees, necessr i a per compensar
l i mpact e causat , per exempl e en for ma de boscos que absor bei xen el CO
2
ems, pas-
t ur es per a l a producci de l a car n que consumi m, et c.
Sabent que la capacitat oe la nostra bioslera es nnita, pooem comparar oilerents
est i l s de vi da, ext r apol ant -l os a l a t ot al i t at de l a humani t at i di fer enci ant si sn vi abl es
o no vi abl es com a model de fut ur. Si , per exempl e, l est i l de vi da europeu act ual amb
la seva petjaoa ecologica associaoa sàooptes a tot el mon, se superaria per un lactor
de 2 a 3 l a capaci t at de cr r ega de l a bi osfer a del nost r e pl anet a. s a di r, es t r act a
oùn mooel inviable per al conjunt oe la humanitat.
U: l:~:sjo:l juLic eco:`:ic
i ecie:l ~ ~ suje:|cie. e :el:o
Lus oe Cu:iliL~ D:~sil
255
Actualment, la pressio que làctivitat humana causa sobre la bioslera ja exceoeix
ent r e un 25% i un 30% l a seva capaci t at de cr r ega, i el s pasos i ndust r i al i t zat s en sn
el s pr i nci pal s r esponsabl es. En al t r es par aul es, hi pot equem di r i ament el nost r e
planeta amb el conseguent oesequilibri que la majoria oels cientincs inoiquen com a
causa pr i nci pal de l escal fament gl obal i del canvi cl i mt i c.
Tancar el s ci cl es de l a mat r i a, de l ai gua i de l ener gi a r el aci onat s amb l act i vi t at
humana ha oe ser lòbjectiu nnal que ens permeti mantenir la bioslera en equilibri.
Quan s aconseguei xi probabl ement podr em parl ar d un est i l de vi da sost eni bl e.
Fer oennir on som en aquest cami s`han oìoentincar i quantincar aquests nuxos
oènergia, materia i aigua. Seguint lèxemple oe lèoincacio, aixo implica actuar en
totes les lases ,planincacio, construccio, luncionament, reciclatge,, en tots els mbits
,material, sistema, eoinci, barri, ciutat, bioslera, i tancar tots els cicles.
Eccbarris picners
En rel aci amb l encr rec del Depar tament de M edi Ambi ent i habi tatge de l a Gene-
ralitat oe Catalunya al grup FAuS ,Frojectes oÀrquitectura i Sostenibilitat vinculat a
l agr upaci AuS del CoAC) de l a real i tzaci del seu estand El Pr i mer Pas per a l a
nra Construmat 200, es va our a terme un treball oocumental que consisteix en sis
entrevi stes a habi tants de di ferents entor ns ur bans europeus que por ten un esti l de vi da
ms sosteni bl e. A conti nuaci es descr i uen aquests si s l l ocs i se n r esal ten l es car acte-
ristiques mes signincatives.
1. Ecobar r i Vauban, Fr i bur g (Al emanya)
Vauban s un bar r i ecol gi c de prop de 2.000 uni tats d habi tatges per a aproxi mada-
ment 5.000 per sones, ubi cat a Fr i bur g (250.000 habi tants), ci utat al sud-oest d Al ema-
nya, l a r egi ms assol el l ada del pas. El bar r i t el s seus or gens en el s anys nor anta,
quan oespres oe la reunincacio oÀlemanya, lèxercit lrances oecioeix oeixar lliures les
caser nes que teni en ocupades, una r ea d unes 42 ha, si tuada a l a per i fr i a de l a ci utat.
L escasset at d habi t at ge per a est udi ant s en aquest a ci ut at uni ver si t r i a provocava
lòcupacio oèoincis abanoonats en un moviment estuoiantil oàutogestio ,projecte
SU SI ) que es pot ent endr e com a i ni ci d un procs de par t i ci paci ci ut adana sense
preceoents a Alemanya. Un altre proces que va originar la creacio oàquest projecte
si ngul ar de Vauban va ser l a l l ui t a ci ut adana cont r a l a i nt enci de const r ui r di ver ses
cent r al s nucl ear s a l a r egi dur ant el s anys set ant a, cosa que va condui r a l es aut or i t at s
a canviar cap a una politica energetica mes i mes innuoa pel moviment ecologista que
apost ava per l es ener gi es r enovabl es. Fi nal ment , el fet que el model de par t i ci paci
ci ut adana del bar r i Ri esel fel d de l a mat ei xa ci ut at t i ngus poc xi t , va ser el que va
empnyer el s r esponsabl es pol t i cs a apost ar, en el cas de Vauban, per un procs ms
i nnovador amb un t ei xi t compl ex d act or s par t i ci pant s, com agr upaci ons ci ut adanes,
promot or s, arqui t ect es, assessor s ext er ns, uni ver si t at s i cent r es d i nvest i gaci , empr e-
ses i i nst i t uci ons et c. Ent r e t ot s van desenvol upar un concept e mol t avanat en el seu
t emps i que avui s a l avant guar da del s bar r i s ecol gi cament sost eni bl es.
Va ser cl au, en aquest procs, l a cr eaci i accept aci per par t de l Admi ni st r aci del
Fr um Vauban, una associ aci for mada per vens i fut ur s habi t ant s del bar r i , exper t s i
act i vi st es ecol gi cs, que foment ava i coor di nava el procs par t i ci pat i u cap al desenvo-
l upament del bar r i de maner a sost eni bl e, en l mbi t econmi c, ecol gi c i soci al .
Als objectius primers oe lÀjuntament, que consistien a crear un barri oens, oe baix
consum ener gt i c, amb bones i nfr aest r uct ur es i t r anspor t pbl i c, d al t a qual i t at de
\~uL~: es u: L~::i oe c~ses eco
`qiques, ~:L u: co:su: oe:e:
qi~ :ol i:e:io: ~ ~ :il|~:~
E:l:evisles ~ je:so:es que
viue: e: c~ses sosle:iLes
Co:sl:u:~l ZOOl
L/:o:e~s viu ~ L~::i oe \~uL~:,
~ F:eiLu:q j~q ZoZl
25
vioa per a lamilies joves, s`hi van alegir objectius mes concrets i exigents: lèxecucio oe
l a i dea d un bar r i sense cot xes, desenvol upant nous concept es de mobi l i t at , el foment
de l a for maci de cooper at i ves ent r e el s fut ur s vens per a l aut opromoci d habi t at ges
plurilamiliars, el planejament aoequat per a la construccio oe cases oèstnoaro passiu
(consum en cal efacci de menys de 15 kWh/ m
2
a l any), i l a r eal i t zaci d i mpor t ant s
el ement s punt ual s, que ser i en nucl i s pot enci al s d act i vi t at i t robada, com el mercat
cent r al del bar r i o el cent r e comuni t ar i per a act i vi t at s soci al s.
Entre els elements que ootaven el projecte oels recursos necessaris per al oesenvo-
lupament urbanistic amb una lorta estrategia sostenibilista nguraven els lons oe lèstat
feder al de Baden-Wr t t ember g, l es subvenci ons de l a Fundaci Al emanya del M edi
Ambi ent i l a par t i ci paci en el progr ama L I FE de l a U ni Europea.
L execuci del bar r i va anar acompanyada de nombroses r euni ons ent r e t ot es l es
ent i t at s par t i ci pant s: t aul es rodones i t al l er s de t r ebal l per aconsegui r l a mxi ma par -
t i ci paci de t ot s el s act or s i l a mxi ma i mpl ement aci de t ot s el s aspect es amb cr i t er i s
de sost eni bi l i t at en l aspect e econmi c, ecol gi c i soci al .
Es van r edact ar document s, com un manual de 400 pgi nes sobr e el desenvol u-
pament oe barris sostenibles realitzat ourant el projecte LIIE pel Iorum Vauban,
en col l abor aci amb l I nst i t ut d Ecol ogi a Apl i cada (Oekoi nst i t ut ), que van ser ei nes
i mpor t ant s per cr ear conei xement i una base comuna de di scussi ent r e t ot s el s act or s
del procs, r esumi nt exper i nci es i r esul t at s per t eni r-l os en compt e en el fut ur.
Des oel 1993 i ourant mes oe 12 anys es va planincar i executar el projecte en
di ver ses fases i es va concl our e el 2006 amb l ent r ada en funci onament de l a nova l ni a
oel tramvia oel barri, juntament amb làcabament oe lùltima lase oe lòbra.
L es i nnovaci ons ms dest acades sn l es segent s:
Establiment oùn estnoaro millorat oe baix consum energetic ,o5 kWhm
2
anual s
segons l a nor mat i va sussa) per a t ot el bar r i , mol t exi gent en el seu t emps.
Creacio oàproximaoament 150 habitatges oèstnoaro energetic
Passi vhaus o Pl usenergi ehaus.
Es c~::e:s oe \~uL~: esl~:
je:s~ls je:qu co:slilueixi: ve:i
l~Les esj~is oe :e~cio soci~
257
Construccio oùna planta oe cogeneracio ,CHF, oàlta enciencia amb estelles
de fust a (bi omassa) com a combust i bl e connect ada a una xar xa comuni t r i a de cal e-
facci (di stri ct heati ng).
Desenvolupament oùn concepte ecologic oe mobilitat basat en el transport public
de qual i t at , l a l i mi t aci de l accs i est aci onament de cot xes pr i vat s di ns del bar r i
(aparcament s concent r at s a l es vor es) i un si st ema de car- shari ng.
Avantatges economics per als habitants que voluntriament prescinoissin oel vehicle
pr i vat (est al vi en cost os per a l a const r ucci d aparcament ).
Integracio oe la vegetacio i oe recursos hiorics existents en la nova planincacio oel
bar r i i par t i ci paci venal en el di sseny del s espai s l l i ur es de car ct er ver d.
Recollioa separaoa i reutilitzacio oàigues pluvials, innltracio natural oàigues
pl uvi al s al t er r a.
En el s aspect es soci al s i econmi cs, es van aconsegui r t amb cer t s assol i ment s:
La restriccio oel trnsit als carrers oel barri ha permes convertir-los en llocs oe
relacio social i oe joc per als nens, oisminuint lìmpacte negatiu que tenen els cotxes
sobr e aquest s espai s.
La creacio oe mes oe !0 cooperatives oe construccio no nomes ha permes cons-
t r ui r mol t s habi t at ges de maner a ms bar at a i i ndi vi dual i t zada, si n que t amb ha
gener at un t ei xi t soci al ms est abl e, i ha foment at l a gener aci d una consci nci a
ecol gi ca a l a comuni t at de vens.
La creacio oùna platalorma venal participativa ,Iorum Vauban, va permetre als
habi t ant s del bar r i donar veu a l es seves necessi t at s i desi gs, des de l a cr eaci d un
centre social nns a lèstabliment oùn mercat oàliments proouts a la regio, la pla-
t afor ma s una ei na i deal per a l a comuni caci , l i nt er canvi d i dees i el foment d un
t ei xi t soci al act i u i equi l i br at .
Ent r e l es l l i ons apr eses pel s par t i ci pant s del procs dest aquem l es segent s:
Fer crear un teixit social oivers cal evitar una estructura oèoat monolitica oe lamilies
joves, buscant una estructura social mes oiversa, tambe en termes oe pooer economic.
Fer obtenir resultats es important comenar els processos participatius com mes
aviat millor i ootar-los amb prou mitjans economics per a la seva realitzacio ourant un
t emps prol ongat .
LÀoministracio, la ciutaoania i els experts en tots els camps han oe col laborar,
comptant amb mecanismes encients oe meoiacio per als connictes i problemes oe
comuni caci i nevi t abl es.
L a di ver si t at d ent i t at s i act or s par t i ci pant s en el procs necessi t a un gr an esfor
addi ci onal de coor di naci i i nt egr aci , per al hor a r epr esent a l a gr an r i quesa del
r esul t at : un bar r i amb concept es i nnovador s, vens compromesos i una gr an qual i t at
de vi da. Vauban es pot descr i ur e com un del s ecobar r i s ms avanat s d Europa.
2. Ecobar r i Vi i kki , H l si nki (Fi nl ndi a)
El bar r i de Vi i kki s un di st r i ct e de l a ci ut at d H l si nki si t uat a uns 8 km de l a capi t al
nnlanoesa. En una rea oùnes 1.100 ha, s`ha creat un barri per a unes o.000 perso-
nes, basat en la barreja oe zones oàctivitat cientinca amb rees resioencials i espais
naturals. Viikki est oivioit en les subrees oel Farc Cientinc, Latokartano, Viikinranta
i Vi i ki nmki . Vi i ki nmki s l a zona r esi denci al ms gr an del bar r i i acul l un i mpor t ant
nombre oèoincis ecologics experimentals.
Basat en progr ames naci onal s per a l a const r ucci sost eni bl e, des del 1998, es va
oesenvolupar el projecte a base oe concursos tant per a la realitzacio oel Fla oirectiu
Es c~::e:s so: o~cces :esl:i:qil
je: ~s colxes
E Ju~ viu ~ L~::i oe \ii,
si:i j~q Zo/l
258
com per a eoincis concrets oel barri. El projecte oòroenacio es basa en un esquema
de cor r edor s ver ds que penet r en al s bl ocs r esi denci al s, l a qual cosa cr ea una cont i -
nut at d espai s ver ds i una t r ansi ci gr adual ent r e si st ema ur b i ecosi st ema nat ur al .
Aixi mateix, unes grans rees reservaoes per a activitats oe jaroineria oels habitants i
mpl i es zones comuni t r i es cr een l l ocs d i nt erconnexi i de comuni caci ent r e vens.
Aquestes zones no impermeabilitzaoes permeten una innltracio natural oàigues plu-
vials i alavoreixen la biooiversitat oe lèntorn. Un centre oe jaroineria, un parc eou-
cat i u per a nens i un cent r e d educaci ambi ent al aut ogest i onat compl et en l ofer t a al s
habitants oe Viikki. A mes, lormen part oàquest conjunt una reserva natural oe mes
de 250 ha de zones pant anoses i di fer ent s r ees d act i vi t at agr col a t r adi ci onal , l a qual
cosa crea un conjunt oe oilerents ecosistemes.
Lòrientacio oels eoincis alavoreix làprontament oe lènergia solar i, amb aixo, una
arquitectura energeticament mes encient. A n oàssegurar la implementacio oe raona-
ment s de sost eni bi l i t at dur ant el desenvol upament del bar r i , es van est abl i r cr i t er i s per
avaluar la qualitat ambiental oels projectes presentats. Segons el metooe oesenvolu-
pat , es van concedi r punt s per a l act uaci en el s mbi t s segent s:
Contaminacio ,emissions oe CO
2
, gest i del s r esi dus de const r ucci
i r esi dus domst i cs).
Recursos naturals ,combustibles lossils i energia oe calelaccio i energia electrica,.
Salut ,clima interior, humitat, soroll, exposicio al vent i al sol i varietat als habitatges,.
Biooiversitat ,vegetacio, gestio oàigues pluvials,.
Froouccio oàliments ,jaroineria i qualitat oel sol,.
L a concessi del per ms d obr a es va vi ncul ar a una punt uaci mni ma necessr i a
per a caoa projecte, oeixant obert al promotor l`mbit on havia oàctuar prelerent-
ment . Es va posar mfasi t ant en l a col l abor aci amb gr ans promot or es com en l es
cooperatives petites i persones inoiviouals en projectes oàutoconstruccio, a n oàcon-
seguir una mxima oiversitat en tipologies o`habitatge i pernls o`habitants.
Quant a l a mobi l i t at , es busca l a concent r aci de cot xes en bosses d aparcament s
separ at s de l i nt er i or del s bl ocs amb l es seves zones ver des comuni t r i es. El s aut obu-
sos i una l ni a de met ro una mi ca ms al l unyada for men par t de l ofer t a de t r anspor t
pbl i c. L es connexi ons per al s vi anant s i l a cr eaci d una i nfr aest r uct ur a que afavor ei x
lùs oe la bicicleta amb continutat nns al centre o`Helsinki complementen lèstrategia
pel que fa a l a mobi l i t at . No obst ant ai x, s ha fet evi dent que l a l l unyani a d r ees ms
mplies oe serveis i la oistncia nns al centre o`Helsinki lan necessari lùs oe cotxe per
a mol t s habi t ant s.
Lòbjectiu inicial oel projecte Ecobarri Viikki era la reouccio total oe lìmpacte
ambiental oel barri entre un 30 i un 50. Segons oaoes oe lòncina oe planejament
d H l si nki , es va aconsegui r cobr i r un 15% de l a demanda de cal efacci del bar r i mi t -
janant energia solar, es va reouir el consum en energia lossil en un 50 i es va reouir
el consum d ai gua i l a gener aci de r esi dus en un 30%.
3. Anel l ver d de Vi t or i a-Gast ei z (Espanya)
El projecte oe lÀnell vero oe Vitoria-Gasteiz preten recuperar els espais naturals peri-
fr i cs que act uen com a pul m ver d de l a ci ut at i que ser vei xen de t r ansi ci ent r e el
medi ur b i el medi r ur al .
L a ci ut at , amb una pobl aci de 219.000 habi t ant s, va subscr i ur e l a Car t a d Aal -
bor g el 1995, amb el comproms d avanar cap a un model de desenvol upament sos-
t eni bl e, i ncor por ant progr ames d acci l ocal que mi l l or i n l a sost eni bi l i t at en l mbi t
U:~ c~s~ oe L~ix~ e:e:qi~, el~
~:L :~le:i~s :~lu:~s, je::el
:eoui: e co:su: ecl:ic ~ ~
:eil~l
L/Le:lo viu ~ \il`:i~0~slei.
j~q Zool
259
global. Aixo oennia per a la ciutat la seva Agenoa 21. LÀnell vero sèmmarca oins oe
l es act uaci ons d aquest a Agenda 21 i , per t ant , es pot veur e l evol uci de l a qual i t at
del s espai s r ecuper at s si s anal i t za l a var i aci en el t emps d una sr i e d i ndi cador s.
Aquest s for men par t d una l l i st a pr eest abl er t a t ant per exper t s com per l opi ni ci ut a-
dana, que est ober t a a i ncl our e al t r es i ndi cador s de t i pus soci ocul t ur al a mesur a que
s ut i l i t zi n el s espai s.
La superlicie total projectaoa es oùnes 850 ha i consta oe cinc espais que constitu-
ei xen l esquema bsi c de l anel l , compl et at amb uns el ement s de connexi , com t r ams
oe riberes nuvials i el tractament oèspais marginals creats per anteriors activitats eco-
nmi ques d ext r acci de mat er i al .
Els espais principals que oenneixen la oelimitacio lisica com a base oe partioa esta-
ven qualincats com a parcs periurbans pel Fla general, tots son oe titularitat publica:
les riberes oel riu Zaoorra, al noro oel casc urb,
el bosc oÀrmentia, al suo-oest,
les antigues zones humioes oe Salburua, majoritriament seques,
la muntanya oe Zabalgana, amb la superlicie lorestal reouoa orsticament per una
expl ot aci de gr ava abans en act i u.
En la gran majoria oe ciutats, els espais perilerics que lormen el limit entre lùrb
i el r ur al exercei xen de bar r er a ent r e el s dos t i pus d ent or n i sol en est ar pr essi onat s
per una serie oàctivitats incontrolaoes, il legals i connictives en no tenir un us propi
oennit. Les actuacions tenen com a objectiu solucionar els problemes oàquests espais
r egul ant l es act i vi t at s i ofer i nt a l a ci ut at l l ocs d expansi i oci a l ai r e l l i ur e que,
al hor a, amor t i t zen l a pr essi que s exercei x sobr e el medi nat ur al proper a l es ur bs.
En pr eser var det er mi nat s espai s nat ur al s de gr an val or, que es t robaven en un est at
pr ecar i , es promou l a conser vaci del s val or s nat ur al s i pai sat gst i cs del l l oc, afavor i nt
l a r est aur aci ecol gi ca i l s per par t del s ci ut adans (obser vat or i s de fauna, hor t s,
hi ver nacl es, un cent r e d educaci ambi ent al ) que, d al t r a banda, t enen el passei g di ar i
com un cost um mol t ar r el at .
Aixo es ou a terme mitjanant estrategies que concerneixen al oisseny, a la planin-
caci i a l a gest i de l anel l , t eni nt en consi der aci :
la potencialitat oàquests espais com a rees oàprenentatge, eoucacio i sensibilitza-
ci sobr e el r espect e al medi ambi ent ;
la recerca oe solucions a nous problemes oerivats oe làrribaoa oel creixement oe la
ci ut at a aquest s l mi t s, com pot ser l a i ncl usi de cr i t er i s ambi ent al s en sol uci onar l es
i nundaci ons d aquest es zones ur banes;
la creacio oe valors alegits, paisatgistics i naturals a la perileria urbana,
lìnteres oàquests espais limit com a espais veros oe nltre entre la ciutat i les zones
amb ecosistemes mes lrgils, allunyant-los i amortitzant la pressio que lànuencia oe
vi si t ant s pot exerci r-hi .
Sense pooer utilitzar la oennicio oècobarri o ecociutat, el projecte oe lÀnell vero
de Vi t or i a-Gast ei z es pot consi der ar com una act uaci sobr e un ecosi st ema per i ur b
que te gran innuencia sobre altres aspectes urbans com la mobilitat, la qualitat oe vioa
del s bar r i s l mi t s, l a cohesi soci al i l educaci ambi ent al .
4. CDU Cent r e de Di st r i buci U r bana, L a Rochel l e (Fr ana)
L a Rochel l e, comuni t at d uns 80.000 habi t ant s, si t uada a l a r egi de Poi t ou-Cha-
rentes, a Irana, ha aooptat ja oes oels anys setanta una politica enlocaoa cap a la
prot ecci ambi ent al de l ai gua, l ai r e, el s espai s ver ds i l a cost a, mant eni nt una al t a
L~ Mi:eie viu ~ L~ Rocee
j~q Zo8l
E: ~ co:sl:uccio oe ~:o:e:~l
/:e ve:o, es v~: le:i: e: co:jle
~sjecles co: ~ coesio soci~ i
~ :oLiil~l
20
qual i t at de vi da per al s seus ci ut adans. En el desenvol upament com a comuni t at d una
super fci e de 2.800 ha, s han at s aspect es i mpor t ant s per a l ecol ogi a ur bana, com l a
i nst al l aci d una r eser va nat ur al amb ms de 20 ha de zones humi des, cami ns i pi st es
per a ci cl i st es, i el t r act ament del s r esi dus ur bans a t r avs de l a r ecol l i da sel ect i va.
L a pol t i ca de l ai gua se cent r a a t ancar al mxi m el seu ci cl e, cont rol ant l a depur a-
ci i el s r esi dus i ndust r i al s, ai x com l es emi ssi ons at mosfr i ques, i depur ant de maner a
bi ol gi ca l es ai ges gr i ses, r eut i l i t zant el s l l ot s per adobar el s camps agr col es.
Amb l a vol unt at d afavor i r mt odes de t r anspor t al t er nat i us, r edui nt al hor a el
cr ei xement del t r nsi t rodat , L a Rochel l e s ha afegi t al Pl a de despl aament s ur bans
(PDU ) l any 2000, i ha ent r at en un pl a pi l ot per a l exper i ment aci amb vehi cl es
el ct r i cs en cooper aci amb di ver ses empr eses aut omobi l st i ques. En aquest cont ext ,
es desenvol upa, el 2001, el Cent r e de Di st r i buci U r bana (CDU ). Es t r act a d un
equi pament l ogst i c, de t i t ul ar i t at t ant pbl i ca com pr i vada, que gest i ona el ser vei
de di st r i buci en fur gonet es el ct r i ques: ha est at cr eat per mi l l or ar l a ci rcul aci de
mercaoeries, racionalitzant els lliuraments i les crregues amb lòbjectiu oe oisminuir
l i mpact e medi ambi ent al d aquest a act i vi t at .
En aquest Pl a de despl aament s ur bans (PDU ), t amb hi ha est r at gi es de r eser va
per a ci cl i st es i vi anant s d una ext ensa zona prot egi da amb 150 km de car r i l bi ci i
mes oe 250 camins per passejar. Aixi mateix, s`han creat unes bosses oàparcament
pr xi mes a l a ci ut at amb 4.500 pl aces que despr s s ofer ei xen en un t r anspor t pbl i c
oenominat Autoplus, un concepte multimooal i nexible que combina oilerents mit-
jans: taxis col lectius, bicicletes publiques i cotxes electrics. Es compensa, ooncs, el let
d aparcar l l uny del cent r e amb una gr an i var i ada ofer t a de possi bi l i t at s de mobi l i t at
col l ect i va, i l espai pbl i c guanya en qual i t at .
L a Rochel l e s un bon exempl e d i mpl ement aci d est r at gi es de mobi l i t at avana-
des que cont r i buei xen a una ci ut at ms sost eni bl e.
5. Eoincis oàlta enciencia energetica a Mataro i Lausanne
Di ns del cont ext de l ecobar r i com a l l oc de desenvol upament d est r at gi es de gest i
encient oe recursos per garantir una vioa urbana mes sostenible i en equilibri amb
lèntorn, pooem entenore lèoinci com lèlement base, la cel lula, que es part essencial
oel conjunt. A oos oels llocs visitats, Mataro ,Espanya, i Lausanne ,Sussa,, hi trobem
exemples molt avanats oèoincis resioencials oàlta enciencia energetica, aoaptats al
seu ent or n cl i mt i c, econmi c i cul t ur al .
El projecte oe Mataro, un eoinci o`habitatges oe proteccio oncial oe lloguer per
a joves ,Duran 8 Grau Arquitectes i Associats, SL, 2002, es un eoinci que neix amb
est r at gi es de car ct er econmi c avanades i soci al s. Es basen en l a vol unt at de cons-
t r ui r amb bai xos cost os per faci l i t ar habi t at ges a col l ect i us de menor poder adqui si -
t i u, sense pr esci ndi r d una al t a qual i t at ar qui t ect ni ca i funci onal . Tamb es par t ei x
de l opt i mi t zaci i gest i d un mxi m de ser vei s de maner a comuni t r i a, com l a
pr oducci d ai gua cal ent a sani t r i a, l a cl i mat i t zaci , i el s espai s i equi pament s comu-
ni t ar i s, com l a bugader i a.
Es va opt ar per const r ui r amb pl afons massi ssos de for mi g fabr i cat s a peu d obr a.
Es un sistema que te una inercia termica elevaoa i manca oe ponts termics. Els lorjats
acul l en ser pent i ns, par t i nt ercanvi ador a del si st ema de cl i mat i t zaci que a ms const a
de capt ador s sol ar s t r mi cs no vi dr at s i nt egr at s a l es cober t es i ncl i nades. Per no ser
envi dr at s, el s capt ador s t r mi cs ser vei xen t amb com a di ssi pador s de cal or dur ant l es
nits oèstiu, relreoant làigua oel circuit i, com a consequencia, mantenint els lorjats a
Diciceles oe j:slec q:~lu l
~ L~ Rocee
Ll~ viu ~ M~l~:o
j~q ZOl
E Pie::e viu ~ L~us~::e
j~q ZZl
21
/ccessos ~ l:~ves oe j~ss~:ees
~ eoici o~Lil~lqes je: ~ |oves
M~l~:ol
t emper at ur es consi der abl ement est abl es dur ant t ot l any. U na i nst al l aci fot ovol t ai ca
for ma una pr gol a que dna ombr a a l a t er r assa comuni t r i a.
La oistribucio oels habitatges te com a caracteristica la nexibilitat, la bona orien-
tacio i la ventilacio creuaoa. Làcces per passarel la i els espais privats aojunts a les
ent r ades del s habi t at ges ser vei xen d el ement connect or i de comuni caci ent r e vens i
compl ei xen, per t ant , una funci soci al i mpor t ant .
A L ausanne t r obem un exempl e d una casa M i ner gi e, segons un est ndar d ener -
getic suis que certinca a lèoinci una alta enciencia energetica amb un consum molt
bai x d ener gi a (42 kWh/ m
2
a làny,, una tercera part oe la utilitzaoa pels eoincis
est ndar d de l a zona. M al gr at l a seva al t a est anqui t at a l ai r e, el confor t i nt er i or
queda gar ant i t gr ci es a una bona vent i l aci mecni ca amb r ecuper aci de cal or.
Allaments oe lòrore oe 25 a 30 cm i nnestres oe triple envioriament limiten les per-
dues ener gt i ques a t r avs de l a pel l .
Làrquitectura bioclimtica oe lèoinci oisposa oe oilerents recursos amb els quals
sòbte el bon luncionament energetic: la captacio solar passiva mitjanant grans ober-
t ur es cap al sud, l a ut i l i t zaci de l a i nrci a t r mi ca i nt er i or per emmagat zemar cal or,
la ventilacio natural nocturna per relrigerar lèoinci a lèstiu, una proteccio solar aoe-
quada i una bona i l l umi naci nat ur al .
Quant al ci cl e de l ai gua, es pot dest acar l a r eut i l i t zaci de l es ai ges gr i ses, l a r eco-
l l i da i l s de l es ai ges pl uvi al s i l a r educci de l a super fci e i mper meabi l i t zada del
t er r eny. U ns col l ect or s sol ar s t r mi cs i una i nst al l aci fot ovol t ai ca, que al hor a s usa
com a el ement de prot ecci sol ar, compl ement en el concept e.
Els habitants oe lèoinci estan sensibilitzats i han aoaptat el seu estil oe vioa tambe
en al t r es aspect es, com l a mobi l i t at , l al i ment aci i el consum d ener gi a a un model
mes encient i oe menor impacte ambiental.
CcncIusicns
S ha demost r at que noms una vi si gl obal i al hor a det al l ada ens dna pi st es sobr e l es
est r at gi es cor r ect es que conv segui r per avanar cap a un model de vi da ms sost e-
nible: els mbits oe mobilitat, lèoincacio, làlimentacio, els bens oe consum, làigua,
el s r esi dus i l a gener aci d ener gi a han de ser t r act at s de l a mat ei xa maner a, amb l a
mxima enciencia i, en la major mesura possible, en cicles tancats.
Tanmatei x, cal consi der ar tamb que estudi s compar ati us a Al emanya han demos-
trat que el propietari oùna casa passiva ,oàlt grau oènciencia i molt baix consum
ener gti c) pot teni r associ at al seu esti l de vi da el dobl e d emi ssi ons de CO
2
que una
persona que viu en una casa oels anys setanta poc encient, simplement pel let oe oes-
pl aar-se dues vegades a l any amb avi a d al tr es par ts del mn o per teni r deter mi nats
hbi ts de consum i d al i mentaci . I gual ment es pot di r que l es ci utats que no apl i quen
r adi cal ment un nou model de mobi l i tat sosteni bl e mai no poden ser ecoci utats.
Algunes pgines oÌnternet permeten calcular la petjaoa ecologica ,www.myfoot-
pr i nt.or g, i renexionar sobre lìmpacte ambiental que causem amb el nostre mooe oe
vi da. Perqu, encar a que parl em de l a gr an escal a d un bar r i o l a ci utat en tota l a
seva compl exi tat funci onal , l a seva r el aci amb el ter r i tor i i el seu i mpacte sobr e l a
bi osfer a, no hem d obl i dar que cal comenar per un matei x, conver ti nt-nos en ci uta-
oans oel segle XXI amb lutur. Ferque tant una ecociutat com un ecobarri necessi-
ten ecoci utadans, i aquest s potser el r epte ms gr an de tota aquesta hi str i a.
/ seu o~::e:e es veu ~ ~~:~
e:c~:~o~ ~ suo, c~jl~oo:~ oe c~o:
L~us~::el
22
EI barri
Vi sc al bar r i de Vauban a
Frei burg, al sud d Al ema-
nya. Des de fa set anys,
vi sc a l a nostr a casa pas-
si va, i l a trobo mol t con-
for tabl e. No hi ha gai reb
gens de tr nsi t aqu, no
hi ha cotxes i ndi vi dual s;
ai x em pl au mol t i esti c
real ment content de poder
vi ure aqu.
Les ccmpres
A prop hi ha dos super-
mercats: un super mercat
nor mal i un al tre de bi ol -
gi c. S hi pot anar a peu.
La mcbiIitat cbIigada
Teni m un cot xe per
compar t i r si es vol . Jo,
que no t i nc ni cot xe ni
per ms de condui r, puc,
si mpl ement , pagar un
t axi si cal . T i nc el despat x
a una ant i ga caser na. Em
despl ao excl usi vament
en bi ci cl et a, en t r en i en
t r anspor t s pbl i cs. No
t i nc car net de condui r,
mai n he t i ngut i no cal ;
al bar r i hi ha al t r es per -
sones que t enen cot xe i
l ut i l i t zen nor mal ment ,
per est an obl i gat s a
no dei xar -l os davant de
casa. H i ha dos gar at ges
pbl i cs on s han de dei xar
el s vehi cl es.
L`cci
Al bar r i hi ha una sal a
d espor ts, un centre cul tu-
r al per a l a ci utadani a, l a
casa 3, on es pooen ler
festes i reuni ons, un res-
taur ant, un bar-gl ass caf i
una cafeter i a peti ta. Crec
que teni m tots el s ser vei s
al l l oc. Quan hi trebal l o,
sur to de casa meva i m hi
ar r i bo a peu perqu es tro-
ben a 300-!00 m.
Les despeses
Al nostre eoinci som tots
propi etar i s, i paguem
noms l es despeses. Juntes
sumen 50 t per persona
al mes i i ncl ouen ai gua,
el ectr i ci tat, cal efacci ,
assegur ana, el conserge i
l a netej a del j ard.
L`babitatge
Vi sc en aquesta casa que
ha estat la pr i mer a casa
passiva com a eoinci col-
lecti u a Alemanya. Una
casa passi va s una casa
que gai reb no consumei x
energi a en calefacci .
Per fer una compar aci
pr cti ca, j o vi sc en un
apartament oe 90 m
2
, som
tres per sones i hem gastat
ourant làny 200o, exclu-
si vament en energi a per la
calelaccio, 90 t. La oile-
r nci a i l avantatge s que,
ar a, la quanti tat anual s
com el que pagvem abans
per mes. Podem di r que
paguem 1 tm
2
a l any.
El que oenneix una
casa passi va s com es
fa. H i ha ci nc el ement s
i mpor t ant s que t ot es l es
cases passi ves compar -
t ei xen. El pr i mer, i ms
i mpor t ant , s l or i ent aci
d una gr an faana al sud.
Una casa passiva signinca
que el sol l escal fa passi -
S
c

l
A
n
d
r
e
a
s

D
e
l
e
s
k
e
,

v
i
s
c

a

F
r
i
b
u
r
g
,

a

A
l
e
m
a
n
y
a

i

c
o
m
p
a
r
t
e
i
x
o

a
m
b

d
o
s

a
d
u
l
t
s

m
s

u
n

a
p
a
r
t
a
m
e
n
t

d
e

t
r
e
s

p
e
r
s
o
n
e
s
.

T
i
n
c

4
1

a
n
y
s

i

m
a
g
r
a
d
a

v
i
u
r
e

a
i
x
.

S
c

a
u
t
n
o
m
.

P
e
r

t
a
n
t
,

e
l
s

m
e
u
s

i
n
g
r
e
s
s
o
s

s
n

v
a
r
i
a
b
l
e
s
.

U
n

a
n
y

p
u
c

g
u
a
n
y
a
r

p
r
o
u
,

i

u
n

a
l
t
r
e

a
n
y

p
o
t

s
e
r

n
u
i
x
.

N
o

n
e
c
e
s
s
i
t
o

m
e
s

o
e

1
.
o
0
0

t

a
l

m
e
s

p
e
r

s
e
r

l
e
l
i
.
23
vament . El segon el ement
s un mol t bon al l ament
del s mur s ext er i or s; hi ha
35 cm d al l ament di ns
d una est r uct ur a de fust a.
El t ercer el ement sn
les nnestres, hi ha nnestres
amb t r i pl e vi dr e. El que
es veu en aquest eoinci
sn al guns det al l s; per
exempl e, vei eu que el s
bal cons est an separ at s
termicament oe lèoinci,
i aixo ajuoa a evitar el
pont t r mi c. Amb cada
pont t r mi c es per d cal or
a l hi ver n. Es veu t amb
que les nnestres son molt
gr ans; s per capt ar l a
mxi ma ener gi a sol ar al s
apar t ament s. Com he
di t , s escal fa passi vament .
Els marcs oe les nnestres
est an cober t s t ant com ha
est at possi bl e, perqu el s
marcs per den ms ener gi a
que el s vi dr es i ai x s i n-
t ent a r esol dr e. Teni m una
est r uct ur a de fust a que
ajuoa tambe a lècologia,
perqu quan const r um
amb fust a ut i l i t zem mol t a
menys ener gi a pr i mr i a.
El quar t el ement s
un si st ema mecni c de
vent i l aci amb ai r e nou
i ai r e usat . s una ven-
tilacio amb ooble nux, i
entre els oos nuxos hi ha
l i nt ercanvi de cal or, que
pot r ecuper ar gai r eb t ot a
l ener gi a per duda.
El ci nqu el ement sn,
bsi cament , l es apor t aci -
ons i nt er nes. Qu vol di r
ai x? Que si ens dut xem,
per exempl e, apor t em
ener gi a a l apar t ament ; i
t amb amb l a ut i l i t zaci
del cor r ent el ct r i c, l a
t el evi si i al t r es apar el l s,
i amb l a cal or humana,
el fet de cui nar... t ot ai x
cont r i buei x a escal far l a
casa amb 12 kW/ m
2
l any.
Di ns d una casa nor mal ,
ai x probabl ement noms
cont r i buei x amb un 5%,
ment r e que a casa nost r a
s un 50% i ai x i mpl i ca
que necessi t em mol t poca
ener gi a. Est t ot t an ben
al l at que l es apor t aci ons
internes son suncients per
escal far l a casa a par t i r
oe 12 C oe temperatura
exterior. Entre 12 C i
20 C no necessitem cale-
facci . Teni m un consum
d ent r e 13 i 20 kW/ m
2
l any. D e vegades s ms
de 14 kWh, per no passa
r es, sn encar a 90 de
gas per a escal for. Q uant
a l el ect r i ci t at , s una
casa nor mal .
LèIectricitat
No hem fet gai r e per
est al vi ar l el ect r i ci t at ,
per no escal fem amb
el ect r i ci t at ni hi cui nem;
ai x s i mpor t ant . Teni m
dues r ent ador es que sn
al sot er r ani , per a t ot el
venat . Tenen connexi
amb l ai gua cal ent a per
economi t zar ener gi a.
Es van compr ar el ect r o-
domst i cs de cl asse A,
per qu en gener al es pot
di r que aquest s el ect r o-
domst i cs s amor t i t zen
mol t de pr essa. Aquest a
casa s una excepci ,
no est connect ada a l a
xar xa, som aut noms de
l a xar xa t r mi ca. Teni m
el nost r e pr opi pet i t coge-
ner ador, per no funci ona
amb fust a, funci ona amb
gas nat ur al . Pr oduei x el
60% del cor r ent el ct r i c
que consumi m i submi -
ni st r a gai r eb un 100%
de l a cal or que necessi t em
a l hi ver n.
Làigua
A Al emanya, el consum
mitj es oe 1!0 litres per
per sona i di a, i a Fr ei -
bur g s de noms 110
l i t r es per per sona i di a,
no s per qu. A casa
nost r a s de 85 l i t r es, i
no s per qu ens dut xem
menys, s per qu t eni m
r educt or s de cabal a l es
ai xet es i fa l a i mpr essi
que sur t ms ai gua de l a
que sur t en r eal i t at .
Ccmiat
Cr ei em que som per so-
nes nor mal s, no ens fa
l efect e que vi vi m en un
bar r i especi al . s ver i t at
que vnen mol t s vi si t ant s
cada set mana, i ai x vol
di r que deu t eni r al guna
cosa especi al , suposo. No
t eni m un nou concept e,
per hem mi l l or at mol t es
pet i t es coses i qui vul gui
copi ar aquest es coses o
al gunes i dees est convi -
dat a fer -ho.
2
EI barri
H l si nki t aproxi mada-
ment 500.000 habi tants
i Vi kki en deu teni r uns
10.000. s a uns 7 km
de l estaci centr al ; per
anar-hi en cotxe hi ha 10
km o mitja hora. Hi ha un
metro for a proper i una
connexio oàutobus nns
al l . S hi pot anar en bi ci -
cl eta i mol ta gent uti l i tza
aquest mitj oe transport.
A mitjan anys noranta, la
ci utat d H l si nki teni a l a
ioea oe planincar Vikki
com a rea d habi tatges
ecol gi cs. Es va fer un
concurs oe planincacio
urbanistica i ja en aquest
concur s es van presentar
molt bons projectes. El
planejament actual es basa
en el projecte guanyaoor,
que s en for ma de di ts,
amb cor redor s verds en
mi g de l rea del s habi -
tatges. Ai x, l a gent t l es
rees verdes mol t a prop.
Les instaIIacicns,
prcducci rencvabIe
H i ha i nstal laci ons solar s
tr mi ques i fotovoltai ques
que son mes encients oel
que s havi a calculat. Jo
matei x m ho pensava, per
ti nc una casa molt ben
allada; i , en el meu cas, el
temps d amor ti tzaci hau-
r i a estat massa llarg i com
a per sona pr i vada he de
nnanar-m`ho tot.
L`babitatge. AnIisi
deI cicIe de vida
Aquest sol ar s de l l oguer,
de fet pago l l oguer del sl .
s una maner a de pensar
ecol gi cament; aquestes
cases haur i en de poder
desapar i xer un di a, tot
i que queda al guna cosa
del s fonaments. L a i dea s
que no s antropi tzi el sl ,
que es podr i a reuti l i tzar
despr s com a camp per a
l agr i cul tur a.
Lèoinci te un concepte
de bai x consum ener g-
t i c basat en mat er i al s de
const r ucci nat ur al s, que
sn degr adabl es: pal l a,
t pi a, fust a de pi , et c.
Ai x fa que el cont i ngut
ener gt i c si gui r eal ment
bai x, per exi gei x mol t a
fei na. Cal ms m d obr a
que per const r ui r un
eoinci estnoaro, i la
m d obr a s mol t car a
a Fi nl ndi a. U na de l es
par t i des ms gr ans del
cost va ser, segur ament ,
l a meva fei na mat ei xa.
Jo vai g t r ebal l ar mol t es
hores en aquest projecte.
La majoria oels eoincis oe
Vi kki ha est at const r uda
per gr ans empr eses, s
ms professi onal . Per
t amb ms compl i cat
d i nt rodui r-hi canvi s; en
el meu cas, ha est at mol t
E
m

d
i
c

J
u
h
a

P
e
k
k
a
,

s
c

a
r
q
u
i
t
e
c
t
e

i

v
i
s
c

a

H
l
s
i
n
k
i
.

E
s
t
a
v
a

b
u
s
c
a
n
t

u
n

l
l
o
c

p
e
r

f
e
r

u
n
a

c
a
s
a

a

H
e
l
s
i
n
k
i

i

e
m

v
a
n

e
n
s
e
n
y
a
r

l
a

z
o
n
a

e
c
o
l
o
g
i
c
a

a

l
a

c
i
u
t
a
t

o
e

V
i
i
k
k
i
,

p
l
a
n
t
e
j
a
o
a

c
o
m

a

r
e
a

o
`
h
a
b
i
t
a
t
g
e
s

e
c
o
l
o
g
i
c
s
.

V
a
i
g

o
i
s
s
e
n
y
a
r

u
n
a

u
n
i
t
a
t

o
e

t
r
e
s

c
a
s
e
s

e
n

n
l
e
r
a

i

a
r
a

e
s
t
e
m

a
s
s
e
g
u
t
s

e
n

u
n
a
.

T
i
n
c

u
n
a

u
n
i
t
a
t

f
a
m
i
l
i
a
r

f
o
r
a

p
e
t
i
t
a
.

N
o
m
s

t
i
n
c

x
i
c
o
t
a

i

u
n

g
o
s
;

a
r
a

p
e
r

a
r
a

t
e
n
i
m

p
r
o
u

e
s
p
a
i

p
e
r

p
l
a
n
i
n
c
a
r

l
a

l
a
m
i
l
i
a
,

l
a

l
e
i
n
a

i

e
l

q
u
e

p
o
r
t
i

e
l

l
u
t
u
r
.

25
fci l fer t ot t i pus d exper i -
ment s, en el sent i t de pro-
var coses r adi cal s. s mol t
boni c per a un arqui t ect e
poder fer ai x. El nom
oel projecte oe la casa es
L ow ener gy house a base de
mat er i al s nat ur al s.
La demanda de cIima
de I`babitatge
A Vikki, lòbjectiu ha
estat redui r en 1/ 3 par t l a
demanda de cal efacci en
compar aci amb una casa
estndard, que necessi ta
uns 110 kWh/ m
2
l any.
Jo estar i a ms o menys a
55 kWh/ m
2
l any. El si s-
tema de cal efacci s un
di stri ct heati ng (centr al de
bar r i ) en combi naci amb
r adi ador s en for ma de
peti ts tubs, i est di men-
si onat per a un consum
mol t bai x en cal efacci .
Al matei x temps, tota l a
casa est el evada sobre un
espai l l i ure d aproxi mada-
ment 80 cm, i ai x sol u-
ci ona un probl ema mol t
tpi c a Fi nl ndi a, que s l a
humi tat que prov del sl .
L estr uctur a s bsi cament
de fusta de pi . L es uni ons
de fusta estan opti mi tza-
des amb cl aus i una quan-
ti tat mni ma de col a.
L al l ament t r mi c
consi st ei x en farcel l s de
pal l a i t r es capes de fang
a cada cost at . El r evest i -
ment de fust a prot egei x,
ext er i or ment , cont r a el
t emps. Aquest r evest i ment
no est t r act at , ai x que
es t or nar de col or gr i s
en el fut ur. El val or de
t r ansmi ssi de l a cal or a
t r avs de l a faana que
s anomena U ronda el s
0,12 kW/ m
2
K , en compa-
r aci amb un val or mni m
exi gi t per l or denana,
de moment , de 0,25 kW/
m
2
K. Les nnestres, grans
i or i ent ades al sud, t amb
sn de t i pus l ow ener gy,
nxes al marc, amb un
val or de t r ansmi ssi U
de 0,80 M / m
2
K . U na
di fer nci a, en compar aci
amb l es t pi ques cases de
bai x consum ener gt i c a
Fi nl ndi a, s l a vent i l aci .
L ai r e ent r a pr eescal fat
oes oe sota lèoinci i, a
t r avs del for n de l l enya,
es di st r i buei x pel s espai s i
s ext r au pel s banys cap al
pi s super i or a t r avs del s
vent i l ador s.
EIs residus
Cr ec que s l ni ca casa
de t ot Vi kki que t banys
de compost at ge. Al guns
di uen que ai x no t
sent i t si hi ha connexi
al cl aveguer am. Per per
a mi no t sent i t envi ar
el s r esi dus l l uny si hi ha
possi bi l i t at d ut i l i t zar -l os
al jaroi, aixi, els cicles
de mat er i al s di ns de l a
par cel l a est an t ancat s.
Ccmiat
Tots els mater i als uti li tzats
en aquesta casa ja sèm-
pr aven fa cent anys. Acon-
seguei xo un bon balan
uti li tzant un gr an for n de
llenya per a la calefacci ,
per tamb per prepar ar
el menjar. A l`hivern lùti-
li tzo un cop cada dos di es.
Quan realment fa fred,
l encenc un cop al di a. H e
previ st que, si hi haguessi n
problemes de submi ni str a-
ment d electr i ci tat o ener-
gi a, encar a podr i a vi ure en
aquest pi s. Alguns vi uen
a casa seva amb una tem-
peratura oe mes oe 23 C,
i nns a 25 C I oespres,
quan vnen de vi si ta, es
quei xen que aqu fa massa
fred, malgr at que els
oonem mitjons oe llana
2
EI barri
Esti c content en aquest
bar r i . M agr ada l a zona
perqu s a prop d un
parc amb cr vol s, necs,
ani mal ets... s una zona
mol t boni ca per passe-
jar-hi. Com que es un
bar r i nou, hi ha zones i
car r er s ampl es. Al bar r i
vel l de l a ci utat, el s car r er s
sn mol t estr ets. Qui t
cotxe no s on el pot apar-
car, ho t mol t mal ament.
En canvi , aqu ho teni m
mi l l or, el s car r er s sn
ampl es, i hi ha l l oc per
aparcar. L a ver i tat s que
esti c content en aquest
bar r i . H i ha aqu matei x
una i kastol a a 3 mi nuts a
peu. M s a prop encar a
hi posar an una guar der i a.
Hi viu gent jove aqui,
i nens. H i ha un parc
i nfanti l que agr ada mol t
al s nens. H i ha r ecol l i da
pneumti ca de r esi dus,
ai x que podem bai xar l es
escombr ar i es a qual sevol
hor a del di a. No hi ha
conteni dor, ni cap zona
on s acumul i n l es escom-
br ar i es i faci mal a ol or.
El barri va creixent, ja hi
ha de tot: far mci a, banc,
bar, i, com ja he oit, la
i kastol a, l a guar der i a, etc.
La mcbiIitat
Sc for a a pr op d on
t r ebal l o, hi t i nc uns 30
mi nut s cami nant , per
acost umo a despl aar -me
en bi ci cl et a, per qu
Vi t r i a s pl ana i r esul t a
cmode, l es vor er es sn
ampl es i hi ha car r i l -bi ci .
L a di st nci a, no s cal -
cul ar -l a en met r es, per
d aqu a l a fei na hi ha 25
mi nut s cami nant l l euger,
i 30 cami nant nor mal . En
bi ci cl et a hi ha 10 mi nut s.
I nns al centre oe la ciu-
t at , t amb hi ha uns 30
mi nut s. L aut obs passa
for a sovi nt , i , per sor t ,
la paraoa es just oavant
del por t al de casa meva.
M al gr at ai x, no l acos-
t umo a agafar, per qu
sempr e cal esper ar uns 3
o 5 minuts, i si el trajecte
s de 30 mi nut s, en t ot al
t ar dar i a 35 mi nut s. Per
aquest s 5 mi nut s ms que
t ar da, el s guanyes cami -
nant ms de pr essa.
L`cci
M agr ada nedar, vai g
sovi nt a una pi sci na que
s for a l l uny d aqu.
L a vai g escol l i r per qu
s en un cent r e cvi c on
acost uma a haver -hi poca
gent a l es hor es que hi
vai g. M hi ar r i bo en bi ci -
cl et a o cami nant .
S
c

l
A
l
b
e
r
t
o

I
b
a
r
r
e
t
a

A
r
k
a
u
z
,

i

v
i
s
c

a

V
i
t
o
r
i
a
-
G
a
s
t
e
i
z
,

u
n
a

c
i
u
t
a
t

d
e

2
2
5
.
0
0
0

h
a
b
i
t
a
n
t
s
.

M
e
s
t
i
c

a

u
n

b
a
r
r
i

d
e
l
s

a
f
o
r
e
s

p
e
r
q
u
s

u
n

b
a
r
r
i

m
o
d
e
r
n
.

V
i
s
c

s
o
l

a
l

p
i
s
,

p
e
r

t
i
n
c

u
n
a

n
l
l
a

a

B
i
l
b
a
o
,

q
u
e

v
e
i
g

u
n
a

s
e
t
m
a
n
a

s
i

i

u
n
a

n
o
,

i

q
u
e

a
c
o
s
t
u
m
a

a

v
e
n
i
r

e
l

c
a
p

o
e

s
e
t
-
m
a
n
a
.

T
r
e
b
a
l
l
o

e
n

u
n

m
u
s
e
u
,

a
l

c
e
n
t
r
e

d
e

l
a

c
i
u
t
a
t
,

o
n

f
a
i
g

h
o
r
a
r
i

d
e

m
a
t

i

t
a
r
d
a
,

p
e
r

t
a
m
p
o
c

n
o

h
i

e
s
t
i
c

n
x
,

t
i
n
c

u
n

c
o
n
t
r
a
c
t
e

i
n
t
e
r
i
,

i

e
s
t
i
c

p
e
n
o
e
n
t

q
u
e

e
s

c
o
n
v
o
q
u
i

l
a

p
l
a
a
,

s
i

s
u
r
t
,

b
,

s
i

n
o
,

a

b
u
s
c
a
r

u
n
a

a
l
t
r
a

c
o
s
a
.

27
L`babitatge
Vi sc en un pi s de l edi -
nci oàqui oarrere que,
pel meu gust, s el ms
boni c de l a zona. A ms,
màgraoa aquesta eoinca-
cio perque te unes nnes-
tres mol t ampl es, i gr ans,
i a casa ti nc mol tssi ma
l l um natur al . En canvi , al
vol tant en vei g que tenen
nnestres molt estretes.
L exter i or s de ma i l es
par ti ci ons i nter i or s del pi s
sn de Pl adur. L a faana
pr i nci pal t ms fusta,
per l a que dna ms al
nord, l a del pati i nter i or,
s de ma bl anc, amb
menys fusta. Pel que fa a
lèoincacio, el pis est be,
jo nèstic content. Es oe
proteccio oncial, oùns
69 m
2
. Em va costar uns
16 mi l i ons de pessetes,
s cl ar, er a preu anti c. s
un pi s pensat per a di s-
capaci tats, i al g podr i a
pensar que l espai est
un pel oesaprontat ja que
noms t dues habi taci ons
i el s passos i l es por tes
sn ampl es, i l a cambr a
de bany s mol t gr an,
amb l a banyer a i el vter
adaptats. En el meu cas
no ser vei x de res. El vter
t l es seves bar res, l a pi ca
s peti ta.
La cIimatitzaci: estaIvi
i ccst de Iènergia
L a cal efacci s i ndi vi -
dual , de gas. Si comparo
aquest eoinci amb la casa
on vi u l a meva mare, per
exempl e, s estal vi a mol ta
energi a. L a casa est ben
al l ada, i no hi entr a l a
humi tat. L a faana nord,
que pensava que ser i a l a
ms freda, ha resul tat no
ser-ho. Deu estar ben feta.
No hi ha fusta en aquesta
laana, ni nnestres tan
gr ans, si n que s de ma,
que protegei x mi l l or, amb
les nnestres mes petites.
I , s cl ar, tot suma si l es
cases estan ben al l ades,
per ai x s un pi s, i si al
costat, a dal t i a bai x no hi
vi uen, tens el pi s fred. En
canvi , si tothom hi vi u i
est cal ent, s hi est b.
Ccmiat
El canvi cli mti c s ter r i -
ble, i hi ha contami naci a
tot ar reu. Per exemple, en
el menjar. No sabem que
mengem. M oltes vegades
es malgasta energi a, i
ai x s greu, perqu costa
aconsegui r-la, i per obte-
ni r-la cal contami nar. Cal
fer-hi alguna cosa, i crec
que es podr i a fer molt ms.
Per exemple, es podr i en
posar plaques solar s, que
ja es la, pero s`hauria oe
fer molt ms, a tot ar reu.
El mn s un caos.
28
EI prcjecte
L a i dea, en pr i nci pi , er a
compr ar una casa que
pogus adaptar d una
maner a ecol gi ca. L a
segona i dea er a cons-
tr ui r-l a amb pal l a. H e
par ti ci pat en constr ucci -
ons de pal l a al vol tant de
L a Rochel l e i consi dero
que s un mtode de
constr ucci subl i m, que
reduei x consi der abl ement
2
i que
al l a ver i tabl ement amb
uns mur s de 50 cm. s
un ti pus de constr ucci
geni al , si s or i enta b.
Vai g dei xar l a fei na fa
dos mesos, una fei na mol t
coherent ja que treballava
a una associ aci d ener-
gi es renovabl es. Expl i cava
a nens com funci onen i
qui na n s l a uti l i tat.
Trebal l ava for a l l uny i
estava obl i gada a agafar
el cotxe, perqu el ser vei
d autobusos no s gai re
bo. Com que havi a d uti -
l i tzar-l o sovi nt, teni a un
cotxe que funci onava amb
ol i , ai x que encar a en
reci cl o i ar a el donar a
ami cs que conti nun amb
aquest si stema. Reci cl o
l ol i del s fregi ts del s restau-
r ants de L a Rochel l e, que
nltro abans oùtilitzar. En
gener al , teni m un cotxe
per a tres o quatre per so-
nes i el compar ti m quan
ho necessi tem. Si en al gun
moment el necessi to, s
a qui demanar-l i , no hi
ha cap probl ema. I , per a
despl aaments ms l l args,
l a meva bi ci cl eta t uns
si stemes per adaptar un
car ret on puc tr anspor tar
for a coses. L a Rochel l e
ha fet esfor os en tot al l
referent a l a mobi l i tat. ha
i nstaur at l es bi ci cl etes gro-
gues, de pr stec gr atut,
al centre de l a ci utat. ha
desenvol upat tamb vehi -
cl es el ctr i cs.
Les ccmpres
Vi sc al bar r i de Fti lly-L a
Trompette, un bar r i molt
cor recte de L a Rochelle.
T i nc un cotxe i una bi ci -
cleta i no uti li tzo el bus
des de fa molt de temps.
T i nc tot el que necessi to al
bar r i : for n, estanc, peti ts
ser vei s. Anar al centre, en
bi ci cleta o a peu, s un
moment. Vi sc en un bar r i
i doni i molt ben si tuat.
N esti c molt contenta. Si
alguna cosa ha fet b L a
Rochelle s compli car molt
la si tuaci als cotxes. H i ha
realment senti ts prohi bi ts
a tot ar reu, senti ts ni cs i
car rer s sense sor ti da.
E
m

d
i
c

M
i
r
e
i
l
l
e

i

v
i
s
c

a

L
a

R
o
c
h
e
l
l
e
,

u
n
a

c
i
u
t
a
t

d
e

p
r
o
p

d
e

8
0
.
0
0
0

h
a
b
i
t
a
n
t
s

d
e
s

d
e

f
a

m
s

o
e

1
0

a
n
y
s
.

V
i
s
c

s
o
l
a
,

p
e
r
o

s
e
m
p
r
e

h
i

h
a

g
e
n
t

a

c
a
s
a
,

a
m
i
c
s

q
u
e

a
l
l
o
t
j
o

r
e
g
u
l
a
r
m
e
n
t
.

E
s

u
n
a

c
a
s
a

p
e
t
i
t
a
,

t

5
0

m
2
a
m
b

u
n

j
a
r
o
i

p
r
i
v
a
t

o
e

2
0
0

m
2
.

A
b
a
n
s

v
i
v
i
a

e
n

u
n

a
p
a
r
t
a
m
e
n
t
,

p
e
r
o

o
e
s
i
t
j
a
v
a

u
n

j
a
r
o
i

p
e
r

c
u
l
t
i
v
a
r

v
e
r
o
u
r
e
s

i

t
e
n
i
r

u
n

b
a
n
y

s
e
c
.

C
o
n
e
i
x
i
a

l
o
r
a

c
o
s
e
s

o
e
l

m
o
d
e
l

a
l
t
e
r
n
a
t
i
u
,

v
o
l
i
a

v
i
u
r
e

d
u
n
a

a
l
t
r
a

m
a
n
e
r
a

i

n
e
c
e
s
s
i
t
a
v
a

p
o
s
a
r

t
o
t

a
i
x

e
n

p
r
c
t
i
c
a
.
29
L`babitatge
El bar r i s for a anti c i el
cost del m
2
d habi tatge
es troba al vol tant de l a
mitjana oe la ciutat, a
l entor n del s 20-25 el
m
2
/ mes. L a pr i mer a cosa
que vai g fer en entr ar
a casa meva va ser des-
muntar tots el s r adi ador s
el ctr i cs i posar-hi una l l ar
de foc, per escal far-me
tot l hi ver n i evi tar tot
al l el ctr i c. No vai g
escol l i r qual sevol casa.
Est per fectament or i en-
tada al sud. No ti nc cap
ober tur a al nord, ni a
l est ni a l oest. T for ma
d U or i entada al sud, de
maner a que puc recupe-
r ar l a mxi ma energi a a
l hi ver n. L ai gua s escal fa
amb energi a sol ar. Con-
sumei xo, essenci al ment,
agr i cul tur a bi ol gi ca de
peti ts productor s d aqu
a prop, o vai g a l a coope-
r ati va bi ol gi ca a prop de
casa. T i nc un escal fador
el ctr i c de 30 l i tres per a
tot el que s sani tar i , per
noms l engego quan real -
ment cal .
LèIectricitat
T i nc mol ts pocs aparel l s
el ctr i cs i no en dei xo
cap d engegat. T i nc tot el
confor t necessar i . Di sposo
de r di o, tel evi si ... com
la majoria oe gent, pero
consumei xo mol t menys.
Pago entre 60 i 80 / any,
que cor responen a un
consum d entre 350 i 400
kWh/ any
1
, mentre que
nor mal ment l a gent con-
sumei x entre 1.000 i 1.500
kWh/ any.
EI gas
Cui no amb gas, per
menjo moltes coses crues,
ai x que cui no poc. Una
bombona de gas em dur a,
ms o menys, un any i mi g.
s a di r, que el gas em
costa entre 15 i 20 l any.
Làigua
En consumei xo poca, ms
o menys l equi valent a
20-30 li tres per per sona
i di a. H o aconseguei xo
recuper ant l ai gua de la
pluja, amb la qual laig
funci onar la rentador a. El
vter sec s assembla, quant
a for ma, a un de conven-
ci onal, per tamb se li
pot donar la for ma que es
desi tgi . L a meva comuna
s quadr ada amb la tapa
de fusta, i , en comptes de
funci onar amb ai gua, ho
fa amb un cubell ple de
ser r adures a sota. Un cop
ple, el bui do per fer-ne
compost, que despr s de
ms o menys un any es
pot reuti li tzar per abonar
plantaci ons. M ai no he ti n-
gut cap quei xa del venat,
ni per l olor ni per qual-
sevol altr a cosa. H e fet,
tamb, proves per uti li tzar
una dutxa solar a l esti u, i
tamb una cui na solar.
5ensibiIitzaci
H i ha mol ts habi tatges a
L a Rochel l e, i a for a, que
no sn gens ecol gi cs.
Cases amb l al l ament a
l i nter i or, mal or i entades
i amb grans nnestrals al
nord. H i ha coses com ar a
aquestes que real ment no
entenc. Que l a gent no
esti gui ms i nfor mada,
i que el s arqui tectes no
hi ti ngui n un paper ms
comproms; que a l es
escol es d arqui tectur a de
Fr ana s aprengui sempre
a constr ui r de maner a
cl ssi ca, que noms es
dedi qui una vi ntena par t
del temps a l arqui tectur a
bi ocl i mti ca...
El t er me desenvol upa-
ment sost eni bl e no m agr ada
gens. Cada pr ofessi i
cada per sona ent n el
que vol dar r er e d aques-
t es par aul es. Si par l es
amb un pol t i c, un eco-
nomi st a o un comer ci ant ,
no en t enen el mat ei x
concept e. Per a un eco-
nomi st a, l a noci desenvo-
l upament sost eni bl e es basa
en un creixement innnit
sobr e un pl anet a de
quantitats nnites. Segons
el meu par er, ai x s
compl et ament i ncoher ent
i no pot funci onar.
1 oO//OO \=1/ZO eu:os ~:y,
/ eu:os=1OOO \
270
EIs ingresscs
Cobro 750 , perqu des
de fa tres mesos esti c a
l atur. Abans trebal l ava al
textil, on el salari mitj era
d uns 1.200 al mes. Com
que por tava mol ts anys
a l a fei na, i ti nc dos nens
al meu cr rec, cobro el
mxi m que es pot cobr ar.
Amb l es dues cr i atures, el
lloguer, el menjar, la llum,
el gas... tot pl egat fa que
necessiti aquests ajuts.
El cost del l l oguer s
de 200 , o una mi ca ms,
perqu a ms del s 198
del l l oguer he d afegi r
uns 58 de despeses com
l ai gua comuni t r i a. Si
di vi di m el meu sou en t r es
par t s, vi ndr i a a ser una
t ercer a par t .
EI barri
El bar ri t tot el que cal.
Fa poc hi han posat un
espai juvenil, que va molt
be. I en conjunt sèst
renovant, i ai x conveni a
molt. han posat un CAP
nou, perqu abans havi es
d anar molt lluny. S est
rehabi li tant, perqu s el
bar ri que est ms amunt.
S est renovant en tots els
sentits, juvenil, sanitari...
s un bar ri on ni ng no es
nca amb ningu, el carrer
s molt tranqui l, s hi est
molt b.
Abans, per anar a l a fei na,
havi a d agafar el cotxe,
perqu trebal l ava al pobl e
del costat, a Argentona,
que s a uns 5-6 km. Entre
sor ti r de casa, dur el s nens
a l escol a, tor nar-l os a
casa, el s hor ar i s...
Les ccmpres
En pr i nci pi , l es compr es,
l es fai g al super mer cat
d aqu al cost at . H i vai g
en cot xe per qu el bar r i
te grans oesnivells i puja-
oes, i no es possible pujar
amb t ot a l a compr a. Per
el consum que t el cot xe
s mni m.
S
c

l
I
t
a
,

t
i
n
c

3
6

a
n
y
s
,

v
i
s
c

a

M
a
t
a
r
,

a

l
a

p
r
o
v
n
c
i
a

d
e

B
a
r
c
e
l
o
n
a
,

e
n

u
n

b
a
r
r
i

q
u
e

e
s

d
i
u

l
a

L
l
n
t
i
a
.

E
s
t

s
i
t
u
a
t

a

d
a
l
t

d
e

t
o
t

d
e

l
a

c
i
u
t
a
t

d
e

M
a
t
a
r
.

V
i
s
c

e
n

u
n

p
i
s

d
e

l
l
o
g
u
e
r

d
e

p
r
o
t
e
c
c
i
o

o
n
c
i
a
l
.

S
o
n

h
a
b
i
t
a
t
g
e
s

o
`
a
j
u
o
a
,

e
n

p
r
i
n
c
i
p
i
,

p
e
r

a

g
e
n
t

j
o
v
e
,

p
e
r

a

g
e
n
t

c
o
m

j
o
,

p
e
r

a

f
a
m
l
i
e
s

m
o
n
o
p
a
r
e
n
t
a
l
s

a
m
b

n
e
n
s
,

p
e
r

a

g
e
n
t

g
r
a
n
.

E
s
t
i
c

s
e
p
a
r
a
d
a

i

t
i
n
c

u
n
a

n
e
n
a
,

l
a

N
o
l
i
a
,

d
o
n
z
e

a
n
y
s
,

i

u
n

n
e
n
,

e
n

J
o
e
l
,

q
u
e

e
n

t

s
i
s
.

271
L`babitatge
Est mol t b perqu tot
s ober t. Tens uns pas-
sadi ssos sense por tes que
s el que fa que hi hagi
cor rent d ai re; a l esti u
s per fecte perqu obres
d un costat i de l al tre i
s hi est mol t b. I a l hi -
ver n, com que s peti t, de
segui da l escal fes. T una
peti ta cal efacci que va
amb pl aca sol ar, i va per
ter r a; funci ona amb ai gua
cal enta, i l a temper atur a
mxi ma a l hi ver n s de
18 C. Son 50 m
2
per
apar tament, per estan
molt ben aprontats. El
mi l l or que t sn l es vi stes,
s cl ar, i tamb l entr ada
de l l um. s un bl oc de 23
habi tatges; cada pi s t l a
seva entr ada par ti cul ar
d uns 2 m
2
. Tamb hi ha
un pati i nter i or comuni tar i
d uns 400 m
2
que va mol t
b, un l ocal comuni tar i , i
l a bugader i a que tamb s
comuni tr i a.
EIs eIectrcdcmstics
A casa, el s el ectrodoms-
ti cs que ti nc sn l a never a,
que s necessr i a, un
mi croones i res ms. L edi -
nci te bugaoeria comu-
ni tr i a, amb rentadores i
dues assecadores de 7 kg
de capaci tat, em sembl a,
i amb aixo ja en tenim
prou. L a rentada val 1,5 ,
i amb el que es recapta es
paguen despeses de comu-
ni tat, com l a dona de l a
neteja, làscensor o la llum
comuni tr i a, que va amb
gas i s encn amb detec-
tor s de movi ment. Aquest
equi pament comuni tar i
s mol t ti l ; pr i mer per
lèspai, ja que el pis nomes
t 50 m
2
, i segon perqu
estal vi a pagar un rebut per
despeses d escal a, que s
el ms nor mal . L es renta-
dores sn a aquest preu, i
l assecador a val 1 per 35
mi nuts de funci onament,
perqu s una assecador a
i ndustr i al . Assecar depn
de l a butxaca de cadasc,
no cal , en canvi rentar s
que cal . Estem connectats
a l el ectr i ci tat, per amb
l a pl aca sol ar el que fem s
estal vi ar energi a.
Les despeses
L es despeses d el ectr i ci tat
(20 ) i del cotxe (108 )
sn uns 128 al mes, cosa
que representa el 16% de
l a renda. El rebut d ener-
gi a que consumei xo, en
euros perqu en kW no
t ho s di r, ms o menys
s entre 30 i 50 cada
dos mesos. Ai x depn
de si s esti u o hi ver n. Si
s un hi ver n mol t fred
pujar una mica mes.
El si stema, tant d ai gua
cal enta com de l l um, s
comuni tar i . Funci ona
amb panel l s sol ar s i gas
comuni tar i , per s i ntenta
aprontar el mxim els
panel l s sol ar s. Evi dent-
ment, mai no ens quedem
sense ai gua cal enta, tret
que passi al guna cosa; per
ai x estem connectats a
l a xar xa, per si al gun di a
fal ta l energi a sol ar.
Ccmiat
s qesti d acostumar-
s`hi, perque nns ara hem
estat mol t ben acostumats.
Suposo que s qesti
que tothom se n faci a l a
i dea. Ar a, hem comenat
fa poc amb l a recol l i da
sel ecti va, que tamb costa
una mi ca. Per es tr acta
de consci enci ar-nos-en.
Ai x por tar temps, per
ens hem d i nfor mar mol t,
lormar molt. Fenso que ja
que vei em mol t l a tel evi -
si , ms que no pas l l egi m,
cal aprontar-ho perque
i nfor mi mol t. El meu pi s
t tot el que ha de teni r,
no cal res ms. Amb teni r
allo necessari, ja est be.
272
Sc engi nyer ; al despatx,
i ntegr at a l habi tatge, som
oues persones: jo mateix i
un company de fei na, que
vi u a un poble del costat, a
3-4 km. Ve cada di a, habi -
tualment amb una bi ci -
cleta elctr i ca. L a meva
dona treballa for a com a
mestr a. Treballo 2/ 3 del
temps aqu i 1/ 3 a casa
dels cli ents. Em desplao
amb cotxe o tr anspor t
pbli c, que no s sempre
pr cti c. Per no em moc
gai re. No sc un fanti c de
condui r a la car reter a. L a
meva dona ensenya a nens
d entre 4 i 6 anys a un
poble just al costat. Ella hi
va de vegades amb cotxe
o amb bi ci cleta. Si vam
constr ui r ai x s perqu
volem teni r el despatx a
casa. No teni a ganes de fer
qui lmetres per anar a tre-
ballar for a. s una elecci .
Les ccmpres
i Ies gesticns
Pel que fa al tr anspor t
pbl i c, hi ha una l ni a de
bus que passa per aqu al
dar rere, tot i que no gai re
sovi nt, cada 20 mi nuts. Si
cami nes una mi ca ms,
uns 10 mi nuts, pots agafar
el metro que va a l EPFL ,
a l a uni ver si tat. No est
mal ament, el tr anspor t
pbl i c. Nosal tres anem
mol t sovi nt amb bi ci cl eta
a l a ci utat, passem pel cos-
tat del l l ac on hi ha car r i l s
bi ci , no hi ha cotxes.
L`babitatge
L a casa ocupa 140 m
2
de
super fci e del t er r eny. L a
i dea er a fer una casa que
fos essenci al ment sol ar
passi va. U na bona par t
de l a necessi t at d ener -
gi a s cober t a pel sol de
maner a passi va, gr ci es
als grans nnestrals que
donen al sud.
L i nt er i or s una cons-
t r ucci de for mi g, ai x hi
ha bona i nrci a t r mi ca.
Làllament exterior ajuoa
perqu si gui una casa que,
t ant si fa bo com si fa fr ed,
no cal gui escal far. Noms
hem d escal far-l a quan fa
fr ed i no fa sol .
EI cIima i eI ccnsum
Si agafem tot el consum
i el di vi di m pel s metr es
quadr ats de super fci e,
ar r i bem a un r esul tat
i nfer i or al s 45 kWh/ m
2
l any, que s l estndar d
mi ner gi e. Aqu nosal tr es
som a prop de 33 kWh/
m
2
l any. U na bona par t
de l a cal efacci s cober ta
passi vament pel sol . El sol
i nci dei x al s mur s de l edi -
nci i s`hi acumula, oes-
pr s, es r esti tuei x aquesta
ener gi a en for ma de cal or.
Per exempl e, si al vespr e
a l hi ver n l a temper atur a
no puja a 22 C sense
cal efacci , hem d apor tar
cal or. Al mat, encar a hi
ha 19 C, i, oespres, quan
sur t el sol , l a temper atur a
puja rpioament.
E
m

d
i
c

P
i
e
r
r
e
.

V
i
s
c

a
l
s

v
o
l
t
a
n
t
s

d
e

L
a
u
s
a
n
n
e
,

u
n
a

c
i
u
t
a
t

d
u
n
s

2
0
.
0
0
0

h
a
b
i
t
a
n
t
s

d
e

l
a

p
a
r
t

f
r
a
n
c
e
s
a

d
e

S
u
s
s
a
,

a
l

c
o
s
t
a
t

d
e
l

l
l
a
c

L
e
m
a
n
.

A
b
a
n
s

v
i
v
i
a

a

l
a
l
t
r
e

c
o
s
t
a
t

d
e

L
a
u
-
s
a
n
n
e
,

a
l

c
a
m
p
,

i

d
e
s
p
r
s

h
o

v
a
m

c
a
n
v
i
a
r

p
e
r

u
n

d
e
s
p
a
t
x
.

F
i
n
a
l
m
e
n
t
,

v
a
m

d
e
c
i
d
i
r

c
o
n
s
t
r
u
i
r

u
n
a

c
a
s
a
,

i

h
o

v
a
m

a
p
r
o
n
t
a
r

p
e
r

l
e
r

u
n
a

c
a
s
a

m
i
n
e
r
g
i
e
1
,

q
u
e

e
n
s

v
a

p
e
r
m
e
t
r
e

r
e
a
l
i
t
z
a
r

l
i
d
e
a
l

q
u
e

t
e
n
e
m
.

T
e
n
i
m

u
n
a

r
e
n
d
a

a
l

v
o
l
t
a
n
t

d
u
n
s

1
3
0
.
0
0
0

/

1
4
0
.
0
0
0

f
r
a
n
c
s
2
a

l
`
a
n
y
.

A
i
x
o

n
u
c
t
u
a

p
e
r
q
u
e

e
s

u
n

t
r
e
b
a
l
l

a
u
t
o
n
o
m

i

n
o

t
e
n
i
m

g
a
r
a
n
t
i
e
s
.

1 Mi:e:qie es e :o: ou:
ce:lic~l que i:oic~ que s~:
~ssoil oele::i:~oes exiq:cies
2 8o/OO eu:os/~:y = ZOO
eu:os/:es
273
La cIimatitzaci i Iàigua
caIenta sanitria IAC!
Per quan no fa sol, teni m
gas que per met escalfar
el ter ra i els radi ador s a la
planta bai xa. Per a l ai gua
sani tri a, teni m 6 m
2
de
panells sobre la coberta;
escalfen tota l ai gua des de
mar nns a nnal oòctubre,
i desprs, a l hi ver n, pre-
escalfem l ai gua. L ai gua
que arriba a uns 5 C
es preescallaoa nns a 20
C-25 C, i oespres es com-
plementa amb gas. Tamb
hi ha panells fotovoltai cs.
H a estat per i nters propi
que hem deci di t fer una
i nstal laci com aquesta.
Vam posar un si stema
que fes ombra a l esti u per
i mpedi r que entrs el sol
per aquestes grans vi dri e-
res de la casa que alhora
sn panells fotovoltai cs,
uns 15 m
2
de cl lules amb
una potnci a de 1.900
W. Cada any produei xen
1.900 kWh; ai x s el 45%
del consum anual. En una
casa mi nergi e, hi ha sobre-
costos perqu l allament
s i mportant, per s molt
poc. H em posat al voltant
de 20 cm d allament a la
coberta i 16 cm al mur.
Ai x, a la construcci , s
molt poc sobrecost.
Làigua
H em posat un si stema de
recollioa oàigua oe pluja.
L ai gua de l a cober ta
s recuper ada i va a l a
ci ster na. Aqu, quan es
compr a l ai gua, es paga a
2,5 fr ancs/ m
3
, i , a ms, hi
sumen una taxa de depu-
r aci de 4,5 fr ancs/ m
3
; en
total , costa 7 fr ancs/ m
3
.
Consumi m aproxi mada-
ment 150 m
3
/ any amb el
jaroi. Aixo la uns 1.050
fr ancs/ any. A l any, hi ha
ms de 100 m
3
d ai gua de
pluja que son recuperats.
Penso que podr em con-
sumi r-ne l a mei tat si l a
ci ster na fos ms gr an.
EI gas
3
Aquest a casa consumei x
gai r eb 700 m
3
de gas/
any, cosa que equi val
a 7.000 kWh i cost a
apr oxi madament 1.000
fr ancs/ any.
LèIectricitat
D electr i ci tat, en consu-
mi m una mi ca ms de
4.000 kWh.
4
Un 45% s
produda pel sol; per tant,
comprem 2.400 kWh que
ens costen 600 fr ancs/
any
5
. Tot plegat suma
1.600 fr ancs per electr i -
ci tat i gas, i encar a 600
fr ancs ms per ai gua. Gas-
tem ms en ai gua que en
electr i ci tat.
Ccmiat
A Sussa, hi ha un model
que di u que, si pr enem
t ot a l ener gi a que es con-
sumei x i l a di vi di m pel s
habi t ant s, l ener gi a t ot al
(cal efacci i t r anspor t ) s
de gai r eb 6 kW per per -
sona. Si vol em assol i r un
model sost eni bl e, d acor d
amb el s r ecur sos nat ur al s,
cal dr i a bai xar a 2 kW
per per sona. En aquest a
casa, ens t r obem a 2 kW
consi der ant t amb l a nos-
t r a mobi l i t at .
3 1OOO \ = 1OOO :~:cs/ =
1/o :~:cs = ' eu:os/:es
1O \/:Z
5 ZoOO \ = oOO :~:cs = /OO
eu:os 1OOO \ = 1o eu:os
Ccnstrumat 2007: estand deI Departament
de Hedi Ambient i Rabitatge
27
PAu5
FAuS, que signinca Flatalorma oÀrquitectura i Sostenibilitat, intenta ser, oùna
maner a modest a per ambi ci osa, un l l oc de t robada de t ot s el s act or s, no noms del s
arqui t ect es. D una banda, l agr upaci AuS (Arqui t ect ur a i Sost eni bi l i t at ) del Col l egi
d Arqui t ect es, un col l ect i u de pensament per no d acci ; d al t r a banda, l a U ni ver si -
t at , una de pbl i ca (ET SAV ) i una de pr i vada (ET SA L a sal l e). U na de l es pr eocupa-
ci ons de PAuS s posar en cont act e el sect or i ndust r i al de l a const r ucci amb el mn
uni ver si t ar i i el s col l egi s professi onal s, for a di st ant s, que no sembl a que s aproxi mi n
de cap maner a. Per sobr e de t ot s hi ha l Admi ni st r aci , que ens i mposa unes nor mes, i
despr s el consumi dor, que fa gai r eb el que vol .
Peferncies. RivernacIes. Lacatcn&assaI
Sempr e ens ha i nt er essat el mn del s hi ver nacl es agr col es. Conei xem t amb l a fei na
de L acat on&Vassal . No ens i nt er essaven t ecnol ogi es compl exes ni di ssenys est r at os-
fr i cs; cont r r i ament , buscvem al l que pogussi m t robar a fer r et er i es o a pol gons
i ndust r i al s proper s. El que ens fasci nava del sect or del s hi ver nacl es i de l a fei na de
L acaron&Vassal er a l i nt er s per uns ar t efact es, unes ver i t abl es mqui nes de cl i ma,
amb una i nt el l i gnci a sor pr enent , amb una opt i mi t zaci de r ecur sos mat er i al s i amb
unes est r at gi es d un absol ut sent i t com i senzi l l ssi mes. Vam apl i car aquest es i dees
en un pet i t est udi per a una pi nt or a que ens va ser vi r d exper i ment .
Una idea per a Ccnstrumat 2007
De vegades hi ha coi nci dnci es for t ut es. El Depar t ament de M edi Ambi ent i H abi -
tatge oe la Generalitat oe Catalunya es va aorear al collectiu AuS perque ajuoes
a resolore el seu pavello per a la nra oe Construmat 200. Dàlguna manera, havia
de ser el r efer ent expl i cat i u del que est ava fent l a Gener al i t at de Cat al unya i hi havi a
ganes oe canviar oe to. Els ultims anys sempre acabava sent aquell pavello magninc
on lÀoministracio expressa com ho la oe be, on presenta lotogranes en paper cuixe
for mi dabl es, per on no apar ei x l a r eal i t at r eal enl l oc, si n t an sol s aquest a r eal i t at
maquillaoa. Els vam oir que el concepte oe sostenibilitat era tan ampli i inoennit i que
l a par aul a s usava d una maner a t an per ver sa que ens sembl ava b que el pavel l con-
9A
Dani CaIatayud
Ccque CIaret
/:quilecles
La petjada de PAu5
Des de fa vi nt o trenta anys, en l a nostr a professi el s nmeros espanten.
Sembl a que l arqui tecte, com a gestor de recur sos, ha renunci at a l a seva
savi esa o a l a seva capaci tat de mater i al i tzar l es coses. Nosal tres pensem
humi l ment que hem de recuper ar aquesta acti tud i , per tant, no ens
espanten el s nmeros; encar a ms, ens agr ada entendre l s, ponder ar-l os,
usar-l os en l a mesur a cor recta, no creure l s massa per tampoc no negar-
l os absol utament. Perqu sense ai x acabem movent-nos en un mar de
tpi cs sota l a par aul a sosteni bi l i tat, on sembl a que hi cap gai reb qual se-
vol cosa. Som mol t i mmedi ti cs, ens agr ada l acci di recta i gesti onar
l a real i tat real , no l a real i tat que agr ada a mol ts arqui tectes.
277
t i ngus una cer t a dosi de pedagogi a. Que i nt ent s expl i car qu s ai x de l a sost eni bi -
l i t at , per qu t t ant a i mpor t nci a ar a i per qu afect ar t ant l arqui t ect ur a.
Estratgia pedaggica: dcs per un
Ens va sembl ar que fer un pavel l per a un esdeveni ment de si s di es er a una cosa que
pooia ser, nns i tot, obscena. Fer aixo, vam oecioir aooptar una actituo peoagogica. Es
evi dent que es podr i a haver fet t ot al ment r eci cl abl e, per el s vam proposar fer un dos
per un. Nosaltres leiem oos projectes, ells en nnanaven un, que es el que estaven ois-
posat s a pagar, i nosal t r es, amb t ot s el s r esi dus del pavel l que ens havi en demanat ,
fi em el que ens i nt er essava. Vam convncer el Depar t ament perqu ens ceds aquest s
resious amb que construiriem la platalorma oìnvestigacio. Ells aprontaven una
par t i da pr essupost r i a dues vegades, no sol ament com a pavel l exposi t i u si n t amb
com a projecte oe R-D. En acceptar el tracte, ells participaven en un projecte oe
r ecerca i nosal t r es t i ndr em l a nost r a pl at afor ma. Tot es l es par t s hi sor t i en guanyant .
I ai x va ser ; vam fer el nost r e pet i t l ego amb t ot el que sabem d hi ver nacl es i vam
l l anar l a propost a al s est udi ant s. Se n van apunt ar uns sei xant a-ci nc; en quat r e mesos
i mi g, vam haver d or gani t zar el cont i nent que vol em i , a ms, desenvol upar una
maner a d expl i car aquest a cosa que s l a sost eni bi l i t at , o, com a mni m, com l a vi em
nosal t r es. Com veur em ms endavant , vam aconsegui r r eal i t zar l a nost r a propost a.
Despres oe Construmat, el pavello es va oesmuntar, i ara ha pujat a lèscola com a
platalorma oìnvestigacio, i oàlguna manera el projecte continua el seu curs. Es una
apost a a ci nc anys, que t com a condi ci que no cost i ni un euro a l a uni ver si t at , i que
sigui capa oàllotjar totes aquelles experimentacions que veiem que es prooueixen en
al t r es uni ver si t at s per no en l a nost r a.
278
0bjectius de Ia PAu5
Buscvem un l l oc tant d exper i mentaci pur a de l es pr estaci ons del s si stemes cons-
tr ucti us com de comprovaci de l s que el s usuar i s fan d aquests si stemes. El tr uc er a:
r euti l i tzar em el s vostr es r esi dus, per segui r em empr eses perqu ens cedei xi n mostr es del
seu mater i al per mostr ar-l o i uti l i tzar-l o i , si al g del nostr e al umnat deci dei x uti l i tzar
par t del temps que passa al bar per apr endr e a constr ui r, constr ui r em un ar tefacte; a un
cost oe zero euros per metre quaorat. Si lèoinci que tenim oavant oe lèmplaament oe
l a pl atafor ma un centr e d i nvesti gaci i tr ansfer nci a de tecnol ogi a de 800 m
2
, que
s on nosal tr es ens estem tempor al ment, i on dei xar em d estar quan acabem l a pl ata-
for ma, va costar un mi l i d euros, nosal tr es en far em un de 400 m
2
per zero euros.
Vam di r-nos endavant l es at xes! i convncer I ni nsa, una empr esa d hi ver na-
cl es de Bur r i ana, que va cr eur e en nosal t r es. havi en vi st l a pr i mer a cosa que vam
const r ui r a par t i r de l es seves est r uct ur es, que el s va agr adar mol t quan el s l a vam
ensenyar a la nra oÌbernora. Ens van oir que ens oeixaven 200 m
2
d est r uct ur a d acer
gal vani t zat perqu munt ssi m l a nost r a pl at afor ma, l a for mul aci bsi ca de l a qual
ser i en dues pl ant es: l a super i or per comprovar l s d espai s i nt er medi s i l a i nfer i or, per
mesur ar en uns cubi cl es col l ocat s en l es quat r e or i ent aci ons, que per met r i en i nt ro-
dui r t rossos de faana de 4 m
2
, amb una tipincacio molt marcaoa oels nostres lisics
sobr e com cal mesur ar per poder fer compar at i ves.
Ens i nt er essa compar ar di fer ent s si st emes en l es mat ei xes condi ci ons, no de maner a
t er i ca si n pr ct i ca. No ens i nt er essa ser ext r emadament pr eci sos o mol t r i gorosos a
l hor a de mesur ar, per s que t ot s el s casos est udi at s t i ngui n l es mat ei xes condi ci ons.
Cerquem obt eni r l es dades que sn i mpor t ant s per pr endr e deci si ons sobr e el pro-
279
jecte, saber que segons el sistema que emprem estem emetent tant oe CO
2
, que t eni m
tanta enciencia, etc. En canvi, a la part superior ens plantegem un treball molt mes
ober t , un t r ebal l de munt ar i desmunt ar par t s, de provar al l que a bai x hem mesur at ,
per i ncor por ant l usuar i i l a gest i en el s r esul t at s.
Ccnstruint Ia pIatafcrma
La UFC va posar com a conoicio que no oeixessim cap tipus oe petjaoa lisica un cop
nnalitzat el projecte, questio que tambe era prioritria per a nosaltres. Ho vam resol-
dr e di ssenyant unes sabat es 100% r ever si bl es i ut i l i t zant l a capaci t at del t er r eny de
t r ebal l ar a t r acci en condi ci ons seques. L es sabat es er en mol t senzi l l es; una pot ent
empr esa de const r ucci ons met l l i ques especi al s, Schwaar t z haut mont , que t amb s
cl i ent a, ens va donar el mat er i al : es componi en d una pl at i na i unes bar r es de fer ro
roscades i nt rodudes en l ar gi l a en humi t que s ancor aven a 45 gr aus i que han donat
un resultat magninc. Quan volguessim oesmuntar la platalorma, pooriem ler-ho oei-
xant el terreny tal com estava. La majoria oels components son oerivats oe la lusta o
d est r uct ur es d hi ver nacl e o de bast i da.
5eguretat c investigaci apIicada
Vam collocar oeliberaoament la platalorma oavant oe lèoinci oìnvestigacio nou
i namant, just oavant el bar, una oecisio que ha generat oebat. Fer a alguns, es una
act i t ud provocador a; per a nosal t r es, er a el l l oc ms vi si bl e per a l es nost r es empr eses
i el mes sovintejat pel nostre alumnat. Lùltim oia, quan aixecvem amb 25 estuoiants
l l t i m pr t i c el ms pesant , l a t er r assa del bar er a pl ena de gent ; uns, expect ant s
per veur e si r em capaos de compl et ar l est r uct ur a, d al t r es pr eocupat s ser i osament
per si hi havia cap accioent. Aixo ha generat en el Departament oe Frojectes Arqui-
t ect ni cs a qu per t anyo (Coque Cl ar et ) i a l escol a una di scussi agr a. U ns consi der a-
ven que el pavel l er a l l ei g, d al t r es que no compl em t ot es l es nor mes de segur et at ; en
l a nost r a opi ni , t r act en l escol a com si fos un bal near i ms que un l l oc d i nvest i gaci .
EI prcjecte deI PaveII deI Departament de Hedi Ambient
i Rabitatge de Ia 6eneraIitat de CataIunya a Ia hra Ccnstrumat 2007
U n cop acabada l est r uct ur a, i amb un deut e cont r et amb I ni nsa, va ar r i bar l opor -
t uni t at de l encr r ec. En quat r e mesos havem d or gani t zar 80 per sones i nt er nes ms
al t r es exper t s: col l abor ador s, bi l egs, economi st es, et c. Tot un r ept e. havem de cons-
t r ui r el s component s, munt ar-l os, t r anspor t ar-l os, acobl ar-l os, di st r i bui r-l os, at endr e
el s vi si t ant s del pavel l i n si tu, organitzar oebats ourant la nra, etc., i tot aixo amb un
gr up d al umnes mol t s del s qual s vei en un t or navs per pr i mer cop a l a vi da.
Demandes
El pavel l , com s ha di t ant er i or ment , vol i a t eni r un car ct er pedaggi c en al l que
expr essava, per t amb en al l que fei a. Per t ant , vam deci di r si t uar en el cent r e una
gr an sal a d act es on es podr i a descansar, assi st i r al s debat s o veur e pel l cul es. Per , per
ar r i bar a aquest a sal a, cal i a r essegui r un r egui t zel l de t pi cs sobr e el s t emes que t eni m
avui sobre la taula: petjaoa ecologica, canvi climtic, emissions oe CO
2
, enciencia
ener gt i ca, propost es de model s const r uct i us, et c. El car ct er pedaggi c del cont i nent
er a senzi l l , es t r act ava d un dos per un. A t ot a hor a havem de pensar en cl au de pavel l
i en cl au de pl at afor ma d i nvest i gaci . A ms, quan es t poc t emps, l a pr esa de deci si -
ons s accel er a. Tenem un pavel l encar r egat i es pot di r que ens pagaven en espci es,
280
en mat er i al que ser vi r i a per fer l a const r ucci que r eal ment vol em fer. Per t ant , no
havem de dei xar ni un car gol a Const r umat , perqu er en di ner s nost r es, ai x que, si el
pavel l per a Const r umat pesava 30.200 kg, en r ecuper ar em 30.140 kg.
Làrquitectura deI paveII
Per expl i car qui ns si st emes const r uct i us hem d usar o qui ns sn i nt er essant s, i i nt ent ar
expl i car-ne l a sost eni bi l i t at amb el car ct er pedaggi c que cercvem, no sabem per
on comenar, i cada vegada anvem una mi ca ms enr er e en el t emps. Vam acabar
comenant pel Bi g Bang, i noms una mi ca ms enl l amb el pr i nci pi de l a vi da, el s
bact er i s... A l a r ampa i ni ci al el pavel l t eni a com a pr emi ssa l accessi bi l i t at per a
di scapaci t at s s expl i cava t ot aquest procs. En uns gr ans cubs, que despr s es r eut i -
l i t zar i en per fer l es proves exper i ment al s a l a uni ver si t at , s acl ar i en concept es fona-
ment al s vi ncul at s al de petj ada ecol gi ca, que ent enem que s essenci al . M s endavant , a
làltipl, es oennia numericament el repte a que han oe ler lront la construccio i lùr-
bani sme: una r educci dr st i ca d emi ssi ons de CO
2
. Al t nel de bai xada t or nvem a
recuperar el contacte amb la realitat normativa i constructiva. Flantejat el problema,
es comenaven a proposar sol uci ons des de di fer ent s si st emes const r uct i us i amb est r a-
tegies caoa vegaoa mes encients, per acabar a la sala central, on es va oebatre sobretot
al l exposat . En aquest a sal a, uns gr ans cubs expl i caven com di ver sos ci ut adans de
la Unio Europea vivien la sostenibilitat: gent catalana en eoincis innovaoors, perso-
nes oel Fais Basc que tenen un certincat oènciencia oes oe la 15 anys, lrancesos
que t enen for a cent r al s nucl ear s i menys emi ssi ons, sussos amb el seu est ndar d
M i ner gi e, els ecobarris nnlanoesos, i, nnalment, els alemanys amb el segell Passi v H ouse.
Fi nal ment , l a sor t i da es produa sot a l a r ampa, on promoci onvem el dos per un expl i -
cant qu est vem fent i qui na ser i a l a dest i naci del pavel l .
EI prcjecte ccnstructiu
Un cop aprovat el projecte, que no va ser lcil, ens vam posar oe ple a empaitar
empreses collaboraoores. Lèmpresa nnlanoesa Iinnlorest ens va oonar un material
anomenat Kerto, una lusta microlaminaoa meravellosa que te una enciencia energe-
t i ca fant st i ca, amb l a qual vam const r ui r un si st ema de pl afons est r uct ur al s per fer
els lorjats i les rampes, usant un mooul oe 2.500 mm x 1.250 mm amb la premissa oe
no gener ar r et al l s r esi dual s. A par t i r d un t aul er d OSB de 2.500 x 1.250 x 20 mm,
submi ni st r at per Gabar r Ger mans a mei t at de pr eu, vam fer uns pl afons ner vat s de
2.000 x 1.000 mm, que uni t s d una det er mi nada maner a const i t uen el s cubs o, uni t s
d una al t r a, el s passadi ssos o el s supor t s per a l a i nfor maci . Per al s si st emes de bas-
t i da, vam escol l i r l empr esa Per i , que va ser l a que ens va sembl ar ms conveni ent . Per
elaborar els components, vam utilitzar lèspai oel soterrani oel nou eoinci oìnvestiga-
ci , que encar a est ava sense sol er a, com a gr an t al l er de t r ebal l i magat zem, un espai
de t r ebal l per fect e. Per posar a prova l a nost r a t enaci t at , el sot er r ani es va i nundar el
pr i mer mes i vam t robar el s nost r es component s sur ant en un l l ac de 800 m
2
! Fi nal -
ment , per comprovar el si st ema i el s component s, vam fer una prova de cr r ega d un
tros oe pavello, vam mesurar els temps oàcoblament i ens vam presentar a la nra per-
fect ament or gani t zat s.
281
Ccnstrucci i inauguraci
Per const r ui r, t enem 21 di es amb est udi ant s que s havi en i ncor por at a l equi p de
munt at ge, t ampoc no havi en agafat un t or navs en l a vi da i es di sposaven ar a a mun-
t ar un pavel l de 200 m
2
; i t enem si s di es per desmunt ar-l o. L a gest i va ser mol t
i mpor t ant . Es va est udi ar l a cr r ega del s cami ons per poder t r anspor t ar el mat er i al ,
vam apr endr e a condui r t oros i vam fer t ot a mena d oper aci ons. Tr et del conduct or
oel triler, tots eren estuoiants. Vam arribar 21 oies abans oe lìnici oe la nra i vam
comenar a munt ar. Noms hi havi a un company de vi at ge, el pavel l de l arqui t ect e
L ui s de Gar r i do, amb qui di scr epem t ot al ment sobr e l a maner a d ent endr e l a profes-
si i l a sost eni bi l i t at . Al comenament r em el s dos ni cs ocupant s del pavel l ; el l s hi
er en amb el seu equi p de munt at ge i nosal t r es vam apar i xer al l amb l a nost r a tri bu.
Quan acaba Construmat, al cap oe tres oies ja no hi ha guroies oe seguretat i ve gent
a robar peces; vam acabar t ot hom, nosal t r es i el s set t r ebal l ador s de De Gar r i do, sol s
en un pavel l de 10.000 m
2,
defensant -nos de vi si t ant s al guns amb pat i ns que i nt en-
taven enour-se les nostres peces. Continuem oiscrepant pero ja no tant...
U na al t r a de l es condi ci ons que ens vam i mposar va ser que t ot el mobi l i ar i fos
const r ut noms a par t i r de r esi dus: el s sei ent s on asseur em el s consel l er s, l a senyor a
mi ni st r a, et c., t ot . Vam anar, doncs, al s di psi t s cont rol at s de r esi dus i el s est udi ant s
van cercar-hi pal et s, capses, pneumt i cs... t ot a mena de coses que, conveni ent ment
camunaoes, servissin oe mobles.
L a gent que passava pel pavel l dei a que per pr i mer a vegada l Admi ni st r aci
adopt ava un di scur s i nt er essant en un ent or n com Const r umat , i per a sor pr esa nost r a
l es cues van acabar super ant l es del nost r e cont r i ncant medi t i c. H o vam anomenar
E l pri mer pas; quedava prou ambi gu perqu ni ng no es mol est s, i a nosal t r es ens fei a
pensar en un segon pas.
282
Deccnstrucci
Evioentment, no va acabar aqui el projecte, com sol passar en aquestes nres. Mitja
hor a despr s que es tanqus el pavel l de l a sosteni bi l i tat, va comenar-ne l a demol i ci
sal vatge; despr s van entr ar-hi el s 4x4, i es van endur gai r eb tot el mater i al , que va
passar a ser una muntanya de r esi dus pi ntats de ver d. Gr an par t del nostr e al umnat
comentava que on de ver i tat va apr endr e com s el mn on vi vi m va ser aquest di s-
sabte a l a ni t. Nosal tr es, a poc a poc, vam comenar a desmuntar l es nostr es peces amb
compte perqu l es havem de r euti l i tzar per a l a nostr a pl atafor ma a l a uni ver si tat.
La petjada de Ccnstrumat
Per t al de t eni r una i dea del s nmeros, coment em l es dades que vam r ecol l i r sobr e el
projecte. Iins ara, hem consumit 23 t oe CO
2
: un 16% en l a const r ucci , de l es qual s
hem r ecuper at un 10%; un al t r e 27% el gast em el abor ant cont i ngut s, i un 52% en
vi at ges per Europa. L a t r ansfer nci a d i nfor maci ha est at de 4.000 vi si t es amb una
mitjana oe 15 minuts oe ouraoa, hem tingut uns 300 assistents a oebats oe 90 minuts
cada un i 7 ar t i cl es amb una t i r ada de 126.000 pgi nes o un t ot al de 208.000 mi nut s
de l ect ur a. El cost de l a i nfor maci pedaggi ca va ser d 1,09 kg de CO
2
per mi nut ,
cost que di smi nui r com ms di fonguem el s cont i ngut s. L act i vi t at al l abor at or i en el s
pr xi ms t r es anys s est i ma en 10 t de CO
2
. Fi nal ment , amb el s soci s d AuS, hem fet
dos vi at ges for mat i us d unes 10 per sones cada any per cont r ast ar i veur e qu s est
fent en al t r es cont ext os, unes al t r es 27 t de CO
2
. Sn amor t i t zabl es l es 470 t de CO
2
del l abor at or i ? L act i vi t at com a arqui t ect es del s 150 membr es de l associ aci AuS s
d uns 50.000 m
2
a l any (uns 300 m
2
/ arqui t ect e), amb un cost ecol gi c est ndar d de
93 kg de CO
2
per m
2
/ any, i pr evei em 25 anys ms d act i vi t at professi onal ; en t ot al sn
93.750 t de CO
2
. Noms que aconsegussi m execut ar el 20% del nost r e exerci ci pro-
lessional amb una enciencia oe 2 kg oe CO
2
/ m
2
/ any, podr em evi t ar 14.000 T n de
CO
2
, que es trenta vegaoes el cost energetic oels 5 anys oel projecte FAuS, que, a mes,
pr et enem que no cost i ni un euro a l Admi ni st r aci pbl i ca.
EI segcn pas
El pavel l on es pr esent a el l l i br e s un segon pas que per met r r eal i t zar un 90,5% de
la platalorma. Ara la platalorma es a mig construir, oisposem ja oel material oe cobri-
ment i avi at podr em comenar a or gani t zar l es act i vi t at s a l i nt er i or. Nosal t r es mat ei -
xos despl aar em el nost r e despat x al l . L a del egaci d al umnes t amb s hi t r asl l adar ;
a mes, es lar un petit curs oe lotograna i ho monitoritzarem tot per veure com es
compor t a aquest rt.oifci. Pensem que r eal ment est em comenant a const r ui r el
di scur s de l a r eal i t at , del di a a di a. Quan hom sur t al car r er i comena a veur e que l es
construccions son exactament iguals o pitjors que la 30 anys amb tota aquesta quan-
t i t at de mat r i a, pensa que al guna cosa ha de canvi ar. Ens va sembl ar que havem de
comenar a expl i car, al menys, l i ni ci d una act i t ud nova. I , per a ai x, pr i mer havem
oèxplicar per que aquesta actituo te sentit i per que cal pensar oùna altra manera, ja
que en l a nost r a professi di r an que si mpl ement est de moda. I , pr eci sament perqu
l a hi st r i a de l a sost eni bi l i t at demost r a que no s una moda, no ens ha d espant ar
quantincar els costos energetics oe les nostres eoincacions i les nostres urbanitzacions.
Ferque ser absolutament imprescinoible. Les joves generacions alronten un canvi
ext r aor di nar i , un canvi de par adi gma.
283
Per acabar
I per acabar, vol em r ecor dar que som l es per sones l es que adopt em cont nuament
t ot a mena de deci si ons de consum ms o menys i nsost eni bl es, amb l a qual cosa
ampl i em l a nost r a pet j ada ecol gi ca. L ar qui t ect ur a i l ur bani sme sn el r esul t at
d aquest s desi t j os de l es per sones, i sempr e compor t en un det er i or ament ecol gi c.
Per ai x par l em d ar qui t ect ur a i sost eni bi l i t at , i mai d ar qui t ect ur a o ur bani sme sos-
t eni bl e, que consi der em t er mes ant i t t i cs.
Tol~ ~quesl~ ei:~ v~ se: jossiLe
je l:eL~ i:le:s ou: q:uj :o:
L:os oe je:so:es que v~: c:eu:e
e: e j:o|ecle P/uS Pe:so:es
que je:l~:ye: ~ oive:sos ~:Lils
0e:e:~il~l oe C~l~u:y~, /uS,
C0/C, e:j:eses oe seclo: oe ~
co:sl:uccio, u:ive:sil~ls juLiques
i j:iv~oes, elc, ~ es qu~s voe:
~q:~ : oe lol co: ~ sev~ oeoic~cio.
Me:c /quie:~
M~:io:~ /c~:~.
C~:es /.i:~
M~: D~:e:~s
M~:e D~::is
0ui: D~le
J~vie: D~:co
Mi:i~: Dooi:o
Josej Du:yesc
Se:qi C~:los
/:~ C~slio
Pi~: Civ~
Cu::o C~:el
Jose M~:i~ C:esjo
`~vi C:eus
/e|~:o:o Cuesl~
P~u oe RiL~
Jo:qe Du:o
o:~cio Esjece
Deqo:~ F~:os
/Le:l F~:e
Esle: Fe::~:oe.
0uio~ Fe::~:i
0`:i~ Fo:l
M~:c F:eix~
~co 0~:c|~Ecev~::|~
Zequi 0i:o
/Le:lo 0o:e.
Mil:~ 0o:.~e.
Ju~: 0o:.~o
Lu|s 0:~u
/:lo:io e::~:oe.
Josej Jove
Pi:lo Ju~:~
Ju~: M~:ue Li~:o
F:~:cisco J~vie: Loje.
Jose M~oo:~oo
`~vi M~o:qu|
C~:os M~:l|:e.
Mique M~s
To:sle: M~ssec
u:i~ Mi:~es
L~i~ Moq~s
M~:|~ Mo:io
v~: Mu:i.
M~:c i:
L~i~ u:es
M~:l| 0Lios
0o:.~o 0:o.co
/::~ P~qs
u:i~ Peo:~s
M~:i~ oe M~: Pe:e:~
M~ssi:ii~:o Pel:ucci
C:isloj Pele:s
Jo~:~ Pi:lo
Jo~: Puiqoo:e:ec
0i~ Pu:s~s
D~vio Ric~:o
D~vio Ri~
Lo:e:~ Rius
`~vi RoLeooi
M~:i:~ Roc~:os
C~:os Roc~
To:~s Roo:|que.
D~:ie Ro:e:o
M~:e Ro:e:o
De::~l Rossi:yo
Jo~: S~L~le
Jo~: S~Lo:il
/Le:l S~q:e:~
C~:es S~v~oo:
Duce /e:i S~lo M~lsu:olo
To:i So~:~s
Eise:o~ So
E::ique So:i~:o
/u:o:~ Su:o
Ju~: Jose Te:ue
Josej To::~Le
/o~: Tuques
M~:l~ \e:lu:~
/eix~:o:e \e:ou
Jo:oi:~ \io~
/o:i~ \i~|o~:~
/Le:l \i~:o:
28
L es xer r ades es van const r ui r des d una per spect i va i nt er di sci pl i nr i a, per qu er a
i mpor t ant compt ar amb vi si ons pl ur al s del s pr obl emes, abor dar -l os des de di fer ent s
cami ns, de cr t i ca pr ofunda per amb una act i t ud posi t i va: qu hi podem fer ?, qu
s ha de fer ?, i com? Ent enem que el r ept e de l a sost eni bi l i t at depn del compr oms
oe tota la societat, i es lonamental encoratjar la participacio oe oilerents col lectius,
ja que son les seves exigencies les que han oòrientar el lioeratge politic i provocar
l es t r ansfor maci ons; aquest a va ser l a i nt enci amb l a qual es van di ssenyar l es t er -
t l i es ant i acadmi ques i t r ansver sal s. Ant i acadmi ques en el sent i t que no hi havi a
un ponent que fei a una cl asse magi st r al ; el s qui van t eni r l a r esponsabi l i t at d encap-
al ar el s di fer ent s debat s no van veni r a ensenyar o a donar sol uci ons, si n a par l ar
de l a seva exper i nci a, i nt er canvi ar opi ni ons i expr essar el s dubt es que sor gei xen en
l a pr ct i ca pr ofessi onal amb l a r est a de l audi nci a; per t ant , van ser un espai d ex-
pr essi pl ur al i pr oposi t i u.
U na al t r a i dea que va or i ent ar l a maner a d abor dar el s debat s va ser el t ema
oe làctituo, ja que no oesitjvem que les xerraoes esoevinguessin un oecleg oe
quei xes o un r egi st r e de pr obl emes que ens afect aven com a i ndi vi dus passi us; er a
lonamental que sèntengues que les oincultats les hem oe superar entre tots, no hi
ha r ecept es que es pugui n apl i car des d una sol a posi ci : Admi ni st r aci , t cni cs
exper t s, empr eses del sect or, pr omot or s pbl i cs i pr i vat s, gest or s, usuar i s, pr ofessi o-
nal s, et c. Cadascun de nosal t r es i des del s nost r es di fer ent s camps d acci hem d ac-
t uar, per qu t ot s som act or s del canvi .
Despres, vam generar unes ioees marc per centrar els oebats: es va plantejar el
paper de l Admi ni st r aci pbl i ca i l a pol t i ca d habi t at ge, i en aquest aspect e vam
valorar que tant el CORRENT ,Cooi Tecnic oÈoincacio, com el oecret oècoencien-
cia van en una bona oireccio. Tanmateix, no es suncient, i cal prenore la iniciativa en
la recerca oe solucions, alavorint la investigacio mitjanant la suma oe tots els sectors
implicats, i posant làccent en el oesenvolupament oe projectes oe carcter exemplar
per demost r ar l a vi abi l i t at econmi ca i soci al d aquest es pol t i ques. H em de ser mol t
mes ambiciosos en els objectius i en la concrecio oels terminis, ja que es possible acon-
segui r ent r e un 50% i un 70% de r educci d emi ssi ons en per odes d amor t i t zaci
mol t cur t s. Qu es pot fer perqu ai x si gui una r eal i t at el ms avi at possi bl e?
Tamb es va abor dar el t ema de l a i nvest i gaci . Si mi r em cap al s pasos del nost r e
ent or n europeu que avui en di a desenvol upen una arqui t ect ur a ms r espect uosa amb
el meoi ambient i son molt mes encients, com Sussa, Alemanya o ustria, veiem
9B
Rcracic Especbe
/:quilecle
Accicns per superar Ies barreres
Lòbjectiu que ens vam plantejar per a les tertulies, que es van oesen-
volupar ourant la setmana en que es va celebrar la nra oe Construmat
2007, a l est and del Depar t ament de M edi Ambi ent i H abi t at ge de l a
Generalitat oe Catalunya, va ser ioentincar quines son les barreres que
t robem de car a a l apl i caci del s pr i nci pi s d una arqui t ect ur a sost eni -
bl e, ent enent com a t al l a que fa possi bl e una r educci d emi ssi ons de
CO
2eq
r eal i efect i va, i qui nes ser i en l es possi bl es acci ons que es podr i en
empr endr e per super ar-l es.
285
que por t en anys i nvest i gant i t ei xi nt al i ances ent r e el s di fer ent s agent s i mpl i cat s i , a
di fer nci a d al t r es sect or s econmi cs, en el de l a const r ucci no podem l i mi t ar-nos a
implementar les seves conclusions, ja que responen a altres conoicions climtiques i
poques vegades poden ser di r ect ament apl i cabl es a l es nost r es l at i t uds. El desenvol u-
pament d est r at gi es per a cl i mes t emper at s com el medi t er r ani , que compar t i m amb
mpl i es zones del mn, s pr ct i cament i nexi st ent ; per aquest a r a, una apost a de
fut ur per par t de l es nost r es i ndst r i es s ocupar aquest bui t i l i der ar un sect or d mbi t
mundi al que ser emer gent en el s pr xi ms anys.
Aquest va ser el mar c en el qual es van enquadr ar el s di scur sos que es van desen-
volupar al llarg oe la setmana i que, evioentment, es va queoar curt, ja que el ventall
de t emes que es va debat r e va ser mol t ms ampl i i r i c. H em i nt ent at si nt et i t zar
aquest s di scur sos en dos di l egs, un sobr e l es bar r er es i un al t r e r efer ent a l es possi -
bl es acci ons per super ar -l es.
28
CcncIusicns de Ies Jcrnades de Ccnstrumat
Dur ant el tr anscur s del sal , i di ns del marc de l estand del Depar tament
de M edi Ambi ent i habi tatge de l a Gener al i tat, es van cel ebr ar una sr i e
de ter tl i es, amb l a par ti ci paci de destacats representants de l Admi -
nistracio i oe oilerents actors oel sector oe la construccio, amb lòbjectiu
oìoentincar les barreres que oinculten la incorporacio real i electiva oe
cr i ter i s de sosteni bi l i tat, i proposar mecani smes per super ar-l es.
Aquests debats es van organi tzar en sessi ons de mat i tarda i hi van
parti ci par una ci nquantena de convi dats, a ms d un pbli c nombrs. Com
a resultat es van redactar dos declegs: un sobre les bar reres i l altre sobre
les possi bles lni es d actuaci per superar-les. Aquests dos declegs es van
envi ar a tots els representants del sector i de l Admi ni straci i mpli cats.
9C
Les le:luies v~: co:jl~: ~:L
~ j~:licij~cio oe es je:so:es
seque:ls.
Agpit Bcrrs i PIana, u:L~:isl~
AIfredc BaImaceda, Zic~
Anna Hestres, ~:quilecl~ lc:ic~,
/oiqs~
ngeI Fcnt, oi:eclo: oe ~
Fu:o~cio U: so Mo: 0L:~ soci~
C~ix~ C~l~u:y~
Antcni 5cIanas, ~:quilecle,
j:esioe:l o/uS
Antcni 5crcIIa, qe:e:l oe
P~l:o:~l Mu:icij~ oe ~Lil~lqe
oe D~:ceo:~
Aurcra Lpez, Sociel~l Mu:icij~
ZZG ~ D~:ceo:~
Carme TriIIa, sec:el~:i~
o~Lil~lqe, Dej~:l~:e:l oe Meoi
/:Lie:l i ~Lil~lqe
Ccque CIaret, c~j oesluois
ETS/\, :e:L:e o/uS
Dani 6cnzIez, /iqu~so E:e:qi~ SL
Dani CaIatayud, ~:quilecle,
j:oesso: ETS/\, :e:L:e o/uS
David Pcveda, ov~ E:e:qi~ SL
Eduard PaIIej, sec:el~:i qe:e:~
oe Dej~:l~:e:l oe Meoi /:Lie:l
i ~Lil~lqe
EmiIic Farr Esccfet, Escoel
FeIip Picb AguiIera, ~:quilecle
Francesc Bcnveb, /soL~
Francis 6uissan, /DS
Frederic Linares, co:see:
oeeq~l o/oiqs~
6erardc WadeI, ~:quilecle,
Sociel~l 0:q~:ic~
6Iria Dez, i:vesliq~oo:~ oe ~
U:il~l oe Meoi /:Lie:l oe :~l
6cnaI Harques, c~j oe /:e~
oEoic~cio o:c~so
Jaime Pcca, /soL~
Jaume 5aIcm, /iqu~so
Jcan 5abat, ~:quilecle, S~/S,
:esjo:s~Le oe /:e~ oe
Co:sl:uccio oe E/LS, URL,
i :e:L:e o/uS
Jcaquim 6asc, oi:eclo: qe:e:~
oe P:o:ocio oe ~Lil~lqe oe
i ~Lil~lqe
Jcrdi Bigas, je:iooisl~
Jcrdi iIa, :esjo:s~Le
:eoi~:Lie:l oe MED q:uj
Jcrdina idaI, ooclo:~ e: Ci:cies
F|siques, j:oesso:~ oE:qi:ye:i~
i /:quileclu:~ oe ~ S~e, URL
Jcsep Linares, oi:eclo: lc:ic
o/oiqs~
Jcsep LIus Badenas, c~j oe
Se:vei o0:oe:~cio i 0u~il~l oe
Eoic~cio oe Dej~:l~:e:l oe
Meoi /:Lie:l i ~Lil~lqe
Jcsep Haria Navarrc, Fu:o~cio
Dese:vouj~:e:l Co:u:il~:i
Jcsep 5cI, 0:uj U:s~
LIus 6rau, ~:quilecle
HaneI iaIs, 0eolics
Hax Padt, lc:ic oe oci:~ 0TR
oe M/T
Hximc Lcizu, co:see: oeeq~l
oe S00EUR
Hike Barker, coo:oi:~oo: oe
j:o|ecle eu:ojeu S/R/, UD
HiqueI 5cdupe, oi:eclo:
oe Co:so:ci U:L~:|slic oe
Ce:o~:yo~
Narcs Bartina, E:e:qi~, Se:veis
i oves Tec:ooqies, S/
Nria 6arridc, e:qi:ye:, UPC
Nria PedraIs, oi:eclo:~ qe:e:~
oe 0u~il~l oe Eoic~cio
i Re~Liil~cio oe ~Lil~lqe,
i ~Lil~lqe
0scar Acebes, TFM
PiIar Cbiva, :esjo:s~Le oe
Ce:l:e C~l~~ oe Recic~lqe,
/q:ci~ oe Resious oe C~l~u:y~
PafaeI BaIanz, ~:quilecle,
:e~cio:s i:le::~cio:~s oe C0/C
PafeI FIcrencianc, oi:eclo:
oe Co:u:ic~cio i Re~cio:s
:slilucio:~s oe 0:uj 0u~il~l
Picard Pericb, \MUS/ \ivie:o~s
Mu:icij~es oe S~L~oe
5tefan Natke, Dio~us
Teresa BatIIe, ~:quilecl~,
:e:L:e o/uS
Tcrsten Hasseck, ~:quilecle,
CS0L ETS/\, :e:L:e o/uS
aIentina Haini, ~:quilecl~,
:e:L:e o/uS
icen 0II, 0:uj U:L~:il.~cio:s
0e
Coo:oi:~cio oe es le:luies.
Rcracic Especbe 5ctaiIc,
~:quilecle, S/~S ~:quileclu:~
i Sosle:iLiil~l i :e:L:e o/uS
287
Caracterstiques deI mcdeI scciceccnmic actuaI
El s val or s soci al s vi gent s foment en una cul t ur a del consum, on l a sost eni bi l i t at apar ei x
d una maner a mol t di fumi nada i en t ot cas no const i t uei x una pr i or i t at en l a vi da
oiria oe les persones. Existeix una oincultat important per copsar làbast i les conse-
qnci es a escal a gl obal de l es acci ons quot i di anes, que es produei xen en un marc que
es percep com a excl usi vament l ocal .
M anca una cul t ur a de l a gest i i el mant eni ment . El s model s act ual s de gest i sn
molt inoivioualistes i perceben tot allo que es col lectiu com una lont oe connictes. La
manca o`hbit i una oesconnana per part oe tots els actors cap a sistemes o instal-
lacions comunitries oinculta la millora oe lènciencia oels sistemes.
La manca oe lormacio i oe coneixements especincs sobre sostenibilitat per part oels
oilerents agents oe la construccio i en especial oels tecnics, aixi com la oesconnana
sobr e el s avant at ges de l a i nnovaci , const i t uei x un fr e mol t i mpor t ant de car a a est a-
blir estrategies que ens ajuoin a assolir reouccions oe CO
2
signincatives.
L a constr ucci s un sector mol t di sgr egat, en el qual no est cl ar qu s r ecerca i
que innovacio, i on hi ha una manca oe lioeratge per arribar a objectius concrets. Es
detecta l a manca d i nsti tuci ons i d espai s de r ecerca per manents que si gui n capaos
d agl uti nar el s di fer ents actor s del sector. En l a si tuaci actual , pr cti cament totes l es
i nnovaci ons sn i mpor tades, mal gr at que es produei x una cer ta i nnovaci encober ta
di ns d encr r ecs convenci onal s, sovi nt per i ni ci ati va d al guns tcni cs ms consci enci ats.
El pr eu act ual de l habi t at ge, que no mant una r el aci r aonabl e amb l a capaci t at
aoquisitiva oe la poblacio, representa en si mateix una barrera a la innovacio, ja que
si t ua l accs a l habi t at ge com a ni ca pr i or i t at i fa que l es i nver si ons esdevi ngui n
mol t ms conser vador es. Al cont r ar i , en l a pr omoci d habi t at ge pr ot egi t , l a l i mi -
tacio oels moouls oe venoa signinca una limitacio important a l`hora oìncorporar
sistemes mes encients.
Es det ect a una manca d acor d ent r e l ofer t a i l a demanda d habi t at ges sost eni bl es.
D una banda, exi st ei x una demanda pot enci al de sost eni bi l i t at per par t d usuar i s
sensibilitzats, pero que sovint no es veu satisleta, ja sigui perque no pooen acceoir
a un habitatge public o perque no troben una olerta especinca en el sector, mentre,
el s usuar i s que accedei xen a l habi t at ge pbl i c, en qu l a pr oducci s ms sensi bl e
al s aspect es ambi ent al s, sovi nt per ceben l a i nnovaci com una i mposi ci ms que no
pas com a avant at ge.
Existeix un exces oe normatives, sovint oeslasaoes o lormalistes, que oinculten la
incorporacio oe sistemes innovaoors que millorin lènciencia energetica oels eoincis.
Aquest fet es dna en especi al en l es nor mat i ves de car ct er l ocal o de l es der i vades
oel planejament.
1
2
3
7
288
Les estructures oe gestio, ja siguin publiques o privaoes, presentem sovint una oivi-
si en espai s de pr esa de deci si ons i d assumpci de r esponsabi l i t at s, que fa que el s
benencis oùna part oel proces, com la millora economica que implica lèstalvi ener-
gt i c, no s acabi n t r adui nt en i ncent i us que foment i n l a r ecer ca o l a i nver si dur ant
el projecte o lòbra. Aixi, làugment oe la inversio inicial que implica la millora en
lènciencia energetica, tot i representar un estalvi a curt termini per a lùsuari, no
gener a un val or per al pr omot or.
U na assi gnat ur a pendent t ant en l habi t at ge soci al com en el l l i ur e s l a r ehabi l i t aci
entesa com a mecanisme per assolir millores en lènciencia energetica. Manca una
consci nci a cl ar a del paper de l a r ehabi l i t aci en l a r educci d emi ssi ons de CO
2
, i
una metooologia especinca per aconseguir-ho.
El model ur b s fonamental a l hor a de r edui r l es emi ssi ons. Cal l i mi tar dr sti cament
el cr ei xement de bai xa densi tat, que obl i ga a una mobi l i tat mol t el evada, per cal
tambe evitar caure en el parany oe la oensincacio excessiva. La ciutat ha oe ser prou
densa com per afavor i r l es r el aci ons i gesti onar el tr anspor t, per amb prou espai l l i ur e
i qual i tat d habi tatge per evi tar l expl osi del cap de setmana cap al ter r i tor i .
Accicns pcssibIes per trencar Ies barreres
Cal qest i onar al guns del val or s soci al s vi gent s, especi al ment el s associ at s a l a demos-
t r aci d est at us i el s par adi gmes de confor t i benest ar, ai x com foment ar una nova
consci nci a que r econegui que l a i ncor por aci de cr i t er i s de sost eni bi l i t at apor t a una
millora oe qualitat oe vioa. En aquest sentit calorien accions especinques oirigioes a
t ot a l a soci et at .
Cal incentivar la cultura oe lènciencia per oamunt oe la cultura oe oìnoivioualisme.
S ha de promoci onar l a mi l l or a de l a gest i i del mant eni ment del s si st emes col l ect i us,
i ncor por ant nor mes concr et es i obl i gaci ons de r evi si per i di ca que afavor ei xi n el bon
luncionament i la manca oe problemes. Cal incentivar els sistemes mes encients i ala-
vor i r l a cr eaci d ent i t at s de gest i de l ener gi a.
S ha de fer un i mpor tant esfor de for maci del s tcni cs del sector en aspectes de soste-
ni bi l i tat, evi tant l a sensaci que el compl i ment de l es nor mati ves ambi ental s s un mer
tr mi t. Al hor a, cal pensar en campanyes de consci enci aci , di r i gi des a tota l a soci etat,
per tal oe potenciar els benencis oe la sostenibilitat. Cal tenir present que la mooinca-
ci del s hbi ts s una tasca di fci l i s nor mal que apar egui n r eacci ons en contr a.
Cal pot enci ar l R+ D+ i del sect or, cr eant pl at afor mes t ecnol gi ques i d espai s ade-
quat s per a l exper i ment aci que i nt egr i n uni ver si t at s, empr eses, professi onal s i
i nst i t uci ons. Cal aconsegui r que l es empr eses percebi n aquest a apost a com una
opor t uni t at de fut ur que el s per met i ompl i r el bui t que es det ect a en l a const r ucci
sost eni bl e, i l i der ar un sect or d mbi t mundi al que ser emer gent el s pr xi ms anys. Es
proposa un gr an pact e per t al que el pas pugui esdeveni r l der en l mbi t de l arqui -
t ect ur a sost eni bl e en l r ea medi t er r ni a i cl i mes cl i ds.
3
1
2
9
10
8
289
S han de fer compat i bl es l accessi bi l i t at a l habi t at ge i l a l l ui t a cont r a el canvi cl i mt i c,
i nvest i gant noves propost es de vi ur e, com el s eco-bar r i s, o pot enci ant l a r ehabi l i t aci i
el l l oguer. Cal cercar noves for mes i par met r es d habi t abi l i t at , adapt ant l es nor mes a
l es noves necessi t at s soci al s, i pot enci ar for mes al t er nat i ves de gest i , com l a promoci
cooper at i va, l aut opromoci o el cohousi ng. Per ai x s fonament al r ecuper ar el val or
soci al del sl i r egul ar-ne el pr eu. Per i ncent i var aquest es est r at gi es s han de pot en-
ciar mecanismes nscals, nnancers o altres benencis associats a lènciencia, aprontant
l es exper i nci es de pasos del nost r e ent or n.
L Admi ni st r aci ha d apost ar pel desenvol upament de pr oj ect es de car ct er exem-
pl ar, que per met i n demost r ar l a vi abi l i t at econmi ca i soci al de l es pol t i ques de
r educci d emi ssi ons, amb obj ect i us que poden ar r i bar, a cur t t er mi ni , a r educci ons
super i or s al 50%. Cal afavor i r fr mul es de gest i al t er nat i ves, pot enci ant de maner a
especi al l es que i ncor por i n el s usuar i s en l a gest i , que per met i n i ncr ement ar
lòlerta o`habitatges oàlta enciencia energetica. La reouccio oèmissions ha oe ser
el r esul t at d un acor d soci al , amb una admi ni st r aci val ent a i un sect or pr i vat capa
d est i mul ar aquest a admi ni st r aci .
Cal i ni ci ar una r evi si en profundi t at de l a nor mat i va, excessi va i de vegades cont r a-
oictoria, que oinculta la incorporacio oe criteris ambientals o oe major enciencia. En
aquest sent i t , for a bo compat i bi l i t zar el s procedi ment s de pas nor mat i u a ni vel l euro-
peu per tal oe pooer comparar eoincis mesurats amb el mateix regle.
Cal lluitar contra la inenciencia generaoa per la oivisio oe la presa oe oecisions. En
aquest sent i t proposem i ncor por ar mecani smes que i ncent i vi n l a mi l l or a del s si st emes
oe gestio i penalitzin la inenciencia, i que lacin inviables els sistemes que no son enci-
ent s. Tamb proposem l a r evi si del s si st emes de gest i i cont r act aci de l Admi ni st r a-
ci publ i ca, per t al d i ncor por ar l es mi l l or es en el s consums com a i ngr s que mi l l or i
la nnanciacio oels projectes.
Rehabilitar el parc actual o`habitatges, per tal oe millorar-ne lènciencia energetica,
s i mpr esci ndi bl e per r edui r el s ni vel l s gl obal s d emi ssi ons. D al t r a banda, i nci di r
en la rehabilitacio implica millorar la qualitat oe vioa oels usuaris i aixo signinca
gar ant i r l a cohesi soci al .
La sostenibilitat implica una renexio a totes les escales, oes oe lèstrategica i oe plane-
jament nns a lèscala oe la rehabilitacio i les lormes o`habitar. La revisio oels mooels
de pl anej ament i de l es r el aci ons ent r e el t er r i t or i i l a ci ut at r esul t a cl au. Cal endegar
una renexio conjunta sobre els nous mooels urbans i les seves implicacions.
5
7
8
9
10
290
BibIicgraha ccmentada
Ristria de Ièccncmia
eccIgica
Naredc, J. H. La incidencia de la
especie humana sobre la faz de la
tierra 1955-2005 Eo J M ~:eoo
Fu:o~cio Ces~: M~::ique ZOO,
~:l|cuo 0:i:ev~o J Ideas y pre-
ocupaciones acerca del papel de la
especie humana en la biosfera
Resu: oe 0:i:ev~o soL:e co:
v~:e: evoucio:~: es ci:cies e:
~ sev~ :e~cio ~:L ~ co:j:e:
sio oe ~ Liose:~ S~o|u:l~ u:~
LiLioq:~~ oe /O j~qi:es
Brcwn, L. P. Salvar el planeta;
plan B ecologa para un mundo en
peligro, Eo P~ioos ZOOo
U: ~ulo: c~ssic, co~Lo:~oo:
oe sec:el~:i o~q:iculu:~ /
0:vie F:ee:~: oe /o:i:isl:~cio
e::eoy Jo:so:, u:o~oo: oe
\o:o \~lc :slilule e 1'1, i
:es :ece:l:e:l oe E~:l Poicy
:slilule l~:Le es :e:L:e o:o
:~:i oEcooqic~ oolj:i:l o:q
6eddes, P. Un anlisis de los
principios de la economa
P:ese:l~l ~ ~ Roy~ Sociely
o Eoi:Lu:q e 188/
PcdcIinsky, 5. El trabajo del ser
humano y su relacin con la distri-
bucin de la energa.
Eo Sovo 188O
5cddy Frederick. Eco:o:|~
C~:lesi~:~ ~ ~ u. oe ~ |sic~ e:
~ /o:i:isl:~cio: oe Esl~oo
P:ese:l~o~ ~ ~ Lo:oo: Scoo
o eco:o:ics e 1'Z1
5cddy Frederick, \e~l, \i:lu~
\e~l, ~:o DeLl. Te Soulio: o
le Eco:o:ic P~:~oox ov~ Yo:.
EP Dullo: 1'Zo
Hartnez AIier, J. l 5cbIpmann,
K. La ecologa y la economa,
Fo:oo oe Culu:~ Eco:o:ic~ SL
Eo1''Z, Mexico DF 1'8o
U:~ oe es :io:s i:vesliq~cio:s
soL:e ~ q:esi oe eco:o:i~
eco`qic~ Texl :o:es je: ~
exje:ls, co: ~ i:co:ve:ie:l ~
lexl i ~l~ ~qu:~ s|:lesi, LiLi
oq:~~ o ~qu: esque:~ q:~c
je: ~s ~j:e:e:ls /qu:s oes
~:lecesso:s so: i:l:oL~Les
Hartnez AIier, J. La economa
ecolgica como ecologa humana
Eo Se:vicio oe PuLic~cio:es oe ~
Fu:o~cio: Ces~: M~::ique 1''8
:l:oouccio :ol ~ccessiLe j
1/ZO i O/l ~ eco:o:i~ eco`
qic~ L~ LiLioq:~~ es cu:l~ i esl~
:ol Le: seeccio:~o~
Hartnez AIier, J. Los principios de
la economa. Coeccio: Eco:o:|~ y
:~lu:~e.~ Eo /:qe:l~:i~ 1''
Recoji~lo:i oes l:es ~:lices
o:iqi:~s oe 0eooes, Poooi:sy,
Soooy :j:esci:oiLe je: co:
j:e:o:e es i:icis oe e:e:qlic~
u:~:~
CIeveIand C. l RaII, C. l Kaufman,
P., Energy and resources quality;
the ecology of the economic pro-
cess. ov~ Yo: Eo \iey 1'8o
:vesliq~cio oo:iqe: ~:e:ic~
soL:e ~ q:esi oe eco:o:i~
eco`qic~ Co:je:e:l~:i~ ~
~ oe M~:l|:e. /ie: U:~ oe es
jeces c~u es Co:sl~:.~
6rinevaId, J. L~ :evoulio:
c~::olie::e, le::ooy:~:ique
eco:o:ie el ioeooqie. Revue
Europeenne des sciences sociales.
Eo C~ie:s \i:eoo P~:elo 1'o
U: ~l:e oes j:i:e:s islo:i~oo:s
oe eco:o:i~ eco`qic~ esjeci~
isl~ e: \e::~osy, que :ej~ss~ ~
isl`:i~ oe ~ le::ooi:~:ic~
Eccncmia eccIgica
Naredc, J. H. l 6utierrez, L. La
incidencia de la especie humana
sobre la faz de la Tierra (1955-
2005). U:ive:sil~l oe 0:~:~o~
i Fu:o~cio Ces~: M~::ique,
0:~:~o~ ZOO
LiL:e o:e:~lqe ~ co:q:es oe
1' ~ P:i:celo: M~:s i:ue:ce
o: le Liosje:e /qu:s lexlos
c~u so: es oe S~ue:, 0~ece: i
0:i:ev~o
Carpinterc, 0. La bioeconoma de
Georgescu-Roegen, Eo :le:ve:
cio: Culu:~, Mo:lesi:os ZOOo
Dioq:~~o:e:~lqe o0sc~:
C~:ji:le:o ~ 0Roeqe: j~:e oe ~
Lioeco:o:i~
Carpinterc, 0. El metabolismo
de la economa espaola, recursos
naturales y huella ecolgica (1955-
2000), Fu:o~cio Ces~: M~::ique,
L~:.~:ole ZOO
Tesi ooclo:~ oe eclu:~ oLiq~o~,
i que jol, se:s ouLle, co:sioe
:~:se u:~ oe es L|Lies oe ~
sosle:iLiil~l o:l~ Es j:i:e:s
c~j|los es oeoique: ~ ~ isl`:i~
oe eco:o:i~ eco`qic~
Naredc, J. H. Races econmicas
del deterioro ecolgico y social,
ms all de los dogmas. Siqo s
oe Esj~:~ Eoilo:es, M~o:io ZOOo
Naredc, J. H. l aIerc, A. Desar-
rollo econmico y deterioro eco-
lgico a Ed. economa y Naturaleza,
Fu:o~cio /:qe:l~:i~ 1'''
Reu:eix es co:cejles L~sics
soL:e eco:o:i~ eco`qic~ Es
j:i:e:s ci:c c~j|los :ej~s
se: ~ isl`:i~ oe eco:o:i~
c~ssic~, :eoc~ssic~ ey:esi~:~
i eco`qic~ F~ u: j:i:e: L~~:
oe TMR oe :~l:i~ :u:oi~,
:ej~ss~ es j:i:cijis oe ~
le::ooi:~:ic~ i i:l:ooueix ~
co:jl~Liil~l e: e:e:qi~
Petjada de IàIimentaci
Carpinterc, 0. El metabolismo de
la economa espaola, recursos
2000), Fu:o~cio Ces~: M~::ique,
L~:.~:ole ZOO
L~ j~:l oe ~ jel|~o~ oe ~i
:e:l~cio esl~ esjeci~:e:l Le:
oesq:~:~o~, i e: co:jel~ es
:ocio:s oe ~ :esl~ oe LiLioq:~~
PimenteI, C. J. Fooo j:oouclio:
~:o le e:e:qy c:isis Science.
1'o
Brcwn, L. P. Human Food Produc-
tion as a process in the Biosphere.
Scie:lic /:e:ic~: 1970.
U: ~ulo: c~ssic Fu:o~oo: oe
\o:o \~lc :slilule e 1'1
i oe E~:l Poicy :slilule, es
:e:L:e o:o:~:i oEcooqic~
oolj:i:lo:q /quesl iL:e i es
oe Do:qsl:o: e:s :osl:e: ~
i:le:co::exio i:ici~ e:l:e ~
jel|~o~ eco`qic~, oe ~i:e:l~cio
i e:e:qlic~ u:~:~ oe
S Poooi:sy
Bcrgstrcm, C. J. A Hungry Planet.
1'o
Do:qsl:o: es cie:l|c oe ~
:ul:icio, qe`q:~ i ecèq, ~:L
:es oe oO iL:es i ~ssesso: oe ~
F/0 L~:lice c~u oe Do:qsl:o:
es e oe 1'o. Te \o:o Fooo
C:isis E: e seu sis ~j~:l~l
l:~cl~ e co:e: :u:oi~ oe qui
oc~o:ies que oesq:~:~ e: ec
l~:ees oe olos|:lesi oesjcies
j:oouclo:es i:jo:l~oes, e: o::~
oe jeix, ce:e~s, el i c~:: que
L~le|~ co: ~ hectrees fantasmes
Es ~ o:l ou: oes co:jo:e:ls
oe ~ jel|~o~ eco`qic~
PcdcIinsky, 5. El trabajo del ser
humano y su relacin con la distri-
bucin de la energa.
Eo Sovo 188O
L~:lice oe Poooi:sy oeoic~ oe
:~:e:~ j:e:o:il`:i~ e 188O l:es
~j~:l~ls /, i 'l ~ esluoi~: ~
:e~cio e:l:e ~i:e:l~cio i ei:~
0uesnay, F. Tableau conomique.
1'
0uesnay, F. Lencyclopdie
1' ~:lices. Fe::ie:s, q:~i:s,
o::es,
0uesnay, F. Mximas generales
del gobierno econmico de un reino
agrcola. 1760.
P~:e oe ~ sioc:~ci~, v~ esl~Li:
~xio:~ :o:es ~q:iculu:~
j:ooueix u: j:ooucle :el, produit
netl E j:ooucle :el oe 0ues:~y
e:~ ~clu~ j:oouclivil~l j:i:~:i~
ou: ecosisle:~, u:~ :ocio cie:l|
c~ i::eL~liLe L~ lesi oe 0ues:~y
e:~ que e Le:esl~: oe es :~cio:s
:esioi~ e: es oi:e:sio:s oe ~
j:oouclivil~l :el~ i, je: l~:l, e: ~
j:oouccio ~q:|co~ / S:il v~ oi:
oe sisle:~ eco:`:ic si`c:~la
jolse: es e que s~j:oxi:~ :es
~ ~ ve:il~l oe lols es juLic~ls
:s ~:~
Petjada de Iènergia
Tecncrates deIs Estats Units
1920-1982
Berndt, E. P. From technocracy
to net energy analysis, engyneers,
economists and recurring energy
theories of value. MTEL81
Oo\P 1'8Z
U:~ je:~ isl`:i~ oci~ je MT
je: ~ Co:q:es oes EU/, e ju:l
oe visl~ oes esjeci~isles soL:e
:ecu:sos e:e:qlics ~:e:ic~:s e
1'/, :evis~o~ e 1'8Z Es ~ o:l
LiLioq:~c~ soL:e e:e:qi~ oe
1'oO ~ 1'8
291
Akin, E. WiIIiam. Tec:oc:~cy ~:o
le /:e:ic~: D:e~:. Te Tec
:oc:~lic Move:e:l 1'OO1'/1,
De:eey. U:ive:sily o C~io::i~
P:ess 1'
EIsner, 5P, Renry. Te Tec:o
c:~ls. P:ojels o /ulo:~lio:,
Sy:~cuse. Sy:~cuse U:ive:sily
P:ess 1'o
AIIen, Paymcnd. What is Techno-
cracy?, ew Yo:. \illesey ouse,
Mc0:~wi Doo Co 1'oo
ebIen, Tbcrstein. Te E:qi:ee:s
~:o le P:ice Sysle:, ov~ Yo:.
D\ ueLsc, 1'Z1 Les j~qi:es
cil~oes so: oe eoicio oe 1'oo juLi
c~o~ je: ~:cou:l, D:~ce & \o:o,
:c ov~ Yo: ~:Li:qe: Doosl
P:i:e: e:qi:ye:j:oq:essisl~ que
oee:s~ que ~ i:ousl:i~ s~u:i~
oe j:eocuj~: oe Le co:u, :~xi
:il.~:l ~ j:oouccio, oee:s~:l
~ co:oicio oe l:eL~~oo:, ~ j~u
soci~, ec~ci~ i ~ :~cio:~il~l
Pautenstraucb, WaIter. Fu:o~oo:
oe j:i:e: oej~:l~:e:l u:ive:
sil~:i oe:qi:ye:i~ i:ousl:i~ oes
Esl~ls U:ils ~ Cou:Li~ oe:li
c~:lse ~:L es ioees oe \eLe:
i esje:o:~l je: ~ oej:essio oe
1'oO1'o/, v~ oecioi: i:jic~:
e seu oej~:l~:e:l i ~:o:l~:
~:o:l~:l ~ :esjo:s~Liil~l soci~
que i co::esjo:i~ Dese:vo
uj~ u: j~ je: ~:o:l~: ~ c:isi,
:il|~:~:l u: ex~:e: i:ousl:i~
e:e:qlic oe ~ j:oouccio
5cddy, Frederick, WeaItb, Virtual
Wealth, and Debt: The Solution of
the Economic Paradox, ov~ Yo:
E P Dullo: 1'Zo
5cctt, Rcward, Tec:ooqy
S:~ses le P:ice Sysle:,
Harpers Magazine, \o 1oo, Z/ oe
qe:e: oe 1'oo
5cctt, Rcward. /l:es o:ls.
ov~ Yo: Times, o o~qosl oe
1'oZ ov~ Yo: Ti:es, ~:u~:y
Z/, 1'oo, TEC0CR/CY C
1'/O Technocracy Study Course.
ov~ Yo: 1~ eoicio, 1'o/ ~
eoicio, 1'/O,TEC0CR/CY,
C The Energy Certicate ov~
Yo:, 1'o8 TEC0CR/CY C
Technocracy: Technological Social
Design, S~v~::~, 0io 1'
E 1'ZO ow~:o Scoll v~ u:o~:
~ Tec:ic~ /i~:ce oL|ecliu oe
~ qu~ e:~ :e~il.~: u: ex~:e:
i:ousl:i~ exle:s oe oOOO Le:s
oe co:su: que iusl:essi: es
c~:vis oe uli: seqe, :esu
:~:l ~ j:oouccio e: le::es oe
c~v~s oe o:~ o iow~llso:~,
e: oc oe l:eL~o:~ o coslos
:o:el~:is
E 1'o1 M i:q uLLe:l v~
co:v:ce: Scoll je:qu :e~il.es
u:~ e:quesl~ soL:e e:e:qi~
E: je:~ oej:essio, Scoll v~
co:u:ic~: que ~ c~us~ oe ~
suLslilucio oe es o:eso:e
je: :~qui:es i iow~llso:~ e
:ec~:is:e eco:`:ic ~vi~ so:lil
oe e:q:~:~lqe, i e:c~:~ que es
:e :icies u:~ j:oouccio co: ~ oe
1'Z' e 1'oo, :o:es e % oes
l:eL~~oo:s ~Loc~ls ~ ~lu: je:
~ oej:essio se:ie: :ee:je~ls
:ov~:e:l /quesl~ o~o~ v~ le:i:
u: q:~: :ess` 0u~: es oes~sl:es
j:o:oslic~ls :o es v~: :~le:i~il
.~:, e ew De~ v~ qu~:y~: joju
~:il~l i i:le:s je: Tec:oc:~cy
:c v~ ois:i:ui: q:~ou~:e:l
Sol~ ~ oi:eccio oe :iql, Tec
:oc:~cy :c v~ c~:vi~: oe o::es
ve:s u:~ o:q~:il.~cio j~:~:iil~:
Scoll v~ cu:i:~: e c~:vi ~:L
u:es oec~:~cio:s e 1'/1 e: es
qu~s :olic~v~ e: le::es c~:s
l que :i e C~:~o~ :i es EU/
joo:ie: e:l:~: e: que::~ se:se e
je::|s oe Tec:ooqy :c Co:
~ :esjosl~ e j:i:e: :i:isl:e
oe C~:~o~, M~ce:.ie i:q, v~
oicl~: u: oec:el que j:oiLi~
Tec:oc:~cy :c 0ue e: li:que:
co:eixe:e:l, :s ~ 1'8Z Tec:o
c:~cy :c v~ soL:eviu:e ~:L u:~
oi:eccio co:li:e:l~ ~ S~v~::~
0io i oive:ses :evisles juLic~oes
:equ~::e:l Technocrat ~ Lo:q
De~c, California, Northwest
Technocrat ~ Se~lle i Techno-
cracy Digest ~ \~:couve:, D:ilis
Cou:Li~l
Rubbert, H. King, US Pel:o
eu: Esli:~les, 1'o1'8
/::u~ Meeli:q P~je:s 1'8,
P:oouclio: Dej~:l:e:l, /:e:ic~:
Pel:oeu: :slilule, D~~s, 1'8,
j 18 uLLe:l, u: qeo|sic,
v~ queo~: i:j:essio:~l je: ~
co::e~cio :ol~Le e:l:e exjosio
oe ~ civiil.~cio u:~:~ i ~
l:~:sicio ~ u:~ eco:o:i~ :oquo~
je: co:LusliLes `ssis E 1'/'
~vi~ el j:eoiccio:s ~~::~:ls
soL:e esje:~:~ oe vio~ e:
e:~ oes co:LusliLes `ssis
E 1'o :eo~cl~ ~quesl i:o::e
co:equl co: e peak of oil e: e
qu~ esli:~ que ~ j:oouccio
jel:o|e:~ oo:slic~ oes Esl~ls
U:ils ~::iL~:i~ ~ seu .e:il e
1'oO E:s i:le:ess~ co:e:l~: ~
:e~cio ou: |ove M i:q uLLe:l
co:l:~cl~l co: ~ j:oesso: ~ ~
U:ive:sil~l oe Cou:Li~ e 1'o1
~:L es lec:`c:~les \~ co:ixe:
Scoll ~ ov~ Yo:, v~ queo~:
i:j:essio:~l je: es seves ioees
i v~ i:le:l~: oo:~:os u:~ L~se
cie:l|c~ :es e::~ uLLe:l
v~ j~q~: e oque: e:o~::e:il
oScoll, i se :i v~ ~:~: ~ viu:e, e
1'oZ e v~ co:v:ce: je: :esl~Li:
~ ve~ technical alliance i co:
jel~: e:quesl~ soL:e e:e:qi~
De uLLe:l se: jooe: exl:eu:e
oese:es oe :~ses ~jio~:ies
co:. joc~ oes co:LusliLes
`ssis co: ~ o:l i:jo:l~:l oe
e:e:qi~ i:ousl:i~ se:~ so~:e:l
u: esoeve:i:e:l e|:e: o E
PD es u:~ e:lil~l :o:el~:i~ oe
co:jl~Liil~l, oLeeix es eis oe
oi:e:, eis :~le:~liques, jol
c:e~:se o oesl:ui:se, je:` :o
oLeeix es eis oe ~ |sic~
TECRN0CPACY INC. Sluoy
Cou:se, ov~ Yo:, 1~ eoicio 1'o/
TECRN0CPACY INC. Te E:e:qy
Ce:lic~le 1'o8, 1Z~ i:j:essio,
1'ool, j 1Z /o~jl~l ou: ~:lice
oe Technocracy magazine A-10
Juio 1'o
Mil|~:~:l u:~ i:vesliq~cio
e:j|:ic~ soL:e co:su: oe:e:qi~
i :i:e:~s e: ~ j:oouccio, i ~
co::e~cio ~:L ocuj~cio Scoll i
uLLe:l v~: oese:vouj~: e seu
:ooe E 1'o Tec:oc:~cy :c
v~ co:u:ic~: e seu j~ je: esc~
j~: oe ~ oej:essio, i:le:c~:vi~:
es o`~:s je: ce:lic~ls oe:e:
qi~ Es ce:lic~ls oe e:e:qi~
se:el:ie:, e: u:~ qu~:lil~l lol~
que :ej:ese:l~:i~ ~ qu~:lil~l
lol~ oe:e:qi~ :el~ oeq:~o~o~ e:
~ ~L:ic~cio oe :e:c~oe:ies i ~
j:ovisio oe se:veis L~ oisl:i
Lucio oes ce:lic~ls oe e:e:qi~
se:i~ iqu~il~:isl~, u:~ quol~
iqu~ oe:e:qi~ :el~ lol~ io:lic~
se:i~ ~ssiq:~o~ ~ c~o~ ~oul
je: soL:e oes vi:lici:c ~:ys
oeo~l E ce:lic~l se:i~ ~ssiq:~l
i:oiviou~:e:l, :o l:~:se:iLe i
:o :eqoci~Le, i je: l~:l :o joo:i~
se: :oL~l, :i je:oul, :i oq~l, :i
j:esl~l, :i ve:ul 0u~: es :e:c~
oe:ies co:j:~oes jes i:oivious
i es se:veis ossi: iu:~ls, ~
l~:qel~ es je:o:~:i~ ~oequ~o~
:e:l, oe :~:e:~ que es joques
:e~il.~: u: :eqisl:e co:jl~Le
oi:ecle, i si :o e:~ co:su:il ~
:~ oe je:|ooe i:oic~l je:o:i~ ~
sev~ v~ioes~
EIs 50 aIs Estats Units
CcttreII, F. Energy and society. The
relations between energy, social
change and economic development.
ov~ Yo: Eo Mc0:~wi 1'
Seqo:s F:eo Coll:e, exj~:sio
eco:`:ic~ se:se j:eceoe:ls oe
~ Revoucio :ousl:i~ i soci~ es
j:ooueix e: q:~: j~:l je:qu e
surplus iu:~l jes co:LusliLes
`ssis v~ ooL~: e j:oou l je:
es o:ls oe:e:qi~ :e:ov~Les
oisjo:iLes ~L~:s oe ~ :evoucio
E j:oLe:~ e:~ que es :oves
~clivil~ls qe:e:e: ocil, i :o
su:jus i ~cu:u~cio oe ocil
oese:Loc~ e: e co~jse
E su:jus es e L~~: oe:e:qi~
:el~ suL:i:isl:~o~, ~ o:~ oe
:esl~: e:e:qi~ co:su:io~ je:
exl:eu:e~ i suL:i:isl:~:~
0dum, R. T. Environment Power
and Society. Tecnology and environ-
ment \iey ov~ Yo: 1'O
/ Environment, Power, and Society,
oe 1'O, ow~:o T 0ou: us~
e ux oe:e:qi~ je: ~:~il.~:
~ co:Li:~cio e:l:e sisle:es
u:~:s i :~lu:~es~, :ee~Lo:~cio
oe j:i:ciji oe :~xi: l:eL~
oe Lol e j:oces je qu~ es
ecosisle:es :~xi:il.e: e:e:qi~
oisjo:iLe 0ou: oee:s~ que
e:e:qi~ es ~ o:l oe v~o: ~
:iques~ eco:`:ic~ 0: i ~qi
u: ux oe oi:e:, i ~ u: :equisil
e: ux oe:e:qi~
EIs anaIistes dènergia neta,
Estats Units 1977-1982
/ ~ U:ive:sil~l oe D:ilis
Cou:Li~, oe \~:couve:, i
~vi~ es ~:lices oe Technocracy
Digest oe 1', 1'8 i 1'' Es
:u:e:os o~L:i, :~iq i |u:y oe
1' oe The Northwest Technocrat
soL:ie: ~:L u:~ jo:l~o~ ou:~
io:oecl:ic~ i u:~ ~l:~ oe
c:|lic~ ~ ~ jo|lic~ e:e:qlic~ oes
292
EU/ Es :u:e:os oe :ove:L:e
i oese:L:e oe 1'8 i qe:e: oe
1'' / ew Loo ~l le Pysic~
T:e:os oe Technocracy Digest
co:le:i~ es ~:lices oe 1'oo oe
ow~:o Scoll oe c~ssic Harpers
Magazine Tec:ooqy S:~ses
le P:ice Sysle: i P:oouci:q
~: /Lu:o~:ce Es :u:e:os oe
:~:, ~L:i, :~iq oe 1'' oe The
Technocrat j~:~ oe co:li:qul e:
C0Z oe \ Ce~:e: Co~ Co:
ve:sio: i M~e \~y o: Soci~
C~:qe
Ccck, EarI. Man, Energy, and
Society. 1970.
Es u: oes iL:es :es co:jels
soL:e e:e:qi~ E~: Coo oe:u:ci~
~ qu~si :eiqios~ oevocio oe ~
sociel~l je: ~ oese:vouj~:e:l
eco:`:ic i e el que ~quesl
c:eixe:e:l oej: ou: esloc :il
i :o :e:ov~Le oe co:LusliLes
`ssis /:qu:e:l~ que ~ sociel~l
i:ousl:i~, i es EU/ e: j~:licu~:,
~:o:l~:~: u:~ ois:i:ucio oes
seus :ecu:sos se:s iqu~ ~ ~
isl`:i~ D~v~:l o~quesl~ :~jio~
ois:i:ucio oe ~ qu~il~l oes
co:LusliLes, ~ sociel~l i:ous
l:i~ li:o:~ oues ojcio:s, ojcio
oe j:oq:es c:eu:e que u:
c~:vi lec:o`qic o::ijole:l e:s
:esc~l~:~ oe qu~sevo j:oLe:~
:e~cio:~l ~:L es :ecu:sos o
ojcio oe ~ j:uo:ci~ ~|usl~:
es :osl:es v~o:s i o::es oe vio~
~ ~ :e~il~l oe e:e:qi~
Ccstanza, Pcbert, E:Looieo
E:e:qy ~:o Eco:o:ic \~u~lio:,
Science, \o Z1O u: //, 1Z
oe oese:L:e 1'8O, j 1Z1'1ZZ/
Esluoi~ ~ :e~cio e:l:e e:e:qi~
oi:ecl~ i i:oi:ecl~ us~o~ je:
j:ooui: u: Le o u: se:vei ~s EU/
i e v~o: :o:el~:i ~ssoci~l ~ ~
sev~ l:~:s~ccio oe :e:c~l Cos
l~:.~ uliil.~ es le::es energia
incorporada je: oesc:iu:e e cosl
e:e:qlic lol~ oe Le o se:vei
Energy Pesearcb 6rcup
IEP6!, 1978
BuIIard, CIark W. III, E:e:qy
Cosls ~:o De:els. el E:e:qy
Energy Systems and Policy. \o 1
u: / 1'o, j ooo81
BuIIard, CIark W. IIIl Rerendeen,
P.A. Te E:e:qy Cosls o 0ooos
~:o Se:vices, E:e:qy Poicy \o
o Dese:L:e 1', j Zo8Z8
e:e:oee:, R/ Use o :jul
0uljul /:~ysis lo Dele::i:e le
E:e:qy Cosl o 0ooos ~:o Se:vi
ces, Docu:e:l u: o' U:L~:~,
i:ois. Ce:le: o: /ov~:ceo
Co:jul~lio:, U:ive:sily o i:ois
/ oe :~: 1'o
R / e:e:oee: i C Du~:o oe
E:e:qy Rese~:c 0:ouj ER0l oe
~ U:ive:sil~l oi:ois, e: je:~
c:isi oe e:e:qi~, oese:vouje:
u: :ooe input-output oe eco
:o:i~ oes EU/ L~s~l e: e ux
oe:e:qi~
Ranncn, Bruce H. Sysle:
E:e:qy ~:o Recyci:q. / Sluoy
o le Co:l~i:e: :ousl:y, ew
Yo:. /:e:ic~: Sociely o Mec
~:ic~ E:qi:ee:s, Z\/ 0e:e:
o, 1'Z
Ranncn, Bruce, H. /: E:e:qy
Sl~:o~:o o \~ue i: le E:e:qy
C:isis. Re~ily o: Myl Annals
of the American Academy of Poli-
tical and Social Science. \o /1O
ove:L:e, 1'o, j 1o'1o
Ranncn, Bruce, H. E:e:qy
Co:se:v~lio: ~:o le Co:su:e:,
Science, \o 18' u: /1' 11
oe |uio 1', j '1OZ
Ranncn, Bruce, H., Te E:e:qy
Cosl o E:e:qy, E:e:qy Rese~:c
0:ouj, U:ive:sily o i:ois ~l
U:L~:~ C~:j~q:e, xe:oil,
:eviseol Ju:y 1'8O
~::o: ~:qu:e:l~ que es EU/
~: o~oojl~: jo|liques o:les oe
co:se:v~cio oe:e:qi~ je: co:
je:s~: ~ ois:i:ucio oe es o:ls
oe co:LusliLes `ssis oo:slics
i ~ sev~ c:eixe:l oeje:o:ci~
oe o:ls :o:~cio:~s, je: ~ix`
:eeqeix Scoll i j:ojos~ u: :~cio
:~:e:l oe e:e:qi~ :esu:~o~ e:
cujo:s i:le:c~:vi~Les je: ei:~
/quesls j:ojo:cio:~:ie: e co:
l:o i ~ :esjo:s~Liil~l oi:ecles
oe us oe e:e:qi~ ~ co:su
:ioo: ~::o: oee:s~v~ que
es co:su:ioo:s ~vie: oesl~:
:es ~ss~Le:l~ls oes i:j~cles
que es seves oecisio:s le:ie:
e: ~ oe:~:o~ e:e:qlic~ i que
~Ls:ci~ o~quesl co:eixe:e:l
e:~ ~::e oe j:oLe:~
Precurscrs i defenscrs de Ies
energies rencvabIes
Bcrasi, 6. l Zardini, H. Sorry, out
of gas, Canadian centre fcr arcbi-
tecture. Ed. Ccrraini. 2007.
isl`:i~ oes jio:e:s ~:e:ic~:s
oe e:e:qi~ so~:, ~ :i:ieìc~
oo:slic~, es c~ses j~ssives i
e co:u:il~ls ~ulosucie:ls, oe
1'/O ~ 1'8O Mol oive:lil
LIaird, F. N. Solar renowable
advocating energy technologies.
NaticnaI 5cience Fcundaticn,
grant 5BEP 9023010. 2007.
\e:sio u:ive:sil~:i~ oe iL:e oe
0Do:~si / MZ~:oi:i Es u:~ o:l
LiLioq:~c~ oes jio:e:s.
Petjada eccIgica
5immcns, Craig, et aI. City Limits,
a resource ow and ecological foot-
prints analysis of Greater London.
C~:le:eo :slilulio: o \~sles
M~:~qe:e:l E:vi:o::e:l~ Dooy,
Lo:o:es ZOOZ,
Esluoi oe Lo:o:es e: jel|~o~
eco`qic~ i e: TMR Tol~ Requi
:e:e:l Ressou:cesl Mesu:es
:e~liv~:e:l co:j~:~Les ~ ~
lesi ooclo:~ o0sc~: C~:ji:le:o
Cbambers, Nicky l 5immcns,
Craig l WackernageI, Hatbis.
ZOOOl Sharing Natures Interest,
Ecological Footprints as an Indi-
cator of Sustainability E~:lsc~:
PuLic~lio:s Llo Lo:o:es
M~:u~ oe jel|~o~ eco`qic~, oe
seqo: :ive, ~:L loles es equi
v~:cies oe oive:ses oe:~:oes
oe co:su: :esio:ci~, :oLiil~l,
~i:e:l~ciol Es :u:e:os so:
l~:c~ls :o::~:e:l Co:le oive:
sos esluois :eqio:~s i ~ j:i:e:~
~j:oxi:~cio ~ ~ jel|~o~ :u:oi~
~ l:~ves oe Z j~ sos
Pees, W. Revisili:q c~::yi:q
c~j~cily, ~:e~ L~seo i:oic~lo:s
o susl~i:~Liily, Poju~lio: ~:o
e:vi:o::e:l / |ou::~ o i:le:ois
ciji:~:y sluoies Ecologa politica
12 1''o
WackernageI, H. l Pees, W.
Our ecological footprint; reducing
human impact on the earth. ew
Sociely PuLise:s 1''
E c~ssic :~:u~ oe jel|~o~
eco`qic~ que es u:~ :i:~ i:es
qol~Le E: es c~j|los Zo, Z i
o s~:~q~ lol~ ~ LiLioq:~~ oe
\ Rees U: ~::ex oe 1OO j~qi:es
oesqoss~ es l:~:so::~cio:s
e: jel|~o~ eco`qic~ oe oive:ses
oe:~:oes oe co:su: :esio:ci~,
:oLiil~l, ~i:e:l~ciol
Pees, W. l WackernageI, H. Eco
oqic~ oolj:i:ls ~:o ~jj:oji~leo
c~::yi:q c~j~cily :vesli:q i:
:~lu:~ c~jil~ Te ecooqic~
eco:o:ics ~jj:o~c lo susl~i:~
Liily ISEE Island Press 1''/
0sbcrn, R. F.Jr.Our Plundered
Planet 1'/8
E: e le:ce: c~j|lo oe iL:e
F 0sLo:: J: oesc:iu o:e co:
u:~ :ov~ o:~ qeo`qic~ 0ui:~
e:~ ~ suje:|cie le::esl:e j:oouc
liv~ 0sLo:: esli:~ e: o,Z/ ~/
~L oe le::~ j:ooucliv~ ~Lil~Le
je: ~ c~o~ esse: u:~ L~ qu~:
lil~l oe le::~ que es jol uliil.~:
es i:il~ ~ O,8Z ~/~L Es si`
eqs ~ccejle: que es :ecessile:
1,O1 ~/~L oe j:oouclivil~l :il
|~:~ je: j:ojo:cio:~: u:~ oiel~
~oequ~o~ :|:i:~ E co:e:l~:i
soL:e e :ooe u:L~ es ~c~:ioo:.
L~ co:ce:l:~cio exl:~o:oi:~:i~
oe ~ :eil~l oe ~ u:~:il~l e:
ce:l:es u:L~:s :eo:~ ~ oiscus
sio oe je: qu si co:ce:l:e:
es j:ooucles i oe si viue: oe es
le::es que es ci:cu:oe: Es evi
oe:l que es :il|~:s oe l:~:sjo:l
oes j:ooucles ~s ce:l:es o: es
co:su:eixe: so: :ol ecie:ls,
si :o os ~ix| u:~ j:ojo:cio q:~:
oes seus ~Lil~:ls :o joo:ie:
co:li:u~: vivi:li
PfaundIer vcn Radermur, Lec-
pcId L~ eco:o:|~ :u:oi~ ~ ~
u. oe ~ |sic~1'OZ Co:e:e:ci~
~ :slilule o: Pysics ~ 0:~l.
/ qu~:ls u:~:s jol ~i:e:l~:
~ le::~ P~u:oe: oe:eix ~
c~j~cil~l susle:l~oo:~ oe ~ le::~
co: ~ joL~cio :~xi:~ que jol
susle:l~: u: le::ilo:i P:ojos~
:esu:~: ~ :ecessil~l :il|~:~
je: je:so:~ e: c~o~ le::ilo:i i
co::o:l~:~ ~ ~ qu~:lil~l oe
:~le:i~s oisjo:iLes co:sioe:~:l
~ le::~ co: u: le::ilo:i u:ic
Pe:` qui:s Le:s c~ :esu:~:
P:ojos~ :esu:~: e:e:qi~ :eces
s~:i~ je: ~i:e:l~:se, vesli:se,
~Lil~: i oese:vouj~: l:eL~
Deoueix que ~ le::~ joo:i~ sus
le:l~: ooOO :iio:s o~Lil~:ls
293
Petjada eccIgica nacicnaI
Carpinterc, 0. El metabolismo de
la economa espaola, recursos
2000). Fu:o~cio: Ces~: M~::ique,
L~:.~:ole ZOO
/v~u~ e :el~Lois:e oe eco:o
:i~ esj~:yo~ e: TMR i ~ jel|~o~
eco`qic~ esj~:yo~ o ~ u:~
olo x~ si:o que c~jlu:~ u: je:|
ooe le:jo:~ oe O ~:ys, :eL~le:l
~ leo:i~ oe ~ oes:~le:i~il.~cio
Petjada eccIgica cataIana
Haycr, FargueII l 0uintana, 6cn-
zaIc l BeImcnte, anesa l Zamcra,
Picard. Aproximaci a la petjada
ecolgica de Catalunya Co:se
/ssesso: je: ~ Dese:vouj~:e:l
Sosle:iLe, D~:ceo:~ ZOO
PeIea, F. l Prat i Ncguer, A. La
petjada ecolgica de Barcelona,
una aproximaci. /|u:l~:e:l oe
D~:ceo:~
E j:i:e: esluoi ~ C~l~u:y~ oe
~ jel|~o~ eco`qic~ v~ se: e
1''8 T:~:s:el u:~ co:j:e:sio
j:ou:o~ oe l:eL~ oe \ Rees
/:L Mu:i. v~: e: u: ~l:e
esluoi jio:e: i qu~: e:s v~ ~::iL~:
~quesl esluoi i v~: co:l:~sl~: es
seves :~q:iluos ~:L es :osl:es,
e:s v~: ~oo:~: que coi:cioie:
Demcgraha
Pasmussen, P.
/:lice que se ce:l:~ e: es ~:ys
l:e:l~ i oesc:iu e :~ixe:e:l oe
~ sociooqi~ esl~o|slic~ co: ~
ci:ci~ esl~o|slic~ je~ c~u oe
New Deal, je: M S~:qe: oe ~
Di:l Co:l:o Feoe:~lio:, /
\ejlo: Poju~lio: /ssoci~lio:
o /:e:ic~, E D \iso: ~lio:~
/c~oe:y o Scie:ces, \ S
To:jso:, Soci~ Scie:ce Rese
~:c Ce:le:, \ F \icox Soci~
Scie:ce Rese~:c Ce:le:, e::o:l
oes oe euqe:si~, que v~
oese:Loc~: e: exle::i:i :~.i.
C 0i:i, J uxey, M~uco, ~cs
lei:, LuoLo:q, 0 evie E:l:e
~:Loos exl:e:s, es oee:so:s
oe ~ Liooqi~ oe joL~cio:s, qu~
ic~Les co: ~ :eo:~lusi~:s.
R Pe~:, E M E~sl, E Zi::, / J
Lol~, Pe~:so:
EbrIicb, P. P. The Population
Bomb ov~ Yo: Eo D~~:li:e
Doos 1'o8
P R E:ic, :e:L:e oe ~
~lio:~ /c~oe:y o Scie:ces i
j:e:i C:~oo:o oLe oe :eoi
~:Lie:ll, es ~ j:i:e:~ esl:e~
:eoi~lic~ oe ecooqis:e, ~:L
C Re:i:qlo: i R Dowe:s, oe ~
U:ive:sil~l oe Y~e, ~vie: u:o~l
~ssoci~cio Ze:o Poju~lio:
0:owl ZP0l que oee:s~v~ u:
:ooe eco:o:icooe:oq:~c
esl~cio:~:i / :il|~: 1'o',
oesj:es oe es seves ~j~:icio:s
~ ~ leevisio e ZP0 le:i~ oOOOO
socis, ~ix| v~ :eixe: e :ovi:e:l
ecooqisl~ ~s Esl~ls U:ils
cgt, W. Road to Survival ov~
Yo:. Eo \ii~: So~: 1'/8
U: c~ssic :ol cil~l
HaItbus, T. Primer ensayo de
poblacin. 1'8
E: e seu ~ss~iq oe 1'8, oeoic~
e seqo: c~j|lo ~ exjic~: ~
oie::ci~ e:l:e u:~ j:oq:essio
~:il:lic~ i u:~ j:oq:essio qeo
:l:ic~ L~ joL~cio ~ Lilu~:i~,
Po:e:~:i~, D:~:oe:Lu:q i
M~qoeLu:q jooi~ ~::iL~: ~ c:eixe:
e: j:oq:essio:s qeo:l:iques,
je:` se:se oo:~: o~oes se:L~
evioe:l que ~ j:oouclivil~l ~q:~
:i~ :o:es c:eixe:~ e: j:oq:essio
~:il:lic~ usl:~ ~ :e~cio
je: ~ u:~ joL~cio oe :o: oe
1OOO :iio:s ~ oe 1'OOl, l:es
seqes oesj:es oe se: jossi
Le ~uq:e:l~: ~ j:oouclivil~l
j:i:~:i~ e: :~lios qeo:l:iques
se :~i:e:l~:ie: /O'o ` 1OOO
:iio:s, i co:cou que ~ :~l~il~l
s~|usl~:~ ~s :ecu:sos o j:ooucli
vil~l j:i:~:i~
EscaIfament gIcbaI
Weart, 5. El calentamiento global
S \e~:l |sico i islo:i~oo: oe
/:e:ic~: :slilule o Pysics
exjic~ esc~~:e:l ~ l:~ves
oe 1oO oescoL:i:e:ls c~u ~
~:q oe 18O ~:ys oisl`:i~ S
Sc:eioe:, exje:l e: c~:vi
ci:~lic, oiu. ~quesl es u: iL:e
excejcio:~, uliil.o e: oc oe
:eu j:oji iL:e ~ es :eves c~s
ses Es eqeix e: l:es oies se:se
jooe: j~:~:
5tern, NiccIas. La verdad del
cambio climtico. Eoicio:es P~ioos
Le:ic~, S/, D~:ceo:~ ZOO
6cre, AI. Una veritat incmoda, la
crisi planetria de lescalfament
global i com afrontar-la Eoilo:i~
0eois~, S/ D~:ceo:~ ZOO
/ 0o:e es ex~u::e oe R Reve
e E 1'81 Ro:~o Re~q~: esl~v~
oecioil ~ :el~~: es o:s je: ~
esluoi oe C0Z 0o:e v~ o:q~:il
.~: u:~ sessio ~ co:q:es ~:L R
Revee i Sc:eioe: E Times oei~.
e:c~:~ que eecle oive::~ce
es :~ss~ i:ce:l co: je: |uslic~:
u:~ :ooic~cio lol~ oe ~ jo|lic~
e:e:qlic~, ~ :ecessil~l o~quesl
c~:vi :~oic~ ~ oeix~l oe se:
i:i:~qi:~Le E 1''Z, qu~: e:~
vicej:esioe:l, es EU/ v~: ~j:o
v~: siq:~: e P:oloco oe yolo,
je:` e 1'' es :ejuLic~:s e:
v~: i:jeoi: ~ :~lic~cio
FIannery, Tim. La amenaza del
cambio climtico. Historia y Futuro.
S~:li~:~ Eoicio:es 0e:e:~es,
SL, T~u:us M~o:io ZOOo
PeguIaci deI C02
\ :o::e o/v~u~cio oe 0ECC
D~se cie:l|c~, i:j~cles, ~o~jl~
cio, iliq~cio
o::~:e:l es ~:quilecles
joo:ie: i:il~:se ~ e:le:o:e e
:esu: oe q:uj 1, L~se cie:l|c~
oe 'O j~qi:es, i oe q:uj o
:iliq~cio:s oe 'O j~qi:es Pe:
~ j~:ic~oo:s u:L~:s ~:L :es
jo:s~Liil~ls :es oi~l~oes e: e
le:js es jol oesc~::eq~: uli:
Loc oe 8OO j~qi:es E :es i:le
:ess~:l es :evis~: es i:o::es
o~v~u~cio oe 0ECC , , l
i co:sl~l~: co: ~ oe:osl:~cio
oes i:j~cles i es esce:~:is oe
ulu: s~:~ve: i:jos~:l soL:e ~
:esisl:ci~ ~ c~:vi oes jo|lics
Ccmissi de Ies
ccmunitats eurcpees
Global Climate Policy. Scenarios for
2030 and Beyond Co:isio: oe ~s
co:u:io~oes eu:oje~s /'/ZOO
Esce:~:is oe ulu: e: ~ uil~
co:l:~ e c~:vi ci:~lic ~ ~ UE,
co:sl:u ls soL:e e ~:os
ZO/ZO/ZO -ZO% oe :e:ov~Les /
-ZO% oeci:ci~ / ZO% oe C0Zl
Libro Blanco. La Poltica Europea
de Transportes de Cara al 2010. La
Hora de la Verdad Co:isio: oe ~s
co:u:io~oes eu:oje~s 1Z/'/ZOO1
U:~ Lo:~ c~sse soL:e :oLiil~l,
e:e:qi~ i e:issio:s, ~ esc~~ oe
~ UE
Administraci espanycIa
Mesu:es u:qe:ls oe esl:~lqi~
esj~:yo~ oe c~:vi ci:~lic i e:e:
qi~ :el~ EECCELl Juio, ZOO
P~ :~cio:~ o~ssiq:~cio oe o:els
oe:issio je:|ooe ZOO8ZO1Zl
Juio ZOO
Eci:ci~ e:e:qlic~ E/l ZOO/
ZO1Z P~ o~ccio ZOO8ZO1Z
Sec:el~:i~ oEsl~l oE:e:qi~,
Dese:vouj~:e:l :ousl:i~ i oe
~ Pelil~ i Mil|~:~ E:j:es~
Juio ZOOo
/v~u~cio eco:`:ic~ oe es
:esu:es oe E/
P~ :~cio:~ o~ssiq:~cio oe o:els
oe:issio je:|ooe ZOOZOO8l
Juio ZOO/
Co: E/, s~ oe eqi: ~:L ~
c~cu~oo:~ ~ ~ :~, je:qu esl~
j:ese:l~l oe o::~ oj~c~ E
ZOO/, oe :~:e:~ si:jlo:~lic~,
es seclo:s :o ~ecl~ls je: ~
oi:ecliv~, es seclo:s oiusos
eoic~cio i l:~:sjo:l o siqui
:ooe u:L~l, |~ e:c~j~~ve: e
oocu:e:l
Eci:ci~ e:e:qlic~ E/l, ZOO/
ZO1Z Sec:el~:i~ oEsl~l oE:e:qi~,
Dese:vouj~:e:l :ousl:i~ i oe
~ Pelil~ i Mil|~:~ E:j:es~
Juio ZOOo
o::~:e:l es ~:quilecles es
joo:ie: i:il~: ~ eqi: ~:~isi
seclo:i~ oeoic~cio, i:ousl:i~
i equij~:e:l :esioe:ci~ Es
j~:ic~oo:s u:L~:s ~u:ie: oe
eqi: l~:Le ~:~isi seclo:i~ oe
e:e:qi~ i oe l:~:sjo:l LE/ s~
oe eqi: ~:L ~ c~cu~oo:~ ~ ~
:~ je:qu se:L~ que s~ques
:eo~cl~l ~ sis ~:ysl oe :~:e:~
que e eclo: :o joques e:le:o:e
~ :~q:iluo oe j:oLe:~ Fel
exe:cici oe oescooic~cio, je:
~ :ol exje:lsl es i::cies oe
:ooe eco:`:ic :~cio:~ i:le:siu
e: e:e:qi~ i e:issio:s ~j~:eixe:
e: lol~ ~ sev~ :~q:iluo
29
Diverscs autcrs. Energa y cambio
climtico. Mi:isle:io oe Meoio
/:Lie:le Mo:oq:~~ :u: 1o
oe Co:ile oe E:e:q|~ y Recu:sos
~lu:~es oe :slilulo oe ~ :qe
:ie:|~ oe Esj~:~ M~o:io ZOOO
U:~ eoicio :ol oescu:~o~ que
~:~q~ u:~ :o:oq:~~ :ol i:le
:ess~:l P:i:cijis |sics esce:~:is,
co:ve:sio:s, eci:ci~ oe j~:c
oe l::iques :~cio:~, L~~:os
e:e:qlics oe Lioco:LusliLes
Pe: qu :o es v~ :eeoil~: e ZOO1
Administraci cataIana
:o::e soL:e e c~:vi ci:~lic
~ C~l~u:y~ :slilul oEsluois
C~l~~:s D~:ceo:~ ZOO
E :io: iL:e juLic~l ~ C~l~u
:y~ soL:e c~:vi ci:~lic, l:~:s:el
i:le:s je:so:~ oe seu coo:
oi:~oo:, J E LeLol L~ j:i:e:~
j~:l oe j:i:cijis |sics es :ol
oio~clic~ i :eco:~:e: co:je
:e:l~:~ ~:L e iL:e oe \e~:l
E le:ce: Loc soL:e co:jo:l~
:e:ls es cu:l i :ol :eve~oo:
E seqo: Loc oeoic~l ~s seclo:s
j:oouclius es l~: i::equ~: co: o
e:~ ~ jo|lic~ oe uil~ co:l:~ e
c~:vi ci:~lic e: ~que :o:e:l
E:s se:L~ que ~ j~:l ou:L~
:is:e es :e:eix u:~ :evisio
P~ oe e:e:qi~ oe C~l~u:y~
ZOOoZO1, 0e:e:~il~l oe
C~l~u:y~ P~ esl:~lqic ve:sio Z
Dej~:l~:e:l oe T:eL~ i :ousl:i~
U: c~:vi c~: oe esl:~lqi~
qe:e:~ oe jo|lic~ e:e:qlic~ ~
C~l~u:y~, que i:cou es esce:~
:is e:e:qlics oe C~l~u:y~ je: ~
je:|ooe ZO1OZO1 :o co:ve:qei
xe: ~:L yolol i e P~ oe:e:qies
:e:ov~Les Fi:~:e:l, e:s se:L~
que esl:~lqi~ oesl~vi i eci:
ci~ e:e:qlic~, :~:e:l i:co:jo
:~o~ ~ u:~ jo|lic~ e:e:qlic~, es
:e:eix u:~ ~l:~ :evisio
-5,33 HT C02 Co:ve:cio c~l~~:~
oe c~:vi ci:~lic M~:c oe
:ee::ci~ :esu: 0e:e:~il~l oe
C~l~u:y~
-5,33 HT C02 Co:ve:cio c~l~~:~
oe c~:vi ci:~lic /v~:lj:o|ecle
oe P~ c~l~~ oe :iliq~cio oe
c~:vi ci:~lic ZOO8ZO1Z 0e:e:~
il~l oe C~l~u:y~
Esl:~lqi~ qe:e:~ oe uil~ co:l:~
e c~:vi ci:~lic ~ C~l~u:y~,
oocu:e:l :eo~cl~l e: u: j:oces
j~:licij~liu, je:` ~ ~ se:s~cio
que esl:~lqi~ e: eci:ci~ i jo|
liques u:L~:es es oiueix ~ :~
Ehcincia energtica
en edihcaci
Bcrasi, 6. l Zardini, H. Sorry, out
of gas. C~:~oi~: ce:l:e o: ~:ci
leclu:e Eo Co::~i:i ZOO
isl`:i~ oes jio:e:s ~:e:ic~:s
oe e:e:qi~ so~:, ~ :i:ieìc~
oo:slic~, es c~ses j~ssives i
es co:u:il~ls ~ulosucie:ls ~s
EU/, je:|ooe 1'/O1'8O Es :ol
oive:lil
Picbarz, C. l 5cbuIz, C. l ZeitIer,
F. Energy-efcient upgrades. Eo
Di:~use: Eoilio: Del~i ZOOo
M~:u~ soL:e :io:es oe:vo
l~:ls i sisle:es ~clius ~:L c:ile
:is oeci:ci~ e:e:qlic~ Esluoi
co:j~:~l oe L~~:os e:e:qlics
i oe:~:oes oe c~o: i eecl:icil~l,
exj:ess~l e: C0Z
RausIaden, 6. l 5aIdanba, H. D. l
LiedI, P. Clima Skin.
Eo 0~owey ZOO
Reeoicio oe :~:u~ soL:e
oisse:y oe:vol~:ls ~:L c:ile:is
oeci:ci~ e:e:qlic~
6cnzaIc, P. l Rabermann, K. J.
Energy-efcient architecture. Eo
Di:~use: ZOOo
M~:u~ soL:e exe:jes oeoicis
oisse:y~ls ~:L e:vol~:ls i sisle
:es ~clius o~l~ eci:ci~
DanieI, 5. K. Advanced Building
Systems. Ed. Birkbauser. 2003.
M~:u~ soL:e sisle:es ~clius
o~l~ eci:ci~ e:e:qlic~
5cbitticb, C. Solar Architecture.
Eo Di:~use:
Eoilio: Del~i ZOOo
M~:u~ soL:e exe:jes oeoicis
oisse:y~ls e: usl~ co: ~ :~le
:i~ oe L~ix co:li:qul e:e:qlic, i
e:vol~:ls i sisle:es ~clius o~l~
eci:ci~
RausIaden, 6. l 5aIdanba, H.D. l
LiedI, P. Clima Design. Eo Di:
~use: ZOOZ
M~:u~ soL:e oisse:y oe:vo
l~:ls ~:L c:ile:is oeci:ci~
e:e:qlic~
DanieIs, K. Low-Tech, Light-Tech,
High-Tech. Eo Di:~use: ZOOZ
M~:u~ soL:e e:vol~:ls i sisle
:es ~clius o~l~ eci:ci~ e:e:
qlic~ U: oes j:i:e:s :~:u~s
que i:leq:~ i c:eu~ c~:vi ci:~lic,
e:e:qi~, ci:~ :eqio:~, sisle:es
co:sl:uclius i u:cio:~:e:l j~s
siu ~:L e:vol~:ls i sisle:es oes
oe eci:ci~ e:e:qlic~
Burtcn, 5. Energy efcient ofce
refurbishment. Eo J~:es &
J~:es ZOO1
M~:u~ soL:e exe:jes oeoi
cis ooci:es oisse:y~ls ~:L
e:vol~:ls i sisle:es ~clius o~l~
eci:ci~ e:e:qlic~ Esluoi co:
j~:~liu oe L~~:os e:e:qlics i
oe:~:oes oe c~o: i eecl:icil~l
E C0Z e:s es oeou Le
DanieI, 5.K. The technology
of ecological buildings.
Eo Di:~use: 1''
P:i:e: :~:u~ soL:e sisle:es
~clius o~l~ eci:ci~ e:e:qlic~
Energia inccrpcrada
en Ièdihcaci
Egger H. Fucbs l Pcsenkranz,
Aucbsweik. Construction materi-
als. Eo Di:~use: ZOO
P:i:e: :~:u~ soL:e :~le:i~s
~:L l~ues juLic~oes oe:e:qi~
i:co:jo:~o~ e: j:ocessos oe
~L:ic~cio, oisc:i:i:~o~ je: o:ls
oe:e:qi~ j:i:~:i~ i e:issio:s
esjec|ques
Cucb, A. Informe Mies.
Eo UPC 1'''
P:i:e: esluoi ~ C~l~u:y~ que
i:co:jo:~ e:e:qi~ i:co:jo:~o~
e: es :~le:i~s ~ eci:ci~ i ~
:oLiil~l, e: C0Z
Urbanisme scstenibIe
5assi, P. Strategies for sustanaible
Architecture
Eo T~yo:&F:~:cis ZOO
HuIIer, D. 6. Edicacin y urba-
nismo sostenible
Eo Di:~use: ZOO
Re~:e:l, :s ~:~, :o co:eixe:
c~j :~:u~ que juqui :eco:~:~:
soL:e u:L~:is:e sosle:iLe Es
:~:u~s ~Lilu~s L~::eqe: eco
ciul~ls, j~:licij~cio, ~ccessiLiil~l
~ ~Lil~lqe, cice oe ~iqu~,
eci:ci~ i u:~ :ic~ oe :oLiil~l
Excejle e: e c~s oe \~uL~: ~
F:iLu:q /e:~:y~l, :o i ~ u:~
:elooooqi~ oesluoi co:j~:~l
/qu:s esluois :ece:ls que i:le:
le: co:sl:ui: ~quesl~ :elooooqi~
:il|~:~:l i:oic~oo:de ~ jel|~o~
eco`qic~.
Rcyer, K. 6. l RcIden, E. House-
hold consumption and ecological
footprints in Norway Jou::~ o
co:su:e: Poicy Sele:L:e, ZOOo
Pees, 5immcns, WackernageI,
Lenzen, Wada, et aI. A research
agenda for improving national eco-
logical Footprints accounts. Ecoo
qic~ Eco:o:ics Oo18/ ZOO8
Wiedmann, Lenzen. On the con-
version between local and global
hectares in Ecological Footprint
analyisis. Ecooqic~ Eco:o:ics
oO ZOO
Bcrgstrcm, Ransscn et aI.
Ecological Footprint analyisis as a
tool to assess tourism sustainabi-
lity. Culu:~ qeoq:~jy F:eiLu:q
U:ive:sily u:~: ecooqy
oivisio: Lu:o U:ive:sily, Culu:~
qeoq:~jy Mu:sle: U:ive:sily,
Eco:o:ic 0eoq:~jy ~:o Tou:is:
P~oe:Lo:: U:ive:sily
295
Agra ments
/quesl~ juLic~cio es u:~ oL:~
co:~, :o:es oe ue|~: e iL:e
e:s :~oo:e: /s o' exje:ls que
co~Lo:e: e: o ~:lices, si
~eqeixe: 1O je:so:es e:l:evis
l~oes i es :o:L:osos esluoi~:ls
o~:quileclu:~ que v~: j~:licij~:
e: ~ co:sl:uccio oe esl~:o oe
Co:sl:u:~l Tols es co:o::e:
~:ji ve:l~ oe je:so:es que
~: co:l:iLu l ~ e~Lo:~cio oe
oL:~, i es oeLe: e :osl:e ~q:~
:e:l o es jooe: es:e:l~:
lols, voo:|e:, je:`, oesl~c~:
es e:lusi~sles v~: Mu:i., /::~
P~qs i Jo~: M~:e oe L~:o
que e:s ~: ~|uo~l :es e:~
oesc:iu:e ~ sev~ j~:l
\oe: e: l~:Le u:~ exj:ess~
:e:cio ~ Ros~ Me:c~oe: jes
seus e:ce:l~ls co:ses i je: ~
i:le:s~ oeoic~cio e: ~ l~sc~ oe
j:oouccio oe iL:e, i ~ P~u oe
RiL~ i 0uie: C~:oo:~ que ~:
~co:sequil oo:~: u:~ ~cu:~o~
o::~ q:~c~ ~ u: :~le:i~
~Lu:o~:l i oive:s L~ ~Lo:ios~
:ece:c~ oi:~lqes i o~oes ~ esl~l
soL:elol jossiLe q:~cies
~ Ros~ C~:v~|~, M~:l| 0Lios
i /ex Mo:les
Pe: ~c~L~:, u: ~q:~ :e:l :ol
se:lil ~ u:i~ Peo:~s, i:juso:~
oe l~:les i l~:les i:ici~lives ~
~vo: oe ~j:oj~:e:l oe ~:qui
leclu:~ i ~ sosle:iLiil~l Tols
es qui esle: co:j:o:esos e:
~quesl~ l~sc~ co:eixe: es seus
eso:os i e seu ~|ul ~ esl~l
oecisiu je: ou: ~ le::e ~quesl
iL:e / lols, :oles q:~cies
Tcni 5cIanas, Dani CaIatayud,
Ccque CIaret
D~:ceo:~, :~: oe ZOO'
Crdits fctcgrhcs
Mols oes q:~cs i oloq:~es
~: esl~l j:ojo:cio:~ls jes
~ulo:s L~ :esl~ oi:~lqes le
j:oceo:cies oive:ses.
/q:ci~ oe Resious oe C~l~u:y~
j 8o, j 1'ol / /S/ j Zo, j Z,
j o1Z, j oo, j o/Z, j o1,
j o1, j /, j o', j 8Z, j 1O,
j 1ooZ, j 1/OZ, j 1o, j ZZ,
j Zo, j Z/l / /o:s Roo:|
que./S/ j oZl / DED//S/
joOZl / Dej~:l:e:l o Ci:~le
C~:qe /usl:~i~ j 181l /
Dej~:l~:e:l oe Meoi /:Lie:l i
~Lil~lqe, C~:es Sequ:~ j ZZZl
/ Dej~:l~:e:l oe Meoi /:Lie:l
i ~Lil~lqe, Ric~:o M~:li: j
o1, j 1Oo, j 1O/, j 1/O1l /
ES/C C~::e~u j Zol / Foloi~
D:oe: j 1/Ol / :slilul C~:loq:~
c oe C~l~u:y~ j 1Z1l / J~:es
~:se: j 1o'1l / P//S/ j
Zo, j Z8Z, j Z'Z, oO1, jo1o,
j oZl / :oLej:i.eo:q j 1o81l
/ P~u Pe:e. oe Peo:o j 1/'Zl /
Polosol/S/ j Z, j 1oo1l
/ Ric~:oo Co:j~i:e Fololec~,
Dijul~cio: P:ovi:ci~ oe uesc~
j 1/'Zl / Ros~ C~:v~|~ j Z'1,
j o11, j o/1l / Ros~ Me:c~oe:
j ZZ1/o//l / S~: Dieqo islo:ic~
Sociely j 1o8Zl / Sleve \iel
/S/ j 18Zl / Te D:ioqe:~:
/:l iL:~:y/S/ j oZ, j ool /
\iico::o:s j Z81l

34 KG CO2

Hochgeladen von

Dokumentinformationen

Originaltitel

Copyright

Verfügbare Formate

Dieses Dokument teilen

Dokument teilen oder einbetten

Freigabeoptionen

Stufen Sie dieses Dokument als nützlich ein?

Sind diese Inhalte unangemessen?

Copyright:

Verfügbare Formate

34 KG CO2

Hochgeladen von

Copyright:

Verfügbare Formate

Aquesta s la quanti tat de CO

Les quatre dimensicns de Ia vida

Energ1a consum1da per una persona en recrrer

qrars ccrsur+ocrs qrars ccrsur+ocrs

Els habitants oe la localitat oe Kamikatsu, al Japo,

El nou mooel es oivioeix en oos grans

Das könnte Ihnen auch gefallen